novembre 2008

R E V I S T A D E L A U N I V E R S I T A T D E G I R O N A08

· Joves investigadors: Premis Consell Social · Girona i la recerca en turisme

Aigua,molècules i patrimoni

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 1

/3/

Recerca i més recercaEngega dedica aquest segon número en paper (la vuitenaentrega de la revista) a uns quants exemples notables de larecerca que es fa a la Universitat de Girona. No hi és tota, larecerca (per descomptat), perquè el cabal de la UdG és moltelevat, impossible de dibuixar en un espai tan reduït. Però síque es tracta d'una mostra significativa. En d'altres númerosd'Engega ja hem divulgat part del potencial investigador, unatasca en la qual incidirem encara més en el futur. Com va dir larectora en el discurs d'inauguració del curs 2008-2009, “ésimprescindible que prenguem consciència de la importànciaabsolutament estratègica de la recerca. Se'ns exigeix que donemresposta a una pregunta crucial: què volem ser? Quin lloc volocupar la Universitat de Girona? La fortalesa de la recerca ésdeterminant per a la resposta que hi donem”.

Engega parla de recerca en molts àmbits: en humanitats, cièn-cies socials, ciències experimentals, tecnologia i ciències de lavida, i també dóna la veu a joveníssims recercadors, amb l'afanyde concretar l'esforç de relació entre la Universitat i l'educaciósecundària. Fem un repàs a molts dels ítems que la Universitatde Girona pot aportar en el seu actiu investigador. Al mateixtemps, demostrem la capacitat de la universitat per intervenir endebats plenament actuals, a partir de la multiplicitat d'interessosque acull.

Aquest número d'Engega no intenta reflectir de manera exhaus-tiva la realitat investigadora de la Universitat de Girona. Elsdepartaments, els centres i grups de recerca, els instituts, sónmúltiples i diversos. Però sí que, a partir del tast que oferim,transmetem aquesta imatge de fortalesa, que és certa i compro-vable i que potser té el seu referent més immediat en la inaugu-ració de l'edifici Giroemprèn al Parc Científic i Tecnològic.

Una recerca implicada en la societat, transmissora de coneixe-ments i generadora d'impulsos socials i econòmics. Una recercaque ens acosta a una resposta contundent. La Universitat deGirona vol ser, és, una universitat moderna, capdavantera,il·lusionant.

EDITO

RIAL

Engega. Revista de la Universitat de GironaEdita: Universitat de GironaCoordina: Josep M. FonallerasEquip de redacció: Carles Gorini i Francesc TenFotografia: Marta Payeró (Servei de Publicacions)i els autors corresponentsMaquetació i il·lustració: Marc Vicens (Servei de Publicacions)Producció: Servei de PublicacionsISSN: 1988-3161Dipòsit legal: Gi-835-2008Amb el suport del Consell Social de la UdG

La revista ENGEGA no es fa responsable de lesopinions expressades en els articles signats.

PublicacionsPl. Sant Domènec, 3, 17071 Girona Tel. 972 41 80 99Edifici Les Àligueswww.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu

BY

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 2

/3/

Recerca i més recercaEngega dedica aquest segon número en paper (la vuitenaentrega de la revista) a uns quants exemples notables de larecerca que es fa a la Universitat de Girona. No hi és tota, larecerca (per descomptat), perquè el cabal de la UdG és moltelevat, impossible de dibuixar en un espai tan reduït. Però síque es tracta d'una mostra significativa. En d'altres númerosd'Engega ja hem divulgat part del potencial investigador, unatasca en la qual incidirem encara més en el futur. Com va dir larectora en el discurs d'inauguració del curs 2008-2009, “ésimprescindible que prenguem consciència de la importànciaabsolutament estratègica de la recerca. Se'ns exigeix que donemresposta a una pregunta crucial: què volem ser? Quin lloc volocupar la Universitat de Girona? La fortalesa de la recerca ésdeterminant per a la resposta que hi donem”.

Engega parla de recerca en molts àmbits: en humanitats, cièn-cies socials, ciències experimentals, tecnologia i ciències de lavida, i també dóna la veu a joveníssims recercadors, amb l'afanyde concretar l'esforç de relació entre la Universitat i l'educaciósecundària. Fem un repàs a molts dels ítems que la Universitatde Girona pot aportar en el seu actiu investigador. Al mateixtemps, demostrem la capacitat de la universitat per intervenir endebats plenament actuals, a partir de la multiplicitat d'interessosque acull.

Aquest número d'Engega no intenta reflectir de manera exhaus-tiva la realitat investigadora de la Universitat de Girona. Elsdepartaments, els centres i grups de recerca, els instituts, sónmúltiples i diversos. Però sí que, a partir del tast que oferim,transmetem aquesta imatge de fortalesa, que és certa i compro-vable i que potser té el seu referent més immediat en la inaugu-ració de l'edifici Giroemprèn al Parc Científic i Tecnològic.

Una recerca implicada en la societat, transmissora de coneixe-ments i generadora d'impulsos socials i econòmics. Una recercaque ens acosta a una resposta contundent. La Universitat deGirona vol ser, és, una universitat moderna, capdavantera,il·lusionant.

EDITO

RIAL

Engega. Revista de la Universitat de GironaEdita: Universitat de GironaCoordina: Josep M. FonallerasEquip de redacció: Carles Gorini i Francesc TenFotografia: Marta Payeró (Servei de Publicacions)i els autors corresponentsMaquetació i il·lustració: Marc Vicens (Servei de Publicacions)Producció: Servei de PublicacionsISSN: 1988-3161Dipòsit legal: Gi-835-2008Amb el suport del Consell Social de la UdG

La revista ENGEGA no es fa responsable de lesopinions expressades en els articles signats.

PublicacionsPl. Sant Domènec, 3, 17071 Girona Tel. 972 41 80 99Edifici Les Àligueswww.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu

BY

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 2

/5/

/4/

03 //// Editorial05 //// Una universitat investigadora a Europa. Miquel Duran06 //// L’assistència al pacient i els nous estudis de medicina. Ramon Brugada07 //// L’aposta pel coneixement: el benestar del futur. Pere Condom08 //// La UdG, centre neuràlgic del món del turisme. Joaquim Maria Puigvert11 //// Quimeres que no són quimeres14 //// Patrimoni turístic17 //// L’entrevista: Ramon Moreno Amich21 //// Remoure la història per conèixer el present24 //// Premis Consell Social 200827 //// Esmunyedissa pròstata30 //// L’aigua al segle XXI34 //// Vattimo, estimulant i compromès38 //// La visió d’AQSENSE40 //// Perfils: Alfons Cornella42 //// UdG Express44 //// Novetats Editorials46 //// Fons d’art

SUM

ARI

Miquel DuranVicerector de Política Científica i Planificació Estratègica

Els navegadors GPS via satèl·lit han esdevingut una eina moltútil per planificar rutes en cotxe, sobretot en viatjar a indretsdesconeguts i per descobrir punts d’interès turístic. La segure-tat que proporcionen permet viatjar amb tranquil·litat i hansuposat una innovació espectacular.

El Pla estratègic de la Universitat de Girona 2008-2013,aprovat el maig del 2008, és el full de ruta que la UdG haobtingut del navegador universitari que fa servir diversossatèl·lits, com són el nou marc del procés de Bolonya i lesdiferents estratègies marcades per les administracions rela-cionades amb l’educació superior, com el Pacte nacional pera la recerca i la innovació, el Llibre blanc de l’ACUP ol’Estratègia Universitat 2015.

El vehicle que recorre aquesta ruta, tot orientant-se gràcies alPla estratègic, té cinc motors, el primer dels quals és precisa-ment l’àmbit de la creació i transferència del coneixement.Amb aquest motor, la Universitat de Girona vol posicionar-seel 2013 com una universitat investigadora, on tot el seu per-sonal acadèmic dugui a terme activitats en recerca bàsica —impulsada per la curiositat—, en recerca aplicada —adreçadaa un objectiu concret— i en innovació tecnològica.

La ruta que s’ha de seguir indica que els investigadors de laUdG han de treballar en xarxa amb altres investigadors i elsgrups de recerca han de crear les aliances necessàries per podertreballar en la frontera del coneixement i per generar ideesemergents que valoritzin el capital humà de la universitat.

El destí de la ruta és fer de la UdG un centre d’atracció d’in-vestigadors combinant la seva activitat visible internacional-ment amb l’oportunitat d’un entorn geogràfic que aportavalor, complementat amb bona disponibilitat de mitjans detransport.

Els mitjans per fer de la UdG una universitat investigadoras’han anat posant des de fa temps. Per un cantó, per les per-sones, pels investigadors i investigadores, tant els consolidatscom en formació. I per un altre, per la seva organització engrups de recerca, dels quals n’hi ha més de 100. Aquestsgrups de recerca no són iguals. N’hi ha que estan en un esta-di més avançat de consolidació que d’altres. Pel que fa a laseva producció investigadora i de transferència, una tercera

part d’aquests grups té un segell de qualitat atorgat peruna convocatòria competitiva en l’àmbit català. I pel quefa a la seva activitat de transferència dels resultats de larecerca, una desena tenen un reconeixement especial enesdevenir centres de la Xarxa d’Innovació Tecnològica deCatalunya.

La UdG potencia els seus grups més dinàmics i estimulalínies transdisciplinàries mitjançant els seus instituts derecerca, dels quals n’hi ha actualment 10. Aquests centressón una part fonamental del motor que mou la recerca dela Universitat. Però la UdG ja no està sola en el territorigironí com a centre investigador.

Afortunadament, han aparegut en els darrers temps diver-sos centres investigadors i centres tecnològics, participatsper la mateixa UdG, que han aportat energia addicional almotor de la recerca. La majoria d’aquests centres estanestablerts al Parc Científic i Tecnològic, un espai d’inno-vació que és un punt de trobada entre investigadors,grups de recerca, agents socials i empreses.

El conjunt de línies de recerca, de grups i centres de recer-ca, tan propis com participats, i de departaments universi-taris, configuren l'anomenat Arc de Recerca de la UdG.

La UdG té un full de ruta proporcionat pel Pla estratègic.No es tracta d’un feixuc camió que amb prou feines passaper una estreta carretera secundària, sinó d’un lleugervehicle que és adaptable a les circumstàncies i avança ambseguretat cap al seu destí: una universitat lligada al terri-tori i una universitat investigadora a Europa.

Una universitat investigadora a Europa

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 4

/5/

/4/

03 //// Editorial05 //// Una universitat investigadora a Europa. Miquel Duran06 //// L’assistència al pacient i els nous estudis de medicina. Ramon Brugada07 //// L’aposta pel coneixement: el benestar del futur. Pere Condom08 //// La UdG, centre neuràlgic del món del turisme. Joaquim Maria Puigvert11 //// Quimeres que no són quimeres14 //// Patrimoni turístic17 //// L’entrevista: Ramon Moreno Amich21 //// Remoure la història per conèixer el present24 //// Premis Consell Social 200827 //// Esmunyedissa pròstata30 //// L’aigua al segle XXI34 //// Vattimo, estimulant i compromès38 //// La visió d’AQSENSE40 //// Perfils: Alfons Cornella42 //// UdG Express44 //// Novetats Editorials46 //// Fons d’art

SUM

ARI

Miquel DuranVicerector de Política Científica i Planificació Estratègica

Els navegadors GPS via satèl·lit han esdevingut una eina moltútil per planificar rutes en cotxe, sobretot en viatjar a indretsdesconeguts i per descobrir punts d’interès turístic. La segure-tat que proporcionen permet viatjar amb tranquil·litat i hansuposat una innovació espectacular.

El Pla estratègic de la Universitat de Girona 2008-2013,aprovat el maig del 2008, és el full de ruta que la UdG haobtingut del navegador universitari que fa servir diversossatèl·lits, com són el nou marc del procés de Bolonya i lesdiferents estratègies marcades per les administracions rela-cionades amb l’educació superior, com el Pacte nacional pera la recerca i la innovació, el Llibre blanc de l’ACUP ol’Estratègia Universitat 2015.

El vehicle que recorre aquesta ruta, tot orientant-se gràcies alPla estratègic, té cinc motors, el primer dels quals és precisa-ment l’àmbit de la creació i transferència del coneixement.Amb aquest motor, la Universitat de Girona vol posicionar-seel 2013 com una universitat investigadora, on tot el seu per-sonal acadèmic dugui a terme activitats en recerca bàsica —impulsada per la curiositat—, en recerca aplicada —adreçadaa un objectiu concret— i en innovació tecnològica.

La ruta que s’ha de seguir indica que els investigadors de laUdG han de treballar en xarxa amb altres investigadors i elsgrups de recerca han de crear les aliances necessàries per podertreballar en la frontera del coneixement i per generar ideesemergents que valoritzin el capital humà de la universitat.

El destí de la ruta és fer de la UdG un centre d’atracció d’in-vestigadors combinant la seva activitat visible internacional-ment amb l’oportunitat d’un entorn geogràfic que aportavalor, complementat amb bona disponibilitat de mitjans detransport.

Els mitjans per fer de la UdG una universitat investigadoras’han anat posant des de fa temps. Per un cantó, per les per-sones, pels investigadors i investigadores, tant els consolidatscom en formació. I per un altre, per la seva organització engrups de recerca, dels quals n’hi ha més de 100. Aquestsgrups de recerca no són iguals. N’hi ha que estan en un esta-di més avançat de consolidació que d’altres. Pel que fa a laseva producció investigadora i de transferència, una tercera

part d’aquests grups té un segell de qualitat atorgat peruna convocatòria competitiva en l’àmbit català. I pel quefa a la seva activitat de transferència dels resultats de larecerca, una desena tenen un reconeixement especial enesdevenir centres de la Xarxa d’Innovació Tecnològica deCatalunya.

La UdG potencia els seus grups més dinàmics i estimulalínies transdisciplinàries mitjançant els seus instituts derecerca, dels quals n’hi ha actualment 10. Aquests centressón una part fonamental del motor que mou la recerca dela Universitat. Però la UdG ja no està sola en el territorigironí com a centre investigador.

Afortunadament, han aparegut en els darrers temps diver-sos centres investigadors i centres tecnològics, participatsper la mateixa UdG, que han aportat energia addicional almotor de la recerca. La majoria d’aquests centres estanestablerts al Parc Científic i Tecnològic, un espai d’inno-vació que és un punt de trobada entre investigadors,grups de recerca, agents socials i empreses.

El conjunt de línies de recerca, de grups i centres de recer-ca, tan propis com participats, i de departaments universi-taris, configuren l'anomenat Arc de Recerca de la UdG.

La UdG té un full de ruta proporcionat pel Pla estratègic.No es tracta d’un feixuc camió que amb prou feines passaper una estreta carretera secundària, sinó d’un lleugervehicle que és adaptable a les circumstàncies i avança ambseguretat cap al seu destí: una universitat lligada al terri-tori i una universitat investigadora a Europa.

Una universitat investigadora a Europa

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 4

/6/

/7/

Hi ha una clara i forta relació entrenou coneixement i creixementeconòmic. El motor principal del’economia és el canvi tecnològic ila innovació i la investigació són labase d’aquesta evolució de la tec-nologia. La R+D és, doncs, el nuclidel sistema capitalista. És unaapreciació encara més vàlida enmoments de trasbalsos financers,quan es torna a remarcar laimportància de l’economia real.

L’empresa fa recerca i innova. Ella provoca, doncs, aquests canvistecnològics i fa, de retruc, l’economia més competitiva, i, per tant,genera més benestar. Però, com passa en altres àmbits de la socie-tat, el sector públic ha de fer també les seves contribucions. Lesuniversitats tenen aquí un paper clau. Aquestes institucionsnecessiten recursos, molts recursos. La societat els aporta, però,evidentment, demana resultats a canvi. Avui la societat tambésuggereix una adaptació a formes organitzatives i de funciona-ment ajustades als temps actuals. Aquest procés de reconversióestà obert. Així, les universitats creen centres externs de recerca,unitats de transferència de tecnologia, estructures de suport a lacreació d’empreses o parcs científics i tecnològics.

L’aposta d’un territori pel coneixement té efectes a llarg termini.Anys d’esforços intensos i continuats i múltiples actuacions i pro-jectes porten al canvi. Girona n’és un paradigma. Amb quasi duesdècades de presència de la Universitat, es fan ara més palpablesque mai els seus efectes en el territori, tant socialment com eco-nòmicament. I el procés continua. Actuacions com la Facultat deMedicina i el campus de la salut canviaran el futur.

El Parc Científic i Tecnològic és un d’aquests grans projectes quedesplegarà l’economia gironina. Ens preguntem què és un parc?Un parc és un espai de qualitat pel que fa a infraestructures i ser-veis avançats que concentra diversos actors: empreses, universitats

i altres centres de recerca. La proximitat estimula la rela-ció entre aquests agents i això genera activitat econòmi-ca. Un parc aporta a un territori innovació i tecnologia,capacitat competitiva; en definitiva, riquesa econòmica iprogrés social.

La fase inicial del Parc Científic i Tecnològic de laUniversitat de Girona permetrà tancar la primera dèca-da del segle XXI amb la presència diària en aquellentorn d’unes 1.500 persones agrupades en 80 empre-ses i en 30 organismes públics. Però això és una llavor.Encarem la segona dècada amb un procés d’expansióque consolidarà la visió inicial. Sorgiran, doncs, iniciati-ves que portaran a Girona més infraestructures científi-ques, nous edificis i nous actors. Donarem també res-posta a grans companyies tecnològiques que volensituar edificis propis a prop d’aquests centres de conei-xement.

Girona ha estat sempre un territori socialment i econò-micament molt actiu. Però avui el món ens porta cap auna economia, una societat, basada en el coneixement.El Parc és una eina per avançar per aquest camí.

Pere Condom VilàDirector del Parc Científic i Tecnològic

L’aposta pel coneixement:el benestardel futur

Ramon BrugadaDegà de la Facultat de Medicina

L'assistència del pacient i els nous estudis de MedicinaEls protagonistes d'aquest inici de curs 2008-2009 han estatsegurament els estudiants del primer curs de Medicina a laUniversitat de Girona, i no només perquè comença una novatitulació universitària adaptada a Bolonya, sinó també per lesimplicacions que representa el fet d'haver obtingut, de les insti-tucions universitàries i sanitàries, el compromís a llarg terminiper la formació mèdica d'estudiants a les nostres comarques.Aconseguir l'equilibri territorial a Catalunya en l'oferta públi-ca d'aquests estudis superiors era la raó de més pes per reivin-dicar la Facultat a Girona. I aquest any s'ha fet realitat.

Aquest ambiciós projecte té quatre pilars fonamentals: els centresassistencials, encapçalats pel nou Hospital Universitari JosepTrueta, el nou Parc Científic i Tecnològic, el centre de recercaIDIBGI (Institut de Recerca Biomèdica de Girona) i la Facultat deMedicina. La Facultat és la peça central d'aquest engranatge.Amb la contractació de professorat per a la Facultat, metges iinvestigadors, les nostres comarques faran un salt qualitatiu capa la consolidació del desenvolupament biomèdic.

L'arribada dels estudis, però, també té unes implicacions assis-tencials importants que no podem deixar de tenir en compte.En primer lloc, una implicació teòrica: la Facultat posarà 500estudiants, ments inquietes, als hospitals i àrees bàsiques de lesnostres comarques, estudiants que plantejaran dubtes als seusmestres, els metges. Per als metges, això requerirà un autoa-prenentatge continu que farà que hagin d'estar al dia dels darrersavenços en el seu camp. I això és bo, per a ells, per als pacientsi, evidentment, també per als estudiants.

I en segon lloc, hi ha una implicació pràctica d'aquesta arriba-da dels estudis: canviem el model clàssic de pràctiques clíniques.L'estudiant, fins ara, no ha format part de l'equip assistencial,sinó que n'ha estat només un observador. En el nou model elsestudiants es converteixen en la peça central de l'equip assis-tencial. Seran els primers de veure el malalt, examinar-lo i pren-dre les decisions. El nou sistema beneficiarà tant els metges,que tindran un company de feina en formació, com els malalts,que trobaran una altra persona preocupada pel seu benestar.

Amb aquest model docent teoricopràctic aconseguirem que,a cinquè, els estudiants ja siguin més competents que elsactuals residents d'especialitat de primer any.

La nostra és una Facultat innovadora que incorpora un siste-ma d'aprenentatge nou a Catalunya, d'acord amb el nouespai europeu d'educació, tant pel que fa a la manera d'en-senyar i d'estudiar com a la d'interaccionar amb el tutor,amb el professor o amb el malalt: la docència basada enobjectius i en problemes. És un sistema que fa que l'estu-diant comprengui molt més ràpidament les implicacionsd'allò que llegeix als llibres.

Tenim la sort que a Girona comencem de zero en un momenten què les altres facultats estan debatent com han d'adap-tar el seu ensenyament clàssic a aquest model; nosaltres jahem passat a l'acció. I ho fem amb el compromís personalde treure'n el màxim rendiment, tant els que posem en marxael projecte com els que es plantegen de participar-hi. Notindrem mai més aquesta oportunitat, que, ambiciosos,no desaprofitarem.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 6

/6/

/7/

Hi ha una clara i forta relació entrenou coneixement i creixementeconòmic. El motor principal del’economia és el canvi tecnològic ila innovació i la investigació són labase d’aquesta evolució de la tec-nologia. La R+D és, doncs, el nuclidel sistema capitalista. És unaapreciació encara més vàlida enmoments de trasbalsos financers,quan es torna a remarcar laimportància de l’economia real.

L’empresa fa recerca i innova. Ella provoca, doncs, aquests canvistecnològics i fa, de retruc, l’economia més competitiva, i, per tant,genera més benestar. Però, com passa en altres àmbits de la socie-tat, el sector públic ha de fer també les seves contribucions. Lesuniversitats tenen aquí un paper clau. Aquestes institucionsnecessiten recursos, molts recursos. La societat els aporta, però,evidentment, demana resultats a canvi. Avui la societat tambésuggereix una adaptació a formes organitzatives i de funciona-ment ajustades als temps actuals. Aquest procés de reconversióestà obert. Així, les universitats creen centres externs de recerca,unitats de transferència de tecnologia, estructures de suport a lacreació d’empreses o parcs científics i tecnològics.

L’aposta d’un territori pel coneixement té efectes a llarg termini.Anys d’esforços intensos i continuats i múltiples actuacions i pro-jectes porten al canvi. Girona n’és un paradigma. Amb quasi duesdècades de presència de la Universitat, es fan ara més palpablesque mai els seus efectes en el territori, tant socialment com eco-nòmicament. I el procés continua. Actuacions com la Facultat deMedicina i el campus de la salut canviaran el futur.

El Parc Científic i Tecnològic és un d’aquests grans projectes quedesplegarà l’economia gironina. Ens preguntem què és un parc?Un parc és un espai de qualitat pel que fa a infraestructures i ser-veis avançats que concentra diversos actors: empreses, universitats

i altres centres de recerca. La proximitat estimula la rela-ció entre aquests agents i això genera activitat econòmi-ca. Un parc aporta a un territori innovació i tecnologia,capacitat competitiva; en definitiva, riquesa econòmica iprogrés social.

La fase inicial del Parc Científic i Tecnològic de laUniversitat de Girona permetrà tancar la primera dèca-da del segle XXI amb la presència diària en aquellentorn d’unes 1.500 persones agrupades en 80 empre-ses i en 30 organismes públics. Però això és una llavor.Encarem la segona dècada amb un procés d’expansióque consolidarà la visió inicial. Sorgiran, doncs, iniciati-ves que portaran a Girona més infraestructures científi-ques, nous edificis i nous actors. Donarem també res-posta a grans companyies tecnològiques que volensituar edificis propis a prop d’aquests centres de conei-xement.

Girona ha estat sempre un territori socialment i econò-micament molt actiu. Però avui el món ens porta cap auna economia, una societat, basada en el coneixement.El Parc és una eina per avançar per aquest camí.

Pere Condom VilàDirector del Parc Científic i Tecnològic

L’aposta pel coneixement:el benestardel futur

Ramon BrugadaDegà de la Facultat de Medicina

L'assistència del pacient i els nous estudis de MedicinaEls protagonistes d'aquest inici de curs 2008-2009 han estatsegurament els estudiants del primer curs de Medicina a laUniversitat de Girona, i no només perquè comença una novatitulació universitària adaptada a Bolonya, sinó també per lesimplicacions que representa el fet d'haver obtingut, de les insti-tucions universitàries i sanitàries, el compromís a llarg terminiper la formació mèdica d'estudiants a les nostres comarques.Aconseguir l'equilibri territorial a Catalunya en l'oferta públi-ca d'aquests estudis superiors era la raó de més pes per reivin-dicar la Facultat a Girona. I aquest any s'ha fet realitat.

Aquest ambiciós projecte té quatre pilars fonamentals: els centresassistencials, encapçalats pel nou Hospital Universitari JosepTrueta, el nou Parc Científic i Tecnològic, el centre de recercaIDIBGI (Institut de Recerca Biomèdica de Girona) i la Facultat deMedicina. La Facultat és la peça central d'aquest engranatge.Amb la contractació de professorat per a la Facultat, metges iinvestigadors, les nostres comarques faran un salt qualitatiu capa la consolidació del desenvolupament biomèdic.

L'arribada dels estudis, però, també té unes implicacions assis-tencials importants que no podem deixar de tenir en compte.En primer lloc, una implicació teòrica: la Facultat posarà 500estudiants, ments inquietes, als hospitals i àrees bàsiques de lesnostres comarques, estudiants que plantejaran dubtes als seusmestres, els metges. Per als metges, això requerirà un autoa-prenentatge continu que farà que hagin d'estar al dia dels darrersavenços en el seu camp. I això és bo, per a ells, per als pacientsi, evidentment, també per als estudiants.

I en segon lloc, hi ha una implicació pràctica d'aquesta arriba-da dels estudis: canviem el model clàssic de pràctiques clíniques.L'estudiant, fins ara, no ha format part de l'equip assistencial,sinó que n'ha estat només un observador. En el nou model elsestudiants es converteixen en la peça central de l'equip assis-tencial. Seran els primers de veure el malalt, examinar-lo i pren-dre les decisions. El nou sistema beneficiarà tant els metges,que tindran un company de feina en formació, com els malalts,que trobaran una altra persona preocupada pel seu benestar.

Amb aquest model docent teoricopràctic aconseguirem que,a cinquè, els estudiants ja siguin més competents que elsactuals residents d'especialitat de primer any.

La nostra és una Facultat innovadora que incorpora un siste-ma d'aprenentatge nou a Catalunya, d'acord amb el nouespai europeu d'educació, tant pel que fa a la manera d'en-senyar i d'estudiar com a la d'interaccionar amb el tutor,amb el professor o amb el malalt: la docència basada enobjectius i en problemes. És un sistema que fa que l'estu-diant comprengui molt més ràpidament les implicacionsd'allò que llegeix als llibres.

Tenim la sort que a Girona comencem de zero en un momenten què les altres facultats estan debatent com han d'adap-tar el seu ensenyament clàssic a aquest model; nosaltres jahem passat a l'acció. I ho fem amb el compromís personalde treure'n el màxim rendiment, tant els que posem en marxael projecte com els que es plantegen de participar-hi. Notindrem mai més aquesta oportunitat, que, ambiciosos,no desaprofitarem.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 6

/9/

/8/

Antecedents

Per diverses causes –històriques, econòmiques ide planejament acadèmic i investigador–, la UdGté suficients antecedents a favor i múltiples raonsde coherència política per tal d’hostatjar-ne lafutura seu.

El primer Institut Superior d’Estudis Turístics es vaconstituir el 1989 a Girona i va significar, alesho-res, un pas endavant importantíssim per formalit-zar la docència turística, per dotar-la de rangsuperior i per disposar d’un ens de referència enel món del turisme. Més endavant, la integraciódels estudis de diplomat en turisme a la UdG vafer que Girona esdevingués el centre neuràlgic nosolament de bona part de la docència (un factorestabilitzador que reclamava el sector) sinó delgruix de la investigació a l’entorn del turisme desd’aspectes tan diversos com els econòmics iempresarials, o els socials, culturals, històrics, jurí-dics i medioambientals.

La UdG, la universitat amb un majornombre d’estudiants de turisme

Girona, finalment, amb la Facultat de Turisme,esdevé la Universitat de l’Estat –amb set escolesadscrites– amb un major nombre d’estudiants deturisme. Per aquest motiu de prevalença, la UdGva liderar i coordinar, per encàrrec de l’ANECA, elllibre blanc del nou títol de grau de turisme.

Des de la UdG s’ha fet la major oferta de màstersoficials, ja sigui en coordinació amb la UniversitatRovira i Virgili, ja sigui en solitari, i la projeccióinternacional dels estudis de turisme està del totconsolidada de manera molt especial a través del’ European Master in Tourism Management i dela cooperació internacional. Actualment la UdGés la primera Universitat de Catalunya i de l’ Estaten cooperació internacional en turisme, i la terce-ra d’ Europa, amb el major nombre de tesis doc-torals llegides de totes les universitats catalanesrelacionades amb el món turístic i amb uns estu-dis que s’han situat sempre entre els tres millorsde l’ Estat.

Ja hem citat l’INSETUR, però també caldria feresment del Centre de Recerca i Innovació de lesIndústries Turístiques (CRIIT), amb seu al ParcCientífic i Tecnològic de la UdG, centre que haesdevingut un potent instrument d’articulació deles demandes i necessitats del sector turístic (desde tota mena d’empreses del sector a les institu-cions públiques) amb el món de la recerca univer-sitària. Un fruit de tot plegat és que la UdG és la

primera universitat de Catalunya, en el món del turisme, pel que fa arecerca aplicada i innovació, com ho prova la gran quantitat de conve-nis signats.

Amb la complicitat del sector turístic i de l’administraciócatalana

Quant al projecte d’IRTUCA, l’eix vertebrador de l’Institut ha estat dis-senyat, impulsat i treballat des de la UdG, amb la complicitat del sectorturístic i de l’administració catalana. L’any 2000 la UdG va presentar elprojecte de Parc Científic de Turisme de Catalunya al sector turístic i ales institucions, i en el decret 18/2003 de dissolució de l’INSETUR ja espreveia la creació d’un Centre de Recerca Turística de Catalunya vincu-lat a la UdG, amb ubicació a l’edifici Narcís Monturiol (de propera inau-guració) dins el Parc Científic i Tecnològic, preparat per acollir el futurIRTUCA.

El fonament de l’interès de la UdG, doncs, no és feble ni fruit d’unaintencionalitat oportunista. Es basa en la història, en la tradició, en elscompromisos adquirits per la Generalitat, amb el cabal docent i inves-tigador, en les perspectives anunciades de futur i amb el compromísferm del sector envers Girona.

Tot i això, la Universitat de Girona, conscient també del pes que atreso-ra l’entorn i la pròpia capacitat docent i investigadora de la UniversitatRovira i Virgili, manté la voluntat ferma de continuar-hi cooperant, enel camp dels màsters i la recerca turística. Demanem, amb el suportd’institucions, ens i associacions, que la Conselleria ajudi a cercar unasolució de compromís en la qual hi hagi un tracte d’equitat i d’igualtatentre la UdG i la URV pel que fa al futur IRTUCA, amb la finalitat d’en-fortir la recerca turística en el sistema universitari català, liderada perambdues universitats en les línies de recerca respectives.

Edifici NarcísMonturiol

dins el Parc Científic iTecnològic

de la UdG preparatper acollir el futur

IRTUCA.

La UdG, centre

neuràlgic del món

del turisme

Joaquim Maria Puigvert Vicerector de Relacions Institucionals,

Societat i Cultura

La xarxa dels Centres de Recercade Catalunya implica una aposta

decidida del govern català per feraflorar, dotar de contingut i expan-

dir totes aquelles àrees de conei-xement que, d’una manera o altra,representen un punt i a part en el

panorama de la investigació aCatalunya. Girona disposa en l’ac-

tualitat de dos d’aquests centres:l’Institut Català de Recerca en

Patrimoni Cultural i l’Institut Catalàde Recerca de l’Aigua; i s’està al’expectativa sobre la destinació

final de l’IRTUCA (Institut deRecerca en Turisme de Catalunya).

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 8

/9/

/8/

Antecedents

Per diverses causes –històriques, econòmiques ide planejament acadèmic i investigador–, la UdGté suficients antecedents a favor i múltiples raonsde coherència política per tal d’hostatjar-ne lafutura seu.

El primer Institut Superior d’Estudis Turístics es vaconstituir el 1989 a Girona i va significar, alesho-res, un pas endavant importantíssim per formalit-zar la docència turística, per dotar-la de rangsuperior i per disposar d’un ens de referència enel món del turisme. Més endavant, la integraciódels estudis de diplomat en turisme a la UdG vafer que Girona esdevingués el centre neuràlgic nosolament de bona part de la docència (un factorestabilitzador que reclamava el sector) sinó delgruix de la investigació a l’entorn del turisme desd’aspectes tan diversos com els econòmics iempresarials, o els socials, culturals, històrics, jurí-dics i medioambientals.

La UdG, la universitat amb un majornombre d’estudiants de turisme

Girona, finalment, amb la Facultat de Turisme,esdevé la Universitat de l’Estat –amb set escolesadscrites– amb un major nombre d’estudiants deturisme. Per aquest motiu de prevalença, la UdGva liderar i coordinar, per encàrrec de l’ANECA, elllibre blanc del nou títol de grau de turisme.

Des de la UdG s’ha fet la major oferta de màstersoficials, ja sigui en coordinació amb la UniversitatRovira i Virgili, ja sigui en solitari, i la projeccióinternacional dels estudis de turisme està del totconsolidada de manera molt especial a través del’ European Master in Tourism Management i dela cooperació internacional. Actualment la UdGés la primera Universitat de Catalunya i de l’ Estaten cooperació internacional en turisme, i la terce-ra d’ Europa, amb el major nombre de tesis doc-torals llegides de totes les universitats catalanesrelacionades amb el món turístic i amb uns estu-dis que s’han situat sempre entre els tres millorsde l’ Estat.

Ja hem citat l’INSETUR, però també caldria feresment del Centre de Recerca i Innovació de lesIndústries Turístiques (CRIIT), amb seu al ParcCientífic i Tecnològic de la UdG, centre que haesdevingut un potent instrument d’articulació deles demandes i necessitats del sector turístic (desde tota mena d’empreses del sector a les institu-cions públiques) amb el món de la recerca univer-sitària. Un fruit de tot plegat és que la UdG és la

primera universitat de Catalunya, en el món del turisme, pel que fa arecerca aplicada i innovació, com ho prova la gran quantitat de conve-nis signats.

Amb la complicitat del sector turístic i de l’administraciócatalana

Quant al projecte d’IRTUCA, l’eix vertebrador de l’Institut ha estat dis-senyat, impulsat i treballat des de la UdG, amb la complicitat del sectorturístic i de l’administració catalana. L’any 2000 la UdG va presentar elprojecte de Parc Científic de Turisme de Catalunya al sector turístic i ales institucions, i en el decret 18/2003 de dissolució de l’INSETUR ja espreveia la creació d’un Centre de Recerca Turística de Catalunya vincu-lat a la UdG, amb ubicació a l’edifici Narcís Monturiol (de propera inau-guració) dins el Parc Científic i Tecnològic, preparat per acollir el futurIRTUCA.

El fonament de l’interès de la UdG, doncs, no és feble ni fruit d’unaintencionalitat oportunista. Es basa en la història, en la tradició, en elscompromisos adquirits per la Generalitat, amb el cabal docent i inves-tigador, en les perspectives anunciades de futur i amb el compromísferm del sector envers Girona.

Tot i això, la Universitat de Girona, conscient també del pes que atreso-ra l’entorn i la pròpia capacitat docent i investigadora de la UniversitatRovira i Virgili, manté la voluntat ferma de continuar-hi cooperant, enel camp dels màsters i la recerca turística. Demanem, amb el suportd’institucions, ens i associacions, que la Conselleria ajudi a cercar unasolució de compromís en la qual hi hagi un tracte d’equitat i d’igualtatentre la UdG i la URV pel que fa al futur IRTUCA, amb la finalitat d’en-fortir la recerca turística en el sistema universitari català, liderada perambdues universitats en les línies de recerca respectives.

Edifici NarcísMonturiol

dins el Parc Científic iTecnològic

de la UdG preparatper acollir el futur

IRTUCA.

La UdG, centre

neuràlgic del món

del turisme

Joaquim Maria Puigvert Vicerector de Relacions Institucionals,

Societat i Cultura

La xarxa dels Centres de Recercade Catalunya implica una aposta

decidida del govern català per feraflorar, dotar de contingut i expan-

dir totes aquelles àrees de conei-xement que, d’una manera o altra,representen un punt i a part en el

panorama de la investigació aCatalunya. Girona disposa en l’ac-

tualitat de dos d’aquests centres:l’Institut Català de Recerca en

Patrimoni Cultural i l’Institut Catalàde Recerca de l’Aigua; i s’està al’expectativa sobre la destinació

final de l’IRTUCA (Institut deRecerca en Turisme de Catalunya).

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 8

Fa vuit anys, els investigadors Eduard Bardají i Emili Montesinos van decidir que podien treba-llar conjuntament.Van començar per produir una sèrie de molècules basades en pèptids anti-microbians d’origen animal, que es van sintetitzar en unes molècules híbrides més petites ano-menades quimeres, i que després van provar en plantes vives. La intenció era esbrinar siserien capaces de guarir algunes de les malalties més greus que afectaven els fruiters. I varesultar que sí.

/10/

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 10

Fa vuit anys, els investigadors Eduard Bardají i Emili Montesinos van decidir que podien treba-llar conjuntament.Van començar per produir una sèrie de molècules basades en pèptids anti-microbians d’origen animal, que es van sintetitzar en unes molècules híbrides més petites ano-menades quimeres, i que després van provar en plantes vives. La intenció era esbrinar siserien capaces de guarir algunes de les malalties més greus que afectaven els fruiters. I varesultar que sí.

/10/

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 10

Fer créixer el valor dels resultats

Els resultats que ha obtingut la intersecció entre elCIDSAV i el LIPPSO són molt bons, però és necessàriauna estructura que els valoritzi i els faci atractius a laindústria. Valoritzar-los en el sentit de triar, entre totsels resultats, aquells que són en veritat transferibles ique el mercat demana i, a més, donar-los el valor queremuneri l’esforç de tots aquests anys. El projecte depèptids antimicrobians ha mobilitzat mes d’un miliód’euros i, recentment, ha aconseguit un finançamentde 200.000 € per estudiar altres aplicacions.

És per aquest motiu que s’està treballant per crear unaspin off, com a embrió d’una empresa tecnològicaorientada a l’explotació dels resultats de la recerca.Bardají i Montesinos esperen que, gràcies a la spin off,les molècules que produeixen puguin transcendir l’àm-bit fitosanitari per introduir-se en altres camps, com elfarmacèutic, el veterinari, el cosmètic o el del home-care. Els investigadors anuncien que disposen de totauna cartera de molècules noves, algunes de les quals jaes poden explotar comercialment i d’altres que estanen procés d’avaluació.

L’estratègia per fer el salt al mercat ha estat dissenyadaa consciència per Bardají i Montesinos, que considerenque disposen de bons antimicrobians, clars candidats asubstituir alguns antibiòtics que no poden mantenir-seen determinades aplicacions. Una part de la tàctica haestat el fet de patentar els resultats abans de publicar-los, la qual cosa els ha permès protegir la tecnologia,tot i que això ha generat que, per un temps, no hagindonat a conèixer cap detall d’allò en què treballaven.La decisió de patentar primer i publicar després és unmodel d’actuació que els investigadors manifestenhaver après d’altres països amb més experiència a l’ho-ra de fer créixer les idees.

/13/

Eduard Bardají és el director del LIPPSO, el Laboratorid’Innovació en Processos i Productes de SíntesiOrgànica. D’acord amb les línies de recerca en què tre-

balla, disposa de productes bioactius enfocats a la medicina.Emili Montesinos dirigeix el CIDSAV, el Centre d’Innovació iDesenvolupament en Sanitat Vegetal, el qual disposa d’una pla-taforma de prospecció de molècules actives. El CIDSAV i el LIPP-SO són dos grups de recerca de la Universitat de Girona quepertanyen a la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya. La inter-secció d’ambdós equips, aquella decisió de Bardají i Montesinosde treballar plegats, ha permès ampliar la recerca cap a àmbitsmés diversos d’aquells que per si mateixos haurien conreat.Arran d’aquest procés, està a punt de néixer una spin off quevaloritzarà els resultats i els transferirà de manera adequada a laindústria.

Col·laboració, primera clau de l’èxit

La col·laboració entre el LIPPSO, format per investigadors de laFacultat de Ciències, i el CIDSAV, al qual estan adscrits investi-gadors de l’Escola Politècnica Superior, ha donat com a resultatuna producció científica interessantíssima. Des dels inicis delprocés fins avui s’ha viscut una relació interactiva en la qual lainformació ha circulat en ambdues direccions, la qual cosa hasignificat una millora constant en els resultats de la recerca. Enaquest temps s’ha passat d’obtenir molècules no gaire bones,com les definien els mateixos investigadors, a produir-ne demillors i en més gran quantitat. Tot plegat ha conduït a la pro-ducció de dos pèptids molt efectius no només en plantes, sinótambé en humans i en animals, que tenen la particularitat depresentar una toxicitat molt baixa. Amb els resultats, a més,han arribat les patents, que són propietat de la Universitat deGirona.

Les molècules que ha patentat la UdG es componen de pèptidsde 10 o 12 aminoàcids naturals i han estat dissenyades per evi-tar molts dels problemes que avui presenten les de la compe-tència. Cal tenir present que hi ha entre quatre-cents i cinc-cents patents registrades sobre pèptids antimicrobians i, si esvol tenir èxit, és necessari ser el millor. Bardají i Montesinos des-taquen el valor de les molècules que han produït, perquè com-pleixen cinc requisits imprescindibles. El primer és que són moltactives. Han de ser-ho tant com els antibiòtics, com lapenicil·lina o l’estreptomicina. El segon és que són biodegrada-bles, per avantatjar els antibiòtics, que no ho són. El tercerrequisit és el de l’equilibri, perquè han de ser prou estables permantenir el principi actiu i suficientment inestables per biode-gradar-se. Un quart és que repliquen el mecanisme d’acciód’una estructura natural, a la qual són sensibles bacteris ifongs, i que té l’avantatge de no crear resistències. El cinquè ésque els pèptids dissenyats es poden arribar a obtenir biotecno-lògicament, produïts en quantitats industrials a partir de cultiusde plantes en biofactories.

/12/

Recerca bàsica més recerca aplicada, igual a oportunitats

L’espai científic que ocuparà la spin off ha de ser, segons els seusimpulsors, una oportunitat per potenciar els estudis de biomedici-na a Girona, perquè uns quants dels compostos amb els quals tre-ballen presenten propietats antitumorals i anticoagulants. Es com-plementen, alhora, amb alguns dels objectius del Centre de NovesTecnologies i Processos Alimentaris (CENTA), perquè els pèptidstambé tenen aplicacions en la indústria de la conservació dels ali-ments. Montesinos expressa la voluntat d’establir sinergies ambdiversos àmbits per generar un clúster biomèdic al Parc Científic iTecnològic de Girona, en el qual ja hi ha establertes altres spin off,com Microbial, de Jesús Garcia Gil.

Els resultats de la recerca són també una garantia per millorar ladocència, sobretot la de postgrau. Bardají i Montesinos coordinencadascun un màster de la seva especialitat i han obtingut la men-ció de qualitat del Ministeri. L’un i l’altre destaquen la transferènciaque fan als estudiants, que d’aquesta manera tenen coneixementdirecte d’una recerca de qualitat i poden treballar al laboratoriamb tecnologies capdavanteres. En aquests moments hi ha unatrentena d’investigadors que treballen per fer progressar aquestaaventura, la qual cosa equival a quatre o cinc vegades el volumdels grups de recerca que la van originar. Entre tots, hi ha vuit doc-torands i uns quants estudiants de DEA, que provenen de laFacultat de Ciències, i del projecte final de carrera, que ho fan del’Escola Politècnica Superior. Representa, per tant, una oportunitatespecial per als joves investigadors de la UdG, que disposarand’una plataforma que els permetrà donar valor al seu currículum.

En el camí de la química verda i la biotecnologia

De pèptids n'hi ha molts. D'un bon grapat no esconeix bé la funció que fan, però els seus efectesbiològics comencen a ser apreciats. Va haver-hi untemps en què el seu ús va quedar restringit perquèresultava molt difícil desenvolupar-ne fàrmacs, peròara les coses estan canviant. Emili Montesinos posal'exemple de la lactoferrina, un pèptid present a lallet materna que, entre altres, té la funció de fixar elferro que adquireix la mare per dur-lo al nadó. S'hadescobert que quan aquest pèptid s'hidrolitza permitjà d'uns enzims que hi ha a la mateixa llet, estransforma en lactoferricina, que és un efectiu anti-microbià. Una empresa ha aconseguit sintetitzaraquest pèptid i ara el vol posar al mercat. Aquest ésl'exemple que volen seguir, el de partir de molèculesque hi ha a la natura per sintetitzar-les i dur-les almercat. Montesinos afirma que es troba en elmoment més apassionant de la seva vida professio-nal, després de trenta anys de dedicar-se a la investi-gació. Eduard Bardají no té cap dubte que són enun moment important, un projecte en el qual haconegut el potencial dels agents naturals.

Eduard Bardají i Emili Montesinosestan treballant per crear una spinoff, com a embrió d’una empresatecnològica orientada a l’explotaciódels resultats de la recerca.

Han produït dos pèptids molt efec-tius no només en plantes, sinótambé en humans i en animals, quetenen la particularitat de presentaruna toxicitat molt baixa.

Eduard Bardají i Emili Montesinos

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 12

Fer créixer el valor dels resultats

Els resultats que ha obtingut la intersecció entre elCIDSAV i el LIPPSO són molt bons, però és necessàriauna estructura que els valoritzi i els faci atractius a laindústria. Valoritzar-los en el sentit de triar, entre totsels resultats, aquells que són en veritat transferibles ique el mercat demana i, a més, donar-los el valor queremuneri l’esforç de tots aquests anys. El projecte depèptids antimicrobians ha mobilitzat mes d’un miliód’euros i, recentment, ha aconseguit un finançamentde 200.000 € per estudiar altres aplicacions.

És per aquest motiu que s’està treballant per crear unaspin off, com a embrió d’una empresa tecnològicaorientada a l’explotació dels resultats de la recerca.Bardají i Montesinos esperen que, gràcies a la spin off,les molècules que produeixen puguin transcendir l’àm-bit fitosanitari per introduir-se en altres camps, com elfarmacèutic, el veterinari, el cosmètic o el del home-care. Els investigadors anuncien que disposen de totauna cartera de molècules noves, algunes de les quals jaes poden explotar comercialment i d’altres que estanen procés d’avaluació.

L’estratègia per fer el salt al mercat ha estat dissenyadaa consciència per Bardají i Montesinos, que considerenque disposen de bons antimicrobians, clars candidats asubstituir alguns antibiòtics que no poden mantenir-seen determinades aplicacions. Una part de la tàctica haestat el fet de patentar els resultats abans de publicar-los, la qual cosa els ha permès protegir la tecnologia,tot i que això ha generat que, per un temps, no hagindonat a conèixer cap detall d’allò en què treballaven.La decisió de patentar primer i publicar després és unmodel d’actuació que els investigadors manifestenhaver après d’altres països amb més experiència a l’ho-ra de fer créixer les idees.

/13/

Eduard Bardají és el director del LIPPSO, el Laboratorid’Innovació en Processos i Productes de SíntesiOrgànica. D’acord amb les línies de recerca en què tre-

balla, disposa de productes bioactius enfocats a la medicina.Emili Montesinos dirigeix el CIDSAV, el Centre d’Innovació iDesenvolupament en Sanitat Vegetal, el qual disposa d’una pla-taforma de prospecció de molècules actives. El CIDSAV i el LIPP-SO són dos grups de recerca de la Universitat de Girona quepertanyen a la Xarxa IT de la Generalitat de Catalunya. La inter-secció d’ambdós equips, aquella decisió de Bardají i Montesinosde treballar plegats, ha permès ampliar la recerca cap a àmbitsmés diversos d’aquells que per si mateixos haurien conreat.Arran d’aquest procés, està a punt de néixer una spin off quevaloritzarà els resultats i els transferirà de manera adequada a laindústria.

Col·laboració, primera clau de l’èxit

La col·laboració entre el LIPPSO, format per investigadors de laFacultat de Ciències, i el CIDSAV, al qual estan adscrits investi-gadors de l’Escola Politècnica Superior, ha donat com a resultatuna producció científica interessantíssima. Des dels inicis delprocés fins avui s’ha viscut una relació interactiva en la qual lainformació ha circulat en ambdues direccions, la qual cosa hasignificat una millora constant en els resultats de la recerca. Enaquest temps s’ha passat d’obtenir molècules no gaire bones,com les definien els mateixos investigadors, a produir-ne demillors i en més gran quantitat. Tot plegat ha conduït a la pro-ducció de dos pèptids molt efectius no només en plantes, sinótambé en humans i en animals, que tenen la particularitat depresentar una toxicitat molt baixa. Amb els resultats, a més,han arribat les patents, que són propietat de la Universitat deGirona.

Les molècules que ha patentat la UdG es componen de pèptidsde 10 o 12 aminoàcids naturals i han estat dissenyades per evi-tar molts dels problemes que avui presenten les de la compe-tència. Cal tenir present que hi ha entre quatre-cents i cinc-cents patents registrades sobre pèptids antimicrobians i, si esvol tenir èxit, és necessari ser el millor. Bardají i Montesinos des-taquen el valor de les molècules que han produït, perquè com-pleixen cinc requisits imprescindibles. El primer és que són moltactives. Han de ser-ho tant com els antibiòtics, com lapenicil·lina o l’estreptomicina. El segon és que són biodegrada-bles, per avantatjar els antibiòtics, que no ho són. El tercerrequisit és el de l’equilibri, perquè han de ser prou estables permantenir el principi actiu i suficientment inestables per biode-gradar-se. Un quart és que repliquen el mecanisme d’acciód’una estructura natural, a la qual són sensibles bacteris ifongs, i que té l’avantatge de no crear resistències. El cinquè ésque els pèptids dissenyats es poden arribar a obtenir biotecno-lògicament, produïts en quantitats industrials a partir de cultiusde plantes en biofactories.

/12/

Recerca bàsica més recerca aplicada, igual a oportunitats

L’espai científic que ocuparà la spin off ha de ser, segons els seusimpulsors, una oportunitat per potenciar els estudis de biomedici-na a Girona, perquè uns quants dels compostos amb els quals tre-ballen presenten propietats antitumorals i anticoagulants. Es com-plementen, alhora, amb alguns dels objectius del Centre de NovesTecnologies i Processos Alimentaris (CENTA), perquè els pèptidstambé tenen aplicacions en la indústria de la conservació dels ali-ments. Montesinos expressa la voluntat d’establir sinergies ambdiversos àmbits per generar un clúster biomèdic al Parc Científic iTecnològic de Girona, en el qual ja hi ha establertes altres spin off,com Microbial, de Jesús Garcia Gil.

Els resultats de la recerca són també una garantia per millorar ladocència, sobretot la de postgrau. Bardají i Montesinos coordinencadascun un màster de la seva especialitat i han obtingut la men-ció de qualitat del Ministeri. L’un i l’altre destaquen la transferènciaque fan als estudiants, que d’aquesta manera tenen coneixementdirecte d’una recerca de qualitat i poden treballar al laboratoriamb tecnologies capdavanteres. En aquests moments hi ha unatrentena d’investigadors que treballen per fer progressar aquestaaventura, la qual cosa equival a quatre o cinc vegades el volumdels grups de recerca que la van originar. Entre tots, hi ha vuit doc-torands i uns quants estudiants de DEA, que provenen de laFacultat de Ciències, i del projecte final de carrera, que ho fan del’Escola Politècnica Superior. Representa, per tant, una oportunitatespecial per als joves investigadors de la UdG, que disposarand’una plataforma que els permetrà donar valor al seu currículum.

En el camí de la química verda i la biotecnologia

De pèptids n'hi ha molts. D'un bon grapat no esconeix bé la funció que fan, però els seus efectesbiològics comencen a ser apreciats. Va haver-hi untemps en què el seu ús va quedar restringit perquèresultava molt difícil desenvolupar-ne fàrmacs, peròara les coses estan canviant. Emili Montesinos posal'exemple de la lactoferrina, un pèptid present a lallet materna que, entre altres, té la funció de fixar elferro que adquireix la mare per dur-lo al nadó. S'hadescobert que quan aquest pèptid s'hidrolitza permitjà d'uns enzims que hi ha a la mateixa llet, estransforma en lactoferricina, que és un efectiu anti-microbià. Una empresa ha aconseguit sintetitzaraquest pèptid i ara el vol posar al mercat. Aquest ésl'exemple que volen seguir, el de partir de molèculesque hi ha a la natura per sintetitzar-les i dur-les almercat. Montesinos afirma que es troba en elmoment més apassionant de la seva vida professio-nal, després de trenta anys de dedicar-se a la investi-gació. Eduard Bardají no té cap dubte que són enun moment important, un projecte en el qual haconegut el potencial dels agents naturals.

Eduard Bardají i Emili Montesinosestan treballant per crear una spinoff, com a embrió d’una empresatecnològica orientada a l’explotaciódels resultats de la recerca.

Han produït dos pèptids molt efec-tius no només en plantes, sinótambé en humans i en animals, quetenen la particularitat de presentaruna toxicitat molt baixa.

Eduard Bardají i Emili Montesinos

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 12

/14/

/15/

Les destinacions desol i platja han fabri-cat la imatge d’unturista unidimensio-nal i superflu. Lescoses, de mica enmica, han anat can-viant i actualment noés possible entendreuna destinació turís-tica en la qual, entreels seus ingredients,no hi hagi un bonmuseu, esglésies ojaciments arqueolò-gics per visitar.

Quan en el paquet de les vacances hi vainclòs el patrimoni, podem imaginar-nosque aquest pot passar a convertir-se enun esquer per atreure els visitants.Aquesta possibilitat existeix. Amb tot,també hi ha altres formes de fer conviurel’autenticitat del llegat cultural amb laseva capacitat de comunicar i atreure.Aquesta és una qüestió que preocupa elsespecialistes en el patrimoni i el turisme.Els professors de la UdG José AntonioDonaire, responsable del LaboratoriMultidisciplinari de Recerca en Turisme(LMRT), i Gabriel Alcalde, director del’Institut Català de Recerca en PatrimoniCultural (ICRPC), tenen una llarga trajec-tòria de treball en aquest camp i són testi-monis privilegiats dels canvis en les acti-tuds dels visitants.

Qualitat versus quantitat

Els darrers anys han vist l’evolució d’un model en el qual lavoluntat d’atreure visitants ha creat dinàmiques en què s’haprioritzat la turistificació del patrimoni per incrementar elnombre de visites. Aquestes pràctiques han acabat impreg-nant diversos àmbits de la gestió local i, fins i tot, els matei-xos equipaments. Gabriel Alcalde assegura que avui encaraes pensa en quants dinars de més se serviran als restaurantsa l’hora d’activar el patrimoni, un bé que, pel director delICRPC, es tendeix a veure excessivament com un objecte deconsum. Tampoc els mitjans no sembla que s’interessin gairepels museus si no és quan arriba el moment de donar aconèixer el nombre de visitants. “És un error construir espaisnomés per als turistes”, afirma José Antonio Donaire, unaafirmació que defensa des d’un doble argument: el primer ésque deixa fora la mirada local, la qual cosa genera tensionsentre amfitrions i hostes; el segon és que fins i tot el turistaacaba reconeixent l’artifici. Com a conseqüència, s’ha estèsla idea que resident i turista són dues figures antagòniques,tot pensant que el primer és aquell que accedeix a la culturad’una manera autèntica i expressiva i que el segon ho fad’una manera tangencial, supèrflua i, fins i tot, perversa,expliquen els experts. Si una cosa tenen clara els dos investi-gadors és que les accions cal fer-les des de la mirada local i,si és necessari, adaptar-les més endavant a les necessitatsd’aquells que vindran de fora. Per Donaire, “en la gestió dela cultura i el patrimoni és necessària l’honestedat; nomésjugant amb aquesta clau el resultat funciona”.

Patrimoni, turisme i Internet

Les relacions que estableix el visitant amb el patrimoni tenencom a característica una gran complexitat. En aquest sentit,les noves xarxes virtuals han arribat per fer-se un lloc enaquest escenari i renovar-lo. Internet possibilita el fet que elsturistes es relacionin amb els equipaments de manera directa,la qual cosa, segons Donaire, “ha diluït el paper de la inter-mediació entre l’oferta i la demanda”. Aquest nou canal haprovocat l’emergència d’elements patrimonials que es man-tenien ocults. Encara més en aquesta direcció, Donaire desta-ca el fet que la xarxa ha permès el contacte dels pre-turistesamb els post-turistes, la qual cosa ha donat a conèixer laseva mirada i tenir-la present, perquè si una cosa s’ha vist ésque “hi ha una certa distància entre la manera com pensemque ens miren i com ho fan en realitat”. Alcalde recorda queels estudis de públic que des de fa anys es duen a terme elque pretenen és conèixer què pensen les persones queentren en contacte amb el patrimoni. Amb la incorporació dela nova eina, aquests estudis tenen un instrument moltpotent i d’una més gran fiabilitat. En aquest escenari en elqual les opinions circulen pel món a gran velocitat, tantAlcalde com Donaire coincideixen que és necessari que elpatrimoni cultural disposi del seu propi discurs, tot i que caltenir en compte què pensa la gent i, en aquest cas, Internet“no és un inconvenient, sinó més aviat un avantatge”, afir-men.

La crisi del turisme de sol i platja: la reconversió

Quan el model de turisme de sol i platja entra en crisi, lavalorització del patrimoni cultural apareix com una taulade salvació. En aquest cas és molt important ser cons-cients que una cosa és l’objecte i l’altre el model, perquèes corre el risc de “projectar sobre les noves estructuresels mateixos models que s’utilitzaven per al turisme de soli platja”, adverteix Donaire. En el cas de la Costa Brava, lariquesa del seu patrimoni pot permetre que sigui, en opi-nió d’Alcalde, una via per a una nova percepció d’aquestespai, però “cal coordinació —adverteix—, perquè ara elsdiferents elements patrimonials estan excessivament frag-mentats, la qual cosa els resta visibilitat”. En aquestatransformació també hi estan convidats els visitants, alsquals cal veure com uns aliats. Estudis recents fets en unespai com Lloret han demostrat que els turistes que hi fanestada visiten fins a set pobles de la rodalia cercant algu-na cosa més que sol, platja i beguda barata. Aquest canvid’actitud ha de venir acompanyat d’una “adaptació delsmodels de gestió a aquells que tinguin en compte aques-

Turistificació“És un error construir espais nomésper als turistes, si és així, es deixa forala mirada local, la qual cosa generatensions entre amfitrions i hostes”.

InternetInternet possibilita el fet que els turis-tes es relacionin amb els equipamentsde manera directa.

Patr

imon

i tu

rís

tic

Els investigadors José Antonio Donaire i Gabriel Alcalde

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 14

/14/

/15/

Les destinacions desol i platja han fabri-cat la imatge d’unturista unidimensio-nal i superflu. Lescoses, de mica enmica, han anat can-viant i actualment noés possible entendreuna destinació turís-tica en la qual, entreels seus ingredients,no hi hagi un bonmuseu, esglésies ojaciments arqueolò-gics per visitar.

Quan en el paquet de les vacances hi vainclòs el patrimoni, podem imaginar-nosque aquest pot passar a convertir-se enun esquer per atreure els visitants.Aquesta possibilitat existeix. Amb tot,també hi ha altres formes de fer conviurel’autenticitat del llegat cultural amb laseva capacitat de comunicar i atreure.Aquesta és una qüestió que preocupa elsespecialistes en el patrimoni i el turisme.Els professors de la UdG José AntonioDonaire, responsable del LaboratoriMultidisciplinari de Recerca en Turisme(LMRT), i Gabriel Alcalde, director del’Institut Català de Recerca en PatrimoniCultural (ICRPC), tenen una llarga trajec-tòria de treball en aquest camp i són testi-monis privilegiats dels canvis en les acti-tuds dels visitants.

Qualitat versus quantitat

Els darrers anys han vist l’evolució d’un model en el qual lavoluntat d’atreure visitants ha creat dinàmiques en què s’haprioritzat la turistificació del patrimoni per incrementar elnombre de visites. Aquestes pràctiques han acabat impreg-nant diversos àmbits de la gestió local i, fins i tot, els matei-xos equipaments. Gabriel Alcalde assegura que avui encaraes pensa en quants dinars de més se serviran als restaurantsa l’hora d’activar el patrimoni, un bé que, pel director delICRPC, es tendeix a veure excessivament com un objecte deconsum. Tampoc els mitjans no sembla que s’interessin gairepels museus si no és quan arriba el moment de donar aconèixer el nombre de visitants. “És un error construir espaisnomés per als turistes”, afirma José Antonio Donaire, unaafirmació que defensa des d’un doble argument: el primer ésque deixa fora la mirada local, la qual cosa genera tensionsentre amfitrions i hostes; el segon és que fins i tot el turistaacaba reconeixent l’artifici. Com a conseqüència, s’ha estèsla idea que resident i turista són dues figures antagòniques,tot pensant que el primer és aquell que accedeix a la culturad’una manera autèntica i expressiva i que el segon ho fad’una manera tangencial, supèrflua i, fins i tot, perversa,expliquen els experts. Si una cosa tenen clara els dos investi-gadors és que les accions cal fer-les des de la mirada local i,si és necessari, adaptar-les més endavant a les necessitatsd’aquells que vindran de fora. Per Donaire, “en la gestió dela cultura i el patrimoni és necessària l’honestedat; nomésjugant amb aquesta clau el resultat funciona”.

Patrimoni, turisme i Internet

Les relacions que estableix el visitant amb el patrimoni tenencom a característica una gran complexitat. En aquest sentit,les noves xarxes virtuals han arribat per fer-se un lloc enaquest escenari i renovar-lo. Internet possibilita el fet que elsturistes es relacionin amb els equipaments de manera directa,la qual cosa, segons Donaire, “ha diluït el paper de la inter-mediació entre l’oferta i la demanda”. Aquest nou canal haprovocat l’emergència d’elements patrimonials que es man-tenien ocults. Encara més en aquesta direcció, Donaire desta-ca el fet que la xarxa ha permès el contacte dels pre-turistesamb els post-turistes, la qual cosa ha donat a conèixer laseva mirada i tenir-la present, perquè si una cosa s’ha vist ésque “hi ha una certa distància entre la manera com pensemque ens miren i com ho fan en realitat”. Alcalde recorda queels estudis de públic que des de fa anys es duen a terme elque pretenen és conèixer què pensen les persones queentren en contacte amb el patrimoni. Amb la incorporació dela nova eina, aquests estudis tenen un instrument moltpotent i d’una més gran fiabilitat. En aquest escenari en elqual les opinions circulen pel món a gran velocitat, tantAlcalde com Donaire coincideixen que és necessari que elpatrimoni cultural disposi del seu propi discurs, tot i que caltenir en compte què pensa la gent i, en aquest cas, Internet“no és un inconvenient, sinó més aviat un avantatge”, afir-men.

La crisi del turisme de sol i platja: la reconversió

Quan el model de turisme de sol i platja entra en crisi, lavalorització del patrimoni cultural apareix com una taulade salvació. En aquest cas és molt important ser cons-cients que una cosa és l’objecte i l’altre el model, perquèes corre el risc de “projectar sobre les noves estructuresels mateixos models que s’utilitzaven per al turisme de soli platja”, adverteix Donaire. En el cas de la Costa Brava, lariquesa del seu patrimoni pot permetre que sigui, en opi-nió d’Alcalde, una via per a una nova percepció d’aquestespai, però “cal coordinació —adverteix—, perquè ara elsdiferents elements patrimonials estan excessivament frag-mentats, la qual cosa els resta visibilitat”. En aquestatransformació també hi estan convidats els visitants, alsquals cal veure com uns aliats. Estudis recents fets en unespai com Lloret han demostrat que els turistes que hi fanestada visiten fins a set pobles de la rodalia cercant algu-na cosa més que sol, platja i beguda barata. Aquest canvid’actitud ha de venir acompanyat d’una “adaptació delsmodels de gestió a aquells que tinguin en compte aques-

Turistificació“És un error construir espais nomésper als turistes, si és així, es deixa forala mirada local, la qual cosa generatensions entre amfitrions i hostes”.

InternetInternet possibilita el fet que els turis-tes es relacionin amb els equipamentsde manera directa.

Patr

imon

i tu

rís

tic

Els investigadors José Antonio Donaire i Gabriel Alcalde

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 14

/17/

Ramon Moreno AmichDirector general de Recerca

“Tot i la crisi, la inversió en recerca continuarà creixent.”

Ramon Moreno Amich és director general de Recerca de la Generalitat deCatalunya. Des del seu nomenament, l’abril del 2007, ha treballat en el des-envolupament del Pacte nacional per la recerca i la innovació, un objectiuestratègic del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Se sentiriaespecialment satisfet si en aquesta legislatura el Parlament aprovés la cre-ació de l’Agència de Centres de Recerca. L’Agència ha de permetre raciona-litzar les inversions i millorar la visibilitat del sistema de recerca deCatalunya. És catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Girona.

/16/

ta nova realitat”, diu Donaire. Per aconseguir-ho, els especialistesrecomanen que es limiti la capacitat de càrrega dels elementspatrimonials, perquè aquests permetin al visitant un temps d’esta-da suficient, perquè pugui connectar amb la transcendència del’espai. El patrimoni ha deixat de ser el substitut de la diversió enun dia de pluja per convertir-se en un valor afegit del temps delleure. És per això que cal construir els mecanismes adients perquètothom que ho vulgui pugui tenir alguna cosa més que un con-tacte superficial.

Una mirada des de la universitat

D’alguna manera, el patrimoni respon a unes necessitats determi-nades de la societat. El temps i les modes també afecten la per-cepció que se’n té. “Cal tenir clares —diu Alcalde— a quinesnecessitats pot respondre el patrimoni, perquè el farem servird’una manera o d’una altra en funció d’aquestes necessitats”. Pertant, cal pensar, és necessària una reflexió teòrica que sigui uninstrument d’ajuda en la formulació dels plans d’ordenació i queeviti que “un nucli medieval es converteixi en un pessebre”, diuDonaire. D’altra banda, cal conèixer què demanen els visitants,saber com es comporten per poder adaptar els tòpics a la realitatperquè, per Alcalde, “no n’hi ha prou amb dades quantitatives”,al mateix temps que reclama el valor de la qualitat per dimensio-nar de manera correcta els elements del patrimoni. En aquest sen-tit, els dos professors de la UdG tenen una dilatada experiència apartir dels seus treballs de tesi, continuats en diverses publica-cions. Amb aquest bagatge es demostra que els experts de laUniversitat de Girona poden exercir un monitoratge de bonespràctiques a partir de generar interrogants i d’aportar-hi respos-tes.

Sol i platja“Es corre el risc de projectarsobre les noves estructures elsmateixos models que s'utilitzavenper al turisme de sol i platja”.

La Universitat de Girona“Cal tenir clares a quines neces-sitats pot respondre el patrimoni,perquè el farem servir d'unamanera o d'una altra en funciód'aquestes necessitats”.La Universitat de Girona pot exer-cir un monitoratge de bonespràctiques a partir de generarinterrogants i d'aportar-hi respos-tes.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 16

/17/

Ramon Moreno AmichDirector general de Recerca

“Tot i la crisi, la inversió en recerca continuarà creixent.”

Ramon Moreno Amich és director general de Recerca de la Generalitat deCatalunya. Des del seu nomenament, l’abril del 2007, ha treballat en el des-envolupament del Pacte nacional per la recerca i la innovació, un objectiuestratègic del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Se sentiriaespecialment satisfet si en aquesta legislatura el Parlament aprovés la cre-ació de l’Agència de Centres de Recerca. L’Agència ha de permetre raciona-litzar les inversions i millorar la visibilitat del sistema de recerca deCatalunya. És catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Girona.

/16/

ta nova realitat”, diu Donaire. Per aconseguir-ho, els especialistesrecomanen que es limiti la capacitat de càrrega dels elementspatrimonials, perquè aquests permetin al visitant un temps d’esta-da suficient, perquè pugui connectar amb la transcendència del’espai. El patrimoni ha deixat de ser el substitut de la diversió enun dia de pluja per convertir-se en un valor afegit del temps delleure. És per això que cal construir els mecanismes adients perquètothom que ho vulgui pugui tenir alguna cosa més que un con-tacte superficial.

Una mirada des de la universitat

D’alguna manera, el patrimoni respon a unes necessitats determi-nades de la societat. El temps i les modes també afecten la per-cepció que se’n té. “Cal tenir clares —diu Alcalde— a quinesnecessitats pot respondre el patrimoni, perquè el farem servird’una manera o d’una altra en funció d’aquestes necessitats”. Pertant, cal pensar, és necessària una reflexió teòrica que sigui uninstrument d’ajuda en la formulació dels plans d’ordenació i queeviti que “un nucli medieval es converteixi en un pessebre”, diuDonaire. D’altra banda, cal conèixer què demanen els visitants,saber com es comporten per poder adaptar els tòpics a la realitatperquè, per Alcalde, “no n’hi ha prou amb dades quantitatives”,al mateix temps que reclama el valor de la qualitat per dimensio-nar de manera correcta els elements del patrimoni. En aquest sen-tit, els dos professors de la UdG tenen una dilatada experiència apartir dels seus treballs de tesi, continuats en diverses publica-cions. Amb aquest bagatge es demostra que els experts de laUniversitat de Girona poden exercir un monitoratge de bonespràctiques a partir de generar interrogants i d’aportar-hi respos-tes.

Sol i platja“Es corre el risc de projectarsobre les noves estructures elsmateixos models que s'utilitzavenper al turisme de sol i platja”.

La Universitat de Girona“Cal tenir clares a quines neces-sitats pot respondre el patrimoni,perquè el farem servir d'unamanera o d'una altra en funciód'aquestes necessitats”.La Universitat de Girona pot exer-cir un monitoratge de bonespràctiques a partir de generarinterrogants i d'aportar-hi respos-tes.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 16

d’obra barata —que ja no ho és— i ho facin pel valor afe-git que representa tenir unitats de R+D mixtes amb elsnostres centres de recerca.

Quin paper fa la universitat en la recerca?Quantitativament, la majoria de la recerca es fa a les uni-versitats. Però ens cal superar les dificultats per potenciarla recerca d’excel·lència en el si dels departaments i insti-tuts universitaris. En paral·lel, estem treballant per ads-criure els centres de recerca a les universitats, però fentque mantinguin la seva flexibilitat i independència mal-grat que treballin de manera conjunta, i que aquesta acti-vitat pugui ser comptabilitzada com a recerca pròpia perles universitats.

I com es mesura l’eficàcia del sistema, pel nombrede patents?El nombre de patents és un dels indicadors. I aquest és unpunt feble que tenim ara. Hem aconseguit un gran reco-neixement internacional, es generen moltes publicacions,però tenim poques patents i encara poca explotació dels

/19/

Com és la recerca a Catalunya?La recerca que es fa a Catalunya, a les universitats i als centresde recerca és molt bona. La Generalitat també ha fet un granesforç els darrers anys per dotar Catalunya d’un sistema decentres de recerca d’excel·lència, n’ha millorat la qualitat i haaugmentat el nombre de centres, dels quals esperem arribartenir-ne una quarantena. Es tracta de fundacions en les qualsla Generalitat és el patró majoritari perquè és qui aporta la sub-venció més gran, però també n’és patró la universitat en elcampus o parc científic on està situat el centre. Les gransinfraestructures com el Barcelona Supercomputing Center(BSC) o el Sincrotró ALBA són les que donen més visibilitatinternacional al sistema. El juliol passat fins i tot va aparèixer unarticle a Nature en què s’explicava com havia canviat el pano-rama de la recerca a Catalunya i com ara érem un pol d’atrac-ció per venir-hi a treballar. Però un bon indicador és que, dels300 projectes concedits com a starting grants per l’EuropeanResearch Council, 25 són espanyols. D’aquests, 16 correspo-nen a Catalunya. Hem rebut el 5 % dels grants quan noméssom l’1,5 % de la població europea.

I amb aquesta aposta, hem captat cervells?Efectivament. Les polítiques de captació de talent el que bus-quen és contractar l’investigador més bo i, això sí, se’l remune-ra adequadament, perquè som conscients que la qualitat té unpreu. D’altra banda, també s’aposta perquè els centres tinguinuna taxa de renovació molt alta, amb molts investigadorsjúniors i pocs sèniors, la qual cosa evita el col·lapse del sistemai resol problemes que ja coneixíem de la universitat.

I com retindrem aquest talent?Fixeu-vos bé que el concepte és un altre. Sempre es fa èmfasia retenir talent, però la qüestió més important és disposar detalent contínuament. Els centres tenen una estructura moltpetita i, per tant, tendeixen a tenir uns pocs sèniors, que sónels que donen prestigi i continuïtat. Per sota hi ha els investiga-dors júniors i els postdocs, que, quan surtin d’aquests centres,podran aspirar a una bona feina al sector privat gràcies a l’ex-periència adquirida als centres de referència. L’objectiu és dis-posar en tot moment del cicle més productiu de cada investi-gador..

Com es finança aquest sistema?El sistema es finança de manera adequada. Els centres rebenun finançament a nivell dels millors centres d’Europa, perquèsabem que es gasta d’una manera molt controlada, eficaç i efi-cient. Parlem de volums molt elevats. Per exemple, l’InstitutCatalà de Recerca de l’Aigua (ICRA), que és al Parc de la UdG,arribarà a tenir en tres anys tres milions i mig d’euros de sub-venció i l’objectiu és que, per cada euro que posem, ells n’a-consegueixin dos.

La recerca pot canviar les inèrcies de l’economia d’unpaís?El que pretenem és que en l’àmbit industrial es passi d’explo-tar una llicència a explotar tecnologia pròpia i, si és possible,vendre tecnologia fent negoci. També volem superar que elmotiu pel qual s’instal·len les empreses aquí sigui per la mà

/18/

resultats de la recerca. Hem de fer que als centres s’estenguiaquesta cultura i que sorgeixi la figura del valoritzador, que ésaquell expert capaç d’agafar el resultat de la recerca i fer-lo ven-dible. Ara encara no tenim ni la cultura ni les estructures: és elnostre taló d’Aquil·les. Jo diria, però, que aquest panorama estàcanviant molt de pressa, perquè, si fa un any només s’haviengenerat dues spin offs, ara ja n’hi ha deu.

I els ciutadans, són conscients d’aquesta política?L’assignatura pendent és fer que tot plegat sigui conegut pel ciu-tadà, que sàpiga que aquests diners que s’inverteixen en recercasón necessaris per fer el canvi d’una economia de la producció auna economia del coneixement. Un dels problemes és que no hiha hagut una visibilitat suficient. Per exemple, tothom coneix elConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), però elsciutadans no tenen prou clara la nostra estructura de recerca. Aracrearem l’Agència de Centres de Recerca, que ajudarà en aquestsentit i promourà serveis comuns, sinergies i economies d’escala.Aquesta és una aposta innovadora que esperem poder aprovaraquesta legislatura. Volem que sigui com ICREA, que a partird’una estructura molt petita ha aconseguit un gran èxit.

El Pla de recerca i innovació vigent finalitza aquest any.Què s’espera del següent?Abans d’això, voldria dir-vos que ara treballem en el Pacte nacio-nal per la recerca i la innovació. El Pacte ens ha portat moltafeina i ha estat consensuat amb les universitats, els sindicats, lesorganitzacions patronals i el mateix Govern. Davant de tot hempretès que els actors se sentin còmodes. El que busquem ésdibuixar un horitzó per quinze anys, perquè les empreses i lesestructures de recerca el que necessiten per esdevenir referentsés una garantia d’estabilitat. Assolir el Pacte ha estat una de lesprioritats del conseller i de la comissionada i és d’aquest pacteque es desprenen els plans de recerca i innovació. En el pròxim,el període d’aplicació passa de quatre a cinc anys, per adaptar-lo al programa europeu. Amb tot, el Pla preveu un creixementde la inversió malgrat les retallades pressupostàries, perquè ésun sector estratègic en el qual no es pot perdre l’avantatgeaconseguit fins ara.

“Sempre es fa èmfasi a retenir talent,però la qüestió més important és dis-posar de talent contínuament.”

“L’assignatura pendent és fer que totplegat sigui conegut pel ciutadà, quesàpiga que aquests diners que s’in-verteixen en recerca són necessarisper fer el canvi d’una economia de laproducció a una economia del conei-xement.”

“S’han fet accions importants perintentar que Girona disposi de cen-tres emblemàtics i de referència.Un és l’Institut de Recerca de l’Aigua(ICRA).”

”El que busquem amb el Pactenacional per la recerca i la innovacióés dibuixar un horitzó per quinzeanys, perquè les empreses i lesestructures de recerca el que neces-siten per esdevenir referents és unagarantia d’estabilitat.”

Les noves estructures de recerca preveuen un equi-libri territorial?Barcelona és com un forat negre que ho atreu tot. S’hanfet accions importants per intentar que Girona disposi decentres emblemàtics i de referència. Un és l’Institut deRecerca de l’Aigua (ICRA), que ha d’esdevenir el nucli delclúster europeu de més envergadura al voltant de larecerca de l’aigua. També és per aquest motiu que ensincorporarem com a patrons a l’Institut d’InvestigacióBiomèdica Girona (IdiBGi), per potenciar-lo. L’apostaestratègica és fer un cercle virtuós que ha de captar inves-tigadors que després faran la docència a les facultats iviceversa.L’aigua és un exemple a partir de l’ICRA, el turisme ha deser un altre aspecte emblemàtic.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 18

d’obra barata —que ja no ho és— i ho facin pel valor afe-git que representa tenir unitats de R+D mixtes amb elsnostres centres de recerca.

Quin paper fa la universitat en la recerca?Quantitativament, la majoria de la recerca es fa a les uni-versitats. Però ens cal superar les dificultats per potenciarla recerca d’excel·lència en el si dels departaments i insti-tuts universitaris. En paral·lel, estem treballant per ads-criure els centres de recerca a les universitats, però fentque mantinguin la seva flexibilitat i independència mal-grat que treballin de manera conjunta, i que aquesta acti-vitat pugui ser comptabilitzada com a recerca pròpia perles universitats.

I com es mesura l’eficàcia del sistema, pel nombrede patents?El nombre de patents és un dels indicadors. I aquest és unpunt feble que tenim ara. Hem aconseguit un gran reco-neixement internacional, es generen moltes publicacions,però tenim poques patents i encara poca explotació dels

/19/Com és la recerca a Catalunya?La recerca que es fa a Catalunya, a les universitats i als centresde recerca és molt bona. La Generalitat també ha fet un granesforç els darrers anys per dotar Catalunya d’un sistema decentres de recerca d’excel·lència, n’ha millorat la qualitat i haaugmentat el nombre de centres, dels quals esperem arribartenir-ne una quarantena. Es tracta de fundacions en les qualsla Generalitat és el patró majoritari perquè és qui aporta la sub-venció més gran, però també n’és patró la universitat en elcampus o parc científic on està situat el centre. Les gransinfraestructures com el Barcelona Supercomputing Center(BSC) o el Sincrotró ALBA són les que donen més visibilitatinternacional al sistema. El juliol passat fins i tot va aparèixer unarticle a Nature en què s’explicava com havia canviat el pano-rama de la recerca a Catalunya i com ara érem un pol d’atrac-ció per venir-hi a treballar. Però un bon indicador és que, dels300 projectes concedits com a starting grants per l’EuropeanResearch Council, 25 són espanyols. D’aquests, 16 correspo-nen a Catalunya. Hem rebut el 5 % dels grants quan noméssom l’1,5 % de la població europea.

I amb aquesta aposta, hem captat cervells?Efectivament. Les polítiques de captació de talent el que bus-quen és contractar l’investigador més bo i, això sí, se’l remune-ra adequadament, perquè som conscients que la qualitat té unpreu. D’altra banda, també s’aposta perquè els centres tinguinuna taxa de renovació molt alta, amb molts investigadorsjúniors i pocs sèniors, la qual cosa evita el col·lapse del sistemai resol problemes que ja coneixíem de la universitat.

I com retindrem aquest talent?Fixeu-vos bé que el concepte és un altre. Sempre es fa èmfasia retenir talent, però la qüestió més important és disposar detalent contínuament. Els centres tenen una estructura moltpetita i, per tant, tendeixen a tenir uns pocs sèniors, que sónels que donen prestigi i continuïtat. Per sota hi ha els investiga-dors júniors i els postdocs, que, quan surtin d’aquests centres,podran aspirar a una bona feina al sector privat gràcies a l’ex-periència adquirida als centres de referència. L’objectiu és dis-posar en tot moment del cicle més productiu de cada investi-gador..

Com es finança aquest sistema?El sistema es finança de manera adequada. Els centres rebenun finançament a nivell dels millors centres d’Europa, perquèsabem que es gasta d’una manera molt controlada, eficaç i efi-cient. Parlem de volums molt elevats. Per exemple, l’InstitutCatalà de Recerca de l’Aigua (ICRA), que és al Parc de la UdG,arribarà a tenir en tres anys tres milions i mig d’euros de sub-venció i l’objectiu és que, per cada euro que posem, ells n’a-consegueixin dos.

La recerca pot canviar les inèrcies de l’economia d’unpaís?El que pretenem és que en l’àmbit industrial es passi d’explo-tar una llicència a explotar tecnologia pròpia i, si és possible,vendre tecnologia fent negoci. També volem superar que elmotiu pel qual s’instal·len les empreses aquí sigui per la mà

/18/

resultats de la recerca. Hem de fer que als centres s’estenguiaquesta cultura i que sorgeixi la figura del valoritzador, que ésaquell expert capaç d’agafar el resultat de la recerca i fer-lo ven-dible. Ara encara no tenim ni la cultura ni les estructures: és elnostre taló d’Aquil·les. Jo diria, però, que aquest panorama estàcanviant molt de pressa, perquè, si fa un any només s’haviengenerat dues spin offs, ara ja n’hi ha deu.

I els ciutadans, són conscients d’aquesta política?L’assignatura pendent és fer que tot plegat sigui conegut pel ciu-tadà, que sàpiga que aquests diners que s’inverteixen en recercasón necessaris per fer el canvi d’una economia de la producció auna economia del coneixement. Un dels problemes és que no hiha hagut una visibilitat suficient. Per exemple, tothom coneix elConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), però elsciutadans no tenen prou clara la nostra estructura de recerca. Aracrearem l’Agència de Centres de Recerca, que ajudarà en aquestsentit i promourà serveis comuns, sinergies i economies d’escala.Aquesta és una aposta innovadora que esperem poder aprovaraquesta legislatura. Volem que sigui com ICREA, que a partird’una estructura molt petita ha aconseguit un gran èxit.

El Pla de recerca i innovació vigent finalitza aquest any.Què s’espera del següent?Abans d’això, voldria dir-vos que ara treballem en el Pacte nacio-nal per la recerca i la innovació. El Pacte ens ha portat moltafeina i ha estat consensuat amb les universitats, els sindicats, lesorganitzacions patronals i el mateix Govern. Davant de tot hempretès que els actors se sentin còmodes. El que busquem ésdibuixar un horitzó per quinze anys, perquè les empreses i lesestructures de recerca el que necessiten per esdevenir referentsés una garantia d’estabilitat. Assolir el Pacte ha estat una de lesprioritats del conseller i de la comissionada i és d’aquest pacteque es desprenen els plans de recerca i innovació. En el pròxim,el període d’aplicació passa de quatre a cinc anys, per adaptar-lo al programa europeu. Amb tot, el Pla preveu un creixementde la inversió malgrat les retallades pressupostàries, perquè ésun sector estratègic en el qual no es pot perdre l’avantatgeaconseguit fins ara.

“Sempre es fa èmfasi a retenir talent,però la qüestió més important és dis-posar de talent contínuament.”

“L’assignatura pendent és fer que totplegat sigui conegut pel ciutadà, quesàpiga que aquests diners que s’in-verteixen en recerca són necessarisper fer el canvi d’una economia de laproducció a una economia del conei-xement.”

“S’han fet accions importants perintentar que Girona disposi de cen-tres emblemàtics i de referència.Un és l’Institut de Recerca de l’Aigua(ICRA).”

”El que busquem amb el Pactenacional per la recerca i la innovacióés dibuixar un horitzó per quinzeanys, perquè les empreses i lesestructures de recerca el que neces-siten per esdevenir referents és unagarantia d’estabilitat.”

Les noves estructures de recerca preveuen un equi-libri territorial?Barcelona és com un forat negre que ho atreu tot. S’hanfet accions importants per intentar que Girona disposi decentres emblemàtics i de referència. Un és l’Institut deRecerca de l’Aigua (ICRA), que ha d’esdevenir el nucli delclúster europeu de més envergadura al voltant de larecerca de l’aigua. També és per aquest motiu que ensincorporarem com a patrons a l’Institut d’InvestigacióBiomèdica Girona (IdiBGi), per potenciar-lo. L’apostaestratègica és fer un cercle virtuós que ha de captar inves-tigadors que després faran la docència a les facultats iviceversa.L’aigua és un exemple a partir de l’ICRA, el turisme ha deser un altre aspecte emblemàtic.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 18

/21/

/20/

Remoure la històriaper conèixer el present

El Grup de Recerca d’Història de lesSocietats Rurals de la UdG, dirigit perRosa Congost, el 2006 va aconseguir unajut poc convencional: un projecte delprograma Explora, una iniciativa minis-terial que vol impulsar l’exploració d’i-dees transgressores i la implicació delsestudiants en aquesta aventura.Es tractava de remoure allò que els his-toriadors acceptaven sobre la noció depropietat, estudiant-la en una èpocaconcreta a cavall dels segles XVIII iXIX. Dos anys intensos de treball handonat els seus fruits i, amb els resultatsa la mà, es pot afirmar que, pel que fa altema investigat, les coses no eren benbé com les havíem pensat.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 20

/21/

/20/

Remoure la històriaper conèixer el present

El Grup de Recerca d’Història de lesSocietats Rurals de la UdG, dirigit perRosa Congost, el 2006 va aconseguir unajut poc convencional: un projecte delprograma Explora, una iniciativa minis-terial que vol impulsar l’exploració d’i-dees transgressores i la implicació delsestudiants en aquesta aventura.Es tractava de remoure allò que els his-toriadors acceptaven sobre la noció depropietat, estudiant-la en una èpocaconcreta a cavall dels segles XVIII iXIX. Dos anys intensos de treball handonat els seus fruits i, amb els resultatsa la mà, es pot afirmar que, pel que fa altema investigat, les coses no eren benbé com les havíem pensat.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 20

/23/

/22/

Els treballadors, els protagonistes

La documentació distingeix clarament entre els pagesos, queeren aquells que vivien en un mas o una explotació familiar, iels treballadors, que se suposa que treballaven a jornal enterres alienes. Contràriament a allò que es pensava, els quedespleguen una més gran activitat contractual són elsanomenats treballadors. Cal aclarir que els imports de lestransaccions que fan són menuts però nombrosos, unformat que a Congost li recorda molt els actuals microcrè-dits. Fins ara, sense fer un buidatge exhaustiu de la docu-mentació, els historiadors tendien a fixar-se en les transac-cions importants, les que removien molt de diner, la qualcosa ocultava tota aquesta altra realitat. Cal saber que, afinals del segle XVIII i principis del XIX, el crèdit no es dema-nava al banc perquè els prestadors eren uns altres. La gentrecorria a l’església —que prestava en virtut dels censals— ials debitoris, que representaven una fórmula de crèdit inter-personal ratificada davant de notari. Veiem, doncs, que unaclasse fins ara poc valorada es presenta com el motor delcanvi.

Un escenari obert

La presentació dels resultats de la recerca ja ha començat. Elplantejament heterodox i la novetat de la idea provoquendiscussions entre els historiadors. Rosa Congost destaca queaquesta manera més fluida d’entendre la història ha suscitatun gran interès en països que es troben immersos en unprocés de revisió del seu passat, com són aquells que havienquedat en el bloc de l’Est i també els de l’Amèrica Llatina. Elprograma Explora pretén subvencionar les idees innovadoresi proclama lemes com aquell que diu que Einstein, si haguéspresentat la teoria de la relativitat a un concurs d’ajutsnormal i corrent, mai no hauria obtingut cap subvenció. Aquíl’aposta era fer un buidatge exhaustiu dels documents, mirarmés i millor allà on ja havien mirat uns altres abans, utilitzarles noves tecnologies per creuar les dades i analitzar-les, a lafi, des d’un nou punt de vista. El resultat és una altra manerad’entendre uns fets del passat que recorden molt el present i,de passada, com diuen els estudiants participants en elprojecte, “anar trencant la imatge típica de l’historiador comaquell que no aporta res”.

Fa dos-cents anys tenir una propietatera un passaport per prosperar, peraccedir a noves hipoteques, per reme-nar diners. Sembla lògic, doncs, quetothom s’escarrassés per ser propietarid’alguna cosa.

Remoure els fonaments de la idea de propietat potser una idea prou suggeridora per concedir-li unabona empenta en forma d’ajut econòmic. Si més

no, això és el que van pensar els responsables del progra-ma Explora del Ministeri d’Educació i Ciència quan l’any2006 van decidir donar suport a la proposta de RosaCongost per explorar la possibilitat d’un nou enfocamentque permetés entendre la propietat com una relaciósocial, i no només veure-la des d’una perspectiva legal. Lamillor manera per abordar el treball era poder conèixer,una per una, totes les relacions contractuals que s’hanestablert al llarg del temps, però això no era possible, opotser sí...

El Registre d’Hipoteques

La societat de la informació enregistra tots aquells actesen què participem, multiplicant d’una manera mai vista elsrastres de les nostres accions. Aquesta és una característi-ca que pensem exclusiva dels nostres temps, com tantesaltres coses, però no és ben bé així, perquè la necessitatde fixar la informació ve de temps antics. L’any 1768 es vacrear el Registre d’Hipoteques i els notaris catalans vanveure en aquesta iniciativa la possibilitat de fixar el granvolum d’actes jurídics documentats que en aquell momentes generaven i per evitar la dispersió i, sobretot, elsenganys. Per tant, aquí, a casa nostra, disposem d’unaoportunitat única per resseguir totes les relacions contrac-tuals que es van dur a terme a partir d’aquell moment. Ésen aquest Registre d’Hipoteques, concretament en el deGirona, que l’equip de Congost va decidir de capbussar-se, i ho va fer triant tres anys separats entre si per unmateix període: el 1771, el 1806 i el 1841. Pot semblarque tres anys i un territori com el gironí són ben pocacosa, però, atenent el volum d’actes enregistrats i la quan-titat d’informació que contenen, s’entén que la feina haestat important. Per veure-ho, es pot il·lustrar amb unsnúmeros: només en el període estudiat s’han comptabilit-zat més de 15.000 actes, de cadascun dels quals s’hananalitzat uns 35 paràmetres, la qual cosa dóna com aresultat que l’equip de recerca ha remogut més de migmilió de dades.

Més que un equip, un laboratori

Sebastià Villalón, ex-becari a punt de llegir la tesi doctoral,és el coordinador del grup dels estudiants. La seva tascaha estat doble, perquè ha construït la base de dades queha permès que tota la massa de dades que s’ha extret delRegistre adquireixi una fesomia controlable i, a més, ha fetde guia als estudiants de llicenciatura que han participaten el projecte, obrint-los una perspectiva nova basada enl’experiència de la recerca. Fer que joves estudiants s’ini-ciessin en la recerca era un altre dels reptes del projecte.En aquest sentit, Congost destaca que, entre unes coses i

S’ha vist que, en aquesta societat (XVIII-XIX), el crèdit hi era molt present i, enaquest sentit, es confirma que el proble-ma de les garanties hipotecàries era “untema candent amb una certa semblançaamb l’actualitat”.

les altres, el projecte ha acabat esdevenint “un laboratori”.Els estudiants defineixen el seu procés de selecció com uncàsting, en el qual aquells que tenien el millor expedient vanpassar a la fase final. L’experiència la consideren del tot posi-tiva, perquè, com explica un d’ells, Xavier Benzal, “hemtingut la possibilitat de treballar amb els documents, detenir-los a les mans”. Per un altre estudiant, Albert Reixach,el valor ha estat prendre contacte amb la documentació“treballant amb objectius per assolir i abocant la informacióen bases de dades.” A Lluís Serrano la participació li hapermès “entendre la complexitat d’una societat antiga” iAlbert Serramontmany veu que amb aquesta feina “hemagafat confiança, perquè, com a estudiant de tercer, ladocumentació et fa respecte.”

Tothom hipotecat

Rosa Congost explica que un dels valors del treball ha estatmirar el dia a dia en sentit literal, i és per això que han docu-mentat canvis en les relacions socials i en les de la propietatque d’una altra manera passarien desapercebuts. De maneracomuna, els historiadors han entès la propietat com unacosa fixa i estable i, en canvi, a partir de les escriptures nota-rials analitzades l’equip gironí ha vist “un gran protagonismed’uns sectors que no havien estat tinguts en compte,malgrat que els coneixíem”. El resultat ha estat la recons-trucció d’una societat molt més complexa del que s’haviapensat fins ara. S’ha vist, que en aquesta societat, el crèdithi era molt present i, en aquest sentit, Sebastià Villalónconfirma que el problema de les garanties hipotecàries era“un tema candent amb una certa semblança amb l’actuali-tat, perquè hi havia un fort endeutament”. L’expert de laUdG puntualitza que el Registre d’Hipoteques havia de servirper controlar les diferents hipoteques que existien sobre unmateix bé, i en cas d’embargament o deutes tenia caràcterprobatori, per la qual cosa “la gent i els notaris l’utilitzavenmolt.” A Villalón, que redacta una tesi sobre el crèdit, ladocumentació li ha demostrat que fa dos-cents anys teniruna propietat era un passaport per prosperar, per accedir anoves hipoteques, per remenar diners. Sembla lògic, doncs,que tothom s’escarrassés per ser propietari d’alguna cosa.

Treballs d’enregistrament dels documents a l’ArxiuHistòric de Girona.

Pàgina d’un dels llibres del Registre d’Hipoteques.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 22

/23/

/22/

Els treballadors, els protagonistes

La documentació distingeix clarament entre els pagesos, queeren aquells que vivien en un mas o una explotació familiar, iels treballadors, que se suposa que treballaven a jornal enterres alienes. Contràriament a allò que es pensava, els quedespleguen una més gran activitat contractual són elsanomenats treballadors. Cal aclarir que els imports de lestransaccions que fan són menuts però nombrosos, unformat que a Congost li recorda molt els actuals microcrè-dits. Fins ara, sense fer un buidatge exhaustiu de la docu-mentació, els historiadors tendien a fixar-se en les transac-cions importants, les que removien molt de diner, la qualcosa ocultava tota aquesta altra realitat. Cal saber que, afinals del segle XVIII i principis del XIX, el crèdit no es dema-nava al banc perquè els prestadors eren uns altres. La gentrecorria a l’església —que prestava en virtut dels censals— ials debitoris, que representaven una fórmula de crèdit inter-personal ratificada davant de notari. Veiem, doncs, que unaclasse fins ara poc valorada es presenta com el motor delcanvi.

Un escenari obert

La presentació dels resultats de la recerca ja ha començat. Elplantejament heterodox i la novetat de la idea provoquendiscussions entre els historiadors. Rosa Congost destaca queaquesta manera més fluida d’entendre la història ha suscitatun gran interès en països que es troben immersos en unprocés de revisió del seu passat, com són aquells que havienquedat en el bloc de l’Est i també els de l’Amèrica Llatina. Elprograma Explora pretén subvencionar les idees innovadoresi proclama lemes com aquell que diu que Einstein, si haguéspresentat la teoria de la relativitat a un concurs d’ajutsnormal i corrent, mai no hauria obtingut cap subvenció. Aquíl’aposta era fer un buidatge exhaustiu dels documents, mirarmés i millor allà on ja havien mirat uns altres abans, utilitzarles noves tecnologies per creuar les dades i analitzar-les, a lafi, des d’un nou punt de vista. El resultat és una altra manerad’entendre uns fets del passat que recorden molt el present i,de passada, com diuen els estudiants participants en elprojecte, “anar trencant la imatge típica de l’historiador comaquell que no aporta res”.

Fa dos-cents anys tenir una propietatera un passaport per prosperar, peraccedir a noves hipoteques, per reme-nar diners. Sembla lògic, doncs, quetothom s’escarrassés per ser propietarid’alguna cosa.

Remoure els fonaments de la idea de propietat potser una idea prou suggeridora per concedir-li unabona empenta en forma d’ajut econòmic. Si més

no, això és el que van pensar els responsables del progra-ma Explora del Ministeri d’Educació i Ciència quan l’any2006 van decidir donar suport a la proposta de RosaCongost per explorar la possibilitat d’un nou enfocamentque permetés entendre la propietat com una relaciósocial, i no només veure-la des d’una perspectiva legal. Lamillor manera per abordar el treball era poder conèixer,una per una, totes les relacions contractuals que s’hanestablert al llarg del temps, però això no era possible, opotser sí...

El Registre d’Hipoteques

La societat de la informació enregistra tots aquells actesen què participem, multiplicant d’una manera mai vista elsrastres de les nostres accions. Aquesta és una característi-ca que pensem exclusiva dels nostres temps, com tantesaltres coses, però no és ben bé així, perquè la necessitatde fixar la informació ve de temps antics. L’any 1768 es vacrear el Registre d’Hipoteques i els notaris catalans vanveure en aquesta iniciativa la possibilitat de fixar el granvolum d’actes jurídics documentats que en aquell momentes generaven i per evitar la dispersió i, sobretot, elsenganys. Per tant, aquí, a casa nostra, disposem d’unaoportunitat única per resseguir totes les relacions contrac-tuals que es van dur a terme a partir d’aquell moment. Ésen aquest Registre d’Hipoteques, concretament en el deGirona, que l’equip de Congost va decidir de capbussar-se, i ho va fer triant tres anys separats entre si per unmateix període: el 1771, el 1806 i el 1841. Pot semblarque tres anys i un territori com el gironí són ben pocacosa, però, atenent el volum d’actes enregistrats i la quan-titat d’informació que contenen, s’entén que la feina haestat important. Per veure-ho, es pot il·lustrar amb unsnúmeros: només en el període estudiat s’han comptabilit-zat més de 15.000 actes, de cadascun dels quals s’hananalitzat uns 35 paràmetres, la qual cosa dóna com aresultat que l’equip de recerca ha remogut més de migmilió de dades.

Més que un equip, un laboratori

Sebastià Villalón, ex-becari a punt de llegir la tesi doctoral,és el coordinador del grup dels estudiants. La seva tascaha estat doble, perquè ha construït la base de dades queha permès que tota la massa de dades que s’ha extret delRegistre adquireixi una fesomia controlable i, a més, ha fetde guia als estudiants de llicenciatura que han participaten el projecte, obrint-los una perspectiva nova basada enl’experiència de la recerca. Fer que joves estudiants s’ini-ciessin en la recerca era un altre dels reptes del projecte.En aquest sentit, Congost destaca que, entre unes coses i

S’ha vist que, en aquesta societat (XVIII-XIX), el crèdit hi era molt present i, enaquest sentit, es confirma que el proble-ma de les garanties hipotecàries era “untema candent amb una certa semblançaamb l’actualitat”.

les altres, el projecte ha acabat esdevenint “un laboratori”.Els estudiants defineixen el seu procés de selecció com uncàsting, en el qual aquells que tenien el millor expedient vanpassar a la fase final. L’experiència la consideren del tot posi-tiva, perquè, com explica un d’ells, Xavier Benzal, “hemtingut la possibilitat de treballar amb els documents, detenir-los a les mans”. Per un altre estudiant, Albert Reixach,el valor ha estat prendre contacte amb la documentació“treballant amb objectius per assolir i abocant la informacióen bases de dades.” A Lluís Serrano la participació li hapermès “entendre la complexitat d’una societat antiga” iAlbert Serramontmany veu que amb aquesta feina “hemagafat confiança, perquè, com a estudiant de tercer, ladocumentació et fa respecte.”

Tothom hipotecat

Rosa Congost explica que un dels valors del treball ha estatmirar el dia a dia en sentit literal, i és per això que han docu-mentat canvis en les relacions socials i en les de la propietatque d’una altra manera passarien desapercebuts. De maneracomuna, els historiadors han entès la propietat com unacosa fixa i estable i, en canvi, a partir de les escriptures nota-rials analitzades l’equip gironí ha vist “un gran protagonismed’uns sectors que no havien estat tinguts en compte,malgrat que els coneixíem”. El resultat ha estat la recons-trucció d’una societat molt més complexa del que s’haviapensat fins ara. S’ha vist, que en aquesta societat, el crèdithi era molt present i, en aquest sentit, Sebastià Villalónconfirma que el problema de les garanties hipotecàries era“un tema candent amb una certa semblança amb l’actuali-tat, perquè hi havia un fort endeutament”. L’expert de laUdG puntualitza que el Registre d’Hipoteques havia de servirper controlar les diferents hipoteques que existien sobre unmateix bé, i en cas d’embargament o deutes tenia caràcterprobatori, per la qual cosa “la gent i els notaris l’utilitzavenmolt.” A Villalón, que redacta una tesi sobre el crèdit, ladocumentació li ha demostrat que fa dos-cents anys teniruna propietat era un passaport per prosperar, per accedir anoves hipoteques, per remenar diners. Sembla lògic, doncs,que tothom s’escarrassés per ser propietari d’alguna cosa.

Treballs d’enregistrament dels documents a l’ArxiuHistòric de Girona.

Pàgina d’un dels llibres del Registre d’Hipoteques.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 22

/25/

/24/

Eudald Font va presentar Les dessalado-res: solució o complement com a treballde recerca de batxillerat. Va arribar altema d’una manera lògica, conscientcom era de la necessitat d’estalviaraigua, un bé que sap que és escàs.

L’Eudald Font està molt content d’haver guanyat un dels pre-mis del Consell Social de la UdG. Confessa que no s’hoesperava i que l’hi ha anat molt bé pel fet d’haver-se estal-viat el pagament de la matrícula, un dels beneficis que obte-nen els premiats. Ara mira de veure en quins llibres es gasta-rà els 400 euros amb què es recompensa els guanyadors.

Del treball de recerca sobre les dessaladores explica que l’hiva interessar perquè el tocava de prop. La seva àvia no haviatingut aigua corrent i dedicava temps i molt d’esforç a dis-posar-ne. Són històries que els explicava el seu pare mentreels inculcava el valor de l’aigua i la necessitat d’estalviar-ne.No es tracta de fer grans inversions, perquè l’estalvi comen-ça pels petits detalls: a casa seva sempre posen una galledaa la dutxa per recollir l’aigua freda que es llença tot esperantque arribi la calenta.

Per a la redacció del treball va rebre diversos ajuts, sobretotdels tutors. Primer va ser el seu professor a l’IES Sant Elm deSant Feliu de Guíxols, que es va anar interessant per untema que no coneixia a partir de les indagacions de l’Eudald.Més endavant, a la Universitat, perquè aquest estudiant, a

més, va guanyar una beca Botet i Sisó, la qual cosa va obrir-li les portes per continuar els experiments als laboratoris dela Facultat de Ciències de la UdG. Allà, la doctora MariaMartín el va fer entrar en contacte amb la recerca i va posara la seva disposició un instrumental que li hauria estatimpossible de trobar a l’institut. En aquest nou ambient vapoder posar a prova el destil·lador que ell mateix havia cons-truït i afinar les analítiques que requeria la complexitat delseu treball. Quan va acabar la feina, els químics del laborato-ri no volien deixar-lo marxar.

Havent estudiat el batxillerat cientificotècnic i havent obtin-gut bones qualificacions, a la fi, l’Eudald va acabar matricu-lant-se a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia.Tot té la seva explicació: la seva mare és mestra i ell des desempre ha volgut treballar amb els infants. Preguntat peraquesta evolució, explica que, per si de cas s’ho repensava,va triar una línia de batxillerat que li permetés disposar demoltes oportunitats. Cal suposar que, un cop es trobi a laseva classe, davant els nens, una de les primeres coses quevoldrà que aprenguin és la lliçó de l’aigua. Ell diu, perquè liho han ensenyat a casa i ho confirma en un treball brillant,que ”pel bé de l’aigua cal que en reduïm el consum icomencem a estalviar-ne”.

http://www.udg.edu/Portals/80/TreballsPremiats2008/dessaladores.doc

Eudald Font“Pel bé de l’aigua cal queen reduïm el consum icomencem a estalviar-ne”

>>>PremisConsell Social2008>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Helena Altabàs ha guanyat un delsPremis del Consell Social per un treballsobre l’aplicació de la PCR en la teràpiaantiretroviral contra el VIH. El seu tre-ball és una mica diferent, tant pelsobjectius marcats com per la metodolo-gia emprada per progressar.

L’Helena va decidir investigar sobre la bioquímica de la sida,no endebades acaba de començar la carrera de Biologia a laUdG i, per al futur, es proposa ser investigadora. En posar-sea treballar no tenia la intenció de resoldre un problemacomplex al qual el món dedica molts esforços, sinó entendremillor com enfrontar-se al virus. El que sí que tenia clar eraque volia trobar una pràctica interessant i, a partir d’aquí,elaborar la teoria que la justificava, i no desenvolupar unapràctica a partir d’una teoria, que és el que altres estavenfent.

L’Helena va tenir la sort de poder col·laborar amb el doctorLuis Menéndez Arias, investigador de l’Institut de BiologiaMolecular Severo Ochoa de Madrid. Es va posar en contacteamb ell i li va explicar les seves inquietuds, perquè no teniaclar quina pràctica volia fer. L’investigador va respondre ambla proposta de fer una PCR. A partir de la recomanació deldoctor Menéndez, la jove investigadora va centrar-se enaquest tipus de proves, que són un experiment de laboratorique serveix per obtenir DNA a partir d’una mostra, la qualcosa, a més, li va permetre estudiar la retrotranscriptasa,

que és el que possibilita que el RNA es retrotranscrigui enDNA i pugui infectar les persones. l’Helena aconseguia,doncs, l’objectiu inicial d’enfrontar-se al virus.

Gràcies a la mediació de Menéndez, Helena es va traslladardos dies a Madrid per fer assajos als laboratoris de laUniversitat Autònoma de Madrid. Un cop obtinguts elsresultats, va començar el treball de documentació, que varequerir la consulta d’una àmplia bibliografia que majorità-riament era en anglès. L’Helena diu que ha après a ser moltselectiva, perquè per l’especialització del seu treball hahagut de triar la informació en tesis doctorals i papers derecerca. No es podia refiar de cap altre tipus de document.Reconeix que la feina més feixuga va ser entendre què esta-va fent, perquè de cop s’havia situat en un escenari derecerca una mica avançat.

La seva tutora a l’IES Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols, vaseguir cada pas que feia i la va ajudar a mantenir sota con-trol un treball que s’anava fent cada dia més gran.Tot i la seva experiència a Madrid, l’Helena no ha renunciata quedar-se a Girona, perquè no ha sabut trobar cap raóacadèmica per marxar. Una altra cosa serà d’aquí a un parelld’anys, quan demanarà, això espera, una beca per anar-se’nals Estats Units.

L’Helena no pensava en el premi del Consell Social quanredactava el treball, perquè el que volia ella era una bonanota a l’institut. Nota final: un 10, i està segura que se’lmereixia, perquè va treballar molt.

http://www.udg.edu/Portals/80/TreballsPremiats2008/PCR.doc

Helena Altabàs“Amb el treball volia entendre

millor com puc enfrontar-me alvirus del VIH”

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 24

/25/

/24/

Eudald Font va presentar Les dessalado-res: solució o complement com a treballde recerca de batxillerat. Va arribar altema d’una manera lògica, conscientcom era de la necessitat d’estalviaraigua, un bé que sap que és escàs.

L’Eudald Font està molt content d’haver guanyat un dels pre-mis del Consell Social de la UdG. Confessa que no s’hoesperava i que l’hi ha anat molt bé pel fet d’haver-se estal-viat el pagament de la matrícula, un dels beneficis que obte-nen els premiats. Ara mira de veure en quins llibres es gasta-rà els 400 euros amb què es recompensa els guanyadors.

Del treball de recerca sobre les dessaladores explica que l’hiva interessar perquè el tocava de prop. La seva àvia no haviatingut aigua corrent i dedicava temps i molt d’esforç a dis-posar-ne. Són històries que els explicava el seu pare mentreels inculcava el valor de l’aigua i la necessitat d’estalviar-ne.No es tracta de fer grans inversions, perquè l’estalvi comen-ça pels petits detalls: a casa seva sempre posen una galledaa la dutxa per recollir l’aigua freda que es llença tot esperantque arribi la calenta.

Per a la redacció del treball va rebre diversos ajuts, sobretotdels tutors. Primer va ser el seu professor a l’IES Sant Elm deSant Feliu de Guíxols, que es va anar interessant per untema que no coneixia a partir de les indagacions de l’Eudald.Més endavant, a la Universitat, perquè aquest estudiant, a

més, va guanyar una beca Botet i Sisó, la qual cosa va obrir-li les portes per continuar els experiments als laboratoris dela Facultat de Ciències de la UdG. Allà, la doctora MariaMartín el va fer entrar en contacte amb la recerca i va posara la seva disposició un instrumental que li hauria estatimpossible de trobar a l’institut. En aquest nou ambient vapoder posar a prova el destil·lador que ell mateix havia cons-truït i afinar les analítiques que requeria la complexitat delseu treball. Quan va acabar la feina, els químics del laborato-ri no volien deixar-lo marxar.

Havent estudiat el batxillerat cientificotècnic i havent obtin-gut bones qualificacions, a la fi, l’Eudald va acabar matricu-lant-se a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia.Tot té la seva explicació: la seva mare és mestra i ell des desempre ha volgut treballar amb els infants. Preguntat peraquesta evolució, explica que, per si de cas s’ho repensava,va triar una línia de batxillerat que li permetés disposar demoltes oportunitats. Cal suposar que, un cop es trobi a laseva classe, davant els nens, una de les primeres coses quevoldrà que aprenguin és la lliçó de l’aigua. Ell diu, perquè liho han ensenyat a casa i ho confirma en un treball brillant,que ”pel bé de l’aigua cal que en reduïm el consum icomencem a estalviar-ne”.

http://www.udg.edu/Portals/80/TreballsPremiats2008/dessaladores.doc

Eudald Font“Pel bé de l’aigua cal queen reduïm el consum icomencem a estalviar-ne”

>>>PremisConsell Social2008>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Helena Altabàs ha guanyat un delsPremis del Consell Social per un treballsobre l’aplicació de la PCR en la teràpiaantiretroviral contra el VIH. El seu tre-ball és una mica diferent, tant pelsobjectius marcats com per la metodolo-gia emprada per progressar.

L’Helena va decidir investigar sobre la bioquímica de la sida,no endebades acaba de començar la carrera de Biologia a laUdG i, per al futur, es proposa ser investigadora. En posar-sea treballar no tenia la intenció de resoldre un problemacomplex al qual el món dedica molts esforços, sinó entendremillor com enfrontar-se al virus. El que sí que tenia clar eraque volia trobar una pràctica interessant i, a partir d’aquí,elaborar la teoria que la justificava, i no desenvolupar unapràctica a partir d’una teoria, que és el que altres estavenfent.

L’Helena va tenir la sort de poder col·laborar amb el doctorLuis Menéndez Arias, investigador de l’Institut de BiologiaMolecular Severo Ochoa de Madrid. Es va posar en contacteamb ell i li va explicar les seves inquietuds, perquè no teniaclar quina pràctica volia fer. L’investigador va respondre ambla proposta de fer una PCR. A partir de la recomanació deldoctor Menéndez, la jove investigadora va centrar-se enaquest tipus de proves, que són un experiment de laboratorique serveix per obtenir DNA a partir d’una mostra, la qualcosa, a més, li va permetre estudiar la retrotranscriptasa,

que és el que possibilita que el RNA es retrotranscrigui enDNA i pugui infectar les persones. l’Helena aconseguia,doncs, l’objectiu inicial d’enfrontar-se al virus.

Gràcies a la mediació de Menéndez, Helena es va traslladardos dies a Madrid per fer assajos als laboratoris de laUniversitat Autònoma de Madrid. Un cop obtinguts elsresultats, va començar el treball de documentació, que varequerir la consulta d’una àmplia bibliografia que majorità-riament era en anglès. L’Helena diu que ha après a ser moltselectiva, perquè per l’especialització del seu treball hahagut de triar la informació en tesis doctorals i papers derecerca. No es podia refiar de cap altre tipus de document.Reconeix que la feina més feixuga va ser entendre què esta-va fent, perquè de cop s’havia situat en un escenari derecerca una mica avançat.

La seva tutora a l’IES Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols, vaseguir cada pas que feia i la va ajudar a mantenir sota con-trol un treball que s’anava fent cada dia més gran.Tot i la seva experiència a Madrid, l’Helena no ha renunciata quedar-se a Girona, perquè no ha sabut trobar cap raóacadèmica per marxar. Una altra cosa serà d’aquí a un parelld’anys, quan demanarà, això espera, una beca per anar-se’nals Estats Units.

L’Helena no pensava en el premi del Consell Social quanredactava el treball, perquè el que volia ella era una bonanota a l’institut. Nota final: un 10, i està segura que se’lmereixia, perquè va treballar molt.

http://www.udg.edu/Portals/80/TreballsPremiats2008/PCR.doc

Helena Altabàs“Amb el treball volia entendre

millor com puc enfrontar-me alvirus del VIH”

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:52 Página 24

/27/

/26/

ESMUNYEDISSAPRÒSTATA

Ester Manrique ha estat una de lesguanyadores dels Premis del ConsellSocial amb un treball de recerca sobrela Coca-Cola. El nom de la begudaamericana és un dels més coneguts almón, però això no fa que sapiguemgaires coses d’allò que contenen lesampolles.

Si és cert que la crítica reclama distància, l’Ester Manrique estrobava en la situació adequada per enfrontar-se a la Coca-Cola. Ras i curt, a l’Ester la coke no li agrada. Aquesta joveestudiant, en canvi, sent una atracció especial per la quími-ca, fins al punt que aquest curs s’ha matriculat a la Facultatde Ciències de la UdG per fer els estudis d’aquesta especiali-tat. Amb una bona dosi de ganes d’experimentar, vacomençar per comprovar la composició química de la begu-da. No contenta amb això, va comparar la Coca-Cola ambtres refrescos de cola que es poden trobar al supermercat. Elque perseguia no era només analitzar la composició de labeguda, sinó veure si eren veritat algunes de les llegendesurbanes que circulaven, com aquella que diu que fadesaparèixer la carn o que desgasta els ossos i que tambéserveix per treure el rovell del ferro.

Però Ester Manrique no en tenia prou, de les anàlisisquímiques i els resultats que obtenia, i va afegir-hi unarecerca exhaustiva sobre els orígens de la beguda i el perquèdel seu èxit i, encara més, va voler saber, a través d’en-

questes que va fer ella mateixa, per què als seus amics ifamiliars els agradava tant la Coca-Cola. En la lectura delseu treball, descobrim que aquesta beguda tan famosa ésun plagi d’una altra de francesa, el Vin Mariani, de la qualavui ningú no se’n recorda. Continuant les pàgines que haescrit l’Ester, ens informem que la fórmula original de labeguda resultava considerablement addictiva, perquè conte-nia una bona dosi de cocaïna barrejada amb cafeïna. Ambun producte com aquest, qualsevol no s’assegura lesvendes! Avui, però, no hi ha cap rastre de substàncies estu-pefaents a la Coca-Cola i les anàlisis fetes ho confirmen. Sila beguda continua sent un èxit, ho és per la genialitat deles campanyes de màrqueting que la company ha sabut dura terme al llarg dels anys.

Per poder tirar endavant el treball, l’Ester ha comptat amb lacol·laboració de Lucía Ortega, la seva tutora a l’IES Montilivide Girona. Es dóna la casualitat que era el primer cop que laprofessora dirigia un treball de recerca de batxillerat, per laqual cosa es pot arribar a dir que professora i alumna hananat aprenent juntes. Un cop passat el tràngol de la selectiv-itat, l’Ester troba la universitat menys estressant que el batx-illerat perquè a la Facultat només estudia assignatures que liagraden i n’ha deixat enrere unes altres que pensava que noli havien de servir de gaire.

Per cert, els hem dit que molts dels experiments de l’Estervolien demostrar o refutar diverses llegendes que circulensobre la Coca-Cola. Si volen conèixer-ne els resultats els con-videm a llegir-los a Internet. Ja se sap que els secrets de laCoca-Cola han de continuar ben guardats...

http://www.udg.edu/Portals/80/TreballsPremiats2008/Coca-Cola_només%20una%20beguda.pdf

Ester Manrique“No m’agrada la Coca-Cola

i volia saber per quètothom en prenia”

La detecció efectiva del càncer depròstata encara s’esmuny. És l’únicòrgan intern al qual es fan biòpsiesa cegues perquè no es disposa decap eina específica, barata ieficient. La conseqüència d’aquestasituació, la percep el malalt, que, devegades, ha de sotmetre’s a diver-ses i molestes proves sense laseguretat d’obtenir un diagnòsticclar. Investigadors de la Universitatde Girona i de Ressonància Gironatreballen conjuntament per aportaruna solució a aquest problema.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 26

/27/

/26/

ESMUNYEDISSAPRÒSTATA

Ester Manrique ha estat una de lesguanyadores dels Premis del ConsellSocial amb un treball de recerca sobrela Coca-Cola. El nom de la begudaamericana és un dels més coneguts almón, però això no fa que sapiguemgaires coses d’allò que contenen lesampolles.

Si és cert que la crítica reclama distància, l’Ester Manrique estrobava en la situació adequada per enfrontar-se a la Coca-Cola. Ras i curt, a l’Ester la coke no li agrada. Aquesta joveestudiant, en canvi, sent una atracció especial per la quími-ca, fins al punt que aquest curs s’ha matriculat a la Facultatde Ciències de la UdG per fer els estudis d’aquesta especiali-tat. Amb una bona dosi de ganes d’experimentar, vacomençar per comprovar la composició química de la begu-da. No contenta amb això, va comparar la Coca-Cola ambtres refrescos de cola que es poden trobar al supermercat. Elque perseguia no era només analitzar la composició de labeguda, sinó veure si eren veritat algunes de les llegendesurbanes que circulaven, com aquella que diu que fadesaparèixer la carn o que desgasta els ossos i que tambéserveix per treure el rovell del ferro.

Però Ester Manrique no en tenia prou, de les anàlisisquímiques i els resultats que obtenia, i va afegir-hi unarecerca exhaustiva sobre els orígens de la beguda i el perquèdel seu èxit i, encara més, va voler saber, a través d’en-

questes que va fer ella mateixa, per què als seus amics ifamiliars els agradava tant la Coca-Cola. En la lectura delseu treball, descobrim que aquesta beguda tan famosa ésun plagi d’una altra de francesa, el Vin Mariani, de la qualavui ningú no se’n recorda. Continuant les pàgines que haescrit l’Ester, ens informem que la fórmula original de labeguda resultava considerablement addictiva, perquè conte-nia una bona dosi de cocaïna barrejada amb cafeïna. Ambun producte com aquest, qualsevol no s’assegura lesvendes! Avui, però, no hi ha cap rastre de substàncies estu-pefaents a la Coca-Cola i les anàlisis fetes ho confirmen. Sila beguda continua sent un èxit, ho és per la genialitat deles campanyes de màrqueting que la company ha sabut dura terme al llarg dels anys.

Per poder tirar endavant el treball, l’Ester ha comptat amb lacol·laboració de Lucía Ortega, la seva tutora a l’IES Montilivide Girona. Es dóna la casualitat que era el primer cop que laprofessora dirigia un treball de recerca de batxillerat, per laqual cosa es pot arribar a dir que professora i alumna hananat aprenent juntes. Un cop passat el tràngol de la selectiv-itat, l’Ester troba la universitat menys estressant que el batx-illerat perquè a la Facultat només estudia assignatures que liagraden i n’ha deixat enrere unes altres que pensava que noli havien de servir de gaire.

Per cert, els hem dit que molts dels experiments de l’Estervolien demostrar o refutar diverses llegendes que circulensobre la Coca-Cola. Si volen conèixer-ne els resultats els con-videm a llegir-los a Internet. Ja se sap que els secrets de laCoca-Cola han de continuar ben guardats...

http://www.udg.edu/Portals/80/TreballsPremiats2008/Coca-Cola_només%20una%20beguda.pdf

Ester Manrique“No m’agrada la Coca-Cola

i volia saber per quètothom en prenia”

La detecció efectiva del càncer depròstata encara s’esmuny. És l’únicòrgan intern al qual es fan biòpsiesa cegues perquè no es disposa decap eina específica, barata ieficient. La conseqüència d’aquestasituació, la percep el malalt, que, devegades, ha de sotmetre’s a diver-ses i molestes proves sense laseguretat d’obtenir un diagnòsticclar. Investigadors de la Universitatde Girona i de Ressonància Gironatreballen conjuntament per aportaruna solució a aquest problema.

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 26

/28/

en temps real serà una reconstrucció basada en la sumade les imatges. Per tant, el metge sabrà en tot momenton és (la informació que li proporciona l’ecògraf) i tambéen quina regió es troba la part danyada (la que prové dela ressonància magnètica). Una prova de l’interès que hasuscitat el procediment que s’està duent a terme és el fetque el paper que ha generat aquesta recerca ha estatacceptat entre els més de vuit mil que s’han presentat alCongrés Mundial de Radiologia que ha de tenir llocaquest mes de novembre a Chicago.

Una relació que enriqueix

La recerca per aportar solucions al problema del diagnòs-tic del càncer de pròstata és un exemple de col·laboracióentre investigadors que provenen de camps diferents,però que tenen un objectiu comú. “És una relació d’enri-quiment mutu“, afirma Joan Martí, “en la qual els uns iels altres complementem els nostres coneixements.”L’afirmació de Martí posa en relleu els avantatges de larecerca pluridisciplinària, perquè en aquesta associació elsde la UdG posen l’expertesa en el càlcul i en el processa-ment de les imatges, i el doctor en Medicina, la de ladetecció de la malaltia i, sobretot, la caracterització del’objectiu.

Els investigadors es van conèixer en una trobada que vaorganitzar la UdG en la qual es mostraven les línies d’investi-gació dels instituts de recerca. El doctor Vilanova recorda queva veure que a la Universitat hi havia diversos grups que tre-ballaven amb metges i, entre ells, uns que es dedicaven alcàncer de mama. De seguida es va adonar que la recerca enel càncer de mama presentava punts en comú amb la que ellpretenia per a la pròstata. A la fi, els uns i els altres es mos-tren convençuts que amb la Facultat de Medicina aquestestrobades, que sovint eren fruit d’inquietuds personals, rebranuna forta embranzida i es consolidaran.

“E m telefona un amic. El noto preocupat.Acaba de tornar del metge i m’explica nosé què del PSA, que el té alt. Diu que li

hauran de fer una biòpsia de la pròstata perquè pot tenirun càncer. Li han dit, també, que el procés pot ser llarg,perquè no és clar que li trobin el mal a la primera. Li costaacceptar que ha topat amb una malaltia per a la qual elsmetges no tenen una eina de diagnòstic eficaç...” Aquestareflexió pot descriure una situació real entre dos homes demitjana edat, perquè la pròstata encara juga a l’acuit ambels metges i els malalts. De fet, és l’únic òrgan intern delcos humà que no disposa d’un instrument específic quepermeti la detecció del càncer que sovint l’afecta. Hi hamolts homes que pateixen aquest càncer. Representa gaire-bé el 12% dels tumors que afecten el gènere masculí, i elnombre de diagnosticats va en augment per l’allargamentde l’esperança de vida i per la generalització del test que eldetecta, l’anomenat test del PSA.

Un diagnòstic problemàtic

A Girona hi ha un equip que treballa per ajudar a trobaruna solució al problema del diagnòstic. Són els doctorsJordi Freixenet, Robert Martí i Joan Martí, investigadors iprofessors de la UdG, més el doctor Joan Carles Vilanova,de Ressonància Girona a la Clínica Girona. Vilanova confir-ma la falta d’una eina que permeti marcar quan un pacientté aquest càncer, perquè els valors del PSA no són conclo-ents i poden indicar, només, que la pròstata s’ha fet grossa.El radiòleg explica que en aquest moment es disposa d’unaparell molt útil per diagnosticar el càncer, que és la resso-nància magnètica, però no resol el problema perquè “quans’ha de fer una biòpsia, l’uròleg es continua basant en l’e-cògraf.” Els motius són clars: les ressonàncies són unesproves amb un cost econòmic molt important i, a més, elnombre d’aquests equipaments és limitat. En canvi, els ecò-grafs són barats i estan molt estesos. A més, no radien per-què es basen en l’emissió d’ones mecàniques, per la qualcosa es pot efectuar un gran nombre d’ecografies sensecap risc ni la necessitat d’una instal·lació particular. El quepassa és que la imatge de l’ecògraf és de molt poca quali-tat, només permet diferenciar la pròstata dels òrgans veïnsi tampoc no deixa veure quina és la porció malalta de l’òr-gan. És per això que els metges diuen que en aquests casostreballen a cegues. A favor de la urgència d’una solució vala dir que cada biòpsia implica deu o dotze punxades i que,de vegades, conclouen sense cap resultat, i si els metgessospiten que hi ha la malaltia caldrà anar repetint-les.

Una recerca que és un hot topic

La cursa per trobar la manera de diagnosticar amb eficàciael càncer de pròstata s’ha convertit en allò que els investi-gadors anomenen un hot topic, és a dir, en un tema can-dent que persegueixen equips de recerca de tot el món.Des de diferents indrets arriben possibles solucions que, per

un motiu o un altre, no acaben de materialitzar-se.Com passa sempre, hi ha diverses maneres d’encarar lacursa per obtenir resultats i, quan aquests apareixen, fra-cassen pel seu cost elevat o per la complicació que repre-sentaria implantar-los. La solució amb la qual es treballa aGirona intenta obtenir resultats aprofitant la tecnologia i elsequipaments disponibles. Per ser més exactes, es busca dis-posar d’un software de processament d’imatges que per-meti guiar el metge amb precisió mentre fa les biòpsies iamb la garantia que es punxen les zones sospitoses.L’objectiu és, diu Vilanova, millorar la qualitat de vida delmalalt i “les proves que s’hagin de fer, que siguin a tretfix”.

La solució consisteix a aconseguir un patró

Tirem una mica enrere per situar-nos. Hem vist que la res-sonància magnètica permet obtenir imatges de molta quali-tat, de manera que s’hi pot veure bé quina part de la pròs-tata està danyada; sabem que aquesta tècnica és cara i queels aparells es troben en centres d’alt nivell. D’altra banda,les ecografies són barates i se’n poden fer a tot arreu, peròobtenen una imatge de poca qualitat que no permet veureen quina part de l’òrgan hi ha la malaltia. La proposta ori-ginal dels investigadors gironins està, segons Robert Martí,a fusionar les dues imatges per obtenir-ne una de qualitat,en temps real, que serveixi l’uròleg per guiar-lo en la biòp-sia. Sembla senzill, però és un dels camins més difícils.L’equip de recerca ha decidit treballar amb dos tipus d’i-matges molt diferents, la qual cosa els enfronta a diversosreptes. Jordi Freixenet comenta que un dels més seriosos, elpunt en què ara treballen, prové de la mateixa mecànica del’ecògraf, el qual capta les imatges desalineades “perquè,com que es prenen d’una manera manual, el transductores troba sempre en una posició incerta.” Això porta al fetque la primera fita sigui aconseguir transformar unaseqüència d’imatges heterogènies en una altra d’alineada apartir de la identificació dels trets comuns. Un cop proces-sada aquesta seqüència es disposarà d’un model 3D de lapròstata en imatges d’ecografia, que caldrà fer correspon-dre amb una altra que s’haurà obtingut prèviament per res-sonància magnètica, de manera que formin una novaseqüència en 3D que representarà el patró per al passegüent. Amb el patró elaborat, l’uròleg podrà fer la biòp-sia amb l’ajut de l’ecògraf perquè les imatges que aquestenviarà a l’ordinador seran processades i ajustades al patródel qual es disposa, de manera que allò que veurà el metge

Es busca disposar d’un software deprocessament d’imatges que permetiguiar el metge amb precisió mentre fales biòpsies i amb la garantia que espunxen les zones sospitoses.

Amb el patró elaborat, l’uròleg podràfer la biòpsia amb l’ajut de l’ecògrafperquè les imatges que aquest enviarà al’ordinador seran processades i ajus-tades al patró del qual es disposa, demanera que allò que veurà el metge entemps real serà una reconstrucció basa-da en la suma de les imatges.

Joan Carles Vilanova,Jordi Freixenet, Joan Martí iRobert Martí al laboratori deRessonància Girona

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 28

/28/

en temps real serà una reconstrucció basada en la sumade les imatges. Per tant, el metge sabrà en tot momenton és (la informació que li proporciona l’ecògraf) i tambéen quina regió es troba la part danyada (la que prové dela ressonància magnètica). Una prova de l’interès que hasuscitat el procediment que s’està duent a terme és el fetque el paper que ha generat aquesta recerca ha estatacceptat entre els més de vuit mil que s’han presentat alCongrés Mundial de Radiologia que ha de tenir llocaquest mes de novembre a Chicago.

Una relació que enriqueix

La recerca per aportar solucions al problema del diagnòs-tic del càncer de pròstata és un exemple de col·laboracióentre investigadors que provenen de camps diferents,però que tenen un objectiu comú. “És una relació d’enri-quiment mutu“, afirma Joan Martí, “en la qual els uns iels altres complementem els nostres coneixements.”L’afirmació de Martí posa en relleu els avantatges de larecerca pluridisciplinària, perquè en aquesta associació elsde la UdG posen l’expertesa en el càlcul i en el processa-ment de les imatges, i el doctor en Medicina, la de ladetecció de la malaltia i, sobretot, la caracterització del’objectiu.

Els investigadors es van conèixer en una trobada que vaorganitzar la UdG en la qual es mostraven les línies d’investi-gació dels instituts de recerca. El doctor Vilanova recorda queva veure que a la Universitat hi havia diversos grups que tre-ballaven amb metges i, entre ells, uns que es dedicaven alcàncer de mama. De seguida es va adonar que la recerca enel càncer de mama presentava punts en comú amb la que ellpretenia per a la pròstata. A la fi, els uns i els altres es mos-tren convençuts que amb la Facultat de Medicina aquestestrobades, que sovint eren fruit d’inquietuds personals, rebranuna forta embranzida i es consolidaran.

“E m telefona un amic. El noto preocupat.Acaba de tornar del metge i m’explica nosé què del PSA, que el té alt. Diu que li

hauran de fer una biòpsia de la pròstata perquè pot tenirun càncer. Li han dit, també, que el procés pot ser llarg,perquè no és clar que li trobin el mal a la primera. Li costaacceptar que ha topat amb una malaltia per a la qual elsmetges no tenen una eina de diagnòstic eficaç...” Aquestareflexió pot descriure una situació real entre dos homes demitjana edat, perquè la pròstata encara juga a l’acuit ambels metges i els malalts. De fet, és l’únic òrgan intern delcos humà que no disposa d’un instrument específic quepermeti la detecció del càncer que sovint l’afecta. Hi hamolts homes que pateixen aquest càncer. Representa gaire-bé el 12% dels tumors que afecten el gènere masculí, i elnombre de diagnosticats va en augment per l’allargamentde l’esperança de vida i per la generalització del test que eldetecta, l’anomenat test del PSA.

Un diagnòstic problemàtic

A Girona hi ha un equip que treballa per ajudar a trobaruna solució al problema del diagnòstic. Són els doctorsJordi Freixenet, Robert Martí i Joan Martí, investigadors iprofessors de la UdG, més el doctor Joan Carles Vilanova,de Ressonància Girona a la Clínica Girona. Vilanova confir-ma la falta d’una eina que permeti marcar quan un pacientté aquest càncer, perquè els valors del PSA no són conclo-ents i poden indicar, només, que la pròstata s’ha fet grossa.El radiòleg explica que en aquest moment es disposa d’unaparell molt útil per diagnosticar el càncer, que és la resso-nància magnètica, però no resol el problema perquè “quans’ha de fer una biòpsia, l’uròleg es continua basant en l’e-cògraf.” Els motius són clars: les ressonàncies són unesproves amb un cost econòmic molt important i, a més, elnombre d’aquests equipaments és limitat. En canvi, els ecò-grafs són barats i estan molt estesos. A més, no radien per-què es basen en l’emissió d’ones mecàniques, per la qualcosa es pot efectuar un gran nombre d’ecografies sensecap risc ni la necessitat d’una instal·lació particular. El quepassa és que la imatge de l’ecògraf és de molt poca quali-tat, només permet diferenciar la pròstata dels òrgans veïnsi tampoc no deixa veure quina és la porció malalta de l’òr-gan. És per això que els metges diuen que en aquests casostreballen a cegues. A favor de la urgència d’una solució vala dir que cada biòpsia implica deu o dotze punxades i que,de vegades, conclouen sense cap resultat, i si els metgessospiten que hi ha la malaltia caldrà anar repetint-les.

Una recerca que és un hot topic

La cursa per trobar la manera de diagnosticar amb eficàciael càncer de pròstata s’ha convertit en allò que els investi-gadors anomenen un hot topic, és a dir, en un tema can-dent que persegueixen equips de recerca de tot el món.Des de diferents indrets arriben possibles solucions que, per

un motiu o un altre, no acaben de materialitzar-se.Com passa sempre, hi ha diverses maneres d’encarar lacursa per obtenir resultats i, quan aquests apareixen, fra-cassen pel seu cost elevat o per la complicació que repre-sentaria implantar-los. La solució amb la qual es treballa aGirona intenta obtenir resultats aprofitant la tecnologia i elsequipaments disponibles. Per ser més exactes, es busca dis-posar d’un software de processament d’imatges que per-meti guiar el metge amb precisió mentre fa les biòpsies iamb la garantia que es punxen les zones sospitoses.L’objectiu és, diu Vilanova, millorar la qualitat de vida delmalalt i “les proves que s’hagin de fer, que siguin a tretfix”.

La solució consisteix a aconseguir un patró

Tirem una mica enrere per situar-nos. Hem vist que la res-sonància magnètica permet obtenir imatges de molta quali-tat, de manera que s’hi pot veure bé quina part de la pròs-tata està danyada; sabem que aquesta tècnica és cara i queels aparells es troben en centres d’alt nivell. D’altra banda,les ecografies són barates i se’n poden fer a tot arreu, peròobtenen una imatge de poca qualitat que no permet veureen quina part de l’òrgan hi ha la malaltia. La proposta ori-ginal dels investigadors gironins està, segons Robert Martí,a fusionar les dues imatges per obtenir-ne una de qualitat,en temps real, que serveixi l’uròleg per guiar-lo en la biòp-sia. Sembla senzill, però és un dels camins més difícils.L’equip de recerca ha decidit treballar amb dos tipus d’i-matges molt diferents, la qual cosa els enfronta a diversosreptes. Jordi Freixenet comenta que un dels més seriosos, elpunt en què ara treballen, prové de la mateixa mecànica del’ecògraf, el qual capta les imatges desalineades “perquè,com que es prenen d’una manera manual, el transductores troba sempre en una posició incerta.” Això porta al fetque la primera fita sigui aconseguir transformar unaseqüència d’imatges heterogènies en una altra d’alineada apartir de la identificació dels trets comuns. Un cop proces-sada aquesta seqüència es disposarà d’un model 3D de lapròstata en imatges d’ecografia, que caldrà fer correspon-dre amb una altra que s’haurà obtingut prèviament per res-sonància magnètica, de manera que formin una novaseqüència en 3D que representarà el patró per al passegüent. Amb el patró elaborat, l’uròleg podrà fer la biòp-sia amb l’ajut de l’ecògraf perquè les imatges que aquestenviarà a l’ordinador seran processades i ajustades al patródel qual es disposa, de manera que allò que veurà el metge

Es busca disposar d’un software deprocessament d’imatges que permetiguiar el metge amb precisió mentre fales biòpsies i amb la garantia que espunxen les zones sospitoses.

Amb el patró elaborat, l’uròleg podràfer la biòpsia amb l’ajut de l’ecògrafperquè les imatges que aquest enviarà al’ordinador seran processades i ajus-tades al patró del qual es disposa, demanera que allò que veurà el metge entemps real serà una reconstrucció basa-da en la suma de les imatges.

Joan Carles Vilanova,Jordi Freixenet, Joan Martí iRobert Martí al laboratori deRessonància Girona

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 28

/30/

/31/

L’aigua, un problema complex

Quan els investigadors decideixen estudiar algunaspecte relacionat amb l’aigua, topen amb un pro-blema comú en qualsevol altra recerca, que éssaber trobar el punt intermedi en la proporció derecerca bàsica i de recerca aplicada. XavierCasamitjana és conscient de la dificultat de resol-dre aquest binomi de manera satisfactòria i recla-ma per a la universitat l’espai en el qual puguidonar-se un equilibri. Aquest físic ambiental, queha treballat la hidrodinàmica de Sau, Susqueda i elPasteral, destaca la necessitat de disposar demodels fiables que permetin conèixer l’evoluciódels usos de l’aigua. La geògrafa Anna Ribas, queha publicat, entre altres llibres, Les inundacions aGirona, insisteix que el gran repte és disminuir laincertesa sobre tot allò que no coneixem de la pro-blemàtica de l’aigua, i coincideix amb Casamitjanaque la universitat ha d’aportar coneixement perdisminuir aquestes incerteses. Afegeix que estanmolt acostumats a fer contribucions des dels grupsde recerca, però “el repte és donar enfocamentsinterdisciplinaris”.

Al debat, que és dels més complexos, se n’hi afe-geix un altre, que és saber fins a quin punt larecerca que es fa a les universitats ha d’estar alservei de les empreses o les institucions relaciona-des amb l’aigua, perquè, com diu Sergi Sabater,catedràtic d’Ecologia a la UdG i sotsdirector de

l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), “els empresaris ensreclamen que els fem cas i que prestem atenció a problemes con-crets.” Aquí hi ha un focus de tensió, perquè des de la universitat“no es pot servir el client d’una manera directa, però tampoc se’lpot oblidar”, afegeix. Malgrat tot, el fet que des de la universitates treballi per oferir respostes no sembla una garantia que aques-tes, si són bones, puguin arribar a tenir aplicació. És una limitacióque apunta la catedràtica de Química Analítica Victòria Salvadó,que sosté que són els gestors econòmics i polítics els que no s’es-colten prou els científics. Per a ella, l’exemple són els Estats Units,un país en el qual fa molts anys que hi ha una agència de l’aiguaque aconsella el Govern en la presa de decisions. Potser la seque-ra que hem patit els darrers temps, diu, “ha fet que es comen-cessin a aplicar determinades inversions que des del món científics’estaven reclamant”.

L’aigua: debat científic o debat ideològic

La posició del científic en els afers de l’aigua no és, però, de cen-tralitat, com adverteix Anna Ribas, que admet que en aquests

“El repte és donar enfocaments interdisci-plinaris.”“Els empresaris ens reclamen que els femcas i que prestem atenció a problemesconcrets.”

La Universitat de Girona té alguna cosa a dirsobre l’aigua, perquè hi ha diverses persones ques’han especialitzat en el seu coneixement, estu-diant-ne el context ambiental, interpretant-ne lagestió o preveient-ne les necessitats actuals ifutures. Engega ha reunit uns quants d’aquestsinvestigadors perquè expressin, des de la sevaexpertesa, el que pensen de l’aigua.

L’aiguaal segleXXI

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 30

/30/

/31/

L’aigua, un problema complex

Quan els investigadors decideixen estudiar algunaspecte relacionat amb l’aigua, topen amb un pro-blema comú en qualsevol altra recerca, que éssaber trobar el punt intermedi en la proporció derecerca bàsica i de recerca aplicada. XavierCasamitjana és conscient de la dificultat de resol-dre aquest binomi de manera satisfactòria i recla-ma per a la universitat l’espai en el qual puguidonar-se un equilibri. Aquest físic ambiental, queha treballat la hidrodinàmica de Sau, Susqueda i elPasteral, destaca la necessitat de disposar demodels fiables que permetin conèixer l’evoluciódels usos de l’aigua. La geògrafa Anna Ribas, queha publicat, entre altres llibres, Les inundacions aGirona, insisteix que el gran repte és disminuir laincertesa sobre tot allò que no coneixem de la pro-blemàtica de l’aigua, i coincideix amb Casamitjanaque la universitat ha d’aportar coneixement perdisminuir aquestes incerteses. Afegeix que estanmolt acostumats a fer contribucions des dels grupsde recerca, però “el repte és donar enfocamentsinterdisciplinaris”.

Al debat, que és dels més complexos, se n’hi afe-geix un altre, que és saber fins a quin punt larecerca que es fa a les universitats ha d’estar alservei de les empreses o les institucions relaciona-des amb l’aigua, perquè, com diu Sergi Sabater,catedràtic d’Ecologia a la UdG i sotsdirector de

l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), “els empresaris ensreclamen que els fem cas i que prestem atenció a problemes con-crets.” Aquí hi ha un focus de tensió, perquè des de la universitat“no es pot servir el client d’una manera directa, però tampoc se’lpot oblidar”, afegeix. Malgrat tot, el fet que des de la universitates treballi per oferir respostes no sembla una garantia que aques-tes, si són bones, puguin arribar a tenir aplicació. És una limitacióque apunta la catedràtica de Química Analítica Victòria Salvadó,que sosté que són els gestors econòmics i polítics els que no s’es-colten prou els científics. Per a ella, l’exemple són els Estats Units,un país en el qual fa molts anys que hi ha una agència de l’aiguaque aconsella el Govern en la presa de decisions. Potser la seque-ra que hem patit els darrers temps, diu, “ha fet que es comen-cessin a aplicar determinades inversions que des del món científics’estaven reclamant”.

L’aigua: debat científic o debat ideològic

La posició del científic en els afers de l’aigua no és, però, de cen-tralitat, com adverteix Anna Ribas, que admet que en aquests

“El repte és donar enfocaments interdisci-plinaris.”“Els empresaris ens reclamen que els femcas i que prestem atenció a problemesconcrets.”

La Universitat de Girona té alguna cosa a dirsobre l’aigua, perquè hi ha diverses persones ques’han especialitzat en el seu coneixement, estu-diant-ne el context ambiental, interpretant-ne lagestió o preveient-ne les necessitats actuals ifutures. Engega ha reunit uns quants d’aquestsinvestigadors perquè expressin, des de la sevaexpertesa, el que pensen de l’aigua.

L’aiguaal segleXXI

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 30

/33/

/32/

el primer que ha de fer és determinar què és el que hi haen perill i, després, investigar per demostrar-ho. No dubtaque els problemes de l’aigua són diversos, però afirma ambrotunditat que “cal lideratge, perquè, si no, no avançarem ino resoldrem els problemes”.

Sembla que la universitat no sols pot fer el paper d’investiga-dora, sinó que també hauria de ser un focus de divulgació,però perquè això vagi endavant cal que canviïn algunescoses. Renan Goetz explica que als Estats Units es demanaals professors que facin outreach, una mena de contribució albé comú en forma de divulgació o treballs socials. Aquesta ésuna característica poc estesa entre els professors espanyols,asfixiats per la recerca, la docència i la carregosa burocràciaque les acompanya. És cert que els mitjans estan oberts a lescontribucions dels experts, com ho confirma Anna Ribas, per-què “quan he volgut escriure alguna cosa en els diaris,aquests l’han acceptada sense crítica”, però el model del pro-fessor divulgador no qualla i debats com el de l’aigua esmantenen en la part calenta de l’actualitat, sentencia ManelPoch, “farcits de tòpics mancats de profunditat”.

ICRA

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) és un cen-tre de recerca creat l’octubre del 2006 pel Govern de laGeneralitat de Catalunya en el marc del Programa decentres de recerca (CERCA). Els seus objectius se cen-tren a desenvolupar projectes de recerca, transferènciadel coneixement i innovació en tots els aspectes relacio-nats amb el cicle integral de l’aigua i la seva gestió, ambla voluntat d’esdevenir, juntament amb altres actors delterritori, un clúster de referència internacional pel quefa a les problemàtiques de l’aigua. També busca formarinvestigadors i tècnics altament especialitzats en l’àmbitde l’aigua i, com a institut, té previst desenvoluparrecerca de qualitat i d’abast internacional, mitjançantl’atracció del millor talent, per situar-se a l’altura delsmillors centres en el seu àmbit.

L’ICRA, amb seu al Parc Científic de Girona (dirigit perDamià Barceló), vol convertir-se en centre d’atraccióinternacional dels agents, públics i privats, que treballenen l’àmbit de l’aigua, i alhora en un node de transferèn-cia entre la recerca que desenvolupi i la societat.

Màster en Ciència i Tecnologiade l’Aigua. Universitat de Girona

El Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua va ser unaaposta d’un grup de professors de la UdG que tenien laintenció de formar investigadors i investigadores i pro-fessionals amb la capacitat de resoldre problemes asso-ciats a l’ús i la gestió de l’aigua. En aquesta línia, l’estu-di aprofundeix en els coneixements científics, metodolò-gics i tècnics que són necessaris per a l’estudi, la diag-nosi i la gestió de l’aigua i els sistemes aquàtics desd’una perspectiva multidisciplinària.

Consorci Costa Brava

L’objectiu principal del Consorci ha estat donar respostaa la problemàtica de la gestió dels recursos hidràulics dela Costa Brava i treballar per a la preservació de la quali-tat de les aigües, especialment les de bany, atesa laimportància creixent del turisme com a principal activitateconòmica de la zona.

El Consorci promou estudis, redacta projectes, executaobres i gestiona instal·lacions en l’àmbit territorial delsmunicipis del litoral gironí, activitats que es duen aterme per delegació de les entitats locals corporatives.

debats tan complexos “els científics som un agentmés.” No es tracta, però, de ser un actor secundari, sinóde saber prendre la posició adequada. Per mantenir-seen el lloc que li pertoca, la Universitat ha fet esforçoscom l’organització del màster en Gestió de l’Aigua, queva ser un dels primers de la seva categoria a l’Estat, ique té la missió de formar experts amb una visió àmpliadels problemes per poder-los aplicar des d’una perspec-tiva concreta.

Amb tot, el debat de l’aigua no és només un debatcientífic. Manel Serra és vicepresident del Consell Socialde la UdG i president del Consorci Costa Brava i potserper aquesta característica de tenir un peu a cada banda,un dins de la Universitat i l’altre fora, es veu capaç d’in-troduir elements provocadors en aquest discurs. Serradiu que quan es parla de l’aigua s’expressa un conceptepolisèmic, perquè “un no sap si es parla de l’aigua deboca, de la que porta el riu, de l’embotellada...”. I enca-ra va més lluny, perquè si es parla de recerca, “estemparlant de les molècules, dels microcontaminants, de lasequera?” Reconeix la validesa d’accions com el màsterque organitza la UdG, però troba a faltar una mica mésd’esforç pel que fa a la divulgació científica.

L’aigua és escassa i està mal repartida

A l’expert en Economia Ambiental de la UdG RenanGoetz li sembla estrany que el concepte d’escassetat,pel que fa a l’aigua, pugui resultar una sorpresa per a

molts. Hi ha altres béns que són escassos i ningú nodubta de la seva carestia. El que passa és que “l’aigua ésun bé gratuït que només ens hem preocupat d’oferir allàon s’ha necessitat, sense interessar-nos per la seva ges-tió”, conclou Goetz. L’aigua és escassa i està mal reparti-da, perquè hi ha llocs on en falta i d’altres en els qualsen sobra. I no és només important que n’hi hagi, sinótambé que tingui una qualitat acceptable. Aquestacaracterística és la que destaca Victòria Salvadó, que veuen la contaminació de l’aigua un risc afegit que cal tenirmolt en compte des d’ara mateix. La investigadora posacom a exemple el cas de l’Índia, on, a causa de la pressióhumana sobre els recursos, s’han perforat pous a granprofunditat amb el resultat que l’aigua obtinguda contédissolts valors substancials d’arsènic, presents de maneranatural, amb el risc consegüent per a la salut de lapoblació. Manel Serra recorda també la polèmica que hiva haver amb l’aigua de Caldes de Malavella, que es deiaque estava contaminada de fluor; i arran d’aquest fil, elsespecialistes denuncien la falta d’adaptació de determi-nades mesures polítiques que es revelen poc ajustades ales realitats locals, condicionades per factors particularspel que fa a la quantitat i la qualitat de l’aigua.

La universitat: de reactiva a proactiva

Per al catedràtic d’Enginyeria Química Manel Poch, elque ha de fer la universitat en un tema com aquest éspassar de ser reactiva a ser proactiva. Poch parla d’iden-tificar els problemes per després “fer un esforç i aplicar-hi l’expertesa.” El químic proposa, des de l’interès estric-tament local, que si Girona vol recuperar l’aigua del Ter,

Ton

i Leó

n

Determinats usos del sòl pressionen els recursos hidràulics, que són limitats. En la imatge, agricultura i habitatges del delta de la Tordera.

El tractament de les aigües residuals s’ha estès per tot el territori, però el seu cost és elevat.

La Gola del Ter.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 32

/33/

/32/

el primer que ha de fer és determinar què és el que hi haen perill i, després, investigar per demostrar-ho. No dubtaque els problemes de l’aigua són diversos, però afirma ambrotunditat que “cal lideratge, perquè, si no, no avançarem ino resoldrem els problemes”.

Sembla que la universitat no sols pot fer el paper d’investiga-dora, sinó que també hauria de ser un focus de divulgació,però perquè això vagi endavant cal que canviïn algunescoses. Renan Goetz explica que als Estats Units es demanaals professors que facin outreach, una mena de contribució albé comú en forma de divulgació o treballs socials. Aquesta ésuna característica poc estesa entre els professors espanyols,asfixiats per la recerca, la docència i la carregosa burocràciaque les acompanya. És cert que els mitjans estan oberts a lescontribucions dels experts, com ho confirma Anna Ribas, per-què “quan he volgut escriure alguna cosa en els diaris,aquests l’han acceptada sense crítica”, però el model del pro-fessor divulgador no qualla i debats com el de l’aigua esmantenen en la part calenta de l’actualitat, sentencia ManelPoch, “farcits de tòpics mancats de profunditat”.

ICRA

L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) és un cen-tre de recerca creat l’octubre del 2006 pel Govern de laGeneralitat de Catalunya en el marc del Programa decentres de recerca (CERCA). Els seus objectius se cen-tren a desenvolupar projectes de recerca, transferènciadel coneixement i innovació en tots els aspectes relacio-nats amb el cicle integral de l’aigua i la seva gestió, ambla voluntat d’esdevenir, juntament amb altres actors delterritori, un clúster de referència internacional pel quefa a les problemàtiques de l’aigua. També busca formarinvestigadors i tècnics altament especialitzats en l’àmbitde l’aigua i, com a institut, té previst desenvoluparrecerca de qualitat i d’abast internacional, mitjançantl’atracció del millor talent, per situar-se a l’altura delsmillors centres en el seu àmbit.

L’ICRA, amb seu al Parc Científic de Girona (dirigit perDamià Barceló), vol convertir-se en centre d’atraccióinternacional dels agents, públics i privats, que treballenen l’àmbit de l’aigua, i alhora en un node de transferèn-cia entre la recerca que desenvolupi i la societat.

Màster en Ciència i Tecnologiade l’Aigua. Universitat de Girona

El Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua va ser unaaposta d’un grup de professors de la UdG que tenien laintenció de formar investigadors i investigadores i pro-fessionals amb la capacitat de resoldre problemes asso-ciats a l’ús i la gestió de l’aigua. En aquesta línia, l’estu-di aprofundeix en els coneixements científics, metodolò-gics i tècnics que són necessaris per a l’estudi, la diag-nosi i la gestió de l’aigua i els sistemes aquàtics desd’una perspectiva multidisciplinària.

Consorci Costa Brava

L’objectiu principal del Consorci ha estat donar respostaa la problemàtica de la gestió dels recursos hidràulics dela Costa Brava i treballar per a la preservació de la quali-tat de les aigües, especialment les de bany, atesa laimportància creixent del turisme com a principal activitateconòmica de la zona.

El Consorci promou estudis, redacta projectes, executaobres i gestiona instal·lacions en l’àmbit territorial delsmunicipis del litoral gironí, activitats que es duen aterme per delegació de les entitats locals corporatives.

debats tan complexos “els científics som un agentmés.” No es tracta, però, de ser un actor secundari, sinóde saber prendre la posició adequada. Per mantenir-seen el lloc que li pertoca, la Universitat ha fet esforçoscom l’organització del màster en Gestió de l’Aigua, queva ser un dels primers de la seva categoria a l’Estat, ique té la missió de formar experts amb una visió àmpliadels problemes per poder-los aplicar des d’una perspec-tiva concreta.

Amb tot, el debat de l’aigua no és només un debatcientífic. Manel Serra és vicepresident del Consell Socialde la UdG i president del Consorci Costa Brava i potserper aquesta característica de tenir un peu a cada banda,un dins de la Universitat i l’altre fora, es veu capaç d’in-troduir elements provocadors en aquest discurs. Serradiu que quan es parla de l’aigua s’expressa un conceptepolisèmic, perquè “un no sap si es parla de l’aigua deboca, de la que porta el riu, de l’embotellada...”. I enca-ra va més lluny, perquè si es parla de recerca, “estemparlant de les molècules, dels microcontaminants, de lasequera?” Reconeix la validesa d’accions com el màsterque organitza la UdG, però troba a faltar una mica mésd’esforç pel que fa a la divulgació científica.

L’aigua és escassa i està mal repartida

A l’expert en Economia Ambiental de la UdG RenanGoetz li sembla estrany que el concepte d’escassetat,pel que fa a l’aigua, pugui resultar una sorpresa per a

molts. Hi ha altres béns que són escassos i ningú nodubta de la seva carestia. El que passa és que “l’aigua ésun bé gratuït que només ens hem preocupat d’oferir allàon s’ha necessitat, sense interessar-nos per la seva ges-tió”, conclou Goetz. L’aigua és escassa i està mal reparti-da, perquè hi ha llocs on en falta i d’altres en els qualsen sobra. I no és només important que n’hi hagi, sinótambé que tingui una qualitat acceptable. Aquestacaracterística és la que destaca Victòria Salvadó, que veuen la contaminació de l’aigua un risc afegit que cal tenirmolt en compte des d’ara mateix. La investigadora posacom a exemple el cas de l’Índia, on, a causa de la pressióhumana sobre els recursos, s’han perforat pous a granprofunditat amb el resultat que l’aigua obtinguda contédissolts valors substancials d’arsènic, presents de maneranatural, amb el risc consegüent per a la salut de lapoblació. Manel Serra recorda també la polèmica que hiva haver amb l’aigua de Caldes de Malavella, que es deiaque estava contaminada de fluor; i arran d’aquest fil, elsespecialistes denuncien la falta d’adaptació de determi-nades mesures polítiques que es revelen poc ajustades ales realitats locals, condicionades per factors particularspel que fa a la quantitat i la qualitat de l’aigua.

La universitat: de reactiva a proactiva

Per al catedràtic d’Enginyeria Química Manel Poch, elque ha de fer la universitat en un tema com aquest éspassar de ser reactiva a ser proactiva. Poch parla d’iden-tificar els problemes per després “fer un esforç i aplicar-hi l’expertesa.” El químic proposa, des de l’interès estric-tament local, que si Girona vol recuperar l’aigua del Ter,

Ton

i Leó

n

Determinats usos del sòl pressionen els recursos hidràulics, que són limitats. En la imatge, agricultura i habitatges del delta de la Tordera.

El tractament de les aigües residuals s’ha estès per tot el territori, però el seu cost és elevat.

La Gola del Ter.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 32

L a visita de Gianni Vattimo a laCàtedra Ferrater Mora per dirigir unseminari sobre el seu pensament era

molt esperada. Havia de venir el juny passat,però problemes de salut van retardar-ne l’a-rribada fins al mes d’octubre. Del 6 al 10 vaimpartir dues sessions diàries i va assistirtambé —amb una participació molt activa—a les quatre sessions complementàries quevan dirigir alguns dels millors coneixedors dela seva obra: Franca d’Agostini i AlbertoMartinengo, de la Universitat de Torí, MiguelÁngel Quintana, de la Universitat EuropeaMiguel de Cervantes, i Santiago Zabala, delPotsdam University Institute.

A més, va oferir una conferència pública alCentre Cultural La Mercè, amb motiu de lapresentació de la traducció catalana del seudarrer llibre, Ecce comu, per part d’AccentEditorial. Aquesta és la primera traducció almón que es fa del llibre, encara que, incom-prensiblement, també és la primera obra de

/35/

Josep-Maria Terricabras, IEC Director de la Càtedra Ferrater Mora

VATTIMO,ESTIMULANTI COMPROMÈS

Vattimo que es publica en català. Certamentés significatiu —i el significat aquí és nega-tiu— que la cultura catalana no hagi produïtabans cap traducció de Vattimo. Però tambéés significatiu —ara en una altra direcció—que precisament hagin estat la CàtedraFerrater Mora i un segell editorial d’una spin-off de la UdG els que hagin començat aremeiar la deficiència.

Vattimo és un pensador de primera fila en elpanorama internacional des de fa més detrenta anys. A ell es deu una interpretacióextraordinàriament fecunda de l’obra depensadors tan difícils i incòmodes comNietzsche o Heidegger, als quals ha mostratcom a autèntics precursors de la mort de lametafísica tradicional, com a iniciadors de lapostmodernitat i d’allò que Vattimo va bate-jar com a “pensament dèbil”.

Vattimo és un pensador deprimera fila en el panoramainternacional des de fa més detrenta anys.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 34

L a visita de Gianni Vattimo a laCàtedra Ferrater Mora per dirigir unseminari sobre el seu pensament era

molt esperada. Havia de venir el juny passat,però problemes de salut van retardar-ne l’a-rribada fins al mes d’octubre. Del 6 al 10 vaimpartir dues sessions diàries i va assistirtambé —amb una participació molt activa—a les quatre sessions complementàries quevan dirigir alguns dels millors coneixedors dela seva obra: Franca d’Agostini i AlbertoMartinengo, de la Universitat de Torí, MiguelÁngel Quintana, de la Universitat EuropeaMiguel de Cervantes, i Santiago Zabala, delPotsdam University Institute.

A més, va oferir una conferència pública alCentre Cultural La Mercè, amb motiu de lapresentació de la traducció catalana del seudarrer llibre, Ecce comu, per part d’AccentEditorial. Aquesta és la primera traducció almón que es fa del llibre, encara que, incom-prensiblement, també és la primera obra de

/35/

Josep-Maria Terricabras, IEC Director de la Càtedra Ferrater Mora

VATTIMO,ESTIMULANTI COMPROMÈS

Vattimo que es publica en català. Certamentés significatiu —i el significat aquí és nega-tiu— que la cultura catalana no hagi produïtabans cap traducció de Vattimo. Però tambéés significatiu —ara en una altra direcció—que precisament hagin estat la CàtedraFerrater Mora i un segell editorial d’una spin-off de la UdG els que hagin començat aremeiar la deficiència.

Vattimo és un pensador de primera fila en elpanorama internacional des de fa més detrenta anys. A ell es deu una interpretacióextraordinàriament fecunda de l’obra depensadors tan difícils i incòmodes comNietzsche o Heidegger, als quals ha mostratcom a autèntics precursors de la mort de lametafísica tradicional, com a iniciadors de lapostmodernitat i d’allò que Vattimo va bate-jar com a “pensament dèbil”.

Vattimo és un pensador deprimera fila en el panoramainternacional des de fa més detrenta anys.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 34

/37/

/36/

Professors visitants de la CàtedraFerrater Mora:

Josep-Ferrater MoraPaul RicoeurWillard V. QuineAdam SchaffLl.A. SantalóMiquel BatlloriNoam ChomskyEric HobsbawmIlya PrigogineDonald DavidsonMario BungeKarl-Otto ApelDavid HarveyRichard RortyLeonardo BoffAlain TouraineLeszek KolakowskiTheo AngelopoulosHans Heinz HolzLuigi Luca Cavalli-SforzaEdgar MorinPeter SingerAgnes HellerSeyla BenhabibMichael Nyman,Ernst TugendhatJoseph StiglitzGianni Vattimo

De vegades es pensa que els filòsofs parlen deqüestions allunyades de la realitat. N’hi ha que sí.Els filòsofs de debò, però, no queden atrapats nien les seves pròpies manies ni en les dels seuscol·legues. No són ni escolars ni escolàstics. Elsfilòsofs de debò saben que la vida no és el quesembla, que la vida és complexa i que, com a tal,no pot ser mai explicada ni pensada del tot, sinóque ha de ser bàsicament viscuda, interpretada,interpel·lada, per mirar d’entendre’n alguna cosa,per estirar-la un xic cap allà on sembla més atrac-tiva, per deixar-se també estirar per ella.

Per això pensar és un art, sempre precari, sempreinacabat, sempre revisable. Qui defensa el pensa-ment dèbil té aquesta actitud. Vattimo la defensai l’encomana. S’han acabat les seguretats teòri-ques. De fet, són ficcions, que només ens podenenganyar. La vida s’aguanta sobre si mateixa. Ono s’aguanta. Li vaig dir que ho diria, i ho dic: vaarribar a Girona cansat —pocs dies abans de jubi-lar-se a la Universitat de Torí—, i al llarg de la set-mana es va anar envigorint, va oferir idees noves,es va deixar anar. Pensament dèbil? Més aviat unpensament proper, despert, estimulant, que ambell està al servei dels dèbils.

“Pensar és un art, sempre precari,sempre inacabat, sempre revisable.Qui defensa el pensament dèbil téaquesta actitud.Vattimo la defensa il’encomana. S’han acabat lesseguretats teòriques.”

Logotip de la Càtedra Ferrater Mora realitzat per Joan Brossa.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 36

/37/

/36/

Professors visitants de la CàtedraFerrater Mora:

Josep-Ferrater MoraPaul RicoeurWillard V. QuineAdam SchaffLl.A. SantalóMiquel BatlloriNoam ChomskyEric HobsbawmIlya PrigogineDonald DavidsonMario BungeKarl-Otto ApelDavid HarveyRichard RortyLeonardo BoffAlain TouraineLeszek KolakowskiTheo AngelopoulosHans Heinz HolzLuigi Luca Cavalli-SforzaEdgar MorinPeter SingerAgnes HellerSeyla BenhabibMichael Nyman,Ernst TugendhatJoseph StiglitzGianni Vattimo

De vegades es pensa que els filòsofs parlen deqüestions allunyades de la realitat. N’hi ha que sí.Els filòsofs de debò, però, no queden atrapats nien les seves pròpies manies ni en les dels seuscol·legues. No són ni escolars ni escolàstics. Elsfilòsofs de debò saben que la vida no és el quesembla, que la vida és complexa i que, com a tal,no pot ser mai explicada ni pensada del tot, sinóque ha de ser bàsicament viscuda, interpretada,interpel·lada, per mirar d’entendre’n alguna cosa,per estirar-la un xic cap allà on sembla més atrac-tiva, per deixar-se també estirar per ella.

Per això pensar és un art, sempre precari, sempreinacabat, sempre revisable. Qui defensa el pensa-ment dèbil té aquesta actitud. Vattimo la defensai l’encomana. S’han acabat les seguretats teòri-ques. De fet, són ficcions, que només ens podenenganyar. La vida s’aguanta sobre si mateixa. Ono s’aguanta. Li vaig dir que ho diria, i ho dic: vaarribar a Girona cansat —pocs dies abans de jubi-lar-se a la Universitat de Torí—, i al llarg de la set-mana es va anar envigorint, va oferir idees noves,es va deixar anar. Pensament dèbil? Més aviat unpensament proper, despert, estimulant, que ambell està al servei dels dèbils.

“Pensar és un art, sempre precari,sempre inacabat, sempre revisable.Qui defensa el pensament dèbil téaquesta actitud.Vattimo la defensa il’encomana. S’han acabat lesseguretats teòriques.”

Logotip de la Càtedra Ferrater Mora realitzat per Joan Brossa.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 36

competència només es podien supervisar un nombre limitatd’unitats per no alentir la fabricació, de manera que els resul-tats solament tenien un valor estadístic o metrològic.

La importància de la diferència

Ramon Pallí posa un exemple que parla de la importànciade poder controlar totes les unitats d’una peça fabricada.Anirem a França, ens diu. Allà hi ha una planta de fabrica-ció de motors que produeix un bloc cada dotze segons.Això vol dir centenars de milers de blocs de motor per any.Els enginyers saben que alguns dels blocs presentarandefectes a causa dels problemes sorgits quan es couen alforn. Pot passar que, de manera inesperada, el nucli d’unmotlle de sorra es trenqui, perquè en aquesta indústria deldie casting els errors no són degeneratius, sinó que acostu-men a presentar-se de manera catastròfica. Quan surten elsblocs del forn és el moment crític en el qual és necessaricontrolar totes les unitats perquè, a partir d’aquí, a la peçabruta se li aplicarà un costós procés de mecanització. Calque les unitats defectuoses no passin d’aquest punt. És peraixò que els enginyers volen saber quines són les dolentes,aquelles que, pels problemes al·ludits, tenen una paret mésprima o més gruixuda o una rebava en un punt que noconvé. Però per saber si són bones o dolentes cal inspeccio-

/39/

L a fira Vision té lloc cada novembre a Stuttgart i és elreferent mundial en visió artificial. AQSENSE va triarel certamen alemany per presentar-se en societat,

després que un sanity check dut a terme entre diversosespecialistes els demostrés que el software que havien dis-senyat representava una gran innovació. L’èxit que el seuproducte ha obtingut a Vision confirma la qualitat i lanecessitat que tenia la indústria de disposar-ne. Josep Foresti Ramon Pallí són, respectivament, el director tècnic i elgerent d’AQSENSE, quan van tornar a Girona havien iniciatconverses per signar contractes de distribució amb les firmesmés importants d’Europa, signats al llarg del 2008.

No fa res de nou, però és molt més ràpid

El software d’AQSENSE inspecciona les peces que surtend’una cadena de producció i les compara amb un patró, perdeterminar si s’adiuen a la qualitat desitjada o no. La novetatmés important rau en el fet que, a diferència dels procedi-ments comercialitzats fins ara, que necessitaven quatre o cincsegons per completar el procés, AQSENSE ho fa tot en100/200 mil·lisegons. Aquesta reducció extraordinària detemps marca un abans i un després en el control de qualitat,perquè a partir d’ara és possible verificar en temps real totesles unitats que produeix una cadena. Amb els equips de la

/38/

nar les sis cares de la peça. Amb els softwares que hihavia al mercat es necessitava massa temps i no es podiaaplicar el control sense aturar la producció. Amb un siste-ma com el d’AQSENSE sí que es possible i és per això que,en col·laboració amb una enginyeria francesa, instal·laranel seu software a la planta de fabricació de motors. I lesaplicacions no s’acaben aquí, perquè el control totaltambé es pot aplicar a les peces de les carrosseries, perevitar que les unitats defectuoses provoquin vibracions,sorolls o l’entrada d’aigua a l’interior del vehicle. Mésenllà de l’automoció, el control total també pot ser útil ensectors com el de l’alimentació o el farmacèutic i, a la fi,en totes aquelles indústries que necessitin disposar d’a-questa opció i els surti a compte.

De la tesi a la patent

AQSENSE ha cobert totes les etapes de la R+D. És, enaquest sentit, una empresa de manual. L’aplicació quearriba al mercat és el resultat de la investigació que varealitzar Josep Forest per a la tesi doctoral. En la tesi,Forest estudiava la detecció del làser en la imatge perconèixer, de tota l’amplada d’ona, quin era el punt mésdescriptiu. Aquest és un detall que té una gran incidència

Potència i velocitat. Aquests són els atributs amb els quals la premsa alemanyaespecialitzada en visió artificial ha definit el software de captura de formes quecomercialitza AQSENSE, una empresa amb projecció internacional que té la seu alParc Científic i Tecnològic de Girona.

per millorar la precisió. Un cop va ser detectat aquest punt,va convertir-lo a coordenades X, Y i Z perquè les formes cap-tades per la llum es poguessin reproduir de manera tridi-mensional. Mentre perfeccionava la tecnologia, es va adonarque els resultats podien tenir aplicacions en la indústria.Aquesta mena de procés natural dels esdeveniments han dutForest a dedicar tot el seu temps a l’empresa i a abandonar,de moment, la docència universitària. El director tècnic expli-ca que l’autèntic valor del seu treball ha estat haver sabutseleccionar els punts. Una imatge digital es compon depunts, de milions de punts. En el cas que ens ocupa, el soft-ware treballa amb dues imatges que cal fusionar. Una és lad’un patró, una mena de peça que compleix tots els requi-sits, que és perfecta. L’altra imatge és la de la unitat que enaquell moment passa per la cadena de fabricació. Fusionartots els punts per controlar les diferències i similituds entrepatró i unitat produïda era fàcil, però fer-ho a velocitats del’ordre de 200 mil·lisegons, quan els altres ho feien en tres oquatre segons, ja no ho era tant. Amb els treballs de desen-volupament duts a terme per Josep Forest i CarlesMatabosch (també doctor per la UdG), AQSENSE ha aconse-guit aplicar metodologies de processament d’informació itècniques d’acceleració dels algorismes que han tingut coma conseqüència una dràstica reducció del temps necessariper fer l’operació de fusió de les imatges i la comprovacióposterior. La tecnologia és la clau i per això ha estat protegi-da per una patent internacional. La velocitat assolida perAQSENSE ha estat tan gran que, fins i tot, a portat al límitles possibilitats dels elements perifèrics que composen l’e-quip, com són la font de llum làser i la càmera que recull lesimatges.

La visió d’AQSENSE

El software d’AQSENSE inspecciona lespeces que surten d’una cadena de pro-ducció i les compara amb un patró, perdeterminar si s’adiuen a la qualitat de-sitjada o no.

AQSENSE ha cobert totes les etapes dela R+D. És, en aquest sentit, una empresade manual. L’aplicació que arriba almercat és el resultat de la investigacióque va realitzar Josep Forest per a la tesidoctoral.

Josep Forest i Ramón Pallí a les instal·lacions d’AQSENSE al ParcCientífic.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 38

competència només es podien supervisar un nombre limitatd’unitats per no alentir la fabricació, de manera que els resul-tats solament tenien un valor estadístic o metrològic.

La importància de la diferència

Ramon Pallí posa un exemple que parla de la importànciade poder controlar totes les unitats d’una peça fabricada.Anirem a França, ens diu. Allà hi ha una planta de fabrica-ció de motors que produeix un bloc cada dotze segons.Això vol dir centenars de milers de blocs de motor per any.Els enginyers saben que alguns dels blocs presentarandefectes a causa dels problemes sorgits quan es couen alforn. Pot passar que, de manera inesperada, el nucli d’unmotlle de sorra es trenqui, perquè en aquesta indústria deldie casting els errors no són degeneratius, sinó que acostu-men a presentar-se de manera catastròfica. Quan surten elsblocs del forn és el moment crític en el qual és necessaricontrolar totes les unitats perquè, a partir d’aquí, a la peçabruta se li aplicarà un costós procés de mecanització. Calque les unitats defectuoses no passin d’aquest punt. És peraixò que els enginyers volen saber quines són les dolentes,aquelles que, pels problemes al·ludits, tenen una paret mésprima o més gruixuda o una rebava en un punt que noconvé. Però per saber si són bones o dolentes cal inspeccio-

/39/

L a fira Vision té lloc cada novembre a Stuttgart i és elreferent mundial en visió artificial. AQSENSE va triarel certamen alemany per presentar-se en societat,

després que un sanity check dut a terme entre diversosespecialistes els demostrés que el software que havien dis-senyat representava una gran innovació. L’èxit que el seuproducte ha obtingut a Vision confirma la qualitat i lanecessitat que tenia la indústria de disposar-ne. Josep Foresti Ramon Pallí són, respectivament, el director tècnic i elgerent d’AQSENSE, quan van tornar a Girona havien iniciatconverses per signar contractes de distribució amb les firmesmés importants d’Europa, signats al llarg del 2008.

No fa res de nou, però és molt més ràpid

El software d’AQSENSE inspecciona les peces que surtend’una cadena de producció i les compara amb un patró, perdeterminar si s’adiuen a la qualitat desitjada o no. La novetatmés important rau en el fet que, a diferència dels procedi-ments comercialitzats fins ara, que necessitaven quatre o cincsegons per completar el procés, AQSENSE ho fa tot en100/200 mil·lisegons. Aquesta reducció extraordinària detemps marca un abans i un després en el control de qualitat,perquè a partir d’ara és possible verificar en temps real totesles unitats que produeix una cadena. Amb els equips de la

/38/

nar les sis cares de la peça. Amb els softwares que hihavia al mercat es necessitava massa temps i no es podiaaplicar el control sense aturar la producció. Amb un siste-ma com el d’AQSENSE sí que es possible i és per això que,en col·laboració amb una enginyeria francesa, instal·laranel seu software a la planta de fabricació de motors. I lesaplicacions no s’acaben aquí, perquè el control totaltambé es pot aplicar a les peces de les carrosseries, perevitar que les unitats defectuoses provoquin vibracions,sorolls o l’entrada d’aigua a l’interior del vehicle. Mésenllà de l’automoció, el control total també pot ser útil ensectors com el de l’alimentació o el farmacèutic i, a la fi,en totes aquelles indústries que necessitin disposar d’a-questa opció i els surti a compte.

De la tesi a la patent

AQSENSE ha cobert totes les etapes de la R+D. És, enaquest sentit, una empresa de manual. L’aplicació quearriba al mercat és el resultat de la investigació que varealitzar Josep Forest per a la tesi doctoral. En la tesi,Forest estudiava la detecció del làser en la imatge perconèixer, de tota l’amplada d’ona, quin era el punt mésdescriptiu. Aquest és un detall que té una gran incidència

Potència i velocitat. Aquests són els atributs amb els quals la premsa alemanyaespecialitzada en visió artificial ha definit el software de captura de formes quecomercialitza AQSENSE, una empresa amb projecció internacional que té la seu alParc Científic i Tecnològic de Girona.

per millorar la precisió. Un cop va ser detectat aquest punt,va convertir-lo a coordenades X, Y i Z perquè les formes cap-tades per la llum es poguessin reproduir de manera tridi-mensional. Mentre perfeccionava la tecnologia, es va adonarque els resultats podien tenir aplicacions en la indústria.Aquesta mena de procés natural dels esdeveniments han dutForest a dedicar tot el seu temps a l’empresa i a abandonar,de moment, la docència universitària. El director tècnic expli-ca que l’autèntic valor del seu treball ha estat haver sabutseleccionar els punts. Una imatge digital es compon depunts, de milions de punts. En el cas que ens ocupa, el soft-ware treballa amb dues imatges que cal fusionar. Una és lad’un patró, una mena de peça que compleix tots els requi-sits, que és perfecta. L’altra imatge és la de la unitat que enaquell moment passa per la cadena de fabricació. Fusionartots els punts per controlar les diferències i similituds entrepatró i unitat produïda era fàcil, però fer-ho a velocitats del’ordre de 200 mil·lisegons, quan els altres ho feien en tres oquatre segons, ja no ho era tant. Amb els treballs de desen-volupament duts a terme per Josep Forest i CarlesMatabosch (també doctor per la UdG), AQSENSE ha aconse-guit aplicar metodologies de processament d’informació itècniques d’acceleració dels algorismes que han tingut coma conseqüència una dràstica reducció del temps necessariper fer l’operació de fusió de les imatges i la comprovacióposterior. La tecnologia és la clau i per això ha estat protegi-da per una patent internacional. La velocitat assolida perAQSENSE ha estat tan gran que, fins i tot, a portat al límitles possibilitats dels elements perifèrics que composen l’e-quip, com són la font de llum làser i la càmera que recull lesimatges.

La visió d’AQSENSE

El software d’AQSENSE inspecciona lespeces que surten d’una cadena de pro-ducció i les compara amb un patró, perdeterminar si s’adiuen a la qualitat de-sitjada o no.

AQSENSE ha cobert totes les etapes dela R+D. És, en aquest sentit, una empresade manual. L’aplicació que arriba almercat és el resultat de la investigacióque va realitzar Josep Forest per a la tesidoctoral.

Josep Forest i Ramón Pallí a les instal·lacions d’AQSENSE al ParcCientífic.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 38

/41/

/40/

Alfons Cornella és el director i fundadord’Infonomia. Aquest portal s’ha convertiten un centre de coneixement d’avantguar-da, especialitzat a proveir d’eines i serveisque estimulin la competitivitat de les peti-tes, mitjanes i grans empreses.

Què és Infonomia?Infonomia és una barreja de tres coses. D’una banda, és unaempresa de serveis professionals que ajuda les empreses ainnovar; és també un editor de continguts (ens dediquem apublicar temes d’innovació en múltiples formats), i, després,és una xarxa de gent inquieta pel món de la innovació. En elfons és una mena de tricicle fet amb peces molt relacionadesen el qual tenim una xarxa de persones que és alimentadapels nostres continguts. Algunes d’aquestes persones, a més,estan interessades a passar a l’acció i fer coses innovadores ala seva empresa.

Però Infonomia també és un concepte que, d’alguna manera,s’ha convertit en un genèric!Quan ideo el projecte penso que, si l’economia és la gestiódels béns, la infonomia ho és de la informació. Han passat elsanys i ens hem adonat que una empresa que té més benorganitzada la informació és més innovadora. D’una manerabastant natural, hem parlat d’informació i d’Internet com aeina per utilitzar-la, i hem tingut un objectiu final, que éstransformar les idees en valor. Potser avui no ens hauríem dedir Infonomia, però en els moments que vaig idear el projec-te el meu objectiu, potser molt naïf, era crear una disciplinaque estudiés de quina manera havíem de tractar la informa-ció perquè les organitzacions en traguessin benefici.

De què ha servit Infonomia?Ha ensenyat a innovar des de l’exemple, no des de la teoria.Tenim documentades més de set-centes empreses innovado-res, organitzades per territoris, per especialitats. Empreses detots els sectors —botigues petites o grans, tecnològiques ono— estan prement l’accelerador perquè l’entorn competitiu

Perfils

Alfons Cornella

“El verdader repte és que la universitat es converteixi enmotor de canvi de la societat”

és una realitat que estrenyamb força. Existeix unentorn molt complex en elqual hi ha qui va amb elganivet a la boca, la qualcosa obliga a afinar el llapisde la ment, de l’equip, del’organització. La diferènciaentre les empreses la marcala voluntat d’innovació, iaixò anirà creixent.

Cal que ens posem tots a innovar?Això ja és així. Hi ha sectors en els quals el cicle de vidad’un producte és extraordinàriament curt. Els productesque ara hi ha al mercat han estat introduïts en els darrersdotze mesos, i en telefonia mòbil encara és més dràstic: undeterminat telèfon pot desaparèixer de les botigues entres setmanes. Es fan produccions curtes per evitar les com-paracions. En un entorn com aquest no pots sobreviuresense innovar. Els cicles de vida curts porten a la innovaciócom a forma de supervivència.

Tenim tendència a abusar d’expressions, de fer-ne moda.La innovació pot convertir-se en moda? Hi estic totalment d’acord, però, amb independència d’ai-xò, cada cop hi ha més empreses que consideren la innova-ció part del seu ADN. Penso que som en un moment inte-ressantíssim per veure com la innovació es converteix enuna disciplina competitiva molt complexa que incorpora lesrelacions humanes, que són les que a la fi estan al darrerede tot. Saber com s’ha de mobilitzar la gent perquè siguiinnovadora resulta molt interessant.

La universitat s’hauria de reinventar? Bolonya pot ser unanova oportunitat?El verdader repte és que la universitat es converteixi enmotor de canvi de la societat, des del punt de vista de cre-ació d’economia. Em sap greu quan continuo veient queles paraules economia, projecte o empresa fan urticària.Totes les empreses estan pensades per fer diners, totes lesempreses són un projecte i les universitats haurien de teniruna relació intensíssima amb les empreses.

Els parcs tecnològics encaixarien en el model queproposa?Hi encaixaran si resulta —que no ho conec enaquest cas— que no és tant una iniciativa de la uni-versitat per arribar a l’empresa com una iniciativad’ambdues per trobar-se. Penso que la idea és quehi ha d’haver equilibri. Les empreses han d’anar abuscar talent a les universitats i, després, han deconvertir les idees en resultats.

Infonomia es reinventa per al futur?La veritat és que estem pensant en la properageneració. Primer hem de superar la crisi; estempensant dues o tres coses molt interessants. El quefarem serà molt diferent. És l’única manera desobreviure: entendre què has fet malament i detec-tar quines són les noves oportunitats. Quin és elproblema?: que les coses són cada cop més compli-cades. Això és molt sa, però no et permet viure deles rendes. D’una de les coses que estic més contentés del meu equip, que és molt bo. Infonomia somuna colla de gent molt preparada, i jo els agraeixoque els vagi la marxa. Fa poc, en una reunió elsvaig dir: “Escolteu... tot això va fora, ho hem de ferde nou”. En comptes de tenir una actitud queixosa,van llençar-ho tot a la brossa i van tornar a comen-çar de nou.

Segurament és molt estimulant...Sí, però també és molt estressant. Acabaria dientque és apte només per a determinades persones. Hiha gent que s’estressa molt i n’hi ha a qui agrada.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 40

/41/

/40/

Alfons Cornella és el director i fundadord’Infonomia. Aquest portal s’ha convertiten un centre de coneixement d’avantguar-da, especialitzat a proveir d’eines i serveisque estimulin la competitivitat de les peti-tes, mitjanes i grans empreses.

Què és Infonomia?Infonomia és una barreja de tres coses. D’una banda, és unaempresa de serveis professionals que ajuda les empreses ainnovar; és també un editor de continguts (ens dediquem apublicar temes d’innovació en múltiples formats), i, després,és una xarxa de gent inquieta pel món de la innovació. En elfons és una mena de tricicle fet amb peces molt relacionadesen el qual tenim una xarxa de persones que és alimentadapels nostres continguts. Algunes d’aquestes persones, a més,estan interessades a passar a l’acció i fer coses innovadores ala seva empresa.

Però Infonomia també és un concepte que, d’alguna manera,s’ha convertit en un genèric!Quan ideo el projecte penso que, si l’economia és la gestiódels béns, la infonomia ho és de la informació. Han passat elsanys i ens hem adonat que una empresa que té més benorganitzada la informació és més innovadora. D’una manerabastant natural, hem parlat d’informació i d’Internet com aeina per utilitzar-la, i hem tingut un objectiu final, que éstransformar les idees en valor. Potser avui no ens hauríem dedir Infonomia, però en els moments que vaig idear el projec-te el meu objectiu, potser molt naïf, era crear una disciplinaque estudiés de quina manera havíem de tractar la informa-ció perquè les organitzacions en traguessin benefici.

De què ha servit Infonomia?Ha ensenyat a innovar des de l’exemple, no des de la teoria.Tenim documentades més de set-centes empreses innovado-res, organitzades per territoris, per especialitats. Empreses detots els sectors —botigues petites o grans, tecnològiques ono— estan prement l’accelerador perquè l’entorn competitiu

Perfils

Alfons Cornella

“El verdader repte és que la universitat es converteixi enmotor de canvi de la societat”

és una realitat que estrenyamb força. Existeix unentorn molt complex en elqual hi ha qui va amb elganivet a la boca, la qualcosa obliga a afinar el llapisde la ment, de l’equip, del’organització. La diferènciaentre les empreses la marcala voluntat d’innovació, iaixò anirà creixent.

Cal que ens posem tots a innovar?Això ja és així. Hi ha sectors en els quals el cicle de vidad’un producte és extraordinàriament curt. Els productesque ara hi ha al mercat han estat introduïts en els darrersdotze mesos, i en telefonia mòbil encara és més dràstic: undeterminat telèfon pot desaparèixer de les botigues entres setmanes. Es fan produccions curtes per evitar les com-paracions. En un entorn com aquest no pots sobreviuresense innovar. Els cicles de vida curts porten a la innovaciócom a forma de supervivència.

Tenim tendència a abusar d’expressions, de fer-ne moda.La innovació pot convertir-se en moda? Hi estic totalment d’acord, però, amb independència d’ai-xò, cada cop hi ha més empreses que consideren la innova-ció part del seu ADN. Penso que som en un moment inte-ressantíssim per veure com la innovació es converteix enuna disciplina competitiva molt complexa que incorpora lesrelacions humanes, que són les que a la fi estan al darrerede tot. Saber com s’ha de mobilitzar la gent perquè siguiinnovadora resulta molt interessant.

La universitat s’hauria de reinventar? Bolonya pot ser unanova oportunitat?El verdader repte és que la universitat es converteixi enmotor de canvi de la societat, des del punt de vista de cre-ació d’economia. Em sap greu quan continuo veient queles paraules economia, projecte o empresa fan urticària.Totes les empreses estan pensades per fer diners, totes lesempreses són un projecte i les universitats haurien de teniruna relació intensíssima amb les empreses.

Els parcs tecnològics encaixarien en el model queproposa?Hi encaixaran si resulta —que no ho conec enaquest cas— que no és tant una iniciativa de la uni-versitat per arribar a l’empresa com una iniciativad’ambdues per trobar-se. Penso que la idea és quehi ha d’haver equilibri. Les empreses han d’anar abuscar talent a les universitats i, després, han deconvertir les idees en resultats.

Infonomia es reinventa per al futur?La veritat és que estem pensant en la properageneració. Primer hem de superar la crisi; estempensant dues o tres coses molt interessants. El quefarem serà molt diferent. És l’única manera desobreviure: entendre què has fet malament i detec-tar quines són les noves oportunitats. Quin és elproblema?: que les coses són cada cop més compli-cades. Això és molt sa, però no et permet viure deles rendes. D’una de les coses que estic més contentés del meu equip, que és molt bo. Infonomia somuna colla de gent molt preparada, i jo els agraeixoque els vagi la marxa. Fa poc, en una reunió elsvaig dir: “Escolteu... tot això va fora, ho hem de ferde nou”. En comptes de tenir una actitud queixosa,van llençar-ho tot a la brossa i van tornar a comen-çar de nou.

Segurament és molt estimulant...Sí, però també és molt estressant. Acabaria dientque és apte només per a determinades persones. Hiha gent que s’estressa molt i n’hi ha a qui agrada.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 40

/43/

/42/

UdGExpress >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

UUnn RRAACCOO ddiiggiittaall ppeerr aa llaa Revista deGirona ((ii ll’’aaccccééss oobbeerrtt aa llaa UUddGG))Tal com diu el seu web http://www.raco.cat/, el RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)és un dipòsit cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles com-plets de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. Gràcies a un conveni entre laUdG i la Diputació de Girona, la Revista de Girona ja té un lloc en aquest espai o racó digi-tal. El conveni ha permès digitalitzar tota la revista des del 1955 i posar-la a l’abast detothom, ja sigui des d’aquest RACO (http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona), jasigui des del mateix web de la flamant nova Revista de Girona, darrerament renovada ireforçada en fotografies, disseny i continguts (http://www.revistadegirona.cat).

La Biblioteca de la UdG ha dut a terme la digitalització (que ha implicat convertir a formatPDF una de les col·leccions en paper que la Universitat tenia) i la indexació de tots aquestsmaterials i continguts per poder fer cerques ja sigui per números com per articles, autors,matèries, paraules clau i text lliure.

MMoovviimmeenntt dd’’aaccccééss oobbeerrtt aa llaa UUddGG::Creative Commons ii rreeppoossiittoorriissIncidint en la suggeridora línia de treball amb moviment d’accés obert a la UdG, el diven-dres 26 de setembre va tenir lloc el seminari Els Canvis en la Comunicació Científica: elMoviment d’Accés Obert, en el qual Ignasi Labastida, director de l’Oficina de Difusió delConeixement de la Universitat de Barcelona, va explicar el trets més significatius del movi-ment d’accés obert de difusió del coneixement científic, un dels puntals del qual són les lli-cències Creative Commons i l’arxiu de documents en repositoris institucionals.

A la UdG podem trobar publicacions amb Creative Commons al DUGi, el dipòsit digital de laUdG (http://dugi.udg.edu/portal/), amb metadades per descriure els continguts delsdocuments i arxius i oferir-hi l’accés des de Google i altres cercadors d’Internet i també desd’altres repositoris. També hi ha una col·lecció de publicacions docents virtuals amb llicèn-cia Creative Commons. És remarcable també que la UdG sigui de les poques universitats ambllicència Creative Commons al web.

Els repositoris, segons va explicar Eloy Rodrigues, director dels Serveis de Documentació dela Universidade do Minho, una universitat exemplar i amb una projecció encomiable, són lapeça clau per difondre, preservar i augmentar l’impacte i la visibilitat del coneixement i larecerca que es genera als centres universitaris.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 42

/43/

/42/

UdGExpress >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

UUnn RRAACCOO ddiiggiittaall ppeerr aa llaa Revista deGirona ((ii ll’’aaccccééss oobbeerrtt aa llaa UUddGG))Tal com diu el seu web http://www.raco.cat/, el RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)és un dipòsit cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles com-plets de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. Gràcies a un conveni entre laUdG i la Diputació de Girona, la Revista de Girona ja té un lloc en aquest espai o racó digi-tal. El conveni ha permès digitalitzar tota la revista des del 1955 i posar-la a l’abast detothom, ja sigui des d’aquest RACO (http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona), jasigui des del mateix web de la flamant nova Revista de Girona, darrerament renovada ireforçada en fotografies, disseny i continguts (http://www.revistadegirona.cat).

La Biblioteca de la UdG ha dut a terme la digitalització (que ha implicat convertir a formatPDF una de les col·leccions en paper que la Universitat tenia) i la indexació de tots aquestsmaterials i continguts per poder fer cerques ja sigui per números com per articles, autors,matèries, paraules clau i text lliure.

MMoovviimmeenntt dd’’aaccccééss oobbeerrtt aa llaa UUddGG::Creative Commons ii rreeppoossiittoorriissIncidint en la suggeridora línia de treball amb moviment d’accés obert a la UdG, el diven-dres 26 de setembre va tenir lloc el seminari Els Canvis en la Comunicació Científica: elMoviment d’Accés Obert, en el qual Ignasi Labastida, director de l’Oficina de Difusió delConeixement de la Universitat de Barcelona, va explicar el trets més significatius del movi-ment d’accés obert de difusió del coneixement científic, un dels puntals del qual són les lli-cències Creative Commons i l’arxiu de documents en repositoris institucionals.

A la UdG podem trobar publicacions amb Creative Commons al DUGi, el dipòsit digital de laUdG (http://dugi.udg.edu/portal/), amb metadades per descriure els continguts delsdocuments i arxius i oferir-hi l’accés des de Google i altres cercadors d’Internet i també desd’altres repositoris. També hi ha una col·lecció de publicacions docents virtuals amb llicèn-cia Creative Commons. És remarcable també que la UdG sigui de les poques universitats ambllicència Creative Commons al web.

Els repositoris, segons va explicar Eloy Rodrigues, director dels Serveis de Documentació dela Universidade do Minho, una universitat exemplar i amb una projecció encomiable, són lapeça clau per difondre, preservar i augmentar l’impacte i la visibilitat del coneixement i larecerca que es genera als centres universitaris.

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 42

/45/

/44/

Novetats editorials ================

Ecce homoFriedrich NietzscheEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609528 / 154 pàgines / 13 x 20 cm / 10.00 ¤

El nebot de RameauDenis DiderotPròleg de Ramon AlcoberroEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609535 / 156 pàgines / 13 x 20 cm / 10.00 ¤

Sol cec. Poemes d'amor i de lluitaSalem ZeniaEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609542 / 102 pàgines / 13 x 20 cm / 13.00 ¤

Do'mdrama en tres actesEnric CasassesEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609559 / 98 pàgines / 13 x 20 cm / 10.00 ¤

Ecce comu. Com es re-esdevé allò que s'eraGianni VattimoEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609566 / 144 pàgines / 13 x 20 cm 14.00 ¤

Poètica musical. En forma de sis lliçonsIgor StravinskiEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609573 / 136 pàgines / 13 x 20 cm / 15.00 ¤

Invitació a l’estudi de la llengua romanesaMagda BistriceanuEdita: Universitat de Girona /ISBN 9788484582731 / 274 pàg. 13 x 21 cm / 11,00 ¤

L’abans de Cassà . Estudi urbanístic, arquitectònic i constructiude la vila entre 1860 i 1935Jordi Carreras GüellEdita: Universitat de Girona / ISBN 9788493333355 / 101 pàg. 17 x 23 cm / 13,00 ¤

La professió d’educador social. Estudi sobre la inserció laboral iel perfil professionalJudit Fullana i Maria Pallisera (coord.)Edita: Universitat de Girona / ISBN 9788484582779 / 111 pàg. 17 x 24 cm / 10,00 ¤

La Red Universitaria. Yo, sí puedo. 2006-2008Diversos autorsEdita: Universitat de Girona / ISBN 9788484582786 / 99 pàg. 17 x 24 cm / 10,00 ¤

Experiències docents d'adaptació a l'EEES a l'Escola PolitècnicaSuperior de la UdGDiversos autorsEdita: Universitat de Girona / ISBN 9788484582816 / 166 pàg. 21 x 30 cm / 11,00 ¤

UNIVEST 08 Congrés Internacional. L'estudiant, eix del canvi ala universitat.Girona, 2 i 3 de juny de 2008Diversos autorsEdita: Universitat de Girona / ISBN: 978-84-8458-274-8 / CD-Rom / 10,00 ¤

L'avaluació dels aprenentatges a partir de competènciesJornades de treball 21 i 22 de juny de 2007Diversos autorsEdita: Universitat de Girona / ISBN: 978-84-8458-253-3 / CD-Rom / 10,00 ¤

ESculturaTallers pràctics a partir de les escultures públiques de la ciutat de Girona

Xus Ferrusola i DomènechBeca Pallach concedida per l’Institut Ciències de l’Educació “Josep Pallach” de laUdG i l’Ajuntament de GironaEdita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-46-8 / 142 pàgines / 22 x 22cm /impressió a color / Català / 49,00 ¤ / Conté DVD

Nouvinguts, fins quan?La incorporació de l’alumnat estranger nouvingut al currículum ordinari

V Simposi: Llengua, educació i immigracióInstitut de Ciències de l’Educació “ Josep Pallach” (Ed.)Edita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-21-5 / 280 pàgines / 16 x23,5 cm / 23,00 ¤

La cultura como estrategia de cooperación al desarrolloTercer Seminario Internacional: el reto de la Gestión Cultural frente a laCooperación al Desarrollo

Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació , Gemma Carbó Ribugent(Coord.)Edita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-49-9 / 242 pàgines / 16 x23,5 cm / castellà / 23,00 ¤

La Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit LocalMàster oficial. Curs 2006-2007, treballs de recerca

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (Coord.)Edita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-21-5 / 118 pàgines / 16 x23,5 cm / 28,00 ¤

Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració(1766-1821)Pasqual BernatAssociació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recercad’Història RuralEdita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-72-7 / 298 pàgines / 13 x 20cm / 18,30 ¤

La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visi-tes pastorals: els bisbats de Girona i Vic Xavier Solà ColomerEdita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-76-5 / 420 pàgines / 13 x 20cm / 20,00 ¤

Mot So Razo núm. 7Centre d’Estudis Trobadorescos (Ajuntament de Castelló d’Empúries) i Institut deLlengua i Cultura Catalanes (Secció Francesc Eiximenis), Miriam Cabré (ed.)Edita: Documenta Universitaria / ISSN: 1575-5568 / 88 pàgines / 21 x 29,7 cm /20,00 ¤

Idees de combat. Dietari inconvenientJosep Maria Terricabras NoguerasPròleg de Vicent PartalEdita: Accent Editorial ISBN: 9788493609504 / 242 pàgines / 13 x 20 cm / 13.00 ¤

La claredat d'HeràclitJosep Palau i FabreEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609511 / 160 pàgines / 13 x 20 cm / 10.00 ¤

===============================

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 44

/45/

/44/

Novetats editorials ================

Ecce homoFriedrich NietzscheEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609528 / 154 pàgines / 13 x 20 cm / 10.00 ¤

El nebot de RameauDenis DiderotPròleg de Ramon AlcoberroEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609535 / 156 pàgines / 13 x 20 cm / 10.00 ¤

Sol cec. Poemes d'amor i de lluitaSalem ZeniaEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609542 / 102 pàgines / 13 x 20 cm / 13.00 ¤

Do'mdrama en tres actesEnric CasassesEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609559 / 98 pàgines / 13 x 20 cm / 10.00 ¤

Ecce comu. Com es re-esdevé allò que s'eraGianni VattimoEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609566 / 144 pàgines / 13 x 20 cm 14.00 ¤

Poètica musical. En forma de sis lliçonsIgor StravinskiEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609573 / 136 pàgines / 13 x 20 cm / 15.00 ¤

Invitació a l’estudi de la llengua romanesaMagda BistriceanuEdita: Universitat de Girona /ISBN 9788484582731 / 274 pàg. 13 x 21 cm / 11,00 ¤

L’abans de Cassà . Estudi urbanístic, arquitectònic i constructiude la vila entre 1860 i 1935Jordi Carreras GüellEdita: Universitat de Girona / ISBN 9788493333355 / 101 pàg. 17 x 23 cm / 13,00 ¤

La professió d’educador social. Estudi sobre la inserció laboral iel perfil professionalJudit Fullana i Maria Pallisera (coord.)Edita: Universitat de Girona / ISBN 9788484582779 / 111 pàg. 17 x 24 cm / 10,00 ¤

La Red Universitaria. Yo, sí puedo. 2006-2008Diversos autorsEdita: Universitat de Girona / ISBN 9788484582786 / 99 pàg. 17 x 24 cm / 10,00 ¤

Experiències docents d'adaptació a l'EEES a l'Escola PolitècnicaSuperior de la UdGDiversos autorsEdita: Universitat de Girona / ISBN 9788484582816 / 166 pàg. 21 x 30 cm / 11,00 ¤

UNIVEST 08 Congrés Internacional. L'estudiant, eix del canvi ala universitat.Girona, 2 i 3 de juny de 2008Diversos autorsEdita: Universitat de Girona / ISBN: 978-84-8458-274-8 / CD-Rom / 10,00 ¤

L'avaluació dels aprenentatges a partir de competènciesJornades de treball 21 i 22 de juny de 2007Diversos autorsEdita: Universitat de Girona / ISBN: 978-84-8458-253-3 / CD-Rom / 10,00 ¤

ESculturaTallers pràctics a partir de les escultures públiques de la ciutat de Girona

Xus Ferrusola i DomènechBeca Pallach concedida per l’Institut Ciències de l’Educació “Josep Pallach” de laUdG i l’Ajuntament de GironaEdita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-46-8 / 142 pàgines / 22 x 22cm /impressió a color / Català / 49,00 ¤ / Conté DVD

Nouvinguts, fins quan?La incorporació de l’alumnat estranger nouvingut al currículum ordinari

V Simposi: Llengua, educació i immigracióInstitut de Ciències de l’Educació “ Josep Pallach” (Ed.)Edita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-21-5 / 280 pàgines / 16 x23,5 cm / 23,00 ¤

La cultura como estrategia de cooperación al desarrolloTercer Seminario Internacional: el reto de la Gestión Cultural frente a laCooperación al Desarrollo

Càtedra Unesco de Polítiques Culturals i Cooperació , Gemma Carbó Ribugent(Coord.)Edita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-49-9 / 242 pàgines / 16 x23,5 cm / castellà / 23,00 ¤

La Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit LocalMàster oficial. Curs 2006-2007, treballs de recerca

Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (Coord.)Edita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-21-5 / 118 pàgines / 16 x23,5 cm / 28,00 ¤

Ciència, tècnica i agricultura a la Catalunya de la Il·lustració(1766-1821)Pasqual BernatAssociació d’Història Rural de les Comarques Gironines, Centre de Recercad’Història RuralEdita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-72-7 / 298 pàgines / 13 x 20cm / 18,30 ¤

La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visi-tes pastorals: els bisbats de Girona i Vic Xavier Solà ColomerEdita: Documenta Universitaria / ISBN: 978-84-96742-76-5 / 420 pàgines / 13 x 20cm / 20,00 ¤

Mot So Razo núm. 7Centre d’Estudis Trobadorescos (Ajuntament de Castelló d’Empúries) i Institut deLlengua i Cultura Catalanes (Secció Francesc Eiximenis), Miriam Cabré (ed.)Edita: Documenta Universitaria / ISSN: 1575-5568 / 88 pàgines / 21 x 29,7 cm /20,00 ¤

Idees de combat. Dietari inconvenientJosep Maria Terricabras NoguerasPròleg de Vicent PartalEdita: Accent Editorial ISBN: 9788493609504 / 242 pàgines / 13 x 20 cm / 13.00 ¤

La claredat d'HeràclitJosep Palau i FabreEdita: Accent Editorial / ISBN: 9788493609511 / 160 pàgines / 13 x 20 cm / 10.00 ¤

===============================

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 44

/47/

/46/

fons d’art:La UdG amplia el seu fons d’art amb una obra de Fita

Des del dia 3 de setembre l’obra Arrels, de Domènec Fita ajuda a presidir la sala dejuntes de l’edifici Les Àligues del Rectorat de la Universitat. Curiosament l’obra haestat finançada amb reintegraments de la loteria de Nadal no cobrats del personalde la UdG i s’ha cedit a la Universitat, la qual ampliarà el seu fons d’art.

“Sempre m’ha plagut jugar amb el dibuix, tant si es tracta de treballar la realitatobjectiva en tota la seva extensió (figures humanes, animals, paisatges, temesurbans, plantes, etc.) com de formes subjectives, jocs de línies o arabescos” comles que donen origen a obres com aquestes dues peces de planxa de ferro que con-figuren Arrels (un plafó de 150 per 75 centímetres i 1 centímetre de gruix). Es trac-ta d’una obra pensada expressament per a aquesta sala i per als dos punts d’aten-ció que ocupen; és una manera més de relacionar persones, elements, motius,coses... És una obra de caràcter abstracte que neix a partir de gargots i esbossosque el seu autor sempre fa com a mètode de treball i amb els quals genera ideesque en aquest cas (i en certa manera) tenen un ressò en les geometries i simetriesde la natura; una possible lliçó de la natura a la pintura.

Narcís Comadira fa una col·laboració al Centre d’Empresesdel Parc Científic i Tecnològic

L’equip d’arquitectes Bosch Tarrús Arquitectes, SCP van demanar a Narcís Comadirauna col·laboració per a la façana sud del nou edifici del Centre d’Empreses del ParcCientífic i Tecnològic de la UdG. La participació de Narcís Comadira ha consistit aidear el grafisme de la serigrafia de les lamel·les de vidre dels dos trams de faça-na de 78 i de 69 metres, treball de col·laboració amb l’equip d’arquitectes.

Comadira buscava una trama orgànica perquè justament “l’edifici és molt geomè-tric”, i la va trobar en un motiu que neix d’una fotografia de l’escorça dels plàtansde la Devesa de Girona (parc urbà del qual Comadira va escriure un llarg poema el1978, Com podria desfer-me dels teus arbres, Devesa parc, Devesa nit...). Lafotografia, posteriorment ampliada i manipulada, va ser la base per a sis serigra-fies que, combinades i impreses per sota dels vidres amb “aquest color de sang debou”, ajuden a trobar l’efecte desitjat.

El Centre d’Empreses permet a les empreses instal·lades —tant centres de recercacom departaments tècnics, laboratoris o departaments de projectes— de desenvo-lupar tasques de R+D+I, atès que està equipat amb serveis, instal·lacions i comu-nicacions avançades. Així mateix, es configura com a plataforma per a les empre-ses de sectors d’alt creixement econòmic, l’activitat de les quals requereix unaproporció elevada d’intangibles (tecnologies de la informació, disseny de mate-rials, etc.).

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 46

/47/

/46/

fons d’art:La UdG amplia el seu fons d’art amb una obra de Fita

Des del dia 3 de setembre l’obra Arrels, de Domènec Fita ajuda a presidir la sala dejuntes de l’edifici Les Àligues del Rectorat de la Universitat. Curiosament l’obra haestat finançada amb reintegraments de la loteria de Nadal no cobrats del personalde la UdG i s’ha cedit a la Universitat, la qual ampliarà el seu fons d’art.

“Sempre m’ha plagut jugar amb el dibuix, tant si es tracta de treballar la realitatobjectiva en tota la seva extensió (figures humanes, animals, paisatges, temesurbans, plantes, etc.) com de formes subjectives, jocs de línies o arabescos” comles que donen origen a obres com aquestes dues peces de planxa de ferro que con-figuren Arrels (un plafó de 150 per 75 centímetres i 1 centímetre de gruix). Es trac-ta d’una obra pensada expressament per a aquesta sala i per als dos punts d’aten-ció que ocupen; és una manera més de relacionar persones, elements, motius,coses... És una obra de caràcter abstracte que neix a partir de gargots i esbossosque el seu autor sempre fa com a mètode de treball i amb els quals genera ideesque en aquest cas (i en certa manera) tenen un ressò en les geometries i simetriesde la natura; una possible lliçó de la natura a la pintura.

Narcís Comadira fa una col·laboració al Centre d’Empresesdel Parc Científic i Tecnològic

L’equip d’arquitectes Bosch Tarrús Arquitectes, SCP van demanar a Narcís Comadirauna col·laboració per a la façana sud del nou edifici del Centre d’Empreses del ParcCientífic i Tecnològic de la UdG. La participació de Narcís Comadira ha consistit aidear el grafisme de la serigrafia de les lamel·les de vidre dels dos trams de faça-na de 78 i de 69 metres, treball de col·laboració amb l’equip d’arquitectes.

Comadira buscava una trama orgànica perquè justament “l’edifici és molt geomè-tric”, i la va trobar en un motiu que neix d’una fotografia de l’escorça dels plàtansde la Devesa de Girona (parc urbà del qual Comadira va escriure un llarg poema el1978, Com podria desfer-me dels teus arbres, Devesa parc, Devesa nit...). Lafotografia, posteriorment ampliada i manipulada, va ser la base per a sis serigra-fies que, combinades i impreses per sota dels vidres amb “aquest color de sang debou”, ajuden a trobar l’efecte desitjat.

El Centre d’Empreses permet a les empreses instal·lades —tant centres de recercacom departaments tècnics, laboratoris o departaments de projectes— de desenvo-lupar tasques de R+D+I, atès que està equipat amb serveis, instal·lacions i comu-nicacions avançades. Així mateix, es configura com a plataforma per a les empre-ses de sectors d’alt creixement econòmic, l’activitat de les quals requereix unaproporció elevada d’intangibles (tecnologies de la informació, disseny de mate-rials, etc.).

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 46

ENGEGA RECERCA 28/10/08 10:53 Página 48