14 I CULTURA E L PUNT • Del 21 al 27 de gener del 2007

Gorg» o la veu silenciadaFaximil Edicions recupera en un disc compacte lacol-lecciócompletade «Gorg», la revista impulsada per Joan Senent i escritaíntegrament en valencià, que va patir la persecució de la censura fins al seu tancament per ordre governativa, en 1972

E. ORTS

• Entre les tenebres del Fran-quisme i el parany de la llei Fra-ga, la revista Gorg va esmunyir-se com un cos estrany en el draco-nià mercat de la premsa valencia-na. La seua va ser una volada cur-ta (1969-1972), un mèrit que calatribuir només a la censura. De lamà del patriota Joan SenentAnaya, la publicació va haver detrampejar des del primer número,sempre alerta davant 1' estret mar-catge del règim. La seua aporta-ció a la normalització lingüística icultural va pagar el previsiblepreu de la persecució.

La deixa d'aquell esforç ensarriba ara en un disc compacte,que conté les 1.500 pàgines pu-blicades en els intensos 29 núme-ros que van veure la llum. De nouFaximil Edicions Digitals, com jafera amb Valencià Semanal,L'Espill, La República de les Lle-tres o Cuadernos de Ruedo Ibéri-co, s'ha encarregat d'elaborar elcompendi. L'empresa de l'editorAlfonso Moreira prepara ara elscompactes sobre Nueva cultura,fundada per Josep Renau, i sobrel'anarquista Estudiós.

Gorg —nom que remet a unlloc plàcid— va ser una publica-ció dedicada als llibres i redacta-da íntegrament en valencià, laqual cosa, i tractant-se de l'època,ja perfilava el mòbil dels promo-tors i de l'àmplia llista de col·la-boradors: Enric Valor, Rafael L.Ninyoles, Rodolf Sirera, Trini Si-mó, Carme Miquel, Amadeu Fa-bregat, Rafael Ventura Melià, Jo-sep Vicent Marqués o, el seu di-rector en l'ombra, Josep M. So-riano Bessó.

«Les idees que aquells nousescriptors aportaven, les tendèn-cies estètiques de què eren vehi-cle, no es podien trobar en cap al-tre mitjà de comunicació valen-cià, ancorats en el conservadoris-me o portaveus d'un Movimientoburocratitzat fins a la medul·la i,en tot cas, incapaços d'imaginarque es podien anar buscant espaismés lliures per a la informació il'opinió. Convé recordar que ha-vien fracassat, no feia molt detemps, intents de renovació—com ara el diari Al Dia— en

Les quatre imatgescorresponen a diversesportades de la revista. /GORG/FAXIMILEDICIONS DIGITALS

aquell escenari periodístic sinis-tre, tan revelador de la veritableidentitat social del País Valenciàoriginada per la derrota de la Re-pública i qué, d'altra banda, esperpetuaria molt més enllà de ladesaparició física del dictador»,escriu Francesc Pérez Moragónen un estudi previ, recollit en eldisc.

El compacte també arreplegael números de la revista Els Qua-derns, continuadora de Gorg, i elllibre En defensa del regionalis-mo (proceso a la revista Gorg),una defensa pòstuma en què Se-nent, jurista, detalla el plet que vamantindré amb l'Administració

de l'Estat després de l'ordre go-vernativa de cancel·lar la seuainscripció en el registre oficial depublicacions.

L'obsessió dels censors peresmenar els continguts de Gorgva produir capítols tan absurdscom el que es va viure a la revistaamb motiu d'un titular —«La In-quisició al País Valencià»—, queva haver de ser corregit amb l'afe-gitó (de 1482 a 1834) per si algúinterpretava una al·lusió vetladaals censors.

Però l'anècdota va convertir-se en categoria i ja en 1971 la pu-blicació semblava sentenciada.«La revista GORG, que figura en

el Registro de Empresas Perio-dísticas,como un boletín biblio-gràfico, encaminado a dar a co-nocer y comentar las novedadesque se producen en matèria edi-torial, no parece acomodarse enla realidadde su contenido infor-mativo a los datos declarados alaAdministración Pública. Pare-ce evidente que en los 26 númerosde dicha publicación periòdica,editados hasta la fecha, se ad-vierte que el principal elementoidentificador de la personalidaddoctrinal de la revista es su acen-tuado caràcter regionalista.»,exposava el director de Premsa enl'escrit d'acusació.