Any fegon.-II.^EpoçaV N. 34

Justícia Social15 cts. SETMANARI SOCIALISTA

'Dissabte 21 Juny de 1924

La fruita podrida no podreixl'arbre: ans bé eau.

ROMAIN ROLLAND

Redacció: Pi, 11. - BARCELONA

Elogi de l'obrerÍInfdiari.barceloní, junt amb elogis a l'aviram, als es-

pàrrecs i a la regadora, ha elogiat als intel·lectuals i alsbotiguers de la nostra terra. Nosaltres no hi tenim resque dir, ni tan sols volem fer esment avui del que ha in-terpretat amb més fidelitat les nostres preferències, carno volem molestar cap dels altres tan gentilment lloat.Com que el diari al·ludit, però, promet tancar el cicleamb l'elogi als botiguers, nosaltres trobem que s'ha obli-dat dVncomiar els nostres obrers i volem esmenar elseu oblid.

Els nostres obrers són dignes d'elogi, més que- els nos-tres botiguers, més que els nostres intel·lectuals, més quel'aviram, que els espàrrecs i que la regadora. Els nostresobrers foren els que guardaren la terra, junt amb la pa-gesia, quan els altres l'abandonaven. Si en l'altar de lesnostres amors hi crema aquesta llàntia meravellosa de lanostra parla, els obrers i els pagesos foren els que cura-ren que l'oli i el ble no li manqués mai.¡¿'«'Però no és com a valor tradicionalista que e s nostresobrers mereixen la lloança. No és precisament pel seulocalisme, pregon, noble, sinó altrement, és pel seu uni-versalisme el nostre entusiasme. Cal dir-ho ben clar, caldir-ho ben alt, si en el concurs esperítual dels pobles ci-vilitzats nosaltres hi hem intervingut eficaçment, no hasigut pas pels nostres espàrrecs ni pels nostres pollastres,ni menys pels nostres botiguers, ni tampoc pels nostresintel·lectuals; pels nostres obrers ha sigut. Els nostresobrers, que en aquest foc que crema per a forjar. l'Esde-venidor, l'han avivat moltes vegades amb el seu pensa-ment i més vegades encara amb el seu cor, sentint lesfuetades de la seva dolor, sentint la indignitat de la sevacondició social, els nostres obrers, altius, orgullosos,s'han inflat d'anhels de justícia, de lliberació i han portata aquests anhels un sentit original i una iniciativa fecun-des; i. agafant aquesta originalitat i aquesta iniciativaamb les dues mans i aixecant-les per damunt del seu capl'han ofert a tots els homes en un noble concurs.

Nosaltres recordem encara quan l'amic Anselmo Lo-renzo ens contava l'acció directa, manifesta, de l'obreris-me barceloní en la creació del sindicalisme universal. «Esfill de Barcelona—ens deia ell.—Es l'actuació dels obrerscatalans el que ha contribuit més eficaçment a l'elabora-ció del sindicalisme, com a doctrina i com a procedi-ment».

Catalunya,—no sols Barcelona—ofereix l'exemple dela primera vaga general organitzada. El món es sentso-

'tragajat per aquell gran adveniment, per aquell mitjà decombat amb el qual la classe obrera s'enriqueix. El mitede la vaga general troba a Catalunya el germe viu que liserveix de nucli, que li porta sang i muscles.

Recentment, la creació del Sindicat Únic per ram deproducció és d'una valor immensa com a arma de com-bat, però encara més, potser, com a .organització futurade la producció socialitzada. I nostre, ben nostre ésaquesta creació i, més interessant encara, eixida de lamultitud anònima, com una obra col·lectiva, com el pen-sament de tots.

Capital del pensament revolucionari de les terres ibèri-ques fou la nostra ciutat, i ho fou pels nostres obrers, perla seva força, per la seva voluntat, pel seu fervor i espe-rit de sacrifici. Car el mestratge i la dictadura la té no so-lament qui vol i pot, sinó el que el pretereix, el que se'lguanya amb el seu sofrir.

I havia d'ésser així. El nostre obrer, seriós, auster, plede religiositat—a desgrat del seu ateisme i anticlericalis-me—portant als ideals aquesta obra meravellosa d'unesperit que es lliura tot i esdevé des de llavors carn isang de l'idea redemptora, havia d'imposar la seva veu,havia de fer-la valdré en el concurs humà.

Nosaltres esperem dels nostres obrers grans coses. Sónuna força enorme, fins avui potser un xic desballestada icegatero quan se pugui canalitzar, disciplinar, portaràcamins gloriosos a la tasca obrera internacional. Però,això sí, cal estudiar-la bé per a trobar la canal que ellainstintivament endevina i fins assenyala; cal interrogar-labé per a copçar i sistematitzar els ideals que porta a dins.

I aquesta ha d'ésser la tasca de la «Unió Socialista deCatalunya»; escoltar en el cor dels nostres obrers elsseus desitjós i les seves inquietuds i d'ells n'extreurem ladoctrina original per a il·luminar encara més els homes.

Menes d'amors—Si algú et digués que no t'estimo, ara, U podràs desmentir.

L'aficionat a socialista

Governar el seu paísamb la virtut i la capa-citat necessàries, ésassemblar-se a l'estre-lla polar, que romanimmòbil al seu lloc,mentre que les altresestrelles circulen en-torn d'ella i la prenen

per guia.KHOUNG-FU-TSEU

Sí les democràcies noadressen tots llurs es-forços contra les mali-fetes de la diplomàcia,no haurà passat unageneració sense que elmón es vegi arrossegata una altra guerragrandiosa.

E.-D. MOREL.

L'aficionat és un home queho empastifa tot.' En el món'científic i en el món artístic ésuna nosa í una impertinència;tot ho entrebanca i tot ho famalbé.

Però, on l'aficionat és una ve-ritable catàstrofe és en el mónde les idees. Aquell home quesempre usa a la moda el motd'ordre espiritual, que guaita atots els cenacles, que entra atotes les escoles, que professaen totes les religions, és una ca-lamitat, un home perillós si se'lprenen seriosament, i ell vol ques'el prenguin seriosament. Arri-ba de pressa del carrer sensesapiguer del que es tracta, volposar la cullerada en tot; s'acos-ta als rotllos, i quan menys s'hopensen els reunits una veu novadiu una sèrie de bestieses: ésl'aficionat que actúa.

Ara, els aficionats són un pe-rill pt'l socialisme, Les dretes so-cialistes actuant com a esquer-res burgeses avui governen a al-guns pobles; doncs bé, l'aficio-nat ha cregut arribada l'hora deintervenir. Ell, que encara portaal damunt les gotes de cera dela darrera processió maurrassia-na, que tot sovnt s'equivocapensant-se que encara es trobaen una reunió de camelots, queera la moda d'ahir, comença aa parlar com a socialista.

Perquè, ell no entra com aneòfit, ell no fa una professió defe prèvia. Ell no es pren la mo-lèstia de passarper un aprenen-tatge; ell vol debutar com amestre i com a mestre donar de-finicions i dictar consells. Desde fora, però; al cap-d'avall, ustrobeu que l'aficionat no més ésun espectador actiu. Si li dema-neu un sacrifici, ell. que en }aseva crítica semblava actuarcom a militant, us contesta queha pagat; per estar-se assegut,Ell ha pres les idees com unaestètica, i amb aquell enfatismede l'analfabet pedant us senya-la la conducta a seguir, com sijugués a escacs.Avui, l'aficionat a socialista tro-ba que el socialisme ha perdutpart de la seves reivindicacionsi proclama la vinguda d'un so-cialisme ultra moderat, un so-cialisme de pasta fullada; i l'a-nuncia com la bancarrota d'a-quelles promeses de lliberacióhumana; dóna per fracassat

, •*'aquell esdevenidor justicier queprometia com a premi als ho-mes.

No ha entès—i què ha d'en-tendre, pobre diable, o mal dia-ble!—que ni a Anglaterra, ni aDinamarca, ni a Rússia tan solsgoverna el socialisme* sinó elpre-socialisme, la preparació deles multituds i dels pobles pelsocialisme. Violent, dictatoriala Rússia—car allà no podia és-ser d'altra manera sinó es llen-çaven un centenar de milions depetits propietaris ignorants almercat reaccionari europeu—,mans meloses posant cara debons xicots a Anglaterra, gover-nen els homes del marxisme elsdos més grans imperis d'Euro-pa. Però només els homes, lesidees matrius, fonamentals, en-cara no. Darrera d'aquest ho-mes hi han multituds que con-fien i esperen aquella abolicióde la propietat privada, aquellpromès desarmament del capifalisme, - "

Potser íl mot socialisme ésimpropi pel filòlec i per l'intel-lectual fica-tatxes, però el poble,que és qui fa les llengües, quidona als mots la vida i la mort,pel poble, el socialisme du unabandera roja i promet als homesla plena justicia. Socialisme ésla llei del Demà. I porta als ho-mes una quantitat tan grossa defervors que crea fanàtics, per-què el Demà no es crea amb fu-nambulismes literaris, no creixa l'evocació dels parlaments dejocs florals, ni d'advocadet prin-cipiant en torn d'ofici; el cons-trueix els homes amb e^s seusneguits, amb les seves dolors, iés per«gaurir altrçs neguits i al-tres dqlors que els hpmes l'es-peren.

Fins ahir. el socialisme erauna escola de sacrifici i de mar-tiri pels seus militants; avui, pot-ser, entra en un període d'edu-cació, de capacitació col·lectivaper a l'organització de l'esdeve-nidor. Cal matar tota l'obra bur-gesa, cal matar-la en totes lesseves manifestacions; no es podrespectar res del burgesisme, Iper aquesta obra purificadora,cal una educació. Uns la fandesprés de la revolució; altresabans; en tots, però, és la revo-lució.

Cot de Reddis

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalLa crisi presidencial francesa

En comentar cl resultat de les eleccions generals del 11 de maigja prevèiem la caiguda de Millerand, i dèiem que més que derrotat,havia sortit esclafat per la voluntat sobirana del poble. En efecte,les sorolloses activitats de Millerand, la seva proja de dirigir lapolítica nacional des de la Presidència de la República, resultavauna molèstia í un afront per a la França republicana. Poincarè,presidint el Govern del Bloc nacional, i lluitant braument en l'are-na parlamentària, no feria pas tant la consciència del poble, nosolament perquè representava 'el paper que li corresponia sinóperquè apareixia com una figura més discreta i que no exigia tantd'espai per als seus moviments. Altrement, Poincarè, conservadorde temperament i d'història, tenia un relleu més fi que el de Mille-rand, trànsfuga del Socialisme i potser per raó d'aquest precedent,més apassionat, vehement i espategant del que escau a un capd'Estat de un país entrenat ja en les pràctiques de una democràciacivil i ponderada.

El triomf de les Esquerres implicava la caiguda de Millerandper la seva manca d'escrúpols en relació amb el lloc que la Cons-titució li senyalava. Però calia reivindicar la Constitució i no expo-sar-se a que sortís més rebregada de la prova. La representacióde l'escena era difícil, però hem de convenir en que s'ha desenrot-llat de una manera ideal. Poincarè dimiteix. El President crida aHerriot per a formar govern. Herriot no accepta i se sap que elsque tenen la majoria en les Cambres no acceptaran el poder demans de Millerand. S'arriba al dead-lock i una sola solució és pos-sible: la dimissió del President. Aquest crida a Marsal per a queconstitueixi el ministeri encarregat del seu sepeli, i dimiteix. Totperfectament, tot amb extricta observancia constitucional.

Els homes de França han tingut consciència clara del gran mo-ment històric, del moment decissiu que transcorria per la República.Ningú ha desentonat. Ni el propi Millerand, malgrat la seva reluc-tancia, malgrat les seves vacil·lacions, ha fet res que no s'avinguésamb el seu rôle. S'han despedit dignament. Havia sigut elegit en 23de setembre de 1920, en primer tom,.per 695 vots entre 892 votants.Mai cap president havia tingut un triomf semblant. Mai cap presi-dent havia hagut d'abandonar el palau de l'Elisi amb major dol imelanconia.

La segona part de lepissodi és ten interessant i alliçonadoracom la primera. Millérand havia caigut per haver destacat exces-sivament la seva personalitat política en la Presidència de la Re-pública. Era un argument de força i el fonament de la sentència.Era ben clar. El candidat de les Esquerres era M. Painlevé, l'ex-president del Consell, figura d'història i de relleu en les lluites po-lítiques d'aquests darrers anys. Qui no s'ha enterat de la fúria ambque l'han combatut els del Bloc nacional fundant-se en la sevagestió com a President, durant la qual va desenrotllar-se la dissor-tada ofensiva del general Nivelle? Era Painlevé una garantia deprudent superació de totes les tendències polítiques des de la Pre-sidència?

La majoria ha cregut que no. La majoria ha pres una actitud quesi bé és integrada per mil motius convergents pot qualificar-se enaquest cas d'excel·lent mesura preventiva. Malgrat la fidelitat dels309 vots esquerrans, una massa de 515 vots va elegir, en l'Assem-blea de Versailles, President de la República de França a M. Gas-ton Doumergue, també ex-president del Consell, també de tradicióradical, però més conciliador i transigent, particularment en çoque es refereix a la política exterior dels gabinets Millerand iPoincarè. Amb aquesta votació, apar com si la majoria haguésvolgut dir que no volia en cap manera que es repetís l'experiènciade Millerand. I hem de confessar que té raó, car aquesta prova tandura no pot repetir-se amb èxit gaires vegades. Val més que que-di com a lliçó i que es prenguin les precaucions necessàries quanes verifiqui l'elecció presidencial.

El primer acte del President Doumergue ha sigut admetre la di-missió del gabinet Marsal. Fetes les consultes de reglament, He-rriot ha sigut cridat per a constituir govern i ha acceptat tot seguitl'encàrrec. La composició del nou Govern, format per 14 ministresi 4 sots-secretaris és la següent: tretze diputats, quatre senadors iun membre no parlamentari, el general Nollet. La filiació dels di-putats és aquesta: vuit del grup radical i radical-socialista, o si-guin Herriot, Chautemps, Dumesnil, Quenille, Godard, Daladier,Dalbiez i Meyer; tres republicans-socialistes, Bauvier, Robert i Mo-ro Giafferi, i dos de l'esquera radical, Eynac i Reynaldy.

La llista complerta del ministeri és la següent: Presidència íAfers estrangers, Herriot; Justícia, Renoult; Interior, Chautemps;Finances, Clementel; Comerç, Reynaldy; Obres públiques, Peytral;Instrucció, Albert; Treball i Higiene, Godard; Colnòies, Daladier;Pensions, Bauvier Lapierre; Agricultura, Quenille; Regions allibe-rades, Dalbiez; Marina, Dumesnil, i Guerra, Nollet. Els sots-secre-taris d'Estat són: de Correus, telèfons i telègrafs, Robert; de Ma-rina mercant, Meyer; de Aeronàutica, Eynac, i d'Ensenyament tèc-nic, Moro Giafferi.

La major part d'aquests noms són coneguts als nostres lectorsi tenen un prestigi personal considerable. Es un ministeri de sol-vència i de força capaç de realitzar la tasca feixuga que li tocacomplir. França està contenta i esperançada, i nosaltres participemen gran mesura de la satisfacció que dsixen tots aquests esdeve-niments. En l'ordre internacional, la faç d'Europa canvia i lesgrans potències es preparen per a consolidar la pau. Serà peraixò que els socialistes alemanys modifiquen llur actitud i acabend'aprovar per gran majoria una moció favorable a la participacióministerial. Qui no pot segar, espigola 1

M. Serra i Moret

Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboracióde tots els homes d'idealitat generosa. Dels articles sig-

nats en són responsables llurs autors.

i

JUSTIClAtéSOCIAJ,, 91 de Juny <U l»»4

Cultura?No fu molt temps Inaugurava les

tasque* cl novmsim Attuuni d'RstndisSacíate. Hom hi parli» &mplantant dee vil tur«, de cuitara i ouçam mês do

, cultura. Hora bí fou revocado t l'apo-logià d« rijoroe del pròxim periodocôsoUcj vísqueíU «empro do cara a Injusticia, ,de cara a la veritat l do carnt \t beilegt*, d.c»earregat de toia laMalura l de tote «Ja /bixuc* mat«ria-Usmes de l'home d'avui.

L'hom,« d'avui poro, »l que avui viu, i sofreix, és el que té que aceptar o

rebu^jw. Ja cultura de que hom liPari*

Aquesta podrà tenir sornpro unquelcom de revolucionari, però elsMOB efectes són a vultos tan llunyans

* que II doneu nés aviat l'apariènciad'on» vella matròna decrèpita, inútili reaccionària.

Alii toil els rosegons de culturaqu» la elane obrera rep constant-ment, sota aspectes diversos, de laKurgosia. Un* q «anta obrers en ioniabeneficiati, però la classe no en sorti-rà ni emancipada ni tant sols millo-

' rada e D son nivell intel·lectual.•81 amb aitai cultura coin a arma

pretenlm lluitar sereni iiulefeí-tiblt'-mevit vençuta i aniquiláis, car el ni-vell cultural de la burgesia serè sem-pre superior al nostre, ja que «Haacapara lai fonte de saber i poleei xel* mitjana econòmics per fruir-no.

Perqaè la culturasigui revolucionà-ria en mani de l'obrer ha d'esser plas-mada sobre quelcom molt pràctic,molt immediat, de molt material itenir M caràcter de cultura de classe.

K! saber, diuen, és ú 1,11 i uo ocupalloc. L'obrer, però, que té enfrontal problema itannens de la societat ac-tual, al margedel saber ha de cercar laseva utilització en bé de la clusse,evitant les relliscades excessives capa la cultura contemplativa que cons-tituiria per a ells un veritable narcò-tic l una font d'impotència i d'iiiac-ctó.

Achllle-le-Rol, un escapat dels mas-sacre« dels versallesos contra la Com-mune de Paris, es presentà un jorn aldomicili del secretari perptl·luu de

_ l'Acadèmia Francesa, depositi) una" formidable bomba al peu de la porta

i digué al criat que esmaperdut d'es-pant anava allençar el temible arte-facte al pati de la casa: '

«Esclau, digues al teu amo queaquesta bomba està carregada ambun explosiu mil voltes tnés potent imés destructor que la dinamita: ambi·l pensament revolucionari!»

Aquest pensament revolucionari ha•le servir de norma constant a la cul-mra odrera. El cervell del proletari"uüoe de carregar-se do pensamentsi iosofics, de teories abstractes, deu icions enciclopèdiques incompler-i.<< sempre, ba de cercar la cultura en* >ti propi estat social i en tots els or-'l: us i coses que d'aquest estat deri-* -n.

Sempre serà més perillós per a lali irgesia aquell obrer que g'afauyal i-r conèixer i perfeccionar el funcio-" tment d'un sindicat, d'una coopera-tila, d'una indústria o d'un sistema

politic o social, que aquell altre quees passa lea nits enshniítnat suore lesobrtìs de Darwin o sobre les frasesprofundes de Zarntuatra.

Reconeguem quo hi h* molta lle-vor revolucionària en els llibres deVoltaire, i de Rousseau l de Diderot,però sapiguem tumbé compondré i n1-MittVt U tncampunbta tsuetgla, Vau-(íiie/a, l'iua-ió, In fogaxít»t, Iti fí> i Dic-roismo d'aquells que els snccetren ique sota In flama do l'insurrecció

\ assaltareu la Bastilla, enderrocarenels vells ídol«, establiren els Drets del'Homo, sensi', lenir esment de la im-

potiàflcla de llurs il·lustre« precur-sora. '*

Avui, tenim també 1» Bastilla aldavant nostre; í toiraotel» seirt inr "altíssims, mirant la «èva potència*"'mirent les aoves defenses forinida-íbles, cus bem de preguntar si l'hor*nostrada ba d'esser inspirada en l'os»pert! estudiós dels enciclopedistes,que treballaven gota la protecció del»poderosos, o en l'esperit actiu I deci-dit d'squells que es digueren Danton,DesmouUns, Mirabeau, Marat...

Dr. F. MOntanyà

OMEJ

Als amics de "Justícia Social"A desgrat dels obstacles insuperables de la hora i en

moments de collectives claudiciçns, JUSTÍCIA SOCIALha vingut des del prUùer dia mantenint amb plena digni-tat el seu noble ideari.

Amb pocs mesos de vida, JUSTICIA SOCIAL s'haobert pas per totes les contrades de la nostra terra,compta arreu amb nuclis entusiastes de lectors conver-tits en propagadors benemèrits die l'obra redemptora a laqual ens hem consagrat conjuntament, i és avui recone-gut per amics i enemics com el primer periòdic d'ideesrenovadores de Catalunya.

El grup inicial de redactors s'ha anat extenent de diaen dia amb selectes companys de tots els camps de laproducció. El cercle de col·laboradors s'extén ja més en-llà de les fronteres pàtries, que, pels homes «le bona vo-luntat, la humanitat és una gran ¡família.

Els ideals socialistes que a1 casa nostra havien estatfins ahir patrimoni d'una reduïda minoria, han eixit, perla nostra veu, a l'aire i a la llum; mouen les disputes de.les multituds i agiten les consciències dels homes lliures.

La nostra terra, coneguda només en el món, tràgica idoblement/ per les seves manifestacions atàviques dereacción arisme enferrissaí i per Jes periòdiques cpnvulrsions |erroristes, assoleix un nou prestigi i una dignitatnova pel ressò mondial que troba! la nostra catalana par-la. El llenguatge no separa els homes, que la veu de lesànimes superiors té, arreu del món, un mateix accent.

Ple de propicis signes augurals, tenim al davant nostreun demà tie possibilitats indefinides

* * *Penseu que aquesta fulla destinada als obrers, és re-

dactada per obrers, que, demés de consagra-hi genero-sament llargues hores de treball extraordinari, han vin-gut fen, per a mantenir-la, els màxims sacrificis econò-mics.

Però no basta el nostre esforç.../ '., , „ 'Necessitem la cooperació de tots.JUSTÍCIA SOCIAL no reb cap subvenció de cap ins-

titució ni de cap organisme., No pertany a cap empresani a cap cenacle. Es de tots nosaltres. Es el vostre periò-dic i a tots us períoca ajudar-lo i mantenir-lo.

Pot afirmar-se que d'aquí a pocs mesos, per la sevanatural expansió, JUSTÍCIA SOCIAL tindrà asseguradauna vida explendorosa.

Ara li hem d'assegurar tots plegats. >Amics, capaciteu-vos de la vostra responsabilitat en

aquests mome/ntsl / ,Que cada u, en la mesura gran o xica de les seves

forces, cumi »leixi amb el seu deure çomNnosaltres com-plim amb el nostre. V

Miquel Servei&* Ifigifei Strvet etwa de les fenoÏJHriitaif' mèi extraordinàries de iaïifcnaimnça. Miquel Servett melye,^fÜffttf, astrònom i filóso/, tetta <en-; elclopèdica, et verament digne de lar$tààiiMnça i aquesta gran època és,}&gna. à» Miguel Servei. Cal pensarf«« la Renaixença és una de tes épo-g»et m/s veritablement europees de lamila jovenissima Europa.

>• Miguel Servei, potser no és un grangeni, petó sens dubte és un dels /tomes

'•«és genials que mai hagin euistii.¡Nasqué a Vilanova de Sixena, PanyïSjl. SI seu veritable nom era MiquelServed Conesa f a J He vós. K L bisbePavïnier a Paurnùr el té per català't diu: «Paret qu'il estait maMre enetite belle langue «t la parlait a mar-veille*.

S Segons un biògraf de Servei, a 14«mys parlava llatí, grec i hebreu;, sa-bia matemàtiques i geografia, i ja fetnia una idea general dels sistemes J'i-

' ìoso/ìes. Del seup$Ue ¡tassa a estudiara Barcelona, on w , conèixer al savi•Quintana qut després fou Conseller deCarlet V. A 17 anys començà d'estudtßr Teologia a T Universitat de, Tolo-sa. Sis y rees l'encisaren; els Loci Teo-

t logici de Melunclhon eiferen un pro -testant, un nou interpretador, delCristianisme.

Si t«u mestre Joan de Quintana sel'emportà a Itàlia on estudià Medici-na. El jove Servei era del seguii del'emperador i se li permetia l'estuitiAelt cadàver, s. Amb l'emperador viat-

, já tota Alemanya i f eu la coneixençapersonal dflt més famosos reforma-dors religiosos. Però Servei tenia méáaudàcia que els reformadors; era unreformador dels reformadors i aquestsl'odiaven tant o més que els mateixoscatòlics ortodoxes. Les seves lletresals reformadors escandalitzaven atothom. Jira alio que no tenia nom:ranti-trinitari. Servei, en el cèlebrellibre De trinttatls erroribus, neguvala materialitat de la trinitat i expo-sava la seva teoria de la Creació eter-na, la divinització de l'home i un Deuimpersonal. Aquest llibre el publicàen 1531 a ffaguenau. A aquest llibre«A seguiren d'altres sobre ¡a mateixaqMeslio, d'essenciattssima importàn-

. aia è$ aquell temps. No M ha res quetbnt'jàfi com F errar, ìfo U' ha reswMt tiUflèil d'esvàfr que els absurds.

Amb el nom de Miquel de Vilanovas'estasii a Paris, on estudià medicinai es relacionà amb els homes més emirments de la capital de França. Ensemsfou corrector dHmpr ernia de la casadels í germans Melcior i GasparTre/hS&l que li encarregaren la revi-sií, correcció i les notes de la Geogra-fia de PMomeu traduida per SilibalPirchemeyer. Servei va transformaraguesta edició monumental, mercès alsteus nombrosos estudis, en el primertractat conegut de Geografia, compa-rada. La nova obra no es publicà, però,fins J6Ö3. Altres diuen í 535. '

Sstudia medicina a Lyon- amb el¿ifòsbre Champier tí"yiti defensú delsatacs de l'alemany Leonard "fwehs en

'vpítjèlabrè/asflelt retolat:kffrevíssimaAf elogia pro Càmpefffio in Leanar-dim Tuchsitim», 'En í,r>37 torna, a Pa-ri» i donà un curs de medicina. Uràjtí ma autoritat com Silvi, Farnel iVesãle. Llavors publicà l'interessantllibre De syruporum Universa ratio.Era una diatriba contra la medicinaArai, de moda llavors, i a la vegadala curiositat d'edulcovar els medica-ments, mètode que ell inauguri i quees seguei® encarq, avui. En Í538, pu-blica l'opuscle: Apologètica dlscepta-cio pro Astrologia, que li valgué unprocés delqualel vaabsoldre elJ&rla-mentfrancès, el qual ordenà a la fa-cultai de Medicina de Paris yue trac-tés a Servei «dolçament i amigable,com deuen dt Iracítir els pares altfills». A Paris conegué a Calvi.

Servei visqué-tranquil·lament exeí -

De primer, a Char lieu, prop de Lyon;despresa' Vienne (Delfinat)-protegit Ipel seu granamic l'arquebisbe Pavlu- \nier. Però en J3&J publica la sevagran obra, .el celebèrrim UestitutioCristianismi—ßl cristiauisrae resti-

' tuit—. La primera redacció de 15 i6portava per titol; Heitoyatio Chistia-nismi—La renovació del cristianismo—En realitai, aquesta obra, —edita-da modernament en dos volums perSpiess de Wiesbaden, 1892-9,e>-segonsel nostre criteri d'avui, és ima cosi»,sorprenent, extraordinaria i micacaòtica, üels llibres ja antics, foradels que són pura literatura com, elQuixot o els contes de B&ndello o bematemàtiques pures cornels Elementsd'Euclidea, pocs s'aguanten davant tlmetòdic i rigurós esguard experimen-tal i critic de la nostra actual època.Llegir una cosa com el Bestitutip,Çhistianisrai, avui, necessita una certavocació o l'amor del professional.

Perquè, què es vol de més fantàstic,per exemple, que després de llarguesinteressants parrafades teològiques,defensant el primitiu cristianisme,desfent dogmes, iniciant un ample ÍÍA-tema sociològic-cristià, negant la tri-nitat, en el capítol Vf en la pàgina \170, quan s^exalta amb la grandesade respíril sant, mentre descriu el coshumà, «-ei mis gran dels miracles»segons Senet, aparegui la primeradescripció exacta científicament delfuncionalisme de la circulació de latsangt-^Servet la descriu exactamentprimer que Vesale, que Colombo, queCisalpi—seixanta anys abans què l'an-glès Harvey. Transcriurièm^ per cu-'riosital, el paràgraf que Atenim (f lavista, però no ens ho permet Vespaide que disposem.

SI Restituito/«« impresió,.commo-gué la ffent, semblà la més terribile deles f lesiones. En*si, és el llibre d'unhome bo, 'savi i generós. El llibre foudenunciat a Calvi que era l'amo deGinebra. Calvi odiava Servei. I Po-di d'un fanàtic religiós,—aquesta fe-ra davant la qual reculen toies les al-lres,^-no perdonà mai. S#rvet fouagafat i s'evadi. Condemnat a moríper contumàcia f ou cremat en efigieen 17 de juny de 1553. Desitjant evi- •.tar el perill, Servei, que.es dirigia a i

rtüüafau, agafat a a^ff^m.n (Pa-gosi del. maMx ayy. fídji¡t..gite haviasostingui una corrf,$p$ußeßcia moltagre i éïtient anÍt'jStrve/ ,el 4ennncià

•com //ertile. •• ' - JElpetUCmseliailaciístait de '<?*»

nebra, després d'o foles fâíHacions' 9»CäM i let repliques de Servei, copul-í/i el cas a les Esglésies dt Sttttc, Ba-silea, Zurich i SchuffKontt. Jtfl eon-demná pels crims (te fJestòmia, sedi-ció, aíempíaí contra la religió cristia-na i contra els fonatnonts constituïtsde Ja cristiandat, a ésser conduit deseguida a Carupel i cremai viu (ti»iel seit llibre.

SI dia 27 d'octubre de 1553, tortiServei de la presa cap al suplici. Pelcarni troU un"jovenet i n donà les se-ves sabates, que a ell de-res havien deservir-li. Per a que f l turment f os mésllarg, en lafelaetoia de llenya n'hi Aa-via més de verda que te seca.,.. Ser-vei es deixà lligar serenament mentrela xusma l'insultava. Es calà foc .*poc després «W un crit terrible, taflama, lenta, consumi el màrtir.

Demòphil

Jeon RlcheplnEn nqnest númoro publiquem un

mnprnífic conte del cèlebre ßncrlptor 'frunces Jen n Ktchonin.

Joan Richenin, fill do familia bur- "#esa i poderosa, és nu dels escriptorsmés inquiets que tí. (agermana ¿'ran-*ca. Home lliberal 1 avnnçat, Blchepinés un apassionnt río totes les llibertatsi un dols escriptors que há lluitat mésper l'adveniment d'una soclotat justai human». Condemnat per les sevesfuetades a les coslums actuals, ne peraixò ha minvat les seves campanyes,

Jenn Biohepin és autor i actor. Coma escriptor ha excel·lit en el teatre,la poesia i la novel·la. Cantador de l'a-mor i la dolor, es caracteritza per laseva facilitat de dicció lla sevarlque- ,sa i coneixensa del vocabulari, des-fent tots els mites i interessos creatsexistents. Sempre, l'obra de'Riehepinrespira una immensa sentor d'huma-nitat.

Untre les seves principals obres —que són numerosos—esmentem : «Ma-nyagues», «Blasfèmies», «La Mur»,«Cançons gaies», «Els meus paradls-sos» (obres de tombât í destrucció);«Mlarka la filla de l'ós», «Gent brava*,«El cadet» (monografies); «Cap a lajoia»,«Etapes d'un refractari»,«JuliVa-llès^drames socials); «Nana fíahib»,«Macbeth», «Sappho», «Sofia Mon-nler, amant de Mirabeau», «MonsieurSoapin»-(drames histories); «Per la. igleva», «Teatre quimèric», «La Màr-tir» (teatre de lluites religioses); etc.

Esser ignorat o desco*negut dels homes, inoindignar-se'n, río és elmés propi per un home '

eminentment virtuós?KHOUNG-FU-TSEU

ÏCOSÍCOHEHTAR1SK. ir. Balai Anton

Amb motiu d'unes visites, recent-ment l'Ajuntament ha fet grans fes-!'•*. Castella de focs, àpats, lunchs,i.ulU...

Kn ria balls hom diu que el senyors.ilns A nton lluïa el seu frac i el seuf'iw/iinff (l'smohing el duia a guisa de^iiurirrcta; eKfrac, al damunt de tr>t).tinnì diu, també, que el frac cm elinat.ix que portava en les recepcions•lo l'Ambaixada de Londres pel santd'Alfonso XIII; de totes maneres, en-eara està molt btn conservat.

«La Ven de Sant Mai t illoïn rebut un número extraordi-

nari del pwiòdlc «La Vru de Srnit,Marti», commemorant cl tercer ¡miversar! de la seva existencia. lîf>1;'imolt ben presentii, i conto textosforça notables.

Una polendo*Amb motiu d'un article del nostre

estimat col·laborador Joan Sacs, unl periòdic d'aquesta ciutat està publi-

cant una polèmica sobre el següenttema: «La Sardana, és o no és art?»

Hi ha homes que no saben com per-dre el temps.

El senyor On traballaHom torna a parlar de l'Or».Es que reprèn la publicació del seu

«Glossari»? Bes d'això. L'ex-patriarcai actual criat de l'omnipotent senyorLuca de Tena, junt amb el seu com-pany de redacció Juan Pujol, estaneufeinata en l'organització d'nn ho-menatge dedicat a l'actor madrilenysenyor Moncayo.

Es tractii d'un còmic véritablementK rac 108, i que fa riure quan vol. O si-jía, tot el contrari dels senyors Ors il'ujol, que fan riure sempre

El lanyor Ora «of raízDiuen també de l'Ors que actual-

ment sofreix una mania persecutòria.Els seus enemics són els periodistesPla i Xammar, que no el deixen viure. Mentre llegeix, mentre passeja,mentre somnia, Xeniua ha de sofrirl'aparició de l'ombra fatídica Pla-Xam-mar.

Diuen que en un banquet de perio-distes que va celebrar-se fa algunessetmanes a Palma de Mallorca, en elmoment d'aixecar-se per a brindar,Xcnius va sofrir un atac, que va dei-xar astorada a la concurrència. Se-gons pròpies manifestacions, Xeni usvu veure la doble imatge Pla-Xammaren el fong de la copa de xampany.

Es motla desgràcia per un home totsol.

Bis pobra* propietari*Sembla que els propietaris urbans

•estan causats de les restriccions que

la llei els imposa per a poguer apujarels lloguers dels pisoa, i que tractend'organitzar un acte per ademanar alGovern que tregui, aquestes restric-cions.

No hi ha cap dubte que l'acte re-sultarà monstre. Ter alguna cos« de-manen Ixna monstruositat

Amic Vilalta Comes, digueu-los-hialguna cosa als pobres propietaris.

Loi oadlTM 1 oi KanlolplDe mica en mica van desapareixent

les cadirei que d'uns quants anys enaquesta part eulletxien ela nostrescarrers i placea, i que sols jenle« uti-litat pela desvagats i per la gent cursique feia tertúlia a l'aire lliure.

Però, en aquest afer hi ha un punt,fosc. La propietat d'aquelles cadiresha de revertir a l'Ajuntament dintrepoc temps, i malgrat tot, no és aques-ts corporació la que les retira.

Sembla que és la calor la que fonles cadires com si- fossin de cera.

l

Fulgí Çadafaloh*, - , "' - *Després d'un viatge per Rumania A

Turquia es troba altra vegada a Bar-celona el senyor Puig i Cadafalch.

Comprenem raflció ai« viatges d'e*-,tudi en un home de la cultura del se-nyor Puig i Cadafalch, Enpotape«T,dre molt observant les civilización»estrangeres. Pero, tanmateix, a casanostra avui també hi ha plantejats-problemes dignes de 1» més granatenció,

: EI P, u.»., El Partit déla «Unión Patriótica» vaorganitzar un acte d'immensa resso-nància, que segurament va tenir llocdiumenge passat. Hi havia gran es-peciado per a sentir la paraula delssenyors Luis Vazquez i Pio Brezosa,•que eren els oradors designats.

Bla veïns de Sant Martí*de Sarroca,població on havia de* celebrar-se l'ac-te, aã parlaven d'altra cosa.

I

y Pintat do no«' No »pla s'ha desmentit la suposada

defunció del- senyor Kerroux, sinóquè sembla que l'actuació d'aquestil·lustre garlaire entra en una novaèpoca. El senyor Lerroux, junt ambels senyor» Castrovido i Fuentes for-meu el consell de direcció del perio-diti republicà «El País», que desprésd'un llarg període de no publlcar-se•tornarà a sortir dintre de poc.

No cal dir-tbo, Batem salvati.

: ;' UB nuvi «M fntf• : En un poble de la provincià de Mà-laga acaba de succeir, un fet sorpre-nent, Bn la nit de noces, poca estonadesprés d'haver-se retirat els convi-dats de la casa on s'havia celebrat lafesta, el nuvi, pretextant una necetai-

tat, va deixar sola a la dona al llit con-jugal. Es veu que la necessitat eratan poderosa qne després do sis diesel nuvi encara no havia aparegutmalgrat sortir de la casa abillat tansols amb la roba interior. Segons lapremsa, la gaardla civil l'està cercant.

Ara aneu a saber quina decissivaqüestió va sorgir entre aquells núvia.Tal vegada es tracta de discrepànciespolítiques, ,

Les dones quan opinen són perillo-ses.

L'eiquerra catalanaEl senyor Domingo ha convocat als

ex-parlamentarls catalans i ex-dipn-tats a la Mancomunitat de significa-ció esquerrana, que ostentarei) últi-mament representació popular, a unareunió que tindrà Hoc dintre el mesde juliol, pera tractar fde la reorga-nització de les forces esquerranes deCatalunya. .

Politica.Vindiquem el mot «politica». Blas-

mar de la politica, yol dir tant, comblasmar en principi de la filosofia ode l'art.

En la política, en la filosofia ienl'art hi'caben corrents bona i dolents,semblants i contradictoris. Desprésd'Una exaltació de la política pot ha-ver-hi una degeneració de la política.

La política ea tan necessària en elcos social, com els aliments en el 009de l'individu. <

I de la mateixa manera que unamala digeatió no pot fer-nos aborrir,per sempre més els aliments, una po-lítica perjudicial à^la col·lectivitat'sols pot acon«ellar-nos de moment unlaxant i una dieta. '

1 després... altra vegada, la politica,però, això sí, un pou règim de polí-tica. • ' • • ' ' ' • ; -(-'- '' '

' Raonament da burgo«D'una conversa copçada pel carrer:Un senyor a l'altre. — Creguem,

Don Pau, ela pobres han d'existir. 81no, com en a ho faríem els que gràcies a ,Déu tenim diners per a exercir aques-ta excel·lència tan cristiana, la méspreuada, que es diu caritat?

Política i parlamentarismo -,El parlamentarisme és un aspecte ' '

de la política; cal però no confondre 'els termes. Fora del Parlament hi ban.. 'hagut homes que han realitzat sem-pre, i en tota el països obres iníireu*tiblement profitoses per a la societat,

Existeixen a casí nostra un conjuntde problemes que podrían re«bldre'»,Mfora del Parlament, però dintre d'una /actuació política. Aquesta sola raó éssuficient per inclinar el poble a ve-tar.

L'abstenció política representa dei-xar indefinidament sense solució elaproblemes més peremptoris de la vi-da de l'obrer.

L'anguniosa situació del nostreproletariat, és una prova .que1 'tìt \partita burgesos van a let corpora- 'clona públiques per a satisfer els seusegoïsmes. La qual cosa representàuna usurpació que el poble ba d'aca-bar. '• ' . / ! • " -

I aquesta Intervenció justíssima qut < -la gosarà confondre amb,l'inútil i ei-xorc parlamentarisme? ^ ' ' _ '

El! itsliíi lítto H hiMÈI IJjjjg;

liieÉ irtatWii"-l r !> dte. >*t «.mail!• - t.;. »< >

%1 d« Juny d« 1984 JU;S*i4iA SO-WAL

SELECCIÓ. ' "V

Què enteneu per selecció?—El motaixi no és pas precis, no és clentifica-ment exposat,no és.riguroíiament fetala pregunta. Preguntar simplementquè és. 3. leccio, és demanar el què asuna#ener»lHat j, ensewps, una cosavaga. Aquesta éa la tara més comuna,1 continuada de tota els filòsofs, detots'els literats i de la majoria delshomes científics que esfirluen i pen-gen, »o obstant, ésser impecables enela seus raonaments i induccions. Ai-xò ja no ocorre, des de Cauchy, enmatemàtiques. Però en la majoria deles sures ciències, en la literatura 1en la política sobretot, persisteixaqüfegt floíament—i què es passi elmot—aquesta imprecisió 1 aquestequívoc que permeten ila captura decoses, la veritable natura de les qualsés contrària en absolut a la tesi ma-teixa que un hom sosté. Es a dir; amblet mateixes paraules es defensen duesecf es diferentes l contradletòries.

^íppensa totborri qui vol. La volun-tat äö pensar no significa la possibili-tat de pensar, ni és nna garantia deben pensar.— I ben pensar és nomésque lligar i traduir amb tota l'humana'possible exactesa, les relacions entrediversos fenòmens naturals, per com-plicats quo siguin.—Ara bé, el quèpot pensar, el que té condicions, és

.sovint contrariat i perd energies, ambaquesta general imprecisa, ondulant,aproximada t falsa falsò de presentar.les questions i els problemes.

La pregunta veritable que havia jode 1er era aquesta: què és la selecció*natural?—Així eliminàvem, do cop,totes les altres possibles seleccions enaquell moment inintéressants. «Laselecció natural de la conseqüència dela IMtaíper latida—concurrència vi-tal— que s'exercéíx constantment en-tre tots ela éssers organitzats vivents—per »fecte de la qual sobreviuen elsmet aptes* O sigui.- els més fort», sónels que millor resisteixen les Incle-'meneies l crueses, tant físiques commorals, de la vida. L'exemple és fàcilde posar; l'observació en proporcionaabastament. Es un fet constant que,en una espècie animal escollida a l'at-zar, entre totes les conegudes, noméspersisteixen en la existència, malgratles dures condicions possibles, els in-dividuus d'aquesta espècie més forts,més llestos, més àgils, més orgànica-ment ben dotats. Els individuus fe-bles, moren, degeneren o -desapareix

* xen, per migració vers altre» llocs, onles condicions d'amblet siguin més fa-vorables o menys contràries a llur ex-

1 pandlment o desenrotllament normal.De la tnateixa manera, de dues es-

pècies animals, posades en concurrèn-cia vital, en lluita, la millor adoptadaa les condicions ambients, la més res-_slsteut, la més capacitada per a l'es-forç 1 la dolorala més automàticamentvoluntària, destruirà, suprimirà o do-minarà a la-seva contrària—d'una ma-nera fatal, terrible, implacable—mésenllà del bé i del mal, servint als in-teresoB de la vida, que sembla només

\ protegir als que més lluiten, els efec-tes de l'audàcia, als dominadors delsufriment.

Schneider,;én el seu llibre Die tie¡-ritcht Wille (La Voluntat animal) diu :«ta unica causa del desenrotllamentintel·lectual sobre la nostra tèrra, és lalluita per l'existència». I en la matei-

' xa obra, afegeix aquestes justísimosparaules, de capital importància: l'an-gunia, l'angoixa, el dolor, la contra •.rietat, tot el que és enemic, «és el mò-bil totpoderós de l'evolució intel·lec-tual de tots els animals».

*Fenvne una sintesi d'aquestes idees?O encara millorí donem-hi una inter-pretació, potser nova? Atrevim-nos auna Inducció arrancada als Interessos

reals de tots els que sufreixen?" Tingüera la, bella audàcia do decantar-lavers les nostrea necessitat s i aspiracionsobreres, proletàries i rebels? Si la ço is.'cient i profunda audàcia de la secularindignació contra tantes .injustícies,no la tenim nosaltres,—qui la tindrà?què seríem? que1! representaríem?quins drets podríem arrogar-nos, enoposició i superació de les Ueis de finsara,—fetes i dictades a benefici d'unsinteressos que no són els nostres? Hiiia casos de represàlies en la guerra.Hi ha altres casos de represàlies im-mensament més justes, en la pau i enla gueíra'moral, psicològica. Nosnl-treSj els obrers, som compresos enaquests darrers cassos.

Tota inducció comporta unadeduccíó. Del que indù i m do hi definiciómés amunt esmentada i dels incifoscitats, podem, sintèticament i rapidís-sima extreure'n, una deducció .plenad'esperança: La següent; establertque només persisteixen en Ja vida elsindividuus me* i millor utillats, elsmés resistents contra la inclemènciaecològica, contra la hostilitat total dol'ambient—i al dir total, un home voldir la de la terra, el clima, la fauna, laflora i l'element contrari humà on ésviu—el treballador! persistint, resis-tint i augmentant on potència dintrede tan desfavorables condicions, hn, ala fi, Inexorablement do triomfar delseu enemic secular. I com que el tre-ballador, és encara el dipòsit, el recop

stacle, l'ample llit on tremeix 1 udola,irraonable i injusta, tota la dolor delmón, per la anunciada frase de Schu-cider, és el cridat a crear la nova cul-tura que, generosa i pregona, ha deil·luminar, en el futur, el món delshomes.

81 així no sembla, ha d'ésser així.Podria ésser altrament essent tantsels treballadors, tants en l'angúniamortal? Noi Ha d'ésser així l així seràsi ells volen.

Cristòfor de Domènec

El vot és una arma. Cal tenir-ho encompte, prescindint de moment del'us que caldrà fer-ne. Procuremdoncs que peí cap causa, .o' nostrj)nom deixi de figurar en les Histes dejnou cens electoral que s'està confec-cionant, .

La inscripció als bens es fa mitjan-çant uns butlletins d'inscripció queels agenta designats per l'Alcaldia re-partiran i recolliran a domicili fins eldia 25 d'aquest mes. .

Aquests butlletins d'inscripció sónindividuals; a cada un c^l consignar

-solament, les dades referents a unasola persqna, ¡

Cal contestar totes les preguntesdel butlletí d'inscripció amb lletraclara.

Han de figurar al Cens electoral:Els varons que durant l'any 1924

facin 23 anys o més:Les dones solteres o vídues que du

rant l'any 1924 facin 23 anys o més 'I les dones casades que per llur M-

tuació legal no estiguin subjectes al'autoritat del marit.

No n'hi ha prou amb procurar lapròpia inscripció.

Cal contribuir a fer inscriure totsels amics que reuneixin les condi-cions exigides per ésser elector.

Aquest número hapassat per la cen-

sura militar.

Ant iaMossa d'hostal

i.',i.<ii'Roja de sol i de IuX$PA, i ,brçgç amb les tasmwS i;els aimantsi multiplica amb cega-itìma *

sesrenouerestñíans. , ',

Tot son cabell s'apí^ct.enrerà, *en trena vil recargolat,com una insòlita çrjftfâ'a

de poltre doraenyat.

LSota. la roba desinvoMt:com dos cadells salt«s|«ls PJfsi

.del front convex gota^vplta',11pengen dos ulls, petits. ' ''

• , • , ií. »-'

Com una indócil .vaçf- ferava *obre els baddus de.b?,t,¿tbat,i, de tants palps, com una esclava

neporta.el CQ^ptacat:< s-í - .

De la secreta forma, #»$n'ix howenlvola bavQ^p, !í

que dels,,v.estits, quante traspua,arranca un tremojor,

1 « * *

Roja de sol, per ía.,,bQ$Ciiria,roja de feina pelveina^com un gran àpat de luxíjría

pròdigament parat,, ,

deixa, quan pass^ cajTegada.amb el cabàs o'bert/'cqrfjjl, :com un alè de migdiada

o de paller rermiííCaerán de Liost

CRÒNIQUES DE FRANÇA

LLIBRES NOUSPer aquesta vegada, permetin

els lectors de JUSTÍCIA SO-CIAL que els parli d'algunesnovetats literàries. Entre lesobres recentment publicades aFrança que ofereixen interès,podem senyalar les següents:

A l'ombra de mon Bo&bab, deR. Randau. (Al «Monde Nou-veau»)—Amb un llenguatge rici entre càlids paisatges de r Afri-cà, Robert Randau, al qua.1 de-bem diverses novel'les colonials,ens ofrena les sevçs -íeftexiQrçfsobre Ja vida í el '«on, Aeïaîîpaquesta: Viure constitueix sé-bretot una elegància, de la qualpertany a l'artista el mestratge;a ell convé aquesta ciència delbon gust, de la qual el meu amicus diria la sabor."

Qalafíeu, d'Henry Febre. (Al«Monde Nouveau'»). — Es sor-prenent que en ple període na-turista la història de «Galafieu»,un xicot atuit per la mala sortthagi atret tan pocs lectors. Sense el desenllaç, que certament,no encaixa pas amb la fina anà-

Sierozeggski, (Al «Monde Nou-veau»).—En aquesta novel·la hihan fortes sensacions, pàginesplenes d'emprempta de la fer-vent, amor de la ferra. Pels, ca-<ràcters i pel sentiment lliure dela natura, aquesta novel·la s'a-costa a la escola lussa, desprésde-Tolstoi i Korolenko.

Adam... Eve et te Serpent, dçChristiane Fourtiier (Al «Monde*ffouveau»)—Una anàlisi fetaespecialment de iratissos forçaÏfègll^ caràcters esbbçats enaiitjà ¿iota. Una atnor blanca iamisíats d'íntenectuals -que laguerra confon.

La Maison qui pleure (3), d'À.P. Bagarry. (Societat del Llibred'Art)—Simfonia domèstica enla fjual el ritme melancòliq res-sona en els acords d'una bellaflurditat, d'una rara emoció. Elvolilo^ està ornamentat d'e,xcd-Jentìpòìxìos elei iocquemoi, quesap il·lustrar un llibre inspirant-se en el seu text.. Les guerriers clandestins <4),d'Elie Richard (Edició Lumière)

lisi de la contalla, aquesta no-' [> —Elie Richard, l'artista directorvel·la podria figurar entre les de les «images de Paris», en uns

1 sobris escrits dona les siluetesde tipus de guerra. L'estil és

millors produccions d'aquestaescola.

La, Maison du bord des Sa-bles (1), d'Henry-Jacques. (Al«Monde Nouveau») — Novel·lad'aventures, aquest cop en elnostre país, als confins de Bre*,tanya, a les dunes, les marees,-les llargues platges que guarden.'l'Occeà. Atractiva història, en li*qual l'amor i la mort s'estrenyenen un bes feréstec que* passacom una ombra. .; : i >

Amours d'exilés (2), novellaitraduida del polonès, de-Waclaw

'precís, vigorós. Els personatgesqueden vius, encara que sienguaitats pel seu punt de vistad'artista, amb trets juiciosamenttriats i,resolts. Elie Richard s'hasabut lliurar de la doble dificul-tat dels llibres de guerra: o cau-

:reen la triuialitat o deixar-seatrapar pel plagi; és un prosistadebatent.

A. Schneeberger'ï?aWs, maig 1924.

'(1) La casa de la vora de les sorres,(2) Amors d'exiliats. ;

,1.,(à) , La,pasa que,plora., . . . .(4) EU guerrers clandestins.

Ln inre fDraolencü,4 Na Isabel Soler

Es uu rtta d'aquests que tan pròdi-gunient erm brinda l'hivern, «na plu-ja menwd» 'i froda assota els tran-sumiti», i (MÍVeutetí fi í gelat arrencales fulloffílélR arbres, que com aspoe-

; ires''grotfcfíétíment desmantelais plo-'reu inconsolables, mostrant aa uuesalasada pels rigora dft IR temperatura,

Arrambada el bnid de les columnes'de -Petitrada do la soberpa església,una d-rttia miserablement vestida de-

-inarca'trìmoih a amb trist goat.Kfiiti'nro 1 paM* fern, un infantò

de rossa cabellera coiti un migel da'Murillo román' àe'otxat fi sou pit, dor-mitant tranquil·lament i confiada-ment; Ella és dVdat indefinible1, aparjove amb rellena d'havor estat bonica,emperò ^es pones'ï les llàgrimesles rblJfia" 'espnlllfàdes, t'l cabell des-jrr t í i iynt ' ' i ' f i Tostíe demacrat amb lapal·lídesU de'la fam l'han convertidaen la fi dol tístamp» de la mort.

Heu's aquí doti ósmsrs víctimes hi-'eonaéfonts dela odi's dels homes. Rilam nua d'aq uestes tantes dones depoblo, simples i sen/.ntes, laborioses,que no ' sembla sinó qne un gonimalí't'ie Ingués escrit son denti ulnoixer corulnt eonstantm"nc damuntd'elles núvols prfcnys de les mes trà-giques desgracie*», c:ir tota la auva vi-da ís dV.margnra i do llàgrimes, ambel punyal 'de les penes clavnt al bellmig del cor com min Mater Dolorós;».Nu suben perquí1, però, que els sensquirlt*, per ósserd'nquests que tenintl'ànima trompuda'on la flamii djvinadel sagrat foc <fe la rebeldl·i lluitenper uns Ideals de Redempció, POU per-seguits i odiata a mort pels esbirrosde l'ordre i pusson lii vida entro oisregistres policíacs,«!«« -cambres antro-pomètriques, la presó i el presiri; d'a-questes que sempre viuen amb l'ai alcor perquè pressenten quo la misèria«empro vetllfi al seu entorn per a cau-re n les llars en el mopient menyspensat.

Sí. Ella es una d'aquestes dones. que tenen l'espòs colgat al llit per la

tisi o enterrat via en els calabossosd 'un t i presó i que amb aquella abno-gació, que en moments de prova esconverteix en sublim heroisme, fantots els esforços possibles per a afron-tar là fatalitat. Les joies del casament,les robes, els mobles i tots els objectesd'alguna valor son promptament ve-mrts o empenyats; ea'maten treba-llant de nit i de dia; 1 p n últim ex-frorn, q<mn tothom les gira l'esquena,quan en mancar el pa perquè el J'or-ner no vol fiar més, no pot'Sonar el pit¡H fill que plora de fam, nï Ui ha diner»per a an»ar a cercar medicines per al'infant que s'escanya de disenteria oes corseca d'escròfula, i el propietari

«del pis vol'llençar-los al carrer... Ila-tur^ ami» la ferosa d'una lleona, liui-f n i i t pels seus cadells i defensan1 alseu masele nial-feril, o* lleneeh al ea-irrer .-i Fer ui que no farien molts, a lut-miliar se, a dimanar caritat i fins si lafam i la. misèria que pateixen lia estâtbondadosa que els ha deixat¡algimrastre de bellesa a les carns e* lliurenal primer postor... un obès enguantat,d'úller«s d'or..i qui sab sí als matei-soi esbarros que les han portat a lamisèria o lian condemnat a llurs nia-nte. ' '

E* negra nit \ la pobre/mare encaraestuai 'mateix' lloc; en vÜ, amb la »u't¡illargaeada, espera que una ànima(•(tritativi es desprengui d'une« mise-rables monedas de courei., iiuenfres-tant eí fred: de la nit, Í! penetra a iamoll delí ossos, el seiit flVi» al fons <lelos entranyes; i una tos seca i fondaquè li reinou el pit li destrosa els pul-

' móns 'I gíops de:s»ug i rojos coàguls11 oaueti de la bec1» contreta'pel sofrí'mant/ ' "•'• • • . • • • ' » : . - '

81« «eus- ulls esfumat» a les feon- 'que», (•«truii . tauH··ii t «uceaus OPTO |M?run fulgor enrlmndt», brilleu «inlatm».ment dodi f (insuflen llàgrimes de ¡dolor ¡ <te desespwacio que llisquen •suaument pur les seves pàl·lides g&l*.ton. Ah!, ei sou co« ji'extrewaix alcontacte d 'un fml horrible... « I»mort que amb 1» seva dalla li va aarrencar la vid«: una xuor freda díau-gúnia 1! banya el front, I poc a p<»c «ali ennuvola la vista.

Kn l'estortor de la silenciosa agonia,arri veu a ses orelles, eoesum q«e d'u- •ua manera t agii, ei« »uns d'nua niwsí-c;i. tíurt de l'edifici d'enfront, ' un 'hotel profusament il ·luminat, fils seusulls vidrióos vetuni cucar un magni-fie cotxe tirat per dos cavalls, en eíquai hi van ben repasata un panxutburgè« i una prostituta aristòcrata;ambdós van a l'hotel u afartar-se, alien-car el diner guanyat arno la mor i 1«sang dels pnbre», — dels pobres, queamb tot i ésser «Is que amb llur esforçprodueixen les riqueses, pateixen'Gue 'i misèria, J el dia que prenmi un pason duts a presiri com vulgars erluiinaia.

En In se va ment exaltada selipre-*senta la visió d»-! mai marit»outerr&ten un prwsiri i carregat de cadenea oagonitzant, tot escupinsang, 1 llavorsirada i rabiosa ttixoca el puuy inenaB-«ador coiitr.-i el cotxe...

Només pnraulcs incohérente« fur-,ten do sos llavis... sou les darreres;un glop de, sang negra H surt de la'boca i cau morta en els graons demarbre de l'entrada de la »operba es-glésia estrenyent fortament en sosbrasses el pobre infantò de rossa ca-"bellera que es desperta obrint els peusdon ulls biavissima, 1 Somriu'dolça-ment a la seva pobre mare.

Salvador Majó

Cornet dte..<heterodoxa^

Dels especialistes

Peruà metge de /es vies res-pirateries, sempre, d'una fortui-ta luxació al peu, en tenen laculpa els bronquis. '

Ara bé, si l'especialista ho ésd'això,tan famós que s'en ,dincultura, d'aquests mateixa for-tuita luxació ei peu, en té la cul-pa el no haver concorregut a ¡esSR ¡ss ampuloses classes,

Si així no tos, de que serviriaésser especialista?

BRAND

Frases històriquesEl vell emperador del vell iinper-

austríiU', cl mal iventurat Frariss Jolseph, en ocasió d'un viatgo imperialquï> teu a 1» Bohèmia suiexiouad* vi-sità mm vegada una gran fabricajl'automòbil« do Praga — etipjjajl avui ,de la lliure* República Txecoslovac»,'— i on douian;<r-li un dols director,-** *com penava resoldr« el" problematx<v, diu qui! .enutí'tita H.rnTt'aqmwt^.·i·(»ar.iules: o. C'm i'JS 6aft*)niot q«*, meío» adictos, ít-nyo has (ante par a meterlos otroî tnciníitr&t. ,'

Qui li havia do dir al t imgnitiu ei.-picador ((ii^ tan cures li eoctai'wsii n tjorli les «ovos bravati» i que «1 tríigiï:desti perseguiria implacable la »ev:»descendència! ,

Fulletons de JUSTICIA SOCIAL21)unyl924

Up« IEAN RICHEPIN

J)ant Feoufant d? l& s'main, prochainetí le temps et béait,

naut irons près de FontainebleauRAOUL PONCHON

.Passà els deu primers any dereolvraló sense fer res; necessità tot aquesttempi per a habituar-se a la seva nova,existència, per a Instal·lar-se, per aemmotllar-se a les costums de la casa.

Com que encara li restaven vintanys de vaga, però un matí, en aixe-car-se, pensà que era una vergonya

-dur aquella vida de gandul i que ca-lia que es cerqués una ocupació1, unafeina, si no digne d'un home lliure,ja que estava pres, al menys pròpiad'un éuer humà.

Bwnerçà tot un any en reflexionar

per a inquirir quin seria l'objecte de-finitiu de la seva existència. Diversesidees creuaren la seva mèrit.

Educar una aranya? Això era cosavella i vulgarísaima. No! Això aèriaimitar Pellisson! Fóra plagis!

Comptar amb els dits les sinuosi-tats dels murs? Vet-aqui una cosa ri-dícula, un entreteniment sense soltai sense profilMe cap. mena.

Un dia es digué:—Caldria trobar una cosa que fos

interessant i útil a la vegada, i queen mig de tot resultés un acte de ven-jança. Caldria inventar una feina queajudés a matar el temps, que propor-cionés algun benestar i que tinguesla valor d'una protesta.

Un altre any esmerçà en averlgua-cionsi a la fi l'èxit coronà la sevagran perseverancia.

La cel·la del pres era un veritablecalabós, en el qual ei sol només hientrava durant mitja hora al dia, i,encara, reduït, oom és de suposar, aun raig tenuíssim, qua era com unfilet de llum. El jas on reposaven elsadolorits membres del dissortat esta-va fet de • palla humida.

, < • s í . - d ' j j -,'; H v—Cosa resolta!—exclamà enèrgica-

ment—Ara sí que' faré burla dels ea-careellers i em riuré de la justicialAssecaré la palla!

Començà per comptar les palles que "formaven el jas. N'hi havia mil tres-'ceníes set. Unjas, certament, t»en po-,brej Acte seguit feu un assaig per «,'saber el temps que necessitava en ae-car'una palla. Hi esmerçaria tres;quarts d'Jiora.

un dies, Suposant que el sol ño bri-llés, per terme mig, més que 'un diacada tres, s'arribava a una suma d , ¡ eh palla seca.setze apys, un meg, una setn¿H!»$7•ais dies.

Era, amb la diferència d'uns sur ine-,sos, tot el temps que(tenia per« enda-vant. Començà la tasca.

Cada vegada que entrava el febleraig lluminós, exposava al seu pas

ires, a Pascal f del seu cos, sota la'miserable roba. '

. ! escolaren* 'deu anys. El pres ja no¿"sjàssaVa més que al d'amupt d'upatécèrà'paft áe la palla hunííd^l-djila'eí dol píe dç 'les 'altres áuea tercereaparts, secades "poc'íí"pôc. " '

Pkssaren quinze anys.' Quina ale-gria! Ja no quedaven m'és que centtienta sis palletes hum'ldbff. Amb qua-t?e cents vuit d'fes què' passessin Ja

De manera que les mQ.,$a8cqn$lil|í>ódria' alçar el cap, orgullós do la se-x _.,i «_!_, x.^-', _\. 'V9 ô£ra, vencedor de la áoôietat, f p\¿set palles exigirien en total noucen-

tes vuit "hores'f quuwe,miií'uts, o sla,^ , diía*ciï'dar amb "accent de venjança 1comptant mitja nora de sol per cada"vint-i-quatre, mil nouoen,ta seixanta i

ta' pialla humida deís òalabossoslBones, bé, ploreu de rabiai M'ajasso

amb el riure satànic dels rebels :4 ;— Ah, ah! M'havíeu 'condemnat a

Mei, la sort, crudel, anava a' ensa-n^ar-se amb la seva víctima.

Una nit que el pres somniava amb"•laUeva futura felicitat, foll d'alegria,ui^rlac de veure complert el seu desig,

;,va tjrabuoar el càntir i l'aigua li' cat-"gméper damunt del pit. Tota la pa-

una palla i aprofitava,d'aquesta;m»-;j |Jl| i'havia mullat!...nera, tot el-fil-de sol' que rtttta/öii* pué havia de fer? Tornar a empen-palles que anava secant les eèiïserva, die el treball de Sísif? Tornar a es-

merçar «us uHros qulnxe anys asse-cant brins do palta on brins de sol?

Li rnancftjfa eorattfo. Vosaltres, «laque soií afortunat», els qua reìmncieuk un plaor quaií í« neeessari donar"quatro pasaes/por a ussolir-lo, us atre-viríeu a' lleiJÇ&r-ll la primera pedra?Direu :

j —Però, ai j» no havia d'esperartués quo un any i'm1g!' I us oblideu' de l'orgull ferii i de los

* esperanço« defraudades? Què! Aquelllibra*havia treballat quinze any's per

"8 dormir'al cim-d'un munt do pallasoca i aftavti ¡rresfgnar-se a abandonar

' é! calabós euduent-se'n enredades als'cabells les palles Inimitiés? No! Sort) ono som digne».

Vuit dies i vuit nits es revoltà, des-animat, lluitant amb 1« desesperació iprovant de trobar consol. Àcabfcperrendir-se i declarar se vençut. Haviaperdut la/batalla,

Una'tnrda caigué de genolls, deses-perat í Acolorit. 1,lagrimes de fel cor-rioni pi't seti íostre' descompost, lîx-clamàî' r

— Déu motti I't;r.ioi*'ui si em sentosenfeífchlBi, senso>rortso8, &vui. He so-

forédurant trenta anys; ìie v/st om n«grir el» meus nu-mbr«**, »rrugar-^e 1»meva poll, Afeblir »e'm la vistt^ j¿vcaudir-a« la meva sang, caiguts »>Hcabells i les dents; he resistit ftiir>,fred l solitud. IVr a «"steulr lc» nvveí forces tenia una esperança, l;irealitxneió de la qual era l'ob§ccté dela meva vida. Ara, m'ís Impossiblesatisfer »queít ilosíg: :>ra,- l"object.<s'ha osvuït pr>r síiiopre; ara, estic des-honVat. Perdona'm si deserto del uvulloo, si abandono el i*amp de batalhi,si fujo eom un covard. Mo puc méA!

DespK's, s'apoderà d'ell un àcci*-»d'indignació.

— No'. "- cridà - No, ! mil voltfl·lno! No s'ha do dir quejo he estnwç «tla vida d<« qimlapvol maüera! No, »nestic .vençut! No doBí-rtari''! N'o soc uucovard! No, no m'ageure ni un œlnutini« daininit do la pall/i humida deUcalabossos! No, la sociï^lat no h* dedonar compto de mi!

I el pres mori »qm-lla nit, vençutcom Brutus, » gran com "Cató. Moríd'una indigestió U'Tolca: s'haviameuiat tota la palla.

Trad, de A. M.

Pigia» 4 J U S T I C I A lOaiAE. 31 4« Juny 1884

ProximnttH'Tit es posa •rà a la venda cl llibre

u El Llit(CANÇONS i POEMES)

D K

J, M, PROUSi VILA

Per comandes a lallibreria Bibliotheka,Llovera, 13. -- Reus.

Als suscripto de fornEl manteniment d'un

periòdic com el nostr:comporta u n sacrificiconstant. L ' anormalitatactual fa més dura encarala vida de JUSTICIA SO-CIAL

Preguem a tots, viva-ment, vulguin ajudar aTèxit de la nostra obra re-mesant-nos l'import de lessuscripcions que s ' ensdeuen.

C, V AQ tità l ) K C LIM K NT

Les Bruixesde Llers

(POEMA)

Pòrtic de Ventura GassolIl·lustracions de Salvador Unii

KUITOHIAI , POLIGLOTA

l>« renda a Re'tis:HlBLIOTHBk'H, Linné m, L'I.

lli Eöstfßi nnKiinii!Fem present als nostres

corresponsals que le,s li-quidacions deuen practi-car-les cada fi de mes. Alsnegligents que no ho efec-tuïn els girarem, carre-qant-ios una pesseta per/es despeses.

No admetem retorns denaper. Per això facturemels exemplars a i O ets.

Treballador!Signes digne de la teva condi-

ció humanalCom a home, t'has de sentir

ciutadà i laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'unasocietat ^millor.

Com a productor, t'has d'a- jplegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-mana.

j COOPERATIVA1 DE CONSUM

C. A. de D. del C. i de la I.E n t i t a t Obre ra

QUEVIURES do toies classesCAMISERIA

PERFUMERIAPANYERIA

Repartiment a domicili

Per a lot« els ÍCK-JS del Centre

Què fas pel mil loramentde li nastra societat? Comcontribueixes al manten i -ment de I?, premsa socia-

lista i obrerista?

Mn» notions ñmm PolíticaC H A R L E S ü I D EVrrxió c a s t e l l aa« do ,/. Cardó

¡'¡'On: ¡ ' , 'Vl l 'Ses ,

iTUI-pnjKle fona Uei ils [mptritlraJ . S A L A S A N T Ó N

l ' l ' i ' i i : U ' lT i l'tes.

Public-.icioiis (lo ]'n>j>:i;.r;! l u l a duAccii'i (!r>fijifra/if(a

Encàrrecs: Auro ;i, 11 bis.

Com ja saben els nostres lec-tors, l 'dtiunciat Congrés de laFtíkTdció Sindical Internacio-nal ha tstat reunit a Viena del2 al 7 de juny. Els països re-presentats amb el nombre dedelegats que a cada un corres-pon, eren Bèlgica, Bulgària, Di-namarca, Alemanya, Franca,Holanda, Gran Bretanya, Itala,lugoeslavia, Letónia, Canadà,Luxemburg, Àustria, Palestina,Polònia, Rumania, Espanya,Africa del Sur, Suècia, Suïssa,Txecoslova«|uui i Hongria.

Com .1 nota culminant d'a-quest Congrés, en el qual totsels assumptes tractats són deveritable importància, hem d'es-mentar la resolució aprobadap< r unanimi ta t , en la qual es de-f ine ix la posició de la Internacio-nal SiiKiic.il ami) respecte almoviment obrer. Els vuit ex-trems d'aquesta resolució, po-den desiimr-.se dixís:

La posició de la FederacióSindical Internacional es deter-mina, en pr inc ip i , per l'actitud itàctica « l e les ci-ntrals nacionalsadherides a Amsterdam. Llur f icomú es el millorament social ieconomie dels treballadors permiljà de l.i defensa organitzada.Les reformes que emanen de leslleis protei lores dels obrerscompleten l'obra dels Sindicatsi faciliten la lluita per a la su-pressió del salari i del capita-lisme.

Però, de més, cal l luitar perles llibertats públiques i l'iníuèn-cia inrestringida en la vida poli-tica, lluita que correspon alspartits politics obrers. Els Sin-dicats, j>erò, com a represen-tants dels interessos econòmics,hauran de portar llurs activitatsprop de la política de l'Estat enla mesura precisa, sense subor-dinar-se a cap partit polític i re-servant-se sempre llur pròpiadirecció.

Els partits socialist s són elsúnics que han apoia t en el Par-lament les demandes dels Sindi-cats i són, per consegüent, elsque es mantenen més aprop d'a-quests. Els comunistes aspirena apoderar-se de la direcció delsSindicats per a servir-se de llursmasses organitzades i difamen idestrueixen l'organització eco-nòmica dels treballadors. Lesescisions en el camp obrer i lesreaccions politiques j econòmi-ques en qualques països són elfruit d'aquesta obra. L<1 Interna-cional Roja ha sigut creadd ex-clusivament contra la Federa-ció Sindical Internacional deAmsterdam.

Els Sindicats de tots els pais-sos estan obligats a defensar-secontra els assalts dels comunis-tes i a preservar aquesta precio-sa arma que é« el Sindicat con-tra la reacció í el capitalisme.

La Federació Sindical té eldeure d'àpoiar als Sindicats na-cional, enfortir-los, cercar llurcontacte així com procurar, abase de principis exposats, l'u-nitat universal de la classeobrera.

Altra proposició, redactadaper Jouhaux i que fou aprovadaper aclamació en mig del mésgran entusiasme, és la relativaa l'oposició pràctica a la guerra.Diu aixís:

«El tercer Congrés ordinaride la Federació Sindical Inter-nacional celebrat a Viena en elsdies del 2 al 7 de Juny de 1924,confirmant les resolucions an-teriors contra el militarisme i laguerra, recorda que és el deurede la classe obrera organitzada,nacional i internacional, oposar-se a la guerra per la paralitza-ció de la fabricació í el trans-port d'armes i municions, el blo-queig econòmic i la vaga gene-ral.

«El Congrés declara que lapreocupació constant de les or-ganitzacions sindicals de tots elspaïsos ha d'ésser la propagan-da del desarmament d'odis pertal de conseguir que les rela-cions entre els pobles es basinen la mútua ajuda internacional,l'aplicació del dret internacionali el recurs a l'arbritatge obliga-tori.

»El Congrés, cansíderant queel benestar dels pobles no potésser salvaguardat sense el des-armament general, proclama:

Primer,—L'urgència del con-trol en la fabricació i comerçd'armes i municions de guerra.

Segon.—La reunió d'una Con-ferència internacional per a de-cidir respectera la supressió de lafabricació privada d'aquests ar-

maments i acordar la prohibiciógeneral de la fabricació i vendauè tot material de guerra.

«El Congrés encomana al Co-mitè de la Federació SindicalInternacional que prossegueixila teva campanya en favor del'educació de les masses obreresi més particularment de la jo-ventut i per a enrobustir l'accióde les forces de la pau en tot elmón.

«Com a conseqüència d'a-questa resolució, el Congrés deid Federació Sindical Interna-cional, confirmant solemnementl'acorü pres pel Comitè directoren sessió de 8 de novembre re-latiu a l'organització de la ma-nifestació internacional pacifistaque ha ck celebrar-se en 21 desetembre de 1924, prega als tre-balladors de tots els paissos quefacin el màxim esforç per a queaquesta demostració universaltinguí la importància i el vigorque reclama la situació actualuel món.»

Amb motiu del Congrès de laFederació Sindical, s'nan reunitels Secretariats professionalsrefermant llur adhesió als prin-cipis i tàctiques d'Amsterdam.Així mateix va reunir-se la Con-ferència de dones presidida perla significada propagandistaAnna Boschek acordant la crea-ció d'un Secretariat femení inter-nacional. També va reunir-se elComitè Internacional de Joven-tuts Socialistes.

L'Ajuntament de Viena, lamajoria del qual és socialista,va obsequiar galantment alscongressistes i el proletariataustríac va organitzar amb mo-tiu del Congrés imponents ma-nifestacions,quedant de relleu launanimitat, enteresa i extraordi-nari esperit cívic d'aquells tre-balladors. Els congressistes hanabandonat Viena amb una im-pressió inesborrable de fortitudi maravella.

El gos que hom amorda-ça, lladra amb cl cul. El'pensament que es veuforçat de pendre una di-recció desviada, devémal oient per la perfídia

de l'expressió.HEINE

El no»1 re poble, on afrontar el vitalproblein:i, h;i evidenciat una estranyai passatgera malura quo fa estada enel fona de la seva ànima i posa en in-acció, mantes vegades, la resta deloo».

un petit desgavell de principisban estat arrossegats sovint vers elterreny eixorc del deseonjuntament;en l'hora actual, diem-ne la del su-prem armistici, aquest nucli, d'unafortitut plasmadora, sembla no voleratemperar els punts contradictorisque, tot just arreconats, llençarien enrenou la rivalitat naicuda dessota lamateixa enienya.

Es ben palesa, dins el camp obreris-ta, la lluita bon xic enutjosa on s'han»bucal totes les valors enardides en lademocràcia, i endebades born ha re-conegut 01 company de vida planera,l'home que lliura, sota l'amenaça delpoderós, els neguits de l'agermana-ment, per on cercaríem un esdeveni-dor guarit do germen« d'esclavitud.Orb seria tothom que, en aquest des-unit de forces, obra de capelleta imai de col·lectivitat, no sorprenguésel t« m peri que malmet l'esforç pur idesinteresat i és, alhora, l'sngranat-ge> dasrovellat pel capitalisme i pre-gonador da mesquineses ala de l'es-perit inactiu l poc fort.

Com i qui podria db>vos, produc-tors de Catalunya, que les renylnesja ban esgotat prou« energies freturo-ses d'altres activitats? La petita bran-ca d'olivera s'albira en l'horitzó: res-tem damunt la pltna per combatre*els enemics eterns i no esmercem elsactes per impulsar, dessota del nostreteulat, eixorcs equivocs que fan, de lalluita, un simulacre de penya de ca-fó on, per breus moments, hom sobtaamb barbarismes eregits a corre-cuita.

No equivoquem el carni que mena,amb trajectòria llarga o curta, versl'objectiu de les nostres lluites; femles coieièneies d'imatges rejovenidesi fem que tot problema d'educacióprengui ampla volada en las corruesdel poble obrer de Catalunya.

* * *

Fixant-nos bé en la cultura empra-

da pul treballador conscient a casanostr«, veurem cnrn la panil la ei lu-CBCÍ4 lia el·lit poe fremili;!, Vuient-selimitatiti l l i n s uns córelos e o i i . l e i n i i n i sa lu reducció i quasi dui tot iulm.-pi-talarli»; ti<Je«pit du lleugers desenl're-namoiit*, liom no ha de cercar lu l'iutilitat clu la lluita per mi t jù tic lacultura, malgrat ésser aqucat un mi tjà remarcable, un matí« que tots,amb abnegació, havem-d'omplnntir-l·ide granearía i evolucionarla v«rs oimàxim i no pugui, després, defugirdel nostre bagatge.

Aquest neguit de la lluita ha estatfecund en bells parlaments i lletresd'inaprerata a gratziont, però no hapassat d'aquí; el qui més ! oi quimenys hi hem dit la nostra. Hem passut per faacs en les quals el proleta-riat) moralment i econòmicament, noora una cosa gens minsa, com qui diu,però, cama ací cama allà, els homesque teníeu el deure sagrat, ela de laconfiança absoluta, bon poques pas-sea donareu per menar a corrióla dre-turérs, la cultura dels que treballen.

L'individualisme doseufronut, a Ca-talunya, ha fet molts estralls d i n sl'ànima, de tots els que s'havien aple-gat en una solidaritat social; a l'abastde tots eia que lluiteu per millorarllur classe, hom hi Ini deixat uu feixmastín considerable de volums d'idoes.Aquí, oi» els homes no som frívols i laseriositat absoluta impera en tots elsactes de la nostra vida, havem es-guardat amb concordança aquest en-filall de llibrer que tots coneixeu, iquasi tots n'hom estat un llegidorque gusta grollerament els paràgrafs,no poguent, després, païr de cap acap els màxims mots dels publicistesque, han llegat la fonamentada i novacultura del món.

El llibre no és la forma definida dela cultura: tots sabem aquell tipus,criat en l'abundor dins la flora treba-llistja, que després d'unes lecturesassídues, es creu ésser un geni i vos faveair coragre sols quan dreça unacomptats instants en la dissertaciódels ideals pels quals encoratja la vi-da. El llibre quo acondueix i crístal-litaa les valors estimables de la fina-litat ha d'enarborar-se a flor de totesles testes solcades de menyspreus in-juriosos: hom nn diu pas insensibilit-zar els humils amb lletres d'imprem-ta en una posició perduda vora la llu-nyania i gens accessible.

No a corre-cuita i tampoc de perriure, tenim que annonitzar les ideeado la civilització amb la manera d'és-ser més intima de la nostra raça, carcom diu un escriptor llatí, «cal pri-mer agafar el rem i fer de guaita aproa i explorar els vent» abans de pi-lotar i comandar la nau.»

Per altra part, assolida una estruc-turada Instrucció primària hom téque fer un »sforç deixant les inerteshores de plaent descans—aquest lí-mit de temps en que són del tot cu-rulls els tuguris vilipendiosos í em-vplenats els llocs de la sexualitat de-cadent—per fruir, amb afany, delsmots'freturosos de noves imatges delsmestres nous, de la biblioteca selec-cionada i sempre tant deserta (no labiblioteca obscena), dels museus, delshebdomadaria i publicacions exquisi-des i d'un tarannà mancat de les no-ves del barbarisme humà 1 fins avuiservides com pa de cada dia amb re-galims d'oli sagnós....

Instrument de lluita com la cultu-ra nosaltres no podem oblidar-lo; totanalfabet és quasi un enemic nostre.Ele que emprenem cl camí de la vidaajuntats de l'abnegació, esperançatsd'un pervindre novell, havem tingut,suara 1 sempre, unes oides massa des-enrotllades per les belles disertación«amb la manera de portar a cap lacultura del poble de Catalunya, aques-ta cultura fins avui desolada a la queben pocs hi han abeurat.

Feliu Dedéu

Noves i documents

M.

Portaveu de la Federació de Coo-' perativet de Catalunya

Articles doctrinals sobrecooperació:El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUINZENA

Suscripció anyal: 4 ptes.

Uttà I Aimbtntli:Aron,li Hi.-M

Obrers del campiLlegia i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

POHTAVBU DE LA «UNIÓ DE RA-BASAIRBS DE CATALUNYA»

gl publica cada dittabtt. 15 Ctt.

MKtttlUÉditndi·.brlin.lU.1'BASOBIïOHA

TXliU>SL< »VALUTA. - Par l'unitat•oolalUta.Cum ja sabeu els noatres llegidora

ois dics 20,21 i 23 d'abril el Partit So-cialista de Txecoslovàquia va celebrarun important congrés nacional en laciutat de Moravaka Ostrava, una doles poblacions mós industrials de laRepública.

Despré« d'evidenciar el fet de queel Partit recubra ràpidament la ¡sevaunitat i potència, com es demostraper les xifres publicades en el núme-ro W de JUSTÍCIA SOCIAL, el Con-grés va estudiar amb veritable interèsla forma d'arribar a una íntima col·la-boració amb el Partit Socialista ale-many de Txecoslovàquia, aprobant-sc una proposició encaminada aaquest fi.

Es plaent fer constar quo el l'artitSocialista de Txecoslovàquia lia esta-blert ja uu «modus vivendi» mnb lesfraccions socialistes d'altres grups èt-nica establerts en aquell puís. Ambla bona voluntat que va manifestant-se i els eficients esforços de la Inter-nacional Socialista, fis probable quola federació i unitat de totes les for-ces socialiste« de Txecoslovàquia seràun fet abans de gaire temps ço querepercutiria profundament en la polí-tica d'aquella simpàtica República.FINLANDIA.-La orl·l molt*.

La tan laboriosa crisi de Finlàndiaha pogut finalment resoldre's posant-se d'acord els partits conservador,agrari, progressiu i suec, per a cons-tituir govern a base del Prof. LauriIngman qui va presidir el primer ga-binet finés que va formar-se en 1918,després de la guerra d'independència.

El nou ministeri és com segueix :Ingman, president, i Pulkktncn, mi-nistre d'Educació, ambdós conserva-dors; Palmgren, ministre d'Afers es-trangers i Procope, de Defensa, delpartit suec; Aron Von Relions, mi-nistre de Finances, i Auer, de Comu-nicacions, dol pnrtit progressista;Lahdenson, ministre de Justícia; Pas-tor Kukkonen, d'Agricultura; Halli,d'Afers socials, 1 Liakka, ministre as-sistent d'Educació, tots del partitagrari, i el Coronel Malmberg, minis-tre assistent d'Agricultura, indepen-dent. Manca proveir les carteres d'In-dústria i de l'Interior.

El Prof. Ingman, catedràtic de teo-logia pràctica de l'Universitat de Hel-singfors, era l'únic que amb el seuprestigi podia acoblar els quatre par-tits per a formar govern. La coaliciógovernamental reuneix 122 vots delsdos cents que formeu la Dieta. Elsrestants són 00 socialistes i 18 comu-nistes.

KSTATS UNITS. — Exemplei aliritti.La Universitat do Harward (Nova

York) ha rebut de George F. Bakerun donatiu de cinc milions de dollarsper a constituir el fons de sosteni-ment de la nova Escola d'Administra-ció de negocis, per a la qual s'esperaformar un capitai de deu milions.

Baker és un vell de 84 anys cone-gut pel «milionari silenciós». Va co-mençar de petit a treballar en una

,tenda de comestibles, guanyant dosdollars per setmana, i és avui un delsmés poderosos milionaris de Norda-mèrica.

Xi'independèaei* filipinaEn un editorial de «El SoU do Ma-

drid, comentant els esforços que fanels filipins per tal d'assolir llur inde-pendència, diu ço que segueix:

«La ardorosa y tenaz campaña delos prohombres nacionalistas ha con-seguido, realmente, unificar las aspi-raciones políticas de los filipinos, yhoy puede asegurarse que, con ex-cepción de un pequeño núcleo—pe-queño, aunque poderoso—de indus-triales i financieros cuyos interesesse hallan intimamente ligados a laocupación norteamericana, «todas lasislas, en un haz concorde de volunta-des, reclaman la plena soberanía delarchipiélago filipino, y no podríancontentarse con menos».

Tal, por lo menos, expone y afirmala Misión parlamentaria filipina que,presidida por el señor Quezon, presi-dente del Senado filipino y caudillodel movimiento, y el Sr. Osmeña,otro de los jefes del partido naciona-lista, encuéntrase a la sanó recorrien-do los Estados Unidos, en una «tour-née» de conferencias y reuniones pú-blicas que tienen por objeto conven-cer a la opinión norteamericana de lalegitimidad de las aspiraciones filipi-nas y tratar de que algunos candida-tos presidenciales incluyan la inde-pendencia de las Filipinas en su pro-grama gubernamental. Y puede depaso admirarse el espíritu de toleran-cia, la cordura y la serenidad de unGobierno que permite en propia casala ordenada propaganda de ideas que,Indudablemente, son contrarias a susintereses; hermoso ejemplo de respe-to a la libertad de opinión y al dere-

cho de gentes, que ojalá tuviese i m i -tadores en otras latitudes.»

O KAN BRETANYA. - EU leniafeina

Kl 2(5 de maig, el nombre d'obrerssense ocupació era de 1.015.600 o si-guí 270.023 menys que en 31 do de-sembre darrer. Com es veu, la criside treball minva diàriament. Elsobrers en paro forçós es descomponenaixí: 754.500 homes, :o.700 nois, 1ÍUmil 900 doncs i 32.500 noies.Lei ragne! politiquea

A l'objecto de palesar llur íntimacol·laboració amb els elementa reac-cionaris en l'obra meritòria de ferfracassar el Govern laborista, els co-munistes d'Anglaterra s'entretenenon provocar vagues freqüents les qualsno arriben a adquirir extensió ni im-portànctiï, però produeixen perjudi-cis i malestar particularment quanafecten els serveis de transports.

Una vaga d'aquesta naturalesa ésla produïda per una part del personalocupat en les centrals elèctriques ique ha. repercutit 011 qualques sec-cions del Metropolità de Londres. Elconflicte no s'ha pas cxtòs malgratels esforços dels òrganitzatlors, totaells homes do gran esperit revolucio-nari que viuen on perpètua tasca deconspiració en el país de la llibertat idel respecte. Llur objectiu ós conse-guir que el Govern laborista, cansatd'aquestes pertorbacions estèrils, im-posi el cumpliment de les lleis per apresentarlo «Is ulls del proletariatcom a coni rari de les aspiracionsobreres i d'aquesta manera conseguirel seu dosprestipi i la mort do les po-deroses organitzacions britàniques.

Per ara llurs èxits són només com-parables als de llurs aliats, els pobresfeixistes clandestins d'Anglaterra.Uns i altres són tolerats com una cu-riositat i un exotisme gairebé inofen-sius.

ITALIÀ.-U« expatriâtFrancesco Nitti ha marxat d'Itàlia

por temps indefinit. Home lliberal irecte, home de grau il·lustració i d'al-ta independència intel·lectual, perforça havia de topar ambfeixistes les quals saquejaren la sevacasa de Roma en novembre darrer su-frint la seva muller la injúria d'haver-li romput un tinter pel eap i escapantell miraculosament il·lès do diversostrets que li foren dirigits.

Fou president del Consell des deljuny ee 1919 fins el maig do 1920,quan amb motiu de la vaga de co-rreus va sofrir una derrota a la Cam-bra. Havia sigat professor d'Kcono-mia política de la Universitat de Nà-pols i ministre del Tresor varies ve-gades. Es l'autor de dos llibres famo-sos, «Europa sense pau» (1921) i «Ladecadència d'Europa (1923) en elsquals e'ataca durament les solucionsadoptades en ois tractats concertatsdesprés de la guerra, particularmentel de Versailles.

ALEMANYA. - El gonfiiate delBhnr '

Veus-aquí un breu resum del granconflicte miner que ha mantingut envaga durant quatre setmanes a mésde 400.000 homes. En Ir. d'agost de1922 va signar-se un parte pel qualtots els minaires del Rhur farien lajornada do set hores sota terra i vuithores fóra mina. El passat generaquest pacte fou temporalment suspèsper a donar lloc a la M. I. C. U. M. acumplir els seus tractes sobre proveï-ment do carbó, i va afegir-se una ho-ra a les dugués jornades ordinàries.El 28 d'abril, després de laborioses ne-gociacions, va acordar-se un augmentde retribució de 15 per 100 però man-tenint la jornada a vuit i a nou horesrespectivament, fins al març de 1925.Els minaires varen protestar de l'aug-ment d'hores i els propietaris de lesmines de l'augment de salaris.

Durant els primers diea de msigela minaires es negaren a treballarmés set hores sota terra í vuit foramina, ço que va motivar el lock outper part de les empreses, i la conse-güent vaga dels obrers no afectatspel lock ont. El laude dietat darrera-ment sosté la duració de la jornadade vuit i nou hores fins el mes de se-tembre solament i eleva al 20 per centl'augment de salaris proposat.

El Ministre del Treball ha disposatque aquest arranjament sigui obliga-tori* per ambdues parts. En 2 de juny,el 85 per cent dels obrera, conformatsamb la solució, reprengueren el tre-ball i, malgrat els esforços dels comu-nistes, ela restants han retornat a lafeina, normalitzant-se la producció.El fracài dels comunistes ha sigutpalesat per la indiferència complertaamb que nan sigut rebudes llurs vio-lenta propagandes pela minaires delRuhr.

Imp. BuuoTHBXA. -Ben.