núm. 220 la marinaOCTUBRE13ANY XIX

www.lamarinadigital.cat

TEMA DEL MESEl veïnat de Can Clos contra l'obertura del carrer de les Diligències Repassem els 10 anys

del Mercat de la Marina

El 1973 el "Mercat de Port", situat alcarrer Bronze i Coure obria per primeravegada les seves portes. Però a princi-pis l'any 2003 es traslladava al subsòl dela Plaça de la Marina de Sants, transfor-mant-se així en el que avui coneixemcom el "Mercat de la Marina".Enguany celebrem el seu desè aniver-sari. Però, aquests deu anys no nomésmarquen l'etapa inaugural del mercat,sinó que també recorden la lluita veïnalque es va organitzar davant el desacordgenerat per part dels veïns. Fins a aquellmoment ningú s'imaginava que la plaçade la Marina, un equipament reservatpel veïnat, es convertiria en el nou cen-tre de comerç del barri. I és que a prin-cipis de l'any 2001, l'Ajuntament va deci-dir modificar la proposta aprovada dinsdel Pla d'Actuació 2000-2003. D'aquestamanera, els baixos de la plaça de laMarina, que s'havien reservat comannex de la Casa del Rellotge, passa-rien a ser el nou espai del Mercat dePort. Veure. Però per tal d’evitar-ho,l’Associació de Veïns d’Estrelles Altes, lade Port i la nova Comissió de Veïns d’a-fectat es van unir per lluitar contraaquest nou pojecte. Pàg.7

Pàg.8

DANI FERNÁNDEZ

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

JOSE MONTES CABELLO

la marina // Octubre 2013MIRADES2 // www.lamarinadigital.cat

En el darrer número de LA MARINA (quesortia al carrer només uns dies abans dela celebració de la Diada) dedicàvemaquest espai de la publicació a la celebra-ció de l'Onze de Setembre. Fèiem refe-rència llavors a la organització de l'ano-menada Via Catalana i a la intensa activi-tat que l'Assemblea Nacional (promotoradel moviment) manté al nostre Districte.Un mes després, tornem al mateix tema. I és que, tot i que LA MARINA és unarevista d'actualitat local que té en la infor-mació de proximitat la seva raó de ser, elsveïns i veïnes dels nostres barris no sónaliens a un moviment que ja no noméscentra l'atenció dins les nostres fronteres. L'èxit de la cadena humana (més enllà deles diferències en les xifres de participacióque es puguin donar en funció dels inte-ressos d'uns i altres) és indubtable. Elmoviment, que va omplir els 400 quilòme-tres del litoral català, es va a dur a termede manera totalment pacífica, amb unambient festiu que es va traslladar a lesplaces i carrers també de Sants-Montjuïc. Per molt que alguns apel·lin a les majo-ries silencioses, el missatge és clar: bonapart de la societat catalana (més del 50%si fem cas a les enquestes de mitjans pocsospitosos de ser independentistes) estàa favor d'un nou Estat català. Aquestamajoria és molt més àmplia si ens referima la convocatòria d'una consulta. I és queés difícil d'entendre (ho hem dit vàriesvegades en aquest mateix espai i no enscansarem de repetir-ho) que dins d'unademocràcia sigui tan complicat que elsciutadans puguin decidir a les urnessobre el seu futur.El Pacte Nacional pel Dret a Decidir jaaplega més de 800 entitats i la majoria deforces al Parlament (CIU, ERC, ICV-EUiAi la CUP) han signat conjuntament unaproposta en el mateix sentit. I és que, eldret a decidir -què volem ser, on volempertànyer- hauria de ser inherent a qual-sevol sistema democràtic. I no ens refe-rim només al dret a decidir sobre un hipo-tètic futur Estat català. Si ens quedem més a prop, als nostresbarris sense anar més lluny, hi ha qui éspregunta si davant els grans canvis quehan de venir (amb una Marina del PratVermell que en 10 anys podria acollir finsa 30 mil nou veïns i una futura VilaOlímpica) no seria el moment de plante-jar-se si volem continuar sent o noDistricte de Sants-Montjuïc, o si potservaldria la pena crear-ne un de nou.Segurament aquest tema doni també pera més d'un editorial...

Al carrer Sant Eloi els veïnsestem farts dels excrementsi la brutícia que cada dia s'hiacumula. Sense cap menade vergonya, els residentsdel immoble ocupat il·legal-ment al nº 2-4 fan les sevesnecessitats on millor els hisembla. Crec que els veïns no ensmereixem aquesta situació inecessitem que algú comen-ci a prendre mesures abansque sigui massa tard.

Què volemser, on volem

pertànyerla marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

Coordinació GeneralJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióEva Albiol

Maquetació i edicióDani Fernández i RaquelMartínez

Redacció i fotografiaEva Albiol, Dani Fernández,Carla Genís, Jordi Gispert,Sònia Maza, Raquel Martínez,Martí Molina, Natalia Morales,Sergi Palacios, Meritxell suárez,Sara Torremocha, Miquel Vera,Rafel Vidal, Iiris Vieiros, AraitzPippers

Col·laboradorsRamon Anglés, Felipe Ayala,David Bellón, Juan Bibián,Salvador Cuevas, AgustínForteza, Mireia Gargallo, MarcGispert, Oriol Granados, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, MíryamReyes, Gemma Roig, XavierSanz, Guillermo Segador iM. Jesús Valderas

CorreccióAran Comin

PublicitatJosep Ferrús (603 27 34 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Montjuïc Poètic

Amb el suport de:

la marina // Octubre 2013 TEMA DEL MES 3

El Mercat de la Marina celebra elseu 10è aniversari CARLA GENÍS

El 1973 s'obrien les portes del Mercatde Port, situat al carrer Bronze iCoure. Però a principis dels anys

2000, el vell Mercat de Port es traslladavaa un nou espai, transformant-se així amb elque avui coneixem com el Mercat de laMarina.

Enguany es compleix el seu desè aniver-sari al subsòl de la plaça de la Marina deSants. Per això, durant aquest mes d'octu-bre els seus treballadors han volgut cele-brar-ho amb una gran festa. Inflables,espectacles i animació infantils són algu-nes de les activitats que entre els dies 18 i19 d'octubre s'esperen dur a terme en elrecinte del mercat del barri. "Com a nove-tat, també hem volgut incorporar unShopping night, on els nostres veïns i veï-nes podran fer degustació de diversestapes i begudes molt econòmiques mentregaudeixen de la música i el ball de nit",comenta Rosa García, actual presidentade l'associació de comerciants del Mercatde la Marina.

Aquests deu anys no només marquenl'etapa inaugural del mercat, sinó quetambé recorden la lluita veïnal que es vaorganitzar davant el desacord generat perpart dels veïns "fa deu anys vam aconse-guir que més de 300 veïns es mobilitzessincada setmana per un objectiu comú, unaacció que ara sembla difícil d'imaginar",comenta Antonia Martí, portaveu de laComissió de veïns de la plaça de la Marinaen contra dels trasllat del mercat.

Enfrontament entre veïns, treballadors il'AjuntamentFins aquell moment ningú s'imaginava quela plaça de la Marina, un equipament reser-vat pel veïnat, es convertiria en el nou cen-tre de comerç del barri. "Ens vam assaben-tar per simples rumors, no perquè el distric-te ens informés del canvi que anàvem aviure", recorda A. Martí. I és que a principisdel l'any 2001, l'Ajuntament, presidit ales-hores per PSC, va decidir modificar la pro-posta aprovada dins del Pla d'Actuació2000-2003. D'aquesta manera, els baixosde la plaça de la Marina, que s'havienreservat com a annex de la Casa delRellotge, passarien a ser el nou espai pelMercat de Port.

Per evitar-ho, l'Associació de Veïnsd'Estrelles Altes, la de Port i la novaComissió de Veïns afectats es van unir perlluitar contra aquest nou projecte reunint-secada setmana a la mateixa plaça per donara conèixer els afectes que suposaria:"males olors, molt més soroll, menysespais pels cotxes i pèrdua d'espai per aquè els nens juguin i la gent gran es puguiasseure a les tardes", com senyalavendurant les campanyes en contra del mer-cat.

D'altra banda, aquestes van plantejarnoves alternatives amb l'objectiu de sortirbeneficiats tant els comerciants com elsveïns. Els terrenys de la Philips, Can Batllóo l'antic edifici on residia ja el mercat vanser algunes. No obstant, l'Ajuntament varebutjar cada un d'elles, ja que el barri de

la Seat quedaria cobert amb l'oferta delnou centre comercial de l'Hospitalet, aixícom Can Batlló ja tenia definit el seu propiprojecte. Per contra, l'Illa Philips passaria apertànyer a la Casa del Rellotge atès queno podria acollir el mercat perquè "implica-ria la remodelació de l'edifici ja construït i,per tant, majors costos", segons va decla-rar Pere Alcober, regidor del districte en el2001.

Davant la posició extrema entrel'Ajuntament i els veïns contraris al trasllat,havien els comerciants del mercat, la majo-ria dels quals es van posicionar a favor dela iniciativa de l'Ajuntament a causa de quèl'antic mercat era ja insostenible: "l'espaiera massa gran i les infraestructures tam-poc ja no eren les adequades per seguir.Necessitàvem un canvi", explica CarmeOrriols, comerciant del mercat des de famés trenta anys. Però no van ser els únicsfavorables a la proposta. I és que hi haviaaltres veïns que també van estar d'acord jaque, com anunciava el districte, es guanya-va un nou equipament comercial al centre iper tant seria més proper pels veïns.

Després de moltes lluites, l'Ajuntamentfinalment va aprovar el projecte el febrer de2002, tot i que, gràcies a la intervenció deles diverses entitats i associacions en con-tra del mercat, juntament amb la Uniód'Entitats, es va aconseguir modificar elprojecte inicial donant més protagonisme ala plaça de la Marina, incorporant zonaverda, zona de jocs infantils i també dedescans, alhora que es facilitaria l'accés almercat amb la instal·lació d'ascensors irampes.

La situació actual del mercatLes noves infraestructures finalmentinstal·lades als baixos de la plaça de laMarina van suposar la implantació d'unmillor equipament comercial, més modern icompetitiu. I és que avui es pot trobar més

d'una vintena d'establiments que continuenoferint l'oferta tradicional de producte fresci de qualitat. "Tenim millors instal·lacionsque abans, no causen gens de molèstiespel veïnat atès que la càrrega i descàrregas'efectua al soterrani del mercat i existeixun espai propi per la brossa", comentaCarme Orriols.

Tanmateix, encara existeixen alguns pro-blemes que preocupen el dia a dia delscomerciants. Un dels principals que arros-seguen des de fa deu anys és la qüestió dela ubicació. Sí que es veritat que actual-ment el mercat es troba millor situat perquèestà al centre del barri, segons comenta lapresidenta de l'associació de comerciantsdel mercat en aquest diari, però "el fet d'es-tar soterrats, fa que quedem amagats i nopermet que tota la gent del barri ens cone-gui". Per això, una de les mesures que esreivindica des de l'associació de comer-ciants és la instal·lació d'un rètol a la plaçade la Marina que anunciï el Mercat de laMarina.

Un dels altres problemes que plantegenels comerciants és la present crisi econò-mica, que també ha arribat a les portesdels mercats municipals. "Com a tots elsnegocis, les vendes han disminuït, per aixòens veiem obligats a fer grans sacrificis perobrir a les tardes i oferir així més servei alpúblic, especialment després de l'augmentd'oferta que hem patit aquests últims anysamb la instal·lació de grans cadenes desupermercats i de petites tendes de barrique no respecten l'horari d'obertura delsestabliments", expressa Rosa García, tot ique afegeix: "la crisi no ha fet que es per-dés l'ambient de mercat ja que hi ha moltagent, fins i tot persones joves, que encaraprefereixen el tracte del dia a dia ambnosaltres que la relació freda dels super-mercats". �

Veïns manifestant-se contra l’obertura del Mercat, l’any 2001

El 18 i el 19 d’octubre el Mercat celebra el seu aniversari amb una gran festa

ARXIU

DANI FERNÁNDEZ

reda

ccio

@am

cl.c

at

La gent opina: Què opines sobre el dret a decidir?

CeliaMartínez

Juvilada

“Crec que l’estat espanyol ha dedeixar a la Generalitat deCatalunya la obció de que elpoble tingui opció a decidirsobre el seu futur”

Isabel Real

Juvilada

“Doncs crec que abans de resens han de respectar i deixar queels ciutadans de de Catalunyadecidim així realment es sabrà elque el poble vol”

Luis Guerrero

Camioner

“Crec que no tenen que donar laopció a decidir. Si Catalunya potdecidir totes les comunitats alfinal faran el mateix, el problemacrec que no radica en aquestproblema"

Carlos Aguilar

Comerciant

“Estic d'acord que ens deixindecidir per el futur que volem deCatalunya. El que no hem sem-bla ve que segons que partitspolítics juguin amb aquestasituació”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ

la marina // Octubre 2013OPINIÓ4 // www.lamarinadigital.cat

Per què hem de sortir al carrer?

M'agradaria comentar una notícia que crec que explicaria el perquè a finals dejuny cal treure la senyera multicolor de casa. És cert que sota la parafernaliafestiva i sota de les immenses imatges que la premsa d'aquest i de moltsaltres països intenten vendre al món LGBT de promiscuïtat absoluta , s'amagael motiu real que ens motiva a sortir al carrer.No et demano, apreciat lector, que estiguis a favor o en contra de la gent quesent una diferent estimació per gent del mateix sexe o dels dos. Només etdemano una certa reflexió, senzilla i útil.Rússia s'ha sumat a la promoció de lleis a favor de la homofòbia, de privar-losel dret fonamental del dret internacional que és el dret a la vida digne.Actualment hi han 56 països en que reconèixer que ets gai o que algú etdenunciï de ser-ho et pot costar la llibertat i en set la vida.Rússia reobre el tema donant via lliure a que els teus veïns et denunciïn isense caldre proves, prohibint-los la donació de sang i tot això davant de lapasivitat policial per les diferents promocions d'alguns grups radicals que tortu-ren - en el sentit literal del mot - a joves i adolescents gais.Espanya va legalitzar el matrimoni homosexual al 2005 per una proposta decampanya del govern de Zapatero, no entraré en la discussió de si és o noaquest terme el més adequat, sincerament aquest país té molts altres proble-mes i de més grosos.El que pretenc descriure aquest cop, amic/ga, és que no tot es tan fàcil i dirque en l'època que vivim això ja no és un problema és una mentida. Aquestcol·lectiu, com t'he descrit, segueix estan perseguit, amenaçat i són víctimesde la ira del que la societat moderna diu "valors familiars".

Si la seva culpa és estimar on està el problema?

Montse Bonet La Marina @

El Romanesos de la plaça Mediterrània

La presencia de ciutadans romanesos per les immediacions de la plaça delMediterrani és francament inquietant, cada dia n'hi ha més, i es passen el diaregirant els contenidors i deixant-ho tot ben escampat. Òbviament que aques-tes persones tenen dret a guanyar-se la vida intentant reciclar el que els altresllancem, però algú els hauria d'avisar que la higiene de l'hàbitat urbà és unaresponsabilitat de tots, i tant important és reciclar i tenir un treball digne, comfer-ho sense molestar els veïns i vianants.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

Man Hoh T. Serradell Sants @

Michel Farinaux La Marina @

Reivindiquem els mercats!

Fa pocs mesos que m'he traslladat al diari de la Marina des Rotterdam, aHolanda, on he residit els últims anys, i la veritat es que em sento molt a gustamb el barrí, la gent i l'ambient que s'hi respira. Tot i això el que més em fagaudir és anar al mercat, potser a aquells que hi porten anant tota la vida elspot semblar una tonteria, però per una persona que ve de fora, veure un puntamb tanta vida, tanta varietat de productes i amb un ambient tant familiar i ale-gre m'omple d'orgull haver-me traslladat a aquest barri! Recomano a totsaquells acostumats a comprar a grans superfícies que tornin a trepitjar el cen-tre comercial natural de tot barri i poble que és el mercat, no se'n repetiran!

Neus Cerdà La Marina @

Suma’t al voluntariat

Al projecte Submarí i a la Fundació mans a les mans desenvolupem projectessocioeducatius, dirigits a infants i joves d’entre 8 i 22 anys.Cal dir que el dia a dia d’aquests projectes són possibles gràcies a les perso-nes que de forma altruista i voluntària decideixen formar part de l’entitat.Ara que hem començat el nou curs volem fer una crida per tal que més perso-nes voluntàries es puguin apropar l’entitat. Persones que puguin ajudar a estu-diar a infants, que sàpiguen d’un ofici o que ens ajudin a preparar els bere-nars

Si tens ganes trucan’s i suma’t al voluntariat: 932237923 / projecteelsubmari@gmail.com

Pedro Alarcón Martínez La Marina @

A les fosques al Carrer Urani

M'agradariasaber, quinés el motiupelqual hi ha un tram sense iloluminar alCarrerUrani, just al costat de l'edificifiral. Faun temps vaigenviarunaqueixaals-responsables, miraculosament les llumses van tornar a encendredurantuna-temporada, peròavui per avui, el carreresta sense llumnovament. El méscuriósde tot plegatesque la recentmentinauguradaplaça de Cal Sebió ha estatilolumi-nadaininterrompudament des de la sevainauguració. No hoentenc.

la marina // Octubre 2013 OPINIÓ 5

La CrònicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

Tenim les catifes infravalorades, les seves utilitats sóninfinites en la seva funció pública: embellir, donar confor-tabilitat, protegir, etc. El seu caràcter privat inclou aspec-

tes més prosaics i el més conegut és amagar la immundíciasota d'ella a més d' ocultar defectes del terra. Ve tot això al cap perquè la catifa és un element social a l'al-ça, a la seva vessant d'amagatall. Que tenim nens malno-drits? sota la cantonada d'aquella catifa hi ha lloc. Hi ha fam aCatalunya, ho diu el defensor del poble, però podem aixecarla catifa una mica i introduir-hi el seu informe. Els més llestosdel lloc diuen que no veuen pel carrer nens famolencs i queper a morts de gana els que surten per la tele, aquests nensde l'Àfrica son els que no mengen però els nostres els hiposes unes bledes i te les rebutgen! Em xiuxiuegen que en elspressupostos de compra de material ha augmentat la partidad'aquest indispensable estri. També es comentenque el perso-nal encarregat de netejar aquest embarassós tema ha trobattant material amagat que es necessitarà molt de temps perdeixar una altra vegada el terra net i polit. Però recuperem laconfiança, parlem de coses positives, del que hi haurà des-prés del nostre particular plebiscit alliberador.

la m

arina

ni c

ompa

rtei

x ni

es

resp

onsa

bilit

za d

e le

s op

inio

ns d

els

seus

col

·labo

rado

rs

Veient aquests dies alguns analistes polítics amb motiu dela celebració del debat de Política General al Parlamentde Catalunya vaig tenir ocasió d'escoltar una reflexió

sobre la connexió dels polítics amb els ciutadans. La dicotomiaque s'establia en el debat era de dos tipus de polític, aquell quenomés es fa la fotografia al Mercat de la Boqueria en campan-ya electoral i posteriorment es refugien als despatxos i els quemantenen un contacte constant amb els ciutadans.

He trobat a faltar una concreció en la segona tipologia declasse política. Sempre he defensat que són els nostre repre-sentants als Ajuntaments els que, de veritat, fan aquesta funciód'empatia amb la societat, per opció personal la majoria, i perla pressió de la proximitat amb la ciutadania la resta. Però, elcert, és que són l'eix vertebrador d'aquesta connexió ideal entrepolítica i societat. És curiós que, ni la persona que en el debatque he indicat al inici defensava aquesta pràctica política els haposat d'exemple. El desprestigi de la classe política i les insti-tucions és notori, fruit en molt cassos d'unes pràctiques que elsha allunyat de la ciutadania, però la invisibilitat de l'esforçada imolt digne feina que fan milers de regidors i regidories de l'ad-ministració local, la veritat és que no deixa de sorprendrem.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

Treballar per a la inclusió social i laboral

Bona Voluntat en Acció som unaONG que des de 1997 treballem albarri del Poble Sec i per extensió al

Districte de Sants Montjuïc per la inserciósocial i laboral de persones en situació orisc d'exclusió social. Som una associaciólaica, apartidista i independent que treba-llem amb xarxa amb la resta d'agents delterritori per millorar la situació de les famí-lies en aquestes circumstàncies.Cerquem la participació de la societat civila través del voluntariat social. Des dels ini-cis de la nostra entitat, la nostra força, isobre la qual s'han recolzat les accionsque emprenem en favor de les personesdel barri, és el treball voluntari. Actualmentl'entitat té 90 persones voluntàries, algu-nes de forma puntual i d'altres coordinantprogrames sencers.

No som una associació que dóna cari-tat, sinó que treballem per la inserció decadascuna de les persones i famíliesusuàries a través de plans de treball indi-vidualitzats. Primer tenim un servei d'aco-llida on les famílies exposen la seva situa-ció, se les assessora, se'ls hi fa un pla detreball dins l'associació o bé se les derivaa altres entitats que responguin millor ales seves necessitats. Els plans de treballpoden constar d'un o més programes detreball, depenen de les circumstànciesfamiliars i de les possibilitats nostres. Elsplans de treball tenen una durada màximade 6 mesos per no perpetuar l'ajut i perpoder donar resposta a la llista d'espera.

Els programes més destacats delsquals estan formats els plans de treballsón els següents:Taller d'inserció laboral,formació (idiomes, informàtica, reforçrecerca de feina on-line i cursos d'oficisper facilitar l'accés al mercat de treball),

cobriment de Necessitats bàsiques(lotsd'aliments i de productes d'higiene perso-nal, així com un servei de rober), reforçescolar per als fills dels infants i casald'estiu, entre els programes més desta-cats. L'any passat vem fer més de 10.000usos de les activitats.

Els darrers anys, amb l'aprofundimentde la crisi, el perfil de les persones queatenem està canviant ràpidament ambl'entrada de molts usuaris de nacionalitatespanyola i immigrants en situació regu-lar, amb casos fins i tot de famílies ambgent amb estudis universitaris. El serveid'acollida de l'entitat està col·lapsat ambper l'allau de persones en greus situa-

cions personals (tota la família a l'atur,desnonats, etc.), derivats la major part desdels Serveis Socials, i no podem donarresposta a bona part d'aquestes famíliesper la manca d'infraestructura i mitjans del'entitat. Estem fent molta feina però calmultiplicar-la per a poder donar resposta atot el que és necessari. Per això cal l'aju-da del veïnat mitjançant sensibilització,donacions i voluntariat.

Gerard VerdésTècnic de gestió de

Bona Voluntat en Acció

"Buscava una raó per abandonar el grup,una raó que els convencés a totsSabia que era difícil. Alguna vegada

intento deixar-los i la cosa no funciona. Però ellja no volia haver de pensar el mateix que tots,fer el mateix que tots, vestir igual que tots...voliafer sense haver d'explicar a tots el que cap acada moment. Va començar a cansar-se peròtambé tènia por... por a quedar-se sol."

Max és el personatge d'un conte. Fa anys ala catedral un home amb aspecte extravagantem va donar una enquadernació feta a mà i emva dir... -accepta aquest regal d'un descone-gut... si no t'agrada ho tires i si t'agrada fes elque venja en gana. Així doncs un octubre... ambalegries de naixements, aniversaris i penes, derecords i persones que marxen…

"si no creyera en la balanzaen la razón del equilibriosi no creyera en el deliriosi no creyera en la esperanzasi no creyera en lo que agenciosi no creyera en mi caminosi no creyera en mi sonidosi no creyera en mi silencioqué cosa fuera la maza sin canteraun amasijo hecho de cuerdas y tendonesun revoltijo de carne con maderaun instrumento sin mejores resplandoresque lucecitas montadas para escenaqué cosa fuera, corazón, qué cosa fueraqué cosa fuera la maza sin cantera"

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

"Mud" màgica pel·lícula d'un director atenir en compte, Jeff Nichols, que vaforjant a poc a poc una absorbent

aventura sobre la maduració de dos xavals quees veuen embardissats ajudant a un fugitiu, Mud(brillant McConaughey) a escapar tant de la poli-cia com d'aquells assassins que ho perseguei-xen, per retrobar-se amb la seva núvia (una irre-coneixible Reese Witherspoon). La pel·lícula nohauria de considerar-se estrictament d'aventu-res; es tracta més aviat d'un drama que es detéen la relació d'un dels dos nens (Tye Sheridan,descobert en "L'Arbre de la Vida" i aquí colossal,i una sort de precoç James Dean) i el pròfugMud.

La pel·lícula aconsegueix alguna cosa que pelque sembla Nichols ve aconseguint des de laseva interessantíssima òpera primera ("ShotgunStories"): absorbeix a l'espectador malgrat elritme lent i el sobri i elegant empaquetatge visual.Tan sols cal deixar-se portar durant els primers30 minuts de metratge per després veure's presade l'assolida narrativa de Nichols i no desengan-xar la mirada de la pantalla."Tom Sawyer ". Parlade la infància amb suficient elegància iintel·ligència . Una història cruel tan dura com acàlida. Conte d'aventures adolescents que explo-ra un ric filó de preocupacions adultes sobre l'ho-nor, l'amor i la família.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

MERTXE LIROZ Infermera CAP Dr. Carles Ribas

L'utilització del fred i/o calor per alleu-jar el dolor i l' inflamació d'alguna deles articulacions, tendons i/o mús-

culs després d'una ensopegada és unrecurs molt recorregut que no sempre esfa servir correctament. Sempre ens ve elmateix dubte quan ens troben amb el dolori l' inflor: què ens posem: fred o calor, oambdós?..., i sempre tenim al nostre cos-tat algú que ens aconsella una cosa i/o lacontraria. Saber utilitzar correctament aquesteseines és molt important ja que no es trac-ta d'eines innòcues i l'incorrecta utilitzacióde fred i calor ens pot afectar negativa-ment augmentat l' inflor i/o el dolor. És important saber, doncs, què utilitzar,quan i com ja que és ben cert que correc-tament empleat el fred i el calor, afavoreixel procés de recuperació de la lesió, alleu-ja el dolor i redueix la inflamació, junta-ment amb el repòs i el tractament farma-cològic prescrit pel facultatiu si l' importàn-cia de la lesió ho requereix.

Així dons utilitzarem:Fred: en la fase agudaQuan: Excel·lent quan la lesió és recent,

en les primeres 24 hores. No usar-lo pas-sats dos o tres dies. Serveix per controlar l' inflamació, té efec-te analgèsic, alleuja el dolor, l'espasmemuscular i la hemorràgia si la hagués jaque és vasoconstrictor (tanca els vasossanguinis i disminueix la formació de l'ede-ma)Com: No col·locar directament sobre lapell, ja que el fred pot cremar-la, i la sevaaplicació no ha de durar més de 10 minutscada dues hores, per evitar "l'efecte rebot"(vasodilatació provocada pel nostre cosper compensar l'efecte vasoconstrictor delfred)Calor: superada la fase agudaQuan: aplicar passats els dos/tres primersdies de la lesió; també, s'utilitza abans d'i-niciar l'exercici físic, ja que ajuda a evitarles lesions al afavorir l'elasticitat dels tei-xitsAl contrari que el fred, el calor provocavasodilatació dels vasos sanguinis, aug-ment del flux sanguini a la zona lesionada,millorant l'aportació de nutrients i el pro-cés de cicatrització, l'elasticitat i plasticitatdels músculs i la rigidesa articular, i la sen-sació de dolorCom: no col·locar directament sobre lapell, ja que el calor poc cremar-la, i la seva

aplicació no ha de durar més de 15 minutscada dues hores, per evitar l'edema oextravasació de la sang per la vasodilata-cióÉs per això, que és recomana no emprarcalor a sobre d'una zona on s'hagi aplicatcremes o esprais d'efecte calor, com elsantiinflamatoris, ja que es potència l'efectedel calor i pot provocar la cremada de lamateixa. En general, s'aconsella l' utilitza-ció de les cremes o esprais antiinflamato-ris després de l'aplicació de calor, ja quela vasodilatació de la zona afectada facili-ta l'absorció del fàrmac. Para acabar, s'ha de dir que hi ha casosen que es beneficiós l' utilització d'amb-dós, de fred i calor conjuntament. Aquestés el cas de les lesions cròniques querequereixen rehabilitació: l' utilització decalor abans de l'exercici, al augmentar lacirculació de la zona, millora la flexibilitatdels músculs, els tendons i les articula-cions , afavorint l'exercici i la manipulacióde la zona treballada; mentre que, des-prés del exercici, l'aplicació de fred ensajuda a disminuir l' inflamació.�

la marina // Octubre 2013SALUT6 // www.lamarinadigital.cat

Fred o calor? Aquesta és la qüestió! CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

El colesterol

El colesterol és una substància pre-sent en els greixos d'origen animal,però és una substància essencial

per l'organisme perqué és precursor de laformació d'hormones i vitamines, a mes deformar part de les membranes de totes lescel·lules.

Per contra, també és una substànciaque pot causar diferents malalties de risccardiovascular, deteriorant i embrutant lesarteries dels nostres vasos sanguinis, compoden ser l'arterioesclerosis i l'infart demiocardi.

Existeixen dues vies per les quals tro-bem el colesterol dins la nostra sang: elcolesterol exogen o provinent dels ali-ments d'origen animal que ingerim amb ladieta i el colesterol endogen o que sintetit-zem de forma interna a partir del nostrefetge.

Hem de tenir en compte que a part delshabits alimentaris existeixen dos factorsimportants com la pròpia genética heredi-taria de cada individu i l'exercici físic querealitzi que també influeixen en l'equilibriorgànic dels nivells d'aquesta substància.D'acord amb aquests factors, combinatsamb la dieta, podem reduir l'absorció intes-tinal del colesterol en un 15%, però no laseva fabricació endógena. Per tant, el fac-tor modificable del colesterol seran elsnostres habits alimentaris.

Hi ha diferents tipus de colesterol, elsquals comentarem al pròxim article i elsque haurem d'aprendre a valorar persaber si son dolents o no per al nostreorganisme. Partint de que la óptima taxade colesterol total hauria de ser inferior als200 mg i pot entrar dins del marge de 200- 239 en funció del tipus de colesterol exis-tent, per aixó és important que l'apren-guem a valorar correctament.

Dins la nostra dieta, els aliments d'ori-gen animal mes rics en colesterol son:pastes industrials d'origen animal, format-ges curats, vísceres (fetge, cervell, ron-yons), embotits, ou sencer, gambes, lla-gostins i llagostes, mategues i cremes dellet. �

MARC GISPERT GIRONFisioterapeuta i estudiant de nutrició

Campanya GRIP 2013:perquè prevenir és millor que curar!M.J. VALDERAS Infermera CAP Dr. Carles Ribas

Com cada any a Catalunya, a la tar-dor es posa en marxa la campanyade vacunació antigripal amb l'objec-

tiu de disminuir la incidència de grip en lapoblació de risc per la seva edat o patolo-gia/es de base (persones grans, personesamb malalties cròniques, persones ambobesitat mòrbida, persones que realitzenserveis públics essencials per a la comuni-tat:personal sanitari, bombers, policies,protecció civil, professors, etc.) i en lapoblació en general.Aquest any porta com novetat el endarre-riment del seu inici: que serà el 14 d'octu-

bre, en comptes de l'1 com estàvem acos-tumats. Així, doncs, a partir d'1 d'octubrepodeu programar-vos amb la vostra infer-mera o a la consulta de la GRIP (habilita-da al nostre centre durant la campanyaantigripal).�

+ infoCENTRE DE SALUT DOCTOR CARLESRIBESC/Foc 12www.gencat.cat/icsTel. 932 232 888

la marina // Octubre 2013 ACTUALITAT 7

La Marina del Prat Vermell podria ser olímpica el 2022RAQUEL MARTÍNEZ

El projecte per a la candidatura deBarcelona com a seu dels JocsOlímpics d'Hivern de 2022 contem-

pla la Marina del Prat Vermell - la zonaconeguda popularment com les "CasesBarates" - com a emplaçament per a la vilaolímpica de ciutat (hi hauria dues viles,aquesta i una altra de muntanya). El llocés ideal ja que acompleix totes les condi-cions que es contemplen des de bon prin-cipi i apareixen a l'Informe al consell ple-nari redactat el 2010: és un lloc pròxim al'aeroport, a les seus de competició i alcentre de la ciutat (en trobar-se a les afo-res de la mateixa), que a més podria reu-tilitzar-se per als Jocs Paralímpics, tantper ubicar esportistes com per acollir lapremsa. S'hi construirien 450 vivendesamb capacitat per a 2.500 persones ambaquesta finalitat, constituint un barri auto-suficient energèticament, sostenible; ocu-pant vuit de les vuitanta hectàrees d'unavila de 38.420 metres quadrats. A més,s'habilitaria i incrementaria el transport,per tal de que fos fàcil per als esportistes iespectadors desplaçar-se fins a lesinstal·lacions de competició. Així ho espe-cifica, a més d'adjudicar definitivament a laMarina del Prat Vermell aquesta funció en

cas de que Barcelona tornés a ser seuolímpica, l'informe preliminar elaborat perla comissió tècnica que lidera Enric Truñó.Això si, cal dir que aquest informe, en serpreliminar i no haver passat encara l'exa-men de les diferents administracions impli-cades, no pot considerar-se definitiu. Amés, caldrà esperar a saber, primer, siBarcelona es candidata als Jocs d'Hivernde 2022 i, en aquest cas, esperar el resul-tat, que no se sabrien fins al juliol del2015, moment en que el COI designarà laciutat amfitriona d'aquests jocs.

Els terrenys de la Marina del PratVermell són ara mateix propietat de l'em-presa immobiliària Solvia (51%) i de l'ajun-tament, el patronat de la vivenda i els pro-pietaris particulars (49%), després quefossin expropiats amb la idea de construir-hi un nou barri, després de l'aprovaciód'un projecte per l'ajuntament, l'any 2006.En principi, les parcel·les es repartiriencadascuna entre 6 i 7 damnificats per apoder-hi edificar. L'única construcció ques'hi ha posat en peu -ja està casi acabada-és un edifici per al reallotjament delsexpropiats -és a dir, de la gent que hi vivia-. Pel moment els expropiats no han cobratcap indemnització, però s'espera quepuguin fer-ho quan es tiri endavant la

construcció de la Marina del Prat Vermell. Cal dir que en cas de construir-se final-

ment la Vila Olímpica, el barri de la Marinaes veuria clarament afavorit, ja que nonomés optaria a un més que probableincrement del comerç i el sector de la res-tauració, sinó que veuria millorat el trans-port. Es contempla seguir amb la implan-

tació del sistema ortogonal d'autobusos iampliar i finalitzar les línees 2, 9 i 10 demetro, de manera que per fi el metro arri-baria a la Marina. Amb la millora i incre-ment del transport i la seva habilitació pera fer el barri fàcilment accessible hi sorti-rien guanyant també tots els veïns.�

La vila urbana contemplaria 38.420m2 i acolliria 2.500 persones

Els veïns units en la lluita per la defensa de les pensions de la gent gran

IRIS VIEIROS

Sembla que no era suficient ambtotes les retallades, que ara tambévan pels avis, i és que, a diferència

del que va prometre des d'un primermoment el Govern de Rajoy, les pensionsdels jubilats s'han vist greument afectadesaquest últim any com a conseqüència deque al període del 2012 el Govern del PPno va aplicar l'1,9% de revisió de les pen-

sions. Aquest fet ha provocat tensió entreles diferents organitzacions i assembleesdel 15-M, que han decidit fer campanyad'informació sobre les demandes quepoden realitzar els pensionistes;l'Assemblea del 15-M de la Marina-ZonaFranca també forma part d'aquest movi-ment i, actualment, es troba en el procésde preparació i entrega de la demanda derevisió de les pensions del

2012.L'Assemblea del barri va convocar elpassat 25 de setembre a la BibliotecaFrancesc Candel una trobada dels seusmembres per explicar i redactar la deman-da que portarien davant el Tribunal de loSocial de Primera Instància en cas quel'INSS (Institut Nacional de SeguretatSocial) no se l'acceptés.

La Comissió Laboral de l'Assemblea del15-M de la Marina-Zona Franca ha expli-cat que la demanda es fonamenta, bàsica-ment, en la reclamació de l'1,9% de larevalorització automàtica de les pensionssegons l'IPC de l'any anterior, ja que, comafirma un dels portaveus del grup, "si nos'exigeix, aquesta fórmula pot portar enpocs anys a una reducció enorme delvalor de les pensions, i això no es pot per-metre perquè s'ha de mantenir el dret aunes pensions dignes, ja que aquestagent ha cotitzat molts anys".

Actualment les pensions de jubilats estroben entre els 2.600 euros la màxima i400 la mínima, tot en funció de la quantitatmonetària i anys de cotització que es tin-

guin; però la pregunta és: una personaamb una pensió mínima de 400 eurosmensuals pot subsistir amb un nivell devida com l'actual? La resposta és negati-va, ja que més bé malviuen.

Des de l'Assemblea del 15-M (junt ambaltres participants del Prat, Badalona iMartorell) es vol recolzar les personesafectades --gairebé més de sis milions dejubilats--, a partir d'una bona capacitat deresposta amb les demandes col·lectives,concentracions o qualsevol tipus d'actereivindicatiu.

En aquesta línia, l'Assemblea té pensa-des actuacions futures com la concentra-ció davant l'INSS el 21 d'octubre, en laqual participaran diverses assemblees i ones pretendrà estructurar el moviment; i el22 la presentació de la demanda d’avantel Tribunal de lo Social de PrimeraInstància.�

DANI FERNÁNDEZ

la marina // Octubre 2013ACTUALITAT8 // www.lamarinadigital.cat

EVA ALBIOL

Apunt d'assolir els 20 anys d'història iamb un equip de redactors renovat,LA MARINA es planteja com a prio-

ritat potenciar l'esperit dels seus orígensfundacionals: treballar en l'àmbit de lacomunicació de proximitat. Per aquestmotiu, el passat 5 d'octubre l'equip deredacció de LA MARINA, format per untotal de 12 persones es va reunir percomentar els principals reptes i objectiusen aquesta nova etapa.

Quant a les prioritats establertes enaquesta reunió es va considerar que elmés destacat és seguir treballant perquèl'actualitat dels barris de la Marina continuïsent l'eix central al voltant del qual girintotes les seccions de la publicació, encomplicitat amb totes les entitats del terri-tori. I perquè això sigui possible, cal tenirpresent la nova realitat sociocultural de laMarina i per tant oferir continguts interes-

sants per a aquests nous lectors.Sónmolts reptes i és cert que el moment escomplicat, però és precisament en tempsde crisi quan cal ser més professionals icreatius que mai. Així, LA MARINA treba-lla per consolidar un equip de coordinaciói redacció i,alhora ampliar el número decol·laboradors perquè amb la suma d'es-forços, capacitats, voluntat i aportacionsenriqueixin la publicació.

Reptes assolitsIgualment, era urgent dur a terme una

reorientació i renovació de l'espai web.Així, des de fa alguns mesos LA MARINAcompta amb una nova pàgina web(www.lamarindigital.cat) on els usuarispoden consultar a l'instant les noticies delsnostres barrisi totes les edicions de lapublicació. En aquesta reorientació, caliatenir en compte l'entorn multimèdia en quèes mouen tots els mitjans de comunicació

i definir la presència de la publicació a lesxarxes socials per tal de potenciar el con-

tacte directe amb els seus lectors(www.facebook.com/diarilamarina).�

SARA TORREMOCHA

Des que van començar, la darrerasetmana de setembre, les obres deremodelació del sector de Can Clos

són les protagonistes del malestar d'unapart del veïnat. La obertura del carrer deles Diligències és el principal motiu de crí-tica, tot i que no l'únic.

La primera reforma és la urbanitzacióde la vorera del carrer de la Pedrera delMussol. Per tal de millorar-ne l'accessibi-litat, estan retirant els sis parterreres quedificulten el pas de vianants i col·locant unnou paviment. "No feia falta que aixeques-sin tot el carrer", assegura l'HelenaCordero, unes de les veïnes en contra,"eliminant els parterreres ja hauria estatsuficient".

A més, estan construint una rampa quesubtitueixi les escales que hi havia a lapart central. La Rosa Litran, propietària

d'un dels pisos de la primera planta, alertaque, per això, han aixecat un mur de pocaalçària, però suficient com perquè, fàcil-ment, des de fora, puguin accedir als habi-tatges.

La segona actuació, i sense dubte lamés polèmica, és la obertura del carrerDiligències per conectar-lo amb el del Migque, amb aquesta reforma, tindrà una cir-culació en doble sentit. Es preveu que,després dels set mesos de construcció,s'hagi acabat amb l'aspecte residual que,segons el districte, ara presenta, i comptiamb arbrat, un trànsit fluid i 14 places d'a-parcament.

Alguns dels veïns no veuen enlloc lamillora. "A més de perdre l'única botiga ali-mentària del sector i la plaça Alta, aug-mentarà el trànsit rodat i temem que siguiun circuit atractiu pels conductors irres-ponsables" assegura l'Helena. "Si quan hi

ha un concert alPalau Sant Jordi escol·lapsa, amb lanova carretera i lapèrdua de places perles reformes, aixòserà un caos", con-fessa la Rosa.

Ambdues afirmenque la ubicació mun-tanyenca de CanClos pot tenir efectesperillosos com undespreniment deterra. La sèrie de des-

avantatges per aquestes dues veïnes ésinfinit, així que continuen relatant amb lamirada de suport d'altres membres del veï-nat. "Els nens no podran jugartranquil·lament al parc, per la presència decotxes i temem que la circulcació puguifacilitar la venda de substàncies il·legals",segueix l'Helena Cordero. Poc després,sentencia "no hi ha una millora de la qua-litat de vida, ans al contrari, es promou lainseguretat".

La tercera i darrera actuació del projec-te és la remodelació de la plaça Alta deCan Clos per donar-hi continuïtat amb laplaça del Mig. El nou espai comptarà ambpaviment tou i dur, jocs infantils renovats,un nou arbrat, elements per fer exerciciper a la gent gran o zones d'estada ambbancs. "També hi haurà una taula de ping-pong que, en mans d'algun inconscient, ala nit, ens pot assegurar l'insomni", confes-sa José Asensio, propietari de l'establi-ment afectat. Ell mateix ha acordat amb eldistricte de Sants- Montjuïc la cessió del'edifici per poder-lo enderrocar. La farmà-cia, en canvi, continuarà al seu lloc.

"Estem indignades perquè no hem estatinformades de les obres que s'estan duenta terme i perquè creiem que els dinersestarien millor invertits en arreglar el pavi-ment de la plaça del Mig, per exemple",conclou la Rosa.

Ens traslladem a l'Associació de Veïnsper sentir l'opinió del seu president, PedroValverde. "La nostra entitat està sempre adisposició del seus veïns, però aquest pla

de remodelació és competència del distric-te". Davant de les acusacions de veïnscom l'Helena Cordero que asseguren queles obres s'han realitzat a esquenes delveïnat, en Pedro és clar: "qui ha volgutconèixer les reformes aprovades s'hainformat". I conclou, "hem de ser capaçosde salvar els interessos personals, i lluitarpel bé comú dels habitants de Can Clos".La polèmica, però, està servida.�

Les obres de Can Clos creen descontent entre els veins

A les portes del 20è aniversari, l'equip de redacció de LA MARINA afronta el futuramb nous reptes

Una part del veinat s'oposa contundentment a la construcció de la carretera

Part de l’equip de redactors/es de LA MARINA

la marina // Octubre 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associades

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

REDACCIÓ ACLMDesprés de deixar enrere l'estiu ja no falta

tant per Nadal. I, com cada any, un dels pro-tagonistes de les festes és el sorteig de laloteria de Nadal. Qui més qui menys jacomença a pensar en què faria si tingués lasort de tocar-li el primer premi el proper 22de desembre. Tant si ets dels que compraloteria per convicció o bé perquè tens porque li toqui al teu veí i a tu no, ja pots com-prar el número de loteria de Nadal del'Associació de Comerciants de la Marina.Aquest any el número de la sort és el 52.365i cada participació costa 3 euros. Podràs tro-bar el teu número a qualsevol dels comer-ços adherits a l'Associació de Comerciants(veure llistat en aquesta mateixa pàgina).�

Arriba la Loteria de Nadal dels comerciants de la Marina

365.cafè -1365.cafè-4

Alimentación RuizArt i Decoració

Asesoria Empresarial Anna Mª Madrid

Autoescola Zona FBallester Perruquers

Bar Restaurant La MasiaBayot-Collado, S.L.

Bricolage Zona FrancaBugaderia-Tintoreria Mari

Cafè i MésCarnisseria Angel

Celler PeñaCentre d' Infermeria

i PodologiaCermasa, S.L.

Charcuteria SantyComercial Alvarez SCP

Condis SupermercatsCopisteria Sant Jordi

Decoración Mari CarmenDrogueria Feli

Escola Bressol El Gall i la Gallina

ElectroutletEspai per Vestir

Estanc de la Zona FrancaEstanco - Papelería Lage

Exit Dona Home i Complements

Farmacia CuscóFarmacia Forns-Giró

FotosistemaI.T.C. System

Icali correduria de segurosJoyeria Lura

Kia A. R. Motors

La PatatonaLa Piruleta

La Taverna del CondeLlar d'Infants Els Gegants

Llar d'Infants XumetsLoteria Costa Admin. 137

Macarro, materiales de construcción

MacMobles Zona FrancaMacMobles Zona Franca-2

Món AnimalMuebles El Cisne

Multiòptiques JosaPa de Carpes

ProyectaQuiosc El Abuelo

Rellotgeria-Joieria Ramon Carné

Talleres J.F.Talleres Pérez AlonsoTocineria Charcuteria

Plus UltraToldos Duran

Tucerrajeria.comVista Òptica

Wala

Mare de Déu de Port, 271Mare de Déu de Port, 379Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª

Pg. Zona Franca, 186, interiorMare de Déu de Port, 413 local EAlts Forns, 61Mare de Déu de Port, 168-170, baixosFoneria, 43Alts Forns, 81Mare de Déu de Port, 227Foneria, 26, b.Aviador Franco, 15Minería, 17 bga. 2

Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos.Alts Forns, 74Energia, 20Pg. Zona Franca, 210-214Mare de Déu de Port, 337-339Foneria, 11Alts Forns, 74Mare de Déu de Port, 355, local

Alts Forns, 78Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244Alts Forns, 72Mare de Déu de Port, 337

Pg. Zona Franca, 162Mare de Déu de Port, 234Pg. Zona Franca, 177-179Mare de Déu de Port, 305-319, local 15Mare de Déu de Port, 252Alts Forns, 75Pg. Zona Franca, 6-8

Foneria, 40Aviador Ruiz de Alda, 6Foneria, 46Pg. Zona Franca, 168, Esc.A 1r 4aEnergía, 10, b.Mare de Déu de Port, 379-381Ferrocarrils Catalans, 87-89

Pg. Zona Franca, 141Carretera del Prat,11Foneria, 43-45Pg. Zona Franca, 224Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321Foneria, 23Energia, 7Aviador Ruiz de Alda, 8

Mare de Déu de Port, 279, pati int.Mare de Déu de Port, 124Aviador Ruiz de Alda, 24

Mare de Déu de PORT, 260Passeig Zona Franca, 173Mare de Déu de Port, 252Passeig Zona Franca, 191-205

REDACCIÓ ACLMSi tens un comerç al barri de la Marina

segurament t'interessi apuntar-te als cursosde formació que aquesta propera tardororganitza l'Ajuntament de Barcelona, encol·laboració amb l'Associació deComerciants. Els cursos oferts formen partdel projecte "Obert al futur", un programa deformació de suport al comerç i serveis deproximitat encapçalat per Barcelona Activa ique es porta a terme als deu districtes de laciutat. Fins ara, aquest programa ha dut aterme un total de 93 càpsules formativesque han comptat amb la participació de migmiler de comerciants de Barcelona.

En el cas dels barris de la Marina, s'hadissenyat un itinerari específic d'aquest pro-grama per tal d'apropar-lo als comerciants

de la zona i fer-ne més fàcil la participació.Per això, s'han programat quatre càpsulesformatives que es faran en espais del barrique encara s'han de determinar. Les càpsu-les que s'impartiran seran: "En una botigatambé s'innova! Casos pràctics", "Ideespràctiques per fer més atractiu l'interior delnostre comerç", "Posiciona la teva empresaa cercadors" i "Què cal tenir en compte perfer el web del teu negoci".

A part del programa "Obert al futur",l'Associació de Comerciants la Marinatambé està planificant la realització d'uncurs de Microsoft Access de cara a la pro-pera tardor. Aquest curs, que partirà d'unnivell inicial, tractarà d'explicar quins són elsusos i possibilitats d'un programa que ser-veix per a recopilar dades o fer seguiment

de comandes, entre d'altres funcions.Tant les càpsules del programa "Obert al

futur" com el curs de Microsoft Access esprogramaran en horari de migdia amb l'ob-jectiu de facilitar la participació dels comer-ciants. Properament, l'Associació deComerciants informarà sobre les dates con-cretes dels cursos i sobre la forma d'inscrip-ció. Si tens qualsevol dubte o vols mésinformació pots enviar un correu electrònica.c.lamarina@gmail.com o bé trucar al93.421.23.86.�

Formació de tardor per als comerciants

Botigues amb ànima. A partir d'ara sabràs quines són les"Botigues amb ànima" veient el distintiu d'aquesta campanya quel'Ajuntament de Barcelona ha impulsat per reconèixer els comer-ços més autèntics de la ciutat.

Fotonotícia

la marina // Octubre 2013ACTUALITAT10 // www.lamarinadigital.cat

"Treballar a l'hivern 2013"ANNA MIR I LOLA CASTROInformadores del Punt d'InformacióJuvenil de Sants-Montjuïc

S'apropa l'hivern i des dels Puntsd'Informació Juvenil de Barcelona,conjuntament amb Barcelona Activa,

t'oferim una gran varietat d'activitats dins lacampanya "Treballar a l'hivern 2013". Unacampanya que es realitza a la ciutat deBarcelona els mesos d'octubre i novembre iofereix, als joves entre 16 i 35 anys, unseguit de xerrades i tallers per donar eines irecursos per a la recerca de feina. També espodrà consultar a cada PIJ un recull d'ofer-tes de feina de temporada. Podeu trobartota la informació a: www.infojovebcn.cat /www.bcn.cat/treball

A l'antena de la Marina del Port, del PIJ deSants-Montjuïc, et podem informar de lesactivitats de la campanya, així com donar uncop de mà en la teva recerca de feina. Enspots trobar, els dimarts i dijous de 17 a20.30h al Centre Pepita Casanellas, alPasseig de la Zona Franca 185 (93 256 3736 / elpunt@bcn.cat).

Les activitats organitzades pel Puntd'Informació Juvenil de Sants-Montjuïc dins

la campanya "Treballar a l'hivern 2013" són: -Dimecres 23 d'octubre a les 19h "Com

treballar al FNAC aquest Nadal". FNAC ésuna de les empreses que acostuma a incor-porar nous treballadors en temporada deNadal. T'agrada la música, la lectura o lesnoves tecnologies? Coneix de què pots tre-ballar a l'FNAC, quins són els requisits quedemanen i com són els processos de selec-ció. Xerrada a càrrec de Bàrbara Cuello,responsable de RRHH del FNAC dels cen-tres comercials Arenas i Diagonal Mar. Lloc:PIJ Sants-Montjuïc (C/Muntadas 5, dins elParc de l'Espanya Industrial. 93 291 42 54)

-Dimecres 13 de novembre a les 18.30h"Coneix les oportunitats en el sector del lleu-re", vine i informa't dels requisits, la forma-ció i les ofertes laborals en el sector del lleu-re a l'hivern. Xerrada a càrrec d'ACELLEC(Associació Catalana d'Empreses del lleure,l'Educació i la Cultura) Lloc: BibliotecaFrancesc Candel (C/Amnistia Internacional,10)

Per tal de poder participar en les diferentsactivitats, cal apuntar-se prèviament mitjan-çant: www.bcn.cat/treball o preguntar alPunt d'informació Juvenil del teu barri o dis-tricte.�

>> Els veïns de laMarina descontentsamb els serveis delbarri El Districte de Sants Montjuïc aprovaamb nota el fet de viure a Barcelona,segons mostra la última enquesta delsServeis Municipals de Barcelona. Les principals preocupacions del veï-nat són la millora dels serveis deseguretat, neteja i manteniment gene-ral, però concretament a la Marina lademanda principal és la millora deltransport públic.L'enquesta reflexa que el ciutadà esmostra content amb la millora delsserveis al districte, tot i que com anota negativa, es marca l'aparcamentcom a servei a millorar.

>> El Consell de Barride la Marina convocatel proper 24 d'octubre

El Consell de Barri és l'òrgan de parti-cipació més proper al veïns i venesper poder informar-se i opinar sobreles qüestions més importants queafecten la vida del seu barri.Aquest proper 24 d'octubre a les 19h,s'ha convocat la sessió del Consell deBarri, a la Sala Pepita Casanellas, delPasseig de la Zona Franca 185.Els acords i les propostes delConsells de Barri es transmetran alsòrgans pertinents de l'Ajuntament deBarcelona per tal que hi doni respos-ta.

>> L'Ajuntamentmanté tots els ajutsper a menjador aquestcursEl Consistori de Barcelona realitzaràuna aportació extraordinària aquestcurs 2013-14 per assegurar que totesles famílies que compleixen els requi-sits de la convocatòria no es quedinsense la seva 'beca-menjador'.La inversió realitzada per cobrir latotalitat de demanda de beques seràde 8'1 milions d'euros, on el 60% vede l'Ajuntament i el 40% restantcorrerà a càrrec de la Generalitat deCatalunya.

breus

MERITXELL SUÁREZ

El passat 26 de setembre, ben a propdel nostre barri, al Palau deCongressos de Montjuïc de la Plaça

Espanya, es va dur a terme la segona edi-ció de les jornades de desenvolupamentpersonal i professional "Prepárate", onorientadors laborals i professionals del sec-tor de Recursos Humans o del Coachingoferien de forma gratuïta a les persones ensituació de desocupació el seu assessora-ment i les eines necessàries per millorar laseva recerca de feina.

Van participar unes 10.000 persones:3.000 presencialment i 7.000 a través de lavisualització per Internet de les conferèn-cies.

Es van realitzar tallers variats de comimpactar amb el Currículum, portals de feinao per aprendre a potenciar les nostres capa-citats a una entrevista; sens dubte aquestsvan ser els tallers en els que més personesvan participar, i d' altres molt interessantscom "Orientació per treballar a l'estranger",o "Emprendre amb èxit el teu negoci", ambpersones que explicaven la seva experièn-cia amb la posada en marxa del seu negocien directe i a les que podies fer preguntes.

A l'Auditori professionals reconeguts enàmbits com la Psicologia, el Coaching, lesTIC, l'economia, o les arts escèniques, vanexplicar la realitat actual del mercat laboral,

que és el que podem fer per adaptar-nos,com innovar i continuar aprenent, la neces-sitat de creure en les nostres possibilitats icom hem de fer un esforç per enfrontar-nosa situacions difícils i aconseguir el nostreèxit futur.

A la primera planta es realitzaven activi-tats fresques, enèrgiques i participatives.Aprendre a fer servir el riure com una eina,la filosofia de les arts marcials o de l'esporten general com a inspiració per millorar elnostre ànim i desenvolupar el nostre poten-cial, o que ser creatiu i espontani et pot aju-dar a enfrontar-te a una entrevista amb

major naturalitat.També podíeu trobar un espai per a

conèixer la Llei d'Integració Social delMinusvàlid, recursos i ofertes de feina per apersones amb discapacitat, a més de poderparlar amb orientadors experts per aconse-guir afrontar millor els processos de selec-ció. Aquest espai era compartit per aquellsque cercaven consell en l'àmbit de les rela-cions laborals, on un assessor jurídic, dona-va una xerrada sobre tipus de contractes,drets i deures del treballador i de l'empresa-ri.

I si es volia parlar amb algú directamentper tal de rebre consell podies fer-ho ambels orientadors personals i professionalsvoluntaris, que anaven atenent a les perso-nes de forma individual en sessions de 25minuts, per tal de resoldre els dubtes derecerca de feina, currículum o bé sobreaspectes més personals. Val a dir que vaser un dels recursos més sol·licitats durantla jornada i que demostra quant és denecessari que perfils d'aquesta tipologiaestiguin a l'ordre del dia.

Tota la informació sobre aquestes jorna-des, la podeu trobar a la pàgina webhttp://preparate.org/, on trobareu els confe-renciants, empreses i materials que van ferservir, així com un enllaç al "PrepárateBanco del tiempo" iniciativa per intercanviarconeixements.�

Iniciatives per a la recerca de feina al barri: “Prepárate”

Més informació a www.lamarinadigital.cat

la marina // Octubre 2013 CULTURA 11

Homenatge aSalvador Espriu

EVA ALBIOL

El proper dimarts 29 d'octubre elGrup Montjuïc Poètic, la publicacióLA MARINA i Sants-Montjuïc

Ràdio organitzen una vetllada poèticamusical en homenatge a SalvadorEspriu en el centenari del seu naixe-ment. L'acte començarà a les 19h de latarda a la Sala Polivalent de la BibliotecaFrancesc Candel (Carrer AmnistíaInternacional, 10). De moment, noméspodem avançar és que es durà a termeun recital de poesia acompanyat demúsica en directe, però ben segur queserà una tarda carregada de sorpreses.

Salvador Espriu fou un poeta, drama-turg i novel·lista català considerat un delsrenovadors de la prosa catalana a travésde les fórmules noucentistes. La produc-ció literària d'Espriu és extensa, però caldestacar els llibres de poemes Elcementiri de Sinera, El caminant i el muri La pell de brau, probablement la sevaobra més coneguda, en què desenvolu-pa la visió de la problemàtica històrica,moral i social d'Espanya. Així, des d'a-questa publicació considerem que nopodem deixar passar per alt el centenaridel seu naixement i per tant, a banda del'homenatge que es realitzarà a la biblio-teca, LA MARINA inclourà cada mes unacita de l'obra d'Espriu (Veure Pàg.2)escollida pels integrants del GrupMontjuïc Poètic. Trobareu més informa-ció de l'acte a la nostra pàgina webwww.lamarinadigital.cat �

El centre Kumon L'Hospitalet de Llobregat - Gran Vía 2celebra amb gran èxit el seu Lliurament de Diplomes

El centre d'aprenentatge de mate-màtiques i lectura Kumon deL'Hospitalet de Llobregat - Gran

Vía 2 va celebrar el seu lliurament dediplomes. Es van entregar diplomes almèrit, entre ells 2 d´Or, 9 de Plata i 6 deBronze, als alumnes i a les alumnes quehan anat superant els diferents nivells delprograma. De la mateixa manera, desta-car que tots els alumnes han rebut unreconeixement especial per la seva cons-tància i estudi diari. L'acte es va realitzarel passat divendres 28 de juny al mateixcentre, a les 17.00 hores.

"Aquest reconeixement premia l'esforçdiari dels alumnes", afirma la professoraEva M. Aventín Buñuel. "Amb aquestdiplomes estem motivant als alumnes pera que siguin constants, ja que el mètodeKumon no només contribueix a millorarles seves habilitats en matemàtiques ilectura, sinó que també els ensenya quede l'esforç i treball diari s'obtenen bonsresultats, a la vegada que els ajuda amadurar i a desenvolupar un perfil perso-nal basat en la superació constant", expli-ca la professora.

El mètode Kumon té dos programes:matemàtiques i lectura. El programa dematemàtiques es composa de 21 nivellsque aborden tot el temari de càlcul, de l'e-ducació infantil fins a batxillerat, el queimplica que l'aprenentatge parteix delreconeixement i traç de números, delsprimers nivells, fins al càlcul diferencial e

integral. Així mateix,

els centresKumon dis-posen delprograma del e c t u r a ,estructurat en27 nivells ic a d a s c u nd ' a q u e s t s ,consta de 20quadernets.Al llarg delprocés, s'a-borda la lec-toescriptura,la compren-sió escrita, lainterpretació,la síntesis i la crítica. Al igual que succe-eix amb el programa de matemàtiques, elmaterial didàctic de lectura està dissen-yat per a que l'alumne progressi al seupropi ritme.

En relació a KUMONKumon és una xarxa de centres d'en-

senyament amb un programa dissenyatper a desenvolupar el potencial d'apre-nentatge dels alumnes, repercutint positi-vament en la seva evolució escolar i pre-parant als mateixos per a la seva vidaadulta. Creada per Toru Kumon, profes-sor de matemàtiques a Osaka (Japó), fa

50 anys, compta actualment amb més de25.000 centres a tot el mon que impartei-xen formació a més de 4.400.000 d'alum-nes, que avalen el mètode del professorjaponès.

Durant la Castanyada, els carrers s’omplen de fantasmesRAQUEL MARTÍNEZ

Com cada any des de fa vint-i-dos, laludoteca la Casa dels Colors organit-za per a la canalla del barri el Joc del

Fantasma; amb l'objectiu de que els nensconeguin el barri més enllà de l'escola i laseva illa de cases, ja que des de l'organitza-ció es va detectar que la gent acostuma amoure's pel barri en nuclis petits, per zones.Per això hi ha activitats adaptades per acada grup d'edat. Per als més petits (0-4anys) hi ha el Joc del Castell (la vivenda delfantasma), a la ludoteca, que restarà obertaels dies 28 i 30 d'octubre. Per als mitjans (5-7 anys) hi ha el Concurs de dibuix del fan-tasma: els nois i noies poden presentar elsseus dibuixos fins al 23 d'octubre i entre el25 i el 30 s'organitza a la Casa del Rellotgeuna exposició i votació popular. Per últim,per als més grans (8-14 anys) hi ha laRecerca del fantasma. Els nens, en grupsde 3 a 5, s'han d'inscriure i recollir la sevafitxa entre el 23 i el 29 d'octubre a la ludote-

ca o la Casa del Rellotge, i el joc s'esténentre els dies 28 i 31. Els grups han d'acon-seguir els fantasmes repartits pel barri persumar punts. Aquests fantasmes podenestar simplement amagats, o poden ser alscomerços i entitats del barri, si és així, s'had'encertar una pregunta relacionada amb elbarri per aconseguir-los. Per posar punt ifinal a una setmana tan divertida, dijous 31als jardins de Can Farrero s'organitza unafesta per a celebrar la castanyada i ferentrega dels premis, i els diables cremen elfantasma d'aquesta edició, ja que començael ''regnat'' del següent (el guanyador delconcurs de dibuix).

La Núria Estruga, de la Casa dels Colors,remarca el sentit d'aquest seguit d'activitats:" tot el barri està en dansa: els petits quejuguen, els botiguers que tenen el fantasmaa l'aparador, els casals de gent gran i lesassociacions o entitats on es fan proves...durant aquests dies el fantasma és pre-sent a tot el barri!"� Crema del fantasma als Jardins de Can Farrero

CASA DELS COLORS

Els alumnes han rebut un reconeixement per l'esforç diari i els objectius aconseguits

+ infoRECURSOS DE MERCADO - GABINET DEPREMSA DE KUMONJosé María Martínez i Susana MoréTF: 91 547 08 04 comunica@rdm.es

PUBLIREPORTATGE

AG

EN

DA

Divendres en escenaFantasmas familiares

En Quico, treu partit a aquelles històries gallegues, enquè els avantpassats et visiten amb el seu alè gèlid i elsmorts es passegen pels camins aldeanos. Aquestaintensa activitat nocturna es va acabar el 1936, quan lagent va començar a tenir més por dels vius que delsmorts.Data: Diumenge 25 d’octubreHora: A les 120 horesLloc: Sala Pepita CasanellasPreu: 2,30 eurosEdat: Públic adultOrganitza: Sala Pepita Casanellas

>> Centre Cultural Áncora

Tercers diumenges de mesTallers CreatiusTallers de reflexologia, Reiki, meditació i creativitat en ladansaHora: 18 hPreu taller: 3 eurosLloc: Carrer Sant Eloi, 5-7Contacte: 93 298 94 91

>> Biblioteca Francesc Candel

Vetllada poètica musicalHomenatge a Salvador Espriu en el centenari del seunaixementData: Dimarts 29 d’octubre Hora: 19 horesOrganitza: Montjuïc Poétic, LA MARINA, Sants-MontjuïcRàdio

>> Sala Pepita Casanellas

Matinals per a tota la familiaDesperta bruixeta

Quan es desperta, la bruixeta s’adona que està tota sola,al bosc. On són les altres bruixes? I, com s’ha pogutquedar adormida? Aquest era el dia més important de laseva vida, el dia en què, potser, es faria realitat tot allòpel qual havia estat treballant. No hi ha més: haurà d’es-brinar què ha passat pel seu compte! Teatre a càrrecd'Argot teatreData: Diumenge 20 d’octubreHora: A les 12 horesLloc: Sala Pepita CasanellasPreu: 2,30 eurosEdat: Recomanat a partir dels 3 anysOrganitza: Sala Pepita Casanellas

Matinals per a tota la familiaBombolles de paper

Dansa, música en directe i multimèdia a càrrec de la Cia.Múcab DansaBombolles de paper és una proposta visual i plàstica quejuga des de la imaginació del nen/a (i l'adult) transpor-tant-lo a un espai on tot és possible.Un espectacle màgic i dinàmic on nens i nenes, pares imares, avis i àvies, no podran desenganxar la mirada del'escenari i on acabaran participant activament.Data: Diumenge 4 de novembreHora: A les 12 horesLloc: Sala Pepita CasanellasPreu: 2,30 eurosEdat: Recomanat a partir dels 3 anysOrganitza: Sala Pepita Casanellas

la marina // Octubre 2013AGENDA12 // www.lamarinadigital.cat

Del 28 al 31 d'octubre de 2013

la marina // Octubre 2013 CULTURA 13

A l'octubre les

activitats tornen a

la biblioteca

Francesc Candel

Per començar amb força la pro-gramació cultural a la bibliotecaus hem preparat una sèrie d'ac-

tivitats perquè les pugueu disfrutar.Començarem amb una exposició

de l'escultor del barri Benito Maín del'1 al 31 d'octubre, les obres del qualestaran exposades en diferentsespais de la biblioteca. Creiem quepoder gaudir de la visió d'una obraescultòrica envoltat de llibres o músi-ca és sempre un plaer pels nostressentits. Aquesta activitat anirà lligadaamb una xerrada que farem amb elpropi escultor el dilluns 28 d'octubre ales 19h.

També farem una activitat onvolem comptar amb les experiènciesdels veïns del barri i que versaràsobre com el còmic ha tractat la immi-gració. Aquesta trobada serà realitza-da per Jordi Coll, de la revistaAmaníaco. Volem que vosaltressigueu els protagonistes i per aquestmotiu us convidem a compartir lesvostres experiències o les de la vostrafamília en arribar al barri. Si us ani-meu a explicar-nos-ho si us plau adre-ceu-vos al personal de la bibliotecaamb anterioritat.

En col.laboració amb el CAP LaMarina parlarem el dia 16 d'octubreamb la ginecòloga Piedad Bailónsobre una etapa de la vida que afectaa totes les dones, la menopausa. Itambé pensant en el nostre ritme devida actual hem organitzat una confe-rència pel dia 17 d'octubre que parla-rà sobre com podem controlar i ges-tionar l'estrès, conduïda per AndrésMoya, consultor personal.

L'octubre també és l'inici d'altresactivitats com el cicle Road Movies,el club de lectura, els cursosCibernàrium..... així que us esperema tots a la biblioteca.

El far

ARAITZ PIPPERS

En els darreres anys, els espais dedi-cats a l'activitat de la gent gran, hananat creixent. El districte de Sants-

Montjuïc ja compta amb 5 centres munici-pals d'aquest tipus on, dia rere dia, sóncada cop més les persones que s'hi apro-pen a participar d'activitats que s'organit-zen o, simplement, a passar una estonaentretinguda relacionant-se amb els altres.

Un clar exemple d'això és l'Espai degent Gran "El Polvorí" on, el passat 3 d'oc-tubre, es va dur terme una celebració ambmotiu del seu 5è aniversari. La festa va serun èxit i fins a ella s'hi van apropar, tantsocis i veïns del Polvorí, com a personesd'altres barris que van voler compartiraquest dia tan especial juntament ambells. Aquest esdeveniment va constar,entre d'altres, de música en directe i dedues exposicions: una amb manualitatselaborades per usuaris del centre i l'altraamb fotografies de tot aquest temps enquè s'han anat compartint moments. Totaixò, acompanyat d'un berenar molt dolç:5 pastissos que simbolitzaven els 5 anysde vida de l'Espai realitzats per algunesusuàries del centre. L'aniversari va coinci-dir amb la commemoració del DiaInternacional de la Gent Gran, per la qualcosa, es va poder gaudir de diferents acti-vitats, com ara caminades o balls, duranttota la setmana.

La presidenta d'aquest espai, l'EstherMacías, es refereix als seus usuaris com a"persones participatives, actives i compro-

meses amb el seu centre". Fa referència ala importància d'aquests llocs per aconse-guir que la gent gran no se senti sola, quesurti, es relacioni, es mantingui activa i nodeixi de sentir-se útil. Ens comenta: "Lagent s'està conscienciant de que el col·lec-tiu de gent gran és un col·lectiu important,actiu, amb ganes de fer coses i de serescoltats, perquè tenen moltes coses adir."

Així doncs, la celebració del 5è aniver-sari de l'Espai per gent gran El Polvorí,serveix per reafirmar la importància i l'èxitde cuidar les persones grans amb què

convivim que encara tenen energia iil·lusió. Només cal que els facilitem elsmedis per fer-ho possible i això és el quepermeten aquests espais d'entreteniment irelació. Són entitats que s'obren a tothomi, de les quals, tothom pot sentir-se part, jaque la iniciativa dels usuaris és la que elsdona sentit. Com apunta l'Esther: "Hi hagent que es pensa que en els Casals noes fa res útil, que només hi ha vells. Peròjo els animaria a venir a veure el que fem,com treballem per l'envelliment actiu i lesactivitats que es duen a terme"�

L'Espai de gent gran "El Polvorí"està de celebració

Fotografia d’una de les exposicions que es va celebrar el passat 3 d’octubre

Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la GentGran, aquest espai celebra 5 anys de vida

L'obra de Benito Maín a la biblioteca Francesc CandelNATÀLIA MORALES

La Biblioteca Francesc Candel, juntamb el centre d'Estudis de Montjüic,ofereixen aquest mes d'Octubre, la

possiblititat de gaudir de les obres de l'es-cultor Benito Maín, veï del barri, i presidentde l'Agrupació d'Artistes de la Marina. 13peces de diverses mides seran les expo-sades, i les encarregades de guarnir labiblioteca durant aquest mes.

Des de ben jove, Benito Maín va mos-trar unes molt bones aptituds per lesmanualitats. Va formar-se en l'àmbit de laforja sent molt petit al taller del seu poblenatal. Un cop instal·lat a Barcelona com atreballador de la SEAT, Benito Maín vadesenvolupar la seva part més artística.Assistint a tallers d'organitzacions coml'Escola d'Art i Oficis, on va celebrar laseva primera exposició, va aprendre a tre-

ballar amb materials com la fusta i el ferro,material dúctil i mal·leable pel cual sempreha sentit debilitat. Més tard, gràcies alscursos desenvolupats per la Casa delRellotge, Maín va aprendre la tècnica permodelar la terrissa. Maín és doncs un arte-sà en tota regla, expert en la modelació dediversos materials.

Benito Maín ha creat escultures magní-fiques. Inspirat per la natura o per lesobres de grans artistes, l'escultor nonomés ha mostrat les seves creacionsdins l'àmbit local, sinó que va ser convidata formar part de la IV i V edició del FestivalInternacional Forja Viva al Museu Marítimde Barcelona. Escultor de conceptes tantrealistes, com abstractes, no decep ambles seves obres. Benito Maín és un doncsun exemple més dels artistes que tenim ala Marina.�

JORDI GISPERT

Es la fita esportiva més gran assoli-da. És la que ha culminat aquestmes de setembre. És un club amb

gairebé trenta anys d'història. Són elsfruits de generacions dedicades a aquestesport amb el qual Barcelona, sobretot apartir però també abans del 1992, hi téuna relació especial. A la Copa de laReina, com l'anomenen, s'hi confrontenels millors clubs de l'estat, també el delsnostres barris, l'entitat més important dela ciutat i una de les primeres deCatalunya, per trajectòria i per volum d'as-sociats. L'or i la plata van quedar de noulluny, però la tercera posició femenina esva acabar assolint en una darrera elimina-tòria ajustada i amb remuntada inclosa. Ales prestatgeries del local social i delcamp d'entrenament hi figuraven fins aracopes i retalls de lligues i campionats deCatalunya. Aquest és el primer d'àmbitestatal que a més concedeix el dret departicipar, durant la propera temporada, alCampionat d'Europa de Clubs de Tir ambArc.

És un moment òptim per a l'entitat, anivell de resultats en competició peròsobretot a nivell d'estructura. El clubcompta actualment amb més de 300socis, que paguen una quota anual d'uns130 euros. D'aquí, i dels cursos d'iniciaciósobretot, taxats en uns 180 euros, en sur-ten els diners amb què la Junta directiva,encapçalada pel seu president, en JordiFalgueras, fa i desfà com pot, no per treu-re'n profit, sinó per mirar de quadrar lacaixa prioritzant despeses que noinclouen sous. De moment no hi ha publi-citat, només una pàgina web comuna percompartir tots els esdeveniments. Ladivulgació es fa d'aquesta manera, amb laparticipació en altres competicions, itambé amb l'organització d'algun torneigconcret. L'entrenament o seguimentalmenys dels competidors i també la ini-ciació, la fan tècnics de l'entitat, els queacrediten la titulació pertinent. L'arc i lesfletxes són considerades per la legislacióestatal com una arma qualsevol, i per tantés delicte el seu ús sense una autoritzacióprèvia, que, lògicament, en aquest cas vede la federació, així que és imprescindibleformar part d'un club per poder optar-hi.És per aquest motiu també, que qualsevolcurs d'iniciació ha d'incloure una extensaformació en seguretat, perquè malgrat la

perillositat, el tir amb arc segueixi sent undels esports on menys accidents es pro-dueixen. Una formació que es comple-menta amb la teoria i la pràctica.S'ensenyen les diverses modalitats, olím-pica, tradicional, etc, tant d'instrumentcom de llançament, que pot ser efectuat através del visor, a ull o bé estimant la tra-jectòria a partir de la punta de la fletxa. Elsalumnes, en augment darrerament, s'ha-bituen també al gest d'esquena, no debraços, necessari, a primar les qualitatsmés requerides: força, equilibri i concen-tració; a les diferències de distància,grandària de la diana, i espai: a l'aire lliu-re o en terreny cobert, que en competició

dependran de la categoria i de la normati-va que fixi la Federació Catalana ol'Espanyola.

El local social del club és al Poblenou,on es fan les trobades de socis i també lesreunions i gestions d'una Junta que comp-ta amb 12 membres, evidentment volunta-ris, i que per tant hi ha dies que fallen. Elcamp de pràctiques, que comprèn tambéun parell de magatzems, és el deMontjuïc, un dels millors d'Europa pel quefa a l'entorn, no tan ben valorat pel seuterreny inestable. Aquest escenari però,entreveu un problema a curt termini. Unproblema que hauria de solucionar aquellque l'ha provocat i que per ara ha promès

de fer. El Castell de Montjuïc, gestionatper l'Ajuntament de Barcelona, ha de pas-sar en breu a mans privades. El Ple del'Ajuntament ha d'aprovar aquest canvi iconvocar un concurs públic per veure quise'n fa càrrec. A partir d'aquí, se sobreen-tén que una entitat privada interessada enfer negoci, voldrà convertir l'esplanada delfossar en alguna cosa que li atorgui bene-ficis, uns guanys que el tir amb arc, evi-dentment, no pot proporcionar. No hi hacap data, però sí un compromís ferm delgovern municipal de buscar un altre espaiamb iguals o millors garanties pel club ipels molts arquers de Catalunya que hivénen a practicar o a competir. �

la marina // Octubre 2013ESPORTS14 // www.lamarinadigital.cat

Bronze històric de les noies del club Arc Montjuïcal campionat d’Espanya en un moment culminantper a l’entitat El proper canvi de gestió del Castell de Montjuïc obligarà a traslladar el seu camp d'entrenament

Podi del Campionat d'Espanya celebrat el 14 i 15 de setembre passat a Castejon de Sos

la marina // Octubre 2013 COMUNICACIÓ 15

"Més a prop teu ens ajudarà a fugir del bullici mundanal perbuscar allò que ens fa feliços"

MIQUEL VERA

El 14 d’octubre començarà a eme-tre's un nou programa matinal ala freqüència de Sants -Montjuic

Ràdio dirigit pel reconegut radiofonistaJavier Artiga, amb més de 40 anys detrajectòria professional.El programa encapçalat per Artiga tin-drà el segell personal del procliu locu-tor radiofònic, que al llarg dels seus 40anys de carrera ha passat per emisso-res mítiques com Cadena Catalana,Radio Corazón, Radio Salud, COPEMiramar o Radio Unión

Quin és el projecte radiofònic del quese sent més sa–tisfet?Al llarg de la meva carrera professional hepassat per moltes etapes, i totes elles hanestat diferents, proporcionant-me moltsconeixements i experiències que m'hanajudat en la etapa següent, de tots elsprojectes que he fet me'n sento orgullós.

Que valores més de la ràdio com amitjà de comunicació?La proximitat amb l'oient, i la rapidesa al´hora de donar una noticia. El millor de totes la intimitat i la complicitat que potsaconseguir amb l'oient quan fas la radiode tota la vida.

Quines innovacions has aportat a laradio durant la teva carrera?La qüestió no és innovar, per que a laràdio està tot inventat des dels anys 60.Jo vaig comprendre això des del principi,i vaig pensar que el més important es quecada professional aporti la "seva" manerade fer ràdio. Tot i això he aportat algunesinnovacions que bé coneixen els qui hanseguit la meva trajectòria.

Que trobes a faltar de la radio dels 70 i80?Com a professional no trobo a faltar resd'aquells anys ja que segueixo treballantcom es feia aleshores. He adaptat el meuestil a les noves tecnologies, potenciant laproximitat, l'entreteniment i la comunica-ció directa i personal.

Com encares la teva nova etapa aSants Montjuic Ràdio?Crec que és un projecte molt interessanten el qual tindré la col·laboració de moltsjoves que volen ser bons radiofonistes,em motiva molt més la idea de ser "entre-nador" d'un equip il·lusionat més que el deser un simple presentador.

Per que mai va donar el salt a la radio-difusió a nivell estatal?Per que entenc la radio com a proximitat,i Espanya és un país molt gran i variat, nonomés en paisatges sinó que també encaràcters de les persones. El meu desigsempre és aconseguir la màxima identifi-cació amb l'oient, i ell en mi.

Quins seran els pilars del teu nou pro-grama a Sants Montjuic Ràdio?L'objectiu del programa "Més a prop teu"és estar al carrer, al mercat... Acompanyara la gent mentre treballa al taller, l'oficinao a casa. Conversar amb els ciutadansdel districte i promocionar el comerç local.Tot plegat ho combinarem amb una músi-ca que convidi a recordar, somiar, il·lusio-nar-se i sentir-se bé.

Expliqui'ns na mica més dels contin-guts del programa!A primera hora coneixerem les dadesmeteorològiques de la mà dels nens deles escoles del districte, parlarem amb elsmercats per conèixer els preus i les ofer-tes i conversarem amb persones gransdel barri i mestresses de casa per conèi-xer les seves inquietuds. També hi hauràun personatge de la setmana, escoltaremels grans èxits dels 70 i 80 i demanaremla participació dels oients, que seràrecompensada amb un regal dels comer-ciants.

Ja per acabar, breument, que ha apor-tat el treballar a la ràdio a la seva vida?M'ha servit per sentir-me bé amb mimateix i descobrir que he nascut peraquesta professió.�

ENTREVISTA A: Javier Artiga Presentador dels matins de Sants-Montjuïc Ràdio 102.5 FM

Qui és...Javier Artiga porta més de 40 anys dedicant-se al món de la radiodifusió, vacomençar de ben jove a Radio Juventud de S ant Feliu de Llobregat. Amb 16 anysva començar a saltar d'emissora en emissora acumulant èxits i experiència. Hatreballat a emissores comercials tan mítiques com Cadena Catalana, RadioCorazón, Radio Salud, COPE Miramar, y Radio Union Catalunya .Artiga també hafet televisió: va presentar el magazín matinal de Canal Català TV "Tot va bé" i pro-grames de tarot a Telecinco i La Sexta.

"Sóc dels únics que segueixfent ràdio com es feia a finalsdels 60" “ EXPERIÈNCIA

"L'objectiu de Més a prop teués estar al carrer, a les casses,al mercat... al costat de lagent"

“ MOTIVACIÓ

la marina // Octubre 2013PUBLICITAT16 // www.lamarinadigital.cat