LL’’EESSCCLLOOPPEETT

Novembre 2013 Núm. 16

La revista de cicle mitjà

En aquesta revista hi trobareu

un reportatge molt interessant

dels Kooris, uns aborígens

d’Austràlia.

No us perdeu l’entrevista a la

Laura Serrat, la Koloraina blava i

membre dels Castellers de Berga.

Us podeu entretenir llegint els

rodolins i poesies que hem

inventat per tots vosaltres!

Si teniu ganes de fer una excursió,

us proposem dues rutes molt

interessants: Núria i Pedret

Si us agrada llegir, us animem a

endinsar-vos en els contes d’aquesta

revista: La dent de la sort i una illa

enmig del mar.

NOVETAT! L’Esclopet inclou un

apartat de Science, no us el perdeu!

Els Kooris viuen des de fa uns 42.000 anys a Austràlia. Fa poc més de 200 anys, el 1788, els britànics van començar a ocupar l’illa. La seva població és de

mig milió d’habitants. . De les 250 llengües diferents que parlaven abans que hi anessin els

europeus ara solament en queden unes 20. Portaven una vida de caçadors i recollien els

fruits dels boscos, i vivien en grups que

recorrien amplis territoris caçant amb

llances i boomerangs, pescant en canoes i

recollint fruits i plantes.

El didgeridú és un instrument musical

típic fet amb el tronc buit d’un eucaliptus.

La muntanya

Ulurú és el segon

major monòlit

(roca d’una sola peça) del món, amb

més de 348 metres d'alçada, 9

kilòmetres de contorn i 2,5

kilòmetres sota terra. L'Ulurú és una muntanya sagrada per

les seves creences.

Els Kooris (1)

Al no tenir llengua escrita, transmetien el seu

coneixement per mitjà de relats i cançons. Tot seguit us

explicarem d’on han sortit els animals i plantes, i perquè

n’han de tenir cura.

Al principi el món era pla fins que un dia va arribar una serp que es deia Goorrialla. Era tan gran que quan es movia feia muntanyes. A la nit va anar a dormir en una tribu. Quan tothom dormia van arribar dos nens que fugien d’una tempesta. La serp els va convidar a entrar a dormir a la seva boca, els nens hi van entrar , quan la serp va veure que estava malament el que havia fet va fugir. Quan la gent es va despertar i es van adonar del que havia fet es van enfadar i la van anar a buscar. Quan la van trobar estava dormint i li van fer un tall però no van sortir els nens, van sortir dos ocells. Quan la serp es va despertar i va veure el tall que li havien fet es va enfadar molt i va començar a destrossar muntanyes, cada cop que una pedra queia al cap d’una persona la gent es transformaven en animals o plantes, fins que la serp es va cansar i se’n va anar al mar i va deixar que la gent es cuidés dels animals i plantes.

Tjupurka, el temps del somni. Goorrialla la serp de l’arc de santmartí.

Aquest apartat l’han realitzat> Marina Brea, Edurne Martínez, Ian Payan, Jan Carrera, Salma El Mchanek, Berta Riera, Maria Castaño, Blai Minoves, Meritxell Fígols, Maria Parras, Lucas Villalba, Aina Solà, Miquel Solà i Marina Sistach.

Ruta a Núria

Aran Capdevila, Aleix Corominas, Carla Gabarrós, Maria de Haro,

Pau Perarnau, Martí Pujols i Martina Sales

La vall de Núria és una vall pirinenca situada

el terme municipal de Queralbs,a la comarca

del Ripollès, està a una altitud de 1964 m.

sobre el nivell del mar.

El clima de Núria es fred,plujós i neva molt.

La Vall de Núria ha estat habitada des de molt

antic . Els romans hi van viure i ens ho

demostren dues eines que es van trobar en una

mina de coure del costat del camí de Queralbs

a Núria.

S’hi pot pujar en tren cremallera o bé a peu per uns camins de muntanya, des de Ribes de Freser o

des de Queralbs. Primer sols s’hi arribava a peu. Al 1927 van començar els estudis per fer-hi un

tren i el 7 de desembre de 1930 va arribar el primer tren a la vall de Núria.

Quan arribem trobem un llac que pots passejar-hi en barca, i al davant del llac hi ha un santuari

en forma de U. A l’esquerra del llac hi ha l’ermita de Sant Gil, que està a vora de l’embarcador.

MARE DE DÉU DE NÚRIA

La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica del segle XI i XII.

La llegenda diu que la va tallar Sant Gil que va viure en aquesta contrada amb el pastor (700-

704).I que la va deixar amagada a la cova o vivia, quan va haver de marxar que els perseguia els

moros. La Mare de Déu és una talla de fusta de 48

cm d’alçada.

Està asseguda amb una cadira de braços. Té les

mans i els dits estirats i els peus punxeguts i

penjant. Porta el nen Jesús assegut el genoll

esquerra. El nen Jesús té la mà dreta alçada i va

descalç. Dins l’església hi ha tres objectes que són

molt populars: La creu, l’olla i la campana. Hi ha

creença popular de qui fica el cap dins l’olla se li

cura el mal de cap i les mares joves que toquen la

campana queden embarassades.

Ruta a St. Quirze de Pedret

Marc Monell, Oriol Rey, Aleix Tarrés, Maria Sánchez, Clara Coma,

Nerea Parras, Raquel Martín.

Per començar la ruta, hem d’anar a l’institut de Berga que està a la plaça Guernica.

Després agafarem una carretera estreta asfaltada cap al canto nord, que fa molta

baixada i passa per davant de l’abocador de

Berga. Seguint la carretera arribarem el pont

de Pedret que és de pedra i de l’edat mitjana.

Aquest pont passa per sobre del riu Llobregat.

Si us voleu banyar l’aigua de sota el pont és

molt freda. Al costat del pont hi ha una casa

que es pot demanar si te la deixen per dinar.

Travessant el pont passarem per un caminet i

arribarem a l’església.

L`església de Sant Quirze de Pedret, és al terme municipal de Cercs (Berguedà), és

una obra molt important de

la nostra arquitectura

preromànica. A vora

l’església hi ha una casa

edificada fa uns segles sobre

les restes del monestir del

segle Xl .

L’església té tres naus i tres

absis. El primer temple és

una nau del segle IX i

l’ampliació a tres naus és

del segle X.

Les pintures romàniques de l’entorn de l’ any 1.100

pintures primitives de les quals conservem dos

fragments al Museu de Solsona.

El 1.959 va ser cedida per Bisbat de Solsona a l’ Ajuntament de

Berga perquè en tingues cura.

L’església té pintures preromàniques del segle X i pintures

romàniques de finals del segle XI.

Una de las pintures més antigues és l’Orant, personatge masculí amb barba, túnica i

braços estesos, dins d’un cercle decorat amb motius de ziga-zaga, al cercle hi ha un

àguila o un paó.

Ens trobem amb Laura Serrat i els nens i nenes encarregats de fer l’apartat d’entrevistes de l’Esclopet hem preparat unes preguntes per conèixer-la millor. 1. Quin any vas néixer?

El 1.987.

2. A què et dediques? Sóc mestra d’educació infantil, per tant, de nens des de 0 fins a 6 anys.

3. A quina escola treballes? Treballo a l’escola de Bagà nomes treballo mitja jornada.

4. A quins alumnes fas classe? De què? Faig classe a p3, p4 i p5. Faig música, un taller de contes, un taller de plàstica i reforç.

5. T’agrada fer de mestra? Sí m’agrada fer de mestra perquè m’agraden molt els nens, els ensenyo i aprenc coses d’ells.

6. T’agrada llegir? Si m’agrada però em falta temps per fer-ho.

7. Quines son les teves aficions? Uf, m’agrada fer moltes coses: fer esport, esquiar, caminar, fer activitats amb nens, fer castells...

8. Veiem que ets una persona molt activa, t’agrada fer tantes coses? Sí, a vegades penso que faig moltes coses però quan no faig res, trobo que m’avorreixo.

9. T’agrada fer castells? Per què? Sí, es una cosa que des de petita m’agradava però no hi havia cap colla castellera a prop de casa. Ara com que hi ha la colla de Berga, hi vaig i m’agrada molt.

Entrevista

ENTREVISTA A LAURA SERRAT

10. Algun dia heu fet un castell i heu fet llenya? Algun cop hem fet llenya però jo no era al tronc del castell i per tant, puc dir que jo no he fet llenya.

11. T’agrada ser koloraina i fer ballar als nens i nenes? Sí, m’agrada molt però el que més m’agrada és veure que els nens i nenes es diverteixin i s’ho passen molt bé ballant amb nosaltres.

12. Quin és el teu color preferit? El meu color preferit és el groc però jo sóc la koloraina blava perquè quan vaig començar el groc ja estava agafat. Últimament també m’agrada el color blau.

13. Et va agradar la experiència d’anar a Charcay? Perquè? Va ser una experiència molt xula. Vam visitar una escola d’allà, vam conèixer una altra cultura i ens van tractar molt bé.

14. A quin lloc del món t’agradaria anar de vacances? Hi ha dos llocs que m’agradaria anar: Escòcia i Finlàndia.

Laura, moltes gràcies per dedicar-nos una estona del teu temps.

Els encarregats de realitzar aquesta entrevista hem estat: la Laia Bosoms, la Carla Marfà, el Nil Pastor, la Júlia Vilardaga, la Marina

Barcons, la Núria Fígols, el Damià Rey, el Roger Díez, el Pau Buscall, el Marco A. Farcas, l’Aina Arroyo, el Joan Viñas, l’Aina

Campà i el Nahuel Araujo.

LA DENT DE LA SORT

Temps era temps, la Maria i en Joan eren dos germans que tenien un gat i un gos.

Van anar d’excursió a la muntanya i de cop i volta es van perdre. La Maria va agafar

molt fort la mà d’en Joan perquè estava molt espantada i junts van anar a trobar el

camí. Després va començar a nevar i ells encara buscaven el camí però de sobte van

veure una cova on refugiar-se.

Van muntar les tendes i tot el campament. Al fons de la cova van veure una

brillantor molt forta, s’hi van acostar i van veure que era una dent. La Maria la va

guardar a la seva butxaca i va decidir anomenar-la “ dent de la sort “, va pensar que

els ajudaria a arribar a casa. Llavors en Joan va dir que volia marxar i la Maria va estar-

hi d’acord perquè feia sol. Van recollir tot i gracies a la dent de la sort arribaren a casa.

La Maria va agafar la dent de la sort i la va ficar en una caixeta molt maca que havien

trobat pel bosc.

Així va ser com la Maria i en Joan

sempre més van estar protegits per la

dent de la sort i mai més es van perdre.

I això és tan veritat com que s’ha

acabat.

Aquest conte l’han realitzat l’Anna López de Vinuesa, Queralt Navarro, Arnau Brea,

Xènia Tomàs, Elisabet Marmi i David Espinosa.

Conte

UNA ILLA AL MIG DEL MAR

Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i si bé mai no

ha passat bé podria ser veritat. Un home i el seu gos estaven pescant.

De sobte va començar a ploure i es van anar a

refugiar en unes palmeres cocoteres. Quan va

parar de ploure van sortir i van veure una nena

que havia arrossegat la tempesta.

Es van presentar i la nena els va explicar que,

amb la tempesta, s’havia enfonsat el seu vaixell

i el seu pare havia desaparegut. Així que van

decidir viure tots junts.

Quan va tornar la calma, un bon dia van anar a pescar. Van veure una illa

al mig del mar i els va semblar que hi havia algú. S’hi van acostar i a la

nena li va semblar que era el seu pare. Efectivament ho era!!! El

retrobament va ser molt alegre, ja que tots dos es donaven per perduts. El

pare i la filla es van quedar a viure en aquella illa i l’home i el gos van

tornar cap a casa seva molt contents.

I conte contat per la xemeneia s’ha escapat.

Conte

Mariona Bernardo, Pau Badia, Arnau Espinosa, Ares Puig, Maria

Tubau, Berta Corominas, Gerard Ahicart i Pol Santacreu.

RODOLINS

El Roger té un amic forner. El Pau menja llet amb cacau. L’Oriol va pel corriol amb un mussol i un cargol sota el sol. El Gerard arriba molt tard És a la classe d’art. El David no va a Madrid. El Ramon ha vist ha vist tot el món. L’Anna menja una banana mentre juga a un gimcana. L’Heura viu una aventura amb una escultura La Núria va anar a Súria. La Isabel és dolça com la mel. La Núria toca la bateria.

Poesia i endevinalles

L’Adrià és a Canadà. Avui, la Xènia s’ha posat colònia. A la Sanu li agrada el menú.

POESIES El gat afamat està acabat. A Brasil, un cargol amic del sol i del mussol. El rei del rap no té cap nap. L’Anna té una cabana amb una aranya sota la campana. El cargol del Pol vol un pinyol. L’Anna ha agafat una aranya i al cap li ha anat.

LA TARDOR

Fulles acolorides,

Castanyes torrades, Magranes envermellides,

Panellets rodonets, Moniatos calentets,

Caquis dolcets, Fulles caigudes.

VISCA LA TARDOR!

Roger Fíguls, Sanu M. Montalban, Pau Roca, Ramon Dachs, Xènia Guixé, Heura Vilà, David Perarnau, Núria Fígols, Adrià Hernando,

Isabel Casals, Núria Vilella, Ana T. Navarro, Gerard Moncayo i Oriol Bascompte.

WHAT DO LIVING THINGS NEED TO BE ALIVE??

ANIMALS PLANTS HUMANS/PEOPLE WATER

SUNLIGHT

AIR

HOME

FOOD

SOIL

SHELTER

SPACE

AIR HOME

WATER FOOD

SUNLIGHT SOIL SHELTER SPACE

Science

LIVING THINGS AND NON LIVING THINGS