El grup Folk Montjuïc celebra 25 anys (Pág. 11)

Tema del mes

Menys recursos, però el mateix servei. Els CAPs del barri planten cara a les retallades (Pàg. 2-3)

Pere Baltà: "Promovem l'obra de Candel" (Pàg. 10)

Continuen les protestes pel transport públic

Periòdic gratuïtAbril 2014 / Nº 225 Associació de Mitjans de Comunicació Local www.lamarinadigital.cat

▶ Veïns dels barris de la Marina en el moment de l'entrada a la seu del districte de Sants- Montjuïc. Dani Fernández

2 abril 2014 // www.lamarinadigital.catTEMA DEL MES

Tel. 932965007redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catLa Bàscula, Espai MusicalC. Foc, 128, 1a planta08038, Barcelona

DirectorJuan Antonio ReyesCap de redaccióEva Albiol i Sara TorremochaEdició i maquetació Ricardo BenettiRedacció i fotografiaAgustín Forteza, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Raquel Martínez, Martí Molina, Natalia Morales, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pipers, Dani Fernán-dez, Joan Barutel, Josep Ferrús i Ricardo Benetti.Col·laboradorsJulio Baños, Juan Bibián, Mireia Gar-gallo, Marc Gispert, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Myriam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador, Paula Stanis-lavsky i M. Jesús Valderas.Edició DigitalRaquel M. Martínez i Aran Comín.CorreccióJoan Barutel i Aran Comín.PublicitatAMCL (932965007) (603273425)comercial@amcl.catImpressió: GestXXITirada6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

amclassociació mitjans comunicació local

Els CAPs de la Marina resisteixen la crisi

|| Eva Albiol i || Sara Torremocha

Des de l'inici de la crisi, el govern espanyol i la Generalitat han aplicat retallades en diferents sectors socials, al·legant la necessitat de reduir pressupostos. Entre aquestes mesures, les pro-mogudes per la Generalitat en l'àmbit de la sa-lut han generat, juntament amb les relatives a l'educació, gran controvèrsia a la societat.

Però quin és l’estat de la sanitat pública als nostres carrers? Per això, ens traslladem als dos Centre d’Atenció Primària que hi ha al barri de la Marina (el CAP La Marina i el CAP Doctor Carles Ribas), per conèixer com viuen els professionals l’aplicació de les retallades esmentades i com se senten els usuaris.

El personal mèdic dels centres públics ha perdut el 30% del seu sou durant aquests anys

La primera parada la fem al carrer Amnis-tia Internacional 8, allà trobem des del juliol del 2005, el CAP La Marina. Compta amb un equip de 13 metges, 12 infermeres, 11 admi-nistratius, dos auxiliars d’infermeria, 6 pedia-tres, una odontòloga i una treballadora social,

i reben uns 19.000 usuaris. Amb els anys, han anat incorporant més serveis (com oftalmolo-gia) i és l’únic CAP de Catalunya que fa eco-grafies abdominals.

El director del CAP, el Dr. Josep Maria Cots, assegura que, tot i que han patit les retallades, aquestes no han alterat el funcionament del centre i deixa anar un “toquem fusta”. A nivell personal, el doctor confessa: “Notem les reta-llades cada cop que veiem les nòmines”.

Des de l’any 2012, el personal de la sani-tat pública no cobra els complements de la nòmina vinculats al compliment d’objectius d’activitat, fet que ha comportat una impor-tant reducció dels seus salaris. Segons el sindi-cat Metges de Catalunya, el personal mèdic ha perdut en aquests anys una mitjana del 30% de la seva massa salarial.

Davant d’aquestes circumstàncies, metges i infermeres es van negar rotundament al pla elaborat per la direcció de CatSalut, que plan-tejava convertir en fixe el 97% del salari dels 50 alts càrrecs de l’organisme. Així, pretenien blindar el sou dels directius, per tal que no els afectessin les reduccions que estan patint els salaris del personal sanitari. A hores d’ara, el projecte està pendent de ser negociat en el co-mitè d’empresa de CatSalut. A l’actualitat, els alts càrrecs només tenen entre el 10% i el 15% com a proporció variable del seu salari, és a dir, a causa de les retallades poden perdre com a màxim el 15% el sou. La resta, el 85% - 90%

no és susceptible a canvis, està blindat. I per combatre les complexitats, “procurem

posar-nos el barret de professional, quan en-trem al centre” explica Cots. I confessa: “Hi ha èpoques que et desmotives, cada cop que et redueixen el sou estan menyspreant la teva tasca, però aleshores apareix la teva vocació i et salva; saps que cobraràs menys, però que ho faràs igual de bé com abans, quan el sou era més alt i et consoles a tu mateix dient-te que algun dia tot això es recuperarà”.

Cots: "Hi ha cops que et des-motives, però aleshores apa-reix la teva vocació i et salva"

Segons el director del CAP La Marina, amb aquesta esperança, s’organitzen per tal d’aconseguir que les dificultats no signifiquin un empitjorament de l’atenció del pacient. “Aquestes són les condicions, doncs no ens queda res més que treballar plegats per ofe-rir als usuaris el millor servei, evitant que s’hi creïn cues i facilitant proves i visites amb màxima immediatesa”, assegura Cots. I conti-nua: “En aquesta dinàmica juguem molt amb el sentiment de pertinença”.

A part de les retallades que pateixen com

A causa de la crisi, la sanitat pública ha patit el tancament de serveis d'urgències, reducció de sous i encariment del preu dels medicaments

Parlem amb la direcció del CAP La Marina i del CAP Doctor Carles Ribas per conèixer l'efecte de la tisorada al barri

Adherit a:

▶ Usuaris a la sala d'espera del CAP La Marina, inaugurat al 2005. Rafel Vidal

abril 2014 // www.lamarinadigital.cat TEMA DEL MES 3

Els CAPs de la Marina resisteixen la crisivertical com fan els hospitals, al CAP conei-xem quines són les circumstàncies personals dels pacients, ens impliquem i intentem resol-dre qualsevol problema que tinguin”.

Ens traslladem, ara, al carrer del Foc 112, allà trobem des de l’any 1989 el CAP Doctor Carles Ribas. Amb 25 anys d’història, el centre compta actualment amb un equip de 13 met-ges, 14 infermeres, 13 administratius, 1 odon-tòloga, 2 auxiliars clínics, 1 treballador social i 1 gestora de casos compartida amb el CAP La Marina. A més, disposa del Centre d’Atenció a la Dona i Ginecologia, que ofereix servei a tot el barri.

Sense dubte, no són xifres dolentes per un Centre d’Atenció Primària d’aquestes caracte-rístiques. Quan preguntem a la directora del CAP, Mariam De la Poza, per les retallades, confessa: “Hi són i ens han afectat, però nosal-tres ens esforcem, encara més que abans, per-què els usuaris no ho notin i el servei funcioni amb normalitat.

En aquest aspecte, grups de professionals i usuaris han assegurat que les tissorades han suposat un clar empitjorament de l’atenció sanitària. De fet, la Confederació d’Associaci-ons de Veïns de Catalunya (CONFAVC) van denunciar a principis de gener, el col·lapse d’hospitals i ambulatoris per atendre serveis d’urgències i la no disponibilitat de llits lliures, com a conseqüència de la reducció de pressu-post de la sanitat pública.

Malgrat això, els usuaris dels centres de sa-lut de la Marina estan contents amb el servei i

destaquen el bon tracte del metges, malgrat la crisi econòmica. “En general, els usuaris són conscients de les circumstàncies que hi ha, La Marina és un barri treballador, tots els veïns han patit d’una manera o una altra les reta-llades i és per això que es solidaritzen amb la situació”, afirma Mariam De la Poza.

Una de les queixes més repetides entre els usuaris del barri ha estat el tancament de les urgències l’any 2011. Aquest servei funciona-va de dilluns a divendres de 20:00h a 24:00h, els caps de setmana i els dies festius de 9:00h a 17:00h. La directora del CAP afirma que aquest tancament no depenia de l’equip i, afe-geix que és l’impediment més greu que han notat causat per les retallades. I és que, el juny de 2011, el Departament de Salut va anunci-ar que tancaria les urgències nocturnes de 73 centres, suprimiria 17 serveis sanitaris i en canviaria de lloc 24.

De la Poza: "Ens organitzem entre nosaltres per cobrir les baixes, no deixarem de visitar

A Barcelona, la Federació d’Associacions de Veïns (FAVB) també va alertar que el ser-vei s’havia reduït gairebé a tots els districtes. La primera notícia va ser el tancament del centre d’urgències que l’Hospital Clínic tenia al carrer València. A més, destacava el cas de Sants-Montjuïc, on el CAP de Manso concen-trava (i encara concentra) les urgències noc-turnes de set centres sanitaris. Els ambulatoris de la Bordeta-Magòria, Carreras Candi, La Marina, Poble Sec, Sants, Carles Ribes i Nu-mància.

A banda del tancament de les urgències, els usuaris del CAP Carles Ribas es de les baixes dels metges. Pel que fa el temps de visita, Ma-riam De la Poza assegura que “no s’ha produït molta alteració respecte l’any passat” i per tant, els usuaris disposen del mateix temps perquè el visiti el metge.

Ara bé, la queixa sorgeix quan el metge que visita a l’usuari no hi és. “La solució passa per repartir els usuaris entre els altres companys”, afirma la directora del centre.

No obstant, Mariam De la Poza diu: “La realitat ara mateix és complicada i per aquest motiu el personal treballa més solidaritzat”. I continua: “Es pot cobrir menys perquè hi ha menys diners, però nosaltres no et deixarem de visitar”. ■

professionals de la sanitat pública, els metges i infermeres també són testimonis de situacions complicades pels usuaris. “Hi ha vegades que sabem que certs pacients no es compraran certs fàrmacs perquè no tenen diners”, assegu-ra Cots.

I és que durant la crisi s’ha produït un enca-riment de determinats medicaments. Primer va ser amb el sistema de l’euro per recepta, im-pulsat per la Conselleria de Salut al juny del 2012 i que va ser suspès al gener del 2013 pel Tribunal Constitucional, al·legant que era in-constitucional.

Cots: "Nosaltres no mirem els pacients de forma vertical; fem un abordatge social"

A l’actualitat, la pujada del preu d’alguns medicaments es deu a la decisió que va pren-dre l’executiu espanyol, al setembre del 2012, de deixar de finançar 417 medicaments per la Seguretat Social, entre els que hi ha fàrmacs tant comuns com l’Almax (antiàcid), Emportal (laxants) o Mucosan (antitussígens).

En el moment que l’usuari es trobi amb difi-cultats per garantir el seu estat de salut, com és el fet d’adquirir un medicament, Cots assegura que la seva funció “és fer un abordatge social”. I continua: “Nosaltres no els mirem de forma

La gent opina

▶ Un pacient sent atès al CAP Carles Ribas, que porta en funcionament més de 25 anys. Rafel Vidal

Crec que la sanitat pública funciona bé. Així que li poso un set. No hi ha cap pro-blema, els metges que m'han atès són molt bons. I ara amb la crisi igual.

El meu metge és molt bo i ara que no es-tem en bons temps, em tracta meravello-sament bé.

Ana Asensio Mestressa de casa

Maria Luisa Jubilada

Margarita Ribera Jubilada

Doncs un dia et tracten bé i altres pot ser que no tant. No he notat diferència amb la crisi. Per mi té un vuit.

▶ La reciente expedición rusa al Ártico despertó críticas de Dinamarca, Canadá, Noruega y Estados Unidos. Foto Ice

4 abril 2014 // www.lamarinadigital.catOPINIÓ

EDITORIAL

On Barcelona perdia el seu nom...Enguany celebrem els 50 anys de la pu-blicació d’Els altres catalans, obra del que probablement sigui el veí més conegut dels nostres barris, Francesc Candel. A LA MARINA (publicació que Candel va recolzar des del primer número amb els seus articles a la Contra) també comme-morem aquesta efemèride, rescatant de l’hemeroteca les columnes que l’autor va escriure per als lectors de LA MARINA i fent seguiment de tots els actes que s’organitzen al voltant de la seva vida i obra. En aquest número, per exemple, us oferim una entrevista a Pere Baltà, pre-sident de la Fundació Paco Candel (pàg. 10). Però no volem en aquest espai fer un nou anàlisi del que va representar –i el que representa- la visió de Candel del fe-nomen migratori. El que volem és recor-dar una altra de les seves obres, potser no tan reconeguda per la crítica, però molt “popular” per la controvèrsia que va ge-nerar en el seu dia. Ens estem referint a Donde la ciudad cambia su nombre (José Janés Editor, 1957), on Candel “retrata-va” el dia a dia dels veïns del ja desapare-gut barri de Las Casas Baratas. Tampoc pretenem analitzar el contingut d’aquest llibre, però sí volem centrar l’atenció en el seu títol: per què Donde la ciudad cambia su nombre?

El 2005, en una entrevista al diari El País, Candel deia: “Éste era el sitio donde la ciudad cambiaba su nombre. Íbamos a Barcelona, veníamos de Barcelona, no-sotros no éramos Barcelona...”. Evident-ment –i per fortuna- la Marina de 1957 res té a veure amb la de 2014. Ningú no dubta que som part de la ciutat. Però sí que sovint -quan demanem l’opinió dels veïns sobre diferents aspectes dels nos-tres barris- trobem un sentiment coinci-dent: el de ser “els últims de la ciutat” .

A l’arrel de tot plegat, una reivindi-cació que fa massa temps que dura: la de l’arribada del metro a l’única zona de la ciutat que encara no en té. Les ma-nifestacions per demanar millores en el transport públic continuen sumant adeptes setmana rere setmana, i ho continuaran fent mentre no s’obtingui una resposta satisfactòria. Ho comen-tàvem a l’edició passada: la Marina ha recuperat el seu esperit reivindicatiu i sembla que romandrà despert per molt de temps. De ben segur que Candel, allà on sigui, ho estarà celebrant. ■

mirada crítica

Antonio Rubio

Oblit fatalEn primer lloc, vull felicitar a les persones del barri que van fer possible un any més El Car-nestoltes: als que desfilen o es disfressen, els que aplaudeixen des de la vorera i balcons, fe-licitats als organitzadors, als qui ho han pagat i als qui ho han publicat.

En segon lloc, i com s’espera d’aquesta co-lumna, una crítica, pels oblidats, l’última com-parsa, que no van rebre aplaudiments de nin-gú, ni felicitacions, que no surten a cap foto, felicitats als que treballaven mentre els altres ens divertíem. L’equip de neteja, moltes gràci-es pel vostre treball, vàreu deixar el barri una mica més net amb la suor vostra samarreta. ■

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia al correu electrònic: redaccio@amcl.catO per correu a: c/Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038, BarcelonaLes millors piulades

▶ @nenagamba#canviesesqueda i jo vull que es quedi, però així, precissament així, no és la manera. Pa-trimoni és de tots.

▶ @PSCSantsQuan eren a la oposició a bcn, TMB era de l'Ajuntament, ara és de la Generalitat i a més no són veritat els números que diuen...

▶ @aitortersioJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJA "Jaume Collbo-ni es compromet a acabar la L9 si arriba a l'alcaldia amb el PSC

▶ facebook.com/ juanluiscas

@lamarinacat - facebook.com/lamarinacat

abril 2014 // www.lamarinadigital.cat OPINIÓ 5

Fundació Mans a les MansDes que va néixer Mans a les mans, ara fa 10 anys, hem comprovat que la nostra tasca és molt útil per ajudar els infants i adolescents dels barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell. A més, treba-llant conjuntament amb el Submarí, hem esdevingut un bon referent en el barri al servei de les necessi-tats d’aquest col·lectiu, especialment del sector amb més dificultats.

A l’actualitat els projec-tes que desenvolupem són els següents:uCentre Diari d’Acció Educa-tiva (CDAE) destinat a infants de 8 a 12 anysuProjecte de Reforç escolar i educa-tiu el Submarí, per infants i adoles-cents de 8 a 16 anysuPrograma “Vols un cop de mà?”, dirigit a joves de 15 a 22 anysuPrograma “Abans de decidir has de provar”, dirigit a joves de 16 a 22 anysuEsplai Spai T, per infants i adoles-cents de 6 a 18 anysuAcompanyament als grups d’infants i adolescents en l’àmbit pa-rroquial, dirigit a nois i noies de 10 a 18 anys.

Gràcies a l’ajuda de la parròquia de Mare de Déu de Port, fa tres anys que vam poder ampliar l’espai de les nos-tres activitats amb la cessió de les ins-tal·lacions de l’antic col·legi de Mare de Déu de Port al C. Del Foc 100. Les activitats del Submarí i el projecte

Vols Vols un cop de mà? realitzen a aquest espai les seves activitats. Per poder aprofitar millor la planta baixa i adequar el recinte a la nor-mativa actual dels centres d’infància, vam dur a terme, algunes reformes importants. Coneixíem la possibilitat d’accedir a una ajuda de la direcció de Serveis de Família i Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona per a obres en centres d’infància, així que vam iniciar la tramitació necessària per aconseguir-la. Amb aquesta subven-ció que cobreix el 50% de l’obra, hem anat demanant ajuda a altres entitats i persones..i encara estem cercant el suport necessari.

És un compromís difícil i feixuc, però no podem deixar passar aques-

ta oportunitat per enfortir el nostre compromís de suport i promoció a

infants, adolescents i famílies del nostre entorn. Les obres van

començar i continuen el seu curs amb normalitat. Du-

rant aquests mesos, els diferents projectes que duem a terme continu-en en funcionament, els infants i joves estan veient com el local va canviant de mica en mica, senten molta cu-

riositat per tot: de quin color seran les parets?,

quina serà la meva sala?... alguns fan apreciacions ben

encertades: cal una barana al costat de l’escala!, Hauran de posar

Internet a les aules d’estudi!.Tot sem-bla indicar que les obres estaran en-llestides pel mes de maig, i ens plauria molt que aquest sigui un moment per compartir amb totes les persones que formen part dels projectes: En resum, poder compartir el moment amb tots vosaltres. Us podem anunciar que comencem a preparar la inauguració dels locals pel 27 de maig a les 18.30h de la tarda i una matinal de jocs i por-tes obertes el dissabte... Acabarem amb una eucaristia d’acció de gràcies el 1 de juny a les 12 del matí a la parrò-quia. Esteu tots i totes convidats!”.

Per col·laborar en les obres de re-habilitació del local, poden fer un donatiu al número de compte corrent: 2013-0379-41-0201637888. ■ Equip de la Fundació Mans ales Mans i El Submarí

La proliferació de carrils bici a la ciutat de Barcelona ha estat una victòria de les persones enfront els vehicles a motor en una lluita desigual on, els ciutadans sempre tenen les de perdre davant la benzina. Cal reconèixer que també hi ha hagut voluntat política de diversos governs d'impulsar aquest transport i intentar que la proposta sigui rendible. Ara toca la segona bata-lla, la convivència. No és gens fàcil encabir bicis, cotxes, motos, transport públic i peatons en els mateixos carrers; la norma i el sentit comú exigeix la protecció dels més febles, vianants i ciclistes per aquest ordre. Però que passa quan són els amics de les bicicletes els que ténen comportaments temeraris? Doncs cal ser exigents també amb ells i recordar-los que tots som, al llarg del dia, vianants, ciclistes o conductors i que el respecte que demanem també s’ha de practicar a sobre de la bicicleta. Millor prevenir, que de no fer-ho la norma ens encotillarà aquest plaer que encara és anar en bici d’un lloc a un altre. ■

Vet aquí una vegada al segle XX en un barri de Barcelona anomenat Zona Franca on els seus habitants no tenien servei de transport de metro. Pacientment, anaven veient com en altres barris de Barcelona de creació posterior i altres poblacions dels llindars anava arribant el metro... Men-trestant, al barri, quan s’apropaven eleccions venia el polític de torn amb el seu fals i recurrent “puedo prometer y prometo” amb la clara finalitat de recaptar vots, sense empatitzar ni per un instant amb els habitants del barri, dient que a canvi del vot faria arribar el metro... Al segle XXI, van començar unes obres i, els habitants del barri de la ZF ja veien la llum del metro, però les retallades els van enxampar i com sempre van patir les conseqüències els mateixos... El que és de ciència retrògrada i involucio-nista és que avui un barri amb una de les zones industrials més importants de Catalunya no tingui un mitjà de transport òptim i modern a l’alçada d’altres països d’iguals característiques... Conte contat, metro no acabat... ■

L'acomodador

El jardíper Xavier Sanz

El lector opinaper Marta Pons

La crònica per Guillermo Segador

per Juan Bibián

Si pensem una mica, nosaltres sempre som els bons i els altres són els dolents. La paradoxa és que quan es canvia de bàndol i et poses en el dels dolents, et creus immediatament que estàs en el correcte. Ara a Crimea els “malignes” són els que demanen el dret a decidir. A Veneçuela l’enemic és qui guanya les eleccions. Els conreadors de marihuana eren narcotraficants i ara, en molts països, estan gairebé dins de la legalitat. Els terroristes moltes vegades es converteixen en lluitadors patriotes i són elevats a l’altar dels ho-mes il·lustres. Es tracta de moure les neurones i pensar que l’altre té les seves raons per pensar que l’equivocat sóc jo. Sembla un joc de paraules però és la vida mateixa. Cal tenir raó i defensar-la però pensant que l’altre també la té i la defensa. Ja ho deia la filòsofa Hannah Arendt formulant: “un segueix les regles pensant que fa un ben i en realitat és un malvat ciutadà exemplar”. Sóc partidari a equivocar-se i de l’obligació d’admetre les equivocacions, si algú pensa que no s’equivoca mai, està més que equivocat. Tinc raó o no? ■

“Her” de Spike Jonze, pese a las buenas críticas y opi-niones positivas de los amigos no tenía demasiadas es-peranzas, pero me he encontrado con un film estupendo, creativo, lleno de magia y de amor y un Joaquín Phoenix creciendo y creciendo como actor, soberbio. El tema no puede ser más cercano para nosotros, para los que estamos en las redes sociales y en los tiempos actua-les, donde las carencias emocionales y afectivas están a la orden del día. En un futuro no muy lejano, Theodore (Phoenix), un hombre solitario e introvertido a punto de divorciarse, compra, un día, un nuevo sistema operativo,

La història interminablediseñado para satisfacer todas las necesidades del usuario. Para su sorpresa, se crea una relación amo-rosa entre él y Samantha (Scarlet Johanson), la voz femenina de ese sistema operativo. Her” de Spike Jonze es un trozo de fantasía para un mundo en el que lo real y lo ficticio comienzan a ser difíciles de separar. Su ficción se establece sobre una base cercana y su candidez, que es pura sensibilidad ayuda a que al final todo termine por encontrar un sentido perfecto.Esta enternecedora película me pa-rece un retrato de las personas en un futuro cercano Una de las mejores películas de 2013 y quizá la más inesperada de todas, imposible de replicar y difícil de olvidar. Gran banda sonora y fotografía, que consiguen un círculo casi perfecto. Hay que ver “Her”, y hay que dejarse enamorar por esa voz, en VO (versión original). Por favor. ■

La M

arin

a ni

com

part

eix

ni es

resp

onsa

bilit

za d

e les

opi

nion

s del

s seu

s col

·labo

rado

rs

6 abril 2014 // www.lamarinadigital.catACTUALITAT

Donar un respir als cuidadors de persones amb dependència. Aques-ta és la proposta de l’Associació de Familiars Cuidadors de Persones Dependents, una entitat que va néixer al barri fa sis anys i que, tal i com indica el seu nom, està forma-da per persones que s’ encarreguen de tenir cura de familiars amb un grau de dependència determinat.

Fa mesos que van conèixer gent disposada a fer voluntariat perquè els cuidadors poguessin tenir un moment per ells. “Necessiten des-connectar, perquè sovint la duresa de la realitat els supera”, explica la Luci Pérez, presidenta de l’entitat.

Tot i que a nivell psicològic els cuidadors necessiten un descans, se senten culpables. “Porten tant de temps renunciant a tenir un es-pai propi, que els hi costa acceptar la necessitat de recuperar-lo, sense sentir que estan abandonant els fa-miliars”, comenta la Luci.

La qüestió és “trencar barreres”: el primer dia els hi costarà, però després podran gaudir d’aquest temps lliure sense remordiment. Segons la Luci, els cuidadors han d'acceptar que hi ha qui pot aten-dre bé el familiar i que qualsevol empitjorament de la salut no és culpa de ningú.

"Els cuidadors necessi-ten el descans, però se senten culpables"

Alguns cuidadors es poden per-metre contractar a algú i altres re-ben un voluntari de Serveis Socials. “Per accedir a aquesta ajuda, has de sol·licitar-la i no tothom que ho ne-cessita ho fa”, assegura la Luci. I es van posar a treballar. “No disposem de cap suport econòmic, així que la idea és crear un grup de voluntaris del barri que ajudi a veïns amb de-pendència”, comenta la presidenta.

“Som conscients que hi ha gent que necessita suport, però els fa vergonya reconèixer-lo, perquè a la Marina tothom es coneix”, asse-gura.

"No volem qualsevol cosa, sino un volunta-riat compromès"

Fa mesos, l’Associació de Fa-miliars Cuidadors de Persones Dependents va posar-se en con-tacte amb els Serveis Socials, que seleccionen els voluntaris. Alguns s’adrecen directament allà i al-tres es redirigeixen des de l’entitat. L'associació també va informar sobre el projecte a la fundació Amics de la Gent Gran, del barri de Gràcia, que formen els voluntaris d'aquest projecte.

El voluntari pot ser qualsevol individu que vulgui destinar una o dues hores a la setmana a fer companyia a una persona depen-dent. L’associació pretén establir una dinàmica constant en la relació entre voluntari i pacient: el servei sempre s’hauria de dur a terme el mateix dia a una hora concreta i per la mateixa persona. “Així el pacient s’acostuma i el voluntari assumeix la responsabilitat i el compromís del servei: no volem qualsevol cosa, sinó un voluntariat compromès amb la causa i que duri”, assegura la Luci.

A l’actualitat, es troben a l’etapa de selecció dels voluntaris i esperen tenir un grup important abans de l’estiu, perquè al setembre ja es pugui oferir aquest suport. “Nosaltres te-nim esperances, però temem que la gent no s’impliqui”, lamenta la Luci. La tasca del voluntari és bàsicament fer companyia el malalt, parlar amb ell o llegir-li algun llibre. I conclou: “el servei és un benefici mutu, el vo-luntari sentirà satisfacció per la seva feina i les persones amb dependèn-cia estaran contentes, elles només volen rebre carinyo”. ■

Les persones dependentsnecessiten voluntaris

Parlem amb l’Associació de Familiars Cuidadors de Persones Dependents

|| Sara Torremocha || REDACCIÓ

Noves exposicions al barri

La següent fase de l'aplicació de la xarxa octago-nal al servei de busos de Barcelona inclourà el canvi del 9 per l'H14 a l'octubre d'aquest any. Els veïns ja han mostrat la seva indignació, ja que això suposarà un canvi en el recorregut de la línia. Cal recordar que el 9 té la funció de connectar el barri amb el centre la ciutat.

L'H14 substituirà la línia 9 a l'octubre

La sèrie de fotografies de “Per a mi el barri és...”, del Servei Socio-educatiu de la Zona Franca s'ha instal·lat a la biblioteca Francesc Candel. A les imat-ges, els veïns expliquen amb cartells que és per a ells el barri. Una altra exposició és "Can Farrero", que la Sala Pepita Casanellas acull i que repassa l’activitat de l’antiga fàbrica entre els segles XIX i XX. Està or-ganitzada per la Casa del Rellotge.

Des del passat 13 de març i fins al 30 de setembre, les persones que es trobin en situació d’atur poden sol•licitar un nou ajut que la Generalitat ha posat en funcionament “per evitar als desnonaments i per afavorir el col•lectiu d’aturats de llarga durada, que és especialment vulnerable”, segons han informat.

Els aturats de llarga durada podran rebre un ajut per pa-gar el lloguer o la hipoteca

Jaume Collboni i Carmen Andrés, guanyadors de les primàries del PSC, van presentar els seus pro-jectes a la biblioteca Francesc Candel i a peu de carrer. Collboni va prometre la millora del trans-port públic, mentre que Andrés va destacar que la creació d'un estat de benestar a la ciutat haurà de començar per barris com la Marina. Dels 741 votants, 145 persones ho van fer a la Marina. D'aquests, 20 eren militants, 20 simpatitzants.

Les primàries del PSC arriben a la Marina

El mes en imatges Consulta tots els articles a www.lamarinadigital.cat

abril 2014 // www.lamarinadigital.cat ACTUALITAT 7

|| Raquel M. Martínez || REDACCIÓ

El Regidor de Sants-Montjuïc, Jor-di Martí, va comparèixer davant del veïnat, el 18 de març, durant l'Audiència Pública del Districte. Allà va anunciar un Consell de barri a la Marina per al proper 10 d’abril.

Més de 130 ciutadans de la Mari-na, encapçalats per l’Assemblea de La Marina (ZF) van assistir a l'acte. Molts d'ells, van arribar en mani-festació des del passeig de la Zona Franca. Els que no van poder entrar a la sala (per l’aforament) van que-dar-se xiulant i protestant al carrer.

Alguns veïns de la Marina van cri-dar l’atenció del regidor, acusant-lo de mentider, al·legant que no s'han aplicat les millores del transport anunciades fa tres setmanes. Conti-nuen els grans intervals de pas de les línies 9, 37, 109 i 125. Martí va dir: “Sap greu que diguin que mentim (...), són millores progressives que funcionaran a partir del 31 de març”.

Pel que fa les negociacions amb l'empresa de transport, el polític de CIU va destacar que es tracta d’una companyia pública que no es pot deixar caure, amb més de 540 milions d’euros de deute, una dada, segons ell “important per saber on

estem”. Després de deu setmanes de mobilitzacions, el veïnat, indignat, va respondre amb esbroncades.

Un altre motiu de queixa va ser el canvi de la línia 9 per l'H14, de la següent fase de la xarxa ortogonal d’autobusos. Martí va assegurar que “és difícil modificar una línia de la nova xarxa” i que l’H14 “ampliarà les prestacions del 9”. A més, va re-petir que es conservaran altres línies complementàries.

Sobre el metro, el regidor va ex-plicar: “Nosaltres (pel consistori) no podem fer-hi inversions, ja que globalment la infraestructura és competència de la Generalitat”. En

aquest aspecte, va avançar la presèn-cia de representants del govern cata-là al proper Consell de barri.

L’altre gran tema va ser el conflic-te de Can Vies. TMB – l'-empresa de la que és accionista amb un 51% l'Ajuntament de Barcelona- va de-mandar fa set anys per l’ocupació de l’edifici. Veïns de Sants reclamen que es conservi, ja que s'empra com a centre cívic des de fa 17 anys. El regidor va recordar que les activitats no estan dins de la normativa i va referir-se a la negativa dels represen-tats de Can Vies per establir diàleg durant l’any anterior, per rebatre les acusacions de desinterès.

Dirigit als nois d’entre 14 i 18 anys, el taller proposa fer un diari digital i en paper.

No us enganxa cap mitjà? Que parli d'allò que us interessa? Aques-ta és l’oportunitat de fer sentir tot allò que us ronda pel cap.

Aprendreu el funcionament dels mitjans (redacció periodística, fo-tografia, edició de video, ràdio i so, maquetació....)

Són molts tallers en un. I de fet, la proposta està oberta.

Fes la teva aportació, a través del nostre Facebook (Servei SocioEdu-catiu La Marina) o per correu (sso-cioeducatiulamarina@gmail.com).

Servei Socio Educatiu La Marina

El taller per a joves periodistes

L’Associació Gitana Fraternitat i Poble Català, ha donat un pas més per fer visible el col·lectiu de pobla-ció gitana del barri. Diego Martí-nez ha assumit, recentment, la seva presidència. Fins al moment, aquest càrrec l’ocupava Simón Montero (actual president de la FAGIC- Fe-deració d’Associacions Gitanes de Catalunya-). Amb aquest canvi, es-

peren poder federar-se i consolidar els seus fonaments. El Simón des-taca que “el nou president aporta un aire jove, emprenedor i de con-fiança, a l’Associació”, mentre que el Diego assegura que “aquest càrrec és una responsabilitat que agafo amb ganes i amb l’esperança de poder oferir, reunir i ajudar,”. Estan agraïts a la Unió d’Entitats de La Marina pel seu acolliment i esperen formar part activa de les tasques socials i festivi-tats del barri. Actualment, busquen

un local on instal·lar-s’hi.Aquesta Associació, que compta

ja amb 400 socis (gran part d’ells no gitanos), centra quatre punts forts d’interès i compromís: educació, ha-bitatge, salut i formació. “A part de la integració i la mediació, la nostra prioritat és l’educació dels joves", assegura. I continua: “Com va dir Martin Luther King: Un poble sen-se estudis és un poble dèbil, portem temps treballant en això al barri i continuarem fent-ho.” Ara, des de l’entitat estan oberts a qualsevol pro-posta. Volen esdevenir un suport per a la població gitana però, també, acollir a qui no ho sigui i vulgui for-mar part dels seus projectes. ■

Reivindicació a l'Audiència Pública

L'associació gitana del barri es consolida|| Araitz Pippers || REDACCIÓ

▶ Diego Martínez a La Marina. Rafel Vidal

8 abril 2014 // www.lamarinadigital.catACTUALITAT

Des d’ABD, ens volem parar a re-flexionar sobre les esgarrifoses da-des de l’estudi realitzat per la Agen-cia de Drets Fonamentals de la UE que indiquen que el 33% de les do-nes europees han patit violència de gènere. La nostra entitat porta anys treballant amb l’objectiu de protegir, atendre i recuperar les dones que hagin patit aquest tipus de violència, mitjançant programes com LARIS.

Entre les nostres tasques hi ha des de conscienciar sobre els mecanis-mes de subtil sotmetiment domèstic fins cercar estratègies de protecció per les dones i els seus fills.

Des de la nostra experiència, hem vist com les polítiques, programes i serveis han permès que moltes do-nes no només s’alliberessin de la si-

tuació de violència, sinó que també puguin reescriure la seva pròpia his-tòria, donant-se una segona oportu-nitat, a ella mateixa i als seus fills o filles. Però també hem viscut casos en els quals el sistema de protecció i acompanyament a la dona ha es-tat deficient o simplement no ha funcionat. O pel contrari, si ho fan no les ratifiquen davant d’un jutge, quedant el procés inhabilitat i per la persona desemparada pel procés jurídic. Per aquests motius, no ens sorprèn que només el 14% de les víctimes de violència de gènere de-nunciï les seves situacions a les au-toritats. ■

Associació Benestar iDesenvolupament

El 33% de les dones han patit violència de gènere

|| Carla Genís || REDACCIÓ

En aquests darrers anys, els veïns d’Estrelles Altes han anat veient com el seu barri cada dia presen-tava majors deficiències com són l’augment de la droga, l’incivisme o la falta d’equipaments per a que jo-ves i grans poguessin reunir-se cada tarda.

Enguany un grup de veïns han apostat per crear una nova associa-ció de veïns (AAVV) al barri que posi punt i final a aquests proble-mes: “havíem de buscar una solu-ció i una bona opció era tornar a rellançar l’Associació de veïns que ja havíem tingut”, comenta Diego Gar-cia, veí del barri i actual encarregat de la comissió de cultural a l’AAVV La Cadena-Estrelles Altes.

I és que ja fa més de vint anys que Estrelles Altes comptava, com la major part dels barris de la Marina, amb una associació pròpia. Tanma-teix, la mala gestió de part de la seva

junta va deixar l’entitat sense diners i es va veure obligada a desfer-se. “No hem d’amagar que van haver unes persones que es van endur els diners, però hem de passar pàgina i tornar a bolcar-nos per aconseguir allò que un dia vam tenir”, explica Diego Garcia.

“Havíem de tornar a re-llançar l’Associació amb els vells veïns"

Primers moviments al barriAmb la nova entitat, ja batejada

com Associació de Veïns La Cadena-Estrelles Altes, els veïns esperen recu-perar la funció de l’antiga AAVV. Per fer-ho, des del mes de març ja s’han posat en marxa reunint-se cada di-

mecres a partir de les set de la tarda. Alhora ja han començat a contactar amb altres institucions del barri per presentar-se com a nova entitat i po-der participar activament de forma conjunta. I és que a més de crear un centre per a la gent gran i pels més jo-ves, la nova associació aposta per tor-nar a recuperar les festes de barri, “que havien estat unes de les més grans de la Marina”, destaca el responsable de la comissió de cultural a l’AAVV.

Falta d’equipamentsD’altra banda, els veïns reclamen

un espai on puguin reunir-se més d’un cop per setmana per tal de des-envolupar les seves activitats.

Per això, des de l’associació ja s’ha contactat amb el districte per reivin-dicar l’antic local d’AAVV d’Estrelles Altes, on actualment altres entitats també en fan ús: “no volem fer fora a la resta d’entitats, però sí que volem que se’ns permeti estar més temps ja que és un equipament que pertany a Estrelles Altes”. ■

Estrelles Altes forma una nova associació de veïns Els veïns reclamen una entitat que millori l’estat de la zona • Reclamen per l'augment de l'incivisme i la manca d'equipaments

▶ Els membres de la Junta de l'Associació de Veïns Estrelles Altes. Carla Genís

S’apropa l’estiu i des dels Punts d’Informació Juvenil de Barce-lona, conjuntament amb Barcelona Activa, t’oferim una gran varietat d’activitats dins la campanya “Tre-ballar a l’estiu 2014”. Una campanya que es realitza els mesos d’abril i maig, oferint als joves entre 16 i 35 anys un seguit de xerrades i activi-tats per donar eines i recursos per a la recerca de feina. També es po-drà consultar a cada PIJ un recull d’ofertes de feina de temporada. Po-deu trobar tota la informació a: info-jovebcn.cat i bcn.cat/treball.

Al PIJ de Sants-Montjuïc et po-dem informar de les activitats de la campanya, així com donar un cop de mà en la teva recerca de feina els dilluns de 10 a 14h i de dilluns a di-vendres de 17 a 20.30h al C/Munta-das,5 dins el Parc de l’Espanya In-dustrial (93 291 42 54 / elpunt@bcn.cat).

També ens podeu trobar els di-marts i dijous de 17h a 20.30h al Centre Pepita Casanellas, al Passeig de la Zona Franca 185, (telf. 93 256 37 36/elpunt@bcn.cat).

Les activitats organitzades pel PIJ de Sants-Montjuïc són:

-Dimecres 30 d’abril a les 18h “NH Hotels i el seu procés de se-lecció”. En aquesta activitat ens explicaran quins perfils profession-als treballen en un hotel, com re-alitzen la selecció de personal NH Hotels i quins perfils són els més demanats. La xerrada anirà a càr-rec de Tomàs Lahoz, responsable de RRHH de NH Hotels. Lloc: PIJ Sants-Montjuïc.

-Dimarts 27 de maig a les 11.30h realitzem conjuntament el PIJ de Sants-Montjuïc i el PIJ Ciutat Ve-lla la Ruta “Cooperatives: altres formes de treballar – Ruta per un barri cooperatiu”, una activitat de la mà de La ciutat Invisible, on es permetrà contactar directament amb un ventall de cooperatives. L’inici de la ruta serà al C/Riego 35-37 i anirà a càrrec de Marc Dalmau i Ivan Miró.

Per tal de poder participar en les diferents activitats, cal apun-tar-se prèviament mitjançant: bcn.cat/treball o preguntar al Punt d’informació Juvenil del teu barri o districte. ■

Punt d'informació juvenil

Treballar a l’estiu

abril 2014 // www.lamarinadigital.cat LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Enguany la Diada de Sant Jordi es presenta especialment emotiva per a l’Associació de Comerciants La Ma-rina. Com en anys anteriors, el dia 23 d’abril l’ACLM organitza una jornada cultural i lúdica a la plaça de la Ma-rina, que tindrà com a protagonista a l’escriptor Francesc Candel. I amb la col·laboració de la Fundació Paco Candel, coincidint amb els 50 anys de la publicació de la novel·la Els altres catalans ( 1964 ), volem homenatjar l’escriptor.

L’acte del dia 23 d’abril va adreçat a nens i nenes d’entre 3 i 10 anys. La diada constarà, entre altres, d’una ac-tivitat de dibuix per als infants, en la qual estarà present la figura d’en Paco Candel. A més, gaudirem de la nar-ració de la seva història amb la parti-cipació d’una contacontes que, de ben

segur, captivarà petits i grans. Els nens gaudiran també d’un be-

renar típic dels anys 50 que ensenya-rà als infants què es menjava llavors i recordarà l’ambient d’aquells temps. Amb aquesta jornada festiva l’ACLM va més enllà de la seva activitat comer-cial i participa amb l’entitat cultural més important del nostre barri, com és la Fundació Paco Candel, per re-cordar a través de la vida de l’escriptor les arrels històriques dels actuals veïns i veïnes del barri de La Marina.

L’ACLM valora amb orgull l’evo-lució i transformació d’una zona que no oblida els seus inicis i que mira cap endavant amb l’empenta a nous projectes comercials i econò-mics de futur. ■

Redacció ACL

L’ACLM ha rebut mostres de suport per part de veïns i clients de La Ma-rina per la seva implicació a les ma-nifestacions per un transport digne al barri. Des que es van convocar les primeres reunions amb la Platafor-

ma per lluitar per un transport pú-blic de qualitat al barri, l’ACLM es va implicar plenament en l’objectiu de millorar la vida al barri.

Els clients s’adrecen a les boti-gues associades per expressar la

seva opinió sobre el tema i apor-ten idees que l’ACLM trasllada a l’organització i a les administra-cions públiques. ■

Redacció ACLM

▶ Botiguers i clients a una de les manifestacions demanant l'arribada del metro. Dani Fernández

Els veïns agraeixen a l'ACLM el suport que dóna a les reivindicacions pel metro

Diada de Sant Jordi

▶ Taller organitzat per l'Associació de Comerciants de la Marina el 2013 ACLM

10 abril 2014 // www.lamarinadigital.catCULTURA

Que el barri de La Marina està ple d’artistes no és cap novetat. L’últim descobriment ha estat l’obra de la Coral Garruta Soriano que sota el pseudònim de Coral Pincel y Dedal, l’artista es dedica a les il·lustracions infantils creades amb pintura fu-sionada amb materials molt diver-sos com el tèxtil, les cadenes, els llaços o el tul.

Des de ben petita Coral Pincel y Dedal sabia que tenia un talent especial pel dibuix, un art que ha anat millorant al llarg dels anys. A l’institut es passava les classes di-buixant noies amb la cara tapada, i avui dia les segueix pintant, maqui-llades i amb els seus complements. Tot i que va decidir dedicar-se a una altre professió mai va perdre l’afició i la sensibilitat pel dibuix.

La seva inspiració està totalment vinculada a les seves vivències per-sonals. L’artista, que es defineix com a autodidacta, es pot sentir inspirada per qualsevol cosa: un color, una textura…

És per això que la seva temàtica és tan àmplia, però sempre amb un protagonista en comú: el nen. Dibuixa ballarines i nens pujats a vespes, quadres que representen vàries professions... però en un fu-tur no gaire llunyà li agradaria re-flectir, mitjançant el seu estil propi, els aspectes que causen impacte so-cial al barri i així poder exposar la seva obra per tots nosaltres.

Actualment les creacions de Coral Pincel y Dedal han estat exposades al centre comercial Maremàgnum. Anteriorment, ha participat en esdeveniments i fires artesanals diverses, i properament, durant els dies 29 i 30 de Març es-tarà present a la Rambla del Raval. Per més endavant té previst mos-trar la seva obra per Sitges, Figue-res i Menorca.

El somni de l’artista seria poder dedicar-se exclusivament a la seva obra. Agraïda amb tots aquells que saben apreciar la dedicació, el dis-seny i la originalitat de cadascuna de les peces que l’artista crea, no hi ha res que gratifiqui més a Coral Pincel y Dedal . ■

|| Carla Genís || REDACCIÓ

Són set anys sense la figura de l’escriptor Paco Candel, però la seva obra continua vigent. Així ho destaca Pere Baltà, periodista, po-lític i actual president de la Funda-ció Paco Candel, mentre recorda un escriptor de barri “del qual pe-riodistes com jo em van aprendre molt”.

I és que grans obres com Els al-tres catalans, que enguany com-pleix el seu 50è aniversari, encara avui és rellegida per moltes per-sones. Quin aspecte és el que fa que aquesta publicació torni a ser d’interès pel públic tants anys després?

La nostra missió és pro-moure l'obra de Candel i la seva proposta

Estem davant d’una anàlisi so-ciològica d’un moment determi-nant de la història contemporània de Catalunya en què es produirà una arribada massiva de persones que venien buscant feina, fugint de la mala situació que vivia el país. Aleshores Candel va intuir que aquella gent es quedaria i forma-ria part d’una manera important. Cinquanta anys després s’ha de-mostrat que aquesta visió de futur la qual apareix al llibre era certa. Això és precisament el que fa que aquest llibre es mantingui avui viu.

Per què Candel definia Catalu-nya com una terra especial?

Hem de pensar que en aquells temps l’arribada de grans grups de persones podia produir una con-frontació de comunitats. El mi-racle es produeix per l’apreci que Catalunya té per tota aquella gent

que parlava llengües similars i, el més important, volia treballar. I és que Catalunya és un país amb un model social interclassista que en altres punts d’Espanya era difícil de veure, la qual cosa facilita que sigui una terra amb capacitat de conviure tothom amb tothom.

Creu que aquestes persones que un dia van ser immigrants encara ho tenen presents que ho van ser?

Això no s’oblida mai. Tot i així, hem de pensar que aquelles per-sones, independentment de com es diguin o d’on provinguin, ja se senten catalans. Aquesta catala-nització s’ha produït en gran part gràcies a les generacions futures.

Per això, sovint moltes d’aquestes persones no parlen català, però sí que pots sentir com els seus néts ho fan. Aquest fet demostra com Catalunya, un cop més, és un país capaç de fer grans coses.

Podríem dir que és comparable la situació d’aquells immigrants de fa 50 anys amb els immigrants que avui arriben a Catalunya? Sempre és comparable des del fet que tothom busca resoldre el seu futur. Generalment són persones que marxen de situacions com-plicades, sovint propiciades per la fam.

També és veritat que amb la im-migració actual li hem de sumar

Entrevista a Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel

"Catalunya és un país interclassista"

▶ Pere Baltà al seu despatx. Carla Genís

la qüestió idiomàtica i el model de societat d’on provenen, que és totalment diferent al de Catalu-nya i que per tant dificulta el pro-cés d’integració. Però, hi ha tants exemples positius d’integració actualment que ens porta a intuir que el model de Candel pot tornar a funcionar.

De fet, un dels objectius de la Fundació Paco Candel és la lluita per la integració dels immigrants estrangers com havia fet el propi escriptor als anys seixanta...

Al principi la Fundació s’anava a dedicar exclusivament a això. Després ens vam adonar que ja existien institucions dedicades a aquesta activitat i que per tant nosaltres només podríem ser un simple suport. La nostra veritable missió havia de ser la de conser-var el llegat del Candel divulgant la seva obra i, sobretot, promoure la seva proposta, la de treballar per-què Catalunya fos un sol poble.

Catalunya té apreci per tot aquella gent immi-grant que vol treballar

Creu que el missatge de Candel ha arribat a les noves genera-cions?

Cada cop es coneix més. I és que des que està la fundació, l’obra Els altres catalans, s’ha tornat a reeditar més d’un cop. Alhora, han començat a ressusci-tar d’altres com Donde la ciudad cambió su nombre, la primera encertada de Candel, que explica un món que el franquisme ama-gava.

I és que amb obres com aques-tes, Candel ens va ensenyar a es-criure aprofitant les escletxes de llibertat que tenia el règim. ■

Coral Pincel y Dedal: neix una nova artista

abril 2014 // www.lamarinadigital.cat CULTURA 11

|| Araitz Pippers || REDACCIÓ

L’agrupació cultural Folk Montjuïc porta 25 anys repartint musicalitat i emoció al barri. No només això sinó que, al llarg d’aquest temps, han portat la cultura musical i el folklore català arreu del territori nacional i internacional.

El Folk Montjuïc el formen per-sones amateurs, i alguns profes-sionals com ara el seu director, el Milen Panayòtov, que amen la mú-sica i que volen difondre-la dins del seu caràcter més popular. Durant aquests anys, han participat a pro-jectes musicals de tot tipus, com ara la Nit de l’Havanera de Barcelona, per destacar-ne un. Com la Isa-bel Valiente (presidenta i membre del grup) comenta: “Formar part d’aquest projecte comporta feina però, alhora, molta alegria i es co-neix gent magnífica”. Volen mostrar el seu agraïment a la gent del barri pel seu suport i, especialment, a l’Associació de veïns de Sant Cris-

25 anys dels músics de Folk Montjuïc s’han de celebrar!

▶ 25 anys portant el folklore català arreu del terriri nacional i internacional. Archiu

L'agrupació la formen persones amateurs • El 5 d'abril ho festejaran a la sala Pepita Casanellas • "És molt gratificant fer gaudir la gent a partir d'allò que tu gaudeixes fent", afirmen

tòfol per aportar-los un lloc on po-der portar a terme i assajar les seves creacions.

El proper dissabte 5 d’abril, a les 18h., aquesta agrupació por-tarà a terme una celebració a la Sala Pepita Casanellas, amb motiu dels seus 25 anys de vida. L’acte, que serà presentat per la Gem-ma Xarines (secretària de la Unió d’Entitats de la Marina), acollirà personalitats del districte, gent del barri i tothom qui vulgui apropar-s’hi. Pretén ser una jornada distesa entre records, audicions musicals en directe i un ambient acollidor. L’entrada serà gratuïta i tothom que hi assisteixi rebrà un obsequi. Com en Joan Gascueña (membre del grup) destaca: “És molt gra-tificant fer gaudir la gent a partir d’allò que tu gaudeixes fent.”

De ben segur, aquesta celebra-ció serà una bona oportunitat per compartir aquest sentiment i per desitjar que Folk Montjuïc conti-nuï repartint alegria amb la seva música. ■

12 abril 2014 // www.lamarinadigital.catCULTURA

Quan sentim la paraula “manga” a tots ens vénen les mateixes idees al cap: protagonistes amb ulls enormes, nassos minúsculs i cabells de colors impossibles que viuen aventures fan-tàstiques i/o humorístiques. No aniríem gaire desencaminats, ja que el terme “manga” signi-fica “dibuixos poc seriosos” en japonès, la qual cosa evidencia la seva voluntat de ser un en-treteniment popular. A aquest caràcter s’uneix una estètica senzilla però tremendament ex-pressiva i uns personatges carismàtics, com Doraemon, Son Goku o la Marinera Lluna, que han enamorat a les generacions més jo-ves de lectors. Tanmateix, el manga continua

El barri de Sants es prepara per a la Cerimònia dels Premis Vídeo Musical de Barcelona 2014. Els locutors de Sants-Montjuïc Ràdio (102.5 Fm) Marta Montaner i Man Hoh Tang seran els conductors de la cerimònia i l’equip “Sants 014” d’Ona de Sants-Montjuïc (94.6 Fm) re-transmetran la cerimònia en directe per totes dues emissores a partir de les vuit del vespre. 

Aquest matí l’organització ha fet públic al-guns dels secrets de la cerimònia que es rea-litzarà el vespre del divendres 4 d’abril al Parc de l’Espanya Industrial, una festa en el que s’atorgaran els guardons a les produccions mu-sicals presentades a concurs. 

“La festa es realitzarà en un espai obert per a convidar a tothom a formar-ne part” així ho ha declarat Oriol Blas director del concurs. 

La cerimònia arrencarà a les vuit del vespre amb l’inici de la programació especial con-

L'agenda d'abrilBiblioteca Francesc CandelDimecres 9Hora del conte en anglès. The Vain Little Mouse, a càrrec de La Maqui-neta produccions.Hora: 18h.

Dijous 10Conferència: Gestionar les emocions en el dia a diaXerrada-Taller sobre Consciència i Regula-ció Emocional a càrrec de Gemma Olivares, Educadora Emocional. Hora: 19h.

Dijous 24Dia del llibre - Sant Jordi.Vetllada lírica: Música i poesia. A càrrec de Montjuïc Poètic i Conjunt del Flautes del Conservatori Municipal de Música de BCN, direcció Joan Izquierdo. Organitza Folk Montjuïc. Hora: 19h.

Del 24 d'abril al 18 de maigExposició: Imagina’t Barcelona. Col·lecció Intercultural. Impulsat per la Direcció de Serveis d’Immigració i Interculturalitat de l’Ajuntament de Barcelona i gestionat per la Cooperativa Connectats. El projecte s’ha desenvolupat a l’Institut Montjuïc.

Espai Musical La BàsculaDijous 3Cicle Hivernacle: Sick Moon Freud. Hora: 20.30h.

Dijous 10Cicle Hivernable: The missing LeechHora: 20.30h.

Dijous 24Cicle Hivernacle: David Viñolas. Hora: 20.30h.

Sala Pepita CasanellasDiumenge 13Circ en família: Karoli l’home RodaEl Professor Karoli es desplaça dins d’una sola roda amb motor. A l’espectacle, aquest perso-natge presentarà ginys amb rodes, monocicles alts amb cames i bicis nanes de 10, 20 i 30 cm. Així, mostrarà la seva passió per les rodes fent el més difícil, és clar, sobre rodes.Organitza: Centre Cívic Casa del Rellotge- Sala Pepita Casanellas. Hora: 12h.

Centre de Creació El GranerDel 23 al 27Barcelona International Dance Exchange (BIDE)Aquest festival proposa quatre dies quatre dies de treball i intercanvi entre coreògrafs, balla-rins i performers de diferents nacionalitats. L’esdeveniment es planteja com una platafor-ma, un punt de trobada entre professionals del moviment interessats en la coreografia, la improvisació i l’ensenyament.

CAS de Sants24 d'abril20ns Jocs Florals del CAS de SantsUn esdeveniment d'allò més especial. I és que, enguany el CAS de Sants celebra 20 anys dels seus coneguts Jocs Florars. La celebració seròa al Casinet d'Hostafancs. Se'ns dubte, un acte que no us podeu perdre.Hora: 19h.

Casa del Rellotge24 d'abrilFem memòria. Lluita veïnal a Can FarreroCerquem testimonis i records dels veïns que es mobilitzaren per tal de mantenir la zona enjar-dinada i part de la fàbrica com a espais públics.Hora: 18.30h. Confirmar assistència: 934 322 489

Tot a punt per una nit de llum i música|| Man Hoh Tang Serradell || REDACCIÓ

duïda per l’equip deSants 014 d’Ona de Sants-Montjuïc que emetrà també Sants-Montjuïc Radio en directe, en aquesta programació s’hi realitzaran connexions prèvies a l’epicentre de la festa, serà a dos quarts de nou li pren-dran el relleu els conductors. Enguany la veu en off escollida és la d’Hector García, redactor de la Revista YOUNG. ■

▶ Els presentadors de la cerimònia

sent per a molts de nosaltres el gran desco-negut. Per exemple: sabíeu que l’origen dels característics ulls que associem a l’estil manga es troba als clàssics de Walt Disney? O que al Japó el manga està tan normalitzat que es po-den trobar col·leccions adreçades a advocats, mestresses de casa o, fins i tot, metges? Qui ho hauria de dir, oi? A la biblioteca disposem d’un fons de manga que creix constantment amb nous títols i que podeu consultar tant a la sala d’adults com a la sala infantil. També disposem d’una secció dedicada a l’anime amb pel·lícules animades que adapten els últims èxits del manga. ■

Manga a la Biblioteca El Far

abril 2014 // www.lamarinadigital.cat ESPORTS 13

|| Jordi Gispert || REDACCIÓ

Els motius són altament polítics. També hi ha part d’aquella lluita constant contra tot allò que s’allunyi dels símbols espanyols, dels únics que han d’existir segons uns deter-minats grups.

Però més enllà d’això, superant una simplificació de problemes de banderes, el tema que exposem in-cideix directament en el dia a dia i en una pèrdua de qualitat que pot ser brutal i fins i tot irreversible si no s’hi posa remei. La UFEC (Unió de Federacions Esportives de Cata-

lunya) negocia en aquests moments els punts que ha de legislar aquesta nova norma. Alguns d’ells van per bon camí, però abans de centrar-nos-hi, expliquem el cas que no és altre que el d’una modificació ja aprovada d’una llei de l’esport estatal que estava en vigència des del 1990.

La va anunciar el govern espa-nyol el passat mes de gener. A par-tir d’aquí, cal aprovar el text exac-te per començar a aplicar-la. En l’avantprojecte d’aquesta nova llei de l’esport però, hi apareix un punt clau que és el que ha fet saltar l’alarma. El govern impulsarà una llicència úni-ca esportiva. Això vol dir que tots

els esportistes de l’estat hauran de tenir una única llicència espanyola per competir en el seu esport, enca-ra que només competeixin en el seu àmbit autonòmic. Això vol dir que a molts esportistes aquesta llicència única els sortirà més cara.

Això significa també que les fe-

deracions autonòmiques veuran vulnerats els seus drets preferents, presents a la constitució, de com-petències esportives, i que deixaran de recaptar una quantitat de diners que avui dia són bàsics per al seu propi finançament. Un finançament que recordem que ja estava gairebé tocat de mort per les darreres reta-llades anunciades per la Generalitat de cara al 2014, que suposaven una rebaixa percentual del 60% del pres-supost global de la UFEC.

AlertaLa situació de l’esport de casa

nostra és crítica doncs, i per això llancem el nostre crit d’alarma. La llei està aprovada però el seu text encara és un projecte. El president de la UFEC, David Moner, el Se-cretari General de l’Esport, Ivan Tibau, i diversos representants dels organismes espanyols es reuneixen aquests dies per mirar d’arribar a acords per salvar la situació.

Les converses, això dóna almenys un bri d’esperança, van pel bon camí. De fet s’està bastant d’acord en deixar que les federacions auto-nòmiques segueixin recaptant els diners de les llicències en les com-peticions que organitzin elles ma-teixes.

Això seria un gran perquè supo-saria gairebé seguir cobrant d’un quasi 80% de les llicències emeses. Aquest acord evitaria molts danys però les converses han de seguir encara un bon temps. I la pressió de tots els grups, de tot el món de l’esport, és la clau per poder mino-

rar uns efectes que serien nocius. De moment la Plataforma Proselecci-ons, la mateixa UFEC i l’Assemblea Nacional Catalana són els organis-mes que s’hi han abocat.

El Parlament de Catalunya tam-bé va presentar-hi una moció. Ara, tanmateix, és hora que clubs i es-portistes, el teixit més important que és el de la societat civil, prengui consciència de la magnitud del cas i es manifesti.

Més enllà de la vulneració abso-luta de les competències autonòmi-ques no cal ser gaire il·luminat per veure clar que amb la pèrdua d’una quantitat de diners tan gran no hi ha inversions, i per tant no hi ha be-ques, ni ajudes a clubs, ni a esportis-tes, ni activitats a les escoles, ni ens

públics potents. Per veure que certs clubs, certs

centres i certs esportistes hau-ran d’abandonar l’activitat que els apassiona perquè han de menjar. La privatització del CAR de Sant Cugat i d’altres institucions de vital importància per al nostre esport com l’INEFC, ara per ara, es plan-teja com una de les poques sortides, sobretot si l’avantprojecte de llei tira endavant sense matisos. ■

La llicència única esportiva amenaça l'esport català

Modificació de la Llei de l'Esport

Comporta una invasió de competències • És una nova clatellada al finançament de les Federacions Catalanes

▶ Integrants d'un dels equips de waterpolo del Club de Natació Montjuïc. Jordi Gispert

▶ Un grup de nens esportistes practica arts marcials al Parc de Can Sabaté. Jordi Gispert

La mesura afectarà tots els clubs i esportistes, també els dels barris de La Marina

La llei està aprovada però el seu text encara és un projecte

14 abril 2014 // www.lamarinadigital.catSALUT

Què és el treball social clínic?Tracta el malestar psicosocial de problemes de salut • Valora l'impacte del diag-nòstic i el pronòstic del problema • Es pretén construir un context d'ajuda

|| Encarna Medina || Treballadora social, CAP Carles Ribas

El treball social clínic és la intervenció adreçada a tractar el malestar psicosocial que pateixen les persones en relació als problemes de salut. Quan una persona ha de afrontar un problema de salut, propi o d’altra persona significativa del seu entorn (parella, pares, fills, germans...) el seu món queda afectat. Això produeix un sentiment de malestar in-terior que té a veure no solament amb la seva vivència del problema de salut, si no també amb les seves formes habituals d’afrontament a les dificultats i amb les relacions que manté amb el seu context interpersonal, que davant la malaltia pot ser un element de contenció i recolzament o actuar com un element deses-tabilitzador.

No sols s'atenen persones amb malalties, si no també se treballa en la prevenció i el fo-ment de la salut

En el moment que el treballador social entra en contacte amb el pacient tracta de situar-lo en la seva realitat personal, valorar l'impacte del diagnòstic i el pronòstic del pro-blema de salut i conèixer el lloc que el pacient

ocupa en el sistema familiar, ja què dependrà d’això que les adaptacions que haurà de fer aquest sistema siguin més o menys compli-cades.

D’alguna manera, el que el treballador social clínic pretén és construir un context d’ajuda on el pacient pugui expressar les seves emocions, pors i vivència de la malaltia; on poder impulsar, enfortir i rescatar els aspectes més sans del pacient i del seu medi familiar i microsocial per des d’aquí plantejar alternatives d’ajuda a les seves necessitats amb l’objectiu de mantenir l’autonomia i la independència que la malaltia ha disminuït.

Depèn de quina sigui la resolució del problema (recuperació de la salut, cronificació, incapacitat) pacient i sistema

familiar recuperaran la situació prèvia a la malaltia o requeriran modificacions permanents (concretament si es tracta d’una situació d’incapacitat que impliqui certs nivells de dependència), per a què la relació individu-família-medi sigui tan autònoma i satisfactòria com sigui possible.

Però, els treballadors socials de salut no sols atenen persones amb malalties si no que centren també el nostre treball en la prevenció i el foment de la salut mitjançant programes preventius, aplicant l’estratègia de detecció de risc, identificant les persones en risc social per a cada programa, com per exemple: ancià fràgil i programes d’atenció a la dependència, o treballant en la comunitat/barri amb col•lectius vulnerables, etc.

No és fàcil conèixer al esser humà. Les persones són complexes... Si el treball social té al desavantatge que totes les relacions humanes són intangibles, invisibles , complexes i estan carregades de l’element emocional, té en canvi la avantatge que permet als clients parlar... ■

És una malaltia que es caracteritza per una lesió crònica de la mucosa de l’intestí prim, que provoca una reacció inflamatòria amb la consegüent malabsorció de nutrients, més possibles lesions intestinals, originada per la intolerància al gluten o fracció pro-teica dels cereals en persones genèticament predisposades. Per a fer el tractament nutri-cional d’aquesta malaltia, hem d’aportar nu-trients essencials per a l’intestí, així com re-alitzar una dieta exempta de gluten (DEG), en la qual:

Exclourem: Aliments que continguin els cereals o derivats del blat, ordi, sègol i civada principalment, així com l’espelta, el camunt i el triticale. Tots els productes manufactu-rats i elaborats a granel. Vigilar en fregir ali-ments en olis on prèviament s’hagin fregit d’altres amb gluten, així com en bars i res-taurants. Precaució amb productes impor-tats i amb farines aptes per a celíacs sense estar identificades.

Inclourem: Cereals com l’arròs, quinoa, “alforfón” , “amaranto” i Mill. Així com io-gurts, formatges frescos i derivats de la llet (vigileu el contingut en lactosa). Tot tipus de carns i vísceres. Peix i marisc fresc, congelat i en conserva. Ous, verdures, hortalisses i tu-bèrcles, fruites, tot tipus de llegums, sucre i mel, olis i mantegues, cafè en gra o mòlt així com infusions i refrescos, vins, begudes es-pumoses, fruita seca crua, sal i vinagre de vi, espècies de branca i gra i totes les naturals.

És important no començar una dieta sen-se haver-se fet previament una biòpsia per a comprovar l’afecció.

Marc Gispert Giron

La celiaquíaConsells per a una vida sana

Info +Tallers per la salut:CAP Dr. Carles RibasTaller de H.T.A. per a persones i familiars que siguin hipertenses.Dia dimecres 2 d'abril - d 17 a 19 hs.

abril 2014 // www.lamarinadigital.cat COMUNICACIÓ 15

Després de 20 anys d’història re-centment complerts, el periòdic La Marina ha demostrat amb solvèn-cia el seu compromís i capacitat d’adaptació al mitjà. Aquest any, i coincidint amb l’aniversari, la di-recció d’aquest mitjà i un grup de c o l · l ab or a d ors han apostat per una renovació del seu disseny i aparença mi-tjançant una nova maqueta tècnica. Com s’observa en les il·lustracions de les diferents porta-des antigues, aquest periòdic sempre va mantenir un com-promís de qualitat amb els seus lectors, amb la premissa de ser una eina veraç de transport de la informació local. A partir d’aquests mo-ments difícils econò-micament,

Estrenem format nou

La Marina es posa guapa per a tu!amb molt esforç i sacrifici hem llançat un nou format, que pre-tén mantenir l’ànima de la nostra publicació, però alhora més àgil i dinàmic per als nostres lectors. L’aposta ha consistit a redissenyar

el contingut mitjançant una nova eina informàtica, l’Adobe Indesign. Aquest programa ens permet una correcta alineació dels continguts gràfics, que a la vegada farà més agradable visualment a la publicació. L’aposta és clara… volem portar la informació als nostres lectors amb la veracitat i objectivitat de sem-pre, però a partir d’ara amb una tipografia agradable, textos des-tacats, subtítols i altres elements que ajudaran a la contextualit-zació del contingut de la notícia. El procés de canvi no ha fet més que començar i encara hi ha coses per millorar. Sempre hi ha marge per buscar l’excel·lència. I ganes no fal-ten! Tenim un equip jove de perio-distes, tècnics i col·laboradors. Tots tenen inquietuds, una formació d’alt nivell i ganes de treballar. El repte és el que teniu a les vostres mans! I és aquest periòdic compromès i iden-tificat amb el barri.

Ricardo BenettiPeriodista i responsable de l'edició

abril 2014 // www.lamarinadigital.catPUBLICITAT16