Upload
alejandro-segura
View
228
Download
5
Embed Size (px)
DESCRIPTION
DSDDS SDDD DDD
Citation preview
TOPONIMÍA del CAMP REDÓ:
Es Camp Redó pren el nom d’una possessió documentada el
segle XVII (el 1773 es documenta amb la grafia “Can
Redó”), propietat d’Antoni Ferrandell. L’arrendatari era
Andreu Ripoll i la renda anual era de 70 lliures y 50
quarteres de blat.Apareix al “Croquies de la acequia de
la fuente de la villa”de 1860: “Safareche del Campradó.
Boquilla del Camp Radó”. Apareix al “Plano del proyecto de
Ensanche de Palma de Mallorca”, de 1901, entre els Puputs,
Can Domenge, el molí d’en Perot, la síquia de la Font de
la Vila i el “Matadero Municipal”.
Es tractava d’una zona de reguiu, ja que tenia dret de proveir-se
d’aigua de la síquia reial de la ciutat. La possessió
formava part del districte parroquial de Santa Creu i
estava situada entre el molí del Garrover i el molí d’en
Carreres.
El topònim es documenta a la “Planta de la Síquia de la
Ciutat” (s.XVIII) . El Camp Redó quedà fora de l’Eixample
de la ciutat, aquest havia de passar pel sud del Camp
Redó: “Ca Dona Aina, Can Domenge, molino d’en Peret, cases
de la Punta” (Ladària, 77).
Relació de Possessions i Molins antics de la contrada des
Camp Redó: Can Bleda, El Camp Roig, Cals Enagistes, Can
Fosser, Hort de Sant Joan, Son Oliver, Son Simonet, Son
Valero, Molí del Garrover, Molí d’en Carreres, Molí dels
Puputs, Molí de la Morralla, Can Domenge.
Cas Capiscol : El 1773 era propietat de D. Antoni
Ferrandell. L’arrendatari era Andreu Ripoll i el sistema
d’explotació era a mitges. La possessió formava part del
districte parroquial de Santa Creu. Apareix al Mapa de
Mallorca del Cardenal Despuig (1784), amb la grafia “Can
Capiscol” entre Can Domenge, Molí i Ca l’Ardiaca. Apareix
al “Plano del proyecto de Ensanche de Palma de Mallorca”,
de 1901, entre Ca l’Ardiaca, Can Fosser i el Molí d’en
Carreres.
Molí d’en Carreres:Molí d’aigua de la Síquia Reial. És el
darrer dels molins hidràulics que queda de tot el
recorregut de 7,9 quilòmetres que tenia la síquia. El seu
origen es remunta a l’època islàmica, del segle X, encara
que al llarg del temps patí diverses reconstruccions