ESTUDI TÈCNIC PER A L'ANÀLISI I IDENTIFICACIÓ …A la fi de 2016, la SESIAD va sotmetre a consulta dels agents implicats, la relació de ESP’s d'Espanya, i per tant les de les

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

ESTUDI TÈCNIC PER A L'ANÀLISI I IDENTIFICACIÓ DE MILLORES EN LES INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS

DE LA COMUNITAT DE ILLES BALEARS

Desembre 2016 Versió 1.0

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

1

FULL D'INFORMACIÓ GENERAL

TIPUS DE DOCUMENT: PROJECTE

ENTITAT DE DESTINACIÓ: DIRECCIÓ GENERAL DE DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC DEL GOVERN BALEAR

TÍTOL: ESTUDI TÈCNIC PER A L'ANÀLISI I IDENTIFICACIÓ DE MILLORES EN LES INFRAESTRUC-TURES DE TELECOMUNICACIONS DE LA COMUNITAT DE ILLES BALEARS

CODI DE REFERÈNCIA: DGDT-CAIB-07072016-CONS-01

VERSION: 1.00

DATA EDICIÓ: desembre 2016

FITXER: DGDT-CAIB-07072016-CONS-01.doc

EINES D'EDICIÓ: MSW 2007

Autors: JSA

RESUM:

ESTAT FORMAL:

Preparat per: Revisat per: Aprovat per:

NOM: JSA DATA: 28/12/16

NOM: RAC DATA: 28/12/16

NOM: JSA DATA: 28/12/16

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

2

CONTROL DE VERSIONS

VERSIÓ PARTS QUE CANVIEN DESCRIPCIÓ DEL CANVI DATA DE

CANVI

versió 1.0 N/A Document original 28 desembre 2016

DRETS D'ÚS I PROPIETAT

La present documentació és propietat de Sayós & Carrera, SL, té caràcter confidencial i no podrà ser objecte de reproducció total o parcial, tractament informàtic ni transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, registre o qualsevol altre. Així mateix tampoc podrà ser objecte de préstec, lloguer o qualsevol forma de cessió d'ús sense el permís previ i escrit de Sayós & Carrera, SL La metodologia de treball, l'enfocament tecnològic, els models presentats són també propietat de Sayós & Carrera, SL, pel que l'ús total o parcial dels mateixos requeriran l'autorització escrita de Sayós & Carrera, SL L'incompliment de les limitacions assenyalades per qualsevol persona o organització que tingui accés a la present documentació serà perseguida d'acord

amb la llei.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

i

ESTUDI TÈCNIC PER A L'ANÀLISI I IDENTIFICACIÓ DE MILLORES EN LES INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DE LA COMUNITAT DE ILLES BALEARS

CONTINGUT

1. INTRODUCCIÓ..................................................................................................................................................................................................................................... 1

1.1 OBJECTIUS I ABAST ........................................................................................................................................................................................................................ 2 1.2 METODOLOGIA ............................................................................................................................................................................................................................. 3 1.3 CALENDARI .................................................................................................................................................................................................................................... 4

2. IDENTIFICACIÓ I ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL .......................................................................................................................................................................... 5

2.1 PRINCIPALS DADES DE LES ILLES BALEARS.................................................................................................................................................................................... 5 2.1.1 POBLACIÓ .................................................................................................................................................................................................................................. 5 2.1.2 EMPRESES .................................................................................................................................................................................................................................. 9 2.1.3 CENTRES DE LES AAPP 'S ......................................................................................................................................................................................................... 12 2.1.4 CENTRES SANITARIS ................................................................................................................................................................................................................ 15 2.1.5 CENTRES EDUCATIUS .............................................................................................................................................................................................................. 16 2.2 INFRAESTRUCUTURAS DE TELECOMUNICACIONS ..................................................................................................................................................................... 17 2.2.1 COBERTURES XARXES FIXES DE BANDA AMPLA 2015 .............................................................................................................................................................. 18 2.2.2 DESPLEGAMENT D'INFRAESTRUCTURES 2016 ........................................................................................................................................................................ 24 2.2.3 SITUACIÓ PREVISTA ANY 2020 ................................................................................................................................................................................................. 24 2.2.4 OPERADORS I COMPETÈNCIA ................................................................................................................................................................................................. 29 2.2.5 CONNEXIÓ ENTRE ILLES I AMB LA PENÍNSULA ........................................................................................................................................................................ 31 2.2.6 ALTRES INFRAESTRUCTURES ................................................................................................................................................................................................... 32 2.2.6.1 MALLORCA ........................................................................................................................................................................................................................... 32 2.2.6.2 MENORCA ............................................................................................................................................................................................................................ 39 2.2.6.3 EIVISSA ................................................................................................................................................................................................................................. 42 2.2.6.4 FORMENTERA ...................................................................................................................................................................................................................... 43 2.3 ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL ............................................................................................................................................................................................... 44 3. ANÀLISI DE LA DEMANDA FUTURA ................................................................................................................................................................................................. 54 3.1 ESTIMACIÓ DEMANDA TRÀFIC USUARIS FINALS......................................................................................................................................................................... 54 3.1.1 ESTIMACIÓ DEMANDA TRÀFIC IP USUARIS FINALS EN 2015 ................................................................................................................................................... 54

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

ii

3.1.2 ESTIMACIÓ EVOLUCIÓ DEMANDA 2015 - 2020 ....................................................................................................................................................................... 59 3.1.3 ESTIMACIÓ DEMANDA TRÀFIC IP USUARIS FINALS EN 2020 ................................................................................................................................................... 61 3.2 ESTIMACIÓ DEMANDA TRÀFIC IP PER POBLACIÓ ....................................................................................................................................................................... 66 3.3 ESTIMACIÓ DEMANDA NO ATESA .............................................................................................................................................................................................. 67 3.4 ESTIMACIÓ DEMANDA PER OPERADORS ................................................................................................................................................................................... 74 3.4.1 SERVEIS MÒBILS DE BANDA AMPLA ........................................................................................................................................................................................ 74 3.4.2 SERVEIS FIXOS DE BANDA AMPLA ............................................................................................................................................................................................ 75 4. ESTRATÈGIA TECNOLÒGICA ........................................................................................................................................................................................................... 76 4.1 REQUERIMENTS PREVIS .............................................................................................................................................................................................................. 76 4.2 ESCENARI A CURT TERMINI......................................................................................................................................................................................................... 78 4.2.1 HIPÒTESI .................................................................................................................................................................................................................................. 78 4.3 ESCENARI A LLARG TERMINI ....................................................................................................................................................................................................... 81 4.3.1 DEFINICIÓ ESTRATÈGICA ......................................................................................................................................................................................................... 82 4.3.1.1 MILLORA D'INFRAESTRUCTURES ........................................................................................................................................................................................ 82 4.3.1.2 POTENCIACIÓ DE LA DEMANDA .......................................................................................................................................................................................... 92 4.3.2 ANÀLISI DEL MODEL ................................................................................................................................................................................................................ 94 4.3.2.1 CREACIÓ D'INFRAESTRUCTURES PER MILLORAR LA CONNECTIVITAT INTER-URBANA (XARXA TRONCAL) ...................................................................... 96 4.3.2.2 COMPARATIVA XARXA INTER-URBANA TERRESTRE TRONCAL ............................................................................................................................................ 97 4.3.2.3 COMPARATIVA SOLUCIÓ COMPLETA A USUARI FINAL ...................................................................................................................................................... 103 4.4 MODEL DE GESTIÓ .................................................................................................................................................................................................................... 109 4.4.1 ESTRUCTURA TECNOLÒGICA DE LA XARXA .......................................................................................................................................................................... 109 4.4.2 ACTORS IMPLICATS EN EL MODEL D'EXPLOTACIÓ .............................................................................................................................................................. 109 4.4.3 PROCESSOS ........................................................................................................................................................................................................................... 112 4.4.4 GESTOR D'INFRAESTRUCTURES ............................................................................................................................................................................................ 115 4.4.4.1 MODEL DE CESSIÓ D'INFRAESTUCTURES ......................................................................................................................................................................... 119 4.4.5 OPERADOR NEUTRE .............................................................................................................................................................................................................. 120 4.5 CONCLUSIONS .......................................................................................................................................................................................................................... 126 5 PLA D'ACCIÓ ................................................................................................................................................................................................................................. 128

ANNEX I - EPS’s tipus zona blanca

ANNEX II - Necessitats ample de banda per població 2015

ANNEX III - Necessitats ample de banda per població 2020

ANNEX IV - Necessitats ample de banda agregades 2015

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

1

1. INTRODUCCIÓ

Les tecnologies de la informació i les comunicacions són un dels pilars sobre els quals se sustenta l'anomenada Societat del Coneixement.

Lamentablement, la implantació d'aquestes tecnologies no és uniforme en tot el territori de la Comunitat de les Illes Balears, cosa que incrementa

el risc de "fractura digital" a les zones més deprimides, des del punt de vista tecnològic.

Amb la finalitat d'evitar o minimitzar aquest risc, i donada la possibilitat de disposar d'ajudes europees la Direcció General de Desenvolupament

Tecnològic del Govern Balear, (DGDT) requereix disposar d'una anàlisi i diagnòstic de la situació actual en matèria d'infraestructures de teleco-

municacions, identificar les millores més apressants, així com definir un pla d'acció.

La complexitat de les infraestructures de telecomunicacions, donada la dispersió geogràfica de les illes, dels seus municipis, de la mida del territori

a cobrir, la complexitat intrínseca de l'operativa,... fa necessari abordar aquesta anàlisi de manera metodològica.

El present document conté el resultat de l'Estudi tècnic per a l'anàlisi i identificació de millores en les infraestructures de telecomunicacions de la

Comunitat de les Illes Balears.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

2

1.1 OBJECTIUS I ABAST

L'objectiu principal de l'Estudi és realitzar una anàlisi i diagnòstic de la situació actual en matèria d'infraestructures de telecomunicacions de la

Comunitat de les Illes Balears, identificar les millores més urgents, així com definir un pla d'acció a curt i mitjà termini.

L'abast de la proposta se centra en les infraestructures de transmissió de dades i accés a internet, que permetin:

Satisfer la demanda existent a la Comunitat, tant de Grans empreses, com de PIMES, com dels usuaris "domèstics".

Facilitar i fer viable la competència efectiva en el mercat ja sigui amb l'entrada de nous operadors, nous proveïdors de serveis TIC, com

potenciar la d'operadors ja consolidats.

Queden fora de l'abast de l'Estudi:

Serveis de comunicacions de veu fixa, Serveis de comunicacions mòbils, Serveis de radiodifusió, així com els Serveis de comunicacions

corporatives del Govern Balear i Consells Insulars.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

3

1.2 METODOLOGIA

Els treballs realitzats s'emmarquen en la Fase I - Planificació/Estudi del cicle de vida dels projectes de telecomunicacions:

La Fase I contempla les següents etapes:

ETAPA I.1 - Organització.

ETAPA I.2 - Identificació i anàlisi de la situació actual.

ETAPA I.3 - Anàlisi de necessitats/demanda futura.

ETAPA I.4 - Estratègia tecnològica.

ETAPA I.5 - Pla d'acció.

A continuació es presenten els resultats de cadascuna de les etapes.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

4

1.3 CALENDARI

Donada la canviant situació en matèria d'infraestructures de telecomunicacions de Banda Ampla a les Illes Balears és important esmentar que els

treballs s'han realitzat entre els mesos d'octubre 2016 - gener 2017

A la fi de 2016, la SESIAD va sotmetre a consulta dels agents implicats, la relació de ESP’s d'Espanya, i per tant les de les Illes Balears, en què, d'a-

cord amb la informació disponible a la pròpia SESIAD ja existeix cobertura de xarxes de banda ampla de nova generació i que per tant han de ser

excloses de la consideració de "zones blanques NGA". Està previst que a finals de febrer – març es disposi de la nova classificació del 2017, pel que

en aquest estudi no s’ha inclòs l’ultima versió.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

5

2. IDENTIFICACIÓ I ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL

L'objectiu principal de l'etapa és identificar i analitzar la situació actual en matèria de les infraestructures de telecomunicacions, objecte de l'a-

bast, a la Comunitat de les Illes Balears, en tots els seus eixos.

2.1 PRINCIPALS DADES DE LES ILLES BALEARS

2.1.1 POBLACIÓ

La Comunitat de les Illes Balears té una població de 1.103.442 habitants censats, distribuïts en 597 entitats significatives de Població, a partir d'a-

ra ESP’s:

100.000-500.000

50.000-75.000

20.000-35.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100

ESP 1 1 4 7 26 59 60 86 187 166

Població 297.267 49.444 101.334 93.795 174.755 182.985 89.878 58.465 49.711 5.808

Població/mitjana 297.267 49.444 25.334 13.399 6.721 3.101 1.498 680 266 35

% ESP 0,17% 0,17% 0,67% 1,17% 4,36% 9,88% 10,05% 14,41% 31,32% 27,81%

% Població 26,94% 4,48% 9,18% 8,50% 15,84% 16,58% 8,15% 5,30% 4,51% 0,53%

Acumulat 100,00% 73,06% 68,58% 59,40% 50,90% 35,06% 18,48% 10,33% 5,03% 0,53%

Notar que el 35% de la població resideix en ESP’s de menys de 5.000 habitants, i que gairebé el 20% de la població resideix en ESP’s de menys de

2.000 habitants.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

6

Si comparem amb la mitjana d'Espanya, observem que el nivell de dispersió de la població a les Illes Balears és superior a la mitjana d'Espanya

POBLACIÓ ESPA-

NYA % S/TOTAL % S/TOTAL (*)

POBLACIÓ ILLES

BALEARS % S/TOTAL % S/TOTAL (**)

MADRID 3.141.991 6,7% BARCELONA 1.604.555 3,4% 500,000-1.000.000 2.714.150 5,8% 6,5%

100.000-500.000 10.979.122 23,5% 26,2%

297.267 27% 50000-100,000 5.961.547 12,8% 14,2%

49.444 4% 6%

10.000-50.000 12.516.217 26,8% 29,9%

195.129 18% 24%

5000-10000 3.871.778 8,3% 9,2%

174.755 16% 22%

1000-5000 4.378.121 9,4% 10,5%

272.863 25% 34%

<1.000 1.456.901 3,1% 3,5%

113.984 10% 14%

TOTAL 46.624.382 46.624.382 41.877.836

1.103.442 1.103.442 806.175

(*) Sense comptar Madrid ni Barcelona

(**) Sense comptar Palma

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

7

Analitzant per tipologies d'ESP’s, obtenim:

100.000-500.000

50.000-75.000

20.000-35.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100 TOTALS

Capitals de Municipi 1 1 4 3 13 22 12 5 6

67 11,2%

Població 297.267 49.444 101.334 40.407 90.655 71.531 18.658 3.632 1.741

674.669 61,1%

Població/mitjana 297.267 49.444 25.334 13.469 6.973 3.251 1.555 726 290 % Població s/total 26,94% 4,48% 9,18% 3,66% el 8,22% 6,48% 1,69% 0,33% 0,16% Acumulat 61,14% 34,20% 29,72% 20,54% 16,88% 8,66% 2,18% 0,49% 0,16% 0,00%

altres entitats 0 0 0 4 13 32 19 54 117 102 341 57,1%

Població 0 0 0 53.388 84.100 98.925 28.408 37.734 29.445 3.893 335.893 30,4%

Població/mitjana

13.347 6.469 3.091 1.495 699 252 38

% Població s/total

4,84% 7,62% 8,97% 2,57% 3,42% 2,67% 0,35%

Acumulat

30,44% 25,60% 17,98% 9,02% 6,44% 3,02% 0,35%

disseminat

5 29 27 64 64 189 31,7%

Població

12.529 42.812 17.099 18.525 1.915 92.880 8,4%

Població/mitjana

2.506 1.476 633 289 30

% Població s/total

1,14% 3,88% 1,55% 1,68% 0,17%

Acumulat

8,42% 7,28% 3,40% 1,85% 0,17%

Les Illes Balears tenen 67 municipis, amb les seves corresponents capitals, que concentren el 61% de la població. D'aquesta, el 27% de la població

resideix a la ciutat de Palma.

Notar que prop del 32% de la població, és a dir gairebé 93.000 habitants, resideix a ESP’s del tipus "disseminat", tot i això el nivell de "dissemina-

ció" no és homogeni en totes les illes:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

8

Capitals de Municipi Altres entitats Disseminat Total

Població % S/total Illa Població % S/total Illa Població % S/total Illa

MALLORCA 526.221 61,3% 277.245 el 32,3% 54.847 6,4% 858.313

MALLORCA SENSE PALMA

228.954 el 40,8% 277.245 49,4% 54.847 9,8% 561.046

MENORCA 69.032 74,0% 18.505 19,8% 5.776 6,2% 93.313

EIVISSA 77.953 55,6% 36.705 26,2% 25.613 18,3% 140.271

FORMENTERA 1.463 12,7% 3.438 29,8% 6.644 el 57,5% 11.545

TOTAL 674.669 61,1% 335.893 30,4% 92.880 8,4% 1.103.442

Menorca és l'illa amb un percentatge inferior de població en ESP’s de tipus disseminat mentre que Formentera és la població amb més percentat-

ge.

Posteriorment, veurem certa correlació amb el nivell de desplegament de xarxes fixes de Banda Ampla.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

9

2.1.2 EMPRESES

Per a la realització del present Estudi s'han diferenciat les empreses de les Illes Balears en dos grans grups: Grans empreses i PIMES.

Pel que fa a les Grans Empreses, és el conjunt de les 250 empreses més grans de les Illes Balears, amb facturacions des de 10 M € fins a més de

1.500 M €.

Exceptuant les dedicades a "utilities" (energia i aigua) les 70 primeres estan relacionades amb el món del turisme.

La mitjana de treballadors és 230, si bé, en molts dels casos, en Illes Balears només es troba una mínima part dels mateixos.

Quant a la distribució no és uniforme, concentrant-se el gran pes de les mateixes a Mallorca:

GRANS EMPRESES

Empreses % S/total Balears

MALLORCA 214 85,6%

MENORCA 11 4,4%

EIVISSA 25 10,0%

FORMENTERA 0 0,0%

TOTAL 250 100%

A Mallorca, es concentren en la mateixa capital Palma, Llucmajor, Mancaor, Calvià, Alcúdia, Marratxí, Inca.

A Eivissa, es concentren a la mateixa capital.

A Menorca, es concentren a Maó i Alaior.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

10

Pel que fa a les PIMES, aquestes s'han classificat en:

Tipus B: Bars i restaurants, amb una mitjana entre 1 - 2 treballadors.

Tipus M: Empreses dedicades a: Agricultura, Pesca, Extractives, Manufactureres, Construcció, Immobiliàries, Comerç. El nombre de treballa-

dors mitjà és de 6,5.

Tipus A: Empreses dedicades a: Petites utilities (energia i aigua), Transport, Hosteleria, Informàtica, Finances i Assegurances, Despatxos pro-

fessionals, Serveis, Oci. El nombre de treballadors mitjà és d'11.

EMPRESES TIPUS B EMPRESES TIPUS M EMPRESES TIPUS A TOTAL

Empreses % S/total Balears Empreses % S/total Balears Empreses % S/total Balears Empreses % S/total Balears % S/Població

MALLORCA 4.904 9,9% 16.803 33,8% 17.495 35,2% 39.202 78,8% 77,8%

MENORCA 629 1,3% 1.829 3,7% 1.343 2,7% 3.801 7,6% 8,5%

EIVISSA 1.318 2,7% 2.554 5,1% 2.348 4,7% 6.220 12,5% 12,7%

FORMENTERA 194 0,4% 150 0,3% 154 0,3% 498 1,0% 1,0%

TOTAL 7.045 14,2% 21.336 42,9% de 21.340 42,9% de 49.721 100% 100%

Com posteriorment veurem, les necessitats de serveis de telecomunicacions de banda ampla, estan relacionades amb la tipologia:

B - Baixes, M - Mitjanes i A - Altes.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

11

Finalment, indicar que algunes d'aquestes empreses, s'ubiquen en polígons, que han de tenir-se en compte per avaluar les necessitats de teleco-

municacions de banda ampla, atès que són potencials grans usuaris.

La taula adjunta presenta els Polígons per illa:

POLÍGONS

Polígons % S/total Balears

MALLORCA (*) 17 60,71%

MENORCA 7 25,00%

EIVISSA 3 10,71%

FORMENTERA 1 3,57%

TOTAL 28 100%

(*) Dels quals 5 es situen en el municipi de Palma

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

12

2.1.3 CENTRES DE LES AAPP 'S

Centres del Govern de les Illes Balears:

El Govern dels Illes Balears disposa d'uns 98 centres. Si bé la xarxa del Govern queda explícitament fora d'aquest Estudi, en cal conèixer les necessitats dels seus amples de banda per conèixer les neces-sitats agregades entre les Illes. Tots els centres del Govern s'han tipificat com a Tipus A, és a dir amb necessitats altes de serveis de telecomunicacions de Banda Ampla. Centres dels Consells Insulars Cadascun dels Consells Insulars disposa d'un conjunt de centres en cadascuna de les Illes. Els centres dels Consells Insulars s'han tipificat en base als següents criteris:

Tipus B: Refugis de muntanya, Pisos tutelats, Llars d'acollida,...

Tipus M: "Escoletes", Poliesportius,...

Tipus A: Seu Consell, Oficines Consell, Biblioteques....

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

13

Centres dels Ajuntaments Els centres dels ajuntaments s'han dimensionat a partir d'experiències prèvies i d'acord amb la següent taula, per volumetria de població:

TIPUS

CENTRE 100.000-500.000

75000-100,000

50.000-75.000

35.000-50.000

20.000-35.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000

1000-2000

500-1000 100-500 <100

Administració A 11 9 8 7 4 3 1 1 1 1 1 1

Centres Culturals A 16 7 6 4 2 2 1 1 1 1

Centre esportius M 7 5 4 3 2 1 1 1 1

Biblioteques A 4 3 2 2 1 1 1 1 1

Seguretat i Protecció Civil A 2 2 2 1 1 1 1 1

Social A 12 7 3 2 1 1 1

Altres M 3 5 3 2 1 1

Mercats A 15 2 4 1 1 1

Empreses municipals i orga-nismes autònoms

A 6 5 3 2 2 1 1

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

14

A partir dels criteris anteriors s'obté la següent taula de dimensionament:

CENTRES CAIB CONSELL INSULAR AJUNTAMENTS

TIPUS A TIPUS M TIPUS B TIPUS A TIPUS M

MALLORCA 75 54 5 3 930 139

MENORCA 12

157 15

EIVISSA 11 17 8 5 166 23

FORMENTERA 0

25 4

TOTAL 98 71 13 8 1.278 181

Nota: Pendents dels centres del Consell Insular de Menorca

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

15

2.1.4 CENTRES SANITARIS

Per la seva especial rellevància pel que fa a necessitats de serveis de banda ampla, els centres sanitaris es detallen a part:

HOSPITALS Centres de Salut Unitats Bàsiques

de Salut Residències

MALLORCA 8 45 87 21

MENORCA 1 5 6 7

EIVISSA 1 7 8 1

FORMENTERA 1 1 0 0

TOTAL 11 58 101 29

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

16

2.1.5 CENTRES EDUCATIUS

Per la seva especial rellevància pel que fa a necessitats de serveis de banda ampla, els centres educatius es detallen a part:

Escoletes CEIP IES Universitats col·legis privats Altres

MALLORCA 24 117 50 2 33 3

MENORCA 4 15 7 1 5 1

EIVISSA 2 26 11 1 2 1

FORMENTERA 0 1 1 1 0 0

TOTAL 30 159 69 5 40 5

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

17

2.2 INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS

En aquest apartat es presenta un resum de les infraestructures de telecomunicacions de les Illes Balears. Atès que durant els anys 2015 i 2016 s'han produït/s'estan produint, a les Illes Balears, canvis rellevants en el desplegament d'infraestructures d'accés de banda ampla, es presenta la següent informació:

Cobertura xarxes fixes de Banda Ampla 2015

Desplegament d'infraestructures 2016

Situació prevista a l'any 2020

Operadors i Competència

Connectivitat entre Illes

Altres infraestructures

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

18

2.2.1 COBERTURES XARXES FIXES DE BANDA AMPLA 2015

Les taules adjuntes presenten l’informació publicada per la Secretària d'Estat de de la Societat de la informació i Agenda Digital (SESIAD) en el primer trimestre del 2016, relativa al nivell de cobertura de banda ampla amb diferents tipologies: Es marquen en vermell, aquells nivells clarament inferiors a la mitjana nacional:

TIPUS DE MUNICIPI > 500.000 100.000-500.000

50000-100,000

20.000-50.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100

Cobertura ADSL 2 Mbps per Municipi - Ref Nacional 96,90% 92,00% 89,70% 88,50% 88,20% 89,80% 87,10% 84,20% 80,50% 61,20% 32,90%

Mallorca - 95,00% 85,00% 89,63% 86,88% 93,48% 91,83% 95,00% 89,51% 78,52% -

Menorca - - - 90,07% 84,73% 95,00% 95,00% - - - -

Eivissa - - - 78,69% - 75,00% - - - - -

Formentera - - - - 65,00% - - - - - -


50000-100,000

20.000-50.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100

Cobertura ADSL 10 Mbps per Municipi - Ref Nacional 75,10% 70,30% 69,90% 72,00% 73,80% 76,70% 77,00% 71,60% 63,10% 39,00% 14,30%

Mallorca - 75,00% 65,00% 67,79% 63,25% 84,69% 87,50% 74,21% 57,92% 52,04% -

Menorca - - - 79,93% 59,71% 95,00% 95,00% - - - -

Eivissa - - - 52,09% - 45,00% - - - - -

Formentera - - - - 35,00% - - - - - -

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

19


50000-100,000

20.000-50.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100

Cobertura VDSL per Municipi - Ref Nacional 11,20% 10,60% 10,70% 10,70% 11,70% 13,00% 15,20% 20,20% 21,30% 15,40% 4,50%

Mallorca - 15,00% 5,00% 5,00% 8,15% 17,82% 21,37% 23,44% 17,80% 40,28% -

Menorca - - - 5,00% 13,58% 25,00% 45,00% - - - -

Eivissa - - - 8,69% - 15,00% - - - - -

Formentera - - - - 5,00% - - - - - -


50000-100,000

20.000-50.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100

Cobertura HFC per Municipi - Ref Nacional 64,90% 82,50% 53,30% 41,80% 28,20% 19,60% 6,70% 2,70% 0,50% 0,10% 0,00%

Mallorca - 85,00% 45,00% 49,39% 22,24% 33,78% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% -

Menorca - - - 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% - - - -

Eivissa - - - 0,00% - 0,00% - - - - -

Formentera - - - - 0,00% - - - - - -

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

20


50000-100,000

20.000-50.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100

Cobertura FTTH per Municipi - Ref Nacional 95,70% 85,80% 72,00% 42,10% 22,40% 11,10% 3,00% 1,30% 0,80% 0,20% 0,00%

Mallorca - 85,00% 35,00% 14,53% 27,43% 5,00% 8,77% 0,00% 0,00% 0,00% -

Menorca - - - 59,50% 28,90% 5,00% 5,00% - - - -

Eivissa - - - 43,60% - 5,00% - - - - -

Formentera - - - - 0,00% - - - - - -


50000-100,000

20.000-50.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100

Cobertura Sense Fils 2 Mbps per Municipi -

Ref Nacional 42,40% 59,30% 62,90% 53,70% 58,00% 50,50% 51,30% 48,00% 53,50% 60,00% 58,00%

Mallorca - 65,00% 75,00% 90,03% 89,28% 88,52% 82,28% 92,43% 54,40% 5,00% -

Menorca - - - 95,00% 95,00% 95,00% 95,00% - - - -

Eivissa - - - 45,42% - 5,00% - - - - -

Formentera - - - - 0,00% - - - - - -

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

21


50000-100,000

20.000-50.000

10.000-20.000

5000-10000

2000-5000 1000-2000 500-1000 100-500 <100

Cobertura Sense Fils 30 Mbps per Municipi -

Ref Nacional 6,90% 6,30% 9,10% 8,40% 6,90% 5,10% 3,20% 1,20% 1,30% 0,30% 0,80%

Mallorca - 5,00% 15,00% 25,15% 5,00% 13,53% 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% -

Menorca - - - 0,00% 0,00% 0,00% 0,00% - - - -

Eivissa - - - 34,53% - 5,00% - - - - -

Formentera - - - - 0,00% - - - - - -

Com a resum, la SESIAD del MINETAD presenta les següents dades:

Balears Ref Nacional Dif (punts)

2 Mbps 95% 97% 2,000

10 Mbps 84% el 88% 4,000

30 Mbps 65% el 71% 6,000

100 Mbps 59% el 66% 7,000

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

22

Així mateix, la SESIAD presenta els següents mapes de cobertura de xarxes fixes, segons amples de banda, a finals del 2015:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

23

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

24

2.2.2 DESPLEGAMENT D'INFRAESTRUCTURES 2016

Durant l’any 2016, s’ha produït un important desplegament de xarxes FTTH en la majoria de municipis de les Illes Balears, semblant predictible que si s’ha iniciat el desplegament en un municipi, s’anirà ampliant a totes les seves entitas a mesura que la demanda i l pla de despegament ho permetin.

2.2.3 SITUACIÓ PREVISTA ANY 2020

A la fi de 2016, en concret el dia 28 de novembre de 2016, la SESIAD va sotmetre a consulta dels agents implicats, la relació d'ESP’s d'Espanya, i per tant les dels Illes Balears, en què, d'acord amb la informació disponible a la pròpia SESIAD ja existeix cobertura de xarxes de banda ampla de nova generació i que per tant han de ser excloses de la consideració de "zones blanques NGA". S'entén per xarxes de banda ampla de nova generació les xarxes amb accessos FTTH o HFC amb Docsis 3.0. A partir de les dades publicades per la SESIAD, i després de contrastar-la amb diferents operadors, s'obté que la previsió de cobertura de les Illes Balears al 2020 és la que figura en el quadre adjunt:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

25

TOTAL ILLES BALEARS SENSE COBERTURA NGA 2016

POBLACIÓ HABITATGES LLARS POBLACIÓ % HABITATGES LLARS

MALLORCA 858.313 457.990 335.278 141.568 16,49% 75.540 55.300

MENORCA 93.313 49.791 36.450 24.612 26,38% 13.132 9.614

EIVISSA 140.271 74.847 54.793 19.327 13,78% 10.312 7.550

FORMENTERA 11.545 6.160 4.510 11.545 100,00% 6.160 4.510

TOTAL 1.103.442 588.788 431.031 197.052 17,86% 105.144 76.974



MALLORCA 858.313 457.990 335.278 84.745 9,87% 45.219 33.103

MENORCA 93.313 49.791 36.450 2.029 2,17% 1.083 793

EIVISSA 140.271 74.847 54.793 10.375 7,40% 5.536 4.052

FORMENTERA 11.545 6.160 4.510 11.545 100,00% 6.160 4.510

TOTAL 1.103.442 588.788 431.031 108.694 9,85% 57.998 42.458

(*) Dades SESIAD (2016). En les dates en què s'ha realitzat el treball, encara no estan disponibles les dades del 2017

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

26

Com es pot observar en el període 2015 - 2020 està prevista una reducció de la població sense cobertura NGA del 40% (2015), al 20% (2016) i al 10% el 2020. A continuació es presenten sobre mapa les zones sense cobertura. L'Annex I presenta la relació d'ESP’s sense cobertura NGA

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

27

A Formentera la cobertura NGA 2020 és nul·la

(*) A les figures es posicionen, segons coordenades de cada ESP, una circumferència amb un radi relacionat amb la població coberta. Amb l'objecte que les imatges siguin visualment explicatives el radi es calcula mitjançant la funció:

R = ℎ𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠

𝐶· 10 (𝑎 𝑜𝑛 𝐶 = max_ℎ𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠 )

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

28

Si comparem les imatges anteriors amb les imatges de la situació de desplegament FTTH a 2015, observem una notable millora, si bé a Mallorca, Eivissa i Formentera es repeteixen les zones amb problemes de cobertura.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

29

2.2.4 OPERADORS I COMPETÈNCIA

Els principals operadors que ofereixen serveis finals de banda ampla en cadascuna de les Illes Balears són:

MALLORCA

Operador Serveis Tecnologia

Movistar (Telefònica) Accés a internet > 100 Mbps FTTH

Vodafone - ONO Accés a Internet > 100 Mbps HFC

Empreses FO

Palma de Mallorca, Manacor, Felanitx, Campos, Inca, Lloseta, Binissalem, Sa Pobla, Santa Margalida, Muro

ORANGE – Jazztel Accés a Internet > 100 Mbps FTTH

Palma de Mallorca, Manacor, Felanitx, Campos, Inca, Lloseta, Binissalem, Sa Pobla, Santa Margalida, Muro

IB-RED Accés a Internet 4 Mbps – 24 Mbps 4G/WiMAX/FTTH

Solucions professionals 10/10 a Palma

Parc Bit fins 200/200 amb FTTH

FIWIB (WiFi Baleares) Accés a internet Radio

Residencial (5 GHz) 6 Mbps – 12 Mbps

Premiunm (3,5 GHz) 10 Mbps – 24 Mbps

CONECTA BALEAR (SCIP) Accés a Internet 30/50/100 Mbps

El Gas – Sóller Accés a Internet 30/50/100 Mbps FTTH

Accés a Internet Radio 5 GHz

INFO Telecom

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

30

MENORCA


Movistar (Telefònica) Accés a Internet > 100 Mbps FTTH

FIBRALINK Accés a Internet Maó /Ferreries 20 Mbps FTTH/Coax

Accés a Internet 6 – 10 Mbps Wimax

IB-RED Accés a Internet 4 – 24 Mbps 4G/WiMAX

INFO Telecom Accés a Internet FTTH

Accés a Internet 4 – 16 Mbps Wimax - Consell

EIVISSA


Movistar/Telefònica Accés a Internet > 100 Mbps FTTH

ORANGE-Jazztel Accés a Internet > 100 Mbps – Només a Eivissa capital FTTH

SERVIMAN Accés a Internet 3 – 50 Mbps Radio

EURONA

FIWIB (WIFI Balears) Accés a Internet Radio

Residencial (5 GHz) 6 – 12 Mbps

Premium (3,5 GHz) 10 – 24 Mbps

FORMENTERA


IB-RED Accés a Internet 4 – 24 Mbps 4G/WiMax

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

31

2.2.5 CONNEXIÓ ENTRE ILLES I AMB LA PENÍNSULA

Una de les conseqüències intrínseques a la insularitat és precisament l'aïllament de cadascuna de les Illes, així com l'aïllament respecte a la "resta del món" La connectivitat entre Illes i entre Illes i la Península es suporten sobre cables submarins de Movistar, Islalink i REINTEL (Red Eléctrica) que con-necten les Illes amb València, Barcelona i Argèlia. Tanmateix les illes estan interconectades per una fibra entre Mallorca i Eivissa, dues entre Mallor-ca i Menorca i una entre Eivissa i Formentera.

REINTEL té previst instal·lar properament dos nous cables submarins entre: Mallorca i Menorca, i entre Eivissa i Formentera.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

32

2.2.6 ALTRES INFRAESTRUCTURES

En aquest apartat es presenten altres infraestructures públiques o privades que no siguin d’operadores de serveis relacionades amb l'abast d'a-quest estudi.

2.2.6.1 MALLORCA

Consell Insular de Mallorca Segons informació del Consell Insular de Mallorca, només hi ha canalitzacions en els trams d'autopista. Veure mapa adjunt.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

33

No obstant això, segons el Consell Insular de Mallorca:

En alguns trams els tubs estan sent utilitzats/estan reservats per a la pròpia explotació de l'autopista, no disposant-de tubs lliures.

No pot assegurar-se la continuïtat de tubs lliures en tots els trams.

Ferrocarril de Sóller Ferrocarril de Sóller opera el servei ferroviari entre Palma - Sóller - Port de Sóller. El traçat entre Palma (Plaça Espanya) i Sóller és de 27,3 km. Actualment, aquest tram no disposa de FO paral·lela a la via. El cost de desplegament ha estat estimat entre 600.000 € i 800.000 €

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

34

El plànol adjunt presenta el traçat de les infraestructures de les línies ferroviàries de SFM i Ferrocarril de Sóller, conjuntament amb les zones sense cobertura NGA:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

35

Operadors de transport: A l'illa de Mallorca hi ha dos operadors que ofereixen lloguer de FO a tercers operadors: REINTEL (RREE) i SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca):

REINTEL El plànol adjunt presenta el traçat de la infraestructura de FO que REINTEL té a l'illa de Mallorca

Segons informació facilitada per REINTEL, es disposen de com a mínim 12 parells lliures en cada tram.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

36

El plànol adjunt presenta el traçat de les infraestructures de FO de REINTEL conjuntament amb les zones sense cobertura NGA:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

37

SFM Serveis Ferroviaris de Mallorca, SFM opera el servei ferroviari de Palma a Inca/Manacor/Sa Pobla Hi ha una xarxa de FO utilitzada per a l'explotació del servei ferroviari i amb una capacitat vacant que es lloga en règim de FO fosca. Les estacions en què és possible connexió a la xarxa de FO són (*):

- Palma: Plaça Espanya, Son Fuster, Verge de Lluc, Pont d'Inca, Pont d'Inca Nou

- Marratxí: Poligono, Marratxí

- Santa Maria del Camí

- Consell/Alaró

- Binissalem

- Lloseta

- Inca

- Inca - Sa Pobla; Llubí, Muro, sa Pobla

- Inca - Manacor: Sineu, Petra, Manacor

La disponibilitat de FO lliures per llogar a tercers depèn dels diferents trams. SFM té previst seguir invertint en incrementar l'estesa de FO, així com establir rutes de backup.

(*) Nota: El fet que SFM disposi de FO en aquestes poblacions, no equival a que aquestes poblacions disposin de desplegament FTTH.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

38

El plànol adjunt presenta el traçat de les infraestructures de les línies ferroviàries de SFM, Ferrocarril de Sóller i FO de REINTEL conjuntament amb les zones sense cobertura NGA:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

39

2.2.6.2 MENORCA

Consell Insular de Menorca El Consell Insular de Menorca ha dut a terme les següents iniciatives, en els últims anys:

L'any 2010 va iniciar el desplegament d'una xarxa WiMAX amb 16 estacions base, amb una cobertura del 85% del territori.

Les estacions base estan interconnectades mitjançant radioenllaços. La xarxa està en funcionament des de març de 2011.

Actualment aquesta xarxa és explotada per l'empresa INFO TELECOM, amb un contracte de 7 + 2 anys.

La xarxa té uns 850 clients, entre organismes de l'administració, empreses i residents.

Actualment, s'ofereixen tres paquets: 4/2 Mbps, 10/5 Mbps i 16/8 Mbps.

Des de l'any 2015, les poblacions d'Alaior, Ciutadella, Ferreries, Maó, es Mercadal, Sant Lluís, Es Castell, Es Migjorn, Sant Climent i Fornells

disposen d'una infraestructura de canalitzacions de 72 km i 1.325 arquetes que cobreixen la pràctica totalitat del territori d'aquestes

poblacions.

La canalització realitzada, amb un cost de 4 M € (IVA inclòs), té 6 tubs. Alguns dels tubs estan reservats per a lloguer a tercers, sense perjudici

de les obligacions del Consell en matèria de convenis estatutaris. El preu de lloguer està pendent d'aprovació.

Actualment, la xarxa interconnecta 72 seus de AAPP 's, mitjançant 45 km FO, que transcorren per les canalitzacions esmentades.

La interconnexió de les xarxes/infraestructures de cada població es realitza mitjançant radioenllaços d'1 Gbps i circuit de 300 Mbps de

Movistar (Telefónica).

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

40

En un futur, any 2020, estarà finalitzada l’instal·lació de tubs (3 - 6 tubs, depenent dels trams) per la carretera que uneix les poblacions de

Ciutadella, Ferreries, es Mercadal, Alaior, Maó, Sant Lluís i Es Castell.

La figura adjunta mostra la cobertura de la xarxa de canalitzacions del Consell Insular de Menorca, que podrien ser utilitzades per tercers

operadors (Pendent d'aprovació):

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

41

Operadors de transport: A l'illa de Menorca hi ha un operador que ofereixen lloguer de FO a tercers operadors: REINTEL (RREE)

REINTEL El plànol adjunt presenta el traçat de la infraestructura de FO que REINTEL té a l'illa de Menorca

Segons informació facilitada per REINTEL, es disposen de com a mínim de 12 parells lliures en cada tram.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

42

2.2.6.3 EIVISSA

Consell Insular d'Eivissa En general, la xarxa de carreteres d'Eivissa no disposa de tubs/canalitzacions vacants per desplegar FO seguint el traçat de les carreteres. Els nous projectes de carreteres si contemplen disposar infraestructures d'aquest tipus. Durant l'any 2016 el Consell Insular d'Eivissa ha realitzat un pre-projecte d'interconnexió del Consell amb els diferents Ajuntaments de l'Illa. REINTEL El plànol adjunt presenta el traçat de la infraestructura de FO que REINTEL té a l'illa d'Eivissa

Segons informació facilitada per REINTEL, es disposen de com a mínim de 12 parells lliures en cada tram.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

43

2.2.6.4 FORMENTERA

Addicionalment a la xarxa wifi desplegada pel Consell Insular de Formentera, http://www.consellinsulardeformentera.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=173&Itemid=157&lang=es el Consell ha desplegat canalitzacions urbanes que cobreixen aproximadament el 50% de les poblacions de Sant Francesc i Sant Ferran.

http://www.consellinsulardeformentera.cat/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=173&Itemid=157&lang=es

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

44

2.3 ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL

De les dades presentades, es deriven les següents conclusions:

Des del punt de vista demogràfic, el nivell de dispersió de la població de les Illes Balears és superior a la mitjana d'Espanya.

Així, per exemple, el 35% de la població resideix en nuclis de menys de 5.000 habitants, mentre que a la resta d'Espanya és de l'ordre del 14%. L'Illa

de Menorca és la que té el menor nivell de dispersió i l'illa de Formentera el màxim.

Des del punt de vista econòmic, l'activitat empresarial es concentra a l'illa de Mallorca, amb el 85% de les grans empreses i el 78,8% de les PIMES.

Així mateix, les grans empreses es concentren a les ciutats de:

Mallorca: Palma, Llucmajor, Manacor, Calvià, Alcúdia, Marratxí

Eivissa: Eivissa

Menorca: Maó i Alaior

El 26% del teixit empresarial te relació amb el sector turístic. El turisme genera prop del 45% del PIB de les Illes Balears. Com veurem més

endavant, el sector turístic demanda, cada vegada més serveis TIC.

Les deficients infraestructures de banda ampla han comportat, en ocasions, la pèrdua d'organitzar esdeveniments internacionals en alguns hotels,

o bé pagar alts costos econòmics per serveis bàsics d'accés a internet.

Fins a l'any 2015 el desplegament de xarxes fixes de banda ampla ha estat clarament inferior de la mitjana nacional.

El dèficit en infraestructures de xarxes de banda ampla fixa ha estat en part pal·liat pel desplegament de HFC, realitzat per l’antiga empresa ONO

en algunes poblacions de Mallorca, i en menor mesura, per les infraestructures ràdio desplegades per operadors locals.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

45

A més de les deficiències de cobertura "nominal" les infraestructures ADSL presenten limitacions reals de velocitat en bastantes zones del territori.

Aquestes limitacions es tradueixen en constants queixes en els usuaris/empreses entrevistades.

La taula adjunta, resum de la SESIAD, és prou eloqüent:

Addicionalment, a les limitacions de velocitat, era especialment preocupant a la fi de 2015, la situació del desplegament de xarxes NGA (FTTH/HFC).

Així mateix, el desplegament d'infraestructures no és homogeni ni per Illes, ni en cadascuna de les Illes. La figura adjunt presenta els nivells de

cobertura territorial d'ADSL/Ràdio fins a 10 Mbps i de FO de més de 100 Mbps en l'any 2015:

Balears Ref Nacional Dif (punts)

2 Mbps 95% 97% 2,000

10 Mbps 84% el 88% 4,000

30 Mbps 65% el 71% 6,000

100 Mbps 59% el 66% 7,000

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

46

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

47

Es pot veure que la dificultat orogràfica del terreny i la dispersió geogràfica de la població són factors que poden explicar, entre altres, els diferents nivells de cobertura:

Capitals de Municipi Altres entitats Disseminat Total

Població % S/total Illa Població % S/total Illa Població % S/total Illa

MALLORCA 526.221 61,3% 277.245 el 32,3% 54.847 6,4% 858.313

MALLORCA SENSE PALMA

228.954 el 40,8% 277.245 49,4% 54.847 9,8% 561.046

MENORCA 69.032 74,0% 18.505 19,8% 5.776 6,2% 93.313

EIVISSA 77.953 55,6% 36.705 26,2% 25.613 18,3% 140.271

FORMENTERA 1.463 12,7% 3.438 29,8% 6.644 el 57,5% 11.545

TOTAL 674.669 61,1% 335.893 30,4% 92.880 8,4% 1.103.442

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

48

Si bé el PIB per càpita no hauria, a priori, ser la dada que millor correlaciones amb la cobertura de xarxes de banda ampla, si comparem el % de cobertura de xarxes fixes per Comunitats Autònomes amb el PIB de les mateixes, obtenim la següent taula:

Comunitat Autònoma PIB per càpita 2015 > = 2 Mbps > = 10 Mbps > = 30Mbps > = 100Mbps

Madrid (Comunitat de) 31.812 1 99,43% 98,12% 1 93,80% 93,12% 1

País Basc 30.459 2 98,04% 92,50% 3 88,67% 87,61% 2

Navarra (Comunitat Foral) 28.682 3 98,71% 90,40% 5 74,26% 69,23% 6

Catalunya 27.663 4 99,04% 88,85% 8 72,63% 68,26% 7

Aragó 25.552 5 96,82% 89,08% 7 67,53% 60,41% 10

Rioja (La) 25.507 6 99,48% 95,84% 2 87,71% 71,16% 4

Balears (Illes) 24.394 7 95,05% 84,26% 12 64,96% 59,12% 11

Castella i Lleó 21.922 8 97,09% 84,06% 13 61,08% 53,67% 14

Cantàbria 20.847 9 92,93% 82,74% 15 66,90% 63,54% 9

Astúries (Principat de) 20.675 10 91,36% 82,90% 14 80,57% 79,33% 3

Comunitat Valenciana 20.586 11 96,80% 90,96% 4 77,45% 70,56% 5

Galícia 20.431 12 85,61% 69,26% 17 59,50% 56,10% 12

Canàries 19.900 13 89,38% 76,68% 16 53,18% 49,13% 15

Múrcia (Regió de) 18.929 14 97,25% 89,52% 6 77,85% 65,39% 8

Castella-la Manxa 18.354 15 96,34% 88,81% 9 44,41% 34,86% 16

Andalusia 17.263 16 97,17% 87,57% 11 62,82% 54,94% 13

Extremadura 16.166 17 97,61% 88,68% 10 46,40% 32,68% 17

Cal, per tant, analitzar el/els motius pels quals la Comunitat de les Illes Balears ha tingut aquests baixos nivells de cobertura de xarxes de banda

ampla en els últims cinc anys, amb l'objecte que aquests motius puguin minimitzar-se en un futur.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

49

A partir de l'any 2015, 2016 i 2017 s'observa una clara voluntat inversora per part d’alguns operadors desplegant xarxes FTTH en la major part del

territori de les Illes Balears, passant d'un 40% de població sense cobertura NGA en l'any 2015 a un 10% previst el 2020.

No obstant això, segueixen existint clares desigualtats entre Illes i dins d'elles:



MALLORCA 858.313 457.990 335.278 84.745 9,87% 45.219 33.103

MENORCA 93.313 49.791 36.450 2.029 2,17% 1.083 793

EIVISSA 140.271 74.847 54.793 10.375 7,40% 5.536 4.052

FORMENTERA 11.545 6.160 4.510 11.545 100,00% 6.160 4.510

TOTAL 1.103.442 588.788 431.031 108.694 9,85% 57.998 42.458


Si bé aquest esforç inversor es dóna en totes les CCAA, és a les Illes Balears on, conjuntament amb Catalunya i València es redueix en major

percentatge la població sense cobertura NGA.

La taula adjunta presenta les zones blanques corresponents als anys 2016 i 2017:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

50

Població

any 2016 any 2017 2016 - 2017

Zona Blanca Zona No

Blanca Zona Blanca

Zona No

Blanca % Reducció

ANDALUSIA 8.402.305 941.750 7.460.555 667.135 7.735.170

11,2% 88,8% 7,9% 92,1% 29,2%

ARAGÓ 1.325.385 260.753 1.064.632 201.915 1.123.470

19,7% 80,3% 15,2% 84,8% 22,6%

ASTÚRIES (PRINCIPADO D') 1.061.756 204.895 856.861 206.372 855.384

19,3% 80,7% 19,4% 80,6% de 0,0%

BALEARS (ILLES) 1.103.442 197.052 906.390 108.694 994.748

17,9% 82,1% 9,9% 90,1% 44,8%

CANÀRIES 2.104.815 569.916 1.534.899 399.275 1.705.540

27,1% 72,9% 19,0% 81,0% 29,9%

CANTÀBRIA 588.656 170.967 417.689 128.702 459.954

29,0% 71,0% 21,9% 78,1% 24,7%

CASTELLA I LLEÓ 2.494.790 860.919 1.633.871 820.921 1.673.869

34,5% 65,5% 32,9% 67,1% 4,6%

CASTELLA-LA MANXA 2.078.611 805.378 1.273.233 600.296 1.478.315

38,7% 61,3% 28,9% 71,1% 25,5%

CATALUNYA 7.518.903 1.291.781 6.227.122 607.405 6.911.498

17,2% 82,8% 8,1% 91,9% 53,0%

COMUNITAT VALENCIANA 5.004.844 470.909 4.533.935 248.054 4.756.790

9,4% 90,6% 5,0% 95,0% 47,3%

EXTREMADURA 1.099.632 442.688 656.944 444.337 655.295

40,3% 59,7% 40,4% 59,6% 0,0%

GALÍCIA 2.748.695 1.152.183 1.596.512 1.039.051 1.709.644

41,9% 58,1% 37,8% 62,2% 9,8%

MADRID (COMUNITAT DE) 6.454.440 205.403 6.249.037 142.374 6.312.066

3,2% 96,8% 2,2% 97,8% 30,7%

MÚRCIA (REGIÓ DE) 1.466.818 36.453 1.430.365 31.039 1.435.779

2,5% 97,5% 2,1% 97,9% 14,9%

NAVARRA (COMUNITAT FORAL) 640.790 162.102 478.688 129.215 511.575

25,3% 74,7% 20,2% 79,8% 20,3%

PAIS BASC 2.188.985 128.379 2.060.606 108.985 2.080.000

5,9% 94,1% 5,0% 95,0% 15,1%

RIOJA (LA) 319.002 15.117 303.885 14.630 304.372

4,7% 95,3% 4,6% 95,4% 3,2%

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

51

Un altre aspecte sorprenent, des de el punt de vista de la competència, és que en més del 50% de la població de les Illes Balears només

existeix/existirà el 2020 la xarxa de banda ampla NGA de Movistar (Telefónica), limitant-se la possibilitat de disposar d'operadors alternatius

únicament en determinades zones de les poblacions més importants:

Mallorca: Palma, Manacor, Felanitx, Campos, Inca, Lloseta, Binissalem, Sa Pobla, Santa Margalida, Muro, Calvià, Llucmajor, Marratxí,

Santa Maria del Camí.

Menorca: Maó, Ciutadella i Ferreries, amb operadors locals.

Eivissa: Eivissa

Referent a això, s'haurien de realitzar les següents reflexions:

Motius pels quals a l’arxipièlag, especialment a les illes menors, no hi hagi desplegament significatiu d’altres operadors d’ambit nacional,

havent-hi sols desplegaments d’operadors locals.

El Consell Insular de Menorca, molt actiu en aquest àmbit, ha contactat amb varis d’aquests operadors i els motius poden ser diversos:

- Manca de competència en l'accés a l'illa (manca de competència en els cables submarins)

- Mercat potencial insuficient.

- Prefereixen desplegar sobre infraestructures de Movistar (Telefónica) (NEBA).

- Estan prioritzant altres territoris davant de Menorca.

Aquestes conclusions són extrapolables a les altres illes de l’arxipièlag

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

52

Pel que fa a la connexió entre Illes i entre Illes i la Península:

Les Illes de Menorca i Formentera estan connectades únicament amb un cable submarí d'un únic operador, el que pot dificultar el

desplegament d'operadors alternatius.

Pel que s'ha dit anteriorment, no hi ha competència en aquest servei, de manera que els preus podien ser superiors a un escenari en

competència.

Addicionalment, l'illa de Formentera no disposa de sistema de back-up de capacitat similar, de manera que cada vegada que cau l'enllaç

submarí Eivissa - Formentera es produeix una degradació en els serveis a Formentera. De fet, algunes empreses a Formentera empren un

back-up via satel·lital per evitar els talls als sistemes economico-financers i de pagament al sector turístic.

Amb independència de si la capacitat dels actuals enllaços serà suficient per suportar la demanda futura, la vida útil prevista d'alguns d'ells

està apropant-se a la seva fi.

En els següents capítols analitzarem si les infraestructures actuals suportarien el tràfic generat pels més de 400.000 habitatges i les prop de

50.000 empreses en un horitzó de 10 anys.

Així mateix, hauríem de fer-nos la reflexió de si amb aquestes infraestructures de connectivitat, empreses tipus Amazon, Facebook,

WAPP... implantarien alguns dels seus centres/CPD en alguna localitat de les Illes Balears...

Està previst que la situació millori substancialment en 2020 amb la implantació d'un segon cable submarí entre Mallorca - Menorca de

REINTEL i un segon cable submarí entre Eivissa i Formentera, també de REINTEL, previst dins el Pla Energètic Nacional.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

53

Pel que fa a altres infraestructures a les Illes Balears, cal destacar:

REINTEL disposa d'un important desplegament de FO que pot oferir en mode "lloguer de fibra fosca" a tercers operadors. A l'illa de

Mallorca cobreix una àmplia part del territori.

El Consell Insular de Menorca disposa d'una important infraestructura d'una xarxa de canalitzacions en les 10 principals poblacions de

l'illa, i que en un futur completarà amb canalitzacions troncals paral·leles a les carreteres. Aquesta xarxa de canalitzacions està disponible

per a lloguer a tercers.

SFM disposa d'una xarxa de FO que pot oferir en mode lloguer de fibra fosca a tercers operadors.

Si resumim la problemàtica de la situació actual, amb horitzó 2020, veim quer tenim quatre vectors:

Xarxa d'Accés fins als usuaris finals.

Nivell de competència en xarxes d'accés.

Xarxa/Infraestructures troncals que permetin desplegament de Xarxa d'Accés.

Connectivitat amb "resta del món".

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

54

3. ANÀLISI DE LA DEMANDA FUTURA

L'objectiu principal de l'etapa és identificar i quantificar la demanda de serveis de telecomunicacions de banda ampla i d'accés a internet a cadas-

cuna de les illes i poblacions.

3.1 ESTIMACIÓ DEMANDA TRÀFIC USUARIS FINALS

En l'apartat anterior es van identificar i van situar per població els usuaris finals de serveis de telecomunicacions de Banda Ampla:

Usuaris domèstics.

Grans empreses.

PIMES, en funció de la seva tipologia.

Hotels.

Centres de les Administracions Públiques: Ajuntaments, Consells Insulars, Govern Balear.

Centres sanitaris.

Centres d'ensenyament.

3.1.1 ESTIMACIÓ DEMANDA TRÀFIC IP USUARIS FINALS EN 2015

L'estimació de la demanda de tràfic es realitza amb dos mètodes diferents:

Mètode 1 - Particularitzant per Illes Balears les dades agregades del tràfic a nivell nacional de l'any 2015.

Mètode 2 - A partir de l'agregació de les estimacions de tràfic unitàri i volumetria de cada un dels usuaris finals de les Illes Balears.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

55

Particularització de dades agregades

En l'anterior taula no hi figuren els tràfics corresponents ni a Hotels, ni a centres de l'Administració (Ajuntaments, Consell, Govern, Sanitat, Edu-

cació...)

ESP Balears Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Habitants 46.771.341 1.103.442 858.313 93.313 140.271 11.545

Llars 18.051.894 431.031 335.278 36.450 54.793 4.510

Vivendes 25.131.525 588.788 457.990 49.791 74.847 6.160

Empreses 3.186.900 49.721 39.202 3.801 6.220 498

Línies mòbils 39.000.000 920.098 715.699 77.808 116.964 9.627

83,4%

Línies fixes BA domèstiques 11.000.000 301.722 234.695 25.515 38.355 3.157

70,0%

Línies fixes BA empreses 2.550.000 39.784 31.368 3.041 4.977 398

80,0151%

Tràfic mobil (GBytes)/ mes - línia 0,771

Tràfic fixe (GBytes)/ mes - línia 51,800

Total Tràfic mòbil (GBytes)/ mes 30.069.000 709.396 551.804 59.990 90.179 7.422

Total Tràfic fixe (GBytes)/ mes 569.800.000 17.690.010 13.782.017 1.479.220 2.244.600 184.174

Total Tràfic (Gbytes)/ mes 18.399.406 14.333.821 1.539.210 2.334.779 191.596

Total Tràfic (Gbits)/mes 147.195.249 114.670.568 12.313.683 18.678.231 1.532.767

Ratio real/info 1,1 161.914.774 126.137.625 13.545.052 20.546.054 1.686.043

Total Gbits hora mitja 224.882 175.191 18.813 28.536 2.342

Total Gbits hora carregada (HC) 6,33 1.424.250 1.109.544 119.146 180.729 14.831

Total Gbps en HC 395,63 308,21 33,10 50,20 4,12

Total Tràfic fixes en HC (Gbps) 380,37 296,34 31,81 48,26 3,96

Total Tràfic mòbils en HC (Gbps) 15,25 11,86 1,29 1,94 0,16

AMPLES DE BANDA 2015

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

56

Si bé queden fora de l'abast les tecnologies mòbils de BA, cal una estimació de la volumetria de les mateixes per poder obtenir dades consolidades

de tràfic a nivell d'illes i d'illes amb la península.

Agregació de tràfics unitaris

A continuació, es presenten les estimacions de penetració, concurrència i velocitat mitjana dels diferents usuaris finals identificats:

DEMANDA RESIDENCIAL 2015

Factor concurrència 5%

Penetració internet (% de llars) 71%

Connexió mitjana (Mbps) 20

DEMANDA EMPRESARIAL

TIPUS MA TIPUS A TIPUS M TIPUS B

2015 2015 2015 2015

Factor concurrència 7% 6% 5% 5%

Penetració internet (% d'empreses) 100% 85% 70% 60%

Connexió mitjana (Mbps) 100 30 25 20

HOTELS Habitació Hotel

2015

Penetració internet (% d'hotels) 60%


Connexió mitjana (Mbps) 8,00

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

57

OFICINES CAIB TIPUS A

2015


Connexió mitjana (Mbps) 20,00

OFICINES CONSELL TIPUS A TIPUS M

2015 2015

Factor concurrència 5% 5%

Connexió mitjana (Mbps) 20,00 10,00

OFICINES AJUNTAMENTS

TIPUS A TIPUS M

2015 2015



CENTRES ENSENYAMENT

ESCOLETES CEIP IES UNIVERSITATS

2015 2015 2015 2015

Factor concurrència 5% 7,50% 7,5% 7,5%

Penetració internet (% de centres) 90% 100% 100% 100%

Connexió mitjana (Mbps) 20,00 50,00 50,00 200,00

CENTRES SANITARIS RESIDÈNCIES

AREA BÀSICA DE SALUT

CENTRE DE SA-LUT

HOSPITAL

2015 2015 2015 2015

Factor concurrència 5% 7,5% 7,5% 7,5%

Penetració internet (% de centres) 90% 100% 100% 100%


DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

58

PORTS

PORTS COMER-CIALS

PORTS ESPOR-TIUS

2015 2015


Connexió mitjana (Mbps) 40 30

Aplicant els anteriors criteris de tràfic sobre les volumetries de cada tipus d'usuaris, obtenim les següents dades agregades de tràfic:

2015

TOTAL Llars Empreses Hotels Ensenyament Sanitat

Administraci-ons Locals

Consells/CAIB Ports

MALLORCA (Gbps) 357,50 238,05 44,35 72,04 0,84 1,01 1,00 0,13 0,08

MENORCA (Gbps) 38,73 25,88 3,60 8,86 0,10 0,10 0,16 0,01 0,02

EIVISSA (Gbps) 72,48 38,90 6,29 26,81 0,14 0,12 0,18 0,02 0,01

FORMENTERA (Gbps) 5,30 3,20 0,41 1,63 0,00 0,03 0,03 0,00 0,00

TOTAL BALEARS (Gbps) 474,01 306,03 54,65 109,33 1,09 1,26 1,37 0,17 0,11

360,69

Notar que el tràfic corresponent a Llars i Empreses és de 360,69 Gbps, si sumem el tràfic estimat a la BA mòbil, de 15,25 Gbps, obtenim un total

de 376 Gbps, xifra de magnitud similar a l'obtinguda pel mètode anterior.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

59

3.1.2 ESTIMACIÓ EVOLUCIÓ DEMANDA 2015 - 2020

Analitzant les previsions realitzades en diferents treballs(*), es podria preveure que la demanda evolucionarà de la següent manera:

El tràfic IP cursat per xarxes fixes s'incrementarà entre 2 - 2,5 vegades i el tràfic IP cursat per mòbils s'incrementarà en 8 vegades. Tenir en

compte que, a Espanya, durant el període 2011 - 2015 el tràfic IP suportat per xarxes fixes ja es va multiplicar per 2 i entre 2012 - 2015 el tràfic

suportat per dispositius mòbils es va multiplicar per 2,5.

Aquest increment de tràfic es deu, bàsicament a:

BA fixa en llars:

Creixement de la penetració dels serveis de BA fixos a les llars.

Creixement de l'ús de serveis on line de vídeo, així com la major definició del mateix: SD, HD, FHD, UHD (4K). Aquest increment,

addicionalment, porta associat un increment del tràfic a l'hora carregada.

Increment dels jocs on-line,...

BA fixa empreses:

Increment de l'ús de serveis de videoconferència/comunicacions unificades en el lloc de treball.

Increment d'ús del cloud en les seves diferents modalitats.

BA mòbil:

Creixement del nombre de dispositius connectats.

Creixement del tràfic M2M, IOT,...

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

60

Com es pot veure a la taula adjunta, es pot preveure encara un recorregut addicional fins equiparar el tràfic amb països líders en la penetració i ús

d'internet com són Korea, Japó, EUA, Suècia:

Usuaris Internet% Dispositius/Connexions per capita Velocitat mitjana Mbps Tràfic mensual per càpita GB

2015 2020 2015 2020 2015 2020 2015 2020

Korea 93 95 6,7 12,2 58,7 97 64,8 114,1

Japó 81 89 6,5 11,9 56,4 96,8 27,3 75,6

EUA 89 93 7,3 12,3 26,1 52,1 71,6 165,2

Mitjana EU occidental 81 86 5,1 8,9 22,8 50,1 27,2 66,5

Suècia 95 99 5,6 8,5 42,9 84,9 49,4 103,2

Alemanya 81 89 5,4 9,5 27 55,7 22 54,6

França 89 92 5 9 20,2 50,9 25,8 59,4

Espanya 71 76 4 7,4 21,2 54,4 19,9 45,4

Font:Informe anual Cisco® Visual Networking Index ™ (VNI) Global Forecast and Service Adoption 2015-2020

Atès que desconeixem la data en què s’aconseguiran valors de tràfic equivalents a aquests països, a partir d'ara utilitzarem l'any 202X per referir-

nos a aquesta data.

(*) Fonts:

- Informe anual Cisco® Visual Networking Index ™ (VNI) Global Forecast and Service Adoption 2015-2020

- ITU world Telecommunication/ict indicators database

- CNMC - Informe Econòmic Sectorial de les Telecomunicacions i l'Audiovisual 2016

http://www.cisco.com/c/en/us/solutions/service-provider/visual-networking-index-vni/index.html?CAMPAIGN=VNI+2016&COUNTRY_SITE=us&POSITION=Press+Release&REFERRING_SITE=Cisco+page&CREATIVE=PR+to+VNI+web+page

http://www.cisco.com/c/en/us/solutions/service-provider/visual-networking-index-vni/index.html?CAMPAIGN=VNI+2016&COUNTRY_SITE=us&POSITION=Press+Release&REFERRING_SITE=Cisco+page&CREATIVE=PR+to+VNI+web+page

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

61

3.1.3 ESTIMACIÓ DEMANDA TRÀFIC IP USUARIS FINALS EN 2020

De la mateixa manera que en l'apartat 3.1.1 l'estimació de la demanda el 2020 es realitza mitjançant dos mètodes:

Mètode 1 - Particularitzant per Illes Balears les dades agregades del tràfic a nivell nacional de l'any 2020.

Mètode 2 - A partir de l'agregació de les estimacions de tràfic unitària i volumetria de cada un dels usuaris finals de les Illes Balears.

Particularització de dades agregades

De la mateixa manera que en la taula de l'apartat 3.1.1 no hi figuren els tràfics corresponents ni a Hotels, ni a centres de l'Administració (Ajunta-

ments, Consell, Govern, Sanitat, Educació,...)

ESP Balears Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Increment tràfic mòbils 8,500

Increment tràfic fixes 2,400

Total Tràfic mòbil (GBytes)/ mes 6.029.865 4.690.334 509.918 766.524 63.089

Total Tràfic fixes (GBytes)/ mes 42.456.025 33.076.841 3.550.128 5.387.039 442.017

Total Tràfic (Gbytes)/ mes 48.485.890 37.767.175 4.060.046 6.153.563 505.105

Total Tràfic (Gbits)/mes 387.887.117 302.137.399 32.480.369 49.228.506 4.040.843

Ratio real/info 1,1 426.675.829 332.351.139 35.728.406 54.151.356 4.444.928

Total Gbits hora mitja 592.605 461.599 49.623 75.210 6.174

Total Gbits hora carregada 6,33 3.753.167 2.923.459 314.278 476.331 39.099

Incremento hora carregada 2,30

Total Gbits hora carregada 8.632.284 6.723.956 722.839 1.095.562 89.927

Total Gbps en HC 2.398 1.868 201 304 25

Total Tràfic fixes en HC (Gbps) 2.099,7 1.635,8 175,6 266,4 21,9

Total Tràfico mòbils en HC (Gbps) 298,2 232,0 25,2 37,9 3,1

AMPLES DE BANDA 2020

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

62

Agregació de tràfics unitaris

A continuació, es presenten les estimacions de penetració, concurrència i velocitat mitjana dels diferents usuaris finals identificats a horitzó 2020:

DEMANDA RESIDENCIAL 2015 2020

Factor concurrència 5% 11,5%

Penetració internet (% de llars) 71% 76,0%

Connexió mitjana (Mbps) 20 48,0

DEMANDA EMPRESARIAL

TIPUS MA TIPUS A TIPUS M TIPUS B

2015 2020 2015 2020 2015 2020 2015 2020

Factor concurrència 7% 10% 6% 8% 5% 7% 5% 7%

Penetració internet (% d'empreses) 100% 100% 85% 90% 70% 80% 60% 70%

Connexió mitjana (Mbps) 100 240 30 72 25 60 20 48

HOTELS Habitació Hotel

2015 2020

Penetració internet (% d'hotels) 60% 75%



OFICINES CAIB TIPUS A

2015 2020


Connexió mitjana (Mbps) 20,00 48

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

63

OFICINES CONSELL TIPUS A TIPUS M

2015 2020 2015 2020


Connexió mitjana (Mbps) 20,00 48 10,00 24

OFICINES AJUNTAMENTS

TIPUS A TIPUS M

2015 2020 2015 2020


Connexió mitjana (Mbps) 20,00 48 10,00 24

CENTRES ENSENYAMENT

ESCOLETES CEIP IES UNIVERSITATS

2015 2020 2015 2020 2015 2020 2015 2020

Factor concurrència 5% 7% 7,50% 11% 7,5% 11% 7,5% 11%

Penetració internet (% de centres) 90% 100% 100% 99% 100% 99% 100% 100%

Connexió mitjana (Mbps) 20,00 48 50,00 120 50,00 120 200,00 480

CENTRES SANITARIS RESIDÈNCIES AREA BÀSICA DE SALUT CENTRE DE SALUT HOSPITAL

2015 2020 2015 2020 2015 2020 2015 2020

Factor concurrència 5% 7% 7,5% 11% 7,5% 11% 7,5% 11%

Penetració internet (% de centres) 90% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

Connexió mitjana (Mbps) 30 72 40 96 60 144 200 480

PORTS PORTS COMERCIALS PORTS ESPORTIUS

2015 2020 2015 2020



DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

64

Aplicant els anteriors criteris de tràfic sobre les volumetries de cada tipus d'usuaris, obtenim les següents dades agregades:

2020

Llars Empreses Hotels Ensenyament Salut

Administraci-ons Locals

Consells/Govern Ports

MALLORCA (Gbps) 1.863,2 1.406,56 162,75 283,64 2,81 3,40 3,35 0,44 0,28

MENORCA (Gbps) 202,5 152,92 13,34 34,87 0,34 0,34 0,55 0,04 0,06

EIVISSA (Gbps) 360,3 229,87 23,27 105,57 0,47 0,41 0,60 0,07 0,04

FORMENTERA (Gbps) 27,1 18,92 1,54 6,41 0,01 0,09 0,09 0,01 0,01

TOTAL BALEARS (Gbps) 2.453 1.808,3 200,9 430,5 3,6 4,2 4,6 0,6 0,4

2.009,16

Notar que el tràfic corresponent a Llars i Empreses és de 2.009 Gbps, si sumem el tràfic estimat a la BA mòbil, de 298 Gbps, obtenim un total de

2.307 Gbps, xifra de magnitud similar a l'obtinguda pel mètode anterior.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

65

Finalment, calculem el tràfic en data 202X un cop s'assoleixin els volums actuals de Korea, Japó, EUA o Suècia:

AMPLES DE BANDA 202X

Balears Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Total Gbps en HC Gbps

5.810 4.526 486 737 61

Total Tràfic fixos en HC (Gbps)

5.249 4.090 439 666 55

Total Tràfic mòbils en HC (Gbps)

561,3 436,6 47,5 71,4 5,9

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

66

3.2 ESTIMACIÓ DEMANDA TRÀFIC IP PER POBLACIÓ

A partir de la volumetria d'usuaris finals de cada tipus, i dels criteris unitaris establerts, es poden calcular les necessitats afegides per població i illa.

En l'Annex II es presenta el detall de tràfic IP fix per població en 2015

En l'Annex III es presenta el detall de tràfic IP fix per població estimat en 2020

Si definim una nova variable per a cada municipi, com la "densitat d'ample de banda per habitant”, calculada com ample de banda total requerit en el

municipi en 2020 dividit per nombre d'habitants (en Mbps per habitant), obtenim els següents resultats:

Mbps/habitant: > 1,75 <2,10 > 2,10 <2,5 > 2,5 <2,85 > 2,85 <3,25

Nombre de municipis 38 8 19 2

% De municipis 57% 12% el 28% 3%

població 281.562 472.441 324.495 24.944

% població 26% 43% el 29% 2%

La distribució de la demanda relativa per municipi no és uniforme, i hi ha una relació de 1:2 entre mínim i màxim.

El 26% de la població resideix en el 57% dels municipis amb menys densitat d'ample de banda per habitant.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

67

3.3 ESTIMACIÓ DEMANDA NO ATESA

La taula adjunta presenta la relació de municipis amb més del 50% de la seva població en zona blanca, les seves volumetries de població, llars, em-

preses,... afectats, així com els amples de banda agregats:


L'annex IV presenta la relació de tots els municipis.

Illa MunicipioPob. zona

blanca

% Pob zona

blanca

Total

PoblacióLlars Empreses Bars/ Rest Hotels Ports

Centres

Educació

Centres

Sanitat

Centres

Adm

AB 2015

(Mbps)

AB 2020

(Mbps)

Formentera Formentera 11.545 100,00% 11.545 4.510 256 194 48 1 1 4 33 5.303 27.078

Mallorca Bunyola 6.662 100,00% 6.662 2.602 211 24 5 0 3 3 21 2.223 12.288

Eivissa Sant Joan de Labritja 5.668 100,00% 5.668 2.214 138 74 18 0 3 4 19 3.081 15.169

Mallorca Porreres 5.369 100,00% 5.369 2.097 195 14 3 0 1 2 7 1.766 9.830

Mallorca Algaida 5.354 100,00% 5.354 2.091 122 23 5 0 0 6 14 1.728 9.678

Mallorca Vilafranca de Bonany 2.910 100,00% 2.910 1.137 64 7 1 0 2 1 6 903 5.124

Mallorca Montuïri 2.888 100,00% 2.888 1.128 76 10 2 0 1 2 7 933 5.225

Mallorca Llubí 2.216 100,00% 2.216 866 48 7 1 0 1 2 5 695 3.930

Mallorca Maria de la Salut 2.114 100,00% 2.114 826 52 7 1 0 1 2 5 668 3.766

Mallorca Sant Joan 2.030 100,00% 2.030 793 53 4 1 0 1 2 5 645 3.628

Mallorca Puigpunyent 2.016 100,00% 2.016 788 39 8 1 0 2 3 9 636 3.584

Mallorca Santa Eugènia 1.652 100,00% 1.652 645 39 4 1 0 1 2 8 531 2.974

Mallorca Mancor de la Vall 1.309 100,00% 1.309 511 26 4 1 0 0 3 5 435 2.406

Mallorca Lloret de Vistalegre 1.251 100,00% 1.251 489 32 5 1 0 0 2 3 414 2.300

Mallorca Costitx 1.183 100,00% 1.183 462 21 4 0 0 1 2 3 365 2.072

Mallorca Ariany 903 100,00% 903 353 14 1 0 0 1 2 3 278 1.578

Mallorca Banyalbufar 553 100,00% 553 216 12 13 3 0 0 2 4 227 1.188

Mallorca Estellencs 344 100,00% 344 134 1 8 1 0 1 2 2 139 730

Mallorca Sant Llorenç des Cardassar 5.675 68,21% 8.320 3.250 582 206 51 2 8 4 33 3.623 18.736

Mallorca Santa Margalida 7.901 67,65% 11.680 4.563 256 194 48 1 1 4 33 5.921 29.576

Mallorca Ses Salines 3.167 62,71% 5.050 1.973 1679 201 50 2 8 11 58 2.487 12.502

Mallorca Escorca 140 58,09% 241 94 165 60 14 0 2 6 24 114 568

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

68

De l'anàlisi de la demanda no atesa, es deriven els següents aspectes:

El 51% de la població en zones blanques de les Illes Balears es concentra en els 18 municipis amb el 100% de la població en zona blanca.

El 67% de la població en zones blanques es concentra en els 22 municipis amb més del 100% de la població en zona blanca.

Els 18 municipis amb el 100% de la població en zona blanca totalitzen:

21.680 llars amb una població de 56.000 habitants

1.400 empreses, 410 bars/restaurants, 90 hotels, 20 centres d'educació, 45 centres sanitaris i 160 centres de les diferents administracions.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

69

La figura adjunta presenta la ubicació d'aquests municipis. Igual que en figures anteriors, la mida de la "taca" està relacionat amb la població, mitjançant la fórmula:

R = ℎ𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠

𝐶· 10 (𝑎 𝑜𝑛 𝐶 = max_ℎ𝑎𝑏𝑖𝑡𝑎𝑛𝑡𝑠 )

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

70

Comparant la variable densitat d'ample de banda per habitant, amb la cobertura de banda ampla, obtenim els següents resultats:

Illa Municipi

AB 2020

(Mbps)

Densitat

Mbps per

habitant

% Pob zona

blanca

Menorca Es Mercadal 16.761 3,238 1,64%

Mallorca Alcúdia 62.670 3,170 1,95%

Mallorca Santanyí 32.979 2,834 8,31%

Eivissa Sant Josep de sa Talaia 70.273 2,771 10,86%

Eivissa Santa Eulària des Riu 96.994 2,680 1,45%

Eivissa Sant Joan de Labritja 15.169 2,676 100,00%

Mallorca Calvià 134.494 2,670 7,12%

Menorca Ferreries 12.200 2,635 0,00%

Mallorca Muro 17.292 2,540 0,00%

Mallorca Santa Margalida 29.576 2,532 67,65%

Mallorca Son Servera 28.881 2,495 2,37%

Mallorca Deià 1.905 2,480 11,07%

Mallorca Capdepera 28.201 2,477 3,79%

Mallorca Ses Salines 12.502 2,476 62,71%

Eivissa Eivissa 122.974 2,475 0,00%

Menorca Sant Lluís 18.306 2,450 14,04%

Mallorca Andratx 26.397 2,443 2,02%

Mallorca Escorca 568 2,355 58,09%

Eivissa Sant Antoni de Portmany 54.863 2,349 6,12%

Formentera Formentera 27.078 2,345 100,00%

Mallorca Manacor 91.144 2,264 29,49%

Mallorca Sant Llorenç des Cardassar 18.736 2,252 68,21%

Mallorca Felanitx 38.745 2,241 37,01%

Menorca Ciutadella 64.519 2,203 2,26%

Mallorca Pollença 35.230 2,190 0,37%

Menorca Es Migjorn Gran 3.166 2,154 0,00%

Mallorca Banyalbufar 1.188 2,149 100,00%

Mallorca Palma de Mallorca 851.126 2,133 0,16%

Mallorca Estellencs 730 2,122 100,00%

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

71

Illa Municipi

AB 2020

(Mbps)

Densitat

Mbps per

habitant

% Pob zona

blanca

Mallorca Llucmajor 72.748 2,102 1,98%

Mallorca Sóller 28.907 2,088 0,00%

Mallorca Alaró 10.900 2,085 0,00%

Menorca Maó-Mahón 55.830 1,962 0,61%

Mallorca Valldemossa 3.901 1,927 25,93%

Mallorca Petra 5.374 1,911 0,00%

Mallorca Marratxí 67.650 1,905 0,00%

Mallorca Inca 58.007 1,894 0,00%

Menorca Alaior 17.260 1,884 0,00%

Menorca Es Castell 14.389 1,878 0,77%

Mallorca Campos 18.189 1,863 11,04%

Mallorca Lloseta 10.496 1,846 0,00%

Mallorca Sa Pobla 23.456 1,846 0,00%

Mallorca Bunyola 12.288 1,844 100,00%

Mallorca Lloret de Vistalegre 2.300 1,839 100,00%

Mallorca Mancor de la Vall 2.406 1,838 100,00%

Mallorca Selva 7.064 1,831 0,00%

Mallorca Artà 13.515 1,831 10,62%

Mallorca Porreres 9.830 1,831 100,00%

Mallorca Santa María del Camí 11.996 1,820 0,00%

Mallorca Consell 6.982 1,809 0,00%

Mallorca Montuïri 5.225 1,809 100,00%

Mallorca Algaida 9.678 1,808 100,00%

Mallorca Binissalem 14.341 1,807 0,13%

Mallorca Fornalutx 1.269 1,802 0,00%

Mallorca Sineu 6.630 1,801 0,00%

Mallorca Santa Eugènia 2.974 1,800 100,00%

Mallorca Búger 1.847 1,793 0,00%

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

72

La taula adjunta presenta un resum de l'anterior comparativa:

Mbps/habitant: > 1,75 <2,10 > 2,10 <2,5 > 2,5 <2,85 > 2,85 <3,25

Nombre de municipis 38 8 19 2

% De municipis 57% 12% el 28% 3%

Població 281.562 472.441 324.495 24.944

% població 26% 43% el 29% 2%

Nombre de municipis 100% blancs 14 2 2 0

% De municipis sobre total municipis 100% blancs

78% 11% 11% 0%

Illa MunicipiAB 2020

(Mbps)

Densitat

Mbps per

habitant

% Pob zona

blanca

Mallorca Esporles 8.836 1,789 22,67%

Mallorca Sant Joan 3.628 1,787 100,00%

Mallorca Maria de la Salut 3.766 1,781 100,00%

Mallorca Puigpunyent 3.584 1,778 100,00%

Mallorca Sencelles 5.463 1,778 1,17%

Mallorca Llubí 3.930 1,773 100,00%

Mallorca Campanet 4.527 1,773 0,00%

Mallorca Vilafranca de Bonany 5.124 1,761 100,00%

Mallorca Costitx 2.072 1,751 100,00%

Mallorca Ariany 1.578 1,748 100,00%

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

73

Tal com es podia esperar, la gran majoria de municipis "100% blancs" es corresponen amb els municipis amb menors necessitats de comunicaci-

ons.

Sorprenent és, però, que hi hagi municipis amb alt percentatge de zones blanques i amb mitjanes/altes necessitats de comunicacions per habitant,

com és el cas de: Sant Joan de Labritja, Santa Margalida, Ses Salines, Escorca o Formentera.

Els resultats d'aquest apartat, comencen a entreveure les accions a realitzar a curt-mitjà termini, objecte dels capítols quart i cinquè d'aquest estu-

di.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

74

3.4 ESTIMACIÓ DEMANDA PER OPERADORS

3.4.1 SERVEIS MÒBILS DE BANDA AMPLA

La taula adjunta presenta una estimació de la demanda per operadors:

Per realitzar aquesta taula, es parteix de les quotes de mercat mitjanes a Espanya, per calcular les línies per operador i amples de banda requerits.

Posteriorment s'extrapolen els resultats als anys 2020 i 202X amb els mateixos criteris que els realitzats en els anteriors apartats.

Total líniesTotal línies

amb dadesTotal línies

Total línies amb

dadesTotal línies

Total línies amb

dadesTotal línies

Total línies

amb dadesTotal línies

Total línies

amb dades

Serveis mòbils 109 76,50%

MALLORCA 935.561 715.699 287.217 219.720 251.666 192.523 236.697 181.072 60.811 46.520 99.169 75.864

MENORCA 101.711 77.808 31.225 23.887 27.360 20.930 25.733 19.686 6.611 5.058 10.781 8.248

EIVISSA 152.895 116.964 46.939 35.908 41.129 31.463 38.683 29.592 9.938 7.603 16.207 12.398

FORMENTERA 12.584 9.627 3.863 2.955 3.385 2.590 3.184 2.436 818 626 1.334 1.020

TOTAL BALEARES 1.202.752 920.098 369.245 282.470 323.540 247.506 304.296 232.785 78.179 59.806 127.492 97.530

Ample de banda dades 2015 Gbps 15,25 4,68 4,10 3,86 0,99 1,62

Ample de banda dades 2020 Gbps 298,20 91,55 80,22 75,44 19,38 31,61

Ample de banda dades 202X Gbps 561,30 172,32 150,99 142,01 36,48 59,50

MS Orange Vodafone OMV's

10,60%

YOIGOPenetració (lin

/ 100 hab)

2015

Total líniesLínies amb

dades/ total

Total línies

amb dades

30,70% 26,90% 25,30% 6,50%

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

75

3.4.2 SERVEIS FIXOS DE BANDA AMPLA

Com a conseqüència de totes les peculiaritats de les Illes Balears en desplegament de serveis de banda ampla, la distribució de quotes de mercat

actual entre operadors resulta també resulta, segons es pot veure en la taula adjunta:

Penetració (% sobre llars)

Total línies MS Orange VF Resta

Quotes mercat Illes Balears

MALLORCA

48,0% 14,0% 32,0%, 6,0%

MENORCA

77% 0% 0% 22%

EIVISSA

84% 16% 0 0

FORMENTERA

0% 0% 0% 0%

Quotes mercat Illes Balears Espa-nya

43,1% 27,7% 21,9% 7,4%

No obstant això, aquesta anàlisi es realitza considerant una penetració dels diferents operadors amb un criteri normalitzat.

Igual que en els serveis mòbils:

Es parteix de les quotes de mercat mitjanes a Espanya per calcular les línies per operador i amples de banda requerits.

Posteriorment s'extrapola als anys 2020 i 202X amb els mateixos criteris que els realitzats en els anteriors apartats.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

76

4. ESTRATÈGIA TECNOLÒGICA

L'objectiu principal de l'etapa és identificar i quantificar les actuacions que s'han de fer en les infraestructures de telecomunicacions de la Comuni-

tat amb l'objecte de poder satisfer les necessitats/demanda de serveis identificats i millorar les deficiències detectades.

4.1 REQUERIMENTS PREVIS

De l'anàlisi de la situació actual i de l'anàlisi de necessitats es deriven els següents requeriments previs per abordar l'estratègia tecnològica:

Històricament, les Illes Balears han patit un clar dèficit d'infraestructures de telecomunicacions de BA, atribuïble en bona mesura a una manca

de competència.

Possiblement, un dels motius desencadenants d'aquesta falta de competència ha estat el mateix aïllament dels Illes Balears, amb la resta del

món i entre elles. Aquestes interconnexions s'han realitzat amb cables submarins de Movistar (Telefónica).

Els operadors amb els quals s'han mantingut entrevistes han manifestat que una major competència en els enllaços submarins i l'existència

d'infraestructures troncals facilitarien els seus desplegaments.

Addicionalment, el marc regulador actual que obliga a la compartició d'accessos (NEBA) de Movistar (Telefónica) com a operador dominant,

si bé facilita la comercialització de serveis per part de tercers, no estimula el desplegament de noves infraestructures, mantenint-se així la manca

de competència real.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

77

És per això que aquest capítol s'abordarà contemplant dos horitzons tant des del punt de vista tècnic com temporal:

Horitzó a curt termini: Que té per objectiu solucionar els problemes actuals/2020 d'un 10% de la població.

Horitzó a llarg termini: Convertir Illes Balears en un referent TIC d'Europa, pol d'atracció d'empreses i treballadors vinculats amb el món TIC.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

78

4.2 ESCENARI A CURT TERMINI

En els capítols i annexos anteriors s'han presentat els usuaris finals (població, empreses,...) sense accés a BA per ESP i municipi.

En aquest apartat s'avaluen els costos necessaris per donar cobertura de BA a aquests usuaris finals en cadascuna de les ESP’s i municipis.

4.2.1 HIPÒTESI

Es consideren dos possibles escenaris:

Escenari 1: El desplegament el realitza Movistar (Telefónica), com a operador històricament dominant.

Escenari 2: El desplegament el realitza algun dels operadors amb desplegament significatiu en algunes de les Illes: Vodafone - ONO o Orange -

Jazztel.

Hipòtesi desplegament Movistar (Telefónica):

Es parteix de la base, segons informació facilitada per Movistar (Telefónica), de que totes les centrals públiques actuals de Movistar

(Telefónica) disposen de connexió amb FO (back-haul), per la qual cosa no cal comptar els trams interurbans d'interconnexió entre centrals

públiques.

Aquelles centrals ubicades a poblacions/ESP’s no blanques, se les suposa equipades amb equipament FTTH.

Per a aquelles ESP’s blanques que depenen d'una central pública equipada amb FTTH a la mateixa població, es considera el cost d'ampliació

del desplegament urbà en aquesta ESP.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

79

Per a aquelles ESP’s blanques que depenen d'una central pública equipada amb FTTH en una població propera, es considera el cost

d'ampliació del desplegament urbà en aquesta ESP i el cost de la connexió interurbana entre la central pública equipada amb FTTH i la ESP

blanca que es vol cobrir.

Per a aquelles ESP’s blanques que depenen d'una central pública sense FTTH a la mateixa població, es considera el cost del desplegament urbà

en aquesta ESP i el cost d'equipar amb FTTH aquesta central pública.

Per a aquelles ESP’s blanques que depenen d'una central pública sense FTTH en una població propera, es considera el cost del desplegament

urbà en aquesta ESP, el cost de la connexió interurbana entre la central pública i la ESP, i el cost d'equipar amb FTTH aquesta central pública.

En el cas de Movistar (Telefónica), per a la connexió interurbana, suposem que hi ha infraestructura bé de canalització, bé de pals que

permeten desplegar FO sense costos d'obra civil.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

80

Hipòtesi desplegament altres operadors (Vodafone - Orange):

En el cas de Menorca i Formentera, on cap d'aquests operadors disposa d'infraestructures pròpies, suposem que serà difícil que abordin

aquesta cobertura.

Per a l'illa d'Eivissa, suposem que l'única alternativa possible és Orange - Jazztel.

Per a l'illa de Mallorca, suposem que Vodafone - ONO, Orange - Jazztel, poden ser candidats per a realitzar dit desplegament.

En aquelles ESP's blanques pertanyents a poblacions en què els operadors disposen de BA, es considera el cost d'ampliació del desplegament

urbà en aquesta ESP.

En aquelles ESP's blanques pròximes a poblacions en què els operadors disposen de BA, es considera el cost del desplegament urbà en aquesta

ESP i el cost de la connexió interurbana.

En aquelles ESP's blanques llunyanes a poblacions en què els operadors disposen de BA, es considera el cost del desplegament urbà en aquesta

ESP, el cost de la connexió interurbana, i el cost d'equipar amb FTTH aquesta ESP.

En el cas dels altres operadors, per a la connexió interurbana, suposem que no hi ha infraestructura. Se suposa que es realitzarà el

desplegament interurbà amb un mix de diferents tecnologies.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

81

La taula adjunta presenta els costos estimats per a cada municipi:

CONFIDENCIAL

4.3 ESCENARI A LLARG TERMINI

Com s'ha indicat, en l'anàlisi de la situació actual i de les perspectives d'evolució de les infraestructures de telecomunicacions a les Illes Balears, es

desprèn que a mitjà termini previsiblement es mantindrà un model de baixa competitivitat i limitació dels serveis respecte a altres territoris d'Espa-

nya.

Tot i que es puguin cobrir els requisits de demanda de connectivitat mínims a curt termini a través d'actuacions específiques i els desplegaments

previstos per l'operador dominant Movistar (Telefónica), s'ha d'analitzar la viabilitat de crear un entorn que afavoreixi la competència i potenciï la

implantació i el desenvolupament dels serveis de comunicacions. En cas contrari, el desfasament entre l'evolució dels serveis a les Illes Balears pel

que fa als territoris continentals previsiblement es mantindrà en el temps.

L'objectiu, per tant, de convertir les Illes Balears en un referent TIC a nivell Europeu passa per establir un Pla Estratègic ambiciós de transformació

de les infraestructures TIC al territori.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

82

4.3.1 DEFINICIÓ ESTRATÈGICA

La definició del Pla Estratègic de desenvolupament TIC s'ha d'orientar a crear un entorn atractiu a les Illes per a la generació de competència entre

proveïdors de serveis TIC, que d'una banda afavoreixi la disponibilitat de serveis a menor cost per a ciutadans i empreses, i d'altra costat contribu-

eixi al desenvolupament dels serveis de negoci i per tant a la riquesa del territori.

Les bases del Pla Estratègic han de contemplar actuacions des del punt de vista de millora de les infraestructures de comunicacions i aspectes de

potenciació de les Illes com un punt atractiu per al desplegament de serveis.

4.3.1.1 MILLORA D'INFRAESTRUCTURES

Un punt clau en l'estratègia d'evolució és la millora de les infraestructures de comunicacions existents, i la creació d'un model que permeti que

aquestes puguin ser accessibles pels operadors de servei a costos competitius.

Des de l'àmbit de millora de les infraestructures, s'identifiquen els següents àmbits d'actuació:

Garantir la disponibilitat d'una infraestructura de connexió fiable i assequible per als operadors de servei amb el continent.

Garantir la connexió amb l'exterior en totes les Illes (o la interconnexió entre Illes), en condicions equivalents.

Garantir la disponibilitat d'infraestructures de comunicacions internes a cada illa (connectivitat terrestre).

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

83

Connectivitat amb el continent

Una de les necessitats en les infraestructures actuals, i punt clau per crear un entorn competitiu, és una connectivitat amb el continent que garan-

teixi:

Alta capacitat per absorbir la demanda futura i atractiva per a proveïdors de servei.

Disponibilitat, és a dir, redundància de trams per evitar/minimitzar pèrdues de connexió i caigudes.

Un accés lliure, neutre i competitiu a tots els operadors interessats en el seu ús. Per evitar situacions d'avantatge cal que les condicions d'ús

d'infraestructura siguin les mateixes per a tots els operadors. Això requereix que la seva gestió es realitzi des d'un punt de vista de neutralitat, a

través d'organismes o entitats específiques creades per a tal efecte.

En el cas de les Illes Balears, hi ha diferents plantejaments per al desplegament d'aquesta connectivitat amb el continent. En aquest model es pro-

posa el següent tipus de desplegament:

Creació d'un node central a l'illa de Mallorca per a la connexió amb la Península.

Desplegament/Reutilització (*) De dos cables submarins entre el node de Mallorca i la Península per garantir la redundància i disponibilitat

del servei. El fet de concentrar la terminació a Mallorca en el mateix punt permet crear un punt d'accés amb garantia d'alta disponibilitat,

condició que pot ser atractiva per a potencials proveïdors de serveis i/o continguts.

L'esquema següent descriu el tipus de connexió recomanada amb el continent:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

84

(Nota: el punt de connexió més adequat s'haurà d'establir d'acord amb la disponibilitat d'infraestructures a la Península)

Aquest model permetria la garantia de connectivitat i la creació d'un node d'interconnexió que a més pot ser la base que permeti donar resposta a

necessitats futures com ara la creació de centres de dades d'altes prestacions a les Illes.

Tal com s'ha analitzat en el present document, actualment existeixen cables submarins que podrien cobrir total o parcialment les necessitats plan-

tejades (Islalink i REINTEL), pel que es recomanaria estudiar a mig-llarg termini la solució òptima (desplegar cables addicionals o llogar infraes-

tructura existent).

MALL-PEN-1

MALL-PEN-2

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

85

Tant Islalink com REINTEL tenen vocació de "operador neutre". En el cas de Islalink, seria un operador neutre de serveis de transport, és a dir, un

operador d’operadors que no dona servei d’accés als usuaris finals. En el cas de Reintel, el seu concepte d’operador neutre és el d’operador

d’infraestructures, sense il·luminar les fibres de que disposa ni mantenir cap equipament, només dóna serveis de fibra fosca i d’hospedatge

d’equipament.

Segons informació facilitada per tots dos es disposen de XX parells de FO de REINTEL i de YY parells de FO de Islalink. L'enllaç de REINTEL podria

ser insuficient per suportar el tràfic previst de manera redundada.

A la següent taula es presenta la capacitat mínima requerida a priori per assumir la demanda estimada. Aquests requeriments podrien ser sensi-

blement superiors si s'implantés alguna empresa tecnològica amb uns requeriments elevats de capacitat.

Enllaç submarí Capacitat necessària segons estudi

202x Capacitat considerada amb correcció

per repartiment (Gbps) Parells de FO cable submarí amb capa-

citat de 2Tbps

MALL-PEN-1 5.810 11.620 6 - 8

MALL-PEN-2 5.810 11.620 6 - 8

En el dimensionat estimat de parells de FO es considera la capacitat necessària tant per assumir la demanda estimada (Gbps) com la possibilitat

que operadors requereixin FO fosca (1 parell de FO dedicat).

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

86

Connectivitat entre Illes

Addicionalment a la connectivitat continental des de Mallorca, s'ha de garantir que totes les Illes puguin ser accessibles per als diferents operadors

en condicions que afavoreixin la competència. Per Menorca, Eivissa i Formentera, s'ha de garantir:

Disposar d'almenys dos enllaços amb capacitat suficient per suportar la demanda futura, de manera que es garanteixi la disponibilitat dels

serveis

Que aquests enllaços es gestionin de forma neutra per als operadors i en condicions que redueixin els costos d'interconnexió i afavoreixin la

competència.

L'esquema següent descriu un model de connexió amb Menorca, Eivissa i Formentera:

Cable submarino

MALL-EIV-1

MALL-EIV-1

EIV-FOR-1 EIV-FOR-2

MALL-MEN-1

MALL-MEN-2

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

87

Tal com s'ha analitzat en el present document, actualment existeixen cables submarins entre illes que podrien cobrir només parcialment les neces-

sitats plantejades, no només de capacitat sinó també de neutralitat.

A la següent taula es presenta la capacitat mínima requerida a priori per assumir la demanda estimada. Aquests requeriments podrien ser sensi-

blement superiors si s'implantés alguna empresa tecnològica amb uns requeriments elevats de capacitat.

Enllaç submarí Capacitat necessària segons estudi

202x Capacitat considerada amb correcció

per repartiment (Gbps) Parell de FO cable submarí amb capaci-

tat de 2Tbps

MALL-EIV-1 737 + 61 1.596 4 - 6

MALL-EIV-2 737 + 61 1.596 4 - 6

EIV-FOR-1 61 122 4

EIV-FOR-2 61 122 4

MALL-MEN-1 486 972

4 - 6

MALL-MEN-2 486 972

4 - 6

En el dimensionat estimat de parells de FO es considera la capacitat necessària tant per assumir la demanda estimada (Gbps) com la possibilitat que operadors requereixin FO fosca (1 parell de FO dedicat).

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

88

Connectivitat terrestre (interior)

La connectivitat submarina accessible en condicions favorables és bàsica per garantir l'accés a les Illes dels operadors en un entorn de competència

i fer de les Illes Balears un nucli atractiu per als proveïdors de continguts i servei. No obstant això, per garantir que els serveis de comunicacions

d'altes prestacions són accessibles a la població i que aquesta millora s'estén a tot el territori, és necessària la disponibilitat d'una infraestructura

troncal de comunicacions terrestre que cobreixi els nuclis poblacionals de les Illes. Aquesta infraestructura terrestre ha de considerar:

Ha de permetre l'extensió dels serveis als principals nuclis de població, amb almenys un punt d'interconnexió per municipi.

Ha de garantir que pot ser utilitzada per tots els operadors en condicions d'igualtat, de manera que es fomenti l'oferta de serveis per part dels

mateixos.

Ha d'estar dissenyada per garantir uns nivells de disponibilitat elevats.

L'objectiu és garantir una infraestructura de base, a partir de la qual els operadors podran crear les seves xarxes metropolitanes per arribar al seu

mercat objectiu. Per cobrir aquest plantejament, i en base a l'anàlisi de la situació actual realitzat, es considera necessari el desplegament d'una

xarxa troncal de comunicacions en cadascuna de les Illes que cobreixi els nuclis poblacionals, el que suposa:

Desplegament de canalització troncal.

Desplegament d'infraestructura de fibra òptica (FO) que garanteixi una xarxa troncal de transport als operadors d'accés.

Un plantejament alternatiu consisteix a no crear una xarxa troncal neutra de fibra òptica, el que requereix que els operadors despleguin la

seva pròpia fibra òptica troncal (aquest aspecte s'avalua posteriorment). Atès que l'objectiu és fomentar i facilitar l'accés a les Illes, en

aquest model es considera la creació d'aquesta xarxa neutra de fibra òptica que fomenti un mercat d'operadors competitiu.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

89

El model de desplegament de FO permetria suportar les comunicacions dels diferents centres de les administracions, amb el corresponent

estalvi versus la situació actual.

Per al desplegament d'aquesta xarxa troncal terrestre, s'han de considerar les infraestructures i canalitzacions ja disponibles a les Illes, i completar-

la per crear una topologia de xarxa que haurà de ser en anell, sempre que sigui possible, per garantir la màxima disponibilitat.

A continuació, es mostra un esquema del tipus de desplegament de xarxa terrestre proposat a cada illa:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

90

Troncal terrestre nueva

Troncal terrestre sobre canalización existente

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

91

A continuació es mostra un esquema del tipus de desplegament global terrestre i submarí entre Illes:

Tal com s'ha anat comentant, una de les claus d'aquest ambiciós model és que s'han de garantir les condicions de competència en igualtat de

condicions. Per a això el model proposat és la gestió de les infraestructures desplegades a través d'ens orientats a garantir aquesta neutralitat en

l'ús de les mateixes. En el següent apartat es descriuen les bases del model.

Troncal terrestre nueva

Troncal terrestre sobre

canalización existente

Cable submarino

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

92

4.3.1.2 POTENCIACIÓ DE LA DEMANDA

Paral·lelament a les actuacions de millora de les infraestructures, el Pla Estratègic de desenvolupament TIC ha d'anar acompanyat d'una estratègia

que potenciï l'interès pels proveïdors de servei i continguts i empreses en general per fer ús de les mateixes. Aquesta estratègia pot incloure entre

altres:

Accions d'identificació i comunicació d'aspectes estratègics de les Illes Balears, com ara:

Ubicació de les Illes i proximitat a punts estratègics d'Europa.

Infraestructures de transport i hoteleres disponibles.

Clima.

etc.

Accions d'estimulació de l'oferta, com per exemple:

Afavorir el clima per a la inversió.

Finançament dels projectes de desplegament i afavorir la reducció de costos per als operadors de servei.

Creació d'un escenari sostenible.

Definir polítiques de construcció de xarxa en noves urbanitzacions, obres,...

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

93

Accions d'estimulació de la demanda, com per exemple:

Estimular la innovació en serveis.

Promoure la creació d'un entorn atractiu per a la implantació de serveis, com a punts d'intercanvi, datacenters, etc.

Implantar aplicacions d'e-goverment, educació, teleformació, bases de dades, telemedicina, telefarmàcia, foment de l'oci, etc.

L'èxit en del Pla Estratègic requereix estrictament de la potenciació conjunta de l'oferta i la demanda. Cal potenciar la demanda perquè impulsi o

justifiqui la creació d'infraestructures i l'aparició de nous serveis i per tant, provoqui la millora de l'oferta. Però també és estrictament necessari el

foment d'una oferta de serveis útils, assequibles i assolibles, que fomenti el creixement de la demanda per part dels seus usuaris potencials.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

94

4.3.2 ANÀLISI DEL MODEL

Tal com s'ha indicat la millora de les infraestructures de comunicacions requerirà actuacions en l'àmbit dels cables submarins entre illes i amb la

península, així com actuacions per millorar la connectivitat terrestre interior de cadascuna de les illes.

En el present apartat s'analitza a alt nivell l'impacte de la realització de millores especialment en l'àmbit de la connectivitat terrestre per avaluar si

repercutirien en una millora de serveis i en la disponibilitat de més competència de proveïdors de serveis per als habitants i empreses de les illes. En

particular s'analitza com afectarà la disponibilitat o no d'infraestructura a possibles operadors que vulguin prestar serveis a les illes.

En l'àmbit de la connectivitat terrestre es distingeixen dos àmbits:

Connectivitat inter-urbana (xarxa troncal). Connectivitat entre nuclis poblacions.

Connectivitat urbana (xarxa urbana). Connectivitat des de la xarxa troncal a l'usuari final.

Tal com s'ha analitzat en el present estudi entre els desplegaments previstos pels operadors, així com les accions que es realitzaran des del Govern

Balear per cobrir les zones blanques actuals és altament probable que la connectivitat urbana quedi relativament ben coberta pel que els principals

esforços s'han d'encaminar a disposar d'una xarxa troncal potent, totalment alineat amb les actuacions que ja s'han dut a terme a l'illa de Men-

orca.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

95

Consideracions prèvies

Abans d'entrar en l'anàlisi dels casos considerats, convé recordar que:

Telefónica com a operador dominant disposa de l'oferta pública que es va marcar per la qual qualsevol empresa podria llogar-li canalització

(conductes, subconductos, arquetes, pals, etc.) i fins i tot fibra òptica fosca a uns preus fixos regulats per la CNMC.

Òbviament Telefónica únicament podrà oferir canalitzacions o fibres òptiques fosques on tingui disponibilitat.

Telefónica com a operador dominant disposa de l'oferta pública NEBA per la qual qualsevol empresa pot sol·licitar-li accessos FTTH per a

usuaris finals a uns preus regulats. Actualment el document vigent de la NEBA únicament contempla el NEBA indirecte, és a dir, Telefónica

lliura el tràfic Ethernet de tots els usuaris connectats per aquesta via als operadors en un únic punt de forma concentrada denominat EPPAI. En

el cas de les illes Balears aquest punt se situa a Palma.

Actualment des de la CNMC conjuntament amb els proveïdors s'està treballant en la definició de l'oferta pública NEBA local, però encara

no està completament definida.

Òbviament Telefónica únicament podrà oferir el servei FTTH on tingui disponibilitat.

Les capacitats ofertes pel servei NEBA indirecta són les fixades en la seva oferta i sovint estan per sota de les que ofereix Telefónica als seus

propis clients.

A continuació, s'analitzen els casos següents:

Avaluar l'impacte per als operadors d'una nova canalització que cobreixi els nuclis de població de les illes:

Cas 1a - Estudi desplegar xarxa troncal (únicament canalització) Vs oferta MARCo.

Cas 1b - Estudi desplegar xarxa troncal (canalització i FO) Vs oferta MARCo i desplegar FO pròpia per operador.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

96

Avaluar l'impacte per als operadors de les diferents possibilitats que disposarien per oferir serveis FTTH a usuaris finals.

Cas 2 - Oferir connectivitat a usuari final amb punt de lliurament a Palma.

Tots els costos indicats són sense IVA.

4.3.2.1 CREACIÓ D'INFRAESTRUCTURES PER MILLORAR LA CONNECTIVITAT INTERURBANA (XARXA TRONCAL)

La millora de la connectivitat interurbana englobaria:

Realitzar les canalitzacions troncals necessàries per garantir les tirades de cables de FO fins a tots els nuclis de població considerats.

Tirades de FO fins a tots els nuclis de població considerats amb concentració a la capital de cada illa.

Disponibilitat de sales tècniques en cada un dels municipis (165).

A la següent taula s'inclou una estimació molt a alt nivell del cost aproximat de la creació d'aquestes infraestructures.

Illa

Canalització i sales Tirada de FO Electrònica òptica TOTAL

Observacions Cost inversió

(M €) Cost recurrent

(M €/any) Cost inversió






(M €/any)

MALLORCA 40 0,6 11 0,2 10 0,8 61 1,6 Aproximadament 750 km

MENORCA 8 0,15 2 0,05 2 0,2 12 0,4 Aproximadament 135 km

EIVISSA 7 0,1 2 0,05 2,5 0,2 11,5 0,35 Aproximadament 142 km

FORMENTERA 1 0,02 0,5 0,05 1 0,05 2,5 0,12 Aproximadament 20 km

TOTAL 56 0,87 15,5 0,35 15,5 1,25 87 2,47 Aproximadament 1.047 km

Consideracions:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

97

Càlcul a alt nivell de desplegament necessari en cadascuna de les illes.

A Menorca s'ha completat el desplegament ja realitzat per part del Consell de Menorca.

A Mallorca s'estima un % d'utilització d'infraestructures (canalitzacions) de SFM i del Consell (autopistes)

En l'estimació únicament es consideren costos d'inversió i manteniment d'infraestructures, no es comptabilitzen costos de gestió/operació.

4.3.2.2 COMPARATIVA XARXA INTERURBANA TERRESTRE TRONCAL

Cas 1a - Estudi desplegar xarxa troncal (únicament canalització) vs oferta MARCo

Es considera el cas d'un operador que vulgui prestar serveis a les Illes. En l'àmbit de la xarxa troncal des dels nuclis de població fins a un punt cen-tral a l'illa té les següents possibilitats:

Opció 1. Contractar la canalització a Telefónica, en cas de disposar.

Opció 2. Contractar la canalització proposta en l’apartat anterior.

En l'exercici realitzat s'han considerat les següents hipòtesis de partida:

Es considera que la comercialització de la nova canalització hauria de ser com a mínim un 10% inferior al cost de l'oferta MARCo. Aquesta

comercialització requeriria l'autorització prèvia del Regulador.

A Mallorca, Menorca i Eivissa, s'estima que es podria arribar a comercialitzar 2 cops1 la longitud total de canalització considerada en

cadascuna de les illes.

A Formentera, s'estima que es podria arribar a comercialitzar 1 cop la longitud total de canalització considerada.

En aquest cas, no es considera cap cost addicional associat a explotació/operació addicional.

No es considera electrònica de xarxa en cap cas.

1 Es considera que hi podria haver n operadors finalistes fent ús de la infraestructura, però que entre tots ells s'ocuparan 2 vegades el total de km de la Xarxa Troncal.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

98

Les conclusions de l'estudi del cas realitzat són les següents:

En qualsevol illa, si l'Administració no assumeix una part del cost de les canalitzacions sense previsió de retorn econòmic directe per part dels

operadors, a un operador sempre li resultarà més avantatjós contractar MARCo que d'assumir el cost de les noves canalitzacions creades

segons les suposicions realitzades.

Considerant que l'Administració haurà d'assumir part de la inversió necessària sense possibilitat de recuperar de forma directa la inversió dels

pagaments dels possibles operadors, en un exercici a 20 anys:

En el cas que s'acabés contractant 1 cop la distància total de canalització considerada, l'administració hauria d'assumir més del 80% del

cost de les canalitzacions en la majoria de les illes.

En el cas que s'acabés contractant 2 vegades la distància total de canalització considerada, l'administració hauria d'assumir més del 53%

del cost de les canalitzacions en la majoria de les illes.

A continuació, es presenta un exemple de la comparativa realitzada per l'illa de Mallorca considerant que:

Es considera el cas de contractació de 2 vegades la distància total de canalització considerada entre tots els operadors de la xarxa troncal.

Els operadors farien una contribució al cost total segons la hipòtesi considerada del cost que li suposaria l'oferta MARCo menys un 10%.

La resta de l'import d'inversió i manteniment de la xarxa troncal ho hauria d'assumir el Govern Balear.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

99

Segons la gràfica presentada:

En un escenari a 5 anys, el Govern Balear hauria d'assumir com a mínim el 86% del cost total sense possibilitat de repercutir als

operadors de la xarxa troncal.



0 €

10.000.000 €

20.000.000 €

30.000.000 €

40.000.000 €

50.000.000 €

60.000.000 €

1 2 5 10 15 20 25 30

€

Anys cas de negoci

COMPARATIVA CAS 1a

Ingrès per operadors Aportació adicional AAPP

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

100

Cas 1b - Estudi desplegar xarxa troncal (canalització i FO) Vs oferta MARCo i desplegar FO pròpia per operador

Es considera el cas d'un operador que vulgui prestar serveis a les Illes. En l'àmbit de la xarxa troncal des dels nuclis de població fins a un punt cen-tral a l'illa té les següents possibilitats:

Opció 1. Contractar la canalització a Telefónica, en cas de disposar i desplegar FO pròpia

Opció 2. Contractar la canalització i FO fosques a un altre ens.

En l'exercici realitzat s'ha considerat la següent hipòtesi de partida:

Es considera que la comercialització de la nova canalització i tirada de FO hauria de ser com a mínim un 10% inferior al cost que li suposaria a

l'operador contractar MARCo per a la canalització i desplegar FO pròpia. Aquesta comercialització requeriria l'autorització prèvia del

Regulador.

A Mallorca, Menorca i Eivissa, s'estima que es podria arribar a comercialitzar-se 2 vegades la longitud total de canalització considerada en

cadascuna de les illes.

A Formentera, s'estima que es podria arribar a comercialitzar 1 cop la longitud total de canalització considerada.

En aquest cas, no es considera cap cost addicional associat a explotació/operació addicional.

No es considera electrònica de xarxa en cap cas.

Les conclusions de l'estudi del cas realitzat són les següents:

En qualsevol illa, si l'Administració no assumeix una part del cost de les canalitzacions i tirada de FO sense previsió de retorn econòmic directe

per part dels operadors, a un operador sempre li resultarà més avantatjós contractar MARCo i desplegar FO pròpia d'assumir el cost de les

noves canalitzacions creades segons les suposicions realitzades.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

101

Considerant que l'administració haurà d'assumir part de la inversió necessària sense possibilitat de recuperar de forma directa la inversió dels

pagaments dels possibles operadors, en un exercici a 20 anys:

En el cas que s'acabés contractant 1 cop la distància total de canalització considerada, l'administració hauria d'assumir més del 61% del

cost de les canalitzacions i tirada de FO en la majoria de les illes.

En el cas que s'acabés contractant 2 vegades la distància total de canalització considerada, l'administració hauria d'assumir més del 20%

del cost de les canalitzacions i tirada de FO en la majoria de les illes.

A continuació, es presenta un exemple de la comparativa realitzada per l'illa de Mallorca considerant que:

Es considera el cas que s'acabés contractant 2 vegades la distància total de canalització i FO considerada entre tots els operadors de la

xarxa troncal.

Els operadors farien una contribució al cost total segons la hipòtesi considerada del cost que li suposaria l'oferta MARCo + el

desplegament propi de FO almenys un 10%.

La resta de l'import d'inversió i manteniment de la xarxa troncal ho hauria d'assumir el Govern Balear.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

102

Segons la gràfica presentada:





0 €

10.000.000 €

20.000.000 €

30.000.000 €

40.000.000 €

50.000.000 €

60.000.000 €

70.000.000 €

1 2 5 10 15 20 25 30

€

Anys cas de negoci

COMPARATIVA CAS 1b

Ingrès per operadors Aportació adicional AAPP

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

103

4.3.2.3 COMPARATIVA SOLUCIÓ COMPLETA A USUARI FINAL

Cas 2 - Oferir connectivitat a usuari final amb punt de lliurament a Palma

Es considera el cas d'un operador que vulgui prestar serveis a les Illes. Es consideren les següents 4 opcions:

Opció 1 - NEBA. Contractar el servei de NEBA indirecte a Telefónica.

Opció 2 - MARCo:

En el tram interurbà contractar la canalització a Telefònica mitjançant MARCo i desplegar FO pròpia fins als municipis.

En el tram urbà contractar a Telefónica la canalització mitjançant MARCo i desplegar FO pròpia fins a la llar segons l'estàndard GPON.

Opció 3 - UTILITZACIÓ XARXA TRONCAL ALTERNATIVA:

En el tram interurbà contractar la nova canalització i FO fosca o transport. En les comparatives següents s'ha considerat l'opció amb

transport que inclou l'electrònica necessària.

En el tram urbà contractar a Telefónica la canalització mitjançant MARCo i desplegar FO pròpia fins a la llar segons l'estàndard GPON.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

104

En l'exercici realitzat s'han considerat les següents hipòtesis de partida:

Basant-se les dades treballats en el present estudi es considera:

illa Llars + Empre-

ses totals Llars + Empre-

ses connectades

Capacitat requerida

total el 2015 (Gbps)

MALLORCA 373.751 268.826 282

MENORCA 39.865 28.612 29

EIVISSA 60.711 43.637 45

FORMENTERA 4.960 3.562 4

total 479.287 344.637 361

A Mallorca hi podria haver 3 operadors addicionals2 a l'operador majoritari.

A Menorca i Eivissa podrien existir 2 operadors addicionals a l'operador majoritari.

A Formentera podria existir 1 operador addicional a l'operador majoritari.

Per a l'opció 1 - NEBA:

Es considera que els operadors addicionals a l'operador majoritari donaran servei aproximadament al 50% dels serveis requerits, de manera

coherent al que s'ha vist en el present estudi del que passa a Espanya.

L'operador Telefónica lliura el tràfic de forma agrupada a Palma.

Únicament es consideren costos directes d'inversions o lloguer d'infraestructures. No es consideren costos operatius, marges, etc.

2Es consideren operadors de servei finalistes addicionals, que podran fer ús d'algun tram de la infraestructura troncal. No confondre amb el nombre de vegades que el total de

km de xarxa troncal podrien estar ocupats, segons la comparativa de xarxa inter-urbana.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

105

Per l'opció 2 - MARCo:



Es considera que els operadors addicionals tindran una ràtio máxima del 40% entre llars connectades/llars passades.

S'inclou en l'estudi el cost dels cables submarins a llogar entre illes per garantir el lliurament a Palma en tots els casos.

S'inclou en l'estudi una estimació de l'electrònica òptica necessària per connectar les FO fosques.

Únicament es consideren costos directes d'inversions o lloguer d'infraestructures. No es consideren costos operatius, marges, etc.

Per l'opció 3 - UTILITZACIÓ XARXA TRONCAL ALTERNATIVA:



Es considera que els operadors addicionals tindran una ràtio máxima del 40% entre llars connectades/llars passades.

S'inclou en l'estudi el cost dels cables submarins a llogar entre illes per garantir el lliurament a Palma en tots els casos.

S'inclou en l'estudi una estimació de l'electrònica òptica necessària per connectar les FO fosques.

S'inclou en l'estudi uns costos aproximats de gestió i operació per a l'ens que gestioni la nova canalització i FO desplegada.

Únicament es consideren costos directes d'inversions o lloguer d'infraestructures. No es consideren costos operatius dels operadors,

marges, etc.

Amb l'objectiu de comparar les opcions considerades s'ha calculat el cost total per a diferents anys (5 i 10 anys) incloent totes les inversions i ex-

plotació de cada període. A partir d'aquest cost total s'ha calculat el cost mensual mitjà per llar connectat. En les següents gràfiques es represen-

ten aquestes mitjanes per als casos de negoci de 5 i 10 anys per a les diferents illes.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

106

Les conclusions de l'anàlisi del cas realitzat són les següents:

-

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Coste medio mensual por hogar/e mpresa conectado

Comparativa a 10 anys

Opció 1 - NEBA Opció 2 - MARCO Opció 3 - UTILIZACIÓ XARXA TRONCAL ALTERNATIVA

-

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00

Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Coste medio mensual por hogar/e mpresa conectado

Comparativa a 5 anys

Opció 1 - NEBA Opció 2 - MARCO Opció 3 - UTILIZACIÓ XARXA TRONCAL ALTERNATIVA

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

107

De l'estudi del cas a 5 anys s'extreu:

Que l'opció més atractiva per a un operador serà l'opció 1 - NEBA que a més no li suposarà un cost elevat en inversió ja que la major part

del cost serà OPEX.

En general el cost de llogar infraestructures a Telefónica (Opció 2) o llogar infraestructura nova de xarxa troncal (Opció 3) suposarà per a

l'operador un cost superior.

L'opció 3 per Menorca, Eivissa i Formentera és superior que a Mallorca causa de l'impacte del cost de llogar cables submarins.

De l'estudi del cas 10 anys s'extreu:

Que l'opció 1 - NEBA deixa de ser tan atractiva per períodes de temps superior.

El cost de llogar infraestructures a Telefónica (Opció 2) respecte a llogar infraestructura nova de xarxa troncal (Opció 3) suposarà un cost

similar. Això és degut al fet que la inversió en tirades de FO per a la xarxa troncal que l'operador hauria de fer a la Opció 2 s'amortitza en

més temps.

El fet que en el cas a 5 anys la millor opció per a un operador sigui l'Opció 1 - NEBA i per al cas a 10 anys la millor opció per a un operador

sigui la Opció 2 - MARCo, ambdues afavorint a la infraestructura de l'operador majoritari, té els següents inconvenients:

Únicament es podria prestar el servei allà on arribi Telefónica.

Sempre se estarà condicionat a les capacitats que ofereixi Telefónica en el cas de la Opció 1.

Les condicions del servei i la competència estaran condicionades al nivell d'exigència que la regulació estableixi per a l'operador majoritari

en cada moment.

Mai hi haurà competència a les illes, sent un territori totalment captiu de les inversions de l'operador Telefónica.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

108

Per aquest motiu es considera que la potenciació de millors infraestructures de canalització i FO a les illes és rellevant per motivar la

competència i la disponibilitat de millors serveis a les Illes.

Encara que, tal i com s'ha analitzat, el cost de totes aquestes millores no es podrà suportar directament en l'ús que facin d'elles els operadors

alternatius, sinó que s'haurà d'invertir de forma directa per part del Govern Balear per tractar-se d'unes infraestructures estratègiques que

haurien també de repercutir en altres àmbits no necessàriament relacionats amb els proveïdors de serveis de telecomunicacions.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

109

4.4 MODEL DE GESTIÓ

4.4.1 ESTRUCTURA TECNOLÒGICA DE LA XARXA

Tal com s'ha definit en l'apartat anterior, la xarxa contempla els següents nivells:

Infraestructures físiques, conjunt de canalitzacions, locals tècnics, necessaris.

Infraestructura de FO, cable, repartidors òptics,... de la xarxa troncal.

Electrònica de transmissió xarxa troncal: MPLS, DWDM.

Xarxa d'accés: OLT, estesa urbà, splitters, ONT.

Eines de gestió i supervisió.

4.4.2 ACTORS IMPLICATS EN EL MODEL D'EXPLOTACIÓ

El model contempla els següents actors:

Gestor d'infraestructures.

Operador neutre.

Operadors de serveis.

Clients:

Administracions públiques: Govern, Consells, Ajuntaments.

Llars, empreses,...

Coordinador.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

110

La figura adjunta presenta de manera esquemàtica l'estructura prevista i els actors principals:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

111

La taula adjunta presenta les actuacions sobre les infraestructures:

Facilita, posa a disposició un conjunt d'infraestructures o d'equipament de la seva propietat.

Cedeix, Lloga o comparteix una infraestructura determinada.

Gestiona o administra la cessió, lloguer.... d'una infraestructura.

Planifica la implantació d'un equipament o infraestructura.

Dissenya la construcció d'una infraestructura o la implantació d'un sistema.

Instal·la, Construeix o implanta una infraestructura o sistema.

Manté una infraestructura o sistema.

Opera una xarxa.

Govern/Consell/Ajuntaments Gestor Infraestructures Operador neutre Operadors de serveis

Infraestructures físiques Fac/Cedeix Gest/Pla/Dis/Inst

Infraestructura de FO de la xarxa troncal

Pla/Dis/Inst

Electrònica de transmissió xarxa troncal

Pla/Dis/Inst/Mant/Op

Xarxa d'accés FTTH

Pla/Dis/Inst/Mant/Op

Eines de gestió i supervisió

Pla/Dis/Inst Pla/Dis/Inst

Facilita (Fac)/Cedeix/Gestiona (Gest)/Planifica (Pla)/Dissenya (Dis)/Instal·la (Inst)/Manté (Mant)/Opera (Op)

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

112

4.4.3 PROCESSOS

El model de gestió contempla els següents processos de negoci:

1.- Estratègia i planificació.

2.- Administració d'infraestructures.

3.- Construcció de la xarxa.

4.- Gestió de la xarxa.

5.- Desenvolupament del mercat.

6.- Atención al client.

7.- provisió dels serveis.

8.- Garantia del servei.

9.- Facturació.

10.- Soport.

11.- Coordinació.

A continuació, es descriuen de forma breu els objectius de cada un d'aquests processos: Estratègia i planificació: Defineix la política i l'estratègia, desenvolupa el pla de negoci i en fa el seguiment, i estableix les relacions amb els socis estratègics i el Regulador. Administració d'infraestructures: Estableix les polítiques per a les administracions en matèria d'infraestructures, inventaria i planifica l'ús de les infraestructures actuals, impulsa la creació de noves infraestructures i gestiona els mecanismes de cessió. Construcció de la xarxa: Planifica i construeix de forma eficient la xarxa. Gestió de la xarxa: Centre d'operació de la xarxa. Monitoritza permanentment la xarxa i identifica accions proactives.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

113

Desenvolupament del mercat: Monitoritza i analitza les necessitats i demandes del mercat. Identifica clients objectius. Defineix productes i serveis. Atenció al client: Interface amb els clients en els processos de Venda de serveis, Provisió, Garantia del servei, i Facturació. Provisió dels serveis: Activació dels serveis/productes sol·licitats pels clients. Garantia del servei: Manteniment de la disponibilitat dels serveis. Facturació: Obtenció de la informació a facturar per a cada un dels clients, valoració i aplicació de les condicions pactades, generació de la factura i gestió del cobrament. Coordinació: Coordina les actuacions dels diferents actors, unifica els criteris i disposa d'una visió integrada del model.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

114

Govern/Consell/Ajuntaments Gestor Infraestructures Operador neutre Operadors de serveis

Estratègia i planificació

ü

Administració d'infraestructures Faciliten Inventari ü

Construcció de la xarxa Cedeixen infraestructures: Canalit-

zacions i Espais Canalitzacions/Espais/FO Instal·la Electrònica Xarxa troncal Xarxa d'accés FTTH

Gestió de la xarxa

FO i Electrònica Xarxa troncal Xarxa d'accés FTTH

Desenvolupament del mercat

Clients: AAPP/Operadors de serveis Clients: Llars/Empreses/AAPP's

Atenció al client

ü ü

Provisió dels serveis

ü ü

Garantia del servei

Manté Canalitzacions/Espais Manté i opera FO i Electrònica Opera FTTH

Facturació

Factura a Operador Neutre Factura a AAPP/Operadors de

servei ü

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

115

4.4.4 GESTOR D'INFRAESTRUCTURES

Tal com s'ha detallat en els apartats anteriors, un dels principals costos de la futura xarxa i per tant un dels principals frens per al seu desplega-ment són les infraestructures físiques (Canalitzacions, FO i sales tècniques). L'objectiu del Gestor d'infraestructures és que les Illes Balears disposin d'una infraestructura sobre les que es pugui desplegar una futura xarxa de banda ampla neutra, amb el mínim cost i en el menor temps possible. El conjunt de tasques necessàries per assolir aquest objectiu es pot agrupar en: tasques vinculades amb l'administració de les infraestructures i tasques vinculades amb la construcció de noves infraestructures i el manteniment de noves i actuals infraestructures.

La seva intervenció en els processos de negoci es centra en:

Estratègia i planificació:

Planificació de noves infraestructures, conjuntament amb les administracions:

Llistat d'espais físics requerits

Llistat acondicionaments requerits

Administració d'infraestructures:

Establiment de polítiques per a les diferents administracions respecte a les infraestructures.

Creació d'un marc legal per a la cessió d'infraestructures.

Negociació amb les administracions per a la cessió d'infraestructures.

Establiment d'acords de cessió d'infraestructures.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

116

Interlocució única amb les administracions en matèria d'infraestructures.

Inventari/repositori d'infraestructures físiques:

Llistat d'espais físics (m2, ubicació) i canalitzacions disponibles.

Llistat de requeriments (elèctric, climatització, detecció/extinció incendis,...)

Esteses de FO, repartidors,...

GIS d'infraestructures físiques.

Creació i manteniment de la BBDD.

Construcció de la xarxa:

Negociació amb altres proveïdors d'infraestructures: utilities,...

Planificació, enginyeria i disseny de la xarxa:

Anàlisi de necessitats.

Identificació d'infraestructura disponible.

Evaluació impactes i prioritats.

Identificació de tecnologies i alternatives.

Disseny de l'arquitectura de la xarxa.

Validació de metodologia de qualitat.

Planificació de desplegament de FO.

Planificació d'adequació d'espais físics.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

117


Adequació d'espais físics: Instal·lacions elèctriques, Instal·lacions clima, Instal·lacions det./ext. Incendis, Instal·lacions seguretat.

Desplegament FO.

Gestió de la documentació d'inventari.

Administració de la interfície amb proveïdors/socis tecnològics.

Gestió de la xarxa:

Participa en el procés d'identificació de millores.

Desenvolupament del mercat: Atenció al client:

Provisió dels serveis: Garantia del servei: Facturació:

Factura a l'operador neutre

Gestiona les facturacions i pagaments als actors que han llogat infraestructures

Suport:

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

118

Coordinació: Com a actor important en el procés de construcció i manteniment de la nova xarxa participa en els seus aspectes estratègics i de planificació. Això inclou:

Participar en la definició de la política i estratègia d'implantació de la nova xarxa.

Participació en el Pla de negoci.

Participació en l'elaboració del pressupost.

Relacions institucionals amb administracions, socis tecnològics, Regulador,....

Participació en la definició dels plans d'acció.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

119

4.4.4.1 MODEL DE CESSIÓ D'INFRAESTUCTURES

Amb l'objecte de reduir el cost i accelerar el desplegament de la xarxa neutra, els Ajuntaments, Consells i Govern cedeixen l'ús de les seves infraes-tructures (canalitzacions i espais) existents o de nova creació al Gestor d'Infraestructures.

En cap cas les administracions perden la titularitat de les infraestructures. Les administracions cedeixen l'ús a canvi d'una retribució.

Responsabilitats dels cedents

Donar al gestor d'Infraestructures l'inventari de les infraestructures existents i els plans de desplegament de noves infraestructures.

Informar periòdicament al Gestor d'Infraestructures dels plans d'actuació pel que fa a noves infraestructures al territori, en qualsevol dels

casos: construcció pròpia, pactes de cessió per empreses de utilities,...

Aplicar les directrius establertes pel Gestor d'Infraestructures, referents a noves urbanitzacions, polígons, relacions amb empreses de serveis,

utilities i operadors,... actuacions a la via pública,....

Aplicar els criteris tècnics i estàndards de canalització establerts pel Gestor d'Infraestructures en la creació de noves infraestructures.

Planificar les noves infraestructures de manera conjunta amb el Gestor d'Infraestructures.

Beneficis pel cedent

Les infraestructures estan inventariades.

El manteniment de les infraestructures és assumit pel Gestor d'Infraestructures. Deixen de ser un cost i no es degraden.

Les administracions que disposen d'infraestructures ocioses les "posen en valor" i perceben una retribució per les mateixes. Actualment la seva

rendibilitat es nul·la.

Moltes d'aquestes infraestructures han estat "cedides" per empreses de companyies de serveis públics o operadors i no han suposat inversions.

Possibilitar la implantació d'una xarxa de banda ampla al seu territori, amb els beneficis ja definits.

Compartició d'inversions. A canvi de cedir l'ús de les infraestructures, els altres actors del model aporten la FO, Electrònica, Gestió,

Connectivitat,...

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

120

4.4.5 OPERADOR NEUTRE

L'objectiu de l'operador neutre o operador d'infraestructures té com a objectiu, un cop construïdes les infraestructures físiques i estesa la xarxa de FO:

Mantenir i Operar aquestes infraestructures.

Gestionar la xarxa de manera oberta, perquè tercers operadors en puguin fer ús.

Donar servei, en sentit ampli, als clients de les administracions públiques que així ho requereixin.

La seva intervenció en els processos de negoci es centra en:

Estratègia i planificació:

Administració d'infraestructures:


Planificació, enginyeria i disseny de la xarxa.

Implantació de l'electrònica de xarxa.

Gestió de la documentació.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

121

Gestió de la xarxa:

Centre d'operació de xarxa:

Supervisió i gestió de la xarxa: Monitorització, Gestió d'alarmes.

Identificació de millores

Desenvolupaments de mercats:

Anàlisi del mercat i elaboració d'informes.

Màrqueting.

Definició de serveis.

Atenció al client:

CAC

Acció comercial/Promoció:

Realització de presentacions i demostracions a operadors de serveis.

Preparació de propostes.

Venda de serveis.

Control d'incidències comercials

Gestió d'incidències de facturació

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

122

Provisió dels serveis:

Gestió d'ordres de treball (altes/baixes/modificacions):

Avaluació impacte i prioritats.

Identificació d'equipament/infraestructura necessària.

Realització de l'ordre de treball:

Configuracions VLANS.

Configuració rutes.

Modificacions amples de banda.

Activació elements de la xarxa.

Altres.

Seguiment ordre de treball.

Sol·licitud ampliacions/canvis/reconfiguracions de la xarxa (si escau).

Recepció ampliacions/canvis/reconfiguracions de la xarxa realitzats (si escau).

Tancament de l'ordre de treball.

Realització d'informe de l'ordre de treball.

Configuracions sobre la xarxa.

Coordinació de les execucions.

Treballs a domicili.

Activació elements de xarxa.

Gestió de la documentació:

Documentació de VLANs realitzats.

Documentació de rutes utilitzades.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

123

Documentació amples de banda.

Documentació d'altres.

Garantia del servei:

Gestió de les incidències:

Interlocució única.

Recepció, registre, identificació i tipificació de la incidència.

Escalat d'incidències.

Estats, seguiment i tancament.

Col·laboració en incidències causades per terceres parts.

Valoració i planificació d'actuacions no planificades.

Recull del treball de manteniment correctiu realitzat i actualització d'inventari.

Informació als seus clients.

Manteniment correctiu:

Recepció de l'ordre de treball.

Identificació d'incidències.

Resolució de l’incidència.

Validació SLA’s.

Realització d'informes.

Canvis/reconfiguracions:

Recepció de necessitat de canvi o reconfiguració.

Identificació d'equipament/infraestructura necessària.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

124

Realització del canvi/reconfiguració.

Realització d'informe.

Manteniment preventiu:

Verificació periòdica de l'estat d'infraestructures físiques.

Verificació periòdica del bon estat de les sales tècniques.

Realització periòdica de reflectometrías de FO.

Neteja periòdica de connectors de FO.

Revisió periòdica electrònica de xarxa.

Actualització de noves versions de SW de l'electrònica de xarxa.

Generació periòdica d'informes de manteniment preventiu.

Realització de còpies de seguretat:

Còpies de seguretat de configuracions.

Còpies de seguretat de dades dels equips gestionats.

Anàlisi d'incidències repetitives:

Anticipació de possibles problemes.

Mesures per evitar la repetició d'aquest tipus d'incidències.

Tunning de sistemes:

Gestió proactiva de paràmetres de qualitat.

Gestió proactiva de paràmetres de rendiment.

Gestió proactiva de paràmetres de configuració.

Planificació de possibles creixements.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

125

Modificacions d'equips i serveis.

Elaboració d'informes:

Elaboració d'informes diaris de l'estat de la xarxa.

Informes de tràfic i rendiment de la xarxa.

Informes de SLA:

Càlculs de SLA’s

Càlcul de penalitzacions (si escau).

Anàlisi d'informes i estimació de tendències:

Identificació de millores.

Facturació:

Obtenció dades ús de la xarxa

Obtenció dades ús de la xarxa per part de les administracions públiques.

Obtenció dades ús de la xarxa per part dels Operador de Serveis

Valoració

Facturació

Facturació a Administracions Públiques i Operadors de Serveis

Gestió del cobrament

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

126

4.5 CONCLUSIONS

L'anàlisi realitzada es pot resumir en les següents conclusions:

Les Illes Balears parteixen d'una situació de dèficit pel que fa a la disponibilitat de serveis i infraestructures de comunicacions. Les previsions de

millora es limiten a l'estratègia de desplegament de l'operador dominant Movistar.

A aquest efecte, s'identifiquen dues vies de treball:

A curt termini. Defineix les accions requerides per cobrir a curt termini les mancances del percentatge de territori que quedaria desproveït

d'una disponibilitat mínima de serveis de nova generació. Aquestes actuacions suposen un cost estimat d'entre 40 M € - 74 M € (en funció

de l'operador que les executi). En qualsevol cas, aquestes actuacions no resoldran a futur les limitacions de servei provocades principalment

per la falta de competència.

A llarg termini. Amb una visió de futur és necessari establir una Estratègia global TIC orientada a garantir l'accés a les Illes a proveïdors de

servei i continguts en un model d'igualtat real de condicions. Aquest model ha d’afavorir la neutralitat de l'ús de les infraestructures per a

qualsevol operador i no penalitzant a nivell de cost d'ús de les mateixes. Segons l'anàlisi realitzada, aquest model passa per:

Millora de les infraestructures actuals:

Millora dels enllaços de comunicació amb el continent i entre Illes, com a punt clau d'accés per a la interconnexió de les Illes amb la

resta del món. Per això cal estudiar l'aprofitament d'enllaços ja disponibles o implantar-ne de nous.

Millora de la xarxa terrestre de comunicacions a les Illes, com a via d'accés als nuclis de població. Aquesta infraestructura implica

una inversió estimada de 85 M € - 100M €.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

127

Potenciar l'accés inalambric per la població en zones disseminades, fins assolir el 100% de cobertura.

Foment de l'oferta i la demanda per part de l'Administració.

Establiment d'un model de desplegament i gestió que fomenti l'oferta de serveis en lliure competència:

Finançament d'una part important de les infraestructures necessàries per part de l'Administració Pública.

Creació d'un model de gestió (gestor d'infraestructures i/o operador neutre) neutre per als operadors finalistes que garanteixi l'ús de les

infraestructures en igualtat condicions i amb costos que no penalitzin el desplegament de serveis a les Illes.

S'ha d'estudiar la forma òptima de creació dels ens de gestió d'aquest model. Es considera que el model òptim de constitució d'aquest

gestor hauria d'incloure tant ens públics com privats per garantir la neutralitat del mateix, així com els coneixements i experiència del

sector privat.

L'estratègia establerta, si bé requereix d'inversions específiques per part de l'Administració, comporta beneficis a llarg termini tant per a l'ús

públic de la infraestructura de comunicacions desplegada (estalvi de costos) com per al foment de l'activitat econòmica i la riquesa de les Illes

Balears.

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

128

5 PLA D'ACCIÓ

Les accions es poden agrupar en els següents ítems:

Accions necessàries per abordar l'escenari a curt termini

Conjunt d'accions orientades a destinar les subvencions per al desplegament de BA de la manera més eficient possible i amb el major impacte so-

cial:

Validar amb els operadors les zones blanques identificades, així com el seu interès en la sol·licitud/obtenció de subvencions.

Prioritzar les actuacions a realitzar en les diferents ESP’s/poblacions, amb la disponibilitat de recursos/subvencions UE.

Validar i/o valorar en detall les accions a realitzar en cadascuna de les ESP’s seleccionades.

Llançament del procés.

A continuació, es presenta un calendari temptatiu:

mes 1 mes 2 mes 3

Validació amb operadors

Determinar prioritats

Valoració econòmica detallada

Redacció de Plecs

Llançament

DGDT-CAIB-07072016

S C&Sayós Carrera

S C&Sayós Carrera

129

Accions necessàries per abordar l'escenari a llarg termini

Conjunt d'accions necessàries per definir el model a llarg termini, obtenir la complicitat, compromís i suport de tots els actors implicats en el mo-

del i disposar de les aprovacions dels ens reguladors:

Implicació/alineació del Govern i Consells en el caràcter estratègic del projecte.

Establiment de diferents "taules/Índex" amb els principals actors implicats:

Operadors de serveis finals: Validar interès i compromís amb el projecte d'infraestructures. Identificar requeriments d'infraestructures:

Canalització/Canalització + FO. Participació en el projecte.

Operadors de transport/possibles operadors neutres, tant de cables submarins com d'infraestructures terrestres.

Administració (Govern, Consells i Ajuntaments) com a usuaris de serveis de telecomunicacions i titulars d'infraestructures.

Departaments jurídics.

...

Necessitat de fer un inventari de infraestructures públiques existents en un GIS públic, per exemple accessible al SITIBSA.

Proporcionar legislació i normativa adient al respecte.

Definició detallada del model.

Planificació detallada. Definició de pilots.

Presentació del model als organismes reguladors.

Desenvolupament del marc legal: cessió d'infraestructures, concessions Op. Neutre...

Definició del model de relació i de seguiment.

Aprovació final.

Documents

ESTUDI TÈCNIC PER A L'ANÀLISI I IDENTIFICACIÓ …A la fi de 2016, la SESIAD va sotmetre a consulta dels agents implicats, la relació de ESP’s d'Espanya, i per tant les de les