PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL ES SOTMET A EXPOSICIÓ

PÚBLICA LA CREACIÓ DE L’INSTITUT DE DRET PRIVAT EUROPEU I COMPARAT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Exposició de motius: Atès que el Pla Estratègic de la UdG 2008-2013 contempla diverses línies estratègiques relacionades amb l’increment de la capacitat competitiva de la UdG en la creació i transferència del coneixement (Eix 1), així com amb l’organització, els procediments, les infraestructures i els equipaments necessaris per a una recerca de qualitat (Eix 4). Atesa la proposta de creació de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat per part dels actuals responsables de l’Observatori de Dret Privat Europeu i Comparat, recolzada des de l’any 2001 pel Departament de Dret Privat de la UdG, i detallada en la memòria de creació adjunta. Atesa la trajectòria de l’activitat de recerca dels investigadors que proposen la creació de l’Institut Dret Privat Europeu i Comparat, que és plenament consolidada i que presenta nivells d’excel·lència tant en l’àmbit nacional com internacional, i la potencialitat dels esmentats investigadors per a obtenir més recursos. Atès que la proposta de creació de l’Institut Dret Privat Europeu i Comparat compta amb el suport dels grups de recerca i investigadors de la UdG que realitzen recerca i desenvolupament en aquest àmbit. En virtut de tot allò exposat, i vist l'informe favorable de la Comissió de Recerca de la UdG efectuat en sessió 5/09 de 24 d’abril de 2009. Marc legal: Article 30 dels Estatuts de la UdG ES PROPOSA ACORDAR: Únic.- Sotmetre a exposició pública la creació de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la Universitat de Girona d’acord amb la memòria de creació adjunta.

Proposta de creació del Institut de Dret privat europeu i comparat de la UdG

Memòria

Girona, abril de 2009

2

3

Índex

Presentació ......................................................................................................................................................................................... 4 Proposta de creació de l’Institut ...................................................................................................................................................... 6 Denominació ...................................................................................................................................................................................... 6 Justificació de la conveniència de la creació de l’Institut ............................................................................................................. 6 Activitats de recerca i transferència ................................................................................................................................................ 8 Projectes ............................................................................................................................................................................................. 8 Projectes de recerca ........................................................................................................................................................................... 8 Grup de recerca consolidat de la Generalitat ................................................................................................................................ 9 Grup de recerca consolidat dins el Pla Nacional d’I+D+I ............................................................................................................ 9 Altres activitats amb projecció en l’entorn acadèmic i social..................................................................................................... 10 Projecte Norma Civil ...................................................................................................................................................................... 10 Jornades de Dret Català a Tossa .................................................................................................................................................... 10 Línies de recerca .............................................................................................................................................................................. 11 Dret de danys i de la responsabilitat civil .................................................................................................................................... 11 (A) Els principis europeus de Dret de la responsabilitat civil ................................................................................................... 11 (B) Patterns of Legal Change: Liability for Fault (1850-2000) .................................................................................................... 12 Dret contractual europeu ............................................................................................................................................................... 13 La modernització del Dret de família a Europa .......................................................................................................................... 13 Dret privat turístic .......................................................................................................................................................................... 14 Convenis .......................................................................................................................................................................................... 14 Col·laboració permanent en revistes científiques rellevants ..................................................................................................... 15 Activitats organitzades ................................................................................................................................................................... 15 Transferència de coneixement i cooperació exterior ................................................................................................................... 16 Formació del personal investigador ............................................................................................................................................. 17 Tesines llegides................................................................................................................................................................................ 17 Tesis llegides .................................................................................................................................................................................... 17 Docència ........................................................................................................................................................................................... 18 Estudi econòmic .............................................................................................................................................................................. 20 Relació dels béns inventariables .................................................................................................................................................... 21 Recursos humans ............................................................................................................................................................................ 21 ANNEX ............................................................................................................................................................................................ 22 Publicacions més rellevants des de 1997 fins l’actualitat ........................................................................................................... 22 Llibres ............................................................................................................................................................................................... 22 Capítols de llibre ............................................................................................................................................................................. 23 Articles ............................................................................................................................................................................................. 30

4

Presentació

partir del segle XVIII, amb la promulgació de codis nacionals, el Dret privat dels diversos països europeus va perdre la base comuna que fins aleshores li havia donat el ius commune. El Dret privat d’aquests països, en esdevenir nacional, va

patir així un procés de divergència que va provocar que molts dels principis i de les institucions actualment existents siguin diferents i, a vegades, fins i tot irreconciliables.

En els darrers anys s’ha vist la necessitat de produir un procés d’harmonització i d’unificació del Dret privat dels diversos països europeus d’un signe invers al que es va produir en l’època de la codificació. La construcció de la Unió Europea no es pot fer només mitjançant normes de Dret públic. En el Dret privat la promulgació de Reglaments i Directives també s’ha mostrat insuficient. És més: l’ingent nombre de Directives en matèria de Dret privat que s’han transposat en els últims anys, si bé resolen qüestions particulars i fragmentàries, amenacen la coherència interna i el propi funcionament dels drets privats nacionals degut a la inexistència d’uns principis comuns.

Per aquesta raó, en algunes universitats europees s’han creat en els darrers quinze anys instituts de recerca que tenen per objecte l’estudi, amb una metodologia comparatista, dels drets privats del diversos països europeus per trobar allò que tenen de comú i allò que els separa. Aquest estudi es considera imprescindible per poder formular quin és el nucli de principis comuns que comparteixen i, quan aquest nucli no existeixi, poder determinar quins són els principis que resulten més adequats per donar resposta als reptes de la societat moderna. Aquests estudis s’entenen com un llarg procés que haur{ de portar a una harmonització del Dret privat europeu.

A l’Estat espanyol, els estudis de Dret privat europeu no han rebut encara cap atenció especial i encara no existeix un institut que es dediqui de manera específica al seu estudi.

Per aquesta raó, l’any 1999 es van iniciar las converses amb el aleshores rector Dr. Nadal per a la creació del Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG, les quals van continuar amb diversos vicerectors al llarg de l’any 2000. El Departament de Dret privat de la UdG va aprovar formalment la petició de creació de l’Institut el 9 de gener de 2001, la qual, davant del silenci de la UdG, es va reiterar el 2 de febrer de 2001, el 14 de març de 2001 i finalment el 14 de maig de 2002.

Finalment, amb data 24 de juliol de 2003, el Consell de Govern de la Universitat de Girona va aprovar reconèixer l’Observatori de Dret Privat Europeu i Comparat, iniciativa impulsada per alguns grups de recerca pertanyents al Departament de Dret Privat i encapçalada pel Dr. Miquel Martín Casals.

Des de mitjans de 2004, l’Observatori té la seva seu al Campus de Montilivi a la Facultat de Dret (Despatx 431) i el seu lloc web és http://civil.udg.es/observatory/index.asp. En el marc d’aquesta estructura de recerca s’han posat en comú i canalitzat les iniciatives dels membres que l’integren. Un dels grans actius de l’Observatori rau en el fet que malgrat el reduït nombre de membres que té adscrits, tots ells pertanyents orgànicament al personal

A

5

docent i investigador de la Universitat de Girona i no són tributaris de grups més amplis de Barcelona que els instrumentalitzin.

El nucli de l’Observatori ve format pels recercadors pertanyents al grup de recerca de Dret Privat Europeu (GRHCS05), però la gran flexibilitat amb la qual s’ha dotat ha fet possible començar a aprofitar una xarxa molt important de contactes teixida durant els darrers anys. Així, l’Observatori, amb una base petita però activa, està avui per avui en condicions de coordinar i posar amb marxa amb garanties de solvència acadèmica iniciatives i projectes en què hi participin persones i grups de recerca del més alt nivell en aquest {mbit del coneixement, en particular d’Europa i dels Estats Units. Juntament amb l’activitat desplegada pels investigadors que hi són adscrits, actualment l’Observatori articula el treball i la col·laboració d’investigadors i grups aliens a la Universitat de Girona

catalans, espanyols i estrangers. Això és possible mitjançant la integració formal dels col·laboradors més habituals en qualitat de fellows, que contribueixen en projectes concrets o que participen de manera regular en les activitats acadèmiques organitzades per l’Observatori. En aquesta mateixa línia, l’Observatori ha estat el punt de partida de la plataforma científica liderada per la UdG i anomenada Red Española de Derecho Privado Europeo y Comparado, constituïda l’any 2004 amb el suport del MEC i que agrupa una trentena de recercadors d’onze universitats espanyoles.

Certament, l’Observatori s’ha demostrat un bon marc per al desenvolupament d’activitats acadèmiques i de recerca en la línia del que hauria de ser el treball del futur institut. Pateix, no obstant, una sèrie de mancances estructurals que fan difícil anar més enllà. En particular, la pròpia indefinició de l’Observatori com a estructura de recerca dins el marc estatutari general de la UdG limita molt la capacitat de maniobra dels recercadors que hi són adscrits a l’hora de vincular-hi recursos, canalitzar iniciatives o adscriure’n els resultats de la pròpia recerca. L’Observatori no és un institut, però tampoc no és estrictament parlant una “c{tedra”, a l’estil de les que hi ha en aquests moment funcionant com a tals a la UdG. Entre altres coses, no disposa de suport administratiu ni d’una infraestructura mínima, més enllà que la que els recursos propis provinents dels projectes de recerca permeten atribuir-li. Aquesta indefinició fa que tant des del punt de vista intern —funcionament quotidià, execució pressupostària, gestió de la informació sobre resultats—com sobretot extern, no s’acabi de visualitzar què és i quin lloc ocupa l’Observatori. A tot això cal afegir que la denominació Observatori provoca sovint confusions amb altres institucions, promogudes des de la societat civil o des de l’Administració Pública, que també reben el nom d’Observatori. Això és especialment greu en el cas de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat i amb qui des de fa anys la UdG col·labora molt estretament.

Així, doncs, l’etapa de funcionament de l’Observatori de Dret privat europeu i comparat s’ha de valorar molt positivament. No obstant, gairebé 5 anys després del seu reconeixement es constata que era, efectivament, un primer pas, de caràcter transitori i provisional, vers l’objectiu inicial d’assolir un institut de recerca en la matèria. Com a element positiu, aquesta fase preliminar haurà permès avaluar el grau de compromís i dedicació dels recercadors que hi eren adscrits, al temps que ha servit com a marc provisional per a la canalització i coordinació d’iniciatives que encara tenen molt de recorregut en els propers anys i que formaran indubtablement la base del treball del futur institut.

6

Proposta de creació de l’Institut

Denominació

s proposa que l’Institut es denomini, en catal{, castell{ i en anglès, “Institut de Dret Privat europeu i comparat / Instituto de Derecho Privado europeo y comparado / European and Comparative Private Law Institute”, i que el seu

acrònim i sigles siguin, respectivament, “EuroPrivateLaw” i ECPLI.

Justificació de la conveniència de la creació de l’Institut

objectiu general de la creació d’un Institut de Dret privat europeu i comparat a la UdG és agrupar les activitats i iniciatives de recerca, potenciar-les i facilitar els desenvolupament de noves activitats. L’existència d’un Institut, per altra banda,

hauria de facilitar la tramitació i obtenció de projectes de recerca, ajuts per a la realització d’activitats i convenis de docència i suport a la recerca. En aquest moment, la manca d’una estructura definida i amb un perfil clar està dificultant accedir a altres recursos, raó per la qual resulta indispensable donar el pas a una estructura més complexa i apta per a una gestió més eficient tant en la cerca de recursos com en la seva inversió.

El gruix de les activitats que avalen la proposta de creació de l’Institut de Dret privat europeu i comparat es basa en les desenvolupades pel Grup de recerca de Dret Privat Europeu, actualment format exclusivament per professors de l’Àrea de Dret Civil [vegeu Annex]. Aquest Grup de recerca ha obtingut tot sol en els darrers anys un projecte CICYT i cinc projectes consecutius dins el Pla Nacional d’I+D+I, per a les convocatòries de 1996-1998, 1998-2000, 2000-2002, 2002-2005 i 2005-2008. A més, gaudeix de la condició de grup de recerca consolidat, amb finançament addicional, reconeguda per la Generalitat en la convocatòria SGR 2005 i molt recentment, ha rebut un ajut de recerca per a grups d’excel·lència en la convocatòria del MEC per als propers 5 anys [vegeu Taula de Recursos Externs aconseguits, a l’apt. 3 d’aquesta Memòria].

Establir una estructura estable permetrà centralitzar i coordinar els esforços adreçats a convergir dins aquest marc, la qual cosa és fonamental per permetre consolidar i mantenir la posició competitiva del grup de recerca de Dret privat europeu en el nostre sistema de recerca català i espanyol, dotant-lo de les eines per seguir poder liderant i cooperant amb xarxes i grups consolidats internacionals. En aquest sentit, cal subratllar que el fil conductor de l’Institut de Dret privat europeu i comparat ve donat, com indica el seu propi nom, per la import{ncia que en l’actualitat ha assolit el procés d’europeïtzació del Dret privat, que comporta una creixent significació del Dret comparat com a eina metodològica en el camp de la recerca jurídica.

Ambdós elements esdevindran clau en l’orientació de la recerca jurídica d’alt nivell en els propers anys. No cal dir que això es traduirà en una redistribució dels recursos que la Comissió Europea i, en general, totes les institucions responsables del finançament de la recerca destinen a la investigació en el camp del Dret i en particular en matèries de Dret privat.

Quant al primer punt, cal dir que com a conseqüència del desenvolupament del Dret comunitari l’europeïtzació del Dret privat ha assolit en els darrers anys el seu punt {lgid, amb l’increment de directives i reglaments que afecten el nucli dels sistemes de Dret

E

L’

7

privat dels Estats membres. Fent-se ressò d’aquest procés, la pròpia Comissió Europea va emetre una Comunicació al Consell i al Parlament el dia 11 de juliol de 2001, mitjançant la qual feia una crida als operadors jurídics comunitaris i a tots els estaments perquè participessin en el debat sobre cap a on havia d’anar la Unió Europea en aquesta matèria i si calia tendir i com vers un Codi Civil europeu. La majoria de les respostes arribades des de tots els sectors, amb una participació espanyola molt poc significativa, han anat en la línia de pronunciar-se a favor d’una aproximació gradual a la fita de l’harmonització dels Drets dels països membres. Primer de tot, mitjançant una millora de la qualitat de la legislació comunitària. Però sobretot a través del desenvolupament, per part de les Universitats i del món acadèmic, dels principis comuns dins de les diferents àrees del Dret privat, amb l’objectiu que aquest treball sigui recollit pels governs i les institucions de la Unió com a base de futures reformes legals. Un primer resultat ha estat la presentació de

l’anomenat Marc Comú de Referència, a principis de 2008.1

Per tant, la recerca que es potenciarà és la que permeti assolir desenvolupar aquest Marc Comú de Referència, que servirà de base de la revisió del cabal comunitari existent i per a les noves regulacions impulsades per les institucions comunitàries en el marc del Dret privat.

Aquest impuls a la recerca jurídica per part de la Unió Europea ha de passar per l’an{lisi de les millors solucions, tenint en compte la legislació i els drets dels Estats membres, i incloent-hi la jurisprudència i les pràctiques constants dels operadors jurídics, així com el Dret comunitari vigent i els instrument internacionals rellevants. Tots aquests elements són el nucli de la recerca comparatista en l’{mbit del Dret privat, principal marc de referència de recerca del futur Institut de Dret privat europeu i comparat.

Des d’un punt de vista científic, es recupera així el pes i la import{ncia del Dret comparat com a opció metodològica. Cal recordar que avui per avui el Dret comparat no constitueix encara cap àrea de coneixement en el sistema universitari espanyol.

D’altra banda, en el marc espanyol, la tradició comparatista s’ha centrat gairebé de manera exclusiva en els aspectes constitucionals o de Dret públic, possiblement per influència francesa. Enfront d’aquest plantejament en l’actualitat el desenvolupament del Dret comparat té lloc més aviat en l’{mbit del Dret privat, on ha esdevingut un instrument essencial per a mantenir la competitivitat econòmica i per incrementar la influència dels diferents ordenaments en el desenvolupament jurídic internacional.

Des de la perspectiva d’un país de dimensions reduïdes com Catalunya, el bagatge en Dret comparat és imprescindible per a garantir la continuïtat de la nostra tradició jurídica davant les necessitats dels temps presents. Entre altres coses, per evitar la importació injustificada d’institucions que no responen a principis comuns ni a valors generalment compartits per les societats del nostre entorn.

1 Christian VON BAR / Eric CLIVE, Hans SCHULTE-NÖLKE (Eds.), Principles, Definitions and Model Rules of European Private Law. Draft Common Frame of Reference (DCFR), Outline Edition, Munich: Sellier, 2009.

8

Activitats de recerca i transferència

n el marc general establert en l’apartat anterior, el grup de recerca que promou la creació de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat ha desenvolupat i desenvolupa una sèrie de línies de recerca que, sota el futur Institut, es potenciaran i

haurien de convergir encara més.

Per altra banda, l’Institut ha de ser el marc a partir del qual desenvolupar un camp que també té moltes possibilitats per als estudis jurídics, tant a través dels estudis de tercer cicle (programes de doctorat, m{sters, cursos d’especialització) com, en una fase ulterior, mitjançant la posada en funcionament d’estudis de segon cicle. En ambdós casos es tracta d’aprofitar la transferència d’experiències i coneixements obtinguts i desenvolupats en les línies de recerca de l’Institut, així com les xarxes de contactes i els convenis amb els centres de referència que ara hi ha la intenció de seguir desenvolupant sota la cobertura del futur Institut.

Projectes

es activitats de recerca dutes a terme fins aquest moment han estat desenvolupades en el marc del finançament derivat de la participació en convocatòries competitives, tant a nivell estatal, com català i internacional. En síntesi, els projectes obtinguts són

els següents:

Projectes de recerca

a) Projectes vius

Red Española de Derecho Privado Europeo y Comparado (REDPEC) (SEJ2006-27567E). Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals. 13.000 €

“Los Principles of European Tort Law: Más allá del llamado Marco Común de Referencia. Hacia una nueva etapa en el proceso de aproximación del Derecho de la responsabilidad civil en Europa” (Ref. FFI2008-00647/FISO), modalitat C, per al quinqueni 2009-2013 Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals. 220.000 €.

b) Projectes finalitzats

Projectes internacionals

Children in Tort Law (Children as Tortfeasors and as Victims). Participants Alemanya, Àustria, Espanya i Itàlia. Projecte Europeu de la European Science Foundation (confirmat, pendent de confirmació oficial). Coordinadors: Miquel Martín Casals (Girona) / Helmut Koziol (Viena). Període 2002-2005.

Fundamental Rights and Private Law in the European Union (Drets fonamentals i dret privat a la Unió Europea). Investigador principal a la UdG: Dr. Miquel Martín Casals. 5th Framework Programme (Research Training Networks). Projecte subvencionat per la Comissió Europea. Període 2002-2006.

E

L

9

Convocatòries MEC

Projecte finançat per la CICYT (Ref. PB90-0705). Tema: Tècnica Legislativa. Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín.

Projecte finançat per la CICYTper al bienni 1996-1998. Títol: Nuevas estructuras familiares y Derecho de Familia (Ref. SEC 96-1128). Investigador principal era el Prof. Dr. Miquel Martín Casals.

Projecte concedit per la DGSIC per al bienni 1998-2000. Títol: Nuevas estructuras familiares y problemas de las relaciones de dependencia en la evolución reciente del Derecho de familia (ref. SEC 98-0442). Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals.

Projecte finançat per la DGI (Ministerio de Ciencia y Tecnología), dins el Programa Nacional de R+D+R, per al període 2000-2002 (Ref. SEC 2000-0579). Títol: “La elaboración de los "European Principles on Tort Law" (EPTL). Aportaciones desde el Derecho de daños español”. Investigador Principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals

La responsabilidad civil por los daños causados en la prestación de servicios sanitarios (medical malpractice) en los derechos español e italiano (HI2000-0063) Acció integrada amb Itàlia Investigador principal: Dr. Miquel Martín Casals. Projecte subvencionat pel MAE-MICYT. Període 2001-2002.

Projecte finançat per la DGI (Ministerio de Ciencia y Tecnología), dins el Programa Nacional de R+D+R, per al període 2003-2005 (Ref. SEC 2002-3728). Títol: “La elaboración de los "European Principles on Tort Law" (EPTL). Aportaciones desde el Derecho de daños español (II)”. Investigador Principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals.

“Los Principles of European Tort Law: principios, prácticas y culturas jurídicas en la aproximación del Derecho de daños" (Ref. SEJ2005-00907). Projecte Finançat pel MEC en el marc del “Plan Nacional de I+D+I”, per als trienni 2006-2008. Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals. 75.000 €

Grup de recerca consolidat de la Generalitat

Mitjançant la resolució del Departament d’universitats, recerca i societat de la informació (DURSI) de 18 d'octubre de 2005, el Grup de recerca de Dret privat europeu fou reconegut com a Grup de recerca consolidat (Ref. 2005SGR00172) amb concessió d’un finançament addicional per al desplegament de les seves activitats. En la recent convocatòria de desembre de 2008, el grup de recerca ha tornat a sol·licitar el reconeixement com a grup consolidat, que previsiblement es farà públic en els propers mesos.

Grup de recerca consolidat dins el Pla Nacional d’I+D+I

El projecte titulat “Los Principles of European Tort Law: M|s all| del llamado Marco Común de Referencia. Hacia una nueva etapa en el proceso de aproximación del Derecho de la responsabilidad civil en Europa” (Ref. FFI2008-00647/FISO), liderat pel Prof. Dr. Miquel Martín Casals ha obtingut l’ajut a cinc anys per a grups consolidats amb línies de treball relevants, resultats previs de qualitat i una trajectòria acreditada i solvent dins de la comunitat científico-tècnica nacional i internacional (Eix C de la Convocatòria 2008).

10

Altres activitats amb projecció en l’entorn acadèmic i social

Projecte Norma Civil

Projecte “Normal Civil”: Des de 1996 mitjançant conveni amb el Departament de

Justícia de la Generalitat de Catalunya i des de 2005 a través de la concessió regular

d’ajuts per part del mateix Departament, aquesta base de dades de legislació civil a

Internet reconeguda internacionalment es gestiona en el marc del grup de recerca de

Dret privat europeu i forma part del node de comunicació jurídica digital que es posarà

a disposició del futur Institut. Projecte de publicació de pàgina web. Des de 1996.

Exercici 2007: 9.015,18 €. Sol·licitat l’ajut per a l’any en curs 2008

Jornades de Dret Català a Tossa

Les Jornades de Dret català a Tossa constitueixen el referent acadèmic per excel·lència en matèria de Dret civil catal{ i s’han organitzat 15 edicions bianuals consecutives. Compten amb el suport del Departament de Justícia i també de nombroses institucions jurídiques catalanes (Deganat autonòmic dels registradors, Col·legi de Notaris de Catalunya, Col·legi d’Advocats de Barcelona, Diputació de Girona). El pressupost anual gestionat per membres del futur Institut en aquest concepte supera els 20.000 € anuals.

11

Línies de recerca

Dret de danys i de la responsabilitat civil

(A) Els principis europeus de Dret de la responsabilitat civil

El grup de recerca promotor de l’Institut col·labora activament des de fa molts anys amb l’European Group on Tort Law (EGTL), que l’any 2005 va presentar oficialment els Principis

europeus de responsabilitat civil.2 El prof. Martín és un dels membres del EGTL i l’Observatori allotja la p{gina web del grup (http://www.egtl.org/) i en coordina algunes activitats. Concretament, l’any 2001 el grup de recerca de Dret Privat Europeu va

organitzar un meeting de l’EGTL, per a la qual cosa va obtenir finançament tant del DURSI3

com del MEC.4

En paral·lel amb els treballs del European Group on Tort Law, l’Observatori col·labora de manera permanent amb l’European Centre of Tort and Insurance Law (ECTIL) de Viena, que és el centre de referència en aquesta matèria i que dirigeix el prestigiós especialista austríac Helmut Koziol. Fruit d’aquesta col·laboració ha estat el conveni que la Universitat de Girona va signar l’any 2005 amb la Research Unit on European Tort law (Unitat de Recerca sobre Dret europeu de Danys) de l’Acadèmia de les Ciències d’Àustria (vegeu infra). Aquesta unitat especial de recerca ha merescut, després d’un període transitori d’activitat com a tal unitat, la qualificació com Institut de recerca per part de l’Acadèmia de Ciències i el Govern d’Àustria l’any 2008, passant a denominar-se Institute for European Tort Law.

Tant amb ECTIL com amb l’actual Institute for European Tort law, durant els darrers anys s’han desenvolupat uns 22 projectes en la majoria del qual hi ha participat ekl grup de recerca gironí, com ara:

Damages for Non-Pecuniary Loss (Indemnització del dany moral)5

Compensation for Personal Injury (Indemnització dels danys personals)6

No-fault compensation in the health-care sector (Indemnitzacions al marge de la culpa en el sector sanitari)7

2 The European Group on Tort Law, Principles of European Tort Law. Text and Commentary, Wien, Springer, 2005.

3 Programa ARCS (Ref. 2001ARCS00108).

4 Acción Especial (Ref. SEC2000-1972-E).

5 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit al volum col·lectiu: W.V. Horton Rogers (ed.), Damages for Non-Pecuniary Loss in a Comparative Perspective, Vienna: Springer, 2001, Tort and Insurance Law vol. 2. ISBN 3-211-83602-0.

6 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit al volum col·lectiu: B. A. Koch/H. Koziol (eds.), Compensation for Personal Injury in a Comparative Perspective, Vienna: Springer, 2003, Tort and Insurance Law vol. 4. ISBN 3-211-83791-4.

12

Liability for biomedical research (Responsabilitat en la recerca biomèdica)8

Pure Economic Loss (Dany econòmic pur)9

Liability for Acts of Terrorism (Responsabilitat per actes terroristes)10

Protection of Personality Rights (Protecció dels drets de la personalitat)11

Mereix una menció especial el projecte Children in Tort Law: Children as victims and as tortfeasors, finançat per l’European Science Foundation i que ha estat coordinat des de la UdG. Concretament, aquest projecte ha tingut una durada de quatre anys, i els resultats del projecte s’han publicat en sengles volums col·lectius a la prestigiosa editorial Springer. [Vegeu detall a l’Annex amb les principals publicacions].

(B) Patterns of Legal Change: Liability for Fault (1850-2000)

El Grup de Dret Privat europeu ha participat activament en el projecte "European Legal Development" liderat pel Centre of European Legal Studies de la Universitat de Cambridge, que dirigeix el professor John Bell, i que ha estat finançat per les institucions de recerca

britàniques (Arts and Humanities Research Council, AHRC).12 En la seva primera fase (2004-2007) el projecte es va adreçar a examinar l’experiència històrica de diferents països en l’evolució de la responsabilitat per culpa des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. El projecte pretenia així investigar per què, malgrat les fortes semblances que hi ha en els factors socials i econòmics que produeixen els canvis en les regles jurídiques, els diferents ordenaments s’han desenvolupat de diferents maneres i a diferents ritmes. La hipòtesi és que hi ha factors interns, estructurals i institucionals que ho expliquen i que el projecte mira de descobrir amb perspectiva internacional, històrica i comparada.

El gener de 2005 es va constituir el Core Group del projecte, del que formava part el Dr. Miquel Martín Casals, i a finals de 2009 començaran a sortir publicats a Cambridge University Press els primers resultats en les diferents subàrees que es treballen: desenvolupaments doctrinals de la responsabilitat per culpa, responsabilitat per productes defectuosos, compensació dels danys causats per la circulació i altres mitjans de transport terrestre, responsabilitat mèdica, responsabilitat per immissions i rescabalament dels danys vinculats al desenvolupament tecnològic.

7 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit en el volum col·lectiu Jos Dute/Michael G Faure/ Helmut Koziol (eds.), No-Fault Compensation in the Health Care Sector, Wien/New York, Springer, 2004. ISBN 3-211-20799-6.

8 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit al volum col·lectiu: Jos Dute/Michael G. Faure/Helmut Koziol (eds.), Liability for and Insurability of Biomedical Research with Human Subjects in a Comparative Perspective, Vienna, New York: Springer, 2004. Tort and Insurance Law, vol. 7. ISBN 3-211-20098-3.

9 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit al volum col·lectiu: Willem van Boom/Helmut Koziol/Christian A. Witting (eds.), Pure Economic Loss, Vienna: Springer, 2004, Tort and Insurance Law vol. 9. ISBN 3-211-00514-5.

10 Els resultats d’aquest projecte apareixen en el volum col·lectiu Bernhard A. Koch (ed.), Terrorism, Tort Law and Insurance. A Comparative Survey, Vienna/New York: Springer 2004, Tort and Insurance Law vol. 11. ISBN 3-211-01867-0.

11 Els resultats d’aquest projecte apareixen en el volum col·lectiu Helmut Koziol/ Alexander Warzilek (eds.), Persönlichkeitsschutz gegenüber Massenmedien/The Protection of Personality Rights against Invasions by Mass Media, Wien/New York, Springer, 2005.

12 http://eld.law.cam.ac.uk/

13

Dret contractual europeu

En el marc de la Network of Excellence (NoE) constituïda el maig de 2005 i anomenada «Common Principles of European Contract Law» (CoPECL), que té com a objectiu complir l’enc{rrec d’elaborar una proposta de Marc Comú de Referència (Common Framework of Reference) abans de finals de 2008 per encàrrec de la Comissió Europea , el grup de

recerca, mitjançant la persona del Dr. Miquel Martín-Casals, participa en el subprojecte Database Group, liderat per la Dra. Pauline Remy-Corlay, catedràtica de Dret Civil de la Universitat París XI i directora de l’Institut Charles Dumoulin .

L’objectiu d’aquest subprojecte és la recopilació, sistematització i difusió de materials jurisprudencials de cada país per a concordar-los amb els principis de dret europeu de contractes i així contribuir a reflectir l’estat del dret vigent de cares al procés d’harmonització i unificació del dret contractual a Europa.

Amb la finalitat de participar en aquest projecte, des de l’Observatori de Dret Privat Europeu i Comparat es va articular la Red española de Derecho privado europeo y comparado (REDPEC), que és una xarxa de recercadors de diferents universitats espanyoles, molts d’ells actualment fellows de l’Observatori, per a la qual es va sol·licitar i obtenir finançament del MEC en la convocatòria d’accions complement{ries de l’any 2006. La idea és que la primera tasca d’aquesta xarxa es concretés en el treball de seleccionar les sentències espanyoles sobre obligacions i contractes, fer-ne uns resums en llengua anglesa i comentar-les en el moment de fer-ne la concordança amb els Principis de Dret contractual europeu. En l’actualitat aquesta fase s’ha assolit en la seva pr{ctica totalitat, mostrant així el potencial de treball en equip sota la coordinació de la UdG. A partir d’aquesta primera experiència positiva, s’estan posant les bases per a la presentació d’una sèrie de treballs de recerca vinculats a la comparació dels principies europeus en matèria contractual amb la teoria i la pràctica del Dret contractual espanyol en diferents àmbits, seguint un patró semblant i seguint les indicacions metodològiques marcades pel coordinador general de la REDPEC.

La modernització del Dret de família a Europa

Aquesta recerca se centra en el desenvolupament del Dret de família a Europa, que és un àmbit actualment en constant evolució i en el qual la recerca en dret comparat és clau per a obtenir resultats útils. En aquest sentit, el grup de recerca col·labora amb la Commission

on European Family Law, constituïda l’any 200117 i en la que el Dr. Miquel Martín forma

13 http://www.copecl.org.

14 A la Comunicació “Un Dret Contractual Europeu més coherent— Un Pla d’acció» adoptada per la Comissió e febrero de 2003, aquest va incloure com una de les seves propostes clau l’elaboració d’aquest “Marc Comú de Referència per al Dret Contractual Europeo” (COM [2003] 68 final). Vegeu també la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell “Derecho contractual europeo y revisión del acervo: perspectivas para el futuro”, d’octubre de 2004 (COM (2004) 651 Final).

15 http://www.jm.u-psud.fr/icd/

16 http://icd.recherche.jm.u-psud.fr/

17 http://www2.law.uu.nl/priv/cefl.

14

part del grup d’experts nacionals. En l’{mbit internacional, l’Observatori també participa

en les activitats de la International Society of Family Law18, de la que el Dr. Miquel Martín ha estat vice-president fins septembre de 2008. En concret, l’any 2003 des de la UdG es va coorganitzar la European Regional Conference sobre el tema The Role of Self-Determination in the Modernisation of Family Law in Europe19 i actualment allotja la pàgina web en

espanyol, adreçada al món hispànic.20

Al pla intern, les tasques dels membres de l’Observatori s’adrecen en aquest {mbit en la col·laboració permanent amb l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, depenent del Departament de Justícia, mitjançant l’elaboració d’informes i notes de legislació comparada en el marc del procés de redacció de les futures lleis en matèria de persona i

família.21

Dret privat turístic

Aquesta línia de recerca consisteix en el desenvolupament del vessant jurídic de la pr{ctica contractual dels diferents participants en l’activitat turística (agències de viatges, hotels, serveis d’esbarjo), amb particular atenció a la protecció del consumidor i als aspectes internacionals de les relacions client-professional. Es compta amb una experiència molt significativa en aquest {mbit: per enc{rrec de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV), l’any 1999 es va desenvolupar l’anomenat Clausulat 2000, que és el recull de recomanacions de condicions generals dels contractes de viatge combinat habitualment contractats pels consumidors catalans. D’altra banda, en aquesta

línia de recerca s’ha produït una tesi doctoral22 i articles de referència a l’{mbit espanyol.

Convenis

La UdG, mitjançant l’Observatori de Dret privat europeu i comparat té signats els següents convenis de cooperació científica i acadèmica:

Conveni marc amb la Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento Sant’Anna (Pisa) per a la promoció del de Dret privat europeu.

Conveni marc amb el British Institute of International and Comparative Law (Londres)

Conveni marc amb l’Observatori de Dret Privat de Catalunya (Departament de Justícia)

Conveni amb la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (Projecte Norma Civil)

18 http://www.law2.byu.edu/isfl/

19 Tossa de Mar-Girona. Data: 9-10 Octubre 2003. Amb la col·laboració del British Institute of International and Comparative Law (BIICL, Londres) i l’Europäische Rechtsakademie (ERA, Trier) i amb el suport de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, del Departament d’Universitats i Recerca (Programa ARCS) i del MICYT (Programa ACES) (SEC2002-11525-E).

20 http://civil.udg.es/isfl/

21 Els Drs. Miquel Martín-Casals i Jordi Ribot han format part del Grup de treball constituït a l’Observatori de Dret Privat de Catalunya per a la redacció de l’avantprojecte de Llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.

22 Josep Mª Bech Serrat, La responsabilidad contractual de los organizadores y los detallistas de viajes combinados, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 19 d'abril de 2001.

15

Conveni marc amb l’Acadèmia de Ciències d’Àustria (European Tort Law Research Unit)

Conveni marc amb l’ European Centre of Tort and Insurance Law (Viena).

Col·laboració permanent en revistes científ iques rellevants

Anuario de Derecho Civil (Sección de jurisprudencia y revistas extranjeras)

European Review of Private Law (Consell de redacció)

InDret (Consell de redacció)

Journal of Comparative Law (Editorial Board)

Práctica de Derecho de Daños (Consejo de redacción)

Revista Catalana de Dret Privat (Consell de redacció)

Revista de Derecho Privado (Consejo de redacción)

Zeitschrift für das gesamten Familienrecht (Internationaler Beirat)

Activitats organitzades

Des de la seva creació l’Observatori ha canalitzat les iniciatives de recerca, tant en el vessant de la difusió dels resultats de la seva recerca com pel que fa a l’organització de seminaris i congressos en l’{mbit de les seves activitats:

Product Liability and Product Safety in Accession Countries organitzat conjuntament pel "BIICL" (British Institute of International and Comparative Law), amb el suport de la Direcció General de Mercat Interior de la UE y del bufet d'advocats Lovells. Data: 6 de febrer de 2004.

Workshop on Inheritance Issues and Reproductive Technology. Presentacions a càrrec de la Professora Helene Shapo, de la Northwestern University School of Law (Chicago, EUA), i a càrrec de la Prof. Dra. Encarna Roca i Trias, Catedràtica de Dret civil de la Universitat de Barcelona i magistrada del Tribunal Suprem. Universitat de Girona. Data: 1 de juny de 2005.23

Friendly and Informal Seminar. El títol del seminari fou Tort Liability and Culture. Direcció del seminari: Prof. Marshall S. Shapo, de la Northwestern University School of Law (Chicago, EUA). Data: 2 i 3 de juny de 2005.24

Meeting projecte Children in Tort Law: Children as Tortfeasors and Victims, Tossa de Mar. Data: 30 de setembre i 1 d’octubre de 2005.

Meeting del sub-grup de treball Technological Risks, del Projecte European Legal Development. Girona. Data: 25 de febrer de 2006.

23 http://civil.udg.es/observatory/index.asp?goto=activities

24 http://civil.udg.es/observatory/index.asp?goto=activities

16

Workshop on New Directions for Family Law in the United States. Ponent: Sanford N. Katz, Libby Professor of Law, Boston College Law School. Girona. Data: 10 de maig de 2006.

Colloquium on Recent Developments in Family Law. Presentacions a càrrec de prestigiosos especialistes d’arreu del món entorn a l’evolució del Dret de família. Girona. Data: 13.4.2007.

Transferència de coneixement i cooperació exterior

El futur Institut ha de canalitzar les activitats de cooperació exterior dels seus membres, en especial les consistents en transferència de coneixement. En aquest sentit, ja hi ha una experiència molt consolidada dels membres del grup de recerca en la cooperació exterior vinculada a la participació activa en les tasques d’estudi, elaboració i redacció de la més recent legislació civil catalana, a partir de convenis de col·laboració amb el Departament de Justícia i l’Observatori de Dret privat de Catalunya.

D’altra banda, una de les activitats més importants desenvolupades fins ara ha consistit en la signatura d’un conveni per a la realització d’un estudi sobre la responsabilitat de les entitats d'assegurances mèdiques en les reclamacions judicials per errors o negligències mèdiques, signat el novembre de 2004 per la Universitat de Girona amb la Unión nacional de empresas de seguros de España (UNESPA).

17

Formació del personal investigador

Tesines llegides

Josep Solé Feliu, La concurrencia de culpa de la víctima en la responsabilidad extracontractual, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el febrer de 1994.

Josep Ma. Bech Serrat, La Llei reguladora dels viatges combinats: Regulació, elements del contracte i algunes mesures de defensa del consumidor enfront de l'incompliment de l'obligació de procurar els serveis del viatge, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el maig de 1998.

Albert Ruda González, El contrato de cesión de suelo por obra, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 20 de setembre de 2000.

Eva Cano Vilà, La responsabilidad civil por vulneración del derecho a la intimidad en Internet. Especial consideración a la protección de la intimidad de los menores de edad llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 6 d’octubre de 2005.

Alfons Surroca Costa, La responsabilidad civil por hecho ajeno derivada de delito o falta, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona l’11 de juliol de 2006.

Núria Giralt Page, Régimen jurídico de la guarda y custodia, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 21 d’octubre de 2007.

Tesis llegides

Josep Solé Feliu, El concepto de defecto del producto en la responsabilidad civil del fabricante, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el dia 21 de juny de 1996. Qualificació: Apte cum laude. La tesi va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat (2000).

Josep Mª Bech Serrat, La responsabilidad contractual de los organizadores y los detallistas de viajes combinados, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 19 d'abril de 2001. Qualificació: Excel·lent cum laude.

Albert Ruda González, El daño ecológico puro. La responsabilidad civil por el deterioro del medio ambiente llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 5 de juny de 2006. Qualificació: Excel·lent cum laude per unanimitat amb menció de doctorat europeu. La tesi va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat en Dret de la UdG (2007), i també el Primer Premi a la millor tesi doctoral sobre protecció civil i emergències (Dirección General de Protección Civil y Emergencias (Subsecretaría del Ministerio del Interior) (2006) i el Premio Francisco de Asís Sancho Rebullida a la millor tesi doctoral sobre una matèria de Dret civil llegida a Espanya (2006) (Universidad de Navarra).

18

Docència

Les iniciatives en l’{mbit docent es canalitzen en aquest moment de manera preferent mitjançant el desplegament en el pla d’estudis de la llicenciatura en dret de diferents assignatures. Una de car{cter optatiu, que s’ofereix en llengua castellana, anomenada “Dret Privat Europeu I (Sistemes)” i una altra de lliure elecció de campus, que s’ofereix en llengua anglesa, anomenada “European and Comparative Private Law II (Torts)”. En l’{mbit del tercer cicle, dins el doctorat “Globalització i Dret. Itinerari Dret Privat”, s’han desenvolupat durant els darrers anys sengles assignatures dedicades al dret comparat i al dret privat europeu, desenvolupades en el marc de les línies de recerca de l’Observatori. Part d’aquestes matèries formen part actualment dels continguts troncals del Màster universitari en Dret dels Negocis i del Sector Privat, que en el curs 2008-2009 està desenvolupant la seva segona edició.

Més a més, com a experiència pilot, durant el curs 2004-05 es va dur a terme un conveni de cooperació educativa amb l’Escola de Traductors i Intèrprets de la Universitat Jaume I de Castelló, en matèria de formació pràctica en traducció jurídica dels alumnes dels estudis de traducció i interpretació impartits per aquesta Universitat.

En el futur, l’Institut ha de canalitzar altres noves propostes dels seus membres per a desenvolupar programes de postgrau, i també altres propostes de docència en formació continuada o tercer cicle. L’objectiu general consisteix a traslladar als estudis de Dret de la Universitat de Girona el repte de la introducció d’una sòlida formació jurídica europea en els propers anys.

Com és ben conegut, la creixent integració social i econòmica d’Europa tindr{ un gran impacte en les Universitats a curt termini. La declaració de Bolonya de 19 de juny de 1999 fa una crida a l’enfortiment de les dimensions intel·lectual, cultural, social i científica d’Europa, i ha reconegut el paper central de les Universitats en aquest procés. Des del Consell europeu de Lisboa de març de 2000, la creació d’un espai europeu del coneixement ha esdevingut un objectiu prioritari.

Aquesta necessitat d’internacionalització dels ensenyaments ha estat posada de relleu per la comunicació de la Comissió europea sobre “El paper de les Universitats en l’Europa del

coneixement”25. En ella es fa una crida a les Universitats a obrir-se i a incrementar l’atractiu dels seus estudis per als estudiants estrangers i internacionals. El procés de Bolonya i el pla d’acció de la Unió europea per a donar suport a l’Europa del coneixement coincideixen en el temps amb el procés d’europeïtzació del Dret privat a què abans s’ha fet referència.

Els estudis de Dret semblen encara fermament arrelats a les cultures nacionals i estatals, i la formació dels futurs professionals segueix aquest model. No obstant, aquesta situació ha de canviar i de fet està canviant a moltes universitats europees, principalment a les alemanyes, belgues, neerlandeses i italianes, on cada cop són més freqüents els estudis de tercer cicle dedicats a l’estudi comparat del dret privat i creix l’interès pels principis comuns als Drets dels Estats europeus com a objecte dels ensenyaments de tercer cicle.

L’objectiu del futur Institut de Dret privat europeu i comparat és aconseguir que la Universitat de Girona pugui ser pionera en aquest procés dins l’Estat Espanyol i afavorir l’adaptació de l’oferta d’ensenyaments a aquesta nova realitat. Cal dir que per ara no hi ha cap Universitat espanyola ni catalana que hagi començat a executar programes internacionals centrats en el Dret privat europeu i comparat.

25 COM(2003) 58 final.

19

Altres elements dinamitzadors des del punt de vista docent que l’Institut podria promoure són els següents:

Intercanvi de professors i estudiants, especialment a partir de les xarxes que funcionin amb participació del propi Institut o dels membres dels seus grups de recerca (a partir d’experiències com la del Research Training Network on Fundamental Rights and Private Law, amb finançament del 5è Programa Marc i desenvolupat exitosament entre els anys 2002 i 2005) o a través dels convenis de docència o de recerca que s’han d’establir.

Organització de seminaris interdisciplinars, aprofitant les sinèrgies derivades dels recursos disponibles en les xarxes actives o en els projectes de recerca (aquests mitjans haurien de ser vehicle de transferència del coneixement en el marc dels programes de doctorat o en els cursos d’especialització promoguts per l’Institut)

Promoció de cursos d’especialització en {rees concretes, com ara la modernització de la responsabilitat civil o del Dret privat turístic.

Explorar les possibilitats de la creació d’una xarxa tem{tica interfronterera, amb implicació dels membres de l’Institut i professorat vinculat amb la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, en relació amb la qual ja hi ah una prèvia experiència de col·laboració a títol personal en els darrers dos anys, en matèries com responsabilitat per productes i protecció dels consumidors en l’entorn europeu.

20

Estudi econòmic

Els recursos econòmics que han de permetre el funcionament de l’Institut vindran de diferents vies:

La dotació econòmica que la Universitat de Girona ja té establerta en el seu pressupost general per al funcionament de l’Observatori de Dret privat europeu i comparat, en el lloc del qual es dotar{ l’Institut.

Mantenint la cerca de recursos en convocatòries competitives públiques i privades (accions complement{ries del MICINN, ajuts per al reforçament de l’equipament de recerca, ajuts per estades de recercadors visitants, etc.).

Captant l’interès d’empreses i institucions, tant de l’entorn com a nivell autonòmic i estatal, per tal de desenvolupar activitats de transferència, a partir de l’experiència preexistent del grup de recerca liderat pel prof. Martín Casals (UNESPA, Associació catalana d’Agències de Viatges, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, etc)

A l’hora de fer un c{lcul estimat dels recursos que es poden generar per part dels recercadors que estaran vinculats al futur Institut, més enllà de la partida fixa ja assignada a l’Observatori, es pot comprovar a la taula 1 el volum econòmic d’ingressos gestionat durant el darrer quinquenni (2003-2008), a partir dels elements comptables més rellevants. Aquesta xifra pot ser un bon indicador a l’hora de fer càlculs estimables sobre l’activitat que s’hauria de mantenir i millorar.

Taula 1

Jornades de Dret Català a Tossa

140.904,64

Projecte Norma Civil

39.515,18

Projectes Recerca:

412.286,95

CONVENI UNESPA 22.755,86

PROJECTE MCYT 40.480,00

EURO SCIENCE FOUND. CHILDREN IN TORT LAW 84.094,21

FP5 FUNDAMENTAL RIGHTS 76.352,88

SGR 2005 35.100,00

PROJECTE MEyC." 79.704,00

REDPEC > ACCIONS COMPLEMENTÀRIES - REDPEC 30.000,00

PROJECTE MICINN 43.800,00

Per els propers anys, de moment ja està garantida l’aportació de 220.000 € que corresponen al Projecte “Los Principles of European Tort Law: Más allá del llamado Marco Común de Referencia. Hacia una nueva etapa en el proceso de aproximación del Derecho de la responsabilidad civil en Europa” (Ref. FFI2008-00647/FISO), modalitat C, per al quinqueni 2009-2013 Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals.

21

Relació dels béns inventariables

L’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat inicialment s’ubicar{ provisionalment en els espais de la Facultat de Dret que actualment ja est{ ocupant l’Observatori del mateix nom (Despatx 431 de la Facultat de Dret) i que de moment té mobiliari suficient per a complir les funcions que desenvolupa.

Apart d’això, al llarg d’aquests darrers 5 anys, a través de la cessió de part dels cànons dels projectes de recerca vinculats a l’Observatori s’han desenvolupat accions per adquirir equipament i material informàtic, així com fons bibliogràfic específicament inventariat a la seu del futur Institut. Amb la transformació de l’Observatori en Institut aquests béns s’adscriuran lògicament a la nova estructura de recerca.

El material inventariable adscrit a l’Observatori i que passar{ a l’Institut est{ format per:

5 PC

1 Impressora Laser Xerox

2 Portàtils ASUS

1 Servidor

Pel que fa a la seu definitiva de l’Institut, és previst que en els propers anys es desallotgi el Nivell O de l’edifici de la Facultat de Dret, de manera que sigui possible disposar de un espai més ampli en el qual encabir els serveis administratius adscrits a l’Institut, així com uns espais de treball i per col·locar-hi el fons bibliogràfic inventariat, a disposició dels recercadors que hi pertanyin.

Recursos humans

L’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat comptarà amb la mateixa estructura de personal d’administració i serveis amb què es doten la resta d’instituts de recerca de la Universitat de Girona.

Pel que fa al personal investigador es compta inicialment amb tot el PDI que forma part del grup de recerca de dret privat europeu de la UdG. A més, mitjançant els diferents entorns cooperatius ja referenciats en aquesta Memòria (la Red española de DerechoPrivado Europeo y Comparado, liderada des de Girona, i el conveni en vigor amb l’Institute for European Tort Law, de Viena) l’Institut té un gran potencial de capital hum{ per emprendre projectes de recerca i activitats de transferència i cooperació.

Naturalment, a més, l'Institut estarà obert a incorporacions de nous grups o persones, sempre que l’aportació que aquestes puguin desenvolupar es correspongui, proporcionalment, amb la que fins ara han realitzat els recercadors adscrits al grup de recerca promotor de l’Observatori i de la seva transformació en Institut.

22

ANNEX

Publicacions més rellevants des de 1997 fins l’actualitat

Llibres

1. Josep Solé Feliu, El concepto de defecto del producto en la responsabilidad civil del fabricante, Valencia, Tirant lo Blanch, 1997. ISBN 84-8002-446-1.

2. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), Les persones jurídiques en el Dret civil de Catalunya: Associacions i Fundacions, València, Tirant lo Blanch, 1998. ISBN 84-8002-642-1.

3. Jordi Ribot, Alimentos entre parientes y subsidiariedad de la protección social, València, Tirant lo Blanch, 1999. ISBN 84-8002-788-6.

4. Pablo Salvador Coderch/Josep Solé Feliu, Brujos y aprendices. Los riesgos de desarrollo en la responsabilidad de producto, Madrid, Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-650-8.

5. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), El futur del Dret patrimonial de Catalunya (Materials de les Desenes Jornades de Dret català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2000. ISBN 84-8442-060-4.

6. Albert Ruda González, El contrato de cesión de suelo por obra, València, Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-493-6.

7. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), L'exercici de les competències sobre Dret civil de Catalunya (Materials de les Onzenes Jornades de Dret català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-545-2.

8. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), El dret civil català en el context europeu (Materials de les Dotzenes Jornades de Dret català a Tossa), Girona, Documenta Universitaria, 2003. ISBN: 84-933125-9-2.

9. Miquel Martín-Casals/Ulrich Magnus (Ed.), Unification of Tort Law: Contributory Negligence, The Hague, London, New York, Kluwer Law International, 2004. ISBN 90-411-2220-6.

10. Miquel Martín-Casals (Ed.), Children in Tort Law. Part I: Children as Tortfeasors, Wien/New York, Springer, 2006. ISBN 3-211-24480-8.

11. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), Nous reptes del dret de família (Materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa), Girona, Documenta Universitaria, 2005. ISBN: 84-934685-2-5.

12. Miquel Martín Casals (Dir.), Jordi Ribot Igualada, Josep Solé Feliu, La responsabilidad de las entidades de seguros de salud en las reclamaciones por errores o negligencias médicas, Madrid, Editorial Española de Seguros, 2006 (Cuadernos de SEAIDA, 4). ISSN 1696-9537.

13. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot (Eds.), The Role of Self–determination in the Modernisation of Family Law in Europe, Girona, Documenta Universitaria, 2007. ISBN: 84-934959-7-2.

23

14. Àrea de Dret Civil, UdG (Coord.), La codificació dels drets reals a Catalunya. Materials de les Catorzenes Jornades de Dret català a Tossa, Girona, Documenta Universitària, 2007, ISBN: 978-84-96742-24-6.

15. Miquel Martín-Casals (ed.), Children in Tort Law. Part II: Children as Victims, Wien/New York, Springer, 2007. ISBN 3-211-31130-0.

16. Albert Ruda González, El daño ecológico puro. La responsabilidad civil por el deterioro del medio ambiente, con especial atención a la Ley 26/2007, de 23 de octubre, de responsabilidad medioambiental, Cizur menor, Thomson Aranzadi, 2008. ISBN: 978-84-8355-513-2.

17. Miquel Martín Casals (Coordinador de la traducción) European Group on Tort Law, Principios de Derecho europeo de la responsabilidad civil, Thomson Aranzadi Cizur menor, Thomson Aranzadi, 2008. ISBN 978-84-8355-506-4.

Capítols de llibre

Any 1999

1. Miquel Martin Casals, Las parejas de hecho en el Derecho europeo: realidades, variantes y perspectivas, a Asociación Española de Abogados De Familia (Ed.), Puntos capitales de Derecho de familia en su dimensión internacional, Madrid, Dykinson, 1999, pàg. 163-208.

2. Miquel Martin Casals, Grundzüge der vermögensrechtlichen Situation von Ehegatten und nichtehelichen Lebensgemeinschaften im spanischen und katalanischen Recht, a HENRICH / SCHWAB (Hrsg.), Eheliche Gemeinschaft, Partnerschaft und Vermögen im europäischen Vergleich, Bielefeld, Gieseking, 1999 (Beiträge zum europäischen Familienrecht, Bd. 6), pàg. 283-298.

3. Miquel Martín Casals, La mediación familiar en Derecho Comparado: principios y clases de mediación familiar en el derecho europeo, en CONGRESO INTERNACIONAL DE MEDIACIÓN

FAMILIAR, Conferencias, ponencias y comunicaciones libres, Aranzadi, Pamplona, 1999, pàg. 7-22.

Any 2000

4. Miquel Martín Casals, Comentari a la disposició final tercera del Codi de família, a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1131-1134.

5. Miquel Martín Casals, Comentari als arts. 1, 2, 3, 14, 19, 20, 21, 22, 31, a la disp. Transitòria i a les disp. finals 2ª i 3ª de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d’unions estables de parella, a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1141-1169, 1197-1200, 1216-1220, 1233-1234, 1250, 1257-1258.

6. Miquel Martín Casals, Comentari a la disposició final de la Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d’ajuda mútua, a Joan Egea Fernández / Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d'unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1299-1301.

24

7. Miquel Martín Casals, Perspectives de futur de la rescissió per lesió ultra dimidium, a Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), El futur del Dret patrimonial de Catalunya (Materials de les Desenes Jornades de Dret català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2000, p. 165-265.

8. Miquel Martín Casals, Las condiciones generales del contrato de viaje combinado (Algunos aspectos de los llamados “Clausulado 2000” y “Clausulado del Consenso”), a Adolfo AURIOLES MARTÍN (Coord.), Derecho y Turismo, III Jornadas de Derecho Turístico (Málaga 2000), Sevilla, Consejería de Turismo y Deporte, 2000, p. 3-30.

9. Miquel Martín Casals, Wrongful Conception and Wrongful Birth Cases in Spanish Law:Two Wrongs in Search of a Right en Ulrich MAGNUS / Jaap SPIER (ed.), European Tort Law. Liber Amicorum for Helmut Koziol, Frankfurt am Main / Berlin / Bern/ Bruxelles / New York / Oxford / Wien, Peter Lang, 2000, pàg. 179-208.

10. Jordi Ribot Igualada, Lesió ultra dimidium i opció. Notes per a una possible reforma "de mínims" de la rescissió per lesió, a Àrea de Dret Civil. Universitat de Girona (Coord.), El futur del Dret patrimonial de Catalunya.(Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa), València, Tirant lo blanch, 2000, pàgs. 563-605.

11. Jordi Ribot Igualada, Comentaris als arts. 259 a 260 i 263 a 269 del Codi de Família a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (Directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d'unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1049-1056 y 1061-1085.

12. Jordi Ribot Igualada, Comentari als arts. 8 i 26 de la Llei d’unions estables de parella a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1178-1181.

13. Josep Solé Feliu, Comentari als arts. 35 i 36 del Codi de Família, a Joan Egea Fern|ndez/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 202-212.

14. Josep Solé Feliu, Comentari als arts. 261 i 262 del Codi de Família, a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1059-1063.

15. Josep Solé Feliu, Comentari als arts. 18, 34 y 35 de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d’unions estables de parella, a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1208-1215, 1237-1245.

16. Josep M. Bech / Antoni Calle / Albert Ruda, Estudi estadístic sobre les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria de rescissió per lesió ultra dimidium, a Àrea de Dret civil (Coord.) Universitat de Girona, El futur del Dret patrimonial de Catalunya (Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2000, pp. 427-453.

Any 2001

17. Miquel Martín Casals, La mediació familiar en el Dret comparat: principis i classes de mediació familiar en el Dret europeu en especial Anglaterra, França i la Recomanació (98) 1, a Generalitat de Catalunya, La mediació familiar, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001, p. 15-70.

25

18. Miquel Martín Casals, La mediación familiar en derecho comparado: algunas de las propuestas de regulación en España a la luz de las tendencias europeas, en UNAF, Jornadas Internacionales de Mediación Familiar, Madrid, UNAF, 2001.

19. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Non-pecuniary loss under Spanish Law, in: W.V.H. Rogers (Ed.), Damages for Non-Pecuniary Loss in a Comparative Perspective, Vienna/ New York, Springer, 2001, p. 192-243.

20. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Testierfreiheit im innerspanischen Vergleich, a Dieter Henrich / Dieter Schwab (Hrsg.), Familienerbrecht und Testierfreiheit im europäischen Vergleich (Beiträge zum europäischen Familienrecht Bd. 7), Bielefeld, Gieseking, 2001, p. 295-333.

Any 2002

21. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep M. Bech Serrat, El contracte de viatge combinat, a Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), L'exercici de les competències sobre Dret civil de Catalunya (Materials de les Onzenes Jornades de Dret català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2002, p. 301-358.

22. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Spain, a Bernard A. Koch / Helmut Koziol (Ed.), Unification of Tort Law: Strict Liability, The Hague / London / Boston, Kluwer Law International, 2002, p. 281-321.

23. Miquel Martín Casals, Some trends towards a common European protection of children in Tort Law, a Ivo Colozzi / Graziella Giovannini, Unprotected time of young people in the EU, Fondazione Alma Mater (Bologna) and Philip Morris Institute, Faenza, Homeless Books, 2002, p. 243-262.

24. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Compensation for Personal Injury under Spanish Law, a B. A. Koch / Helmut Koziol (Ed.), Compensation for Personal Injury in a Comparative Perspective, Vienna / New York, Springer, 2002, p. 238-292.

25. Miquel Martín Casals, Fall Nr. 2 – Francovich, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

26. Miquel Martín Casals, Fall Nr. 20 - Barbi II, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

27. Miquel Martín Casals, Fall Nr. 21 – Caronna, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

28. Miquel Martín Casals, Las condiciones generales del contrato de viaje combinado, a: Aurelio Menéndez / Luis Díez-Picazo (Dirs.), Comentarios a la Ley sobre condiciones generales de la contratación, Madrid, Civitas, 2002, p. 1389-1425.

29. Josep Solé Feliu, Fall Nr. 14 - C gegen Kommission a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

30. Josep Solé Feliu, Fall Nr. 15 – Farrugia, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

31. Josep Solé Feliu, Fall Nr. 17 - Grifoni I, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

Any 2003

26

32. Miquel Martín Casals, El “European Group on Tort Law” y la elaboración de un “Principios europeos del derecho de la responsabilidad civil” a: Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 217-226.

33. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada, Pure economic loss: la indemnización de los daños patrimoniales puros, a Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 883-920.

34. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada, La responsabilidad objetiva: supuestos

especiales versus cláusula general, a Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 827-856.

35. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, El daño moral, a Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 857-881.

36. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, La responsabilidad por productos defectuosos: un intento de armonización a través de directivas, a Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 921-948.

37. Miquel Martín Casals, An Outline of the Spanish legal Tariffication Scheme for Personal Injury resulting from Traffic Accidents, a Helmut Koziol / Jaap Spier (Dirs.), Liber amicorum Pierre Widmer, Vienna / New York, Springer, 2003, p. 235-251.

38. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Liability for Damage Caused by Others under Spanish Law, a Jaap Spier (Ed.), Unification of Tort Law: Liability for Damage Caused by Others, The Hague / London / New York , Kluwer, 2003, p. 231-258.

39. Miquel Martín Casals, E-Privacy: An Old Tort in New Clothing? a Helmut Koziol / Barbara C. Steiningen (eds.), European Tort Law 2002, Vienna / New York, Springer, p. 2-34.

40. Miquel Martín Casals, “A través del espejo”: concurrencia de “culpa” de la víctima y culpa del causante del daño, a Estudios jurídicos en Homenaje al Profesor Luis Díez-Picazo, vol. IV, Madrid, Thomson Civitas, 2003, p. 2471-2490.

41. Miquel Martín Casals, Same-Sex Partnerships in the Legislation of the Spanish Autonomous Communities, a Katharina Boele-Woelki / Angelika Fuchs (eds.), Legal Recognition of Same-Sex Couples in Europe, Antwerp / Oxford / New York, Intersentia, 2003, p. 54-67.

42. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Spanish Report on the Grounds for Divorce, a Katharina Boele-Woelki / Bente Braat / Ian Sumner (Ed.), European Family Law in Action, Vol. I: Grounds for Divorce, Antwerpen / Oxford/ London / New York, Intersentia, 2003 (vol. de 466 pàgines) passim (aprox. 30 pàgines).

43. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Spanish Report on Maintenance between Former Spouses, a Katharina Boele-Woelki / Bente Braat / Ian Sumner (Ed.), European Family Law in Action, Vol. II: Maintenance between Former Spouses, Antwerpen / Oxford/ London / New York, Intersentia, 2003 (vol. de 495 pàgines) passim (aprox. 30 pàgines).

44. Jordi Ribot Igualada, La culpa “relevante” como culpa “adicional”: la STC 181/2000 a la luz de la interacción entre responsabilidad objetiva y culpa, a Estudios jurídicos en homenaje al profesor Luis Díez-Picazo, vol. IV, Madrid, Thomson Civitas, 2003, p. 2868-2898.

45. Albert Ruda González, Tradición condicional. Reflexiones sobre la supuesta necesidad de trasplantar reglas jurídicas extranjeras en materia de transmisión de la propiedad de cosas futuras, a Santiago Espiau Espiau /Antoni Vaquer Aloy (Eds.), Bases de un derecho contractual europeo/Bases of a European Contract Law, Tirant lo Blanch, Valencia, 2003, p. 503-520.

27

46. Albert Ruda González, Pactes sobre la durada del termini de prescripció en la modernització del Dret d’obligacions alemany a: Àrea de Dret civil, Universitat de Girona (Coord.), El Dret civil català en el context europeu. Materials de les Dotzenes Jornades de Dret Català a Tossa. 26 i 27 de setembre de 2002, Girona, Documenta Universitaria, 2003, p. 457-497.

47. Josep Solé Feliu, Los perfiles borrosos de la asunción del riesgo a través de la lente del derecho comparado, a Estudios Jurídicos en Homenaje al profesor Luis Díez-Picazo, vol. IV, Madrid, Thomson-Civitas, 2003, p. 3097-3123.

Any 2004

48. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu / Joan-Carles Seuba Torreblanca, Liability for and Insurability of Biomedical Research Involving Human Subjects under Spanish Law, a Jos Dute / Michael G. Faure / Helmut Koziol (eds.), Liability for and Insurability of Biomedical Research with Human Subjects in a Comparative Perspective, Vienna / New York, Springer, 2004, p. 264-296.

49. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Compensation for Pure Economic Loss Under Spanish Law, a Willem H. van Boom / Helmut Koziol / Christian . A. Witting (Eds.), Pure Economic Loss, Vienna / New York, Springer, 2004, p. 62-76.

50. Ulrich Magnus / Miquel Martín Casals, Comparative Conclusions, a Ulrich Magnus / Miquel Martín-Casals (Eds.), Unification of Tort Law: Contributory Negligence, The Hague / London / New York, Kluwer, 2004, p. 259-291.

51. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Contributory Negligence under Spanish Law, a Ulrich Magnus / Miquel Martín-Casals (Ed.), Unification of Tort Law: Contributory Negligence, The Hague / London / New York, Kluwer, 2004, p. 173-195.

52. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Liability for Acts of Terrorism Under Spanish Law, a Bernhard A. Koch (ed.), Terrorism, Tort Law and Insurance, Vienna / New York, Springer, 2004, p. 88-117.

53. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu / Joan Carles Seuba Torreblanca, Spain, a Bernhard Koch (Ed.), No-Fault Compensation in the Health Care Sector, Vienna/ New York, Springer, p. 334-366.

54. Jordi Ribot Igualada/Albert Ruda González, Spain, a Helmut Koziol / Barbara C. Steininger (eds.), European Tort Law 2003, New York, Vienna, Springer, 2004, p. 383-409.

55. Miquel Martín Casals, La estructura básica de un manual espanyol de técnica legislativa, a Aurelio Menéndez/Alfredo Pérez de Armiñán, La proliferación legislativa: un desafío para el Estado de Derecho, Madrid, Civitas, 2004, p. 243-277.

Any 2005

56. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, La responsabilidad civil por los daños causados por bienes y servicios, a María José Reyes López (Coord.), Derecho privado de consumo, Valencia, Tirant lo Blanch, 2005, p. 143-155.

57. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, La responsabilidad civil por productos defectuosos, a María José Reyes López (Coord.), Derecho privado de consumo, Valencia, Tirant lo Blanch, 2005, p. 157-195.

58. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, La responsabilidad civil por bienes y servicios en la Ley 26/1984, de 19 de julio, general para la defensa de los consumidores y usuarios,

28

a María José Reyes López (Coord.), Derecho privado de consumo, Valencia, Tirant lo Blanch, 2005, p. 197-216.

59. Miquel Martín Casals, Contributory conduct or activity, a The European Group on Tort Law Principles of European Tort Law. Text and Commentary, Wien, Springer, 2005, p. 130-137.

60. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, The Protection of Personality Rights Against Invasions by Mass Media in Spain, a Helmut Koziol/Alexander Warzilek (Eds.), Persönlichkeitsschutz gegenüber Massenmedien/The Protection of Personality Rights against Invasions by Mass Media, Wien/New York, Springer, 2005, p. 287-339.

61. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, Fault under Spanish Law, a Pierre Widmer (ed.), Unification of Tort Law Fault, The Hague/London/New York, Kluwer, 2005, p. 227-264.

62. Miquel Martín Casals, Spanish product liability today –adapting to the “new” rules, a Duncar Fairgrieve (Ed.), Product Liability in Comparative Perspective, Cambridge, Cambridge University Press, 2005, p. 42-66.

63. Jordi Ribot Igualada, Spain, a Helmut Koziol/Barbara C. Steininger (Eds.), European Tort Law 2004, Vienna, New York, Springer, 2, p. 538-567.

Any 2006

64. Miquel Martín Casals, Comparative Report, a Miquel Martín-Casals (Ed.), Children in Tort Law. Part I: Children as Tortfeasors, Wien/New York, Springer, 2006, p. 423-465.

65. Miquel Martín Casals/ Jordi Ribot Igualada/Josep Solé Feliu, Children as Tortfeasors under Spanish Law, a Miquel Martín-Casals (Ed.), Children in Tort Law. Part I: Children as Tortfeasors, Wien/New York, Springer, 2006, p. 369-413.

66. Miquel Martín Casals, Mixing-Up Models of Living Together. "Opting-In", "Opting-Out" and Self-Determination of Opposite-Sex Couples in the Catalan and Other Spanish Partnership Acts, a Miquel Martín-Casals/Jordi Ribot (Eds.), The Role of Self-determination in the Modernisation of Family Law in Europe, Girona, Documenta Universitaria, 2006, p. 287-307.

67. Jordi Ribot Igualada, "Mediated and Non-Mediated Separation Agreements. Some Comments on the Spanish Regional Laws on Family Mediation", a Miquel Martín-Casals/Jordi Ribot (Eds.), The Role of Self-determination in the Modernisation of Family Law in Europe, Girona, Documenta Universitaria, 2006, p. 149-178. ISBN 84-934959-7-2.

68. Jordi Ribot Igualada/ Albert Ruda González, Spain, a Helmut Koziol / Barbara C. Steininger (eds.), European Tort Law 2005, New York, Vienna, Springer, 2006, p. 528-556.

69. Albert Ruda González, "Las relaciones entre la responsabilidad ambiental conforme a la Directiva 2004/35/CE y la responsabilidad civil", a Antoni Pigrau Solé (Ed.), Nuevas perspectivas de la responsabilidad por daños al medio ambiente, Ministerio de Medio Ambiente, 2006, p. 93-102.

Any 2007

70. Miquel Martín-Casals, Josep Solé, Comparative Report, a Miquel Martín-Casals (ed.), Children in Tort Law. Part II: Children as Victims, Wien/New York, Springer, 2007, p, 255-283.

71. Miquel Martín Casals/ Jordi Ribot Igualada/Josep Solé Feliu, “Children as Victims under Spanish Law”, a Miquel Martín-Casals (ed.), Children in Tort Law. Part II: Children as Victims, Wien/New York, Springer, 2007, p. 225-250.

29

72. Miquel Martín Casals, “La responsabilidad por hecho ajeno en los "Principios de Derecho europeo de la responsabilidad civil" (PETL)”, a Juan Antonio Moreno Martínez, La responsabilidad civil y su problemática actual, Madrid, Dykinson, 2007, p. 493-517.

73. Jordi Ribot Igualada/ Albert Ruda Gonz|lez, “Spain”, a B. Winiger, H. Koziol, B.A. Koch, R. Zimmermann (Eds.), Essential Cases on Natural Causation, Vienna, New York, Springer, Berlin, Springer, 2007.

74. Albert Ruda González, "La tipología de los daños causados por el Prestige", a María Paz García Rubio/Santiago Álvarez González (Coords.), La responsabilidad por los daños causados por el hundimiento del Prestige, Madrid, Iustel, 2007, p. 37-112.

75. Albert Ruda González, "Spain", in Helmut Koziol / Barbara C. Steininger (eds.), European Tort Law 2006, New York, Vienna, Springer, 2007, p. 429-455.

Any 2008

76. Miquel Martín Casals/ Jordi Ribot Igualada, "The Postmodern Family and the Agenda for Radical Legal Change" a Bill Atkin (Ed.), The International Survey of Family Law 2008 Edition, Bristol, Jordan, 2008, p. 411-436.

78. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Liability for others, a Helmut Koziol / Reiner Schulze (ed.), Tort Law of the European Union, Wien/New York, Springer, 2008, p, 165-177.

80. Miquel Martín Casals/Albert Ruda Gonz|lez, “Comentario a los artículos sobre derecho de vuelo (arts. 567-1 a 567-3)”, a: Decanato Autonómico de los Registradores de Cataluña (Dir.), Derechos reales. Comentarios al Libro quinto del Código Civil de Cataluña, Barcelona, Ed. Bosch, Barcelona, Bosch, 2008, p. 1601-1631.

81. Albert Ruda Gonz|lez, “Spain", a Monika Hinteregger (Ed.), Environmental Liability and Ecological Damage in European Law, The Common Core of European Private Law, Cambridge University Press, 2008.

82. Miquel Martín Casals/Albert Ruda González, "Spain", a Bernhard A. Koch (ed.): Economic Loss Caused by Genetically Modified Crops. Liability and Redress for the Adventitious Presence of GMOs in Non-GM, Vienna/New York, Springer 2008 (en premsa).

84. Albert Ruda González/Josep Solé Feliu, "Spain", a: Ken Oliphant (Ed.), Aggregation and Divisibility of Damage, New York, Vienna, Springer (en premsa).

30

Articles

Anys 1997-1998

1. Miquel Martín Casals, Aproximación a la Ley catalana 10/1998, de 15 de julio, de uniones estables de pareja, Derecho Privado y Constitución, núm. 12, 1998, pàg. 143-187.

2. Jordi Ribot Igualada, El fundamento de la obligación legal de alimentos entre parientes, Anuario de Derecho Civil, 1998-III, pàg. 1105-1177.

3. Josep Solé Feliu, La concurrencia de culpa de la víctima en la jurisprudencia reciente del Tribunal Supremo, ADC 1997/2, p. 865-902.

4. Josep Solé Feliu, La compensació econòmica per raó de treball de l’article 41 del nou Codi de Família de Catalunya, La Llei de Catalunya i Balears, núm. 231, 23 de novembre de 1998, p. 1-6.

Any 1999

5. Miquel Martín Casals, La responsabilidad civil derivada del contrato de viaje combinado, RGD Nº 658-659, Julio-Agosto 1999, p. 9404-9443.

6. Jordi Ribot Igualada, L'obligació legal d'aliments entre parents en el nou Codi de Família, La Llei de Catalunya i Balears, núm. 242, febrer 1999, pàgs. 1-6.

7. Manuel Stiff/Josep M. Bech, Die Umsetzung der Pauschal-Reiserechtlinie in Spanien und Deutschland. Unterschiede, Gemeinsamkeiten und Umsetzungsdefizite, Verbraucher und Recht 8 (1999), pàgs. 251-264.

Any 2000

8. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Defectes que danyen, InDret, 01/2000. (www.indret.com)

9. Miquel Martín Casals, Una lectura de la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre el baremo, La Ley, núm. 5137, de 11.09.2000, pàg. 1-6.

10. Miquel Martín Casals, La situació jurídica de les parelles de fet en alguns països europeus, Revista Jurídica de Catalunya, 2000, pàg. 825-861.

Any 2001

11. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Responsabilidad civil por anticoncepción fallida ("wrongful conception"), a La Ley, núm. 5249, de 16.02.2001, pàg. 1-6.

12. Miquel Martín Casals/Josep Solé Feliu, Anticoncepcions fallides i fills no previstos, InDret 03/2001. (www.indret.com)

13. Miquel Martín Casals/Josep Solé Feliu, Responsabilidad por productos en España y (des)armonización europea, Revista de responsabilidad civil y seguros, Julio/Agosto 2001, p. 1-17.

31

14. Jordi Ribot Igualada, Prevención de malos tratos familiares: ¿un papel para el Derecho civil?, LA LEY, 2001-6, p. 1487-1500.

15. Albert Ruda González, La resolució del contracte de cessió de sòl per obra, La Notaría 2001, núm. 9-10, p. 151-161.

16. Josep Solé Feliu, Significato e portata del concorso di colpa della vittima secondo la giurisprudenza del tribunale supremo spagnolo, Responsabilità civile e previdenza, 2001, p. 239-253.

Any 2002

17. Josep M. Bech Serrat, Responsabilidad contractual del organizador de viajes combinados por accidentes en excursiones facultativas, Diario La Ley, n. 5487, 21 de febrero de 2002, p. 1-6.

18. Josep M. Bech Serrat, “Cl|usulas contractuales de limitación de responsabilidad de la empresa de alojamiento por daños causados a objetos del consumidor”, a Luis Valdés/Vicente M. Monfort/Juan Ignacio Pulido/Eduardo A. del Valle, VI Congreso AECIT (Nuevas tendencias de ocio y turismo: su especial problemática en destintos singulares: Ceuta, 27 y 28 septiembre de 2001), Torredonjimeno, Gr|ficas “La Paz”, 2002, p. 161-168.

19. Miquel Martín Casals, ¿Hacia un baremo europeo para la indemnización de los daños corporales? Consideraciones generales sobre el Proyecto Busnelli-Lucas, Revista de Derecho Patrimonial, 2002, p. 19-32.

20. Miquel Martín Casals, Els principis de dret patrimonial europeu i la codificació del dret català, La Notaría, 2002, p. 51-61.

21. Miquel Martín Casals, El Codi civil de Catalunya en la cruïlla del Dret privat europeu, Revista Jurídica de Catalunya, 2002, p. 633-662.

22. Miquel Martín Casals, Risarcimento per danno alla persona in Spagna, a: Danni alla persona e responsabilità civile in Spagna, U.K., Austria e Germania, Danno e Responsabilità 12/2002, p. 1261-1265.

23. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Cour de Cassation, 13 Juillet 2001. Arrêts 278, 279 and 280.Spanish case note, European Review of Private Law, 2/2003, p. 201-220.

24. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 7 de junio de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 60, octubre-diciembre 2002, p. 1097-1121.

25. Jordi Ribot Igualada, Comentario a la sentencia de 2 de julio de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 60, octubre-diciembre 2002, p. 1159-1183.

26. Albert Ruda González, Transmisión del dominio en la cesión de suelo por obra. A propósito de la STS (Sala 1ª) de 26.2.2001, Revista Jurídica del Perú, núm. 40, 2002, p. 99-126.

27. Albert Ruda González, Comentario a la sentencia de 6 de junio de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 60, octubre/diciembre 2002, p. 1067-1080.

Any 2003

28. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia de 22 de enero de 2003, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 62, mayo/septiembre 2003, p. 623-642.

29. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Josep Solé Feliu, Medical Malpractice Liability in Spain: Cases, Trends and Developments, European Journal of Health Law, 2003, vol. 10, n. 2, p. 153-181.

32

30. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 21 de octubre de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 61, enero-marzo 2003, p. 245-269.

31. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Aplicación de la Ley de responsabilidad por productos defectuosos: la explosión de una botella y el defecto de fabricación, Diario La Ley, 20 junio 2003, p. 1 y ss.

32. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, 20 Problemas en la aplicación de la Ley de responsabilidad por productos defectuosos y algunas propuestas de solución (I), PRÁCTICA DERECHO DE DAÑOS: Revista de responsabilidad civil y seguros, Núm. 9, 2003, p. 6-34.

33. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, 20 Problemas en la aplicación de la Ley de responsabilidad por productos defectuosos y algunas propuestas de solución (II), PRÁCTICA DERECHO DE DAÑOS: Revista de responsabilidad civil y seguros, Núm. 10, 2003, p. 5-25.

34. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 21 de febrero de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 62, mayo-septiembre 2003, p. 781-803.

35. Albert Ruda Gonz|lez, Cessió de finca o d’edificabilitat a canvi de construcció futura. Aproximació a la seva regulació a la Llei 23/2001, Revista Jurídica de Catalunya, 2003-I, p. 9-38.

36. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 13 de diciembre de 2002, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 61, enero-marzo 2003, p. 331-351.

37. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 12 de febrero de 2003, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 62, mayo-agosto 2003, p. 729-742.

38. Albert Ruda González, La responsabilidad por cuota de mercado a juicio, InDret 3/2003, (www.indret.com).

39. Albert Ruda González, Entre todo y nada. Una visión crítica de la responsabilidad por cuota de mercado, Revista de la Asociación Española de Abogados Especializados en Responsabilidad Civil y Seguro 2003, núm. 5, p. 13-29.

40. Alfons Surroca Costa, Comentario a la sentencia de 16 de diciembre de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 61, enero-abril 2003, p. 353-372.

Any 2004 41. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia de 26 de junio de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 315-334.

42. Eva Cano Vilà, Comentario a la sentencia de 1 de abril de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 99-116.

43. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 29 de mayo de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 193-218.

44. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Responsabilidad civil por la privación de la posibilidad de abortar (wrongful birth). A propósito de la Sentencia de la Sala 1.ª del Tribunal Supremo de 18 de diciembre de 2003, PRÁCTICA DERECHO DE DAÑOS: Revista de responsabilidad civil y seguros, Núm. 16, 2004, p. 5-25.

45. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Neue Entwicklungen im Bereich des Familienrechts in Spanien, Zeitschrift für das gesamten Familienrecht, núm. 18, 2004-18, pp. 1433-1438.

46. Miquel Martín Casals, Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 26 de noviembre de 2003, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 65, 2004, p. 843-859

33

47. Jordi Ribot Igualada, Comentario a la sentencia de 23 de julio de 2003, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 395-417.

48. Jordi Ribot Igualada, Comentario a la sentencia de 31 de octubre de 2003 Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 65, 2004, p. 805-830.

49. Albert Ruda González, La transmissió de la propietat segons la Llei 23/2001, de cessió de finca o d’edificabilitat a canvi de construcció futura, InDret 1/2004. (www.indret.com)

50. Albert Ruda González, Fairchild v. Glenhaven Funeral Services Ltd and others, Fox v. Spousal (Midlands) Ltd, Matthews v. Associated Portland Cement Manufacturers (1978) Ltd and others [2002] UKHL 22. Spanish case note", European Review of Private Law 2004/2, p. 245-258.

51. Albert Ruda González, Problemas de identificación del causante del daño y responsabilidad por cuota de mercado, PRÁCTICA DERECHO DE DAÑOS: Revista de responsabilidad civil y seguros, núm. 19, 2004, p. 5-20.

52. Alfons Surroca Costa, Comentario a la sentencia de 16 de junio de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, pp. 295-314.

53. Rosa Torra Bernaus, Comentario a la sentencia de 19 de julio de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 373-394.

54. Miquel Martín Casals, Divorce Mediation in Europe: An Introductory Outline, vol. 9.2 Electronic Journal of Comparative Law, (July 2005), <http://www.ejcl.org/92/art92-2.html>.

55. Miquel Martín Casals, Die Kodifizierung des katalanischen Zivilrechts im europäischen Rahmen (Schlusssitzung des IV. Kolloquiums der ZEuP), ZEuP 3/2004, p. 677- 684.

56. Jordi Ribot Igualada/Josep Solé Feliu, Cass. ass. Plénière, 13 décembre 2002, Bull. Civ. AP, No. 3, J.C.P. G 2003 II, 10010 –Parental liability for the acts of their children. Spanish Case Note, European Review of Private Law, vol. 12, issue 5, 2004: 725-736.

Any 2005

57. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 10 de junio de 2004, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 67, enero-abril 2005, p. 361-378.

58. Miquel Martín Casals, Una primera aproximación a los Principios de Derecho europeo de la responsabilidad civil, InDret 2/2005, Working Paper nº 284, p. 1-25, (www.indret.com).

59. Miquel Martín Casals, Una panoramica sui “Principles on European Tort Law” (Dalla prospettiva spagnola), Responsabilità Civile e Previdenza, 6-2005, p. 1277-1302.

60. Jordi Ribot Igualada, Consentimiento informado y responsabilidad civil médica en la reciente jurisprudencia del Tribunal Supremo español, Lex Medicinae. Revista Portuguesa de Direito da Saúde, 2005-3. p.55-72.

61. Jordi Ribot Igualada, Separació de fet i drets viduals abintestat: una relectura. Comentari de la STSJC d’1 d’abril de 2004, Revista catalana de dret privat, vol. 5, 2005, p. 241-261.

62. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo, de 21 de mayo de 2004, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 67, enero/abril de 2005, marginal 1799, pàgs. 277-301.

63. Alfons Surroca Costa, Comentario a la sentencia de 25 de noviembre de 2004, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 68, mayo-agosto 2005, pp. 921-939.

64. Eva Cano Vilà, Comentario a la Sentencia de 2 de junio de 2004, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 68, mayo-agosto 2005, pp. 655-670.

34

Any 2006

65. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo, de 7 de marzo de 2005, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 70, enero/abril de 2006, marginal 1870, pàgs. 203-219.

66. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo, de 20 de

mayo de 2005, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 71, mayo/agosto de

2006, p. 809-832. 67. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo, de 2 de febrero de 2006, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 72, septiembre/diciembre de 2006, p. 1773-1804.

68. Eva Cano Vilà, Comentario a la Sentencia de 29 de diciembre de 2004, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 70, enero/abril 2006, pp. 57-70.

69. Miquel Martín Casals, Líneas generales sobre la responsabilidad de las entidades de seguros de salud en las reclamaciones por efectos adversos, errores o negligencias médicas, Revista española de seguros: Publicación doctrinal de Derecho y Economía de los Seguros privados, Nº. 128, 2006, p. 803-838.

70. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, Comentario a la STS 18 de julio de 2005, en Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, num. 72, Septiembre—Diciembre 2006.

71. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Ehe und Scheidung in Spanien nach den Reformen von 2005, Zeitschrift für das gesamten Familienrecht, 18, 2006, p. 1331-1336.

72. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 14 de marzo de 2005 (RJ 2005, 2236), Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 71, 2006, p. 695-744.

Any 2007

73. Jordi Ribot Igualada, La responsabilidad civil por falta de consentimiento informado, Revista de Derecho Privado, 2007-6, p. 29-62.

74.Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, Comentario a la STS 18 de mayo de 2006, en Cuadernos Civitas d e Jurisprudencia Civil, num. 73, Enero—Abril 2007, p. 517-542.

75. Jordi Ribot Igualada, Comentario de la sentencia de 10 de mayo de 2006, Cuadernos Civitas

de Jurisprudencia Civil, vol. 74, Mayo—Agosto 2007, p. 773-800.

76. Josep Solé Feliu, Comentario a la STS 31 de mayo de 2006, en Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, num. 74, Mayo—Agosto 2007, p. 869-891.

77. Miquel Martín Casals, Comentario a la STS 10 de noviembre de 2006, en Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, num. 75, Septiembre-Diciembre 2007, p. 1191-1219.

78. Maria Kubica, La conversión de las Cajas de Ahorros europeas en sociedades anónimas- un 'transplante legal' desde el Derecho comparado, CEF Legal nrº 83, Diciembre 2007, pp. 23-78.

Any 2008

79.Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Privacy and Data Protection in Spain. A Spanish Comment on Two German Decisions, European Review of Private Law, vol. 16, núm. 1/2008, p. 183-195.

80. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 31 de mayo de 2007 (RJ 2007, 3431), Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil 2008, núm. 76, 153-198.

35

81. Josep Solé Feliu, Pluralidad de causantes del daño y solidaridad, Revista de Derecho Privado, Enero-Febrero 2008, p.. 3-42.

82. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, ¿Refundir o legislar? Algunos problemas de la regulación de la responsabilidad por productos y servicios defectuosos en el texto refundido de la LGDCU, Revista de Derecho Privado, Septiembre-Octubre 2008, p. 78-111.

83. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 2 de noviembre de 2007 (RJ 2008, 13)", Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, 2008, vol. 78 (en premsa)

84. Miquel Martín Casals, Some introductory and comparative remarks to the decision of the Swiss federal court BGE/ATF 133 III 462 and to the” loss of chance” doctrine, European Review of Private Law, vol. 16, núm. 6/2008 (en premsa).

85. Josep Solé Feliu, The Reception of the Loss of a Chance Doctrine in Spanish Case-Law, European Review of Private Law, vol. 16, núm. 6/2008 (en premsa).