Upload
escola-avia
View
215
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Revista realitzada pels alumnes de cicle mitjà de l'Escola Santa Maria d'Avià.
Citation preview
LL’’EESSCCLLOOPPEETT
Novembre 2013 Núm. 16
La revista de cicle mitjà
En aquesta revista hi trobareu
un reportatge molt interessant
dels Kooris, uns aborígens
d’Austràlia.
No us perdeu l’entrevista a la
Laura Serrat, la Koloraina blava i
membre dels Castellers de Berga.
Us podeu entretenir llegint els
rodolins i poesies que hem
inventat per tots vosaltres!
Si teniu ganes de fer una excursió,
us proposem dues rutes molt
interessants: Núria i Pedret
Si us agrada llegir, us animem a
endinsar-vos en els contes d’aquesta
revista: La dent de la sort i una illa
enmig del mar.
NOVETAT! L’Esclopet inclou un
apartat de Science, no us el perdeu!
Els Kooris viuen des de fa uns 42.000 anys a Austràlia. Fa poc més de 200 anys, el 1788, els britànics van començar a ocupar l’illa. La seva població és de
mig milió d’habitants. . De les 250 llengües diferents que parlaven abans que hi anessin els
europeus ara solament en queden unes 20. Portaven una vida de caçadors i recollien els
fruits dels boscos, i vivien en grups que
recorrien amplis territoris caçant amb
llances i boomerangs, pescant en canoes i
recollint fruits i plantes.
El didgeridú és un instrument musical
típic fet amb el tronc buit d’un eucaliptus.
La muntanya
Ulurú és el segon
major monòlit
(roca d’una sola peça) del món, amb
més de 348 metres d'alçada, 9
kilòmetres de contorn i 2,5
kilòmetres sota terra. L'Ulurú és una muntanya sagrada per
les seves creences.
Els Kooris (1)
Al no tenir llengua escrita, transmetien el seu
coneixement per mitjà de relats i cançons. Tot seguit us
explicarem d’on han sortit els animals i plantes, i perquè
n’han de tenir cura.
Al principi el món era pla fins que un dia va arribar una serp que es deia Goorrialla. Era tan gran que quan es movia feia muntanyes. A la nit va anar a dormir en una tribu. Quan tothom dormia van arribar dos nens que fugien d’una tempesta. La serp els va convidar a entrar a dormir a la seva boca, els nens hi van entrar , quan la serp va veure que estava malament el que havia fet va fugir. Quan la gent es va despertar i es van adonar del que havia fet es van enfadar i la van anar a buscar. Quan la van trobar estava dormint i li van fer un tall però no van sortir els nens, van sortir dos ocells. Quan la serp es va despertar i va veure el tall que li havien fet es va enfadar molt i va començar a destrossar muntanyes, cada cop que una pedra queia al cap d’una persona la gent es transformaven en animals o plantes, fins que la serp es va cansar i se’n va anar al mar i va deixar que la gent es cuidés dels animals i plantes.
Tjupurka, el temps del somni. Goorrialla la serp de l’arc de santmartí.
Aquest apartat l’han realitzat> Marina Brea, Edurne Martínez, Ian Payan, Jan Carrera, Salma El Mchanek, Berta Riera, Maria Castaño, Blai Minoves, Meritxell Fígols, Maria Parras, Lucas Villalba, Aina Solà, Miquel Solà i Marina Sistach.
Ruta a Núria
Aran Capdevila, Aleix Corominas, Carla Gabarrós, Maria de Haro,
Pau Perarnau, Martí Pujols i Martina Sales
La vall de Núria és una vall pirinenca situada
el terme municipal de Queralbs,a la comarca
del Ripollès, està a una altitud de 1964 m.
sobre el nivell del mar.
El clima de Núria es fred,plujós i neva molt.
La Vall de Núria ha estat habitada des de molt
antic . Els romans hi van viure i ens ho
demostren dues eines que es van trobar en una
mina de coure del costat del camí de Queralbs
a Núria.
S’hi pot pujar en tren cremallera o bé a peu per uns camins de muntanya, des de Ribes de Freser o
des de Queralbs. Primer sols s’hi arribava a peu. Al 1927 van començar els estudis per fer-hi un
tren i el 7 de desembre de 1930 va arribar el primer tren a la vall de Núria.
Quan arribem trobem un llac que pots passejar-hi en barca, i al davant del llac hi ha un santuari
en forma de U. A l’esquerra del llac hi ha l’ermita de Sant Gil, que està a vora de l’embarcador.
MARE DE DÉU DE NÚRIA
La imatge de la Mare de Déu és una talla romànica del segle XI i XII.
La llegenda diu que la va tallar Sant Gil que va viure en aquesta contrada amb el pastor (700-
704).I que la va deixar amagada a la cova o vivia, quan va haver de marxar que els perseguia els
moros. La Mare de Déu és una talla de fusta de 48
cm d’alçada.
Està asseguda amb una cadira de braços. Té les
mans i els dits estirats i els peus punxeguts i
penjant. Porta el nen Jesús assegut el genoll
esquerra. El nen Jesús té la mà dreta alçada i va
descalç. Dins l’església hi ha tres objectes que són
molt populars: La creu, l’olla i la campana. Hi ha
creença popular de qui fica el cap dins l’olla se li
cura el mal de cap i les mares joves que toquen la
campana queden embarassades.
Ruta a St. Quirze de Pedret
Marc Monell, Oriol Rey, Aleix Tarrés, Maria Sánchez, Clara Coma,
Nerea Parras, Raquel Martín.
Per començar la ruta, hem d’anar a l’institut de Berga que està a la plaça Guernica.
Després agafarem una carretera estreta asfaltada cap al canto nord, que fa molta
baixada i passa per davant de l’abocador de
Berga. Seguint la carretera arribarem el pont
de Pedret que és de pedra i de l’edat mitjana.
Aquest pont passa per sobre del riu Llobregat.
Si us voleu banyar l’aigua de sota el pont és
molt freda. Al costat del pont hi ha una casa
que es pot demanar si te la deixen per dinar.
Travessant el pont passarem per un caminet i
arribarem a l’església.
L`església de Sant Quirze de Pedret, és al terme municipal de Cercs (Berguedà), és
una obra molt important de
la nostra arquitectura
preromànica. A vora
l’església hi ha una casa
edificada fa uns segles sobre
les restes del monestir del
segle Xl .
L’església té tres naus i tres
absis. El primer temple és
una nau del segle IX i
l’ampliació a tres naus és
del segle X.
Les pintures romàniques de l’entorn de l’ any 1.100
pintures primitives de les quals conservem dos
fragments al Museu de Solsona.
El 1.959 va ser cedida per Bisbat de Solsona a l’ Ajuntament de
Berga perquè en tingues cura.
L’església té pintures preromàniques del segle X i pintures
romàniques de finals del segle XI.
Una de las pintures més antigues és l’Orant, personatge masculí amb barba, túnica i
braços estesos, dins d’un cercle decorat amb motius de ziga-zaga, al cercle hi ha un
àguila o un paó.
Ens trobem amb Laura Serrat i els nens i nenes encarregats de fer l’apartat d’entrevistes de l’Esclopet hem preparat unes preguntes per conèixer-la millor. 1. Quin any vas néixer?
El 1.987.
2. A què et dediques? Sóc mestra d’educació infantil, per tant, de nens des de 0 fins a 6 anys.
3. A quina escola treballes? Treballo a l’escola de Bagà nomes treballo mitja jornada.
4. A quins alumnes fas classe? De què? Faig classe a p3, p4 i p5. Faig música, un taller de contes, un taller de plàstica i reforç.
5. T’agrada fer de mestra? Sí m’agrada fer de mestra perquè m’agraden molt els nens, els ensenyo i aprenc coses d’ells.
6. T’agrada llegir? Si m’agrada però em falta temps per fer-ho.
7. Quines son les teves aficions? Uf, m’agrada fer moltes coses: fer esport, esquiar, caminar, fer activitats amb nens, fer castells...
8. Veiem que ets una persona molt activa, t’agrada fer tantes coses? Sí, a vegades penso que faig moltes coses però quan no faig res, trobo que m’avorreixo.
9. T’agrada fer castells? Per què? Sí, es una cosa que des de petita m’agradava però no hi havia cap colla castellera a prop de casa. Ara com que hi ha la colla de Berga, hi vaig i m’agrada molt.
Entrevista
ENTREVISTA A LAURA SERRAT
10. Algun dia heu fet un castell i heu fet llenya? Algun cop hem fet llenya però jo no era al tronc del castell i per tant, puc dir que jo no he fet llenya.
11. T’agrada ser koloraina i fer ballar als nens i nenes? Sí, m’agrada molt però el que més m’agrada és veure que els nens i nenes es diverteixin i s’ho passen molt bé ballant amb nosaltres.
12. Quin és el teu color preferit? El meu color preferit és el groc però jo sóc la koloraina blava perquè quan vaig començar el groc ja estava agafat. Últimament també m’agrada el color blau.
13. Et va agradar la experiència d’anar a Charcay? Perquè? Va ser una experiència molt xula. Vam visitar una escola d’allà, vam conèixer una altra cultura i ens van tractar molt bé.
14. A quin lloc del món t’agradaria anar de vacances? Hi ha dos llocs que m’agradaria anar: Escòcia i Finlàndia.
Laura, moltes gràcies per dedicar-nos una estona del teu temps.
Els encarregats de realitzar aquesta entrevista hem estat: la Laia Bosoms, la Carla Marfà, el Nil Pastor, la Júlia Vilardaga, la Marina
Barcons, la Núria Fígols, el Damià Rey, el Roger Díez, el Pau Buscall, el Marco A. Farcas, l’Aina Arroyo, el Joan Viñas, l’Aina
Campà i el Nahuel Araujo.
LA DENT DE LA SORT
Temps era temps, la Maria i en Joan eren dos germans que tenien un gat i un gos.
Van anar d’excursió a la muntanya i de cop i volta es van perdre. La Maria va agafar
molt fort la mà d’en Joan perquè estava molt espantada i junts van anar a trobar el
camí. Després va començar a nevar i ells encara buscaven el camí però de sobte van
veure una cova on refugiar-se.
Van muntar les tendes i tot el campament. Al fons de la cova van veure una
brillantor molt forta, s’hi van acostar i van veure que era una dent. La Maria la va
guardar a la seva butxaca i va decidir anomenar-la “ dent de la sort “, va pensar que
els ajudaria a arribar a casa. Llavors en Joan va dir que volia marxar i la Maria va estar-
hi d’acord perquè feia sol. Van recollir tot i gracies a la dent de la sort arribaren a casa.
La Maria va agafar la dent de la sort i la va ficar en una caixeta molt maca que havien
trobat pel bosc.
Així va ser com la Maria i en Joan
sempre més van estar protegits per la
dent de la sort i mai més es van perdre.
I això és tan veritat com que s’ha
acabat.
Aquest conte l’han realitzat l’Anna López de Vinuesa, Queralt Navarro, Arnau Brea,
Xènia Tomàs, Elisabet Marmi i David Espinosa.
Conte
UNA ILLA AL MIG DEL MAR
Escolteu bé això que us diré que si ho sé, tampoc no ho sé, i si bé mai no
ha passat bé podria ser veritat. Un home i el seu gos estaven pescant.
De sobte va començar a ploure i es van anar a
refugiar en unes palmeres cocoteres. Quan va
parar de ploure van sortir i van veure una nena
que havia arrossegat la tempesta.
Es van presentar i la nena els va explicar que,
amb la tempesta, s’havia enfonsat el seu vaixell
i el seu pare havia desaparegut. Així que van
decidir viure tots junts.
Quan va tornar la calma, un bon dia van anar a pescar. Van veure una illa
al mig del mar i els va semblar que hi havia algú. S’hi van acostar i a la
nena li va semblar que era el seu pare. Efectivament ho era!!! El
retrobament va ser molt alegre, ja que tots dos es donaven per perduts. El
pare i la filla es van quedar a viure en aquella illa i l’home i el gos van
tornar cap a casa seva molt contents.
I conte contat per la xemeneia s’ha escapat.
Conte
Mariona Bernardo, Pau Badia, Arnau Espinosa, Ares Puig, Maria
Tubau, Berta Corominas, Gerard Ahicart i Pol Santacreu.
RODOLINS
El Roger té un amic forner. El Pau menja llet amb cacau. L’Oriol va pel corriol amb un mussol i un cargol sota el sol. El Gerard arriba molt tard És a la classe d’art. El David no va a Madrid. El Ramon ha vist ha vist tot el món. L’Anna menja una banana mentre juga a un gimcana. L’Heura viu una aventura amb una escultura La Núria va anar a Súria. La Isabel és dolça com la mel. La Núria toca la bateria.
Poesia i endevinalles
L’Adrià és a Canadà. Avui, la Xènia s’ha posat colònia. A la Sanu li agrada el menú.
POESIES El gat afamat està acabat. A Brasil, un cargol amic del sol i del mussol. El rei del rap no té cap nap. L’Anna té una cabana amb una aranya sota la campana. El cargol del Pol vol un pinyol. L’Anna ha agafat una aranya i al cap li ha anat.
LA TARDOR
Fulles acolorides,
Castanyes torrades, Magranes envermellides,
Panellets rodonets, Moniatos calentets,
Caquis dolcets, Fulles caigudes.
VISCA LA TARDOR!
Roger Fíguls, Sanu M. Montalban, Pau Roca, Ramon Dachs, Xènia Guixé, Heura Vilà, David Perarnau, Núria Fígols, Adrià Hernando,
Isabel Casals, Núria Vilella, Ana T. Navarro, Gerard Moncayo i Oriol Bascompte.
WHAT DO LIVING THINGS NEED TO BE ALIVE??
ANIMALS PLANTS HUMANS/PEOPLE WATER
SUNLIGHT
AIR
HOME
FOOD
SOIL
SHELTER
SPACE
AIR HOME
WATER FOOD
SUNLIGHT SOIL SHELTER SPACE
Science
LIVING THINGS AND NON LIVING THINGS