44
Guia Boletín Oficial de la Agrupación Astronómica de la Safor HUYGENS AJUNTAMENT DE GANDIA Julio - Agosto 2009 Número 79 (Bimestral) AÑO IVX Manhatanhenge Anillos de Júpiter

Huygens-79

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Boletín Oficial de la Agrupación Astronómica de la Safor julio - agosto 2009 AÑO XIV Número 79 (Bimestral)

Citation preview

Page 1: Huygens-79

Guia

Boletín Oficial de la Agrupación Astronómica de la Safor

HUYGENS

AJUNTAMENT DE GANDIA

Julio - Agosto 2009 Número 79 (Bimestral)AÑO IVX

Manhatanhenge

Anillos de Júpiter

Page 2: Huygens-79

2

A.A.S.

Sede Social Casa de la Natura Parc de l'Est 46700 Gandía (Valencia)

Correspondencia Apartado de Correos 300 46700 Gandía (Valencia)

Tel. 609-179-991WEB: http://www.astrosafor.nete-mail:[email protected]

Depósito Legal: V-3365-1999Inscrita en el Registro de Sociedades de la Generalitat Valenciana

con el nº 7434y en el Registro Municipal de Asociaciones de Gandía con el

num. 134

Agrupación Astronómica de la SaforFundada en 1994

EDITAAgrupación Astronómica de la Safor

CIF.- G96479340

EQUIPO DE REDACCIÓNDiseño y maquetación: Marcelino Alvarez VillarroyaColaboran en este número: Francisco M. Escrihuela,, Jesús Salvador, Marcelino Alvarez, Francisco Pavía, Laura Alvarez, Joanma Bullón, Josep Julià Gómez,

IMPRIME DIAZOTEC, S.A.

C/. Conde de Altea, 4 - Telf: 96 395 39 0046005 - Valencia

Depósito Legal: V-3365-1999ISSN 1577-3450

RESPONSABILIDADES Y COPIASLa A.A.S. no comparte necesariamente el contenido de los artículos publicados.

Todos los trabajos publicados en este Boletín podrán ser reproducidos en cualquier medio de comunicación previa autorización por escrito de la dirección e indi-cando su procedencia y autor.

DISTRIBUCIÓNEl Boletín HUYGENS es distribuido gratuitamente entre los socios de la A.A.S., entidades públicas y cen-tros de enseñanaza de la comarca además de Universi-dades, Observatorios, centros de investigación y otras agrupaciones astronómicas.

Tanto la Sede Social, como la Biblioteca y el servicio de secretaría, permanecerán abiertas todos los viernes de cada semana, excepto festivos, de 21:00 a 23 horas.

JUNTA DIRECTIVA A.A.S.

Presidente Honorífico:Presidente:

Vicepresidente: Secretario:

Tesorero:Bibliotecario:Distribución:

José Lull GarcíaMarcelino Alvarez

Enric MarcoMaximiliano Doncel

Juan GarcíaMaximiliano Doncel

Juan Malonda

COORDINADORES DE LAS SECCIONES DE TRABAJO

Asteroides:Josep Juliá Gómez ([email protected])Planetaria:Angel Ferrer ([email protected])Arqueoastronomía:José Lull García ([email protected])Cielo Profundo:Miguel Guerrero ([email protected] )Efemérides:Francisco Escrihuela ([email protected])Heliofísica: Joan Manuel Bullón i Lahuerta

COMITE DE PUBLICACIONESFormado por los coordinadores de sección y el editor, el comité se reserva el derecho a publicar los artículos que considere oportunos.

CUOTA Y MATRÍCULASocios : 40 €Socios Benefactores: 100 €Matrícula de inscripción única : 6 €

• Las cuotas serán satisfechas por domiciliación bancaria y se pasarán al cobro en el mes de enero.

• Los socios que se den de alta después de junio abonarán 20 € por el año

corriente.

SOCIOS BENEFACTORES

Socios que hacen una aportación voluntaria de 100 €Socio nº 1 Javier Peña LligoñaSocio nº 2 José Lull GarcíaSocio nº 3 Marcelino Alvarez VillarroyaSocio nº 10 Ángel Requena VillarSocio nº 12 Ángel Ferrer RodríguezSocio nº 15 Francisco Pavía AlemanySocio nº 40 Juan Carlos Nácher OrtizSocio nº 49 Mª Fuensanta López AmengualSocio nº 51 Amparo Lozano MayorSocio nº 58 David Serquera Peyró

Huygens nº79 Julio - Agosto - 2009 Página

Page 3: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 3

Huygens 79Julio - Agosto - 2009

42 Asteroides por Josep Julià por Josep Julià por

39 El cielo que veremos por www.heavens-above.com

Camisetas Camisetas Camisetas

40 Efemérides por Francisco M. Escrihuela

Los sucesos mas destacables y la situación de los planetas en el bimestre

5 Noticiaas por Marcelino Alvarez Noticias y actividades de la propia A.A.S. , para estar el día

35 2009: Año Astronómico Internacional por Nodo nacional

Revisión de alguna de las muchas actividades celebradas hasta ahora para conmemorar este año astronómico.

38 Rastrillo por Marcelino Alvarez

7 Manhattanhenge por Laura Alvarez Fdez.

Siempre decimos (sobre todo hablando de cine) que todas las cosas pasan en la ciudad de Nueva York… pero es que… casi siempre es verdad.

8 Anillos planetarios (I): Júpiter por Jesús Salvador Giner

La exploración espacial ha permitido añadir al acervo científico gran cantidad de revelacio-nes que de otro modo hubiesen permanecido en el desconocimiento durante largo tiempo. Que Júpiter tiene un tenue sistema de anillos de polvo rodeándole es una de esas revelaciones alcan-zadas gracias a la técnica y pericia humanas. Éste es el primero de una serie de cuatro artículos dedicados a los anillos planetarios del Sistema Solar.

36 Heliofísica por Joanma Bullón

14 Per què la primogènita estrela local de Gandia fou transfigurada a caudata? por Josep Emili

Que poques figures heràldiques criden tant l’atenció com l’enigmàtica i singular estrela cau-data que presideix l’escut de la nostra ciutat. Però, també, la que més trencacaps a donat a histo-riadors i heraldistes. Una embullada i enrevessada qüestió del perquè l’antiga estrela heràldica local evolucionà cap una enigmàtica estrela caudata

38 Actividades sociales por Marcelino Alvarez

20 Fichas de Objetos interesantes: Her Leo por Joanma Bullon

Fichas de objetos interesantes en diversas constelaciones. Encuadernables, mediante la separación de las páginas centrales

Page 4: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 4

DESEO DOMICILIAR LOS PAGOS EN BANCO O CAJA DE AHORROS

BANCO O CAJA DE AHORROS..................................................................................................................................Cuenta corriente o Libreta nº ........... ............ ........ ....................................... Entidad Oficina D.C. nº cuentaDomicilio de la sucursal..................................................................................................................................................Población.................................................................................. C.P. .............................. Provincia ................................Titular de la cuenta .......................................................................................................................................................

Ruego a ustedes se sirvan tomar nota de que hasta nuevo aviso, deberán adeudar en mi cuenta con esta entidad los reci-bos que a mi nombre le sean presentados para su cobro por "Agrupación Astronómica de la Safor"

Les saluda atentamente (Firma)

D/Dña ............................................................................. .................................................Domicilio .......................................................................................................................... D.N.I. .........................Población ................................................................ C.P. ............................. Provincia .........................................Teléfono:........................................... ...................... e-mail:........................................................

Inscripción: 6 €Cuota: socio: 40 € al año. socio benefactor: 100 € al año

Boletín de afiliación a la Agrupación Astronómica de la Safor.

CHINA

Por fin ha llegado el momento de llevar a la práctica el ansiado viaje para ver el eclipse mas largo del siglo, aunque haya que viajar “a la China” para conseguirlo. Largamente preparado, (en la práctica desde que acabó el eclipse de Turquía) con muchos cambios y añadidos desde el proyecto inicial, ha llegado el momento de asistir a uno de los fenómenos naturales mas interesantes y extraños de la naturaleza.

Si hacemos caso al “Principio copernicano”, por el que somos un planeta medio, orbitando alrededor de una estrella media, en una zona cualquiera de una galaxia de lo mas normal, resulta que observar un eclipse de Sol, no cumple ese principio, ya que a pesar de todas las “mediocridades”, resulta muy especial que estemos viendo un fenómeno que para que ocurra tiene que combinar unos tamaños espe-cíficos, con distancias idóneas, y juntar esas dos variables, con unos seres inteligentes, que pudieran estudiar y comprender lo que está pasando. Es algo extraño que se hayan dado todas esas variables juntas, y tan bien armonizadas. ¿Habrá alguna ley general que relacione los eclipses, con el ajuste fino de las variables del Universo actual? Porque todos sabemos que un ligero cambio en un orden de magnitud de 10-13 en las condiciones iniciales, hubiera dado lugar a un Universo totalmente distinto del que conocemos. Quizás esta pregunta sea producto de un caluroso día veraniego del 2009, pero mientras se descubre o no se descubre, vamos a disfrutar del espectáculo

Page 5: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 5

Colegio Felix Olmos de Favara

El día 15 de mayo, teníamos una cita con los alumnos del colegio Félix Olmos de Favara, para una sesión de observación en el patio. Llegada la hora convenida, que eran las 20:830, montamos

dos telescopios y los prismáticos gigantes.

Fue una bonita noche de observación y expli-cación de fenómenos que suceden en el cielo, ya que teníamos previsto que pasaran dos saté-lites Iridium mientras estuvieramos nosotros alli. Efectivamente, a la hora señalada, y con todo el mundo mirando en la dirección que indicábamos, se presentó el Iridium esperado, que brilló fugaz-mente, rompiendo en aplausos los asistentes. Luego estuvimos disfrutando de Saturno hasta casi las 12 de la noche, momento en que ya los niños y mayores nos retiramos.

Colegio CEIP LES FOIES

El colegio CEIP Les Foies, del Grao de gandía,

celebró durante la semana del 15 al 21 de junio, su semana de la astronomía, a la que nos invitaron amablemente, para que diésemos la conferencia inaugural. Así pues, a las 8 de la tarde del lunes, con un salón de actos lleno de autoridades muni-cipales, y padres de alumnos, Marcelino dio una conferencia sobre el tema “Un universo para com-partir”, en la que durante media hora, disertó sobre la importancia que la Astronomía ha tenido en el desarrollo del resto de las ciencias, y de la propia humanidad. Posteriormente al acto, se tenía pre-visto la observación de Saturno, pero las nubes lo impidieron.

XXIII trobada de escoles en Valencià.

En Daimus, se celebraba este año una fiesta de todas las escuelas que imparten sus enseñanzas en valenciano, y por ser el año Internacional de la

Astronomìa, estábamos convocados a participar en ella, mediante algún taller en el que se pudiera realizar alguna actividad relacionada con nuestra afición.

Así, a primera hora de la tarde, montamos una mesa donde se “fabricaron” los sesenta relojes de sol que llevábamos preparados, así como diez planisferios de cartón. Tambien hubo sesión de observación del Sol, con el coronado PST, aunque dificultado por espesas capas de nubes que inter-mitentemente obligaban a parar la observación. Por la noche, estaba prevista una observación de la Luna y Saturno, pero fue imposible debido a que las nubes cubrieron totalmente el cielo, e incluso hubo alguna pequeña precipitación.

Page 6: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 6

25 años de la Universidad Popular de Gandía

Este año, se cumplen los 25 años desde la funda-ción de la Universidad Popular de Gandía, y como nosotros también formamos parte de ella, también estábamos invitados a los diversos actos con los

que se iba a celebrar este aniversario. El principal de ellos, fue una exhibición de las actividades que desarrollamos durante el curso. Así, formamos parte del conjunto de talleres que durante la maña-na del sábado 12 de junio se llevaron a efecto en la plaza del Loreto. Fue una mañana muy animada, con largas colas de gente para ver el sol a través del coronado, a pesar de que no presentaba man-chas ni actividad alguna, y además, poder llevarse

as casa un reloj de sol hecho a base de cartón pluma.

Visita al Planetario de Castellón

Como una actividad más del Año Internacional de la Astronomía, teníamos programada una visita al Planetario de Castellón, y así, el domingo 24 de

mayo nos fuimos en varios coches hacia la capital de la Plana. Asistimos a la sesión de planetario, vimos una pre-ciosa exposición de fotografías astro-nómicas que estaba abierta, y jugamos con los diversos aparatos que forman parte de la sala de ciencias.

Posteriormente, giramos visita al monolito que indica el paso exacto del meridiano de Greenwich, en su cruce con el paralelo 40º. Se sentía una sen-sación extraña al cambiar rápidamente de hemisferio, pasando del Este al oeste en tan solo un paso

Page 7: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 7

El Manhattanhenge o (Manhattan Solstice) es un fenómeno único en el mundo que con-siste en la alineación del sol con las calles de la ciudad de NY. Es único porque solo aquí se alinea en una calle lo suficientemente larga y recta como para que impresione.

Manhattan es una isla situada en el estado de Nueva York, ciudad moderna, como todas las esta-dounidenses, creada a partir de una estructura cuadriculada. Esta retícula no coincide exactamen-te con la dirección Norte-Sur, se va 28,9º hacia el oeste, lo que no permite que este fenómeno se vea los días exactos del sols-ticio de verano, pero aun así se puede disfrutar dos veces al año.

El nombre lo toma del conoci-do Stonhenge (U.K.) y lo acuñó Neil deGrasse Tyson, astrofí-sico del American Museum of Natural History, y que en 2002 publicó un artículo en la Natural History magazine sobre el tema. El 30 de mayo, sobre las 7 de la tarde parecía que el sol nunca iba a llegar a la 14, pero poco a poco la luz se iba haciendo más anaranjada y se empezaba a reflejar en los cristales de los edificios. De repente, sobre las 20h empezó a aparecer por la izquierda y a tomar posiciones. En un momento estaba en el cen-tro de la calle iluminándolo todo. La gente se paraba a fotografiar el fenómeno, sin saber a lo que estaban asistiendo. A las 20,16, hora prevista, el sol estaba en el centro de la calle. Las som-

bras alargadas creaban extraños dibujos en las aceras mientras los taxis colapsaban la calzada. En unos pocos minutos mas el sol desaparecía dejando un cielo anaranjado tras de si y a nosotros con ganas de más.

ManhattanhengePor Laura Alvarez Fernández

[email protected] decimos (sobre todo hablando de cine) que todas las cosas pasan en la ciudad de Nueva York…

pero es que… casi siempre es verdad.

Page 8: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 8

En 1974 la sonda espacial Pioneer 10

pasó cerca de Júpiter, en la que era la pri-

mera misión de larga distancia que llegaba

hasta el planeta gigante. Con antelación se

habían puesto en marcha otras misiones con

destino a Marte o a Venus (algunas de ellas

habían llegado a aterrizar en la superficie,

como la Venera 8 en 1972), pero ningu-

na tenía el carácter transplanetario de la

Pioneer 10.

En el transcurso de su trayectoria, la

Pioneer encontró una anómala distribución

de las partículas ionizadas (que han perdido

uno o más electrones) en la magnetosfera

del planeta. En concreto, se detectó una

disminución bastante brusca de la densidad

a una distancia de entre 50.000 y 55.000

kilómetros. Se pensó que quizá era debida a

la presencia de un anillo de polvo en torno

al planeta, pero en 1974 sólo eran conocidos

los anillos majestuosos de Saturno, y real-

mente se consideraban más una rareza que

algo habitual en los planetas gigantes. Las

observaciones de Urano y Neptuno tampoco

habían evidenciado signo alguno de anillos,

de modo que la cuestión permaneció a la

espera de mejores datos.

Cuando sólo tres años después, en marzo

de 1977, astrónomos de la Universidad

de Cornell (EE.UU.) consiguieron observar

pequeños eclipses de luz tras el paso de una

estrella por las cercanías de Urano, la posi-

ble existencia de anillos planetarios volvió

a debatirse. En el caso de Urano ya esta-

ba clara su presencia, pero ¿y en Júpiter?

¿Serían los indicios de la Pioneer la señal

de que, en efecto, el mayor de los mundos

del Sistema Solar también poseía sus anillos

o eran, por el contrario, sólo una variación

estadística de la materia que le circundaba?

La década de los setenta del siglo pasado

ha sido quizá la más prolífica en cuanto al

envío de sondas para el estudio de los plane-

tas que cualquier otra desde los inicios de la

era espacial. Desde Mercurio hasta Saturno,

en un espacio de ocho años cinco planetas

fueron observados, fotografiados y analiza-

dos por las cámaras e instrumentos para

un total de casi una docena de misiones.

Júpiter recibió en 1979 la visita de dos son-

das gemelas, las Voyager 1 y 2, mucho más

avanzadas que la Pioneer pese a separarles

sólo cinco años desde su lanzamiento. Con

ellas definitivamente se pudo comprobar la

existencia del anillo del planeta (figura 1).

Había, ciertamente, un anillo, pero era

tan tenue que había pasado inadvertido a los

ojos de los telescopios terrestres. De hecho,

sólo usando técnicas fotográficas especiales

pudo la Voyager 2 destacar el menguado

Anillos planetarios (I): JúpiterJesús Salvador Giner

[email protected]

La exploración espacial ha permitido añadir al acervo científico gran cantidad de revelaciones que de otro modo hubiesen permanecido en el desconocimiento durante largo tiempo. Que Júpiter tiene un tenue sistema de anillos de polvo rodeándole es una de esas revelaciones alcanzadas gracias a la técnica y pericia humanas. Éste es el primero de una serie de cuatro artículos dedicados a los anillos planetarios del Sistema Solar.

Page 9: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 9

brillo del anillo; en condiciones normales,

habría permanecido en la oscuridad hasta

la llegada de la sonda Galileo, que entró en

órbita a finales de 1995.

La Voyager 2 mostró un anillo distinto

de los otros dos sistemas conocidos; en

Saturno la densidad de anillos y su disposi-

ción, siempre dentro de alguno de los cinco

principales, era de una enorme extensión y

de gran luminosidad; en Urano sucedía lo

contrario: finos anillos muy oscuros y ape-

nas distinguibles. En Júpiter, por su parte,

nos encontrábamos ante un sistema de

anillos peculiar: en realidad, sólo había un

anillo, o eso era al menos lo que se pensaba

entonces (figura 2).

El anillo estaba formado, no obstante,

por tres componentes diferentes. En la

parte más externa del sistema se encontra-

ba un anillo ‘brillante’, el que ha había sido

fotografiado por la Voyager, de casi 7.000

kilómetros de longitud. Su límite exterior

marcaba el término del anillo con el espa-

cio interplanetario, era relativamente fácil

de distinguir, y se localizaba a unos 58.000

kilómetros de la atmósfera joviana. Pese a

que una parte del anillo, de cerca de 600

kilómetros de espesor, era más luminosa

que el resto (figura 3), el conjunto el anillo

no conseguía ni siquiera reflejar el 0,001%

de la débil luz solar que le alcanza, por lo

cual era apenas perceptible por las cámaras

fotográficas.

El segundo de los componentes es el

disco, que ocupa toda la región interna

desde el propio anillo hasta prácticamen-

te los límites superiores de la atmósfera

joviana. El disco no presenta un borde neto,

Figura 1: la primera evidencia fotográfica del anillo de Júpiter es esta confusa imagen tomada el 4 de marzo de 1979, con el anillo atravesando el cuerpo oscuro del pla-neta. La exposición, de algo más de once minutos, revela los trazos de las estrellas mientras la Voyager 2 se movía por el espacio interplanetario. (NASA-JPL)

Figura 2: el anillo de Júpiter visto por las cámaras de la Voyager 2, mientras la sonda se encontraba dos grados por debajo del plano del anillo y a casi 1,5 millones de kilómetros del planeta. (NASA-JPL)

Figura 3: el anillo ‘brillante’ de Júpiter, en una de las mejores imágenes de la Voyager 2, tomada el 10 de julio de 1979. Se percibe una región más brillante que el resto, casi en la zona central del anillo, así como su atenuación gradual a medida que se acerca a la atmósfera del planeta (parte inferior), y la distribución radial del mismo. (NASA-JPL)

Page 10: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 10

ya que pierde gradualmente su densidad

a medida que se aproxima al planeta. Su

espesor medio no supera en ningún momen-

to los 30 kilómetros.

Por último, el halo es una tenue envoltura

de polvo que rodea tanto al anillo principal

como al disco. De unos 20.000 kilómetros

de espesor, las partículas que lo forman son

posiblemente las más pequeñas de todo el

conjunto.

Era curioso que el anillo principal estu-

viese confinado entre la posición de los

satélites Metis y Adrastea; sin embargo, la

implicación de este hecho sólo se sabría con

seguridad mucho más tarde

Las partículas que formaban el anillo prin-

cipal eran, según la conclusión a la que se

llegaba tras estudiar la forma en que el ani-

llo difundía la luz solar, de unos pocos micró-

metros de diámetro (es decir, del orden de

milésimas de milímetro). Asimismo, pare-

cían ser oscuras y rojizas, típicas de ciertos

asteroides y lunas del Sistema Solar más

lejano. Esto tendría una importancia capital

para conocer su trascendencia en el mante-

nimiento del anillo, pero era algo que sólo se

confirmaría más de quince años después.

Éstos eran los conocimientos derivados

de la visita de las sondas Voyager en Júpiter

a finales de los años setenta y principios de

los ochenta. Debido a la extrema debilidad

del anillo, absolutamente invisibles desde la

Tierra con los telescopios convencionales,

hubo que esperar a la puesta en marcha de

una sonda que viajara directamente hacia

Júpiter y entrara en órbita en torno al pla-

neta. Lanzada en 1989, la Galileo alcanzó su

objetivo en diciembre de 1995; sus detalla-

das observaciones cambiaron la idea que se

tenía del sistema de Júpiter, tanto por lo que

respecta al propio planeta y sus lunas como

por las nuevas evidencias que aportó para

dilucidar la estructura y el origen verdade-

ro del anillo del mayor mundo de nuestro

Sistema Solar.

Por primera vez fue posible obtener una

panorámica global del planeta con su anillo

(la Voyager consiguió tomas parciales) (figu-

ra 4), la visión directa del halo de polvo que

lo rodea (figura 5) y, sobretodo, los detalles

del anillo principal con una resolución sin

precedentes.

La Galileo nos reveló que el anillo principal

de Júpiter no era un solo anillo extenso, sino

una amalgama de distintos anillos menores

dispuestos radialmente (figura 6), al igual

que sucedió durante el encuentro de las

Voyager con Saturno, las cuales enseñaron

que el los anillos más sustanciales estaban

formados por miles de otros minúsculos ani-

Figura 4: silueta de Júpiter con el sistema de anillos en torno suyo. El Sol se encuentra oculto por el disco del planeta, y gracias a la luz difusa es posible apreciar tan bien el contorno de los anillos. La fotografía fue tomada en 1997 por la sonda espacial Galileo.(JPL)

Figura 5: el extenso halo de polvo que rodea el sistema de anillos de Júpiter, en una fotografía en colores falsos toma-da por la Galileo en 1997. (JPL)

Figura 6: la elevada resolución de las cámaras fotográficas de la Galileo ha permitido descifrar la estructura del anillo principal de Júpiter, el cual se nos ha revelado como un continuo fluir de anillos desde el límite externo hasta la frontera interna. Esta estructura es similar, aunque a menor escala, a la de Saturno. (JPL)

Page 11: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 11

llos. Este descubrimiento, motivado por las

imágenes de detalle del anillo, han permitido

delimitar el panorama del sistema de anillos

joviano con algunas de sus características

básicas (tabla 1).

Estos nuevos estudios han mostrado un

sistema de anillos más complejo de lo que

se sabía por las Voyager; ahora, además del

anillo principal y del halo, hay dos anillos más

externos. Globalmente, el sistema joviano

de anillos se reparte de la siguiente manera:

un halo interno, próximo a Júpiter y muy

difuso; un anillo interno y principal, cuyos

centinelas son las diminutas lunas Adrastea

y Metis; el anillo Gossamer (telaraña, debido

a su escaso brillo), interno, que disfruta del

control gravitatorio de Amaltea, satélite de

relativamente grandes dimensiones; y el

anillo Gossamer externo, confinado gracias

a Tebe, otra pequeña luna cercana a Júpiter.

Resulta bastante notable encontrar cuatro

satélites situados exactamente en la región

de Júpiter donde hallamos anillos; esto es

de por sí un claro indicio de que hay alguna

relación entre unos y otros. Lo mismo sucede

en el caso de Saturno, como veremos en un

próximo artículo, de modo que la pregunta

inmediata que necesitamos hacernos es

¿de qué manera los satélites influyen en la

existencia de los anillos?

En 1979 ya hubo quien aventuró que

Metis y Adrastea, los dos satélites que

orbitaban muy cerca del anillo principal,

jugaban un papel vital en la aportación de

material al anillo. Según ellos, dado que las

partículas que formaban el anillo eran polvo

de roca (y no material puro helado, como en

Saturno) constituidas por minerales ricos en

carbono, y las superficies de Metis y Adrastea

presentaban una baja reflectividad, algo

muy habitual en superficies compuestas por

minerales carbonáceos, entonces era lógico

concluir que las partículas que formaban

los anillos de Júpiter tenían su origen en

estas dos pequeñas lunas. Posiblemente,

debido al intenso campo gravitatorio de

Júpiter, un gran número de meteoritos

está siendo continuamente atraído hacia las

proximidades del planeta; algunos de ellos

impactarán contra Metis y Adrastea, con lo

cual expulsarán materia de estas lunas que se

añadirán al anillo principal. El tiempo de vida

medio de una partícula en el anillo joviano

es, en la escala astronómica, muy breve; del

orden de 250.000 años. Las interacciones

con la radiación a la que están sujetas

estas partículas determina seguramente que

describan una trayectoria en espiral hasta

alcanzar la atmósfera superior del planeta.

El hecho de que el límite interno del anillo de

Anillos de Júpiter

Nombre Límites (km) Espesor (km) Notas

Interior ExteriorHalo 89,400 123,000 ~ 10,000

Anillo Principal 123,000 128,940 ≤ 100 Metis y Adrastea orbitan cerca del límite exterior.

Anillo Amaltea 128,940 181,350 2600 Componente interno del Anillo Gossamer, lindando con la órbita de Amaltea.

Anillo Tebe 128,940 221,900 8800 Componente externo del Anillo Gossamer, lindando con la órbita de Tebe.

Extensión Tebe 221,900 280,000 8800 Extensión muy tenue del Anillo Tebe.

Tabla 1: algunas características físicas del sistema de anillos de Júpiter.

Page 12: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 12

Júpiter sea difuso es, tal vez, un indicio de

que este planteamiento es el correcto.

Pero esto era una hipótesis, nada más.

Las Voyager, que pasaron de largo ante la

mirada de Júpiter, no permitieron esclarecer

realmente el origen de las partículas

del anillo joviano; fue la sonda Galileo

quien aportó las evidencias definitivas al

respecto. En una serie de datos e imágenes

extraordinarios los científicos han podido

establecer, prácticamente sin ningún género

de dudas, que el material del que está

constituido el anillo Gossamer proviene

tanto de Amaltea como de Tebe. Del mismo

modo, y tal como se sospechaba, Adrastea

y Metis son las encargadas de nutrir al

anillo principal. El proceso por el cual

esto es posible es aproximadamente el

siguiente: al tener próximo un planeta tan

gigantesco, que posee una enorme atracción

gravitatoria, los meteoritos que viajan desde

el cinturón de asteroides y de los límites

externos del Sistema Solar impactan contra

las pequeñas lunas de Júpiter a una gran

velocidad, levantando polvo de su superficie.

A mayor velocidad, mayor cantidad de polvo

levantado, y la mayor velocidad se consigue

impactando cuerpos más pequeños, que

son precisamente los más numerosos. El

polvo que así se eleva es inmediatamente

depositado de nuevo sobre la superficie

de la luna si ésta es grande; pero Metis

y Adrastea, así como Tebe y, en menor

medida Amaltea, son lunas pequeñas,

insignificantes (por ejemplo, Adrastea tiene

tan sólo ocho kilómetros de diámetro, es

decir, cuatrocientas veces menor que la

Luna), y en sus superficies la fuerza de la

gravedad es muy débil. La consecuencia

es que si sufren un impacto meteorítico,

el polvo que se alza sobre la superficie se

escapará irremediablemente, perdiéndose

en el espacio vacío durante breve tiempo. Sin

embargo, Júpiter tiene un estupendo campo

gravitatorio, que atrapa a casi cualquier

partícula que se le aproxima, así que todo

lo que abandone las superficies de estas

pequeñas lunas tiene muchas posibilidades

de acabar formando parte del anillo de

Júpiter, ya sea en el anillo Gossamer si las

partículas provienen de Amaltea o de Tebe,

o en el anillo principal si proceden de Metis

y Adrastea.

Hay también quien ha propuesto un

mecanismo alternativo, según el cual el

material que forma los anillos de Júpiter se

remonta hasta Ío. Debido a la naturaleza

volcánica de esta luna, muy similar a la

nuestra en cuanto a tamaño, el material

expulsado por los penachos volcánicos escapa

de su superficie y atraviesan el espacio

hacia Júpiter; en el camino, impactan con

las lunas Adrastea y Metis, y los residuos

resultantes de ese impacto constituyen la

materia que alimentará el anillo o parte de

él. Esta es otra posibilidad acerca del origen

de las partículas que forman los anillos

jovianos, pero incluso podría hablarse de

una cierta complementación entre una y

otra: el material que impacta en las lunas

menores e internas de Júpiter procede de

meteoritos externos y, también de Ío, el

cual levantan polvo y pequeñas partículas

rocosas de las superficies de esas lunas

que son transferidas al sistema de anillos

de Júpiter. De modo que es factible suponer

un origen variado y heterogéneo para la

composición de las partículas que forman los

anillos jovianos.

Por lo tanto es el polvo de los satélites y las

partículas procedentes de la emisión volcánica

de Ío los que suministran continuamente el

material que permite la existencia del anillo

de Júpiter. En el caso de que cesaran la

actividad en Ío o que penetrasen un número

menor de proyectiles meteoríticos, es muy

posible que el anillo perdiera intensidad en

un plazo de algunos centenares de miles

Page 13: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 13

de años, hasta incluso llegar a desaparecer

parcialmente. Casos así los tenemos en

Neptuno, como veremos próximamente.

Pero si el anillo de Júpiter puede llegar a

desaparecer, también es admisible pensar en

otras épocas del pasado, o del futuro, en las

que una mayor actividad volcánica de Ío o

un aporte de material más intenso por parte

de las lunas internas puede haber otorgado

al anillo una configuración más espectacular

que la que vemos hoy. Tal vez, hace unos

cuantos millones de años Júpiter poseía un

sistema de anillos tan antológicos como los

de Saturno; la masa total calculada para en

anillo actual de Júpiter es la correspondiente

a un cuerpo de tan sólo unas decenas de

metros de diámetro. Resulta fácil suponer

que en algún momento del pasado, con Ío

arrojando enormes cantidades de materiales

sólidos, el anillo joviano pudiera ser tan

esplendoroso que el existente hoy no sea más

que un triste recuerdo de la magnificencia

de antaño.

Puede que Júpiter haya poseído en el

pasado un sistema de anillos de considerables

dimensiones gracias a la aportación de Ío y

de los numerosos meteoritos que, atraídos

por la gravedad del gigantesco mundo, han

impactado a lo largo de los eones en las frías y

oscuras superficies de lunas apenas visibles.

Es totalmente natural que un mundo como

Júpiter, el mayor planeta del Sistema Solar

(figura 7), disponga de un sistema de anillos

denso y espectacular, pero la cuestión es

que hoy en día, sin embargo, no los posee.

Resulta extraño que esto sea así, y aún es

más extraño si pensamos que Saturno, otro

gigante gaseoso situado al doble de distancia

del Sol que Júpiter, sí los tiene. ¿Cuál es el

motivo de ello? ¿Por qué Saturno, que en

principio es menos prometedor que Júpiter

dado que es menos masivo (por tanto, con

menor gravedad) y carece de lunas activas

como Ío, dispone a su alrededor de un

sistema de anillos que es la envidia de todos

los demás planetas del Sistema Solar? ¿Por

qué Saturno se engalana en maravillosos

y fascinantes anillos de hielo y, en cambio,

Júpiter no tiene más que un par de ridículas

alianzas en comparación? La respuesta del

por qué de este singular enigma planetario

la sabremos en un próximo artículo.

- Bibliografía y enlaces:

- Explicado el origen de los anillos de

Júpiter, J. Sánchez Portero, UNIVERSO, nº

43, noviembre de 1998, págs. 14-15.

- Los anillos de Júpiter, polvo de

cometas y asteroides, Redacción, Tribuna

de Astronomía, nº 156, noviembre de

1998, págs. 10-11.

- La revolución de los anillos, G.

Castilla, Astronomía, nº 41, noviembre de

2002, págs. 42-43.

http://ringmaster.arc.nasa.gov/jupiter/

http://www.inaoep.mx/~rincon/anillos.html

http://www.inaoep.mx/~rincon/anijup.html

www.windows.ucar.edu/tour/link=/jupiter/

rings.sp.html

Figura 7: Júpiter, a través de las cámaras de la Voyager desde una distancia de casi 40 millones de kilómetros. El planeta más grande del sistema solar posee, no obstante, posiblemente el sistema de anillos más exiguo de todos, sólo visible en condi-ciones muy concretas de iluminación. (NASA-JPL)

Page 14: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 14

Dient-ho d’altra manera; Per què es volgué que l’escut

de Gandia bescanviara el seu principal motiu heràldic?.

D’entrada, tan pel que fa la primogènita estrela de sis

puntes com la figura d’estrela caudata introduïda amb

posterioritat en l’escut local, no s’ha trobat cap docu-

mentació consistorial que descriguin el motiu o/i iden-

titat de cadascuna de les dues estreles. No obstant, sí es

pot afermar que la seua transfiguració en -caudata-, com

anòmala i irregular intrusió armorial, fou realitzada amb

sigil i d’esquenes al poble. Una intervenció heràldica

que, d’inici, no tingué ni el coneixement ni el recolza-

ment popular. D’aquí que la singularitat d’aquesta estre-

la caudata acabà arrastrant un component enigmàtic i

criptogràfic dins del nostre escut local.

De fet, aquesta embullada i enrevessada qüestió de

perquè l’ancestral estrela heràldica local, de manera

irregular, evolucionà cap una estrela caudata, suposà tot

un enigma i un sempitern trencacaps per a historiadors

i heraldistes.

Quan sorgí l’estrela caudata a l’escut local?

Aquesta irregular transfiguració a caudata patida sobre

la primogènita estrela local de sis puntes, respon tot a

la conjuntura temporal de quatre fets importants ocorre-

guts durant la regència ducal del X duc borgià, Pasqual

Francesc de Borja i Ponce de León (1653-1716), amb

qui recau com el més possible inductor d’aquesta irre-

gular intervenció en la primogènita estrela local:

-El fet que el 12 d’abril de 1671 el papa Clement X

canonitzà al IV duc, Francesc de Borja i Aragó.

-El fet que el 22 de març de 1673 el Consell General

del consistori gandià aprovà i ratificà per unanimitat

l’adopció del sant-duc Francesc de Borja com a sant-

patró local, «... es determine i decrete sia cascún any,

et in perpetuum, lo dia de dit señor». (AMG Manual de

Consells, AB/25, i al Llegat d’Antoni Martí, 1932, p.

42-43, Arxiu Abacial de Gandia).

-El que a l’any 1702 tingué lloc la primera publicació

d’una obra biogràfica post la canonització del sant-duc

Borja i on al capítol primer del Libro Septimo1, el seu

autor i biògraf Álvaro Cienfuegos Villazón S. J. (1657-

1739), narrà la mítica llegenda celest al naixement

del IV duc borgià. Aquesta mítica llegenda celest de

Cienfuegos comporta molta similitud amb l’estrela

messiànica de la nativitat de Jesucrist a Betlem. Aquesta

obra biogràfica sobre el sant-duc fou la de major nom-

bre d’edicions impreses.

-I el fet que a l’abril de 1707 (guerra de Successió),

després de la victòria borbònica a la batalla d’Almansa,

bàndol amb el que militava el X duc borgià i confrontat

a la causa austríaca amb la que lluitava el poble. Tal cosa

dugué al X duc, Pasqual Francesc de Borja, a adquirir

molta influència dins del Consell del consistori gandià

designant a dit a regidors i acaparant tota la disposició

del llistat d’insaculats per l’habilitació de càrrecs edils

dins del consistori2.

Per què la primogènita estrela local de Gandia fou transfigurada a caudata?

(nova aportació documental) per Josep Emili Arias [email protected]

Que poques figures heràldiques criden tant l’atenció com l’enigmàtica i singular estrela caudata que presi-deix l’escut de la nostra ciutat. Però, també, la que més trencacaps a donat a historiadors i heraldistes. Una embullada i enrevessada qüestió del perquè l’antiga estrela heràldica local evolucionà cap una enigmàtica estrela caudata

Page 15: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 15

Aquesta era la millor conjuntura política per a inter-

vindre i manejar les armes de l’escut local i bescanviar

el motiu d’identitat de la primogènita estrela local en

favor del sant-duc Borja, qui, aleshores, ja era sant-patró

de la ciutat.

Tot fa dir que aquests quatre fets sociopolítics afavo-

riren el que al final de la 1ª dècada del s. XVIII el desè

duc, Pasqual Francesc de Borja, volgués deixar immor-

talitzat dins del blasó local la memòria del seu ben esti-

mat avi 5è, el sant i IV duc Francesc de Borja.

Per al desè duc, Pasqual Francesc de Borja, era incon-

dicional que si el sant-duc –com el major prohom que

havia donat Gandia- fou adoptat al 1673, unànimement,

com a sant-patró local, ara, també mereixia tindre dedi-

cat el motiu heràldic de l’escut local. Aleshores, havent

rebut algun tipus d’assessorament heràldic, s’introduí

un nou motiu heràldic al blasó local fent que la original i

primogènita estrela local de sis puntes es transfigurara a

caudata i pujant-la a presidir el quarter superior en xefe.

Allí, l’estrela adquiria tota la personificació del sant-duc

i que junt a l’adient recurs heràldic de la deformitat cau-

data també quedava immortalitzat , a l’escut, la estel·lar

llegenda de Cienfuegos.

Ço és, per al X duc semblava ser imperatiu que la

memòria històrica del sant-duc, junt a la seua llegen-

da estel·lar natalícia, havien de quedar-se perpetuades

(de forma criptogràfica) dins l’escut, emprant l’adient

recurs d’estrela caudata.

Doncs, ja és molt obvi, que la primera manifestació

testimonial d’aquest manejat escut, amb la nova arma

de l’estrela caudata, fou exhibida dins d’un floró al fris

del 3er Saló de la Galeria Daurada (Palau Ducal), Saló

dedicat a l’apoteosi de la Canonització del IV duc. Tota

aquesta luxosa construcció d’exuberant ornamentació

barroca de l’Obra Nova fou projectada i alçada pel X

duc per commemorar la canonització del sant i IV duc

F. de Borja, sent acabada el 13 de gener de 1713, abans

de començar-la a daurar. (Imatge 1a)

Recentment, al s. XXI, en setembre de 2007, s’institu-

cionalitzà el renom de “Kiko” per a batejar el pictograma

representatiu del proper V Centenari del naixement del

sant-duc (1510-2010), per a universalitzar i popularitzar

el que ja era el símbol més emblemàtic de la ciutat de

Gandia. Parlem de l’estrela caudata local com la figura

heràldica per excel·lència que identifica i immortalitza

la persona del seu sant-duc i major prohom de Gandia,

el IV duc sant Francesc de Borja.

Les figures naturals o armes de -cometa-, i -d’es-

trela caudata-.

En la figura de -cometa-, una de les normes més con-

solidades als compendis heràldics a l’hora de descriure

la figura natural de -cometa-, tan pel que fa l’heràldica

civil com pel que fa a les armes nobiliàries, és la d’il-

lustrar una estrela de cinc, de sis o, també, de huit pun-

tes, i que de la part inferior de l’estel eix una llarga cua

serpentejada i inclinada en direcció a la punta de l’escut,

Page 16: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 16

però mai ha de caure aplomada ni amb verticalitat. Ço

és, la cua d’un cometa no deu blasonar-se amb verticali-

tat. Tota la figura és esmalta d’argent (plata). Un exem-

ple ens cau molt de prop, al mateix pendó genealògic

corresponent als quarters que podien blasonar-se el ducs

borgians fins al 1711 i que podem veure pintat al llenç

del sostre del Saló Heràldic de la Galeria Daurada (Palau

Ducal). Aquest blasó borgià du un cometa esmaltat tot

d’argent (plata) sobre fons d’atzur i inserit als quarters

central, descrit com element figuratiu o quarter-moble

nº 93. Aquest atribut heràldic de -cometa- prové de l’ar-

ma nobiliària pel cognom del llinatge dels Castro-Pinós.

Doncs, el III duc borgià, Juan de Borja i Enriquez, es

maridà per segona vegada amb Francesca de Castro-

Pinós i de la que tingué descendència. A l’heràldica

nobiliària aquest element figuratiu de -cometa- atorga

caràcter de coratge valerós i que fa espantar a l’enemic.

Aquí, la figura de cometa no comporta cap nexe amb el

pas astronòmic de cometes. Imatge 1b)

Contraria resulta la descripció de l’element de figura

-d’estrela caudata- que, per a tot l’ús universal heràldic,

és condició sine qua non que la punta més allargada

(ja sigui de cua serpentejada o de punta erecta) sempre

té que abaixar amb total verticalitat, ço és, caure aplo-

mada. Mentre que la qüestió del nombre de puntes no

resulta determinant, doncs no està subjecta a cap regla.

(Imatge 2)

Un dels significats i motius que atorga la figura d’es-

trela caudata, en l’heràldica nobiliària (cognom dels

llinatges), és el de marcar la condició i distinció del

tercer fill.

El motiu d’estreles posades al xefe d’un escut

local

Les estreles situades al quarter superior en xefe identi-

fiquen la condició de grandesa (terrena i/o divina), d’una

heroïcitat individual, col·lectiva, o com distinció a una

valorada institució local. Com també respon a identifi-

car criteris històrics, de victòries militars, de l’expandi-

ment del domini, ço és, una estrela com a nova annexió

jurisdiccional. D’igual manera, com més endavant ho

veurem, moltes d’aquestes estreles identifiquen l’advo-

cació al seu sant-patró local,

també a divinitats marianes,

sants, apòstols i als ancestrals

cultes de divinitats astrals com

la deessa Venus, venerada pels

Tartessos, i tan identificada en

les figures d’estreles i luce-

ros (de huit puntes) als escuts

locals del sud d’Andalusia.

Com, no cal dir, el perpetu-

ar la memòria de prohoms i

persones molt il·lustres de la

història local. Ço és, aquestes

estreles en xefe comporten un

marcat caràcter in memori-

am, personificacions per a ser

recordades a la posterioritat.

Quin motiu amaguen les

estreles caudates en l’heràl-

dica cívica?

A l’heràldica civil, a tota Europa, tan sols hi han cata-

logades unes sis estreles caudates als armorials munici-

pals (que no recurs de -cometa-).

La qüestió de l’ús heràldic local d’aquestes rares y

singularíssimes estreles caudates respon a la descripció

Page 17: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 17

d’una estrela que du cua (lat. cauda). La qual és una

prolongació de la punta més inferior que cau totalment

vertical (aplomada). A l’heràldica francesa respon com

é(s)toile caudé; a l’heràldica anglosaxona mullet elon-

gated; a l’italiana stella caudata. Terminologia heràl-

dica de -caudata- que ja ho deixà aclarit l’heraldista i

cronista oficial de Gandia, Felipe Perles Martí (1931-

1994): «..., y en jefe, un cometa o estrella caudata (es

decir, con cola, como la de Belén, pero en posición

vertical la cola)» (Perles, F., Vall de Bayrén, 1990)4. La

mateixa deformitat caudata és un recurs heràldic que

pretén immortalitzar i identificar (de forma criptogràfi-

ca) una excepcional manifestació al cel o llegenda d’ori-

gen celest. Tanmateix, l’identificar un esdeveniment

astronòmic real. Per a la ciència de l’heràldica cívica

aquestes estreles caudates responen sempre a identificar

i perpetuar una rellevant manifestació celest, una senyal

extraordinària succeïda al cel o, inclús, el fer al·lusió a

una imaginària llegenda celest.

Recordar que aquest vincle de les singularíssimes

estreles caudates locals associades amb llegendes celests

o/i esdeveniments astronòmics reals, ja ho vaig deixar

demostrat mitjançant els escuts de la ciutat de Lima

(Perú), de Puntallana (La Palma, Canàries), de Gandia,

i de la Creu apuntada (patada) d’Iñigo Arista com arma

emblemàtica d’Aragó, dins del treball de, JOSEP-EMILI

ARIAS MIÑANA, «La deformidad caudata de la estrella

heràldica de Gandía identifica la nova 1572», en JOSÉ

LULL (ed.), Trabajos

de arqueoastronomía,

(2006) Gandía, pp. 22-

24.

Una hipòtesi per

resoldre l’enrevessada

història de l’estrela

caudata

Els dos treballs d’in-

vestigació publicats

a l’any 2006 de, JOSEP

EMILI ARIAS MIÑANA, «La

deformidad caudata de

la estrella heráldica de

Gandía identifica la

nova 1572», en JOSÉ LULL (ed.), Trabajos de arqueoas-

tronomía, Gandía, 2006; junt a un altre treball de, J. E.

ARIAS MIÑANA, “Al ducat de Joan II de Navarra, l’estrela

local de Gandia ja eixia per dalt del llenç de muralla”,

en Huygens (2006), vol. 63, pp 18-24 (Link d’Internet)*;

m’han dut a resoldre aquesta irregular transfiguració a

caudata patida sobre la primogènita estrela en l’antic

blasó local, sostenint com la hipòtesi més formal, la

següent :

Sembla ser que arranca tot després de la publicació,

al 1702, de l’obra biogràfica del sant i IV duc, Francesc

de Borja i Aragó, La heroyca vida, virtudes, y milagros

del grande San Francisco de Borja de la Compañia de

Jesús, escrita pel jesuïta cardenal Álvaro Cienfuegos

Villazón (1657-1739) al temps que duia la càtedra de

teologia en la Universitat de Salamanca al període 1696-

1702. Aquesta obra biogràfica sobre el sant-duc fou la

que major difusió tingué per la seua gran tirada d’edi-

cions, i on a l’inici del capítol primer del Libro Séptimo

s’inclou la tan pretensiosa llegenda estel·lar idealitzada

per A. Cienfuegos i que expressà, així:

“Dexase ver en el Cielo, al salir à luz en Gandìa, un

nuevo hermoso Planèta, que alumbrava à la Santidad

futura de aquel Niño”; i més endavant: “..., y la estrella:

se dexò ver à la misma hora correspondiente al Palacio

de Gandìa un hermoso desconocido Planèta, que embiò

el Cielo, porque alumbrasse al nacimiento de Borja”.

...../ ..../.... . “Dexòse al fin ver en el nacimiento de

Francisco un luciente Plàneta entre (....) la Constelacion

Page 18: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 18

de Cassiopea, que se llama Cátedra, ò Silla”.

(pp. 557-558).

Tota aquesta excepcional conjuntura post-

morten del IV duc, la de la seua canonització

el 12 d’abril del 1671, l’adopció com a sant-

patró local en 1673 i la seua primera publicació

biogràfica1, al 1702, (post canonització) dugué

que al final de la 1ª dècada del s. XVIII, ales-

hores, regint el desè duc Pasqual Francesc de

Borja qui, havent rebut assessorament heràldic,

induí al consistori gandià per a que fora trans-

figurada la primogènita estrela de sis puntes

en un nou recurs heràldic d’estrela caudata, i

que sent pujada a presidir el quarter superior

en xefe del blasó local és, en aquest lloc, on

aquesta nova figura d’estrela adquiria tota la

seua càrrega tan personificada en la figura del

sant-duc borgià. El desè duc, Pasqual Francesc,

aprofità el termini de l’Obra Nova de la Galeria

Daurada per, allí, institucionalitzar aquest nou

escut amb l’estrela caudata posant-lo dins d’un

floró al sostre de la Sala de la Canonització.

Tant és la personificació que agafà l’estrela

caudata amb la persona del sant-duc que, a

meitat del s. XIX, cronistes i erudits historia-

dors i biògrafs, com l’arqueòleg i historiador

Basilio Sebastián Castellanos, recolliren i dei-

xaren constància escrita del popular sobrenom,

tan adient, que rebia el sant-duc i patró de la

ciutat, emprant la figura metonímica de: «...

gratitud que se debe al Lucero de Gandía»,

«... del glorioso San Francisco de Borja,

lucero celeste de su huerta [de Gandia]», «...

modelo de virtud y de santidad en el Lucero de Gandía

San Francisco de Borja,», «... y del decoro que se debe

al Santo Lucero de Gandía, a cuya familia se debe la

colegial, ...»5. Aquí, Lucero, fa inequívoca identitat a qui

al·ludeix l’estrela caudata al xefe de l’escut local.

La deformitat caudata fou emprada, de manera molt

encertada, com recurs heràldic per immortalitzar la

idealitzada llegenda celest al bressol borgià, narrada pel

seu biògraf Álvaro Cienfuegos. Però, amb molta intenci-

onalitat, Cienfuegos tergiversà la data de l’extraordinari

succés astronòmic de la stella Nova 1572 (supernova)

-sorgida a la constel·lació de Cassiopea 35 dies després

de la mort del IV duc a Roma, el 30/Set/1572- i, així,

situar-ho al seu natalici (28/Oct/1510) per a recrear amb

molta similitud la messiànica estrela de Betlem, tan

mitificada per l’evangelista Mateu.

Per tant, el desè duc Pasqual Francesc de Borja, rebent

assessorament heràldic, manejà la primogènita estrela

local de sis puntes, afegint-li la deformitat caudata i des-

lligant-la de la figura de llenç de muralla i pujant-la al

quarter superior en xefe de l’escut. Tot amb l’únic motiu

Page 19: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 19

de perpetuar la memòria del seu estimat avi 5è, el sant-

duc Francesc de Borja i qui, des de 1673, ja era el sant-

patró local. Doncs, ara, bé podem afermar la següent

locució: -Borgia caudatum est-.(Imatge 3)

Fou sabedor Cienfuegos que la sorgida del nou

astre era, realment, la stella nova de 1572?

El que resulta molt sospitós és que el jesuïta Álvaro

Cienfuegos, al període 1696-1702, ocupà la càtedra

de teologia a la Universitat de Salamanca, al temps

que escrivia la biografia del sant-duc Borja. Doncs,

en aquesta Universitat de Salamanca, però a l’any

1574, el catedràtic de matemàtiques i llatí, Bartolomé

Barrientos, deixà publicat el seu llibre, Cometarum

explicatio atque praedictio, liberarium artium Magistro

authore, Salamanca (1574), un tractat sobre el sorpre-

nent esdeveniment astronòmic d’aquesta lluentíssima

stella nova que va començar a mostrar-li-se el 9 de

novembre de 1572 dins la constel·lació de Cassiopea,

fet que Barrientos avaluà i registrà com d’atípic com-

portament d’un suposat cometa que romania quiet dins

de Cassiopea.

Doncs, aleshores, per què Cienfuegos no confrontà la

seua font d’informació de la data astronòmica amb els

arxius de la mateixa Universitat?. És a dir, si sabia que

aquest excepcional esdeveniment astronòmic, que ell

ho titula com “nuevo hermoso Planèta” ó “hermoso i

desconocido Planèta”, havia sorgit a la constel·lació de

Cassiopea al passat segle XVI; llavors, per què no con-

trastà ni verificà aquesta excepcional data astronòmica?.

No se n’adonà d’aquest imperdonable anacronisme on

aquesta efemèride astronòmica fou transposada al nai-

xement?. O, bé, fou premedità per ell mateix?.

La contestació no pareix altra que la pròpia tossudesa

i l’afany de l’autor per voler recrear en aquest bressol

borgià de Gandia la mateixa nativitat messiànica de

l’evangelista Mateu.

Tant és així, que al final de la fulla 558 (Libro

Séptimo, cap. I) Cienfuegos narrà (recreà) la seua pròpia

al·legoria del Reis Mags per al recent nascut Francesc

de Borja.

Indubtablement aquesta llegenda celest confabulada

per Cienfuegos mostra un evident i intencionat anacro-

nisme. Sembla tot que Cienfuegos tergiversà premedi-

tadament la data real de la stella nova sorgida el 6 de

novembre de 1572, -a tan sols 35 dies després de la mort

del IV duc a Roma-, avançant aquesta efemèride astro-

nòmica fins al mateix naixement del IV duc, a Gandia.

La lluentor d’aquesta espectacular supernova aplegà a

superar la màxima magnitud lumínica de Venus (4m,6),

aplegant a veure’s de ple dia durant unes setmanes.

Però, també, si valorem l’única font d’informació

astronòmica que agafà Cienfuegos i que ve subscrita

pel jesuïta Juan Bautista Masculo (poeta líric i prosista

místic que visqué entre els ss. XVI-XVII) expressada

amb llatí a l’acotació lateral de la mateixa fulla 558,

«“Nato Borgia, apparuit notum sydus in Casiopea, ...”»

(“Nascut Borgia, sorgí una destacadíssima estrela a la

Cassiopea, ...”), veiem, inqüestionablement, que s’està

identificant a l’excepcional esdeveniment de la stella

nova de 1572 en la constel·lació de Cassiopea.

És important ressaltar que dins del 2º mil·lenni tan

sols s’han donat sis supernoves dins la nostra galàxia

(lluentes explosions del nucli de les estreles), a l’any

1006, 1054, 1181, 1572, 1604 i 1660. La superno-

va de 1572, aleshores, fou també molt estudiada per

l’astrònom valencià Jeroni Muñoz (1522-1591) a la

Universitat de València, i que a petició del rei Felip

II, escrigué el llibre que tanta repercussió va tindre a

Europa, Libro del nuevo Cometa y del lugar donde se

haze ..., València (1573). Un treball molt aplaudit i reco-

negut pel seu coetani i gran astrònom danès Ticho Brahe, continúa a la página 25)

Page 20: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 20

Iniciamos a partir de este número de HUYGENS, la entrega de una serie de fichas de observación. Estas fichas, pretenden llegar a ser una “Guía de Observación de Cielo Profundo”. Se han estruc-turado a través de las 88 constelaciones oficiales de la bóveda celeste, de manera que podamos saber lo mejor para observar en cada una de las constelaciones del firmamento identificadas por su número y siglas. Todo ello mediante fotos obte-nidas con telescopios al alcance del observador medio y dando una valoración de cómo se puede ver cada objeto según la abertura utilizada entre los 75 y los 300 mm. Y por supuesto dependiendo de la época del año y la hora.

Se ha estructurado una ficha por cada objeto, agrupadas en series de cuatro fichas en una sola, resaltando por la CONSTELACIÓN, debiendo extraer las fichas de las páginas centrales de HUYGENS, y coleccionándolas según el número de orden de la parte superior izquierda y de la derecha junto a la abreviación de la constelación en vertical, pues cada hoja contiene dos fichas con ocho objetos con un número de orden dentro de cada constelación respectiva. El contenido de las fichas individuales es muy escueto: a la mitad izquierda la foto del campo de observación celeste obtenida al foco directo del telescopio utilizado con cámara digital, con pies de fotos que hacen refe-rencia al telescopio u objetivo empleado y el lugar con la fecha de obtención de las fotos. Al medio tenemos la identificación del OBJETO, tomando como base de datos el popular N.G.C. (siglas del “New General Catalogue” en Inglés) y anotaciones del catálogo Messier y Caldwell. Se hace desta-

car su vista en detalle (invertido y ampliado) para resaltar cómo lo dibujaríamos y en el tercio de la derecha sus características como la magnitud y el tamaño (aspectos estos muy importantes para hacernos una idea de cómo se puede apreciar visualmente), además se dan las coordenadas de ubicación en la bóveda celeste mediante su ASCENSIÓN RECTA y DECLINACIÓN, aunque hoy en día, con los telescopios equipados de sistema de localización automática, sólo es nece-sario saber el número de identificación del objeto en alguno de los catálogos más usuales: NGC, Messier, Caldwell, IC, etc. Finalizan las fichas con una somera descripción en el apartado TIPO y por último la valoración de su visión en VISIBILIDAD TELESCOPIOS según abertura y suponiendo que estemos bajo un cielo sin polución lumínica con una magnitud límite estelar (MALE) próxima a la 6ª, como en las zonas alejadas de los cascos urbanos. Siendo esta valoración en orden inverso, es decir 1= MUY BUENA y 5= INVISIBLE. Para aquellos objetos de visión excepcional y que ya son fácilmente observables con pequeñas ópticas (prismáticos, catalejos, etc.), se les ha otorgado la distinción de E= EXCELENTE, aspecto este muy provechoso de cara a saber que objetos mostrar con mayor facilidad.

Finalizar deseando que os animéis a observar y disfrutar del cielo profundo, que estas fichas poco a poco y a medida que aumenten, constituyan una herramienta inseparable del telescopio que os permitirán descubrir las maravillas del Universo. ¡Suerte!

FICHAS DE OBSERVACIÓN DE CIELO PROFUNDO

Joan Manuel [email protected]

Page 21: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 21

Page 22: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 22

Page 23: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 23

Page 24: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 24

Page 25: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 25

on els càlculs d’astrometria li mostraven l’absència total

de paral·laxi (moviment propi de l’astre). Molt acerta-

dament, J. Muñoz acabà afermant al seu llibre que es

tractava d’un fenomen més estel·lar que cometari: «...,

y que tiene naturaleza y parentesco con las estrellas

fijas». (Imatge 4).

La llegenda de Cienfuegos mai parla de cap -come-

ta-, sinó de la sorgida d’un “nuevo hermoso planeta”

o de “la estrella”

D’aquí, és possible que el mateix cronista local, Felipe

Perles, mai aplegara a llegir el capítol 1er del Libro

Séptimo on té lloc la narració de la confabulada llegen-

da celest de Cienfuegos. Tot fa que aquest vocable de

-cometa-, de manera inexplicable, ja l’agafà l’advocat

i cronista oficial de Gandia, Jesús María de Arias, al

1877, per a justificar el motiu de l’estrela caudata a l’es-

cut local, quan redactà el Requeriment de normalització

heràldica local i conegut com, Memorial 1877, expedi-

ent requerit acomplint una ordre ministerial de 1877 per

normalitzar l’heràldica dels escuts municipal. Doncs,

així, és com s’expressa dins l’Informe del CTHVL-

GV/1995, punt 5, f. 2:

«Sembla no obstant, i seguint altres autors com el

del Memorial de 1877, que l’estrela té la seua base en

el cometa aparegut al cel quan va nàixer sant Francesc

(4)».

«(4) Pren de la llegenda de l’obra d’Álvaro

Cienfuegos».

No obstant, la qüestió cometària ja quedà resolta al

llibre, Trabajos de arqueoastronomía [ARIAS, J.E. (2006),

en LULL, J. (ed.), f. 25]. Doncs, no es trobà cap correlació

entre la data de la llegenda celest de Cienfuegos (data

naixement, 28/Oct/1510) amb el pas d’un cometa. És

més, vaig agafar totes les dates dels fets més significa-

tius i rellevants al transcurs de tota la vida del sant-duc

borgià junt, també, amb les dates d’esdeveniments locals

(exemple, 06/Abr/1631, Gandia rep el Títol de ciutat de

mà de Felip IV), i totes aquestes dates les vaig creuar

amb els catàlegs més complets de registres astro-come-

taris, com el compilat per Gary Kronk6, on figuren els

més antics registres d’observatoris europeus i xinesos.

El resultat fou molt concloent: Totes aquestes dates no

obtingueren cap correlació amb el pas de cometes.

Abans del s. XVIII l’estrela de l’armorial local no

era caudata

Són moltes les evidències documentals que mostren

que abans de l’entrada de la Casa borgiana al ducat de

Gandia (03/Dec/1485) la nostra vila ja tenia constituït

el seu propi armorial amb una estrela de sis puntes, no

caudata. (Imatge 5)

El que és més, aquesta manifestació heràldica d’estre-

la caudata de cap manera podem remuntar-la abans de

l’any 1702, moment que Cienfuegos publica la seua obra

biografia sobre el sant duc borgià. Doncs, estaríem vio-

lant la premissa fonamental, si bé, l’única raó d’ésser de

la deformitat caudata és l’identificar aquesta miraculosa

llegenda estel·lar al naixement del sant-duc a Gandia,

narrada (i confabulada) pel biògraf Cienfuegos.

Dit d’altra manera, abans del s. XVIII el nostre armo-

rial local no mantenia cap vincle amb la figura de sant-

duc Francesc de Borja i Aragó.

Hi han dues proves irrefutables que mostren i ratifi-

quen que abans del s. XVIII, a l’armorial local,

Page 26: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 26

no hi havia cap estrela caudata sinó que el que figu-

rava era una estrela de sis puntes iguals i sobremuntada

(sumada) al llenç de muralla. La prova més concloent

ens la mostra el document gràfic al llibre del P. Antonio

de León (Guia del Palacio Ducal y de otros ...., 1926)7,

foto on es mostra el primer armorial local de la vila de

Gandia junt a l’armorial nobiliari del, aleshores, duc

regent. Ambdós escuts (caironats) tallats al tambor del

capitell de l’antiga Creu de terme emplaçada al vell

Camí Reial de València (conegut també Camí Fondal).

Creu-capitell gòtic que aconseguí datar al període 1425-

1439 regint el ducat, en caràcter d’apanatge, l’infant

reial d’Aragó, Joan II, i rei consort de Navarra, germà

d’Alfons V, el Magnànim, [ARIAS, J.E., en LULL J. (ed.)

2006], i també en [ARIAS, J.E., Huygens (2006) vol. 63].

Totes les següents copies restituïdes, in situ, d’aquesta

Creu-capitell (peiró que no duia cap funcionalitat de

demarcació de fita de terme o molló) foren esculpides

amb l’estrela de sis puntes, que no caudata. Doncs, tan

la nova restitució de la Creu-capitell del 4 de maig de

19138 (vore la portada Huygens) com a l’actual restitució

de 1974 esculpida als tallers de l‘escultor llirià Silvestre

d’Edeta (sent l’alcalde D. Miguel Pérez Valdéz), sem-

pre es va mantenir l’inqüestionable caràcter original de

l’antiga estrela local de sis puntes (que no caudata) junt

al blasó nobiliari del duc, Joan II de Navarra, mostrant-

se un escut quarterat amb dues armes nobiliàries molt

errades. Armes nobiliàries que ja venien espifiades i

errades des de l’anterior restitució de 1913. (Imatge 6)

L’altra prova la veiem constatada en

totes les compilacions dels subsegüents

glossaris i compendis heràldics confecci-

onats als ss. XVIII, XIX i, fins i tot, del

s. XXI, els quals continuaren blasonant

i descrivint l’estrela local amb la seua

ancestral estrela de sis puntes (iguals).

Ço és, sense donar cap descripció d’es-

trela caudata ni de cometa. Com, així,

han vingut descrivint-ho i blasonant-ho

totes les compilacions d’heràldica civil

i municipal: -A l’obra d’Antonio de

Moya, «Rasgo heróyco, declaración de

las empresas, armas y blasones que se

ilustran ....» (1756) Madrid, fol. 133,

es descriu: «... , y en jefe una estrella, ó lucero despi-

diendo rayos». -Francesc Piferrer, al seu «Nobiliario

de los reinos y señorios de España ....» (1860) Madrid,

vol. VI, descriu: «... . En cap una estrela de sis puntes

[esmaltada] de gules, amb aureola d’or.». -Carlos

Sarthou Carreres, a l’enciclopèdia, Geografia del Reino

de Valencia, Provincia de Valencia (1923?), ed. Alberto

Martín, Barcelona. Tom II, al peu de fulla 401, posa:

«..., y una estrella ó lucero que le alumbra». -Bernardo

Espinalt García, a la seua obra l’Atlante Español (1786)

Madrid, vol. IX, en mostra l’escut local de Gandia bla-

sonat amb l’estrela de sis puntes (no caudata) il·lustrat

davall la Estampa nº 10, titulada: “Vista meridional de

la Ciudad de Gandía” (imatge 5), sent un gravat de

Palomino de 1784, i que al capítol referent a la ciutat

de Gandia, fulla 198, Bernardo Espinalt agafà les refe-

rències de l’heraldista Antonio de Moya, descrivint-ho

com: «..., y en xefe una estrella, o lucero despidiendo

rayos».

Assenyalem que la terminologia heràldica de -lucero-

es emprada i il·lustrada com figura d’estrela que emet

raigs de llum o luminescència.

Però el que és més greu, hui, al s. XXI, el dos sof-

tware’s més potents d’heràldica cívica al ciberespai

d’Internet: /International Civic Heraldry/ i el /Heraldry

Civic of the World/ (de Ralf Hartemink), encara blaso-

nen el nostre escut local mostrant la seua configuració

d’armes més ancestral, és a dir, amb una estrela no

caudata i sobremuntada (o sumada) al llenç de muralla,

encara que està disbarat el nombre de

puntes (vore imatge 11). Blasó sostret

de la compilació d’heràldica cívica

de Rafael Portell (1996), www.ngw.

nl/int/spa/g/gandia.htm.

L’estrela caudata patí de nul·la

oficialitat heràldica i governamen-

tal

Pel que fa a tota heràldica cívica

i local, una vegada constituïdes les

armes, figures i mobles dins dels

quarters de l’escut, o camp intern de

l’armorial, aquestes ja no les podem

bescanviar, ni intervindre, ni alterar.

Ço és, les figures i mobles heràldics

Page 27: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 27

introduïts dins de l’escut són inviolables i inamovibles.

En paraules del propi heraldista Felipe Perles: <«Son

elementos inamovibles del escudo de Gandía, el mal

llamado lucero, el mal llamado castillo, y las ondas de

agua». Nada más. Sí se puede prescindir (a voluntad)

de carteles, lambrequines, ramas de laurel y olivo,

incluso de la leyenda o mote, y de la corona>, (Perles,

F., Levante, 1991)9.

Per tant, el parlar de la irregular transfiguració a cau-

data patida en la figura de la primogènita estrela ens

obliga a parlar de la nul·la oficialitat rebuda, tan per

part de l’estament heràldic com del governamental. Tant

és així (més avant ho veurem), que la introducció de

la sobrevinguda -estrela caudata- mai rebrà la correcta

normalització i oficialitat heràldica, com a tal. És més,

tampoc des de la pròpia administració local s’afavorí

la correcta i adient descripció terminològica de -cau-

data-, sempre es mantingué una sempiterna indefinició

a l’hora de descriure aquesta singular figura heràldica.

Ço és, sempre descrivint-la amb molta ambigüitat i

incorrecció, unes vegades com a -cometa-, i altres com

a simple -estrela-.

Qui millor expressà aquesta indefinició i la carència

total d’oficialitat heràldica en l’escut local, fou l’he-

raldista i cronista oficial de Gandia, Felipe Perles, que

deixà escrit: «Sin que nos conste que se haya realizado

nunca un expediente de legalización, (ni falta que hace,

pues está consagrado por el ‘uso consuetudinario’)»,

(Perles, F., Vall de Bayrén, 1990)10. El que ens diu F.

Perles és que l’absència de legalitat heràldica i gover-

namental no invalidava l’ús continuat del blasó dins

l’administratiu local, com senya i rubrica consistorial.

Aquesta afirmació de F. Perles, en 1990, responia a

que elements heràldics constituïts dins del primer armo-

rial local (d’inicis del s. XV) havien segut manejats i

alterats segles endarrere. De fet la seua arma matriu

d’estrela de sis puntes havia segut alterada (s’havia

transfigurat) en figura d’estrela caudata. Si bé, també,

unes tres dècades abans de 1877 s’incorporaren a l’es-

cut altres variants, entre elles, la filactèria de llegenda

llatina que envoltava l’escut amb un crit de guerra que

pretenia desitjar-li a la Ciutat el millor esdevenidor:

«“Sic luceant opera tua”». Més endavant dedico un

capítol aquesta proclama llatina.

A l’any 1877 el Ministeri de la Governació, a Madrid,

executà un decret governamental per a regular i norma-

litzar l’ús del blasonat als escuts i segells municipals

en tot l’Estat espanyol. És, aquí, on trobem documentat

el primer intent administratiu del consistori gandià

per deixar normalitzades i oficialitzades les armes i

elements heràldics que, abans, havien segut alterats al

blasó local. Com abans s’ha dit, el aleshores advocat i

cronista oficial de Gandia, Jesús Mª de Arias (qui entre

1883 i 1885 seria l’alcalde), ja agafà la llegenda celest

de Cienfuegos per justificar el motiu de la deformitat

caudata de l’estrela local quan redactà el Requeriment

heràldic o expedient conegut com Memorial 1877, amb

el propòsit d’oficialitzar aquesta sobrevinguda i tan

irregular transfiguració a caudata de l’ancestral estrela

local. Així com també s’afegí dins d’aquest expedient

la descripció de la recent incorporació del filacteri

de llegenda llatina que envoltava l’escut. Per tant,

aquest expedient heràldic, requerit pel Ministeri de la

Governació, era per a que es justificaren les alteracions

i greus irregularitats heràldiques que sabien comès al

transcórrer del temps en la figura de la primogènita

estrela local, com també de l’afegit, més recent, de la

filactèria llatina o crit de guerra. Però aquest expedient

heràldic -Memorial 1877-, enviat per l’Ajuntament, mai

va rebre el vist-i-plau del Ministeri de la Governació ni

cap altre reconeixement oficial. Totes les referències del

Memorial 1877 al·ludides, aquí, són tretes de l’Informe

del CTHVL-GV/1995 11.

A l’any 1964, l’excel·lentíssim Ajuntament de Gandia

inicià un nou expedient per tal que l’autoritat heràldica,

adjunta al Ministeri de la Governació, ratificara i nor-

malitzara el seu armorial local. Aquest nou expedient

heràldic que redactà el consistori ja vingué assessorat

i avalat per la Reial Acadèmia de la Historia (Madrid).

Així i tot, aquesta proposta d’expedient heràldic sembla

que no tingué cap acceptació ni resposta del Ministeri

de la Governació. Ressenyem, aquí, la proposta del

consistori gandià de 1964, expressada dins l’Informe

del CTHVL-GV/1995 punt, 5-, f. 3:

«L’any 1964 l’excel·lentíssim Ajuntament de Gandia

Page 28: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 28

inicia un expedient per tal de demanar un informe a

la Reial Acadèmia de la Història, per a que l’escut

municipal s’aprovara per part del Ministeri de la

Governació, fet que mai es dugué a terme. L’informe

realitzat descriu aquest mateix escut, proposant uns

colors i metalls, més amb criteris estètics que pròpia-

ment històrics. Havien desaparegut totalment les ones

[d’aigua] d’argent i atzur: “el campo o área del escudo

tiene color azul. Puerta en la muralla que une dos torre-

ones con almenas, muro mazonado de color piedra y la

puerta color verde. En jefe, cometa o estrella de cinco

puntas y cola de plata. Bordura de plata con una leyen-

da: SIC LUCEANT OPERA TUA GANDIA. Timbrado

con corona ducal” » [tancada].

Aquesta proposta de descripció de l’escut local com-

portava una greu irregularitat. Doncs, s’havia eliminat

de l’armorial un element figuratiu, abans ja constituït

dins l’escut, com és el cas de les ones d’aigua, -d’argent

i atzur-, i que tan identifiquen el recurs natural del riu

Serpis (d’Alcoi) banyant les muralles. Les -ones d’ai-

gua- són un element inamovible dins l’escut. Aquesta

intervenció suposava un atrevit i irregular intrusisme

heràldic.

Més recentment, el 23 de març de 1995, l’Ajuntament

rebé l’esmentat Informe heràldic del CTHVL-GV/1995

amb els criteris heràldics que devia complimentar i

obeir el blasonat de l’escut local de Gandia. Aquest

informe del Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia

Local de la Generalitat Valenciana (CTHVL-GV/1995)

dictaminà que foren retirats tots els element afegits

amb posterioritat, com eren el filacteri de llegenda lla-

tina (crit de guerra) i els rams de llorer i, a la vegada,

restituir el timbre de corona reial oberta.

La resolució de l’Informe del CTHVL-GV/1995, f.

4, certificat i signat el 23 de març de 1995, dictaminà

el blasonat amb aquesta descripció:

«Escut quadrangular de punta redona. En camp

d’atzur i sobre ones d’argent i atzur, un llenç de

muralla d’argent, amb dues torres als extrems , maço-

nat i aclarit de sable. En cap una estrella o cometa

de sis puntes d’argent. Al timbre una corona reial

oberta».

Per tant, foren retirats tots els adornaments externs a

l’escut com la filactèria llatina, lambrequines, laureles

i banderolas.

Però, per què no s’aprovà com terminologia de -

estrela caudata-?. És obvi, que els tècnics heràldics del

CTHVL-GV havien reconegut la consolidada -estrela

caudata- al xefe de l’escut, així i tot, els resultava pro-

hibitiu el poder oficialitzar la figura, com a tal, amb

la correcta nomenclatura de -caudata-, doncs, eren

sabedors que el blasonat de l’estrela caudata (mal dit,

cometa) era una irregular figura sobrevinguda, manipu-

lada a posteriori, sobre l’ancestral i original estrela de

sis puntes. Per tant, el Consell Tècnic no volgué xafar-se

els dits i optaren per continuar descrivint l’estrela local

d’una manera molt indefinida i ambigua: «una estrella

o cometa de sis puntes». Malgrat tot, una descripció

incorrecta.

A l’any següent, febrer de 1996, després d’acatar les

recomanacions de l’Informe del CTHVL-GV/1995,

el ple de l’Ajuntament aprovà el tràmit d’una nova

proposta d’escut local basada en un logotip de disseny

modernista de l’artífex Paco Català (creat al 1991) amb

el propòsit que l’escut de Gandia rebera la tan sol·lícita

oficialitat i normalització heràldica per part del Consell

de la Generalitat Valenciana.

Per fi, aquell mateix any de 1996, l’escut de la ciutat

de Gandia obtingué l’anhelat expedient d’oficialitat

i normalització aprovat i ratificat pel Consell de la

Generalitat Valenciana (competència autonòmica ja

Page 29: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 29

transferida).

Cal dir, que una conseqüència ruïnosa que comportà

la no normalització i l’absència d’oficialitat heràldica

en l’estrela caudata, junt a la pròpia deixadesa de l’ad-

ministració local, arrastrà a l’estrela caudata a l’abandó

del fantasiós imaginari popular. Doncs, a meitat del s.

XIX, aplegaren a sorgir des del propi consistori tota

una pseudosimbologia d’estrafolàries i coentes estreles

pseudo-caudates que estaven fora de tota legitimitat

heràldica oficial.(Imatge 8)

Al s. XX, Martín Coronas encara ens ho posà més

enrevessat

Per a rematar la indefinició heràldica i el sempitern

descrèdit patit a la nostra estrela local, a inicis del s.

XX, el Hno. jesuïta Martín Coronas pintà el tapís (nº

1) -El bateig del Sant-duc a l’església Col·legial- (Sala

de Corones, Palau Ducal). En aquesta escenificació pic-

tòrica estan pintats dos estendards heràldics locals i on

l’artífex Coronas optà per retirar-los l’estrela caudata,

deixant tot sol al llenç de muralla. Però aquesta mali-

feta no segué cap oblit de l’artista, sinó que Coronas

era ben sabedor que l’estrela caudata immortalitzava i

identificava de ple a la persona històrica del sant i IV

duc, Francesc de Borja. Per tant, per a Coronas, dins la

escenificació del bateig del IV duc resultava un fet molt

contradictori que, abans de nàixer el IV duc i futur sant,

aquest ja romania immortalitzat en l’estrela caudata

del blasó local. Encara, que és obvi, que Coronas sabia

que abans d’entrar la Casa borgiana al ducat, la vila de

Gandia ja tenia constituït l’escut local i no sols amb la

figura de llenç de muralla sinó, també, amb una estrela

sumada.

El controvertit crit de guerra, “Sic luceant opera

tua”

“Així lluïsquen les teues obres”. Aquest crit de guer-

ra és una incorporació heràldica tardana. Però, a què

identifica el pron. possessiu, -les teues- (tua)?, es fa

referència al sant-duc Borja, o bé, a la ciutat de Gandia?.

(Imatge 9).

El motiu d’aquest filacteri, com crit de guerra, de

llegenda llatina sembla respondre a un exaltat romanti-

cisme liberal de la 1ª República (1873-1874). Ço és, el

“Així lluïsquen -, sens cap dubte respon a l’estrela (o

lucero), i, - les teues obres”, és per desitjar-li el millor

esdevenidor i el bon fer a la nostra ciutat. Tal vegada és

provable que el consistori gandià, als temps d’escollir

aquesta proclama o crit de guerra, no tenien molt clar

que l’estrela caudata identificava de ple al sant-duc i

patró local.

No obstant, si fem cas al llibre, Gandía 1881-1980,

de J. M. Borja i Ignasi Mora (1981), a la mateixa por-

tada del llibre es mostra un escut de Gandia envoltat

per aquest filacteri de llegenda, que posa: «“Sic luceant

opera tua Gandia”», i darrere la coberta de la portada es

fa menció d’aquest escut, dient: «Portada: Escudo de la

ciudad realizado en el año 1846»12. Per tant, la llegenda

llatina s’incorporà prou dècades abans de 1877. Doncs,

era molt evident l’accentuat context antisenyorial que

es vivia a Gandia, quan a l’agost de 1844 s’aprovava al

Consistori l’ordenança municipal de retirar els escuts

d’armes dels ducs borgians dels bancs oficials al presbi-

teri de la seu Col·legiata (AMG, Llibre d’Acords, núm.

AB/60).

També expresso l’opinió del cronista local Felipe

Perles, pel que fa aquest motiu de la filactèria lla-

Page 30: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 30

tina, en un article a la revista Tots d’octubre de 1981:

“La leyenda en latín es un permanente desafio, «ASI

LUZCAN TUS OBRAS»”.

Ressenyar també el que es digué a l’Informe CTHVL-

GV/1995, punt 5-., f. 3, dins d’un paràgraf on s’al·ludeix

al requeriment heràldic del Memorial 1877:

«Però s’havia afegit des de la dissolució del règim

senyorial una corona reial tancada i una filactèria amb

la llegenda: SIC LUCEANT OPERA TUA».

Però com filactèria llatina més anecdòtica és la que

trobem a la epigrafia inscrita davall l’escut en la cam-

pana major nº 5 (la grossa), batejada com María de la

Asunción-Francisco de Borja (fosa al 1923 per Roses

Hermanos, a València) i penjada a la Seu Col·legiata

de Gandia, on s’inscriu: «SIC LUCEANT OPERA TUA

AYUNTº ». La fosa de la campana degué costejar-la el

consistori.

En resum, aquesta filactèria llatina, d’incorporació

tardana, sembla que no prové de cap frase feta llatina

sinó, més bé, de la pròpia erudició sorgida d’un romàn-

tic i exaltat liberalisme local. Així i tot, aquesta desafi-

ant llegenda manté una mica d’indefinició.

Quan es constituí el primer armorial local de

Gandia?

Partint del que expressa l’Informe CTHVL-GV/1995,

punt 5, f. 1: «Per al segle XV, amb Alfons d’Aragó i

Arenós [el Jove], II duc de Gandia, es conserven també

diverses albarans [edils] amb un escut més complicat

corresponent a les armes del nou senyor territorial».

És suficient per poder concloure que el Consell de la

vila de Gandia, aleshores, encara no tenia constituïdes

les seues pròpies armes heràldiques locals. Per tant,

tot em fa dir que la constitució del seu primer armorial

local tingué lloc al període 1425-1439, quan el ducat

de Gandia ja havia segut revertit a la Corona d’Aragó

desprès de la mort del duc Alfons, el Jove, (1424) sense

fills legítims. Època coneguda com de l’absentisme

ducal d’Aragó. Sent al novembre de 1425 quan l’infant

reial d’Aragó, futur Joan II, i rei consort de Navarra,

prengué possessió (amb caràcter d’apanatge) del ducat

de Gandia, títol atorgat pel seu germà el rei Alfons V,

el Magnànim. Doncs, així, dona testimoni la troballa

del primer armorial local de la vila de Gandia mostrat

junt al blasó d’armes nobiliàries del duc i infant reial

d’Aragó, Joan II de Navarra. Ambdós escuts, caironats,

tallats al tambor del ruïnós capitell de la Creu de terme

(peiró) i que ben il·lustrats es mostren al document grà-

fic del llibre del P. Antonio de León (1926) p. 8. [ARIAS,

J.E., (2006) dins LULL, JOSÉ (ed.) pp. 27-32] i [ARIAS, J.E.

(2006) Huygens, vol. 63, 20-21].

La configuració d’armes a l’heràldica civil del medi-

evo està caracteritzada per la simplicitat i l’austeritat

d’elements (figures i mobles) com, també, prioritza la

composició en equilibri, que tant es reflecteix al nostre

primer i original escut local:

“Sobre ones d’aigua un llenç de muralla maçonada

i, sobremuntada, entre dues torres, una estrela”, (de sis

puntes).

Què identificava la primogènita estrela de sis pun-

tes sumada al llenç de muralla sobre ones d’aigua?

D’entrà, hem de deixar clar que la figura heràldica que

es mostra com llenç de muralla (carreuada), sens cap

dubte, ens identifica la immemorial vila emmurallada de

Gandia, eixa imponent muralla rematada amb merlets

d’estil mudèjar militar i acabada al voltant de 1318. Per

tant, aquesta arma o figura heràldica mai deguem identi-

ficar-ho amb el castell del Bairen. De fet, ja meitat del s.

XIV, tots els protocols heràldics per a blasonar armories

i escuts (civils, militars i d’heràldica nobiliària) ja teni-

en normalitzada i consolidada la descripció de l’arma

especifica de figura de castell, descrivint-la com: “«...

i la part de dalt rematada sempre amb tres torres merle-

tades, amb la del mig més fornida i elevada»”. Açò ho

veureu clar mirant la figura de castell als escuts locals

d’Alacant, Moixent, Xàtiva, Almansa, Rugat i, més de

prop, en la figura de castell (o arma de Castella) que

porta l’armorial nobiliari de la que fou duquessa regent,

María Enriquez de Luna, penjat al pòrtic dels Apòstols

Page 31: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 31

en la Seu Col·legiata de Gandia.

També, l’heraldista i cronista local Felipe Perles,

digué aquest respecte: «En cuanto al castillo no es tal,

sino “un lienzo de muralla con su puerta en el centro,

flanqueada por dos cubos o torreones almenados y

aspillerados”. ... //... . Y ello es así porque tal figura

heráldica no se refiere a Bayren (que sí sería figura

de castillo), sino a la ciudad murada, amurallada.»13

(Perles, F., Open, 1991).

Però, si de cas quedava algun dubte, ben clar ho mos-

tren i ho contrasten les dues armes locals que, des de

1282, té atorgades la noble Xinxilla de Montearagón,

blasonat com:

“Llenç de muralla maçonada duent sobremuntat un

castell gòtic” (imatge 10).

També veiem la figura de llenç de muralla als escuts

locals de Guadalajara i de Ciutat Reial. I, més de prop,

tenim l’escut d’Alcoi que com antiga vila emmurallada,

ens descriu: “.... , dues torres unides per un llenç de

muralla, maçonades /.../ i, sobremuntada, la Creu de

sant Jordi”. Aquí, com en Gandia, el motiu heràldic en

xefe de l’escut local també està identificant, clarament,

al sant-patró de la ciutat.

Pel que fa l’element figuratiu de -ones d’aigua-

banyant el llenç de muralla el motiu no pot ser altre que

identificar clarament al riu d’Alcoi (Serpis). Riu que, de

bo, defensava la vila, on per la part del llevant oferia tot

un enclavament i fossat defensiu natural i, a la vegada,

aportava el fonamental recurs hídric a les hortes de l’ex-

pansiu conreu del canyamel14 d’inicis del s. XV. Aquí

les ones d’aigua no expressen cap domini ni jurisdicció

marítima sobre la Mediterrània, com sí ho fa a l’escut

de la Valldigna.

El fet tan peculiar que les dues figures comparteixin el

mateix i únic quarter de l’escut, on l’estrella de sis pun-

tes està sobremuntada entre les dues torres, sumada al

llenç de muralla, comporta que el significat d’aquestes

dues figures es complementen a l’hora de expressar el

motiu o significat de l’escut de la vila de Gandia.

Després d’haver escorcollat i confrontat infinitat d’es-

cuts locals de molta similitud, sols puc identificar el

motiu d’aquesta estrela local sumada al llenç de muralla

expressant-ho, des d’una intuïció molt subjectiva, com:

“A l’endemà de la reconquesta s’alçà una nova vila

emmurallada”. Com una mena d’interès del propi rei

Jaume I (Corona d’Aragó) en que, allí, en l’encreuament

del riu d’Alcoi i el Camí reial de València, es constituira

i es consolidara una vila.

Què em du a fer tal afirmació?. Sobretot el treball de

la historiadora local Isabel Canet, coautora del llibre,

Sucre & els Borja, La canyamel dels ducs (2000), ed.

CEIC Alfons el Vell, amb el seu capítol: -”Fisonomia

d’una vila: L’urbanisme medieval de Gandia”-, i que

a continuació expose amb síntesi: «A l’any 1244 el

que hui és el nucli urbà de Gandia, era un llogarret

musulmà que només posseïa un casal de molí, una torre

vigia (possiblement, la torre Baluarte) i cases de moros

molt disseminades. El fet que el Llibre del Repartiment

(1249) de Jaume I no fera cap referència a edificacions

singulars, com de mesquita o/i alcassaba, avalaria la teo-

ria d’un nucli urbà no consolidat. D’acord amb l’estra-

tègia colonitzadora dissenyada pel monarca Jaume I, el

castell musulmà de Bairén y la seua propera alqueria del

mateix nom i situada als peus del mateix tossal, no oferi-

en les condicions adients per al desenvolupament d’una

vila. Aquesta abrupta orografia de turons i d’escarpades

carenes del pujol de Bairén, com les rodalies de terres de

marjal, impossibilitaven la circulació còmoda i intensa

de les mercaderies i enfosquia tot futur expansionista i

Page 32: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 32

comercial de qualsevol vila amb pretensió de ser el cap

de districte. Doncs, dins de l’entramat econòmic del

nou sistema feudal la ciutat tenia que ser, sobretot, un

mercat, on s’afavoreixi l’intercanvi mercantil. Així, la

Corona d’Aragó, post la reconquesta, situava les noves

viles en punts estratègics per a controlar les rutes de

comunicació, tan per motius comercials com militars.

Per aquesta raó, Jaume I, a l’endemà mateix de la con-

questa, degué projectar l’emplaçament d’un definit nucli

urbà (futura Gandia) un poc més en dins, a la planura,

en el mateix encreuament de camins reials (Almansa-

València) amb la confluència del riu d’Alcoi, i on ja

hi havien molts assentaments disseminats de domos

(cases), unes alqueries, rafals, un molí i una torre».

Trobem similar motiu heràldic el que descriu l’escut

de la ciutat de Terol, on l’estrela sobremuntada a la figu-

ra animal de bou quiet està fent clara al·lusió al lloc de

la fundació i alçada de la nova vila de Terol a l’endemà

de ser reconquistades aquestes terres per Alfons II, l’any

1171. Lloc precís i assenyalat on, segons conta la lle-

genda, el bou escollí per a detindre’s a pasturar i beure,

consolidant-se, allí, el nucli urbà de Terol.

Comparatives de motius d’estreles locals

Com abans s’ha dit, l’estrela del nostre primer armori-

al comportaria també un significat molt associat a voler

expressar els moments després

de la reconquesta. Exemples en

aquest sentit els trobem als escuts

locals de Vall d’Ebo, on l’estrela

local sobremuntada a la figura de

vall muntanyós està fent al·lusió

al culte marià de la Mare de Déu

del Roser (advocació mariana

mallorquina). Doncs, després de

la reconquesta aquestes comar-

ques foren repoblades per famílies

cristianes vingudes de Mallorca.

Semblant motiu heràldic el que

ens descriu l’estrela local d’Aielo

de Rugat, estrela sobremuntada

a una torre (que era jurisdicció

del castell de Rugat), on aquesta

estrela du el seu motiu i identitat

d’advocació mariana, en la titular de la seua parròquia

i patrona local, la Mare de Déu de l’Assumpció15. Aquí

no és manté vincle amb la reconquesta. (Imatge 11)

També, a l’escut de Cazorla, amb la seua estrela

sobremuntada a la torre, es pretén identificar la recon-

questa, en 1232, de l’Albacara de Cazorla (fortificació

musulmana del s. XI) presa per Ferran III, el Sant. En

l’escut de la ciutat de Conca la seua estrela sobremun-

tada al sant Calze (referent directe a l’apòstol Mateu)

està fent menció inequívoca a la data del 21 de setembre

de 1177, festivitat de sant Mateu, dia en que acabà la

reconquesta d’aquesta ciutat pel rei Alfons VIII. És a

dir, aquestes estreles locals sí mantenen el denominador

comú d’assenyalar fets vinculats a la reconquesta.

No obstant, tampoc deguem caure en la especulació

de si l’estrela que es mostra als segells que timbrava

Jaume II guarda significat amb la nostra primogènita

estrela local. Doncs, en la matriu d’aquest matasegell es

mostra al seu titular reial muntat sobre figura eqüestre

revestida dels pals d’Aragó i enfront de la seua cara està

l’estrela de huit puntes (de vegades sis). Però aquesta

figura de l’estrela als segells del rei Jaume II no obeeix

a cap símbol emblemàtic propi, com tampoc prové de

cap arma o figura genealògica-

nobiliària pròpia. Simplement respon a la inserció

d’una figura sigil·logràfica en l’encunyació de monedes

Page 33: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 33

i segells. Ben cert és, que Jaume II, el Just, fou el rei

que més s’implicà i sufragà el tancament de la imponent

muralla de la vila i qui concedí al territori de Gandia

el Títol de Senyoriu (06/Jun/1323), però, açò no és raó

suficient per a identificar al monarca aragonès amb

l’estrela sobremuntada al llenç de muralla del primer

armorial local de la vila.

Per a trobar-li una millor explicació al símbol sigil-

logràfic de l’estrela que mostra el matasegell de Jaume

II ens tenim que acollir al criteri expressat pel professor

de Hª de l’Art i emblemista, Rafael Garcia Mahiques:

«Ací la figura sigil·logràfica de l’estrela (que no arma

nobiliària) sols pretén expressar un reconeixement de

distinció, com: “Aquest monarca o emperador és el pos-

seïdor d’un vast imperi”. Sent el mateix motiu que l’ex-

pressat en l’estrela que porta damunt el bust de Cèsar

August en una moneda de dupondi de bronze encunya-

da durant l’imperi de Tiberi Cèsar (14-19 dC.)».

Hi ha altra hipòtesi més senzilla, prescindint de la

llegenda Cienfuegos

Si acomplim amb el principi metodològic de la

Navalla d’Occam que prioritza la claredat, la simplici-

tat i l’economia del raonament, -gens fàcil en aquesta

enrevessada història sobre la irregular transfiguració a

caudata patida en la primogènita estrela local-, cal dei-

xar plantejada la següent hipòtesi: El desè duc, Pasqual

Francesc de Borja, fou sabedor del fet real que a uns

dies després de la mort del seu avantpassat sant-duc, a

Roma (30/Sep/1572), havia sorgit al cel de Cassiopea

una lluentíssima nova estrela, la stella nova 1572.

Esdeveniment astronòmic que ho degué valorar com de

fet miraculós, com una gràcia divina d’assenyalar al cel

la seua futura santedat.

Però, a la fi, les dues hipòtesis convergeixen amb

idèntica resolució: El desè duc Pasqual Francesc de

Borja, havent rebut assessorament heràldic, transfigu-

rà a caudata la primogènita estrela local. Doncs què

millor referent astronòmic, en la vida del sant-duc, per

a deixar-ho immortalitzat en l’estrela local amb l’adient

atribut de la deformitat caudata. Una estrela caudata

que pujada al quarter xefe de l’escut, allí, tanta identitat

donava a qui ja era el sant-patró de la ciutat de Gandia,

el sant-duc Francesc de Borja.

Aquest treball heràldic i arqueoastronòmic de nova compilació documental sobre l’emblemàti-ca i evolutiva estrela local, acabà de redactar-se a l’Alqueria de Martorell, Benipeixcar, un u de

maig de l’any de gràcia MMIX.

(Aquella explosió de supernova de 1572 és, avui, romanent de la radiofont Cas B)

Notes:

Tots el documents i llibres esmentats són a l’Ar-

xiu Municipal de Gandia (AMG). Els bolletins de

HUYGENS estan a la web de l’Agrupació Astronòmica

de la Safor i a l’AMG. *WWW.astrosafor.net/Huygens/

Huygens.htm

1 La primera publicació biogràfica post-canonització

és la que escrigué Álvaro Cienfuegos Villazón (S.J.),

(1702), La heroyca vida, virtudes, y milagros del gran-

de San Francisco de Borja de la Compañia de Jesús,

Madrid 1702; Madrid 1717; Bilbao 1726; Madrid 1726;

Barcelona 1754 (catàleg BC-1026 a l’Arxiu Municipal

de Gandia).

Així i tot, recordem que el jesuïta Juan Eusebio

Nieremberg (1595-1658) ja s’havia avançat en escriure

una obra biogràfica del qui, aleshores, encara era beat:

Vida del santo padre y gran siervo de Dios el Bto.,

Francisco de Borja, tercer general de la Compañia de

Jesús...; (1644) Madrid.

2 Morant Deusa, Isabel (1984): El declive del señorio.

Cap. VI, pp. 188-189. Institut Alfons el Magnànim.3 Cervós S.J., i Solá, S.J. (1904), El Palacio Ducal de

Gandía. Monografía histórico descriptiva, cap. XVII

p.187. Edició facsímil 2004, Gandia. (Descripció gene-

alògica basada en Béthencourt, Tom IV, 89. Francisco

Fernández de Béthencourt, Historia genealógica y

heráldica de la monarquía española).

4 Perles Martí, Felipe: “El escudo municipal de

Gandía”, Vall de Bayrén, (1990) vol. 31 (gener) p. 24

5 Arciniega García, Luís (2001): La Memòria del

ducat de Gandia i els seus títols annexos. Redactada

per Basilio Sebastián Castellanos per al duc d’Osuna

Page 34: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 34

(1851-1852). CEIC Alfons el Vell, Gandia. pp. 157,

172, 175, 198 (respect.).

6 Kronk, Gary (1999): Cometography, A catalog of

comets, Vol. 1. Cambridge University Press.

7 De León, Antonio (1926): Guia del Palacio Ducal

y de otros insignes recuerdos de los Borjas. Valencia,

p. 8.

8 Segons resa la crònica redactada al llibre del P.J., DE

LEÓN, ANTONIO (1926) f. 7-9, fou al 1912 quan es dugué

al Museu Borgià del Palau Ducal aquest antic (i origi-

nal) capitell gòtic que estava partit i en estat ruïnós (li

faltava la creu). Allí estigué conservat, almenys fins al

1926, fins a la seua espoliació. Al seu llibre ens diu que,

el 4 de maig de 1913 s’inaugurà la restituïda nova Creu

(o peiró) del Camí Reial de València per a commemorar

el XVI Centenari Constantinià. Obra escultòrica que fou

costejada per Na Rosa Morant d’Oltra. L’artífex de la

rèplica fou l’escultor Santiago Ferrer qui tallà el capitell

de forma idèntica a l’original i la creu la copià d’una de

les que s’alçaven a les afores de València, donant-li un

marcat estil flamíger. A la base de la mateixa Creu posà

rodant l’inscripció de la llegenda llatina de l’emperador

Constantí (Batalla de Milvio, 312 d.C.), aquest filac-

teri resa com: «XVI Centenario Constantiniano: Hoc

signum vinces». Segué en aquesta primera restitució

de la Creu-capitell de 1913 quan s’introduí, sense cap

rigor històric, les greus espifiades heràldiques en l’escut

nobiliari del duc i infant reial d’Aragó, futur Joan II, i

rei de Navarra, en eixe intent desesperat per reomplir

i completar els ruïnosos quarters il·legibles al devastat

escut nobiliari ducal. Aquesta rèplica (o restitució) de la

Creu-capitell de 1913 es conservava als magatzems del

patrimoni històric de Gandia (MAGa).

9 Perles, Felipe: “Fundamentos de un escudo”, Levante,

-comarcal Safor- (1991), 12 de juliol, p.35

10 Perles, Felipe: “El escudo municipal de Gandía”,

Vall de Bayrén, (1990) vol. 31 (gener) p. 24

11 Informe CTHVL-GV/1995. Expedient heràldic del

Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia Local de la

Generalitat Valenciana (CTHVL-GV), redactat i cer-

tificat per Julia Campón Gonzalvo (com a secretària)

i rubricat per Rafael García Pertusa Jiménez (com a

President), com dictamen resolutiu del punt 5, <<5.-

Informe sobre l’escut municipal de Gandia-, signat i el

23 de març de 1995, a València.

12 Borja, J. M., i Mora, I.(1981), Gandía 1881-1980,

Paterna (València)

13 Perles, Felipe: “El escudo de Gandía y la nueva ima-

gen gràfica de la ciudad”, Open (1991) vol. 17, p. 35.

14 Pons Moncho, Francisco (1979): Trapig. La produc-

ción de azúcar en la Safor (s. XIV -XVII). Institut Duc

Reial Alfons el Vell. Gandia

15 Dictamen resolutiu de proposta d’escut d’Aielo

de Rugat certificat pel CTHVL/GV i signat el 19/Jul/

2001

Page 35: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 35

Uno de los objetivos de las “100 Horas de Astronomía” fue que el mayor número de ciudadanos miraran a través de un tele-scopio, como hizo hace 400 años Galileo Galilei.

Con este objetivo en mente, se realizaron 79 Fiestas de estrellas organizadas por 46 Agrupaciones Astronómicas de España, en 60 localidades de un total de 27 provin-cias en 13 comunidades autónomas.

Muchas agrupaciones realizaron más de una Fiesta, convocando varias entre los días 2 y 5 de Abril, incluso en el mismo día en varias localidades. Cabe destacar a la Agrupación Astronómica de la Región de Murcia como la agrupación que más fiestas de estrellas ha realizado en las “100 Horas de Astronomía”, con un total de 10 más 3 observaciones astronómicas guiadas en el Observatorio Municipal de Murcia.

Se han observado la Luna, Saturno, Las Pléyades, la nebulosa de Orión, la estrella Sirio, las constelaciones de la Osa Mayor, Leo, Géminis, .... con 422 telescopios que las agrupaciones astronómicas han puesto a disposición de todos para observar las mara-villas del Universo...

Se estima que el público asistente ha sido de 21.200 personas, cantidad que supone un aumento del 216% con respecto al núme-ro de asistentes a la 1ª Fiesta de estrellas, si bien es cierto que en esta ocasión se han realizado durante 4 días. Son de destacar las convocatorias realizadas por la Agrupación Astronómica de Navarra (4.000 personas), la Asociación Valenciana de Astronomía junto con la Agrupación Astronómica de la Safor (2.000 personas) o la Asociación Ilicitana de Astronomía (1.500 personas),

así como las más de 3500 personas que han observado con telescopios de mano de la Agrupación Astronómica de la Región de Murcia en sus múltiples convo-catorias o las fiestas realizadas por las 8 agrupaciones astro-nómicas de la provin-cia Alicante que han convocado a un total de 2.750 personas, destacándose la Comunidad Valenciana como la que más visitantes ha tenido con más de 6.400.

De los 556 organizadores, 170 fueron mujeres, lo que representa el 30.6% del total. Este porcentaje supone un aumento del 4.3% con respecto a la participación de mujeres en la organización de las fiestas de estrellas desde las agrupaciones astronó-micas en referencia a la primera fiesta de estrellas.

Notemos, finalmente, que en esta ocasión por estar la fiesta de estrellas integrada en el programa de actividades de las “100 Horas de Astronomía”, se han realizado por parte de las agrupaciones astronómicas otras actividades paralelas y complemen-tarias a las fiestas de estrellas, como con-ferencias, exposiciones, talleres para niños y adultos, visitas guiadas a observatorios, etcétera, que suman 63 actividades más. Cabe destacar que ha aumentado el número de colaboraciones entre distintas entidades como museos, planetarios y otras de carác-ter público o privado.

2ª Fiesta de Estrellas(de la página web del Nodo Nacional)

Es tal la cantidad de actos que se están celebrando por toda la superficie de España que no es posibole dar una relación de todos ellos, sin caer en la monotonía. Por ello, para este mes, y debido además al reducido espacio de que disponemos, he elegido un artículo sobre los resul-tados de la “segunda fiesta de las estrellas.” Espero que nos sirva de estímulo para

Page 36: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 36

Page 37: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 37

Page 38: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 38

Fecha hora Actividad Lugar

02-jul-09 (19:00) Astronomía Made in Spain Palau Música (Valencia

03-jul-09 (21:00) Sede Sede

09-jul-09 (04:00) Salida hacia China Estación

22-jul-09 (08:00) Observación Eclipse Anji

01-ago-09 (21:30) Subida al Bancal de la Creu Llocnou

07-ago-09 (31:30) Observación popular Playa Daimús

12-ago-09 (21:00) Observacion Perseidas Final playa Gandía

14-ago-09 (21:30) Observación Llacuna Llacuna

17-ago-09 Star party Astro Bonilla Cuenca

21-ago-09 RETA 2009 Cazorla

28-ago-09 (21:00) Observacion popular Playa Bellreguard

Notas importantes:1. Es posible que se incluyan actos especiales, con colegios, público en general, o conferencias durante este

año. Se anunciarán oportunamente, y se comunicarán por medio de la lista de correos.2. Pueden haber cambios importantes. Confirmar siempre con la página web.3.- La actividad del día 12 de agosto, “Observación de las Perseidas”, es parte integrante de la fiesta de las estrellas

del AIA-IYA2009

Page 39: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 39

15 -julio- 2009

22:00 Hora Local

15 -agosto - 2009

22:00 Hora local

Page 40: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 40

EFEMÉRIDES Para JULIO & AGOSTO 2009

Por Francisco M. Escrihuela

[email protected]

LOS SUCESOS MÁS DESTACABLES DEL BIMESTRE

4 de julio: La Tierra en el afelio a las 02:39.

7 de julio: Eclipse de Luna penumbral a las 11:36.

14 de julio: Mercurio en conjunción superior a las 04:15.

28 de julio: Lluvia de meteoros Delta Acuáridas.

2 de agosto: Mercurio a 0.6ºN de Régulo a las 21:20 en Leo.

6 de agosto: Eclipse de Luna penumbral a las 02:39.

12 de agosto: Lluvia de meteoros Perseidas.

14 de agosto: Júpiter en oposición a las 19:54.

24 de agosto: Máxima elongación vespertina de Mercurio E(27º) a las 18:05.

Planetas visibles: Todos.

LOS PLANETAS EN EL CIELOMercurio estará localizable a partir de mediados de agosto sobre el horizonte Oeste al anochecer. Venus, pasando a lo largo del bimestre por las constelaciones de Tauro, Géminis y Cáncer, estará localizable antes

de amanecer y cada vez más alto sobre el horizonte Este-Noreste.Marte, en su transitar por las constelaciones de Tauro y Géminis, se encontrará localizable sobre el horizonte

Este-Noreste al final de la noche a principios de julio y unas cuatro horas antes de amanecer a finales de agosto.Júpiter, en Capricornio, y con su magnitud más alta de todo el año, se verá prácticamente durante toda la noche

a lo largo de julio y agosto.Saturno, en Leo, en julio sólo será visible durante la primera

mitad de la noche. En agosto apenas lo podremos localizar unos instantes durante el crepúsculo vespertino sobre el horizonte Oeste.

Urano, en julio, estará localizable en Piscis en la segunda mitad de la noche. En agosto, con magnitud 5.7, hará su aparición sobre el horizonte este poco después de anochecer y permanecerá visi-ble y localizable durante prácticamente toda la noche.

Neptuno, un poco más adelantado que Urano por lo que a la hora de aparición se refiere, también lo tendremos localizable en julio a partir de la medianoche, y en agosto durante toda la noche.

Plutón, siempre con una magnitud cercana a la 14, estará loca-lizable durante prácticamente toda la noche en julio, si bien en agosto desaparecerá tras el horizonte Oeste-Suroeste unas dos horas antes de amanecer.

Page 41: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 41

La tierra

El 4 de julio, a las 02:39 hora local, la Tierra se encontrará en el afelio, posición en la cual se encuentra en su máxima separación del Sol (152.091.095 Km.) concretamente 4.995.642 Km. más lejos del astro rey que en su posición de separación mínima en el afelio (en enero). En esta posición, paradójicamente, y como consecuencia de la inclinación del eje terrestre con respecto del plano de la eclíptica, los rayos solares inciden sobre la superficie terrestre (en el hemisferio norte) con la máxima perpendicularidad, siendo entonces cuando atraviesan con menor dificultad la atmósfera terrestre (menor grosor) lo que se traduce en elevadas temperaturas para la zona que habi-tamos.

Desde nuestra posición, podremos observar al Sol (con la debida protección) con un tamaño angular mínimo (31’ 28’’).

DATOS PLANETARIOS DE INTERÉS(El 31 de julio o en el momento de mejor visibilidad para Mercurio y Venus)

Mercurio Venus Marte Júpiter Saturno Urano Neptuno PlutónMagnitud 0.15 -3.90 1.07 -2.67 0.70 5.77 7.83 13.98Tamaño angular 6.4’’ 15’’ 5.3’’ 49’’ 16’’ 3.6’’ 2.4’’ 0.10’’Iluminación 64% 73% 90% 99% 99% 99% 99% 99%Distancia (ua.) 1.049 1.124 1.767 4.057 10.176 19.398 29.055 30.879Constelación Leo Orión Tauro Capric. Leo Piscis Capric. Sagit.

Lluvias de MeteorosEn este bimestre tendremos dos lluvias de meteoros: las lluvias Delta Acuáridas y las Perseidas. Las primeras

desarrollarán su actividad entre el 15 de julio y el 19 de agosto, siendo el día de mayor intensidad el 28 de julio. La radiante se situará a 22h 36m de ascensión recta y a -17 grados de declinación. Para la noche del máximo, el meridiano pasará a las 04:13 TU y a 34º de altitud. En el momento del máximo, la Luna tendrá iluminada el 41 % de su cara visible. Las Perseidas desarrollarán su actividad entre el 23 de julio y el 20 de agosto, siendo el día de mayor intensidad el 12 de agosto. La radiante se situará a 3h 4m de ascensión recta y a +58 grados de declinación. Para la noche del máximo, el meridiano pasará a las 07:41 TU y a 71º de altitud. En el momento del máximo, la Luna tendrá iluminada el 69 % de su cara visible. Esta lluvia está relacionada con el cometa Swift-Tuttle.

BibliografíaPara la confección de estas efemérides se han utilizado los programas informáticos siguientes: Starry Night Pro

y RedShift.

Para los sucesos y fases lunares: Un calendario convencional y el programa informático RedShift.

Page 42: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 42

JULIO & AGOSTO 2009por Josep Julià

APROXIMACIONES A LA TIERRA

Para estos meses, los asteroides que se acercarán a la Tierra a menos de 0.2 UA son:

Objeto Nombre Fecha Dist. UA Arco Órbita

2009 LU2 2009 July 3.81 0.07770 1-opposition, arc = 2 days 2009 MA 2009 July 6.97 0.06629 1-opposition, arc = 7 days 2001 HY7 2009 July 10.81 0.09180 5 oppositions, 2001-2009 1999 MN 2009 July 12.18 0.1036 3 oppositions, 1999-2005 2008 NP3 2009 July 18.65 0.03040 1-opposition, arc = 2 days 2009 HV77 2009 Aug. 3.56 0.07507 1-opposition, arc = 54 days (17274) 2000 LC16 2009 Aug. 17.03 0.1943 3 oppositions, 1955-2000 1991 BN 2009 Aug. 17.05 0.1324 4 oppositions, 1991-2005 2002 RQ25 2009 Aug. 18.82 0.07742 3 oppositions, 2002-2008 2005 CW25 2009 Aug. 20.46 0.08652 4 oppositions, 2005-2009 2009 KC3 2009 Aug. 24.54 0.04885 1-opposition, arc = 44 days 2002 CY58 2009 Aug. 25.03 0.09043 1-opposition, arc = 21 days 1997 GD32 2009 Aug. 25.13 0.1058 1-opposition, arc = 22 days (8566) 1996 EN 2009 Aug. 28.45 0.1942 3 oppositions, 1996-1998

Fuente : MPCDatos actualizados a 29/06/09

La mayoría de éstos asteroides suelen tener pocas observaciones, lo que se traduce en órbitas con

un elevado grado de incertidumbre. Por ello, es recomendable obtener las efemérides actualizadas en:

http://cfa-www.harvard.edu/iau/MPEph/MPEph.html

Page 43: Huygens-79

Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 43

SERVICIOS MENSAJERÍA

URGENTE LOCAL PROVINCIAL REGIONAL NACIONAL

INTERNACIONAL

ASTEROIDES BRILLANTES

En las siguientes tablas se detallan las efemérides de los asteroides más brillantes (mag. ≤ 11)

obtenidas para el día 15 de cada mes a las 00:00h TU.

JULIO

NOMBRE MAG. COORDENADAS CONST.

(3) Juno 9.5 00h02m41.53s +03 56’ 57.6” Psc (6) Hebe 10.8 14h32m42.75s +03 01’ 56.8” Vir (7) Iris 9.0 18h40m56.34s -19 14’ 35.2” Sgr (16) Psyche 10.0 21h18m29.73s -13 50’ 29.2” Aqr (18) Melpomene 9.8 00h45m28.54s +02 37’ 05.0” Cet (33) Polyhymnia 10.7 20h50m15.31s -21 11’ 41.1” Cap (42) Isis 10.5 23h43m19.13s -14 56’ 13.6” Aqr (88) Thisbe 10.7 22h25m52.21s -03 54’ 58.8” Aqr (140) Siwa 10.9 20h53m37.90s -19 03’ 38.6” Cap

AGOSTO

NOMBRE MAG. COORDENADAS CONST.

(3) Juno 8.7 00h14m28.13s +02 38’ 49.2” Psc (7) Iris 9.6 18h18m20.35s -19 01’ 07.2” Sgr (16) Psyche 9.6 20h55m18.62s -16 04’ 10.7” Cap (18) Melpomene 9.1 01h25m21.09s +02 03’ 20.9” Cet (20) Massalia 10.4 00h29m28.42s +03 50’ 07.6” Psc (33) Polyhymnia 10.6 20h26m59.00s -22 19’ 32.7” Cap (42) Isis 9.8 23h52m52.30s -18 15’ 32.8” Aqr (44) Nysa 10.8 23h25m18.72s -06 39’ 22.2” Aqr (88) Thisbe 10.0 22h08m58.32s -03 44’ 35.2” Aqr (89) Julia 10.1 00h56m04.66s +24 56’ 13.3” Psc (101) Helena 10.8 21h49m22.86s -20 22’ 19.4” Cap (140) Siwa 10.9 20h30m33.02s -21 34’ 46.2” Cap

Page 44: Huygens-79

Escorpio y Sagitario desde el CAAT.- Cámara: Canon 500D 10 segundos exposicion ISO 1600. La luz del fondo corresponde a Valencia. Pueden verse los molinos ya instalados, que “de momento” no tienen iluminación. Foto: Marcelino Allvarez

“Sol de medianoche. cámara Nikon D40 ISO 200 1/800 seg. . foto tomada por John Walter Mulholland