3

HJSHDHS

Embed Size (px)

DESCRIPTION

DSDDS SDDD DDD

Citation preview

Page 1: HJSHDHS
Page 2: HJSHDHS

TOPONIMÍA del CAMP REDÓ:

Es Camp Redó pren el nom d’una possessió documentada el

segle XVII (el 1773 es documenta amb la grafia “Can

Redó”), propietat d’Antoni Ferrandell. L’arrendatari era

Andreu Ripoll i la renda anual era de 70 lliures y 50

quarteres de blat.Apareix al “Croquies de la acequia de

la fuente de la villa”de 1860: “Safareche del Campradó.

Boquilla del Camp Radó”. Apareix al “Plano del proyecto de

Ensanche de Palma de Mallorca”, de 1901, entre els Puputs,

Can Domenge, el molí d’en Perot, la síquia de la Font de

la Vila i el “Matadero Municipal”.

Es tractava d’una zona de reguiu, ja que tenia dret de proveir-se

d’aigua de la síquia reial de la ciutat. La possessió

formava part del districte parroquial de Santa Creu i

estava situada entre el molí del Garrover i el molí d’en

Carreres.

El topònim es documenta a la “Planta de la Síquia de la

Ciutat” (s.XVIII) . El Camp Redó quedà fora de l’Eixample

de la ciutat, aquest havia de passar pel sud del Camp

Redó: “Ca Dona Aina, Can Domenge, molino d’en Peret, cases

de la Punta” (Ladària, 77).

Relació de Possessions i Molins antics de la contrada des

Camp Redó: Can Bleda, El Camp Roig, Cals Enagistes, Can

Fosser, Hort de Sant Joan, Son Oliver, Son Simonet, Son

Valero, Molí del Garrover, Molí d’en Carreres, Molí dels

Puputs, Molí de la Morralla, Can Domenge.

Cas Capiscol : El 1773 era propietat de D. Antoni

Ferrandell. L’arrendatari era Andreu Ripoll i el sistema

d’explotació era a mitges. La possessió formava part del

districte parroquial de Santa Creu. Apareix al Mapa de

Mallorca del Cardenal Despuig (1784), amb la grafia “Can

Capiscol” entre Can Domenge, Molí i Ca l’Ardiaca. Apareix

al “Plano del proyecto de Ensanche de Palma de Mallorca”,

de 1901, entre Ca l’Ardiaca, Can Fosser i el Molí d’en

Carreres.

Molí d’en Carreres:Molí d’aigua de la Síquia Reial. És el

darrer dels molins hidràulics que queda de tot el

recorregut de 7,9 quilòmetres que tenia la síquia. El seu

origen es remunta a l’època islàmica, del segle X, encara

que al llarg del temps patí diverses reconstruccions

Page 3: HJSHDHS