la PalancaABRIL 2013 Núm. 365 Preu 2,50c

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

El consellerde Culturainaugura laBiblioteca

Les Caramellescanten la PasquaLes Caramellescanten la Pasqua

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Les Caramelles canten la Pasqua

Com és habitual després de La Pasqua,la tradició centenària de les Caramelles ésla protagonista. Enguany, però, la inaugu-ració de les noves dependències de la Bi-blioteca Joan Maluquer i Viladot, de la màdel conseller de Cultura, és una gran notí-cia i hi dediquem les pàgines centrals.

Fotos: Marta Serret

24

la Palanca 3

7

1536

14

31

28

13

26

38

4219

40

35

11

17

32

46

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALArtesa aposta per la cultura

NOTICIARILes Caramelles, tradició centenària

BALDOMARInformacions de l’EMD

MUNICIPISLa Torre de Fluvià posa plaques als carrersLA NOGUERA

EL CAP INFORMAProjecte Essencial

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

DE COLLITA PRÒPIAConsells gratuïts

PEL FORAT DEL PANYNi un pam de net

PARLEN LES ENTITATSEl Club de Lectura homenatja la JosefinaSortida Cultural a VerdúL’Escola visita el castell de MontsonísActivitats dels Amics de la SardanaMontargull visita el Túmul de Seró

TEMA DEL MESEl conseller de Cultura inaugura la Biblioteca

CARTES A LA REDACCIÓ

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXERFelicitat natural

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSPOESIA

ESPORTSEl Benjamí d’Artesa guanya una copa a AlàsPresentació del Projecte Meià RunnersPartits del CE Artesa1a prova del campionat Body Form Kids

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERALes Coronasses

PARTIS POLÍTICSEl blog del PSC-PMPlanificació

IN MEMORIAM

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRArtesa, temps incòmodes. 1940-1950 (IV)

18

45

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

MARÇ

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 9: Marc Llanes i Verni, fill de Jordi i de Sandradia 13: Eric Aurelian Girbovan, fill d’Aurelian N. i de NadinaM.dia 19: Unai Casal i Foix, fill d’Eduard i d’Evadia 24: Irina Iga, fills de Marius i de Corina G.

Naia Camats i Tomàs, filla de Francesc i de MargaritaMatrimonis:dia 16: Ricard Ribes i Novau (veí d’Artesa de Segre) Anna Teixidó i Cairol (veïna de Lleida)Defuncions:dia 5: Àngel Solé i Farré (72 anys), natural de Tudela deSegredia 9: Assumpció Ros i Baró (90 anys), natural de la Baroniade Rialbdia 15: Melcior Solans i Torres (100 anys), natural d’Alen-torndia 16: Antoni Berengueres i Marsà (94 anys), naturald’Artesa de Segredia 18: Joan Sala i Martí (86 anys), natural Tudela de Segredia 24: Francesc Inglavaga i Vidal (84 anys), natural d’Artesade Segredia 25: Francesca Sellart i Serra (88 anys), natural d’Artesade Segre

1 de maig:Aplecs al santuari de Refet i a Comiols

4 i 5 de maig:A Vilanova de Meià, Festa de Santes Creus (veure pàg. 9)

5 de maig:A les 17h, Escala en Hi-Fi a càrrec d’alumnes de l’EscolaEls Planells (lloc per determinar). Organitza: AMPA de l’Es-cola Els Planells

17, 18 i 19 de maig:A la Dàlia Blanca, representació de l’obra Diner fàcil, de RayCooney. Organitza: Grup de Teatre d’Artesa de Segre

18 de maig:A les 9h, dins del programa Visites Culturals, Tot seguint lavall del Sió. Lloc de trobada: davant del restaurant Roma aCubells. Esmorzar a casa i dinar de restaurant. Organitza:Terres del Marquesat

26 de maig:A les 20h, a la Pl. Ajuntament, Concert de Gospel. Organit-za: Comunitat Evangèlica d’Artesa de Segre

30 de maig:A les 17:30h, a l’Àrea Infantil de la Biblioteca Joan Maluqueri Viladot, Hora del conte

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 10,2°Temperatura màxima: 23° (dia 22)Temperatura mínima: -4° (dia 15)Dies amb precipitacions: 15Precipitació màxima: 23,5 mm (dia 5)Total precipitacions: 64,7 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 8,9°Temperatura màxima: 20,6° (dia 22)Temperatura mínima: -3,6° (dia 15)Dies amb precipitacions: 16Precipitació màxima: 15,5 mm (dia 5)Total precipitacions: 63,7 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 8,8°Temperatura màxima: 21,5° (dia 22)Temperatura mínima: -2,5° (dia 2)Dies amb precipitacions: 20Precipitació màxima: 20,6 mm (dia 5)Total precipitacions: 94,5 mm

Municipi de ForadadaTotal precipitacions febrer: 8 mm (no publicat)Total precipitacions març: 77 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 9: Maria Llorens i Camarasa (92 anys), natural de Vilanovade Meiàdia 25: Maria Lladós i Lladós (86 anys), natural d’Artesa deSegredia 27: Maria Santacreu i Huguet (77 anys), natural deVilanova de Meià

MARÇ

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Carme Barril, NicBoliart, Ramon I. Canyelles, Antoni Español,Josep M. Espinal, Noemí Farré, David Fusté,Josep Galceran, Josep Manel Gil, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra, NoemíTorras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓCasal Cultural. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

9 de maig

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Hem estat temptats d’esbravar-nos -literalemnt- amb el darreratac contra la nostra llengua. De fet, contra el sistema d’immer-sió lingüística que tan bé ha anat funcionant a les nostres esco-les. Sí, altre cop... Sí, per enèsima vegada... Però, no... Ja n’hiha prou! No cal perdre més el temps. Qui encara no hagi entèsque Catalunya és una nació, amb una història, una cultura i unallengua pròpies i diferenciades; o no ho vol entendre, o no n’éscapaç. Ens estimem més recrear-nos en l’acte d’inauguració de lanova Biblioteca d’Artesa. L’acte en sí, a més d’emotiu, va assolirun gran nivell amb els parlaments de Jordi Maluquer, besnét deJoan Malueur i Viladot “Don Juanito”, i del conseller de Cultura,sense desmerèixer la resta d’intervencions. Ens omple de goig saber que la biblioteca ha rebut el doble degent i ha deixat en préstec el doble de llibres que en el mateixperíode de l’any anterior. Ens satisfà també veure com la gententra i surt de la biblioteca amb cara somrient i gest amable. Ensenorgulleix que la nova biblioteca es converteixi en motor de lacultura amb l’organització d’actes per la setmana de Sant Jordi. D’això es tracta, precisament, que aquest nou equipament,que s’ha batejat amb l’original nom de Cubtural, serveixi per adinamitzar la vida cultural de la nostra petita societat rural. I quela biblioteca, amb el seu dia a dia, en sigui la punta de llança. Aprofitem l’avinentesa per expressar la nostra més sincera con-sideració a la Josefina París, que després d’uns 25 anys al cap-davant de la biblioteca, se’ns ha jubilat. Tots i totes li hem d’agrairel seu compromís en el desenvolupament d’aquesta tasca. Almateix temps volem encoratjar la nova responsable, la JosefinaSolans, a seguir en la mateixa línia i li desitgem molta sort. Per tot plegat, estem convençuts que si Joan Maluquer i Viladotaixequés el cap, se sentiria molt orgullós de tots nosaltres i del’esforç de tanta gent per aconseguir aquesta fita. Penseu quehan passat al voltant de 6 anys i hi han intervingut dos alcaldes imolts regidors per arribar fins aquí. Segur que cada un de nosal-tres canviaria alguna cosa del nou edifici, però el resultat globalobtingut finalment ha valgut la pena. Ara bé, com en tot, sempre hi ha un però. En aquest cas n’hitrobem almenys dos. El primer és que cal acabar de posar enmarxa allò que encara falta. Això és cosa dels qui “manen” i hau-rien de mirar de no adormir-se gaire. El segon, que aquesta di-nàmica inicial no es vagi esmorteint amb el pas del temps, compassa amb tantes iniciatives que comencen amb gran entusias-me però s’acaben fonent. En aquest cas la responsabilitat és decada un de nosaltres, ja que hi haurem de col·laborar.

Artesa aposta per la cultura

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

la Palanca 7

NOTICIARI

A dalt, l’última actuació. Sobre aquestes línies, cantada a l’encreuament de les carreteres de Ponts i Tremp i foto de grup

Les Caramelles, tradició centenàriaes Caramelles d’Artesa de Segre vansortir el diumenge de Pasqua per can-tar l’arribada de la primavera per diver-

sos carrers de la població. Els cantaires vancomençar cap a les onze del matí al carrer Ver-ge de Salgar per complir la tradició d’iniciar elrecorregut al davant del domicili de l’alcalde.La ruta va continuar pel carrer Eduard Maluquerfins a la carretera d’Agramunt per tornar des-prés fins a la de Ponts i Tremp. Des d’allà vantrencar pel carrer Girona cap al centre històric,l’església i, finalment, la Plaça de l’Ajuntament. Enguany, el grup presentava una novetat benvisible, el canvi de director, el jove músic localBernat Giribet. El bon temps i el públic vanacompanyar els cantaires tot el matí, la jorna-da es va valorar molt positivament.

L

NOTICIARI

8 la Palanca

L’

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

Ajuntament ha iniciat els tràmits per posar ala venda tres parcel·les del polígon industrialamb l’aprovació, a l’últim ple, del plec de clàu-

sules administratives que n’han de regir l’alienació. Elsterrenys tenen la tipologia d’indústria aïllada i sumenuna superfície d’uns 8.500 metres quadrats. Són lestres últimes parcel·les que es posen a la venda. N’hiha una altra, però l’Ajuntament la reserva per a usosmunicipals.En concret, se subhasten la parcel·la número 22, de3.216,13 metres quadrats, la número 28, de 3.292,95metres quadrats, i la número 30, de 1.999,62 metresquadrats. El preu és de 37,25 euros per metre quadraten totes elles, de manera que oscil·len entre 119.800,84euros, la més cara, i 74.485,85, la més barata.L’alcalde, Mingo Sabanés, va explicar que hi ha alguncomprador interessat però que encara no hi ha hagutofertes en ferm. De fet, aquesta no és la primera ve-gada que els terrenys es posen a la venda, i hi hahagut una rebaixa de preu respecte l’anterior.El mateix ple va aprovar la primera modificació de crèditde l’any, que consisteix en canviar assignacions pres-supostàries entre partides per ajustar els pagaments.

Venda de parcel·les Millores a Seró

Ajuntament té previstes diverses obres de mi-llora valorades en prop de 150.000 euros aSeró. Inclouen cobrir el dipòsit d’aigua, can-

viar la bàscula i l’enllumenat del carrer Calvari i pintarl’interior de l’església. Totes elles compten amb unapart de finançament de la Generalitat. Per altra ban-da, l’Ajuntament i el Bisbat continuen mantenint con-verses per trobar una solució al problema de la recto-ria.

L’

la Palanca 9

NOTICIARI

Ajuntament enderrocarà demanera subsidiària els dosedificis en ruïna de la car-

retera de Ponts en estat de ruïna ique fa temps que es reclama al pro-pietari que es tirin a terra. Els motiussón tant per estètica com, sobretot,per seguretat, ja que posen en perillels vianants i vehicles que circulen

per la zona. Segons va explicar l’al-calde, Mingo Sabanés, en comissióinformativa el mes passat, el projec-te d’enderroc ha estat redactat perl’arquitecte municipal i serà tambél’Ajuntament qui, a falta de respostadel propietari, adjudicarà l’obra. Noobstant, Sabanés va dir que hi ha elcompromís del propietari de pagar

els costos. En cas que no sigui així,el consistori es quedaria amb elsdrets dels solars que resultin de l’en-derroc. El projecte d’enderroc fixa elscostos en uns 6.000 euros en el casd’un dels edificis, i 18.000 en l’altre.Segons les previsions de l’Ajunta-ment, l’obra s’executarà abans del’estiu.

L’

Enderroc dels edificis de la carretera

Cavall maltractat

La Guàrdia Civil va denunciar un tancat del municipid’Artesa, del qual no va concretar la ubicació, on hi haviaun cavall en molt mal estat. Entre les deficiències que vadetectar el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) hihavia objectes punxents i tallants al recinte, així com lafalta d’aigua i aliment. El cavall estava extremadamentprim i el propietari no tenia la documentació ni de l’animalni del recinte.

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

la Palanca 11

BALDOMAR

Informacions de l’EMDquest mes, des de l’EMDBaldomar, us volem informarde les següents qüestions:

El dilluns dia 11 d’abril va venirun equip de TV3 a Baldomar pertal de fer un reportatge sobre lesEMD de Catalunya, i es va volerparlar de l’EMD Baldomar perquèés la darrera que s’ha constituït. Elreportatge, que incloïa imatges delpoble i dels voltants, així com de lacelebració d’un ple de la Junta Ges-tora de l’EMD i una entrevista ambel president, sr. Josep Galceran, fouemès el dia 13, data que coincidíamb la fumata blanca al Vaticà perl’elecció del nou Papa Francesc. En reunió de l’Assemblea de laComunitat de Propietaris de la pis-cina de Baldomar celebrada el pas-sat mes de febrer es va acordar queels propietaris cedien la gestió dela piscina a l’EMD Baldomar.Aquest fet implica que, a partird’aquest estiu, la piscina deBaldomar tindrà caràcter públic, perbé que els propietaris gaudiran dediferents avantatges en el preu deles entrades i dels abonaments dela piscina. La piscina continua es-sent propietat d’aquesta comunitat,però d’aquesta manera es garan-teix l’obertura i el funcionament de

la piscina, donat que havien aug-mentat considerablement els cos-tos, sobretot a causa del cànon del’aigua, i amb el fet d’esdevenir pú-blica es poden abaratir. En reunió de l’Assemblea de laComunitat de Regants de l’Horta,celebrada al març, s’ha arribat a unacord per a la cessió i el manteni-ment de la infraestructura de reg,que també duu l’aigua a la Font dela Trilla i al safareig a l’EMDBaldomar. Per tant, com en el casde la piscina, l’EMD va agafant for-ça i s’encarrega de les infraes-tructures existents a la població pertal de donar un millor servei a totsels convilatans. Durant el mes de març s’ha fetuna petita millora a la zona d’oci dela Font de la Trilla. Ha constat de lacol·locació d’unes pedres a prop dela font, per tal d’evitar que els vehi-cles s’hi apropin en excés, com suc-ceïa fins ara. És una petita obra peròque comportarà una millor cura del’entorn d’aquest paratge tan visitat. L’ADF Sant Mamet, dins els ajutsatorgats de Gestió Forestal Soste-nible, ha iniciat aquest mes d’abrill’arranjament de dos camins, el dePlaners fins a la carretera de laMasia i els dels Plans, i la construc-

ció d’un punt d’aigua per a extinciód’incendis prop de l’indret de la Fontdel Periot, a la carretera que va deBaldomar a Alòs. Es preveu queambdues actuacions estaran aca-bades a l’estiu. Ha estat sol·licitat recentmentajut a la Diputació de Lleida per talde dur a terme la senyalització dediferents indrets del poble i delsseus equipaments, recollint així unademanda de diversos veïns. Aixímateix, ja s’han començat les obresde la Sala del Ball, que com ja escomentà al mes de febrer, és finan-çada en bona part per un ajut de laDiputació. S’informa a tothom que el dia 27d’abril, se celebrarà una cursa pelsentorns de Baldomar, organitzadaper l’Associació Esportiva deBaldomar, entitat de nova creació.

EMD Baldomar

A

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@terra.es

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

la Palanca 13

MUNICIPIS

LA NOGUERA

La Noguera a Fira MollerussaLa Noguera va participar a la Fira de Sant Josep deMollerussa a través de l’espai Aliments del territori i tu.L’estand va acollir diverses associacions de productors, coml’Associació de la Tòfona de Baronia de Rialb, l’Associacióde Molins d’Oli de la Noguera, l’Associació de Productorsd’Oví i Cabrum de Qualitat de Catalunya i el Celler CasaPatau de Menàrguens. En el ‘Show Coocking’ que s’hi vaorganitzar, la Noguera va dur a terme dues demostracions.Primer, maridatge de productes de la Noguera, a càrrec delrestaurant Rialb de Gualter, Molins d’Oli la Noguera i CasaPatau. L’altra, va ser la Fusió de la Cuina Tradicional ambles Noves Tècniques Culinàries, a càrrec del restaurant CalXirricló de Balaguer.

Sometent de MontgaiA Montgai ja s’ha constituït formalment el sometent i el15 de març ja van començar a patrullar un parell de grups.De moment, són una cinquantena de veïns els que hohan organitzat. Es vol intentar cobrir les 24 hores del dia,després que el passat mes de febrer es produïssin unadesena de robatoris a magatzems i granges de la locali-tat.

1a Fira d’Orientació UniversitàriaEl 22 de març es va dur a terme la Fira d’Orientació Uni-versitària, organitzada per l’Àrea de Joventut del ConsellComarcal de la Noguera. La fira ha sorgit com a respos-ta a la demanda de la gent jove de la comarca sobre lanecessitat de disposar d’informació de primera mà sobreels centres universitaris catalans. La trobada va aplegar14 universitats que van oferir xerrades informatives i vanatendre personalment als estudiants. Durant la jornadaes va organitzar, per part del Consorci Per la Normalitza-ció Lingüística (CPNL), un concurs tipus Gran Dictat, que

va tenir molt èxit i en el qual va resultar guanyador JordiBadia de l’IES Els Planells d’Artesa.

Destí Turístic StarlightFinalment, el Centre d’Observació de l’Univers d’Àger harebut el diploma com a Destí turístic Starlight. El Montsecha estat designat com a una zona excel·lent per a la con-templació d’estels gràcies a la preservació de la conta-minació. Només cinc zones més a tot el món tenen aques-ta distinció: l’illa de la Palma i la Reserva de Biosfera deLa Rioja a l’Estat espanyol, Costiera (Itàlia), Alqueva(Portugal) i el llac Tekapo (Nova Zelanda).

Robert Martínez millor entrenador catalàDurant la 2a Gala Estrelles de Futbol català que va tenirlloc el 4 de març a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm,Robert Martínez va ser escollit com a millor entrenadorcatalà del 2012. Robert Martínez i Montoliu, nascut aBalaguer el 1973 va iniciar-se com a jugador al CFBalaguer, però al cap de dos anys es va traslladar alRegne Unit on va desenvolupar la seva carrera futbolís-tica. Actualment és entrenador del Wigam Athletic, equipque juga a la Premier League.

La Noguera també té PAHUn tant per cent cada vegada més elevat de personess’han vist obligades a abandonar les seves cases perimpagament de la hipoteca. En diferents zones del paíss’han creat grups de pressió anomenats PAH (Platafor-ma d’Afecctats per la Hipoteca) i durant el mes de marçs’ha creat el de la Noguera.

Anna M. Vilanova

La Torre de Fluvià posa plaques als carrersAjuntament de Cubells ja hademanat les plaques queposaran nom als carrers de

la Torre de Fluvià, nucli agregat delmunicipi. El consistori podrà satisferfinalment aquesta vella reivindicaciódels veïns, després de que s’apro-vés en l’últim ple municipal. L’alcal-de, Josep Regué, va dir que fa tempsque els veïns ho reclamaven i “final-ment podrem complir aquesta anti-ga reivindicació”. “També aprofitaremper nomenar algun carrer nou i mo-dificar-ne algun altre”, va explicar.

Ajuntament de Cubells

L’

Els veïns feia temps que demanaven plaques als carrers de la Torre

14 la Palanca

EL CAP INFORMA

Projecte Essenciala uns dies, els diferents nivellsmediàtics es van fer ressò d’unnou projecte en l’entorn sani-tari. Aprofitant la raó de ser

d’aquest projecte, ens agradaria com-partir amb vosaltres algunes reflexions.El sistema sanitari català està ben va-lorat pels usuaris i presenta uns resul-tats que el situen al capdavantd’Europa com un dels sistemes de re-ferència. Ara, més que mai, precisemd’actuacions coordinades i de qualitatper tal de garantir i millorar l’assistèn-cia sanitària. Els sanitaris en la nostra pràcticaclínica, abans d’emetre un diagnòstic,hem de basar-nos en uns punts princi-pals, seguint un ordre:1.Preguntar al pacient què li passa, desde quan i a què ho atribueix.2.Dirigir l’exploració física als símpto-ma/es que la persona que consulta ensrefereix.3.Sol·licitar proves complementàriesidònies, amb la intenció de valorar/con-firmar un diagnòstic. Durant anys s’han potenciat algunesrecomanacions i exploracions comple-mentàries sense el recolzament sufici-ent de l’evidència científica. De vega-des, per part d’un professional no prouinformat en un tema concret, de vega-des pel mateix pacient que ho ha de-manat perquè li han fet creure que laprova més nova era millor, altres per-què s’ha propiciat a nivell de mitjans

de comunicació sota influències d’ “in-teressos privats”... Tampoc hem dedeixar de banda allò que suposa l’apli-cació d’aquestes proves: possiblescomplicacions o efectes secundaris,utilització de recursos (materials, hu-mans i de temps),... Per tant, si apliquem proves senseevidència dels seus beneficis, sensecausa fonamentada, estem contribuinta no utilitzar els recursos que tenim demanera eficient. Evitar les proves queno aporten valor pot contribuir a millo-rar la qualitat assistencial, la innovaciói la sostenibilitat del sistema sanitari,en la mesura que permet alliberar re-cursos que puguin ser destinats a pro-cediments que sí que afegeixen valora la pràctica clínica. El mètode per al desenvolupamentd’aquest projecte és explícit i transpa-rent, amb la participació dels professi-onals sanitaris. L’objectiu general éspromoure una pràctica clínica que evitipràctiques que no aporten valor i, enconseqüència, millori la qualitat del’atenció. Els objectius específics són informarla comunitat professional i la ciuta-dania sobre procediments que, segonsl’evidència científica i el consensd’experts, no aporten beneficis per ala salut, fomentar la participació delsprofessionals sanitaris en la identifi-cació de pràctiques de poc valor iavaluar l’impacte de les recoma-

nacions en el sistema sanitari, tantdes del punt de vista de procés comde resultats finals. Les recomanacions són les provesd’imatge en l’avaluació de cefalees, lamamografia en majors de 50 anys isense risc addicional, la radiografia detòrax postoperatòria en personesasimptomàtiques, proves complemen-tàries cardíaques en persones asimp-tomàtiques, rehabilitació de l’ictus mésenllà dels 12 mesos, proves d’imatgeen lumbàlgia, densitometria mineralòssia DXA en persones sense tracta-ment farmacològic per prevenir fractu-res per fragilitat, inhibidors de bombade protons en malalts polimedicatsmajors de 65 anys i bifosfonats en do-nes postmenopàusiques amb risc baixde fractures. Aprofitem aquest article per revisari recordar les indicacions de lamamografia en dones menors de 50anys i sense risc addicional, a les qualsno es recomana el cribratge rutinarimitjançant aquesta prova. Així mateix,la periodicitat hauria de ser de dos anysen dones d’entre 50 i 69 anys. En do-nes en aquesta franja s’ha demostratl’eficàcia dels programes de deteccióprecoç, mentre que en les menors de50 anys no s’han demostrat beneficis.A més, el cribratge de càncer de mamapot tenir efectes adversos i lamamografia no és una prova totalmentinòcua.

F

la Palanca 15

Novetats abrilNOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

SERVEIS

- Consulta sala, informació i orientació bibliogràfica.- Consulta en línia del catàleg de la Biblioteca i delcatàleg col·lectiu de la Lectura Pública de Catalunya.- Préstec de llibres, revistes i audiovisuals.- Préstec interbibliotecari.- Accés ordinadors i multimèdia.- Zona Wi-Fi.- Informació cultural i de lleure de les activitats delmunicipi.

HorariTardes de dilluns a divendres de 16.00 a 20.00 h.

Matí de dimarts d’11.00 a 13.00 h.

ADULTSTablinum. Confessions d’una escla-va de Tàrraco. Núria Borrut. Ed. Pa-gès Editors.Tàrraco, any 19 dC. Al Tablinum (des-patx) d’una vil·la rural propera a la ciu-tat romana de Tàrraco, Medora, unaesclava lliberta oriunda de Grècia, edu-cada i culta, ens narra els antecedentsi els fets que han provocat la ruïna delsseus amos.

Indecències. Alan Bennett. Ed. Ana-grama Empúries.Després de l’èxit aclaparador d’Unalectora poc corrent i Amb una mà aldavant i l’altra al darrere, el mestre del’humor britànic ens brinda dues peti-tes històries curtes plenes d’humor quegiren al voltant d’un erotisme moltinusual. En el primer relat, la vídua se-nyora Donaldson troba la manera deguanyar-se uns diners extra com a “fal-sa pacient” en unes pràctiques d’hos-pital. El segon és la història d’una marede mitjana edat, la senyora Forbes, queadora el seu fill Graham.

La reina descalça. IldefonsoFalcones. Ed. Random HouseMondadori, S.A.A l’Espanya del segle XVIII, una com-movedora història d’amistat, de passiói de venjança uneix dues veus de donaen un cant colpidor per la llibertat.Ildefonso Falcones ens proposa un vi-atge a una època apassionant, tenyi-da de prejudicis i intolerància.

Cincuenta sombras liberadas. E.L.James. Ed. Random HouseMondadori, S.A.La romàntica, sensual, eròtica i total-ment addictiva història de d’apassiona-da relació entre una estudiant univer-sitària i un jove multimilionari. Quan lainexperta estudiant Anastasia Steele vaconèixer el jove i seductor empresariChristian Grey, va néixer entre ells unasensual relació que va canviar les se-ves vides per sempre.

Espriu, transparent. Agustí Pons.Ed. Raval Edicions SLU, Proa.En aquesta biografia, Agustí Pons si-tua definitivament Salvador Espriu alcostat de les més altes figures catala-nes de tots els temps. Pons obre la claua la comprensió d’una obra literàriacomplexa i ambiciosa, que ha enlluer-nat crítics com Harold Bloom i en la

ACTIVITATS

Exposició llibres Salvador EspriuAmb motiu de l’Any Espriu, en què es commemora els 100anys del naixement de l’escriptor, hem preparat un recull dela seva obra. La trobareu a l’expositor de l’escala.CURS aprèn a utilitzar iPhoneDivendres, 10 de maig, de 3 a 5 de la tarda.Places limitades.Informació i inscripcions a la biblioteca.Reunió del Club de Lectura de la BibliotecaDimecres, 8 de maig, a les 9 de la nit.Parlarem del llibre de la Maria Barbal Emma.CURS aprèn a utilitzar AndriodDivendres, 24 de maig, de 3 a 5 de la tarda.Places limitades.Informació i inscripcions a la biblioteca.L’Hora del Conte de la BibliotecaDijous, 30 de maig, a 2/4 de 6 de la tarda.

NOVA ADREÇABiblioteca Joan Maluquer

i Viladot

Pl. de l’Ajuntament, Casal Cultural,entrada carrer València, 125730 ARTESA DE SEGRETel: 973400754Biblioteca.artesadesegre@gencat.cathttp://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

qual trobem una poderosa presènciacabalística, ressons de la Bíblia, delsclàssics grecollatins i d’alguns dels mésimportants escriptors contemporanis.

INFANTILUn tió amb molta gana. PilarínBayés. Ed. Eumo Editorial.Tothom sap que cal donar menjar al tióperquè cagui llaminadures i joguinesla vigília de Nadal. Però algú ha vistcom es transformen, dins la panxa deltió, les taronges en pilotes, les fulles d’en-ciam en contes i els espàrrecs en llapisde colors? La Laia, una nit que no potdormir, s’emportarà una bona sorpresa...

Sant Jordi i els tres dracs. PilarínBayés. Ed. Eumo Editorial.Què passaria si sant Jordi hagués delluitar contra tres dracs? Tindria prouforça per vèncer-los? Aquesta matei-xa pregunta és la que es fa en Pau.Aquest any, a l’obra de teatre que re-presenten al casal, li ha tocat fer deSant Jordi. Tots els companys l’han fe-licitat, però ell està una mica neguitós...

la Palanca 17

DE COLLITA PRÒPIA

Consells gratuïtse llegit en algun lloc que unconsell només s’ha de do-nar quan te’l demanen o

quan és qüestió de vida o mort! Ditaixò aquí teniu una sèrie de con-sells gratuïts de “persones ben in-tencionades”: “Jo la taparia una mica mésaquesta nena… Vols dir que no lihauries de donar un suplement dellet artificial? Em sembla queaquesta llet teva és aigualida, miraque si passa gana i no guanya proupes… No la bressis que se’t mala-costumarà.... Ni se t’acudeixi pujar-la al coll, que els nens són molt lles-tos i de seguida et prenen el pèl!No deu dormir pas amb vosaltres,oi? Han d’aprendre a dormir al seullit, ni que els primers dies es pas-sin una hora plorant! Jo no li dona-ria el xumet durant el dia perquèdesprés la boca se li deformarà...”.

Així seguiria amb una llista inter-minable de frases que he sentit isento sobre com s’han de criar elsfills! Frases “benintencionades”que, quan ets mare “novata”, recullsamb neguit i angoixa, que fan quela teva manera de fer i actuar ambel teu fill trontolli i el teu paper demare sigui qüestionat constantmentatenent a la teva inexperiència. Sembla que tothom té el dret ifins i tot el deure a dir-te com hasde cuidar i educar el teu fill/a. Peròno només l’àvia, la tieta, el padrí, elveïna del pis de dalt, etc. Si fins itot, fa uns dies a la cua del súper,tot bressant la meva filla que plora-va (de gana), un senyor (que des-prés em van dir que no tenia fills ninéts) m’etziba: “suposo que no ladeus adormir bressant-la! Els nens

H s’han de deixar plorar que així se’lsfan els pulmons grossos!” No li vaigcontestar però suposo que amb lameva mirada “assassina” en va te-nir prou! També em molesten les compa-racions, “encara no gateja la teva?La meva als 5 mesos ja ho feia”. Obé... “no menja fruita? La meva esmenja tot el bol i encara es quedacurta”. Comparacions odioses que,sense saber perquè, sempre s’ar-riba a la conclusió que a les casesdels altres els nens són impecablesi tot ho fan millor! Però allò que realment em treude polleguera són els consells dematernitat de persones que van serpares fa 40 o 50 anys i que extra-polen la seva experiència a unarealitat actual molt diferent. El mónha evolucionat, també en pediatriai puericultura. Si fins i tots els pedi-atres i estudiosos del tema no esposen d’acord en els mètodes (quesi Estivill, que si Gonzàlez...). Peròel cert és que els nens no neixenamb un manual d’instruccions sotael braç i ningú ha anat a la univer-sitat a aprendre’n. S’han escritmolts llibres, molts mètodes contra-posats, molts articles que podenajudar, però en definitiva, allò quemés funciona és el sentit comú i allòque surt del cor als pares! Tot preguntant al pediatre sobrequè fer en situacions concretesd’aquestes que tothom et dóna con-

sell, em va dir: “ningú coneix millorla teva filla que tu mateixa, per tanttu saps què vol i que necessita!”Des d’aquell dia visc més tranquil-la i “passo” de consells gratuïts i“benintencionats”! Qui millor que una mare o unpare per conèixer les necessitatsdel seu fill? Pots ajudar-te d’algunmanual, o d’un especialista, però enel fons el més fàcil és seguir el pro-pi instint natural. Els nens són nens, i no una es-pècie estranya. Simplement bus-quen satisfer les seves necessitatsi aconseguir el contacte i l’aprova-ció dels pares per ser capaços desocialitzar-se. No ploren per fasti-guejar-nos, ni per fer-nos enfadar.Si ploren és perquè necessiten al-guna cosa, ja sigui estrictament bi-ològica (gana, fred, son…) o sim-plement una abraçada i una carí-cia! Fa poc temps que sóc mare peròara ja tinc clar que: si el nen/a dormamb els pares no repercutirà en elseu desenvolupament, que si elpujo al coll no vol dir que el malcriïi que si beu la llet amb biberó i por-ta el xumet més enllà del tempsconsiderat “raonable” no serà unconsentit! Per tant accepto consells(malgrat no m’agradin) però des-prés seguiré fent allò que com amare em diu la meva condició.

Noemí Farré Cortadelles

“fan que la tevamanera de fer i actuaramb el teu fill trontolli i

el teu paper de maresigui qüestionat cons-

tantment”

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a renovar el DNI a l’Ajun-tament d’Artesa de Segre.Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 8 de maigArtesa de Segre: divendres 17 de maig (només en casos molt justificats, queno puguin anar directament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

18 la Palanca

PEL FORAT DEL PANY

Ni un pam de net un bon dia et cau la venadels ulls. De cop hi veus clar.No hi ha un pam de net. El

món s’ensorra. Crisi econòmica,crisi de valors, transversal i profun-da. El pessimisme s’apodera delteu dia a dia i et vas tornant més imés petit. Fins i tot quan el Papade Roma dimiteix en un gest queningú esperava, pots arribar a pen-sar quina trama es deu coure entreels passadissos del Vaticà. De debò no hi ha un pam de net?Hem d’acabar donant la raó a aque-lles aus de mal averany que sem-pre pensen el pitjor, a aquells pes-simistes empedreïts que sempreveuen el got mig buit? Hem de fernostra aquella màxima castellana(si té traducció al català, jo no lase), que diu “malpiensa y acer-tarás”? No cal que ara us faci una rela-ció de tots els casos de corrupció,a quin més greu, que ens assolencom una plaga del segle XXI. Ve-iem el gran serial cada dia a lesnotícies de la televisió, a la ràdio oa la premsa. Tampoc no cal que usavorreixi citant els desvaris de certspolítics. Cada cop que surt una no-tícia, penso que d’aquí no passa,

que han de rodar caps (políticamentparlant), que en algun moment hade florir un bri de vergonya o de dig-nitat per algun lloc. M’equivoco, un cop i un altre cop,m’equivoco, i el desencís i la ver-gonya aliena van consumint lespoques esperances que encara emfan veure aquest got mig ple. I pa-teixo, pateixo per la gent de bonafe.

Potser és veritat allò que diuen:perquè una cosa s’arregli, primers’ha d’espatllar del tot. Hem de que-dar-nos a esperar que s’espatlli deltot? Què hi podem fer? Enviar tuits,convocar manifestacions, recollirsignatures, formar grups de pres-sió, etc., està vist que no serveixde gran cosa. Qui té la paella pel mànec l’aga-fa ben fort que no s’escapi i de carn

per posar-hi no n’hi ha massa, peròcom que primer es serveixen ells,ja els va bé. Miro a dreta, miro a esquerra,miro al centre, em marejo de tanmirar i aquell bri d’herba que ensha d’avisar que una nova primave-ra per tothom és possible, no surtper enlloc. Les desigualtats creixeni creixen i anem endarrere a cadadia que passa. Cert és que si recordem com ensho fèiem fa 25 o 30 anys, com deiaaquell, “no estamos tan mal”. Certtambé, que anar endavant no cos-ta tant com tornar endarrere i certtambé que llavors es tenia il·lusióper aquesta democràcia recent-ment recuperada i ara, d’il·lusió enqueda poca. (I de democràcia?) Convé molt tenir present que lapaciència de la gent no és infinita ique és imprescindible fer net pertornar-nos a posar en marxa. Convé molt tenir present que lasortida de la crisi i la recuperacióeconòmica, o serà acompanyadad’una recuperació dels valors i del’ètica perduda, o no serà.

Paquita Martí

I

“el desencís i lavergonya aliena van

consumint les poquesesperances que encara

em fan veure aquestgot mig ple”

la Palanca 19

E

PARLEN LES ENTITATS

El Club de Lectura homenatja la Josefinal dia 3 d’abril ens vam reu-nir una vintena de personesper fer-li un homenatge de

comiat a la Josefina Paris de CalPatac. Ella ha estat la responsablede la Biblioteca d’Artesa durantmolts anys i just quan arriba la tandesitjada biblioteca nova, li tocacomençar una nova etapa. L’homenatge “sorpresa” però, livam organitzar els membres delClub de Lectura de la Biblioteca.El club de la biblioteca, que no ésel Club de Lectures Artesenc, es vaformar cap a meitats de l’any 2005per iniciativa de la Josefina, queamb l’ajut de la Carme Barril, enaquell any regidora d’Ensenyamenti Cultura de l’Ajuntament d’Artesa,van endegar un projecte per alsamants de la lectura, que consis-teix a llegir un llibre mensual i co-mentar-lo tot junts a la biblioteca,tot aprofitant el servei de préstecde la xarxa de Biblioteques Públiquesde la Generalitat de Catalunya. Així,sense haver de comprar els llibres iper tant sense cap cost econòmicpels lectors, mes a mes, ja són propd’un centenar els llibres que han pas-sat pel nostre club. Aprofitant que aquell dia ens to-cava “club”, és a dir, reunir-nos per

comentar el llibre, i amb la compli-citat de la seva família, li vam orga-nitzar un sopar de comiat on cadaun de nosaltres va participar por-tant-hi quelcom per menjar o beu-re. Molt ben organitzat tot per laTeresa Sellart, la Pilar Cirera i laFina Solans al capdavant, quan vaser l’hora de pujar al primer pis dela Biblioteca, la Josefina es va tro-bar tot el “tinglado” de taula paradai gent coneguda i apreciada a puntper fer una mica de gresca. Nomésuna mica, que som gent de seny il’endemà tocava treballar. El punt àlgid de la vetllada va serl’hora d’obrir els regals. Jo crec queel que més li va agradar va ser un

llibre fet expressament per l’ocasió,amb un recull de fotografies de totsaquests anys a la biblioteca i es-crits dedicats a la seva persona ielaborats per uns quants membresdel club. La veritat és que vam passar totsplegats una estona molt entranya-ble. Algú va dir que només el gustper la lectura pot reunir gent tanvariada pel que fa a edat, gustos,interessos, etc. I algú també va dirque s’ha de repetir cada vegadaque es jubili algun membre delClub. Que així sigui!

Paquita MartíClub de Lectura de la Biblioteca

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIAANUNCIA’T A’T A’T A’T A’T A

LA PLA PLA PLA PLA PALANCAALANCAALANCAALANCAALANCA

la Palanca 21

PARLEN LES ENTITATS

Sortida Cultural a Verdúl dia 29 de març, DivendresSant, vàrem encetar el pro-grama de Terres del Mar-

quesat amb una visita cultural alpoble de Verdú. La visita va comen-çar a l’oficina de turisme, on l’ex-perta guia Àngels Cuscullola ens vafer una introducció a la història dela població i acte seguit ens va en-dinsar en la vida del castell i l’es-glésia, lligada al monestir de Poblet. L’església parroquial de SantaMaria és una obra de transició delromànic al gòtic que inicialment te-nia una sola nau de volta de canóapuntada aguantada per grans arcstorals. Amb el temps, s’hi van afe-gir dues naus més, d’estil gòtic mésavançat. El campanar de plantaquadrada, una part construït ambl’obra de l’església i el segon pisacabat al segle XV, s’aixeca orgu-llós damunt del temple i de la vilacompetint amb la torre del castell.Sobre el portal, s’obre una magní-fica rosassa gòtica. A l’interior del temple, l’Àngelsens va delitar explicant totes lesimatges, la Mare de Déu gòtica, quejuntament amb les pintures al frescde Jaume Minguell presideix l’altarmajor, una Mare de Déu en cintabarroca, un retaule barroc dedicata la Puríssima destruït per la Guer-ra Civil, Sant Flavià, patró de la vila,el Sant Crist amb la seva llegenda,un gran patrimoni digne de visitar. Als baixos del edifici de la recto-ria vàrem gaudir d’un audiovisualdedicat a la vida i obra religiosa deSant Pere Claver, fill de Verdú, delqual aquest any és el 125è aniver-sari de la canonització. A continua-ció, el nostre bon amic i col-laborador Ramon I. Canyelles ensva fer la foto de grup, al portal ro-mànic de l’església de Santa Maria. Al portal de Guimerà ens vàremacomiadar de l’Àngels agraint la sevaamabilitat i gran professionalitat, des-prés de l’explicació de l’entorn de laplaça i façana de l’ajuntament i lacasa dels antecedents familiars delGeneral Prim.

Sobre les dotze del mati ens es-peraven a Casa Fèlix la Imma i elRamon Rabinat per visitar l’An-tiquarium de la Ceràmica (recopi-lació de peces útils de la humani-tat), un petit i acollidor museu onen Ramon, d’una manera senzilla inatural, ens transporta a la històriade la ceràmica des de temps re-mots, a tots els països del mon, ésun museu amb un toc molt perso-nal i de bon gust i necessari. La Immaens va obsequiar amb un petit ver-mut, que els nostres assistents va-ren agrair. Acte seguit, en RamonRabinat ens va fer una demostraciótreballant al torn de ceramista. A les quatre de la tarda, desprésde dinar al Restaurant La Graella,vàrem visitar el Celler Cercavins, onel senyor Flavià Serrat ens va ex-plicar tot el procés del vi, des de la

E

manera de elaborar-lo, els tipus deconservació i barriques emprades,de roure americà i francès amb lesseves característiques,... En FlaviáSerrat és un mestre explicant totaquest procés. Des de la nostra associació do-nem una nota molt alta a laprofessionalitat i atenció de les per-sones de Verdú en vers nosaltres. Gràcies amics.

Francesc GesséTerres del Marquesat

www.marquesat.catinfo@marquesat.org

A dalt, foto de grup dels assistents. A baix, un moment de la visita.

L’Escola visita el Castell de Montsonís

22 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Activitats dels Amics de la Sardanaurant l’any 2012, tots els dis-sabtes dels mesos de juny,juliol i agost, es varen ballar

sardanes a la fresca a la Plaça dela Nació Catalana (Centre d’EntitatsLes Monges). El dia 21 d’octubre, es va cele-brar l’Assemblea General Ordinà-ria al local del Centre d’Entitats. Esva acordar la renovació parcial dela junta directiva, que queda de lasegüent manera:President: Josep Criado GarcíaVicepresident: Joan Valls BaellaSecretària: Susanna ParadelaBalaguerTresorer: Rosend Bernaus Saltiveri

Vocals: Maria Jovell Solé Rosa Pallarés Rigat Jaume Morera Gabriel En acabar, es va fer un dinar degermanor a l’Hostal Restaurant Mun-tanya per celebrar la diada del soci. La nostra associació, per segonany, va donar gratuïtament a cadasoci 5 euros de loteria de Nadal. Està en estudi tornar a ballarsardanes a la fresca, aquesta ve-gada a la plaça de l’Ajuntament, jaque considerem que queda méscèntrica i possiblement la participa-ció sigui més nombrosa. Al seumoment demanarem el correspo-nent permís al nostre Ajuntament.

Fem una crida als pares perquèportin els seus fills i puguin apren-dre aquesta dansa, la sardana, queés de la nostra terra. Preguem a la direcció de l’emis-sora municipal de ràdio que els dis-sabtes, dintre del seu programa,intercalin alguna sardana, com fanalgunes emissores. De moment res més. Os saludem atentament.

Associació Amics de la Sardanad’Artesa de Segre

D

l Castell de Montsonís va rebre elsalumnes de l’Escola Els Planellsd’Artesa de Segre dins de la pro-

gramació de la Setmana Cultural. Elspetits de l’aula de P4 van gaudir de lavisita guiada al castell, mentre que elsnens del Cicle Mitjà van realitzar el tallermedieval Ballem i dansem amb els Tro-badors, aprofundint així en el món delstrobadors i els joglars, la poesia, les ron-dalles i llegendes, el món dels instru-ments de corda i de vent medievals, latradició oral, danses i passos medievals,etc., de mans d’una companyia de teatreespecialitzada en el món medieval. Elsalumnes van acabar el taller fent una re-presentació dels conceptes adquirits.

Castells de Lleida, SL

E

Els alumnes van gaudir de diverses activitats

la Palanca 23

PARLEN LES ENTITATS

Montargull visita el Túmul de Seróom cada any, Montargull vafer una petita sortida el Di-vendres Sant. L’any passat

visitàrem les Bodegues Bregolat,mentre que aquest, la Comissió ensorganitzà l’excursió al poble deSeró per visitar l’Espai Transmissordel Túmul de Seró. Tan sols unaparaula: “impressionant”. Tant l’edi-fici com al seu contingut i les expli-cacions d’en Ramon Sala i de’nMiquel Blanco, que ens van endin-sar a l’època del Megalític. Us ani-mem a visitar-lo i a expandir la ri-quesa dels nostres municipis. Grà-cies, Seró. Posteriorment, musclos i gam-bes a la planxa, paella, mones ca-solanes, bon vi, bona música i mi-llor companyia van amenitzar unaltre Divendres Sant per a recor-

dar. Volem agrair a les cuineres i atotes aquelles persones que des-interessadament, de forma indivi-dual o col·lectiva, van fer possiblela jornada amb la seva dedicació i

C

saber fer. I donar la benvinguda alNil, que ja tenim un nou petit!

Comissió de Festes de Montargull

Les esteles funeràries, protagonistes del Túmul

TEMA DEL MES

24 la Palanca

l conseller de Cultura de laGeneralitat, Ferran Masca-rell, i l’alcalde d’Artesa, Min-

go Sabanés, van inaugurar el 13d’abril la seu de la Biblioteca JoanMaluquer i Viladot. El nou equipa-ment multiplica per sis la superfí-cie de l’anterior, i passa de 110metres quadrats a 663. Les obreshan costat 1.150.826,12 euros, delsquals 712.959,75 els ha aportat laGeneralitat, a través dels departa-ments de Cultura i Governació. Lasegüent contribució més destaca-da és la de l’Ajuntament, amb283.545,99 euros, i en tercer i quartlloc hi ha els 83.820,38 euros de laUnió Europea i els 70.500 de la Di-putació. La Biblioteca està repartida endos pisos. A la planta baixa hi ha elsserveis d’informació i préstec, l’àreade música, la de novetats i un espaid’activitats. A la primera, hi ha elfons general, la zona infantil i l’es-pai de treball intern. Disposa d’ac-cés públic a internet i zona wi-fi. Mascarell va visitar la bibliotecai la resta d’espais del Cubtural, coml’escola de música, la ràdio, les sa-les per a entitats i el teatre. Enaquest punt, el conseller va ser in-format que la sala és a punt d’en-

llestir-se i que hi falta col·locar elsseients i l’escenografia. Desenes de persones van assis-tir a l’acte, que es va allargar propde dues hores i durant el qual lesmateixes treballadores de la biblio-teca, així com l’alcalde i el regidorde Cultura, Josep Maria Mayora,van acompanyar el conseller per lesdiferents sales de l’edifici. Tambéhi van tenir un protagonisme des-tacat els descendents de JoanMaluquer i Viladot. La part més protocol·lària va ser

al final, amb els parlaments de lesautoritats, tot i que en cap momentes va perdre el caràcter familiar iproper de l’acte, un fet que es vaposar de manifest amb la interven-ció de Jordi Maluquer, besnét deJoan Maluquer i Viladot. Jordi Maluquer va explicar diver-ses anècdotes sobre l’home quedóna nom a la biblioteca i va des-tacar el seu convenciment que vaser el seu besavi qui va aconseguirque Artesa de Segre obtingués eltítol de ciutat l’any 1927. Tot i mati-

El conseller de Cultura inaugura la BibliotecaLa nova seu multiplica per sis la superfície respecte l’antiga i ha suposat una inversió demés d’1.150.000 euros

A l’esquerra, l’arribada del conseller a la Biblioteca. A la dreta, Mascarell saluda alguns dels familiars de Joan Maluquer.

Les bibliotecàries van guiar les autoritats durant la visita, aquí, a la primera planta

E

la Palanca 25

TEMA DEL MES

Mascarell destaca la “qualitat humana” d’Artesa

El conseller va començar el discurs qualificant d’”amabilíssima i ex-traordinàriament plena de qualitat humana” l’estona que havia passata la biblioteca. A continuació, va defensar el paper d’aquests equipa-ments en la construcció de Catalunya. “Ser un país fort des del puntde vista cultural comença per ser un país lector, perquè una personalectora és una persona amb capacitat de judici, de participació activaen la vida democràtica”, va afirmar. Mascarell va recordar que el 2014es complirà el centenari del primer Pla de Biblioteques de Catalunya,i va reconèixer que la seva “petita il·lusió” quan va acceptar el càrrecera tenir-lo acabat per l’efemèride, però que no podrà ser. Per la seva banda, l’alcalde es va mostrar emocionat per poderinaugurar la biblioteca perquè el procés “no ha estat fàcil”, en referèn-cia als problemes econòmics, i perquè donarà servei tant als agregatscom a municipis veïns. El regidor de cultura, Josep Maria Mayora, vadestacar el paper de la biblioteca com a “motor” del Cubtural junta-ment amb altres serveis com el teatre o l’escola de música. “Volemque el Cubtural sigui un niu de cultura, és la nostra fita”, va concloure.

sar que no hi ha proves escrites,Maluquer va afirmar que la proxi-mitat entre el seu besavi i el reiAlfons XIII va permetre que aquestaprovés el decret que donavaaquest reconeixement a Artesa ique ho va fer perquè així garantiaque el poble no quedés inundat perun pantà. Segons Maluquer, el seubesavi va tenir coneixement queuna de les grans empreses ener-gètiques del moment projectava unembassament aprofitant l’engorjatdel riu entre Antona i Salgar, i queaixò amenaçava el futur d’Artesa. Després dels parlaments, ArnauFarràs i Bernat Giribet van interpre-tar la Muixeranga d’Algemesí ambvioloncel i piano. A continuació, jasense el conseller, es va projectar unàudiovisual relacionat amb l’edifici.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Entrada del conseller a la biblioteca, un moment de la visita a l’àrea infantil, el nombrós públic que va seguirels parlaments i la visita de Mascarell a l’Ajuntament, on l’arquitecte li va explicar l’obra

26 la Palanca

CARTES A LA REDACCIÓ

Fa poc van arribar a les meuesmans uns versos, en castellà, queem van semblar prou interessantscom per a compartir-los amb la gentque llegim La Palanca. Es tracta d’un poema que vaenviar a la seua mare un condem-nat a cadena perpètua que treba-

‘Coplas’ del canal d’Urgell

Mil palmos debajo tierramadre me encuentro metidoaquí me hallo recluidoarrastrando una cadena.

Con su gana mala o buenase le obliga a trabajardía y noche sin cesarhasta cumplir su condenaarrastrando una cadena.

Con una cuerda agarradoa un grande cubo metidode este mundo me despidoy a un abismo me traslado.

Con corazón angustiadosin alegría ni gozome arrojo a un profundo pozohasta llegar a una minadonde el hombre allí no atinay se aflije el mejor mozo.

Madre mía de mi amoraquí me tienen penandoaunque vivo suspirando

Por un lado el capatazpor el otro el cabo de varaal que chista me lo amarrancomo un demonio voraz.

¡Oh mundo! ¡mundo falaz!libra a todo mi parientey a todo bicho vivientede venir a este canalporque aquí lo pasa malel cobarde y el valiente.

Sin nubes llueve en la minano entra la niebla ni el solni del día el resplandor.

A nuestra vista conmuevenlo mismo tiene a las nueveque a las doce que a la unatampoco entra aquí la luna,astros, planetas ni estrellas,y hablando todos de verasno hay gracia de Dios ninguna.

llava en les obres de construccióde la “mina” de Montclar, una de lesactuacions més emblemàtiques delcanal d’Urgell. Aquesta faraònica obra va signifi-car que el 25 de març de 1862 arri-bés l’aigua a la primera finca, aAgramunt. Justament l’any passat

se’n va celebrar el 150è aniversari.En l’acte de commemoració del pas-sat 5 de novembre a Mollerussa, alqual va assistir el president Mas,aquest comparava els difícils inicisdel canal d’Urgell amb el momentque viu Catalunya, en ple debatsobre la sobirania catalana.

rogando estoy por tu viday sumergido no olvidoaunque esté agonizando.

Unos tiran de un vagónotros metidos en calasí paga cada cualsu delito y su condena.

Con el hierro en ambas piernasen vano piden consueloy alivio para sus penas.

Aquí los hay de Aragónde Valencia y de Navarrade Andalucía y de Vizcayay de toda la nación.

Aquí se paga señoresel martirio de la cruzy de un candil a la luzsufre el hombre sus doloresy es tratado con rigorarrastrando una cadenadía y noche sin cesarhasta cumplir su condena.

Lamentos de un condenado a cadena perpetua que se halla en el canal de Urgel a su querida madre

Josep Criado i García

la Palanca 27

CARTES A LA REDACCIÓ

Venes fetes de coureDes de que les noves tecnologiessón el centre de l’univers, el cel queens abraça està ennuvolat. Ennu-volat perquè els telèfons mòbils, elsordinadors, les “tablets” i els nos-tres caps treuen fum. Els mitjans decomunicació s’han convertit en unaeina essencial per poder viure. Re-bem informacions de tot el món enun segon, la gent està pendent detot el que passa i tot el que ensenvolta. Black Mirror és un dels fenòmensamb més credibilitat i saviesa queensenya l’actitud de totes les per-sones davant els mitjans de comu-nicació. Una princesa, un ministre iun porc són els principals protago-nistes, que faran que un segresta-dor faci de la realitat una gran evi-dència. Unes imatges atòpiques iobscenes seran les culpables deque tota la societat miri cap a elles,deixant enrere la seva vida perso-nal i robant importància a una meradeclaració. Realment, la vida és així. Lesparaules han deixat de volar per aser escrites. Les eines informativestradicionals han deixat de ser com-prades per ser vistes i comentades.El públic ha deixat de ser el recep-tor per a convertir-se en emissor.Les persones ja no parlen, “piulen”,i ja no tenen personalitat sinó quetenen perfil. Així doncs, actualment vivim enl’efecte Black Mirror, tota informa-ció va a una velocitat d’anys llum,creant de la mediatització un poderindestructible en front la tradició ila moral. No és lògic, doncs, que

tot el públic estigui disposat a veu-re un ministre mantenint relacionssexuals amb un porc per a salvaruna princesa segrestada, ni tan solsho seria si mantingués relacionsamb la reina. Les decisions de qui governaestan condicionades per la socie-tat. Si la societat no fos tan hipòcri-ta, si no es comentés tot el quepassa, si les xarxes no fossin tanràpides i tant eficients, el primerministre, evidentment, no haguésfet ni molt menys la meitat.

Amb tot això em vull referir alsmitjans de comunicació com a ne-cessaris però massa abundants.Ha arribat un punt en el que l’aiguaha fet vessar el vas. Estem totscondicionats a unes opinions queno volen, però ens amenacen. La jerarquia de la societat hacanviat notòriament, qui no té vidainternauta cau més avall del queera la societat pagesa i obrera. Sino tens “Whatsapp” quedes com-pletament anul·lat de la meva llistade contactes i si encara utilitzes el“Messenger”, parles sol. L’educació en la comunicació,doncs, també ha canviat. Els nenshan de començar a aprendre a viu-

re connectats, a estar pendents delque passa arreu del món, però tam-bé han d’aprendre a superar el tò-pic: “si no ho diu la televisió no ésveritat”. Des d’una opinió constructiva,s’hauria de seguir anotant missat-ges a l’agenda per a la mare, pareo tutor legal, res d’enviar un “mail”.S’han de continuar ensenyant lespetites tradicions que ens fan sernosaltres mateixos per a aconse-guir que la societat de demà actuïde manera racional, i deixar enrerela societat homogènia, que es a laque estem construint dia a dia ob-viant el demà. Així doncs, ha arribat un punt enel qual es observable que les ve-nes de qualsevol s’han convertit encables. La sang ha deixat de circu-lar per a convertir-se en coure. Éscom si deixéssim de ser persones,el que ens fa viure és la informa-ció, la comunicació de masses.Hem arribat al punt en que sèriescom l’esmentada anteriorment ensfan veure la crua realitat. En definitiva, els mitjans de co-municació han aconseguit que tot-hom estigui informat al moment,que tothom pugui comentar i no si-gui un insult donar la teva opinió.Així doncs, proves com BlackMirror, ajuden a descobrir fins onpot arribar la societat actual, con-vertida en pervertida i adúltera, ca-paç de veure qualsevol imatge pelfet de ser “trending toppic”.

Judit Morros Secanell

“Si no tens ‘Whatsapp’quedes completamentanul·lat de la llista decontactes, i si utilitzes

‘Messenger’, parles sol”

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER

28 la Palanca

ots els camins de la munta-nya porten cap a la felicitat.Cada camí o cada direcció

que s’agafa et porta cap aquestestat de plenitud. Tant se val si laintenció és arribar o no al cim, co-ronar o no la muntanya. Qualsevolindret d’una muntanya et transpor-ta a un estat d’ànim superior al quese sent en estar enmig d’edificis iconstruccions. És el sol fet d’estara la muntanya, en contacte amb laflora i la fauna; les muntanyes ensofereixen el contacte directe ambla naturalesa, amb l’estat pur i sal-vatge en el qual, anteriorment, vi-vien els nostres avantpassats. La tranquil·litat, la pau i la sere-nitat que sents en estar a la munta-nya són impressionants i, a la ve-gada, impossibles d’aconseguird’una altra forma. A més, aquestcontacte directe amb la naturalesaet fa sentir viu i, potser instintiva-ment, sents que en formes part, queformes part de tot el que t’envolta.Aquesta sensació et transmet lacalma necessària per vagartranquil·lament i feliçment per qual-sevol paratge muntanyenc. Consi-dero que aquesta sensació no ésgens fàcil d’aconseguir. A causadels grans canvis socials i culturals,aquest lligam amb la “mare Terra”s’ha perdut, s’ha deixat de banda. Com a partidari del naturalisme,penso que s’estan escollint moltsmals camins per on encarar la so-cietat d’avui en dia. Desconec quisón els “capitans” que en porten eltimó, però penso que s’equivoquende rumb i ens fan errar el camí a

tots, perquè tan sols pensem en elsdiners, la fama i la pròpia felicitat.Busquem obtenir el màxim de lu-xes possibles, però són luxes pe-tits, ja que no sabem veure ni apre-ciar el major luxe que se’ns ha es-tat brindat: estar vius i formar partd’aquest preciós planeta, la Terra. Per aquest motiu, considero quehauríem de pensar, tots -no nomésels governants-, més detinguda-ment, quins volem que siguin elsnostres valors, les accions que ensrepresentin i escollir bé el nostrefutur i el del planeta, ja que, aquest,també està a les nostres mans.

D’acord que està bé gaudir d’al-guns luxes que la societat i l’avençens ofereixen, però hem de sabertriar. Hem de saber escollir quinssón “bons” i, en part, “necessaris”. El principal problema és que noho tenim gens fàcil. Ens intentenmanipular per tots costats. Estemen l’estat del capitalisme i elconsumisme, i ens intenten vendre

tot el que sigui possible. Però ne-cessitem tantes i tantes coses, perarribar a ser feliços i sentir-nos re-alitzats? Deia que, actualment, s’ha per-dut l’essència naturalista. Hem per-dut les arrels, l’estima i el formarpart de la naturalesa. Actuemd’acord a allò que ens han ense-nyat, sense pensar ni un segon elmal que podem estar fent a altresespècies que, com nosaltres, tam-bé formen part de la Terra i tambétenen dret a gaudir-la; que tambétenen dret a viure. La majoriad’aquestes espècies, fins i tot, jaresidien al planeta blau abans quenosaltres. Amb quin dret i en quinmoment ens hem fet amos i se-nyors de les seves vides i de la Ter-ra en general? Em sembla que, des de fa mas-sa temps, ens hem cregut aquesta“barbàrie”. Igual que algunes civi-litzacions es creuen suficientmentsuperiors com per considerar-se iimposar-se propietàries d’altres. Hiha moltes injustícies i ara comen-cen a haver-hi moltes crítiques en-vers aquestes, però... Poques ac-tuacions al respecte. Parlar és fà-cil, el complicat és actuar. Bé, com preguntava abans, perquè necessitem tants luxes, per quènecessitem tantes coses per poderser feliços? Aquí, crec jo, és onentra el sentiment naturalista, elpoder formar part de la Terra i delque ella engloba, és el que ens potaportar aquesta gran felicitat. Podríem posar-hi molts exem-ples, però crec que amb uns quants

T

Felicitat natural

“Està bé gaudird’alguns luxesque la societat il’avenç ens ofe-reixen, però hemde saber triar”

la Palanca 29

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER

serà més que suficient:-Quan anem a la platja, no sentimun sentiment de plenitud quan ve-iem sortir o caure el sol a la llunya-nia, en l’horitzó, mentre en el celblau es formen uns colors i unaimatge fantàstics, esplèndids?-En passejar per la muntanya, enèpoques primaverenques, quanencara hi ha capes de neu però lesflors comencen a florir, i mires ar-reu i tan sols veus bellesa. Unabellesa tan esborronadora que etdeixa sense paraules, quasi bé,sense alè.-Una excursió amb els amics que,al principi, tan sols era una sortidaa la muntanya, però, desprès, enacabar el dia, s’ha convertit en unade les millors experiències de lateva vida. Una experiència fantàs-tica que saps que et portarà gransrecords quan, més tard, la intentisrememorar, sigui en el moment quesigui.-Una nit estrellada, en què mires alcel i et sorprens de la immensitatde l’Univers. D’aquesta manera, ne-cessites asseure’t o estirar-te a ter-ra per poder-ho tornar a contem-plar, perquè no acabes de creure’tel que els teus ulls estan veient.Així, necessites mirar-t’ho de nouamb més calma i tranquil·litat. Lla-vors, et dones compte que els teusulls tan sols havien vist partd’aquesta immensitat. Totes aquestes situacions i fetsens els aporta la natura, la Terra enel seu estat més “primitiu”. No ne-cessitem tantes coses, necessitemapreciar les que tenim i aprofitar-les més del que ho fem. Qui no ha pensat que podria es-tar bé fer una acampada amb els

amics? O passar tota una nit ambla seva parella a la platja, mentre,estirats en la sorra, sents les ona-des xocar contra les roques, veusla lluna i el seu lumínic reflex en l’ai-gua del mar i mires al cel, on hi hamilers d’estrelles, que et transpor-ten a l’immens Univers que s’esténdamunt teu. He parlat de les muntanyes, prin-cipalment, perquè considero que ésel lloc on pots estar en contacte mésdirecte amb la naturalesa. Tambétenim el mar, és cert, però no és elnostre medi i no tenim les matei-xes facilitats per accedir-hi. Tot iaixí, el mar és un lloc fantàstic ontambé hi ha un gran conjunt d’es-pècies, de fauna i flora. On tambépodem viure apassionats aventu-res. Per poder posar un exemple,recomano escoltar la cançó Lameva terra és el mar de Lax’nBusto. Transmet perfectament la lli-bertat que dona el mar i l’oceà.

Tenim un preciós i fantàstic pla-neta que ens ofereix una granquantitat de paisatges i indrets pervisitar i gaudir. Grans persones vancreure que seria bona idea fer-ho(John Muir, Chris McCandells, JackLondon,etc.) i no se’n van penedir.Avui en dia, disposem d’escrits, lli-bres o novel·les seves o bé sobreells, que ens narren les seves aven-tures i creences, i us puc assegu-rar que semblen molt feliços. Hem de viatjar, veure i descobrirmón. Aquest sí que és un gran luxeque ens hem de permetre. Ensaportarà infinitat de vivències i ex-periències i llargs moments de feli-citat. Obre ve els ulls, lector, un mónfantàstic t’espera. La natura té unsquants regals que donar-te!

Ivan Balagueró i Masanés

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 31

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

Respireu fort un aire nou,la sang s’altera per les venesi us trobareu millor que maien l’esperança del bon temps.

Com la natura que es renovatenyint de verd els nostres camps,tal com els arbres treuen florsque esdevindran fruits ben aviat.

Arreu, arreu esclata vidatot és per fer i tot és possible,

fes com el sol que mor al diai l’endemà neix amb més llum.

Gaudir el moment, fruir les horesque esmicolant-se van passant,penseu que les coses més importantsd’aquesta vida, no són coses...

Deixeu entrar la primavera,ompliu el pit d’un aire nou.

Bartomeu Jové

POESIA

Catalunya Ràdio fa 30 anys. I tu què en saps?l títol d’aquest article corres-pon a la campanya que haposat en marxa la “ràdio

nacional de Catalunya”, que con-sisteix en visitar escoles de totesles comarques del país amb motiude la celebració del seu 30è ani-versari. L’encarregat de fer-ho ésel periodista Lluís Urpí, editor d’in-formatius de Catalunya Ràdio i fillde Sant Guim de Freixenet. Els nostres alumnes de 6è hanestat els primers de les comarquesde Ponent, junt amb el Col·legi Nos-tra Senyora del Carme de Balaguer,en rebre aquesta visita el passat 15d’abril. En la presentació, Urpí va parlardels orígens de l’emissora i de laseva finalitat, de l’evolució al llargdel temps, de com són les instal·-lacions, d’alguns dels periodistesmés coneguts de la casa, de l’ac-

cessibilitat actual gràcies a les no-ves tecnologies... Al final, els nois inoies de 6è van exposar els seusdubtes. A més, alguns van gravarles seves opinions, que es podenescoltar a través de la pàgina webde l’emissora de ràdio (enllaç:www.catradio.cat/pcatradio3/crItem.jsp?seccio=programa&idint=1521). L’estada de Lluís Urpí entre no-saltres va ser curta però molt agra-dable i profitosa. A més, hem co-negut algunes anècdotes personalsdel periodista que tenen relacióamb l’Escola. Resulta que quan te-nia 13 anys i ja començava a de-mostrar afició pel periodisme, vacoincidir en una reunió amb el di-funt Jaume Cardona (alcalded’Artesa i senador) i aquest li vapronosticar que seria un bon perio-dista. Doncs resulta que Cardonaés el padrí de dos dels alumnes de

E

Urpí entrevista una de les noies de 6è

6è. Per altra banda, quan Urpí es-tudiava BUP a Lleida, va coincidira la mateixa residència d’estudiantsamb el director de l’Escola, queestudiava Magisteri i que, com abecari col·laborador, tenia sota laseva responsabilitat Urpí. I per aca-bar, la nostra mestra de Músicahavia estudiat Magisteri amb ell. Jaho diuen: el món és un mocador!

Escola Els Planells

Tot l’alumnat de 6è i les dues tutores amb el periodista Lluís Urpí

Deixeu entrar la primavera

32 la Palanca

ESPORTS

l 30 de març es va celebrar,a les 8 de la nit, a la salad’actes de l’Ajuntament de

Vilanova de Meià, la presentaciódel Projecte Meià Runners. L’assistència va rondar les 50persones, la gran majoria deVilanova de Meià, però també depobles com Gàrzola, Santa Maria,Baldomar i Artesa de Segre. Durant la presentació, els actu-als membres i fundadors de MR’svam explicar com ens agradariaencarar aquest ambiciós projecte:formar una entitat i federar-la, elsavantatges de formar-ne part (acti-vitats del club, material esportiu ipatrocinadors), fer créixer la cursade muntanya Perseguint la perdiui, en general, promocionar i donara conèixer la Vall de Meià. Per acabar, vam demanar quetotes aquelles persones que esti-guessin interessades en formarpart de l’equip i del projecte ensdeixessin les seves dades, per po-der-los anar informant i, a la vega-da, veure l’èxit que havia tingut lapresentació. Al final, 36 personeses van apuntar i esperem assolir,

amb 5 ó 6 mesos, quan acabi l’es-tiu, el centenar de persones inte-ressades a formar part de MeiàRunners. Si vols informació sobre el pro-jecte, estàs interessat en formarpart de MR’s o saps d’algú que lipot interessar, envia’ns un correua: meiarunners@gmail.com.

Nosaltres et respondrem amb lamajor brevetat possible. També,ens pots seguir pel nostre blog:meiarunners11.blogspot.com.

Text: Ivan Balagueró MasanésFotos: Laia París iYolanda Masanés

E

Presentació del Projecte Meià Runners

l divendres 29 de març, els Benjamins(EFA) van anar a participar, per segonany consecutiu, en el torneig organitzat

a Alàs. A la vila de la Federació Andorrana de Futbol hivan acudir molts equips. A primera hora del matíl’equip d’Artesa no va començar molt bé, però alfinal del torneig es van nombrar campions de laseva categoria. Van guanyar la final per 6 gols a0 contra Balàfia. Felicitats a tot l’equip format per: Àlex Terré,Àngel Terré, Gerard Algué, Serni Batalla,Albert Riera, Marc Torra, Arnau Subarroca,Mihai Boi-ciuc, Xavier Pedrós i Guerau Coll. Tam-bé enhorabona als seus entrenadors SiscoPedrós (Pintinho) i Àlex Torra (Torreta) perquetots ells ens van fer passar un bon dia.

Pares i mares del Benjamí (EFA)

E

El Benjamí d’Artesa guanya una copa a Alàs

la Palanca 33

ESPORTS

Partits del CE ArtesaARTESA 1 LA SEU 2ALINEACIÓ: Tito, Purre, Macià, Rossi, Felix (Vallès),Marcel (Joki), Codina, Aleix, Pros, Alvaro (Nacho),Ropero (Sam)L’Artesa es retrobava amb la seva afició després de 4partits jugats fora de casa, on els resultats van serdolorosos. El partit començava amb els locals benposicionats al camp i dominant el joc, fet que va pro-vocar que Aleix avancés els artesencs als 20 minutsrealitzant un xut creuat. Després, el mateix Aleix vaficar el 2-0, però l’àrbitre el va anul·lar assenyalant unfora de joc inexistent. S’arribà amb 1-0 al descans.A la represa, els visitants van sortir a remuntar el par-tit, aprofitant la seva altura i marcant els 2 gols de lavictòria després de dos jugades aèries. S’escapaven3 punts més del municipal d’Artesa.

MIRALCAMP 0 ARTESA 0ALINEACIÓ: Tito, Purre, Macià, Bota, Felix, Marcel (Joki),Pros, Codina, Aleix, Alvaro (Vallès), Ropero (Sam)Els artesencs visitaven el camp del cuer, una bonaoportunitat per intentar sumar els 3 punts. Durant laprimera part, es va veure un partit de domini altern,amb imprecisions, sobretot ocasionades per culpa delmal estat del terreny. S’arribà amb 0-0 al descans. A lasegona part, la mala sort s’alià amb l’Artesa, fet queprovocà que fallessin moltes ocasions per poder en-dur-se la victòria i deixant el marcador tal qual estavaen l’inici del partit. Com a mínim, es sumava un punt.

ARTESA 2 ORGANYÀ 2ALINEACIÓ: Tito, Purre, Macià, Janiu (Vallès), Javi,Rossi (Marcel), Codina, Aleix (Alvaro), Nacho (Sam),Pros, Joki (Ropero)Les coses no començaven bé pels artesencs, ja quel’Organyà s’avançava als 10 minuts gràcies a un grangol de falta. L’Artesa però, va reaccionar ràpid i Aleixva empatar el partit just 5 minuts més tard. Els localscontinuaven atacant però la pilota no entrava, ja siguiper manca de punteria o per mèrits del porter visitant.S’arribava 1-1 al descans.A la segona part, els artesencs van sortir a pel partit ials 20 minuts, Ropero va col·locar el 2-1 al marcadordesprés d’una jugada d’oportunisme. Tot feia pensarque els 3 punts es quedarien a Artesa, però en l’últimminut, una jugada d’infortuni va provocar que l’Organyàempatés després d’una sèrie de rebots. Segon empatconsecutiu.

ALPICAT 2 ARTESA 1ALINEACIÓ: Ruben, Alvaro, Javi, Bota, Felix (Purre),Codina, Pros, Sam (Nacho), Aleix, Ropero (Rossi), Joki(Marcel)L’Artesa visitava el camp del líder sense cap por, ja

que en l’anada els artesencs els van guanyar. Durantla primera part es va veure un partit igualat, de dominialtern, i amb oportunitats. L’Alpicat era el que s’avan-çava primer, però poc després Aleix empatava el par-tit. El resultat ja era d’1-1 als 20 minuts de joc. Elsartesencs van tenir l’oportunitat d’avançar-se al finalde la primera part, però no va poder ser. S’arribava 1-1 al descans.A la segona part tot seguia igual, però, als 10 minutsde la represa, l’Artesa es quedava amb un homemenys per l’expulsió amb doble groga de Codina.L’Alpicat va aprofitar la superioritat i quan faltaven 15minuts va marcar el que va suposar el 2-1 final. Malasort pels artesencs.

ARTESA 4 PARDINYES 1ALINEACIÓ: Tito, Purre (Vallès), Javi, Bota, Felix(Rossi), Macià, Pros, Aleix, Nacho, Marcel (Alvaro),Ropero (Sam)El partit començava força bé pels artesencs, dominantla pilota i disposant d’alguna bona oportunitat, però vaser el Pardinyes qui es va avançar als 10 minuts dejoc, gràcies a un gol de córner. L’Artesa continuavaamb la seva intenció de joc i remuntà el partit amb 20minuts gràcies a 2 gols de Marcel arribant de segonalínia, després de trenar dues bones jugades d’ataccombinatiu. Els artesencs van poder sentenciar el partitdesprés de disposar d’un gran contraatac amb supe-rioritat numèrica, però la manca d’entesa ho va privari van arribar amb 2-1 al descans. A l’inici de la segonapart, el partit es va igualar i el Pardinyes va començara tenir opcions, però l’Artesa resistia defensivament.A 20 minuts del final, els visitants es van quedar ambun home menys, fet que va aprofitar l’Artesa per mar-car 2 gols més, un de Pros fruit d’una gran jugadapersonal, i un altre d’Aleix, després de realitzar un boncontraatac col·lectiu.Els artesencs tornaven aconseguir la victòria desprésde molts partits gràcies al 4-1 final, i qui sap també,gràcies a la tornada del seu seguidor número 1.

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

la Palanca 35

Les Coronassesl nord-est de Baldomar es tro-ba la serra de les Coronasses,coberta sempre per una fron-

dosa pinera. És a uns quatre o cincquilòmetres del poble. És una joia con-templar la seva verdor. Però no sem-pre va ser així, per culpa d’un incidentprovocat per la maleïda guerra. En aquella serra hi van tenir lloc ter-ribles combats. Al ser derrotat l’exèr-cit republicà i fugir en retirada, vanquedar aquelles muntanyes plenes dematerial bèl·lic, a més de molts morts. Al punt més alt de la muntanya hiquedà un tanc enorme, tot destrossat.En aquell lloc se sentien cops, i la gentdeia que algú en desmuntava peces. Un dia, cap al tard, va sorgir unafumera a la muntanya i un seguit defortes explosions retronaren per totarreu. Cada cop augmentava més elsoroll i els arbres van començar a cre-mar. A més de les flames, obusos,morters, bombes de mà i caixes de

bales van esclatar i saltaven entre lesflamarades dels pins.Era un incendi fantasmagòric i la gentmirava espaordida el castell de focsen què s’havia convertit la serra. Al cap d’un parell d’hores, arriba-ren dues parelles de la guàrdia civil.En aquells temps no hi havia telèfonal poble i per tant, s’havia d’anar aveure el que passava “in situ”. Després de canviar impressionsamb l’alcalde, decidiren que aquell focl’havien d’apagar los que no eren“afectos al régimen”. Després de triar i remenar, anarena buscar casa per casa fins que vanreunir catorze o quinze homes.Així que ja els teniu cap a la pinera,els “dolents” o “desafectos” a davant,seguits per les dues parelles de laguàrdia civil, fusells en mà. Però es veu que així que s’anavenapropant al foc, los guàrdies no les te-nien totes, ja que si volien fer-los avan-

çar, també corrien ells lo mateix perill. Llavors, tots quatre civils van deci-dir que les bombes i el foc fessin lodesastre tots sols i que no hi haviamotiu per jugar amb la vida de tots elshomes que se suposava havien d’apa-gar lo foc. Retornaren al poble tranquils perhaver evitat una calamitat i més quecontents de no haver hagut d’anar finsaquell polvorí. Lo foc i lo soroll dels materials bèl·-lics seguí tota la nit i aquella bonicamuntanya plena de verdor quedà to-talment calcinada. Però, sortosament,el temps tot ho borra, i ara lesCoronasses tornen a tenir una verdormagnífica i és un plaer contemplar-lesdes de qualsevol lloc del poble. Peròno podem oblidar de què som capa-ços los humans quan ens deixememportar per l’orgull i l’odi.

Pilar Porta

A

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

ES VEN FINCAA MONTSONÍS DE 5.000 m2

ESTÀ SITUADA A 300 m DEL NUCLII TÉ BONES VISTES

S’HI POT FER HORT I BARBACOA

TEL. 654681641 Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

ESPORTS

1a prova del Campionat Body Form Kidsl 23 de març es va disputar aArtesa la primera prova del IIICampionat de Catalunya Body

Form Kids. Hi van participar 150 in-fants procedents del Club EsportiuAltis, l’amfitrió, el Bunkai, de Barberàdel Vallès, i Gali, de Ripollet. Els participants van destacar labona organització, i durant tota la tar-da un nombrós públic va gaudir del’espectacle. Els infants i joves vanoferir coreografies individuals, duos,trios i en grup. El jurat valora l’expres-sió, el vestuari, la força, l’equilibri i al-tres aptituds.

E

36 la Palanca

PARTITS POLÍTICS

El blog del PSC-PMenvolguts conciutadans,portem uns dies veient elstreballadors de l’Ajuntament

amb pots de pintura amunt i avall.Volem felicitar l’Ajuntament perquèalmenys aquesta vegada ha espe-rat a finals de març per començara pintar – l’any passat es va dema-nar a la brigada que pintés amb elscarrers plens de boira i humitat: noés estrany que la pintura no hagidurat! Aprofitem l’avinentesa per fer al-guns suggeriments abans ques’acabin els colors blanc i groc.Estan molt ben marcats els baixa-dors de les voreres per les cadiresde rodes i els cotxets però trobema faltar algunes cantonades pinta-des grogues per tal que no s’hiaparqui:1.- Carrer Nou a la sortida de lacarretera de Ponts

2.- Carretera de Ponts, cantonadaamb carrer Calvari. Els dos costatsdel carrer i davant de l’antiga boti-ga de productes de neteja3.- Carretera d’Agramunt amb car-rer Barcelona, cantonada del bar-restaurant4.- Carretera d’Agramunt amb car-rer Eres5.- Carrer de les Escoles, davantla porta de l’antiga ubicació de l’es-cola de música6.- Carrer Prat de la Riba amb MariaAnzizu, davant de la fruiteria. També trobem a faltar una micade pintura blanca en forma de rat-lles, allò que en diuen passos ze-bra o passos de vianants, en algunsllocs de força pas, sobretot de ca-nalla:a.- Des de l’edifici de l’Ajuntamentfins a la pròpia plaçab.- Carrer Balmes amb carrer Monges

c.- Carrer Balmes amb Carreterad’Agramuntd.- Carrer Monges amb EduardMaluquere.- Carrer camp de futbol, davantde la porta d’entrada de les instal-lacionsf.- Carretera de Montsonís a l’altu-ra de la residència, el 60% delsnens que van a l’escola Els Planellshan de travessar aquest carrerg.- Davant del CAP.Per finalitzar voldríem demanar elcarrer Prat de la Riba unidireccio-nal, no cal esperar que hi hagi unaccident. Hem dit. Continuarà!

Agrupació Local d’Artesa de Segre

Planificacióom no podia ser d’altra ma-nera, els problemes econò-mics tornen a estar “d’actu-

alitat” en les nostres contrades.Sembla que ja han iniciat la tem-porada dels reconeixements decrèdit, és a dir, afegir diners percobrir unes despeses que “no s’hicomptava” quan es va fer el pres-supost, per un valor gens menys-preable de 283.000 euros. Que enfaríem d’aquests diners? En Mingoi companyia ho tenen clar: cal pa-gar el consum elèctric dels nouslocals municipals i amb això tam-poc s’hi comptava. La factura de lallum ha pujat per a tots, però molttemps enrere ja vam recordar queaixò passaria. A més, també recor-dem que hi havia un projecte inici-al d’instal·lacions sostenibles ambplaques solars, però ara ja estàmuntat i en caldrà assumir tot elcost que ningú esperava. Potser caldria fer l’aposta inicialper les energies renovables i ele-ments que fessin més sostenibles

els costos que se’n van de mare.En un primer moment el cost potser elevat, es pot fer per fases sino ho podem assumir en aquestcontext econòmic que vivim, peròa la llarga de l’estalvi en sorgiria ungran benefici. Almenys podrien va-lorar la idea i estudiar les possibili-tats, i si té viabilitat pel futur delpoble cal aplicar-ho tant aviat comes pugui. Val més tard que mai. En un altre ordre de coses, vol-dríem començar a recordar al con-sistori que s’atansa l’estiu, i ambl’estiu l’obertura de les piscines. Hodiem perquè no passi com l’anyanterior, tot van ser corredisses i elresultat ja el sabem tots. Planifica-ció, aquesta és la paraula. Si plani-fiquem amb temps la posada a puntd’aquestes instal·lacions, treballa-ran amb tranquil·litat encara quesorgeixin alguns imprevistos. Jasabem que queden molts dies en-cara, però nosaltres ho expressemcom a consell. A més, també esta-ria bé que busquessin una manera

per omplir-les: tots sabem que elsbombers voluntaris han fet i faranaquesta tasca sempre que faci fal-ta, però com ja hem dit, l’Ajunta-ment hauria de buscar una alterna-tiva per si hi hagués algun impre-vist. Parlant dels nostres bombersvoluntaris, des d’aquí voldríem feli-citar-los per la seva exitosa partici-pació en el campionat de Catalunyade rescat en accidents de trànsit.Van classificar-se per la final onvaren fer un gran paper. Podemestar ben tranquils de que la nos-tra ciutadania disposa d’un granequip humà plenament preparat perassistir-nos en cas d’accident. Mol-tes gràcies i continueu així.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

B

C

38 la Palanca

IN MEMORIAM

Catalina Fernández Faura06 de maig 1934 - 06 d’abril 2011Fa dos anys que ens va deixar la mare. Els que la vam tenir al costat i la vam estimar l’enyorem cada dia.La seva empremta no l’esborra el pas del temps i el seu record viurà sempre amb nosaltres.

Les roses recordades

Recordes com ens duienaquelles mans les rosesde Sant Jordi, la bellaclaror d’abril?Plovia a poc a poc.Nosaltres,amb gran tedi, darrerela finestra, miràvem,potser malalts, la vidadel carrer.

Aleshores ella venia, sempreolorosa, benigna,amb les flors, i tancavafora, lluny, la sofrençadel pobre drac, i deiamolt suament els nostrespetits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

La família vol agrair les mostres de condol i estima que hem rebut per lamort del pare i padrí. També volem expressar la nostra gratitud a totes lespersones que el van cuidar fins a l’últim moment. Gràcies a tots.

Família Berengueres-Eroles

Antonio Berengueres Marsá

Morí el dia 15 de març de 2013 a Barcelona a la edat de 100 anys. Nascut a Alentorn i veí de Montargull, va ser molt fidel als seus orígens al llarg de la seva vida. Estimaval’indret on es va formar, i encara que les seves obligacions professionals el van allunyar a un altre lloc, mai

es va deslligar de la seva terra. La darrera visita la va realitzar una setmanaabans de la seva mort. En Melcior era un home sincer, recte, responsable i just. Va viure ambmolta dignitat. El recordem un pèl reservat, afable i sempre educat. Estima-va molt tota la seva família. Professionalment, era un bon mestre i un home molt respectat per tots. Va arribar a centenari i acceptà amb dignitat les limitacions pròpies de lavellesa. Els familiars us agraïm les mostres de condol i la vostra assistència a lamissa i enterrament a Montargull. Que descansi en pau i el tinguem totsplegats en les nostres pregàries.

Família SOLANS MARSÀ(Cal Joaneto – Montargull)

Melcior Solans Torres

la Palanca 39

IN MEMORIAM

Maria Santacreu HuguetLa família Torruella Santacreu agraeix les nombroses mostres d’afecte i condol rebudes per la pèrdua del’esposa, mare i padrina, Maria Santacreu Huguet, el passat 27 de març.Agraïm a tothom l’acompanyament que ens heu donat en aquests dolorosos moments.I a tu padrina, gràcies per tot l’amor que ens has transmès. En aquests dies tan durs per a tots, el teurecord ens omple de joia i no volem dir-te adéu, tan sols a reveure. Que la llum et guiï en aquest nou camí.

No ploreu, me’n vaig, el Parem’ha cridat aquesta nit,en ma vida ja complícom a filla, esposa, mare i pa-drina.

Recordeu-me com sóc ara perl’amor que us vaig teniri per ell vos tinc de dirno fins mai, sinó fins ara.

Que si avui el Cel em crida,tu vindràs a l’endemà.

Prega, doncs, en eixa vida,que en la fe ens puguem trobar,la família reunida,en el lloc que no es defà.

J. Satorras

Àngel Solé FarréEls familiars de l’Àngel Solé Farré volem donar les gràcies a totes lespersones que van compartir bons moments amb ell i també agrair qui ensa fet costat i ajudat en aquests moments. La vida de vegades ens sorprèn amb profundes tristeses, amb gransproves, amb terribles desil·lusions i notícies,... No obstant això, poc a poc,aconseguirem acceptar la seva absència. Mentre va estar amb nosaltres es va encarregar de donar-nos tot i mésamb molt d’amor i sempre ambun somriure. Sempre t’estimarem.

Esposa, fills i nèta

La Sisqueta de “cal Betre”Al seu costat mai no hi havia penes, sempre tenia un bonic somriure per atothom. Era molt satisfactori escoltar-la, trobarem a faltar molt les històries i anèc-dotes que ens explicava els diumenges, anècdotes d’Artesa, el seu estimatpoble. Ens transportava al seu temps amb les seves paraules. Al llarg de la seva vida sempre es va dedicar en cos i ànima a la sevafamília i sempre amb amor e il·lusió per a tot. Et trobarem molt a faltar padrina!.

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Abril de 1988quest mes destaca el fet quetant la portada com la con-traportada es dediquen al

mateix tema. Es nota l’absència del’auca del Brunet, per primera ve-gada des que va morir; però la sec-ció encara apareixerà més enda-vant. PORTADA. La participació del’Institut de FP d’Artesa en un con-curs de TV3 va remoure cel i ter-ra i la revista no en va quedar almarge. A la portada es veu el pre-sentador, Josep M. Ferrer-Arpí,especialitzat en programes de ci-ència. EDITORIAL. Amb el títol Elcadastre: els impostos que vénen,se’ns explica el procés de revisiócadastral que va tenir lloc durant elsmesos de març i abril d’aquell any,amb l’oposició de l’Ajuntament i elmalestar dels contribuents, que vanhaver de fer llargues cues per lamanca de personal per atendre’ls.L’editorial advertia també que Alòs,Foradada i Vilanova aviat tindrien“els mateixos maldecaps”. ENTREVISTA. Bartomeu Jové,en l’article Montserrat Soldevila: lapintura com a vocació, ens presen-ta aquesta jove artista de 24 anysde Cubells. Sabem que la Montseva continuar la seua carrera artísti-ca, aconseguint alguns premis,però als 35 anys va morir en unmalaurat accident de trànsit. A lapàgina següent, reproduïm la fotoque acompanya l’entrevista. CREU ROJA. Aquesta entitat in-forma sobre les seues fonts d’in-gressos i les principals despeses,així com del nombre de trasllats acentres hospitalaris des de principid’any. COMARCA. Vicent GalceranSellart ens explica l’èxit de la festade la Matança del Porc a Baldomar,amb ball a càrrec del Duo delSegre. La nota negativa va ser que6 cotxes van aparèixer amb les ro-des punxades. El bisbe Joan Martí i Alanis visi-ta Anya és un article de Ferran Sal-

vat, on ens explicala visita pastoral delbisbe d’Urgell aaquest poble el 20de març, acompa-nyat de Mn. Vilar-dell, Mn. Feixa iMn. Marquilles.L’article reprodueixles paraules debenvinguda que laSílvia, en nom delpoble, va dirigir albisbe. Durant lamissa hi va haver 2batejos i 2 confir-macions. La visitava acabar amb unvermut de germa-nor a l’antiga Esco-la. DES DEL MIRA-DOR DEL MONT-SEC. Ferran Sán-chez Agustí ensofereix la segonapart de L’assalt a larectoria de Foradada. 1849 (II) , queacaba amb la mort de 4 dels ban-dolers, encapçalats per JosepVilaplana “Cachara”, a mans delsMossos d’Esquadra. CAMP. Dues notícies breus enaquest apartat. Primer, l’assembleaordinària de la Cooperativad’Artesa, que el 1987 comptavaamb 280 socis, 14 treballadors,1.000 milions de ptes. d’ingressos,un 45% d’augment de vendes i te-nia previst invertir 40 milions deptes. en modernitzar la fàbrica depinsos. L’altra notícia és la conces-sió de guardons de la Generalitat al’agricultura catalana a la Coopera-tiva d’Artesa i a Plantes i Vivers delSegre. CULTURA. La Biblioteca JoanMaluquer i Viladot ens presenta lesnovetats bibliogràfiques del mes,curiosament totes en castellà. TEATRE. L’article ens explica eldesenvolupament de la 3a Troba-da de Grups de Teatre de Centresd’Ensenyament Secundari a

Artesa, on es van reunir durant totun cap de setmana 4 grups (Lleida,Tàrrega, Balaguer i Artesa). PUBLICITAT POLÍTICA. Ocu-pant mitja pàgina i amb el lema“Pens com tu”, el CDS (partit suc-cessor d’UCD) fa propaganda delseu cap de llista a Lleida, PereRoselló. És l’únic indici en tota larevista que el 29 de maig hi hauriaeleccions al Parlament deCatalunya. TAULA RODONA. Clua: un po-ble recuperat és el títol que propo-sa Cesc a la seua entrevista amb 3dels “supervivents” de Clua des-prés de 10 anys de la seua arriba-da. L’article ocupa 5 pàgines, amb3 fotos incloses, i a partir de la con-versa amb el Pepe, la Mª Ángeles iel Jordi ens presenta les dificultatsque han tingut al llarg de tot aquesttemps i de les mancances que en-cara tenien: sense xarxa elèctrica,sense telèfon, amb problemes d’ai-gua i un mal camí d’accés. La partpositiva és la posada en marxa

A

la Palanca 41

FA 25 ANYS

d’una indústria delformatge que enaquest curt períodede temps ja els haviapermès aconseguir 3premis. OPINIÓ. Són dosarticles curts. El pri-mer, Titelles, ve sig-nat per Cesc i resultadifícil de descriure,però el títol ja ensdóna una pista. El se-gon no ve signat iamb el títol Sorpresaés una crítica al fet deno haver-hi cap discurs des delbalcó de la Casa Consistorial des-prés de la cantada de Caramellesdel diumenge de Pasqua. CULTURA. Apareix altre copaquesta secció per parlar-nos de lapresentació d’un nou llibre del col·-laborador Ferran Sánchez Agustí,ara sobre la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès(1808-1814), on “neteja de pols ipalla alguns tòpics”. INFORMACIÓ MUNICIPAL.Destaca l’aparició diverses vega-des dels debats en relació amb lesNormes Subsidiàries de Planeja-ment Urbanístic. Per altra banda,el Ple del 6 d’abril va aprovar, entrealtres temes, els plecs de condici-

ons per a contractar durant 3 anysel servei, de bar, neteja i vigilànciadel pavelló, amb una retribució de250.000 ptes./any a la baixa (actu-alitzant l’IPC). EL JOC DEL DISSABTE. Aques-ta pàgina representa una crida a lapoblació d’Artesa i de la rodalia pera què col·laborin amb l’Institut enla seua participació en el concursde TV3 “El joc deldissabte”, amb eltema de l’ecolo-gia, del 21 demaig. I és que al-gunes proves re-querien de la col-laboració de lagent. Guanyarà

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

l’Institut d’Artesa? Sino us en recordeu, elmes que ve tindreu laresposta. Per cert,sabíeu que aquestconcurs s’anomena-va “Dit i fet” i van ha-ver de canviar-ne eltítol? Es veu que enles eleccions d’aquellany al Parlament deCatalunya, CiU va uti-litzar la mateixa ex-pressió com a lemade campanya. HUMOR. Cinc acu-

dits més de temàtica diversa deLes converses d’en Quimet iCosme omplen una pàgina sen-cera. N’hi ha un parell on apareixla Sabrina, de la qual cal suposarque se’n devia parlar molt.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes de marçPLE ORDINARI (4 DE MARÇ DE2013)Absències: ERC: Jordi París

S’aprova, per unanimitat, el con-veni entre l’administració de la Ge-neralitat de Catalunya, mitjançantel Departament d’Ensenyament, il’Ajuntament d’Artesa de Segre peral sosteniment del funcionament decentres educatius de primer cicled’educació infantil de titularitat mu-nicipal per al curs 2011-2012.

S’acorda, per unanimitat, accep-tar la subvenció del Departamentd’Ensenyament que ha concedit al’Ajuntament d’Artesa de Segreamb destí a minorar les quotes quesuporten les famílies pel serveid’ensenyament, per un import de78.000 euros, corresponent a l’ac-tivitat d’escolarització del curs2011-2012, a raó de 1.300 eurosper alumne equivalent, amb el lí-mit de la capacitat autoritzada dela llar d’Infants municipal el Bres-sol.

S’acorda, per unanimitat, accep-tar la subvenció del Departamentd’Ensenyament que ha concedit al’Ajuntament d’Artesa de Segreamb destí a suportar el funciona-ment i despeses de personal do-cent de l’Escola Municipal de Mú-sica d’Artesa de Segre, per un im-port de 30.820 euros, corresponental curs escolar 2011-2012.

S’aprova la modificació del Con-veni col·lectiu regulador de les con-dicions de treball dels empleats pú-blics (laborals i funcionaris) del’Ajuntament d’Artesa de Segre, del’any 2013.A favor: 6 vots (ERC)En contra: 0 votsAbstencions: 4 vots (CIU) S’aprova, per unanimitat, el reco-neixement dels següents triennis:- Carme Segura Dalmases, unaantiguitat corresponent a 8 triennis,amb efectes des del dia 1 de juny

de 2013.- Josep M. Sabartés Guixes, unaantiguitat corresponent a 7 triennis,amb efectes des del dia 1 de juliolde 2013,- Montserrat Macià Nogués, unaantiguitat corresponent a 13 trien-nis, amb efectes des del dia 1 defebrer de 2013,- Josefina Solans Guardiola, unaantiguitat corresponent a 2 triennis,amb efectes des del dia 1 d’octu-bre de 2013,- Pilar Cirera Ribes, una antiguitatcorresponent a 7 triennis, amb efec-tes des del dia 1 de gener de 2013,- Jaume Farrando Alès, una anti-guitat corresponent a 7 triennis,amb efectes des del dia 1 de junyde 2013,- Joana Camats Durany, una anti-guitat corresponent a 4 triennis,amb efectes des del dia 1 de junyde 2013,- Anabel Pijuan Puig, una antigui-tat corresponent a 1 trienni, ambefectes des del dia 1 de febrer de2013,

S’aprova adjudicar a l’empresaBenito Arnó e Hijos, SA, el contrac-te de les obres de Revestiments decamins d’accés al nucli de Collfred,terme municipal d’Artesa de Segre,per procediment obert amb diver-sos criteris d’adjudicació, per l’im-port de 78.175,30 euros, correspo-nent a el preu base de 64.607,69euros més 13.567,61 euros d’IVAdel 21%.A favor: 6 vots (ERC)En contra: 4 vots (CIU)Abstencions: 0 vots S’acorda, per unanimitat, apro-var definitivament el Pla ParcialUrbanístic del sector Roc del CudósSUD-8, d’Artesa de Segre, deses-timar les al·legacions formuladescontra la seva l’aprovació inicial iestimar, en part, les al·legacionsformulades en data 1 d’octubre de2012, en el sentit que el projectede pla parcial a aprovar definitiva-ment incorpori en el plànol parcel·-

lari com a titularitat de la mateixa laporció de sòl segregada de l’origi-nal amb referència25041A010001160000RL, ambdesestimació de la resta d’al.le-gacions.

S’aprova, per unanimitat, la Mo-ció contra l’ús de la tècnica defracturació hidràulica (fracking).

S’aprova, per unanimitat, la Mo-ció de suport a la Declaració de So-birania i el dret a decidir del poblede Catalunya.

APROVACIONS FETES DURANTEL MES DE MARÇ

S’aproven les següents llicènci-es d’obra:- Desdoblament del magatzemagrícola existent format de plantabaixa i entresòl en dos espais ambaccés independent, un accés noudes del carrer i l’altre per l’indretprimitiu, canviar part de la teuladadel cobert de bigues de fusta perbiguetes pretensades, previ cèrcolperimetral i encadellat ceràmic, pla-ques de fibrociment amb canalonsde planxa pintada al foc, situat a CalFinestres d’Anya.- Arrebossar una paret interior delgaratge de 30 m2 de l’immoble si-tuat al carrer Escoles, 13, d’Artesade Segre.- Canvi d’ubicació i reforma de CTWX335 “Maluquer” i desplaçamentde les línies de mitja i baixa tensió,consistent en la instal·lació d’un nouCT WX335 en nova ubicació, novaestesa de línies subterrànies demitja i baixa tensió en substitucióde les existents (aèries i soterra-des), a desmuntar juntament ambquatre suports de fusta, al carrerMare de Déu de Salgar amb carrerSant Cosme i Damià, d’Artesa deSegre.- Enderrocar un balcó i tapar ober-tura de la balconera de façana, del’immoble situat a la carretera dePonts, 24, d’Artesa de Segre.

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

- Substitució parcial de coberta, re-habilitació d’elements estructuralsi condicionament interior d’habitat-ge unifamiliar, situat al carrer del’Església, s/n de Colldelrat.- Repicar arrebossat malmès de lafaçana i canviar canal de l’immo-ble situat a la plaça Major, 25,d’Artesa de Segre.- Adequar local per a bar, consis-tent en la construcció d’una bar-ra, la cuina i bany, completant lesinstal·lacions d’electricitat, aigua,gas i sanejament per tal d’adap-tar-les a l’establiment situat a laplaça del Progrés, 2, baixos 1,d’Artesa de Segre.

S’aproven les següents autorit-zacions de connexió a la xarxa d’ai-gua i clavegueram:- Instal·lació d’una escomesa d’ai-gua potable a l’habitatge situat a lacarretera d’Agramunt, 106-108, 3r

2a, d’Artesa de Segre.

S’aproven les relacions de fac-tures majors de 120,20 euros pen-dents d’aprovació corresponentsa l’exercici comptable 2013, quepugen la quantitat de 56.573,77euros.

INFORMES D’ALCALDIA

S’acorda concedir a les Carame-lles La Dàlia Blanca un ajut de300,00 euros per fer front a les des-peses de direcció.

S’informa de la sol·licitud feta da-vant de la Direcció General delCadastre per reduir els coeficientsals valors cadastrals sobre bénsimmobles urbans del municipid’Artesa de Segre, la reducciósortirà a efectes en els rebuts del’exercici 2014.

Està previst traslladar la Llar deJubilats a les antigues dependèn-cies de la biblioteca. Està previst realitzar unes millo-res a la Llar d’Infants, consistentsen arreglar el terra del passadís,tapar els tubs dels radiadors, etc. És previst de fer unes reparaci-ons a les piscines municipals, con-sistents en canviar tot el voltant dela piscina, col·locació d’skimers,etc. Està previst que els propers me-sos d’abril - maig comencin lesobres a la Plaça Major, dins la se-gona fase de les obres del Pla deBarris. S’està duent a terme la repara-ció integral del rentador de la se-gla, per part dels dos treballadorsamb una subvenció del SOC pel Plade Barris.

Eva Maza i Batlle

la Palanca 45

PALANC-OCI

Humor

Dorm tranquil...

Jeroglíficper David Fusté

Solució al jeroglíficNo respira (no, res, pi, ra).

NEGACIÓ

NOTES

3,1416

déu egipciJ.

Gal

cera

n

Quin és el plat preferit dels polítics?

Solució:La “pasta”

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

Artesa, temps incòmodes. 1940-1950 (IV)

ambient fins al 1943. Nocirculaven diners. Van seruns anys molt difícils, amb

molta misèria. No sols pels menes-trals i el pagesos, també per la gentque tenien càrrecs a l’administra-ció, que s’havien de buscar la vidaaugmentant el control i posant mul-tes. Eren temps en què l’estat fica-va un preu taxat a tots i cada undels productes del mercat, des dela roba i cereals fins a carbó, que-viures, etc. Un preu que a vegadesera inferior al preu que cobrava elproductor. Amb aquest entorn, el co-merç tenia autèntics problemes perguanyar-se la vida, ja que molt so-vint passaven inspectors de la Fis-calia de Taxes, “els de Tasses”, endeia la gent. Imposaven multes, i si l’afectatno podia pagar, decretaven el tan-cament temporal de l’establiment.Quan pel poble corria la veu de quehavien vingut “els de Tasses”, mol-tes botigues tancaven tot el dia. Unsexemples: Les que s’aprofitaveneren les “civiles” que sabien elspreus de taxa. Si una tovallola va-lia 7 pessetes i el preu taxat era de5, els ho havies de donar al preutaxat. La por provocava la indefen-sió de la gent. Amb tot, els botiguers es defen-saven amb la picaresca. Un cas:

Quan el fill va complir 18 anys, elpare va posar el negoci a nom delfill. El dia que els van multar, el filles va declarar insolvent. Quan elsinspectors van anar a l’administra-dor per a cobrar la multa, van dir:“És que ens han dit que en aques-ta casa tenen diners”. L’administra-dor va dir: “Puc assegurar-vos queel fil no en té ni cinc”. Un altre que tenia un molí d’oli,per evitar la multa, se’ls enrotllava,els demanava l’adreça i els deiaque el dia següent havia que ferrepartiment a Lleida, i l’endemà elsportava una garrafa de 5 litres a casa.Generalment, els inspectors erenexcombatents, però no sempre. Aixòsí, tots eren afins al “movimiento”. De les poques empreses quetenien algú empleat, era rar que hotinguessin tot legal. Quan venienels inspectors de Treball, o tanca-ven o feien sortir algun empleat perla porta del darrere. Segons la ter-ra que disposaven, els pagesoshavien de vendre a l’administracióa un preu prefixat, un “cupo” del quesuposaven que havien de collir, en-cara que la collita anés malament.S’havien donat casos en què no s’ha-via collit prou per a cobrir el “cupo”.Llavors, o compraven el que els fal-tava a l’estraperlo per a lliurar-ho, opodien anar a la presó. En aquell

temps, no embargaven com ara. Com a conseqüència del “cupo”,el cereal -potser tot-, estava moltcontrolat. Hi havia escassetat, mésque res, per part dels pagesos pro-pietaris de poca terra. Algú portavael blat a la farinera, en feia 100 qui-los de farina i la duia al forner.Aquest, mitjançant una cartilla, lilliurava 100 pans de quilo i de ve-gades, agraït, li donava torna. Hi havia uns senyors que pas-saven a ensulfatar a les botigues.Com que hi havia sacs de fesols iarròs a granel, fruites i verdures, sipagaves, et posaven l’enganxina, ino t’ensulfataven. Els inspectors de “Pesos i Me-sures” passaven una vegada al’any. Controlaven les bàscules ibalances i a les merceries, els me-tres de fusta. Hi havia botiguers quequan havien passat, “arreglaven”altre cop les balances. Era obligatvendre el blat al “Servicio Nacionaldel Trigo”, SNT, que al cap d’unsanys es diria el SENPA. En cas queallà es toqués la bàscula, no espodia demostrar. El pagès ja hi fi-cava 50 o 100 grams més per sacaper tal de que colés la mercaderia.

Bartomeu Jové SerraDe la memòria de la gent

Foto de la colecció del Sisco Baella

L’

LA FOTO

L’Orfeó Artesenc va visitar la Sagrada Família el 21 d’abril. Al matí, va cantar dues cançons altemple. A la tarda, va oferir un concert a la cripta. Foto: Amat Mora