Ciutadella de Menorca, 17 d’agost de 2012. Preu 2,10 e · Nº 3.535

Son Blanc fa caure un 23%el tràfic de mercaderies delport de Maó en la primerameitat de 2012

Els tribunals validenl’autorització de Salut perobrir dues noves farmàciesa Ciutadella

Joana Casasnovas, unaartista anònima

EEllss mmiilllloorrss mmúússiiccss ddee MMeennoorrccaarreetteenn hhoommeennaattggeeaallss PPiinnkk FFllooyydd

Ur gèn ci es Se gu re tat So ci al: Ca nal Sa lat - Tel. 902 07 90 79 - 971 48 01 12Cen tre In su lar Sa ni tat de Me nor ca: Tel. 971 36 04 26Creu Ro ja: Tel. 971 38 19 93 · Urgències: Tel. 112

Ajun ta ment de Ciu ta de lla: Pla ça des Born, 15 - Tel. 971 38 10 50Po li cia Mu ni ci pal: Carretera Me-1, Km 43,7 - Tel. 971 38 07 87Co mis sa ria: República Argentina, s/n - Tel. 971 38 10 95Bom bers: Tel. 971 38 08 09 · Ta xis: Tel. 971 48 22 22

FAR MÀ CI ES DE TORNDivendres dia 17 MARTÍ-SUREDA Plaça ColónDissabte dia 18 PLAÇA NOVA Plaça NovaDiumenge dia 19 OLEO Federico Pareja, 54Dilluns dia 20 MOLL Eivissa, 50Dimarts dia 21 LÓPEZ-FONT Jerònia Alzina, 5Dimecres dia 22 CASTANY Tres Alqueries, 3Dijous dia 23 OLEO Federico Pareja, 54Divendres dia 24 CAVALLER Plaça de la Catedral

S E T M A N A R I

AU TO BU SOSCIU TA DE LLA-MA Ó (Trans por tes Me nor ca)

PLAÇA PINS-CANAL SALATPOICI

CAMÍ DE SA FAROLA

CAMÍ DE SA FAROLAPOICI

CANAL SALAT-PLAÇA PINS

07:00*08:0009:0010:0011:0012:0013:00

14:0015:00*17:00*18:00*19:00*20:00*

07:30*08:3009:3010:3011:3012:3013:30

14:3015:30*17:30*18:30*19:30*20:30*

CIUTADELLA MAÓ

6:40

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:45

11:30

12:30

13:15

14:15

15:15

16:30

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

6:45

7:15

7:45

8:15

8:45

9:30

10:15

11:15

12:00

13:15

14:15

15:15

16:15

17:00

18:15

19:30

21:00

22:15

De dilluns a divendres CIUTADELLA MAÓ

9:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

9:00

10:30

12:00

13:00

17:00

20:00

CIUTADELLA MAÓ

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

8:00

10:30

12:00

13:00

17:30

20:00

Dissabtes

Diumenges i Festius

PLATGES (Tor res Allés Au to ca res)· Sortides des de Ciu ta de lla - Pla ça des Pins ·

* EXCEPTEDISSABTES, DIUMENGES

I FESTIUS

RESERVESCIUTADELLA

AL

971 484 216

Núm. 3.535. Any LXX. Di pò sit le gal ME 54-1958.DI REC TOR: Jo sé Ma nu el Al·lès Sal vàRE DAC TORS: Carles Marquès, Joan Canals (esports).ADRE ÇA: C/ Cabrera, 3 - 07760 Ciu ta de lla de Me nor caTE LÈ FON I FAX: 971 38 29 20 A/E: eli ris-di gi tal@in fo te le com.es / eliris-disseny@infotelecom.esPÀ GI NA WEB: http://www.in fo te le com.es/eli ris

EDI TA:

PER TORNADA CONSULTEU EN LA PARADA

HORARI A PARTIR DEL 26 DE JUNYSORTIDES DESDE CIUTADELLA CAP A:

* EXCEPTE DIUMENGES

1 PER CALA’N BOSCH

Horario NURA NOVAA PARTIR DE DIA 1 DE JULIO

CALAN BLANES DELFINES

CALAN FORCAT

CALETACALA BLANCA SANTANDRIA

CALETACALAN BOSCHSON XORIGUER

2

DI AS AL CUD. - CI UT. CI UT.- AL CUD.

Lu nes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mar tes 08'00-16’00 11’30-19’30

Mi ér co les 08'00-16’00 11’30-19’30

Ju e ves 08'00-16’00 11’30-19’30

Vi er nes 08'00-17’00 11’30-20’00

Sá ba do 08'00 19’30

Do min go 16'00 19’30

07:15*08:00*08:4009:0509:35*09:50 10:05*10:3010:5011:0511:30*12:0012:30*13:0013:30*14:0014:30*

15:0015:3016:00*16:3017:00*17:3018:0018:30*19:0019:3020:0020:30*21:0021:30*22:0022:30*23:30

07:001

08:001

08:50

09:35*

10:1010:45*

11:40

12:30

13:15*

13:45

14:15*

14:45

15:15*

16:00

17:00*

18:00

19:00

20:00*

21:30

22:30

22:30

23:001

24:301*

07:0008:0008:45*09:0009:3009:45*10:00*10:1510:30*10:4511:00*11:3012:0012:3012:45*13:0013:15*13:3013:45*14:0014:15*14:30

15:0015:30*16:0016:3017:0017:3017:45*18:0018:15*18:3019:0019:30*20:0020:30*21:0021:30*22:0022:3023:0023:30*24:30*

3

Ports de Maó i Son Blanc:competència o companyia?

Fa poc més d’un any que es van donar per acabades les obresdel port de son Blanc i que els vaixells van començar a operar-hi. Enaquests 15 mesos, son Blanc ha incrementat de manera importantel volum de càrrega transportat en detriment del port de Maó, queha vist minvar la càrrega en un 23%.

L’antiga i legítima reivindicació de Ciutadella de comptar ambunes instal·lacions portuàries adients, no pretenia, ni pretén, créi-xer a costa del magnífic port de Maó. El nou port de Ciutadella hade contribuir a l’increment global de negoci, ha de poder beneficiar al con-junt de Menorca. I això només serà possible si el port es gestiona amb parà-metres de rendibilitat. El port de Son Blanc ha de superar el paperd’alternativa que se li ha adjudicat i ha de prendre l’iniciativa. En temps devaques magres com aquests, s’han de fer inversions que aportin negoci. Ins-tal·lar els “ducs d’alba” per a permetre l’atracament de barcos de gran eslorano és una despesa, és una inversió fàcilment rendibilitzable, que pot aportarinteressants ingressos a les malmeses arques públiques de la nostra comuni-tat.

Son Blanc ha de ser un port especialitzat en el transport de passatge imercaderia rodada, activitats perfectament compatibles amb la del turismede creuers. Possibilitar l’abaratiment del transport, crear una autèntica al-ternativa de comunicació entre Menorca, la resta d’illes i el continent, donarservei als creuers turístics que vulguin oferir la nostra illa en els seus recorre-guts, son actuacions econòmicament rendibles i socialment atractives pelque suposen d’increment d’activitat i, per tant, de llocs de feina.

Això s’ha d’aconseguir en detriment del port de Maó? De cap manera.La rada maonesa té una capacitat extraordinària per a acollir mercaderia pe-sant, vaixells de grans eslores i, especialment, embarcacions turístiques de tottipus. El port de Maó té capacitat per a acollir múltiples i rendibles activi-tats, totalment compatibles amb les del nou port de Ciutadella.

L’objectiu d’uns i d’altres hauria de ser evitar titulars comel que avui motiva aquest comentari, incidint més en el quesuma que en allò que ens resta.

S E T M A N A R I

Santa Clara celebra els800 anys de la seva

congregació

Teatre de Butxacaa Ciutadella Vella

Carlos Serra Rey,arquitecte

editorial

4

local

rents, recolzada en el lògic interès parti-cular pel resultat econòmic de les ofici-nes de farmàcia que regenten, endefinitiva, no té fonament atendible”.Enfront de la dada extreta pels de-

mandants, buscada de la combinacióentre el nombre d'immobles als queaplica l'impost sobre béns immobles i elnombre d'habitants, el TSJIB és clar, enconsiderar que “ni es justifica queaquesta operació fos més representativade la realitat ni, en definitiva, desvirtuales dades certificades per l'Institut Na-cional d'Estadística”.

que l'interessat ja hauria demanat el ma-teix en 2005. En aquesta primera oportu-nitat, els farmacèutics instal·lats aCiutadella ja van sol·licitar a l'Adminis-tració balear que no s'autoritzés la ins-tal·lació de dues noves oficines en elmunicipi de Ponent.Diu el TSJIB que “sent 13 les ofici-

nes de farmàcia obertes a la zona farma-cèutica de Ciutadella, sumades les tresque es pretenien en el cas i dividides pelcòmput d'habitants, que resulta ser de43.214, el mòdul resultant seria de 2.701habitants per cada oficina de farmàcia, laqual cosa no complia el mínim establerten l'article 20 de la Llei 7/1998 (de laComunitat autònoma), però si que com-plia el mòdul de 2.800 habitants per cadaoficina si a les tretze ja existents se n’a-fegien no tres, però sí dues, quedant aixíen 15 i el mòdul en 2.800 habitants”. Peral tribunal, “la discrepància dels recur-

TEXT: Carles Marquès FOTO: Setmanaris i Revistes S.L.

EEllss ttrriibbuunnaallss vvaalliiddeenn ll''aauuttoorriittzzaacciióó ddeeSSaalluutt ppeerr oobbrriirr dduueess nnoovveess ffaarrmmààcciieess aaCCiiuuttaaddeellllaa

La decisió de la Conselleria deSalut i Consum del Governd'autoritzar dues noves farmà-

cies a la zona de Ciutadella va ser con-forme a Dret. Així ho acaba de decidir elTribunal Superior de Justícia de Balears(TSJIB) en una sentència que dóna perbona la resolució signada al desembre de2009 per la Direcció General de Farmà-cia, a la qual es van oposar els farma-cèutics del municipi.Els fets es remunten a maig de 2009,

quan es va instar a la Comunitat autò-noma a iniciar l'expedient per a l'autorit-zació de tres noves oficines a la zonafarmacèutica de Ciutadella. Els deman-dants van al·legar, entre altres raons, queel peticionari “juga a establir una novafarmàcia per cada mòdul de 2.800 habi-tants” i que, a més, els perjudicava ambla sol·licitud presentada, una més, segonsels farmacèutics oposats a la petició, ja

5

local

TEXT: Carles Marquès FOTO: Bep Al·lès

SSoonn BBllaanncc ffaa ccaauurree uunn 2233%% eell ttrrààffiicc ddeemmeerrccaaddeerriieess ddeell ppoorrtt ddee MMaaóó eenn llaapprriimmeerraa mmeeiittaatt ddee 22001122

CreuersPer cert que el mo-

viment de creuers alsports de Balears hacaigut un 22% durantel primer semestre del'any en comparacióamb la xifra registradal’any passat.Concretament, de

gener a juny van arri-bar als ports de l'arxi-pèlag –Palma, Maó,Eivissa i Formentera-222 creuers turístics,enfront dels 283 quees van comptabilitzar

fins a aquesta data en 2011, segons lesdades de l’Autoritat Portuària.Per ports, l'únic que ha incrementat el

nombre d'arribades en el primer semes-tre ha estat el d'Eivissa, amb un 4% més,mentre que tant el port de Maó com el dePalma han experimentat caigudes del 6%i el 29% respectivament.En el mes de juny, el moviment de

creuers va assolir les 61 escales (25menys que el passat any). En concret elport de Palma va acollir 39 bucs, 5 el deMaó i 17 el d'Eivissa.

passar de 7,1 milions de tones en l'acu-mulat de gener a juny en 2006 a 7,4 enaquest any (+4%). Després d'aquestadata, la dada sempre ha caigut fins a2012. En 2008, amb 6,8 milions detones, es va registrar una caiguda del 8%en el primer semestre. En 2009, amb 5,8milions, el descens va ser del 15%. En2010, la reducció va ser mínima, mentreque en 2011, el percentatge es va reduiren un 3% amb 5,6 milions. Aquest anyamb 5,8 milions de tones suposa, pertant, un augment del 3% respecte a l'anyanterior.

El tràfic de mercaderies en elport de Maó ha baixat deforma notable en els primers

sis mesos de l’any, i ho ha fet ni més nimanco que un 23%, a causa de la com-petència del nou port exterior de Ciuta-della. Son dades d’Autoritat Portuària deBalears, que indiquen que el tràfic totalde mercaderies dels ports de les Illes haaugmentat per primera vegada des de2007. L’augment, en la primera meitatdel 2012, seria així del 3% (5,8 milionsde tones) respecte al mateix període del'any anterior.Aquest increment es deu sobretot a

l'augment de mercaderia general –que haestat d’un 5% en el conjunt de les Illes-en el que fa referència al consum... Aixòindica, segons APB, que la caiguda de2007 a 2011, “es comença a recuperar”,encara que “no se sap si tindrà continu-ïtat”. Cal destacar que el major augment es

dóna a Palma, que en el total de merca-deries puja un 10%. Per ports, Palma i LaSavina (amb un augment de l’1%) sónels únics que creixen. Alcúdia i el portd'Eivissa davallen un 1%.L'últim any que va créixer el total de

tràfic a Balears va ser en 2007. Es van

Les dades d’Autoritat Portuària palesen la competència, cada vegada més forta, del nou portexterior de Ciutadella.

6

TEXT: Carles Marquès FOTO: Setmanaris i Revistes S.L.

EEll ttuurriissmmee mmaannttéé eell ppoollsseeccoonnòòmmiicc ddee lleess IIlllleess,, mmeennttrree llaaccoonnssttrruucccciióó ccoonnttiinnuuaa eenn ccaaiigguuddaalllliiuurree

El turisme continua tirant de l'e-conomia balear amb una “bonaevolució de la temporada turís-

tica”, pel que fa referència al nombre depernoctacions i de viatgers, mentre que,per contra, la construcció segueix en cai-guda lliure a les Illes, fins al punt que enels cinc primers mesos d'aquest any, la li-citació d'obra pública s'ha reduït en un84,9 per cent, en relació al mateix períodede l'any anterior, a causa de les retalladespressupostàries.Així ho posa de manifest l'estudi ‘El

moment econòmic de Balears’, elaboratper la Vicepresidència Econòmica de l’E-xecutiu regional, que reflecteix que entreles regions turístiques, l'arxipèlag és elque millor es comporta quant a l'evolucióde l'atur, després que aquest s'incrementés

un 6,4 per cent al juliol, en relació a l'anyanterior, enfront del 7,7 per cent de Cata-lunya; 10,8 per cent de Comunitat Valen-ciana; 11,8 per cent d'Andalusia i 16,3per cent de Canàries. Mentre, a nivell na-cional va augmentar un 12,4 per cent.D'aquesta manera, la taxa d'atur re-

gistrada en el mes de juliol a les Illes sesituava en el 14,1 per cent, sent també lacomunitat turística amb una taxa mésbaixa, en ser superada per Catalunya(16,9 per cent); Comunitat Valenciana(26,1 per cent); Andalusia (26,8 per cent)i Canàries (30,8 per cent), mentre que anivell nacional, va assolir el 21,2 percent. Això és degut en major part, segonsrevela l’esmentat estudi, als positius re-sultats turístics, ja que fins al mes dejuny, el nombre de pernoctaciones hote-

leres va créixer a Balears un 0,9 per centrespecte al mateix període de 2011. Almateix temps, va créixer un 2,9 per centel nombre de passatgers arribats per viaaèria a les Illes al juny destacant, sobre-tot, l'augment en un 2,3 per cent dels viat-gers alemanys.Molt diferent és la situació en el sector

de la construcció, atès que no només habaixat l'obra pública, sinó també el nom-bre de certificats de final d'obra que en elmes de maig es van reduir un 44,9 percent, respecte al mateix període de l'exer-cici anterior. A més, l'informe admet queles perspectives “no són positives, a causade la reducció dels projectes visats pelCol·legi d'Arquitectes”.

report

7

Agraïment Diada d’Estiu de CulturaEn nom propi i de l'Ajuntament de Ciutadella vull agrair públicament i d’una manera molt sincera a

totes les persones i entitats que han col·laborat en l'organització de l'edició d'enguany de la Diada d’Estiude Cultura, celebrada aquest passat dissabte. Tots ells amb la seva implicació han contribuït a fer que la diadahagi estat un èxit de participació i que Ciutadella es convertís per unes hores en una autèntica festa de l’art,on es van fusionar les diferents manifestacions artístiques que es desenvolupen al nostre municipi.

Gràcies als propietaris de les cases que van obrir les seves portes per tal que més d’una trentena d’ ar-tistes locals poguessin mostrar les seves obres; gràcies també als llibreters per exposar els seus llibres al car-rer de Cal Bisbe; gràcies molt efusives als artistes que ens van delectar amb les seves actuacions tant al carrercom a l’interior de les cases.

Així mateix vull transmetre un especial agraïment a totes les persones que van col·laborar desinteressa-dament en les activitats celebrades al llarg de tota la jornada.

No vull acabar aquest escrit sense agrair també a la brigada municipal i al personal de l'àrea de Culturade l'Ajuntament de Ciutadella, pel seu entusiasme, la seva feina i la seva implicació en el muntatge i orga-nització de l'esdeveniment. Sense ells tot açò no hagués estat possible.

També vull fer partícep d'aquest agraïment a tot el públic assistent per la bona acollida demostrada a l’e-dició d’enguany de la Diada d’Estiu de Cultura, la qual cosa ens encoratja per a futures edicions i per ferde Ciutadella un gran centre de l’art i un referent de la cultura en el sentit més propi de la paraula.

A tots ells moltíssimes gràcies.

Auxiliadora Pons SabaterRegidora de Cultura de l'Ajuntament de Ciutadella

Desfilada a la Plaça des Mercat de CiutadellaAquest divendres 17 d'agost a les 21.30h tindrà lloc una desfilada de complements a la Plaça des Mer-

cat de Ciutadella, concretament baix les voltes que guareixen les carnisseries. En aquest lloc emblemàtic s'hipodran veure peces de joieria, capells, bosses, avarques, cinturons, etc. procedents de la botiga d'artesaniaCa Muare. Inspirades en l'esperit de la recuperació i el reclicatge, una atrevida escenografia i un originalacompanyament musical embolcallaran els i les models que juntament amb uns quants fillets mostraran alpúblic assistent les peces d'artesania menorquines més originals i modernes. És un acte obert al públic i quecompta amb diferents col·laboradors locals.

Noves normes per a viatjar amb descomptesL'Ajuntament de Ciutadella informa que els ciutadans cal que recordin que, a partir del proper dia 1 de

setembre, i amb efectes indefinits, la condició de residents a les Ills Balears, als efectes d'aconseguir la bo-nificació en el transport per via marítima o aèria, s'ha d'acreditar mitjançant el certificat d'empadronamenten vigor. A la vegada, s'ha d'entendre com a certificat de residència expedit als efectes del que disposa el RD 1316/2001). Açò s'ha de tenir en compte també per als bitllets ja adquirits i que siguin per viatjar en unadata posterior a dia 1 de setembre en què entra en vigor la nova normativa.

Aquest certificat es pot obtenir de diferents maneres:• A l’OAC (Oficina d'Atenció al Ciutadà) presentant el document d’identitat de l’interessat (cost

0,67 €)• Als caixers de LA CAIXA i SA NOSTRA, sempre que hi tenguin compte, (cost 0,67 €)• A la seu electrònica de l’Ajuntament (www.ajciutadella.org)

Per a poder-lo obtenir mitjançant la seu electrònica, serà necessari tenir DNI electrònic (amb lector) obé amb el PIN CIUTADÀ que es sol·licita a través de la pàgina web de l’Ajuntament i que es va recollir alConsell Insular de Menorca (plaça de la Catedral, per al cas de Ciutadella). Amb aquest pin es poden treuretelemàticament els certificats de viatge de tots els membres que conviuen en un mateix domicili.

Recordam que el certificat tant sols s'ha de presentar, juntament amb el DNI, al moment de l'embar-cament. No s'ha d'entregar i tindrà una validesa de sis mesos a partir de la data d'expedició del certificat.

breus

8

TEXT: Bep Al·lès FOTOS: Bep Al·lès

CCaarrllooss SSeerrrraa RReeyy,, aarrqquuiitteeccttee

- Qui és en Carlos Serra Rey?- Un jove, ja no tan jove, que va par-

tir de Ciutadella per anar a la universitat,com a molts ciutadellencs, i la vida l’hadut a establir-se a Mallorca. Vaig obrir unestudi d’arquitectura l’any 1998 a Artà,un poble del nord-est de Mallorca, on se-gueix exercint com a arquitecte. Avuisom pare de dos fills , na Blanca i en Del-fín, i estic casat amb una artanenca. Somtambé regatista de la classe creuer i afi-cionat a la natació.- Quan vas decidir partir de Me-

norca i fer feina fora de l’illa?- Realment quasi no ho decideixes tu

partir de l’illa, ja que si vols estudiar ar-quitectura no tens altra alternativa quesortir de Menorca. Acabes un cicle aca-dèmic a Ciutadella amb 18 anys i si volsseguir, ja saps el que toca. Deixes família,amics i en el meu cas una forta afició perla navegació. Malgrat tot, record que hovaig fer amb moltes ganes i il·lusió, jaque passava a viure una nova etapa de lameva vida.-Mirant retrospectivament, trobo que

és molt necessari per a tots els joves, sies pot, passar per aquesta experiència.També es part de la formació personalque te ofereix la universitat i viure forade l’illa per tal d’ampliar horitzons. - Dius que un dels teus somnis era

fer el tipus d’arquitectura que tu voliesi ho has aconseguit. Ha estat un camídifícil?- Quan segueixes i persegueixes les

teves conviccions trobo que res es fa di-fícil, simplement, dónes una passa dar-rera l’altre , i quan mires enrere , és quante n’adones del que has aconseguit itambé de les oportunitatsperdudes…Quan acabes uns estudis comarquitectura, on te mostren moltes matè-ries, ja que passes per història de l’art, di-buix tècnic i artístic, estructures,materials, etc... , surts amb una visió bas-tant global de la professió, encara que re-alment és bastant diferent enmig delcarrer. Te llicencies amb moltes ganes de

projectar realitats, i no només projectesamb paper i cartró. Pensava que si, ja just

sortir de la universitat, renunciava a pro-jectar el tipus d’arquitectura que m’ha-vien ensenyat, amb la qual creia i emtrobava còmode, simplement per temeseconòmics, ¿què projectaria quan hagu-essin passat 10 anys? Si ja renunciava totjust començar a totes aquestes il·lusions,deixava de tenir sentit tot l’esforç quehavia realitzat durant tots aquells anys. Per tot això, trobo que en el meu cas

ha estat fàcil dur a la pràctica les mevesconviccions arquitectòniques, i deixar debanda l’arquitectura més comercial ifolklòrica, encara que no sempre es fàcil.Record els primers anys, quan hi

havia un boom urbanístic, sobretot a Ma-llorca, i anys més tard a Menorca. Vaigrenunciar a molts projectes d’habitatgesunifamiliars, perquè els clients venienamb unes propostes molt concretes queno casaven amb les meves idees. De fet,no cercaven a un arquitecte perquè elsdissenyés la casa, sinó a una persona quesignés un “papers”.

9

viure el de la bonança econòmica queens va permetre fer una sèrie de coses queara no es poden fer, i que penso que ensha de servir a tots els professionals delsector per revisar les nostres arquitectu-res i maneres de treballar.Intent agafar-m’ho com a una oportu-

nitat per millorar i optimitzar la fase crea-tiva i constructiva de cada projecte, peròl’estudi ha de seguir endavant, ara ambpetits projectes, reformes i legalitzacions.Està clar que ens afecta no només econò-micament i professionalment, sinó tambépersonalment , en la manera de veure iviure les coses. Potser el més difícil depair és la sobtada aturada del sector, queha passat de ser un dels més dinàmics atrobar-se completament estancat. No obs-tant això, el diferent enfocament del meuestudi des del inici, sense estar lligat agrans constructores i promotores, m’hapermès poder seguir exercint la mevafeina fora haver de cercar refugi en la do-cència o en l’administració.- A Ciutadella des de ben petit et vas

iniciar en l’esport de la vela, on vasaconseguir importants guardons en laclasse optimist… Suposo que estant auna illa, deus seguir navegant?- Suposes bé! Els guardons aconsegu-

its amb l’optimist ja queden molt enforaen el temps, encara que els bons recordsd’aquells anys, sobretot amb el meu pare,també gran aficionat a la vela, són ines-

entrevista

Estar a Mallorca, m’ha permès conèi-xer i tenir l’oportunitat de treballar ambpersonatges com el pintor Miquel Bar-celó,artista al qual admiro,reformant iampliant el seu estudi de pintura a la De-vesa de Ferrutx de la Colònia de SantPere. També vaig tenir l’oportunitat decol·laborar amb en Juan Herreros, de l’es-tudi internacional d’arquitectura Ábalos& Herreros. Així mateix, he desenvolupatpart de la meva professió en l’àmbit del’administració pública: per a la Conse-lleria d’Educació amb l’IES Binissalem,per a Ports de les Illes Balears amb l’edi-fici del Club Nàutic de la Colònia de SantPere entre d’altres, per a l’Ajuntamentd’Artà amb diversos projectes com perexemple, la reforma de l’edifici de SesEscoles i el propi ajuntament , per al Con-sejo Superior de la Vivienda amb la re-forma integral de Can Solivelles, unedifici municipal d’Artà.- Ens pots xerrar un poc del que

cerques, del teu estil com arquitecte?- No crec que sigui adequat xerrar

d’un estil d’arquitecte, penso que xerrard’estils lliga més amb la decoració d’in-teriors i no tant amb l’arquitectura. Desdel meu punt de vista, el primer objectiud’un projecte arquitectònic ha de ser elcorrecte funcionament depenent del tipusd’edifici; després d’aquesta primera fina-litat, el repte és aconseguir sorprendre elclients amb el resultat final i perquè aixòsigui possible, els meus projectes inclo-uen un treball minuciós amb elements

com la llum, els espais, els materials, lestextures,...és a dir tot el que seria el pro-jecte d’interiorisme, ja que m’agrada con-trolar fins el darrer detall.És interessant i enriquidor anar intro-

duint, en la mesura del possible, nous ma-terials i noves formes constructives. Defet cada projecte és un petit experiment,sempre hi ha petis detalls que fugen deles teves mans, i que fan que sempre ne-cessitis un altre projecte per anar millo-rant i progressar professionalment. Sempre necessites estar al dia del que

surt, nodrir-te de noves idees que veuspassejant pel carrer, llegint un llibre, vi-sitant una exposició,etc.. i fer-les teves ar-quitectònicament. També m’agradaadaptar velles arquitectures ja obsoletes ales noves formes de viure, intentant quecada vegada els habitatges siguin mésecològics i sostenibles energèticament.En cada projecte cerc un nou petit

repte independentment del pressupost, in-tentant posar-hi la mateixa passió en totsells. M’agrada treballar i experimentaramb la barreja dels materials que ens ofe-reixen les illes, adaptant-los a les novesarquitectures. Intent esser sempre cons-cient del lloc on estic projectant: cascantic, vorera la mar, en el camp…senseperdre mai de vista els objectius de cadaprojecte.- Com vius i es viu la crisi en el món

dels arquitectes?- És un període difícil que ara ens toca

viure però que passarà , també varem

10

borrables. Després d’estar molts anyssense quasi poder navegar per poder de-dicar més temps a la universitat i feinesd’estiu, vaig tenir l’oportunitat just arri-bar a la Colònia de Sant Pere de navegari promocionar l’esport de la vela. Vaigconèixer un grup d’entusiastes que vo-lien aprendre a navegar. Entre tots hemaconseguit tenir un Club amb molta acti-vitat nàutica en un del racons més politsde Mallorca. Avui dia formo part de lajunta directiva del Club Nàutic de la Co-lònia de Sant Pere, al terme municipal

d’Artà, com a delegat de vela, i tambésom armador del vaixell Lolita.- Després de dotze anys tenim una

consolidada flotilla d’uns dotze creuers iara estic treballant amb l’escola de vela iamb la promoció de la vela per a totes lesescoles de la comarca. Cal dir que tambétenim molt bona relació amb clubs com elde Ciutadella, on ja fa quatre anys cele-brem varies regates inter-clubs durant latemporada, i això me permet retrobar-meamb velles amistats.- Com veus els canvis que s’han fet a

Ciutadella en matèria portuària i nàu-tica?- Encara que com quasi sempre els

canvis de les ciutats arriben tard, pens quea Ciutadella li haurà anat molt bé esperaraquests més de trenta anys, ja que des deque era petit , he vist maquetes a les ofi-cines del club amb autèntiques barbaritatsurbanístiques. Gràcies al pas dels anys,aquests avantprojectes evolucionaren finstrobar una solució menys dramàtica i aixíprotegir l’encisador skyline del port deCiutadella. Però és una llàstima, que per una mala

gestió dels recursos assignats per fer totala remodelació del port de Ciutadella, el

11

entrevistaprojecte quedi a mig camí. Què passa ambl’estació marítima? I amb Cala’n Bus-quets?En matèria nàutica penso que es poden

fer i potenciar moltes més activitats apro-fitant les instal·lacions que tenim, sobre-tot a Ciutadella. Pel que fa a lesinfraestructura portuària, un port de di-mensions com el de Ciutadella no disposaavui en dia d’una marina seca, d’un travel-lift,...Però vivint a una illa, envoltats d’ai-

gua, hi ha coses que no s’entenen, com pere-xemple, i curiosament a Mallorca, el fetque la gent generalment pensi més en laneu i en esquiar, i no tant amb tots el es-ports relacionats amb la mar. - Portes anys vivint a Mallorca, una

illa que malgrat la crisi encara té unabona temporada turística. Com a ciuta-dellenc que viu a fora, què creus que liha mancat a Ciutadella o li manca tu-rísticament, o per poder tenir un majoratractiu o recuperar el turisme perdut?- Trobo que donada la nostra insulari-

tat ,és essencial que Menorca estigui bencomunicada tant per aire com per mar.Després també cal potenciar i millorar

,com ja s’està fent d’uns anys ençà, l’o-ferta complementària que es pot oferir alsnostres visitants durant tot l’any, donant aconèixer la nostra cultura, els nostres pro-ductes i les nostres festes.- Des de Artà,i la seva costa, a vega-

des es pot veure la silueta de Menorca,de la teva illa. Malgrat la distància siguicurta, enyores qualque vegada l’illa?- Sí que es veu, i molt bé de vegades!,

diuen els pescadors de Cala Rajada , quequan es veu tan bé és perquè vindrà maltemps, i no els manca raó! Sincerament,donat que mai he deixat de venir durantun llarg període de temps i que segueixovivint a una illa, no he sentit una gran

enyorança. També m’a-grada viatjar i conèixerdiferents llocs, la qualcosa fa que a vegades ha-guem de triar entre visi-tar la família menorquinao conèixer altres ciutats,encara que per Sant Joansempre venc.

12

report

Soria i Villareal, van ser dels primers a tornara aquesta forma original de viure de la con-gregació. Un fet que amb aquest vuitè cente-nari de la nostra fundació volem remarcar.”Diu l’abadessa.No tant sols de portes a dins s’ha celebrat

aquesta efemèride, i al pati del convent deSanta Clara s’ha representat aquest passat di-umenge la vida d’aquesta Santa tan lligada ala vida de Ciutadella.

TEXT I FOTOS: P.B.

SSaannttaa CCllaarraa cceelleebbrraa eellss 880000 aannyyssddee llaa sseevvaa ccoonnggrreeggaacciióó

Qui entri al monestir de SantaClara, molt a prop del bastió desa Font, tindrà la sensació d’atu-

rar-se en el temps. Aquest espai, reconstruïtfins a tres vegades per la congregació de cla-risses que des del 28 de febrer de 1287 ocu-pen aquest lloc, esdevé un oasi enmig delcaos de la societat actual. S’hi nota la formade vida o regla que impera entre aquesta co-munitat de dones: la pobresa. En el seu casdirem la senzillesa, sabedores del privilegide viure a una illa com Menorca i poder estaren contacte amb el poble que les rodeja. NaCarme Mesquida, abadessa actual, comentaque “aquesta celebració ha estat per noltrosuna oportunitat per reprendre els valors deSanta Clara, especialment el de viure sensefermalls materials i també el de estar al cos-tat del poble al que estimem”. En aquest sen-tit assegura que, estar a Ciutadella “ens ajudamolt a ser properes a la gent. No tant solsamb actes més de caire social, com poden serles festes de Sant Joan, sinó del dia a dia. Depoder rebre aquí a una persona que necessitaun consell en un moment donat, o de podercol·laborar amb col·lectes per les famíliesmés desfavorides de la població. Que en co-mencen a ser massa”. Aquesta vessant hu-mana és la que l’abadessa destaca més deSanta Clara.Pel que fa a les celebracions pròpies del

convent diu que “hem orat molt aquests dies,per nosaltres mateixes, per trobar de nou elvertader sentit de la congregació. Clarad’Assis va ser una don excepcional pel seutemps. Ella venia d’una família noble i vadecidir deixar aquesta vida de comoditats perseguir a Jesucrist a través del seu contempo-rani Francesc d’Assis.” Remarca, però que“ho va fer de manera especial, no seguint ladoctrina de Francesc, sinó creant ella ma-teixa una nova regla, o forma de vida, quedeixava lliures a les dones clarisses que laseguien. Aquesta regla era i és susceptible deser interpretada i adaptada a qualsevol lloc,per exemple en el vestir. Santa Clara deiaque el vestit havia de ser senzill, però ade-quat al clima de cada convent. Son aquests

detalls, i la força que tenia, el que va im-pressionar al Papa Innocenci III i va ser ellqui li va aprovar, al segle XIII, la primeraregla escrita per una dona.” Tanmateix, as-segura que prest Roma no va veure ambbons ulls aquesta llibertat molt associada alprivilegi de pobresa que se li havia concedita Santa Clara, i prest es va revocar.En el setè centenari de la mort de la

santa, la congregació es va plantejar tornara la primera regla “i Ciutadella, junt amb

A Ciutadella, les monges clarisses fa dies que celebren aquesta efemèride, que amb pocs anysde diferència coincideix amb l’establiment de la congregació a l’illa. Enguany, però és una ce-lebració especial, en la que les monges clarisses del nostre convent, fan un repàs a la vertaderaforma de vida de Santa Clara.

13

TEXT: E.I.

LLeess BBaalleeaarrss ttiinnddrraann ppeerr pprriimmeerraa vveeggaaddaauunnaa lllleeii ddee ppeessccaa aauuttoonnòòmmiiccaa,, qquuee ddoonnaarrààrreessppoossttaa aa lleess nneecceessssiittaattss ddeellss ppeessccaaddoorrsspprrooffeessssiioonnaallss

La diputada menorquina AsunciónPons, portaveu del PP a la Comissiód'Economia del Parlament balear,

ha explicat a EL IRIS que les Balears no handisposat mai d'una Llei de Pesca pròpia, totavegada que s'aplica un decret del 1985, modi-ficat el 2006, per als pescadors aficionats; men-tre que els pescadors professionals treballenamb la normativa estatal, i també amb un de-cret de pesca submarina de 2003.

“Per primera vegada les Balears comptaranamb una llei de pesca autonòmica, que atendrài donarà resposta a les demandes dels pesca-dors professionals, gràcies a la iniciativa del'actual Govern, i concretament, a l'esforç il'empenta del conseller d'Agricultura i MediAmbient, Gabriel Company". Pons ha asse-nyalat que “aquesta llei sorgeix davant la ne-cessitat de donar respost a regular i ordenarl'activitat pesquera a les Balears, una activitatque ha quedat oblidada per la legislació balear,i que avui està reglada per una normativa frag-mentada i escassa”.

El passat 20 de juliol la diputada menor-quina participà a la reunió convocada a Palmapel conseller Gabriel Company amb represen-tants de tots els partits polítics amb representa-ció al Parlament de les Illes Balears per ainformar-los sobre els objectius, el contingut il'estat actual de tramitació de la Llei de PescaMarítima, Marisqueig i Aqüicultura de les IllesBalears, en fase d'avantprojecte.

Aquesta Llei autonòmica de Pesca té per

objectiu regular l’activitat pesquera en tot elseu procés, des de l’extracció fins a la comer-cialització, adequar-se a la realitat del sector iordenar les competències entre l’administra-ció autonòmica i els Consells insulars.

En aquests moments s’estan estudiant lesal·legacions presentades al text durant el ter-mini d’exposició pública, que va finalitzar elpassat 21 de maig.

Un cop acabada la redacció de la proposta,es recaptaran els informes i dictàmens que per-toquin, com els dels serveis jurídics compe-tents o del Consell Consultiu, i es procedirà altràmit parlamentari. El Govern balear, preveutenir aprovada la nova llei el darrer trimestred’enguany.

La Llei de Pesca Marítima, Marisqueig iAqüicultura de les Illes Balears resoldrà el dè-ficit normatiu del sector pesquer a les Balearspel fet que contemplarà mesures modernes deconservació i de gestió dels recursos marinsvius com són els plans de gestió, insulars opluriinsulars, anuals o plurianuals, els plans derecuperació per a espècies concretes o elsplans experimentals.

Segons la portaveu, la norma preveuràtambé la creació, d’acord amb les obligacionseuropees, censos i registres oficials per a lesdiferents modalitats de pesca professional, pertal d’assegurar que les barques de Balears pu-guin pescar en el futur a les pròpies aigües in-teriors.

Amb aquet nou marc legislatiu, a més, es

reforçarà la figura de la re-serva marina, eina fonamentalde la política pesquera balear,amb la creació de la Xarxa Balear d’ÀreesMarines Protegides; es regularà la pesca ma-rítima recreativa, que actualment genera unimportant moviment econòmic i comercial,com també s’obrirà la porta a què els pesca-dors puguin complementar l’activitat extrac-tiva amb altres activitats econòmiquesrelacionades, en particular el turisme pesquer,una reivindicació històrica del sector.

PARTICIPACIOPons vol destacar que en tot el procés de

redacció de la nova llei “són escoltades i tin-gudes en compte les propostes i aportacionsdel professionals del sector, a través de les as-sociacions professionals i les confraries depescadors”.

En aquest sentit, destaca que el consellerGabriel Company ja es va reunir el 8 de febrerque totes les confraries de pescadors de les Ba-lears, als que va informar extensament sobre elcontingut i objectius de la llei. En aquesta re-unió ja va entregar el primer esborrany de lanorma i manifestà que la voluntat del Governbalear -compartida i recolçada pel Grup Par-lamentari Popular- consisteix en “consensuaramb tots els agents implicats el text de la novallei”.

insular

14

TEXT: María Dabén FOTOS: María dabén

JJooaannaa CCaassaassnnoovvaass,, uunnaa aarrttiissttaa aannòònniimmaa

Cabell curt. Ulleres. Discreta. Ésna Joana Casasnovas, artista delpinzell, el qual fa llenegar da-

munt les teles quan no ha d'atendre darrerael taullel en el seu establiment del carrercarnisseria, on els llibres es mesclen entreels mobles, juguets, objectes de decoració iquadres. Alguns són els mateixos que elsque exposà el passat dissabte, el de la Diadade la Cultura, al carrer Sant Sebastià nom-bre 14, una caseta del casc antic de Ciuta-della on va poder donar a conèixer la sevaobra i fer que molts coneguts li preguntas-sin sorpresos: “O tu pintes?. I és que ellareconeix que no ho ha donat massa a co-nèixer i que fins i tot l'exposició, de la queara n'està tant satisfeta, en dubtava: “em vacostar decidir-me, perquè sóc poc de l'em-penta”. Reconeix que tenia por de mostrarla seva obra tot i estar preparada acadèmi-cament. Va estudiar restauració de pintura i

va arribar a restaurar quadres per l'Esglé-sia, així com passos de Setmana Santa, quedeixà per restaurar mobles. Més tard, hoabandonaria per dedicar-se a la pintura.Però a la seva. Seria gradualment i a esto-nes, al taller que té darrera de la botiga, onva perfilant, més per afició que per lucrar-se, el seu dibuix característic, que ella des-criu infantil i esquemàtic, creat a partir deformes geomètriques. En aquesta línia co-mençà a pintar a mà vestits per la seva filla,na Irene, ara ja de sis anys. Li va fer saba-tetes, va dissenyar cortines per ca seva, fun-des de coca rossa, ventalls... I així com lafilleta lluia una camiseta, per exemple, pre-guntaven a la mare:“Ai, que me'n fasuna?”. I amb paciència i a poc a poc va co-mençar a dibuixar i a pintar a mà damuntsabatetes per fillets i ventalls. D'aquests úl-tims en feia “50 a l'any” fins que una amigala va convèncer per “fer-ho així com toca”,

encarregar que estampessin el dibuix ennegre, per després na Joana pintar-ho a mà,cosa que li suposa un gran estalvi de temps.Asseguda a l'entrada de la seva botiga enuna coca rossa, amb na Irene i en Lluís, elsseus dos fills, al damunt, explica que liagradaria poder estampar altres coses ambels seus dibuixos: “sanalles, vestidets, avar-ques, fundes per cotxes de fillet, coixins...”I tot i que la tira enrere el risc econòmic quesuposa, perquè “n'has de fer milers i aquíno pots vendre'ls tots”, l'èxit del seu contePetit Sant Joan, amb el què els fillets apre-nen sobre les festes dels nostre poble alhoraque pinten damunt les il·lustracions fetesper na Joana, l'empeny a endinsar-se en al-tres projectes. Potser vendre “més de 600dels mil exemplars durant els primers

infantil “fan treure elsomriure a la gent” iagrada veure com agradaals altres. Els d'aquí valorenl'obra. Va fer les targetes dela boutique Encís i els page-sos de Sant Josep li han en-carregat un dibuix d'unaescena del camp, “una va-queta i el nom del lloc”, enuna planxa de ferro. Però al'hora de vendre “s'enganxamés a la gent de fora”, quanve a l'estiu. Sobretot “moltscatalans”, que entrant a la bo-tiga a cercar un ventall, “a re-petir de l'any passat”, esqueden contemplant la seva obra. I tambégent de més enfora. Fa poc va haver d'em-balar un quadre per una japonesa, que vésa saber a quina paret “haurà anat a parar”.Ella ho explica quasi amb preocupació demare. I és que tantes hores davant el dibuix,se l'arriba a estimar.D'idees per fer no n'hi falten i qui ho

dubti només ha de demanar-li que li ensenyiles llibretes d'esboços i els dibuixos que estàprovant de fer amb l'ordinador. Ara en té unparell de ficades al cap: reproduir el port enun quadre i fer fundes de coca rossa. Encarano s'ha decidit per res, però hi segueix cap-ficada i cerca la manera per materialitzar elque ara són idees i aconseguir “l'empentaque li falta”.Mentrestant passarà els dies expandint

la seva creativitat al darrera de la tenda di-buixant bens de Sant Joan damunt boles deporexpan, pensant en personatges per il·lus-trar contes de l'Editorial Nura, que fundà elseu pare i que ella no vol deixar morir, odissenyant avarques.Estones d'inspiració que només inter-

romprà quan senti el timbre que l'avisa denoves visites a la botiga.

15

gent nostra

mesos” després de sortir a la venda l'ani-maren a prendre's més seriosament això deser pintora i a passar del petit format als ver-taderament anomenats quadres que ara jainunden el seu establiment. En ells s'hi potveure com d'arrelada està Ciutadella. Esce-nes de les festes de Sant Joan, seguint la te-màtica del conte, i els carrers del poblereinterpretats a la seva manera, amb colors

cridaners, la línia negra i gruixuda i les per-sones substituides per “quatre retxes i lescares”, personatges esquemàtics i senzills,però “cadascú amb la seva fesomia”. De totes maneres, de fer “aquestes ca-

retes”, no es cansa. És un estil que no can-via i que tampoc pretén canviar, perquè elconsidera “un dibuix propi, la seva marca”.També perquè els colors cridaners i el traç

16

TEXT: María Dabén FOTOS: María dabén

““MMeennoorrccaa ééss eessppeeccttaaccuullaarr eenn aarrttiisstteess””

- Tal i Tal, Taltavull i Taltavull?Joan: Bona deducció, perquè molta

gent ens ho demana: I Tal i Tal per què? Idesprés ho dedueixes.Carme: Clar que molta gent no sap que

som germans.- Germans que no són només balla-

rins. Us considereu artistes polifacètics?Joan: Hem estudiat més que res dansa,

però com que sempre hem fet altres cosescom cantar o actuar, ho aprofitam.Carme: No ens dedicam exclusivament

a ballar. - La creativitat d'on us ve? De l'avi

que era pintor?Carme: D'arrel familiar és l'única per-

sona que va ser artista. Joan: Sí, ens ve un poc de l'avi, del pin-

tor, el pare de la nostra mare. Carme: Però dibuixar precisament no

en sabem.Joan: Sí, i això que ens agrada molt. Jo

vaig estudiar disseny de moda, vaig anar aBarcelona, i per poder dibuixar un cos emva costar molt.Carme: Jo ja em vaig quedar a l'etapa

infantil.

Tant en Joan com na Carme combinenla dansa dalt l'escenari amb la de l'aula. Elladona classes a fillets petits, en les què l'im-

portant és descobrir què es pot fer amb elcos, i ell n'imparteix a Art en Moviment,Ute Dans i a l'Escola Municipal de Música,a les que no es dedica completament, pertal de no “tallar possibles projectes”.- Joan, tu que ja tens més rodatge en

impartir classes de dansa, creus que lesfas de forma convencional o les concepsdiferent que un professor típic?Joan: Tenc una visió bastant ample del

que hauria de ser una classe de dansa. Evi-dentment és moure's, però crec que va mésenllà. Entenc que si és art no és aprendrenomés a moure el cos. És també moure'l detotes les maneres que ens permeti el cos,entendre la música i el ritme. És tota la parttècnica de dansa, però com que és art hi haaltres coses que m'agrada treballar. Quanxerram de dansa deim “agafau el centre” iel centre és el centre físic, on el cos ha d'es-tar agafat. Però jo dic que m'agrada treba-llar amb tres centres: el físic, el mental,perquè és important la concentració i laconstància, unes pautes, un part racionalque és important; i després la part mésemocional o espiritual que és posar-hi allòque ets tu. Es tracta de compaginar aques-tes tres coses.- M'has fet recordar a Plató quan

xerrava de les tres parts de l'ànima: lairascible, dels sentiments, la racional i la

concupiscible, la relacionada amb el cos,el treball.Joan: Si, apart que m'agrada molt Plató,

no és res nou. És això i al final és el quenosaltres ens agrada. Estem xerrant dedansa i de repent xerram de filosofia i des-prés xerrarem de literatura o de pintura. Totestà connectat i la vida també. Ho entencaixí, tant a nivell de classe com a nivell defeina. Esteim xerrant d'un concepte i aquestconcepte l'expressam movent, perquè és elque ens és més còmode. Si jo pogués pin-tar pintaria, però si ho puc explicar d'altresmaneres que em són més fàcils, com ladansa, ho empraré. I a classe igual. Si hemd'aprendre moviments fixes els aprendrem,però hi hem de posar alguna cosa nostra.Perquè si no, farem una altra cosa. Que saràaeròbic, que no serà dansa, que serà unaaltra cosa. Que estarà molt bé, però l'art, ladansa no és només per emmagrir el cos,sinó que té alguna cosa que ens fa ser per-sones.- I tornant un poc més en terra, a

Menorca és costum queixar-se de la faltad'oferta cultural, però alhora hi hamolts espectacles o activitats que s'hanhagut de cancel·lar, o van estar a punt decancel·lar-se per falta de públic. Creieuque no es valora el que es fa, que no essap prou quina és l'agenda cultural?Joan: En el nostre cas esteim molt con-

tents. En tot el que hem fet la gent acudeix.I a Menorca hi ha molta cosa. Jo crec queMenorca és espectacular proporcionalmentd'artistes i de que la gent hi entén.Carme: De música la gent hi entén

molt. De dansa cada vegada més.Joan: I hi ha un nivell, una qualitat que

està molt bé. Ara vam fer una actuació aLíthica on van venir gent de Canadà i allòal contrari que pot semblar que aquestagent que ve d'un lloc tant gros i nosaltres aMenorca som uns pringats, ens va donar aentendre que aquí feim coses ben bones. Joan: Hi ha molts artistes i molt de ni-

vell. Hi ha molts de factors. A nosaltres ensha anat molt bé, però és ve que és molt mésdifícil tot. Les condicions de feina són més

Fa aproximadament un any que la Companyia Tal i Tal va començar a ballar per Menorca i no ha atu-rat. Dos germans, en Joan i na Carme Taltavull Carretero, ell graduat en dansa per l'Institut del Teatre,ella llicenciada en Biblioteconomia i Documentació, formen part del moviment de dansa que comença abullir a l'illa.

17

Subscriu-te aSubscriu-te a

C/ CABRERA, 3 07760 CIUTADELLATEL: 971 38 29 20

eliris-digital@infotelecom.es

es diu de l'art contempo-rani és que és un reflexede la societat i és ve, peròsi la societat té estrés, té llet-jor, té maldecaps, si téaquesta malaltia la societat elque cerca en l'art és el medi-cament, no que sempre et di-guin “estàs malalt”. Per açòens plantejam el que la gentvol, el que la gent cerca. Per-què encara que has de ser tuhas d'oferir allò que a la gentli interessi. I crec que funciona darreramentaixò, el que et mostra una altra part de la re-alitat.- Una cara més amable, més positiva,

que em sembla que aquesta setmanateniu per donar-ne bastant.Joan: Ara ens ve la setmana més intensa

de l'any. Tenim moltes actuacions molt di-ferents i és com anar canviant de xip tot eltemps. A la Diada de la Cultura vam fer unpetit espectacle, dilluns vam ser a Sant Lluísen un espectacle per fillets que ja havíemfet durant l'hivern sobre la història dels mu-sicals, que es diu “Broadway”; dimecrestenim els capvespres a Líthica, on col·labo-ram amb músics; dijous actuam a Palma,amb diferents artistes de les Balears.Carme: I diumenge serem a Santa Clara

en col·laboració amb na Mari Genestar perla cel·lebració de la festa de Santa Clara.- Heu tingut temps per pensar què

fareu a l'hivern?Joan: El setembre començam a assajar

una cosa que no ens correspon a nosaltresdir-ho, ells ja ho diran quan creguin. Jo tencun parell de projectes a Barcelona, però es-teim pendents si surt o no. És de coreògraf.I què més tenim? Les classes, nosaltres coma companyia tenim idees. Picam. Amb mol-tes cosetes feim el muntet. És el nostre estil.

cultura

difícils. Tu t'ho fas tot, tu t'ho muntes sensecobrar assajos ni res, tu et fas la promoció.Quasi tot és així. I si vas a un teatre ja vas aun tant per entrada. Ara, jo crec que la gentté interés. També és ve que a l'estiu es con-centra tot i que la gent es queixa de vici, quetant de repetir que no es fa res, no és ve. - Joan, al 2012 en una entrevista al

diari Menorca, deies que aquí la dansano s'apreciava tant com la música, perexemple, i que la gent no s'hi interessavatant. Creus que en dos anys el panoramaha canviat?Joan: Musicalment la gent té molta tra-

dició aquí. De dansa evidentment que no,però realment en els darrerrs quatre anys hiha hagut un canvi molt important. S'haajuntat que ha tornat gent, ha vingut gent defora que són ballarins i s'ha creat un movi-ment de dansa que no podem dir que la gentja estigui acostumada, però sí que la gentrespon. Nosaltres esteim molt contents. Lagent ens ha rebut molt bé i hem agradat.- I per què creieu que heu agradat?Carme: És dansa contemporània, però

ens diuen que no és la típica dansa contem-porània que no s'entén. Tal vegada el nostreestil és més teatral. Tenim molt pes inter-pretatiu.Joan: També és el fet que a vegades et

demanes: t'interessa el que en pensa la gentdel que fas? I crec que a nosaltres ens inte-ressa bastant. No és que farem el que la gentvol, però si et mostres és perquè a la gent liinteressa. Si fas una cosa que a la gent no liinteressarà ja ho fas a ca teva.Una cosa di-ferent és que nosaltres a nivell físic notenim un cos fàcil per ballar. Carme: Tècnicament, una companyia

formalment acadèmica no ho som, peròaportam altres coses.Joan: Intentam fer feina amb el que

tenim. I crec que si agrada és per aquest airepersonal, molt nostre. Sol ser bastant fresc.I és diferent de l'art contemporani, que nor-malment es centra en allò dolorós. La gentja n'està prou saturada d'açò. Si jo vaig a unteatre és perquè vull que em restin el meupatiment i vull veure cosa que em doni es-perança, que em motivi. Precisament el que

18

molt bé ( amb el nom de Mi-croteatre per a veïnatge) ique s’ha adaptat per a Me-norca. La mediació de l’actorciutadellenc Rodo Gener haestat clau per dur a terme elprojecte. A més de Gener hiparticiparan 12 actors i ac-trius de les Illes molt cone-guts en el món escènic deBalears tant per les seves fei-nes en teatre com per la sevaparticipació (tots ells) a unao vàries sèries de televisió.Així en dos dies tindrem laoportunitat de veure als me-norquins Josep Mercadal,Laura Pons i Rodo Gener ials mallorquins Joan Bibi-loni, Xavier Núñez, XimVidal, Miquel Àngel Tor-

rens, Aina de Cos, Santi Celaya,Joana Ferrer, Salvador Oliva, Joan Fu-

llana i Maria Bauzà. La gran novetat seràper qui vagi a veure Astigmatisme, queveurà per primera vegada una obra escrita,dirigida i representada pel ciutadellencJosep Mercadal.

La dinàmica de Teatre de Butxaca con-sisteix en set obres de teatre de poca durada,uns 10 minuts. Tres es faran divendres dia17 i les altres quatre dissabte dia 18. Esduran a terme de manera simultània a partirde les 21:00, repetint-se cada 20 minuts finsun total de 6 representacions. O sigui, quehi haurà sis oportunitats de veure cada obra.Es poden veure en qualsevol ordre, es potrepetir, es pot veure sis vegades la mateixa,se’n pot veure una a les nou, anar a sopar iveure’n dues més a partir de les deu i vint...Les entrades costen 2 i 3 euros, en funció del'obra, i per tant per només 17 euros es potgaudir de les set peces. Es venen a ViatgesMagon fins aquest dijous. Divendres i dis-sabte es vendran a una tauleta que l’asso-ciació instal·larà a Ses Voltes. Laprogramació complerta de les obres, llocson es representaran, horaris i preus es podentrobar als díptics editats per l’Associació o ala pàgina de Facebook de l’ Associació deVeïns Ciutadella Vella.

d’es-cales, patis,replans, cases i botigues i, precisament enaquests llocs és on s’hi representaran. Quisap? Potser la propera experiència la vivimals carrers i placetes del barri...

L’associació és un ens dinàmic i altresanys ha organitzat colque tertúlia o ha par-ticipat en actuacions conjuntes amb altresentitats; enguany es va posar damunt la taulaaquesta idea que a Mallorca ha funcionat

TEXT I FOTOS: Silve Pons

TTeeaattrree ddee bbuuttxxaaccaa aa CCiiuuttaaddeellllaa VVeellllaa

Aquest cap de set-mana, els dies 17 i18 d’agost, tindrà

lloc a Ciutadella un esdeveni-ment poc comú amb unes carac-terístiques que el defineixen coma únic: es tracta d’obres de teatreque es desenvolupen a espais sin-gulars, amb una durada no supe-rior als 15 minuts, amb unmàxim de tres actors i amb l’ex-clusivitat que atorga un afora-ment limitadíssim. Es tracta de laexperiència anomenada Teatre debutxaca.

El compromís d’El Iris ambla cultura i amb les iniciatives po-pulars ens du a endinsar-nos enels carrerons del casc antic deCiutadella cercant teatre en estatpur i ens trobam amb l’associacióde vesins Ciutadella Vella que fa setmanesque prepara l’esmentat esdeveniment. Elvalor de la proposta no rau únicament en laseva originalitat i contingut, sinó amb quèla iniciativa ha sorgit d’un grup de vesinsquè pretén dinamitzar el seu barri. Ens ex-pliquen que el que volen és que la gent co-negui els racons dels carrerons, la bellesa deles cases antigues i la serenor que s’hi res-pira. Es tracta d’un escenari espectacularcarregat d’inspiració per a la creació i re-presentació, açò sí, les obres que es repre-sentaran aquest cap de setmana xerren

Rodo Gener

19

drets de la ciutat. Cada racó de Ciutadella téla seva personalitat i seria interessant veurequines obres s’hi escauen a barriades comes Cavallitos, Dalt sa Quintana, Passeig Ma-rítim, etc. i fins i tot proposar a diferents au-tors locals la creació d’una obra de teatreconcreta per a cada un dels barris...aquestessón fórmules per dinamitzar diferents zonesdel poble, que ajuden a embellir Ciutadella,que ajuden a conèixer espais nous, que aju-den a la creació i que ajuden a que estimemuna miqueta més ca nostra. Vagi per enda-vant el nostre aplaudiment a n’aquesta i atantes altres iniciatives del poble i per alpoble.

l’esdeveniment l’ha fet el dissenyadorJoan Pons. Hem volgut ressenyar aques-tes col·laboracions com a exemple de l’in-tercanvi que es precisa avui per avui pertal d’organitzar activitats culturals, sensecap afany lucratiu. Una vegada més quedapalès que es poden dur endavant gransprojectes sense excessives quantitats eco-nòmiques. La feina dels organitzadors i elcompromís dels col·laboradors és la claude l’èxit d’aquest tipus d’esdeveniments.

Després de l’experiència d’aquest capde setmana caldrà demanar-se si aquestafórmula és “exportable” a altres barris i in-

Un altre dels mèrits de la feina de l’as-sociació és el cost econòmic de l’activitat:sense subvenció ni patrocini en metàl·lic totes paga amb el doblers de l’associació i ambalgunes col·laboracions. Concretament elConsell de Menorca aporta l’allotjamentdels actors a l’Alberg de Sa Vinyeta i l’A-juntament cedeix els antics calabossos mu-nicipals per representar-hi una de lesfuncions. La naviliera Iscomar ha facilitatel trasllat dels actors i el bar restaurant Au-rora el seu sopar. El Forn Muntaner i Opti-calia Ciutadella cedeixen els seus localscom a escenari i Viatges Magon es fa càrrecde la venda de les entrades. La imatge de

cultura

Laura Pons

sics sorgint d'entre la fosca, va ser comuna brisa fresca d'estiu. No havien sonatencara una nota i ja ho havien aconse-guit. Més de 1.200 persones gaudiend'un moment especial en sentir de nou,en directe, els acords de Breathe, el tretde sortida per una hora en que va sonarel Dark Side of the Moon. Molts delsassistents es podria dir que eren fansdels Pink Floyd menorquins. Impactatsper l'espectacularitat i bon fer que vanviure al primer concert, del que mésd'un músic va declarar "he estat a puntde plorar de l'emoció de veure l'entregadel públic". van pagar els 20 euros de

TEXT: P.B. FOTOS: P.B.

No és fàcil decidir-se per la platja o una terrassa si l'alternativa és una experiència que ha posat totes lescartes sobre la taula per ser molt més sucosa. Malgrat ens faci passar molta més calor. A ells ja els conei-xíem. Gordi, Gener, Sánchez, Soldevila (i molts altres) son els noms dels músics que, essent tots menor-quins, sembla que van venir expressament des de la Gran Bretanya natal de la banda Pink Floyd per ferel que aquells millor sabien fer: música en majúscules. Aquest passat divendres, a Ferreries, ho van tor-nar a aconseguir.

20

SSoonn MMaarrttoorreelllleett ddee rroocckk

La zona VIP habilitada de SonMartorellet, a Ferreries, es que-dava petita. No per la gent que hi

havia, sinó pels grans músics, que entrenerviosos i excitats, esperaven impa-cients sortir una vegada més a l'escenariper convertir la música en màgia."Estem be…be, estem nerviosos, peròbe!". En Shanti Gordi, front man i pro-motor de la idea de fer sorgir de les cen-dres al grup britànic, es mostravaimpacient. Però els somriures i les be-gudes no aptes per a menors que el ro-dejaven, segur que el feien tenir mésd'un punt de tranquil·litat. Ell és la cara,i la veu d'aquest conjunt de 14 músics iuns quants més tècnics de sonorització,

imatge i so. Tots ells imprescindibles.L'hora clau s'atraca a Son Martorellet, iesperant a l'arena, ara coberta per l'oca-sió, de l'escenari habitual d'un especta-cle eqüestre, la calor ajuda a fer elsminuts eterns. Molts dels assistents, mit-janament amb una cinquantena d'anys aldamunt, s'asseuen a les grades del pave-lló. Els més joves, o més devots, ensquedem drets, impacients, mentre pen-sem que si el recinte s'omple encaramés, la calor fondrà els instruments. Ipassades les nou i mitja de la nit, ambuna apagada de llums que no deixavaveure res més que el que passava da-munt l'escenari, el crit d'emoció que esva sentir en veure les ombres dels mú-

21

cultura

EExxppoossiicciióó ggrrààffiiccaa dd''AAnnttoonnii AArrggiillééss

l'entrada de Son Martorellet amb pocmés d'un mes de diferència. D'altes,moguts per l'entusiasme d'aquests pri-mers, van cedir a la temptació del di-recte. I alguns, els menys, van serturistes que van deixar per un dia laplatja i la terrassa fresca. Al final delconcert, van assegurar que l'eleccióhavia estat més que encertada.La dolçor de la veu de Guiem Solde-vila, músic convidat, al Wish youwhere here; la potència indescriptiblede les coristes Eva Pons, Lore Arant-zamendi i Clara Gorries al tema The

great Gig in the Sky; la posada en es-cena de Pedro Sánchez i el cor de qua-ranta fillets al Another brick on the wall;la perfecta execució del Shine on yourcrazy diamond (si, no tot va ser el discde la lluna, sinó que molts altres temesvan omplir una segona part de concertgairebé tan espectacular com la pri-mera), en son exemples de per què elsaficionats a la música del grup britànicsentim que a Menorca tenim els nostrespropis Pink Floyd.El vespre llarg de calor i curt d'emo-cions s'acaba i en processó surten del re-

cinte de Son Martorellet, amb una orga-nització impecable, el centenar de cot-xes que va atapeir el parking de lainstal·lació eqüestre. La felicitat es veiaen les cares del públic, però d'una ma-nera especial en les dels músics. Cons-cients que, una vegada més, i fins lapròxima, havien dut a Menorca un es-pectacle digne de la banda original.L'espera fins a l’un de desembre al Te-atre Principal, propera cita gairebé as-segurada, se'ns farà llarga.

Des del passat 13 d'agost, AntoniArgilés i Solà, president del'Associación de Cal·ligrafia de

Catalunya, ofereix una exposició d'obragràfica de la que n'és autor. Romandràexposada a les dependències Saura Mo-rell fins al dia 23 d'aquest mateix mes.Hi presenta 19 peces, totes elles reuni-des sota el títol genèric "Vi i Ferro2012", perquè la tinta que hi ha empratl'artista és una tinta de vi; i els traços hisón fets amb materials de ferro. Lesobres presenten una dimensió de 70 x50 cms. i aspiren a anar molt més enllàde la simple mostra cal·ligràfica en sen-tit convencional del terme, per tal de ferun salt qualitatiu i assolir l'esfera de la

creació gràfica.

En paral·lel, Antoni Argilés, també del13 al 23, dirigeix a l'aula A de SauraMorell, el seu anual taller de cal·ligra-fia. Enguany s'hi han matriculat 14alumnes, que treballaran una mostra decal·ligrafia amb lletres UNCIAL a par-tir de textos poètics de Ponç Pons d'A-laior. Amb el conjunt dels treballs queen resulti, es farà després una exposicióals passadissos del Centre d'Art i, delconjunt, es votarà l'obra guanyadoradels IV Premis Constantinoble de Cal·li-grafia 2012, instituïts per l'associacióque presideix Argilés i Solà.

22

canvi, amb aquesta diada ho ha fomentat. Ésmolt fàcil vendre un quadre i cobrar-ho enmà sense haver de declarar res.”. Es posa,però, en la pell dels artistes. “Tal i com estanara les coses, que l’IVA ens l’han pujat delreduït al normal, uns 13 punts, entenc que elspintors facin el que puguin per sobreviure. Ia Vidrart jo he tingut de tot. Pintors que s’hanendut les seves obres, les han venut a unacasa i s’han quedat tot la comissió, quan aquíen molts ocasions la galeria ha invertit dinersi temps en donar-lo a conèixer; però tambéaltres pintors que fan una venda fora de la ga-leria, i com que el quadre havia estat exposataquí, em donen la part de la comissió cor-

TEXT I FOTOS: P.B.

LLeess ggaalleerriieess dd’’aarrtt ddee CCiiuuttaaddeellllaa,,ddeecceebbuuddeess aammbb eell DDiiaa ddee llaa CCuullttuurraa

Aquesta és la idea que des d’amb-dues galeries han volgut trans-metre, després de veure com la

gent respon a iniciatives d’aquest tipus. “Noestem en contra en absolut, però s’ha de tenirpresent que nosaltres fem feina per la culturatot l’any, no només un dia d’agost”, apuntaToni Salord, de Vidrart. Les dues propietà-ries de Retxa, na Susana Marquès i n’EstherMoll, per la seva banda, asseguren que “feruna exposició a les cases, on no es te ni per-mís ni llicència de comerç, ens perjudica anosaltres perquè si que ens toca pagar durantdotze mesos els impostos i l’IBI. I ni tant solsens hi conviden!”. A més, asseguren que “feruna diada de cultura en ple mes d’agost, queés l’únic mes de l’any que les galeries tenim

oportunitat de fer vendes grans per tal demantenir obert el local durant tot l’any, ensresta vendes a nosaltres. Cal tenir en compte,a més, que alguns pintors s’enduen quadresque nosaltres ens esforcem per vendre alnostre espai, al que dediquem un temps i es-forç continu, i no de tant sols unes hores moltconcretes un dia a l’any”.En Toni Salord hi veu encara un altra

problema. “Aquest tipus d’activitats fomen-ten l’economia submergida. Si un pintor vena una casa, i la majoria dels d’aquí no estandonats d’alta perquè no fan prou volum denegoci, els quadres es venen en negre. Nosembla molt correcte que l’Ajuntament, queés qui ha de vetllar pel bon funcionament detot, comporti aquest tipus de negoci. I en

El Dia de la Cultura de Ciutadella va esdevenir un èxit de participació i públic, demostrant que el mes d’a-gost és sempre una aposta segura per mostrar als turistes, i també als residents, què es mou a Menorca.Tanmateix, la iniciativa, que va promoure l’Ajuntament, sembla que va deixar alguns flocs penjant. Lesdues galeries d’art de Ciutadella, Retxa i Vidrart, es senten decebudes perquè el consistori ni tant sols elsva avisar per fer-les partícips d’aquesta diada.

23

molt comú que vengui una persona que viu aBarcelona, on hi ha centenars de galeries, ifinalment compri obres d’aquí.”

responent. Però açò ja és molt personal decada un i de la relació que hi té amb la gale-ria”.Així les coses, ambdues galeries veuen

molt positiu que es facin aquest tipus d’acti-vitats, però “per los properes edicions ensagradaria que també ens hi deixessin parti-

cipar d’alguna manera”, apunta n’Esther deRetxa. “Tenim la sort de viure a una illa onl’afició per la pintura està molt extesa, i abanda de tenir grans artistes, hi ha molta gentaficionada que hi imprimeix un caràcter es-pecial als quadres que molts turistes, espe-cialment de la península, saben apreciar. És

cultura

Dijous 16 d'agost19.00 h: L'hora del conte: Les tres ones i El peixet blau, a càrrec d'Ana Serra. Sala d'actes de la Casa de Cultura. Gratuït.22.00 h: Concert d'Acoustic Sunset, amb Àngels Anglada, Siscu Bosch i Santi Arguimbau. Plaça des Pins (davant bar Delaneys). Gratuït.22.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec de Jazz Do It, a la plaça des Mercat. Gratuït.Divendres 17 d'agost20.30 h: Inauguració de Luciérnaga 1.0, exposició de llums intervinguts per artistes. Galeria Retxa. Fins al 7 de setembre. Gratuït.20.30 h: Inauguració de l'exposició A tot gas per Menorca, pintures d'Ivan Triay. Galeria VidrART. Fins al 15 de setembre. Gratuït.21.00 h: Teatre de butxaca a Ciutadella Vella: representació d'Un bus a Barcelona al c/ Sant Cristòfol, 31 (amb els actors Laura Pons, Joan Bibiloni i Xavier Muñoz); de l'obra Astigma-tisme (amb Rodo Gener i Josep Mercadal) al c/ de Maó, 22 (Òptica Ciutadella); i d'Episodi (amb Xim Vidal i Miquel A. Torrens) a l'antic calabós de l'Ajuntament de Ciutadella (plaçades Born). Hi haurà funcions també a les 21.20 h, 21.40 h, 22.00 h, 22.20 h i 22.40 h. Entrades anticipades a Viatges Magon i els dies de funcions en una paradeta a Ses Voltes.Dissabte 18 d'agost10.00 h: Fira d'estiu de la Protectora d'Animals de Ciutadella, amb mercat de primera i segona mà i diverses activitats, gratuïtes, durant tot el dia i fosquet.21.00 h: Teatre de butxaca a Ciutadella Vella: representació de Rates al c/ Sant Sebastià, 9 (amb els actors Rodo Gener i Aina de Cos); de l'obra Modista (amb Miquel A. Torrens, SantiCelaya i Joana Ferrer) al carreró de Cal Bisbe, 3; de Darrera fornada (amb Xim Vidal i Salvador Oliva) al c/ de Cal Bisbe, 11 (Forn Muntaner); i de La pudor al c/ Sant Cristòfol, 52 (ambJoan Fullana i Maria Bauzà). Hi haurà funcions també a les 21.20 h, 21.40 h, 22.00 h, 22.20 h i 22.40 h. Entrades anticipades a Viatges Magon i els dies de funcions en una paradeta aSes Voltes.Diumenge 19 d'agost22.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec de Nico Roig (Barcelona), a la plaça des Mercat. Gratuït.Dilluns 20 d'agost21.30 h: 40è Festival de Música d'Estiu 2012: concert a càrrec de la Jove Orquestra de Cambra Illa de Menorca, amb música d'Antonio Vivaldi i d'Ástor Piazzolla, dirigida per César Ál-varez i amb Miguel Colom com a violí solista. Claustre del Seminari.Dimarts 21 d'agost21.00 h: Òpera i ballet al cinema: retransmissió en diferit de Madama Butterfly de Giacomo Puccini, des del Festival Torre del Lago. Cinemes CanalSalat.Dimecres 22 d'agost20.00 h: Capvespres d'estiu a la pedrera dels Tarongers: Flors del paradís. Pedreres de s'Hostal.22.00 h: Festival Illa Sona: concert a càrrec de Shanti Gordi i Martí Genestar, a la plaça d'Artrutx. Gratuït.

AAAAGGGGOOOOSSSSTTTT2222000011112222

DEL 16 AL 22 D’AGOST DE 2012DEL 16 AL 22 D’AGOST DE 2012

24

esports

TEXT: Penya Barcelonista Ciutadella FOTO: Penya Barcelonista Ciutadella

LLaa ppeennyyaa BBaarrççaa ddee CCiiuuttaaddeellllaa cceelleebbrraaeellss sseeuuss pprriimmeerrss 2288 aannyyss dd’’eexxiissttèènncciiaa

Dissabte vespre es va celebrar ala seu de la nostra Penya,l’OAR de Ciutadella, un sopar

a la fresca per conmemorar el 28è Ani-versari de la nostra fundació.Un centener de socis i amics es vanreunir a mantells a la terraça del OAR,per a gaudir d’una agradable i emotivavetllada.L’actual entrenador del Barça de bás-quet, el Sr Xavi Pascual, va ser el con-vidat d’honor de la celebració. Enrepresentació del F.C.Barcelona hi vaassistir el directiu i soci d’honor de lapenya, el Sr. Josep Castellà de la Co-misió Esportiva del Club, que ens vatransmetre una salutació personal delpresident Sandro Rosell, bon amic dela penya de Ciutadella.

La representació institucional va ser acàrrec del Conseller d’Esports del Con-sell Insular de Menorca, Sr. JuanJoPons; de la regidora d’esports, la Sra In-maculada Gonzalez “Tico”, i en repre-sentació de l’alcalde de Ciutadella, elregidor Sr. Pedro Gener.Després d’un bon menú es va tallar elpastíc commemoratiu del 28è aniversarii en acabar el sopar varen tenir lloc elsparlaments del Sr. Castellà que va tenirun especial record pel nostre amic Ni-colau Casaus que va sembrar la llevó deles penyes Blaugranes.El Sr. Castellà també va tenir una sor-presa emotiva pel Gustau Liz, secretaride la penya, i bon amic d’ell i de la sevaesposa Encarna que des de l’any 1997varen coincidir en un viatge a la Repú-

blica Txeca i que des de les hores ha fetque el Sr Castellà tingui una relació moltespecial en la Penya de Ciutadella de laque és soci d’honor des de fa moltsd’anys.El Xavi Pascual també va tenir unes pa-raules pels assistents i va agraïr l’invita-ció de la penya.Després d’uns intercanvis de records del’acte entre el Barça, la penya i les auto-ritats es va fer un sorteig dels abona-ments que té la penya per poder gaudirdel partit de lliga entre el Barça- Madriddel proper mes d’octubre que van fer fe-lices 6 persones assistents a la festa.El president Xarli Gener va agraïr l’as-sistencia a tots i ens va convidar al pro-per aniversari de l’any vinent.

25

busca trabajo en finca o predio. También de jardinero, peón delimpieza o mozo de almacén. Tel: 658 08 78 33 - José.- Busco trabajo de mantenimiento (pintura, jardinería, construc-ción y limpieza). También como repartidor, friegaplatos, mozode almacén o reponedor de supermercado. Tel. 663 72 58 12 -José Antonio- AYUDANTE DE COCINA con mucha experiencia se ofrece paratrabajar. Total disponibilidad. Tel. 696 59 33 52.- AYUDANTE DE COCINA con experiencia se ofrece para traba-jar. También para pinche o friegaplatos. Con vehículo propio.Tel. 698 73 03 84.- Joven de 28 años se ofrece para trabajar de ayudante o pin-che de cocina, friegaplatos, reponedor de supermercado, ayu-dante de camarero o repartidor. Responsable y muy trabajador.Con carnet de conducir. Tel. 654 06 67 88 - Miguel.- Bosco Domingo Servera, Servei de Fisioteràpia a domicili, le-sions treumàtique, esportives, patologies reumatològiques i decolumna vertebral, Reabilitació, contractures musculars, mas-satge, tractament de dolors..etcHoraris a convenir. Telèfon 628452037, e-mail: boscodo-mingo@hotmail.com.- Hola, soy Carmen y busco trabajo de limpieza (apartamentos,chalets, locales) o camarera de pisos. Tengo mucha experienciaen este sector y soy eficaz y muy trabajadora. Tel. 677 04 9309.- Busco trabajo de mantenimiento: pintura, jardinería y peque-ñas reformas. También como repartidor, friegaplatos, peón delimpieza u otro empleo similar. Tel. 663 72 58 12 - José Antonio.- ME OFREZCO PARA TRABAJAR en mantenimiento y limpieza.También puedo trabajar de friegaplatos o mozo de almacén.Honesto y muy trabajador. José. Tel: 607 32 50 36- Busco trabajo de limpieza o camarera de pisos. También deayudante de cocina. Tengo experiencia y soy una persona cum-plidora y trabajadora. Total disponibilidad. Tel. 632 43 60 60 -Marcela.– EDUCADORA INFANTIL de 39 anys, s’ofereix per cuidarfiets/fietes es capvespres de dilluns a divendres. Mónica. 971 4829 17 -636 84 04 43.

MOBLES I ELECTRODOMÈSTICS- Vendo vitrocerámica compacta, con horno eléctrico, casi nueva. 300euros. Antes del 7 de agosto. Tel. 667 663 604– Vendo torre de ordenador nueva, sofá, tatami + muebles de comedory habitación modernos. Electrodomésticos nuevos: nevera, lavadora,secadora.... Volante playstattion 2. Todo junto o separado. Precio a con-venir. Se alquila planta baja. Tel.: 638 324 311

MOTOS I BICICLETES- Se vende Suzuki GSR 600, año 2009. Nacked. 9.000 Km.Precio a convenir. Tel.: 971 48 14 68 - 676 853 230– Se vende ciclomotor KYNCO VITALITY 49 cc., en buen estado.350 euros negociables. Tel.: 606 862 112.– Vendo moto Rieju MRX, 125 cc, color azul. Año 2004. Precio aconvenir. Tel.: 971 38 58 12– Vendo moto 49 cc, modelo Trueba. Como nueva. ITV recien pasada.1.100 euros. Tel.: 690 136 961 - 645 825 379– Bici B.T.T, mida 60 color negro marca OFFROAD-Sport. 1ª mano. 100euros negociables. Joan 971 38 85 67

NÀUTICA– Se vende embarcación QUICKSILVER CABINE (ideal para fin desemana y aficionados a la pesca), año 2003, eslora 4,5m, conmotor mercury 40 cv, solarium, tapizado y colchonetas int. yext. polipiel blanco, toldo, sistema electrónico de sonda, remol-que, licencia de pesca de embarcación y varios extras. 6.000euros negociables. Tel.: 676 405 400.– Vendo motor fueraborda Johnson 40 cv. 2.500 euros.Tel.: 669 455 757.

ALTRES- Vendo Opel Vivaro. 13.000 euros negociables. Tel. 626 000254- Vendo kayak doble. 850 euros. Tel. 626 000 254- Vendo equipo completo de pesca submarina. 350 euros. Tel.626 000 254– Vendo coche Daewo Matiz, color plata brillante. 72.000 Km.ITV pasada. 5 puertas. 1.050 euros negociables. 603 418 970.– Vendo furgoneta TDI, ITV recién pasada, 60.000 km. Bonita yen muy buen estado. 4.500 euros. 663 706 150.

FEINA- Busco trabajo como ayudante de cocina, pinche o friegaplatosen la zona de Ciutadella. Con mucha experiencia. Tambiéncomo mozo de almacén, reponedor, peón de limpieza o similar.Responsable y muy trabajador. Tel. 655 27 25 11. Lluís.- Mujer brasileña, con mucha experiencia en la atención a per-sonas mayores y cuidado del hogar, busca trabajo. Disponibili-dad mañanas y tardes. Tel. 629 81 50 24 - Marcia.- TRABAJADOR AGRÍCOLA , con muchos años de experiencia,

26

Senyes o previsions del temps (i 2)

Senyes de mal any: - Si ses figueres perden ses fulles pri-

merenques. - Si es aubons i ses faves granen ma-

lament - Si és un any de poques magranes. - Si es dia de Sant Miquel d’on bufa

es vent domina fins Nadal.

Dites des temps: - Un arc de Sant Martí es matí, o fa

ploure o fa aspergir. - Un arc de Sant Martí es capvespre,

ensoldemà som festa. - Trons endins, aigua a prop. - Trons en sa vetlada, aigua en sa ma-

tinada. - Trons en s’hivern, fred etern. - Lluna ajaguda, mariner dret (vol dir

mal temps). - Lluna dreta, mariner ajagut (vol dir

bon temps). - Vent de llebeig, aigua veig, - Vent de xaloc, mar molta i peix poc. - Es llevant entra xuclant, xuclant.- Boira que pastura, aigua segura - Es mes d’abril cada gota val per mil. - Nadal amb lluna, cent ovelles no fan

per una.

- Boira de canaló as tres dies saó(vegades o endevina i vegades no) - Any de figues flors, any de plors.- Si per la Candelera no ha fet fred da-

vant, el farà darrera. - Si la Candelera riu, es fred és viu. - Si la Candelera plora, es fred és en-

fora. - Si la Candelera riu, es fred és fins

s’estiu.

TEXT: TÒFOL CAPÓ

Converses d’antany

27

C/ MURALLA D’ARTRUIX, 2CIUTADELLA DE MENORCA

Tel. 971 38 34 76 Móvil 610937827E-mail: inmob.anglada@terra.es

Inmobiliaria

ESPECIAL GRANDES OFERTAS

CHALET INDIVICUAL EN CALA BLANCA RECIÉN REFORMADO. Parcela de 322 m2. Edificados: 86m2. Compuesto de 2 dormitorios con armarios empotrados, comedor-estar, cocina, baño, calefacción,garaje, terraza cubierta cerrada, jardín, barbacoa y derecho a vuelo. Semiamueblado.Precio Ocasión: 159.000 €€.CHALET INDIVIDUAL EN CALA’N BOSCH. Parcela de 400 m2 y vivienda de 96 m2 más piscina.Consta de 3 dormitorios dobles, 2 baños, comedor-estar, cocina, terraza cubierta, aire acondicionado,piscina y jardín. Amueblado y equipado. Precio gran oferta: 218.000 €€.CHALET INDIVIDUAL A ESTRENAR EN C. MORELL. Con vistas al mar. Tiene una parcela de 1.240m2 y una edificación de 340 m2. Dispone de piscina de 70 m2, 4 dormitorios dobles, vestidor, comedor-estar de 50 m2 con chimenea, cocina de 40 m2, , 2 baños, aseo e hidromasaje. Excelentes acabados(entre otros: Carpintería interior de teca y calefacción en el suelo).Antes: 1.200.000 €€. Precio Gran oferta: 650.000 €€.HORTAL EN SANT AGUSTÍ (EN CIUTADELLA) con un terreno de 464 m2 y una caseta de 39 m2 edifi-cados (3 departamentos juntos). Dispone de aljibe, barbacoa, árboles frutales y paredes bien valladas.Dispone de agua con contador. Dispone de Ibi urbana.Antes: 145.000 €€. Precio gran ocasión: 93.000 €€.HORTAL CON EDIFICACIÓN EN SON AIET. 1.500 m2 aprox. de terreno y edificación de 90 m2 aprox.Dispone de 2 dormitorios dobles (posibilidad de un 3º), lujoso comedor-estar, amplia y reformada cocinaindependiente, cuarto de baño, barbacoa, 2 trasteros, cobertizo, gallinero, establo y paredes bien valla-das. Precio Oferta: 211.150 €€.GARAJE-LOCAL CON DERECHO A VUELO. 70 m2 edificados. 4’10 m. x 14’40 m. + patio y aseo. Todoedificable. Dispone de luz eléctrica, agua y clavagueram. Se pueden edificar 2 plantas y altillo.Antes: 130.000 €€. Precio Ofeta: 100.000 €€. Negociables.LOCAL COMERCIAL MUY CÉNTRICO de 120 m2 aprox. Todo planta baja. Recién estrenado: 3 años.Dispone de tienda, trastero, almacén, despacho, taller y cuarto de baño. Preinstalación de aire acondi-cionado. Precio Oferta: 214.000 €€.PLANTA BAJA CON ENTRADA INDEPENDIENTE. Consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina,baño y pequeña terrazita. Amueblado y equipado. En perfecto estado. Seminuevo. Da a plaza peatonal.Antes: 157.500 €€. Precio Gran Ocasión: 132.000 €€. PISO INDIVIDUAL CON GARAJE. La vivienda consta de 3 dormitorios, comedor-estar, cocina indepen-diente, baño, terraza y vuelo edificable. Total construido en 1ª planta: 90 m2 aprox. Garaje de 90 m2aprox. más. Antes: 186.000 €€. Precio Ocasión: 154.500 €€.PISO A ESTRENAR EN 1ª PLANTA A ESTRENAR. Con ascensor. Consta de 2 dormitorios, comedor-estar con boinder, cocina, cuarto de baño y terraza lavadero. Antes: 155.000 €€. Gran Oferta: 99.800 €€.

28

Hay que ver de lo que se en-tera uno por la prensa, aunque seaa base de cal y arena: una de las no-ticias dice así, Menorca encara unAgosto sin los hoteles llenos, por lacaída de los turistas españoles e ita-lianos, en cambio esta otra dice así, a

pesar de tener los hoteles llenos Agosto arranca con5.430 parados, ¡en que quedamos! En cuanto al alqui-ler de coches, el desplome de los principales clientesdeja vehículos libres y bajan los precios de los que sealquilan, o sea el mes punta hay coches de sobra, ¡puessi que vamos bien! Esta noticia si que tiene tela, ¡aga-rrense! Menorca exporta el modelo de gestión de playas al Caribe deColombia, supongo que esto será el fin del turismo en dicho País, a estepaso tendrán que reforzar las plantaciones de café para exportar mas ydedicarse a la minería, porque en cuanto a turismo y mas viniendo ges-tionado de Menorca es 0,0 como la cerveza, de todos modos en Co-lombia deben ser suficientemente inteligentes para no dejarse embaucaral estilo del timo de la estampita. Ya veo a los turistas europeos llega-dos al Caribe andando más de un Kilómetro para llegar a la playa exte-nuados como si se tratara de ir de safari.

Otra de las noticias que me llama la atención es que se haga refe-rencia a una playa concretamente Bini Parratx como única playa virgende una de las tres que hay por allí me refiero alas playas del Sur Este,como se nota que el experto en playas vírgenes es de alguna organiza-ción ecologista, hasta incluso se atreve ha decir que el olor al alga pu-trefacta de Cala Pudent mas o menos es sensacional ¡que cara!

Otra de playas: se Platje de se Torrete si que es verdad, es muy cuca,pero como se accede a ella, ¿haciendo senderismo? ¿En barca? ¿O qui-zás en helicóptero? En coche es imposible acceder a ella, porque noponen un cartel que diga “abstenerse a pie, mayores de 65 años emba-razadas y gente propensa a las lipotimias” por lo menos quedarían biencon el aviso, en fin que le vamos hacer tendremos que quedarnos encasa haciendo ganchillo o vaciando una sandia para que puedan jugarnuestros nietos, y dejar lo de las playas vírgenes, para la gente jovenrobusta y los subvencionados del GOB y a los demás que nos parta unrayo.

Una de las cosas curiosas es el arte de las piedras, ya que nadie lasretira, hay gente que se ha dedicado a levantar monolitos con ellas, yaque para estar esparcidas por la cala mejor convertirlas en arte, y todostan contentos, en fin entre algas, piedras y Kilómetros de polvo hasta lle-gar a la playa, seguro que llenamos la isla de turistas.

Lo que nos va a salvar la temporada según el Govern es el turismoalemán ¡ya! y que Dios lo vea.

Ora curiosidad que para mi y creo que no tiene demasiada impor-tancia es la recuperación del nombre emblemático de Mahón, pero haymucha gente ignorante que cree que si ya que prefiere el de Mao, la ver-dad no se porque, ya que la ciudad ha llevado este nombre durante si-glos, lo que no es normal es que lo hubieran cambiado por el nombre deun dictador sanguinario chino, el cambio de nombre para mi, chapo yel que no le gusta, pues que no coma. En fin “nuca llueve a gusto detodos”

José Cleofé Estévez

Contrastes y curiosidades

29

Es burla el PP de la ciutadania?. Són moltsels qui asseguren que "està complint la seva pro-mesa de treure Espanya de la crisi, sembla serque ens diuen; tu pregunta el que vulguis, que jocontestaré el que em doni la gana. El Govern pu-blica en una web en anglès la xifra que va negarals periodistes en la roda de premsa de divendres

de fa quinze dies. Rajoy acaba per cremar el pocque quedava dels seus compromisos electorals en economia. ElPP torna a fer el ridícul per justificar la pujada de l'IVA ... les pro-meses no complertes el persegueixen ja que, les reiterades i en-èsimes mentides de Rajoy negant el rescat bancari ja tenen elseu recopila tori a la Xarxa, ja hi ha moltes persones que varenvotar-lo que li diuen, enhorabona pel record, Don Mariano.

Es rebel·larà el PP pel la seva poca vergonya del seu malgovernant", com va definir Rajoy la pujada de l'IVA el 2010?. Elvídeo, que he pogut veure per quarta vegada , és una successióde declaracions del president del Govern, Mariano Rajoy, abansi després de guanyar les eleccions de novembre passat, que dei-xen al descobert l'estafa massiva del PP als espanyols, però noens preocupem tot és per el benestar dels pobres.

La pujada de l'IVA, en un dels moments del vídeo es potveure a Rajoy quan era líder de l'oposició defensant la baixadad'impostos, mostrant obertament contrari a la pujada de l'IVA ifins i tot aclamant en els mítings el lema: "No més IVA!", Quetambé utilitzar altres dirigents del partit. El líder popular va arri-bar a definir la pujada de l'IVA com una de les formes del malgovernant li pega a tots els seus compatriotes". A continuació,apareix l'ara president del Govern anunciant al Congrés aquestamesura.Prestacions per atur. També es recullen les declaracions de

Rajoy durant el debat televisiu de la campanya electoral amb Al-fredo Pérez Rubalcaba, en què assegurava rotundament que no re-duiria les prestacions per desocupació, seguit de la imatge del capde l'Executiu a la tribuna del Congrés anunciant una retallada deaquestes prestacions.Copagament: De la mateixa manera, el vídeo contraposa les

paraules de Mariano Rajoy oposant-se al copagament ("Jo nofaré el copagament"), amb les seves declaracions quan el Governva introduir aquesta fórmula, en què afirmava que "són uns pocseuros al mes" per als pensionistes.La banca i el rescat: En aquests 8 mesos, el Govern també ha

negat que la banca espanyola necessités un rescat. El vídeotambé mostra a Mariano Rajoy assegurant que "no hi haurà caprescat de la banca espanyola" i la vicepresidenta del Govern, So-raya Sáenz de Santamaría, quan estava a l'oposició, afirmant que"la prima de risc al nostre país es diu José Luis Rodríguez Zapa-tero ". A continuació, es recullen les paraules de Rajoy, el dia des-prés que s'anunciés el rescat a la banca espanyola, quan vaafirmar que ell havia estat el que havia sol · licitat aquesta mesura.

Dir sempre la veritat: És una llàstima que no totshagin pogut veure aquest vídeo el qual quan acaba diu Rajoy líderdel PP que deixen en evidència la seva actitud. En primer lloc, lesparaules que va pronunciar en el seu debat d'investidura: "dirsempre la veritat, encara que faci mal, dir la veritat sense orna-ments i sense excusa dir el pa, pa i al vi, vi", i, en segon lloc, unafrase que va pronunciar en el debat electoral amb Rubalcaba: "joel que no porto en el meu programa no ho faig".

El que dic en aquest moment, no està en el vídeo: Penso iamen m’equivoqui que les retallades o pujades d’impostos en-cara no s’han acabat, esperar a veure qui rep; ànim i tingueml’esperança de que en algun moment la crisi que estaiem vivint enalgun moment s’acabarà, el temps i quant serà no hi ha cap per-sona que ho pugui endevinar el meu sincer desig és que sigui commes prest millor.

Andreu Genestar Sabater

Les mentides d’un personatge

opinió

30

Ses pàgines d'en Bep d'Cuina nostra

El Iris del 18 d’agost del 1962 obria edició amb un escritsobre la basílica palocristiana de Son Bou, recordant com un24 de setembre de 1951, un grup reduit de persones, encap-çalat pel bisbe de Menorca, va presenciar l’inici de les exca-vacions al voltant de la pica baptismal, l’únic vestigi visibledel que després es va destapar. En una breu columna d’opinió, el setmanari es felicita per

l’ambient turístic existent a Ciutadella i reclama més nete-dat al carrer i més atenció a l’hora de rotular els establimentscomercials, ja que els ròtols existents conténen faltes d’or-tografia.El 15 d’agost es van celebrar les regates del VI trofeu “Al-

mirante Farragut” per a barcos de la classe Snipe, esssent el“bon temps” de Mario Gomila i Silverio Ferrà el guanyadorde la categoria A, i el “Alcón” de Gabino i Antoni Sintes, elguanyador de la categoria B, Ambdos barcos pertanyen alClub Marítim de Maó.

El Iris 17 d’agostde 1962

Ensalada de formatge de cabrai fruits secsIngredients: Escarola, lletuga fulla de roure, enciam vermell, una rodellade formatge de cabra de Menorca, un punyat d’avellanes, pinyons, ametlles,nous i panses, bacó talladet a daus, un iogurt grec, 1/2 magrana, 1 poma,200 g de pit de pollastre a la planxa, el suc d’una llimona, oli d’oliva, unacullerada de mostassa, sal, mel i pebre negre; a més de meló i raïm, segonsl’estació.Elaboració: Primer de tot feim els pits de pollastre a la planxa i un copcuits els reservam de banda. Després netejam els diferents tipus d’enciam,els escorrem i els posam dins la safata. Tallam la poma a daus, els banyamtot d’una amb el suc de llimona perquè no tornin negres i els afegim dinsla safata amb els grans de la magrana i les panses. Opcionalment, si n’ésl’estació hi podem afegir daus de meló i/o grans de raïm.Amb una picadora o robot de cuina feim una salsa amb el formatge decabra, oli d’oliva, el iogurt grec, la cullerada de mel, sal, pebre negre i lacullerada de mostassa.Finalment, dins una paella amb una mica d’oli d’oliva saltam els daus debacó, els fruits secs i el pit de pollastre -que prèviament hem fet a la planxa-tallat a daus i, un cop ben saltat, els posam damunt els enciams. Hi afe-gim la salsa de formatge de cabra per sobre, ho ben amanim i ja està llestper servir.

· Que Balears torna a crear ocupació netades que es va iniciar la crisi el 2008.

· Que l'estudi d'una mutuació podria ajudar acrear fàrmacs per a prevenir l'Alzheimer.· Que comenci a constatar la presència de turisterussos a Ciutadella.· Que els artistes menorquins afrontin la crisiamb més i millors creacions. Músics, pintors, ac-tors..., l'art ha sortit definitivament al carrer.

31

· Que més de 38.000 famílies de les Balearstenen a tots els seus membres a l'atur.· Que economistes i empresaris assegurin que

el risc de rescat de Balears és molt alt.· Que s'estigui cercant continuament el descrèdit delfuncionariat i els vulguin convertir en caps de turc.· Que hi hagi vehícles, especialment furgonetes de re-part, que gairbé dupliquin la velocitat màxima per-mesa al nucli antic, a la zona per a vianants, que ésde 20 km/h.· Que el preu del gasolil s'ha encarit un 98% en unadècada.

Dites i refranys...- Sant Bernat és el dia més calent de l’any.

PARENÒSTIC DEL MESD’AGOST DE 2012

SOL

Dia 1 el sol va sortir a les 06,43 i es va pondre a les 20,58 h.Dia 31 el sol sortirà a les 07,11 i es pondrà a les 20,17 h.

LES LLUNES DE MAIG

Dia 2 lluna plena en Aquari.Dia 9 lluna minvant en Taure.Dia 17 lluna nova en Lleó.Dia 24 lluna creixent en Sagitari.Dia 31 lluna plena en Peixos.

FEINES ALS HORTS, AL CAMP I ALS JARDINSEn lluna creixent es recol·lectaran els melicotons, les prunes

clàudies i les de porc, les peres i les pomes estaran al seu punt.Amb la lluna minvant farem la collita de fessolets verds, faves imongetes. El mes d’agost és el mes de les figues de cristià.

QUE LLEIG! QUE POLIT!

Els sants de cada dia

Ens han dit...• Que allò que la Merkel exigeix a Espanya i les seves au-tonomies no ho aplica a Alemanya.• Que els retallades i les polítiques d'austeritat imposadesdes d'Europa a Espanya no fan sinó demostrar cada diaque passar que no són efectives, sinó tot el contrari. Cadadia hi ha més aturats, menys consum i menys confiança.• Que el Govern de les Illes Balears necessita 1.500 mi-lions d'euros en crèdits per evitar el rescat.• Que els bancs i els interessos es menjaran la meitat delpressupost de 2013.• Que tan el president del PP Mallorca, Jeroni Salom, comdel PP de Menorca, Santi Tadeo, van aconseguir més su-port que el que va aconseguir Bauzá en la seva elecciócom a president regional.• Que els magnífics músics i cantants que han muntat elconcert homenatge a Pink Floyd tenguin previst repetir-lopròximament a Maó.

Ens demanam...• Serà Sebastià Taltavull, Bisbe Auxiliar de Barcelona, nouBisbe de Mallorca, després del nomenament de Jesús Mur-gui com a Bisbe de Oriola-Alacant.• Perquè no s'eliminen els senadors autonòmics, les doblesllistes al Consell i Parlament, enlloc de reduïr regidors, quesón els polítics més propers i que menys cobren?• Perquè no es retallen els sous als diputats autonòmics i esprohibeix la contractacció d'assessors i càrrec de confiançaen tost de retallar funcionariat?• De que serveix el Senat realment?• Com es que el president Bauzá va ser al congrés dels po-pulars de Menorca i no al de Mallorca?• Deixarà de ser gratuit l'aparcament del Mateu Orfiladesprés que s'hagi decidit que el de Son Espases sigui depagament a partir de la setmana que ve?

Divendres dia 17, Jacint, Juliana.Dissabte dia 18, Elena, Lleó.Diumenge dia 19, Joan Eudes, Magí.Dilluns dia 20, Bernat, Samuel.Dimarts dia 21, Pius, Fidel.Dimecres dia 22, Maria reina, Hipòlit.Dijous dia 23, Rosa de Lima.

SALA 1 BRAVE

DURADA100 m.

DIRECTORMARK

ANDREWS,BRENDACHAPMAN

APTA

"Brave (Indomable)" explica la història deMerida, una impulsiva i hàbil arquera filladel Rei Fergus i de la Reina Elinor. Dispo-sada a traçar el seu propi destí en la vida,Merida decideix trencar amb un antic cos-tum sagrada pels senyors de la terra: El ge-gantí Lord MacGuffin, el malhumorat LordMacintosh i el rondinaire Lord Dingwall.L'actuació de Merida desencadena, sensevoler-ho, el caos i la fúria en el regne. Amés, decideix sol · licitar l'ajuda d'una donagran sàvia que li concedeix un desig moltpoc afortunat. Els perills posteriors obli-guen a Merida a descobrir el significat del'autèntica valentí a, en el seu esforç peracabar amb una terrible i bestial maledic-ció abans que sigui massa tard.

DURADA124 m.

DIRECTORRIDLEYSCOTT

12 ANYS

"Prometheus" és l'esperadíssima nova pel· lícula de ciència-ficció dirigida per RidleyScott després de les seves passades obresmestres "Alien, el vuitè passatger" i "Bladerunner". Ens explicarà la història d'un grupd'exploradors que descobreix una pistaque pot portar a conèixer l'origen de la hu-manitat a la Terra, embarcándoles en unviatge emocionant als racons més foscosde l'Univers. No obstant això, un cop allàhauran de lluitar en una aterridora batallaper salvar el futur de la raça humana.

DEL DIVENDRES 17AL DIJOUS 23 D’AGOST

CADA DIA

A LES 19’00 HI

A LES 21’00 H

SALA 2 PROMETHEUS 2D

DEL DIVENDRES 17AL DIJOUS 23 D’AGOST

CADA DIA(EXCEPTE DIMARTS)

A LES 22’00 H

SALA 2 TED

DURADA106 m.

DIRECTORSETH

MACFARLANE

16 ANYS

Seth MacFarlane, creador de la sèrie Parede Família, porta per primera vegada el seupeculiar i atrevit humor a la gran pantallacom a guionista, director i veu protago-nista de TED. En aquesta comèdia d'accióreal i animació digital, ens explica la histò-ria de John Bennett (Mark Wahlberg), unadult fet i dret que conviu amb un adorableosset de peluix que va cobrar vida com aresultat d'un desig de la seva infància ... ique, des de llavors, es nega a abandonar.

DEL DIVENDRES 17AL DIJOUS 23 D’AGOST

CADA DIA(EXCEPTE DIMARTS)

A LES 19’45 H