Embed Size (px)
Citation preview
GASETA DE LES ÄHTS15 _MAR Ç 1926 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any III . - Núui. 45
Joan LilinonaD
ins el nostre escenari artístic, la figura del pintor Joan Llimona,
ara que Déu s'ens l'ha emportat, hipren un gran relleu. Al contrallum del'altra vida, ara veiem retallada iprecisa la silueta de la seva persona-litat. Hom sentque ha mort algú,cI u e un correntd'esperit s'estron-ea, que una mo-dalitat, que arribàa ésser típica enl'art nostre, no hiserà més... L'aladel misteri de lamort sembla ba-tegar encara da-rrera l'esfondra
-ment d'aquellanatura d'artista,c[ue, deixa en elmón, comuna mo-vedissa estela delseu pas, l'imatge-ria immortal de laseva obra.
A ella acudim,ara que no el te-nim a n'ell percontemplar-lo iparlar-li. (Perquèen Joan Llimonaera dels homesc111e hom contem
-pla.) Era d'aquellsque duen entrefront i cella, el<no-sé-què» de laflama interior;aquella inequívo-ca palidesa de gra-vetat, cony pro-venint d'un pesde pensaments da-munt el front;aquella ironiabondadosa delsque són amunt, ies miren les coses d'ací, ponderadesper la seva relativitat respecte elmés enllà deliniliu. Us el miraveui el veieu «macís» d'això que hom,pres pel moment que passa, anomenapreocupacions: I no ho són. Ell noera un preocupat, sinó i justament,{an ocupat» de les coses transcenden-tes, que com artista, veia brollar arreu.n les realitats més humils, del diai de la vida.
Era un sensible, amb una arma-dura interior de pensaments, cona unteclat que les sensacions del mónexterior pulsaven, posant en joc lamàquina de les altes armonies espiri
-tuals. Les coses se li tornaben símbols,i les figures per això li perdien l'aireanecdòtic que fa la varietat del in-dividual i esdevenien tipus, al . lego-ries, sentint encara la divina indeci-sió de la metamòrfosi, que va delque és humà al que és transcendent.
Feia bo de mirar-lo, a n'aquest»ocupat» de Déu i de les coses santes.Rumiaba els fets passatgers i mes-quins d'aquesta vida que per qual
-sevulla circumstància l'haguessinimpressionat, dies i dies; diríeu que hitreballaba interiorment, que els gi-raba i regiraba per tots els cantellsi facetes; i els posaba de cara a lallim de Déu i de cara a la llum delshomes, i, malgrat no ho digués, livèieu aquests tràfecs interiors, queli sortien pels ulls.
Quan l'anavem a veure, hi fèiemparada llarga. Tenia molt a dir iera dels que diuen les coses ben pen-sades. A prop seu sentíeu aquellapetita molèstia d'heure raó de lapròpia lleugeresa i de la poca bondat;
però això asserena, i molt sovint ensortíeu més humil del que hi havíeuentrat. Que l'espectacle d'un homecom aquest, poc comú, gairebé ra-ríssim avui, és com una pluja d'abril,que refresca totes les indecisses bro-tades del bé, que tots portem a dins.
Ja l'hem perdut, i ara aquí escauel lloc comú que diu: «però ens restala seva obra»; la seva obra plena delseu tast moral, pálida del seu tointePlectual, tocat de les fondesmelanconies del mes enllà. Tota laseva imatgeria de noies pensatives,de jovincels melancònics, de vellsmeditabunds, d'Angels i Sants iSantes, parlen d'ell, i en parlaranmentre la tela on lean sigut pintades,aguanti el seu alè. En parlaran en-cara els seus paisatges, on es revelael gran sensitiu que fou el nostreartista, copsador magistral del ca-ràcter de les coses, personal sempre,i sempre emocionat. Mai en elsseus paisatges hi sentireu el banal,per qué tot-hora han sigut el fruitd'una sensació pura i elevada.
Si mireu al Llarg de tota la sevaobra, d'ençà de la seva jovenesa, enJoan Llimona ha seguit els caminsde la seva vida artística guiat perun sol impuls interior. Les cosesexteriors, incloent amb elles elsexemples artístics, han servit per anodrir-lo, però mai lli ha hagut en elseu art la menor desviació de la línia
creació personal de Joan l.liniona,plasmació del nostre "femení, pesantde gràcies lleument interruwnpudesper trets macissos de responsalhilitatspairals. Greus i delicades, amb lestestes pensatives, aquestes dones de
1'iconografia d'enLlimona, tenen logràcia inconscienti pura en els cossosdesinvolts, onhomsent la formai la vida.
Quina uncióprofunda hi ha enaquesta obra! Ellasola farà la glòriad'un artista. Lessenyals d'épocaque en ella llï lla,no la faran marcir.Sempre s'en alsa-rà un perfum deCerra, i una olord'herba molla capal tard. Sempredins al paisatgemelancòlic del'hora baixa, eltríptic de liguresatravessant elscamps, evocaràl'entendriment de1' llora i cl Inur-nluri suau delSant Rosari queresen tot mar-xant. Senzill eltema, en Joan Lli-mona dèvia sor-prendre 1'esbo-rralleig suaud'aquestes imat-ges, un crepuscled'estiu vora l'es-tany de Banyoles,i el sentiment que
L'eximi artista Joan Llimona, l'any 1905 (T 23 de Febrer de 1926). (Cl. Serra) li desvetlla l'esee-
que li marcaven els imperatius de laseva personalitat. Nascut a la vidade l'art, en pie humanisme pictòric,les preocupacions morals del pintorel feren acollir a l'anècdota. Poccalia per a elevar la seva naturalesa
4k.
i1
na i les figures,espiritualalsuper•realisme. Ben aviat, l'hora i la llum, el paisatge tranquil iel terra a terra de l'anecdòtic fou suavísim, ens el va abocar tot en .abandonat, per les més amples so- aquest gran quadre, una de les pro-lucions d'humanisme representa- duccions cabdals del seu pinzell, i unatiu. En compte d'anècdotes, estats. de les més representatives, a I'ensemsEn compte d'escenaris amb actors, perquè en ella, en Llimona hi és tottrossos de l'existència humana eren sencer, i per ella l'artista s'ens expli-portats al quadre. Paisatges i figures ca. Hi ha el paisatgista i l'humanista;convivents en la gran extensió de la el místic i el pensador...Hi ha la dol-terra, contaben el pensament de l'ar- çor sensible de lo natural i la grave-tista alhora, amb l'actitud i l'expres- tat de lo transcendent; aquestes dues .sió interna les unes, amb el color i el forces paral • leles constants en tota lasentiment de l'hora l'altra. Melanco- vida i l'obra d'en Llimóna; aquesteslíes vesprals de l'Estany de Banyoles, dues natures que fa l'home; misterio-que diríeu begudes lentament per sa i equilibrada armonia, de la qualuna figura femenina, fosa amb el pai- ell n'ha sigut, dins la societat catala-satge, com si fos una humanització na, un dels tipus perfectes, que hemd'aquell estat de la naturalesa i 1'ex- de trobar a mancar sens dubte enpressió anímica del món exterior, aquesta hora que algú, potser, amb
Joan Llimona fou un poeta al- trista justesa, ha dit que era unallora que un pintor. Quan mirem el llora de crisi d'ideal. Home d'idealseu gran quadre «Tornant del Tros», el nostre mort, será per als artisteshom sent que el nostre pintor, és pot- un exemple d'esperit consagrat alser, al llarg del nostre segle xix, el culte del seu art, pel qual sentia totesmés sensitiu dels nostres paisatgistes. les amors i al qual havia donat el boLa dolcesa de l'hora vespral, ningú de la seva vida. L'ombra seva, el seul'ha dita encara cona ell' en aquesta exemple ens farà falta sens dubte. Laobra. Aquell desmai dels verds al seva amor i el seu respecte per alsprimer terme, amb l'esborrellament entusiasmes i efervescéncies de la jo-de cap al tard; l'estany proper, lluent ventut, mancará entre nosaltres. Lade les darreres clarianes de la tarda, seva opinió reposada, respectuosa, se-el cel, amb aquella mena de blavor gura, en front de les qüestions d'art, ,divina del crepuscle, no ha tingut més d'un cop la trobarem en faltaací una expressió més justa i més aquells que ens complavíem en sen-,intensa. I les figures: els dos joves _ tir-la. Al cel sia!ajudant al vellet; aquell tipus femer b scr t, eti JOAQUIM FOLCH ITORRES.
t̂i w f vQ k-
1' ^O
Un dels plafons de l'església de St. Felip Non, per Joan Llimona. (CL Serra)
GASETA DE LES ARTS
N.° 45
Conferència d'En Josep M. Junoy a l'Ateneu, sobre "La crisi del Art actual"
No es pot dir, en realitat, que talo tal fenomen d'ordre material o
d'ordre intel-lectual, derivi, exclus-sivament, de tal o tal causa.
En realitat, no hi hacausa, sinó causes.
No hi ha una arrel,sinó una ramificaciód'arrels.
A un moment donat, I.però, per a entendre'nsamb poques paraules,ens cal esmentar unadata.
Hi ha punts d'arri-bada i de partida carac-terístic.
Fites peculiaríssimesca pdals.
Senyals decissives.Tot l'art, tota la lite-
ratura, per exemple,dits, avui dia, d'avant-guarda, directament oindirectament, volun-tàriament o involuntá-riament, apareixen prc-figurats en una frasetriple de Rimbaud:
<Un soir —llegim ehel seu recull de poemesen prosa Une saison enen/er—un soir, j'ai as-sis la Beaulé sur mesyenoucr.—El je l'ai lrou-vée arnère.—El je l'ai iii-1uriée.»
Unes pàgines més en-devant:
«Bah! /aisons Joules les grimacesimaginables.»
I, unes pàgines més endevant, en-cara:
«Je réservais la Iraduclion.eTot és aquí.Aquí, hi és tot:L'absurda aventura de repudiació
ele la bellesa, la folla táctica de mixti-ficació, el suïcida hermetisme in-tegral.
El Rimbaud de la plástica ha estaten Pan Ruiz Picasso.
En Picasso ha consumat i ha com-pletat la davallada insurreccional.
Ha portat al seu máximum pictò-ric l'aberració.
L'ha convertida en estètic mes-tratge.
Aquest fou, altrament, el temapolèmic de la meva primera conferèn-cia de mitjans 1919.
Riforniam a l'anlico fou el meucrit final de combat d'aquella diada—ai las! —ja un poe llunyana.
Aquell crit, però, va fallar perdepassament. No fou calculada ladistància exacta del blanc. La sagetaes perdé, inútil, per l'espai.
El meu non possumus havia estatprematur.
La majoria del públic no va volerveure en aquella conferència sinó laseva part anecdòtica d'espectacle. Vaésser celebrada la trencadissa, només.
El greu problema de fons no vaésser tingut en consideració.
Tot va continuar com abans,gairebé.
Trobàvem, els més bons i elsmenys bons — fent les excepcionsque calgui —, que escrivíem i pin-tàvem en el millor dels mors pos-sibles, sota la millor de les iiilluèn-cies possibles, al servei del millordels ideals contemporanis possibles.
El més que volíem o podíem ferera de tirar, de quan en quan, unraig d'aigua al vi.
De dessalar un poc el gra de follia.
Que ens deixessin fruir del bontemps i del cel blau, de les nostresmuntanyes úniques, del nostre marincomparable...
El paisatge, la climatologia, lageografia tenen, certament, una granimportància.
Res no és possible, però, de grani de definitiu, estèticament, sensel'afirmació i la primacia d'una granllibertat d'esperit, sense l'afirmaciói la primacia d'una gran indepen-dència de cor.
Cap gran període d'art és desglo-sable sense un cop audaç d'esperit,sense un cop generós de cor.
Un d'aquests cops d'esperit, un
d'aquests cops de cor — que, llegíti-mament, ens pertocaven — han es-tat llençats, últimament, a la mun-dial publicitat.
La signatura cosmopolita d'enPicasso els avala.
Si la conversa recent d'en PauRuiz Picasso amb l'Adolf Basler -publicada per la revista Les Marges— no és un nou simulacre de cir-cumstàncies, no és una nova simu-lació entre bastidors, no és unanova boulade estupefiadora, és unaconversa d'una importància_extraer-dinària.
Les paraules d'en Picasso tenenaquesta vegada, a més a més d'una
valor estética directa, una indirectavalor moral.
Car no són tan sols els procedi-ments, la tècnica, la tendència de
les elucubracions plàs-tiques pre-cubistes, cu-bistes i post-cubistesles que, implícitament,són condemnades, sinó,també, i ben explícita-ment, el mercantilismedesenfrenat, la inflaciófantàstica que es sóncongriats a llur entorn.
L'artista, en efecte,es ven obligat a crearunes valors de Borsaper a ús de l'especula -dor i no a pintar pelplaer o l'eunoblimentdel col-leccionista.
Les obres d'art pas-sen, vertiginoses, d'unesmans a les altres, senseésser contemplades, gai-
Es com si fossinuna mena de làminesvolants al portador.
Com una mena de lle-tra de canvi a tants diesvista.
En Picasso ens de-clara, però, que d'avuien endavant no vol jafabricar més mercade-ria per a mercaders.
No vol continuar eltràfic innoble.
El marxandatge té un límit.Pel que fa a la part estética de la
qüestió, en el decurs de la mateixaconversa amb en Basler, en Picassoha dit textualment:
«Voyez-vous, ea finira mal, toutcela! J'ai dit à R... qu'il ne fallaitplus faire de frais... Tout ea c'est dufaisandé, cela rappelle le manierismedans lequel était tombé la peintureavant l'arrivée de David... C'est unnouveau David qui doit surgir pour-balayer toutes ces erreurs... Oui, les.temps sant venus...»
Ja era hora!En Picasso - David mereix tot el+
nostre interès; no mereix, però, nide molt, tota la nostra confiança.
Tot això pot ésser un nou truc...El nom i l'obra de David, altra
-ment, són més aviat un nom i unaobra de dura reacció que no pas unnom i una obra veritablement i^fonamentalment clàssics.
Es una bandera d'ordre més queun exemple d'ordre.
Un art de càstic — gosaria a dir—més que un art de perfecció.
El gest, la paraula, la promesad'en Pan Ruiz Picasso — esdevin-guin, ulteriorment, en la pràctica el'que esdevinguin — hauran estat, pe-rò, un gest, una paraula, una promesasignificatius, oportuns i reconfor-tants.
Tenim l'honor i la satisfacció —ratificant-nos en el que dèiem, des;
d'aquesta mateixa cara tribuna es-tant, set anys endarrera —, teniml'honor i la satisfacció de sentir-nos-hi:identificats en principi, i, per la partepisòdica, petita o gran, de la cata-lanitat que el nom d'en Picasso com
-porta, de sentir-nos-hi, també, poeo molt representats.
L'art actual — ens referim, sobre-tot, a l'art extrem -modern cotitzablea París o de possible cotització aParís —, al • ludit per en Picasso enla seva crua i virulent catilinària,.a malgrat de totes les suggestions iaportacions, que mai havien estattan riques i variades, provinents detotes les cultures artístiques de totes.
-«Post-Resurrecció», per Joan Llimona
«La devota», per Joan Llimona. Museu de Belles Arts de Barcelona. (CI. L. del M.)
JOAN LLEMONA. — cTornant del Tros». Museu de Belles Arts de Barcelona. (CI. L. del M.)
N•° 45 GASETA DE LES ARTS 3
les èpoques i de totesles contrades, està atra-vessant una gran crisi.
La trajectòria empre-sa ha estat portada ales seves màximes con-seqüències d'empitjora-ment.
Per a fer un xic dememòria he repassataquests dies els meusdossiers de llibres i defascicles teoritzadors idivulgadors al marge del'art contemporani.
Teories, teories i teo-ries!...
Els llibres i els fas-cicles teòrics de l'Im-pressionisme i del Post-Impressionisme, ala llurmanera, encara s'aguan-ten.
De la mateixa maneraque encara s'aguanteni que s'aguantaran sem-pre—em refereixo a lesmillors, naturalment -les obres pictòriquesd'alguns dels seus mes-tres.
La teoria de 1' Impres-sionisme és franca, éssincera, és simpàtica.
En canvi, la teoriadeis Pre-Cubistes, delsCubistes i dels Post-Cubistes, aparentment més sòlida iescollida, és convencional, és fictícia,.és falsa en extrem.
I les noves obres pictòriques -diem-ne pictòriques —, a l'ajut re-sulten molt pitjors encara.
Tot és pensat i és executat, di-ríeu, dins una cambra frigorífica.
Els «jauues» i «post-/a aves» inter-mediaris, amb llur estilització cuco
-bramada, aparenten una vitalitat,una color, que no tenen, que nopoden tenir.
Són plats d'espècies carregadesper a dissimular el glaç terrible dellur inhumana convenció.
Són ocells multicolors dissecats.Els més purs dels teoritzadors -
els «puristes », =coví-ells: mateixos s'hananomenat — són una pura conge-lació irredimible.
Quan a l'erupció dels «Dada»i dels u11Teo-Dada» sthendalitzats,què voleu de més clínicament, demés desesperadament malthusià?
Cap època havia passat per una ver-gonyaestèticamentfisiològica parella.
«Dada» serà la marca infamant•d'un vergonyós període d'art des-potencialitzat.
Fora del Cubisme i del Post-Cu-bisme — comptant-hi algunes de lesisolades dignes personalitats artísfi--ques escampades arreu del món —,en el centre plàstic de concentracióde París, podríem assenyalar algunsnoms, algunes obres d'un interéspositiu, gairebé totes contaminades,però, pel mal de l'època.
Un dels errors principals de l'art•contemporani dit d'avantguarda haestat de pretendre que les seves ma-nifestacions més autèntiques haviende seguir la cursa enfollidora de lestroballes incessants de les ciències ide llurs continuades aplicacions.
L'ar_t,•si-álguñ funció fonamentalté, és precisament la d'atenuar, lade relentir, la de neutralitzar aquestafebre abassegadora.
L'art ha d'ésser un excitant.Sí.Un excitant, però de serenitat.Parlar del mal de l'època no vol dir,
però, com molts es pensen, que hom«és un enemic de l'època. Que hom ésun elegíac amorós del passat pel pas
-sat. Que hom és un passeïsta.
gada, una línia nova,una color nova, una for-ma nova per aexpressaruna emoció nova.
D'acord.Cal, però, no oblidar
que el pas que es dónacap endavant no siguia despeses de deu pas-ses donades cap enda-rrera.
El guany estètic s'hade medir i judicar, noper la novetat d'una deles parts, sinó per laperfecció del conjunt.
L'avenç i la reculadaen una obra d'art és unasimple prova d'aritmè-tica qualitativa a tra-vés del temps i del'espai.
L'obra clàssica, l'obraverament clàssica, sinò-nima d'obra perfecta, ésla que guanya per punts.
I ara que ens ve atom, aprofitem l'avi
-nentesa per a insistirsobre la qüestió cadavolta més i més deba-tuda del classicisme i deles seves caracteritza-cions .
-La frase, suara al . lu-dida, d'en Picasso refè-rent a la necessitat im-
mediata de rependre l'exemple dèDavid, vol ésser, sens dubte, unadeclaració de principi classicitzant,una professió de fe ordenada, unprimer capítol de regeneració plàs-tica a entrependre.
David, repeteixo, no és un exem-ple exemplar de classicisme.
I-Ii ha temperaments classicitzantsque no poden inspirar-se, pera crearobra clàssica, en un David, ni en unIugres, ni en un mateix Poussin.
No sols cal respectar-los aqueststemperaments, sinó que cal tenir encompte llur refús per a bastir unadefinició ampla i orgànica del veri-table. classicisme.
El classicisme no és una tècnica,és un estat d'esperit.
No és una qüestió de pinzellades.No és un afer de finesa de línia
o de gruix de color.Es quelcom de més important . i
de més consubstancialment pregon.Es un ideal pràctic de perfecció.Els mitjans emprats valen per llur
resultat.Hom pot crear perfectament una
obra clàssica inspirant-se en un Rem-brand, en un Velázquez o en un
Renoir.1, per extensió, en tota cosa excel-
lent, sigui de l'època, sigui de la raga,sigui de la matèria que es vulgui.
He parlat de matèria.Heu-vos aquí un factor estètic clas-
sicitzant de la més positiva impot-tància.
L'acordar al classicisme una gai-rebé exclussiva modalitat idealista,és un tòpic.
Si fos veritat resultaria, precisá-ment, aquest el punt flac del classi-cisme.
Classicisme i realisme — realisme,dic, no naturalisme — són una ma-teixa cosa.
Més encara: el gran valor, la granforça, la gran durada del classicismeveritable — que es confon amb l'o-bra perfecta — és la qualitat de laseva matèria.
Es la matèria feta esperit, peròque resta sempre matèria per da-munt de tot.
La matèria és l'esperit de l'art.Qui atenta contra la matèria, es-
tèticament, atenta contra l'esperit.
Cada época té, estèticament, lesseves necessitats. I, com digué moltbé André Gide, en un dels seusprimers llibres de crítie, cada cosave al seu temps i tot, en el fons, noés altra cosa que una necessitatesterioritzadora. Conforme.
Cada època té les seves necessitats.Cada època té, però, també -
sostinc jo — les seves contra-neces-sitats.
Cada nou període d'art o de lite-ratura dóna, decididament, un pasendavant. Hom descobreix, cada ve-
JOAN LLIMONA. - »L'Anunciació»Pintura al timpà de la porta de l'esglèsia del Pi. (Cl. Serra)
1
- -t
GASETA DE- LES ARTS N. 45
I l'art, -aleshores, degenera o des-apareix.
Quan les idees maten les imatges,l'art ha de . plegar o ha de canviar denom.
El conceptualisme és ;la cançógeneral de l'art.
Es la natura vista, plàsticament,amb els ulls d'un mort.
La pintura, com ha dit algú,esdevé aleshores, l'espectre de la
. pintura.El cadàver d'una vastissima na-
tura-morta de desolació.El culte, de la matèria, el respecte
de la matèria, la religió plàstica de.la matèria, és la veritable finalitatclàssica de l'art.
L'esperit — en els grans artistes—els és donat, a més a més, a talld'afegidura.
El secret de la perfecció radica enla matèria.
No convé que confonem, però, elculte, el respecte, la religió de lamatèria amb la total coacció de la na-tura interior o , exterior, ni menysencara amb el conreu exclussiu dela tècnica per la tècnica, que, isolat,esdevé un apreciable, però inferior,<doúr de main», una habilitat secun-dària d'ofici, un treball gratuit de
, marcateria.La bona matèria, la noble. matè-
ria, la bella matèria — sigui a travésde l'objecte que sigui — té com unamena de materialitat, diríem, d'altaexactesa, i alhora d'alta. transfigu-ració.
Fa olor d'esperit.Adhuc el llot — com diu molt bé
Goethe —, quan li .. toca el sol, esconverteix en or.
I anem a posar punt a, la confe-.rència.
En Pan Ruiz Picasso, desprésd'haver- contribuït, com cap altre,amb tot el prestigi i tota la sugges-tió que les seves incontestables qua-litats genials li confereixen, a enfon-dir, i, a fer, potser, irreparable ladesviació i la decadència de l'artcontemporani de primera línia, esdecideix a- llançar, al bell mig de laconfusió i de la prostitució de l'ar-tístic mercat actual, un crit de lúcidaenergia.
Aquest crit és el nostre crit.El crit que nosaltres,-els catalans
classicitzants, tenim més a puntad'esperit, més a flor de cor.
L'afirmació definitiva de la nostrapossible personalitat artística i lite-rària — el paisatge, la climatologia,la geografia, estèticament, no enspoden ésser més favorables — depèn,
però, per damunt de tot, de la nos-tra audàcia d'esperit, de la nostragenerositat de cor.
La vida i l'art són una accióconstant.
La vida i l'art són, sobretot, .unareacció constant.
L'alta harmonia entre l'acció cons-tant i la reacció constant és l'eternalperfecció. -
JOSEP MARIA JUNOY
Dades biogràfiquesde Joan Lliniona
En Joan Ramon Francesc Llimonai Bruguera fou nat a Barcelona
el 20 de juny de 1860. Va rebre lesprimeres lliçons de dibuix a l'escolaparticular d'En Frederic Trias. Desde noi aspirava a ésser pintor, peròles seves excel • lents disposicions pera l'estudi el portaren, seguint els de-sigs de la seva familia, a començarla carrera d'enginyer; deixà més tardaquests estudis pels d'arquitectura.,1\To li mancaven sinó quatre assig-natures per acabar la carrera quan elseu germà petit Josep va obtenir lapensió Fortuny; això va decidir dela seva vocació i se'n va anar a Ità-lia, on es donà en cos i ànima a lapintura. A Barcelona havia freqüen-tat l'escola de Belles Arts i treballata l'estudi d'En Martí i Alsina; més
tard, durant alguns mesos, al d'An-toni Caba.
A Roma, va pintar del natural idibuixà a l'escola nocturna de Gigi,on es van distingir també el seu ger-mà Josep i en Fabrés; aquest es vaconvertir en mestre d'En Joan Lli-mona. Sembla que l'ensenyamentd'en Fabrés no era el qui més conve-nia a les facultats d'en Llimona, iaquest va seguir els camins que liaconsellava el seu propi tempera-ment artístic. Es va dedicar a pintarquadres de gènere on els protago-nistes eren gent senzilla i humil;l'obra més completa d'aquest períodeés el «Senyor Rector». També vapintar »Esposa i mare», <iLa filla prò-diga», »Ja tornarà» (Museu Modern,Madrid), »Lectura» i »Retorn deltreball» (Museu Municipal de Bar-celona), i altres obres, qui tenen perfons o objecte les verdes pradesd'Olot i la Costa Brava de Catalu-nya. També ha produït importantspintures murals de caràcter deco-ratiu; són dignes d'esment, ultra lespintades per a cases particulars,les de les cúpules del Cambril de laVerge a Montserrat; quatre plafonsper al baldaquf o cibori d'altar del'església de Ripoll; un fris per alconvent de les Germanetes dels Po-bres, de Vich; dos plafons a SantFelip Neri sobre la vida del Sant;un tríptic per a una sala del Palaude Justícia; i els timpans de la Ca-pella de Santa Llúcia, a la Catedral,i d'una porta lateral de l'església del
Pi i el Cambril de la" Verge de Lo-reto, a Brafim. Ensems amb altresobres del seu germà Josep i del pin-tor Fèlix Mestres, En Joan Llimonava realitzar una exposició a ¡Madriden 1915.
En Llimona va tenir part nioltprincipal en la fundació del CircolArtístic de Sant Lluc, del qual haestat l'ànima.
Era membre de la Reial Acadèmiade Belles Arts i de la Junta de Mu-seus de Barcelona, en representacióde les Societats Artístiques..
La seva mort fou conseqüènciad'una pulmonia complicada que laciència no pogué pas vèncer. La sevamort tan cristiana con havia estatla seva vida, porta el dol a la..ciutrl._
(D. E. P.)
Orígens del Renaixe-inent Barceloní
(Continuació del número anterior.)
En les pintures i en els projectesarquitectònics d'en Viladomat, és
altra cosa. Per a en Viladomat l'or-dinació corintia constitueix una pre-ferència a priori, una obsessió, unpartit pres. La predilecció irresisti-ble que a totes hores sent per sem-blant ordre es posa clarament demanifest en les columnes llises o es-triades, en els entaulaments, sen-zills o complicats, en els pedestals,•en les carteles que, així que's tractad'arquitectura noble, sobretot deresidències papals, el mestre desse-
oguida fa sortir. No hi ha més quebservar tals escenaris en les sèries
de les seves històries més famoses: enla popularíssima de Sant Francesc,quan el Papa atorga la llicència pera fundar l'ordre franciscana; en elsrecorts gràfics que es conserven dela vida de Sant Bruno. quan el santés presentat al Pontífex. L'ordre co-rinti llueix allí en variades estructu-res. Però, a on l'estil es desenrotllaen tota la seva sistemàtica plenitud,és en el mono nent de Setmana Santaque en Viladomat va projectar pera la Seu de Barcelona.
I fins a cert punt s'explica l'aficióque a l'ordenança corintia impulsavaal mestre, considerant el domini tèc-nic que hi tenia i la gràcia especial.amb que sabia adaptar-la a les es-cenes nobles deis seus quadres.Quan, en comptades excepcions, laprova de substituir per un altre estilarquitectònic, no surt tan airós de
La Justícia i la Llei», per Joan Llimona. Pintura mural al Palau de Justícia de Barcelona
N.°45 GASETA DE LES ARTS 5
la provatura. A 1'al .le--gorja de l'Estiu (1), aon pinta uns homes ba-nyant-se en el port deBarcelona, a primer ter-me hi posa un pòrticfantasiós, constituïtprincipalment per unescolumnes de fust lleu
-gerament inflat i de ca-pitells més o menys jò-nics, que no demostrenni gran fermesa d'oficini gran seguretat degust en la inusitada viaempresa. I això deu ferque, tenint al pintarconciència de la sevainferioritat en les demésordenances clàssiques,insisteixi constantmenten la corintia, fins alpunt de tramétre-la alsseus deixebles, qui a lavegada la trametranan els seus, passant-se
-la, com una herènciad'escola, de generacióa generació. Columna-tes corínties dibuixaràen Francisco Tramu-llas, l'any 1759, per aels famosos gravats del'entrada de Carles IIIa Barcelona, baldamentsia entre paneres, pet-xines i rocalles ala mo-da de Lluís XV. I co-lumnetes igualment co-rínties posarà en Ni-colau Travé en els seusaltars de darrers de lacentúria, mal vaginacompanyades d'en
-quadraments, garlandesi llaceries a la modade Lluís XVI. En es-glésies i en monuments,en dibuixos i en pin-tures, en guarnicionsde festes de carrer i engravats que les con-memorin, es veurà comtriomfa per liare tempsl'ordre preferit pel mes-tre Viladomat.
Veritat és que durantels cicles del Renaixe-ment va gaudir, semprei a tot arreu, de favorl'estil corinti, el ressu-citat amb més puresa,tant per italians comper francesos, a causadeis bells exemplars an-tics que n'havien tro-bats en llurs països. Ien temps del professorbarceloní, deuria anarvoltat de gran presti-gi, sobretot per haver bastit ClaudiPerrault la Columnata del Louvre,entre el pasme admiratiu de la gentcontemporània. Però ... quin abimde diferència! L'estil imposant, sump-tuós, magnificent, de l'arquitecte deLluís el Gran, apenes té res queveure amb el concepte senzill, sobri,del nostre Viladomat. Hi ha tantadistància de l'un a l'altre, com de lamanera arquitectònica, ponderadai gràcil, usada pel pintor barceloní,amb la que estilava en Ferran Bi-biena en les seves fastuoses compo-sicions i en les seves complicadesescenografies, plenes de cossos su-perposats i de columnes cubifajades.Més, molt més que a les reials mag-nificències del constructor francés
(1) Aquesta al • legoria (le l'Estiu, juntamb les seves companyes de la Tardor,l'Hivern i la Primavera, són propietat dela família Lorenzale i varen ésser exhibidesal Saló de la Reina Regent, quan l'Expo-sició de l'Art Antic, de 1902.
i que a les complexes fantasies del'escenògraf italià, l'esperit d'en Vi-ladomat sembla inclinar-se al con-cepte tendre i feminista de Vitrubiquan diu que el corinti imita l'exqui-sitat d'una donzella, ja que les don-zelles, tenint, per la poca edat, airososi esbelis els membres, son susceptiblesele major delicadesa i elegància enl'ornament (1). Per això den ésser queen aquelles parts de l'estructura enquè, més que un cànon tradicional-ment establert, va seguint el pro-jectista els impulsos de la pròpiainspiració, el pintor barceloní es de-canta sempre a la gracilitat, a l'es-beltesa, a la gràcia, tot obeint, peraixò, al ritme, a l'harmonia que lidemana el decorat. Perquè, no'scregui pas que, a l'arbitrar en Vila -domat la seva airosa arquitectura,tal vegada més bona de dibuixar ala sèpia que de construir de pedra
(1) VIrnun.: Liber IV, Caput I.
i cars, es deixés de la inlprovitzaciófogosa del moment. Ben lluny d'això,prompte veurem com, en lo essen-cial, era producte d'una impulsió
Hi ha oberta a can Parés l'Expo-sició amb què aquesta Associaciócelebra les seves bodes de plata.Exposició extraordinària, ou s'hareunit no sois les obres deis seusmembres vivents, sinó que 11i sónrepresentats tots els seus morts i,amb ells, el fundador, que fou elgran romàntic Modest Urgell.
El caràcter de l'Associació ésconegut de tots, i el notable crítici professor d'art senyor RodríguezCodolà, en el capçal del Catàleg,
(1) Aquest dibuix-projecte, encara quereproduït en altres ocasions, no havia estatestudiat fins avui. Actualment fornia partde la Col • lccció- Casellas 1 procedeix del'antiga Cor recrió-Rigalt.
diu prou bé quines foren les cir-cumstàncies del seu naixement cor-poratiu, que no són altres que lesde reunir els artistes fidels ales tradicions vuitcentistes contra lesagressivitats deis modernistes queiniciaren l'etapa artística a laqual la gent d'avantguarda avui vea posar fi.
L'Associació ha acollit, però, en-tre els seus a alguns d'aquells que,com en Mir, eren més representatiusde modernisme en aquella hora, de-
subjecta a càlcul,per la mida i el com
-pàs.La sort ha volgut que
arribés als nostres diesun document gràfic queno deixa lloc a dubtessobre aquest punt. Imés que en els quadreso en els dissenys de leshistòries de Sant Fran-cesc o de Sant Bruno, lademostració deis conei-xements que en les or-denances, sinó clàssi-ques,'renaixeiits, teniaenj^Viladomat, surt pal
-mària en el citat pro-jecte (1) per a la cons-trucció, en tela i fusta,de l'antic monumentque, per Setmana San-ta, s'exposava ala Ca-tedral de Barcelona.Allí en Viladomat dónael compendi i la xifradel seu ordre predilecteen la forma més fastuo-sa que hagi sortit deles seves mans. Com quela construcció havia dexoplugar el Sant Sacra-ment en una de les dia-des més augustes de lalitúrgia cristiana, latraça apareix tot lo so-lemnial sumptuosa quepermet l'agraciat con-cepte en qué el mestresol tenir l'estil si 11em dejudicar per les pinturesen qué el corinti hi jugaalgún paper. Mes, sem-blant fauste és una ex-cepció imposada perl'extraordinari del lloc ide la festa, i tota pom-pa sembla poca per atan gran ocasió.
Es clar que avui, ambl'elevat fervor que cons-cientment sentim perles arts del goticisme,trobariem que el monu-ment ideat pel nostrepintor dissona, corn unrefilet dins del cant pla,de la sublim arquitec-tura de la Seu. Peròl'estètica del segle xviiiera cosa ben diferentade la dels nostresdies.
RAIMOND CASELLAS.
JOAN LLIMONA. — nittargarideta». Dibuix al carbó. (C►. Serra) (Conlin si ird)
El XXV Aniversaride la Societat Artística i Literària
Joan Llimona pintor: L'any 1916
Galeries Areñas. — El notable ar-tista Francesc Labarta exposa unasèrie de paisatges interessants perla força constructiva del seu dibuix,excellent i per la gràcia singularde la seva composició. Es notaentre les obres exposades l'esforç dedues tongades de treball, i el reeixi-ment completíssim d'aquest esforçcap a un esclariment de la seva pa-leta i a una depuració de la sevatécnica, que sentia un xic la ma-nera (manera perfecta, però maneraal fi). També tenen les pintures dela darrera tongada una altra quali-tat fonamental en la pintura delpaisatge, que és la ele consideraraquest com un tot orgànic; conjunton tots els elements es corresponeni on els colors i les llums es derivendeis uns als altres. Aquesta unitat,que és més endins, de l'encís que deper sí soles tenen sempre- les, obresd'en Labarta, és la que ens donenels mestres del paisatge, en els qualsl'espectacle de la natura no és . unasuma d'arbres i muntanyes i cels iesteses verdes; sinó un organismevivent on tot palpita en el tot.
Quan en Labarta ha cercat això,prescindint del bell efecte externque produïen les seves composicionsmagistralment traçudes, la técnicaha canviat i ha trobat una simplici-
Le.. ai _3. — «L'1 Safareix». Museu de Belles Arts de Barcelona. (CL L. del etil.)
•'/
GASETA DE LES ARTSN.0 !r
Mais l'llótel de Cluny est un autreexemple, non moins vétuste et peuapproprié aux dispositions moder-nes. Or, l'administration des Monu-ments r historiques, de qui dépendce bátiment, la plus prudente quisoit, vient d'autoriser, après con-sultation des techniciens de toutordre, sur le rapport de M. l'archi-
mostrant que no era un cercle tan-cat a l'apreciació de les valors artís-tiques, sinó més aviat un aglutinantfet a base d'efectes de companyonia,
Artísticament, podríem dir queavui .els pintors de la Literària sónels del just medi. Dins d'aquestatònica tots els mestres hi són pre-sidits per l'ombra deis seus mortsi pels prestigis d'il • lustres companysque són noms gloriosos de la mo-derna pintura.
La llista deis expositors en donaràidea:
Brull (t), Cardona (t), Cusí (j-),Feliu de Lemus (f), Tomás Sans (t),Joaquim Sorolla (t), Modest Ur-gell (t), Ricard Urgell (t), H. An-glada, Baixeras, Bernad, Blay (Mi-quel), Borrell Nicolau, Cabanyes,Casas A., Casas Abarca (P.), Civil,Farré, Fuxà (M.), Graner, Guada-lupe, Isern Alié, Martí Garcés, Joa-quim Mir, Y. Moisés, Josep Mongrell,V. Navarro, M. Oliver, Puig Peru-dho, M. Raurich, Roman Ribera,Ros i Güell, Josep Sagrelles, J. M.Tamburini, A. Tolosa, Caries Váz-quez, Vidal Quadras i J. M. Xiró.
El conjunt d'aquests noms, cer-tament, diu millor que cap comen-tari crític, sobrer per ésser tots prouconeguts, la importància de l'Ex-posició..
F.
La lliun eléctricaals Diuseus
Publiquem a continuació l'articleque el Conservador del Louvre,M. Paul Vitry, publica en la revistad'informació artística Beaux-Aris,relatiu al problema de la il-luminacióeléctrica deis museus públics.
Il y a un certain nombre d'annéesque des esprits généreux, comme celuide Gustave Geffroy et celui de notreregretté Roger Marx, s'étaient émusen faveur des travailleurs trop occu-pés pendant la journée et avaientréclamé 1'ouverture de «Musées dusoir». C'était au temps oú se déchal-naient aussi les ambitions des «Uni-versités populaires». On s'aperçutassez vite de la part de chimérecontenue dans 1'une et l'autre idéeet il nc s'agit plus aujourd'hui derevendiquer- des heures de visitenocturnes dans nos Musées. L'aug-mentation du personnel nécessaireà la surveillance serait une premiéreobjection presque insurmontable,alors qu'on réussit à peine à en avoirassez pour le service diurne. Mais laquestion matérielle de l'installationde 1'éclairage dans les musées conti
-nue de se poser; la menace des dan-gers .qui en résulteraient avait étéune des objections faites autrefoiscontre les Musées du soir: est-elletoujours aussi valable et doit-ons'y arréter encore, si cet éclairagepeut rendre d'autres services quede faciliter une fréquentation peut-étre illusoire?
Nous ne saurions entrer ici dansles détails techniques d'installationnécessaires. Qu'il nous suffise derappeler que les spécialistes parais-sent d'accord pour affirmer que l'ins-tallation soigneusement établie d'unecanalisation électrique dans destubes d'acier ne comporte aucunpéril pour des bátiments méme an-ciens et plus exposés par la contex-ture de leurs charpentes aux dan-gers d'incenclie: le Louvre, par exem-pie, oú l'on a •renoncé cependantjusqu'ici à 1'installation de 1'élec-tricité dans les salles du Musée.
parti que l'on ca peut tirer pour1'éclairage pendant les jours som-bres de certaines parties invisiblesà quelque heure que ce soit (et n'enest-il pas un peu de méme au Lou-vre ?), pour l'établissement de lam-pes de surveillance pendant la vuit,pour 1'éclairage intense et subit detelle ou telle salle en cas d'alertenocturn e.
Le British Museum avait, dèslongtemps, adopté ces dispositionset s'en était méme servi pour créerle fameux «Musée du soir», auquelon a renoncé depuis. La Bibliothè-que Nationale, qui a des soucis ana-logues à ceux du British Museumpour les facilités obligatoires à don-ner aux travailleurs, en méme tempsque pour la conservation de trésorsinfiniment précieux, a adopté récem-ment l'éclairage électrique. Le MuséeCarnavalet possède, depuis sa ré-cente réinstallation, une canalisa-tion qui. a.permis d'éclairer.très heu
-reusement certains coins sombresdes appartements reconstitués, cer-tains plafonds notamment, jadisabsolurrient invisibles. Notre collè-gue et ami Rosenthal nous annon-çait dernièrement, ici-méme, que leMusée de Lyon disposait depuis peude 1'éclairage électrique et soulignaitméme l'emploi d'ampoules spécialesque les peintres connaissent bienpour dónner aux peintures l'éclatvrai de leur coloris. Nous croyonssavoir, enfin, qu'une installation, ouplutót une réinstallation analogueest à l'étude au Musée Jacquemart-André.
I1 y a lá une infinité de questionsde détail à étudier; mais 1'essentielsemble étre aujourd'hui que la sécu-rité et 1'électricité ne sort plus enne-mies 1'une de l'autre, bien au con-trame, et qu'un éclairage artificielserait singulièrement profitable àla visite de telles salles du Louvrependant les jours d'hiver, profitableaussi aux services scientiliques ouadministratifs qui fonctionnent dansle Musée et en sont réduits au jourparcimonieux... ou aux lampes àhuile!
PAUL VITRY.
LES EXPOSICIONS
tecte en chef Paquet, 1'installation,qui sera faite sous la surveillance decelui-ci, de l'éclairage électrique dansle Musée.
La distribution de la lumière resteà étudier, sui-tout s'il s'agit de sallesde Peinture. Mais le fait de l'exis-tence d'une canalisation est le pointessentiel. On comprend, en effet, le
N.° 45 GASETA DE LES ARTS
tat expressiva plena de força i defluïdesa.
Ara, dones, tenint a l'artista enca-rat amb la realitat nua i pura,i amb ella se les lleu esforçada iconscientment. El sentiment no hiés encara potser, però a trossos unsent com el pintor que copsa lesrealitats de tan bella planera sabràabocar-nos les suggestions que aques-ta realitat produeix a la seva ànimad'artista.
Afegim que totes aquestes consi-deracions i salvetats que fem sónalienes per complet a la consideracióque en Labarta (un dels millorsartistes de l'actual generació cata-lana) ens mereix com decorador. Depocs anys s'ens lia presentat com apaisatgista, i als primers passos jaes va posar a la categoria dels jovesmestres actuals, on s'aguanta dig-nament, malgrat i aquestes salve-tats que amb tQtala- considera ció iestima que mereix ens atrevim a fer-li.
A les Galeries Laiclanes. - El pin-tor R. López exposa una sèrie deteles sobre temes de figures i algunanota de paisatge interessant. El se-nyor López es revela amic del rea-lisme pintoresc que els corrents d'arahan deixat un xic de banda, i el cor
-reua amb una técnica afectuosa-ment esforçada per alcançar el ve-risme pictòric que corresponia a l'è-poca en qué eren en vega els temesrealistes que li són preferits.
El pintor Daniel Sabater exposauna col-lecció d'obres interessants,de factura fàcil, que és dominadaper l'obsessió dels temes filosòfics.Una improvisació en vers, feta perun amic de l'artista, enfront d' unaobra d'aquest interessant pintor, diud'una manera justíssima i breu quiés l'artista:
«És la teva pinzellada 1
enérgica i atrevida;és un cop de falç Ilansadaa la niés grotesca vida.Filòsof i colorista,amb el pinzell a la nià,fas l'autopsia, gran artista,a tot el gènere humà.Els teus quadres fan rumiar,perquè pintes, Sabater,cons jo no hi vist mai pintar.-Aquest és un quadre.
-1JalPerò no és un quadre més.
F. P. TOitIASETTI»
El pintor marinista Verdugo Landiexposa també en aquestes galeries.Mars avalotades, costes pintores-ques, juga destrament amb aquestselements, amb totes les planerescromístiques que domina i posa alservei del seu composicionisme tra-
çut, que va adreçant a un públicnombrós d'aficionats al gènere queconreua el nostre pintor.
Una pintora poc coneguda en-cara, Maria Fiter Sarriera, fa laseva aparició a les Laietanes. Esrevela en la seva obra el mestratgeaciençat d'en Raurien, i es revelentambé les grans facultats d'aquestánovella artista. Les seves notes«Interior blau» i «Safareig* són elo-qüents i proven d'una manera clarís-sinla que aquesta no és una «senyó-reta aficionada a la pintura», sinóuna artista de qualitats ben dignesde fer-nos esperançar una pintora detemperament i tècnica robusta.
A les Galeries lllalmedé.-Hi ex-posa el pintor suís Jan Villumsenuna sèrie de dibuixos colorits d'es-cenes d'Eivissa.
.. Willumsen copsa el caràcter deles coses i de les figures amb unamà de dibuixant segura i les diuamb un traç graciós i espontani.Delicat, les seves notes al llapis,tocades d'aquarel •la, fan pensar ambels dibuixants romàntics de França.
Les figuretes femenines d'Eivissahan trobat en Willumsen un poetagràfic que les lia cantat amb infinitadelicadesa i lla dit totes les sevesgràcies amb una exquisida finord'ironia.
A La Pinacoteca. - Exposa elpintor Frederic Molina una sèried'estudis demostrant la seva voca-ció i condicions per al conreu de lapintura. Es sent en elles el nobleesforç d'un estudiant afectuós isensible que podrem comptar entreels nostres artistes en un avenir no1lilllyà•
A can Dalmau. - Exposa el co-negut dibuixant i pintor en RamonMiret. Temperament sensible, en elsseus paisatges lli ha aquell tast per-sonal de la realitat que ens ofereix,que sura arreu, malgrat i l'esforçde la tècnica que en alguns cassosno ha reeixit en els seus propòsits.Es veu, però, la marxa d'aquesttemperament, ben precisada i orien-tada cap a un fi ple de belles pro-meses. Són notables a]guns paisat-ges de l'Empordà i sobre tot una notade les ruïnes d'Empúries deliciosa.Ramon Miret, amb aquesta exposi-ció, fa que afegim a la consideracióque com a dibuixant ens mereix, lade que lli ha en ell un pintor interes-santíssim del qui tenim dret a espe-rar bones coses, demés de les queara ells ha donat.
GASETA DE LES A1ITSEDITORIAL POLÍGLOTA. - Petritxol. 8, - 1CAICCELO%A
Apareix quinzenalwent^ Barcelona............ 2 ptes. al mes Número solt:
Snbscripciú: S Península i Amèrica 30 » l'any De l'any corrent Ptes. 1'25
Altres països........ 36 » » a anterior » 2
GUIA DE LES AIITS I D ELS AI{TISTESPintors
BAIXERAS, Dlovís ..... CASP, 46.LLONGUERAS, JAUtIE .. RDA. S. PERE, 36, 3.er, 1.aMARCO, SANTIAGO ARAGÓ, 280.
}uisteries artístiques
BENET, RAFEL .......... IIIUNTANER, 1, 2.on, 1.1BIOSCA, JOAQUIM DIPUTACIÓ,
PALAU, Josr_P .......... MALLORCA, 313.CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ, 119-121.TARRAGÓ, ENRIC....... CONSELL DE CENT, 283........310.
CABANYES, -A. DE ...... VILANOVA I GELTRÚ.CAMINS, JOSEP
PARCERISAS I C. ...... E. GRANADOS, 90RIGOL, RAMON ......... RoSSELLó, 168.
-Galeries d'exposicions
.......... MALLORCA, 282. -CANALS, RICARD PL. URQUINAONA, 9, 3.er Decoradors en guix
AREÑAS . CoRT.s, 670.GALERIES DALMAU ... P. GRÀCIA, 62.CAPMANY, RAIMON ...... ESCUDELLERS, 8, TALLER.
CARLES, D. ÁVILA, JACINTO.......... PASSEIG DE ST. JOAN. 73. GALERIES LAIETANES. CORTS, 613.CASP, 56.
CENAC, ENRIC ......... LLÚRIA, 53. Projectistes de jardinsMALMEDÉ, L. ........ P. GRÀCIA, 68.PINACOTECA, LA ...... CORTS, 644.COLOM, JOAN........... CLARIS, 99.
DURAN•CAM~PS,"R....... . DIAGO-NAL, 335, TALLER.RIGOL ARTUR........... PL. TETUÁN, 18, TENDA. SALA PARÉS (1\IARAGALL) PETRITXOL, 8
ESPINAL, M. A. ....... PROVENçA, 362.FERRATER, ANTONI DE. TRAVESSERA, 120, S. G.
Acadèmies de dibuix i pinturaBAIXAS
joiersSUNYER R. ConTs, 660.""""""
JUNYENT, OLAGL7ER .... BOnaV15ti1, 22.PI, 1, 1.er
LavadorLLIMONA 1 BENET, RAFEL BALMES, 19, 2.on, 2.8MALLOL, IGNASI......... P. CLARÀ -OLOT.
Llibreries d'art BRACONS, LLUÍS ........ FOLGAROLES, 46 S. G.MAS I FONDEVILA, A. .. CLARÍS, 30, 3.erMASVILA, F
EDITORIAL POLÍGLOTA PETRITXOL, 8.LLIBRERIA SUBIRANA. PoRTAFERRISSA, 14. I^iunpares
............. PG. S. JOAN, 133. ESTUDIMEIFREN, ELISEU....... BALMES, 67, 3.er, 2. a Editors de llibres d'art
BIOSCA i BOTEY ...... RBLA.CATALUNYA, 129.
MESTRES, FÈLIX ......DIPUTACIÓ, 289, 1.erPERADEJORDI, JOAN .. ARIBAU, 57, 3.er, 1.a EDITORIAL MUNTAÑO-
Metalls d'artBIOSCA I BOTEY ...... RBLA. CATALUNYA, 129.
RAURJCI-T, NICOLAU .... BARCELONA, 24 (SARRIA) LA, S. A. PL. CATALUNYA, 9."""""" CORBERÓ, PEnE ....... AnIBAU, 103.RICART, E C. ..........VILANOVA I GELTRÚ.RINCON, VICENTS ...... PETRÍTXOL, 14.
Reportatges d'art MirallsCAMALÓ, SUCCESSORS LÀuRIA,VAYREDA, FRANCESC.... P. VAYREDA, 4. -OLOT. SERRA, FRANCESC ...... SALIIERON, 156, 2.on DE. 9.
Pintors de retaules Efectes de dibuix i pintura Mobles modernsBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRACIA).SABATÉ PASTOR, BoN. a PLAÇA LETAMENDI, 34. TEXIDOR, MODEST .....RBLA. CATALUNYA, 89.
Diapositives il°art per it projeccióTEXIDOR, VÍDUA E. ... RONDA SANT PERE, 16. Papers pintats
GUASCH, FILL DE JOSEP. RAURICFI, 8.COL • LECCIONS AESLA.. ALDANA, 3, ENTL. Antiquaris SALVIA, FILLS DE SALV... PORTAL DE L'ÁNGEL, 4
Dibuixant de publicitat COSTACARVAJAL ...... CALL, 28, PRAL.ESCLASANS, MARIA ..PIETAT, 10 DAR.' CATED.
Parquets (fàbriques)BASTÚS, QUERALTÓ I C. , SANTAVALENTINES, ISIDRE... R. (astelar, 22 TARRAGONA. GALERIA MONTLLOR.. FRENERIA, 5. » »
QUER FARRÉS, FR.' PALLA, 27.ELENA, 4 I 6
CASAS, VÍDUA DE F. ... DIPUTACIÓ 119-121.Dibuixants il•lustradors ...
VALENCIANO, J. ...... CORRÍBIA, 2. Pedra artificialMIRET, RAMÓN.......... CÒRCEGA, 333, ENT.
Catifes (.Manufactura) MINGUELL, JOAN ......PARIS, 209.Dibuixants-pintors
CARDUNETS',ALLXANDRE DIPUTACIÓ, 235, 2.on, 1.°AYMAT ......... Rius I TAULET, 21 (SANT
' TOMÀS
CUGAT DEL VALLÈS).
Pintors decoradorsCASALS J....ROGER DE FLOR, 164.NAS, MA H,
PERADEJORDI, JOAN... ARIBAU, 57, 3.er , 1 B COROMINAS, MANUEL... ASTÚRIES, 14 (GnACIA).Dibuixants-decoradors Construcció 1 decoració TOLOSA, AURELI........ PL. LETAMENDI, 29.
ALEMANY, RAFEL .......SANT DOMINGO, 4, (SANTBASTÚS, QUERALTÓ I C. a . STA. ELENA, 4 1 6. 'I'RUJOLS BLEY, JOAN ..SANT GERVASI, 14 S. G.(S. G.)
CUGAT DEL VALLÈS.) Constructors d'obres Reproduccions artístiquesEscultors OLIVA MALLOL ....... RDA. S. PERE, 48, 2.on, 2."
BECHINI, GABRIEL...... ROGER DE FLOR, 162.PRIU, TOMÀS ........... CONSELL DE CENT, 368.CLARASÓ, ENRIC ....... GRANADOS, TORRA SANT Ebenistes RENART, .1. ........... DIPUTACIÓ, 271.
FRANCESC (SARRIÀ).FUXÁ, MANUEL .......... ARAGÓ, 329. BUSQUETS, JOAN ...... P. GRÀCIA, 36. e AsLLIMONA, JOSEP ....... DIAGONAL, 410.MARÉS, FREDERIC ...... MALLORCA, 184, INTERIOR
HOMAR, G . ............ CANUDA, 4.ORRI, FREDERIC ........ ARIBAU, 226.
BLANCO BAÑERES, CALL, 21.S, H...
GALÍ, F. (Agant de A. Tronc. París) P. DE GRÀCIA, 59, ENT., 2.^MARTORELL, SALVADOR ENRIC GRANADOS, 120. REIG I BERNET, LLUÍS.. ENRIC GRANADOS, 21. TapissersOTERO, JAUME .......... ARAGÓ, 329.TENAS, JOSEP ..........CARRER NÚM. 16, ENTRE
VAYREDA, RAIMOND... BORRELL 1 DIPUTACIÓ, 111 GILABERT, JOSEP ......RBLA. CATALUNYA, 68.LLOSA, PERFECTE........ BALMES,DIAGONAL I CARRETERA DE SARRIÀ. Enquadernadors 128, TENDA.
VILADOMAT I MASSANES, JOSEP SARDANYOLA. MIQUEL-RIUS ......... MALLORCA, 207. Tapissos (Manufactura)Decoraci AYMAT, TOltí:15 ......... RIUS I TAULET, 21 (SANT
LENA, S.'A. ...... PL. ANTONI LOPEZ, 15, 3.er, 2.°EsCIIlt01s decor allOr6 CUGAT DEL VALLÉS).
Decoradors SOLER, FRANCESC ...... ARIBAU, 224 INTERIOR. Vidres (l'artBADRINAS, A. ......... NEPTÚ, 2 (GRÀCIA). Escultura relil;iosa CAMALÓ, SUCCESSOIIs DE. LÀURIA. 9.
GRANELL i C.°.. .. ENRIC GRANADOS, 46.CASA !ARTS» ........... SALIIERON, 6 1 8. CAMPS ARNAU, J. SI.'. .. MONTSENY, 77 (GRwcIA). RIGALT, BULBENA 1 C.' CASANOVA, 32.
y \^Q1iU^l%^i1s^
•VII ,J
I I ' IIlil4!iIfflllljjFILL DE
MIQUELMATEU
FERROS, ACERS, MAQUINARIA
BARCELONA, VALENCIA, BILBAO, MADRID, NEW-YORK
ANTIGUITATSD'ART
Call ` PRAL./CARRER FERNANDO
IllIIIiiiTi 11111I1lTn PLAÇA ST. JAUME)
BARCELONA
LA PINACOTECAQASPÀ E3f1ATJ5
+.. MARCS 1 GRAVATS .n a
EXPOSICIONS PERMANENTS
Corta, 644 s n, P o,:cu 1 a..;. 1 . T,kko 5045 A.
BARCELONA
DESPATX:
RONDA SANT PERE, 48, 2.on, 2.,
— IELÈF. 1620 s. P. ---
MAGATZEM: PORTAL Nou, 52
BARCELONA
®Hva fllaliloI
Constructor d'obres
Casa fundada l'any 1840
MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ
OBJECTES PER A PRESENT
Exposició, Despatx i Tallers:
Passeig de Gràcia, 36 = Tel. 5314 A. = Barcelona
8 GASETA DE LES ARTS G l5_
BRONZES D'ARTFERRETERIA 1 METALLS PER A OBRESLAMPARESINSTAL LACIONS AIGUA 1 GAS
BIOSCA &BOTEY,s, i.VENDES' TALLERS:
Rambla Catalunya, 129 Roger de Flor, 189"I'clefon 1228 ti. "I'clefun 1005 (i.
MOLES AR iÍSTICS
DE ROTEN (JOVÇ)
FÁBRICA:
Passeig de Gràcia, 115BARCELONA
1INU] RI DEL FOMENT
DE LES
JIRTS DECORATIVES2. , època
IMPORTANT EDICIÓ AMB DUESMONOGRAFIES DE LA COL-
LECCIÓ DE VIDRESCATALANS D'EN
CABOT ,EI. TAPIÇGOiIC DETARRAGONA
DE VENDA EN é LES LLIBRERIES
Compreu el llibre
Per la bllees3 de la Llar humilRecull d'orientacions
Edició del Foment de lesArts Decoratives iI . lus-trada amb 50 làmines ennegre i colors i un suple-ment contenint l'alçada—i plantes d'un edifici —
Preu: 18 ptes.
Ha sortit la Nouel'la
d'en "FLAMA"
E XYOSICIOCompra i Venda d'Anfiguiíals
J. 1T^1ciZCi^120
Corríbia, 2, pral. (Caní. Pl. Nova)BARCELONA
LCIBRERII CJTICOHIA
Plaça de Catalunya, 17
2irt A Marcs
', r
Presents
9t
Sala Parés
Retritsol, 5 Telèf. 3523 R.
ANTIGA CASA A. OLIVA
T. Príu Maríné
Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducció en pastad'objectes d'art antic i modernCasa especial per a la restauració
de retaules antics
Consell de Cent, 368 TELèF. 2002 s e.(entre 13ruch i Giroua) BARCELONA
'm r^ -gir "+ g'r nodos
i++i1+¡^^Ite ^. 2G84
0 0 0 0 0 0 0 0 O O
G. Hormar
Njo1 les
Là i7pares
Decoració
Antiguitats
Canuda, 4 BARCELONA 1
LA BASÍLICA
COMPRA I VENDADE
Antiguitats :
Exposicions
Pietat,
6 ^asilio ¡Peboi
BARCELONA
ARTS GRÁFIQUES, S. A., SUCCESSORS D'HESRICI[ 1 C. —BARCELONA
