Embed Size (px)
Citation preview
TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS OCTUBRE | NOVEMBRE | DESEMBRE | 2013
OPINIÓ
06 La Llei de TransportSanti Fernández valora els canvis en la llei de transports terrrestres
FORMACIÓ
16 Acte de graduació del MàsterLa Universitat Abat Oliba CEU acull la cerimònia dels nous graduats
PROVES D’ACCÉS
18 Nous examens per accedir a la professióMés de 80 aspirants es presenten a les proves per poder exercir de gestors
ENTREVISTA
Conxa OliuDirectora General de Sabadell Professional
EDITORIAL
PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas
DIRECTORAGemma Martí
COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCarme ElenaConcha FortezaMaria MiserachsBruno PardoMarina RocabrunaAurora RodésJosep TeixidorFrancisco TorresGabriel Villanueva
COL·LABORADORSNeus Bergua
FOTOGRAFIESManuel CanettiPhotoAltoBit Comunicación
COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64
EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 [email protected]
DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicació[email protected]
DEP. LEGAL: B-44973-92
En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.
Col·legi de Gestors Administratius de [email protected]
18
SUMARI2 EDITORIAL El ciutadà com a protagonista
3 ENTREVISTA Conxa Oliu. Directora General de Sabadell Professional
6 OPINIÓ Santi Fernández. Ponent de la Comissió de Transports i vocal 2n del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya
8 ENTREVISTA Fernando-Jesús Santiago Ollero. Presidente del Colegio de Gestores de Madrid
10 OPINIÓ Gestoría Carlos
11 OPINIÓ Com planificar la jubilació
12 DELEGACIONS Activitats de la Delegació de Girona i de Lleida
13 GESTORIA ARCHS
14 ARTICLE Luís Alonso. La Llei d’Emprenedors en marxa
15 COMUNICACIÓ Alfons Lluzar
15 CONVENIS MC Mutual i Col·legi de Gestors
16 ENTREVISTA Acte Graduació Màster
18 ACTIVITATS COL·LEGIALS Els aspirants a gestor
20 SERVEIS
21 ACTIVITATS CULTURALS
3
8
13
14
16
El ciutadà com a protagonista
PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU
Ens els darrers temps estem vivint el pas cap a una Administració electrònica que vol ser més transparent i participativa, i amb capaci-tat d’avançar-se a les demandes dels ciutadans. Des del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya apostem per aquesta e-adminis-tració, ja que representa un pas endavant en el qual estem treballant amb la telematització de molts tràmits –com ara la matriculació de vehicles- i som conscients que implica molt més que aplicar les TIC: l’e-administració representa un canvi en l’organització i en l’adquisició de noves habilitats en el si de les administracions públiques per millo-rar els serveis que ofereixen i els processos democràtics.
Però dit això, també cal tenir molt present que les noves tecnologies no han de substituir les persones –o fer que sigui el ciutadà qui hagi de fer-hi front als diferents tràmits que les administracions els reque-reixen-, sinó que aquestes eines plantegen la necessitat de comptar amb professionals preparats per gestionar-les correctament, perquè l’Administració sempre sanciona per qualsevol error, sense tenir pre-sent el fet que en moltes ocasions no existeix la voluntat de defraudar per part del ciutadà alhora que les normes són prou complexes per pretendre que sempre s’apliquin de forma correcta i exacta. I només cal un exemple per corroborar-ho: els gestors administratius s’han tro-bat darrerament que, amb les altes dels emprenedors que demanen una reducció de les quotes d’autònoms, la Tresoreria de la Seguretat Social ha emès malament els primers rebuts i la solució que donen és que es demani la devolució d’ingressos indeguts, sense fer-ho la Tre-soreria d’ofici que seria la forma correcta de rectificar, ja que ha estat l’Administració qui ha comès l’error.
Amb la complexitat que tindran les noves declaracions informatives a partir de l’aplicació del criteri de Caixa, existeix una preocupació per part dels gestors i de la ciutadania per si es continuen aplicant els ma-teixos criteris sancionadors, ja que, malgrat que a vegades de paraula diuen que “ho tindran en compte”, la Llei General Tributària els habilita per aplicar el règim sancionador amb tota la duresa de la que deriven sancions absolutament desproporcionades.
Des del punt de vista del Col·legi de Gestors, l’Administració no ha de carregar amb més obligacions als contribuents, i tampoc ha d’obligar a la ciutadania a realitzar tots els tràmits on line. O és que hem de donar per descomptat que el propietari d’un petit comerç de proximitat, el manyà, el pagès o ramader, o el cap de família que té contractada una treballadora de la llar ha de comptar amb coneixements informàtics i dominar les TIC per fer les gestions amb l’Administració?
elg
esto
r
32
Serveis financers especials per als gestors administratius.
Entrevista a la Sra. Conxa Oliu, directora general de Sabadell Professi-onal. Entre les seves responsabilitats hi ha les relacions amb Col·lectius, la Banca Associada, la Xarxa d’Agents i Emprenedoria de Banc Sabadell.
Com valora l’acord signat amb el Col·legi de Gestors Administra-tius de Catalunya?
Molt positivament. A Banc Sabadell mantenim una ferma aposta per la col·laboració amb els gestors administratius, amb l’objectiu de satisfer totes les seves necessitats financeres, entre les quals hi ha les de finançament en condicions preferents. A més dels membres del col-lectiu de gestors administratius, també es poden beneficiar d’aquestes condicions especials els familiars de primer grau i els seus empleats.
En què afavorirà el col·lectiu de gestors?
Sens dubte, a més de productes i serveis a mida dels gestors admi-nistratius, entenem que també són els més adequats. L’experiència del nostre grup amb aquest col·lectiu professional ens dóna un elevat coneixement de la realitat i permet que anem avançant de manera contínua en les necessitats dels nostres clients. La constant relació entre l’entitat financera i el Col·legi Oficial de Gestors Administratius
Els gestors administratius presten uns serveis professionals de gran utilitat a l’hora d’actuar davant l’Administració
ENTREVISTA
Conxa OliuDirectora General de Sabadell Professional
Ens adaptem a les necessitats reals dels professionals”
La figura del gestor administratiu és clau en el món de la petita i mitjana empresa ”
“
ENTR
EVIS
TA
La nostra voluntat és conèixer les necessitats dels professionals per mantenir al dia els nostres serveis
de Catalunya, a través de reunions periòdiques, fa que l’oferta es pugui anar adaptant a les necessitats reals i que es dissenyin productes específics en funció de les necessitats dels gestors administratius que exerceixen determinades activitats. La nostra voluntat és activar permanentment la relació per conèixer, sempre i de primera mà, les necessitats dels professionals. Intentem, i crec que ho aconseguim, mantenir al dia els nostres serveis i les nostres prestacions.
Els gestors també poden desenvolupar la figura d’agents?
Sí, tenen la possibilitat de ser col·laboradors, mitjançant compensació per la prescripció d’operacions d’actiu i passiu entre els clients de les seves gestories, la qual cosa ofereix un valor afegit a la professió de gestor. Per poder dur a terme aquesta tasca, el Col·legi convocarà reunions informatives a Barcelona, Lleida i Girona, on personal de Banc Sabadell explicarà el model de col·laboració i d’anàlisi de risc. La prime-ra reunió informativa serà el proper dia 10 de febrer a la Seu del Col·legi on assistiran el senyor Xavier Comerma, director regional Barcelona Ciutat i el senyor Jordi Llobet, director Riscos de la Territorial Catalunya de Banc Sabadell, per explicar aquest nou projecte.
Quin altre tipus de formació s’està impartint?
La nostra relació amb els gestors administratius també inclou el des-envolupament conjunt de projectes formatius i iniciatives de divulgació i promoció de les vostres activitats. Per exemple, el 14 de novembre passat, dins el seminari “Crear i gestionar un negoci on line”, es va dur a terme una formació sobre e-commerce i es va fer una anàlisi sobre la situació actual del comerç electrònic i els aspectes més rellevants que l’empresa ha de tenir en compte a l’hora de crear i comercialitzar una botiga virtual.
La primera col·laboració entre ambdues entitats es va signar el 1997. Sembla que la relació és positiva.
Efectivament, la col·laboració amb el vostre col·lectiu es va iniciar fa més de 15 anys, amb la signatura d’un primer conveni. Tot plegat fa que més de 2.300 gestors administratius de Catalunya treballin amb Banc Sabadell i hi confiïn.
Els bancs i les caixes han solucionat els problemes de liquiditat?
En aquest moment, sí, ja sigui per la mateixa actuació de les entitats que ho ha fet possible o perquè han rebut el suport públic. De tota manera, cal dir que no totes les entitats han tingut els mateixos problemes du-rant els darrers anys. Convé diferenciar entre bancs i caixes d’estalvis. Com tothom sap, els dos tipus d’entitats han tingut comportaments molt diferents durant la crisi. Les caixes, en general, i deixant de banda alguna excepció, han patit més durant els darrers anys. Els bancs han
tingut un comportant molt millor, encara que també caldria diferenciar entre els que hem aconseguit superar la crisi sense problemes greus i els que han hagut de fer ajustos més significatius.Per tant, si em pregunta pel conjunt del sector financer espanyol, sem-bla evident, i així ho reconeixen les autoritats públiques, que la situació del sector s’està normalitzant. Però, ho repeteixo, hauria de quedar clar que hi ha entitats com el Banc Sabadell que en cap moment han patit dificultats i, per tant, han pogut concedir als seus clients el crèdit que necessitaven per tirar endavant els seus projectes de futur.
Això vol dir que ara és més fàcil obtenir un crèdit?
Insisteixo un cop més que, pel que fa als nostres clients, qui necessita-va crèdit l’ha tingut. És possible que en altres entitats això no hagi estat
La contínua relació entre l’entitat financera i el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, a través de reunions periòdiques, fa que l’oferta es pugui anar adaptant a les necessitats reals i es dissenyin productes específics en funció de les necessitats dels gestors ”
5
elg
esto
r
ENTR
EVIS
TA
4
així, però és un tema que no em correspon a mi valorar. Pel que fa al nostre banc, i com sempre hem fet, els bons projectes empresarials continuaran tenint crèdit, com no pot ser d’una altra manera. És el nostre negoci.
Quins requisits cal complir per aconseguir crèdit?
Els que sempre han estat necessaris. En el cas d’una empresa, que el projecte empresarial sigui solvent, sòlid i amb futur. En el cas d’un particular, tenir els requisits de capacitat de retorn necessaris.
Els empresaris s’atreveixen a invertir un altre cop?
Sí, i n’hi ha que no han parat de fer-ho. Un cop més, no es pot genera-litzar. Tot i que, evidentment, la crisi ha estat dura, hi ha empreses que, afortunadament, mai han aturat la seva activitat i han pogut continuar creixent. D’altra banda, estem detectant un nou fenomen: l’eclosió d’un col·lectiu cada cop més important d’emprenedors, i molt especialment d’emprenedors del sector tecnològic, amb empenta per tirar endavant els seus projectes. El 2012 es van constituir més de 87.000 noves societats mercantils, la xifra més elevada en quatre anys. És cert que en gran part això és a causa dels efectes de la crisi. Però hi ha estudis que indiquen que el 72% d’aquestes noves empreses estan impulsades per “emprenedors purs”, que volen posar en marxa el seu propi projecte, independent de l’entorn.Tenim tan clar que aquest és un sector amb futur que acabem de posar en marxa i presentar públicament BStartup, una nova direcció de nego-ci, que és sota la meva responsabilitat directa, per atendre aquests em-prenedors segons les seves especials característiques i necessitats. La creació d’aquesta nova direcció ha comportat, entre d’altres mesures, diverses reorganitzacions internes als nostres serveis corporatius i la creació d’una xarxa d’oficines especialitzades. Volem ser el banc dels emprenedors i estem segurs que ho aconseguirem.
Quin valor afegit aporta Banc Sabadell als seus clients?
N’hi ha molts. En el cas de les empreses, la nostra experiència de banc líder en aquest segment, durant dècades, amb productes i serveis altament especialitzats. En el cas dels particulars, a més de la proxi-mitat i una completa cartera de productes i serveis, la tranquil·litat de
treballar amb una de les entitats financeres més solvents d’Europa. Podríem parlar de moltes altres coses, com la nostra posició de banc capdavanter en innovació i, evidentment, també podríem parlar molt del nostre paper actiu entre els col·lectius professionals, que és el que gestiono de manera més directa.
I vostè, com valora la figura del gestor administratiu?
La figura del gestor administratiu és molt important per l’assessora-ment i per totes les gestions que fa a les empreses, ja que agilitza i facilita tots el tràmits amb l’Administració i altres entitats. És clau en el món de la petita i mitjana empresa.
CONVENIS
Acord de col·laboració entre Banc de Sabadell i el Col·legi de Gestors
El 2 d’octubre va tenir lloc a la seu del Col·legi Ofi-cial de Gestors Administratius de Catalunya la sig-natura d’un conveni de col·laboració entre el Banc de Sabadell i el COGAC.
A l’acte, hi van assistir per part de l’entitat finance-ra la Sra. Conxa Oliu, Directora General de Sabadell Professional; el Sr. Francesc Ventura, director de Col·lectius Professionals, i la Sra. Gemma Amat, directora de Col·lectius i Banca Associada. Per part del Col·legi de Gestors, l’acte va comptar amb la presència del Sr. Alfonso Lluzar, president del CO-GAC; el Sr. Venanci Blanch, president delegat a Lleida; el Sr. Plinio Gómez, ponent de la Comissió Financera; el Sr. Josep Teixidor, en representació
L’entitat bancària ofereix als profes-sionals de les gestories i familiars una àmplia oferta de productes i serveis financers en uns condicions avantatjoses.
de la Delegació de Girona i membre de la Comissió
Financera, i la Sra. Marina Rocabruna, gerent del
Col·legi.
Gràcies a aquest nou acord –el primer entre amb-
dues entitats es va signar el 1997-, Banc de Sa-
badell ofereix una àmplia oferta de productes i
serveis financers adreçats a col·lectius professio-
nals en unes condicions avantatjoses, la qual cosa
permetrà ajudar el finançament de les empreses.
Alhora, posiciona els gestors administratius com
a prescriptors dels serveis de l’entitat entre els
clients de les gestories, cosa que ofereix un valor
afegit a la professió de gestor administratiu.
Els gestors administratius passen a ser col·laboradors de Banc Saba-dell, i passen a prescriure l’oferta de serveis financers de l’entitat en-tre els seus clients.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 9/2013 del 25 de juliol passat, per la qual es modifica la Llei d’Ordenació dels Transports Terrestres (LOTT), podem ressaltar que les primeres valoracions dels transportistes són positives en referència sobretot a les modificacions següents:
Reducció de les quanties de les infraccions en més d’un 36 % de mitjana.
Se simplifica la tramitació de les autoritzacions de transports per suport telemàtic (sempre amb firma electrònica i equipament informàtic).
Per l’acció directa “contra el carregador contractual” en cas d’impagament del preu del transport per l’intermediari.
L’increment de competències de les Juntes Arbitrals del Transport en reclamacions per imports de fins a 15.000 €.
El més negatiu segons el sector és la nova regulació del transport lleuger de vehicles de fins a 3.500 kg de MMA, ja que obre el sector del transport a persones no professionals i com a conseqüència una nova guerra de preus en un sector que ja ha estat molt castigat en aquest aspecte, per la no exigència de títols de capacitació professional, econòmica, d’honorabilitat, ni domicili d’establiment.
De caire general cal destacar que: Només pot intervenir en el contracte de transports i facturar
el transportista que sigui titular d’autoritzacions de transports (especial atenció a les cooperatives de treball associat).
La competència de les Juntes Arbitrals sobre les reclamacions relatives al contracte de transports puja de 6.000 a 15.000 euros.
Qualsevol persona té dret a conèixer les autoritzacions de transport que té una empresa.
La comunicació entre l’Administració i l’administrat s’efectuarà per via telemàtica.
Acció directa: el transportista efectiu podrà reclamar directament el carregador principal o qualsevol altre intermediari de la cadena de contractació, i no únicament a qui l’ha contractat directament.
Sobre les autoritzacions cal apuntar que: L’empresa transportista ha de disposar a Espanya d’un domicili on
conservar, a disposició de la Inspecció, la seva documentació. L’empresa haurà de disposar d’adreça i signatura electrònica quan
li toqui visar el 2015 o el 2016. Per ser titular d’autoritzacions MDL- Nacional, amb vehicles fins a
3.500 kg de MMA, no caldrà capacitació professional, ni capacitat econòmica, ni honorabilitat, ni domicili d’establiment.
La capacitat econòmica es podrà acreditar mitjançant aval d’entitat financera o d’assegurances.
OPINIÓ
El més negatiu segons el sector és la nova regulació del transport lleuger de vehicles de fins a 3.500 kg de MMA, ja que obre el sector del transport a persones no professionals”
SANTI FERNÁNDEZ CARBÓ
Gestor administratiu
Ponent de la Comissió de Transports i vocal 2n del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya
Valoració dels canvis en la llei de transports terrestres
elg
esto
r
76
Es considera que una empresa que es troba en concurs de creditors no compleix amb el requisit de la capacitat econòmica.
La persona que aporta la capacitació professional a una empresa hi haurà de tenir un vincle real.
La possessió de l’autorització MDPE habilita per dur a terme l’activitat d’operador de transports i no cal disposar de l’autorització OT. La inspecció podrà comprovar que es compleixen els requisits per ser titular de l’OT.
Els certificats de capacitació expedits s’assimilen al certificat de competència professional del Reglament CE 1071/2009 (mercaderies o viatgers UE).
Sobre la inspecció i les sancions: La Inspecció prestarà especial atenció a les empreses que
cometen infraccions de manera reiterada. Especialment es comprovarà que sigui cert que l’empresari hagi
sancionat el seu conductor per desobediència o indisciplina, en els casos d’infraccions sobre el temps de conducció i descans, si vol quedar exempt de sanció.
En general s’ha produït una reducció important en l’import de les sancions.
La contractació de serveis de transports quan intervinguin persones sense autorització de transports es considera infracció molt greu.
El fet de no comunicar a l’Administració el canvi de domicili d’establiment es considera infracció molt greu.
El fet de no retornar a l’Administració les autoritzacions que han deixat de tenir validesa es considera infracció greu.
La reiteració de determinades infraccions molt greus en el període d’1 any, a més del corresponent expedient sancionador, comportarà la pèrdua del requisit d’honorabilitat de la persona que aporti la capacitació a l’empresa durant 1 any, i l’empresa haurà de presentar una altra capacitat si no vol que l’Administració li suspengui les autoritzacions.
El termini màxim en què l’Administració haurà de notificar la resolució d’un expedient sancionador serà d’un any, comptant des de la data de l’acord d’inici de l’expedient.
La possibilitat de pagament amb descompte s’amplia de 15 a 30 dies i el descompte passa del 25 al 30%.
També serà possible el pagament en carretera amb un descompte del 30%.
Per finalitzar, voldria ressaltar que de la Llei 9/2013, la major preocupació per al nostre col·lectiu, la podríem centralitzar en la disposició transitòria quarta per la qual l’Administració podrà realitzar d’ofici el visat d’autoritzacions, i segons la disposició final primera, això serà en un termini de dos anys.Per això, el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, mitjançant el Consell de Gestors, està treballant perquè l’Administració ens autoritzi per a la tramitació com a apoderats dels nostres clients, igual que succeeix ara amb la tramitació de les Targetes de Tacògraf Digital, i que esperem portar-ho a bon fi, i que les autoritats competents valorin el magnífic treball i la responsabilitat del nostre col·lectiu que s’ha demostrat durant anys.
OP
INIÓ
Finalitza 2013, podria fer un balanç de la tasca realitzada pel Co-legio de Madrid al llarg d’aquest any?
El Colegio de Madrid acaba l’any com el va començar, treballant sen-se descans per i per als col·legiats, i centrat a obrir vies de negoci per als professionals a través de nous projectes. Per això hem posat en marxa quinze iniciatives, perquè els col·legiats puguin oferir un servei més complet i alhora atreguin nous clients. L’objectiu és que quan un client entra per la porta siguem capaços de respondre totes les seves necessitats. De manera individual això seria gairebé impossi-ble, però com a col·lectiu i a través del Colegio, estem molt a prop d’aconseguir-ho.
El col·legi madrileny ofereix, entre d’altres, serveis de prevenció de riscos laborals, LOPD, agència d’assegurances, certificats energè-tics, a més d’haver creat una central de compres que properament iniciarà el seu camí. Hem contribuït a la creació de la plataforma Mer-curio, orientada a aquells tràmits relacionats amb estrangeria que ens ha obert la porta a un milió de possibles clients, i continuem apostant per la formació, amb cursos com ara el de mediació i arbitratge, la qual cosa permetrà els gestors exercir en aquests processos d’acord amb la nova normativa. Una altra de les novetats en matèria de for-mació, i seguint el camí iniciat pel Col·legi de Catalunya, és la creació d’un màster universitari en gestió administrativa a Madrid.
En definitiva, sempre hi ha aspectes per millorar i objectius per com-plir, però honestament crec que el balanç d’aquest any que s’acaba és positiu.
Com ha afectat la crisi a la professió?
La professió s’ha vist afectada per la crisi, això és indubtable. Sa-bem que els despatxos perden clients i que els clients ens demanen més per menys. Per això, el Colegio ha fet un esforç enorme per generar noves vies de negoci als col·legiats. De la crisi només en sortirem treballant, redoblant esforços i amb imaginació. Així és com se’ns han ocorregut els nous projectes que estem emprenent, alguns
ENTREVISTA
Fernando-Jesús Santiago OlleroPresident del Colegio de Gestores de Madrid
La clau del nostre èxit és que venem confiança”
Quan un client entra per la porta, hem de ser capaços de respondre totes les seves necessitats ”
“
d’aquests que ja porten temps de rodatge, i la veritat és que estan donant els seus fruits.
En quin moment es troba la professió de gestor administratiu de cara a la societat?
La professió ha fet passos importants en aquest sentit i al meu parer hem aconseguit ser més reconeguts i respectats. Cada vegada són més els que reconeixen la GA allà on la veuen identificant-la com un segell de garantia i qualitat en l’exercici professional. Però encara ens queda molt camí per recórrer i per això, des del Colegio de Madrid, hem llançat una campanya per reforçar la marca GA a través de dife-rents suports.
Crear el que podríem anomenar ‘imatge de marca’ és una tasca lenta i encara que els resultats no són immediats i és difícil mesurar-los i quantificar-los, la sensació per part del col·legi del resultat d’aquestes accions és positiva.
I a les administracions?
Els gestors administratius portem molts anys com a col·laboradors eficaços de les diferents administracions públiques. La formació, la professionalitat i la tasca que hem demostrat al llarg d’aquest temps ens permet dir que els gestors administratius ocupen un lloc destacat com a intermediaris entre la ciutadania i les administracions.
Quan un client entra per la porta, hem de ser capaços de respondre totes les seves necessitats ”
elg
esto
r
98
ENTR
EVIS
TA
A més, hem sabut donar resposta a les necessitats que planteja l’e-administració i fins i tot anar per davant en alguns camps sent proac-tius davant les administracions, fent propostes.
Podem estar raonablement satisfets en aquest terreny, però no po-dem ni hem de viure de rendes. Això significa continuar avançant i innovant en el concepte e-escola i estar atents per continuar estre-nyent llaços i ampliar les vies de col·laboració amb l’Administració.
Quin considera que ha de ser el paper d’un col·legi respecte als col·legiats?
El col·legi ha de ser la referència per al col·legiat, la seva casa, el lloc on pot acudir sempre. Per a un professional que sovint s’enfronta sol en el seu dia a dia, el col·legi vol ser un punt de suport ferm que l’ajudi a solucionar problemes i sobretot que li ofereixi possibilitats per ampliar el seu negoci. Un altre dels aspectes sobre el qual el col-legi ha de basar el seu funcionament és el d’esdevenir el lobby dels gestors. Hem de ser l’inversor tecnològic dels professionals i el seu millor relacions públiques.
A més, una de les prioritats que he assumit en el meu mandat ha es-tat reforçar la figura del gestor administratiu. Si ens coneixen, sabran que som professionals que podem fer la vida fàcil als nostres clients, que tenim molt per oferir i que a més tenim el suport d’un col·legi pro-fessional que respon davant de qualsevol problema que pugui sorgir. El col·legi és una garantia, tant per al col·legiat com per al ciutadà.
Quins valors afegits ha d’aportar?
El valor afegit que tant el col·legi com els professionals de la gestió administrativa hem de ser capaços de traslladar és el de la confiança. A les nostres mans tenim qüestions molt importants i hem d’aconse-guir que s’identifiqui la GA com una marca de garantia, professionali-tat i eficàcia, ingredients necessaris per generar confiança. Si a això li sumem un bon catàleg de serveis haurem donat amb la fórmula que ens distingeixi d’altres professionals i ens aporti valor afegit.
Arran de la Llei de serveis professionals, li preocupa que s’elimi-ni la col·legiació obligatòria?
Em preocupa la indefensió dels ciutadans. Davant la col·legiació obli-gatòria, jo defenso la col·legiació necessària. La que garanteix al ciu-tadà que quan va a un professional, aquest compta amb un col·legi que li dóna suport, per exemple, amb una assegurança de responsa-bilitat civil com el nostre, amb una cobertura de 1.200.000 euros. Em pregunto què passarà quan un ciutadà es trobi amb un cas de mala praxi, o simplement un error, i no tingui a qui recórrer o simplement vagi a una oficina de Consum i l’infractor es negui a l’arbitratge. Què farà aleshores?
Pel que fa al col·legi, la nostra política és que els col·legiats vegin la utilitat de continuar formant part del col·lectiu. Pertànyer al col·legi els dóna accés a més i millors serveis per a ells i els seus clients, accés a eines de treball per a la tramitació telemàtica i avantatges derivats dels acords amb entitats bancàries, editorials o formació. D’altra ban-da, també vull assenyalar que la repercussió econòmica serà mínima, ja que les quotes no arriben al 10 per cent del pressupost col·legial.
En paral·lel als avenços de l’e-administració, la professió de gestor ha canviat molt. Com s’ha produït aquesta evolució i com valora el procés d’adaptació?
La professió ha patit un gran canvi en deu anys. Els canvis en matèria d’administració electrònica són molt ràpids i els gestors administra-tius hem estat a l’altura. No només hem sabut caminar en paral·lel a l’e-administració, sinó que en alguns casos hem aconseguit avan-çar-nos prenent la davantera en aquests avenços, la qual cosa ens ha convertit en col·laboradors necessaris per a l’Administració.
En aquest procés els col·legis tenen un paper fonamental. Per a un
gestor administratiu a títol individual seria inviable complir amb els requisits que estableixen les administracions pel que fa a procedi-ments telemàtics. Per això, els col·legis ens hem convertit en inver-sors tecnològics al servei dels col·legiats, posant a la seva disposició les eines necessàries per a l’actual exercici de la professió.
Els col·legis de gestors hem escollit el camí encertat i aquí Catalunya va ser la pionera. Els altres hem estat simplement bons alumnes que intenten superar el mestre. I compte, algunes vegades fins i tot ho hem aconseguit.
Els col·legis de gestors han fet una aposta molt decidida per tenir plataformes telemàtiques per a la tramitació, especialment de les gestions vinculades amb Trànsit. Quina valoració fa i quin creu que ha de ser el pas següent?
La plataforma telemàtica per a les gestions de Trànsit ha suposat un abans i un després per als col·legis de gestors administratius d’Espa-nya. Aquella aposta va tenir un nom propi, Alfonso Lluzar, impulsor a Catalunya de la plataforma que després vam replicar a Madrid i la resta de col·legis. Era un projecte ambiciós i arriscat, però també ne-cessari per donar resposta a les noves necessitats de l’Administració. Ho vam fer, no sense risc, i avui podem dir que ha estat un èxit per a tota la professió.
Ara queda continuar treballant com fins ara, complir amb professi-onalitat davant les administracions i continuar atents i fins i tot an-ticipar-nos a tot allò que està per venir, que sens dubte és molt. I sobretot no oblidar que la nostra professió no només és trànsit. Les plataformes ja no són només per a tràmits de trànsit, són multisecto-rials com la nostra professió i abasten la totalitat dels serveis que un gestor administratiu pot oferir als seus clients.
Cap on ha d’orientar el professional de la gestoria el seu negoci?
El gestor administratiu ha d’oferir un servei integral als seus clients. Els canvis normatius generen noves possibilitats de negoci. Per po-sar un exemple, al Colegio de Madrid hem posat a disposició dels nostres col·legiats un servei especialitzat en el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, del qual es beneficia directament el gestor i també pot oferir als seus clients. Aquest servei va començar al juny de 2012 i en un any hem donat servei a més de 900 empreses.
La pregunta que cal fer-se és per què derivar el nostre client a un altre professional si nosaltres podem fer-ho tot. La clau està en fidelitzar a través d’un complet catàleg de serveis, que ens fa més competitius i versàtils, i sobretot més forts com a col·lectiu professional. Com vaig dir al principi, la clau del nostre èxit és que venem confiança, i si la confiança es diposita en nosaltres, per què derivar el treball a altres. Fem-ho i traguem profit d’aquest rèdit.
Em preocupa la indefensió dels ciutadans. Davant la col·legiació obligatòria, jo defenso la col·legiació necessària ”
OPINIÓ
Protecció de dades i el seu tractament
Situació actual
Segurament molts dels que llegeixin aquest article hauran sentit a parlar amb més o menys coneixement de què tracta la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), el RD 1720/2007, de 21 de desembre, pel que s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre i la Llei 34/2002, d’11 de juliol de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic. La fi nalitat principal d’aquestes lleis i els seus corresponents reglaments és la de garantir i protegir el tractament de les dades personals, les llibertats públiques, els drets fonamentals de les persones físiques, i especialment el seu honor, i la intimitat personal i familiar.
Això comporta un nou escenari i una nova complexitat en el tractament de dades personals per als professionals, empreses, associacions, fundacions, entitats públiques o privades i que compten amb bases de dades de caràcter personal. Aquests han de complir amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades i adequar els seus sistemes d’informació, de tractament, i d’organització, dotant-los de les mesures de seguretat i de les clàusules legals corresponents per tal que el tractament sigui lícit, adequat, pertinent i no excessiu per a l’objectiu encarregat per la persona física.
De moment, aquesta és la normativa aplicable al nostre país en matèria de protecció de dades de caràcter personal i dels serveis de la informació i comerç electrònic que tracten aquests tipus de dades. Per cert, entenem per dades personals, totes aquelles dades per les quals podem identifi car una persona, sigui per les seves dades personals, o per imatge, o per veu, i que són susceptibles de tractament.
No obstant això, la Unió Europea està treballant en una nova normativa que neix amb la voluntat de consensuar abans del 2014 un nou marc que reguli la protecció de dades als estats membres amb l’objectiu d’ampliar la protecció dels drets a la privacitat, ja que l’evolució tecnològica i la globalització han transformat considerablement els sistemes de captació, tractament, i comunicació de les dades i la seva utilització. Aquesta normativa de la Unió Europea imposarà un conjunt únic de normes sobre protecció de dades vàlid per a tota la UE, però d’aquesta normativa ja en parlarem en un altre moment.
Les gestories i la seva realitat en protecció de dades
En primer lloc, s’han de complir els requisits que ens marca la llei, i començarem per extreure’n quatre obligacions principals:
1) Defi nir les fi nalitats dels nostres fi txers amb dades de caràcter personal i efectuar la seva legalització a l’Agència de Protecció de Dades.
(Entenem per fi nalitat, el tractament que se’n fa d’aquestes dades, com per exemple, gestió de clients, gestió del personal, gestió de proveïdors, comercials, gestions jurídiques, etc.)
2) Elaborar el document de seguretat dels fi txers amb tractaments informatitzats o no informatitzats.
(Entenem per document de seguretat, el conjunt de normes i procediments que cal implantar per donar compliment a les normes de seguretat en el tractament de dades personals, com ara l’àmbit d’aplicació, els recursos protegits, les funcions i obligacions del personal, les normes i els procediments de seguretat, la gestió de suports i d’incidències, els procediments de còpies de seguretat, els drets dels afectats, els contractes de prestació de serveis en matèria de protecció de dades de caràcter personal, el document de confi dencialitat d’usuaris, els procediments de recollida i cancel·lació de dades, etc.)
3) Implantar les mesures tècniques segons el document de seguretat.
(Els sistemes d’informació han de disposar dels controls de seguretat per al correcte tractament de les dades, com per exemple, control d’accés amb autentifi cació, registres “logs”, tractament del correu electrònic, Internet, impressores, restauració de còpies de seguretat, dispositius externs, etc.)
4) Analitzar la legislació per a l’adequació de l’organització a la normativa en tot allò que afecta la recepció, la cessió, la comunicació, els contractes de prestació de serveis, etc.
De tot això cal concloure que s’ha de complir amb les obligacions formals; el deure de secret, la confi dencialitat i la seguretat en el tractament de dades de caràcter personal amb fi nalitats comercials, empresarials, professionals o associatives.
Les gestories, a part de complir amb la normativa sobre les seves pròpies dades i la dels seus clients/proveïdors i treballadors, han d’assessorar i
informar als seus clients de l’existència d’aquesta
Llei i del seu compliment.
Els nostres clients
Les raons principals per les que una organització (la
del gestor o la del client) ha de complir la normativa
sobre protecció de dades són:
L’obligació legal ens ho imposa. És una oportunitat per millorar aspectes
d’organització i seguretat interna i de projectar una
millor imatge de l’empresa. Evitar sancions, ja que l’actual normativa preveu
sancions considerables. Ser sancionat per l’Agència de Protecció de Dades
comporta danys a la imatge corporativa. Afavoreix la percepció de seguretat pels clients,
proveïdors i empleats. El document de confi dencialitat, implica que tots
els treballadors/professionals de l’organització
amb accés a tractaments de dades de caràcter
personal s’hagin compromès per escrit al deure
de secret professional i a fer un tractament
adequat i no excessiu per als serveis contractats
per l’afectat. La correcta utilització del correu electrònic,
Internet, còpies de seguretat, ubicació física dels
dispositius de còpies, etc.
Cal tenir en compte que aquest reglament no serà
aplicable als tractaments de dades referides a
persones jurídiques, ni als fi txers que és limitin a
incorporar les dades de les persones físiques que
hi prestin el seus serveis, consistents únicament
en el seu nom i cognoms, les funcions o llocs
que desenvolupen, així com l’adreça postal o
electrònica, el telèfon i número de fax professional.
Quan les dades relatives a empresaris individuals
facin referència a ells, en la seva qualitat de
comerciants o industrials, estaran exclosos del
règim d’aplicació de la protecció de dades de
caràcter personal.
I tampoc serà d’aplicació aquest reglament a les
dades referides a persones difuntes. No obstant
això, les persones relacionades amb el difunt
podran dirigir-se als responsables dels fi txers
o tractaments que continguin dades d’aquest
i sol·licitar la cancel·lació de les dades amb
l’acreditació corresponent.
Dit tot això, podríem dir que aquesta Llei ens
complica a priori una mica més el dia a dia a
les nostres organitzacions. Si complim amb
els tràmits legals ja n’hi ha prou, però hem de
veure la cara positiva d’aquesta normativa, ja
que benefi ciarà en el tractament, la gestió, la
utilització d’eines informàtiques i altres recursos
com ara impressores, portàtils, fax, etc. de forma
adequada, i que de ben segur ajudarà a millorar els
procediments de l’organització.
Per tant, és molt important adequar-se a la
normativa i tenir molta cura en el tractament de
dades personals, cal obtenir el consentiment tàcit
o exprés de l’afectat, indicar amb quina fi nalitat
s’utilitzaran, i garantir els seus drets d’accés,
rectifi cació, cancel·lació i oposició (ARCO).
JOAN SAN JOSÉ DEL VALCap del Servei d’Informàtica de Grup Carles Gestió i Projectes SL
8
elg
esto
r
116
OP
INIÓ
10
Com planifi car la jubilació
Canvis en els sistemes de pensions públics
En aquesta última dècada, la reforma en el sistema de pensions ha estat a l’agenda de molts governs. Factors com ara la disminució de la taxa de natalitat i l’envelliment de la població dels països de l’OCDE han forçat aplicar reformes urgents en els sistemes de pensions. A més, la crisi econòmica recent ha generat una tensió addicional als governs: la necessitat de fi xar reformes fi nanceres més sostenibles a causa de l’increment anual de la despesa.
En el informe recent Pensions at a Glance (2013) de l’OCDE es pronostica que la despesa augmenti de mitjana entorn el 17 % als països de l’OCDE en els propers 40 anys.
Les reformes en els sistemes de pensions generen una reducció del poder adquisitiu dels pensionistes
La urgència de reduir la despesa pública ha desencadenat que els governs estiguin implementant programes de consolidació fi scal, introduint ajustaments i factors de sostenibilitat, els quals tenen com a objectiu reequilibrar els sistemes de pensions en línia amb l’evolució de paràmetres demogràfi cs, econòmics i fi nancers. La taula següent mostra l’impacte de les reformes de pensions sobre les taxes brutes de substitució, que representen el nivell de les pensions de jubilació en relació amb els ingressos durant el treball.
La taula mostra com Itàlia, Portugal, Mèxic, Suècia, França o Àustria han reduït en més d’un 10% les taxes brutes de substitució amb l’aplicació d’aquest ajustament.
En conclusió, l’aplicació de reformes en pensions implica una minva del poder adquisitiu dels pensionistes i es preveu que els treballadors que ingressen al mercat de treball obtinguin prestacions de jubilació més baixes que les generacions anteriors.
En el cas d’Espanya, l’impacte en les pensions té efecte, segons els experts, a partir de 2014 amb l’entrada en vigor de la reforma recent aprovada la qual suposarà un estalvi a la Seguretat Social de 33.000 milions d’euros entre el període 2014 - 2022 i a més, es pronostica que tindrà una reducció en la taxa bruta de substitució similar a la de França i Itàlia.
Invertir en el seu futur és tranquil·litat per a la seva jubilació
Per esmenar la pèrdua de poder adquisitiu, 24 dels 34 països de l’OCDE han implementat mesures per incentivar l’estalvi privat per a la jubilació, tant en l’estalvi voluntari com en el d’obligat compliment.
Hem de ser conscients que el nostre benestar en l’edat de la jubilació depèn de nosaltres mateixos, per tant és molt important ser capaços d’estalviar durant l’etapa activa per fer front a la jubilació amb tranquil·litat i sense preocupacions econòmiques.
Per conèixer quina quantitat de diners necessitem estalviar per mantenir el nivell de vida a la jubilació cal realitzar els càlculs següents:
1. Calcular la despesa anual que es té amb l’actual nivell de vida (lloguer o hipoteca de l’habitatge, subministraments, transport, alimentació i begudes, oci, compres en equipament de la persona i de la llar, estalvis... ). Pot ajudar a defi nir l’estructura de despesa l’aplicació de Planifi cació Financera de la CNMV i del Banc d’Espanya, descarregable a: www.fi nanzasparatodos.es.
2. Estimar els ingressos que es rebran en concepte de pensió pública.
3. Calcular la diferència entre la pensió pública i les despeses estimades anuals (2-1).
4. Estimar els anys de vida restants. L’esperança de
vida mitjana a Espanya és de 82,4 anys, segons l’OCDE.
5. La quantitat que hauria de començar a estalviar serà la xifra resultant de multiplicar els anys estimats restants de vida per la quantitat resultant de restar la pensió a la despesa estimada.
6. Si disposa d’altres formes d’ingressos potencials a tenir en compte a l’edat de jubilació (lloguers, dipòsits, pensions privades... ) podria sumar-les a la partida d’ingressos i / o bé reservar-les per a possibles contingències futures (salut, viatges, obres, imprevistos...).
Estalviar és fàcil. Com més aviat comenci a estalviar per la seva jubilació, molt millor. Tan sols cal adoptar l’hàbit. Al principi, es recomana començar per una quantitat petita, per exemple 50 euros, i a mesura que s’acostumi podrà anar estalviant una mica més cada any.
A la Mutualitat s’ofereix la possibilitat d’estalviar còmodament a tot el col·lectiu de gestors -gestors, familiars, empleats i clients- en quotes de 50 e/mes en un sistema d’estalvi de capitalització individual i amb un interès garantit de l’1,5% a través del Pla Complementari Mutuaga. A més, ara hi ha una Promoció de Nadal al Pla Complementari Mutuaga: totes les altes efectuades abans del 31 de gener de 2014 obtindran un súper regal.
Més informació: www.mutuaga.com
JUAN ANTONIO SANTOS ROVIRAPresident de Mutuaga
PAÏSOS PRE-REFORMA POST-REFORMA VAR (%)
Àustria 90,0 80,1 -9,9
Finlàndia 66,3 63,4 -2,9
França 64,7 51,2 -13,5
Alemanya 48,7 39,9 -8,8
Itàlia 90,0 67,9 -22,1
Japó 40,7 34,4 -6,3
Corea 69,3 66,8 -2,5
Mèxic 72,5 35,8 -36,7
Nova Zelanda 39,7 39,7 0,0
Polònia 62,2 61,2 -1,0
Portugal 90,1 54,1 -36,0
Eslovàquia 59,5 56,7 -2,8
Suècia 78,9 62,1 -16,8
Turquia 107,6 72,5 -35,1
Regne Unit 30,8 30,8 0,0
Impacte de les reformes de pensions sobre les taxes brutes de substitució
Font: OCDE, 2007
DELEGACIONSDELEGACIÓ DE GIRONA
DELEGACIÓ DE LLEIDA
Reunió del Comitè Organitzador de la III Jornada ACCID
En representació del Col·legi de Gestors Adminis-tratius de Catalunya, el delegat de Girona, Sr. Joan Roig va participar a la primera reunió del Comitè organitzador de la III Jornada ACCID, que va tenir lloc el dia 12 de novembre passat a la seu de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona.
Jornada Deontològica
El 13 de novembre passat es va realitzar, amb con-nexió per videoconferència amb Barcelona i Lleida, la jornada deontològica i tècnica de trànsit. Aquesta jornada és imprescindible per als gestors que vul-guin començar amb els tràmits telemàtics de ma-trícula i transferència de vehicles.
Transferència Telemàtica
L’1 d’octubre la Delegació de Lleida va realitzar una sessió formativa, juntament amb Gestores 1880, per tractar el funcionament de la Transferència Telemàtica (CTIT) i el seu corresponent impost de transmissions patrimonials (ITP620). La formació va ser impartida per Marc Virgili, analista funcional de Gestores 1880, i presidida per Lluís Qui i Cambres, membre de la Comissió de Trànsit del COGAC.
Novetats en Transport Terrestre
El 2 d’octubre va tenir lloc una videoconferència sobre les novetats en la regulació del transport terrestre per carretera. Durant el decurs el ponent, Daniel Ruiz, cap del Servei Territorial de Transports de Barcelona, va tractar els canvis experimentats per la nova regulació de la Llei. La sessió va ser moderada per Jordi Beltrán, membre de la Comis-sió de Transmissió.
Mesures de suport a l’emprenedor
La Delegació de Lleida i el Col·legi de Graduats Socials, amb la col·laboració de la MC Mutual, van organitzar el 10 d’octubre una jornada per donar a conèixer, repassar i exposar la normativa de la Seguretat Social Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació. Així com el RD Llei 11/2013 del 2 d’agost per la protecció dels treballadors a temps parcial. L’acte va ser presidit
pel president delegat, Venanci Blanch, la delegada del Col·legi de Graduats Socials, Montserrat Cer-queda, i el director de la MC Mutual a Lleida, Manel Garcia. La ponència va anar a càrrec de l’inspector de Treball i Seguretat Social, Antonio Benavides, i hi van assistir 75 persones.
Nova Llei d’Emprenedors
L’11 de novembre va tenir lloc a la Delegació del Col·legi de Gestors Administratius un seminari ar-ran de l’aprovació de la nova Llei d’emprenedors. Es va analitzar des de la perspectiva laboral i de la Seguretat Social, fiscal i tributària i mercantil (socie-tària - mediació concursal).
Aquesta formació va ser de gran utilitat per conèi-xer totes les modificacions normatives que com-porta aquesta nova norma 14/2013, i que afecta diversos àmbits. La sessió va comptar amb la in-tervenció excepcional d’Eduardo Mª Enrech, degà del Jutjat de Lleida i magistrat jutge titular del Jutjat de Mercantil a Lleida, així com advocats i especi-alistes de Rousaud Costas Duran SLP com ara Jo-nathan Gil i Iñaki Frias. També el catedràtic en Dret Financer de la UB, el Dr. Lluís Alonso. El seminari va ser presidit per Venanci Blanch, president delegat de la Delegació de Lleida del Col·legi de Gestors Administratius.
Matrícules i Transferències
El 13 de novembre es va organitzar per videocon-ferència la segona edició de la jornada deontològica de matrícules i transferències telemàtiques, per als gestors i empleats que no l’havien fet anterior-ment. La part deontològica de responsabilitats dels
Jornada sobre la llei d’Emprenedors
El Sr. Joan Roig va presidir i moderar la jornada sobre la nova Llei de suport a l’emprenedor i a la seva internacionalització, que va tenir lloc el 25 de novembre en horari de matí. Atesa la vàlua dels conferenciants que van impartir la mateixa jornada uns dies abans a Barcelona, des de la Delegació es va considerar oportú que els ponents es despla-cessin a Girona per fer la mateixa conferencia i així donar a conèixer als gestors gironins els aspectes més destacats d’aquesta llei, analitzant-la des de la perspectiva laboral, fiscal i mercantil.
Jornada IVA
La Delegació de Girona va organitzar, el dia 18 de novembre, una jornada tècnica sobre l’ IVA, a càrrec del Sr. José M. Tocornal Ruíz (cap de la Unitat d’Ins-pecció de l’AEAT de Girona).
Els aspectes més destacats del programa d’aquesta jornada tècnica van ser el Règim especial del “criteri caixa” i les modificacions en el Reglament d’IVA.
gestors tant civils com penals, va anar a càrrec de Víctor Gómez, professor titular de Dret Penal de la UB i de Tomàs Segura, advocat.
E-Commerce
Per tal d’analitzar la situació actual del comerç elec-trònic i els aspectes més rellevants que l’empresa ha de tenir en compte per a la creació i comercialit-zació d’una botiga virtual, es va organitzar –en col-laboració amb el Banc de Sabadell- el 14 de novem-bre una jornada formativa. Durant la sessió també es van tractar els pilars que incideixen directament en l’èxit d’un projecte d’e-Commerce: la gestió dels pagaments i cobraments. La ponència va anar a càrrec de Jordi Pascual, director d’e-Commerce de Banc de Sabadell i com a moderador, Plinio Gómez, ponent de la Comissió Financera.
El 15 de novembre va tenir lloc la celebració de la Festa Professional de la Delegació de Lleida, amb un total de 87 companys i companyes de la professió i treballadors de les gestories. La vetllada es va fer al restaurant La Finca Prats de Lleida. Vam fer sorteig de regals per cortesia d’algunes de les gestories as-sistents, amb un fi de festa amb molta gresca.
Jornada IVA 024. Jornada Emprenedors 052.
Nova Llei d’Emprenedors.
III Jornada ACCID.
12 DE NOVEMBRE
13 DE NOVEMBRE
18 DE NOVEMBRE
25 DE NOVEMBRE
1 D’OCTUBRE
2 D’OCTUBRE
10 D’OCTUBRE
11 DE NOVEMBRE
13 DE NOVEMBRE
14 DE NOVEMBRE
elg
esto
r
13
GES
TOR
IES
12
GESTORIES
ARCHS Asesoría y Gestión, S.L.
Josep Maria Archs Massana va iniciar la seva
activitat l’any 1976 com a graduat social. Des-
prés de diversos anys d’experiència en el sector,
especialitzant-se en la pràctica laboral, el 1980
es va col·legiar com a gestor administratiu i va
constituir Archs Asesoría y Gestión, SL com un
despatx de caràcter familiar amb vocació d’ofe-
rir tota mena de serveis en l’àmbit fiscal, laboral
i comptable, tant a empreses com a particulars.
Gràcies a la serietat i professionalitat del seu
equip i a la incorporació dels seus fills, Sergi i
Mònica, tots dos diplomats en ciències empre-
sarials i màsters en Assessoria Fiscal, aconse-
gueixen posicionar-se com a despatx multidis-
ciplinar, tenint sempre com a principal objectiu oferir el millor servei
integral amb un tracte personalitzat i de confiança.
A causa de la canviant i complexa normativa, ha invertit de forma es-
pecial en la formació constant dels col·laboradors i en la implantació de
les noves tecnologies en els seus sistemes de treball, i d’aquesta mane-
ra ha aconseguit una relació molt més fluïda amb els clients i les admi-
nistracions, agilitzant notablement els serveis de gestió i permetent als
seus professionals una major dedicació a l’assessorament continuat.
“La millor recompensa al nostre compromís de treballar sempre amb la major professionalitat i responsabilitat és la confiança i fidelitat que ens demostren els nostres clients”, destaca Mònica Archs.
Archs Asesoría y Gestión, SL està situada al
carrer d’Aribau, 256, entresòl 2a de Barcelona,
i compta amb Josep Maria Archs com a gestor
titular número 1.510. El telèfon de contacte de la
gestoria és el 93 414 01 11 i el fax, el 93 414 34 32.
L’equip de Gestoria Archs
Mònica Archs
Josep Maria Archs Massana
Fa unes mesos, el 27 de setembre, es va aprovar, finalment, la Llei d’Emprenedors. Es tracta de la peça fonamental d’un paquet normatiu que ja comptava amb el Reial decret llei de 22 de febrer i la seva conver-sió en llei a final de juliol.
Esperem que a la Llei d’Emprenedors no li passi com a la Llei d’Econo-mia Sostenible. El president Zapatero en va fer un emblema de la seva política per sortir de la crisi i després es va diluir sense deixar gairebé petjada. La Llei d’Emprenedors pot millorar. Abasta matèries mercantils, laborals i fiscals, principalment, i introdueix en l’ordenament novetats que convé destacar. Cenyint-nos en aquest comentari a les noves nor-mes fiscals caldria destacar, en l’impost sobre societats, la previsió d’un tipus reduït (15% per als primers 300.000 €) per a les empreses que es constitueixin i que en podran gaudir durant un parell d’anys.
També pot ser veritablement interessant acollir-se a la deducció per in-versió de beneficis perquè pot ajudar a estimular la recuperació econò-mica. O, per descomptat, ara en el marc de l’IRPF, aprofitar l’incentiu que es disposa per a l’autoocupació dels autònoms a liberalitzar fiscal-ment la percepció d’atur en pagament únic. O també la reducció d’un 20% en el rendiment net positiu amb el qual es vol ajudar als que iniciïn la seva activitat econòmica i durant dos anys també.
Per descomptat, l’èxit d’aquestes mesures serà més fàcil d’assolir si, finalment, el crèdit torna a les empreses i, a partir d’aquí, s’inicia el camí de reactivació econòmica i de creació d’ocupació.
Finalment, s’ha parlat molt del règim de caixa en l’IVA com un meca-nisme orientat a fer coincidir en el temps el pagament del tribut amb el cobrament de les operacions subjectes a l’impost. El Govern ha posat el seu interès a articular un règim especial que parteix d’aquesta premissa però, gairebé diríem que inevitablement, situa el moment de la deducció de l’IVA suportat també en el moment en què es paga la factura rebu-da. Aquest funcionament no ha satisfet a tothom encara que sembla el més d’acord amb la introducció d’una modificació d’aquesta magnitud en l’IVA. Molt aviat, a partir d’1 de gener de 2014, comprovarem l’interès que, a la pràctica, suscita el règim de caixa en l’IVA.
ARTICLE
La Llei d’Emprenedors en marxaDR. LUIS ALONSO
Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona
Assessor del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya
Molt aviat, a partir d’1 de gener de 2014, comprovarem l’interès que, a la pràctica, suscita el règim de caixa en l’IVA ”
elg
esto
r
151814
ACT
IVIT
AT C
OLE
GIA
L
ACTIVITAT COL·LEGIAL
Alfonso Lluzar nomenat president d’honor del Colegio de Madrid
El 27 de setembre passat va tenir lloc la festa anual del Colegio de Gestores Administrativos de Madrid, una cita que enguany ha tingut un especial significat en coincidir amb el 80è ani-versari de la creació del terme Gestor Adminis-tratiu i de la fundació del col·legi madrileny.
Un dels moments destacats de la nit va ser el nomenament d’Alfonso Lluzar López de Briñas, president del Col·legi de Gestors Admi-nistratius de Catalunya com a president d’ho-nor del Colegio de Madrid. Durant el lliurament, a càrrec del president de l’ICOGAM, Fernando J. Santiago, i el president de la Fundación gA, José María Mateo, es va destacar l’encomiable tasca del president català en la defensa i pro-moció de la professió.
L’acte va comptar amb la presència de gaire-bé mil persones, de les quals tres-centes eren gestors administratius.
CONVENIS
Acord de col·laboració entreMC Mutual i el Col·legi de Gestors
L’entitat ofereix als professionals de les gestories i familiars una àmplia oferta formativa i d’assessorament en matèria laboral.
El 21 d’octubre va tenir lloc a la seu del Col·legi
Oficial de Gestors Administratius de Catalunya la
signatura d’un conveni de col·laboració entre MC
Mutual i el Col·legi de Gestors.
A l’acte, hi va assistir per part d’MC Mutual el Sr. Eduard Vidal, director general adjunt; el Sr. Fernan-do Martínez Piñeiro, gerent de Zona; el Sr. Josep Carré, director de Barcelona Sud; la Sra. Rosa Tor-recilla, relacions institucionals de l’entitat, i la Sra. Pilar Córdoba, cap de Protocol. Per part del Col·legi de Gestors, l’acte va comptar amb la presència del Sr. Alfonso Lluzar, president del COGAC; el Sr. Ve-nanci Blanch, president delegat a Lleida, i la Sra. Marina Rocabruna, gerent del Col·legi.
L’objectiu del conveni és l’organització d’actes di-
versos, tals com xerrades, conferències, cursos,
jornades formatives i informatives, etc., dirigits
tant a empresaris com a treballadors adherits, as-
sociats o protegits per MC Mutual, per tal d’ori-
entar, formar i informar, uns i altres, en el conei-
xement de la normativa i de les activitats a tenir
present en matèria laboral així com de les restants
funcions que constitueixen la comesa de la mútua.
El Màster oficial està organitzat per la Universitat Abat Oliba CEU i el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya –a través de l’Institut Superior de Gestió Administrativa de Catalunya (ISGAC)-, fruit de l’acord de col·laboració que regeix entre ambdues entitats.En aquesta quarta edició s’han graduat de 30 alumnes. Durant l’acte, la nova graduada Cristina Calvo va ser l’encarregada de fer el discurs
en representació de tots els companys i va “agrair la col·laboració de professors i tutors en aquesta tasca, que no ha estat gens fàcil, però que amb esforç i disciplina hem portat a bon terme”.El Màster Oficial en Gestió Administrativa és una de les portes d’accés a la professió de gestor administratiu.
FER EL MàSTER EM PERMETRà DUR A TERME EL RELLEU GENERACIONAL A LA GESTORIA FAMILIAR”Miriam Qui Serena.Relacions Laborals. Lleida.
Per què decideixes cursar el màster en Gestió Administrativa?
El fet de poder obtenir el títol de gestor admi-
DESTACARIA LA QUALITAT DELS FORMADORS, TANT EN LA VESSANT TèCNICA COM HUMANA”Enrique Martínez Bustillo.Graduat Social. Barcelona.
Què destacaries de la formació rebuda?
La qualitat dels formadors, tant en la ves-sant tècnica com humana.
nistratiu d’una manera senzilla i ràpida, ja que en tenir el títol universitari de graduada social no podia accedir directament a les proves. La realització d’aquest màster em permetrà dur a terme el relleu com a tercera generació de Gestoria Qui Gilabert, SL de Lleida.
Què destacaries de la formació rebuda?
Aquesta ha estat extraordinària, destacant la professionalitat i els coneixements del pro-fessorat.
Hi ha quelcom que consideris que es po-dria millorar? Què?
He trobat a faltar més formació pràctica, cosa que ens permetria posar en pràctica tots els coneixements adquirits a l’aula.
Recomanaries aquest màster?
Per mantenir viva una professió que consi-dero imprescindible per tal que l’Administra-ció tingui un interlocutor vàlid i imprescindi-ble entre aquesta i els contribuents.
ENTREVISTA
ACTE GRADUACIÓ MàSTER
NOVA PROMOCIÓ DE GRADUATS DEL MàSTER OFICIAL EN GESTIÓ ADMINISTRATIVA
UNA REPRESENTACIÓ DELS ALUMNES DE LA PROMOCIÓ 2012-13 ENS APORTEN EL SEU PUNT DE VISTA I LA SEVA ExPERIèNCIA.
L’acte de graduació de La iV Promoció deL màster oficiaL en gestió administratiVa 2012-2013 es Va ceLebrar eL dijous 24 d’octubre a L’auLa magna de La uniVersitat abat oLiba ceu.L’obertura de L’acte Va anar a càrrec deL dr. carLos Pérez deL VaLLe, rector de La uao ceu, que Va recordar aLs aLumnes graduats i a Les seVes famíLies que “a La uao ceu formem Persones íntegres amb esPerit crític i que VuLguin assoLir un comPromís amb La societat”.
elg
esto
r
17
ENTR
EVIS
TA
16
EL MàSTER OFEREIx UNA VISIÓ GLOBAL DE TOTES LES àREES QUE CAL CONèIxER PER ExERCIR DE GESTOR”Anna Duran Molins.ADE. Barcelona.
Què destacaries de la formació rebuda?
La visió global de la professió que t’ofereix el màster, i l’oportunitat de realitzar pràctiques externes i estar en contacte amb professio-nals en actiu.
Hi ha quelcom que consideris que es po-dria millorar?
Si, tot i que el màster té una vessant pràc-tica, crec en algunes matèries aquesta part pràctica es podria millorar donant-li més im-portància.
Recomanaries aquest màster?
Sí, perquè et permet complementar la for-mació inicial, obtenir una visió global de totes les àrees que cal conèixer per exercir l’asses-sorament integral a empreses i particulars i accedir a la professió de gestor administratiu.
EL MàSTER ERA UNA OPORTU-NITAT QUE NO PODIA DEIxAR ESCAPAR”Sonia Santos Feixa.Relacions Laborals. Lleida.
Què et porta a cursar el màster en gestió administrativa?
Aquest any se’m va brindar l’oportunitat de fer el màster per adquirir el títol de gestor adminis-tratiu i no la podia deixar escapar. Era un repte
personal que volia i necessitava assolir.
Què destacaries de la formació rebuda?
M’ha permès tractar temes que en la vida labo-ral no havia vist mai, i això m’ha ajudat a tenir una idea de matèries que desconeixia.
Tens previst dedicar-te a la gestió?
Tinc previst dedicar-me a la gestió administra-tiva; és una matèria que m’agrada i m’entusi-asma. Potser és perquè tinc un gran exemple a seguir.
Cursar el màster ha estat una experiènCia molt gratifiCant”Mar Molina García.Dret. Barcelona.
Què destacaries de la formació rebuda?
Hem pogut tractar tots el temes que pot por-tar un gestor administratiu, que no són pocs.
Hi ha quelcom que consideris que es po-dria millorar?
Cristina Calvo León.Dret. Barcelona.
Què destacaries de la formació rebuda?
El programa de pràctiques a gestories ad-ministratives on s’adquireix l’experiència necessària i es posa en pràctica els coneixe-ments adquirits a classe.
Tens previst dedicar-te a la gestió admi-nistrativa?
Si, de fet tinc una gestoria administrativa a Barcelona.
Jo crec que les classes hauríem de ser una mica més pràctiques.
Tens previst dedicar-te a la gestió admi-nistrativa?
Sí, i aquest va ser un dels motius per fer aquest màster.
Quin valor afegit aporta el màster a les te-ves possibilitats d’inserció laboral?
El sol fet de tenir el títol de màster ha fet que ja sigui gestora administrativa i això ha fet que tingui moltes més possibilitats de trobar feina.
Quin valor afegit aporta el màster a les teves possibilitats d’inserció laboral?
L’experiència i l’ampliació de coneixements és, sens dubte, un valor afegit.
Recomanaries aquest màster?
Sí, és la millor forma d’accedir a la professió de Gestor Administratiu.
Augmenta l’interès per realitzar les proves per accedir a la professió de gestor administratiu
Un any més, la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona va acollir una nova convocatòria per a les proves d’accés al títol de Gestor Administratiu. Es tracta de la cinquena vegada que els futurs gestors catalans han pogut realitzar aquestes proves a Cata-lunya, sense necessitat de desplaçar-se a Madrid. La primera edició va tenir lloc l’any 2008. Fins alesho-res, els gestors administratius s’havien de desplaçar a la capital de l’Estat per examinar-se.
Aquestes convocatòries ofereixen als professionals del dret, l’economia i l’empresa, i les ciències políti-ques, l’oportunitat de poder accedir a la professió de Gestor Administratiu i ampliar les seves expectati-ves professionals.
La María Teresa del Valle és de Madrid i es va despla-çar el dia 21 de setembre a Barcelona per realitzar les proves per accedir a la professió de gestor adminis-tratiu. “Sóc advocada, però tenir el títol de gestor em dóna més possibilitats, a més que la relació entre l’ad-vocat i el gestor és molt estreta”, explica. Afegeix que s’ha examinat a Catalunya “per un tema de dates, i no m’ha suposat cap dificultat. He de dir que l’examen s’ha ajustat a les meves expectatives”.
Del mateix parer és Gerard Alegret, llicenciat en ADE i que treballa en la gestoria familiar de la Pobla de Segur. “Crec que l’examen m’ha anat bé, encara que pensava que el cas pràctic no seria tan concret, sinó més global”.
Cristina Gordó també es va presentar a l’examen, “per-què com més titulacions tens, més oportunitats se’t poden presentar”. Per a aquesta jove llicenciada en Dret, el fet d’exercir com a gestora administrativa “ho veig com una segona opció, però que no descarto”.
Silvia Diana Cobzar és de Romania, però des de fa cinc anys viu a Catalunya. Va estudiar Dret i consi-dera que obtenir el títol de gestora administrativa “em permet ampliar horitzons i possibilitats dins del mateix àmbit jurídic”. Pel que fa a l’examen, desta-ca “m’agradaria dir m’ha anat bé, però no em vull avançar. Crec que m’ha sortit bé, i espero que si-gui així perquè la meva intenció és treballar en una gestoria”.
Per la seva banda, Òscar Almerge, de Sabadell i lli-cenciat en Dret, explica que és funcionari interí de Justícia i es va presentar a les proves per millorar el seu CV i, si es dóna el cas, buscar només opcions laborals. “L’examen m’ha anat molt bé, ha estat més fàcil del que m’esperava, però perquè vaig estudiar de valent. A més, la part pràctica ha estat sobre un tema que portava bé”.
Els aspirants a gestor
PROVES D’ACCÉS
elg
esto
r
1918
ACT
IVIT
ATS
COL·
LEG
IALS
Un aperitiu de Nadal amb vistes
provincial de la Tresoreria de la Seguretat Social, Sr. Mateo Albillos; la Cap d’Inspecció de Treball i Seguretat Social, Sra. Mª José Ballesteros; el cap provincial de Trànsit de Barcelona, Sr. Adrià Puigpelat; la Directora general d’Inspecció de Treball de la Generalitat, Sra. Mª Luz Bataller; la Cap de l’Oficina d’Estrangers a Barcelona, Sra. Elena Nieto; la Cap de secció de l’Oficina d’Estrangers, Sra. Montserrat Domingo; el cap de secció de Renovacions de l’Oficina d’Estrangers, Sr. José Antonio Rodríguez; la Cap de Secció de l’Administració electrònica de la Tresoreria General de la Seguretat Social, Sra. Marta Brull; el vicedegà de la Facultat de Dret de la UB, Sr. Daniel Vázquez, i el gerent d’Institucions i Col·lectius de Banc Sabadell, Sr. Francesc
Ventura, els quals van estar acompanyats pel president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, Sr. Alfonso Lluzar, i la resta de membres de la Junta del Col·legi de Gestors i ponents i membres de les diferents comissions.La Sala Mirador, des de la qual es pot gaudir d’unes espectaculars vistes de la ciutat de Barcelona i que permet veure fins i tot el mar, va congregar a un bon nombre de professionals de les gestories que van voler brindar per unes bones festes nadalenques i millor any nou.A més de la tradicional trobada nadalenca, les persones que ho van desitjar van poder gaudir de l’exposició “Espriu. He mirat aquesta terra”, que es realitza al CCCB fins al 24 de febrer de 2014 en commemoració de l’Any Espriu.
La Sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va ser el lloc escollit enguany per celebrar l’aperitiu de Nadal del Col·legi. A aquest hi va assistir, entre altres personalitats, el subdelegat del Govern central a Barcelona, Sr. Emilio Ablanedo; el director provincial del Servicio Público de Empleo Estatal, Sr. Víctor Santabárbara; el subdirector provincial de procediments especials de la Direcció
www
SERVEIS
www.gestors.catServei d’Atenció al Col·legiatTel. 93 317 06 86 [email protected]
Capta nous clients oferint-los l’assessorament en els primers passos per constituir la seva empresa
A més la teva Gestoria estarà present en el cercador del web de CIRCE.
ANY TOTAL DE SLNE TOTAL DE SRL TOTAL D’ EMPRESARIS
INDIVIDUALS TOTAL
2003 115 0 0 115
2004 538 0 0 538
2005 629 0 0 629
2006 1.111 0 0 1.111
2007 1.114 164 0 1.278
2008 832 573 0 1.405
2009 582 691 0 1.273
2010 463 1.178 1.166 2.807
2011 307 2.094 4.250 6.651
2012 178 3.164 6.538 9.880
2013 98 3.631 8.697 12.426
Totals 5.967 11.495 20.651 38.113
Entra al teu portal personal del Col·legi i accedeix a la fitxa a: Servei Gestors Tramitacions – Tràmits a Tercers – Ref. 09
Per tal que no t’hagis d’esperar i oferir-te una atenció immediata, concerta la teva cita prèvia.
contacta amb el Servei d’Atenció al Col·legiat i t’explicarà els avantatges que pots obtenir per al teu despatx professional, si no, accedeix directament al web, a la fitxa corresponent, tal com t’indiquem en el quadre inferior.
Si encara no t’has adherit al conveni per convertir-te en PUNT PAE,
El Col·legi al servei dels seus col·legiats
PER A COL·LEGIATS ExERCENTS. INCLòS EN LA TEVA qUOTA. Com a Gestor Administratiu pots constituir-te com a Punt d’Atenció als Emprenedors (PAE) i oferir-los serveis d’informació i assessorament en la definició de les seves iniciatives empresarials d’una SRL, SLNE o empresaris individuals, d’acord a la nova Llei d’Emprenedors.
Pots iniciar el tràmit administratiu de constitució de la Societat, mitjançant el sistema de tramitació telemàtica utilitzant el Document Únic Electrònic – DUE - i oferir al teu client la constitució de la seva Societat en poc temps i amb agilitat.
Una manera de captar i fidelitzar clients per a la teva gestoria i de destacar-te com a professional en l’assessorament per a la creació i gestió de pimes, tan necessària en els temps actuals. Aprofita tots els coneixements que tens sobre l’actual Llei d’Emprenedors, de la qual el Col·legi t’informa àmpliament.
Observa, que malgrat els temps actuals, s’estan constituint empreses de les quals tu pots formar part en els seus inicis i construir una relació amb aquests clients potencials.
elg
esto
r
21
ACT
IVIT
ATS
CULT
UR
ALS
20
Dinar de Nadal a la Basílica dels Sants Just i Pastor
A banda de donar servei als seus col·legiats, el Col·legi també és present a la societat, gràcies a les seves col·laboracions amb entitats de caire social. Des de l’any 2009 col·labora amb la Comunitat de Sant’Egidio en la recollida de material com ara mantes, roba, motxilles, sacs de dormir i regals per a les persones sense sostre i per a les famílies més necessitades. També personal del Col·legi ha col·laborat en la preparació del Dinar de Nadal que té lloc a la Basílica dels Sants Just i Pastor. El Nadal passat aquest dinar solidari, que va néixer a Roma, va celebrar el seu 30è aniversari.
CULTURA
Parc Art. Castell de Benedormiens. Exposició antològica (1968-2013)
Els gestors, col·laboradors, familiars i amics, acompanyats d’un nombrós grup d’artistes, van tenir l’oportunitat d’assistir a aquestes visites exclu-sives el dissabte 19 d’octubre, a les 11.30 h, organitzades per l’associació sculpture network.
La trobada va girar a l’entorn de l’escultura. En primer lloc vam visitar Parc Art, a Cassà de la Selva: una col·lecció d’art contemporani única. Al Parc de les Arts Contemporànies vam gaudir al mateix temps de dos as-pectes complementaris: escultura i natura. Sorprèn de veure un conjunt
significatiu d’obres de reconeguts artistes contemporanis, tant catalans com internacionals, els quals han pogut escollir la ubicació i instal·lació de la seva obra per establir un diàleg molt suggerent amb l’entorn.
Tot seguit vam arribar a Castell d’Aro per dinar i després, per visitar, al Castell de Benedormiens, l’exposició antològica (1968-2013) de l’escul-tor Emili Armengol, comissariada pel crític i historiador de l’art, Daniel Giralt-Miracle. L’artista ens va comentar les 150 peces, presentades en set capítols, que es reunien per primera vegada en una retrospectiva.
Visita cultural a Cassà de la Selva i a Castell d’Aro
Parc Art i Visió antològica d’Emili Armengol
ACT
IVIT
ATS
CULT
UR
ALS
Gran Concert d’Any nou al Palau de la Música Catalana
Strauss Festival Orchestra
CULTURA
Un any més i com ja és tradició entre el col·lectiu,
des de fa molts anys, més d’una trentena de ges-
tors, col·laboradors, familiars i amics van acabar
l’any tot gaudint de la representació, amb un
preu especial, del tradicional Gran Concert d’Any
Nou-Strauss Festival Orchesta el 29 de desem-
bre, al Palau de la Música Catalana.
Inspirat en la tradicional cita musical, que cada
any té lloc a Viena, el Gran Concert d’Any Nou
ofereix una atractiva selecció dels millors valsos,
polques i marxes de Johann Strauss. La Strauss
Festival Orchestra interpreta títols tan coneguts
del músic austríac, considerat el rei del vals, com
són Napoleó, Festa de les flors, Klipp Klapp, El
vals de l’emperador o Champagne, el més cèlebre
de tots: El bell Danubi blau, i la marxa Radetzky.
bcn.cat/creaocupació
