View
241
Download
17
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Boletín Oficial de la Agrupación Astronómica de la Safor julio - agosto 2009 AÑO XIV Número 79 (Bimestral)
Citation preview
Guia
Boletín Oficial de la Agrupación Astronómica de la Safor
HUYGENS
AJUNTAMENT DE GANDIA
Julio - Agosto 2009 Número 79 (Bimestral)AÑO IVX
Manhatanhenge
Anillos de Júpiter
2
A.A.S.
Sede Social Casa de la Natura Parc de l'Est 46700 Gandía (Valencia)
Correspondencia Apartado de Correos 300 46700 Gandía (Valencia)
Tel. 609-179-991WEB: http://www.astrosafor.nete-mail:[email protected]
Depósito Legal: V-3365-1999Inscrita en el Registro de Sociedades de la Generalitat Valenciana
con el nº 7434y en el Registro Municipal de Asociaciones de Gandía con el
num. 134
Agrupación Astronómica de la SaforFundada en 1994
EDITAAgrupación Astronómica de la Safor
CIF.- G96479340
EQUIPO DE REDACCIÓNDiseño y maquetación: Marcelino Alvarez VillarroyaColaboran en este número: Francisco M. Escrihuela,, Jesús Salvador, Marcelino Alvarez, Francisco Pavía, Laura Alvarez, Joanma Bullón, Josep Julià Gómez,
IMPRIME DIAZOTEC, S.A.
C/. Conde de Altea, 4 - Telf: 96 395 39 0046005 - Valencia
Depósito Legal: V-3365-1999ISSN 1577-3450
RESPONSABILIDADES Y COPIASLa A.A.S. no comparte necesariamente el contenido de los artículos publicados.
Todos los trabajos publicados en este Boletín podrán ser reproducidos en cualquier medio de comunicación previa autorización por escrito de la dirección e indi-cando su procedencia y autor.
DISTRIBUCIÓNEl Boletín HUYGENS es distribuido gratuitamente entre los socios de la A.A.S., entidades públicas y cen-tros de enseñanaza de la comarca además de Universi-dades, Observatorios, centros de investigación y otras agrupaciones astronómicas.
Tanto la Sede Social, como la Biblioteca y el servicio de secretaría, permanecerán abiertas todos los viernes de cada semana, excepto festivos, de 21:00 a 23 horas.
JUNTA DIRECTIVA A.A.S.
Presidente Honorífico:Presidente:
Vicepresidente: Secretario:
Tesorero:Bibliotecario:Distribución:
José Lull GarcíaMarcelino Alvarez
Enric MarcoMaximiliano Doncel
Juan GarcíaMaximiliano Doncel
Juan Malonda
COORDINADORES DE LAS SECCIONES DE TRABAJO
Asteroides:Josep Juliá Gómez ([email protected])Planetaria:Angel Ferrer ([email protected])Arqueoastronomía:José Lull García ([email protected])Cielo Profundo:Miguel Guerrero ([email protected] )Efemérides:Francisco Escrihuela ([email protected])Heliofísica: Joan Manuel Bullón i Lahuerta
COMITE DE PUBLICACIONESFormado por los coordinadores de sección y el editor, el comité se reserva el derecho a publicar los artículos que considere oportunos.
CUOTA Y MATRÍCULASocios : 40 €Socios Benefactores: 100 €Matrícula de inscripción única : 6 €
• Las cuotas serán satisfechas por domiciliación bancaria y se pasarán al cobro en el mes de enero.
• Los socios que se den de alta después de junio abonarán 20 € por el año
corriente.
SOCIOS BENEFACTORES
Socios que hacen una aportación voluntaria de 100 €Socio nº 1 Javier Peña LligoñaSocio nº 2 José Lull GarcíaSocio nº 3 Marcelino Alvarez VillarroyaSocio nº 10 Ángel Requena VillarSocio nº 12 Ángel Ferrer RodríguezSocio nº 15 Francisco Pavía AlemanySocio nº 40 Juan Carlos Nácher OrtizSocio nº 49 Mª Fuensanta López AmengualSocio nº 51 Amparo Lozano MayorSocio nº 58 David Serquera Peyró
Huygens nº79 Julio - Agosto - 2009 Página
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 3
Huygens 79Julio - Agosto - 2009
42 Asteroides por Josep Julià por Josep Julià por
39 El cielo que veremos por www.heavens-above.com
Camisetas Camisetas Camisetas
40 Efemérides por Francisco M. Escrihuela
Los sucesos mas destacables y la situación de los planetas en el bimestre
5 Noticiaas por Marcelino Alvarez Noticias y actividades de la propia A.A.S. , para estar el día
35 2009: Año Astronómico Internacional por Nodo nacional
Revisión de alguna de las muchas actividades celebradas hasta ahora para conmemorar este año astronómico.
38 Rastrillo por Marcelino Alvarez
7 Manhattanhenge por Laura Alvarez Fdez.
Siempre decimos (sobre todo hablando de cine) que todas las cosas pasan en la ciudad de Nueva York… pero es que… casi siempre es verdad.
8 Anillos planetarios (I): Júpiter por Jesús Salvador Giner
La exploración espacial ha permitido añadir al acervo científico gran cantidad de revelacio-nes que de otro modo hubiesen permanecido en el desconocimiento durante largo tiempo. Que Júpiter tiene un tenue sistema de anillos de polvo rodeándole es una de esas revelaciones alcan-zadas gracias a la técnica y pericia humanas. Éste es el primero de una serie de cuatro artículos dedicados a los anillos planetarios del Sistema Solar.
36 Heliofísica por Joanma Bullón
14 Per què la primogènita estrela local de Gandia fou transfigurada a caudata? por Josep Emili
Que poques figures heràldiques criden tant l’atenció com l’enigmàtica i singular estrela cau-data que presideix l’escut de la nostra ciutat. Però, també, la que més trencacaps a donat a histo-riadors i heraldistes. Una embullada i enrevessada qüestió del perquè l’antiga estrela heràldica local evolucionà cap una enigmàtica estrela caudata
38 Actividades sociales por Marcelino Alvarez
20 Fichas de Objetos interesantes: Her Leo por Joanma Bullon
Fichas de objetos interesantes en diversas constelaciones. Encuadernables, mediante la separación de las páginas centrales
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 4
DESEO DOMICILIAR LOS PAGOS EN BANCO O CAJA DE AHORROS
BANCO O CAJA DE AHORROS..................................................................................................................................Cuenta corriente o Libreta nº ........... ............ ........ ....................................... Entidad Oficina D.C. nº cuentaDomicilio de la sucursal..................................................................................................................................................Población.................................................................................. C.P. .............................. Provincia ................................Titular de la cuenta .......................................................................................................................................................
Ruego a ustedes se sirvan tomar nota de que hasta nuevo aviso, deberán adeudar en mi cuenta con esta entidad los reci-bos que a mi nombre le sean presentados para su cobro por "Agrupación Astronómica de la Safor"
Les saluda atentamente (Firma)
D/Dña ............................................................................. .................................................Domicilio .......................................................................................................................... D.N.I. .........................Población ................................................................ C.P. ............................. Provincia .........................................Teléfono:........................................... ...................... e-mail:........................................................
Inscripción: 6 €Cuota: socio: 40 € al año. socio benefactor: 100 € al año
Boletín de afiliación a la Agrupación Astronómica de la Safor.
CHINA
Por fin ha llegado el momento de llevar a la práctica el ansiado viaje para ver el eclipse mas largo del siglo, aunque haya que viajar “a la China” para conseguirlo. Largamente preparado, (en la práctica desde que acabó el eclipse de Turquía) con muchos cambios y añadidos desde el proyecto inicial, ha llegado el momento de asistir a uno de los fenómenos naturales mas interesantes y extraños de la naturaleza.
Si hacemos caso al “Principio copernicano”, por el que somos un planeta medio, orbitando alrededor de una estrella media, en una zona cualquiera de una galaxia de lo mas normal, resulta que observar un eclipse de Sol, no cumple ese principio, ya que a pesar de todas las “mediocridades”, resulta muy especial que estemos viendo un fenómeno que para que ocurra tiene que combinar unos tamaños espe-cíficos, con distancias idóneas, y juntar esas dos variables, con unos seres inteligentes, que pudieran estudiar y comprender lo que está pasando. Es algo extraño que se hayan dado todas esas variables juntas, y tan bien armonizadas. ¿Habrá alguna ley general que relacione los eclipses, con el ajuste fino de las variables del Universo actual? Porque todos sabemos que un ligero cambio en un orden de magnitud de 10-13 en las condiciones iniciales, hubiera dado lugar a un Universo totalmente distinto del que conocemos. Quizás esta pregunta sea producto de un caluroso día veraniego del 2009, pero mientras se descubre o no se descubre, vamos a disfrutar del espectáculo
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 5
Colegio Felix Olmos de Favara
El día 15 de mayo, teníamos una cita con los alumnos del colegio Félix Olmos de Favara, para una sesión de observación en el patio. Llegada la hora convenida, que eran las 20:830, montamos
dos telescopios y los prismáticos gigantes.
Fue una bonita noche de observación y expli-cación de fenómenos que suceden en el cielo, ya que teníamos previsto que pasaran dos saté-lites Iridium mientras estuvieramos nosotros alli. Efectivamente, a la hora señalada, y con todo el mundo mirando en la dirección que indicábamos, se presentó el Iridium esperado, que brilló fugaz-mente, rompiendo en aplausos los asistentes. Luego estuvimos disfrutando de Saturno hasta casi las 12 de la noche, momento en que ya los niños y mayores nos retiramos.
Colegio CEIP LES FOIES
El colegio CEIP Les Foies, del Grao de gandía,
celebró durante la semana del 15 al 21 de junio, su semana de la astronomía, a la que nos invitaron amablemente, para que diésemos la conferencia inaugural. Así pues, a las 8 de la tarde del lunes, con un salón de actos lleno de autoridades muni-cipales, y padres de alumnos, Marcelino dio una conferencia sobre el tema “Un universo para com-partir”, en la que durante media hora, disertó sobre la importancia que la Astronomía ha tenido en el desarrollo del resto de las ciencias, y de la propia humanidad. Posteriormente al acto, se tenía pre-visto la observación de Saturno, pero las nubes lo impidieron.
XXIII trobada de escoles en Valencià.
En Daimus, se celebraba este año una fiesta de todas las escuelas que imparten sus enseñanzas en valenciano, y por ser el año Internacional de la
Astronomìa, estábamos convocados a participar en ella, mediante algún taller en el que se pudiera realizar alguna actividad relacionada con nuestra afición.
Así, a primera hora de la tarde, montamos una mesa donde se “fabricaron” los sesenta relojes de sol que llevábamos preparados, así como diez planisferios de cartón. Tambien hubo sesión de observación del Sol, con el coronado PST, aunque dificultado por espesas capas de nubes que inter-mitentemente obligaban a parar la observación. Por la noche, estaba prevista una observación de la Luna y Saturno, pero fue imposible debido a que las nubes cubrieron totalmente el cielo, e incluso hubo alguna pequeña precipitación.
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 6
25 años de la Universidad Popular de Gandía
Este año, se cumplen los 25 años desde la funda-ción de la Universidad Popular de Gandía, y como nosotros también formamos parte de ella, también estábamos invitados a los diversos actos con los
que se iba a celebrar este aniversario. El principal de ellos, fue una exhibición de las actividades que desarrollamos durante el curso. Así, formamos parte del conjunto de talleres que durante la maña-na del sábado 12 de junio se llevaron a efecto en la plaza del Loreto. Fue una mañana muy animada, con largas colas de gente para ver el sol a través del coronado, a pesar de que no presentaba man-chas ni actividad alguna, y además, poder llevarse
as casa un reloj de sol hecho a base de cartón pluma.
Visita al Planetario de Castellón
Como una actividad más del Año Internacional de la Astronomía, teníamos programada una visita al Planetario de Castellón, y así, el domingo 24 de
mayo nos fuimos en varios coches hacia la capital de la Plana. Asistimos a la sesión de planetario, vimos una pre-ciosa exposición de fotografías astro-nómicas que estaba abierta, y jugamos con los diversos aparatos que forman parte de la sala de ciencias.
Posteriormente, giramos visita al monolito que indica el paso exacto del meridiano de Greenwich, en su cruce con el paralelo 40º. Se sentía una sen-sación extraña al cambiar rápidamente de hemisferio, pasando del Este al oeste en tan solo un paso
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 7
El Manhattanhenge o (Manhattan Solstice) es un fenómeno único en el mundo que con-siste en la alineación del sol con las calles de la ciudad de NY. Es único porque solo aquí se alinea en una calle lo suficientemente larga y recta como para que impresione.
Manhattan es una isla situada en el estado de Nueva York, ciudad moderna, como todas las esta-dounidenses, creada a partir de una estructura cuadriculada. Esta retícula no coincide exactamen-te con la dirección Norte-Sur, se va 28,9º hacia el oeste, lo que no permite que este fenómeno se vea los días exactos del sols-ticio de verano, pero aun así se puede disfrutar dos veces al año.
El nombre lo toma del conoci-do Stonhenge (U.K.) y lo acuñó Neil deGrasse Tyson, astrofí-sico del American Museum of Natural History, y que en 2002 publicó un artículo en la Natural History magazine sobre el tema. El 30 de mayo, sobre las 7 de la tarde parecía que el sol nunca iba a llegar a la 14, pero poco a poco la luz se iba haciendo más anaranjada y se empezaba a reflejar en los cristales de los edificios. De repente, sobre las 20h empezó a aparecer por la izquierda y a tomar posiciones. En un momento estaba en el cen-tro de la calle iluminándolo todo. La gente se paraba a fotografiar el fenómeno, sin saber a lo que estaban asistiendo. A las 20,16, hora prevista, el sol estaba en el centro de la calle. Las som-
bras alargadas creaban extraños dibujos en las aceras mientras los taxis colapsaban la calzada. En unos pocos minutos mas el sol desaparecía dejando un cielo anaranjado tras de si y a nosotros con ganas de más.
ManhattanhengePor Laura Alvarez Fernández
[email protected] decimos (sobre todo hablando de cine) que todas las cosas pasan en la ciudad de Nueva York…
pero es que… casi siempre es verdad.
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 8
En 1974 la sonda espacial Pioneer 10
pasó cerca de Júpiter, en la que era la pri-
mera misión de larga distancia que llegaba
hasta el planeta gigante. Con antelación se
habían puesto en marcha otras misiones con
destino a Marte o a Venus (algunas de ellas
habían llegado a aterrizar en la superficie,
como la Venera 8 en 1972), pero ningu-
na tenía el carácter transplanetario de la
Pioneer 10.
En el transcurso de su trayectoria, la
Pioneer encontró una anómala distribución
de las partículas ionizadas (que han perdido
uno o más electrones) en la magnetosfera
del planeta. En concreto, se detectó una
disminución bastante brusca de la densidad
a una distancia de entre 50.000 y 55.000
kilómetros. Se pensó que quizá era debida a
la presencia de un anillo de polvo en torno
al planeta, pero en 1974 sólo eran conocidos
los anillos majestuosos de Saturno, y real-
mente se consideraban más una rareza que
algo habitual en los planetas gigantes. Las
observaciones de Urano y Neptuno tampoco
habían evidenciado signo alguno de anillos,
de modo que la cuestión permaneció a la
espera de mejores datos.
Cuando sólo tres años después, en marzo
de 1977, astrónomos de la Universidad
de Cornell (EE.UU.) consiguieron observar
pequeños eclipses de luz tras el paso de una
estrella por las cercanías de Urano, la posi-
ble existencia de anillos planetarios volvió
a debatirse. En el caso de Urano ya esta-
ba clara su presencia, pero ¿y en Júpiter?
¿Serían los indicios de la Pioneer la señal
de que, en efecto, el mayor de los mundos
del Sistema Solar también poseía sus anillos
o eran, por el contrario, sólo una variación
estadística de la materia que le circundaba?
La década de los setenta del siglo pasado
ha sido quizá la más prolífica en cuanto al
envío de sondas para el estudio de los plane-
tas que cualquier otra desde los inicios de la
era espacial. Desde Mercurio hasta Saturno,
en un espacio de ocho años cinco planetas
fueron observados, fotografiados y analiza-
dos por las cámaras e instrumentos para
un total de casi una docena de misiones.
Júpiter recibió en 1979 la visita de dos son-
das gemelas, las Voyager 1 y 2, mucho más
avanzadas que la Pioneer pese a separarles
sólo cinco años desde su lanzamiento. Con
ellas definitivamente se pudo comprobar la
existencia del anillo del planeta (figura 1).
Había, ciertamente, un anillo, pero era
tan tenue que había pasado inadvertido a los
ojos de los telescopios terrestres. De hecho,
sólo usando técnicas fotográficas especiales
pudo la Voyager 2 destacar el menguado
Anillos planetarios (I): JúpiterJesús Salvador Giner
La exploración espacial ha permitido añadir al acervo científico gran cantidad de revelaciones que de otro modo hubiesen permanecido en el desconocimiento durante largo tiempo. Que Júpiter tiene un tenue sistema de anillos de polvo rodeándole es una de esas revelaciones alcanzadas gracias a la técnica y pericia humanas. Éste es el primero de una serie de cuatro artículos dedicados a los anillos planetarios del Sistema Solar.
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 9
brillo del anillo; en condiciones normales,
habría permanecido en la oscuridad hasta
la llegada de la sonda Galileo, que entró en
órbita a finales de 1995.
La Voyager 2 mostró un anillo distinto
de los otros dos sistemas conocidos; en
Saturno la densidad de anillos y su disposi-
ción, siempre dentro de alguno de los cinco
principales, era de una enorme extensión y
de gran luminosidad; en Urano sucedía lo
contrario: finos anillos muy oscuros y ape-
nas distinguibles. En Júpiter, por su parte,
nos encontrábamos ante un sistema de
anillos peculiar: en realidad, sólo había un
anillo, o eso era al menos lo que se pensaba
entonces (figura 2).
El anillo estaba formado, no obstante,
por tres componentes diferentes. En la
parte más externa del sistema se encontra-
ba un anillo ‘brillante’, el que ha había sido
fotografiado por la Voyager, de casi 7.000
kilómetros de longitud. Su límite exterior
marcaba el término del anillo con el espa-
cio interplanetario, era relativamente fácil
de distinguir, y se localizaba a unos 58.000
kilómetros de la atmósfera joviana. Pese a
que una parte del anillo, de cerca de 600
kilómetros de espesor, era más luminosa
que el resto (figura 3), el conjunto el anillo
no conseguía ni siquiera reflejar el 0,001%
de la débil luz solar que le alcanza, por lo
cual era apenas perceptible por las cámaras
fotográficas.
El segundo de los componentes es el
disco, que ocupa toda la región interna
desde el propio anillo hasta prácticamen-
te los límites superiores de la atmósfera
joviana. El disco no presenta un borde neto,
Figura 1: la primera evidencia fotográfica del anillo de Júpiter es esta confusa imagen tomada el 4 de marzo de 1979, con el anillo atravesando el cuerpo oscuro del pla-neta. La exposición, de algo más de once minutos, revela los trazos de las estrellas mientras la Voyager 2 se movía por el espacio interplanetario. (NASA-JPL)
Figura 2: el anillo de Júpiter visto por las cámaras de la Voyager 2, mientras la sonda se encontraba dos grados por debajo del plano del anillo y a casi 1,5 millones de kilómetros del planeta. (NASA-JPL)
Figura 3: el anillo ‘brillante’ de Júpiter, en una de las mejores imágenes de la Voyager 2, tomada el 10 de julio de 1979. Se percibe una región más brillante que el resto, casi en la zona central del anillo, así como su atenuación gradual a medida que se acerca a la atmósfera del planeta (parte inferior), y la distribución radial del mismo. (NASA-JPL)
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 10
ya que pierde gradualmente su densidad
a medida que se aproxima al planeta. Su
espesor medio no supera en ningún momen-
to los 30 kilómetros.
Por último, el halo es una tenue envoltura
de polvo que rodea tanto al anillo principal
como al disco. De unos 20.000 kilómetros
de espesor, las partículas que lo forman son
posiblemente las más pequeñas de todo el
conjunto.
Era curioso que el anillo principal estu-
viese confinado entre la posición de los
satélites Metis y Adrastea; sin embargo, la
implicación de este hecho sólo se sabría con
seguridad mucho más tarde
Las partículas que formaban el anillo prin-
cipal eran, según la conclusión a la que se
llegaba tras estudiar la forma en que el ani-
llo difundía la luz solar, de unos pocos micró-
metros de diámetro (es decir, del orden de
milésimas de milímetro). Asimismo, pare-
cían ser oscuras y rojizas, típicas de ciertos
asteroides y lunas del Sistema Solar más
lejano. Esto tendría una importancia capital
para conocer su trascendencia en el mante-
nimiento del anillo, pero era algo que sólo se
confirmaría más de quince años después.
Éstos eran los conocimientos derivados
de la visita de las sondas Voyager en Júpiter
a finales de los años setenta y principios de
los ochenta. Debido a la extrema debilidad
del anillo, absolutamente invisibles desde la
Tierra con los telescopios convencionales,
hubo que esperar a la puesta en marcha de
una sonda que viajara directamente hacia
Júpiter y entrara en órbita en torno al pla-
neta. Lanzada en 1989, la Galileo alcanzó su
objetivo en diciembre de 1995; sus detalla-
das observaciones cambiaron la idea que se
tenía del sistema de Júpiter, tanto por lo que
respecta al propio planeta y sus lunas como
por las nuevas evidencias que aportó para
dilucidar la estructura y el origen verdade-
ro del anillo del mayor mundo de nuestro
Sistema Solar.
Por primera vez fue posible obtener una
panorámica global del planeta con su anillo
(la Voyager consiguió tomas parciales) (figu-
ra 4), la visión directa del halo de polvo que
lo rodea (figura 5) y, sobretodo, los detalles
del anillo principal con una resolución sin
precedentes.
La Galileo nos reveló que el anillo principal
de Júpiter no era un solo anillo extenso, sino
una amalgama de distintos anillos menores
dispuestos radialmente (figura 6), al igual
que sucedió durante el encuentro de las
Voyager con Saturno, las cuales enseñaron
que el los anillos más sustanciales estaban
formados por miles de otros minúsculos ani-
Figura 4: silueta de Júpiter con el sistema de anillos en torno suyo. El Sol se encuentra oculto por el disco del planeta, y gracias a la luz difusa es posible apreciar tan bien el contorno de los anillos. La fotografía fue tomada en 1997 por la sonda espacial Galileo.(JPL)
Figura 5: el extenso halo de polvo que rodea el sistema de anillos de Júpiter, en una fotografía en colores falsos toma-da por la Galileo en 1997. (JPL)
Figura 6: la elevada resolución de las cámaras fotográficas de la Galileo ha permitido descifrar la estructura del anillo principal de Júpiter, el cual se nos ha revelado como un continuo fluir de anillos desde el límite externo hasta la frontera interna. Esta estructura es similar, aunque a menor escala, a la de Saturno. (JPL)
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 11
llos. Este descubrimiento, motivado por las
imágenes de detalle del anillo, han permitido
delimitar el panorama del sistema de anillos
joviano con algunas de sus características
básicas (tabla 1).
Estos nuevos estudios han mostrado un
sistema de anillos más complejo de lo que
se sabía por las Voyager; ahora, además del
anillo principal y del halo, hay dos anillos más
externos. Globalmente, el sistema joviano
de anillos se reparte de la siguiente manera:
un halo interno, próximo a Júpiter y muy
difuso; un anillo interno y principal, cuyos
centinelas son las diminutas lunas Adrastea
y Metis; el anillo Gossamer (telaraña, debido
a su escaso brillo), interno, que disfruta del
control gravitatorio de Amaltea, satélite de
relativamente grandes dimensiones; y el
anillo Gossamer externo, confinado gracias
a Tebe, otra pequeña luna cercana a Júpiter.
Resulta bastante notable encontrar cuatro
satélites situados exactamente en la región
de Júpiter donde hallamos anillos; esto es
de por sí un claro indicio de que hay alguna
relación entre unos y otros. Lo mismo sucede
en el caso de Saturno, como veremos en un
próximo artículo, de modo que la pregunta
inmediata que necesitamos hacernos es
¿de qué manera los satélites influyen en la
existencia de los anillos?
En 1979 ya hubo quien aventuró que
Metis y Adrastea, los dos satélites que
orbitaban muy cerca del anillo principal,
jugaban un papel vital en la aportación de
material al anillo. Según ellos, dado que las
partículas que formaban el anillo eran polvo
de roca (y no material puro helado, como en
Saturno) constituidas por minerales ricos en
carbono, y las superficies de Metis y Adrastea
presentaban una baja reflectividad, algo
muy habitual en superficies compuestas por
minerales carbonáceos, entonces era lógico
concluir que las partículas que formaban
los anillos de Júpiter tenían su origen en
estas dos pequeñas lunas. Posiblemente,
debido al intenso campo gravitatorio de
Júpiter, un gran número de meteoritos
está siendo continuamente atraído hacia las
proximidades del planeta; algunos de ellos
impactarán contra Metis y Adrastea, con lo
cual expulsarán materia de estas lunas que se
añadirán al anillo principal. El tiempo de vida
medio de una partícula en el anillo joviano
es, en la escala astronómica, muy breve; del
orden de 250.000 años. Las interacciones
con la radiación a la que están sujetas
estas partículas determina seguramente que
describan una trayectoria en espiral hasta
alcanzar la atmósfera superior del planeta.
El hecho de que el límite interno del anillo de
Anillos de Júpiter
Nombre Límites (km) Espesor (km) Notas
Interior ExteriorHalo 89,400 123,000 ~ 10,000
Anillo Principal 123,000 128,940 ≤ 100 Metis y Adrastea orbitan cerca del límite exterior.
Anillo Amaltea 128,940 181,350 2600 Componente interno del Anillo Gossamer, lindando con la órbita de Amaltea.
Anillo Tebe 128,940 221,900 8800 Componente externo del Anillo Gossamer, lindando con la órbita de Tebe.
Extensión Tebe 221,900 280,000 8800 Extensión muy tenue del Anillo Tebe.
Tabla 1: algunas características físicas del sistema de anillos de Júpiter.
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 12
Júpiter sea difuso es, tal vez, un indicio de
que este planteamiento es el correcto.
Pero esto era una hipótesis, nada más.
Las Voyager, que pasaron de largo ante la
mirada de Júpiter, no permitieron esclarecer
realmente el origen de las partículas
del anillo joviano; fue la sonda Galileo
quien aportó las evidencias definitivas al
respecto. En una serie de datos e imágenes
extraordinarios los científicos han podido
establecer, prácticamente sin ningún género
de dudas, que el material del que está
constituido el anillo Gossamer proviene
tanto de Amaltea como de Tebe. Del mismo
modo, y tal como se sospechaba, Adrastea
y Metis son las encargadas de nutrir al
anillo principal. El proceso por el cual
esto es posible es aproximadamente el
siguiente: al tener próximo un planeta tan
gigantesco, que posee una enorme atracción
gravitatoria, los meteoritos que viajan desde
el cinturón de asteroides y de los límites
externos del Sistema Solar impactan contra
las pequeñas lunas de Júpiter a una gran
velocidad, levantando polvo de su superficie.
A mayor velocidad, mayor cantidad de polvo
levantado, y la mayor velocidad se consigue
impactando cuerpos más pequeños, que
son precisamente los más numerosos. El
polvo que así se eleva es inmediatamente
depositado de nuevo sobre la superficie
de la luna si ésta es grande; pero Metis
y Adrastea, así como Tebe y, en menor
medida Amaltea, son lunas pequeñas,
insignificantes (por ejemplo, Adrastea tiene
tan sólo ocho kilómetros de diámetro, es
decir, cuatrocientas veces menor que la
Luna), y en sus superficies la fuerza de la
gravedad es muy débil. La consecuencia
es que si sufren un impacto meteorítico,
el polvo que se alza sobre la superficie se
escapará irremediablemente, perdiéndose
en el espacio vacío durante breve tiempo. Sin
embargo, Júpiter tiene un estupendo campo
gravitatorio, que atrapa a casi cualquier
partícula que se le aproxima, así que todo
lo que abandone las superficies de estas
pequeñas lunas tiene muchas posibilidades
de acabar formando parte del anillo de
Júpiter, ya sea en el anillo Gossamer si las
partículas provienen de Amaltea o de Tebe,
o en el anillo principal si proceden de Metis
y Adrastea.
Hay también quien ha propuesto un
mecanismo alternativo, según el cual el
material que forma los anillos de Júpiter se
remonta hasta Ío. Debido a la naturaleza
volcánica de esta luna, muy similar a la
nuestra en cuanto a tamaño, el material
expulsado por los penachos volcánicos escapa
de su superficie y atraviesan el espacio
hacia Júpiter; en el camino, impactan con
las lunas Adrastea y Metis, y los residuos
resultantes de ese impacto constituyen la
materia que alimentará el anillo o parte de
él. Esta es otra posibilidad acerca del origen
de las partículas que forman los anillos
jovianos, pero incluso podría hablarse de
una cierta complementación entre una y
otra: el material que impacta en las lunas
menores e internas de Júpiter procede de
meteoritos externos y, también de Ío, el
cual levantan polvo y pequeñas partículas
rocosas de las superficies de esas lunas
que son transferidas al sistema de anillos
de Júpiter. De modo que es factible suponer
un origen variado y heterogéneo para la
composición de las partículas que forman los
anillos jovianos.
Por lo tanto es el polvo de los satélites y las
partículas procedentes de la emisión volcánica
de Ío los que suministran continuamente el
material que permite la existencia del anillo
de Júpiter. En el caso de que cesaran la
actividad en Ío o que penetrasen un número
menor de proyectiles meteoríticos, es muy
posible que el anillo perdiera intensidad en
un plazo de algunos centenares de miles
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 13
de años, hasta incluso llegar a desaparecer
parcialmente. Casos así los tenemos en
Neptuno, como veremos próximamente.
Pero si el anillo de Júpiter puede llegar a
desaparecer, también es admisible pensar en
otras épocas del pasado, o del futuro, en las
que una mayor actividad volcánica de Ío o
un aporte de material más intenso por parte
de las lunas internas puede haber otorgado
al anillo una configuración más espectacular
que la que vemos hoy. Tal vez, hace unos
cuantos millones de años Júpiter poseía un
sistema de anillos tan antológicos como los
de Saturno; la masa total calculada para en
anillo actual de Júpiter es la correspondiente
a un cuerpo de tan sólo unas decenas de
metros de diámetro. Resulta fácil suponer
que en algún momento del pasado, con Ío
arrojando enormes cantidades de materiales
sólidos, el anillo joviano pudiera ser tan
esplendoroso que el existente hoy no sea más
que un triste recuerdo de la magnificencia
de antaño.
Puede que Júpiter haya poseído en el
pasado un sistema de anillos de considerables
dimensiones gracias a la aportación de Ío y
de los numerosos meteoritos que, atraídos
por la gravedad del gigantesco mundo, han
impactado a lo largo de los eones en las frías y
oscuras superficies de lunas apenas visibles.
Es totalmente natural que un mundo como
Júpiter, el mayor planeta del Sistema Solar
(figura 7), disponga de un sistema de anillos
denso y espectacular, pero la cuestión es
que hoy en día, sin embargo, no los posee.
Resulta extraño que esto sea así, y aún es
más extraño si pensamos que Saturno, otro
gigante gaseoso situado al doble de distancia
del Sol que Júpiter, sí los tiene. ¿Cuál es el
motivo de ello? ¿Por qué Saturno, que en
principio es menos prometedor que Júpiter
dado que es menos masivo (por tanto, con
menor gravedad) y carece de lunas activas
como Ío, dispone a su alrededor de un
sistema de anillos que es la envidia de todos
los demás planetas del Sistema Solar? ¿Por
qué Saturno se engalana en maravillosos
y fascinantes anillos de hielo y, en cambio,
Júpiter no tiene más que un par de ridículas
alianzas en comparación? La respuesta del
por qué de este singular enigma planetario
la sabremos en un próximo artículo.
- Bibliografía y enlaces:
- Explicado el origen de los anillos de
Júpiter, J. Sánchez Portero, UNIVERSO, nº
43, noviembre de 1998, págs. 14-15.
- Los anillos de Júpiter, polvo de
cometas y asteroides, Redacción, Tribuna
de Astronomía, nº 156, noviembre de
1998, págs. 10-11.
- La revolución de los anillos, G.
Castilla, Astronomía, nº 41, noviembre de
2002, págs. 42-43.
http://ringmaster.arc.nasa.gov/jupiter/
http://www.inaoep.mx/~rincon/anillos.html
http://www.inaoep.mx/~rincon/anijup.html
www.windows.ucar.edu/tour/link=/jupiter/
rings.sp.html
Figura 7: Júpiter, a través de las cámaras de la Voyager desde una distancia de casi 40 millones de kilómetros. El planeta más grande del sistema solar posee, no obstante, posiblemente el sistema de anillos más exiguo de todos, sólo visible en condi-ciones muy concretas de iluminación. (NASA-JPL)
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 14
Dient-ho d’altra manera; Per què es volgué que l’escut
de Gandia bescanviara el seu principal motiu heràldic?.
D’entrada, tan pel que fa la primogènita estrela de sis
puntes com la figura d’estrela caudata introduïda amb
posterioritat en l’escut local, no s’ha trobat cap docu-
mentació consistorial que descriguin el motiu o/i iden-
titat de cadascuna de les dues estreles. No obstant, sí es
pot afermar que la seua transfiguració en -caudata-, com
anòmala i irregular intrusió armorial, fou realitzada amb
sigil i d’esquenes al poble. Una intervenció heràldica
que, d’inici, no tingué ni el coneixement ni el recolza-
ment popular. D’aquí que la singularitat d’aquesta estre-
la caudata acabà arrastrant un component enigmàtic i
criptogràfic dins del nostre escut local.
De fet, aquesta embullada i enrevessada qüestió de
perquè l’ancestral estrela heràldica local, de manera
irregular, evolucionà cap una estrela caudata, suposà tot
un enigma i un sempitern trencacaps per a historiadors
i heraldistes.
Quan sorgí l’estrela caudata a l’escut local?
Aquesta irregular transfiguració a caudata patida sobre
la primogènita estrela local de sis puntes, respon tot a
la conjuntura temporal de quatre fets importants ocorre-
guts durant la regència ducal del X duc borgià, Pasqual
Francesc de Borja i Ponce de León (1653-1716), amb
qui recau com el més possible inductor d’aquesta irre-
gular intervenció en la primogènita estrela local:
-El fet que el 12 d’abril de 1671 el papa Clement X
canonitzà al IV duc, Francesc de Borja i Aragó.
-El fet que el 22 de març de 1673 el Consell General
del consistori gandià aprovà i ratificà per unanimitat
l’adopció del sant-duc Francesc de Borja com a sant-
patró local, «... es determine i decrete sia cascún any,
et in perpetuum, lo dia de dit señor». (AMG Manual de
Consells, AB/25, i al Llegat d’Antoni Martí, 1932, p.
42-43, Arxiu Abacial de Gandia).
-El que a l’any 1702 tingué lloc la primera publicació
d’una obra biogràfica post la canonització del sant-duc
Borja i on al capítol primer del Libro Septimo1, el seu
autor i biògraf Álvaro Cienfuegos Villazón S. J. (1657-
1739), narrà la mítica llegenda celest al naixement
del IV duc borgià. Aquesta mítica llegenda celest de
Cienfuegos comporta molta similitud amb l’estrela
messiànica de la nativitat de Jesucrist a Betlem. Aquesta
obra biogràfica sobre el sant-duc fou la de major nom-
bre d’edicions impreses.
-I el fet que a l’abril de 1707 (guerra de Successió),
després de la victòria borbònica a la batalla d’Almansa,
bàndol amb el que militava el X duc borgià i confrontat
a la causa austríaca amb la que lluitava el poble. Tal cosa
dugué al X duc, Pasqual Francesc de Borja, a adquirir
molta influència dins del Consell del consistori gandià
designant a dit a regidors i acaparant tota la disposició
del llistat d’insaculats per l’habilitació de càrrecs edils
dins del consistori2.
Per què la primogènita estrela local de Gandia fou transfigurada a caudata?
(nova aportació documental) per Josep Emili Arias [email protected]
Que poques figures heràldiques criden tant l’atenció com l’enigmàtica i singular estrela caudata que presi-deix l’escut de la nostra ciutat. Però, també, la que més trencacaps a donat a historiadors i heraldistes. Una embullada i enrevessada qüestió del perquè l’antiga estrela heràldica local evolucionà cap una enigmàtica estrela caudata
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 15
Aquesta era la millor conjuntura política per a inter-
vindre i manejar les armes de l’escut local i bescanviar
el motiu d’identitat de la primogènita estrela local en
favor del sant-duc Borja, qui, aleshores, ja era sant-patró
de la ciutat.
Tot fa dir que aquests quatre fets sociopolítics afavo-
riren el que al final de la 1ª dècada del s. XVIII el desè
duc, Pasqual Francesc de Borja, volgués deixar immor-
talitzat dins del blasó local la memòria del seu ben esti-
mat avi 5è, el sant i IV duc Francesc de Borja.
Per al desè duc, Pasqual Francesc de Borja, era incon-
dicional que si el sant-duc –com el major prohom que
havia donat Gandia- fou adoptat al 1673, unànimement,
com a sant-patró local, ara, també mereixia tindre dedi-
cat el motiu heràldic de l’escut local. Aleshores, havent
rebut algun tipus d’assessorament heràldic, s’introduí
un nou motiu heràldic al blasó local fent que la original i
primogènita estrela local de sis puntes es transfigurara a
caudata i pujant-la a presidir el quarter superior en xefe.
Allí, l’estrela adquiria tota la personificació del sant-duc
i que junt a l’adient recurs heràldic de la deformitat cau-
data també quedava immortalitzat , a l’escut, la estel·lar
llegenda de Cienfuegos.
Ço és, per al X duc semblava ser imperatiu que la
memòria històrica del sant-duc, junt a la seua llegen-
da estel·lar natalícia, havien de quedar-se perpetuades
(de forma criptogràfica) dins l’escut, emprant l’adient
recurs d’estrela caudata.
Doncs, ja és molt obvi, que la primera manifestació
testimonial d’aquest manejat escut, amb la nova arma
de l’estrela caudata, fou exhibida dins d’un floró al fris
del 3er Saló de la Galeria Daurada (Palau Ducal), Saló
dedicat a l’apoteosi de la Canonització del IV duc. Tota
aquesta luxosa construcció d’exuberant ornamentació
barroca de l’Obra Nova fou projectada i alçada pel X
duc per commemorar la canonització del sant i IV duc
F. de Borja, sent acabada el 13 de gener de 1713, abans
de començar-la a daurar. (Imatge 1a)
Recentment, al s. XXI, en setembre de 2007, s’institu-
cionalitzà el renom de “Kiko” per a batejar el pictograma
representatiu del proper V Centenari del naixement del
sant-duc (1510-2010), per a universalitzar i popularitzar
el que ja era el símbol més emblemàtic de la ciutat de
Gandia. Parlem de l’estrela caudata local com la figura
heràldica per excel·lència que identifica i immortalitza
la persona del seu sant-duc i major prohom de Gandia,
el IV duc sant Francesc de Borja.
Les figures naturals o armes de -cometa-, i -d’es-
trela caudata-.
En la figura de -cometa-, una de les normes més con-
solidades als compendis heràldics a l’hora de descriure
la figura natural de -cometa-, tan pel que fa l’heràldica
civil com pel que fa a les armes nobiliàries, és la d’il-
lustrar una estrela de cinc, de sis o, també, de huit pun-
tes, i que de la part inferior de l’estel eix una llarga cua
serpentejada i inclinada en direcció a la punta de l’escut,
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 16
però mai ha de caure aplomada ni amb verticalitat. Ço
és, la cua d’un cometa no deu blasonar-se amb verticali-
tat. Tota la figura és esmalta d’argent (plata). Un exem-
ple ens cau molt de prop, al mateix pendó genealògic
corresponent als quarters que podien blasonar-se el ducs
borgians fins al 1711 i que podem veure pintat al llenç
del sostre del Saló Heràldic de la Galeria Daurada (Palau
Ducal). Aquest blasó borgià du un cometa esmaltat tot
d’argent (plata) sobre fons d’atzur i inserit als quarters
central, descrit com element figuratiu o quarter-moble
nº 93. Aquest atribut heràldic de -cometa- prové de l’ar-
ma nobiliària pel cognom del llinatge dels Castro-Pinós.
Doncs, el III duc borgià, Juan de Borja i Enriquez, es
maridà per segona vegada amb Francesca de Castro-
Pinós i de la que tingué descendència. A l’heràldica
nobiliària aquest element figuratiu de -cometa- atorga
caràcter de coratge valerós i que fa espantar a l’enemic.
Aquí, la figura de cometa no comporta cap nexe amb el
pas astronòmic de cometes. Imatge 1b)
Contraria resulta la descripció de l’element de figura
-d’estrela caudata- que, per a tot l’ús universal heràldic,
és condició sine qua non que la punta més allargada
(ja sigui de cua serpentejada o de punta erecta) sempre
té que abaixar amb total verticalitat, ço és, caure aplo-
mada. Mentre que la qüestió del nombre de puntes no
resulta determinant, doncs no està subjecta a cap regla.
(Imatge 2)
Un dels significats i motius que atorga la figura d’es-
trela caudata, en l’heràldica nobiliària (cognom dels
llinatges), és el de marcar la condició i distinció del
tercer fill.
El motiu d’estreles posades al xefe d’un escut
local
Les estreles situades al quarter superior en xefe identi-
fiquen la condició de grandesa (terrena i/o divina), d’una
heroïcitat individual, col·lectiva, o com distinció a una
valorada institució local. Com també respon a identifi-
car criteris històrics, de victòries militars, de l’expandi-
ment del domini, ço és, una estrela com a nova annexió
jurisdiccional. D’igual manera, com més endavant ho
veurem, moltes d’aquestes estreles identifiquen l’advo-
cació al seu sant-patró local,
també a divinitats marianes,
sants, apòstols i als ancestrals
cultes de divinitats astrals com
la deessa Venus, venerada pels
Tartessos, i tan identificada en
les figures d’estreles i luce-
ros (de huit puntes) als escuts
locals del sud d’Andalusia.
Com, no cal dir, el perpetu-
ar la memòria de prohoms i
persones molt il·lustres de la
història local. Ço és, aquestes
estreles en xefe comporten un
marcat caràcter in memori-
am, personificacions per a ser
recordades a la posterioritat.
Quin motiu amaguen les
estreles caudates en l’heràl-
dica cívica?
A l’heràldica civil, a tota Europa, tan sols hi han cata-
logades unes sis estreles caudates als armorials munici-
pals (que no recurs de -cometa-).
La qüestió de l’ús heràldic local d’aquestes rares y
singularíssimes estreles caudates respon a la descripció
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 17
d’una estrela que du cua (lat. cauda). La qual és una
prolongació de la punta més inferior que cau totalment
vertical (aplomada). A l’heràldica francesa respon com
é(s)toile caudé; a l’heràldica anglosaxona mullet elon-
gated; a l’italiana stella caudata. Terminologia heràl-
dica de -caudata- que ja ho deixà aclarit l’heraldista i
cronista oficial de Gandia, Felipe Perles Martí (1931-
1994): «..., y en jefe, un cometa o estrella caudata (es
decir, con cola, como la de Belén, pero en posición
vertical la cola)» (Perles, F., Vall de Bayrén, 1990)4. La
mateixa deformitat caudata és un recurs heràldic que
pretén immortalitzar i identificar (de forma criptogràfi-
ca) una excepcional manifestació al cel o llegenda d’ori-
gen celest. Tanmateix, l’identificar un esdeveniment
astronòmic real. Per a la ciència de l’heràldica cívica
aquestes estreles caudates responen sempre a identificar
i perpetuar una rellevant manifestació celest, una senyal
extraordinària succeïda al cel o, inclús, el fer al·lusió a
una imaginària llegenda celest.
Recordar que aquest vincle de les singularíssimes
estreles caudates locals associades amb llegendes celests
o/i esdeveniments astronòmics reals, ja ho vaig deixar
demostrat mitjançant els escuts de la ciutat de Lima
(Perú), de Puntallana (La Palma, Canàries), de Gandia,
i de la Creu apuntada (patada) d’Iñigo Arista com arma
emblemàtica d’Aragó, dins del treball de, JOSEP-EMILI
ARIAS MIÑANA, «La deformidad caudata de la estrella
heràldica de Gandía identifica la nova 1572», en JOSÉ
LULL (ed.), Trabajos
de arqueoastronomía,
(2006) Gandía, pp. 22-
24.
Una hipòtesi per
resoldre l’enrevessada
història de l’estrela
caudata
Els dos treballs d’in-
vestigació publicats
a l’any 2006 de, JOSEP
EMILI ARIAS MIÑANA, «La
deformidad caudata de
la estrella heráldica de
Gandía identifica la
nova 1572», en JOSÉ LULL (ed.), Trabajos de arqueoas-
tronomía, Gandía, 2006; junt a un altre treball de, J. E.
ARIAS MIÑANA, “Al ducat de Joan II de Navarra, l’estrela
local de Gandia ja eixia per dalt del llenç de muralla”,
en Huygens (2006), vol. 63, pp 18-24 (Link d’Internet)*;
m’han dut a resoldre aquesta irregular transfiguració a
caudata patida sobre la primogènita estrela en l’antic
blasó local, sostenint com la hipòtesi més formal, la
següent :
Sembla ser que arranca tot després de la publicació,
al 1702, de l’obra biogràfica del sant i IV duc, Francesc
de Borja i Aragó, La heroyca vida, virtudes, y milagros
del grande San Francisco de Borja de la Compañia de
Jesús, escrita pel jesuïta cardenal Álvaro Cienfuegos
Villazón (1657-1739) al temps que duia la càtedra de
teologia en la Universitat de Salamanca al període 1696-
1702. Aquesta obra biogràfica sobre el sant-duc fou la
que major difusió tingué per la seua gran tirada d’edi-
cions, i on a l’inici del capítol primer del Libro Séptimo
s’inclou la tan pretensiosa llegenda estel·lar idealitzada
per A. Cienfuegos i que expressà, així:
“Dexase ver en el Cielo, al salir à luz en Gandìa, un
nuevo hermoso Planèta, que alumbrava à la Santidad
futura de aquel Niño”; i més endavant: “..., y la estrella:
se dexò ver à la misma hora correspondiente al Palacio
de Gandìa un hermoso desconocido Planèta, que embiò
el Cielo, porque alumbrasse al nacimiento de Borja”.
...../ ..../.... . “Dexòse al fin ver en el nacimiento de
Francisco un luciente Plàneta entre (....) la Constelacion
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 18
de Cassiopea, que se llama Cátedra, ò Silla”.
(pp. 557-558).
Tota aquesta excepcional conjuntura post-
morten del IV duc, la de la seua canonització
el 12 d’abril del 1671, l’adopció com a sant-
patró local en 1673 i la seua primera publicació
biogràfica1, al 1702, (post canonització) dugué
que al final de la 1ª dècada del s. XVIII, ales-
hores, regint el desè duc Pasqual Francesc de
Borja qui, havent rebut assessorament heràldic,
induí al consistori gandià per a que fora trans-
figurada la primogènita estrela de sis puntes
en un nou recurs heràldic d’estrela caudata, i
que sent pujada a presidir el quarter superior
en xefe del blasó local és, en aquest lloc, on
aquesta nova figura d’estrela adquiria tota la
seua càrrega tan personificada en la figura del
sant-duc borgià. El desè duc, Pasqual Francesc,
aprofità el termini de l’Obra Nova de la Galeria
Daurada per, allí, institucionalitzar aquest nou
escut amb l’estrela caudata posant-lo dins d’un
floró al sostre de la Sala de la Canonització.
Tant és la personificació que agafà l’estrela
caudata amb la persona del sant-duc que, a
meitat del s. XIX, cronistes i erudits historia-
dors i biògrafs, com l’arqueòleg i historiador
Basilio Sebastián Castellanos, recolliren i dei-
xaren constància escrita del popular sobrenom,
tan adient, que rebia el sant-duc i patró de la
ciutat, emprant la figura metonímica de: «...
gratitud que se debe al Lucero de Gandía»,
«... del glorioso San Francisco de Borja,
lucero celeste de su huerta [de Gandia]», «...
modelo de virtud y de santidad en el Lucero de Gandía
San Francisco de Borja,», «... y del decoro que se debe
al Santo Lucero de Gandía, a cuya familia se debe la
colegial, ...»5. Aquí, Lucero, fa inequívoca identitat a qui
al·ludeix l’estrela caudata al xefe de l’escut local.
La deformitat caudata fou emprada, de manera molt
encertada, com recurs heràldic per immortalitzar la
idealitzada llegenda celest al bressol borgià, narrada pel
seu biògraf Álvaro Cienfuegos. Però, amb molta intenci-
onalitat, Cienfuegos tergiversà la data de l’extraordinari
succés astronòmic de la stella Nova 1572 (supernova)
-sorgida a la constel·lació de Cassiopea 35 dies després
de la mort del IV duc a Roma, el 30/Set/1572- i, així,
situar-ho al seu natalici (28/Oct/1510) per a recrear amb
molta similitud la messiànica estrela de Betlem, tan
mitificada per l’evangelista Mateu.
Per tant, el desè duc Pasqual Francesc de Borja, rebent
assessorament heràldic, manejà la primogènita estrela
local de sis puntes, afegint-li la deformitat caudata i des-
lligant-la de la figura de llenç de muralla i pujant-la al
quarter superior en xefe de l’escut. Tot amb l’únic motiu
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 19
de perpetuar la memòria del seu estimat avi 5è, el sant-
duc Francesc de Borja i qui, des de 1673, ja era el sant-
patró local. Doncs, ara, bé podem afermar la següent
locució: -Borgia caudatum est-.(Imatge 3)
Fou sabedor Cienfuegos que la sorgida del nou
astre era, realment, la stella nova de 1572?
El que resulta molt sospitós és que el jesuïta Álvaro
Cienfuegos, al període 1696-1702, ocupà la càtedra
de teologia a la Universitat de Salamanca, al temps
que escrivia la biografia del sant-duc Borja. Doncs,
en aquesta Universitat de Salamanca, però a l’any
1574, el catedràtic de matemàtiques i llatí, Bartolomé
Barrientos, deixà publicat el seu llibre, Cometarum
explicatio atque praedictio, liberarium artium Magistro
authore, Salamanca (1574), un tractat sobre el sorpre-
nent esdeveniment astronòmic d’aquesta lluentíssima
stella nova que va començar a mostrar-li-se el 9 de
novembre de 1572 dins la constel·lació de Cassiopea,
fet que Barrientos avaluà i registrà com d’atípic com-
portament d’un suposat cometa que romania quiet dins
de Cassiopea.
Doncs, aleshores, per què Cienfuegos no confrontà la
seua font d’informació de la data astronòmica amb els
arxius de la mateixa Universitat?. És a dir, si sabia que
aquest excepcional esdeveniment astronòmic, que ell
ho titula com “nuevo hermoso Planèta” ó “hermoso i
desconocido Planèta”, havia sorgit a la constel·lació de
Cassiopea al passat segle XVI; llavors, per què no con-
trastà ni verificà aquesta excepcional data astronòmica?.
No se n’adonà d’aquest imperdonable anacronisme on
aquesta efemèride astronòmica fou transposada al nai-
xement?. O, bé, fou premedità per ell mateix?.
La contestació no pareix altra que la pròpia tossudesa
i l’afany de l’autor per voler recrear en aquest bressol
borgià de Gandia la mateixa nativitat messiànica de
l’evangelista Mateu.
Tant és així, que al final de la fulla 558 (Libro
Séptimo, cap. I) Cienfuegos narrà (recreà) la seua pròpia
al·legoria del Reis Mags per al recent nascut Francesc
de Borja.
Indubtablement aquesta llegenda celest confabulada
per Cienfuegos mostra un evident i intencionat anacro-
nisme. Sembla tot que Cienfuegos tergiversà premedi-
tadament la data real de la stella nova sorgida el 6 de
novembre de 1572, -a tan sols 35 dies després de la mort
del IV duc a Roma-, avançant aquesta efemèride astro-
nòmica fins al mateix naixement del IV duc, a Gandia.
La lluentor d’aquesta espectacular supernova aplegà a
superar la màxima magnitud lumínica de Venus (4m,6),
aplegant a veure’s de ple dia durant unes setmanes.
Però, també, si valorem l’única font d’informació
astronòmica que agafà Cienfuegos i que ve subscrita
pel jesuïta Juan Bautista Masculo (poeta líric i prosista
místic que visqué entre els ss. XVI-XVII) expressada
amb llatí a l’acotació lateral de la mateixa fulla 558,
«“Nato Borgia, apparuit notum sydus in Casiopea, ...”»
(“Nascut Borgia, sorgí una destacadíssima estrela a la
Cassiopea, ...”), veiem, inqüestionablement, que s’està
identificant a l’excepcional esdeveniment de la stella
nova de 1572 en la constel·lació de Cassiopea.
És important ressaltar que dins del 2º mil·lenni tan
sols s’han donat sis supernoves dins la nostra galàxia
(lluentes explosions del nucli de les estreles), a l’any
1006, 1054, 1181, 1572, 1604 i 1660. La superno-
va de 1572, aleshores, fou també molt estudiada per
l’astrònom valencià Jeroni Muñoz (1522-1591) a la
Universitat de València, i que a petició del rei Felip
II, escrigué el llibre que tanta repercussió va tindre a
Europa, Libro del nuevo Cometa y del lugar donde se
haze ..., València (1573). Un treball molt aplaudit i reco-
negut pel seu coetani i gran astrònom danès Ticho Brahe, continúa a la página 25)
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 20
Iniciamos a partir de este número de HUYGENS, la entrega de una serie de fichas de observación. Estas fichas, pretenden llegar a ser una “Guía de Observación de Cielo Profundo”. Se han estruc-turado a través de las 88 constelaciones oficiales de la bóveda celeste, de manera que podamos saber lo mejor para observar en cada una de las constelaciones del firmamento identificadas por su número y siglas. Todo ello mediante fotos obte-nidas con telescopios al alcance del observador medio y dando una valoración de cómo se puede ver cada objeto según la abertura utilizada entre los 75 y los 300 mm. Y por supuesto dependiendo de la época del año y la hora.
Se ha estructurado una ficha por cada objeto, agrupadas en series de cuatro fichas en una sola, resaltando por la CONSTELACIÓN, debiendo extraer las fichas de las páginas centrales de HUYGENS, y coleccionándolas según el número de orden de la parte superior izquierda y de la derecha junto a la abreviación de la constelación en vertical, pues cada hoja contiene dos fichas con ocho objetos con un número de orden dentro de cada constelación respectiva. El contenido de las fichas individuales es muy escueto: a la mitad izquierda la foto del campo de observación celeste obtenida al foco directo del telescopio utilizado con cámara digital, con pies de fotos que hacen refe-rencia al telescopio u objetivo empleado y el lugar con la fecha de obtención de las fotos. Al medio tenemos la identificación del OBJETO, tomando como base de datos el popular N.G.C. (siglas del “New General Catalogue” en Inglés) y anotaciones del catálogo Messier y Caldwell. Se hace desta-
car su vista en detalle (invertido y ampliado) para resaltar cómo lo dibujaríamos y en el tercio de la derecha sus características como la magnitud y el tamaño (aspectos estos muy importantes para hacernos una idea de cómo se puede apreciar visualmente), además se dan las coordenadas de ubicación en la bóveda celeste mediante su ASCENSIÓN RECTA y DECLINACIÓN, aunque hoy en día, con los telescopios equipados de sistema de localización automática, sólo es nece-sario saber el número de identificación del objeto en alguno de los catálogos más usuales: NGC, Messier, Caldwell, IC, etc. Finalizan las fichas con una somera descripción en el apartado TIPO y por último la valoración de su visión en VISIBILIDAD TELESCOPIOS según abertura y suponiendo que estemos bajo un cielo sin polución lumínica con una magnitud límite estelar (MALE) próxima a la 6ª, como en las zonas alejadas de los cascos urbanos. Siendo esta valoración en orden inverso, es decir 1= MUY BUENA y 5= INVISIBLE. Para aquellos objetos de visión excepcional y que ya son fácilmente observables con pequeñas ópticas (prismáticos, catalejos, etc.), se les ha otorgado la distinción de E= EXCELENTE, aspecto este muy provechoso de cara a saber que objetos mostrar con mayor facilidad.
Finalizar deseando que os animéis a observar y disfrutar del cielo profundo, que estas fichas poco a poco y a medida que aumenten, constituyan una herramienta inseparable del telescopio que os permitirán descubrir las maravillas del Universo. ¡Suerte!
FICHAS DE OBSERVACIÓN DE CIELO PROFUNDO
Joan Manuel [email protected]
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 21
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 22
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 23
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 24
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 25
on els càlculs d’astrometria li mostraven l’absència total
de paral·laxi (moviment propi de l’astre). Molt acerta-
dament, J. Muñoz acabà afermant al seu llibre que es
tractava d’un fenomen més estel·lar que cometari: «...,
y que tiene naturaleza y parentesco con las estrellas
fijas». (Imatge 4).
La llegenda de Cienfuegos mai parla de cap -come-
ta-, sinó de la sorgida d’un “nuevo hermoso planeta”
o de “la estrella”
D’aquí, és possible que el mateix cronista local, Felipe
Perles, mai aplegara a llegir el capítol 1er del Libro
Séptimo on té lloc la narració de la confabulada llegen-
da celest de Cienfuegos. Tot fa que aquest vocable de
-cometa-, de manera inexplicable, ja l’agafà l’advocat
i cronista oficial de Gandia, Jesús María de Arias, al
1877, per a justificar el motiu de l’estrela caudata a l’es-
cut local, quan redactà el Requeriment de normalització
heràldica local i conegut com, Memorial 1877, expedi-
ent requerit acomplint una ordre ministerial de 1877 per
normalitzar l’heràldica dels escuts municipal. Doncs,
així, és com s’expressa dins l’Informe del CTHVL-
GV/1995, punt 5, f. 2:
«Sembla no obstant, i seguint altres autors com el
del Memorial de 1877, que l’estrela té la seua base en
el cometa aparegut al cel quan va nàixer sant Francesc
(4)».
«(4) Pren de la llegenda de l’obra d’Álvaro
Cienfuegos».
No obstant, la qüestió cometària ja quedà resolta al
llibre, Trabajos de arqueoastronomía [ARIAS, J.E. (2006),
en LULL, J. (ed.), f. 25]. Doncs, no es trobà cap correlació
entre la data de la llegenda celest de Cienfuegos (data
naixement, 28/Oct/1510) amb el pas d’un cometa. És
més, vaig agafar totes les dates dels fets més significa-
tius i rellevants al transcurs de tota la vida del sant-duc
borgià junt, també, amb les dates d’esdeveniments locals
(exemple, 06/Abr/1631, Gandia rep el Títol de ciutat de
mà de Felip IV), i totes aquestes dates les vaig creuar
amb els catàlegs més complets de registres astro-come-
taris, com el compilat per Gary Kronk6, on figuren els
més antics registres d’observatoris europeus i xinesos.
El resultat fou molt concloent: Totes aquestes dates no
obtingueren cap correlació amb el pas de cometes.
Abans del s. XVIII l’estrela de l’armorial local no
era caudata
Són moltes les evidències documentals que mostren
que abans de l’entrada de la Casa borgiana al ducat de
Gandia (03/Dec/1485) la nostra vila ja tenia constituït
el seu propi armorial amb una estrela de sis puntes, no
caudata. (Imatge 5)
El que és més, aquesta manifestació heràldica d’estre-
la caudata de cap manera podem remuntar-la abans de
l’any 1702, moment que Cienfuegos publica la seua obra
biografia sobre el sant duc borgià. Doncs, estaríem vio-
lant la premissa fonamental, si bé, l’única raó d’ésser de
la deformitat caudata és l’identificar aquesta miraculosa
llegenda estel·lar al naixement del sant-duc a Gandia,
narrada (i confabulada) pel biògraf Cienfuegos.
Dit d’altra manera, abans del s. XVIII el nostre armo-
rial local no mantenia cap vincle amb la figura de sant-
duc Francesc de Borja i Aragó.
Hi han dues proves irrefutables que mostren i ratifi-
quen que abans del s. XVIII, a l’armorial local,
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 26
no hi havia cap estrela caudata sinó que el que figu-
rava era una estrela de sis puntes iguals i sobremuntada
(sumada) al llenç de muralla. La prova més concloent
ens la mostra el document gràfic al llibre del P. Antonio
de León (Guia del Palacio Ducal y de otros ...., 1926)7,
foto on es mostra el primer armorial local de la vila de
Gandia junt a l’armorial nobiliari del, aleshores, duc
regent. Ambdós escuts (caironats) tallats al tambor del
capitell de l’antiga Creu de terme emplaçada al vell
Camí Reial de València (conegut també Camí Fondal).
Creu-capitell gòtic que aconseguí datar al període 1425-
1439 regint el ducat, en caràcter d’apanatge, l’infant
reial d’Aragó, Joan II, i rei consort de Navarra, germà
d’Alfons V, el Magnànim, [ARIAS, J.E., en LULL J. (ed.)
2006], i també en [ARIAS, J.E., Huygens (2006) vol. 63].
Totes les següents copies restituïdes, in situ, d’aquesta
Creu-capitell (peiró que no duia cap funcionalitat de
demarcació de fita de terme o molló) foren esculpides
amb l’estrela de sis puntes, que no caudata. Doncs, tan
la nova restitució de la Creu-capitell del 4 de maig de
19138 (vore la portada Huygens) com a l’actual restitució
de 1974 esculpida als tallers de l‘escultor llirià Silvestre
d’Edeta (sent l’alcalde D. Miguel Pérez Valdéz), sem-
pre es va mantenir l’inqüestionable caràcter original de
l’antiga estrela local de sis puntes (que no caudata) junt
al blasó nobiliari del duc, Joan II de Navarra, mostrant-
se un escut quarterat amb dues armes nobiliàries molt
errades. Armes nobiliàries que ja venien espifiades i
errades des de l’anterior restitució de 1913. (Imatge 6)
L’altra prova la veiem constatada en
totes les compilacions dels subsegüents
glossaris i compendis heràldics confecci-
onats als ss. XVIII, XIX i, fins i tot, del
s. XXI, els quals continuaren blasonant
i descrivint l’estrela local amb la seua
ancestral estrela de sis puntes (iguals).
Ço és, sense donar cap descripció d’es-
trela caudata ni de cometa. Com, així,
han vingut descrivint-ho i blasonant-ho
totes les compilacions d’heràldica civil
i municipal: -A l’obra d’Antonio de
Moya, «Rasgo heróyco, declaración de
las empresas, armas y blasones que se
ilustran ....» (1756) Madrid, fol. 133,
es descriu: «... , y en jefe una estrella, ó lucero despi-
diendo rayos». -Francesc Piferrer, al seu «Nobiliario
de los reinos y señorios de España ....» (1860) Madrid,
vol. VI, descriu: «... . En cap una estrela de sis puntes
[esmaltada] de gules, amb aureola d’or.». -Carlos
Sarthou Carreres, a l’enciclopèdia, Geografia del Reino
de Valencia, Provincia de Valencia (1923?), ed. Alberto
Martín, Barcelona. Tom II, al peu de fulla 401, posa:
«..., y una estrella ó lucero que le alumbra». -Bernardo
Espinalt García, a la seua obra l’Atlante Español (1786)
Madrid, vol. IX, en mostra l’escut local de Gandia bla-
sonat amb l’estrela de sis puntes (no caudata) il·lustrat
davall la Estampa nº 10, titulada: “Vista meridional de
la Ciudad de Gandía” (imatge 5), sent un gravat de
Palomino de 1784, i que al capítol referent a la ciutat
de Gandia, fulla 198, Bernardo Espinalt agafà les refe-
rències de l’heraldista Antonio de Moya, descrivint-ho
com: «..., y en xefe una estrella, o lucero despidiendo
rayos».
Assenyalem que la terminologia heràldica de -lucero-
es emprada i il·lustrada com figura d’estrela que emet
raigs de llum o luminescència.
Però el que és més greu, hui, al s. XXI, el dos sof-
tware’s més potents d’heràldica cívica al ciberespai
d’Internet: /International Civic Heraldry/ i el /Heraldry
Civic of the World/ (de Ralf Hartemink), encara blaso-
nen el nostre escut local mostrant la seua configuració
d’armes més ancestral, és a dir, amb una estrela no
caudata i sobremuntada (o sumada) al llenç de muralla,
encara que està disbarat el nombre de
puntes (vore imatge 11). Blasó sostret
de la compilació d’heràldica cívica
de Rafael Portell (1996), www.ngw.
nl/int/spa/g/gandia.htm.
L’estrela caudata patí de nul·la
oficialitat heràldica i governamen-
tal
Pel que fa a tota heràldica cívica
i local, una vegada constituïdes les
armes, figures i mobles dins dels
quarters de l’escut, o camp intern de
l’armorial, aquestes ja no les podem
bescanviar, ni intervindre, ni alterar.
Ço és, les figures i mobles heràldics
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 27
introduïts dins de l’escut són inviolables i inamovibles.
En paraules del propi heraldista Felipe Perles: <«Son
elementos inamovibles del escudo de Gandía, el mal
llamado lucero, el mal llamado castillo, y las ondas de
agua». Nada más. Sí se puede prescindir (a voluntad)
de carteles, lambrequines, ramas de laurel y olivo,
incluso de la leyenda o mote, y de la corona>, (Perles,
F., Levante, 1991)9.
Per tant, el parlar de la irregular transfiguració a cau-
data patida en la figura de la primogènita estrela ens
obliga a parlar de la nul·la oficialitat rebuda, tan per
part de l’estament heràldic com del governamental. Tant
és així (més avant ho veurem), que la introducció de
la sobrevinguda -estrela caudata- mai rebrà la correcta
normalització i oficialitat heràldica, com a tal. És més,
tampoc des de la pròpia administració local s’afavorí
la correcta i adient descripció terminològica de -cau-
data-, sempre es mantingué una sempiterna indefinició
a l’hora de descriure aquesta singular figura heràldica.
Ço és, sempre descrivint-la amb molta ambigüitat i
incorrecció, unes vegades com a -cometa-, i altres com
a simple -estrela-.
Qui millor expressà aquesta indefinició i la carència
total d’oficialitat heràldica en l’escut local, fou l’he-
raldista i cronista oficial de Gandia, Felipe Perles, que
deixà escrit: «Sin que nos conste que se haya realizado
nunca un expediente de legalización, (ni falta que hace,
pues está consagrado por el ‘uso consuetudinario’)»,
(Perles, F., Vall de Bayrén, 1990)10. El que ens diu F.
Perles és que l’absència de legalitat heràldica i gover-
namental no invalidava l’ús continuat del blasó dins
l’administratiu local, com senya i rubrica consistorial.
Aquesta afirmació de F. Perles, en 1990, responia a
que elements heràldics constituïts dins del primer armo-
rial local (d’inicis del s. XV) havien segut manejats i
alterats segles endarrere. De fet la seua arma matriu
d’estrela de sis puntes havia segut alterada (s’havia
transfigurat) en figura d’estrela caudata. Si bé, també,
unes tres dècades abans de 1877 s’incorporaren a l’es-
cut altres variants, entre elles, la filactèria de llegenda
llatina que envoltava l’escut amb un crit de guerra que
pretenia desitjar-li a la Ciutat el millor esdevenidor:
«“Sic luceant opera tua”». Més endavant dedico un
capítol aquesta proclama llatina.
A l’any 1877 el Ministeri de la Governació, a Madrid,
executà un decret governamental per a regular i norma-
litzar l’ús del blasonat als escuts i segells municipals
en tot l’Estat espanyol. És, aquí, on trobem documentat
el primer intent administratiu del consistori gandià
per deixar normalitzades i oficialitzades les armes i
elements heràldics que, abans, havien segut alterats al
blasó local. Com abans s’ha dit, el aleshores advocat i
cronista oficial de Gandia, Jesús Mª de Arias (qui entre
1883 i 1885 seria l’alcalde), ja agafà la llegenda celest
de Cienfuegos per justificar el motiu de la deformitat
caudata de l’estrela local quan redactà el Requeriment
heràldic o expedient conegut com Memorial 1877, amb
el propòsit d’oficialitzar aquesta sobrevinguda i tan
irregular transfiguració a caudata de l’ancestral estrela
local. Així com també s’afegí dins d’aquest expedient
la descripció de la recent incorporació del filacteri
de llegenda llatina que envoltava l’escut. Per tant,
aquest expedient heràldic, requerit pel Ministeri de la
Governació, era per a que es justificaren les alteracions
i greus irregularitats heràldiques que sabien comès al
transcórrer del temps en la figura de la primogènita
estrela local, com també de l’afegit, més recent, de la
filactèria llatina o crit de guerra. Però aquest expedient
heràldic -Memorial 1877-, enviat per l’Ajuntament, mai
va rebre el vist-i-plau del Ministeri de la Governació ni
cap altre reconeixement oficial. Totes les referències del
Memorial 1877 al·ludides, aquí, són tretes de l’Informe
del CTHVL-GV/1995 11.
A l’any 1964, l’excel·lentíssim Ajuntament de Gandia
inicià un nou expedient per tal que l’autoritat heràldica,
adjunta al Ministeri de la Governació, ratificara i nor-
malitzara el seu armorial local. Aquest nou expedient
heràldic que redactà el consistori ja vingué assessorat
i avalat per la Reial Acadèmia de la Historia (Madrid).
Així i tot, aquesta proposta d’expedient heràldic sembla
que no tingué cap acceptació ni resposta del Ministeri
de la Governació. Ressenyem, aquí, la proposta del
consistori gandià de 1964, expressada dins l’Informe
del CTHVL-GV/1995 punt, 5-, f. 3:
«L’any 1964 l’excel·lentíssim Ajuntament de Gandia
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 28
inicia un expedient per tal de demanar un informe a
la Reial Acadèmia de la Història, per a que l’escut
municipal s’aprovara per part del Ministeri de la
Governació, fet que mai es dugué a terme. L’informe
realitzat descriu aquest mateix escut, proposant uns
colors i metalls, més amb criteris estètics que pròpia-
ment històrics. Havien desaparegut totalment les ones
[d’aigua] d’argent i atzur: “el campo o área del escudo
tiene color azul. Puerta en la muralla que une dos torre-
ones con almenas, muro mazonado de color piedra y la
puerta color verde. En jefe, cometa o estrella de cinco
puntas y cola de plata. Bordura de plata con una leyen-
da: SIC LUCEANT OPERA TUA GANDIA. Timbrado
con corona ducal” » [tancada].
Aquesta proposta de descripció de l’escut local com-
portava una greu irregularitat. Doncs, s’havia eliminat
de l’armorial un element figuratiu, abans ja constituït
dins l’escut, com és el cas de les ones d’aigua, -d’argent
i atzur-, i que tan identifiquen el recurs natural del riu
Serpis (d’Alcoi) banyant les muralles. Les -ones d’ai-
gua- són un element inamovible dins l’escut. Aquesta
intervenció suposava un atrevit i irregular intrusisme
heràldic.
Més recentment, el 23 de març de 1995, l’Ajuntament
rebé l’esmentat Informe heràldic del CTHVL-GV/1995
amb els criteris heràldics que devia complimentar i
obeir el blasonat de l’escut local de Gandia. Aquest
informe del Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia
Local de la Generalitat Valenciana (CTHVL-GV/1995)
dictaminà que foren retirats tots els element afegits
amb posterioritat, com eren el filacteri de llegenda lla-
tina (crit de guerra) i els rams de llorer i, a la vegada,
restituir el timbre de corona reial oberta.
La resolució de l’Informe del CTHVL-GV/1995, f.
4, certificat i signat el 23 de març de 1995, dictaminà
el blasonat amb aquesta descripció:
«Escut quadrangular de punta redona. En camp
d’atzur i sobre ones d’argent i atzur, un llenç de
muralla d’argent, amb dues torres als extrems , maço-
nat i aclarit de sable. En cap una estrella o cometa
de sis puntes d’argent. Al timbre una corona reial
oberta».
Per tant, foren retirats tots els adornaments externs a
l’escut com la filactèria llatina, lambrequines, laureles
i banderolas.
Però, per què no s’aprovà com terminologia de -
estrela caudata-?. És obvi, que els tècnics heràldics del
CTHVL-GV havien reconegut la consolidada -estrela
caudata- al xefe de l’escut, així i tot, els resultava pro-
hibitiu el poder oficialitzar la figura, com a tal, amb
la correcta nomenclatura de -caudata-, doncs, eren
sabedors que el blasonat de l’estrela caudata (mal dit,
cometa) era una irregular figura sobrevinguda, manipu-
lada a posteriori, sobre l’ancestral i original estrela de
sis puntes. Per tant, el Consell Tècnic no volgué xafar-se
els dits i optaren per continuar descrivint l’estrela local
d’una manera molt indefinida i ambigua: «una estrella
o cometa de sis puntes». Malgrat tot, una descripció
incorrecta.
A l’any següent, febrer de 1996, després d’acatar les
recomanacions de l’Informe del CTHVL-GV/1995,
el ple de l’Ajuntament aprovà el tràmit d’una nova
proposta d’escut local basada en un logotip de disseny
modernista de l’artífex Paco Català (creat al 1991) amb
el propòsit que l’escut de Gandia rebera la tan sol·lícita
oficialitat i normalització heràldica per part del Consell
de la Generalitat Valenciana.
Per fi, aquell mateix any de 1996, l’escut de la ciutat
de Gandia obtingué l’anhelat expedient d’oficialitat
i normalització aprovat i ratificat pel Consell de la
Generalitat Valenciana (competència autonòmica ja
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 29
transferida).
Cal dir, que una conseqüència ruïnosa que comportà
la no normalització i l’absència d’oficialitat heràldica
en l’estrela caudata, junt a la pròpia deixadesa de l’ad-
ministració local, arrastrà a l’estrela caudata a l’abandó
del fantasiós imaginari popular. Doncs, a meitat del s.
XIX, aplegaren a sorgir des del propi consistori tota
una pseudosimbologia d’estrafolàries i coentes estreles
pseudo-caudates que estaven fora de tota legitimitat
heràldica oficial.(Imatge 8)
Al s. XX, Martín Coronas encara ens ho posà més
enrevessat
Per a rematar la indefinició heràldica i el sempitern
descrèdit patit a la nostra estrela local, a inicis del s.
XX, el Hno. jesuïta Martín Coronas pintà el tapís (nº
1) -El bateig del Sant-duc a l’església Col·legial- (Sala
de Corones, Palau Ducal). En aquesta escenificació pic-
tòrica estan pintats dos estendards heràldics locals i on
l’artífex Coronas optà per retirar-los l’estrela caudata,
deixant tot sol al llenç de muralla. Però aquesta mali-
feta no segué cap oblit de l’artista, sinó que Coronas
era ben sabedor que l’estrela caudata immortalitzava i
identificava de ple a la persona històrica del sant i IV
duc, Francesc de Borja. Per tant, per a Coronas, dins la
escenificació del bateig del IV duc resultava un fet molt
contradictori que, abans de nàixer el IV duc i futur sant,
aquest ja romania immortalitzat en l’estrela caudata
del blasó local. Encara, que és obvi, que Coronas sabia
que abans d’entrar la Casa borgiana al ducat, la vila de
Gandia ja tenia constituït l’escut local i no sols amb la
figura de llenç de muralla sinó, també, amb una estrela
sumada.
El controvertit crit de guerra, “Sic luceant opera
tua”
“Així lluïsquen les teues obres”. Aquest crit de guer-
ra és una incorporació heràldica tardana. Però, a què
identifica el pron. possessiu, -les teues- (tua)?, es fa
referència al sant-duc Borja, o bé, a la ciutat de Gandia?.
(Imatge 9).
El motiu d’aquest filacteri, com crit de guerra, de
llegenda llatina sembla respondre a un exaltat romanti-
cisme liberal de la 1ª República (1873-1874). Ço és, el
“Així lluïsquen -, sens cap dubte respon a l’estrela (o
lucero), i, - les teues obres”, és per desitjar-li el millor
esdevenidor i el bon fer a la nostra ciutat. Tal vegada és
provable que el consistori gandià, als temps d’escollir
aquesta proclama o crit de guerra, no tenien molt clar
que l’estrela caudata identificava de ple al sant-duc i
patró local.
No obstant, si fem cas al llibre, Gandía 1881-1980,
de J. M. Borja i Ignasi Mora (1981), a la mateixa por-
tada del llibre es mostra un escut de Gandia envoltat
per aquest filacteri de llegenda, que posa: «“Sic luceant
opera tua Gandia”», i darrere la coberta de la portada es
fa menció d’aquest escut, dient: «Portada: Escudo de la
ciudad realizado en el año 1846»12. Per tant, la llegenda
llatina s’incorporà prou dècades abans de 1877. Doncs,
era molt evident l’accentuat context antisenyorial que
es vivia a Gandia, quan a l’agost de 1844 s’aprovava al
Consistori l’ordenança municipal de retirar els escuts
d’armes dels ducs borgians dels bancs oficials al presbi-
teri de la seu Col·legiata (AMG, Llibre d’Acords, núm.
AB/60).
També expresso l’opinió del cronista local Felipe
Perles, pel que fa aquest motiu de la filactèria lla-
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 30
tina, en un article a la revista Tots d’octubre de 1981:
“La leyenda en latín es un permanente desafio, «ASI
LUZCAN TUS OBRAS»”.
Ressenyar també el que es digué a l’Informe CTHVL-
GV/1995, punt 5-., f. 3, dins d’un paràgraf on s’al·ludeix
al requeriment heràldic del Memorial 1877:
«Però s’havia afegit des de la dissolució del règim
senyorial una corona reial tancada i una filactèria amb
la llegenda: SIC LUCEANT OPERA TUA».
Però com filactèria llatina més anecdòtica és la que
trobem a la epigrafia inscrita davall l’escut en la cam-
pana major nº 5 (la grossa), batejada com María de la
Asunción-Francisco de Borja (fosa al 1923 per Roses
Hermanos, a València) i penjada a la Seu Col·legiata
de Gandia, on s’inscriu: «SIC LUCEANT OPERA TUA
AYUNTº ». La fosa de la campana degué costejar-la el
consistori.
En resum, aquesta filactèria llatina, d’incorporació
tardana, sembla que no prové de cap frase feta llatina
sinó, més bé, de la pròpia erudició sorgida d’un romàn-
tic i exaltat liberalisme local. Així i tot, aquesta desafi-
ant llegenda manté una mica d’indefinició.
Quan es constituí el primer armorial local de
Gandia?
Partint del que expressa l’Informe CTHVL-GV/1995,
punt 5, f. 1: «Per al segle XV, amb Alfons d’Aragó i
Arenós [el Jove], II duc de Gandia, es conserven també
diverses albarans [edils] amb un escut més complicat
corresponent a les armes del nou senyor territorial».
És suficient per poder concloure que el Consell de la
vila de Gandia, aleshores, encara no tenia constituïdes
les seues pròpies armes heràldiques locals. Per tant,
tot em fa dir que la constitució del seu primer armorial
local tingué lloc al període 1425-1439, quan el ducat
de Gandia ja havia segut revertit a la Corona d’Aragó
desprès de la mort del duc Alfons, el Jove, (1424) sense
fills legítims. Època coneguda com de l’absentisme
ducal d’Aragó. Sent al novembre de 1425 quan l’infant
reial d’Aragó, futur Joan II, i rei consort de Navarra,
prengué possessió (amb caràcter d’apanatge) del ducat
de Gandia, títol atorgat pel seu germà el rei Alfons V,
el Magnànim. Doncs, així, dona testimoni la troballa
del primer armorial local de la vila de Gandia mostrat
junt al blasó d’armes nobiliàries del duc i infant reial
d’Aragó, Joan II de Navarra. Ambdós escuts, caironats,
tallats al tambor del ruïnós capitell de la Creu de terme
(peiró) i que ben il·lustrats es mostren al document grà-
fic del llibre del P. Antonio de León (1926) p. 8. [ARIAS,
J.E., (2006) dins LULL, JOSÉ (ed.) pp. 27-32] i [ARIAS, J.E.
(2006) Huygens, vol. 63, 20-21].
La configuració d’armes a l’heràldica civil del medi-
evo està caracteritzada per la simplicitat i l’austeritat
d’elements (figures i mobles) com, també, prioritza la
composició en equilibri, que tant es reflecteix al nostre
primer i original escut local:
“Sobre ones d’aigua un llenç de muralla maçonada
i, sobremuntada, entre dues torres, una estrela”, (de sis
puntes).
Què identificava la primogènita estrela de sis pun-
tes sumada al llenç de muralla sobre ones d’aigua?
D’entrà, hem de deixar clar que la figura heràldica que
es mostra com llenç de muralla (carreuada), sens cap
dubte, ens identifica la immemorial vila emmurallada de
Gandia, eixa imponent muralla rematada amb merlets
d’estil mudèjar militar i acabada al voltant de 1318. Per
tant, aquesta arma o figura heràldica mai deguem identi-
ficar-ho amb el castell del Bairen. De fet, ja meitat del s.
XIV, tots els protocols heràldics per a blasonar armories
i escuts (civils, militars i d’heràldica nobiliària) ja teni-
en normalitzada i consolidada la descripció de l’arma
especifica de figura de castell, descrivint-la com: “«...
i la part de dalt rematada sempre amb tres torres merle-
tades, amb la del mig més fornida i elevada»”. Açò ho
veureu clar mirant la figura de castell als escuts locals
d’Alacant, Moixent, Xàtiva, Almansa, Rugat i, més de
prop, en la figura de castell (o arma de Castella) que
porta l’armorial nobiliari de la que fou duquessa regent,
María Enriquez de Luna, penjat al pòrtic dels Apòstols
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 31
en la Seu Col·legiata de Gandia.
També, l’heraldista i cronista local Felipe Perles,
digué aquest respecte: «En cuanto al castillo no es tal,
sino “un lienzo de muralla con su puerta en el centro,
flanqueada por dos cubos o torreones almenados y
aspillerados”. ... //... . Y ello es así porque tal figura
heráldica no se refiere a Bayren (que sí sería figura
de castillo), sino a la ciudad murada, amurallada.»13
(Perles, F., Open, 1991).
Però, si de cas quedava algun dubte, ben clar ho mos-
tren i ho contrasten les dues armes locals que, des de
1282, té atorgades la noble Xinxilla de Montearagón,
blasonat com:
“Llenç de muralla maçonada duent sobremuntat un
castell gòtic” (imatge 10).
També veiem la figura de llenç de muralla als escuts
locals de Guadalajara i de Ciutat Reial. I, més de prop,
tenim l’escut d’Alcoi que com antiga vila emmurallada,
ens descriu: “.... , dues torres unides per un llenç de
muralla, maçonades /.../ i, sobremuntada, la Creu de
sant Jordi”. Aquí, com en Gandia, el motiu heràldic en
xefe de l’escut local també està identificant, clarament,
al sant-patró de la ciutat.
Pel que fa l’element figuratiu de -ones d’aigua-
banyant el llenç de muralla el motiu no pot ser altre que
identificar clarament al riu d’Alcoi (Serpis). Riu que, de
bo, defensava la vila, on per la part del llevant oferia tot
un enclavament i fossat defensiu natural i, a la vegada,
aportava el fonamental recurs hídric a les hortes de l’ex-
pansiu conreu del canyamel14 d’inicis del s. XV. Aquí
les ones d’aigua no expressen cap domini ni jurisdicció
marítima sobre la Mediterrània, com sí ho fa a l’escut
de la Valldigna.
El fet tan peculiar que les dues figures comparteixin el
mateix i únic quarter de l’escut, on l’estrella de sis pun-
tes està sobremuntada entre les dues torres, sumada al
llenç de muralla, comporta que el significat d’aquestes
dues figures es complementen a l’hora de expressar el
motiu o significat de l’escut de la vila de Gandia.
Després d’haver escorcollat i confrontat infinitat d’es-
cuts locals de molta similitud, sols puc identificar el
motiu d’aquesta estrela local sumada al llenç de muralla
expressant-ho, des d’una intuïció molt subjectiva, com:
“A l’endemà de la reconquesta s’alçà una nova vila
emmurallada”. Com una mena d’interès del propi rei
Jaume I (Corona d’Aragó) en que, allí, en l’encreuament
del riu d’Alcoi i el Camí reial de València, es constituira
i es consolidara una vila.
Què em du a fer tal afirmació?. Sobretot el treball de
la historiadora local Isabel Canet, coautora del llibre,
Sucre & els Borja, La canyamel dels ducs (2000), ed.
CEIC Alfons el Vell, amb el seu capítol: -”Fisonomia
d’una vila: L’urbanisme medieval de Gandia”-, i que
a continuació expose amb síntesi: «A l’any 1244 el
que hui és el nucli urbà de Gandia, era un llogarret
musulmà que només posseïa un casal de molí, una torre
vigia (possiblement, la torre Baluarte) i cases de moros
molt disseminades. El fet que el Llibre del Repartiment
(1249) de Jaume I no fera cap referència a edificacions
singulars, com de mesquita o/i alcassaba, avalaria la teo-
ria d’un nucli urbà no consolidat. D’acord amb l’estra-
tègia colonitzadora dissenyada pel monarca Jaume I, el
castell musulmà de Bairén y la seua propera alqueria del
mateix nom i situada als peus del mateix tossal, no oferi-
en les condicions adients per al desenvolupament d’una
vila. Aquesta abrupta orografia de turons i d’escarpades
carenes del pujol de Bairén, com les rodalies de terres de
marjal, impossibilitaven la circulació còmoda i intensa
de les mercaderies i enfosquia tot futur expansionista i
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 32
comercial de qualsevol vila amb pretensió de ser el cap
de districte. Doncs, dins de l’entramat econòmic del
nou sistema feudal la ciutat tenia que ser, sobretot, un
mercat, on s’afavoreixi l’intercanvi mercantil. Així, la
Corona d’Aragó, post la reconquesta, situava les noves
viles en punts estratègics per a controlar les rutes de
comunicació, tan per motius comercials com militars.
Per aquesta raó, Jaume I, a l’endemà mateix de la con-
questa, degué projectar l’emplaçament d’un definit nucli
urbà (futura Gandia) un poc més en dins, a la planura,
en el mateix encreuament de camins reials (Almansa-
València) amb la confluència del riu d’Alcoi, i on ja
hi havien molts assentaments disseminats de domos
(cases), unes alqueries, rafals, un molí i una torre».
Trobem similar motiu heràldic el que descriu l’escut
de la ciutat de Terol, on l’estrela sobremuntada a la figu-
ra animal de bou quiet està fent clara al·lusió al lloc de
la fundació i alçada de la nova vila de Terol a l’endemà
de ser reconquistades aquestes terres per Alfons II, l’any
1171. Lloc precís i assenyalat on, segons conta la lle-
genda, el bou escollí per a detindre’s a pasturar i beure,
consolidant-se, allí, el nucli urbà de Terol.
Comparatives de motius d’estreles locals
Com abans s’ha dit, l’estrela del nostre primer armori-
al comportaria també un significat molt associat a voler
expressar els moments després
de la reconquesta. Exemples en
aquest sentit els trobem als escuts
locals de Vall d’Ebo, on l’estrela
local sobremuntada a la figura de
vall muntanyós està fent al·lusió
al culte marià de la Mare de Déu
del Roser (advocació mariana
mallorquina). Doncs, després de
la reconquesta aquestes comar-
ques foren repoblades per famílies
cristianes vingudes de Mallorca.
Semblant motiu heràldic el que
ens descriu l’estrela local d’Aielo
de Rugat, estrela sobremuntada
a una torre (que era jurisdicció
del castell de Rugat), on aquesta
estrela du el seu motiu i identitat
d’advocació mariana, en la titular de la seua parròquia
i patrona local, la Mare de Déu de l’Assumpció15. Aquí
no és manté vincle amb la reconquesta. (Imatge 11)
També, a l’escut de Cazorla, amb la seua estrela
sobremuntada a la torre, es pretén identificar la recon-
questa, en 1232, de l’Albacara de Cazorla (fortificació
musulmana del s. XI) presa per Ferran III, el Sant. En
l’escut de la ciutat de Conca la seua estrela sobremun-
tada al sant Calze (referent directe a l’apòstol Mateu)
està fent menció inequívoca a la data del 21 de setembre
de 1177, festivitat de sant Mateu, dia en que acabà la
reconquesta d’aquesta ciutat pel rei Alfons VIII. És a
dir, aquestes estreles locals sí mantenen el denominador
comú d’assenyalar fets vinculats a la reconquesta.
No obstant, tampoc deguem caure en la especulació
de si l’estrela que es mostra als segells que timbrava
Jaume II guarda significat amb la nostra primogènita
estrela local. Doncs, en la matriu d’aquest matasegell es
mostra al seu titular reial muntat sobre figura eqüestre
revestida dels pals d’Aragó i enfront de la seua cara està
l’estrela de huit puntes (de vegades sis). Però aquesta
figura de l’estrela als segells del rei Jaume II no obeeix
a cap símbol emblemàtic propi, com tampoc prové de
cap arma o figura genealògica-
nobiliària pròpia. Simplement respon a la inserció
d’una figura sigil·logràfica en l’encunyació de monedes
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 33
i segells. Ben cert és, que Jaume II, el Just, fou el rei
que més s’implicà i sufragà el tancament de la imponent
muralla de la vila i qui concedí al territori de Gandia
el Títol de Senyoriu (06/Jun/1323), però, açò no és raó
suficient per a identificar al monarca aragonès amb
l’estrela sobremuntada al llenç de muralla del primer
armorial local de la vila.
Per a trobar-li una millor explicació al símbol sigil-
logràfic de l’estrela que mostra el matasegell de Jaume
II ens tenim que acollir al criteri expressat pel professor
de Hª de l’Art i emblemista, Rafael Garcia Mahiques:
«Ací la figura sigil·logràfica de l’estrela (que no arma
nobiliària) sols pretén expressar un reconeixement de
distinció, com: “Aquest monarca o emperador és el pos-
seïdor d’un vast imperi”. Sent el mateix motiu que l’ex-
pressat en l’estrela que porta damunt el bust de Cèsar
August en una moneda de dupondi de bronze encunya-
da durant l’imperi de Tiberi Cèsar (14-19 dC.)».
Hi ha altra hipòtesi més senzilla, prescindint de la
llegenda Cienfuegos
Si acomplim amb el principi metodològic de la
Navalla d’Occam que prioritza la claredat, la simplici-
tat i l’economia del raonament, -gens fàcil en aquesta
enrevessada història sobre la irregular transfiguració a
caudata patida en la primogènita estrela local-, cal dei-
xar plantejada la següent hipòtesi: El desè duc, Pasqual
Francesc de Borja, fou sabedor del fet real que a uns
dies després de la mort del seu avantpassat sant-duc, a
Roma (30/Sep/1572), havia sorgit al cel de Cassiopea
una lluentíssima nova estrela, la stella nova 1572.
Esdeveniment astronòmic que ho degué valorar com de
fet miraculós, com una gràcia divina d’assenyalar al cel
la seua futura santedat.
Però, a la fi, les dues hipòtesis convergeixen amb
idèntica resolució: El desè duc Pasqual Francesc de
Borja, havent rebut assessorament heràldic, transfigu-
rà a caudata la primogènita estrela local. Doncs què
millor referent astronòmic, en la vida del sant-duc, per
a deixar-ho immortalitzat en l’estrela local amb l’adient
atribut de la deformitat caudata. Una estrela caudata
que pujada al quarter xefe de l’escut, allí, tanta identitat
donava a qui ja era el sant-patró de la ciutat de Gandia,
el sant-duc Francesc de Borja.
Aquest treball heràldic i arqueoastronòmic de nova compilació documental sobre l’emblemàti-ca i evolutiva estrela local, acabà de redactar-se a l’Alqueria de Martorell, Benipeixcar, un u de
maig de l’any de gràcia MMIX.
(Aquella explosió de supernova de 1572 és, avui, romanent de la radiofont Cas B)
Notes:
Tots el documents i llibres esmentats són a l’Ar-
xiu Municipal de Gandia (AMG). Els bolletins de
HUYGENS estan a la web de l’Agrupació Astronòmica
de la Safor i a l’AMG. *WWW.astrosafor.net/Huygens/
Huygens.htm
1 La primera publicació biogràfica post-canonització
és la que escrigué Álvaro Cienfuegos Villazón (S.J.),
(1702), La heroyca vida, virtudes, y milagros del gran-
de San Francisco de Borja de la Compañia de Jesús,
Madrid 1702; Madrid 1717; Bilbao 1726; Madrid 1726;
Barcelona 1754 (catàleg BC-1026 a l’Arxiu Municipal
de Gandia).
Així i tot, recordem que el jesuïta Juan Eusebio
Nieremberg (1595-1658) ja s’havia avançat en escriure
una obra biogràfica del qui, aleshores, encara era beat:
Vida del santo padre y gran siervo de Dios el Bto.,
Francisco de Borja, tercer general de la Compañia de
Jesús...; (1644) Madrid.
2 Morant Deusa, Isabel (1984): El declive del señorio.
Cap. VI, pp. 188-189. Institut Alfons el Magnànim.3 Cervós S.J., i Solá, S.J. (1904), El Palacio Ducal de
Gandía. Monografía histórico descriptiva, cap. XVII
p.187. Edició facsímil 2004, Gandia. (Descripció gene-
alògica basada en Béthencourt, Tom IV, 89. Francisco
Fernández de Béthencourt, Historia genealógica y
heráldica de la monarquía española).
4 Perles Martí, Felipe: “El escudo municipal de
Gandía”, Vall de Bayrén, (1990) vol. 31 (gener) p. 24
5 Arciniega García, Luís (2001): La Memòria del
ducat de Gandia i els seus títols annexos. Redactada
per Basilio Sebastián Castellanos per al duc d’Osuna
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 34
(1851-1852). CEIC Alfons el Vell, Gandia. pp. 157,
172, 175, 198 (respect.).
6 Kronk, Gary (1999): Cometography, A catalog of
comets, Vol. 1. Cambridge University Press.
7 De León, Antonio (1926): Guia del Palacio Ducal
y de otros insignes recuerdos de los Borjas. Valencia,
p. 8.
8 Segons resa la crònica redactada al llibre del P.J., DE
LEÓN, ANTONIO (1926) f. 7-9, fou al 1912 quan es dugué
al Museu Borgià del Palau Ducal aquest antic (i origi-
nal) capitell gòtic que estava partit i en estat ruïnós (li
faltava la creu). Allí estigué conservat, almenys fins al
1926, fins a la seua espoliació. Al seu llibre ens diu que,
el 4 de maig de 1913 s’inaugurà la restituïda nova Creu
(o peiró) del Camí Reial de València per a commemorar
el XVI Centenari Constantinià. Obra escultòrica que fou
costejada per Na Rosa Morant d’Oltra. L’artífex de la
rèplica fou l’escultor Santiago Ferrer qui tallà el capitell
de forma idèntica a l’original i la creu la copià d’una de
les que s’alçaven a les afores de València, donant-li un
marcat estil flamíger. A la base de la mateixa Creu posà
rodant l’inscripció de la llegenda llatina de l’emperador
Constantí (Batalla de Milvio, 312 d.C.), aquest filac-
teri resa com: «XVI Centenario Constantiniano: Hoc
signum vinces». Segué en aquesta primera restitució
de la Creu-capitell de 1913 quan s’introduí, sense cap
rigor històric, les greus espifiades heràldiques en l’escut
nobiliari del duc i infant reial d’Aragó, futur Joan II, i
rei de Navarra, en eixe intent desesperat per reomplir
i completar els ruïnosos quarters il·legibles al devastat
escut nobiliari ducal. Aquesta rèplica (o restitució) de la
Creu-capitell de 1913 es conservava als magatzems del
patrimoni històric de Gandia (MAGa).
9 Perles, Felipe: “Fundamentos de un escudo”, Levante,
-comarcal Safor- (1991), 12 de juliol, p.35
10 Perles, Felipe: “El escudo municipal de Gandía”,
Vall de Bayrén, (1990) vol. 31 (gener) p. 24
11 Informe CTHVL-GV/1995. Expedient heràldic del
Consell Tècnic d’Heràldica i Vexil·lologia Local de la
Generalitat Valenciana (CTHVL-GV), redactat i cer-
tificat per Julia Campón Gonzalvo (com a secretària)
i rubricat per Rafael García Pertusa Jiménez (com a
President), com dictamen resolutiu del punt 5, <<5.-
Informe sobre l’escut municipal de Gandia-, signat i el
23 de març de 1995, a València.
12 Borja, J. M., i Mora, I.(1981), Gandía 1881-1980,
Paterna (València)
13 Perles, Felipe: “El escudo de Gandía y la nueva ima-
gen gràfica de la ciudad”, Open (1991) vol. 17, p. 35.
14 Pons Moncho, Francisco (1979): Trapig. La produc-
ción de azúcar en la Safor (s. XIV -XVII). Institut Duc
Reial Alfons el Vell. Gandia
15 Dictamen resolutiu de proposta d’escut d’Aielo
de Rugat certificat pel CTHVL/GV i signat el 19/Jul/
2001
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 35
Uno de los objetivos de las “100 Horas de Astronomía” fue que el mayor número de ciudadanos miraran a través de un tele-scopio, como hizo hace 400 años Galileo Galilei.
Con este objetivo en mente, se realizaron 79 Fiestas de estrellas organizadas por 46 Agrupaciones Astronómicas de España, en 60 localidades de un total de 27 provin-cias en 13 comunidades autónomas.
Muchas agrupaciones realizaron más de una Fiesta, convocando varias entre los días 2 y 5 de Abril, incluso en el mismo día en varias localidades. Cabe destacar a la Agrupación Astronómica de la Región de Murcia como la agrupación que más fiestas de estrellas ha realizado en las “100 Horas de Astronomía”, con un total de 10 más 3 observaciones astronómicas guiadas en el Observatorio Municipal de Murcia.
Se han observado la Luna, Saturno, Las Pléyades, la nebulosa de Orión, la estrella Sirio, las constelaciones de la Osa Mayor, Leo, Géminis, .... con 422 telescopios que las agrupaciones astronómicas han puesto a disposición de todos para observar las mara-villas del Universo...
Se estima que el público asistente ha sido de 21.200 personas, cantidad que supone un aumento del 216% con respecto al núme-ro de asistentes a la 1ª Fiesta de estrellas, si bien es cierto que en esta ocasión se han realizado durante 4 días. Son de destacar las convocatorias realizadas por la Agrupación Astronómica de Navarra (4.000 personas), la Asociación Valenciana de Astronomía junto con la Agrupación Astronómica de la Safor (2.000 personas) o la Asociación Ilicitana de Astronomía (1.500 personas),
así como las más de 3500 personas que han observado con telescopios de mano de la Agrupación Astronómica de la Región de Murcia en sus múltiples convo-catorias o las fiestas realizadas por las 8 agrupaciones astro-nómicas de la provin-cia Alicante que han convocado a un total de 2.750 personas, destacándose la Comunidad Valenciana como la que más visitantes ha tenido con más de 6.400.
De los 556 organizadores, 170 fueron mujeres, lo que representa el 30.6% del total. Este porcentaje supone un aumento del 4.3% con respecto a la participación de mujeres en la organización de las fiestas de estrellas desde las agrupaciones astronó-micas en referencia a la primera fiesta de estrellas.
Notemos, finalmente, que en esta ocasión por estar la fiesta de estrellas integrada en el programa de actividades de las “100 Horas de Astronomía”, se han realizado por parte de las agrupaciones astronómicas otras actividades paralelas y complemen-tarias a las fiestas de estrellas, como con-ferencias, exposiciones, talleres para niños y adultos, visitas guiadas a observatorios, etcétera, que suman 63 actividades más. Cabe destacar que ha aumentado el número de colaboraciones entre distintas entidades como museos, planetarios y otras de carác-ter público o privado.
2ª Fiesta de Estrellas(de la página web del Nodo Nacional)
Es tal la cantidad de actos que se están celebrando por toda la superficie de España que no es posibole dar una relación de todos ellos, sin caer en la monotonía. Por ello, para este mes, y debido además al reducido espacio de que disponemos, he elegido un artículo sobre los resul-tados de la “segunda fiesta de las estrellas.” Espero que nos sirva de estímulo para
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 36
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 37
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 38
Fecha hora Actividad Lugar
02-jul-09 (19:00) Astronomía Made in Spain Palau Música (Valencia
03-jul-09 (21:00) Sede Sede
09-jul-09 (04:00) Salida hacia China Estación
22-jul-09 (08:00) Observación Eclipse Anji
01-ago-09 (21:30) Subida al Bancal de la Creu Llocnou
07-ago-09 (31:30) Observación popular Playa Daimús
12-ago-09 (21:00) Observacion Perseidas Final playa Gandía
14-ago-09 (21:30) Observación Llacuna Llacuna
17-ago-09 Star party Astro Bonilla Cuenca
21-ago-09 RETA 2009 Cazorla
28-ago-09 (21:00) Observacion popular Playa Bellreguard
Notas importantes:1. Es posible que se incluyan actos especiales, con colegios, público en general, o conferencias durante este
año. Se anunciarán oportunamente, y se comunicarán por medio de la lista de correos.2. Pueden haber cambios importantes. Confirmar siempre con la página web.3.- La actividad del día 12 de agosto, “Observación de las Perseidas”, es parte integrante de la fiesta de las estrellas
del AIA-IYA2009
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 39
15 -julio- 2009
22:00 Hora Local
15 -agosto - 2009
22:00 Hora local
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 40
EFEMÉRIDES Para JULIO & AGOSTO 2009
Por Francisco M. Escrihuela
LOS SUCESOS MÁS DESTACABLES DEL BIMESTRE
4 de julio: La Tierra en el afelio a las 02:39.
7 de julio: Eclipse de Luna penumbral a las 11:36.
14 de julio: Mercurio en conjunción superior a las 04:15.
28 de julio: Lluvia de meteoros Delta Acuáridas.
2 de agosto: Mercurio a 0.6ºN de Régulo a las 21:20 en Leo.
6 de agosto: Eclipse de Luna penumbral a las 02:39.
12 de agosto: Lluvia de meteoros Perseidas.
14 de agosto: Júpiter en oposición a las 19:54.
24 de agosto: Máxima elongación vespertina de Mercurio E(27º) a las 18:05.
Planetas visibles: Todos.
LOS PLANETAS EN EL CIELOMercurio estará localizable a partir de mediados de agosto sobre el horizonte Oeste al anochecer. Venus, pasando a lo largo del bimestre por las constelaciones de Tauro, Géminis y Cáncer, estará localizable antes
de amanecer y cada vez más alto sobre el horizonte Este-Noreste.Marte, en su transitar por las constelaciones de Tauro y Géminis, se encontrará localizable sobre el horizonte
Este-Noreste al final de la noche a principios de julio y unas cuatro horas antes de amanecer a finales de agosto.Júpiter, en Capricornio, y con su magnitud más alta de todo el año, se verá prácticamente durante toda la noche
a lo largo de julio y agosto.Saturno, en Leo, en julio sólo será visible durante la primera
mitad de la noche. En agosto apenas lo podremos localizar unos instantes durante el crepúsculo vespertino sobre el horizonte Oeste.
Urano, en julio, estará localizable en Piscis en la segunda mitad de la noche. En agosto, con magnitud 5.7, hará su aparición sobre el horizonte este poco después de anochecer y permanecerá visi-ble y localizable durante prácticamente toda la noche.
Neptuno, un poco más adelantado que Urano por lo que a la hora de aparición se refiere, también lo tendremos localizable en julio a partir de la medianoche, y en agosto durante toda la noche.
Plutón, siempre con una magnitud cercana a la 14, estará loca-lizable durante prácticamente toda la noche en julio, si bien en agosto desaparecerá tras el horizonte Oeste-Suroeste unas dos horas antes de amanecer.
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 41
La tierra
El 4 de julio, a las 02:39 hora local, la Tierra se encontrará en el afelio, posición en la cual se encuentra en su máxima separación del Sol (152.091.095 Km.) concretamente 4.995.642 Km. más lejos del astro rey que en su posición de separación mínima en el afelio (en enero). En esta posición, paradójicamente, y como consecuencia de la inclinación del eje terrestre con respecto del plano de la eclíptica, los rayos solares inciden sobre la superficie terrestre (en el hemisferio norte) con la máxima perpendicularidad, siendo entonces cuando atraviesan con menor dificultad la atmósfera terrestre (menor grosor) lo que se traduce en elevadas temperaturas para la zona que habi-tamos.
Desde nuestra posición, podremos observar al Sol (con la debida protección) con un tamaño angular mínimo (31’ 28’’).
DATOS PLANETARIOS DE INTERÉS(El 31 de julio o en el momento de mejor visibilidad para Mercurio y Venus)
Mercurio Venus Marte Júpiter Saturno Urano Neptuno PlutónMagnitud 0.15 -3.90 1.07 -2.67 0.70 5.77 7.83 13.98Tamaño angular 6.4’’ 15’’ 5.3’’ 49’’ 16’’ 3.6’’ 2.4’’ 0.10’’Iluminación 64% 73% 90% 99% 99% 99% 99% 99%Distancia (ua.) 1.049 1.124 1.767 4.057 10.176 19.398 29.055 30.879Constelación Leo Orión Tauro Capric. Leo Piscis Capric. Sagit.
Lluvias de MeteorosEn este bimestre tendremos dos lluvias de meteoros: las lluvias Delta Acuáridas y las Perseidas. Las primeras
desarrollarán su actividad entre el 15 de julio y el 19 de agosto, siendo el día de mayor intensidad el 28 de julio. La radiante se situará a 22h 36m de ascensión recta y a -17 grados de declinación. Para la noche del máximo, el meridiano pasará a las 04:13 TU y a 34º de altitud. En el momento del máximo, la Luna tendrá iluminada el 41 % de su cara visible. Las Perseidas desarrollarán su actividad entre el 23 de julio y el 20 de agosto, siendo el día de mayor intensidad el 12 de agosto. La radiante se situará a 3h 4m de ascensión recta y a +58 grados de declinación. Para la noche del máximo, el meridiano pasará a las 07:41 TU y a 71º de altitud. En el momento del máximo, la Luna tendrá iluminada el 69 % de su cara visible. Esta lluvia está relacionada con el cometa Swift-Tuttle.
BibliografíaPara la confección de estas efemérides se han utilizado los programas informáticos siguientes: Starry Night Pro
y RedShift.
Para los sucesos y fases lunares: Un calendario convencional y el programa informático RedShift.
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 42
JULIO & AGOSTO 2009por Josep Julià
APROXIMACIONES A LA TIERRA
Para estos meses, los asteroides que se acercarán a la Tierra a menos de 0.2 UA son:
Objeto Nombre Fecha Dist. UA Arco Órbita
2009 LU2 2009 July 3.81 0.07770 1-opposition, arc = 2 days 2009 MA 2009 July 6.97 0.06629 1-opposition, arc = 7 days 2001 HY7 2009 July 10.81 0.09180 5 oppositions, 2001-2009 1999 MN 2009 July 12.18 0.1036 3 oppositions, 1999-2005 2008 NP3 2009 July 18.65 0.03040 1-opposition, arc = 2 days 2009 HV77 2009 Aug. 3.56 0.07507 1-opposition, arc = 54 days (17274) 2000 LC16 2009 Aug. 17.03 0.1943 3 oppositions, 1955-2000 1991 BN 2009 Aug. 17.05 0.1324 4 oppositions, 1991-2005 2002 RQ25 2009 Aug. 18.82 0.07742 3 oppositions, 2002-2008 2005 CW25 2009 Aug. 20.46 0.08652 4 oppositions, 2005-2009 2009 KC3 2009 Aug. 24.54 0.04885 1-opposition, arc = 44 days 2002 CY58 2009 Aug. 25.03 0.09043 1-opposition, arc = 21 days 1997 GD32 2009 Aug. 25.13 0.1058 1-opposition, arc = 22 days (8566) 1996 EN 2009 Aug. 28.45 0.1942 3 oppositions, 1996-1998
Fuente : MPCDatos actualizados a 29/06/09
La mayoría de éstos asteroides suelen tener pocas observaciones, lo que se traduce en órbitas con
un elevado grado de incertidumbre. Por ello, es recomendable obtener las efemérides actualizadas en:
http://cfa-www.harvard.edu/iau/MPEph/MPEph.html
Huygens nº 79 Julio - Agosto - 2009 Página 43
SERVICIOS MENSAJERÍA
URGENTE LOCAL PROVINCIAL REGIONAL NACIONAL
INTERNACIONAL
ASTEROIDES BRILLANTES
En las siguientes tablas se detallan las efemérides de los asteroides más brillantes (mag. ≤ 11)
obtenidas para el día 15 de cada mes a las 00:00h TU.
JULIO
NOMBRE MAG. COORDENADAS CONST.
(3) Juno 9.5 00h02m41.53s +03 56’ 57.6” Psc (6) Hebe 10.8 14h32m42.75s +03 01’ 56.8” Vir (7) Iris 9.0 18h40m56.34s -19 14’ 35.2” Sgr (16) Psyche 10.0 21h18m29.73s -13 50’ 29.2” Aqr (18) Melpomene 9.8 00h45m28.54s +02 37’ 05.0” Cet (33) Polyhymnia 10.7 20h50m15.31s -21 11’ 41.1” Cap (42) Isis 10.5 23h43m19.13s -14 56’ 13.6” Aqr (88) Thisbe 10.7 22h25m52.21s -03 54’ 58.8” Aqr (140) Siwa 10.9 20h53m37.90s -19 03’ 38.6” Cap
AGOSTO
NOMBRE MAG. COORDENADAS CONST.
(3) Juno 8.7 00h14m28.13s +02 38’ 49.2” Psc (7) Iris 9.6 18h18m20.35s -19 01’ 07.2” Sgr (16) Psyche 9.6 20h55m18.62s -16 04’ 10.7” Cap (18) Melpomene 9.1 01h25m21.09s +02 03’ 20.9” Cet (20) Massalia 10.4 00h29m28.42s +03 50’ 07.6” Psc (33) Polyhymnia 10.6 20h26m59.00s -22 19’ 32.7” Cap (42) Isis 9.8 23h52m52.30s -18 15’ 32.8” Aqr (44) Nysa 10.8 23h25m18.72s -06 39’ 22.2” Aqr (88) Thisbe 10.0 22h08m58.32s -03 44’ 35.2” Aqr (89) Julia 10.1 00h56m04.66s +24 56’ 13.3” Psc (101) Helena 10.8 21h49m22.86s -20 22’ 19.4” Cap (140) Siwa 10.9 20h30m33.02s -21 34’ 46.2” Cap
Escorpio y Sagitario desde el CAAT.- Cámara: Canon 500D 10 segundos exposicion ISO 1600. La luz del fondo corresponde a Valencia. Pueden verse los molinos ya instalados, que “de momento” no tienen iluminación. Foto: Marcelino Allvarez
“Sol de medianoche. cámara Nikon D40 ISO 200 1/800 seg. . foto tomada por John Walter Mulholland