PROPOSTA D’ACORD PER SOTMETRE A EXPOSICIÓ PÚBLICA LA ... · depenien de diversos departaments de la U.A.B. La creació de l’ILCC es va materialitzar incorporant membres dels

PROPOSTA D’ACORD PER SOTMETRE A EXPOSICIÓ PÚBLICA LA CREACIÓ DE L’INSTITUT DE RECERCA HISTÒRICA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA Exposició de motius: Atès que una de les prioritats del Pla Estratègic de Recerca de la Universitat de Girona per al període 2005-2008 és la separació de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes en dos instituts, amb la consegüent creació d’un institut de universitari de recerca dedicat a la recerca històrica. Atesa la proposta de separació de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de creació de l’Institut de Recerca Històrica presentada per part de l’Insititut de Llengua i Cultura Catalanes a la memòria adjunta. Atès que la proposta de separació de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de creació de l’Institut de Recerca Històrica compta amb el suport de les dues seccions que componen l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Francesc Eiximenis i Jaume Vicens Vives. Marc legal: Article 30 dels Estatuts de la UdG S’ACORDA: Únic.- Sotmetre a exposició pública la creació de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona d’acord amb la memòria de creació adjunta.

SOL·LICITUD DE SEPARACIÓ

DE LES DUES SECCIONS DE L’INSTITUT

DE LLENGUA I CULTURA CATALANES

I

CREACIÓ D’UN INSTITUT

DE RECERCA HISTÒRICA

Universitat de Girona, octubre de 2007

SUMARI

I. SOL·LICITUD DE SEPARACIÓ DE LES DUES SECCIONS DE L’INSTITUT DE LLENGUA I CULTURA CATALANES 1. Consideracions preliminars I / 2

2. Justificació del desdoblament en dos instituts I / 3 2.1.Justificació de la conveniència del desdoblament en dos instituts i de la

seva coherència amb els principis de la Universitat I / 3

2.1.1 Manteniment de la dotació d’estructures internes de suport a la recerca en l’àmbit de les humanitats

I / 3

2.1.2 Reconeixement històric de la necessitat de separació per part dels òrgans de govern de la UdG

I / 3

2.1.3 Elevat nombre d’investigadors adscrits I / 4 2.1.4 Oportunitat per reorganitzar els instituts de recerca en humanitats i per

potenciar el desenvolupament de grups i línies de recerca consolidades I / 5

2.2. Justificació respecte dels objectius, les línies de recerca i les activitats docents.

I / 5

2.2.1 Eliminar l’excés d’heterogeneïtat en les línies de recerca I / 5 2.2.2 Superar els problemes de projecció exterior de la secció d’història I / 6 2.2.3 Consolidar la tradició de funcionament autònom de les seccions I / 6

3. Memòria de la situació econòmica i organitzativa, 2002-2006 I / 3.1.Recursos humans I / 8

3.1.1. Personal acadèmic de l’ILCC: 3.1.1.1 Eiximenis; 3.1.1.2 CRHR

I / 8

3.1.2. Personal d’administració i serveis I / 11 3.2.Recursos econòmics I / 12

3.2.1 Ingrés ordinari UdG I / 12 3.2.2 Projectes de recerca: 3.2.2.1 Convocatòries UdG; 3.2.2.2

Convocatòries competitives MEC i MCyT I / 12

3.2.3 Altres ajuts de recerca: 3.2.3.1 Grups consolidats; 3.2.3.2 Distincions de recerca; 3.2.3.3 Ajuts d’infrastructura de recerca; 3.2.3.4 Xarxes temàtiques; 3.2.3.5 Accions Integrades; 3.2.3.6 Accions complementàries; 3.2.3.7 Convenis i acords de col·laboració

I / 13

3.2.4 Ajuts per a activitats I / 15 3.3.Recursos materials I / 16

3.3.1 Espais I / 16 3.3.2 Mobiliari I / 16 3.3.3 Material informàtic I / 17 3.3.4 Altre material I / 18 3.3.5 Fons bibliogràfic i documental I / 19

4. Memòria d’activitats i d’ajuts concedits I / 21 4.1.Secció Francesc Eiximenis I / 21

4.1.1 Grups de recerca consolidats: 4.1.1.1 Grups de l’ILCC-Eximenis; 4.1.1.2 Grups amb participació de membres de l’ILCC-Eximenis

I / 21

4.1.2 Projectes de recerca finançats: 4.1.2.1 Projectes de recerca sol·licitats des de l’ILCC-Eiximenis; 4.1.2.2 Projectes de recerca amb participació de membres de l’ILCC-Eiximenis sol·licitats des d’altres institucions

I / 23

4.1.3 Altres ajuts vinculats a la recerca: 4.1.3.1 Distincions de recerca; 4.1.3.2 Membres acadèmics

I / 27

4.1.4 Becaris d’investigació I / 28 4.1.5 Ajuts per a la creació i consolidació de xarxes temàtiques: 4.1.5.1 Xarxa

Temàtica en Història de la Llengua i Literatura Medieval i de l’Edat Moderna I / 29

4.1.6 Ajuts per a infraestructura de recerca I / 30

4.1.7 Convenis i acords de col·laboració I / 30 4.1.8 Docència: programes de doctorat I / 30 4.1.9 Organització de cursos i seminaris I / 31 4.1.10 Tesis doctorals i treballs de doctorat: 4.1.10.1 Tesis doctorals presentades

per membres de l’ILCC-Eiximenis; 4.1.10.2 Treballs de recerca de doctorat realitzats o dirigits per membres de l’ILCC-Eiximenis

I / 39

4.1.11 Projectes editorials i publicacions pròpies de l’ILCC-Eiximenis: 4.1.11.1 Mot so razo; 4.1.11.2 Philologica; 4.1.11.3 Qüern; 4.1.11.4 Studia Humanitatis; 4.1.11.5 Veus del Temps; 4.1.11.6 Obres de Francesc Eiximenis; 4.1.11.7 Actes dels col·loquis (CIPMHL i CIPMLCA)

I / 41

4.1.12 Publicacions dels membres de la secció I / 45 4.1.13 Participació en congressos, simposis i jornades I / 65 4.1.14 Biblioteques digitals de l’ILCC-Eiximenis I / 69

4.2.Secció Jaume Vicens Vives I / 70 4.2.1 Grups de recerca consolidats: 4.2.1.1 Grups del CRHR; 4.2.1.2 Grups amb

participació de membres del CRHR I / 70

4.2.2 Projectes de recerca finançats: 4.2.2.1 Projectes de recerca sol·licitats des del Centre de Recerca d'Història Rural; 4.2.2.2 Projectes de recerca amb participació de membres del Centre de Recerca d'Història Rural sol·licitats des d’altres institucions

I / 71

4.2.3 Altres ajuts vinculats a la recerca: 4.2.3.1 Distincions de recerca; 4.2.3.2 Accions integrades; 4.2.3.3 Accions complementàries

I / 75

4.2.4 Becaris d’investigació I / 76 4.2.5 Ajuts per a la creació i consolidació de xarxes temàtiques: 4.2.5.1 Xarxa

Temàtica d’Història Rural; 4.2.5.2 Xarxa Temàtica interregional RESOPYR (Ressources-Sociétés-Pyrénées)

I / 76

4.2.6 Ajuts per a infraestructura de recerca I / 78 4.2.7 Convenis i acords de col·laboració I / 78 4.2.8 Docència: programes de doctorat I / 79 4.2.9 Organització de cursos i seminaris I / 80 4.2.10 Tesis doctorals i treballs de doctorat: 4.2.10.1 Tesis doctorals presentades

per membres del Centre de Recerca d'Història Rural; 4.2.10.2 Treballs de recerca de doctorat realitzats o dirigits per membres del centre

I / 92

4.2.11 Projectes editorials i publicacions pròpies del Centre de Recerca d'Història Rural: 4.2.11.1 Biblioteca d’Història Rural; 4.2.11.2 Estudis d’Història Agrària

I / 94

4.2.12 Publicacions dels membres de la secció I / 98 4.2.13 Participació en congressos, simposis i jornades I / 115

II. PROJECTE DE REORGANITZACIÓ DE L’INSTITUT DE LLENGUA I CULTURA CATALANES

1. Presentació II / 1

2. Orientació i línies de recerca II / 3

3. Objectius i pla d'actuació II / 4

4. Estudi econòmic II / 6 4.1. Mitjans materials i personals i despeses de funcionament II / 6 4.2. Espais II / 7 4.3. Béns inventariables que quedaran adscrits al nou institut de recerca II / 7

5. Informe sobre Els instituts universitaris de recerca en Filologia a L’estat espanyol

II / 8

5.1. Presentació. Objectius i plantejament general II / 8 5.2. Mètode II / 8 5.3. Anàlisi de les dades II / 8 5.4. Conclusions II / 10

III. PROJECTE DE CREACIÓ D’UN INSTITUT DE RECERCA HISTÒRICA 1. Presentació III / 2 2. Orientació i línies de recerca III / 3

2.1. Línies de recerca per seccions 2.1.1 Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria 2.1.2 Centre de Recerca d’Història Rural 2.1.3 Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals

III / 4 III / 4 III / 4 III / 5

2.2. Línies de recerca transversals III / 5 3. Objectius III / 6 4. Pla d’actuació III / 8 5. Estudi econòmic III / 10

5.1 Mitjans materials i personals i despeses de funcionament III / 10 5.2 Espais III / 11 5.3 Béns inventariables que quedaran adscrits al nou institut de

recerca 5.3.1 Mobiliari 5.3.2 Material informàtic 5.3.3 Altre material

III / 11

III / 12 III / 12 III / 13

6. Relació d’investigadors i grups que s’integraran en l’Institut de Recerca Històrica

III / 14

6.1 Grups de recerca reconeguts per la UdG que s'adscriuran a l'Institut de Recerca Històrica

III / 14

6.2 Membres de ple dret III / 14 6.3 Membres col·laboradors III / 15

7. Memòria de l’activitat dels grups que sol·liciten adscriure’s a l’Institut de Recerca Històrica, 2001-2006

III / 16

7.1 Grup d’Arqueologia i Prehistòria (GRHCS83) III / 16 7.2 Grup d’Estudis Culturals (GRHCS78) III / 50 7.3 Grup Història, Memòria, Identitats (GRHCS86) III / 62 7.4 Grup d’Història de les Societats Rurals (GRHCS35) III / 69

Document I

SOL·LICITUD DE SEPARACIÓ DE LES DUES SECCIONS DE L’INSTITUT DE LLENGUA I

CULTURA CATALANES

Girona, juliol 2007

1. CONSIDERACIONS PRELIMINARS L’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) va ser creat l’any 1985 amb l’objectiu de dotar a l’Estudi General de Girona d’un instrument que permetés superar, en el terreny de la docència i la recerca, les limitacions d’un ensenyament restringit aleshores al primer cicle de la carrera de lletres. Entre altres avantatges, l’Institut possibilitava la docència de tercer cicle, potenciava la investigació dels professors de Girona en el camp de la filologia catalana i la història, permetia una relació directa amb el Rectorat de Bellaterra —no subordinada, doncs, a la facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona— i consolidava la imatge d’universitat madura que volíem per Girona. En el cas dels professors d’història, encara, l’Institut cohesionava uns professors que depenien de diversos departaments de la U.A.B. La creació de l’ILCC es va materialitzar incorporant membres dels dos departaments de la secció de Lletres de l’Estudi General de Girona, agrupats al voltant dels estudis que en aquell moment podien ser més competitius: la filologia catalana (bàsicament història de la llengua i edició de textos antics) i la història, dues línies que no es van confondre mai. Amb els anys, el contingut d’aquestes dues línies de recerca es van anar definint i separant cada cop més, i es van configurar dues seccions autònomes: d’una banda, la història de la llengua i la filologia medieval i moderna van vertebrar la secció Francesc Eiximenis de l’ILCC; de l’altra, la història de les societats rurals va constituir l’eix de la secció Jaume Vicens Vives de l’ILCC. Amb la independència de la Universitat de Girona respecte de la U.A.B., el desembre de 1991, l’ILCC va deixar de ser un instrument per reforçar els estudis universitaris de Girona dintre la U.A.B., i va prendre força la necessitat de projectar-se cap enfora, al mateix nivell que altres instituts universitaris. Des d’aleshores l’ILCC ha desenvolupat un ampli ventall d’activitats i de projectes de recerca dels quals només el darrer quinquenni queda recollit en la present memòria. Actualment l’ILCC està integrat per vuit grups de recerca reconeguts per la UdG i aplega un total de 140 membres, dels quals 87 són membres de ple dret (61 personal investigador i 26 becaris) i 53 són membres col·laboradors. L’any 2007 s’han incorporat a la secció Vicens Vives dos grups de recerca d’història procedents de l’Institut de Patrimoni Cultural: el GRHCS078-Estudis Culturals, amb 7 nous membres i 3 col·laboradores i el GRHCS083-Arqueologia i Prehistòria, amb 10 membres i 3 col·laboradors nous per a l’ILCC. Entre els grups de recerca integrats a la secció d’història hi ha dos grups procedents de l’extingit Institut de Patrimoni Cultural. La recent adscripció d’aquests grups a l’ILCC ha estat motivada per la perspectiva de la seva integració en el futur Institut de Recerca Històrica que es sol·licita, i per aquesta raó la seva activitat no formarà part de la primera part d’aquest document, destinada a fer memòria de la tasca realitzada per les dues seccions de l’ILCC. Pels motius que s’exposaran en aquest document, el Consell de l’ILCC, proposa la separació de les dues seccions actuals mitjançant la modificació dels estatuts de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i la creació d’un Institut de Recerca Històrica de la UdG. Demanem, doncs, al vice-rectorat de recerca que doni curs a aquesta petició perquè pugui ser estudiada per l’equip rectoral i, si s’escau, com així ho esperem, aprovada per la Junta de Govern i el Consell Social de la UdG.

4.3. 2. JUSTIFICACIÓ DEL DESDOBLAMENT EN DOS INSTITUTS

4.3.1. 1. Justificació de la conveniència del desdoblament en dos instituts i de la seva coherència amb els principis de la Universitat

4.3.1.1. 2.1.1 Manteniment de la dotació d’estructures internes de suport a la recerca en l’àmbit de les humanitats L’existència d’una estructura interna d’instituts de recerca és un dels aspectes forts de la Universitat de Girona, tal i com recull el PER 2005-2008. Fins el desembre de 2007, la UdG tenia vuit instituts, dos dels quals estaven clarament vinculats als estudis d’humanitats (Institut de Patrimoni Cultural i Institut de Llengua i Cultura Catalanes). Tal i com es mostrarà en els treballs de diagnosi inclosos més endavant, les universitats catalanes i espanyoles presenten un dèficit clar pel què fa a aquestes estructures de suport a la recerca, en comparació al context europeu. És per això que considerem important que no es produeixi una reculada en la dotació existent. Cal tenir present que Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) creat la Generalitat amb la col·laboració de la Universitat de Girona el passat novembre de 2006 no pot suplir el suport als grups de recerca de la UdG tant per la seva pròpia organització i funcionament com perquè té un enfocament centrat en l’estudi dels processos de patrimonialització i de l’ús del patrimoni cultural que s’orienta cap a la transferència del coneixement sota la forma de patrimoni i que resta allunyat de les línies de recerca de la major part dels grups adscrits a l’actual ILCC.

4.3.1.2. 2.1.2. Reconeixement històric de la necessitat de separació per part dels òrgans de govern de la UdG El desdoblament de l’ILCC i, com a conseqüència, la creació d’un Institut de Recerca Històrica, ha estat un tema plantejat de forma recurrent des de fa molts anys. El Pla de Recerca de la UdG 1995-1998, presentat dins l’informe del rector a la Comissió Gestora en la sessió de 16 de juliol de 1995, preveia que la separació de les dues seccions de l’ILCC i la seva constitució en dos Instituts de Recerca diferenciats es produís durant l’any 1996. Posteriorment, el claustre de la UdG de 7-8 de maig de 1998 va aprovar l’informe del Rector Josep M. Nadal que, en el punt 3.1. Organització de la recerca, tornava a afirmar que “d’acord amb el que ja preveia el Pla de Recerca presentat en el seu moment al Claustre de la UdG, està previst dividir l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes en dos: Filologia i Història”. Tot i que, en aquella ocasió, es va presentar formalment la documentació per a sol·licitar la separació, la decisió va ser posposada i va mantenir-se com a tema pendent fins que el Consell de Govern de 28 d’abril de 2005 va acordar en les seves “Línies estratègiques de recerca i prioritats de la Universitat de Girona per al període 2005-2008, d’acord amb el Pla Estratègic” que es procediria a la “Separació de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes en dos instituts i supressió de l’Institut Universitari de Patrimoni Cultural”. Aquesta decisió ha estat recollida en la Memòria acadèmica 2005-2006 de la UdG, en l’apartat 6.1 d’actuacions en política de recerca, on es diu: “Pel que fa a l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, s’ha iniciat el procés que ha de prestar a la separació de les seves dues seccions. Aquest procés ha de donar lloc a dos instituts de Recerca: el de Filologia i els de Recerca Històrica”.

Aquest reconeixement de la necessitat de serparar l’ILCC i, concretament, de crear un Institut de Recerca Històrica, també ha estat posat de relleu arrel de la recent donació de la biblioteca personal de Pierre Vilar a la Universitat de Girona, gestionada a través de la secció d’història de l’ILCC.

2.1.3 Elevat nombre d’investigadors adscrits Un altre motiu que justifica la separació de les dues seccions de l’ILCC el constitueix l’elevat nombre de personal docent i investigador que concentra, que s’ha incrementat amb l’adscripció dels grups procedents de l’Institut del Patrimoni Cultural.

Personal docent de la UdG adscrit a instituts de recerca

CU TU CEU TEU Associat Altres Cossos

Docents Institut d’Ecologia Aquàtica 3 6 2 0 0 4 15 Institut d’Informàtica i Aplicacions 3 17 1 15 20 14 70 Institut de Llengua i Cultura Catalanes * 7 31 0 0 8 4 50 Institut de Medi Ambient 4 19 0 1 19 0 42 Institut de Química Computacional 3 3 0 0 2 2 10 Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida 1 7 0 1 12 4 25 Institut de Tecnologia Agroalimentària 3 6 1 1 2 5 18 Total adscrits a instituts de recerca 24 89 4 18 62 33 230 Tota la UdG (1) 64 234 13 119 479 75 984

Font = Memòria de dades, 2005-2006 * Inclou els grups de recerca procedents de l’Institut del Patrimoni Cultural i recentment adscrits a l’ILCC.

Després de l’Institut d’Informàtica i Aplicacions, l’ILCC és el segon institut més gran de la UdG pel que fa a la quantitat de personal docent adscrit. I si només considerem aquelles categories laborals que tenen major implicació en la recerca feta a la UdG, bé per ser personal a temps complet, bé per tractar-se de categories que requereixen la titulació de doctor, l’ILCC és l’institut que concentra major quantitat de Catedràtics d’Universitat (CU) i de Titulars d’Universitat (TU). Concretament, el 29% de CU i el 35 % de TU adscrits a instituts de recerca de la UdG són membres de l’ILCC. En termes globals, pel conjunt de la UdG, l’ILCC aplega l’11% de tots els catedràtics (CU) de la UdG i el 13% de titulars (TU). L’alta densitat de personal docent en l’ILCC té efectes negatius tant sobre el funcionament administratiu com sobre el funcionament dels òrgans de govern, limita la capacitat de l’ILCC per a captar recursos en convocatòries competitives i, en termes comparatius, justifica plenament la divisió.

4.3.1.3. 2.1.4. Oportunitat per reorganitzar els instituts de recerca en humanitats i per potenciar el desenvolupament de grups i línies de recerca consolidades La separació de l’ILCC constitueix una oportunitat per reestructurar i reorganitzar els instituts de recerca en l’àmbit de les humanitats. De fet, aquesta reorganització ja ha començat amb a dissolució de l’Institut del Patrimoni Cultural (IPAC) —arrel de la constitució d’un Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)—, i l’adscripció a l’ILCC dels dos grups de recerca que hi pertanyien (GRHCS78 Estudis Culturals, GRHCS83 Arqueologia i Prehistòria).

En el cas de concedir-se la separació, tal i com consta en el document “Projecte de creació de l’Institut de Recerca Històrica” i “Projecte de reorganització de l’ILCC” hi ha altres grups intererssats en adscriure’s als dos instituts resultants (concretament, el GRHCS86 Història, Memòria, Identitats a l’Institut de Recerca Històrica i el GRHCS019 Lèxic i Gramàtica, a part d’alguna incorporació individual al nou Institut de Llengua i Cultura Catalanes). D’altra banda, la separació de l’ILCC és, al nostre entendre, una forma concreta en que es poden millorar les estructures de suport a la recerca dins l’àmbit d’humanitats i donar contingut a l’objectiu de “facilitar la promoció dels grups de recerca” que la UdG s’ha marcat en el PER 2005-2008.

4.3.2. 2.2. Justificació respecte dels objectius, les línies de recerca i les activitats docents. Per a una justificació més precisa dels objectius, línies i activitats ens remetem als documents II i III, on s’exposen en relació a cadascun dels dos instituts resultants de la separació. A continuació només relacionem arguments de caràcter general que justifiquen la separació de les seccions de l’ILCC.

4.3.2.1. 2.2.1. Eliminar l’excés d’heterogeneïtat en les línies de recerca Un obstacle per a l’òptim rendiment de l’ILCC ha estat l’heterogeneïtat en les línies de recerca de les seves dues seccions (la secció de filologia Francesc Eiximenis i la secció d’història Jaume Vicens Vives). Ambdues han treballat en àmbits disciplinars netament diferenciats —la filologia catalana en un cas, la història de les societats rurals en un altre— i amb escassos punts de connexió des de la perspectiva de la recerca. Aquesta manca d’objectius comuns ha comportat problemes de definició de la nostra identitat com a institut de recerca. Científicament i acadèmicament la separació està plenament justificada. Malgrat aquests inconvenients organitzatius i d’imatge esmentats, però, hem demostrat a bastament que s’han consolidat les dues seccions amb unes línies de recerca pròpies, reconegudes i de prestigi. Així ho demostra la memòria d’activitats realitzades, els projectes, els congressos i seminaris amb la participació de prestigiosos científics nacionals i estrangers, etcètera. La demanda de partició, doncs, no és cap excusa per tapar un fracàs hipotètic; al contrari: si la roba ens va petita és perquè hem crescut.

4.3.2.2. 2.2.2 Superar els problemes de projecció exterior de la secció d’història L’heterogeneïtat ha impedit sovint als integrants de l’Institut projectar-se adequadament cap a l’exterior. Això ha estat especialment important per a la Secció Vicens Vives, l’activitat de la qual s’ha aixoplugat sota les confusionàries sigles d’un Institut de Llengua i Cultura Catalanes que poc tenen a veure amb la història rural. La pertinença a un institut amb una denominació que no contribuïa a identificar correctament les línies de recerca especialitzades que es desenvolupaven en la secció d’història n’ha dificultat la seva projecció i la realització de contactes amb altres institucions. És per aquest motiu que l’any 2000 el vicerectorat de recerca va autoritzar a la Secció d’Història d’utilitzar la denominació de Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC- Secció Vicens Vives). Tot i que el handicap de projecció exterior es manté, val a dir que aquesta

darrera denominació ha estat útil per a què se’ns visualitzés des de fora. Com a exemple, en el darrer “Report de la recerca a Catalunya” elaborat l’any 2004 a iniciativa de l’Institut d’Estudis Catalans i corresponent al sexenni 1996-2002, es diu explícitament:

“La història rural ha experimentat un fort creixement en els últims anys a causa de la consolidació dels nous centres universitaris i a l’esclat de la història local. El Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona (Institut de Llengua i Cultura Catalanes - Secció Jaume Vicens Vives, creat el 1993, és un dels centres més importants del país. El centre impulsa seminaris, col·loquis i jornades, col·labora amb la revista interuniversitaria Estudis d’Història Agrària i participa amb l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, fundada l’abril del 1999, en l’edició d’obres conjuntes”.

4.3.2.3. 2.2.3. Consolidar la tradició de funcionament autònom de les seccions Les dues seccions sempre han funcionat, i funcionen, amb total autonomia: cap membre d’una secció és alhora membre de l’altra, i cadascuna organitza les seves activitats pròpies i desenvolupa la seva recerca en dos espais físics diferents (la sala de la Secció Francesc Eiximenis, al cinquè pis de l’edifici de despatxos Sant Domènec II, i la sala de la Secció Vicens Vives, al quart pis del mateix edifici). Per facilitar i a la vegada potenciar aquesta imprescindible autonomia, l’Institut es va dotar en el seu reglament —ratificat provisionalment per la Junta de Govern de la UdG en la sessió núm. 1/97 de 30 de gener de 1997— d’un sistema organitzatiu que permet que cadascuna prengui amb independència les seves decisions —a través del Consell de Secció, el Secretariat de Secció, el Coordinador de Secció i el Secretari de Secció—, i que ambdues es coordinin a través de la Junta de Govern de l’Institut i del Consell de l’Institut. Fins ara les dues seccions de l’ILCC han funcionat amb un únic pressupost anual, que internament s’ha estructurat paritàriament amb les dues seccions, deixant una partida de funcionament general comuna, però per a les activitats més pròpies de cada secció cadascuna d’elles disposava d’una part del pressupost per destinar a allò que creia convenient. Pel que fa al repartiment del pressupost, s’ha hagut de pactar cada any, ja que el repartiment es fa igual per a cada partida. L’apartat de llibres, la més important de l’Institut, l’apartat de funcionament, la d’inversions i la de despeses protocol·làries havien de ser repartides equival·lentment, la qual cosa constituïa un inconvenient a l’hora de dur a terme les actuacions de cada secció. El fet cert és que les dues seccions han actuat a la pràctica com dos semi-instituts independents, forçats a mantenir una estructura comuna i a veure, si no devaluada, sí almenys limitada la seva infrastructura organitzativa. Això ha comportat eventualment duplicitats en la gestió i petites distorsions en l’elecció de càrrecs directius, ha impedit segurament una major agilitat funcional, i no ha suscitat greuges comparatius gràcies a la comprensió i la qualitat humana dels seus membres, els quals, això sí, han cregut i creuen unànimement que l’actual estructura conjunta no s’ha de mantenir.

4.4. 3. MEMÒRIA DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA I ORGANITZATIVA, 2001-2006

4.5. 3.1. RECURSOS HUMANS

4.5.1. 3.1.1 Personal acadèmic de l’ILCC L’Institut de Llengua i Cultura Catalanes ha crescut durant el període 2001-2006. La Secció Francesc Eiximenis ha passat de 29 membres el 2001 als 36 actuals. El Centre de Recerca d’Història Rural ha passat de 22 membres a 32. A finals de l’any 2006, la Secció Francesc Eiximenis comptava amb cinc catedràtics d’universitat, 13 titulars d’universitat, 5 professors associats, un investigador ICREA i 12 becaris d’investigació. El Centre de Recerca d’Història Rural, per la seva banda, estava integrada en la mateixa data per tres catedràtics d’universitat, 11 titulars d’universitat, 5 professors associats i 10 becaris d’investigació, a més de tres professors d’altres universitats1.

4.5.1.1. 3.1.1.1 Membres acadèmics de la Secció Francesc Eiximenis a. Membres de ple dret Nom Categoria Àmbit de recerca Dra. Alberni, Anna Investigadora ICREA Literatura medieval Barnada, Clara Becària predoctoral (FPU) Història de la llengua Bonaventura, Montserrat Becària predoctoral (UdG) Literatura moderna Dra. Cabré, Miriam Professora Agregada (UdG) Literatura medieval Dra. Casacuberta, Margarida Professora Titular (UdG) Literatura contemporània Esteban, Moisès Becari predoctoral (FPU) Història de la llengua Dr. Feliu, Francesc Professor Titular (UdG) Història de la llengua Dr. Ferrer, Joan Professor Associat (UdG) Història de la llengua Francalanci, Leonardo Becari predoctoral (FPI) Història de la llengua Galí, Montserrat Becària predoctoral (FI) Literatura medieval Moisès Esteban Becari predoctoral (FPU) Història de la llengua Dra. Fosalba, Eugenia Professora Titular (UdG) Història de la llengua Dr. García, Jorge Professor Titular (UdG) Literatura medieval Gómez, Robert Becari predoctoral (UdG-AE) Història de la llengua Dr. Iglésias, Narcís Professor Agregat (UdG) Història de la llengua Izquierdo, Eva Becària predoctoral (UdG) Literatura medieval Dr. Lamuela, Francesc X. Catedràtic d’universitat (UdG) Història de la llengua Dr. Martí, Sadurní Professor Titular (UdG) Literatura medieval Mascarella, Jordi Professor Associat (UdG) Història de la llengua Dra. Miralles, Eulàlia Contractat UdG Literatura moderna Molla, Guillem Becari predoctoral (FPI) Literatura contemporània Montero, Francesc Becari predoctoral (UdG) Literatura contemporània Navàs, Marina Becària predoctoral (FI) Literatura medieval

1 El reglament del’ILCC permet considerar com a membres un nombre de professors externs que no superi el 30% del personal docent propi. La secció Eiximenis no té personal acadèmic extern considerat com a membre. La Secció Vicens Vives, per contra, té adscrits dos professors de la Universitat de Barcelona i un professor de la Universitat de Santo Domingo.

Dr. Nadal, Josep M. Catedràtic d’Universitat (UdG) Història de la llengua Pasqual, Marta Becària predoctoral (FPU) Literatura contemporània Dr. Pla, Xavier Professor Titular (UdG) Literatura contemporània Dr. Rafanell, August Professor Titular (UdG) Història de la llengua Dr. Ramos, Rafael Professor Titular (UdG) Literatura medieval Dr. Renedo, Xavier Professor Titular (UdG) Literatura medieval Dr. Rodríguez, Francesc Professor Associat (UdG) Literatura medieval Dr. Rossich, Albert Catedràtic d’Universitat (UdG) Literatura moderna Dr. Ruiz, Josep M. Professor Titular (UdG) Literatura contemporània Dr. Sala, Jordi Professor Titular (UdG) Literatura contemporània Dr. Serrà, Antoni Catedràtic d’Universitat (UdG) Literatura contemporània Dr. Torró, Jaume Professor Titular (UdG) Literatura medieval Dr. Valsalobre, Pep Professor Titular (UdG) Literatura moderna Dra. Vilallonga, Mariàngela Catedràtica d’Universitat (UdG) Literatura humanística

b. Membres col·laboradors Nom Categoria Àmbit de recerca Agustí, Alfred Titular d’Escola Universitària (UdL) Literatura moderna Ayensa, Eusebi Investigador Literatura humanística Badia, Lola Catedràtica d’Universitat (UB) Literatura medieval Bassegoda, Enric Investigador Literatura medieval Bonner, Anthony Investigador Literatura medieval Brake, Bouter Arxiver Bibliothèque Royale de

Belgique Literatura humanística

Cabré, Lluís Professor Titular (UB) Literatura medieval Carré, Antònia Investigadora Literatura medieval Cobos, Josep Antoni Investigador Literatura humanística Coll, Antoni Investigador Literatura moderna Condom, Dolors Investigadora Literatura humanística Cornellà, Jordi Investigador Literatura moderna Ferrer, Daniel Investigador Literatura humanística Figueras, Narcís Professor UOC Literatura humanística Früh, Martin Arxiu estatal de Düsseldorf Literatura humanística Gòmez, Francesc Josep Investigador Literatura medieval Grifoll, Isabel Professor Titular (UdL) Literatura medieval Guixeras, David Investigador Literatura medieval Hillgarth, Jocelyn N. Pontifical Institute of Mediaeval

Studies (Toronto) Literatura humanística

Juher, Cristina Investigadora Història de la llengua Lluch, Montserrat Investigadora Literatura medieval Lucero, Lluís Investigador Literatura humanística Lorca, Jordi Investigador Literatura medieval Maddalo, Silvia Istituto Storico per il MedioEvo

(Roma) Literatura humanística

Martorell, Josep M. Investigador Literatura medieval Mas, Joan Catedràtic d’Universitat (UIB) Literatura moderna Massip, Jesús-Francesc Professor Titular (URV) Literatura moderna Melchor, Vicent de Professor Titular (UAB) Literatura moderna Miglio, Massimo Istituto Storico per il MedioEvo

(Roma) Literatura humanística

Molina, Joan Professor Titular (UdG) Literatura humanística Muñoz, Olga Investigadora Literatura moderna Navarro, Gemma Investigadora Literatura medieval Olivella, Maria Pilar Investigadora Literatura medieval Prats, Modest Professor jubilat (UdG) Història de la llengua Puig, Santi Investigador Literatura moderna Rojas, Raquel Investigadora Literatura medieval Pujol, Josep Professor Titular (UAB) Literatura medieval Sansano, Gabriel Titular d’Escola Universitària (UA) Literatura moderna

Santanach, Joan Professor Associat (UB) Literatura medieval Sagarra, Mila Titular d’Escola Universitària (UAB) Història de la llengua Segarra, M. Isabel Investigadora Literatura humanística Serra, Maria Rosa Investigadora Literatura moderna Soler, Albert Professor Titular (UB) Literatura medieval Tate, Robert B. Doctor honoris causa (UdG) Literatura humanística Toldrà, Maria Institut d’Estudis Borgians Literatura humanística Turroja, Olga Investigadora Literatura medieval Vila, Josep M. Investigador Literatura moderna Vilà, Roger Investigador Literatura moderna

4.5.1.2. 3.1.1.2 Membres acadèmics del Centre de Recerca d’Història Rural (desembre 2006) a. Membres de ple dret

Nom Categoria Àmbit de recerca Dr. Joan Lluís Alegret Tejero Titular d’universitat Antropologia Jordi Bohigas Maynegre Becari UdG Història contemporània Mònica Bosch Portell Associat Història contemporània Dr. Josep Clara Resplandis Titular d’universitat Història contemporània Josep Colls Comas Associat Història moderna Dra. Rosa Congost Colomer Catedràtica d’universitat Història econòmica Bibiana Cruz Balés Becària FI Història contemporània Dr. Àngel Duarte Montserrat Catedràtic d’universitat Història contemporània Ricard Garcia Orallo Associat Història econòmica Alfons Garrido Escobar Becari UdG Antropologia Pere Gifre Ribas Associat Història moderna Lluís Illas Delàs Becari predoctoral Història contemporània Alfons Jiménez Cortacans Becari UdG Història contemporània Dr. Gabriel Jover Avellà Titular d’universitat Història econòmica Dr. Antonio López Estudillo Titular d’universitat Història econòmica Xavier Marcó Masferrer Becari predoctoral Història medieval Alejandro Martínez Giralt Becari UdG Història medieval Dr. Pere Orti Gost Titular d’universitat Història medieval Montserrat Pellicer Vilalta Becària UdG Història econòmica Dr. Jaume Portella Comas Titular d’universitat Història econòmica Narcís de Puig i de Traver Becari UdG Història moderna Dr. Joaquim M. Puigvert Solà Titular d’universitat Història contemporània Dra. Rosa Ros Massana Titular d’universitat Història econòmica Dr. Enric Saguer Hom Titular d’universitat Història econòmica Dra. Núria Sala Vila Titular d’universitat Història d’Amèrica Dr. Lluís To Figueras Titular d’universitat Història medieval Dr. Xavier Torres Sans Catedràtic d’universitat Història moderna Carles Vela Aulesa Associat Història medieval Sebastià Villalón Barragán Becari predoctoral Història econòmica

Membres externs adscrits a la Secció Vicens Vives

Dr. Llorenç Ferrer Alòs Titular d’universitat (UB) Història contemporània Dra. Rosa Lluch Bramon Ajudant d’universitat (UB) Història medieval Dr. Rudolf Widmer Professor Universidad

Autónoma de Santo Domingo

b. Membres col·laboradors

Nom Categoria Àmbit de recerca Joaquim Alvarado Costa Investigador Història contemporània Joan Antoni Blanco de Lama Catedràtic d’IES Història medieval Dr. Miquel Borrell Sabater Titular d’IES Història moderna Dr. Ramon Buxó Capdevila Tècnic superior MAC CC. Medi i Arqueologia

Marciano Cárdaba Carrascal Investigador Història contemporània Lídia Donat Pérez Investigadora Història medieval Elvis Mallorquí Garcia Titular d’IES Història medieval Josep Matas Balaguer Investigador Historiador i advocat Dr. Xavier Solà Colomer Investigador Història moderna Xavier Soldevila Temporal Titular d’IES Història medieval Santi Soler Simon Arxiu Històric de Girona Arxiver

4.5.2. 3.1.2 Personal d’administració i serveis L’ILCC té assignades una plaça de secretari tècnic i un plaça d’administratiu. Actualment les persones titulars d’ambdues places es troben en estat d’excedència temporal i aquestesestan cobertes amb un auxiliar administratiu i amb dos contractes laborals temporals a temps complet per obra i servei amb categoria de tècnic (grup IIv). Places assignades a l’ILCC

Nom Categoria Mònica Bosch Portell secretària tècnica (en excedència) Gemma Garcia administrativa (en excedència)

Estat actual

Nom Categoria Lídia Donat Pérez tècnic Begoña Fernández Bonshoms auxiliar administratiu David Prats Vidal tècnic

4.6. 3.2. RECURSOS ECONÒMICS Els recursos econòmics utilitzats i gestionats per l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes per a finançar les seves activitats i el seu funcionament ordinari han procedit tant de la quantitat assignada per la Universitat de Girona dins el seu pressupost com dels recursos aconseguits en convocatòries de projectes i d’altres tipus d’ajuts. A continuació es relacionen, per tipologies i distingint entre les dues seccions de l’ILCC.

4.6.1. 3.2.1 Ingrés ordinari UdG

Distribució dels ingressos* per anys i partides de pressupost

2002 2003 2004 2005 2006 funcionament 11.764,09 14.187,89 3.969,91 10.303,00 12.816,00 at. protocols. 613,03 206,35 165,00 132,00 Biblioteca 1.532,58 505,75 405,00 324,00 TOTAL 13.909,70 14.187,89 12.000,01** 10.873,00 13.272,00

*sense retorn de cànons i sense romanents ** quantitat aproximada

4.6.2. 3.2.2 Projectes de recerca

4.6.2.1. 3.2.2.1 Convocatòries UdG

Secció Francesc Eiximenis

CONCEDIT període Rossich, A. Diagnosi i pla d’actuació per a un institut de recerca històrica Ajuts a projectes cooperatius de R+D en els àmbits humanístic i de les ciències socials, convocatòria de 2006

12.000,00

2006

Centre de Recerca d’Història Rural

CONCEDIT període Saguer, E. Diagnosi i pla d’actuació per a un institut de recerca històrica Ajuts a projectes cooperatius de R+D en els àmbits humanístic i de les ciències socials, convocatòria de 2006

12.000,00

2006

Puigvert, J.M. Paisatge, memòria i nació. Catalunya: de la nació medieval al nacionalisme modern Pla de Recerca UdG, convocatòria 2000 a projectes de recerca

6.010,12

2002

4.6.2.2. 3.2.2.2 Convocatòries competitives MEC i MCyT


CONCEDIT desp. indirectes període J.M. Nadal MEC-DGCYT 5.795,54 846,00 1999-2002 J.M. Nadal MCYT BFF2002-030397 17.120,00 2.500,00 2002-2005 X. Pla MCYT BFF2002-02569 48.000,00 3.700,00 2002-2005 X. Renedo MEC-DGCYT 5.176,85 837,00 1999-2002 X. Renedo BFF2002-02285 37.668,00 2.928,00 2002-2005 A. Rossich BFF2002-02561 10.500,00 1200,00 2002-2005

A. Rossich MEC-DGCYT Teatre 5.452,44 876,00 1999-2002 M. Vilallonga MEC-DGCYT Historiografia 46.760,00 3.675,00 2002-2005 X. Pla MEC Hum2005-04288 28.560,00 4.560,00 2005-2008 M. Vilallonga Hum2005-04357 101.150,00 16.150,00 2005-2008 M. Cabré Hum2005-07480-CO2-02 29.750,00 4.750,00 2005-2008 P. Valsalobre HUM2006-08326 42.350,00 7.350,00 2006-2009 J.M. Nadal Hum2005-05166 54.145,00 8.645,00 2005-2008


CONCEDIT desp. indirectes període Duarte, A.: MEC/ HUM2005-05603/HIST 17.850,00 2.850,00 2005-2008 Congost, R.: MEC/HUM2005-04731/HIST 28.560,00 4.560,00 2005-2008 López, A.: MEC/ SEC2003-08449-C04-02 23.840,00 3.000,00 2003-2006 Congost, R.: MEC/BHA2002-03051 69.432,00 5.232,00 2002-2005 To, Ll.: MEC/ BHA2002-03634 24.208,00 2.688,00 2002-2005 Duarte, A.: MCyT/ BHA2001-0959 34.846,42 3.606,06 2002-2004 Ros, R.: MCyT/ BEC2001-2128 40.087,50 5.228,80 2002-2004 Congost, R.: MEC/PB98-0461 6.731,34 721,21 1999-2002 To, Ll.: MEC/PB98-0454 6.731,34 721,21 1999-2002

* Desp. Indirectes: cànon de la UdG sobre els projectes de recerca que no ingressa a l’ILCC.

4.6.3. 3.2.3 Altres ajuts de recerca

4.6.3.1. 3.2.3.1 Grups consolidats


CONCEDIT desp. indirectes període A. Rossich SGR99-00159 479,31 0,00 2000-2001 A. Rossich 2001SGR 00287 18.364,91 2.800,00 2002-2005 L. Badia SGR99 404,38 0,00 2000-2001


CONCEDIT desp. indirectes període Congost, R.: 2002SGR 0096 16.410,00 1.491,81 2002-2005

4.6.3.2. 3.2.3.2 Distincions de recerca


CONCEDIT desp. indirectes període X. Pla - Jove Investigador 138.400,00 18.052,00 2001-2005 A. Rafanell - Jove Investigador 138.400,00 18.052,00 2002-2006 A. Rossich - Investigador 166.634,00 19.234,00 2000-2006


CONCEDIT desp. indirectes període Ortí, P.: 2004 Jove Investigador 138.400,00 18.052,00 2004-2008

4.6.3.3. 3.2.3.3 Ajuts d’infrastructura de recerca (conjuntes entre les dues seccions, excepte la convocatòria 2006) CONCEDIT desp. indirectes període

AGAUR / 2006 PEIR 10003/07 5.4645,00 no 2006-2007 AGAUR / 2005 PEIR0052/11 34.200,00 no 2005-2006 AGAUR/ 2002 PIRA 00130 29.250,00 no 2002-2003 AGAUR/ 2001 PIRA 00155 12.020,20 no 2001-2002

4.6.3.4. 3.2.3.4 Xarxes temàtiques


CONCEDIT desp. indirectes període J.M. Nadal XT2004 00024 5.893,80 706,20 2004-2006 J.M. Nadal XT2002 6.750,00 825,00 2002-2004 J.M. Nadal XT2000 00068 4.808,10 650,00 2001-2002


CONCEDIT desp. indirectes període AGAUR/2004XT 00025 6.600,00 706,20 2004-2006 AGAUR/2002XT 00076 5.850,00 531,82 2002-2003 AGAUR/ 2000XT 00069 3.606,07 327,82 2000-2001 DURSI/ XTI2000-5 ResoPyr 3.005,06 no 2001-2002

4.6.3.5. 3.2.3.5 Accions integrades


CONCEDIT desp. indirectes període Congost, R.: MAE-MCyT/HI2000-0066 11.930,09 no 2001-2003

4.6.3.6. 3.2.3.6 Accions Complementàries


CONCEDIT desp. indirectes període J.M. Nadal. XIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC)

10.000,00 no 2003

P. Valsalobre. VI Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga

5.000,00 no 2005

M. Vilallonga. Simposi Internacional. El bisbe Margarit i la seva època

5.000,00 no 2006


CONCEDIT desp. indirectes període Congost, R.: Acom.Explora HUM2006-26462-E 40.000,00 no 2006

4.6.3.7. 3.2.3.7 Convenis i acords de col·laboració


CONCEDIT desp. indirectes període Congost, R. (UPF): MCyT/SEC2000-0836-C04 7.212,16 no 2001-2004 Alegret, J.-Ll. (ULL):REN2001-3350/MAR 9.015,18 no 2002-2004

4.6.4. 3.2.4 Ajuts per a activitats


CONCEDIT desp. indirectes període M. Vilallonga. IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (AGAUR-ARCS)

900,00 no 2002

X. Lamuela. IV Jornades “Concepcions i processos de la promoció de les llengües” (AGAUR-ARCS)

600,00 no 2002

X. Lamuela. Jornades sobre Sociolingüística i llengües romàniques (AGAUR-ARCS)

600,00 no 2002

X. Renedo. IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (AGAUR-ARCS)

3.000,00 no 2004

P. Valsalobre. VI Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (AGAUR-ARCS)

3.000,00 no 2006

M. Vilallonga. Simposi Internacional. El bisbe Margarit i la seva època (AGAUR-ARCS)

3.000,00 no 2006

M. Vilallonga. Simposi Internacional. El bisbe Margarit i la seva època (AGAUR-ACDC)

4.000,00 no 2006

M. Vilallonga. Simposi Internacional. El bisbe Margarit i la seva època (AGAUR-ACDC) (Ajuts per a activitats del Consell Social de la UdG)

1.200,00 no 2006

P. Valsalobre. VI Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga (Ajuts per a activitats de l’IRMU)

800,00 no 2006


CONCEDIT desp. indirectes període Centenari Pierre Vilar 2006 (GenCat) 86.000,00 no 2006 Jover, G.: Ac.Esp. BHA2002-11524-E. XVI Sem. d’Ha. Eco i Social (2003)

2.500,00 no 2003

Congost, R.: Ac.Esp. BHA2002-10207-E. XV Sem. d’Ha. Eco i Social (2002)

2.500,00 no 2002

Congost, R.: 2002ARCS-00075. XV Sem. d’Ha. Eco i Social (2002)

900,00 no 2002

Fundació Privada Girona Universitat i Futur. Publicació Les visites pastorals (2002)

1.803,04 no 2002

To, Ll.: Ac.Esp. PGC2000-3053-E. Col·loqui Les viles catalanes (2001)

4.177,03 no 2001

Orti, P.: 2001ARCS-00117. Col·loqui Les viles catalanes (2001)

991,67 no 2001

Congost, R.: Ac.Esp. PGC2000-3046-E. XIV Sem. d’Ha. Eco i Social (2001)

2.121,57 no 2001

Congost, R.: 2001ARCS 00112. XIV Sem. d’Ha. Eco i Social (2001)

1.382,33 no 2001

4.7. 3.3. RECURSOS MATERIALS L’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, en el decurs de la seva trajectòria, ha anat consolidant i augmentant una infrastructura de recerca consistent, bàsicament, en material informàtic i audiovisual al servei dels investigadors, un fons bibliogràfic especialitzat en els àmbits de recerca que li són propis i algunes col·leccions documentals en suport microfilm. A més, disposa de varis espais ubicats dins la Facultat de Lletres, a l’edifici Sant Domènec II.

4.7.1. 3.3.1 Espais La secció Francesc Eiximenis de l’ILCC està ubicada a l’edifici de despatxos Sant Domènec II de la Facultat de Lletres, on disposa d’una sala de treball pròpia al cinquè pis i d’un despatx contigu de reduïdes dimensions ocupat pels serveis administratius. S’espera que aquests locals es mantinguin adscrits a l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. La secció Vicens Vives de l’ILCC està ubicada a l’edifici de despatxos Sant Domènec II de la Facultat de Lletres, on disposa d’una sala de treball pròpia, al quart pis i d’un despatx contigu per a la Secretaria Tècnica de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Donat que no es disposa d’altres espais, la sala ha tingut usos polivalents, servint com a sala de consulta dels fons de la biblioteca de recerca, com a espai de reunions i seminaris o com a sala de treball per a becaris i investigadors. S’espera que aquests locals es mantinguin adscrits a l’Institut de Recerca Històrica.

4.7.2. 3.3.2 Mobiliari


Referències d’inventari 1 lleixa Sala Eiximenis 02909 16 Cadires negres 02910; 02911; 02912; 02913; 02914; 02915; 02916;

02917; 02918; 02919; 02920; 02921; 02922; 02923; 02924(Sala Eiximenis), i 07411(Despatx admin. Eix.)

4 Taules Galoben per reunions Sala Eiximenis 02925; 02926; 02927; 02928 12 arxivadors 02929; 02930; 02931; 02932; 02933; 02934; 02935;

02936; 02961; 02962; 02963(Sala Eiximenis), i 04359(Despatx admin. Eix.)

2 Ala per a taula 02945(Sala Eiximenis); 04354(Despatx admin. Eix.) 3 Buc de calaixos Galoben 02946(Sala Eiximenis), i 04369; 04370(Despatx

admin. Eix.) 2 Penjador 02947(Sala Eiximenis); 04361(Despatx admin. Eix.) 2 Armari 02948(Sala Eiximenis); 04360 (Despatx admin. Eix.) 2 Paperera 02950(Sala Eiximenis); 04363(Despatx admin. Eix.) 1 Pissarra 02951 1 Màquina d’escriure Brother CE-600 02964 1 Taula suport 02965 2 Taules 02944(Sala Eiximenis); 04357(Despatx admin. Eix.)


Referències d’inventari 6 Armaris de fusta a la Sala CRHR 04426; 04427; 04428; 04429; 04430; 04431 2 Arxivadors metall despatx CRHR 03473; 03474 1 Buc calaixera Galoben 03467 20 Cadires negres 03470; 03471; 03472; 04395; 04396; 04397; 04398;

04399; 04400; 04401; 04402; 04403; 04404; 04405; 04406; 04407; 04408; 04411; 04412; 04413

1 Paperera 03468 1 Penjador 03469 1 Pissarra 04414 2 Prestatgeries de fusta Sala CRHR 04385; 04386 14 Prestatgeries de metall Sala CRHR 04371; 04372; 04373; 04374; 04375; 04376; 04377;

04378; 04379; 04380; 04381; 04382; 04383; 04384 2 Prestatgeries de fusta despatx CRHR 03475; 03476 1 Tamboret baix negre 04425 2 Taules Galoben per ordinadors 04409; 04410

8 Taules Galoben per reunions 04387; 04388; 04389; 04390; 04391; 04392; 04393; 04394

1 Taula Galoben taula al despatx CRHR 03463 1 Ala per taula despatx CRHR 03464

4.7.3. 3.3.3 Material informàtic


Referències d’inventari 1 Escàner HP Scanjet 3500c 02943(Sala Eiximenis) 1 Escàner HP Scanjet 4c 02954(Sala Eiximenis) 1 Escàner HP IFLL0653(prof. August Rafanell) 1 Gravadora CD i-omega 03356(prof. Mariàngela Vilallonga) 2 Monitor CRT LG 02939(despatx 6.21); 02952(Sala Eiximenis) 2 Monitor CRT Philips 02940; 02966(Sala Eiximenis) 1 Monitor CRT ADI Microscan 02956(Sala Eiximenis) 1 Monitor CRT HP 02959(Sala Eiximenis) 1 Monitor TFT ACER AL 1511 04365(Despatx admin. Eix.) 1 Impressora Làser HP LaserJet 2500L 02942 (Sala Eiximenis) 1 Impressora Làser HP Laserjet 3015 59402 (Despatx admin. Eix.) 1 Impressora Làser HP LaserJet 1300 B/N 02955(Sala Eiximenis) 1 Impressora Injecció HP DeskJet 940C 04368(despatx 6.21) 1 Impressora Injecció HP DeskJet 5652 02958(Sala Eiximenis) 1 Ordinador PC PC 2000 02941(Sala Eiximenis) 1 Ordinador PC 02953(Sala Eiximenis), i IFLL0682(prof. August

Rafanell) 1 Ordinador PC Clònic 02960 (Sala Eiximenis) 1 Ordinador PC Acer Veriton 3700GX 04364(Despatx admin. Eix.) 1 Ordinador PC APD Avançat PRO 915G 59412(despatx 6.21) 1 Ordinador portàtil HP Compaq nc2400 59388(prof. Sadurní Martí) 3 Ordinador portàtil HP IFLL0614; IFLL0615(Despatx admin. Eix.), i

IFLL0668(prof. August Rafanell) 1 Ordinador Portàtil Dell Latitude 100L IFLL0812 (prof. Pep Valsalobre) 2 Ordinador portàtil Toshiba Satellite M70 IFLL0925(prof. Joan Ferrer) i IFLL0926(prof.

Francesc Feliu) 1 Ordinador Portàtil Toshiba ILFF0664 (prof. Miriam Cabré)


Referències d’inventari 1 Impressora injecció Epson Stylus color 1500 04417 1 Impressora Injecció HP Deskjet 340 (portàtil) 03595 1 Impressora Injecció HP Deskjet 510 03477 1 Impressora laser HP laserjet 1200 04159 1 Impressora laser HP laserjet 1300 04416 1 Impressora laser HP laserjet 2100 04117 1 Monitor CRT Philips 107T5 04422 1 Monitor CRT Polaroid CP Contour 3 03479 1 Monitor CRT Samsung sync master 753 DFX 04420 1 Monitor TFT Acer AL 1511 03466 1 Monitor TFT Samsung sync star 152VT 04424 3 Monitors TFT Phillips 190B 59419; 59420; 59421 1 Ordinador APD Midi Alda PRO 915G 59395 1 Ordinador PC Acer Veriton 3700 GX 03465 1 Ordinador PC clonic intel inside 04419 2 Ordinadors PC clònic 04421; 04423 1 Ordinador portàtil IFLL0362 1 Ordinador portàtil HP Omnibook Xe 4100 IFLL0650 2 Ordinadors portàtils Acer Aspire 1403XC IFLL0694; IFLL0695

1 Ordinador portàtil HP + support pack IFLL0652 2 Ordinadors portàtils HP Notebook NX6120 59393; 59394 3 Ordinadors portàtil HP Compaq NC2400 i maletí

59448; 59449; 57701

1 Ordinador portàtil HP Compaq Notebook (IR) NX7400

59375

1 Ordinador portàtil HP Compaq NX-9010 IFLL0787 2 Ordinador portàtil HP Compaq NX-9030 IFLL0854; IFLL0855 1 Ordinador portàtil HP F4642JT IFLL0643 1 Ordinador portàtil Toshiba SPM30 IFLL0810 2 Ordinador portàtil Toshiba SA 50-522 i motxilla IFLL0825; IFLL0826 (26319) 1 Ordinador Portàtil Toshiba T1910 ILCC0115 1 Ordinador portàtil Toshiba T300 ILCC0283 1 Scanner Agfa Snap Scan 1236 04488 1 Scanner per Diapositives 04999 1 adaptador per Scanner Diapositives 05000 1 Scanner HP scanjet 4570 C 04418 1 Zip 6JFN158460 IFLL0639 1 Zip 7SDM19M57V IFLL0539

4.7.4. 3.3.4 Altre material


Referències d’inventari 1 Fotocopiadora Canon 6512 04366(Sala Eiximenis) 1 Fax 04367(Sala Eiximenis) 1 Projector de vídeo Hitachi EDX 8250 59376(Despatx admin. Eix.)

Secció Vicens Vives

Referències d’inventari 5 Adaptadors Kodak AFLL6292; AFLL6295; AFLL6296; AFLL629x; AFLL6298 1 Càmera fotogràfica Canon PowerShot AFLL645 1 Càmera fotogràfica Nikon Coolpix 5700 03596 1 Càmera fotogràfica Nikon Coolpix 8800 AFLL6498 1 Fotocopiadora Canon FC 220 03481 1 Gravadora HMD Sony MZ-RH1 57667 1 Gravadora LITEON SOHW 1653SX02C (DVD)

04448

1 Lector tarja paral·lel Kodak AFLL6293 1 Minidisc-Minicadena Sony CMT-M373NT 06001 1 Nevera Zanussi 03480 1 Projector de video Hitachi CP-X345 AFLL6487 1 Trípode ELBON VIP-II 04215

4.7.5. 3.3.5 Fons bibliogràfic i documental

4.7.5.1. Secció Francesc Eiximenis Els investigadors i grups de recerca de la secció F. Eiximenis han anat recollint al llarg de la seva història un fons bibliogràfic especialitzat per a l’estudi de les arees corresponents a les seves línies de recerca. Actualment aquest fons compta amb poc més de 6.500 que inclouen volums antics i moderns, i revistes especialitzades. Està catalogat a la secció de reserva de la Biblioteca Barri Vell de la UdG i l’accés és obert a tots els usuaris de la Biblioteca, així com el préstec dels volums autoritzats. L’any 1994 el professor Robert B. Tate va cedir a l’ILCC-Eiximenis un conjunt de documents i material divers sobre l’humanista gironí Joan Margarit i Pau que es

conserven a la sala de la secció. Posteriorment, l’any 2002, va cedir a la UdG mil volums de la seva biblioteca personal relacionats amb la historiografia i amb el món de la hispanística en general. Aquest corpus s’afegeix a tota la documentació de 1994 per formar un fons de consulta indispensable per als filòlegs i estudiosos de la historiografia medieval, humanística i moderna, i, en general, per a tota la hispanística. El professor Modest Prats, també membre de l’ILCC, va cedir a la biblioteca personal a la UdG. Aquest fons té un gran valor per als estudiants i investigadors que treballen la història de la llengua catalana i la literatura contemporània. És per això que els volums es van distribuir entre el fons general de la biblioteca del Barri Vell, amb el distintiu de l’ex-libris de Modest Prats. A la sala de la secció, es conserven les tesis i treballs de recerca que han llegit els membres, així com alguns dels materials que van ser necessaris per elaborar-los (fotocòpies, microfilms i material digital).

4.7.5.2. Secció Vicens Vives Actualment el Centre de Recerca d’Història Rural està equipat amb una biblioteca especialitzada en història rural que conté, en aquests moments, gairebé 2.800 volums, a més de material divers en suport CD-ROM, DVD i microfitxa, i un fons hemerogràfic que inclou col·leccions de les principals publicacions en aquest àmbit científic (26 títols), a més d’algunes revistes antigues d’alt interès històric. La biblioteca està ubicada a la sala de la secció Vicens Vives en qualitat de dipòsit integrat dins la Biblioteca de Barri Vell i, per tant, els seus volums consten en el catàleg general del Servei de Biblioteques de la UdG i són accessibles pel conjunt de la comunitat universitària i per al préstec interbibliotecari. El Centre de Recerca d’Història Rural disposa també de la biblioteca personal de l’historiador Jaume Vicens Vives, cedida en custòdia amb voluntat de dipòsit el 7 de juny de 1988, pels hereus de l’historiador. El fons consta de 2.711 llibres, 1.263 fulletons i 32 títols de revista, a més de part del seu arxiu personal. Es tracta d’un fons de reserva que es pot consultar a la biblioteca Barri Vell de la Biblioteca de la Universitat de Girona. Predominen entre els llibres els volums dedicats a la història, la geografia i l’economia i, entre els manuscrits, el material docent i d’investigació, amb abundants referències bibliogràfiques i anotacions extretes de documentació d’arxius. El fons es mostra com a cabdal per il·lustrar l’evolució del treball historiogràfic de Jaume Vicens Vives. D’altra banda, el Centre de Recerca d’Història Rural també disposa d’un fons de documentació relacionada amb els diversos projectes de recerca que ha executat. Aquest fons està integrat, bàsicament, per microfilms, fotocòpies i bases de dades. El fons de microfilms conté documentació procedent d’arxius públics i privats, entre la qual destaca una interessant col·lecció d’una trentena de llibres de registre d’escriptures de patrimonis privats de les comarques gironines, coneguts genèricament com a Llibres Mestre, i una còpia dels inventaris catalans del Registro de la Propiedad Expropiable, realitzat per l’Instituto de Reforma Agraria entre 1933 i 1935.

4.8. 4. MEMÒRIA D’ACTIVITATS I D’AJUTS CONCEDITS (2001-2006)

4.9. 4.1 MEMÒRIA D’ACTIVITATS DE LA SECCIÓ FRANCESC EIXIMENIS (2001-2006) La Secció Francesc Eiximenis de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes es dedica a l’estudi i la recerca en dos àmbits: la història de la llengua catalana i la literatura catalana antiga i contemporània. Les línies de recerca projectades per aquesta secció responen a la voluntat dels seus investigadors de treballar en una línia de màxim rigor i exigència. Per això s’ha procurat incorporar especialistes de primera línia d’altres universitats, catalanes i estrangeres, en els projectes endegats des de la secció. Els investigadors adscrits en aquesta secció s’ocupen de la investigació, la docència i la difusió del coneixement en l’àmbit de la filologia catalana, i se centren, d’una banda, en l’estudi dels models de llengua literària i, de l’altra, en l’edició de textos catalans i llatins dels segles XIII al XX. Línies de recerca principals: Història de la llengua Literatura de l’edat mitjana Literatura llatina humanística Literatura de l’edat moderna Literatura contemporània Llengua i literatura occitana

4.9.1. 4.1.1 Grups de recerca consolidats La majoria dels membres de l’ILCC-Eiximenis formen part del Grup Llengua i Literatura de l’Edat Moderna, distingit com a grup de recerca consolidat per la Generalitat de Cataluny. Alguns membres de la secció també participen en grups de recerca consolidats d’altres universitats i centres catalans.

4.9.1.1. 4.1.1.1. Grups de l’ILCC-Eximenis Llengua i Literatura de l’Edat Moderna Organisme convocant: DGR (Generalitat de Catalunya) Coordinadors del grup: Albert Rossich - Josep M. Nadal Data de concessió: desembre 2005 Ref.: 2005SGR00129 Grup reconegut, sense finançament. Llengua i Literatura de l’Edat Moderna Organisme convocant: DGR (Generalitat de Catalunya) Coordinadors del grup: Albert Rossich - Josep M. Nadal Data de concessió: gener 2002 Ref.: SGR00287 Import concedit: 20.439,41 Eur. Llengua i Literatura de l’Edat Moderna Organisme convocant: DGR (Generalitat de Catalunya) Coordinadors del grup: Albert Rossich - Josep M. Nadal Data de concessió: desembre 1999 Ref.: SGR99-00159

Import concedit: 2.000.000 Pts. Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana Organisme convocant: DGR (Generalitat de Catalunya) Coordinadora del grup: Lola Badia Data de concessió: desembre 1999 Ref.: SGR99-00158 Import concedit: 2.300.000 Pts.

4.9.1.2. 4.1.1.2 Grups amb participació de membres de l’ILCC-Eximenis Trobadors a la Península Ibèrica Ref.: SGR 2005-00119 Organisme convocant: DURSI Professor responsable: Vicenç Beltran (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Anna Alberni. Durada: 2005-2008 Grup de Cultura i Literatura a la baixa Edat Mitjana Ref.: SGR 2005-00346 Organisme convocant: DURSI Professor responsable: Lola Badia (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Anna Alberni, Miriam Cabré, Sadurní Martí. Durada: 2005-2008 Grup de Literatura Medieval Ref.: SGR 2001-00286 Organisme convocant: DURSI Professor responsable: Lola Badia (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Anna Alberni, Sadurní Martí, Miriam Cabré. Durada: 2001-2004 Sociolinguistique et étude des représentations (ARSER) Ref.: EA 739 Organisme convocant: Ministère de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche (França) Professor responsable: Henri Boyer (Universitat de Montpeller) Membres participants de l’ILCC: Xavier Lamuela Durada: 1996-2001 Equipe de recherche en syntaxe et sémantique (ERSS) Ref.: EA 739 Organisme convocant: Ministère de l’Enseignement Supérieur et de la Recherche (França) Professor responsable: Marc Plénat (CNRS & Universitat de Tolosa) Membres participants de l’ILCC: Xavier Lamuela Durada: 1998-2001 Grup de recerca consolidat de Literatura Catalana Moderna: inventari, estudi i edició de textos Ref.: 1999-SGR00003 Organisme convocant: DGR (Generalitat de Catalunya) Professor responsable: Eulàlia Duran (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Eulàlia Miralles Durada: 1999-2001

Morfologia Lèxica (grup de recerca) Ref.: 1999SGR-00164 Organisme convocant: DGR Professor responsable: Lluïsa Gràcia Solé Membres participants de l’ILCC: Xavier Lamuela Durada: 1999-2001 Grup de cultura i literatura a la baixa Edat Mitjana Ref.: SGR 99-00158 Organisme convocant: DURSI Professor responsable: Lola Badia (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Miriam Cabré, Sadurní Martí. Durada: 2000-2001 Lèxic i Gramàtica (grup de recerca) Ref.: 2001SGR-00288 Organisme convocant: DGR Professor responsable: Lluïsa Gràcia Solé Membres participants de l’ILCC: Xavier Lamuela Durada: 2001-2004 Grup de recerca consolidat de Literatura Catalana Moderna: inventari, estudi i edició de textos Ref.: 1999-SGR00003 Organisme convocant: DGR (Generalitat de Catalunya) Professor responsable: Eulàlia Duran; Marina Gustà (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Eulàlia Miralles Durada: 2001-2004

4.9.2. 4.1.2 Projectes de recerca finançats Els investigadors de les diverses línies de recerca de l’ILCC-Eiximenis s’han agrupat en equips al voltant dels projectes de recerca finançats. Aquests equips, que sempre han incorporat investigadors especialitzats de fora de la secció per aportar perspectives diferents.

4.9.2.1. 4.1.2.1 Projectes de recerca sol·licitats des de l’ILCC-Eiximenis Convocatòria de 2006 Inventario general de la poesia catalana del barroco en cancioneros manuscritos (ss. XVII-XVIII) Ref.: HUM2006-08326/Filo Organisme convocant: MEC Professor responsable: Pep Valsalobre Import concedit: 42.350 Eur. La letteratura in lingua d’oc: testi e problemi Ref.: II04C0BBEB Organisme convocant: EMIU - Ministero dell’Instruzione dell’Università e della Ricerca Professor responsable: Sadurní Martí Import concedit: - Convocatòria de 2005

Historia de la lengua catalana (siglos XIX y XX) Ref.: HUM2005-05116/Filo Organisme convocant: MEC Professor responsable: Josep M. Nadal Import concedit: 45.500 Eur. Entre el arte, la literatura y la política: edición y estudio de la obra de Eugenio d’Ors en la Europa de entreguerras (Barcelona, Madrid, París) Ref.: HUM2005-04288/Filo Organisme convocant: MEC Professor responsable: Xavier Pla Import concedit: 48.000 Eur. La dimensión europea de la literatura latina humanística de la Corona de Aragón: Área lingüística catalana Ref.: HUM2005-04657/Filo Organisme convocant: MEC Professor responsable: Mariàngela Vilallonga Import concedit: 85.000 Eur. Corpus digital de textos catalanes medievales: Eiximenis y cancioneros Ref.: HUM2005-07480-C03-02 Organisme convocant: MCyT Professor responsable: Miriam Cabré Import concedit: 25.000 Eur. s. t. Ref.: CORE – AGIR (Ajuntament de Girona; 103/05 21/10/2005) Organisme convocant: AGIR Professor responsable: Xavier Pla Import concedit: 6.163,77 Eur. Convocatòria de 2002 Historia de la lengua catalana (siglo XVIII) Ref.: BFF2002-030397 Organisme convocant: MCyT Professor responsable: Josep M. Nadal Import concedit: 17.120 Eur. Textos básicos de la literatura catalana de la edad moderna Ref.: BFF2002-02561 Organisme convocant: MCyT Professor responsable: Albert Rossich Import concedit: 6.037 Eur. Edición crítica de la obra catalana completa de Eugenio d’Ors. Su contexto histórico y literario, su recepción crítica Ref.: BFF2002-02569 Organisme convocant: MCyT Professor responsable: Xavier Pla Import concedit: 55.200.000 Eur. Historiografía latina humanística en la corona de Aragón: Edición de textos, estudio de fuentes Ref.: BFF2002-03390 Organisme convocant: MCyT Professor responsable: Mariàngela Vilallonga

Import concedit: 52.640,00 Eur. Las obras de Francesc Eiximenis OFM (C 1330-1409): Contexto, difusión e influencia en España, Europa y América (siglos XIV-XVI) Ref.: BFF2002-02285 Organisme convocant: MCyT Professor responsable: Xavier Renedo Import concedit: 42.638,00 Convocatòria de 1999 Català i occità als segles moderns: entre el retrobament i la separació Ref.: UdG 98/438 Organisme convocant: Universitat de Girona Professor responsable: August Rafanell Import concedit: 935.000 Pts. Historia de la llengua catalana (s. XVI y XVII) Ref.: PB 98-0452 Organisme convocant: DGESIC (MEC) Professor responsable: Josep M. Nadal Import concedit: 1.700.000 Pts. Repertorio de textos teatrales antiguos en lengua catalana Ref.: PB 98-0446 Professor responsable: Albert Rossich Organisme convocant: DGESIC (MEC) Import concedit: 2.000.000 Pts. Las obras de Francesc Eiximenis OFM (C 1330-1409): Difusión y influencia en España, Europa y América (siglos XIV-XVI) Ref.: PB 98-0462 Organisme convocant: DGESIC (MEC) Professor responsable: Xavier Renedo Import concedit: 2.800.000 Pts.

4.9.2.2. 4.1.2.2 Projectes de recerca amb participació de membres de l’ILCC-Eiximenis sol·licitats des d’altres institucions

CODITECAM-Corpus Digital de Textos Catalans Medievals (Projecte coordinat) Ref.: Hum 2005-0748-C03-01-02 i 03 Organisme convocant: MEC Professor responsable: Lola Badia (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Anna Alberni, Miriam Cabré, Sadurní Martí. Durada: 2005-2008 La tipologia lingüística i el procés d’aprenentatge del català i de l’espanyol per les comunitats immigrades. Anàlisi i interpretació d’errors morfosintàctics Ref.: BFF2003-04043 Organisme convocant: MEC Professor responsable: Lluïsa Gràcia Solé Membres participants de l’ILCC: Xavier Lamuela

Durada: 2003-2006 Vocabularis i guies de conversa mèdica en 11 llengües dels immigrants Ref.: contracte Organisme convocant: Departament de Sanitat i de Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya Professor responsable: Lluïsa Gràcia Solé Membres participants de l’ILCC: Xavier Lamuela Durada: 2003-2005 Ramon Llull y el trasfondo cultural de las letras catalanas medievales Ref.: PB 2001-1200 Organisme convocant: MCyT Professor responsable: Lola Badia (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Miriam Cabré. Durada: 2002-2005 La cultura catalana medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa Ref.: BFF2002-04197-C03-03 Organisme convocant: MCyD Professor responsable: Albert Hauf (Universitat de València); Josep Solervicens (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Eulàlia Miralles Durada: 2002-2005 Les llengües dels immigrants Ref.: contracte Organisme convocant: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Professor responsable: Lluïsa Gràcia Solé Membres participants de l’ILCC: Xavier Lamuela Durada: 2002-2003 Corpus textual de la Catalunya del Nord: Catàleg d’impresos rossellonesos Ref.: IEC, programa de la Secció Històrico-Arqueològica Organisme convocant: Institut d’Estudis Catalans Professor responsable: Eulàlia Duran (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Eulàlia Miralles (coordinació) Durada: 2001-2007 Formes contemporànies de la visibilitat : narratives, pràctiques artístiques i cinema Ref.: contracte (10103/3183) Organisme convocant: VUDG - Universitat de Girona Professor responsable: M.José Balsach Peig Membres participants de l’ILCC: Xavier Pla Durada: 2001-2002 Modernitat i transgressió en la Catalunya del Modernisme

Ref.: contracte Organisme convocant: VUDG - Universitat de Girona Professor responsable: Angel Quintana Morrja Membres participants de l’ILCC: Xavier Pla Durada: 2000-2001 Les llengües dels immigrants Ref.: contracte Organisme convocant: Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Professor responsable: Lluïsa Gràcia Solé Membres participants de l’ILCC: Xavier Lamuela Durada: 2000-2001 Rialc - Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana Organisme convocant: Ministero dell’Università e della Ricerca Scientifica e Tecnologica de la Republica Italiana. Professor responsable: Constanzo di Girolamo (Departament de Filologia Moderna de la Universitat de Nàpols, Federic II) Membres participants de l’ILCC: Lola Badia (dir. equip català), Miriam Cabré, Sadurní Martí, Xavier Renedo i Jaume Turró. Durada: 1999-2001 Ramon Llull y el trasfondo cultural de las letras catalanas medievales Ref.: PB 99-00158 Organisme convocant: MEC Professor responsable: Lola Badia (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Miriam Cabré, Sadurní Martí. Durada: 1999-2001 Intavulare. Tavole di canzonieri romanzi Ref.: - Organisme convocant: Ministerio d’Educazione d’Italia, amb la col·laboració de la Union Académique Internationale i la Unione Accademica Nazionale. Professor responsable: Anna Ferrari (Università degli Studi dell’Aquila) Membres participants de l’ILCC: Anna Alberni. Durada: 1998-2008 Ramon Llull y el trasfondo cultural de las antiguas letras catalanas Ref.: PB97-0653 Organisme convocant: DGES Professor responsable: Lola Badia (Universitat de Barcelona) Membres participants de l’ILCC: Anna Alberni Durada: 1998-2001

4.9.3. 4.1.3 Altres ajuts vinculats a la recerca

4.9.3.1. 4.1.3.1. Distincions de recerca Organisme finançador: Generalitat de Catalunya Convocatòria 2002 - Període 2002-2006

Categoria: Jove investigador Investigador: August Rafanell Import concedit: 138.400,00 € Organisme finançador: Generalitat de Catalunya Convocatòria 2001 - Període 2001-2005 Categoria: Jove investigador Investigador: Xavier Pla Import concedit: 138.400,00 € Organisme finançador: Generalitat de Catalunya Convocatòria 2000 - Període 2000-2006 Categoria: Investigador reconegut Investigador: Albert Rossich Import concedit: 166.634,00 €

4.9.3.2. 4.1.3.2. Membres acadèmics Albert Rossich. Acadèmic corresponent a Girona de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des de 2000). Mariàngela Vilallonga. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 2005). Modest Prats. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 2005).

4.9.4. 4.1.4 Becaris d’investigació Entre el 2001 i l’any en curs, el CRHR ha tingut un total de vint-i-quatre becaris de recerca. Es tracta de beques predoctorals i postdoctorals atorgades pel Ministeri d’Educació i Cultura, el Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Generalitat de Catalunya o la Universitat de Girona per a la formació de joves investigadors dins del marc dels projectes de recerca finançats. Barnada, Clara Becària FI 2006-2010 Bonaventura, Montserrat Becària UdG 2003-2007 Coll, Antoni Becari UdG 2002-2007 Cornellà, Jordi Becari UdG 1999-2003 Esteban, Moisès Becari FPU 2005-2009 Ferrer, Daniel Becari FPU 2001-2006 Francalanci, Leonardo Becari FPI 2006-2010 Galí, Montserrat Becària FI 2005-2008 Gómez, Robert Becari UdG (Acció especial) 2003-2007 Izquierdo, Eva Becària UdG 2006-2010 Lorca, Jordi Becari FI 2000-2005 Molla, Guillem Becari FPI 2002-2007 Montero, Francesc Becari UdG 2005-2009 Muñoz, Olga Becari FPI 2002-2005 Navàs, Marina Becària FI 2006-2009 Pasqual, Marta Becària FI 2007-2010 Prats, David Becari UdG 1999-2003 Rodríguez Risquete, F.J. Becari FI 1999-2003 Rojas, Raquel Becària UdG 1999-2003 Ros, Nadina Becària FI 2003-2005 Josep Miranda Becari UdG (Acció especial) 1999-2003

4.9.5. Investigadors postdoctorals Alberni, Anna Investigador Icrea Júnior (ICREA; 2005-2010) Cabré, Miriam Investigador Ramón y Cajal (MECyT; 2001-2006) Miralles, Eulàlia Becària postdoctoral (MECyT; 2002-2004)

4.9.6. 4.1.5 Ajuts per a la creació i consolidació de xarxes temàtiques

4.9.6.1. 4.1.5.1 Xarxa Temàtica en Història de la Llengua i Literatura Medieval i de l’Edat Moderna L’Institut de Llengua i Cultura Catalanes va proposar el 1994 la constitució d’una Xarxa Temàtica en Història de la Llengua i Literatura Medieval i de l’Edat Moderna. Investigadors de diferents universitats, coincidien en la necessitat de coordinar algunes de les seves recerques i activitats científiques a l’entorn de l’edició de textos i el comentari històric i filològic; la Xarxa era el marc escaient per a potenciar aquestes activitats. Gràcies al seu caràcter interdisciplinari la Xarxa ha obtingut els seus objectius: i) consolidar la cooperació ja existent entre els grups integrants de la Xarxa i amb d’altres grups afins; ii) coordinar tots els aspectes comuns de la tasca investigadora dels diferents grups; iii) promoure activitats filològiques d’interès general de caràcter científic i/o acadèmic. A banda de reunions de treball, la Xarxa ha articulat els Col·loquis de la Secció Francesc Eiximenis.

Convocatòria de 2006 Organisme convocant: Generalitat de Catalunya Coordinador : Josep M. Nadal Universitats implicades: UdG, URV, UAB, Universitat de València, Università degli Studi di Venezia. Ref.: pendent Import concedit: pendent Convocatòria de 2004 Organisme convocant: Generalitat de Catalunya Coordinador : Josep M. Nadal Universitats implicades: UdG, URV, UAB, Universitat de València, Università degli Studi di Venezia. Ref.: 2004/XT00024 Import concedit: 6.600 E Convocatòria de 2002 Organisme convocant: Generalitat de Catalunya Coordinador : Josep M. Nadal Universitats implicades: UdG, URV, UAB, Universitat de València, Università degli Studi di Venezia. Ref.: 2002/XT00075 Import concedit: 6.750 Eur. Convocatòria de 2000 Organisme convocant: Generalitat de Catalunya (DGR) Coordinador : Josep M. Nadal Universitats implicades: UdG, URV, UAB, Universitat de València, Università degli Studi di Venezia. Ref.: 2000/XT/00068 Import concedit: 800.000 PTA

4.9.7. 4.1.6 Ajuts per a infraestructura de recerca Per dotar la secció d’infraestructura de recerca, a més de recursos procedents dels projectes de recerca finançats, s’ha comptat amb els següents ajuts específics:

Organisme convocant: Generalitat de Catalunya Ref: Infraestructura de recerca 2006 PEIR 10003 Investigador responsable: Josep M. Nadal Import concedit: 5.464,00€ Organisme convocant: AGAUR (Generalitat de Catalunya) Ref: Infraestructura de recerca 2005 PEIR 0052/11 Investigador responsable: Rosa Congost Import concedit: 34.200,00 € Organisme convocant: AGAUR (Generalitat de Catalunya) Ref: Infraestructura de recerca PIRA 2002 00130 Investigador responsable: Albert Rossich Import concedit: 29.250,00€ Organisme convocant: DGR (Generalitat de Catalunya) Ref: Infraestructura de recerca 2001 PIRA 00155 Investigador responsable: Albert Rossich Import concedit: 12.020,20€.

4.9.8. 4.1.7 Convenis i acords de col·laboració Conveni amb l’Ajuntament de Castelló d’Empúries per al festival Terra de Trobadors Entitats participants: UdG (ILCC - Eiximenis) i Ajuntament de Castelló d’Empúries Data d’inici: 2000 Data de finalització: vigent indefinidament Coordinadora ILCC-Eiximenis: Miriam Cabré Objectius: Organització de conferències en el marc del Terra de Trobadors i edició de la revista Mot So Razó. Coordinació de la beca anual Jeroni Pujades sobre cultura medieval.

4.9.9. 4.1.8 Docència: programes de doctorat L’ILCC-Eiximenis va participar, juntament amb el Departament de Filologia i Filosofia de la UdG, en l’organització del programa de doctorat de Filologia mentre aquest va existir com a programa específic. Arran de la conversió en un itinerari dins el programa de doctorat de Lletres, l’ILCC-Eiximenis com a tal va deixar de col·laborar-hi, per bé que els seus membres hi han continuat vinculats com a organitzadors o com a professors del nou programa. D’altra banda, l’ILCC-Eiximenis ha col·laborat en l’organització de màsters.

Bienni 2004/2005 - Itineraris : Teoria i cultura contemporànies, Art i cultura al Renaixement, Història i cultura medieval.

Professors membres de l’ILCC-Eiximenis: Margarida Casacuberta, Xavier Pla, Jordi Sala, Pep Valsalobre, Josep Maria Nadal, Jaume Torró, Miriam Cabré, Jordi Garcia, Rafael Ramos i Sadurní Martí. Bienni 2003/2004 - Itineraris : Teoria i cultura contemporànies i Llengua art i cultura al Renaixement. Professors membres de l’ILCC-Eiximenis: Mariàngela Vilallonga, Rafael Ramos, Albert Rossich, Margarida Casacuberta, Xavier Pla i Jordi Sala. - Màster en TIC per a professionals de les Humanitats i les Ciències de l’Educació (2a edició), de la Fundació de la Universitat de Girona. 2003-2004. Dirigit per Narcís Iglésias. Bienni 2002/2003 - Itineraris: Filologia, dirigit per Mariàngela Vilallonga i Teoria i cultura contemporànies, dirigit per Xavier Pla. Professors membres de l’ILCC-Eiximenis: Josep Maria Nadal, August Rafanell, Pep Valsalobre, Albert Rossich, Jaume Torró i Mariàngela Vilallonga. - Màster en TIC per a professionals de les Humanitats i les Ciències Socials (1a edició), de la Fundació de la Universitat de Girona. 2002-2003. Dirigit per Narcís Iglésias. Bienni 2001/2002 - Itineraris: Filologia, dirigit per Lola Badia, i Teoria i cultura contemporànies: Literatura, Art i Filosofia, dirigit per Xavier Pla. Professors membres de l’ILCC-Eiximenis: Rafael Ramos, August Rafanell, Albert Rossich, Mariàngela Vilallonga, Sadurní Martí, Xavier Renedo i Jordi Garcia. Bienni 2000/2001 - Itinerari de Filologia, dirigit per Jordi Garcia. Professors membres de l’ILCC-Eiximenis: Sadurní Martí, Miriam Cabré, Pep Valsalobre, Jaume Torró, Rafael Ramos i August Rafanell. - Postgrau en Llengua catalana (correcció, estàndards i planificació) dirigit pel professor Salvador Oliva i coordinat per Narcís Iglésias en el marc de la Fundació de la Universitat de Girona. 2000-2001.

4.9.10. 4.1.9 Organització de cursos i seminaris

4.9.10.1. Curs 2006/2007 VI Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: Francesc Fontanella en el seu temps

Dates: 5-6 octubre de 2006 Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis Lloc: Universitat de Girona Ponnts: Josep Capdeferro (UPF), Òscar Jané (UAB), Joan Lluís Palos (UB), Antoni

Simon (UAB), Xavier Torres (UdG), Josep M. Vila (Institut d’Estudis Gironins), Josep Vicent Escartí (UV), Henry Ettinghausen (U. Southampton), Francesc Feliu (UdG), Jorge García (UdG), Joaquim Martí (UV), Eulàlia Miralles (UdG), Montserrat Clarasó (UA), M. Àngels García (UA), Giuseppe Grilli (U. Pisa), M. Àngels Herrero (UA), M. Àngels García i Olaya López Sahuquillo (UA), Albert Rossich (UdG), Joan Alegret (UIB), Montserrat Bonaventura (UdG), M. Mercè Miró (Arxiu Episcopal de Vic), Jordi Mascarella (UdG) ; Albert Mestres, Jaume Pòrtulas (UB), Gabriel Sansano (UA), Pep Valsalobre (UdG). Simposi Internacional El bisbe Margarit i la seva època

Dates: 14-17 novembre de 2006 Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis Lloc: Universitat de Girona Ponents: Massimo Miglio (Istituto Storico per il Medio Evo), Joan Molina (Universitat de Girona), Lluís Lucero (Universitat de Girona), Narcís Castells (Diputació de Girona), Eulàlia Miralles (Universitat de Girona), Dolors Condom (Universitat de Girona), Jocelyn N. Hillgarth (Pontifical Institute of Mediaeval Studies, Toronto), Martin Früh (Hauptstaatsarchiv Dusseldorf), Jordi Pérez Durà (Universitat de València), Mariangela Regoliosi (Università degli Studi di Firenze), Donatella Coppini (Università degli Studi di Firenze), Carmen Codoñer (Universidad de Salamanca) . Altres actes vinculats al congrés: - Visita guiada a l’exposició “El cardenal Margarit i la seva època” (Fontana d’Or). - Presentació del catàleg de l’exposició, per Silvia Maddalo (Università della Tuscia). - Presentació del volum Corona Regum de Joan Margarit a cura d’Isabel Segarra (Universitat de Girona). - Ruta Margarit per Girona, a càrrec de Lluís Lucero. - Presentació de l’obra de Santiago Sobrequés, Joan Margarit. El final tràgic de l’Edat Mitjana a Catalunya. - Trobada de la Scuola di Dottorato Internazionale «Civiltà dell’Umanesimo e del Rinascimento»: Università degli Studi di Firenze, Université de Provence, Université de Paris IV Sorbonne, Université de Rouen, Universidad de Salamanca, Universidad de Santiago de Compostela, Universidad de Extremadura i Universitat de Girona. - Trobada de biblioteques digitals: Projecte Boscan, Corpus Informatitzat del Català Antic, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, RIALC, NARPAN, BITECA, Base de Dades Ramon Llull, Biblioteca Europa, Biblioteca Dramàtica Valenciana, Biblioteca Digital Studia Humanitatis i Biblioteca de Catalunya.

4.9.10.2. Curs 2005/2006 Conferències al festival Terra de Trobadors Dins el marc del conveni entre la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, es va organitzar un cicle de conferències en el marc del festival Terra de Trobadors. Dates: del 9 a l’11 de setembre de 2005 Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis Lloc: Castelló d’Empúries. Seminari Jerome S. Bruner Dates: juny de 2005 Programa: Seguretat i llibertat a l’època postmoderna: la crisi de les identitats Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis Lloc: Universitat de Girona

Seminaris i cicle de conferències d’Historia i Cultura Medieval Seminaris d’introducció a la recerca i cicle de conferències (març-juny 2006). Dates: març - juny 2006 Programa: Les sessions del seminari les van impartir els professors Sadurní Martí, Elisa Varela, Rafael Ramos Nogales, Montserrat Batllori, Jorge García López, Nicolò Messina, Pere Ortí, Lluís To, André Bonnaure, Miriam Cabré i Gerardo Boto. El cicle de conferències, celebrat en les mateixes dates, va consistir en: - Guillermo Serés (UAB) Sobre El conde Lucanor - Francisco Rico (UAB) El Buen amor y otras funciones - Enrico Fenzi (U. Genova) Le rime petrose, Dante e i trovatori - Stefano Cingolani Historiografia, política i propaganda a la crònica de Bernat Desclot - Gian Luca Potestà (u. Milà) El `Dotzè del Crestià’ i la tradició profètica (Presentació del volum Dotzè I,1 de les Obres de Francesc Eiximenis) - Gian Carlo Andenna (u. Milà) Els missioners franciscans i els mongols al s. XIII - Francesca Espafiol (UB) El gènere macabre a la literatura i l’art medievals - Stefano Asperti (u. Roma la Sapienza) Problemes, potencialitats i perspectives dels repertoris electrònics de textos Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis Lloc: Universitat de Girona Seminaris dels membres de l’ILCC - Secció Eiximenis Seminaris interns que tenen com a objectiu que els membres de l’ILCC-Eiximenis posin en comú la recerca que estan portant a terme actualment. D’aquesta

manera es pretén afavorir l’intercanvi d’idees i experiències entre els investigadors de les diverses línies de recerca, així com fomentar l’esperit d’equip dels membres de la secció. Dates: des de maig 2006 Programa: - Josep M. Nadal, sobre les llengües en contacte a l’Europa actual. - Albert Rossich, sobre les passions religioses dramatitzades catalanes. Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis Lloc: Secció F. Eiximenis

4.9.10.3. Curs 2004/2005 V Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: Literatura profètica a la Corona d’Aragó i a la Mediterrània occidental (s. XIII-XVII)

Dates: 18, 19 i 20 d’octubre del 2004 Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció Francesc Eiximenis) de la Universitat de Girona, Centre d’Estudis Trobadorescos de Castelló d’Empúries i Institut d’Estudis Gironins. Amb el suport de: Facultat de Lletres (UdG), Departament de Filosofia i Filologia (UdG), MCyT, Institut de Llengua i Cultura Catalanes - Secció F. Eiximenis, Ajuntament de Castelló d’Empúries, Institut Ramon Muntaner, Generalitat de Catalunya - DURSI (ARCS 2004, Xarxa Temàtica en Història de la Llengua i Literatura Medieval i de l’Edat Moderna, Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana - SGR 2001-00286), Vins Pere Guardiola. Lloc: Sala de Graus de la Facultat de Lletres (UdG) – Castelló d’Empúries Ponents: Albert G. Hauf (Universitat de València), José Adriano de Freitas Carvalho (Universitat de Porto), Gian Luca Potestà (Universitat de Palerm), Fabio Troncarelli (Universitat de Viterbo), Felicitas Schmieder (Universitat de Francfurt), Eulàlia Duran (Universitat de Barcelona), Blanca Garí (Universitat de Barcelona), M. Milagros Rivera Garretas (Universitat de Barcelona). Comunicacions: Josep Anton Aguilar (Universitat de València, Agustí Boadas (Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Ramon Llull), Lluís Brines (Universitat de València), Carmen Clausell (Universitat Autònoma de Barcelona), Stefano M. Cingolani (Universitat d’Alacant), Antonio Contreras (Universitat de Barcelona), Jorge Garcia (Universitat de Girona-ILCC), David Guixeras (Universitat de Girona-ILCC), Francesc Josep Gòmez (Universitat Autònoma de Barcelona-ILCC), Rosario Lo Bello (Facultat de Teologia de Palerm), Joao Carlos Gonçalves Serafim

(Universitat de Porto), Sadurní Martí (Universitat de Girona-ILCC), Anna Isabel Peirats (Raimundus Lullus Institut i Universitat de València), Rafael Ramos (Universitat de Girona-ILCC), Xavier Renedo (Universitat de Girona-ILCC), Damien Ruiz (Universitat París X i Università degli Studi de Pàdua, Raquel Rojas (Universitat de Girona-ILCC), Isabelle Rousseau (Universitat de Lió), Maribel Toro (Universidad de Salamanca). 9a Setmana de la Ciència: “Viu la ciència” Jornada Humanisme català Data: 9 de novembre Lloc: Institut de llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis. Programa: Quatre conferències a la Sala de Graus: una presentació del grup Studia Humanitatis, a càrrec de la professora Mariàngela Vilallonga, directora i investigadora principal del projecte esmentat; l’explicació “Els humanistes a internet”, a càrrec de David Prats, que elabora tant la plana web de l’ILCC com la Biblioteca digital sobre els Humanistes catalans; la conferència “Entre la història i la llegenda”, a càrrec d’Eulàlia Miralles, membre del grup Studia Humanitatis; i l’explicació de Lluís Lucero, “Joan Margarit, cardenal i bisbe de Girona”, sobre la figura d’aquest cardenal gironí. Visita a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, on l’arxiver Joan Villar ens havia preparat alguns còdexs relacionats amb l’Humanisme català: un amb lletra autògrafa del cardenal Margarit; un volum factici de Pere Miquel Carbonell, i les actes d’Alfonsello, que donen testimoni de la vida del cardenal Margarit. A la mateixa catedral de Girona, els assistents també van poder visitar la capella sepulcral on havia de ser enterrat el cardenal Joan Margarit i Pau.

4.9.10.4. Curs 2003/2004 13è Col·loqui Internacional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes

L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) té com a finalitat aplegar les persones interessades en l’estudi de la llengua i literatura catalanes i ha estat el marc de debat privilegiat de la filologia catalana, especialment els seus col·loquis triennals. El 13è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes va tenir com a fils conductors: a) Llengua literària de l’Edat Moderna, b) Usos orals del català actual: anàlisi lingüística, i c) Literatura catalana fins al 1400. Dates: del 8 al 14 de setembre de 2003 Organitza: Departament de Filologia i Filosofia i l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. Lloc: Universitat de Girona Programa: A l’acte d’obertura van intervenir-hi el rector de la Universitat de Girona, Joan Batlle; l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans; el president de l’AILLC, Albert Hauf, i el president del comitè organitzador, Josep M. Nadal. Ponents: Josep M. Nadal, Xavier Renedo, Vicent J. Escartí, Conxita Lleó, Climent Nadeu, Albert Rossich, Modest Prats, Curt Wittlin, Nicolau Dols, Károly Morvay, i Giuseppe Tavani.

Comunicacions: Maria de los Ángeles Garcia Garcia, Eulàlia Miralles Jori, Biel Sansano, Montserrat Adam Aulinas, Montse Batllori Dillet, Maria Pilar Perea, David Guixeras, Sadurní Martí, Jordi Lorca, Daniel Ferrer, Francesc Massip, Neus Faura i Pujol, Raquel Rojas, Sergi Gascon, Carme Clausell, Joan Armangué i Herrero, Montserrat Piera, David J. Viera i Jordi Piqué-Angordans, Josep Maria Castellà, Montserrat González, Àngels Massip, Antoni Vano-Cerdà, Maria Teresa Espinal, Clàudia Pons, Pere Casanellas Bassols, Vicent J. Pérez, Philip D. Rasico, Margarida Bassols i Anna Maria Torrent, Ona Domènech, Rosa Estopà i Cristina Mayoral, Albert Rico, Josep Martines, M. Dolors Madrena Tinoco i Joan M. Ribera Llopis, Antoni Lluís Moll Benejam, Enric Bassegoda, Francesc X.Rodríguez Risquete, Jaume Turró, Anna Alberni, Miriam Cabré, Josep Pujol, Lola Badia, Anna Isabel Peirats Navarro, i Pere Poy, Emili Boix-Fuster, Jaume Corbera, Jordi Cornellà, Dolors Font, Joan Julià, Anna Matamala i Mercè Lorente, Christian Münch, Marta Payà, Josep Pi, Maria Salomé Ribes Amorós, Pelegrí Sancho, Abelard Saragossà, Mireia Campabadal i Bertran, Jordi Ginebra, Maria Mercè Miró, Guillem Alexandre Amengual i Bunyola, Pep Vila, Joan Mahiques Climent, Emili Casanova, Joan Miralles Montserrat, Maria Rosa Serra Milà, Jaume Gaya, Anna Puig, Núria Santiveri, Sílvia Romero i Imma Creus, Mila Segarra i David Paloma, Marta Torres i Maria-Josep Cuenca, Josefina Carrera i Ana María Fernández, Vicent Beltran, Héctor Gonzálvez, M. Isabel Guardiola, Josep M Manzanaro, Sandra Montserrat i Carles Segura, Antoni Picornell, Alexandre Bataller, Anna Maria Compagna, Antonio Contreras Martín, Josep Antoni Aguilar Àvila, Joan Alegret, Catalina Valriu, Joan Ferrer, Narcís Iglésias, Jean-Paul Escudero, Joan Mascaró, Oriol Camps, Lluís de Yzaguirre i Francesca Salvà, Francesca Salvà i Teresa Cabré, Jaume Martí i Antoni J. Farriols. Conferències al festival Terra de Trobadors Dins el marc del conveni entre la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, es va organitzar un cicle de conferències en el marc del festival Terra de Trobadors. Dates: del 9 al 12 de setembre de 2003. Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis Lloc: Castelló d’Empúries. Criteris i pràctiques d’edició de textos catalans moderns (ss. XVI-XIX) La transcripció de textos medievals i moderns planteja una bona quantitat de problemes i dubtes a causa de la falta d’uns criteris homogenis i segurs, i pel desconeixement de recursos que ho facilitarien. A la vista d’aquestes i moltes altres dificultats, es va organitzar aquest curs d’edició de textos catalans moderns (ss. XVI-XIX), de caràcter molt pràctic, amb propostes de criteris ben definits per assolir una certa homogeneïtat i unificació en la seva publicació. Dates: Dissabtes dies 8, 15 i 22 de novembre de 2003 de 9,30 h a 13,30 h Programa: I- Edició de textos antics: interpretació i accessibilitat II- Criteris d’edició: diplomàtics, diplomaticointerpretatius, regularització ortogràfica III- Proposta de criteris homogeneïtzadors per a textos moderns IV- Eines i recursos Organitza: Arxiu Històric de Girona, Departament de Filologia i Filosofia de la UdG i Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció Francesc Eiximenis) de la UdG. Lloc: Arxiu Històric de Girona Seminaris del curs de literatura contemporània Dates: maig de 2004. Programa: Josep Anton Fernàndez de la University of London; Àlvaro de la Rica Aranguren de la Universidad de Navarra; Jordi Julià de la Universitat Autònoma de Barcelona; l’escriptora i traductora Marta Pessarrodona; i Jordi Galves,

professor de la Universitat Pompeu Fabra i crític literari. Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis Lloc: Universitat de Girona Seminaris d’història de la llengua Els orígens del català i l’espanyol. Data: 18 de maig de 2004. Programa: Philip D. Rasico (Vanderbilt University of Nashville), Josep Moran (Universitat de Barcelona) i Joan Anton Rabella (Institut d’Estudis Catalans). Lloc: Institut de llengua i Cultura Catalanes. Secció F. Eiximenis. Exposició sobre el món de l’èpica a l’edat mitjana grega i castellana Dates: 20 d’octubre de 2004 - 15 de gener de 2005 Lloc: Arxiu Històric de Girona

4.9.10.5. Curs 2002/2003 Setmana Rodoreda Dates: 7-13 d’abril del 2003 Organitza: Universitat de Girona-Santa Cristina d’Aro-Romanyà de la Selva. Ponents : Margarida Casacuberta, Marina Gustà, Carme Arnau, Francesc Foguet, Josep M. Benet i Jornet, Maria Campillo, Anna Maria Saludes, Joaquim Molas, Mariàngela Vilallonga. Organització: M. Vilallonga Col·loqui Internacional Jorge Semprún o les espirals de la memòria.

Dates: 25 i 26 d’abril del 2003 Lloc: Facultat de Lletres - UdG Ponents: Vincent Duclert (École des Hautes Études en Sciences Sociales, EHESS, París), Javier Pradera, Josep Ramoneda, Jordi Canal (EHESS, París), Octavi Martí (París), Jordi Gràcia (UB), Françoise Nicoladzé (Montpeller), Javier Cercas, Carles Torner, Manuel Guerrero, David Serrano (Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària CILEC), Josep M. Lluró (Barcelona), Benoît Denis (Université de Liège), Xavier Pla (UdG), Alain Brossat (Université de Paris-VIII), Xavier Antich (UdG), Àngel Quintana (UdG), Esteve Riambau (UAB), Javier Tusell. Joaquim Ruyra, el petit Tolstoi (Literatura contemporània) Dates: novembre 2003 Lloc: Centre Cultural La Mercè Cicle de conferències sobre Joaquim Ruyra.

4.9.10.6. Curs 2001/2002 IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: Història i llegenda al Renaixement

El IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga Història i llegenda al Renaixement, organitzat per l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Secció Francesc Eiximenis i dirigit per Mariàngela Vilallonga, va celebrar-se els dies 8-11 de juliol del 2002 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. El Col·loqui, que va centrar-se plenament en el gènere de la historiografia produïda als Països Catalans durant el Renaixement, va comptar amb la participació d’un ampli col·lectiu d’estudiosos, des d’investigadors i professors universitaris, professors de secundària i estudiants de tercer cicle dels estudis de Filologia Llatina, Filologia Catalana i Filologia Hispànica. Varen encarregar-se sis ponències a prestigiosos especialistes internacionals en les matèries objecte d’estudi, que varen ser complementades, matisades i enriquides per vint-i-set comunicacions i per una Taula rodona sobre els criteris d’edició de textos llatins humanístics. Ponents: Jocelyn N. Hillgarth (Pontifical Institute of Mediaeval Studies de Toronto), Joan F. Alcina (Universitat Rovira i Virgili), Eulàlia Duran (Universitat de Barcelona), Massimo Miglio (Università della Tuscia, Itàlia), José María Maestre (Universidad de Cádiz), Francisco Rico (Universitat Autònoma de Barcelona), Miquel Barceló i Perelló (Universitat Autònoma de Barcelona), Óscar de la Cruz i Nàdia Petrus (Universitat Autònoma de Barcelona), Martí Duran (IES Sa Palomera, Blanes), Ekaterina Streltsova (Universitat de Moscow Lomonosov), Eusebi Ayensa (IES Narcís Monturiol, Figueres), Antoni Ferrando (Universitat de València), Narcís Figueras (Universitat Oberta de Catalunya), Sebastià Giralt (IES Alella), Joan Mahiques (Universitat de Barcelona), Dolors Condom, Marc Mayer, Xavier Espluga i Alejandra Guzmán (Universitat de Barcelona), Eulàlia Miralles (Universitat de Girona), Antoni Lluís Moll Benejam (Universitat de Barcelona), Àlvar F. Ortolà i Jordi Redondo (Universitat de València), Antoni-Joan Pons (Institut Menorquí d’Estudis), Josep Closa (Universitat de Barcelona), Àlex Coroleu (University of Nottingham), Raúl Manchón (Universidad de Jaén), Anna Maria Oliva (Istituto Rapporti Italo-Iberici), Joan Nogué (decano de la Facultat de Lletres, Universitat de Girona), Mariàngela Vilallonga (Universitat de Girona), Alfred Broch, Jordi Cortadella i Josep-David Garrido (Universitat Autònoma de Barcelona), Daniel Ferrer (Universitat de Girona), Girolamo de Miranda (Istituto Nazionale per gli Studi sul Rinascimento Meridionale), Luciano Pérez Vilatela (IES Tirant lo Blanch, València), Pep Vila, Antoni Cobos (IES Alexandre Deulofeu, Figueres), Lluís Lucero (Universitat de Girona), Serafín Bodelón (Universidad de Oviedo), Carmen Lozano (Universidad de Valladolid), Mª Dolores Rincón González (Universidad de Jaén). VI Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua: Història de les idees lingüístiques 9-12 juliol de 2002 El tema monogràfic d’aquesta edició fou la història de les idees lingüístiques en diferents àmbits de la Romània. El nostre interès —com sempre de caràcter metodològic i eminentment teòric— fou posar en comú reflexions diferents sobre les aportacions de la historiografia lingüística italiana, espanyola, francesa i catalana. Entenem que valorar els mètodes d’aquesta disciplina també implica tenir en compte els enfocaments ideològics que s’han aplicat per explicar la història de les llengües. És des d’aquesta perspectiva general, doncs, que ens proposàrem debatre la història de les idees lingüístiques. Ponents: Alberto Varvaro (Universitat de Nàpols), Rosanna Sornicola (Universitat de Nàpols), José A. Pascual (Universitat de Salamanca – Instituto Cervantes), Sylvain Auroux (École Normale de Lió), Antoni Ferrando i Miquel Nicolás (Universitat de València), i August Rafanell i Albert Rossich (Universitat de Girona): «El “nostre lengage” al segle XII».

4.9.10.7. Curs 2000/2001 III Jornada: «Concepcions i processos de la promoció de les llengües: estudi de casos» Organitzada pel Centre de Documentació i Estudis sobre les Llengües d’Europa i de la Mediterrània (CDELlEM) i l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció Eiximenis). Data de celebració: 2 de desembre de 2000. Ponents: Henri Boyer (Universitat Paul Valéry, Montpeller III), Patric Sauzet (Universitat de París VIII Vicennes-Saint Denis), Günter Behling (Universitat Paul Valéry, Montpeller III), Jordi Suïls (Universitat de Lleida), Joan Salles-Loustau (Inspecteur Général pour les Langues Régionales de France), M. Carmen Alén (Universitat de Santiago de Compostela), Miquel Strubell (Universitat Oberta de Catalunya) i Alain Viaut (CNRS TIDE/UMR 6588, Universitat Michel de Montaigne, Bordeus III).

4.9.11. 4.1.10 Tesis doctorals i treballs de doctorat

4.9.11.1. 4.1.10.1. Tesis doctorals presentades per membres de l’ILCC-Eiximenis

Onomàstica osonenca Autor: Fèlix Bruguera Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2006) Director: Pep Nadal Le dialecte des vallées de Luz, de Barèges et de Gavarnie Autor: Jean-Louis Massoure Lloc: Universitat de Tolosa II, Lettres Modernes (2001) Director: Xavier Lamuela L’obra lingüística de Josep Calveras Autor: Narcís Iglésias Lloc: Universitat de Girona, Facultat de Lletres (2001) Director: Josep M. Nadal Llengües en contacte i planificació lingüística: occità, català i castellà a l’escola aranesa. Anàlisi de l’efectivitat de tres models d’educació bilingüe Autor: Jordi Suïls Sobirà Lloc: Universitat de Lleida (2001) Director: Xavier Lamuela; Àngel Huguet

4.9.11.2. 4.1.10.2 Treballs de recerca de doctorat realitzats o dirigits per membres de l’ILCC-Eiximenis

Edició crítica dels capítols 1-25 del Llibre de les dones de Francesc Eiximenis Autor: Eva Izquierdo Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2006) Director: Sadurní Martí Estudi i edició de Lo Nou Testament de Josep Melcior Prat Autor: Antoni Coll Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2006) Director: Albert Rossich Manuel Brunet, un periodista catalanista, catòlic i conservador. Autor: Francesc Montero

Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2006) Director: Xavier Pla Literatura emblemàtica festiva a Catalunya Autor: Montserrat Bonaventura Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2006) Director: Pep Valsalobre El papel de la lengua en la construcción de la identidad: Un estudio cualitativo con una muestra multicultural Autor: Moisès Esteban Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (200) Director: Josep M. Nadal Ramon Esquerra. Crític comparatista Autor: Guillem Molla Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2005) Director: Xavier Pla El viatge de Pere Porter a l’Infern Autor: Olga Muñoz Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2005) Director: Pep Valsalobre El diccionari etimològic de Joan Coromines Autor: Robert Gomez Ten Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2005) Director: Francesc Feliu El De origine del Dictionarium: vint-i-cinc reis fundacionals en les obres llatines de Francesc Tarafa Autor: Daniel Ferrer Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2003) Director: Mariàngela Vilallonga La Musa vigatana de Marià Torrent i Vinyes Autor: Roger Vilà Padró Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2001) Director: Albert Rossich El «Tractat de peresa» del terç del Crestià de Francesc Eiximenis Autor: Enric Bassegoda Pineda Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2001) Director: Jaume Turró Teoria i pràctica lingüístiques a l’obra literària i editorial de Joan Sales Autor: Jordi Cornellà Detrell Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2001) Director: August Rafanell Francesc Calça (s. XVI) Poesia llatina i catalana. Una col·lecció d’epigrames i sonets de circumstàncies. Edició i estudi Autor: Narcís Figueras Capdevila Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2001) Director: Mariàngela Vilallonga Joan Guiu Miralpeix. Vida i obra catalana

Autor: David Prats Vidal Lloc: Universitat de Girona. Facultat de Lletres (2001) Director: Albert Rossich

4.9.12. 4.1.11 Projectes editorials i publicacions pròpies de l’ILCC-Eiximenis

4.9.12.1. 4.1.11.1 Mot so razo Del 2003 al 2007 han aparegut el núms. 2-6 d’aquesta revista de divulgació sobre el món dels trobadors, publicada gràcies al conveni de col·laboració que hi ha entre l’ILCC-Eiximenis i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, i editada i coordinada per Miriam Cabré.

4.9.12.2. 4.1.11.2 Philologica Aquesta col·lecció de textos literaris parteix del convenciment que la literatura antiga no ha de ser només un objecte d’estudi, sinó també objecte de lectura. De fet, fins ara sempre havia estat així. Doncs bé; l’objectiu d’aquest col·lecció és facilitar que aquestes obres puguin continuar sent llegides amb normalitat, per tal de mantenir vigent tot el seu potencial estètic o comunicatiu. Encara més: poques cultures com la nostra necessiten que els seus clàssics es divulguin àmpliament per tal de corregir el desconeixement secular de la nostra tradició literària completa. Però perquè això passi han d’existir edicions assequibles i rigoroses que puguin ser llegides per tothom. En els últims anys, la filologia catalana s’ha modernitzat, els recursos abocats han permès exhumar i estudiar més textos, la utilització de disciplines auxiliars ha fet augmentar el cabal de coneixements, les noves tecnologies han facilitat la tasca dels investigadors, l’estètica dels llibres s’ha refinat. Servint-nos de tot això, ens proposem acostar al lector actual els textos antics presentant un text tan bo, net i clar com serà possible. La col·lecció Philologica, dirigida per A. Rossich, disposa de dues sèries: la Sèrie Textos i la Sèrie Estudis. De moment han aparegut els volums: A. Rossich i P. Valsalobre (ed.), Poesia catalana del barroc. Antologia (Textos, 1), Bellcaire d’Empordà, Ed. Vitel·la, 2006; V. de Melchor i P. Valsalobre (ed.), Joan Ramis i Ramis, Arminda (Textos, 2) Bellcaire d’Empordà, Ed. Vitel·la, 2006; P. Valsalobre i B. Sansano (eds.), Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps, Bellcaire d’Empordà, Ed. Vitel·la, 2006.

4.1.11.2 Qüern Qüern és un repertori bibliogràfic que es publica biennalment i que recull les referències bibliogràfiques de tots aquells estudis que tracten sobre literatura i llengua catalanes de l’edat mitjana i l’edat moderna. També es pot consultar en línia al web de la biblioteca de la UdG: http://biblioteca.udg.es/quern/ Actualment el dirigeixen Pep Valsalobre i Lola Badia. El 2005 es va publicar el núm. 6 de Qüern. Amb la publicació d’aquest número s’han complert els deu anys de publicació d’aquest repertori bibliogràfic.

4.9.12.3. 4.1.11.3 Studia Humanitatis La línia de recerca Studia Humanitatis té com objecte d’estudi l’humanisme català, és a dir, la producció llatina dels humanistes catalans dels segles XV i XVI, o dit d’una altra manera la literatura llatina del renaixement català. Com que les investigacions en aquest camp són relativament recents, calen encara molts estudis per arribar a conèixer, en tota la seva magnitud, l’abast d’aquest moviment dins de l’àmbit lingüístic català. La realització d’edicions crítiques i d’estudis de fonts de les principals obres de l’humanisme català, les relacions dels nostres autors amb l’humanisme italià o els repertoris biobibliogràfics són algunes de les actuacions que es duen a terme actualment, per tal de situar l’humanisme català en el lloc que li correspon dins de la història de la cultura europea.

http://biblioteca.udg.es/quern/

4.9.12.4. 4.1.11.4 Veus del Temps Veus del temps és una col·lecció d’història de la llengua dirigida per Josep M. Nadal i publicada per la UdG (ILCC-Eiximenis) i CCG Edicions. Té per objectiu publicar llibres (també traduccions d’altres llengües) claus per a l’estudi de la història de la llengua. Els últims anys han aparegut quatre volums de la col·lecció, són els següents: N. Iglésias, Una revisió de Fabra, una crítica a la norma. L’obra lingüística de Josep Calveras, Girona, UdG (ILCC-Eiximenis), CCG Edicions (Veus del temps, 1), 2004; Daniel Nettle & Suzanne Romaine, Veus que s’apaguen. La mort de les llengües del món, trad. de Josep Cortadellas i Joan Ferrer, Girona, UdG (ILCC-Eiximenis), CCG Edicions (Veus del temps, 2), 2004; Josep M. Nadal, La llengua sobre el paper, Girona, UdG (ILCC-Eiximenis), CCG Edicions (Veus del temps, 3), 2005; Philip D. Rasico, El català antic, Girona, UdG (ILCC-Eiximenis), CCG Edicions (Veus del temps, 4), 2006.

4.9.12.5. 4.1.11.5 Obres de Francesc Eiximenis Durant el 2005 fou publicat el Dotzè del Crestià (primera part, volum primer), edició Xavier Renedo, coordinació Sadurní Martí, amb la col·laboració d’Enric Bassegoda, Miriam Cabré, Montserrat Galí, Jorge García López, Daniel Genís, David Guixeras, Eva Izquierdo, Jordi Lorca, Rafael Ramos Nogales, Francisco J. Rodríguez Risquete, Raquel Rojas i Jaume Torró, Girona, Universitat de Girona i Diputació de Girona, 2005, lxvii + 619 pp. (Obres de Francesc Eiximenis, 1)

4.9.12.6. 4.1.11.6 Actes dels col·loquis (CIPMHL i CIPMLCA) L’ILCC-Eiximenis organitza periòdicament, entre d’altres, els congressos de les sèries Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Aantiga (CIPMLCA) i Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes Història de la Llengua (CIPMLHA). Posteriorment a aquests col·loquis la secció s’ocupa de la publicació de les actes corresponents. Per exemple les actes del 13è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Girona l’any 2003:

4.9.13. 4.1.12 Publicacions dels membres de la secció Aguiló, Anna & Pla, Xavier (eds.). La poètica de la banalitat (Actes de la jornada

d’estudi Cinquanta anys d’El carrer Estret), Girona, Universitat de Girona, 2003.

Aguiló, A. & Pla, X. (eds.). Gaudí i Verdaguer llegits per Josep Pla, Girona, Universitat de Girona, 2005.

Alberni, Anna. «Gabriel Ferrús i els seus interlocutors poètics: noves dades sobre un poeta barceloní del segle XV», Romance Philology, 57, 2005, 59-83.

Alberni, Anna. «El cançoner occità V: un estat de la qüestió», Cultura Neolatina, LXV, fasc. 1-2, 2005, 155-180.

Alberni, Anna. «L’edició en lletra gòtica de l’Speculum al foder (1917): història d’un misteriós exemplar d’infern», Llengua & Literatura, 17, 2006, 257-282.

Alberni, Anna. «“Intavulare”, Tavole di canzonieri romanzi (serie coordinata da Anna Ferrari), I. Canzonieri provenzali, 2. Bibliothèque nationale de France: I (fr. 854), K (fr. 12473), a cura di Walter Meliga, Mucchi Editore, Modena, 2001», Cultura Neolatina, LXIII, fasc. 3-4, 2003, 369-377.

Alberni, Anna. «Cançoner Vega-Aguiló. Barcelona, Biblioteca de Catalunya, ms. 7», dins Els Cançoners Catalans Medievals. Concordances, projecte dirigit per Lola Badia, José M. Blecua, Glòria Claveria, Josep Pujol, Amadeu Soberanas i Joan Torruella, Barcelona, Seminari de Filologia i Informàtica-Universitat Autònoma de Barcelona, 2001, vol. 1-A. Microforma. 336 pp (14 microfitxes de 24 pàgines cadascuna)

Alberni, Anna. «Notes per a una reconstrucció codicològica del Cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7-8)», dins Canzonieri iberici, a cura de Patrizia Botta, Carrmen Parrilla i Ignacio Pascual, Toxosoutos-Università di Padova-Universidade da Coruña, 2001, 301-311.

Alberni, Anna. «El Cançoner Vega-Aguiló: una proposta de reconstrucció codicològica», dins Literatura i cultura a la Corona d’Aragó, a cura de Lola Badia, Miriam Cabré i Sadurní Martí, Barcelona, Curial / PAM, 2002, 151-171.

Alberni, Anna. «Catàleg d’arbres», dins J. CARNER, Arbres, a cura de Jaume Coll, Barcelona, Ed. 62, 2004, 208-220.

Alberni, Anna. «Deux albas catalanes anonymes du XIVème siècle», dins L’espace lyrique méditerranéen au Moyen Àge. Nouvelle approches, sous la direction de Dominique Billy, François Clément et Annie Combes, Toulouse, Presses Universitaires du Mirail, 2006, 265-290.

Alberni, Anna, El Cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7-8): estructura i contingut, tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona, 2003, Barcelona, 2005 [TDC@t-edició electrònica]

Alberni, Anna. Intavulare. Tavole di canzonieri romanzi (serie coordinata da Anna Ferrari). I. Canzonieri provenzali, 11. Biblioteca de Catalunya: Ve.Ag. (7 e 8), a cura di ---, Modena, Mucchi Editore, 2006 [en premsa].

Alberni, Anna, «Gilabert de Pròixita», «Andreu Febrer», «Bernat de Palaol», «Lluís Icart», «Joan Basset», «Cançoner Vega-Aguiló», dins Diccionari de la Literatura Catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, [en premsa].

Alberni, Anna. «Gilabert de Pròixida, poeta cortesà al servei del Casal d’Aragó», dins Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, I, 2005, 227-240.

mailto:TDC@t-edici�

mailto:TDC@t-edici�

Alberni, Anna. «El Procés de Francesc de la Via: una nota de societat gironina de l’any 1406», dins Actes del XIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, III, 2007, 82-101.

Alberni, Anna. «Els estrats del Cançoner Vega-Aguiló», dins Actas del I Congreso internacional Convivio para el estudio de los cancioneros, 2007, 11-29

Alberni, Anna. «Uguet del Valat, un trobador a la cort de Pere el Cerimoniós», dins Trobadors a la Península Ibèrica, 2007, 1-12

Alberni, Anna, «Il poemetto della Regina di Maiorca (Ez yeu am tal qu’es bo e belh): restauro testuale e metrico», dins Atti del VI Convegno Triennale dellla Società Italiana di Filologia Romanza (27 de setembre-1 d’octubre de 2005), Pàdova, [en premsa]

Anghilante, Dario & Gianna Bianco, amb la col·laboració de Franco Bronzat i de Luca Quaglia [assessorament lingüístic i revisió de Xavier Lamuela]. Parlar, lèser, escriure en occitan alpenc oriental, Turin, Chambra d’Òc / Regione Piemonte, 2002, 143 pp.

Aragó, Narcís-Jordi & Vilallonga, Mariàngela, eds., Atles literari de les terres de Girona (segles XIX i XX), Girona, Diputació de Girona, 2003, 2 vols, pp. 1210.

Ardavín, C.X., Merino, E.E. & Pla, X. (eds.). Oceanografía de Xènius : estudios críticos en torno a Eugenio d’Ors, Kassel, Edition Reichenberger, 2005

Badia, Lola, Anna Alberni, Xavier Bonillo, Glòria Sabater, Joan Santanach & Albert Soler, «Bibliografia de la literatura catalana medieval», Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 16, 2002, 1-44.

Badia, Lola Miriam Cabré & Sadurní Martí (eds.), Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV). Actes del III Col·loqui .Problemes i mètodes de la literatura catalana antiga.. Universitat de Girona, 5-8 juliol de 2000, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002. 494 pp.

Badia, Lola & Miriam Cabré. «Catalan Medieval Literature», Year’s Work in Modern Language Studies, 61, 2001, 301-308.

Badia, Lola & Miriam Cabré. «Catalan Medieval Literature», Year’s Work in Modern Language Studies, 62, 2002, 285-293.

Badia, Lola & Miriam Cabré, «Catalan Medieval Literature», Year’s Work in Modern Language Studies, 63, 2003, 304-311.


Badia, Lola & Miriam Cabré, «Catalan Medieval Literature», Year’s Work in Modern Language Studies, 65, 2005, 288-295,


Badia, Lola & Miriam Cabré, «Catalan Medieval Literature», Year’s Work in Modern Language Studies, 67, [en premsa].

Barès, Verònica, Lamuela, Suïls, Jordi & Vergès, Frederic.Es vèrbs conjugadi. Morfologia verbau aranesa, Barcelona: Llibres de l’Índex, 2003. 342 pp.

Batllori, M. & Iglésias, N. i Martins, A. M. «Morfologia i sintaxi dels clític pronominals en català medieval», Caplletra, 38 (primavera 2005), pp. 137-177.

Bonaventura, Montserrat, «Història i llegenda al Renaixement», Revista de Girona, núm. 215 (novembre-desembre 2002), p. 215.

Bonaventura, Montserrat. «Imatges i paraules: el llenguatge mixt de la literatura emblemàtica en Francesc Fontanella. Un recorregut per la guerra, la pietat i la mort», dins Pep Valsalobre i Biel Sansano (eds.), Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps, Girona, Ed. Vitel·la, 2006, 197-224.

Bosch de la Trinxeria, Carles. Records d’un excursionista, Joan Cos (coord.) i David Prats (ed.), Figueres, Brau Edicions, 2005, 352 pp.

Bracke, Wouter & Vilallonga, Mariàngela «Addenda à l’édition de l’oeuvre de Hieronymus Paulus», Archives, bibliothèques et musées de Belgique, LXXI, 1-4 (2003), pp. 199-215.

Burckard, J. Dietari secret, a cura de Mariàngela Vilallonga; traductors: Antoni Cobos, Dolors Condom, Daniel Ferrer, Narcís Figueras, Lluís Lucero, Mariàngela Vilallonga), Edicions Tres i Quatre (Biblioteca Borja 2), València, 2003, 519 pp.

Cabré, Lluís & Miriam Cabré. Edició dels poemes 0bis: Beata santa Catarina; Cascun cos l’anima cobra; Gloriosa dells angels, Verge, no·m desempars, 0.94, 42.1., 2001. www.rialc.unina.it

Cabré, Miriam & Michela Pereira. Edició dels poemes 0bis: Aujats, senyors, complits de saviesa; En nom de Deu, lo rey del cel; O! vosaltres, honrats senyors; Vejats que diu nostre pare Adam, 2001. www.rialc.unina.it

Cabré, Miriam. Edició del poema Conte d’amor (0.144)., 2001. www.rialc.unina.it

Cabré, Miriam. «Poe, Baudelaire, Riba», Quaderns. Revista de traducció, 6, 2001, 119-131.

Cabré, Miriam. «Jutges, processos i sentències a la lírica del xv: Joan Ramon Ferrer, mantenidor del gai saber (1475)», Estudi general, 22, 2002, 409-420.

Cabré, Miriam. «El trobador de Pere el Gran», Mot so razo, 2005, 59-68.

Cabré, Miriam. Cerverí de Girona: un trobador al servei del príncep, Barcelona, Universitat de Barcelona / Universitat de les Illes Balears, [en premsa].

Cabré, Miriam. «Un cançoner de Cerverí de Girona?», dins Canzonieri iberici, I, A Coruña, Universidade / Università di Padova / Toxosoutos, 2001, 283-299.

Cabré, Miriam. «El saber de Joan Ramon Ferrer», dins Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (s. xiii-xv), ed. L. Badia, M. Cabré i S. Martí, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, 227-258.

Cabré, Miriam. «Mors et vita in manibus linguae: la metafora della lingua nei trovatori», dins Scène, évolution, sort de la langue et de la littérature d’oc: Actes du VII Congrès International de l’AIEO, ed. R. Castano, S. Guida i F. Latella, Roma, Viella, 2003, 179-199.

Cabré, Miriam. «La maneyra pus fina: los eximplis, faules o istòries en los Verses proverbials de Guillem de Cervera», dins Actas del IX Congreso Internacional de la AHLM (A Coruña, 2001), A Coruña, Toxosoutos, 2005, 543-558

Cabré, Miriam. «Wisdom for the court: The Verses proverbials of Cerverí de Girona», dins Mélanges Ricketts, ed. A. Buckley i D. Billy, Turnhout, Brepols, 2005, 393-404.

Cabré, Miriam. «En breu sazo aura·l jorn pretentori: Jaume I i Cerverí interpreten els fets de 1274», dins Actes del X Congrés Internacional de l’AHLM, València, IIFV, 2005, 453-468

Cabré, Miriam. «Per a una cronologia dels sirventesos de Cerverí de Girona», dins Els trobadors a la Península Ibèrica, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, [en premsa].

Cabré, Miriam. «L’altra transmissió manuscrita de Cerverí de Girona: presència als cançoners llenguadocians», Estudis romànics, 30 [en premsa].

http://www.rialc.unina.it/



Cabré, Miriam. «Medieval Catalan Literature», «Cerverí de Girona», «Ramon Llull», «Francesc Eiximenis», «Ausiàs March», «Tirant lo Blanc», dins The Oxford Dictionary of the Middles Ages, Oxford, Oxford University Press, [en premsa]

Cabré, Miriam. [Ressenya de] «Catherine Léglu, Between Sequence And Sirventes: Aspects Of Parody In Troubadour Lyric, Oxford, EHRC, 2000», French Studies, 56, 2002, 221.

Cabré, Miriam. [Ressenya de] «Vicenç Beltran, La corte de Babel: Lenguas, poética y política en la España del siglo xiii, Madrid, Gredos, 2005», Mot so razo, 5, 2006, 78-79

Cabré, Miriam & Sadurní Martí. «Occitan Medieval Literature», Year’s Work in Modern Language Studies, 63, 2003, 221-226.




Cabré, Miriam & Sadurní Martí. «Occitan Medieval Literature», Year’s Work in Modern Language Studies, 67, [en premsa].

Cabré, Miriam & Sadurní Martí. «Le chansonnier Sg au carrefour occitanocatalan», Romania [en premsa].

Cabré, Miriam & Sadurní Martí. «Per a una base de dades dels cançoners catalans: l’exemple d’Sg», dins Actes del 13è Col·loqui Internacional de Llengua i Cultura Catalanes, III, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, [en premsa].

Caludch-Benages, N., J. Ferrer, J. Liesen. Sabiduría de Bar Asira, según el Códice Ambrosiano – The Wisdom of Ben Sira, according to the Codex Ambrosianus, Estella: Editorial Verbo Divino 2003, 271 pp.

Cicres, J.; Palmada, B.; Valsalobre, P.; Sala, J.; Pla, X.; Serra, P.; Martí, S., La Innovació docent a la Universitat de Girona, 38, 2003, 201-206

Comas, Mercè & Miralles, Eulàlia. «La impremta a Perpinyà: Samsó Arbús», ATCA, 25.

Duran, E. (dir.); E. Miralles i M. Toldrà (comp.). Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Volum II.2. Barcelona: Biblioteca de la Universitat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2001. 422-797 p.

Duran, Eulàlia; Miralles, Eulàlia. (eds.). Barcelona Quaderns d’Història/9: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003.

Eiximenis, Francesc. Àngels e demonis. El tractat IV del Llibre dels Àngels, a cura de S. Martí. Barcelona, Quaderns Crema, 2003, 247 pp.

Eiximenis, Francesc. Dotzè del Crestià, I,I, a cura de Renedo, Xavier (dir.). Sadurní Martí (coord.), E. Bassegoda, M. Cabré, M. Galí, J. Garcia, D. Genís, D. Guixeras, E. Izquierdo, J. Lorca, R. Ramos, F.J. Rodríguez, R. Rojas, i Jaume Torró, Girona, Universitat de Girona / Diputació de Girona, 2005. 621 pp.

Feliu, Francesc & Rafanell, August. «La llengua abans de la lingüística. A propòsit d’unes notes d’Antoni de Bastero», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLVIII, 2002.

Feliu, Francesc. «Una lliçó d’història de la llengua literaria. El pròleg a l’Atheneo de grandesa de Josep Romaguera», Estudi General, 22, 2002.

Feliu, Francesc. «Mansana, temprano, eriso, i tots els altres mots ‘desconeguts’: el problema dels castellanismes en la llengua literària de Fontanella», dins Pep Valsalobre i Biel Sansano (eds.), Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps, Girona, Ed. Vitel·la, 2006, 125-156.

Feliu, Francesc. «Baldiri Reixac i la llengua catalana», dins Llengua i ensenyament. Commemoració dels 250 anys del llibre Instruccions per a l’ensenyança de minyons de mossèn Baldiri Reixac, Fundació Jaume I, 2002.

Ferrer, Joan. J. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol X (Suplement i Índex). Edición y Índice de los diez volúmenes de la obra por Joan Ferrer, Josep Ferrer y Joan Pujadas, Barcelona: Curial Edicions Catalanes 2001, 968 pp.

Ferrer, Joan. Hebreu: llengua, literatura, gramàtica, Girona: Universitat de Girona 2002, 161 pp.

Ferrer, Joan. Hebreu bíblic, Girona: Universitat de Girona 2002, 132 pp.

Ferrer, Joan. Apocalipsi siríaca de Baruc. Introducció, traducció i notes de Joan Ferrer, Barcelona: Institut Cambó – Editorial Alpha 2002, 145 pp.

Ferrer, Joan. Esbozo de historia de la lengua aramea, Córdoba – Barcelona: Universidad de Córdoba – Universitat de Barcelona 2004, 220 pp.

Ferrer, Joan. La Bíblia: un món literari, una Presència misteriosa, Vic: Institut Superior de Ciències Religioses 2005, 36 pp.

Ferrer, Joan. «La calaixara prodigiosa (I). Radiografia del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines», Llengua Nacional 39 (2002) 24-28.

Ferrer, Joan. «La calaixara prodigiosa (II). Radiografia del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines», Llengua Nacional 40 (2002) 24-27.

Ferrer, Joan. «L’origen del nom de Malgrat: estat de la qüestió», Matinals. Quaderns d’història local 1 (2002) 9-16.

Ferrer, Joan. «Pecat i reconciliació en l’Apocalipsi siríac de Baruc», en A. Puig (ed.), Perdó i reconciliació en la tradició jueva, Barcelona 2002, pp. 223-232.

Ferrer, Joan. «Yente Serdatsky: Confesiones de una escritora comprometida en la literatura yiddish», Anuari de Filologia XXIII (2001) 89-117. (En colaboración con Alicia Ramos González).

Ferrer, Joan. «Quan els fonaments de la història d’Israel trontollen», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya 80 (2003) 3-20.

Ferrer, Joan. «El arameo literario judío tardío: consideraciones sobre la lengua aramea del targum Pseudo-Jonatán (Late jewish literary aramaic: some considerations about the Aramaic language Targum Pseudo-Jonathan)», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, sección de Hebreo (Universidad de Granada. Departamento de Estudios Semíticos) 52 (2003) 25-60.

Ferrer, Joan. «Quan els fonaments de la història d’Israel trontollen», Qüestions de Vida Cristiana 212 (2004) 9-29.

Ferrer, Joan. «La ciencia de la creu i el coneixement de Déu», en: A. Borrell (ed.), Retrobar Déu en temps d’incertesa: Actes del III Congrés d’Espiritualitat, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat – Carmelitas Descalços de Catalunya i Balears 2004, pp. 231-236.

Ferrer, Joan. «El mundo de Ben Sira», Reseña Bíblica 41(2004)5-12.

Ferrer, Joan. «“He dit els únics mots a dir.” Una lectura de l’obra poètica de Climent Forner» Revista de Catalunya 196 (2004) 95-117.

Ferrer, Joan. «La llengua dels trobadors i la llengua catalana antiga», Mot so razo 3 (2004) 25-32.

Ferrer, Joan. «El comentari al Càntic dels Càntics d’Avraham ben Itskhaq ha-Leví Tamakh», en Actes del I Congrés per a l’Estudi dels Jueus en Territori del Llengua Catalana. Barcelona-Girona.Del 15 al 17 d’octubre de 2001, Barcelona: Universitat de Barcelona 2004, pp. 147-155.

Ferrer, Joan. «L’obra lexicogràfica de Coromines i la llengua de Ruyra», en: J. Maluquer (ed.), Primer Simposi Joaquim Ruyra (Blanes, 29,30 i 31 de maig del 2003). Als cent anys de l’eclosió literària de Joaquim Ruyra: Marines i boscatges, Barcelona: Barcelona – Girona: Fundació Universitat Catalana d’Estiu – Universitat de Girona – Galerada 2004, pp. 139-214.

Ferrer, Joan. «Coromines, el mestre recordat», Serra d’Or 542 (febrer 2005) 20-22.

Ferrer, Joan. «El comentario de Rashi al Cantar de los Cantares: edición y traducción del Ms. 50H de la Bibliothèque de l’Alliance Israélite Universelle de París (Rashi’s Commentary to the Song of Songs: Edition and Traslation of the ms. 50H Bibliothèque de l’Alliance Israélite Universelle of Paris)», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, sección de Hebreo (Universidad de Granada. Departamento de Estudios Semíticos) 53 (2004) 407-439. (En colaboración con Madeleine Taradach).

Ferrer, Joan. «Ruaix: etimologia d’un cognom de Moià», Modilianum (Revista d’Estudis del Moianès) 33 (2005) 69-76.

Ferrer, Joan. «El món literari de la biblioteca bíblica», en Jordi Sala (ed.), De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari, Girona: CCG Edicions 2006, pp. 9-31.

Ferrer, Joan. «El comentario de Rashi al Cantar de los Cantares: edición y traducción del Ms. 50H de la Bibliothèque de l’Alliance Israélite Universelle de París (y II) (Rashi’s Commentary to the Song of Songs: Edition and Traslation of the ms. 50H Bibliothèque de l’Alliance Israélite Universelle of Paris)», Miscelánea de Estudios Árabes y Hebraicos, sección de Hebreo (Universidad de Granada. Departamento de Estudios Semíticos) 54 (2005) 151-184. (En colaboración con Madeleine Taradach).

Ferrer, Joan. «El Dibbuq: entre la llegenda folklòrica i la tradició jueva», Assaig de Teatre (Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral) 48-49 (2005) 127-143.

Ferrer, Joan. «Entre dos mons: El Dibbuq. Llegenda dramàtica en quatre actes de X. An-Ski. Traducció directa del text yídish original i anotació: Anna Soler Horta i Joan Ferrer Costa», Assaig de Teatre (Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral) 48-49 (2005) 145-184.

Ferrer, Joan. «El Dibbuq: entre la llegenda folklòrica i la tradició jueva», Theatralia VII (2005) 37-60.

Ferrer, Joan. «“Imatge de Déu”, un concepte ambigu en la Bíblia hebrea», en A. Puig (ed.), Imatge de Déu, Barcelona 2006, pp. 11-30.

Ferrer, Joan. «Josep Pla i Joan Coromines: dos homenots», en Estudis de llengua i literatura catalanes / LIII. Homenatge a Joseph Gulsoy, Barcelona 2006, pp. 123-145.

Ferrer, Joan, Josep Ferrer & Joan Pujadas. Epistolari Joan Coromines & Joan Fuster, Barcelona: Fundació Pere Coromines 2002, 180 pp.

Ferrer, Joan, Josep Ferrer & Joan Pujadas. Correspondència Joan Fuster. Vol V: Francesc de Borja i Aina Moll, Joan Coromines, Josep Maria Llompart, València: Universitat de València – Editorial 3 i 4 2002, 465 pp.

Ferrer, Joan i A. Martínez, Les nits jueves. Llegendes de la tradició d’Israel. Edició bilingüe hebreu-català . Il·lustracions Marc Boix, Girona: Patronat Call de Girona 2005, 304 + 207 pp.

Ferrer, Joan. i J. P. Monferrer, Historia y enseñanzas de Ahíqar o la antigua sabiduría oriental. Edición, traducción y estudio, Córdoba: Universidad de Córdoba 2006, 99 + 37 pp.

Ferrer, Joan. «Les glosses romàniques del manuscrit de la Biblioteca Vaticana Ebr. 413», Estudi General (Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona) 22 (2002) 41-50.

Granell, Glòria & Pla, Xavier (eds.). Josep Pla, memòria i escriptura (Actes del Col·loqui de l’Any Pla), Girona, Universitat de Girona, 2001.

Gratacós, Joan & Valsalobre, Pep. Agustí Eura, O.S.A. (1684-1763), escritor y obispo. Un clásico de la poesía catalana de la Edad Moderna, Madrid, Revista Agustiniana (Historia Viva, 22), 2001, 336 pp.

Gudayol, Anna; Miralles, Eulàlia. «Notes sobre la formació de les Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes de Fèlix Torres Amat». La ciutat i les revolucions (1808-1868). VIII Congrés d’Història de Barcelona (Barcelona, novembre de 2003). Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Arxiu Històric de la Ciutat, [en premsa]

Iglésias, Narcís. «La Renaixença permanente d’une langue agonisante : le discours du catalanisme linguistique en Roussillon», dins Henry Boyer (dir.), L’éveil des nationalités et les revendications linguistiques en Europe (1830-1930), París, L’Harmattan, 2005, 135-148.

Iglésias, Narcís. «De los afectos desordenados de región y patria: Polèmiques polítiques i lingüístiques en la Companyia de Jesús durant la dictadura de Primo de Rivera», Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC (Vic, 20-21 febrer 2004), Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana 3, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana / Institut Ramon Muntaner / Universitat de Vic / Cossetània , Valls, 2005, p. 773-787

Iglésias, Narcís. «El DCVB, un projecte d’ “obra pròpia” de Biblioteca Balmes», Randa, 54 (2005), 147-172 [Homenatge a Miquel Batllori/7]

Iglésias, Narcís. «L’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura», Llengua & Literatura, 16 (2005), p. 289-362

Iglésias, Narcís. «La norma fabriana segons Josep Calveras», dins Bàrbara Roviró, Aina Torrent-Lenzen i Andreas Wesch (ed.), Normes i identitats. Normen und Identitäten, Titz: Axel Lenzen Verlag, 2005, pp. 95-109

Iglésias, Narcís. Una revisió de Fabra, una crítica a l’estàndard. L’obra lingüística de Josep Calveras, Veus del Temps 1, Girona, CCG Edicions, 2004.

Iglésias, Narcís. «Notes sobre la llengua i l’Església al Rosselló», dins Estudi General: Miscel·lània d’Homenatge a Modest Prats, 22/II (2002) pp. 89-102

Iglésias, Narcís. L’obra lingüística de Josep Calveras Santacana, Girona, Publicacions de la Universitat de Girona, 2001 [Edició en microfitxa; tesi doctoral]

Iglésias, Narcís. Epistolari Josep Calveras-Francesc de Borja Moll, Barcelona, PAM, 150 p. [en premsa].

Iglésias, Narcís. «Polititzar la llengua: l’ascens de la Lliga i la institucionalització del català», Serra d’Or, 2007.

Iglésias, Narcís & Prats, Modest. «Le catalan», Dictionnaire des langues, Djamel Kouloughli i Alain Peyraube (dirs.), 7 p., t. III, dins Encyclopédie des sciences du langage, Sylvain Auroux (dir.), París, PUF, 2007

Iglésias, Narcís & Feliu, Francesc i Ferrer, Joan. «La llengua de la Cancelleria», Revista de Catalunya, 2007, número per determinar, 25 p.

Iglésias, Narcís. «El fons lexicogràfic del DCVB, al servei de la crítica a la codificació fabriana», Randa, 55, 2006, 40 p.

Iglésias, Narcís. «La llengua oral als inicis de la lingüística catalana», Actes del 13è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, PAM, 2007, p. 199-215

Iglésias, Narcís. Epistolari de l’Oficina Romànica, Barcelona, PAM, 2007, 210 p. Amb estudi introductori (23 p.).

Lamuela, Xavier. El berber. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del berber o amazig, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001, 173 pp.

Lamuela, Xavier. «La langue catalane, ses variétés pyrénéennes», Pyrénées, 212 (4, 2002). pp. 391-398.

Lamuela, Xavier. «Instal·lació o establiment? Encara sobre els objectius de la promoció lingüística», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 37. 2004, 217-244

Lamuela, Lamuela (amb la col·laboració de Virgil Ani). El romanès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del romanès, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005

Lamuela, Xavier. «Diálogo lingüístico y cultural», La Vanguardia, 10.05.2006 [ressenya de 4.000 caràcters del llibre de Josep M. Nadal, La llengua sobre el paper, 2005, dins el suplement Cultura|s].

Lamuela, Xavier. «Josep Calveras Santacana», Diccionario biográfico español, 2006, 3 p., en premsa

Lamuela, Xavier. «El meu pare Batllori, el nostre home i intel·lectual», Diari de Girona, febrer 2003

Lamuela, Xavier. [Ressenya de] «Estudis d’història de la llengua catalana de Josep Moran (PAM, 2005)», Estudis Romànics [ressenya de 20.000 caràcters]

Lamuela, Xavier. «Refundant la història de la llengua catalana», L’Avenç, 313 (maig 2006), p. 60-61 [ressenya d’11.000 caràcters del llibre de Josep M. Nadal, La llengua sobre el paper, 2005]

Malé, Jordi, & Miralles, Eulàlia (eds.), Mites clàssics en la literatura moderna i contemporània, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007.

Martí, Sadurní. ‘Les cartes autògrafes de Francesc Eiximenis’, dins Estudi General Homenatge a Modest Prats, vol. II, 2002, 235-249

Martí, S. [Review de] «António Resende de Oliveira, Aventures i desventures del joglar gallegoportuguès, Barcelona,Columna, 2001», Mot so razo, 2, 2003, 88-89.

Martí, S. [Review de] «Ausiàs March, Poesies, ed. Pere Bohigas, Barcelona, Barcino, 2000», Mot so razo, 2, 2003, 92.

Martí, Sadurní. [Rewiev de] «Tomàs Martínez Romero, Aproximació als sermons de sant Vicent Ferrer, 80-81», Mot so razo, 3, 2004, 80-81.

Martí, S. [Review of] «Josep A. Ysern, Recull d’exemples per ABC, Barcelona, Barcino, 2004», Mot so razo, 4, 2005, 104-105

Martí, S. [Review of] «Bíblia del segle XIV. Èxode i Levític, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat», Mot so razo, 4, 2005, 98-100.

Martí, S.; Donat, L. «Miquel de Donç, cavaller lletraferit», Revue d.études catalanes: REC, 8-9, 2006, 107-114

Martí, S. «Ausiàs March, Poesies. Base de dades textuals en DBT, a cura de Joan Santanach, Joan Torruella i Eugenio Picchi, Barcelona, Barcino (Biblioteca Digital, 2), 2004, 51 pp. + CDROM», Mot so razo, 5, 2006, 80-81

Martí, S. «John Haines, Eight centuries of troubadours and trouvères: the changing identity of medieval music, Cambridge, CUP, 2004, xii+347 pp», Mot so razo, 5, 2006, 85-87

Martí, S. «Arnau de Lieja, recull d’exemples i miracles ordenats per alfabet, ed. Josep-Antoni Ysern Lagarda, Barcelona, Barcino, 2004, 2 vols. (Els Nostres Clàssics, B 23-24)», Llengua & Literatura, 17, 2006, 467-470

Martí, Sadurní.’La tradició francesa del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis: primera aproximació’, Estudis romànics (in press)

Martí, Sadurní. ‘Models i criteris d’edició’, dins L’edició de textos: història i mètode, ed. Víctor Martínez-Gil, Barcelona, Editorial Pòrtic, 2001, 45-82

Martí, S. (coord.); Cabré,M.; Feliu,F.; Iglésias, N.; Prats ,D. (eds.), Actes del tretzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes (Girona, 8-14 setembre de 2003), vol. I., Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.

Martí, S. (coord.); Cabré,M.; Feliu,F.; Iglésias, N.; Prats ,D. (eds.), Actes del tretzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes (Girona, 8-14 setembre de 2003), vol. II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.

Martí, S. (coord.); Cabré,M.; Feliu,F.; Iglésias, N.; Prats ,D. (eds.), Actes del tretzè Col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes (Girona, 8-14 setembre de 2003), vol. III, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.

Martí, Sadurní (ed.). 42. Salms penitencials, Barcelona, Corpus Biblicum Catalanicum / Associació Bíblica de Catalunya, 2007.

Martí, Sadurní (ed.). Innocenci III, Exposició dels salms penitencials, Barcelona, Barcino, 2007.

Melchor, Vicent de & Pep Valsalobre (ed.). Joan Ramis i Ramis, Arminda, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la (Philologica, sèrie textos: 2), 2006, 128 pp.

Merwe, Christo H. V. van der, Jackie A. Naudé, Jan H. Kroeze, Gramàtica de consulta de l’hebreu bíblic. Versió catalana i edició a càrrec de Pere Casanellas, Eduard Feliu i Joan Ferrer, Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Hebraics – Institut d’Estudis Catalans 2002 [en premsa].

Miralles, Eulàlia. La Corónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832). Barcelona: Ajuntament de Barcelona / Arxiu Històric de Barcelona, 2003. 101 p.

Miralles, Eulàlia. «Català de Valeriola, Guillem Ramon»; «Comte, Francesc»; «Garcia, Miquel»; «Ponç d’Icard, Lluís»; «Pujades, Miquel», dins: Diccionari d’historiografia catalana, a cura d’Antoni Simon i Tarrés. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2003, p. 314-315, 362, 508-509, 931-932, 985.

Miralles, Eulàlia. «Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya. Biblioteca Hispanocaputxina. Biblioteca Provincial dels Caputxins», dins: E. Duran et al. Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Volum III. Barcelona: Arxiu Capitular, Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu de les Carmelites Descalces… Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 411-427.

Miralles, Eulàlia; Antoni Moll. «Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona», dins: E. Duran et al. Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Volum III. Barcelona: Arxiu Capitular, Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu de les Carmelites Descalces… Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 472-488.

Miralles, Eulàlia ; Maria Toldrà. «Arxiu Històric Provincial dels Franciscans de Catalunya», dins: E. Duran et al. Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Volum III. Barcelona: Arxiu Capitular, Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu de les Carmelites Descalces… Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, p. 399-410.

Miralles, Eulàlia. «Notícies sobre l’Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona (C-1588/89)». Quaderns de la Selva: Homenatge a Josep Maria Pons i Guri/2, núm. 13 (2001), p. 307-318.

Miralles, Eulàlia. «La Corónica universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades, una obra interpolada?». Llengua & Literatura, núm. 13 (2002), p. 223-272.

Miralles, Eulàlia. «La visió dels ciutadans: els dietaris personals», dins: Duran, E.; Miralles, E. (eds.). Barcelona Quaderns d’Història/9: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 207-232.

Miralles, Eulàlia. «La construcció de la història nacional al tombant dels segles XVI al XVII: cronistes i institucions». Anuari de filologia, [en premsa].

Miralles, Eulàlia. «Aproximació a l’epistolari de Jeroni Pujades», dins E. Miralles i P. Solervicens (eds.), El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2006.

Miralles, Eulàlia & Solervicens, Pep (eds.), El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2006.

Miralles, Eulàlia. «Fonts i criteris de compilació en la Història general de Catalunya d’Antoni Viladamor», Estudi general, núm. 23-24: Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga ‘Història i llegenda al Renaixement’ (2002), p. 227-248.

Miralles, Eulàlia. «Canvi de llengua en el pas del segle XVI al XVII». 13è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Girona, setembre de 2003). Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007, 249-266.

Miralles, Eulàlia. «Vicenç Albertí, traductor de Metastasio», dins J. Malé i E. Miralles eds., Mites clàssics en la literatura moderna i contemporània, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007.

Miralles, E. «La llengua de la impremta a Perpinyà durant la segona meitat del segle XVII (1650-1699)», dins Pep Valsalobre i Biel Sansano (eds.), Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps, Girona, Ed. Vitel·la, 2006, 93-123.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de] «Lluís Orriols i Montset. Antoni Viladamor i la seva «Història general de Catalunya». La invenció de la història. Barcelona, Rafael Dalmau Ed., 1999». ATCA, núm. 20 (2001), p. 981.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de] «Pere Antoni Beuter. Primera part de la Història de València, a cura de Vicent Josep Escartí. València, Universitat de València, 1998 (Fonts històriques valencianes, 2), 212 pp.». ATCA, núm. 20 (2001), p. 752-755.

Miralles, Eulàlia. [Notícia de] «Francesc Vicent Garcia. La Armonia del Parnàs, Introducció d’Albert Rossich, Barcelona / València, Edicions de la Universitat de

Barcelona / Publicacions de la Universitat de València, 2000. 407 pp.». ATCA, núm. 21 (2002), p. 1018-1019.

Miralles, Eulàlia. [Notícia de] «Marquès de Llió. Observaciones sobre los principios elementales de la historia, Introducció de Pere Molas Ribalta, Barcelona, Associació de Bibliòfils de Barcelona, 2000. 667 pp. + 50 pp.». ATCA, núm. 21 (2002), p. 1026-1027.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de] «Simon i Tarrés, Antoni (1999). Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 385 p. (Biblioteca Abat Oliva, 210)». Estudis Romànics, núm. XXV (2003), p. 414-418.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de] «Política, religió i vida quotidiana en temps de guerra (1705-1714). El dietari del Convent de Santa Caterina i les Memòries d’Honorat de Pallejà. Edició a cura de Joaquim Albareda i Salvadó (Col·lecció Jaume Caresmar, 14). Vic, Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives / Eumo Editorial, 2001». ATCA, núm. 22 (2003), p. 798-801.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de] «Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats, I-II (Estudi General, 20-21), a cura d’A. Rossich, M. Vilallonga i D. Prats. Girona, Universitat de Girona, 2001-2002». Llengua & Literatura, núm. 15 (2004), p. 504-508.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de] «Rossich, Albert (coord.). Edició a cura d’Albert Rossich, Antoni Serrà Campins i Pep Valsalobre. Amb la col·laboració de David Prats Vidal (2001): El teatre català dels orígens al segle XVIII. Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: «Teatre català antic». Girona, 6 al 9 de juliol 1998. Kassel: Edition Reichenberger; Universitat de Girona (Institut de Llengua i Cultura Catalanes). 512 p.». Estudis Romànics, núm. XXVI (2004), p. 401-407.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de] «Jesús Villanueva i López. Política y discurso histórico en la España del siglo XVII. Las polémicas sobre los orígenes medievales de Cataluña. Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2004», L’Avenç, 302 (maig 2005), p. 60-61.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de] «James S. Amelang. El vuelo de Ícaro. La autobiografía popular en la Europa Moderna. Madrid: Siglo Veintiuno, 2003». Estudis Romànics, núm. XXVI/ (2005), p. 467-270.

Miralles, Eulàlia. [Ressenya de:] «Médiathèque de Perpignan. Le livre et l’édition en Catalogne au XVIIe siècle dans les collections anciennes de la Médiathèque de Perpignan. Autour de 1640. Préface de Gilbert Larguier. El llibre i l’edició a Catalunya al segle XVII dins les col·leccions antigues de la Mediateca de Perpinyà. 1640: abans i després. [Perpinyà, 2005. 38 p.]», ATCA, 25.

Nadal, Josep M. La llengua sobre el paper, Girona, Universitat de Girona, CCG Edicions, 2005, 160 pp.

Navarro, Gemma & Miriam Cabré. Edició dels poemes 63.2 i 67.2, 2001. www.rialc.unina.it

Navarro, Gemma, Lluís Cabré & Miriam Cabré. Edició del poema 0.29., 2001. www.rialc.unina.it

Nettle, Daniel & Suzanne Romaine. Veus que s’apaguen, traducció de Josep Cortadellas i Joan Ferrer, Girona, Universitat de Girona, 2003.

Ors, Eugeni d’. Glosari 1910-1911, Obra Catalana, Volum IV, (edició i presentació de Xavier Pla), Barcelona, Quaderns Crema, 2003, 862 pp.

Ors, Eugeni d’. La Ben Plantada, Obra Catalana, Volum V, (edició i presentació de Xavier Pla), Barcelona, Quaderns Crema, 2004, 144 p.



Ors, Eugeni d’. Glosari 1908-1909, Obra Catalana, a cura de X. Pla, Barcelona, Quaderns Crema, 2001.

Ors, Eugeni. Glosari 1912-1913-1914 : amb la sèrie ‘Flos sophorum’, Obra catalana d’Eugeni d’Ors, a cura de X. Pla, Barcelona, Quaderns Crema, 2005.

Pla, Josep. El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919, a cura de X. Pla, Barcelona, IDSIA, 2004.

Pla, Xavier, «Jorge Semprún. La verdad literaria y la densidad transparente», Quimera: revista de literatura, 238-239, 2004, 53-56.

Pla, Xavier. «Jenaro Talens, la història com a forma de interpretació de la cultura», Transversal: revista de cultura contemporània, 16, 2001, 67-71

Pla, Xavier. «Incerta glòria, novel·la excessiva», L’Avenç, 265, 2002, 29-36

Pla, Xavier. «El realismo sintético de Josep Pla», Revista de Occidente, 257, 2002, 59-72

Pla, Xavier. «Jorge Semprún o les espirals de la memòria», L’Avenç, 282, 2003, 61-63

Pla, Xavier. «Sobre las experiencias concentracionarias de Jorge Semprún o cómo la literatura es posible», Turia, 75, 2005, 37-45.

Pla, Xavier. «Eugenio d.Ors, a la búsqueda del ensayo», Quimera: revista de literatura, 269-270, 2006, 38-39

Pla, Xavier. «La Solitud d.Eugeni d’Ors», Serra d’Or, 557, 2006, 25-28

Pla, Xavier. «La demoledora ironía de Josep Pla» dins Cuatro historias de la República, Barcelona, IDSIA, 2003, 73-87

Pla, Xavier. «Lectura crítica de les Memòries d’Aurora Bertrana», dins Aurora Bertrana, una dona del segle XX, Barcelona, PAM, 2001, 19-24.

Pla, Xavier. «Una obra en moviment. Aproximació a la gènesi textual d’Incerta glòria de Joan Sales», dins Literatura de la guerra civil. Memòria i ficció, Lleida, Institut d’Esudis Ilerdencs, 2002, 209-216.

Pla, Xavier. «Autoficció i estratègies de ficcionalització del Jo en l’obra de Josep Pla», dins Literatura autobiogràfica. Història, memòria i construcció del subjecte, Alacant-València, Denes, 2001, 85-106

Pla, Xavier. «Mercè Rodoreda o una poética de la conciencia literaria», dins Mercè Rodoreda, una poética de la memoria, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2002, pp.

Pla, Xavier. «Incerta glòria de Joan Sales o una poètica de l’excés», dins Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats. Estudi General, 22, Girona, Universitat de Girona, 2002, 529-553

Pla, Xavier. «La demoledora ironía de Josep Pla», dins Cuatro historias de la República, Barcelona, Edicions Destino, 2003, 73-87.

Pla, Xavier. «Madame Bovary no era ell», dins De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari, Girona, CCG Edicions, 2006, 67-78

Pla, Xavier. «Gloire incertaine de Joan Sales. Un roman excessif sur la guerre d’Espagne», dins La Méditérrannée à feu et à sang. Poétique du récit de guerre. Actes du colloque international tenu du 2 au 4 juin 2005, Université de Perpignan, Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 2006, 179-191

Prats, David. «Rafael Gay de Montellà, el Pirineu i Girona, l’assaig i la llei», Revista de Girona, 229 (març-abril 2005), 56-62.

Prats, David. «Als estudiants. Recepta o la vitalitat d ela poesia satírica de tema estudiantil al seminari de Vic a mitjan segle XIX», Anuari Verdaguer, 11 (2002) [2003], 465-476.

Prats, David. «Josep Valldoriola i els Apuros del gramàtich llatí: una mostra divertida de la vida dels seminaristes de Vic durant el segle XIX», Estudi General, 22 (2002), 487-515

Prats, David (ed.), Rafael Masó. Antologia poètica, Girona, CCG Edicions, 2006, 144 pp.

Prats, David. «Mallorca i Olot en la memòria», [ressenya de:] «Cuèllar, Alexandre, Altre temps, altres hores, Girona, CCG Edicions, 2001, 304 pàgines», «Cuèllar, Alexandre, Postals de Mallorca, Mallorca, Editorial Moll, 2002, 240 pàgines», Revista de Girona, 229 (març-abril 2005), 96-97.

Prats, David. «Intrigues, assassinats, passions i història», [ressenya de:] «Cantalozella, Assumpció, Corpus de sang, Barcelona, Proa, 2004», Revista de Girona, 225 (juliol-agost 2004), 113.

Prats, David. «Com gaudir del sexe» [ressenya de:] «Núria Tió, L’Aurora, Alzira, Bromera (L’Eclèctica, 103), 2003», Revista de Girona, 224 (maig-juny 2004), 113.

Prats, David. «Història d’un adverbi» [ressenya de:] «Vicenç Pagès Jordà, La felicitat no és completa, Barcelona, Edicions 62 (El Balancí, 481), 2004, 221 pàgines», Revista de Girona, 223 (març-abril 2004), 112.

Prats, David. «El 13è Col·loqui Internacional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC)», Llengua & Literatura, 15 (2004), 679-682.

Prats, David. «Tres mirades cap a Víctor Català», [ressenya de:] «Lluís Albert i Rivas, Mil adagis recopilats per Caterina Albert i Paradís, Ajuntament de l’Escala, Diputació de Girona, l’Escala, 2000, 142 pp.», «Víctor Català, Mosaic III. Impressions literàries sobre temes quotidians, ed. de Lluïsa Julià, Edicions 62, Barcelona, 2000, 203 pp.» i «Montserrat Villas i Chalamanch, Morfologia del lèxic de ‘Solitud’, de Víctor Català, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Ajuntament de l’Escala, Barcelona, 1999, 266 pp.», Revista de Girona, 206 (maig-juny 2001), 112-113.

Qüern, Repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes de l’edat mitjana i l’edat moderna, núm. 4-6, Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció Francesc Eiximenis), 2001-2005. Dirigit per Pep Valsalobre (UdG) i Lola Badia (UB).

Rafanell, August. La il·lusió occitana. Barcelona, Quaderns Crema, 2006, 2 vol.

Rossich, Albert. «La lengua catalana: historia de una anomalía», dins Club Arnau de Vilanova [=AA. DD.], Para entendernos. Los grandes temas del debate España-Cataluña, Barcelona, Editorial Ariel, 1996, ps. 155-165 [2ª ed.: 2001, ps. 156-166].

Rossich, Albert. «Formas del plurilingüismo literario: textos de doble y triple lectura», dins Ignacio Arellano, María del Carmen Pinillos, Frédéric Serralta & Marc Vitse, eds., Studia Aurea. Actas del III Congreso de la AISO (Toulouse, 1993), vol. I, Toulouse / Pamplona, Universidad de Navarra / Université de Toulouse, 1996, ps. 501-512.

Rossich, Albert. «La literatura (1716-1808)», dins Pere Gabriel, dir., Història de la cultura catalana, III. El Set-cents, Barcelona, Edicions 62, 1996, ps. 121-142.

Rossich, Albert. «La literatura (1516-1716)», dins Pere Gabriel, dir., Història de la cultura catalana, II. Renaixement i Barroc. segles xvi-xvii, Barcelona, Edicions 62, 1997, ps. 145-166.

Rossich, Albert. «La poesia eròtica del barroc», dins Eva Serra i Puig i Xavier Torres i Sans, dirs., Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vol. IV: Crisi

institucional i canvi social. Segles xvi i xvii, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997, ps. 242-243.

Balsalobre, Pep & Rossich, Albert. «Literatura catalana moderna», dins Isidor Marí Mayans, coord., Introducció a la literatura catalana, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 1998, 57 ps.

Rossich, Albert & Rafanell, August. «Oralitat, escriptura, ortologia», dins Joan Mas i Vives, Joan Miralles i Montserrat & Pere Rosselló Bover, eds., Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Palma (Mallorca), 8-12 de setembre de 1998 [=1997], vol. I, Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Universitat de les Illes Balears, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, ps. 263-298.

Rossich, Albert. «Literatura plurilingüe a Sardenya», dins Paolo Maninchedda, ed., La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo, vol. I, Cagliari, Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, 1998, ps. 487-510.

Rossich, Albert. «Barroc, neobarroc i postmodernitat», dins Vicent Josep Escartí & Rafael Roca, eds., Cabanilles i el Barroc valencià, València, Editorial Saó, 1999, ps. 99-118.

Rossich, Albert. «Una obra dramàtica desconeguda sobre la Immaculada Concepció (segle xvii)», dins Pep Valsalobre i August Rafanell, eds., Estudis de filologia catalana. Dotze anys de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Secció Francesc Eiximenis, Barcelona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, ps. 253-298.

Rossich, Albert. «Introducció», dins Francesc Vicent Garcia, La Armonia del Parnàs. Edició facsímil, Barcelona, Edicions de la Universitat de València / Edicions Universitat de Barcelona, 2000, ps. 9-15.

Rossich, Albert, dins Enric Bou, dir., Nou Diccionari 62 de la literatura catalana, Barcelona, Edicions 62, 2000. Revisió i esmenes a 91 articles i redacció de 60 de nous: acte sacramental; Agustí, Miquel; fra Antoni de Sant Maties; Arbuxech, Gaspar Blay; Arrau, Josep; Arxiu de textos catalans antics; Barutell i d’Erill, Llorenç; Bori i Santinyà, Josep; Borja, Joan de; Bret, Bru; Capella, Andreu; Carbonell, Vicent; Cases, Magí; Comas, Segimon; Credença, Nicolau de; Dalmases i de Vilana, Pau de; decadència; Descamps i de Tord, Anton Ignasi; Dessí, Joan; Elias i Rubert, Antoni; escola satírica valenciana; Febrer i Cardona, Antoni; Ferrer de Guissona, Jeroni; Garcia, Francesc Vicent; Gibert, Manuel; Gonzàlez, Francesc Ramon; Gualbes i Copons, Joan Bonaventura de; Herèdia, Jeroni d’; Jofreu, Pere Antoni; Làrios de Medrano, Joan; Lluís de Vilafranca; Martí i Sociats, Francesc; Martí, Manuel; Martorell i de Luna, Francesc; Massanés, Antoni; Nicolau, Pere; Nova art de trobar; Olesa, Francesc d’; Oliva, Jaume; Oms i Isern, Ramon; Petit i Aguilar, Joan; Plana, Ignasi; Pons, Pere; preromanticisme; Puig, Pau; Real, Jeroni de; Rexach, Baldiri; rococó; Sàbat, Andreu; Salsas i Trillas, Pere; Sentmenat i d’Agulló, Francesc de; Serres i Valls, Miquel; Setanti, Joaquim; Simon, Bartomeu; Sire, Agustí; Terré, Joan; Torrent i Vinyas, Marià, Valldoriola, Josep; Valls i Geli, Cir; Vega i de Sentmenat, Josep de [s’ha d’advertir que els articles van patir manipulacions i interpolacions no autoritzades].

Rossich, Albert. «Teatre», dins Pep Valsalobre (amb la col·laboració d’Albert Rossich), Literatura catalana moderna II, Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2001, Literatura de creació (II), ps. 33-53.

Rossich, Albert. «El teatre barroc (segle xvii)», dins Albert Rossich (coord.), El teatre català dels orígens al segle xviii. Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: «Teatre català antic». Girona, 6 al 9 de juliol 1998», Kassel, Edition Reichenberger, 2001, ps. 57-79.

Rossich, Albert & Vila, Pep. «Bibliografia sobre teatre català antic (segles xiii-xviii)», dins Albert Rossich (coord.), El teatre català dels orígens al segle xviii. Actes del II Col·loqui Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga: «Teatre català antic». Girona, 6 al 9 de juliol 1998», Kassel, Edition Reichenberger, 2001, ps. 427-514.

Rossich, Albert. «La supervivència de la llengua catalana», dins M. Carme Junyent i Virginia Unamuno (eds.), El català: mirades al futur, Barcelona, Ediciones Universitarias de Barcelona, 2002, ps. 33-37, 53-56 i 125-131.

Rossich, Albert. «Il testo mistilingue: la parodia della lingua italiana nelle letterature ispaniche», dins Furio Brugnolo e Vincenzo Orioles, eds., Eteroglossia e plurilinguismo letterario, vol. II: Plurilinguismo e letteratura. Atti del XXVIII Convegno interuniversitario di Bressanone (6-8 luglio 2000), Roma, Centro Internazionale sul plurilinguismo / Circolo filologico linguistico padovano / Editrice ‘Il Calamo’, 2002, ps. 213-231.

Rossich, Albert. «La poesia de Josep Bernat i Baldoví», dins Miquel Nicolás, ed., Bernat i Baldoví i el seu temps, València, Universitat de València, 2002, ps. 251-261.

Rossich, Albert. «Aproximació a la història de l’apòstrof en català», dins Josep Moran i Ocerinjauregui, ed., Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Girona (25 i 26 de maig de 2001), Barcelona / Girona, Institut d’Estudis Catalans / Universitat de Girona, 2002, ps. 11-25.

Rossich, Albert. «Dues notes sobre la dansa de la mort als països de llengua catalana», dins Josep Lluís Sirera, ed., La mort com a personatge, l’assumpció com a tema. Actes del VI Seminari de Teatre i Música Medievals. Elx, 29 al 31 d’octubre de 2000, Elx, Ajuntament d’Elx, 2002 [2003], ps. 335-346.

Rossich, Albert. «Sobre unes poesies de 1837 (amb una addenda)», dins Rosa Cabré et al., ed., Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, vol. II, Barcelona, Publicacions [de la] Universitat de Barcelona, 2003, ps. 895-903.

Rossich, Albert. «Les faules mitològiques burlesques als segles xvii-xviii», dins Sebastián Neumeister i Roger Friedlein, eds., Vestigia fabularum. La mitologia antiga en les literatures catalana i castellana entre l’edat mitjana i la moderna, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, ps. 114-141.

Rossich, Albert. «Ens mereixem el futur», dins Josep-Lluís Carod Rovira, Albert Rossich i Joan Solà, El futur del català, Barcelona, Editorial Empúries, 2005, ps. 9-21.

Rossich, Albert. «El model ortològic del català modern», dins Antoni Ferrando i Miquel nicolás, eds., La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina, Alacant, Institut Interuniversitari de filologia valenciana, 2006, ps. 125-153.

Rossich, Albert. «La imposició de la llengua castellana», dins Agustí Alcoverro, dir., Catalunya durant la Guerra de Successió, Badalona, Ara Llibres, 2006, ps. 66-70.

Rossich, Albert. «Notes sobre la transmissió textual de l’obra de Fontanella», dins Pep Valsalobre i Gabriel Sansano, eds., Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, 2006, 157-174.

Rossich, Albert. «Els certàmens: de la Gaia Ciència als Jocs Florals», dins Sadurní Martí (coord.), Miriam Cabré, Francesc Feliu, Narcís Iglésias i David Prats, eds., Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Girona, 9-12 de setembre de 2003, vol. I, Barcelona, Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, ps. 63-90.

Rossich, Albert. «Criteris d’edició», dins Joan Ramis i Ramis, Arminda. A cura de Vicent de Melchor i Pep Valsalobre, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, 2006, 41-42.

Rossich, Albert. Albert Rossich i Pep Valsalobre, eds., Poesia catalana del barroc. Antologia, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la, 2006, 404 ps

Rossich, Albert & Querol, Enric. «Un epigrama inèdit de Vicent Garcia», Nous Col·loquis, V (2001), ps. 119-128.

Rossich, Albert. «Recerca i filologia», El País. Quadern, núm. 932 (24 de maig de 2001), p. 5.

Rossich, Albert. «Alternança de llengües en Cerverí de Girona», dins Albert Rossich, Mariàngela Vilallonga i David Prats, eds., Estudi General, núm. 22 (2002) [=Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats, vol. II], ps. 13-39.

Rossich, Albert, Vilallonga, Mariàngela & Prats, David eds. Estudi General, núm. 22 (2002) [=Miscel·lània d’homenatge a Modest Prats], 2002.

Rossich, Albert. «La poesia catalana a l’Acadèmia abans de la Renaixença», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLVIII (2001-2002), ps. 213-230.

Rossich, Albert. «La mort de Francesc Fontanella: a propòsit d’una falsa atribució», Revue d’Études Catalanes, 4 (2001 [2002]), ps. 87-100.

Rossich, Albert. «Els certàmens literaris a Barcelona, segles xiv-xviii», dins Eulàlia Duran, Eulàlia Miralles Jori (eds.), Barcelona Quaderns d’Història/9: La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2003 [2004], ps. 83-108.

Rossich, Albert. «Decadència? Aquesta no és la qüestió», Serra d’Or, 529 (gener 2004), 33-35.

Rossich, Albert. «Un modelo lingüístico para la concordia», El País, 28 de mayo de 2005, p. 16.

Rossich, Albert. «[Intervenció d’Albert Rossich]» [a propòsit de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols], Estudis Romànics, XXVII (2005), 241-242.

Rossich, Albert. «Otros clásicos. Francesc Fontanella», Teatro clásico. Boletín de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, 45 (febrero 2006), p. 7.

Rossich, Albert. «Els dos registres lingüístics de la poesia de Verdaguer», Anuari Verdaguer, 14 (2006), 111-129

Rossich, Albert. «Història del teatre en català», La Vanguardia, 24 de junio de 2002, Supl. «Vivir en Girona», p. 2.

Rossich, Albert. «Un pacte pel català», Culturas. [Suplement cultural de] La Vanguardia, núm. 55 (9 de julio de 2003), ps. 10-11 [reproduït fragmentàriament dins Ressort (Figueres), núm. 4 (2003), p. 8].

Rossich, Albert. «Pròleg», dins Pep VILA, Una Passió olotina medieval, Girona, Diputació de Girona, 2001, ps. 11-14.

Rossich, Albert. «Pròleg», dins Agustí Eura, Obra poètica i altres textos. Edició crítica de Pep Valsalobre, Barcelona, Fundació Pere Coromines, 2002 [2003], ps. 7-9.

Rossich, Albert. «Pròleg», dins Enric QUEROL COLL & Jacobo VIDAL FRANQUET, Cultura i art a la Tortosa del Renaixement [=Quaderns de Recerca, 2], Tortosa, Generalitat de Catalunya / Consell Comarcal del Baix Ebre, 2005, ps. 5-8.

Rossich, Albert. «Pròleg» a Joan Miralles i Montserrat, Antologia de textos de les Illes Balears, II: Segles xvii-xviii, Barcelona, Institut d’Estudis Baleàrics / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006, 7-11.

Serrà, Antoni. «Funció del glosador en la societat preindustrial [l’editor va canviar preindustrial per actual]», dins III Mostra Autonòmica de Glosats (Manacor: Associació Cultural es Canonge de Santa Cirga, 2001), pp. 15-17.

Serrà, Antoni [Ressenya]: «Romeu Figueras, Josep: Corpus d’antiga poesia popular». Llengua i Literatura: Revista Anual de la Societat Catalana de LLengua i Literatura, núm. 12 (2001), pp. 419-421.

Serrà, Antoni [Ressenya]: «Literatura mallorquina del segle XVIII», Llengua i Literatura: Revista Anual de la Societat Catalana de LLengua i Literatura, núm. 12 (2001), pp. 395-399.

Serrà, Antoni. «Formes dramàtiques de composició oral», dins Albert Rossich (coord.), Antoni Serrà Campins, Pep Valsalobre i David Prats Vidal, eds., El teatre català dels orígens al segle XVIII (Kassel: Edition Reichenberger, 2001) pp. 103-120.

Serrà, Antoni. «Amor, Ball de lo; beato Ramon, Entremès del; Glosador; Llorenç Malcasadís i na Susaina des Fil, Entremès d’en; mort d’en Berga, Codolet de la; potecari en societat, El; Preciós de sa Cabana, En; Roca Seguí, Guillem; Sastre Clar, Rafael; testament después d’un sigle, El; Tous, Antoni; Vedell, Benet; Orà, Commemoració de la conquesta d’; etc.» (en total són 53 articles), dins Joan Mas i Vives, dir., Diccionari del teatre de les Illes Balears, 2 vols., Palma: Institut d’Estudis Baleàrics, 2003-2006.

Serrà, Antoni. «Les cançons de mort a Mallorca i Menorca», dins VI Mostra Internacional d’Improvisadors (18, 19 i 20 març 2004), Manacor: Govern de les Illes Balears, 2004, pp. 13-14.

Suíls, Jordi, Huguet, Àngel & Lamuela, Xavier, «Educació trilingüe a la Vall d’Aran. Una anàlisi en termes d’interdependència lingüística», Noves SL, tardor, 2001, 6 pp.

Valsalobre, Pep. Literatura catalana de la Edad Moderna, Madrid, Editorial Síntesis (Colección de Historia de la Literatura Universal), 2006, 250 pp. aprox. (amb la col·laboració d’Albert Rossich). [En premsa]

Valsalobre, Pep (ed.). Agustí Eura, Obra poètica i altres textos, edició crítica de ... , Barcelona, Fundació Pere Coromines (Autors Catalans Antics, 13), 2002.

Valsalobre, Pep & Sansano, Biel (eds.). Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps, Girona, Ed. Vitel·la, 2006.

Valsalobre, Pep & Sansano, Biel. «Invitació a Francesc Fontanella», Francesc Fontanella. Una obra, una vida, un temps, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la (Philologica: Sèrie Estudis, 1), 2006, 7-12.

Valsalobre, Pep. «Mitologia burlesca, invenció barroca i catarsi: l’ànima frondosa de Fontanella o notes disperses a Lo Desengany», dins Pep Valsalobre i Gabriel Sansano (ed.), Francesc Fontanella. Una obra, una vida, un temps, Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitel·la (Philologica: Sèrie Estudis, 1), 2006, 281-318.

Valsalobre, Pep. «François Rabelais: Gargantua, l’home-gegant i l’escriptura subversiva», dins De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari, a cura de Jordi Sala, Girona, CCG Edicions, 2006, 81-95.

Valsalobre, Pep. «Una cort italianitzant a València. Notes sobre la recepció d’Ariosto a Espanya», Quaderns d’Italià, 10 (2005), 219-241.

Valsalobre, Pep. «Història d’una superxeria: el cas Jordi de Sant Jordi», dins El (re)descobriment de l’edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat de Barcelona (Biblioteca Abat Oliba, 275), 2007, 297-335.

Valsalobre, Pep. «Apotecaris i receptes en la literatura catalana antiga», Mot so razo, 4 (2005), 34-46.

http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/pdf eiximenis/rabelais.pdf

http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/pdf eiximenis/Espinosa Quaderns Italia.pdf

http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/pdf eiximenis/cas Sant Jordi.pdf

http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/pdf eiximenis/apotecari Mot So Razo.pdf

Valsalobre, Pep. «La poesia catalana del Cinccents: a la recerca d’una veu pròpia», Revista de Catalunya, 210 (octubre 2005), 79-111.

Valsalobre, Pep. «Literatura catalana moderna: un desplegament historiogràfic i filològic prometedor», Serra d’Or, 529 (gener 2004), 52-56.

Valsalobre, Pep. «Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de 1653», Revista de Girona, 226 (setembre-octubre 2004), 63-70.

Valsalobre, Pep. «El Senyor de les Mosques. Aspectes de l’evolució de la llegenda de les mosques de sant Narcís fins al segle xviii relació amb el “patriotisme sacre” a la Catalunya moderna», Revista de Catalunya, 189 (novembre 2003), 67-100.

Valsalobre, Pep. «Una cort “ferraresa” a València: els Centelles, Ariosto i un programa de substitució de la tradició literària autòctona», Caplletra, 34 (primavera 2003), 171-194.

Valsalobre, Pep. «Llocs, formes i textos de la protohistòria literària catalana. Segles xv-xvii: del marquès de Santillana a Nicolás Antonio (1676)», Estudi General, 22 (2002), 309-352.

Valsalobre, Pep. «Agustí Eura i les muses catalanes a l’Acadèmia de Barcelona», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLVIII (2001-2002), 161-212.

Valsalobre, Pep. «De l’Spill de la vida religiosa al Desitjós. Notes a una novel·la al·legòrica del segle xvi», Caplletra, 31 (tardor 2001), 11-23.

Valsalobre, Pep. [ressenya de:] «Antón Pelayo, Javier, La sociabilidad epistolar de la familia Brugués de Girona (1799-1803), Girona, Centre d’Estudis Històrics i Socials de Girona (Quaderns del cercle, 21), 2005, 368 pp.», Estudis Romànics, (2007). [En premsa]

Valsalobre, Pep. [ressenya de:] «L’Acadèmia al Setcents: una crònica de la lectura de la tesi doctoral de Mireia Campabadal», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, L (2005-2006). [En premsa]

Valsalobre, Pep. [ressenya de:] «Duran, Eulàlia (dir.), Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Volum I. Barcelona: Arxiu Històric i Biblioteca de Catalunya, Compilació a cura de M. del Mar Batlle, Eulàlia Miralles, Maria Toldrà i Joan Tres (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, L), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans 1998, 391 pp. / Duran, Eulàlia (dir.), Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Volum II.1: Barcelona: Biblioteca Pública Episcopal i Biblioteca de la Universitat, Compilació a cura d’Eulàlia Miralles i Maria Toldrà (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LV), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans 2000, 411 pp. / Duran, Eulàlia (dir.), Repertori de manuscrits catalans (1474-1620). Volum II.2: Barcelona: Biblioteca de la Universitat, Compilació a cura d’Eulàlia Miralles i Maria Toldrà (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LVIII), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans 2001 [2002], 384 pp.», Arxiu de Textos Catalans Antics, 22 (2003), 782-787.

Valsalobre, Pep. «IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga. Història i llegenda al Renaixement (Universitat de Girona, 8-11 de juliol del 2002)», Estudis Romànics, XXV (2003), 453-454.

Valsalobre, Pep & Ferrer, Daniel. [ressenya de:] «Joan Baptista Anyés, Obra profana. Apologies, València 1545. Edició del text llatí i traducció catalana de Martí Duran i Mateu. Barcelona: Universidad Nacional de Educación a Distancia / Reial Acadèmia de Bones Lletres. 2001. 448 pp. ISBN 84-922028-4-X», Bulletin of Hispanic Studies, 80/2 (abril 2003), 270-272.

Valsalobre, Pep. [ressenya de:] «Pere Serafí, Poesies catalanes, edició crítica de Josep Romeu i Figueras (Els Nostres Clàssics, B 21), Barcelona, Barcino 2001, 492 pp.», Arxiu de Textos Catalans Antics, 22 (2003), 791-795.

Viladamor, Antoni. Història general de Catalunya, a cura d’ E. Miralles. Barcelona: Fundació Noguera, [en premsa]

Vilallonga, Mariàngela, Ferrer, David & Prats, David eds., Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga, Estudi General, 23-24, Girona 2003-2004, 553, pp.

Vilallonga, Mariàngela & Ferrer, Daniel, «La fundació de Girona en la historiografia humanística: l’exemple de Francesc Tarafa», dins I Congrés d’Història de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins XLII (2001), pp. 305-322.

Vilallonga, Mariàngela. «Humanisme català», Estudi General, 21 (2001), pp. 475-488.

Vilallonga, Mariàngela. «Somnis i realitat en els nostres humanistes del Renaixement», Estudis Romànics, XXIV (2002), pp. 207-210.

Vilallonga, Mariàngela. «Relazioni tra umanesimo catalano e umanesimo romano», dins Atti Convegno Principato ecclesiastico e riuso dei classici: gli umanisti e Alessandro VI, Bari 22 de maig del 2000, Roma nel Rinascimento, Roma, 2002, pp. 195-209.

Vilallonga, Mariàngela. «Què se n’ha fet de la feminitat dels arbres», dins Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Girona (25 i 26 de maig 2001), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2002, pp. 77-88.

Vilallonga, Mariàngela. «Els primers historiadors de la ciutat: Jeroni Pau i Dionís Jeroni Jorba», dins E. Duran i E. Miralles eds., La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna, Barcelona, 2003, pp. 149-160.

Vilallonga, Mariàngela. «Pròleg» a Història i llegenda al Renaixement. Actes del IV Col·loqui Internacional Problemes i Mètodes de Literatura Catalana Antiga, Girona, 8-11 de juliol del 2002 (Mariàngela Vilallonga, Daniel Ferrer i David Prats, eds.), Estudi General, 23-24 (2003-2004), pp. 9-15.

Vilallonga, Mariàngela. «Repensar l’autoria de les Regles», Estudis Romànics, XXVII-2 (2005) pp. 235-238.

Vilallonga, Mariàngela. «Unes notes sobre Les Metamorfosis d’Ovidi», dins De la Bíblia a Joyce. Onze obres del cànon literari, Girona, 2006, pp. 33-40.

Vilallonga, Mariàngela. «Maria BARCELÓ-Gabriel ENSENYAT, Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’Edat Mitjana, Palma, Edicions Documenta Balear, 2000, Pròleg de Jocelyn N. Hillgarth, 232 pp.», Llengua & Literatura 13 (2002), pp. 429-433.

Vilallonga, Mariàngela. «Les flors de Mercè Rodoreda i Edward Burne-Jones», Serra d’Or, 503 (2001), pp. 42-46.

Vilallonga, Mariàngela. «Simfonia vibrant de color i forma», Catàleg Exposició Carandell, Casa de Cultura de Girona, maig 2001, p. 2.

Vilallonga, Mariàngela. «El llatí, llengua d’Europa», Butlletí Amics de la Unesco de Girona, XXVII (2001), pp. 6-7.

Vilallonga, Mariàngela. «Locus amoenus: de Llagostera a Romanyà de la Selva», Revista de Girona, 210 (2002), pp. 94-95.

Vilallonga, Mariàngela. «Els nostres clàssics», Revista de Girona, 211 (2002), pp. 107-108.

Vilallonga, Mariàngela (trad.). Barcelona i tres poemes més de Massimo Miglio, Revista de Girona, 212 (2002), pp. 109-110.

Vilallonga, Mariàngela. «Els clàssics de la Fundació Bernat Metge», Catalan Writing, 17-18 (2002), p. 16.

Vilallonga, Mariàngela. «Mercè Rodoreda, vint anys després», Revista de Girona, 217 (2003), pp. 107.

Vilallonga, Mariàngela. «Mercè Rodoreda, vint anys després», La Vanguardia (Suplement “Vivir en Girona”), 31 de març de 2003, p. 2.

Vilallonga, Mariàngela. «Ex-libris de Robert B. Tate», Revista de Girona, 221 (2003), p. 114.

Vilallonga, Mariàngela. «Catul», Serra d’Or, 523-524 (2003), p. 59.

Vilallonga, Mariàngela. «Horaci», Serra d’Or, 525 (2003), p. 26.

Vilallonga, Mariàngela. «Virgili», Serra d’Or, 526 (2003), p. 27.

Vilallonga, Mariàngela. «Ovidi», Serra d’Or, 527 (2003), p. 38.

Vilallonga, Mariàngela. «Jeroni Pau», Serra d’Or, 528 (2003), p. 36.

Vilallonga, Mariàngela. «Què espereu del món clàssic al segle XXI?», Auriga, 33 (2003), p. 20.

Vilallonga, Mariàngela. «Quanta, quanta guerra... », Àncora, 2804 (2003), p. 9.

Vilallonga, Mariàngela. «Escriure en femení», Revista de Girona, 223 (2004), pp. 107-108.

Vilallonga, Mariàngela. «Els 80 anys de Montserrat Vayreda», Revista de Girona, 225 (2004), p. 9.

Vilallonga, Mariàngela. «Indret. Romanyà de la Selva», Gavarres, 5 (2004), pp. 106-110.

Vilallonga, Mariàngela. «La història sempre és contemporània», El Punt, 20 d’octubre de 2004, p. 17.

Vilallonga, Mariàngela. «La Càtedra M. Àngels Anglada», Auriga 39, pp.

Vilallonga, Mariàngela. «Escriure en masculí», Revista de Girona, 229 (2005), pp. 107-108.

Vilallonga, Mariàngela. «Geografia literària i humana de Montserrat Vayreda», Revista de Girona, 231 (2005), pp. 52-54.

Vilallonga, Mariàngela. «Suïssa: el llac i els dies», Revista de Girona, 233 (2005), pp. 96-106.

Vilallonga, Mariàngela. «Pròleg» a Montserrat Vayreda, Poesia, a cura d’Anna M. Velaz, Girona, Diputació de Girona (Col·lecció Josep Pla 15), 2005, pp. 11-12.

Vilallonga, Mariàngela. «Paisatges literaris a l’obra assagística de M. Àngels Anglada», dins II Premi de Narrativa M. Àngels Anglada, Institut Ramon Muntaner, Figueres 2005, pp 48-65.

Vilallonga, Mariàngela. «Càtedra M. Àngels Anglada», Auriga 42 (2005), pp. 10-11

Vilallonga, Mariàngela. «Roma, una classe viva de llatí», Revista de Girona, 236 (2006), pp. 99.

Vilallonga, Mariàngela. «Parc literari M. Àngels Anglada», Auriga 44 (2006).

Vilallonga, Mariàngela. «Discurs Tate», Revista de Girona, 238 (2006).

Vilallonga, Mariàngela. «Simbologia literària del territori», Espais Escrits.

Vilallonga, Mariàngela. «L’Atles literari de les terres de Girona», dins Actes de les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Banyoles, 2006.

Vilallonga, Mariàngela. «Homenatge a Aurora Bertrana», Estudis Romànics, 2007.

Vilallonga, Mariàngela. «Escriure en femení: del viatge a la metamorfosi», dins Actes de les III Jornades d’Estudi Víctor Català, 2007 [en premsa].

4.9.14. 4.1.13 Participació en congressos, simposis i jornades Alberni, Anna, «El Cançoner Vega-Aguiló: estructura i contingut», comunicació a

Seminari de literatura i cultura de l’Edat Mitjana i Moderna, Barcelona, 13 de maig de 2003.

Alberni, Anna, «Melcior de Gualbes, lettore di Dante», conferència per invitació a Primo incontro di giovani ricercatori. Giornate di storia, lingua e cultura Catalogna-Italia, Roma, 21 de gener de 2004.

Cabré, Miriam i Sadurní Martí, «Le chansonnier Sg au carrefour ocitano-catalan», comunicació a VIII Congrès International de l’Association Internationale d’Études Occitanes, Bordeus, 2005.

Cabré, Miriam i Sadurní Martí, «Nuevas perspectivas sobre el cancionero Sg», comunicació a XI Congreso Internacional de la AHLM, León, 2005.

Cabré, Miriam i Sadurní Martí, «Noves hipòtesis sobre el cançoner Sg: disseny, taller, comitent», conferència per invitació a Seminari de cultura catalana medieval i moderna UB, Barcelona, 09/11/2006.

Cabré, Miriam, «Nuove circonstanze, nuovi oggetivi, nuove risorse: la politica della lirica di Cerverí de Girona negli anni 1276-1285», comunicació a Comunicazione e propaganda nei secoli XII-XIII, Messina, 2007.

Cabré, Miriam, «Para una nueva edición del trovador Cerverí: problemas y propuestas», comunicació a I congreso de la SEMYR, Salamanca, 2006.

Cabré, Miriam, «The Troubadour as a Sage: Poetic Knowledge in Thirteenth-century Catalonia», conferència per invitació a Poetic Knowledge and / in troubadour knowledge, Florència, 2006.

Cabré, Miriam, «Sirventesos antiangevins a la Corona d’Aragó», conferència per invitació a Trobadors a la Península Ibèrica, Barcelona, 2005.

Grau, Josep i Narcís Iglésias, «La primera política lingüística a la Catalunya contemporània», conferència per invitació a l’Ateneu Barcelonès, 23 de novembre de 2006.

Iglésias, Narcís, Montse Batllori i Ana María Martins, «L’ordre dels clítics en català antic» conferència per invitació al II Simposi Internacional Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius, Seu Universitària de la Universitat d’Alacant de la Nucia, 10, 11 i 12 de novembre de 2004.

Lamuela, Xavier, «Condicions i contradiccions de les activitats de codificació lingüística», conferència inaugural a II Seminario Ibérico-Itàlico de Minorías Lingüísticas, Osca, 2004

Lamuela, Xavier, «Definició de les llengües i conflicte lingüístic: exemples de l’oest europeu», conferència per invitació a II Jornades de l’Observatori de la Llenga Catalana, València, 2005.

Lamuela, Xavier, «Estandardització lingüística i societats plurilingües», conferència per invitació a Models alternatius de rehabilitació i planificació lingüístiques, Barcelona, 2001.

Lamuela, Xavier, «La codificación lingüística: objetivos y problemas», conferència per invitació a V Simpósio Internacional de Línguas Europeias e Legislaço)es. Os

Enclaves Linguísticos na Unia)o Europeia: Problemáticas Jurídicas e Legislativas. Perspectivas, Miranda do Douro (Portugal), 2002.

Lamuela, Xavier, «La politique de la langue catalane en Espagne», conferència per invitació a 17e Colloque de la Flarep. Quelle politique linguistique ?, Plañvour/Ploemeur (França), 2003.

Lamuela, Xavier, «La standardisation de la langue catalane», conferència per invitació a Encontre Cabília-Catalunya: Identitats Nacionals i Estructures Estatals en el Context Mediterrani, Barcelona, 2002.

Martí, S., «L’espai virtual Narpan (http://www.narpan.net)», conferència per invitació a Trobada de biblioteques digitals amb literatura catalana antiga, Girona, 2006.

Martí, Sadurní , «Els falsos profetes al Segon del Crestià de Francesc Eiximenis», comunicació a Congrès Internacional Literatura profètica a la Corona d’Aragó i a la Mediterrània occidental (segles XIII-XVI), Girona, 2004.

Martí, Sadurní , «L’home i les temptacions en el Segon del crestià de Francesc Eiximenis», comunicació a Jornades Internacionals Què és l.home? Reflexions antropològiques als Països Catalans durant l.Edat Mitjana, Barcelona, 2004.

Martí, Sadurní , «La tradició llatina del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis», comunicació a Segon Col·loqui Europeu d’Estudis Catalans, Béziers, 2006.

Martí, Sadurní , «Sobre les fonts del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis», comunicació a XIII Col·loqui Internacional de l.Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Girona, 2003.

Martí, Sadurní , «Els deseiximents de Pere Pou contra Fals Amor, una polèmica literària del segle XV», comunicació a IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, A Coruña, 2001.

Martí, Sadurní, «Del Segon del Crestià al Llibre dels àngels: sobre l.ús de les fonts angelològiques en Francesc Eiximenis», comunicació a X Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Alacant, 2003.

Martí, Sadurní, «Note codicologiche sul manoscrito autografo del Torsimany di Lluís d’Averçó (Escurialense M-I-3)», comunicació a 7th Congrès de l’Association Internationale d.Études Occitanes, Messina-Reggio Calabria, 2002.

Martí, Sadurní, «Ciutadella i la seva història en les cròniques medievals modernes», conferència per invitació a Commemoració oficial del 9 de juliol de 1558, Ciutadella de Menorca, 09/07/2003.

Martí, Sadurní, «Els cançoners catalans: visió de conjunt des de la filologia material», conferència per invitació a Seminari d’introducció a la recerca, Barcelona, Bellaterra, 15/05/2002.

Martí, Sadurní, «Els joglars: mite i realitat d.un ofici medieval», conferència per invitació a Festival Internacional Terra de Trobadors, Castelló d’Empúries, 08/09/2003.

Martí, Sadurní, «La música a les corts medievals europees», conferència per invitació a Festival Internacional Terra de Trobadors, Castelló d’Empúries, 10/09/2006.

Martí, Sadurní, «Les fonts del “Llibre dels àngels” de Francesc Eiximenis», conferència per invitació a Seminari de cultura catalana medieval i moderna, Barcelona, 21/10/2003.

Martí, Sadurní, «Les trobairitz», conferència per invitació a Cicle El Pas de Maig, Girona, 07/09/2006.

Miralles, Eulàlia i Albert Rossich, «Les passions dramàtiques catalanes» conferència per invitació a Seminari de Cultura Catalana Medieval i Moderna, Barcelona, 1 de juny de 2006.

http://www.narpan.net/

Miralles, Eulàlia, «Antoni Viladamor i la Història general de Catalunya: el mite de Tubal» conferència per invitació a Cicle de conferències Cultura, civilització i creació. Usos del mite: Humanisme i Noucentisme, Girona, 24 d’octubre de 2001.

Miralles, Eulàlia, «Historiografia (I)» i «Historiografia (II) i memòries», conferència per invitació a Curs Literatura i historiografia entre la Il·lustració i el Romanticisme, Menorca, 13 de setembre de 2003.

Miralles, Eulàlia, «La Història d’Antoni Viladamor» conferència per invitació a Seminari del projecte Historiografía latina humanística en la Corona de Aragón: edición de textos, estudio de fuentes, Girona, 26 de novembre de 2005.

Miralles, Eulàlia, «La historiografia catalana al segle XVI: Antoni Viladamor» conferència per invitació a Seminari de Cultura Catalana Medieval i Moderna, Barcelona, 28 de maig de 2002.

Miralles, Eulàlia, «La visió dels ciutadans: els dietaris personals» conferència per invitació a Cicle de conferències La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna, Barcelona, 28 de gener de 2003.

Pla, Xavier, «Blai Bonet e Pasolini», conferència per invitació a Uno sguardo alla letteratura catalana contemporanea, Verona, 2005.

Pla, Xavier, «Gabriel Ferrater, o com viure hipotèticament», comunicació a Gabriel Ferrater: una celebració, Barcelona, 2002.

Pla, Xavier, «La recepció de Gloire incertaine. Història d.una traducció», comunicació a Col·loqui Europeu d’Estudis Catalans, Montpeller, 2002.

Pla, Xavier, «Llegir la catedral. Una metáfora literària en el tombant de segle, de Victor Hugo a Prudenci Bertrana passant», conferència per invitació a Llibres, monstres i catedrals. Als cent anys de Josafat de Prudenci Bertrana, Girona, 2006.

Pla, Xavier, «Poètica de Joan Sales: itinerari d.un resistent», conferència per invitació a 1r Congrés sobre l.exili, l.internament i la deportació, Castellar del Vallès, 2002.

Pla, Xavier, «Ruyra i la narrativa com a gènere», conferència per invitació a Simposi Joaquim Ruyra. Als cent anys de l.eclosió literària de J. Ruyra: Marines i boscatges, Blanes, 2003.

Pla, Xavier, «Dos diàlegs i una polèmica: Ruyra, Pla, Ors i Ramon Turró», comunicació a Narrativa. Ramon Turró, científic i pensador, Malgrat de Mar, 2004.

Pla, Xavier, «El debat sobre la novel·la: un pròleg inèdit de Josep Pla», conferència per invitació a Jornada d.Estudi Cinquanta anys d.El carrer Estret de Josep Pla, Palafrugell, 2001.

Pla, Xavier, «Entre dos silencis: la raó de l.assaig en Josep Pla i Joan Fuster», conferència per invitació a III Jornada Joan Fuster. Relacions personals, relacions literàries, Sueca, 2005.

Pla, Xavier, «Eugeni d.Ors, el primer intel·lectual català modern», conferència per invitació a XII Cicle de conferències. Llegir la literatura. 1906-2006 Any del Noucentisme, Mataró, 2006.

Pla, Xavier, «Guerra i exili: una lectura dialògica d’Incerta glòria de Joan Sales», ponència a XLVIII Annual Anglo-Catalan Society Conference (In honour of Professor Arthur Terry), Cardiff (UK), 2002.

Pla, Xavier, «La formación del crítico», comunicació a Narrativa. Hacer cuentas de lo contado, 2004.

Pla, Xavier, «La representació de la guerra civil en la literatura catalana: el cas d’Incerta glòria de Joan Sales», ponència a Literatura de la guerra civil espanyola, Barcelona, 2001.

Pla, Xavier, «Ruyra i la prosa de 1925: Sagarra i Pla», ponència a Simposi sobre Joaquim Ruyra, el petit Tolstoi, Blanes, 2003.

Pla, Xavier, «Superar l’insuperable: Jean Améry o un esperit sense fronteres», conferència per invitació a La imatge possible. L.art i la memòria dels camps (Encontre internacional en commemoració del 60è, Girona, 2005.

Pla, Xavier, «The Uncertain glory of an April Day: an excessive catalan novel», conferència per invitació a Peripheral Identities. Exile, Lancaster, 2001.

Renedo, X. i Sadurní Martí, «De l’aparat crític a la gramàtica històrica (Elogi de la utilitat de la variant en l’estudi de la història de la llengua)», comunicació a IV Simposi Internacional vers una Sintaxi Històrica del Català: Metodologia i objectius, La Nucia (Alacant), 2006.

Rossich, Albert, «Corrents estètics i literaris», conferència per invitació a Curs d’extensió universitària El segle de les Llums: pensament, estètica i renovació cultural, Barcelona, 3 de maig del 2002.

Rossich, Albert, «El cas Verdaguer», conferència per invitació a Vena Jornada d’Història Vilademires-Solius, Vilademires, 25 d’agost del 2002.

Rossich, Albert, «Els certàmens literaris», conferència per invitació a Seminari d’Història de Barcelona. La Barcelona ideal i la Barcelona real en la cultura literària de l’Edat Moderna, Barcelona, 19 de novembre del 2002.

Rossich, Albert, «Interpolacions textuals en la Comèdia de Santa Bàrbara de Vicent Garcia», conferència per invitació a L’edició de textos: metodologia teòrica i aplicació pràctica, Barcelona, 14 de maig del 2004.

Rossich, Albert, «Jacint Verdaguer i la llengua catalana», conferència per invitació a Girona (Fontana d’Or), 11 d’abril del 2002.

Rossich, Albert, «La literatura catalana entre els decrets de Nova Planta i la Renaixença», conferència per invitació a Alacant (Facultat de Filologia), 20 de maig del 2002.

Rossich, Albert, «La llengua catalana avui: estat de la qüestió», conferència per invitació a Barcelona (Universitat Pompeu Fabra), 3 de novembre del 2005.

Rossich, Albert, «La llengua catalana com a producte històric» conferència inaugural a Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida, La Seu d’Urgell, 12 de juliol del 2005.

Rossich, Albert, «Poesia barroca: el canonge Josep Blanch», conferència per invitació a Serveis Territorials de Cultura. Òmnium Cultural, Tarragona, 10 de maig del 2005.

Rossich, Albert, «Reflexions crítiques sobre el concepte de Renaixença», conferència per invitació a Xarxa Temàtica de la Renaixença. Literatura catalana del segle XIX, Barcelona, 28 de novembre del 2003.

Rossich, Albert, «Sexe i gènere a la poesia catalana», conferència per invitació a XXXII Premis Octubre. XVI Encontre d’Escriptors: ‘Art, sexe i literatura’, València, 22 d’octubre del 2003.

Rossich, Albert, «Tradició i innovació en la poesia juvenil de Verdaguer» conferència per invitació a Seminari Llegir Verdaguer, avui, Barcelona, 12 de febrer del 2003.

Rossich, Albert, «Verdaguer i la tradició literària anterior», conferència per invitació a XXXI Premis Octubre. Simposi Internacional ‘Verdaguer avui’, València, 24 d’octubre del 2002.

4.9.15. 4.1.14 Biblioteques digitals de l’ILCC-Eiximenis Dues de les línies de recerca de la secció F. Eiximenis han optat per presentar resultats de la seva recerca des de la xarxa com a plataforma de transferència del coneixement.

4.9.15.1. El projecte CODITECAM La línia de recerca de literatura medieval, participa amb la Universitat de Barcelona en el projecte Corpus Digital de Textos Catalans Medievals. El CODITECAM integrarà les obres i la bibliografia secundària relacionades de Ramon Llull, Francesc Eiximenis, els cançoners catalans i els seus poetes, i els traductors al català i les seves obres, en una xarxa de bases de dades relacionals (Llull DB, Eiximenis DB, Cançoners DB, Traduccions medievals DB) que s’acompanyaran amb una Biblioteca Digital on-line, amb l’ambició de convertir-se en un punt de referència obligat per als estudiosos de la cultura escrita durant l’Edat Mitjana a la Corona d’Aragó. Les bases de dades que integra el projecte es poden consultar a: http://www.narpan.net/coditecam.htm

4.9.15.2. La Biblioteca Digital Studia Humanitatis La línia de recerca que estudia la literatura llatina humanística a la Corona d’Aragó (anomenada Studia Humanitatis) Manté una biblioteca digital on s’hi poden trobar les biografies, les biliografies i textos dels humanistes catalans. Aisxí mateix, hi ha disponibles els estudis més rellevants dels membres del grup de recerca. S’hi pot accedir des de: http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/portal_SH/index.htm

http://www.narpan.net/coditecam.htm

http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/portal_SH/index.htm

4.10. 4.2 MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL CENTRE DE RECERCA D’HISTÒRIA RURAL (2001-2006) La Secció Vicens Vives de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes està especialitzada, des de 1993, en l’estudi de la Història de les Societats Rurals. És per aquest motiu que, des de l’any 2000, la denominació de la secció va passar a reconèixer-se com a Centre de Recerca d’Història Rural. Els seus objectius han estat fomentar la recerca en aquest àmbit sense limitacions geogràfiques ni cronològiques, per bé que fins ara la major part de la recerca s’ha centrat en Catalunya i ens els períodes medieval, modern i contemporani. El Centre ha estat un instrument de promoció de la recerca, un lloc de discussió i trobada per a especialistes, un espai de realització d’activitats i congressos relacionats amb la història rural i, també, un punt de difussió i divulgació a través de la publicació, en règim de coedició, d’una col·lecció de llibres (la Biblioteca d’Història Rural) i d’una revista especialitzada (Estudis d’Història Agrària). Des d’aquesta línia d’especialització, s’han mantingut contactes amb un gran nombre d’estudiosos tant d’Espanya com d’arreu del món, alhora que també s’ha vetllat per mantenir el contacte amb la història local. Aquesta diversitat de contactes i espais de projecció ha propiciat que, d’ençà 1994, s’hagi coordinat una xarxa temàtica d’història rural que integra diversos grups de les universitats catalanes, juntament amb grups de les Illes Balears, d’Andalusia i de Pisa; que des de l’any 2002 s’hagi acollit la secretaria de la Sociedad Española de Historia Agrària; i que el 1999 s’impulsés la creació d’una Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, que actualment té 180 socis, i que permet projectar el dinamisme del centre fora dels cercles universitaris i mantenir un vincle estret amb professionals dels arxius, amb professors de secundària i amb llicenciats de la pròpia universitat. Les seves línies de recerca han estat centrades en els següents temes:

Drets de propietat i formes d’explotació del treball pagès (segles XII-XX). Estudi de les relacions socials establertes entorn dels drets de propietat sobre la terra i l’aigua, la seva transformació i els processos de mobilitat social que hi estan vinculats.

Condicions ambientals i desenvolupament agrari (ss. XIV-XX). Anàlisi de l’efecte de les condicions ambientals sobre les possibilitats de canvi tècnic en les agricultures mediterrànies, especialment la catalana.

Paisatge i memòria social (ss. XIV-XX). La conversió del medi natural en medi cultural al llarg de la història, amb especial èmfasi en: (a) les relacions entre paisatge, geopolítica i nació i (b) el pairalisme i altres llocs de memòria de la societat rural tradicional.

4.10.1. 4.2.1 Grups de recerca consolidats La majoria dels membres del CRHR formen part del Grup d’Història de les Societats Rurals, distingit com a grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya des de l’any 2002. Alguns membres del Centre de Recerca d’Història Rural també participen en grups de recerca consolidats d’altres universitats i centres catalans.

4.10.1.1. 4.2.1.1. Grups del CRHR

Grup d’Història de les Societats Rurals

Ajut de suport als grups de recerca de Catalunya (convocatòria de 2005) Organisme convocant: AGAUR (DURSI) Coordinadors del grup: Rosa Congost Colomer Data d’inici: 2005 Data de finalització: 2007 Referència: 2005SGR 00085 Grup reconegut, sense finançament Grup d’Història de les Societats Rurals Ajut de suport als grups de recerca de Catalunya (convocatòria de 2002) Organisme convocant: AGAUR (DURSI) Coordinadors del grup: Rosa Congost Colomer Data d’inici: 2002 Data de finalització: 2004 Referència: 2002SGR 0096 Import concedit: 16.410,00 €

4.10.1.2. 4.2.1.2 Grups amb participació de membres del CRHR

Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya Baix-medieval Ajut de suport als grups de recerca de Catalunya (convocatòria de 2005) Organisme convocant: AGAUR (DURSI) Coordinadors del grup: Manuel Sánchez Martínez (CSIC) Data de concessió: 18-X-2005 Referència: 2005SGR 00353 Membres del CRHR: Pere Ortí i Lluís To Treball, institucions i gènere Ajut de suport als grups de recerca de Catalunya (convocatòria de 2005) Organisme convocant: AGAUR (DURSI) Coordinadors del grup: Cristina Borderías (UB) Referència: 2005SGR00765 Membres del CRHR: Joaquim M. Puigvert

4.10.2. 4.2.2 Projectes de recerca finançats La principal activitat del Centre de Recerca d’Història Rural es desenvolupa a l’entorn de la investigació científica, canalitzada a través de diversos projectes finançats. La particular i poc habitual composició dels membres del centre, procedents de diversos camps del coneixement —historiadors especialistes en àrees diferents (història medieval, moderna, contemporània i història econòmica) i professionals del món dels arxius i dels museus—, ha permès abordar alguns temes clau de la història rural catalana des d’una perspectiva interdisciplinària i de llarga durada. Aquest tipus d’enfocament, que ha caracteritzat totes les recerques de l’equip, s’ha mostrat especialment fecund en permetre superar algunes de les barreres convencionals de la recerca històrica.

4.10.2.1. 4.2.2.1 Projectes de recerca sol·licitats des del Centre de Recerca d’Història Rural Projectes de recerca finançats per ministeris vigents durant el període 2001-2006

Información, relaciones sociales y análisis histórico: las condiciones de

realización de la propiedad de la tierra en España (antes y después de la revolución liberal) Referència del projecte: HUM2005-04731/HIST Organisme convocant: Ministerio de Educación y Ciencia Convocatòria de 2004 Professora responsable projecte coordinat: Rosa Congost Colomer Import concedit: 28.560,00 € La memoria de las «libertades catalanas». Historiografía y usos de la historia en Cataluña (siglo XIX) Referència del projecte: HUM2005-05603/HIST Organisme convocant: Ministerio de Educación y Ciencia Convocatòria de 2004 Professor responsable projecte: Àngel Duarte Montserrat Import concedit: 17.850,00€ Requerimientos y disponibilidades territoriales: cambios económicos en el uso del suelo y evolución histórica de los paisajes agrarios mediterráneos Referència del subprojecte: SEC2003-08449-C04-02 Convocatòria de 2003. Subprojecte coordinat Organisme convocant: Ministeri de Ciència i Tecnologia Investigador responsable del subprojecte: Antonio López Estudillo Coordinador general del projecte: Ramon Garrabou (UAB) Import concedit: 23.840,00 € Los usos de la información en las relaciones sociales. Una propuesta metodológica para el análisis histórico de la propiedad de la tierra y el trabajo agrario Referència del projecte: BHA2002-03051 Organisme convocant: Ministeri de Ciència i Tecnologia Convocatòria de 2002 Investigadora responsable: Rosa Congost Colomer Import concedit: 69.432,00 € Los «masos» y su «vila» en la Cataluña nororiental de los siglos XIII y XIV: la dinámica demográfica y la articulación económica de un espacio local integrado Referència del projecte: BHA2002-03634 Organisme convocant: Ministeri de Ciència i Tecnologia Convocatòria de 2002 Investigador responsable: Lluís To Figueras Import concedit: 24.208,00 € Paisaje, memoria y nación: Cataluña en la España contemporánea Referència del projecte: BHA2001-0959 Organisme convocant: Ministeri de Ciència i Tecnologia Convocatòria de 2001 Investigador responsable: Àngel Duarte Montserrat Import concedit: 34.846,42 € La evolución del negocio corchero en España, siglos XVIII-XX. Empresas, redes comerciales e intervención pública Referència del projecte: BEC2001-2128 Organisme convocant: Ministeri de Ciència i Tecnologia Investigadora responsable: Rosa Ros Massana Import concedit: 40.087,50 € Los derechos de propiedad sobre la tierra: relaciones sociales y evolución de la

economía agraria. Cataluña (siglos XV-XX) Referència del projecte: PB98-0461 Organisme convocant: DGES (MEC) Convocatòria de 1998 Investigadora responsable: Rosa Congost Colomer Import concedit: 6.731,34 € Los «masos» y su «vila» en la Cataluña nororiental de los siglos XIII y XIV: estudio de un espacio local integrado a través de las fuentes notariales Referència del projecte: PB98-0454 Organisme convocant: DGES (MEC) Convocatòria de 1998 Investigador responsable: Lluís To Figueras Import concedit: 6.731,34 €

Projectes de recerca finançats per la Universitat de Girona

Diagnosi i pla d’actuació per a un institut de recerca històrica Ajuts a projectes cooperatius de R+D en els àmbits humanístic i de les ciències socials, convocatòria de 2006 Investigador responsable: Enric Saguer Import concedit: 12.000,00 € Paisatge, memòria i nació. Catalunya: de la nació medieval al nacionalisme modern Pla de Recerca UdG, convocatòria 2000 a projectes de recerca Investigador responsable: Joaquim M. Puigvert Import concedit: 6.010,12 €

4.10.2.2. 4.2.2.2 Projectes de recerca amb participació de membres del Centre de Recerca d’Història Rural sol·licitats des d’altres institucions

Memòria d’un món rural en transformació. Girona, 1930-2000. Fase II Organisme finançador: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (Generalitat de Catalunya) Investigador responsable: Enric Saguer Hom Durada: 2005-2007 Crédito público en la Cataluña bajomedieval: los protagonistas del mercado de la deuda Referència del projecte: HUM2005-02507/HIST Organisme finançador: Ministeri d’Educació i Ciència Investigador responsable: Manuel Sánchez Martínez (CSIC) Durada: 2005-2008 Las caras ocultas del desarrollo económico: energía, territorio y cambio global en el Mediterráneo occidental desde la baja edad media hasta la actualidad Referència del projecte: SEJ2006-15108-C02-01 Organisme finançador: Ministeri d’Educació i Ciència Investigador responsable: Enric Tello Aragay (UB) Durada: 2006-2009

Cataluña en la España moderna: confrontación y adhesión (1640-1843) Referència del projecte: BHA 2002-03437 Organisme finançador: Ministeri de Ciència i Tecnologia Investigador responsable: Joaquim Albareda (UPF) Durada: 2002-2005 Sistemas, mecanismos y estrategias de acceso al mercado laboral (1840-1970). Una perspectiva de género Organisme finançador: Ministeri de Treball i Afers Socials (Institut de la Dona) Investigadora responsable: Cristina Borderías Mondéjar (UB) Durada: 2002-2004 Sistemas agrarios, estructuras sociales, instituciones y relaciones de poder en el valle del Guadalquivir (s. XVIII-XX) Organisme finançador: Consejería de Educación y Ciencia, Junta de Andalucía (III Plan Andaluz de Investigación, HUM290) Investigadora responsable: María Dolores Muñoz Dueñas (Universitat de Còrdova) Durada: 2001-2003 El trabajo agrario y la inversión en capital tierra en la formación de los paisajes agrarios mediterráneos noroccidentales: una perspectiva comparativa a largo plazo (s. XI-XX) Referència del projecte: PBXX2000-0534-C03-02 i BXX2000-0534-C03-01 Organisme finançador: Ministeri d’Educació i Cultura, projecte coordinat Investigador Responsable: Ramon Garrabou (UAB, coordinador del projecte i investigador principal subprojecte) i Enric Tello (UB, investigador principal subprojecte) Durada: 2001-2003 Conservación integrada de paisajes históricos en el NE de la Península Ibérica Referència del projecte: SEC2000-0836-C04 Organisme finançador: Ministeri de Ciència i Tecnologia, projecte coordinat Investigadora responsable: Marina Picazo (UPF, investigadora principal del subprojecte) i Françoise Breton (UAB, coordinadora general) Durada: 2001-2003 Memòria d’un món rural en transformació. Girona, 1930-2000. Fase I: la veu dels hisendats Organisme finançador: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (Generalitat de Catalunya) Investigador responsable: Enric Saguer Hom Durada: 2001-2002 Poder y fiscalidad en la Cataluña de los siglos XIII y XIV: bases jurídicas y trasfondo político Referència del projecte: PB-98-0478 Organisme finançador: DGESIC (MEC) Investigador responsable: Manuel Sánchez Martínez (CSIC) Durada: 2000-2002

Orígenes, configuración y elementos simbólicos del catalanismo político Referència del projecte: PB97-0404 Organisme finançador: DGICYT Investigador responsable: Pere Anguera Nolla (Universitat Rovira i Virgili) Durada: 1998-2001

Poder, sociedad e instituciones en la Cataluña moderna (siglos XVI-XVIII) Referència del projecte: PB 97-0666 Organisme finançador: Ministeri d’Educació i Ciència, DGESIC Entitats participants: Universitat de Girona i Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Investigador responsable: Joaquim Albareda (UPF) Durada: 1998-2001

4.10.3. 4.2.3 Altres ajuts vinculats a la recerca

4.10.3.1. 4.2.3.1. Distincions de recerca Distinció 2004 Jove Investigador Organisme finançador: Generalitat de Catalunya Resolució: UNI/2001/2004 Investigador: Pere Ortí Gost Import concedit: 138.400,00 € Període: 2004-2008

4.10.3.2. 4.2.3.2 Accions integrades Historia comparada de las sociedades rurales de la Toscana y Cataluña, siglos XVI-XX Accions integrades Espanya-Itàlia (convocatòria de 2000) Referència: HI2000-0066 Organisme finançador: Ministeri de Ciència i Tecnologia i Ministeri d’Afers Exteriors Entitats participants: Universitat de Girona i Universitat de Pisa Investigadores responsables: Rosa Congost Colomer (UdG) i Giuliana Biagioli (Universitat de Pisa) Data d’inici: 2001 Data de finalització: 2002 Import concedit: 11.930,09 €

4.10.3.3. 4.2.3.3 Accions complementàries “Eppur si muove”. De la propiedad como idea a la idea de la propiedad como obra Programa EXPLORA (convocatòria 2006) Referència: HUM2006-26462-E Organisme finançador: Ministerio de Educación y Cultura Investigador responsable: Rosa Congost Colomer Import concedit: 40.000,00 €

4.10.4. 4.2.4 Becaris d’investigació Entre el 2001 i l’any en curs, el CRHR ha tingut un total de dotze becaris de recerca. Es tracta de beques atorgades pel Ministeri d’Educació i Cultura, el Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Generalitat de Catalunya o la Universitat de Girona per a la formació de joves investigadors dins del marc dels projectes de recerca finançats. Bohigas Maynegre, Jordi UdG- Beques de Recerca (BR) 2003-2006

Colls i Comas, Josep GenCat- Formació d’Investigadors (FI) 2001-2003 Cruz Balés, Bibiana GenCat- Formació d’Investigadors (FI) 2002-2005 Garcia Orallo, Ricard MEC- Formació de Personal Investigador (FPI) 2001 Garrido Escobar, Alfons UdG- Recerca d’Acció Especial (BRAE) 2004-2007 Illas Delàs, Lluís MEC- Formació de Professorat Universitari (FPU) 2006-2009 Jiménez Cortacans, Alfons UdG- Beques de Recerca (BR) 2004-2007 Marcó Masferrer, Xavier UdG- BR i GenCat- Formació d’Investigadors (FI) 2006-2009 Martínez Giralt, Alejandro UdG- Recerca d’Acció Especial (BRAE) 2006-2009 Pellicer Vilalta, Montse UdG- Beques de Recerca (BR) 2002-2005 Puig i de Traver, Narcís de UdG- Beques de Recerca (BR) 2001-2003 Villalón Barragán, Sebastià MCyT- Formació de Personal Investigador (FPI) 2003-2007

4.10.5. 4.2.5 Ajuts per a la creació i consolidació de xarxes temàtiques

4.10.5.1. 4.2.5.1 Xarxa Temàtica d’Història Rural La creació (l’any 1994) i consolidació d’una Xarxa Temàtica d’Història Rural, coordinada per Rosa Congost, investigadora principal del Grup d’Història de les Societats Rurals de la Universitat de Girona, ha significat un pas important per consolidar els intercanvis i les relacions preexistents entre els diferents grups de recerca de les universitats integrants (Universitat de Girona, Universitat Autònoma de Barcelona i les universitats de Barcelona, Lleida, Vic, les Illes Balears, Còrdova, Santiago de Compostel·la i Pisa) Des de la seva creació, la Xarxa ha posat un èmfasi especial a estimular la recerca dels diversos grups a l’entorn d’alguns temes comuns per tal d’avançar en la línia dels estudis d’història comparada. Igualment, s’ha dedicat a planificar diverses activitats conjuntes (reunions dels seus membres i seminaris internacionals d’història rural) per posar en comú i donar a conèixer els resultats de les seves investigacions. La Xarxa Temàtica d’Història Rural ha comptat amb finançament de la Generalitat de Catalunya de manera continuada des de l’any 1994, excepte en el darrer període a causa de la manca de convocatòries de renovació

Xarxa Temàtica d’Història Rural Convocatòria de 2004 Organisme convocant: Generalitat de Catalunya (Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació) Referència: 2004/XT/00025 Coordinadora. Rosa Congost Colomer Universitats implicades: UdG, UAB, UdL, U.Vic, UIB, UCO, U. Pisa, U. Santiago i UB Data inici: 2005 Data finalització: 2006 Import concedit: 6.600,00 € Xarxa Temàtica d’Història Rural Convocatòria de 2002 Organisme convocant: Generalitat de Catalunya (DGR i DURSI) Referència: 2002/XT/00076 Coordinadora: Rosa Congost Colomer Universitats implicades: UdG, UAB, U.Studi di Pisa, UIB, UCO, UdL, UVic Data d’inici: 2003 Data de finalització: 2004

Import concedit: 5.850,00 € Xarxa Temàtica d’Història Rural Convocatòria de 2000 Organisme convocant: Generalitat de Catalunya (DGR i DURSI) Referència: 2000/XT/00069 Coordinadora: Rosa Congost Colomer Universitats implicades: UdG, UAB, U.Studi de Pisa, UIB, UCo, UdL, UVic Data d’inici: 2001 Data de finalització: 2002 Import concedit: 3.606,07 €

4.10.5.2. 4.2.5.2 Xarxa Temàtica interregional RESOPYR (Ressources-Sociétés-Pyrénées)

Xarxa Temàtica Interregional RESOPYR (Ressources-Sociétés-Pyrénées) Organisme convocant: Generalitat de Catalunya (ajuts per al desenvolupament de xarxes temàtiques interregionals, XTI, en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus) Convocatòria de 2000 Referència: XTI2000-DGR Coordinador de la Xarxa a Catalunya: Lluís To Figueras Universitats implicades: Universitat de Girona, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Saragossa, Universitat Pública de Navarra, Universitat de Toulouse - Le Mirail (Midi-Pyrénées) i Universitat de Perpinyà (Llenguadoc-Rosselló) Data d’inici: 2001 Data de finalització: 2002 Import concedit: 3.005,06 €

4.10.6. 4.2.6 Ajuts per a infraestructura de recerca Per dotar el Centre d’infraestructura de recerca, a més de recursos procedents dels projectes de recerca finançats, s’ha comptat amb els següents ajuts específics:

Ajut d’infraestructura per a material bibliogràfic Organisme convocant: Generalitat de Catalunya AGAUR Referència: 2005 PEIR 0052/11 Període d’aplicació: novembre 2005 a maig 2006 Import concedit: 34.200,00 € Ajut d’infraestructura per a material bibliogràfic Organisme convocant: Generalitat de Catalunya Referència: 2002 PIRA 00130 Període d’aplicació: any 2003 Import concedit: 29.250,00 € Ajut d’infraestructura per a material bibliogràfic Organisme convocant: Generalitat de Catalunya Referència: 2001 PIRA 00155 Període d’aplicació: any 2002 Import concedit: 12.020,20 €

4.10.7. 4.2.7 Convenis i acords de col·laboració

Conveni marc de cooperació científica entre la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí Organismes signants: Universitat de Girona i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí Objectiu del conveni: Establir el marc de col·laboració sobre aspectes d’investigació i de formació entre les dues institucions a través del centre cultural Can Quintana - Centre Cultural de la Mediterrània. Desenvolupar activitats d’investigació, formació i divulgació i l’intercanvi d’experiències en matèries d’interès comú. Sense finançament. Data de signatura: 2003 Conveni vigent. Conveni de col·laboració amb la Universitat de La Laguna Organismes signants: Universitat de Girona i Universitat de La Laguna Investigador responsable: Joan Lluís Alegret Objectiu del conveni: Conveni específic de col·laboració científica per participar en el projecte “Reservas marinas y poblaciones de pescadores litorales, impactos i estrategias para un desarrollo sostenible”, dirigit pel professor José Jaime Pascual Fernández (referència REN2001-3350/MAR) Import transferit. 9.015,18 € Data de signatura: 2001 Durada: 2002-2004 Conveni de col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra Organismes signants: Universitat de Girona i Universitat Pompeu Fabra Investigadora responsable: Rosa Congost Objectiu del conveni: Conveni específic de col·laboració científica per participar en el projecte “Estudio integrado del cambio socioambiental en la Franja costera: paisajes históricos del litoral del Empordà y el Baix Llobregat”, dirigit per la Dra. Marina Picazo, de la UPF (referència SEC2000-0836-C04) Import transferit: 7.212,16 € Data de signatura: 2001 Durada: 2001-2003 Conveni de col·laboració entre la Universitat de Girona i l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines Organismes signants: Universitat de Girona i l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines. Objectiu del conveni: Promoure la investigació i la difusió de la recerca històrica sobre el món rural. Organització d’activitats conjuntes i coedició de la col·lecció de llibres Biblioteca d’Història Rural. Sense finançament. Data de signatura: 1999 Conveni vigent. Conveni de col·laboració entre la Universitat de Girona i la Fundació Pública Museu del Suro de Palafrugell Organismes signants: Universitat de Girona i la Fundació Pública Museu del Suro de Palafrugell.

Objectiu del conveni: Promoure la investigació sobre el suro per mitjà de la Beca Museu del Suro de Palafrugell per a projectes de recerca sobre les activitats relacionades amb el món surer en l’àmbit de la història i les ciències socials. Sense finançament. Data de signatura: 1998 Conveni vigent. Conveni de col·laboració científica per a la coedició de la revista Estudis d’Història Agrària Organismes signants: Conveni específic de col·laboració científica signat entre les universitats de Girona, Barcelona, Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i els Estudis Universitaris de Vic Objectiu del conveni: Coeditar la revista Estudis d’Història Agrària. El cofinançament de la Universitat de Girona a la revista l’aporta directament el Centre de Recerca d’Història Rural. Data de signatura: 1996 Conveni vigent.

4.10.8. 4.2.8 Docència: programes de doctorat El Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) va participar, juntament amb el Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de la UdG, en l’organització del programa de doctorat d’Història mentre aquest va existir com a programa específic. Arran de la conversió en un itinerari dins el programa de doctorat de Lletres, el Centre de recerca com a tal va deixar de col·laborar-hi, per bé que els seus membres varen continuar essent professors del nou programa

Programa de Doctorat d’Història i Història de l’Art. Itinerari d’Història Medieval, Moderna i Contemporània CURS 2000-2001 Organització: Departament de Geografia, Història i Història de l’Art (Universitat de Girona) - Institut de Llengua i Cultura Catalanes (Secció Vicens Vives) - Institut del Patrimoni Cultural Coordinador d’itinerari: Xavier Burgos

4.10.9. 4.2.9 Organització de cursos i seminaris

4.10.9.1. Curs 2006-2007 Acte de reconeixement i homenatge a Pierre Vilar Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG, revista Estudis d’Història Agrària i Atelier Pierre Vilar Data: Divendres 1 de desembre de 2006

Lloc: Sala de Graus de la Universitat de Girona Contingut de l’acte: Presentació de la Biblioteca de Pierre Vilar, incorporada a la Universitat de Girona; conferència Pierre Vilar, historiador, a càrrec de Josep Fontana, Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra; presentació dels llibres Pierre Vilar: una història total, una història en

construcció, (Publicacions de la Universitat de València, Editorial Universidad de Granada i Universitat de Girona) i Pierre Vilar i la història de Catalunya (Editorial Base i Universitat de Girona); presentació de l’Atelier Pierre Vilar i de la pàgina web dedicada a l’historiador; inauguració de l’exposició: “Perquè «l’historiador és dins la història»... Pierre Vilar (1906-2003)”

XIX Seminari d’Història Econòmica i Social: Les transformacions agràries del segle XVIII català Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG, revista Estudis d’Història Agrària i Atelier Pierre Vilar Coordinació: Rosa Congost Colomer Data: 30 de novembre i 1 de desembre de 2006 Ponents: Rosa Congost Colomer (UdG), Llorenç Ferrer Alòs (UB), Ramon Garrabou Segura (UAB), Belén Moreno Claverías (UAM), Enric Tello (UB), Jaume Torras Elias (UPF), Francesc Valls Junyent (UB), Enric Vicedo Rius (UdL) Subvencions obtingudes: Aquest seminari forma part de les activitats de la Xarxa Temàtica d’Història Rural i ha comptat amb el suport del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Jornada Història de la veterinària i de la ramaderia Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Jaume Vicens Vives) de la Universitat de Girona, Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona. Amb el patrocini de l’Institut Ramon Muntaner i el Patronat Francesc Eiximenis. Data: 24 de novembre de 2006 Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Ponents: Joaquim M. Puigvert Solà (UdG), Martí Pumarola Batlle (Associació Catalana d’Història de la Veterinària, UAB), Josep Pujol Andreu (UAB) i Enric Saguer Hom (UdG)

Seminaris d’història rural 2006-2007

DATA TÍTOL DEL SEMINARI PROFESSOR/A

13/IV/2007 El treball al món rural: Treball i pluriactivitat al sector surer català (1750-

Joaquim Alvarado Costa i Rosa Ros Massana (Centre de

1920) Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

13/IV/2007 El treball al món rural: L’articulació de la pesca en el món rural de l’Empordà

Alfons Garrido Escobar i Joan-Lluís Alegret Tejero (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

9/III/2007

Cadastre i cartografia a l’Espanya del segle XIX: La cartografia parcel·lària municipal de la província de Barcelona, 1845-1895

Francesc Nadal Piqué (Universitat de Barcelona)

9/III/2007 Cadastre i cartografia a l’Espanya del segle XIX: Reforma fiscal y estadística territorial a mediados del siglo XIX

José Luis Urteaga González (Universitat de Barcelona)

9/II/2007

Biografies i història social: De las biografías a los estudios de caso: Santamarina y Rosas en la historia argentina

Andrea Reguera (Universidad Nacional del Centro. Tandil, Argentina)

9/II/2007 Biografies i història social: Els estudis de cas a partir dels arxius patrimonials: l’exemple del patrimoni Carles

Mònica Bosch Portell (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

15/XII/2006

Franquisme i món rural: Mecanismos de generación de consentimiento en el mundo rural gallego durante el franquismo

Daniel Lanero Táboas (Universidade de Santiago de Compostela)

15/XII/2006 Franquisme i món rural: La memoria de la represión franquista en el mundo rural gallego

Ana Cabana Iglesia (Universidade de Santiago de Compostela)

10/XI/2006 Indígenes, mercat i regió: La Pampa, Argentina, siglo XVIII

Raúl J. Mandrini (Universidad Nacional del Centro. Tandil, Argentina)

10/XI/2006 Indígenes, mercat i regió: Amazònia, Perú, segle XVIII

Núria Sala Vila (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

III seminari d’història medieval


11/V/2007 La vitivinicoltura nell’Italia medievale Alfio Cortonesi (Università della Tuscia)

20/IV/2007 Worlds beyond the cloister: the social networks of late medieval Welsh monasteries

Karen Stöber (University of Wales–Aberystwyth)

16/III/2007 La prédication comme pratique de communication au XIIIe siècle Nicole Bériou (CIHAM, Lyon)

23/II/2007 Viatjar a l’edat mitjana Roser Salicrú (Institució Milà i Fontanals, CSIC, Barcelona)

26/I/2007 “Los infantes de Aragón, qué se fizieron?”. El triste matrimonio portugués de Leonor de Aragón

Luis Miguel Duarte (Universidade do Porto)

01/XII/2006 L’expansió d’una ciutat medieval: el cas de Barcelona Pere Ortí (Universitat de Girona)

17/XI/2006 Un genre nouveau entre littérature savante et conseils pratiques: les traités des poisons à la fin du Moyen Âge

Franck Collard (Université de Paris X - Nanterre)

27/X/2006 De la madina andalusí a la ciudad castellana: el caso de Sevilla

Antonio Collantes de Terán (Universidad de Sevilla)

4.10.9.2. Curs 2005-2006 XVIII Seminari d’Història Econòmica i Social: Treball, món rural i canvi agrari a l’Europa contemporània. Noves perspectives d’anàlisi històrica Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona Coordinació: Rosa Congost Colomer Data: 16 i 17 de desembre de 2005 Ponents: Llorenç Ferrer (Universitat de Barcelona), Enric Saguer (Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona), Jean-Luc Mayaud (Laboratoire d’Études Rurales - SEREC, Lió, França), Giuliana Biagioli (Universitat de Pisa), Antonio López Estudillo (Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona), Pere Roca (Centre d’Estudis Històrics de Terrassa), Mònica Bosch (Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines), Antonio Míguez

(Universitat de Santiago de Compostel·la) i Fernando Mikelarena (Universitat de Saragossa). Subvencions obtingudes: Aquest seminari forma part de les activitats programades en el marc del projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia BHA2002-03051.

Curs ‘Institucions i documentació a l’època medieval i moderna’ Organització: Arxiu Històric de Girona i Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG Data: 4, 5, 11, 12, 18 i 25 de novembre de 2005 Lloc: Arxiu Històric de Girona Descripció: Curs de formació adreçat a estudiants i investigadors de l’Arxiu, amb l’objectiu d’ajudar-los en la identificació de la documentació, tot donant pautes i informació per conèixer l’organització i els procediments d’algunes de les institucions medievals i modernes de les quals l’Arxiu Històric de Girona conserva la documentació. Durada: 15 hores, en sessions de 2, 30 hores Professorat: Pere Ortí (UdG ), Lluís To(UdG ), Pere Gifre(UdG ), Tomàs de Montagut (UPF), Jesús Burgueño (U. de Lleida), Rosa Congost, (UdG)

Jornada Els mètodes de la Història Oral Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Jaume Vicens Vives) de la Universitat de Girona i Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines. Amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i el Patronat Francesc Eiximenis Data: 30 de setembre de 2005 Lloc: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (plaça Ferrater Mora, 1) Coordinació: Enric Saguer Ponents: Joan Prat (catedràtic d’Antropologia social de la Universitat Rovira i Virgili), Joaquim M. Puigvert (professor d’Història contemporània, Universitat de Girona), Enric Saguer (professor d’Història econòmica,

Universitat de Girona), Lluís Úbeda (arxiver, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

Seminaris d’història rural 2005 -2006


16/VI/2006 Regadiu i nivells de vida a Catalunya: els canals d’Urgell, 1850-1960

Josep Maria Ramon (Universitat de Múrcia)

16/VI/2006 1850-1980: Els projectes de regadius a la plana de l’Alt Empordà. De les propostes a les realitzacions

David Pavón (Universitat de Girona)

19/V/2006 La relació Catalunya-Espanya segons el primer feixisme

Alfons Jiménez (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

19/V/2006 La relació Catalunya-Espanya durant el primer franquisme

Àngel Duarte (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

21/IV/2006 Advocats i procuradors al servei de la ciutat de Girona, segles XVI i XVII

Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra de Barcelona)

21/IV/2006 La abogacía en Barcelona, siglos XVIII-XIX

Stephen Jacobson (Universitat Pompeu Fabra de Barcelona)

31/III/2006 L’alpinització de la Vall de Núria

Joaquim M. Puigvert (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

31/III/2006 Els geòlegs i el paisatge a Catalunya, 1876-1910

Jordi Bohigas (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

24/II/2006 Informació i anàlisi històrica: els drets de propietat sobre la terra

Rosa Congost (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

24/II/2006 La singularitat del registre d’hipoteques català

Sebastià Villalón (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

II seminari d’història medieval


12/V/2006 Signorie di Mezzogiorno: i caratteri originali dei poteri signorili nell’Italia meridionale

Sandro Carocci (Universitat Tor Vergata de Roma)

28/IV/2006 Le notariat à Bologne (XIIIe siècle): formation, activités et clientèle

Jean-Louis Gaulin (Universitat de Lió 2)

10/III/2006

Musica nell’Alto Medio Evo. Il monaco Guido d’Arezzo, un inno e uno studente fortunato (amb audició musical)

Giampaolo Mele (Universitat de Sàsser)

24/II/2006 La formación de al-Andalus (siglos VIII-X): problemas y perspectivas

Eduardo Manzano (Instituto de Historia, CSIC)

20/I/2006 Les élites des communes italiennes (XIIe-XIVe siècles)

François Menant (École Normale Supérieure, París)

16/XII/2005 Fiscalidad real, Cortes y ciudades en la Cataluña del siglo XIV

Manuel Sánchez (Institució Milà i Fontanals, CSIC)

18/XI/2005 La historiografía de las últimas décadas sobre los orígenes de la sociedad leonesa

José María Mínguez (Universitat de Salamanca)

4/XI/2005 Comerç, navegació i representació de l’espai en la baixa edat mitjana: la revolució de la cartografia nàutica

Ramon Pujades (Arxiu de la Corona d’Aragó)

4.10.9.3. Curs 2004-2005 Seminaris de Gérard Béaur (abril 2005) Gerard Béaur és historiador especialista en història rural, director del Groupe de Recherches d’Histoire Économique des Campagnes (GRHEC) del CNRS (França) i promotor del Program for the Study of European Rural Societies (PROGRESSORE, Acció COST aprovada i finançada per la Unió Europea). Durant el mes d’abril de 2005 va realitzar els següents seminaris al Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de l’ILCC: divendres 22 d’abril 2005: Cycle de vie, cycle d’accumulation et cycles économiques dilluns 25 d’abril 2005: Crise et renouveau de l’histoire économique des campagnes en France à l’époque moderne dimecres 27 d’abril 2005: La question de l’héritage dans la France du début du 19ème siècle. Les leçons de l’enquête de 1810 Jornada Toponímia i paisatge rural Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG i Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines. Amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner. Data: 17 de setembre de 2004 Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Ponents: Ramon Amigó (Societat d’Onomàstica), Joan Anton Rabella (Oficina d’Onomàstica, IEC), Joan Tort (Universitat de Barcelona), Elvis Mallorquí (Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines) i Francesc Roma (Escola d’Estudis Empresarials de la Fundació Universitària del Bages).

XVII Seminari d’Història Econòmica i Social: Les muntanyes i els homes: societat, economia, història (segles IX-XIX)

Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives, UdG) Coordinació: Josep M. Bringué, Rosa Congost i M. Àngels Sanllehy

Data: 5 i 6 de novembre de 2004 Ponents: Jordi Abella (Ecomuseu de les Valls d’Àneu), Domènec Bascompte (Arxiu Històric Nacional d’Andorra), Jacinto Bonales (Universitat de Lleida), Josep M. Bringué (Universitat de Barcelona), Olivier Codina (Àrea de Recerca Històrica del Govern d’Andorra), Pere Gifre (Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG), Gabriel Jover (Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG), Tünde Mikes (Departament de Dret Privat de la UdG), Ignasi Ros (Universitat de Lleida), M. Àngels Sanllehy (Seccion d’Istòria, Institut d’Estudis Aranesi) i Roland Viader (CNRS, Toulouse)

Seminaris d’història rural 2004 -2005


17/VI/2005 La pràctica mèdica a la Catalunya rural del segle XVIII

Alfons Zarzoso (Museu d’Història de la Medicina de Catalunya)

20/V/2005 La lluita per l’aigua a la Catalunya del set-cents

Montserrat Pellicer (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

22/IV/2005 Cycle de vie, cycle d’accumulation et cycles économiques Gérard Béaur (CNRS, París)

11/III/2005 La llar de la nació: els nacionalismes i el món rural

Bibiana Cruz (Centre de Recerca d’Història Rural, ILCC - secció Vicens Vives de la UdG)

18/II/2005 Regionalisme i «literatura muntanyenca»

Margarida Casacuberta (Departament de Filologia i Filosofia de la Universitat de Girona)

14/I/2005 Població i indústria a la Catalunya del segle XVIII: el cas d’Igualada

Julie Marfany (Universitat de Cambridge)

10/XII/2004 Entorn dels orígens i primers passos del sector dels vins escumosos

Francesc Valls (Universitat de Barcelona)

26/XI/2004 Política naval i cultius estratègics al segle XVIII

Pablo de la Fuente (Fundació les Fortaleses Catalanes)

I seminari d’història medieval


27/V/2005 Economic change in the medieval English countryside, c. 1200-c.1500: Features and causes

Phillipp Schofield (Universitat de Gal·les, Aberystwyth)

13/V/2005 Las behetrías en el feudalismo castellano Carlos Estepa (CSIC)

6/V/2005 Les notaires témoins de la vie privée. Sienne XIIIe-XIVe siècle

Odile Redon (Universitat de París VIII)

29/IV/2005 El siglo XIII en la historia del mundo urbano: el florecimiento de las ciudades Denis Menjot (Universitat de Lió II)

22/IV/2005 La chaîne opératoire de fabrication du vin en Roussillon aux XIIe-XIVe siècles Carole Puig (Universitat de Tolosa)

15/IV/2005 La recerda d’allò que no té nom : les dones i l’atenció a la salut a la baixa edat mitjana

Montserrat Cabré Pairet (Universitat de Cantàbria)

11/III/2005 Nuevas perspectivas sobre la Stéphane Péquignot (Institució

diplomacia medieval : el caso del reinado de Jaime II de Aragón

Milà i Fontanals, CSIC)

4.10.9.4. Curs 2003-2004 XVI Seminari d’Història Econòmica i Social: Paisatge, territori i societat. Una perspectiva històrica Organització: Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona (ILCC - Secció Vicens Vives) i Can Quintana - Centre Cultural de la Mediterrània (Torroella de Montgrí). Coordinació: Gabriel Jover Avellà i Joaquim M. Puigvert Solà Data: 27, 28 i 29 de novembre de 2003 Ponents: Santos Casado (Universitat Autònoma de Madrid), Ramon Garrabou (Universitat Autònoma de Barcelona), Fridolin Krausmann (Universitat de Viena), Manuel González de Molina (Universitat Pablo de Olavide, Sevilla), Gloria Guzmán (Consorcio de Agricultura Ecológica de Granada), David Molina (Universitat Autònoma de Barcelona), José Ramón Olarieta (Universitat de Lleida), Josep Pintó (Universitat de Girona), Santiago Riera (Universitat de Barcelona), Narcís Soler (Universitat de Girona) i Enric Tello (Universitat de Barcelona) Subvencions obtingudes: Acciones Especiales del Ministeri de Ciència i Tecnologia (BHA2002-11524-E) i aportació de Can Quintana - Centre Cultural de la Mediterrània (Torroella de Montgrí).

Jornada: Món rural i canvi tècnic. Catalunya, segles XVIII-XX Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG i Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines Data: 26 de setembre de 2003 Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Ponents: Lluís Argemí (Universitat de Barcelona), Pasqual Bernat (Centre d’Estudis d’Història de les Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Ramon Garrabou (Universitat Autònoma de Barcelona).


DATA TÍTOL DEL SEMINARI PROFESSOR

18/VI/2004 Història i antropologia jurídica: a propòsit d’una recerca

Ignasi Terradas Saborit (Universitat de Barcelona)

7/V/2004 La sociedad de los pazos, siglos XVII-XIX Pegerto Saavedra Fernández

(Universitat de Santiago de Compostel·la)

2/IV/2004 Imatges del paisatge català en el primer franquisme

Àngel Duarte Montserrat (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

12/III/2004 Els propietaris i l’organització dels interessos agraris. L’IACSI, 1880-1936

Jordi Planas Maresma (Universitat de Barcelona)

13/II/2004 La fiscalità nelle comunità rurali dell’Italia Centro-settentrionale, s. XIII-XIV

Maria Ginatempo (Universitat de Siena)

16/I/2004 El delme en el Trienni Liberal: una caixa de Pandora Eulàlia Sanmartí Miquel (UNED)

12/XII/2003 El cant funerari en la ruralia de l’àrea lingüística catalana

Antoni Serrà Campins (Secció Francesc Eiximenis de l’ILCC, UdG)

21/XI/2003 Senyors, pagesos i atrocitats a l’Europa baixmedieval

Paul H. Freedman (Universitat de Yale)

4.10.9.5. Curs 2002-2003 Cicle de seminaris: La Renaixença Organització: Secció Francesc Eiximenis i Centre de Recerca d’Història Rural-Secció Vicens Vives de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG Data: 19 i 26 de juny, 3 i 10 de juliol de 2003 Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Seminaris a càrrec de: Joan-Lluís Marfany (professor de la Universitat de Liverpool)

XV Seminari d’Història Econòmica i Social: Propietat de la terra i anàlisi històrica: teories, pràctiques i discursos Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives, UdG) Coordinació: Rosa Congost (ILCC-UdG) Data: 22 i 23 de novembre de 2002 Ponents: Robert C. Allen (Nuffield College, Oxford), Gérard Béaur (CRNS, París), Rosa Congost (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG), Josep Fontana (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona), Iñaki Iriarte-Goñi (Universitat de Saragossa), José Miguel Lana Berasain (Universitat de Navarra), Juan Diego Pérez Cebada (Universitat de Huelva), Ricardo Robledo (Universitat de Salamanca) i Felipa Sánchez Salazar (Universitat Complutense de Madrid).Subvencions obtingudes: Generalitat de Catalunya (2002 ARCS 00075) i Acciones Especiales del Ministeri de Ciència i Tecnologia (BHA2002-10207-E).



20/VI/2003 Ejidos y bienes comunales en la historia de Méjico

José M. Pérez Collados (Universitat de Girona)

16/V/2003 Concepción del paisaje y excursionismo en la Institución Libre de Enseñanza

Nicolás Ortega Cantero (Universitat Autònoma de Madrid)

11/IV/2003 La composició de les rendes del capítol de la seu de Girona a la segona meitat del segle XVII

Narcís de Puig de Traver (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

28/III/2003 El mas al Montseny: continuïtats i canvis durant els segles XIX-XXI

Ferran Estrada Bonell (Universitat de Barcelona)

28/II/2003 La incidència en el món agrari de les reformes liberals del Trienni

Ramon Arnabat Mata (IES El Foix)

31/I/2003 Fiscalidad e historia agraria en la campiña de Córdoba (siglos XVIII-XIX)

Antonio López Estudillo (Centre de Recerca d’Història

Rural, UdG)

20/XII/2002 Crisi urbana i canvi econòmic a la regió de Girona: el cas de Castelló d’Empúries (segles XV-XVII)

Josep Colls Comas (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

29/XI/2002 Del bou a la vaca. La pesca d’arrossegament a Catalunya i l’Empordà, 1865-1936

Georgina Soler Pujol (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

4.10.9.6. Curs 2001-2002 Jornada Les visites pastorals Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG i Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines Data: 21 de juny de 2002 Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Ponents: Lluís Monjas (historiador i professor de secundària), Xavier Solà (historiador), Eugeni Perea (historiador i arxiver de la Diputació de Tarragona) i Joaquim M. Puigvert (professor d’Història contemporània de la UdG). Les actes d’aquesta jornada han estat publicades a la Biblioteca d’Història Rural: Les visites pastorals. Dels orígens medievals a l’època contemporània, Col·lecció Fonts, núm. 3, Girona, CCG Edicions, 2003.

II Jornades Jaume Vicens Vives: Jaume Vicens Vives en la historiografia catalana i espanyola Organització: Departament de Geografia, Història i Història de l’Art i Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG Data: 14 i 15 de març de 2002 Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Ponents: Josep M. Muñoz (director de la revista L’Avenç), Ramon Grau (Seminari d’Història de Barcelona), Pedro Ruiz Torres (Universitat de València), Gonzalo Pasamar (Universitat de Saragossa) i Julián Casanova (Universitat de Saragossa) Les jornades van acabar amb una taula rodona moderada per Joaquim Nadal, en la qual participaren Emili Giralt, Ramon Gubern, Montserrat Llorens, Jordi Nadal, Rosa Ortega i Joan Roig. Durant les jornades es va fer una presentació del fons Jaume Vicens Vives de la Universitat de Girona, a càrrec de Jaume Rufí.

Col·loqui Les viles catalanes entre els segles XII i XIV: senyoria, comunitat i estructures fiscals Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives, UdG) i Institució Milà i Fontanals (CSIC) Data: del 15 al 17 de novembre de 2001 Lloc: Fontana d’Or i Facultat de Lletres de la Universitat de Girona Ponents: Marc Boone (Universitat de Gent), R. H. Britnell (Universitat de Durham), Benoît Cursente (Universitat de Toulouse II - Le Mirail), Lídia Donat (Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines), Víctor Farías (Universitat Pompeu

Fabra) Antoni Furió (Universitat de València), Maria Ginatempo (Universitat de Siena), Rosa Lluch (Universitat de Barcelona), Elvis Mallorquí (IES Santa Coloma de Farners, Girona), Jordi Morelló (Universitat de les Illes Balears), Pere Orti (Universitat de Girona) Pascual Martínez Sopena (Universitat de Valladolid), Manuel Sánchez (Institució Milà i Fontanals, CSIC), Xavier Soldevila (IES Pineda de Mar, Barcelona), Lluís To (Universitat de Girona), Max Turull (Universitat de Barcelona) i Pere Verdés (Institució Milà i Fontanals, CSIC) Subvencions obtingudes: Generalitat de Catalunya (2001ARCS 00117) i Acciones Especiales del Ministeri de Ciència i Tecnologia (PGC 2000-3053-E)



17/VI/2002 Comunità rurali e individualismo agrario nella Toscana moderna

Andrea Menzione (Universitat de Pisa)

17/VI/2002 Famiglie rurali nella Toscana del XIX secolo: variabili demografiche e accesso alle terre

Andrea Doveri (bibliotecari del Comune di Lorenzana, Itàlia)

24/V/2002 El mas al Montseny Josep Manuel Rueda i Jordi Tura (Museu Etnològic del Montseny “La Gabella”)

25/IV/2002 Crèdit i endeutament a la plana del Baix Ter als segles XIII i XIV

Xavier Soldevila Temporal (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

19/IV/2002 Il capo di casa è un corbellone. Il controllo padronale sulle famiglie mezzadrili nella Toscana del XIX secolo

Giuliana Biagioli (Universitat de Pisa)

22/III/2002 Els oficis de l’art del curar a la Catalunya rural de mitjan segle XIX

Joaquim M. Puigvert i Solà (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

22/II/2002 Continuïtats del mas català abans i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe

Pere Gifre Ribas (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG) i Rosa Lluch Bramon (Universitat de Barcelona)

25/I/2002 Corts, constitucions i món rural (s. XVI) Eva Serra Puig (Universitat de Barcelona)

30/XI/2001 La microhistòria. Una eina per a l’anàlisi de les actituds polítiques en el primer franquisme

Jordi Font Agulló (Grup de Recerca de l’Època Franquista de la UAB)

5/X/2001 Le marché de la terre du Haut Moyen Âge. Le cas des Abruzzes, Italie

Laurent Feller (Universitat de París 12 - Val de Marne)

4.10.9.7. Curs 2000-2001 XIV Seminari d’Història Econòmica Migracions. Perspectives regionals i dinàmiques globals Organització: Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives, UdG) Coordinació: Rosa Congost i Àngel Duarte Data: 11, 12 i 13 de juliol de 2001Ponents: Enriqueta Camps (Universitat Pompeu Fabra), Josep Colls (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG), Lluís Costa (Arxiu Municipal de Begur), Fernando Devoto (Universitat de Buenos Aires), Àngel Duarte (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG), Elda González (CSIC, Madrid), Enric Guinot (Universitat de València), David Moré (Arxiu Municipal de Tossa de Mar), Àngels Pascual (UAB), Gilles Postel-Vinay (École des Hautes Études en Sciences Sociales i INRA, París), Rosa Ros (Centre de Recerca d’Història Rural,

UdG), Carmen Sarasúa (UAB), Miquel Solana (UAB), Narcís Soler (Universitat de Girona), Xavier Torres (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG) i César Yáñez (Universitat de Barcelona) Subvencions obtingudes: Generalitat de Catalunya (2001ARCS 00112) i Acciones Especiales del Ministeri de Ciència i Tecnologia (PGC2000-3046-E) Curs de paleografia, segles XIV-XVII Organització: Arxiu Històric de Girona i Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG Data: 4, 5, 11, 12, 18 i 19 de maig de 2001 (segona edició) Lloc: Arxiu Històric de Girona Professor: Gabriel Roura (arxiver capitular de Girona) Jornada Sindicalisme i món rural a Catalunya, 1900-1975 Organització: Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives, UdG) i Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines Data: 20 d’abril de 2001

Lloc: Museu Etnològic del Montseny La Gabella Ponents: Marciano Cárdaba (Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines), Samuel Garrido (Universitat Jaume I), Jordi Planas (Universitat de Barcelona), Jordi Pomés (Universitat Autònoma de Barcelona) i Roger Zamorano (Universitat de Barcelona); i taula rodona moderada per Andreu Mayayo (Universitat de Barcelona), amb la participació d’Antoni Gavaldà (Universitat Rovira i Virgili) i Antoni Llimona (Unió de Pagesos) Les actes d’aquesta jornada han estat publicades a la Biblioteca d’Història Rural: Sindicalisme i món rural a Catalunya, 1900-1975. Actes de la Jornada celebrada al Museu Etnològic del Montseny, el 20 d’abril de 2001, Biblioteca d’Història Rural, Col·lecció Estudis, núm. 6, Girona, CCG Edicions, 2003.



8/VI/2001 Feudalisme i formació de la gran propietat nobiliària a Mallorca (segles XIV-XVI)

Gabriel Jover Avellà (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

18/V/2001 Béns i usos comunals en una comunitat de muntanya: la Val d’Aran (segles XVII-XVIII)

M. Àngels Sanllehy Sabí (historiadora)

19/IV/2001 Problemas en torno a los orígenes del capitalismo agrario en la Argentina

Eduardo Míguez (UNICEN, Tandil, Argentina)

23/III/2001 Hisenda pública i petita propietat a Catalunya durant la crisi agrària de finals del segle XIX

Ricard Garcia Orallo (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

23/II/2001 La reconstrucció del paisatge antic des de la geografia i la història

Josep Pintó Fusalba (UdG) i Elvis Mallorquí Garcia, (Associació

d’Història Rural de les Comarques Gironines)

19/I/2001 El negoci del suro a l’Empordà, dels orígens a la Primera Guerra Mundial

Joaquim Alvarado Costa (Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines)

15/XII/2000 Fonts per a una prosopografia d’una petita vila: el cas de Sant Feliu de Guíxols (1350-1400)

Pere Orti Gost (Centre de Recerca d’Història Rural, UdG)

17/XI/2000 Indústria tradicional en una economia de muntanya: el cas del Lluçanès (segles XVII-XVIII)

Josep Albert Planas Ball (professor de secundària)

20/X/2000 La lògica de la revolta camperola Josep Fontana Lázaro (IUHJVV de la UPF)

4.10.10. 4.2.10 Tesis doctorals i treballs de doctorat

4.10.10.1. 4.2.10.1. Tesis doctorals presentades per membres del Centre de Recerca d’Història Rural

Parròquia i societat rural al Bisbat de Girona, segles XIII i XIV Autor: Elvis Mallorquí Garcia Director/a: Lluís To Figueras Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Data: 26 març de 2007 La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: bisbats de Girona i Vic (1587-1800) Autor: Xavier Solà i Colomer Director/a: Joaquim M. Puigvert i Solà Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Data: 29 setembre de 2005 Vivienda obrera en Bilbao y el Bajo Nervión: las casas baratas, una nueva forma de alojamiento (1911-1936) Autor: Maria del Mar Domingo Hernández Director/a: Àngel Duarte Montserrat Lloc: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona Data: 15 abril de 2005 Especiers i candelers a Barcelona a la baixa edat mitjana. Testaments, família i sociabilitat Autor: Carles Vela i Aulesa Director/a: Maria Teresa Ferrer i Mallol Lloc: Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona Data: 2005 Els remences de l’Almoina de Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV) Autor: Rosa Lluch Bramon Director/a: Lluís To Figueras Lloc: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona Data: 24 de novembre de 2003 Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939 Autor: Marciano Cárdaba Carrascal Director/a: Rosa Congost Colomer Lloc: Facultat de Lletres de la Universitat de Girona Data: 6 de juliol de 2001

4.10.10.2. 4.2.10.2 Treballs de recerca de doctorat realitzats o dirigits per membres del centre

Els orígens de la indústria lletera a Catalunya. L’exemple de la Ram a Vidreres Autor: Antoni Garcia Director/a: Rosa Congost i Colomer Lloc: Universitat de Girona, Facultat de Lletres, Departament de Geografia, Història i Història de l’Art Data: 2006

Evolució i estructura de la propietat: el cas del Quart d’Escaldes (1850-1914) Autor: Sebastián Villalón Barragán Director/a: Olivier Codina Vialette Lloc: Universitat de Girona, Facultat de Lletres, Departament de Geografia, Història i Història de l’Art Data: 2004 El miratge de les Índies. L’emigració blanenca a Amèrica al segle XIX Autor: Josep Torres Lobato Director/a: Àngel Duarte Montserrat Lloc: Universitat de Girona, Facultat de Lletres, Departament de Geografia, Història i Història de l’Art Data: 2004 Introducción a la historia de una profesión sanitaria. Los practicantes en Catalunya (1855-1932) Autor: Fernando Montesinos Vicente Director/a: Joaquim M. Puigvert i Solà Lloc: Universitat de Girona, Facultat de Lletres, Departament de Geografia, Història i Història de l’Art Data: 2004 Norbert Font i Sagué: ciència, religió i catalanisme a la Catalunya finisecular (1890-1902) Autor: Jordi Bohigas Maynegre Director/a: Joaquim M. Puigvert i Solà Lloc: Universitat de Girona, Facultat de Lletres, Departament de Geografia, Història i Història de l’Art Data: 2004 L’Armari i les Pabordies de la Seu de Girona durant l’edat moderna. Un exemple de comptabilitat senyorial Autor: Narcís de Puig i de Traver Director/a: Rosa Congost Colomer Lloc: Facultat de Lletres, Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives), Universitat de Girona Data: 2003 Els tancaments de terres a Catalunya. Fonts per a l’estudi d’una «revolució silenciosa» (1714-1783) Autor: Montse Pellicer Vilalta Treball de 12 crèdits del doctorat d’Història Director/a: Rosa Congost Colomer Lloc: Facultat de Lletres, Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives), Universitat de Girona Data: 2003 Dibuixant la nació: de l’elogi del camp a l’apologia de la ciutat (1890-1906) Autor: Bibiana Cruz Balés Treball de 12 crèdits del doctorat d’Història Director/a: Àngel Duarte Montserrat Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Data: 2003 D’artesans a pagesos: l’evolució del treball en una vila de la Catalunya moderna (Castelló d’Empúries, segles XV-XVII) Autor: Josep Colls Comas

Treball de 12 crèdits del doctorat d’Història Director/a: Xavier Torres Sans Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Data: 2002 La Contrareforma a Catalunya a través de les visites pastorals: les parròquies de les valls de Bas, Hostoles i Amer en els segles XVI i XVII Autor: Xavier Solà Colomer Treball de 9 crèdits del doctorat d’Història Director/a: Joaquim M. Puigvert i Solà Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Data: 2002 Tossa, homes i paisatge (segles XIV-XVIII) Autor: Joan Mundet Treball de 12 crèdits del doctorat d’Història Director/a: Rosa Congost Colomer Lloc: Facultat de Lletres de la UdG Data: 2001

4.10.11. 4.2.11 Projectes editorials i publicacions pròpies del Centre de Recerca d’Història Rural

4.10.11.1. 4.2.11.1 Biblioteca d’Història Rural La Biblioteca d’Història Rural, iniciada l’any 2000, és una iniciativa conjunta del Centre de Recerca d’Història Rural i l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines. En aquests moments constitueix el projecte editorial de major envergadura en què participa el Centre de Recerca. Inclou tres col·leccions: Estudis, Fonts i Documents. La gestió editorial es duu a terme mitjançant Documenta Universitària, tot i que la direcció acadèmica de la col·lecció està plenament en mans d’una Comissió de Publicacions integrada per dos membres del Centre de Recerca d’Història Rural i per dos membres de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, els quals vetllen per l’adequació i qualitat de llibres publicats i els sotmeten al criteri d’uns avaluadors externs (més informació a: www.ddgi.cat/historiarural/)

4.10.11.1.1. Col·lecció Estudis La col·lecció Estudis està dedicada a editar treballs d’investigació de caràcter innovador sobre temes clau de la història rural. Els llibres d’aquesta col·lecció tenen com a principal objectiu desenvolupar alguns temes centrals de la història rural amb la intenció d’influir en el discurs historiogràfic general obrint nous camps de recerca i de debat i oferint nous models metodològics d’utilitat per a molts altres historiadors.

Fins ara han aparegut deu títols d’aquesta col·lecció. Els dos primers van ser Els darrers senyors de Cervià de Ter. Investigacions sobre el caràcter mutant de la propietat (segles XVII-XX), de Rosa Congost (2000, ISBN 84-95486-00-9), i Les Gavarres a l’edat mitjana. Poblament i societat d’un massís del nord-est català, d’Elvis Mallorquí (2000, ISBN 84-95483-02-5). Posteriorment han aparegut els títols següents:

Ramon Buxó Capdevila L’origen i l’expansió de l’agricultura a l’Empordà. Del neolític a la romanització Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2001. [Biblioteca d’Història Rural, Estudis ; 3] ISBN 84-95483-22-X. Marciano Cárdaba Carrascal Col·lectivitats agràries a les comarques de Girona, 1936-1939. Pagesos i revolució a Catalunya Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, 2002. [Biblioteca d’Història Rural, Estudis ; 4] ISBN 84-95483-33-5. R. Congost, G. Jover i G. Biagioli L’organització de l’espai rural a l’Europa mediterrània. Masos, possessions, poderi Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, 2003. [Biblioteca d’Història Rural, Estudis ; 5] ISBN 84-95483-01-7. Sindicalisme i món rural a Catalunya, 1900-1975. Actes de la jornada celebrada al Museu Etnològic del Montseny, el 20 d’abril de 2001 Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, 2003. [Biblioteca d’Història Rural, Estudis ; 6] ISBN 84-95483-51-3. Enric Saguer Hom Treball agrari i reproducció econòmica. El Baix Empordà, 1850-1880 Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Publicacions de la UdG, 2005. [Biblioteca d’Història Rural, Estudis ; 7] ISBN 84-8458-213-2. Rosa Lluch Bramon Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2005. [Biblioteca d’Història Rural, Estudis ; 8] ISBN 84-934685-5-X.

Jordi Planas Maresma Els propietaris i l’associacionisme agrari a catalunya (1890-1936) Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2006. [Biblioteca d’Història Rural, Estudis ; 9] ISBN 84-935231-1-9. Víctor Farías, Ramon Martí i Aymat Catafau Les sagreres a la Catalunya medieval Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2007. [Biblioteca d’Història Rural, Estudis ; 10] ISBN 84-96742-16-4.

4.10.11.1.2. Col·lecció Fonts Les monografies d’aquesta col·lecció volen oferir als estudiants d’història i als investigadors una guia útil per conèixer i explorar algunes tipologies documentals específiques. L’any 2000 va aparèixer el primer llibre d’aquesta col·lecció, dedicat als llibres de família de pagès, de Xavier Torres. Entre els anys 2001 i 2006 han aparegut els llibres següents:

Pere Gifre, Josep Matas i Santi Soler Els arxius patrimonials Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2002. [Biblioteca d’Història Rural, Fonts ; 2] ISBN 84-95483-31-9. Joaquim M. Puigvert (ed.), Lluís Monjas, Xavier Solà i Eugeni Perea Les visites pastorals : Dels orígens medievals a l’època contemporània Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, 2003. [Biblioteca d’Història Rural, Fonts ; 3] ISBN 84-95483-55-6. Elvis Mallorquí (coord.), Ramon Amigó, Joan Anton Rabella, Joan Tort i Francesc Roma Toponímia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2006. [Biblioteca d’Història Rural, Fonts ; 4] ISBN 84-935231-8-6.

4.10.11.1.3. Col·lecció Documents La col·lecció Documents es dedica a editar materials de treball per a la recerca, a reeditar textos d’època difícils de trobar i a editar textos escrits per la pagesia gironina (llibres de comptes, dietaris, memòries, etc.) que es conserven als arxius privats. Els textos van precedits d’una introducció a càrrec d’especialistes. El primer llibre d’aquesta col·lecció, la reedició facsímil del llibre de Miquel Heras de Puig Biografia ó explicació del arbre genealògich de la descendencia de casa Heras de Adri (1350-1850), publicat a Girona el 1857, amb un estudi introductori de Mònica Bosch i Llorenç Ferrer, va sortir el març de l’any 2000. A aquest primer llibre, l’han seguit, entre 2001 i 2006:

Fèlix Domènech Edició crítica i estudi introductori de Pere Gifre i Xavier Torres Treballs y desditxas que an succeit en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona, 1674-1700 Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2001. [Biblioteca d’Història Rural, Documents ; 2] ISBN 84-95483-20-3. Tomàs Mieres Edició crítica i traducció d’Antoni Cobos Fajardo. Costums de Girona Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, 2001 [Biblioteca d’Història Rural, Documents ; 3] ISBN 84-95483-21-1. Heras De Puig, Fénech, Reclus i Justo Edició crítica i estudi introductori de Josep Clara. Excursions abans de l’excursionisme. Quatre recorreguts per terres gironines a mitjan segle XIX Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, 2003. [Biblioteca d’Història Rural, Documents ; 4] ISBN 84-95483-57-2.

4.10.11.1.4. Fora de col·lecció

Ricard Garcia i Pere Gifre (eds.) 127 genealogies de Fernando Viader : La memòria familiar dels propietaris gironins Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona : Consell Comarcal del Pla de l’Estany, 2004. ISBN 84-95483-72-6.

4.10.11.2. 4.2.11.2 Estudis d’Història Agrària El Centre de Recerca d’Història Rural, de de l’any 1996, contribueix al cofinançament, d’aquesta d’aquesta revista catalana especialitzada en història agrària, que va ser fundada per Emili Giralt i Raventós. D’ençà el 2002, també n’és coeditor, juntament amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Actualment la revista és codirigida per Llorenç Ferrer Alòs i Rosa Congost Colomer, ambdós membres del CRHR. Des de 2002 s’han publicat els següents volums:

2. Nº 15 Agricultures mediterrànies contemporànies (2002)

3. Nº 16 Franquisme i món rural a Catalunya (2003)

4. Nº 17 Homenatge al Dr. Emili Giralt i Raventós (2004)

5. Nº 18 Economies de muntanya a Catalunya (2005)

4.10.12. 4.2.12 Publicacions dels membres de la secció Alegret, J.-Ll. & Garrido, A. Estudi de les fonts documentals en la recerca sobre història de la pesca a

Catalunya. Girona; Palamós: Càtedra d’Estudis Marítims : Museu de la Peca, 2005. [Quaderns Blaus ; 14]. ISBN 84-933396-7-9.

Alegret, J.-Ll. & Garrido, A. Història de la Confraria de Pescadors de Palamós. Palamós: Confraria de Pescadors de Palamós, 2004.

Auladell, M.; Colls, J. & Villalón, S. «Treballar per als hisendats. L’evolució de les relacions socioeconòmiques amb la mà d’obra agrària», dins Saguer, E. (coord.). Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. [Temes d’etnologia de Catalunya ; 10]. 195-268. ISBN 84-393-6776-7.

Bohigas, J. «Cent anys del meeting de Solidaritat a Girona». Revista de Girona, 237, juliol-agost 2006, 28-35.

Bohigas, J. «Rafael Masó i la ciutat: Una política catalanista de futur», dins Rafael Masó. Ciutadà de Girona, Catàleg de l’exposició comissariada per N-J. Aragó. Girona: Ajuntament de Girona, 2006, 117-148.

Bohigas, J. «El terror blanc a Aiguaviva: la repressió militar franquista (1939-1945)», Quaderns de la Selva, 15, Santa Coloma de Farners, Centre d’Estudis Selvatans, 2003.

Bosch, M. «Girona, capital d’hisendats; De la Restauració absolutista a la Revolució liberal; De la Regència d’Espartero al segon període de govern moderat», dins Ll. Costa (dir.); J. Maroto (coord.). Història de Girona. Girona: ADAC : CCG Edicions, 2006. ISBN: 84-96444-27-9.

Bosch, M. «El pes social del propietari: cohesió i consciència de grup», dins SAGUER, E. (coord.). Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2005. [Temes d’etnologia de Catalunya ; 10]. 270-334. ISBN 84-393-6776-7.

Bosch, M. «Un any d’un camp, un riu i unes pomeres. Un projecte per fer els caps de setmana». In-fàn-ci-a. Revista de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, 138, maig-juny 2004, 29-34.

Bosch, M.; Congost, R.; Gifre, P.; Saguer, E. & Soldevila, X. «Dinámica social y transformaciones ambientales. El Baix Ter, 1300-1950», dins Alberto Sabio i Iñaki Iriarte (ed.), La construcción histórica del paisaje agrario en España y Cuba, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2003, 91-107.

Bosch, M. «Els hisendats com a classe dirigent: l’exemple de la regió de Girona», L’Avenç, 270, Plecs d’Història Local, 99, juny de 2002, 52-55

Bosch, M. & Ferrer, Ll. «Genealogia, família i patrimoni: els Heras d’Adri», dins Miquel Heras de Puig, Biografia ó explicació del arbre genealògich de la descendencia de casa Heras de Adri (1350-1850), Girona, CCG Edicions, [Biblioteca d’Història Rural, Documents ; 1], 2001, 7-74. ISBN 84-95483-09-2.

Bramon, D. & Lluch, R. Mots remots. Setze estudis d’història i toponímia catalana, Girona, CCG Edicions, 2002.

Clara, J. «Correspondència d’Isabel de Borbó (Isabel II) amb el jurisconsult Manuel Viñas (1873-1894)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 47, 2006, 309-334.

Clara, J. «L’Itinerari religiós d’Andreu Bascós : catòlic, protestant i novament catòlic», Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, 25, 2006, 143-154.

Clara, J. «La Darrera mobilització del falangisme tarragoní : l’exemple de la Conca de Barberà», Aplec de Treballs : Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 23, 2005, 154-160.

Clara, J. & Congost R. «Girona a l’era del cotó i de les fàbriques», dins Ll. Costa (dir.); J. Maroto (coord.). Història de Girona. Girona: ADAC : CCG Edicions, 2006. ISBN: 84-96444-27-9.

Clara, J. Història gràfica del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadeses. Girona : CCG, 2005. [Quaderns de les 7 sivelles]. ISBN: 84-96444-22-8.

Clara, J. «Les últimes eleccions del franquisme: la minielecció d’alcaldes de 1976», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVI, 2005, 209-233.

Clara, J. «Lletres d’Antoni M. Alcover al bisbe i al President de la Diputació de Girona», dins Miscel·lània Joan Veny. Vol. 6. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005. [Estudis de llengua i literatura catalanes; 50]. ISBN 84-8415-447-5 (o.c.). 105-111.

Clara, J. «Mallorquins, menorquins i eivissencs a la Girona de Franco», Randa, 55, 2005, 129-137. Clara, J. «Expedient de responsabilitats polítiques al Baix Empordà», Publicacions de l’Institut d’Estudis

del Baix Empordà, 24, 2005, 179-198. Clara, J. «Girona», dins L’Església catalana durant el franquisme (1939-1975) : apunts per a una

història. Barcelona: Claret, 2005. ISBN 84-8297-779-2 (o.c.). Clara, J. «Josep Pallach, vist des del Govern Civil de Girona (1967-1976)», Annals de l’Institut d’Estudis

Empordanesos, 38, 2005, 217-228. Clara, J. Marcel·lí Massana, l’home més buscat : un mite de la guerrilla anarquista. Barcelona : Rafael

Dalmau, 2005. [Al Guió del Temps]. ISBN: 84-232-0679-3. Clara, J. Hores d’institut a La Força. Girona : CCG, 2005. ISBN: 84-96444-05-8. Clara, J. «A propòsit de Josep M. Gironella», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 37, 2004,

189-199. Clara, J. «L’historiador Franco Venturi a les presons franquistes», dins Josep Fontana. Història i projecte

social. Barcelona: Crítica : Museu d’Història de Catalunya, 2004. 2 v. ISBN 84-8432-528-8. 1756-1770.

Clara, J. «La multitud contra els agents de taxes: una revolta a Ripoll, el 1947», Estudis d’història agrària, 17, 2004, 265-279.

Clara, J. «La transición vista desde los Gobiernos Civiles: el ejemplo de la moción de censura al gobierno de Suárez en 1980», Anales de historia contemporánea, 20, 2004, 143-164.

Clara, J. «Sota pal·li: Franco a la catedral», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLV 2004, 215-230. Clara, J. «La Virginitat de Maria, qüestionada a Sant Feliu de Guíxols el 1891», Publicacions de l’Institut

d’Estudis del Baix Empordà, 23, 2004, 149-158. Clara, J. Història gràfica del tren d’Olot. Girona : CCG, 2004. [Quaderns de les 7 sivelles].

Clara, J. Desaparició i retorn de la imatge de la Mare de Déu de Núria : 1967/1972. 2a. ed. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 2004. [Biblioteca Serra d’Or ; 126]. ISBN: 84-7826-438-8.

Clara, J. El Transpirinenc català : Ripoll-Puigcerdà-La Tor de Querol. Barcelona : Rafael Dalmau, 2004. [Camí ral ; 23]. ISBN: 84-232-0666-1.

Clara, J. Introducció a la història de Girona. 3a ed. revisada. [Barcelona] : CCG Edicions, 2004. [Quaderns de les 7 sivelles]. ISBN: 84-95483-75-0.

Clara, J. «Els Més rics de les altes valls del Ter i del Freser a mitjan segle XIX», Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 2003-2004, 43-50.

Clara, J. Excursions abans de l’excursionisme. Quatre recorreguts per terres gironines a mitjan segle XIX, Girona, CCG Edicions, [Biblioteca d’Història Rural, Documents], 4, 2003.

Clara, J. «Una excavació frustrada a la Jonquera. De quan el governador civil fou detingut pels militars (1950)», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 36, 2003, 217-227.

Clara, J. «El sometent franquista al Ripollès», Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 2003, 181-195.

Clara, J. «L’exili a Andorra: unes notes», dins L’exili català del 1936-39: un balanç, Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2003, 153-168.

Clara, J. «La mobilització del franquisme rural. La reorganització del sometent a la província de Girona», Estudis d’Història Agrària, 16, 2003, 39-63.

Clara, J. «Radiografia de dos arxiprestats empordanesos al començament de la II República (la Bisbal i Torroella de Montgrí)», Estudis del Baix Empordà, 22, 2003, 209-224.

Clara, J. Aires de virrei. Alfonso Pérez-Viñeta, capità general (1968-1971), Barcelona, Rafael Dalmau, 2003.

Clara, J. «Art i guerra civil (1936-1939). L’exemple de Girona», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLIII, 2002, 263-277.

Clara, J. «De la Falange al Movimiento», dins Història del Gironès, Girona, Diputació de Girona, 2002, 634-640.

Clara, J. «Després de la guerra: la postguerra militaritzada», dins Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions. Segon Congrés Recerques, Lleida, Recerques, Universitat de Lleida, Pagès, 2002, 716-724.

Clara, J. «Epistolari de Rafael Ballester amb Carles Rahola», Randa, 48, 2002, 61-74. Clara, J. «La població de Torroella de Montgrí segons el tall de 1648», Estudis del Baix Empordà, 21,

2002, 113-120. Clara, J. «Militarismo político y gobiernos civiles durante el franquismo», Anales de Historia

Contemporánea, 18, 2002, 451-468. Clara, J. «Notes per a una història del despatx Cànovas», dins Cànovas, cent cinquanta anys 1852-2002,

2002, 35-94. Clara, J. «Ramon Vila, el darrer maqui català», L’Erol, 74, 2002, 18-20. Clara, J. La primera oposició al franquisme: els grups clandestins a la demarcació de Girona (1939-

1950), Girona, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2002. Clara, J. Ramon Vila, Caracremada, el darrer maqui català, Barcelona, Rafael Dalmau, 2002. Clara, J. «Represión, intolerancia y consolidación de los protestantes catalanes en la postguerra. El

ejemplo de Girona», Anales de Historia Contemporánea, 17, 2001, 301-323. Clara, J. «Repressió i violència sota el règim franquista. Estat de la qüestió i noves dades sobre la

demarcació de Girona», dins Conxita Mir, Carme Agustí i Josep Gelonch (ed.), Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme. Balanç historiogràfic i perspectives, Lleida, Universitat de Lleida, 2001, 63-83.

Clara, J. «Sobre l’elecció de bisbes durant el franquisme: els casos de Narcís Jubany (1964) i Jaume Camprodon (1973) per a la Seu de Girona», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLII, 2001, 639-662.

Clara, J. «Vince malum a bono. La guerra secreta de mossèn Joan Domènech a la Cerdanya (1939-1949)», Estudi General, 21, 2001, 335-359.

Clara, J. Girona, 1939: quatre sentències de mort, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

Colls, J. «Crecimiento agrario y desecación de humedales litorales en el noreste catalán: Castelló d’Empúries (siglos XVI-XIX)», Areas. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 25, 2006, 47-57.

Colls, J. «El Comtat d’Empúries: 1000 anys d’història d’un estat senyorial», Revista de Girona, 227, 2004, 65-69.

Colls, J. & Saguer, E. «Mossos i criats. Una radiografia del treball assalariat als masos (Girona, 1946)», Estudis d’Història Agrària, 17, 2004, 813-827.

Colls, J. «Immigració francesa i repressió a la Catalunya del segle XVI: alguns exemples del comtat d’Empúries», Annals de l’IEE, 35, 2002, 199-223.

Colomé, J.; Saguer, E. & Vicedo, E. «Las condiciones de reproducción de las unidades familiares campesinas en Cataluña a mediados dels siglo XIX», dins J. M. Martínez Carrión (ed.), El nivel de vida en la España rural, siglos XVIII-XX, Alicante, Universidad de Alicante, 2002, 335-371.

Congost, R.; Cohen, A. & Luna, P. (Ed.). Pierre Vilar : une histoire totale, une histoire en construction. París: Syllepse, 2006. ISBN: 2-84950-097-6. Edició en català, València: PUV, 2006. ISBN: 84-370-6626-3. Edició en castellà, Granada: Publicaciones de la Universidad de Granada, 2006. ISBN: 84-338-3963-3.

Congost, R. «L’Emfiteusi catalana. Nota d’homenatge a Ernest Lluch», dins Jaume Claret (coord.). Miscel·lània Ernest Lluch i Martin. Vilassar de Mar: 2006.

Congost, R. «Pierre Vilar i l’anàlisi històrica», dins A. Cohen; R. Congost; P. Luna (eds.) Pierre Vilar : història total, història en construcció. València: PUV, 2006. ISBN: 84-370-6626-3.

Congost, R. «El Miserable refugio de la prescripción. Reflexiones sobre la evolución de los derechos de propiedad en Cataluña (siglos XV-XX)», dins Salustiano de Dios; [et al.] (coord.). Historia de la propiedad : costumbre y prescripción : IV Encuentro Interdisciplinar : Salamanca, 25-28 mayo 2004. Madrid: Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, 2006. ISBN: 84-96347-79-6.

Congost, R. «La història, raonada, en construcció», dins R. Congost; M. Morales; J. Sobrequés (eds.). Pierre Vilar i la història de Catalunya. Barcelona: Base, 2006. [Base històrica ; 20]. ISBN 84-85031-70-9.

Congost, R. «Leyes liberales, desarrollo económico y dinamismo histórico. El test de los propietarios prácticos», dins A. Reguera (coord.). Los rostros de la modernidad vías de transición al capitalismo : Europa y América Latina, siglos XIX-XX. Rosario (Argentina): 2006. ISBN: 978-987-1304-09.

Congost, R. «Pierre Vilar et l’analyse historique», dins A. Cohen; R. Congost; P. Luna (eds.) Pierre Vilar : une histoire totale, une histoire en construction. París: Syllepse, 2006. ISBN: 2-84950-097-6. ...-46. Edició en castellà, Granada: Publicaciones de la Universidad de Granada, 2006. ISBN: 84-338-3963-3. ...-46.

Congost, R.; Morales, M. & Sobrequés, J. (Ed.) Pierre Vilar i la història de Catalunya. Barcelona: Base, 2006. [Base històrica ; 20]. ISBN 84-85031-70-9.

Congost, R. «Pierre Vilar: la història, raonada, en construcció». L’Avenç. Papers del Museu d’Història, 298, gener 2005, 13-21.

Congost, R. «Terres de frontera i economies de muntanya: un repte per a l’anàlisi històrica», dins Actes del Col·loqui L’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer. Figueres: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, 2005. ISBN 84-930797-2-3.

Congost, R. & Gifre, P. «Els hisendats gironins, una presentació històrica», dins Saguer, E. (coord.). Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. [Temes d’etnologia de Catalunya ; 10]. 21-58. ISBN 84-393-6776-7.

Congost, R. & Fort, J. «Ser hereu no és una ganga. La fi d’un sistema secular», dins Saguer, E. (coord.). Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. [Temes d’etnologia de Catalunya ; 10]. 59-96. ISBN 84-393-6776-7.

Congost, R.; Gifre, P.; Lluch, R.; Mallorquí, E. & Saguer, E. «Evolució històrica del mas», dins R. Ripoll (dir.). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Figueres: Brau edicions, 2005, 12-37.

Congost, R. & Gifre, P. «Estudi introductori. I. Les genealogies tradicionals. Una font per als nous estudis de la demografia històrica», dins Garcia, R. i Gifre, P. (eds.). 127 genealogies de Fernando Viader. La memòria familiar dels propietaris gironins. Girona: CCG Edicions, gener 2004, 9-18. ISBN 84-95483-72-6.

Congost, R. & Gifre, P. «Estudi introductori. II. Evolució d’un grup social. De remences a hisendats», dins Garcia, R. & Gifre, P. (eds.). 127 genealogies de Fernando Viader. La memòria familiar dels propietaris gironins. Girona: CCG Edicions, gener 2004, 19-31. ISBN 84-95483-72-6.

Congost, R. Ensenyar a pensar històricament. El llegat de Pierre Vilar: lliçó inaugural de la Dra. Rosa Congost a l’acte d’inauguració del curs 2003-04 de la Universitat de Girona. Girona: Universitat de Girona, 2004. [Textos Escollits ; 3].

Congost, R. «De geògraf a historiador. Una formació intel·lectual entre guerres». L’Avenç, 297, desembre 2004, 22-29.

Congost, R. «El misteri de la desaparició dels pagesos anglesos», dins Josep Fontana. Història i projecte social. Barcelona: Crítica : Museu d’Història de Catalunya, 2004. 2 v. 396-404. ISBN 84-8432-528-8.

Congost, R. «La rabassa morta i els discursos historiogràfics. Una relectura d’Emili Giralt». Estudis d’Història Agrària, 17, 2004, 335-348.

Congost, R. «Pierre Vilar e o debate historiografico». Leer Historia, 47, 2004, 213-219. Congost, R.; Ferrer, Ll. & Saguer, E. «Transformacions en el sistema de mas i en el paisatge agrari

contemporanis (1800-1950)», dins Congost, R.; Jover, G & Biagioli, G. (ed.), L’organització de l’espai rural a l’Europa mediterrània. Masos, possessions, poderi, Girona, CCG Edicions, Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, 2003, 97-123.

Congost, R.; Jover, G. & Biagioli, G. (ed.). L’organització de l’espai rural a l’Europa Mediterrània. Masos, possessions, poderi. Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, març 2003. [Biblioteca d’Història Rural : Estudis ; 5]. ISBN 84-95483-01-7.

Congost, R. «Diagnosi d’una llei franquista: la llei de redempció de censos de 1945», Estudis d’Història Agrària, 16, 2003, 109-127.

Congost, R. «Property rights and historical analysis. What rights, what history?», Past and Present, 181, novembre de 2003, 73-106.

Congost, R. & Gifre, P. «Des paysans remences aux propriétaires rentiers. Les transformations agraires de la Catalogne moderne», Domitia, Revue du Centre de Recherches Historiques sur les Sociétés Méditerranéennes de la Université de Perpignan, 3, 2003, 27-47.

Congost, R.; Ferrer, Ll. & Gifre, P. «Els masos a l’època moderna. Continuïtats i canvis», dins Rosa Congost, Gabriel Jover i Giuliana Biagioli (ed.), L’organització de l’espai rural a l’Europa mediterrània. Masos, possessions, poderi, Girona, CCG Edicions, Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, 2003, 65-96.

Congost, R. (Coord.). «Agricultures mediterrànies contemporànies», Estudis d’Història Agrària, 15, 2002.

Congost, R. & Nadal, J. «La influencia de la obra de Pierre Vilar sobre la historiografía (y la conciencia) española», dins La historiografía francesa del siglo XX y su acogida en España, Madrid, Casa de Velázquez, 2002, 223-239.

Congost, R. «La llengua dels notaris. Reflexions sobre l’ús social del català al segle XIX», Estudi General. Homenatge a Modest Prats, 22, 2002, 125-147.

Congost, R. «Comunales sin historia. La Catalunya de los masos o los problemas de una historia sin comunales», dins S. de Dios, J. Infante, R. Robledo i E. Torijano, Historia de la propiedad en España. Bienes comunales, pasado y presente, Madrid, Centro de Estudios Registrales, 2002, 293-328.

Congost, R.; Gifre, P. & Torres, X. «Del mas a la masoveria. Les transformacions del mas català a l’època moderna: l’exemple de la regió de Girona», dins El mas català durant l’edat mitjana i la moderna, Barcelona, CSIC, 2001, 571-586.

Congost, R. «Creixement econòmic i anàlisi històrica. Els perills de l’abstracció», dins Josep Fontana i altres, Passat i present, claus d’interpretació, Girona, Universitat de Girona i Ajuntament de Girona, 2001, 41-62.

Congost, R. «Guerra, pàtria i estadística: el despertar polític dels hisendats gironins (1795-1800)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLII, 2001, 379-395.

Congost, R. & Gifre, P. «Déu i el diable. Notícies sobre el conreu de l’arròs al Baix Empordà (segles XVIII-XX)», Afers, 39, 2001, 333-369.

Congost, R. & Gifre, P. «El segle XVIII: una societat dinàmica i canviant», dins Giralt, E. (dir.). Història Agrària dels Països Catalans. Vol. 3. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca [etc.], (en premsa). ISBN 84-475-2785-9 (o.c.).

Congost, R.; Gifre, P. & Torres, X. «Del mas a la masoveria. Les transformacions del mas català a l’època moderna: l’exemple de la regió de Girona», dins M. T. Ferrer , J. Mutgé Vives i M. Riu Riu (eds.). El mas català durant l’Edat Mitjana i la Moderna : segles IX-XVIII : Aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics : Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3

al 5 de novembre de 1999). Barcelona : CSIC [etc.], 2001. [Anuario de Estudios Medievales. Anejo ; 42]. 571-586. ISBN 84-00-07943-4.

Donat, L.; Lluch, R.; Mallorquí, E.; Soldevila, X. & To, Ll. «Usos i abusos del concepte de mas medieval», dins M. T. Ferrer, J. Mutgé & M. Riu (eds.). El mas català durant l’Edat Mitjana i la Moderna : segles IX-XVIII : Aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics : Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999). Barcelona : CSIC [etc.], 2001. [Anuario de Estudios Medievales. Anejo ; 42]. 125-158. ISBN 84-00-07943-4.

Duarte, A. Republicans. Jugant amb foc. De Lluís Companys a Josep Tarradellas. Barcelona : L’Esfera dels Llibres, 2006, 238 ISBN 84-9734-530-4. Dl: B-39718-2006

Duarte, A. «Republicanismo, federalismo y autonomías: de los proyectos federales de 1873 a la Segunda República y los Estatutos de Autonomía», dins Jean-Luois Guereña; Manuel Morales. Los nacionalismos en la España contemporánea, Ideologías, movimientos y símbolos. Malaga : Cedma, 2006. ISBN 84-7785-748-2. Dl: MA-688/2006. 187-206.

Duarte, A. «La coartada republicana. Ensayos de liderazgo político en la colonia española a inicios del siglo XX», dins Alicia Bernasconi; Carina Frid. De Europa a las Américas. Dirigentes y liderazgos (1880-1960). Buenos Aires: Ed. Biblos ; CEMLA, 2006, 127-149. ISBN 950-786-530-6.

Duarte, A. «Del triunfo del Estado-nación a la crisis de la hegemonía europea (1848-1914)», dins Jordi Casassas (coord.). La construcción del presente. El mundo desde 1848 hasta nuestro días. Barcelona : Ariel, 2005. ISBN: 84-344-6788-7. Dl: B-37.910-2005. 23-93; 127-133; 143-154; 161-171, i 179-190.

Duarte, A. «Los republicanos del ochocientos y la memoria de su tiempo». Ayer, 58 (2005) 2, 207-228. Duarte, A. «El Catalán en su paisaje: algunas notas sobre los usos del imaginario del paisaje catalán, y

catalanista, en el primer franquismo». Historia y política, 14, 165-190. Duarte, A. «España en la Argentina. Una reflexión sobre patriotismo español en el tránsito del siglo XIX

al XX». Illes i Imperis. Estudis d’història de les societats en el món colonial i post-colonial, Volum 7, primavera 2004, 177-199.

Duarte, A.; de Riquer, B.; Roig, J.M. & Risques, M. (dir.). Historia de la Catalunya Contemporània. 2a ed. actualitzada. Barcelona : Pòrtic, 2004. [Biblioteca universitària ; 39]. ISBN 84-7306-553-0.

Duarte, A. Història del republicanisme a Catalunya. Vic; Lleida: Eumo : Pagès, 2004. [Biblioteca d’Història de Catalunya ; 3]. ISBN 84-9766-063-3.

Duarte, A. «La creación del bloque soviético en la Europa del Este y la Guerra Fría», dins Ricardo M. Martín i Guillermo A. Pérez (coord.), La Europa del Este. Del Telón de Acero a la integración en la Unión Europea, Madrid, Biblioteca Nueva, 2002, 17-46.

Duarte, A. «La question de l’ordre public dans le républicanisme espagnol», Le Mouvement Social, 201, 2002, 7-27.

Duarte, A. «Los federales catalanes», dins Isidre Molas (ed.), Francisco Pi y Margall y el federalismo, Barcelona, ICPS, 2002, 67-100.

Duarte, A. «Republicanos, emigrados y patriotas. Exilio y patriotismo español en el tránsito del siglo XIX al XX», Ayer, 47, 2002, 57-79.

Duarte, A. «Sobre la història del país i la història del catalanisme. A propòsit de la ponència de Jordi Casassas», dins Jordi Casassas, Oleguer Sarsanedas, Xavier Sala Martín i Jordi Oliveres, Els reptes del futur. Catalanisme obert al segle XXI, Barcelona, Proa i Fundació Catalunya Oberta, 2002, 37-40.

Duarte, A. «A patria lonxe da casa. Emigracion política e identidade nacional dos españois en Arxentina (ca.1880-ca. 1914)», Estudios Migratorios, 9, juny de 2000, Santiago, Consello da Cultura Galega i Arquivo da Emigración Galega, 2001, 33-59.

Duarte, A. «Historias de federales, historia republicana», Historia y Política, 6, 2001/2, Madrid, Biblioteca Nueva, 2001, 7-29.

Duarte, A. «La nación del emigrante», dins Pere Anguera i altres, Símbols i mites a l’Espanya contemporània, Reus, Centre de Lectura, 2001, 31-61.

Duarte, A. «La patrie loin de chez soi. Émigration politique et identité nationale des Espagnols en Argentine (1880-1914)», dins Fernando Devoto i Pilar González Bernaldo (coord.), Émigration politique. Une perspective comparative. Italiens et Espagnols en Argentine et en France, XIXe-XXe siècles, París, L’Harmattan, 2001, 213-231.

Duarte, A. «Republicanismo, federalismo y autonomías: de los proyectos federales de 1873 a la Segunda República y los Estatutos de Autonomía», dins Jean-Louis Guereña (coord.), Les nationalismes

dans l’Espagne contemporaine. Idéologies, mouvements, symboles, París, Ed. du Temps, 2001, 233-255.

Duarte, A. «Trabajadores», dins Santiago Castillo i Roberto Fernández (coord.), Campesinos, artesanos, trabajadores, Lleida, Milenio, 2001, 511-519.

Farias, V, & Ortí, P. «Història i dinàmica ciutadanes», dins L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, 21-33.

Ferrer, Ll. «17. Guerres, revoltes i avalots»; «18. El desastre del 1714»; «19. Mite i realitat del 11-S»; «20. La fi de la Corona d’Aragó»; «21. El decret de Nova Planta»; «22. La remuntada del segle XVIII»; «23. L’excepció del catalanisme»; «24. La fàbrica i l’Estat Nació»; «25. Identitat a la terra i a la fàbrica»; «26. Catalunya redescobreix Catalunya»; «27. La pugna de carlistes i federals»; «28. Un país de burgesos i anarquistes»; «29. Neix el catalanisme polític»; «30. De la unitat a la rivalitat» i «31. Les Bases de Manresa», dins RODÓ, J. (et al.). Història de l’autogovern de Catalunya. Barcelona : Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2006. 25-44. [Guies (Catalunya. Generalitat) ; 11]. ISBN 84-393-7201-9.

Ferrer, Ll. «Els canvis en els sistemes d’herència», dins Giralt, E. (dir.). Història agrària dels Països Catalans. Vol. 4. Segles XIX-XX. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca [etc.], 2006, 91-109. ISBN 84-475-2785-9 (o.c.).

Ferrer, Ll. «Familia e industrialización en Catalunya. La trayectoria de los Pons y Enrich de Manresa». Historia social, 53, 2005.

Ferrer, Ll. «Kinship as a Mechanism in the Social Structuring of Rural Catalonia (Eighteenth and Nineteenth Centuries)». Journal of Family History, 29, 2004, 135-152.

Ferrer, Ll. «De la historia agraria a la historia de la familia. O de como la historia económica es historia social», dins Bjerg, M. M. (ed.). La familia. Campo de investigación interdisciplinario. Teorías, métodos y fuentes. Bernal (Argentina): Universidad Nacional de Quilmes Editorial, 2004, 63-98.

Ferrer, Ll. «El poder de Manresa al llarg del temps. Notes històriques sobre la relació entre la ciutat i el país», dins Vidal, J. (et al.). Calidoscopi manresà : visió parcial de la ciutat. Manresa: Associació per al Museu Comarcal de Manresa, 2004, 79-94. ISBN: 84-609-0580-2.

Ferrer, Ll. «El segle XVIII: culminació i final d’un model de creixement econòmic agrari», dins Giralt, E. (dir.). Història agrària dels Països Catalans. Vol. 3. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca [etc.]. ISBN 84-475-2785-9 (o.c.). (en premsa).

Ferrer, Ll. «La formació de la burgesia catalana. Magí Pladellorens Playà, de rabassaire al Bages a exportador de vins a Sant Martí de Provençals». Estudis d’Història Agrària, 17, 2004, 465-484

Ferrer, Ll. «Les industrialitzacions del cotó a Catalunya (1790-1830)», dins Josep Fontana. Història i projecte social. Barcelona: Crítica : Museu d’Història de Catalunya, 2004. 2 v. ISBN 84-8432-528-8. 720-739.

Ferrer, Ll. «Propietarios y sistema de heredero único en Cataluña», dins Roigé, X. [et al.]. La familia en España, en premsa.

Ferrer, Ll. «Quan la vinya i la cultura es barregen». Bages Bages. Revista de la denominació d’origen Pla de Bages, 2, 2004.

Ferrer, Ll. & Pérez, J.M. (coord.). Reconstituiçao de familias, fogos e estratégias sociais =Reconstrucción de familias, hogar y estrategias sociales : actas do VI Congreso da Associaçao de Demografía Histórica/Asociación de Demografía Historica (ADEH) : Escola Superior de Educaçao Castelo Branco, 18, 19 e 20 de abril de 2001. Castelo Branco : Instituto Politécnico de Castelo Branco, 2004. ISBN 972-97167-4-9.

Ferrer, Ll. i R. Congost, (Ed.). Homenatge al Dr. Emili Giralt i Raventós. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2004. [Estudis d’història agrària ; 17]. [Homenatges ; 23]. ISBN 84-475-2873-1.

Garcia, R. & Gifre, P. (Ed.) 127 genealogies de Fernando Viader. La memòria familiar dels propietaris gironins. Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona : Consell Comarcal del Pla de l’Estany, gener 2004. ISBN 84-95483-72-6.

Garcia, R. «Embargaments de terres per deutes fiscals a Catalunya durant la crisi agrària de finals del segle XIX», Estudis d’Història Agrària, 15, 2003, 189-210.

Garcia, R. «La recaudación fiscal en el mundo rural de la Restauración: obstáculos y resistencias», Revista de Historia Económica, any XXI, 3, 2003, 501-523.

Garcia, R. «Destruccions i reconstruccions: la Guerra Civil i el Registre de la Propietat (1936-1944)», dins Josep Fontana i altres, Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions. Segon Congrés Recerques, Lleida, Pagès Editors, 2002, 817-828.

Garrabou, R. & Saguer, E. «Propietat, tinença i relacions de distribució», dins Giralt, E. (dir.). Història agrària dels Països Catalans. Vol. 4. Segles XIX-XX. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca [etc.], 2006. 353-431. ISBN 84-475-2785-9 (o.c.).

Garrabou, R.; Planas, J. & Saguer, E. «Administradores, procuradores y apoderados: una aproximación a las formas de gestión de la gran propiedad agraria en la Cataluña contemporánea», dins Hilario Casado i Ricardo Robledo (ed.), Fortuna y negocios. La formación y gestión de grandes patrimonios (ss. XVI-XX), Valladolid, Universidad de Valladolid, 2002, 301-321.

Garrabou, R.; Planas, J. & Saguer, E. «Sharecropping and the management of large rural estates in Catalonia, 1850-1950», The Journal of Peasant Studies, 28, 3, 2001, 89-108.

Garrabou, R.; Planas, J. & Saguer, E. Un capitalisme impossible? La gestió de la gran propietat agrària a la Catalunya contemporània, Vic, Eumo, 2001.

Gifre, P. L’ordi i el conreu de cerals : testimonis gràfics d’una transformació (Ordis, 1930-2005). Ordis: l’Ajuntament, 2005.

Gifre, P. «Guerra en terra de frontera: la vegueria de Girona, 1640-1713», dins Enfrontaments civils: Postguerres i reconstruccions. Segon Congrés Recerques, Lleida, 10-12 d’abril 2001. Lleida: Recerques : Universitat de Lleida. Departament d’Història : Pagès, 2005. ISBN 84-9779-239-4 (o. c).

Gifre, P. «La consolidació d’un grup pagès: els senyors útils i propietaris de masos (1486-1730)». Pedralbes: revista de història moderna, 2005.

Gifre, P. «Mercaders a la terra. La trajectòria d’Esteve Andreu, botiguer de teles, mercader i senyor (Girona, 1680-1706)». Estudis d’Història Agrària, 17, 2004, 513-532.

Gifre, P. & Cobos, A. (Ed.) Llibre de Privilegis del Penó de Rocabertí (1356-1490). La Jonquera : Ajuntament de la Jonquera, 2004.

Gifre, P. & Lluch, R. «Continuïtats del mas català abans i després de la Sentència Arbitral de Guadalupe (segles XV-XVI)», dins M. T. Ferrer Mallol, J. Mutgé Vives i M. Riu Riu (eds.). El mas català durant l’Edat Mitjana i la Moderna : segles IX-XVIII : Aspectes arqueològics, històrics, geogràfics, arquitectònics i antropològics : Actes del col·loqui celebrat a Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 1999). Barcelona : CSIC [etc.], 2001. [Anuario de Estudios Medievales. Anejo ; 42]. 593-610. ISBN 84-00-07943-4.

Gifre, P. & Torres, X. «Estudi introductori», dins Domènech, Fèlix. Treballs y desditxas que àn succeït en lo present principat de Chatalunya y en particular a nostre bisbat de Gerona, (1674-1700) : edició crítica d’un manuscrit de la Biblioteca del Palau de Peralada. Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, octubre 2001. [Biblioteca d’Història Rural : Documents ; 2]. ISBN 84-95483-20-3.

Jiménez, A. «Viatge a Mauthausen». El trenta-nou, 6, gener de 2006. Jiménez, A. «Banyoles, la memòria i la història». Revista de Girona, 237, juliol-agost 2006. Jiménez, A. «El franquisme a Catalunya. El cicle de conferències a Banyoles». Revista de Girona, 234,

gener-febrer 2006. Jiménez, A. «Hannah Arendt, Israel i l’Holocaust». Revista d’Història Universitària, 4, maig 2005. Jiménez, A. «Imperio y nacionalismo en el primer fascismo español», dins Teoria e historia de los

nacionalismos. Oviedo: en premsa. Jiménez, A. «La farga Casanova». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, Vol. XLVI, 2005. Jiménez, A. «Les cròniques de 60 anys d’excursionisme». Revista de Girona, 229, març-abril 2005. Jiménez, A. «Una memòria de tragèdia en nom de Déu». El trenta-nou, 5, gener de 2005. Jover, G.; Millán, G. J. & Tello, E. «La crisi de coexistència de les formes de propietat: el sentit de la

reforma agrària liberal i el referent revolucionari francès», dins Giralt, E. (dir.). Història agrària dels Països Catalans. Vol. 4. Segles XIX-XX. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca [etc.], 2006, 25-71. ISBN 84-475-2785-9 (o.c.).

Jover, G. «El món rural en els segles XVI i XVII. Societat rural i creixement agrari a Mallorca: 1500-1750», dins Belenguer, E. (ed.). Història de les Balears. vol. II. Barcelona: Edicions 62, 2004, 393-424. ISBN 84-297-5505-5 o.c.

Jover, G. «La depressió baixmedieval als camps mallorquins: la crisi de la pagesia benestant i la formació de l’aristocràcia terratinent: 1350-1500», dins Belenguer, E. (ed.). Història de les Balears. vol. II. Barcelona: Edicions 62, 2004, 155-178. ISBN 84-297-5505-5 o.c.

Jover, G. & Morey, A. «Les possessions mallorquines: una modalitat d’organització de l’espai agrari i de l’explotació del treball», dins Rosa Congost, Gabriel Jover i Giuliana Biagioli (ed.), L’organització de l’espai rural. Masos, possessions, poderi, Girona, [CCG Edicions, Estudis], 5, 2003, 127-238.

Jover, G.; Font, D. & Martínez, C. «La importància dels llibres de família com a font lingüística i històrica», dins Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de París IV- Sorbonne, 4-10 desembre 2000, vol. III, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003, 281-298.

Jover, G. «Ingresos y estrategias patrimoniales de la nobleza durante la crisis del seiscientos. Mallorca, 1600-1750», dins H. Casado Alonso i R. Robledo Hernández (ed.), Fortuna y negocios. La formación y gestión de los grandes patrimonios (s. XVI-XX), Valladolid, Universidad de Valladolid, 2002, 89-120.

Jover, G. & Soto, R. «Colonización feudal y organización del territorio, Mallorca, 1230-1350», Revista de Historia Económica, vol. XX, 3, 2002, 437-475.

Jover, G. & Soto, R. «De la agricultura andalusí a la feudal: ¿una ruptura agroecológica?», dins A. Sabio (ed.), La construcción del paisaje rural en España y Cuba, Zaragoza-Madrid, Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza i Libros de la Catarata, 2002, 29-56.

Jover, G.; Mas, A. & Soto, R. «Feus, reserva senyorial i esclavitud. Mallorca a la segona meitat del segle XIV», dins Control social i quotidianitat. 3eres. Jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida, 2002, 141-180.

Lluch, R. Els remences : La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV. Girona: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona: Documenta Universitaria, novembre 2005. [Biblioteca d’Història Rural : Estudis ; 8]. ISBN 84-934685-5-X.

Lluch, R. «Els remences de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona, segles XIV-XV». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15, 2004, 171-179.

Lluch, R. «L’Almoina del Pa de la Seu de Girona». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, en premsa.

Lluch, R. «Quan l’hàbit era norma». L’Avenç, 2004, 1742-1743.

Lluch, R. & Mallorquí, E. «Els masos a l’època medieval. Orígens i evolució», dins R. Congost, G. Jover i G. Biagioli (ed.), L’organització de l’espai rural a l’Europa mediterrània. Masos, possessions, poderi, Girona, CCG Edicions, 2003, 37-64.

Lluch, R. «1457: supressió dels mals usos?», Estudis d’Història Agrària, 16, 2003, 131-145.

Lluch, R. «Eren lliures tots els habitants de les ciutats medievals?», L’Avenç, Història, Cultura, Pensament, 266, 2002, 6-7.

Lluch, R. «L’Almoina del Pa de la Seu de Girona», dins diversos autors, Història del Gironès, Girona, Diputació de Girona, 2002, 372-376.

Lluch, R. «L’impacte de les guerres remences: què en diu el paborde de l’Almoina de Girona?», dins Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions, Lleida, Pagès Editors, 2002, 48-57.

López, A. «La Mesa Capitular de la Catedral de Córdoba y la gestión de su patrimonio rústico (1700-1840)», dins Robledo, R. (ed.). Actas del VIII Congreso de la Asociación Española de Historia Económica, Santiago, 13-16 de setembre de 2005. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, (en premsa).

López, A. «Crisis finisecular, transformaciones agrarias y atraso económico. Andalucía, 1870-1930», dins M. González de Molina (ed.), La historia de Andalucía a

debate. II. El campo andaluz. Una revisión historiográfica, Rubí (Barcelona), Anthropos - Centro de Investigaciones Etnológicas, Diputación de Granada, 2002, 137-178.

López, A. «El anarquismo español decimonónico», Ayer. Revista de Historia Contemporánea, 45, 2002, 73-104.

López, A. «Transformacions agràries i endarreriment econòmic: Andalusia, 1850-1935», Estudis d’Història Agrària, 15, 2002, 87-141.

López, A. «Fiscalidad y agricultura en la campiña de Córdoba (s. XIX)», dins Vallejo, R. (ed.). Actas del XI Congreso de Historia Agraria. Instituto de Estudios Fiscales, (en premsa).

López, A. «Prácticas comunales y patrimonio público en la historia», dins S. de Dios, J. Infante, R. Robledo i E. Torijano (coord.), Historia de la propiedad en España. Bienes comunales, pasado y presente, Madrid, Centro de Estudios Registrales, Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España, 2002, 635-652.

López, A. «Republicanismo y movimiento obrero en Andalucía», dins M. González de Molina i D. Caro Cancela (ed.), La utopía racional. Estudios sobre el movimiento obrero andaluz, Granada, Universidad de Granada i Diputación de Granada, 2001, 81-106.

López, A. Republicanismo y anarquismo en Andalucía. Conflictividad social agraria y crisis finisecular (1868-1900), Córdoba, Ediciones de La Posada del Potro, 2001.

Martínez, A.; Moreno, A. & Sala, N. «Monográfico : los recodos del poder: un recorrido por la historia del Perú, siglos XVI-XX». Revista de Indias, 66, 2006.

Moreno, A. & Sala, N. El premio de ser virrey. Los intereses públicos y privados del gobierno virreinal en el Perú de Felipe V. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Historia, 2004. [Biblioteca de Historia de América ; 33]. ISBN 84-00-08300-8.

Ortí, P. «La distribución de la carga fiscal entre las ciudades y villas de realengo en la Cataluña del siglo XIV», dins Menjot, D.; Rigaudière, A. ; Sánchez M. (ed.). L’impôt dans les villes de l’Occident méditerranéen XIIIe-XVe siècle : colloque tenu à Bercy les 3, 4 et 5 octobre 2001. Madrid, 2006.

Ortí, P. «Les alienacions del patrimoni reial i el finançament de la conquesta de Sardenya de 1323-1324», dins La Corona Catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa Edat Mitjana. Barcelona, 2005. ISBN: 84-00-08330-X.

Ortí, P. «Fiscalités et finances publiques dans les territoires de la Courone d’Aragon», dins Menjot, D.; Rigaudière, A. ; Sánchez M. (ed.). L’impôt dans les villes de l’Occident méditerranéen XIIIe-XVe siècle : colloque tenu à Bercy les 3, 4 et 5 octobre 2001. París: Comité pour l’Histoire Économique et Financière de la France 2004. [Histoire économique et financière de la France. Animation de la recherche], 565-580. ISBN 2-11-093307-0.

Ortí, P. «Les Corts i el finançament de la guerra», dins C. Bergés i M. Sánchez (coord.), El naixement de la Generalitat de Catalunya, Cervera, Museu Comarcal de Cervera, 2003, 41-48.

Orti, P. «La estructura del gasto municipal en Barcelona (1360) y Sant Feliu de Guíxols (1361-1362)», dins D. Menjot i M. Sánchez, La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen), vol. 3, Toulouse, Privat, 2002, 127-136.

Ortí, P. «El Consell de Cent durant l’edat mitjana», Barcelona. Quaderns d’Història, 4, 2001, 21-48.

Ortí, P. «El municipi de Barcelona i les parròquies del seu entorn al segle XIV», Anuario de Estudios Medievales, 31/1, 2001, 33-47.

Ortí, P. «La primera articulación del Estado feudal en Cataluña a través de un impuesto: el bovaje (s. XII-XIII)», Hispania, vol. LXI/3, 2001, 967-998.

Planas, J. & Saguer, E. «Accounting Records of Large Rural Estates and the Dynamics of Agriculture in Catalonia (Spain), 1850-1950», Accounting, Business & Financial History, vol. 15 (2005), 2, 171-185.

Puigvert, J.M. «De manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya». Estudis d’Història Agrària, 17 (2004), 729-750.

Puigvert, J.M. «Església, religió i hisendats», dins Saguer, E. (coord.). Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. [Temes d’etnologia de Catalunya ; 10]. 334-355. ISBN 84-393-6776-7.

Puigvert, J.M. «L’historire sociale de la paroisse de montagne en Catalogne (XVIIe-XIXe siècle)», dins Brunet, S.; Lemaitre, N.: Clergés, communautés et familles. Actes du colloque Religion et montagnes (mai-juin 2002 Tarbes) . Paris: Publications de la Sorbonne, 2005, 202-208.

Puigvert, J.M. «L’arquitectura escolar noucentista». Revista de Girona, 232, 2005, 56-61.

Puigvert, J.M. «Sociabilitat a la Catalunya contemporània. Economia, professions i cultura» i «El paper de la història local, de la Renaixença a la Guerra Civil», dins Actes del VII Congrés Intrernacional d’Història Local de Catalunya. El paper de la història local. Barcelona: L’Avenç, 2004.

Puigvert, J.M. «L’arquitectura escolar noucentista en el món rural». Mestall. Butlletí de l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 16, 2004, 3-6.

Puigvert, J.M. (ed.); Monjas, Ll.; Solà, X. i Perea, E. Les visites pastorals, dels orígens medievals a l’època contemporània, Girona, CCG Edicions, [Biblioteca d’Història Rural, Fonts], 3, 2003.

Puigvert, J.M. Josep Danés i Torras, arquitecte. Una biografia professional, Olot, Ajuntament d’Olot, Nova Biblioteca Olotina, 4, 2003.

Puigvert, J.M. & Saguer, E. «Decadència i pervivència d’una classe rendista: història oral dels hisendats gironins (1930-2000)», Revista d’Etnologia de Catalunya, 20, 2002, 178.

Puigvert, J.M. «Des de la Xina a Regencós. Correspondència familiar del bisbe missionista Vicenç Carreras, O.P. (1830-1867)», Estudi General, 21, 2002, 307-333.

Puigvert, J.M. «Els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX», Barcelona, Quaderns d’Història, 6, 2002, 173-188.

Puigvert, J.M. «La restauració de Ripoll revisitada», Cercles. Revista d’Història Cultural, 5, 2002, 36-51.

Puigvert, J.M. «Les colònies d’estiuejants (1865-1936)», Revista de Girona, 215, 2002, 76-82.

Puigvert, J.M. Església, territori i sociabilitat, s. XVII-XIX, Vic, Eumo Editorial, 2001.

Ros, R. «La comercialización de productos corcheros a inicios del siglo XIX. El ejemplo de la empresa Rafael Arxer, Hijo y Compañía (1817-1820)», Historia Industrial, 24, 2003, 163-189.

Ros, R. «La industria», dins R. Robledo (coord.), Historia de Salamanca, vol. IV, Salamanca, Centro de Estudios Salmantinos, 2001.

Saguer, E. «El treball al mas», dins Joan Soler i Amigó (dir.). Tradicionari : enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Vol. 2. El món del treball. Barcelona : Enciclopèdia Catalana : Generalitat de Catalunya, 2006.

Saguer, E. (coord.). Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2005. [Temes d’etnologia de Catalunya ; 10]. ISBN 84-393-6776-7.

Saguer, E. Treball agrari i reproducció econòmica : el Baix Empordà, 1850-1880. Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC Vicens-Vives) de la Universitat de Girona, 2005. [Biblioteca d’Història Rural. Estudis ; 7]. ISBN 84-8458-213-2.

Saguer, E. «Els avis vivien de renda. Gestió del patrimoni i actituds econòmiques dels propietaris», dins Saguer, E. (coord.). Els últims hereus: història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005. [Temes d’etnologia de Catalunya ; 10]. 97-193. ISBN 84-393-6776-7.

Saguer, E. «Els Negre i Pastell. Notes sobre els orígens d’un gran patrimoni agrari», dins R. Julià i M. Roig (ed.), Gent de Castelló. La seva vida i la seva obra, Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2001, 163-172.

Sala, N. «Moviments indis al Perú». DCIDOB, hivern 2004/2005, 39-42.

Sala, N. «Circuits de comunicació política, social i cultural entre Catalunya i el Virregnat del Perú al segle XVIII», dins Lluís i Vidal-Folch, A. ; Dalla-Corte, G. (eds.). Actes del I Congrés Catalunya-Amèrica. Fonts i Documents de recerca. Barcelona: Institut Català de Cooperació Iberoamericana, 2004, 259-266.

Sala, N. «Indios antis o chunchos: la percepción de los indios Amzónicos en el siglo XVIII peruanos», dins Dalla-Corte, Gabriela [et al.]. Relaciones Sociales e Identidades en América. IX Trobada-Debat Amèrica Llatina ahir i avui. Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, 2004, 285-300.

Sala, N. «Jaujas y el Dorado: el proyecto modernizador orientalista y científico de las elites regionales en Ayacucho y el sur Andino (1855-1878)», dins Mx Evoy, Carmen (ed.), La experiencia burguesa en el Perú (1840-1940). Frankfurt-Madrid: Vervuert-Ibeoroamericana, 2004, 79-105.

Sala, N. «Jorge Basadre: La Historia de la República del Perú, un compromiso republicano. El compromiso de Basadre con el republicanismo español». Historia y Cultura, 25, 2004, 309-330.

Sala, N. «La escenificación del poder: el marqués de Castelldosrius, primer virrey Borbón del Perú (1707-1710)». Anuario de Estudios Americanos, vol. 61, 2004, 1, 31-68.

Sala, N. «Les xarxes migratòries amb Amèrica als s. XVIII i XIX», dins Moré Aguirre, D.: Cas Fuster, la família Martí a través dels seus documents. Tossa de Mar: Quaderns d’Estudis Tossencs, 2000, 116-118.

Sala, N. «Una corona bien vale un virreinato: el marqués de Castelldosrius, primer virrey borbónico del Perú (1707-1710)», dins Moreno, A. ; Sala, N. El premio de ser virrey. Los intereses públicos y privados del gobierno virreinal en el Perú de Felipe V. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2004, 15-150.

Sala, N. Selva y Andes. Ayacucho, 1780-1929, historia de una región en la encrucijada. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto de Historia, 2001. [Biblioteca de Historia de América ; 22]. ISBN 84-00-07922-1.

To, Ll. «Fondations monastiques et mémoire familiale en Catalogne (IXe-XIe siècle)», dins Bougard, F. ; La Rocca, C. ; Le Jan, R. (eds.). Sauver son âme et se perpétuer. Transmission du patrimoine et mémoire au haut moyen âge. Roma:

École Française de Rome, 2005. [Colléction de l’École Française de Rome ; 351]. 293-329.

To, Ll. «Le marché de la terre et la seigneurie dans la Catalogne médiévale», dins Feller, L. ; Wickham, Ch. (eds.). Le marché de la terre au moyen âge. Roma: École Française de Rome, 2005. [Colléction de l’École Française de Rome ; 350]. 479-542.

To, Ll. «L’historiographie du marché de la terre en Catalogne», dins Feller, L. ; Wickham, Ch. (eds.). Le marché de la terre au moyen âge. Roma: École Française de Rome, 2005. [Colléction de l’École Française de Rome ; 350]. 161-180.

To, Ll. «Structures familales de la paysannerie dans l’Occident méditerranéen», dins Bonnassie, P., Toubert, P. Hommes et sociétés dans l’Europe de l’an Mil. Toulouse: Presses Universitaires du Mirail, 2004, 201-223.

To, Ll. «La diferenciació pagesa a la diòcesi de Girona (segle XIV): una nota metodològica», dins M. Barceló, G. Feliu, A. Furió, M. Miquel, J. Sobrequés (eds.). El feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català. València : Barcelona: Universitat de València : Museu d’Història de Catalunya, 2003, 441-463.

To, Ll. «Estrategias familiares y demografía: una aproximación a partir de las fuentes catalanas», dins Demografía y sociedad en la España Bajomedieval, Sesiones de Trabajo, Seminario de Historia Medieval. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2002. [Aragón en la edad media ; 27]. 129-156.

To, Ll. «Fief, baylie et tutelle: autour des rapports entre parenté et vassalité dans la noblesse catalana (XIe-XIIIe siècles)», dins Bonnassie, P. (ed.), Fiefs et féodalité dans l’Europe méridionale (Italie, France du midi , Péninsule Ibérique) du Xe au XIIIe siècle. Toulouse: CNRS : Université de Toulouse-Le Mirail, 2002, 419-441.

To, Ll. «Les fonctions de la dot et du douaire dans la société rurale de la Catalogne (Xe-XIe siècle)», dins Bougard, François; Feller, Laurent; Le Jan, Régine (dirs.), Dots et douaires dans le haut moyen âge, Roma: École Française de Rome, 2002. [Collection de l’école française de Rome ; 295]. 189-217.

To, Ll. «Personal naming and structures of kinship in the medieval Spanish peasantry», dins Beech, G.T. ; Bourin, M. ; Chareille, P. Personal names studies of medieval Europe: social identity and familial structures. Kalamazoo, Michigan (USA): Medieval Institute Publications (Western Michigan University), 2002, 53-66.

To, Ll. «Las mujeres en la sociedad catalana de los siglos IX al XI». Arenal, vol. 8, juliol-desembre 2001, 2, 349-363.

To, Ll. «Du mas au village: les fonctions de la remença (d’après l’exemple du nord-est catalan aux XIe-XIIIe siècles)», dins Berthe, M.; Cursente, B. (eds.), Villages pyrénéens. Morphogenèse d’un habitat de montagne. Toulouse: Presses Universitaires du Mirail, 2000, 263-271.

To, Ll. «Els remences i el desenvolupament de les viles catalanes a l’entorn de 1200», dins Assier-Andreu, L.; Sala, R. La ciutat i els poders = La Ville et les pouvoirs : Actes du Colloque du Huitième centenaire de la Charte de Perpignan, 23-25 octobre 1997. Perpignan: Presses Universitaires de Perpignan, 2000, 131-156.

To, Ll. «Servitude et mobilité paysanne les origines de la ‘remença’ catalane (XIIe-XIIIe siècle)». Mélanges de l’école française de Rome. Moyen âge, vol. 112, 2000, 2, 827-865.

To, Ll. «Un obispo del año mil: Oliba de Vic», dins García de Cortázar, J.A. (coord.). Los protagonistas del año mil. Actas XIII Seminario sobre historia del Monacato (2-5 de agosto de 1999) Codex Aqvilarensis. Aguilar de Campo (Palencia):

Fundación Sta. María La Real. Centro de Estudios del Románico, 2000. [Cuadernos de Investigación del monasterio de Santa María la Real, 16]. 65-87.

Torres, X. «Història de la moneda de la Guerra dels Segadors». Revista de Girona, 2005, 92-93.

Torres, X. «L’artesà i la polis». L’Avenç, 2005, 60-61.

Torres, X. «Un patriotisme sense nació: què va ser l’anomenada guerra dels Segadors (1640-1652/59)», dins Fradera, J. M.; Ucelay-da, E. (ed.). Notícia Nova de Catalunya. Consideracions crítiques sobre la historiografia catalana als cinquanta anys de Notícia de Catalunya de Jaume Vicens Vives. Barcelona : CCCB 2005. ISBN 84-96103-93-5 86.

Torres, X. «A vueltas con el patriotismo. La revuelta catalana contra la Monarquía Hispánica (1640-1659)», dins La Monaqruía de las naciones. Patria, nación y naturaleza en la Monarquía Hispánica. Madrid: Fundación Carlos de Amberes, 2004, 811-844.

Torres, X. «Catalunya dins l’Espanya moderna. Un lloc de memòria». L’Avenç, 297, des. 2004, 30-36.

Torres, X. «Com es van fabricar els francesos: nació, pàtria i ciutadania avant la lettre (sobre obres de Bell, Landes, Sahlins, Smith)». Pedralbes: revista de història moderna, 2004, 337-348.

Torres, X. «El segle de l’absolutisme o de l’austriacisme?». L’Avenç, 288, febrer 2004, 68-70.

Torres, X. «Pròleg», dins Querol, E. ; Muñoz, H.-H. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1641). Valls: Cossetània Edicions, 2004, 9-13.

Torres, X. «Serrallonga, el bandoler», dins Serrallonga, Déu vos guard. Història, cultura i tradició del bandoler Joan Sala àlies Serrallonga. El ball parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII). Prats de Lluçanès i Perafita: Centre d’Estudis del Bages : Ajuntament de Perafita, 2004, 17-78.

Torres, X. «Recerques» i «Historiografia marxista», dins Simon, A. (dir.). Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. 664-667 i 978-980.

Torres, X. «Faide e banditismo nella Catalogna dei secoli XVI e XVII», dins Manconi, F. (ed.). Banditismi mediterranei, secoli XVI-XVII. Roma: Carocci, 2003, 35-52.

Torres, X. «La Catalunya i la Generalitat dels darrers Habsburg: d’una guerra a l’altra. Diputats triennis 1656-1671», dins Solé Sabaté, J. M. (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents. Vol. II. Barcelona: Generalitat de Catalunya ; Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003, 240-268.

Torres, X. «Felip II» i «Felip III», dins Sans, J. M. (coord.), Els Comtes sobirans de la Casa de Barcelona. De l’any 801 a l’actualitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya ; Edicions 62, 2002, 208-217.

Torres, X. «Los sin papeles y los otros. Immigracines francesas en Cataluña (siglos XVI-XVII)», dins Pimentel, M. (coord.). Procesos migratorios, economía y personas. Almería: Instituto de Estudios Cajamar, 2002. [Mediterráneo económico ; 1]. 347-361. ISBN 84-95531-08-9.

Torres, X. «Els naturals i el rei natural en la Catalunya de la Guerra dels Segadors: a propòsit d’un sermó de Gaspar Sala (1641)». Estudi General, 21, 2001, 221-240.

Torres, X. «Els sense papers i els altres al segle XVI». L’Avenç, 261, 2001.

Torres, X. «La ciutat de Girona a l’època moderna: de capital del drap a plaça forta». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. XLII, 2001, 25-44.

Torres, X. «Catalunya en la Mediterrània decadent dels segles XVI i XVII», dins Roque, M.A. (ed.). Estética i valors mediterranis a Catalunya. Barcelona: Proa, 2001. [Mare Nostrum ; 46]. 73-94. ISBN 84-8256-967-8.

Torres, X. «Reis, pagesos i llibertats: la fi de les constitucions catalanes segons els memorialistes de pagès», dins Albareda, J. (ed.). Del patriotisme al catalanisme : societat i política (segles XVI/XIX). Vic: Eumo, 2001, [Referències ; 32], 197-219. ISBN 84-7602-451-7.

Torres, X. «Comunitat i feudalisme a la Catalunya dels sis-cents». Recerques, 40, 2000, 226-231.

Torres, X. «Identitat i llibertats a la Catalunya dels Àustries. Assaig sobre els privilegis», dins Homenatge a Ernest Lluch. (en premsa).

Torres, X. «La imatge dels pagesos: rústecs, devots, rendistes (s. XIV-XVIII)». Revista de Girona, 202, oct. 2000, 85-89.

Torres, X. «Les constitucions catalanes ‘des de sota’: El patriotisme a la Catalunya dels Àustries», dins Deyà, M. (ed.). L’Espanya dels furs. (en premsa).

Torres, X. Els llibres de família de pagès (segles XVI-XVIII) : memòries de pagès, memòries de mas. Girona: CCG Edicions : Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines : Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, abril 2000. [Biblioteca d’Història Rural : Fonts ; 1]. ISBN 84-95483-03-3

Vela, C. «Abdalà és un nom musulmà? La presència sarraïna a Catalunya a l’Edat Mitjana», Mot so razo, 5, 2006, 52-62.

Vela, C. «Ordinacions, privilegis i oficis: la regulació de l’art de l’especieria (s. XIV-XVI)», Anuario de estudios medievales, 36/2, 2006, 839-882.

Vela, C. «Cobrar o no cobrar: la negociación en el comercio al por menor», dins Ferrer, M.T, [et al.] (eds.). Negociar en la Edad Media : actas del coloquio celebrado en Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004 = Negocier au Moyen Age. Barcelona : Institución Milá y Fontanals. Departamento de Estudios Medievales, 2005. [Anuario de Estudios Medievales. Anejo ; 61]. ISBN 84-00-08366-0.

Vela, C. «El control de la candeleria de cera a Barcelona. Una visió diacrònica (s. XIV-XVI)», dins El món urbà a la Corona d’Aragó. Del 1137 als decrets de nova planta : Barcelona, Poblet, Lleida, 7-12 de setembre del 2000 : actes. Vol. 3. Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 2003. 1065-1083. ISBN 84-475-2739-5 (o.c.).

Vela, C. L’obrador d’un apotecari medieval segons el llibre de comptes de Francesc ses Canes (Barcelona, 1378-1381). Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milá y Fontanals. Departament d’Estudis Medievals, 2003. [Anejos del Anuario de Estudios Medievales]. ISBN 84-00-08182-X.

Villalón, S. «Diferents aspectes del tràfic comercial i la marina mercant del Port Nou de Palamós des del moment de la seva fundació (1902) fins a l’actualitat», dins Joan Lluís Alegret (dir.) i altres, El Port de Palamós, 1902-2002: memòria d’un centenari, Barcelona, Ports de la Generalitat, 2003.

Widmer, R. La propiedad en entredicho. Una historia documental de Higuey (siglos XVII-XIX). Santo Domingo: Manati, 2004.

Widmer, R. «Esclavos, peones y jornaleros. El trabajo en los hatos coloniales del este dominicano». Estudios Sociales (Centro Bonó, Santo Domingo), 2004.

Widmer, R. «Désastres ‘naturels’ et sécurité alimentaire. La Martinique et Santiago du Cap-Vert au 18e siècle», dins Mélanges offerts par l’Université des Antilles et de la Guyane à Lucien Abenon, Fort-de-France 2002. (en premsa).

Widmer, R. «Les plantations de Santiago du Cap-Vert aux 18e-19e siècles. Le problème de la main-d’œuvre et des débouchés», dins Travail et paysages : Actes du 127e congrès national des sociétés historiques et scientifiques, Nancy, 2002. Les éditions du CTHS.

4.10.13. 4.2.13 Participació en congressos, simposis i jornades Alvarado, J. «El negoci del suro als fons notarials», comunicació presentada al

comunicació presentada a les jornades Documentació notarial i arxius. Els fons notarials com a eina per a la recerca històrica, Girona, 5 i 6 d’octubre de 2006.

Alvarado, J. «La industria corchera en Cassà de la Selva (1842-1934)», comunicació presentada al Congrés Internacional Alzines sureres, fàbriques i comerciants. Passat, present i futur del negoci surer, Palafrugell, 16, 17 i 18 de febrer de 2005.

Alvarado, J. «La industria corcho-taponera en Cataluña en los siglos XVIII y XIX. Primeras aproximaciones desde el Alt Empordà» comunicació presentada a la reunió de l’Acció Integrada portuguesa-espanyola O sector da cortiça na Península Ibérica. Evoluçao recente e expectativas a médio prazo, Porto, 3 i 4 de desembre de 2001.

Alvarado, J. «L’explotació i la comercialització del suro a l’Alt Empordà, 1750-1913», comunicació presentada al Col·loqui L’Albera, terra de pas, de memòries i d’identitats, Banyuls-sur-Mer, 3 i 4 de maig de 2005.

Alvarado, J. «Mercado de trabajo y migraciones en el sector corchero catalán (1850-1930)», comunicació presentada al Congrés Empresas e instituçoes em perspectiva histórica, Aveiro, 15 i 16 de novembre de 2002.

Blanco, J. «Masos i masos grassos a la Vall d’Amer (segles XIV-XVI)», comunicació presentada al Col·loqui El Feudalisme comptat i debatut. Formació i expansió del feudalisme català, celebrat a Barcelona els dies 7 i 8 de febrer de 2002.

Borrell, M. «Les lluites pel control de la xarxa assistencial en el segle XVIII», comunicació presentada al 5è Congrés d’Història Moderna de Catalunya, La Societat catalana segles XVI-XVII: identitats, conflictes, representacions, Barcelona 2003 Universitat de Barcelona-Pedralbes, Revista d’Història Moderna.

Bosch, M., (Juntament amb Rosa Congost, Pere Gifre, Enric Saguer i Xavier Soldevila) «Dinámica social y transformaciones ambientales. El Baix Ter, 1300-1950», comunicació presentada al II Encuentro sobre Historia y Medio ambiente, celebrat a Osca del 24 al 26 d’octubre de 2001.

Bosch, M., «De mas a mas. Sobre la mobilitat dels masovers a la regió de Girona (s. XVII-XIX)», ponència presentada al XVIII Seminari d’Història Econòmica i Social. Treball, món rural i canvi agrari a l’Europa contemporània. Noves perspectives d’anàlisi històrica, Girona, 17 de desembre de 2005.

Buxó, R. (Juntament amb Alonso, N., Rovira, N.) «Nouvelles données carpologiques pour la basse vallée du Lez (Sud Montpelliérais, Hérault) du Néolithique moyen au Moyen âge: le site de Lattes-Port Ariane», Table Ronde Archéobotanique 2005. Bibracte (France), Bibracte 9-12 juny 2005.

Buxó, R. (Juntament amb Araus, J.L., Ferrio, J.P., Voltas, J.) «Isótopos estables aplicados al estudio de los sistemas paleoagrícolas mediterráneos», Jornadas técnicas Nuevas técnicas metodológicas aplicadas al estudio de los sistemas ambientales: los isótopos estables, Madrid 21-25 novembre 2005.

Buxó, R. (Juntament amb Ferrio, J.P., Alonso, N., Willcox, G., Araus, J.L., Voltas, J.) «Preservation of the original carbon isotope signature of wood charcoal:

implications for palaeoenvironmental studies», Annual Meeting of the Stable Isotope Mass Spectometry Users’ Group (SIMSUG), a York, juny 2005.

Buxó, R. (Juntament amb Ferrio, J.P., Araus, J.L., Voltas, J.) «Water management practices and climate in ancient agriculture: inferences from the stable isotope composition of archaeological remains», 13 Symposium IWGP, Girona 18-23 maig 2004.

Buxó, R. (Juntament amb Martín-Socas, D., Cámalich, M.D., Chávez, M.E:, Echallier, J.C., Hernández, J.M., González, P., Goñi, A., Mañosa, M., Orozco, T., Paz, M.A., Rodríguez-Ariza, M.O., Rodríguez, A., Tusell, M., Watson, J.P.N.) «La Cueva de El Toro (Antequera, Málaga). Una comunidad ganadera en Andalucía, entre el VI y el III Buxó, R. Milenio a.n.e.», Jornadas temáticas Andaluzas de Arqueología: Sociedades recolectoras y primeros productores, Ronda 28-30 octubre de 2003.

Buxó, R. (Juntament amb Molist, M., Anfuns, J., Borrell, F., Clop, X., Cruells, W., Gómez, A., Guerrero, E., Saña, M., Tornero, C., Vicente, O.) «Tell Halula (Vallée de l’Euphrate, Syrie): Nouvelles données sur les occupations néolithiques. Notice préliminaire sur les travaux 2002-2005», 5th ICAANE (5 International Congress of the Archaeology of the Ancient Near East), Madrid, 3-8 abril 2006.

Buxó, R. (Juntament amb N. Molist i R. Piqué) «Estratègies de proveïment i ús de recursos forestals des de la prehistòria fins a l’època medieval al conjunt històric d’Olèrdola (Alt Penedès)», comunicació presentada a la IV Trobada d’Estudiosos del Garraf, que va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú el 21 de novembre de 2002.

Buxó, R. (Juntament amb Piqué, R.) «Evidence for plant exploitation from two PPNB-PN sites of the middle Euphrates area: Tell Halula and Akarçay Tepe», 5th ICAANE (5 International Congress of the Archaeology ot he Ancient Near East), Madrid 3-8 abril 2006.

Buxó, R. «Botanical and Archaeological Dimensions of the Colonial Encounter», comunicació presentada a International Conference One Thousand Years of Colonial Encounters: Phoenicians, Greeks, and Indigenous Populations in the Iberian Peninsula, organitzada per la Universitat de Chicago, la qual va tenir lloc a Chicago del 7 al 8 de novembre 2003.

Buxó, R. «Carpología», I Congreso de Analíticas Aplicadas a la Arqueología, Igualada (Barcelona), Igualada 3-5 febrer 2005.

Buxó, R. «Crop evolution: new evidence in the Neolithic of West Mediterranean Europe», comunicació presentada al col·loqui New Perspectives on the Origins and Spread of Farming in Southwest Asia and Europe, organitzat per l’Institut d’Arqueologia (University College of London), a Londres del 15 al 17 de desembre 2003.

Buxó, R. «Explotació dels recursos vegetals: noves dades sobre l’origen de l’agricultura», comunicació presentada al I Seminari de la Xarxa Temàtica d’Història Ambiental i Paisatges Culturals. Una aproximació transdisciplinar a l’estudi històric dels usos del sòl des dels 8000 anys aC fins a l’actualitat, que va tenir lloc a Barcelona el 15 de maig de 2003.

Buxó, R. Participació al 12th Symposium of the International Work Group for Palaeoethnobotany, Sheffield, 17-23 juny 2001.

Cárdaba, M. «La terra per a la comunitat! L’anarcosindicalisme agrari a les comarques de Girona», ponència presentada a la Jornada Sindicalisme i món rural a Catalunya, 1900-1975, organitzada pel Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la UdG i el Museu Etnològic del Montseny, que va tenir lloc a Arbúcies el 20 d’abril de 2001.

Clara, J., «Després de la guerra: la postguerra militaritzada», comunicació presentada al Segon Congrés de Recerques, Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions, celebrat a la Universitat de Lleida l’abril de 2002.

Clara, J., «Radiografia de l’arxiprestat de Besalú l’any 1932», comunicació presentada a la IX Assemblea d’Estudis d’Amics de Besalú i el seu comtat, celebrada a Camprodon, 2002.

Colls, J. (Juntament amb Torres, X.) «La immigració francesa a la Catalunya moderna (segles XVI-XVIII): els sans papiers i els altres», ponència presentada al XIV Seminari d’Història Econòmica. Migracions, perspectives regionals i dinàmiques globals, organitzat pel Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens-Vives) de la Universitat de Girona, Girona, juliol 2001.

Colls, J. «Els oficis i l’estructura d’ocupacions de la població urbana a través de la documentació notarial. L’exemple de Castelló d’Empúries, segles XVI-XVII», comunicació presentada a les jornades Documentació Notarial i Arxius. Els fons notarials com a eina per a la recerca històrica, organitzades per l’Arxiu Històric de Girona amb la col·laboració de la Universitat de Girona i la Universitat de Savoia i celebrades a Girona els dies 5 i 6 d’octubre de 2006.

Colls, J. «Expansió agrària i dessecació de zones humides al litoral mediterrani. L’estany de Castelló d’Empúries entre els segles XVI-XIX», comunicació presentada al II Seminari de la Xarxa Temàtica d’Història Ambiental i Paisatges Culturals: L’home i l’aigua: 4000 anys d’història de la gestió dels recursos hídrics al Mediterrani, organitzat pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona) i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC. Universitat de Barcelona, 2 de juny de 2004.

Colls, J. «La immigració francesa a la Catalunya moderna (segles XVI-XVII): els sans papiers i els altres», ponència presentada al XIV Seminari d’Història Econòmica. Migracions. Perspectives regionals i dinàmiques globals, organitzat pel Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, el qual va tenir lloc a Girona de l’11 al 13 de juliol de 2001.

Colls, J. «La transformació de la plana empordanesa en els períodes medieval i modern. El cas de Castelló d’Empúries», comunicació presentada al Congrés El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa, organitzat per l’Institut d’Estudis Empordanesos i celebrat a Figueres els dies 20, 21 i 22 d’octubre de 2006.

Congost, R. «The social dynamic of agricultural growth: the example of catalan emphyteusis», comunicació presentada al XIV International economic history congress, Helsinki, 2006.

Congost, R. Coordinadora del taller «La propiedad de la tierra. Teorías, prácticas y análisis histórico», del X Congreso de Historia Agraria, organitzat per la SEHA, celebrat a Sitges el gener de 2002.

Congost, R. «Drets de propietat, dinàmiques socials i anàlisi històrica: la descoberta dels casos intermediaris», ponència presentada al XIX Seminari d’història econòmica i social. Les transformacions agràries a la Catalunya del segle XVIII, Girona, 2006.

Congost, R. «Tierras, derechos y dinámicas sociales. Los campesinos como ejemplo», Conferència invitada al Congrés Encuentro estudios comparados en historia: Europa- América Latina, 2006.

Congost, R., (Juntament amb Gabriel Jover) «Mauvais gré in preindustrial Catalonia: an everyday form of resistance», comunicació presentada a l’European Social Science History Conference, Berlin, març 2004.

Congost, R., «Els notaris, la informació i els drets senyorials», ponència presentada a la jornada de treball El notariat públic i la història social a la Catalunya medieval i moderna, organitzada per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, que va tenir lloc a Barcelona, abril 2003.

Congost, R., «La ‘gran obra de la propiedad’. Los motivos de un debate», ponència al XV Seminari d’Història Econòmica i Social. Propietat de la terra i anàlisi històrica: teories, pràctiques i discursos, celebrat a la Universitat de Girona el novembre de 2002.

Congost, R., «Los títulos que no se pidieron. La revolución liberal y el proceso de aseguración de la propiedad particular», ponència presentada al Congrés Derechos de propiedad y análisis histórico: individualismo y comunidad, que va tenir lloc a Pamplona, novembre 2004.

Congost, R., «Más allá de las leyes y el derecho. Notas sobre la evolución histórica de la propiedad en Cataluña (siglos XV-XX)», ponència presentada al Congreso Interdisciplinar de la historia de la propiedad. Costumbre y prescripción, que va tenir lloc a Salamanca, 2004.

Congost, R., «Patrimoni, etnologia i memòria històrica», conferència inaugural de la I Jornada d’Etnologia a la Costa Brava. Recerca etnogràfica i interpretació del patrimoni en un entorn turístic, que va tenir lloc a Palamós, maig 2003.

Congost, R., «Pierre Vilar et l’analyse historique. Quelques reflexions», ponència presentada al Congrés Atelier Pierre Vilar. Pour une histoire en construction, que va tenir lloc a Nanterre (França), octubre 2004.

Congost, R., «Revolución liberal y capitalismo en España. El test de los propietarios prácticos», ponència presentada al Coloquio Internacional Las formas del poder social: Estados, mercados y sociedades en perspectiva histórica comparada. Europa-América Latina (siglos XVII-XX), que va tenir lloc a Tandil (Argentina), agost 2004.

Congost, R., «Terres de frontera i economies de muntanya: un repte per a l’anàlisi històrica», conferència de clausura del col·loqui internacional L’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer, que va tenir lloc a Figueres, abril 2004.

de Puig, N. «Els efectes de les guerres sobre la moneda a partir de la documentació de la Catedral de Girona a la segona meitat del segle XVII», comunicació presentada al II Congrés d’Història de Girona. La Catedral de Girona, celebrat els dies 27 i 28 de novembre de 2003.

de Puig, N. «Fonts per a l’estudi de les rendes de la Catedral de Girona: l’Armari i les Pabordies a la segona meitat del segle XVII», comunicació presentada al II Congrés d’Història de Girona. La Catedral de Girona, celebrat els dies 27 i 28 de novembre de 2003.

Donat, L. (Juntament amb Xavier Solà) «Los molinos de la provincia de Girona: un estado de la cuestión», comunicació a les III Jornadas Nacionales de Molinología, Cartagena, 10-13 d’octubre del 2001.

Donat, L. «Elits urbanes i gestió de dominis rurals a través dels contractes agraris del segle XIV a les comarques gironines», comunicació presentada al col·loqui Les viles catalanes entre els segles XII i XIV: senyoria, comunitat i estructures fiscals, organitzat pel Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC - Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona i la Institució Milà i Fontanals del CSIC, que va tenir lloc a Girona del 15 al 17 de novembre de 2001.

Duarte, A., «Els federals catalans», paper-conferència presentat en el Seminari El federalisme de Pi i Margall (1824-1901), organitzat per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (UAB - Diputació de Barcelona), 14 de novembre de 2001.

Duarte, A., «Estanislao Figueras y el quimérico federalismo manso», ponència presentada als cursos Progresistas, demócratas y republicanos. Biografías heterodoxas del siglo XIX español, celebrat a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, València, del 27 de setembre a l’1 d’octubre de 2004.

Duarte, A., «Identitats i migracions: el cas dels espanyols a l’Argentina», ponència presentada en el XIV Seminari d’Història Econòmica. Migracions. Perspectives regionals i dinàmiques globals, organitzat pel Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la UdG, Facultat de Lletres. Universitat de Girona, 11 a 13 de juliol de 2001

Duarte, A., «La cultura republicana en España, escuela de ciudadanía» ponència presentada a La construcción de la ciudadanía en Europa. Reflexiones onceptuales y desarrollos históricos, organitzada per la Universidad Internacional de Andalucía, dirigida per Francisco Acosta, celebrat a la Sede Antonio Machado, UIA. Baeza (Jaén), del 25 al 26 de novembre de 2004.

Duarte, A., «La reinvención de las patrias: las patrias desde la Argentina» al seminari Símbols i mites a l’Espanya contemporània, dirigit por el Prof. Pere Anguera i organitzat per la Fundació d’Estudis Socials Josep Recasens, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, el Centre de Lectura i l’Asociación de Historia Contemporánea, celebrat al Centre de Lectura de Reus (Tarragona) els 19 i 20 de febrer de 2001.

Duarte, A., «Les usages de la memoire en Espagne et en Catalogne, 1975-2000», paper-conferència presentat en el Seminari Les appropriations du passé dans les sociétés très contemporaines (des années 1970 à nos jours), organitzat per la Université de Paris 1-Panthéon-Sorbonne/CNRS/CHS XXe siècle, i celebrat al Centre d’histoire sociale du XXe siècle de París, el 24 de gener de 2002.

Duarte, A., «Valores culturales para la nueva república. Los intelectuales exiliados y la gestión del legado democrático español», ponència presentada en el III Congreso sobre el republicanismo. Los exilios en España (siglos XIX y XX), celebrat a Priego de Córdoba, del 10 al 12 de novembre de 2004.

Ferrer, Ll. (Juntament amb José Manuel Pérez García), organitzaCIÓ de la sessió plenària «Reconstrucción de familias, hogar y estrategias sociales», del VI Congreso de la Asociación de Demografía Histórica, Castelo Branco, 18, 19 i 20 d’abril de 2001.

Ferrer, Ll. (Juntament amb Francisco Chacón i Francisco García González), organització de la sessió paral·lela La lógica interna de los sistemas de transmisión de bienes, del VI Congreso de la Asociación de Demografía Histórica, Castelo Branco, 18, 19 i 20 d’abril de 2001.

Garcia Orallo, R. «Guerres i fonts documentals: la destrucció dels registres de la propietat durant la Guerra Civil de 1936», comunicació presentada a Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions: Segon Congrés Recerques, que va tenir lloc a Lleida els dies 10 i 12 d’abril de 2001.

Garcia Orallo, R. «La Hacienda pública española y la crisis agraria de finales del siglo XIX: la recaudación tributaria como síntoma», comunicació presentada al XI congreso de Historia Agraria, organitzat per la SEHA a Aguilar de Campoo, juny de 2005.

Garrido, A. (Juntament amb Joan-Lluís Alegret) «Documentary sources a for the history of fishing in Catalonia», HMAP-Mediterranean Workshop, Barcelona, 20-23 September 2004.

Garrido, A. «Estudio de las fuentes documentales en la investigación sobre historia de la pesca en Catalunya», X Foro Científico de la Pesca Española en el Mediterráneo, Almería, 8-10 Junio 2005.

Gifre, P. «Guerra en terra de frontera: la vegueria de Girona, 1640-1713», comunicació a Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions, Segon Congrés Recerques, Lleida, 10-12 d’abril de 2002.

Gifre, P. «La consolidació d’un grup pagès: els senyors útils i propietaris de masos (1486-1730)», presentat al Congrés d’Història Moderna de Catalunya, que va tenir lloc a Barcelona l’any 2003.

Jiménez, A. «Imperio y nacionalismo en el primer fascismo español», al congrés Teoria e historia de los nacionalismos, Oviedo, abril de 2006.

Jiménez, A. «Un bon pare de família convertit en monstre», conferència dins el cicle Mujeres haciendo mundo. Mujeres memorables. El pensamiento de Hannah Arendt en el Campus Universitari de la Mediterrània, Vilanova i la Geltrú, setembre de 2006.

Jover, G. (Juntament amb R. Soto) «De la agricultura Andalusí a la agricultura feudal: ¿una ruptura agroecológica?», comunicació presentada al II Encuentro estatal sobre Historia y Medio Ambiente, celebrat a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, Universidad de Zaragoza, Huesca, del 24 al 26 d’octubre de 2001.

Jover, G. (Juntament amb R. Soto) «La ordenación del espacio agrario feudal en Mallorca: factores socioambientales y conflictos socioeconómicos en la baronía del obispo de Girona, 1289-1356», comunicació presentada al VI Encuentro entre técnicos e historiadores: II seminario sobre la evolución del territorio como punto de encuentro transdisciplinar, que va tenir lloc a la Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca, els dies 23 i 24 de juny de 2003.

Jover, G. (Juntament amb X. Raurich) «Economic development and Agrarian income Distribution in a preindustrial Society. 1576/93», comunicació presentada a l’International Congress in Premodern Cliometric History, celebrat a la Universidad de Burgos, del 25 al 27 de març de 2002.

Jover, G. «Boscos, Comunals i conflictes socioambientals, Mallorca, 1650-1850» comunicació presentada al X Seminari d’Història Econòmica. Creixement Econòmic i impacte ambiental. Perspectives des de la Història econòmica, celebrat a Palma de Mallorca el febrer de 2001.

Jover, G. «Desigualdad, endeudamiento y alienación de la tierra: la crisis del campesinado acomodado en la isla de Mallorca, 1391-1511», comunicació presentada al col·loqui internacional Crédito y mercado en el Occidente mediterráneo medieval. Estructuras y estrategias, que va tenir lloc a la Universitat de València del 18 al 20 de setembre de 2003.

Jover, G. «Ingresos y estrategias de la nobleza terrateniente durante la crisis del seiscientos. Mallorca, 1600-1750», comunicació presentada al Simposio sobre la formación y gestión de los grandes patrimonios en España y América Latina (siglos XV-XX), celebrat a la Universidad de Valladolid el març de 2001.

Jover, G. «Ingresos y estrategias patrimoniales de la nobleza terrateniente. Mallorca, 1600-1750», comunicació presentada al VII Congreso de Historia Económica de España (siglos XV-XX), celebrat a la Universidad de Zaragoza el setembre de 2001.

Jover, G. «La logique des grandes exploitations agraires à travers de leurs inventaires et livres de compte: produire plus ou gagner plus? (Majorque, 1600-1800)», comunicació presentada al seminari Production et productivité agricoles dans le monde occidental (XIVe-XXe siècles), que va tenir lloc a l’Institut National de la Recherche Agronomiquede (INRA), Maison des Sciences de l’Homme, París, del 18 al 20 de desembre de 2003.

Jover, G. «Muntanya i possessions a la Mallorca moderna», comunicació presentada al XVII Seminari d’HIstòria Econòmica i Social. Les Muntanyes i els homes: societat, economia, història (segles IX-XX), Universitat de Girona, 5-6 de novembre de 2004.

Lluch, R. (Juntament amb Dolors Bramon) «Un topònim portuari identificat a l’al-Muqtabis d’Ibn Hayyan», comunicació presentada al Segon Congrés d’Història Marítima de Catalunya, Barcelona, 2004.

Lluch, R. «Els mals usos a les cartes de franquesa», ponència presentada al Col·loqui de Tardor sobre La vila medieval: poders i societat. Aniversari de la carta de Banyoles de 1303, organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 28-30 de novembre de 2003.

Lluch, R. «Eren les ciutats i viles medievals catalanes illes de llibertat?», ponència presentada al Col·loqui Les viles catalananes entre els segles XII i XIV: senyoria, comunitat i estructures fiscals, organitzat pel Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona i la Institució Milà i Fontanals del CSIC, celebrat a la Universitat de Girona el novembre de 2001.

Lluch, R. «La revolta remença: origen, desenvolupament i solució», ponència presentada al Seminari Moviments Socials. Interpretacions i problemes metodològics, Barcelona, 2003.

Lluch, R. «L’Almoina de Girona: alimentar els pobres amb els diners dels pagesos», ponència presentada a les Jornades sobre Història i Cultura a l’Edat Mitjana. Església i societat a l’Edat Mitjana, Lloret de Mar, març de 2003.

Lluch, R. «L’impacte de les guerres remences: què en diu el paborde de l’Almoina de Girona?», comunicació presentada al Segon Congrés de Recerques. Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions, celebrat a la Universitat de Lleida l’abril de 2002.

Lluch, R. «The peasant remensa wars in Girona (Catalonia, Spain), 1462-1486», comunicació presentada a la Fifth European Social Science History Conference, organitzada per l’International Institute of Social History, Berlin, 2004.

López, A. «Aproximación a la presión fiscal agraria en la campiña de Córdoba en el siglo XIX», comunicació presentada al XI congreso de la SEHA, Aguilar de Campoo, 30 juny de 2005.

López, A. «Fiscalidad y agricultura en la campiña de Córdoba (siglo XIX)», presentado en Encuentro de investigadores sobre fiscalidad y agricultura, edades media, moderna y contemporánea, Universidad de Santiago de Compostela, 7 i 8 de febrer de 2005.

López, A. «La evolución del paisaje de la Campiña Bética cordobesa: una aproximación» comunicació presentada al VII Encuentro entre técnicos e historiadores, II Seminario sobre Evolución del territorio como punto de encuentro transdisciplinar, celebrat a Palma de Mallorca els dies 20 i 21 de juny de 2003.

López, A. «La Mesa Capitular de la Catedral de Córdoba y la gestión de su patrimonio rústico (1700-1840)», comunicació presentada al Simposio Internacional: Gestión de patrimonios agrarios y reformas agrarias 1800-1950, Salamanca, 15 i 16 de novembre de 2004.

López, A. «La Mesa Capitular de la Catedral de Córdoba y la gestión de su patrimonio rústico (1700-1840)», comunicació presentada al VIII Congreso de la Asociación Española de Historia Económica, Santiago, 13-16 de setembre de 2005.

Mallorquí, E. «Conflictes pels drets parroquials de la ciutat de Girona, segles XIII i XIV», comunicació presentada al II Col·loqui d’Història de Girona. La Catedral de Girona, que va tenir lloc a Girona els dies 27 i 28 de novembre de 2003.

Mallorquí, E. «Dos mercats per un sol territori: Monells, la Bisbal i l’interior del Baix Empordà, segles XII-XIV», ponència presentada al Col·loqui Les viles catalanes entre els segles XII i XIV: senyoria, comunitat i estructures fiscals, organitzat pel Centre de Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives de la Universitat de Girona i la Institució Milà i Fontanals del CSIC, celebrat a Girona del 15 al 17 de novembre de 2001.

Mallorquí, E. «El port de Lloret i els seus habitants (segles XIII i XIV)», ponència presentada a les Jornades d’Història Medieval de Lloret de Mar. Entre el mas i el mar: el creixement de les viles catalanes a l’edat mitjana, celebrades a Lloret de Mar el 15-17 de febrer de 2002.

Mallorquí, E. «La fixació escrita dels topònims en la documentació medieval, moderna i contemporània», ponència presentada a la Jornada Toponímia i Paisatge Rural, celebrada a la Universitat de Girona el 17 de setembre de 2004.

Mallorquí, E. «Parròquia i societat rural: el cas dels ardiaconats de Girona i la Selva», ponència presentada a les Jornades d’Història Medieval de Lloret de Mar Església i societat a l’edat mitjana, que van tenir lloc a Lloret de Mar els dies 21 i 22 de març de 2003.

Matas, J. «El desenvolupament de la Llei d’Arxius i Documents», ponència presentada a la Jornada La Llei d’Arxius i Documents, organitzada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Barcelona 17 de gener de 2002.

Matas, J. «El nou règim jurídic dels documents de l’administració pública catalana», ponència presentada a la Jornada Els documents de l’administració local de Catalunya; nou marc legal i noves formes d’informació, organitzada per la Direcció General d’Administració Local del Departament de Governació de la Generalitat i l’Associació d’Arxivers de Catalunya Barcelona 27 de gener de 2003.

Matas, J. «Els sistemes arxivístics: el cas de Catalunya», ponència presentada a les Jornades sobre Sistemes Arxivístics celebrades a Aiacciu (Corsica) el gener de 2001, organitzades per la Direcció dels Arxius Nacionals de França i la Universitat Paris IV.

Matas, J. «L’accés a la documentació als països del sud d’Europa», ponència presentada a la Conferència Europea d’Arxius celebrada el mes de juny de 2001 a Firenze, organitzades pel Consell Internacional d’Arxius i l’Associaciació Nacional d’Arxivers d’Itàlia.

Ortí, P. «El Rec Comtal i l’estructura hídrica de la Barcelona medieval», ponència presentada a les Vuitenes jornades d’història medieval, organitzades per la Unitat d’Història Medieval de la Universitat de Lleida, les quals van tenir lloc a la Universitat de Lleida del 12 al 14 de desembre de 2001.

Ortí, P. «Fiscalités (municipales et d’État) et finances publiques dans la couronne d’Aragon», comunicació presentada al Col·loqui internacional L’impôt dans les villes de l’Occident méditarranéen (XIIIe-XVe siècle), organitzat pel Comité pour l’Histoire économique et financière de la France (Ministère de l’Économie, des Finances et de l’Industrie), celebrat a París, del 3 al 5 d’octubre de 2001.

Ortí, P. «Impuestos y sistemas fiscales (clasificación por áreas de poder: real, municipal, de Estado)», ponència presentada a les jornades Les mots de l’impôt au Moyen Âge, organitzades per la universitat de Lió II i la Institució Milà i Fontanals del CSIC, celebrades a Lió, del 25 al 27 de novembre de 2004.

Ortí, P. «Les finances municipals de Barcelona: del censal a la Taula de Canvi», ponència presentada al curs El món del crèdit a la Barcelona baixmedieval, organitzat pel Seminari d’Història de Barcelona de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que va tenir lloc a Barcelona el 9 de desembre de 2003.

Ortí, P. «Prosopografia d’una petita vila (Sant Feliu de Guíxols a la segona meitat del segle XIV): fonts, mètodes i primers resultats», ponència presentada al Col·loqui Les viles catalanes entre els segles XII i XIV: senyoria, comunitat i estructures fiscals, organitzat per la Universitat de Girona i la Institució Milà i Fontanals del CSIC, celebrat a la Universitat de Girona del 15 al 17 de novembre de 2001.

Ortí, P. «Una petita vila en temps de pesta: Sant Feliu de Guíxols 1347-1349», ponència presentada a les Jornades d’història medieval de Catalunya: entre el mas i el mar; creixement de les viles catalanes a l’Edat Mitjana, organitzades per l’Ajuntament de Lloret de Mar i per la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació, les quals van tenir lloc a Lloret de Mar del 15 al 17 de febrer de 2002.

Ortí, P. «Vendes del patrimoni reial amb motiu de la primera expedició a Sardenya», ponència presentada al congrés La Corona catalana-aragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa Edat Mitjana, organizat per l’Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea (ISEM-CNR) i la institución Milà i Fontanals (CSIC), que va tenir lloc a Barcelona, 2003.

Pellicer, M. «Fuentes para el estudio del individualismo agrario en Cataluña, los bandos reales (1714-1785)», ponència presentada al congrés Derechos de propiedad y análisis histórico: Individualismo y comunidad, Pamplona, 26 i 27 de novembre de 2004.

Puigvert, J. M. (Juntament amb Enric Saguer) «Memòria d’un món rural en transformació (la regió de Girona, 1930-2000): la veu dels hisendats», ponència presentada a les Jornades Fonts orals. La investigació a les terres de parla catalana, organitzades per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i Museu d’Història de Catalunya, celebrades a Barcelona, 14-15 de desembre de 2001.

Puigvert, J. M. «Barcelona, capital universitària, 1837-1868», ponència presentada al Congrés d’Història de Barcelona: Barcelona a l’època de les revolucions, 1808-1874, que va tenir lloc a Barcelona l’any 2003.

Puigvert, J. «El paper de la història local, de la Renaixença a la Guerra Civil», ponència presentada al Col·loqui Internacional d’Història Local organitzat per L’Avenç ‘Identitat local i gestió de la memòria’, que va tenir lloc a Barcelona el novembre del 2003.

Puigvert, J. «Els professionals de la sanitat a la Catalunya de mitjan segle XIX», ponència presentada al Curs d’Història de Barcelona, 2000-2001. Societat, política i cultura a Catalunya (1830-1880), celebrat a Barcelona el 2001.

Puigvert, J. «L’histoire sociale de la paroisse rurale et de montagne en Catalogne (XVIIe-XIXe siècle)», ponència presentada al Colloque International Religion et Montagne en Europe de l’Antiquité à nos jours, celebrat a Tarbes (França) el 2002.

Puigvert, J. «Professions liberals a l’Europa contemporània», ponència presentada al Curs Seminari. La història social del treball i les relacions de gènere: el món de les professions, organitzat pel grup d’investigació consolidat ‘Treballs, Institucions i Gènere’ de la Universitat de Barcelona, celebrat a Barcelona el 2002.

Puigvert, J. «Sociabilitat a la Catalunya contemporània: economia, professions i cultura», ponència presentada al VI Congrés Internacional d’Història Local de

Catalunya. Sociabilitat i àmbit local, organitzat per L’Avenç, celebrat a Barcelona el 2001.

Ros, R. «La comercialización de productos corcheros a inicios del siglo XIX. El ejemplo de la empresa Rafael Arxer, Hijo y Compañía», comunicació presentada al XXII Encontro de la Associaçao Portuguesa de História Económica e Social, celebrat a Aveiro (Portugal) els dies 15 i 16 de novembre de 2002.

Ros, R. «Les migracions internes en la formació d’un enclavament industrial. Béjar, 1820-1850», ponència presentada en el XIV Seminari d’Història Econòmica Migracions. Perspectives regionals i dinàmiques globals , celebrat a la Universitat de Girona de l’11 al 13 de juliol de 2001.

Ros, R. Organització del Congrés Internacional Suredes, Fàbriques i Comerciants. Passat, present i futur del negoci surer, celebrat a la Palafrugell, 2005.

Saguer, E. «El meu avi va ser un hisendat. Història oral dels propietaris rurals gironins», comunicació presentada a la I Jornada d.Etnologia a la Costa Brava. Recerca etnològica i interpretació del patrimoni en un entorn turístic, Palamòs, 2003

Saguer, E. «Història i memòria. Una visió des de la història rural», ponència a la Jornada Els mètodes de la història oral, organitzada pel Centre de Recerca d’Història Rural i l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, setembre 2005

Saguer, E. «L’organització del treball agrari a l’Empordà, 1850-1930», ponència al XVIII Seminari d’Història Econòmica i Social. ‘Treball, món rural i canvi agrari a l’Europa contemporània. Noves perspectives d’anàlisi històrica’ organitzat pel Centre de Recerca d’Història Rural, 2005

Saguer, E. (Juntament amb Jordi Planas) «Accounting Records of Large Rural Estates and the Dynamics of Agriculture in Catalonia (Spain), 1850-1950» comunicació a la European Social Science History Conference, L’Haia, 27 febrer - 2 març 2002.

Saguer, E. (Juntament amb Ramon Garrabou i Jordi Planas) «Administradores, procuradores y apoderados: una aproximación a las formas de gestión de la gran propiedad agraria en la Cataluña contemporánea», comunicació al Congreso de la Asociación de Historia Económica, Saragossa, setembre 2001.

Saguer, E. «Dinàmica social i canvi ambiental: el dessecament de l.estany d.Ullastret durant la segona meitat del segle XIX», comunicació al Congrés El paisatge com a element vertebrador de la identitat empordanesa, Figueres, setembre 2006

Saguer, E. «El desenvolupament de la ramaderia gironina, 1850-1950», ponència a la Jornada d’Història de la Veterinària i la Ramaderia, organitzada pel Centre de Recerca d’Història Rural, l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i el Col·legi de Veterinaris de Girona, novembre 2006

Saguer, E. «La Acción Social en casa. Gestión patrimonial de un dirigente sindical (Pelayo Negre Pastell, 1921-1936)» comunicació presentada al Simposio Internacional Gestión de patrimonios agrarios y reformas agrarias (1800-1950), Salamanca, el 15 de novembre de 2004.

Saguer, E. «La Acción Social en casa. Gestión patrimonial de un dirigente sindical (Pelayo Negre Pastell, 1921-1936)» comunicació presentada al VIII Congreso de la Asociación Española de Historia Económica, Santiago de Compostela, 2005

Sala i Vila, N. «Diplomacia española e intereses peruanos en el IV Centenario del descubrimiento del Amazonas», ponència presentada al XII Encuentro de Latinoamericanistas Españoles., 2006.

Sala i Vila, N. «Indio y Estado-Nación. Ciudadanía, ciudadanía restringida y diferenciación penal. Una reflexión desde el Perú», ponència presentada a les

Jornadas de Debate. Convenios, tratados y estrategias: escritura y derecho indígena en América, 2006.

Sala i Vila, N. «Relaciones entre grupos pre-andinos y grupos colonos en el sur del Perú durante el s. XIX», ponència presentada al Congrés Pueblos indígenas en América Latina, siglo XIX: Sociedades en movimiento, Universidad Nacional del Centro de la Provincia de Buenos Aires, 2006.

Sala i Vila, N. «Cambio dinástico y nuevos actores políticos: el Virrey Castelldosrius (1707-1710)», ponència presentada al II Congreso Internacional de Peruanistas en el Extranjero, celebrat a la Universitat de Sevilla del 1 al 4 de juny 2004

Sala i Vila, N. Circuits de comunicació política, social i cultural entre Catalunya i el Virregnat del Peú al segle XVIII, comunicació presentada al I Congrés Catalunya-Amèrica. Fonts i Documents de Recerca, celebrat a l’ICCCI, Barcelona, el 25 i 26 de febrer de 2004.

Sala i Vila, N. Coordinadora de la sessió Fonts per a l’estudi dels circuits de comunicació entre Catalunya i Amèrica, i coorganitzadora del I Congrés Catalunya-Amèrica. Fonts i Documents de Recerca, celebrat a l’ICCCI, Barcelona, el 25 i 26 de febrer de 2004.

Sala i Vila, N. «Educación y progreso en el proyecto nacional peruano del primer civilismo», comunicació presentada al Simposio Historia de la Educación en América – Asociación Española de Americanistas, celebrat a la Universitat de Alcala de Henares, Sigüenza, del 2 al 4 d’octubre de 2003.

Sala i Vila, N. «Elites regionales. El caso de la sierra sur peruana», ponència presentada al col·loqui internacional La experiencia burguesa en el Perú, 1850-1900, Pontificia Universidad Católica del Perú, Instituto Riva-Agüero, Lima (Perú), 21 i 22 d’agost de 2001.

Sala i Vila, N. «Españoles en el Madre de Dios: la formación de una elite de caucheros (1896-1945)», ponència presentada al X Encuentro de latinoamericanistas. Identidad y Multiculturalidad: La construcción de espacios Iberoamericanos, celebrat a Salamanca el 13 i 14 de maig de 2004.

Sala i Vila, N. «Indios antis o chunchos: la percepción de los indios amazónicos en el siglo XVIII peruano», ponència presentada al IX Encuentro-Debate América Latina ayer y hoy. Relaciones sociales e identidades en América, celebrat a la Universitat de Barcelona, del 26 al 28 de novembre de 2003.

Sala i Vila, N. «Indios y chunchos: la construcción de los ‘otros’ en el siglo XVIII», ponencia presentada en el 51º Congreso Internacional de Americanistas, HIST.9 Simposio De la etnohistoria hacia la historia en los Andes, celebrat a Santiago de Chile, Chile, del 14 al 18 de juliol de 2003.

Sala i Vila, N. «Jorge Basadre: La Historia de la República del Perú, un compromiso republicano. El compromiso de Basadre con el republicanismo español», ponencia presentada al Coloquio Interdisciplinaio Jorge Basadre: la vida y la historia, celebrat a la Pontificia Universidad Católica del Perú, els dies 20, 21 i 22 d’agost de 2003.

Sala i Vila, N. «Regiones Imaginadas y estado real en el Perú republicano», ponència presentada al Simposio Internacional El Estado-Nación en Iberoamérica: construcción, problemas, contradicciones, celebrat a la Universitat Jaume I, Castelló, els dies 3 i 4 de maig de 2004.

Sala i Vila, N. «Un balance de la política de venta de tierras amazónicas en Perú (1824-1909)», ponència presentada en el XI Congreso de la A.H.I.L.A, celebrat a la Universitat de Açores, Portugal, el setembre de 2002.

Seminari Món rural, món urbà (CCCB) «Món rural, món urbà: espais interdependents», ponència col·lectiva al Congrés Món Rural’06, celebrat a Barcelona el maig 2006, amb la participació d’Enric Saguer.

Solà, X. «Bisbes, clergues i feligresos. Les parròquies de les valls de Bas, Hostoles i Amer en els segles XVI i XVII a través de les visites pastorals», 5è Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat catalana, segles XVI-XVIII, Universitat de Barcelona, Departament d’Història Moderna, Facultat de Geografia i Història, 2003.

Soldevila, X. «Credit and debt litigation in medieval Catalonia (ca.1300)», comunicació presentada a la Conferència Internacional Banquing in Late Medieval and Renassance Europe, Londres, del 7 al 9 de setembre de 2004.

Soldevila, X. «Des de Gènova fins a València: el cabotatge empordanès i selvatà als segles XIII-XIV», comunicació presentada al XVIII Congrès d’Història de la Corona d’Aragó. El Mediterrani de la Corona d’Aragó. Segles XIII-XVI, València, del 9 al 14 de setembre de 2004.

Soldevila, X. «La guerra emporitana al Baix Empordà (segles XIII i XIV)», comunicació presentada al II Congrés Recerques Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions, Lleida, 10-12 d’abril de 2002.

Soldevila, X. «L’élevage ovin et la transhumance à la Catalogne nord-occidentale (XIIIè-XIVè siècles)», comunicació presentada al Col·loqui Desplacements de troupeaux, transhumance et estivage. Du Néolithique au XXIè siècle, Flaran, del 9 al 12 de setembre de 2004.

Soldevila, X. «Les inondations dans la plaine du Baix Ter d’après un livre de miracles du XIIe siècle», comunicació presentada al Colloque Histoire des risques naturels, Grénoble, 10-12 d’abril de 2003.

Soldevila, X. «Les institucions de govern municipals a la Plana Baixa del Ter als segles XIII i XIV», ponència presentada al Col·loqui Les viles catalanes entre els segles XII i XIV: senyoria, comunitat i estructures fiscals, celebrat a la Universitat de Girona el novembre de 2002.

Soler, S. «Dades sobre el dret de cornar a la parròquia de Tortellà (terme del castell de Sales). Segles XIV-XVII», comunicació presentada a la IX Assemblea d’Estudis sobre el comtat de Besalú, que va tenir lloc a Camprodon el setembre de 2002.

To, Ll. «A l’entorn de l’obra de Wendy Davies, Small Worlds. The village community in early medieval Brittany (1988)», comunicació al Congrés La formation des communautés d’habitants, reunit a Xanten (Alemanya), del 19 al 22 de juny de 2003.

To, Ll. «Fondations monastiques et mémoire familiale en Catalogne, IXe-XIe siècles», ponència per invitació al congrés Salvarsi l’anima perpetuare la famiglia. Les transferts patrimoniaux en Europe occidentale IV (VIIIe-Xe siècle), celebrat a la Universitat de Padova (Dipartimento di Storia), Itàlia, 2002.

To, Ll. «Household and kinship in Medieval Catalonia», sèrie de conferències impartides a les universitats de Columbia (New York, USA), Yale (New Haven, Conc. USA), Harvard (Cambridge, Mass., USA), febrer de 2002.

To, Ll. «La crise du XIVe siècle dans la péninsule ibérique», ponència presentada en el Seminari Economies, sociétés et pouvoirs au Moyen Age, dirigit per François Menant i Régine Le Jan, a l’École Normale Supérieure (Paris), 23 de gener de 2002.

To, Ll. «La diferenciació pagesa a la Catalunya Vella (segles XIII-XIV): un balanç provisional», ponència presentada al Col·loqui El feudalisme comptat i debatut.

Formació i expansió del feudalisme català, celebrat al Museu d’Història de Catalunya (Barcelona) el 2002.

To, Ll. «La riqueza mueble de la nobleza catalana a través de los testamentos de los siglos X-XII», ponència presentada al congrés La circulation des richesses au Moyen âge, Gif-sur-Yvette(França), els dies 29 i 30 d’octubre de 2004.

To, Ll. «Le marché de la terre et la seigneurie dans la Catalogne médiévale», ponència presentada al col·loqui Le marché de la terre au moyen âge, organitzat pel Laboratoire de médiévistique occidentale de Paris (Lamop) de la Universitat de Paris - Sorbonne I, St-Lambert des Bois (França), del 15 al 17 de juny de 2001

To, Ll. «Le marché de la terre et la seigneurie: l’exemple de la vallée d’Aro», conferència presentada al seminari Restrictions, controles et taxations sur les mutations foncières, del laboratori Framespa de la Universitat de Toulouse - Le Mirail, Toulouse, 15 de novembre de 2003.

To, Ll. «Les conflits autour de la nomination des notaires dans la Catalogne médiévale», ponència presentada en el seminari Notaires et notariat dans l’occident médiéval, al Collège de France, Paris, 26 de gener de 2002.

To, Ll. «Moviments de població dels masos a la vila: el cas de Sant Joan de les Abadesses (segles XIII-XIV)», ponència presentada al Col·loqui Les viles catalanes entre els segles XII i XIV: senyoria, comunitat i estructures fiscals, Universitat de Girona, 2001.

To, Ll. «Peasant Kinship and the Black Death: Evidence from Catalan Notarial Records», conferència presentada al Center For Medieval Studies, organitzada pel Department of History de la Universitat de Toronto (Canada), el 8 de març de 2002.

Torres, X. «A vueltas con el patriotismo. La revuelta catalana contra la Monarquía Hispánica (1640-1659)», ponència presentada a La Monarquía de las Naciones. La Monarquía de España, un espacio plurinacional, IV Seminario Internacional de Historia, organitzat per la Fundación Carlos de Amberes i la Universidad Autónoma de Madrid, a Madrid el desembre de 2003.

Torres, X. «Faide e banditismo nella Catalogna dei secoli XVI e XVII», ponència presentada al congrés internacional Banditismi mediterranei, secoli XVI-XVII, celebrat a Fondorgianus i Samugheo (Sardenya, Itàlia) el setembre 2002; publicació, Roma, Carrocci, 2003, pp. 35-52. Membre del comité científic del congrés.

Torres, X. «Identitat i vocabulari: nació, terra i pàtria a la Catalunya dels Àustria», ponència presentada al 5è Congrés d’Història Moderna de Catalunya La societat Catalana, segles XVI-XVIII. Identitats, conflictes, representacions, que va tenir lloc a Barcelona el desembre de 2003.

Torres, X. «Making and remaking patriotism. The Catalan Revolt against Spanish Monarchy (1640-1659)» ponència presentada en el 50 Wolfenbüttel Symposium: Patriotismus im Europa der frühen Neuzeit, celebrat a Wolfenbüttel (Alemanya), del 2 al 5 de setembre de 2001.

Torres, X. «Qui va ser Sebastià Estrabau? Els Estrabau, una família empordanesa i gironina abans i després de la Guerra dels Segadors», ponència presentada al II Congrés Recerques. Enfrontaments civils: postguerres i reconstruccions, Lleida, 10-12 d’abril de 2002.

Torres, X. «Un patriotisme sense nació: què va ser l’anomenada Guerra dels Segadors (1640-1652/59)?», ponència presentada al Seminari anual d’Història de Catalunya, organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2003.

Vela, C. «Cobrar o no cobrar: la negociación en el comercio al por menor», comunicació al Col·loqui Negociar en la Edad Media (Barcelona, 14, 15 i 16 d’octubre de 2004).

Vela, C. «Especiers i candelers al Consell de Cent de Barcelona al segle XIV», comunicació a les V Jornades d’Història de la Farmàcia Catalana (Barcelona, 17-18 de novembre de 2001).

Vela, C. «Família i sociabilitat dels especiers i els candelers a la Barcelona baixmedieval», comunicació a la Jornada d’Estudis Doctorals Noves perspectives de la investigació sobre la Corona d’Aragó a l’edat mitjana (Barcelona, 20 d’octubre de 2003).

Vela, C. «L’Spedale di Santa Maria della Scala de Siena, un model per als hospitals barcelonins?», comunicació al Seminari La Corona catalano-aragonesa i el seu entorn mediterrani a la baixa edat mitjana (Barcelona, 27 i 28 de novembre de 2003).

Widmer, R. «El hato ganadero del Este en la economía dominicana del siglo XVIII. Con Antonio Sánchez Valverde en San Dionicio de Higüey», Seminario de Historia Regional, organitzat per l’Academia Dominicana de la Historia, Cotúi, 21 de febrer 2003.

Widmer, R. «Les plantations de Santiago du Cap-Vert aux 18e-19e siècles. Le problème de la main-d’œuvre et des débouchés», Conferència, 127e Congrès du CTHS, Nancy, 15 al 20 d’abril de 2002.

Widmer, R. «Les propriétaires et la faim. Le problème alimentaire dans le contexte de l’Atlantique Noir», conferència a l’Institut Universitaire des Hautes Etudes Internationales de l’Université de Genève, Ginebra, 18 de gener 2001.

Widmer, R. «Los más antiguos archivos regionales en Santo Domingo. Una introducción», conferència organitzada per l’Asociación de Estudiantes Universitarios de Bibliotecología de la UASD en el Paraninf d’Humanitats, Santo Domingo, 12 de juny 2004.

DOCUMENT II

PROJECTE DE REORGANITZACIÓ DE L'INSTITUT DE LLENGUA I CULTURA CATALANES2

2 Aquest apartat de la memòria conté una presentació dels objectius i pla d'actuació de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes després de la separació de les dues seccions actuals. Per a la seva elaboració s’ha tingut en compte l’informe de diagnosi sobre els instituts universitaris de recerca en filologia a l’estat espanyol que ha estat elaborat gràcies als «Ajuts a projectes cooperatius de R+D en els àmbits humanístic i de les ciències socials, convocatòria de 2006» de la Universitat de Girona i que es lliurarà independentment d’aquesta memòria.

1. PRESENTACIÓ L’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, en la proposta de partició justificada en els capítols anteriors, dóna continuïtat a la tasca investigadora realitzada fins ara en el si de la Secció Francesc Eiximenis d’aquest Institut, alhora que adequa la seva recerca amb exactitud al que expressa el seu nom: l’estudi (i, si s’escau, la docència de tercer cicle) de la llengua i la cultura catalanes. La racionalització que es deriva d’aquesta adequació entre el nom de l’Institut i les tasques que ha de desenvolupar permetrà establir sinergies entre altres grups de la mateixa àrea de coneixement i generarà noves oportunitats de recerca.

a) Aprofitament del potencial investigador de filologia catalana A la Universitat de Girona hi ha la seu de la Xarxa Temàtica d’Història de la Llengua i la Literatura Catalanes de l’època moderna, i també és aquí que radica un grup consolidat que s’ocupa d’aquest àmbit de recerca, dirigit per Albert Rossich. L’activitat d’aquest grup ha quedat reconeguda amb l’atorgament de tres distincions per a la recerca de la Generalitat de Catalunya (anys 2000, 2001 i 2002), una beca Ramón i Cajal (2001), una beca postdoctoral (2001), i una beca ICREA (2005). És important fer notar que la nostra recerca en el camp de la bibliografia i de la història de la llengua i la literatura catalanes no interfereix ni es veu interferida per l’actuació de l’Institut d’Estudis Catalans, ni pel CSIC, ni per l’Institut de Lingüística Aplicada (UPF), que centren la seva activitat en altres camps complementaris. Els nostres projectes en curs o en preparació són una garantia d’aquesta singularitat.

b) Racionalització de l’activitat investigadora Superada la despesa d’energies que, fins ara, suposava fer compatibles en una única estructura administrativa dos àmbits de recerca que a la pràctica funcionaven de manera totalment independent, la correspondència entre el nom de l’institut i la seva recerca real és un factor de simplificació que només pot tenir efectes positius. La possibilitat de centrar-nos específicament en l’estudi de la llengua i la cultura catalanes permetrà aprofundir la col·laboració amb la Càtedra Maria Àngels Anglada, dirigida per la catedràtica Mariàngela Vilallonga, així com amb l’Observatori de les Llengües d’Europa, que dirigeix el catedràtic Josep M. Nadal. Tots dos professors són membres de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes.

c) Possibilitats de creixement A la col·laboració amb la Càtedra Maria Àngels Anglada i amb l’Observatori de les Llengües d’Europa, s’ha d’afegir la nostra intenció d’ampliar el nombre dels membres de l’Institut obrint-lo al professorat de Filologia hispànica i filologia romànica, especialment als investigadors que facin recerca en aquells camps més fronterers amb l’estudi de la llengua catalana. Ara bé: nosaltres no pretenem simplement crear un centre gironí productor de recerca, sinó assentar les bases d’un institut que exerceixi la seva influència sobre el conjunt dels països catalans i que compti, a més, amb línies de recerca en literatura comparada o d’àmbit supranacional, per donar a conèixer la filologia catalana a l’exterior i facilitar-ne l’encaix natural en l’àmbit europeu i llatinoamericà. El nostre objectiu, en fi, és constituir-nos en un centre d’excel·lència en el mapa de la recerca a Europa amb una recerca que permeti projectar internacionalment l’estudi de la llengua i la cultura catalanes.

La reorganització de l’Institut de Llengua i Cultura com a centre de recerca específic de l’àmbit filològic permet millorar clarament la internacionalització de la nostra recerca i potenciar-ne la qualitat. A partir d’ara podrem actuar no com a grups de recerca independents dins una estructura heterogènia d’àrees de coneixement, sinó com a bloc cohesionat, al mateix nivell que altres centres europeus especialitzats. Això es pot exemplificar molt bé a partir de dos centres d’interès investigador molt prometedors: la literatura catalana medieval dins el marc occità i l’estudi del plurilingüisme literari. Són dos camps en els quals podem ser líders i que es fonamenten en les recerques dels nostres investigadors en literatura trobadoresca (com Miriam Cabré, incorporada a l’ILCC com a becària Ramon y Cajal, que ha publicat la seva tesi sobre Cerverí de Girona and his poetic traditions, Londres, 1999) i en història de la llengua i sociolingüística (Josep M. Nadal dirigeix l’Observatori de les Llengües d’Europa i Albert Rossich ha dirigit un projecte de recerca del Ministeri d’Educació i Cultura sobre literatures en contacte). a) En el primer cas, la literatura trobadoresca, l’especificitat en recerca filològica ens deixa les mans lliures per coordinar un grup transfronterer en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus. A partir de la refundació de l’ILCC, tenim la intenció d’impulsar una de les accions de cooperació que financia l’AGAUR, conjuntament amb el Collège d’Occitanie de Tolosa i dues universitats del Sud de França. Si sumem a això les relacions estables que ja tenim amb universitats italianes en matèria d’estudis sobre els trobadors, i la direcció del Centre d’Estudis Trobadorescos de Castelló d’Empúries, podem aspirar a tenir un important protagonisme en els estudis sobre literatura trobadoresca, coordinats amb centres investigadors francesos i italians. b) En el segon cas, l’estudi del plurilingüisme literari, un camp de recerca pràcticament inèdit i que està cridat a un important desenvolupament en l’era de la globalització i la potenciació de les recerques supraestatals, podem aspirar també a un lideratge reconegut. La col·laboració d’Albert Rossich amb el Centro Internazionale sul Plurilinguismo, materialitzada en la seva contribució al congrés de Bressanone de 1993 i la publicació d’un estudi sobre el mixtilingüisme italià en les literatures hispàniques (2002), així com la relació de Josep M. Nadal i Modest Prats amb el Circolo Filologico Linguistico Padovano i la Università degli Studi di Venezia, augura resultats molt positius a mitjà termini.

4.11. 2. ORIENTACIÓ I LÍNIES DE RECERCA Un centre de recerca no es justifica pel finançament d’estudis aïllats, elaborats a partir dels gustos o les inclinacions dels investigadors, per creatius i rigorosos que siguin. Aquesta recerca ja es produeix tota sola, i en tot cas pot ser objecte de projectes competitius d’àmbit nacional. Un institut de recerca té sentit sobretot si serveix per oferir a la comunitat de recercaires la infraestructura de recerca que permeti avançar amb eficàcia en la producció de resultats. El que fins ara ha estat la Secció Francesc Eiximenis de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes té tres línies principals de recerca (història de la llengua, literatura catalana medieval i literatura de l'edat moderna), i és la seu de la "Xarxa temàtica en Història de la Llengua i la Literatura Medieval i de l'Edat Moderna". Els seus investigadors, majoritàriament professors de filologia catalana de la UdG, però també amb col·laboradors que són professors de la UB, la UAB, la UdL i la UOC, estan agrupats majoritàriament en dos grups de recerca consolidats, dirigits per Lola Badia i Albert Rossich. També ha impartit programes de doctorat des de 1985. Tot això fa que l'activitat d'aquest centre es pugui considerar clarament una àrea d'excel·lència dins la Universitat de Girona. Creiem que pot ser útil destacar aquest perfil en el context de la recerca universitària en l'àmbit de la llengua i la literatura catalana. En efecte: a part del nostre centre només existeix l'Institut de Lingüística aplicada de la Universitat Pompeu Fabra, el qual estudia la llengua catalana des del punt de vista sincrònic (no històric); i, fora de Catalunya, l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, depenent de les tres universitats valencianes. L'Arxiu Occità, que depèn de l'Institut d'Estudis Medievals de la UAB, tan sols de manera molt tangencial investiga l'antiga poesia catalana. Llevat del nostre, doncs, no hi ha cap institut universitari que tingui com a àmbit de recerca propi la història de la literatura catalana.

4.12. 3. OBJECTIUS I PLA D'ACTUACIÓ Els nostres objectius en l’àmbit de la recerca van molt més enllà dels que ha permès fins ara l’actual composició de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. El projecte que ens proposem dur a la pràctica pretén complir almenys els següents mínims: a) omplir els buits fonamentals que ara hi ha en el coneixement de la filologia catalana i situar-la en pla d'igualtat amb les altres cultures consolidades del nostre entorn; b) promoure noves recerques que transcendeixin la filologia catalana i la involucrin en contextos culturals més amplis (la literatura trobadoresca, les relacions catalano-occitanes, el context hispànic, la literatura humanística, el plurilingüisme literari), i formular noves hipòtesis interpretatives aplicables en literatura comparada que es puguin beneficiar d'ajuts d'àmbit europeu. Tota aquesta actuació s’ha de desplegar sobre quatre eixos fonamentals: a) Edició de textos medievals i moderns, inèdits o mal editats. El nostre objectiu a llarg termini és editar críticament tota la producció rellevant de la literatura catalana antiga. Tenim el compromís específic de la Diputació de Girona de subvencionar l'edició de obres completes de Francesc Eiximenis en format convencional (una trentena de volums impresos), i diversos projectes finançats de Xavier Renedo i Mariàngela Vilallonga d'edició de clàssics catalans. Albert Rossich i Pep Valsalobre es proposen editar tots els autors clàssics de l'edat moderna. Mariàngela Vilallonga i el seu equip tenen el propòsit d’editar els textos dels humanistes catalans. Tenim en curs igualment la tasca de divulgar els clàssics de la literatura catalana antiga on line a través d'internet. b) Elaboració de manuals i grans síntesis interpretatives: una Història de la literatura catalana, amb diversos volums a càrrec d’Albert Rossich i altres investigadors (és un projecte d’Enciclopèdia Catalana), una Guia crítica de la literatura catalana, en sis volums, dirigida per Albert Rossich (edició en curs per l’Editorial Vicens-Vives) un manual de Mètrica catalana a càrrec d’Albert Rossich, una Història de la literatura humanística a cura de Mariàngela Vilallonga, i els toms d'Història de la llengua catalana que continuaran els dos volums apareguts de Josep M. Nadal i Modest Prats. Com a mostra d'aquesta voluntat podem esmentar ja ara els projectes finançats de Josep M. Nadal i August Rafanell. c) Confecció de repertoris bibliogràfics. La Secció Francesc Eiximenis publica biennalment un exhaustiu butlletí bibliogràfic d'història de la llengua i la literatura catalanes de l'edat mitjana i l'edat moderna (Qüern: 6 números apareguts), que es distribueix gratuïtament a tots els investigadors interessats; a partir d’ara només en format on line. Es troba en un estadi molt avançat un Repertori de textos teatrals antics en llengua catalana, a càrrec d’Eulàlia Miralles i Albert Rossich. Tenim en projecte també l'actualització permanent del Manual del librero hispanoamericano d'Antoni Palau (36 volums). d) Estudis de literatura comparada. En aquest sentit, està prevista la pròxima publicació del llibre d'Albert Rossich i Jordi Cornellà Literatura catalana i plurilingüisme. El projecte d'edició de l'obra de Francesc Eiximenis i les seves traduccions castellanes a càrrec de Xavier Renedo s'inscriu igualment en aquesta línia. Finalment, tenim un conveni amb l’Ajuntament de Castelló d’Empúries per dirigir les activitats científiques del Centre d’Estudis Trobadorescos; en aquest marc tenim cura de la revista Mot, so, razo, dirgida per Miriam Cabré. Totes aquestes actuacions són mostres de la nostra capacitat investigadora, completades amb treballs en curs o projectes acabats que aviat seran realitat. Tot plegat justifica la

constitució d’un Institut de Llengua i Cultura Catalanes centrat en la filologia, la història i la crítica de la llengua i la literatura catalanes.

4.13. 4. ESTUDI ECONÒMIC

4.13.1. 4.1 Mitjans materials i personals i despeses de funcionament L’ILCC comptarà amb el mateix pressupost ordinari amb que la UdG dota els seus instituts de recerca. La quantia d’aquesta aportació anual probablement oscil·larà, en funció dels criteris de distribució, entre 11.000 i 13.000 euros. A més, l’ILCC podrà comptar amb els recursos que pugui obtenir en forma de projectes de recerca, convenis amb institucions o amb l’administració d’acord amb la legislació vigent, sens perjudici del que en cada moment estableixin els òrgans de govern pertinents de la Universitat de Girona.

4.13.2. 4.2 Espais L’ILCC disposarà dels mateixos espais que ara ocupa la secció F. Eiximenis de l'ILCC a l'edifici de despatxos Sant Domènec II de la Facultat de Lletres: una sala de treball al cinquè pis i un despatx contigu per als serveis administratius.

4.13.3. 4.3 Béns inventariables que quedaran adscrits al nou institut de recerca Els béns inventariables de l’ILCC seran els mateixos que fins ara tenia la secció F. Eiximenis de l'ILCC i que es detallen a l’apartat “3.3 Recursos materials” de la memòria de les dues seccions de l’ILCC.

DOCUMENT III

PROJECTE DE CREACIÓ D'UN INSTITUT DE RECERCA HISTÒRICA

4.14. 1. PRESENTACIÓ La tercera part d'aquesta memòria conté una presentació dels objectius i pla d'actuació de l'Institut Universitari de Recerca Històrica. Per a la seva elaboració s’ha tingut en compte l’informe de diagnosi sobre els instituts universitaris de recerca en història a Catalunya, Espanya i l'entorn europeu que ha estat elaborat mercès a un ajut a projectes cooperatius de R+D concedit per la UdG i que es lliurarà independentment d’aquesta memòria. L’Institut de Recerca Històrica és concebut com un espai de suport a la recerca històrica, d’intercanvi intel·lectual i de reflexió historiogràfica, un espai per fomentar la col·laboració i cooperació d’historiadors i altres científics socials interessats en apropar-se d’una manera científica a la realitat històrica, des de la prehistòria a l’època contemporània. Les raons que justifiquen la creació d’un Institut Universitari de Recerca Històrica a la Universitat de Girona són, a parer nostre, les següents

1. Oportunitat per reorganitzar les estructures de suport a la recerca vinculades als estudis d’història. La constitució d’un Institut de Recerca Històrica l’entenem com una ocasió òptima per reorganitzar l’activitat de recerca dins l'àmbit dels estudis d'Història. Permetrà resoldre els problemes de funcionament de la secció Vicens Vives de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes (exposats en la primera part de la memòria), permetrà acollir aquells grups i línies de recerca que han quedat sense una estructura interna de suport arran de la clausura de l’Institut de Patrimoni Cultural, i permetrà integrar a grups i investigadors que fins ara no estaven adscrits a cap institut. És per això que, amb independència de les adscripcions a títol individual, subscriuen la proposta d'un Institut de Recerca Històrica els grups següents: GRHCS35 Història de les Societats Rurals, GRHCS78 Estudis Culturals, GRHCS83 Arqueologia i Prehistòria i GRHCS86 Història, Memòria, Identitats.

2. Potencial de recerca dels grups i investigadors que s’adscriuran al l’Institut de Recerca Històrica. Tal i com es posa de manifest en els apartats d’aquesta memòria on es relacionen els projectes i les activitats de recerca, els grups que la subscriuen tenen al seu darrere un treball intens en termes de recerca, el qual ha donat lloc a múltiples projectes de recerca finançats en convocatòries competitives, al reconeixement de dos grups consolidats, a la constitució de xarxes temàtiques, a la participació en projectes europeus, a diverses tesis doctorals... i a un nombre elevat de publicacions i participacions en congressos. En consonància amb un dels objectius del Pla Estratègic de Recerca de la UdG, la trajectòria i activitat dels grups avala la petició de disposar d'estructures de suport a la recerca que permetin mantenir la seva progressió.

4.15. 2. ORIENTACIÓ I LÍNIES DE RECERCA L'Institut de Recerca Històrica pretén ser un espai on convergeixin les diferents línies de treball desenvolupades pels grups d'investigació dels estudis d'història que actualment existeixen a la Universitat de Girona. Es tracta d'un model d'institut ja present en el sistema universitari espanyol (podem citar, per exemple, l'Institut d'Història Jaume Vicens Vives de la UPF o l'Instituto Universitario de Historia de Simancas, de la Universitat de Valladolid), que té un cert caràcter interdisciplinari en la mesura que reuneix diferents àrees de coneixement dins els estudis d'història (arqueologia, prehistòria, història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història d'Amèrica, història econòmica, ciències i tècniques historiogràfiques) així com de disciplines pròximes (història de l'art, música), les quals també corresponen a comunitats científiques diferenciades. Aquest model, que parteix del què són les pròpies estructures universitàries, té l'avantatge de potenciar -i fins i tot forçar- les sinèrgies entre aquestes àrees diferents, afavorint un enfocament de la història de caràcter més global, comparatiu i transversal i facilitant la superació de les barreres generades per una excessiva especialització acadèmica. L'Institut de Recerca Històrica té la voluntat d'impulsar una recerca de qualitat i que es caracteritzi per:

6. Fomentar una perspectiva de llarga durada, de la prehistòria a l’època contemporània. L'institut ha de ser un espai de diàleg, d’intercanvis intel·lectuals i de coneixements, i de col·laboració entre historiadors especialistes en diferents èpoques històriques i en diverses temàtiques de recerca historiogràfica.

7. Potenciar els enfocaments d’història comparada. Entenem que aquesta faceta és fonamental en l'institut, i que és la via que ha de permetre combinar la recerca directa en jaciments arqueològics, en museus i en arxius catalans i espanyols amb la necessària internacionalització de la nostra recerca.

8. Donar un èmfasi especial en el contrast entre la realitat històrica, les memòries col·lectives i els discursos historiogràfics.

9. Mantenir una voluntat de reflexió sobre aquelles propostes teòriques i metodològiques que permetin aprofundir en el coneixement històric, així com una voluntat d’aprofundir en l’estudi d’aquells problemes històrics que la mirada del present converteixi en especial vius i objecte de debat.

10. Desplegar i incorporar, quan l’objecte de recerca així ho requereixi, totes aquelles noves tecnologies que permetin una millor exploració de les fonts històriques.

Tot i el caràcter integrador i transversal que ha de tenir l'Institut de Recerca Històrica, els àmbits i línies específics d'investigació òbviament tindran un nivell d'especialització coherent amb la trajectòria i l'experiència acumulades pels diferents grups i investigadors que s'hi adscriuran. Es tracta d’un capital acumulat al llarg dels anys que l’Institut ha de potenciar. Per tal d’articular millor aquestes línies d’especialització, i a efectes d'organització interna, l'Institut s'estructurarà en tres seccions: la Secció d'Arqueologia i Prehistòria, el Centre de Recerca d'Història Rural i la el Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals. Aquesta estructura podrà ser revisable segons els procediments que es determinin en el reglament de règim intern. D’altra banda, cal

fer notar l’interès per conservar com a nom de secció el de Centre de Recerca d’Història Rural, donat que ha adquirit una projecció i una difusió que seria un error de perdre.

4.15.1. 2.1 Línies de recerca per seccions:

4.15.1.1. 2.1.1 Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria L’arqueologia és un àmbit especialitzat de la recerca històrica que gaudeix d’una llarga tradició en el si de la pròpia Universitat de Girona. La realització constant de treball de camp i de laboratori, l’organització de congressos, l’edició de publicacions específiques i la lectura de nombroses tesis doctorals constaten aquesta tradició. Les línies de recerca que impulsa el grup de recerca d’Arqueologia i Prehistòria són les següents:

11. Investigació arqueològica. Estudi del passat a través de les seves restes materials. Excavacions i prospeccions arqueològiques i estudi de la cultura material en tots els seus vessants. Teoria de l’arqueologia. Metodologia

12. Patrimoni Cultural. Teoria del patrimoni cultural. Metodologia. Estudis de públic, valorització de llocs i centres patrimonials, museologia i museografia

4.15.1.2. 2.1.2 Centre de Recerca d'Història Rural La història rural o història agrària és un àmbit especialitzat de recerca que gaudeix d'un sòlid reconeixement acadèmic ―expressat en associacions, congressos i publicacions periòdiques de caràcter específic― i que, en les darreres dècades, ha tingut un notable impuls. Dins aquest àmbit, les línies de recerca que impulsarà el Centre de Recerca de les Societats Rurals són les següents:

13. Drets de propietat i formes d'explotació del treball pagès (segles XII-XX). Estudi de les relacions socials establertes entorn dels drets de propietat sobre la terra i els recursos naturals, la seva transformació, els conflictes i els processos de mobilitat social que hi estan vinculats

14. Masos i petites ciutats (segles XII-XVIII). Anàlisi del món rural i urbà com un espai únic, cohesionat i funcionalment articulat, prenent com a laboratori d’estudi els espais formats per zones rurals d’habitat dispers i nuclis urbans de petites dimensions

15. Condicions ambientals i desenvolupament agrari (segles XIV-XX). Anàlisi de l'efecte de les condicions ambientals sobre les possibilitats de desenvolupament i canvi tècnic en les agricultures mediterrànies, especialment la catalana

16. Transformacions contemporànies del món rural. Estudi de l'impacte dels processos d'industrialització sobre el món rural, amb especial interès per la indústria del suro

4.15.1.3. 2.1.3. Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals 17. La cultura escrita i els processos d’urbanització. Creació,

recepció, difusió i estudi dels testimonis escrits. Materialitat i discursos

18. Cultura visual i morfogènesi arquitectònica. Examen dels processos de gestació, difusió i recepció dels significats i usos d’imatges i construccions

19. Anàlisi dels processos de construcció, reconeixement i atribució d’identitats diverses: polítiques, nacionals, socials, sexuals i de gènere

20. El poder polític. Anàlisi de les formes de consens i de repressió i de les seves conseqüències sobre la població (especialment, deportacions i exilis)

4.15.2. 2.2. Línies de recerca transversals L'Institut de Recerca Històrica també potenciarà el treball en aquelles línies de recerca de caràcter transversal, que siguin d'interès per a les diverses seccions i grups. Sense menystenir altres possibilitats futures, s'impulsarà la recerca en les línies següents:

21. Formació i usos de la memòria. Anàlisi de la formació i usos socials de la memòria i les seves relacions amb el poder i la política

22. Transferència del coneixement: Reflexió sobre la divulgació i l'ensenyament de la història i l'art de les diverses èpoques històriques

23. Historiografia. Estudi de història com a disciplina científica i dels corrents teòrics i metodològics que han incidit en el seu desenvolupament

4.16. 3. OBJECTIUS Els objectius generals de l'Institut de Recerca Històrica seran: 1. Potenciar i impulsar la investigació i la recerca dins l'àmbit de la història, i més concretament dins les línies d'especialització pròpies dels grups adscrits

24. Desenvolupar projectes i programes de recerca propis, facilitant l'accés a convocatòries competitives i la gestió dels ajuts obtinguts

25. Potenciar les discussions de caràcter teòric i metodològic que contribueixin a millorar la recerca dins l'àmbit de la història

26. Donar suport a les activitats dels grups de recerca

27. Establir convenis i acords amb entitats públiques i privades per a la investigació de temes i qüestions de caràcter històric relacionades amb les línies de recerca pròpies

2. Promoure la projecció exterior, tant a escala espanyola com internacional d'aquesta recerca

28. Propiciar la col·laboració amb investigadors, professors i institucions acadèmiques i científiques, tant espanyoles com europees

29. Donar suport a les relacions dels grups de recerca amb l'exterior, optimitzant els recursos i proporcionant una infrastructura eficaç tant per a la participació en projectes d'àmbit internacional com per a la realització de jornades, congressos i seminaris

30. Liderar, dins l'àmbit català, l'organització de reunions i activitats científiques que permetin convertir l'Institut de Recerca Històrica en un punt de referència

31. Impulsar una política de publicacions que compatibilitzi la projecció personal i col·lectiva de la recerca, segons els criteris i indicadors propis de cada àrea de coneixement, amb el manteniment de publicacions científiques pròpies que contribueixin a projectar la recerca i la imatge exterior de l'Institut de Recerca Històrica

3. Impulsar programes de postgrau i la formació de doctors en els àmbits de la història i les línies pròpies

32. Promoure i participar en la creació de programes de postgrau, tant en el marc de la pròpia Universitat de Girona com en col·laboració amb altres universitats

33. Propiciar la integració de joves investigadors a programes de recerca i l'obtenció de beques per a la realització de tesis doctorals

4. Facilitar transferència de coneixements i la cooperació amb l'entorn social immediat

34. Col·laborar amb arxius, museus i administracions públiques en activitats d'estudi i divulgació dels àmbits propis de l'Institut de Recerca Històrica

35. Cooperar amb entitats científiques i associacions cíviques i culturals per a la promoció de la recerca històrica tant en l'àmbit local com en un àmbit més general

4.17. 4. PLA D'ACTUACIÓ A continuació es relacionen els principals eixos en què s’ha de basar l’actuació de l’Institut de Recerca Històrica. A més de recollir el què ha estat la tradició d’activitat anterior, tant de la secció Jaume Vicens Vives de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, com de l’Institut de Patrimoni Cultural i dels diferents grups —trajectòria que cal enfortir i potenciar, no pas liquidar—, aquest pla també contempla noves actuacions que, en bona mesura, han de ser compartides pels diferents integrants de l’institut. 4.1 Activitats de recerca

4.1.1 Donar suport als grups i investigadors perquè presentin i gestionin tot tipus de projectes de recerca, ja sigui a través de convocatòries competitives, de convenis de col·laboració, contractes amb les administracions, etc.

4.1.2 Potenciar la participació en projectes i xarxes d’abast europeu.

4.1.3 Organització de cicles de seminaris de discussió amb la intervenció d'investigadors propis i forans, on es presentin i sotmetin a debat investigacions en curs o de recent finalització.

4.1.4 Organització de jornades i congressos. L'Institut de Recerca Històrica ha de ser un instrument que potenciï l'organització de diferent tipus de trobades d'investigadors, des de jornades amb una programació més tancada, fins a congressos convocats en col·laboració amb altres institucions i associacions científiques.

4.2 Difusió de la recerca

36. Mantenir i potenciar els projectes editorials ja existents

37. Estudiar la possibilitat d’obrir noves col·leccions que integrin les diverses línies de recerca del nou institut i que permetin tant projectar i transferir els resultats de la recerca realitzada en el centre com difondre altres recerques considerades d'interès.

38. Potenciar la transferència del coneixement a través d’activitats de divulgació i assessorament sobre història i art (exposicions, itineraris, dramatitzacions, jornades d’estudi...)

4.3 Activitats docents

4.3.1 Promoure la formació de doctorants i la consecució de beques de formació per al personal investigador.

4.3.2 Participar en la programació de programes de postgrau tant propis de la Universitat de Girona, com de caràcter interuniversitari.

4.3.3 Organitzar cursos i jornades de formació sobre qüestions metodològiques i d’actualització de coneixements, adreçades tant a estudiants de postgrau i doctorat com llicenciats i professors de secundària.

4.4 Projecció exterior

4.4.1 Potenciar la relació amb l’entorn gironí.

39. Cercar la col·laboració amb institucions i administracions locals per a la realització de programes de recerca, intervencions arqueològiques, convocatòria de beques i premis de recerca...

40. Potenciar els vincles amb les associacions i els centres d’estudi locals

41. Oferir col·laboració científica per a activitats de difusió i transferència del coneixement promogudes per entitats locals

4.4.2 Cercar la col·laboració amb grups i institucions d’àmbit català

42. Consolidar i enfortir la col·laboració amb la Institució Milà i Fontanals del CSIC.

43. Promoure la creació de xarxes temàtiques especialitzades que apleguin altres grups de recerca tant de l’àmbit català com fora d’ell.

44. Mantenir la col·laboració amb altres departaments i instituts universitaris per a la realització d’activitats conjuntes

45. Col·laborar amb institucions d’àmbit català en l'organització de cursos de formació i divulgació.

4.4.3 Potenciar la col·laboració amb institucions i grups d’àmbit espanyol i internacional

4.4.4 Crear un espai web de l’Institut de Recerca Històrica que aplegui i reorganitzi les planes web dels grups i del Centre de Recerca d’Història Rural, permetent alhora generar una imatge col·lectiva clara i única, però que també identifiqui a cadascun dels grups i investigadors i la seva activitat.

4.18. 5. ESTUDI ECONÒMIC

4.18.1. 5.1 Mitjans materials i personals i despeses de funcionament L’Institut de Recerca Històrica haurà de comptar amb el mateix pressupost ordinari amb que la Universitat de Girona dota els seus instituts de recerca. La quantia d’aquesta aportació anual pels propers anys probablement oscil·larà, en funció dels criteris de distribució, entre 11.000 i 13.000 euros. Pel què fa als mitjans personals, gaudirà del suport administratiu que li correspongui. A més, l’Institut de Recerca Històrica podrà comptar amb els recursos econòmics que puguin generar les seves activitats, és a dir els ingressos derivats de l’obtenció de subvencions i ajuts d’institucions públiques o privades per al foment de la recerca i la divulgació, del rendiment dels serveis que es puguin generar, o de qualsevol altra procedència que pugui correspondre d’acord amb la legislació vigent, sens perjudici del que en cada moment estableixin els òrgans de govern pertinents de la Universitat de Girona.

4.18.2. 5.2 Espais L’Institut de Recerca Històrica disposarà dels mateixos espais que ara ocupa la secció Vicens Vives de l'ILCC a l'edifici de despatxos Sant Domènec II de la Facultat de Lletres: una sala de treball al quart pis i un despatx contigu per als serveis administratius.

4.18.3. 5.3 Béns inventariables que quedaran adscrits al nou institut de recerca L'Institut de Recerca Històrica assumirà els béns actualment adscrits al Centre de Recerca d’Història Rural (Secció Vicens Vives de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes). La relació completa d’aquests béns es troba a l’apartat 3.3 del document I de Sol·licitud de Separació de les dues seccions de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes A més també assumirà els següents béns procedents de l’Institut de Patrimoni Cultural (IPAC) aportats pel grup d’arqueologia i prehistòria i que es troben distribuïts entre els despatxos dels professors vinculats al grup i el Laboratori d’Arqueologia:

4.18.3.1. 5.3.1 Mobiliari Descripció Localització Armari portes baixes i prestatges Grafos F-531 18065 Despatx Burch 5.12 Armari tot portes i prestatges interiors Grafos F-533 18066 Despatx Burch 5.12 Arxivador metàl·lic 404-F Color gris 18081 Laboratori Arq. I - 003 Arxivador metàl·lic 404-F Color gris 18082 Laboratori Arq. I - 003 Buc d’arxiu, 1 calaix arxivador i rodes 18069 Laboratori Arq. I - 003 Buc de calaixos amb rodes 18067 Laboratori Arq. II - 002 Cadira confident 18077 Laboratori Arq. I - 003 Cadira confident 18073 Laboratori Arq. I - 003 Cadira confident 18074 Laboratori Arq. I - 003 Cadira confident 18075 Laboratori Arq. I - 003 Cadira confident 18076 Laboratori Arq. I - 003 Cadira despatx amb rodes i sense braços Mod. Nilo 18078 Laboratori Arq. I - 003

Paperera amb l’anagrama UdG 18094 Laboratori Arq. I - 003 Prestatgeria 100x38x200 I-38-20 Mod. OFITA 18084 Laboratori Arq. II - 002 Taula despatx Mod. Grafos 18063 Laboratori Arq. II - 002 Taula de llum Marabú 16516 Laboratori Arq. II - 002

4.18.3.2. 5.3.2 Material informàtic Escànner Nikon Coolscan V LS50ED IFlLL0884 16762 Laboratori Arq. I - 003 Gravadora AIWA TP-C455 AFLL6417 Despatx Alcalde Impressora Color Deskjet HP 895 Cxi IFLL0621 03593 Despatx Vivó 5.22 Impressora Color HP Business Inkjet BI 2200 IFLL0518 18099 Lab. Arqueologia II Impressora Laserjet 4050N SupportPack i cable IFLL0418 18098 Despatx Burch 5.12 Monitor Samsung Sync Master 710N 18091 Laboratori Arq. I - 003 Ordinador PC Multimèdia 2000 Disc dur EXP35355 IFLL0708 18090 Laboratori Arq. I - 003 Ordinador portàtil Toshiba Satellite A60-Campus IFLL0859 16761 Laboratori Arq. I - 003 Ordinador portàtil Apple MacBook core2 Duo 13" 59430 Despatx Soler 5.10 Regravador intern HP CD-Writer 9510i IFLL0531 - Laboratori Arq. II - 002 Tarja controladora Adaptec SA-20 (Scanner) IFLL0494 - Laboratori Arq. II - 002 Zip IFLL0344 18097 Laboratori Arq. I - 003 Escànner HP Scanjet4C IFLL0220 - Laboratori Arq. II - 002 Escànner EPSON A3 GT-10000+ B11B107021LA IFLL0757 14992 Laboratori Arq. I - 003 Impressora Làser LJ6MP IFLL0219 14983 Laboratori Arq. I - 003 Monitor Philips 104S 14988 Laboratori Arq. I - 003 Monitor Sony CPD17SF2 14999 Laboratori Arq. I - 003 Monitor LG 14991 Laboratori Arq. I - 003 Ordinador Apple Macintosh SE40 IFLL0167 Despatx Soler 5.10 Ordinador Apple Macintosh Power 4400/200 14987 Laboratori Arq. I - 003 Ordinador PC 2000 avançat Intel Pentium IV IFLL0860 14998 Laboratori Arq. I - 003 Ordinador APD avançat IFLL0953 59369 Laboratori Arq. I - 003 Zip IFLL0399 14985 Laboratori Arq. II - 002

4.18.3.3. 5.3.3 Altre material Càmera Canon EOS 300N + Carregador piles AFLL6288 16759 Laboratori Arq. I - 003 Objectiu Macro AFLL6287 - Laboratori Arq. I - 003 Càmera digital Canon HP PhotoSmart R707 AFLL6479 - Laboratori Arq. I - 003 Càmera digital Sony Cyber-shot DSC-S600 AFLL6503 59368 Laboratori Arq. I - 003 Mòbil Siemens M55GPRS MMS AFLL6425 - Despatx Burch 5.12 Mòbil Siemens CT65 Laboratori Arq. I - 003 Projector Braun Novamat 130AF AFLL6290 - Laboratori Arq. I - 003 Tauler reproductor Kaiser AFLL6291 - Despatx Nolla 5.09 Telèfon GPS Thuraya SO-2510 59424 Despatx Soler 5.10 Balança de precisió Mod. Gram D-600-B AFLL6186 Laboratori Arq. II - 002 3 Capçals de nivell òptic Laboratori Arq. II - 002 Distanciòmetre làser PENTAX Mod. CMTMC-V 14957 Laboratori Arq. II - 002 bateria, trípode, teodolit, miralls reflectors, vara Aparell per a buidar les dades a l'ordinador Distanciòmetre làser M3 5", bateries, trípode Laboratori Arq. II - 002 prisma, bastó, programa, CD i miniprisma 2 Mires telescòpiques de 4 m. d’alumini Laboratori Arq. II - 002 2 Mires telescòpiques de 4 m. d'alumini Laboratori Arq. II - 002 2 Nivells automàtics Laboratori Arq. II - 002

Nivell òptic AL-TOP Settop AL-20 AFLL6476 16530 Laboratori Arq. II - 002 Nivell òptic AL-TOP Settop AL-20 AFLL6481 16531 Laboratori Arq. II - 002 Pantalla projecció AFLL6168 - Laboratori Arq. II - 002 Projector diapositives Reflecta Diamator AFM AFLL6179 14956 Laboratori Arq. II - 002 2 Projectors llum Coma 503 59437-8 Despatx Soler 5.10 3 Trípodes de nivell òptic 16521 Laboratori Arq. II - 002 Trípode per a estació total 16520 Laboratori Arq. II - 002 Walkie-talkies Laboratori Arq. II - 002

4.19. 6. RELACIÓ D'INVESTIGADORS I GRUPS QUE S'INTEGRARAN EN L'INSTITUT DE RECERCA HISTÒRICA

4.19.1. 6.1 Grups de recerca reconeguts per la UdG que s'adscriuran a l'Institut de Recerca Històrica

46. GRHCS35 Història de les Societats Rurals

47. GRHCS78 Estudis Culturals

48. GRHCS83 Arqueologia i Prehistòria

49. GRHCS86 Història, Memòria, Identitats

4.19.2. 6.2 Membres de ple dret a. Personal acadèmic de la UdG Nom Categoria Grup de recerca Dr. Gabriel Alcalde Gurt Titular d’universitat GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Genís Barnosell Jordà Associat GRHCS086 Hª, memòria, identitats Mireia Bassols Casi Becari UdG GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Soraya Belmonte Puertas Becari UdG GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Mònica Bosch Portell Associat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Gerardo Boto Varela Titular d’universitat GRHCS078 Estudis culturals Dr. Josep Burch i Rius Titular d’universitat GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Dr. Fco. Javier Burgos Rincón Titular d’universitat GRHCS078 Estudis culturals

Dr. Josep Clara Resplandis Titular d’universitat No adscrit Josep Colls Comas Associat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dra. Rosa Congost Colomer Catedràtic d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Àngel Duarte Montserrat Catedràtic d’universitat GRHCS086 Hª, memòria, identitats Ricard Expósito Amagat Becari predoctoral GRHCS35 Hª Societats Rurals Maximiliano Fuentes Codera Becari UdG GRHCS086 Hª, memòria, identitats

Natzaret Gallego Aguilera Becari predoctoral GRHCS078 Estudis culturals Ricard Garcia Orallo Associat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dra. Anna M. Garcia Rovira Catedràtic d’universitat GRHCS086 Hª, memòria, identitats Pere Gifre Ribas Associat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Xavier Gil Román Becari postdoctoral GRHCS078 Estudis culturals Carles Grabuleda Teixidor Associat GRHCS086 Hª, memòria, identitats Alfons Jiménez Cortacans Becari UdG GRHCS086 Hª, memòria, identitats Dr. Gabriel Jover Avellà Titular d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Antonio López Estudillo Titular d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Xavier Marcó Masferrer Becari predoctoral GRHCS35 Hª Societats Rurals Alejandro Martínez Giralt Becari UdG GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Josep M. Nolla Brufau Catedràtic d’universitat GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Dr. Pere Orti Gost Titular d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Carles Patiño Bartomeu Associat GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Dr. Jaume Portella Comas Titular d’universitat Dr. Joaquim M. Puigvert Solà Titular d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals

Dra. Assumpta Roig Torrentó Titular d’universitat GRHCS078 Estudis culturals Laura Romero Torres Becari UdG GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Dra. Rosa Ros Massana Titular d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Enric Saguer Hom Titular d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dra. Núria Sala Vila Titular d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Lluís Sales Favà Becari UdG GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Narcís Soler Masferrer Catedràtic d’universitat GRHCS83 Arqueologia i prehistòria

Marc Sureda Jubany Associat GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Dr. Lluís To Figueras Titular d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Xavier Torres Sans Catedràtic d’universitat GRHCS35 Hª Societats Rurals Dra. Elisa Varela Rodríguez Titular d’universitat GRHCS078 Estudis culturals Carles Vela Aulesa Associat GRHCS35 Hª Societats Rurals Santiago Vila Vicente Associat GRHCS086 Hª, memòria, identitats Dr. David Vivó Codina Titular d’universitat GRHCS83 Arqueologia i prehistòria Jordi Vivo Llorca Becari predoctoral GRHCS83 Arqueologia i prehistòria b. Personal acadèmic extern a la UdG Nom Categoria Grup de recerca Dr. Llorenç Ferrer Alòs Titular d’universitat (UB) GRHCS35 Hª Societats Rurals Dra. Rosa Lluch Bramon Titular internina d’EU (UB) GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr. Joaquim Soler Subils Becari Postdoctoral

(Eberhard Karls Universität Tübingen)

GRHCS83 Arqueologia i prehistòria

Dr. Rudolf Widmer Professor Universidad Autónoma de Santo Domingo

GRHCS35 Hª Societats Rurals

c. Personal no acadèmic Nom Categoria Lídia Donat Pérez Administrativa Lluís Palahí Grimal Tècnic suport MEC Dr. Jordi Sagrera Aradilla Tècnic Laboratori

4.19.3. 6.3 Membres col·laboradors Nom Categoria Joaquim Alvarado Costa Investigador GRHCS35 Hª Societats Rurals Marc Auladell Agulló Investigador GRHCS086 Hª, memòria, identitats Joan Antoni Blanco de Lama Catedràtic d’IES GRHCS35 Hª Societats Rurals Jordi Bohigas Maynegre Becari UdG GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr.Miquel Borrell Sabater Titular d’IES GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr.Ramon Buxó Capdevila Tècnic superior MAC GRHCS35 Hª Societats Rurals Xavier Conchillo Roca Investigador GRHCS086 Hª, memòria, identitats Gemma-Teresa Colesanti Investigador GRHCS078 Estudis culturals Marciano Cárdaba Carrascal Investigador GRHCS35 Hª Societats Rurals Ruben Doll Petit CC.Educació GRHCS086 Hª, memòria, identitats Jordi Gaitx Moltó Investigador GRHCS086 Hª, memòria, identitats Verònica García López Investigadora GRHCS086 Hª, memòria, identitats Anna Gironella Delgà Investigadora GRHCS078 Estudis culturals Rosa Ma. Gregori Roig Tècnic superior arxius GRHCS078 Estudis culturals Àngel Jiménez Navarro Investigador GRHCS086 Hª, memòria, identitats Elvis Mallorquí Garcia Titular d’IES GRHCS35 Hª Societats Rurals Josep M. Martínez Paris Titular d’IES GRHCS35 Hª Societats Rurals Josep Matas Balaguer Historiador i advocat GRHCS35 Hª Societats Rurals Brigida Nonó Rius Tècnic bibliotecari GRHCS078 Estudis culturals Esther Plaza Massó Investigadora GRHCS086 Hª, memòria, identitats Narcís de Puig i de Traver Becari UdG GRHCS35 Hª Societats Rurals Dr.Xavier Solà Colomer Titular d’IES GRHCS35 Hª Societats Rurals Xavier Soldevila Temporal Titular d’IES GRHCS35 Hª Societats Rurals Santiago Soler Simon Tècnic superior arxius GRHCS35 Hª Societats Rurals Sebastià Villalón Barragán Investigador GRHCS35 Hª Societats Rurals

4.20. 7. MEMÒRIA DE L'ACTIVITAT DELS GRUPS QUE SOL·LICITEN ADSCRIURE'S A L'INSTITUT DE RECERCA HISTÒRICA, 2001-2006 A continuació es detalla la memòria d’activitats i d’ajuts concedits corresponent als grups que presenten la proposta de creació de l’Institut de Recerca Històrica, excepte en el cas del Grup d’Història de les Societats Rurals, la memòria d’activitats del qual coincideix amb la memòria d’activitats del Centre de Recerca d’Història Rural (Secció Jaume Vicens Vives de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes), que es troba a l’apartat 4.2 del document I de Sol·licitud de Separació de les dues seccions de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Per tal d’evitar una reiteració innecessària ens remetem a aquell apartat.

4.20.1. 7.1 Grup d’Arqueologia i Prehistòria (GRHCS83)

4.20.1.1. 7.1.1 Ajuts de suport als grups de recerca de Catalunya Arqueologia romana i tardoantiga Codi oficial: 2005SGR 00298 Organisme convocant: UdG - Universitat de Girona Convocatòria de 2005 Investigador principal: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 0 € Grup d'arqueologia romana i tardoantiga Referència del projecte: 2002SGR 00101 Organisme convocant: UdG - Universitat de Girona Convocatòria de 2002 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 25.182,00 €

4.20.1.2. 7.1.2 Projectes de recerca finançats

4.20.1.2.1. 7.1.2.4 Projectes europeus I segni delle civittà pre-romana nel territorio e nel paesaggio. Il caso degli etruschi nel Senese Referència del projecte: CLT2004/A1/CH/IT-68 Organisme convocant: UdG Convocatòria de 2004 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 13.000,00 € Un laboratorio alle terme. Ricerca, valorizzazione e nuovi linguaggi di comunicazione applicati alle aree archelolgiche termali Referència del projecte: 2005-0762/001-001 CLTCA12 Organisme convocant: UdG Convocatòria de 2004 Professor responsable: DAVID VIVO CODINA Import concedit: 22.926,00 €

Un Laboratorio Alle Terme - Ricerca, valorizzazione e nuovi linguaggi di comunicazione applicatti alle aree archeologiche termali Referència del projecte: CLT2003/A1/IT-44 Organisme convocant: UdG Convocatòria de 2003 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 17.715,42 € I segni delle civilta’ pre-romane nel territorio e nel paesaggio: Il caso degli Etruschi nel Senese Referència del projecte: 2001-1432/001-001 CLT-CA1A Organisme convocant: UdG Convocatòria de 2002 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS

4.20.1.2.2. 7.1.2.4 Altres projectes de recerca Contexto cronológico y cultural del final del Paleolítico medio en el norte peninsular Referència del projecte: HUM2004-04679 Organisme convocant: UdG Convocatòria de 2003 Professor responsable: JULIA MAROTO GENOVER Import concedit: 18.000,00 Arqueologia e historia de nucleos urbanos tardoantiguos y medievales en el noreste peninsular Referència del projecte: HUM2004-04507 Organisme convocant: UdG Convocatòria de 2003 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 18.800,00 € Los últimos cazadores paleolíticos del noreste peninsular Referència del projecte: BHA2002-02342 Organisme convocant: UdG Convocatòria de 2002 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER Nombre de membres: 3 Import concedit: 5.888,00 €

4.20.1.3. 7.1.3 Altres ajuts vinculats a la recerca La patrimonialització de l'arqueologia. Conceptes i usos actuals del patrimoni arqueològic Organisme convocant: UdG - Universitat de Girona Convocatòria de 2006 Investigador principal: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 25.000,00 € Prehistòria Organisme convocant: UdG - Universitat de Girona Convocatòria de 2002 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER

Import concedit: 2.241,00 € Ajudes de cofinançament per a la contractació de personal tècnic de projectes Referència del projecte: 005 - INCORPORACIO (CONTRACTACIO) Organisme convocant: UdG i EMCT - Ministerio de Ciencia y Tecnologia Convocatòria de 2005 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 46.338,71 € Ajuts per al desenvolupament de treballs de camp de prospecció i excavació arqueològiques i paleontològiques internacionals (EXCAVA) Referència del projecte: 2006EXCAVA00007 Convocatòria de 2006 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 18.000,00 € Ajuts per al desenvolupament de treballs de camp de prospecció i excavació arqueològiques i paleontològiques internacionals (EXCAVA) Referència del projecte: 2006EXCAVA00009 Convocatòria de 2006 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER Import concedit: 36.000,00 € Codella (les Preses, la Garrotxa) Referència del projecte: 2006/4275 Convocatòria de 2006 Professor responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Import concedit: Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (Sant Julià de Ramis, Gironès) Referència del projecte: 2006/4191 Convocatòria de 2006 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 6.000,00 € Excavacions arqueològiques a la vil.la romana de Montfullà (Bescanó, Gironès) Referència del projecte: 2006/4264 Convocatòria de 2006 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 1.000,00 € Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà) Referència del projecte: 2006/4194 Convocatòria de 2006 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 3.500,00 € Excavacions arqueològiques a la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) Referència del projecte: 2006/4276 Convocatòria de 2006 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER Import concedit: 5.000,00 € Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda Referència del projecte: 01985/2005

Convocatòria de 2005 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 1.000,00 € Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis Referència del projecte: 01989/2005 Convocatòria de 2005 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 1.800,00 € Excavacions arqueològiques a la vil.la romana de Montfullà Referència del projecte: 01986/2005 Convocatòria de 2005 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 600,00 € Ocupacions neolítiques en la zona del Prepirineu i Pirineu Referència del projecte: 01991/2005 Convocatòria de 2005 Professor responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Import concedit: Excavacions arqueològiques a la Cova de l'Arbreda Referència del projecte: 01990/2005 Convocatòria de 2005 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER Import concedit: 4.300,00 € Excavació arqueològica a la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) Referència del projecte: 01987/2005 Convocatòria de 2005 Professor responsable: JULIA MAROTO GENOVER Import concedit: 2.000,00 € Excavació arqueològica a la cova de Mollet (coves del Reclau, Serinyà, Pla de l'Estany) Referència del projecte: 01988/2005 Convocatòria de 2005 Professor responsable: JULIA MAROTO GENOVER Import concedit: 1.705,00 € El món rural d'època romana. Ritmes i cicles del procés de romanització Referència del projecte: 2005/ARCS1/0004 Convocatòria de 2005 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 1.000,00 € Seminario "Estado de la cuestión: La ciudad tardoantigua en la tarraconense marítima" Referència del projecte: HUM2004-20962-E Convocatòria de 2004 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 500,00 € Les coves prehistòriques de Serinyà: La recerca del nostre orígen Referència del projecte: 2004ACDC 00041 Convocatòria de 2004

Professor responsable: JULIA MAROTO GENOVER Import concedit: 600,00 € Segona fase de les excavacions a l'Esglèsia Vella de Sant Vicenç de Tossa de Mar Referència del projecte: Convocatòria de 2004 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 15.084,04 € Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell) Referència del projecte: 2004/01247 Convocatòria de 2004 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 2.500,00 € Excavacions arqueològiques a la vil.la romana de Montfullà (Bescanó) Referència del projecte: 2004/1245 Convocatòria de 2004 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 1.000,00 € Excavacions arqueològiques al Castell de Bufalaranya (Roses) Referència del projecte: 2004/1243 Convocatòria de 2004 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 1.200,00 € Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis Referència del projecte: 2004/1246 Convocatòria de 2004 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 2.200,00 € Excavació de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca) Referència del projecte: 2004/1286 Convocatòria de 2004 Professor responsable: JULIA MAROTO GENOVER Import concedit: 750,00 € Cova de l'Arbreda (Serinyà, el Pla de l'Estany) Referència del projecte: 2004/1285 Convocatòria de 2004 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER Import concedit: 2.700,00 € Excavacions arqueològiques a la vil.la romana dels Ametllers (Tossa de Mar) Referència del projecte: 2004/1289 Convocatòria de 2004 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 2.400,00 € Excavacions arqueològiques a la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) Referència del projecte: 01972/2003 Convocatòria de 2003 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER

Import concedit: 2.300,00 € Excavacions arqueològiques a la vil·la romana de Montfullà (Bescanó. Gironès) Referència del projecte: 2003/01963 Convocatòria de 2003 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 550,00 € Excavacions arqueològiques al castell altmediaval de Bufalaranya (Roses.Alt Empordà) Referència del projecte: 2003/01971 Convocatòria de 2003 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 700,00 € Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda de Llafranc (Palafrugell. Baix Empordà) Referència del projecte: 2003/01970 Convocatòria de 2003 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 1.000,00 € Excavacions Arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (Gironès) Referència del projecte: 2003/01968 Convocatòria de 2003 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: 3.300,00 € Excavacions arqueològiques a la Plaça de la Miqwé (Besalú) Referència del projecte: 2003/01967 Convocatòria de 2003 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 3.270,00 € Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda de Llafranch (Palafrugell, Baix Empordà) Referència del projecte: Convocatòria de 2002 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Nombre de membres: Import concedit: Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (Gironès) Referència del projecte: Convocatòria de 2002 Professor responsable: JOSEP BURCH I RIUS Import concedit: Excavacions arqueològiques al castell altmedieval de Bufalaranya (Roses, Alt Empordà) Referència del projecte: Convocatòria de 2002 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 483,00 € Excavacions arqueològiques a la vil.la romana de Montfullà (Bescanó, Gironès) Referència del projecte:

Convocatòria de 2002 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 402,00 € Excavació a les coves del Reclau (Serinyà, el Plà de lÉstany) Referència del projecte: Convocatòria de 2002 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER Import concedit: 1.930,00 € Excavació a la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) Referència del projecte: Convocatòria de 2002 Professor responsable: JULIA MAROTO GENOVER Import concedit: 1.448,00 € Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Palafrugell, Baix Empordà) Referència del projecte: Convocatòria de 2001 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 601,01 Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (Sant Julià de Ramis, Gironès) Referència del projecte: Organisme convocant: UdG Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 3.455,81 € El territori de Tossa de Mar durant l'època romana (s.II aC. VIII) Referència del projecte: Convocatòria de 2001 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 601,01 € Excavacions arqueològiques al castell atlmedieval de Bufalaranya (Roses, Alt Empordà) Referència del projecte: Convocatòria de 2001 Professor responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Import concedit: 601,01 € El paleolític mitjà al nord-est de Catalunya. Excavació a la cova del Ermitons a Sales de Llierca Referència del projecte: Convocatòria de 2001 Professor responsable: JULIA MAROTO GENOVER Import concedit: 1.803,03 € El paleolític mitjà al nord-est de Catalunya. Excavacions a les coves del Reclau a Serinyà. Referència del projecte: Convocatòria de 2001 Professor responsable: NARCIS SOLER MASFERRER Import concedit: 2.404,04 €

4.20.1.4. 7.1.4 Contractes Desenvolupament de diferents activitats en matèria de patrimoni cultural al municipi Referència del contracte: 02/01/2006 Data: 2006 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Campanya d'excavació arqueològica vila romana de Montfullà Referència del contracte: 040/06 17/06/2006 Data: 2006 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Realització del pla bàsic d'acció patrimonial per a l'entorn de Santa Maria de Porqueres Referència del contracte: 114/06 29/11/2006 Data: 2006 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Estudi de deixalles arqueològiques de les obres de Sta. Caterina de Girona Referència del contracte: 01/11/2006 Data: 2006 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Estudi de deixalles arqueològiques de les obres de Sta. Caterina de Girona Referència del contracte: 057/06 28/07/2006 Data: 2006 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Conveni de col·laboració UdG Ajuntament de Besalú per a la realització de l'excavació arqueològica a la sinagoga de Besalú Referència del contracte: 022/05 25/02/05 Data: 2005 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Conveni de col·laboració UdG GISA per a l'excavació arqueològica de les obres d'aparcament de l'Hospital i Pompeu Fabra i dependència de Generalitat Referència del contracte: 034/05 18/04/05 Data: 2005 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Addenda contracte de col·laboració per ampliar les excavacions Referència del contracte: AD Data: 2005 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Contracte de col·laboració UdG FCC Construcción,SA i Servià Cantó, SA UTE per a l'excavació al jaciment de la Serra de la Vall d'en Bas Referència del contracte: 048/05 06/06/05 Data: 2005 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Realització d'una excavació arqueològica a l'església de Santa Maria de Besalú Referència del contracte: 055/05 23/06/2005

Data: 2005 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Realització de la campanya arqueològica de 2005 de la vil·la romana de Montfullà Referència del contracte: 056/05 23/06/2005 Data: 2005 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Elaboració de fitxes de patrimoni cultural per a la redacció del Pla Especial de Protecció i Catalogació Patrimonial de Salt Referència del contracte: 058/05 23/06/2005 Data: 2005 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Realització del pla director del Patrimoni de la vall de Bell-lloc Referència del contracte: 096/05 29/09/2005 Data: 2005 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Ampliació del seguiment arqueològic de l'obra 'desdoblament Ctra.Besalu Argelaguer Referència del contracte: Data: 2005 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Desenvolupament de diferents activitats en matèria de patrimoni cultural al municipi Referència del contracte: 010/04 23/02/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Planificació,coordinació,direcció i execució per consolidar les restes arqueològ.de la finca Can Collet Est Referència del contracte: 011/04 23/02/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Elaboració,implantació i actualització posterior del Pla d'emergència del Municipi Referència del contracte: 045/04 27/05/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Elaboració d'un programa d'arqueologia urbana i un programa de recerca històrica Referència del contracte: 050/04 05/06/04 Data: 2004 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Vigilància i supervisió arqueològica del treballs de moviments de terra per obres d'infraestructures Referència del contracte: 059/04 21/06/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Realització de treballs d'excavació arqueològica de sitges trobades a la Masia

Can Serra de Vilobí d'Onyar Referència del contracte: 060/04 21/06/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Realització d'un projecte museològic de la segona fase del Museu Industrial del Ter Referència del contracte: 087/04 14/09/04 Data: 2004 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Seguiment arqueològic de la fase d'excavació del moviment de terres de l'obra "desdoblament Ctra.Besalu Argelaguer" Referència del contracte: 090/04 22/09/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Realització de les campanyes d'excavació arqueològica del jaciment ibèric de Sant Sebastià de la Guarda Referència del contracte: 091/04 29/09/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Realització d'una nova campanya d'excavació arqueològica a jaciments prehistòrics del municipi Referència del contracte: 107/04 10/11/04 Data: 2004 Investigador responsable: NARCIS SOLER MASFERRER Realització d'una nova campanya d'excavació arqueològica al Castell altmedieval de Bufalaranya de Roses Referència del contracte: 109/04 17/11/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Realització de l'excavació arqueològica al Molí d'en Subirós i a Can Marcial Referència del contracte: 136/04 21/12/04 Data: 2004 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Seguiment arqueològic de treballs de moviments de terres a Sant Esteve d'en Bas per un arqueòleg titulat Referència del contracte: 020/05 21/02/05 Data: 2004 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Avaluació dels valors històrics, artístics i arqueològics de l'espai natural Pinya Rosa Referència del contracte: 006/03 21/01/03 Data: 2003 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Realització del projecte museològic d'un centre dedicat a la romanitat Referència del contracte: 008/03 19/02/03 Data: 2003 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU

Planificació i execució campanya d'excavacions a la vil·la romana de Montfullà Referència del contracte: 013/03 11/03/03 Data: 2003 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Realització de l'excavació arqueològica de la Torre d'Esvern de Celrà Referència del contracte: 021/03 03/04/03 Data: 2003 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Campanya d'excavacions arqueològiques al castell altmedieval de Bufalaranya del 2003 Referència del contracte: 057/03 27/08/03 Data: 2003 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Estudi de públic del Museu mitjançant la realització d'enquestes als seus usuaris Referència del contracte: 067/03 03/09/03 Data: 2003 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Realització de l'excavació de l'església vella de Sant Vicenç de Tossa de Mar Referència del contracte: 076/03 03/10/03 Data: 2003 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Assessorament històrico-arqueològic i elaboració d'un mapa del patrimoni arqueològic del municipi Referència del contracte: 091/03 24/10/03 Data: 2003 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Realització de l'excavació a la plaça de la Catedral de Girona Referència del contracte: 104/03 10/12/03 Data: 2003 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Recerca, documentació i difusió en l'àmbit de l'arqueologia i patrimoni cultural Referència del contracte: 008/02 14/02/02 Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Excavació prospecció per a detectar possibles restes arqueològiques Referència del contracte: 012/02 25/02/02 Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Anàlisi i característiques de evolució de l'ús del museu i estudi de públic Referència del contracte: 013/02 25/02/02 Data: 2002 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Planificació i execució campanya d'excavacions a la vil·la romana de Montfullà Referència del contracte: 028/02 15/04/02 Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU

Excavació-prospecció arqueològica per detectar restes arqueològiques a la zona del Collet del municipi de Sant Antoni de Calonge Referència del contracte: PR 17/01/02 Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Redacció del projecte de l'exposició de la vil·la romana dels Ametllers Referència del contracte: 054/02 13/06/02 Data: 2002 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Realització campanya d'excavació arqueològica al castell altmedieval Bufalaranya Referència del contracte: 068/02 28/08/02 Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Realització d'accions per a la promoció del patrimoni cultural del curs Mig del Ter Referència del contracte: 069/02 28/08/02 Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Execució de l'exposició temporal sobre la vil·la romana dels Ametllers Referència del contracte: 070/02 10/09/02 Data: 2002 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Realització jornades científiques sobre nous usos de l'arqueologia industrial Referència del contracte: 073/02 10/09/02 Data: 2002 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Estudi de públic del museu Referència del contracte: 077/02 26/09/02 Data: 2002 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Excavació-prospecció arqueològica per detectar restes arqueològiques a la zona del Collet del municipi de Sant Antoni de Calonge Referència del contracte: PR 17/01/02 Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Campanya d'excavació, estudi i registre de troballes a la seu del Col·legi Referència del contracte: 084/02 23/10/02 Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Assessorament i col·laboració en el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà Referència del contracte: 091/02 03/12/02 Data: 2002 Investigador responsable: JULIA MAROTO GENOVER Realització inventari sobre Patrimoni Cultural vinculat a l'aigua del afluents del Ter Referència del contracte: 096/02 13/12/02 Data: 2002

Investigador responsable: JOSEP BURCH I RIUS Sense títol Referència del contracte: NR Data: 2002 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Sense títol Referència del contracte: 031/01 20/04/01 Data: 2001 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Sense títol Referència del contracte: 036/01 08/05/01 Data: 2001 Investigador responsable: GABRIEL ALCALDE GURT Sense títol Referència del contracte: 071/01 07/09/01 Data: 2001 Investigador responsable: JOSEP MARIA NOLLA BRUFAU Treball tècnic i científic en l'excavació dels monuments megalítics del terme municipal de Tossa de Mar Referència del contracte: 087/01 06/11/01 Data: 2001 Investigador responsable: NARCIS SOLER MASFERRER

4.20.1.5. 7.1.5 Docència: programes de doctorat

50. Participació dels membres del grup en el màster oficial: “La gestió del patrimoni cultural en l’àmbit local”. Curs 2006/2007

51. Participació dels membres del grup en el màster propi: “La gestió del patrimoni cultural en l’àmbit local. Curs 2005/2006

52. Participació dels membres del grup en el programa de doctorat de Lletres durant el període 2001-2006

4.20.1.6. 7.1.6 Organització de cursos i seminaris 2006

Jornada “El món rural d’època romana. Tallers ceràmics i producció agrícola” Lloc i dates: Sala d’actes del Club Natació Banyoles, 11-17 de novembre de 2006 Responsables: Josep Burch i Rius, Josep M. Nolla Organització: Institut del Patrimoni Cultural i Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany Col·laboració: AGAUR Taula rodona “Encontres entre poblacions humanes. Una visió multidisciplinar” Lloc i dates: Sala de Graus de la Facultat de Lletres, 22 de desembre de 2006 Responsables: Julià Maroto i Narcís Soler Organització: Departament de Geografia, Història i Història de l’Art i Institut del Patrimoni Cultural

2005 Seminari “L’antiguitat tardana a les ciutats de l’actual Catalunya (segles IV-VII). Darreres novetats” Lloc i dates: Aula de Música de la Facultat de Lletres, 7 d’octubre de 2005 Responsables: Josep Burch i Rius i Josep M. Nolla Organització: Laboratori d’Arqueologia de la UdG Col·laboració: Ministerio de Educación y Ciencia Jornada “El món rural d’època romana: ritmes i cicles de la romanització del camp” Lloc i dates: Banyoles, 5 de novembre de 2005 Responsables: Josep Burch i Rius i Josep M. Nolla Organització: Institut del Patrimoni Cultural i Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany Col·laboració: Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, Consell Social de la UdG Seminari “L’epipaleolític-mesolític a Catalunya. Esta actual dels coneixements” Data: 16 de desembre de 2005 Lloc: Aula B5 Facultat de Lletres Responsables: Julià Maroto i Narcís Soler Organització: Institut del Patrimoni Cultural Col·laboració: Facultat de Lletres

4.20.1.7. 7.1.7 Tesis doctorals i treballs de doctorat

4.20.1.7.1. 7.1.7.1. Tesis doctorals presentadeso dirigides per membres del grup

Les pintures rupestres prehistòriques del Zemmur (Sahara Occidental) Autor: Soler Subils, Joaquim Director: Maroto Genover, Julià Data: 2005 Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII) Autor: Amich Raurich, Narcís M. Director: Nolla Brufau, Josep Maria Data: 2002 Les ceràmiques de producció ibèrica de Sant Julià de Ramis: el poblat i els camps de sitges Autor: Sagrera Aradilla, Jordi Director: Nolla Brufau, Josep Maria Data: 2002

4.20.1.7.2. 7.1.7.2 Treballs de recerca de doctorat realitzats o dirigits per membres del grup

Estudi cronològic i funcional dels sectors 1 i 2 de la zona 14 de l'oppidum del Puig de Sant Andreu d'Ullastret (Baix Empordà) Autor: Ferran Codina i Falgàs Director: Josep Burch Rius Data: 2006

Les fonts escrites relatives a les societats del territori de la Hispània Citerior (218-27 aC.) Autor: Jordi Vivo i Llorca Director: Josep Burch Rius Data: 2006 Materials, elements i tècniques de construcció de l'arquitectura d'època ibèrica al Puig de Sant Andreu (Ullastret) Autor: Gabriel de Prado Cordero Director: Josep Burch Rius Data: 2006 Mirades turístiques a la ciutat. Anàlisi del comportament dels visitants en el Barri Vell de Girona Autor: Gali Espelt, Núria Director: Donaire Benito, José Antonio / Alcalde Gurt, Gabriel Data: 2004 La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra Autor: Chamorro Trenado, Miguel Ángel Director: Nolla Brufau, Josep Maria Data: 2004 La necròpolis d’incineració del Pi de la Lliura, Vidreres – La Selva Autor: Solés Coll, Alba Director: Enriqueta Pons Brun, Narcís Soler Data: 2004 Tabellae defixionum d'Empúries. Un ritual de màgia a la necròpolis Ballesta Autor: Marta Pi Les Director: Nolla, J. M. Data: 2003 L'església del Bell-Lloc d'Aro (Sta. Cristina d'Aro, Baix Empordà): un exemple d'intervenció arqueològica durant el franquisme (1955-1964) Autor: Francesc Aicart Hereu Director: Nolla, J. M. Data: 2003 Els sistemes defensius romano-republicans de la Hispània citerior Autor: Palmada Auguet, Guerau Director: Nolla Brufau, Josep Maria Data: 2002 Les produccions musives de les vil·les suburbanes de Gerunda. Inventari, estudi històric i estat de la qüestió Autor: Patiño Bartomeu, Carles Director: Nolla Brufau, Josep Maria Data: 2002 Manuel Carruzo Ruiz: la seva col·lecció arqueològica i la seva vinculació amb Empúries Autor: Vallvé Albiol, Isabel Director: Nolla Brufau, Josep Maria Data: 2002 Escola Pujol, Joan El Abrigo Grande del Vadi Pequeño. Testimonio del arte

rupestre de Rkeiz (Sahara Occidental) Autor: Escola Pujol, Joan Director: Soler Masferrer, Narcís Data: 2002 Tecnologia i matèries primeres lítiques de l'aurinyacià arcaic de la cova de l'Arbreda Autor: Ortega Cobos, David Director: Soler Masferrer, Narcís Data: 2002 El poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà) Autor: Antoni Rojas Rabaneda Director: Josep Burch Rius Data: 2001

4.20.1.8. 7.1.8 Publicacions dels membres del grup

AA.VV. «Patrimoni arqueològic i espais d’interès natural». Treballs de Patrimoni Cultural, 05, 2006

Alcalde, G. «El museu de Francesc Bolòs en els inicis dels museus a Catalunya», dins Revista Mnemosine, 3, 141-145, 2006.

Alcalde, G. & Rueda, J.M. «Estudio de visitantes en el Museo de Arte de Girona», dins Revista de Museología, 35, 44-51, 2006.

Alcalde, G., «La interacció del patrimoni natural i el patrimoni cultural». Patrimoni arqueològic i espais d’interès natural, pp. 28-33, Ed. Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, ISBN: 84-96742-04-0, 2006

Alcalde, G. & Saña, M. Patrimoni arqueològic i espais d’interès natural, Ec. Institut del Patrimoni Cultural de la universitat de Girona, ISBN: 84-96742-04-0, 2006

Alcalde, G. i Burch, J., «L'ús del patrimoni històric com a recurs turístic a la Costa Brava», dins El turisme i el mar : el patrimoni marítim i els nous turismes : IV Jornades de Marina Tradicional Promediterrània, Ed. Universitat de Girona, pp. 55-61, Girona, 2006 ISBN: 84-934539-0-0

Alcalde, G., «Museòlegs i museòlogues: una aproximació a les transformacions d'una professió», dins, Revista Mneomsine, 2, 95-102, 2005.

Alcalde, G.; Borrell, F. Casellas, S.; Molist, M. Oliva, M.; Saña, M. & Vicente, O. «La Prunera, un assentament del neolític final a l'aire lliure a la zona dels Prepirineus catalans», dins Tribuna d'Arqueologia, 2001-2002, 39-59, 2005.

Alcalde, G.; Molist, M. & Saña, M. «Les ocupacions neolítiques de la Bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) », dins Tribuna d'Arqueologia, 2001-2002, 27-38, 2005.

Alcalde, G. & Rueda, J.M. L'ús del Museu d'Art de Girona. Anàlisi de la utilització del centre en el període 2002-03, Ed. Universitat de Girona – Institut del Patrimoni Cultural, ISBN: 84-8458-210-8, 2004

Alcalde, G.; Faura, J.M.; Molist, M. & Saña, M. En els inicis de les desigualtats, Editorial: Museu d’Arqueologia de Catalunya, ISBN: 84-393-6649-3, 2004

Alcalde, G. i Burch, J., «Universidad, patrimonio cultural y desarrollo local: una experiencia desde el Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona», dins Sabor de antaño : notas sobre identitat local, actualización etnográfica y

desarrollo cultural, ed. Universidad del País Vasco, pp. 396- 406, 2003 ISBN: 84-7681-388-0

Alcalde, G. «Anàlisi dels rosegadors recuperats en el jaciment ibèric de mas Castellar de Pontós (Alt Empordà)». Mas Castellar de Pontós (Alt Emopordà). Un complex arqueològic d'època ibèrica (excavacions 1990-98), pp. 214-215, Ed. Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2003

Alcalde, G.; Martin, P., Molist, M. & Saña, M. «El Museo Temporal de la Bauma del Serrat del Pont. Arqueología y comunidad en la Alta Garrotxa», dins Revista de Arqueología, 270, 48-53, 2003

Alcalde, G.; Molist, M. & Saña, M. Procés d'ocupació de la Bauma del Serrat del Pont entre 5480 i 2900 cal AC, Ed. Museu Comarcal de la Garrotxa, ISBN: 84-931615-5-1, 2002

Alcalde, G. & Galobart, A. «Els petits mamífers del pleixtocè superior». Dins Els vertebrats fòssils del Pla de l'Estany, pp141-154, Ed. Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, 2002.

Alcalde, G., Santaeularia, D.; & Iglesias D. «El projecte museològic del Museu dels Sants d’Olot”. El Museu dels Sants d’Olot», pp. 25-33, Ed. Museu Comarcal de la Garrotxa, ISBN: 84-931615-2-7, 2002

Alcalde, G.; Rueda, J.M.; Roig, A. & Heredia, A. «Una proposta des de la museología social: un centre museístic dedicat a la Costa Brava»,. Patrimonio Cultural: sostenibilitat i desenvolupament dins l'àmbit municipal a la Costa Brava, Ed. Universitat de Girona, ISBN: 84-8458-149-7, 2002

Alcalde, G., Santaeularia, D.; & Glesias, D. «Un museo para la industria de imágenes religiosas de Olot», dins Revista de Museología, 23, 81-84, 2002

Alcalde, G., «L'ús turístic dels museus», dins Revista de Girona, 212, 75-77, 2002

Alcalde, G. «La formació en museologia a Catalunya», dins L'Avenç, 265, 8-10, 2002

Alcalde, G.; Molist, M.; Saña, M. & Toledo, A «La bauma del Serrat del Pont (Catalogne). Un habitat à production métallurgique», dins Bell Beakers Today. Pottery,people, symbols in prehistoric Europe, pp. 707-710, Ed. Servicio Beni Culturali. Trento, ISBN: 88-86602-43-X, 2001

Alcalde, G.; Molist, M.; Montero, I.; Planagumà, Ll: Saña, M. & Toledo, A. «La bauma del Serrat del Pont y los momentos iniciales de la metalúrgia en el NE de la Península Ibérica», dins Revista de Arqueología, 247, 20-27, 2001

Alcalde, G. & Saña, M. «El patrimoni arqueològic i el seu ús integrat», dins Revista de Girona, 206, 59-62, 2001

Bassols, M. «Treballs de Patrimoni Cultural». (87), dins de Revista de Girona núm. 239. Novembre-Desembre 2006.

Bassols, M. «La intervenció arqueològica en el Bac de les Monges» (Camprodón). (723-725) Jornades d’Arqueologia 2006. Octubre del 2006.

Belmonte, S. «A la recerca de la vida eterna. El complex funerari de Djesert». Revista d’Història Universitària, número 6, pp. 9-19, 2007.

Belmonte, S. «La ceràmica a mà d’època ibèrica a Ullastret». Revista d’Història Universitària, número 6, pp. 21-27, 2007.

Belmonte, S., «Tell El-Amarna, la capital de l’heretgia». Revista d’Història Universitària, número 4, pp. 21-24, 2005.

Belmonte, S. «La dama del Nil». Revista d’Història Universitària, número 3, pp. 19-21, any 2004.

Belmonte, S, Díaz, M. A, Maroto, J., Ortega, D., Romero, L. I Tarrés, A. «Les campanyes d’excavació de la Cova dels Ermitons (Sales de Llierca) dels anys 2000 a 2003». Dins de Setenes Jornades d’Arqueologia (La Bisbal d’Empordà, 4 i 5 de juny de 2004), pp. 43- 47.

Belmonte, S. i Verde, E., «El laboratori i les excavacions: una mirada envers el passat». Revista d’Història Universitària, número 2, pp. 265-268, any 2003.

Burch, J., Casas, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll. «El territori rural a la costa nord-oriental: ritmes i cicles», dins Ritmes i cicles de la romanització del camp, 2006

Burch, J., Martín, A., «El poblament ibèric a Girona», dins Història de Girona. 2a ed., ed. Ateneu d'Acció Cultural, pp. 63-70. Girona, 2006 ISBN: 84-96444-27-9

Burch, J., Palahí, Ll. «La gestió del patrimoni arqueològic», dins de Patrimoni arqueològic i espais d'interès natural, ed. Documenta universitaria, pp. 34-40, Girona, 2006 ISBN: 84-96742-04-0

Burch, J., Casas, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll. «El territori rural a la costa nord-oriental: ritmes i cicles» dins de Rhytmes anc cycles of countryside romanizations. Studies on the rural world in the roman period, ed. Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, pp. 31- 40, Girona, 2006 ISBN: 84-8458-245-0

Burch, J., García, G., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda Jubany, M., Vivó, D., Miquel, I. Excavacions Arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. Vol. 2 : El Castellum. Ed. Ajuntament de Sant Julià de Ramis, 2006. ISBN: 84-607-1692-9.

Burch, J., «Col·loqui sobre el món ibèric», dins Revista de Girona, volum 51, número 235, pàgina 90, 2006 ISSN: 0211-2663

Burch, J., Casas, S., Miquel, I., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda Jubany, M.,Vivó, D. i Vivo, J. La Muntanya de Sant Julià de Ramis : guia històrica i arqueològica, 2005.

Burch, J., Jiménez, F., Nolla, J.M., Palahí, Ll., El fundus de Turissa entre el segle I aC. i el I dC. Arqueologia de dos establiments rurals: Mas Carbotí i Ses Alzines, 2005.

Burch, J.; Nolla, J.M. «Can Bel (Pineda de Mar, el Maresme). In suo Fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitates d'Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae», dins Estudi General número 25, pp. 109- 116, Girona, 2005 ISSN: 0211-6030

Burch, J.; Nolla, J.M., «Pla de Palol (Castell-Platja d'Aro, Baix Empordà) In suo Fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitates d'Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae», dins Estudi General número 25, pp.141- 144, Girona, 2005 ISSN: 0211-6030

Burch, J., Casas, S., Miquel, I., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda Jubany, M.,Vivó, D. i Vivo, J., La Muntanya de Sant Julià de Ramis : guia històrica i arqueològica Ed. Ajuntament de Sant Julià de Ramis, Sant Julià de Ramis, 2005 ISBN: 84-58-221-3

Burch, J., Jiménez, F., Nolla, J.M., Palahí, Ll. El fundus de Turissa entre el segle I aC. i el I dC. Arqueologia de dos establiments rurals: Mas Carbotí i Ses Alzines, Ed. Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, 2005 ISBN: 84-8548-215-9

Burch, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Vivó, D., «Algunes sivelles de cinturó trobades al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis», dins Protohistòria et antiqua historia pyrenaica, Ed. UNED-CA Girona, pp. 59-76, 2005 ISBN: 84-606-0227-2

Burch, J.; Figueras, M.; Sureda, R., «Patrimonio, turismo cultural y desarrollo local. El ejemplo de Tossa de Mar», dins III Congreso internacional sobre museización de yacimientos arqueológicos, Ed. Ayuntamiento de Zaragoza, pp. 203-208, Saragossa, 2005 ISBN: 84-8069-392-4

Burch, J., Rojas, A., Sagrera, J. «Actuacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Campanyes 2002-2003». Dins de Setenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, pp. 167-174 , 2004 ISBN: 84-8144-05-9.

Burch, J., Alberch, X., Albertí, L., Bover, A., Sureda, M., D’espai fabril a espai cultural. Jornades sobre els nous usos de l’arquitectura industrial: l'exemple de la Coma Cros. Ed. Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, Girona, 2004 ISBN: 84-8458-208-6

Burch, J., Rojas, A., Sagrera, J., «Noves aportacions per al coneixement del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Llafranc, Palafrugell) », dins Estudis del Baix Empordà, núm. 22, pp. 9- 54, 2003

Burch, J. «La Garrotxa d'Empordà», dins de Revista de Girona 225, pàgina 90, Girona, 2003 ISSN: 0211-2663

Burch, J., Figueras, M., «Nous criteris en l'adequació de jaciments arqueològics. Alguns exemples de les comarques de Girona», dins II Congrés Internacional sobre Museïtzació de jaciments arqueològics : nous conceptes i estratègies de gestió i comunicació, Ed. IDSI, pp.125-129, Barcelona, 2003 ISBN: 84-93-2113-8-9

Burch, J ; Aicart, F.; Canal, E.; Figueras, M.; Llinàs, J.; Llorens, M.M.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Prado, G.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Tremoleda, J., «Pla de Palol : un establiment romà de primer ordre a Platja d’Aro», dins J.M. Nolla (ed.), Ed. Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, Diputació de Girona, Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, Platja d’Aro, 2002 ISBN: 84-606-3220-2

Burch, J.; Sagrera, J.; Rojas, A., «El poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, campanyes 2000-2001», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines / Alba Solès (ed.), ed. Museu d' Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat, pp. 115- 120, St. Joan de les Abadesses, 2002 ISBN: 84-87834-14-0

Burch, J.; Nolla, J.M.; Sagrera, J.; Sureda, M. «Prospeccions arqueològiques i registre planimètric de l’església de Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà)» dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines / Alba Solès (ed.), ed. Museu d' Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat, pp. 377-380, St. Joan de les Abadesses , 2002 ISBN: 84-87834-14-0

Burch, J.; Nolla, J.M.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Vieyra, G. «Excavacions al castell de Bufalaranya (Roses, Alt Empordà)», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines / Alba Solès (ed.), Ed. Museu d' Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat, pp. 307-312, St. Joan de les Abadesses, 2002 ISBN: 84-87834-14-0

Burch, J.; Nolla, J.M.; Palahí, Ll.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Vivó, D., «Excavacions al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines / Alba Solès (ed.), ed. Museu d' Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat, pp. f227-236, St. Joan de les Abadesses, 2002 ISBN: 84-87834-14-0

Burch, J.; Figueras, M. «La consolidació i adequació de la vil·la romana de Pla de Palol (Platja d'Aro, Baix Empordà)», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines / Alba Solès (ed.), Ed. Museu d' Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat, pp. 465- 468, Sant Joan de les Abadesses, 2002 ISBN: 84-87834-14-0

Burch, J., Sureda, R.M., Patrimoni cultural : sostenibilitat i desenvolupament dins l’àmbit municipal a la Costa Brava, Ed. Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, Girona, 2002 ISBN: 84-887458-149-7

Burch, J Nolla, J.M.; Santamaria, P.; Sureda, M.;.; Sagrera, J. «Excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines / Alba Solès (ed.), Ed. Museu d' Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat, pp. 201- 208, St. Joan de les Abadesses, 2002 ISBN: 84-87834-14-0

Burch, J. Alberch, X., Història del Gironès, Ed. Diputació de Girona, 2002, ISBN: 84-95187-33-7

Burch, J. Alberch, X.; «El món antic», dins Història del Gironès / X. Alberch; J. Burch (eds.) Diputació de Girona, pp. 177 -184, 2002, Girona. ISBN: 84-95187-33-7

Burch, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Sureda, M., Vivó, D., Excavacions arqueològiques a la muntanya de Sant Julià de Ramis. Vol. 1: El sector de l’antiga església parroquial, Ed. Ajuntament de Sant Julià de Ramis, Sant Julià de Ramis, 2001 ISBN: 84-607-1692-9

Burch, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J. Sureda, M., Vivó, D., «Els banys privats de la vil·la romana de Pla de Palol a Platja d'Aro», dins Estudis del Baix Empordà número 20, pp. 11- 36, 2001

Burch, J., Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sagrera, J., Vivó, D., «El poblat ibèric de Sant Julià i el seu territori», dins Territori polític i territori rural durant l’edat del ferro a la Mediterrània Occidental. Taula rodona celebrada a Ullastret, del 25 al 27 de maig de 2000, Ed. Museu d' Arqueologia de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat, pp. 177- 182 2001 ISBN: 84-393-5596-3

Gaitx, J. (coord.), El Port de Sant Feliu de Guíxols. Recorregut històric amb motiu del seu centenari, Sant Feliu de Guíxols, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i Diputació de Girona, 2004, capítols «Edat Mitjana» (p. 29-48) i «Edat Moderna» (p. 51-71).

Maroto, J. i Soler Masferrer,N., «Els grans caçadors de l’època glacial», dins Història de Girona. Lluís Costa (director), Julià Maroto (coordinador), Girona, 2006, CCG Edicions, pp.43-48 Girona, 2006

Maroto, J. i Soler Masferrer, N. «Els primers pobladors», dins Història de Girona. Lluís Costa (director), Julià Maroto (coordinador), CCG Edicions, pp. 31-41, Girona, 2006

Maroto, J., Ortega, D., Soler Masferrer, N., «La production des lamelles pendant l Aurignacien archaïque dans la grotte de l Arbreda : organisation de la production, variabilité des méthodes et des objectifs», dins Productions lamellaires attribuées à l’Aurignacien : chaînes opératoires et perspectives technoculturelles : actes du XIV Congrès de l’UISP, pp. 359-373, Luxembourg, 2005

Maroto, J., Cura, M., Soler Masferrer, N., Praehistoria Pyrenaica, Ed. UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia), pp. 369, 2005 Lloc de publicació: (ESPANYA) ISBN: 84-608-0229-9

Maroto, J.; Ramió, S.; Pujadas, R.; Soler Masferrer, N. «Parc de les Cves Prehistòriques de Serinyà: un ejemplo de yacimientos paleolíticos visitables», dins Congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos (3r : 2004 : Saragossa), Ed. Institución Fernando el Católico, pp. 346-350, Saragossa, 2005

Maroto, J.; Soler Masferrer, N., Brusi, D.; Linares, R.; Pallí, L.; Pujadas, R.; Ramio, S.; Roque, C.; «Las Cuevas Prehistóricas de Serinyà (Pla de l’Estany, Girona)», dins Boletín geológico y minero, volum 116, número 3, pp. 247-256, Madrid, 2005

Maroto J., Baulenas A., Maqueda N., Pacheco R., Soler J., Soler N., «Les excavacions dels anys 2002 i 2003 a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l Estany)», dins Setenes jornades d Arqueologia de les comarques de Girona. Volum I. Ed. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona, Universitat de Girona, pp. 39-42, Girona, 2004

Maroto, J., Soler, Masferrer, N.; Galobart, À.; Menéndez, E.; Ros, X.;.; Moyà-Solà, S.; Marín, M. i altres «Las excavaciones en los yacimientos pleistocenos de Incarcal (Girona, NE de la Península Ibérica) Campañas 1984-1990», dins Paleontologia i Evolució, pp. 31-41, 2003

Maroto, J., Soler Masferrer N., Ramió Iglesias S. «La davallada de l ós de les cavernes durant el plistocè superior. L exemple del nord-est de Catalunya», dins Cypsela, 13, pp.137-141, Girona, 2001

Maroto J., Soler Masferrer N., Ramió Iglesias S. «Les coves prehistòriques de Serinyà». Guies dels Museus d Arqueologia de Catalunya, Banyoles, 2001

Nolla, J.M., Gerunda y la defensa de la Via Augusta en la Antigüedad Tardía, Murallas de Ciudades romanas en el occidente del Imperio. Lucus Augusti como paradigma. Actas del Congreso Inernacional celebrado en Lugo (26-29-XI-2005) en el V aniversario de la declaración, por la UNESCO, de las Murallas de Lugo como Patrimonio de la Humanidad a cura de A. Rodríguez Colmenero i I. Rodà de Llanza, Lugo, pp. 633-647 (ISBN: 13:978-84-8192-366-7) , 2007

Nolla, J.M., «La ciutat tardoantiga de Gerunda, bressol del cristianisme gironí», dins Revista de Girona, 240,pp. 62-66, Girona, 2007

Nolla, J.M., Palahí, Ll., Sureda, M. Vivó, D., Aigua i conjunts termals a les ciuitates d’Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae. ...Sed uitam faciunt. Institut del Patrimoni Cultural-UdG, 2006.

Nolla, J.M.,, «The integration of NE Iberian communities and consolidation of the urban phenomenon», Early Roman Towns in Hispania Tarraconensis, a cura de L. Abad, S. Keay i S. Ramallo, Portsmouth, Rhode Island, pp. 44-50 (Journal of Roman Archaeology. Supplementary Series number Sixty-Two) (ISBN: 1-887829-62-8 for the supplementary series), 2006.

Nolla, J. M., «Dues vil·les marineres: Pla de Palol i el Collet de Sant Antoni», a Història de les comarques gironines. IV. Història del Baix Empordà coordinat per M. C. Saurí i Santi Soler, Girona, pp. 121-122 (ISBN: 84-95187-02-7), 2006.

Nolla, J. M. i Grau, Q. «El monument funerari sota la torre del Fum (Sant Feliu de Guíxols). Estat de la qüestió», dins Miscel·lània Lluís Esteva, Sant Feliu de Guíxols, 2006, 15-30. Publicacions de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (ISBN: 84-921668-2-3), 2006.

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J. «Les uillae de Constantí a Carlemany. Aportacions gironines a la qüestió de l’evolució i la transformació de les vil·les o ytermes rurals durant l’antiguitat tardana (segles IV-VIII)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII, Girona, 15-48 (ISBN: 84-86953-26-X), 2006.

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., La forma urbana del call de Girona, Història urbana de Girona. Restitució cartogràfica, 7(ISBN: 84-8496-023-4), , Girona, 2006.

Nolla, J. M., i Casas, J., «Cal Temple (Aiguaviva, el Gironès)», In suo fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae, dins Estudi General, 25, a cura de J. M. Nolla, J. Casas i P. Santamaria, pp. 227-229, Girona, 2005.

Nolla, J. M., i Casas, J.,, «Troballes disperses», In suo fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae, Estudi General, 25, , a cura de J. M. Nolla, J. Casas i P. Santamaria, pp. 231-245, Girona, 2005.l

Nolla, J. M., i Casas, J., i Santamaria, P. «Conclusions», In suo fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae, Estudi General, 25, , a cura de J. M. Nolla, J. Casas i P. Santamaria, pp. 247-262, Girona, 2005.

Nolla, J. M., i Casas, J., «Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà)», In suo fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae. Estudi General, 25, a cura de J. M. Nolla, J. Casas i P. Santamaria, pp. 145-152, Girona, 2005

Nolla, J. M., i Casas, J. «La Torre dels Moros (Lloret de Mar, la Selva)», In suo fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae. Estudi General, 25, , a cura de J. M. Nolla, J. Casas i P. Santamaria, pp. 117-123, Girona, 2005

Nolla, J. M., i Sureda, M. «Les Cavorques (Sant Julià de Llor, Bonmatí, la Selva)», In suo fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae. Estudi General, 25, a cura de J. M. Nolla, J. Casas i P. Santamaria, pp. 129-140, , Girona, 2005

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., «El retrat de la ciutat», Girona a l’abast. VII, , pp. 15-20 (ISBN: 84-922386-1-5), Girona, 2005

Nolla, J. M., «La Tarraconense a la fi de l’imperi romà», Girona a l’abast. VII, , pp. 247-257 (ISBN: 84-922386-1-5), Girona, 2005

Nolla, J. M., i Casas, J., i Santamaria, P., «curadors», In suo fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae. Estudi General, 25, Girona, 2005

Nolla, J. M., coordinador, Protohistoria et Antiqua Historia Pyrenaicae. II Congrés Internacional Història dels Pirineus, 322 pàgines (ISBN: 84-608-0223-X), Girona, 2005.

Nolla, J. M., i Casas, J., i Santamaria, P., i Oliart, C., «La necròpoli oriental de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni», In suo fundo. Els cementiris rurals de les antigues ciuitats d’Emporiae, Gerundae i Aquae Calidae. Estudi General, 25, , a cura de J. M. Nolla, J. Casas i P. Santamaria, pp. 11-103, Girona, 2005.

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., La Girona del segle XIII. L’embranzida de la burgesia (1190-1285), (col·lecció Quaderns d’Història de Girona) (ISBN: 84-8496-007-2), Girona, 2005.

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., «El castellum Uellosos del puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà). Vida i mort d’una fortificació carolíngia», dins Estudis del Baix Empordà, 24, pp. 5-54 (ISBN: 84-921668-9-4), Sant Feliu de Guíxols, 2005.

Nolla, J. M., i Sureda, M., «Control arqueològic a l’antiga església de Santa Llúcia Sacosta», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, pp. 497-499, , (ISBN: 84-8144-05-9), La Bisbal d’Empordà, 2004,

Nolla, J. M., i Freixas, P. «La catedral i la ciutat», Viure a palau a l’edat mitjana, Segles XII-XV, catàleg de l’exposició a cura de X. Barral i Altet, , pp. 32-39, Girona, 2004.

Nolla, J. M., i Freixas, P., «La Cathédrale et la Ville», Vivre au Palais à Montpellier et en Languedoc au Moyen Âge, XIIe-Xve siècles, catàleg e l’exposició a cura de X. Barral i Altet, pp. 32-39, Girona, 2004.

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., «Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057)». El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval (II), (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 6), 270 pàgines, Girona, 2004 .

Nolla, J. M., i Freixas, P., «Els precedents de la catedral gòtica», Actes del II Congrés d’Història de Girona. La catedral de Girona (27 i 28 de novembre de 2003), Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLV, pp. 24-45 (ISBN: 84-86953-23-5), 2004.

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., «L’entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI», Actes del II Congrés d’Història de Girona. La catedral

de Girona (27 i 28 de novembre de 2003), Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLV, pp. 141-159 (ISBN: 84-86953-23-5), 2004.

Nolla, J. M., «La casa romana. De la domus urbana a la vil·la rústica», El mosaic romà de “els orígens de Roma» editat per Laia Libros per a Gas Natural, pp. 11-27, Barcelona, 2004 (Editat també en llengua castellana)

Nolla, J.M., Prados, A., Rojas, A., Santamaria, P. i Solés, A., «La terrisseria ro,mana del Collet de Sant Antoni de Calonge», dins Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, pp. 193-200 (ISBN: 84-8144-05-9), La Bisbal d’Empordà, 2004

Nolla, J.M., Codina, F., Lloveras, J.M. i Palahí, L, «La vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar)», Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, pp. 201-212 (ISBN: 84-8144-05-9), La Bisbal d’Empordà, 2004

Nolla, J.M. i Sagrera, L., «La vil·la romana de Montfullà (Bescanó, Gironès)», dins Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, pp. 215-222 (ISBN: 84-8144-05-9) La Bisbal d’Empordà, 2004.

Nolla, J.M. i Sagrera, L., «La Torratxa: el monument sepulcral romà de Vilablareix (Gironès) », dins Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, pp. 259-263 (ISBN: 84-8144-05-9), La Bisbal d’Empordà, 2004

Nolla, J.M., «El cementiri antic de Llafranc», dins Llafranc romà a cura de A. Barti, R. Plana i J. Tremoleda, pp. 152-157 (Col·lecció Quaderns de Palafrugell, 13) (ISBN: 84-95187-64-7), Palafrugell, 2004

Nolla, J.M., Barti, A., Carreras, E. I Plana, R., «Dues tombes romanes a Llafranc», dins Estudis del Baix Empordà, 23, pp. 25-36, 2004

Nolla, J.M., Palahí, L, «La vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar) », dins Auriga. Revista de divulgació del món clàssic, 40, pp. 10-14, 2004 (Barcelona)

Nolla, J. M. i Vivó, D., «Excavacions a la Muntanya de Sant Julià de Ramis (2002-2003)». Setenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, 2004.

Nolla, J.M., Palahí, L, i Vivó, D., «Carrer Ballesteries número 26 (Girona). La torre carolíngia». Setenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, 2004.

Nolla, JM.; Prados, A.; Rojas, A; Santamaria, P; Soler, A. «La terrisseria romana del Collet de Sant Antoni de Calonge». Setenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal dÉmpordà. 2004. p. 471-472.

Nolla, J.M.; Sagrera, J.; Sureda Jubany, M., Freixas, P.; «La Seu, promotora urbanística: les escales de la Pera», dins Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, número: XLV, pp. 283- 297, 2004.

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., Girona, de Carlemany al feudalisme (785-1057). El trànsit de la ciutat antiga a l’època medieval, Ajuntament de Girona, (Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, 5) (ISBN: 84-8496-100-1), Girona, 2003

Nolla, J. M., i Freixas, P. (editors), La catedral de Girona. Lóbra de la Seu, (catàleg de l’exposició de la Fundació La Caixa celebrada a Girona entre el 19 de setembre i el 30 de novembre de 2003), Barcelona, 2003 (ISBN: 84-7664-825-1).

Nolla, J. M., i Freixas, P., «El palimsest de la catedral de Girona», dins La catedral de Girona. L’obra de la Seu, a cura de J. M. Nolla i P. Freixas, pp. 85-98, Barcelona, 2003, (ISBN: 84-7664-825-1)

Nolla, J. M.,, «Un temple per a una Església», dins La catedral de Girona. L’obra de la Seu, a cura de J. M. Nolla i P. Freixas, pp. 99-114, Barcelona, 2003, (ISBN: 84-7664-825-1)

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., «Història urbana de la ciutat. Vint anys de canvis significatius», Girona, 20 anys del Pla Especial del Barri Vell. 1983-2003. pp. 69-76, Girona, 2003, (ISBN: 84-8496-109-5)

Nolla, J. M., «7. La historiografia arqueològica a Girona entre la proclamació de la Segona República i la fi del franquisme»,, L’arqueologia a Catalunya durant la República i el franquisme (1931-1975). Actes de les Jornades d’Historiografia celebrades a Mataró els dies 24 vi 25 d’octubre de 2002. Homenatge a Marià Ribas i Bertran (1902-1996) en el centenari del seu naixement, a cura de J. Barberà i J. Garcia, pp. 141-154, Mataró, 2003.

Nolla, J. M., Patiño, C., Sagrera, J.; Vivó, D. «La vil·la romana i el jaciment altmedieval de Sant Pere de Montfullà (Bescanó, el Gironès)», dins Estudis arqueològics, 5, 2003.

Nolla, J.M.; Sagrera, J.; Sureda Jubany, M, «Una gerra litúrgica amb inscripció trobada a Sant Julià de Ramis», Butlletí Arqueològic, V, 25, 2003, pp. 255-269, 2003.

Nolla, J.M., Freixas, M., Nadal, J. i Roura, G., La catedral de Girona. Una interpretació, Barcelona, Lunwerg i ajuntament de Girona, 2002 (ISBN: 84-7782-939-X;)

Nolla, J. M., i Freixas, P., «Geofísica i arqueologia. La catedral romànica de Girona a la vista», dins Lambard. Estudis d’art medieval, XIV, 2001-2002, pp. 147-172

Nolla, J. M., «El sistema defensivo de la ciudad de Gerona en la Edad Media», dins Defendre la ville dans les pays de la Méditerranée occidentale au Moyen Âge. Monspeliensia Medievalia, 1, pp. 173-194, 2002 (ISBN:2-84269-524-0)

Nolla, J. M., «L’epigrafia romana de Girona», dins Història del Gironès a cura de X. Alberch i J. Burch, (col·lecció Història de les comarques gironines, volum III), , pp. 177-184, Girona, 2002 (ISBN: 84-95187-02-7)

Nolla, J. M., «Comerç de cabotatge en època romana. L’exemple de la costa nord-oriental del Principat»,, dins El transport marítim de cabotatge a la Mediterrània. II Jornades de Marina Tradicional. Promediterrània 2000 a cura de J.L. Alegret, pp. 13-20, Càtedra d’Estudis Marítims, 2002, (ISBN: 84-922637-9-2)

Nolla, J.M.; Garcia, G.; Palahí, Ll.; Sureda, M. «Excavacions en els soterranis de la catedral de Girona», dins Sisenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines : St. Joan de les Abadesses, maig de 2002 / comissió, volum: 6, pp. 285- 292, 2002,

Nolla, J.M.; Santamaria, P.; Sureda, M. «Excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge», dins Estudis del Baix Empordà, volum: 21, pp. 87- 112, 2002.

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., «El burg de Sant Feliu de Girona a l’edat mitjana», La Punxa, 33, 2002, 5-77 (Dip. Leg.: Gi-427-1988).

Nolla, J. M., Canal, J., Canal, E. i Sagrera, J., «Girona entre l’Islam i Carlemany. Una ciutat de frontera (759-801)», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLIII, pp. 7-28, 2002, (ISBN: 84-86953-18-9)

Nolla, J.M., Casas, S., Fiego, J., Freixas, P., Palahí, L. i Prados, T. «Excavacions al Bou d’Or de Girona», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, pp. 339-346, 2002, (ISBN: 84-87834-14-0)

Nolla, J.M., i Jiménez, M. F, «Sondejos en el perímetre de la vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar, La Selva). Finca municipal de l’avinguda del Pelegrí, finca Sr. Teixidor i finca del Sr. Acerbi (Avinguda del Pelegrí, 3)», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, pp. 265-268, 2002, (ISBN: 84-87834-14-0)

Nolla, J.M.; Sagrera, J, «Noves descobertes a la vil·la romana de Mas de Dalt (Canapost, Baix Empordà)», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, pp. 269-270, 2002, (ISBN: 84-87834-14-0)

Nolla, J.M., Garcia, G., Palahí, L. i Sureda, M., «Excavacions als soterranis de la catedral de Girona», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, pp. 285-292, 2002, (ISBN: 84-87834-14-0)

Nolla, J.M. i Amich, N. Mª, «El sarcòfag de Sant Feliu. Una aproximació historicoarqueològica», dins I Congrés d’Història de Girona, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLII, 2001, pp. 77-93 (ISBN: 84-86963-16-2)

Nolla, J.M., «El lloc de la ciutat», dins I Congrés d’ Història de Girona. Girona, Dos mil anys d’ història. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLII, pp. 151-162, 2001, (ISBN: 84-86963-16-2)

Nolla, J.M., «Aspectes de la romanització. De la llengua dels indigets al llatí. Algunes dades», Miscel·lània d’Homenatge a Modest Prats, I. Estudi General, 21, pp. 415-428, 2001,

Nolla, J.M., Santamaria, P. i Sureda, M., «Excavacions arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge», dins Estudis del Baix Empordà, 21, pp. 87-112, 2002, (ISBN: 84-921668-6-X)

Nolla, J.M., «L’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona», dins Patrimoni cultural: sostenibilitat i desenvolupament dins l’àmbit municipal a la Costa Brava a cura de J. Burch i R.M. Sureda, pp. 45-48, Girona, 2002, (Col·lecció Udegé05) (ISBN: 84-887458-149-7)

Nolla, J.M., Codina, F., Jiménez, Mª F., Lloveras, M.J. i Palahí, L., «La vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar, La Selva)», dins Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, pp. 185-193, Sant Joan de les Abadesses, 2002, (ISBN: 84-87834-14-0)

Nolla, J.M., de Ribot, J.M., Ros, J., Pla, J.M., Viader, J.M., Fuses, J., Noguer, J., Paulí, J., Pla, J., Freixas, P. i Rovira, P. (equip redactor de Pla Director), «Catedral de Girona. Restauració de la façana», dins La Punxa, 31, pp. 5-29, 2001.

Nolla, J.M., «Empúries a la baixa república. Usos lingüístics en una ciutat cosmopolita», dins Els models lingüístics d’Europa a cura de Jordi Cornellà i Cristina Juher, pp. 87-103, Girona, 2001, (Udegé02) (ISBN: 84-8458-065-2)

Nolla, J.M., Vil·la romana de Pla de Palol, 2001

Palahí, Ll; De Kerunta a Gerunda. els oígens de la ciutat, Nolla, JM. i Vivó, D. (ed.) Girona, 2007.

Palahí, Ll. i Sureda,M.; Cavallé,S. i Font, S. L’església vella de sant Vicenç (Tossa de Mar, la Selva), Girona, 2007.

Palahí, LL. «Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, el Gironès). Tomba solitària» dins Nolla, JM; Casas,J., Santamaria, P. In suo fundo, Estudi General, 25, 2005, ps. 191-193.

Palahí, LL. i Jimenez,F.; «Vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar, la Selva)» dins Nolla,JM; Casas,J., Santamaria, P. In suo fundo, Estudi General, 25, 2005, ps. 125-128.

Palahí, LL. i Lloveras,JM; «La Font del Vilar. Urbanització Mas Pau (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà)» dins Nolla,JM; Casas,J., Santamaria, p. In suo fundo, Estudi General, 25, 2005, ps. 163-168.

Palahí, Ll. i Vivó, D. «Gasificació del sector de Sobreportes i Sant Feliu». Setenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, 2004.

Palahí, Ll., Pla de Palol. Un establiment romà de primer ordre a Platja d’Aro, Platja d’Aro, Nolla,JM (ed) 2002.

Palahí, Ll.; Martín,A.; Llorens,JM.; Sintes, X. Girona. Sant Pere de Galligans, Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Girona,2001

Rojas, A. i Ortega D. «El camp de sitges de Can Serra. Un jaciment ibèric i alt medieval», 2007. Estudis Arqueològics, 7. Institut del Patrimoni Cultural. Universitat de Girona.

Rojas, A.; Mercado, M.; González, R.; Enrich, J.; Cantarell, C., «Adoberia de Can Ginebreda (Granollers)». III Congrés d’ Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Abril 2006

Rojas, A.; Ortega, D.; «El Camp de sitges medievals de Can Serra (Vilobí d’Onyar) ». III Congrés d’ Arqueologia medieval i moderna a Catalunya. Abril 2006

Rojas, A. «Actuacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Campanyes 2004-2005». Vuitenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Roses. 2006 (en premsa)

Rojas, A. «Les sitges de la Roca de Vallcanera»., Vuitenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Roses. 2006 (en premsa).

Rojas, A. i Ortega D. «El camp de sitges de Can Serra»., Vuitenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Roses. 2006 (en premsa).

Rojas, A. i Ortega, D. «Intervenció arqueològica preventiva de la línia TGV Sils-Riudellots». Vuitenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Roses. 2006 (en premsa).

Rojas, A. «El poblament ibèric costaner al Baix Empordà, léxemple del poblat de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà) ». I Congres joves investigadors de la protohistòria dels Països Catalans.2005 (en premsa).

Rojas, A; Jiménez, MF «Consolidació déstructures arqueològiques dels Ametllers (Tossa de Mar), primera fase de ládequació del jaciment». Setenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal dÉmpordà. 2004. p.213.

Rojas, A. «Lássentament de Sant Sebastià, un exemple de l´hàbitat costaner d’època ibèrica». Revista de Palafrugell núm. 121, 2003. p.11.

Rojas, A. «Excavació dúna casa romana a l´Hort de la Rectoria, Carrer dels Forns 3-5 (Llívia, La Cerdanya).Octubre Desembre 2001». Sisenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses. 2002. p. 237-242.

Rojas, A. i Jimenez, F., «La necròpolis de Santa Llúcia». Sisenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses. 2002. p. 351-354.

Rojas, A; Jimenez. F. «Sobre la consolidació realitzada a la vil·la romana dels Ametllers (Tossa de Mar)”. Sisenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses. 2002. p. 457-458.

Rojas, A; Jimenez, F. «Consolidació i adequació del jaciment romà situat al carrer Coral (Llafranc) ». Sisenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses. 2002. p. 459-462.

Rojas, A; Jiménez, F. «Consolidació parcial de Mas Carbotí» (Tossa de Mar)”. Sisenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses. 2002. p. 463-464.

Rojas, A; Jiménez, F. «Consolidació de les estructures arqueològiques del Castell de Sant Joan (Lloret de Mar) ». Sisenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses. 2002. p. 471-472.

Rojas, A. «El poblat de Sant Sebastià de la Guarda. Una mostra de la cultura ibèrica a la costa empordanesa». Revista d´Història Universitària (RHA) Núm 1. 2002.

Romero, L., Alcalde, G.; Alegret, J.Ll.; Borrell, F.; Cheij, B.; Gibert, J.; Ramió, S.; Saña, M.; Serra, C.; Soler, N.; Soler, J. «Proyecto arqueológico catalán en el Sahara Occidental», dins Revista d’Arqueologia, 2007

Romero, L., Tarrés, A., Belmonte, S., Díaz, M.A., Maroto, J. «Excavacions a la cova dels Ermitons (Sales de Llierca). Campanyes 2001 – 2003», dins VII Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines, 2006.

Romero, L. «Delinqüència i justícia durant la immediata postguerra a la província de Girona», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, setembre 2006.

Romero, L., Tarrés, A,. Pacheco, R., Baulenas, A., Maroto, J. «La cova dels Ermitons (Sales de Llierca). Campanyes d’excavació 2004 – 2005», dins VIII Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines

Romero, L., Baulenas, A., Pacheco, R., Tarrés, A., Maroto, J. «Intervenció arqueològica 2004 -2005 a la cova de Mollet (Serinyà)» dins VIII Jornades d’Arqueologia de les comarques gironines.

Sagrera, J. i Vivó, D. «Intervenció arqueològica en el núm. 14 del c/Ballesteries i en el 9 del c/ de la Força de Girona». Setenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d’Empordà, 2004.

Soler Masferrer, N. Dr. «Pere de Palol i Salellas. In memoriam», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, número: 47, pp. 9 -14, Girona, 2006

Soler Masferrer, N., Soler Subils, J., Serra Salamé, C. Las pinturas rupestres prehistóricas de Rekeiz Lemgasem (Zemmur, Sáhara Occidental), Ed. República Àrab Saharuí Democràtica. Ministeri de Cultura, Universitat de Girona, Girona, 2006

Soler Masferrer, N., Soler Subils, J., Serra Salamé, C., Escolà, J., Ungé, J. «The painted rock-shelters of Wadi Kenta (Mehairis Area, R.A.S.D.) », dins Préhistoire en Afrique = African Prehistory. BAR International Series, 1522, Ed. Archaeopress, pp. 167-173, Oxford, 2006

Soler Masferrer, N., Soler Subils, J., Solés Coll, A. «Excavacions a la cova de l Arbreda. Campanyes de 2004 i 2005 », dins Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona (8es : 2006 : Roses), Ed. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona, Universitat de Girona, pp. 43-50, Girona, 2006

Soler Masferrer, N. i Duran J.-P., «Variabilité des modalités de débitage et des productions lithiques dans les industries moustériennes de la grotte de l Arbreda, secteur alpha (Serinyà, Espagne)», dins Bulletin de la Société Préhistorique Française, Volum 103 Número: 2 pp. 241-262, Paris, 2006.

Soler Masferrer, N., Soler Subils, J., Serra Salamé, C. «The painted rock shelters of the Zemmur (Western Sahara)», dins Revista Sahara número 17, pp 129-142, Milà, 2006

Soler Masferrer, N. Guitart i Duran, Josep (coord.), «Història agrària dels països catalans, vol. 1 (Antiguitat). Fundació catalana per a la recerca i la innovació, Barcelona, 2005, 585 pp.», dins Revista Mestall: butlletí de l Associació d Història Rural de les Comarques Gironines Número 19 pp. 13-14, Girona, 2006

Soler Masferrer, N. «El museu prehistòric Bosoms» dins Revista El Pla de l’Estany número 53, pp. 26-28, Banyoles, 2006.

Soler Masferrer, N. «L art rupestre i l art rupestre paleolític», dins de Butlletí informatiu del Museu d’Art de Girona número 61, pp. 7-8, Girona, 2006

Soler Masferrer, N. «Terrissa de l’hospital de Santa Caterina de Girona», dins Miscel·lània Lluís Esteva, Ed. Institut d’Estudis del Baix Empordà, pp. 61-80, Sant Feliu de Guíxols, 2006

Soler Masferrer, N Soler Subils, J., Escolà, J., Serra, C., Ungé, J. «La pintura rupestre del Sàhara Occidental», dins Roches ornées, roches dressées : actes du colloque en hommage à Jean Abélanet, Ed. Presses Universitaires de Perpignan, pp. 89-96, 2005

Soler Masferrer, N., Ungé, J., Serra, C., Soler Subils, J. i Escolà, J. «Jaciments amb gravats rupestres del Sàhara Occidental», dins Roches ornées, roches dressées : actes du colloque en hommage à Jean Abélanet, Ed. Presses Universitaires de Perpignan, pp. 79- 87, 2005

Soler Masferrer, N., Soler Subils, J., Serra Salamé, C. «Imágenes del desierto : la pintura rupestre del Zemmur (Sáhara Occidental)», dins de Revista de Arqueología número 295, pp. 20-35, 2005

Soler Masferrer, N. «El Dr. Pere de Palol i Salellas : fill il·lustre de Catalunya i Girona», dins Diari de Girona, p. 52, Girona, 2005

Soler Masferrer, N., Fullola Pericot, J.M., Villaverde Bonilla, V., Sanchidrian Torti, J.L., Aura Tortosa, J.E., Fortea Pérez, J., Soler Masferrer, N. «El Paleolítico Superior Mediterráneo Ibérico», dins La Cuenca Mediterránea durante el Paleolítico Superior: IV Simposio de Prehistoria Cueva de Nerja, Ed. U.I.S.P.P. Comission 8, Fundación Cueva de Nerja, pp. 192-212, Màlaga, 2005 ISBN: 84-920268-5-5

Soler Masferrer N. «El Palau Episcopal de Girona al segle XV», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, número XLV, pp. 589-665, 2004

Soler Masferrer N. i Fullola Pericot J.M., «El paleolític superior de Catalunya», dins Fonaments número: 10 / 11, pp.97 -132, Barcelona, 2004

Soler Masferrer N., Soler Subils J., Casas Mascarós S., Cruset Galceran G., Margall Sastre J., Riviras Padrós A., «Excavacions a la cova de l Arbreda. Campanyes de 2004 i 2005», dins Setenes jornades d Arqueologia de les comarques de Girona. Volum I., Ed. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona, Universitat de Girona, pp. 57-60, Girona, 2004

Soler Masferrer N. i Soler Subils J., «Campanyes d excavacions de 2002 i 2003 a la cova de l Arbreda (Serinyà, Pla de l Estany) », dins Setenes jornades d Arqueologia de les comarques de Girona. Volum I., Ed. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona, Universitat de Girona, pp. 35-38, Girona, 2004

Soler Masferrer N. «Pere Alsius i Torrent (1839-1915) » dins Diccionari d Historiografia Catalana Ed. Enciclopèdia Catalana, pp. 64-65, Barcelona, 2003, ISBN: 84-930824-3-0

Soler Masferrer N. «El paleolític de Catalunya, entre les arrels i el segle XI. Miquel Taradell. Quaranta anys de les arrels de Catalunya». Dins Cota zero: revista d’arqueologia i ciència, pp. 18- 33, 2003

Soler Masferrer N. «Continuidad, cambio y sustitución», dins La Vanguardia 11/8/2002, núm. 43.380 pp.17, 2002

Soler Masferrer N. «Història de les investigacions prehistòriques i paleontològiques», dins Quaderns. Centre d Estudis Comarcals de Banyoles, vol. 23, pp. 221-238, 2002

Soler Masferrer N. «Recensió del llibre de R. Buxó L origen i l expansió de l agricultura a l Empordà del neolític a la romanització. Biblioteca d Història Rural, col·lecció Estudis, 3, Associació d Història Rural de les Comarques Gironines, i Institut de Llengua i Cultura», dins Mestall: butlletí de l Associació d Història Rural de les Comarques Gironines, 10, pp. 2, 2002

Soler Masferrer, N., Roviras, A., Soler Subils, N., Casas, S., Margall, J., Ramió, S. «El cau del Tossal Gros: una cavitat paradolmènica del massís del Montgrí»,, dins Pirineus i veïns al 3r mil·lenni AC : de la fi del neolític a l edat del bronze entre l Ebre i la Garona, Ed. Institut d’Estudis Ceretans, pp. 709-722, 2002, ISBN: 84-933111-1-1

Soler Masferrer N. i Fullola Pericot J.M., «Presentació del col·loqui. Crònica del col·loqui. Presentación del coloquio. Colloquium introduction», dins El món mediterrani després del Pleniglacial (18.000-12.000 BP).Sèrie Monogràfica, 17, Congreso de

laUISPP, Comissión VIII, Ed. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Girona, UISPP, pp. 6-16, Girona, 2002 ISBN: 84-87834-10-8

Soler Masferrer N., Ortega Cobos D., Soler Subils J. «L’explotació del quars en el jaciment paleolític de Can Planiol (Santa Coloma de Farners, Catalunya) », Primer Simposio sobre la Minería y la Metalurgia Antigua en el SW Europeo. J. M. Mata-Perelló & J.-R., González eds. Ed.Departament d Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, Institut d’Estudis Ilerdencs, pp. 167-173, 2002 ISBN: 84-88894-74-0

Soler Masferrer N. «La cueva prehistórica del Reclau Viver (Serinyà, Girona) », dins Pasado y presente de la Arqueología Española. 100 Imágenes. Catálogo de la exposición, Ed. Museo Arqueológico Regional, Comunidad de Madrid, pp. 52-55, Madridi, 2001 ISBN: 84-930824-3-0

Soler Masferrer N., Ungé Plaja J., Escolà Pujol J., Serra Salamé C. «Sluguilla Lawash, an open air site with rock art in the Western Sahara», Les premiers hommes modernes de la Péninsule Ibérique. Air paléolitique a l air libre. J. Zilhão, Th. Aubry, A. Faustino Carvalho eds., Ed. Instituto Portugués de Arqueología, pp. 281-291, Vilanova de Foz , 2001, ISBN: 972-8662-00-9

Soler Masferrer, N., Ellwood B. B., Harrold F. B., Benoist S. L., Straus L. G., González Morales M., Petruso K., Bicho N. F. and Zilhão J., «Paleoclimate and Intersite Correlations from Late Pleistocene / Holocene Cave Sites: Results from Southern Europe», dins Geoarchaeology-An International Journal, 16, , pp. 433- 464, Londres, 2001

Soler Masferrer N., «Terrissa gironina trobada a la Casa de Cultura», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins Girona, dos mil anys d Història, número42 , pp. 397- 409, Girona, 2001

Soler Masferrer N., «Una qüestió de noms: el cas de l home del congost de Neander a la vall del Düssel», dins Estudi General Miscel·lània d homenatge a Modest Prat, 21 pp.195-210, Girona, 2001

Sureda, M., Rojas, A. Vieyra, G., «Excavacions al castell de Bufalaranya (Roses, Alt Empurdà)». Setenes Jornades dÁrqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal dÉmpordà. 2004. p. 413-422.

Sureda Jubany, M. «Romà o romànic? Motius decoratius d’inspiració clàssica a la catedral romànica de Girona», dins revista Romà o romànic? Motius decoratius d’inspiració clàssica a la catedral romànica de Girona, pp. 65- 84 , 2004

Sureda Jubany, M., «Altars, beneficis i arquitectura a la seu de Girona (933-1312)», dins Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, número: XLV, pp. 667- 678, 2004

Sureda Jubany, M. «El 'Dormitori nou' de la seu: noves dades per a la datació del claustre de la catedral de Girona», dins Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, número XLV, pp. 679- 685, 2004

Sureda Jubany, M. «La catedral de Girona, matèria històrica. Historiografia a l'entorn de la seu (ss. XVII-XXI) », dins Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, número XLV, pp. 69- 109, 2004

Vivo, J. «Quatre anys al port: la reconstrucció del primer moll de Sant Feliu de Guíxols (1591-1594) », dins Estudis del Baix Empordà (24), Sant Feliu de Guíxols, 2005, p. 55-68.

Vivo, J. «El port de Sant Feliu de Guíxols (segles XIII-XVII)», dins R.H.U. Revista d’Història Universitària (3), Girona, ADELH-Universitat de Girona, 2004, p. 85-93.

Vivo, J. «La navegació en l’època dels descobriments geogràfics», dins R.H.U. Revista d’Història Universitària (2), Girona, ADELH-Universitat de Girona, 2003, p. 155-162.

Vivó D. i Garcia, G., «Sant Julià de Ramis y Puig Rom: Dos ejemplos de yacimiento con armamento y equipamiento militar visigodo en el noroeste peninsular», Gladius, XXIIII

Vivó, D., Ruiz de Arbulo, J i R. Mar, «El capitolio de Tarraco. Identificación y primeras observaciones», en Vaquerizo,D y Murillo, J.F. (eds.) El concepto de lo provincial en el mundo antiguo

4.20.1.9. 7.1.9 Participació en congressos, simposis i jornades

Alcalde, G., Alegret, J.L., Serra, C., Soler, J. & Soler, N. «El Museo nacional del Pueblo Saharaui y el patrimonio Cultural del Sahara Occidental», dins II Congreso Internacional sobre patrimonio cultural y cooperación al desarrollo, Universitat Politècnica de València, València, 2006

Alcalde, G. «L'Alta Garrotxa i l'ús del seu patrimoni cultural», dins Jornades de l'Alta Garrotxa. L'ús públic, Oix – Girona, Universitat de Girona, 2004

Alcalde, G., Guinó, L.; Fauró, M.; & Parra, J. «Besalú museu obert», dins La museïtzxació dels nuclis urbans. 2n seminari de Turisme Rural a Catalunya, Besalú, 2004

Alcalde, G. «The interaction of museums and archaeological sites in the social and economic framework of a territory», Congrés: International Seminar in Museology. Display and presentation of archaeological sites in the Mediterranean countries, Unió Europea i Museu d’Arqueologia de Catalunya, Barcelona, 2003

Alcalde, G. & Rueda, J.M. «De los museos territoriales a la museología territorial. Veinte años de gestión del patrimonio des de los museos territoriales de Cataluña», dins Congreso Iberoamericano de Patrimonio Cultural, Asociación Española de Gestores del Patrimonio Cultural, Madrid, 2001

Belmonte, S. Ponent a la Reunió-Sopar de l’Associació Gironina d’Empresàries (AGE), 23 de gener de 2007, a Girona, amb la ponència titulada Dona, divinitat i control social: de la falsa consciència a la falsa percepció.

Belmonte, S. Ponent al Congrés Falso, Falsario, Falsificación, Falsedad en las religiones antiguas de l’Associació ARYS, 14-16 de desembre de 2006, a Jarandilla de la Vera (Extremadura), amb la ponència titulada Mujer, divinidad y control social: de la falsa conciencia a la falsa percepción.

Burch, J. i Nolla, J. M. «Le Castellum de Sant Julià et la defense de la voie», dins la Jornada Circa VIllam IV. A propòs de l’Antiquité tardive. Loupian (França), 2007.

Burch, J. «El sistema de almacenaje en silos en el territorio ibérico del entorno de Emporion», dins del Seminari: Contacts et echánges technologiques entre Grecs et indigènes à la frontière des territoires de colonies grecques (VIIIe-IIe s. s.v. J.-C), Empúries, 2006. Entitat organitzadora: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries

Burch, J. i Nolla, J. M. «La terrisseria romana del Collet Est», dins del Congrés Terrisseries i producció agrícola. El món rural d’epoca romana, Banyoles, 2006. Entitats organitzadores: Institut del Patrimoni Cultural i Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany.

Burch, J. i Nolla, J. M. «El territori rural a la costa nord-oriental», dins del Congrés Ritmes i cicles de la romanització del camp. El món rural d’epoca romana, Banyoles, 2005. Entitats organitzadores: Institut del Patrimoni Cultural i Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany.

Burch, J. Organització de les jornades: Estat de la Qüestió: les ciutats tardoantigues a la Tarraconense maritima. Celebrades a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el 7 d’octubre de 2005. Organitza: Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona

Burch, J. Organització de la Jornada El món rural d’època romana. Ritmes i cicles de la romanització del camp, celebrada a Banyoles el 5 de novembre de 2005. Entitats organitzadores: Institut del Patrimoni Cultural i Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany.

Burch, J. Organització del VI Congreso Ibérico de Arqueometria, celebrat a Girona del 16 al 19 de novembre de 2005. Entitats organitzadores: Grup de Recerca de materials i Termodinàmica i Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona.

Burch, J. Organització de la Jornada El món rural d’època romana. Terrisseries i producció agrícola, celebrada a Banyoles el 19 de novembre de 2005. Entitats organitzadores: Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona i Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany.

Burch, J. Alcalde, G. «L’ús del patrimoni històric a la Costa Brava», dins la Jornada El turisme i el mar. El patrimoni marítim i els nous turismes. IV Jornades de Marina Tradicional, Palamós, 2004. Entitat organitzadora: Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona

Burch, J. Organització de la Jornada El patrimoni arqueològic a Tossa de Mar, Tossa de Mar 2004.

Burch, J. Organització del II Curs de Turisme Cultural i Patrimoni Jueu, celebrat a Girona els dies 25 i 26 de novembre de 2004. Entitats organitzadores: Patronat Municipal Call de Girona i l’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona.

Burch, J., Figueras, M. i Sureda, R. «Patrimonio Cultural, turismo y desarrollo local. El ejemplo de Tossa de Mar», dins del Congrés III Congreso Internacional sobre museïtzació de jaciments arqueològics. Nous conceptes i estratègies de gestió i comunicació, Saragossa, 2004. Entitat organitzadora: Ayuntamiento de Zaragoza,. Institut de Cultura. Museu d’Història de la ciutat de Barcelona. Ayuntamiento de Alcalá de Henares. Servicio de Arqueología de Alcalá de Henares.

Burch, J. Organització del Primer curs transfronterer de gestió de patrimoni Monumental Militar català, celebrat els dies 1 i 2 de juliol de 2003 a Roses, Figueres i Le Perthus. Entitats organitzadores: Fundació privada cultural Les Fortaleses Catalanes i Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona.

Burch, J. Organització de les Jornades Els nous usos de l’arquitectura industrial. Salt, 29 i 30 de novembre de 2002.

Burch, J. Organització del 2n Seminari de turisme rural a Catalunya. La museïtzació dels nuclis urbans celebrat a Besalú els dies 15 i 16 de novembre de 2002. Entitats organitzadores: Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, Ajuntament de Besalú i Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona.

Burch, J. i Alcalde, G., «Universidad, patrimonio cultural y desarrollo local. Una experiencia desde el Instituto del Patrimonio Cultural de la Universitat de Girona», dins del Congreso sobre el patrimonio cultural: turismo, desarrollo rural e identitat cultural. Donostia, 2002. Entitat organitzadora: Euskal Herriko Unibertsitatea.

Burch, J. i Figueras, M. «Nous Criteris en l’adequació de jaciments arqueològics. Alguns exemples de les comarques de Girona», dins II Congreso Internacional sobre museïtzació de jaciments arqueològics. Nous conceptes i estratègies de gestió i comunicació, Barcelona, 2002. Entitat organitzadora Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Museu d’Història de la ciutat de Barcelona. Ayuntamiento de Alcalá de Henares. Servicio de Arqueología de Alcalá de Henares. Consejeria de las Artes. Comunidad de Madrid. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Burch, J.; Nolla, JM.; Palahí, Ll.; Sagrera, J.; Sureda, M.; Vivó, D. «Excavacions al poblat de sant Julià de Ramis», Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, 2002, pp. 227-236

Maroto, J., Romero, L., Tarrés, A,. Pacheco, R., Baulenas, A., «La cova dels Ermitons (Sales de Llierca). Campanyes d’excavació 2004 – 2005», VIIIJornades d’Arqueologia de les comarques gironines, Roses, 2006.

Maroto, J., Romero, L., Tarrés, A,. Pacheco, R., Baulenas, A., «Intervenció arqueològica 2004 -2005 a la cova de Mollet (Serinyà)», VIIIJornades d’Arqueologia de les comarques gironines, Roses, 2006.

Maroto J., Baulenas A., Maqueda N., Pacheco R., Soler J., Soler N., «Les excavacions dels anys 2002 i 2003 a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l Estany) », Congrés: Setenes Jornades d Arqueologia de les Comarques Gironines, Publicat Departament de Cultura, Museu d Arqueologia de Catalunya. Girona, Universitat de Girona, Gerard Cruzet ed., Girona, p. 39-42, 3 figs., La Bisbal d’Empordà, 2004

Maroto J., Soler N., Ortega D., Soler J., Sacchi D., «L’évolution de l Aurignacien dans les Pyrénées Méditerranéennes». Congrés: Frontières naturelles et frontières culturelles dans les Pyrénées préhistoriques, (FRANÇA), 2004

Maroto, J., Ramió Iglesias, S., Pujadas de Palol R., Soler Masferrer N. «Parc de les coves prehistòriques de Serinyà. Un ejemplo de yacimientos paleolíticos visitables», Congrés: III Congreso Internacional de Musealización de yacimientos arqueológicos. De la excavación al público. Proceso de decisión y creación de nuevos recursos. Publicat a Institución Fernando el Católico, Ayuntamiento de Zaragoza, Zaragoza, 2005, 4 p., 2 figs., Zaragoza, 15-18 de noviembre 2004

Maroto, J., Ramió Iglesias S., Soler Masferrer N. «El parc de les coves prehistòriques de Serinyà». Congrés: Els equipaments museístics del pla de l Estany. Present i futur. El patrimoni industrial, l històrico-arqueològic i el natural. Publicat en premsa. Banyoles 2004

Maroto, J., Soler Masferrer N., Soler Subils J., Ortega Cobos D., Solés Coll A. «Les intervencions arqueològiques al paratge del Reclau (Serinyà, el Pla de l Estany) corresponents als anys 2000 i 2001» Congrés: VI Jornades d Arqueologia de les Comarques Gironines, 10 i 11 de maig de 2002, Publicat a Alba SOLÉS ed., Museu d Arqueologia de Catalunya Girona, Universitat de Girona, Girona, 2002, p. 29-33, 4 figs. Sant Joan de les Abadesses, 2002

Maroto, J., Ortega Cobos D., Soler Masferrer N., «La production de lamelles pendant l Aurignacien archaïque dans la grotte de l Arbreda, variabilité desméthodes et objectifs» Congrés: 14th International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences. Union des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques, Liege, 2001

Nolla, JM., Ponència, «Las villae del nordeste peninsular», dins IV Coloqui Internacional de Arqueología. Las uillae tardorromanas en el occidente del Imperio. Arquitectura y función. Gijón, 26, 27 y 28 de octubre de 2006.

Nolla, JM., Ponència «Gerunda y la defensa de la via Augusta en la Antigüedad Tardía», dins Congreso Internacional Murallas de cidades romanas no occidente do Impero. Lucus Augusti comol paradigma, organitzat pel Museo Provincial de Lugo i la Diputación Provincial. Lugo, 26 a 29 de novembre de 2005.

Nolla, JM., Ponència «La producció d’àmfores tarraconenses a la Catalunya septentrional». Jornades d’estudi La producció i el comerç de les àmfores de la prouincia Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch, organitzades pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Diputació de Barcelona, celebrat a Barcelona el 17 i 18 de novembre de 2005.

Nolla, JM. i Sagrera, J. Ponència «El call i la ciutat de Girona», Congrés celebrat a Girona, 20-24 de gener de 2004, La convivència de comunitats culturals contraposades a Europa. Jueus i conversos a les ciutats de l’espai transpirinenc medieval, Quart Bloc: Jueus i cristians. Relacions a la ciutat: el call.

Nolla, JM., Comunicació «Les ceràmiques emporitanes tardanes» presentada al seminari de treball Vasaria organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia, Tarragona els dies 6 a 8 de novembre de 2003

Nolla, JM.; Palahí, Ll.; Vivó, D. «El castellum de sant Julià de Ramis i la defensa de la Via Augusta a l’antiguitat tardana», Els castells medievals a la Mediterrània nord occidental, Arbúcies 2003 (2004) pp. 117-130.

Nolla, JM.; Palahí, LL. Codina, F.; Jimenez, MF.; Lloveras, MJ.; «La vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar ,la Selva)», Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, 2002, pp. 185-194

Nolla, JM, Ponència encarregada «La historiografia arqueològica gironina entre la proclamació de la Segona República i la fi del franquisme», dins de les Jornades d’historiografia. L’arqueologia a Catalunya durant la República i el Franquisme (1931-1975). Homenatge a Marià Ribas i Bertran (1902-1996) en el centeneri del seu naixement, organitzada pel Museu de Mataró, llegida el dia 25 d’octubtre de 2002 a la sala d’actes de Can Palauet (Mataró).

Nolla, JM.; Palahí, Ll.; Garcia, G.; Sureda, M. «Excavacions als soterranis de la Catedral de Girona», Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Sant Joan de les Abadesses, 2002, pp. 285-292.

Romero, L. i Oliva, M.; «La situació de la bioarqueologia a Catalunya i els principals resultats», 1ª Jornada d’arqueologia i medi. Arqueozoologia i arqueobotànica. Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2006.

Soler Masferrer, N., Fullola Pericot, J. M., Villaverde Bonilla, V., Sanchidrian Torti, J. L., Aura Tortosa, J. E., Fortea Pérez, J., «El Paleolítico Superior Mediterráneo Ibérico» Congrés: IV Simposio de Prehistoria Cueva de Nerja (23-26 noviembre 2004). Publicat a La Cuenca Mediterránea durante el Paleolítico Superior. p. 192-212, Málaga, 2006

Soler Masferrer, N., Soler Subils, J.; Solés Coll A. «Excavacions a la cova de l Arbreda. Campanyes de 2004 i 2005». Congrés: Vuitenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Publicat a Museu d Arqueologia de Catalunya Girona, Universitat de Girona, E. Moreno, R. Garcia de Consuegra i R. Geli eds. Roses, 2006, I, p. 43-50. Roses, 6 i 7 d octubre de 2006

Soler Masferrer, N.; Langlais, M.; Fullola, J.M.; Sacchi, D. «El magdalenià clàssic entre el Llenguadoc occidental i Catalunya». Congrés: XIV Col·loqui Internacional d Arqueologia de Puigcerdà. El Pirineu i les àrees circumdants durant el Tardiglacial. Homenatge a Georges Laplace. Publicat a Ponències. Resums p. 23 Puigcerdà 2006

Soler Masferrer, N. «L’Empordà a l antiguitat: De la prehistòria a l humanització del paisatge» Congrés: El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Publicat en premsa. Figueres, 2006

Soler Masferrer, N. i Soler Subils, J., «The Arbreda’s Archaic Aurignacian dates clarified» Congrés: XVth Congress of International Union of Prehistoric and Protohistoric Sciences. Publicat en premsa. Lisboa, 2006

Soler Masferrer, N., Alcalde, G.; Alegret, J.L.; Serra, C.; Soler Subils, J.; «El Museo Nacional del Pueblo Saharaui y el patrimonio cultural del Sáhara Occidental». Congrés: II Congreso Internacional de Patrimonio Cultural y Cooperación al Desarrollo, Publicat Programa de comunicaciones y resúmenes, p. 3, València, 2006

Soler Masferrer N., Escolà Pujol J., Ungé Plaja J., Serra Salamé C. «Jaciments amb gravats rupestres del Sàhara Occidental», Colloque Roches ornées, roques dressés en Hommage a Jean Abélanet, Publicat a Michel Martzluff ed., Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, 24-25-26 mai 2001, 2003, pp. 79-87, Perpignan, 2005

Soler Masferrer N. i Soler Subils J., «Campanyes d excavacions de 2002 i 2003 a la cova de l Arbreda (Serinyà, Pla de l Estany)». Congrés: VII Jornades d Arqueologia de les comarques de Girona, La Bisbal d Empordà, 4 i 5 de juny de 2004. Publicat a Departament de Cultura, Museu d Arqueologia de Catalunya. Girona, Universitat de Girona, Gerard Cruzet ed., Girona, p. 35-38, 4 figs., La Bisbal d Empordà, 2004

Soler Masferrer N., Soler Subils J., Casas Mascarós S., Cruset Galceran G., Margall Sastre J., Roviras Padrós A., «Intervenció de 2002 al cau del Tossal Gros (L Estartit. Torroella de Montgrí, Baix Empordà)», Congrés: VII Jornades d Arqueologia de les comarques de Girona.Publicat a Departament de Cultura, Museu d Arqueologia de Catalunya. Girona, Universitat de Girona, Gerard Cruzet ed., Girona, pp. 57-60, 1 figs., La Bisbal d Empordà, 2004

Soler Masferrer N. «Le début des études sur le Paléolithique en Catalogne (1866-1900)», Congrés: XXVIe Congrès Préhistorique de France. Congrès du Centenaire de la Sociéte Préhistorique Française. Publicat a Résumés des comunications écrites et orales, p. 27, Avignon, 2004

Soler Masferrer N., Soler Subils J., Escolà Pujol J., Serra Salamé C, Ungé Plaja J. «La pintura rupestre del Sáhara Occidental, Roches ornées, roches dressées», Congrés: Colloque Roches ornées, roques dressés en Hommage a Jean Abélanet. Publicat a Michel Martzluff ed., Association Archéologique des Pyrénées-Orientales, Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, 2005, pp. 89-96. Perpignan, 24-25-26 mai 2001, 2003

Soler Masferrer N., Escolà Pujol J., Ungé Plaja J., Serra Salamé C. «Les gravures de plein air de Sluguilla Lawaj au Sahara Occidental, un art de chasseurs» Congrés: L art paléolithique à l air libre. Le paysage modifié par l image. Colloque International Tautavel-Campôme, Jeudi 7- Samedi 9 octobre 1999, Publicat a L’art paléolithique à l air libre. Le paysage modifié par l image. Programme. Liste des participants. Résumés des rapports et communications. Laboratoire de Préhistoire Tautavel, 1999, p. 41. (FRANÇA), 2003

Soler Masferrer N. «Moustérien à pointes de Châtelperron des Pyrénées méditerranéennes, Ante el centenario de la cueva del Castillo: el ocaso de los neandertales». Congrés: Coloquio Internacional, Cantàbria, 2003

Soler Masferrer, N. «Zona lacustre de Banyoles, Geologia de Girona» Congrés: XII Simposio sobre enseñanza de la Geología, Girona, 2002

Soler Masferrer, N., Soler Subils J., Serra Salamé C., Escolà Pujol J., Ungé Plaja J. «L’art de Taref», Congrés: 14th International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences. Union des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques, Liege, 2001

Soler Masferrer, N. «L’abri Grand du Ued Petite, témoin de l art rupestre de Rekeiz (Sahara Occidental)», Congrés: 14th International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences. Union des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques, Liege, 2001

Soler Masferrer, N. «L’exploitation du milieu dans le Paléolithique moyen des Pyrénées méditerranéennes, Exploitation des milieux de montagne par les chasseurs-collecteurs». Congrés: Séance spécialisée de la Société Préhistorique Française, 2001

Soler Masferrer N. «Le Protoaurignacien ou Aurignacien archaïque de la grotte de l Arbreda (Serinyà, Catalogne, Espagne)», Congrés: 14th International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences. Union des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques, Liege (BÈLGICA) 2001

Soler Masferrer N. «Nouveaux sites d art rupestre au Sahara Occidental» Congrés: 14th International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences. Union des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques, Liege (BÈLGICA), 2001

Soler Masferrer N., Ungé Plaja J., Escolà Pujol J., Serra Salamé C. «Sluguilla Lawash, an open air site with rock art in the Western Sahara. Les premiers homes modernes de la Péninsule Ibérique. Air paléolitique a l air libre». Congrés: Colloque de la Commission VIII de l Union des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques, Publicat a J. ZILHÃO, T. AUBRY, A. FAUSTINO CARVALHO eds., Instituto Portugués de Arqueologia, Trabalhosde arqueologia, Vilanova de Foz Coa, pp. 281-291, Vilanova de Foz-Coa, 2001

Soler Masferrer N., Soler Subils J., Serra Salamé C., Escolà Pujol J., Ungé Plaja J. «The painted rock-shelters of Wadi Kenta (Mehairis Area, R.A.S.D.)», Congrés: XIV International Congress of UISPP, Université de Liège Pre-Prints. Section 15. Sessions générales et posters. General Session and Posters, Publicat a Préhistoire en Afrique. African Prehistory. BAR International Series, 1522, Oxford, 2001, p. 167-173, 4 figs., Liege, 2-8 September 2001. (BÈLGICA), 2001

Soler Masferrer N., Unge Plaja J., Escolà Pujol J., Serra Salamé C., Soler Subils J. «Sluguilla Lawaj: un site du Sahara occidental avec des gravures préhistoriques en plein air» Congrés: XIV International Congress of Prehistoric and Protohistoric Sciences, Liège 2-8 September 2001. Pre-Prints. Section 15. African Prehistory. General Session. Publicat a Université de Liège, E. Cornelissen, I. Ribot, Coordinators, Lieja, 2001, p. 345. (BÈLGICA), 2001

Soler Masferrer N. «La transición del Paleolítico Medio al Paleolítico Superior en Cataluña», Congrés: El origen del hombre moderno en el suroeste de Europa. Coloquio Internacional, Madrid, 17-19 octubre 1991,Publicat a Preactas. V. Cabrera ed., Universidad Nacional de Educación a Distancia, Madrid, 1991, pp. 28-30, Madrid (BÈLGICA), 2001

Sureda Jubany, M.; Folch, C.; Llinás, J.; Montalbán, C.; Ramírez, A. «Castell de Torcafelló (Maçanet de la Selva, la Selva). Campanyes 2000-2001» Congrés: VI Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, 2002

Sureda Jubany, M.; Llinás, J.; Merino, J.; Sagrera, J.; «El monument funerari romà de la Cavorca-II (Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Selva)» Congrés: VI Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines, Sant Joan de les Abadesses, 2002

7.2 Grup d’Estudis Culturals (GRHCS78)

7.2.1 Projectes de recerca finançats La Catedral ante la ciudad. Cultura escrita, cultura visual y música en las instituciones religiosas y civiles de Girona (siglos XIII-XVII) Referència del projecte: HUM2005-03851. Organisme convocant: Data d'inici: 31/12/2005 Data Fi: 30/12/2008 Professora responsable: Mª Elisa Varela Rodriguez Import concedit: 15.000,00 Historias de vidas de mujeres. Coronas de Aragon y de Castilla : Fuentes librarias y documentales (Siglo XV). Referència del projecte: BHA2001-3593-C03-02 Organisme convocant: Data d'inici: 22/05/2002 Data Fi: 21/05/2005 Professora responsable: Mª Elisa Varela Rodriguez Import concedit: 8.129,29 La catedral de Girona, historia y patrimonio. Referència del projecte: PB97-0662 Organisme convocant: Data d'inici: 22/12/1998 Data Fi: 21/12/2001 Professor responsable: Eduard Carbonell Esteller Import concedit: 3.966,68 Formes contemporànies de la visibilitat : narratives, pràctiques artístiques i cinema. Referència del projecte: 10103/3183 Data d'inici: 24/05/2001 Data Fi: 23/05/2002 Professor responsable: M. Jose Balsach Peig Import concedit: 3.005,06 Texto e imagen en la corte de Alfonso V el Maganánimo Referència del projecte: BHA2001-2224 Data d'inici: 28/12/2001 Data Fi: 27/12/2004 Professor responsable: Joan Molina Figueras Import concedit: 17.279,10

4.20.1.10. 7.2.2 Altres ajuts vinculats a la recerca Renovació metodològica per la recerca i la docència en història i història de l'art Organisme finançador: Universitat de Girona Referència: GUG2004A Investigador principal: Mª Elisa Varela Rodriguez Import concedit: 2.500,00 € Data d'inici: 07/09/2004 III Seminari Internacional de Cultura escrita 'Josepa Arnall i Juan'. Referència: 2005/ARCS2/00099 Data d'inici: 23/03/2006

Investigadora responsable: Mª Elisa Varela Rodriguez Import concedit: 2.400,00 III Seminario internacional de cultura escrita Referència: HUM2005-24420-E/FILO. Data d'inici: 01/05/2006 Investigador aresponsable: Mª Elisa Varela Rodriguez Import concedit: 4.000,00 Léscriptura a Catalunya: Una manifestació del poder (segles IX-XVIII). Convocatòria: AGC2002B Programa: ALPN Data d'inici: 16/09/2002 Investigadora responsable: Mª Elisa Varela Rodriguez Import concedit: 800,00 Seminario Internacional de Cultura Escrita 'M. Josepa Arnall Juan'. La escritura en la epoca medieval: Los procesos de lecto-escritura en el marco urbano. Referència: BFF2002-11918-E Convocatòria: AMS2002D Programa: ALPN Data d'inici: 07/04/2004 Investigadora responsable: Mª Elisa Varela Rodriguez Import concedit: 2.167,00 Seminari permanent del grup d'història i cultura medieval. Referència: 2005/ARCS2/00025 Convocatòria: AGC2005B Programa: ALPN Data d'inici: 01/12/2005 Investigadora responsable: Miriam Cabré Ollé Import concedit: 2.000,00

4.20.1.11. 7.2.3 Contractes Estudi d'un fons de pintura barroca dipositat al museu i realització d'una exposició. Referència: 024/03 23/04/03 IP: Mª Asuncion Roig Torrentó Data d'inici: 10/03/2003 Import concedit: 0 Sense titol. Referència: AD 10/03/03 IP: Mª Asuncion Roig Torrentó Data d'inici: 27/02/2004 Import concedit: 0 Conveni de col·laboració UdG Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona per a investigar la història de la Casa de Cultura de Girona i el seu paper en la història cultural de la ciutat. Referència: 045/05 24/05/05 IP: Mª Elisa Varela Rodriguez Data d'inici: 29/03/2005 Import concedit: 6.000,00

4.20.1.12. 7.2.4 Convenis i acords de col·laboració Conveni de col·laboració UdG Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona per a investigar la història de la Casa de Cultura de Girona i el seu paper en la història cultural de la ciutat. Investigador principal: Elisa Varela Convocatòria: FSE2005A Data d'inici: 29/03/2005 Import concedit: 6.000,00

4.20.1.13. 7.2.5 Organització de cursos i seminaris Seminari “Espiritualitat i política” Universitat de Girona, Facultat de Lletres, gener 2001 Seminari “La cultura escrita a la Catalunya medieval: una manifestació del poder” Universitat de Girona, Facultat de Lletres, gener 2001 Seminari “Relat, teoria i métode de la Història Feminista. Seminari d’Història de les Dones” Universitat de Girona, Facultat de Lletres, abril 2002 Seminari Internacional de Cultura Escrita “Mª Josepa Arnall i Juan”. “L’escriptura a l’època medieval: una manifestació del poder” Universitat de Girona, Facultat de Lletres, març-abril 2003. II Seminari Internacional de Cultura Escrita “Mª Josepa Arnall Juan”: L’escriptura en l’època medieval i moderna: els procesos de lecto-escriptura en el marc urbà” Universitat de Girona, 17- 18 Febrer, 2005 Seminari Teories i mètodes de la Història Feminista Universitat de Girona, Facultat de Lletres, novembre-desembre, 2004 Seminari Viajes por la España del Quijote. Universitat de Girona, Facultat de Lletres, 13, 14 i 15 de desembre de 2005 V Col.loqui Internacional Problemas i Mètodes de Literatura Catalana Antiga “Literatura profètica a la Corona d’Aragó i a la Mediterrània Occidental (segles XIII-XVII)”. Universitat de Girona, Facultat de Lletres, 18-20 del 2004 III Seminario Internacional de Cultura Escrita “Josepa Arnall i Juan”. Leer el mundo, vivir los libros. Lectura y aprendizaje en la Edad Media Universitat de Girona, Facultat de Lletres, 23 i 24 de març de 2006 Work-Shop: Història de la cultura escrita. Cruïlles actuals. Converses gironines (I) Universitat de Girona, 1-12-2006

4.20.1.14. 7.2.6 Treballs de recerca de doctorat dirigits per membres del grup

Berga, molt més que 'patrimoni immaterial' Autora: Granel Marín, S. Directora: Roig Torrentó, Mª. A. Lloc: Any: 2006 Gestió del patrimoni Cultural de Santa Coloma de Farners. Difusió d'una ruta històrico-artística Autor: Llort Curós, A. Directora: Roig Torrentó, Mª. A. Any: 2006 Caterina Llull i Çabastida: una mercantessa catalana nella Sicilia del'400 Autora: Colesanti, Gemma Directora: Varela i Rodríguez, Elisa Any: 2005 L'Hospital de Santa Caterina de Girona: un model de racionalització de la caritat (de mitjan segle XIV al segle XV) Autora: Gironella Delgà, Anna Directora: Varela Rodríguez, M. Elisa Any: 2002

4.20.1.15. 7.2.7 Publicacions dels membres del grup

Boto Varela, G. i Puente, J. L., La Virgen del Camino. 500 años de devoción, 2005

Boto Varela, G., Yarza Luaces, J. i Victoria Herraez, M. (ed.) Congreso Internacional. La Catedral de León en la Edad Media. Actas. Ed.Universidad de León, 2004.

Boto Varela, G. «Escultura románica en Castilla y León. Límites y perspectivas» dins El arte románico en el territorio burgalés, pp. 95- 12, Burgos, 2004

Boto Varela, G. «Arte, devoción y urbanismo», dins Caminos a Santiago en Castilla y León, pp. 181-215, ed. Edilesa, León, 2004

Boto Varela, G. «Sobre reyes y tumbas. Discursos visuales de poder político y honra sacra», dins La Catedral de León en la Edad Media. Actas, pp. 305-365, Universidad de León, León, 2004.

Boto Varela, G. i Yarza Luaces, J. (coord.) Claustros románicos hispanos, ed. Edilesa ISBN 84 8012 422 5, León, 2003.

Boto Varela, G., «Las galerías del milagro. Nuevas pesquisas sobre el proceso constructivo del claustro de Silos», dins Congreso Internacional sobre la Abadía de Silos. Silos. Un Milenio. Vol. IV. Arte, pp. 83-148, ed. Universidad de Burgos – Abadía de Santo Domingo de Silos, Burgos, 2003

Boto Varela, G., «La iglesia de Sant Pere de Besalú (Girona). El valor representativo de la arquitectura en un monasterio suburbano», dins Codex Aquilarense, pp. 74-101, ed. Fundación Santa María la Real – Centro de Estudios del románico, Aguilar del Campo, 2003

Boto Varela, G., «Casas benedictinas castellanas. Topografía cluastral, programas escultóricos y usos devocionales», dins Joaquin Yarza Luaces y Gerardo Boto Varela (coords.), Claustros románicos hispanos, pp. 111-139, ed. Edilesa, León, 2003

Boto Varela, G. «Nova et vetera en las canónicas catalanas: agustinianos y aquisgranenses», dins Joaquin Yarza Luaces y Gerardo Boto Varela (coords.), Claustros románicos hispanos, pp. 305-323, Ed. Edilesa, León, 2003

Boto Varela, G i Hernando Garrido, J. L., «Canónigos regulares, hospitalarios y santiaguistas. Claustros para la fraternidad y la pobreza», dins Joaquin Yarza Luaces y Gerardo Boto Varela (coords.), Claustros románicos hispanos, pp. 153-167, ed. Edilesa, León, 2003

Boto Varela, G. «Cenit y eclipse de la Mujer apocalíptica. Los atributos astrales en la iconografía mariana de la Baja Edad Media», dins Lambard Libro, Vol. XV , pp. 53-81, Barcelona, 2003

Boto Varela, G. «Catedral de Santa María de Regla» pp. 100-101, «San Pedro de Arlanza», pp. 140-141, «San Pedro de Cardeña», pp. 142-143, «San Pedro de Gumiel de Hizán», p. 145, «San Salvador de Oña», pp. 146-147, «Santo Domingo de Silos», pp. 148- 150, «Catedral de Santa María de El Burgo de Osma», pp. 170-171, «Catedral de la Santa Cruz de Sigüenza», p. 173, «San Juan de Duero de Soria», pp. 176-177, «Concatedral de San Pedro de Soria», pp. 178-179, «Santa María de Cañas», p. 197, «Santa María de Huerta», p. 200, «Monasterio de Santa María de la Santa Espina», pp. 202-203, «Santa María de Gualter», p. 287, «Sant Pere de Galligans», pp. 288-289, «Sant Pere de Casserres», p. 290, «Sant Pere de la Portella», p. 291, «Sant Pere de Rodes», pp. 292-293, «Sant Quirze de Colera», p. 294, «Santa María de Ripoll», pp. 296-297, «Sant Cugat del Vallés», pp. 300-303, «Sant Miquel d’Escornalbou», pp. 324, «Santa María de Lluçà», p. 325, «Santa María de l’Estany», pp. 326-327, «Catedral de Santa María de Girona», pp. 328-329, «Santa María de Lladó», pp. 330-331, «Santa María de Manlleu», p. 332, «Colegiata de Santa María ‘La Seu’ de Manresa», p. 333, «Santa María de Mur», p. 334, «Santa María de Lillet», p. 335, “Convento de Sant Domènec», p. 336, “Sant Joan de les Abadesses», p. 337, «Catedral de Santa María de la Seu d’Urgell», pp. 338-339, «Catedral de Santa María de solsona», pp. 340-341, «Catedral de Santa María de Tarragona», pp. 342-344, «Catedral de Santa María de las Estrellas de Tortosa», p. 345, «Catedral de Sant Pere de Vic», p. 346, «Santa María de Vilabertrán», pp. 347-349 (Fichas monográficas de conjuntos en Joaquín Yarza Luaces y Gerardo Boto Varela (coords.),Claustros románicos hispanos, ed. Edilesa, León, 2003.

Boto Varela, G. «Las catedrales prerrománica y románica. Escenarios para las coronaciones de los reyes de León», dins AAVV. Catedral de León. Mil años de Historia, pp. 33-47, Ed. Edilesa, León, 2002.

Boto Varela, G. «Catedral de Santa María de la Regla», dins AA.VV., Enciclopedia del románico en Castilla y León, volum V, pp. 589-602, Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, Salamanca, 2002

Boto Varela, B., Ornamento sin delito. Los seres imaginarios del claustro de Silos y sus ecos en la escultura románica peninsular, ed. Abadía de Santo Domingo de Silos ISBN 84 931476 8 0, Santo Domingo de Silos, 2001.

Boto Varela, G., «Victoria del León, humillación del demonio. Una relectura de la fachada de Moradillo de Sedano (Burgos)», dins Imágenes y promotores en el arte medieval. Miscelánea en Homenaje a Joaquín Yarza Luaces., pp. 67-78, ed. UAB, Barcleona, 2001

Boto Varela, G i Hernando Garrido, J. L., «El amparo de las viñas. Devoción popular y orgullo cívico en la fachada de Santa María de Aranda de Duero», dins Actas

del Congreso Internacional sobre Gil de Siloé y la escultura de su época. J. Yarza Luaces y A. Ibáñez (coords.), pp. 425-442 , Ed. Caja Burgos, Burgos, 2001.

Boto Varela, G. «Hostiario» p. 153-154, «Caja de esmaltes» p. 186-187, «Paloma eucarística» p. 155-156, «Caja arqueta con crucifixión», p. 180-183, «Cruz procesional» p. 165-166, «Cruz procesional» p. 167-168, «Caja-arqueta con crucifixión» p. 183-185, «Placa de Cristo» p. 164-165, «Platos gemelos» p. 139-142, Candelabro» p. 160-161, «Placa esmaltada» p. 189-190. (Fichas delCatálogo de la Exposición “DE LIMOGES A SILOS”), ed. SEACEX, Madrid, 2001

Boto Varela, G., «De la basarda a la seducció. Les funcions de les imatges monstruoses en l’escultura romànica», dins Lambard Libro, volum XIII, pp. 11-39, Barcelona, 2000-2001.

Boto Varela, G., «Márgenes murales para un cabildo. Las enjutas figuradas de las capillas radiales de la catedral de León», dins Boletín del Museo e Instituto "Camón Aznar" Libro, volum LXXXII, pp. 31-86, Zaragoza, 2000

Boto Varela, G. «La Virgen de la Anunciación y San Gabriel», p. 214-215; «Cruz de las perlas», p. 252-253; «San Bernardino de Siena», p. 278-279; «Cristo muerto sostenido por dos ángeles», p. 374-375. (fitxes del catàleg “El arte en Cataluña y los reinos hispanos en tiempos de Carlos I”), ed. SECFII-CV, Barcelona, 2000

Burgos, J. Edición y cultura impresa en la Cataluña moderna, ed. Milenio, Lleida, 2005.

Burgos, J. «Assortirse de lletreria i llibres». Las relaciones comerciales de la edición barcelonesa con Francia e Italia (1680-1800), dins revista Pedralbes, Barcelona, 2004.

Burgos, J. «Identidad de los oficios del libro y conflictividad social en la edición catalana moderna (s.XVII-XVIII)», dins Historia Social, València, 2004.

Gallego, N., «Bibliografia sobre Besalú», dins Relíquies i arquitectura monàstica a Besalú. Coord. Gerardo Boto Varela, Ajuntament de Besalú/Universitat de Girona (Institut de Patrimoni Cultural), pp. 151-166, 2006.

Gallego, N., «Canòniques i llinatges comtals en la gestació de la primera arquitectura romànica a Catalunya» (Boto, G., Gallego, N.), Lambard, en premsa.

Gallego, N., Santa Maria de Besalú. La materialització edilicia del procés de reforma canonical (de l’aquisgranisme als canonges agustinians de Sant Ruf d’Avinyó), en premsa.

Gil i Roman, X., «El paisatge de l’escriptura a les terres de l’Empordà, element cabdal dins de la creació de la memòria col·lectiva: els senyors de Foixà-Boixadors. » a actes del congrés El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Figueres 20, 21 i 22 d’octubre de 2006 (en premsa).

Gil i Roman, X. Assessorament històric a l’article de la periodista Agnès Roger «Així manava Ermessenda: la dona que va governar a Catalunya al segle XI.» a revista Sapiens, 13 (novembre de 2003), pp.32 a 35.

Gil i Roman, X., «Los pueblos germánicos. El Imperio bizantino» a Historia del Mundo y del Pensamiento». Tomo IX.Ed. Larousse/ Círculo de Lectores S.A. Barcelona, 2002. Pp.54 a 61.

Gil i Roman, X., «El Islam y al-Andalus. Los reinos cristianos» a Historia del Mundo y del Pensamiento. Tomo IX.Ed. Larousse/ Círculo de Lectores S.A. Barcelona, 2002. Pp. 62 a 73

Gil i Roman, X., «La Alta Edad Media» a Historia del Mundo y del Pensamiento. Tomo IX. Ed. Larousse/ Círculo de Lectores S.A. Barcelona, 2002. Pp. 74 a 81.

Gil i Roman, X., «La Baja Edad Media» a Historia del Mundo y del Pensamiento. Tomo IX. Ed. Larousse/ Círculo de Lectores S.A. Barcelona, 2002. Pp.82 a 87.

Gil i Roman, X., «La casa condal de Barcelona y el monasterio de Sant Cugat del Vallès: su vinculación con Ermessenda de Carcasona, condesa de Barcelona, Girona y Osona (c. 975- 1058)» a XLII Assemblea Intercomarcal dÉstudiosos. Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès. 2000. Pp. 249 a 254.

Gregori Roig, R. Mª, «…la impressió de la Corònica del sereníssim rey don Jaume, Conquistador…» en l’edició facsímil: Chrònica o commentari del gloriosíssim e invictíssim rey en Iacme, En València. En cassa de la biuda de Ioan Mey Flandro, 1557. Publicada per Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant, 2007 (en premsa)

Gregori Roig, R. Mª, «Fonts dels arxius econòmics: L’experiència de l’Arxiu de la Caixa Rural “San Isidro” (La Vall d’Uixó)» en: Actes Primeres Jornades d’Arxius i Fonts Històriques de les Comarques de Castelló, Ajuntament d’Onda. Departament de Cultura. Servei de Publicacions, Onda, 2006 ISBN: 84-921593-7-5

Gregori Roig, R. Mª, «Representación pública del individuo. Relaciones de Méritos y Servicios en el Archivo General de Indias (siglos XVII-XVIII)», en: Actas VIII Congreso Internacional de Historia de la Cultura Escrita. Seminario Interdisciplinar de Estudios sobre la Cultura Escrita del 5 al 8 de julio 2005, Universidad de Alcalá de Henares, 2006 (en premsa)

Gregori Roig, R. Mª, «L’arxiu de la Caixa Rural San Isidro: el retrobament amb el passat», en: ARROYAS SERRANO, Magín (coord.), San Isidro, un siglo de la Vall d’Uixó. Caja Rural la Vall y Cooperativa Agrícola (1904-2004), Caja Rural La Vall San Isidro, 2004, pp. 479-505. ISBN: 84-688-7267-9

Gregori Roig, R. Mª, Quan les parets parlen. Aproximació a l’estudi del corpus d’escriptures exposades a la Vall d’Uixó, Centre de Estudis Vallers: Col·lecció Investiga, Consell Municipal de Cultura. Ajuntament de la Vall d’Uixó, 2000. ISBN: 84-89383-04-9

Nonó Rius, B, «Trencant el silenci de la mort: una aproximació a les inscripcions del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona», Revista de Girona, 2006, p. 35-39.

Nonó Rius, B; Gironella Delgà, Anna, «Noves dades sobre el sindicat remença de 1448», Revista de Girona, 2006, p. 87.

Nonó Rius, B; Gironella Delgà, Anna, «Els últims propietaris rurals gironins», Revista de Girona, 2006, p. 88.

Nonó Rius, B; Gironella Delgà, Anna, «El llibre miniat: confluència entre art i escriptura», dins Cicle de Conferències del Museu d’art de Girona: Art romànic i gòtic a la regió de Girona, 2005, (en premsa).

Nonó Rius, B; Gironella Delgà, Anna, «La presència d’una dama al claustre. Estudi i edició del testament i la inscripció funerària d’Elionor de Cabrera», 2004, p. 457-470.

Nonó Rius, B; Gironella Delgà, Anna, «L’herència dels castells medievals», Revista de Girona, 2004, 227, p. 91.

Nonó Rius, B; Gironella Delgà, Anna, «L’escriptura en pergamí, el record d’una època», Revista de Girona, 2004, 225, p. 91.

Nonó Rius, B, «Aquí es redacten i s’esculpeixen inscripcions». Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona. Girona: Servei de publicacions de la Universitat de Girona, 2003.

Nonó Rius, B., Mil anys d’Història escrita: Maçanet de la Selva. Girona: Taller d’Història, 2001.

Nonó Rius, B, «’Aquí es redacten i s’esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona» , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 2001, p. 115-130

Ramos López, P. «Pastorelas and the pastoral tradition in 18th-century Spanish villancicos», Volumen: Devotional Music in the Iberian World, 1450–1800 The Villancico and Related Genres. ISBN: 0 7546 5841 4, 2007 (en premsa). Aldershot: Ashgate Publishers

Ramos López, P. «Music and women in Early Modern Spain: some discrepancies between educational theory and musical practice», dins Volumen: Musical Voices of Early Modern Women Many-Headed Melodies, pp.101-127, 2005, Aldershot: Ashgate Publishers

Ramos López, P. «Música y autorrepresentación en las procesiones del Corpus de la Edad Moderna», dins Volumen: Música y cultura urbana en la edad moderna, pp. 243-254, Universitat de València, 2005, València

Ramos López, P. «Nuevas tendencias de la investigación musicológica», dins Revista de Musicología Volum: XXVIII, pp. 1381-1401, Madrid, 2005.

Ramos López, P. «Cours Vicente Ripollés (1867-1943) et l’historiographie musicale de son temps (1-4 de décembre de 2005). Valence, Espagne», dins International Review of Aesthetics and Sociology of Music. (en premsa)

Ramos López, P. «Déjame que te cuente. Sobre las mujeres y la música popular», dins Meridiam, volum 32, pp. 28-31, 2004.

Ramos López, P. «Marín, Miguel Ángel. Music on the margin. Urban musical life in eighteenth-century Jaca (Spain)», dins Revista de Musicología. Volumen: XXVI, pp. 347-350, Madrid, 2003.

Ramos López, P. Feminismo y Música. Introducción crítica. Ed. Narcea, Madrid, 2003.

Ramos López, P., Martín Moreno, Antonio (dir.); G. Emparan Boada; V. González Sánchez; M. A. Martín Quiñones; G. Martín Tenllado; F. Martínez González; C. Messa Poullet; ; J. Vega García, Catálogo del Archivo de Música de la Catedral de Málaga. 2 vols. XXVIII pp. de Introducción más 1.136 pp, Consejería de Cultura, C.D.M.A. Granada, 2003

Ramos López, P. «Historia política en música», dins Volumen: Fray Hernando de Talavera: El Oficio de la Toma de Granada, pp. 43-64, Diputación Provincial de Granada, 2003, Granada.

Ramos López, P. «The construction of the myth of Spanish Renaissance Music as Golden Age»,http://www.muzykologia.uj.edu.pl/conference/papers/Pilar%20Ramos%20Lopez.pdf, dins Volumen Early Music — Context and Ideas International Conference in Musicology, Kraków, pp. 1-6. Universidad de Cracovia (Polonia), 2003, Cracovia.

Ramos López, P., Varela Rodríguez, E., Martínez Medina, F. «Hermenegildo de la Campa», dins Oficio de la toma de Granada. De Fray Hernando de Talavera, pp. 65 -88, Diputación de Granada, Granada, 2003

Ramos López , P. «Antonio Eximeno y la historiografía feminista de la música», dins Revista de Musicología Volumen: XXIV, pp. 1061-1076, Madrid, 2001.

Ramos López, P. 12 voces o términos en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Año 1999-2002, Madrid, Sociedad General de Autores

Roig Torrentó, M. A. «El Patrimoni del Pla de l’Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca», Ed. Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Banyoles, 2005.

Roig Torrentó, M. A. «Estudi de les obres del Museo del Prado al Md A», dins www.museuart.com/pubdigital/fonsprado, Ed. Museu d’Art de Girona, Girona, 2005.

Roig Torrentó, Mª., «Máster d’Especialització en Gestió del Patrimoni Cultural. Edició 2000-2002. Treballs de recerca», dins Col·lecció Diversitas, volum: 48, pp. 1-101 2004, ISBN: 84-8458-155-1

Roig Torrentó, Mª. A., «Una proposta des de la museologia social: un centre museístic dedicat a la Costa Brava», dins Patrimoni cultural: sostenibilitat i desenvolupament dins l’àmbit municipal a la Costa Brava, Ed. IDSIA, pp. 49-54, Girona, 2002 ISBN: 84-887458-149-7

Roig Torrentó, Mª. A., «Especialització Professional en Patrimoni Cultural. Treballs de recerca», dins Col·lecció Diversitas, volum: 23, Girona, 2001, ISBN: 84-8458-116-0

Roig Torrentó, Mª. A., «Iconografia de la capella dels Colls», Parròquia de Sant Llorenç de Morunys, pp. 1-53, Sant Llorenç de Morunys 2001

Roig Torrentó, Mª. A., «Imatgeria religiosa a Catalunya», dins Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya, volum: 2, pp. 385-388, Barcelona, 2000, ISBN: 84-393-5021-X

Varela Rodríguez, E. , del Campo, A. Garí, B., García, M.C., Gironella, A. Adriazola, S. Rivera, M., Vinyoles, T., «Entre madres e hijas: Batriu Ros y Àngela Benet Tolsà», dins Historias de vidas de mujeres del Renacimiento, pp. 14-125 i 18-155, ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2007 (en premsa)

Varela Rodríguez, E. La moda e la circolazione dei tesuti nei paesi della Corona d’Aragona, Nàpols, 2007.

Varela Rodríguez, E. i Arnaus, R., «Civilitzar l’organització del treball», dins Revista Duoda 30, pp. 5-14, Barcelona, 2006.

Varela Rodríguez, E. i Arnaus, R., «El cos de les dones, destorba la medicina científica?», dins de Revista Duoda 31, pp. 7-15, 2006.

Varela Rodríguez, E., Vinyoles, T. Garí, B., Garcia, M.C., Rivera, M. «Oralidad, escritura y aprendizaje», Las relaciones en la Historia de la Europa Medieval, 345-430, ed. Tirant lo Blanc, València, 2006.

Varela Rodríguez, E., Rivera Garretas, M. i Arnaus, R. La diferencia sexual. Textos escogidos. Revista Duoda 2/30 (1991-2006), Barcelona, 2006

Varela Rodríguez, E. i Arnaus, R. «La violencia contra les dones: una realitat política», dins de Revista duoda 29, pp. 7-15, Barcelona, 2005

Varela Rodríguez, E. (revisora junt a Baiges, I.), autors Arnall, J. i Gironella, A., Cartes reials de la Ciutat de Girona, 2 vol. , ed. Fundació Noguera-Pagès edits., Barcelona, 2005.

Varela Rodríguez, E., «Aprender a leer, aprender a escribir: lectoescritura femenina (siglos XIII-XV)», dins Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI (coord. De M. Val González de la Peña, pp. 59-74, Ed. Trea, Gijón, 2005.

Varela Rodríguez, E. i Arnaus, R., «La llibertat en relació», dins de Revista Duoda 26, pp. 11-19, Barcelona, 2004.

Varela Rodríguez, E. i Arnaus, R., «Ser dona, ser home en relació de diferència», dins de Revista Duoda 28, pp. 7-15, Barcelona, 2004.

Varela Rodríguez, E. La política en lengua materna, en la diferencia de ser mujer, cd-rom, ISBN 84-609-35337, Ed. Centre de Recerca de les dones DUODA, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004.

http://www.museuart.com/pubdigital/fonsprado

Varela Rodríguez, E. i Vinyoles Vidal, T., Sembrando luces y colores, en la diferencia de ser mujer, cd-rom, ISBN 84-609-35337, Ed. Centre de Recerca de les dones DUODA, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004.

Varela Rodríguez, E. «Escriure i mercadejar a la Baixa Edat Mitjana», dins Acta Historica et Archaeologica Mediavalia, volum 25, pp. 727- 743, Barcelona, 2004

Varela Rodríguez, E., i Baiges Jardí, I. «Semblança personal i acadèmica de Maria Josepa Arnall i Juan», dins Homenatge a una vilasacrenca, ed. Ajuntament de Vilasacra, Vilasacra (en premsa), 2004

Varela Rodríguez, E., La racionalidad gráfica. Los libros de cuentas de los mercaderes Tarascó(1329-1348), ed. CSIC, Barcelona, en premsa, 2004

Varela Rodríguez, E., i Baiges Jardí, I. «In memoriam Prof. Maria Josepa Arnall i Juan (1948-2002) », dins Indice Histórico Español, Barcelona, 2003

Varela Rodríguez, E. i Arnaus, R. , «El cines és el cine de les dones... i dels homes, però això ja ho sabem», dins de Revista Duoda 24, pp. 13-16, Barcelona, 2003.

Varela Rodríguez, E. i Arnaus, R., «Més enllà de la necessitat de treballar existeix el desig d’estar en relació en llibertat», dins de Revista Duoda 25, pp. 11-19, Barcelona, 2003.

Varela Rodríguez, E. i Vinyoles Vidal, T. «La caixa de núvia. Un procés del segle XIV», dins Acta Archeologica Mediaevalia (en premsa), vol. 24, pp. 17-21, Barcelona., 2003

Varela Rodríguez, E. «La carta de concessió de govern municipal a la vila de Banyoles. Notes diplomàtiques i paleogràfiques», dins Col·loqui: La carta municipal de Banyoles de 1303. Ajuntament de Banyoles, Centre d’Estudis Comarcals, Banyoles, 2003

Varela Rodríguez, E. «Mujeres que leen, mujeres que escriben: Europa, siglos XIII-XV» en el Master on-line en Estudios de la Diferencia Sexual. Universidad de Barcelona-Duoda (Centro de Investigación de Mujeres). Cursos 2001-2002 y 2003-2004. Textos disponibles On-Line: www.ub.es/duoda/online.html [email protected], pp. 1-80, 2001


Boto Varela, G. «Últimos hallazgos románicos. Nuevas pesquisas sobre el proceso constructivo del claustro de Silos», Congreso Internacional sobre la Abadía de Santo Domingo de Silos. Milenario del nacimiento de Santo Domingo de Silos, Abad.Abadía de Silos-Universidad de Burgos (Carácter Internacional), Burgos, 2001, publicat Congreso Internacional sobre la Abadía de Santo Domingo de Silos. Silos. Un Milenio: Arte, Burgos-Silos, pp. 83-148, 2003

Boto Varela, G. «El poder regio en la catedral de León. Imagen y memoria», Congreso: Congreso Internacional. La Cateral de León en la Edad Media, org. Ayuntamiento de León-Universidad de León (Carácter Internacional), León, 2003. Publicat en Congreso Internacional. La Catedral de León en la Edad Media, León, 2004 (en prensa)

Boto Varela, G. «Ad Apostolum ex Cathalonia. Esglesies i capelles d’advocació jacobea a Catalunya (ss. XI-XIII)», Congrés Internacional. El Camí de Sant Jaume i Catalunya, org. CSIC – Universidad de Barcelona (Carácter Internacional), Barcelona-Cervera-Lleida, 2003, publicat Congrés Internacional. El Camí de Sant Jaume i Catalunya , Barcelona 2004 (en prensa)

mailto:[email protected]

Burgos, J., «La edición catalana entre los Austrias y los Borbones», Congreso Internacional Felipe V y su tiempo (publicat en premsa), Zaragoza. Fundación Fernando el Católico, 2001.

Burgos, J., «¿Lecturas ilustradas o lecturas reformistas? La cultura libresca del alto clero barcelonés del Setecientos», Congreso: Discurso religioso y Contrarreforma, (publicat en premsa), Zaragoza, 2002.

Burgos, J., «Imprenta y mundo editorial en la Monarquía Hispánica (1550-1750)», Congreso: La aventura de los libros en España y las Indias de la modernidad. Universidad Internacional de Andalucía. La Rábida-Huelva, 2003.

Burgos, J., «La edición catalana en la época moderna (1500-1750). Ensayo comparativo con la edición castellana», V Congrès d’Història de Catalunya (publicat en premsa), Universitat de Barcelona, 2003.

Gil i Roman, X., «El paisatge de l’escriptura a les terres de l’Empordà, element cabdal dins de la creació de la memòria col·lectiva: els senyors de Foixà». a El paisatge, element vertebrador de la identitat empordanesa. Figueres 20, 21 i 22 d’octubre de 2006.

Gil i Roman, X., «Genealogía de una gran dama del siglo XI, Ermessenda de Carcasona, condesa de Barcelona Girona y Osona (975-+1058)»,. Primeres Jornades de Genealogia i Heràldica dels Països Catalans. Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès. 30 d’abril, 1 i 2 de maig de 2004.

Gregori Roig, R. Mª, Comunicació: «Representación pública del individuo. Relaciones de Méritos y Servicios en el Archivo General de Indias (siglos XVII-XVIII)», presentada al VIII Congreso Internacional de Historia de la Cultura Escrita, Seminario Interdisciplinar de Estudios sobre la Cultura Escrita, Universidad de Alcaláde Henares, del 4 al 8 de juliol de 2005.

Gregori Roig, R. Mª, Ponència: «Fonts dels arxius econòmics: L’experiència de l’Arxiu de la Caixa Rural “San Isidro (La Vall d’Uixó) » presentada a les Primeres Jornades d’Arxius i Fonts Històriques de les Comarques de Castelló celebrades a la Casa de la Cultura de Onda el 21 i 22 de novembre de 2003.

Gregori Roig, R. Mª, Comunicació: «…per ordre de Sa Magestad…» Controversias jurídicas a propósito de la edición del “Missale romanum” (Valencia, Pedro de Huete, 1577)», presentada al I Congreso Internacional del Instituto de Historia del Libro y de la Lectura celebrat en Salamanca, del 29 d’octubre al 2 de novembre del 2002.

Nonó Rius, B., «Transformació del repositori d’objectes digitals Dspace en un servei de vídeo a demanda: El cas de la Càtedra Ferrater Mora de la UdG», 1ra trobada de Biblioteques Universitàries, organitzat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, abril 2005.

Nonó Rius, B., «El llibre miniat: confluència entre art i escriptura. Alguns exemples gironins», Art romànic i gòtic a la regió de Girona, Museu d’Art de Girona, setembre 2004.

Nonó Rius, B., «Experiències personals en el projecte del Pla Pilot per a la Convergència Europea dels estudis de Documentació», II Setmana Internacional de la Divisió V, Universitat de Barcelona, maig 2003.

Nonó Rius, B., «’Aquí es redacten i s’esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona», I Congrés d’Història de Girona, desembre 2001.

Nonó Rius, B., «L’Escriptura humanística: estudi d’un cas concret»,, La cultura escrita a la Catalunya Medieval: Una manifestació de Poder, Universitat de Girona, gener 2001.

Ramos López, P. «Luces y sombras en los estudios sobre las mujeres y la música», Conferencia inaugural invitada, dins IV Congreso de la Sociedad Chilena de Musicología, Sociedad Chilena de Musicología. Santiago de Chile, publicació en premsa, 2007.

Ramos López, P. «Mesa Redonda de clausura, Conclusiones del Congreso», dins IV Congreso de la Sociedad Chilena de Musicología, Sociedad Chilena de Musicología. Santiago de Chile, publicació en premsa, 2007.

Ramos López, P. «El estudio de la música en las institucines eclesiásticas españolas de la Edad Moderna: lastres historiográficosy tareas pendientes», dins del Congrés Internacional “Música y Músicos en instituciones eclesiásticas. Andalucía en la Edad Moderna, org. Universidad Internacional de Andalucía. Sede Antonio Machado. Baeza, 2006.

Ramos López, P. «Creadoras, trabajadoras y gestoras de las artes sonoras», dins Congrés Festival LEM de Música electrónica de Barcelona, org. Instituto Goethe. Barcelona, 2006.

Ramos López, P. «On the moral status of practical music in Early Modern Spain: from Francesc Eiximenis to Juan Luis Vives», dins Congrés International Conference Reading and Writing the Pedagogy of the Renaissance: Students, Teachers, and Materials of Musical Learning, 1520-1650, org. Hopkins University. Baltimore, U.S.A, publicat en premsa, 2005.

Ramos López, P. «Nuevas tendencias de la investigación musicológica», dins Congrés Sociedad Española de Musicología, cel·lebrat a Auditorio Príncipe Felipe, Oviedo, 2004.

Ramos López, P. «La crítica feminista al concepto de autonomía de Carl Dahlh», dins Coloquio Música e Historiografía en la obra de Carl Dahlhaus, org. Institución Fernando el Católico, C.S.I.C., Zaragoza, 2003.

Ramos López, P. «Juan Luis Vives on Music», dins International Society of Musicology Lovaina, Bélgica. Universidad Católica, 2002.

Varela Rodríguez, E., «La experiencia y el tiempo de la creación siendo fiel al origen», dins Seminario Internacional: Tiempo de maternidad / Tiempo de creación, publicat a Revista DUODA. Estudios de la Diferencia Sexual, 33, Barcelona, 2007.

Varela Rodríguez, E., «La moda e la circolazione dei tessuti nei Paesi della Corona d’Aragona», dins Congreso Le usate leggiadrie. I cortei, le cerimonie, le feste e il costume nel Mediterraneo tra XV e XVI secolo, Napoli, 2006.

Varela-Rodríguez, E. «La guerra de Cerdeña en las Cortes Catalano-aragonesas», dins Congreso Internacional Oristano e il suo Territorio, publicació en premsa, Oristano, 2004.

Varela Rodríguez, E. «Mercaders i comerciants en el comerç mediterrani barceloní (segle XIV)», dins XVIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, València, 2004.

Varela Rodríguez, E., «Aprender a leer, aprender a escribir: lectoescritura femenina (siglos XIII-XV)», VII Congreso de Historia de la Cultura Escrita, Gijón: Trea, 2005, Alcalà de Henares, 2003

Varela-Rodríguez, E. «Pirates i corsaris a la Mediterrània al segle XIV», dins Col·loqui Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, publicat Mot so Razo .Col·loqui Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries, 2004. Pp. 57-69. Castelló d’Empúries, 2003

Varela Rodríguez, E., «El Tapís de la Creació de la Seu gironina: text i imatge a l’Edat Mitjana», I Congrés d’Història de Girona, Girona, 2000

Varela Rodríguez, E., «Mercaders catalans a la baixa edat mitjana: aspectes culturals i professionals», Congrés: Riquesa i poder a Catalunya al llarg de la història. “Els juliols de la UB”, Barcelona, 2000

4.20.2. 7.3 Grup Història, memòria, identitats (GRHCS86)

4.20.2.1. 7.3.1 Projectes de recerca finançats La memoria de las «libertades catalanas». Historiografía y usos de la historia en Cataluña (siglo XIX) Referència del projecte: HUM2005-05603/HIST Organisme convocant: Ministerio de Educación y Ciencia Convocatòria de 2004 Professor responsable projecte: Àngel Duarte Montserrat Nombre de membres: 7 Import concedit: 17.850,00€ El exilio italiano en España (años 1820-1840) y su contribución a la difusión del "canon" romántico Referència del projecte: HUM2004-01506. Organisme convocant: Convocatòria: PMS2003A Professor responsable projecte: Giovanni Pietro Albertocchi Pioli Import concedit: 26.000,00

4.20.2.2. 7.3.2 Docència: programes de doctorat Els membres del grup de recerca ‘Història, memòria, identitats’ han participat de forma constant com a professors en els programes de doctorat d’Història i de Lletres organitzats a la Universitat de Girona

4.20.2.3. 7.3.3 Organització de cursos i seminaris Curs "Europa, una aproximació històrica" curs de l'“Aula d’Humanitats 2000/01” organitzat per l’Ajuntament de Girona, Patronat Català Pro Europa i la Universitat de Girona Girona, 2001 Seminari "La deportació i l'exili republicans" Organitzat per la UdG 20 d'octubre de 2006

4.20.2.4. 7.3.4 Treballs de recerca de doctorat dirigits per membres del grup

Pilar Santiago Bilbao: l’experiència d’una dona a l’exili

Autor: Eva Torrent Massachs Directora: Anna Maria Garcia Rovira Any: 2004

4.20.2.5. 7.3.5 Publicacions

Auladell, M. «La configuració local del nou règim», a Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols durant la postguerra. Sant Feliu de Guíxols, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols / Diputació de Girona / Grup de Recerrca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols, 2007, pàgs. 34-164.

Auladell, M. Palamós 1936-1939. Diari de Lluís Barceló i altres veus. Guió i recerca elaborats juntament amb Carme Adroher. Palamós, Ajuntament de Palamós. Servei d’Arxiu Municipal, 2006.

Auladell, M. «De Sant Feliu i la vall d'Aro als camps de la mort. Guixolencs víctimes de la barbàrie nazi», a Els camps de concentració. El Trenta-Nou. Butlletí del Grup de Recerca de l'Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, núm. 6, gener 2006, pàgs. 9-12.

Auladell, M., Gaitx Moltó, J., Plaza, E; Jiménez, A; «Els camps de concentració», dins El Trenta-nou. Butlletí informatiu del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols i la vall d’Aro, núm. 6. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2006, pàg. 2-8.

Auladell, M. «Treballar per als hisendats. L'evolució de les relacions amb la mà d'obra agrària», en col·laboració amb Josep Colls i Sebastià Villalón, a SAGUER, Enric (coord.). Els últims hereus. Història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000. Barcelona, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2005, pàgs.195-268.

Auladell, M., Gaitx Moltó, J.,; Plaza, E. «L’Església catòlica en el marc de la postguerra», dins El Trenta-nou. Butlletí informatiu del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols, núm. 5. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2005, pàg. 2-8.

Auladell, M. «Les empremtes d'un castell fantasma a Solius», a Turissa. Revista d'informació cultural de Tossa, núm. 3, abril 2005, pàgs. 6-11.

Auladell, M. «La recuperació de l'activitat religiosa a la parròquia guixolenca l'any 1939, segons el seu rector» i «L'Església catòlica en el marc de la postguerra» (en col·laboració amb Jordi Gaitx i Esther Plaza), a L'Església i la repressió franquista. El Trenta-Nou. Butlletí del Grup de Recerca de l'Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, núm. 5, gener 2005, pàgs. 2-8.

Auladell, M. «Els fils de la teranyina. La ciutat a través de les seves places i carrers», a Roldós, Agustí (ed.). Sant Feliu de Guíxols, 140 anys de fotografia (1864-2004). Imatges i glosses, Sant Feliu de Guíxols, 2004, pàgs. 60 - 61.

Auladell, M. «Pere Pujol Jordana, el compromís amb l'ideal comunista» (entrevista), en col·laboració amb Joaquim Díaz i Jordi Gaitx, a La primera oposició al franquisme. El Trenta-Nou. Butlletí del Grup de Recerca de l'Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, núm. 3, desembre 2003, pàgs. 6-8.

Auladell, M. Gaitx Moltó, J.; Díaz, Q.; «Pere Pujol i Jordana, el compromís amb l’ideal comunista», dins El Trenta-nou. Butlletí informatiu del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols, 3. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2003.

Auladell, M. «La idea de port natural com a estímul per al Museu d’Història de Sant Feliu», juntament amb Quim Díaz i Jordi Gaitx, a L’Arjau. Informatiu de l’area de patrimoni cultural i educació de Sant Feliu de Guíxols, núm. 43, juny de 2002, pàgs. 17 - 21.

Auladell, M.; Díaz, Q.; Gaitx Moltó, J. «La idea de port natural com a estímul per al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols»,, a L’Arjau. Informatiu de l’Àrea de Patrimoni Cultural, Sant Feliu de Guíxols, núm. 43, 2002, pàg. 17-21.

Auladell, M.; Díaz, Q.; Gaitx Moltó, J. «Cent anys de la casa Viader. Elements emblemàtics d’un edifici«, dins L’Arjau, núm. 42, 2002, pàg. 26-29.

Auladell, M. «Casa Viader. Factors emblemàtics d’un edifici», en col·laboració amb Quim Díaz i Jordi Gaitx, a L’Arjau. Informatiu de l’àrea de patrimoni cultural i educació de Sant Feliu de Guíxols, núm 42, març de 2002, pàgs. 26 - 29.

Auladell, M. «L’incendi de la cúria de Sant Feliu de Guíxols la nit del 31 de desembre de 1815», a Estudis del Baix Empordà, núm. 21 , 2002, pàgs. 139 – 154. Girona, 2 de juliol de 2007

Barnosell, G. «Libertad, Igualdad, Humanidad. La construcción de la democracia en Cataluña (1839-1843) », dins La redención del pueblo : la cultura progresista en la España Liberal, 2006.

Barnosell, G. «Relaciones conflictivas. Maestros y Mancebos en Barcelona (1820-1856)» dins En el nombre del oficio. El trabajador especializado: corporativismo, adaptación y protesta, 2005.

Barnosell, G. «'Salir de esta ciudad no siendo fuera del Principado'. Organizaciones locales y socorros regionales (Barcelona y Cataluña, 1800-1845) », dins Análisis de redes en la historia económica : actas del X Simposio de Historia Económica, Bellaterra, 2005.

Barnosell-Jordà, G., «El segle XIX (1793-1874) » dins Història del Baix Empordà, vol. de la Història de les comarques gironines, 2004.

Barnosell, G. «Consens i Revolució. Poble i nació a la Barcelona de la Revolució Liberal, 1835-1843», dins Barcelona quaderns d'història, 10, pp. 137-170, 2004

Barnosell, G. «Viure i treballar al segle XIX (1793-1900) », dins Història de la Garrotxa, vol. de la Història de les comarques gironines, 2004.

Barnosell, G. «Utopía Liberal y Socialismo Utópico (Catalunya, 1835-1843) », dins Joseph Andrew de Covert-Spring, entre el liberalismo y el saint-simonism, Utopía y cultura política en la España Liberal, 2004.

Barnosell, G. «Ideologia, política i llenguatge de classes en el primer sindicalisme, 1840-70», dins Barcelona quaderns d'història Informació addicional, 6, pp. 35-49, 2002.

Doll, R. «El primer exili de la guerra civil, 1936-1939», dins Josep Maria Solé Sabaté i Joan Villarroya (dir.) La Guerra Civil a Catalunya. L’exili (1939-1977), pp. 22-26 Volum VIè, Edicions 62. Barcelona 2007.

Doll, R. «L’exili oblidat dels “catalans de Gènova” l’any 1936». dins Enric PUJOL (coord.). L’Exili català del 1936-1939. Noves aportacions. Girona, Quaderns del Cercle, 2006, pp. 9-20

Doll, R. «L’Exili», dins Joan Villarroya (dir.) Imatges 1936-1939, La Guerra Civil a les comarques gironines. El Punt, Girona, 2006.

Doll, R. «El cas de la SAFA. Breu aproximació a la constitució i consolidació de la SAFA (1923-1939)», pp. 47-58, dins Blanda. (Publicació de l’ Arxiu Municipal), número 8. Blanes 2005.

Doll, R. «L’èxode d’una classe dirigent. L’expatriació a França dels perseguits a la Zona Republicana: Catalunya, Llevant i Madrid (1936-1938)», dins Jordi Canal, Anne Charlon et Phryné Pigenet (dir.), Les exils catalans en France. pp. 123-134 PUPS 2005. Paris.

Doll, R. «Fugida i adhesió de la classe dirigent guixolenca, 1936-1939». pp. 7-11, dins L’Arjau, número 50. Sant Feliu de Guíxols, novembre de 2004.

Doll, R. Els "Catalans de Gènova". Història de l'èxode i l'adhesió d'una classe dirigent en temps de guerra. Barcelona, 2003, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 544 p. Biblioteca Abat Oliba, 256

Doll, R. i Verdaguer, J. «Serra Hunter i F. Mirabent: els darrers sospirs d’una relació intel·lectual», pp. 39-60, dins Comprendre. (Revista catalana de filosofia), Universitat Ramon Llull. Barcelona. Any V, 2003/1.

Doll, R. «Repressió, salvament i fugida a la reraguarda catalana, 1936-1939», pp. 49-59, dins Ebre 38 : Revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, Publicacions Universitat de Barcelona, 2003.

Doll, R. «El segle XX (1875-2000)», dins Història del Girònès (Volum III de la Història de les Comarques Gironines), pp. 529-666. Diputació de Girona, 2002.

Doll, R. «Franquisme i Transició», dins Història de La Selva. (En premsa)

Gaitx Moltó, J. L’exili del Baix Empordà al 1939. La Bisbal d’Empordà, Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, 2007.

Gaitx Moltó, J. (ed.). Memòria de la República i la Guerra Civil. El testimoni de Lluís Ros i Medir (1932-1938). Palafrugell: Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona, 2006.

Gaitx Moltó, J. «L’exili de 1939», dins Franquisme i repressió a Sant Feliu de Guíxols. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Diputació de Girona, 2006, p. 166-273.

Gaitx Moltó, J. «República i revolució. Orígens socials i polítics de l’exili català de 1939», dins PUJOL, Enric (coord.). L’exili català de 1936-1939. Noves aportacions. Cercle d’Estudis Històrics i Socials: Girona, 2006, pàg. 21-39.

Gaitx Moltó, J. «Vint anys dels Quaderns de la Revista de Girona: l’enciclopèdia popular de les comarques gironines», dins Revista de Girona, núm. 238, 2006, pàg. 24-29.

Gaitx Moltó, J., «L’Església des del punt de vista d’alguns guixolencs», dins El Trenta-nou. Butlletí informatiu del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols, núm. 5. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2005, pàg. 2-8.

Gaitx Moltó, J. (coord.). El Port. Recorregut històric en motiu del seu centenari. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, Publicacions de l’Arxiu i Museu d’Història, 2004.

Gaitx Moltó, J. «Carles Cardó i els polítics republicans a l’exili (1939-1954)», dins PLANS I CAMPDERRÓS, Lourdes (dir.). Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC (Vic, 20 i 21 de febrer de 2004). Valls: Cossetània Edicions, 2004, pàg. 291-307.

Gaitx Moltó, J. Solà, J. «El fill d’un carrabiner», dins Gavarres, núm. 6, 2004, p. 82-84.

Gaitx Moltó, J. «Emili Vigo i Bènia, periodista, historiador i polític», dins Revista de Girona, núm. 227, 2004, pàg. 28-35.

Gaitx Moltó, J. «La família Planas - Vilanova: de Torroella a l’exili, a Prada (1939-1983), dins Llibre de la Festa Major. Torroella de Montgrí: Can Quintana, 2004, p. 59-70.

Gaitx Moltó, J.; Suquet, M. À. «Els tallers d’història de Sant Feliu de Guíxols i el centenari de la construcció de l’actual port de la Ciutat, dins La Proa. Diari del Baix Empordà, núm. 541, 2004 (27 de juliol – 2 d’agost), pàg. 26.

Gaitx Moltó, J.; Suquet, M. À. «Ha començat un nou taller d’història: el centenari del port», dins L’Arjau, núm. 48, 2004, pàg. 4.

Gaitx Moltó, J. «Emili Vigo i Bènia. La Bisbal d’Empordà 1917 – Sant Quirze Safaja 1954. El republicanisme contra l’estultícia», dins El Drac. Revista d’informació bisbalenca, núm. 49, 2004, p. 36-38.

Gaitx Moltó,J. «Emili Vigo, veu crítica de les relacions entre l’exili i l’interior. Correspondència amb Josep Tarradellas (1944-1952)”, dins Estudis del Baix Empordà, núm. 23, 2004, p. 169-198.

Gaitx Moltó, J. «El port guixolenc, un patrimoni de primer ordre», dins ROLDÓS I SOLER, Agustí. Sant Feliu de Guíxols. 140 anys de fotografia (1864-2004). Imatges i glosses. Sant Feliu de Guíxols: Agustí Roldós i Soler, 2004, pàg. 16-17.

Gaitx Moltó, J. «Manuel Vázquez Montalbán i la recuperació de la memòria històrica», dins El Trenta-nou. Butlletí informatiu del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols, 3. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2003.

Gaitx Moltó, J.; Pagès, D. «Mossèn Antoni Maria Alcover a Sant Feliu de Guíxols, 1902», dins L’Arjau. Informatiu de l’Àrea de Patrimoni Cultural, núm. 47, novembre. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2003.

Gaitx Moltó, J. «Bibliografia seleccionada de l’exili guixolenc de 1939» , dins El Trenta-nou. Butlletí informatiu del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols, 2. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2003.

Gaitx Moltó, J. «Exili i territorialitats locals el 1939. El cas de Sant Feliu de Guíxols», dins El Trenta-nou. Butlletí informatiu del Grup de Recerca de l’Època Franquista de Sant Feliu de Guíxols, núm. 2, juny 2003.

Gaitx Moltó, J. «Guixolencs al batalló disciplinari de Biure d’Empordà, 1940», dins L’Arjau. Informatiu de l’Àrea de Patrimoni Cultural, núm. 46, juny. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2003.

Gaitx Moltó, J.; Solà, J. «Guixolencs al front: el diari de guerra d’Albert Bosch i Vinyals (maig-juliol 1938)», dins L’Arjau. Informatiu de l’Àrea de Patrimoni Cultural, núm 45, març. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2003.

Gaitx Moltó, J. «El paisatge contemporani de Sant Feliu de Guíxols segons Josep Amat», dins L’Arjau, núm. 41, 2001, pàg. 20-23.

Gaitx Moltó, J.; Leon, A.; Maurici, A.; Solà, J. «La repressió cultural sobre la biblioteca del casino dels Nois (febrer-maig 1939)» dins L’Arjau. Informatiu de l’Àrea de Patrimoni Cultural, núm. 38 - novembre, Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 2000.

Gaitx Moltó, J. i Díaz Oliveras, Q.; Passejades per Sant Feliu de Guíxols. Itineraris arquitectònic i d’evolució urbana. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, Publicacions de l’Arxiu i Museu d’Història, 2002.

Gaitx Moltó, J. Leon, A; Maurici, A; Solà, J. «La depuració de la biblioteca del Casino dels Nois de Sant Feliu de Guíxols. Un cas de violència ideològica franquista (febrer de 1939)» dins Premis literaris Àncora 2000, Biblioteca Serra D’Or, 264. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.

Garcia Rovira, A.M. «Republicanos en Cataluña. El nacimiento de la democracia (1832-1837)», dins M. Suárez Cortiña (ed.), La redención del pueblo. La cultura progresista en la España liberal, 2006.

Garcia Rovira, A.M., «Històries d'exili: els 'pronunciaments insurreccionals' a la frontera catalana durant la dècada ominosa», dins Josep Fontana, Història i projecte social. Reconeixement a una trajectòria, 2004.

Garcia Rovira, A.M., «Historical research and public funding in Spain» , dins Social history Informació addicional: Volum: 29 Número: 3, pp. 364 -367, 2004

Garcia Rovira, A.M., «La construcción de España: Estado y nación en el liberalismo decimonónico», dins Robledo, R., Castells, I., Romeo, M. C., Orígenes del liberalismo: universidad, política, economía, 2003.

Garcia Rovira, A.M., «Significat de la Revolució Liberal», dins Fradera, J. M. (ed.), Societat, política i cultura a Catalunya, 1830-1880, 2002.

Garcia Rovira, A.M., «L'ensenyament de la història d'Espanya en el context polític actual», dins Joan del Alcàzar (coord.), Història d'Espanya: què ensenyar? Debat al voltant de l'ensenyament de la història d'Espanya, 2002.

Garcia Rovira, A.M. (ed.), España, ¿nación de naciones?, 2002.

Vila, S. Què pensa Santi Vila, 2006.

Vila, S. «La memòria que construeix», dins Farella. Revista de Llançà, 20, pp. 15, 2005.

Vila, S. «De Torras y Bages a Pujol, o la deconstrucción de un pósito integrista común en Catalunya», dins Historia y política: ideas, procesos y movimientos sociales, 14 pp. 85-118 Any: 2005.

Vila, S. Elogi de la Memòria, 2004.

Vila, S., Un camell en un garatge, 2003.

Vila, S. «Reacción e innovación en la Iglesia española del sexenio revolucionario: Félix Sardá y Salvany (1868-1874) », dins Ayer: revista de historia contemporánea, 44, 2001, pp. 197-226


Barnosell, G. «Salir de esta ciudad no siendo fuera del Principado'. Organizaciones locales y socorros regionales (Barcelona y Cataluña, 1800-1845) » Congrés: X Simposio de Historia Económica. Análisis de redes en historia económica, 2005.

Barnosell, G. «Utopía liberal y socialismo utópico. Cataluña (1835-43) » Congrés: VII Encuentro de Historia de la Restauración, Santander, 18 i 19 de novembre de 2004

Barnosell, G. «Relaciones conflictivas. Maestros y oficiales carpinteros de Barcelona (1820-1850) » Congrés: 4º Coloquio Internacional de Historia Social. El trabajador de oficio: entre el gremio y la resistencia, 2003.

Barnosell, G.; Garcia-Rovira, A.M. «El nacimiento de la democracia en Cataluña» Congrés: La cultura progresista en la España liberal. VI Encuentro de historia de la Restauración, 2003.

Barnosell, G. «Consens i Revolució. Poble i nació a la Barcelona de la Revolució Liberal, 1835-1843», Congrés: VIII Congrés d’Història de Barcelona, 10-13 de novembre de 2003. Les ciutats i les revolucions, 1808-1868, 2003.

Doll, R. «El primer èxode: la fugida d’una classe dirigent». Jornades sobre la Guerra Civil i Franquisme. Seixanta anys després, Blanes (Girona). 30-31 de març i 1 d’abril de 2000. Edl. Centre d’Estudis Selvatans, juny 2001, pp. 69-96.

Doll, R. «El cas de la SAFA. La recuperació d’una indústria blanenca». Jornades sobre la Guerra Civil i Franquisme. Seixanta anys després. Blanes (Girona). 30-31 de març i 1 d’abril de 2000. Ed. Centre d’Estudis Selvatans, juny 2001, pp. 225-229.

Doll, R. «Aproximació al personal polític de Blanes a l’inici del franquisme». Jornades sobre la Guerra Civil i Franquisme. Seixanta anys després. Blanes (Girona). 30-31 de març i 1 d’abril de 2000. Ed. Centre d’Estudis Selvatans, juny 2001, pp. 244-252.

Gaitx Moltó, J.; «Aproximació a la col·lecció d’objectes mèdics i al fons documental del doctor Martí Casals i Echegaray (1903-1983)»., en el marc de la Jornada d’Història de la Medicina. La medicina i la sanitat a l’Empordà. Aspectes històrics, Sant Feliu, 2005.

Gaitx Moltó, J. «Trajectòria professional de Francesc Vilanova, historiador», dins les Jornades d’Homenatge a Felip Calvet i Costa. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2003.

Gaitx Moltó, J. «Les víctimes del franquisme a Sant Feliu de Guíxols», dins les Jornades d’Homenatge a les Víctimes del Franquisme, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2002.

Garcia Rovira, A.M., Congrés: Per la seva llibertat i la nostra. 75 Aniversari de la Segona República (1931-1939). Jornades de debat interuniversitàries. Primera jornada. Els Orígens. Cultura republicana i constitució de la Segona República, 2006.

Garcia Rovira, A.M. «Los liberalismos y la revolución: la contribución radical» Congrés: Los Sierra Pambley y su tiempo, 2005 .

Garcia Rovira, A.M. «Experiències diverses, memòries plurals» Congrés: La imatge possible. L'art i la memòria dels camps. Congrés internacional de conmmemoració del 60è. aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, 2005.

Garcia Rovira, A.M., «Cataluña en el siglo XIX» Congrés: VIII Coloquio de Historia comparada Cataluña México, 2004

Garcia Rovira, A.M., «El Marat barcelonés: Ramón Xaudaró Fábregas» Congrés: Progresistas, democrátas y republicanos. Biografías heterodoxas del siglo XIX español, 2004.

Garcia Rovira, A.M. «Estado y nación en la construccion de España» Congrés: Orígenes del liberalismo. Universidad, política, economía, 2002

Garcia Rovira, A.M., «L'ensenyament de la història d'Espanya en el context polític actual» Congrés: Història d'Espanya: què ensenyar? 2002

4.20.3. 7.4 Grup d’Història de les Societats Rurals (GRHCS35) Com ja s’ha advertit, la memòria d’activitats del Grup d’Història de les Societats Rurals coincideix amb la memòria d’activitats del Centre de Recerca d’Història Rural (Secció Jaume Vicens Vives de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes), que es troba a l’apartat 4.2 del document I de Sol·licitud de Separació de les dues seccions de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Per tal d’evitar una reiteració innecessària ens remetem a aquell apartat.