Informe sectorial Cataluña 2011

11

COL·

LECC

IÓ IN

FORM

ES S

ECTO

RIAL

S

Empreses col·laboradores

INFORME SECTORIAL2011 CATALUNYA

www.apcebcn.cat

ÍNDEX

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011

TRETS REMARCABLES DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA GENERAL ANY 20111. PRODUCCIÓ1.1. EvOLUCIÓ hABITATGES INICIATS I ACABATS A CATALUNYA I ESPANYA1.2. EvOLUCIÓ DELS hABITATGES INICIATS PER TIPOLOGIES1.3. EvOLUCIÓ hABITATGES INICIATS I ACABATS SEGONS TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA (2007-2011)2. PREU DE L’hABITATGE2.1. EvOLUCIÓ DEL PREU MITjà PER METRE qUADRAT CONSTRUïT DELS hABITATGES DE NOvA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA (2008-2011)2.2. EvOLUCIÓ DEL PREU MITjà DE L’hABITATGE DE NOvA CONSTRUCCIÓ A LES COMUNITATS AUTÒNOMES D’ESPANYA (2007-2011) 3. EL LLOGUER D’hABITATGES3.1. EvOLUCIÓ TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYA3.2. EvOLUCIÓ TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYA3.3. RENDES MITGES CONTRACTUALS PER COMARqUES DE CATALUNYA 3.4. RENDES MITGES PER DEMARCACIONS TERRITORIALS. MITjà qUART TRIMESTRE DE L’ANY4. COSTOS DE CONSTRUCCIÓ4.1. ÍNDEX MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA4.2. EvOLUCIÓ ÍNDEX MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA (2004-2011)4.3. COST LABORAL A CATALUNYA4.4. EvOLUCIÓ COST LABORAL A CATALUNYA (1998-2011)5. CONSUM APARENT DE CIMENT5.1. CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA A L’ANY 20115.2. EvOLUCIÓ DEL CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA (1996-2011)6. MERCAT LABORAL6.1. TOTAL POBLACIÓ OCUPADA6.2. OCUPACIÓ DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ6.3. TAXA OCUPACIÓ TOTAL SECTORS6.4. TAXA ATUR TOTAL SECTORS 6.5. TAXA ATUR SECTOR CONSTRUCCIÓ6.6. EvOLUCIÓ DEL MERCAT LABORAL (2004-2011)6.7. SINISTRALITAT LABORAL6.8. ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA, SEGONS SECTOR, A CATALUNYA 6.9. EvOLUCIÓ ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA A CATALUNYA (1998-2011)7. IPC, MERCAT FINANCER I COMPRAvENDES7.1. ÍNDEX DE PREUS DE CONSUM7.2. TIPUS D’INTERèS DE REFERèNCIA7.3. EvOLUCIÓ DELS TIPUS DE REFERèNCIA (1997-2011)7.4. hIPOTEqUES URBANES7.5. NOMBRE D’hIPOTEqUES URBANES7.6 EvOLUCIÓ DEL NOMBRE D’hIPOTEqUES URBANES (2003-2011)7.7. CAPITAL CONSTITUïT EN hIPOTEqUES URBANES7.8. EvOLUCIÓ CAPITAL CONSTITUïT EN hIPOTEqUES URBANES (2003-2011)7.9. COMPRAvENDES8. FACTORS DEMOGRàFICS8.1. POBLACIÓ8.2. ESTRUCTURA D’EDATSFITXA TèCNICA

Pàgina5

5810131518192022232424252627272828303031323334353637383940414242454647484950515254555557

ÍNDICE

RASGOS DESTACABLES DE LA SITUACIÓN ECONÓMICA GENERAL AÑO 20111. PRODUCCIÓN1.1. EvOLUCIÓN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADOS EN CATALUÑA Y ESPAÑA1.2. EvOLUCIÓN DE LAS vIvIENDAS INICIADAS POR TIPOLOGÍAS1.3. EvOLUCIÓN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS SEGÚN TIPOLOGÍA EDIFICATORIA (2007-2011)2. PRECIO DE LA vIvIENDA2.1. EvOLUCIÓN DEL PRECIO MEDIO POR METRO CUADRADO CONSTRUIDO DE LAS vIvIENDAS DE NUEvA CONSTRUCCIÓN EN CATALUÑA (2008-2011)2.2. EvOLUCIÓN DEL PRECIO MEDIO DE LA vIvIENDA DE NUEvA CONSTRUCCIÓN EN LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE ESPAÑA (2007-2011)3. ALqUILER DE vIvIENDAS3.1. EvOLUCIÓN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUÑA3.2. EvOLUCIÓN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUÑA3.3. RENTAS MEDIAS CONTRACTUALES POR COMARCAS DE CATALUÑA3.4. RENTAS MEDIAS POR DEMARCACIONES TERRITORIALES. MEDIA CUARTO TRIMESTRE DEL AÑO4. COSTES DE CONSTRUCCIÓN4.1. ÍNDICE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN EN CATALUÑA4.2. EvOLUCIÓN ÍNDICE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN EN CATALUÑA (2004-2011)4.3. COSTE LABORAL EN CATALUÑA4.4. EvOLUCIÓN COSTE LABORAL EN CATALUÑA (1998-2011)5. CONSUMO APARENTE DE CEMENTO5.1. CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUÑA Y ESPAÑA AL AÑO 20115.2. EvOLUCIÓN DEL CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUÑA Y ESPAÑA (1996-2011)6. MERCADO LABORAL6.1. TOTAL POBLACIÓN OCUPADA6.2. OCUPACIÓN DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN6.3. TASA DE OCUPACIÓN TOTAL SECTORES6.4. TASA DE PARO TOTAL SECTORES6.5. TASA DE PARO SECTOR CONSTRUCCIÓN6.6. EvOLUCIÓN DEL MERCADO LABORAL (2004-2011)6.7. SINIESTRALIDAD LABORAL6.8. ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA, SEGÚN SECTOR, EN CATALUÑA6.9. EvOLUCIÓN ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA EN CATALUÑA (1998-2011)7. IPC, MERCADO FINANCIERO Y COMPRAvENTAS7.1. ÍNDICE DE PRECIOS DE CONSUMO7.2. TIPO DE INTERéS DE REFERENCIA7.3. EvOLUCIÓN DE LOS TIPOS DE REFERENCIA (1997-2011)7.4. hIPOTECAS URBANAS7.5. NÚMERO DE hIPOTECAS URBANAS7.6. EvOLUCIÓN DEL NÚMERO DE hIPOTECAS URBANAS (2003-2011)7.7. CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANAS7.8. EvOLUCIÓN DEL CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANAS (2003-2011)7.9. COMPRAvENTAS8. FACTORES DEMOGRÁFICOS8.1. POBLACIÓN8.2. ESTRUCTURA DE EDADESFIChA TéCNICA

Pàgina58

10131518192022232424252627272828303031323334353637383940414242454647484950515254555557

INFORME SECTORIAL DE CATALUÑA 2011

INFORME SECTORIAL DE CATALUÑA 2011 5

TRETS REMARCABLES DE LA SITUACIÓ ECONÒMICA GENERAL

ANY 2011Després d’un any de recuperació fràgil i desigual, el creixe-ment econòmic mundial es va començar a desaccelerar a mitjan de 2010 i el 2011 va continuar pel mateix camí. Les deficiències en les principals economies desenvolupades van continuar constituint un llast per a la recuperació global, fins al punt de plantejar inconvenients per a l’estabilitat eco-nòmica mundial dels propers anys. Les mesures polítiques de gran magnitud adoptades pels governs durant la primera etapa de la crisi van ajudar a estabilitzar els mercats finan-cers i a engegar una molt incipient recuperació. No obstant això, la resposta política es va anar afeblint i, durant l’exercici, va ser molt menys conduent al creixement a curt termini, so-bretot perquè l’ampliació del dèficit pressupostari i l’augment del deute públic van soscavar el suport per a més estímuls fiscals, i es va obrir una important bretxa en el creixement econòmic mundial que ha obligat molts països a inclinar-se a aplicar criteris de màxima austeritat.

Els Estats Units, que semblava que sortien de la recessió més llarga i profunda des de la Segona Guerra Mundial, van experimentar el ritme de recuperació més feble de la seva història. De la mateixa manera, el creixement en molts països europeus va continuar sent baix. De fet, alguns po-den seguir en recessió a causa de les dràstiques retallades fiscals. A l’altra banda del món, el creixement del Japó es va desaccelerar fortament.

Els països en desenvolupament i les economies en transi-ció van continuar impulsant la recuperació mundial, però el creixement de la producció es va desaccelerar en 2011 i es preveu que segueixi així en 2012.

Concretament, els països asiàtics d’aquest grup van mos-trar un fort creixement. De fet, el vigorós creixement de les principals economies en desenvolupament, especialment la xinesa, va ser un factor clau en la recuperació del co-merç mundial i molt beneficiós per al creixement en els pa-ïsos de l’Amèrica Central i del Sud, la Comunitat d’Estats Independents i una part dels africans. Així i tot, la recupe-

RASGOS DESTACABLESDE LA SITUACIÓN ECONÓMICA GENERAL

AÑO 2011Tras un año de recuperación frágil y desigual, el crecimien-to económico mundial empezó a desacelerarse a mediados de 2010 y, en 2011, continuó por el mismo camino. Las defi-ciencias en las principales economías desarrolladas siguieron constituyendo un lastre para la recuperación global, hasta el punto de plantear inconvenientes para la estabilidad econó-mica mundial de los próximos años. Las medidas políticas de gran magnitud adoptadas por los gobiernos durante la pri-mera etapa de la crisis ayudaron a estabilizar los mercados financieros y a iniciar una recuperación muy incipiente. Sin embargo, la respuesta política fue debilitándose y, durante el ejercicio, fue mucho menos conducente al crecimiento a corto plazo, sobre todo porque la ampliación del déficit presupues-tario y el aumento de la deuda pública socavaron el apoyo de más estímulos fiscales, y se abrió una importante brecha en el crecimiento económico mundial que ha obligado a muchos países a inclinarse por criterios de máxima austeridad.

Estados Unidos, que parecía que salía de la recesión más larga y profunda desde la Segunda Guerra Mundial, experi-mentó el ritmo de recuperación más débil de su historia. Del mismo modo, en muchos países europeos, el crecimiento siguió siendo bajo. De hecho, es posible que algunos conti-núen en recesión a causa de los drásticos recortes fiscales. Al otro lado del mundo, en Japón, el crecimiento sufrió una fuerte desaceleración.

Los países en vías de desarrollo y las economías en tran-sición siguieron impulsando la recuperación mundial, pero el crecimiento de la producción perdió fuerza en 2011 y se prevé que siga así en 2012.

Concretamente, los países asiáticos de este grupo mostra-ron un fuerte crecimiento. De hecho, este vigoroso avance de las principales economías en vías de desarrollo, espe-cialmente la china, fue un factor clave en la recuperación del comercio mundial y muy beneficioso para el crecimiento en los países de América Central y del Sur, la Comunidad de Estados Independientes y una parte de los africanos.

INFORME SECTORIAL DE CATALUNYA 2011 6

ració econòmica es va mantenir per sota del seu potencial a les tres zones. Les economies exportadores de petroli d’Àsia occidental no van aconseguir estabilitzar la seva pro-ducció després de les retallades realitzades en resposta a la recessió mundial, per la qual cosa la recuperació al tan-cament de l’exercici es trobava encara per sota dels nivells assolits abans de la crisi.

A Europa, les tensions derivades de la crisi del deute sobirà a la UE es van accentuar l’estiu de 2011, quan la descon-fiança dels inversors envers la solvència dels països amb programes de suport financer (Grècia, Irlanda i Portugal) es va estendre amb rapidesa a països de major envergadura econòmica com Itàlia i Espanya, la qual cosa va fer que el Banc Central Europeu reactivés, a principis d’agost, el seu programa de compra de deute. Tanmateix, la tardança en el desenvolupament i aplicació dels acords assolits en les cimeres europees sobre aspectes com el disseny d’un segon programa d’assistència a Grècia i la flexibilització de la Facilitat Europea d’Estabilitat Financera va donar lloc, a la tardor, en un context d’alentiment del creixement econò-mic, a l’extensió de la desconfiança i la incertesa dels inver-sors internacionals a altres països, com ara Espanya, que van haver de veure com les seves primes de risc arribaven a nivells històrics al mes de novembre.

Els problemes de l’economia en general i de Catalunya en particular, que amenaçaven l’economia, no van desaparèi-xer en el decurs de l’any.

En primer lloc, cal destacar la disponibilitat de crèdit, que va continuar llastada tant per problemes d’oferta com de demanda. Aquesta caiguda nominal reflectia, d’altra ban-da, una caiguda real substancialment més elevada, a cau-sa de l’augment dels preus (l’increment interanual més alt de l’IPC a Catalunya es va produir a l’abril, amb un 3,8 %, tot i que es va aconseguir tancar l’any amb el 2,5 %).

A aquests efectes s’afegeix la pressió de l’ajust fiscal que l’economia catalana estava efectuant des que, el gener de 2011, es va accentuar la política contractora de la Gene-ralitat, així com les conseqüències indirectes dels ajustos fiscals del govern espanyol.

A més, altres elements negatius amenaçaven el futur de l’economia. En especial, destaca la feblesa del sector de la construcció, que va mostrar una caiguda continuada al llarg de 2011, explicada principalment per la reducció en l’obra pública i en la inversió empresarial no residencial, així com

No obstante, la recuperación económica se mantuvo por debajo de su potencial en las tres zonas. Las economías exportadoras de petróleo de Asia occidental no consiguie-ron estabilizar su producción después de los recortes reali-zados en respuesta a la recesión global, así que la recupe-ración, al cierre del ejercicio, se hallaba aún por debajo de los niveles alcanzados antes de la crisis.

En Europa, las tensiones derivadas de la crisis de la deuda soberana en la UE se acentuaron en el verano de 2011, cuando la desconfianza de los inversores hacia los países con programas de ayuda financiera (Grecia, Irlanda y Por-tugal) se extendió rápidamente a países de mayor enverga-dura económica, como Italia y España, lo cual hizo que el Banco Central Europeo reactivara, a principios de agosto, su programa de compra de deuda. De todas formas, la tar-danza en el desarrollo y aplicación de los acuerdos alcan-zados en las cumbres europeas sobre aspectos como el diseño de un segundo programa de asistencia a Grecia y la flexibilización del Fondo Europeo de Estabilidad Financiera dieron lugar, en otoño, en un contexto de ralentización del crecimiento económico, a la extensión de la desconfianza y la incertidumbre de los inversores internacionales a otros países, como España, que tuvieron que ver cómo sus pri-mas de riesgo llegaban a niveles históricos en noviembre.

Los problemas de la economía en general y de Cataluña en particular, que amenazaban la economía, no desapare-cieron en el transcurso del año.

En primer lugar, cabe destacar la disponibilidad de crédi-to, que continuó lastrada por los problemas tanto de oferta como de demanda. Esta caída nominal reflejaba, además, una caída real sustancialmente más elevada, a causa del aumento de los precios (el incremento interanual más alto del IPC en Cataluña se produjo en abril, con un 3,8%, aun-que se consiguió cerrar el año con el 2,5%).

A estos efectos, se añade la presión del ajuste fiscal que la economía catalana estaba llevando a cabo desde que, en enero de 2011, se acentuó la política de contracción de la Generalidad, así como las consecuencias indirectas de los ajustes fiscales del Gobierno español.

Además, otros elementos negativos amenazaban el futuro de la economía. En especial, destaca la debilidad del sec-tor de la construcción, que mostró una caída continua a lo largo de 2011, explicada principalmente por la reducción de la obra pública y de la inversión empresarial no residencial,


per la precària estabilitat de la construcció residencial, amb unes xifres de 7.898 habitatges iniciats l’any (comparem-los, per exemple, amb els 127.117 de l’any 2006 o els 107.117 del 2005). I a aquestes dades s’hauria d’afegir també l’estoc d’habitatges sense vendre, sobretot en zones de segones residències, difícil de digerir, amb unes quantitats que volten els 80.000 habitatges en tot Catalunya.

Aquests factors es van traduir en una davallada del consum privat, una contracció del consum públic, i una reducció de la inversió tant en construcció com en béns d’equipament i altres productes. En conjunt, hi va haver una disminució de la demanda interna de l’1,8 %. Per contra, el producte interior brut va registrar un increment interanual d’un 0,7 %. Aquest resultat anual es fonamenta en un moderat creixe-ment de l’activitat industrial (1,7 %), molt associat a l’aug-ment de les exportacions a l’estranger i també en l’activitat dels serveis comercials i d’hoteleria.

PIB y FBKF en viviendaTasa de variación interanual 2001-2011

PIB FBKF Construcció. Habitatges

PIB i FBKF en habitatgeTaxa de variació interanual 2001-2011

40,0%

30,0%

20,0%

10,0%

0,0%

-10,0%

-20,0%

-30,0%

-40,0%

2001

TI20

01TI

I20

01TI

II20

01TI

V20

02TI

2002

TII

2002

TIII

2002

TIV

2003

TI20

03TI

I20

03TI

II20

03TI

V20

04TI

2004

TII

2004

TIII

2004

TIV

2005

TI20

05TI

I20

05TI

II20

05TI

V20

06TI

2006

TII

2006

TIII

2006

TIV

2007

TI20

07TI

I20

07TI

II20

07TI

V20

08TI

2008

TII

2008

TIII

2008

TIV

2009

TI20

09TI

I20

09TI

II20

09TI

V20

10TI

2010

TII

2010

TIII

2010

TIV

2011

TI20

11TI

I20

11TI

II20

11TI

V

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INE. Contempla el canvi de base a 2008. / Fuente: Elaboración propia a partir de los datos del INE. Contempla el cambio de base a 2008.

así como por la precaria estabilidad de la construcción resi-dencial, con unas cifras de 7.898 viviendas iniciadas al año (comparémoslas, por ejemplo, con las 127.117 del año 2006 o las 107.117 de 2005). Y a estos datos cabría añadir tam-bién el stock de viviendas sin vender, sobre todo en zonas de segundas residencias, difícil de asimilar, con unas canti-dades que rondan las 80.000 viviendas en toda Cataluña.

Estos factores se tradujeron en una caída del consumo pri-vado, una contracción del consumo público y una reducción de la inversión tanto en construcción como en bienes de equipamiento y otros productos. En conjunto, hubo una dis-minución de la demanda interna del 1,8%. Por el contrario, el producto interior bruto registró un incremento interanual de un 0,7%. Este resultado anual se fundamenta en un moderado incremento de la actividad industrial (1,7%), muy asociado al aumento de las exportaciones al extranjero, y también en la actividad de los servicios comerciales y de hostelería.


En aquests moments de crisi financera, laboral, del sector i, en general, de crisi econòmica, les expectatives quant a vendes d’habitatges van ser encara més pessimistes que l’any anterior i això es va veure reflectit tant en el nombre d’habitatges iniciats com en el d’acabats. Així doncs, el lleu increment interanual de la producció d’habitatges que es va produir a Catalunya en 2010, del 9 %, va ser únicament un miratge, i la baixada de gairebé tots els indicadors parla per si sola de la situació que travessa el sector. De fet, no es re-corden estadístiques en què el nombre d’habitatges iniciats sigui tan minso. Tanmateix, les estadístiques de producció també mostren que, en els cicles econòmics en què el sector ha patit més, els habitatges de protecció oficial han fet de suport davant de la dificultat de la construcció lliure.

Durant l’any 2011, els visats concedits pels col·legis d’apare-lladors per a la construcció de nous habitatges a Catalunya van patir una davallada acumulada del 41,6 % interanual i els habitatges acabats van disminuir en un 7,8 %, segons dades facilitades per la Secretaria d’Habitatge, amb la qual cosa es manté la crítica trajectòria dels anys anteriors.

L’evolució del conjunt d’Espanya ha estat paral·lela, tot i que no tan pronunciada com a Catalunya quant als habitatges iniciats, que disminueixen un 20,5 %, mentre que la caiguda dels acabats ha estat del 39,5 %.

En termes absoluts, a Catalunya, l’any 2011, es van iniciar un total de 7.898 habitatges i se’n van acabar 18.704; això suposa el 6 % del total de l’obra iniciada l’any 2007, refe-rent màxim del sector. No es recorden estadístiques amb aquests mínims de producció.

Per províncies, lamentablement, cap destaca per un incre-ment o ni tan sols pel manteniment de la producció. Les províncies de Girona i Tarragona són les que registren una caiguda més acusada, amb disminucions per sobre del 50 % –concretament, un 57,5 % a Girona i un 50,9 % a Tarrago-na. Es tracta de dues províncies amb un estoc d’habitatges força important, principalment, com a conseqüència dels habitatges turístics que encara tenen pendents de venda. Darrere d’aquestes dues, la província de Barcelona cau un

En estos momentos de crisis financiera, laboral, del sector y, en general, de crisis económica, las expectativas en cuanto a ventas de viviendas fueron aún más pesimistas que en el año anterior, lo cual se vio reflejado tanto en el número de viviendas iniciadas como en el de las acabadas. Así pues, el leve incre-mento interanual de la producción de viviendas que se produjo en Cataluña en 2010, del 9%, fue tan sólo un espejismo, y la bajada de casi todos los indicadores habla por si sola de la si-tuación que atraviesa el sector. De hecho, no se recuerdan es-tadísticas en las que el número de viviendas iniciadas sea tan pequeño. No obstante, las estadísticas de producción también muestran que, en los ciclos económicos de mayor dureza para el sector, las viviendas de protección oficial han constituido un apoyo ante la dificultad de la construcción libre.

Durante el año 2011, las autorizaciones concedidas por los colegios de aparejadores para la construcción de nuevas vi-viendas en Cataluña sufrieron una caída acumulada del 41,6% interanual y las viviendas acabadas disminuyeron en un 7,8%, según datos facilitados por la Secretaría de Vivienda, con lo que se mantiene la crítica trayectoria de los años anteriores.

La evolución del conjunto de España ha sido paralela, aunque no tan pronunciada como en Cataluña en lo que concierne a las viviendas iniciadas, que disminuyen un 20,5%, mientras que la caída de las acabadas ha sido del 39,5%.

En términos absolutos, en Cataluña, en 2011, se iniciaron un total de 7.898 viviendas y se acabaron 18.704; esto supone el 6% del total de la obra iniciada en 2007, referente máximo del sector. No se recuerdan estadísticas con estos mínimos de producción.

Por provincias, lamentablemente, ninguna destaca por un in-cremento o ni siquiera por el mantenimiento de la producción. Las provincias de Girona y Tarragona son las que registran un descenso más acusado, con disminuciones por encima del 50% –concretamente, un 57,5% en Girona y un 50,9% en Tarragona–. Se trata de dos provincias con un stock de viviendas bastante importante, principalmente, como conse-cuencia de las viviendas turísticas que siguen pendientes de venta. Por detrás de estas dos, la provincia de Barcelona cae

1. PRODUCCIÓ 1. PRODUCCIÓN


37,4 % i Lleida ho fa en un 32,4 %. Pel que fa als habitatges acabats, la situació tampoc ha estat millor, amb l’excepció de la província de Lleida, on s’ha produït un augment del 6,3 %.

La ciutat de Barcelona ha mantingut una trajectòria negativa i va tancar l’any amb una disminució de la producció d’obra nova per sobre i tot de la mitjana provincial. El 2011 es van iniciar 1.073 habitatges, quantitat que suposa un decrement anual del 43,9. Contràriament, es van incrementar els habi-tatges acabats un 10 %, en el mateix període.

Per comarques, cal destacar els casos en què la producció d’habitatges iniciats ha disminuït per sobre del 50 % en el decurs de l’any. Concretament, dins de la província de Bar-celona es tracta de l’Alt Penedès (-87,5 %; s’hi ha passat de construir 305 habitatges el 2010 a 38 el 2011), l’Anoia (-70,6 %; de 303 a 89) i el Bages (-55,4 %; de 350 a 156). La resta de comarques amb caigudes més significatives es troben, majoritàriament, a la província de Girona.

Malgrat aquesta trajectòria negativa, cal dir que tot això tin-drà de bo que, paral·lelament, es produirà un efecte correc-tor pel que fa a la reducció de l’estoc d’obra nova.

Com ja hem comentat anteriorment, en les diferents crisis del sector, la producció d’habitatges protegits ha representat un percentatge molt important dels habitatges iniciats. En els tres anys de la crisi 1984-86, es van iniciar un total de 84.727 habitatges, un 70 % dels quals corresponia a habitatges pro-tegits. En el següent període analitzat en què el sector va viure una situació difícil (1993-95), el total d’habitatges va assolir els 121.608, amb un 45 % d’habitatges protegits. Ac-tualment, en una situació de crisi més prolongada –concre-tament, ja portem cinc anys (2007-2011)–, podem destacar que dels 146.863 habitatges que s’han iniciat, únicament el 27 % han estat protegits.

El motiu que en aquesta crisi no s’hagi incrementat la pro-ducció d’habitatges protegits, mesura que suposa una so-lució per al manteniment de l’activitat sectorial, consisteix sobretot en la manca de finançament, però també al fet que els ajuts actuals són tan poc importants que no compensen els terminis de protecció.

un 37,4% y Lleida, un 32,4%. En lo que a las viviendas aca-badas se refiere, la situación tampoco ha sido mejor, con la excepción de la provincia de Lleida, donde se ha producido un aumento del 6,3%.

La ciudad de Barcelona ha mantenido una trayectoria negativa y cerró el año con una disminución de la producción de obra nueva por encima incluso de la media provincial. En 2011 se iniciaron 1.073 viviendas, cantidad que supone un decremen-to anual del 43,9%. Contrariamente, en el mismo período, las viviendas acabadas vivieron un incremento del 10%.

Por comarcas, hay que destacar los casos en que la produc-ción de viviendas iniciadas ha disminuido por encima del 50% a lo largo del año. Concretamente, dentro de la provincia de Barcelona, se trata de L’Alt Penedès (-87,5%; se ha pasado de construir 305 viviendas en 2010 a 38 en 2011), L’Anoia (-70,6%; de 303 a 89) y El Bages (-55,4%; de 350 a 156). El resto de comarcas con descensos más significativos se en-cuentran, mayoritariamente, en la provincia de Girona.

A pesar de esta trayectoria negativa, hay que señalar que todo esto tendrá de bueno que, paralelamente, se producirá un efec-to corrector relativo a la reducción del stock de obra nueva.

Como ya hemos comentado anteriormente, en las distintas crisis del sector, la producción de viviendas protegidas ha re-presentado un porcentaje muy importante de las iniciadas. En los tres años de la crisis 1984-86, se iniciaron un total de 84 727 viviendas, un 70% de las cuales correspondía a viviendas protegidas. En el siguiente período analizado en que el sector vivió una situación difícil (1993-95), el total de viviendas al-canzó las 121.608, con un 45% de viviendas protegidas. Ac-tualmente, en una situación de crisis más prolongada –con-cretamente, ya llevamos cinco años (2007-2011)–, podemos destacar que de las 146.863 viviendas que se han iniciado, únicamente el 27% han sido protegidas.

El motivo de que en esta crisis no haya aumentado la pro-ducción de viviendas protegidas, medida que supone una solución para el mantenimiento de la actividad sectorial, se halla sobre todo en la falta de financiación, pero también en el hecho de que las ayudas actuales son tan poco importantes que no compensan los plazos de protección.


1.1. EvOLUCIÓN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS EN CATALUÑA Y ESPAÑAvIvIENDAS INICIADAS

hABITATGES ACABATS

1.1. EvOLUCIÓ hABITATGES INICIATS I ACABATS A CATALUNYA I ESPANYAhABITATGES INICIATS

Font: Ministeri de Foment i Secretaria d’Habitatge. / Fuente: Ministerio de Fomento y Secretaria de Vivienda.

Font: Ministeri de Foment i Secretaria d’Habitatge. / Fuente: Ministerio de Fomento y Secretaria de Vivienda.

EsPanya CaTalunyanúm. habitatges Núm. viviendas

Variació / Variación anual (%)

núm. habitatges Núm. viviendas


1998 429.821 27,3 71.776 23,11999 515.493 19,9 78.268 9,02000 535.668 3,9 78.519 0,32001 502.583 -6,2 67.794 -13,72002 524.181 4,3 74.498 9,92003 636.332 21,4 88.649 19,02004 687.051 8,0 96.481 8,82005 729.652 6,2 107.834 11,82006 865.561 18,6 127.117 17,92007 651.427 -24,7 85.515 -32,72008 264.795 -59,3 27.569 -67,8

2009 110.849 -58,1 12.358 -55,22010 91.662 -17,3 13.523 9,42011 78.286 -14,6 7.898 -41,6

vIvIENDAS ACABADAS

EsPanya CaTalunyanúm. habitatges Núm. viviendas


núm. habitatges Núm. viviendas


1998 275.596 1,20 47.449 17,191999 321.177 16,54 49.875 5,112000 366.776 14,20 57.638 15,562001 365.663 -0,30 65.556 13,742002 416.683 16,70 65.538 -0,032003 458.683 18,66 68.798 4,972004 496.785 8,3 71.101 3,352005 524.479 5,6 74.706 5,072006 585.583 11,65 77.309 3,482007 641.419 9,54 79.580 2,942008 615.072 -4,01 71.007 -10,802009 387.075 -37,07 37.871 -46,662010 257.443 -33,5 20.292 -46,422011 167.914 -34,8 18.704 -7,8


hABITATGES INICIATS I ACABATS:qUALIFICACIONS PROvISIONALS DE PROTECCIÓ PÚBLICA I qUALIFICACIONS DEFINITIvES Qualificacions provisionals i qualificacions definitives

vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS: CALIFICACIONES PROvISIONALES DE PROTECCIÓN PÚBLICA Y CALIFICACIONES DEFINITIvAS Calificaciones provisionales y calificaciones definitivas

% vARIACIÓ 2011-2010 % vARIACIÓN 2011-2010

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Secretaria d’Habitatge. / Fuente: Elaboración propia a partir de los datos de la Secretaría de Vivienda.

2008 2009 2010 2011Iniciats

Iniciadasacabats

AcabadasIniciats

Iniciadasacabats

AcabadasIniciats

Iniciadasacabats

AcabadasIniciats

Iniciadasacabats

AcabadasBarcelona 7.466 4.866 5.795 4.648 4.953 4.858 2.142 4.486Girona 855 626 641 708 557 578 284 308Lleida 936 325 1.402 371 1.183 715 167 445Tarragona 1.285 498 1.189 639 909 584 174 520Catalunya 10.542 6.315 9.027 6.366 7.602 6.735 2.767 5.759

* Els habitatges protegits iniciats s’assimilen a les qualificacions provisionals. * Las viviendas protegidas iniciadas se asimilan a las calificaciones provisionales.

InICIaTs / InICIaDEs * aCaBaTs / aCaBaDas Protegits / Protegidos Protegits / ProtegidosBarcelona -56,8 -6,5Girona -49,0 -46,7Lleida -85,9 -37,8Tarragona -80,9 -11,0Catalunya -63,6 -13,7


Barcelona Girona Lleida Tarragona

Habitatges acabats per provínciesViviendas acabadas por provincias

77,9%

9,0%7,7%

5,3%

Habitatges iniciats per provínciesViviendas iniciadas por provincias

77,4%

6,3%6,0%

10,3%


12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

Evolució de l’habitatge amb protecció a CatalunyaEvolución de la vivienda con protección en Cataluña

Iniciats protegitsIniciadas protegidas

Acabats protegitsAcabadas protegidas

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011




1.2. EvOLUCIÓ DELS hABITATGES INICIATS PER TIPOLOGIES

1.2. EvOLUCIÓN DE LAS vIvIENDASINICIADAS POR TIPOLOGÍAS

ToTal ProTEgIT / TOTAL PROTEGIDO

ToTal llIurE / TOTAL LIBRE

ToTal InICIaTs /TOTAL INICIADOS

1981 16.965 14.338 31.3031982 14.434 13.819 28.2531983 18.500 10.424 28.9241984 15.358 936 16.2941985 22.249 11.276 33.5251986 21.491 13.417 34.9081987 14.290 33.533 47.8231988 7.406 53.462 60.8681989 4.720 58.930 63.6501990 4.014 33.348 37.3621991 3.939 29.412 33.3511992 8.974 25.313 34.2871993 16.581 19.386 35.9671994 17.188 25.254 42.4421995 20.239 22.960 43.1991996 13.130 33.214 46.3441997 14.563 43.738 58.3011998 6.052 65.724 71.7761999 9.706 68.562 78.2682000 5.584 72.935 78.5192001 6.902 60.892 67.7942002 8.488 66.010 74.4982003 5.073 83.576 88.6492004 6.390 90.091 96.4812005 6.932 100.902 107.8342006 7.592 119.525 127.1172007 9.201 76.314 85.5152008 10.542 17.027 27.5692009 9.027 3.331 12.3582010 7.602 5.921 13.5232011 2.767 5131 7.898

Font: Secretaria d’Habitatge. / Fuente: Secretaría de Vivienda.


Evolució de la producció d’habitatges iniciats per tipologies i cicles econòmics a Catalunya

Evolución de la producción de viviendas iniciadas por tipologías y ciclos económicos en Cataluña

Crisis 2007 - 11Crisis 1993 - 95Crisis 1984 - 86

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

140.000130.000120.000110.000100.00090.00080.00070.00060.00050.00040.00030.00020.00010.000

0

Total protegit /Total protegido

Total iniciats /Total iniciadas

Total lliure /Total libres

Font: Elaboració pròpia. / Fuente: Elaboración propia.


2007 2008 2009 2010 2011

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Barcelona 3.678 2.863 33.181 3.041 2.016 32.731 1.449 987 20.009 632 450 9.416 926 577 8.921

Girona 1.770 1.905 9.315 1.632 1.297 7.741 919 830 5.374 705 602 2.736 565 403 1.955

Lleida 188 1.200 5.481 191 652 5.092 93 368 2.668 61 192 1.750 110 489 1.522

Tarragona 1.168 3.190 15.631 669 2.511 13.434 273 703 4.197 193 854 2.701 258 1.074 1.786

Catalunya 6.804 9.158 63.608 5.533 6.476 58.998 2.734 2.888 32.248 1.591 2.098 16.603 1.859 2.543 14.184

1.3. EvOLUCIÓ hABITATGES INICIATS I ACABATS SEGONS TIPOLOGIA EDIFICATÒRIA (2007-2011)

1.3. EvOLUCIÓN vIvIENDAS INICIADAS Y ACABADAS SEGÚN TIPOLOGÍA EDIFICATORIA (2007-2011)

hABITATGES INICIATS vIvIENDAS INICIADAS


hABITATGES ACABATS vIvIENDAS ACABADAS

2007 2008 2009 2010 2011

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Barcelona 2.910 1.782 39.465 1.160 510 12.816 585 264 5.663 734 504 7.866 496 289 4.917

Girona 1.690 1.962 11.006 855 653 4.531 478 552 1.894 414 326 1.238 292 176 370

Lleida 249 1.250 8.379 122 341 2.874 64 185 703 101 171 576 52 155 359

Tarragona 1.108 2.423 13.291 378 650 2.679 166 328 1.476 195 370 1.028 85 184 399

Catalunya 5.957 7.417 72.141 2.515 2.154 22.900 1.293 1.329 9.736 1.444 1.371 10.708 925 804 6.045

Iniciats / Iniciados acabats / Acabados

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Uni

fam

iliar

aï

llat /

ais

lada

Uni

fam

iliar

ad

ossa

t / a

dosa

da

Plu

rifam

iliar

en

blo

c / e

n bl

oque

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Catalunya

% vARIACIÓ 2011-2010 % vARIACIÓN 2011-2010

-32,4 -42,7 -37,5 46,5 28,2 -5,3-29,5 -46,0 -70,1 -19,9 -33,1 -28,5-48,5 -9,4 -37,7 80,3 154,7 -13,0-56,4 -50,3 -61,2 33,7 25,8 -33,9-35,9 -41,4 -43,5 16,8 21,2 -14,6


EvOLUCIÓ hABITATGES INICIATS / EvOLUCIÓN vIvIENDAS INICIADAS

unifamiliars aïllatsunifamiliares aisladas

201120102009200820072006200520042003

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

unifamiliars adossatsunifamiliares adosadas

201120102009200820072006200520042003


0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

Plurifamiliars en blocPlurifamiliares en bloque

201120102009200820072006200520042003



EvOLUCIÓ hABITATGES ACABATS / EvOLUCIÓN vIvIENDAS ACABADAS

unifamiliars aïllatsunifamiliares aisladas

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000

201120102009200820072006200520042003

unifamiliars adossatsunifamiliares adosadas

0 5.000 10.000 15.000 20.000

201120102009200820072006200520042003

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000

Plurifamiliars en blocPlurifamiliares en bloque


201120102009200820072006200520042003



En el contexto actual, el mercado tiene dos mecanismos bá-sicos para ajustarse: uno basado en la modificación de las cantidades producidas, que se está aplicando y, como hemos visto en el apartado anterior, explica que la producción de vi-viendas de obra nueva haya sufrido una reducción importan-te, y otro consistente en la modificación de los precios, que también han tendido a disminuir desde que, en 2007, empezó el ajuste del sector, a pesar de que el comportamiento no ha sido el mismo en todas las zonas.

El estudio, elaborado gracias a la colaboración conjunta del Ayuntamiento de Barcelona, la Agencia Tributaria de Catalu-ña, la Gerencia Regional del Catastro de Cataluña, la Secre-taría de Vivienda, la Mancomunidad de Municipios del Área Metropolitana de Barcelona y la Asociación de Promotores de Barcelona, ha permitido, hasta el momento, estudiar una amplia muestra de municipios; en concreto, en 2011, se ana-lizaron un total de 113 municipios.

El análisis de estos municipios nos muestra que el precio medio por metro cuadrado de superficie construida es de 2.716,56 €, cantidad que representa una disminución anual del 0,7%. De todas formas, a causa de la influencia de la ciudad de Barcelona y su conurbación, el comportamiento es distinto en función de la zona. Así pues, tenemos que distinguir la ciudad de Barcelona, con un precio por metro cuadrado de 4.853,54 € y una disminución anual del 4,2%; el ámbito metropolitano, que baja el precio en un 9,7% anual, y el resto de Cataluña, con una caída más acusada, del 12% anual, y un precio por metro cuadrado de 1.877,25 €.

Por capitales de provincia, la situación es ambivalente; por un lado, tanto Barcelona como Lleida, con 4.853 € y 2.022 €

En el context actual, el mercat té dos mecanismes bà-sics per ajustar-se: un de basat en la modificació de les quantitats produïdes, que s’està aplicant i, com hem vist en l’apartat anterior, explica que la producció d’habitatges d’obra nova hagi sofert una reducció important, i un altre de consistent en la modificació dels preus, que també han tendit a disminuir des que, l’any 2007, va començar l’ajust del sector, per bé que el comportament no ha estat el ma-teix a totes les zones.

L’estudi, elaborat gràcies a la col·laboració conjunta de l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència Tributària de Cata-lunya, la Gerència Regional del Cadastre de Catalunya, la Secretaria d’Habitatge, La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Associació de Promo-tors de Barcelona, ha permès, fins ara, estudiar una àmplia mostra de municipis; en concret, el 2011, es van analitzar un total de 113 municipis.

L’anàlisi d’aquests municipis ens mostra que el preu mitjà per metre quadrat de superfície construïda és de 2.716,56 €, quantitat que representa una disminució anual del 0,7 %. Ara bé, a causa de la influència del comportament de la ciutat de Barcelona i la seva conurbació, el comportament és divers en funció de la zona. Així, hem de distingir la ciu-tat de Barcelona, amb un preu per metre quadrat construït de 4.853,54 € i una disminució anual del 4,2 %, l’àmbit me-tropolità, que baixa el preu en un 9,7 % anual, i la resta de Catalunya, amb una caiguda més acusada, del 12 % anual, i un preu per metre quadrat de 1.877,25 €.

Per capitals de província, la situació és ambivalent; per un costat, tant Barcelona com Lleida, amb 4.853 € i 2.022 €

2. PREU DE L’hABITATGE

2. PRECIO DE LA vIvIENDA


2.1. EvOLUCIÓ DEL PREU MITjà PER METRE qUADRAT CONSTRUïT DELS hABITATGES DE NOvA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA (2008-2011)EUROS/m2 construït

2.1. EvOLUCIÓN DEL PRECIO MEDIO POR METRO CUADRADO CONSTRUIDO DE LAS vIvIENDAS DE NUEvA CONSTRUC-CIÓN EN CATALUÑA (2008-2011)EUROS/m2 construido

Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir del treball de camp realitzat per l’Institut APOLDA. / Fuente: Secretaría de Vivienda y Mejora Urbana, a partir del trabajo de campo realizado por el Instituto APOLDA.

per metre quadrat construït, mostren descensos de l’ordre del 4 %, mentre que, per l’altre, a Girona el descens ha estat del 7,2 % i a Tarragona, del 28,8 %.

En el conjunt d’Espanya, tenint en compte els preus de la Sociedad de Tasación, el preu mitjà d’obra nova se situa-va, a desembre de 2011, en 2.376 €/m2, cosa que es va traduir en un moderat descens del 4 %. Per comunitats autònomes, Catalunya segueix tenint el preu per metre quadrat més elevat (3.367 €), seguida de la Comunitat de Madrid (3.191 €) i el País Basc (2.845 €). L’any 2011 no es registra cap increment del preu dels habitatges en cap comunitat autònoma. Per sobre del 6 % de descens, hi ha la Comunitat Foral de Navarra, amb un 7,3 % de va-riació, que és la que ha experimentat una disminució més pronunciada, seguida d’Aragó (7 %), La Rioja (6,2 %) i Andalusia (6,1 %). A l’altre extrem hi trobem Galícia, amb un descens de l’1,3 %.

Municipi 2008 2009 2010 2011 Var. 11/10Barcelona (BCN) 5.645,69 5.115,46 5.065,41 4.853,54 -4,2%Àmbit Metropolità (menys BCN) 3.304,19 3.031,41 2.978,73 2.688,42 -9,7%Resta de Catalunya 2.471,42 2.214,79 2.136,02 1.877,25 -12,1%Total municipis estudiats (sense BCN) 2.861,44 2.568,75 2.474,88 2.390,27 -3,4%Total municipis estudiats 3.105,99 2.815,24 2.736,28 2.716,56 -0,7%

por metro cuadrado construido, muestran descensos del or-den del 4%, mientras que, por el otro, en Girona el descenso ha sido del 7,2% y en Tarragona, del 28,8%.

En el conjunto de España, teniendo en cuenta los precios de la Sociedad de Tasación, el precio medio de la obra nue-va se situaba, en diciembre de 2011, en 2.376 €/m2, lo cual se tradujo en un moderado descenso del 4%. Por comuni-dades autónomas, Cataluña sigue teniendo el precio por metro cuadrado más elevado (3.367 €), seguida de la Co-munidad de Madrid (3.191 €) y el País Vasco (2.845 €). En 2011, no se registra ningún incremento del precio de las vi-viendas en ninguna comunidad autónoma. Por encima del 6% de descenso, está la Comunidad Foral de Navarra, con un 7,3% de variación, que es la que ha experimentado una disminución más pronunciada, seguida de Aragón (7%), La Rioja (6,2%) y Andalucía (6,1%). En el otro extremo encon-tramos Galicia, con un descenso del 1,3%.


2.2. EvOLUCIÓ DEL PREU MITjà DE L’hABITATGE DE NOvA CONSTRUCCIÓ A LES COMUNITATS AUTÒNOMES D’ESPANYA (2007-2011)

2.2. EvOLUCIÓN DEL PRECIO MEDIO DE LA vIvIENDA DE NUEvA CONSTRUCCIÓN EN LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE ESPAÑA (2007-2011)

2007 2008 2009 2010 2011 Var.% 11-10 Var. €Andalusia 2.270 2.141 2.052 1.975 1.855 -6,1 -120Aragó 2.938 2.708 2.564 2.415 2.245 -7,0 -170C. Foral de Navarra 2.511 2.388 2.269 2.235 2.071 -7,3 -164Canàries 1.906 1.736 1.688 1.637 1.579 -3,5 -58Cantàbria 2.489 2.408 2.302 2.207 2.119 -4,0 -88Castella i Lleó 2.164 2.056 1.961 1.891 1.824 -3,5 -67Castella-la Manxa 2.057 1.922 1.833 1.771 1.706 -3,7 -65Catalunya 4.155 3.884 3.638 3.510 3.367 -4,1 -143Comunitat de Madrid 3.971 3.658 3.375 3.290 3.191 -3,0 -99Comunitat Valenciana 2.238 2.086 1.971 1.931 1.870 -3,2 -61Extremadura 1.620 1.549 1.449 1.421 1.381 -2,8 -40Galícia 1.786 1.733 1.676 1.665 1.643 -1,3 -22Illes Balears 2.478 2.342 2.280 2.176 2.082 -4,3 -94La Rioja 2.085 1.984 1.891 1.833 1.719 -6,2 -114País Basc 3.375 3.183 3.077 2.965 2.845 -4,0 -120Principat d’Astúries 1.926 1.818 1.780 1.755 1.694 -3,5 -61Regió de Múrcia 1.682 1.560 1.480 1.435 1.369 -4,6 -66Mitjana nacional 2.905 2.712 2.558 2.476 2.376 -4,0 -100

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Societat de Taxació. / Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Sociedad de Tasación.


Preu mitjà de l’habitatge de nova construcció (€/m2). Desembre de 2011Precio medio de la vivienda de nueva construcción (€/m2). Diciembre 2011

0 1.000 2.000 3.000 4.000

Catalunya

Comunitat de Madrid

País Basc

Mitjana nacional

Aragó

Cantàbria

Illes Balears

C. Foral de Navarra

Comunitat Valenciana

Andalusia

Castella i Lleó

La Rioja

Castella-La Manxa

Principat d’Astúries

Galícia

Canàries

Extremadura

Regió de Múrcia

Variació del preu mitjà de l’habitatge de nova construcció (11/10)Variación del precio medio de la vivienda de nueva construcción (11/10)

0

-1

-2

-3

-4

-5

-6

-7

-8

And

alus

ia

Ara

gó

Prin

cipa

t d’A

stur

ies

Illes

Bal

ears

Can

àrie

s

Can

tàbr

ia

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alun

ya

Cas

tella

-La

Man

xa

Com

unita

t Val

enci

ana

Ext

rem

andu

ra

Gal

ícia

Com

unita

t de

Mad

rid

Reg

ió d

e M

úrci

a

C. F

oral

de

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Mitj

ana

naci

onal

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Societat de Taxació. / Fuente: Elaboración propia a partir de datos de la Sociedad de Tasación.


El lloguer d’habitatges resisteix la situació actual del sector i suporta bona part de la demanda potencial de compra d’ha-bitatge, ja sigui mitjançant la fórmula de lloguer amb opció de compra com la de lloguer, fins que la situació millori i els recursos permetin realitzar el pas cap a la compra.

La manca d’oferta, la mala conservació dels habitatges i la legislació que regulava els lloguers han llastat el mercat durant molts anys i han deixat Espanya en un lloc crític en comparació amb la resta de països de la UE, sense oblidar tampoc la predilecció dels espanyols per la compra. Aques-ta situació, però, canvia en els moments de crisi que vivim, en què el finançament és escàs, així que l’estoc d’habitatges sense vendre té un paper important en el mercat.

Les noves alternatives per treure al mercat l’estoc fan que el lloguer sigui més rellevant que en èpoques anteriors. El 2011 ha estat així: s’han mantingut les rendes pràcticament al mateix nivell que l’any anterior i hi ha hagut un increment del nombre de contractes realitzats.

El alquiler de viviendas resiste la situación actual del sector y soporta una buena parte de la demanda potencial de compra de vivienda, ya sea mediante la fórmula de alquiler con opción a compra o la de alquiler, hasta que la situación mejore y los recursos permitan dar el paso hacia la compra.

La falta de oferta, la mala conservación de las viviendas y la le-gislación que regulaba los alquileres han perjudicado al mercado durante muchos años y han dejado a España en un punto críti-co en comparación con los demás países de la UE, sin olvidar tampoco la predilección de los españoles por la compra. Sin embargo, esta situación cambia en los momentos de crisis que vivimos, en los que la financiación es escasa, así que el stock de viviendas sin vender tiene un papel importante en el mercado.

Las nuevas alternativas para sacar al mercado este stock hacen que el alquiler sea más relevante que en épocas an-teriores. En 2011, ha sido así: se han mantenido las rentas prácticamente al mismo nivel que el año anterior y ha habido un incremento del número de contratos realizados.

3. EL LLOGUER D’hABITATGES

3. ALqUILER DE vIvIENDAS


Font: Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana, a partir de les fiances de lloguer dipositades a l’INCASÒL. / Fuente: Secretaría de Vivienda y Mejora Urba-na, a partir de las fianzas de alquiler depositadas en el INCASÒL.

3.1. EvOLUCIÓ TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYANombre de contractes

3.1. EvOLUCIÓN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUÑA Número de contratos

2011 I II III IVBadalona 736 768 656 738Figueres 402 409 407 401Girona 751 705 748 683Hospitalet de Llobregat, l' 1.162 1.200 1.190 1.137Lleida 460 478 564 640Manresa 462 461 412 524Mataró 709 714 684 729Sabadell 790 852 853 977Santa Coloma de Gramenet 355 383 363 409Tarragona 900 934 1.071 884Terrassa 1.053 1.079 1.042 1.224Total 11 ciutats 7.780 7.983 7.990 8.346Àmbit Metropolità (sense BCn) 12.528 13.015 12.097 13.296Barcelona ciutat (BCn) 9.097 9.253 9.629 10.177resta de Catalunya 9.603 9.898 9.499 9.721Total Catalunya (sense BCn) 22.131 22.913 21.596 23.017Total Catalunya 31.228 32.166 31.225 33.194


3.3. RENDES MITGES CONTRACTUALS PER COMARqUES DE CATALUNYA

3.3. RENTAS MEDIAS CONTRACTUALES POR COMARCAS DE CATALUÑA


3.2. EvOLUCIÓ TRIMESTRAL DEL MERCAT DE LLOGUER A CATALUNYANombre de contractes

3.2. EvOLUCIÓN TRIMESTRAL DEL MERCADO DE ALqUILER EN CATALUÑA Número de contratos

2011 I II III IVBadalona 614,37 621,62 628,54 614,85Figueres 456,65 462,75 446,65 447,47Girona 500,97 528,50 550,67 538,17Hospitalet de Llobregat, l' 593,90 590,54 576,81 596,19Lleida 393,18 419,41 409,84 407,61Manresa 403,18 396,76 400,84 369,56Mataró 569,42 572,23 564,98 559,73Sabadell 584,24 584,21 580,67 538,60Santa Coloma de Gramenet 567,00 559,03 557,27 563,01Tarragona 490,21 490,31 511,55 484,87Terrassa 527,56 521,21 522,88 491,01Total 11 ciutats 531,17 535,14 533,85 518,49Àmbit Metropolità (sense BCn) 603,16 603,17 605,79 593,14Barcelona ciutat (BCn) 746,31 744,71 766,77 752,97resta de Catalunya 439,40 445,53 451,56 443,87Total Catalunya (sense BCn) 532,10 535,07 537,96 530,10Total Catalunya 594,50 595,38 608,51 598,43

Mitja IV trimestre/Media IV trimestre 2008 2009 2010 2011

Alt Camp 494,75 434,44 419,46 416,75Alt Empordà 506,12 481,17 472,49 473,02Alt Penedès 588,86 505,51 467,11 443,6Alt Urgell 456,52 445,9 410,68 383,61Alta Ribagorça - - - -Anoia 494,35 455,13 419,5 401,98Bages 486,33 433,77 404,15 385,69Baix Camp 499,8 464,28 456,31 439,25Baix Ebre 402,07 362,97 360,83 358,8Baix Empordà 548,22 519,87 483,07 494,61Baix Llobregat 750,62 681,03 659,75 643,05Baix Penedès 562,44 524,67 452,74 460,28



Mitja IV trimestre/Media IV trimestre 2008 2009 2010 2011

Barcelonès 793,39 754,71 726,82 723,76Berguedà 427,68 392 340,28 357,94Cerdanya 737,31 575,37 563,96 519,27Conca de Barberà 390,79 376,17 386,11Garraf 726 643,48 559,76 628,6Garrigues - - - -Garrotxa 448,08 415,85 367,77 397,28Gironès 583,82 538,99 534,69 523,89Maresme 681,59 644,61 606,86 602,95Montsià 416,29 349,66 353,79 352,65Noguera 374,48 379,98 347,03Osona 522,13 465,87 434,14 456,76Pallars Jussà - - 316,2 335,71Pallars Sobirà - - - -Pla de l'Estany 571,94 509,05 486,54 467,7Pla d'Urgell 415,92 364,5 366,93 382,23Priorat - - - -Ribera d'Ebre - - 320,98 339,14Ripollès 360,32 419,42 362,49 381,66Segarra - - 341,92 331,39Segrià 466,98 432,31 427,04 402,87Selva 533,04 479,93 463,15 476,31Solsonès - 331,66 305,51Tarragonès 542,52 506,01 502,81 484,16Terra Alta - - - -Urgell - 374,81 352,35 359,09Val d'Aran - - - -Vallès Occidental 679,24 619,03 591,62 580,08Vallès Oriental 632,89 597,6 561,63 553,26

3.4. RENDES MITGES PER DEMARCACIONS TERRITORIALS. MITjà qUART TRIMESTRE DE L’ANY

3.4. RENTAS MEDIAS PORDEMARCACIONES TERRITORIALES.MEDIA CUARTO TRIMESTRE DEL AÑO

Demarcacions territorials/Demarcaciones territoriales 2008 2009 2010 2011

Barcelona 728,36 683,94 648,46 641,53Girona 539,15 502,66 483,51 484,79Lleida 457,38 427,73 405,98 392,59Tarragona 506,23 470,23 457,93 447,58Catalunya 683,31 641,26 605,08 598,43




En general, els costos de la construcció depenen de forma notable dels mercats internacionals i el seu comportament durant l’any 2011 ho denota clarament. Els diferents ín-dexs han seguit en augment durant gairebé tot l’any, amb l’excepció dels que depenen directament del baix volum d’obra, com el ciment, la ceràmica i la fusta, tres materials que baixen de preu, un 1,6 %, un 6,5 % i un 6 %, respec-tivament, en comparació amb el preu mitjà que tenien el 2010.

Contràriament a l’evolució del preu de venda de l’habitatge, hi ha materials de construcció que incrementen el seu cost de manera considerable i, seguint la tendència de l’any an-terior, també han augmentat els costos derivats de l’ener-gia, com a conseqüència de la pujada del preu del petroli patit en el decurs de l’any. L’element més inflacionari són els lligants, amb un increment anual del 21,2 %, seguit del cost de l’energia, que creix un 19,2 %, l’alumini, amb un 16,3 %, el coure, amb un 10,7 %, i l’acer, amb un 5,3 %.

Dins del context global de la construcció, els costos de l’obra civil són els més inflacionistes, car els materials més utilitzats són precisament els que més s’han encarit i, de mitjana, augmenta el seu cost en un 5,4 % anual. En canvi, el cost de l’edificació pràcticament es manté, amb un incre-ment del 0,6 %.

A Catalunya, el cost laboral ha tingut una trajectòria des-cendent en el decurs de l’any, amb una baixada del 3,3 %. La província de Barcelona és la que més ha patit la baixada del cost de la mà d’obra, amb una disminució del 3,7 %, i a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona la variació interanual ha estat del 3,1%.

En general, los costes de construcción dependen de mane-ra notable de los mercados internacionales y su comporta-miento durante el año 2011 lo denota claramente. Los distin-tos índices han seguido en aumento a lo largo de casi todo el año, con la excepción de los que dependen directamente del bajo volumen de obra, como el cemento, la cerámica y la madera, tres materiales que bajan de precio –un 1,6%, un 6,5% y un 6%, respectivamente– en comparación con el precio medio que tenían en 2010.

Contrariamente a la evolución del precio de la venta de vi-vienda, hay materiales de construcción que incrementan su coste de manera considerable y, siguiendo la tendencia del año anterior, también han aumentado los costes derivados de la energía, como consecuencia de la subida del precio del petróleo experimentada en el transcurso del año. El elemento más inflacionario son los ligantes, con un incre-mento anual del 21,2%, seguido de la energía, que crece un 19,2%; el aluminio, un 16,3%; el cobre, un 10,7%; y el acero, un 5,3%.

En el contexto global de la construcción, los costes de la obra civil son los más inflacionistas, pues los materiales más usados son precisamente los que han sufrido un mayor en-carecimiento, y su coste aumenta, como promedio, un 5,4% anual. En cambio, el coste de la edificación, prácticamente, se mantiene, con un incremento del 0,6%.

En Cataluña, el coste laboral ha tenido una trayectoria des-cendiente a lo largo del año, con una bajada del 3,3%. La provincia de Barcelona es la que más ha notado la disminu-ción del coste de la mano de obra, con una caída del 3,7%, y en las provincias de Girona, Lleida y Tarragona la variación interanual ha sido del 3,1%.

4.COSTOS DE CONSTRUCCIÓ

4. COSTES DE CONSTRUCCIÓN


4.1. ÍNDEX MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA Base desembre 1994 = 100

4.1. ÍNDICE DE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN EN CATALUÑA Base diciembre 1994 = 100

gener Enero

Febrer Febrero

Març Marzo

abril Abril

Maig Mayo

Juny Junio

Ciment / Cemento 141,2 141,0 141,0 141,5 139,4 138,8acer / Acero 204,7 202,0 198,1 200,5 202,1 203,9Ceràmica / Cerámica 164,7 164,2 163,0 162,7 161,9 159,7Fusta / Madera 105,9 103,3 102,5 103,9 104,5 104,2lligants / Aglutinantes 497,1 516,1 546,4 562,2 563,1 560,0Coure / Cobre 394,9 398,1 401,3 375,5 356,3 343,5alumini / Aluminio 85,8 86,2 86,5 86,5 86,2 85,6Energia / Energía 262,9 273,9 287,8 301,3 292,4 290,7

Juliol Julio

agost Agosto

setembre Septiembre

octubre Octubre

novembre Noviembre

Desembre Diciembre

Ciment / Cemento 138,7 148,0 148,3 148,3 148,3 148,9acer / Acero 204,5 206,4 205,9 205,1 202,6 203,7Ceràmica / Cerámica 159,6 164,3 163,9 163,2 163,1 163,1Fusta / Madera 104,2 104,8 106,1 106,1 106,1 106,1lligants / Aglutinantes 560,0 583,7 574,2 586,0 588,3 590,4Coure / Cobre 347,3 373,0 344,2 335,8 310,1 313,9alumini / Aluminio 82,8 82,8 78,0 80,6 73,2 70,9Energia / Energía 295,6 289,6 294,4 296,6 300,0 302,2

Font: CCOC. / Fuente: CCOC.

4.2. EvOLUCIÓ ÍNDEX MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA (2004-2011)Base desembre 1994 = 100. Mitjana de cada any

4.2. EvOLUCIÓN ÍNDICE MATERIALESDE CONSTRUCCIÓN EN CATALUÑA(2004-2011)Base diciembre 1994 = 100. Media de cada año

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la CCOC. / Fuente: Elaboración propia a partir de los datos de la CCOC.

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Variació /

Variación (%)2011-2010

Ciment / Cemento 118,8 120,9 124,8 138,4 145,6 148,3 146,0 143,6 -1,6acer / Acero 178,4 188,7 199,3 204,7 231,9 187,4 193,1 203,3 5,3Ceràmica / Cerámica 176,9 184,5 200,8 228,1 231,3 198,7 174,2 162,8 -6,5Fusta / Madera 117,7 118,0 119,2 123,7 125,8 119,8 111,5 104,8 -6,0lligants / Aglutinantes 173,7 215,2 277,1 314,4 415,1 373,3 462,4 560,6 21,2Coure / Cobre 131,5 177,4 296,9 287,7 269,7 199,1 323,3 357,8 10,7alumini / Aluminio 82,8 81,1 83,5 93,6 78,3 42,4 70,6 82,1 16,3Energia / Energía 142,2 173,3 196,3 202,9 242,7 205,8 243,7 290,6 19,2



BarCElona gIrona llEIDa Tarragona CaTalunyagener / Enero

Febrer / Febrero

Març / Marzo

abril / Abril

Maig / Mayo

Juny / Junio

Juliol / Julio

agost / Agosto

setembre / Septiembre

octubre / Octubre

novembre / Noviembre

Desembre / Diciembre

Mitjana any 2009 Media año 2009

Mitjana any 2010 Media año 2010

% Variació 2010/2009% Variación 2010/2009

192,8 192,4 197,0 196,2 194,6190,6 190,2 194,7 194,0 192,4189,6 189,3 193,8 193,0 191,4188,2 187,9 192,3 191,6 190,0187,3 187,0 191,4 190,7 189,1187,0 186,6 191,0 190,3 188,7186,7 186,3 190,8 190,0 188,5187,0 186,7 191,1 190,3 188,8184,2 183,0 187,3 186,6 185,3184,1 182,8 187,1 186,4 185,1183,5 182,3 186,6 185,9 184,6183,5 182,3 186,6 185,8 184,6

194,2 192,4 197,0 196,2 195,0

187,0 186,4 190,8 190,1 188,6

-3,7 -3,1 -3,1 -3,1 -3,3

4.3. COST LABORAL A CATALUNYA Base desembre 1994 = 100

4.3. COSTE LABORAL EN CATALUÑABase diciembre 1994 = 100

4.4. EvOLUCIÓ COST LABORAL A CATALUNYA (1998-2011)

4.4. EvOLUCIÓN COSTE LABORAL EN CATALUÑA (1998-2011)

BarCElona gIrona llEIDa Tarragona CaTalunya1998 115,3 114,2 117,2 116,4 115,81999 132,8 131,6 134,9 134,2 133,42000 145,8 144,3 148,2 147,1 146,42001 152,4 150,2 154,6 153,4 152,72002 157,0 155,2 159,2 158,4 157,52003 162,5 160,4 164,8 163,7 162,92004 170,2 168,7 172,6 172,0 170,92005 176,5 175,0 179,0 178,3 177,12006 182,7 181,0 185,3 184,6 183,42007 189,0 188,0 192,4 191,7 190,32008 197,1 196,2 200,9 200,1 198,62009 196,3 194,5 199,1 198,4 197,12010 194,2 192,4 197,0 196,2 195,02011 187,0 186,4 190,8 190,1 188,6



Evolució cost laboral Evolución coste laboral

210

200

190

180

170

160

150

140

130

120

110

100Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Base desembre/ diciembre 1994 = 100



El consum aparent de ciment forma part del grup d’indica-dors que inclou tots els tipus de ciment (gris, d’aluminat de calci i blanc).

A Catalunya, el sector del ciment va caure el 2011 un 21 %, un 1 % més que a l’any anterior, una tendència de descens del consum de més del 20 % que va començar el 2008, segons dades de Ciment Català. Així, el 2008 la caiguda va ser del 23 %; el 2009, d’un 30%; el 2010, d’un 20 %, i el 2011, d’un 21 %, 4 punts per sobre del consum de ciment a Espanya. En termes absoluts, a Catalunya, s’ha passat d’un consum de vuit milions de tones de ciment en 2007 als 2,7 milions de 2011. Les importacions totals van baixar un 54,2 % i les exportacions totals, un 5 %, si es compara amb les d’un any enrere.

El consumo aparente de cemento forma parte del grupo de indicadores que incluye todos los tipos de cemento (gris, de aluminato de calcio y blanco).

En Cataluña, el sector del cemento sufrió una caída en 2011 del 21%, un 1% más que el año anterior, lo que supone una tendencia de descenso del consumo de más del 20% que empezó en 2008, según datos de Ciment Català. Concreta-mente, en 2008 la caída fue del 23%; en 2009, del 30%; en 2010, del 20%, y en 2011, del 21%, 4 puntos por encima del consumo de cemento en España. En términos absolutos, en Cataluña, se ha pasado de un consumo de 8 millones de to-neladas de cemento en 2007 a los 2,7 millones de 2011. Las importaciones totales bajaron un 54,2% y las exportaciones totales, un 5%, si se compara con las de un año atrás.

5.CONSUM APARENT DE CIMENT

5.CONSUMOAPARENTEDE CEMENTO

5.1. CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA A L’ANY 2011

5.1. CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUÑA Y ESPAÑA EN EL AÑO 2011

Catalunya Espanya

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Enero Febrero Marzo Abril Mayo Junio Julio Agosto Septiembre Octubre Noviembre Diciembre

2.2002.0001.8001.6001.4001.2001.000

800600400200

0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT. / Fuente: Elaboración propia a partir de los datos del IDESCAT.


5.2. EvOLUCIÓ DEL CONSUM APARENT DE CIMENT A CATALUNYA I ESPANYA (1996-2011)

5.2. EvOLUCIÓN DEL CONSUMO APARENTE DE CEMENTO EN CATALUÑA Y ESPAÑA (1996-2011)

Milers de tonesMiles de toneladas

Variació any anterior / Variación año anterior (%)

CaTalunya EsPanyaInteranual

CaTalunya EsPanya1996 3.305,7 24.726,9 -3,8 -2,91997 3.650,4 26.794,6 10,4 8,41998 4.249,2 30.990,0 16,4 15,71999 4.693,0 34.627,0 10,4 11,72000 5.077,2 38.438,6 8,2 11,02001 5.486,3 42.150,6 8,1 9,72002 6.098,1 44.119,8 11,2 4,72003 6.438,4 46.223,2 5,6 4,82004 6.672,2 48.006,1 3,6 3,82005 6.830,6 51.509,6 2,4 7,32006 7.804,5 55.896,4 14,3 8,52007 8.060,1 55.997,0 3,3 0,22008 6.221,4 42.695,5 -22,8 -23,72009 4.375,3 28.645,8 -29,7 -32,92010 3.488,1 24.525,1 -20,5 -15,62011 2.748,3 20.338,7 -21,1 -16,8


Milers de tonesMiles de toneladas Variació/ Variación (%)

CaTalunya EsPanyaInteranual Mensual

CaTalunya EsPanya CaTalunya EsPanya

gener / Enero 212,0 1.499,1 -7,6 0,8 -5,9 -0,5Febrer / Febrero 266,8 1.746,5 -4,9 2,7 25,8 16,5Març / Marzo 277,4 1.990,1 -19,0 -6,4 4,0 13,9abril / Abril 233,1 1.765,4 -27,5 -17,5 -16,0 -11,3Maig / Mayo 280,3 2.054,8 -14,3 -11,6 20,2 16,4Juny / Junio 249,8 1.939,0 -22,6 -20,4 -10,9 -5,6Juliol / Julio 250,1 1.790,4 -26,0 -26,1 0,1 -7,7agost / Agosto 202,8 1.737,9 -19,1 -16,5 -18,9 -2,9setembre / Septiembre 228,0 1.725,6 -12,4 -19,8 12,4 -0,7octubre / Octubre 192,1 1.493,5 -31,1 -28,4 -15,7 -13,5novembre / Noviembre 186,8 1.419,2 -39,0 -28,9 -2,8 -5,0Desembre / Diciembre 169,1 1.177,2 -24,9 -21,9 -9,5 -17,1Total 2010 3.482,8 24.456,0Total 2011 2.748,3 20.338,7Variació (%) 2011/2010Variación (%) 2011/2010 -21,1 -16,8


CONSUM APARENT DE CIMENT CONSUMO APARENTE DE CEMENTO


Dins del mercat laboral i de tots els sectors d’ocupació, el sector de la construcció ha tingut sempre una importància cabdal en la generació de riquesa i ocupació, i amb més incidència en èpoques de bonança. L’evolució del sector va canviar de forma substancial des de la segona meitat de l’any 2007, la qual cosa ha afectat la tendència de cre-ació d’ocupació registrada durant l’època anterior. D’altra banda, en 2010, la producció del sector es va veure afec-tada per la situació de crisi generalitzada i això va repercu-tir en el nivell d’atur sectorial, situació que va continuar al llarg de tot el 2011 sense perspectives de millora, sobretot per la baixa producció d’habitatges i pel factor més impor-tant: la carència de finançament, no únicament a les famí-lies sinó també, de forma molt important, a les empreses, un bon nombre de les quals, sense finançament, no han pogut fer front als pagaments del deute contret amb ante-rioritat i han acabat o bé lliurant els estocs a les entitats de crèdit o, en el pitjor dels casos, havent de tancar. S’ha de tenir present que el sector de la construcció és un dels sectors amb un efecte induït de generació d’ocupació més elevat de l’economia; s’estima que, per cada habitatge, es generen 2,4 ocupats, gairebé un 71 % de forma directa i el 29 % restant, de forma indirecta. Per això, sempre que es parla d’atur sectorial s’ha de tenir en compte l’important efecte induït generat.

Catalunya tanca el 2011 amb 775.400 persones en atur i una taxa d’atur del 20,5 %, 2,4 punts per sota de la taxa espanyola, segons dades de l’Enquesta de Població Activa. Prenent com a referència el 2008, com a primer any en què es van poder veure els efectes de la crisi, l’increment d’atu-rats registrats el 2011 respecte al 2010 va ser de 88.600 persones, xifra superior a l’augment que hi va haver el 2010 respecte al 2009 (43.700), però inferior a la pujada del 2009 (187.300) i del 2008 (204.000).

Dentro del mercado laboral y de todos los sectores de ocu-pación, el sector de la construcción ha tenido siempre una importancia capital en la generación de riqueza y ocupación, con una mayor incidencia en épocas de bonanza. La evolu-ción del sector cambió de forma sustancial desde la segunda mitad del año 2007, lo cual ha afectado la tendencia de crea-ción de ocupación registrada durante la época anterior. Por otro lado, en 2010, la producción del sector se vio afectada por la situación de crisis generalizada y esto repercutió en el nivel de paro sectorial, situación que se mantuvo a lo largo de todo el 2011 sin perspectivas de mejora, sobre todo por la baja producción de viviendas y por el factor más importante: la carencia de financiación, no únicamente en las familias sino también, de manera muy importante, en las empresas, mu-chas de las cuales, sin dicha financiación, no han podido ha-cer frente a los pagos de la deuda contraída con anterioridad y han acabado o bien entregando los stocks a las entidades de crédito o bien, en el peor de los casos, teniendo que cerrar. Hay que tener presente que el sector de la construcción es uno de los sectores con un efecto inducido de generación de ocupación más elevado de la economía; se estima que, por cada vivienda, se generan 2,4 ocupados, casi un 71% de forma directa y el 29% restante, de forma indirecta. Por este motivo, siempre que se habla de paro sectorial hay que tener en cuenta el importante efecto inducido que se genera.

Cataluña cierra el año 2011 con 775.400 personas en paro y una tasa de desempleo del 20,5%, 2,4 puntos por de-bajo de la tasa española, según datos de la Encuesta de Población Activa. Tomando como referencia el 2008, como primer año en el que se pudieron ver los efectos de la cri-sis, el incremento de parados registrados en 2011 respecto de 2010 fue de 88.600 personas, cifra superior al aumento que hubo en 2010 respecto de 2009 (43.700), pero inferior a la subida de 2009 (187.300) y de 2008 (204.000).

6. MERCAT LABORAL

6. MERCADO LABORAL


En cuanto a la ocupación, en el sector de la construcción ha disminuido en 2011 por cuarto año consecutivo (un 15,1% in-teranual en Cataluña y un 16,5% interanual en España). Igual de negativo es el aumento del acumulado del paro en el sec-tor de la construcción, de un 3,2%, que llega al cierre del año a los 100.100 parados, cifra que representa el 17% del total de sectores, el más perjudicado de los cuales es el sector servicios, que agrupa el 60% del total de desempleados.

6.1. TOTAL POBLACIÓN OCUPADA Miles de personas

6.1. TOTAL POBLACIÓ OCUPADA Milers de persones

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l’EPA, INE. / Fuente: Elaboración propia a partir de las cifras del EPA, INE.

CaTalunya EsPanya

Variació trimestre anterior Variación trimestre anterior (%)

CaTalunya EsPanya1r trimestre 3.099,5 18.151,7 -1,1 -1,42n trimestre 3.135,4 18.303,0 1,2 0,83r trimestre 3.076,6 18.156,3 -1,9 -0,84t trimestre 3.006,8 17.807,5 -2,3 -1,9Mitjana any 2010 Media año 2010 3.137,5 18.456,5

Mitjana any 2011 Media año 2011 3.079,6 18.104,6

% Variació 2011/2010% Variación 2011/2010 -1,8 -1,9

Catalunya Espanya

Variació trimestralVariación trimestral

2%

1%

0%

-1%

-2%

-3%

1r. trim. 2n. trim. 3r. trim. 4t. trim.

Quant a l’ocupació, en el sector de la construcció ha dismi-nuït per quart any consecutiu en 2011 (un 15,1 % interanual a Catalunya i un 16,5 % interanual a Espanya). Igual de ne-gatiu és l’augment de l’acumulat de l’atur en el sector de la construcció, d’un 3,2 %, que assoleix al tancament de l’any els 100.100 aturats, xifra que representa el 17 % del total de sectors, el més perjudicat dels quals és el sector serveis, que agrupa el 60 % del total d’aturats.


Variació trimestral de l’ocupació del sector Variación trimestral del empleo del sector

Catalunya Espanya

6.2. OCUPACIÓ DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓMilers de persones

6.2. OCUPACIÓN DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN Miles de personas

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l’EPA, INE. / Fuente: Elaboración propia a partir de las cifras de la EPA, INE.

CaTalunya EsPanya

Variació trimestre anterior Variación trimestre anterior (%)

CaTalunya EsPanya1r trimestre 255,2 1.494,0 -1,0 -5,02n trimestre 247,5 1.430,2 -3,0 -4,33r trimestre 224,5 1.370,7 -9,3 -4,24t trimestre 221,8 1.276,9 -1,2 -6,8Mitjana any 2010 Media año 2010 279,4 1.650,8

Mitjana any 2011 Media año 2011 237,2 1.392,9

% Variació 2011/2010% Variación 2011/2010 -15,1 -15,6

1r. trim. 2n. trim. 3r. trim. 4t. trim.

0%

-2%

-4%

-6%

-8%

-10%


6.3. TAXA OCUPACIÓ TOTAL SECTORS 6.3. TASA DE OCUPACIÓN TOTAL SECTORES

100%

80%

60%

40%

20%

0%1r. trim. 2n. trim. 3r. trim. 4t. trim.

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l’EPA, INE. / Fuente: Elaboración propia a partir de las cifras de la EPA, INE.

Taxa d’ocupació total sectorsTasa de ocupación total sectores

CaTalunya EsPanya1r trimestre 51,08 47,132n trimestre 51,81 47,563r trimestre 50,98 47,174t trimestre 49,67 46,24Mitjana any 2010 Media año 2010 51,7 48,0

Mitjana any 2011 Media año 2011 50,9 47,0

% Variació 2011/2010% Variación 2011/2010 -1,5% -2,1%

Catalunya Espanya


6.4. TAXA ATUR TOTAL SECTORS 6.4. TASA DE PARO TOTAL SECTORES

Taxa d’aturTasa de paro

4t. trim.

3r. trim.

2n. trim.

1r. trim.

0% 10% 20% 30%

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l´EPA, INE. / Fuente: Elaboración propia a partir de las cifras de la EPA, INE.

CaTalunya EsPanya1r trimestre 19,0 21,32n trimestre 18,1 20,93r trimestre 19,4 21,54t trimestre 20,5 22,8Mitjana any 2010Media año 2010 19,0 21,3

Mitjana any 2011Media año 2011 18,1 20,9

Catalunya Espanya


6.5. TAXA ATUR SECTOR CONSTRUCCIÓ

6.5. TASA DE PARO SECTORCONSTRUCCIÓN

Taxa d’atur sector construccióTasa de paro sector construcción

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l´EPA, INE. / Fuente: Elaboración propia a partir de las cifras de la EPA, INE.

CaTalunya EsPanya1r trimestre 18,2 22,82n trimestre 18,0 23,13r trimestre 21,7 24,94t trimestre 19,4 26,2Mitjana any 2010Media año 2010 18,6 23,4

Mitjana any 2011Media año 2011 19,3 24,2

Espanya

Catalunya

0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0

1 trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre


6.6. EvOLUCIÓ DEL MERCAT LABORAL (2004-2011) Dades de població en milers de persones

6.6. EvOLUCIÓN DEL MERCADOLABORAL (2004-2011)Datos de población en miles de personas

CaTalunya 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Total població ocupadaTotal población empleada 3.106,5 3.291,1 3.418,7 3.510,6 3.494,6 3.188,9 3.137,5 3.079,6

Població ocupada sector construccióPoblación empleada sector construcción 351,0 354,3 410,6 439,5 398,5 325,2 279,4 237,3

Taxa ocupació total sectors (%)Tasa empleo total sectores (%) 54,9% 57% 58,1% 58,4% 57,5% 52,5% 51,7% 50,9%

Taxa atur total sectors (%)Tasa desempleo total sectores (%) 9,7% 7,5% 6,6% 6,6% 9,0% 16,9% 17,7% 19,2%

Població activa total sectorsPoblación activa total sectores 3.440,0 3.537,0 3.660,3 3.756,6 3.840,4 3.807,6 3.814,6 3.813,6

Població activa construccióPoblación empleada construcción 376,8 369,2 430,8 461,9 460,4 425,6 344,2 293,9

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l’EPA, INE. A partir del primer trimestre del 2001 canvia la metodologia de l’EPA 2002, d’acord amb el reglament 1897/2000 de la CE, que estableix una nova definició d’aturat. A partir de 2008 s’aplica la CNAE 2009. / Fuente: Elaboración propia a partir de las cifras de la EPA, INE. A partir del primer trimestre de 2001 cambia la metodología de la EPA 2002, de acuerdo con el reglamento 1897/2000 de la CE, que establece una nueva definición de parado. A partir de 2008 se aplica la CNAE 2009.

EsPanya 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Total població ocupadaTotal población empleada 17.970,8 18.973,2 19.747,6 20.356,0 20.257,6 18.888 18.456,5 18.104,6

Població ocupada sector construccióPoblación empleada sector construcción 2.253,2 2.331,2 2.542,9 2.697,4 2.453,4 1.888,3 1.650,8 1.393,0

Taxa ocupació total sectors (%)Tasa empleo total sectores (%) 50,2% 52,1% 53,4% 54% 53% 49,2% 48,0% 47,0%

Taxa atur total sectors (%)Tasa desempleo total sectores (%) 11,0% 9,2% 8,5% 8,3% 11,3% 18,0% 20,0% 21,6%

Població activa total sectorsPoblación activa total sectores 20.184,4 20.885,7 21.584,8 22.070,1 22.848,,3 23.037,5 23.088,9 23.103,6

Població activa construccióPoblación empleada construcción 2.462,4 2.509,2 2.704,6 2.862,7 2.877,8 2.558,8 2.158,1 1.838,0


Segons el darrer informe sobre sinistralitat laboral publicat per l’Observatori del Treball, entre els mesos de gener i de-sembre de 2011, un total de 92.308 accidents de treball van cursar baixa a Catalunya, davant dels 104.721 de 2010. Això significa que el total de baixes ha disminuït en un 11,9 %, tot i que aquestes dades no són del tot representatives, ja que el nombre d’aturats del sector en aquest últim any ha augmentat un 5 %. A causa de la situació del sector, és evi-dent que la sinistralitat laboral, en xifres absolutes, havia de disminuir i per això, en aquest cas, no són tan importants els valors absoluts sinó els índexs d’incidència –el nombre d’accidents per cada 100.000 afiliats a la Seguretat Social–, els més útils per analitzar l’evolució de la sinistralitat, ja que permeten comparar les dades de diferents períodes, inde-pendentment del nombre de treballadors que estiguessin en actiu en cada moment. El més esperançador és que, durant el període de temps analitzat, aquest valor continua reduint-se a Catalunya.

Per sectors, també es registra una baixada en nombres ab-soluts prou important, més accentuada en el sector de la construcció, que disminueix en un 23 % els accidents labo-rals amb baixa, sobretot per la relació directa amb la pèrdua de llocs de treball, seguit de la indústria (12,8 %), el sector serveis (8,7 %) i, finalment, el sector agrari (2 %). Val a dir que el sector que més accidents agrupa sobre el total és el sector serveis, amb un 57 %.

6.7. SINISTRALITAT LABORAL

Según el último informe sobre siniestralidad laboral publi-cado por el Observatorio del Trabajo, entre los meses de enero y diciembre de 2011, un total de 92.308 accidentes de trabajo cursaron baja en Cataluña, frente a los 104.721 de 2010. Esto significa que el total de bajas ha disminuido en un 11,9%, aunque estos datos no son del todo representati-vos, ya que el número de parados del sector ha aumentado en el último año un 5%. A causa de la situación del sector, es evidente que la siniestralidad laboral, en cifras absolutas, tenía que disminuir, por lo que, en este caso, no son tan importantes los valores absolutos como los índices de inci-dencia –el número de accidentes por cada 100.000 afiliados a la Seguridad Social–, los más útiles para analizar la evolu-ción de la siniestralidad, ya que permiten comparar los datos de distintos períodos, independientemente del número de trabajadores que estuviesen en activo en cada momento. Lo más esperanzador es que, durante el período de tiempo analizado, este valor continúa bajando en Cataluña.

Por sectores, también se registra un descenso en cifras ab-solutas bastante importante, más acusado en el sector de la construcción, en el que disminuyen un 23% los accidentes laborales con baja, sobre todo por la relación directa con la pérdida de lugares de trabajo, seguido de la industria (12,8%), el sector servicios (8,7%) y, finalmente, el sector agrario (2%). Cabe señalar que el sector que más acciden-tes agrupa sobre el total es el sector servicios, con un 57%.

6.7. SINIESTRALIDAD LABORAL


6.8. ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA, SEGONS SECTOR, A CATALUNYANombre de casos

6.8. ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA, SEGÚN SECTOR, EN CATALUÑANúmero de casos

Pes per sectors sobre el total de sinistres Peso por sectores sobre el total de siniestros

Total ConstruccióConstrucción

IndústriaIndústria

serveisServicios

agrariAgrario

gener / Enero 6.891 934 1.614 4.211 132Febrer / Febrero 8.585 1.261 2.264 4.892 168Març / Marzo 10.027 1.496 2.566 5.779 186abril / Abril 7.265 1.022 1.889 4.240 114Maig / Mayo 8.842 1.194 2.245 5.257 146Juny / Junio 7.757 987 1.993 4.654 123Juliol / Julio 7.641 979 2.051 4.459 152agost / Agosto 5.563 781 1.109 3.537 136setembre / Septiembre 7.997 1.035 1.943 4.824 195octubre / Octubre 8.023 1.017 2.131 4.719 156novembre / Noviembre 7.587 916 1.890 4.632 149Desembre / Diciembre 6.130 771 1.545 3.703 111any 2010 Año 2010 104.721 16.094 26.654 60.168 1.805

any 2011Año 2011 92.308 12.393 23.240 54.907 1.768

% Variació 2011/2010% Variación 2011/2010 -11,9 -23,0 -12,8 -8,7 -2,0

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. / Fuente: Elaboración propia a partir de los datos del Departamen-to de Trabajo de la Generalitat.

Agrari / Agrario2%

15%

Serveis / Servicios57%

Construcció /Construcción

Indústria / Indústria26%


1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

6.9. EvOLUCIÓ ACCIDENTS EN jORNADA DE TREBALL AMB BAIXA A CATALUNYA (1998-2011)Nombre de casos

6.9. EvOLUCIÓN ACCIDENTES EN jORNADA DE TRABAjO CON BAjA EN CATALUÑA (1998-2011)Número de casos

Evolució de la sinistralitat a CatalunyaEvolución siniestralidad en Cataluña

Total ConstruccióConstrucción

IndústriaIndústria

serveisServicios

agrariAgrario

1998 151.705 27.320 59.236 61.395 3.7541999 171.532 33.905 63.375 70.372 3.8802000 183.393 36.620 64.884 78.162 3.7272001 188.900 38.447 64.824 82.191 3.4382002 183.829 37.775 59.907 83.018 3.1292003 170.043 35.127 54.639 77.596 2.6812004 157.621 31.707 52.107 74.252 2.5552005 152.674 31.237 48.880 69.966 2.5912006 162.979 35.738 50.136 74.427 2.6782007 161.073 35.515 47.165 75.661 2.7322008 147.919 29.069 41.977 74.277 2.5962009 113.517 19.730 29.488 61.815 2.0342010 104.740 16.099 26.661 60.175 1.8052011 92.308 12.393 23.240 54.907 1.768

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat. / Fuente: Elaboración propia a partir de los datos del Departamento de Trabajo de la Generalitat.

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

ConstrucióConstrucción

IndústriaIndustria

ServeisServicios

AgrariAgrario


7. IPC, MERCAT FINANCER I COMPRAvENDES

7. IPC, MERCADO FINANCIERO Y COMPRAvENTAS

7.1. ÍNDEX DE PREUS DE CONSUM

L’índex de preus de consum (IPC) va pujar una dècima al desembre respecte del mes anterior, però, per contra, la taxa interanual va baixar cinc dècimes, fins a assolir el 2,4 %, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, la taxa anual més baixa des del novembre de 2010, quan la infla-ció va arribar al 2,3 %.

Aquest descens de l’IPC en l’últim mes de l’any va ser de-gut principalment al comportament del transport, i les be-gudes alcohòliques i el tabac. En el cas del transport, la taxa interanual es va reduir més de dos punts al desembre, fins al 4,9 %, com a conseqüència de l’abaratiment dels carburants i els lubricants respecte de la pujada que van experimentar el desembre de 2010. Pel que fa a la taxa de begudes alcohòliques i tabac, va disminuir més de sis dècimes al desembre i es va situar en el 4,2 %, a causa de l’estabilitat del preu del tabac, a diferència del que va succeir l’any anterior.

Contràriament a aquestes disminucions de preus, el grup d’oci i cultura va incrementar la seva taxa anual nou dècimes fins a l’1,3 %, a causa de l’encariment del viatge organitzat i dels serveis recreatius i esportius.

Per comunitats autònomes, el major augment de la varia-ció interanual correspon a les comunitats autònomes de Castella i Lleó (2,7 %), el Principat d’Astúries (2,7 %) i La Rioja (2,7 %). La comunitat catalana se situa una dècima per sobre de la mitjana (2,5 %), i Lleida és la província que augmenta amb més intensitat, amb una variació de l’índex del 2,8 %.

El índice de precios de consumo (IPC) subió una décima en diciembre respecto al mes anterior, pero, por el contra-rio, la tasa interanual bajó cinco décimas, hasta alcanzar el 2,4%, según datos del Instituto Nacional de Estadística, la tasa anual más baja desde noviembre de 2010, cuando la inflación llegó al 2,3%.

Este descenso del IPC en el último mes del año se debió principalmente al comportamiento del transporte, y las be-bidas alcohólicas y el tabaco. En el caso del transporte, la tasa interanual se redujo más de dos puntos en diciembre, hasta el 4,9%, como consecuencia del abaratamiento de los carburantes y los lubricantes, en relación con la subida que experimentaron en diciembre de 2010. En cuanto a la tasa de bebidas alcohólicas y tabaco, disminuyó más de seis dé-cimas en diciembre y se situó en el 4,2%, a causa de la es-tabilidad del precio del tabaco, a diferencia de lo que sucedió el año anterior.

Contrariamente a estas disminuciones de precios, el grupo de ocio y cultura incrementó su tasa anual nueve décimas, hasta el 1,3%, a causa del encarecimiento del viaje organi-zado y de los servicios recreativos y deportivos.

Por comunidades autónomas, el mayor aumento de la va-riación interanual corresponde a las comunidades autóno-mas de Castilla y León (2,7%), el Principado de Asturias (2,7%) y La Rioja (2,7%). La comunidad catalana se sitúa una décima por encima de la media (2,5%) y Lleida es la provincia que aumenta con más intensidad, con una varia-ción del índice del 2,8%.

7.1. ÍNDICE DE PRECIOS DE CONSUMO


Font: INE. / Fuente: INE.

Base 2006

Índex (desembre 2011)

Índice(diciembre 2011)

Variació en un anyVariación en un año

AndalusiaAragóPrincipat d’AstúriesIlles BalearsCanàriesCantàbriaCastella i LleóCastella-La ManxaCatalunya

BarcelonagironalleidaTarragona

Comunitat ValencianaExtremaduraGalíciaMadrid (comunitat)Múrcia (comunitat)NavarraPaís BascLa RiojaCeuta MelillaEspanya

Índex IPC desembre 2011Índice IPC diciembre 2011

113,6

Espanya Catalunya

114,7

113,2 2,1114,0 2,4114,3 2,7112,6 2,3110,6 2,0114,1 2,3113,9 2,7113,5 2,6114,7 2,5115,0 2,5114,9 2,5114,4 2,8112,9 2,4113,0 2,1113,2 2,4113,6 2,5113,7 2,5113,3 2,2112,8 2,6114,2 2,4114,2 2,7112,1 2,0113,1 1,5113,6 2,4

IPC ESPANYA I COMUNITATS AUTÒNOMESIPC ESPAÑA Y COMUNIDADES AUTÓNOMAS


EvOLUCIÓ ANUAL DE L’IPC. ÍNDEX GENERALEvOLUCIÓN ANUAL DEL IPC. ÍNDICE GENERAL

IPC: Variació en un any (desembre 2011)IPC: Variación en un año (diciembre 2011)

2,5% 2,5%

2,8%

2,4%


4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0

2009

Gen

er /

Ene

ro

Febr

er /

Febr

ero

Mar

ç / M

arzo

Abr

il / A

bril

Mai

g / M

ayo

Juny

/ Ju

nio

Julio

l / J

ulio

Ago

st /

Ago

st

Set

embr

e / S

eptie

mbr

e

Oct

ubre

/ O

ctub

re

Nov

embr

e / N

ovie

mbr

e

Des

embr

e / D

icie

mbr

e

2010

Gen

er /

Ene

ro

Febr

er /

Febr

ero

Mar

ç / M

arzo

Abr

il / A

bril

Mai

g / M

ayo

Juny

/ Ju

nio

Julio

l / J

ulio

Ago

st /

Ago

st

Set

embr

e / S

eptie

mbr

e

Oct

ubre

/ O

ctub

re

Nov

embr

e / N

ovie

mbr

e

Des

embr

e / D

icie

mbr

e

0,8

1,0 1,5

1,4

1,8

1,5

1,9

1,8

2,1

3,0

3,3 3,6

2,9

2,3 2,3

3,6

3,83,5

3,23,1 3,0

3,13,0

2,4



7.2. TIPUS D’INTERèS DE REFERèNCIAL’euríbor, el principal índex de referència europeu, ha anat marcant mínims històrics i va tancar l’any amb una mitjana del 2,004 %. En el decurs de l’any, s’ha mantingut en uns valors relativament baixos, tot i que han estat més elevats que en 2010. Va començar l’any, al gener, amb l’1,550 %, i va anar pujant mes a mes fins a assolir el 2,183 % del mes de juliol –el valor màxim de tot l’exercici. A partir d’aquest mes, l’índex va començar a baixar de forma més suau fins al tancament de l’any amb el 2,044 %.

El fet que l’índex hagi evolucionat amb valors més elevats que els de 2010 al llarg de tots els mesos de 2011 fa que les revisions de les hipoteques hagin estat a l’alça en qualsevol dels mesos de l’any, amb la conseqüència d’haver de pagar més en les quotes mensuals, amb més incidència si la revi-sió corresponia al mes de maig, amb un 0,898 %, i menys al gener, amb el 0,318 %.

7.2. TIPOS DE INTERéS DE REFERENCIAEl euríbor, el principal índice de referencia europeo, ha ido marcando mínimos históricos y cerró el año con una media del 2,004%. En el transcurso del año, se ha mantenido en unos valores relativamente bajos, aunque han sido más ele-vados que en 2010. Empezó el año, en enero, con el 1,550%, y fue subiendo mes a mes hasta alcanzar el 2,183% del mes de julio –el valor máximo de todo el ejercicio–. A partir de ese mes, el índice empezó a bajar de manera suave hasta el cierre del año con el 2,044%.

El hecho de que el índice haya evolucionado con valores más elevados que los de 2010 a lo largo de todos los meses de 2011 hace que las revisiones de las hipotecas hayan sido al alza en cualquiera de los meses del año, con la consecuencia de tener que pagar más en las cuotas mensuales. La incidencia fue su-perior cuando la revisión correspondía al mes de mayo, con un 0,898%, y menor si ésta se hizo en enero, con el 0,318%.

TIPUS D’INTERèS DE REFERèNCIA (%) TIPOS DE INTERéS DE REFERENCIA (%)

IrPH Bancs

Bancos

IrPH CaixesCajas

IrPH Conjunt Entitats

Conjunto Entidades

CECa Deute Públic Deuda Pública Míbor Euríbor

Interès legal

Interés legal

gener / Enero 2,679 3,144 2,918 5,000 3,304 1,550 1,550 4,00Febrer / Febrero 2,786 3,132 2,962 4,875 3,510 1,714 1,714 4,00Març / Marzo 2,935 3,294 3,120 5,000 3,676 1,924 1,924 4,00abril / Abril 3,115 3,327 3,226 4,875 3,896 2,085 2,086 4,00Maig / Mayo 3,238 3,471 3,355 5,250 4,020 2,154 2,147 4,00Juny / Junio 3,355 3,559 3,458 5,375 4,055 2,144 2,144 4,00Juliol / Julio 3,446 3,624 3,540 5,250 4,161 2,226 2,183 4,00agost / Agosto 3,467 3,590 3,533 5,750 4,212 2,137 2,097 4,00setembre / Septiembre 3,428 3,694 3,570 5,500 4,272 2,208 2,067 4,00octubre / Octubre 3,504 3,659 3,586 5,875 4,286 2,110 2,110 4,00novembre / Noviembre 3,641 3,747 3,696 5,625 4,459 2,092 2,044 4,00Desembre / Diciembre 3,509 3,739 3,626 5,125 4,445 2,004 2,004 4,00

Font: Banc d’Espanya. / Fuente: Banco de España.


Euribor IRPH conjunt d’entitats IRPH conjunto de entidades

7.3. EvOLUCIÓ DELS TIPUS DE REFERèNCIA (1997-2011)

7.3. EvOLUCIÓN DE LOS TIPOS DE REFERENCIA (1997-2011)

IrPH Bancs

Bancos

IrPH CaixesCajas

IrPH Conjunt Entitats

Conjunto Entidades

CECa Deute Públic Deuda Pública Míbor Euríbor

Interès legal

Interés legal

1997 6,774 7,078 6,911 7,948 6,000 5,198 7,5001998 5,557 5,763 5,651 6,792 4,519 4,005 5,5001999 4,587 4,881 4,724 5,875 3,663 3,155 3,182 4,2502000 5,708 5,822 5,764 6,625 5,022 4,773 4,781 4,2502001 5,597 5,926 5,76 6,646 4,626 4,077 4,084 5,5002002 4,687 4,896 4,795 5,875 4,165 3,489 3,493 4,2502003 3,627 3,791 3,713 5,042 3,013 2,341 2,336 4,2502004 3,265 3,435 3,356 4,708 3,078 2,276 2,274 3,7502005 3,181 3,373 3,283 4,479 2,681 2,335 2,334 4,0002006 4,117 4,222 4,173 5,021 3,349 3,432 3,436 4,0002007 5,203 5,276 5,242 5,771 4,081 4,445 4,450 5,0002008 5,780 5,921 5,857 6,521 4,059 4,807 4,813 5,5002009 3,151 3,653 3,439 5,052 2,827 1,618 1,618 4,3752010 2,508 2,972 2,770 4,750 2,660 1,350 1,350 4,0002011 3,259 3,498 3,383 5,292 4,025 2,029 2,006 4,000

Font: Banc d’Espanya. / Fuente: Banco de España.

Evolució dels tipus d’interèsEvolución de los tipos de interés

7,000

6,000

5,000

4,000

3,000

2,000

1,000

0,00099 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11


7.4. hIPOTEqUES URBANES

El 2011 continua el declivi de 2010 en el nombre de con-cessions d’hipoteques. Les dades de constitució d’hipo-teques urbanes d’habitatge mostren un comportament negatiu al tancament de l’any, reflex de l’enduriment de les concessions per part de les entitats financeres. En termes interanuals, el descens, tant a Catalunya com a Espanya, ha estat important, superat lleugerament pel patit l’any 2008.

Gairebé tots els mesos de l’any registren descensos en el nombre d’hipoteques, excepte en tres casos. Per un costat, al gener i al febrer aquest nombre augmenta (un 21,6 % respecte al desembre de 2010), possiblement, per un efec-te de decalatge del mes de desembre, últim mes abans de l’anunciada supressió de la deducció de l’IRPF per l’adqui-sició d’habitatge habitual –en principi, fins el desembre de 2010–; l’efecte al febrer va ser més suau. Per l’altre, al mes de novembre, hi ha un increment a Catalunya del 29,1 % respecte a l’octubre, conseqüència en aquest cas de l’inici de la rebaixa de l’IVA del 8 % al 4 % el mes de setembre de 2011, que, paral·lelament, va ser el mes en què les com-pravendes es van incrementar substancialment. Tot això, però, no ha estat suficient perquè és tanqués l’any amb un increment anual. Al llarg de l’any 2011, a Catalunya, es van constituir 63.584 hipoteques, amb un capital prestat de 45.825.188 €, la qual cosa significa una reducció anual del 33 % i del 35,5 %, respectivament.

7.4. hIPOTECAS URBANAS

En 2011 continúa el declive de 2010 en el número de con-cesiones de hipotecas. Los datos de constitución de hipo-tecas urbanas de vivienda muestran un comportamiento negativo al cierre del año, reflejo del endurecimiento de las concesiones por parte de las entidades financieras. En tér-minos interanuales, el descenso, tanto en Cataluña como en España, ha sido importante, superado ligeramente por el sufrido en 2008.

Casi todos los meses del año registran descensos en el número de hipotecas, excepto en tres casos. Por un lado, en enero y febrero este número aumenta (un 21,6% res-pecto al mes de diciembre de 2010), posiblemente, por un efecto de desfase del mes de diciembre, último mes an-tes de la anunciada supresión de la deducción del IRPF por la adquisición de vivienda habitual –en principio, hasta diciembre de 2010–; el efecto en febrero fue más suave. Por el otro, en noviembre, hay un incremento en Cataluña del 29,1% respecto de octubre, consecuencia en este caso del inicio de la rebaja del IVA del 8% al 4% en septiembre de 2011, que, paralelamente, fue el mes en que las com-praventas aumentaron sustancialmente. No obstante, todo esto no ha sido suficiente para que se cerrara el año con un incremento anual. A lo largo del año 2011, en Cataluña, se constituyeron 63.584 hipotecas, con un capital prestado de 45.825.188 €, lo cual se traduce en una reducción anual del 33% y del 35,5%, respectivamente.


7.5. NOMBRE D’hIPOTEqUES URBANES 7.5. NÚMERO DE hIPOTECAS URBANAS


CaTalunya EsPanya

Variació mes anteriorVariación mes anterior (%)

CaTalunya EsPanya

gener / Enero 7.363 49.665 21,6 26,1Febrer / Febrero 8.056 50.361 9,4 1,4Març / Marzo 6.616 43.176 -17,9 -14,3abril / Abril 5.292 31.358 -20,0 -27,4Maig / Mayo 6.567 37.619 24,1 20,0Juny / Junio 4.606 32.680 -29,9 -13,1Juliol / Julio 4.952 29.523 7,5 -9,7agost / Agosto 4.718 29.231 -4,7 -1,0setembre / Septiembre 4.819 30.808 2,1 5,4octubre / Octubre 3.262 22.193 -32,3 -28,0novembre / Noviembre 4.212 28.113 29,1 26,7Desembre / Diciembre 3.121 24.610 -25,9 -12,5any / año 2010 94.752 607.535any / año 2011 63.584 408.436Variació 2011-2010 (%)Variación 2011-2010 (%) -32,7 -32,7


CaTalunya EsPanyaVariació any anterior

Variación año anterior (%)CaTalunya EsPanya

2003 193.121 989.4392004 211.116 1.107.664 9,3 11,92005 229.425 1.257.613 8,7 13,52006 243.346 1.342.171 6,1 6,72007 196.457 1.238.890 -19,3 -7,72008 119.315 836.419 -39,3 -32,52009 94.277 650.889 -21,0 -22,22010 94.752 607.535 0,5 -6,72011 63.584 409.337 -32,7 -32,7


7.6. EvOLUCIÓ DEL NOMBRE D’hIPOTEqUES URBANES (2003-2011)

7.6. EvOLUCIÓN DEL NÚMERO DE hIPOTECAS URBANAS (2003-2011)

1.400.000

1.200.000

1.000.000

800.000

600.000

400.000

200.000

0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Evolució del nombre d’hipoteques urbanesEvolución del número de hipotecas urbanas

Catalunya Espanya


7.7. CAPITAL CONSTITUïT EN hIPOTEqUES URBANESMilions d’euros

7.7. CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANASMilliones de euros

Import de les hipoteques sobre finques urbanesImporte de las hipotecas sobre fincas urbanas

(milions d’euros / millones de euros)

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Enero Febrero Marzo Abril Mayo Junio Julio Agosto Septiembre Octubre Noviembre Diciembre

Catalunya Espanya


CaTalunya EsPanya

Variació mes anteriorVariación mes anterior (%)

CaTalunya EsPanya

gener / Enero 983.988 5.886.262 34,1 29,9Febrer / Febrero 1.111.953 6.181.786 13,0 5,0Març / Marzo 809.285 4.855.299 -27,2 -21,5abril / Abril 627.533 3.351.816 -22,5 -31,0Maig / Mayo 805.233 4.139.285 28,3 23,5Juny / Junio 537.491 3.579.220 -33,3 -13,5Juliol / Julio 590.341 3.265.365 9,8 -8,8agost / Agosto 571.297 3.125.428 -3,2 -4,3setembre / Septiembre 603.446 3.448.452 5,6 10,3octubre / Octubre 392.804 2.355.571 -34,9 -31,7novembre / Noviembre 479.510 3.082.920 22,1 30,9Desembre / Diciembre 338.825 2.556.784 -29,3 -17,1any / año 2010 12.179.760 71.041.231any / año 2011 7.851.706 45.825.188Variació 2011-2010 (%)Variación 2011-2010 (%) -35,5 -35,5


200.000.000 €

150.000.000 €

100.000.000 €

50.000.000 €

0 €

Catalunya Espanya


7.8. EvOLUCIÓ CAPITAL CONSTITUïT EN hIPOTEqUES URBANES (2003-2011)Milions d’euros

7.8. EvOLUCIÓN DEL CAPITAL CONSTITUIDO EN hIPOTECAS URBANAS (2003-2011)Milliones de euros

Evolució de l’import de les hipoteques urbanesEvolución del importe de las hipotecas urbanas

(milions d’euros / millones de euros)

CaTalunya EsPanyaVariació any anterior

Variación año anterior (%)CaTalunya EsPanya

2003 21.509.705 96.175.5612004 26.586.113 122.147.451 23,6 27,02005 33.429.354 156.946.440 25,7 28,52006 41.329.225 188.339.112 23,6 20,02007 36.160.056 184.427.159 -12,5 -2,12008 19.787.027 116.809.939 -45,3 -36,72009 12.079.974 76.677.082 -39,0 -34,42010 12.179.760 71.041.231 0,8 -7,42011 7.851.706 45.825.188 -35,5 -35,5

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011


7.9. COMPRAvENDES 7.9. COMPRAvENTAS

Les compravendes d’habitatges disminueixen un 17,7 % a Espanya al llarg de l’any 2011 en comparació amb l’any 2010, dos punts per sobre de la disminució que pateix la comunitat catalana (15,6 %), segons dades de l’Institut Na-cional d’Estadística.

En termes absoluts, a Espanya es van inscriure un total de 361.831 compravendes el 2011, davant de les 439.591 del 2010; i a Catalunya, 47.118, mentre que l’any anterior, el 2010, es van registrar 55.837 operacions. Aquestes dades mostren una contenció de les operacions de compravenda i es mantenen molt lluny de les que s’assolien en èpoques anteriors de bonança del sector, quan van arribar a les 775.300 operacions a Espanya i les 111.482 a Catalunya (any 2007).

Al tancament de l’any 2011, les vendes d’habitatges nous i usats van caure a Catalunya un 15,1 % i un 16 %, respecti-vament, amb 20.235 i 26.883 operacions, mentre que a Es-panya la venda d’obra nova s’ha vist encara més afectada, amb una disminució de gairebé un 20 % anual.

Per províncies de Catalunya, les quatre pateixen la caigu-da de les vendes tant de l’obra nova com dels habitatges usats, tot i que destaquen amb més intensitat la província de Lleida (-19,5 % d’operacions d’habitatges nous) i la pro-víncia de Barcelona (-18,4 % d’operacions d’habitatges de segona mà).

Cap comunitat autònoma ha incrementat el nombre d’operacions de compravenda respecte de l’any anterior. Destaquen les disminucions per sobre del 30 % d’Aragó (-42,9 %), la Comunitat Foral de Navarra (-33,4 %) i La Rioja (-32,8 %).

Las compraventas de viviendas disminuyeron un 17,7% en España a lo largo de 2011, en comparación con el año 2010, dos puntos por encima de la disminución que sufre la comunidad catalana (15,6%), según datos del Instituto Nacional de Estadística.

En términos absolutos, en 2011 se inscribieron en España un total de 361.831 compraventas, frente a las 439.591 de 2010; y en Cataluña, 47.118, frente a las 55.837 operacio-nes que se registraron el año anterior. Estos datos mues-tran una contención de las operaciones de compraventa y se mantienen muy lejos de las que se llevaban a cabo en épocas anteriores de bonanza del sector, cuando se llegó a las 775.300 operaciones en España y a las 111.482 en Cataluña (año 2007).

Al cierre del año 2011, las ventas de viviendas nuevas y usadas cayeron en Cataluña un 15,1% y un 16%, respec-tivamente, con 20.235 y 26.883 operaciones, mientras que en España la venta de obra nueva se ha visto aún más afectada, con una disminución de casi un 20% anual.

Por provincias de Cataluña, las cuatro sufren la caída de las ventas, tanto de obra nueva como de viviendas usa-das, aunque destacan con mayor intensidad la provincia de Lleida (-19,5% de operaciones de vivienda nueva) y la provincia de Barcelona (-18,4% de operaciones de vivien-da de segunda mano).

Ninguna comunidad autónoma ha incrementado el número de operaciones de compraventa respecto del año anterior. Destacan las disminuciones por encima del 30% de Ara-gón (-42,9%), la Comunidad Foral de Navarra (-33,4%) y La Rioja (-32,8%).


Comunitats autònomesComunidades autónomas 2008 2009 2010 2011 Variació / Variación

2011/2010 (%)Andalusia 63.489 48.609 44.399 37.194 -16,2Aragó 7.657 7.053 6.498 3.709 -42,9Astúries 6.053 4.692 4.860 3.482 -28,4Balears 6.987 4.476 5.027 3.788 -24,6Canàries 14.520 10.295 9.851 8.887 -9,8Cantàbria 5.034 4.746 4.585 3.846 -16,1Castella-La Manxa 16.966 11.144 10.870 9.617 -21,4Castella i Lleó 14.011 11.343 12.232 8.352 -23,2Catalunya 28.844 20.333 23.836 20.206 -15,2

Barcelona 16.681 11.634 14.178 11.826 -16,6girona 5.189 3.827 4.115 3.364 -18,3lleida 3.461 2.026 1.718 1.383 -19,5Tarragona 3.513 2.846 3.825 3.633 -5,0

Comunitat Valenciana 35.887 26.866 27.489 22.081 -19,7Extremadura 4.510 4.192 4.025 3.459 -14,1Galícia 15.994 13.932 14.043 10.181 -27,5Madrid 27.497 26.390 29.068 24.368 -16,2Múrcia 14.340 10.943 9.034 6.519 -27,8Navarra 4.204 3.085 3.568 2.377 -33,4País Basc 8.705 7.189 8.596 6.501 -24,4La Rioja 3.028 3.202 2.083 1.400 -32,8Espanya 278.034 218.775 220.612 176.230 -20,1

Font: INE, a partir del Col·legi de Registradors de la Propietat. / Fuente: INE, a partir del Colegio de Registradores de la Propiedad.

COMPRAvENDES D’hABITATGES NOUS COMPRAvENTAS DE vIvIENDAS NUEvAS


8. FACTORS DEMOGRàFICS

8. FACTORES DEMOGRÁFICOS

A Catalunya, en el darrer any, s’ha mantingut el creixement anual, amb una petita variació del 0,4 %, i se superen els set milions i mig d’habitants. En l’àmbit espanyol, el creixement ha estat exactament el mateix que a Catalunya i la població total és de 7.539.618 habitants a Catalunya i 47.190.493 a Espanya.

El paper de la immigració en els darrers anys ha estat for-ça rellevant en l’evolució de la població. D’acord amb les xifres del Padró Municipal, dels 47,2 milions de persones que registrava la població espanyola a 1 de gener de 2011, el 12,2 % eren de nacionalitat estrangera; concretament, 5,7 milions de persones. Aquest percentatge d’immigració va anar augmentant gradualment des de l’any 1998, amb un pes més important del grup de població estrangera en edat de treballar. Tanmateix, actualment, aquests fluxos migratoris estan experimentant una desacceleració impor-tant, començada amb la crisi econòmica que pateix el país i conseqüència, principalment, dels efectes negatius en el nostre mercat laboral.

A Catalunya i segons el Centre d’Estudis Demogràfics, les necessitats demogràfiques de construcció de llars assoli-bles a mig termini, tenint en compte la tendència creixent a l’envelliment de la població, el seu volum i creixement negatiu a mig termini, i la generació de joves entrant, cada cop més reduïda en nombre i amb el desavantatge de la problemàtica de l’ocupació, fan difícil preveure unes bones perspectives per a la demanda d’habitatges. Les dades de les projeccions de població realitzades apunten, però, a una necessitat de 20.000 llars anuals a Catalunya. Aques-tes quantitats ajudaran a donar sortida al parc vacant, a la renovació del parc antic i obsolet i, en zones on gairebé no hi ha estoc, a la necessitat de produir obra nova per satisfer el mercat.

En Cataluña, en el último año, se ha mantenido el creci-miento anual, con una pequeña variación del 0,4%, y se superan los siete millones y medio de habitantes. A nivel español, el crecimiento ha sido exactamente el mismo que en Cataluña, y la población total es de 7.539.618 habitantes en Cataluña y 47.190.493 en España.

El papel de la inmigración en los últimos años ha sido bas-tante relevante en la evolución de la población. De acuerdo con las cifras del Padrón Municipal, de los 47,2 millones de personas que registraba la población española a 1 de ene-ro de 2011, el 12,2% eran de nacionalidad extranjera; con-cretamente, 5,7 millones de personas. Este porcentaje de inmigración fue aumentando gradualmente desde el año 1998, con un peso más importante del grupo de población extranjera en edad de trabajar. Sin embargo, actualmente, estos flujos migratorios están experimentando una desace-leración importante, empezada con la crisis económica que sufre el país y consecuencia, principalmente, de los efectos negativos en nuestro mercado laboral.

En Cataluña y según el Centro de Estudios Demográficos, las necesidades demográficas de construcción de viviendas asequibles a medio plazo, teniendo en cuenta la tendencia creciente al envejecimiento de la población, su volumen y cre-cimiento negativo a medio plazo, y la generación de jóvenes entrante, cada vez más reducida en número y con la desven-taja de la problemática de la ocupación, hacen difícil prever unas buenas perspectivas para la demanda de viviendas. No obstante, los datos de las proyecciones de población realiza-das apuntana una necesidad de 20.000 viviendas anuales en Cataluña. Estas cantidades ayudarán a dar salida al parque vacante, a la renovación del parque antiguo y obsoleto y, en zonas donde casi no hay stock, a la necesidad de producir obra nueva para satisfacer el mercado.


8.1. POBLACIÓ

8.2. ESTRUCTURA D’EDATS

8.1. POBLACIÓN

8.2. ESTRUCTURA DE EDADES

Font: IDESCAT i INE. / Fuente: IDESCAT e INE.

CaTalunya EsPanyaany / Año Total Homes / Hombres Dones / Mujeres Total Homes / Hombres Dones / Mujeres

2000 6.261.999 3.058.628 3.203.371 40.499.790 19.821.384 20.678.4072001 6.361.365 3.115.336 3.246.029 41.116.842 20.165.514 20.951.3282002 6.506.440 3.201.029 3.305.411 41.837.894 20.564.089 21.273.8052003 6.704.146 3.309.850 3.394.296 42.717.064 21.034.326 21.682.7382004 6.813.319 3.366.329 3.446.990 43.197.684 21.285.247 21.912.4372005 6.995.206 3.468.235 3.526.971 44.108.530 21.780.869 22.327.6612006 7.134.697 3.543.706 3.590.991 44.708.964 22.100.466 22.608.4982007 7.210.508 3.578.176 3.632.332 45.200.737 22.339.962 22.860.7752008 7.364.078 3.661.028 3.703.050 46.157.822 22.847.737 23.310.0852009 7.475.420 3.713.765 3.761.655 46.745.807 23.116.988 23.628.8192010 7.512.381 3.724.515 3.787.866 47.021.031 23.226.185 23.794.8462011 7.539.618 3.732.196 3.807.422 47.190.493 23.283.187 23.907.306


CaTalunya EsPanya20-39 anys / años 40-59 anys / años 20-39 anys / años 40-59 anys / años

2000 2.026.000 1.620.000 13.179.000 10.063.0002001 2.071.000 1.666.000 13.347.000 10.350.0002002 2.149.000 1.722.000 13.577.000 10.652.0002003 2.185.000 1.761.000 13.746.000 10.963.0002004 2.230.000 1.808.000 13.909.000 11.278.0002005 2.269.000 1.850.000 14.055.000 11.597.0002006 2.303.000 1.899.000 14.163.000 11.911.0002007 2.333.000 1.946.000 14.300.000 12.240.0002008 2.344.000 1.980.000 14.261.000 12.532.0002009 2.299.000 2.009.000 13.976.000 12.744.0002010 2.250.000 2.046.000 13.701.000 12.959.0002011 2.179.000 2.077.000 13.326.000 13.178.000


Piràmide de població a CatalunyaPirámide de población en Cataluña

De 95 anys i +/años años y másDe 90 a 94 anys/años

De 85 a 89 anys/años
















De 5 a 9 anys/años

De 0 a 4 anys/años

10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 % 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

2001 2011

% de població nacional estrangera respecte el total% de población nacional extranjera respecto del total

100

90

80

7098 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11

Nacional Extrangera/extranjera


INFORME DE SECTORIAL DE CATALUNYA 2011 c APCE 2012

Estudi realitzat pel gabinet d’estudis de l’APCE [email protected]

Edita:aPCE. Associació de Promotors de BarcelonaAv. Diagonal 472-476, escala A, entresòl 08006 BarcelonaTel. 93 237 49 67- Fax 93 237 36 [email protected]

1a edició JULIOL 2012

Queden rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del “Copyright”, sota les sancions establertes en las lleis, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars de ella mitjançant lloguer o préstecs públics.

Quedan rigurosamente prohibidas, sin la autorización escrita de los titulares del “Copyright”, bajo las sanciones establecidas en las leyes, la reproducción total o parcial de esta obra por cualquier medio o procedimiento, comprendidos la reprografía y el tratamiento informático y la distribución de ejemplares de ella mediante alquiler o préstamos públicos.

Documents

Informe sectorial Cataluña 2011