L’ESCLOPET

Març 2012 Núm. 6

La revista de cicle mitjà

En aquesta sisena revista hi

trobareu una descripció de

l’olivera.

També podeu llegir un conte

d’uns dinosaures que volen

adoptar un fill.

Fins i tot podreu fer una recepta

de cuina, ens expliquen com es

fan els “callos”. Que bona!

L’entrevista d’aquesta revista

l’hi hem fet a l’Anna Itó,

koloraina i mestra de l’escola!

El reportatge d’aquesta revista

està dedicat a Charles Dickens.

Hem realitzat la portada i la

maquetació d’aquesta revista: El

Chhaturam Montalban, l’Eloi Guixé,

l’Eric Monell, la Carla Escribano, i la

Carla Morales.

L’odissea de l’or de l’Odyssey Finalment el tresor de la fragata “Nuestra Senyora de las Mercedes”, ha

arribar a Madrid. Desprès de 5 anys de litigi amb l’empresa d’exploracions

submarines Odyssey, el govern espanyol ha recuperat 595.000 monedes

d’or i de plata de l’embarcació

enfonsada per un vaixell britànic el

1.804. La recuperació del tresor de

la fragata “Nuestra Senyora de las

Mercedes” per part del govern

espanyol és digne d’una novel�la

històrica, una altra d’espies o d’una

nova aventura d’Indiana Jones.

Notícies

Aquest apartat de notícies l’hem fet l’Aina Monné, la Ioana Jitari, la Carla Riera, l’Eric Tomàs, el Pere Lopez i la Marina Santmartí.

CURSET D’ESQUÍ Fa uns caps de setmana vam fer el curset

d’esquí escolar. Hi anàvem amb autocar i

els que es marejaven amb cotxe.

Molts pares ens van ajudar: a anar al

lavabo, a calçar botes i a posar-nos

l’equipatge .

El primer dia va ser el que va anar més

bé. Els altres diumenges es va suspendre

el curset pel fred i el vent i vam acabar-

lo el dissabte 25 i el diumenge 26 de

febrer.

Hi vam participar 55 alumnes dividits en

5 o 6 grups.

Ens ho vam passar d’allò més bé, per tant

us aconsellem que hi participeu el proper

curs .

Naturalesa L’OLIVERA

L'olivera és un arbre cultivat de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. La varietat silvestre rep el nom d'olivera borda o ullastre. És un arbre de fulla perenne amb la capacitat de viure i produir fruit durant centenars d'anys. Fa entre 2 i 10 metres d'alçada. Té: arrel, tija (tronc) i fulles. Té una arrel principal que sense ramificar-se penetra a la terra però van creixent, de manera contínua, petites arrels que són les que més fàcilment absorbeixen els nutrients. La fondària a la qual arriba l'arrel depèn de l'estructura, la fertilitat i la humitat del terreny. El tronc és tortuós, gruixut i ramificat. L'escorça, en els exemplars joves, és llisa i de tonalitats gris clar, i amb els anys es fissura i s'enfosqueix. La fusta és dura. La capçada és arrodonida, atapeïda i irregular. Les fulles són simples, i són perennes, és a dir, que no cauen habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc, amb una certa lluïssor. Al revers, en canvi, les fulles són de color verd gris i pelut. El fruit de l´olivera és l´oliva. L’ oliva és fruit petit.Té la llavor tancada en el pinyol .El creixement del fruit s’atura quan aquests comencen a canviar de color. Quan madura es torna negra . El fruit madura de Novembre a Gener . Les flors són blanques petites i s’agrupen formant ramells.

Aquest apartat l’han realitzat l’Alba Ribera, l’Arnau Soler, l’Anna Pujals, la Yesika Pedregosa i el Jordi Solé.

Viu a les regions càlides i seques de clima temperat. Les varietats silvestres habiten en terrenys pedregosos i litoral, mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també en podem trobar en parcs i jardins L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andalusia. A Catalunya es troba bastant estesa per tot el territori, però les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès són les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Actualment també es cultiva en altres països de clima semblant, com el Perú, Xile, Califòrnia i el sud d'Austràlia. USOS: De l’ oliva s’ extreu l’ oli. En medicina s’utilitzen les fulles i l’ escorça en infusió per rentar tota mena de nafres. L'oli és un laxant natural quan es pren en dejú. Les olives es consideren aperitives i tòniques . CURIOSITATS: L'olivera és considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana. Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera. A Europa l'olivera simbolitzava la pau i la victòria. A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d'olivera. Entre els cristians l'olivera és un arbre molt important, Jesús va resar al mont de les oliveres i són constants les referències a aquests arbre a la Bíblia .

NATACIÓ SINCRONITZADA

La natació sincronitzada és un esport en el qual una o més nedadores ballen en una piscina, sincronitzades entre si, és a dir que ho fan al mateix ritme, i acompanyades amb música fent coreografia subaquàtica.

Les nedadores de natació sincronitzada poden escoltar la música sota aigua a través de botzines col·locades en l’aigua.

NORMES BÀSIQUES

- Està prohibit tocar el terra de la piscina, la qual ha de tenir 2,5m de fondària. - S’han de dur unes pinces especials que s’ajusten al nas per evitar que entri aigua. - A les coreografies cal anar pentinades amb un monyo i maquillades.

Esports LA VIDA DE GEMMA MENGUAL

Va néixer a Barcelona l’any 1977 va començar a nedar quan tenia 8 anys i va començar a competir quan tenia 19 anys i ara en té 34. És coneguda com la sirena de Barcelona.

Ara té un fill que és diu Nil i precisament és ell un dels morius de la seva retirada..

Ha guanyat 27 medalles d’or, 20 de plata i 12 de bronze en total 59 medalles.

Aquesta pàgina d’esports l’hem fet la Gemma Colom, la Judith Gonfaus, el Pol Gabarrós, la Jana Hernandez, la Maria Candàliga i el Joan Canudas.

CLASSIFICACIÓ DE FUTBOL

El dissabte dia 10 els Benjamins van jugar contra Casserres van quedar 17 a 1 El dissabte dia 3 vam jugar contra l'Anunciata i van quedar 21 a 0.

En aquesta revista entrevistarem l’Anna Itó (La koloraina taronja)

ENTREVISTA A L’ANNA ITÓ 1-Aleix Galvez: T’agrada fer de mestra? Si, m’agrada molt estar amb els nens,

ensenyar-los i aprendre conjuntament amb ells.

2- Pol Minoves: Quants anys fa que treballes a la nostra escola?

Ara deu fer uns sis anys que estic a l’escola.

3-Flora Hernàndez: Quants anys tens? Tinc 29 anys.

4-Esteve Corominas: A on vius? Visc a Berga.

5-Maria Górriz: Toques algun instrument? Toco la guitarra i una mica la flauta i el piano, però l’instrument que més utilitzo és la

veu.

6-Laura Baraut: Quants anys fa que actues amb els Koloraines? Des del 2008 fins ara que estem al 2012, per tant, fa uns 4 anys.

7-Esteve Corominas: Amb qui formes el grup dels koloraines? El grup dels koloraines el formem 9 persones: l’Ignasi Ballus que és el koloraina

negre, el Marc Elias que és el koloraina vermell, l’Albert Pont és el koloraina blanc,

l’Edu Rodriguez, que és el koloraina groc, el Miki Escànez és el koloraina gris, la

Laura Serrat és la koloraina blava, la Sònia Ribera que és la koloraina verda, la Laura

Mas que és la koloraina lila i jo que sóc la koloraina taronja.

8- Laura Baraut: Quan veu formar el grup pensàveu que arribaríeu tant lluny?

La veritat és que no, no crèiem que arribéssim tan lluny.

9. Flora Hernàndez: Com va començar el grup dels Koloraines? Concretament el grup dels Koloraines va començar aquí a

l’escola. El febrer del 2008 vaig demanar a una colla d’amics

si volien venir per carnestoltes a fer ballar els nens i nenes de

l’escola. Ells em van dir que sí i els nens que feien la ràdio

van decidir el nom del grup i cada component del grup va

venir vestit d’un color. A partir d’aquell dia ens van començar

a sortir concerts i fins al moment en portem més de 120.

Moltes gràcies per la teva col�laboració, estem molt contents que hagis participat en aquesta

entrevista.

Entrevista

Hem realitzat aquesta entrevista l’Aleix Gàlvez, el Pol Minoves, la Flora Hernàndez, l’Esteve Corominas, la Maria Gòrriz i la Laura Baraut.

Fa milions d’ anys hi havia dos dinosaures que es deien Neu i Marc, vivien junts a la selva Amazones i volien adoptar una filla. Un dia, la Neu va trobar un mapa que segons deia, conduïa a un lloc per adoptar un fill o una filla. La neu va córrer a comentar-ho a en Marc, i van decidir provar-ho. De seguida es van posar en camí. Quan estaven a punt d’arribar, la tribu dels Tirenauros els van barrar el pas, el Taür i els seus amics els van dir: - No arribareu mai a adoptar ningú! En Marc va fer un pas endavant i els va dir: - Us desafio a una prova. - Bé, de què es tracta. - Va dir el Taür. El Marc va respondre: - Veus aquell camp d’allà baix, doncs hi anem corrent i tornem. Qui sigui més ràpid, guanya i si tu guanyes, ens retirem, i si perds us retireu vosaltres. - Està bé. - Va dir el Taür.

La Neu va fer el crit de sortida i... van sortir disparats! Al principi el Taür anava guanyant però després les coses van canviar i el Marc va acabar primer. El Taür va dir: - Tu guanyes, però ens tornarem a veure. La Neu va dir cridant: - Una porta! El Marc li va dir a la Neu que havien d’entrar i allà van trobar una sala plena de petits dinosaures. El Marc i la Neu van parlar amb el responsable, i van poder adoptar a la seva filla Lluna, i la Lluna va estar molt contenta i els tres van ser molt feliços i van menjar anissos.

Conte

ELS DINOSAURES

Aquest conte l’han realitzat el Jordi Boixadera, la Sira Tort, la Marta Freixa, la Laia Capdevila, el Jofre Santmartí i la Sara Tubau.

Receptes CALLOSCALLOSCALLOSCALLOS Ingredients:

(Per a 4 persones) - 5 callos - 2 cebes - 1 pebrot vermell - 1 pebrot verd - Sal - Pebre - Brou de pollastre - ½ bitxo - Tall de sobrassada - Got de vi blanc

- Got de vi ranci - 5 avellanes - Pa sec - Una fulla de llorer - Sajolida

Elaboració:

Primer de tot en una olla amb aigua, farem bullir els callos ½ hora amb el llorer, la farigola i la sajolida. Un cop bullits els tallarem a tires petites en una cassola. Seguidament farem un sofregit de ceba, pebrot vermell, pebrot verd i alls. Un cop fet aquest sofregit el tirarem a la cassola amb els callos trossejats i afegirem una mica de vi blanc i brou de pollastre. Tirarem sal i pebre i un tros de bitxo i que vagin bullin a poc foc durant ½ hora i anirem rectificant el pebre i la sal. El brou de pollastre el farem amb un tros de pollastre i porro, bullirà 30 minuts i ho barrejarem amb els callos. A continuació farem una picada amb vi ranci, avellanes, pa sec i una mica de sobrassada. Ho triturarem i ho barrejarem als callos i deixarem que facin xup-xup durant 10 minuts. I acabats i al plat! BON PROFIT!!!

Aquesta recepta l’han realitzada la Júlia Bascompte, el Janel Batalla, la Núria Beringues, el Nil Farrés i la Neus Santmartí.

Això coincideix que, al cap de poc, el seu pare és empresonat per no pagar els deutes i la major part de la família va a viure amb ell. En aquells temps això era normal, sempre que es poguessin pagar les despeses. Als 15 anys va començar a treballar com a ajudant d’un advocat i, més tard, en un diari. Començà publicant petits textos sobre la vida a Londres. Tot seguit li donaren l’encàrrec d’escriure una història per acompanyar les il�lustracions d’un famós dibuixant. En aquells temps es publicava un capítol cada mes. Així va escriure la seva primera novel�la “Els papers pòstums del Club Pickwik”. Tenia 24 anys. Va ser un èxit aclaparador. Altres obres que va escriure són per exemple “Oliver Twist” i el “Conte de Nadal”. Es va casar amb Catherine T. Hogarth i van tenir 10 fills. Va morir als 58 anys.

Reportatge BIOGRAFIA DE CHARLES DICKENS

Fa 200 anys va néixer a Anglaterra. Tenia 7 germans. El seu pare era funcionari i la seva mare provenia d’una família benestant. Varen canviar molt sovint de domicili perquè els seus pares gastaven més del que guanyaven cosa que dificultà que, de petit, seguís els estudis amb normalitat. La seva mare li ensenyà a llegir. Als 12 anys els pares el fan treballar en una fàbrica de betum per problemes econòmics. Allà coneix les condicions de treball infantils i conviu amb nens més pobres. Els nens podien treballar moltes hores a les fàbriques.

Aquesta biografia l’hem realitzat l’Aina Riera, la Jennifer Rodríguez, la Júlia Solé, el Martí Soler, el Josep Ll. Alique i el Tobías Nahuel Araujo.

Poesia i endevinalles

Aquest apartat l’han realitzat la Berta Navarrete, la Clàudia Pastor, la Teresa Vladutu, l’Èric Palau, el Jordi Prat i la Maria F. Marín.

És un animalet que té molt bon olfacte i de l’home és el millor amiguet. Què és? Visc dintre d’una cova, dormo de dia penjat cap per avall Qui soc? Vermell com un jersei, rosa com un vestit i per Sant Jordi ha florit. Què és? Xiulo i sóc petitet, Sóc un…

Ja arriba la primavera

el sol brilla de meravella,

tothom està content

i alegra a tota la gent!

Canten els ocells

i surten les flors de les poncelles,

les fulles dels arbres també

i és més bonic tot el que els veu pel

carrer.

Podries llegir aquest jeroglific? Jocs DESCOBREIX EL REFRANY

Aquest apartat de jocs l’hem fet el Víctor Gucemas, la Zaira Plaza, el Franc Martín, la Marwa el Badaoui, el Sergi Espinosa i la Anna Mas.

Podries llegir aquest jeroglífic?

SUDOKUS