NATÀLIA BORONAT

Grozni es va refentdels conflictesbèl·lics i esconverteix en unaciutat moderna

sa, però, no vol entrar a parlar deldress code que el president txetxè,Ramzan Kadírov, ha imposat ales institucions estatals i que es-tableix que les dones han d’anaramb els cabells tapats, mànigatres quarts com a màxim de cur-ta, poc escotades i faldilla per so-ta del genoll. Al carrer, al 2010, hiva haver diversos casos de noies aqui van disparar pintura pel fetd’anar vestides de forma massaagosarada. La tardor del 2012 lamajoria de dones de Grozni ana-ven amb faldilla i n’hi havia queportaven el tradicional mocadortxetxè, d’altres el hijab, per ta-par-se més el coll i el clatell, i d’al-tres anaven amb el cap desco-

i no ha vist Grozni, noha vist el Caucas; la capi-

tal txetxena és la perla de la re-gió», exclama Irina Mukhamé-dovna, una metgessa de la veïnaKabardino-Balkària que treballaa Txetxènia, mentre l’autobús vapassant els controls policials queseparen les repúbliques nord-caucasianes de la Federació deRússia.

«Només cal posar-se faldilla iun mocador al cap, perquè, aixòsí, a Txetxènia tens més ganes desentir-te femenina, ja que sabenapreciar la bellesa», m’aconsellaMukhamédovna mentre em mi-ra de reüll els texans. La metges-

«Sbert.

L’avinguda de Putin és l’artè-ria principal de Grozni, un carrerque per l’arquitectura recordaSant Petersburg i que va quedarcompletament destruït durantles guerres del 1994-1996 i del1999-2000, quan Moscou va in-tentar recuperar el control de larepública secessionista. De fet, lasegona guerra no es va donar peracabada fins l’abril del 2009,quan es va aixecar el règimd’operació antiterrorista, que éscom el Kremlin l’havia batejat.La primera guerra es va saldaramb uns 50.000 morts i unsquants centenars de milers de re-fugiats, i de la segona no es co-

Una dona caminant entre les vies del tramvia, el 2000, a Grozni, devastada per la guerra que va patir la dècada dels noranta. / EPA

«El que sigui me

36 • PRESÈNCIA • De l’11 al 17 de gener del 2013

EUROPA-MÓN

neixen les xifres exactes. Aquestcarrer abans es deia avinguda dela Victòria, però se li va canviar elnom en senyal d’agraïment al’home fort de Rússia que, ofi-cialment, és qui va pacificar la re-gió. Satsita Israílova recordal’horror que va sentir el 5 de fe-brer del 2000 quan va sortir alcarrer després d’haver-se refu-giat dels bombardejos cinquan-ta-sis dies en un soterrani: «Totestava destruït, les cases, l’asfalt,els arbres... i els carrers estavenplens de cadàvers.»

Israílova és la directora de labiblioteca municipal de l’avin-guda de Putin, número 22, que,com totes les biblioteques de

Grozni, va ser completamentcremada. «Em vaig dedicar aanar per les escombraries i per lesruïnes de tota la ciutat recollintllibres, era la meva forma de pro-testa contra una guerra tan ab-surda», explica. «Tothom em de-ia que estava boja, fins i tot unavegada uns soldats russos se’nvan riure i jo els vaig dir que quanells marxessin la gent tornaria ales biblioteques», recorda emo-cionada.

L’avinguda de Putin, plena decafeteries amb wi-fi, cotxes, res-taurants de diferents tipus decuines, botigues de moda, edifi-cis en construcció, botigues deroba musulmana, desemboca a

la mesquita Cor de Txetxènia, lamés gran de Rússia, construïda afinals dels 2000 enmig d’un re-naixement de l’islam que tambés’ha viscut en altres repúbliquesnord-caucasianes. El teló de fonsde la mesquita és Grozni City, uncomplex de gratacels d’entre 18 i40 pisos d’alçada d’habitatges,oficines i un hotel on l’habitaciócosta de 100 a 200 euros. A conti-nuació, comença la majestuosaAvinguda A.X. Kadírov, en ho-nor a l’antic president txetxè ipare de l’actual, l’antic muftí dela Txetxènia independent que ala segona guerra es va passar albàndol dels federals i va ser capde facto de la república del 2000

L’advocada Arubika Gue-laieva, de l’organitzacióDignitat Femenina deGrozni, explica que el pro-blema principal amb quèes troben a l’hora de de-fensar les dones, sobretoten els casos de poligàmia imaltractes, és que a Txet-xènia el sistema de lleis éscomplicat. Oficialment sesegueix la legislació russaperò hi ha molta influèn-cia de la religió, la xaria, itambé dels costums i tra-dicions txetxenes, l’edat, iels homes, que són els quitenen el poder, s’emparenen allò que els convé més.

Xocs de lleisen perjudicide les dones

Uns joves davant la Casa de la Premsa, al centre de Grozni, on es poden observar blocs d’edificis nous i cotxes estacionats. / N. BORONAT

nys la guerra»

De l’11 al 17 de gener del 2013 • PRESÈNCIA • 37

li txetxè i de les refineries».De tant en tant, es veuen car-

tells de «Gràcies, Ramzan», per-què ningú no s’oblidi que el pre-sident, a qui els activistes acusende nombroses violacions delsdrets humans, és l’impulsord’aquesta ciutat tan moderna idel programa Grozni sense rastresde la guerra, pel qual des del 2009s’ha dut a terme una ràpida re-construcció de la ciutat. Txetxè-nia viu de les dotacions del cen-tre federal i l’economia es va re-fent molt lentament després dela destrucció total durant la guer-ra. A més de Kadírov fill, per totala ciutat hi ha retrats de Kadírovpare, el president rus, VladímirPutin, i l’actual primer ministre,

al 2004, fins que va morir en unatemptat.

«Tot el que es veu ara a la ciutatés mèrit de Ramzan, tot i que avegades utilitza mètodes moltdurs i se li pot criticar que encaraha fet poc pel benestar de lagent», reconeix Israílova. Per aaquesta bibliotecària, però, des-prés d’haver passat els horrors dedues guerres, «ara puc arribartranquil·lament a les 12 de la nita casa i només per això a Groznija hi estic molt bé». Grozni erauna ciutat industrialment rica igeopolíticament important i Is-raílova està convençuda que «lacausa de la guerra va ser econò-mica, perquè va ser un intent decanviar el repartiment del petro-

Dmitri Medvédev.L’avinguda de Putin acaba en

un parc flanquejat per un monu-ment estrany dedicat «als perio-distes morts per la llibertat d’ex-pressió». El centre de Grozni estàimpecablement net, no es veu niuna burilla pel carrer. De fet, fu-mar està molt mal vist i beure, noés que estigui prohibit oficial-ment, però a Txetxènia regeixuna mena de llei seca i a primeravista, sense tenir contactes o co-nèixer les botigues concretes onet venen les ampolles amagadesen una bossa negra, no es potcomprar alcohol.

A la part central de l’avingudade Putin hi ha una plaça amb elteatre, el nou museu d’història i

«Recollirllibres era lameva forma deprotesta contrala guerra»

«Si no has vistGrozni, no hasvist el Caucas;és la perla dela regió»

La mesquita Cor de Txetxènia i Grozni City, una imatge feta des de l’avinguda de Putin de la capital de Txetxènia. / N. BORONAT

38 • PRESÈNCIA • De l’11 al 17 de gener del 2013

EUROPA-MÓN LA RECONSTRUCCIÓ DE GROZNI

la imponent biblioteca nacionalen construcció. Dues noies moltarreglades seuen tranquil·la-ment al costat de la font i expli-quen que sí, que encara hi hamolts problemes, però desprésde tot el que han passat ara ac-cepten «el que sigui menys laguerra».

Uns metres més enllà de la pla-ça, l’entrada a l’oficina de l’orga-nització de defensa dels drets hu-mans Memorial, on hi ha penjatun retrat de Natalia Estemírova,treballadora d’aquesta ONG as-sassinada al 2009, recorda que hiha molts Grozni.

Oficialment Kadírov gairebéha aconseguit reprimir la insur-gència islamista, que de les idees

independentistes inicials vaanar derivant cap a la lluita per lacreació d’un emirat al Caucas re-git per la xaria, i és cert que ac-tualment hi ha menys atemptatsque a les veïnes Ingúixia, Da-guestan i Kabardino-Balkària.Els defensors dels drets humans,però, expliquen que a Txetxèniahi continua havent desapari-cions de gent, tot i que moltmenys que abans, sobretot jovesinnocents de 18 a 30 anys a quitorturen i obliguen a reconèixerque col·laboren amb la insurgèn-cia. Però el més alarmant, segonsalguns activistes, és el fort retro-cés que han sofert els drets de lesdones els darrers anys. SvetlanaGànuixkina, cap de l’organitza-

ció Acció Civil i nominada en di-verses ocasions al Nobel de laPau, explica a Moscou que «aTxetxènia passen barbaritats,perquè Kadírov, per exemple,pot posseir qualsevol dona i si ai-xò es tapa amb un matrimonitemporal, encara, però si no, des-prés els germans o els cosins lamaten».

Segons Gànuixkina, els kadí-rovtsi (les forces del president)abusen, violen i maltracten lesdones amb tota impunitat iaquest comportament serveix demodel per altres homes. Gànuix-kina té una teoria segons la qualmolts homes, després de la guer-ra, carreguen les seves frustra-cions contra les dones.

Vladimir Putin feia pocque era primer ministre il’octubre del 1999, en res-posta a la invasió del Da-guestan per part de radi-cals islamistes relacionatsamb Txetxènia i als sospi-tosos atemptats a cases adiferents ciutats russes,darrere dels quals algunshi veuen l’ombra dels ser-veis secrets russos, les tro-pes federals van entrar aTxetxènia. Les televisionspro Kremlin van crear unaimatge d’un Putin salva-dor, capaç de posar ordreal caos dels anys noranta.El març del 2000 esdevin-dria president.

L’ascens dePutin alKremlin

Sortida del mercat. A dalt, a la dreta, la mesquita Cor de Txetxènia. A baix, cartell de Putin i Kadírov, considerat un dels artífexs de la pau. / N.B.

De l’11 al 17 de gener del 2013 • PRESÈNCIA • 39