La Paeria Nº262

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•FEBRER15NÚM.262

p

La Paeria lidera el rànquing d’Índex de Trans-parència dels Ajuntaments. P. 3

La Llotja atrau gairebé 450.000 persones en els actes culturals i congressuals. P. 19

Renovació i modernització dels jocs infantils dels parcs i les places . P. 4

Un any “fent dissabte” als barris (Mésinformacióalapàg.16)

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

FebrerDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció

de la ciutat de Lleida

Establiment de trucada: 0,34 euros

Minut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMEEnderroc del mur perimetral de la plaça Pau Casals ................... 5Millora de l’accessibilitat de Llívia ..................................................... 5Reurbanització del carrer Ramon Castejón ................................... 6Ampliació de l’escola bressol de Sucs .............................................. 7

MEDI AMBIENTObert el termini per sol·licitar un hort municipal ........................ 8

BENESTAR SOCIALLliurament de diplomes als ciudadors no professionals ............ 10Més de 50.000 euros per evitar talls energètics ............................. 11

ALCALDIAReestructuració de l’equip de govern ............................................... 11

EDUCACIÓ I INFÀNCIAMés d’11.000 nens gaudiran de les audicions escolars ........... 12Pràctiques d’alumnes d’FP a les escoles bressol ........................... 12

CULTURACommemoració del naixement de Víctor Torres .......................... 15Animac presenta 235 treballs d’animació artesanal ................ 15

EDUCACIÓ I INFÀNCIAJocs de memòria a la ludoteca de Balàfia .................................... 20

TURISMEPigem i Esteve, ambaixadors de la ciutat de Lleida ...................... 21

FIRESUn mes carregat de fires a Lleida .................................................... 22

CULTURANou equip directiu del Conservatori de Música ........................ 23La Fira de Titelles vol ser “estratègica” ................................................ 24Donacions d’obres al Museu Morera ................................................. 25

OPINIÓ dels Grups Municipals ......................................................... 26

OCI Agenda cultural ............................................................ ............... 28

07 Els Jardins de la Llibertat, un nou espai públic i zona verda que dóna la benvinguda al barri dels Secà de Sant Pere.

Creació d’un grup mixt per vetllar pel Pla Municipal de Responsabilitat Social de l’Ajuntament de Lleida.

Lleida va rebre l’any passat 179.233 viatgers, un 9,10% més que el 2013, i es promociona com a destinació per celebrar congressos.

Edicions

• 93 799 07 07

13

21

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Febrer de 2015 • Alcaldia

La Paeria, líder estatal en transparència•Per la informació municipal que ofereix als ciutadans

L’Ajuntament de Lleida ha obtingut la màxima puntuació en 80 indicadors dividits en sis àrees de transparència. © H. S.

El web de la Paeria, un dels principals punts d’informació. © Paeria

L’Ajuntament assoleix el 100% de transparència en totes les àrees que avalua el rànquing ITA

L’Ajuntament de Lleida en-capçala, juntament amb 18 ajuntaments d’arreu de l’Estat, el rànquing ITA (Índex de Transparència dels Ajun-taments), que elabora l’ONG Transparency International Espanya, amb referència a la informació que ofereix als ciutadans i les ciutadanes.

La Paeria assoleix un 100% de transparència en totes les àrees que avalua aquest índex de referència interna-cional: informació municipal, relacions amb els ciutadans i la societat, transparència economicofinancera, trans-parència en les contracta-cions i costos dels serveis, transparència en matèries d’urbanisme, obres públi-ques i medi ambient i al-tres indicadors de la llei de transparència, com ara la informació que ofereix sobre contractes, convenis i sub-vencions, sobre els seus alts

càrrecs i les entitats en què participa, entre d’altres.

En aquesta edició de l’enquesta s’han avaluat 110 ajuntaments de tot Espanya per mitjà de 80 indicadors dividits en sis àrees de trans-parència. La ciutat de Lleida se situa dalt de tot en aquest índex, juntament amb 17 municipis més.

L’Ajuntament de Lleida obté la puntuació màxima de 100 de transparència, mentre que la mitjana de transparèn-

cia global dels municipis analitzats és de 85,2 punts. En la darrera edició d’aquesta enquesta, que va tenir lloc el 2012, la Paeria va ocupar el lloc número 34, amb una puntuació del 88,8%.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va destacar que aques-ta avaluació externa “posa de manifest l’efectivitat de

la Paeria a implementar els mecanismes de transparèn-cia que atansen la informa-ció i la gestió municipals als lleidatans i les lleidatanes”. Els resultats de l’enquesta refermen que s’ha fet realitat aquesta voluntat de posar a l’abast de la ciutadania, de manera senzilla i accessible, el conjunt de l’activitat mu-nicipal en tots els àmbits. •••


Urbanisme • Febrer de 2015Urbanisme • Febrer de 2015

Pla Renove de parcs infantils•La Paeria destina 120.000 euros a modernitzar els jocs

El parc de la Mitjana disposa de jocs nous, entre els quals una tirolina de 30 metres. © H. S.

Noves tanques de protecció a les places la Rioja i de l’Amistat per protegir els infants

Enguany es destinaran 120.000 eu-ros a la modernització de jocs infantils als parcs i les places, com també a la instal·lació d’elements esportius nous. Amb aquest Pla Renove de jocs per a nens a la via pública, es reposaran, am-pliaran o milloraran el paviment amor-tidor d’unes 40 places, com la Màrius

Carretero, la de Lluís Companys amb passeig de Ronda, la de Noguerola i el parc del Rovelló, on també està previst instal·lar-hi un joc més modern en for-ma de piràmide per escalar.

A més, es construiran deu espais amb sorra perquè hi juguin els més petits i es col·locaran noves tanques de protecció en quatre places –l’actuació ja s’ha fet a la plaça la Rioja, al Secà de Sant Pere, i a la de l’Amistat, a la Bordeta– per im-pedir que els nens surtin del recinte i d’aquesta manera evitar accidents. Així mateix, s’instal·laran cartells en 75 pla-ces que informaran de l’edat a què estan destinats els jocs, les seves característi-ques i les normes de seguretat.

També se substituiran els actuals jocs infantils de la plaça de l’Esplai de la Bor-deta i n’instal·laran de nous a Pau Casals. Al Parc de la Mitjana, ja s’han col·locat jocs infantils nous, entre els quals el pont tirolès (tirolina) més llarg de la ciu-tat, de 30 metres. •••


Febrer de 2015 • Urbanisme

La plaça Pau Casals s’obre als ciutadans

Millora de l’accessibilitat a Llívia

•Amb l’enderroc del mur es guanyen prop de 1.000 m2

•També es renova tot l’enllumenat públic de la zona

Retirada de l’estàtua de Pau Casals, que serà restaurada i canviarà d’ubicació. © H. S.

Adaptació d’un pas de vianants al carrer Gran de Llívia. © Serveis de Comunicació

L’espai tindrà jocs infantils, mobiliari urbà i enjardinament nou, i es reforçarà l’enllumenat

La “nova” plaça Pau Casals comença a prendre forma un cop han començat les obres de remodelació amb l’enderroc de l’històric mur perimetral que envol-tava aquest espai públic, que permetrà obrir-lo als ciutadans i les ciutadanes i guanyar prop de 1.000 m2 per als via-nants.

Els treballs de la plaça, que tindrà una superfície total de 3.400 m2, in-clouen la reordenació de la circulació i l’aparcament i la restauració de l’estàtua de Pau Casals. També hi haurà enjardi-nament nou, un gran joc infantil de dis-seny en forma de vaixell pesquer i un gronxador triple de fusta i pneumàtics, es col·locaran una trentena de bancs i cadires, es reforçarà l’enllumenat, s’ins-tal·larà reg i es milloraran les xarxes d’ai-gua i sanejament.

A més, es millorarà l’accessibilitat i s’eliminarà el carril lateral al carrer Bal-mes per ampliar la vorera fins a l’actual mitjana i guanyar superfície per als via-

nants i carril bici. Pel que fa a l’ordenació dels espais i els paviments de la plaça, s’ha pretès obrir els espais actuals als car-rers contigus a la plaça amb corre-dors i passadissos al voltant dels espais enjardinats o més lúdics, per afavorir la transversalitat i l’obertura de la plaça a la trama urbana. •••

La Paeria està duent a terme les obres de renovació de l’enllumenat públic i la millora de l’accessibilitat al barri de Llí-via. Així, s’estan canviant els punts de llum dels carrers Gran de Llívia, Grealó i Antoni Vilaplana. En concret, se substi-tueixen 36 pals que presentaven proble-mes de seguretat per nous fanals amb

llumeneres de sodi per tal d’augmentar l’estalvi energètic.

També es millora la ubicació del qua-dre i els punts de llum es reubicaran en un extrem de la vorera perquè no mo-lestin el pas dels veïns i veïnes com fins ara. L’actuació també inclou l’adaptació

d’un total de 14 passos de vianants i es millora d’aquesta manera la mobilitat al carrer Gran de Llívia –el carrer principal del barri– i a les connexions amb els car-rers Antoni Vilaplana i Grealó. Al mes de març està previst adaptar 14 passos de vianants més en el marc del programa d’accessibilitat de l’any 2015.

En els darrers mesos, l’Ajuntament de Lleida, a través de la UTE LleidaLlum, està renovant i millorant l’enllumenat de tots els barris per aconseguir l’homogeneïtzació dels nivells lumínics dels carrers i evitar els punts foscos que es produïen fins ara quan s’apagaven alguns fanals de forma alterna. Aquest procés suposa la implantació de 7.297 punts de llum de tecnologia LED. •••

L’actuació inclou l’adaptació de 14 passos de vianants al carrer Gran de Llívia


Urbanisme • Febrer de 2015

Renovació del carrer Ramon Castejón•La calçada i la vorera s’han posat al mateix nivellLa reurbanització del carrer Ramon Castejón, entre els carrers Vila Antònia i Gene-ral Brito, ha finalitzat. Amb aquests treballs, el vial té la calçada i la vorera al mateix nivell, separades per mobilia-ri urbà, i la velocitat dels vehi-cles s’ha limitat a un màxim de 30 km/h per millorar la seguretat dels vianants.

L’obra suposa que el carrer Ramon Castejón ha vist mi-llorada l’accessibilitat i la mo-bilitat dels vianants, ja que les voreres s’han ampliat fins a un màxim d’1,80 metres per facilitar el pas de les per-sones amb mobilitat reduïda o amb cotxets d’infants.

A més, el paviment nou

és d’aglomerat asfàltic i les llambordes, de color vermell, per donar continuïtat a la lí-

nia estètica dels altres carrers que s’han arranjat a l’entorn del barri d’Avinguda del Se-gre que també han estat con-vertits en zones 30, sobretot a l’entorn de centres escolars i equipaments, en els darrers anys.

El paviment nou és d’aglomerat asfàltic i les llambordes són de color vermell

La superfície d’actuació ha estat de 770 metres quadrats de superfície i ha inclòs la mi-llora de la connexió del carrer amb el passatge Santa Isabel.

Renovació de l’enllumenat

També s’han renovat l’enllumenat i la xarxa de recollida d’aigües pluvials, s’ha construït un col·lector per desconnectar les aigües residuals del riu Noguerola i també s’ha instal·lat mobiliari urbà nou (bancs, cadires i jar-dinera).

Durant l’acte d’inauguració de la reurbanització, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va posar de relleu que en els últims anys la Paeria està apostant per la conversió de molts carrers de la ciutat en zones amb velocitat limitada a 30 km/h. •••

Les voreres s’han ampliat fins a un màxim d’1,80 metres. © S. C.



Estrena dels Jardins de la Llibertat

La sala de vetlla de Sucs, llesta a l’abril

•Espai verd nou que dóna la benvinguda al Secà de Sant Pere

•L’edifici de l’antiga escola es remodelarà per acollir la bressol

S’han col·locat bancs, papereres, taules de pícnic i punts de llum. © Hermínia Sirvent.

El Secà de Sant Pere va estrenar els Jar-dins de la Llibertat, un nou espai que dóna la benvinguda al barri. És l’accés principal pel carrer Llibertat, des de la cruïlla de l’avinguda Alcalde Recasens, que s’emmarca en les actuacions del pla de millora global d’espais urbans i de les principals entrades als barris de la ciutat a què l’Ajuntament de Lleida destina un pressupost total de 860.000 euros.

La zona, on són ubicats els dipòsits d’aigua i una estació de bombeig, s’ha obert com a espai públic i zona verda, ja que s’ha ampliat i condicionat l’actual parc. S’ha construït una tanca que limita la nova zona amb taulons de fusta de pi, tant per ampliar l’espai públic com per millorar paisatgísticament tot l’entorn, i s’han col·locat quatre bancs de fusta i un de pedra, quatre papereres, dues taules de pícnic i dos punts de llum.

També s’hi ha habilitat un nou pas per als vianants i s’han posat bandes rugoses. Aquesta obra s’ha complemen-

La Paeria adjudica la reconstrucció del pont del Bou, afectat per les pluges

tat amb un mural en una de les parets dels antics dipòsits d’aigua de l’entrada del barri, a càrrec d’alumnes de l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol. És un dibuix amb línies geomètriques i amb colors blaus, de l’aigua, que incorpora el nom del Secà i serveix com a element identificatiu del barri.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ex-plicar que l’espai és un dels eixos de connexió del centre de la ciutat amb el barri. Ros va comentar que el Secà s’ha connectat amb l’avinguda de la Lliber-tat, per Torre Vicens i pel vial de Solé i Tura. Amb aquest espai s’aconsegueix un espai per a la convivència. •••

La sala de vetlla té una superfície de 125 m2 i és situada en una aula de l’antiga escola. © H. S.

La nova sala de vetlla de Sucs entrarà en funcionament a l’abril i l’edifici de l’antiga escola de P3 es remodelarà per acollir l’ampliació de l’escola bressol. Aquestes són dues de les principals no-vetats que es van donar a conèixer amb motiu de la visita que l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del president de

l’EMD de Sucs, Guillem Boneu, va fer a l’entitat municipal descentralitzada.

La sala de vetlla, amb una superfície de 125 m2, és situada en una de les au-les de l’antiga escola. El nou recinte dis-posarà de sala de vetlla per a la família, sala per a difunt, vestíbul i serveis. La fu-

nerària La Lleidatana executa les obres i el projecte va a càrrec de l’Ajuntament.

L’antiga escola de P3, situada just al davant de l’escola de primària El Vilot, es rehabilitarà per acollir l’escola bressol i donar un millor servei als infants que fan P1 i P2 a l’escola bressol. L’edifici de les antigues aules de P3 disposa d’espai interior i d’un ampli pati exterior.

D’altra banda, l’Ajuntament de Lleida ha adjudicat la reconstrucció del pont del Bou de Sucs a l’empresa Arnó per un import de 121.890,85 euros. L’actuació consisteix en la instal·lació d’un calaix prefabricat de 4 x 4 metres a la base del pont per evitar que torni a ser erosionat per l’aigua. •••


Medi Ambient • Febrer de 2015

Obert el període per demanar un hort

Aliances per a l’èxit educatiu

•Parcel·les a Pardinyes Altes i a la partida de Rufea

•Les escoles Pardinyes i Joan Maragall inicien el “Magnet”

Parcel·la de l’hort familiar de la partida de Rufea. © Medi Ambient

Àngel Ros saluda els alumnes de l’escola Pardinyes. © H. S.

Les sol·licituds es poden presentar a partir del març a Medi Ambient

La Regidoria de Medi Am-bient i Horta obre al març un nou període per sol·licitar una parcel·la d’hort muni-cipal d’autoconsum tant als Horts Municipals de Pardi-nyes Altes com als Horts Mu-nicipals de Rufea.

Els horts familiars tenen una reconeguda funció so-cial, educativa, lúdica i de benestar personal. El cultiu d’hortalisses, tant d’estiu (tomàquets, enciams, car-bassons, ceba, pebrots, al-bergínies, etc.) com d’hivern

(cols, bròquil, porros, cebes, espinacs, bledes, etc.), és una activitat que, a més de donar fruits de qualitat, permet fer exercici i estar a l’aire lliure. Les trobades i xerrades entre els hortolans usuaris de les instal·lacions ofereixen un lloc per enfortir i dinamitzar les relacions socials.

D’altra banda, el projecte dels horts familiars inclou altres objectius, com la sen-sibilització sobre els valors de l’Horta de Lleida, com a part de la història i la cultura de Lleida, i la sensibilització

ambiental, ja que es dóna suport als sistemes de pro-ducció respectuosos amb el medi ambient i a una correc-ta gestió de l’aigua.

Actualment, l’Ajuntament té dues parcel·les adequades amb diferents horts, a Par-dinyes i a Rufea. En ambdós casos, s’hi ha instal·lat una bassa de reg, un grup de bombeig i una xarxa de reg que porta l’aigua a cada parcel·la. Els usuaris, que han d’estar empadronats a Llei-da i ser majors d’edat, tenen dret a cultivar hortalisses per a autoconsum. En el cas dels horts de Rufea, s’ha de pagar 158 euros a l’any per al man-teniment de la instal·lació, mentre que a Pardinyes Altes el preu oscil·la entre els 20 (horts de 25 m2) i els 30 euros (50 m2) mensuals. •••

Les escoles Pardinyes i Joan Maragall de Lleida han iniciat aquest curs escolar el projec-te “Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu”, que, amb una durada de 4 anys, involucra centres educatius i institu-cions de referència en pro-jectes educatius innovadors i de qualitat per convertir-los en centres de referència.

L’escola Pardinyes du a ter-me un projecte d’innovació de la mà del Fruitcentre de l’IRTA i l’Escola Tècnica Su-perior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL. El projecte es basarà en un enfocament competencial dels aprenen-tatges amb la ciència com a eix vertebrador, sobretot a partir de l’estudi del cicle de la fruita. El lema de l’escola és “Terra de fruita, compromís amb la ciència”.

El projecte d’innovació de l’escola Joan Maragall del ba-rri de la Bordeta està centrat en la competència audiovi-sual, ja que es farà en aliança amb el Magical Media i la Uni-versitat de Lleida, en concret amb les facultats de Ciències de l’Educació i Lletres. En

Projecte innovador i de qualitat per convertir centres de referència

aquest cas, l’eslògan és “Una altra manera d’aprendre i co-municar”.

El programa, que s’està duent a terme en 7 escoles de Catalunya, entre les quals s’inclouen les dues de Llei-da, s’inspira en les magnet schools americanes i se n’ha fet una adaptació a la realitat catalana.

Aquesta aliança amb ins-titucions capdavanteres en un camp de coneixement específic (ciència, tecnologia, art, etc.) ha de permetre a l’escola desenvolupar un pro-jecte educatiu innovador i de qualitat, un projecte atractiu, que tingui magnetisme i que acabi sent de referència en el seu territori, tant per a les fa-mílies com per a la comunitat educativa. •••

Educ

ació


Benestar Social • Febrer de 2015

Diplomes a cuidadors no professionals•Més de 200 persones assistents es van formar durant el 2014

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir l’acte de lliurament de diplomes i de cloenda dels cursos de for-mació bàsica per a cuida-dors no professionals. Més de 200 persones han seguit aquesta formació durant el 2014, una iniciativa que pro-porciona informació, habili-tats i tècniques a la persona assistent no professional, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la perso-na dependent i facilitar eines d’autocura per evitar situa-cions d’esgotament.

El funcionament d’aquests cursos es basa en quatre ta-llers d’onze sessions teorico-pràctiques d’una hora i mitja de durada i es desenvolupen als centres cívics de la Borde-ta, la Mariola, Balàfia i Demo-cràcia.

Enguany, l’Ajuntament de Lleida posarà en marxa, con-juntament amb la Generali-tat de Catalunya, un projecte pilot de terapeuta ocupacio-nal a domicili per orientar i assessorar les famílies que te-nen persones en situació de dependència amb l’objectiu de millorar l’autonomia de la persona dependent en la realització de les activitats de la vida diària i alleugerir, d’aquesta manera, la càrrega de les persones cuidadores no professionals.

La Paeria també durant el 2014 ha inclòs dins la seva oferta de serveis munici-pals els anomenats “Grups d’Ajuda Mútua”, que es reu-neixen de manera voluntària i periòdica per intercanviar experiències i crear un espai de relació. •••Participants en el curs de cuidadors no professionals. © H. S.


Febrer de 2015 • Corporació

Reestructuració del govern municipal

Subvencions per evitar talls energètics

•L’EMU passa a ser l’Oficina Municipal d’Habitatge Social

•La Paeria destina 51.420 euros a ajudar 279 famílies

Mínguez, 1a tinent d’alcalde. Larrossa assumeix Urbanisme i Gómez Mobilitat i l’OMAC. © Paeria

La iniciativa vol garantir els subministraments bàsics de llum, gas i aigua. © S. C.

L’Ajuntament de Lleida ha emprès una reestructuració de l’equip de go-vern municipal, a més de la conversió de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) en Oficina Municipal d’Habitatge Social. La nova primera tinent d’alcalde de la Paeria és Montse Mínguez, a qui segueixen, per ordre, el tinent d’alcalde Rafel Peris, la tinent d’alcalde Sara Mes-tres, la tinent d’alcalde Montse Parra, el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa i el tinent d’alcalde Joan Gómez. Marta Camps es manté com a regidora del grup munici-pal socialista.

L’àrea d’Urbanisme la dirigeix el ti-

nent d’alcalde Fèlix Larrosa i els àmbits de Mobilitat i OMAC són responsabilitat de Joan Gómez, nomenat sisè tinent d’alcalde.

Aquests canvis en el govern municipal inclouen també la conversió de l’EMU en Oficina Municipal d’Habitatge Social. Un servei que s’integrarà a l’àrea de Be-nestar Social de l’Ajuntament de Lleida i

que reorientarà les seves funcions —ini-cialment destinades a la promoció urba-nística— per donar una millor resposta al dret a l’habitatge de tots els ciutadans i ciutadanes.

Inicialment, per portar a terme el

procés d’absorció de l’Empresa Muni-

cipal d’Urbanisme, la tinenta d’alcalde Montse Mínguez serà la presidenta de l’EMU fins que es reconverteixi en l’Oficina Municipal d’Habitatge So-cial. El nou director de serveis de l’àrea d’Urbanisme és Josep Farrero, que com-partirà aquesta nova tasca amb la direc-ció de Serveis d’Economia. •••

L’Ajuntament de Lleida va destinar l’any passat 51.420 euros en ajuts a 279 fa-mílies i persones amb menys recursos econòmics per combatre la pobresa energètica i evitar que els tallin els sub-ministraments bàsics de llum, gas i ai-gua. La Paeria ha establert acords amb les companyies distribuïdores d’energia

i aigua per establir línies d’ajuts o des-comptes.

Així, la Paeria ha donat 279 ajuts, dels quals 265 a famílies, per un import to-tal de 51.420 euros. De la xifra global, 31.548 euros s’han destinat a sufragar part de la factura de la llum de 179

usuaris; 18.156 euros, a la del gas de 90 clients, i 1.715 euros, a la de l’aigua de 10 consumidors.

Acció municipal sobre l’aiguaAquesta iniciativa se suma a la que la

Paeria ja té en marxa des de l’estiu pas-sat que té per objectiu evitar talls en el subministrament d’aigua per impaga-ment a les famílies sense recursos de la ciutat. Per això, l’Ajuntament i la conces-sionària Aigües de Lleida van crear un fons social municipal de solidaritat de 50.000 euros destinat a concedir ajudes als més necessitats. Durant el 2014, es van donar 76 ajuts a famílies per un im-port global de 4.974 euros.

D’altra banda, l’Ajuntament de Lleida i Gas Natural Fenosa van acordar una actuació conjunta per evitar talls de subministrament als consumidors sen-se recursos i en situació de risc que no puguin pagar el gas en un període en què el consum energètic és una primera necessitat. •••

Benestar Social


Educació i Infància• Febrer de 2015

Audicions escolars per a 11.000 infants

Pràctiques d’alumnes d’FP a les bressol

•Educa els nens i els apropa al món de la música

•Uns 104 escolars fan les tasques professionals a les EBM

El programa es va iniciar amb l’espectacle ”Hop! Peripècia”. © Paeria

Recepció a la Paeria dels alumnes que fan pràctiques a les EBM. © H. S.

Els alumnes treballen abans i després de l’espectacle

Un total d’11.137 nens i nenes de diferents centres educatius de Lleida i comar-ques gaudiran durant aquest curs del Programa Municipal d’Audicions Escolars 2014-15 de la Paeria.

El cicle s’adreça a estu-diants d’educació infantil fins

a educació secundària i té la col·laboració de l’Obra Social d’Ibercaja.

La iniciativa, organitzada conjuntament per l’Auditori Municipal Enric Granados i la Regidoria d’Educació i Infàn-cia de la Paeria, permet edu-car els nens i les nenes i apro-

par-los al món de la música. Aquesta activitat té una gran acceptació entre els diferents centres educatius de la ciu-tat i també de comarques, ja que els darrers tres cursos escolars s’han incrementat en més del 150% el nombre

de participants de fora de la ciutat.

Els professors disposen, per a totes les audicions musicals, d’una guia didàc-tica que permet treballar l’audició abans i després de l’espectacle.

Els materials es troben pu-blicats al web www.educa-cio.paeria.cat i www.progra-masdidacticos.ibercaja.es.

Pròxims concertsLes pròximes audicions

musicals seran l’obra “Petits contes simfònics”, els dies 4, 5 i 6 de març; “El Carnaval dels animals”, el 13 de març, i “La màgia de la música”, el 25 de març.

El Programa Municipal d’Audicions Escolars s’em-marca dins el projecte muni-cipal “Educació a l’abast”, que inclou el conjunt d’activitats que s’ofereixen per als cen-tres educatius, tant des de les diferents regidories i equipa-ments de l’Ajuntament de Lleida com per part d’entitats privades i institucions educa-tives. •••

Les escoles bressol munici-pals (EBM) de Lleida acullen en pràctiques 104 alumnes d’FP i universitaris aquest curs acadèmic 2014-2015. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del regidor d’Educació i Infància, Jesús Castillo, va presidir la recep-ció als alumnes i als profes-sionals dels centres, en què va refermar el compromís de la Paeria amb el món de l’educació, amb l’aposta per les escoles bressol; els cen-tres de reforç educatiu tipus Pas a Pas; els estudis artís-tics amb el Conservatori i l’Escola de Música, l’Aula de Teatre i l’Escola d’Art Leandre Cristòfol; en l’ensenyament d’adults, i en l’educació en el lleure i en l’esport.

Aquestes escoles bressol municipals acullen i tutorit-

zen alumnes de pràctiques de diferents centres i nivells formatius i universitaris des de fa anys, dissenyant con-juntament els plans de pràc-tiques i proposant millores per a la formació dels nous professionals. Actualment, la Regidoria d’Educació col-labora amb els centres de

Aquest curs s’han signat 42 convenis de formació pràctica en centres de treball

formació professional en les pràctiques dels tècnics supe-riors en educació infantil.

El curs 2014-2015 s’han signat un total de 42 conve-

nis de col·laboració per a la formació pràctica en centres de treball.

Les universitats que im-parteixen estudis del grau de Magisteri en educació infan-til i el Màster de Psicopeda-gogia són un altre àmbit amb el qual es participa.

Les escoles bressol municipals són centres col·laboradors de pràctiques del Departament d’Ensenya-ment, tràmit necessari per acollir practicants universita-ris. Els alumnes de pràctiques són estudiants de les Univer-sitat de Lleida i de la Univer-sitat de Vic. •••


Febrer de 2015 • Benestar Social

Responsabilitat social a Lleida•Creació d’un grup mixt per vetllar pel Pla Municipal de RSC

Constitució del Grup Mixt de Responsabilitat Social de la Paeria. © H. Sirvent

Lleida consolida el seu compromís amb la responsabilitat social corporativa (RSC) promovent les bones pràctiques en matèria de responsabilitat social a la Paeria, el tercer sector, els sindicats, el món empresarial i el conjunt de la socie-tat lleidatana, amb la creació del Pla Mu-nicipal de Responsabilitat Social, pioner

a l’Estat, i la constitució d’un grup mixt de treball que vetlli pel compliment d’aquets nou pla.

El Pla Municipal de Responsabilitat Social de la Paeria vol definir les línies de gestió en temes de responsabilitat so-cial que garanteixen uns principis ètics

i de respecte a les persones, a la societat i al medi ambient, a més d’incorporar, de manera progressiva, clàusules so-cials i mediambientals en els processos de contractació municipals. El nou pla s’estructura en tres eixos transversals: social, econòmic i mediambiental.

Format per 38 entitatsEl Grup Mixt de Responsabilitat Social,

format per 38 entitats del tercer sector, treballadors de la Paeria, sindicats i el sector empresarial, vetllarà pel correcte desenvolupament del pla municipal. El nou pla també preveu l’elaboració de la “Guia de Contractació Responsable de la Paeria”, que inclourà la redacció de models de clàusules socials i ambientals per a la inclusió en els diferents contrac-tes municipals i per a la incorporació sis-temàtica de criteris socials i ambientals en les licitacions públiques. A més, po-tenciarà la reserva social, és a dir, la con-tractació de determinades prestacions amb empreses d’inserció sociolaboral i centres especials de treball. •••


Benestar Social • Febrer de 2015

Tallers i xerrades sobre salut familiar•Adreçades a les famílies del barri del Centre Històric

La iniciativa té el conscens i la implicació de les entitats i les institucions del barri. © Paeria

El cicle de conferències es desenvoluparà el 2 i el 24 de març, el 20 d’abril i es tancarà el 4 de maig

La Taula Territorial d’Infància i Adoles-cència del Barri del Centre Històric, que impulsa la Paeria, ha organitzat una sèrie de tallers i xerrades sobre la pro-moció de la salut familiar adreçades a les famílies del barri. La iniciativa té el conscens i la implicació de les entitats i les institucions que configuren la taula,

ja que dóna l’oportunitat de compar-tir interessos i inquietuds amb tots els agents socials i professionals del barri vinculats amb el món de la infància.

El cicle consta de set xerrades, que es fan a l’escola Cervantes-edifici el Ca-nyeret, a partir de les 10 h. Les pròximes conferències són el 2 de març, “Violència de gènere”, a càrrec del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat; el 24 de març, “Com em sento i com m’expresso”, a càrrec de Associació Lika; el 20 d’abril, “Estereotips, és veritat el que penso dels altres?”, a càrrec de la Regidoria de Drets Civils i Cooperació, i el 4 de maig, “Diferents cultures del bar-ri”, a càrrec de la Regidoria de Drets Ci-vils i Cooperació.

La Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Lleida posa en valor la implicació de les Taules en la realització de propostes i iniciatives que donin co-hesió a les entitats que treballen en un mateix marc territorial. •••


Febrer de 2015 • Cultura

Centenari del naixement de Víctor Torres

Animac bull d’activitat

•Acte de la Paeria per reconèixer la seva trajectòria

•Oferta de 235 treballs centrats en l’animació artesanal

Acte de reconeixement a Víctor Torres al Saló de Sessions de la Paeria. © H. S.

Més de 7.500 infants han gaudit de les sessions d’animació a La Llotja. © David del Val

Lleida ha commemorat la figura de Víc-tor Torres Perenya (Lleida 1915-2011) amb motiu del centenari del seu naixe-ment en un acte que va omplir el Saló de Sessions de la Paeria i en el qual l’Ajuntament de Lleida va voler reconèi-xer la seva trajectòria i el seu llegat cul-tural i ciutadà i preservar, d’aquesta ma-nera, el seu record.

La sessió va comptar amb la parti-cipació de l’escriptor i professor Josep Varela, que va fer una glossa de Víctor Torres, i del doctor enginyer industrial i nebot de Torres, Jordi Guimet. A més, hi havia una àmplia representació de la societat civil lleidatana, escriptors i ar-tistes, així com la Corporació Municipal. Durant el decurs de la seva intervenció, Josep Varela va destacar la sinceritat, l’honestedat, l’autenticitat i l’estima de Víctor Torres per Lleida i, també, per Catalunya, com alguns dels seus trets diferencials. El seu nebot Jordi Guimet va ressaltar l’optimisme vital i la seva ca-pacitat de connectar amb el poble.

Lleidatà al servei de LleidaL’alcalde de Lleida, Àngel Ros, que va

presidir l’acte públic, va recordar Tor-res com “un lleidatà al servei de Lleida i Catalunya, profundament compromès amb la difusió del llegat artístic del seu germà, Màrius Torres, i dipositari del sentit de servei públic que va encarnar

el seu pare, que va ser alcalde de Lleida, Humbert Torres”.

En el decurs de la commemoració, es va recordar també la poesia de Màrius Torres, a càrrec de Joan Bellostas, i es va gaudir d’una interpretació musical d’arpa a càrrec de Berta Puigdemasa. •••

Animac, la Mostra Internacional de Ci-nema d’Animació de Catalunya, que organitza l’Ajuntament de Lleida, va ce-lebrar del 19 al 22 de febrer la 19a edició amb gran èxit de públic i amb un cartell d’excepció dedicat a la figura de l’artista en el món de l’animació i a la recupera-ció de les tècniques d’animació artesa-

nals. Es va presentar una oferta de 235 treballs d’animació entre llargmetrat-ges i curtmetratges, peces televisives i d’Internet centrades en les tècniques d’animació artesanals, a més de con-ferències, tallers i altres activitats espe-cials que reforcen Lleida com a centre neuràlgic de l’animació del país.

La inauguració va comptar amb l’estrena a Catalunya de “Rocks in my pockets”, una obra preseleccionada als Oscar, i amb la presència excepcional de l’artista plàstic Pierre Hébert, deixeble del referent mundial de l’animació ex-perimental Norman McLaren, i del reco-negut animador polonès Piotr Dumala, entre d’altres.

Com a novetat, enguany es va incor-porar com a escenari el Centre de Pro-ducció Audiovisual Magical Media de Gardeny.

El certamen va reforçar especialment les noves creacions amb sessions de Fu-tur Talent, networkings per potenciar les relacions entre la indústria i els futurs ta-lents i sessions dedicades a les sèries te-levisives amb l’Animac Cartoon i Sèries.cat. Més de 7.100 nens i nenes de Lleida i comarques es van endinsar en el món de l’animació durant els quatre dies de la mostra amb l’objectiu de sensibilitzar el públic infantil en matèria cultural. •••.


Urbanisme • Febrer de 2015

Els operaris fan una neteja intensiva dels carrers dels Magraners que inclou els embornals. © H. S.

“Fem dissabte” compleix el primer any•Neteja especialitzada en un miler d’ubicacions diferents

La plantació d’arbustos i arbres forma també part del “Fem dissabte”. © H. S.

La campanya de neteja integral “Fem dissabte al teu barri” de l’Ajuntament de Lleida ha complert un any de funciona-ment després de finalitzar l’actuació a Cappont i d’arribar a 27 zones i barris de la ciutat per tal d’arranjar i millorar l’espai públic des de l’anàlisi detallada de les necessitats detectades en cada barri. Al febrer s’ha iniciat el segon cicle

als Magraners i al Secà de Sant Pere, tal com es va fer en l’edició anterior.

Durant aquest període, es van fer aproximadament unes 600 interven-cions relacionades amb la neteja de pintades, es van netejar 3.054 conte-nidors i se’n van reparar 383, i es va fer una neteja especialitzada en unes 1.000

ubicacions diferents. A més, es va con-tribuir a l’adaptació del nou enllumenat a les necessitats de cada carrer i, també, cada barri.

“Fem dissabte al teu barri” s’ha de-senvolupat als Magraners, el Secà de Sant Pere, Llívia, Sucs, Raimat, Borde-ta, Centre Històric, Templers-Instituts, Universitat-Fleming, Universitat-Escor-xador, Mariola, Ronda-Clot, Príncep de Viana-Noguerola, Noguerola-Av. Segre, Pardinyes, Ciutat Jardí, Vila Montcada, Camp d’Esports i Onze de Setembre, Joc de la Bola, Balàfia i Cappont.

Tots els barris de la ciutatEl paer en cap, Àngel Ros, va explicar

que “la campanya ja ha passat per tots els barris de Lleida, en què s’han fet ope-racions integrades de neteja, jardineria, manteniment de mobiliari urbà i jocs infantils, neteja de clavegueram i revisió i millora de l’enllumenat”. En aquest sen-tit, Àngel Ros va destacar la gran accep-tació d’aquesta iniciativa, plenament consolidada a la ciutat.



Tasques de neteja al parc del carrer Doctora Castells del barri de Cappont. © H. S.

El mobiliari urbà i les fonts es netegen i, si s’escau, es pinten de nou. © H. S.

La campanya intensiva recorre la ciutat barri a barri, mobilitza una tren-tena de persones entre la Brigada Mu-nicipal de Neteja Intensiva, la Brigada d’Acció Immediata, personal d’Aigües de Lleida, d’Ilnet, de la UTE Jardiners de Lleida, Shalom (mobiliari urbà), briga-da d’Electricitat i empreses de senya-lització. A més, la campanya s’ha dotat d’una dotzena de vehicles per fer les tasques, principalment d’Ilnet, però també d’Aigües de Lleida, per a la neteja d’embornals i d’electricitat.

Brigada de 30 persones Durant quatre dies la brigada integra-

da per 30 persones treballen per nete-jar, arranjar i millorar les calçades, les voreres i els elements de mobiliari urbà dels diferents barris i zones de la ciutat. En aquest temps es reparen escocells i embornals, es fa el manteniment i el desbrossat, la neteja i l’enjardinament a diferents carrers del barri i diver-ses actuacions en fonts ornamentals.També es revisa el servei d’electricitat, l’arranjament del paviment de diversos carrers, la reparació i la millora de les àrees de jocs infantils i les places i inter-vencions en millora de la senyalització horitzontal i vertical i la seguretat viària en passos de vianants.

Entre les diverses accions, s’inclou la neteja de pintades i contenidors; la reti-rada de cartells i papers de façanes i mo-biliaris; la revisió de les fonts, vàlvules, boques de reg i hidrants; la col·locació de papereres; la revisió i la neteja del mobiliari urbà (bancs, jocs infantils, fa-nals, etc.), a més de la plantació d’arbrat.

Aquesta campanya específica forma part d’una de general anomenada “Amb

tu, Lleida més neta”, que l’Ajuntament de Lleida està duent a terme i que eng-loba un total de quatre accions: “Fem dissabte al teu barri”; el reforç i nous ser-veis de neteja ordinaris d’Ilnet a tota la ciutat, especialment en places i carrers cèntrics, amb més serveis setmanals de neteja amb aigua; la creació d’una nova brigada municipal de neteja intensiva, formada per 8 persones, i una campa-nya divulgativa i informativa àmplia. •••




Cinquè aniversari de La Llotja•Atrau unes 450.000 persones en actes culturals i congressuals

El cantant Sergio Dalma va omplir de gom a gom La Llotja en un concert per celebrar els seus 25 anys de trajectòria musical. © Defoto

La Llotja va acollir el primer Fòrum Agroalimentari Lleida-Àsia. © H. S.

La Llotja de Lleida va com-plir el 21 de gener cinc anys des de la seva posada en funcionament, l’any 2010. Des d’aleshores, 444.787 persones d’arreu han assistit a representacions culturals i esdeveniments empresa-rials i congressuals. Si s’hi sumen les visites fetes pels ciutadans en les jornades de portes obertes i l’ús de caire social al llarg d’aquests cinc anys, la xifra arriba a prop de 550.000 visitants.

L’equipament ha generat un impacte econòmic total per a la ciutat d’uns 30 mi-lions d’euros, a raó d’uns 7,5 milions d’euros a l’any. Al llarg d’aquests cinc anys, La Llotja ha acollit 730 esdeve-niments empresarials i con-gressuals (congressos, jorna-des tècniques i altres actes), que han comptat amb una assistència de 137.011 pro-fessionals, amb una mitjana d’assistents per cada acte de gairebé 200 persones.

L’equipament genera un impacte econòmic de 30 milions d’euros

La Llotja ha aplegat 292.742 assistents en el con-junt dels diferents especta-

cles que s’hi han programat (als programats des de la Fundació La Llotja i als con-tractats per la concessió de l’equipament). La progra-mació cultural que dissenya la Fundació La Llotja amb l’Ajuntament de Lleida ha atret 185.286 espectadors, que han gaudit d’un ampli ventall d’actuacions cultu-

rals en el període 2010-2014, distribuïdes en 236 funcions i amb una mitjana d’ocupació del 80%. L’equipament, que és el tercer de Catalunya, després del Liceu i el Teatre Nacional de Catalunya, i és capaç d’acollir qualsevol es-pectacle de gran format, ha ofert durant aquests anys una extensa varietat de dis-ciplines artístiques que van des del teatre, els musicals i l’òpera fins a la màgia, els concerts i la dansa de tot ti-pus, amb la presència a Llei-da d’artistes destacats en el panorama nacional i interna-cional.

“La Llotja s’ha conver-tit en un gran catalitzador d’activitat econòmica i con-gressual per al conjunt de les Terres de Lleida, ja que acull prop del 55% dels assistents que participen en algun es-deveniment professional en el conjunt d’equipaments de la ciutat”, va destacar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros. •••


Educació i Infància • Febrer de 2015

Jocs de memòria a la ludoteca de Balàfia•Uns 350 alumnes i mestres participen en el taller

Els nens i les nenes aprenen amb jocs no competitius. © Educació i Infància

Els infants desenvolupen també l’agudesa visual i valors com la solidaritat i el respecte pels altres

La ludoteca municipal de Balàfia ha or-ganitzat per tercer any el taller “Jocs de memòria”, dirigit als alumnes de 1r i 2n de primària. Uns 350 alumnes i mestres de diferents escoles de Lleida participen des de desembre fins al març en les 13 sessions del taller que els educadors de la ludoteca han preparat.

Amb les activitats proposades, s’en-senya als nens i les nenes diversos jocs no competitius que ajuden a desenvolu-par la memòria i l’agudesa visuals, i tam-bé valors i actituds com la solidaritat, el respecte pels altres i la col·laboració.

Alhora es fomenten les relacions inter-personals entre els infants i ajuden a solu-cionar conflictes d’una manera pacífica.

Les cinc ludoteques municipals de Lleida han programat altres tallers edu-catius: construcció de jocs reciclats, jocs cooperatius, jocs d’estratègia, jocs d’agudesa visual, conte motor, jocs d’altres cultures i jocs de rotllana. Alguns tallers es fan a les ludoteques municipals i altres a les diferents escoles inscrites.

Aquest projecte forma part del pro-grama educatiu municipal “Educació a l’abast”, que engloba les activitats de su-port al currículum escolar organitzades per les regidories de l’Ajuntament i per entitats formatives. •••


Febrer de 2015 • Turisme de Lleida

Augment de turistes estrangers el 2014

Esteve i Pigem, ambaixadors de Lleida

•La mitjana d’ocupació es recupera i arriba gairebé al 50%

•Difonen els valors turístics i culturals de la ciutat

Lleida es consolida com a destinació turística de negocis, cultura, gastronomia i natura. © S. C.

Esteve i Pigem van renovar el seu compromís de promoció de la ciutat de Lleida. © H. S.

Lleida va rebre l’any 2014 un total de 179.233 viatgers, un 9,10% més que l’any anterior. D’aquests, cal destacar l’important increment dels turistes es-trangers, que ha estat d’un 18,19% res-pecte al 2013, motivat per la celebració de diversos congressos i convencions internacionals a la ciutat.

Les pernoctacions fetes a Lleida du-rant el 2014 van ser de 264.420, que re-presenten un increment del 3,77% res-pecte a l’any anterior. Cal destacar, en aquest sentit, un augment considera-ble de pernoctacions d’estrangers, que passen de 47.057 a 55.850, un 18,69% més que l’any 2013. A més, Lleida as-soleix una significativa recuperació de l’ocupació, amb una mitjana que ha pas-sat del 39% al 46,6% el 2014.

Pel que fa a viatgers de l’AVE, durant l’any 2014 han utilitzat el servei d’alta ve-locitat uns 475.590 viatgers, xifra que su-posa un 9,21% més de viatgers que l’any anterior. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros,

Els esportistes lleidatans inclouen elements publicitaris de Lleida en el seu equipament

va explicar que Lleida es consolida com a destinació turística en les especialitats de turisme de congressos i convencions, turisme cultural, gastronòmic i de natura.

Destinació de congressosD’altra banda, la Paeria va pre-

sentar a Fitur de Madrid davant una

vintena d’empresaris membres de l’Organització Professional de Con-gressos de Madrid la potencialitat de Lleida com a destinació preferent per a la celebració de congressos i conven-cions, coincidint amb el 5è aniversari de la posada en marxa del Palau de Congressos-La Llotja. •••

El pilot Isidre Esteve i el golfista Carlos Pigem continuaran essent ambaixadors de Lleida i contribuiran de nou a la difu-sió dels valors turístics i culturals de la ciutat. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va signar el conveni de col·laboració i pa-trocini de l’Ajuntament de Lleida amb els esportistes, al qual ja es van sumar el

passat mes de setembre Àlex Màrquez, Saúl Craviotto i Xavi Colomina.

Aquesta col·laboració dels esportis-tes d’elit s’emmarca en les accions de la campanya Lleida Sport & Emotion, que promou potenciar la ciutat de Lleida com a seu d’esdeveniments esportius,

tot vinculant els ambaixadors a les línies de treball de promoció turística de la ciutat, entre aquestes l’enogastronomia.

L’acord de col·laboració amb els es-portistes estableix que Turisme de Llei-

da els patrocina i promou la difusió de l’activitat professional de l’esportista. Així mateix, l’esportista patrocinat és ambaixador de Lleida en les campanyes i els esdeveniments organitzats on hi participi Turisme de Lleida, la cessió de la seva imatge per a les campanyes de comunicació i presència en els esdeve-niments públics de Turisme de Lleida i la inclusió dels elements publicitaris de Lleida en el seu equipament esportiu. •••


Fires • Febrer de 2015

Festival de fires durant el mes de març•Fira Natura, Lleida Expo Tren, Petitàlia, Mascota’m i Cucalòcum

Lleida Expo Tren, cita obligada per als amants del modelisme ferroviari, i Petitàlia, amb tota l’oferta de serveis i equipaments per a infants. © S. C.

El medi ambient i la qualitat de vida, l’oci ferroviari, els pro-ductes per als infants, el món de les mascotes i el lleure per als nens i les nenes són els eixos temàtics de les cinc ac-tivitats que tindran lloc el mes de març al recinte de la Fira de Lleida.

Amb un centenar d’expo-sitors i un gran nombre d’ac-tivitats, Fira Natura presen-tarà del 6 al 8 març una gran oferta en alimentació, medi ambient, agricultura i rama-deria ecològiques, etc. Del 14 al 15 de març es farà Llei-da Expo Tren, saló dedicat al

modelisme, el maquetisme i l’oci ferroviari, amb activitats d’interès com les visites als ta-llers del Pla de Vilanoveta.

El 21 i 22 de març obriran les portes Petitàlia i Mascota’m, fires paral·leles centrades, res-pectivament, en els serveis i

equipaments per als infants i en el món dels animals de companyia. Finalment, del 30 de març al 2 d’abril tindrà lloc Cucalòcum Primavera, parc de la infància que, amb una àmplia oferta lúdica, es desenvoluparà durant les va-cances de Setmana Santa. •••



Nou equip directiu del Conservatori•L’entitat prepara el centenari dels estudis musicals a Lleida

Un dels concerts oberts al públic de la Setmana Cultural. © Conservatori i Escola de Música

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompa-nyat de la tinent d’alcalde Montse Parra, i el regidor d’Educació i Infància, Jesús Castillo, va rebre el nou equip directiu del Conservatori i Escola de Música Mu-nicipal de Lleida, amb el seu director, Josep Lluís Boix, al capdavant. Durant la trobada mantinguda amb el paer en cap, l’equip directiu va explicar els pro-jectes que s’estan duent a terme i els ac-tes i les activitats que s’estan preparant amb motiu del centenari el 2015 dels estudis musicals municipals a la ciutat.

Setmana Cultural amb un ampli ventall d’activitats i tallers de música

D’altra banda, el Conservatori i l’Es-cola de Música Municipal de Lleida van celebrar del 16 al 20 de febrer la 17a Setmana Cultural, amb un ampli ventall d’activitats i tallers per atansar la músi-

ca, d’una manera dinàmica, transversal i atractiva, a l’alumnat, als nens i les ne-nes, i al públic en general.

Conferències, cursos, tallers, classes magistrals, trobades, concursos i con-certs de tot tipus van ser els protago-nistes d’aquesta iniciativa. A més, es va

convocar el 16è Concurs d’Interpretació Musical i la 17a edició del Concurs d’Arts Plàstiques, amb el lema “El Conservatori d’aquí a cent anys”. Professors de reco-negut prestigi van ser els encarregats d’impartir les classes magistrals que es van portar a terme durant la Setmana Cultural. •••


Cultura • Febrer de 2015

Cap a una Fira de Titelles “estratègica”•Perquè sigui reconeguda per la seva singularitat artística

Un dels espectacles de carrer de la passada Fira de Titelles. © Paeria

La Paeria donarà suport a la Fira de Ti-telles de Lleida perquè es converteixi en una de les “Fires Estratègiques de Catalunya”. El paer en cap, Àngel Ros, es va reunir amb els responsables del Centre de Titelles de Lleida, Elisabet Vallvé i Oriol Ferre, i els va explicar que l’Ajuntament de Lleida presentarà una moció en el pròxim ple municipal “per-què la Fira de Titelles de Lleida sigui reconeguda en l’àmbit nacional i inter-nacional per la seva singularitat artística i la seva contribució a la cultura i al turis-me de la nostra ciutat”.

D’altra banda, Oriol Ferre va agrair el suport de l’Ajuntament de Lleida, ja que “és imprescindible per poder op-tar a formar part del cercle de les Fires Estratègiques de Catalunya, que, entre d’altres, també s’ha d’aportar un estudi que avali l’impacte econòmic i cultural positiu que la fira aporta a la ciutat, com també a la professió i l’interès d’aquesta envers la seva celebració”. Cal dir que altres Fires Estratègiques de Catalunya

són la Fira del Teatre de Tàrrega, la Fira Mediterrània de Manresa, la Fira Trapezi de Reus o la recentment incorporada Sismògraf d’Olot.

La Fira de Titelles de Lleida va tan-car la 25a edició superant les xifres d’assistència d’altres anys, amb més de

35.000 espectadors. A més, es va regis-trar un 95% de les entrades exhaurides i una gran satisfacció dels més de 300 professionals acreditats. L’edició del 2014 va comptar amb la participació de 21 companyies, que van oferir un total de 76 actuacions en 22 espais diferents de la ciutat. •••



Donacions d’obres al Museu Morera •Dels artistes Ton Sirera, Albert Bayona i Neus Buira

Es donen de manera desinteressada 29 obres, entre fotos i treballs audiovisuals

El Museu d’Art Jaume Morera ha incrementat darrerament les seves col·leccions gràcies a di-verses donacions d’obres dels ar-tistes Ton Sirera, Albert Bayona i Neus Buira. Les cessions suposen l’ingrés al museu de 29 obres, que se sumen al total de 3.568 peces que formen part actualment de la seva col·lecció.

Les aportacions han estat fe-tes de manera desinteressada pels mateixos autors o pels seus hereus i permeten al museu po-der completar el conjunt d’obres d’aquests artistes, dels quals ja disposava d’altres obres a la col·lecció, i poder ampliar la mi-rada a les respectives trajectòries.

Pere Sirera, fill del fotògraf Ton Sirera, ha fet donació d’una pel·lícula (El Balcó, 1961) i de quin-ze fotografies del seu pare, quatre imatges de Lleida i onze fotos de

Cicle d’activitats “L’altra biblioteca” •Al voltant de la música des d’una perspectiva ludicoeducativa

La biblioteca-fonoteca disposa d’una sala amb 50 punts de lectura. © Hermínia Sirvent

La Biblioteca-Fonoteca de l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida ha iniciat un nou cicle de “L’altra bibliote-ca”, un conjunt d’activitats que giren a l’entorn de la música des d’una perspec-tiva ludicoeducativa.

La primera xerrada es va centrar sobre el coaching i l’ensenyament. Les pròxi-mes sessions tindran lloc el 20 de març amb una xerrada de David Esterri i, el 22 de maig, amb una audició comenta-da de la mà de Grans Records i Sonido

Xerrada de David Esterri i audició comentada sobre els discos de vinil

Güell sobre els discos de vinil. Les xerra-des, que són gratuïtes, tenen lloc a les 19.30 h. La Biblioteca Pública de Lleida col·labora amb la iniciativa amb la ces-sió d’una selecció de llibres del seu fons.

La biblioteca-fonoteca és un equipa-ment municipal d’accés lliure i gratuït que disposa d’un ampli fons musical de CD, monografies, revistes i partitures especialitzades en música de diversos estils i èpoques, especialment músi-ca clàssica, per al gaudi i la consulta de tots els ciutadans i les ciutadanes.

L’equipament, amb una clara vocació pública, té una sala amb 50 punts de lectura amb lliure accés al fons de la biblioteca i, també, amb una fonoteca amb sis cabines de vidre i dotze punts d’audició que permet escoltar i conèixer l’important fons musical d’aquesta bi-blioteca especialitzada. •••

la sèrie Catalunya Visió, que va dur a terme amb l’escriptor Josep Vallverdú.

Bayona ha fet donació de qua-tre dels seus treballs en el camp de l’audiovisual: Case, Monday to Friday, Nuit d’été. Projecció per a un espai confinat i Las saladas.

Neus Buira ha cedit els negatius originals de la seva sèrie Retrats (1993), nou fotografies de bustos masculins i femenins presentats a Lleida l’any 1994 en el marc de l’exposició “Missatges xifrats”, en què destaquen l’entorn humà de l’artista i el fons blanc. •••“La Seu Vella de Lleida (1968)”. © Arxiu Ton Sirera, Lleida


Opinió • Febrer de 2015

Joan Vilella

Enlairem l’aeroport de Lleida

Joan Vilella

Hem de ser capaços de fer un aeroport que atragui el turisme i els negocis a la ciutat de Lleida

L’any 2010 s’inaugurava l’Aeroport Lleida-Alguaire. Després de cinc anys i d’un cost superior als 90 milions d’euros, la crisi econòmica i la falta de concreció d’un efectiu pla de negoci han conduït a la in-fraestructura a un futur incert.

A aquestes circumstàncies, s’hi han de sumar les cancel·lacions de vols pro-vocades per la boira en l’època de més

afluència de viatgers per a l’aeroport. Actualment, l’Aeroport Lleida-Alguaire disposa d’un sistema d’aterratge instru-mental (ILS) de categoria I per facilitar les operacions en condicions d’escassa visi-bilitat. Malgrat això, l’elevada boira exis-tent durant els mesos d’hivern fan que aquest sistema sigui ineficaç i provoqui la cancel·lació o el desviament de vols cap a l’aeroport de Reus i de Barcelona. Aquest fenomen meteorològic, especialment du-rant els dies de més activitat de l’aeroport, unit a l’escàs efecte de la Taula Estratègica de l’Aeroport, que havia de servir per di-namitzar la infraestructura i oferir noves oportunitats de negoci, estan condicio-nant la continuïtat i la viabilitat d’aquest equipament.

Des del Grup Municipal del Partit Po-pular considerem necessari oferir unes condicions òptimes de seguretat per als viatgers i adoptar mesures efectives per garantir el futur de l’aeroport com a mo-tor econòmic de les comarques de Lleida i per al reequilibri territorial de la zona. Per aquests motius, vam presentar una proposta, aprovada per unanimitat per l’Ajuntament de Lleida, per instar el Go-vern de la Generalitat a revisar els costos d’un sistema avançat d’aterratge instru-mental (ILS de nivell II/III) per implantar a l’Aeroport Lleida-Alguaire que permeti a les aeronaus poder aterrar en dies de boi-ra intensa.

Tanmateix, el Govern de la Generalitat ha de definir i presentar un pla estratègic per garantir la viabilitat i les noves opor-tunitats de negoci per a l’Aeroport Lleida-Alguaire. És hora de passar de les paraules als fets i treballar en benefici d’una infraes-tructura que ja forma part de Lleida i que, per tant, hem de ser capaços de fer un ae-roport que atragui el turisme i els negocis a la ciutat de Lleida. •••

Manel Pelai

“Ser o no ser”: la rehabilitació del Centre Històric

Sembla que la rehabilitació del Centre His-tòric és una realitat després d’una llarga trajectòria de mesures de millora del Barri Antic de Lleida.

Des que ja fa uns quants anys es va posar en marxa el programa “Àrea de Re-habilitació Integral” del Centre Històric (ARI), ara es pot afirmar que aquesta zona emblemàtica de Lleida camina cap a la re-cuperació i el somni de veïns i veïnes de veure dignificat el centre de la ciutat, i que ja és un fet tangible.

És a partir de l’any 2005 quan sembla que es comença a prendre seriosament la remodelació de l’entorn del vell barri que malauradament tant s’havia degra-dat, amb mesures com la rehabilitació d’equipaments històrics i artístics, com el cas de la recent remodelació del Mercat del Pla; la dotació i millora d’equipaments socials; l’enfortiment de l’estructura co-mercial amb la incorporació de nous co-merços als carrers Cavallers, Gramàtics, Sant Martí... I benvinguts siguin.

També cal dir que ha estat un gran avenç la millora de l’accessibilitat amb la novetat de la posada en funcionament de la línia d’autobús 11 del Centre Històric, que fa una circumval·lació per quasi bé tota la ciutat de Lleida, la qual cosa ha be-neficiat particularment la gent gran.

Així mateix, s’ha de dir que som cons-cients que queda feina per fer, encara hi ha molts patis tancats que de moment no s’edifiquen i, per tant, s’ha de continuar amb el procés de reforma.

Som conscients també que la recupe-ració del nostre barri antic és un treball laboriós que es va fent amb lentitud, però des de les associacions de veïns del Cen-tre Històric i des de la mateixa Federació d’Associacions de Veïns de Lleida es valo-ren molt positivament totes les tasques realitzades perquè sabem l’esforç que suposa, i més tenint en compte l’actual situació de crisi que ja fa temps que estem patint.

Esperem que la transformació continuï, que les actuacions de millora no cessin i que el canvi del Centre Històric de Lleida sigui cada vegada més espectacular. Tots hi sortirem guanyant, els veïns i les veïnes del barri, la ciutadania en general i tots els que visitin aquesta zona tan entranyable de la ciutat.

L’espera i l’esforç aquests anys han val-gut la pena. •••

Som conscients que encara queda feina per fer i, per tant, s’ha de continuar amb el procés de reforma


Febrer de 2015 • Opinió

Lleida, una capital lleial amb Catalunya

Antoni Postius i Terrado

Estem escrivint la història del nostre país en majúscules, i els ajuntaments han d’actuar en consonància amb la voluntat d’una majoria clara de catalans i catala-nes. Així, el moment actual convida que Lleida, com a capital d’interior de Cata-lunya, mostri el seu suport cap al nostre país. Estem en un punt de no retorn res-pecte al nostre futur polític com a nació, i per això cal ser coherents i lleials i pren-dre decisions que s’encaminin a situar i posicionar Lleida cap al nou escenari que tenim al davant.

Si fem balanç del mandat, el Grup Municipal de CiU hem estat l’única força

política de la Paeria que ha presentat i votat a favor mocions en suport al nos-tre país, en un exercici de coherència i lleialtat.

A cada ple hem posat damunt la taula la necessitat que Lleida exerceixi com a capital i que no fos aliena a la realit-zació del procés participatiu del 9N; ni indiferent a la decisió del Tribunal Cons-titucional de suspendre cautelarment la convocatòria de consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9N, i que recol-zés l’Agència Tributària Catalana i tants altres temes en clau nacional.

Malauradament, sempre que es trac-ten aquests aspectes, l’equip de govern del PSC demostra el seu catalanisme alineant-se amb el PP.

Nosaltres, però, entenem que és una deslleialtat anar a contracorrent del que dicten els fets que estan dibuixant un nou país. Mentre que PSC i PP aposten per fer de Lleida una capital de pro-

víncia espanyola, a CiU no ens hi con-formem i apostem perquè Lleida sigui l’altra capital de Catalunya. Aquests són temps de decisions i de suma, i Lleida ha de romandre al costat de Catalunya, amb fermesa i amb plena disposició de servei. •••

Cal ser coherents i prendre decisions que s’encaminin a situar Lleida cap al nou escenari de país que tenim al davant

Oficina Municipal d’Habitatge Social

Volem donar resposta a les necessitats de moltes famílies que demanen una política d’habitatge efectiva, propera i transparent

L’any 1994 es va constituir l’Empresa Mu-nicipal d’Urbanisme de Lleida SL, l’EMU, amb l’objectiu de realitzar les actuacions urbanístiques i de construcció encomana-des per l’Ajuntament de Lleida. El temps obliga a fer foc nou a adaptar les idees i els projectes a les necessitats de cada mo-ment i avui són les persones —la ciutada-nia i les necessitats que expressa— allò que ha de moure l’interès institucional, sobretot el de l’administració més directa en relació amb la ciutat: l’Ajuntament. Per això, la Paeria planteja un canvi de fons i de forma amb l’Oficina Municipal d’Habitatge Social, d’imminent constitu-ció que, podríem dir, dota de presència pròpia i majúscula l’actual Oficina Local d’Habitatge. Situem en el centre de l’acció política un ens que també, i sobretot, es-devé una finestreta única per a la ciutada-nia en el convenciment que cal continuar donant resposta a les necessitats de mol-tes famílies de Lleida que demanen una política local d’habitatge efectiva, prope-ra i transparent. Una Oficina que, a més, obrirem a la participació de les entitats del tercer sector, que han tingut un paper

Montse Mínguez

essencial en vetllar per les famílies que, per qüestions d’habitatge, s’han trobat en situacions de vulnerabilitat. Actualment la descafeïnada Llei de l’impost sobre habitatges buits de la Ge-neralitat esdevé un exercici de condes-cendència cap al sector bancari i deixa la patata calenta a la porta dels ajunta-ments, que han de prendre la decisió de sancionar els bancs pels habitatges buits per un temps superior als dos anys. Davant el nou horitzó, que no és més que la nova i obligatòria manera d’afrontar i dirigir el futur de la “nova societat”, cal buscar noves maneres i camins en política d’habitatge, que impulsarem, un cop més,

des de l’administració local i, necessària-ment, amb la implicació del tercer sector. Pensem a consolidar Lleida en els paràme-tres de sostenibilitat, justícia i compromís de cara a la rehabilitació i manteniment del parc d’habitatges, pensant en aquests nous usos socials i residencials. Pensem en l’ampliació del parc públic d’habitatges de lloguer com a garantia bàsica del dret a l’habitatge que cal oferir a les famílies que ho necessiten. •••


Agenda Cultural • Febrer de 2015

Les obres de 13 artistes emergents par-ticipants a la biennal que s’incorporaran a la col·lecció del centre són “1986-1937 (Su-nila)”, d’Eva Fàbregas; “Reclamar el eco”, de Marco Godoy; “IKEA Desobedients Madrid”, d’Andrés Jaque; “Sèrie sobre el port de Bar-celona”, de Mercedes Mangrané; “Dos casi cuatro” i “Mitad tú, mitad yo (Antonio)”, de Guillermo Mora; “The culture lovers”, de Juan Pérez Agirregoikoa; “Revolución” i “Oficina”, de Teresa Solar ; “Figuras”, de Julia Spínola; “Skates gold fail”, d’Àlex Trochut i Xavier Mañosa; “Galakt (materia oscura)” i “Aparato eléctrico”, de Mauro Vallejo , i “Una estrategia de la apariencia”, de Verónica Vi-cente. •••

AGENDA

CONCERTS DIRECTE 2015

La fase final del Directe-Mostra de Mú-sica Jove del Segrià tindrà lloc el 28 de març, a les 22.00 h, i el 29 de març, a les 19.00 h, al Cafè del Teatre de l’Escorxador. L’entrada als concerts és lliure i gratuïta. L’estil musical dels grups o solistes que participen a la mostra s’inclou dins la música popular moderna. •••

El Centre d’Art La Panera ha inaugurat la 9a edició de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol, que es podrà veure fins al 24 de maig, amb la presentació de les noves pe-ces que s’incorporen a la seva col·lecció d’art. Durant l’any 2014 la col·lecció ha estat protagonista d’intercanvis i de posa-des en comú amb altres col·leccions, i per al 2015 també està prevista una proposta expositiva itinerant i, per tant, la col·lecció es podrà veure en diferents municipis de Catalunya. Es tracta d’un projecte que re-unirà una selecció d’obres que mantenen un fort vincle amb el seu temps històric i que tenen la virtut de copsar-ne d’una ma-nera lúcida aspectes cabdals.

L’obra “Los micrófonos”, a l’Escorxador

Pere Faura portarà l’obra “Sin baile no hay paraíso” al Teatre de l’Escorxador (di-jous, 5 de març, a les 21.00 h). Aquest és un projecte de dansa i sobre dansa.

A “Los micrófonos”, Jor-ge Dutor i Guillem Mont de Palol se submergeixen en un univers comú, a tot això que constantment ens envolta: la cultura pop. Una coreografia de noms, títols de cançons i tornades amb què els performers sugge-reixen paisatges, gràcies als quals el públic entra en un camp d’estranyeses i desviacions, de records personals i associacions salvatges, mentre es creen relacions entre els dife-rents elements proposats. Com ens podem conver-tir en micròfons per am-plificar el nostre discurs? Què significa ser pop o po-pular? L’obra es podrà veure a l’Escorxador el dijous 19 de març, a les 21.00 h. Foto: Jacopo Genna.

El divendres 27, a les 20.00 h, Núria Casado i Roser Guasch parlaran de l’auditoria de textos tea-trals, conduïdes per Jaume Belló. I el dissabte 28, a les 19.00 h, Manolo Alcánta-ra posarà en escena l’obra “Rudo”, que parla de les per-sones que han conviscut amb la rudesa, amb l’esforç físic i els reptes personals portats fins a l’absurd. •••

9a Biennal d’Art Leandre Cristòfol


Febrer de 2015 • Agenda Cultural

EXPOSICIÓ ‘TOT PLEGAT’

La galeria d’art Espai Cavallers 31/33 presenta fins al 8 de març l’exposició “Tot plegat”, un recull d’obres del pintor Xa-vier Rodés (foto) i l’escultora Marta Pruna. El desafiant tracta-ment de la llum, la precisió del dibuix i l’originalitat dels mo-tius escollits són els trets més destacats de l’obra de Xavier Rodés. El treball de Marta Pruna, essencialment en pedra i fusta, ha desenvolupat una contundència que es manifesta en el tall abrupte i precís de la peça i que remet al primitivis-me totèmic: “Cada cop, en cada projecte, en una nova pedra, torno a l’origen”, reflexiona, significativament, l’artista. •••

L’Auditori Municipal Enric Granados aco-llirà el 6 de març, a les 20.30 h, el concert “Flamencs a la guitarra i al piano”, en què Manuel Romero (guitarra) i Amparo Piñol (piano) repassaran diferents pals amb guitarra sol i també combinant la guitarra i el piano. El dissabte 14 de març, a les 20.30 h, el mestre Jordi Savall es posa al capdavant de les formacions de la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations per afrontar per primera vegada “La Passió segons Sant Mateu”, de J. S. Bach. La producció mu-sical aplega un cor de 34 veus i una or-questra barroca d’instruments d’època.

El diumenge 15 de març, a les 12.00 h, es podrà gaudir d’“El Carnaval dels ani-mals”, amb la Lleidart Ensemble i l’Aula

de Teatre de Lleida. El jove pianista ucraïnès Denis Zhdanov actuarà el di-jous 19, a les 20.30 h.

El dijous 26, a les 21.00 h, Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver por-taran a l’Auditori un concert sense pre-cedents que ha tingut l’aplaudiment unànime de la crítica i del públic. Tots tres a l’escenari han acabat inventant la música dels astres.

Finalment, el divendres 27, a les 20.30 h, l’Orquestra Camera Musicae i la pianista Judith Jáuregui celebraran una nit d’autèntic tribut a Beethoven gràcies a l’escolta del seu “Concert per a piano i orquestra núm. 3, op. 37” i la màgia de la cinquena simfonia. •••

“LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU” DIRIGIDA PER SAVALL A L’AUDITORI

Restes arqueològiques

Els diumenges de portes obertes es poden visitar, de les 10.30 a les 13.30 h, les sales on es conserven restes ar-queològiques de la ciutat de Lleida de la mà d’un arqueòleg o arqueòlo-ga de l’Ajuntament. Durant el mes de març, el dia 8 s’ha programat la visita a la casa romana de l’Auditori; el dia 15, a les Adoberies de la rambla de Ferran, 9, i el dia 29, a les muralles feudals d’Anselm Clavé, 47.

El diumenge dia 22 de març, a les 11.00 i a les 12.30 h, hi haurà una jornada de portes obertes al magat-zem d’arqueologia de l’Ajuntament de Lleida per descobrir els tresors de l’Arxiu Arqueològic de Lleida. “Retalls de la nostra història” és una mostra on petits i grans poden contemplar, i fins i tot tocar, els estris dels nostres avantpassats recuperats en les exca-vacions arqueològiques fetes a la ciu-tat de Lleida i descobrir la història de la ciutat des de la Ilerda romana fins a l’actualitat. Cal inscriure’s al 973 22 26 41. •••


Pacte Social per a la Ciutadania • Febrer de 2015

VII Mercat de les Idees

Fins al 13 de març és obert el termini per sol·licitar una parada al VII Mercat de les Idees, que se celebrarà l’11 d’abril al carrer Major de Lleida, a l’altura de la Catedral. Les sol·licituds s’han de presentar al Centre de Recursos Juvenils-Palma (carrer de la Palma, 6-10). Poden sol·licitar un espai d’exposició i venda tots els joves artesans de 16 a 35 anys residents, estudiants o que treballin a la ciutat de Lleida. Les bases es poden consultar al web de la Regidoria de Joventut de la Paeria (http://joventut.paeria.es).

El VII Mercat de les Idees, organitzat per la Regidoria de Joventut, es durà a terme de 10.00 a 21.00 h i és oberta a diferents modalitats d’art, com ara il·lustració, grafit, pintura, fotografia, disseny, escultura, joieria, disseny tèxtil, instal·lacions, etc. •••

Responsabilitat Social Corporativa

El concepte de Responsabi-litat Social Corporativa (RSC) reflecteix una demanda social, cada vegada més in-sistent, a les empreses que està provocant un cert grau d’obertura i transparència pel que fa a les activitats re-alitzades, especialment a les grans empreses.

La RSC s’ha consolidat en els últims 10 anys com una es-tratègia fonamental de des-envolupament sostenible de les grans empreses i de les pimes i, al mateix temps de desenvolupament harmònic del territori.

Abans de continuar hauríem de recordar (o explicar) què és aquesta responsabilitat social corporativa. Com que és una demanda social, la millor manera d’il·lustrar-ho és veure la definició que en fa una enciclopèdia, també social, com Viquipèdia: “La RSC, també coneguda com

a (RSE) Responsabilitat Social Corporativa, és el compro-mís de l’organització amb les necessitats de les parts inte-ressades en diferents àmbits (laboral, acció social, medi ambient, clients i proveïdors) mitjançant la participació vo-luntària i solidària més enllà de les disposicions de la le-gislació vigent “.

La UGT sempre ha considerat que la RSC té una dimensió interna i una dimensió exter-na. La dimensió interna co-rrespon a l’àrea de relacions laborals i les pràctiques de gestió, i comporta un esforç addicional d’inversió en les persones.

En aquest sentit, la respon-sabilitat social empresarial té com a objectiu promoure el desenvolupament profes-sional i personal dels seus treballadors i treballadores, facilitar el seu accés a la infor-mació, a les decisions que els afecten directament i millo-rar les condicions de treball tant físiques com contrac-tuals, establint una relació ètica i responsable amb els interessos i les institucions que els representen.

En particular, l’empresa so-cialment responsable pro-mou l’organització dels seus treballadors i treballadores , pretén harmonitzar els inte-ressos i estableix una relació

La RSC s’ha consolidat com una estratègia fonamental de desenvolupament sostenible de les grans empreses

i comunicació transparent amb la representació legal dels treballadors en els ob-jectius comuns.

Així mateix, dóna als treba-lladors i treballadores l’ opor-tunitat de compartir reptes a l’empresa, els implica en la resolució de problemes, en la consecució dels objectius fixats conjuntament i en el desenvolupament personal i professional.

De la mateixa manera, no permet ni exerceix cap dis-criminació en la seva política de remuneració i promoció interna i pretén millorar les habilitats i les potencialitats dels seus empleats per al seu desenvolupament professio-nal.

La dimensió externa de la RSC és bàsicament el desen-volupament d’una relació de respecte al medi ambient, en el compromís i les accions de suport al desenvolupa-ment econòmic i social de la

comunitat i el desenvolupa-ment de pràctiques empre-sarials responsable amb els clients, inversors, proveïdors, contractistes i distribuïdors i, finalment, amb la societat i l’estat

A la UGT comptem amb l’ORSE (Observatori de la Responsabilitat Social Em-presarial) , que té com a ob-jectiu principal realitzar el seguiment i anàlisi del des-envolupament d’estratègies, polítiques i pràctiques de responsabilitat social de les empreses.

L’Observatori pretén con-vertir-se en un fòrum de debat obert i ampli, precís, multidisciplinari, on siguin presents totes les opcions i opinions, i en una font d’informació creïble i de ri-gor sobre les polítiques i pràctiques de responsabilitat social de les empreses (www.observatorio-rse.org.es).

Des de la Unió General de Treballadors posem de ma-nifest que la Responsabili-tat Social Corporativa ha de servir com a instrument de canvi tant dins de les orga-nitzacions com a la societat, conduint empreses i entitats a assumir normes d’actuació basades en la recerca de la transparència, la confiança i la credibilitat dels seus grups d’interès. •••

Documents

La Paeria Nº262