la PalancaABRIL 2009 Núm. 319 Preu 2,30

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

lalalalala PPPPPalancaalancaalancaalancaalancapublica un

llibre sobre laGuerra Civil

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL: Llibres, llibres, llibres...

NOTICIARIBreus. El conseller Nadal visita ArtesaA propòsit de la nova carretera de Comiols

MUNICIPISNotícies de Vilanova de MeiàDesnitrificadora a Gàrzola

NOGUERA

IN MEMORIAM

REPORTATGEEl Camí de Sant Jaume i Artesa de Segre

VIATGES: Quina ciutat pot ser?

ESPORTSResultats esportius de març. Notícies BTT. Equipsde bàsquet del CENG. 2008-2009. Balma o la vidaal magatzem. 11è Campionat infantil de futbol sala

TEMA DEL MESLa Palanca publica un llibre sobre la Guerra Civil

PARLEN LES ENTITATSAgraïment. Nota informativa. IV Jornades de Re-creació Medieval de Baldomar. Associació de dones“La Coma de Meià”. Sant Jordi 2009. Antoni Strubelli Trueta

PARTITS POLÍTICSGestió dineràriaCOSES DEL BRIMEROSeparar lo gra de la palla

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECANovetats d’abril.

FA 25 ANYSAbril de 1984

MÚSICA, MESTRE!A reveure, Josep. Caramelles 2009. La trompeta.Concert al santuari de Salgar

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern i infor-mes d’AlcaldiaDES DE L’AJUNTAMENTDia de l’arbre. Dates a recordar. Cinema en català

ELS QUE ENS HAN CONTATLa princesa de la mel

PER QUÈ DIEM...... que alguna cosa arribarà per Pasqua o per la Trini-tat?BBC

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRFesta de comiat. 1950

4

5

26

La Palanca publica un llibresobre la Guerra Civil

Amb motiu del 70è aniversari del final dela Guerra Civil, el Consell de Redacció deLa Palanca va decidir posar en marxa elprojecte de publicació d’un llibre sobre laguerra a Artesa de Segre i Comarca.

Foto: JM Espinal

17

36

40

7

29

50

13

49

37

44

389

11

16

47

48

14

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

MARÇ

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 3: Adrià Bernaus i Escolà, fill de Josep Manel i de Mònicadia 21: Eloi Ampurdanés i Vall, fill de Jordi i de Montserrat

Defuncions:dia 1: Josep Clua i Caubet (78 anys),

natural de Baronia de Rialbdia 9: Encarnación Costa i García (83 anys),

natural de Totana (Múrcia)dia 17: Maria Vendrell i Tort (94 anys),

natural de Navésdia 20: Rosaura Solé i Blanch (82 anys),

natural de Foradadadia 21: Ricard Pla i Camats (62 anys),

natural de Pradelldia 26: Carme Trepat i Farré (92 anys),

natural d’Artesa de Segredia 25: Josep M. Guerrero i Gómez (46 anys),

natural de Terrassa

Pendent del 13-02-2009:Pere Garriga i Huguet (81 anys), natural de Seró

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 23: Josep Romà i Graells (79 anys),

natural de Rubió

1 de maig:Aplecs a Comiols i al santuari de Refet

10 de maig:A les 17:30h, al santuari de Salgar, Concert a càrrecde l’Orfeó Artesenc i la Coral Font d’en Fargues (veurepàg. 43)

24 de maig:A les 17:30h, al pavelló poliesportiu d’Artesa, 9èFestival d’Aeròbic i 2n Artextrem Danse. Organitza:Club de Lleure Altis

29 de maig:- A les 21:30h, a la sala d’actes de la Cooperativa,presentació del llibre Alentorn d’Esther Pérez i Ferruz,a càrrec de Joan Bellmunt (veure pàg. 48)- A les 22h, a la Dàlia Blanca, cinema en català ambla projecció de la pel·lícula Mongol. Organitza:Ajuntament d’Artesa de Segre (veure pàg. 45)

30 de maig:Festa del Roser a Montmagastre

31 de maig:A les 13h, a la Dàlia Blanca, Lliurament de premisdel XX Premi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre,amb la presència de l’escriptor Llorenç Capdevila(veure pàg. 36)

MARÇ

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 9,2°Temperatura màxima: 22,4 (dia 20)Temperatura mínima: -2,5 (dia 5)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 16,3 mm (dia 28)Total precipitacions: 46,3 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 20 mm (dia 28)Total precipitacions: 62 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 9,5°Temperatura màxima: 24º (dia 20)Temperatura mínima: -4º (dia 7)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 19 mm (dia 28)Total precipitacions: 44 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 8,7°Temperatura màxima: 22,6° (dia 14)Temperatura mínima: -4,4º (dia 7)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 17,7 mm (dia 28)Total precipitacions: 47,4 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.catcorreu electrònic: revista@lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Llibres, llibres, llibres...Resulta curiós que Sant Jordi, encara que caigui en dia laboral, hagiestat escollit tàcitament pels catalans com a dia “festiu”. I una vegadamés va tornar a ser la gran festa de la cultura catalana. El temps vaacompanyar, per la qual cosa aquell dia assolellat encara convidava mésa sortir. Llibres i roses, cultura i sensibilitat, és el que ens distingeix com apoble. La gent es va abocar al carrer per tota Catalunya. A Barcelona esvan tancar les Rambles als cotxes, hi havia moltes parades de llibres iper tot arreu florien les roses. També a Lleida, a Balaguer –a la plaçaMercadal– i també a Artesa, a la carretera. Va ser un dia molt especialper a grans i petits. Diuen que en un xip molt petit hi tenen cabuda 90 llibres. Quel’escriptor més venut aquest any ha estat el suec Stieg Larsson, a quitambé podem llegir a Internet. Però no hi ha res com un bon llibre. Ésl’amic fidel que mai t’abandona, que t’aconsella, que t’obre perspectivesi paisatges mentals imprevisibles. El llibre té textura i fotos que et parlen.Pots deixar-lo i agafar-lo quan et convingui. A més de parlar-te, té uncolor i una olor especials. Des de fa anys, Catalunya és la capdavantera destacada en empreseseditorials. Enviem llibres a tot el món, especialment als països de parlahispana. Segons el Gremi de Llibreters, aquest Sant Jordi les vendesvan rondar els 20 milions d’euros. Cultura contra la crisi. A més, unapart molt important d’aquest diners corresponia a llibres escrits en català.Són unes xifres lleugerament més altes que l’any passat. Així és quepodem dir que les editorials van fer l’agost a l’abril. Tenim dades dels llibres més venuts. Sabem que a Lleida van haver-hi més de 22 novetats editorials, llibres que es van presentar pels voltsde Sant Jordi. I, sense anar més lluny, a casa nostra, a Artesa de Segre,en poc temps s’han editat cinc publicacions. Per al nostre municipi,petits com som, aquest fet representa tot un rècord. En primer lloc, Pepita Balasch ens va sorprendre fa pocs mesos ambla publicació de la novel·la romàntica Natalia. Després, han apareguttres llibres més en poc espai de temps, de manera que desconeixeml’ordre exacte de publicació. Alentorn, escrit per Esther Pérez, recullfotos relacionades amb aquesta població i apunts del seu difunt espòs,Pere Novau, gran estudiós de la història local. Al Primer Premi d’Assaigindependentista hi trobem els textos de Moisès Martí, artesenc d’adopció,que van ser premiats en aquest concurs literari. Sepulcres megalítics delMontsec, escrit pels companys de l’Associació Cultural La Roureda(Jaume Camats, Jordi Trullols i Rafel Gomà), és un estudi sobre la notablepresència d’aquestes restes prehistòriques a la serra del Montsec. Hem deixat pel final el nostre llibre, el de La Palanca, que va veure lallum precisament per Sant Jordi: La Guerra Civil, a Artesa de Segre iComarca. És un projecte que hem realitzat amb molta il·lusió i del qualens sentim molt satisfets. Al tema del mes hi trobareu informació. Ja ho sabeu: per Sant Jordi, regaleu llibres i roses. I si pot ser totl’any, millor.

Col·laboradors/es del mes: Josep M. Sabartés, Iolanda Masanés, AntòniaEstrada, Tashia SL, Francesc Alcàzar, Joan Giribet, Jordi Regué, CarlosPérez, Àlex Trepat, Ferran Marín, David Berral, CENG, EFAP, CE Artesade Segre, Artesenques Actives, Puntaires d’Artesa, Junta Veïnal deBaldomar, Dolors Puigcernau, Comissió 300, Ton Bonet, BibliotecaMunicipal, Orfeó Artesenc, Caramelles, Joan Miquel Giro, Eva Maza, AlbertVidal, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Ampliaran la residència d’ArtesaEl departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat téprevist destinar 40.682 euros per a l’ampliació de la residència degent gran d’Artesa de Segre, que d’aquesta forma disposarà de 34places en lloc de les 26 actuals. Aquesta actuació s’emmarca dintred’un conjunt d’inversions a la demarcació de Lleida per valor de823.000 euros que el departament té programades per al 2009.(Segre, 31-03-2009)

Nou centre emissor TDTLa Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació delDepartament de Governació i Administracions Públiques, dins elpla Catalunya Connecta, ha activat un nou centre emissor de Tele-visió Digital Terrestre a Ponent, a Vilanova de Meià. Aquest centredonarà servei a tres municipis de la Noguera: Artesa de Segre, Fo-radada i Vilanova de Meià. Catalunya Connecta té l’objectiu defer arribar els serveis de la TDT a totes les poblacions de més de 50habitants, tot i que també inclou en la seva planificació els nuclis apartir de 10 habitants al 2010.

Pueyo amb els Bombers d’Artesa

El dissabte 4 d’abril, el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo,va assistir a un dinar que els Bombers Voluntaris d’Artesa de Segrevan celebrar al mateix parc amb motiu de la concessió a dotze delsseus membres de la Medalla de Plata als 25 anys de servei, fet delqual ja vam informar en la revista del mes passat.(Foto: A. Colom)

Artesencs premiatsLa Fundació Josep Laporte va atorgar el premi“Conocimiento y Pacientes” al Club de LecturesArtesenc (CLA), recollit per la vocal de la Juntadel CLA Esther Pérez durant l’acte de celebraciódel desè aniversari d’aquesta fundació, que tinguélloc el passat 21 d’abril a la Casa Convalescènciade Barcelona. Per altra banda, tenim coneixementque Marcel·lí Ribes va obtenir un premi de poesiaen castellà organitzat pel diari Segre i que M. RosaAldavó va rebre la medalla als 50 anys de farma-cèutica, concedida pel Col·legi de Farmacèuticsde Lleida.

Recuperat un tram del SegreFa poc que s’ha acabat la recuperació d’un tramdel riu Segre al seu pas per Alòs de Balaguer. Lamillora ha estat promoguda per l’Ajuntament delmunicipi i la Societat de Pescadors d’Alòs, ambun cost d’uns 150.000 euros, subvencionats en un70% de l’Agència Catalana de l’Aigua. Els tre-balls s’han desenvolupat en un tram de dos quilò-metres de riu i han consistit en millorar la vegeta-ció de ribera (amb la plantació de 1.900 arbres) ila injecció de 4.000 m3 de grava a la llera, aixís’evitarà que l’aigua quedi estancada i la mort delspeixos. El diumenge 26 d’abril, després d’una unavisita a la zona, es va presentar el projecte al localsocial d’Alòs, amb la presència del delegat delGovern a Lleida, Miquel Pueyo, acompanyat peldirector dels serveis territorials de Medi Ambient,Joan Farré, i pel president del Consell Comarcalde la Noguera, Vicent Font. L’alcalde, LluísSoldevila, anava acompanyat dels regidors i delpresident de la Societat de Pescadors, Josep M.Camats.

El conseller Nadal visita Artesaoaquim Nadal, conseller de Polí-tica Territorial i Obres Públiques

(PTOP), va visitar oficialment el nos-tre municipi el passat 25 de març. A la revista del mes passat no vampoder incloure la crònica d’aquesta no-tícia perquè es va produir just l’ende-mà de tancar l’edició, com ja explicà-vem a l’editorial. L’estada del conseller va ser curta.Després de la protocolària signatura alllibre de visites de l’Ajuntament, es vaprocedir a signar el conveni per a l’exe-cució del Pla de Barris, per al qualArtesa va obtenir una subvenció de700.000 euros (50% de la inversió) per

a actuacions al nucli antic durant el pe-ríode 2008-2012. L’alcalde Sabanés va aprofitar l’avi-nentesa per reclamar l’inici de les obresde la variant d’Artesa, adjudicades desde l’any passat, a la qual cosa el conse-ller va respondre que finalment comen-çarien al mes de juny. En acabar la visita, Nadal es va des-plaçar fins a Isona (cosa que també fafer l’alcalde), on va tenir lloc la pre-sentació de l’altra variant d’Artesa, laque va cap al Pallars, i de les millores ala carretera de Comiols. Aquest projecte ha motivat la crea-ció de la plataforma Alternativa Artesa,

que es mostra en contra del traçat pro-posat pel departament de PTOP. D’ai-xò se n’informa a la notícia següent.

Text: Ramon GiribetFoto: Josep M. Espinal

J

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

8

la P

alan

ca

A propòsit de la nova carretera de Comiolsl passat 25 de març, a Isona, elconseller de Política Territorial

i Obres Publiques, Joaquim Nadal,presentà la proposta de traçat de lanova carretera que ha d’unir Artesade Segre i Isona pel coll de Comiols. El conseller Nadal va anunciar lapublicació al Diari Oficial de la Gene-ralitat, el dia 26 de març, de l’anuncid’informació pública dels estudis infor-matiu i d’impacte ambiental correspo-nents a aquesta actuació per tal que ad-ministracions, entitats i particulars pu-guin formular les al·legacions que con-siderin adients (indicar que els particu-lar tenen un mes i les administracionsdos mesos). El departament de Política Territori-al i Obres Públiques justifica aquestaactuació amb els següents termes: “La nova infraestructura permetràmillorar les comunicacions i la segu-retat viària entre les comarques de laNoguera i el Pallars Jussà, així comafavorir l’accessibilitat al Pirineu. Laconstrucció d’aquesta nova via com-portarà una inversió estimada de 106,3milions d’euros. La carretera projec-tada va des del final de la futura vari-ant de la C-14 d’Artesa de Segre finsa l’inici de la variant d’Isona i Con-ques de la C-1412 i tindrà una longi-tud de 29,4 quilòmetres amb 13,9 qui-lòmetres de carril per a vehicles lents.

El traçat de la carretera és completa-ment nou en 9 quilòmetres; en 6 quilò-metres aprofita la calçada existent i enels 14 restants remodela el recorregut,tot seguint el corredor de pas actual pertal de minimitzar l’impacte. La novacarretera inclourà cinc túnels, que su-men 1,4 quilòmetres, i cinc viaductesamb una longitud total d’1,5 quilòme-tres. Al llarg del traçat, la nova via dis-posarà d’11 accessos que facilitaran laconnectivitat amb nuclis de població ialtres carreteres.” Per a una major informació, podeuconsultar la Nota del Departament a lapàgina web www.gencat.cat, concreta-ment la nota de premsa del 26 de marçque trobareu al “Cercador de notícies”.Allà es pot veure l’explicació i el traçatper trams:1) Variant d’Artesa de Segre (carreteraC-14) – accés Vall-llebrera (7,5 quilò-metres).2) Vall-llebrera – Folquer (9 quilòme-tres).3) Folquer – coll de Comiols (6 quilò-metres).4) Coll de Comiols – variant d’Isona iConques (7 quilòmetres). Des d’un primer moment, els alcal-des de barri i altres veïns afectats vanpassar per l’Ajuntament d’Artesa deSegre per consultar el projecte. I se’lsfacilità les fotocòpies del mateix que

van demanar. La proposta de Política Territorial vaaixecar, ràpidament, algunes veus crí-tiques, sent la més important la delcol·lectiu de Vilves-Colldelrat quehan elaborat una proposta alternati-va al traçat per la seva zona d’afec-tació. Podeu consultar-la a la pàginaweb www.alternativaartesa.org. El dimecres 22 d’abril, seguramentuna mica massa tard i a instàncies delgrup del PSC-PM, l’ajuntamentd’Artesa convocà una sessió informa-tiva on es convidava a tots els veïns delmunicipi que es consideressin afectats.En aquesta, es va debatre sobre el tra-çat i les propostes alternatives. L’alcal-de es va mostrar receptiu a recolzaraquestes propostes des de l’ajuntament. En la Junta de Govern de l’endemà,23 d’abril, s’acordà que l’ajuntamentd’Artesa buscaria el suport tècnic peravaluar l’impacte real de la proposta dePolítica Territorial i plantejar les alter-natives que es considera que s’adeqüenmillor a les necessitats del municipid’Artesa de Segre. Caldrà veure, però, quina serà la sen-sibilitat i la posició que Política Terri-torial adoptarà envers els suggerimentsi les propostes que es presentin.

Josep Maria Sabartés i GuixésGeògraf

E

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Notícies de Vilanova de Meià

Diumenge de RamsEl passat 5 d’abril, a l’església de Sant Salvador de Vilanova de Meià, va tenir lloc la celebració del Diumenge de Rams. Enguany, segons converses amb alguns venedors en dies anteriors a “La Palma”, la crisi també es notava en les vendes deles tradicionals palmes i palmons, el percentatge de les quals era molt menor respecte a altres anys. En molts llocs, el que va predominar més el dia de la celebració varen ser les rames d’oliver, guarnides amb llaminaduresper als més petits, i les rames de llorer. Per alguna cosa deuria ser.

Text: Iolanda MasanésFoto: Antònia Estrada

Dissabte 2 de maig13:00h. Repic de campanes anun-ciant la festa16:30h. 10a Tirada de Bitlles Pro-vincial al Camp de Futbol18:00h. Actuació a la plaça Majordel Mag Lari

Festade

SantesCreus

Diumenge 3 de maig11:30h. Benedicció del terme desdel mirador de l’ermita de Meià iseguidament Santa Missa.Tot seguit, es repartirà COCA i MIS-TELA per a tothom a la plaça del’ermita13:00h. Ballada de sardanes ame-nitzada per la Cobla 11 de Setem-bre15:30h. A la plaça de l’ermita, ses-sió de ball a càrrec de Jack Carmelo

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

10

la P

alan

ca

Desnitrificadora a Gàrzolal pròxim mes de maig, l’Ajunta-ment de Vilanova de Meià posa-

rà en marxa una font a Gàrzola queprodueix aigua de baixa mineralitza-ció i serà distribuïda als seus habi-tants. Així, els veïns de Gàrzola podrangaudir d’aigua potable d’alta qualitatdurant tot l’any sense necessitat decomprar-la al supermercat. Per tal d’optimitzar l’ús de la font iimpedir que es malgasti aigua, s’haincorporat un sistema intel·ligent ques’activa introduint-hi una clau, de laqual cada habitatge d’aquesta poblacióen disposarà d’una còpia per poder anara la font quan així ho necessitin. La font permet una producció supe-rior a 1.200 litres d’aigua potable al dia.La instal·lació s’ubica en una caseta iconsta d’un sistema de filtres, una os-mosi inversa i un dipòsit. La caseta i eldisseny de la font han estat construïtsper l’empresa Restauracions “El BonGust” SCP de Vilanova de Meià i elsequips per al tractament d’aigües hanestat ideats per Tashia SL d’Artesa deSegre. La instal·lació ha suposat unainversió de 22.310,42 euros i ha estatsubvencionada pel “Fondo de InversiónLocal para el Empleo” del Govern del’Estat. La problemàtica que presenta l’aiguadel poble de Gàrzola és que conté unnivell de nitrats superior a 50 ppm (lí-mit marcat pel Real Decret 140/2003),la qual cosa la declara com a no pota-ble. Els habitants de la població han decercar l’aigua de beguda i per cuinar a

altres fonts allunyadesque hi ha arreu del mu-nicipi de Vilanova deMeià, les quals no te-nen control sanitari, obé, una altra alternati-va, comprar-la embote-llada. Amb la instal·lacióde l’equip d’osmosi in-versa, s’abastirà la po-blació gratuïtamentd’aigua potable amb unnivell de nitrats propera 0 ppm. Cal citar quealgunes marques co-mercials d’aigua em-botellada obtenen lamateixa mitjançant elmateix procés d’osmo-si inversa. Des de fa temps s’haposat de manifest quela ingesta d’aigua ambun alt contingut de ni-trats pot ser perjudicialper la salut, essent els grups de més riscels nens, sobretot lactants, i les donesembarassades. L’osmosi inversa és el procés físic através del qual es fa passar aigua peruna bateria de filtres i una membranasemipermeable amb objectiu d’elimi-nar de l’aigua contaminants com: me-talls pesats, excés de sals, microorga-nismes, substàncies tòxiques... El resul-tat final del procés és l’obtenció d’ai-gua gairebé pura. El fonament de l’osmosi és el tras-

pàs d’aigua (o un altre dis-solvent) des d’una dissolu-ció diluïda a una dissolucióconcentrada a través d’unamembrana semipermeable.Per això, si la membrana escol·loca entre aigua de bai-xa salinitat i aigua d’eleva-da salinitat, el dissolvent(p.e. aigua pura) es mourà através de la membrana finsque la concentració de salals dos costats s’iguali. L’ai-gua només pot passar a tra-vés de la membrana de ma-

nera que es retinguin les sals. El movi-ment d’aigua a través de la membranaestà produït per la diferència de pres-sió i continua fins que la pressió enambdós solucions s’iguala. La diferèn-cia de pressió que causa l’osmosi esconeix com a pressió osmòtica. L’osmosi inversa utilitza aquest prin-cipi per a fer que el dissolvent (aiguapura) es mogui de la dissolució concen-trada (aigua salina) a la dissolució di-luïda (aigua dolça) mitjançant l’aplica-ció d’una pressió superior a la pressióosmòtica en la dissolució concentrada,de manera que s’inverteix la direcciódel flux a través de la membrana. Man-tenint l’aigua salina a una pressió su-perior a la pressió osmòtica, l’aiguapura passa a través de la membrana se-mipermeable i pot ser recollida per uti-litzar-la com a aigua potable. El rendi-ment de la membrana depèn molt de laqualitat de l’aigua bruta i requereixmanteniment constant.

Text: Tashia SLamb la col·laboració

de l’Ajuntament de Vilanova de Meià

E

11

la P

alan

ca

“Si plores perquè no pots veure el sol,les llàgrimes no et deixaran veure elsestels”

Rabindranath Tagore Escriptor hindú. Guanyadordel premi Nobel de Literatura (1861 - 1941).

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Balconet de Santa LinyaL’Ajuntament de les Avellanes ha millorat l’accés al Balconetde Santa Linya, col·locant una senyalització acurada per ar-ribar-hi, així com una barana, uns bancs i uns cartells infor-matius, integrats dins l’entorn.

Rehabilitació del castell d’OsL’Institut Català del Sòl (Incasol) ha adjudicat les obres dela tercera fase de la rehabilitació del Castell d’Os de Balaguer.Una intervenció que s’inscriu en el marc de l’acord entre eldepartament de Política Territorial i Obres Públiques i eldepartament de Cultura, que té com a objectiu frenar el de-teriorament progressiu dels nuclis antics i entorns monumen-tals de diferents poblacions de Catalunya. Les intervencionsrealitzades en les altres dues fases han permès descobrir to-talment els elements arqueològics de l’interior del castell ila reconstrucció integral de les seves cobertes, forjats i ele-ments estructurals.

Mostra de Conjunts InstrumentalsPonts va acollir el passat diumenge 22 de març la sisenaMostra per a Conjunts Instrumentals, en la qual hi van par-ticipar uns 250 joves provinents d’Escoles de Música cata-lanes d’edats compreses entre els 9 i 17 anys. Aquest certa-men ofereix un espai de trobada entre alumnes d’altres es-coles per presentar conjuntament les obres treballades al llargdel curs, i pretén que s’estableixi un contacte enriquidor id’intercanvi entre tots ells. Aquest any, les obres han donatun especial protagonisme a les cançons recollides per l’Obradel Cançoner Popular de Catalunya.

Portals del MontsecAmb poc temps de diferència, s’han inaugurat dues de lesdiverses oficines d’informació turística que s’aniran obrinta l’àrea del Montsec sota la denominació de Portals delMontsec. És una iniciativa del Consorci del Montsec quecompta amb l’ajuda financera del Pladetur del departamentd’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) de la Generali-tat. El passat 6 de febrer, el conseller del DIUE, Josep Huguet,va inaugurar el del monestir de Santa Maria de Bellpuig deles Avellanes, al municipi d’Os de Balaguer. Mentre que el16 de març va tenir lloc la inauguració del que està ubicat al’ajuntament de Baronia de Rialb, a càrrec del director ge-neral de Turisme, Joan Carles Vilalta. Entre altres possibili-tats, està previst obrir altres portals a Àger, Camarasa, Isonai Vilanova de Meià.

El COU obre al públic en generalEl centre d’Observació de l’Univers (COU) va ser inauguratel passat mes de gener i va obrir les seves portes al públicescolar, però no va ser fins aquesta passada Setmana Santaque el públic en general va poder gaudir d’aquest equipa-ment dedicat principalment a la divulgació astronòmica iubicat a la Vall d’Àger. Gairebé unes 2000 persones van vi-sitar el COU durant aquests dies. A partir d’ara, doncs, ja espot visitar els caps de setmana, dies festius i en períodes devacances escolars, amb passis diürns i nocturns. El que cau-sa més impacte entre el públic és l’anomenat Ull del Montsec,un planetari digital multimèdia amb una cúpula de 12 me-tres abatible, únic al món.

Liquidació d’EurovallsEl jutjat mercantil número 1 de Lleida ha declarat finalitza-da la fase comuna del concurs de creditors d’Eurovalls Ma-terials de la Construcció SL de Vallfogona de Balaguer perobrir la fase de liquidació i ha donat per vençuts els crèditsconcursals ajornats i la conversió en diners dels que supo-sen una altra prestació.

Els accionistes d’Inpacsa cobrenEls accionistes de la fàbrica Inpacsa de Balaguer han co-mençat a cobrar, setze anys després del seu tancament. Elsprimers 36 socis han rebut de KIO-Torras el primer paga-ment de les indemnitzacions per la descapitalització de lapaperera, i es repartiran 400.000 euros. El cobrament és pos-sible després que el Tribunal Suprem ratifiqués la sentènciade l’Audiència Nacional pel cas Icsa-Inpacsa, en la qual esconsiderava al grup de Kuwait KIO-Torras responsable ci-vil subsidiari de la desaparició en el seu moment de 46,7milions d’euros en plusvàlues.

Ampliació del centre EstelL’Associació de Disminuïts Estel de Balaguer ha posat enmarxa una nova llar residència a Balaguer que comptarà amb10 places. La nova llar residència, ubicada al carrer SantLluís, està adaptada per complir amb els requisits del noudecret d’acollida residencial i per poder atendre personesamb una alta necessitat de suport. En total, a més de les 10noves places, aquesta associació ofereix els seus serveis a63 usuaris de Balaguer.

Anna M. Vilanova

13

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Nota d’agraïmentLa família Balagueró-Vendrell vol agrair a tothom les nombroses mostresd’afecte i condol rebudes amb motiu de la pèrdua de la nostra estimada mare,iaia i besàvia Maria (la Maria de Cal Guillem de Collfred), el passat 17 demarç. Donar les gràcies també, al personal del CAP d’Artesa de Segre pel tracterebut en tot moment durant la seva malaltia. Especial agraïment també atotes aquelles persones que durant molt temps varen compartir amb ella llar-gues estones de companyia. A tots, moltes gràcies per la gran estimació quevàreu mostrar per la nostra estimada iaia Maria. A reveure, iaia, sempre estaràs en el nostre més profund record.

Nota d’agraïment

La família Muñoz-Duque vol agrair les mostres de condol i afecte rebutsper la sobtada mort de la nostra esposa i mare Paquita Duque Reina. Així mateix, vol agrair al personal del CAP les atencions rebudes al llargde la seva malaltia. A tothom amb agraïment.

Nota d’agraïment

La família Roca-Mianes vol agrair a tothom les mostres de condol i estimaque hem rebut per la pèrdua del nostre germà Ventura Roca i Mianes, quemorí a Barcelona el dia 19 de gener de 2009 a l’edat de 58 anys. Gràcies a tothom.

www.lapalanca.cat revista@lapalanca.cat

RRRRReeeeeporporporporportatatatatatgtgtgtgtgeeeee

El Camí de Sant Jaume i Artesa de SegreFaciat domo hospitalitatis adquiescendos et reficiendos

peregrinos (...) in villa de Artesa”, quetraduït del llatí al català vol dir que“facin un hospital per als pelegrins ala vila d’Artesa”. Així ho va deixarper escrit el 22 de maig de l’any 1068l’Arsendis, esposa de l’Arnau Mir deTost, en el seu testament. Fa, doncs, quasi prop de 1000 anysque Artesa de Segre ja tenia vinculacióamb el Camí de Sant Jaume per la valldel riu Segre. La prova és aquesttestament on es recull el desig del’Arsedis que es construís un hospitalper a aquells pelegrins que, camí cap aSant Jaume de Galícia, fessin aturadaa la vila d’Artesa de Segre. Han passat els anys, els segles, iaquest Camí de Sant Jaume queprovenia de Perpinyà ha passat a lahistòria i ha restat a l’oblit. 1000 anysdesprés, la nostra ciutat tornarà a acollirels pelegrins provinent de tota Europacom ho havia fet segles enrere. Artesade Segre també participa en el projectede recuperació de l’antiga via deperegrinació o Camí de Sant Jaume perla vall del Segre, el Camí del Segre. El projecte del Camí de Sant Jaumeper la vall del Segre consisteix enrecuperar aquesta via de peregrinacióque anava de la ciutat de Perpinyà finsa la de Lleida, seguint les antiguescalçades romanes o els caminsmedievals. De proves i de fets queconstaten el pas de pelegrins al llargde la ruta n’és ple. Hi podríem dedicartot un llibre només de citar-los, però atall d’exemple, en troben referències apoblacions com la Seu d’Urgell,Oliana, Ponts, Artesa de Segre,Balaguer i Lleida. Pel que fa al Camí de Sant Jaume alcostat francès, l’itinerari ja estàsenyalitzat. És el que anomenen els“Camins catalans de Compostel·la”. Laruta passa per llocs tan vinculats a lacultura i a la història de Catalunya comsón el monestir de Sant Miquel deCuixà i l’Abadia de Sant Martí delCanigó. Altres llocs força interessantsper on passa el Camí de Sant Jaumeper la Catalunya Nord són les viles de

Prada de Conflent, Vilafranca delConflent i Font Romeu. A l’alçada dela Cerdanya, la ruta finalitza. Restadonar-li la continuïtat des de Puigcerdàfins a Lleida. La iniciativa d’acabar el tram quemanca sorgeix de l’Associaciód’Amics del Camí de Sant Jaume. Pera aconseguir definir la ruta, aquestas’ha segmentat per trams i s’ha buscatla col·laboració dels centresexcursionistes de la demarcació deLleida i d’entitats culturals. Pel que faal tram comprès dins el municipid’Artesa de Segre han participat enl’elaboració del projecte el centreexcursionista CUDOS i l’AssociacióCultural La Roureda. Una altracol·laboració ha estat amb l’EscolaUniversitària de Turisme de Lleida,centre universitari adscrit a laUniversitat de Lleida, amb la qual s’ha

«

signat un conveni de col·laboració.Avui en dia, el Camí de Sant Jaume nodeixa de ser també un reclam turísticallà per on passa. L’any 2010 és el que s’anomena unAny Sant Xacobeu, és a dir, el dia deSant Jaume, el 25 de juliol, s’escau endiumenge. S’ha marcat aquesta data pertal de que la ruta, que passa a través deles comarques de la Cerdanya, l’AltUrgell, la Noguera i el Segrià, estiguicompletament definida. Ja s’hi treballades de fa un any. A les primeresreunions de treball del projecte Camíde Sant Jaume per la vall del Segretambé hi assistí i participà DomènecSabanés, l’alcalde d’Artesa de Segre.Fruit d’aquestes reunions va serl’oferiment de l’Ajuntament d’Artesade Segre de cedir un espai per a lapresentació del projecte a la Fira delMeló per a donar a conèixer aquesta

Senyalització A l’Escola Universitaria de Turisme

14

la P

alan

ca

15

la P

alan

ca

RRRRReeeeeporporporporportatatatatatgtgtgtgtgeeeee

iniciativa. Durant l’acte es va presentarel projecte i la vinculació d’Artesa deSegre amb el Camí de Sant Jaume, elqual fou conduït pel Dr. Josep MariaBalcells, director de l’EscolaUniversitària de Turisme de Lleida. Un altre esdeveniment del qual hanformat part persones vinculades almunicipi d’Artesa de Segre, ha estatl’oferta d’impartir un curs de lliureelecció a la Universitat de Lleida, fruitdel conveni de col·laboració entrel’Associació i la Universitat. Elsartesencs participants foren el FrancescAlcàzar, veterinari i veí del Pontd’Alentorn, i que alhora és el presidentde l’Associació del Camí de SantJaume i impulsor del projecte, i elRamon Ignasi Canyelles, veí de LaColònia i guanyador del Premi Picad’Estats amb el reportatge de lescampanes de bomba d’aviació a lesesglésies del municipi d’Artesa deSegre. El passat dia 27 de març, en el marcdel nou poble de Tiurana, es va portara terme una jornada de turisme sobrela vessant turística i religiosa del Camíde Sant Jaume per la vall del Segre.L’acte va ser organitzat perl’Associació del Camí de Sant Jaumeconjuntament amb el recentment creatConsorci Segre-Rialb. Hi vanparticipar com a ponents el presidentl’Associació de Perpinyà, que il·lustrài explicà el tram de la Catalunya Nord,i la metgessa Dra. Lourdes Villarte del’hospital Arnau de Vilanova, la qualféu una exposició dels beneficis per ala salut de l’exercici de caminar. La Sra.Mercè Nogués, regidora de turisme del’Ajuntament d’Artesa de Segre, va serpresent a la jornada prenent notes pera la futura posada en marxa del tram alseu pas pel municipi d’Artesa de Segre.La jornada va ser clausurada per JaumeGilabert, president de la Diputació deLleida. Tot està a punt per a que aquestspropers mesos s’acabi de definir eltrajecte i es comenci la sevasenyalització i difusió. Durant elsprimers mesos de l’any 2010, la ruta

ha d’estar preparada i condicionada peracollir l’arribada de pelegrins i turistesque, provinents d’Europa, passin perles nostres contrades en direcció a SantJaume de Galícia. A tots ells, lescomarques lleidatanes els hem de poderoferir la nostra més gran riquesapatrimonial, cultural i gastronòmica, i

Reunió de treball

Signatura del conveni

que trobin en els nostres pobles i ciutatsuna variada i acurada ofertad’allotjaments.

Francesc Alcàzar i DomingoPresident dels Amics del Camí de

Sant Jaume

www.lapalanca.cat revista@lapalanca.cat

16

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

Quina ciutat pot ser?ixò seria el títol d’un concurs pera bons memoriosos, per a perso-

nes detallistes i també per als majo-ristes. L’altre dia vaig arribar a un punt desaturació, o millor dit, vaig rebre la gotaque va fer vessar el got. Després d’ha-ver vist diverses ciutats, diversos nu-clis antics, vaig trobar-ne un de moltinteressant: aquest que veieu en la foto.Em vaig pregunta: I si faig una propos-ta? Qui seria capaç de descobrir la ciu-tat europea on està aquest racó? Podria ser una ciutat del nordd’Europa, amb una zona per a vianantsmolt ben conservada. O podria ser unaciutat del sud d’Europa. O de l’oest oest? De totes maneres, hi ha força pistesque permeten descobrir-ho. Almenys hiha detalls que als bons observadors nose’ls escapa. Veieu que correspon a uns edificisd’origen possiblement medieval, pos-siblement amb connotacions religioses.Sí, és un d’aquells racons on un volperdre-s’hi i quedar-s’hi una estona, enla quietud del lloc. De fet, hi havia unsenyor músic, tocant una viola. I la gentli tirava monedes. Com no podia ser

d’una altra manera, el terra està fet dellambordes, i hi ha una plaça gran aldarrera. El que passa és que si la fotohagués estat feta encarada a la gent, lla-vors seria massa fàcil, perquè s’hi veurostres “axinats” i podríeu haver ima-ginat que era de l’Àsia. I si eren rostresde l’est, doncs de Rússia o de qualse-vol altre lloc. Però, de fet, no ho podria

ser: ells no saben fer els racons com esfan per aquesta banda del món (sí, elmón s’ha fet molt petit). Bé, si heu arribat fins aquí, us dona-ré una pista: està al costat de l’MFM.Oi que ara sí que ho teniu clar? Bé, finsa la propera “ciutat desconeguda”.

Joan Giribet i Carlí

AA

www.lapalanca.cat

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Resultats esportius de març

Sènior masculí. Territorial ACENG Coop. Artesa - CB Bell-lloc 64 - 54CENG Coop. Artesa - CB Alpicat 56 - 67CB Sort - CENG Coop. Artesa 74 - 68

Sènior masculí. Territorial BCENG Calvet - CB Bellvís 55 - 67CENG Calvet - CB Juneda 50 - 61ACLE Guissona - CENG Calvet 76 - 53

Júnior masculíCB Alcarràs - CENG Alexan 57 - 64CENG Alexan - P. Fragatina 76 - 45

Cadet masculíCB Torà - CENG JR Miró 54 - 63

Infantil masculíCB Cappont - CENG SUR 58 - 07

Mini MasculíSedis - CENG Miró 55 - 75CB Bellvís - CENG Miró 60 - 63

Pre Mini MasculíCENG Autoxami - CE Lleida A 46 - 28CENG Autoxami - CB Almenar 50 - 24

Cadet femeníCENG Jubete - CB Bellpuig 67 - 32CENG Jubete - Sedis 47 - 64

Infantil femeníCENG Aquí Natura - P. Fragatina 2 - 0CENG Aquí Natura - BAC Agramunt 40 - 13

Mini FemeníCENG Segrevest - CEP Vallfogona 24 - 74CENG Segrevest - Sedis 47 - 13

FUTBOL SALA

CENG. Preferent Catalana. Grup 5De la jornada 21 a la jornada 24

Rest. Nong-Kong Lleida - CENG Artesa S. 7 - 6Tàrrega Servistar - CENG Artesa S. 9 - 9CENG Artesa S. - Parador Balaguer FS 8 - 3La Sentiu FS - CENG Artesa S. 5 - 2

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 26 a la jornada 29

Solsona - CE Artesa S. 2 - 2 (Carles, Ilie)CE Artesa S. - Castelldans 1 - 0 (Carles)Jornada 28: descans CE Artesa S.CE Artesa S. - Mollerussa 1 - 0 (Ilie)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 10 Empatats: 9 Perduts: 9Gols a favor: 37 Gols en contra: 341r: Mollerussa (48 punts). 8è: CE Artesa (37 punts)

Informació facilitada per Jordi Regué,Carlos Pérez, Àlex Trepat i Ferran Marín

BÀSQUET

CENGDel 22-03-09 al 05-04-09

JuvenilEFAP - Tàrrega 3 - 1Ivars - EFAP 2 - 2EFAP - Guissona 4 - 2Pla d’Urgell - EFAP 6 - 2EF Urgell - EFAP 1 - 1EFAP - Almenar 3 - 1At. Segre - EFAP 4 - 1EFAP - Balàfia2 - 3

CadetGuissona - EFAP 2 - 2Pobla de Segur - EFAP 4 - 2EFAP - Noguera 3 - 0EFAP - Pla d’Urgell 3 - 0EFAP - Fondarella 3 - 0Tàrrega - EFAP 4 - 1

InfantilAt. Segre - EFAP 2 - 1Pla d’Urgell - EFAP 2 - 2EFAP - Baix Segrià 2 - 2At. Segre - EFAP 2 - 1EFAP - Pardinyes 0 - 5Guissona - EFAP 2 - 1EFAP - Balaguer 4 - 2EFAP - EF Urgell 1 - 2

Aleví APardinyes - EFAP 2 - 3EFAP - AEM 1 - 1Lleida - EFAP 3 - 2EFAP - Tremp 0 - 0Mollerussa - EFAP 4 - 1EFAP - Baix Segrià 3 - 2Bordeta - EFAP 2 - 5EFAP - Guissona 4 - 1

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Jornades de febrer i març

Aleví BEFAP - AEM 3 - 3EFAP - Baix Segrià 2 - 1Tremp - EFAP 5 - 8EFAP - Pobla de Segur2 - 4EFAP - Garrigues 1 - 1EF Urgell - EFAP 1 - 2EFAP - Agramunt 4 - 1

BenjamíMig Segrià - EFAP 1 - 4EFAP - Cervera 2 - 3EFAP - Pinyana 1 - 1At. Segre - EFAP 3 - 2Guissona - EFAP 4 - 2EFAP - Alcoletge 1 - 1EFAP - Almacelles 6 - 0Linyola - EFAP 3 - 5

PrebenjamíGerb - EFAP 2 - 10EFAP - Gerb 3 - 1Linyola - EFAP 1 - 5EFAP - Pla d’Urgell 3 - 1EF Urgell - EFAP 0 - 3EFAP - Bellpuig 5 - 1Agramunt - EFAP 1 - 8EFAP – Cervera 3 - 1

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Notícies BTTequip continua lluitant per acon-seguir bones posicions en totes

les curses que participa i, de moment,no afluixa pas el ritme. Els bons re-sultats aconseguits en les diferentsproves disputades, demostra quel’equip està en plena forma.

21 i 22 de març. Corró d’AmuntL’equip es desplaça al complet per dis-putar la 2a prova de la Copa Catalanade BTT Gran Premi Massi, on es varenaconseguir els següents resultats:- Josep M. Puigpinós, en sots-23, vaaconseguir un tercer lloc, mentre quel’Albert Aubet i el Xavi Domènech, esposicionen en un vuitè lloc en les cate-gories sots-21 i júnior, respectivamet.L’Óscar Berral, en elit, va quedar en 20aposició.

29 de març. CòrdovaEn aquesta ciutat andalusa, es va dis-putar l’Open d’Espanya de BTT, enca-ra que amb alguna que altra sorpresapels corredors de l’equip, que va des-plaçar-se també al complet. Aquesta vegada, en Josep M.Puigpinós no va tenir tanta sort, ja quedurant la cursa va partir una lleu però

important caiguda. Malgrat tot, el re-sultat va ser molt bo i va poder acabaren un 5è lloc, cosa que li permet col·-locar-se en 3a posició de la general.L’Albert Aubet, per la seva part, vadisputar una cursa formidable, cosa queli va permetre quedar en 5a posició, aixíse situa de moment en 5è lloc de la clas-sificació general. Igual que l’Aubet, en XavierDomènech també va fer una molt bona

L’

cursa i aconseguí una 14a posició en laseva categoria júnior.

Per altra banda, també volem informar-vos que en Josep M. Puigpinós, el nos-tre corredor de Montargull, ha estat l’es-collit per la selecció catalana per anar acórrer a la Titan Desert d’aquest any. Pels que no ho sabeu, la Titan De-sert és una cursa que té lloc al desertnord del Marroc i que comença el 26d’abril. És una dura prova que comprènetapes de navegació per les dunes i llar-gues jornades de bicicleta. Josep Maria, et desitgem molta sorten aquesta duríssima cursa!

Calendari de curses:18 i 19 d’abril: Copa Catalana de X-Country a Flix9 i 10 de maig: Superprestigio Massi-Open d’Espanya X-Country a Vall deLord (Sant Llorenç de Morunys)31 de maig: Superprestigio Massi-Opend’Espanya X-Country a Mallorca (IllesBalears)

Text: Iolanda Masanés,amb el suport del tècnic de l’equip

David Berral, autor de les fotos

www.lapalanca.cat

20

la P

alan

ca

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Equips de bàsquet del CENG. 2008-2009

Premini masculí (CENG AutoXami)Lluís Agramunt, Oriol Alàs, David Camats, Gerard Camats, Josep Cases,David Cinca, Noel Colom, Pau Gutiérrez, Rubèn Llobet, Jordi Maluquer,Xavier Martí, Nikita Mihu. Entrenadors: Elisabet Camats i Aureli Hervàs

Mini masculí (CENG Miró)Xavier Capell, Izan Fernàndez, Quim Hervàs, Denís Ivanov, Pol Llena, LeoOliva, Amadeu Roca. Entrenadors: Jordi Regué i Ramon Vilella

Mini femení (CENG Segrevest)Gemma Bentanachs, Marta Bentanachs, Maria Bernaus, Júlia Camats, LydiaCirera, Aïda López, Mercè Ponsa, Anna Riart, Judit Ros, Ariadna Serra, LaiaValero, Núria Vila. Entrenadora: Ester Jovell

Infantil masculí (CENG Sur)Bernat Cases, Adrià Cluet, Albert Del Río, Marc Estany, Sergi Farràs, AndreuNaudí, Bastian Orellana, Albert París, Pere Sabanés, Josep Pol Salmeron.Entrenador: Jordi Regué

Infantil femení (CENG Aquí Natura)Romina Alsina, Ariadna Ampurdanés, Kènia Belchi, Maria Coca, EvaGambandé, Anna Garriga, Gemma Gilabert, Júlia Gilabert, Núria Miró, LauraSerentill. Entrenadores: Sandra Font i Àngels Llena

Cadet masculí (CENG JR Miró)Ivan Balagueró, Roger Berengueres, Ignacio Bustamante, Marc Camats, OriolCastel, Cristian Cirera, Adrià Cluet, Gerard Cluet, Guillem Orpinell, EricRecio, Jordi Rey, Pep Riart. Entrenadors: Francesc Bernaus i Albert Regué

21

la P

alan

ca

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Cadet femení (CENG Jubete)Mariona Bernaus, Neus Bertola, Noèlia Claret, Irina Cluet, Sandra Font,Àngels Jubete, Judit Morros, Judit Serra, Aïda Solé, Rosa Vila. Entrenadors:JR Estrada i Gerard Font

Júnior masculí (CENG Alexan)Josep Farràs, Gerard Font, David Galceran, Bernat Giribet, Pere Jubete, MarcLladós, Ot Maluquer, Marc Serentill, Efhim Stoliar, Marc Ticó, Ramon Vilella.Entrenador: Marc Vilanova

Sènior B (CENG Calvet)Josep Boixadera, Isaac Calvet, Ovidi Calvet, Xavier Chinchilla, Víctor Coca,Joan Estany, Miquel Gilabert, Marc Puig, Albert Regué, Jordi Solé, FrancescTorrelles, David Vilaró. Entrenador: Quique Del Río

Sènior A (CENG Cooperativa d’Artesa)Francesc Bernaus, John Boliart, Gerard Cases, Thiago Melo, Josep Pera, JordiRegué, Miquel Regué, David Saura, Gerard Vilanova, Marc Vilanova.Entrenador: JR Estrada

Foto de grup de tots els equipsA més dels equips que surten en les fotos anteriors, cal fer esment de l’Escola de bàsquet, que compta amb els següents entrenadors: Ivan Balagueró, MariaCusola, Pere Jubete, Marc Lladós i Marc Serentill. Tampoc disposem de foto de l’equip Sènior femení (CENG Jack’s): Carme Barril, Elisabet Camats, CíntiaCarbonell, Vanessa Carbonell, Alba Codina, Maria Cusola, Anna Francesca, Anna Macià, Alba Solé, Judit Vega i Víctor Coca (entrenador)

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Balma o la vida al magatzeml cap de setmana de Pasqua esconvoca una trobada de joves

futbolistes a Balma, una poblaciópropera a Tolosa. Pels francesos és ala regió de l’Haute Garonne, per no-saltres és a l’Occitània. El poble és una extensió de casesunifamiliars, soles i disperses. Des delpujol més alt treu el cap una esglésiapunxeguda i petita. A les planes hi hainstal·lacions esportives, naus industri-als i equipaments diversos. Tot plegates tracta d’un llogarret que s’estén en-tre tossals verdosos, planes grises i ca-nals i autopistes per totes bandes. Sem-bla un poble endreçat, polit, amb unshabitants que no es veuen per enllocperquè deuen ser a casa o dins d’algunequipament municipal. Tot fa pensarque Balma és un altre dels paradigmesde l’estat del benestar que, de fa temps,han aconseguit instaurar els políticsfrancesos. No sé qui va tenir la idea (potser elJordi Torruella?), el cas és que de faalguns anys l’EFAP, l’escola de futbolque compartim els d’Artesa i els dePonts, té per costum organitzar la ins-cripció d’algun dels seus equips al cam-pionat que s’hi disputa. Pels volts deNadal ja es fa sorgir la idea per consi-derar-la i potser per fer durar més tempsla il·lusió. “Que no hem d’anar a Bal-ma, aquest any?” Algú diu la frase i lamaquinària es posa a gestionar. El Jorditruca, inscriu els jugadors i llista elspares, fa faxos i hi posa: “un ibis, sipuede ser”. Fixeu-vos si fa goig la idea,que algun entrenador la utilitza permotivar els seus pupils amb l’amenaçade no deixar-los-hi anar. No cal dir que els dies previs tot sónreferències i al·lusions a viatges i ve-lles anècdotes d’anys passats. ArribaDivendres Sant i com que no ens enpodem estar més... posem que si hemde ser allà cap a les 7 de la tarda, i comp-tem que el viatge pot durar cap a 4hores, quedem per sortir a les 9-10 delmatí. Com que es vol arribar a l’hora,ni massa abans, ni tampoc tard, tot sónaturades, que si la gasolinera dePuigcerdà, que si el túnel, que si no séquin lloc de l’any passat, fins a l’esta-

ció Aix les Termes a fer un badall perdinar i tornem-hi amb les engegades iles aturades. I ara esperem aquell ques’ha descuidat no sé què i ara canviemaquest de cotxe perquè no sé quantos.Total, no hi ha cap pressa, s’ha de fertemps, i tot plegat perquè la il·lusió potmés que la racionalització. Si quedés-sim havent dinat per ser allà a les 7, nous podeu imaginar el desfici d’aquellmatí d’espera! Un viatge de 4 hores hade tenir una previsió d’un de 10. I ésque les coses que es fan amb el cor te-nen més consistència i arrelen més queles que es fan només amb el cap. Si fóssiu dalt d’un helicòpter veurí-eu una corrua de cotxes, fent via d’uncantó a l’altre dels Pirineus, enganxatsamb el perill de fins a gairebé topar, perpor de no perdre’s, que serpenteja peraquestes carreteres del Nord deCatalunya i del Migdia de França. Elmés segur és que el primer sigui el cot-xe del nostre president Quique, l’àni-ma de l’expedició, un home que si nohi fos ens l’hauríem d’inventar, trem-pat, positiu, sempre amb la solució i larialla per resposta. És el nostre líder iel més bo és que volem que ho sigui,perquè si hi ha el Quique no hi ha pro-blemes, tot al contrari, només rialles.Sabem que pateix perquè tot surti bé i,si no perquè ho sabem, el cas és que no

se li nota mai ni un bri de preocupació.Ell fa el que convé fer, no altera l’ànimde ningú i tot rutlla amb alegria, que éscom s’ha de rutllar. Sentit comú, sensi-bilitat, proximitat: President Quique. Cap a les 7, finalment, fem destí.Arribem a un complex esportiu presi-dit per un polisportiu immens que fade punt de trobada. Aquest polisportiusembla un magatzem d’aquests on esguarda la palla, allà hi ha el menjador,la sala de jocs, el bar i l’espai d’estar. Primer és obligat saludar madameCarme, dóna punts de veterania. Ella,hàbil, fa com si et conegués de tota lavida, però ca... Després s’ha de pujardalt de l’escenari, on hi ha l’oficina. Esrecullen els tiquets que autoritzen elpropietari a fer els àpats contractats i laclau de la cambra de l’hotel. Tot seguit comença la vida al magat-zem. El lloc on romandrem la majorpart del temps. Normalment ens asse-iem allà on veiem algun del nostre grupassegut. Hi ha cinc taules esbiaixadesrespecte el pla de la paret. Allà on pen-ses seure sempre hi sol faltar una cadi-ra, és per això que l’has d’agafar d’unaaltra taula. Al magatzem bàsicament elque es fa és esperar, esperar que passialguna cosa. I les coses que passen sónels àpats i els partits, fora d’això nopassa res més. I encara que sembli pa-

E

22

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

radoxal és la vida al magatzem allò queho fa, allò que genera els lligams deconvivència. Al magatzem s’hi organit-zen partides de botifarra, converses dequalsevol tema poc compromès, algúconvida a Bordeus i a xampany fran-cès, un altre ofereix talls de mona, sem-pre hi ha algú que, amb gest de mà a labutxaca, pregunta: “algú vol algunacosa?” Volent dir: pago jo. Unad’Artesa de pèls esvalotats observa laconcurrència i imagina les històries quearrossega cada persona, per això elmagatzem és un espai literari on lespersones esdevenim personatges. N’hiha un que proposa teràpies alternativesbasades en la curació a través del sonperllongat exageradament. Un altre dis-cuteix amb una francesa lletja, morru-da i mal educada sobre no sabria dir-vos exactament què. I mentre passal’estona es creen anècdotes i un n’ex-plica una i un altre en té una altra. I ésque el magatzem és un món que té vidapròpia, per això, encara que no hi passires, tot passa al magatzem. Afegiu-hi el fet que amb dos dies nohi ha temps per descobrir els pecats quetots tenim amagats. Tot just ens acabemde conèixer, màxim ens hem vist alspartits i no tenim massa negocis a mit-ges. Per tant, doncs, és fàcil que tot fa-ciliti la bonhomia, la generositat il’amistat. La vida al magatzem i el prin-cipi d’una bella amistat. La vida que fa la jovenalla, la desco-

neixem. Només els veiem als partits,als àpats i de tant en tant se’n veu unque demana calés a son pare, el qualmoments després observa, atònit, comels seus euros s’escolen per la ranurad’alguna màquina que s’exposa estra-tègicament perquè justament passi elque passa. La vida que fa la jovenallaés cosa del Torruella, un altre personat-ge d’aquests decisius. El trobareu fu-mant, sempre fumant. És el tècnic enesport base, un home embolicat ambl’anorac blau de l’EFAP, per a ell elxandall és com la sonata per al capellàmés devot. És l’ambaixador de l’Esco-la al món. L’últim a menjar, com a bonpastor: primer el ramat. Un home sin-gular, original, d’aquells que s’ho creu,imprevisible com el futbol perquè ellés futbol. Sort en tenim també: qui escuidaria de la jovenalla? Qui ens pre-sentaria la madame Carme? Qui orga-nitzaria els partits i els equips? Qui acu-diria a les recepcions oficials? I aneupreguntant-vos “qui?” fins que topeuamb ell i ja ho trobareu tot enllestit. Al poc d’arribar, també és costumd’anar a veure on és l’hotel. Per aixòtenim guia assignat, que passa davantla comitiva. En aquesta segona corruala por de no perdre’s s’ha convertit enestrès: qui es perd no torna al magat-zem. El neguit s’ha apoderat davantdels volants. Si el guia corre, estemperduts! N’hi ha que es fixen en el cot-xe de davant, s’escapa, no serveix de

res. Altres volen recordar les indicaci-ons de tots els cartells... massa tela. N’hiha que arrepleguen referències espaci-als: una farola, la dreta, un arbre, labaixada, trencant a l’esquerra, etc. N’hiha que estrenen GPS i n’hi ha que alprimer trencant ja han sortit de tots elsmapes. La sortida i un poc més llunyl’hotel. Hi som tots. S’agraeix al guiael servei i tothom li fa senyal de “capproblema”. Per una altra vegada, elsdubtes van per dins: “ja seguiré al dedavant” (sempre queda la tranquil·litatque algú anirà a davant). En tornar, alegria, hi ha alguna cosaconcreta a fer: és hora de sopar. Aixòno obstant, no es mou ningú si el grupno ho acorda. Anem a sopar, doncs?Primer cal formar part d’una muniódesordenada d’éssers vius, normalmentracionals, la qual desemboca en unacua. S’ha de desfilar davant d’una tau-la que fa de taulell. Primer es pren unasafata a la qual s’hi afegeix un paper;es fa acompanyar d’un got de plàsticque té un tovalló a l’interior; es prenenels coberts (un ganivet de serra, unaforquilla i mai no hi ha cullera); arribaun platet de plàstic amb una amanidaestranya; després has d’agafar un for-matget sota la mirada atenta d’una vi-gilant, només un; l’ampolleta de vi (ne-gre o rosat); el iogurt corresponent i unacullereta de plàstic; abans de fer l’an-gle del taulell, pa, tant com vulguis; unasenyora d’edat avançada agafa amb lesmans enguantades profilàcticament untall d’algun tipus de carn cuit amb car-bó i el diposita on vol de l’espai que hiha dins del teu plat, després una altrahi tira patates i, finalment, el patriarcade cada any, amb un bolígraf verd i unaparsimònia infinita fa una creu al tiquetdamunt la casella que correspon a l’àpatque t’acabes d’autoservir. Falten lessalses, però com que a mi no m’agra-den, deixem-ho aquí. Havent sopat n’hi ha que fan un cafèi el reguen a la salut d’alguna ampollagenerosa i arriba el repte. El gran rep-te. Es tracta de trobar l’hotel. Sempre,com passa en aquelles pel·lícules quehi ha un accident en un avió, surt elpersonatge agosarat, el líder informal,l’”echaopalante”, el que no té por alridícul, aquell que li agrada arriscar-se,és el xofer que es posa davant voluntà-

23

la P

alan

ca

25

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

riament i sense dir res diu: “seguiu-me,jo us hi duré”. Ell és Moisès i els altresel poble d’Israel. La comitiva el se-gueix, no cal dir que sempre s’equivo-ca, però no hi fa res, tira enrera i tornaa repetir el trajecte. Aquest cop, si hiha sort, que sempre n’hi ha, l’endevi-na. A l’hotel, ple d’estrelles perquè ésde nit, el Quique diu l’hora del primerpartit i convoca per esmorzar i fer capal camp. La canalla se suposa que sóna l’habitació tranquils i reposant, no calpatir que d’això se’n cuida el Torruella.S’entra a la cambra, s’observa la dis-posició i es mira de no topar massa copsamb el mobiliari, es dorm i l’endemà,havent esmorzat, la comitiva es presen-ta puntual al camp. El trajecte aquestavegada no porta tanta problemàtica, ésde dia i el sentit de l’orientació treballaamb més eficàcia la segona vegada queno pas la primera. Abans de començar els partits n’hiha de puntuals que encara tenen temps

de veure la canalla com acaben d’es-morzar. Comencen els partits, es jugueni n’hi ha que es guanyen, s’empaten oes perden. Hi ha públic que anima, n’hiha que crida l’àrbitre i n’hi ha que es-pera que s’acabi. Es queda pel properpartit: “a quina hora tornem a jugar?”Entretant es retorna a la vida al magat-zem i ja sabeu de què tracta... Per dinarno hi ha tanta cua, és dina com se sopai, a l’hora, el partit. I a l’hora, el sopar,que és com el dinar, només canvia eltipus de tall. I a l’hora, la comitiva capa l’hotel, ara, sense errors d’orientació. Diumenge és un dia per mirar la clas-sificació. N’hi ha que apunten que pot-ser és millor perdre que no guanyar, estracta d’evitar un partit a les 6 de la tar-da per poder engegar el retorn de se-guit havent dinat.

Vora la taula del magatzem, on fempetar la darrera xerrada, s’hi van amun-tegant bosses i cares de canalla cansa-

da. “Anem tirant?” “Vinga, anem”.Malgrat que encara n’hi ha que s’afer-ren al paraxocs del cotxe del davant,també n’hi ha que baixen sols. La tor-nada dura el temps que dura el viatge.Una aturada al túnel i via avall. Quedauna cita. Fem un pa amb tomata. En-torn d’una taula compartim els primersmots, els primers records. De momentnomés s’insinuen coses perquè encaratot plegat és massa tendre, les evocaci-ons no arribaran fins al cap de dies. Aranomés insinuacions i el ferm desig del’any que ve tornar-hi. Però com que no en tenim prou ambviure-ho nosaltres, volem que altressàpiguen que hem estat feliços i no ensen podem estar. Sempre ho hem de fersaber, per això n’hi ha una, tambéd’Artesa, que diu: “Ho hem de posar aLa Palanca”.

L’EFAP, per servir-vo

11è Campionat infantil de futbol salaquest estiu, per no avorrir-teapunta’t al futbol sala. El CE

Artesa de Segre organitza per 11è anyconsecutiu el Campionat de futbolsala infantil per a nens i nenes de 6 a15 anys. Si la quantitat de participants ho per-met, es faran dues categories per grupsd’edats: de 6 a 10 anys, infantil; d’11 a15 anys, cadets: Els equips estaran for-mats per l’organització i la inscripcióés individual per a cada nen o nena. Les dates en què es farà el campio-

AA

En els llocs habituals

JA A LA VENDA

nat seran del 20 de juny al 18 de juliol,tot depenent de la quantitat d’equipsque s’hi apuntin. Els partits es disputaran les tardesdels dies laborals a les 19:00h i 20:00hrespectivament a la pista poliesportivade les piscines d’Artesa de Segre. Les inscripcions es faran al Bar Pis-cines o a l’organització (David, tel.650578437). L’últim dia per inscriure’sserà el 13 de juny. Segons les previsions del últims anysi per evitar sorpreses d’última hora, el

màxim nombre de participants serà deseixanta nens i nenes. El preu de la inscripció és de 20euros, amb descomptes per a germansde la mateixa família). L’organitzacióregalarà la samarreta del campionat acada jugador/a, així com trofeus al fi-nalitzar aquest. Les inscripcions ja estan obertes.Podeu recollir el full d’inscripció al barPiscines.

CE Artesa de Segre

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

La Palanca publica un llibre sobre la Guerra Civilnguany es commemora el 70èaniversari de l’acabament de la

Guerra Civil, la qual cosa ens hamotivat a tirar endavant un engres-cador projecte que va veure la llumper Sant Jordi: la publicació d’un lli-bre sobre aquest episodi de la nostrahistòria pel que fa a Artesa i rodalia. L’endemà mateix de la Diada va te-nir lloc la presentació del llibre LaGuerra Civil a Artesa de Segre i Co-marca, que consta de varis capítols re-alitzats per diferents autors. L’acte, queva aplegar gairebé 200 persones, va te-nir lloc a la sala d’actes de la Coopera-tiva d’Artesa i va anar a càrrec dels dosredactors de la revista que han coordi-nat el llibre, Miquel Regué i RamonGiribet, i de dos dels coautors, FerranSánchez i Eva Solanes. Vam comptar amb la presència denombroses autoritats: el president delConsell Comarcal, Vicent Font; elsalcaldes d’Alòs de Balaguer, Artesade Segre, Cubells, Foradada iVilanova de Meià; i diversos regi-dors, regidores i alcaldes de poblesagregats. Per als autors també va re-sultar especialment emotiva la com-panyia de familiars, amics, conegutsi persones vinculades a Artesa i Co-marca. Cal destacar la presència dedos estudiosos del tema, com sónXavier Reñé i Pol Galitó, el primerdels quals també ens va donar un copde mà en algun apartat del llibre. El projecte es va iniciar el passat mesde desembre, quan els redactors de LaPalanca vam proposar-nos fer un arti-cle sobre la Guerra Civil, a publicar enla revista del mes de gener, ja que el 4de gener feia 70 anys de l’ocupaciód’Artesa per les tropes franquistes. Un cop posat el fil a l’agulla, vamdescobrir que el tema donava molt desi, amb nombrosos documents i testi-monis de la guerra a casa nostra. A més,ens vam adonar que el conflicte bèl·lictingué una rellevància especial a Artesa,ja que era un important nus de comuni-cacions i va ser defensat heroicamentpels soldats republicans, sabedors quesi es perdia aquest territori, era el prin-cipi del final, com així va ser, ja que a

finals de gener queia Barcelona i laguerra s’acabava el dia 1 d’abril de1939. Valorat tot això, vam decidir ser mésambiciosos i ens vam plantejar el fetd’escriure un llibre, una tasca que enels seus gairebé 28 anys d’història LaPalanca encara no havia fet i que re-sultava un repte per a tots nosaltres. El llibre que n’ha resultat està estruc-turat en 9 capítols, a més del pròleg,alternant en ells explicacions i anècdo-tes, amb més d’un centenar de fotogra-fies i diferents annexos al final dels ca-pítols que complementen la informació.Amb un atractiu disseny, creiem fran-cament que hem aconseguit una publi-

cació amena, tant en el fons com en laforma. Tot seguit, us oferim una petita res-senya de cada capítol:- Pròleg, per Ramon Giribet i Boneta.Resulta força original, ja que ha estatrealitzat a partir de diversos articlessobre la guerra que havia escrit, amb elseu peculiar estil, el traspassat RossendMarsol “Sícoris”, testimoni d’excepciód’aquells fets quan era un adolescent.- Primer capítol: DE LA REPÚBLICAAL FRANQUISME, per Eva Solanes iPotrony. Abasta la història social i po-lítica dels anys de la República, de laguerra i del franquisme.- Segon capítol: LES PARAULES DE

E

Unes 200 persones assistiren a la presentació del llibre

Primera fila: a l’esquerra, part dels autors; a la dreta, les autoritats

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

LA GUERRA, per Eva Solanes iPotrony. Possiblement la part que méssentiments desperta. Es tracta d’un re-cull de cartes i escrits personals fets pelmateix padrí de l’autora, testimoni di-recte de la barbàrie, lluitant primer enel bàndol republicà i després en el bàn-dol franquista.- Tercer capítol: XI COS D’EXÈRCITREPUBLICÀ A ARTESA, per FerranSánchez i Agustí. Tracta el tema mili-tar i la cronologia de les batalles, com-bats i conquestes que afectaren els po-bles de la comarca. Al final d’aquestcapítol hi trobem un llistat molt bendocumentat que recull les nombrosesvíctimes mortals que va comportar laguerra a casa nostra.- Quart capítol: HISTÒRIES DE LAGUERRA, per Miquel Regué i Gili.Recull de relats basats en vivències iexperiències de 10 persones o famíliesd’Artesa i Comarca, amb el fil conduc-

tor de la guerra. Aquests protagonistesvan viure el conflicte des de diferentsperspectives, ja sigui com a soldats,polítics, ciutadans, exiliats orepresaliats, tant per un bàndol com perl’altre.- Cinquè capítol: CARAMBOLA TRÀ-GICA, per Josep Pla i Blanch. Narraun episodi succeït al cel de Tudela deSegre, quan dos avions franquistes vanestavellar-se a conseqüència que un vaser abatut per la defensa antiaèria re-publicana i va xocar amb l’altre, ambun balanç de 9 soldats morts.- Sisè capítol: LA BATALLA DE LAPEIXERA, escrit per Joan J. Maluqueri Whal i publicat a La Palanca l’any1981. L’autor va morir el 1999, però elseu article és molt significatiu ja queell va participar com a soldat en la guer-ra i va fer un treball de camp molt inte-ressant sobre aquella batalla.- Setè capítol: L’ORLA FRANQUIS-

TA, per Bartomeu Jové i Serra. El filconductor és una Orla fotogràfica de1940 on apareixen diferents personesque van liderar la societat artesenca enaquells primers anys de postguerra.- Vuitè capítol: CAMPANES DE BOM-BA, per Ramon I. Canyelles i Tharrats.Article elaborat a partir del treball derecerca de l’autor sobre les bombes dela guerra que van ser reconvertides acampana en els primers anys de post-guerra. El tema és molt interessant i elstreballs publicats a la revista van obte-nir el Premi Pica d’Estats de la Diputa-ció de Lleida al millor reportatge localde promoció turística l’any 2004.- Novè capítol: VESTIGIS DE LAGUERRA, per membres de l’Associa-ció Cultural La Roureda (Jordi Trullols,Rafel Gomà i Jaume Camats). És unpetit recull de l’exhaustiu treball de re-cerca realitzat per aquesta entitat sobreels búnquers, refugis i trinxeres quepodem trobar avui en dia al nostre ter-ritori, els quals podrien esdevenir unatractiu cultural i turístic de la nostracomarca. Cal fer menció especial del materialfotogràfic, la major part del qual s’haaconseguit a base de nombroses apor-tacions particulars i de la FundacióCaixa Tarragona (Fons Victor Horn). I no podia faltar un reconeixementpúblic al nostre company i maquetadorJosep M. Espinal, sense el treball des-interessat i pacient del qual el llibre nohagués estat possible. En definitiva, estem satisfets de lafeina feta, sobretot després de veurel’interès que ha despertat el llibre enaquests primers dies de la seva publi-cació, i esperem rebre les crítiques isuggeriments del nostres amables lec-tors i lectores, que probablement enspermetran millorar i ampliar el tema. Per acabar, com que creiem en elvalor patrimonial de tot el que resta ales nostres contrades de la guerra, es-tem treballant altres idees en relacióamb el tema. Desitgem que tant la so-cietat com les administracions es mos-trin receptives i que en poc temps espugui posar en marxa algun projecte pera preservar i difondre aquest patrimonihistòric.

La PalancaFotos del Fons Victor Horn que apareixen al llibre

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Agraïmentassociació Artesenques Activesvolem agrair, a través de la re-

vista, algunes col·laboracions en lesdarreres activitats. A la família Macià per tota l’atenciórebuda en la visita que vàrem fer el dia8 de març al seu molí d’oli, tant perl’explicació com per la manera de fer-ho, per la degustació d’olis sobre tor-rades i ben acompanyades de fuet deconill i formatge. Gràcies també a Co-nills Caubet, Protecció Civil i a totes lessòcies que hi van assistir. A la senyora Antònia Figueras, queel 27 de març va organitzar una xerra-da informativa sobre la Dienètica a lasala de l’associació i, al final, ens vaobsequiar amb un berenar.

La Junta

L’

Nota informativaes puntaires d’Artesa infor-mem que des del passat 3

d’abril hem format una associacióamb el nom de Puntaires d’Artesade Segre. Si alguna persona té unes quantes

hores lliures a la setmana i vol conèi-xer l’art de fer punta de coixí, estem enuna sala de l’antic col·legi de les Mon-ges, que l’Ajuntament ens ha deixatprovisionalment, els dilluns i els dijousde 16h a 19h.

Per a més informació, truqueu al te-lèfon 686 17 60 37.

Puntaires d’Artesa de Segre

L

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

30

la P

alan

ca

IV Jornades de Recreació Medieval de Baldomarot seguit, expliquem el desenvo-lupament de les IV Jornades de

Recreació Medieval de Baldomar (LaNoguera). La jornada del dissabte va estar mar-cada per la pluja, que des de migdia nova parar. Tot i així a 2/4 de 6 de la tar-da, els recreacionistes van fer la desfi-lada entrant al poble, la tirada de des-trals i ganivets, i també la lluita ambespases. Evidentment, el mercat, tot iestar muntat, no va poder obrir per lapluja. El sopar es va dur a terme com es-tava previst, a les 10 de la nit, però no ala plaça Major, sinó en un magatzemperquè continuava plovent. Soparen unes200 persones, amb espectacle inclòs. El diumenge, la jornada va anar moltbé. Es va muntar el mercat una micamés tard, a causa de la pluja de la nit.Es van fer activitats amb les recreaci-ons medievals: lluita amb espases, tiramb arc, vestir el cavaller, cercavila capal dinar,cercavila musical per la tarda,tallers de malabars pels nens, teatre idinar medieval amb espectacle. Forçagent va passar pel mercat i va veure lesactivitats. Al dinar hi assistiren prop de200 comensals. El temps va ser esplèndid. El poble estava molt ben decorat, tantpel que fa als carrers, com a les carpesdel menjador de la plaça Major i tambéels estendards personalitzats amb l’es-cut d’armes amb el nom de cada casa. Unes 25 parades i uns 50recreacionistes ompliren d’activitatmedieval els carrers del poble. Queda-ren per venir, per culpa de l’amenaçade la pluja, unes 15 parades, uns 40recreacionistes més i diferents visitants. Gràcies.

Junta Veïnal de Baldomar

T

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Associació de dones “La Coma de Meià”eguint amb les activitats cultu-rals que fan les sòcies de tant en

tant, el passat 28 de març varen anara visitar el Palau de la Música Cata-lana a Barcelona. Al viatge varen aplegar-se propd’unes 50 persones, ja que l’excursióestava oberta a tothom que hi volguésanar, tant si eren socis com no. El grup va sortir de Vilanova de Meiàa les 12 del migdia, per ser a primerahora de la tarda a la visita guiada quehi havia programada per l’interior delPalau. Després, per acabar la magnífi-ca jornada, el concert “Cobla, Cor iDansa al Palau” a càrrec de la CoblaSant Jordi-Ciutat de Barcelona, sota ladirecció de Salvador Brotons i amb laintervenció de la mezzosoprano AnnaAlàs. Per altra banda i coincidint amb lesfestes de Pasqua, també varen celebrarel tradicional dia de la mona, el dissab-te 11 d’abril, on unes 30 sòcies varengaudir d’allò més aquesta dolça festaanual.

Text: Iolanda MasanésFotos: Dolors Puigcernau

S

lapalanca@telefonica.net rrrrreeeeevista@lavista@lavista@lavista@lavista@lapalanca.capalanca.capalanca.capalanca.capalanca.cattttt revista@lapalanca.org

Festa del 60è aniversari

Per a tos els nascuts a Artesa i comarca l’any 1949:estem preparant una gran festa per celebrar, durantel proper mes d’octubre, el nostre 60è aniversari.

Si et fa il·lusió de retrobar-te amb amics i conegutsi compartir aquest dia plegats, pots adreçar-te alssegüents telèfons per facilitar-nos la teva adreça i

et mantindrem informat.

Telèfons de contacte:973 40 00 62, 973 40 10 38,973 40 05 17, 973 40 02 13

Festa del 50è aniversari

Els de la Nova Cançó ja estem en marxa.Enguany fem 50 anys!!!

Si voleu gaudir de la festa que estem preparantper l’octubre, aneu fent guardiola.

Poseu-vos en contacte amb nosaltres per afacilitar-nos les vostres dades i us mantindrem

informats.

Truqueu a la nit a:Pilar (973 40 21 56), Àngel (973 40 20 26),Pepi (973 40 07 80), Lídia (973 40 00 18)

32

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Sant Jordi 2009ntre el 18 i el 26 d’abril, a Artesa de Segre hem po-gut gaudir de tot un seguit d’activitats organitza-

des per diferents entitats i per l’Ajuntament. Com l’any passat, podem afirmar que hem pogut gaudirdel que es podria anomenar com a “setmana cultural de SantJordi” i que ens recorda altres temps en què el Club de Lec-tures organitzava també tot un seguit d’actes entorn de ladata del nostre sant patró. Els actes van arrencar el dissabte 18 d’abril amb la cele-bració del Dia de l’Arbre, que va consistir en una plantadad’arbres a la zona d’esbarjo La Palanca i que va acabar ambun berenar per als participants. Aquella mateixa tarda i foradel programa oficial, va tenir lloc un campionat de botifar-ra a la Dàlia Blanca, organitzat per la Penya Barça d’Artesai Comarca, que sembla tornar a agafar embranzida. Per aca-bar de rematar la jornada, va tenir lloc la presentació delllibre El moment de dir prou, de Toni Strubell, professor dela Universitat de Deusto i nét de l’il·lustre Dr. Josep Trueta.Aquest últim acte estava organitzat per la Comissió 300. L’endemà, el diumenge 19 d’abril, el Club de Lecturesva organitzar un recital dels darrers poemes del nostre col·-laborador Albert Vidal, que properament anirem publicanta la revista. Un centenar de persones es van aplegar a laDàlia Blanca per escoltar els versos en boca dels membresdel Grup de Teatre d’Artesa. El dimarts i el dimecres següents, la Biblioteca Munici-pal van organitzar dues sessions de la ja tradicional Horadel Conte, a càrrec de Riet Caljouw i de Josefina Solansrespectivament. La mateixa nit del dimecres, la bibliotecava acollir una nova trobada del Club de Lectura, que aques-ta vegada tenia com a objecte el comentari del llibre Tor,tretze cases i tres morts de Carles Porta. Durant la Diada de Sant Jordi es van poder veure algunesparades de llibres i de roses que ambientaven la festa. A latarda, l’Ajuntament va organitzar diversos tallers per alsmés menuts amb la col·laboració de diverses entitats. Aquellamateixa nit, la sala de la Capella de les Monges es va em-plenar de gent per escoltar la interessant xerrada sobre Elmón de Tolkien, a càrrec d’Anton Not, professor de l’insti-tut d’Artesa i crític literari. Menció a part mereix la repre-sentació que l’alumnat de 6è nivell del CEIP Els Planells vafer per a la resta de nens i nenes de l’escola aquella tarda, ambuna versió pròpia de la llegenda de Sant Jordi, molt ben ambi-entada gràcies a l’acurat vestuari i a uns elaborats decorats. El divendres 24 d’abril, la plaça de l’Ajuntament es vaemplenar de canalla i dels seus respectius pares i mares pera gaudir de la representació de La llegenda de Sant Jordi acàrrec del grup La Roda i organitzada per l’Ajuntament.Cal lamentar la quantitat de deixalles que després va que-dar a la plaça i és per això que ens hem de preguntar comestem educant els nostres infants. A la nit, a la sala d’actesde la Cooperativa, La Palanca va presentar el seu llibresobre la Guerra Civil, la qual cosa és objecte del tema delmes a les pàgines centrals de la revista.

E

El campionat de botifarra va coincidir amb la Setmana de Sant Jordi

Toni Strubell durant la presentació del seu llibre

Albert Vidal, en primer pla, rodejat dels recitadors dels seus poemes

33

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

L’atapeïda setmana va concloureamb la projecció de la pel·lícula Foras-ters, de Ventura Ponts el diumenge 26d’abril a la tarda, a la Dàlia Blanca. Alcontrari que el mes anterior, quan es vacomençar aquest cicle de cinema encatalà, hi va haver més assistència (unaseixantena de persones), tot i coincidiramb partits de bàsquet i de futbol lo-cals.

Quan surti la revista al carrer s’hau-rà realitzat també la Festa dels Pobles,organitzada per diverses entitats, de laqual esperem poder informar amb de-tall el mes vinent. Finalment i com a curiositat, ja queparlem del Dia del Llibre, acabaremamb l’anècdota literària d’aquest any:en poc temps s’ha editat un total de cincllibres amb participació de gent del

nostre municipi. Sabeu quins són? Po-deu pensar-hi una estona i, si no us ensortiu, llegiu l’editorial d’aquest més (sino l’heu llegit ja).

Ramon Giribet i BonetaFotos: Josep M. Espinal

i Ajuntament d’Artesa de Segre

Tallers per Sant Jordi amb la col·laboració de diverses entitats Anton Not va parlar del Món de Tolkien

La plaça de l’Ajuntament va gaudir d’un bon ambient de Sant Jordi El Biblioparc també va funcionar la tarda de Sant Jordi

Per Sant Jordi, llibres i roses

35

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Toni Strubell a Artesa de Segrealgrat el Barça, el campionat debotifarra i el partit de bàsquet

dels júniors, el 18 d’abril més d’unatrentena de persones van assistir a lapresentació del llibre El moment dedir prou de Toni Strubell. La conferència es va basar principal-ment en la ignomínia que ha represen-tat la transició al nostre país, i quandiem al nostre país ens referim als Paï-sos Catalans. Sobretot va fer referència al fet queels catalans acceptem humiliacions,menyspreus, abusos i un robatori fis-cal amb total normalitat i resignació,cosa inaudita en la Europa del segleXXI. També cal esmentar la vergonya ambla qual s’han amagat unes fosses co-munes trobades de la guerra civil alPaís Valencià, amb 26.300 cossos depersones adultes, ancians i nens, unsfets esgarrifosos que farien caure lacara de vergonya a qualsevol societatavançada, però una societat civil tanfeble com la nostra no està disposada amirar-se a mirall i veure les seves prò-pies misèries.

Comissió 300 anys

M

36

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

L’apunt del PSC-PM... Gestió dineràriastem lluny d’aconseguir l’eficà-cia econòmica que ha de tenir un

ajuntament, tal com van les coses ara. El paper de l’ajuntament és clau enl’administració de les arques públiques,tant pel que fa a les despeses com enels ingressos. Varis cops hem criticat lagestió municipal i el poc control en ladespesa. Vet aquí dos nous exemples:- A principis d’any, la Diputació deLleida va treure una línia de préstecssense interès, lligat a obres del Pla Únicd’Obres i Serveis de Catalunya o aobres del Pla d’Inversions Local de laDiputació, de les quals Artesa en té

d’atorgades i que estan incloses en elpressupost actual. Bé, doncs el passatdia 20 de març es va acabar el terminisense que el govern municipal dema-nés cap diner.- Un cop acabat el tancament de comp-tes municipals de l’any 2007, hem po-gut comprovar que l’ajuntamentd’Artesa tenia aleshores drets pendentsde cobrament. Entre aquests diners, hihavia taxes, impostos, cobrament decontribucions especials, subvencionspendents de cobrar o justificar, comp-tes per aclarir, etc. que pujaven a la xi-fra de 2.386.312,15 euros. Aquesta

quantitat equival al 52% de l’actualpressupost municipal. Evidentmentamb aquestes xifres és normal que nohi hagi liquiditat per pagar puntualmentles despeses. La bona gestió implicaportar els cobraments al corrent.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

Separar lo gra de la pallauan dos s’ajunten, moltes vega-des o algunes vegades, un és del

nord i l’altre del sud. És molt fàcilque els costi d’entendre’s, però a partd’això, los problemes venen quan hiha fills. Qui és qui sap lo que li convé a unfill? Lo pare li pot donar lliçons de co-ses. Li pot dir lo que podria fer, peròmai lo que ha de fer. Jo sempre dic quelos consells s’han d’escoltar sempre,però un consell no és cap imposició, ésun parlar del pare o d’un amic que etvol aconsellar i tu, llavors, has de se-parar lo gra de la palla, has de mirar si

et convé tot lo que t’han dit. A lo milloruna part et va bé, però l’altra no. Nohas de dir mai “no l’hagués escoltat”,perquè l’última paraula és la teua, aixíque no pots donar la culpa a ningú. Abans, los nens no érem més bonsni tampoc més dolents. És lo món queevoluciona d’aquesta forma. Un no volcreure els pares i ho diu als altres:“Doncs jo tampoc”. O sigui que si uncreu, els que no ho fan se li’n riuen i lidiuen que és un ruc. I aquí comença lahistòria: molt creuen més la gent de foraque la de casa. Lo món marxa d’aques-ta manera i no hi ha qui el pari.

Aquella educació casolana ja no tor-narà. Molts entren en una botiga comun gos i marxen igual. M’agradaria sa-ber si quan entren al col·legi fan igual. Us vull fer saber que dintre de pocen faré 94. Senyors lectors, no m’aco-miado, però us dono les gràcies per laforça que m’heu donat per continuarescrivint. I gràcies també a aquests se-nyors i senyores que fan bellugar LaPalanca. Bé, ja n’hi ha prou.

Ton Bonet

Lliurament de premisXX Premi

de Narrativa Breu d’Artesa de Segrediumenge 31 maig a les 13h a la Dàlia Blanca

L’acte comptarà amb la presència de l’escriptor Llorenç CapdevilaOrganitzen:

Q

37

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Novetats d’abrilLa dictadura de la incompetència.Xavier Roig. Ed. La Campana

Aquest llibre defensa la iniciativa pri-vada i per tant la llibertat. És un retratclar i actual dels vicis d’Europa, sobre-tot del sud d’Europa. Ens fa veure lestrampes de l’antiglobalització, deixa enevidència la falsa solidaritat i denunciales relacions promíscues entre cert po-der econòmic, el progressisme mal en-tès i el poder polític.

Guia per a pares desbordats i senseenergia. Rancine Ferlant. Ed. GraóL’autor proposa mètodes i estratègi-es que poden ajudar a organitzar-se,gestionar l’energia, pactar ambl’estrès, viure el present amb humor,mantenir la calma i exercicis de pa-res i mares amb un somriure als lla-vis.

Catalunya de nord a sud. Angle edito-rialUn recull visual de les tradicions, elspaisatges i els elements patrimonialsmés rellevants de totes les comarquescatalanes.

La noia que somiava un llumí i unbidó de gasolina. Stieg Larson. Ed.Columna“L’esperada segona part del thriller queja ha atrapat més de 6 milions de lec-tors.”

El tercer viatge al regne de la fanta-sia. Géronimo Stilton. Ed. Planeta“Aquest és un llibre especial! Contévuit extraràtics fantiperfums ifantitufs.” Estàs preparat per a una novai fascinant aventura... al Regne de laFantasia?

Harry Potter i la pedra filosofal. J.K.Rowling. Ed. Empúries.És el primer llibre dels set que narrenla història del jove mag Harry Potter.

DVD

- Madonna queen of pop- Mamma Mia- Supernanny- Baby Einstein: baby Noah- Doraemon, animal planet- 101 dálmatas 2

Biblioteca Joan Maluquer i Viladot

C/ Escoles, 625730 ARTESA DE SEGREbiblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

De dilluns a divendres, de 16:30h a20:30hDissabte, d’11:00h a 13:00h

Préstec de llibres, revistes iaudiovisualsServei d’internet i multimèdiaConnexió wifi

Carles Porta a la Biblioteca MunicipalNascut a Vila-sana, periodista i reporter. Va començar al diari Segre i actualment s’ha especialitzat en reportatges idocumentals. Com a enviat especial de TV3 ha conegut els conflictes bèl·lics de Bòsnia, Rwanda, Haití, Algèria,Kosovo, Pròxim Orient i Paquistan. Ha rebut diversos premis de comunicació i de narrativa, entre els quals el premi UNDA Internacional al Festivalde Vídeo de Montecarlo (1992). A resultes de fer un documental pel programa 30 Minuts de TV3 sobre la muntanya de Tor, es va quedar atrapatper la història i va escriure el llibre Tor. Tretze cases i tres morts, fruit d’una investigació que va durar vuit anys.

El dijous 7 de maig a 2/4 de 10 de la nit, a la biblioteca,Carles Porta ens parlarà del seu llibre i de les seves investigacions.

38

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Abril de 1984ns trobem a les mans un núme-ro on, només obrir-lo, destaquen

a simple vista els fulls centrals decolor groguenc. Es tracta d’un suple-ment dedicat a les eleccions al Parla-ment de Catalunya del 29 de maigd’aquell any. Per altra banda, no apa-reixen seccions habituals com CAMP,ASSOCIACIONS i ESPORTS. PORTADA. En un racó, a baix a ladreta, també es fa referència a les elec-cions, però el protagonisme de la por-tada se l’emporta el nou i impressionatpont d’Alòs, construït després que lariuada del 1982 s’endugués el que hihavia. També hi apareix el que va serdurant molts anys l’alcalde d’aquestmunicipi, fins al seu traspàs: MartíGalceran. EDITORIAL. L’editorial, que portaper títol Contrastos de març, fa un re-pàs de diversos temes d’actualitat: in-auguració del pont d’Alòs, el tancamentde dues indústries (no especifica qui-nes), l’excés de pluja pels camps, l’ini-ci de les obres de millora de la carrete-ra Artesa-Folquer i les eleccions. LOCAL. La Informació municipalconté, en primer lloc, la relació de fac-tures i de llicències d’obres del mes demarç. També hi consten les obres delPla Únic d’Obres i Serveis per al 1984:a Artesa, la 2a fase de l’ampliació dexarxa d’aigua, sanejament i voreres dela carretera d’Agramunt (13,8 milionsde ptes.); la resta són obres per aAlentorn, Anya, Baldomar, Clua,Folquer, Montargull, Montmagastre,Seró, Tudela, Vall-llebrera, Vernet iVilves, la més important de les qualsés la 1a fase de l’electrificació deFolquer amb 13,7 milions de ptes. Fi-nalment, continua la relació d’aporta-cions voluntàries per al repetidor deTV3, que ja arriben a 65. D’entre les notícies del NoticiariLocal de Josep M. Solans, destaca lareferència als actes de Carnaval (aquellany va ser a primers de març), organit-zat per les Caramelles. Els primers pre-mis dels concurs de disfresses van serper a Elisenda Malé i Mercè Gilabert(infantil) i Antoni Colom (adults). Laplantada de 300 arbres al Castellot per

part dels escoltes, lavisita pastoral del bis-be d’Urgell a dife-rents poblacions de lazona i les obres d’am-pliació de la Biblio-teca Municipal d’Ar-tesa (3,5 milions de laGeneralitat i 1,7 del’Ajuntament) són al-tres notícies destaca-des. A Comarca, el re-dactor Jové fa unabona ressenya de lainauguració del pontd’Alòs i ens explicaque Alòs va ser unafesta. L’obra, que vacostar uns 40 milionsde ptes. i es va exe-cutar en 11 mesos, vaanar a càrrec de l’em-presa AGROMANECSA. El pont, de74,5 m de llargada i9 m d’amplada (in-clòs un metre de vo-rera per banda), va ser inaugurat pelpropi president de la Generalitat, JordiPujol, la qual cosa va provocar granassistència de gent i de polítics. A pri-mera fila de la foto veiem Pujol flan-quejat per l’alcalde Martí Galceran, ala dreta, i pel conseller de Presidència,Miquel Coll, a l’esquerra.

LA FITXA

Número: 28Data: abril de 1984Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

E

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

L’article Foradada, de J. Armengol,fa un ràpid repàs dels darrers esdeveni-ments d’aquest municipi: tradicionalàpat de Carnaval, increment de les quo-tes de l’aigua per ser un servei defici-tari, el bon resultat econòmic del ser-vei de piscina i els beneficis de les plu-ges de març per als conreus. SUPLEMENT ELECCIONS. Untotal de vuit pàgines va ser l’espai ne-cessari per al suplement dedicat a leseleccions al Parlament de Catalunya.Els partits i coalicions que hi fan lesseues propostes i anuncis són, per or-dre de sorteig: AP-PDP-UL (coalicióque ha esdevingut l’actual PP), PSC-PSOE, PCC, CiU, PLL (Partit Lleida-tà) i ERC. No surten publicades totesles llistes, però en el núm. 15 de la deCiU hem descobert FredericArmengol i Martín, arquitecte moltvinculat a Artesa que havia publicatalgunes col·laboracions a la revista. OPINIÓ. Francesca Solé i Clotetpublica un interessant article amb el tí-tol Una finestra oberta, en el qual re-flexiona sobre el gran esforç que cal peraconseguir fites com la llibertat o lajustícia: “Són coses que cal conquerir-les cada dia, amb esforç i constància,amb voluntat de ser útils, amb fermesai lleialtat i amb aquell esperit d’honra-

desa que enalteix una condició humili-ada”. Un segon article d’opinió, signat perEusebi, porta per títol Rehabilitació. Elsnuclis rurals de la Noguera. Desprésd’analitzar breument els processos dedespoblació dels anys seixanta, l’autorproposa uns criteris per a una adequa-da rehabilitació dels edificis rurals, te-nint en compte quatre aspectes: l’esca-la, el color, l’estructura tipològica i lesinfraestructures. CULTURA. Sota el títol genèricArtesa de Segre a l’any 2000, la revis-ta publica dos textos d’Imma Galceran(8è EGB) i d’E. Regué París (7è EGB),en els quals s’imaginen l’Artesa del’any 2000. Avui, una vegada superadaaquesta fita, ens adonem que tenienmolta imaginació quan diuen coses comaquestes: “aquest any anirem a la llu-na (de vacances)”, “ara els nois por-ten uns aparells al cap i saben respon-dre totes les preguntes”, “hi haurà pe-rill de guerra nuclear entre EUA iURSS”, “Artesa tindrà més de 10.000habitants”... Alguna, però, no va tandesencaminada: “L’àrea industriald’Artesa es farà a la zona baixa delCastellot”. A la mateixa secció es publica el pro-grama de la Setmana Cultural del Club

de Lectures, entre el 6 i el 13 de maig,on destaquen les xerrades de l’escrip-tor Josep Vallverdú i sobre el futur Parcdel Montsec. També hi trobem un breu sobre elMuseu del Montsec, on s’anuncia lapropera signatura d’un conveni entre laGeneralitat i l’Ajuntament per al fun-cionament d’aquest equipament cultu-ral. Pel que es veu, el conveni està tri-gant a signar-se... CARTES A LA REDACCIÓ. Gai-rebé un any després de les darreres elec-cions municipals, Jaume Farrando iAlés s’expressa de forma molt crítica aL’Ajuntament ha perdut la brúixola,amb una llarga enumeració de tot allòque considera incorrecte. Al final ex-plica quins podrien ser els possiblesremeis i desitja que “aviat l’Ajuntamenttrobi el seu nord”. Una altra carta, signada per “Un pes-cador” i sense títol, exposa la proble-màtica de la gent que va a pescar demanera il·legal i explica un cas concretcom a exemple. Entre la tercera i la quarta cartes hiha un error, ja que l’una porta el títolde l’altra, cosa que d’entrada et descon-certa. Una vegada aclarits, sabem queLa bona informació correspon a F. Solé,que agraeix la relació de factures del’ajuntament que es publiquen cadames, però reclama premsa en català alconsistori municipal. La darrera carta, Alcohòlics anònims,ve signada per Marilo C., que explicaels orígens i els beneficis d’aquesta as-sociació. A més, ofereix ajut a travésdel centre obert a Tremp. HUMOR. Les converses de Quimeti Cosme ens presenten un parell d’acu-dits sobre dos dels temes d’actualitat:les eleccions i la inauguració del pontd’Alòs.

Ramon Giribet i Boneta

Anuncis per a la història

Anunci d’un sisè de pàgina apaïsat d’una tintoreria que estava ubicada alcarrer Escoles.

40

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

A reveure, Josepl passat 28 de març, l’Orfeó vadedicar un concert d’homenat-

ge al Josep Pallarès, traspassat re-centment. Les cançons que es vancantar formen part del disc compac-te que l’Orfeó va gravar i presentarel desembre de 2007, en el qual elJosep va participar molt activament.La darrera peça del concert, El Ros-sinyol, fou l’última cançó que canta-rem conjuntament en el darrer con-cert en què el Josep va participar. Tot seguit us reproduïm el text de lapresentació de l’acte, que es va lliurarjuntament amb una fotografia de grupa les seues dues filles.

No és un adéu, és un a reveure,que dediquem al company JosepPallarésAvui és un dia especial per a nosaltres,i suposo que també per la família delJosep. La mort, tant si és esperada comsi no ho és, sempre aclapara. La mort del Josep ens va sorprendreen un moment dolç del nostre projectecom a coral. Fa poc vam gravar un CD,“Les nostres cançons”, i darrerament, igràcies a la tasca de tots, peròespecialment a la constància, profes-sionalitat i paciència del nostre direc-tor, l’Orfeó no ha parat de créixer enels darrers anys, i estem davant d’uncurs amb una quantitat molt gran decantaires. Fou en aquest context, que d’avui per

demà, de dir-nos “noi, no em trobogaire bé”, o de dir, “noi, no sé si vin-dré a l’assaig, però al concert potserpodré vindre”, que ens va sorpren-dre la notícia del seu traspàs. El Josep era un dels cantaires quefeia més anys que estava a l’Orfeó. És complicat parlar de les perso-nes perquè és fàcil que et passinmoltes coses per alt. Nosaltres po-dem parlar per les estones que hempassat junts, i que han estat moltes. Era una persona agradable. Dis-cret, d’aquelles persones que sapsque hi són i que no fan gaire soroll.D’aquelles persones fidels, que nofalten mai (si no era per un motiurealment important). Era seriós, formal, puntual, cons-tant, compromès, i com no, quan hihavia gresca, també li agradava, li agra-dava però actuava igualment amb dis-creció. Ens costa recordar algun moment del’Orfeó sense el Josep. En els bons itambé en els mals moments.

E

El buit que deixa una persona, no éscosa que es pugui omplir, el buit quedai es recorda, i és bo tenir un record. Elseu record és el que fa que encara siguiviu en el nostre cor. Es difícil començar una presentaciói també és difícil acabar-la. Acabaremmillor amb uns versos. Diu el poetaMàrius Torres:“I això és la mort... tancar els ulls, es-coltarel silenci de quan la música comença” Gràcies per venir i gràcies al Joseppels anys que hem compartit.

Orfeó ArtesencFotos: JM Espinal

Jaume Morera entrega el present de l’Orfeó a la Rosa, la filla petita del Josep,mentre Mn. Ramon es dirigeix a fer el mateix amb l’Elisabet, la filla gran

L’Orfeó homenatja els familiars del Josep amb els seus aplaudiments

41

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Caramelles 2009l passat diumenge 12 d’abril,diumenge de Pasqua, les Cara-

melles varen tornar a sortir pels car-rers i places del poble, i van tornar ainterpretar melodies (algunes méssentides que altres). Vàrem tenir un matí de boira alta,fred. Ara bé, les ganes i la il·lusió hiforen igual que sempre. Enguany, malauradament, el nombrede cantaires, ha disminuït lleugerament.Esperem que de cara al proper any ensrecuperem. Com cada any, ens concentràremdavant la Dàlia Blanca i vàrem enfilarcap a casa del batlle. I aquest fou el puntd’inici de la cantada. Després d’un recorregut pel poble,vam anar a esperar a la sortida de mis-sa i tots junts arribàrem a la plaça del’Ajuntament, on s’interpretaren totesles cançons. Allà, la presidenta de lasecció de les Caramelles de “La DàliaBlanca” (la Maria Jovell), ens féu unpetit parlament, i també el batlle Min-go Sabanés. Us reproduïm les paraulesde la Maria Jovell.

Presentació de la cantada de lesCaramellesBon dia a tothom. Novament tornem a ser aquí amb totsvosaltres. La faixa ben tibada, la barre-tina ben encaixada i les envetades benlligades. I el cor ple de primavera i de poesia. No som tants, però tenim la il·lusióde molts. Hem de continuar sortint cadadiumenge de Pasqua a omplir de cantsels carrers. Ens hem de fer sentir, somels hereus d’una tradició llunyana. Nopodem fallar als que ens precediren ials que vindran darrere nostre. Som elque som, i som el que representem. Formem part d’un estat que ens vol-dria callats i que no vol que ens expres-sem, ni que reclamem, ni que cridem,ni que ens manifestem, ni que dema-nem justícia. Hem de ser forts, hem d’aguantar ihem de demanar i exigir respecte coma poble i com a persones. Som un paístreballador, volem que se’ns reconeguinles virtuts!!! És evident que tenim una crisi, i des-

graciadament no solament econòmica.És una crisi de valors, aquesta ens haportat a voler més individualment, per-dent de vista sovint el bé col·lectiu.Encara avui dia “La unió fa la força”... Hem de ser solidaris i també exigentsalhora. Hem de demanar (especialmentals polítics i dirigents de grans empre-ses) treball, vocació de servei, hones-tedat, respecte i punts de referènciaclars. Agraeixo profundament la vostrapresència avui a tots, públic i cantai-res, acompanyants, acordionistes, direc-tor i autoritats. Hem de treballar amb convencimenti és així com superarem els entrebancs. Un record per a tots els que avui nohi són i voldrien ser-hi. Gràcies i BONA PASQUA.

Veritat que és una tradició ben boni-ca??? A veure si us animeu i el properany també veniu a cantar!!!

Secció de CaramellesSocietat Coral la Dàlia Blanca

E

43

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

La trompetal curs vinent, l’Aula Municipalde Música ampliarà la seva ofer-

ta d’instruments amb la trompeta. És un dels instruments que resultenmés familiars en l’àmbit de la músicadel s. XIX i XX, té una històriadilatadíssima, degut a que al Paleolítics’usaven ja instruments de vent perl’emissió dels sons. Primerament fo-ren emissors de senyals i posteriormenta Europa durant el pas dels segles es vaanar perfeccionant des de l’Edat Mit-jana, on va tenir una funció principal-ment heràldica. Amb les millores tèc-niques produïdes sobretot al s. XIX, hanfet de la trompeta un element bàsic enel conjunt instrumental d’Occident.

Exposaré a continuació unes idees inocions de la posició, l’embocadura,l’emissió i finalment de la respiració. El cos estarà en perfecta harmonia ambl’instrument i per això s’haurà d’agafarcorrectament la trompeta, la posició deles mans i la forma horitzontal d’agafar-la, per estètica i per la millor direcció del’emissió al fer-la sonar. L’embocadura ha de ser adequada ala trompeta que es disposi. Es col·locaràde forma natural tocant els llavis, peròno s’haurà de canviar la posició quantestigui adaptada per l’alumne, ja queinflueixen les formes labials, dents, etc.per la seva col·locació. La flexibilitat farà que surtin les no-

tes agudes i greus sen-se moure l’embocadu-ra a dalt o a baix delsllavis. L’emissió es produ-eix quan els llavis vi-bren pel pas de l’airedel nostre cos a l’ins-trument, produint-se el“picat” quant pronun-ciem la síl·laba “Tu” o“Ta” amb la llengua alpercudir aquesta ambl’embocadura. Aquestpicat ha de ser net inoble.

La respiració es realitza mitjançantel diafragma i per començar a practi-car-la s’han de fer uns exercicis corpo-rals d’agafar aire per la boca i deixar-lo anar poc a poc de forma constant ilineal, fins desinflar-nos del tot i vibrarels llavis sense instrument, amb respi-racions profundes. Vull concloure aquest article dientque la trompeta és un instrument de lafamília del vent-metall i que en l’actu-alitat forma part d’una gran quantitatde formacions instrumentals com po-den ser: cobles, orquestres de músicalleugera, big bands, orquestres simfò-niques, ensembles brass, bandes, etc.Links:- Ruben Simeó, Trompeta (Carnavalfinal, RTVE), www.youtube.com- JB Arban: Variacions per a trompetasobre “Norma”, www.dailymotion.com

Joan Miquel Giro FarrésProfessor de trompeta i piano

de l’Aula Municipal de Música

E

Flugelhorn Yamaha

Concert al santuari de Salgarl proper diumenge 10 de maig,l’Orfeó Artesenc i la Coral Font

d’en Fargues realitzaran un concerta Salgar. El passat diumenge 15 de febrerl’Orfeó Artesenc va realitzar unconcert a Barcelona, fruit d’unintercanvi amb la Coral Font d’enFargues. Com és de rigor, i així es vapreveure des d’un bon principi, araels toca a ells venir a casa nostra, iper fer-ho l’Orfeó ha organitzat unajornada de convivència amb elscompanys d’aquesta coralbarcelonina pel proper diumenge 10de maig.

La jornada començarà amb la visitaal Castell de Montsonís, continuaràamb una visita al santuari de Salgar,on efectuarem un assaig conjunt iprepararem el concert de la tarda, quees realitzarà després d’un dinar degermanor (al mateix monestir, si eltemps ho permet). L’intercanvi finalitzarà amb elconcert que es realitzarà al santuari deSalgar a les 5:30h de la tarda, al qual –per descomptat– esteu tots i totesconvidats.

L’Orfeó Artesencwww.orfeoartesenc.cat

E

Secció de trompetes i trombó. Orquestra Amoga

44

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de marçSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (5 de març)

S’acorda, per unanimitat, desig-nar el senyor Jordi París i Peralba coma representant de la Corporació en di-ferents òrgans col·legiats:- Consell Escolar Municipal- Junta Permanent del Consell EscolarMunicipal- Consell Escolar del CEIP Els Planells- Consell Escolar de l’Escola Munici-pal de Música- Fundació Privada Obra Social de laCooperativa del Camp d’Artesa deSegre i Comarca

S’acorda, per unanimitat, l’apro-vació del reconeixement de crèditsnúm. 1 de 2009 per haver resultat ina-jornable la realització de les despesesque inclou i acordar, conseqüentment,la aplicació a l’exercici del 2009 de larelació de despeses que sumen un totalde 524.037,29 euros.

S’aprova, per unanimitat, decla-rar deserta la convocatòria de licitacióde l’arrendament de la finca rústica“Partida Calivent” (polígon 10, parcel·-la 45), de propietat municipal, per a laimplantació d’una Planta de reciclatgede residus de la construcció, així comadmetre la proposta econòmica presen-tada fora de termini per Jumela Exca-vacions SCP i adjudicar-li l’arrenda-ment pel preu ofert de 750,00 euros/mes, més IVA, revisable anualment peradaptar-lo a l’IPC de Catalunya dels 12mesos anteriors al contracte.

S’acorda, per unanimitat, ratificarl’acord de concórrer a la convocatòriad’ajuts per a la clausura total o parcial dedipòsits controlats per a residus munici-pals de titularitat pública i de punts d’abo-cament incontrolat de residus de la cons-trucció per a l’any 2009, per a la realit-zació del projecte, obres de restauració ireforestació de l’abocador incontrolat deresidus de la construcció ubicat en ter-renys municipals, al costat del centre es-colar Els Planells.

S’aprova, per unanimitat, lamoció presentada a proposta dels regi-dors del PSC-PM per la qual es propo-sa cedir en dipòsit, a l’Arxiu Comarcalde la Noguera, part de la documenta-ció municipal que està a l’arxiu del’Ajuntament, per a la conservació iconsulta, i recuperar aquest documents,si un dia el municipi d’Artesa disposad’un arxiu en condicions.

S’acorda ratificar el conveni sig-nat amb Nous Projectes Audiovisualsper a l’exhibició de dotze llargmetratgesde cinema a l’any al local de la DàliaBlanca d’Artesa de Segre.A favor: 7 vots (5 ERC i 2 PSC)Abstencions: 4 vots (CiU)

JUNTES DE GOVERN(ordinàries de 12, 19 i 26 de març)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Alexei Beiu, per canviar el panot envorera de l’accés de l’immoble situatal C/ Jesús Santacreu, 21, d’Artesa deSegre.- A Joaquim López Bernaus, per la re-construcció de coberta en edifici d’ha-bitatge unifamiliar situat a la Pl. Ma-jor, 19, d’Artesa de Segre.- A Josep Vendrell Tarré, per la recons-trucció de coberta en edifici d’habitat-ge unifamiliar situat al C/ Forn, 3,d’Alentorn.- A Pere Borrell Riart, per canviar rajoles del’habitatge situat a la carretera d’Agramunt,32, 1r 2a, d’Artesa de Segre.

- A Ismael Maza Batlle, per picar terraexistent en formigó de l’antic estable,rebaixar-lo i tornar a fer-lo, a l’edificisituat al C/ Metge Pau Pla, s/n,d’Alentorn.- A Ismael Maza Batlle, per fer terraamb paviment per posar-hi una barba-coa i arranjar una paret de pedra ja exis-tent al jardí de l’edifici situat a la Ctra.de Vilanova, s/n, d’Alentorn.- A Endesa Distribución Eléctrica SL,per col·locar una tanca amb part d’obrai part metàl·lica al límit de la parcel·la546 del polígon 7, terme municipald’Artesa de Segre.

S’aproven les relacions de fac-tures, majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació, que pugen la quantitat de311.888,98 euros.

S’acorda la concessió de la se-güent llicència de primera ocupació:- A Inversions Senill SL, pels 31 habi-tatges d’un bloc plurifamiliar entre mit-geres, situat a la Ctra. d’Agramunt, 106-108, d’Artesa de Segre.- A Construccions Oritesa SL, pels 6habitatges d’un bloc plurifamiliar en-tre mitgeres, situat al C/ Roc del Cudós,5, d’Artesa de Segre.

S’acorda llicència d’obertura d’es-tabliment i activitat a Joan Oriola Palau, pelfuncionament d’un aparcament privat devehicles, a desenvolupar al C/ Roc delCudós, 6, d’Artesa de Segre.

INFORMES DE L’ALCALDIA

S’atorga una subvenció de 1.000euros al CEIP Els Planells per a la rea-lització de la 23a Setmana Cultural.

L’honorable conseller de Políti-ca Territorial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya, en la sevavisita a Artesa de Segre per la signatu-ra del Conveni del Pla de Barris, va afir-mar que la variant d’Artesa de Segrees començaria al proper mes de juny.

Eva Maza i Batlle

45

la P

alan

ca

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

Dia de l’Arbre

l dissabte 18 d’abril es va plantar 50 arbres a la zonad’esbarjo La Palanca, vint dels quals van ser donats

per Cal Gasset d’Anya. La majoria d’arbres eren pollancres, lledoners, moreres itambé hi havia un roure. A més, es va plantar plantesaromàtiques. Es va fer una explicació de les plantes i els arbres que esvan plantar, a càrrec del Marc (de l’empresa que s’encarregadel manteniment de jardineria d’Artesa). Després, algunsnens i pares van fer-li preguntes. L’acte va finalitzar amb un berenar per a tots els assistents. Es faran unes plaques commemoratives de l’acte on hifiguraran els noms dels nens i nenes que van col·laborar enla plantada. També es faran unes plaques amb informaciósobre els noms dels arbres i les plantes aromàtiques (nomvulgar, nom científic...).

Ajuntament d’Artesa de Segre

E

Dates a recordarRenovació del DNIFins a pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà arenovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.Per a més informació, podeu adreçar-vos a l’oficina detramitació del DNI: C. Jaume II, 15 (Lleida). Telèfon: 97321 42 74. Horari: de dilluns a dijous, de 9h a 17h, i diven-dres de 9h a 14h. També podeu demanar cita prèvia tru-cant al 902 24 73 64 o a www.citapreviadnie.es.

Propera recollida d’objectes voluminososArtesa de Segre: dijous 21 de maigPobles agregats: dijous 21 de maig

Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes.

Canvi d’horari de la Deixalleria Comarcal A partir del 16 de març, la Deixalleria Comarcal, situ-ada al carrer Onze de Setembre del Polígon Industrial ElPla, romandrà tancada els dimarts i obrirà els dissab-tes al matí de10 a 14 hores. Horari de recepció de residus dels altres dies: de 17ha 20h.

Oficines municipalsHorari d’atenció: de 9h a 14h, de dilluns a divendresTelèfon: 973 40 00 13

Ajuntament d’Artesa de Segre

Data: divendres 29 maigLloc: Dàlia BlancaHora: 22:00hPel·lícula: MongolOrganitza: Ajuntament

d’Artesa de Segre

Preus populars

Cinema en català

SinopsiEns explica la vida de Genguis Khan des del seu esclavat-ge fins a la conquesta de la meitat del món, incloent-hi laRússia de l’any 1206.

Crítica“Cada vegada són més remarcables les sorpreses cinema-togràfiques que ens arriben de l’Europa de l’Est. La dar-rera, Mongol, deix en ridícul el cinema més espectacularproduït a Hollywood, tant per la seva perfecció tècnica iestètica, sobretot en escenes de grans batalles, com per lasubtilesa del guió i la inusual bellesa poètica del tracta-ment temàtic.”(fragment de la crítica publicada a la revista SÀPIENS,març 2009, per Xavier Montanyà)

Fitxa:Estrena: desembre de 2008Gènere: drama èpicDirecció: Sergei Bodrov

Nominada a l’Óscar 2008 com a Millor Pel·lícula de par-la no anglesa

47

la P

alan

ca

El que ens han ContaEl que ens han ContaEl que ens han ContaEl que ens han ContaEl que ens han Contattttt

La princesa de la meln dels homes més grans –i tam-bé savi– de Bellpuig, a l’Urgell,

en Josep Maria Serra, ens explicavaaixò: Vet aquí que una vegada hi havia tresgermans força espavilats que van deci-dir marxar del seu poble en busca defortuna. Quan portaven una estona ca-minant es van trobar amb un cau deformigues i els dos més grans volientapar-lo amb un bon grapat de terra.Però el germà petit els va convèncer deque no havien de fer cap mal a aquellespobres bestioles. I van seguir camí. Poc després van veure unes oques enuna bassa i els grans volien engegar-les-hi un roc, però també aquesta ve-gada el petit els va fer avinent que nohavien de fer mal a qui no es pot de-fensar. I van seguir camí. Més tard van trobar penjat d’un ar-bre un formós rusc amb tot d’abelles i,novament, els grans volien calar-hi foc.Altre cop, el petit els va dir que no s’haviade fer mal a ningú. I van seguir el camí. Al cap de dies de caminar, al mig delcamí els aparegué un castell molt grani ells van trucar a la porta. En va sortiruna dona molt vella i mal vestida queels va oferir sopar i jaç per dormir, totcontant-los-hi que en aquell castell hihavia tres princeses encantades i quequi les desencantés es podria casar amb

elles. Per a fer-ho calia superar tres pro-ves, un germà darrera l’altre. Primer va portar el gran fins un jardítot dient-li que havia d’anar fins al boscdel castell i allí recollir mil pedres pre-cioses per fer un collar a una princesa.Si així ho feia, la noia es desencantariai es podria casar amb ella; però si notrobava les mil pedres quedaria conver-tit en una estàtua de marbre, com lesaltres que hi havia al jardí. Vet aquí,però, que no en va trobar més que cin-quanta i la vella el convertí en una es-tàtua de marbre. El mateix va passar amb el germàmitjà: no en va trobar més que cinquan-ta i també va ser convertit en estàtua demarbre. I va arribar el torn del germà petit,qui en ser al bosc i només trobar cin-quanta pedres, es va posar a plorar.Aleshores se li va presentar el rei deles formigues que, com agraïment perla seva bona acció amb el cau, va cri-dar tot un regiment de formigues que,en un moment, van portar les mil pe-dres al noi, qui, tot cofoi, les va dur a lavella. La segona prova consistia en trobaruna clau perduda al fons d’un estany i,un cop allí, va arribar la reina de lesoques, qui es va capbussar dins l’aiguai en un tres i no tres li va portar la clau

perduda. A la tercera prova s’havia de posaral davant de tres estàtues, que eren deles princeses encantades, tapades ambun vel que només deixava veure la boca.Doncs bé, mirant el poc que es veia del’una i de l’altra, el noi havia de conèi-xer quina de les tres princeses haviamenjat mel un dia. Quan més desespe-rat estava, vet aquí que se li presentà lareina de les abelles i li va dir que ellaes posaria al damunt de la princesa queva menjar mel un dia. La vella va acom-panyar al noi davant de les tres estàtu-es i aquest va veure com la reina de lesabelles volava per sobre del cap d’unad’elles. El noi, tot decidit, va assenya-lar-la i, en treure-li el vel, es va trobardavant la mateixa vella d’abans, peròque ara era molt jove i la dona més for-mosa que havia vist mai. A l’instant, esvan desencantar també les altres duesprinceses i les estàtues de marbre deljardí, de manera que ell es va casar ambla princesa del castell i els dos germansmés grans amb les altres dues prince-ses amb qui van anar a viure a altrescastells. I així, per les bones accions del noipetit, tots van viure molt i molt feliçosper sempre més.

Albert Vidal

U

48

la P

alan

ca

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

PPPPPer què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?

...que alguna cosa arribarà per Pasqua o per la Trinitat?questa dita s’utilitza per indicar,de manera indeterminada, un

temps futur que potser no arribi mai.Sol referir-se a deutes que algú té ique es preveu que no s’arribaran apagar en cap moment. El seu origen se situa en unes orde-nances franceses dels segles XIII i XIVrelatives a com s’havien de resoldre elspagaments dels deutes que l’Estat con-treia. Eren deutes per a avituallar elsexèrcits i fer front a les guerres al llargde l’Alta Edat Mitjana, com la dels CentAnys contra Anglaterra, i deutes per asufocar les revoltes internes del paísdavant la misèria a la qual es va veureabocat en diverses ocasions, com laGran Fam entre 1315 i 1317 propicia-da per un llarg període de climatologiaadversa i males collites que van afavo-rir tot un seguit de malalties i de morts

en massa. Conseqüentment, va suposarel naixement d’una delinqüència cam-perola que derivaria dos segles més tarden el bandolerisme i els amotinamentsque van tenir el seu origen davant lesrequises, per part dels nobles, dels pocsaliments que quedaven a la pagesia des-prés de la més terrible de les plagues,la de la Pesta Negra, entre 1347 i 1351,en la qual va morir fins un terç de lapoblació europea i els camps van que-dar del tot arruïnats. Així, a fi de mantenir el seu nivellde vida i esclafar les possibles protes-tes de la població, alhora que continu-ar amb les guerres empeses, els reisdemanaven en préstec diners als se-nyors rics i també, encara que de ma-nera més discreta, als mercaders jueus.A aquest efecte signaven tants docu-ments com calgués reconeixent el deu-

te i comprometent-se a retornar l’em-prèstit “per Pasqua o per la Trinitat”.Però el cert és que mai no van tornar niun cèntim als seus creditors, la qualcosa va provocar encara nous aldarulls,nous emprèstits i noves moratòries delspagaments que, evidentment, mai novan arribar a fer-se efectius. La dita es troba també en una cone-guda tonada popular, tant a Catalunyacom a Espanya:

“Malbruc se’n va a la guerra,no sé quan tornarà,

si tornarà per Pasquao per la Trinitat”

La cançoneta dubta que torniMalbruc (Mambrú en castellà), el qual,efectivament, es diu que no va tornarde la guerra.

Albert Vidal

AA

Tot l’Orfeó us desitgem quesigueu molt feliços en

aquesta nova etapa

FELICITATS

BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos ialtres Celebracions. Feu-nos arribar una foto i untext ben graciosos i us ho publicarem. Només calser subscriptor de La Palanca.

Presentació del llibre

ALENTORNHistòria d’un poble

de la Noguera

AmbJoan Bellmunt i Figueras

ila seva autora

Esther Pérez i Ferruz

Divendres 29 de maig de 2009

A les 21: 30ha la sala d’actes de la Cooperativa

Organitza: Club de LecturesCol·labora: Cooperativa d’Artesa

49

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ociSOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Reformatori.- 2. Edició. Raïm.- 3. Vult. Cresta.- 4. Oc. Ala. B. Ug.- 5. Lat.Àrea. Ai.- 6. Urani. LL. LN.- 7. C. Rocalla. A.- 8. Irat. La. Rot.- 9. O. Tall. Unti.- 10. No. Lema. Av.-11. Sulfatadora.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficNo fa cas de res. (no fa, cas, D, res)Problema d’escacs1- Cf6+, Rxf6 (si Rg7; 2- Dh7+, Rxf6; 3- Ch5++); 2- Ch5+, Rf7; 3- Dh7++

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Presó juvenil o adreçador inútil.- 2. Acció d’abobar una obra perpublicar-la. El fruit de la primera planta que va ser utilitzada de vestit.-3. Imatge o estàtua. La barretina del pollastre.- 4. El mascle de l’oca. Elbraç d’un ocell. La consonant més rabassuda. Les inicials d’Uganda.-5. Extens, dilatat. Unitat de superfície. La queixa que vam fer ahir.- 6.Element químic representat pel símbol U. Dígraf llaminer. Les conso-nants de la lona.- 7. Cent. Jardí decorat amb roques, pedres i plantessuculentes. Vocal extravertida.- 8. Molt enfadat. Nota modèlica. Ex-pressió sonora d’un bon àpat.- 9. És al bell mig del Sol i del moll. Trosde carn, formatge o incisió. Suqui.- 10. Negació rodona. Frase curtaque pot servir de norma moral o publicitària. En poques lletres, avingu-da.- 11. L’aparell més temut pels insectes.

Verticals1. Revoltes a gran escala.- 2. Adaptar l’infant a l’entorn de la maneramenys traumàtica. Consonant tossuda. Singular, si són de mascle escompten per parells i si són de femella, per dotzenes.- 3. Element del

teixit. Objecte amb defectes. Consonant cantonera.- 4. Unitat de nuvolositat. Es troben a l’escala musical i als butlletins dequalificació. Consonant usada per imitar el tren.- 5. Al revés, terminació d’infinitiu. No religiós. Al revés, ingredient rei dela salsa nacional.- 6. Treure els mocs del nas. Petit bolet comestible.- 7. La primera lletra de l’abecedari. Consonant ques’equivoca. Ni tu, ni jo, ni ell. Part del cos amb què es pot acariciar.- 8. En busquen tots els aturats responsables. Al revés,cub emprat en el joc.- 9. Al revés, grau d’humitat òptim per a treballar la terra. La casa de les abelles. Vocal rodona.- 10.Conjunt de ritus. Al revés, rosego com una rata.- 11. Persona amb molta imaginació.

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

És obedient?

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Tara

El concepte i la paraula ens vénen delscostums dels àrabs en el nostre país(tarah significa resta, sostracció, rebai-xa en àrab). El venedor d’una partidade material a l’engròs considerava queentre les unitats de l’operació de vendapodia haver-hi alguna peça o producteque no estigués en perfectes condici-ons. Per això feia sempre aquesta rebai-xa al comprador, per tal de fidelitzar-lo. Més tard, el significat de la paraulaha passat al mateix producte, tot indi-cant que té algun defecte en la seva fa-bricació o en la seva comercialització.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana VIII, 300

(Joan Coromines)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

fe fifo fu

ca ca500re re

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Festa de comiat. 1950

ren una colla d’amics a finalsd’agost de 1950, al tros de cal

Cunis. Sovint hi feien reunions i ce-lebracions. En aquesta ocasió, però, es tractavade la festa de comiat de quatre de lesdotze persones del grup. Se n’anaven aviure a l’Argentina la senyora ElviraTriginer de cal Boet, el seu fill GerardRosell, i els tiets d’aquest noi, elFernando Triginer i la Pura Garret. Val a dir que en aquells anys i en elsanteriors, l’Argentina havia estat undels països més rics del món i era unamena de terra promesa per als catalansd’esperit emprenedor i per a molts ga-llecs. Parlem dels anys abans que elsmilitars anessin espoliant el país i, ambsuccessives corrupteles, l’arruïnessin.Estem parlant d’un país que als anys 30 i40 era considerat amb un futur semblantals Estats Units. En aquells anys, Artesa era un poblede treballadors, comerciants i pagesos,i si es podia entendre que algú desta-qués com a classe benestant, de presti-gi i per carreres eren les famílies

d’aquest grupet. També és el cas d’al-tres famílies, com els metges Ignasi iSerralta, les farmàcies Pineda i Bayer,i el grup de l’emprenedor Àngel Plens. Eren els més destacats, a més d’al-gunes famílies de grans propietaris deterra, però aquests estaven a la comar-ca, vivien fora de la vila i també erenconsiderats benestants. A més de gent culta, els de la foto escaracteritzaven per ser gent de fronte-res enfora, tal i com veurem. D’esquerra a dreta: Romà Rúbies, quees va enrolar a la marina, va anar a viurea Colòmbia (Cartagena d’Índies) on esva casar i va tenir un fill; va ser capitàdel seu vaixell al qual li va posar de nom“Cunis”, (fill de la Sra. Lluïsa Ferrer).Gerard Rosell, fill de l’Elvira Trigineri germà de la Laura. Francisco Ferrer,solter i germà de la Sra. Lluïsa. Dr. LluísGramunt, que vivia a cal Perotxes i se’nva anar a viure a Balaguer a casa d’ungermà notari, a la seva mort va deixaruna Fundació. El Pepe Rúbies de moltjovenet, el qual després seria el metgede cal Cunis, fill de la Sra. Lluïsa. Per

acabar, Fernando Triginer, germàd’Elvira Triginer. Asseguts, d’esquerra a dreta: Dr. PerePallarés, molt bon metge, gran jugadord’escacs i cosí de la Sra. Lluïsa. Sra.Carme Martí Gramunt. Sra. AntonietaTriginer, que havia fet de mestra aBarcelona abans i després de la guerrai en aquells anys havia vingut a viure aArtesa amb els de cal Boet per motiusfamiliars. Sra. Lluïsa Ferrer, vídua deRúbies, que era una de les capdavante-res del grup. Sra. Elvira Triginer, víduade Rosell, de cal Boet. Sra. Pura Garret,esposa de Fernando Triginer. Com es pot veure a la foto, era gentsimpàtica i comunicativa. És una imatged’un ambient de l’Artesa dels anys 50.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Laura Rosell

E

Sobre la foto del mes anteriorHem pogut saber que la noia descone-guda era la Maria Lluïsa Llinàs. A més,ens vam oblidar d’anomenar el sastreSangrà en el llistat dels sastres artesencs.

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Davant l’atenta mirada dels adults, els més petits van sortir a donar un tomb per tal de viure l’ambient dela Diada de Sant Jordi. (Foto: Josep M. Espinal)