Geografia i Història - tabarcallibres.com · Al mateix temps pressionen sobre els pobles germànics, que en l'any 406 provoquen la gran invasió en l'interior de l'Imperi Romà d'Occi-dent

Geografia i Història

2

eso

Coordinador: Eugenio GarcíaJosé Casimiro / Eugenio García / Alfonso García / Francisco Gimeno / Francisco Hernández / Mariano Lázaro / Inmaculada Peris / Fermín Rey /

Pilar Rovira / Encarna Sansaloni / Ramón Sebastián / Francisco Javier Soriano

COMUNITAT

VALENCIANA

EAVV5324_Frontis 28/8/08 19:49 Página 3

Il•lustracions: Disseny gràfic ECIR

Disseny i il•lustració coberta:Valverde i Iborra / Disseny gràfic ECIR

Disseny d’interior: Disseny gràfic ECIR

Edició: Editorial ECIR

Impressió: Indústries gràfiques Ecir (IGE)

© ÉS PROPIETAT

Eugenio García Almiñana

José Casimiro Campos

Alfonso García Rodríguez

Francisco Gimeno Simó

Francisco Hernández Amorós

Mariano Lázaro Arbués

Inmaculada Peris Jiménez

Fermín Rey Velasco

Pilar Rovira Granero

Encarna Sansaloni Martí

Ramón Sebastián Vicent

Francisco Javier Soriano Ayuso

Editorial ECIR, S.A

Dipòsit legal: V-3242-2008

I.S.B.N.: 978-84-9826-397-8

Imprés a Espanya – Printed in Spain

Vila de Madrid, 60 - 46988 - P. I. Font del Gerro - PATERNA (València)Tels: 96 132 36 25 - 96 132 36 55 - Mòbil: 677 431 115 - Fax: 96 132 36 05Correu electrònic: [email protected] - http://www.ecir.com

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzadaamb l’autorització dels seus titulars, llevat les excepcions previstes per la llei.Adreceu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de DretsReprogràfics,www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

2

eso

Ge

og

rafia

i H

istò

ria

Aquest llibre correspon al segon curs de l’Educació Secundària Obligatòria, àrea de Ciències Socials (Ge-ografia i Història) de la Comunitat Valenciana i forma part dels materials curriculars d’Editorial ECIR.

Fotografia:Arxiu ECIR / AGE Fotostock


Vocabulari: definicions de termes que apareixen relacionats al text.Per saber-ne més: xicotetes ampliacions que complementen els continguts de la Unitat.Unes activitats de síntesi que repassen els conceptes i actituds de cada apartat.Documents per “aprendre a fer” amb activitats relacionades.

Una doble pàgina en la qual se treballen les competències bàsiques desenvolupades a la Unitat.A més s’aprenen i treballen els principals procediments i tècniques de la Geografia, la Història il’Art.

Dos o tres fotos (també mapes), una d’elles a doble pàgina, proposen una ràpidaintroducció visual als continguts de la Unitat.Un text d’introducció en el qual es presenten els aspectes bàsics del contingut de laUnitat.Unes activitats davall el títol de TREBALLEM amb les quals es podran comprovar lesidees prèvies sobre la Unitat.

Descobreix el teu llibre

PRESENTACIÓ DE LA UNITAT

TREBALLEM

L’Edat Mitjana espanyola comprèn des de laconquesta de la Hispània visigoda pels musul-mans (711 d. de C.) fins a la caiguda del regnenassarita de Granada en poder dels Reis Catò-lics en 1492. Durant l’Alta Edat Mitjana (segles VIII a X)l’hegemonia va correspondre a Al-Àndalus,però a partir de la desintegració del Califat deCòrdova (segle XI) l’avanç reconqueridor delsregnes cristians cap al sud va ser continu. En la Baixa Edat Mitjana es consolida el poderdels quatre grans regnes cristians peninsulars:Castella, Corona d’Aragó, Portugal i Navarra. La simbiosi sociocultural entre jueus, musul-mans i cristians va ser tan intensa que en laPenínsula Ibèrica perviuen noms i costums deles tres cultures medievals.

1. Quines dates marquen l’inici i el final de l’Edat Mitja-na a Espanya?

2. Quan es va consolidar el poder dels grans regnes cris-tians de la Península Ibèrica?

3. Quines tres cultures van conviure en la Península Ibè-rica al llarg de l’Edat Mitjana?

4. Quines característiques tenien les fortaleses romàni-ques? Com era l’armament d’un exèrcit cristià? Esbri-na quines ciutats importants andaluses va conquerirFerran III.

ELS REGNES CRISTIANS MEDIEVALS

�

Alcàsser de Segòvia: residència temporal de la Cort deCastella en l’Edat Mitjana.

Ferran III el Sant, rei castellanolleonès del segle XIII, va donar embranzida definitiva a la reconquesta en l’àrea andalusa.

11

Miniatura que representa un exèrcit cristià de principis del segle X.

Castell de Loarre (Osca), la fortalesa romànica mésrepresentativa de la Península Ibèrica.

Investiga i reflexiona: una activitat d’ampliació.Comprova el que saps: activitats de repàs i reforç.Sintetitza i resumeix: activitats per a desenvolupar la capacitat de síntesi.

DESENVOLUPAMENT DE LA UNITAT

L'INICI DE LES INVASIONS GERMÀNIQUES (COMENÇAMENTS DEL SEGLE V)

ACTIVITATS

La ciudad en los países desarrollados22

6. La ruptura de la unitat mediterrània 109108

Els pobles germànics: la ruptura de la unitat 1La societat germànica: tribal i guerrera

L'organització social dels pobles germànics* estava basada en latribu, que agrupava diversos clans o famílies entroncades entresi.

L'agrupació de diverses tribus constituïa l'horda, que només esreunia en rares ocasions per a tractar assumptes d'interès comúa les diverses tribus o per a triar un cap en cas de guerra.

Cada poble germànic tenia una organització social jerarquitzadaen el cim de la qual estava l'aristocràcia militar, que triaria el seurei. En la base estaven els camperols, agricultors i ramaders itine-rants que feien la feina de casa agrícola de manera col·lectiva.

Les invasions germàniques

Les migracions dels pobles germànics, des de les costes de la MarNegra i la Mar Bàltica cap al sud i oest és un procés de llarga dura-da. Les causes de les migracions són múltiples:

Creixement demogràfic.

Recerca d'un clima més càlid i de terres més fèrtils.

L'atracció llegendària de la riquesa de l'Imperi Romà.

Des del segle III d. C., els pobles bàrbars (estrangers) estaven jainstal·lats en les fronteres (limes) de l'Imperi Romà, però Roma va sercapaç de controlar-los.

En el segle IV els huns (d'origen mongol), baix la direcció d'Àtila, vanenvair l'imperi tot saquejant i arrasant-ho tot, arribant fins a les portesde Roma.

Al mateix temps pressionen sobre els pobles germànics, que en l'any406 provoquen la gran invasió en l'interior de l'Imperi Romà d'Occi-dent.

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Els pobles germànics no pretenien acabar amb l'Imperi Romà i, peraixò, alguns d'ells es van convertir en pobles aliats o federats deRoma, però la seua presència va accelerar el procés de decadènciafins a la seua desintegració total.

La mort d'Àtila (453) i l'assassinat de l'emperador romà ValentiniàIII (454) van facilitar un nou saqueig de Roma pels vàndals/(455) i la dissolució del poder imperial.

A l'any 476, el germànic Odoacre, rei dels hèruls, va deposar l'úl-tim emperador d'Occident, Ròmul August, de tan sols 10 anys, iva enviar les insígnies imperials a l'emperador d'Orient, Zenó.

a. Quines van ser les causes de les migracions germàniques?

b. Quin any es va produir la gran invasió de pobles germànics en l'interior de l'Imperi Romà d'Occident?

c. Com era l'organització social dels pobles germànics?

d. Quin va ser l'últim emperador d'Occident? Qui el va deposar i va enviar les insígnies imperials a Orient?Cartago

Roma

Pavia

Milà

Viena

SirmiBelgrad

Adrianòpolis

Constantinoble

Ravenna

AquileaVicenza

Verona

Trèveris

Troies

Toledo

Alans

Francs

Sueus

Anglo-Saxons

Huns

Ostrogots

Visigots

Vàndals

HUNS

��

��

��

��

��

��

Quin poble va pressionar lesdiferents tribus germàniques?

Quin dels pobles germànics vapassar al nord d'Àfrica?

On es van instal·lar els visi-gots?

�

Detall d'un sarcòfag romà del s. II d. C. que representa la lluitaaferrissada entre les legions romanes i els bàrbars.. A més, durantel segle V els visigots, sota el comandament del seu rei Alaric, vanenvair Itàlia tres vegades fins aconseguir el saqueig de Roma.

“Els huns excedeixen en ferocitat i barbàrie quant éspossible imaginar de bàrbar i feroç. Sota una formahumana viuen en estat d'animals; s'alimenten d'arrelsi de carn mig crua, macerada entre les seues cuixes iel llom dels seues cavalcadures… Passen la seua vidaa cavall; a cavall es reuneixen en assemblea, beuen,mengen i fins i tot dormen de vegades. Res iguala ladestresa amb què llancen a llarga distancia les seuesfletxes, armades d'ossos agusats, tan durs i mortíferscom el ferro”.

AMIÀ MARCEL·LÍ (segle IV d. de C.).

Per saber-ne més

�

Genet hun.

Pobles germànics: van ser una ètnia que ocupava el territori emplaçat al nord de l'Imperi Romà, conegut com a Germània. Entre ells van des-tacar els francs, els burgundis, vàndals i sueus.

Federats: nom donat originalment als pobles bàrbars lligats a Roma per un tractat (foedus) i, posteriorment, a les tropes de mercenaris bàrbarsal servei de l'Imperi Romà.

Vocabulari

En aquesta doble pàgina es dóna un enfocament diferent i més lúdical contingut de la Unitat, per acabar de manera més relaxada.A cada Perspectiva hi ha una recerca orientada a Internet sobreel tema, que desenvolupa la competència en el tractament de la informació i competència digital.

TREBALLA LES COMPETÈNCIES

AApprr

eennddrr

ee aa

aapprree

nnddrree

-- AA

uuttoonn

oommiiaa

ii iinn

iicciiaa

ttiivvaa

ppeerr

ssoonnaa

ll

TREBALLA LES COMPETÈNCIES

11. Els regnes cristians medievals 219218

L’anàlisi del mapa històric (I): la Reconquesta

ASSAJA EL PROCEDIMENT

Observa el títol, la llegenda cronològica i cromàtica corresponent al segle XIII i analitza l’avanç de la Reconquesta dels regnes dePortugal, Castella i la Corona d’Aragó en aqueixa tercera fase, seguint les pautes proposades:

Anàlisi del canvi en les fronteres territorials:

1. Quins dos regnes va conquerir la Corona d’Aragó en el segle XIII? Són terres situades en l’interior peninsular o estan banya-des per la mar Mediterrània?

2. Fins quin riu va incorporar territoris el regne de Portugal en el segle XIII? Va finalitzar la seua reconquesta en la seua lluitaamb Al-Àndalus? Quin va ser el regne cristià que va formar frontera amb Portugal?

3. Quins regnes de taifes va incorporar la Corona de Castella en el seu avanç cap al sud? 4. Després del segle XIII, quin regne musulmà va perdurar en la Península Ibèrica?

Síntesi i conclusió final: 5. Quina de les tres fases va suposar la major expansió territorial dels regnes cristians des de l’inici de la Reconquesta? 6. En línies generals continuen igual les fronteres de finals del segle XIII entre Portugal i Espanya? 7. A la fi del segle XIII estava conclosa la Reconquesta?

Espai polític i procés històric: El mapa té com a fons ladivisió políticoterritorial de la Península Ibèrica a la fi del’Edat Mitjana i en ell s’observa l’existència de cincestats diferents: El regne musulmà de Granada i els qua-tre regnes cristians (Portugal, Navarra, Corona de Caste-lla i Corona d’Aragó).

El procés històric explica els canvis territorials i polítics alllarg de cinc segles per la qual cosa el mapa històric ésdinàmic i sintetitza les principals fases i directrius de l’o-fensiva militar dels regnes cristians medievals contra Al-Àndalus a partir de fets històrics documentats.

Per a analitzar i comentar un mapa històric cal seguir lessegüents pautes:

1. Classificació i descripció del mapa històric

Títol i llegenda: El títol del mapa i la llegenda ens per-met classificar el mapa temàticament en el períodehistòric de la Reconquesta.

Espai geogràfic i cronologia: L’espai geogràfic se centraen la Península Ibèrica i les illes Balears. A nivell cronolò-gic abasta una àmplia etapa que comprèn des del segle XIal XV.

Quedava com a únic nucli musulmà important el Regnede Granada que, sotmès a vassallatge respecte de Caste-lla, perviurà fins a 1492, en temps dels Reis Catòlics.

3. Síntesis i conclusió final.

Per a completar el comentari del mapa històric elaboremuna síntesi sobre els principals continguts representats enel mapa i les conclusions més significatives.

En la primera fase (segle XI) la major expansió territoriales produeix en els regnes cristians occidentals que asso-leixen arribar a la línia del riu Tajo que formarà fronte-ra entre els regnes cristians i Al-Àndalus.

En la segona fase la frontera oriental és la que experi-menta un major avanç amb l’ocupació de la vall del riuEbre. En la part occidental, La Manxa serà la principalzona de xoc entre cristians i musulmans.

El salt més espectacular es produeix en el segle XIII quans’ocupa la resta de la Península Ibèrica, excepte el reg-ne de Granada.

Durant el segle XIV hi ha una ralentització de la Recon-questa a causa de les crisis dels regnes cristians.

En el segle XV s’anirà ocupant, a poc a poc, el regne gra-nadí, encara que açò últim no està reflectit en aquestmapa.

2. Anàlisis de les fronteres territorials.

L’anàlisi del mapa històric suposa explicar els esdevenimentshistòrics que estan representats de manera cromàticageogràfic en el mapa, d’acord amb la llegenda que ens infor-ma de tres períodes cronològics que les fronteres territorialsvan canviant.

La primera fase coincideix amb el segle XI i en ella es res-salten sobre el mapa tres dates significatives: la conques-ta d’Osca (1096), la conquesta de Coïmbra (1064) i laconquesta de Toledo (1085).

La segona fase fa referència a les conquestes del segle XIIi en ella destaquen l’ocupació de Saragossa (1118) i Torto-sa (1148) en la franja oriental. En la part occidental des-taca la conquesta de Calatrava en 1157.

En l’expansió del segle XIII veiem com la reconquestaportuguesa acaba amb la recuperació de Serpa (1235) iFaro, amb el que culmina el procés.

Des de Lleó s’ocupa Extremadura i s’arriba a Niebla (1262).

Des de Castella l’esdeveniment més important és la incor-poració dels nuclis urbans més poblats de la vall del Gua-dalquivir, entre els quals destaquem Còrdova i Sevilla.Entre ambdues incorporacions, també van annexionarJaén. Alfons X s’annexionaria Múrcia en 1243.

Des de la Corona d’Aragó veiem les incorporacions delRegne de València i de les illes Balears.

� ��

��

��

� ��

REGNE DECÒRDOVA

� �

��

��

�� !"#$%&

'��

��

��!"#()&

�*��!"#(+&

�� !",++&

-� ��!",+$&

�� !",,(&

.��!",+)&

��!",$/&

� ��!",%+&

� ��!",+0& '� ��!",%0&

�� !",%$&

��1� �!",,$&

��!",0)&

2��

��!",+)&

�� !",0,&

�� !",",&

3 ��!"+#(&

��!��"%")&

�� !"+%#&

REGNEDE LLEÓ

CORONA

DE

CASTELLA

REGNEDE

GALÍCIA

PRINCIPATD’ASTÚRIES

REGNE DECASTELLA

EXTREMADURA

REGNE DESEVILLA

REGNEDE JAÉN

GRANADA

REGNEDE

MÚRCIA

CORONA D’ARAGÓ

PRINCIPAT DECATALUNYA

REGNED’ARAGÓ

BISCAIA GUIPÚSCOA

ÀLABA

REGNE DENAVARRA

REGNE DEPORTUGAL

�� !"#$)&

�� !"")/&

'��!"%)/&

��4�!",(%&

� ��!"#//&

REGNE DEVALÈNCIA

��!""%$&

��!"""$&

5��!"#(0&

��

�� *��!"#0%&

REGNE DEMALLORCA

REGNE

DE

TOLEDO

MAPA DE LA RECONQUESTA

11. Els regnes cristians medievals 221220

Toledo: trobada de tres cultures PERSPECTIVES

L a

ELLa orienta-

ción econó-

mica que se

ECONOMÍA

En el pacte de capitulació de Toledos’especificava que serien lliurades alscristians, en bon estat, les fortaleses,l’alcàsser reial i l’Horta del Rei, en laqual s’alçaven els sumptuosos palausdel rei musulmà. La caiguda de Toledo en mans cristianesva tenir gran ressonància en l’islamismei en la cristiandat occidental perquèsuposava la incorporació de la capital ide la seu religiosa de l’antic regnevisigòtic després de quasi quatre seglessota domini musulmà. Els cristians conqueridors van conservarels edificis de la ciutat islàmica de Tole-do però adaptant-los als seus costums ia la seua religió: la mesquita major vaser transformada en catedral i algunspalaus van passar a ser convents de lesordres religioses establides en la ciutat.

TOLEDO, LA CIUTAT DE LESTRES RELIGIONS

La majoria de la població musulmanava romandre en la ciutat conqueridacom a súbdits del rei cristià que, sota ladenominació de mudèjars, van conser-var la seua religió, la seua llengua, lesseues lleis alcoràniques i la majoria deles seues mesquites. Vivien en un barripropi emmurallat que es denominavamoreria. Els jueus constituïen una minoria reduï-da i eren considerats serfs del rei. Vivienen un barri separat dins de la ciutat ojueria. Se’ls permetia conservar la seuareligió, les seues sinagogues, la seuallengua i els seus llibres religiosos. Entre els cristians hi havia una majorcomplexitat ètnica i cultural: estaven elscastellanolleonesos, els francs, elsmossàrabs (cristians arabitzats en llen-gua i costums) i els conversos o musul-mans i jueus convertits al cristianisme. La convivència pacífica entre cristians,jueus i mudèjars durant bona part del’Edat Mitjana converteixen Toledo en

la ciutat de les tres religions, de les trescultures i de les tres llengües.

TOLEDO, CIUTAT CULTURAL

Toledo es va convertir en un importantcentre cultural de l’Europa medieval,creant una Escola de Traductors i delsaber, servint a la seua destinació d’en-llaç entre Orient i Europa. Els traductors treballaven en equip:rabins jueus i alfaquís musulmans tra-duïen els llibres escrits en àrab a lesllengües romanços (castellà i gallec) i, a

continuació, els savis cristians els tra-duïen al llatí. En l’Escola de Traductorsde Toledo van sobresortir DomingoGundisalvo, Juan Hispano i Gerardo deCremona, que van traduir al llatí lesobres traduïdes a l’àrab dels savis i filò-sofs grecs Aristòtil, Ptolomeu i Galè. L’Escola de Traductors de Toledo vaarribar al seu zenit en temps del reiAlfons X el Savi, que va impulsar lestraduccions de l’àrab al castellà i algallec.

UN GRESOL DE LA CULTURA MEDIEVALALFONS VI, REI DE TOLEDO El rei castellanolleonès, Alfons VI, vaconquerir Toledo en l’any 1085, des-prés de diversos mesos de setge, afe-gint als seus títols el d’emperador deles dues religions.

Río Tajo

Río Tajo

Riu Tajo

Edificis jueusEdificis musulmansEdificis cristiansMurallesPossibles carrers

JUERIA

Muralla romana

Alfarers

Restes del circ romà

Cementiri mudèjar

Cap a Mèrida

Cap a

Med

inace

li

i Sara

gossa

Muralla visigòtica (aiguaders)

Carrer del Pozo Amargo

Cap a Mèrida

Molino de Asomail

Ruïnes deSanta Leocadia

Jardí d’Al-Hufra

Al-Hufra(fosses)

Cap al cementiriHebreu

Cap a la SaqraSan Eugenio

AmfiteatreRomàruïnes

Torre d’Antequera Illa

Sínia per a reg

Cap a l’Hortadel Rei

Cap aCòrdova

Conventde San

Servando

Portadel Gual

Portadels

Grederos

Ravald’Antequera

AlfarersSantiagodel

Arrabal

Portad’Almoguera

Porta deFrontissa

CementiriMossàrab

Torre delsAbats

Porta delCambrón

Portad’Assuica

Castell noudels jueus

BanysSinagoga

SinagogaBaños

Porta delPortillo Barri del

Montiquel

SanCristòfol

SanMarcos

Porta deAdabaquín

CurtidoresMolins delscurtidors

Porta deFerro

San Lorenzo

San Justo

San Miguel

Alcàsser

Catedral(AntigaMesquitaAljama)

Mesquita

Banys

SantoTomé

San Román

San Clemente

SantaLeocadia Santo

Domingoel Antiguo

San Vicente

Barrialt

Sinagoga

Porta deDoce Cantos

Ordre de Santiago

Arco dela Sangre

Capellade Santa Fe

Palacios deGaliana Porta

d’Alcántara

Barri deLos Francos

TorneriesMercat

Pontde LasBarcas

Mesquita

Posades

Capella deCrist de la llum

Portad’Alarcones

Sant Lucas

Sínia per al rec

Musulmans, cristians i jueus en la ciutat de Toledo (segles XII i XIII).

Sinagoga de Santa Maríala Blanca (Toledo). Recinted’oració dels jueus de cla-ra influència artísticamusulmana.

Jueus en l’Espanya medieval.

ACTIVITATS

a. Per què és considerada Toledo la ciutat “de les tres religions i de les tres cultures?

b. Quin era la principal activitat desenvolupada en l’Escola de Traductors de Toledo?

c. Realitza una redacció en la qual se suposa que eres un habitant de Toledo en l’Edat Mitjana i fes un recorregut per la moreria, la jue-ria i el barri cristià, descrivint una sinagoga, una mesquita i la catedral. Pots consultar Internet.

@ Troba en Internet

Adreça

Enrere Endavant Detenir Actualitzar Pàgina Principal Emplenat automàtic Imprimir Correu

Dels regnes cristians medievals, com d’altres grans temes que componen la unitat, trobaràs nombrosa informa-ció en Internet. En http://www.castillayleon.com/castillos/castillo.html, observaràs mapes, cronologia, reis i castells de la Coro-na de Castella. Escull un cercador (Google, per exemple) i realitza recerques escrivint: Reconquesta, Corona d’Aragó, Escola deTraductors de Toledo.

PERSPECTIVES

ACTIVITATSACTIVITATS

164 8. El Feudalisme 165

1. Copia el següent quadre de la societat feudal, en el teu quadern completant les característiques més significatives de lasocietat feudal.

1. Amb quina finalitat els llinatges nobiliaris concertaven elsmatrimonis cristians?

2. En quina situació quedava la dona casada? 3. Com era considerada la dona soltera, lliure i autònoma?

Melilla

21

6

5

7

3 8

13

911

12

Reims

14

10

MERCIA

Orleans

París

Tours

PragaMagúncia

ColòniaMagdeburg

BremenHamburg

Tolosa

Bordeus

Poitiers

Arles Aix

Ceuta

Santiago deCompostel·la

Còrdova

Melilla

València

Toledo Saragossa

Tortosa

Lisboa

Porto

Sevilla

Palerm

Bari

Tàrent

Nàpols

Roma

PisaGènova

Verona

Milà

Salzburg

REGNEDE

LLEÓREGNE

DECASTELLA

REGNEDE

NAVARRA

REGNEDE

GALÍCIA

CALIFATDE

CÒRDOVA

DUCAT DEGASCUNYA

DUCATD’AQUITÀNIA

REGNEDE

BORGONYA

CÒRSEGA

SARDENYA

SICÍLIA

DUCATD’SPOLETO

REGNED'ITÀLIA

MARCA DECARÍNTIA

4 EXARCATDE RAVENA

COMTAT DEBRETANYA

DUCAT DENORMANDIA

DUCATDE

SUÀBIA

DUCATDE

BAVIERA

MORÀVIA

BOHÈMIA

MÍSNIADUCAT DE

FRANCÒNIADUCATD'ALTA

LORENA

DUCAT DESAXÒNIA MARCA

DELNORD

TURÍNGIA

DUCATDE

BAIXALORENA

REGNE DEDINAMARCA

KENTÉSSEX

ÀNGLIADE L’EST

GAL·LES

MÈRCIA

WESSEXCORNUALLA

NORTHUMBRIA

1 REGNE D'ARAGÓ2 COMTATS DE BESALÚ, CERDANYA,

EMPÚRIES, PALLARS, ROSSELLÓ I URGEL3 COMTAT DE BEARN4 COMTATS DE COMINGES5 MARQUESAT DE GÒTIA6 COMTAT DE BARCELONA7 COMTAT DE TOLOSA8 COMTAT DE PROVENÇA9 COMTAT D’ANJOU

10 MARCA DE L'EST11 COMTAT DE XAMPANYA12 COMTAT DE FLANDES13 DUCAT DE BORGONYA14 MARCA DE VERONA

NOBLE FEUDAL

ECLESIÀSTIC

CAMPEROLS

ESTAMENT ON VIVIEN? MISSIÓ A COMPLIR VIDA QUOTIDIANA

2. Resumeix el ritu de l'homenatge entre el senyor feudal i el vassall.

Per a l'aristocràcia, el matrimoni cristià era el vincle que unia les aliances familiars. Per a l'Església era l'expressió d'uncompromís mutu, sagrat i indissoluble en el qual la dona havia de sotmetre's al marit. Les dones solteres, lliures i autòno-

mes representaven l'encarnació del pecat.

1. Observa el mapa d'Europa en l'any1.000 i respon a les següents qües-tions:

a) A quins fenòmens es deu la mul-titud de comtats, ducats, mar-ques i regnes?

b) Per què Europa Occidental es vaomplir de castells?

c) Quina era la situació de laPenínsula Ibèrica?

2. Com era la relació de la noblesa i el clergat amb els camperols?

3. Defineix els següents termes: feu – vassallatge – ordres (estaments) – senyoriu jurisdiccional – cançons de gesta – scriptorium

4. Completa les següents frases en el teu quadern:

Comprova el que saps Investiga i reflexiona

Sintetitza i resumeix

- El rei era coronat i ___________amb Sants olis per l'Església, d'aquí el seu caràcter sagrat.

- La falconeria era la caça d'aus realitzada amb ___________ pels senyors feudals.

- L'Església va assolir suavitzar els costums cavallerescos imposant la Pau d'______________ i la de Déu.

- La característica essencial de la pagesia medieval va ser la

- La societat feudal estava formada per tres ____________: la noblesa militar, els_______________ i la pagesia.


ÍndexUNITAT CONTINGUTS DE LA UNITAT SECCIONS FINALS

1. Demoografia i fonts demogràfiques ........................ 102. El creixement natural de la població ...................... 143. Evolució de la població mundial................................ 144. Els moviments migratoris .......................................... 165. Distribució de la población ........................................ 186. Estructura de la població............................................ 20

TREBALLA LES COMPETÈNCIESLa piràmide de població:elaboració i anàlisis .................................... 22PERSPECTIVESLes polítiques poblacionals ...................... 24

ACTIVITATS FINALS ................................ 26

TREBALLA LES COMPETÈNCIESEls gràfics lineals i sectorials .................... 40PERSPECTIVESLa família de l’Espanya actual.................... 42

ACTIVITATS FINALS ................................ 44

2

3

4

5

7

La població en Espanya

Les societats actuals

Les ciutats

Les ciutats en el món i enEspanya

L’Islam

1. Evolució i distribució de la població espanyola .......... 302. Estructura de la població.................................................. 323. Moviments naturals............................................................ 344. Moviments migratoris........................................................ 365. La població de la Comunitat Valenciana........................ 38

TREBALLA LES COMPETÈNCIESRecerca d’informació històrica en Internet .................................................. 58PERSPECTIVESEl viatge de “La Elvira” .................................. 60ACTIVITATS FINALS ................................ 62

1. L’ésser humà com a ésser social .................................... 482. Organització social ............................................................ 503. Diversitat cultural de les societats ................................ 524. La societat a Europa i Espanya .............................................. 545. Caracterització de la societat en la

C.Valenciana ................................................................................ 56

TREBALLA LES COMPETÈNCIESAnàlisi del plànol urbà ................................ 76PERSPECTIVESImpacte mediambiental de la ciutat.... 78ACTIVITATS FINALS ............................ 80

1. Poblament rural. Definició de ciutat .............................. 662. El plànol urbà. Emplaçament i situació .................................. 683. Funcions urbanes ........................................................................ 704. Estructura de la ciutat ................................................................ 725. El planejament urbà .................................................................... 74

TREBALLA LES COMPETÈNCIESAnàlisis de xarxes urbanes ..................100PERSPECTIVESEls moviments interns en les grans ciutats ........................................................102ACTIVITATS FINALS ............................104

1. La ciutat en els països desenvolupats . . . . . . . . . . . . . 842. Les ciutats del món subdesenvolupat . . . . . . . . . . . . . 863. Xarxes urbanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 884. El sistema espanyol de ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 905.Immigració i multiculturalitat a Espanya . . . . . . . . . . . 926. Plànol de Valencia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 947. Plànol de Castelló i Alacant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 968. El futur de les ciutats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

6 La ruptura de la unitatmediterrània

TREBALLA LES COMPETÈNCIESAnàlisis de l’obra artística: les plantesarquitectòniques......................................120PERSPECTIVESLa ciutat de Constantinoble-Bizanci-Istanbul ........................................122ACTIVITATS FINALS ............................124

1. Els pobles germànics: la ruptura de la unitat ................ 1082. El naixement d'Europa occidental .................................... 1103. L'Imperi Carolingi (I) .......................................................... 1124. L'Imperi Carolingi (II).......................................................... 1145. L'Imperi Bizantí (I) .............................................................. 1166. L'Imperi Bizantí (II) .............................................................. 118

TREBALLA LES COMPETÈNCIESEl quadre cronològic ..............................140PERSPECTIVESPassat i present de l’Islam ....................142ACTIVITATS FINALS ............................144

1. El naixement de l’Islam ...................................................... 1282. La religió islámica ................................................................ 1303. L’expansió de l’Islam............................................................ 1324. El califat omeia i els abbàsides .......................................... 1345. Economia i societat ............................................................ 1366. Cultura i art islàmic ............................................................ 138

8

28

46

64

82

106

126

La població del món1

8 El feudalismeTREBALLA LES COMPETÈNCIESInterpretació de dibuixos i reconstruccions històriques de la societat feudal ............................................ 160PERSPECTIVESLes croades i les ordres militars ............ 162ACTIVITATS FINALS ................................ 164

1. La societat feudal senyorial ........................................ 1482. Senyors i vassalls ............................................................ 1503. El castell feudal .............................................................. 1524. El feu: senyors i camperols .......................................... 1545. La cultura en el món feudal ........................................ 1566.Art romànic .................................................................... 158146


UNITAT CONTINGUTS DE LA UNITAT SECCIONS FINALS

1. El ressorgiment de les ciutats medievals .................... 1682. L'activitat económica ...................................................... 1703. L'exercici del poder polític ............................................ 1724. La crisi de la Baixa Edat Mitjana .................................. 1745. Cultura i arquitectura gòtica baix medieval .............. 1766. Escultura i pintura gòtiques .......................................... 178

TREBALLA LES COMPETÈNCIESCanvis i permanències en l'Edat Mitjana ........................................................ 180PERSPECTIVESLes heretgies en la Baixa Edat Mitjana 182ACTIVITATS FINALS .............................. 184

TREBALLA LES COMPETÈNCIESL’obra arquitectònica: la mesquita de Còrdova ................................................ 198PERSPECTIVESSharq al-Àndalus........................................ 200ACTIVITATS FINALS .............................. 202

9

10

11

12

La societat medieval. LaBaixa Edat Mitja

Al-Àndalus

Els regnes cristians medievals

Cultura i art en l’Espanyacristiana medieval

El naixement del mónmodern

El segle del Barroc

1. La conquesta d’Hispània per l’Islam ............................ 1882. L’esplendor del Califat de Còrdova ............................ 1903. El final de l’Espanya musulmana .................................... 1924. Economia, societat i vida quotidiana ............................ 1945. Cultura i art hispano-musulmà...................................... 196

TREBALLA LES COMPETÈNCIESL’anàlisi del mapa històric (I): laReconquesta .............................................. 218PERSPECTIVESToledo: trobada de tres cultures .......... 220ACTIVITATS FINALS .............................. 222

1. Els primers regnes i comtats cristians ........................2062. L’expansió cap al sud en el segle XI ............................2083.Apogeu dels regnes cristians (s. XII i XIII)..................2104. El regne de Valencia..........................................................2125. Organització políticoadministrativa..............................2146. Economia i societat..........................................................216

TREBALLA LES COMPETÈNCIESComentari de la Catedral de Santiago deCompostel·la i la Catedral deLleó............................................................................ 236

PERSPECTIVESEl gòtic valencià .............................................. 238ACTIVITATS FINALS.................................... 240

1. La cultura en l’Espanya medieval cristiana .................. 2262. L’art asturià i mossàrab .................................................. 2283. El romànic peninsular ...................................................... 2304. L’art cistercenc .................................................................. 2325. L’art gòtic............................................................................ 234

TREBALLA LES COMPETÈNCIESComentari i anàlisi de textos històrics ............................................................ 256PERSPECTIVESL’esplendor baix medieval............................ 258ACTIVITATS FINALS.................................... 260

1. Europa al començament de l’Edat Moderna .............. 2442. La monarquia dels Reis Catòlics .................................. 2463. La política dels Reis Catòlics ........................................ 2484. Els descobriments geogràfics ........................................ 2505. El descobriment d’Amèrica ............................................ 2526. Conseqüències dels descobriments ............................ 254

Renaixement, humanisme ireforma

TREBALLA LES COMPETÈNCIESGuió per al comentari d'una obra pictórica ...................................................... 276PERSPECTIVESBeatriz Galindo.............................................. 278ACTIVITATS FINALS .............................. 280

1. El Renaixement i Humanisme........................................ 2642. Luteranisme, Calvinisme i Anglicanisme .......................... 2663. La Contrarreforma católica .......................................... 2684. L'art del Trecento i del Quattrocento ........................ 2705. L'art del Cinquecento...................................................... 2726. La influència del Renaixement fora d'Itàlia ................ 274

TREBALLA LES COMPETÈNCIESComentari d'una obra escultórica........ 294PERSPECTIVESProcés a Galileu Galilei .......................... 296ACTIVITATS FINALS .............................. 298

1. Un segle de crisi .............................................................. 2842. La política durant el segle XVII .................................... 2863. La cultura en el segle XVII ............................................ 2884. L'art en el Barroc ............................................................ 2905. El Barroc a Espanya.......................................................... 292

13

14

15

La monarquia dels Àustries.Segles XVI i XVII

TREBALLA LES COMPETÈNCIESL'anàlisi del mapa històric (II): l'expulsiódels moriscos .......................................... 316PERSPECTIVESL'origen de la “llegenda negra”.............. 318ACTIVITATS FINALS .............................. 320

1. La política espanyola de Carles I .................................. 3022. Carles V, emperador de l'Imperi Germànic ................ 3043. L'Europa de Felip II .......................................................... 3064. La gènesi de l'Imperi América........................................ 3085. L'administració colonial espanyola a América............ 3106. La fi de l'hegemonia hispánica........................................ 3127. Germanies i expulsió dels moriscos ............................ 314

16

166

186

204

224

242

262

282

300

Annex: Mini Atles Polític .................................................................................................................. 328


LA POBLACIÓ DEL MÓN

En l'Àfrica negra hi ha un percentatge elevat de xiquets, el que ensdemostra un clar subdesenvolupament.

Les persones majors són un grup d'edat nombrós en elspaïsos desenvolupats.

1

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 8

TREBALLEM

Quan es realitza aquest llibre habiten en elmón, de manera aproximada, 6.528 milionsde persones. Tal volum de població i la seuaevolució en els dos últims segles s'ha conver-tit en objecte d'estudi prioritari de les Cièn-cies Socials. Entre les qüestions que criden especialmentl'atenció estan el creixement accelerat delspaïsos pobres (explosió demogràfica) i latendència a l'envelliment en els països desen-volupats. També els fluxos migratoris ocupen un llocdestacat en el panorama mundial actual. Hi ha dos models demogràfics ben distints(població jove i població envellida) que ser-veixen als geògrafs per a veure el grau dedesenvolupament.

Les majors aglomeracions de població solen donar-se enles grans ciutats.

1. Observa el gràfic: en quins continents creix més ràpidla població en l'actualitat? En quin ho fa més lenta-ment?

2. Quines qüestions són les que preocupen els investiga-dors? Associa cadascuna d'elles amb les imatges de lapàgina.

3. De quins models demogràfics es parla en el text intro-ductori?

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 9

CERCAR INFORMACIÓ DEMOGRÀFICA EN INTERNET

10

Demografia i fonts demogràfiques 1L'estudi de la població i la demografia

La població es defineix com el conjunt de persones que habita un territori. ALseu estudi es dediquen diferents ciències socials; la demografia abordaaspectes referits als naixements, defuncions, matrimonis o migracions, entred’altres.

Aquests temes són tractats en la seua evolució, és a dir, en les variacions quehan tingut al llarg del temps.

També analitza la seua estructura o característiques de la població en un momentdeterminat: distribució en l'espai, composició per sexes i per edats, etc. Final-ment, s'ocupa de la predicció del possible comportament de la població en elfutur.

Les anàlisis demogràfiques resulten essencials per a solucionar problemes queafecten al conjunt de la societat, com la despesa sanitària, l'escolarització delsjoves, les pensions dels majors o el mercat laboral.

Fonts demogràfiques

Es denominen fonts demogràfiques els documents que utilitza l'investigador pera l'estudi de la població. Les fonts demogràfiques són molt variades i se solen divi-dir en actuals i històriques.

Els investigadors utilitzen Internet per a conèixer les últimesdades demogràfiques. Nombrosos organismes oficials aporteninformació sobre això a nivell local, regional o nacional. Tambépodem trobar estadístiques de la Unió Europea o mundials.

Realitza una taula per a incloure les dades demogràfiques(població total, natalitat, mortalitat) d'Espanya, Estats Unitsi Costa d'Ivori. Cerca les d'Espanya en la pàginahttp://www.ine.es i, a partir d'ella, la dels altres dos països.

Compara les xifres obtingudes i indica en quin d'aqueixospaïsos són menys fiables.

Tracta d'esbrinar quants habitants té la teua localitat i elmón en aquest moment.

�

Muralles de Dubrovnik (Croàcia). El perímetre de les muralles servia per a cal-cular els habitants de la ciutat.

Croàcia

�

Nòmades en el Sahara marroquí. En deter-minats territoris les estadístiques són difícilsde realitzar, com succeeix en els que existei-xen poblacions nòmades.

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 10

Les fonts actuals tenen un caràcter estadístic i entre ellespodem destacar les següents:

Cens. El realitza el govern a nivell estatal cada 10 anys;l'últim cens confeccionat a Espanya data de l'any 2001.Les famílies emplenen un qüestionari dels seus membressobre l'edat, sexe, estat civil, estudis, professió, etc. Ésuna documentació valuosa donada l'amplitud de les dadesque aporta.

Padró. L’elabora cada ajuntament i en ell es recullen lesdades dels habitants del seu municipi, que es revisen anual-ment. L'actualització del padró permet conèixer la variacióde la població entre dos censos.

Registre civil. Es tracta d'un organisme oficial, dependent aEspanya del Ministeri de Justícia, on han d'inscriure's dadesde les persones referides al naixement, defunció i matrimo-ni. Resulta una font demogràfica bàsica en diferents temes:natalitat, mortalitat, edat del matrimoni, etc. Van aparèixer enel segle XIX i per a èpoques anteriors s'utilitzen els regis-tres parroquials de l'Església.

A pesar de la importància de les estadístiques demogràfiques,no tots els països conten amb els mitjans suficients per a laseua elaboració.

En els països menys desenvolupats les fonts són menys fia-bles i les llacunes estadístiques s'emplenen utilitzant enques-tes, la principal característica de les quals és que no abasten elconjunt de la població, sinó només una part d'ella.

Un aspecte complicat d'analitzar estadísticament és el de lesmigracions, per la dificultat de controlar els moviments de per-sones.

ACTIVITATS

1. La població del món 11

a. Què és la demografia? Quins problemes ajuda a resoldre?

b. Quina font utilitzaries per a...? - Demostrar on resideixes. - Conèixer la professió d'una persona. - Saber exactament la teua data de naixement.

c. Per què és important que tots emplenen adequadamentels qüestionaris del cens o padró?

d. Quines són les principals diferències entre les fontsdemogràfiques actuals i les històriques?

Fonts demogràfiques històriques Es denominen també pre-estadístiques. Encara que algunes apor-ten dades quantitatives, la seua fiabilitat és limitada i normalmentes refereixen a espais reduïts (localitat o regió). En altres casos,s'ha de recórrer a restes arqueològiques o documents que apor-ten una informació indirecta: perímetre de la muralla, habitatges,necròpolis, narracions literàries.

En l'Edat Mitjana els “llibres de focs” ens indiquen el nombre dellars (cases) que hi havia. Per a esbrinar el nombre aproximatd'habitants s'ha de multiplicar per’4 5.

Per saber-ne més

�

Full de cens d'Argentina de 2001.

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 11

LES TAXES DEMOGRÀFIQUES I LA SEUA INTERPRETACIÓ

La taxa de natalitat representa el nombrede nascuts en un any per cada mil habitants i esresol amb la següent fórmula:

La taxa de mortalitat indica el nombre demorts en un any per cada mil habitants; es cal-cula d'aquesta manera:

Per a determinar el creixement natural a lataxa de natalitat se li resta la taxa de mortali-tat i es divideix per 10 per a oferir-lo en puntsper centenars.

La població mundial augmenta cada any en uns 80 milions de per-sones. No obstant això, no en tots els països ho fa en la mateixa pro-porció: el 99% del creixement es produeix en els països menysdesenvolupats i només el 1% en els desenvolupats.

El que la població cresca o disminuïsca és el resultat del movimentnatural, és a dir de la diferència entre el nombre de naixements (nata-litat) i el nombre de morts (mortalitat).

Atès que no tots els països tenen la mateixa població, per a podercomparar les seues variables demogràfiques cal emprar taxes oíndex relatius.

Natalitat

La taxa de natalitat varia enormement d'uns països a uns altres per lesgrans diferències existents en la fecunditat, amb la qual es mesura elnombre mitjà de fills per dona.

En els països desenvolupats ha caigut a cotes molt baixes, fins a1,6 fills de mitjana per dona, i la taxa de natalitat és inferior al 15‰.

Entre els factors que han contribuït a això podem destacar l'extensióde l'escolarització obligatòria, la incorporació de la dona al món labo-ral, l'ús d'anticonceptius i una mentalitat favorable a les famílies menu-des. L'envelliment de la població també influeix en la baixa natalitat.

En els països subdesenvolupats, en canvi, la natalitat es manté ele-vada, amb valors superiors al 25‰, i la fecunditat és de 3,5 fills demitjana per dona. El gran percentatge de joves i el que els fills siguenuna font d'ingressos per a les famílies des de primerenca edat expli-quen, en part, aquesta situació.

22

12

El creixement natural de la població 2

ALTA + 30% =subdesenvolupament

MITJA 20-30%=transició

BAIXA -20% =desenvolupament

Taxa demortalitat

Taxa decreixement

natural

�Per a assegurar el reemplaçament generacional es necessi-ta una mitjana de 2,2 fills per dona, la qual cosa no succeeixen els països desenvolupats, on és molt habitual el fill únic.

Taxa denatalitat

+ 15% =subdesenvolupament

10-15%=transició ipaís vell

-10% = paísjove

+ 2% =subdesenvolupament

1-2%= transició odesenvolupatsjoves

Menys de 1% =desenvolupatsvells

TN – TM

10CN =

Naixements x 1000

Població TotalTN =

Defuncions x 1000

Població TotalTM =

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 12

COMPARATIVA ENTRE PAÏSOS DESENVOLUPATS ISUBDESENVOLUPATS

Mortalitat

La generalització d'avenços mèdics ha afavorit la caiguda de les taxesde mortalitat fins a nivells molt baixos en tot el món: 9‰ en 2005

Són un poc més elevades en els països desenvolupats que en els subde-senvolupats a causa de l’envelliment de la població.

En determinades zones del planeta, principalment a Àfrica central, hi hataxes per sobre del 20‰, per l'existència de conflictes bèl·lics o la tortu-ra de periòdiques fams: Libèria, Sierra Leone, Angola, Somàlia, etc.

En els països rics, les causes principals de la mortalitat són les malaltiesrelacionades amb el cor. Altres factors de risc són malalties respiratòries,càncer, diabetis, accidents automobilístics…

Les malalties contagioses (malària, sida, etc.), les complicacions en el parti la gastroenteritis originen una major mortalitat en els països subdesen-volupats. La pobresa extrema i la deficient infraestructura sanitària expli-quen aquesta situació i que la mortalitat infantil* siga més elevada.

ACTIVITATS


�

Xiquet refugiat durant la guerra civil en Rwanda. Les guerres i la fam provoquen unaalta mortalitat infantil a Àfrica.

a. Per què creix la població mundial?

b. Dels següents factors, assenyala quins propicienuna major o una menor natalitat i la raó d'això:

- l’extensió de l'escolarització obligatòria

- l'elevat nombre de joves

- el retard en l'edat del matrimoni

- els fills treballen des de primerenca edat

c. Quines diferències existeixen en les causes demortalitat entre uns països i altres?

Calcula, per a cadascun dels països, la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat i el crei-xement natural. Indica si les taxes resultants són altes, mitjanes o baixes.

Quin es pot considerat subdesenvolupat segons les seues xifres demogràfiques? Expli-ca’n els motius.

Taxa de mortalitat infantil: reflecteix el graude desenvolupament d'un país i evidencia lesseues manques higièniques i sanitàries.

Permet comparar el grau de desenvolupamentde països distints. Per a calcular-la cal dividir elnombre de xiquets i xiquetes morts de menysd'un any entre el total dels nascuts en aqueixany i multiplicat per mil. D'aquesta manerasabrem de cada mil nascuts quants han mort.Més del 50 ‰ ens indica subdesenvolupament,i menys del 10 ‰, desenvolupament.

Vocabulari Rwanda

País Habitants Naixements Defuncions Alemanya 82.422.299 675.863 873.676Somàlia 8.863.338 399.737 147.131

Argentina 39.921.833 666.695 299.414

Font: Oficina del Cens dels Estats Units. Dades del 2005.

T.M.I. =Núm. xiquets morts d’1 any

total xiquets nascuts en any x1000

EAVV5324_01 29/8/08 13:17 Página 13

14

Evolució de la població mundial 3La població no ha crescut uniformement al llarg de la histò-ria ni al mateix ritme en tots els països. A nivell general, finsal segle XVIII l'increment demogràfic va ser molt lent, peròen els dos últims segles s'ha accelerat.

Amb l'anàlisi de la natalitat, la mortalitat i el creixement natu-ral, s'han establit diferents fases o cicles demogràfics pelsquals travessa l'evolució de la població.

La transició demogràfica

Es denomina així el procés de canvi des d'un cicledemogràfic caracteritzat per altes taxes de natalitat i demortalitat a un altre en el qual ambdues taxes són baixes.

En ell es poden distingir les següents fases:

Cicle demogràfic antic. És típic de les societats agrà-ries tradicionals, on la presència d'una elevada taxa denatalitat (+40‰) era compensada per una mortalitattambé elevada (+30‰).

La natalitat es veia afavorida per l'elevada fecunditat: elsfills eren una font d'ingressos per a la família i la granmortalitat infantil exigiria tenir més fills per a assegurar ladescendència.

Per la seua banda, l'excessiva mortalitat estava influïdaper les deficients condicions higièniques i sanitàries.

A causa d’això, el creixement natural era baix i en deter-minades etapes negatiu, doncs la població era assotadaper crisis periòdiques provocades per epidèmies, fam iguerres.

La Revolució Demogràfica. En el segle XIX, la indus-trialització va propiciar una millor alimentació i avençosmèdicosanitaris (vacunes, desinfecció) que van provo-car una caiguda de la mortalitat.

La natalitat, mentrestant, es mantenia elevada, pel quela població va conèixer una fase de creixement acce-lerat.

Posteriorment, la natalitat va començar a descendirpels factors ja analitzats en l'apartat anterior d'aquestaunitat.

Cicle demogràfic modern. Amb la caiguda de la natali-tat i la mortalitat comença una fase de creixement natu-ral baix, en la qual es troben en l'actualitat els païsosdesenvolupats.

0

1000

Milions

2000

3000

4000

6000

7000

8000

9000

5000

1700 1750 18501800 1900 1950 2000 2050

688 995

1.2001.600

2.5163.698

5.292 5.630

6.261

8.504

Any

�

Louis Pasteur, químic francès, va impulsar la vacunació el que va contri-buir al descens de la mortalitat en el món.

�

Evolució de la població mundial, 1700-2050.

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 14

ACTIVITATS


Diferències entre països

En cada país aquestes fases varien en el temps.

Els països desenvolupats van conèixer la transiciódemogràfica en els dos últims segles al costat del progréseconòmic i social.

Els països subdesenvolupats es van mantenir en el cicledemogràfic antic fins a mitjans del segle XX. Des de 1950,el descens de la mortalitat, motivat per la introducció d'a-vanços mèdics, i el manteniment d'altes taxes de natalitatha provocat un increment molt elevat de la seua població(explosió demogràfica).

Amèrica Central i del Sud, Àsia i Àfrica, van tenir taxes decreixement natural superiors al 3% anual, però aquestaacceleració demogràfica no ha estat acompanyada del crei-xement econòmic, com va succeir a Europa occidental o elsEstats Units, en segles anteriors.

Són societats d'una gran fragilitat, que sovint pateixen epi-sodis crítics causats a malalties, fams, conflictes bèl·lics idesastres naturals. En l'actualitat, la majoria dels païsossubdesenvolupats es troben en la fase de la transiciódemogràfica.

Fases demogràfiques en els països desenvolupats.

a. Defineix transició demogràfica i explosió demogràfica.

b. Descriu amb l'observació del gràfic les diferents fases de l'evo-lució demogràfica.

c. Quines diferències hi ha entre els països desenvolupats i elssubdesenvolupats pel que fa a l'evolució de la població? �

LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA EN SUÈCIAI EN SRI LANKA

Diferencia les fases de la natalitat i la mortalitat en el gràfic.Entre quins anys el creixement natural va ser elevat

Fins a quan duraria el cicle demogràfic antic? Raona la teua res-posta.

En quina fase de l'evolució demogràfica es trobava en l'any 2000?

Explica el grau de desenvolupament de cada país.

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 15

16

Els moviments migratoris 4Les migracions són els desplaçaments de persones d'un lloc a unaltre. Si prenem com a referència un territori determinat, es deno-mina emigrant el que ix fora d'ell i immigrant el que arriba fins aell.

Els moviments migratoris han existit sempre i va haver èpoques enles quals van adquirir gran importància: l'emigració a Amèrica apartir del segle XVI és un exemple d'això.

En els segles XIX i XX els fluxos migratoris es converteixen en mas-sius, a causa, fonamentalment, al progrés dels transports i de lescomunicacions.

En els últims anys, el fenomen ha arribat a proporcions considera-bles: les Nacions Unides van estimar una xifra de desplaçamentsen el món de 175 milions de persones per a l'any 2000.

Classificació de les migracions

Les migracions es classifiquen de diferent manera segons la utilitza-ció d'uns o d’altres criteris:

En funció del temps transcorregut, poden ser temporals odefinitives. En el primer cas és un moviment d'anada i tornada.Les migracions definitives comporten un canvi de residènciapermanent.

Si tenim en compte l'espai, es denominen migracions internesles que es realitzen dins un país (èxode rural cap a les ciutats).Les migracions externes sobrepassen les fronteres delsEstats.

Segons la manera en què es produeix la migració es classifi-quen en voluntàries o forçoses, legals o il·legals.

Prenent en consideració el conjunt d'un Estat, les més importantssón les definitives i externes, amb les quals es calcula el saldomigratori (diferència entre immigrants i emigrants).

Factors de les migracions

El gran volum de moviments de persones existent en l'actualitat ésel resultat de múltiples factors, en els quals es combinen els deles zones emissores i els de les zones receptores de població:

Desequilibris econòmics. Les grans migracions estan en rela-ció amb el diferent grau de desenvolupament econòmic de lesregions del planeta.

Taxa de migració Expressa l'augment o disminució de la població en unany a conseqüència de les migracions. Pot ser positivao negativa i es calcula amb aquesta fórmula:

Creixement real de la població En un país el creixement o descens de la poblaciódepèn, a més dels naixements i defuncions, del saldomigratori. El creixement real es calcula en xifres abso-lutes amb la següent operació:

Per saber-ne més

�

Manifestació en Estats Units en favor dels drets dels immi-grants il·legals, en 2006.

Immigrants – emigrants x 1000

Població totalTaxa migració =

Creixement real=naixements–defuncions+immigrants-emigrants

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 16

ACTIVITATS

PRINCIPALS FLUXOS MIGRATORIS EN L'ACTUALITAT


ESTATS UNITS (AMÈRICA DEL NORD)

AMÈRICA DEL SUD

EUROPA OCCIDENTAL

EUROPA DE L'EST I RÚSSIA JAPÓ I

SUD-EST ASIÀTIC

PAÏSOS DEL GOLF

ÀFRICA

OCÉANO PACÍFICO

OCEÀ PACÍFIC

OCEÀ ATLÀNTIC OCEÀ ÍNDIC

Assenyala quines són les principals zones emissores i receptores dels fluxos migratoris.

Quin és el factor principal que impulsa l'emigració d'africans i sud-americans?

a. Per a cadascuna d'aquestes migracions esta-bleix la seua classificació, segons els criterisdescrits en el text:

- Desplaçaments diaris al treball.

- Arribada d'immigrants en pastera.

- Anar de vacances a Itàlia.

b. Cerca informació sobre moviments migratorisocasionats per crisis polítiques i socials enl'actualitat i situa'ls en el teu quadern en unmapa.

c. Explica els principals factors de les migra-cions.

Els moviments més importants es produeixen en les fronteres on els dese-quilibris són majors: Estats Units-Mèxic i Europa Occidental-Àfrica. Lespersones dels països pobres fugen de la misèria esperant trobar millorscondicions (en salari o ocupació).

Crisis polítiques i socials. Les guerres i les persecucions ètniques isocials són motiu de desplaçaments forçosos en les àrees més conflic-tives, ja que afecten a milions de refugiats i desplaçats de les seuesllars.

Els desastres naturals també obliguen en nombroses ocasions al tras-llat de la població: el tsunami ocorregut en 2004 en l'oceà Índic va pro-vocar l'allunyament de 1,8 milions de persones de la seua residència.

Els vincles que mantenen els immigrants amb familiars o compa-triotes originen cadenes migratòries, que ajuden a vèncer els obsta-cles per al desplaçament. En aqueixes relacions s'han obert camí lesmàfies que s'aprofiten de la situació per a realitzar un negoci lucra-tiu.

A part d'aquests factors de caràcter general, existeixen també motius per-sonals per a iniciar la migració, com el desig de major llibertat, els estudiso la recerca de mitjans naturals favorables.

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 17

18

Distribució de la població 5Densitat de la població

Per a comparar el repartiment de la població entre diferentszones s'utilitza l'índex de densitat. Es calcula dividint el nombred'habitants d'un territori o país per la seua superfície, expressa-da en quilòmetres quadrats.

La població no es distribueix regularment en el planeta, ja quementre algunes àrees es troben molt poblades, altres en canviestan pràcticament deshabitades.

Entre les grans concentracions de població destaquen lesd'Europa Occidental, Àsia Oriental, L’Índia, sud d'Àsia i les cos-tes d'Amèrica del Nord. En canvi, en la resta de la superfícieterrestre, encara que existeixen aglomeracions importants, tam-bé hi ha espais semibuits.

Factors físics en la distribució de la població

Factors com el clima i el relleu ajuden a explicar els anomenatsdeserts demogràfics, amb una densitat de població inferior a 10 hab/km2. En el seu conjunt, es tracta de territoris que presen-ten obstacles per a l'ocupació humana per les següents raons:

Els elements climàtics extrems, com el fred intens (climespolars), la combinació humitat i calor (selves tropicals) o l'ex-cessiva sequera (deserts) són condicionaments per al pobla-ment.

Les grans cadenes muntanyenques afigen a les seues con-dicions climàtiques una elevada altitud que dificulta les activi-tats humanes. No obstant això, en els Andes, la poblacióhabita en els alts altiplans per tenir un clima més benigne queen la planures.

Els sòls pobres entorpeixen el desenvolupament de l'agricul-tura i l'assentament, mentre que els sòls fèrtils afavoreixengrans concentracions de població.

A pesar d'aquestos condicionaments negatius, des de molt anticdeterminats pobles han aconseguit una adaptació al medi natu-ral hostil.

En el mateix sentit, els avanços tècnics possibiliten establi-ments humans, com succeeix en els jaciments petrolífers deldesert.

La resta de la superfície del planeta no presenta circumstànciesadverses per al poblament. Destaquen les condicions favorablesde les planures fluvials i costaneres.

�

Varanasi a l’Índia. L’Índia, amb més de mil milions d’habitants, ésun exemple de país superpoblat.

Superpoblació Significa que la quantitat d'habitants d'un territori superaels recursos disponibles. És un concepte distint al de den-sitat, doncs no només té en compte el nombre de perso-nes, sinó també els mitjans per a la supervivència. Així,existeixen zones densament poblades que conten ambgran quantitat de recursos, en les quals no existeix pertant superpoblació, mentre d’altres, menys habitades,tenen dificultats per a alimentar la població.

Per saber-ne més

�

Aquesta piscina és un exemple de l'amuntegament queviu la societat japonesa.

Varanasi

EAVV5324_01 29/8/08 13:20 Página 18

Factors humans

Entre ells destaquen els de caràcter econòmic, ja que les àrees de quan-tiosos recursos atrauen la població.

En les valls regables dels rius i en les regions amb abundants béns dispo-nibles, ja siguen naturals o econòmics (miners, energètics, industrials, turís-tics, etc.), és on major concentració humana es produeix.

També són raons econòmiques les que propicien el desplaçament des delcamp a les ciutats, ja que l'agricultura tradicional es troba en crisi.

Un altre factor humà és l'històric: les zones habitades des de molt antic(valls del Nil, Tigris, Èufrates, etc.) continuen congregant una nombrosapoblació en l'actualitat.

DENSITAT DE LA POBLACIÓ EN EL MÓN (2005)

ACTIVITATS


Indica quines són les àrees més poblades del planeta i explica els motius que afavoreixen la seua alta densitat.

Tria un desert demogràfic de cada continent i determina el factor físic que influeix perquè existisca tan baixa densitat de població.

Per què les valls fluvials permeten una gran concentració de població? Assenyala alguns exemples amb l'ajuda del mapa i d'un atles.

a. Emplena una taula en el teu quadern on s'arrepleguen els factors físics favorables i desfavorables per a l'ocupació humana.

b. Explica amb les teues pròpies paraules el concepte d'adaptació al medi natural.

c. En quins països hi ha més possibilitats de superpoblació, en els desenvolupats o en els subdesenvolupats? Raona la teua resposta.

EAVV5324_01 28/8/08 09:29 Página 19

ESPERANÇA DE VIDA

20

Estructura de la població 6Per estructura de la població entenem el conjunt de característi-ques que té en un moment concret. Entre elles, les que més interes-sen els demògrafs són la distribució per sexes i edats i la poblacióactiva.

Diferències entre sexes

En el món naixen més xiquets que xiquetes, en una proporció aproxi-mada de 106 xiquets per cada 100 xiquetes, però en el conjunt de lapoblació la relació entre homes i dones és de 101 a 100.

El repartiment entre sexes és diferent segons el tipus de país. En els paï-sos subdesenvolupats és favorable als homes degut al fet que la donapateix encara una sobremortalitat en el moment del part i que efectuatreballs molt durs.

També hi ha una gran presència d'homes en els països amb forta immi-gració masculina (a Qatar, país amb abundants recursos petrolífers, hiha 187 homes per cada 100 dones).

Expressa la mitjana d'anys que s'espera que visquen les persones. És major en els països desenvolupats que en els països subdesen-volupats, amb una oscil·lació que va des dels 83,5 anys a Andorra als 33 anys a Bostwana.Això és degut, essencialment, a les diferènciesen la mortalitat infantil i a la pobresa dels països menys avançats.

�

En la incorporació de la dona al món laboral intervenenfactors com el canvi de mentalitat a la recerca de laseua independència

ANYS

EAVV5324_01 28/8/08 09:30 Página 20


Per la seua banda, en els països desenvolupats la situació s'inverteix.Conforme les generacions avancen en edat, es produeix un equilibrientre els sexes i en la maduresa comença el predomini del femení.

En aquest cas, l'increment en les defuncions en els homes es deu a unamajor incidència en ells de malalties i accidents laborals i que mantenenhàbits de vida poc saludables (tabaquisme, alcoholisme, etc.).

A causa de la més elevada mortalitat masculina, l'esperança de vida deles dones és superior en quasi tots els països, encara que les diferèn-cies són menors en els països subdesenvolupats que en els desenvolu-pats.

L'estructura d'edats

La població es divideix en grups d'edat entre joves (de 0 a 14 anys),adults (de 15 a 64 anys) i ancians (65 i més). Dins d'ells, la dada mésrellevant és la proporció de joves i ancians.

La distribució per grups d'edat varia d'uns països a d’altres, distingint-sedos tipus de poblacions en l'actualitat:

Població jove. És característica dels països subdesenvolupats, acausa de l’elevat percentatge de joves (més del 40%) i l'escàs nom-bre d'ancians (menys del 12%). El creixement d'aquestes poblacionsés encara alt.

Població envellida. En els països més avançats el nombre d'anciansarriba a valors considerables (més d'un 15%), mentre que el nombrede joves no sobrepassa el 20%. Aquestes poblacions es trobenestancades, la qual cosa suposa un greu problema per al futur.

Entre ambdós models, vam trobar països en transició des de la pobla-ció jove a la població envellida.

Població activa

Es denomina població activa al conjunt de persones que treballa i per-cep ingressos per això (població ocupada) o té intenció de treballar(població desocupada o en atur).

La població inactiva és aquella que no exerceix un treball remunerat i noestà en disposició de fer-ho. En ella s'inclou a joves, ancians, estudiantsi mestresses.

La taxa d'activitat depèn de factors com el percentatge de joves iancians, la incorporació de la dona al treball o l'estructura econòmica.Sol ser més alta en els països desenvolupats (més del 50%) que en elssubdesenvolupats (entorn del 40%).

La taxa d'activitat és la proporció entre la població activa i la poblaciótotal:

ACTIVITATS

PERCENTATGE DE POBLACIÓ PER GRUPS D'EDAT (2005)

Realitza un gràfic circular per a cadascun dels païsosrepresentat en la taula.

Classifica el tipus de població al que pertanyen segonsla seua estructura d'edats.

Quin país és el més envellit?

País 0 – 14 15 – 64 més de 65

Angola Argentina

Alemanya

Espanya

43,8

25,6

14,4

14,4

53,4

63,8

66,7

68

2,8

10,6

18,9

17,6

�

L'alt percentatge de joves pot afavorir el creixementeconòmic, en disposar d'una abundant mà d'obra, peròes presenta com a obstacle si no s'aconsegueix crearel nombre suficient de llocs de treball.

a. Per què és major el nombre d'homes en els païsossubdesenvolupats? Quina és la distribució per sexesen els desenvolupats?

b. Explica el concepte d'esperança de vida i assenya-la les diferències entre les diferents zones del glo-bus amb ajuda del mapa i entre homes i dones.

c. Quines diferències es produeixen en la taxa d'acti-vitat? Expressa la teua opinió sobre el fet que elmestressa no siga considerada població activa.

població activa x 100

Població totalTaxa d'activitat =

EAVV5324_01 28/8/08 09:30 Página 21

TREBALLA LES COMPETÈNCIES MM

aatteemm

ààttiicc

aa//SSoo

cciiaall

ii CC

iiuuttaa

ddaannaa

correspon a cada grup, encara que també es poden utilit-zar xifres absolutes.

El primer grup conté a tots els que, en el moment d'e-laboració de l'estadística, tenien de 0 a 4 anys, el segon elsde 5 a 9 anys, i així successivament fins a arribar al cim, ones col·loca els que tenien 80 i més anys.

2. Elaboració de la gràficaPer a la seua realització és convenient tenir en compte

una sèrie de normes que ens permetran comparar piràmi-des de poblacions distintes:

1. Les dades La piràmide de població és un doble gràfic de barres que

serveix per a analitzar, entre d’altres aspectes demogràfics,l'estructura per edat i sexe de la població.

Les dades utilitzades per a la seua representació esrefereixen a un any concret i apareixen, en punts percent, totes les persones que es trobaven en el país enaquest any. A aquestes xifres s'arriba després de recomp-tar la població del país, dividir-la entre ambdós sexes(homes i dones) i distribuir-la per grups d'edat, de cinc encinc anys. A continuació es calcula el percentatge que

22

% % %

0 - 45 - 9

10 - 1415 - 1920 - 2425 - 2930 - 3435 - 3940 - 4445 - 4950 - 5455 - 5960 - 6465 - 6970 - 7475 - 7980 +

Homes Dones

9 6 3 0 3 6 9

Homes Dones

9 6 3 0 3 6 9

Homes Dones

9 6 3 0 3 6 9

Població jove Població madura Població envellida

3. ComentariA l'hora d'analitzar la piràmide tindrem en compte els

següents aspectes: – Forma general. Hem d'assenyalar si la piràmide, a tra-

vés del seu perfil, reflecteix la situació d'una població

jove, madura o envellida, associant-la amb un delsmodels que tenim en la imatge inferior. També des-criurem els grups d'edat que predominen, amb espe-cial referència als percentatges de joves i ancians,segons hem analitzat en l'apartat 6 de la unitat.

ESPANYA (2003)

Grup d'Edat Homes Dones

0-4 2,6 2,4

5-9 2,4 2,2

10-14 2,5 2,3

15-19 2,7 2,5

20-24 3,3 3,1

25-29 4,1 4,0

30-34 4,3 4,2

35-39 4,2 4,1

40-44 3,9 3,8

45-49 3,5 3,5

50-54 3,0 3,1

55-59 2,8 3,0

60-64 2,4 2,6

65-69 2,0 2,4

70-74 2,1 2,6

75-79 1,6 2,2

80 i més 1,6 3,0

EAVV5324_01 28/8/08 09:30 Página 22

ASSAJA EL PROCEDIMENT

1. En la piràmide d'Espanya d'any 2003 assenyala el lloc on estaries situat tu i la resta dels membres de la teua família. 2. Amb les dades de les taules d'Egipte i Japó realitza les piràmides corresponents. 3. Compara la forma del gràfic d'ambdues poblacions. 4. Comenta la piràmide de Japó seguint el guió proposat.

– Diferència entre sexes. Segons hem vist en els con-tinguts, indicarem quines són les diferències entreels homes i dones i les raons d'aqueixos desequili-bris.

– Evolució. Per a això tindrem en compte l'any de nai-xença de cada grup i cercar informació sobre l'ocorre-gut. Observarem si existeixen punts entrants o eixentsque mostren una evolució irregular de la població alllarg de la seua història. Si un determinat grup o grupsté una disminució pel que fa a uns altres, en homes ien dones, significa un descens de la natalitat (que potestar motivat per factors diversos, com crisi econòmi-ca, guerra o polítiques antinatalistes), o bé un procésd'emigració. Quan un grup d'edat és molt més gran

que els anteriors indica un augment de la natalitat(baby boom) o de la immigració. Si no existiren aquei-xos alts i baixos, la població hauria tingut una evolu-ció progressiva.

– Comportament de la població. Es tracta de descriu-re la situació demogràfica en el moment de realitzarla piràmide:

Si la base de la piràmide és ampla en relació a altresgrups superiors la natalitat és elevada, com correspon a lespoblacions joves; al contrari, si s'estreny, expressa una bai-xa natalitat.

L'esperança de vida serà alta o baixa en funció del per-centatge de persones majors (grups d'edat de la cima).

EGIPTE (2003)


0-4 5,8 5,5

5-9 5,8 5,5

10-14 5,4 5,1

15-19 5,2 4,9

20-24 4,8 4,6

25-29 4,4 4,2

30-34 4,0 3,6

35-39 3,4 3,2

40-44 2,8 2,8

45-49 2,4 2,5

50-54 2,0 2,1

55-59 1,6 1,7

60-64 1,2 1,3

65-69 0,9 1,0

70-74 0,6 0,7

75-79 0,3 0,4

80 i més 0,2 0,3

JAPÓ (2003)


0-4 2,4 2,3

5-9 2,4 2,3

10-14 2,5 2,3

15-19 2,6 2,5

20-24 3,0 2,9

25-29 3,4 3,3

30-34 4,0 3,8

35-39 3,5 3,4

40-44 3,1 3,1

45-49 3,0 3,0

50-54 3,5 3,5

55-59 3,9 4,0

60-64 3,2 3,4

65-69 2,7 3,0

70-74 2,3 2,8

75-79 1,7 2,3

80 i més 1,5 3,2


La pirámide de població: elaboració i anàlisi

EAVV5324_01 29/8/08 13:21 Página 23

PERSPECTIVAS

24

Les polítiques poblacionals

PERSPECTIVES

L’L ’ o r i e n t a

ció econó-

mica que se

ECONOMÍA

Problemes de la població

La preocupació per l'evolució de lapoblació és bastant antiga. A la fi delsegle XVIII, Robert Malthus va expres-sar la seua inquietud per un excésdemogràfic a Anglaterra a conseqüènciade la Revolució Industrial. Des de mitjans del segle XX va tornar aressorgir la polèmica davant l'explosiódemogràfica dels països subdesenvolu-pats. Teories conegudes com neomalthu-sianes veuen en l'augment poblacional unperill greu per a la supervivència del pla-neta. Els països desenvolupats tampoc estanexempts de problemes, com l'envelli-ment de la població activa i l'excés dedespesa en el sistema de pensions. Davant aquesta doble disjuntiva de creixe-ment accelerat i envelliment, els estatsengeguen mesures que es coneixen amb elnom de polítiques de població. Amb elleses tracta, essencialment, de controlar varia-bles demogràfiques, la distribució geogrà-fica de la població o les migracions, a fi demillorar la situació. Entre aqueixes mesu-res destaquen les que tenen per finalitatactuar sobre la taxa de natalitat.

Polítiques antinatalistes

Pretenen disminuir la fecunditat i, ambella, la taxa de natalitat. Avui dia esposen en pràctica en els països subdesen-volupats, on es considera un problema lafalta de recursos suficients per a unapoblació en augment. A aquestes mesuressel’s dóna suport, en alguns casos, perorganismes internacionals que concedei-xen ajudes en funció de si els païsospobres aconsegueixen disminuir el seucreixement demogràfic. No obstant això, altres opinions conside-ren que el problema no és el resultat del'ascens de la població, sinó de la desi-gual distribució de la riquesa i de la seuadependència dels països rics, que obsta-culitzen el desenvolupament econòmic. Les principals mesures demogràfiquesconsisteixen en campanyes de planifica-ció familiar per al control dels naixe-

ments a través de la utilització d'anticon-ceptius o la legalització de l'avortament.Un cas extrem és el de la Xina que,davant els fracassos anteriors per a frenarel creixement, en 1979 inicia la campan-ya del fill únic. A més d'una intensa pro-paganda, imposa sancions a les famíliesque incomplisquen aqueix objectiu i s'o-bliga a retardar l'edat de matrimoni ahomes i dones. Per la seua banda, en l'Ín-dia van iniciar programes d’esterilitzacióper a les famílies que tenien dos fills.

Polítiques pronatalistes

En els països desenvolupats que tenenla població envellida, davant la caiguda

de la fecunditat per sota de nivellsd’1,5 fills de mitjana per dona, s'adop-ten mesures per a fomentar els naixe-ments. Les ajudes principals sónsubvencions per a les famílies nombro-ses, desgravaments fiscals segons elnombre de fills, allargar els permisosde maternitat, conciliar la vida familiari laboral, etc. No obstant això, aquestes mesures,excepte rares excepcions, només aconse-gueixen frenar la caiguda de la fecundi-tat, però no augmentar-la, ja que lamaternitat i els hàbits de vida predomi-nants en les societats desenvolupades sónmolt difícils de canviar.

UN ÚNIC PLANETA PER A MILIONS

DE PERSONES

La preocupació per l'evolució de la població és bastant antiga. A la fi del segle XVIII, Robert Malthus va expressar la seua

inquietud per un excés demogràfic a Anglaterra a conseqüència de la Revolució Industrial.

00 77

Cartell de la campanya per a la limitació de naixements en Illa Maurici (Oceà Índic).

Els cartells diuen: ”molts xiquets, la misèria negra” (esquerra). “dos o tres xiquets,

la vida rosa” (dreta). En la part superior “planificació familiar vol dir bonança”.

EAVV5324_01 28/8/08 09:30 Página 24


En la següent adreça pots analitzar els diferents aspectes que cobreixen les polítiques demogràfiques, així comels seus exemples significatius. http://www.ced.uab.es:16080/jperez/pags/polpob/polpob.htm

Cerca les principals mesures que s'adopten sobre la immigració i ofereix la teua opinió sobre elles.

ACTIVITATS

a. Amb quins dos tipus de problemes s'enfronta la població actualment? Què són les polítiques poblacionals?

b. Explica amb les teues pròpies paraules el significat de les polítiques antinatalistes i natalistes. Expressa la teua opinió sobre les cam-panyes a la Xina i l'Índia._

“Un científic va afirmar en el segle XVIII que no tindríem suficientsaliments”

Thomas Robert Malthus (1766-1834) va publicar en 1798 el seu "Assaig sobre els prin-cipis de la població". En la seua opinió, el continu augment de naixements provoca-ria molt prompte greus crisis socials. Sense tenir en compte les causes imprevisibles(guerres, epidèmies, etc.), el nombre d'habitants del planeta creixeria al ritme d'u-na progressió geomètrica, mentre que la provisió d'aliments ho faria només en pro-gressió aritmètica. Estant limitada la quantitat de la població per la quantitat delsrecursos naturals disponibles, calia restringir el nombre de naixements per a evitarl'adveniment d'una enorme misèria mundial.

http://www.mercaba.org/FICHAS/arvo.net/01/la_ideologia_neomalthusiana.htm(reelaborat).

@ Troba en Internet

Adreça

Arrere Avant Detenir Actualitzar Pàgina Principal Emplenat autom. Imprimir Correu

EAVV5324_01 28/8/08 09:30 Página 25

26

ACTIVITATS

1. Relaciona cada concepte amb la seua definició:

2. Explica per quines raons: • La natalitat és baixa en els països desenvolupats • Les persones emigren dels països pobres als rics • La població es concentra en determinades àrees • Moren més homes que dones

3. Compara els següents termes: • Font actual/Font històrica • Cicle demogràfic antic/Cicle demogràfic modern • Emigrant/Immigrant • Població activa/Població inactiva

4. Analitza els següents aspectes d'aquest gràfic:

- Determina les tres fases per les quals travessa la poblacióde Suècia i assenyala quin és el comportament de la nata-litat i la mortalitat en cadascuna d'elles.

- Explica, seguint el gràfic, en què consisteix la transiciódemogràfica.

- Indica els períodes de creixement negatiu de la població iexpressa les raons d'això.

– Per què es tracta d'un país desenvolupat?

5. Resol les qüestions proposades sobre el següent mapa:

– Assenyala la distribució de les àrees més poblades i deles menys poblades.

– Explica els factors físics que condicionen aqueixa dis-tribució.

– Per què creixen tant les ciutats?

6. Cerca informació complementària i realitza un informesobre la situació demogràfica de la dona en el món en elssegüents aspectes:

• Natalitat i mortalitat • Esperança de vida • Taxa d'activitat • Immigració

Comprova el que saps

Registre civil

Fecunditat

Explosiódemogràfica

Cadenesmigratòries

Desertsdemogràfics

Esperança devida

Hiverndemogràfic

Demografia

Atracció que exerceixen els immigrants sobreels seus familiars, veïns o compatriotes delseu lloc d'origen

Situació en la qual la població està estancadao té creixement negatiu

Mitjana d'anys que s'espera que visquen lespersones

Organisme oficial on s'inscriuen naixements,defuncions i matrimonis

Procés de canvi des del cicle demogràficantic al cicle demogràfic modern

Ciència que s'ocupa de l'estudi de la població

Nombre mitjà de fills per dona

Territoris amb una densitat menor a 10 hb/km2

EE.UU.

Monterrey

Guadalajara

MèxicPobla

L'Havana

Sto. Domingo

MedellínBogotá

Caracas

Llima

SantiagoBuenos Aires

Rio de Janeiro

Fortaleza

Recife

Salvador

Belo Horizonte

Brasília

Curitiba

Porto Alegre

La Paz

Sao Paulo

OceàPacífic

OceàAtlàntic

Menys de 1 hab/ km2

De 1 a 10 hab/ km2

De 10 a 50 hab/ km2

Més de 50 hab/ km2

Densitat de població

Més de 10.

De 5 a 10.

De 2 a 5.

De 1 a 2.

Aglomeracions humanes(en milions d'habitants)

Densitats de població i grans nuclis urbans a Iberoamèrica.

EAVV5324_01 28/8/08 09:30 Página 26


1. Analitza la situació actual de la població de la Xina:

1. Copia i completa en el teu quadern el següent mapa conceptual:

Investiga i reflexiona

Sintetitza i resumeix

Dades absolutes (2004)Superfície Població total

Naixements

Defuncions

9.596.960 km2

1.295.171.800

16.859.000

8.988.000

Saldo migratori - 462.100

• Amb les dades que s'aporten calcula les següents taxes: - natalitat - mortalitat - creixement natural - migració

• Quin va ser el creixement real en 2004? Quina població total tindriaen 2005?

• Analitza la piràmide de població. • Realitza un informe sobre la situació actual de la població a la Xina,

explicant les diferents dades.

Piràmide decreixent

LA POBLACIÓ

s'analitza creix evoluciona es desplaça

es reparteix presenta

DEMOGRAFIA NATALITAT MORTALITAT

característiques característiques

TAXES

fases classificació

classificació factors

TRANSICIÓDEMOGRÀFICA

MOVIMENTSMIGRATORIS

factors físics

factors humans activitat

sexes edat

estructuradistribució

actuals històriques

fonts

EAVV5324_01 29/8/08 13:22 Página 27