17.485.—PREII, !O 011r11101

MAMO 1 aDMIIMMUCIO, COA» tiaTaZaBlal‘ al" TILI11011 14011

"Onomb,

SUCIISLONA, DIVINDIUM SO D'ABRIL- DI MG':

tamaaa D'IMPRMITM mama sammu. ti9.-drearbg-fula

Veíais esm volem &ser amb tothom, no, ens • dol confesa/ir qttedarreres mesures del- govern en atorgar i en aplicar l'indult

a tots ele catalana condemnats: i processati per actea d'amor aatantnya i de , reeteció contra le tiránia assimilista, han aatisfet,aun a l'abast ..material, el nostre pobre.....Yrota • haurlem =preferit,

rindelt, una forma d'esborrar el paasat , tada . inspirada en lajaia que en la gràcia, però quant a la revisió del proeda de

liarrat per exemple, cal preguntar-se fina on hauria resultatbt.e

vi.-‚quell ..amí. Cada v.egada _que a França fou revisat pels Tri-

kinals de Justicia el proces Dreyfus, per (simple, fou confirma-d, la primera scntència. Qusa fermanga_Podient , tenir nota/tres

Magistratura rectifiques L'obra d'un Tribunal militar? Comgrosses irregularitats la' viciessin, .més., li "..por de l'escandol

Tallan& per la seva intangibilitats - • . .• practeament, aquelles mesura del 'Govern actual han tornatwats patriotes a la llar pairal. Ja no podem dir que la primera„e/arria—que benefiria un estament sotmès a disciplina i a0. más estretes que el comú de la geut—, es l'amnistia de la

Pere el que podem dir i hem de dir, encara, és quel'amaiatia plena que, amb la totalitat dele seus efectes,

itge que tindrà la virtut de cloure un mal record i d'inaugurarestat de pacificació, no pas incompatible amb les nobles lluites

oda, ami: les accions i reacciona de I 'opinió pública, per les vielbuldiques.

No vciln creure que intencionadament, però si de fet, resten,vira, al marge d'aquesta acció normalitzadora, els condemnata/itteessats per delides socials. Cal no confondre 'lo amb els pro-anals del crim que es deixaren Rogar indistintament per qui

¡pagaya millar i millor els guardava les espatlles. Ens referimjoiutadans —la mejoría obrera— que han estat vietimes peres-

per adhesió a un ideal noble, per entusiasme, en propug-gio, adequat, fins en algun excés marginal, a la intensitat deriolencia injusta que els revoltava.Es, per a Catalunya, qüestió d'honor no donar-se per satis-tmb la llibertat dels herois de la sera causa i oblidar els qui

aten encara en la presó o en l'exili, per altres causes. En laImpanya a favor dels nostres, lea organitzacions obrera, les mas-a democràtiques de Catalunya i de tota la Penlnsula, ens ferenant. La correspondencia es obligada i ha d'ésser gustosa. Si leasn r124 elemental. d'humanitat ene hi duen, una altra coral-rseid mis ha de fer-hi ésser mes de grat: pràcticament, la ma-

aria d'aquests processats i conclemuats per delictes socialssales per tal com aquest problema social fon a Catalunya cineIbis especial virulencia. Si Catalunya desdeia, perillaríem quefraini6 peninsular, más difusa i no tan personalment interessadaAyer d'aquests obrers, s'endormisqués i s'oblidés de llur

•Finalment. cal no oblidar que l'intent del Govern —tal com

ilitenninesz • els seus artes d'equanitnitat— da de corregir, en:esto materia, les atzagaiades i les iälifetes de la Dictadura.

aquert delictes socials foros, fina st-cert punt, vinculataab la Dictadura. g is hines que l'establiren representaven en-te de determinades violències, no un esperit superior de pau,ama antiviolenda, a estonen més repugnant que l'altra perquei'anda-,a en la impunitat oficial. Que per un punt Oblidat notleeuri l'obra pacificadora del Govern actual:

JAUME BOFILL

ls reparacions orientals

Li Condlii6 de Re-Seons oriaatals ha «debut aqueo-

arda tina nova aleló plenäria,Idos par:3 de set, Iota la pres:-E:a del menyor Loucheur, i halasiat considerablement el treball.EI Prevea la signatura de quatre

bes d'as" a pote dies.Atusas acords fan referencia!?Mur. — Les obligacions honga-

ases que resulten del tractat, Es1 :1C. de :e, reparacions. Sembla

fu aques: punt s'ha arribat a unTI amb :e, nacions interessades.lama — Ca acord *general entre

Peégria i les potencies creditores.Teces — Funcionament del fons

fre: de 240 000.000 corone, er.

Assassinat de l'apoderat de

i'ex-familia imperial

brasilera•,M•fp

Rio Janeiro, a4.-1/11 despatx 1e Pe-tropolia anuncia que el senyor SilvaCosta, apoderat de l'ex-familia impe-rial brasilera, ha estat usassinat

No es conehren mes detalls.—Faba.

L'acord sobre *guata punta noestä encara decidit, caz s'apera rad-hesl6 d'Hongria.

Per tal de eonsultar al ten Govern,ha mareat a Budapest el ame«\Valla, ministra d'Afere eetrangersd'Flongrla. — Pebre.

..14 servir dfdeet*it dia, de Sane Jordi

Cál• ; ' ,

¡esa dn la Gema",La diada de kilt JOIlle;

Decía Cervantes a loe catalanes:"Gente que con facilidad da la vidapor la honra, y por defenderlas en-trambas se adelantan a si mismos, quees como adelantarse a todas las nacio-nes del mundo". No cabe mayor elo-gio para , un pueblo ni más alto pane-girista. ;Ojalá /as naciones de Ibero-América se hagan dignas de merecerel elogio de haber cumplido su deber,aunque en forma mlnima, con el queCervantes consideraba a , pueblo capazde adelantarse a todaa las nacionesdel mundo!

Es Castilla la que ha hablado porboca de Cervantes. Nosotros, lo3 sud-americanos, si amamos de veras a Es-pelta, unamos e nuestro corazón co-mo el inmortal autor del Quijote elcerillo a Catalufie con el carifioCastilla. Prepararemos así esa granHispania en que sonaron, separadospor tres siglos, Colón y Bolivar.

L'Oficina I. del Treball

París, a.. — El Consell d'Adminis-tració de l'Oficina Internacional delTreball ha celebrat la primera reunióde la 48 sessi6.—Fabra.

Explosió en una fàbricad'amoníac

Liege, aj. — Un dila:mis de cinquan-ta Meres cúbics d'arnoníac ha explo-tat en una fábrica d'Ougree. La vio-lencia' de l'explosió ha trencat el di-pòsit i l'ha Ilaneat a una distància decent inetres i h3 matat instantàniamentaus obrer. Tres obrera Mil han mortper e.fixia. Hl ha setenta obrers quesofreteren símptomes d'asfixia i deud'ella «tan en greu estat—Fabra.

Incendi en un aeròdrom deJa Costa Blava

San Rafael, 24.—Aquest mati haesclatat un violent incendi en uns co-berts del Centre d'Aviació Marítima.

El foc ha destruit un gran nombred'aparells. _

Per ara ea desconeixen les causasdel sinistre.

Sant Rafel, 24.—En els hangarsdestruits per un incendi hi havia di-versos aparen', entre elle el "Fraga.te", constrult per al raid tranzatlänticque vol realitzar el tinent de navillParis.—Fabra.

po MENTA R1

Unalasca: urgent.'

e' Ningú no-exigeix a aquella' queitten en llar fons-el daler'de pagar tribut als ideals racials una vida d'epopelar no • aom en-cara un Ale proa implacablement torturat, espelilat 1 oprimitperquè ens escaigüi aquel casi deis estola deseaperati -iine cerquenuna evasió igualment cobejada en llur anorreament o . en llurtriomf. El catalanisme da encara un ineviment poc evolucionat;acaba tot just d'eixir d'aquell ombrívol perfode de congriamenten el qual no era sine una reacció humoral dels seleetes, una dèriadele mea alts. A l'interior romanen indrets inexpugnats i no hemtingut, aneara, a l'exterior. prou avinenteses de total desencia. Enepesen, altrament, al damunt alguna seglea d'obscur vegetar, de do-mesticitat i d'abúlia, d'embadalida servitud i de felicitat davantel jaq mediocre. No es eatxany, dones, que ens' trobem ..ess un tom-bant d'història no del tot a posta per a sentir d'una manera san-gubia les abstraccions que transformen els hines en insatisfets isenyorlvolment ambiciosos. Pere si no ea pot exigir aqüell herois-me que mena als dilemes sobirans, cal exigir un heroiame menyaturbulent i patetie però más " quotidià i matisat, tés' aiateMäticasment tens.

Cap tasca no es tan urgent cons la de convencer d'això aquellaque encara limiten que el catalanisme es un pur pretext perquèpuguin fluir en tumulte entusiasmes provocats, en darrer terme,pela imponderables del clima, o un mitjà que permet, sense dila-pidaeions, d'organitzar destetes, o una peanya per ala no precisa-ment altívols. Cap deis ideals que apleguen la gent en estola notolera els satisfets, els sobreeixidors o els curults en els renglesdels purs. El patriotisme, sobretot, no és un sentiment que hagide menar d'una manera fatal a aquella dramatització de la facili-tat que s'anomena fer els geganta: es un sentiment que reclamaa tothora, que exigeix molt i sempre a canvi de no-res. Sola esautèntic quan medula, gairebé invisible, les vides i quan aquel]que n'és informat sent com a deure tot allò que pot esquivar eltranquil, l'innocu o el mineral. Aixf es un mal patriota el que nomalda per esdevenir el mis idoni en el seu camp, mal sigui cirabo-tes. Es un mal patriota aquel que coopera a les coses luidas i fit-eils 1 defuig els esmerços que reclamen un mínimum de tenacitat;aquell, per exemple, que no eseriu d'una manera correcta el nos-tre idioma, encara que coNabori a tota els homenatges als nostresfilòlegs i tributi copiosament. Cal, sobretot, extirpar els sinistresmiratges que suscita Paleació del patriotisme amb l'avaricia enaquella que encara condonen els sacrificis amb les ganguetes: es unmal patriota el benestant que s'associa per obtenir rebaixes eneLs nostres teatres i ho es encara que amb un puritanisme des-plaeat censuri els den mil defalliments d'un leader. Es urgentdestriar en les nostres ideals galeries les efigies de les caricatures:si Catalunya té, encara, tant d'ideal a fer com de realitat a desfer

almenys, precie evitar que mentre ele egregis investiguen lesrevea estructures futures, ceca d'una maneds mama rítmica entre

.3egpluga (lela Artibten i l'arcädia da¡g

3uttiiCe-014 I C A.- Edouard Clapa- Catalunya en el descobrimentd'Amèrica

'Un interessantleeim discurs del senyor Unís 'Aloa

Som en uns momento en que et par-la ben soviet de reformes escolar,. Enparlen els ministres del ram i els ea-tedrätica els prcifessors d'ensenyamentsectmdari i els meetres, ele intellectualsi els tècnics. Cal reformar l•ensenya-ment en tota la ;cm extensió. Ti tantspunts equivocats1 Per als catalanal'ensenyament necessita reformes tancabdals I Val a dir que algunes deles reforme, que el, castres cen-tres d'ensenyament neoessiten san desentit coma, com per exemple la Mies-tió de la 'lengua. Pera a part d'aquestai moltes d'altres en queden moltes queno tan solo afecten l'ensenyament alnostre país, sisó l'ensenyament a totarreu. Són problemes de earäcter ge-neral que han estat mal resolt, o hanquedas sempre senos reaoldre. Horndiria, moltes vegades, que ea comen-ceo les reformes per tot alié que tin-dria mis espera, i en canvi s'oblida elque 16ra mea primordial de tenla: encompre.

Ja no cal dir que la cosa primor-dial, a l'escola. es l'infant. L'estudi del'infant, el coneixement de l'infant,está molt per damunt del nombre demateriet que es pretén que cal ense-nsarai, o que l'edifici on se l'estatjatingui mis o menys les condicione es-tetiques envejables. I a fi de terme,cal reconeixer que àdhuc aquestespreocupacions no són altra cosa queuna conseqüencia necessària de la pri-mera, car cense coneixer el que la na-tural.csaje.4'issfant reclama a cadamoment de la sea* vida, «Ion' la fasedel seu descabdellament normal, tam-poc podrem resoldre cap de les altre,qüestions que gens presentin.

Encara tenim viu a les orelles elressä de lea interessantíssimes confe-rencies que l'illustre Jean Piaget, di-rector adjunt de l'Institut de Ciimciesde l'Educació de Ginebra, ene donavafa pagues setmane3, fent-nos capircorn era d'interessant i necessari aquestestudi I observació de l'evoluci6 del'infant, quan una altra personalitat detant de relleu com la primera ve a fer-nos-en 'donar una vegada más. Nocreiem que calgui esboasar la persona-litat de l'eminent psicòleg EdouardCiaparede. No es la primera regadaque ve a Barcelona, i sense Rima elseu nom is universalment conegut Sitenitn la curiositat de consultar la tau-la d'autors al capdavall de qualsevol'libre modern d'educació o de psicolo-gia Infantil, us donareu compte queel nom de Claparede sobresurt per da-raunt dele altres. I-Iorn no pot tractarcap qüestió tense tenir cumple deletreballs que aquest investigador infa-tigable porta fets. El seu llibre cabria"sobre Psicologia de l'infant 1 Peda-gogia experimental ha estat tradult atretze o catorze 'lengüe, diferente.

Podrla, però, corn tants d'altres,haver limitat la leva activitat a publi-car les seves idees i fer coneixer elsresultats de les seres recerques. Non'ha tingut prou. Ha volgut fer quel-com mes positiu; ha volgut fer palparal viu els problemes de l'infant a totsels que sen sentissin preocupats, do-nant-los mitjà de treballar en llar es-estudi i en Bite resaludó. En unaparaula : ha creat aquest laboratoriexperimental que sen diu l'Institut deCiències de l'Educació i que te amidia un renom universal. E comensalper crear-lo modestament, amb el setaesforç pecuniari, i amb la cooperacióde persones capacitades corn Bovet,Ferrierc i tants d'altres. I hi adjuntäben arias una escola de caräcter ex-perimental, la "Maison des Petits"que instalià en un joliu xalet dins elseu propi parc. I hi treballà coratjo-sament, vnitat d'una dotzena de deixe-bles al començament, per?) que s'haanat engruixint, de mies en mica, amesura que la seva obra ha estat co-neguda i admirada. Avui, que Ginebra1 tot Suissa s'han adonat del valorpositiu que aquest treball representa,l'Institut de Ciencies de l'Educacióforma part de l'organització universi-taria del cantó de Ginebra i hi acu-deixen deixebles de les quatre partsdel filón. El darrer any que vaig te-nir el goig de passar-hi, els deixeblesque hi assistien representaven frente.quatre nacionalitats diferente.

Aquest home eminent, que es trobaa Barcelona amb motiu de la VI Con-ferencia Internacional . de Psicotecnia,de les quals ell es tanibe riniciador 1el fundador, ha aceeptat la invitacióque Ii han fet els "Curaos Tecnics dePedagogia" per donar una conferencia,obre un dels proliferas de llame

Al aceptar el honor que me dispen-aa la Casa de la Prensa Barcelonesainvitándome a ocupar esta tribuna, hetenido en cuenta que ese honor entre-na un deber a cuyo cumplimiento nopuedo substraerme: el deber, común atodos loe sudamericanos, de rendirjusto pleito-homenaje a Cataluña. Poreso mis palabrea, más que al públicocatalán que se digna ucucharme, sedirigen a los sudemencanos aquí pre-sentes. Quieran ellos, si tanto merez-co, hacerlas llegar basta nuestros com-patriotas del otro lado del Atlintico.

Vivimos en Sud Amarla en la casi-ignorancia de Cataluña. Conocemos aunos cuantos de so escritores y desus artistas, a pocos de 11113 renom-brados pensadores y hombres públicos,a uno u otro de sua geniales dramatur-gos. Pero ignoramos su lengua, sutradición, su hietoria,, eu mentalidad,tus anhelos. La misma escasa noticiaque poseemos de su literatura ea portraducciones. Y de aus glorias pasadas,de su antigua potencia, de au dinamis-mo de otros tiempos, reluciente aho-ra, de esa su grande alma, cuyo alien.to sa extendió un die por todo el Me-diterráneo y tuvo una hora de gloriasobre el Atlántico, la más grande horade la Historia, nada sabemos.

Para la inmensa mayoría de no.-otros, Cataldfla es simplemente unaparte integrante de la madre Espata-Eso es todo lo que de ella alcanza-mos. Esa parte, sin embargo, ei nola mayor en territorio, no desdice dela otra como fuerza original creadoraen el mundo de la Idea y en el inundede los hechos.

Si Castilla be enorgullece de unCervantes, de un Calderón, de un Lopede Vega, Cuate' u, en efecto, lapatria de aquel genio multiforme quese llamó Raimundo Lull, filósofo, poe-ta, misionero, polemista. Esta es lapatria de Ausias Mara, pues por Ca-taluña hemos de entender todos loepueblos donde se habló catalán y don-de viven aun lenguas hiju del cata-lán. Esta, la patria de Luis Vives, y

de Jaime Salmes, la de Mistela deVilanova Y de Miguel Servet. Esta.ta tierra donde vieron la luz Fórturt,y Guisara, Baritina y Pi y Marga%No quiero acabar sino a los muer-tos, aunque vienen a los labio' otrosnombre, cuya gloriosa ancianidad obli-ga a la excepción: Santiago Rusifioly Apeles Mestres. Y esta fui la cunade los valientes marinos que domina-ron el Mediterráneo varios siglos yque tuvieron mi tarde, cuando ya elcetro de los marea había caído de susmanos, parte principalisima en la ha-¿alta donde se halló también Cervan-tes: en Lumen. Esta la cuna de losaudaces guerreros que llevaron su,victoriosos pendones a Sicilia, Nápo-les, Túnez, y hasta Grecia, y aún másallá de Grecia. enfrentándose a la fie-reza turca. Esta la madre de los in-trépidos navegantes que hicieron delcomercio catalán uno de los primerosde la Europa medioeval. Esta, en fin,la tierra donde floreció en aquellasedades la mis viril, la más sólida, lamis celosa de las democracias, quesupo siempre defender sus derechosderramando torrentes de la sangre desus hijos: díganlo sus luchas contraJuan II y Felipe IV.

Por todo esto y por otras razonesque seria largo enumerar aquf, Catalu-fla u digna, como personalidad his-tórica, intelectual, moral, batalladora,e industrial a tn mismo tiempo, •de serno sólo respetada, sino admirada yestudiada de todo hombre culto.

Pero para nssotros los sudameri-canos sus títulos especiales son mu-cho mayores, y es mayor tambiénnuestra obligación para con ella.

No quiero hablar ahora del descu-bridor del Nuevo Mundo, de quientrazó los senderos a la civilización eu.ropea para penetrar en nuestras tie-rras virgenes: dejo a la justicia in-vivita de las cosas, a la propia fuerzade expansión de la verdad, hacer ort

obra le reparación histórica y devol-ver a Colón su patria y a Cataluñala gloria de este su hijo.

Pero mientras esa verdad triunfe—ysu triunfo se acerca hora por hora-.recordemos los otros titulas de Cata-lufia en,America. Recordemos siquie-

Es amad, aquest vespre, a dos quartsde volt, que el Dr. Claparede parlarea l'Ateneu sobre "Le sentiment d'in-férioriti chic l'enfant*. V tema es-collit no pot isser mis interessant. Elsproblemee afectia, en l'estpdi de lapersonalitat. han adquirit avui cha unlloc predominant. L'aportació dele psi-conalistes no ha pas estas perduda .Claparede, que te el do de presentaramb diafaníssima claredat les teoriesmes cientifiques. sap treure d'aquestaestudio conseqüències que no podendeixar indiferente ni els educadors niels pares deis infante. Si les seves pa-tentes aluden i,fer qtie els problemeeeducatlus de casa neara l'enfoquin pelveritable cerní que cal, ens podrem do-nar per molt satisfets.

•linea ¡LASO

ra que fueron nacidos en Candi:ha, opor lo menos en tierras catalanizadas,los españoles que supieron tener fe enColón y que consiguieron, no sin es-fuerza, que los Reyes Católicos escu-chasen al gran marino: Juan de Co-lonia, Luis de Santängel, Gabriel Sán-chez. Recordemos que fuE un cataláno un catalanizante — si así queréisllamarlo — Juan de Coloma, quienredactó y firmó la carta de nacimien-to, la ej ecutoria de la introducción ala cultura cristiana de la hoy Amerl-ea, esto el, las Cap itulaciones de Co-lón con loa Reyes. Recordemos que eaen loe registros oficialet de Aragóny Cataluña, en e' Archivo de Barce-lona, donde se guarda esa página, lamis grande de todas las de la Histo-ria. Recordemos que la primera noti-cia esparcida en Europa de la epone-ya colombina, la famosa carta de Co-lón a Santinge:, fue impresa en im-prenta catalana y salió a la luz almismo tiempo. si no antes, en catalánque en castellano.

Recordemos que e/ primer legadoapastólico de la cristiandad en Amé-rica fué también catalfin o catalaniran-t el antiguo abad de Montserrat, aesa hora ya dischmlo de San Francia.co de Paula, el P. Bernardo Boil. Re-cardemos que la primera descripciónde las costumbres, ritns y vida socialde los Indígenas ameralanos la escri-bió otro catalán: el P. Ramón Pons,y que fue este catalän el primer pre-dicador de la fe cristiana en el NuevoMundo. Recordemos que fuf aquf enBarcelona donde se bautiza a los pri-MiTC18 indios americanos que entraronen el regazo del cristianismo. Recor-demos que fui sangre catalana, la deRifo*, un con/panero de Sebastián Ca-bot, la primera de las europeas queregó, con promesa de fecuniiidad In-agotable, la inmensa pampa argenti-na, granero hoy del mundo. Recorde-mos, finalmente, porque tengo que ca-llar cien otros recuerdos, que la len-gua catalana fui después y al lado dela n'allana, la primera que resonóen loe Ámbitos de nuestro continente.,en tablee de Boll, de 'Pons, de Ilfarga-rlt, Ballester, de Coma, de rrnich-:otros olvidados o deeconocidos hijosde Catalutia.

Tales ion, en su parte más antigua,loe titulo. de Cataluna para la grati-tud de América ¡Podisnos los sud-americanos negar tribubá a quien tan-to debemos? Hiepano-América tmini-mc responderá: no.

No bastan, empero, palabres, haynecesidad de hechos. Seria temeridadhacerme profeta. No sé, pues, si hade vestir un dia en que el aentirnientnde justicia, se que la noble an gla dereparar vetustos y ',erra errores, Ins-pire a los gobiernos hispancaamerira-nos la realización de lo rme en estostiempos parece sólo un suerto loco:la concesión a empresas de colnniza-ción catalana de un pedarn de la in-mensidad de nuestras selvas o de nues-tras pampas para que allí se forme unretoño del viejo tronco catalán, paraque allí renazca el espíritu que alentóen otra hora al ferviente y mutis°cantor de la Virgen Raimundo Lull, oal poético evocador de la Atlántida,Jacinto Verdaguer. Pero mientras esedía llega, yo demandaría algo Inme-diato y concreto a la conciencia sud-americana. Pido, pues, a los represen-tante, de esa conciencia aqul reunidos,a los emisarios de los grandes diariosde Sud América, que al regreso a susrespectivos paises emprendan labor in-tensa de propaganda para dar allí aconocer a la C,atalufia de hoy y a la

Catalufia de ayer, que son una misma,porque, pueblo-fénix, el pueblo catalässrenace ahora por su propio esfuerzodespués de largos siglos de compresióny letargia.

Más aún me arriesgo • solicitar deellos. En este dia de San Jorge, eneste día, que simboliza todas las glo-rias y todos los ideales del alma ca-talana, seria gran lección de hidalguía,noble acto de lealtad, que los periodis-ta, en este recinto congregados inicia-ran un movimiento en pro de una pe-tición a sus gobiernos, por lo menoia lo de espíritu más levantado y com-prensivo, para dar forma eficaz aaquella labor. Pidámosles la funda-ción en ' las principales de nuestrasUniversidades, en Buenos Aires, enMéjico, en Santiago, en la Habana,donde se quiera y se pueda, de cáte-dras que enseñen la historia, la lite-ratura y la cultura catalanas.

Reparemos de algún modo las in-justicias del destino. Una enorme par-te de América, muchas decenas de mi-llones de americanos, hablan inglés.Otra gran proci6n, otros muchos mi-llones, hablan portugués. El francés,hasta el holandés, tienen allí un rincónde hogar. La lengua de Sentar:gel. deJan Coloma, de los PP. Pons y Boil,de Colón mismo — porque su lenguamaternal fui el catalán—ano tendrásiquiera cultivadores que nos den aconocer la cana d.: sus sabios, de suspoetas, de sus filósofa?'

rede a l'Ateneu••••n•n•n•n•••nn

BORSA PARISTanta *asede

Landre*... 128975 123'98Nona York 95'40 25'40neigIca... .. 15695EaPenga 817'75Subte -• .. 404'93Otruanuea 683N011ne14- .. 1016 1055701P7ii. 57tPraga •«Roncees'. ..

%InAlemania .. lee

317'1513388494'25

508'78

MONGETES

°alternesAslilrlseCastellaMallorca. ............Pret..... ..• ..•Urgen 1 comarca... ...valencis s, maese

CIGRONS

80 a 81100 101120 a 170100

101110

115105

110100 101

Satic. ••• ••• 185 a 400Blanco an. alt. 14/46... 110 " 112Bienes ar al( 48/50... 120 " 129Blanca ar. alr 52/51... 100 " 105Bienes ar, air 58/50... 92 " 04Menee sr. oil 50/65... 75 " 76Pelona-. • 80Mexicana s. tamany ... 90 "' 128(Frotis en pesselea els 100 quilos, amb

sac, damunt carro Barcelona)

FARINESForça...Extra local.. ...correal local._ ...Extra blanca Cuneta.Intervitigutla .manca correos CaleteaBalee

(Prono ea ¡mieles, sao de 100 quilosclainuat carro Barcelona)

DESPULLESNttmero 5... ... ... •6 a 27slemero 4... ......... ce "Sesones. ............ te "Terceres " 18Quintes.. ...161/9 " 17(Pneus en peinen», gato de 60 quilos

111M4111 carro 'Buenona)

56 a 9565 " 70es ^ et611 " 70

81 6448 u 60

MORESC, ORDI I CIVADA

&torete Danubt 38 a 38 1/2Moresc Plata m. o ni. 41 " 42Oral Eztrern$ I Mansa. 35 u 35 1/9Ordi Creen comarca 24 " 34 1/2civade g .tremadurs ...ai 1/9 " 35Girada Manea ...Escalola 103 " 104

ARROS

Bomba Calmarte.. ...seiecte-Matleat...[entinen 0..areneat.Farina d'arròs.„

195 a 130105 " sie54 " 5653 • 5651 • 5537 " 39el " 43

LLEGUMS

CENTRE COTONER DE BARCELONALIVERPOOLTanta solerlor tono!

Obertura

Täärli I 970 Isesea telegrama .

Sal MS-üAfea

111.401 A.

sol 5,4810 set'Ase al

0. iMili 1551Un 1.511355i 15111545 ,131/

1140

lid,

11107,_,

_

n••nn••

limeis. ata te. UU. ea as eta.arria sis Es. dea 111 d'atol,Vende. a Liverp001. . . . .Traneferencia . . .

ateaume. ruma SR as

11311 IT101 2837 --S487

9111 1908 - Tire - r r• a -

ea l o •1

19a--

•0550 314.11".1116131.11tat orl a1:20821R rel‘MitAllivg"

Vean i4 IV '

e ateabliteil* Uní l'actual trape« al o'169 Os

tilii.ttud desetupleated°Srlik0 peili rlereipe.". nelals47:-"la »Muna baa• e« auddllna Tu'

4 000 5/a, eocurs 8.000 13/o. rete E'

18 1 1 8 , restOta lates. 17110 els to U

8.000 050 • • 5.4152.000

4666 03°2 u •

9 6.000

TANQUESARTICLE

111311011 AM balasliERCAT rreeount ri411141

Calb lx, til.„, •'43 iras 18Nota York. 11,-.;,„„..... -.IX 14: 10,

.,..

llocre_... Malg , . . . • r"155 5Non Y... setemore.... 171 1'70 1O Desembre • .. 151 178 3

SeasLoodree { tf,:loast • 9.0 8/4 9.0 5/4

10.0 3/4 9.11 1/2 3/4

Blat ¡51101. 107 108 1/8 7/8xi.... Lteeriz- ....., ;N l'/: ?II 1+//1

1 7/8

non« Lar. . , , • 9 . 81 3/8 31 7/3 1/2Mudo 8.51.1.1b4::::4

:4 7/8 : ://: 3/81

1/4

Sial 11,413. . . e • • 7.7 5/4 7.9 7/8 ß tieuLimPold jooligre::::. ;::/:/: III ii: 8 "8

I

e 1/4

MeteUe•Loodno

...oeste colaste; 51.06.3 51.01.5 5.0" 8 mes« • 54.00.3 83.13.9 18.0Iimaas eOmptat• 160 14.0 160 11 6 5.5• 8 meses 115.15 .5 1419.13 O 8 oPele 11011301as• .. . 17.15.0 19.00.0 8.0termlei . 17.16.3 17.17.5 1.8Zeac 4414,44/44 17.06.11 17.05.0 1.5a termal. 17.17.6 17.15.0 e A

o.807610»17esa

si-858

Pni

Salrelleg

o.110441/ 7814920

mullaIL1 $44

1110tellar

1110

181880,011 lielegreM4?aneo 1837

11144Salas

YONa

11311,11 (1.11450887)Tanta satalorobertura

UIrt pepa

1010

1010

1401

a- III.teosi 1603

tett1010t5211

ROPA 1011t;Ge%' Me.Taita anterior 1485OberturaSegen telegramaTanta ..... .. 4

AteaSale*

1480\

e.1567

15le\1860

1550a.ten,Ces16341635

-

•1701141861 1540

1576

o1510t530

1i801555

Nova Oftt.RANSTanta anteriorSegon telegramaObertur4Talara

Algalatea

111.1871 tebtl1575 11531184 13914

ItSIAEL COMPLEX ECO-

NOMIC ACTUAL

Les diverges mostres d'una orien-tada general en els grane centreseconòmics estrangers, respecte d'unapolítica defentiva de la desorgaait-eaci6 total de l'econornia mundial,ha fet qua entre isosaltresdesvetllat tarnia1 Cola Boa menad'initint, mis que d'imitada) simplei inconecient d'efuei6 assimiladora,de se catre, peculiaritats al pano-rama internacional.

Recentment ele dirigente de lapolltica monetaria del Banc d'Es-panya han assenyalat que no era pro-cedent tocar per ara el nivell depreu del diner, ja que la situaci6 aEspanya Ea bon xic diferent de laque eilbira a l'Exterior, i podriaproduir-se una defectuosa variada,en l'engravament actual de la aca-ta economia.

Aquest panorama internacional,ben garbellat, permet de classificarfins a quatre cafre, o tendències ge-nerals que mobilitzen encara tetala perspectiva.

Aquests damero diea han estat eri-tieldes 1 discutldei a bastamentarrea del món, I especialment a An-&aterra, on, en vistes al nou caientde l'activitat organitzadora deis ele-menta dirigente de l'economia bri-tänica, s'han desvetllat els afanysanalitzadors del nou estat econ6-Mic que s'esti incubant.

La baixa general de preus, la ba-rator del diner, el creixent pes deleimpostos i el proas de racionalit-zaci6 eón lee quatre tendencies quees prenen en consideració i seisdóna belligerancia efican en la ines-tabilitat económica d'ara.

No es consideren, però, aquestestendències com completament inde-pendents unes d'altree, sinó que misaviat tenen una certa relació de cau-sa i efecte. Aixf, per exemple, esconsidera que la baixa general depreus ha produft l'abaratiment deldiner.

Això de Ud de veure, perquènaturalment que aquella balas ge-neral de preus ha ocasionat una re-trucha molt accentuada de la pro-ducid, i de retruc una minva en lademanda de diner.

Al mateix temps es produla unmillorament dele beneficis del ren-dista a costa de les finances na-cionals, i en darrer terme, a pagarel contribuent.

Per a combatre la baixa de preusWajuntaren productora I fabricants

en forma de produir en gran estalareduint el cost de producía..

D'aqul, a un pes estä la tenden-cia a la racionalitzack que, com a

epic vibrant de personatges repre-eentatitut Aguzara tempre en liraconverses, escrita, discursos i totaultra mena de gestió politice, cota,l'ungüent meravellós que guariria lee;Jedrea de l'economia desllortgada.

Per6 observem que Es cert queha succeit que anal) la baixa depreus les indústries s'han ressentit,

davant de guanys mesquins o depèrdues, unes s'hin tancat i d'altreshan seguit, pera s'ha observat sem-pre que les Mes fluixes gairebé sem-pre corresponien a lea gerències de-ficiente.

El nepotisme •'havia assenyalatcom a valor negatiu econòmic im-portantissim.

D'aquest abaratiment, dones, enresultaven beneficiats dos estaments,elf de renda fura, com rendistes,ele. funcionaris o assalariats, sentareque la retracció de la producció notoques de retop en el safari per talde defensar-se en la lluita de preus.

El diner 'a bon preu sembla cosafrancament estimuladora de la pro-ducció, a primera vista, però es venfàcilment que de no haver-hi quel-com mes que el simple estfmul, nos'embranquen els fabricante en prés-tecs barats, perquè la influència dela diferència de preu de cost deldiner no ti gran importäncia en elpreu de cost de producció: mésaviat tIndrä una acció indirecta enFeepeculacid de valore que serà ac-tivada per la barator del diner jo-gant sobre els petits efectes directesestimulante de lea indústries. Aixfi tot, s'ha de reconèixer que la ca-pacitat gerent Tuna indústria apro-fitarä les petitea addicions benefi-cioses que en conjunt donaran mar-ge a la producid, especialment entractar-se d'inelöstries d'exportacj6.

Però és molt possible que aquestafacilitat i economia del crèdit esti-muli s Estala 1 Corporacions re-gionale i locals a fer emprestits, car-regant-se de deute que en últim ter-tee de satisfer el contribuent,que necessitava el benefici del dinerbarat per a minorar el rendimentfinancien del negoci i no per a pagarcontribucions crescudes, que mesaviat li restaran l'estimul necessariper a la Iluita en la critica situacióactual.A Espanya, ni balita de preus ni

diner barat. Oficialment s'ha reto-negut la no necessitat d'abaratir eldiner; s'ha reconegut, per tant, ofi-cialment el regim de preus cara.L'embranzida dele augments del

deute d'Estat, encara mig compren-eiblea en Imito' da dime a boa, Pe%en paisos cara eón inconcebibles.De per ai l'augannt de time 1 tel.bote no suene altra cosa que treu-re dinero d'una >bateara i poser•iosa l'altra, tense gaire benefici per alaEstats que cobros tributa [Minenels tenedort de Done: mit aviat

›amb greu perjudici de Ilurs finalices.Perú l'augment de tribute 41 fe).

zur per e les indústries gin veuenminvades les seves sendes. AMI, enpatitos de diner barat en ei qua!.la càrrega real, davant la càrregamonetaria del Deute nacional, Es ensentit ascendent té tot, els des-avantatges d'un periode deflacionis-ta. En pelaos cara la cirrega mona-taria de moment sembla superior ala càrrega real, pera ja després ;'hotrobarà l'hora de pagar.

La racionalització també ha as-senyalat com a preponderant factorla gerencia inteHigent, Dins el con-cepte racionalitiaci6 . 11- ha muniód'aspectes que surten a Ilum en cadacae particular i que sola un senyponderador pot conjuminar amb sol-tura, amb les caracterfstiques fona-mentals de l'empresa que regenta;concentracions, eliminad() de des-peses generals, eapecialitzacions defabricació, de vendes, de compres,etcétera., tot encara està tendre pera jutiar de llur importancia.

Fina que passin saya no podrädonar-se un judici atinat de la in-fluència en l'economia general d'unpaís de la serie de trasbalsos queporta en si l'aplicació de la ciènciaorganitzadora del Treball en l'or-denació nova de l'estructurat indus-trial i comercial d'un país.

Per això, davant del panoranía in-ternacional tan agitat , és d'admirarl'esperit emprenedor d'homes comMontagu Norman, que accepten laresponsabilitat d'una ancló, i en llurgestió es veuen assistits de les misentusiastes voluntats cooperant a laresolució d'aquests problemes, queen un país d'esperit tan eminent-taren t individualista com Anglaterraadquireixen una dificultat gairebéinsuperable; I és d'admirar rom,amb tota correcció democrätica,estableixen les bases Tuna gestióque, enaltint les peculiaritats racials,aconseguirä beneficis coRectius.

Aquest número ha

passat per la cen-

sura governativa

Cambra Mercantil

LA PARTICIFACIO DE LAc.Amaisk INIERCANTIL A L'AS-SEMBLEA DE LA FEDERACIO

:CIRCOLS .hkiRCANTILS,f',,jkÁ *ir'?&s'enyetada per als dies sß i

seglients d'aquest mea d'abril la cele-brada, Sevilla, de l'Assanblea ge-neral de la Federada de Circule Mer-cantils.•

L'esmentada Federada ha invitatetentament la Cambra Mercantil, per-Lo seva signifieaci6 dintre el comerçde Barcelona, a participar d'una ma-nera permanent en la tasca conjunta,i l'ha requerit especialment a coRabo-rar en les deliberacions de la próximaAssemblea.

Responent a aquesta amable invita-rla, la Junta Directiva ha conferit larepresentad?, de l'entina al seu presi-dent .enyor Josep Cabrer i ha aprovatles principals proposicions que la Cam-bra sotmetri a l'aprovaci6 de l'Assem-bita.

Un dele prOMemes bastes que seranobjecte de consideració is el tributarien els diversos aspectes que grava lesactivitats industrials i mercantil,. Lescircunstancies polítiques actuals fand'oportunitat singular !'estudi d'aquestproblema, no tan sols en relació a laHisenda de l'Estat, sinó a la de lesCorporacions públiques locals i als or-ganismes que san sostinguts per co-tnerciants 1 industrial,.

La Cambra propon l'estudi i elabo-rada d'un pla orgänic de reforma Cri-batirla, que resumeixi les justes aspi-racions del comerç i de la indústriai que pugui ésser propugnat quan ac-tuln les futures Corts. En el qadrode les disposítions vigents, es demanael compliment per part del Covern dela base 64 de les aprovades per R. D.hei d'u de maig de 1926, reguladoresde la contribució industrial i de co-men, la qual base disposa que, a par-tir de l'exercici 1927-20, es reduiranles quotes normals o de tarifa fins aun maximum del so per loo; la SU-pressió del recarrec supletori de lesutilitats que satisfan determinate co-merciante individuals, ja que el votumglobal de vendes Es pres coas e baseindiciäria d'utilitats, i l'actual COVCSS-tencia dele dos impostos implica du-plicitat per un mateix concepte; 1l'exempci6 de la formalitat del Llibrede Vendes a favor dels contribuentsque satisfan per quota al Tresor, se-

óe reigiklegeflt gremial, quentitatgag gruperfor í 2..500 Pene anula-

Visa altra de lee propedelone de la..-Cambra la referencia i Fergranitasei6aerporatlea eonetitael6 herirme-ment dela organtamee paritaria Eaempoce també un pis de reformesd'aquests organismes que, sane mln-var ele wrantatsei 4010 e. clubes bis-mili hagin pogut obtenir del rinitis

'metal implantat en el pedo& dictato-rial, faciliti l'estructuran6 adequadadeis repetits ensalmes l tul Que'qu'ate reopooguin a la Saetee queuniverealment m'II Iiigia Quedenassenyalades en l'esmentada proponenles notes cebeilt d'un projecte de fu-tura orna:ideen amb mires, «pedal-ment, a les funcione eencillatiriai quehan de realitzar Comida paritaria 1Cotnisslons Mates 1 a ent Hure acordsgenerals tingninfel valor de pacte ma-Ire les desees que eta integren.

Es prenota també la unifieaci6 1'coordinada indispensables de lea fun-ciona inspectores, a fi d'evitar motea-ties i vexacions en els inspeccionatsdiversitat de criteris que tempre det.:orienta i perjudica.• Una altea proponen de fortrès it la relativa al reconeixementde la propietat comercial, en la qualproposició, després d'assenyalar elstreta principals del procés seguit finoavui per a incorporar aquest dret ala !lastra legislada positiva, es mar-quen les aspiracions bäsiques sostittEn-des per les representarions mercantilsi industrials, sense oblidar una de lesde mis gran interés que és la relativaa una indamnització propo rcionada encae d'expropiació foreosa , referida es-pecialment als casos de reformes urba-nee.

TaMbé proposa la Cambra una rigo-rosa /imitada de la venda ambulant il'adopció de les mesures severes con-tra el frau que pel gnu mitjà es res-Mea freqüentment aixf com la su-pressió de malta privilegia de queavui, de fet gaudeix.

Mires proposicions fan referencia al'organització dels serveis que prestena favor deis canonista les entitats fe-derades, amb mires a llur perfecciona-ment i a obtenir del Poder públic fa-cilitats mejore que les que avui ob-tenen.

A mes, la próxima Assemblea deSevilla deliberara, a proposta del Con-sell de Govern de la Federació i d'al-tres entitats, sobre extreme tan inte-ressants com reforma del Ce de Co-mete 1 establiment de Tribunals co-mercials ; sobre qüestions aranzelärieaspolítica de proveiments; llei del tim-bre; extensi6 del règim de paquetspostals i sobre d'altres , er, relació alequals la Cambra ha facilitat els ante-cedente del reu arxiu i un resum deles actuador', practicades en els dar-rete anys.

Barcelona, x d'abril de roo.

,00L1811010A. °Mielo

oodeo NE'

CATMMABADRID

BeEarralfa .............. 1045Riu TIMO - 69.6.......1.0. 5310Wagros LII; ._eslSlabIlusmenta Iroblamas ... 1153Meetrtelta • usa el Mere .... 1883

.DivabeANIo --rID.. ,..:71:tió ,_ -

BERLIIICimas taca. A .0 861Ate Cantone) __176 3/4• 11. E, Ci. ...... ........ ..« 179 8/4., rtri34o 176 1/1• HarPener ........ ..... .... 191 3/4• omitan» sena 145 1/4

• leuden« Basal ...... 144 1/9B055u:doxe4eillcOarl &ni. ...II. a. T. 1080cs 'reinar-rana s... 592 1/2

Ptmenta 104 1/5Naos'. te. 110 5/8..orddrutscber Lloyd. un ...Simia, ue0 .141ilte. •- 147 5/4”et . : 3 . he AbtoesuOrsillielbe 10304 5/1 4415 .44amberzer 1110 8325

ZUMOClande meres 5 . 5 . 5j 5280• E 459e 4313» nasa Boite ............ 9870&echaos sevillanas 458areleuna ........ 93 1/9Denme • uy. • 4iir

-ta ..-- 07 3/4Halo Argentint

120003Motorimbanh /

eolumbuli 1085Ouulabiolvir. pan f.... 947temas - 820

a Lite:itioir;Casoll... ... 17 1/5darcer.na Trartioci ord as

• D7o1....•raallIan TractIon oro. ... 5 4 3/4edreeleetue Beeurtwe e. ... 52 7/8Vosean Len Power. ord. se•das a705

Sidra orl• . ••• 11erinuura5•5.541 is Clon*

COlemble 1915 1/5mutual 1/8 %..• ...... 67 1/2irisan 4 ••• 1915 ...5 2 1/4

• 5 14 1514 ......... 81 //2• 4 61• • I/ 14 eee 39MAtOCOl II 1856ß 1/5 % Barcelona ¡reclina /03

CHAD!

ilitOreiara .Triuneys_84th el:t aints. oto3V ....5 1585:1561

IR L/88 E L. LEE

• •

DeatuerelRumie de BrassIlees 1310Balnarejeutoenia3eT4teracUon 3imer reinmirer 1055305

1.011111•~M 4441e

711112FAid".."2"2:.181

11•form•-»•.• lo*..eleeteeemoomeoreeeetede

ANDE% IIERCA

COMPANYIA UPAN%trautormouvom 1 GAS LIN

A partir del dia 5 de-vinent quedare oberl el plment del dividend correepa l'exercici de 1929, atoaegilents:

S. A. Arnda-Gart, Bancalada, Sindicat de &aguareBarcelona, Banca xara..Banc UrquI,lo Catete. --""

Barcelona, 24 d'abril de te12 director seaeig

E. Rallen

80018TAT OIRERAL' DE BARCELONA

ObIloadons e Per 100, amiEl copó ndmero 38 de

obligacions O per t00. serievencedor el dia i de mal,nent, es pagare, a partirl'esmentada data, dedultiImpostoe legale, a lee ode la Booletet Anónima(lar!, Pageeig de Grieta, 9,

Barcelona, 21 d'abril1930. - Per la Societatral d'Algtlea de Barcelona,DIreooló.

Acció comercialjaponesa

Les companyies navileres japet,,ses hon decidit reduir el Indiquede g '.• eres de red. expedite a Xaq.Hai, Varen i l'Indi .

El Govern japonés ha as<egantuna rebaixa en ele preus de Pul,Part per ferrocarril d'anuestt p!.

neree.Ea considera que en poca mea

ció es beneficiara el preu dels gefletes de cotó amb aquestes meseres; perú hem de tenir en campaque e/ comer; d'exportació és meafinat i depón incites vegades eradiferencia ínfima de pretis el gasdecanti en un o altre sentlt 11 demanda; i realment, els p unta tcar en el preu de cost a desnuca'no són molla. Les grans eccemasavui ja san dificilment previaksdin* l'actual organització dehcata d. producció, i per alzó eltproductors no han de negligir l'efete acumulatiu dels petits estalvisel cost del genere que es natal to.troduir en mercats apropiats,

losirosi 4•Amorrzahla % 080

• • I 11 1887 MeraMeted, Or•Rt 16143e81191175

• • • 1 (11.P 5 slooloos Sane remozosateme niCr.4,1i.el riza/mar!

!meren originasereinan ...41666431aewatamaina sreprecree "4183E80Resbale'

BORSESESTRANGERES

Pa Nil

Neetesi gere s'usura • ; tuo/10810818 Cr6211 L10111•18Yanqui de Pana 3510'baffle 40 Mema ...... 2616

ra*erdät Matersie ratetnetill"..." 3178880°

mast5.55

10086pseg87'091'00uno

eft .s.". .

71'4095'50

57400$80.841

BORSA DE BARCELONA

VALOR8 A TERNE

-.orna matt: Nords, 11640, 11510, 115'80, 115'5o; amante.10650, 10620, 10640; Andalusos, 58, 57'75, 58; Transversal,5150; Docks, 2650; Colonial, 11050, 110, 11050; Sucreres, 71'25,71'50; Aigües, 22150, 22115, 22150; Explostue, 23050; Gua-dalquivir, 23060; Guadalquivir, 7375; Petrolis, 980; Chade, '700,898, 701.

Borsa tarda: Ncirds, 116, 11510, 114'50; Atacante, 100,10820; Andalusos, 5750, 5770; Tramvies, 111; Transversal, 51;Aeri Monteerrat, 2675; Berta de Catalunya, 102; Colonial, 11025,111, 11050; Aigües, 221'25, 22150; Felgueres, 98; Filipines,444. 442; Chade, 701. 704, 700; Chade sirle D, 137; Chade serie E,135, 134; Explosius, 230, 22950; Mines Rif, 125, 12550, 12525;Sucrerea, 7125, 71, 7125.

Boref vespre: Nords, 11440, 1 ( 460; Atacante, 105 851 Co-lonial, 11050; Aeri Montserrat, 27, 2750; Chade, 700.

COMPTAT: Valore encara no nomprepag pn el Outllet1 OflelalForras Motr1us 5955 , „ 99'00comp. Oeneraj os; guro, a • 8600

•ANCOAIUNITAT, DIPU-TAclu I AJUNTAMENTS

Mancomunitat 1914 73'00*1920 4100*

Obilgue. Prov. 6%C. C. comunas. .Diputacions vetes.Aluna. badalona. .Muro. Bare. erntet.

" t906 B.lose C.

" 1907 D." 1910 D.» 1919 B." 1919 E." 1919 F.' 1913 B.

1916 B." 1917 B." 1918 B." 1919 B." 1990 B. .

1921 e%" 1022 e% Esp." 1908 5% . .

Elxampla 1907.1911. .1907. .

Bons Reforma .Mart. Valencia 6%

" Sevilla En." Metan .

DIVERSOSPort Barcas 1905 •7'00e

" 1903 57.55.Melilla. •• 108'50*Sevilla. . . • e 57005Oljem-Mtmel . 53'00*Marros 6% . . . 8965.Bfoc11/polecart 5% 9800*

6% 109'00*Calza . 9025C. C. tata es. . 9945C. C. Local 5 1 /11 . 9050C. C. 'ocal Interne. 87'00Mutes ArgtnlIneS. 3911

DEUTES DE LIISTAT

Interior 4% A. 7330

B. 7355• C. 73'25D. 7325E. 7355*

73'90*361885'4084'50*84'25830508350850093'2593'2593265939593259235*577087'7587'739765587 75•

(amb ltupostos)Amor. 1946 8% A. 10110*• • " B. 10080" u • C. /00'90

• • • D. 100'00.• E. 10050*Amor, 1997 5% a 10125• • • B. 101'10• • • e.

• • " D. 10120*P u E 101'00*• • » F. 101'05Danta Peeronarl . 100 7 5

(8fna5 Impostos)O•LI08. PlitelOCARRIL•

board j wp, 0 lt.1 71:75• 8.. • • 7151.Nord 4.4 Sane . 7385*

Nord S.* btp. 4%Pamplona. .Prloritat .Lields i Reas .!aletea

• 2...

• 1..Segovia 3%. .Almansa 4%. •" Adherir,

B801 Jota 3%.Alsduntli • 1/9Oses 4% . „Nora 6% . .Valenctanei 5 lamar - santander .Atacan{ I.- 3%.

" 5.. 3%.

• 3.• 3%.U. 8. A, A 5%." 841/5%

C 4%.0 4%.

» E 4 1/2%• F 5%.

• O 0%.• H .

• L. .Francas 21/4%

" 1/4%Directas e 1/4%Badajoz 5%. .prense primitiva

• prtorttat 3%Andel. 1.* fi a%,, 1.* vartable

5.1 111 3%

• 5.. vulable

• 1907 .1 t'a aAndalus°, 6 5 .

Oroc 51 . ." vertableOrla 112" variable

Secundarle 4 %Manress-Berge 9 %Sarria a Barna. 6%

Fe.r. Catalunya 5151 7310" 6% 94'00F. O. Catalana velle 37'50*

001.11'fangar a Fea 6 % 10316*Cremallera e % 10000*Oran Metro 6 % 05'00Transvereal 6 % 86'78

OBLICS. INDUSTRIALIIC. de Tramvies 4% 7500*Tram. B. E. O. 4%

" 5% 89'00*78004.

" 5% 98'00*8 , Andreu 4% 77'00*

1915% 86% 96'95*5 %

10300Unid Eléctrica 6% 10300atacas Barna. (% SIN'N0•

" D coe 103'00" Valencia 5% 100'25*

Catalina Gas I El.:

Er 46 15 466 0900:0500*o o% tova()

Energia 5% . . . 53.95*tolas"" riel; 8 :4 «.

B... F. Mot. 6% . 91'504A. P. F. Dona 7% .II. A. clec. . 104'50*II. A. El. 13005 6% 11500*Transathntica 4% 7800

" 5% 1920 • •91.75*• 6% 1522 n . 10000• a 1/9% esp. 03.88e• 6 1/11% cae 9388Cooperatsve Fl. El. 99'00E. Cona, Naval 6% 100'50*

Bona 6% 101'00*J7'75* U, Natal Llevant • 87509750* • • • %9 entre6700 Aaland 7% . • •13700* " 6% . . . 102'75103'00 Hullera Esp.. 5% . 10150*

Alas F. d'and 6%

Premie, Piren! 6%

P. d'Obres 4 1/1 %

Regente Ebre 8% .

Cons. I Pavtm, 6%ColOnta Gibe]] 6%

Tenerla Mod. 7%

Sucrers Esp.' 6%

Potsses $1.1ria 7%

U. Salinera Eap.•

" " 5% . .• u .

" Ltevant 6%» Pons 6%B. O.

6% 101'004,

102'354

102'004

10200 .

100/55

100.004

10 l'50*04.15•

9595.

92'50*

49'7,*

u0'50..

9400*

13'00•95'00*

Sedosa

Sane d 'Espanya . 58000*Sane de Catalunya . 131'75.Canal Ebro . . . 4000 n•Petrolis . • .Catalana D . . . /98.004,

" 147.73•

" F. pt. 6% 10375C. Transa/lentita O eo'00,a e P evos»Espanya Industrial. 9117.50*flaspiso Sutssa . 16700*!tullereis . . 124005Inddet. Agrleoles. . 315005M. T. Marftlma. . 10400•Tran eme011errenia . 99500*Telertmlei 7 % p , 106.73Pues. Montjute O . 115•0o" Fdr. 135 ,7.,.

T. Barna S. A. Ord 108'00*T. Barna , S.A. P 7% 106'50T. Barna. S.A. P O% 99'80

/80111.-11. Imane mensa-tate u* un aeterles Co)•en 0111701 4111•00fIr.

ARIMOUSI

CANVI DE L'ORAlfonsIsabel ...151•00Untes 1 1/5 tidetell-.150'00Penes 15000

Francs 150'00..• ... 37'75

DOlart ••• 711iOullo le esta.,.... l00'5Qi1/10 de piad.- ..•

DIVISESBona de Barcelona

Fra0C11 •••sulssos..Belgues Or •Liras

3585/36'0011215

42'30391.1

DOlars.- 4%4Peso arrean 310m•rcs ••• 1'91 1/4

Borsa Londresr1 0,,a York 43521Holanda 55055:França 11111• elgica 349521Italia 917'Alemanya 103611entes& ',50512Espanya 1502Dinamarca 111511Suecia 1550boruega 151611Lisboa 10541Praga 16/06Aurtils- 341901Argentlaa , 4115Rio Janeiro 6111Montevideo 1611¡loe .-Bu enos Airea

10000*54'5551135o*05'007600*78'2577'00*7550*75'50*7575*79'50*7501»78'2574•59*7550578'3576507625*0500119•85•807501'504,8950*95'0082'5086'0097'00*

10175

d. ElExterior 4% A.

•

» B.» e.

• H.• u E.• •• F." O. H

Amor. I9s0 5% A.• » »

• up• • N E• • • D• • • e

Amor. 1027 S% An • a

• • be e

• a• E• • • h

73'65*736575'2575957255*79'0071'7683'25*85'257525730089'2585'00*

106'501010095'50589'8589'3888155970084'00*80'no78758675*08'50

10315*100'50*10315

65'00*54'7559'00

100'254700*02'00$59'00457554'00*35'75*62'507825*05'00*38'00*118'00.

MERCAT DE LLOTJA

18 • 5048 o 4s 1/9 Nenas ( prime.... te tal 1.17

Sewontl. ............ " te 1/Bas • as 80.3 ... 13 1438" 39 (preus en me la quartera de 70 Iiirea40 " 43 • tense sic, dununt carro bareelonal

DADES FACILITADES PER LA CASAJOAQUIM SITGES PADROSA

CEREALS

BLATS

cread 1 NaVarre a. [132.47 1/2 s 48Cutella. 47 1/5lanza u 47 1/2, corrent.„Extremadura eruener... a 67 1/5Pene!, I comarca •..Pf tul " 50Urgell 45 /5 " 50(Preus en remetes els 100 quilos, sense

lid, clamunt vaga origen)

\Mine ..., i.l .. ... ... ...'Sagra I ame. ... ...33 1/2 a 34Negra Castelld• . ...33 1/2 " 34Negra &Matera. ... ...301/2 " 91Rosa. .. ... ... ... ... es " 89 fit

jElvlssa... ... ••• ... ... os " ea 1/2Ziallorea ... ... ... ... te • 25 1/2(Preus en rala els 49 Crt11103, seas@ eso,damunt carro Barcelona)PMpa renaOlalza eatr. $ 41 a 15Felpa remolatta Pes-- 28 "'rutile de coeo... 80 " 31Sarna de ... 32 • 40sf• reus en pessettui els 100 quita,

me, damunt curo Barcelona)Alfsle prlmeraAlrats semi 41 05Palla Urgen

Palla curta 4 • 4Pulla d'ollverarrepadellam(Preus en pesseles sla 40 4 111101. 041.

nauut curo Barcelona)

OFERTES DIRECTESDE PROCEDENCIA

Ordt Extrern! 1 Maula. te a 89 laErpa ......311/2 " 39Mina I guises 83 a 55 1/1"Veces tettlagaFaYOSS patsPaces palaOral Urge/1 1 comarcaOrdl Urgen I romana.Civada 211 " te 1/8Meada 8stremadura...53 3/4 " 16(Frena en pasteen eta 100 quilo., amb

tse, damunt vago Origen)

ARRIBADESPer Si. S. A. Vermut 57 de Mal: 1

de lanza.'l'el Non,. Vagons . e de bien; 9 ele

Mala; O d'ordl5/16", resulta pies 17930 ele 50 ltg.

Milites s. preenumeta.Pavo aura:nema- ..•ttttt turna.. n Ana..Pavee Llobrega, ... 50 " 51Pluma g alrem. o And.Fasont ~rentaraVareo eslaingerVetes Andalulta...Erps. ..• •..Tilas

105 a ISS50 “ II

n ALTRES GENERESGARROFES

1/2

4240

1/21/e

1/8

4.111 Ilmorevios a ledisid d'atoe, te imatisewarid deseen 01 Niellatees deis peetamotes dala orlara hikolos, d'Oliver fatnea Bota eratee d'aeorgesrar el »u local d'AMÓ Cataban

acte d'abans d'ahir a Acció Catalana

A POLITI

tosecta no. D'esquema a dratas sonrosa Carleo Jordi, Pelal %%al da Llobaterla U. Nalleapad'Ohrer, Jame 134011, Ramo d'Abadal 1 Joule Barbey

aapome de la »la d'aoma doren la velada Inaugural

molar :fa vine i fu un div-as a sabe:: que no sabe orador'ames a fer ani mena de re-d. l'urna cid d'Atada Catala-

faa ate no hem alud en con-ah as postres adherits. SiCatalana fu almptementwat, Lave« report seria

as; ei limitara) a die que enat de serernbre dis 1923, Aceite,

los clausurada, i que inti1 Crfr les caves portes. Direa dir ben P oca cosa. Saben,

Accia Catalana no Es tim-en part:t polftie, /aló unapitriorei que temen un idea-

:ate a deienaar.jelti acruació que calla exigir-s calesa, era encara masIrIi que hsvien format part dela cutre. Per alud a la elan-'sació Catalana, pan l'acci6

..a loe imponible i quan laanposada a la premsa im-aquesta pogués parlar, nos-

agua= actuant ea la forma:ostra consciencia en g teca-

ami venim davant de %MI-

& explicar-os la nostra ac-

h el primer moment, desprieceusura, vingué la dissoluci6

Pa:aumenta i nomas quedé permur la minarla d'A pci6 Ca-el camp de la Mancomunitat,

gralmect tingué una durad&aura. En el trimestre que at-asqué la Mancomunitat no

api cap Assemblea. Ja sabíanea succeiria 1 virem haver

sacar al Consta i al ceta prearastra protesta per l'actitud

' Mancomunan. Es varen no-:: tagua complicitate anab

febleses en l'actuadazradiatarnent vingué contra

eata'a. Per abad notaltreamasar on podía La costraper fe: veure en aquella

a a aquella sectors que el

deaar eniluernar pel brill depergue es pensaven que

liara el nus que lligava lea',libertase, que hi fugué un

pt di es debut enlluernar,nosaltres no podIem tapir

t S tose que haría d'asear pertrat de Catalunya pagué, ve-

tan eue era la negad() de to-inavidual. (Molt be.)

Podien adenetre que allò quedinar l'autonomia de Cata-pegué, venir al matear terapetucava :a boca ale ciutadang,

nacen temas que ce suprimia laataca popular; no Partir°,a aguara frase que din "que

aci el miraste encara que elal dable'. No as que no vol-eo pe elfte el diable, eo queTelera ni rearacies ni loteries.

que el que obtinguem en&guanyat el nostre esforc

así també serä defensat ambIse esfera •

lar asas viagud també la da-da la Mancomunitat i atez-a tan gola fou ja possible

actuació de la minada d'As-Catana I no tan sola altea aunóLes va vena de seguida la

a contra alló que més se-an el nostre poble: la puse-

de la Mengua.Dui harlem de fer aleshores? No

cuera que perque el senyorda Etnia clausurat Acció Ca-nean) de donar per acaba-

4totra actuació. Sabeu queactuacion, eren impossi-

alechoree, pera sabeu tumbé(u dele fins d'Acció Catalana,de le s mancas que ene confe-s ranernblea de l'any Tan,adetreballar també per la in-e050litzaci6 del problema ca-Pea internacionalitzar ei pro-

' Mal Ce vol dir solamentslt asaltar fronteres aullé. Al-L relaIrearnent fácil. Alza tenia''' impor tancia, pera calia feristernaci

onalitzar el problemarul dir !ligar el problema desaya, • un problema interna-!, Rase aix6 aquella acció no

(re efickia. ;Carvi es podiaal'ear obra? La primera cosaatatu Pasear la frontera ia Europa. Aqttf hauria

altossale fer-ho Purgué la. tra (rasurada i Ii correspon-

d'OlwerUsaba violada. Per alma el CogidaCentral d'Acció Catalana es rural(frontera» aun puta dines Cata-lunya. Ea reuní e Perpinyä l'anyree4 i allä s'atordà taladrar el nos-tre enyorat eompany Manuel Mat-ad Llormag pugna ea anillad& aGinebra. I de, de la Sea de la So-cietat de Nacion» satudlia la ma-nera de asure com w podiael ptelnuna cual& ale que aleaboreepreocupaven Cama da la S.de N.

Podem dir, I em pl..% de dir-he,que prop de la S. de N. 1 a la uvaSecretaria trobärem tatas lea hallatate i tote ele elements dentadaque els funcionaria, idhue tia quaaren de nacicaulltat espanyola, va-ren poder tonstatar que es com-portaven no cona a nacional, d'unpile determina, nata cona a funcio-naria d'un organisme internacional.

Europa, cansada de lee folliee dela guerra, l'any 1924 no tenia— comno té gairebé avui—altre problemaque el d'assegurar la pau. Queje-vol problema plantejat en altra for-ma no pot interessar ningú. Per &latísi vollem 'ligar el problema de Cata-lunya ale problemes d'Europa eraindispensable lligar-lo a un dele pro-blemas de la pan. Nomag un cartapodia portar el notare problema alsen plantejament, 1 ara associar-logas probleme g minoritaria d'Europa.Sabeu que els tracto., de pan baomodificat lea frontera d'Europa i enrectificar-leg no deixaren solucionatstots els problema, sinó que àdhucen crearen de non, parque a Europa

poblei estan entrellaçats de talmanera que dintre de lea fronterasdele Patata can ha que hi atantu minoria, que pertanyen a una raçadile:tal 1 qua Parlen l'engasa dis-tinta.

En tractar del problema de laconaolidad6 de la pan es vela laneenesitat de donar Una fumarse&a aquestes minora, nacional. pro-clarnant llar dret que fea respectadaIlu: llengua I Ilur cultura, car altra-ment era impossible de garantir unapare doradora. Mune. minarla en-traren g ota la protecció del Consellde la Sondeen de Nacions, pecó unacosa 4s la llei 1 una altra el, tetaI el, feas eón que hi ha malta &are,poble, qua ea traben en aguaitamistela& eituació i aro tenen aquelladrets garantice. Quan es proclamaun dret no ea pot excloure ningú,O a, per 1i)C6 que des del primerany de la proclamad() d'aquell drets'inicia un moviment per eaten-dre'l a aquella almea palcos :to afec-tats per la protecció dele tractatsde pau. I per abad en l'Assembleade san fou presentada una propo-sici6 pel delegat britànic demanantque aquella Estats que no hi siguinobligats pels tractat, de pau obser-vin envera lea leves minories aquellacompromisos de respecte amb elepobles minoritaris de llur territori.

I amb aquesta proposició väremtrabar el nostre únic canal per a por-tar el nostre problema al si de .1aSocietat de Nacions. Värem presen-tar un document en el qual s'expo-sa ya al Consell que aquelles re c o-manacions envere els Estats ambminories no tenien cap eficacia pelfet que malta Estats no les obser-rayen. Anant al nostre cae concret,värem presentan tata la legisladavexataria del Directori, i davantd'alza demanavem que la recomana-cid fos convertida en un compromís,en un article del Pacte. Era rúnicamanera que el problema de Catalu-nya entres en els problemes d'Euro-pa presentant-lo com un dels factorsdel consolidament de la pau.

Nosaltres värem creure que aquestcomí era essencial per a nosaltres,p eque era rúnica manera de ferinteressar el män pel nostre proble-ma; però d'aquesta aula no enpodíem fer una qüestió de partit,perquè era rúnica manera de feriser cop redactat el document väremvaler que fos signat no solamentper elements d'Atea') Catalana, sinóper personalitats dele altres partitscatalanistes. Hem de confessar quellevat dune guante varem rebremaltea negatives. Aquest obstacle,persa pague salvar-se. Manuel afanóLlorenç era exiliat 1 lora de Cata-

n

lunas& per una cauta par ii goal Ihtli mula Conaell de guarra. Eraalude que estava Muro easent arestringe: de les segurea represa-lias que en tornar a crea riostrahaurien calgut sobre seta, 1 as maguaqua era ell el mas indlicat per apresentar al document e nona dateta ele que el eigaaseca

El gua nosaltrm yoltee SCI tudral riostra problema ala probluneigeneralo d'Europa, 1 alib a'acona.gui de manera que pm:hilara dlr quadesea,a lea neutras espeneneu, pegaqué ea pogué arribar a la formac16d'aquesta unió de minarles 1 grupanaelonals d'Europa que «da any sereunelx en Cataras, I poden recor-dar l'Incident que l'arta mamut bi

produf a Madrid entro el delegatStresemum i el dictador. 1 desprdedel primer moment, &Una sectorscatalarriatee hi varen rolar collabo-rala con: de fet ho fan. Vetaren aletahoras cona la nostra nauseó no eracridada al fraels, pugna no es trae-tava eimplement de posar una lag-natura, sind que es eractava de fucondizer el plet catalä a tot el nadas.

Al costat d'aguaita actuaci6 jet-na altra en podieni fort ILa da Cata,lunya andina, la nade important 1mas estancia] per a la nostra causaera tan dificil! Pera, deixant de ban-da l'actuada collectSva, tote saben:quina ha estat refidcia 1 quina haIstat la creixengi del costee dieraArribé un moment que portar LAPUBLICITAT plegada a la butxacaera com ea alma gemps portar unIlacet catalä al trae, Era un distin-tiu de catalanitat. I heu vist comtot I la censura anava eixamplant elseu camp d'acció, 1 al avul el diarimis interessant i retas vivent, no golade Barcelona, sita:, (lo Catalunyatota.

Després hem ala tambd l'onadade la premsa comarcal cona amasacreixent com aquesta premsa s'ana-s-a catalanitzant com Es el darrerexemple del vell "Diari de Rens",mis vell que el Sastre, que s'acabad'incorporar al rsostre ideara i comdad a poca dies un altre diari catalàapareixeré a Viri, i com ràpidamentla premsa catalana es va expandint

Han panat set anys d'ene* dela darrera vegada que ens pagué-rem reunir; set anys que han estatd'experiència dura per als hornea iles coses; pera els principie s'hanconservat ela mateixos, i a elle lanostra fidelitat en aquests set anysd'experiència impagable. Tornem aaplegar-nos ara i ens sentís plenade satisfaccia, perque a Catalunyahi ha mes catalanistes que mai, iaquesta és /a mas gran gatIsfacciónostra.

Satisfets també percata arreo deCatalunya ale dos principia de Cata-lunya i Ilibertat es fonen en totesles consciéncies.

Satisfets també perqua hem tingutIC sort de preveure mollee de lescoses que han passat. Nosaltres fearem els que en aquella temps demaximalisme verbal värem distingaentre el nacionalisme liberal i elnadonalisme imperialista.• Vegeu, dona, com i perque en elmoment de la clausura Acció Catala-na no va desaparèixer, perque no erasimplement un partit polític, sin()una unió de ipatriotes. Nosaltrestorneos Usara d • aquests set anys,perquè som molts més que no ales -bares, acl i arreu de Catalunya_ HiIra amb nosaltres aquesta joventutque ha vingut a la vida públicadurant els anys de dictadura; aquestajoventut inadita que hom Ce pregun-lava on anava, i nosaltres hemprevist que venien a Acció Catalana.

Satisfets penqui meato catalanahan sentit aquesta onada de joventuten la qual va unit l'esperit de laterra a l'espera de Ilibertat, i hanvingut al nostre costat convençutsque cal no solament lluitar pele pian -dais. sinó també per enderrocaraquello enemics d'alar que amibaseran els de denla

Som mes que no Aren:, i airea eneomple d'alegria, pecó no hi soto totsaquel!s que hi érem Hi manquenaquella que en aquests set anys lamora ha esborrat de les nostres !lis-tes. Permeteu que ara dediquirecord a Joan Crexells, aquell quedes del primer moment va treballardecidit al costat nostre i deixä a lesplanee del notare diari els finita

a. • la uva latialgancla I edtraban •

Altree esperits incluiste osnerosolameren pu el neutra problemapodia gasoldre's per sale di la 'sa-grada força que palien Unir lea nos-tres mana. Per a aguanta, que ambun eaperit d'hereieme 1 aventuras'allunyaren de nosaltres, tot el ace-tre respecte. A &quena no el» diemadéu-alata sine* a rumore! 1

Tamos:: ¿e entre nosaltree EaRemira I Virgili. Ell, en le» primerasUnitee fou amb nosaltres. Ell anä alnostre costat a la Conferencia Nacio-nal Catalana l'any 1922. Ell ompillea planee del nostre diari fine al'agost da 1928. He de dir que ene

dol la seva absencia; quan elanpassat tanto anys plegats, tota sepa-rada Es dolorosa, per mds que laviren: preveure des del moment queva fundar un altre diari que haviad'absorbir les seres activitats. Cretaell també que les eireumatinr'eshielen canviat, que aquella unió jano era necessäria. Va dir-nos en lacarta amical que VI dirigir-nos quela no existia la znateixa conjunciópolitica que ens uni a la ConferenciaNacional Catalana, perca si ene vadoldre la saya d'aparejó d'AceitaCatalana, que ja no podia perjudicarl'ideal, en canvi teniem la compen-sació que anava per fundar un alteadiari catalä, i un altea diari cataliera un germà de D'ata que venia alaborar per un ideal i per la causade la Ilibertat I atxd mantas nopodiem deplorar-ho, perqui AccióCatalana no U un partit sind unaunid de patriotas. Tot afta que vin-gul a rebanar la tuca a favord'aquest Ideal coma que ene andara tota !savia d'asear bao acollit permontees.

I ad ans tenle davant voitre. He«poeta da manera clara 1 brea lanostra actuada *aneadas ta «mutetunpa No gosarLs • parlar d'acula-sfeas Indhaduals, per6 parmaten-meque dealiqui un record a *qua quebou el primer persuade da la dicta-dura, el primer contra el qua] ea dita-giren lea actuacion» antilegalevexataries de la dictadura, ?tal dira Manuel Carrasco. (Gran t'yació apeu dret)

Zaeameteat-me tasa> ona mambria

DiscursCATALANS

Els momento politice actuaba eamtan auggeatius cona el moment de du-tapar una capa plena d'experianclesinconegudea Ea contener AcataCatalana la Hin activitat, Eran unsinexperta que reprenatävern Una je.ventut gairebé inadlta. Ara, Peda 00pode= mantenir l'emehme: ala caballagritoe en» ho priven.

Aquella joventut, doncs, torna avala la palestra, amb tasa agilitat que setanys no han pogut marcir, ans al con-trara abriven 1 fan mis gustosa. Hala-re' observat com, per cumple, unEduard VII, princep de Galia, en ple-na maduresa, pagué confegir la suscoratjoas empresa de l'Entente Cas-diele amb un ala jovenivol ImpensatSemblantment, esperem aquest espac-iada de les riostra* joventms.

Joventuts reflexiva., que jo veig fi-guradas en aquell Sant Jordi de l'Hu-gua; que un dele nostres batejava aunbl'eyitet del Pannororo, i que em fapensar que si el, pares eduquen elsfilIe, ¿s cert també que el, fills en-senyen de vagado' els pares. La dial-si6 entre joves vells no la fan ehpatriarques: la fan eh corlees.

REVISIO DEL PASSAT

Osten nahe Iligrat a una revisiódel matra passat politic, m'he dema-nat sovint si per Ventura no contri-buirem nosaltres mateixos a preparard'adveniment del fat advere. He re-cordat els excessot verbale d'antany.Pub, em dic també, s no foren aque-llas estridencies, aquella aplecs comar-cal, on vibraven les multituds, els queferen arrelar en el postre poble el s en-timent catalanesc? Si la llosa de laDictadura }tapes caigut al damunt deCatalunya a les acaballa decebudesd'una actuació intervencionista, milsap si el nostre poble no s'hauria con-1 6s, sepultat amb les despulles d'unregim. L'inconformisme abrandat quenosaltrei encenguérem, per sort ho vaimpedir.

He provat de retreure també liso-lament esquerp en que ens tancàvem.No podiern fer altra cosa, m'ha cal-gut concloure. Un dilema ens con-demanava : o ventafocs o resten. Benha ja l'aigua del pou del desert si homla pot beure amb Ilibertat: D'altrabanda qualaevol nucli d'hornee lliuresd'Espanya hauria adoptat, en la vio-lencia de la protesta, actituds mesradical, que les nostres. El nostreCatalunya endine no era una renúnciasind una esperança. Una esperançaque contrasta amb el desencís morósdels que havent cregut eft l'interven-cionista:le es retiraren de la políticaper faetie, no del poble sin() de l'Estat

Alguna vegada en fer aquesta re-visió del passat pensivem que potserconviadria d'establir un conveni taca,una mena de asna collectiu que com-portaría la desaparició dels partits perfer loe nota Pero, hem vist aviatque cap altra organització no es de-cretava aquesta condennu i hem visttambé el poble darrera nostre que enscrida i no ens deixa, Per tata hemtoanat

ACCIO CATALANA, PARTITPOLITIC

Altre teme imaginàvem AccióCatalana com un poble co marxa. Elefets propia i els d'altri, perd, la con-vertiren en partit polftic, i ara novolem jugar amb cap equivoc. A Ac-ció Catalana, dona, com a Parla laa•litic eme él, seo hi cap Me" Teadm

a aguaite regidora d'Aceita Catalanaque en el moment de l'empreaona-mane dels altres regidor, d'Aula)Catalana vingueren a Barcelona percompartir la sort da llurs com-panys. I, sobretot, un record al cata-li denonegut, a taquea que censehistòria política, aquell patriota quea cada poble ha estat l'home perse-gula 1 reist no aolament en els tausideals tina, en els seus interesaosmaterial; aquell que sena. Unirlauréola del martiri 1 la popularitatha hagut de sofrir calladament leevenado/u dele dietadorets, a aguanunta duconegut quo noultree en.bizma aemprs na honor de teniral nostre mitra

I ara te diem: Aci ene tenia &-elan volare. Sota ele que restemde randa Censen d'Aula Catalana.Mole aviat tindnun una Assembleageneral. Pub no podlem pas esperarmita Us haviem de dir que del quehem fet la nostra consclancia n'estasatisfeta. De l'encert amb qua hohem fet sou vosaltres ele que n'heude jutjar. (Llame •av_ac16, que duraEnlata *atoara),

us criteri delira que co ha cativiatamb les circumstinciu perb, a les(mal, ha adata atemperar.

Lee cirmunstincles usa han can-tean el que tudean «airara, Les eir-cuanstancies.en, Imposen la convenida-da de rentera.

En' traban clavan Un fot no pud'efutions reciproque., pena si aimul-Uniera Allä han patit set ame, acihem patit do* siglas. El dolor comaertimula la comprendió reciproca. ElTeta. del» intellectuals castellana asuna anticipaci6 d'aquesta veritat, Pu-quio estimen lea sena essencier varencomprendre les matra atiendes. Ipaletas= envera elle. no tan sola res-pecta, 11828 una mena de gelosia, perla HM popularitat. Aquesta compren-aló 1 aauat batee no ena bannen po-gut venir d'aquella hoces que durantla Dictadura latinea eatat capaços demil aura I que deturpaven la sevapròpia Ilengua amb monòlegs samaconcentració, fe:adora per ab uparasmes sensible,.

Hi havia, hi ha encara, una red misforta, una circumstancia ccaas impe-riosa. Si es que yema canvis trazas-cendentals, i noteu que subratllocondicionalitat d'aquesta frase, iai deCatalunya ti no hi ia representada!;La culpa as vostra—ena diríeu—, par-qué no hi éreu I

Avui no hi ha Miestions previas queens valgui d'invocar, La reconstituci6dun poble él rúnica gaceta!, previa,la que plana per damunt de tot. Calrefer-ho tot, i és per això que avuiel fet d'ésser republicana no entre-banca res.

EL MANIFEST D'ACCIOCATALANA

Dcixeu-me, dones, a la 'linda de lanostra actuada, fer un brea comentarial manifest amb que Ancló Catalanarencapeala. Damunt les franges gra-nada de la nostra bandera, amb lletresiguals, hom ha escrit quatre parau-les: Catalunya, Llibertat, Democra-cia, República. Totes quatre les esti-rnern igual, per totes elles sentar' élmateix afecte, encara que coro ha ditNicolau d'Olwer, els nostres princi-pis bàsics, san Catalunya i Llibertat.

CATALUNYA

Nosaltres, refermem lideari nacio-nalista de la Conferencia NacionalCatalana, que no implicava ni excloiala saludó iberista ja fos de concärdia,ja de conveniencia, ja a mitges. Pub,aquest ideal nacionalista el concreten)a Catalunya: hem de considerar, dones,un fet i la saludó que li escau. Elfct catalä, avui, ningú no pot negar-lo, la seva subsistencia després de sisanys de Dictadura, vol dir que no hlha magia. I quant a la saludóque cal donar a aquest fet, observemque les vies del dret han millorat a totarreu del món. No cal cercar-la, nocal discutir-la, aquesta salucita En elcae de Catalunya, la podram trabartant a base d'establir una excepciódintre del règim uniforme de l'Estat,con, en l'organització d'una Federaciólastre ele poble, peninsulars. Nasal-tres, no cal dir-ho, preferim la sego-na, pera en cap cas trobarem be lanovella Constitució si no dóna a Ca-talunya el dret de disposar dels setadestine. Es en aquesta forma que l'ac-ceptaci6 dele catalans tindria tota l'es-pontaneitat desitjada Si raccept(ssimd'altra mena, seria norné, a tito' d'in-rentad.

El principi de l'auto-determinaci6 notat nota a rasa noetra, La Copferepela

Nacional Catalana el Proclama ambaquestes paraultel e Acci6 Catalanat'adra per fi obtenir la alertan deCatalunya basada en l'auto-determina-cI6", 1 ja abone, en tata, a l'entornd'aqueas principi es iba una unani-mitat.

SI cada astol polltic, en les sesteeactuacions té aguan unta del deure i

casa ea

fidel wial priterminada, dintre de casa 1 fora de

unancicopl:cidealaciauto-dquee-

provara una vegada inda la wiltitillti 41 postre poble.

LIBERALISME

Andes metas, ¡o noceda els tempsen qué lea paseadee llanapante deleDieta da l'Huna, mnaven estranya-ment • la mese, «elle, 1 en felentitilar de !atabla a qui lea pronundava.Asnal la &anta estantassa d'aleshoresha guanyat una tablar humana. Sensdubte parqué durant tot aquest tulipala Illbertat patí amb Ileis menysprea-dores dele drets de l'home i del ciu-tadà; la igualtat amb l'arbitri osar-natiu, que n1 aquellas lleis respectava;la fratcrnitat, amb l'aquissament deleuna ciutadana contra els altrea Aratrobem, dones, gustosas aquellas pa-radas i hem apra Que Ilur gust veniano del filòsof que les inventa sinddel 'solas que lea ha parida amb do-lor 1 lea ha degustades com un bal-itan,.

SI: cal, en ple segle XX, reivindi-car la Llibertat, la Igualtat, la Era-ternitat. Sempre, pera, els Arete del'homo tatuan d'isser condidonats aun imperatiu de perfecció.

Haureu vist que en el segle passata Catalunya, hi baria estols que ambel flores ele "Fueros defensaven unsdret, abotractu, 1 una altru estolaqua proclarnaven els drets del "Ciuda-dano" 1 lluitaven per ells. Ton dosbandeas flairaven les essències de res-devenidor, paró no les copsaven en-cara, i per ala() es barallaven encomptaven d'unir-se i triomfar junta

SI de l'ordre moral passem al po-litie, en, adonarem de l'absurditatd'una drets abstractes com aquellaAcf cal concretar, penqui la polfticatreballa sobre les caracteristiquee decada unitat social I Es ben cert quecada estat de consciencia collectivas'organitza les caves llibertats Inter-nes.

Per aixa, ial del, pobles an Le to-lerancia és passiva i u limita a unamódica coexistencia l En ella el, clu-tadans, perqud Ión abstencionistes, ve-geten pera no viuen, quan precisarrtentel que conve él la convivencia, la to-lerancia activa, comprensiva i genero-sa. Nomes els ideal, comuna ene per-meten d'assolir-la. Elle ens fan gene-rosos amb les diferencies, que arribena estimar talment com si fossin ca-racterlitiques etnogräfiques.

D'aquí ve la importancia de les mi-nadas, la proclamad() de la qual im-plica precisament la del dret de lesmajories. Si ho oblidéssim veuriemesdevenir sovint les minarle, opreso-res. Per això, per evitar aquest con-trasentit velen/ que en el dret inter-nacional l'estatut de les minories com-porta sempre el reconeixement d'undret coma. Cal que sigui aixf, i esgracia a aquest doble principi quecada mata espiritual tindrá la senafloració de cultura.

L'EXEMPLE DE L'ESCOLA

Fan impossible d'examinar la to-lerancia activa en tots els aspectes ones pot exercir. Limitem-la ara, perexemple, al dret crensenyament al malanomenat Dret d'Ensenyament que es.en rigor, el dret d'aprendre. En ell Cldoble principi de la tolerancia es for-mula aixi: rensenyament ha da:esteobligatori, perú ningú saló el paretriara l'escala i el rnestre. L'escala, demes a mes, ha d'esser integral, res noli pot Assen escamotejat i això no liimpedirá el respecte a tata les creen-ces. Creiem, encara, que ha d'enes- po-pular: cal que tothom hi trobi unacarrera oberta a la ten capacitat.Creiern finalment que hi ha d'esserexigida una competencia pedagagica,semblant a la que hom exigeix en to-tes les altres professions.

Si abandonen, aquest exemple, perafirmar en termes mis generals elsprincipie de la nostra toieräncia di-rem que, a majar perfecció, majarexigencia, majar coacció de bon to, 1un major respecte. tusa majar Iliber-tat, a cada ciutadä, àdhuc de posar-se en ridicul davant !els altres ein-tadairs i Ai d'aquells que amb une, ti-sana fines volee suprimir les impu-reses amainases! Els paseara com enla faula bíblica. que extirparan amhla cogula el blat talare. }Entran obli•dat que val mis d'ahsoldre tres cul-pables. que condemnar un innocent.No salaran aprendre la lliça de la na-turales'', seleccionadora de múltiplestemptatives en una beutat que les su-

pera, I tiod é akohøres el teñí éliffragilitat que dóls. l'atzar.

Una altra de les consideradona quahan de formar el :matra criteri de tealerancla es una por raonable d'eqldrvocar-nos i excedir-na, I, finalment,la convicció de la necessitat de fa,cilitar reacciona salvadora, ea quiasud =mena L'asèpsia abocino:mata.

hi ha d'haver una limitad&Pera, amis, en tota sodetat

tirapoble, ja ho hem dit, l'organiamla cava manera. La consciencia una .ramal traposa aempre, pera el respec-ta ala bons emana 1 a l'ordre

ELS DRETS DE L'OBRER

La Ulbertat no basta. Be lasUn &rabien!. /Qué en tren el poble

tne4

dret al trabada si mor de pm, lokpotent a resistir el ~ora patronal/.Recordeu el tracas de l'escala Manaxeateriana, que fou, cense voler-ho,sabotatge de l'hornea Peraquesta ignominia, cal nivellar le»force, amb una lliure organitaachasindical del, adherente voluntaria 1amb una lliure organització social quesanspiri en lea orientacions internado-nals perd que segueixi de ben a ievora, tense anticipacions prematura,els ideal, autentice dele nostres obren.

En recordar que el problema agra-ri no te a Catalunya tanta importe-cia con' a Espanya, al revés de riti-dustrial, que la té aquí preponderant,recordo també que els presos per de-tintes sacie.) tan gairebé tote cal-laos i en demanar el vottre eslora afavor d'una amnistia per als idealis-tes, no pas profeutionals de la violèn-cia, cona els que es llogaven, val masno dir qui, invoco la solidaritat hurmana, pera també la catalana,

LLIBERTAT MORALI LLIBERTAT POLITICA

La llibertat moral if mis incoerci-ble que la llibertat política, peróaquesta ha d'ases mes ampla queaquella. Sovint s'esdeva ben al con-trari: la llibertat política 6, i tot mesestreta que la moral. En el fong totaels poders tendeixen a esdevenir tira-nice, ja sigui a fi de mal, ja sigui afi de be. El descrisme torna a estarde moda. En l'ordre intern ocasionala confusió de palera, i en rordre in-ternacional un resclosiment, un dais-me que saboteja les bones formes di-plomätiques. Nosaltres creiem que lasupressió d'aquest cesarisme noma eapot obtenir amb el procediment alas-sic : la divisió de potestats, únicamanera crobtenir el respecte a lesconsciencia. Cal desintegrar de l'Ice-peri el Pontifical. Es una tasca alta-ment compromesa de fer, en un am-bient medicat i passional, contra elgrial hem de reaccionar per educar-lo.Ni fanatismes deformadors, ni secta-riente, negatius; ni fruicions d'exco-municar, ni pruiges d'heterodaxia re-buscada. Ni ha gent d'una banda i del'altea, que s'entinctrien a engegar ambpassió insana a la pista política unesparaules 'lampante, talment la liebremecánica que ha d'extenuar la canillaque l'encalea.

Perä la separaci6 implica la pau;la lluita (s tumbé una confusió. No:ni conxorxes ni abraonaments. afol-tes vegade, Espanya m'Ira Id l'efected'on "patio de vecindad", on ele va-lore religiosos, polttics i socials,feguen a abraçades i es barallen enuna promiscuitat digna d'ésser eterna-rada en un retaule per un d'aquellamestres holandesa, panxa-contents isornaguers. I he pensat que per toma-tes d'escridassar-se a cau d'arena, se-ria ms digne per a tots una distan-ciada decorosa, un parlar a mig to,adhuc amb aquel 1 punt de (redor queél sovint fermanea d'una millar amis-tat.

SEPARACIO 1 POTESTATSPer tant, aquesta separada, as a dir,

la distinció de les dues potestats por-tada amb equanimitat i inspirada enun respecte reciproc que no exchn lesrelacione ni lea convencions d'avinensaen els Caso, d'interee coma, es trotaprAct :canient realitzada ja, en elf pal-eas de majar cultura polaina; Es mo-delie l'exemple deis Estats Unas, iper citar-ne un on eón catalina la ma-¡orla social i moles dele politica diré-gestes, deixeu-me que amena' tumbécom a modèlic l'exemple del Brasil.

Purilicat l'ambient i delimitada le,juriscliccions, el fet social d'Espanyasrgirä net amb les se o-C/ purezas i leaseves imperfeccins. Aquest fet ralagiós, catòlic, d'Espanya, tan ubravatein vulgueu (n pel seu espera, atoaer la seva manca desperitt) per!)scialment ensiderable i, en el me or-dre nosaltres, caen apolitice d'Anda Catalana, ratembem.malta amb malta d'amor, tots amb lo-ta deferencia.

Per resoldre bé muta *diedintre de l'Estat Espanyol, pot *per

iscurs de Nicolau

de Jaume Bofill

P. et ale lag c.. o% =di

Fi Una joia

L ATLANTIDde Mossèn Jacint ,Verdaguer

Edició especial d'aquesta obra, impresa sobtpaper de fil Guarro i tirada a tres tintes. Text

vuit idiomes. Esplèndids gravats

Ptes. 175Advertim que se n'ha fet una edició

1 que en queden ja molt pocs exemplars

En venda a fa

LLIBRERIA CATALONIAPlaça de Catalunya, número 1 T.—BARCELONA

11:•:

NId

Nmordiarmirmimmignmummennammereememem.........0...mt

Na MANUELA RODILL & i

Tot pacient potvaler-se d'aquest

mitlit per alliberar-sede l'Àcid úric.

Cap dolor no da tan torturadorni me Irresistible, que e quedóna 7Acld dric. Amb tot, dabo de saber que l'URICUREproporciona al pacient un alleu-jament segur 1 rkpid als 114,U3dolors.L'URICURE no requereix dietaespecial; no altera el funciona-ment de l'estdmac ni del conEs fàcil de_ prendre i resultaeconòmic. Una munid de per-sones han recobrat la salutamb la aubsegüent fellcitatamb I'

URICUREL'antldot de rkeid eric.

EfIca4 en cama desCaTICA SOTAARENILLE8 U/188AG*RELINIATHONE ARTRITIAME

•,--....,,,unniatBIBBIBIBIBRIrr

Carrer Barbará. 11-13LA PUBLICITAT

Si rie teten eattetet de les au-dicions que ut ofereix el vostreequip, no en doneu, senas msni mes, la culpa a Valtaveu.Doneu-II una nova ocasió deHuir-se; eubstitulu la 'amparaamplificadora final de potencia

de/ receptor atnb unaPENTODO PHILIPS B. 44 3Només ale podreu apreciar totel que el vostre altaveu potdonar de a!, en potencia 1 be-ilesa ds reproducid sucres.

Barcelona - Brasil - Plata

27 d'abril

01111 10 CESAREBarcelona Valparaíso

(via Panamà)

8 do mala

VirgilloGibraltar Nova York

I de mala

ROMA

Agents generalsetat. ITALIA -AfRERICA

Barcelona, Rbla. Sta. Mó-nica, 1 - Madrid, Alcalà, 47

El problema de preservar elevestits de llana, pells, etc., delsestralls de les ames, esta re-soll pels saca guarda-roba depaper. Vegeu anunci Illustratdel sac pàgina 14.

LA • PUBLICITAI.•••n•

Maya as ausavatiooloneo

Illarogolta . . .P2111112111111 Menea trimears• 510mermes Males • . Irleano* miro • II'—

SERVEI METEOROLOGICDE CATALUNYA

Situació general atmosferica d'Eu-ropa a lea set (Al dia as.

El centre de baixes pressions del'Atlàntic ea troba avui a les cos-tes de Galicia, i estén la seva in-Suénela per tots els paisos occiden-tal. amb cel mot tapat 1 p l uges iso-lades a la Península Ibèrica, Eran-ea, Nord d'Itàlia i lilas Britaniques.Les màximes precipaacions han tia-gut lloc a les costes de l'Estret deGibraltar, al Pirineos i a la Gascu-nra.

Lea altes pressions formen duesmäximes anticiclòniques sluades a aBàltica i al sud-oest d'hit:a, que de-terminen bon temps general a Es-candinavia, Europa central i meitatdel sud d'Italia.

Estat del temps a Catalunya ales vuit:

Per tota la regi6 esti ti cel com.pletament tapat i sxisteixen ensemsabundants boires matinals a la Con-ea de Tremp, Pla de Bages i Va-ne,, i a la mar, tocant la Costa deBarcelona i desembocadura de l'E-bre.

Durara lea darreres a llora 010-gué espessament • lea comarques deLleida i Pirineu. Per la resta delpala nonada :han registras lleugeres:mitradas cense importäncia.

La temperatura ha estat d'un grausota zero a la Bonaigua, on el gruixde la neu encara es sie 220 metres.

J0IE8 VERITABLE OCA810a la Joierla Illagrldk, Tallers, 41per a comprar a bon preu aneu

SERVEI METEOROLOGIC DEL'OBSERVÁTORI DE LA UNI-VERSITAT DE BARCELONA. —23 d'abril de . zoo. Hores ¿'observa-rió: 7, 13, 18. Baròmetre a zero i alnivell de la mar: 753.1, 753.7, 7517millimetres; 5004. 1. 1004.9) 1004.9.Termòmetre a l'ombra: sec, 14.8, 16.6,76.2; humit, 40, 15.0, 14.6. Humitat(centèsim de saturació): sa, 83, Si.

Vent: direcció, SW, SW, SW;velocitat (ni. per segon), 3, r, 1. Estatdel ce': tapat, tapat, serè. Classe denúvols: Ast, St ; Cu Nb; St co, Cc ob.Temperatures extremes a l'ombra:maxima, 17.7; mínima, 13.6; íd. arrande terra, 120. Oseillació termométri-ca: 4.t; temperatura mitjana, 15.7.Precipitació Remesa recollida a les 7,0.0; recollida a les 18, 0.0. Recorregutdel vent en el mateix període, 54 qui-lòmetres.

Wai gictie UntelI RESTAURANT

Coberts a preo fix i a la cartaOrquestra

Salen. especial, per a Bodes,Banqueta i Restes

ELS PETITS MUTUALISTESDiumenge vinent, dia 27, a les deu

del =ti, al Cinema Princesa, de laVia Laietana, se celebrara el festivalinfantil que cada any organitza la sec-a', Els Petits Mutualistes de la Fe-deracid de Germandats de Catalunya.

Tots els petits inscrita a la dita mu-tualitat infantil que hi assisteixin se-ran obsequiats amb llaminadures i jo-guineo que han ofert importants casesde comerç, ultra pellicules de caràcterinfantil, i se sortejaran premio permes de r.sno pessetes destinades a lesllibretes de dot i retir a la vellesa quetenen ohertes els dits infants.

L'alcalde de Barcelona, yo/m/f soso-ciar-se a la formosa festa educadorade previsió i d'amor, ha destinat 300pessetes per a eseer repartides a les

Ilibretes de retir i de vellesa dels pe-ets mutualistes que asaetean: a ladita testa.

Els que no haguessin rebut la invi-sacia poden donar-se per invitasa jaque podran entrar al Cinema tensecontrasenya teta els infanta que esa,-guin afiliats a la dita Secció i.vaginaemnpanyats de llurs pares.

Avui, a les deu del vespre, a l'A-cadämia i Laboratori de °encinaMediques de Catalunya, Llúria. 7,principal, tindrä lloc la segona con-ferencia sobre lea "Bases físiquesdel Roentgendiagnóstic", a càrrecd'En Josep Grau i Cases, que tracta-rä de la conductibilitat metäll i ca il'emissió d'electrons per efecte Edi-son.

01010 ver a presenta t leal 33Serra. BU

FEDERACIO INDDSTRI.ALD'AUTO-TRANSPORTS

DE CATALUNYAEn l'assemblea general ordinaria ce-

lebrada per la Federad() IndustrialAuto-Transports de Catalunya va és-ser aprevada l'acta de la reunió ante-rior, la memòria anual i el baláne finaal 31 de desembre de 1929.

Després d'elegir unänimement elsarreo que estatutäriament correspo-nia nomenar, la Junta Directiva del'esmentada entitat ha quedas consti-tuida com segueix: President, JaumeEstallé i Paces; vice-president, Anto-ni de P. Callis i Obradora; secretari,Joan Cots i Ponc; vice-secretari,Eduard Termes i Picas; tresorer,Antoni Baurier 1 Tivollier; compta-dor, Domenec Llobet 1 Pedró; vocals:Gabriel Magnet i Prats, Josep Otin iMarimon, Joan B. Ermengol i Ciara-munt i Francesa Asmarats i Simó;secretari general, Francesc Domenechi Serinyana.

Pathé - Baby comp. venta 1 lloguerpellicales. Sant Pau , in, pral. seg.

Invitat per l'Associacid Nacionald'Enginye, a de Bilbao i Madrid, hasortit cap a les dites ciutats l'encimarcap d'electricitat de l'Exposició deBarcelona, En Joan de Lasarte Karr,amb l'objecte de donar conferenciessobre les installacions elèctriques del'Exposicid.

Al dispensari d'I-Tostafrano fon au-xiliada la nena Maria Domingo. Pre-sentava una forra contusió al front ,amb commoció cerebral, de caràctergreu. Havia estar atropellada, al car-rer de Gayarre, per una camioneta,que despres de cometre el fet fugi.

Després d'auxiliada fou portada auna Clínica particular.

El Collegi de Mestres TitularaPrivats de Barcelona celebrara re-unid de junta general ordinaria alcarrer d'Aragó, núm. 143. pral diu-menge vinent. dia 27, a dos quartsd'onze del mati.

Fricin la llihratn 1e l No, maarammaram.el quadern 8PIRAX

Es ven a lotes les papereries

Al dispensar; ele la Ronda de SantPere va ésser auxiliat Amadeu Espa-da, de 2 aanys. casat, domiciliat al car-rer del Pou de l'Estany, núm. 2. pri-mer, tercera. Presentara una forracontusió a la regid tumbo-sacra, decaràcter reservat, per haver caigutd'una bastida en treballa com a paleta,a EF.stació de Franaa.

Despees d'auxiliat fou portat al'Hospital de Sant Pau.

L'ACADEMIA COTSTeneifors de Llibres (ComPlables)En els examen celebrats darrera-

ment a l'Acadèmia Cots, davant d'untribunal compost crillustres personan-tata del Cranerç, Indústria i Banca iBorsa de Barcelona, exclusiu d'armes-ta Academia, ohttngneren el certificard'aptitud per a munir el carrer deTenedor de Llibres, despees de bri-ilants demostracions, els següents pre-sentara:

De l'Acadèmia Cots (Central): Se-na/ni:eses MareeNina Sane Duran, Ma-fia Lluita Soler de Cornellä -1 Casca-ras, i els senyors Lluis Soler Carol,J a squim Boadella Serra, Enric AgrazLlagostera, Josep Sales Pastor, Arturparedes Poyer. Josep Maria GuaschSaerera, Josep Serra Coll, Joan Cer-•ve Hurta, Ovidi Purcalla Caragol,Juran Mari Oliva, Vicents Meseta Lo-caes,, Manuel Herrero Bel, loan B.Jualt Serra, Alfons Bayo Dirba, Ma-nuel' Gaspar Sumalla.

Da l'Acadèmia Cota (Sucursal Ba-da/orna): Senyors Joaquim Rena Ser-ra, Sebasta Xicart Riera. Josep Boi-sarbtres Coma, Josep Roma Albea,Fraraesc Casamaj6 Partís, Joan Espi-nela Gimferrer, Eugeni Manchen Cog

-e:van. Joan Brota Jordà i Jaume MirRiera.

De l'Acadèmia de Sana, dirigida perEn Mtanuel Bel P:quer: Senyoreta Do-lora Salleres Cases, i els senyors JosepBeltran Tena, Jaume Ferräs Lana,Jfflee SIC Boyo Aleta Agusti Bomba>d6 Babel, Ramon Codina Cabos, JoanCarberall Ferrer, Eduard Calvet Tor-ret, lean Abat Seres, Estere Cebo-llero La ano, Josep Baeza Pérez, Bau-dili M211inuin Ramis, Josep DamuntNincles f Ranion Massa Peruchet.

Del Gallee; de Ti. R. de Sant Josepde Chmo. de Caldo ir Malavella:Senyoret, Maria Diumenjd Blanch,Cistmeta Lamí% hf arsä, MontserratLanis arel, Meneé Soler AunGen/tema Soler Ruff i Maria LluisaYmhern Einova,,

Del Otalegi de H. H. Daminiquesde l'Anunc iara, de Girona: SenyoretaMaria Dceors Vilagran Roquer ,

Del Co3 egi de H. H. Franciscanesde Maneen': Senyoreta Roser Nogue-res Satmaal.Felicite:8s sincerament els nous comp-

rable,.

Primeres Comunions

Record:aoria - DevocionarisPresente - Immens assortil

Llibmeria SubiranaPortia-Ferrissa, 14

EJ jove vint anys Pan RubioGarcia, en paasstr pel carrer de la CreuCoberta fou rcpellat per tan auto-mòbil, concluir el xofer Adolf Blasco,

Al dispensar, d'Hostafrancs li apre-ciaren erostons i masegament general,de prondstic renervat.

Manuel Camast)s Alaeta, de 43 anys,caique d'un trwavia a la placa delPalau.

A la casa de !incoo del Port li apre-ciaren fractura adels ossos nasals, depronòstic resematt.

-- Al Passeig de la Vall d'Aran va

bolear l'autorneel núm. 30045, quedonä la volta de campana.

Resultaren /esiutiats els seno tresocupants Josep L ()mora Puiggròs, de26 anys; Antoni Martínez, de 24, iJoan Soler, de 29.

Tots tres foren assistits al dispen-Sari de la barriada d'Horta.

El primer presen atta erosions i con.trotona de pronbst.k reservas; el se-gen fortes contusionn a la pelvis, ram-be reservar, f el tercer fractura dels05505 nasals, de proa dstic ¡ten.

Un automòbil boU al carrer de lesCorts Catalanes, cantonada al de Ca-sanova.

Resulta. Iteurrent lesionar un deisocupants. i el servei de tramvies devia e s treta quedi imerromput mesd'una hora i miaja. -.—

Pathe - Baby compra pelliculesobjectes. Sant Pau, 30, pral. seg.

••nn••nn.....n

ARRIBADA DEL "C.ARINTHIA"Tal com anitatiat, ahir al

mati arriba ei "Carinthat ", antb l'ex-pedicid de turistes arneriaans.

Organ t taada l'estada a ha costra ciu-tat pelo l'airees Mar3ans_ al matí vi-s i taren el Tibidabo i la cantar. A mig-día tingué lloc un haa niet al Ritz, ia la tarda visitaren l'Extrosicid.

El Patronat Nacional del Turismela Sncietat d'Atraed() de Forasteraatengueren els turistes amnricans, elsquals faren acompanyats pels seusfunc t onaris i els repartiren opusclesturist ics en espanval i en anales.

A la nit sorti el "Carinthia" cap aCette. Els exmirsionistes marraren en-cisats de la rastra dinar i de les aten-cions de qué foren objecte.

A (-TU A cro PROTECCIONISTAEn la darrera reunid celebrada per

la Junta Direct i va de la Secció Bar-celonina de la Federad() Ibérica Pro..rectora deis Animals i de les Plantes,s'acorda caneedir clintrana hrianrific imedalla d'argent de l'entitat al cea con.sari i vocal del Patronat ProvincialEn roan Salvatella, pel seu zel i acti-vitat en pro deis fins culturals i huma-nitaria que persegueix la Federad& 1rolt especialment per la iniciativa dela relehrarid i l'encert en l'organitza.cid en la Festa de l'A g ricultura queamb tant d'esplendor se celebra alPalay de l'Agricultura de l'Exposicidal mes de gener ramal.I entre els acords d'interès palie es

va prendre també el de girar visitesd'insnecció a diverso pohlacions de laprovincia per a comprovar si es com-pleixen les dispasicions legals rafe-renta a protecció d'animals i plantes, imolt especialment les prescriocionscontingudes en la Rala] ordre de dataprimer de billa! de Tea, referents al*eme' de recallida i extineir4 de nos.sos abandonats. Per al compliment d'a-

mieses prescripcions en la nostra ciu-tat, ha canear ja impressions el pre-sident de la Secció Barcelonina de laFederació amb el senyor Carreres,regidor delegas per aquests serveis.D'aquesta primera entrevista s'hantret favorables impressions respecte alcompliment de preacripcions vigentsincomplides amb manifesta arbitrarie-tat per l'Ajuntamcnt anterior, cosa enla qual la Federad() espera que no hade persistir l'actual Corporaci ó . mu,ni-tipa!, i mis essent alcalde el senyorcomte de GüelI, que en tanta estimaté el presidir la Sucia madrilenya dela dita Federació Protectora

PROXIMA ARRIBADAD'AUTOMOBILISTES

ALEMANYSDemä, dissabte, arribara una cara-

vana de vuitanta-nou cotices de l'Au-tomabil Club de Munic, amb 246 ex-cursionistes alemanys, que venen a vi-sitar la nostra Exposició. A la sevaarribada, a les set de la tarda, a lap laça d'Espanya, seran rebuts pelcònsol del seu pals, una repre5entaci6del Patronat Nacional del Turisme 1representacions de les entitats espor-daca

..fialtstij d'aigiies potables per FIHil als serveis públics i 5

domèstics, per proce-diments científics

f!!I moderas11

Dr. FAURA 1111PROVENÇA. 342, pral

9 Teléfony71060

L'HOSPITAL CLINICSe'ns prega la publicad() del segilent

text"La Junta Administrativa de rHus-

pital Clinic a 'aquesta ciutat agraciatotes les iniciatives encaminadas a mi-llorar el seu estar económic en vistade les grandioses despeses que originael seu sostenitrent. Perla enserns pre-ga el3 autora d'aquestes iniciativesque s'ahstinguin de portar-les a rea-lització si no compren prèviament ambseguretats d'ex it, ja que han estarmolts els casos, d'algttn temps ençä,que havent-se anunciar festes a beco-

ei de l'Hospital Clinic, el resultar haestat completament negatiu, malgratdels grans anuncio i de la propagandafeta pels oreanitzadors.

Al mes de setenihre darrer s'anun-ca un partit de habed per a ésserjugar a l'Estadi de Mantjuic, censecomptar amb la conformitat de laJunta del Clínica i, no ohstant elsbona auguris de la persona que pren-gue al seu arree Forg an i tzació delPartit i la seva llenara finalitat,l'Hospital Chic no ha percehat capquantitat, malgrat d'haver-se aconse-guit una recaptació no inferior a50.000 pessetes.

Segons la liquidació practicada re-centment, la quant t tat recamada ha es-tar invertida integrament en el paga-ment de &el: im posats Del Comité del'Exposició i d'altres de caräcteri, a mes, als diversos chilla esportiusque prengueren part al festival.

Es canvenient que el públic coneguila veritat del succeit pu r a que ocul-tant-la podria cretate ase, vicies aa quests festivals, adn impar-tanta el,ingressos a benefici del Clinic, mal-grat que, en malta casos, han estatcam plerament nula com ha succeit enel otee hem calienta,. anal tot i haverestat nombré, el pfdalic que presenciael partir i importar* la quantitat re-captada."

PosEs CA T A L.ANF_SEns alai) de fer rentar que cl Fa-

ment Nacional de l'Horticultura, lasimpatica emite que aplega la majo-ria deis horticnitar% catalans, valg-ueajudar a l'enaltiment de la fe-u-a deSant Jardi al Palas, da la Generalitatamb una exhibicid de roses mimeren-que% feta al sala de Sant Jordi.

Degut als freds tardaras i al no ha-verrse avntut preparar lanh tenme, leo'roses no (oren m'oh abendants; nixí 1

tat. poguérem comptar me, ¿,varietats ben classificades te

superadas en la sena beatxaquest punt dote i annest na gde les vinieres reses. Tanateroses encara Medites i, yetaa,catalanes que les 2:freS, ear than florit acl, aquelles afea 4creada a Catalunya.

Seria be que altres anys el'exhib'ció i que els horricaltomerseein una mica de la seeaprque les roses fossin abre*la diada, i no es done, el osantit de festejar la diada del eles roles, i aquestes mangana,.

EI senyor president que:1agrair de l'exhlici6 i felicita alegats de l'entitat hortícola.

Ara manca que elacreadors de roses naves en entsde nova, digna per la sera belloleva singularitat, de portar elpresident Sfaluquer i Viladot

El Comité Nacional d'Enes'Fires ens prega que fern públichavent aparegut en un diarit i mar un arti a le signat per PaPlanee, en el qual. després d'eadi. per rert molt atinat, de loporacinns similars existents esels pat'ses d'Earnpa. «tentado aganització de tot Certamen,Fira o Exposició ele carietertrial. defensa i fa preverme 'asitat que en el nostrecornoracid igual que ea di!' decarlista. fa extremada falta.

Anuesta entitat fa públie ge nganitrar-ae a Barcelona rrinerel nnm de "rimara Naciarta4pasitares a Fer ias y Ex-paceciale3". que la integravespart de s i enatures expas;tansnostre Certamen internara-Tal, iteriorment s'ha amare (aproar,estatins pl Gittern civil) en 'TNacional d'Erra-Isla:en i Eme,va acoblant els industrials de laterra per eertors, estructurartclon, que l'integren en gruta Ises que ll turement elegeixesnart iralars Juntes de gavera

Interinament les renni ans tenera l'escarce sra-ial de /a Llics(cesa Trdu s trial i Comercial (Rdeis E s tudis, Tal, 1 ares i aeix ktitució el senyor Toril Fortdent honarari de la Ca -abrad'Indústries Quirniques.

Els TY,vhlinlls

MUR MAREA SUMIDCAP A SANTONA

Ahir va marxar Cap aldel Diseco, on ingressaräcomplir condemna. tI ^ardnAnalaz, mds m'ego! Pereardito", autor de la mar(Pau Casado, 1 el noni deladqiiin, per les timen:sique vollaren el crin,popularilat.PER CINC SUPOSITS

LICTE8 D'ESTAFAAmb la SPSFiÓ d'al,r va

bar-se la vista de la caengil ida contra Llorerabrier, acusada (aqueststes.

Dictaminaron els peritsligrafs de les diles parta,posaren Ilur criteri.

Elevades a definitirtaconclusions provisionals, sical s t atastingné d'acosar.

L'advocat ele la parlllant, en el 8Pll rly.

manar que es encelen:Oproreasada com ti nutencinc delictes d p raiscrint.

L'advocat defensor de

El judici querlä (lossentenria.

ASTIENYALAMEITTSPER A AVUI

AUDIENCIA Ti:fíat fttliSala primira.—Nlajor

Iia: Ilospitede la 8551$

, •contra .k. Garriga.

Pobresa: Manuel Selcontra Adela Sellares 1

Sala segona.—No ti 8••

tasaseis ts.AUDIENCIA PROVIgSecció primera.—Un 015

furt contra ¡can Fibreef4eoci6 segons.— No

nyalaments.Secció tercera.—iin em

lesions contra efa,11'Becerra quarta.—I ln er•

dispar lesiona contraDorca.

Curar de Judo; al toas, l'Hospital' de Eant Pan i la Sagrada Familia

EXPRI111808 DE LUXE

cap

.471111n1111t1IC4

Poseu el vostre altaveu encondició de demostrar tot el

seu valor

Disposem d'una serie especial de lampares PHILIPS per a aparellsImericana

INomés hi h.. una lampare que pugui substituir una PH/LIPS... isea ultra PHILIPS:

LA SENYORA

vigilia d'En Josep Torres Montserratha mort en arynesta capital

després de rebuts Cia Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica ( A . C. S . )

Els que la • ploren: fills Do/oro i Josep, germana Emília i Vicents, germana política TeresaGonzalez, nebot, cosins 1 familia tota, el jove Jaume Gaudier i Casas i les raons socialsVidrieria Española Costa Florit y C:, S. en C., 1 Arañó y c.., S. en C., en recordarals amics i coneguts tan dolorosa 'Ardua els pr eguen que la tinguin present en llurs oracionsi que se serveixin assistir als funerals que, per l'etern descans de la seva anima, se celebrarandenla, dissabte, a dos quarta .d'onze del matí, a l'església de la Casa Provincial de Caritat, pelqual favor quedaran eternament agraits.

Les misses després de l'ofid, 1 tot seguit la de/ pera

EL DOL ES DONA PER ACOMIADAT NO ES CONVIDA PARTICULARMENT

da, un embala tan toas en la coma-Macla ciutadana, ioesmament te.

da de portar una gran «mine,dones el, demente novamentaremos en el camp republici eatroben sovint desorientes, sena. sa..ber on acollir-se, dubtant entre elediferente partits i agrupaeions, derecent formació alguna d'elles, devella història republicana alees.

La romera desude politicesease la mis petita pretensi6 d'a-

lliçonar a ningú, pede arnb el fermprosea/5ft de fixar la nostra situaciód'una manera clara davant des e s

-deveniments polftics que puguin pro-duir-se, ens dirigim a tote ela cita-tadans. Una llarga i neta històriade congeqüencia política mai no in-terrompuda i la constant propagan-da de les idees republicanes i fede-alistes, sostinguda duranttres moya des de les planes del nos-are periòdic "Democracia", ens dis-pensen de llargues manifestacionspolitiquea, com samba de detallarquines són les nostres aspiracionsen el terreny social,

La República com forma de go-van, la Federació com sistema d'or-ganització de l'Estat i la defensadels drets individual& han consti-tuit sempre el nostre programa.

Els municipis i regions, entitatsque no han estat creades per l'arti-fici de cap governant, sind per lamateixa natutalesa, tenen una per-sonalitat pròpia i, per tant, uns ¿retatan sagrats i inviolables com elsmateixos individua. Tata intromisei6del Poder Central en el sets relameintern, constituebt, per nosaltres, untete de tirania.

Com garantía dele dretedefensem la llibertat de cons-

ciencia; la separació completa dal'Església i de l'Estat; la indepen-dencia de l'estola pública de totaconfessi6 religiosa; el dret de tataele anudan s a practicar el culte f'eligió que la seva consciencia elsaconselli, tense que n'u ;Yogui obli-gar al sosteniment econòmic de capd'elles.

Aspiran a una organització socialmis justa, on no existeixi l'explota-ció de ahorne per l'home, on el tre-ball sigui un dret i un deure pertothom, on aquest no tingui per fi-nalitat l'acumulació de fortunes enmans d'una minoría, sInó la satis-facció de les necessitats individualei collectives. L'Estat den afavorirl'evolució de la propietat 1 l'organit-zació de la producció cap a formesn'Es humanes i mes justes, i no es-sent possible un cansa fulminantd'aquesta organització, deuen miti-gar-se els efectes de l'actual majan.eant una legislació que, com a mí-nim, deu comprendre el conjunt deIleis dictades en els pobles mes aren-gato socialment, per la defensa delsobrara.

•La unió dele republicana

Creiem que els momento actualei

-mposen a sota eis repblicans un alea-

re primordial: el d'ajuntar els actasesforços per a fer possible la ins-taurada, de la República. Per atab,sestee renunciar a cap de les nos-tres aspiracions, eitern disposats atreballar junt amb els demés sectorsdel republicanisme tatalä i espanyol,encara que la uva idealitat no coin-cideixi an absolut amb la nostra,i per a len aquesta collaboració misefectiva, per acord de l'Aseembleadel Partit basteen ingresaba a l'Es-quema Republicana de Catalunya,organisme creat per articular leeforces esquerranes de la nostra ter-ra 1 relacionar-les arnb les de lesdernes regions espanyoles.

A la joventut federalA Vilanova, corn per tot arreu,

es manifesta una inquiett.d entre eljovent desitjóa d'actuar, de pren-dre part activa en les Huiste poli-tiquet que it'apropen, de contribuiral desvetllament de l'anima popular.Benvinguts sien!

Ala que pertanyen al nostre Cen-tre, poca cosa hem de dir-loe, si nola per encoratjar-los en els seuspropensa& No solament no trobarancap obstacle les 'faca iniciatives, ti-na que aquestes seran acollides ambIota simpatia i cordialaat. El not-are Partit no ha estat mai una d'a-guastes capelletes politiquee on elsadherits segueixen com ramada demoltons -la voluntat d'un cacic. Lesidees democrätiques que propaguemhavem començat per implantar-lesa casa nostra, i per això l'AssembleaEs l'autoritat sobirana que ratifica orectifica les orientacions de les Jun-tes, que assenyale el camf a seguir,i els seus acorde !km acatats pertoa.

Al. nostres albaA la joventut i ale ciutadans que

viuen allunyats de nosaltres, peròque comparteixen, almenys parcial-mena les nostres idees, els diem quedeixin tot recel , jue el Centre De-mocratic Federalista no da una en-titat amb un criteri dogmàtic toas-Cal. Tole quanta veritablement sen-

SantaEnlàlia

SECCIO DE SAS-

TRERIA DE LUXE

Vestitsa mida per

a senyoren genere

ingles

a 2150 peasetes

emortecid del pensament/YA ""- t aula, que tradicio01 .liopirava en una amplitud

ea una tolerancia de lea..jer";80 qUe, *id com en altres

obr respectar en una ea-

IO2,,. -Nderal les personalitats degisn''"• di uallorce, sabra respectealtoscada potestat dintre de la

Wit° `" •arriedie*6«vohetat de convergencia,

are •„ Que gria perque Es jus-

aaperada a ks realitats actuats,i imponderable', una ¡ir-

f«"`"-amo': dret de tot borne• c°1_,„ifflor la sera religió mentre la

P '. pila no sigui incompatible.AztieS

set ', .

aoase pubitc els bona costums.agarena constitucional del respecte

labertat i. ates el fet catòlicseparació, negociada amb

I, sota Seu, de les due3 potestats.

-E; primer afecte d'aquest nou rè-

de harmònica seria laflo ast del Re ial Patronat, la sah-,nas del qual és una comprensió

que s'ha d'acabar. En

r_ra.

▪

afecta a Catalunya, per les ac-ogeré/Ideo politiquea, cremé re-

c'er:dii. acmé, que calruf UNI tes/s-o règim republicà a Espanya,repiseopat de Catalunya, mies

*sama Iliurernent per la Santa Setade„ingués per la seca catalanitat i

xra dignitat social, veramentematatiu..cairs meto: Aquest idead liberal,

pera essinc la de les nostres propa -s rnoSa extens per a Esser

woot en una sola valla. Oportuna-to,c l'anirem explicant tal roen eloeq els directius d'Acció Catalana.7r3 be da dlr-voe que hem sie reses--,,,, l'opinió sobre els matisospi deant cada problema con.

eta els politice han de cercar laama adecoada. Oval nomas hemmil donar- vos el to perquè procu-o grrar-'.0 en les voltees campa-

o asateriee tan delicadeo 1 zuz-o:Yo d'esdevenir pertnrhadores.iitwte, regules, ja ho saleta el to

fa la caneó.

DEMOCRACIA

a democracia: caldria parlar-ne?Seturnent ningú la combas. A Ca-ara lisia sigui dit a honor de leseme dretes més extremes. ningú noMel la democracia i el Parlament.lrei del m'yo ningú no combat la¡noticia per injusta, sin6 per inefi-rag la merara d'evitar aquest retretamantar que en una democracia cal

Criir Mthom 1 no xiular tothorn,so e! mateix. La ciutadania-

are !u d'e s ser en aquest punt meser, i texorable i ha de recordar

sh perins en el cae concret deNi orara, poden venir de les :tesis-imo que es trobin. Espanya endinsI gerttot de les aahesions tinguder,as set:lance dissimulats, de la rei ;-Irá en la falsifiaci6, i finahners,iapoesibilitat de carregar a la dr-reina el fracäa que es degui al sa-arto que li batir& estat fet.litobirania del poble no és inferior

iress sagrada, ni menys constituí-juramentada que cap altra sobira-

atto al punt que en l'aashesia delele anicament en l'ahesió del pa-6 a fonamentada en el dar.3ete mcoarquic de Afadr l d la su-Perca de les institucions,Is caiguem en pecat d'orgull. Cal

Sal aoroltio i on capiga l'onzena▪ civil, ei hi hagi un marge detanciE. on quedi garantida una je -ami de eupeditaeions al poble es

-Lrt separació de poders tots elleteten democratie, peró els clutedansanees a lea autoritata legitimes, lesglor'Yti votrneses al compliment es-

O la lid. Àdhuc la Ilei als prisa.eiarlelables I irrenunciable«

REPUBLICA

Lt Conferencia Naciontl CatalanaMiran, que "la forma republicana

ele mi' avinguda amb les &asueletheleartieues de la nostra terra"./ea Catalana é republicana, i ara,

reme històriques deferma la sevaä r la Repablica. Seria lleig de mi-*fiar aquestes causes històriques

k !Liada e..una persona. Ens tro-Str al matrera davant la fallida

era tradició secular, de la clau dede tot sul sistema d'oligarquies,

foo fatalitat que plana alhora da-nt opresos o opressors. Potaer el,Kit:ti titanes creuran que el nos-.'" Bit as un gest romintic. No: ea

Isst maquina : de decantar l'obsta-Zis trobem en el cand i ens fa

41 Per a teta reno-vació.El mejor argamase a favor de la

4blita el el donen els mitres ad-que no invoquen els mercase-

*II de la inatucid monarquica, si-cis perills imaginat, d'un canvi de

aria No ya a atar davant una ban-Enhiten roma el Pänic de leSal s'aína la por dentera9

1111 colee sede convicción,, per talt"'Im l 'enser. I el pinic no boite

C alARDA E PASSA...Ate Catalana, de seguida que sent

6el9 de Labertat i Democracia,ditataada a coliaborar amb ela ha-de tensa liberal de Catalunya i de:‘ 0bretot amb els que compre-1 C5tpg

les nostres escancies,1.-94ni Per la llengua que ens" Zis izese•

"'eso secar mes republicano ,ue4141.1e5 D'alee' interpretaran els411, silencie coca un refugi.,.._,Intrac ir compatibilitats mes que

desitjades "Guarda e Pa,-Deissartm,zeti i que ens estirin a

tiquena. que ens posin etique-x ç'4 Manca la nostra divisió.

h eziern que la caracterieti.abra. Catalana fs precisament lae.t•Ine, una convivencia que Poi1C21 Aleó per al noetre Doble.417 drrea a! esquema. ni centre.ih¿n l'herència del catalanisme' ; dierm Acció Catalana po-

a7a. ese be eable Mor veo vee.>Gases NINGU Mas SI algenagrabueet eal de per alpoble. Per a aqoue poble gise haformal el pudro danta .els *eneAll. 1 ha imbut exigir per a elle lareivindicad& A canal de gel? Acanal de ree. Quan hl ha la supremarae de la justicia, no cal decir capplat de Ilentles per aconoefulr-la.Quan tot un poble resta, en tus mo-ment donat, fora de la Ha, la uvareintegracM a la Ilei no da una grà-cia. Ni ho ha d'asase, sil ho potasada

ast •Perú no heme die encara l'anima

paraula. Quan acusantes, quan Cata-lunya ha demanat la reintegraciódele seus filia, Catalunya valla dirTOTS ELS FILLS. Tots. I elefilie d'aquesta Catelunya di roo—que no Fe la Catalunya de 1933—són tant els hornea de lee Malavançades politiquea com ele ho-mes de les sexta reanudes socials,Aquesta Catalunya de toso—que noEs, ja, la Catalunya dels Sometentsi dele financiers, sinb una Catalunyaacarada a totes lee realitats socialsd'aquesta hora europea— no sabriaoblidar ja. en l'abraçada que pot do-nar ala ten._ l'abraçada que nopot donar encara 'la seta) proleta-ria Aquesta Catalunya de 1930 tre-ballada per lee democràcies miaavançades del món, no pes confor-mar-se a veure tornar aquella ameshomes que aixecaren la batidera yer-ma& de la reivindicació social. Elsuna, ja situats, Iefensaaen l'esperit;els altres, sense situació, havien dedefensar—i per aixas,ela seta gesto,eran mis amarga i tris realista—el pa de la taula dele setas fille.

• • •Joan Baptista Acher, Pere Maten,

Domènec Mazases, Climent, Gniot,Deveaa, Nicola,. Noma honran) deproletario. Victimaris que foren pri-mer victimes. Acusats que podienacusar de mollee vexacions. Horneaque no' saberen conformar-se a mo-rir com a moltons Esperits que cla-maren per una llibertat negada. Fa-molencs de justicia i de pa que notrobaren altre cansí que el de la vio-tencia—l'anic obert—per a exigir lajusticia i el pa-..

Cal que Massaes pugui enrlie atiapresidi de Cartagena. Ell s'aixecä—patser erigit en simbol—en unahora que no s'aixecava ningú. Elldefensa la sobirania del poble en unahora que el poble moda.

e • i$Aguaita Catalunya de 5930 era

ha pogut rescatar uns quanta fills.Paró encara n'hi falten. Encara lifalten aquel] , que potser eón elsmes disecarlas. 1 ele mie amargats.Muelle que als ulls de la ciutat notrobaren, en els seus gestos de re-volta, ni la dignificaci6 de lea cono-ciencies i deis pensaments. Aquellaque caigueren en la Iluita amb uncrit mis amarg 1 mis deaesperat...perque era la demanda de pa pelsseto' fills. Tots, ele una i els Ores,tenien una gran raó. Una gran ta6que en aquella Catalunya de 1923no era compresa encara en tot elseu pregón dramatisme.

Aquesta Catalunya da leao recla-ma, imperiosament, els acule fillsproletari. Ela filie qt e per caminadiferents malden com uns descepe.rata per alliberar-se i per dignifi-car-se. En les rutas paralleles proletaria hi ha, en aquesta hora,un punt de contacte i un impulsinstintiu, gairebé biológic, de fra-ternitats. No poden oblidar-se eleuna es altres perquè l'ideal deisuns s'invcaucra, profundament, enl'idael deis altres. A l'acahament delcamf, les mane s'allargaran i s'es-trenyaran.

Per atad Catalunya ha sie recla-mar els seas presos socials, ger-mano de llibertat.

(La censura ha passat peraqueas número)"

L'activitat politicaa Catalunya

EL MANIFEST DEL PAR-TIT REPUBLICA FEDE-RAL DE VILANOVA YGELTRU

Diu alai:"A tota de elements republicana 1liberala de la nostra vila 1 del Die-

arieteAcabas el llarg periode de dicta-

dura, corn si es volgués guanyar eltemps perdut i prevenir possiblesretorna de reacció politice i eocial,q r.11 febre d'acció ha commogut atots ele hornea de sentlments libe-ral, i demotratics. La susperui6 delsdrets individual, i collectim durantgis anya, el desgavell económic, con-eeqüancia d'un regimen sense con-trol de cap mena, ha fet compren-dre a tothom que la vida d'una na-ció i d'un eatat, únicament pot des-cabdellar-se normalment quan estagarantida per institucions sostingu-des per una ferma base democra-tice, en la qual el poble pugui elegir lliurement ele seus governants iadministradors i exigir-los-hl, a ca-da moment, compte de Hura acta.

Conseqüència d'aquest convenci-ment ha estas l'imponent eselat derepublicanisme que com onada irre-sistible arrossega pública.Els que arta,' enrera proclamaven laindiferencia per les formes de ga-vera, s'han declarar obertament re-publicana; enrole que havien watabano terma puntal. de les inatitu-dona monàrquiques, deempnyatss'icosten • nosaltres. Mai com arano ihaala respiras a Espanya unambient mis favorable al triomf delenostres ideals.

Mes una transformada tan ràpi-

dB Malo de renovadó politice iacceptin el, principie de Repdeblica

Autonomia, caben a casa :sosera1 ele considerem con: a companye,En lea seleplOrables Iluites. que layeenrera dividien ele republicana, junteconalequarem ele que elmpatitztvemamb lea diferente tendencia, i ager-manea per amor a la Llibertat, al'Autonomia 1 a la Democracia, for-mirem sempre un bloc compacteentran t deis partits que aleshoresencarnaven la resucita.

Aqueas esperit obert no es cosapurament platónica, sinó que d'unamanera taxativa en ele t'ostro Es-tatuts fa mis de deu anys que hiconsta el segtient article: "Podranpertinyer a aquesta Societat tota el.anudan, de bons costura» que pro-fesen Idees republicanes, federal, o

artiele que no ha estatliara mora, dona el Partit no hadubtat en portar a la junta Direc:tiva a ciutadans afilies a agrupa.'cions politiquea diferente de les nu-tres. Creiem que difícilment pot tro-bar-se exemple semblant de desin-terés 1 sincera fraternitat democra-tice.

No telliz', dona, de preocupar-vosen crear nous organismos d'esquer-ra, perqué el nostre casal ha editesempre la casa pairal de rota els de-mòcrates i republicana, 1 en el ma-teix hi trabaran franca acollidaquants estiguin diaposats a lluitarsincerament pela nostrel ideals CO-muna.

La riostra cada no obeeix al fimesqui de reforçar les Mates d'u-sacias', sind únicament al desig d'a-plegar totes lea torced entierran«,ja que, afortunadament, el nostreCentre porta una vida espléndida icompta amb un nombre d'associatscon, mai no havia tingyt

Ala correligionario del DlatricesA vuelves, que durant aquests

anya d'opressió haveu mantingutamb dignitat i integritat els nostresprnicipia, la mis franca simpatia isalutació. Procureu organitzar-vosràpidament i compteu, ii us fa fal-ta, amb el nostre modest concurs.

Prescindint de per.onalismea iguiats únicament per l'amor alsideals, no us sera difícil aplegar atots els que esperen transformarl'organització política a tase d'unaRepública, que respectant els dretsdels clutadans reconegui igualmentel dret de totes les regione a go-vernar-se autonbmicamcnt, a m bCorta sobiranes, per a estatuir elseu Dret, per organitzar la sevaHisenda, l'Ensenyament i l'adminis-tració de Justicia.

Deure de tota ele republicana

Avui les idees de Federació i Au-tcnomia catan emites en les ban-deres de total els republicano. No hiha, dona, ra6 perque visquem di-vidits I separase els uns del, altas.

Es hora d'ajuntar-nos i de Ire-hallar a le una; les diferenciea decriteri deixem-les per mi* enclavanQuan arribi l'hora de donar a I . Es-tat una nova estructuració, podràcada u defensar els seus punta demira particular.. Mentrestant pre-parem-nos formant un frotis únic,per defensar-nos i mustiar els queencara son-alíen en mantenir insti-tucions que fa temps han mort enla comciencia de t 5 els ciutadansprogressius.

La Junta Directiva 1 la ComisslóPolitice."

CENTRE REPUBLICADEMOCRATIC FEDERA-LISTA DEL POBLE NOU

Dissabte passat, a les deu de lavetlla, tingué lloc en aquest tenleuna diasertació a garree de l'advocateenyor Josep M. Pou i Sabater, elqual parle d- El ruoment actual enrelació amb el paseas i l'eadeveni-dor".

Durant lépera vergonyosa de laDictadura --ecliguil el senyor Pou—la paraula ciutadania fou excloes deldiccionari del nostre poble; tothomera michos d'un regim de força, peróen la intimitat cadascú es formavaaznb mis consciencia que mai, puixmai com aleshores no se sentien tanpregonament els batees de l'ideal.

S'adral a la joventut que ara pu-ja, a la joventut de la iHusi6 i dePeaperanca, I els digui que aqueo aha de mantenir-se integra de cos 1anima per tal de fer dura la idea ila realitat social.

tins joves estudiante —afegf— en.dederrocaren la Dictadura; en unrégina de dret, dones, hem d'éssernosaltres ele james els que hem defer la conquesta rnixima de la 11e1que en el nostre paf§ 6, la Repú-blica.

Fomenta el gestexemplar de Gen-din i la force moral d'aquest gestEsmentà, de mis, la force del sln-dicaliame obrer a Catalunya, i es la-mentä, pera, que aquesta force nohaguis tingut cervell.

Estem en moments de redreea-ment —digui el senyor Pou—, enmomento en els vals l'home ha deviure per les idees i lea doctrines,que la aixf ea viu, solament es ca-nela un règim de justicia i de 111-bertat .Fins te poc, d'un regim detorea a l'ordre, hi ha qui n'haviadit juncia; i fa per això que elshornee del Poder confonen Ilastimo-sament concejales que mantea ve-gadee es contradiuen. Apuesta ho-mes no tenen perd6.

Cite el cae d'una dictadura estran-gera el capitoot de la qual ea van-Sama que ele ciutadans ii havien de-suenas sempre treball i pau, perdmai Ilibertat Dubtem-ne, dubtem-ne diquestes paraulesl —diu el Ju-ay« Pou--. Car al fosen cates enele liavia del. ciutadans. aquesta 'lau-den d'ésser esborrats de la civilit.

que el «flor Centbd pueda !caer ea sureproche a las inriudablez extralinsi,taciones que est casa muy concretapracticaron la, Cortes, no vele infielel argumento hasta dar i enlodeque el sistema parlamentario es caimposible en Espaba. Nadie niega Lyo creo que los republicanos 1,111114que nadie) que hay que garantir i.acción y estabilidad del Poder ejecutimo. Pero ello a base y in funekne>del máximo control y eficacia iegh,lativa del Parlamento. La Conititu•del 76, con ser mala, no "nos con-dujo—como afirma el sedar Casabe—a la situación tan turbia de ion". Loque nos condujo a esa situación fuela no-Constitución. Con todos sus de.fectos, si la Conminación del 76 se 'su-biese cumplido por cuanta la acepta-ron y reconocieron verbalmente, laDictadura hubiera sido imposible.

La inanabilided de los Gobiernos yla gran batuda de bu crisis acaecidasele España en lo que va de lelo, nose elaboraron caai nunca en e/ Parla-mento. Ocurrieron fuera del Parla-mento. La forjaron loe poderes clan-destinos y extraparlamentariot, queactuaban en la sombra. El conde deRomanones, te,tigo de mayor excep-ción, nos informa con diáfana clari-dad en sua libros de Memorias res-pecto • las causas y mecanismos demuchas de aquellas crisis. Y en eta,mismas columna» de 'El Sol" unailustre pilosa expuso oportunamentelas enselianus que podían derivarse detales informes. El sellos Cimbel nopuede ignorar ninguna de estas eir-cuneanciu. Por tanto, hace mal entorcer el significado de ella*, dialéc-ticamente, para hostilizar a la, izquier-das. Por grande que ese tu animad-versión hacia los republicanos Pormucho que le incomoden personalescontratiempos."

Comentarla,.

EL VALOR MORAL DESANCHEZ GUERRA

De Andicobemy a 'El Imparcial",de Madrid:

'Admiro sinceramente a Indaleciorajeta porque ea un talento sin tram-pa ni cartón. Llamo trampa a escri-bir o hablar con las ideas ajenas pre-sentndolas como propias. Y cartón ala tiesura erudita con que cubren suvanidad los' que no tienen algo quedecir por propia cuenta. Peto si nole admirase por su talento sin trampani cartón, me bastada para sentirmeentusiasmado la grandeza de alma quereveló la nache del sábado último alexplicar en la asamblea de la Agru-pación Socialista de Bilbao el origende SU amistad con Sänchel Guerra.Despuée del emocionante relato, nin-gún hombre de corazam pede ir yaenemigo del ex presidente del Cade-jo. Porque ese rasgo de destituir va-lientemente • Martine: Anido y Ar-le goi para salvar la vida de AngelPestaila, amenazado por los Ato/e-me del te, -oramos Manco. &ele mu-cho mili valor mama por las circuns-tancias en que se Prndu10. 'tia aquelotro de exponer en Valencia la vidapara derrocar a la Dictadura. Por miparte, rectifico lealmente el .conceptoque tenia del eminente prohombre cor-dobés, oir el que nema sera, simpa-tías. Desde ahora, no sólo mereteratodos mis respetos, sitio también midevoción. Y puedo que ¡amis meoculte pare combatirle, porque míconciencia así me lo dictaba, quieroque también sea público el desagravio,para tranquilidad de mi conciencia.Nada valgo n1 nada soy; pero noble-za ob'iga. Y de hm en adelante nadietendri que estimularme a proclamarque don José Sancher Guerra es rudamenos que todo un hombre."

EL RECOMPTE DELSMONARQUICS

De fEl Liberal", de Madrid:"Hace bien el colega en poner loe

puntos sobre las íes."La MonarquIs no tiene que hacer

prosélitos; todo el país es 'monárqui-co; no hay que dedicarle propagan-das, ni su fe necesita predicadares; yse trata sólo de ponerlo en alerta yde llevarlo a la afirmación de su mo-narquismo en todas las ocasiones opor-tunal, con recuentos, reuniones, mani-festaciones, firmas, por todos los me-dios de movilización, para humee lastcatativas antimonarquicas y desenga-ñar a los que cuenten con el descuidoy la relajación de nuestra fuerza."

Hace bien el colega, repetimo$, enrecaer -dar atas cosas. Las predica-ciones son para los partidos de opo-sición, para los que tienen que conse-guir algo que no han tenido nunca;para los que persiguen un ideal deensuelto. El ideal de los monárquicosestá en casa. Vive muy bien. Gasa 1..So y calefacción central. Abrigaditoen invierr,o st al fresco en cuantoaprieta el calor. No hay lucha. Laúnica medida prudente es guardarlocon cuidado par . que no se lo .11even.

Dice bien el colega. Predicaciones,no. Hechos, recuentos, pruebas. Y lomiss interesante de todo es el recuen-to de las personas de calidad que si•pul permaneci..ndo adictas a su re-presentación y a su historia.

A ver... Esas figuras eminentes,aquellos catedráticos, los grandes es-critores, los estadistas reconocidos...A ver... Las Academias, los Ateneo&las Univereidades, los circulos cultura-les, los Colegio . de Abogados... ¿Secuenta con ellos? Pues tetan demás los discursos. ¿No? Pues hacenmenos falta todavía.

Claro e3 que nosotros nos refee-napa a los recuentos sinceros, a Im cavlibraciones de buena fe. Recuento dehombres y de entidades, de sectores yde multitudes autinticas. Porque lasaglomeraciones oficiales se preparencon mucha facilidad. Unos gramos desic, ldias de pueblo, otros tantea de

LA CAMPANYA A FAVORDELS PRESOS SOCIALS

Ens han tornat alguno delspresos política, però no enshan tornat els socials, quesón tan innocents i tan ger-mans nostres com aquella.El clam de Catalunya s'hade tornar a aixecar unà-nime demanant justicia. Eldia primer de maig Cata-lunya s'adreçarà com unsol home al Govern dema-nant que siguin tornats ala llar i a la vida - civil els

presos socialsIAMNISTIA, AMNISTIAENCARA!

bau Bta. Muntada ene tramet lesseuents ratlles;

"Ens dura ei'scara l'emoció de latornada d'una germizns arrebatas, delpresicii; ira Cabraaarem una quantimes, i. dintre poc, Catalunya, la Ca-.ta/unya mare, s'avanearä serena i ma-gestunsa a rebre. tremoloaa de goig,els fills exilias* que tornaran a veu-rela després de malta anyades d'enyo-rana.

Ternad. tornara aquel l cavaller,aquel l apestol estimas, venerable flaspels adversaris, car en dl s'encarnenl'honor, i la lleialtat, i el sacrifici;tornarà Macla j, amb ell, un grapatdel, seise hornea.

Seran rebuts en la seva Pätria comningú no ho fou des de fa dotzenesd'anys.

Pedo.. Catalunya encara dura ves-tiduras negree.

I di que Catalunya ti malta finge lecorn toses les mares, els estima a toassense cap diferencia; per això, enaquell dia, enrnig de la jora més in-tima, seraira la dissort amarga delsque encara no són vora seu en lli-bertat.

Oh, si! Cataluaya té molla filas:Catalunya eón els que llauren i elsque sembsen ; Catalunya són els in-duetriale i el qua fan comen; sin ca-talan, els estud:osos de totes lea an-des i els que d'elles ens en donen atastar el, fruits; son de Catalunya eleque escritsen i el que prediquen ideespels pobles, són de Catalunya els con-readors de totes les arte: tots jor-nalers i propietaris , patrons i obren,poderosos i humils..

En les cases pairals, menee hi hamare, hi caben els hereus 1 ele fa-drins externs; en les cases pairals no1:i ha iesta major que tose els fillsnc hi siguin; pe. això en aquestes llo-res de jota que ,,e'ns alancen, no enssenthern satisfets, perquè a la casapaterna encara no hi seran tote.

Padreen alinear els Pierda de lesllibertats públiques i politiquea peräseran encara presoners els defensorade llibertats civils i naturalz, horneaque volien i volen que el pa que gua-oyen arnb el seu esforç no els siguiregatejat per ningú.

Faltaran en aquel/ dia ela hereus obe els faarins ealerns? No ha sabriapaz dir.

Mes tan seval, hem dit; i Catalunyano pot pas descuidar-vos, oh vosaltre3que son en presó per motim socials

Perque, d'una terra que tan solafas patrimoni de mitja dotzena en fas-giriem; una P :dria on encara s'hicomptessin senyors i vasealls no lorapas riostra; i una Catalunya onque treballen no hi tinauessin tots eledrets merescuts ens avergonyiria.

Per aixä, per aquesta Catalunya,terra de treballadtes i d'homes d'es-perit, forja ben encesa encara. d'on/mollera una vida tres feria i méspura; per aquesta Catalunya dema-nern AVNISTIA 1 LLIBERTAT.

Si; en aquesta hora de recomptealiarse d'asseure'ne a taula, no podemmenys que suspendre la Pesque queanavem a començar.

No són tote aquí: encara en fal-ten.

Demanem, donas, que el. tornin. I.si entre ells en presó, i per cause,social& n'hi ha d'altres temes, nasal-tre s, que les estimen totes, perque sa-bem citara ens 43 cara la nostra. de-manen samba per a ella amnistia

"

PELS PRESOS SOCIALSDe Josep M. Masilla a "La Ram-

bla de Catalunya":"Ha vingut, després d'una campa-

nya intensa i unänime, el perdó—elperdó i no altra cosa—p er als per-oeguits i els condcmnats pcaltics ca-talans. La porta dels presidis i deles fronteres es „aseda per a Comptei per a Maciä, per a Gatsol i per aPerelló, per a afiravitIles 1 per aBalsa... E's "fora de :a liel" de Ca-tele nya.. poden. si aolen, r ' -iterar-se a la vida civ i l: ei solo hern dit.No hem d'hect 1/0 lt 15 ‘1# que do-ncm un consell tu —baretOt— eleque haguem de parlar d'esnaiments...Que cadascú obri d'acord amb laleva consciencia i amb la seva dig-nitat; que cadascú ea recordi queela gestos d'aquesta hora solemnepoden esser, davant del peble, elegestos définitius.

Si algú pot sentir-se joiós i orgu-IlOs d'haver arrenca: uns llames per-

an, de ia presó i de l'exili, es—estrictament—el poble de Catalu-

drä disoldre's, podre desfer- ge, perdno divida •se.

(En acabar el parlament la confor-t' a /ira dcet, tribal"; una !largaOVJC I Ó Jalone Boj ill.)

ami& L'islam( que no MI la fi,bertat no de una criatura humana.

El moment actual —manifesta-da incompetible *lob la Justicia; elcodi vigent da iliegal, pule ton fetamb prou traca perque el poble nopague dimanar responsabilitatDictador.

Si, dones, aqueat eedi, da tanma-teix una pertorbaci6 d'ordre goal,¿no heno d'exigir l'enderrocamentd'asolee codi?

Han de situer-nos en relació alpassat i a l'esdevenidor, Fora de laRepública sana fa im possible un mi-llar aire i solament les monarquiespermeten que ,'imposin les dicta-dures.

El senyor Pou i Sabater lid lauva diesertació manifestant que lallibertat ha d'ésser sentida per totsele ciutadana, car solament ello por-ta ale pobles a la vindicabais I a laProsperitat. 1'

Aixf, done. --efod—, la Rep-Mica perneta de manifestar oberta-ment i definir tots ela senilmentede lee nadonalitata que integrenEspanya.

En el mateix estatge, el proppvi-nent dia 3 de mai«, organitzada perla Joventut d'Esquerra Republicanadel Poble Nou, sera donada unaconferencia pel senyor Antoni Ro-vira i Virgili,

Cambonisme

EL SENYOR CAMBO1 LES ESQUERRES

De 'El Sol", de Madrid, signeAntonio Espina:

"Las declaraciones hechas por el te-Sor Camba a "Le Temps" son unanun-va repulsa del politico entallo alas izquierdas espafiolaa. Desde hacetiempo, tal vez desde que pudo com-probar en Madrid la dificil acogidaque tenla su proyecto de constituir ungran partido nacional de derechas, elsenor Cambó se dedica a hostilizar alas izquier las, Particularmente a loerepublicanos.

Parte del supuesto—erróneo, comoes natural— de que los republicanosdebiéramos seguir una dirección ¿'e-terminada y proceder de una determi-nada manera; el proceder y la direc-ción que al sellar Cambó se le anto-ja; los que el determinarla si fuesejefe republicano en ves de ser jefemon;irquico y político de tendenciaspruletarias y radicales en vez de po-lisie° de tenaencias mesocräticas yconservadora& La confusión no pue-de ser mis grande ni mis abusiva.Todo espíritu encastillado en su pro-grama personalista y dogmático, aun-que sea, como el del eeflor Camba,espíritu preclaro, no posee el neceea•rio eclecticismo para medir bien la.ideas adversarias.

Según ha dicha a "Le Temps", "losrepublicanos españoles carecen de au-toridad en el pala". Y carecen de ellaporque—esto parece desprenderse delee declaracionea—no ofrecen ningunabrand& de que el transito del actualregimen al régimen republicano ha-bría de realizerre ‚in tumultos, des-orden y anarquismos demoledores; nitampoco aseguran para una vez im-plantad* la República una buena or-ganización y un equilibrio social es-table.

En eate punto se advierte cómo elsefior Cumbo coincide, o se halla abo-cado a coincidir, extranamente con laopinión gruesa de ciertos esptiflolee"de orden"; los que creen que el re-publicanismo consiste roa simplementen convertit el Parlamento en una pla-za de toros, dar cuatro gritos en lascalles, y de paso asaltar las panade.risa— Para esos mpaffolest no existemi, desorden ni anarquia dembledoraque los que se manifiestan por fue-ra, bajo el efectismo teatral ele =-Un y la revuelta. En cambio los otrosdesórdenes, quizä los auténticamentecatastróficos, los que afectan a la sodahonda, estructural, de la nación, comolos que acabamos de ver producidospor el nihilismo manso de la Dicta-dura, esos no significan nada. A true-que cle que en la superficie del aeialtono te manifieste otra "autoridad" quela de la fuerza pública, nada pareceInquietarles que el país se pudra, sedesprestigie en el exterior, y en elIntrior vaya a la bancarrota.

Los republicanos, y en general to-dos los militantes de izquierda, sabe-mos perfectamente a qué atenernosrespecto a tales equívocos. Se tratade originar recelo- y temores, de pre-sentar bajo un caria absurdo al repu-blicanismo, sobre todo al republica-nismo espafiol de hoy, de laso. Pre-sentando la República como un caos,al liberalisme como una vieja supera-tición románica y a la democracia co-mo un sistema de baja promiscuidad,

esperan divorciar al país de esos idea-

les en marcha, de esos partidos.

La maniobra siempre ha sido con-traproducente. Y ahora lo es miss. Loshechos vivos hablan muy alto. Las do-lorosas pruebas recientemente sufri-

das por Esparta han aclarado los ce-rebros con extraordinaria lucidez. Yel resultado en el panorama de nues-tra ida pública es bien notorio; in-cremento y desarrollo de los partidos

republicano y socialista; ingreso enellos, o aproximación a ellos, de lamayor parte de cuantos espailolee nopertenecen a las clases suntuarias ya loi vamos parasitos. En suma; losobreros, los intelectuales, los técnicos,los propulsores y productores de lariqueza y de la cultura, se apmuran

a definir su izquierdismo y a obraren contecuencia.

Otro de los tópicos capciosos ma-nejados por el antiguo leoder regio-

nalista, e3 el d. atribuir a los Parla-mentos anteriores a 1923 todas las cut-pes del viejo régimen y la responsa-bilidad del golpe de Estado. Esto noes cierto. Con la partícula de raz,X1

•

. distritos perroquiales, un chorro deobligación ineludible, las inevitablesRobas de etriosidad pública, la manodel almirez de las autoridades, y aservirlas. No falla una.

Pero hablamos en serio el colega ynosotros. Nada de discursos. Resultan,en el caso que nos ocupa, estériles ycursis, sobre todo cuando no se puedeelegir debidamente a los oradores.¡Realidades! ¡Recuentos! El cerebrodel país, que es todo aquello que he-mos dicho, y el corazón, que es elpueblo; pero no el que chilla en lasplazas de toros y asiste a los relevosde Palacio, sino el que trabaja, sufrey se defiende.

Bravo, colega, bravo. Coincidimos."POLITICA AGRICOLA

El senyor Ramon Rierola Isern ermersmet les /asiles següents;

"No cal que mi defensi bravamentde l'ese= s amb la qual ha replicatel senyor Epifani de Fortuny i de Sa-lazar al mets article "Politice agríco-la" ene va apariixer en aquestes ma-teixes pagines.

Per una banda, rcprodueixo la Ile-tra i les proposicions que envià el se-nyor Fortuny a uns quants ex-alum-nes de l'Escola Superior d'Agricultu-ra (e's del Polytcchnium no hi foreninclosos per deferincia) i que diu ai-xl. ni mis ni menys:

"Sr. En..,Estimar en/je i company: Fa poc

tenme, visitant al President de la Di-putació de Barcelona per afers del'Exposició i aprofitant aquella avi-rentes' parlirem de les obres queaeuell organisme pensa dur a termeen tot quant a -criadera fa referinsla i les extraordinäries atribucions quel'Estat dóna 1 donará a les Diputascines, essent propPsit del Govern ob-servar el funcionament de la de Bar-celona per mostrar-lo com exemple ales demás provfncies. Creient el mo-ment aporte, vale exposar-li la situa-ció en qui ms trobem els ex-alijes

-res de l'Escola Superior d'Agricul-tura després de la disoluci6 de la Man-coinunitat, lamentant que les eireums-tancies ens hagin privat de poder do-nar cura natural a les activitats i pro-porcianar als nostres esforços el ren-diment necessari en benefici de l'agri-cultura i el bon nom de l'Escola.

El President va escoltar-me ambgran interés, afirmant feria tots elsesforeos perquè les nostres aspiracionsfossin dutes a bon tertne.

Aquestes es troben condensades em'escrit adjunt, pregant-vos el llegiuonsidereu, i vingueu així a Barcelo-as disposat a signar-lo o fer les rito-dificacions o objeccions que cregueuOportunes,

Molt hauria d'agrair-vos que el propvisent diumenge, dia 29, acudíssiu ales onze al Palau d'Agricultura 1 enel saló de Conferineies tindriem uncanvi d'impressions i després ens re-unirSem en dinar intim, dintre ma-teix l'Expolició.

Espero la vostra resposta i U3 pre-go advertiu la vostra vinguda ambtemps suficient.

M'és planst aprontar aquesta avi-nentesa per oferir-me vostre afectis-san amic i company.

SignaEpijani de Fortuny

Barcelona, ro de setembre de 1929.Excmo. Sr. Presidente de la Dipu-

tación de Barcelona. • eExcmo. Sr.:Los cale suscriben, antiguos alum-

nos de la Escuela Superior de Agri-cultura de Barcelona, reada por la Ex-ce; ntisima Diputación de Barcelona ypatrocinada más tarde por la disueltaMancomunidad de Cataluh, que cur-saron sus estudios para la obtencióndel grado de Ingeniero Agrícola, titu-lo que confería el organismo provin-cial primer, y el regional posterior-mente y que fue anulado por dispo-sición suserior a V. E. respetuosa-mente exponen:

Que otorgándose en la actualidadpor el Ministerio de Economia na-cional a los alumnos que han termi-nado los estudios en la predicha Es-cuela según un plan sensibletnenteigual al que cursaron los firmantesel título de Director en Explotacio-nes Agrícolas y Pecuarias de recien-te creación.

Que prestándose el título en cues-tión dada la perfecta oficialidad desu libramiento, a servir de garantía asus titulares en el eejrcicio de sus ac-tividades, incluso en el desempefio decargos oficiales.

Que el reconocimiento : legal de losestudios y esfuerzos realizados por losfirmantes pondría fin a la anómalasituación en que estos se encuentran.

Que es deseo sentido por todos elllegar a constituir un solo núcleo in-tegrado por los que nuestra Escuelaensefió a dirigir sus actividades porel camino del progreso de la Agri-cultura.

Que la Diputación de su digna Pre-sidencia podría encontrar entre los fir-mantes entusiastas auxiliares, muchosde los cuales han demostrado ya suidoneidad 'en la obra de la organiza-ción y mejoramiento de nuestra p ea-ducrión agrfeala.

Siendo patente y de todos recono-cido el elevado espíritu de comprenSión de V. E. y el amor que sientepara cuanto representa labor positivaen pro del desarrollo de las fuente,de riqueza del país, especialmente enel ramo agrícola,

Suplican a V. E. encarecinamentepreste su valioso al oyo cerca del Mi-nisterio de Economía Naci,ual, de laDirección Gennel de Agsieultura ydel Claustro de la Escue.a Superiorde Agricultura Data Çlis re esuslvanfavorablemente las demandas qua aten-tamente ' a V. E. elevan a contama-citin:

Primera. Que se reconozca tara elgrado de Directsr de Explotaciones.estricolas y Pecuarias la validez de

los estudios cursados en la osmio.nada Escuda a cuantos alumnos ten-gan aprobado integro el plan de es-tudios del extinguido grado de Infle-niero Agrícola y estén sólo pendien-tes de la presentación 'de la MemoriaMal.•Segunda. Que se autorice para la

petición inmediata del titulo de Direc-tor de Explotaciones Agrícolas y Pe-cuarias a los que tuvieran concedidopor la Diputación o Manconnmidad eltítulo de Ingeniero Agrícola, medianteel abono de los correspondientes de-rechos.

Tercera. Que se gestione con la ur-gencia posible la delimitación de atri-buciones que correspondan al repetidottulo de Director de ExplotacionesAgrícolu y Pecuarias, especialmenteen la facultad de tasar, medir, dar feen juicio, poder desempeaar cargos fa-cultativos, etc., teniendo en cuenta laextensión y seriedad del plan de es-tudios cursados y la cuantía de losderechos de expedición del citado ti-tufo oficial.

Dios guarde a V. E. muchos arios."Per altra banda, uns Serveis técnicad'agricultura i ramaderia com eis que

patrocina el senyor Fortuny tendirien,tard o d'hora, a Bestabilització del'economia agrícola i cap pages no elspodria sofrir. Els serveis ticnics hand'ésser docents si volen Esser tècnics,

Les conclusions que el senyor For-tuny amb els altres individus de laJunta de l'Associació d'alumnes i ex-alumnes de l'Escola Superior d'Agri-cultura, presentà al sanyor Presidentde la Diputació de Barce/ona en data28-2-30, serien Molt mofa estimables als'haguessin cotnunicat oporttmatnent atcts els ex-alumnes d'aquella Escola,a la premsa en general i si no fostan fresc el record d'aquella lletra id'aquella sollicitud que mé, amunt hereprodult

Altrament, la Junta general d'ex-ahumes de l'Escola Superior d'Agri-cultura, no dec convocar-la jo. El laJunta directiva de l'Associació la queesta en deute amb ton eis ex-alum-nes (poesibles socia) d'aquella Estola,d'ene* del dia que foren aprovats elsEstatuts de l'Allociació.I res més. Que la pau del Senyor

sigui entre nosaltres."

LES COSES QUE NOPODEN ESTAR AMA-GADES

De "El Liberal", de Madrid:"Con el golpe de Estado se dijo que

había sido derrocado el "viejo régi-men"; pero fui el régimen de opi-nión y de publicidad, y no otra cosaslo que sufrió lu consecuencia, deaquel golpe. Con el Directorio prime-ro, con la dictadura después, hemosvivido en las tinieblas. No hubo mäin ormación que aquella que se nosregaló con notas oficiosas. Y debíamoscreer, bajo su palabra de honor, alpresidente, porqua no había manera decomprobar la verdad oficial...

A la dictadura ha sucedido el Go-bierno que preside el general Beren-guer, que "no ha venido a tapar nada,porque no cree que haya nada quetapar", según manifestaciones que hi-zo a los periodistas cuando aun no ha- 1bla constituido el Gabinete. Habrá ono cosas "tapada-"; pero tan saluda-bles como las notas oficiosas de Ha-cienda y de Fomento, hasta ahora pu-blicadas, serían i nformaciones oficia-les sobre los asuntos que puso en ín-dice la murmuración.

Comprendemos que quede para lasCo. tes asunto tan importante como elarriendo de ist comunicaciones telefó-nicas a una Compañía extranjera. Larevisión de este asunto es en extremodelicada.

No está en igual caso la concesiónque se hizo de 6o millones de pesetasa poderosas Compañías navieras, pordeCt eto de 18 de diciembre de 1923.

Ni el contrato con la CompartíaTreatlántica d junio de 1924 y abrilde ron

Ni el ferrocarril de Ontaneda a Ca-latayud, según decreto de 1 de juliode 1924. con 70,000 acciones de fun-dacor de ano pesetas cada una, en pa-ga de gestiones, acciones, que seanla murmuración que hacía las denun-cias en el régimen de silencio, eranregaladas a las tanguistas de cabaret.

Ni algunos ferrocarriles.Ni las primas a la construcción na-

val por decretes de febrero de 1924y de agosto ae 1925

Ni el Banco de Crédito Local, quepor reales ardenes de 26 de septiem-bre de 1O24. 6 de febrero de 192523 de mayo del mismo alío tuvo elprivilegio para la emisión de cédula,con aval del Estado, cédulas que ten-drá que pagar el Estado mismo si nola, paran los Ayuntamientos.

Ni las exclusivas sobre transportespor carreteras, monopolio intolerableestablecido por decreto de 5 de juliode 1924.

Ni ta liquidación de utilidades a laSociedad Carbones de Berga de 28 defebrero de 1025.

Ni las concesiones que se hicierona Canalización y fuerzas del Guadal-quivir por decreto de 29 de abril de1925.

Ni la fábrica de torpedos creadapor el decreto tt noviembre de 1925.

Ni la prórroga del contrato con laTrasmediterránea.

En "papeles d s bolsillo" y en hojascland-stinas editadas en España y fue-ra de España, se habla de todo estoen términos que produjeron escándalodurante el Directorio. Y de esto mis-mo y de otras muchas cosas, durantela dictadura.

-.-j Por qué no tiran ustedes de lamanta? — nos preguntan algunos denr.stros lectores.

Cómo hacerlo?—respondemos—.Sin ver los expedientes, nn es nosi-ble fundar las acusaciones. Y los ex-pedientes están en los ministerios co-rrespondientes, amarrados con baldu-

que, que nosotros no podemos desatar.De haber Cortes, bastaría que

diputado pidiera los expedientes Paraque al dia siguiente estuvieran en elCohgreso. No hay Cortes. No sabe-mos cuándo las habrá. El tejer y eldestejer del "eneasillado" y la lenti-tud con que se llevan los trabajos delcenso, induce a pensar que eso de lasCortes va para largo. La Prensa pue-de dirigir desde sus columnas las mis-mas interpelaciones que los diputadosdesde sus escaños. Esto es lo únicoque poden/os brindar a los lectores quenos reclaman. De los ministros depen-derá que podamos complacerles en sulegítima curiosidad.

En el acto de la Zarzuela dijo donJosé Sánchez Guerra que el indice delas responsabilidades debía formarlouna comisión nombrada por el Go-bierno, con facultades para verlo to-do. Ya suponíamos que nos recogería

• el Gobierno aquella invitación; peroa falta de la Comisión propuesta, fa-cilidades para la información de laPrensa sería lo menos que debieraconcederse.

Ello nos permitiría contrastar losinformes particulares que se nos ofrez-can con los oficiales que se nos fa-cilitaran, formando así el juicio sere-no que debe presidir toda acusación.

Ya hemos dicho que el índice deasuntos compuesto por la murmura-ción durante el Directorio no es. nimucho menos, la lista grande de ladictadura. No lo es, porque, según tosdas las apariencias, los generales fue-ron más escrupdosos que los hombresciviles que asistieron con atta eme-jos al general Primo de Rivera.

Conviene empezar por el principio.Esto es lo mis natural. Y el princi-pio está a partir de la fecha en quese constituyó e, Directorio.

El Gobierno tiene la palabra."

Però "El Imparcial" dicelas cosas con claridad"

L'AMOR DE "EL IM-PARCIAL" A CATA-LUNYA

De "El Imparcial":"No es nueva la ficción declama-

da por el "Diario de Barcelona"con indudable muestra de enfado."El Imparcial" tiene entre los na-cionalistas catalanes una leyenda el-partida maliciosamente por loe di-rectores de cierta polftiea rastreray encaperuzada, que, por mucho quese oculte as,oma sus dientes da lo-bo, lo mismo cuando sonríe a lo.intelectuales castellanos que cuandoaulla en defensa de eso que llamanel problema de Cataluña.

La leyenda del odio de "El Im-parcial" no la cree nadie, ni los mis-mos redactores del "Diario de Bar-celona" a los que nacemos la jus-ticia de no suponer toatos de solem-nidad ni culpamos de incomprensión,porque nos comprenden perfecta-mente.

"Pero "El Imparcial" dice las co-na con toda la claridad de sus in-tenciones, y de la misma maneraque ha cantado himnos a la tierracatalana, honra del suelo español ya Barcelona, urbe modelo, no entrelas de España, sino entre las deEuropa, ha visto tambiEn y ha di-cho con igual justicia y franquezalas maniobre que, ya perdido elmiedo y confundiendo la tolerantelibertad con apocamientos y tibie-zas, emprenden los que un día fue-ron causa de preocupaciones y amar-guras de todos los es n afiole s, entrelos cuales, no hay uno, uno siquie-ra que no ame a Cataluña con amorprofundo, con avaricia y ansia deser pagados con el mismo amor.

Combatir a Cambó, cuya figura esun símbolo antipático, un emblemarepulsivo para cuantos creemos queni existe el "hecho particular", niel "diferencialismo" de raza y, tem-peramento, ni el "problema cata-lán", no es combatir a Cataluña;dirán esto los que quieren arrastrara los catalanes tras el carro de /afarsa catalanista; dirán esto los quecomulgan con las ruedas de molinoque les sirven el "Diario de Bar-celona" y otros periódicos de en-cubiertas o descubiertas ideas irre-dentistas; dirán esto los que inten-taron siempre poner a Cataluña en-frente de las demás regiones espa-ñolas por medio de la mentira deestar las regiones españolas enfren-te de Cataluña; todo ello es imagí-nela burda y malvada, pero no se-rán pocos los que la crean.

Dirige actualmente "E: Imparcial"un catalán de pura cepa; rus

Massó y Sima, no dejaránduda de su estirpe; en tierras deTarragona tiene su solar. Ha sido"El Imparcial" el primer periódicomadrilefio que ha ensalzado, hastadespertar la sana envidia de los es-pañoles, el estado insuperable de lacapital de Cataluña, asombro de ex-tranjeros y la magnificencia de laExposición. Ha sido "El Impar-cial" el primer propagandista de losviajes a Barcelona, organizando ex-pediciones y estimulando el interéspúblico. Ha sido "El Imparcial" elque inició la idea de que el Estadopermitiese a sus funcionarios visi-tar la Exposición, idea que aceptóy llevó a cabo la Dictadura. Hasido "El Imparcial" el que procla-mó que la deuda contraída por elesfuerzo realizado en Barcelona, fue-se enjugada por todas las provinciasespañolas. ¿Muestras de odio sonéstas?; pero, ¿en qué corazón es-pañol cabe ese ruin sentimiento ha-cia loa nietos de los defensores dela inmortal Gerona, y de los héroesdel Bruch y de los Tercios catala-nes de Africa y de Cuba, y de losqeu, en fin, tantas y tantas vecesdieron tu vida, su sangre y su ri-

pum por Rapada? Teniendo tantasalorias entallan, lusetuirablee de leeglorias de Espada ¿quiere el "Dia-rio . de Barcelona" substituirlas porel señor ,Camb6, declarado intangi-ble, impecable y consustancial conla espiritualidad catalana?

¡Odio a Cataluña! ¡qué groseracomedia!, ni siquiera odio a los se-paratistas; lástima si, compasión, co-mo deben inspirada todos los anor-males, todos los enfermos Y todoslos delincuentes; porque o locura,o delito, es sembrar semillas podri-das de odio, que en imaginacionesincultas o perturbadas por un falsoconcepto del regionalismo no puedenproducir otros frutos que el senti-miento separatista.

Nosotros amamos a Cataluña, co-mo a carne de nuestra carne, comoa un pedazo vivo de nuestro cora-zón; y la amamos con el delirio quese ama aquello que se tiene puestastodas las potencias y sentidos; peroeste amor no venda nuestros ojos:vemos muy claro, y sobre todo, enuso de nuestro libre albedrío y porinstinto, por intuición confirmada porla historia política y e! carácter delpersonaje, no sentimos la menor con-fianza, ni el señor Cambó, y desdeahora, en el "Diario de 13arcelena",¿está claro?"

Vària

LA UNIO SOCIALISTADE CATALUNYA

Encara no estan aprovats els es-tatuta de la Unió Socialista de Ca-talunya, tot 1 que fa una pila desetmanes que eón presentats al Go-vern civil. Es na anormalitat dined'aquest mami de tornada a la nor-malitat que el Govern té interés ademostrar que seguim.

PER L'ALLIBERAMENTDE JAUME JULIA

El, advocat, de Julia i Consta hanvisitas el president de l'Audiènciaper tal de sollicitar l'alliberament deJaume Julia, després del telegramadel ministre. A l'Audiència aguatelegrama encara no el troben prouaclaratori, 1 han demanat noves ins-truccions.

Avui resoldrà el Tribunal de laSecci6 quarta el recua de súplicapreaentat per a demanar la llibertatprovisional de Julia.

Ara, per no deixar anar a Juliahom li cerca motiu, a propòsit dela resistencia que feu a deixar-seagafar quan la policia anà pistolaen ma a la casa on s'havia amagat.D'aquest fet, que se'n diu "aten-tado a los agentes de la autoridad"hom pretil/ treure'n excusa perqueJuliä continui a la presó.

EDUARD ORTEGA I GAS-SET A BARCELONA

Diumenge al mati arribará a Bar-celona l'ex-diputat a Corta EduardOrtega i Gasset, exilias durant elssis anys de dictadura.

A lea deu de la vetlla donarál'anunciada conferencia al CircolRepublica de Barcelona (Porta-Ferrissa, 28, pral) sobre el tema"Deures de ciutadania".

Apro fi tant el viatge, diversos ele-menta de diferents tendències es-querranes organitzen un banquetd'homenatge al dit politic, que tin-drä lloe el dilluns dia 28, a les noude la vetlla, al restaurant La Pä-tria.

Dimarts el senyor Oortega i Gas-set anirà a Sabadell per a donaruna altra conferencia, organitzadapels elements republicans conserva-dora d'aquella ciutat, i també pren-drà part al festival pro ampliacióde l'amnistia que se celebrará aquelldia a la mateixa ciutat.

MIQUEL MAURA I AL-VAR D'ALBORNOZ CON-FERENCIANTS A SABA-DELL

Miguel Mauna ha acceptat l'ofe-riment del senyor Jaume Mires, deSabadell, en nom dels republicanaconservadora d'aquella ciutat, 'perdonar una conferencia en la primeradesena del mes de maig, en la qualparlará de "L'actual moment polí-

espanyol i evolució deis conser-vadors vers la república".

Tumbé Alvar d'Albornoz ha co-municat al senyor Companys quedonara una conferancia a Sabadella darrers del mes de maig.

UN TELEGRAMAHa estat trames el següent tele-

grama:"President Consell Ministres. Ma-

drid. — Grup estudiants i obrersreclamen amnistia completa i pro-testen diferent tracte presos poli-tics dels socials. — alasramon, Ma-yol. Fabregues. Sauret, Traver, Ros.Foradada. Estévez."

UNA ASSEMBLEA REPU-BLICANA A TARRAGONA

Ha estat llançada la següentcrida:

"Als republicana de les comarquestarragonines. — La Comissió d'Ac-cid Politica del Centre RepublicaDemocràtic Federal. de Tarragona,conscient de Canhel popular i de laresponsabilitat d'aquesta hora bis-túnica, ha convocas a tots els repu-blicans de la provincia de Tarra-gona, sense distinció de matís, a unaAssemblea, que ben democràtica-meist estableixiestableixi un primer contacteentre tots els que tinguin per aspi-rack:, minima imperatória els idealsde República i Parlament.

Cal instituir un organisme eficientd'acció republicana dins tota la pro-vincia per tal a d'evitar divisions queesterilitzin els esforeos necessaris.

Per aixa cridern a l'Assemblea larepresentació degtglament autorit-zada de tots els Centres Republi-cana constituits i també la represen-tació, igualment autoritzada amb

" 'firmes, dele toinités Republicana deles .localitatt Que no tinguin entitatconstituida. •

El Centre Federal organitzadorcediri, la Presidencia als mis auto-ritzats del. republicana que hi as-sisteixin. Prescindim d'etiquetes ino cerquem honors. Ens interessanomés el fons de la qtiestid i la fei-na útil que ens organitzi en unfront únic republica per actuar ambun programa mínim temporal, men-tre ho aconsellin les circumstànciesi en la forma que l'Assemblea acordi.

Manuel . Gales, Josep Nin, DavidCorbella, Josep Prats, Josep Jové,Vicents Elies alontolí.

Tarragona, 22 d'abril de 1930."CONFERENCIES AL CEN-TRE REPUBLICA DEMO.CRATIC FEDERAL DETARRAGONA

Al Teatre Tarragona, Angel Sam-blancat hi parlará avui, a !es deude la vetlla, sobre "La cultura ciu-tadana",

Marceldi Domingo, el dia 27, a dosquarts de dosze del mata estudiará"El republicanisme .n el momentactual".

UN PERIODIC OBREREl vinent primer de maig aparei-

xerà el primer número d'una publi-cació mensual titulada "Mañana",editada pel grup "Solidaridad", laprincipal final i tat de la qual será elpropagar la cultura entre la classeobrera.

UNA CONFERENCIA DERAMON NOGUER I CO-MET A CASTELLO D'EM-PURIES

Diumenge vinent, l'ex-diputatconseller de la Mancomunitat Ra-non Noguer i Comes donará a Cas-talló d'Empúries una conferenciaamb el terna "Organització de lademocracia".

Actuaste conferencia s'havia d'ha-ver donat el dia e3 del que som,pub l'alcaldi de l'esmentada pobla

-ció el negá a concedir l'autoritza-ció necessària. Posat el ras a co-nnixement del governador de Gi-rona, aqueas s'apressà a autoritzar-la, contra la voluntat de l'alluditalcalde.

UN ACTE D'AFIRMACIOREPUBLICANA PER ALPRIMER DE MAIG

Ahir a la tarda estigué al Governcivil una cornissió del Círcol Repu-blicà de Barcelona per tal d'expo-sar al governador el seu propäsit decelebrar el vinent primer de maigdiversos actea d'afirmació republi-cana, entre ens un míting i un ban-quet.

El general Despujol promete con-testar dintre de pocs die, si conce-dia el permís que i sonicitava lacomissió per a celebrar tala actea

SELVA DEL CAMP AMALUQUER I VILADOT

D'entre les innombrables adhe-sions d'agraiment dirigides al aenyorPresident de la Diputació de Bar-celona, heu-vos ací una d'interes-san 1:

"Selva del Camp, 20 d'abril socaExm. Sr. President de la Diputo-

rió de Barcelona, Sr. Maluquer iViladot.

Exm. Sr.: En nom d'un grup fe-menl selvatä Ii enviem l'agraimentmes entranyable que pugui rebre,per la gestió tan bella corn humana,que ha efectuat en pro de la lliber-tar i de l'amnistia. afancadem undeure de no fer-ho així. L'en s-oran-ea que sentim pel nostre fill, EnVentura Gassol, no ens sap ferobrar cFaltra manera.

Josefa Roig, Magdalena Pujol,Dolors Baiget, Francesca Cogul,Teresa Fortuny, Antònia Abellä,Concepció Felip, Josefa Felip, Can-me Papiol, Maria Fortun, Montser-rat Soler, Dolors Cabrer, EnriquetaFelip, Antònia Pàmies, FrancescaFonts Teresa Vives, ConcepcióFerreter."

EL PRIMER DE MAIG ILA FABRICACIO DE PA

El Comité Paraari Interlocal deFarneria de Barcelona, responent aconsultes a seguir el dia primer demaig pròxim, recorda a tots els pa-trons i obrers de la seva jurisdiccióque a tenor de l'article /8 de lesBases de Treball vigents, l'esmen-tat dia 'sois podran treballar obrerseventuals per a la fahricació de papetit, el preu màxim del qual siguide 25 cèntims peea. sense que encap cas pugui elaborar-se pa corrent,cii treballar el personal fi x de cadaestabliment.

UN GOVERN CAMBODESPRES DEL DEL GE-NERAL BERENGUER

El marquès de Figueroa, ex-pre-sident del Congrés, ha fet a un pe-riodista, Alvaro de las Casas, ex-tenses declaracions. El marqués deFigueroa passa per regionalista ga-llee. la esentará la seva candidaturaper Corunya, pera no amb carácterde regionalista, ja que creu que elgalleguisme incipient mes pot per-dre que guanyar en les lluites clec-torals.

Hom li ha pregnitat:"—sQuiain sucederá al general

Berenguer?—En mi opinión, el heredero es

Camba,.-Como Sánchez Guerra ya está

Chi republicano...—Creo en el republicanismo po-

sible de Villanueva y Alcalá Zamo-ra; en el de Sánchez Guerra, no.

- Alhucemas? ¿Usted cree quevive aún a pesar de tanta gente quepasó sobre su cadáver?

—Se quedó sin partido. Aun enGalicia, donde se creía amparadopor la sombra y el recuerdo deMontero Rios, no tiene un acta.

--jY a los socialistas?

—Los socialistas cuentan con uncerebro como el de Fernando de los

Rin, y un político de la talla deIndalecio Prieto."

"LLIBERTAT", QUINZE-NAL D'ESQUERRA DE

HOSPITALET

A Hospitalet ha aparegut un pe-riòdic bimensual, que veu la numels dies 5 i 20 de cada mes, que téper nom "Llibertat" i que está ad-herit a l'Esquerra Republicana deCatalunya. Del primer article de

copiem el següent paràgraf:"Llibertat" surt a la llum públicaamb el ferm propós i i de fer sentirla seva veu estrident com tot declara per tot arreu, i de manera par-ticular per la comarca del Llobre-gat, que comparteix com les almezterres de Catalunya el gran ideal de/a seva reivindicació politica, quenomés es pot aplegar en una repú-blica democrática."

AHIR VA ARRIBAR UNAPILLA DEL CAPITA GE-NERAL

En el tren de luxe de França arri-hä ahir a migdia la infantessa donyaIsabel Alfonsa, fina del capita ge-neral de Catalunya, l'infant donCaries, acompanyada del su espòscomte de Zamoyski.

A l'estada, foren rebuts pel go-remador civil, general Despojo!.

Dinaren al Ritz, i a les sis de latarda reprengueren el seu viatge capa Sevilla.

VINDRA CARLES ESPLAS'anuncia que Caries Esplä, el pe-

riodista republicä prou conegut,farä aviat un viatge a Catalunya.

EL SENYOR CAMBOCONFERENCIA

De Madrid diuen que hom creuque Camba, abana d'anar a Barce-lona, conferenciará amb alguna bo-rnes politice. També Es probableque el senyor Cambó esperi que elgeneral Berenguer torni de Sevillaper a conferenciar amb ell.

VIATGERSEn el rapid de Bilbao tornà a Bar-

celona l'ex-ministre senyor BertranI Masita.

Cap a Valencia sortf el senyorVentosa i Catvell.

En l'exprés de Madrid arribarenel comte de Gamuza i el senyorAntoni Royo Vilanova.

DANIEL RIU A BARCE-LONA

Ha arribat a Barcelona l'ex-di-putat a Corta liberal Daniel Riu,que ha vingut per tal d'entrevistar-se amb el senyor Alba. Ambdós ce-lebraren una detinguda conferenciaa la Diputació provincial el dia deSant Jordi.

ANGEL PESTANYA AREUS-

Per a denla, dissabte, está anun-ciada a la Casa del Poble, de Reus,una conferencia d'Angel Pestaaa.

CONFERENCIA AJOR-NADA

Per causes imprevistes ha estasajornada per al dissabte dia 3 demaig la conferenc i a que el doctorJosep Estadella i Arrió havia dedonar anit passada, a les deu, alCasal Lleidatá.

UN DETINGUT A GI-RONA

De "El Diluvio":"Mientras la orquesta Girona in-

terpretaba la sardana "La santa es-pina", hubo sin pequeño incidenteentre un sargento y el público.

Los ciudadanos han ido a protes-tar al Ayuntamiento de lo suce-dido.

Se practicó la detención de unestudiante que, subido en un mira-dordor, dió algunos vivas."

PREGONITZACIO DELSBISBES DE BARCELO-NA I MALLORCA

Conträriament al que se supo-sa ya d'ençà que va caure la diem-dusa, que el bisbe de Barcelona, doc-tor Miralles, continuaria regentantaquesta diócesi, pot ja assegurar-seque el prelat barceloni pasta defi-nitivament a la diacesi de Mallorca.

L'òrgan oficial del Vaticà ha pu-blicas ja la pregonització del doctorMiralles com a bisbe de Mallorca,i del biabe de Lleida, doctor Irurita,com a bisbe de Barcelona.

Sembla que el doctor Mímalesfarà la seva entrada a Palma deMallorca el dia 3 de maig.

EL SENTIT POLITICDEL SENYOR DUALDE

Ens ha visitas el senyor JoaquimDualde, l'ex-degà del Collegi d'Ad-vocats durant la Dictadura, per acomunicar-nos que no té cap fona-ment el rumor acollit per algun pe-riòdic de que presenta la seva can-didatura per al districte de Vila-franca ami) l'ajut de la Unió Pa-triótica.

Diu el senyor Dualde que no haestas mai de la Unió Patriòtica, nia l'época d'amical "desgraciadoasunto del decanato del Coleg o deAbogados -, i que si Ilavors no vaafiliar-se en aquest partir, no caldir que ara tampoc ho farä. Ell—ensha dit—continna essent el cap delpartit reformista, un partit del qualnomés en són "diez o doce, como1 o apóstoles".

Per altra part, fa (nu t re o cincanys que no ha estat a Vilafranca,i que si en aquest districte va per-dre les eleccions el reformista se-nyor Zulueta, malgrat del prestigique tenia entre els agricultors, nocal dir que la seva desfeta será se-guríssima. Ni en somnis pre-sentas mai al seu magi un disbaratcon, aquest.

Creient que el senyor Dualde tetota la raó.

LA DISSOLtte

VINISTITUT DECA APLICADAsotaeignants, director,

dústries Quimiques, reunastractar sobre assumptes dedial interés per a l'escleveniaa,l'ensenyament de la Químicanostra, prenen record de N.,coneixement de l'opinió paila

queI. segueix:

fe que durantDonentudis a l'Institut de Química acada de la Universitat IndustrjaiBarcelona han pogut constata,pròpia experiencia que mtada escola es preparavenquimics amb un cabal de canments admirable per al fi pr

II. Que durant llar madi

gjel ulle7il°601sa dpieerpscoo:nmtaelPrioitra:t‘ms.arennatcleiohasnallIr11711:1trangeres que la visitaren ¡eses rapecte al seu pla d'ensenyamsat

Geala forma d'ésser porte a

na

Q ue

•

han pogut samba ,a tothom ha rec,

tasar, el hon acolliment que ehdustrials han dispensas a ls dastors d'Indústries Químiques.d'ella no solament han prestasterveis ambexit en indústtiesestablertes, sinó que n'han crea,noves,uénticeiaixaennt msoolrltair aslIpuer a 'ttes de

Química, fins ara relativament ta

gliIgit.s.3 Que la qualitat del, ensdonats a l'Institut de Químicacada fin que, malgrat de portascurta existencia, es tomates mialumnes no solament de Catasinó de totes les regions d'En:aun

V. En conseqüència, fan Ssemis terma protesta per la diles),cié de l'Institut de Quím ica Aoscada, on cursaren llar, est udia arasatisfacció de tose els tignants.

VI —Protesten de la destitetadel director de l'Institut realistas(poc temps abatís de l'anorreameedefinitiu del dit centre d'eneamena i de l'expulsió sense mensani procediment legal de dir-erprofeIsis. j.nors ad'aizteusesnt.

VII.que a fhur fu

nnierraaód'egnuteendjursetinfioquhiilhesa caarbpitruit."1

ta u esmentades.VIII. Manifesten també que

protestes que respectuosament este.ren i en les que malta d'as preegueren part, ja com a alumneacom a directors d'Indústriesques, ja com a professors , no almaqueren, com el temps ha demosair.i era per denles suposar, cli resestats que la lògica i la justicia damauaven.

I.X. Afirmen que els compaimqt restaren a l'Escota desates dele; destitucions esmentades portaten una vida cultural practicamea

eo que obliga a moltsa absedonar els estudis, merare eaaltres ala acabaven lamentable

X. Manifesten que a diversa&sis seus companys , després de 'odites expulsions, ¡dime seis eeedel títol de director d'Indústries Os:-migues a que tenien just dret.

Com a conseqüència de tot el enqueda manifestar, afirmen:

Que l'Institut de Química Ag-rada de la Universitat Industrial de

Barcelqna ha de crear-se nonmenper raons de necess'tat i de justicia

Que al dit Institut han d'ésereintegrats el seu digne directorels professors destituits.

Que és dret exigir una reparaseper part de les Corporacions biteressades, a les persones que jaUne voluntat, ja per condescendéis.cia o deixadesa, contribuiren a hdissolució de l'Institut de QuímicaAplicada,

Barcelona, 15 d'abril de toaJoan Grau, Lluís Verderau, Enrit

Mari, Joaquim Pujol, Manuel is•bese, Josep Uhthoff, Aureliararan Valles, Manuel Duran, Ar'

tur Puig, Alfred Baster, FrancegHernández, Joan Canals, AntCases, Joan B. Balius, Angel JuliaJaume Hugas, Josep M. de Fern-ten, Joan Gol, Andreu Artés,Cardona, Jesús Modolell, Pere Ar-xer, Jaume Casanelles, Antoni Gsi•Ilard, Joaquim Gómez, ConcepddFerran, Lluís Dorgebray, Enricmat, Ramon Bosch, Antoni Ifea

tErleis'za I dAel,h eRrat mdoen Rpoubilianhaet,it ia' Esjo S ep11Ferrer. Salvador Marcó, Pese Bei'reno, Josep afestres, Francesc Arénent. Ramon Cruells, Josep ld. Sis•tes, Josep M. Cervera, Rafel B063.Gil Triginar, Joaquim Ten, Abe

Joanan OAlemany ,

li ve l Ia , C aEr Ideusa r Bd e r rAelnesma, Jri?"sep Vall, Salvador Vidal , Josep

Carles Riembau, Allana leedrera, Josep Paseó, Xavier Bor

geois, Josep Pradell, AntoniJosep Vilasalia Juli Buseuets, erarata! Prats, Joan B. Amigó, Ja"

cien,FG oui 1rcehria 1. oi sjs

Torrents,a n I f C. . Ros et,

Josepas :Pi'

JatotPeneA . Fair

frmotnä'rse BLTain°rgireraeld1R6e,ediiAnaa'nistjo'

Josep

Poaus.milad:A°1,mer Carbó, Antoni Freixes,

Joan Pons, RamonIPI cusi ,g

Anton iRicardrodn PeSol al a, u JI5o. ; jJosep Ca"

Rena Manan RevOa

ez,

l A::

Izare!, Ernest Gutiérrez, , AlII.slaurnísata, faFrqraunilclaess ,c PAerrean3C...,s.tiDUiel,

Matute, Emili Luna, Eloi Dalal`enea Angel Massó, Miguel Belaatre, Manuel Domèneth, Lluisver, Antoni Campins, An iha IJoan Garcia, Carlea Pujol. l ageP a\PujaronPujades,0, S alRvadobeortr PoFeur,ra

Tres s erra. Jo s ep Tomas. losep yquesans, Llucia Gonzaler lasrPoiGrasses, Joan Gabarain, SO°,,P,iuerig,mRonattnanoyni. Aguirrebengoa.

•

3 Id'abril de 1930

tES 141. 1TRES ama

4 con, aragamba

G. Henar Olivar«

fiada da la vida espa-

g iaag, senyor" és una obra cacri-

▪ a tradició petrarquitzant, que" ea. a les lletres catalanes el mea

deis continuadors: AusiasAd" Aqucst timas de lírica amo-

profunda i apassionada ha estatrrelfoil%

gairebé sempre, mal entès pels

teaa• literaria que l'han tractat cornuna continuació del convencio-

¡se trobedoresc, i no ‚hin adonatal contrata era una experiencia

ariritual decisiva.porblema de l'amor compran

es parts: runa, la mes vulgar, faaterencia a tots aquells tractes entreera dona superficials i carregats decaar, que no es diferencien Raid dels• eia- steizen entre les bestias i quedad poden isser còmodament objec-, de transaccians comercials. Sóncoas finas que nornés voten en el sub-

id:e tctivi tat i poder. La gentroda" no coneix altres aspectes delrama, que tractat abrí resulta d'u-

facilitat 1 una monotonia desespe-

r1/1mFer5 aorn que en realitat Es moltgé3 rast. eornp:ex i transcenilent; com

tat el uostre Estar va lligat ambmea pacrosa qüestió, aquest inter-mite, que nomes troba en aquest món

solució parcial i física, resultape "Amor provoca dintre la nustra,asaincia un seguit de fets i de mo-aneo paradoxabi i complicats, quedo anima constantment del desig aasçaranca, de l'esperanaa a la des-ea,naa i Ce la desesperança altreg/: desig. encara trié, vehement, perlicor no veta la manera de realit-if aquella voluntat d'una manera sa-&ebria. 1 tot aquest moviment aní-le constant engendra una energia

projecta rhome contra el fonste mateix, contra el món exterior,ara una alma vida mes plena i mesira i l'eleva a la idea de Deu. I no'iris a la idea, sin() a la voluntat,l a ¿ir, a la fe. La dona, tan aviat

objecte de benedicció com de ma-ZtreS per aquests amants. La be-semi per tal corn els denla embran-ie ita maleeixen per tal cm no potse:s iar llar set d'infinit, Talment lesoube que es tronquen contra una rocal'ata, tornadas polsina immaterial,a; a les estrelles.La filiació d'Ausias Itfarch en

'Amor, senyor" es veu ben clar perilailitat de les imatges, tallades ambritus molt vius i express ius. Resde ara voluptat. Tot té un caientte tarara'El ame en que ¡o et retia homenatge,id *ea ama foc coneLries per signes,nia no en son flan abrasada la Ilen-

re” reent entre flants, era muda: 7,sahe!, elelds Peles 110 tingueres paren-

[los,mans rn re.c:ll de les ingles

el nelectir des vegades ton rostre,e•Ctutorbament és amor—et digueren."

La batalla de lallengua

Senycr redactor de la seccióLletres":

He constatat, a través de les res-"ates publicades en aquesta en-gasta, una tendència remarcable aSat e'. castre idioma sigui dut a les-0u. AquestaAquesta qüestió és, potser, laces eital per al coneixement a fonsde 'a costra parla, per les gema-teas a venir. Paró el fet que el ca -1011 sigui ensenyat als infanta da-te que demä esdevindran bornes,to is la solució completa del pro-bara: n'és sois una part integrant.Si ha un altre aspecte que, potser,raolta no l'han tingut en compte, en-de' que sap al pel corrent de dir*hola una mataba& tosa i no sa-htrae'n sortir...

1 aquest segon punt de vista pera latonseguanent que la llengua ca-talana sigui ben coneguda, ben es-

ben parlada, is el que marcala secemat inelludible que els grans,Sigoi els homes aotuals, se sa-

uifiquin per aprendre immediata-tat la sera !lengua... No n'hi ha

Iteu amb aue siguin els infants elsS• l'estad:in. Els bornes fets tan>

han de fer.Cal crear académica co sigui en-

'eran l'idioma catalä. I a hores ha-hi41 Pequé hi pugui assistir tot-hom: tan: els obrers corn els de-

ataderas. Tora, en una Paraula•id de doldre que en una qües-

he tan cabdal com aquesta, de tan-ta rnalitat i transcendencia, homfectossudeixi a voler saber guantesdoses hi ha a la nostra terca ques'etee coen cal... !Quina culpa tenenellei

si ningú no els ha senyalate T'es cami per on han de pan -'et fino a assolir l'Idealt..., El día que la dona — i qui diu

dalua diu tothom: hornea i do-emmenats per un ferm

sera quan podremPtaa.- De moment, encara no.

2-1 tuca a dur a terme, no él‘" "lacera com a primer cop d'ullNei amblar. Es una feina la que

da lea molt feixuga: la tria,'malicia, la implantada, de tots

Mztli a Nota que són Parlan, con.' ai són, simplement, cómo-ttadueeiona directas del castellädel francas... I alzó is un ab-

seq, luan :m'alees tenim moto ve -Irti ^1 catalana, que no tön em-

111 la parla ordinäria no siler qek.„

at411.9e a la dona, ella 42 la qui"ettaznent •stä obligada a sa-

agsZee bé. A emprar pinoles.Ps. la dona el dia de demä

4415

e)També el ritme dels "estramps",

música dura, fresca i sonora, que s'a-diu tant amb aquesta passió &diosa,pregona i acompassada, ens recorda elcantor de Teresa, "plena de aeny".

Un altre aspecte petrarquitzant con-té aquesta obra; i és que en els mo•metas culminants l'amor, de tan fortarriba a esborrar-se, a desencarnar-sei a intuir altres melles de veritat que,aparentment, no tenen res a acure ambla idea amorosa.

Petrarca va arribar a la can«, a laVerga, que clou el seu llibre: l'amor liaa fer comprendre la idea d'aquellamitjancera entre Déu i els bornes, fe-menina, assequible a l'afalac amorós,participant de la foro i de la feblesa,induleent amb els pecaaors, Verga, noensançonada pel mascle, no tenintaquesta mena d'odi i d'amor que solentenir les fembres, i Mare, exempta deaegotsme de reixorquia.

López-Picó arriba en aquest 'librea dos dels moments mas intensos dela sa ya lírica, a la contemplació sere-na del Dolor i de la Mort."Per qua, Dolor, m'esguardes i g en fas

[sentir constantel teu csguard «rd emprafondint ma

[vida,si is fa tac gairebé la d'Amor, enve-

i ü dir-te I{Offlis: —Com has Pulseta,[infanf I"

"Deia a la Mari: --sQud cerques,[Enemiga,

pels camins del estora amor, atorar—Vigilo el Temps qui durament cas-

[ligaaquellos obres que la Hora no cm-

[Para."Aquest paren de notes. ombrivoles

pera serenes, acaben de donar pes iautoritat a robra, Un Amor que noaconsegueixi un r ia de desaansal nefóra amor perfecta. López-Picó. ambtot, no arriba a aquella recança de ra-mpa aquel l menyspreu mfstic a que-van descendir--o elevar-te—Petrarcai Ausias March. Paró es que el nos-tre poeta no separa mai del tot la ideade l'amor de la de maternitat i pater-nitat, que són els fruits terral. d'aguas-ta semidaanitat dintre ¿'aquesta vida.I diu a la dona que se salva d'unamaledicció lírica nerqua is mare:"El gaudi fugit in i lenes de cada instan,liangueix i a mas esguard sento nive-

l/1ir les coses.Mes ton renovasent perdura, i un in-

(facaceilaires en tos bracas can un poln frese

[de rases."Vet aci perqua tota l'obra erótica

de López-Picó s'e , capa de la depres-sió poc baronívola que sol enervar lesobres prerenes i salitas de Petrareai els seas deixeMes. En aquest sentités una superadas urca.

ROSSEND LLATES

ha d'esdevenir mare per regla na-tural, i llavors cal que els primeraniots que adreci al seu fill siguinpurarnent catalans, ben catalana!

Joan de Cabanyes i Pinós.

'"Sr. Redactor de la seccióLes Llelres.

Em complac a palcsar la meva ab-soluta conformitat amb la flema Pu-blicarla en aquesta rnateixa secció eldiurnenge 20 d'abril de 1930, iignadapel company Figuerola a Mustera.

1-le 1-allega totes lea fitxes del meufitxer pedagasic que fan referancia ala qüestió de la Mengua a l'escola ino he trobat cap pedagog solada queopini contra l'ensenyament en la llen-gua materna, sinó molt al contrata,

Pel que es refereix als mesires, noes un ideal d'ara ni dada,, sinó desempre. Molt abatas deis acords pre-sos pel "Decanato Sección de Maes-tras Nacionales de Barcelona" i deisanhelo exterioritzats o l'Assembleade mestres celebrada a Tarragona Van>,1919 en acordar "que la !lengua bási-ca en rensenyament no pot éster aaraque la materna", trobo en una dc lesfitxes de mle parlava suara, que enel "Congreso Nacional Pedagógico"reunit a Barcelona el mes d'agost de1883 es varen acordar, entre al:res nomenys interessants, les segtients con-clusains

"7.' La ciencia pedagógica reclamaque a los niños se les instruya en lalengua que conocen.

"8.' El mejor procedimiento paraenseilar a los niños la lengua caste-llana donde no es ésta la nativa, con-siste en la practica y comparación deaquélla con la suya propia."

Mes clar, ni l'aigua, Es mis: jocrac que consuitats, en plebiacit degu-dament garantit, tots el3 mande es-panyols. hi hauria una gran majoriad'opinants a favor de la nostra teei.Pera, corn diu molt bé el company Fi-guerola, no n'hi ha pu prou amb quéel magisteri oficial desitgi amb delitque la llengua materna regni a l'escotaamb tot l'esplendor que li pertoca. E.precis, absolutament indispensable, queuna disposició ministerial reconeguiaquest dret. La resta és demanar pe-res a l'om.

Cessin, doncs, lee amenaces més ometías ridicules de boicot contra res-cola nacional, la que obre les tecesportes a rica i pobres, 1. Per tal d'all

-solir agnella est a la eficient 1 ateto-lada de Prestigi que pares i mestresdesitgen, apleguem-not tots al sets%m'Una disposate a enaltir-la i a do-tar-la dels mitjans necessario parquepugui realitzar la seva missió dvilit-:adora, fins a aconseguir que l'escotasigui la veritable Casa del Pubis.

Si ala( ho féssim l'escota no seria

•(miatre

laiormacia catalana

Ele Jocs Florals delRosselló

Atty VII de la Ginesta

VEREDICTE DE LA SECCIOCATALANA

Ginesta d'or (Premi d'honor de laciutat de Perpinyá acompanyada de laFlor natural, oferta ael Casal Catalä),i posat fora de concurs: Garbelld, delPare Bartomeu Barcal& de Mallorca(actualment al Voló). D : acori itsn'a elConsistori el poeta haurä de designarla Reina de la (esta.

Pr:mi Enric 1 cunda.-- L'importd'aquest premi Es acpartit ion, se-gueix:

soo franca a La senyoraGay. de Versalles, pal seu recull alada:L'hort que s'asolella.

250 frenas: Ratnon Blasi Rabassa,de Barcelona, pel seu recull: Pacensesdel cene.

350 franca: %m'en J. M. CastellaRogar, d'Err (Rosselló, pel recull:Catitins j'untarlas.

a) POETES DEL ROSSELLOMimosa de vermell (Premi del Con-

sell General): Edrnond Brazas, deCeret: L'abella presa.

Mangraner d'argent (Premi Ecolf-fier Lambed): Joan Narach, de Per-pinyi:

Prensa Verdaguer (ofert per l'Asao-dudó Politécnica): Josep Medina, deSant Estríe, alumna a la Normal deMestres: Les hoyes breus.

3fedalla de broet.c: Esteva Canal,de Perpinyä: Pujant... La sardana delA ibera,

Diploma ¿l anar: Abdon Poggi, deSerrallonga: El trogintr.

!g enciana: Miguel Robert, de Per-pinya: La Cometa, Antoni Baffle, dePerptnyä: UNO partida d'escurrió.Ir) POETES DE CATALUNYA

Rosa d'arpen' (Premi de l'Amicalde les Ex-alumnes de l'Institut de Se-nyoretez): Maria del Carme NicolauMass6. de Barcelona: Fantasiant.

Confirmacid de clavellina d'argent:Llufs Tintorer Mercader, de Sarriä-Barcelona: Mimosa, Rosa, Amelller,Taronger, del rec-ull "Del meu (ardí".

Clavellina d'arpara: Francesa MasAbri l , de Barcelona: La boja (Premide l'Amical de rEseola Suneriora

Placa artística (Prcrni d . I senyorPrefecte): Jaume Espinosa de loeMontero' i Bach, de Perpinyä: Ro-sari.

Diploma d'h onor! Joan AragonésFea-mentí. d'Horta-Barcelona: Prima-veral.

LA FESTALa fasta solemne de repartiment

dels premis tindrä lloc al Teatre Mu-n:cipal de Perpinyä, el diumenge, 25de maig, a les dues de la tarda, sota lapresidencia d'honor de la Reina deisPoetas i de les autoritats, i la presi-dencia efectiva del poeta Cartas Gran-d6. Hauran d'ésser presento els es-criptors llorejata Llevat de força ma-jor, no s'admeten delegats. Tot premique no sigui retirat als tres nidos dela feota quedad de l'absoluta pro-pietat de l'Acadèmia de la Ginestad'Or.

Per tal de reservar les develes en-tradas, coceé avisar el senyor presi-dent Carles Grandó, C. d'Agustina, 29(nou magatzem Raveau), Prepinyä, ide posar-s'hi en relació a l'arribada.

En Eruta sessió seran rebuts elsnous mantenednrs elegits: MossenEsteva Caseponce i el senyor CarlesBadin. El poeta Charbonnier i el no-vellista Puig Pujades, seran procla-man% Medre' en gal saber.

A le. set de la tarda, al Restaurantde la Pala, Rue Queyä, liará celebratel gran banquet organitzat per la Co-lla del Rosselló (subscripció,franca, • dirigir abano del 23 de maigal acopar Mes Carlea, 6 bis, rue dela Repüblica, Perpinyà).

El dia 24, al vespre, al Teatre, granfasta felibrenca a honor de Mistral,organitzada per la Mantenedores Ca-talana, La Ginesta d'Or, La Colla,Les Treteaux, L'Orfeó Canigó, ElCasal Català, L'Artístic Jazz, LesAmicals, ate...

L'entrada gratuita per convit, teräfacilitada a qui la desitgi.

Pe! Consistori: Corles Grande!, pre-sident; 1. M. Guasch, secretad,

• A la recerca d'un rei..,lo la traducció catalana de t'obra deH. Leonardon sobre la pers onalitat ila politice de Prim. Aquesta obra, queha traduit curosament Domènec de

sera prologada per loanEstelrich i es posara a la venda dintrela primera guiri...una de ~O, editadaper rEditorial Poliglota".

• Barcelona isabelina 1 revolucio-niria...escrita per Arakur Maseiera I publi-cada per "Editorial Poliglota", ofereixsine: visió exacta ¿eta temps tan agitatsen els quals prengueren part activa lespersonalilats esPanyoles del segle di-PIOVii , entre les quals prengui ass relleuespecial la figura del nostre loan Prim.

Aquesta obra d'En Muriera seräIlegida amb interes per tate els quédimitan estudiar un del: moments misetelentinants de la IfOlie0 història can-tempordnia.

* Mirador...Mmanari de literatnra, ore 1 olitice,número 63, que ahir, &jota, es posaa la venda, ami& coles anafre, nestesiinte,essatei tunsarit

"Sant Jordi, nafta de Catalunya",—

ELS DIJOUS BLANCS: "L'acte dela plaga de brotes de Madrid", perR. V.—MIRADOR INDISCRET.—'La reforma de la plaça del Rel", perMarisa Gifreda. — L'APERITIU:

MunielpiEl Poble Nou demana

grupo escolar. nousLa Joventut d'Emparra Republi-

cana del Poble Nou ha trames alsenyor Lluls Massot, delegat deCultura, i ala capa politice del nos-tre Ajuntament, la atine« Hebra:

"Distingit senyor:Poble Nou, el suburbi eminent-

ment obrer, en l'actual renovellamentd'activitats politiquea i culturale, volfer sentir la uva veu legitima declasse i atraure Financió del s'entreAjuntament damunt aquella proble-mas vitals i inajornables qua actual-ment std plantejate En aquesta oca-sud que els tenia& de la Comissióde Cultura tenen en estudi l'empla-çament de dos grups escolar. IlIOUS,cal atinar que on la falta d'uniesea

es deixa sentir amb mes aspror Eaal suburbi obrer del Poble Nou.

Cap de les Iniciativas urbanas 1culturals que en aquests duraratennos ha resolt l'Ajuntament no hantingut per camp d'acció el nostredistricte. Ara, paró, es hora de rec-tificar-ho — en aquesta hora de rec

-tificacions adonar-se que lobrarque passa moltes horas fora de lallar ha de tenir la consciencia tran-quilla del que sap que té elsa l'escola — a una escola sense bru-tfcies i com cal — i no sacrificarácarn innocent en holocaust al trànsitespesseit de l'epoca actual.

Els nostres regidors, embititant-se una mica amb el fang dels carrerspoblenovins, poden constatar aquestproblema cada dia. Si despeé' deisdesenganys d'experiència, pasmadases persisteix a deixar els fills delsobrera sense escotes, caldrä creureque els sacrificis soferts per aquestaclasse no han servit de res, irecordar, també, que el desenganyexalta en l'home malteo utopíasmanufacturadas en el buit tic lesconcupiscencias.

Demanern, per creure-ho d'unanecessitat inajornable, la creada> d'ungrup escolar al Poble Nou. Talvegada aquesta millora fan ¡donaruna mica al nostre obrer que potresoldre les sa yas legitimes reivindi-ca:Uons amb una intervenció directaen els afers de la cosa pública.

Respectuosament."

La retirada del senyor Al-varez de la Campa delConcomí del Port Prime

Die el nutre collega "La Veu deCatalunya":

"Després d'haver presentat la dl-missió al Govern junt amb ela al-trae representants de l'Estat en elConsorci de la Zona Franca, el se-nyor Alvarez de la Campa, que fineara venia exercint el cirree decornissari regi i president de la Cor-poració, feu traspäs de la presiden-cia al president de la Cambra de laIndústria, senyor comte de Caralt,vine - president primer del Con-sor ci.

Segons sembla, el senyor Alvarezde la Campa es limitis a posar unofici al dit senyor confiant-li el des-pata deis assumptes que Ii compe-teixen mentre el Govern resol sobrela proposta de l'Ajuntament."

Per la uva part, "La Noche" are-geix el segiient:

"La última comunicación que flr-mii cl comisario regio dimisionariotu ‘: cut circular dirigida a loa voca-les de la Corporación dándoles cuen-ta de una carta del ministro deHacienda anunciando el libramientode soo.000 pesetas, como primer pla-zo de la subvención de pesetas43.500.000 consignadas en presupues-to para la Zona Franca.

A varios periodistas el seeor Al-

"Comentares a dues estrenes", pe.fose Mario de Segarra.—"La Conoferiada Naval".—MIRANT A EO-RA: "L'irritable Snowden"; "Pen-sant en altres conferencies", "El re-gin sec als EE. UU."--"Mirador pa-risenc : El nido poètic dels negocia",per C. R.—"El defensor del senyorViura".—LES LLETRES: "Un ter-rible maldice", coste inedit de lose!,Piel.—"Poesia", per Adolphe de Fal-gairotle.—EL TEATRE: "Josep Ma-ria de Segarra als teatres Talia i No-vetats ; "Gardania" i "El cas gel se-nyor Palau", per Rarsten Pei.—"Pre-sentacions", /ter P. R. Desceau.-7 LAMUSICA: "Com escolteu música?",per Robert Gerhard.—EL CINEMA:"De la sestil, de demi; El poble deleecat". Per f. Palaso.—" A propòsitdel centenari del Romanticisme; Fran-cisca Bertini". per Rastend Llates.-1 les SeCCi011$ de costum: "Ja ho sa-beu...": "Panorama".—LES ARTS:"Les exposicions; Pedro Flores, Jo-sep Puigdengolas i El Reial CIrcolArtístic", Per M. G.—"Que geniert del'arquitectura moderna?", respeta deJosep Listo Sert.—"El mcbiliari al'Exposlci6 T l darrer). "Secció ca-talana", per JoseP Mainar. — DIS-COS: "El jazz en discos", per f. G.

I nombrases fotografies i dibuixosisst moristics.

Mirador estancia per ah próximamintieras una serie d'artieles de Ga-siel.

PROSA CATALANA

Llorar de vermell (Premi d'honorofert pels Amics Catalana): Alexan-dre Bulart i Rialp, de Barcelona: ElRentes: (noveila).

Confirmació de Prensé de any:Senyoreta Anna Murta., de Barcelona:APunis.

Gran diploma d'honor: Lluls TorresNatal, d Olot; La típica an gla Menacatalana.

vares de la Campa maullaste queau dimisión era krevocable.”

En Lltenons ha cedit l'es-cultura gue a bonoe delabran se posara • l'Enpeet-cld el dla a de maig

L'escultor senyor Josep Llimona,acompanyat del tinent d'alcalde dele-gat de Cultura, senyor Lluisha visitat el senyor alcalde, per talde manlfestar-li que, desitjant tea-timoniar al Comité da l'Expogicida l'Ajuntament la •eva simpatia perla lloable iniciativa de l'homenatitsa l'obrar que ha collaborat en l'Ex-posició, el qual acta e. projecta cele-brar el dia primer de maig, renun-ciava als drets que podien corres-pondre-li com a autor de l'esculturaque, representant un obrar, ea col-locari amb motiu de l'esmentat actaal jara que hi ha davant del Pavellóde la Ciutat.

L'alcalde, en nom de l'Ajuntamenti del Comete de l'Expog icida ha agraitamb afectuoses paraules d'elogi laseca generosa i delicada gesta d'ad-hesió a aquest merescut homenatge

Acladment a una infonnaci6equivocada

En la sessió que celebri la Co-missió Municipal Permanent eddia 14 de l'actual s'aprovi una pro-posició en la qual se sollicitava quel'Ajuntament de Barcelona cooperesamb la quantitat de L000 pessetes ales despeses d'erigir un monumentper a perpetuar la memòria de! car-denal Vives.

Equivocadaminit et publieä quesignaren la proposic16 els tinentsd'alcalde senyors Maynés i Santa-maria, escala aix1 que els signantseran els senyors Maynes i Massot,i no el senyor Santamaria, que nosolament no signa sine que ni tansola voti la proposició de referencia.

Un ame d'indvilitatLa Direeció de Parca pública 1

Arbrat ha denunciat que un indivi-du, tense reepecte per als jardins dela ciutat, es va permetre, fa unequanta dies, d'arrabassar una partidade plantes dels parterres de l'Avin-guda d'Alfons XIII per desti-nar-les a la plantació d'un jardfparticular. Ara que pot dir-se que elsclutadans de Barcelona tenen unrespecte admirable pels 'tus jardins,aguaita inqualificable sostraccI6 deplantes Es un acte que mereja la mesviva reprovaeld.

Contra la inntallac16 delaEncanta al pemeig de laCran Coberta

Pela propietaria del passeig de laCreu Coberta ha estat cursada unainstäncia a l'Ajuntament protestantcontra els intents d'installació al ditpaiseig dels Encanta fonamentant-le els signants en raons d'higiene iestètica, que malmetrien una de lesmis bellas avingudes de la nostraciutat.

Le Sardanas

JOVENTUT EARDANISTAPEP VENTURA

Aquesta entitat ha organitsatper a demä, dissabte, i diu-menge, dues . audicions de sar-danea a la piala de Berenguerel Gran (davant del bar "LaGlòria", les quala anirart a chi'-reo de les cobles "La PrincipalBarcelonina", la de dissabte, 1"Els Rossinyols", la de diu-menge.

La vida religiosa

Santa d'avui. — Sant Marc,evangelista; Sant Anitt 1 SantErmini, bisbes, I Santa Evadí,Hermbgen I enlata, germanamàrtirs.

Sants de dernh.—Sants Cletblarcelli, papes 1 märtirs; SantBasIleu, biaba 1 mártir, i SantaExuperäncia, verga.

Quaranta Hores.—Avul: Con-fraria de la Guàrdia I l'Oració,a l'esglasia parroquial de SantJaume.

Horas d'expos1c16 .—Avui: Dedos quarts de set del mal( a dosquarls de vult del vespre.

Dernti: A la mateixa esglesitt,de dos quarls de den del mal(a les vuit del vespre.

ComunI6 raparadora.—Avui:Esgiesia de Sant Vicents dePan

Derntt: Esgldsta parroqulal deSant Pere ,

Cort da Maria.—Avni: Nos-tra Dona de Bollen a la navaeagléaln, o a Sant Felip Nerl.

Doma: Nnstra Dona de lesGràcies, a Sant Pare, o NostraDona del Cali, a l'Esperança.

Adoraci(5 Nocturna. — Derntt:Torn de Sant Anlonl de Ph-dua.

Ventea en sufragi d eles àni-mes del Purgatori.—Avul: Tornde la Nativitat.

Dem: Torn de Jestis Salva-dor.

PELEGRINACIOA MONTSERRAT

L'Assoclacld de Portants deTälem de la Parróquia de SantaMónica, d'aquesta capital, efec-tuar una pelegrinact6 a Mont-sarna el ¿la 25 de maig vl-nent.

ALTAR PRIVILEGIATHa estat declarat altar prl-

vIleglat a perpetuftat el dedicata la titular de l'esgidala de InTintucla de Nostra Dona delPilar, d'aquesta °Mal.

culturaJOAN Die M. YERRES I PU/0A LA JOVENTUT CATALANA

La "Secció de Cultura" del G. E.Joventut Catalana (Floridablanca,37, baixoe), ha organitzat per a avui,divendres, a tres quarts de deu de lavetlla, una interessant conferencia aarree d'En Joan de M. Farrea iPuig, amb projeccions, sota el tema"El Portugal desconegut".

Ala joyas que concorren als actead'aquesta entitat, seguint el placultural ofert gratuïtament, i als

que s'interessen pel moviment de lanostra cultura, els encarim la pun-tual &asistencia, ja que l'acta és pú-blic.

A L'ATENEU REPUBLICAFEMEN!

Organitzada per l'Ateneu Repu-blicà Femení, tindrà lloc dissabte vi-nent, • les den de la vetlla, al Cir-co! Republicä de la Porta-Perrissa,una conferencia pública a càrrec del'advocat áenyor Antoni Muntaner,el qual dissertari el e uggestiu tema"Problema jurldic de la dona".

Queden especialment convidarlesles senyores.

SOCIETAT DE QUIMICAAguaita Societat celebrará l'acta

inaugural dissabte vinent, dia ah delcorrent, a les set de la tarda, al seuestatge eocial, Llúria, 7, pral.

El senyor A. Rius i Miró, cate-drätic de la Facultat de Ciencies deSaragossa, hi donara una conferen-cia i tractari el tema "Punts de vis-ta moderno sobre els electrolits foresi concentrats".CONFERENCIES "AMICS DE

LA BIBLIA"Dissabte vinent es donará a Bi-

blioteca Balrnes, Duran i Bas, 22,

de set a vuit de la vetlla, "Els fetsdeis Apóstols". Va a cärrec dei doc-tor Josep Casanellcs, prevere.

"UNITAT D'IDIOMA, UNITATD'ESPERIT I UNITAT D'AC-

CIÓ"Avui, divendres, el senyor Miguel

Duran de Valencia parlará a l'Agru-pació Excursionista Júpiter (Passeigdel Triomf, 50, P. N.), sobre untema tan suggestiu i actual corn dael de "Unitat d'idioma, unitat d'es-perit i unitat d'acció".

L'acta será públic, com tots elsque organitza aquesta entitat, i co-mençarà a les deu de la vedla.

BIBLIOTECA CATALANAPER A ANDORRA

Al Centre Excursiota de Catalu-nya es continuen rebent donatiusde !libres per a la Biblioteca Cata-lana, la formació de la qual va a cär-rec de l'Associació Protectora del'Ensenyança Catalana.

Darrerament s'han rebut Ilibres deVIdua d'Ignasi Iglesias, les obres

completes del seu enyorat capós, ide l'Editorial Poliglota, Club Pire.nene de Terrassa, Editorial Alpha,Fundació Bíblica Catalana, Les AlenEsteses, En Patufet, senyora Eu-phemia Llorente, senyors Emili Sa-leta, Tomás Roig i Llop, Josep Ma-ría Folch i Torres, Francesa Pujoli Alguer6, Manuel Galilea i LlorençJou i Olió.

S'esperen altres importants dona-tius.

CURSETS DE LLENGUA

CATALANADiumenge, dia 37, a dos quarts

de quatre de la tarda, al Club Ex-cursionista de Gràcia, Sant Marc,número 16, primer, començarà elCurset de Dengue, Catalana que haorganitzat l'Associació Protectora del'Ensenyança Catalana i que conti-nuara tots els diumenges a la ma-teixa hora.

Lea flicons aniran a cirrec del se-nyor Joaquirn Aroca.

La matricula continua oberta a lesadnes de la Protectora, Aras, I,principal, i a les del Club esmentat.

Aviat començaran altres cursetsa Sant Martí i al Poble Nou.

NOVA YORK

El "NewYork Herald" acabade publicar tes següents dudessobre la gran metrópoli ame-ricana:

"Nova York: Sis milions d'ha-bitants, dels gneis dca milionssón estrangers. Ni ha a NovaYork més italiana que a Roma,

irlandesos quo a Dublfn,mas tiemanys que a Bramen,mes jueus que a Tel AvIr 1 atota la Palestina. Hi ha mes te-läfons que a Londres, Paris,Berlfn, Leningrad 1 Roma junts.Dos ml/ teatros I cinemes.. 5f11cInc-centes esglésles 1 templesde totes les rellgicms de la terra.Cada any, els habitante aportenal Trescr vult mil cinc-centsmiliont. de dólars. Cada dlaarriben 300.000 persones. Unnau tren cada 52 segons. Unnou clutadh dele Esteta UnItsnelx cada sis minuts. Una novasignatura äs oreada cada denminuts' 1, flnalment, per cadaclnquanta minuto s'acaba laconstrucció d'una nova casa.

Aixf de Nova York..."

Aquest número ha

passat per la cen-

sura governativa

Lea ArtoPROXIMA Exponen"IYARAGAY

El ceramista Aragay qua cona de OI.but té establerta una manufaehera IsePer la seva importancia 416 thIbt4la primera a Catalunya per que fa acerámica artística, prepara MI upo-sició que s'obrirà en els primen di«de maig a la Sala Paria, Petritasol, 3.El fet que Aragay s'hagi n'indagueallunyat de les sales d'en/inició 1 elmi gran talent d'artista, fa opa res.mentada exposició sigui esperada ambmolt d'interès.

DEMA, DISSABTE, JOA-

QUIM MIR INAUGURA-RA LA SEVA EXPOSI-

C10

Demä, dissabte, a les sis de la tar-da, es reuniran a la Sala Paria Pe-tritirol, 5, les mis rellevants persona-Miau del nostre meten artietic, cotlec-eionistes i arda, del pintor PastillaMir, per tal d'inaugurar solernnementla seva exposició.. Es tracta del nut-jor esdeveniment artfatic que ea ft•gistrarä a Barcelona durant la presenttemporada, ja que tota els indices quehom te sobre l'exposició de JoaquimMir asseguren que fins a la data nosha registrat a Barcelona cap tipo-sició d'art catalä que pugui comparar.se amh la genial manifestació qua Mirens prepara.

L'ALCALDE DE BARCELO-

NA INAUGURARA L'EX-POSICIO DE JOAQUIM MIR

Donada la importe:leía que consti-tueix la solemne inauguradls de l'ex-posició del pintor Joaquim Mir, aguas-ta sera inaugurada per l'alcalde deBarcelona acompanyat d'altres auto-ritats i de tots els elements artísticsde. la ciutat. La prestigiosa personali-tat de l'actual alcalde de la natal do-nara a aquest acta la solaste/ate quees mereix.

LA PINACOTECA

Demà, dissabte, el pintor E. Santa-suagna inaugurará una exposició depintares.

PRIMERA EXPOSICIO SAR-

RIANE.VCA. "LES ARTE I

ELS ARTISTES"

Està desvetllant una gran experta-do la praxima exposiciä conjunta dar-testes sarrianaics que ha ungut curad'organitzar el popular Centre Excur-sionista "Els blaus".

Segons noticies, abraça pintura, es-cultura, orfebrería, forja, cerámica,fotografia i diversitat earts aplicadas.

Les nombroses signaturas que ava-len el catàleg i la varietat de i eatenles palesarä con: és de viu el sentí-ment artístic entre elft sarrianencs.

La inaugurada, tindrä !loe a les sisde la tarda del dia ap del que sonadiada de la Mare de Déu de Montser-rat, patrona del susdit Centre.

Exposicions d'Art

SA LA PARtSLOLA ASOLADA

EsposisiO Pro-presetFin Al 25 abrIl

JOSEP GUARDIOLA PinturaI etrimlea

Fina al II Ss ma/g,

GALERIES LAIETANESCORTS CATALANES. ell

Espumó de :Untura' del Cincelartfstle

Coll000ld retrospactIva da dlterantsautora

—L 111/05QUERA •inen,OCHOA

TARRES oFIns al 5 mate rifle=

ESTUDI ARENYESCorta Catalanes, STO

F. DE PONIES DibuixoaA. MATAR° Pintura

Ineuguracto aemä_

LA PINACOTECAPASMO DE GRACIA.

AAAAA MANA PinturaInauguracid drMi

MARIA ESCLASAN SPIETAT. 10 (darme la Catad1111)

Comora-Tenda daANTIGUITATS 5 OGJECTIll D'ART

SALA BUSQUETSPA5SE10 al CM/41A,Moblet I obJsetes d'ara

/lose modela d. sidras de itIONO

Lapetilold ele pintura. da Cayo Duo-dalupe Zunzarran

Fina a Ni d'abril

SALA BARCINOV. CIARCIA 'DAOS

Rambla 54 Catalunya,Mano I motilurta d'art.XXVI Exposicie da la loclatattistica 1 Literaria da Catalunya

Fina al e me raen

LA LLARD'ABANO

A. VIRDIRAURampa Neme,

Noble» d'estil Restroduooleasda Duque

Otarartwilana d'esUl alta

MONTFALCONQu'oros 1- 5 Orara% wa Mamoaletlillted >I Rento' ro l Tylease

Dotare, S, anal Porta-liarrtarsaM11•••n•

ART RIMO 1 111101111111111Aros 11, animal. Talaron Itall«

IIANCILIANA

GALERIA AUSQUMIPOn anule 5 vaislemaDo eatheeel• i dmolorallele

5Perus Faro" 11, Mas

Aspecte general de la literatura catalana ...

JoseP M.a López-Picó

1

1

1

1

1

L'ACTTVITAT POLITICADEL ama cAmso

egIMMIn

Una informació de"La Nación"

. Madrid, 24.—"La Nación", en09 out númer.ó d'aquest vespre,diu:

Beni parlat amb una personamolt coneixedora del pensamentdel •enyor Camb6, i en deser-lireoordat que aquell senyor foudemanat per a formar part del'actual Govern, però que noal:Inepta per no estar d'acordamb la composioló del Gabinet,al bd prometent que tant ellcom els seta &mica i Adhuo elcoma de la Morara II donarienilur colaborad& hit conteVat:

—No sois mantd aquell cri-ted 1 aquella actitud, Biné queele accentua, car entön que enles actuals circumstänoies nohan de regatejar-ge les coope-racions per a una obra de tan-ta envergadura i de dificultatstan paleses, com la del resta-bliment d'una normalitat queno s'aconseguirà publIcant unsdecreta a la "Gaceta", sind quecal fer visible i possible t(mbautoritat i förmules positives.

— Creieu qu si el senyorGambó fos demanat per a unacollaboraold directa, accepta-ria?

—Sense cap rana de dubte;entre Estires raona, parqueaquesta fou la seva prome-tença.

—0 si es creía necessària lacooperacid d'altres amics seus?

—També es tindria, sensevacillacions.

—i,Quina sort considera elsenyor Camb6 que ha d'ésserla de l'obra de la Dictadura?

—Ja ho ha dit, I no para derepetir-ho. Cal conservar 1 con-solidar. moltes coses, d'encertpositiu 1 d'innegable convenien-cia per al pafs; modificar-ned'altres que, en essencia, estanbé, pare no en detall, 1 derogari suprimir, per inoportunas ipernicioses, les que es referel-xen, Inés que a necessitats 1convenlen&es del país, a ¡pape-ratius del regim d'excepció.

El que hi ha per a fer, al seujudici. és revisar escrupolosa-ment i d'una manera imparcial.sense presses mi malesvolen-ces, 1 Berree perjudici de les res-ponsabilitats que en cada undels casos siguin exigibles.

--zEn quina dala creu el se-nyor Gambó que be celebraranles eleccions generals?

—Tot el més aviist, pel fe-brer de l'any vinent.

El Sr. Cambó prepara undiscurs sobre la concòrdia

Madrid, 24.—Aquest matt haarribat a Madrid en l'exprésl'ex-ministre senyor Camb6, elqual ha estat rebut a l'estact6per notubrosOs ansíes.

Hotel d n-,nnis caränter polilical seu vialge a `,!adrid.

L'Untes cosa que hi ha decert, és que el senyor Camb6romandrä une quants dies a laCut, durart cls quals Vex-ministre trebaarä en la plepa-nació d'un discura politic, quepodría pronantai as a i'aeaals.rnent d'un bau ruet, o bé en unteatro de Madrid.

El fons discurs Seria .1.tan comentat iba de Gambó,"Per la concbcdia".

Cap a BarcelonaMadrid, 24.—El senyor Cara-

1)6 sortirä aquest vespre cap aBarcelona, en el segon exprés.

Es proposa ésser de tornadaa Madrid la setmana entrant.

El Sr. Cambó no aprova lainformació de "La Nación"

Madrid. — En el segon exprésha sortit aqueas vespre cap a Bar-celona l'ex -ministre senyor Fran-cesc Cambó. Va acompanyat del seusecretad particular, senyor Casabe..

Abans de marxar hem ensenyatal senyor Cambó les declaracionsque un suposat amic seu baria feta un redactor de "La Nación" sobreel pensament de lea - ministre ca-talä.

EI senpor Grabó les ha llegides,ràpidament, en preguntar-li nos-

altres el valor que podien tenir coma interpretació del seu pensament,ha contestat:

—O no és cert que el periodistahagi parlas amb un amic meu o béaquest no coneix el meu pensa-ment.

—aTornareu a Madrid la setmanaentrant?

—Tornaré a Madrid — ha contes-tat — d'ad' a vuit o deu dies.

Per tal d'acomiadar el senyorCambó han acudit a l'estació nom-brosos amics particulars i diversosperiodistes.

El Congrés Internacionald'Estudiants

Madrid. — Sota la presidincia delsenyor Sbert sha reunit el ple delCongrés Internacional d'Estudiants.

S'ha declarat en primer terme quela instrucció no pot Anee un pri-vilegi de classe, mea, sexe, religió,etcétera, i com sigui que l'ensenyan-ça ha d'éaser funció de l'Estat, l'es-cola ha d'issor única, obligatòria igratuita, assequible a tots i en totsel, peca graut, a fi que ele que en

L'ACTIVITAT POLITICA

El Sr, Unamuno parlan enel miting d'Alienes Repu-

blicana de MadridMadrid. — El senyor Miguel de

Unamuno arribarà a Madrid el diaprimer de maig, a les nou del ves-pre.

El diumenge, dia 4, al mataIre catedràtic prendrà part en l'actepolitic organitzat per Alarma Re-publicana, al Cinema Europa.

El gran mfting de solidaritat re-publicana tindré lloc la segona quin-cena del mes de maig.

Una conversa amb Indale-cio Prieto

Madrid, 24. — "Heraldo deMadrid" ha interrogat IndalecioPrieto sobre la conferència Quedonará clemä a l'Ateneu.

Indaleclo Prieto ha dit:—Vaig a defraudar els que

posen en aquesta conferènciamana interés. Estic a basta-ment definit. Penso parlar delmoment dels anys' de laDictadura i d'aquest present in-cert en el qual tota aventurapolítica és possible i àdhuc te-mible.

En ésser preguntat l'ex-dipu-tat socialista sobre una poest-ble unió de republicans i socia-listes, contestä:

—Jo he madurat molt la pos-sibilitat de formar un bloo detipus regional, integrat per ele-menta d'oposició al régim. Elpartit socialieta és l'únic de lesesquerres. organitzades. Els re-publicans estan agrupats enpures unions regionals, peròsense formar un front confor-me 1 orientas, em una Claraúnica direcció.

--2,Quina ululó tenlu sobrel'a'ctitud de Gambó?

és difícil de contestar;primer, perqué caldria saberquina es la seva actitud, que esobscura 1 variable a cada horadel dia.

A propòsit de l'actitud delperihelio "El Socialista", (ligué:

—Je>, imparcialment, la con-sidero absurda. Es lamentableque l'òrgan del partit, en llocd'ocupar-se dels problemes deviu interés, dediqui Iota la.sevapassió a ficar-se amb mi.

—Lt centestareu?—Mai. No ho cree politic. en

aquest moment. Opino que enaquest afer, el que calla es pre-cisament el que té la raA.

Constitució de la Diputacióde Biscaia

Bilbao, 24 .—Aquest mal( haquedat constituida definitiva-ment la Diputació Provincial,de la qual ha estat elegit pre-sident el marqués de Villafran-ca del Castillo, que fou rice-president en l'anterior arpo-nació popular.

Ha estat nomenat vice-presi-dent el senyor Rafel Maria Zu-biria.

Entre els diputats provincialsconcurrents a l'acte, figurenels ex-governadors civils de laDictadura senyors CareagaMuñoz, diputats ara per reialordre.

El senyor Careaga, de filia-eta nacionalista, ha pronunciatun llarg discurs, en el qual hadit que el concert econämto norespongué a la tradici6 del paísbaso per haver estat establertper una Diputació de reial or-ee.

Ha advocat per l'acabamentdel règim de transitorietat ac-tual que vulnera els drets delpaís, t que no poden ésser re-cobrats d'altra manera que m it-jançant eleccions de nous di-putats, elegits pel noble, per talque Biscaia es/igui degudamentrepresentada.

sentin votada, i presentin les condi-cione necessàries puguin arribar alsestudis superiors.

Per unanimitat ha acordat el Con-gris que l'ensenyança Ira d'asserlaica era tots els seus graus„ senseestar sotmesa als prejudicis d'unareligió predeterminada i respectantla consciencia de l'infant

Tot segara ha estat aprovat elcontente d'escola entenent queaquesta ha d'ésser activa o de tre-ball en el sentit d'"Aprendre totfent", i abolir rensenyanea pelllibre.

En tractar-se de l'ensenyança bi-lingüe, el senyor Sbert ha abandonatla presidència, la qual ha estat ocu-pada pel senyor Sayagés, a fi depoder exposar, en nona de la F. U. deCatalunya i Balears, les seres opi-nions en aquesta qüestió.

A proposta del senyor Sbert, s'haacordat per unanimitat que rense-nyarma ha d'ésser bilingüe a lesregions amb idioma propi, per talque els mestres puguin treure totel profit de llur tasca, entenent, pero,que l'ensenyança de respanyol had'ésser obligatória a totes les esco-les, com a ampli vehicle de cultura.

En la sessió de la tarda aha trac-tat de la collaboració medica a l'es-cola, fitxes fisiològiques, régim decursos i llorad racional a les escolesurbanes i rurals.

Després de la reunió els congres-sistes han estas obsequiats amb unte i un ball a l'Hotel Nacional.

1111/ATE IIKENT RADIO

0114AMIC. - Rellena blindad•

f'nne'rlIensclotoViernn tilia°1n3m , Sdn'a. r;!trneanüimes que latwaten-Itent ha e33genutsr at. abAr pfrairer llnsi cgeunet rees

,emes

ten dIrecIament al eurrent enCe-i t Irle, t donen una seteettvttst.n labe aSsotn. svonlou mob. nlenael.erudall

Carrer DI p ulael0. 234) Iseamtle. Csow lab.•IlMwo. Meres Cawle y e

11.1 ra.e1 N... a•

/' A.

LA VIDA OFICIALp•n•nn

El cap del Govern a Sevilla— El cap del Gomas, ge.

neta! Berenguer, ha conversas • l'Ho-tel Micas XIII amb l'infant don Car-les i despri, ha rebut una comiss16militar.

Tamlni ha estat al Govern civil, onha celebrat &enes conferencies, en-tres elles una amb una nombrosa co-missió d'agricultors andalusos quehan parlät d'assumptes relacionats ambel problema deis olis, els blaus i elsvins.

Pel que fi ala blats, la comisa hafet sevee les demandes dels agricul-tora castellana i ha parlat de la con.veniencia de crear comissions provip-cials i tocata que intervinguin en leacompres i vendes de blats i oli i quecurin de l'exacte compliment de lesdisposicions dictades sobre els olis deasases.

Els comissionats hatt agrait la R. O.recentment dictada sobre aplicació ex-clusiva per a lea begudes d'alcoholsvfnics, reservant rúa dels alcohols in-dustrials per a caeos externo.

Han demanat també la modIficaelddel tractat comercial amb Franca.

El general Berenguer ha. enntestatque en tots els Consells s'han ocupatels ministres dr la qüesti6 dels Wats,dels vins i dels olis, i ha promes alssetas visitaras que sotmeträ Ilurs pre-tensions al vinent Consell ä minis-tres.

Sobre l'assumpte dels vino, el ge-neral Berenguer ha dit que aval; arri-bara a Sevilla el senyor Quifiones deLeón el qual Ii donara compte del re-sultas de les reyes converses sobre laqüestió amb el Govern francés.

A aquesta entrevista del Presidentamb els agricultora andalusos ha as-sistit el ministre d'Economia.

— Sevilla.—EI president del Con-sell ha dinat avui al Casino de l'Ex-posició, invitat pel general Gvalcanti.

— Madrid. — Ana va sortir capa Sevilla el duc de Alba, i demà hofarà el senyor Matos. També el se-nyor \Vais té el propòsit de passaruns quants dies en aquella ciutat.

— Sevilla. — Aqueas matf han ar-ribat els ministres d'Estat i d'Econo-

Madrid, 24. — El ministre dela Governació ha rebut una comissi6del Sindicat de Transporta de Barce-lona; una altra la Unió Mutuald'Empresaris de Cinemes, la qual IIIra parlas de la censura de les pealan-les: el duc de la Vega; el presidentdel Mora de Pietat de Madrid, i el se-nyor Joan Velasco Delgado.

Ha rebut també una nodrida comis-sió de Socuéllamos, acompanyada pelsecretari del Patronat de Turisme, laqua l ha demanat la substitució de l'ac-tual batlle d'aquell noble, la gestió delqual és conträria als interessot de lavila.

El general Marzo ha dit als perio-distes que mancava de noves d'inte-rès.

Horn li ha preguntat si per al no-menarnent batiles de la provincia deMadrid havia estat tingut en compteel report del governador.

El gener 1 Marzo ha contestat queel mateix que s'havia fet en altresprovincies es faria a Madrid.

Hom li ha preguntas també si co-neixia les protestes amb motiu de lacontinuada de l'alcalde de Chamaren,el qual és el mateix que en els tempsde la Dictadura.

El ministre ha dit que aquest no-tisenament havia estat fet atenent lesreferencies que es tenien del dit se-nyor.

— Madrid, 24. — El sots-secretarid'Estat ha rebut asad la visita del se-nyor Camba del comte de la Marte-ya, de l'ambaixador d'Alemanya, delmarqués de Ate posta, del general Lu-que, de l'encarregat d'Afeas de Chile,del senador senyor Romero i del se-nyor Josep Linares Rices.

repoeici6 del senyor Unamuno. - La destitució d'undeftegat de Beiles Arts. - Un pont romà. - Els robatoris

de la Biblioteca Nacional

MANIFESTACIONS DELS MINISTRES

247t—E1 ministre d'Ins-trtteci6 Pública ha rebut avui els pe-riodistes ala quals ha dit que els fa-cilitarla la darrera part de la resolu-ció del cas Unsmuno.

"Com vostès recordaran—ha dit —el senyor Unamuno f ou reposat en lesseves càtedres de Llengua Grega iHistòria de la Llengua Castellana dela Universitat de Salamanca, però elsenyor Unamuno ha preferit encarre-gar-se únicament d'aquesta darrera,car considera que aixi hi podrà pres-tar una nada gran atenció.

Per aquest motiu, he signat tresReíais ordres: la primera, disgregantles dites cätedres, que estaven acumu-lades, com ja els he dit; una altra,nomenant el senyor Unamuno cate-dritie de 1-lengua Castellana 1 unaaltra nomenant catedràtic de LlenguaGrua, el senyor Joan Garcia, el qualla desernpenyava anteriorment i elqual, per la resolució del cas Una-muno, havia estat declarat excedent.

Tambe els he de dir un ca3 dolorós.Fa referencia • la destitució del de-legat regi de Belles Arts a Vitòria.Aquesta mesura ha estat adoptadaperqué en la caserna de Sant Francesc,de Vitärla, hi lamia una església con-siderada com a monument artístic.Aquesta església amenacavu ruina, 1Per això va instruir-se roportú expe-dient per tal de resldre el que cal-gués; però, per interessos particularsde la Caixa d'E,stalvis Municipal, i permitjana violenta, tal corra lligar grosescardes a l'edifici, i amb ajuda de ca-

L'administració d'un Col-legi de Becaris de

- SalamancaMadrid, 24.— El ministre d'In!.

trucci6 Pública ha facilitat als pe-ridistes una nta en la qua/ es diuque ha aucceit un fet de real impor-tancia pel que té de representatiu,

Es tracta que a la mort de l'admi-nistrador d'un Collegi de Becaria deSalamanca, cha descobert que el ca-pital del Collegi, que en 1915 era de380.000 pessetes, es avui de 11.500.En resum, que l'administració del Col-legi en quinze anys ha reduit el ca-pital a nro.

Aquest fet és realment lamentable iper tal de contribuir al seu aclariment,s'han cercas en el ministeri els an-tecedents que hi han, dels quals re-sulta que aquella institució, de caràc-ter rigorosament particular, fou apro-vada per reials ordres del ministeride Foment, en els anys 1866 i 1867.En tora s'incoä expedient de clas-sificació pel ministre d'InstruccióPública.

La relaci6 de bens en aquella datadonava un total de 388. 728 pessetes.

En 1924 fou classificada la fundació1 foren designats patrona diversesautoritats de la capital i de la provin-cia, amb obligació de presentar elspressupostos i liquidar els comptescada any.

Contra aquesta Retal ordre de clas-sificació recorregué el Patronat del

La sentanda de 24 d'abril de 1928eximí els patrons de l'obligació de li-quidar comptes, ja que el fundador noconsentia cap intromissió del Governen la fundació i ara, a la mort del'administrador, resulta que la funda-cía cstä arruinada.

Aquests fets demostren la necessitatd'intensificar la vigilancia sobre lesadnünístracions de fundacions i sobrela forma, a voltea capriciosa, de ma-nifestar llur voluntat els fundadora

El Collead que s'alludeix en la notais el de Becaria de Sant Arnbrós, defsalasnanca.

L'expatrlació d'unespintures

Madrid, 24. — El jutgg 'gireéntén en la denúncia presen-tada pel senyor Tirado sobrela venda de valuoses pinturesa uns súrbdits nord-americans,ha acordat donar vista del queporta ja instruit a l'advocat del'Estat.

Sembla que el fet denunciatpel senyor Tirado no consti-tueix delicte.

Podria ésser que la vendao'hagués fet amb anterioritatal decret sobre protecció al tre-sor al-lis:tic nacional.

froballes arqueològiques

Tararlori, 24—Comuniquen del pro-per noble de Saelices que en una deles excavacions practicades per l'Ajun-tament fou trobada una font subter-ränia amb canonades i registres deterra cuita, l'apoca dels quals es re-manta a l'època romana, car Saeliceses troba situada davant Segbbrica, ca-pital de Celtiberia.

També han estar trobats imfores icants de terra cuita. -

DISPOSICIONS •DIVERSES

Madrid, 24. — La Gaceta d'avuipublica:

Circular obrint un concurs per a30 places d'aprenents de maquinis-ares de l'Armada.

Creara el di p loma d'auxiliar sani-Wi•

mimas, provocaren el total esfondra-ment de l'edifici.

Per tant, ha estat substitult el ditdelegat, per considerar-se que per laseva par, hi ha hagut negligencia enel compliment del seu deure.

D'aquesta qüestió, n'he passat unanota a la Comissió de Monuments.Aquest un cos conaultiu, pero, ho hefet així, per tal que ho tingui encompte.

Com tot no han d'ésser desgràcies —ha afegit —renginyer de camina, ta-nate i porta, senyor Manuel RodríguezBolívar, encarregat de pavimenta decarreteres, ha descobert en la de Ma-drid a Cádiz, damunt el rlu Salado,entre Còrdova i Bailen, un pont d'o-rigen romà.

Això coincideix amp la construcciód'un nou pont, la qual cosa facilitarala consea vació d'aquest que ha estatdescobert ara en el qual cildra realit-zar algunes obres per tal de conser-var- lo, car, com els he dit, fins ara esdesconeixia el seu valor històric"

Un periodisa ha preguntat al mi-nistre respecte la nota del senyr Ro-driguez Marín, publicada a la premsa,en la qual fa conaixer la sera dimi-sió del càrrec de director de la Bi-blioteca Nacional, amb motiu dels ro-batoris descoberts recentment en el ditedifici.

El ministre ha contestat que noshavia pres cap atora respecle aquestpunt i que tan sols coneixia la noti-cia per la premsa.

Una cobla de sardanesanirà a Sevilla

Sevilla, 24.—Una comissió de re-presentants de Comités Paritaria havisitat l'alcalde, a l'objecte que inter-cedeixi prop del rei i del Govern perla concessió a Sevilla d'una Escotad'Arts i Oficia.

També ha visitat l'alcalde el delegatdel pavelló de Barcelona en l'Expo-sici6 Ibero-Americana per tal d'oferir-li, era nom de la Diputada) barcelo-nesa, una Cobla de sardanes que vin-drj amb motiu de les festes regionalsque se celebraran en el pavelló deCatalunya, pr a donar concrts gra-tuita en els locals que designi l'alcalde.

Aquest ha agrait sincerament ro-feriment.

Els republicans radicals-socialistes

Madrid, 2.4.—Han visitat el minis-tre de la Governació els senyors Al-var d'Albornoz i Joan Botella Asen-si a fi de formular-li, , en nom del par-tit republicä radical socialista, les se-güents pretensions:

Que es despatai el reglament del'esmentat partit, presentat el dia 4d'octubre de ion; que s'autoritzi peral diumenge dia 4 de maig, a les onzedel mata al Teatre Romea, la Juntageneral del grup madrileny del partit;que s'autoritzi el Congrés nacional derestnentat partís per als dies 15 al 18de maig vinent, al mata els tres pri-mera dies al Teatre Romea, i el dar-rer, o sigui la sessió de clausura, alTeatre Pardinyes.

El ministre els ha dit que presentes-sin l'oportuna demanda per escrit a laDirecci6 general de Seguretat, i els hafet saber per endavant que no Id haCap inconvenient a accedir al que esdesnata.

LES FINANCES DE LADICTADURA

Els resultats de la inter-venció en els canvis

Madrid, 24. — El ministre d'Hi-senda está redactant una nota sobrela intervenció en els canvis i el resul-tas del Comité dels canvis.

Els valora l'Estat a lesBorses estrangeres

Madrid, 24.—El diari "A B C" pu-blica un interviu amb el ministre d'Hl-senda sobre la cotització dels valorad'Estat a les Borses estrangeres.

El senyor Argiielles diu que ha deprestar-se el major interés en seguirla marxa dele capitals i els tipus d'in-teras que es paguen.

Després afegeix:"A consecuencia de la política del

descuento que se ha venido siguiendoy los tipos diferenciales concedidos enlas últimas emisiones han creado unasfacultades ficticias la mayoría de lasveces y que han aumentado la infla-ci6n.

Todas las crisis monetarias han te-nido siempre las mismas causas: Ha-her gastado mas de lo que ha ingre-

sad

Las facilidades de crédito han per-mitido almacenar grandes existenciascon la consiguiente alteración.

También he observado que la capa-cidad de ahorro espailol se ha excedi-do en estos últimos tiempos, ya quela mayoría de las emisiones han de-bido ser cubiertas por el Banco deEspafia.

No puede continuaron por este cano-no si quiere evitarse males mayores.

En cualquier país este remedio se-ría sencillo. Las variaciones en los ti-pos de descuento, acomodándolo alas circunstancias, descongestionan oatraen el nivel y se restablece faca-mente la situación y ésta recobra suequilibrio. Pero en Espata el proble-ma es mas complejo por el aislamientoen que vive nuestro mercado de va-lores y por la falta de intercanbio yarbitraje con los principales mercadosdel mundo; aunque este aislamientono es completo, pues nuestros merca-dos bursátiles cotizan valores de ca-rácter internacional, valores que dre-nan constantemente nuestros capitalescuando más falta nos hacen.

Esta situación cuyo reflejo ea /aestimación de nuestra peseta, no debecontinuar. Hay que romper el cerco.El crédito del Estado espatiol, por susolidez, puede compararse con los pri-meros del mundo; debe cotizarse enlas principales Bolsas europeas.

La cotizaría de nuestras deudas enlas Bolsas europeas tendría enormeventaja, disminuiría la congestin y fa-vorecería nuestra balanza de pagos,crearla intereses muy fuertes en nues-tro favor y articularía nuestra econo-mía con el resto del mundo, ahora quelos títulos de renta espafiola tienenatractivo por el mayor interés y el ab-riente de mejora de cambio.

Alguien dirá que eso es la vuelta ala Deuda Exterior; pero las Deuda,que se pagan en oro son exteriores, ylas deudas que se pagan en pesetas soninteriores.

Francia tiene el propósito de queParís sea el centro financiero de Eu-ropa. Tiene pendiente de aprobaciónen el Parlamento un sistema de des-gravación. Procura por todos los me-dios una atracción de valores extran-jeros.

Espana no puede estar ausente enese gran certera de contratación.

No fiare falta n lernostrar los benefi-cios que reportaría para nuestra

mo-neda y nuestra economía."

T. S. F.

Prograrnes per a avui

RADIO ASSOCIACIO. RAJ-35(235 tn.)

D'//'30 a 13 1 de 15 a 17 hores:Noticiar; de l'Associació 1. discos degrambfon. As ist farä pública els pro-grames artística i culturals que estacrganitzant. (En període ele proves.)

"UNION RADIO BARCELONA"

: Camp(a3sinagdemls . horäries de laCatedral. Nota del Servei Meteorolb-gie de la Diputació Provincial de Bar-celona. Estat del temps a Europa i aEspanya. Previsió del ternos al NE.crEspanya, a la mar i a les dates se-ries. Nata meteorológica radiotelegrä-fina per a les lisies aèries.

13'00: Emissió de sobretaula. Tan-cament del Borsí del matí. El sextetRädio alternará amb discos selectes"Manolo Agüero" (pas doble), R.Gainza; "El pelito" (xotis), E. Dora-do; "Papillans crepusculaires" (vals),G. Razigak: "Siempre Espafia"(carné)), F. Alonso: "Macushla" (se-lecció), D. .T. Sullivan: "Paris denuit" (one-step). Carmar i R. TubauFernandez; "Pantin gavotte", de J.Jourquin; "The themple rif love"(fox), B. Estany: "La guardia ama-rilla" (selecció), G. Giménez; "Afio-ranza criolla" (tango), J. Novacasa:"Jerezana soy" (pas doble), Refalä iJ. af. Canals.Informació !t'afeal i cinematografira

Critica nie nous discosT4 '30 : Mitja hora setmanal dedica-

da a donar a connixer al públic elsnotas discos editats. Preceda:1 a cadadisc radiat un judici d'aquest a carrecdel distingit ceñía musical d'aquestaernissora Salvador Raurich.

Informada d'actualitat referent al'Exposició de Barcelona.

raho: Tancament de restada.RadinbrnrfirMria

De 16 a 17: Sessió radiobedifica

N'Anselm Guasch, president,Joan Magrinyä, En JosepBich i Pi i En Josep Brianze,putate.

La delicadesa d'una nua,envera el senyor Malims

ViladotDurant el banquet que presidía

senyor Maluquer i Viladot a la rondel Lleó en obsequi als compasaactuals i passats d'elecció popularde les Diputacions de Catalunya,nuvis senyor Ramon Soldevila i se-nyora Joana Vila, que celebranteel seu dinar de boda al mateix res-taurant, tingueren l'atenció de trametre-li el "menú" amb les següenadelicades paraules: ''Que totafelicitat que per a nosaltres desitgenla tanguear vós, bon català".

El president quedé agradosamensorprès i satisfet per aquest home-natge espontani.

organitzada exclusivament a obsmade les instilracion benètiquea, asas.hospital, i cases penitenciàries d'Eapanya. Secciona literaria, insta -art..humorística i musical.

17'30: Obertura de l'estada.Cotitzacions dels mercats

nah i rann de valors. Tancz.-la Borra.

"Floreos" (pas doble). MTrio Iberia; "Il Re pastorea.per Elisabet, Schumann; "Laamarga" (tango), G. Pinya Mol:'Columbia" (xarleston), L. Artó feser, Trio Ibbria; "Le Meiga", Grodsoangp..er, (‘Earisedicericno. 3Ca. %a).- llolerr "a,;

Tríaria.

Sessió femenina18'o Platiques per a la dona. pe

"Duendezillo de las Ramblas", zeda:-ttraocdeini Aspernurnscriptora Mar aMan,, ,: ara

5830: Noticies de premsaEl Trio Ibèria interpretará: "Eia

clowns" (one-step), De Lentas; "Nano. Nanette" (selecció). V. Yaamaal,"Ariosa", L. Dalibes; "alalaga" (asídoble), I. Sapotes,

sp'oo: Tancament de l'estació2630: Obertura de l'estació,

IdiortierCurs elemental de francas, smb

assistència deis alumnes davant el tre.cridon, per les acoles Massa a ei:'rec del professor natiu Mr. Martín.

21'oo: Campanades horäries deCatedra/. Nota del Servei Nfetecrolb-gic de la Diputació Provincial de Bar-celona. Estas del temps a Europa i aEspaiesn.ya. Previsió del temps al NE.d'Espanya, a la mar i lea rutesier

Cotitzacions de monedes i valen.Tancament del Borsi de la tarda.

2r'0: 0„.: L 'orquestra de l'estació ir-terpretara : "Malvaloca" (pas doble).1.

D,

21'1o: Emissió a tärrec de la caraennetista Raquelita. "Amores i camal-nas", Rodoreda-Quintana; "Glóriesnostres", R. Vida!: "La suerte deMargot". A. Retana-Herrero: "La detafogollon". Font i d'Anta-Cortadalo.

ant'esaa Treballs literaria per ractrieRosa Cotó i l'actor Ramon R.mi

22.00. : Noticies de premsa22'05: Retransmissió dea dc: C./ t

Espany oluestvi

d Taiticaoncert a càrrec l',1"g

Informació d'actualitat referent 3l'Exposició de Barcelona.

Tancament de l'estac'ó.

LES FUTURESELECCIONS

"La Epoca no té presSaMadrid, 24. — "La Epoca" titula

el reir article de fons "Hacia la nor-malidad parlamentaria", i diu:

"El Gobierno ha decidido confec-cionar un censo nuevo, pero prescin-diendo del elemento femenino, o sea,con sujeción a la ley electoral. La mu-jer tiene voto para elecciones muni-cipales y provinciales, y ahora de leque se trata es de elegir un Parla-mento, no Diputaciones y Municipios.Además, la tarea de confeccionar elcenso se aligera de modo considerablereduciéndolo a los varones, con lo cualse sirve al criterio del general Beren-amer de no perder tiempo en el caminode la normalidad parlamentaria.

Con motivo del acuerdo del Consejode ministros, se ha lanzado ya la cu-riosidad pública a hacer calendarios..s Cuándo se celebrarän las elecciones?Los IlläS optimistas las fijan en oc-tubre; los mäs pesimistas en marzode 1931.

Deseable seria lo primero, pero nosiempre hay posibilidad de realizar lotrae se desea, pues si el censo ha deser en verdad depurado (y a todos nosimporta mucho que lo sea), no cree-mos que pueda terminarse hasta no-viembre.

s Es que en diciembre y enero pue-den verificarse elecciones, cuando pa-san de medio centenar los distritos deEspaña que en esa época tienen lascomunicaciond interrumpidas?

Esto explica la diferencia que haceoscilar los calendarios entre las elec-ciones de octubre a marzo.

Nosotros nos permitimos aconsejaral Gobierno que se desentienda de todapreocupada y prejuictb en este senti-do. La fórmula gubernamental debie-ra consistir, a nuestro parecer, en es-to: ir a las elecciones lo antes posible,pero ir bien. Hay que dejar tiempo alas propagandas de reorganización po-lítica, confeccionar un buen censo y,entonces, convocar las elecciones. Elplato entre la convocatoria y la reali-zación también debe ser muy estudia-do; y, créanos el Gobierno: si el paísve sinceridad y firmeza en la marcha,COMO la ha visto hasta ahora, no sepreocupe del ritmo. Lo importante esno dar paso aträs, y para ello hay queir sentando los pies con firmeza, todolo cual no estorba, sino, antes al con-trario, estimula una revisión inteli-gente de la obra administrativa y po-lítica de la Dictadura."

—

Una carta del director de laBiblioteca Nacional

Madrid, 24. — En la interessantcarta que el senyor Rodríguez Ma-rín ha dirigit als diaris del matí, ia la qual sha referit el senyor Tor-mo, ministre d'Instrucció pública,en parlar avui amb els periodistes,el director de la Biblioteca Nacio-nal, després de reproduir el textd'una altra carta que dirigí al direc-tor del Museu del Prado, relativaa les antiguitats de Leipzic, afegeigque a tot arreu parra el mateix ique en la mateixa biblioteca del ReiIran estat sostrets pergamins perfuncionaris poc fidels, com tambéforen robats uns abres documentsde la biblioteca de l'Acadèmia dela Mistada,

Ara li ha tocat el torn — escriu—a la Biblioteca Nacional, així comabans Ii tocä a Zuric i a Saint Ga-llen.

El senyor Rodríguez Marín afe-geix que els llibres han d'ésser ma-nejats per homes i no per àngels, icom que catan perdudes la conscièn-cia i la temença de Diu, una claués poca cosa on hi ha un rossinyol.

En el final de la carta demanael director de la Biblioteca Nacio-nal ésser substituit en el seu càrrecper qui tingui mis habilitat, missort i mes protecció. que la q ue ellha tiogut,

DiputaejLa eatisfacci6 delMaluquer i Vilados lettl'èxit de la diada de 44Jordi

En rebre sha eis periodistes,as costuras tots els dijous esta,trar-se molt satisfet del brilla,resultat de la festa d'abans

Afegf que a les moltes pa,„11d'afecte rebudes havia d 'afegir jzokcentenar' de targes de felicitaa les quals era materialment My,sible contestar directament.DELEGACIONS DE LES tittTACIONS CATALANES Qui

ASSISTIREN A LA RESTADiputació de Girona

Pauli Geli, diputas; Carlesvice -president; Josep Marra MI,.ramosa, Francesc Carbó, loseta pabregues, Damià Casanova i joje•Encesa, diputats.

Diputació de LleldaEn Delff Canela, president; arh,

casi Vilaplana, vice -pretident;Romà Sol, N'Antoni Vives, N'A,.toli Agelet, N'Eugeni Pol, En Jas1Cabeceran, En Lluts Oliver, EMarcellí Ermengol, En Barman lalip, En Pau Novell, En Pere IsfiraEn Josep Aldomä i En Josep Natadiputats.

Diputaci6 de Tarragona

J.

„.....,...„e,...,

(1.2D(2,v,cE7'EWee 7)Z/ .DESATeME..t.xEsec l•NPNts‘.

•••"••

'"c-al

eteudres, 25 d'abril de 930 LA

ELS TAENTA DINEAS DE L'ASIBICIó ITALIANA

-mtiacK de Le Rire, di París, a les aspiracionr italianes a la paritat naval amb França.

ßSTRANGER'EL TRACTAT NAVAL DE LONDRES

Pròxima sessió al Senat americà

washfegton, 24. — Després de

ICOSOl conferencies celebrades en-

e ele tnembre s mis influents della., president de la República,

•L'AERONAUTICA

La linfa -N—Hes York - Buenos Airess 2re York, 24.—Lindberg inaugu-

rd dissabte la linia aèria Nova York-32Dos Airee—Fabra.

El pròxim raid

del "Comte Zeppelin"24. — Segons una infor-

oció que publica la "DeutscheZeiteng" la sortida de Friedrich-

talen del dirigible "Graf Zeppe-per al seu anunciat viatge a

eb:ca,no serà abans del dia 17k maig vinent, tota vegada que els

ge,nrat ius per a l'amarratge a Se-

i al Brasil duraran mis del queesperara. — Fahre.

Un raid transatlànticen projecte

aio Janeiro, 14. •—• L'aviador bra-pey Barcos es proposa intentar,al i abans del mes de juliol, unét transatlántie Amirica del Sud-Europa, a bord d'un avió francés.U:ti:tetad ,er: Santos, Natal,

Sant Liuls, Lisboa, Madrid, Roma;Paris. — Fabra.

Els serveis postalstransatlàntics

Washington, 24.—Han estat sig-ä11, amb tres companyies dele Es-ta Units, tres contractes per altmort del corren aeri entre No-• i Europa. El cost As dunekzectoo de dólar& — Fabra.

LA CAMBRA.FRANCESA. —

11.1••n

LS assegurances socialsParte, 24—La Cambra ha votat, per

Tcts contra 29, el projecte de reo-2i6 concernant les assegurancesrala La sessió ha durat fins a dosrara de lit del rnat1.—Fabra.

raSeire, g. ti t'inhibid que ro-lan ahir ¿otee autonabbil, blindatse la mixer amb petroli 1 el va en-tendre. Dcs conductora d'aquests au-lreils van morir. carbonitzats.—Fa-b.

Yint morta a Peshwarlabore, 24. — La multitud ha atacat

sote-njiciaL Lee tropes han fet loelam rnatat vint persones.—Fabra.

labore, 24. — Comuniquen de Pes-'2.5w5r que ahir durant els desordrestue varen comer.car amb la mort d'unoficial anglas, foren morts per les tro-Des vira manifestante. Resultaren feri-ése dotze persones mes, entre elles dosiecionaris britänics.

Aquests descrdres foren motivatsIr la detenció de quatre mernbres delCenares panindi.

Immediatament fou declarada la va-ga general en senyal d'e dol, i ambaleen motiu s'organItzaren diversesIncessons. Les tropes varen fer focuna altra regada contra la multitudtursultaosa.—Fahra.

No hi ha vaga de la famC'kuta. 24. — El director de la

rzes6 de Califore ha peblicat un co-meten dient que ni l'alcalde de Cal-'4'1 M2. Sengupta ni cap deis presos," a raga de la fam.—Fabra.

Detenció del secretaride Gandhi

Ikrribai, 24. — Diuen d'Ahmedabadtue el secretad de Gandhi, encarregat/.'s aqueo de la direcció del serninari

dirige'x Gandhi, ha estat detingutib SIC voluntaris mis, sorprcsos'''k tortant sal de contraban.—Fabra.

Infractors hospitalitzatsKzrachi. 24. — Algunes persones

hni-2 d'ésser hospitalitzades percanstunit sal de contraban, la

l'r 111:1"77-SC elaborat d'una ma-Z.41Perfecta, contenia algunes

ast a la salut—Fabra.

Sr. Hoover, ha decidit que el Trae.tat de Londres sigui presentat alSenat dintre de vuit dies. — Fabra.

EL BANC INTERNACIO-NAL DE PAGAMENTS

Solament hi haurà vuitantafuncionaris

Basilea, 24.—Horn assegura que leseeccions de rancie del Banc Interna-cional de Pagaments serà confiada,probablement, al japonés zenyor Ta-kizawa, actualment director de la Su-cursal de l'"Specie Bank", de Yoko-hama, a Lió.

El personal del nou Banc estarà for-mat per vuitanta persones com amäxim, és a dir, en nombre mis petitque el que actualment te a les seresordres l'agent general de pagaments deBerlín.

L'interès de les obligacions del nouorganisme bancari serà de 6 per loa

La primera emissió es farà per unvalor de 300.000 dólar!, dels quals ensubscriurà too.000 Alemanya, i la res-ta les abres potincies creditores. —Fabra.

La presidencia del BancLondres, 24.—La premsa alemanya

segueix el comentad al nomenamentdel senyor Quesnay per al càrrec dedirector del Banc Internacional dePagaments, i alguns assenyalen la del-

que ha produit el nomenamentEl diari "Germänia" diu que s'ha

cornee una errada, la qual, amb segu-retat, dificultar . la tasca de la novaentitat bancària, malgrat que hom es-pera que el senyor Quemay, del qualha estat possible apreciar amb unani-mitat les dote de financien, procuraráorientar l'arranjament de les (lúes-tions de les reparacions er: tul sentitpurament econòmic.

La "Deutsche Tage Zeitung" diuque el Barre Internacional de Paga.monta es converteix en un instrumentde França i que la bona voluntat pa-lesada durant la seva actuació pel se-nyor Parker Gilbert, serà reemplaea-da per una política inspirada per la na-ció creditora més intransigent i meshostil a Alemanya.—Fabra.

El Sr. Patet ha dimititSimla, 24. — El president de l'As-

semblea legislativa, Mr. Patel, ha pre-sentat la dirnissiú. Sembla que hi hadivergències entre Mr. Patel i el Go-vern sobre el tracte dels presos po-litice.—Fabra.

Un voluntari delcampament de Gandhi,

condemnatCalcuta, 24.—Ditten de jalancourt

que el primer voluntari detingut alcampament de Gandhi, ha estat con-demnat a un any de presó per infrac-cid de la hei de la gabela.— Fabra,

Un article de GandhiBorniai, 24.—En resposta als atacs

de les representacions musulmanes, eldiari "Young India" publica un arti-ele de Gandhi. que diu que la cam-panya empresa per ell, lé per objectepreparar l'opini° per a obtcnir la in-dependencia per les seres pròpies (or-ces.

El líder nacionalista senyala la con-veniencia d'atreure's l'ajuda dele mu-sulmans i la nccessitat de seguir en elmoviment de desobediencia pasiva. —Fabra.

La situació a ChittagonCalcuta, 24.— Els cadávers dele re-

bele morts a Chittagon, han estat cre-mato en una foguera dait una mun-tanya.

Un dels ferie ha mort aquest matia l'hspital.

A Chittagn, la tranquillitat és com-pleta, i les tropas que havien arribatper perseguir els rebele, han tornata Ilifts caterncs.

Mas de 200 europeus s'han presen-tat com a volt/raerle per a formar unaguardia especial els clics de rasqua.—Fabra.

S'han produit ms Jets mg-nants a ¿'India. La tropa hadisparat contra la multituda Peshavar; hi ha »int morta,entre eis quats un oficial bri-Maje. Lahore; la multitudha cremat dotze automabilsblindats; dos conductora hanmort carbonitzats. Els cadà-vers dels hindús morts aChittagon han estad crematsco una gran foguera dalt

d'una muntanya—

La immigració estrangera alsEE. T'II. serà recluida de150.000 a 80.000 immigrants

Edda Mussolini s'ha casat,a Roma, amb el conde

Galeazzo Ciano—

Uns enginyers alemanys hanconfeccionat un projecte percixugar una extensa zona dela catar del Nord, scgons elqual gairebé desapareixeria

la Mànega—

S'ha reunit el Consell del'Oficina Internacional del

Treball—

La setmana entrant el Trae-tat nava/ de Londres seradiscutit pcl Senat americei

—Al Banc internacional de

Pagamento solantent ¡tihaurd 80 funcionaris

La Cambra francesa ha apro-vat el projecte relatitt a les

assegurances socials

Els presos de la penitcncicriaincendiada de Columbia es-tan en oberta resistencia

contra Oltra guardians.()ataranta reclosos han

desaparegut

I

Iiinarbergh inaugurarà donala línia dria Nora York -

, Buenos Aires

CHICAGO, CAPITALDEL CRIM

Una !lista de malfactorsXicago, 24.—La comissió investiga-

dora de la gent de mal viure que olaa Xicago ha fet una 'lista de vint-i-ruit individus, al cap de la qual hi haun tal Alfons Capone, els quals sónconsiderats corn a enemics públics, iaconsella els oficials encarregats d'a-plicar les fleje, de tractar-los com ataIs.—Fabra,

LA RUSSIA SOVIETICA

El procés ucraniàRiga, 24.—El Consell de guerra de

Zhitomir (Ukränia) contra 027 oficialsacusats de sabotatge econdrnic als So-viets, ha dictat cinc pene, de mort idiverses condemnes d'exíli a la Siba-ria.—Fabra.

Una nova línia ferroviàriaMoscou, 24.—Ha acabat la conoce-

d(' de la aja del nou ferrocarril queha d'unir el Turkestan amb Siberia,o sigui 1.445 quilòmetres de recorre-gut.—Fabra.

El casament d'Edda Mus-solini

Roma, 24.—El Sant Pare ha fetpresent a la senyoreta Edda Mussolini,amb motiu del seu enllaç matrimo-nial amb el fil dcl ministre de Comu-nicacions, d'uns rosaris d'or amb pe-tires preciases.

El Nunci de S. S. a Roma, monte-nyor Berg,onzoni Ducca. ha visitas lasenyoreta Mussolini en la sera resi-dencia de la villa Torlenia, i Ii hafet lliurament del present.—Fabra.

Roma, 24. — A les onze del metí, al'església de Sant Josep, s'ha celebratha cerini°nia del casament d'Edda Mus-ssolini amb el comte Galeaza° Cieno.

Després de la cerimònia, que haacabat a les 1152, els nuvis s'han di-rigit a la Basilica de Sant Pero i hanresat davant la tumba dele Apòstols.

Amb motiu del casament de la secafilia Mussolini ha fet uit Ionatin de25.000 lires atnb destinad° a les co-lisies estiuenques.

Tambe ha ofert son lires a cada 11"pobre que neixi avui a Roma, Livot-no, Forli, Predappio, Medola, Forlin-poli i Faenan, poblacions d'on deseen-'deixen o on residcixen les familiesCieno i Mussolini.—Fabra.

Roma, 24, — A la cerimòniadel casament, de la filia ( tel se-nyor Mussolini amb el consteGaleazzo Ciano, /ti han assistittots els membres del Gcvern,vis representants diplomàticsnereditals prop del Govern ita-halt i nitres nombroßen per soh n-litats.

L'església de Sant Jordi, enla qual se celebrà Pacte, eslavabellament guarilkla aznb Deltpe,

ALEMANYA •REPUBLICANA -4'

La dissolució dels "Cascosd'Acer" de Prússia

Berlín, 24.—El Gabinet del Reich,segons la "Gaseta del Woss", hademanat al Govern prussiä que anul-li la dissolucie de l'associaci6 dels"Cascos d'Acer" a Renänia.

La dita associació fou prohibidafa alguns mesos, per l'a y er realit-zat a Renänia exercicis de caräcternetament militar.

L'associació dele "Cascos d'Acer"és de tendència monàrquica. — Fa-bra.

La immigració als EE. UU.Washington, 24. — El Senat ha vo-

tat una resolució en virtut de la qual,el nombre d'immigrants procedentsd'Europa, sed reduit, en l'esdevenidor,de de 1so.000 a 80.000.— Fibra.

Un projecte per assecar elcanal de la Mànega

Londres, 24 —El corresponsal de"New York Herald" diu que uns en-ginyers alemams han presentat unprojecte gegand que consisteix endissecar una gran part de la mar delNord creant una tera de 160.0oo me-tres quadrats, extraordinàriament ricai capee de mantenir a vint milionsd'habitante.

Els projectistes construirien dos im-mensos clics. El primer sortiria deSandringham, prop de la residenciareial, i acabaria a la costa danesa. Elsegon aniria de Heut a Scheveningena través de la Mànega i al llarg deles costes belga i holandesa.

A mes, Dover i Calais serienunits per un pont gegantl que fariainútil el canal sota la mar.

Entre els dos dies, la mar seria dis-secada, creient-se que la terra que enresultaria seria molt rica en mineralsi tal volta en petroli.

Els tècnics anglesos han acollit ambescepticisme el projecte. Alguns l'es-timen irrealitzable a causa de les ma-nejados. Altres addueixen que Angla-terra perdria una gran costa.

Els partidaris de la colossal inicia-tiva diuen que aquesta Fe realitzable,especialment a causa de la poca pro-funditat de la mar del Nord.—Fabra.

AbordatgeLondres, 24. — El nou paquebot

alemany "Bremen" ha sofert en elviatge un retard de quatre hores,degut a hacer topat aquest mati, al'alçada de Dungeness, amb el vai-xell pesquer angles ''British Grana-dier".

El dit paquebot ha continuat laseca ruta vers Southampton sensedificultat, puix que les avaries sofer-tes en la topada no han tingut capimportància.

El "British Granadier" ha resol.tat amb un foral al casc, pel quals'ha perdut molt de petroli. Undels tripulante ha resultat ferit. —Fabra.

El Sr. Poincaré reprendràl'activitat política

París, 24.—Hom creu que PoinearEreprendre la sera política molt acial,i que ocuparil segurament un ese6 enel Senat ami que comencin les ses-'ion,.

Es possible que l'ex-president pro-nuncii un discurs politic davant elConsell general del departament de laMasa, del qual i3 president.

Des de la seva tornada de la CostaBlase, el senyor Poincaré ha treba-llat en el seu Ilibre sobre la histeriade la sera presidencia de la República.—Fabra.

L'INCENDI DE LAPRESO DE COLUMBUS

Presos que desapareixenColumbus (Ohio), 24. — Uns qua-

ranta reclusos d'aquesta penitenciariaque estaven empleats en el transport

carbó, han desaparegut per un delspatio formats per edificacions, que

han estat gaircb destruidos en el re-cent incendi.

"Hom creu que es tracta d'una temp-tativa d'evasió i amb aquest motiu haestat reforçada follar/1cm la vigilän-cia exterior.—Fabra.

Els altres fan resistènciaColumbus, 24. — Mis de la meitat

dele empresonats a la Penitenciària es-tan en oberta resistencia contra elsguardians de la presó, protesten con-tra el governador i amenacen amb pro-moure una 'Trole si no is destituit

seu cärrec.Fins ara no s'ha re gistrat cap acte

de violencia, per ,'n la situació es d'una

gran tivanton—Fabra.

Aquest número ha

passat per la cen-

sura governativa

res, molles flore 1 uns quantstapisos deis Gobelins.

Una gran gentada que s'haviaaplegat a la prrla i als voltantsdel temple, ha aclaro:a entu-siàsticament, e la sortida, elsrecent casete. — Fabra.

Tercera Aseemblea dela Confederació Sindi-cal Hidrogräfica del

Pireneu Oriental

Ha estat facilitada a la prem-sa da següent nota oficiosa dela reunió:

"A la Cambra de Comen 1Navegad() ha celebrat la aevaprimera sessió l'Assemblea dela Confederació Sindical Hidra-gràfica del Pireneu Oriental,sota la presidencia del senyordelegat regi, general Vives.

Hi asalst1 gran nombre desIndics.

En el perfode de precs 1 pre-guntes, es donà compte d'unaproposició subscrita pels se-nyors Montserrat Llopts, Tu-seil, Vendrell i Castellvf, laqual, amb caràcter d'urgència,es contrau reclamar el nome-nament d'una Comissid, perquèdintre el termini de tres mesosestudii 1 proposi els nous Re-glaments pela guata haurla deregir-se en l'esdevenidor laConfederad(); que es convoquiuna Assemblea extraordinàriaper a discutir 1 aprovar els (10Reglamento; que es procedeixiimmediatament a la ratificad()dels nomenaments dels indivi-dus de la Junta de govern, po-guent el sindica ratificar-los laseva confiança, o anomenar aaltres lliurement, 1 que en lainterinitat es procedeixi per laComissió al dit estudi, i fins a lanora convocatòria de l'Assem-blea es limitin els etrganismesde la Confederad() a resoldre itramitar els assumptes indis-pensables.

El senyor Montserrat Llopls,en breus paraules suportä laurgencia de la proposició quedin quo no va dirigida a ferirni molestar cap persona quoostentl cärrecs a la Confedera-d& sin() a adaptar l'organitza-cid a un regint demoerättc, enharmonia amb la transforma-d() que han sofert, inspiradesen aquest principi, totes lesCorporacions d'eneä de l'adve-niment de l'actual Govern.

En votació nominal s'aprovaper unanimitat la urgencia, Ipren en considerad() de la pro-posició perqué passi a examende la Comissió legislativa.

A la sessió de demä es dis-cutirà el seu dictamen.

El senyor baró d'Esponelläcreu que el prendre en consi-derad() la proposició plantejauna qüestió de confiança perals que en la Confederad() re-presenten càrrecs electius, pre-senta a l'Assemblea la seva di-,missió del càrrec de membre dela Junta de govern.

El senyor Montserrat Llopisli contesta que es un excés dodelicadesa el que inspira la de-terminació del bar() d'Espone-11ä, car ja ha manifestat que laproposició no suggereix cappersonalisme.

Abunda en les mateixes raonse/ senyor Magrinyä.

Diu que h ad'ajornar-se totadeterminad() fins a aoneixer eldictamen de la Comissió, 1 men-tre no es pronuncil cap aeordper l'Assemblea sobro els ex-trema proposats.

El senyor Santasusana s'ad-hereix al criteri sustentat pelhará d'Esponellà, 1 presentaigualment la dimissió del cärreede meMbre de la Junta de go-vern.

Per la sera part, el senyor PuigMarcó, qui representa el Consorci delPort Fra ga, on han costal diversespersones de lee que l'elegiren per aostentar tal representació, consideraque ha d'abstenir-se d'intervenir enel successiu en les deliberacions del'Assemblea i en la Junta da Govern,mentre no e3 prommcii el Concordi so-bre la seca ratificació o substitució.

Li contesta el senyor delegas regí.Diu que, molt al contrari, ere:: queés un deure per al senyor Puig Mar-có de seguir actuant con/ a sindic, 1cona a tal baria de considerar-lo tant-be la Confederació mentre no es co-muniqui oficialment la sera substitu-el&

El lletrat assessor senyor Gay deMonten° manifestà també que ja erael seu propòsit, en mear el ministrede Foment que el distingi amb el seuromenament, de sotmetre la seva di-missió a l'Assemblea, puix que solscomptant amb la confiança de la ditaAseen/Mea es proposava seguir osten-tant el carrec.

Els senyors Ferran Galler i LópezTabar li contesten i Ii diuen que ladita cm/fiemo tro li mancava, car lasera tasca era estimadissima.

El senyor de Riba fa ús de la pa-raula. Primer que tot dirigeix una sa-Intacie a l'Assemblea, en venir perprimera cegada a representar el Pa-tronat del Montsey, puix que ja hau-ria hagut de venir des de la sera cono-tituci° representant un nucli d'entitatsque el designaren com a sindic, si béel vet de cenia autoritat a tiene a laConiederació obligà que fos substituitper una tercera persona. Sosté el cri-ter; de que s'itnposä una revisió desatt els nomenaments, pula que davantdel precedent d'el set/ cas pot ésser ob-jacte d'entredia la representació deissenyors sindica primers interessats aostentar dignament el set eltrrec. Elo-ria el senyor PMC MarrA per les se-ves manifestacions i creu que tots elesindics elegits per entitats i corpora-clon% ja hattrien hagut de reraptar lavatificaci6 de Pur nomenarnent.

El delegat regi, general mese, endohar per acabat el debat, mugre nodictamini la Comisai6 sobre la pro-posta, s'estén en conalderadons 1 ex-plica can presentä per duce vendesla din/lisie, de, del darrer =vi deGovern, la qual no li fou acceptada.per l'actual ministre de Foment, quiii pregà que regule en l'exerelel delseu càrrec, 1 conseqüeut amb els setaprincipia de descabdellar tempre totacornees que li hagi estas confiada, cansi es tractis d'un caer« vitalici, haseguit desplegant la seva mejor acti-vitat 1 zel en pro de la Confederad&amb mejor motiu en aquests darreretemo, representant al Govrn el veri-table estat del problema hidräulie aCatalunya, on l'auxili de l'Estat enaquest respecte ha estat fins aval qua-si nul, no obstant ésser le regi6 onl'aprofitament dele seus petits riusmis patent, gràcies a la iniciativaparticular, 1 on el rendiment de /e*obres hldräuliques pot ieser mis Im-mediat Invita els senyort sIndics aeoNaborar pels fins de la Confedera-d& Desplega les seres inlciatives enel el de la Confederaci6 amb el ma-ion esperit de concòrdia 1 glossa unafrase del senyor Camb6.

El senyor Ferran Geiler formuliuna meció encaminada a elevar alministre de Foment la sollicitud del'ajut econernic de l'Estat, necessariper a seguir descabdellant el plad'obres de la Confederaci6, davantl'oblit a qu has estat relegada la nostraregid en metida hidräulica pel Poderpúblic. Es aprovada la proposta pertmanimitat.

Es dará lectura dele acorde de laJunta de govern, adaptats des de ladarrera Assemblea, i de les mocione1 propostes de nous sindica S'acordàque passessin aquestes a dictamen dela Comiseie d'actes, ala, cono una ins-tIncia de la Societat' General d'Aigfiesde Barcelona i d'una abra entitat, sol-Ileitant representació en l'Assemb/ea.

El secretad donä lectura d el"Comte general d'operacions de ton"i del dictamen de la ComissI6 de Pres.supostos 1 Comptes, en (mg es pro-pale raprovacid, i s'anuncia que que-den exposats els comptes a la Secre-taria fins la sessió de denla, en la qualhatea d'acordar sobre ele dits comp-tes l'Assemblea.

Finalment, el senyor delegat regti l'advocat assessor exposaren la tascadel Comité Central de Confederacions,i s'anuncià l'ordre del dia per a lasessid de dem3, que tindrä lloc al ma-teix local i a la mateixa hora."

se.Han dimitit ja els seus arrees a la

Junta de Govern els senyors baród'Esponellà, Santasusana, Mata i Gayde Montellä. No se sap que hagi di-mitit el comissari regt ni cap altremembre de la Junta.

EXPOSICIÓ DEgARCELONA-930A propòsit de la Festa

marítima en projecteRecentment celebraren una entre-

vista el Cap de la Servid de festes,senyor López de Sgredo, i l'assessorardstic de l'Exposició, senyor Ole-guer Junyent, amb el senyor DiezSportano, pertanyent a tina 1Hustrefamilia de marins de Cartagena, ambl'objecte de tractar de deterrnMatsdetall, relatius a l'organització dela Festa marítima que ha de tenleefecte aviat al nostre port.

Durant aquesta entrevista, el se-nyor Díaz Sportono facilitä als re-presentants de l'Exposició referin-cies molt interessants sobre festessemblante celebrados al port de Car-tagena, referencies que permetranals organitzadors del próxim festi-val pOrtar-lo a cap amb la propie-tat i esplendidesa necessàries.

Personalitats suequesa l'Exposició

Ha estat uns dies a la nostra ciu-tat, acompanyat de la seca familia,el senyor Magnusson, director del'Emprea productora ale fi lme mésiniportant de Suecia. amb objectede visitar l'Exposició. Aquest se-nyor, al qual acompanyava tambéel senyor Almgren, director de lainiportant Conmanyia d'Asseguran-ces "Norden", ha fet el viatge desd'Estocolm en entorne:lit.

Aquests visitante elan mostrat en-cisats de la nostra ciutat i molt es-pecialrnent de l'Exposició, i han fetd'una i d'altra els mis calorosos do«gis. El senyor Magnusson es mos-trà tan entusiasmat de la seca risi-ta, que ha ofert publicar, a la seratornada a Suecia, un extens articleen els diaris del seu país donant aconeixen la impressió inoblidableque li ha causat l'espectacle mera-yenes de la nostra Exposició.

També ha elogiar l'estat excellentde les nostres carretcres, que consi-dera com les minora d'Europa.

Durant la seca estada al nostrepele, el senyor Magnusson ha tretuna multitud de filme que pensa uti-litzar per a divulgar a Suècia lesbelleses de la nostra terra. Aixi tna-teix en el cura de la seva travesíaper les costees carreteres ha impres-sionat diverses pellicules amb ob-jecte de demostrar als socio de l'Au-tornóbil Club d'Estocolm, del qualis membre, que les nostres carne-teces sen de les minore que hi ha,i sial convencerslos de la necessitatde visitar Espanya, en comptes d'a-

cgar-se a altres paises que no ofe-reixen ni de molt l'interès turisticdel nostre.

Ha estat tatnba uns dita a Bar-

Eh teatrosESPANYOL.—"Music-

Hall, o el darrer amorde Marion", adapta-ció de Lluís Capdevila

Mis que una obra pròpiament deteatre americà, 'El darrer amor deMarion" sembla un pastitx de pelli-mis americana. Hi ha tots els dementaque han caracterltzat durant molt detemps aguarte mena de peilicules:caçadora de cavalls, aventuren, con-trabandistett, artistes de musich-hall,escena sentimentale, escenes d'em-briaguesa, de valentia, de patacades ide treta. Perd hi ha, sobretot, el di-,tnamisme. Es a dir, una acci6 que s'es-tola amb violencia i qua no s'alenteixmis que en certs passatges sentimen-tal,.

Per produir aquestas senaaciò, l'au-tor o l'adaptador ha emprat el goce-dirnent avui tan a la moda de dividir,l'obra en quadros. Aixf, naturalment,racci6 pren en part la mobilitat de lapellícula i pasea en poc de temps —les mutacions són fetes a l'Espanyolamb rapidesa — per una gran diver.sitat d'escenaris.

Es clar que &gimes proeedimentoamb el qual es vol vencer el cinemaamb les seves prepies armes, no deixade tenir perills: el de la monotonia 1el de la manca de continuitat. L'autoren aquesta obra esquitIla o almenytels compensa amb rinteris que vol co-municar el conjunt de l'acci6.

L'adaptació de l'obra is feta en uncatalä força ägil, on molt sovint hiapunta entre els diàlegs dramàticsl'humorisme característic del traduc-tor.

La interpretaci6, malgrat que lacompanyia de l'Espanyol no semblaentrenada per a una obra de mena tanesportiva, es ¡sentada amb un bon con-junt i amb un bon tren.—D. G.

NOTES OFICIOSES

TEATRE NOUDonades les formoses representa-

cions que s'han donat en aquest tea-tre de l'obra de l'immortal Arrieta,"Marina", aquesta empresa desitjo-sa de complaure el públic que con-corre al popular teatre del Parallel,prepara per a demà, dissabte, a latarda, una altra representació deresmentada obra, en la qual la tas-ca del divo Joan Rossich obté untriomf sorolló g , el mateix que elnotable baríton J. Carbonell i elbale cantant J. Ferret.

L'ixit de la tiple Cecilia Guberts'aferma d'una manera definitiva enla popular partitura de "Marina", j:que pot lluir de deb6 les faculta.que pamela.

No cal dir que aquesta nava rpresentació obtindra el =tele adlliment que les altres representacions que Iban precedida.

Segueixen les representacions 'dei.ixits veritables del teatre Ibkta!ä "La legió d'honor'. 'La tare,na d'En Mallol", obres en les qualla tasca de tota la companyia quedirigeix el popular primer actor 1 di.rector Josep Llimona obté torollo-ses ovacione.AVUI, DIVENDRES, AL NOVE-TATS ES PRESENTARA MARY

MYRIAM EN "NO, NO,NANETTE"

Avui, divendres, a la nit, es pre-sentarä novament davant del nostrepúblic la deliciosa "vedette" Mars,Myriam, bella dona i excepcionalartista, la qual creä a la montacapital la protagonista de l'alegre

entretinguda opereta "No, no, Na-nette".

La gentil artista va acompanyadad'elements de gran vaina per a inter-pretar la seva obra predilecta, la dale3n:S grane triomfs als millors teatresde l'estranger, i ad per curt nombrede funciona tornarà a delectar-nogamb la uva gràcia i gentilesa.

"No, no, Nanette" es posar& enescena amb el rnateix luxe, brillan-tor i execucid que quan s'estrena, ipodrern admirar l'original directord'orquestra, les simpàtiques i geniali"girls", eis boys, el jazz-band, eldecorat, etc.

Davant la gran demanadissa quees rep cada di a la comptaduria delNovetats, pot augurar-se que l'èxitde la "reprise" de "No, no, Na-nette" sera gran, i que la genialcreadora Mary Myriam tornara aésser per pocs dies l'idol i l'admira-ció del Costee públic.

celona el senyor Vivom, director dela primera empresa sueca de Radio.El senyor Vivom, que no havia vi-sitat Espanya fa trenta anys, s'hamostrat sorprès del desenrodlamentde la nostra ciutat i del titanic es-fcrc realitzat amb la magna Expo-sial& D'aquesta ha elit que és unaobra incomparable, no vista fins ala data, expressió fidel de la poten-cialitat enorme de la nostra indus-triosa ciutat.

ADVERTIMENTAdvertim a les p ersones Queels interessi la publicad() imane.dista de les notes que ene envienque els originals han de dirigir.se tote a la Redacció, plaga deCatalunya, 3, primer, abano deIns nou del vespre. Els que ergarribin mis tard d'aquesta horao vagin idrecate a la irnpremtadel diari, Barban, cx 1 ep. noseran publicara fine al cap de

48 llores

MOVIMENT HINDU,

2 ügtf. fild ha cremat dotze automòbils blinditsa Lahore

1.

'i---"-• ----¡,i,..sekee-

1/4eh. ya.„.2.

1

AightäättiaL.

Divendree. 26 d'abril y

CATALUNYreto diversos

Adelithat mi mea Rala ~rica• Tumor

A la Ruda d'ales tense qua arenabrome Raqueo de la partida ano-asedada "Tenso-cavadas', al Ilia-fiar del cual de l'ermita de la Vergade la Salut. acornee un grita sed-dsat que podia Meter tingut lata!.ceaseqadociee. Un dele cabes dela l'ala ea 4/s'arengue a conseqiika-ala d'exceulu Maui, 1 va asure aldimane d'una paret d'una de lesfinques de referancia.

Una dona que Id harta, ea abur.var lee grane guairas 1 llamaradasqua 'odien del cable, tOrti itiBintri caigué poca cotona Usarás Mili'amitoRelosie 1 aooldonte do olrou-

laoid a TerraasaA la tasa número 91 del car-

rer d'Egara va fer enlutó uniogonet de bencina, la qual cosamutua estralla de considera-ció.

La detonació va esser formi-dable, 1 no menya Venial delahabitants.

No hl hagud desgracies per-tonillo per un veritable mira-cta.

— Un auto condult perFrancesa Ochos, representant,a Terrassa, de bascules I ma-quines de cosir, parda la direc-cid en girar la cantonada delnarrar de Topete, per anar ala carretera de Sabadell, i topaSortiment contra la paret.

El colza sofrt sarrosos des-perfectas 1 l'ocupant lleugerescontusiona.

Acteldent de moto a TrempMentre amb alguna amics es

dirigla en moto a Cabdella Eu-sebi Perich, de Terrassa, i enésser a quatre quilümetres del.poble de Tremp °oíd una cai-guda que II ocasiona ferides alcap I a diversas parte del cos.

L'aecidentat fou traslladatseguidament a l'Hospital deTren».

TonadaEn una corba de la carretera

de Tarragona a Castelló, propd'Hospitalet, quilómetro 247 dela carretera de Barcelona a Va-landa, toparen doa camions,un de la matecula de Saragossaj un altre de ls de Valéncia.

Dos ocupante d'un deis vehl-ele. resultaren amb lettlona alcap. Ill'anomenen Manuel Por-car 1 Montanytt, de 75 anys,natural d'Albociecer, I Tomastrroncho Puig, de 34 soya.

El earnid de la matricula deValencia fou denunciat per con-duir vlatgere cense la correa-ponent autorltuted.

Nol detingutA Cervera fou detIngut Re-

migi Berga, de 14 anys, naturalde Vilanova de Bellpulg, autorde diversas sostraccions dequantitats en methilic al far.maeutic del dit poble senyorJuli Sabanee.

Atropollament a 011ana'Al pobte d'011ana un camba

de la matrícula d'aquesta pro-vincia atropella a Josep Tornar,i lt produt la fractura de ;a ca-ma dreta I tarea lesione de pro-»bitio reserven.

El conductor del mili& Am a-deu Reguet, despnis de prestar

d'etanoles, fou posat en !libar-Lat.

SANT ()WAT DEL VALLESUn Centre Republlob

/Catan lona avancats ela pre-paratlue per a la 000stituci6d'un Centre Republict4 a SantCugat del Vallas.

Disiebte vinent se celebraràa l'esmentada poblact6 un actod'afirmacl6 republicana, en elqua l parlaran ele eenyors JoanVila, Jaume Ninet, Amadeu Ara-gay 1 Eladl Gardd.

OANT FILIU DE •OUIXOLSUn perihelio nou

La sortida del nou setmanari'La Costa Brava", que es pu-blicarla a Sant Feliu de Guixolls,ha eetaf, li gada per al dia 3 demaig vinent.

SABADELL:Una conferencia del senyor giba

El vi ce-presIdent-de la Dipu-tació, eenyor Jaume de Riba,dncarä uns Conferència a laLliga Regionalista de Sabadellsobre "L'obra de la Mancomu-nitat".

INONTBLANOHornanatga a Prat de la RIbaEl dia 27 d'aquest mes an

essiebraenn a Montblanc a Mont-blanc unes solemnes testesd'homenatge a Prat de la Riba.erganitzadee per t'Illuatre AJun-tament d'aquella vila.

La celebració d'aquestea fea -tea de mottu de tornar la Iti•pida de marbre a la Plaça drPrat de la Misa, treta pel DI-rectora

46n invitats a lee testes eleSenyors president de la Dipu-tada!, de Barcelona, els de lesmitres DIpulnelons catalanes 1di stIngldes personalitnis.

L'ordre de lee testes ßerti

Ante de rapo/dotó de la Ih-pida, parlament de l'encanen-tissim senyor Joan MaloqueeVIladot; audlcions 1 bailadas decardanes, itpat de germanor ca-talana, conferencia sobre l'ae.tuachi cultural de Prat de IIIRiba, per Joan Estelrich; re-presentael6 de "Terra M'a',i recital de cançons populare.

VALLOUn "(losar:ato a la autoridad"En la ',acotó "Anecdotari"

— del Lampa de la dictadura —,dtu el setmanari "Joventut,":

"Era en el primer pellada dela gestad dictatorial.

El Govern havia enviat a loteels partas judicials aquella pa-tita dictadora que amb el nomde delegats gcvernatius estavendisposats a remoure-ho tot.

Els tale senyors, la comp e-tència deis qual8 en les gestesmilitare no tenim per què es-brinar ni discutir, estaven "pel-aos:" (usant termes estudian-tils) en tot el que afectara al'administració civil.

Per aixa no eis estrany queels disbarats se succeissin l'una l'altre en el seu obrar.

Una vegada es presentía al seadespatx un deis nostres redac-tara, portador d'un recurs con-tra una multa que se'ns haviaimposat. El nostre redactor,arnb tota la bona fe, demanäel resguard o rebut acreditatiude la preeentacid del recurs,rebut que en casos semblantees lliurat a totes les oficinas.

Al, Miela! què va haver fet.El nostre pata governador, tcisulfurat, es prengué per un In-sult a la saya persona la pe-tIc16 del rebut I afirma resolta-mena que la ßeva "dignidad" noIi permetia de Murar rebut n1"al rey en persona".

1 al cap de pocs dies, el nos-tre redactor Ingressava a lapresó "por desacato a la auto-ridad" .^

Conferencia de Rovira I Viran,.L'amnistia. - Acoldent. - Celada.Pro-presos. - L'Alcaldia l els

manita

Després d'haver visitat alarepublicana de Pont d'Armente-ra i Santas Creus i d'haver da-nat conferències sobre temesdiferents a Nilarrodona, alorellI Tarragona, el senyor AnimalRovira i Virgili, diumenge a lavetlla, parlä sobre "La demo-cracia política 1 saciar, al Cen-tre d'Unid Republicana de lanostra ciutat.

El president de la Junta Mu-nicipal Republicana, senyor Fer-rer Bella, en presentar el con-ferenciant remarca que l'actapotaje d'aquella lata el primerrealitzat d'alguna anys ençä,celebrava a la "casa paliad" deisrepublicana, on totes les bran-ques del republicaniame podenentrar 1 hi troben bon acolli-ment.

El senyor Rcvira dividi laconferancia en dues partís: exa-men de la situació del principidemocratie en els palcos d'Eu-ropa I examen de la sa ya situa-ció a Eapanya i a Catalunya.

Classifica els governs, per tald'estudiar-los I l euaerament, engoverns d'autoritat 1 governsde Ilibertat. Entre els primeraposa la forma monarquica i elcomunisme. En els segons, elsdemacrates 1 els anärquics.

Parlant de la situac16 a Ca-talunya, després d'haver expo-sat les normea a seguir en lesrelacione dala republicana ca-talana amb partits afine d'al-tres terres, defensa fortamentla Intelligancla republicana deCatalunya.

Armada la pròxima integra-ció de Cambó en un partit es-panyol. tot delxant la qüesli6catalana a mano datIgurat Ilcc-tInents. Per aixa, els republi-cana catalana lanan el drei i eldeure de personi fi ea r Ca I a -lunya.

Acaba fent mamaria de leevegades que 8 . 1/71Vien V t n igUl de-manar responsabilitals. Sem-pre tots ele propbeits 1 esforços!oren fel debacles. Les de ladictadura caldra que el palita lasclaman d'arara iimb lea sayascona ic cío rte.

Fati moll aplauda pel planabelerogeni que omplia la sala.

A Pescarme II havia, amb elconferencian/ l t'as prohomsCentre d'Unió Republicana deVelas. ele diputats provIncialsßenynre Mamares 1 janrea el se-rayo' Macla Mallnl i diverses re-prementnciona de pobles delPartit,

— El din 27 del mes que scrn,els celabrarandiverea fastas d'homenalgePral de la Riba, a mb moltad'ama torunda a tina plaçade In villa la placa de marbreque diva el seo nom 1 que etaregidora de la dictadura vantreure durant llur °m'oda re-glment.

De In nostra nitilat hl asila-lIrb un grup de catnlaniatea.

A casa nostra, ¿per qua norenten.] l'ultratge inferit a lavoluntat deis clutadana, tol

lairant el nem da rtnilina Ca-tall?

— La recent amnietta conce-dida pa! Glovern atavorela un1111 del noatre compatrIel eanyorArtur Basca 1 Samsd, al qualhavla d'eme jutjat per un Cola-sen de guerra a causa dalo tateeonegutli que s'esdevInguerenla caserna del regiment de Ta-tuan, de Ralla.

Un camita de l'AganolaCompte I un ómnibus de taPontorrIna”, toparen a la car-retera d'Alió.

Cino I su persones resulta-ren amb contusiona 1 tartaletaque no eón de gravetat.

El conductor del camba fouempresonat,

— Durant la nit del divendresa dissabte, gala fortament.

A conseqüancla d'aquest can-vi brusc, les vinyes situadas enRoes aclotats han estat moltperjudicadas. També morirengran quantltat de patateras.

En ele dies següents, el tempsha continuat variadisalm.

—Dijous, la companyia d"En-rIc Lluelles representarh al tea-tre Apol el drama de VenturaGassol "La cangó del vell Ca-brat".

Esta an.unciat que els hene-ficis que s'obtIndran seran des-titirite a la subscripció Pro-Presos.

La premsa local es mostra re-celosa.

— Sembla que la interInItatde l'Alcaldia es troba a les aca-balles. Pctser ja no da qüestlósind d'esperar' una setmanamás.

No as podrà afirmar que l'e-legit no s'hagi fet dir: "sf, se-nyorl", abans. de prendre Pas-ses cid.

Tant de parlar d'el l 1 tant decomentar la dificultat de la trla,per a portar-no; una personade !Macla política contraria ala de la majoria dala 01190tCTS1

Tothom dita que el deuelgnatda el farmsobutto •enyor IaldorEurtra.

Per la aove banda, el 'Jalma-narl local "Joventut", fa ele se-güenti comentarle:

"Dies enrera ea donava coma ccsa carta que a la provinciade Tarragona tenla carta blancael senyor Anielm Guaaoh.

Amb posteriorItat hom ha dltque tornaven a deser ele cata-lanistes de la Lliga Regionalle-ta ele que tenten la paella pelmanea, a excepald del partit deValla-Montblano.

El cert da que entre els de laLliga, ele libarais de Gualch IEn Miguel Colom tenen la pa-

Referent a suposats propósilsd'aquest darrer, Ilege al set-manara "Acata Cemarcal":

"Persleteiren inc possibIlltatsque preaentl la seva candidatu-ra per aquest dIstrictediputat senyor Miguel Colom 1Cardany.

Suara ha estat desIgnat, pre-sident de la Joventut Mauristade Madrid."

ORANOLLERS"Acoló"

Ha aparegut el primer nú-mero de l'interesbant teetmanarlde política, anti literatura, "Ac-ató". Per la presentació 1 pelcont1ngut att digne de l'acolli-ment de toma lee persones quemala per damunt de tot con-cretat en els lames: Catala-nisme, Liberalismo', Democraciai República.

El gest del, que donen vidaal nou setmanarl granollert"Aceita" hauria de tenlr Imita-dora arreu de Catalunya, araque tan necessària es fa la con-renuncio de veure ben definasels campa politice.

"Acció" conté el isegtient su-"CataInnIsme I Repúbli-

ca", per D. Cclomer 1 Oliveres;Interviva d'"Accid". per Dorna-nec Colomer; Voleiadissa; Lite-ratura I Art; Salut, atriles", perFrancesa Serra; "L'art de laMútilas", per Joan Col!, Críticad'Espeetncles, per Petrus; LaCitan del Valles a Granollers;El Foment de la Sardana re-van les erices lasques. — Sube-cripcid p ro-preso 1 exiliats. —Craniea."

C r rresponam a la sera salu-tacid.

SABADELLConferenolene al Centre estalle

Ele ospectaolesEl Centre Catala, desprds

d'haver-se adherit oficialmento Acata Catalana vn a començarles seves aotivitats. La primeraenrä un alele de conferäncies,confiados a les mas illuitresPerannalitals d'arrió Calainaa.

Probablament dintre d'ocluyemateix mes podrem avençar jaels primera non».

— Degut a l'informe dele tac-nics munlolpala ha hagut d'or-denar-es la clausura de tate ola(entres de Sahndall, ele guatano podran funcionar fine quealguin pasillo en condiciona.

Aquetstee durares restes dePasqua la clutat oled un a s'-

pacte anlMadIaalnl, putz gua lagent no Itsyent !m'U encallar-se, Puvalava por la Rambla 1aprofitä les audicions de /sarda-nes per assiatir-hi.

Ele empresaria han oled po-sar en condiciona Hure looals alrada avlat poosIble. per be goahOrn preveo que durarä algunaslietmanei llur clausura.

PRATS DE LLUSANIIIIPira animo. ii L'AJUntarnant

nouLa lira novament eetablerta,

I que serveig de pas als nego-ciante que acuden al mercat del

Ram, tan concorregut 1 tradi-cional en la ciutat de Vic, fouenguany molt animado, abun-dant-hi sobretot el bestiar boya

— El nou Ajuntament, In.teressant-se per les millones dela poblacid, ha posat en moltbon estat una part de la PlaçaMajor, 1 tiembla que l'obra vacontinuant en tota l'extensa()d'allò que se'n diu reforma.

També ha fet colocar unagran farola amb rapeu al Pela-seig, on la Ihm hl era escasas.

SANT, FELIU DE LLOBREGAT"Oami"

Aqueat valent pm-hache quin-zenal de Sant Feliu de Llobre-gat 1nsereix integrament en elprimer número el manifest que"Aceita Catalana" dirigí a l'opi-nió.

Ara ha aparegut el segon nú-mero de "Camí". D'ell extraiemel següent article editorial, pu-blIcat sota l'epígraf "A l'opa-ni6". Fa atxt:

"En el primer número d'a-quest perlödie Inseriern el ma-nifest d'Acató Catalana, per talde donar a oonaixer la nostramanera de pensar 1 la ruta aseguir: avul crelem d'interèsbäsio adreçar-nas, pel nostrecompte, a l'opinid de Sant Feliu

dIstracte.No cal pea fer una histhrla

detallada dala esdeveniments000rreguta durant l'imper1 de-testable de la dictadura, pera stcal recordar lea greus ofensasal mde intim de la nostra cona-clancla, opreesi6 a tota manl-!estacha d'idioma; a les aporta-cions Individual'. I collectivesestretament anullades; un In-tent insa, a la fi, de fer desapa-rèixer tot rastra d'expans16 ca-talana.

Pele artialee testament desti-nata a Buenos Airea 1 eignateper Primo de Rivera, hem vial,palpablement l'esperit de la dic-tadura envera Catalunya, Valer-nament falsejat moviment se-paratista era el punt Inicial querepresentava una dura repres-s16 a casa nostra, a canvi detrobar simpatla pueril a la reatad'Espanya.

Avui, desapareguda la dicta-dura, lamenta tota Espanya lesdißbauxes passades, el favori-tismo a ulls duce; calla tan solsposar-se incondicionalmente alservei del president I dels ele-ments directius per a obteniruna patent. que donava acede atoles les fiacalitzacions Indivi-duals 1 collectives. No ha go-vernat cap ideal nl petit pro-grama, tan sola hornee que te-nlen per únio matan l'adulac16.

Per tant, avut, ja serenament,cal ter examen de consciencia,veure fine on pat arribar unaexcessiva passivitat i la res-ponsabilitat que pesarla sobrecadascú si demä poguda pro-duir-se una situaci6 d'anorma-litat com la que acaba de des.-apartelxer.

SI al t3 de setembre de 1.923haguda estat preparada Cata-lunya, dIssortadament, lioe delpronunciament, amb un pro-grama concret I definit, no bati-rla estat fticll Pencimbellament,de Primo de Rivera, malgrat

ny de que ea va valer. Pera tuntún] la gesta paseada hanatal una gran 111'0,

NoanItras fern una crida aIota ele que sarilla fermamentels idenls, punta bastas d'AcatóCatalana: Librrallame, Demo-cracia, CalaInnisme 1 Re'públien,per tal d'aplagar-se I formarun fretil rin e

Cal mirar molt en no caureen l'aqutvcca formada) de "ca-pelletes", tradicional I funeataen la història d'Espanya.

Eis extremistas d'un costal Il'altre, amb un esperit mutuude transigancin, poden aplegar-se sota la mateixa senyera,pensant "Catalunya andina", I

alai ardulr SI. indevenlitontede la politiett general, par arri-bar, fine on sigui, que en, por-Un ale ascleivenienenta."

PALOS?Illimiparlold d'un perihelio

Amb una falaguera embran-sida ha reprès la sa ya tarda pertercera llegada el periódle quin-cenal "Priorat". Conté el ae-güent /Mari: "flora ele m-ielga"; "EI Celler Cooperatiude Falset", per Erasme E d'Im-bert; "La Dictadura a lea nu-tres comarques"; "Despréa delsilenci, per Index; "A SantJordi", pceela per Salvador Ea.trem I Fan; "El corear de SantJordi", per Ventura Gassol;"Blasme a la Impura", perFranceao Olivas; "Primavera",per Salvador Estrem; "SantJordi", per Casar Ferreter; "Ala nostra gent", per V. Estrem;"'Ilusiona al vent", per JosepM. Llebaria, t umbrosa Infor-macid local 1 comarcal.

Benvingut.

CASTELLO D'EMPURIESConterhnola de Ramon Noguer

I GomalDiumenge vinent, ulla 27 d'a-

bril, l'ex-diputat I conseller dela Mancomunitat Ramon No-guer i Comet, donara a Castellód'Empúries una conferänelaamb el tema "Organitracia dela democracia".

Aquesta conferència iahavlade donar el dla 13 de l'actual,pera l'alcalde de l'esmentadapoblacid es negä a comedirl'autorització necessarla. Passatel cas a coneixement del gover-nador de la provincia de Gircna,aquest s'apressa a autorltzar-la, contra la voluntat de l'allu-dit alcalde.

SANT POL Dl MARLa Setmana Santa Caramelles

Un &tría rètolS'ha celebrat enguany, amb

molla solemnitat, la SetmanaSanta.

Cal amantar, com a un acteconeorregudíssim la procesaddel Dijous Sant.

— Les tradicional§ cara-melles han estat mol Huidas.

El nostre Orfeó La Sardana,que dicageix el senyor SalvadorVives, dona unes audicions queforen ovacionados Ilargament.

— Hem notat que a l'entra-da de la Casa de la Vtla, 1 so-bre el ratol de "Repeso", quefine ara era Púnica flamant de-coració de la casa, ha aparegutun altre rato l que din: '"CasaConsistorial».

TARRAGONADivendres Sant ti:raga:II

Com ea els anys anteriors, la e:an-clara-inda de forastera a Tarragonaatina motiu de la Setmana Santa,ha estat tambi enguany enorme.

D'alguna dies abans de les festi-vitata del, Dijous i Divendres Santa,no hi havia cap estatge disponible alshotels i fondes. El gros de roncar-renta, pero, no arribal fins diven-dres.

Autämnibus, taxis 1 cotxes de to-tes procedències envairen la ciutata mitja tarda, fine al punt de resul-tar insuficients els pares ¿'estado-flammt installats, segaras ordres del'Alcaldia, per tal d'evitar dificultatsde tränsit.

Operadora cinematografics rapar-ter, i aficionats a la fotografia aria-ven constantment a la recerca dele"misteris", impressionant plagues imás plagues.

A l'hora de sortida de la preces-56, el públic tingué feina per tro-bar un Roe des d'on contemplar-la.La maxima aglomeració es registraa la Rambla de Sant Joan I carrersadjacents. A la Rambla, collocadespel Sindicat d'Iniciativa, hi haviadues-centes llotges, totes ocupadas,i, de mis a mis, bes Llares de ca.dices de l'Ajuntament a la bandadreta. A la plaça de la Font, hi ha-via una triple ¡itera de cadires del'Ajuntament, i en tots ele carrerode trànsit, cadires a banda i banda,de propietat particular.

El tren especial de Barcelona sr.ribä a les quatre amb nou unitats iun total aproximat de aao passat-gens.

La processó sorti a dos quarts deSet de la tarda i la Soledat entra al'església de la Sang a tres quartsde dotze de la nit. El pas de la ma-nifastació religiosa per la Ramblade Sant Joan va durar duea horcajustes.

Formaven el seguid, guirclia civiln'untada, armats, bandera de la Sang,misteri de l'Oració de l'Hora acom-

osarat del Collegi del Signat Corasede resta morada, part amb golillai part *sub cucuru ga; mistara de la"Plageliaeid", amb ele aspiraras dela Congregació de la Sang, que por-taven vesta blanca ama davantal ver-mell; mistad de l" Ecce-Homo" ambla congregació da g ues: nom de Mi-

ta negra amb peto vermell; mutenide "Jesús i el Cirineu" — que s'es-trenava enguany — amb congregantade la germandat deis Natzarens ambvasta negra, cordons i escut yer-men, descoberta; misten d" El No-zara i la Verònica", amb els con-greganta de la Germandat dels Nat-zarcas, amb ela matebroe distintiusque els anteriors I cucurulla; llar-gues filena de genuina de la Con-gregació de la Sang amb doble filaal mig de penitente amb els atri-buts de la N'Ud I creus 1 "ago-Mes", bandera principal, Sant Criatde la Sang amb Iluit acornpanya-ment; misteri de "La Pietat" delGremi deis pagesos, amb nata ne-gra i tren blava sobre el pit; mistarlde l'enterrement de Jesús, dit dele"Pescadora", amb nombras acom-panyament del Gremi de pescadoradel barri de Sant Pere; misteri delSant Sepulcre", del mateix Gremi,renovellat enguany sota la direccióde l'arquitecte Pujol — l'autor dela Font monumental de la plusd ' Espanya de Barcelona — ambacompanyament dels trenta — anti-ga germandat dele Trenta — ambsiesta i gran capa blanca amb escutvermell al costat; misteri de la "So-ledat", amb congreganta de la Sang

piquet.

ClCUI de lee Cinc Lla-gues I golilla; terna, preeldancia I

Anaven a la procedió tre, ban-dea militare i altres tantas civil', demás a mis del chor del CoHegi delSagrat Cor, de l'Orfeó de Con,-tanti de la nodrida capella del mes-re Gols.

El temas toa fred. A part ¿'abra,la nit calma permuté el mfutim ea-plendor de la manifestació.

Alguna zafen caiguts a m'Olaen algunas localitats evitaren que tosencara mas l'afluència a Tarra-gona.

No saben.' que ni a l'entrada ni ala unida del nombréis contingentd'automòbils arriban a Tarragona eaproduta cap incident n1 despida.

SANT CELONI

Homenatge al matra FrancesaGuasch

Promet hui. una Colla ben sim-pática l'acta d'homenatjar el nottredilecta vilatä, Francesc Guasch, pelepatriotes de Sant Fruitós de Ba-ges.

En Francesc Guasch va ¿acer unavíctima deis atropellament, de laDictadura, en els tempe vergonyantsde lea vaquee g I dele ti-rang.

Trobant-se l'orquestra - cobla LaPrincipal de Sant Celoni al poble deSant Fruitén de Bagan, el n'asta-ment célebre i pintoresc alcalde d'a-leahoret, senyor Sala, d'una maneraincorrecta I brutal leo va emprendrecontra els professor, de l'orquestra-cobla; parque durant carta mimó-nia de l'ofici no havien tocat una deles peces que ell volia.

Va contestar-li, rebellant-le contrael despotisme d'aquell tiranet, el nos-tre digne amic i exemplar patriota,el mestre director de l'orqueatra, se-nyor Guasch.

En conseqüència, l'orquestra-cobla La Principal de Sant Celoniva éster dissolta i el mesera Guaschfou pres i lligat i incomunicat 13die sa la Model de Barcelona.

Ara, les entitats politiquee, cultu-rals i artistiques de Sant Fruitós deBages, amb la cooperació de l'or-questra-cobla Art Giront de Girona,preparen durant ela dies de Ni-gua un homenatge merescut al rnes-tre Guasch.

Sardanes, concerts, cante, parla-menta, a honor seu.

Li serk lliurat un Album amb lesaignatures de tots els ciutadans deSant Fruitós, tense diteraneles d'es-tamento ni de classes social,.

El poble de Sant Celoni l'adhe-reix joiosament a l'homenatge I

allarga ele bracos al de Sant Frui-ten, per estrényer, junte, en unasuprema abraçada de germanor, l'ho-me digne i exemplar mestre Fran-cesc Guasca.

CAPSANEB

"Acaba Catalana". — Aitres novasL'altre dia foren repartides

unes fulles contenint el Manifestd'Acció Catalana.

Entre els qui han enviathesio al partit susdit, hi ha els cap-aanencs Abrió i Josep BarcelóCiurana. director de l'Orfe6 Capsa-nene el primer, i estudiant de Dreta la Universitat de Barcelona el se-gon, i En R. Sed ' , i Torrell, corres-ponsal de premsa catalana.

— Horn diu que molt próxima-ment vindran per aguaste' terres del

baix rsiOrst a donar unes raista,cies politiquea l'Anal Pegarl'Angel Samblaigalt el prilie

1. a n aet 1 Filtre a Urge.—El dia 2, d'abril tindri 110,

Falo« un mitin de riayatere;rä, entre altres oradora, Ea sttacana, de prou Peste, moltreget entre la pageela de ce.lunya. Hom preven per a aquel 44que aniran a Falsee tia gran a04,de vinyaters, deanjosos de setles profitoses enseitysnces que 1.aubtablement es derivaran de rae

— Fe poca dies va donar a l'eati4SI& de Capsanes un" eftiefieeeireligiosas el pare francescl Aitdrtude Palma de Mallorca.

ALTAPULLA

Aten de l'Alune:unanDesprés deis ila 'aya bltmg, er

queda els vaina no regidor' ;ost .natius no han pegue intervenir epoc ni molt en la cosa pía:dila, apoble es denetllen forte, activitee

Ara mateas la Junta del Re,ment ne cha popo posar d'ate«en les p avea reuniona, parque alise,dele vocal., en tul del teta perfeeedret, volen yenes elsru, 1 veuen peara molt boiroses, algunas 'cifr,.es refereixen a uy. panes iqu,no convé que aervinxin da normsmodel per al correal.

Un altre assumpte que ha paseefervescència de el de la sciewsd'aig5es d'un pou de vora mar, gistenim elude garita aigüe, careldolentes.

L'alcalde, que crin que aqueneisiglas serien econdmicameatdesastre, ja que causaren un kg,per arene" anys aupertor a la Mi.citat contributiva delcomptar, aneara, ti costas pren 4'4vació, i más al rangua, per la seaqualitat, fea imposaible l'aportaegde l'Estat, ha convoett a ple pera un dala dita de la setmana eatraat,per tal d'acordar ratificar o damaen suspens l'acord de l'Ajuntameatanterior, que tot el poble rebaja

Es el primer cat, d'artat de maltaanya, que el poble, gairebe tota.ment, eatä identifican anab el penes.men t de l'alcalde. Volem ente g•els altres regidora no Whan dasponta la voluntat del poble, que, siEs cert que necesaita aleve, no lopot pagar tan cara ni aeceptatatde qualitat tan detenta com la de'pou de qué es tracta.

CALELLACoctferanalled

La Secció de Cultura del CeeleaCalentita, dedada ¿'hacer organiturja duo confutadas pele eminent;professora Jama Cornee I SistiLluls Nicolau d'Olwer, aabernen ti d'altri en preparaci6menys importante; podem donar ;„com a segures les d'Antoni Roeni Virgili i Angel Samblancit,rellevant p eraonalitat dels quilode tota proa coneguda.

CALDES DE MONTBUINov,. diversas

Encara que amb tenme un ate en.nuble, les festes de Pugna han re.sultat {orca animada., 1 'l'han fibtmaltea Caree (oraste:ea.

Dissabte de Giben ele agrupacionschorals del Centre Dernocritic, JO-ventut Calderina i "La Regina", vi-ren sortir a cantar lea "Carme-nes".

Els ball. 1 les funciona teatral,celebradas aguaste dita al Cagar:,al arcol, aixf com les sales de ci.nema, s'han vid t també força cor -correguts.

— Han desvetllat gran Interis el!artes que per al diumenge viren!,dia 27, ha organitzat l'Associacióde Cultura, corn a inauguracid deles uvas tasques.

Al migdia, el culta litem CaeIce Soldevila, donan una conferin-cia interessant a l'espaiosa sala d'aetes de la Can de la Vila, l a letarda, al eal6 del Cuino Caldente.el celebrara un festival de le Dateu Catalana, en el qual el PapilarRallan de Dantairea "Barcino',acompanyat de la cobla La Pral.cipal del Valida caen:tara unalii tria de dintel catalanee, entreelles el "Ball de Gitanea del Ve-nial".

Com a complement de la feota, ClFoment de la Sardana ha orginit.zat una audició palie* de sardinel• arree de la susdits tabla.

L'agrupaci6 artIstica del Creo!Instructiu i Recreatiu, p repara Deal diumenge da 4 de maje, una fuecid teatral a benefici deis preso, Pe•litus i social,.

Pe:. figurar at programa, ha estettriat, amb molt d'encert, el dramad'Ignasi Iglioies, "El cor del po-ble".

Cal esperar que aquesta fent organitzada per aquella entintaste;aficionats. aconseguiri 1 ci't que me-e:ar per la seta alta i mete fina

Direcció i Oficines:

Subcentrals:

Sucursals:

Carrer del ClotCarear Creu CobertaCarrer de Sant AndreuPlaga del CiarePaaseig del Tricot«Carrer de Sarrlä

Badalona RetalHospitalet Central: Laura Miró

Sucursals: Pi i Margall['renio

Sta. Colonia de Gratnancit Anselm Clavé

Casa Provincial de CaritatSER VE! PUB' IC D POMPES FUNEBRES

EDIFICI DE LA CASA l'ROVINCI AL DE CARITAT, Torres Amat, nú-mero 8. Telitons: 10524 - 16525 • 16526.

núm. 80 Teldf. 50461" 91 " 33761

" 221 " 51051• 4 " 33471• 17 " 52012• 72 " 73682

110 ▪ 87B,60 63 1i.

108 " 312'46

68 " 81227ep la

wees44.44444•••••••444+66ffle~~1111144111Fweet

MIPfollona religiosa, de Set-,'" sota han estat celebradas

°l'absolemnitat de costura; a laa istf una representació de

raent presidida Per l'elCil-

rßj'y,'"- p OeeSS0 del dissabte de

7/0.1: molt concorreguda. El11 '5 di el Via-Crucis paliete.02,. ebit/asilara sant; va feroae per laca—tedrai i els claustres, i va aca-

b une plätica adequada fetabar bisbe.

Enael "Wr• '6 däubstituci e lee vacants

de regidor causades per renúncieseilitats, han estat noma-

• regiders els senyors Josep San-roa Josep Rovira, Joan Font i Ra-

1 Arimany ; el primer corn a ex-

ree der popuIar, i els altres com •ceetribnents majors._Durant el Dissabte de Glòria

brea innornbrab l es ele grupa untan-* de caramelles; a la mt sentfrem

dos c•hors• l'un de l'Orfeó Vigatä•,•

ralee d'aficionats. Ambdós feren

na boa paper i abondant eollita.Es cantar davant de la Casa de laCiclo, la balconada era ocupada perl'alcalde, diversos regidora i Ilursfereiljes; l'hi Releg à a baix a la pla-ca molta concurrencia.

En venir 'Orfeó Vigatä del Conotervatori, l'alcalde des del baladel, ida lliurament de la senyera que

Ajuntament els havia re-

Feo un moment d'emoció subrat-Ilit per una llarga ovado!,

Tarabd es varen fer aplaudir molt▪ grep de vuit nois de Prats det.:tasarla-9, el, guata, abillats com

ballaven els ja coneguta "Ballsde bastón'', amb molta decissió i

-L'Agru pa ci6 tardanfetica ha co-sercat amb mea intentitat que mai2 sea tutea; per cert que hemen anunciada una audició per al6, de Sant Jordi, en la següentesa:L'Agrupada Sardanfstica I els

téni de la Rambla del Carme, peredeirsr la ¿jada i el fer treure unava que fe:a nosa, ha organitzatia tanda per al dia 23 a les sisj:2 tarda, a càrrec d'"Els Bofills"j Torelló.als no iniciats en el secret els

uso que es tracta d'una de lespires del passat Ajuntament que=titula el turment dels neins:ira l'Ajuntament ha acordat treure-

i d'aquí l'alegria general i delsnins en particular.Per cert que el seu autor, l'arqui-

me municipal, "encara no ha di-malgrat una cantada que el

MaSte de Glòria li varen fer.-La Lliga Espiritual de la Mare

le Déa de Montserrat, celebrarà lane de la sena patrona, diumengeCuna dia 27, amb els següents ac-ta:

dos quarta de vuit del mati,lea de Comunió general, amb;inca dita pel doctor Jaume Serra,Mi, general del Bisbat: durant lalea, es fans la Visita Espiritual iacunaran la Salve i el Virolai,

dos quarta de deu, Ofici so-e; I'Schola Cantor= interpre-

ala Missa In honorem B. /f. V.ii.aestre Tichon; predicarla el doc-e; Joan Lledó, canonge magistral.A les set de la tarda, a la cella

k Temple Romä, sessió dedicadal A feota que se celebra, en la qualg..:atä En Josep M. Gich i Pi, vire-Yaident de la Lliga Espiritual deknelona.

la Missa de Comunió general,repartiran estampes adequades i

Pasibiement un ramet de boscat-roll a a la Muntanya del Monto

k7rat.

LA SELVA DEL CAMPeesió al President de la DiputacióL'entre les innombrables adhes-

ioas d'agraiment adreçades al se-tas:- Presalent de la Diputació deBarcelona, ha estat cursada la se-litt:"Selva del Camp, 20 abril, 193o.Ezcno. Sr. President de la Dipu-

te:e de Barcelona,Seraor Malttquer i Viladot:Excia. Sr.: En nom d'un grup

lanera selvatä, US trametern l'agrai-sent mes entranyable que P o-Peo reben, per la gestió tan bellaa0 humana, que ha efectuat enOto de la Illbertat i de l'amnistia.Itantariem un deure de no fer-ho

L'enyorança que sentim pelostra fil, En Ventura i Gassol. no

Ussap fer obrar d'altra manera.inicia Roig, Magdalena Pujol,

Dolors Baixes, Francesca Cogul. Ro-ta Cogul, Teresa Fortuny. Antònia

Concepció Felip, Pepeta Fe-o, Carme Papiol, Maria Fortuny,aontserrat Soler, Dolors Cabrer,

Eariqueta Felip, Antònia Pamies,?agüita Fonts, Teresa Vives, Con-t aia Ferretee."

MONTBLANCLa Joventut Nacionalista

La Comis5i6 liquidadora d'aques-ta entitat, nomenada quan el Di-re

ctori la féu clausurar, dimecresPasan va convocar junta general delots eh antics socia, per tal de le-talitzar-la de nou.

Tots s'In mostraren conformes ievadas a reem prendre l'obra cultu-

d'aquesta hentmlrita entitat.TARRAGONA

C'esrencia dc Ro- lra i Virgili.Pttiodistes sud-americana.Rornenatge a la Vellesa

,Orgzadeada per la joventut d'Ac-'16 heetibeca na, es va celebrar diu-''. eag, Passat l'anunciada conferan-4 a carree de Rovira i Virgili, el1,,FIrtescabdellä el terna "La histd-b"4 de Cata lunya sintetitzada en unalat.de eetiVerSa".

,,,,fisatnent, de cinc a sis de laPuntualitat en començar i

a4bag. el dissertant tingué

pendent l'auditor' nombre% que om-plia per complet el teatre Principal,explicant ela jets principal. i demis tranacendineia de la història dela nostra pätria.

El conferenciant fin remarcar re-petidis vegades, esmentant fets queaixf bo demostraven, que el vinclede la llengua ha estat el que hasostingut la personalitat de Catalu-nya i que àdhuc en els moments quemes ha estat perseguida i esclavit-zada, per la llengua cernada li haestat tornada l'energia per al redre-çament.

En acabar es referf al símbol eleLa patria, slmbol proscrit avui dia,potser per poc de temps, i demanàa l'auditori una salutació a peu dretper es guatee llames que el fan im-mortal.

Aplaudit en diversos passatges dela sena conferència, Rovira i Vir-gili loa ovacionat amb entusiasme alfinal.

Assistiren a la conferencia horanombre de republicana de les co-marques tarragonines i simpatit-canta de diversos sectors del cata-lan lime.

La presentació del conferenciantarta a càrrec de l'Alfred Gilabert,de l'entitat organitzadora.

— El darrer dia de Setmana San-ta, hem estat visitats pels periodis-tas sud-americans , als quals va re-bre a l'Ajuntament i de manera ofi-cial, l'alcalde de la ciutat.

Foren obsequiats amb un vi d'ho-nor a la Casa de la Ciutat, iun äpat al Club Nàutic, aquest dar-rer, ofert pels representants con-culata de les Repúbliques sud-ame-ricanes.

Varen fer una visita als monu-ments arqueológica i a la Fäbricade Tabacs i varen marxar cap altard.

—Di/luns de Pasqua, tal com es-tiva anunciat, va tenir Roe la fas-ta d'homenatge a la Vellesa i lainauguració de les Oficina; de laCaixa de Pensiona, installadea a l'e-difici propietat d'aquesta entitat.

Les autoritats, cardenal arquebis-be, cometiera i personal de la Cal-va de Pensiona, padrins deis ve-Beta pensionats, aquests i molt depúblic, assistiren a la Missa cele-brada a la Catedral, a la benedic-ció de l'edifici de la Rambla, da-vant del qual fou obsequiat el pú-blic amb una audició de sardanas.

Despees hi llagué un Spat a l'albatel d'Europa i a la tarda, al teatred'Acció Popular Católica, un inte-ressant festival d'homenatge als

amb la cooperada, de l'Orfeóde Santa Linda i l'Orfeó Tarra-goni.

Aquest darrer acte, al qual va con-aduar un públic nombrosisairn, s'a-caba a dos quarts de nou del ves-pre.

MONTBLANCLes gestes d'un antic habitant de

ta vilaExtretes d'"Aires de la Conca",

de Montblanc, diverses vegadcs Itemintentat donar inútilment unes in-teressants informacions de fets suc.celos durant el temes de la passa-da Dictadura en aquella vila.

Del mateix setmanari és el relatque donern a continuació:

"Els senyors Torres Quizano iJesús Hernández trobaren un pre-text per esbravar la sena catalano-fa :a. El pretext, fútil i absurd, fon'lavar rebut el senyor P. Q. unarevista estrangera. El senyor P. Q.Es arreu conegudissim per les sevesconviccions, la sa ya sinceritat i elseu camportarnent catalanesc. I elsdos v;ctimaris caigueren sobre P. Q.i aquella qui l'emparaven per allibe-rar-lo d'una escomesa despatica.

Es tan vell com pueril el joc d'al-guns demento no autactons — sem-pre els menys intelligents — queamb l'excusa d'un separatisme in-existent, eixamanen el seu instintabsolutistas i el seu desig de supri-mir la diversitat catalana.

El 14 de febrer de l'any 1928, ales deu del mata el senyor TorresQuixano concentra a la placa laforça armada, i mentre anava a reu-ne el senyor J. P., maná que vigi-lessin i no deixessin sortir ningúd'una determinada casa del carrerde Vilanova del Mercadal.

A casa del senyor J. P. s'en-taulä el segitent diàleg:

—Me proponga practicar un minu-cioso registro eta casa del señor P. Q.y he venido a invitarle para que lopresencie.

—,IPuedo conocer el motivo en quese funda usted?

—Sé, señor. Esa Correos me he in-cautado de un periódico subversivo di-rigido a él.

—Usted perdone. No crea que sea11101iVO para molestar a nadie. Yo herecibido algunos de esos periódicos yotras personas también, y frescos es-taríamos que a todos se nos persiguie-ra. Y no es justo hacerlo a 111101 sí ya otros no.

—Tiene antecedentes separatistas.Nada. voy a practicar el registro;esta la fuerza preparada, hay vi g ilan-cia o tengo el rajara encerrado en supropia jaula. No se me escapara.

— a' Pero también quiere Prenderle?Hora usted tnal. no tiene motivo;piense que nuestro Código prohibe loque Vd. pretende.

—Pues el mío, no. — E alega fre-gafa-se lea mans amh satisf acci6:—Voy a dar la campanada. Solamenteen atención a usted — conclogué, sor-neauer —; lo prenderé en el Ayunta-miento„,

Cnrullat de jala, el mayor Torresanä tot seguit a la plaaa, on l'espera-va, tot vigilant, la foro armada.Ningú no havia eixit ni entrat a lacasa suspecta. Els veins comentavenama, recel aquella desproporcionadaexhibició de força. Taburnt semblavaque s'anés a caaar una quadrilla demalfactors. Nontés es tractava d'asear-collar

. i detenir ron pacific i indefens

datada... oer les seves idee&

senybe Teme, Ihívers, manàdoce puente que anemia a vigilar la"Enea de recreo" • 1 h resta que el ea-rtii• 1 se n'anaren, entre l'astoramentdel, velos, al earrer de yilanova delMercada!: al davant el senyor Tor-res, despri, una parella, 1 &apdo unagutzil 1 el guardia urbe que afectuo-sament faciliti l'ex-alcalde Hernia-den.

Aposti un guirdis a h porta 1 unaltre a mitja escala.

Una dona que baixava llamara res-cata amb el paner d'anar a la plaça,l'escorcollaren i II digueren que nopodia sortir.

—Al, caram I — s'exclama la bonadona — i amb quin dret? Jo tincna. He de fer el dinar per al metaborne, i després sera massa tard.

—Nada, de momento queda usteddetenida.

A dalt del pis, el aenyor Torrestrucava impetuosament la porta. Son(una germana de P. Q.

--Qui desitgener — pregunt‘—Esta all el sellar P. (2.1.—No hi és loas.—Citando volveral—No ho se.—Y su padre?—Tampoc hi és.—Y su hermano poartsat—Es a casa seva.El féu anar a cercar per Pagina,

i quan va ésser allí el Senyor J. M. R.,el senyor Torres digné:

—Vamos a empezar el registro, yusted debe presenciarlo, como pariente.

Acte seguit, el senyor Torre, esdonä amb entusiasme inoit a la tucad'obrir calaixos, inspeccionar mobles,revisar recen!, sotjar papera 1 llibres,seguir habitacions... No trobi res.Velé una petita juntura oberta entreel marbre i la fusta d'una calaixerai la ressegui amb im trempaoplomes.Tampoc res.

D'un calaix de papera sorgf unaIl i sta. El senyor Torres Jets un mo-viment de triomf.

—Hombre, aquí hay una lidie(' sos-pechosa — digo! el senyor J. R. R. —Mire usted: "Esteva Ferrer, CarleeMontar, etc., etc." /Para qué sirvióesta listar Usted lo saber

—Sí, senyor. Compren els donantsPer parar les despeses d'una finadaquan l'Orfeó Montblanqui anä al Pa-lau de la Música Catalana.

El senyor Torres deixis entreveurela sena contrarietat, per?, de seguidava revifar-se ema ensopegar amb unacarta de procedencia estrangera.

—Tratos con los se paratistas, segu-ramente. — Va Regirla , i després en-senyä al tenvor J. M. R. el següentparàgraf : "El sefior Conangla ha da-do una hermosa conferencia defen-diendo nuestros ideales."

—Je, je — feu e/ senyor Torres,sarcästicament — nuestros ideales,ve rdad? Y cuales ron esos ideales ?—pregunti.

El senyor J. M. R. s'arronea d'es-patlles.

—Guarde esta carta bajo su respon-sabilidad.

Encara remenä mes, s'endugué unarevista de l'any 1905, i, per fi, acabä.

—Ahora — maná — Vamos a la"finca de recreo".

Hi anaren tots, i s'uniren, a la • fin-ca de recreo", amb les abres parelles.El maset estava tancat..

—Abra usted — mana al senyorM. R., en esser davant la porta

closa.—Falta la clau.—Es verdad. Vaya a buscar el due-

ño y que se la entregue.anä. Al cap de gairebé una

hora comparegui el senyor J. M. R. iel senyor A. Q., aquest portant laclau.

—Trae la llover — inquirä el se-nyor Torres.

—Aquí la tinc — respongué A. Q.I l'alça amb el puny cbs.

--a Tiene algún inconveniente enabrir la puerta?

—Mana, senyor? — féu A. Q.., po-sant les mans a l'orella, fent pampol.

—Le digo si quiere abrir la puerta.—Sí, senyor, si. I l'esbatanä amb

estrépit. Escorcollaren. Naturalment,no hi havia res de nou.

I l'home ordena. al senyor J. M. R.que, a la tarda, anés a la caserna persignar ratestado".

• • •

A les matra de la tarda d'aquestdia un guärdia trocla a la porta delsenyor j. M. R.

—El Sr. Torres dice que vaya in.mcdialamente al Cuartel —. I marxä.

El senyor R. hi anä tot seguit. A laporta, cnlIncats entrategicament, hihay a un agutzil i el guardia uraa deMontblanc o- l'ex•alcalde Hernändezele feia servir, sens es veu, pe! hédel poble després guàrdies, i mésamunt un sergent. Aquest, correcta-ment, invita' el senyor R. a signarl'atestat.

—Pise llegir-lo?—Ya lo creo que st.

L'acta deis escorcolls eslava bé: re-sultara negativa. Nornés s'hi ressenya-va la data d'una publicació cubana il'esmentat senyor digué que la voliaveure per comprovar-la abans de sig-nar. El sergent anä a dins a pregun-tar -ho al senvor Torres, i sorti amb larevista que el senyor R. Ilegi. El seutext era apolitic i no hi baria misque la Iletra i rni.Fica de "Eta sega-elms".

1 ya signar. El senyor Torre3dime:

—Sírvame avisarme sin falta cuan-do su ruilado regrese.

—Esta le d. la nit. un abre guardia truca a

la porta del senyor R. i dime:—De orden del señor Torres vengo

a preguntar si ha vuelto su enriado,—No, senyor — contestä l'inter-

pcllat.El dia seaient, al triad, la mateixa

visita i el mateix diälee, i al vespreel guArdil hi tornä, peri, el senyor R.Ii oberva:

—Digueu al senyor Torres que nocal que us faci venir mes i que jo ja

sé cumplir amb la mate obligad&Aquella alta, eis • serence", que el

poble paga perqué el semi:sin, vigila.'ren la casa del salar P. Q. El Una

frena mis que Montblanc pot agraira lea-alcalde Hernändrs.

peeb pingaren die., i P. Q. no tor-nava. Torres Quixano estava arboratd'indignad?). Ho prenia com una bur-la de l'astúcia contra la força ornni-potent

Mentreatant, havia tramites l'atestatal Govern civil, i rom que dele estor-colla no es desprenia cap carrec, rho-me preparava una delaci6, que donilloc a obrir una causa militar contraP. Q.

El senyor Torres no palla resig-nar-se s qut se li escapla el "pitjaro".Cridava 1 amenacava. Algunes tonespersones amb mis bona intencióque encert — aconsellaven que, nohavent-sc trobat re. comprometedor,el .enyor P. Q. es presentes voluntà-riament a fi d'apaivagar l'excitació deTorres Quixano. Però fou endebadettot. El senyor Torres no ‚olla alteacosa, i les seves intencions estavend'acord amb les seves pararás.

Inquirí que els conciutadans J. M. 1J. C. tauen que el senyor E'. Q. haviaarribat a Montblanc. Ela cridä a lacaserna.

El senyor J. M. Ii contesta que no-mes aniria a Ca la Vila el dia i horaque indiques.

El senyor Torres manä una patenaa la Societat que freqüentava el se-nyor J. ?J. per fer-lo compareixer.Però aquest senyor ja era a lloc.

El tenyor Torres el trabé ferrenycellajunt

—1Usted . ausillel al Mar P. Q. aausentarse de Montblaeseh el d4o delregistrar — presnmtk. •

—No, tenyor — contestà J. U.—JUsted sabe su eoraderor—afta Ignoro.Vingueren encara altres preguntes

amb resultat negatiu. Llavors, el se-nyor Torres desborda., 1 unte respecteal testirnoni I eiutida, I amb abús desuperioritat, l'increpa agressivament,l'insulta i el desafiä.

A Ca la Vila mateix, entre anees,cridà el senyor J. C. Tampoc en po-gué treure ret en clar. 1 el senyorJ. C. feu present al senyor Torresque no saba veure cap motiu perperseguir el senyor P. Q. amb tantaräbia. Tinc antas — digné — que l'as-sumpte Es al Tribunal i que. segonsel Codi, s'ha d'esperar que aquest fa-

¡ disposi.El senyor Torres envermellf.—A ml — exclama — chungueo, no.

Sepa usted que por mis e- , ti le Pue-do poner la mano encima, lo voy o ma-niatar, y escoltado Por una Partió. 10mandaré a pie a Tarragona, en con.eh:tejón ordinaria.

Era un wat pel qual es dalia mol-tissim el senyor Torres. En materiade gustos, diuen que no hi ha res es-crit.

Ja veurem com acaba la "campana-da". Que no n'hi bague una de sola,sinó un feix."

REUS"Acoló Catalana"

Conferancla d'En Pompas/Fabra

"Aceita Catalana" estä orga-nitzant un important acta d'a-firmaci6 oatalanista, el qualtindrà iloc a la ncstra olutatdintre pocs dies.

Serä • 'inaugural de la tandad'actas de propaganda que se-rä realitzada pels pobles de lacomarca.

Donarera detalls mes enda-vant.

"Les Circumstàncies", òrgandel Centre d'"Acci6 Catalana",ha augmentat considerablementel tiratge d'ençà de la sera pu-blicada en llengua vernacla.

— Avui divendres, a les deude la nit, al Centre de Leo-tura, clonarä una conferenciael mestre Pompeu Fabra. Dis-aertarä sobre Gramática Cata-lana.

CARDEDEUNotes diversas

Fau objecte d'unänit»es elo-gia la decissi6 del balite JoanAlsina en prohibir que l'Agru-pació Choral Cardedeuenca, enles seres cançons de carame-lles, cantas cuplets indecents,grollers i personalment ofen-sius per a diversas persones dela vila.

Aforlunadament, la prohibi-da. del baffle i la aigilänciadels Mos.sos d'Esquadra, tauque nü passés res. Foren tanfebles i joguina de tothorn elsdarrers halitas que aquí tinguéla dictadura, que ja era horaque la vila lingotes la sensaciód'ésser regida per una perso-na de caràcter.

— S'ha publicat el progra-ma de les testes que anual-ment delebra la benernaritaGermandat "La Santa Espina",

que compta ja mes de cin-quanta anys d'existència, puixfou fundada l'any 1877.

Enguany, a mes de lea fun-cintos religiosas, bailadas i con-certs ile ccnsuetud, tindrà lloc,a la tarda del segon dia de la¡esta, un homenatge aP veterä ipopularissim melga En JoanDraper, amb motiu d'haver l'A-juntament. a prees de la Ger-mandat, pros l'acord de nome-nar-lo fill adoptiu de la vilai de donar a un dels carrera elnom de tan volgut metge. L'hc-menntge consistirä en deseo-brin la placa del carrer semen-tal, I en Murar nl sanyor Dra-peo. el tftol de Fill Adoptiu, es-culpa en artislica placa de mar-bre i argent costejada per subs-cripci6 popular. Amenitzarart

ele actea l'orquestes "Eta btont-grIne", de Torrcella de Mont,-;gri 1 l'Agrupacld Choral Car-dedeuenca.

El senyor Draper, que per es-pal de mäs de trenta-olno anyeha apeen en aquesta vila laseva profesai6 amb gran hon-radesa 1 abnegació, té ben me-reaout rhomenalge que seret.

Una altra de lee novetateagradoses que tIndrä enguanyla fasta de la Germandat, 6Eque durant l'Ofici es reparti-ran uns goiga dedicaba a laSanta Espina, que singst noconeixia, i que estan en pcderdel valu6a arxiu d'antlgultatsde l'apotecari senyor TorrittaBalbey, qul tantee coses sap dela histeria de la vila.

Aquests goigs daten de l'any1814, 1 foren posats en solfal'any 1819 pel qui era alesho-res organista de la parròquia,En Martf Bosch 1 Pcstins.

Enguany, aguaste goigs tor-naran a cantar-se arranjada lapart musical primitiva pel com-patriol I notable violinista EnJoaqui mPous.

Tota els actes prometen re-vestir lluiment.

— El día de Pasqua ha-llenen sardanes al Casal Ca-talä.

—Enguany, tal vegada de-gut al temps bastant revoltat,foren pcques les familias quevingueren a pasear ele dies deSetmana Santa, oom també sdndiversas les torres estiuenqueaque lii ha per Bogar;

OLOT

Noves diversos , •El temps variable, fiad I amb

pluja al pla I neu a la munta.transcorreguda sanee gaire anl-mao16.

Monis dels Botes a l'aire 'Hu-re, resultaren dealluits 1 al-tres s'hagueren de suspendre.Els altres esbarjos no resulta-ren pas massa concorreguts.

Per alzó el concert pcpularde l'Orfeó Olot( a'ajornä per aldissabte vInent, 1 el tradicio-nal roser del Triad se'n va re-sentir moltfsslm.

—El moviment demogräfloregistrat la setmana passada,fou de tren morts, sis naixeamenta i dos matrimonia.

— El mercat del dilluns, ambtct I que era en dia de testaresultas desanimat quant a tran-saccions, si be regularmentconcorregua

— El nostre anoto En NaroisAgustf, actual alcalde del valpoble de Castellfolllt de la Ro-ca, ha regalat a les escotes mu-nicipals del mateix, una biblio-teca ben adient al fi que va des-tinada, i composta de mes dedos-cents esocIlits voluma.

—Signada per bon nombrede vaina, ha estat adreçada unalletra al president de l'entitatbenéfica "La Caridad", parquéde bell noto sigui nomenada "LaCaritat", tal com era des de laseva institució, i canvlats elsrètols 1 altrea que actualmentno Eiguin de tal manera.

— El dilluns de Pasqua, lacompanyia dramàtica que dirl-gala el senyor Cabrer, don ä alteatre Principal, i amb exit benregular, dues representacionsde la ccmedia "Les llàgrimesd'Angelina", d'En Josep M. deSegarra.

—Al val poble de Sant Joanles Fonts, els dies de Pasquavaren celebrar la fasta de laGerrnandat. Tots els actas esvelaren ben concorreguts i ani-mats.

La cobla La Principal de LaBisbal, he va recollir mollaaplaudiments.

— Dimarts, el Casal Catalàcelebró la sera canstituci6etui I, seguint la bella cos-tuno d'abans, a les vuit delvespre feu donar una audicióde sardanas a la plaça Major,on la renomenada cobla LaPrincipal de La Bisbal. desgra-nä Urs escaient programa.

La gran gentada que s'hl con-gregb, retad ainb forts aplaudi-ments "La Santa Espina", quefou ovacionada fins a obtenir larepeticiú.

A la nit, plena de gorro a gomels amples aalons del Casal, laprimia cobla donä una altra es-cchida audició de sardanas, queal jovent ballä amb dalit i tot-hom aplaudf entusiästicament.Fou el tercer exit del Casal ambmenys d'un mes.

GRANOLLERSLa Pasqua. _-Festival artfstio.

Obituari. — NovesDesprés de cantarleb les tra-

dicionals Caramelles, el tipicAplec do Canovelles ja espera-ra aquesta munió de gent quede tot arteu hi fa cap pel di-Iltins de Pasqua.

Enguany, amh tot 1 el tempsplujós, la ¡rentada era mes im-ponen/ que nitres anys.

—Diurnenge ha de tenirefectivitat un simpätic festi-val artfstic. La posarssid dar-llanca Senyera pel Chor L'Har-monis. A aquest acta s'han ad-herit infinitat d ' agrupacionschonta.

A los &Iza del mati, ro la Casade la Ciulat, es farä solemneIlitorament d'aquest preuat emLbleina, al Chor L'Ilarmonia: la

ItIläsicalNOTES OFICIOS ES

UNA FELICITAOS° .A JEAN CAMP

En l'avinentesa de trobar-sereunits al despatx de Cerimc-niel del nostre Ajuntament elemestres Lamote de Grignon,Enric Morera, Pau Casals, JoanManen, Antena! Catalä i IticardLamote, que dirigiren, respecti-vament, les seves sardanas,executades per la Banda Muni-cipal a la pina. de Sant Jaume,la vigilia de Sant Jordi, trame-taren una felloItac16 a París al'eminent catalanbfil Jean Camp,per la sera exaltada lloa a laSardana, publicada en el llocd'honor del primer nümere dela revista literäria "Contacta".

CENTENARI DEL ROMANT1-OISMIL

Conferéncla-connert a Otees° deBlanca Selva I Baltasar Sam per

Aquesta tarda, a dos quartsde set, Undrä lloc a la sala d'ac-tes de la Carnbra de Comera(Casa Lloala de Mar), la cin-quena de les conferencies-con-cert o rganitzadcs per la comis-s16 de fattes del Centenarl delRomantlelsme. El senyor Bal-tasar Samper descabdellarà elterna "Schumann, mestre de bongust", I, a continuad& Fea-quIsIda artista Blanca Selvaexeoutarä al plano les obres deRobert Schumann que detallema oontInuaeld: " Dav idsbflund-lertanze", op. 8 (divult pecesoaracterfatiquee) ; "Carnaval"op. 9 (compcst de lee peces se-güents: Preàmbul, Pierrot, Ar-lequf, Vals noble, rusebl, Flo-restan, Coqueta, ReplIca, Papa-nones, A. S. C. H. - S. C. H. A.,lletres dansantsa Clareta, Cho-pm, EstrellaEstrella, Agralment, Pan-talon 1 Colombina, Vals ale-many, PaganInt, Deolaracitt,Passejada, Pausa, Marxa delscol-legues de David centra eleFtlisteus).

Es despatxen entradas per acada una de lee testes del Cen-tenar! del Romanticisme a laUnid Musical Espanyola (Pas-seig de Gräcla, 54).

, EL QUARTET IBERIO

A TARRAGONAdesvetllat gran Interés en-

tre els soda de la Enharinó-nlea de Tarragona el concertoonfiat al Quartet Iberia, queUndris lloo avul, divendres.

Aquesta p restigiosa agrupa-d& integrada pela artistas Ver-ran Guarin, Josep Doncel, Gra-ciä Tarragó I Forran Pérez-Picó, Joyas que treballen amb fe1 entusiasme, dcnarb a conéixera l'esmentada entitat el Quar-tet número 3 del compositorcatalä Amadeu Use&

• • •Avul, divendres, tindrä lloc al

Gran Café Espanyol el corres-ponent concert extraordinarlque arnb tent, d'èxit es donen enaquest popular Cafa. El prc-grama, compost exclusivamentd'obres de Clavar, sera dedicata la sera mernäria i interpretatper una renomenada entitatchoral. Precedirä aquesta audi-chi un breu parlament sobre lapersonalitat de Clavel. , a aforre()de Miguel Vilalta I Faure.

La dona, lamoda i la llar

La mare i el fill

EL SON INTRANQÜILQuan la vostra criatura no

dorm, o be te el son intranquil,penseu que és degut a una cau-sa que heu de buscar amb totacura. Posar-hl carnet abans desaber-ne el motiu seria la ma-nera de perlIongtor l'insomni.

El son intranquil generalmentes coneeqüencia:

a) D'un transtorn nutritiu.b) D'una malaltia constitu-

cional.e) D'un temperament ner-

viós.Dintre els transtorns nutri-

tius poden incloure-hi d)cs dela gana fins a les afeccions deles vies digestivas que produei-xen dolor. Sovint la criaturaplora i no s'adorn-1 parque tegana. Saben!, (pels miljana quoja exposàrem al ecu temps) si

dita agrupació, oheint la batu-ta del mestre En Francesa Vi-taró i Carbonell, cantarà algu-nas composicions.

A la una de la tarda, vermutd'honor i miaja hora mas tard,dinar de gerinanor, el qual escelebrara al set' estalge del du-ren d'Enric Prat de la Riba.

—hast estat tornats a esserurbanitzats, eta jardinets de laplaça d'Angel Guituarä.

— Ea Fusta del Pedal a Gra-minera lies dasvaillat un intaresinesperat, i cada dia e0 sumennous cooperadora al simpàticfaatival hanedia. .

l'Infanl mama la quantititä. de.Ilet que U pertOr&LALAZAILMAbiberons en la forma adeqqadaal seu pele i a la sevs eMset,sabrsu també M aquell piteé' Oaquell insomni sein degutsa què la criatura pastel gana.

Si l'infant no pasea gana,vigileu aleshores la quantitati la qualllat de les deposIcloni.SI isön masas nombrosea (ranade elnc, per dir un nombre), obe no tenen el seu color groocaracterfstic, us indicaran que

.1'infant sofreix un transtoriidigestiu. Un cop aqueo t hagiestat guarit en la forma ade-quada, tornarà la tranqull4ita4del son 1 la criatura dormirá U .

No oblideu, peral, que monasuposats mala de ventre no eónres mes que una falla estretao una agulla que punza o unabestia que pica.

D'entre lea malattles consittstuclonals esmentarem el raqul•tieme 1 les vegetaclons adenolideea. Una de lee primeras ma4nifestacions del raquittemtl'insomn1; alzó Ja pot esclava-nir-se als tres meso. de vida.Si no trobeu la causa d'un sonintranquil, pulsen en el raqui-tisme; si a aquest Insomni s'htafegia alguna manifestacióquItica (auore nocturna abun-dosos, per exemple), estarieu )adamunt la pista carta.

Les vegetaclons adenoldeeedIficultant la respiraol6 pel nadt1 obligan( la criatura a dormlgd'una manera defectuosa (ambla boca oberta), poden produttels anomenate terror, nocturna,A maja nit, sanee deapertar-sedel tot, ta criatura, en un sobra-salt, e'aixeca del 'lit 1 diu aleguna paraula confosa.

Del temperament nervidie m6gval que no en partem , manesovint ele parea, quan no sabeneducar ele Bella fine,. s'inventenel fantasma del temperamentnervids. Reoordeu-voa tan solaque aquest temperament star-vid, només el pot diagnostloatel melga, 1 que la criatura ntl,l'ha de saber mal.

,•

Informaelbunivera ltärla

VISITES AL RECTORAhlr vtaltaren el rector l'ina-

pcetor oap , de segona ensenyan-ça a Barcelona, senycr Rueda,amb les senyores Alfaya, ins-pectora 1 professora de la Nor-mal de Segovia, respectivament;L'objecte de la visita era con-vidar-lo a la inauguraold d'unaexpostc16 de .brodata pcpularsque tindrà Iloc diumenge vinenla l'Exposició de Barcelona.

També rebé la visita de l'ins-pector cap d'ensenyament pri-mari de Tarragona, senyor Graui del director de l'Inatltut Frars-CeS, M. Bertrand ,

UNA NOVA ESOOLAPel rectoral ha estat aprovat

l'expedient d e funcionamentd'una nova escota, no oficial, asOlesa de Montserrat.

B ARRERA HORA

DE BARCELONA

, DETENCIO D'UNA BANDAD'ESTAFADOR8

Ahir a la nit, la policia va de-tenir, en un cate d'aquesta clu-itat a Joan Llonch, Josep FlgUR-role 1 Josep Marla Galindo.

Eis tres, junt amb altres, for-maven una banda que es dedf.icava a estafar autos.

Compraren a terminis antogi teten signar les lletres per,una persona insolvent,1 quanIletra no era pagada, l'auto ha-via estat venut,

Per aquest procediment por-,taren estafats uns deu autos.

En el moment de la detenció,tractaven de ter descomptartones lletres que importaven52.500 p essetes, acceptades perun joya de Terrassa.

DONA MORTA •Prop la una d'ahir tarda fou avi-

sat el jutjat de guardia que en unpou que hi ha al carrer de Marsana.Rof. de la barriada del Carmel, hihavia una dona morta.

Foren avisats els bombera, elsmala estragueren el cadaver.

Segons les recargues, la mortaes deia Tendera Ladaguila, de 59anys, i vivia en una casa d'aquell •carreta i segons versions mana ma-!alta.

El cadaver, per urdre del jutgede guardia, fou trasIladat al dipò-sit judicial.

DE MADRID

UN TRANSATLANTIC EMBAR-RANCAT A VALENCIA

Valancia, 24. — A mitja ale. en

Sortir del port el transatläntia "JuanSebastián Elcano", ha enrallat.

S'estan realitzant traban% pe: yeti--re la forma de desencallar-lo.

S'ignora encara ei les 'carlea odaimportante.

VIC— Regidora

Les Caramelice

1

1

1.,

4'14 ISME

141CTUALITAT DELTUEE

reeie Pos feeiPe ea enrama* a!master« la peona dit de%`81‘eliee", lee quita conotlirreigen undala Mü grane esdeveniments «a-quel' pala prennt-hi part elementsde la categoria mea important.

Apuestes provee ahn quitra: Dile.Mil Guinees, MII Guineea, Derbyd'Epson I Saint Leger de Donan«La primera d'aneen« curses es per• peltres dele dos sude de 3 ¡oye;la mona, per a poltres masclea dela mateixa edat, sobre la milla; elDerbr. Per ala dea auges de tresanea sobre eaoo mete«, i el SalntLeger de Doncaster, a la tardor,

Per ale 3 anye també i a la diaria-cia de zpoa Inerte., Al poltre vencedor de les tres pro-ves, Dues Mli Guinres, Derby d'Ep-ion 1 Saint Leger de Doncaster, se'lconsidera com el millor produce dela eeva generació i Ii és imposadala triple corona del tunf angla. Side una temalla i guanya les Mil Cul-pe« de Neowmarket, el Derby i el

eint Largor, 11 da concedida Igual-'Ciaent la tripla corona die la immor-aoslitat.

Segons l'handicap«? del JockeyClub d'Anglaterra, Diolite hauriad'Imano el vencedor cap de fila deleCrea anys británica Agriera poltrecorregid sis curses • dos anys, dahe guate an guanyä trae, 1. si lestoes primeras re (oren 'he« tanteeeletdriet, ion eegurament per trae-bar-se de distinciee curte., ja queen allargar-se les dtatäncies obti eltrlornt.

Preve Sang (Hure On 1 Glgl-molla) ea troba en un cae semblant• Diolite. No ¡maya cap curia finag cobrir 1-200 metres a Roas Me-morial Stakea, I eonfirrnant- &e a Mid-le Park Stakes als 1.200 metrei• Aquest poltre aste enicamentmatriculat a% prova "clessica" DuesMil Guinea

Stingo (Tremola I Mar« Orb)debuti a Lancashire Breder'e Pro-duce Stakes sobre r000 metres, efee-ttsant tres sortides posteriori I ocu-pant tres oegons lloes a l'arribada.A Lingfield Park Spring Stakes arel -bi el pr imer a la Ate, guanyant aixfa no exce)tent lot de corredor& en-tre ele quals ht beata Rustom Pa-sha; dies abano, pera, hacia estatvençut per Caerleon a Liverpool.Comprovada la seva regularitat enles curses, do de creare que tintínun bon exit.

Caerleon, fill de l'halar% 1 Can-ion, debute, vencent, a 1.600 me-te«, al dit fill de Tremola. Creiem,'dones, que toril« victorias en lesprovee dele "cläsedes" a les que esté• matriculat.

Blinheim i Rultom Pulla, dostambre.% de l'Aga KT 1 i a'' amaprovee ingleses, «tan a tres !limesde diferencia en l'estila del FreeHandicap. El primer, fill de Stand-fort i Malva, ha eomplert el qued'ell s'esperava, tenint en compte elsen origen; de set S'Unes celebrad«durant l'any reee rel% guanyadesentre. Quede segon tres segadas,snob la demostració sorollosa en lesNew Stakee d'Aeeot (Laso metrez),,Oa bate /6 concurrente de classe,'entre ells a Fresa Sang a 2 cossos,encara que dos mesos deseada el

uneix Press Gang el yencé ambmajor factlitat, en un recorregut

'de 200 metres mes; d'aquest fet se'n'dedueix que si Blenheim ro té ap-titud per a les ;largues distäncies, Isi realment és an cavall de Derby,cal esperar la seca aparició d'aqueo-ea primavera, i ens donará una Ifnia

-per a pronosticar el sea avenir.Rustom Pasha (Son in Law I Cos)

el company de quadra de Blenheim,acaba de classificarme tercer a Ling.field Park Spring Stake, darrera dels4 arias Ardglass i d'Stingo, donantla Impreslió d'un caeall molt resfs-tent. A dos anys prengué part endues curses, una a Ascot, on arribeal primer llar i al mateix tema'que Silvia, i cursa, el mes d'a-gost de l'any passat, a les Prince.of Wales Stakes, arribant a segoniloc i a un miel cap de Lovat Scont.

• El dia 20 del corrent s'inaugurà'a Barcelona la temporada de cur-ses, amb una assistència molt nom-brosa, tot 1 ttsser diada de Pasqua.LATI multitud que acudf a Can Tintaper a presenciar-les en surtí decep-'donada. De les cinc curse., la pri-mera fou guanyada per una Mon-rovia, d'un origen excellent, no ba-tent gran cosa; la segona, compos-ta de corredor, mediocree, obtinguiel primer lloc Vendeix. En el premi"Cerdanya", una prova de produe-tee de tres anys, fregona la nostraopinió, era Sorrento, 51 qui l os, l'ú-nic en for-na; quant a Vaal, la re-cent importació del senyor Lastre-ras, ens plagud molt, puix encaraque baix de condícia, si s'aconse-gneix aclimatar-lo, te'r. treurä pro-fit, i serè un cavall útil.

.11111181111111111111$111111MMIN1111!3111111111111'

LA PUBLICITAT• TEEN CUROSAIIIIINT ELSNO1118 DE LEE CASE8 QUE

MI ANUNCIEN

digel111291111111131111111111111111111C111111111

13 () X ANOTICIAR!

• Abano d'ahir, a Paría, Viallamy,templó de França dele pes« neu-gers, vence Eduard Maacart perpinte.

La decisió fou adquirida pel ven-cedor en un limpie marge de punts.Vuillamy demostri, de mes a mis,un estll clar i un croxet dret toreaperillas. Mascart, molt togas, fousovint deturat pele "countens" delsea contrincant.

A la mateixa cenada Raux ven-et Juico per puntuació.

— El dia 2 de maig pedaleei esdisputaran a l'Olympia de Londresdos campionats d'Anglaterra: els

dele petos ploma, entre Couthbert(carnpi6) i Dom Volente (chillen-ger), j el dels pesos mitjä entre elcampió Len Harvey i el challengerMac Call.

Ultra aqueas dos marcha n'hihaurä un entre els pesos torts Short.land i Smith. El vencedor d'aquestencontre diuen qua será oposat mistard a Phil Scott.

Ivon Trolderio, pes moscatrances que disputà al Camplo-nat del món a Frankle Genere,va reapareixer a Parta corn apes ploma, davant l'ex-eampidde Franca dele pesos• ploma,vencedor, com je ola sabut, deKnute Lareen, per k. o.

Traerlo en aquesta reaparl-ole no fou gens afortunat, carTaseln el deixi k. o. a la tercerarepresa.

— La I. B. U. ha homologate/ repte de challenger a KidOlvIn per al camplonat d'Eu-ropa dele pesos . mosca, 1 el dePlstulla a Bonaglia per a4 delspesos mig fort.

— Diuen de l'E/avena que 111-card Alfa ha arribat a aquellacapital amb l'intent de dispu-tar diversos encontres.

BOXA A L'IRIS PARKEne mienten/ que el vfnent

dia 29 ce •menearan a l'Iris Park,organitzades . pel Barcelona Bo-xIng Club, les vetllades que jatemps enrera se celebraven almodela local. anomenadee "al'americana", fono ele combatede les qua!, eren de la mateixadurada (quatre rounds).

Aquestes ventadas crelem queompliran un buit que es . telasentir amb força intensitat.

Avul, a cada Campionat deCatalbnya hl prenen part unagran quantitat de boxadore, lamejor part dele qua% en veurecom oreas fa difícil de poder ac-tuar en el clamp professionalabandonen la boxa 1 són aneestante &Mente perderte. Aguas.-tes vetllades, que permetran atots sortir molt sovint, ja quea cada vetllada es faran set evult combate, els donarä coratgeper continuar boxant I no hl hadubte que portare la Inclusló denous valore boxIsties que millo-taran la nostra vlelua pugills-tina en gran manera.

ESPORTS DE NEU

CENTRE EXCURSIONISTA DECATALUNYA

Vista la quantitat de nen que esmanté encara per tot el Pireneu, quan-titat que les nevades caigudes els diesde Pasqtta no han fet sinó augmentar,la Secció ¿Esports de Muntanya delCentre Excursionista de Catalunya hapres l'acord de celebrar diumenge vi-nent, dia 27, la seca ITT carrera d'altamuntanya per equips de dos corredora.

Aquesta s'havia de celebrar sí dia13 d'aquest mes, pera el mal tema.obligä suspendre-la. La seve cele-bració serä el darrer esdeveniment es-e rtlu de l'actual temporada que tanbrillant record deixad a tots els quehan freqüentat enguany les pisto deLa Molina.

Encara que no funcionin els trenaespecial, dels dinmenoes, arnb el ser-ve; normal de tren es pot concórrerdIumenge vinent i e l s altres successiusa La Molina i a altres llora on con-tinuar practicant fi« ben entrada laprimavera l'esport de l'esqui.

LA XII VOLTA CICI.ISTA A CA-TALUNYA

Notkies rebudes dc Tremp reflec-teixen ben clarament l'entusiasme quehi ha a la dita ciutat per a rebre lacaravana que formen corredors i se-guidora de la magna prova catalana,l'atribada de la qual serä un digne(milete a la fest& mejor que celebren enaquella data.

Format per valuosos elemento, totsdi3posats a laborar per tal d'aconse-guir rar exit en la tasca empresa, haquedat constintit el segiient Comtteexecutiu:

En Josep Sastre Torruella, presi-dent; En Pan Gamand6, tretorer; En-ric Lao Fieras, secretari: Remen Ca-nal, Joan Gorda OsInn LIMAN, Ma-mol Rodríguez i Medid Naval, re-cala - — -- • --------

F UTBOL

Campionat de Futbol In-fantil; de Catalunya

La Lana Amateur de la Federar%Catalana de Futbol Asir:chichi orga-Meza el Campionar 'de Catalunya in-fantil. en el qual podran prendre parttoto ele clubs adherit, a la FederacióCatalana 1 Lliga Amateur, sense die-Unció de categories, atenent-te a lessegiiento bases:

t.—Podran prendre part en el Cam-pionat infantil tots els equipe de clubsafiliat, a la Federació Catalana i Lit-a& Amateur i que estiguin al correntde Hure obligaciotu amb els dita or-gro sind,

2.—Els jugadora hauran d'estar ins-crito reg lamentiriament a la Federa.eta Catalana i Lliga Amateur i notindran menyi de deu anys ni mis desetze el dia que comenei el Campio-nat, i amb una alçària d'eón metre!.

3.—Per a poder comprovar l'expo-sat a la base ném. 2, la Lliga Ama-teur podrá exigir, si ho creu conve-ninit, el certi ficat de naixement delejugador, que prenguin part en el Cam-pinnat, aixf com comprovar Ilur al-caria, mitjancant la seva malició, laqual cosa es feria a l'estatge social dela Liga Amateur.

4—Es confirió precisa per a poderformar part d'un equip inecrit en elCampionat Infantil, no hacer figurascom a component d'algun ectuip quehagi pres part ne competicions oficialsde mategork, superior a la d'infantil,entenent-se per eategoria «peder tetaele primero, 'exima temen 1 Marteequipa de totes les categorit.

5.—Tots efe jugador, que componenels equipe per al Campionat iniantilhauran de posseir la fitxa medica, laqual mil facilitada pel seu cornete perla Lliga Amateur.

6.—Els jugadora hauran d'ésser re-viso, vuit dies abone de començar elCampionat infantil (la revista delsguata hend d'efectuar-se a l'estatge dela Miga Amateur), 1 no podrá jugarcap jugador que no estigui reconeguti donat per útil pez a poder actuar enaquest esport

y.—Cada Club peda inacriure tantsequipe entet crean; convenient, pera alsefectes de l'alineada del, jugadora se-ran considerats com a pertanyents aclubs diferents, o sigui, que tot juga-dor que actuT en un equip infantil nopodrä jgar en cap altre equip infan-til, encara que sigui del mateix club.

8.—El Campionat infantil es jugaréeegnim la forma establerta per alCampinnat de Catalunya de primeracategoria, ie a dir, per punts 1 dueavoltee. La Lliga Amateur queda fa-cultada amb lea presente bases per afer tanta grupa cont cregui necessaris,en la forma mes ademada a fi d'anivellar les ¡orces dels equipe eonten-dents. Mime formar categories, Ja peredat de miradora o pel pes d'aquests.

9.—Els partits seran d'una hora dedurada, dividida en dues parti de mit-ja hora.

to.—Canta equip hauril de presentaral cama de joe una pilota especial pera equipo infantils, o sigui del neme-ro 4, en dende' condicion s de loe.

sm—El, partit, ser« per punta 1en el cas d'haver-hl empat entre do,o mis equipo, m'aplicara el "gol ave-rage".

partits seran jutjats perMitres del Collegl Amateur, 1 lesdespeses que això ocasioni seran percompte de la Lliga Amateur.

13.—Ela clubs es fan responeablude qualsevol incident que pass' ale ju-gadors. La Lliga Amateur recoman. aaquesti que exigeixin la conformitatdels pares dels jugadors inscrits.

14.—Qualsevol infracció de la basenúmero 2, representa la perdua depul« per part de l'equip inhume,

e5.—Les despeses que ocasionin elsdesplaeament3 dels equips, seran acompte deis clubs concursante.

Id a—Entre els cluhs concursants esnomenaré un Cornite de competida,que tlndrä cura de fallar en primerain3tincia totes les protestes consigna-des en les ame, del. partits, 1 que vin-guin en forma reglamentäria.

17.-1,a Lliga Amateur fallad, ensegona instäncia, tate protesta deriva-da de la col-Morada d'aquest Catn-pionat, sentare de conformitat ami, lesnormes generals estehlerte§ en els vi-gents re g larnents per a Camplonets 1Coneursol,

—Qualsevol cae no precie enles preoento baste ho resoldrA el Con-sell Directiu de la Lliga Amateur,(record amb els reglamento vigento, Ien ras de no tetar determinat en l'es-mentada re glementació ha fallará tam.he el Consell Directiu d'acord amb elseu saber i emendre.

e n—Premis.— La L'ira Amateurconeedeix ele següents premis;

Une copa 1 tretze medallee d'argentdaurat per a l'elida campió.

Tretze medalleo d'argent per aregida claisificat en segon !loc.

Tretze medalles de coure per al'equip classificat en tercer II«.

Del partit a profit de l'Hos-pital Chic, el benèfic esta-bliment no n'ha participat

en resHe« ací una nota teta pública per

la Junta Administradora de l'Hospi-tal Cllnie 1 a la qual sobren ele co-mentario;

"La Junta Administrativa del'Hospital Clfnic agraeix totes lesiniciativas encaminades a minorarer seit estat econdmic, hagut compteda les grano Ateriese§ que ore:sienael sen aosteniment. Perú, al mateix

*U% Pala • 1111:›Iskinisktiatives eme ~minaba de realit-

idlleide ‚Pi. enunnisi. Melada»'amb ¡matara« . 4'dedt; quo ludsabe molle els casa, litzt'sene& que havem-se anuseiat feo-te. a hendid de l'Hospital ClInicti resultat ha estat =M'ame"negatiu, ma l grat dels pomposaanuncia I de la propaganda teta Poliorgauitzadors.

El setembre passat s'anuncie tan•pärtit de futbol per a «ser jrgara•l'Estadi ele atontjuic, sense comptaramb la conformitat de la Junta de.l'Hospital Clinic, i no obstant elsbona augurio de la persona queprengué al set: cha« l'organitzaciódel partit i la seva tonifica finalitat,l'Hospital Clinie no ha cobrat capquantitat, rnalgrat d'haver-se &con-seguit una recaptació no inferior a50.000 peesetes.

Segons , la liquidada practicadafa poc, la quantitat recaptada alairtvertit Integra en el pagament dedrets finposats pel Comité de l'Ex-posició i altres de carácter legal, ia mis, als diversos clubs esportiusque prengueren part al festival. -

Es convenient que el públic cone-gui la veritat de l'esdevingut, caramagant-la podria creure que, grà-cies a aquests festivals, san impor-tanta els ingresaos a benefici del'Hospital Clinic, i és el cas quemoltes vegades aque‘sts han estatcompletament nuls, com ha succeiten el que s'esmenta, no obstant ha-cer estat nombréis el públic que pre-sencil el partit i important la quan-titat recaptada."

CAMPIONAT PENINSULARPARTITS PER A DIUMENGE

A BarcelonaBarcelona - Betis.

A ValéndaR. Victòria - Espanyol,

A SevillaSevilla -Valencia.

A GeecheArenas- Madrid.

A CastellóCostelló - R. Unión d'Irúak

A OviedoOviedo - Mímela.

A PamplonaOsasuna - D. Alavie

A DentadaR. Sociedad- Athletic Bilbao,

TORNEIG DE CLASSIFICACIOPARTITS PER A DIUMENGP

A BarcelonaSans - Sant Andreu.Júpiter -Sabadell.

A TerraasaTerrassa - Martinene.

A MatarelPuro - Badalona.

A VilanovaA. Obrers - Palafrugell.

EL FUTBOL AMATEURUN ALTRE TORNEIG

Demä passat, diumenge, comen-çarà un nou torneig, anomenat "Co-pa Amateur", l'ordre dele partits delqual sed el següent:

Barcanona - Penya Ripoll; campde l'A. D. Tramvies, a dos quartsde tres de la tarda.

Margarit - Sarrianenc; camp del'A. D. Tramvies, a dos quarta decinc de la tarda.

Aguiles Fort- Plus - Martorell;camp de l'Atlètic Fortpiene, a dosquarts de tres de la tarda.

Trompeta - Gladiador; camp del'Atletic Fortpienc, a dos quarts decinc de la tarda.

Vilassar - Seda Prat; camp delMartinenc, a dos quarts de tres.

Victória Colmen; camp del Mar-tinete, a dos quarts de cinc.

Sporting Martinenc - Hostafrants;carro; del Sant Andreu, a dos quartsda tres.

Aragonès - Espanya de Sabadell;camp del Sant Andreu, a dos quartsde cinc.

Fugues - Esperança; mili) de la11. A. d'Horta, a dos quarts de tres.

Dependencia Mercantil - Derroche;camp de la U. A. d'Horta, a dosquarts de cinc.

Català - Internacional; camp delTrompeta, a dos quarts de cinc.

La Bisbal - L'Escala; camp deLa Disbal, a les guatee.

Tots els partits seran per elimina-tbries

El futbol a les comarques

A PALAMOSEle partas de Pesque

Palam6e. — Les passades feote.de Pasqua rebérem la visita del po-tent primer equip del F. C. Apol, deBadalona, el qual jugi dos partitsamb l'onze del Palmas Esport Club.

Ela partiti foren molt disputatspresenciats per nombré, públic,

que no deixä d'aplaudir les boniquesjugades que ambdós equipo. ens ob-sequiaren.

El resultat del primer partit foud'empat a un gol. En el segons'endugueren la vitela ele bada-tonina, per tres gols a cap.

NAT ACIO

REPARTIMENT DE PREMISAL C. N. BARCELONA

Diumenge vinent tindré lloc a lasecutaria del C. N. Barcelona (Es-cunera de LIXant) el repartiment depremio corresponents a les següentspm' d'aquesta temporada: Copa Na-dal, Concurs d'hivern, Premi Kappeli Concurs femeni infantil,

Aquest repartiment de premie ti unmajor interés que ale precedente, puixque en aqueo to fatal lliurament a lasenyoreta Mercè Bassols i als «da-dora Serna Palatxi i Joan Gamper de

miro e« Die el C D.-Netee•leee eeseedele ele dies weletiore pes

.reScedient ~416 que bu, partid aterne en le ¿Eren temperada.

SeSokiameat, 1 oem a compleasentde nets, es jugare en par* d'entre-ament de water-polo entre ele ele-ments de primera categoría.QUEDES DEFINITIVAMENT

! AJORNATS FINS A L'ANY QUE;.VE ELS CAMPIONATS

D'EUROPA DE NATACIOLa Federaci6 Espanyola de Natació

ha rebut un comunicat de la LligaEuropea de Matad() anunciant-li ofi-cialment que han estat ajornats fins a

.I'any que ve els Campionats d'Europade :atad&

Sembla que hi ha intenció d'orga-nitzar un torneig de nacions, el qualtindrä lloc a Nuremberg, durantsegona quincena d'atoe vinent. Hanpromes ja llur participadó cine na-dona.

BASKET-BALL

A SABADELLDinmenge vinent, a les gua-

tee de la tarda, tindrà lloc, alcamp dal Juventus A. C., deSabadell, un renyit encontre debasket-ball entre els equipe Pe-nya Joventut, del Martinenc,la Penya Ben Avinguts A ., delJuventus.

Les festes d'aviació de

Lleida

'..,Étlumenge 1 dilluns paseatai van celebrár-se a Lleida ele! festivale aeronäutics amb elaIguala 4 1 Aera Club local Inaugu-rA amb brillantes& la saya 110-

1 tuació esportiva, assolintèxit molt assenyalat.

La propaganda i organitzacióque van precedir a les festesatragueren tole dos dies a l'Ae-ròdrom Civil una gentada enor-me, que la torea encarregadade l'ordre es vele impotent pera dominar en determinate MO-

ments.El governador civil, d'altres

autoritate 1 la Junta de l'AeroClub presidiren l'espectacle, delqual els aficionate lleidatansservaran per molt de temps unexcellent record.

Diumenge, malgrat del ventfortfasim que bufan, el pro-grama es descabdelli amb lainateixa regularitat que el diasegüent, que el bon tempa ele-vare els vols.

Per primera vegada a Lleidava donar -se a conéixer la provade destrucció de globus, en laqual l'antdue Francesc Joseprebentit häbilment dos esterenen pon segons.

L'exhibleid d'eh:trabada quefou, com sempre, la part mesemocionant del programa: loo-pingo, etris 1 d'altres flguree,eneravellä I entuelasmä el pú-blic.

Finalment, ela nernbrogosyola amb passatgers que esferen, van evidenciar un •capMéat Fatfleld extraordinäria quehi ha a Lleida per lee coses de

Cal dir, tambe, que la pre-sència d'un avió de l'Aeronfee-(ice. Naval. que romangue al'Aerbdrom diumenge 1 dInuns,va augmentar l'Interès 1 la Cu-riosa« del ptlblic.

Francesc Josep HabsburgBorb6, que es va ncredltar depilot de vàlua, va rebre nom-brotes fellcitactone, 1 fou ob-jecte, per part dels senyorsAlvarez, Penyarrodona, Clon 1d'altres, de tota mena d'aten-done i fineses.

EJ movimentmaritim

VAIXELL8 ENYRATI)'Vapor noruec "Skulda", en

llast, de Valencia.Vapor espanyol " Cervera",

amb cerrega general, de Pala-más.

Vapor eepanyol " Mahónami) cärrega general, corres-pondencia 1 43 passatgera, d'El-vista.

Vapor esp anyol "Manuela C.de II.", amb carrega general 1142 pandeen, d'Arrullas.

Vapor espanyol "Canaletas*,amb chrregn general 1 tres mo-nteen, de (landa.

Vapor espanyol "J. J. aletee,amb eterrega general 1 194 pae-salgers, de Valencia.

Vapor eepanyol "Prfnelpe Al-romeo", nmb &error, general,correspondencia I 220 enseat-gers, de Palma.

Vapor ringles " Carinthia ",amb 237 turistas, de Nova Yorkt escales.

VAIXELLA DESPATXAT8Vapor espanyol " Mallorca ",

atnb chrrega general, cap aPalme,

Vapor espanyol Tordera",amb chrrega general, cap uLas Palmee.

Vapor alemany "Lexa", arabcärrega general, cap a C11.-telló.

Vapor espanyol "Vilafranea",amb cirrega general, cap aMelage.

Yapov espanyol e Andutz Men-di", amb cärrega general, capa Gasten&

NOTE OFICIOSES

co111 Kg FA A LONDRES LAPiL.LIOULA PARLADA IN U-

PA NYOLLA CANÇO DEL DIA

Per ale tècnics en cinema-tografía, ele meran aquestes ni-pides notes una deeepold, per-qué no vaig a parlar de cam-bree, aparella de Ilum, mate-dala retractarle al so, mterb-fons, treballa de laboratori, et-cétera, etc.

Jo, al contrari de Gedeon,que cantan:

ajo tot veigjo tot ho e6."

Tot ho veig 1 de res no sé...mal m'importa.

Vaig a explicar senzillamentquelcom de la vida 1 merad«denueste "heroica" adietes es-panyols: Cono! Valencia. Mi-cuela Alonso, Faustf Drelatlo,Tino Folgar 1 Carlea del Pozo,que concite:as en aquest ImmensLondres pel cap de l'expedlci6,l'home que perla les "Mureteesterlines", l'incommovible EnManuel Carreres, treballen so-ta da dIrecc16 de Mr. Samuel-son, amb la cooperació de mesd'un centenar de "fotogenlcs"en la pelltcula parlada "La can-ea del dia", que en unid de Alu-fioz Seca 1 Jacint Guerrero,he tingut la humorada d'es-«Jure.

Els. riostra" artlites ea tro-ben installata en una majes-tuosa casa situada a ChislettRoad N. W. G. (West Hampa-tead), lluny del soroll del alón;tan lluny de Charing Croes, queree generalment acceptat comel lloo cèntric de Londres,eom la Porta del Sol de Ma-drid, de VIcalvaro, per exenteple.

En aquella casa, en aceírellpalau, millor dit, vluen com atorda; nure carnbres eón es-plèndides, amb tota mena decomoditats 1 fine frueixen d'unjardt bellfselm I d'un camp detennts... que no utilitzen per-

NO... NO.— NANEITEMARY MYRAM

6 única di« al NOVETATS

que Púlele que cap jugar al ten.nie de Cadete del Pozo, el qualens ha resultat tot un aporte-man.

Cal veure'l alguns menina acavall pel Green Park, destro-eant cora femenina.

Se'ns quedarä ad?Tot fou vida i dolçor men-

tre s'efectuaven els assaigedel diäleg l de la música de lapellicula al gran estudi. Aunele &Miga oomençaven a lesdeu del mati; se servia 1 pre-nia el le en un restaurant Ita-

i a lea vuit de la nll,res, feliços, 1 triomfadors,dediOaven a veten lee grans re-vistes 1 ele magnifies filme que"ea donen" en aqueets esplen-dide teures' londlnence: Palla-dlum, Empire, Plaza, Piccadilly,litpodrome, etc., etc., fine a qua-ranta-dos que hl ha, eolamental centre de la metrbpoll, per-qué disseminate pele barde n'hlha flres a un centenar, tan mag-nifica tots elle com els• del cen-tre.

Però la cosa s'ha posen, se-rio«. Be començat a Impree-sienar-se la pel•Ifoula, i aqueattreball es fa de rdt. Dee• de leanou d eta nit fine a lee vultdel matt. Ea dorm de dia.

Adéu ele passeige a oavallpel Paro, 1 acheu les funden.teatrale 1 els sopare al restau-rant espanyol!

Els estudie estan anude fo-ra de Londres. Ja no corn desde la Porta del Sol a Vicalvaro,sine com (lea de la Cibelea aSegòvia.

Teclea a la amara dimeotd doa autornblette, un t„

losel conduelz el propi1 cal ver-lo "toar el perflear la pote , porque, enpelee. me II dlIda que aeTidreulaeld rodada va per te$,mierra; ea toreo que ve ea eseu Gotee pel earrer de Toreejos, ea' pasas a la dreta,lenim enfront l'Inevitable plllaman 1 l'Incommovible En ste:nuel Carretes pagant le nez.La corresponent.

Els estudie eón esplendldeEn el que nosaltres utilitzsehi ha cambres de bany, unI un reetaurant, petltd I elegant.

Ele eambrile per als artjelee no acta ‚dir cbmodes,luxoeos fine al refinament; uequia cortan«. 1 catites, tul.dora superbe, 1 una caldasufooant.

Davant d'ells 1 se paratt peunes hermalques portalde no de quin material reírlelata al so, hi ha l'estudi ugaleria on es volta la nutrepellfcula.

Tot, amb tot i ésser greu,dlosfssim. ea troba ple ame lenostres decorador». Perddle malament, merque no edndecorado:1ns sind " conetrnedone". Aquf un gran palau,aeentlä un cate madrileny,,. enea trenta-quatre lloes d'accidferents.

En "abren de paletea, befos,platee.. I decoradora, a les O!.

NO OBLIDEU

NO... NO... NA N ETTEAVUI, AL NOVETATS

dres de l'arquitecte Mr.assessorate per Gustan deafaeztu, es mou febril en aque-lla immensltat.

Les ordres eón seque!, ript-des, oulminante. A una veu deldirector Mr. Samueleon, con-testa un timbre, s'aneen tallum yermen 1 tothom quedeimmòbil 1 an perfectfeelm si-lenci. Es que a un lloo de l'ehtudi cornenea a "rodar-se untros de pellfeula.

Perit encara dire quilo;dele preparatlue...

Com en qualsevolmuda, ti Odloquen eleque tornen cura del menortall, s'enfoquen curosamentcimbres, I un oop fet alié, o-ribe el cap de la cambracrofenlea que porta penjedituna grossa canya de bambú me-teillica: 6e el mierbfon. Mi eallä ho deln pendent sobre elecaps dele adieten; un altre mi.erbfon va ß l'orquestra.

RäpIdament ea connectieambra micro:bala teeepleracirculen bretes I contundenteordres. es torna a eneendrebombeta vermella... I els arie-tes cvmeneen de moure's, par-lant Internarle No es pot par-lar de presta, porque, «gene

NO... NO.., NANETT EAVUI, AL NDVETATS

em dame, "ele mota es liu-den uns dins els altres".

Segons eembla, i no feu osede mi, per ei m'equivon, .im-presionen, entume, duce eselfeules: la que pren la lote-gratia I la que rep els ione,demoré], en ele secrete treballedele heno-lenes «lerdee% ofonen lee dues Cintes en unesincronItzant moviment I pe.raula.

I ja veieu quina Cosa misfácil de fer una peUfeule par.lada en eepany01, a Londree

Total: más d'un m1116 de pes-tutee...

Pera Pérez Fernändu

A la curia de treta, Bien du Rolarribe el mantee a la meta davantdel crack Mantean de Cour, que obol ho velérern malament o en cil-iar l'obstat!a perd temen.

NIMBUS

(Comentarle que se unten dlarlament al CINEMAPARIS durant les •xhIblelons de LA BODEGA)

DON FULANO: —1t die, Aurèlia, que aquestam'Interesas de varltat.

LA 8EVA ESPOSA: —Ja Ato crec; da la primera vagadaque no Vadorme al cinema.

EL FILL: —No si el m'agrada mes Conoepollt Piquer• liarla Llum GalleJo,

LA FILLA: —Per fl han apees els directora espanyolsde fer escenas d'amor, lelom m'agrada andoRIVOn.el

EL PROIIIES: —Vatio velent que damit bina de venir

a veure't amb barret oordovies pos-què mi dieta.que t'agrado.

•n••ffleimmiammimaiime

Ende RapenFelreII Fosa N. S. !tunal Blanels Joan Jacal 31--•!Board Ribert Josep Xicota josep Busquet'Ignasi Canadell Emili Roig 2'50lierce Soler de Roig 3.50-Del Foment Sarda:data de

Vilafranca del Penedès:Francesc CampamarAntoni Mercader Carlea Segura su".Josep Vivó Pera PasunalJaciät OliverJoan Marimon 2'-

Josefa Vives a'-Foment Sardanista • to'-Joan Catea Un sardanista Josep MarimonUn sardanista Joan Calvet Claudi Veden Josep Guasch Els "Imblincables" de

l'Ateneu de Sant Celora:

Pere Comes f-Pere Cortada • 2'-

Joan Major 2'•n••Pere Domenech Salvador Illa f-Joan Pujades Josep Montasell e-Marti Nena a'-Josep Jalma: a'-Eduard Casadevall Francesc Pol 1'-Lluis Chanut 1'-Joan Ros e'-Pla Petit 1.-Ramon Pie Penya de «atlante de

Rafael Bel 2'-Francesc Guirnsrl Artur Taixonera 1'-Ramoso Pallares 5'-Josep Vieta 1.-Domenec López s'-Jóaquirn Jassé 2'-

Josep Bofarull z'Miguel Ponc e'-Josep Rebull a'-Josep Zunalt Agosti Cancilla f-jcasep Trota joaquim Cardona Francesc Llanca Ricard Pallarès o'-Francesc Sagrera Adolf Taizonera Daniel Roldan bah ,: Puig 1.-Francesc Läraro Joan Barniol Joan Ubach l'-Antoni Mateu o'-Alfred Pla Josep Anguera Antoni Clapera 2'-Pere Maimó o'-Emili Prats e"-Josep Abelló o'-Enger! Vilä _loan Barrios f-Joan Morató Pere Marfany Josep Miró Unís Costes 1'-Ramon Puigrefagut S. Porta f-Teodor Sumalla e'-Pera Aria e--Estere Arx6 a'-Eduard Manuel Xavier Coder- 1'Rafael Gines 1'-Rafael Pérez De Shas (segorta Mata):Joan Ripoll 2'-Club Natació 5'-Salvador Urgellia F. R. Sitned Martorell 3'-Artur Ramon 2'-Sra N. 2'-Josep Marcet to'-Un grup de aods 1 ansíe

del Club d'Recaou Bar.

Anaclet Anton 5'-F. E. 5'-P. F.

F. F. 2'-

R. Domenech J. M. 2'-A. A. J. Serra 2I. F. F. Rossell GenerEmill Torr 250Virents Casanoves I. M. P. 3'-Els Escara a Catalunya .Ramon Rosselló Josep PerIch

n•nnn•n••n

Total 17.896'85Queda tascada la subscripció.En les successives edicions dona-

rem les 'liases de les quantitats queham rebut fins avui.:

•

La vida socialEL RCf IR OBRER OBLIGATORI

El Patronat de Previsió So-cial de Catalunya i Baleara, envista del resultat de lea re-unions oportunament celebra-des, 1 lenInt en compte les da-des obtingudes i les informa-done tetes, ha pres els següentsacorde:

Primer-Ala efectos del Re-tir Obrer ‘ Obligatori dels preu-fetalras I a domicili dele ramade Passamaneria i de Fabrica-cid de flors arlificials, de Bar-celona, determinar el salad-tipus, eer considerar-lo de de-terminació mis fiad l 1 mIlloraplicació en la pràctica queVIsflortlellida obra-tIpue.

11-;

er,

s'-

Segon»-Fizar el dit salad-tipus (o sigui el que un obrero obrera de producció miljartaresulti guanyar en una Jornada

. legal) en la forma següent:Ram de Passamaneria, qua-

tre pesantes.Ram de fabricació de flora

artificials, tres pessetes.En oonseqüilincia • els patrona

deis rama de Passamaneria ide fabricació de flora artiftclatsde Barcelona, han de contribuirper cada obrer o obrera preu-fetaire 1 a domicili, amb tanteaquotee mitjanes de deu cèn -ti ms de pesseta, com vegadesestIgui contingut el salari-tipusdel grup al qual pertanyi, en laremuneració que a cada obrero obrera li paguin.

51.1 FLEQUERSSe'ns presa la publIcadd de

la següent nota:El Comitè peritari interlocal

de Flequerta de Barcelona, res-ponent a consultes que li hancostat adraoadea de paraula 1per escrit sobre la conducta aseguir el dla 1 de maig vinent,recorda a Lote eta patronaObrera de la seva jurisdicció.que, de conformitat arfa) l'ar-t'ele 18 de les Ilitee de llehallvigents, en el dit dia norrt,ls po-dran treballar obrera eventualsper a la fabricad() de pa petit,el preu mäzim del qual siguide 025 pessetes per peca, senseque en cap cas es pugul ela-borar pa usual ni treballar elpersonal flx de. cada establi-ment.

El delegas dRisends ha montar elesegüents pagamenti per a aval:

Lle6 Casteján, 66.241'34 peasetes: aLluis Cabrera, 28246; Nieolau Enci-so, 30638; J. Gonzalta 319.81376: •Carlea Galia:, 9.144'15; Jota Gond-le:, rece; Feliu Mingues, 44689'37; •Francesc Pérez, 222'08; Emili Martí-nez, 17569; Rudolf Robles, 697'81; •Gonçal Soler, 035'06; Llorenç Telo,1.82686; Centre de Dependents delComete i de la Indústria, 3.14853;Societat Cambrera L'Aliene, peste- gites t.5112'08; Caixa pde Previsiónergiz, 400'22; Hermini Aroca. Pes- atete, 1.19240 /saas Barrionuevo.213.59320; Emili Jimeno, 85.00o; Ca-simir Manzanares, 7.000: J'orne Nu•ncll, 2.000, 1 Mentan Salanova, 75o.

Els pagamentoa Hisenda

a

a

I al

1iliezziammazazaBB11-11111

Sobscripció Vda. i fid

de Madi Vilanova

Suma anterior

*in% lean Jasa) 34.

...........

Banaró

pobia dc Clarannet:Deromo rnglluern.

Engeni Pedro Conrat 11 artorell

llame Costa

rO5CP MargUal

Kraadeu Escude:

lose 3fari :oltn COlOre

)aofreroo Códoi loset;,:les Valles [oso 315 01.

ztonl Agniiern

etont Sabaterastosi Esteve

loa/ Aldi loaa Estrada

Licis Ferrer 515:lamer ,?orta Wrattor Ferrer procopi Reatan' fas Romani • steni Roalael •••• Agtunpció Romanf Yuci Romani pzpas Romani

Roda •••• .........cata Morist pm Miguel Ami2a Llucil !,seycota Llucii po:ors Sarda

Tietiaa Bartroll vg4.1 Bartroli ball Valiente Tersa Car...irs barepci6 Saperea itenj Jover y,9 Roch (mol Martí >da Roch

Riba. smc Aguilera Jasa Martí Roch Visents Gibert emon Vich rs�-a Oriol Frucese Aguilera liare Vidiella loas Ferrer :mea Llopard Jan Artigues

Roch bale Mari jn Costa !cap Peidró 12e7 Robert lit Valls

Sisas de l'A. E. Tagarna

oere:

Foreat Comajoncosa Vili

lea Carbonell A2:211i Carretero

Fon. turil Godia hItO Maintó „te Cubells brili Fontana Yarcelli Castelló Atol P:tarch Eaäre Roqueriea istoni 1,'ey Anulen Duran Ledre Hernändez fel1 Ifinguell %adJaleo Quintana

RIO (pare) rebrie: ;. n,Inntés Ssz:mcir, rianes

bt Sant Pere de Rinde(Ortip Cultural i

Estonio):hre Valls zsäc Raccirez Maui Par ellada icsn Alegre ktasel Laurolislos Font fIlU Pavee le« Caro: Enric Alegre Jadi Gricia Psre Romeu Fnecesc Sansah P Torrentel'ere Dornngo Jeep Vives Rómul TorrentsPea °N'ella E. c. Fit ene d'amiu del Ore-

n2 Catee de Propina-Ile i Industrial*:

tired Constanti utit Morros

Eane Lloberes R. Basi knotneu Vintró loen Mal

Riber 74firad Soler :aliste Ros

112 Griao M er Güell

Rarcelli Juill ÍDsr D Cam ps i'MP Riera

tatali R. 5.Xiguel Vidal ' tztoni Carbd kgel Garcia )01aii Griiksi• p.1424 Gareia

;tetoc Navarro r%tz Catalä poyo,

Atlintida:.A. B.ikenzelts

_ Aram on

t:sktil•

1.86 PIILLETO DB -DA PUBLICiTÁT-

ue l'espelma cali foc a les cortinas del Hit, a menys que hi hagion corrent d'aire a 1 labitaci6. Demanen Mr. Noggs.

-A mi? exclamä Newman molt estranyat--Es mala hora, oi 1 - replieä Crowl, que no estava gaire con-

tent amb la perspectiva de perdre el seu foc - i s6n una gent benestranya també, tots zopa i enfangata. ¿Velen que ele digui que se'nnagen?

-No - va dir Newman, alçant-se . - Gent... quanta?-Dos - contestà Crowl.-Em volea vetare? M'han demanat pel nom? pregunta

New man.nom - replieä Crowl. - Mr. Newmann Noggs amb to-

tes les lletres.New-man va reflexionar uns quants segons, i després se'n va

anar corrents. renuigant que tornaria tot d'una. Va complir laseva paraula; perquè al cap d'un temps curtíssim va entrar conauna bala a restarlo i, agafant sense demanar permito ni donarexcuses una candela encesa i un vas de ponz calent de la tenla,os fugir com un foll.

-Què dimoni ii passa - exelamä Crowl obrint la porta. -Es-colteu! No sentiu cap soroll a dalt

Els convidats s'alçaren amb gran confusi6 i, mirant-oe l'un al'altre molt perplexes i una mica porues, estiraren el coll i escol-taren atentament

ADTERTIMENZ

Advertim a les persone, peels Interesal la publicad() eme-dista de he notes que ena envien

que els originale han de dirigir-se tose a la Redacció, plaça deCatalunya, 3, primer, abano deles nota del vespre. Els que alta

arribin mis tara d'aquesta horao vagin adreçats a la impremtadel diari, Barbad, u 1 13, noseran publieata fine al cap de

48 horca

nefIt 110.1

T ami"ab

alvali.

t,5.M *en.o

Au.9111

• /9,taii

Ad,

err

-1111

oÀ : tìn

Wut

10Ha obtingut el GRAN PREMI a l'ExposicidInternacional de Barcelona :

u m II I um, um II u II I I II •

CAPITOL x35

2esabenta el lector de la causa i origen de la in1erreei4 descritoen el clarrer capitel, i d'aigunes catres coses que cal saber,

Newman Noggs s'enfilà escales amunt amb una presse vitalen-fa, amb el beuratge bullent que amb tan poca cerimònia havia ar-rabassat de la taula de 51r. Kenwiga i fina de les mane mattizesdel recaptador de la companyia d'aigUes, que es mirava el contin-gut del gerro, en el moment de la sera sostracciä inesperada, ansbvius senyals de plaer visibles a la cara. S'endugué la presa de dreta la saya golfa, on, amb els petos adolorits i gairebé sense sabat"mullat, brut, desfigurat per tots els senyals del cansament del aja-ge, seia Nicolau, amb Smike, alhora causa i company de fatiga-ambd61 completament exhaurits per l'exercici involuntari 1prolongst.

El primer acta de Newman fou d'obligar Nicolau, ansb Sor,çament amable, a empassar-se d'un glop la meitat del poni gel-reb6 bullent com esteva; i el segon, d'abocar-na la reata a la golade Smike, el qual, no havent tastat mai res de mbe fort que lamedicina aperitiva, va fer diverses eetranyes manifeatacions desorpresa i plaer durant el pas del licor per la leva gola, i gira elsulls enlaire molt ernfätieament quan va haver passat tot.

-Esteu aop- va dir Newman, palpant la jqqueta que Ni.o-

lau s'havia tret; - i jo... jo no time mi una muda,-afegi, asabuna 'triste mirada al sen pobre vestit.

•-•:•=7-

?metes

to'-5,-0'501'-1'-1'-0'500'300'50OSO

0'50

0'501•••••0.50

0'50I'•••••

OSO

1'-1'-050

0 •500500'500250'25025

r.-

0'25

0'250'25025Oto0'25

o'5ooso

S.-

0.50

2.-s'-a'-1,-075

0'50

n'-

0'500'50

2'•n•

2'•••n

2' -5'-

5'-

2'••••

5.-

5,-

CALADOS

Maquinas para

hacer

G.Weinhaven&.0Diputación 273BARCELONA

LA PlhiLiDTTAi Divendres, Z,

SPECTACLES CIUTAT JAR

La PloriciSolució &l'habite'

L Y P ;-Aessmia. «iiieste latainsilasads Is tele*

do Magna• Presentield de la eompanyls

d'OPERETA ITALIANAde prImIssimo cartello7SATRES TIVOLI CINEMA RONOR amts apare!' "PHOTOPIIONE*Avul, tarda, a lea cinc, I nit, a les del: Noliclarl Foz I DIbulzos animan,Exil creixent la cinta sonora RIO RITA, per Peneleadora BEBE DANIELS.esmeran CINEM SviS011 amo apere!, WESTERN ELECTR1CAval, tarda, gemid continua de 4 a a, I citt, lea Dlari aonor Heirat;la cómica LA VIDA NOC l'URNA. en espanyol, 1 JUGAR CON EL FUEGO. sonora.OLYMPIA CINEMA SONOR amb aparell SOSO-TISIO, de Martí ZaragozaAval, tarda, a les V» I ud. 930: La cinta SANGRE EN LAS OLAS, per

Richard BarthelmesS, I El, I oCO CANTOR, pel Creador de cancoas Al Jolson.SURSAAL.CATALKINVA

Avul, a lea 4'30 1 930: Unta cómica. EL HOMBRE QUE YO ' AMO, PerRichard Arien; Revieta I la cinta QUIERO SER ABUELO, per May Mac Avoy.CAPIT01. 1 LIDO CINEMAAvul, a les 4'90 I 930. Cinta cómica. La Verdeguee LA ORAN IDEA, perJohnny Iiins; Revista, I EL MAYOR PECADO, per Lote WIlson I Rugb Allan.

PA TEZ PALACE B.t EXCELSIOR MIRIAAval, la cinta LA CORCEL DE LA REDENCION I LA COQUETA DEL CO-

LEGIO, Cómica. Rcvista. Als Palie I E/celan:ir, a mes. EL CURA DE ALDEA.MONUMENTPL •.-: BOHEMIA :-: IRIS PARK •-: PEDROAval, HONIBRES DE HIERRO, AMOR POR AMOR. Cómica, Cultural 1 Revista,

DIANA. • •. COMTAL s-t VJALKYRIA 1-: ROYALAvul, EL REY QUE RABIO 1 FLOR DEL HAMPA. Cómica, Cultural I Revista.AROINTANA :-: BARCELONA :-• COLONAvül. EL FORZADO DE CAYENA t EN BUSCA DE AVENTURAS. Cómica 1 RIP

Orsinl1114144

Tute Català NovetatsLa mes completa d'llAna•

Solare a terminis: de 25 pessetes mensualsCases-xalets des de deu mil pessetes, amb instaPd'algua, electricitat i ieléfcn a terminis de 75

setes mensualeEs construeixen grupa de cases a LX PLOMAa funcionaris de l'Estat, Municipl, DIputació, Coz

Banca i Borsa, sense cap bestreta

CONTI CATALANES, número 552, pr)nelm

TEATRE VICTORIACompanyla lírica de TOliA2:1 BOL—.

Avut, divendres, 25 d'abril de 1950.Tarda, a les 4'30. !Maques a 5 pea -seca: SAN JUAN DE LUZ. LOS CLA-VELES I CARALLERIA RUETICANA, perengallo, C. Vlves I L. Anton.

Nit, a lea deu. I: El novlo de No.ele. 11: Ei mes gran halt 'irle de l'Uy:LA TIRANA DEL CANDIL. Fortoldableaovaciona a Liuls Almoddvar I al jä pu•pulir "pasacalle" dele estudlants.Demä, alseabte, tarda. epresa de La

sama, que cantara per primera Se-gada el notable 1 lave tenor AntoniMiras Ml, I cada n11,

LA TIRANA DEL CANDIL

AM, K111NO, NO, MARETTE

Llaga l'inunet espinal.Mata tarda, popular. La dim-

ites ares d'En Segura.

EL GAS DEL SENYORPALAU

my NO, NO, NANETTIL.DEI/0MM a Medrara de treses:

EL MIC'RET De LA CAPIA DON• Le nao« que asombran lasas-

IslaE MIS vara de ala. Programa

AM rae lema,11.1. CAS DEL SENYOR

PALAU«MI BIEN

• INIMMIZA a Gompadnr1a.

SPLENDID CINEMAC. de Cent, 117. Telefon 30615

Asui. di4endres: Reviese, Cultural ICensas{ UNA LLAMA EN EL CIELO,Salaron Lynn; LA MAGIA DEL MOLE,Paulina Starke I Ben Lyon; PAKAIED,betty Balfour.

ESPORTS444.4.4444.044444++44......44444,16.444,44.1111.•

TEATRE COMIC TEATRE TALIACompanyla de vodevil 1 tata ntodern

0.444.44444.4.4444444444.4

PRONTO NOVETATSAvui, divendres, n11, a lea deu. Sen-

sacional 0511 de la revista del die:

VENUS GENITRIXactea, 12 quadros. Ubre de Vicente

Pardo, [masita del mestre Isidro Bosse•Ild. ante en sehne, Celta Albarecla. Prl-merlssima parella de ball, M. Maury-E. Ti/cata. 150 beiltssimes bailarines.

Miaus 1 clIssables, larda 1 nit. Eleedites dies, n11, a les des.

C1NEMESAvul. dtvendres. tarda, a les eme.EI vadeen TE LA GUARDO PER TU.Nit. a un quart d'onze. L'exit CifEnSegarra,

..GARDENIATriomt d'ENRIQUETA TORRES I teta la

Companyla.Denla, dlssabte, tarda, a des quarts

de cinc. Reposició del grandlós vede.en LA PANCA DELII SET VELS, perEnriqueta Torres, que reatrena. Nit,Puches

Avui, divendres, dia 25

Tarda &lea 4'15

Fundió núm. 118

SEGON PARTIT

Lucio - Machínociara

Ortiz - Lizarraga

Nit a les 10'15

Fundó núm. 119

PRIMER PARTIT

Ecenarro I - Goitiacontra

Urizar.- Elola II

TRIOMF, MARINA I NOUAaul, Monumental programa: AMOR

ETERNO, grandiosa pelUcula per JalanBarrImore. EL pellleula en lee-

nIcolor, per PaUllne Starke. EL HIJODEL BANDIDO, de gran Inserta. La có-mica ESTA 1111 MI ESPOSA I ACT. OAU-MONT. Diumenge, nit, RAPSODIA ',UN.sARA, de gran espectacle.

SAO GUARDA-ROSAde paper Impregna) colales ames. Pessetes 1'50 eFormat, 180 per 70 euPes, 110 grams. MULL155I COMPANYIA, Ferran, 32,"Villa de Parä", Barco"A les places on no teten lIG/de venda es trametran pecorreu certlficaL envite50 cèntims extra, per

franquelg

CATALA ROMEA«nomarta VILA - DAVI

ea tarda. a lea elan L'ezit de

EL CARRERame ou. C011itanda a l'arenan Mes4111 4 partglia. Nil, a un Quart

lorwirsIze a arree del F OMent de

EL CARRERDOLOROSA. A les cinc,

¡ir 11 lee 11'90 tarda, preusLA DOL

an IR= d'oase, El. CAMINEN.

TEATRE NOUCompanyle de aareuela Ca Sept

Primer tenor: JOAN ROSSICHTarda, a les 4'30. 1: SAN JUAN DELUZ. II: BOHEMIOS, I III: LA FIES-

TA DE SAN ANTON.NO, a lea deut

LA LEGIO D'HONORcantada pel tenor Barrabea, 1

LA TAVERNA D'EN MALLOLDenla, tarda:

MARINAcantada per Jan RossIch. Kit, LA LE-010 D'HONOR I LA D'ENMALLOL. Inmecres, 30 atril. NO, granfestival a homenatge legionaria GranGuerra.

Aval, tarda, teme cOntInua dea 8, repettnt-se el programa» HIL

a les den en pum:REVISTA SONORA PARAMOUNT(Tarda: A les 602 — NII: 1003)

LA CARCA DE NOEDIbulsos sonora Paramount

(Tarda, 4'00 I 613. — Nil 10301EL DESFILE DEL AMOR

Opereta clnematogrAtIca Paramount.per MAURICE CHEVALIER 1 JEAN-

NETTE MAC DONALD(Tarda: 4'13 I 659. — Nit: 1050)

GARDENIACINEMA PARIS

Telefon 14544Tarda. Sess10 continua de 4 a 8.

Es repeteix el programa.tia, 5 lea

PERIQUITO INLARMONICO sonoraACTUALITAT GAUMONT

EXIT DEL FILM SONOR, SE-GONS LA NOVEL.LA DE SICENTS

BLASCO IBAKEZ,

LA BODEGA(Tarda, 4'10 I 6'25 - Nit, 10'33)

PIANDOIlinuer, Set de sabotee-al vea. C. IMEIER.

BRUC 78MI.•n•nn•n•nn••••••••nn•n•n•••••••••n•11

rummenemmeameeemmemememmummumememmummr

E Centenari del RomanticismeCASA LLOTJA DE MAR

EAquesta tarda, a dos quarts de set

V CONFERENCIA CONCERTBALTASAR SAMPER, conferenciant

BLANCA SELVA, pianistaTiquet. a 4 ptas. — Unió Musical Espanyola, Paaselg

de areola, número 54

TEATRE BARCELONAlamnpanyla de comèdies

cbmiquesliIIRORA REDONDOTALERIANO LEON

FABRICA 01

CERAMICA

Rajoles de ValenciaArtlolea de oonstruoo)d

—Demà, dissabte, dia 26.

Tarda. Interessant par-tit: Hernandorena-Er-doza I contra Echeva-rría - Altamira.

Nit. A petició del pú-blic, repetició del gran-diós partit Irigoyen II -Marcelino contra Ra-mos - Guillermo.

—Durant la present setma-

na debut del gran davanterIRIGOYEN I.

Prbxlmament, debut deIRIGOYEN

Detalls per cartells

CINEMA MAJESTICAmó, 174-178 - Cantonada Casanova

Ami, dIjous, selecte programa d'a-tranca: UN COWBOY EN LA CIUDAD,pel popular cavallIsta Bob Basten. ELmerme FARFAXEON , Der late CarolI Rol La limpie. NOT. FOX. BUENOSAMIGOS, cómica. Estrena de l'extraor-dinaria produccld de fundida ezit

LA MINA INCENDIADA'

ege.............................1

LOS MARQUESES DE' MATUTE

per AURORA REDONDOi VALERIA LEON

da l'cbra de Ja rialla

ire4.44444444.6.4.64;044444

Aval, divendres, tarda, a un01114 de sls. El sainet entren *otee, de Oarles Arni-lhaO,

EL ULTIMO MONO?lit, a un quart d'onze. La

cómédta en tres Retes, deitevIlla 1 Carretio,

LOS MARQUESES DEMATUTE

Dem, dissabte, tarda iBit: Loe marqueses de Ma-tute.

CASIMIR YICENTSDespatx: Tallers, 72

Telèfon núm. 15641per Douglaa Falrbanke eniu l lobina

Relatan.

EXPOSICIO DE BARCELONA- 1930Avui, divendres, oberta des de les deu del medí a les nou del vespre

PREU D'ENTRADA AL RECINTE: 1'05 PTES.

TEATRE NOVETATSToarn(le del Theatre alogador de Parla

Avul, a dos quema de deu. La tre-pldant opereta

BARCELONACONCERTSNO_ NO_ NANETTE PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Demla pasa", a un quart de (lotee delmatt,

CONCERT MANEN •Obres de Beethoven, Mendenaaohn,n‘n, Sohubert, Martini. Per primara va-gad' a Barcelona. Airee bohemio, deSarsaate.Estrena de canon, per

MERCE PLANTADAscompanyades al plano par

M A N.E NLocaIltatal Unld SAlaleal HapanyolePanela se antela 84 (M'Ud).

PALAU D'ART TEXTILleccid de Luminotecnia amb les teces sorprenents demostracions de alvereeeaplIcaelona de le llum en les Inddstrlet 1 en les ara.

FONDA SIMOper la gentil vedette RARY IdYnAld Irer LUISARD. Es on n'enjerta la millor escalda

olla. Saló per a banqueta. Ea.tela, 6, I Vldrierla, te. TeL tes

NO_ NO_ NANETTEGran Teatre EspanyolIlinapanyla do vodevil I «mema-aMe do JOSEP liANTPERE. Primera si..

I tillreettni: losa Saciare 1 Ale-tea*. Rolla. Primera «t'u: Merla

Fortuny'Anca divendres, tarda,

IIMEPRES DIME out EL PEIX ESGR 1 BOCERIA

I* e ala att:MUSIO- HALL

O

L'ULTRA AMOR DE MARION

PALAU NACIONALDiumengc, die 57, a les sis de la tarda, rendida festival almfbnIc a arree de laBanda alunIcIpal de Barcelona. sieb LI cooperacte de l'Orted de Sane, l'Orfed Mont-Berra:, U.Schola Cantonan de •naut Miquel I l'organista Joan Sunyer Mutes, sota /adireceld del Mtre. Lamote de Grignon.

P ROGRAMA

1.—MOZART: °LA FLAUTA MACUCA", Obertura.2.—DVORAlit ¡ItIQUENA SIMFONIA en ml menee (del .Nonatan"). a) Lento - Allegro con hilo.b) Adagio apretara.C) Marzo.el Innato. Allegro molla

8.—CESAn FIlONEs PSALM 150 , Orfecele, OrgUe I Banda Municipal.II

Cunead t eboral: "Orted da Santa Orfe0 Montserrat, Mota CantOrum de Sälit

204 Birla, *ea Boya, son jazz, son Chefd'orcheetre.

POUT ETRE FIEUBEUX...tata votr

NO... NO... NANETTEespeetacle cl'Aleariß, Art I Belleee.

DOMA. 1 cUumenge, nit, l'opereta trlom-rectora:

NO... NO... NANEITE

PETITS ANU NosCLASSIFICATS

DIYERS 01TEATRE GOYA

Grande aemalne fraticalseDu 7 au 11 malLa millor companyla francesa que

En actuat a Barcelona.

MADELEINE RENAUDRoger GaIllard - Micho' filman

Repertori el mea nou, el mes edite»te de la ealeon a Parle. «LO, de Ben.:su), le gran Cvenement de l'anneeiJEAN DE LA LUNE. de M. Achard. 900representallons Paria. MARTINE, deJ. J. Bernhard, »un pur .:tict d'oeuvre.Le centenaire du Romantisme. LES CA-pRICES DE MARIANI«, d'A. de Mosel,LA BEAUTE DU DIABLE, de Deval;L'ALLUSIO'NISTE, de Sacha Guitry.cosCumes des premleres malsons de

Parls. Decore de maltre Andre 1311. Que-da obert l'abonament a l'admInistraciadel Teatre Novetats. Encarrece al Tee-tre Goya, on tindran Une aquestes ve:»nades. Demaneu prospectes a les ad•mirdstracions dele teatral) GOTA 1 NO.VETATS.

1.

MALALTIES DE LA REL!Visa urinaria. Detectee sattali itällsastootersota. mutermis. De, Para 15Joto. Rambla de canaletes. 15 (0022da la Seseaba.

DIVERSOSquel, dIrIgits pel Mtre. A. Peros: Moya.1.—MILLET:2.—MILLET:3.—PEFIEZ MOYA:4.—PEREZ MOYA:5.—PEREZ MOYA:8.—NicOLAu:

¡TEATRE POLIGRAMApgapactyla de l'eminent aetrtu argentina

CAMILA QUIROOA_are &anea, tarda, a les Va,lb II Ma 10181

BENDITA SEAS

"EL CANT DE LA SENYERA".-LA DASIA D'ARAGO". soprano 5010: Sra. Pera."LES DOTZE VAN TOCANT" (nadala popular)."EL TUNC, QUE TAN TUNC (Idem Id.)."PEL CAN! D'ANAR A DETLEM (nadala orIglnal)"CANÇO DE LA MORENETA". Acompanyament

d'orgue: Sr. Sunyer Mines.T.—VIVES: "LA BALANGUERA", Acompanyaznent d'orne:Sr. Sunyer Sintee.

-DEt 1.1.1)AT PER LA N.aT"RA". Orfeone 1 Ban-da altullelpal.

NOVA", Cantaba Orfeons, ocaue 1 Dan-di' :Municipal. Bariton solista: Sr. /garlan Pe-drola.

No s'excretara cap obra fora programa.Prohibida la circulacid per .0 sala durant el concert.NOTA/ Venda d'entrarles I localltate als Roes de costum.

AMERICAIN CIRQUEPLAÇA D'ANTONI LOPEZ

(davant de Corren)dues colas-

en). funciona.

Tarda. a lee 6. Nlt,a les 10:

VENDES11.--BEETII0vEN:

9.—GRIEO:VEGEU CADA MT

LOS MARQUESES DE

MATUTEAL WEATRE BARCELONA

PIANO ELECTRICalemany utiat 5.500 Pieä. Farannt n 11/8da Sant Pau, 8 , Pianos ,

)1 1 MERAVELLESI

EEIT DELIRANTDELS OSSOS CO-

MEDIANTS

eotoesale debuta.LI millo, espeetacle

remanSever

Per. METGE OCULISTAha traslladat el sea consultori al carrerde longuera, 7, Primer.

POBLE ESPANYOLObert des de les cleu del mall fins a les nou de la t'a

PREU D'ENTRADA: 055 PTES.

MOTODouglas a 1/1 Inst. clec. Septdvedb

til:BL.Sz:timLAE'Nlijec?0,1:1;siele:Ri jaleA51:intacinarttikslFeteLtr6 nn "Le Pratierlas

VIDA I .ArENTtlIIES TSE Nle1OT A:1 NICELEBY 185

'o-rline roba danta, o almenys prou eixuta per a dnr-la, al meutarbelb—replica Nicolau. —Si esteu tan anguniat ele veure'm,augmentareu la pena que ja em fa de veure'm obligat per una nitá abusar dels vostres magres recursos demanant-vos ajut i redós

L'angúnia de Newrnan no va minvar pas en sentir parlar',acolan d'aquesta manera; però quan el sen jove ande li va estré-'ayer la raft i ii va assegurar que res més que una confiança com-pleta en la sinceritat de les seves oferies i en la bondat dels sellesentimenta no llauria induït, per cal) concepte, ni a fer-li saber

ten arribada a Londres, Mr. Noggs s'animri novament i s'oeupä'de prendre, amb una repitiese extremada, les disposicions que pochaper al confort dels seus visitants.

Lee tala disposicions eren ben sencillos, perquè el recursosdel pobre Newman s'aturaven a Una distincia considerable dellloc on arribaven els seus desigs; però llena com eren, no forenpreses sense molt d'atrafegament i renou. Com que Nicolau haviaeacatimat tant la seva petita provisió de diners que encararestaven, un sopar de pa i formatge, emb tina mica de carn fredade la botiga del cuiner, fou aviat sobre la taula; i flanquejadesaquestes viandes arnb una ampolla de vi i un gerro de cervesa, nohi havia cap ànsia, almenys, en qüestió de pastar gana o set. Elspreparatius que Newrnan podia fer per a comoditat dels seusbastee durant la nit no trigaren molt a estar tiestos, i com querhome volgué de totes maneres, coro un preliminar imprescindible,

bque Nieolan es canviés de vestit i que Stnike es posés la seva únicaaqueta (que Newman es Va treure, a aquest fi, malgrat tot el quedigueren en contra), eis viatgers van fer flur Apat frugal, ambmés satisfacció de la que un d'ells, almenys, liarla tret de molts

àpats minoraDeeprés s'acostaren al foc, que Newrnan havia endegat de lamillor manera després deis forats que Crowl havia fet a la provisió,de combustible; i Nicolau, que fins aleshores s'havia contingut enveure l'ànsia que el seu amic passava per veure'l refet del can-sament del viatge, es va posar a fer-li preguntes ansioses respectela seva mare 1 la seva germana.N — replica Newman, amb la seva taciturnitat acostumada,-.,dnee estan bé.

Kenwigs va sospirar i va mirar Mr. Kenwigs, el qualmogné el cap i observe que tenia els seus dubtes.

—Kenwigs té por— va dir 3frs. Kenwigs.—De què?— inquirí Miss Petowker. —No pas d'un fracàs?—Oh, no—replic Irs. Kenwigs;— però, si creix com ara...

penseu només en els joves ducs i marquesos...—As ben eert— va dir el recaptador.—Tunmateix — va dir Miss Petowker--si tenia un amor propi

escaient, saben...també és veritat — observe Mrs. Kenwigs, mirant

ßeu marit.

--Jo no/nés sé... — va dir Miss Petowker tímidament; — poi.Ser 710 efl la regla, és ciar... perd jo no in'he trobat mai amb captinpertinhieia d'aquestes.

3fr. Kenwigs, amb una galanteria eseaient, va dir que aixòaclaria Iota el.s seo dubtes i que considerarla l'afer d'una maneraseriosa. Decidit aixd, hom va pregar a Miss Petowker de començar"L'enterrament de la bevedora de sang"; al qual fi aquesta se-nyoreta es deixà .anar els cabells i, prenent posició a l'altretrem de l'estanca, ami) l'amic solter apostat en un recó, perquèsortis eorrents, en sestir "en mort expiro", per agafar-la en bra-vee mentre moria foll... furiosa, va fer el sen paper amb molla em -yente, amb gran terrc: de les Kengwigsetes, que feien xiscles es-garrifosos.

Els entusiasmes que aquel] esforç va despertar no s'havienencara assossegat i Newman (que feia molt, perd molt de temps,que no havia arribat tan seré a una hora tan avançada) no lluviaencara pogut dir paraula per anunciar que el pons esteva aquan un truc presstís va sonar El la porta de l'estanea ; Cosaque va extreure un xiscle de Mrs. Kenwigs, que inunediatament en•devine que el menut havia caigut del Hit.—Qui hi lial — pregunte Mr. Kenwigs asprament.—No us alarmen; només SÓC jo — va dir Crowl traient el cap,I l 'estrenyecaps. — El raenut este molt bé perquè he ficat el capa l'estanca en bailar i este ben adormit i la noia també; i no creo

E

ls dermatelegs aconsellenemplear lea ereult.1 O pastes pet a

alaitas, tm preferincia al sabe, i tomates formes «abonoses («egi's «Manual cieCosmética;, Je Saafeld, trailucci6 clelDr. Pepe, pÄsine 861

E geg,totes' leirecelnes. fa

(

PASTA NIXikat estat ela/orada pensant en l'higienede la pell. El seu Gs cura irritacions,

geo fiticors, grans, etc. La eara, desprésieralaitar-se, qUedare fina, fresca, suats,

*eme aquell encarcarament que li fa4cm/s'a; que té els muleles ¿ 'una sola peca:'

aquella cremor Iata molesto, eletat a remisa.,

9earani-it0 en cleo3lietie, perfumeaea al res

s'6o puntea

Afte