Informe de sostenibilitat ambiental Plans Arau II

Títol del projecte:

AVANÇ DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT

EN L’ÀMBIT DELS SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA

PLANS D’ARAU I i II DE LA POBLA DE CLARAMUNT (Anoia )

Actuació:

PLANS D’ARAU I i II

Municipis i comarques:

T.M. LA POBLA DE CLARAMUNT (Anoia)

Autor: Projecte tipus:

ÀREA DE PRODUCCIÓ DE SÒL PLANEJAMENT

Clau: Data:

1817.2 MARÇ 2011

Contingut:

Document 2 . Informe de sostenibilitat ambiental preliminar

Informe Ambiental Preliminar de la MpNSP Plans d’Arau I i II (la Pobla de Claramunt)

INCASOL ECOSTUDI SIMA, S.L. Pàgina i de iii

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 1

1.1. Objectius ........................................................................................................ 4

1.1.1. Objectius generals ................................................................................... 4

1.1.2. Objectius ambientals de caràcter general ................................................ 4

1.1.3. Objectius segons memòria de l’avanç ..................................................... 5

1.2. Antecedents.................................................................................................... 6

1.3. Necessitat de l’Informe ................................................................................... 6

1.4. Contingut de l’ISAP ......................................................................................... 8

2. PRESENTACIÓ DEL PLANEJAMENT ................................................................ 11

2.1. Dades generals ............................................................................................ 11

2.2. Relació de plans i programes vinculats ......................................................... 12

2.2.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) ......................................... 12

2.2.2. Plans Territorials sectorials .................................................................... 13

2.2.3. Pla Director Territorial de les Comarques Centrals ................................ 13

2.2.4. Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena ......................................... 17

2.2.5. Planejament urbanístic vigent al municipi de la Pobla de Claramunt ..... 18

2.2.6. Auditoria Ambiental Municipal de la Pobla de Claramunt ....................... 20

2.3. Relació d’usos i necessitats .......................................................................... 20

3. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS .............................................................. 21

3.1. Pla territorial de les comarques centrals ....................................................... 21

3.2. Pla director urbanístic de la conca d’òdena .................................................. 22

3.3. Normativa urbanística municipal ................................................................... 22

3.4. Auditoria ambiental municipal de la Pobla de Claramunt .............................. 22

3.5. Objectius, criteris i obligacions de caràcter general ...................................... 22

3.5.1. Sostenibilitat global i canvi climàtic ........................................................ 22

3.5.2. Cicle de l’aigua ...................................................................................... 23

3.5.3. Biodiversitat i territori i patrimoni natural ................................................ 24

3.5.4. Permeabilitat ecològica .......................................................................... 24

3.5.5. Qualitat del paisatge .............................................................................. 25

3.5.6. Qualitat de l’ambient atmosfèric ............................................................. 25

3.5.7. Contaminació acústica i lluminosa ......................................................... 26

3.5.8. Qualitat del sòl ....................................................................................... 26

3.5.9. Mobilitat sostenible i segura ................................................................... 26

3.5.10. Urbanisme.......................................................................................... 26

4. DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR ................................................................ 27

4.1. Medi físic ...................................................................................................... 27

4.1.1. Climatologia ........................................................................................... 27

4.1.2. Geologia, litologia i edafologia ............................................................... 31

4.1.3. Orografia i geomorfologia ...................................................................... 38

4.1.4. Cicle de l’aigua ...................................................................................... 41

4.1.5. Atmosfera .............................................................................................. 48

4.2. Medi biòtic .................................................................................................... 59

4.2.1. Vegetació .............................................................................................. 59

4.2.2. Fauna .................................................................................................... 69

4.2.3. Espais protegits i singulars .................................................................... 74

4.3. Medi antròpic ................................................................................................ 76

4.3.1. Paisatge ................................................................................................ 76

4.3.2. Visibilitat de la zona d’estudi .................................................................. 80

4.3.3. Vistes fotogràfiques des dels principals punts d’observació i recorreguts 84

4.3.3. Usos i ocupacions ................................................................................. 96

4.3.4. Infraestructures fora de la zona d’estudi ................................................ 98

4.3.5. Patrimoni cultural ................................................................................. 103

4.3.6. Planejament vigent .............................................................................. 106

4.3.7. Medi socioeconòmic ............................................................................ 107

4.4. Identificació i avaluació de riscos ................................................................ 113

4.4.1. Risc d’inundació .................................................................................. 114

4.4.2. Risc d’incendi forestal .......................................................................... 118

4.4.3. Risc geològic ....................................................................................... 124

4.4.4. Risc d’accident greu ............................................................................ 126

4.4.5. Altres ................................................................................................... 129

5. SENSIBILITAT AMBIENTAL. CRITERIS AMBIENTALS ESPECÍFICS .............. 131

5.1. Sensibilitat ambiental .................................................................................. 131

5.1.1. Sensibilitat ambiental dels aspectes del medi ...................................... 131

5.1.2. Ponderació dels aspectes del medi ..................................................... 137

5.1.3. Mapa de sensibilitat ambiental ............................................................. 137

5.2. Criteris i objectius ambientals específics ..................................................... 138

5.2.1. Diagnosi de l’àmbit .............................................................................. 138

5.2.2. Criteris i objectius ambientals específics .............................................. 138

6. DISCUSSIÓ D’ALTERNATIVES ........................................................................ 141

6.1. Descripció de les alternatives ..................................................................... 141

6.1.1. Alternativa 0 ........................................................................................ 141

6.1.2. Alternativa 1 ........................................................................................ 141


INCASOL ECOSTUDI SIMA, S.L. Pàgina iii de iii

6.2. Anàlisi de les alternatives ........................................................................... 142

6.2.1. Conservació dels ecosistemes aquàtics i zones humides .................... 142

6.2.2. Conservació de la diversitat ................................................................. 142

6.2.3. Garantir la connectivitat ecològica ....................................................... 143

6.2.4. Creixement urbanístic que minimitzi els riscos ambientals ................... 143

6.2.5. Minimitzar el consum de sòl ................................................................. 144

6.2.6. Introducció de criteris climàtics en el disseny d’edificis ........................ 144

6.3. Justificació ambiental de l’alternativa escollida ........................................... 145

7. TRÀMIT I CONCLUSIONS ................................................................................ 147


INCASOL ECOSTUDI SIMA, S.L. Pàgina 1 de 147

1. INTRODUCCIÓ El present document constitueix el primer informe a elaborar en matèria de medi ambient per al compliment del procés d’Avaluació Ambiental de la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de La Pobla de Claramunt del sector d’activitats econòmiques de Plans d’Arau I i II (en endavant, MpNSP Plans d’Arau I i II). El promotor de l’estudi és l’INCASOL. El redactor dels document ambientals és l’empresa ECOSTUDI SIMA, S.L., amb NIF B-64642325 i domicili fiscal a CEEI LLEIDA-3, complex de la Caparrella de Lleida (CP:25192).

La zona objecte de la modificació es troba enclavada a l’extrem est del terme municipal de la Pobla de Claramunt (veure Figura 2). El municipi de la Pobla de Claramunt forma part de la comarca de l’Anoia (veure Figura 1), compta amb una població de 2.286 habitants (Institut d’Estadística de Catalunya, 2009), un terme municipal de 18,5 km2 i una densitat de 123,3 habitants/km2.

Figura 1. Localització del municipi de la Pobla de Claramunt a la comarca de l’Anoia.

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Territori i Sostenibilitat.

El municipal de la Pobla de Claramunt es troba enclavat a la zona central est de la comarca de l’Anoia i es troba delimitat pels termes municipals de Vilanova del Camí, Carme i Òdena (W); Castellolí (N); Piera (E) i Vallbona d’Anoia i la Torre de Claramunt (S).

La superfície total de l’àmbit de la MpNSP Plans d’Arau I i II és d’uns 24,86 Ha; el seu perímetre queda precisat a tots els plànols que acompanya aquest document, amb una línia que es defineix com a “Límit de l’àmbit de l’actuació” (veure Figura 2).

La classificació actual dels terrenys inclosos a l’àmbit de la MpNSP Plans d’Arau I i II, es de sòl no urbanitzable, concretament, i segons les NPS de La Pobla de Claramunt, es qualifiquen amb les claus 9 “Suelo rústico libre permanente” i clau 10 “ Suelo rústico protegido de interès agrícola”.

Tanmateix, també formen part de l’àmbit de la present modificació puntual uns sòls classificats com a sòl urbà del sector Plans d’Arau I. En primer lloc, per tal d’assegurar la connexió de la vialitat del nou sector que es proposa amb el sistema viari del sector Plans d’Arau I, s’ha fet necessari vincular uns terrenys –en l’extrem sud de l’àmbit- que actualment es troben qualificats com a zona verda. En segon lloc, s’han incorporat uns 7.250 m² de sòl –en l’extrem est de l’àmbit-, en virtut del conveni urbanístic subscrit, en data de 5 de febrer de 2007, entre l’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de La Pobla de Claramunt i la societat mercantil “SNÖP ESTAMPACION SA”, que també estan qualificats com a zona verda. Ambdues àrees, actualment en sòl urbà, queden exclosos del nou sector Plans d’Arau II que es proposa en la present modificació.

Figura 2. Localització de la zona d’estudi.

Font: Elaboració pròpia a partir d’ICC.

La Figura 4 mostra la delimitació de l’àmbit de la MpNSP en els sectors Plans d’Arau I i II a través d’una fotografia aèria editada. La Figura 3 mostra el límit de l’àmbit d’estudi mitjançant un ortofotomapa de la zona.

Figura 3. Ortofotomapa i delimitació de l’àrea d’estudi.




Figura 4. Fotografia aèria i delimitació de l’àrea d’estudi.

Font: INCASOL.

1.1. OBJECTIUS

1.1.1. Objectius generals

L’objectiu general del procés de MpNSP Plans d’Arau I i II té per objectiu la delimitació d’una nova zona industrial adjacent a l’actual polígon industrial de Plans d’Arau.

1.1.2. Objectius ambientals de caràcter general

L’objecte del present document és la redacció de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP) de la MpNSP “Plans d’Arau I i II”. Aquest document constitueix l’inici del procés d’Avaluació Ambiental.

Seguint amb les directrius fixades per l’article 1 de la Directiva 2001/42/CE, es pretén “assolir un elevat nivell de protecció del medi ambient i contribuir a la integració d’aspectes mediambiental en la preparació i adopció de plans i programes amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenibles, garantir la realització, de conformitat amb les disposicions de la present Directiva, d’una avaluació mediambiental de determinats plans y programes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient”.

Els objectes de ambientals de caràcter general de més rellevància per al present document són els següents:

(i) Desenvolupament urbanístic sostenible a través de la utilització racional del territori i el medi ambient i de la conjuminació de les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

(ii) Utilització racional del territori, per tal de compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

(iii) Promoure models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

(iv) Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

(v) Identificar els aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn.

(vi) Determinar els objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.

(vii) Justificar ambientalment l'alternativa seleccionada.

(viii) Determinar les mesures correctores i restauradores concretes per a eliminar o minimitzar l'impacte ambiental.



1.1.3. Objectius segons memòria de l’avanç

Pel que fa als objectius de la modificació puntual, són els següents:

- Aportar sòl per desenvolupar activitats econòmiques, necessari per a cobrir la demanda existent al municipi i a la regió.

- Completar el teixit industrial iniciat amb l’actuació del sector Plans d’Arau I i consolidat amb el sector d’activitats econòmiques Riera de Castellolí, al municipi de Vilanova del Camí, el qual representa un important potencial per a la regió tot aprofitant la seva situació estratègica entre els municipis d’Òdena, Castellolí i Vilanova del Camí, a la vora de l’eix viari de l’A2 i al municipi d’Igualada, capital de la comarca de l’Anoia.

- Delimitar i definir els paràmetres bàsics de l’àmbit que configura la unitat de gestió adequada i necessària per garantir el desenvolupament efectiu del sector d’activitats econòmiques proposat Plans d’Arau II.

- Donar compliment al Conveni de col·laboració entre l’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de La Pobla de Claramunt, i la societat mercantil Snop Estampación, s.a. i qualificar uns terrenys de sòl privat sense aprofitament per a ser destinats a aparcaments i pati de maniobres, dins l’àmbit del sector industrial Plans d’Arau I, i del proposat en aquest document, Plans d’Arau II, del terme municipal de La Pobla de Claramunt.

1.2. ANTECEDENTS

El present document acompanya l’Avanç de la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de La Pobla de Claramunt del sector d’activitats econòmiques de Plans d’Arau I i II. Els documents es redacten d’acord amb l’article 117 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (en endavant, D 305/2006), segons el qual, la tramitació de les modificacions dels plans urbanístic “se subjecten al mateix procediment que la seva formació”.

Per tant, les modificacions dels plans urbanístics com la present, estaran igualment sotmeses a avaluació ambiental, d’acord amb la Disposició Addicional Sisena del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant DL 1/2010) segons la qual, l’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic s’integra en el procediment urbanístic establert per la llei i el reglament, així com per la legislació sobre avaluació ambiental; concretament, per la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

En aquest sentit, la MpNSP Plans d’Arau I i II, desenvoluparà planejament urbanístic general que no ha estat objecte d’avaluació ambiental i per tant, el present document s’emmarca en el procediment d’avaluació ambiental de la futura MpNSP Plans d’Arau I i II.

Aquest procediment, establert per l’article 115 del D305/2006 per a la formulació i tramitació d’instruments de planejament urbanístic sotmesos a avaluació ambiental fixa que, prèviament a la presentació a tràmit d’una Modificació puntual de Normes Subsidiàries per a la seva aprovació inicial, l’òrgan que promou el document de Modificació, en aquest cas l’Institut Català del Sòl ha de sol·licitar a l’òrgan ambiental competent l’emissió del document de referència que determini l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, alhora que identifiqui les administracions públiques i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l’òrgan ambiental el present Avanç de la MpNSP Plans d’Arau I i II, amb el contingut que s’assenyala a l’article 106 del D 305/2006.

Amb la modificació objecte del present document es pretén classificar nou sòl urbanitzable de tipologia industrial per tal de fer viable la implantació d’una nova indústria al conjunt del polígon industrial de Plans d’Arau.

1.3. NECESSITAT DE L’INFORME

El procés a seguir per a l’Avaluació Ambiental de Plans i Programes té els seus orígens en la Directiva 2001/42/CE, de 27 de juny de 2001, del Parlament Europeu i del Consell, i es coneguda com la Directiva d’Avaluació Ambiental Estratègica.

La Directiva 2001/42/CEE, aprovada el 27 de juny de 2001, coneguda com la Directiva d'Avaluació Ambiental Estratègica (Directiva d'AAE), introdueix l'Avaluació Ambiental com un instrument clau perquè la planificació i la programació tingui com a objectiu determinant el desenvolupament sostenible. L'Avaluació Ambiental és un instrument general de prevenció ambiental que fins ara s'ha utilitzat, preferentment, per aconseguir reduir l'impacte de determinats projectes sobre el medi ambient d'acord amb l'aplicació de la Directiva 85/337/CEE d'Avaluació d'Impacte Ambiental (AIA) i de les seves successives modificacions.

La Directiva fou transposada en l’ordenament espanyol mitjançant la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Pel que fa a la legislació catalana es disposa de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, així com també es de referència el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme i el Reglament que la desenvolupa, aprovat pel Decret 305/2006.



Segons les especificacions del context normatiu, la modificació de les normes subsidiàries són objecte d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes ja que hi ha canvi de classificació del sòl.

El procediment d’Avaluació Ambiental dels Plans Urbanístics queda establert en l’article 115 del Reglament (Decret 305/2006) així com per la Llei 6/2009. Aquest procediment, així com les característiques dels documents es resumeix en la elaboració dels següents documents:

1) Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (en endavant ISAP) és un document redactat a petició del promotor del planejament que inclou informació suficient per conèixer l’abast de la proposta i constitueix una primera fase en l’elaboració de la documentació ambiental per al planejament sotmès a avaluació ambiental.

La informació de l’ISAP contempla els criteris i objectius ambientals bàsics, la descripció del medi receptor, els efectes probables i més significatius sobre el medi físic, natural i socioeconòmic i les propostes o alternatives d’encaix amb la seva discussió i justificació. L’objectiu final del document és constituir un avanç del contingut de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) per tal que l’òrgan ambiental corresponent pugui procedir a la seva revisió.

El contingut de l’ISAP es correspon als apartats a) i b) de l’Article 70 i 100 del DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, i l’article 17 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes.

2) L’Informe de Sostenibilitat Ambiental

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant ISA) conté els apartats a) i b) de l’article 70 del DECRET 305/2006, que són els que han constituït l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar i, a més, contempla totes les modificacions i aportacions resultants de la revisió de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar per part de l’òrgan ambiental corresponent (Departament de Territori i Sostenibilitat) i que han estat recollides al Document de Referència (article 20 de la Llei 6/2009). Després de tenir en compte i incorporar les esmenes realitzades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, es continua amb l’elaboració dels continguts corresponents als apartats c), d), e) i f) de l’article 70 del citat DECRET, així com a l’article 21 de la Llei 6/2009 i l’annex 3 de la mateixa Llei.

3) Memòria Ambiental

La memòria ambiental és el document de la fase final del procés d’avaluació ambiental de plans i programes que avalua la manera en què s’ha portat a terme el procés d’avaluació ambiental i analitza com s’han integrat tots els aspectes ambientals en el pla.

La memòria ambiental es redactarà d’acord amb el que preveu l’article 115 d) del Decret 305/2006, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, que té estreta relació amb l’article 12 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient i l’article 24 de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes on, de manera genèrica, es determinen els aspectes a desenvolupar en la memòria.

1.4. CONTINGUT DE L’ISAP

El contingut de l’ISAP es correspon als apartats a) i b) dels articles 70 i 100 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

Per a la elaboració del present document se segueixen les indicacions del Plec de Prescripcions Tècniques de l’INCASOL per a la redacció de documents ambientals per al planejament urbanístic. L’estructura final del document de l’ISAP és la següent:

Primer apartat , d’introducció a l’informe

• Introducció i objecte .

• Antecedents , es farà referència als aspectes que han concorregut prèviament en relació al planejament, en l’àmbit concret o en un context més ampli.

• Necessitat de l’informe , per ubicar el document ambiental en el context legislatiu i en el procés de tramitació corresponent.

Segon apartat , de presentació del planejament

• Descripció del planejament , fent referència a si és nou, una modificació o si es tracta de la revisió d’un altre pla o programa existent.

• Vigència proposada.

• Informació sobre si el pla o programa constitueix un desenvolupament d’altres plans o programes i, si es dóna el cas, descriure si hi ha emesa una avaluació ambiental fent referència al seu contingut.

• Instruments de desenvolupament del planejament.

• Paràmetres bàsics del planejament.

Tercer apartat de criteris i objectius ambientals que, responent a les determinacions establertes en el Decret 305/2006, s’han desglossat en dos blocs:

• Descripció dels objectius i mesures ambientals aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa vigent i en els instruments de planejament territorial.

• Objectius, criteris i obligacions ambientals adopta ts al pla.

Quart apartat , de descripció del medi físic, biòtic i antròpic i risc os associats , a partir de la recopilació de la informació corresponent i el seu estudi i anàlisi.

Cinquè apartat , de sensibilitat ambiental i criteris ambientals especí fics . Aquest apartat serà la base per resoldre l’encaix del planejament i per determinar les possibles tensions derivades de la transformació d’usos.

• Sectorització de l’àmbit del planejament en unitats homogènies des del punt de vista de la sensibilitat ambiental.

• Sensibilitat dels sectors establers per a cada un dels aspectes del medi i en relació al nou planejament.

• Anàlisi de la sensibilitat global del territori, del que se’n deriva l’aptitud del territori per acollir els nous usos sol·licitats al planejament.

• Criteris i objectius ambientals específics i indicadors adoptats en l’elaboració del planejament i la seva avaluació.



Sisè apartat, de discussió d’alternatives, que inclou:

• Descripció de les alternatives proposades, incloent l’alternativa 0, és a dir, sense intervenció.

• Anàlisi de cadascuna d’elles, segons els objectius i criteris ambientals establerts al tercer apartat ara descrit.

• Justificació ambiental de l’alternativa escollida.

Per últim, s’inclourà un darrer apartat de tràmit i conclusions

• Proposta d’identificació d’administracions amb competències ambientals i del públic o agents socials a qui caldria consultar durant l’execució del planejament.

• Proposta o suggeriment sobre quines són les modalitats d’informació i consulta a emprar.

• Conclusions.



2. PRESENTACIÓ DEL PLANEJAMENT 2.1. DADES GENERALS

La zona objecte de la modificació de les NNSS que es tracta en aquest document és la que es mostra a la Figura 5.

Figura 5. Zona objecte de modificació.


La zona té una superfície aproximada de 24,86 Ha i limita amb la riera de Castellolí a l’oest, amb el polígon industrial dels Plans d’Arau a l’est, i amb vies de comunicació al nord (accés nord al polígon de Plans d’Arau) i sud (carretera C-244).

L’ús del sòl predominant de la zona d’estudi és l’agricultura extensiva de cereals de secà. Aquesta activitat es desenvolupa en les zones de la parcel·la amb menor pendent. En aquest sentit, les zones amb pendents elevades es mantenen amb la bosc mediterrani de pins amb sotabosc de romaní, timó, etc. Pel que fa a l’extrem nord i oest de l’àmbit, coincidint amb els punts de menor cota, s’hi localitza la riera de Castellolí la qual presenta una forta variabilitat de la qualitat del bosc de ribera que va augmentant en direcció sud.

Pel que fa a la orografia, l’àmbit presenta les seves cotes màximes als extrems est de la parcel·la, amb altures que es troben al voltant dels 325 metres. Des de les cotes màximes, la zona presenta una pendent mitja cap a l’oest fins arribar als punts més baixos que coincideixen amb la riera de Castellolí al voltant dels 280 metres d’alçada.

2.2. RELACIÓ DE PLANS I PROGRAMES VINCULATS

Seguidament s’especificaran els aspectes a considerar en el present planejament derivats de plans o programes d’ordre superior. També es defineixen altres plans i programes que, sense tenir necessàriament caràcter urbanístic, poden tenir incidència sobre l’àmbit del planejament, especificant els aspectes a considerar en l’àmbit concret de treball. Seguidament i a tall de resum es presenta un esquema en cascada del planejament de rellevància per a la zona d’estudi.

a) Pla Territorial General de Catalunya

a. Plans Territorials Sectorials

i. Pla de carreteres de Catalunya (1985, revisat el 1995).

ii. Pla d’espais d’interès natural (1992).

iii. Mapa eòlic de Catalunya (2002).

iv. Pla de sanejament de Catalunya (1996).

v. Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (2001).

vi. Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015)

vii. Pla d'infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026 (2006)

viii. Directrius nacionals de mobilitat (2006)

ix. Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2009-2015)

x. Pacte nacional per a les infraestructures

b. Pla Director Territorial de les Comarques Centrals

c. Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena

d. Planejament urbanístic vigent al municipi de la Pobla de Claramunt

e. Pla d’Acció Local de la Pobla de Claramunt

f. Agenda 21 de la Pobla de Claramunt

2.2.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)

El Pla territorial general de Catalunya compren l’àmbit de tota Catalunya i, d’acord amb el que assenyala l’article 5 de la Llei, ha de contenir determinacions relatives a: zones del territori amb característiques homogènies, nuclis de població que poden exercir una funció impulsora i reequilibradora, espais d’interès natural que cal conservar, terres d’ús agrícola o forestal que cal conservar, les previsions d’emplaçament de grans infraestructures i àrees del territori on cal promoure usos específics. Així mateix, el Pla territorial general ha de definir els àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials.

El Pla territorial general va ser aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març. Es tracta, doncs, d’un Pla vigent en el moment actual, si bé des de la seva aprovació no ha estat objecte de modificacions o revisions. El Pla territorial general s’ha de desenvolupar mitjançant els plans territorials parcials i els plans territorials sectorials.

Per altra banda, la definició i fixació dels paràmetres urbanístics bàsics, la distribució indicativa d’usos del sòl i la localització indicativa dels elements de les diferents xarxes d’infraestructures, equipaments i espais verds en els sistemes de proposta definits no és objecte del PTGC sinó que aquest ho deixa en mans dels Plans Territorials Parcials corresponents, en el cas del municipi de la Pobla de Claramunt, el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.



2.2.2. Plans Territorials sectorials

2.2.2.1. Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015

La zona d’estudi es troba localitzada pròxima a les instal·lacions de l’aeròdrom d’Igualda-Òdena. En aquest sentit, el Pla considera les instal·lacions d’Igualada-Ódena com a un “Aeròdrom d’aviació general i esportiva existent”, al qual hi assigna un pressupost de 34,14 milions d’euros.

Caldrà tenir en compte l’existència d’un risc d’accident donat la proximitat de l’infraestructura.

2.2.2.2. Pacte nacional per a les infraestructures

El pacte nacional d’infraestructures considera la construcció de 550 km de xarxa viària bàsica. Dins d’aquesta xarxa s’esmenta la ronda sud d’Igualada. Aquesta infraestructura té part del seu recorregut per la zona pròxima a la zona d’estudi hi haurà de ser considerada amb més detall.

2.2.3. Pla Director Territorial de les Comarques Ce ntrals

El Pla Director Territorial de les Comarques Centrals fou aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008. L’àmbit geogràfic que comprèn està format per les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès.

Pel que fa a les previsions demogràfiques, la comarca de l’Anoia veuria incrementada la població la població en 60.000 habitants – el 63,1% -, l’ocupació en 35.000 nous llocs de treball – el 76,5% - i el parc d’habitatges principals en 28.300 unitats - el 86,5%. Aquest fet implica un necessitat de sòl industrial.

Per tal de conduir adequadament aquests increments poblacionals i atent l’objecte del present document, caldrà considerar els següent punts:

- Impedir el malbaratament de sòl induït per l’aplicació d’unes densitats inadequadament baixes o de models de ciutat difusa,

- Racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris, quan siguin necessaris,

- Establir les mesures de protecció dels espais oberts, reconeixent els seus valors ambientals, paisatgístics i econòmics,

- Facilitar la integració dels ecosistemes en situació periurbana en la creació dels nous espais verds i lliures necessaris pels desenvolupaments urbans

Pel que fa als objectius específics del Pla territorial de les Comarques Centrals de Catalunya, seguidament es presenten els més rellevants per a l’objecte del present estudi:

- Objectius relatius a la vertebració urbana del territori

Dirigir els processos de canvi d’escala de les àrees urbanes d’Igualada, Manresa i Vic

- Objectius relatius a la protecció dels espais oberts

Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es creïn espais de qualitat ben interrelacionats amb els entorns naturals

Entre les determinacions de més interès, trobem la classificació del sòl de l’àmbit d’estudi (veure Figura 6). En aquest sentit, l’extrem oest de la zona d’estudi, coincident amb la riera de Castellolí i els seus voltants, està classificat com a Sòl de Protecció Especial. Pel que fa a la resta de la zona d’estudi, està inclòs en la categoria de Sòl de Protecció Preventiva. Així doncs, la totalitat de la zona d’estudi forma part del sistema d’Espais Oberts.

El sistema d’Espais Obert es defineix com tot aquell sòl sotmès, d’acord amb el planejament urbanístic vigent, al règim de sòl no urbanitzable.

D’entre els criteris de planejament territorial exposats al capítol 2 de la Memòria d’aquest Pla, els que tenen una aplicació més directa sobre els espais oberts són els següents:

- Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica

- Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori

- Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic

- Moderar el consum de sòl

Figura 6. Classificació del sòl en base al Pla Director Territorial de les Comarques Centrals.

Font: Pla Director Territorial de les Comarques Centrals.

2.2.3.1. Sòl de Protecció Especial

El Sòl de Protecció Especial forma part del sistema d’Espais Obert. El Pla atorga la categoria de protecció especial a aquells sòls no urbanitzables en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Aquesta categoria comprèn els espais que han estat protegits per la normativa sectorial com el Pla d’Espais d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000 i aquells sòls no urbanitzables que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, es consideren els més adequats per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions.

Per les característiques de la zona d’estudi es pot concloure que el motiu d’inclusió d’aquesta zona en la categoria de Sòl de Protecció Especial és a en base al document Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (2006) del Departament de Medi Ambient i Habitatge, planteja uns principis d’integritat ecològica i propugna que el planejament territorial és el marc on s’ha de definir la xarxa ecològica bàsica.



Els objectius de la identificació d’aquesta xarxa són:

- Determinar aquelles àrees, elements i processos que requereixen protecció especial.

- Identificar els espais que assegurin la connexió ecològica i estructurant del territori.

- Preservar aquestes zones del desenvolupament urbanístic.

El sòl de protecció especial ha de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i, per tant, ha de ser classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça dins d’algun sector o polígon per tal de garantir definitivament la seva condició d’espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent (Article 2.7.1 de les Normes d’Ordenació Territorial del Pla Director Territorial de les Comarques Centrals).

Respecte de les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al que fa referència el punt 5 de l’article esmentat i que seran incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial (Article 2.7.2 de les Normes d’Ordenació Territorial del Pla Director Territorial de les Comarques Centrals).

En el sòl de protecció especial, només es podran autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents (Article 2.7.3 de les Normes d’Ordenació Territorial del Pla Director Territorial de les Comarques Centrals).

- Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, que corresponen al tipus A de l’article 2.5 de la mateixa normativa (aporten valor al medi natural, agrari i paisatgístic)

- Les edificacions i ampliacions que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), quan es compleixin les condicions i exigències dels apartats 5, 6, 7 i 8 d’aquest mateix article de la normativa, han de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial. Aquestes edificacions o instal·lacions corresponen al tipus B (no aporten valor al medi natural, agrari i paisatgístic) i C (d’interès públic) de l’Article 2.5 de les Normes d’Ordenació Territorial del Pla Director Territorial de les Comarques Centrals.

- Quan les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no urbanitzable no poguessin complir les condicions establertes a l’apartat anterior i fossin imprescindibles per a la continuïtat de l’activitat i aquesta fos d’interès per al municipi, es podrà autoritzar una ampliació fins al 20% del sostre i del volum existent que no es subjecti total o parcialment a les condicions assenyalades.

L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial haurà de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien (Article 2.7.7 de les Normes d’Ordenació Territorial del Pla Director Territorial de les Comarques Centrals).

Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística o plans especials– o directrius de paisatge que s’incorporin al Pla, es podran desenvolupar de forma detallada les condicions per a l’autorització de les edificacions i activitats referides

Els límits del sòl de protecció especial, igual que els límits dels diferents tipus de sòls que componen el sistema dels espais oberts de l’àmbit del Pla, s’assenyalen a escala 1/50.000. Aquests límits poden ser concretats pels instruments de planejament urbanístic que defineixen l’ordenació a escales més detallades, sempre que no hi hagi augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en perjudici del de major protecció (Article 2.4 de les Normes d’Ordenació Territorial del Pla Director Territorial de les Comarques Centrals).

2.2.3.2. Sòl de Protecció Preventiva

El Sòl de Protecció Preventiva forma part del sistema d’Espais Obert. La categoria del sòl de protecció preventiva, està constituïda per aquells sòls, classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic vigent, que no han estat inclosos en la protecció especial o en la protecció territorial.

El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i en el marc de les estratègies que el pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ser urbanitzades i edificades, si escau.

També, el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 de la normativa, per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

La regulació del sòl de protecció preventiva s’estableix en l’article 2.11 de les normes d’ordenació territorial d’aquest Pla.

El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005).

Els plans d’ordenació urbanística municipal podran, si s’escau, classificar com a urbanitzable aquelles peces de sòl de protecció preventiva que tinguin la localització i proporció adequades en funció de les opcions d’extensió urbana que el pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla.

El sòl de protecció preventiva que mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a les limitacions pròpies d’aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, en el seu cas. Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable.

Els plans municipals hauran de posar especial atenció en l’ordenació de l’àmbit del sòl de protecció preventiva, sense perjudici de la capacitat del pla d’ordenació urbanística municipal de precisar, d’acord amb el pla territorial, l’ordenació de tot el sòl no urbanitzable del terme municipal.



2.2.4. Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena

El Pla director urbanístic de la Conca d'Òdena fou aprovat definitivament el 19 de desembre del 2008 i afecte els municipis d’Igualada, Capellades , Carme , Castellolí , Jorba , Òdena , Orpí , La Pobla de Claramunt , Santa Margarida de Montbui , La Torre de Claramunt i Vilanova del Camí.

El Pla director urbanístic de la Conca d'Òdena té com a finalitats establir:

a) Les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística del territori d’abast supramunicipal corresponent a la Conca d’Òdena.

b) Les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic.

c) Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l’estructuració orgànica de sòl.

d) La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures municipals.

L’Article 7 estableix que “les normes del present PDU són d’obligat compliment pel planejament urbanístic, pels projectes d’infraestructures i per les altres actuacions en el territori que són objecte de regulació.

Pel que fa a la classificació del sòl, es considera la franja oest de la zona d’estudi com a sòl de protecció especial, clau “sòl de valor natural i de connexió” subclau “sòl agrícola”, la resta de la zona d’estudi es considera sòl de protecció preventiva clau “sòl agrícola (o vacant)” (veure Figura 9).

Pel que fa a l’ordenació de les grans infraestructures de mobilitat, pròxim a la zona d’estudi el Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena planifica una nova via territorial que discorreria pròxim al límit nord i oest de la zona d’estudi (veure Figura 7).

Figura 7. Ordenació de les grans infraestructures de mobilitat de la zona d’estudi.

Font: Pla director urbanístic de la Conca d'Òdena.

Pel fa a la identificació de projectes estratègics, part de la zona d’estudi està considerada pel Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena com a “nou sector de creixement industrial/terciari” (veure Figura 8).

Figura 8. Projectes estratègics segons a la zona d’estudi.


Per últim, la Figura 9 mostra el plànol de síntesi de l’ordenació de la zona d’estudi.

Figura 9. Plànol de síntesi de l’ordenació de la zona d’estudi i voltants.


2.2.5. Planejament urbanístic vigent al municipi de la Pobla de Claramunt

La planejament urbanístic vigent del municipi de la Pobla de Claramunt són les Normes Subsidiàries tipus a i b de planejament aprovades per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data a 6 de març del 1981.

Pel que fa a la zona industrials del sector de Plans d’Arau, aquesta té el seu origen en la modificació de les Normes subsidiàries de planejament del sector Plans d’Arau aprovada per la comissió el 5 d’abril del 1990. L’objectiu d’aquesta modificació fou el d’obtenir els instruments urbanístics necessaris a fi i efecte de poder facilitar la gestió,



redacció i execució del planejament per tal de dotar al municipi de la Pobla de Claramunt i el seu àmbit d’influència de sòl industrial.

Les característiques del sòl industrial definida per la modificació de les NNSS del 1990 ha anat modificant-se amb el temps mitjançant modificacions puntuals, la última de les quals data del 13 de setembre del 2010. Aquesta modificació es realitzà en una zona adjacent a la zona d’estudi actual, per tant, es prendrà en consideració durant la totalitat del present document.

La classificació actual dels terrenys inclosos a l’àmbit de la MpNSP “Plans d’Arau I i II”, es de sòl no urbanitzable, concretament, i segons les NPS de La Pobla de Claramunt, es qualifiquen amb les claus 9 “Suelo rústico libre permanente” i clau 10 “ Suelo rústico protegido de interès agrícola”.

Cal dir però que, per tal de connectar la vialitat “Plans d’Arau I” amb la del nou sector que es proposa, s’ha fet necessari vincular uns terrenys fora d’àmbit, que actualment es troben en sòl urbà, qualificat de zona verda pel Pla Parcial de “Plans d’Arau I”. Alhora, s’han incorporat uns 7.250 m² de sòl –en l’extrem est de l’àmbit-, en virtut del conveni urbanístic subscrit, en data de 5 de febrer de 2007, entre l’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de La Pobla de Claramunt i la societat mercantil “SNÖP ESTAMPACION SA”, que també estan qualificats com a zona verda. Ambdues àrees, actualment en sòl urbà, queden exclosos del nou sector Plans d’Arau II que es proposa en la present modificació. Els percentatges es reparteixen segons s’indica a la Taula 1.

Taula 1. Tipus de sòl a la zona d’estudi.

Font: INCASOL.

La Taula 2 mostra les superfícies i situació de la propietat dins de l’àmbit objecte del planejament, i en base als municipi de La Pobla de Claramunt.

Taula 2. Propietaris de sòl a la zona d’estudi.

Font: INCASOL.

Pel que fa a l’àmbit vinculat, i atès que es tracta de sòl urbà qualificat de zona verda, qui ostenta la titularitat dels terrenys és l’Ajuntament de La Pobla de Claramunt.

2.2.6. Auditoria Ambiental Municipal de la Pobla de Claramunt

Actualment s’està en procés de redacció de l’Agenda 21 i el Pla d’Acció Local. Entre els documents previs que s’estan elaborant hi ha una memòria facilitada per l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt, juntament a la memòria, s’ha elaborat un seguit de mapes amb informació d’interès sobre el terme municipal.

La memòria exposa els objectius de l’Auditoria Ambiental (veure Apartat 3.4) alhora que descriu de forma detallada les característiques del medi biòtic i antròpic del municipi. També descriu l’estat dels diferents vectors ambientals.

Part de la informació present en el document serà inclosa en la descripció d’alguns apartats del present document.

2.3. RELACIÓ D’USOS I NECESSITATS

El present apartat realitza una relació dels usos i necessitats de l’àmbit d’estudi en base als plans i programes tractats a l’Apartat 2.2. Alhora, es consideren altres necessitats derivades de la voluntat específica de les administracions actuants i promotors del planejament.

La nova demanda de sòl industrial i la previsió de creixement de la zona constitueixen les bases motivadores de la revisió dels textos urbanístics vigents de l’àmbit d’estudi. Aquests textos han de elaborar-se incorporant criteris de planejament sostenible que garanteixin la pervivència dels valors naturals i socials i la seva transmissió a futures generacions en les millors condicions desitjables.

Algunes de les circumstàncies que justifiquen la Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de La Pobla de Claramunt del sector d’activitats econòmiques de “Plans d’Arau I i II” es presenten a continuació:

Previsions demogràfiques i necessitat de nous llocs d’ocupació

- El Pla Director Territorial de les Comarques Centrals preveu un creixement demogràfic a la comarca de l’Anoia a curt termini de 60.000 habitants, fet que farà augmentar la necessitat de nous llocs de treball en 35.000 unitats. Aquestes determinacions fan necessari un progressiu increment de l’activitat econòmica de la zona. En aquest sentit, l’interès d’implantació de noves indústries a la zona l’ha de precedir un progressiu augment de terreny industrial disponible.

Afavorir el model de ciutat compacta

- El Pla Director Territorial de les Comarques Centrals cita la necessitat d’impedir el malbaratament de sòl induït per l’aplicació d’unes densitats inadequadament baixes o de models de ciutat difusa. En aquest sentit, la zona objecte d’estudi es troba adjacent a una zona industrial. Planificar zones de creixement en la zona d’estudi evitarà la dispersió i consum irracional de sòl, així com l’aposta clara per un model de ciutat compacte en front a la ciutat difusa.

Dirigir el processos de canvi d’escala de l’àrea ur bana d’Igualada

- El potencialment creixement de l’àrea urbana d’Igualada i dels municipis adjacents fa necessari figures de planejament que segueixin les directrius marcades pel Pla Director Territorial de les Comarques Centrals.

Projectes estratègics per al territori

- El Pla director urbanístic de la Conca d’Òdena identifica zones estratègiques de futur creixement industrial/terciari entre les quals hi ha la zona d’estudi.



3. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS En primer lloc es consideraran els objectius i mesures ambientals considerades per a l’àmbit del pla, en la normativa aplicable i als instruments de planejament territorial o altres plans i programes aplicables.

En segon lloc, s’enumeraran els objectius, criteris i obligacions de caràcter general i adoptats al pla, aquests hauran de considerar com a mínim els aspectes següents:

- Sostenibilitat global del model d’ordenació

- Cicle de l’aigua

- Biodiversitat i territori

- Permeabilitat ecològica

- Patrimoni natural

- Qualitat del paisatge

- Qualitat de l’ambient atmosfèric

- Contaminació acústica i lluminosa

3.1. PLA TERRITORIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

El Pla Territorial de les Comarques Centrals formula diferents criteris i objectius en múltiples àmbits, seguidament s’enumeren els que, a criteri de l’equip redactor, són de tipus ambiental:

(O.1) Moderar el consum de sòl.

(O.2) Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.

(O.3) Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris

(O.4) Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.

(O.5) Protecció de les zones actives en el cicle de l’aigua, amb una atenció especial a les àrees de recàrrega dels aqüífers.

(O.6) Deixar lliures les zones subjectes a major risc ambiental, especialment pel que fa als riscs geològics.

(O.7) Garantir la permeabilitat ecològica i la conservació de la biodiversitat del conjunt de la matriu territorial.

(O.8) Protegir els espais naturals de valor intrínsec a escala nacional, regional i comarcal i garantir la seva connexió territorial i ecològica mitjançant un sistema d’espais oberts de protecció especial.

(O.9) Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl, funcions hidrològiques i com a embornals de gasos d’efecte hivernacle.

3.2. PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D’ÒDENA

El Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena nombra els següents objectius:

(O.10) Minimització del consum de sòl i racionalització del seu ús, evitant l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos, assignant els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori, ordenant adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable i preservant els espais i elements de valor rellevant del territori.

(O.11) Conservació de la biodiversitat territorial i assegurament del seu ús sostenible, establint com a element bàsic i vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes exteriors, conservant i millorant la connectivitat biològica, gestionant amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i per hàbitats d’espècies amenaçades.

(O.12) Compatibilització del planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalització de l’ús d’aquest recurs, prevenint els riscos hidrològics, protegint els recursos hídrics i minimitzant el consum d’aigua derivat del planejament, fomentant l’estalvi i la reutilització de l’aigua i preservant i millorant la qualitat de l’aigua.

(O.13) Minimització dels efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic, millorant l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduint la seva contribució al canvi climàtic.

3.3. NORMATIVA URBANÍSTICA MUNICIPAL

Els objectius ambientals presents en la normativa urbanística específica del municipi de la Pobla de Claramunt deriven de les NNSS en general i en particular del Pla Parcial dels Plans d’Arau i les seves progressives modificacions. En aquest sentit, hom pot extreure els següents objectius:

(O.14) Cal conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals amb l’objecte de garantir un desenvolupament urbanístic sostenible, garantint, en resum, la utilització racional del territori i del medi ambient

(O.15) Protegir i garantir, especialment, la consolidació de les continuïtats dels sistemes d’espais oberts, la protecció de les rieres o zones sensibles i la protecció d’altres elements singulars del territori.

3.4. AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE LA POBLA DE CLARAMUNT

Actualment s’està en procés de redacció de l’Agenda 21 i el Pla d’Acció Local. Entre els documents previs que s’estan elaborant hi ha una memòria facilitada per l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. En aquest document hi figuren una sèrie d’objectius específics que no es consideren prou rellevant per al present cas per a considerar-los com a objectius ambientals del document.

3.5. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE CARÀCTER GENERAL

3.5.1. Sostenibilitat global i canvi climàtic

Existeixen, en aquesta matèria, diversos convenis i protocols internacionals i europeus, entre els quals figuren el Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el Protocol de Kyoto per al citat conveni i l’Estratègia europea sobre el canvi climàtic, que marquen els objectius en la lluita contra el canvi climàtic i en la prevenció dels seus efectes adversos.



A Catalunya, davant les incertes dels potencials efectes d’aquest fenomen, el Govern de la Generalitat ha promogut una Estratègia catalana sobre el canvi climàtic que es basa en:

• Un inventari permanent d’emissions de diòxid de carboni.

• Una xarxa temàtica contra el canvi climàtic.

• Una estratègia per a la implantació de l’energia eòlica a Catalunya.

• Uns programes d’eficiència energètica al sector industrial i domèstic.

• Un programa de recuperació i tractament dels gasos d’abocador.

• El foment dels biocombustibles.

• El posicionament de Catalunya davant els sistemes de compravenda d’emissions.

• Un programa d’impuls i foment de la mobilitat sostenible.

• Un programa d’educació ambiental i informació.

• Un programa de foment dels vehicles lliures de benzina.

• La incorporació de l’estratègia com un dels eixos principals de l’Agenda 21 de Catalunya.

• La creació d’una comissió catalana del canvi climàtic.

S’extreuen els següents objectius d’interès per al present estudi:

(O.16) Foment de la mobilitat sostenible: un planejament territorial que incorpori els criteris de mobilitat sostenible i que penalitzi els escenaris que augmentin la mobilitat obligada.

(O.17) Mesures de precaució per preveure, prevenir o reduir al mínim les causes del canvi climàtic i mitigar-ne els efectes negatius.

(O.18) Preveure el possible augment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems (com les pluges torrencials) en el planejament urbanístic.

(O.19) Introducció de criteris climàtics en el disseny d’edificis, per tal de mantenir el confort dels seus habitants i/o usuaris, minimitzar l’ús de tecnologies de climatització artificials i millorar-ne l’eficiència energètica.

3.5.2. Cicle de l’aigua

La Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000 estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, la que marca els objectius ambientals, els de més rellevància per al present estudi són els següents:

(O.20) Prevenir el deteriorament addicional i protegir i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i dels ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics.

(O.21) Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles.

(O.22) Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes.

(O.23) Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions.

(O.24) Contribuir a pal·liar els efectes de les inundacions i les sequeres.

(O.25) Protegir les aigües territorials i marines.

3.5.3. Biodiversitat i territori i patrimoni natura l

Diverses estratègies recullen els objectius per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat a diferents escales, des de l’Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992), el Conveni de Rio sobre la diversitat biològica (1992), l’Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (1995), l’Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998), i l'Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1999). A Catalunya existeix un esborrany d’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Institució Catalana d’Història Natural. L’Estratègia catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional però els concreta i adequa a la situació i les especificitats pròpies de Catalunya. La proposta vol ser d’aplicació al conjunt de la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les consideracions en matèria de biodiversitat al conjunt de les polítiques de desenvolupament territorial i econòmic. En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua de la diversitat d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat biològica de Catalunya.

L’Estratègia catalana s’estructura en 4 eixos d’actuació prioritaris: coneixements sobre la diversitat biològica; conservació; ús sostenible; i marc legal, administratiu, econòmic i social amb incidència sobre la diversitat biològica. D’aquests grans temes es desgranen 22 objectius estratègics, que a la seva vegada es concreten en 63 objectius operatius. Seguidament s’enumeren de forma sintetitzada els objectius amb incidència sobre l’objecte del present document:

(O.26) Protegir els espais naturals de valor intrínsec.

(O.27) Garantir la conservació de la diversitat d’hàbitats presents al territori.

(O.28) Garantir les connexions biològiques i evitar les fragmentacions d’hàbitat en el conjunt del territori.

(O.29) Incorporar en la planificació i ordenació del territori els objectius i normativa que garanteixin l’ús sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica

(O.30) Incrementar significativament la qualitat de l’aigua superficial i dels abocaments procedents de depuració

(O.31) Analitzar les alternatives de planejament en base a la possible afectació sobre les diferents espècies protegides de flora i fauna que poden resultar afectades directament o indirectament per la planificació.

3.5.4. Permeabilitat ecològica

La connectivitat ecològica apareix com una de les diferents eines per afrontar la pèrdua de biodiversitat i per superar les seves principals causes. El document redactat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”, proposa 68 directrius elaborades seguint criteris de caire sectorial. Seguidament es recullen les directrius que poden tenir una major capacitat incidència en el cas que ens ocupa:

(O.32) Protecció dels components del medi natural que permeten el manteniment de la connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes.

(O.33) Concentració de les noves transformacions urbanístiques i els sistemes urbanístics en aquells sectors que es demostri que tenen un menor valor ecològic, de manera que no interrompin cap connexió ecològica o corredor biològic d’àmbit municipal. Igualment s’evitaran els usos urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures viaries.



(O.34) Delimitació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica i previsió de les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la situació.

3.5.5. Qualitat del paisatge

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques. A Catalunya existeix la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge que constitueix el marc normatiu i de referència sobre el qual es fonamenten les polítiques de paisatge de la Generalitat de Catalunya. Té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals i econòmics amb un model de desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi incideixen de manera directa o indirecta.

Segons s’estableix a l’article 2 de la llei catalana del paisatge, els principis que han d’inspirar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge són:

(O.35) Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge.

Alhora, els Objectius de Qualitat Paisatgística per a Catalunya, determinats per l’Observatori del Paisatge, són els següents:

(O.36) Uns paisatges ben conservats, gestionats i ordenats, independentment de la seva tipologia (urbans, periurbans, rurals o naturals) i del seu caràcter.

(O.37) Uns paisatges endreçats i harmònics, que evitin el desordre i la fragmentació.

(O.38) Uns paisatges que mantinguin i potenciïn els seus referents i valors, tangibles i intangibles (ecològics, històrics, estètics, socials, productius, simbòlics i identitaris).

(O.39) Uns paisatges que transmetin tranquil·litat, lliures d'elements dissonants, de sorolls discordants i de contaminació lumínica i olfactiva.

3.5.6. Qualitat de l’ambient atmosfèric

La Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida a: definir i establir els objectius de qualitat de l’aire ambient a la Comunitat per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt; per avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres; per disposar d’informació adequada sobre la qualitat de l’aire ambient i procurar que el públic tingui coneixement de la mateixa, entre d’altres coses amb llindars d’alerta; i, finalment, per mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

Entre els objectius de la directiva, aquells sobre els quals el planejament municipal sembla tenir major capacitat d’incidència, en positiu o en negatiu, són:

(O.40) Evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i pel medi ambient de la contaminació de l’aire.

(O.41) Mantenir una bona qualitat de l’aire ambient i millorar-la quan sigui necessari.

3.5.7. Contaminació acústica i lluminosa

Es formulen els següents objectius:

(O.42) Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic o privat) i evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

(O.43) Regular la contaminació acústica mitjançant el compliment de la normativa existent i els objectius del mapa de capacitat acústica del municipi.

3.5.8. Qualitat del sòl

Al 2006 es va publicar la Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions: Estratègia temàtica per a la protecció del sòl COM(2006) 231 final de 22 de setembre de 2006 [SEC(2006) 620 i SEC(2006) 1165]. Aquesta Comunicació assenyala com a objectiu general la protecció i la utilització sostenible dels sòls.

Els objectius que es desprenen d’aquesta Estratègia temàtica per a la protecció del sòl són els següents:

(O.44) Prevenció de la degradació del sòl i conservació de les seves funcions, fent que en les decisions relatives a l’ús del sòl es tinguin en compte les seves característiques.

3.5.9. Mobilitat sostenible i segura

La Llei 9/2003, de la mobilitat, és la norma que estableix “els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies adreçada a la sostenibilitat i la seguretat” (art. 1). Concretament, la Llei 9/2003 es fonamenta en deu principis i formula vint-i-tres objectius, desenvolupats respectivament en els articles 2 i 3.

Els objectius a considerar són els següents:

(O.45) Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l'accessibilitat als centres de treball, a les residències i als punts d'interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més segura possible.

(O.46) Promoure i protegir els mitjans de transport més ecològics, entre els quals els de tracció no mecànica, com anar a peu o amb bicicleta, d'una manera especial en el medi urbà, i desincentivar els mitjans de transport menys ecològics.

(O.47) Relacionar la planificació de l'ús del sòl amb l'oferta de transport públic.

3.5.10. Urbanisme

Es plantegen els següents objectius en matèria d’urbanisme:

(O.48) Analitzar les alternatives de planejament en base a l’indicador de consum del sòl ICS = Superfície de sòl urbà + superfície de sòl urbanitzable (ha), abans i després de l’aplicació del POUM.



4. DESCRIPCIÓ DEL MEDI RECEPTOR En el present apartat es descriuen i detallen els principals vectors ambientals amb possibles afectacions a causa de la Modificació de les Normes Subsidiàries.

La descripció del medi general del municipi de la Pobla de Claramunt s’ha extret del document redactat per l’empresa TECNOMA del gener del 2010:

Informe de sostenibilitat ambiental. Modificació puntual de les normes subsidiàries per formar el polígon d’actuació urbanística ampliació Plans d'Arau en el municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia)

També s’han extret fragments del document de la Memòria que forma part de la documentació per a la realització de l'Auditoria ambiental del municipi de la Pobla de Claramunt. L’equip director de la redacció d’aquest document està format per personal del Servei del Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt.

La informació ha estat revisada per personal d’ECOSTUDI SIMA, S.L. i ha estat ampliada i modificada en alguns vectors ambientals.

4.1. MEDI FÍSIC

4.1.1. Climatologia

La situació orogràfica de la comarca de l’Anoia li confereix un estat de transició climàtic entre el típicament mediterrani i el continental.

El clima es caracteritza pels contrasts tèrmics estacionals, d’on en destaca la llargada dels hiverns i estius, i les temperatures més extremes. Les estacions de tardor i primavera són més curtes, amb temperatures màximes i mínimes més suaus.

La descripció i caracterització meteorològica de l’àmbit d’estudi es realitza en base a consultes al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Donat que aquest no disposa de cap estació meteorològica al terme municipal de la Pobla de Claramunt, s’han analitzat les dades registrades a l’estació més representativa, ubicada al municipi d’Òdena.

S’ha considerat l’estació d’Òdena atesa la seva proximitat geogràfica amb l’àrea dels Plans d’Arau, objecte de la present Modificació. A part de la proximitat territorial, cal assenyalar que no existeixen entre l’estació meteorològica i l’àmbit d’estudi elements topogràfics i de relleu rellevants, els quals actuarien com a factors limitants a l’hora d’associar la meteorologia d’Òdena amb la de l’àrea d’estudi.

Aquesta estació es va posar en funcionament l’any 1999, de manera que el període temporal estudiat va des del mes de juny de 1999 fins al mes de desembre de l’any 2006. L’esmentada estació pertany a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), integrada a la Xarxa d’Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec).

Cal inferir que les dades analitzades no són contínues, sinó que hi ha anys on no es té constància de les dades meteorològiques complertes de tots els mesos.

Pel que respecta a la temperatura, l’estació d’Òdena presenta un rang de temperatures propi de clima mediterrani, on les temperatures mitjanes mensuals més altes corresponen als mesos d’estiu (juny, juliol i agost), essent aquests mesos calorosos i secs. Les temperatures més fredes es donen a l’hivern (desembre, gener i febrer).

La Figura 10 mostra la temperatura mitjana mensual, la temperatura mitjana mensual de les mínimes i la temperatura mitjana mensual de les màximes, en el rang temporal des de 1999 fins el 2006.

Figura 10. Temperatura mitjana mensual (ºC) des del 1999 al 2006.

Font: Elaborat per TECNOMA a partir de Servei Meteorològic de Catalunya.

La temperatura màxima absoluta es donà el dia 25 de juny de l’any 2001, essent de 28ºC. En relació a la temperatura mínima absoluta, aquesta es detectà el dia 22 de desembre del mateix any, essent de -8,3ºC. L’amplitud tèrmica del període de temps estudiat és de 7,9ºC.

Referent a la precipitació mitjana anual del període temporal estudiat (1999-2006), a l’estació d’Òdena, es denota que els anys amb més precipitació acumulada absoluta són el 2003 i en menys nombre el 2004. Contràriament, els anys amb més sequera van ésser el 2000 i el 2001.

La Figura 11 mostra les precipitacions mitjanes acumulades anuals (mm) del període analitzat.

Figura 11. Precipitació mitjana anual (mm) des del 1999 al 2006.


Donat que en el clima mediterrani gran part de les precipitacions es donen en determinades estacions de l’any, s’ha considerat oportú l’anàlisi de les precipitacions mitjanes acumulades per cada mes de l’any. Així com la comparació d’aquestes amb els valors màxims de precipitació mensual.



D’aquest anàlisi es conclou que la tardor, i concretament els mesos de setembre i octubre són els que contemplen el major nombre absolut de precipitació. Així com també, on tenen lloc les precipitacions mitjanes màximes mensuals (veure Figura 12).

Figura 12. Precipitació mitjana mensual i màxima mensual (mm) des del 1999 al 2006.


En canvi, els mesos d’estiu presenten els valors més baixos absoluts de precipitació, essent els més secs els mesos de juny i juliol.

S’observa un canvi important de tendència en relació a les mitjanes de les precipitacions màximes mensuals, on els mesos més plujosos pràcticament tripliquen els valors màxims de precipitació dels mesos més secs, i en alguns casos, de la resta de mesos de l’any.

Cal remarcar que l’episodi de precipitació màxima en 24 hores (del període de 1999-2006) tingué lloc el dia 6 de setembre de l’any 2005, amb 67,2 mm de precipitació acumulada.

Per altra banda, el diagrama ombrotèrmic (veure Figura 13) es denota un període àrid de 8 mesos, de març a octubre, ambdós inclosos, en els que la línia de precipitació mitjana mensual es manté per sota de la línia que representa la temperatura mitjana. Els mesos de febrer i novembre corresponen a un període semihumit, la precipitació, en mil·límetres (mm), supera dues vegades la temperatura, en graus centígrads (ºC). Cal destacar, els mesos de gener i desembre, corresponents a un clima clarament humit, doncs la precipitació supera tres vegades la temperatura en graus centígrads.

Figura 13. Diagrama ombrotèrmic (1999-2006), de l’estació d’Òdena.


Cal incidir en que no es té constància de dades climatològiques de l’estació d’Òdena, ni d’altres estacions properes a l’àmbit d’estudi, referents al nombre de dies de pluja, neu i boira a l’any, ni de l’agressivitat d’aquest agent meteorològic.

Atès que l’estació localitzada al municipi d’Òdena no disposa de càlcul d’evapotranspiració de referència; es proporcionen les dades de l’estació més propera gestionada pel SMC amb càlcul d’aquesta variable, ubicada al municipi de Rellinars.

No obstant, les dades de l’estació de Rellinars no es consideren del tot representatives de l’àmbit objecte d’estudi, donada la orografia rellevant que separa aquest municipi amb la Pobla de Claramunt. De manera que es tracta de dades orientatives de l’evapotranspiració de referència de la zona.

Així, l’evapotranspiració de referència mitjana, en mil·límetres, de l’estació de Rellinars en el període temporal comprès entre el febrer de 1998 i el desembre de 2006, ambdós mesos inclosos, és de 4,14mm. Els valor màxim assolits per aquesta variable corresponen a 99,9mm, els quals s’han donat en diversos períodes dels mesos de juliol, agost i setembre de 1998, de febrer de 1999, i per últim, un dia del mes de gener de l’any 2001. Les esmentades dates de valor màxim d’evapotranspiració corresponen a dies molt calorosos, en què les espècies vegetals assoleixen els nivells màxims de deshidratació.

Referent als vents dominants de l’àmbit objecte d’estudi, s’exposa la rosa de vents de l’estació d’Òdena, en el període temporal 2002-2006, doncs no consten dades d’anys anteriors.

En la Taula 3 es proporcionen la freqüència de cada direcció del vent (DV, en tant per cent) i la velocitat mitjana del vent, també en cada direcció (VV, en m/s). A més de la velocitat mitjana del vent per tot el període i el percentatge de calmes (vent inferior a 0.5 m/s).



Taula 3. Rosa dels vents de l’estació d’Òdena (2002-2006).

N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

VV (m/s) 1.6 1.4 2.0 2.9 2.7 3.0 4.0 4.3 3.5 2.6 2.4 2.3 4.4 5.1 3.3 2.5

DV (%) 2.1 2.1 1.7 3.1 2.4 1.9 6.0 10.1 3.2 0.9 0.9 1.3 5.7 13.3 5.2 2.4


Així, la direcció dominant del vent és de l’oest - nord - oest (WNW, amb una freqüència del 13.3%), i del sud - sud - est (SSE amb una freqüència de 10.1%), mentre que els vents més forts són, en mitjana, els de l’oest - nord - oest (WNW, amb una velocitat mitjana de 5.1 m/s) i els de l’oest (W, amb una velocitat mitjana de 4.4 m/s).

La velocitat mitjana del vent és de 3,7 m/s, per tant, 13,32 km/h. El percentatge de situacions de calma és del 37,5%.

L’escala de Beaufort és una mesura empírica per determinar la velocitat del vent, en la que conflueixen les situacions de l’estat del mar, de les seves onades i de la força del vent. Per a aquesta mesura es requereixen les mitjanes de la velocitat del vent, mitjançant mesures preses cada 10 minuts.

Donat que el Servei Meteorològic de Catalunya pren una mostra cada mitja hora no es pot determinar amb fiabilitat aquesta classificació. De la mateixa manera, l’”Instituto Meteorológico Nacional” tampoc conté aquestes dades per a la zona objecte d’estudi.

S’ha analitzat les dades d’humitat relativa de l’estació d’Òdena, per el període temporal des de 1999 fins el 2006. La humitat relativa mitjana en aquest període és del 73,85%,i on la humitat relativa mínima detectada és del 29,2%, corresponen al dia 10 d’abril de l’any 2005.

La mitjana de la irradiància solar global és de 171,10 W/m2. El valor d’irradiància mitjana assolit és de 390, i es donà el dia 3 de juny de 1999. Per altra banda, el valor mínim d’irradiància detectat esdevingué el dia 1 de gener de 2006, amb un valor d’irradiància mitjana de 6.2 W/m2.

4.1.2. Geologia, litologia i edafologia

Geològicament, la zona d’actuació es troba situada en el marge meridional de la unitat geomorfològica de la Depressió Central Catalana, que forma part de la Gran Depressió de l’Ebre.

La Depressió Central està reomplerta, en aquesta zona, per sediments que pertanyen a l’Eocè (Terciari Mig) i que corresponen a fàcies marines existents.

La sèrie eocena en aquest municipi comprèn bàsicament una unitat blava inferior de fàcies marina, que pertany al Biarritzià i al Priabonià inferior. La qual aflora en tot l’àmbit i està format per margues blaves fossilíferes amb aspecte molt característic i de gran desenvolupament.

Aquests sediments pertanyen a la Formació Santa Maria i es reparteixen entre els anomenats Membre Igualada, en el cas de les margues, i Membre Tosas en el cas de les calcàries.

La litologia predominant a l’àrea objecte de modificació es consolida per formacions del Cenozoic, del període Paleogen, de l’època de l’Eocè mitjà i de l’edat del Bartonià, concretament, margues (veure Figura 15).

Es disposa d’un estudi per a la caracterització geològica i geotècnica dels terrenys objecte d’estudi encarregat per l’INCASOL l’any 2004. En destaquen les següents conclusions:

- Cal tenir en compte que el substrat rocallós està format per materials que no faciliten la percolació i, com a conseqüència, és esperable una escorrentia superficial relativament intensa.

- Els terrenys estudiats tenen com a tret afegit a tenir en compte el que al llarg del temps han estat afectats per moviments de terres dirigits a guanyar superfície de conreu.

- Els materials abocats en el període 1996-2002 es consideren un rebliment recent no consolidat de materials poc estables que no poden suportar amb garantia la construcció d’un vial. La Figura 14 localitza sobre mapa les ubicacions de la zona d’estudi amb existència de replè. Alhora, identifica la potència d’aquest material, que en alguns casos arriba als 9 metres de gruix.

- La fonamentació d’habitatges en els terrenys estudiats no presenta una problemàtica especial. Tanmateix, sí cal tenir present que el nivell de treball ha de ser el C, el corresponent al substrat format per margues. Aquest material es troba relativament consolidat, amb una estructura en capes de molt poca inclinació, no presenta problemes de plasticitat ni col·lapse i disposa d’una consistència relativament important.

- D’altra banda i malgrat treballar en el substrat, cal evitar apropar-se a les zones de barranc, com l’existent a la riera de Castellolí i que constitueix el límit nord de l’actuació.



Figura 14. Localització del material replè a la zona d’estudi.

Font: CECAM.

Figura 15. Mapa litològic del municipi de la Pobla de Claramunt.




Al nord del nucli municipal de la Pobla de Claramunt i al costat del pedronet de Sant Propoci, prop de la zona d’estudi, s’hi troba un Espai d’Interès Geològic com és l'edifici sedimentari representat per l'escull de Sant Procopi- Els Mollons.

Figura 16. Localització de l’Espai d’Interès Geològic de Sant Precopi-Els Mollons.

Font: Elaboració pròpia a partir d’ICC i Departament de Territori i Sostenibilitat.

Aquest espai d’interès geològic es constitueix per afloraments d’esculls paleògens, clar testimoni de la presència de mars càlids en aquestes contrades en l’època de l’Eocè Mitjà. Destaca per l’aflorament visible de diverses formacions coral·lines, desenvolupades sobre de gresos d’origen deltaic, amb irrupcions de detrítics siliciclàstics.

En relació a l’edafologia, segons l’ “Atlas Digital de Comarcas de suelos” corresponent a la comarca de l’Anoia, els sòls afectats en la zona d’estudi s'agrupen taxonòmicament segons la "Soil Taxonomy" en l’ordre d’Entisols, i dins d’aquests en el grup dels Xerothents.

Els Entisols són sòls d’origen recent i poc evolucionats, i per tant, poc profunds que poden sustentar vegetació. Aquests es troben desenvolupats en materials poc consolidats, sense horitzons genètics excepte en l’horitzó A. També es caracteritzen per la seva elevada diversitat, tant pel que respecta a les seves característiques ambientals com al seu ús.

Tanmateix, cal tenir en compte que en gran part de l’àmbit s’hi han dut a terme activitats agrícoles des de fa dècades. Això implica certs canvis en l’edafologia natural de la zona, tant per l’aplicació de productes químics al·lòctons a la naturalesa del sòl, com pels canvis de textura, fertilitat, estructura del mantell orgànic, compactació i erosió causats per la instauració d’espècies agrícoles.

No obstant, les característiques del sòl de l’àmbit conflueixen cap a un sòl franc, és a dir, de textura argilosa – llimosa. Pel que fa al mantell orgànic, tot i detectar-se en la superfície del sòl restes de vegetació seques (en especial restes de pinassa en estadis previs de descomposició), aquest mantell es troba poc desenvolupat, fenomen comú als sòls de zones de clima mediterrani.

Un altre factor a destacar és l’elevada pedregositat del sòl, característica determinant d’una menor afecció dels fenòmens d’erosió hídrica sobre aquest, en especial de l’escorrentia superficial, i l’afavoriment de l’índex d’infiltració hídrica. El grau de pedregositat observat en aquest sòl és beneficiós pel desenvolupament de les arrels de les plantes, i per tant, per al creixement de les mateixes.

Pel que fa a l’erosió hídrica, el seu efecte s’observa en múltiples punts de la zona d’estudi, en especial a les zones amb més pendents i als punts més baixos de les parcel·les agrícoles. Aquest fet és degut a la precipitació combinada amb el fort pendent de la zona que provoca que en períodes de precipitació l’escorrentia superficial tendeixi a fer baixar l’aigua dels conreus fins a la riera, la qual es troba en cotes més baixes. En aquest sentit, els efectes de l’erosió són visibles principalment en forma de xaragalls que poden arribar als 50 cm de profunditat que van de est a oest (veure Fotografia 1, Fotografia 2, Fotografia 3 i Fotografia 4). Tot i això, cal destacar que l’erosió de major rellevància té lloc en les zones de l’àmbit amb existència de material de replè (veure Figura 14) ja que aquest material no és natural i presenta poca estabilitat.

Fotografia 1. Erosió a la zona d’estudi. Fotografia 2. Erosió a la zona d’estudi.

Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia.





A l’extrem nord de la parcel·la s’hi localitza una zona forestal amb elevada pendent i signes evidents i severs d’erosió (veure Fotografia 5 i Fotografia 6).



4.1.3. Orografia i geomorfologia

4.1.3.1. Relleu

A l’est del terme municipal de la Pobla de Claramunt, a tocar de la carretera C-15 i del riu Anoia, hi són presents diverses formacions orogràfiques que formen part del bloc de Roques Blanques, que alhora és immers en la serralada Pre-litoral catalana.

Al nord-est, les Serres de la Monja (orientada de sud a nord-est) i de la Tardana (on en el tram final hi destaca la formació del Coll dels Mollons, orientada de nord a sud). Gran part dels terrenys conformen altituds entre els 400 i els 600 metres. No obstant, el rang altitudinal és més ampli, des de 300 metres al fons de les valls més profundes, a terrenys més elevats, com és el Turó de l’Avellana de 706m.

A la Serra de la Monja hi neix la riera de Ca n’Aguilera, amb diversos barrancs associats. Per altra banda, de la Serra de la Tardana en sorgeixen, de nord a sud, els torrents del Forn d’en Monner, el de la Font d’en Planes, aquests també amb diversos barrancs afluents.

Al sud-est del bloc de Roques Blanques i a tocar del terme de Capellades, es troba la Serra Conillera (orientada de sud-oest a nord-est), amb el Coll del Bosc, d’on neix en forma de vall el torrent de la Pedreta, el Coll de Sabater i els Colls Bessons. En aquesta serra les altituds solen ésser entre els 400 i els 600 m.

Al sud del la Pobla de Claramunt i del municipi de Capellades emmergeix el Turó de Gall de 583m. Mentre que al sud-est d’ambdós s’aixequen la Muntanya de Vila-seca i la Serra d’Espoia, petites formacions (compreses entre els 400 i els 500 m) englobades dins la Serra d’Orpinell (amb altituds compreses entre els 400 i els 528 m). Entre aquesta i la plana hi discorre el Torrent de les Garrigues. Uns metres al nord de les esmentades formacions orogràfiques, remarcar els Plans del Llobató (a 300 metres per sobre el nivell del mar), seguits de la Serra de Collbàs, la qual finalitza amb la Serra de la Guàrdia (on s’aixeca el Castell de Claramunt) i la Serra de la Ninota, situada sota l’anterior. Pel nord de la Serra de Collbàs hi discorre amb traçat sinuós el riu Anoia.

Al nord del terme municipal de la Pobla de Claramunt, destaca una important plana, amb desnivells aproximats d’uns 50m (altituds entre els 300 i els 350 m), limitant amb la carretera N-IIa al Nord i amb el polígon Plans d’Arau a l’Est i al Sud-est. Aquest ocupa la totalitat d’una petita elevació del terreny, envoltat i coronat per conreus en forma de terrasses i presenta un relleu força pronunciat. L’altitud del sector és força regular, mantenint-se als voltants dels 300 m.

Pel que fa a la zona d’estudi, presenta una gran variabilitat de cotes. En aquest sentit, les zones més elevades es localitzen a l’extrem est de la zona, amb alçades al voltant dels 320 metres. En direcció oest, la zona d’estudi va disminuint progressivament de cota fins arribar a la riera de Castellolí, on les alçades es troba al voltant dels 300 metres. El punt més baix es localitza a l’extrem sud-oest de l’àmbit, coincidint amb la riera de Castellolí i es troba a uns 295 metres d’alçada (veure Figura 17).



Figura 17. Mapa topogràfic de la zona d’estudi.

Font: Elaboració pròpia a partir d’Institut Cartogràfic de Catalunya.

4.1.3.2. Pendents

D’acord amb el Decret 1/2005, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, i concretament a l’Article 9:

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

En el marc del terme municipal, la zona d’estudi es troba a l’extrem amb menys pendent. En aquest sentit, la zona est del terme presenta pendents superiors al 30% (veure Figura 18).

Pel que fa a la zona d’estudi, la Figura 19 mostra com les pendents es troben compreses en la major part de la superfície entre 0 i 20 %, per tant, en zones urbanitzables segons el Decret 1/2005. Tot i això, la zona presenta pendents lleugerament superiors al 20%, aquestes zones es localitzen a l’extrem nord i sud de la zona delimitada com a àmbit d’estudi.

Figura 18. Mapa de pendents general. Figura 19. Mapa de pendents de la zona d’estudi.




4.1.3.3. Orientacions

Tal i com mostra la Figura 20 i la Figura 21, la zona d’estudi forma part d’una franja amb orientació predominant oest.

Figura 20. Mapa d’orientacions general. Figura 21. Mapa d’orientacions de la zona d’estudi.


4.1.4. Cicle de l’aigua

4.1.4.1. Hidrologia superficial

Els cursos fluvials amb traçat pel municipi de la Pobla de Claramunt formen part de la conca del riu Llobregat, concretament a la conca interna de l’Anoia.

L’origen del riu Anoia és a la Depressió Central Catalana, per la qual transcorre la major part de la seva conca. Després de travessar la Serralada Pre-Litoral, arriba a la Depressió Pre-Litoral en el seu darrer tram, fins desembocar al riu Llobregat pel seu marge dret. El seu recorregut és de 67 km, amb una àrea de conca de 904.6 km2.

Al seu pas per la Pobla de Claramunt, al riu Anoia hi desemboquen diversos torrents i rieres, alguns dels quals, donada la seva naturalesa, no presenten flux hídric a excepció d’episodis de pluges torrencials i temporals. Així, els afluents de l’Anoia, citats de nord a sud, en aquest tram són els següents: riera de Castellolí, torrent del Raval, torrent de Can Bernades, torrent de les Garrigues, torrent del Forn d’en Monner, i el torrent de la Font d’en Planes. Remarcar que molts d’aquests cursos tenen alhora altres afluents en forma de barrancs.

De manera que l’àmbit d’estudi es troba dins la xarxa hidrogràfica del riu Anoia, i conseqüentment, del riu Llobregat. L’Anoia transcorre pel sud de l’àmbit, mentre que la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia, se situa immediatament a l’oest de la zona d’estudi, essent el límit de la zona.

Figura 22. Xarxa hidrogràfica de la zona d’estudi.


La principal característica dels elements de la xarxa fluvial, riu Llobregat, riu Anoia i en menys grau, la riera de Castellolí, és la marcada temporalitat en el règim de cabals, singularitat associada als cursos mediterranis. Aquestes oscil·lacions de pluja fan que el cabal dels rius fluctuï passant de nivells mitjans a nivells molt baixos en èpoques de sequera.

Tant al riu Llobregat, com a l’Anoia l’estat natural de la llera és inversament proporcional a la proximitat amb la seva desembocadura, és a dir, són cursos que en néixer presenten un molt bon estat fisiològic (quant a marges fluvials, grau d’equilibri, qualitat natural i ambiental...), el qual disminueix a mesura que els cursos avancen pel territori, arribant a zones més antropitzades, i conseqüentment, urbanitzades.

Ambdós rius porten aigua de manera permanent, és a dir, consten d’un règim continu i ordinari, mentre que la riera de Castellolí veu molt més influenciat el seu règim hídric, en funció de les oscil·lacions pluviomètriques. No obstant, tot i tractant-se d’una riera amb cabal intermitent, acostuma a portar aigua gran part dels mesos de l’any.

En relació al règim d’avingudes associades a la riera de Castellolí, no es preveuen problemes rellevants al sector, donat el fort pendent que presenta l’àmbit en direcció a la petita vall formada per aquesta riera.



La Taula 4 mostra les dades de les estacions d’aforament aigües amunt (Jorba) i aigües avall (Sant Sadurní d’Anoia) de l’àmbit d’estudi, corresponents al riu Anoia.

Taula 4. Dades de les estacions d’aforament del riu Anoia.

Estació d’aforament

Anys estudiats

Aportació mitjana anual

(hm 3)

Cabal mitjà (m3/s) Cabal màxim Data cabal

màxim

Jorba 57 13,0 0,41 45 01/04/1942

Sant Sadurní d’Anoia 36 74,7 2,37 381 17/08/1921

Font: Agència Catalana de l’Aigua.

Remarcar que l’aportació natural anual a la conca de l’Anoia és de 76,26 hm3, i l’aportació de manteniment anual és de 13,14 hm3. Per tant, es detecta que l’Anoia aigües amunt de l’àmbit d’estudi es troba per sota dels requeriments hídrics de manteniment, i no arriba al cabal natural, mentre que aigües avall, l’aportació hídrica està per sobre dels requeriments naturals.

La Classificació segons el mètode de Horton es basa criteris morfològics de la conca hidrogràfica, segons les ramificacions que la formen. Així, els rius de primer ordre són els que no tenen afluents, els de segon ordre es formen en unir-se els de primer ordre, els de tercer en unir-se els de segon ordre, i així successivament. Remarcar que no s’han considerat en la present classificació, les rieres, torrents i barrancs amb curs d’aigua intermitent. Segons l’esmentada classificació, el riu Anoia des del seu naixement fins a la intersecció amb la riera de Castellolí (coincidint amb el límit municipal entre la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí) és d’Ordre 2. Pel que respecta a la riera de Castellolí, correspon a un flux hídric d’Ordre 1, doncs no té cap afluent amb curs d’aigua durant tot l’any.

La qualitat de les aigües del riu Anoia, segons l’Índex Simplificat de Qualitat de l’Aigua (l’ISQA), basat en la mesura de cinc paràmetres físico-químics de les aigües superficials: temperatura, matèria orgànica, matèries en suspensió, oxigen dissolt i conductivitat. Aquest índex pot prendre valors que varien entre 0 i 100, essent 0 aigües molt brutes i 100 aigües molt netes.

La Taula 5 mostra els diferents valors obtinguts en l’ISQA pels dos cursos fluvials rellevants en l’àmbit d’estudi, en aquest cas, es mostren els valors de la riera de Castellolí, i del riu Anoia, i durant un període temporal de cinc anys.

Taula 5. Dades de les estacions d’aforament del riu Anoia.


A partir de les dades consultades de l’ISQA, es contempla com aquest índex, i per tant, la qualitat de les aigües superficials del riu Anoia ha disminuït des de l’any 2002, fenomen associable a l’increment del nombre d’empreses del sector industrial en els

voltants del curs fluvial. L’estació de Vilanova del Camí presenta un valor mitjà per a l’any 2005 especialment baix.

Pel que respecta a la riera de Castellolí, només es té registre de les dades referents a l’any 2002, de manera que no es pot veure l’evolució d’aquest en els últims anys. L’ISQA d’aquest curs fluvial durant l’any 2002 era força bo.

L’índex biològic BMWPC analitza els microorganismes indicadors que viuen a l’aigua per tal d’avaluar-ne la qualitat. Com d’altres índexs biològics, indica la qualitat de les aigües a més llarg termini que els índexs fisicoquímics.

L’Agència Catalana de l’Aigua presenta dades de l’índex BMWPC de les diferents conques hidrogràfiques catalanes. Tanmateix, els últims registres per al municipi de la Pobla de Claramunt daten de l’any 2003, i la presa de mostra correspon a la riera del Carme, per tant, no és una dada significativa de la qualitat de l’aigua superficial de l’àmbit.

Per altra banda, consten registres d’aquest índex per al riu Anoia, tot i que també daten de l’any 2003, i es tracta d’un únic valor absolut. L’índex BMWPC del riu Anoia aigües amunt de l’àmbit d’estudi, al seu pas pel municipi de Jorba és de 45, corresponent a aigües eutrofitzades amb signes de contaminació. El mateix índex de qualitat. Aigües avall de l’àmbit, en aquest cas a l’estació situada al municipi de Vilanova del Camí, és de 3, valor que indica que les aigües estan molt contaminades.

Incidir en que aquests valors no es consideren significatius de l’estat actual del riu Anoia, doncs la seva qualitat pot haver variat sensiblement durant un període temporal tan gran.

Segons consulta realitzada per l’empresa TECNOMA a l’Agència Catalana de l’Aigua, relativa a l’anàlisi de pressions i impactes identificats en el riu Anoia, en el tram des de l’EDAR d’Igualada fins a la confluència de la riera del Carme, incloent la riera de Castellolí, es conclou que el nivell i magnitud de pressions i impactes sobre la massa d’aigua en aquests tram és elevat.

Les principals problemàtiques detectades han estat per una banda, la presència d’àrees urbanes en zona inundable, conseqüència del mal estat ecològic del riu. Per altra banda, i referent a la qualitat de l’aigua, s’identifiquen valors elevats de càrrega orgànica (DQO) provinent d’EDAR’s i presència d’elements biodegradables.

La zona d’estudi i el seu àmbit immediat es troba fora de la resolució MAB/124/2002, d'11 de gener, per la qual es dóna publicitat a la relació de les zones sensibles corresponents a les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres.

Pel que fa al risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) del document IMPRESS (Documents d'anàlisi de pressions i impactes i avaluació del risc d'incompliment dels objectius de la DMA a Catalunya) de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), s’identifiquen els següents elements:

- Cursos fluvials de DPH a menys d’1km del sector:

• Torrent del Raval d’Aguilera

• El riu Anoia

• Torrent del Llop

• Torrent de Plans d’Arau

- Dins la zona d’estudi:

• Riera de Castellolí



Els cursos fluvials més propers al sector estudiat no presenten risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua, tret de la Riera de Carme que es localitza a 3.600 m de la zona d’estudi, encara al municipi de La Pobla de Claramunt, on s’ha trobat crom dissolt (veure Taula 6).

Taula 6. Paràmetres amb incompliment segons la Directiva 76/464/ECC a Catalunya.


4.1.4.2. Hidrologia subterrània / hidrogeologia

Segons consulta realitzada al Mapa d’Àrees Hidrogeològiques de Catalunya, l’àmbit d’estudi correspon a l’àrea mesozoica i terciària del Gaià-Anoia (306), que ocupa aproximadament el bloc pre-litoral del Gaià, amb inclusió del paleogen marginal de la depressió central (Carme-Igualada). En aquest sector, el paleogen recobreix extensament la sèrie mesozoica, conformant una estructura de plecs suaus, on hi alternen els nivells permeables i impermeables.

Aquesta àrea comprèn nombroses unitats i formacions de materials, amb litologia dominant carbonatada. A l’àmbit d’estudi, s’hi detecten aqüífers en formacions de gresos, pissarres i esquists, provinents de dipòsits detrítics cambro-ordovicians i silurians.

Les característiques hidrogeològiques dels materials estan condicionades per la baixa permeabilitat. L’únic aqüífer de certa importància pròxim a l’àrea d’estudi està format per graves i sorres del quaternari que apareixen a la vall del riu Anoia, l’aqüífer protegit de Carme-Capellades. Aquest aqüífer consta d’una superfície de 157.8 km2, gran part dels quals s’inclouen dins l’àrea hidrogeològica 306, descrita anteriorment. La permeabilitat hidrogeològica associada a aquest aqüífer és per fissuració i/o carstificació, tot i que és baixa. Aquest aqüífer protegit, queda però, lluny de la zona objecte d’estudi (veure Figura 23).

Figura 23. Aqüífer protegit de Carme-Capellades.




Figura 24. Zones de vulnerabilitat de nitrats.


El sector no es troba afectat ni proper a cap zona vulnerable per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, pel Decret 283/1998 i el Decret 476/2004.

S’ha realitzat la consulta relativa al risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) del document IMPRESS (Documents d'anàlisi de pressions i impactes i avaluació del risc d'incompliment dels objectius de la DMA a Catalunya) de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquest sentit, no s’ha trobat cap risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua.

4.1.5. Atmosfera

4.1.5.1. Qualitat de l’aire

Per a l’obtenció de dades sobre la qualitat de l’aire, s’ha consultat la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquesta obté les dades de qualitat atmosfèrica a través de les estacions que formen la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica.

Donada la impossibilitat de dur a terme mesures en tot el territori, el Servei de Vigilància i Control de l’Aire, de la Direcció General de Qualitat Ambiental ha estructurat aquestes en àrees amb qualitat de l’aire equivalents. Aquestes àrees corresponen a les Zones de Qualitat Atmosfèrica (ZQA), que es defineixen com a “porcions” del territori amb una qualitat de l’aire similar en tots els seus punts.

Segons aquesta zonificació, la comarca de l’Anoia es situa en la Zona 5: Catalunya Central. En aquesta hi predominen els nuclis rurals, de manera que gran part de les emissions difuses són provinents d’activitats domèstiques i del trànsit urbà. No obstant, s’hi detecten focus industrials aïllats, que es troben repartits en un 30% dels municipis de la zona (veure Figura 25).

Figura 25. Caracterització de les emissions de Zona 5.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.

El municipi de la Pobla de Claramunt forma part d’aquest 30%. Concretament, consta d’activitats potencialment contaminants del grup A, les quals contenen com a mínim, una de les següents activitats: centrals tèrmiques de potència total instal·lada igual o superior a 50 MW, refineries de petroli, foneries d’acer i ferro de capacitat total igual o superior a 10 tones, producció i afinat de plom, fabricació de ciment, tractament i adobat de cuirs i pells, i/o incineradores de residus urbans.

Cal destacar també la proximitat a l’àmbit objecte d’estudi del polígon dels Plans d’Arau, del Pla de Rigat i de la Rata, en els que s’hi denoten visiblement emissions de gasos i vapor a l’atmosfera provinents de diverses indústries papereres.

Pel que respecta a les emissions d’olors que afecten a l’àmbit d’estudi, aquestes provenen del polígon existent dels Plans d’Arau.



De la mateixa manera, és rellevant per l’anàlisi de la qualitat atmosfèrica de la zona, la capacitat i la vulnerabilitat d’un territori determinat. Ambdós factors es qualifiquen segons les emissions i immissions de potencial afecció a la zona d’estudi. En les emissions, es consideren les industrials, domèstiques i de trànsit. Pel que respecta a les immissions, es basen en els models de dispersió, on s’analitzen les emissions totals, la climatologia i la topografia.

Per caracteritzar la capacitat i la vulnerabilitat enfront de la contaminació atmosfèrica s’han consultat els “Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori de Catalunya enfront de la contaminació atmosfèrica” de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat (veure Figura 26).

Figura 26. Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori de Catalunya central enfront de la contaminació atmosfèrica.


La capacitat es defineix com la quantitat de contaminant que pot assumir un territori concret sense que es vegi afectada la seva qualitat ambiental i sense superar els límits establerts per la legislació vigent.

La vulnerabilitat d’exposició és un indicador del perill d’exposició d’un determinat territori a un contaminant concret. Per determinar-la es consideren els punts d’immissió, la densitat de població i l’existència d’espais naturals protegits.

La capacitat del municipi de la Pobla de Claramunt enfront de la contaminació per partícules en suspensió (PST) és alta, així com també la contaminació per diòxid de sofre (SO2). En el context de la comarca de l’Anoia, la capacitat dels municipis d’Igualada i Capellades pel que respecta als dos contaminants esmentats és moderada.

Per altra banda el municipi és molt poc vulnerable a les partícules en suspensió (PST), el diòxid de sofre (SO2) i monòxid de carboni (CO).

L’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) es calcula mitjançant la presa de mostres de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, i es ponderen els següents contaminants: monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i partícules en suspensió (PM10 i PST).

El punt de mesures més proper a l’àmbit objecte d’estudi és situat al municipi d’Igualada, on les mitjanes de l’ICQA presenten bons resultats de manera global en els últims sis mesos.

Pel que respecta a la capacitat de dispersió de contaminants i d’olors, es consideren paràmetres genèrics relacionats amb les dades meteorològiques, l’orografia i la topografia de l’àmbit d’estudi i entorn.

Ja que no consten dades meteorològiques de la Pobla de Claramunt, es tenen en compte les roses del vent dels municipis d’Òdena i d’Hostalets de Pierola, atès que són les zones més representatives geogràfica i orogràficament.

Així, la direcció dominant del vent al municipi d’Òdena, i d’afecció a l’àmbit d’estudi és la del sudsud-est (SSE), amb una freqüència de 10.1%. Aquest vent implica la dispersió del plomall de les indústries cap al sud-est.

Per altra banda, analitzant la rosa dels vents del municipi d’Hostalets de Pierola, es conclou que la direcció dominant del vent en aquest i d’afecció a l’àmbit objecte de la present Modificació és de nord-oest, amb una freqüència del 13.9%. En aquesta situació meteorològica els vents desplaçarien el plomall cap a la ciutat d’Igualada.

En qualsevol cas, no es tracta d’una modelització de dispersió de contaminants, sinó que és una possible evolució del plomall de gasos, obviant la situació geogràfica concreta (coordenades UTM) dels focus d’emissió de contaminants. De manera que la modelització del plomall és pròpia de fases més avançades del desenvolupament industrial.

Pel que fa a les principals fonts de contaminació atmosfèrica, hom pot identificar-ne dos grups. Per un cantó, la zona d’estudi es troba adjacent a un polígon industrial de reduïdes dimensions però amb presència d’empreses de rellevància com és el cas d’una empresa de fabricació d’adob de síntesi (veure Fotografia 7). També s’identifiquen un gran nombre d’instal·lacions amb emissions de poca importància pel seu reduït volum per generació de calefacció de les seves instal·lacions (veure Fotografia 8).Per un altre cantó, la zona d’estudi es troba molt pròxima pel nord i sud a dos vies de comunicació de rellevància amb el potencial de contaminació atmosfèrica que suposa el trànsit rodat (veure Fotografia 9).



Fotografia 7. Vista de les instal·lacions de la fàbrica d’adobs de síntesis.

Fotografia 8. Punt d’emissió d’una empresa de la zona.


Fotografia 9. Vies de comunicació al voltant de la zona d’estudi.

Font: Elaboració pròpia.

El municipi de la Pobla de Claramunt no forma part dels municipis contemplats al Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules.

En base a l'esborrany d’Avantprojecte, d’àmbit autonòmic, de Llei de la contaminació odorífera resten sotmeses a la Llei les activitats i infraestructures amb potencial incidència olfactiva en zones sensibles relacionades a l’annex 1. A la zona d’estudi s’identifiquen dos possibles activitats que caldrà tenir en compte es tracta d’una fàbrica d’adobs de síntesis (veure Fotografia 7) i una industria agroalimentària d’assecatge de cereals (veure Fotografia 10).

Fotografia 10. Vista exterior de les instal·lacions de l’empresa d’assecatge de cereals.


Pel que fa a la localització de les dos activitats esmentades, aquesta es presenta a la Figura 27.

Figura 27. Ubicació de les activitats incloses en l’àmbit d’aplicació de l’Avantprojecte de Llei d’odoríferes.


Per últim, cal comentar que en el moment de redacció d’aquest document l’Ajuntament no disposa de cap ordenança en matèria d’olors.



4.1.5.2. Qualitat acústica

La qualitat acústica és directament proporcional a l’emissió i a la immisió de soroll. El soroll és el contaminant físic que es constitueix per una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva molesta, i que pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones.

D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica, on es determinin els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població, i si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.

El Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos, fixa els límits actuals d’immissió per les activitats i el veïnat que estableix (veure Taula 7).

Taula 7. Valors límit d’immissió per les activitats i el veïnat.

Font: Annex A del Decret 176/2009.

En base a la Taula 7, es determina la zona d’estudi com a ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) subclau “Predomini de sòl d’ús industrial”, per tant, amb un límit d’immissió de 70 dB durant la franja de les 7 a les 23 hores i de 60 dB durant la franja horària de 23 hores a 7 del matí (veure Figura 29).

Aquestos límits coincideixen amb les determinacions de l’Ordenança sobre el soroll i les vibracions del municipi de la Pobla de Claramunt i el valor fixats en el Mapa de Capacitat Acústica del municipi. Aquest fet es degut a la zona d’estudi es troba localitzada immediatament al cantó de la zona industrial de Plans d’Arau així com pròxim a una futura via de trànsit rodat de rellevància.

La Figura 29 mostra el mapa vigent en matèria de capacitat acústica a la zona d’estudi i voltants. Actualment aquest mapa s’està actualitzant d’acord amb la Disposició Final 1ª del Decret 176/2009, conjuntament per l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt i amb l'assistència de l'Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Acústica. Es preveu que a principis del 2011 les tasques estiguin finalitzades.

Figura 28. Mapa de capacitat acústica del municipi de la Pobla de Claramunt.




4.1.5.3. Contaminació llumínica

La contaminació lumínica és l’emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes a la zona en què s’han instal·la els llums.

La Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, exigeix la zonificació del territori segons la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, tal i com especifica l’Article 5:

1. Per a l’aplicació d’aquesta Llei, el territori s’ha de dividir en zones, en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica.

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 19 de desembre de 2007, el Mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a Catalunya (veure Figura 29). Aquest mapa s'ha elaborat seguint els criteris que estableixen la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a protecció del medi nocturn, i al Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la Llei.

El Mapa contempla quatre zones de protecció, atenent, d'una banda, la necessitat de mantenir una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana, i, de l'altra, la protecció, tant com sigui possible, dels espais naturals i la visió del cel a la nit.

La zona d’estudi es troba pràcticament en la seva totalitat en zona categoritzada coma “Zona de protecció alta”. Aquest fet és degut a que la zona de protecció alta, E2, comprèn els espais que la planificació urbanística considera com a sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció màxima, la qual està ampliada amb els espais en els quals els ajuntaments han proposat augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa. Tot i això, la zona es troba envoltada per “zona de protecció moderada”, corresponent al sòl urbà o urbanitzable aprovat per la planificació urbanística, aquest fet provocarà que part de l’enllumenat artificial nocturn de les zones industrials pròximes n’augmentin la contaminació lluminosa.

Figura 29. Mapa de zones de protecció del medi ambient envers la contaminació lluminosa a la zona d’estudi.


Així doncs, el present document ambiental determina la necessitat de contemplar una sèrie de paràmetres en els estudis d’enllumenat exterior de possibles projectes d’urbanització. Es proposen els següents:

A. Tipus de làmpades

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E2 Preferentment VSBP/VSAP VSBP/VSAP

E3 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP



B. Percentatge màxim de flux d’hemisferi superior d’un pàmpol d’un llum

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E2 5% 1%

E3 15% 15%

C. Enllumenat pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari

Zona de protecció Enlluernament pertorbador màxim

E2 10%

E3 15%

D. Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants

Alçada de la llum (m)

Índex d’enlluerna ment

4,5 4.000

4,5 – 6,0 5.500

6,0 7.000

E. Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals

Zona de protecció Horari de vespre (lux) Horari de nit (lux)

E2 5 2

E3 10 5

F. Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants

Densitat de trànsit

Valors inicials d’il·luminació en zona de

vehicles (lux)

Valors inicials d’il·luminació al pas de vianants (lux)

Trànsit elevat 35 20

Trànsit moderat 25 10

Trànsit baix 15 6

Trànsit escàs 10 5

4.1.5.4. Exposició a camps electromagnètics

La zona d’estudi conté una torre elèctrica corresponent a una línia d’alta tensió no soterrada. Aquesta torre es troba a l’extrem nord de l’àmbit (veure Fotografia 43 i Fotografia 44).

Fotografia 11. Línia alta tensió al nord de l’àmbit. Fotografia 12. Detall torre alta tensió de l’àmbit.


Es preveu que aquesta torre així com el recorregut del cablejat aeri per l’interior de la finca generi un camp elèctric i magnètic de magnituds corresponents a les línies d’alta tensió amb aquesta tipologia.

No es creu de rellevància la consideració d’aquest fet per a la definició de les zones de sensibilitat doncs la transformació ha de permetre la implantació en l’àmbit d’estudi de usos industrials i, per tant, l’augment dels camps electromagnètics associats a la electrificació de les edificacions i equipaments.



4.2. MEDI BIÒTIC

4.2.1. Vegetació

La zona d’estudi forma part de la regió biogeogràfica mediterrània, amb presència de bosc de ribera en diferents estats de conservació i bosc mediterrani de pins.

L’ús del sòl predominant de la zona d’estudi és l’agricultura extensiva de cereals de secà. Aquesta activitat es desenvolupa en les zones de la parcel·la amb menor pendent. En aquest sentit, les zones amb pendents elevades es mantenen amb la bosc mediterrani de pins amb sotabosc de romaní, timó, etc. Pel que fa a l’extrem nord i oest de l’àmbit, coincidint amb els punts de menor cota, s’hi localitza la riera de Castellolí la qual presenta una forta variabilitat de la qualitat del bosc de ribera que va augmentant en direcció sud.

4.2.1.1. Vegetació potencial

La comarca de l’Anoia és una zona de transició cap a terres interiors del país, i forma una franja intermèdia entre la vegetació mediterrània marítima i la més àrida interior.

Així doncs, la vegetació potencial de la zona és típicament mediterrània, amb predomini d’alzinar de carrasca i garrigues, alternades en algunes zones amb roures, pinars, garrigues i matolls, i tot i que l’acció de l’home l’ha degradat i ha afavorit que la vegetació actual es basi per la proliferació del pi garric i del pi negre o el matollar.

4.2.1.2. Vegetació actual

En la zona on es troba ubicat l’àmbit d’estudi es dóna un mosaic de vegetació dominat per camps de conreu herbacis de secà (abandonats o en actiu) (veure Fotografia 13), algunes zones herbàcies i arbustives, així com àrees de bosc mixt, formades per pins i roures (veure Fotografia 14), ubicats predominantment en els vessants. A la zona d’estudi també hi ha presència de bosc de ribera amb pollancres, canyissars, etc (veure Fotografia 15). Cal destacar que apareixen àrees denudades de vegetació, que corresponen a les zones on el pendent és més pronunciat i on hi ha poc sòl edàfic (veure Fotografia 16).

Fotografia 13. Conreus herbacis de secà. Fotografia 14. Bosc mixt a les vessants.


Fotografia 15. Vegetació de ribera. Fotografia 16. Àrees denudades per l’erosió.


Les masses boscoses de més rellevància són les presents als marges de les parcel·les agrícoles. A la zona d’estudi aquestes masses queden restringides a les zones no cultivables per l’elevat pendent.

Les espècies dominants en les masses boscoses dels marges són el roure martinenc (Quercus humilis), pi blanc (Pinus halepensis), pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmanni) i alzina (Quercus ilex). El sotabosc està format per ginesta (Spartium junceum), garric (Quercus coccifera), romaní (Rosmarinus officinalis), farigola (Thymus vulgaris), espígol (Lavandula angustifolia), etc.

Les zones amb poca vegetació són especialment abundants a l’extrem nord de la zona d’estudi i hi predominen espècies arbustives com l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris), l’espígol (Lavandula angustifolia), el pixallits (Taraxacum officinale), la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), el plantatge (Plantago lanceolata), etc.

A les proximitats de la riera de Castellolí hi ha vegetació de ribera, formada principalment per pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), plataners (Platanus hispanica), arç blanc (Crataegus monogyna), canyar (Arundo donax) i canyís (Phragmites australis).

4.2.1.3. Comunitats vegetals inventariades i catalogades

• Hàbitats d’Interès Comunitari

Vora la riera de Castellolí és rellevant la presència de diversos Hàbitats d’Interès Comunitari, tots ells representatius dels diferents ambients i ecosistemes propis del territori català i mediterrani.

Els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), corresponen a zones definides per la Directiva Europea 97/62/CE, la qual defineix com a hàbitat natural, aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals, aquesta directiva cataloga aquestes zones, classificant-les en prioritàries i no prioritàries, però no les protegeix.

Tanmateix, s’ha de garantir la conservació d’unes mostres territorials dels HIC mitjançant la seva inclusió a la Xarxa Natura 2000.

La Figura 31 mostra la situació geogràfica dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt dels diversos Hàbitats d’Interès Comunitari existents.



Tal i com mostra la Figura 31, a l’interior de la zona d’estudi s’hi poden identificar els següents hàbitat d’interès identificats amb el codi 95 i 64. Aquests dos grups inclouen diferents subhàbitats identificats a la cartografia. Els diferents subhàbitats són els següents:

- 95 Boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies

• 9540 Pinedes mediterrànies (NO PRIORITARI)

- 64 Pastures humides i herbassars megafòrbics

• 6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion (NO PRIORITARI)

La Figura 30 mostra un vista en detall on es pot observar la distribució i superfície que ocupen els diferents hàbitats.

Figura 30. Vista de detall dels Hàbitats d’Interès Comunitari dins la zona d’estudi.


La Taula 8 mostra la superfície que ocupa cada uns dels hàbitats e la zona d’estudi.

Taula 8. Superfície Hàbitats d’Interès Comunitari a la zona d’estudi.

CODI HÀBITAT SUPERFÍCIE (m2)

95 Boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies 85.661

64 Pastures humides i herbassars megafòrbics 38.361 Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Territori i Sostenibilitat.

Figura 31. Hàbitats d’Interès Comunitari.




• Llista d’Hàbitats de Catalunya

La Llista d’Hàbitats de Catalunya (LHC), és una adaptació per part de la Universitat de Barcelona del programa general CORINE (Coordinació de la informació sobre el medi natural), producte del qual en sorgí el CORINE Biotopes Manual of the European Union (CBM), per tal de generar una nivell del territori català la Llista d’Hàbitats dóna a conèixer aquests biòtops catalogats.

En el conjunt del terme municipal de la Pobla de Claramunt hi són presents una sèrie d’hàbitats i biòtops, els quals es troben distribuïts pel terme municipal segons la Figura 32, són els següents:

- Aigües corrents

- Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

- Prats i altres formacions herbàcies basòfils, secs, de terra baixa i muntanya mitja

- Herbassars, jonqueres i prats humits

- Boscos caducifolis, planifolis

- Boscos aciculifolis

- Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits

- Boscos esclerofil·les i laurifolis

- Vores d’aigua i hàbitats inundables

- Roques no litorals

- Conreus herbacis

- Conreus llenyosos i plantacions d’arbres

- Ciutats, pobles, àrees industrials

- Camps abandonats, ermots i àrees ruderals

La Figura 32 mostra la distribució dels diferents biòtops dins el terme municipal de la Pobla de Claramunt, i conseqüentment, de l’àmbit d’estudi (veure Figura 33). Els biòtops situats físicament dins l’àmbit són els següents:

- Boscos aciculifolis

- Vores d'aigua i altres hàbitats inundats

- Conreus herbacis

Figura 32. Llistat d’Hàbitats de Catalunya, municipi de la Pobla de Claramunt.




Figura 33. Hàbitats de Catalunya dins la zona d’estudi.


Seguidament es mostren les fitxes del hàbitats de Catalunya que en base a la informació cartogràfica del Departament de Territori i Sostenibilitat es troben a la zona d’estudi (veure Figura 34, Figura 35 i Figura 36), són els següents:

- Boscos aciculifolis (codi 42)

• Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies (codi 42ab) (veure Figura 34)

- Vores d'aigua i altres hàbitats inundats (codi 53)

• Canyissars (codi 53a) (veure Figura 35)

- Conreus herbacis (codi 82)

• Conreus herbacis extensius de secà (codi 82c) (veure Figura 36)

Per a la interpretació de la taula de flora principal cal conèixer el significat de les següents abreviacions: Dom. (dominant), Ab. (abundant), Sign. (significativa) i Sec. (secundària).

Figura 34. Fitxa dels boscos aciculifolis identificats a la zona d’estudi.




Figura 35. Fitxa de les vores d’aigua i altres hàbitats inundables identificades a la zona d’estudi.


Figura 36. Fitxa dels conreus herbacis identificats a la zona d’estudi.




4.2.1.4. Forests públiques

El terme municipal de la Pobla de Claramunt no disposa de cap massa forestal gestionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

Tampoc se n’ha trobat cap als municipis adjacents, tot i que a la comarca de l’Anoia hi ha dues zones gestionades pel DMAH, la Muntanya de Montserrat que es troba al terme municipal del Bruc i els Sagarresos situat al terme municipal de Santa Maria de Miralles.

4.2.1.5. Especies protegides

Atenent les característiques de cada un dels 3 hàbitat identificats a la Figura 34, Figura 35 i Figura 36 així com al treball de camp realitzat, l’equip redactor considera que no existeixen espècies protegides de vegetació sobre les quals calgui aplicar criteris especials.

4.2.1.6. Arbres monumentals

En el municipi de la Pobla de Claramunt no hi és present cap arbre monumental o d’interès local, regulats pel Decret 214/1987 de declaració d’arbres monumentals i el Decret 47/1988 declaració d’arbres d’interès comarcal i local, actualitzats per l’Ordre MAH /228/2005.

4.2.2. Fauna

4.2.2.1. Fauna segons biòtops

La fauna de la zona d’estudi i entorn ve determinada per la presència dels ecosistemes associats a la riera de Castellolí i per els biòtops producte de les activitats agrícoles a la zona, bàsicament cultius herbacis de secà.

Hi viuen diverses espècies d’amfibis, el gripau comú (Bufo bufo) es troba al llarg de la riera de Castellolí, mentre que el gripau corredor (Bufo calamita) viu en ambients més agrícoles, tot i que fa la posta dels ous en ambients aquàtics, ja sigui a basses, bassals o rieres. La granota verda (Rana perezi) és una de les espècies d’amfibi més ben distribuïda pel territori català, i a la zona d’estudi hi és present a tot el traçat de la riera. El tòtil (Alytes obstetricans) es troba a les zones de cultiu, tot i que a l’època de cria es pot observar a la riera de Castellolí.

El nombre de rèptils presents a la zona és força baix, hi viuen el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida), el sauri més gran a Catalunya, la sarganta ibèrica (Podarcis hispanica), la serp blanca (Elaphe scalaris), una de les espècies de serp més comuna a casa nostra, i la serp llisa meridional (Coronella girondica), espècie més escassa que l’anterior.

El grup de les aus és el que presenta una major diversitat. Les espècies presents a la zona d’estudi es poden agrupar en espècies que viuen a la zona de la riera de Castellolí, a on hi ha una vegetació arbòria ben desenvolupada, i les espècies de la zona de camps de cultiu.

A la zona de la riera, la majoria d’espècies que hi viuen són espècies forestals. És el cas del grup de les mallerengues. D’aquestes la mallerenga carbonera (Parus major) i la mallerenga blava (Parus caeruleus) són les dues espècies més abundants a la zona, però també hi són presents la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i la mallerenga cuallarga (Aeghitalos caudatus). El raspinell comú (Certhia brachydactyla) i el reietó (Regulus ignicapillus) són dues espècies forestals que també viuen a la zona d’estudi. Pel que fa als columbiformes, el tudó (Columba palumbus) i la tórtora comú (Streptopelia turtur), espècie estival a Catalunya, són presents a la zona, així com el colom roquer (Columba livia) i la tórtora turca (Streptopelia decaocto), espècies

lligades a la presència humana. La merla (Turdus merula) i la griva (Turdus viscivorus) també viuen als boscos de la riera.

La presència d’un sotabosc arbustiu ben desenvolupat a la zona de la riera permet que hi visquin espècies típiques de matollar. És el cas del tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), el cargolet (Troglodytes troglodytes) i el rossinyol bord (Cettia cetti).

A l’hivern arriben a la zona espècies que nidifiquen en àrees més septeptrionals, com ara el pitroig (Erithacus rubecula), el tord (Turdus philomelos), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), que pot nidificar alguns anys a la zona d’estudi, i la tallareta cuallarga (Sylvia undata).

Pel que fa a la zona de camps de cultiu, la diversitat d’ocells també és elevada. La perdiu (Alectoris rufa) nidifica a la zona, així com la guatlla (Coturnix coturnix), espècie estival en regressió a Catalunya.

L’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) és una espècie estival a Catalunya, que s’alimenta d’insectes que caça el vespre i en plena nit. El mussol comú (Athene noctua) és l’espècie de mussol més abundant al territori català, que a la zona d’estudi nidifica en baix nombre. El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és l’espècie de falcònid més comuna a la comarca de l’Anoia, i cria als camps de l’àrea d’estudi.

La cogullada vulgar (Galerida cristata) és una espècie típica de camps de cultiu de cereal de secà, que és abundant a la zona d’estudi, així com el trist (Cisticola juncidis) i el bitxac (Saxicola torquata).

El capsigrany (Lanius senator) és una espècie estival a Catalunya, que s’alimenta d’insectes i petits vertebrats, i que a la zona d’estudi és més aviat escàs. Altres espècies típiques de camp obert són la puput (Upupa epops), el cruxidell (Miliaria calandra) i el gratapalles (Emberiza cirlus).

Per últim, destaca el grup dels fringíl·lids, ben representat a la zona. A l’estiu crien a la zona la cadernera (Carduelis carduelis), el gafarró (Serinus serinus) i el verdum (Carduelis chloris), i passen l’hivern a l’àrea d’estudi el pinsà (Fringilla coelebs) i el passerell (Carduelis cannabina). Altres espècies hivernals a la zona de camps de cultiu son el titella (Anthus pratensis), l’alosa (Alauda arvensis), la cotxa fumada (Phoenicurus ocrhuros) i el sit negre (Emberiza cia).

Pel que fa als mamífers, el nombre d’espècies presents és més aviat baix, en part degut a l’elevat nombre d’infrastructures que fragmenten els hàbitats de la zona. Una de les espècies més abundants és el conill (Oryctolagus cuniculus), espècie que s’alimenta als camps de cultiu i boscos existents. A la riera de Castellolí hi viu l’esquirol (Sciurus vulgaris), espècie típica de les masses forestals del país, i la mustela (Mustela nivalis).

4.2.2.2. Catàleg de fauna

Segons consulta realitzada al Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, i l’Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, on es citen la relació de les espècies protegides de la fauna salvatge autòctona de Catalunya, en el terme municipal de la Pobla de Claramunt, i conseqüentment, en l’àmbit objecte de modificació, no hi és present cap espècie de fauna dotada d’especial protecció.

4.2.2.3. Àmbits d’especial protecció per a la fauna o afectats per la zona d’estudi

No s’inclou dins l’àmbit que ens ocupa cap àrea catalogada per la Xarxa Natura 2000. Els espais d’aquesta xarxa poden estar classificats d’acord amb la Directiva 79/409/CEE, que engloba per una banda les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i per l’altra, els Llocs d'Importància Comunitària (LIC), d'acord amb la Directiva 92/43/CEE.



Pel que fa a altres figures de protecció d’espècies de fauna, s’exposa el següent:

- La zona d’estudi i els voltants no es troben inclosos en la zona de protecció del trencalòs (Gypaetus barbatus), del Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya.

- La zona d’estudi i els voltants no es troben inclosos en l’àmbit de protecció de la llúdriga (Lutra lutra), de l’Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de conservació de la llúdriga.

- La zona d’estudi no es troba dins de cap de les Important Bird Areas (IBAs) identficades a Catalunya.

- La zona d’estudi i els voltants no es troben inclosos en cap refugis de fauna salvatge, declarats pel Departament de Territori i Sostenibilitat dins el municipi que s’estudia. Els refugis de caça són definits a la Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça; els refugis de fauna salvatge ho són a la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre. Ambdós són àrees limitades per a la protecció de la fauna. Els refugis són declarats per ordre del conseller de Medi Ambient i Habitatge, a instància de la persona propietària dels terrenys i amb l'informe previ del Consell de Caça de Catalunya. La RESOLUCIÓ MAH/3785/2009, de 4 de desembre, declara refugi de fauna salvatge (RFS) la forest Els Segarresos, situada al terme municipal de Santa Maria de Miralles, a la comarca de l’Anoia, però sensiblement apartada de la zona d’estudi.

4.2.2.4. Connectivitat i corredors biològics naturals

La connectivitat ecològica és un factor de primer ordre per tal de pal·liar la constant pèrdua de diversitat, producte de la desaparició física dels ecosistemes naturals. Aquesta es dóna tant a nivell de poblacions, com d’espècies, hàbitats i paisatges.

Els principals agents causants de la pèrdua de biodiversitat són els canvis en els usos del sòl, la fragmentació dels hàbitats, la proliferació de les urbanitzacions disperses, enfront de la compactació urbanística, i la intensificació i abandonament de l’agricultura.

En relació a la connexió ecològica i als espais oberts, l’ordenació del territori a Catalunya es regula per la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, d’on en sorgeix el Pla Territorial General de Catalunya, que propugna les següents directrius per als plans territorials parcials i especials:

• Definir els espais que poden ser objecte de protecció i dels motius pels quals ho són.

• Definir la manera com s’ha de fer la delimitació d’aquests espais.

• Elaborar directrius específiques segons els tipus diferents d’espais objecte de protecció.

• Crear mesures bàsiques de protecció.

Així mateix, el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals atorga una protecció especial a un 67,77% dels espais lliures oberts de l’àrea denominada comarques centrals (un 22,82% d’aquest percentatge correspon a espais ja inclosos en el PEIN i en la Xarxa Natura 2000), per tal d’articular una xarxa que reforci la funcionalitat ecològica del territori, evitant l’aïllament i el fenomen insular dels ecosistemes.

L’esmentat planejament estableix una classificació del sòl segons l’estat fisiològic del mateix: sòls de valor natural i de connexió, sòls d’alt valor agrícola i sòls d’alt valor agrícola i connector. També incorpora la creació de la xarxa d’espais naturals (XEN),

espais oberts amb característiques naturals rellevants, i que no estan catalogades per cap altra protecció.

D’aquesta manera, el Pla Territorial de les Comarques Centrals estipula els principals connectors ecològics de l’àrea, essent destacables per a la present modificació de les normes subsidiàries, els situats a la comarca de l’Anoia, que són els següents (veure Figura 37):

• Eix Prelitoral : Eix est-oest que travessa la part Sud de l’Anoia i el Bages. Connecta les entitats de PEIN següents: massís del Montseny, el Moianès, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montserrat, Roques Blanques, serra de Miralles Queralt i Ancosa Montagut.

• Eix de l’Anoia : aquest riu creua la comarca de l’Anoia de nord-est a sud-est i connecta els sistemes prelitorals i la depressió central.

Figura 37. Principals connectors ecològics de les comarques Centrals.

Font: Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.



Considerant un marc d’anàlisi territorial més específic, concretament, el terme municipal de la Pobla de Claramunt, aquest també és situat geogràficament enmig d’espais naturals protegits inclosos en el Pla Especial d’Interès Natural (PEIN), de manera que caldria reforçar una xarxa de corredors ecològics no tan genèrics, que permetessin la canalització i pas, tant de les espècies de fauna, com de les de flora, entre els esmentats espais situats a banda i banda del terme municipal de la Pobla de Claramunt.

A grans trets, els ecosistemes de l’entorn municipal més indicats per a complir la funció de connector són principalment els espais fluvials (les valls de rius, rieres i torrents), els sistemes forestals amb incidència agrícola (bosquines enmig de conreus), així com també les arbredes o altres canalitzacions vegetades, situades entre els espais de PEIN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montserrat, i el més pròxim a l’àmbit, l’espai de Roques Blanques (situats al nord-est del terme municipal), i l’espai PEIN del Sistema Prelitoral Central, connectat amb la Serra de Collbàs (a l’oest de la Pobla de Claramunt).

De la mateixa manera, es consideren corredors biològics els ecosistemes abans esmentats i situats entre l’espai PEIN de la Serra de Castelltallat (al nord de la Pobla de Claramunt) i el PEIN de les Valls de l’Anoia, a tocar del límit sud de la Pobla de Claramunt.

No obstant, no es pot menysprear l’elevada antropització de tota aquesta àrea, doncs tret dels espais dotats amb especial protecció, els hàbitats i ecosistemes naturals hi són força fragmentats i afectats per l’efecte físic o de barrera, atès al gran nombre d’infraestructures viàries i d’elements propis de zones urbanitzades.

Dins de l’àmbit d’estudi, es considera determinant com a connector biològic la riera de Castellolí, doncs es tracta d’un eix fluvial força naturalitzat, d’on en destaquen els marges i les zones de bosc de ribera. Aquesta pot mantenir el flux d’espècies de flora i fauna entre les bosquines i matollars situades al nord de l’àmbit (que formen part de l’orografia final del PEIN de les Muntanyes de Montserrat) i el curs fluvial del riu Anoia i la Serra de la Guàrdia (formació orogràfica de la Serra de Collbàs), al sud del mateix.

4.2.2.5. Gestió cinegètica

L’àrea de gestió cinegètica gestionada pel Departament de Territori i Sostenibilitat més propera a la zona objecte d’estudi és la de Montserrat, situada entre els termes municipals de Collbató, el Bruc i Marganell.

Dins el municipi de la Pobla de Claramunt hi ha un coto de caça de gestionat per la societat de caçadors de la Pobla de Claramunt que compren tot el terme. L’associació permet la caça durant al mitja veda (del 15 al 30 d’agost) i la veda sencera (del 12 d’octubre al 2 de febrer). La zona d’estudi però no es una zona de caça ja que les restriccions de distàncies respecte a les vies de comunicació i a les zones edificades la deshabiliten en la major part de la seva superfície.

4.2.2.6. Valoració global de la fauna

Qualsevol canvi en els usos del sòl implica un impacte per a la fauna de la zona, principalment per la desaparició física dels seus hàbitats, o en qualsevol cas, per la fragmentació d’aquests. Aquest fet implica una regressió de la fauna cap a hàbitats més naturals.

En aquest cas, el canvi en els usos és força brusc, doncs es passa d’una zona relativament natural, com són els conreus herbacis, bosquines, matollars i prats, on gran part de la fauna hi troba aliment i refugi, a una zona altament antropitzada, com és un polígon industrial, on la fauna ja no hi troba el seu nínxol ecològic.

No obstant, les espècies faunístiques presents a l’àmbit no són especialment sensibles a les pertorbacions antròpiques, de manera que si es respecten petites àrees naturalitzades, especialment la riera de Castellolí i una franja de protecció i se’n potencia la connexió, mitjançant traces arbrades, o camins sense pavimentar i vegetats, es podrà conservar en l’àmbit part de la fauna existent.

Remarcar que l’afluència de fauna a l’àmbit, a part d’estar influenciada per la conservació dels espais anteriorment esmentats i la connexió d’aquests, també es veu afectada per la integració paisatgística del sector industrial, així com també de la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica. Així, es conclou que la perdurabilitat de la fauna en el futur sector industrial, és directament proporcional a la restauració i naturalització dels espais verds, i zones vegetades.

Donada la superfície de l’àmbit d’estudi, l’impacte sobre la connectivitat de la fauna serà mínim, sempre i quan es respecti la zona de la riera i la seva zona d’influència.

4.2.3. Espais protegits i singulars

A la zona objecte d’estudi no hi ha cap espai natural protegit d’àmbit internacional, ni d’àmbit comunitari.

A nivell estatal i autonòmic, no hi és present cap espai contemplat en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN), regulat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, segons el qual s’aprova aquest pla, ni tampoc cap espai catalogat com a Espais Natural de Protecció Especial (ENPE), regulat per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, i la Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental.

Cal remarcar, per proximitat a l’àmbit objecte de Modificació, l’entitat PEIN Valls de l’Anoia, inclosa a Xarxa natura 2000, situada al municipi de Vallbona d’Anoia.

Per altra banda, el Pla Territorial de les Comarques Centrals, emmarca dins una xarxa d’espais naturals (XEN), els espais oberts que sense formar part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), són considerats rellevants, per l’alt valor del seu sòl, i per la importància com a flux connector biològic. També cataloga el sòl de protecció preventiva, que és aquell que es manté no urbanitzable, amb les limitacions i característiques pròpies estipulades per a aquesta categoria. Es prioritza que els nous sectors de desenvolupament es duguin a terme en aquest tipus de sòl, abans d’executar-los en sòls no urbanitzables territorials.

En l’àmbit d’estudi no hi és present cap àrea catalogada en la xarxa d’espais naturals (XEN).

Segons la classificació del sòl del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, es considera la franja oest de la zona d’estudi com a sòl de protecció especial, clau “sòl de valor natural i de connexió” subclau “sòl agrícola”, la resta de la zona d’estudi es considera sòl de protecció preventiva clau “sòl agrícola (o vacant)”.



Figura 38. Espais protegits pròxims a la zona d’estudi.


4.3. MEDI ANTRÒPIC

4.3.1. Paisatge

L’objectiu d’aquest apartat és el de fer un anàlisi per determinar la capacitat d’acollida del paisatge respecte els usos que es pretenen implantar.

En base a aquest principi i valorant que en general la transformació d’usos comporta la transformació o la definició d’un nou paisatge, l’estudi inclou la delimitació de les unitats de paisatge i una Memòria de diagnosi i avaluació de cada una de les potencialment afectades pel planejament. Aquesta es realitza en base a allò que estableix el DECRET 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d'impacte i integració paisatgística.

Així doncs, es tractaran els següents apartats:

a. La identificació i descripció dels elements naturals, culturals, visuals i d'altres configuradors del paisatge que serveixen de base per a establir les àrees que, per tenir característiques pròpies i cohesió interna, s'han de delimitar com a unitats de paisatge, de conformitat amb els criteris que estableix article 10 del Decret 343/2006.

b. Evolució històrica del paisatge

c. Un inventari dels valors patrimonials, culturals, estètics, ambientals, econòmics, actuals i potencials.

d. Principals recorreguts i espais des d'on es percep el paisatge.

e. La descripció de la dinàmica general del paisatge i els factors naturals, humans i socioeconòmics que han intervingut i intervenen en la seva evolució i transformació.

4.3.1.1. Delimitació de les unitats paisatgístiques

El Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, regula el contingut dels estudis i informes d’impacte i integració paisatgística.

L’Article 10 de l’esmentat Decret defineix les unitats paisatgístiques de la manera següent:

10.1. La unitat de paisatge és un àmbit del territori estructuralment, funcionalment o visualment coherent sobre el que pot recaure, en part o totalment, un règim diferenciat de protecció, gestió i ordenació (...).

10.2. Per delimitar les unitats de paisatge, s’han de tenir en compte entre altres, els següents factors:

a) Factors fisiogràfics

b) Cobertes de sòl

c) Dimensió històrica del paisatge

d) Estructura del paisatge

e) Visibilitats

Considerant aquests factors i el criteri perceptiu, les unitats paisatgístiques que es poden diferenciar en la nostra zona d'estudi són les següents:

- Zona agrícola : representa la major part de la zona d’estudi. Aquesta àrea està ocupada per conreus herbacis de secà. El fort pendent de la zona ha obligat a un progressiu abancalament de la zona per tal d’aprofitar les precipitacions. En



aquest sentit, els marges entre zones agrícoles són zones de fortes pendents no cultivables amb presència de masses forestals.

- Zona forestal : correspon a les masses boscoses entre les zones agrícoles. Aquestes es troben principalment als marges amb més pendent i estan considerats Hàbitats d’Interès Comunitari. Les masses boscoses corresponen a bosc mixt mediterrani de pins, roures i alzines, amb sotabosc arbustiu. En alguns talussos amb menys vegetació a causa de l’erosió i la falta de sòl s’hi localitza exclusivament vegetació de tipus herbàcia i arbustiva.

- Zona fluvial : engloba la riera de Castellolí amb la vegetació de ribera associada a aquest curs d’aigua que s’alterna amb el bosc mixt de pins i roures.

Fora de l’àmbit d’estudi, però de forma propera s’observen les següents unitats paisatgístiques:

- Zona industrial : correspon a la zona que limita amb el sector per l’est i l’oest i que correspon al polígon industrial dels Plans d’Arau, on s’hi localitzen diferents tipus d’indústries.

4.3.1.2. Evolució històrica del paisatge

L’evolució paisatgística del terme municipal de la Pobla de Claramunt ha estat clarament influenciada per l’evolució històrica del territori. Així, com en tot el territori català, té un paper de crucial importància la plaga de la fil·loxera, per la qual es passà d’un predomini important dels conreus vitícoles, a altres usos del sòl, generalment també associats a activitats agrícoles.

Arran de la plaga de la fil·loxera (principis del segle passat) al terme municipal de la Pobla de Claramunt, es transformaren els conreus de vinya en conreus de roldor, per la qual cosa el paisatge continuà essent majoritàriament agrícola mediterrani, encara que amb les diferències associades a cada tipologia de conreu.

Cap a mitjans i finals del segle XX, finalitzà l’explotació del roldor, per donar pas als conreus d’olivera, ametllers, un altre cop vinya, i en menys nombre, d’arbres fruiters, conreus que encara es troben actualment. Amb la revolució industrial, aquests anaren perdent pes en l’economia local, essent substituïts per fàbriques. És en aquest moment històric quan es percep el major canvi pel que fa a l’estructura paisatgística municipal, atès que les zones agrícoles i els antics molins, primer fariners i bataners, i després paperers, són engolits per modernes fàbriques industrials, especialment les papereres, i més endavant les tèxtils.

En aquest període històric es comença a consolidar el nucli urbà de la Pobla de Claramunt, on es dóna un creixement poblacional constant. D’alguna manera és el punt d’inflexió entre el paisatge exclusivament agrícola i rural (conreus, molins i agrupacions de cases), cap al paisatge semi-urbà i urbà actual.

Aquest procés d’evolució en el paisatge encara es dóna en l’actualitat, en que les àrees de conreus, són substituïdes per grans polígons industrials, que augmenten el rendiment econòmic municipal, i ofereixen llocs de treball. L’àmbit objecte de la modificació, correspon a una superfície d’ampliació adjacent a un polígon industrial existent. L’impacte paisatgístic, en aquest cas, es mínim, donat que es produeix una continuïtat d’una unitat paisatgística ja existent.

4.3.1.3. Inventari de valors paisatgístics actuals i potencials

Es consideren valors paisatgístics actuals i potencials els elements singulars des del punt de vista històric, és a dir, elements tradicionals reductes de l’evolució històrica de la zona, o àrees amb importància històrica, cultural o estètica. Per altra banda, també s’identifiquen els elements o àrees rellevants a nivell natural, ecològic i paisatgístic.

Pel que fa a elements de patrimoni, la zona presenta evidències de l’existència de marges de pedra, però que per falta de manteniment i el pas del temps han anat degenerant fins a l’estat actual en el qual costa fins i tot identificar-los. També hi existeix alguna construcció agrícola de molt reduïdes dimensions que també es troba en un estat que requereix d’una intervenció extrema (veure Fotografia 17).

Fotografia 17. Restes d’antic refugi agrícola. Fotografia 18. Vista del paisatge agroforestal.


A nivell paisatgístic i ambiental, és important el desnivell existent a la zona, on hi ha un pendent que va disminuint de la zona situada a l’est cap a la zona on hi ha la riera de Castellolí. Aquesta morfologia determina que els terrenys presentin una estructura de terrasses, on hi ha els camps de conreu, i que apareguin zones entrants i sortints. En aquest sentit, la vista aèria de la zona d’estudi mostra un mosaic agroforestal combinat en una zona de pendent fluctuant (veure Fotografia 18).

També és de rellevància el valor de la riera de Castellolí, que tot i presentar zones degradades al nord, en l’extrem oest i sud de la parcel·la s’exhibeix amb tota la seva potencialitat (veure Fotografia 19 i Fotografia 20).

Fotografia 19. Riera de Castellolí oest i sud. Fotografia 20. Riera de Castellolí extrem nord.


Com a conclusió, la zona presenta un mosaic paisatgístic únic en que s’hi localitza una matriu agroforestal fruit de l’esforç històric per aprofitar al màxim la superfície i el recurs escàs de l’aigua. Aquest fet es combina a la perfecció amb un límit a l’extrem oest de la zona d’estudi conformat per la riera de Castellolí que en el límit oest i sud presenta un bon estat de conservació del conjunt del bosc de ribera. A més, la zona presenta un pendent irregular que fa que la zona encara tingui més atractiu per la seva heterogeneïtat.

Per últim, immediatament fora de la zona d’estudi i pel nord, sud, est i oest, la zona limita amb zones fortament antropitzades com són els polígons industrials de Pla de Rigat (Vilanova del Camí) i els Plans d’Arau (La Pobla de Claramunt), i les Gavarreres (Odena). Aquest fet determina que es tracti d’un espai força antropitzat i globalment



industrialitzat, i que només s’atenua per la presència de masses boscoses, per la riera de Castellolí i pels diversos camps de conreu.

4.3.1.4. Descripció dinàmica general del paisatge

L’evolució i transformació del paisatge del municipi de la Pobla de Claramunt, i conseqüentment, de l’àmbit d’estudi, ha estat condicionada principalment pels factors socioeconòmics, ja que gran part dels canvis en els usos del sòl han esdevingut per transformar antigues àrees agrícoles per moderns polígons industrials, els quals afavorien l’economia municipal. Una altra causa de transformació del paisatge al municipi ha estat el sorgiment d’àrees residencials per fer front al creixement poblacional. De manera que l’evolució paisatgística ve donada principalment pel pas de paisatges rurals i agrícoles, a moderns sectors industrials i nuclis urbans.

D’alguna manera els factors naturals, associats a la fisonomia del territori, també han intervingut activament en la dinàmica paisatgística, atès que els canvis i les transformacions del sòl han estat condicionats pel relleu i l’orografia dels terrenys. Així, els primers desenvolupaments urbanístics es donaren en les zones més planeres, evitant les àrees amb forts pendents i amb relleu més agosarat, molt més difícils de transformar a nivell topogràfic.

Quant als factors humans, existeix una clara relació entre aquests i els factors socioeconòmics, doncs la pròpia evolució humana ha portat als canvis socioeconòmics més importants. De la mateixa manera, cal tenir present que les poblacions actuals es localitzen geogràficament en els antics assentaments humans, de manera que el factor humà ha estat primordial per al desenvolupament social i urbanístic del territori.

4.3.1.5. Objectius de Qualitat Paisatgística per Catalunya

El present apartat recull els Objectius de Qualitat Paisatgística per a Catalunya, determinats per l’Observatori del Paisatge, són els següents:

- Uns paisatges ben conservats, gestionats i ordenats, independentment de la seva tipologia (urbans, periurbans, rurals o naturals) i del seu caràcter.

- Uns paisatges vius i dinàmics -els existents i els de nova creació a través de la intervenció-, capaços d'integrar les inevitables transformacions territorials sense perdre la seva idiosincràsia.

- Uns paisatges heterogenis, que reflecteixin la rica diversitat paisatgística de Catalunya i que s'allunyin de l'homogeneïtzació.

- Uns paisatges endreçats i harmònics, que evitin el desordre i la fragmentació.

- Uns paisatges singulars, que s'allunyin de la banalització.

- Uns paisatges que mantinguin i potenciïn els seus referents i valors, tangibles i intangibles (ecològics, històrics, estètics, socials, productius, simbòlics i identitaris).

- Uns paisatges sempre respectuosos amb el llegat del passat.

- Uns paisatges que transmetin tranquil·litat, lliures d'elements dissonants, de sorolls discordants i de contaminació lumínica i olfactiva.

- Uns paisatges que puguin ser gaudits sense posar-ne en perill el patrimoni i la idiosincràsia.

- Uns paisatges que atenguin la diversitat social i contribueixin al benestar individual i social de la població.

4.3.2. Visibilitat de la zona d’estudi

4.3.2.1. Factors de visibilitat

Per a l’estimació de la conca visual des dels principals punts d’observació, es considerant els punts d’observació i recorreguts visuals en un radi de 5 km a la rodona de l’emplaçament de la zona d’estudi. Per a la determinació dels punts d’observació i del recorregut visual es considerarà:

- Les vistes des dels principals eixos viaris (carreteres, autovies, autopistes i ferrocarril)

- El potencial d’observació des dels nuclis de població i nuclis industrials

A més de les vies de comunicació existents també es tindran en consideració dos vies actualment en construcció com són:

- La ronda sud de la zona metropolitana d’Igualada

- Eix diagonal de la zona metropolitana d’Igualada

El elements considerats es presenten a la Figura 39.



Figura 39. Recorreguts visuals i ubicació dels 60 punts d’observació considerats.


4.3.2.2. Conca visual

Per a l’estudi de les visibilitats i intervisibilitats, s’empra el Model Digital del Terreny (MDT) de l’Institut Cartogràfic de Catalunya amb una resolució de 30x30 metres. Aquest model permet, mitjançant aplicacions informàtiques tipus SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) determinar conques visuals des de punts d’observació.

En aquest sentit, es reparteixen un total de 60 punts d’observació entre els elements esmentats a l’apartat anterior com són nuclis urbans, nuclis industrials i vies de comunicació (veure Figura 39).

El resultat que s’obté consisteix en un mapa de l’emplaçament i dels 5 km a la rodona d’aquest classificat en cinc categories en funció dels punts d’observació des de el que es visible el territori. En el cas concret de la zona d’estudi, es troba majoritàriament en les categories de 0-5 i de 5-10 (veure Figura 40).

Figura 40. Mapa de visibilitat des dels 60 punts d’observació considerats.




La Figura 41 mostra en detall, la visibilitat de la zona d’estudi en relació als 60 punts d’observació.

Figura 41. Mapa de detall de la zona d’estudi i la visibilitat d’aquesta des dels 60 punts d’observació considerats.


Tal i com mostra la figura, la zona menys visible de la zona d’estudi correspon a la meitat oest, aquesta zona es només visible per un màxim de 5 punts del 60 punts d’observació considerats. Pel que fa a la meitat est, presenta una visibilitat més variable que es mou entre valors de 0 punts fins a un màxim de 20.

4.3.3. Vistes fotogràfiques des dels principals pun ts d’observació i recorreguts

El present apartat presenta fotografies des d’alguns punts d’observació considerats, alhora, presenta fotografies panoràmiques realitzades des de la zona d’estudi cap a l’exterior. Les coordenades dels punts des dels quals s’han realitzat les fotografies així com el codi es presenten en la Figura 42.

Figura 42. Punts de realització de fotografies panoràmiques.




Fotografia 21. Muntatge fotogràfic amb visió panoràmica de 120º des del punt 1 (veure Figura 42) de nord-oest a sud.


La Fotografia 21 mostra una visió panoràmica des de la zona elevada que hi ha adjacent a l’actual polígon industrial de Plans d’Arau. A la imatge es pot observar a l’horitzó el polígon industrial de Pla de Rigat pertanyent al municipi veí. La punta dreta de la imatge s’observa la presència d’uns edificis industrials de molta entitat i localitzats al punt més alt de la zona, fet que els fan visibles des de diferents recorreguts visuals. Per últim, al peu de la fotografia es mostra la vegetació que envolta la riera de Castellolí a l’extrem sud de la zona d’estudi.

Fotografia 22. Muntatge fotogràfic amb visió panoràmica de 360º des del punt 2 (veure Figura 42) començant per l’oest en direcció sud.


La Fotografia 22 és una imatge panoràmica des de l’interior de la parcel·la. Concretament al cantó d’una antiga edificació agrícola que s’observa a l’extrem dret de la seqüència superior. La fotografia constat la poca visibilitat del punt, aquest fet es fa palès per la manca de visual d’elements de fora l’àmbit d’estudi. Tot i això, a l’extrem dret de la seqüència superior es pot veure part del polígon industrial de Pla de Rigat. La resta de visual semblen interrompudes per les masses boscoses disperses de la zona d’estudi.





De la mateixa manera que la Fotografia 22, la Fotografia 23 fa fefaent la poca visibilitat de la zona d’estudi cap a l’exterior. En la seqüència superior es pot observar la proximitat del punt a la riera de Castellolí.



La Fotografia 24 es realitza des d’una ubicació lleugerament més elevada que les anteriors. Tot i això, la visibilitat de les zones adjacents segueix essent molt reduïda. En aquest sentit, es torna a observar la nau industrial de l’Abacus, localitzada al punt alt del polígon de Pla de Rigat.





La Fotografia 25 torna a deixar constància de la importància de les masses forestals presents a la zona d’estudi i la contribució que tenen en l’apantallament d’elements presents a l’interior i exterior de la parcel·la.



La Fotografia 26 s’ha realitzat des d’un dels punts de més cota de la parcel·la, tot i això, la irregularitat del terreny fan que no siguin visibles elements de fora de l’àmbit. La seqüència superior permet reafirmar l’importància de les zones arbrades, en aquest cas permeten ocultar la pràctica totalitat de polígon industrial de Pla de Rigat.





La Fotografia 27 està realitzada des d’un punt elevat de l’àmbit d’estudi que permet visualitzar edificacions de tipus industrial localitzades al nord de l’àmbit. També ens permet una visual clara de l’edifici de l’Abacus.



La Fotografia 28 permet visualitzar alguns dels edificis que formen part del polígon industrial de Plans d’Arau. Tot i això, gràcies a les bosquines presents la visibilitat del polígon des de la zona d’estudi és menor.



Pel que fa a la visibilitat des de l’exterior de la parcel·la cap a l’interior, es disposa de fotografies des dels recorreguts visuals d’interès. Els punts es mostren a la Figura 43.

Figura 43. Punts de realització de fotografies des de l’exterior cap a la zona d’estudi.


Les fotografies realitzades des dels punts de la Figura 43 es mostren a continuació amb una breu descripció de la direcció en que estan presses (veure Fotografia 29, Fotografia 30, Fotografia 31, Fotografia 32, Fotografia 33, Fotografia 34, Fotografia 35, Fotografia 36, Fotografia 37, Fotografia 38, Fotografia 39, Fotografia 40, Fotografia 41 i Fotografia 42).

Fotografia 29. Punt 1 direcció S-O. Fotografia 30. Punt 2 direcció N-NE.


La Fotografia 29 i la Fotografia 30 mostren com l’extrem sud de la zona d’estudi es troba a l’empara de l’abundant vegetació que hi ha entre l’àmbit i una via de comunicació. Aquest fet suposa la impossibilitat de visualitzar l’interior de la parcel·la des del seu extrem sud.

Fotografia 31. Punt 3 direcció N-E. Fotografia 32. Punt 4 direcció E.


Pel que fa a la visibilitat de l’interior de la parcel·la des del seu límit oest, aquesta es fa cada cop més visible a mesura que ens desplacem en direcció nord. En aquest sentit, la Fotografia 31 , la Fotografia 33 i la Fotografia 34 no permeten observar res més que la vegetació present al límit oest de la parcel·la. Per contra, la Fotografia 35 , feta des d’un punt més elevat permet veure part de la zona agrícola de l’interior de la parcel·la.

Fotografia 33. Punt 5 direcció N-NE. Fotografia 34. Punt 6 direcció NE-E.


Fotografia 35. Punt 7 direcció E.




Fotografia 36. Panoràmica des del Punt 8 de 180º de nord a sud.


La Fotografia 36 permet una visió clara de pràcticament total la part central de la parcel·la. Aquesta fotografia panoràmica però està realitzada des d’un zona separada de la carretera per un monticle. La zona presenta un lleuger enjardinament que indiquen la voluntat de creació d’una zona de mirador.

Fotografia 37. Punt 9 direcció S-SE. Fotografia 38. Punt 10 direcció SO.


La Fotografia 37 està realitzada des de la nova ronda sud d’Igualada al seu pas pel límit superior de la zona d’estudi. Des d’aquesta via s’obté una visual pràcticament completa de la zona central de la parcel·la.

Fotografia 39. Punt 11 direcció S-SO. Fotografia 40. Punt 12 direcció SO.


La Fotografia 38 , la Fotografia 39 i la Fotografia 40 corresponen a visuals des de l’extrem més al nord de la parcel·la. A causa de la diferència de cota respecte a les zones

adjacents aquesta zona queda enclotada i no permet veure la part agrícola central de l’àmbit.

Fotografia 41. Punt 13 direcció NO. Fotografia 42. Punt 14 direcció NO-O.


Per últim, la Fotografia 41 i la Fotografia 42 estan realitzades des del límit oest del polígon de Plans d’Arau en direcció a la parcel·la. L’existència de terraplens i la diferència de cota fan que la visibilitat de l’àmbit d’estudi sigui nul.

A tall de conclusió, la zona d’estudi presenta una visibilitat des de l’exterior reduïda al recorregut de la ronda sud d’Igualada, la qual ha de constituir una important via de comunicació. Tot i això, des d’aquesta via s’observa, alhora que la zona d’estudi, els dos polígons industrials a banda i banda.

4.3.3. Usos i ocupacions

4.3.3.1. Usos

La Taula 9 mostra les cobertes del sòl de la zona d’estudi i del municipi de la Pobla de Claramunt en tant per cent. En aquest sentit, la major part del municipi de la Pobla de Claramunt (66%) es troba cobert per zona forestal (bosc i matollar). Pel que fa a l’agricultura, suposa aproximadament un 22% de la superfície municipal.

Taula 9. Cobertes de sòl al municipi de la Pobla de Claramunt (%).

Municipi Bosc

Matollars Prats Altres Improductiu

Conreus Total (ha)

dens clar natural artificial

La Pobla de Claramunt 47,03 1,04 18,55 0,08 0 0,12 10,55 22,64 1.837

Font: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.

Pel que fa la zona d’estudi, només s’identifiquen dos usos de rellevància, aquest són l’ús agrícola i el forestal. L’ús agrícola té un total de 115.785 m2 (48% de la superfície total). D’altra banda, el forestal està conformat pels diferents hàbitats presents entre els que s’hi troben el bosc mediterrani de pins i diferents estats del bosc de ribera. La superfície total ocupada per l’ús forestal és de 118.793 m2 (50% de la superfície total). La resta de al superfície està ocupada per altres usos (2%).

La Figura 44 mostra els usos del sòl actuals de la zona d’estudi en base al treball de camp realitzat en motiu d’aquest document.



Figura 44. Mapa d’usos del sòl de la zona d’estudi en base al treball de camp realitzat.


Seguidament es descriuen de forma més detallada els diferents usos localitzats a la zona d’estudi (veure Mapa 1 de l’Annex 1).

• Ús forestal:

S’ha considerat ús forestal aquells usos que sustenten vegetació natural (boscos, matollars, prats, erms, etc.) i també les plantacions d’arbres per a usos forestals (no agrícoles).

També s’observa activitat ramadera extensiva per la presència de penjades de oví així com freqüents defecacions característiques de les pastures.

Es pot deduir per la proximitat d’infraestructures i zones urbanes que l’activitat cinegètica en la zona d’estudi és pràcticament nul·la. Aquest fet es fa evident amb la presència de símbols que prohibeixen la caça en zones pròximes a la riera de Castellolí.

• Ús agrícola:

Les activitats agrícoles són les més rellevants del sector, essent majoritàriament els conreus herbacis de secà. Aquests conreus es troben distribuïts per tot l’àmbit, a excepció de les zones forestals, amb fort pendent, i el perímetre del traçat de la riera de Castellolí.

• Aigües superficials:

Un percentatge inferior a l’1% està ocupat per aigües superficials corresponents a la riera de Castellolí que té una amplada de làmina d’aigua mitja aproximada de 2 metres.

• Infraestructures

La zona d’estudi no inclou cap via de comunicació fora dels camins d’accés a la zona agrícola.

La zona d’estudi conté una torre elèctrica corresponent a una línia d’alta tensió no soterrada. Aquesta torre es troba a l’extrem nord de l’àmbit (veure Fotografia 43 i Fotografia 44).

Fotografia 43. Línia alta tensió al nord de l’àmbit. Fotografia 44. Detall torre alta tensió de l’àmbit.


Pel fa a la resta d’infraestructures presents al voltant de la zona d’estudi es descriuen en l’apartat següent.

4.3.4. Infraestructures fora de la zona d’estudi

Les infraestructures de més rellevància que envolten la zona d’estudi es mostren representades en la Figura 45. Hom hi pot identificar els següents elements:

- Línia de ferrocarril Igualada-Barcelona

- Autovia A2

- Nova ronda sud d’Igualada

- Nou Eix Diagonal

- Aeroport d’Òdena

- Polígon industrial de Plans d’Arau

- Polígon industrial Pla de Rigat

- Nuclis urbans d’Igualada, la Pobla de Claramunt i Vilanova del Camí



Figura 45. Localització de les infraestructures de més rellevància pròximes a la zona d’estudi.


Es considera que les vies de comunicació identificades a la Figura 45 es troben suficientment allunyades del límit de la zona d’estudi.

4.3.4.1. Aeròdrom d’Òdena

El límit nord-oest de l’àmbit d’estudi es troba a aproximadament 1.000 metres de l’aeròdrom d’Òdena. Un cop realitzada la consulta a l’entitat responsable s’ha conegut que l’extrem més pròxim de l’aeròdrom (extrem sud-est) s’utilitza per les avionetes per fer maniobres tant d’enlairament com d’aterratge. Això significa que a l’aeròdrom d’Òdena, les avionetes poden enlairar-se per l’extrem sud-est de la pista així com aterrar per aquest extrem. Aquest fet suposa l’existència d’un risc d’accident i d’afectació de zones adjacents.

En aquest sentit, les recomanacions que cal seguir en les zones adjacents en matèria d’elements que puguin obstaculitzar el vol s’estableixen en l’Annex 14 del Convenio sobre Aviación Civil Internacional, concretament en l’apartat dedicat a aeròdrom. Es pren com a referència el Volumen I del citat conveni en que s’especifica el disseny i operacions de aeròdroms, l’edició més recent del qual correspon al juliol del 2004.

La categorització de les zones que envolta l’aeròdrom es realitza en base a les determinacions tècniques que fixa el conveni. La finalitat és identificar les zones que apareixen en la Figura 46.

Figura 46. Zonificació dels aeròdroms.

Font: Organización de Aviación Civil Internacional.



Pel que fa a la possible afectació de l’àrea d’estudi, la Figura 47 representa sobre ortofoto de la zona l’àmbit d’estudi i els següents elements en relació a la limitació d’obstacles:

Superfície cònica

Superfície horitzontal interna

Superfície d’aproximació

Figura 47. Zonificació de l’aeròdrom d’Òdena en relació a l’àmbit d’estudi.

Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Departament de Territori i Sostenibilitat i Organización de Aviación Civil Internacional.

La zona d’estudi es troba dividida pel seu extrem sud pel límit de la zona denominada “superfície horitzontal interna”. En aquest sentit, l’extrem sud de l’àmbit es troba dins de la zona identificada com a “superfície cònica”.

La Figura 47 mostra com la meitat sud-oest de la zona d’estudi forma part de la “superfície d’aproximació”. Aquesta superfície però està conformada per un tronc de con inclinat un 5%. Això implica que tot el volum del tronc de con conforma la superfície d’aproximació. A causa de la inclinació del con, la zona inferior del tronc de con es va separant gradualment de la superfície de la terra. Per tant, en el punt final de la pista d’aterratge i enlairament l’inici del volum del con es troba a nivell de terra però

a mesura que ens allunyem l’alçada del con va augmentant. En aquest sentit i tenint en compte la topografia del terreny i l’alçada del con en funció de la distància hom pot obtenir alçades aproximades del con en referència a la seva cota inicial, són les que es presenten a la Taula 10.

Taula 10. Usos planejament vigent.

Punt

Punt 0. Extrem sud-est de la

pista de l’aeròdrom (X:387.944; Y:4.604.277)

Punt 1. De la zona d’estudi (X:388.292; Y:4.603.328)



Alçada del con (m) 0 39 63 60

Cota del con (m) 0 328 360 378

Cota del terreny (m) 323 289 297 318

Distància entre la cota del terreny i el con (m) 0 39 63 60


Un cop identificades les zones, s’identifiquen una sèrie de requisits i recomanacions en base al conveni en matèria de limitació d’obstacles. Les de més rellevància pel present estudi són les següents:

“No se permitirá la presencia de nuevos objetos ni agrandar los existentes por encima de una superficie de aproximación o de una superficie de transición, excepto cuando, en opinión de la autoridad competente, el nuevo objeto o el objeto agrandado esté apantallado por un objeto existente e inamovible.”

La superfície d’aproximació es troba molt per sobre la cota de la zona d’estudi (veure Taula 10). En aquest sentit, en cap cas es construiran edificacions o elements que tinguin una alçada superior a que estableix la Taula 10 “distància entre la cota del terreny i el con”.

D’altra banda, es realitzen una sèrie de recomanacions. Aquestes recomanen no permetre nous objectes o agrandar els ja existents en les zones identificades “superfície cònica” i “superfície horitzontal”. A judici de l’equip redactor es creu que el fet que la zona es trobi lleugerament per sota de la plana on es localitza l’aeròdrom suposa un apantallament de possibles edificis que s’hi puguin localitzar.

“No deberían permitirse la presencia de nuevos objetos ni agrandar los existentes por encima de la superficie cónica o de la superficie horizontal interna, excepto cuando, en opinión de la autoridad competente, el objeto estuviera apantallado por otro objeto existente e inamovible, o se determine, tras un estudio aeronáutico, que el objeto no comprometería la seguridad, ni afectaría de modo importante la regularidad de las operaciones de aviones.”

“En la medida de lo posible,deberían eliminarse los objetos existentes por encima de cualquiera de las superficies prescritas en 4.2.1, excepto cuando, en opinión de la autoridad competente, el objeto estuviera apantallado por otro objeto existente e inamovible, o se determine, tras un estudio aeronáutico, que el objeto no comprometería la seguridad, ni afectaría de modo importante la regularidad de las operaciones de aviones.”

“Al estudiar las propuestas de nuevas construcciones debería tenerse en cuenta la posible construcción, en el futuro, de una pista de aproximación por



instrumentos y la consiguiente necesidad de contar con superficies limitadoras de obstáculos más restrictivas.”

4.3.5. Patrimoni cultural

4.3.5.1. Bens del patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic

Per determinar la presència d’elements del patrimoni arquitectònic a la zona d’estudi s’han consultat les cartes arqueològiques i les bases de béns arquitectònics del Servei d’Inventari Arqueològic i Arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

En el municipi de la Pobla de Claramunt, es troben inventariats a nivell de patrimoni arqueològic, arquitectònic i paleontològic una cinquantena d’elements, cap dels quals es troba dins de la zona d’estudi.

Tot i això, s’ha cregut convenient la breu descripció dels que es troben pròxims a la zona d’estudi (radi de 100 metres del límit de l’àmbit), són els següents:

Patrimoni arquitectònic

• Cementiri de la Pobla de Claramunt

Es troba a partida dels Plans d’Arau passat el Molí de la boixera, concretament a uns 90 metres, i es considera un element de patrimoni arquitectònic. Es va construir al segle XIX, concretament l’any 1892 arran del colera asiàtic, on van morir unes 130 persones en 2 anys. El cementiri té una porta d'entrada realitzada de maó que ha estat arrebossat i que presenta com a elements decoratius més remarcables els 4 obeliscs, disposats simètricament i esglaonadament (dos i dos) com a acabament de 4 pilars, també petits, que sobresurten de l'estructura de la porta. El seu estat de conservació global es dolent.

• La Creu dels Divuit

Es troba prop del cementiri, a uns 90 metres de la zona d’estudi, i es considera un element de patrimoni arquitectònic. Es va construir a inicis del segle XX, concretament l’any 1936. S’anomena Creu dels divuit en memòria dels 18 igualadins que foren assassinats el 17/09/1936. Es tracta d’un monument funerari construït en pedra i presidit per una creu sobre un basament graonat. El seu estat de conservació global és bo.

Patrimoni arqueològic

• Cal Aloi

Jaciment arqueològic proper a la zona d’estudi, es troba en el límit del polígon, tocant a l’antiga N-II, concretament a uns 30 metres de la zona d’estudi. Es tracta d'un turó dividit artificialment en tres per l'erosió i per la construcció d'un camp. On s’hi troben nombrosos fragments de ceràmica a mà amb llavis bisellats i decorada amb cordons i digitacions. També s’hi poden observar algunes alineacions de pedres que podrien correspondre al jaciment. Els materials documentats permeten datar el jaciment en el període de Bronze Final-Ferro I. El seu estat de conservació global és bo.

• Turó 338 Plans d’Arau

Jaciment arqueològic proper a la zona d’estudi, concretament es troba a uns 90 metres de la zona estudiada. La realització de cales de prospecció aportaren diversos fragments de ceràmica feta a mà, els quals permeten situar el jaciment en el període del Bronze. Aquest jaciment arqueològic actualment es troba destruït.

Patrimoni paleontològic

• Jaciment paleontològic de la Pobla de Claramunt

Es tracta del conjunt de jaciments paleontològics de Sant Procopi, del Cementiri i de la Torre de la Llum. El jaciment paleontològic que es troba més proper a la zona d’estudi és el del cementiri, que està a uns 90 metres.

L’existència de jaciments arqueològics catalogats pròxims a la zona d’estudi comportà que l’Àrea de Coneixement i Recerca (ACR) de la Direcció General del Patrimoni Cultural cregués necessari, per a la Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries, la realització d’una prospecció arqueològica superficial, per tal de documentar la possible existència de jaciments desconeguts.

Així, l’empresa Tríade S.C.P. realitzà la “Memòria de les prospeccions arqueològiques superficials a Plans d’Arau I i II (La Pobla de Claramunt, Anoia)”, que es troba a l’Annex 2 del present document.

La metodologia emprada en la prospecció superficial es basà en la subdivisió de l’àmbit en quatre àrees de prospecció. Aquestes estan delimitades i definides segons criteris orogràfics, i l’existència o no de camps de conreu i zones urbanitzades.

La realització de la mateixa ha servit per documentar dos fragments informes de ceràmica d’època ibèrica de la zona prospectada, les quals sí que es troben dins de la zona estudiada.

El primer fragment, es troba en el punt AP-3/5 (X:388.535; Y:4.603.369) on s’ha recuperat un fragment informe de ceràmica ibèrica comuna fora de context. En la prospecció intensiva del seu entorn únicament s’ha localitzat un fragment de ceràmica vidriada (veure Figura 48).

El segon, es troba en el punt AP-4/2 (X:388.759; Y:4.603.202) i s’ha recuperat un fragment informe de possible àmfora ibèrica, d’aspecte rodat, fora de context (camp de conreu). En la prospecció intensiva del seu entorn no s’han localitzat més ceràmiques ni restes d’estructures. Val a dir que en el marge del camp es localitzaren dos fragments de blocs de granit, tot i que no s’hi observaren modificacions antròpiques (veure Figura 48).

Durant aquest prospecció es van identificar elements d’interès etnològic, en aquest sentit s’identificaren els següents tres elements:

- En les coordenades X:388.568; Y:4.603.037 s’ha localitzat una barraca de pagès de planta rectangular amb el sostre completament enrunat. Construïda amb pedra seca (veure Fotografia 45).

- En les coordenades X:388.734; Y:4.603.258 s’ha localitzat una barraca de pagès de planta circular amb part de la coberta, construïda per aproximació de filades, parcialment enrunada (veure Fotografia 46). Construïda en pedra seca i amb la porta de 50 cm d’amplada oberta vers el sud.

- En les coordenades X:388.772; Y:4.603.460 existiria fins fa pocs anys un mas enrunat. Tot i que sobre el terreny únicament es conserven restes d’un mur (veure Fotografia 47), així com alguns materials de construcció entre les herbes.



Dins la zona d’estudi també s’han identificat un parell de safareig per ensofrar i marges de pedra seca que limitaven antics camps de conreu, avui abandonats.

Fotografia 45. Construcció de pedra seca. Fotografia 46. Construcció de pedra seca.

Font: TRÍADE, S.C.P. Font: TRÍADE, S.C.P.

Fotografia 47. Construcció de pedra seca.

Font: TRÍADE, S.C.P.

El 18 de setembre del 2007, la Dirección General de Patrimoni Cultural (en endavant DGPC) envia a l’INCASOL un informe relatiu a la Modificació puntual de les NNSS de la Pobla de Claramunt a l’àmbit del sector industrial Plans d’Arau II de la U.A. residencial Ca l’Isidret, al terme municipal de La Pobla de Claramunt (Anoia). On dóna resposta a les feines arqueològiques realitzades per TRIADE. Tenint en compte les feines de la prospecció arqueològica visual, la DGPC conclou en el seu informe que:

- Pel que fa a les dues cabanes de pedra seca, aquestes no podran ser afectades (article 2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català)

- Pel que fa al patrimoni arqueològic no s’ha localitzat cap indici que faci pensar en la localització d’un jaciment arqueològic en la zona delimitada pel projecte. En aquest sentit, el projecte és compatible amb el patrimoni arqueològic de la zona.

El 22 de novembre del 2007 l’INCASOL sol·licita a la DGPC desplaçar o eliminar la cabana de pagès de planta rectangular.

El 4 de març del 2008 la DGPC contesta a la sol·licitud de l’INCASOL dient que “el servei d’Arqueologia i Paleontologia, considera que és possible el desplaçament d’aquesta cabana de pagès, sempre i quan la seva integració en els espais lliures sigui inviable”. “Previ al seu desmuntatge i posterior desplaçament, la cabana de pagès serà objecte d’una documentació exhaustiva”.

En aquest sentit, caldrà tenir en consideració les 2 cabanes de pagès encara existents (veure Fotografia 45 i Fotografia 46) en l’elaboració i avaluació d’alternatives a la zona d’estudi, localitzada als punts que marca la Figura 48.

Figur a 48. Localització de les dos cabanes de pagès que segons la DGPC s’han de conservar o desplaçar.

Font: Elaboració pròpia a partir d’ICC i TRIADE, S.C.P.

4.3.5.2. Camins ramaders, senders, vies verdes i camins naturals

Segons consulta realitzada a la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge es conclou que en l’àmbit d’estudi no hi és catalogat cap camí ramader.

Tampoc hi són presents senders excursionistes, ni cap via verda, inclosa en el Programa de Vías Verdes, desenvolupat pel Ministerio de Medio Ambiente, ni camins naturals inclosos en el Programa de Caminos Naturales, del Ministerio de Medio Ambiente.

4.3.6. Planejament vigent

L’àmbit d’estudi es troba inclòs en el Pla Territorial de les Comarques Centrals, aprovat definitivament el 16 de setembre de 2008, classifica el sòl com a Sòl de protecció preventiva.

El Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, aprovat definitivament amb data 10 de febrer de 2009, classifica els terrenys de la zona d’estudi com a Espai d’eventual transformació: àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat-municipal d’ús mixt.

L’àmbit de la present modificació està regulat per les Normes Subsidiàries de La Pobla de Claramunt, aprovades definitivament el 6 de març de 1981, que classifica una part dels terrenys objecte d’aquesta modificació com a No Urbanitzable, concretament, “sòl rústic protegit d’interès agrícola (clau10)” i l’altra part com a “Sòl Urbà, sistema de d’espai verd”, que correspon al Polígon Industrial “Plans d’Arau”.



La Taula 11 mostra la qualificació urbanística de la zona d’estudi. En aquest sentit, la totalitat de l’àmbit del sector té consideració de sòl no urbanitzable . Pel que fa al sòl de l’àmbit vinculat, actualment esta classificat com a zona verda de sòl urbà .

Taula 11. Tipus de sòl a la zona d’estudi.

Font: INCASOL.

Pel que fa al règim urbanístic del sòl del planejament de la Pobla de Claramunt classifica el territori municipal en tres categories de sòl:

• Sòl urbà

• Sol urbanitzable

• Sòl no urbanitzable

La Taula 12 mostra la superfície per a cada una de les categories de sòl.

Taula 12. Classificació del sòl al terme municipal de la Pobla de Claramunt.

Planejament ha %

Urbà 179 9,6%

Urbanitzable 18 1,0%

No urbanitzable

Rústic lliure permanent 219 11,7%

Rústic protegit d’interès agrícola 282 15,1%

Rústic protegit d’interès ecològic-paisatgístic 1.028 55,1%

Indrets protegits 1 0,0%

Servitud o reserva i protecció

Cabals 46 2,5%

Sistema viari o ferroviari 92 4,9%

Infraestructura de serveis tècnics 0 0,0%

Font: Ajuntament de la Pobla de Claramunt.

4.3.7. Medi socioeconòmic

4.3.7.1. Població

Segons les dades consultades a la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), el municipi de la Pobla de Claramunt té una població de 2.112 habitants censats l’any 2006, que es troba repartida entre el nucli urbà i els diferents barris: les Garrigues, el Xaró i la Rata.

La Figura 49 detalla l’evolució del padró d’habitants del municipi de la Pobla de Claramunt des de l’any 1975.

Figura 49. Evolució del nombre d’habitants a la Pobla de Claramunt des del 1975 fins a l’actualitat.

Font: Elaborat per TECNOMA a partir d’Institut d’Estadística de Catalunya.

El creixement del municipi, tant a nivell espacial com poblacional, i seguint la tendència que en la resta de la comarca de l’Anoia, ha anat molt lligat al creixement industrial d’Igualada, a part de la indústria localitzada al municipi, i segueix una lleu tendència a l’augment. També cal remarcar que el padró d’habitants en el període temporal estudiat és molt constant.

La Figura 50 mostra la distribució de la població per rang d’edats i durant el període temporal comprès entre 1981 i 2001 al municipi de la Pobla de Claramunt.

Figura 50. Evolució de la distribució de la població per edat al municipi de la Pobla de Claramunt.


En la distribució poblacional per edats s’observa que les cohorts de població amb major pes, els anys 1986 i 1991, són les situades entre els 5 i els 15 anys, i entre els 40 i els 60 anys. Fenomen contrari per els anys 1996 i 2001, en que les cohorts d’entre els 25 i els 35 són les que presenten més nombre de població. Per altra banda, es denota que l’augment de naixements de l’any 1986, correspon amb el pic de la cohort de població d’entre els 30 i els 35 anys.



L’any 2001 presenta un augment considerable de la natalitat, respecte els altres anys. També es denota un allargament en habitants d’edat superior als 75 anys.

Remarcar que en els últims anys analitzats és palesa la disminució progressiva en el nombre de naixements i l’augment de les cohorts de població més velles, donat l’augment de l’esperança de vida de la població, tendència comuna a tot el territori català, i a l’Estat Espanyol.

Pel que fa a la dinàmica poblacional, i tal i com s’observa en la Figura 51, relatiu a la tendència migratòria interna (moviments poblacions dins del mateix país), aquest fenomen es fonamenta per l’arribada al municipi de la Pobla de Claramunt d’habitants provinents de la resta de la comarca de l’Anoia, seguida de l’afluència de persones de la resta de la província de Barcelona. Contràriament no es denoten gaire afluència al municipi d’habitants de la resta de Catalunya, ni de l’Estat Espanyol.

Figura 51. Tendència d’immigració interna de la Pobla de Claramunt.


En relació als moviments interns d’emigració, i segons es denota en la Figura 52, la tendència és la mateixa que l’observada en les taxes d’immigració internes. De manera que gran part dels habitants que marxen de la Pobla de Claramunt emigren cap a la resta de la comarca de l’Anoia, fenomen que ha patit un rellevant augment des de l’any 2004 (es passa de 51 habitants que se’n van l’any 2003 a 89 l’any 2004). La resta de moviments d’emigració interns són molt menys nombrosos pel que fa a nombres absoluts.

Figura 52. Tendència d’immigració interna de la Pobla de Claramunt.


La Figura 53 mostra en nombre absolut l’afluència d’habitants estrangers (de fora de l’Estat Espanyol) al municipi de la Pobla de Claramunt, des de l’any 1990 fins el 2005. Es denota que gran nombre dels emigrants provenen de la resta del territori europeu, seguits d’habitants de països integrants de la Unió Europea. Per altra banda, es denota que en els últims anys han disminuït el nombre d’emigrants des dels continents Africà i Americà. Remarcar que abans de l’any 1990 no consta cap emigrant, o no se’n tenen dades.

Figura 53. Nombre d’emigrants exteriors a la Pobla de Claramunt.


4.3.7.2. Economia

L’economia de la Pobla de Claramunt es fonamenta per les activitats del sector secundari, també predominant a la comarca, encara que el sector serveis també és notable. En relació a la comarca de l’Anoia, es denota en els últims anys un lleu predomini del sector serveis, en front de l’industrial.

Per altra banda, el sector de la construcció mostra un breu augment en el període temporal des del 1991 al 2006, fenomen contrari a la tendència evolutiva del sector agrari, el qual és molt poc rellevant.

Remarcar que l’any 2006 només es detecten cinc persones al municipi de la Pobla de Claramunt que es dediquen plenament a aquest sector, valor que representa un percentatge gairebé menyspreable del 0,57%.

Taula 13. Població ocupada per sectors al municipi de la Pobla de Claramunt i comarca de l’Anoia (%).


Tal i com s’observa a la Taula 13 i a la Taula 14, el sector de l’agricultura i la ramaderia continua perdent pes, a favor dels altres sectors, i disminueix la superfície de terres conreades. Malgrat que les dades més actualitzades referents al factor econòmic de la superfície agrària daten de l’any 1999, és obvi que la tendència de la superfície destinada a l’agricultura continua disminuint, ja que la com ja s’ha comentat la població dedicada a aquest sector és inferior a l’1%.



Taula 14. Superfície agrària (ha) al municipi de la Pobla de Claramunt i comarca de l’Anoia.


La principal activitat industrial de la Pobla de Claramunt és i ha estat des del segle X la fabricació de paper, que es concentra bàsicament en el polígon La Rata. Aquesta ja era important a principis de segle, tot i que en comptes de fàbriques es duia a terme en molins paperers. Tot i així, cal destacar també la presència d’altres sectors, com el tèxtil, concretament, el gènere de punt. Últimament ha guanyat pes en l’economia local el sector de la construcció.

Tal i com mostra Taula 15, els tipus d’indústria predominant al municipi varien respecte la resta de la comarca de l’Anoia, on la indústria del tèxtil i de la confecció tenen un paper predominant.

Taula 15. Establiments d’empreses industrials a la Pobla de Claramunt i a la comarca de l’Anoia (%).


El sector industrial del municipi s’ha vist afavorit en els últims anys amb el desenvolupament del polígon dels Plans d'Arau des de 1990, el qual ha comportat un augment de nombre i tipus d’indústries al municipi.

El Polígon industrial dels Plans d'Arau ocupa una superfície de 814.655 m2, dels quals el 55,23% són d'ús públic i equipaments i el 44,77% d'ús privat i ocupació industrial. Actualment hi ha ubicades unes trenta empreses de diversos sectors (metal·lúrgia, química, serveis, gènere de punt i arts gràfiques). Actualment el polígon encara disposa de parcel·les no construïdes, tot i això el percentatge de superfície ocupada és pràcticament del 100%.

Pel que fa a altres dades que permetin situar la situació econòmica del municipi en el seu context, la Pobla de Claramunt presenta un nivell econòmic proper a la mitjana de les comarques de Barcelona i superior als municipis de la seva rodalia, amb una renda disponible superior a Capellades i Òdena, encara que amb una quota de mercat inferior.

El nivell econòmic assoleix un valor de 7 sobre un màxim de 10, que equival a una renda disponible per habitant d’entre 10.180 a 11.400 €.. La quota de mercat s’elabora a partir de sis variables: població, número de telèfons, automòbils, camions, oficines bancàries i activitats comercials minoristes. És un valor indicatiu de la capacitat de consum del municipi, assolint un valor de 5, per sota de Capellades (12), Òdena (7) i la Torre de Claramunt (6), tots ells, però, amb una població superior.

L’índex d’activitat econòmica, que s’obté a partir de l’impost corresponent al total d’activitats econòmiques empresarials i professionals, en canvi, és equiparable al de poblacions com Vilanova del Camí. Per sectors, la Pobla presenta l’índex industrial més elevat dels municipis considerats, exceptuant la capital de comarca: en contrapartida, l’índex d’activitat comercial és baix (veure Taula 16).

Taula 16. Comparació entre indicadors econòmics dels municipis pròxims a la zona d’estudi.

La P

obla

de

Cla

ram

unt

Cap

ella

des

Igua

lada

Òde

na

La T

orre

de

Cla

ram

unt

Vila

nova

del

C

amí

% atur 3,6 3,5 4,2 4,7 4,5 6,0

Nivell econòmic 7 6 6 6 6 5

Renda disponible 6 5 6 5 8 6

Quota de mercat 5 12 89 7 6 24

Índex industrial 34 21 156 27 11 19

Índex comercial 2 5 91 5 2 13

Índex comercial majorista 2 3 98 10 5 14

Índex comercial minorista

1 6 87 3 1 13

Índex de restauració 2 8 52 4 2 17

Índex turístic 2 1 21 0 0 0

Índex d’activitat 13 10 102 12 6 13

Font: Anuari econòmic d’Espanya 2004. Servei d’Estudis de Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona.

4.3.7.3. Mercat de treball

L’evolució del nombre d’aturats al municipi és en els últims dos anys és la que es mostra a la Figura 54.

Figura 54. Atur registrat al municipi.


La Taula 17 mostra com la mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball és superior pel que fa a les persones que venen a la Pobla de Claramunt a treballar des



d’altres municipis, principalment d’Igualada, que no pas les que tenen el municipi com a origen. Això és degut a la presència important de llocs de treball relacionats amb la indústria i amb el sector serveis, cada vegada més rellevant al municipi.

Els valors de mobilitat per motiu de treball que es duen a terme en l’interior del municipi són similars als desplaçaments que es realitzen des de la Pobla de Claramunt cap a altres nuclis.

De manera global, s’observa com els moviments que atreu el municipi són molt superiors als desplaçaments que genera. Per tant, i com ja es comentava, la Pobla de Claramunt és un municipi que genera un nombre important de llocs de treball.

Taula 17. Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball (2001) a la Pobla de Claramunt.


4.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE RISCOS

El risc és la probabilitat d’ocurrència d’un esdeveniment, succés o pertorbació que té unes conseqüències no desitjades. Els paràmetres determinants d’un risc són el factor físic de perill (magnitud, escala, etc.), i la vulnerabilitat entesa com l’exposició humana al perill.

En la identificació dels riscos existents en l’actualitat a l’àmbit d’estudi i els resultants del present canvi en els usos del sòl, es tenen en compte tant els riscos naturals (geofísics i biològics), com els antròpics (tecnològics, químics,...), alhora que es considera la capacitat, vulnerabilitat, resistència i resiliència de l’àmbit objecte d’estudi i entorns enfront dels esmentats riscos.

De la mateixa manera, es té present en tot moment l’enfocament social del risc, és a dir, l’enfocament i la percepció que les persones tenen del risc.

Així, els riscos principals que es denoten, i per tant s’analitzen, són la possibilitat de risc d’inundació, donada la proximitat del riu Anoia i de la riera de Castellolí amb l’àmbit que ens ocupa. També es detallen la vulnerabilitat i perill enfront d’incendis forestals, i el risc geològic a petita escala, associat a qualsevol canvi en els usos del sòl, i en l’estructura edàfica d’una zona.

4.4.1. Risc d’inundació

La zona d’estudi conté part de la riera de Castellolí en l’extrem oest de l’àmbit. Alhora, l’extrem sud de l’àmbit es troba a uns centenars de metres del riu Anoia.

Per tal de determinar el risc d’inundació de la zona d’estudi s’utilitza les determinacions del document de Planificació de l'espai fluvial de la conca del Baix Llobregat i Anoia. Entre la documentació que conforma el PEF s’hi troben els mapes d’inundabilitat que representen la següent informació:

- Període de retorn 10 anys



- Zona inundable

La Figura 55 mostra el mapa d’inundabilitat del PEF del Baix Llobregat i Anoia així com el límit sud de la zona d’estudi. En aquest sentit, es pot concloure que la zona d’estudi no està inclosa en cap de les zones amb període de retorn ni tampoc en la zona inundable. Així doncs, s’entén que la llera de la riera de Castellolí té unes dimensions i estructura adequats per suportar períodes pluviomètrics intensos.

Cal tenir en compte que la variació de la cobertura del sòl pot fer variar lleugerament la capacitat d’infiltració del sòl, generant una major escorrentia superficial i conseqüentment augmentant els cabals de la riera de Castellolí.

Figura 55. Risc d’inundació a la zona d’estudi.


Es disposa d’un estudi d'inundabilitat del sector Plans d’Arau I i II, la Pobla de Claramunt (Anoia), elaborat per KV Consultores. En aquest sentit, la inundabilitat associada a la riera de Castellolí a l’àmbit del Sector Plans d’Arau I i II, per avingudes de 10 anys de període de retorn (Q10=56,71 m³/s) el flux d’aigua es concentraria a la



llera d’aigües baixes en tot el tram modelitzat, produint-se algun desbordament localitzat a alguna terrassa existent com a aprofitament agrícola.

Pel que fa a les inundacions associades a les avingudes de 100 i 500 anys de període de retorn (Q100=155,35 m3/s, Q500=254,43 m3/s), tampoc es produeixen inundacions al sector estudiat, excepte a la parcel·la actualment agrícola existent al marge esquerre, a l’alçada del meandre ubicat aproximadament al tram mig de la zona estudiada. El calats d’inundació a aquesta parcel·la són de l’ordre de 0,6 i 1 metres respectivament i l’extensió des del marge de la llera és d’uns 15 i uns 25 metres respectivament.

La Figura 56 i la Figura 57 mostren les línies d’inundació de la zona d’estudi per períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys.

Figura 56. Estudi d'inundabilitat del sector Plans d’Arau I i II, la Pobla de Claramunt (Anoia). Línies d’inundació a 10, 100 i 500 anys.

Font: KV Consultores.

Figura 57. Estudi d'inundabilitat del sector Plans d’Arau I i II, la Pobla de Claramunt (Anoia). Línies d’inundació a 10, 100 i 500 anys.




La Figura 58 i la Figura 59 mostren la perillositat d’inundació de la riera de Castellolí al seu pas per la zona d’estudi.

Figura 58. Perillositat d’inundació.

Font: KV Consultores. Figura 59. Perillositat d’inundació.


4.4.2. Risc d’incendi forestal

Pel que fa al risc d’incendi forestal, cal esmentar que el futur pla contra incendis forestals de La Pobla de Claramunt es troba en fase de redacció.

4.4.2.1. Marc normatiu

En l’Annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, es declara el municipi de la Pobla de Claramunt zona d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, ambdós inclosos.

Degut a l’existència en l’interior de l’àmbit objecte de Modificació, i la proximitat del mateix amb bosquines i matollars, i més globalment, en el conjunt del terme municipal de la Pobla de Claramunt, i la seva classificació en el Decret 64/1995 és necessari analitzar el risc d’incendi forestal.

Actualment Catalunya disposa d'un Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals (Pla INFOCAT), en el qual es detallen criteris per a la prevenció i extinció d'incendis forestals. Les seves funcions bàsiques són:

- Preveure l’estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències davant els incendis forestals a Catalunya.

- Preveure la plena coordinació amb el Pla estatal de protecció civil d'emergència per incendis forestals, per tal de garantir-ne una integració adient.

- Establir, en cada territori, els sistemes de coordinació amb les organitzacions de les diferents administracions locals.

- Definir les zones del territori de Catalunya en funció del risc i de les conseqüències previsibles delimitant les àrees d’acord amb les possibles intervencions, facilitant el desplegament de mitjans i recursos i localitzar la infraestructura física que caldrà utilitzar en les operacions d’emergència.

- Establir les èpoques de perill, relacionades amb el risc d’incendis forestals, en funció de les previsions generals i dels diferents factors definidors del risc.

- Establir els sistemes organitzatius del voluntariat.

- Definir i establir els procediments d'informació a la població.

- Catalogar els mitjans i els recursos que caldrà emprar en cas d’actuació.

Segons el Pla INFOCAT, el terme municipal de la Pobla de Claramunt, i conseqüentment, l’àmbit objecte d’estudi, es troba en una àrea amb perill alt en el mapa de Risc d’Incendi Forestal, i també amb alta vulnerabilitat.

A partir dels mapes de perill i vulnerabilitat es determinen els municipis que han de realitzar el Pla d’actuació municipal (PAM) per incendis forestals. La Pobla de Claramunt es troba en el llistat de l’Annex 1, relatiu als municipis que han de dur-lo a terme, atès que la mitjana del 50% de la seva superfície forestal té un nivell de perill moderat i té més de 50 ha de superfície forestal, el 5% de les quals es troben dins dels perímetres de protecció prioritària.

L’àmbit d’estudi no es troba dins el Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) per a la prevenció d’incendis forestals establert per a la Pobla de Claramunt, però pròxims a l’àmbit s’identifiquen els perímetres de la zona Ancosa-Montagut-Miralles-Queralt i la zona Montserrat.



4.4.2.2. Estadística d’incendis

Segons les dades estadístiques facilitades per la Direcció General del Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en el període temporal entre 1969-2006 s’han produït al terme municipal de la Pobla de Claramunt un total de 50 incendis forestals. El resultat d’aquests han estat 492,74 hectàrees de terreny forestal cremat.

La Figura 60 mostra el nombre d’incendis detectats al municipi per any, des de el 1969 fins el 2006. Remarcar que els anys que no apareixen grafiats és perquè no es va donar cap pertorbació d’aquest tipus. També es mostra la repercussió anual en quant a superfície dels incendis forestals.

Figura 60. Nombre d’incendis i superfície cremada al municipi de la Pobla de Claramunt (1969-2006).

Font: Elaborat per TECNOMA a partir de la Direcció General del Medi Natural.

Globalment, és palès que en la major part dels anys analitzats els incendis no han cremat més de 50 ha de terreny forestal per any. Per altra banda, es detecten pics, o anys conflictius, en què o bé el nombre d’incendis, o bé la superfície afectada, han estat força importants, com és el cas de l’any 1980, en què es cremaren 241 ha de superfície, repartits en 6 paratges diferents. En aquest sentit, l’any 1997 es produïren 4 incendis, però que afectaren només a una vintena part d’hectàrea.

Es resta a l’espera de rebre les dades estadístiques dels incendis que han pogut afectar la zona d’estudi, i la superfície total cremada en cada episodi de foc que hagi pogut ocórrer.

Per tal d’identificar la recurrència i causalitat dels incendis forestals, s’analitza quin és el període de l’any en què aquestes pertorbacions tenen més incidència (veure Figura 61).

Figura 61. Nombre d’incendis per mesos de l’any (1969-2006).

Font: Elaborat per TECNOMA a partir de la Direcció General del Medi Natural.

Segons l’època de l’any s’observa que els mesos de juliol i agost són els més importants pel que fa a incendis, coincidint amb el moment de menor contingut hídric de la vegetació i amb el seu màxim d’inflamabilitat, a banda, de l’elevat índex de combustibilitat present en les masses forestals de pineda, i bosc mixt.

En nombre de superfície forestal cremada, ressaltar que el mes d’octubre és el més incident, per causa de dos incendis que es donaren en l’any 1980, els quals cremaren 220 hectàrees.

4.4.2.3. Dades generals d’interès en relació al risc d’incendis

L’àmbit d’estudi presenta un mosaic agroforestal amb vegetació forestal fragmentada i limitada als marges dels camps de conreu i zones amb excessiva pendent per esser cultivades.

La zona està delimitada per infraestructures i elements lineals tipus vies de comunicació, riera de Castellolí, riu Anoia, polígons industrials, etc. La presència d’elements lineals que poden fer la funció de tallafocs i la bona accessibilitat a la zona per possibles mitjans d’extinció fan que els incendis siguin menys severs i amb menys efectes.

4.4.2.4. Models de combustible i inflamabilitat

Els Models de Combustible ens informen sobre la forma de propagació del foc un cop s’ha iniciat, entenent la combustibilitat com la velocitat a la que cremen els combustibles (descrita en termes de velocitat lineal de propagació o bé d’intensitat d’alliberació de calor). La química i contingut en volàtils, continuïtat, compactació i quantitat de combustible són els factors principals que afecten a la combustibilitat i al comportament del foc.

El criteri principal és determinar la classe de combustible per on avança el front del foc. Com a criteris secundaris, i per acabar de definir el model de combustible, es basen en l’estructura de la vegetació, la inflamabilitat de les espècies principals, la quantitat de combustible acumulat, el seu grau de compactació i humitat, etc.

Gran part de la zona d’estudi correspon a camps de conreu herbacis en actiu, i en menys nombre abandonats. En la resta de l’àmbit, al límit oest por on transcorre la riera de Castellolí, existeix una petita franja classificada com a Model de Combustible 5. Els principals trets característiques d’aquest model són els següents:

- Grup: Matollar

- Descripció: matollar de menys d’un metre d’altura, dens i verd



- Quantitat de combustible: 5-8 Mg/ha.

- Comportament del foc: es propaga pel sòl cremant la fullaraca i la pastura. Focs poc intensos.

Per altra banda s’analitza la inflamabilitat de les espècies. Aquesta es mesura des de dos punts de vista: el temps d’espera fins a l’aparició de la flama (temps d’inflamació) davant d’un focus de calor constant i el percentatge d’assaigs positius. La inflamabilitat ve condicionada per la humitat del combustible, la quantitat i naturalesa dels gasos volàtils i la relació superfície/volum del combustible.

A partir dels paràmetres esmentats, i relacionant-los amb el recobriment de la vegetació es calculen els models d’inflamabilitat, sobre un total de 10 models.

Els models d’inflamabilitat són índexs relacionats amb la probabilitat d’inici de focs en zones forestals, molt útils a l’hora de planificar la prevenció i extinció d’incendis forestals. Així es relaciona cada comunitat vegetal amb el model corresponent d’inflamabilitat.

Deixant de banda les àrees de conreu i matollar, en l’àmbit d’estudi només es troba una àrea classificada en el model d’inflamabilitat, que coincideix amb l’àrea classificada en el model de combustibilitat. Aquesta correspon al Model 8 d’Inflamabilitat, que correspon a masses amb les següents característiques:

- Grup: Fullaraca

- Descripció: Bosc dens sense matollar. Fullaraca molt compacta.

- Quantitat de combustible: 10-12 Mg/ha.

- Comportament del foc: es propaga per la fullaraca molt compacta. Focs superficials i amb alçades de flama baixes.

4.4.2.5. Avaluació del risc d’incendi

L’avaluació del risc d’incendi es realitza en base a l’interpretació dels models de combustible i inflamabilitat, i del mapa de perill bàsic d’incendi forestal.

El mapa de perill bàsic d’incendi forestal és el resultat de la integració de mapes corresponents als factors que intervenen en el perill d’incendi forestal. Els procés de generació del mapa s’ha desenvolupat mitjançant un sistema d’informació geogràfica (SIG), amb el qual s’han confeccionat els mapes dels factors considerats i s’han efectuat les operacions de combinació de capes. Aquest mapa l’elabora la Direcció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural,

És un mapa estàtic que defineix un estat del territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir el perill d’incendi, com a resultat de l’agrupació dels conceptes de perill d’ignició per una banda i perill de propagació per una altra. S’entén com a perill d’ignició la facilitat que s’iniciï un incendi forestal i com a perill de propagació la facilitat amb què es pot expandir.

D’aquesta manera s’obté un mapa quantitatiu on cada punt del territori té assignat un valor de risc numèric que va del 0 al 10, com a resultat de la combinació analítica de les capes que representen els diferents factors que determinen el risc d’incendi. D’acord amb aquests valors les zones es classifiquen en 4 categories:

• Risc baix: per valors compresos entre 0 i 4

• Risc moderat: per valors compresos entre 4 i 5

• Risc alt: per valors compresos entre 5 i 7

• Risc molt alt: per valors compresos entre 7 i 10

A la Figura 62 es pot observar el mapa de perill bàsic d'incendi forestal per la zona d’estudi:

Figura 62. Mapa de perill bàsic d’incendi forestal.

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Territori i Sostenibilitat i ICC.

Analitzant les característiques generals de l’àmbit d’estudi i la classificació del municipi en el Pla INFOCAT i en el Decret 64/1995, a més de la identificació del tipus de model de combustibilitat i d’inflamabilitat, es pot afirmar que el perill d’incendi i la vulnerabilitat de l’àmbit d’estudi no són tan alts com en altres zones del terme municipal. Tanmateix, la vegetació existent en les àrees que no corresponen a conreus, és considerada vegetació potencialment combustible, especialment durant els mesos més càlids, quan perd gran part del seu contingut hídric.

No obstant, cal assenyalar que es tracta de masses vegetades molt aïllades, fenomen que dificulta la propagació del foc. A més dels camps de conreu herbacis de secà situats enmig de les masses forestals, convé destacar que els models de combustible i d’inflamabilitat corresponen a focs poc intensos, i amb poca força de propagació. Les



zones on el foc es propagaria amb més facilitat és en les que tenen pendents acusats. Tanmateix, gran part d’aquestes àrees es troben denudades, donada la poca profunditat del sòl edàfic i del mantell orgànic.

Així mateix, la propagació del foc cap a zones més àmplies no seria fàcil, atès que l’àmbit es troba encaixat entre diferents estructures viàries, les quals actuarien de tallafocs en una possible pertorbació.

Globalment doncs, i tal com reflexa el mapa de perill bàsic d’incendi forestal, l’àrea d’estudi es considerada, en la seva totalitat, com un territori amb un risc baix d’incendi forestal, així com també les zones que estan en contacte directe amb l’àmbit d’estudi.

Així doncs, el risc d’incendi del futur sector de desenvolupament industrial no és elevat, atesa la poc quantitat de massa forestal i la poca continuïtat entre aquestes, tant per l’aïllament, com per la presència abundant d’infraestructures que fragmenten el territori.

Incidir en què aquest risc pot augmentar depenent del tipus d’indústries que s’instal·lin en el sector i de la quantitat i qualitat de les mesures de prevenció d’incendis que es tinguin en compte. També influiran les masses vegetades que es respectin o que es restaurin, les quals s’hauran de mantenir netes de vegetació seca i respectant les franges de seguretat, per no augmentar el risc d’incendi forestal.

4.4.2.6. Necessitat d’aplicació de les prescripcions i mesures establertes per la normativa

En aquest apartat es determinarà la necessitat d’aplicació de les prescripcions i mesures establertes a la normativa de prevenció d’incendis forestals.

Es consideren d’aplicació les directrius i mesures establertes en el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestal, i concretament, l’article 4 del mateix, relatiu a les mesures de protecció d’incendis en instal·lacions de caràcter industrial i de serveis:

4.1 Les edificacions i instal·lacions de caràcter industrial, de subministrament i d'emmagatzematge de carburants i productes inflamables, així com les instal·lacions i e dificacions de serveis hauran de complir, si s'escau, els condicionants establerts en el Decret 241/1994.

Així mateix, hauran d'elaborar un pla d'autoprotecció (PAU), en funció de les seves condicions de protecció, que s'haurà d'incorporar al pla d'actuació municipal (PAM).

4.2 Els solars industrials sense edificar han de complir les mateixes condicions de les zones de protecció.

L'article 5 del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, preveu que els titulars de línies aèries de conducció elèctrica estan obligats a observar una sèrie de mesures de neteja i manteniment, d'acord amb el que l'esmentat article indica.

El Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions, determina que els titulars de les línies aèries de conducció elèctrica situades en terrenys forestals, siguin o no poblats d'espècies arbòries i a la franja de 500 metres que els envolta, estan obligats a mantenir en els corredors d'aquestes, mitjançant podes i tales selectives, les condicions que es determinen en aquest Decret per a la prevenció d'incendis forestals.

Així mateix la Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana, i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que desplega la citada llei, tenen per objecte la regulació de les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions que no tenen una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i a les edificacions i les instal·lacions aïllades situades en terrenys forestals, que han de complir les mesures de prevenció d'incendis forestals següents:

a) Assegurar l'existència d'una franja exterior de protecció de 25 metres d'amplada al voltant, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida, que compleixi les característiques que s'estableixin per reglament.

b) Mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida, d'acord amb el que disposa la lletra a.

c) Elaborar un pla d'autoprotecció contra incendis forestals que s'ha d'incorporar al pla d'actuació municipal, d'acord amb el Pla de protecció civil d'emergències per a incendis forestals a Catalunya (INFOCAT).

d) Disposar d'una xarxa d'hidrants homologats per a l'extinció d'incendis que compleixi les característiques establertes per decret.

e) Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els d'accés, i les cunetes.

Els solars industrials sense edificar també han de complir les mateixes condicions de les zones de protecció citades.

En el cas d’existència de vials de propietat privada en la zona d’estudi, caldrà prendre en consideració les mesures estipulades en el Decret 130/1998 de mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

4.4.3. Risc geològic

Segons la litologia de la zona, es pot diferenciar el substrat terciari i els sòls quaternaris al·luvials.

En el substrat terciari pot considerar-se la possibilitat d’erosió diferencial en les zones de contacte entre materials de diferent competència, com poden ser entre les margues i les calcàries. Associat a aquest fenomen, també es poden produir despreniments en cas d’execució de desmunts. Els materials terciaris, presents en tot l’àmbit sofreixen meteorització en contacte amb el medi aeri, essent susceptibles d’un augment de l’erosió, formant la morfologia característica de xaragalls i badlands.

Pel que fa als dipòsits quaternaris de naturalesa argilosa llimosa, caldrà considerar el seu comportament geotècnic en les actuacions que es desenvolupin a la zona d’estudi.

A nivell geològic, els espais que comporten incompatibilitat amb el desenvolupament del sector són els següents:

- Espais d’Interès Geològic. Pròpiament a la zona d’actuació no s’hi troba cap Espai d’Interès Geològic. Cal destacar, que a uns 2 quilòmetres de distància s’hi troba catalogat l’Espai de Sant Procopi - Els Mollons, un edifici sedimentari format per un escull coral·lí. S’ha de preveure en totes les actuacions que es puguin derivar del present estudi, que no es malmeti aquesta formació.

- Zones inundables. Caldrà respectar la llera de la riera de Castellolí així com una determinada franja de protecció.

Pel que fa a la geomorfologia de l’àmbit aquesta fortes pendents entre les terrasses agrícoles. Les seves cotes màximes es localitzen a l’extrem est de la parcel·la, amb altures que es troben al voltant dels 325 metres. Des de les cotes màximes, la zona



presenta una pendent mitja cap a l’oest fins arribar als punts més baixos que coincideixen amb la riera de Castellolí al voltant dels 280 metres d’alçada.

Aquesta diferència de cota de l’àmbit (45 metres) juntament amb el fet que tota nova zona urbana hauria de localitzar-se pròxima a l’actual zona industrial dels Plans d’Arau implica grans moviments de terra per tal d’aconseguir una zona més o menys anivellada que permeti la construcció d’edificacions. Aquest canvi en la topografia del terreny pot generar inestabilitats en els vessants i talussos existents o de nova creació. Les zones amb més risc actual són les corresponents als marges entre parcel·les agrícoles que tinguin més d’un 20% de pendent (veure Figura 63).

Figura 63. Mapa de pendents de la zona d’estudi.


Per altra banda, els principals riscos edafològics que es denoten van associats als efectes de la pavimentació del sòl, ja que es pot veure disminuïda la infiltració superficial del sector. Aquesta disminució de la infiltració afecta de forma directa a la recàrrega dels aqüífers i a l’escorrentia superficial.

En aquest sentit, un augment de la superfície pavimentada suposa un augment directe de l’escorrentia superficial que, fora de l’àmbit urbanitzat, pot comportar forts fenòmens d’erosió. Aquest risc és especialment greu en l’àmbit d’estudi a causa de les fortes pendents i la constatació de signes d’erosió severa en l’àmbit.

Per últim, cal considerar l’existència de zones escarpades localitzades fora de la zona d’estudi però adjacents a la riera de Castellolí.

4.4.4. Risc d’accident greu

A causa de la proximitat de la zona d’estudi a vies de comunicació de rellevància així com de zones amb instal·lacions industrials es creu convenient la consideració dels següents riscs:

- Instal·lacions que manipulen substàncies perilloses: risc químic

- Transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril

4.4.4.1. Instal·lacions que manipulen substàncies perilloses: Risc químic

El Plaseqcat (Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya) és el pla d’emergència de la Generalitat de Catalunya que pretén abastar totes les instal·lacions afectades per la normativa que regula la prevenció i planificació d’accidents greus en instal·lacions que manipulen substàncies perilloses, així com d’altres instal·lacions que per les seves peculiaritats també es puguin considerar com a generadors de risc químic.

La tipologia d’empreses incloses al Plaseqcat és la següent:

• Nivell alt: empreses afectades per l’article 9 del RD 1254/1999.

• Nivell baix: empreses afectades pels articles 6 i 7 del RD 1254/1999.

• Explosius: empreses que manipulen explosius, regulades pel Reglament d’explosius (RD 230/1998), especificant les que estan afectades per l’article 11.3 del RD 1254/99, i les que sense estar afectades per aquest article superen el llindar baix definit a la normativa d’accidents greus.

• ADIF: aparcaments de vagons i combois de mercaderies perilloses d’ADIF, que cal considerar com a instal·lacions fixes atenent a les seves característiques.

Un cop consultat el Plaseqcat es determina que el municipi de la Pobla de Claramunt no aplega cap indústria o instal·lació que impliqui risc químic. Els establiments inclosos al Plaseqcat corresponents al sector Anoia són tres i s’exposen a continuació:

Indústria sotmesa a la normativa Seveso1: Nivell Baix

- Suministros Industriales Martí (Igualada)

- Proquip (Vilanova del Camí)

Indústria d’Explosius i Pirotècnia: Nivell Alt

- Maxam Corp. (UEE) (El Bruc)

Per tant, cap de les empreses situades al Polígon Industrial Plans d’Arau està classificada al Plaseqcat.



4.4.4.2. Transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril

El Transcat és el pla d’emergència de la Generalitat de Catalunya per a accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril. Es tracta d’un pla que té com a objectiu principal protegir a la població en cas d’accident durant el transport de productes químics perillosos per carretera o ferrocarril.

La identificació de les zones de Catalunya amb més risc pel que fa al transport de mercaderies perilloses es basa en una anàlisi de fluxos.

A partir d’aquesta anàlisi s’elabora el mapa de fluxos, que assigna un valor de flux a les carreteres i autopistes més importants de la xarxa viària catalana i al ferrocarril, en funció de la quantitat de vehicles que transporten mercaderies perilloses i que hi circulen.

El mapa de flux per carretera estableix quin és el trànsit de mercaderies perilloses associat a les principals vies catalanes, en base a dades obtingudes durant el període 1995-1999 (actualment en procés de revisió), a partir de sessions de control a peu de carreteres i autopistes i també a partir de consultes a empreses i entitats públiques i privades. El flux es presenta en base a camions per dia estàndard. Es defineixen els següents nivells de flux a la Taula 18.

Taula 18. Nivells de flux.

Font: TECNOMA.

Pel que fa al ferrocarril el mapa de flux recull les dades de transport informades per RENFE, operadora del transport de mercaderies perilloses i es presenten en forma de les quantitats totals de mercaderies perilloses transportades per una línia concreta.

Així, es defineixen uns nivells de flux en base a les tones totals anual en la Taula 19.

Taula 19. Nivells de flux en base a les tones anuals.

Font : TECNOMA.

La consulta al mapa de fluxos determina que pel que fa al transport per carretera, la Pobla de Claramunt incorpora una via amb flux molt important de vehicles. Respecte al transport per ferrocarril no es localitzen fluxos de mercaderies perilloses en el municipi de la Pobla de Claramunt o rodalies.

A partir del mapa de flux, la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil (DGESC) determina quins són els municipis que han de fer el corresponent Pla d’actuació municipal per protegir-se davant de possibles accidents durant el transport de mercaderies perilloses.

En aquest sentit, el municipi de la Pobla de Claramunt es troba inclòs al Transcat, que s’aplica a aquelles zones del territori on el transport, emmagatzematge i ús en processos industrials de mercaderies perilloses generen riscos per a la societat. El Transcat concreta l’estructura organitzativa, els procediments d’actuació, de coordinació amb el pla estatal amb les administracions locals, així com els procediments d’informació a la població i la utilització de recursos i mitjans específics per fer front als accidents produïts pel transport mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril.

Segons informació facilitada per la Direcció General de Protecció Civil, el municipi de la Pobla de Claramunt té dins el seu terme municipal un tram de la via de comunicació A-2 amb flux de mercaderies perilloses identificat com a molt important . Tot i això, el punt més pròxim de la via A-2 respecte a la zona d’estudi es troba a 1.550 metres (veure Figura 64). Així doncs, tot i existir una via afectar pel pla d’emergència civil específic Transcat, això no suposa un risc per la zona d’estudi per trobar-se a més de 500 metres de la via.

Figura 64. Distància entre la via A-2 i la zona d’estudi.




4.4.5. Altres

No es detecten en l’àmbit objecte de Modificació de les Normes Subsidiàries altres riscos, ja siguin per a la població civil o per al medi, atesa la inexistència en el terme municipal de la Pobla de Claramunt i entorn, d’infraestructures amb risc potencial, com indústries químiques, o instal·lacions amb risc radioactiu.

Per altra banda, i segons consulta realitzada a l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME), la zona no es troba en àrea de vulnerabilitat i/o perillositat sísmica.

Cal assenyalar que el futur pla contra incendis forestals de La Pobla de Claramunt es troba en fase de redacció.



5. SENSIBILITAT AMBIENTAL. CRITERIS AMBIENTALS ESPECÍFICS

5.1. SENSIBILITAT AMBIENTAL

La definició de la sensibilitat ambiental permet establir quins són els àmbits que permeten un major nivell d’acolliment dels nous usos previstos. Es realitza a partir de l’associació dels nivells de sensibilitat o acollida prèviament analitzats per als diferents aspectes del medi considerats. La sensibilitat ambiental es representa en un plànol de sensibilitat ambiental a una escala que permeti la seva interpretació.

Per a l’elaboració del plànol de sensibilitat ambiental es seguirà la Metodologia A, establerta en el Plec de Prescripcions Tècniques per als contractes de consultoria i assistència tècnica per a la redacció de documents ambientals del planejament urbanístic de l’Institut Català del Sòl (INCASOL) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta metodologia consisteix en l’aplicació dels següents mètodes:

a) Es valora la sensibilitat ambiental per a cada un dels aspectes del medi a considerar.

b) Es valoren i ponderen els diferents plànols temàtics segons l’aspecte que representen.

c) Es superposen els plànols obtenint un de sol, el Plànol de Sensibilitat Ambiental, on quedaran reflectits sectors amb la seva corresponent sensibilitat ambiental.

5.1.1. Sensibilitat ambiental dels aspectes del med i

El present apartat té per objectiu la valoració ambiental de cada un dels aspectes del medi considerats els quals s’organitzen en els següent grups:

- Medi físic

- Medi biòtic

- Medi antròpic

- Riscos

Per a cada un dels aspectes agrupats en els grups anterior es definiran la sensibilitat ambient en base a la Taula 20.

Taula 20. Codis de sensibilitat ambiental.

CODI SENSIBILITAT

0 BAIXA

1 MODERADA

2 ALTA

3 MOLT ALTA


Seguidament es procedirà a identificar i justificar els aspectes ambientals els quals tinguin una sensibilitat ambiental MODERADA, ALTA o MOLT ALTA.

5.1.1.1. Medi físic

• Sòls de protecció especial

El Pla Territorial delimita part de la zona d’estudi com a sòls de protecció especial. Es consideren dins aquesta categoria aquells sòls no urbanitzables que pels seus valors naturals o per la seva localització en el territori, es consideren els més adequats per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions. En aquest sentit, es considerarà la zona identificada com a sòls de protecció especial de sensibilitat ambiental MOLT ALTA . Tot i això, la delimitació original feta pel Pla Territorial no coincideix amb les característiques actuals de la parcel·la i a judici de l’equip redactor no es creuen adaptades a les particularitats de l’àmbit d’estudi. En aquest sentit, el Pla Territorial delimita com a sòl de protecció especial l’extrem nord-oest i oest de la parcel·la agrícola, aquesta zona però es localitza a més cota que la riera de Castellolí i està ocupada per zona agrícola. Per tant, es creu convenient la diferenciació de la citada àrea respecte a la que realment manté les funcionalitats originals de connectivitat, en aquest sentit, es classificarà les zones descrites com a sensibilitat ambiental MODERADA (veure Figura 65).

Figura 65. Sensibilitat ambiental del sòl de protecció especial.




• Orografia i geomorfologia

La zona d’estudi, presenta una gran variabilitat de cotes. En aquest sentit, les zones més elevades es localitzen a l’extrem est de la zona, amb alçades al voltant dels 320 metres. En direcció oest, la zona d’estudi va disminuint progressivament de cota fins arribar a la riera de Castellolí, on les alçades es troba al voltant dels 300 metres. El punt més baix es localitza a l’extrem sud-oest de l’àmbit, coincidint amb la riera de Castellolí i es troba a uns 295 metres d’alçada.

Aquesta orografia irregular comporta l’existència de pendents en la zona d’estudi de rellevància, la sensibilitat ambiental les quals tindran diferent consideració en funció del seu valor (veure Taula 21).

Taula 21. Sensibilitat ambiental en funció de les pendents.

CODI SENSIBILITAT PENDENT (%)

BAIXA 0-15

MODERADA 15-20

ALTA 20-30

MOLT ALTA >30


• Hidrologia superficial

L’extrem oest de la zona d’estudi està delimitat per la riera de Castellolí. Aquest element forma part de la xarxa hidrogràfica de la zona. Es considera la làmina d’aigua de la de la riera juntament a la zona delimitada per una franja de 25 metres a cantó i cantó d’aquesta de sensibilitat ambiental MOLT ALTA .

• Contaminació llumínica

L’àmbit conté zones de protecció alta i moderada en matèria de contaminació llumínica. En aquesta sentit, la sensibilitat ambiental per aquest aspecte es defineix tal i com mostra la Taula 22.

Taula 22. Sensibilitat ambiental en funció de la contaminació llumínica.

CODI SENSIBILITAT PROTECCIÓ LLUMÍNICA

BAIXA -

MODERADA MODERADA

ALTA ALTA

MOLT ALTA -


5.1.1.2. Medi biòtic

• Vegetació

Les masses boscoses de més rellevància són les presents als marges de les parcel·les agrícoles. A la zona d’estudi aquestes masses queden restringides a les zones no cultivables per l’elevat pendent. També hi ha presència de vegetació forestal al voltant de la riera de Castellolí. En aquests sentit, es consideraran les zones forestals com a zones de sensibilitat ambiental MODERADA .

• Hàbitats d’interès comunitari

Els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), corresponen a zones definides per la Directiva Europea 97/62/CE, la qual defineix com a hàbitat natural, aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals, aquesta directiva cataloga aquestes zones, classificant-les en prioritàries i no prioritàries, però no les protegeix.

En l’àmbit d’estudi s’identifiquen dos tipus d’hàbitats d’interès comunitari es tracta de:

- 9540 Pinedes mediterrànies (NO PRIORITARI)

- 6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion (NO PRIORITARI)

La superfície de l’àmbit ocupat per aquests usos es considerarà de sensibilitat ambiental ALTA .

• Hàbitats de Catalunya

La cartografia d’hàbitats de Catalunya identifica dins la zona d’estudi els següents hàbitats:

- Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies (codi 42ab)

- Canyissars (codi 53a)

- Conreus herbacis extensius de secà (codi 82c)

Els dos primers hàbitats corresponent a superfície forestal lleugerament antropitzada mentre que els cultius extensius de secà són fruit d’una pertorbació constant de l’home. En aquest sentit, es considerar l’hàbitat de pinedes de pi blanc i el canyissar com a zones de sensibilitat ambiental MODERADA , mentre que la superfície ocupada per conreus herbacis de secà té una sensibilitat ambiental BAIXA .

• Corredors ecològics

Dins de l’àmbit d’estudi, es considera determinant com a connector biològic la riera de Castellolí, doncs es tracta d’un eix fluvial força naturalitzat, d’on en destaquen els marges i les zones de bosc de ribera. Aquesta pot mantenir el flux d’espècies de flora i fauna entre les bosquines i matollars situades al nord de l’àmbit (que formen part de l’orografia final del PEIN de les Muntanyes de Montserrat) i el curs fluvial del riu Anoia i la Serra de la Guàrdia (formació orogràfica de la Serra de Collbàs), al sud del mateix.

En aquest sentit, es considera atenent a criteris connectors tota la llera de la riera de Castellolí així com la franja que l’envolta de 25 metres com a zona de sensibilitat ambiental MOLT ALTA . Pel que fa a la resta de superfície de la zona d’estudi, ocupada per fragments forestals i zona agrícola, es considerarà de sensibilitat ambiental MODERADA.



5.1.1.3. Medi antròpic

• Paisatge

La sinuositat, heterogeneïtat i usos de la zona d’estudi fan que el paisatge agroforestal de la zona esdevingui una zona al marge de la resta d’elements del seu voltant com són les àrees altament antropitzades (vies de comunicació, polígons industrials, zones urbanes, etc.). En aquest sentit, es considera que la zona d’estudi té diferents valors de sensibilitat ambiental en funció de la visió de les infraestructures que l’envolten (veure Taula 23).

Taula 23. Sensibilitat ambiental en funció de la visió de l’exterior des de l’àmbit.

CODI SENSIBILITAT VISIBILITAT (nº pts observació)

BAIXA > 10

MODERADA 5-10

ALTA 0-5

MOLT ALTA -


• Visibilitat de la parcel·la des de l’exterior

L’idoneïtat de la ubicació de les noves infraestructures es veu influenciat per l’impacte visual de provoquen aquestes en possibles observadors. Així doncs, la zona d’estudi es troba envoltada per vies de comunicació des de les quals es pot observar part de la zona d’estudi. Aquesta visibilitat suposa una determinada sensibilitat ambiental (veure Taula 24).

Taula 24. Sensibilitat ambiental en funció de la visió de l’àmbit des de l’exterior.

CODI SENSIBILITAT VISIBILITAT (nº pts observació)

BAIXA > 10

MODERADA > 10

ALTA -

MOLT ALTA -


• Usos del sòl

La sensibilitat ambiental dels usos presents a la zona d’estudi es presenten a la Taula 25.

Taula 25. Sensibilitat ambiental en funció dels usos del sòl.

CODI SENSIBILITAT ÚS DEL SÒL

BAIXA IMPRODUCTIU ARTIFICIAL

MODERADA AGRÍCOLA

ALTA FORESTAL

MOLT ALTA AIGÜES SUPERFICIALS


• Aeròdrom d’Òdena

La zona d’estudi afectada pel con de protecció de l’aeròdrom d’Òdena es considerarà de sensibilitat ambiental BAIXA ja que el con presenta una inclinació que fa que en la zona d’estudi es trobi a una alçada sobre el terreny mínima de 39 metres, arribant a ésser de fins a 63 metres en el punt més allunyat de l’àmbit. En aquest sentit, seria d’afectació en cas de projectar construccions que superin aquestes cotes en els llocs indiciats cosa que sembla poc probable per la tipologia d’ús industrial.

• Patrimoni cultural

Dins la zona d’estudi s’hi localitzen dos elements de patrimoni etnològic que segons la Direcció General de Patrimoni Cultural cal conservar o bé desplaçar. En aquest sentit, es consideraran la superfície ocupada per les cabanes així com la zona perimetral de 10 metres com a de sensibilitat ambiental ALTA .

5.1.1.4. Riscos

• Inundabilitat

La zona ocupada per la llera de la riera de Castellolí juntament amb un franja a cantó i cantó de 25 metres es considera de sensibilitat ambiental MOLT ALTA pel risc d’inundabilitat.

També es considerarà de sensibilitat ambiental MOLT ALTA les zones de perillositat d’inundació de la riera de Castellolí identificades en l’estudi d’inundabilitat de la riera de Castellolí.

• Incendis forestals

En matèria d’incendis forestals es consideraran les zones forestals com a zones de sensibilitat ambiental MODERADA en matèria de risc d’incendis. La resta dels usos es consideraran com a sensibilitat BAIXA.

• Risc geològic i fenòmens erosius

El risc geològic i els fenòmens erosius en l’àmbit d’estudi estan directament associats a les zones de pendent. En aquest sentit, la sensibilitat ambiental del risc geològic i de l’aparició de fenòmens erosius ve determinada per les pendents (veure Taula 26).

Taula 26. Sensibilitat ambiental en funció de les pendents.

CODI SENSIBILITAT PENDENT (%)

BAIXA 0-15

MODERADA 15-20

ALTA 20-30

MOLT ALTA >30


• Estabilitat i materials de replè

La zona d’estudi disposa de zones amb presència de material de replè no natural amb potències que poden arribar als 9 metres de gruix. Aquest materials estan poc consolidats i poden suposar inestabilitats en vies de comunicació i construccions, es per aquest motiu que a criteri de l’equip redactor s’atorga a les zones amb replè superior al 3 metres com a zones de sensibilitat ambiental MODERADA . Es valora la sensibilitat ambiental com a moderada perquè es considera que pot ser solucionada prèviament a la construcció de vials i edificacions ja sigui reforçant-ne l’estabilitat estructural o aplicant altres mètodes.



5.1.2. Ponderació dels aspectes del medi

La ponderació de la sensibilitat ambiental es troba ja intrínseca en la categorització dels diferents aspectes ambientals.

5.1.3. Mapa de sensibilitat ambiental

El mapa de sensibilitat ambiental es pot consultar a l’Annex 1. Per a l’obtenció d’aquest s’han utilitzat tècniques de gestió territorial en base a capes tipus ràster. En aquest sentit, els diferents aspectes s’han representat sobre un únic mapa i s’ha donat un valor en base a les categories de sensibilitat ambiental. El resultat final és la suma de les capes superposades i els valors de sensibilitat ambiental.

La Figura 66 mostra una versió en mida reduïda del mapa de sensibilitat ambiental de la zona d’estudi.

Figura 66. Mapa de sensibilitat ambiental.


5.2. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

El present apartat fa una diagnosi de l’àmbit per fer una primera aproximació del possible encaix del planejament i per detectar i acotar les tensions esmentades, derivades de necessitats específiques, del propi àmbit o del territori que s’estudia.

Tot seguit i en base a aquesta diagnosi, es fa una relació dels criteris i objectius ambientals específics, que complementaran els criteris i objectius ambientals de caràcter general citats amb anterioritat (veure Apartat 3).

5.2.1. Diagnosi de l’àmbit

L’àmbit d’estudi presenta un seguit de condicionants de rellevància que caldrà tenir presents alhora d’avaluar possibles alternatives.

D’una banda, la zona d’estudi es troba enclavada antre dos polígons industrials i dos vies de comunicació de rellevància. Aquest fet fa que la qualitat paisatgística dels conjunt de la zona sigui baixa a causa de la forta antropització.

D’altra banda, dins l’àmbit d’estudi s’hi localitza la riera de Castellolí amb un bosc de ribera considerat com a hàbitat d’interès comunitari. La resta de la superfície està conformada per una matriu agroforestal fruit de la relació sostenible entre l’home i la natura. Aquest conjunt fa que el paisatge interior de la zona d’estudi sigui d’alt valor. Alhora, tota la superfície funciona com a corredor biològic. Per últim, la zona presenta forts desnivells i pendents que comporten risc geològic i erosiu.

Es pot concloure que la zona d’estudi presenta zones amb interès de preservació que coexisteixen amb zones degradades i adjacent a polígons industrials. Per tant, serà necessari durant tot el procés conèixer les característiques de les possibles activitats a implantar així com els seus possibles impactes.

5.2.2. Criteris i objectius ambientals específics

En base als objectius d’interès identificats en l’Apartat 3, s’elabora un llistat de objectius i criteris definitius considerant els de major interès per la preservació i millora del conjunt del medi ambient de la zona d’estudi. Un cop identificats s’adjunta una breu explicació específica per a l’actuació.

i. Conservació dels ecosistemes aquàtics i zones humides

o Preveure possibles augments de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems.

La zona d’estudi disposa d’una riera que presenta un règim força irregular. És per aquest motiu que caldrà considerar augments puntuals de cabal de la riera amb evidents conseqüències sobre el seu entorn.

o Prevenir possibles deterioraments i potenciar la protecció i millora de la riera de Castellolí i del seu bosc de ribera.

La riera de Castellolí té una certa importància en el manteniment de les característiques ecològiques de la zona d’estudi en particular i de la resta del territori. És per aquest motiu que un objectiu ha de ser el de prevenir possibles deteriorament i la seva protecció activa.

o Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl, funcions hidrològiques i com a embornals de gasos d’efecte hivernacle.

Al voltant de la riera s’hi localitza terreny forestal que fa de la riera i el seu entorn un sistema conjunt amb propietats que no es podrien assolir sense la presència de la vegetació de la riera. És per aquest motiu que cal protegir tant la riera com el bosc que l’envolta.



ii. Conservació de la diversitat

o Afavorir la diversitat del territori.

La zona d’estudi disposa d’usos forestals i agrícoles, que donen al conjunt de l’àmbit diversitat interna així com amb la resta del territori. En aquest sentit, es planteja com a objectiu conservar part de la superfície amb aquests usos, sobretot pel que fa a l’ús forestal associat a la riera de Castellolí.

o Conservació de la biodiversitat territorial com a element bàsic i vertebrador del model territorial.

La riera de Castellolí i el seu voltant és un element de rellevància a nivell de biodiversitat territorial i vertebrador del territori a nivell ecològic. És per aquest motiu que caldrà parar especial atenció a la conservació d’aquest conjunt.

o Localització de les noves zones de creixement en zones de sensibilitat ambiental baixa.

La zona d’estudi presenta zones de diferent sensibilitat en base a un seguit de característiques que comprenen criteris ecològics, culturals, de risc, etc. En aquest sentit, cal localitzar el creixement en les zones més favorables un cop considerats tots els aspectes.

iii. Garantir la connectivitat ecològica

o Protecció dels components del medi natural que permeten el manteniment de la connectivitat.

La riera de Castellolí i el seu entorn és un element reconegut a nivell de connectivitat territorial, és per aquest motiu que cal protegir-la de forma adequada que garanteixi aquesta funció.

o Previsió de les mesures de caire urbanístic que permetin garantir la connectivitat.

L’alternativa escollida hauria de preveure mesures en el model urbanístic que garanteixin el manteniment de la connectivitat ecològica de la riera de Castellolí i el seu entorn.

o Xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes exteriors, conservant i millorant la connectivitat biològica, gestionant amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i per hàbitats d’espècies amenaçades.

La riera de Castellolí és un element que comunica espais de valor amb altre elements de connexió, permetent la creació de xarxes. Per tant, caldrà conservar i millorar aquesta qualitat.

iv. Creixement urbanístic que minimitzi els riscos ambientals

o Prevenció de la l’erosió i compensació de la disminució de l’infiltració.

La forta pendent de la zona juntament amb l’existència de zones amb terra de replè requereixen d’adopció de mesures que previnguin l’erosió.

o Minimitzar els moviments de terres i la creació de talussos.

L’alternativa ha de minimitzar els moviments de terres i la creació de talussos en la zona d’estudi, ja que aquesta presenta forts pendents en determinades zones.

o Prioritzar àrees amb poca pendent en front a les zones amb pendent.

L’heterogeneïtat topogràfica de la zona d’estudi fa d’especial rellevància la priorització de la ubicació dels creixements en les zones amb menys pendent amb l’objectiu de minimitzar riscos.

o Prevenir els riscos hidrològics.

La zona d’estudi disposa d’una massa d’aigua amb règim irregular que de forma puntual pot provocar risc d’inundació.

v. Minimitzar el consum de sòl

o Analitzar les alternatives de planejament en base a l’indicador de consum del sòl.

Es prioritzarà les alternatives que tinguin un indicador de consum de sòl lògic i raonable.

o Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.

Intentar en la mesura del possible la localització de les noves zones de creixement pròximes a zones actualment urbanitzades per tal que siguin contínues i compactes.

vi. Introducció de criteris climàtics en el disseny d’edificis

o Minimitzar l’ús de tecnologies de climatització artificials i millorar-ne l’eficiència energètica.

Tenir en compte la implantació de mesures d’estalvi energètic a través de l’eficiència energètica. En aquest sentit, la ubicació de les edificacions ha de tenir en compte criteris ambientals en relació al tipus d’instal·lació.

o Optimitzar la localització de nous creixements en base a l’orientació per a la l’aprofitament de l’energia solar.

Cal que els documents de planejament tinguin en compte l’aprofitament solar alhora de dissenyar i ubicar les noves zones de creixement.



6. DISCUSSIÓ D’ALTERNATIVES En aquest apartat es descriuen les diferents propostes d’ordenació i es procedeix al seu anàlisi i discussió fins arribar a la solució adoptada. Aquest procés està d’acord amb la formulació estratègica del planejament i es desenvolupa de forma proporcional al grau d’anàlisi de l’àmbit de l’actuació.

6.1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES

El present apartat descriu de forma clara i sintetitzada les alternatives proposades, tot descrivint la seva distribució en el territori i les característiques diferenciadores de cadascuna d’elles.

S’inclourà l’alternativa 0, corresponent a la descripció de l’evolució probable de l’àmbit sense l’aplicació del planejament, constituint l’element base de comparació amb l’altra alternativa proposada.

6.1.1. Alternativa 0

La no realització de la Modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament de la Pobla de Claramunt. Per tant, tota la superfície seguiria essent considerada com a sòl no urbanitzable.

L’alternativa suposa establir una discontinuïtat al teixit industrial de la zona d’estudi, evitant la continuïtat entre els polígons industrials de Plans d’Arau i de Pla de Rigat.

La no realització de canvis en la gestió suposa la renúncia a la millora de les zones ambientalment sensibles com és l’entorn de la riera de Castellolí.

6.1.2. Alternativa 1

L’Alternativa 1 proposa la modificació de les Normes Subsidiàries de Planejament de La Pobla de Claramunt per, d’acord amb el PDU Conca d’Òdena, delimitar el sector d’activitats econòmiques “Plans d’Arau I i II”, adjacent als sectors ja consolidats de “Plans d’Arau I” i “Pla de Rigat”.

Aquesta alternativa preveu la implantació del nou sector, entre els espais que ocupen els dos polígons esmentats anteriorment, i connecta la seva vialitat interna amb la pròpia de “Plans d’Arau I i II”, tot aprofitant els enllaços d’aquesta amb la N-II, situada al nord, i la C244a al sud.

6.2. ANÀLISI DE LES ALTERNATIVES

L’anàlisi i discussió de les alternatives considera els següents aspectes bàsics:

- L’encaix del planejament en el plànol de sensibilitat ambiental o, el que és el mateix, la integració dels aspectes ambientals en la discussió urbanística.

- Des de la perspectiva ambiental, les tensions entre el territori i les diferents formulacions es generen quan no és possible adaptar-se completament a la sensibilitat ambiental assignada a l’àmbit que s’estudia i, per tant, s’interfereix en la funcionalitat original de les dinàmiques naturals i la conservació dels elements ambientals estudiats.

- Canvi d’ús del sòl que provoca el canvi urbanístic.

D’acord amb el Decret 305/2006, l’anàlisi i discussió de cada alternativa es realitza per als objectius ambientals (veure Apartat 5.2).

6.2.1. Conservació dels ecosistemes aquàtics i zone s humides

• Preveure possibles augments de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems

La zona d’estudi presenta una massa d’aigua superficial de poca entitat però que com a tal cal considerar-la des del punt de vista del risc d’inundació. En aquest sentit, l’alternativa 1 hauria de plantejar la zona urbanitzable fora de la delimitació de risc identificada pels estudis de l’Agència Catalana de l’Aigua.

• Prevenir possibles deterioraments i potenciar la protecció i millora de la riera de Castellolí i del seu bosc de ribera

L’alternativa 0 proposa no actuar sobre la zona i per tant no hi ha possibilitat d’augmentar la protecció sobre la riera de Castellolí, fet que implica el seu progressiu deteriorament a causa del ja existent entorn fortament antropitzat. En canvi, l’alternativa 1 inclouria la identificació de la riera i de gran part del bosc de ribera que l’envolta com a Sistema de protecció d’espais fluvials. A més, els documents ambientals que es derivin dels canvis de la normativa urbanística actual haurien de definir mesures preventives i de control i seguiment sobre la riera per tal de mantenir o millorar la riera de Castellolí i el seu bosc de ribera.

• Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl, funcions hidrològiques i com a embornals de gasos d’efecte hivernacle

Les dos alternatives consideren la conservació del bosc de ribera de la riera de Castellolí al seu pas per la zona d’estudi. Tot i això, l’alternativa 1 li otorgaria una figura de protecció urbanística com és la categoria de Sistema de protecció d’espais fluvials.

6.2.2. Conservació de la diversitat

• Afavorir la diversitat del territori

L’alternativa 1 hauria de plantejar zones de creixement en les zones amb menys sensibilitat ambiental, tot i això, l’àmbit reduiria sensiblement la seva diversitat territorial encara que es considera que al diversitat es veu compensada per altres indrets propers amb semblants característiques.

• Conservació de la biodiversitat territorial com a element bàsic i vertebrador del model territorial

L’alternativa 0, en no actuar sobre la zona d’estudi garanteix el manteniment de les condicions de la zona. Pel que fa a l’alternativa 1, es considera que manté o augmenta la conservació ja que permet ordenar els usos d’una zona amb pressió antròpica i la



protecció de les zones vertebradores com és el cas de la riera de Castellolí, un element de cabdal importància des del punt de vista vertebrador del territori.

• Localització de les noves zones de creixement en zones de sensibilitat ambiental baixa

L’alternativa 0 no proposa zones de creixement. Per contra, l’alternativa 1 hauria de proposar superfícies de creixement principalment en zones de sensibilitat baixa.

6.2.3. Garantir la connectivitat ecològica

• Protecció dels components del medi natural que permeten el manteniment de la connectivitat

L’element connector de més rellevància a la zona d’estudi és sens dubte la riera de Castellolí. En aquest sentit, l’alternativa 0 no promou cap figura de protecció sobre aquesta massa, en canvi, l’alternativa 1 consideraria la protecció de la riera i els seus voltants mitjançant la delimitació al voltant de la riera de la figura de Sistema de protecció d’espais fluvials.

• Concentració de les noves transformacions urbanístiques i els sistemes urbanístics en aquells sectors que es demostri que tenen un menor valor ecològic

L’alternativa 1 proposarà transformacions urbanístiques en zones ocupades majoritàriament per terrenys agrícoles.

• Previsió de les mesures de caire urbanístic que permetin garantir la connectivitat.

L’alternativa 1 considerarà la protecció de la riera i els seus voltants mitjançant la delimitació al voltant de la riera de la figura de Sistema de protecció d’espais fluvials. Per contra, l’alternativa 0 no considera cap tipus de mesures que permetin garantir o millorar la connectivitat.

• Xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes exteriors, conservant i millorant la connectivitat biològica, gestionant amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i per hàbitats d’espècies amenaçades.

L’alternativa 1 considerarà la protecció de la riera i els seus voltants mitjançant la delimitació al voltant de la riera de la figura de Sistema de protecció d’espais fluvials. Per contra, l’alternativa 0 no considera cap tipus de mesures que permetin garantir o millorar la connectivitat de la xarxa d’espais d’interès natural.

6.2.4. Creixement urbanístic que minimitzi els risc os ambientals

• Prevenció de la l’erosió i compensació de la disminució de l’infiltració.

Les actuacions que preveu l’alternativa 1 suposararan una disminució dels pendents de les zones d’estudi així com una revegetació dels talussos existents que actualment no es mantenen. Pel que fa a la infiltració, segellat del sòl de la zona industrial provocaria una sensible disminució. L’alternativa considerarà en la ubicació de les edificacions i vials l’existència de zones amb material de replè.

• Minimitzar els moviments de terres i la creació de talussos

L’alternativa 0 implica la no actuació sobre la zona d’estudi i, per tant, la conservació de les propietats actuals. En aquest sentit, ja existeixen talussos fruit de moviments de terres anteriors i de l’aterrassament per l’activitat agrícola predominant. Pel que fa l’alternativa 1, preveu la consolidació dels talussos existents però amb un augment dels moviment de terra.

• Prioritzar àrees amb poca pendent en front a les zones amb pendent

Les zones de creixement que proposarà l’alternativa 1 es localitzaran en les zones agrícoles amb menys pendent de la zona d’estudi.

• Prevenir els riscos hidrològics

Les dos alternatives eviten la construcció en zones pròximes a la riera.

6.2.5. Minimitzar el consum de sòl

• Analitzar les alternatives de planejament en base a l’indicador de consum del sòl

L’alternativa 0 no suposa consum de sòl, per contra, l’alternativa 1 proposa la urbanització de part de la superfície de la zona d’estudi.

• Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.

La zona d’estudi està envoltada per zona industrial al nord, est i oest i infraestructures de comunicació al nord i sud. Per tant, la transformació de la zona que plantejarà l’alternativa 1 vetllarà per compactar i fer més continu el creixement industrial evitant creixements en forma de taca d’oli.

6.2.6. Introducció de criteris climàtics en el diss eny d’edificis

• Minimitzar l’ús de tecnologies de climatització artificials i millorar-ne l’eficiència energètica.

L’alternativa 1 suposarà la obligació d’implementació de mesures d’estalvi i eficiència energètica en les noves edificacions.

• Optimitzar la localització de nous creixements en base a l’orientació per a la l’aprofitament de l’energia solar.

L’alternativa 1 obligarà a la consideració de l’orientació en la fase de planificació per tal d’aprofitar al màxim l’energia solar.



6.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA ESCOLL IDA

Un cop analitzades les diferents alternatives en base als diferents criteris i objectius ambientals de rellevància es procedeix a la justificació de l’alternativa escollida.

La zona d’estudi es troba enclava entre sectors altament antropitzats com són l’actual polígon industrial de Plans d’Arau i de Pla de Rigat, a l’est i oest respectivament. Pel que fa als seus valors, té especial rellevància la zona de la riera de Castellolí ja que esdevé un corredor ecològic d’alt valor que salva els obstacles de les infraestructures lineals i les zones urbanitzades de la zona.

L’alternativa escollida és l’ALTERNATIVA 1 , aquesta es justifica en base als objectius ambientals considerats, una síntesi dels quals es presenta a continuació:

• Conservació dels ecosistemes aquàtics i zones humides

L’alternativa 1 proposarà un creixement fora de les zones inundables per la riera de Castellolí. A diferència de l’alternativa 0, considerarà també la identificació de la riera i de gran part del bosc de ribera que l’envolta com a Sistema de protecció d’espais fluvials. A més, els documents ambientals que es derivin dels canvis de la normativa urbanística actual definiran mesures preventives i de control i seguiment sobre la riera per tal de mantenir o millorar la riera de Castellolí i el seu bosc de ribera.

• Conservació de la diversitat

L’alternativa 0, en no actuar sobre la zona d’estudi garanteix el manteniment de les condicions de la zona. Pel que fa a l’alternativa 1, es considera que mantindrà o augmentarà la conservació ja que permetrà ordenar els usos d’una zona amb pressió antròpica i la protecció de les zones vertebradores com és el cas de la riera de Castellolí, un element de cabdal importància des del punt de vista vertebrador del territori. Tot i això, l’alternativa 1 suposarà la transformació d’ús forestal a industrial d’algunes part de l’àmbit d’estudi. Pel que fa al valor de les zones de creixement, l’alternativa 1 proposarà superfícies de creixement principalment en zones de sensibilitat baixa, i en cas de plantejar zones de creixement que afectin zones de sensibilitat ambiental moderada, alta o molt alta, futurs documents establiran mesures que ajudin a contrarestar aquest fet.

• Garantir la connectivitat ecològica

L’alternativa 0 no promou cap figura de protecció sobre la riera de Castellolí, en canvi, l’alternativa 1 considerarà la protecció de la riera i els seus voltants mitjançant la delimitació al voltant de la riera de la figura de Sistema de protecció d’espais fluvials. Tot i això, l’execució de l’alternativa 1 suposarà una lleugera pèrdua de connectivitat en el total de la zona d’estudi ja que es considera la zona agrícola com a 100% permeable mentre l’ús industrial es considera com a efecte barrera, encara que el manteniment de la riera de Castellolí en permetrà mantenir la funcionalitat general.

• Protegir les zones paisatgístiques

L’execució de l’alternativa 1 suposarà la desaparició d’una unitat paisatgística (mosaic agroforestal) que està àmpliament representada a la zona i que en el present cas es trobava enclavada entre polígons industrials i infraestructures de comunicació, per tant, destinat a la seva desaparició. Tot i això, l’adopció de l’alternativa 1 permetrà la conservació i millora dels valors més importants de la zona d’estudi.

• Creixement urbanístic que minimitzi els riscos ambientals

Un dels principals problemes derivats de la urbanització de la zona d’estudi és la diferència de cotes, les pendents puntuals de la zona d’estudi i els materials de replè. En aquest sentit, l’alternativa 1 haurà de considerar mesures que permetin compensar la falta d’infiltració del terreny així com evitar el segellat del sòl i els efectes adversos de l’increment de l’escorrentia superficial en matèria d’erosió. Alhora haurà de tenir en compte l’existència de materials de replè en el moment de disseny de les ubicacions i els vials. Així doncs, caldrà que els pròxims documents estableixin mesures per pal·liar aquests efectes i minimitzar els riscs ambientals associats.

• Minimitzar el consum de sòl

L’alternativa 1 en comparació a l’alternativa 0 suposa un elevat consum de sòl, encara que el sòl a transformar serà el mínim que requereixi de forma justificada l’activitat a implantar. A més, aquest consum de sòl acabarà amb la unió de dos zones industrials i per tant respon a la màxima de compactació i evitar els creixements en format taca d’oli.

• Introducció de criteris climàtics en el disseny d’edificis

L’alternativa 1 contemplarà mesures d’adopció de criteris climàtics en el disseny dels nous edificis.

La consideració global de tots aquests objectius i criteris fan que l’alternativa més favorable és l’ALTERNATIVA 1.



7. TRÀMIT I CONCLUSIONS L’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar forma part del procés a seguir per a l’Avaluació Ambiental de Plans i Programes. Aquest procediment es resumeix en la elaboració dels següents documents:

a. Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (en endavant ISAP) és un document redactat a petició del promotor del planejament que inclou informació suficient per conèixer l’abast de la proposta i constitueix una primera fase en l’elaboració de la documentació ambiental per al planejament sotmès a avaluació ambiental.

b. L’Informe de Sostenibilitat Ambiental

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental (en endavant ISA) conté els apartats que han constituït l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar i, a més, contempla totes les modificacions i aportacions resultants de la revisió de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar per part de l’òrgan ambiental corresponent (Departament de Territori i Sostenibilitat) i que han estat recollides al Document de Referència. Després de tenir en compte i incorporar les esmenes realitzades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, es continua amb l’elaboració dels continguts corresponents als apartats c), d), e) i f) de l’article 70 del Decret 305/2006.

c. Memòria Ambiental

La memòria ambiental és el document de la fase final del procés d’avaluació ambiental de plans i programes que avalua la manera en què s’ha portat a terme el procés d’avaluació ambiental i analitza com s’han integrat tots els aspectes ambientals en el pla.

Així doncs, un cop presentat el present document es restarà a l’espera del Document de Referència que descriurà les esmenes dictades pel Departament de Territori i Sostenibilitat respecte el contingut de l’ISAP i que caldrà reparar durant la redacció del Informe de Sostenibilitat Ambiental.

Barcelona, 28 de març del 2011

DOCUMENT ELABORAT PER:

Jordi Prats i Segura Ricard Vizcarra i Miquel Llicenciat en Ciències Ambientals Enginyer Tècnic en Exp. Forestals

Llicenciat en Ciències Ambientals


INCASOL ECOSTUDI SIMA, S.L.

ANNEX 1. MAPES DE LA ZONA D’ESTUDI

FONT: Elaboració própia a partir d'Institut Cartogràfic de Catalunya i Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

¯TÍTOL MAPA:

USOS DEL SÒL

MAPA 1/2

TÍTOL PROJECTE:

INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR DE LA MpNSP "PLANS D'ARAU II"

(LA POBLA DE CLARAMUNT)

AUTOR:

IGUALADA, 28 de març del 2011

PROMOTOR:

INCASOL

VISAT:

0 2.500 5.0001.250m

Zona d'estudi

Zona d'estudi

USOS DEL SÒL 2002Sense dades

Aigua continental

Aigua marina

Congestes

Infraestructures viàries

Urbanitzacions

Nuclis urbans

Zones industrials i comercials

Conreus herbacis de secà

Conreus herbacis de regadiu

Fruiters de secà

Fruiters de regadiu

Vinya

Prats supraforestals

Bosquines i prats

Bosc d'escleròfil·les

Bosc de caducifolis

Bosc d'aciculifolis

Vegetació de zones humides

Sòl amb vegetació escasa o nul·la

Zones cremades

Sorrals i platges

FONT: Elaboració própia a partir d'Institut Cartogràfic de Catalunya i Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

¯TÍTOL MAPA:

SENSIBILITA AMBIENTAL DE LA ZONA D'ESTUDI

MAPA 2/2

TÍTOL PROJECTE:

INFORME AMBIENTAL PRELIMINAR DE LA MpNSP "PLANS D'ARAU II"

(LA POBLA DE CLARAMUNT)

AUTOR:

IGUALADA, 28 de març del 2011

PROMOTOR:

INCASOL

VISAT:

SENSIBILITAT AMBIENTALMOLTA ALTA

ALTA

MODERADA

BAIXA0 250 500125m


INCASOL ECOSTUDI SIMA, S.L.

ANNEX 2. MEMÒRIA DE LES PROSPECCIONS ARQUEOLÒGIQUES SUPERFICIALS A PLANS D’ARAU I I II ( LA

POBLA DE CLARAMUNT, ANOIA)