La Paeria Nº271

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•GENER16NÚM.271

pCelebració

de l’Any Gosé[Pàgines 12 i 13]

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

GenerDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

URBANISMEConnexió de la nova canonada d’aigua procedent de Pinyana ....... 4Segona fase de les obres de renovació del col·lector de Ronda ...... 5

PARTICIPACIÓ CIUTADANAPremi per a la FECOLL, l’AFANOC i el pare Joaquín Pina ....................... 7

DRETS DE LES PERSONESCampanya “I jo, què hi puc fer?” ..................................................................... 7

JOVENTUTPosada en marxa del projecte Palmaintercanvis.cat ............................. 7

LA LLOTJA“Mamma Mia” i l’òpera “Madama Butterfly”, a La Llotja ...................... 10

CULTURAEduard Masdéu guanya el Premi Batec ................................................... 11L’Aula Municipal de Teatre impulsa “L’Escola de l’Espectador” ........ 11Animac tindrà lloc del 25 al 28 de febrer ................................................. 11Exposició de Xavier Gosé al MNAC ...................................................... 12-13

TURISME DE LLEIDAGuia de Lleida amb 10 rutes turístiques .................................................. 14

ECONOMIALleida renova com a “Ciutat de la Ciència i la Innovació” ................... 14

OCI Agenda cultural ........................................................................................ 17

OPINIÓ dels Grups Municipals i de la FAVLL ................................... 18-21

05 El Dipòsit del Pla de l’Aigua és del tot accessible amb la instal·lació d’un ascensor i l’habilitació d’itineraris turístics.

La Paeria augmenta el parc d’immobles mu-nicipals adreçats a habitatge social amb con-venis de cessió de pisos d’entitats bancàries.

El Programa Joves per l’Ocupació va aconse-guir el 2015 una inserció laboral del 56% del centenar d’usuaris.

Edicions

• 93 799 07 07

09

15

Foto portada: Le manteau bleu, de Xavier Gosé (1912) © Museu Morera

Gener de 2016 • Urbanisme

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

• En un tram de dos quilòmetres des de la rotonda de la Caparrella fins a la del Camí de RufeaTransformació de l’accés a Lleida per la N-II

Les obres de millora de l’accés a Lleida es van iniciar a mitjan desembre del 2015. © H. Sirvent

Mapa de l’actuació a la carretera de Saragossa, que es dividirà en trams. © Paeria

La carretera

tindrà quatre carrils de circulació i es construirà una rotonda a l’altura

de Gardeny

L’accés a Lleida per la carretera N-II o de Saragossa es transformarà en els pròxims mesos amb les obres de millora global de la mobilitat i la seguretat que està duent a terme la Paeria en un tram de gairebé dos quilòmetres, que va des de la rotonda de la Caparrella fins a la del Camí de Rufea.

L’actuació permetrà una ordenació general del tràn-sit, dels serveis i una clara millora de la seguretat vià-ria. A més, hi haurà un espai de protecció per a la circulació de vianants, ja que s’adequarà l’entrada a la ciutat de la N-II al seu caràc-ter urbà.

Hi haurà quatre carrils de circulació (dos per sentit) i es construirà una rotonda que enllaçarà amb la futura circumval·lació de Gardeny.

Tres tramsEl projecte es divideix en tres trams. En

el primer, des de la rotonda d’accés al Camí de Rufea fins al restaurant Palermo, s’ha-bilitaran quatre carrils –dos per sentit– i una vorera pel lateral nord i es prohibirà qualsevol gir a l’esquerra. També s’inclou, en aquest espai, la perllongació de la xarxa d’aigua potable i la renovació dels drenat-ges d’aigües superficials.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va explicar que la mobilitat entre la rotonda del Camí de Rufea i el restaurant Palermo s’ha vist històricament condicionada pels girs a l’es-querra que s’efectuen des dels laterals de la carretera, un fet que suposa un risc per a la seguretat del trànsit.

Això, en els darrers anys, ha motivat la instal·lació de bandes reductores de velo-citat i un reforç de la senyalització, però el problema, amb aquesta actuació, es veurà completament solucionat.

Entre el Palermo i la via de l’AVEEntre el restaurant Parlemo i la via de

l’AVE es construirà una rotonda que per-metrà ordenar els carrils de circulació de manera definitiva, adoptant dos carrils per sentit –ara hi ha tres carrils de sortida i un d’entrada a Lleida– des de la rotonda fins a la connexió de la N-II amb la N-240 i la LL-11 a la rotonda de Cos Gayon.

També s’establirà un nus de comunica-cions futures previstes en el planejament per a la carretera N-II amb circumval·lacions, in-closa una connexió amb el Turó de Gardeny. Aquesta zona es completarà amb l’adaptació de rasants de les dues calçades actuals i la seva disposició en dos carrils per sentit, i així es donarà continuïtat a la globalitat del pro-jecte.

Elevació de la rasantAl tercer tram, que va des de la via de

l’AVE i la rotonda d’accés a la Caparrella, l’Ajuntament de Lleida preveu l’ajustament i l’elevació de la rasant de la calçada lateral de la N-II en direcció a Alcarràs i la millora de l’entrada al polígon Creu del Batlle.

Tota l’operació, que s’allargarà uns set mesos, té un pressupost total de 962.910,35 euros i és finançada gràcies a un conveni signat l’any 2008 per la Paeria i el Govern de l’Estat per al traspàs d’aquest tram de car-retera per convertir-lo en una via urbana. •••

4

Urbanisme • Gener de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

• Obertura d’una rasa al lateral de l’avinguda Rovira RoureRecta final de la nova canonada d’aigua

Connexió de la nova canonada d’aigua procedent de Pinyana. © H. S.

Les obres de connexió de la nova canonada de proveïment d’aigua procedent de Pinya-na a la xarxa general de transport i distribu-ció de Lleida s’han tornat a posar en marxa després de les festes nadalenques amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aigua de totes les llars de Lleida, garantir un sub-

ministrament estable a la ciutat en els pròxims 50 anys i reduir el risc d’avaries.

El nou tub, de 800 mm, proveirà Lleida des del dipòsit d’Alpicat i permetrà regu-lar amb una major eficàcia la pressió de la xarxa de distribució a la ciutat. Així ma-

teix, permetrà reduir el nombre d’avaries o trencaments que es podien produir amb un major risc a la conducció vella, que ara quedarà en desús.

En aquests moments, s’ha procedit a l’obertura d’una rasa al lateral de l’avingu-

da Rovira Roure, davant de l’Arnau, per tal d’instal·lar l’arqueta

de distribució i les vàlvules. D’aquí a poques setmanes, es faran les obres d’obertu-ra d’una gran rasa, d’uns 6 metres de profunditat, que

travessarà el gran vial, per tal de facilitar la connexió de

les canonades a la xarxa general de distribució d’aigua de Lleida.

Es calcula que la totalitat de l’actuació finalitzarà durant el mes de febrer. Durant l’any 2016 es procedirà a fer les connexions al sistema de subministrament d’aigua po-table de la ciutat. •••

La conducció

garantirà un subministrament estable a la ciutat

en els pròxims 50 anys

5

Gener de 2016 • Urbanisme

Ajuntament de Lleida • La Paeria

• Amb la instal·lació d’un ascensor i l’habilitació d’itineraris i recorreguts turístics per a tothom

• Actuació al carrer Cristòfol de Boleda i al passeig de Ronda fins al carrer Segrià

El Dipòsit del Pla de l’Aigua, 100% accessible

Obres de renovació del col·lector de Ronda

Accés per a persones amb mobilitat reduïda. © H.S.

La capacitat de desguàs augmentarà en cas de pluges intenses. © H. S.

El Dipòsit del Pla de l’Aigua ja és 100% accessible després que l’Ajuntament de Lleida hi hagi instal·lat un ascensor i hagi habilitat itineraris i recorreguts turístics interiors i exteriors oberts a tothom.

L’actuació s’emmarca en el pla de foment turístic del Cen-tre Històric, que la Paeria de-senvolupa amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

La posada en funcionament de l’ascensor permet l’accés a col·lectius que fins ara tenien l’entrada limitada, com ara gent gran o persones amb mobilitat reduïda. D’aquesta manera, es dóna continuïtat al discurs de l’aigua que integren diver-sos espais patrimonials, com aquesta “Catedral de l’Aigua”.

El pla de foment turístic in-clou també altres actuacions com els treballs de rehabilita-ció que s’estan fent al Call Jueu, on s’han descobert importants vestigis de la Lleida dels segles XIII i XIV.

L’ascensor s’ha col·locat aprofi-tant el buit que hi havia en un espai amb unes escales de pedra i maó massís que connectaven a la planta baixa, que estaven de-

clarades en estat de ruïna, per on sembla que es manipula-ven les aixetes i els passos a conduccions de l’aigua. A més d’aquesta obra, s’han habilitat recorreguts interiors i exteriors accessibles.

L’itinerari des de l’ascensor fins al dipòsit, que salva un des-

nivell de set metres, ha utilitzat el pas exis-

tent excavat al mur i ha inclòs la construcció d’una rampa accessible fins

a la cota del pa-viment de la cis-

terna.

L’espai museístic és situat al carrer de Múrcia, 10. Més infor-mació al tel. 973 21 19 92. •••

La primera fase de les obres de renovació de la xarxa de clave-gueram del passeig de Ronda han finalitzat. Després de la campanya de Nadal, l’11 de ge-ner s’ha reprès l’actuació, que es prolongarà fins a mitjan mes de març

Unes 2.000 famílies de la ciutat de Llei-da es veuran beneficiades per la substitu-ció de la xarxa de clavegueram, que permet incremen-tar la capacitat de desguàs en cas de pluges intenses i evitar inundacions. La primera fase ha consistit en la construcció del nou col·lector entre els car-rers Doctor Fleming i Cristòfol de Boleda.

La segona fase inclou la construcció del col·lector al carrer Cristòfol de Boleda i al passeig de Ronda fins al carrer Segrià.

La Paeria inverteix de mane-ra contínua en la millora

de la xarxa de sane-jament de la ciutat.

En el cas de les obres de la xar-xa de clavegue-ram del passeig

de Ronda, es construiran un to-

tal de 330 metres de canonades noves, amb

diàmetres d’entre 600 i 1.000 mil·límetres.

Les conduccions noves, que es col·locaran entre 2 i 4 metres de profunditat, són de formigó armat amb junta elàstica, la

qual cosa els aporta una gran resistència i en garanteix l’es-tanquitat. La inversió prevista, a càrrec de l’empresa FCC Aqua-lia, és de 405.556,14 euros.

El tinent d’alcalde i regidor de l’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, va

posar en relleu la importància d’aquesta actuació, que resol-drà els problemes d’evacuació d’aigua que es generen a la zona quan es registren pluges d’intensitat elevada. Es tracta d’una millora llargament reivin-dicada pels veïns i les veïnes de la zona. •••

La Paeria

inverteix de manera contínua en la millora de la xarxa

de sanejament de la ciutat

L’espai es pot visitar

gratuïtament els dissabtes i els

diumenges de les 12 a les 14 h

6 La Paeria • Ajuntament de Lleida

Autobusos • Gener de 2016

• Recorreguts adequats, bon tracte del personal i la neteja dels vehicles, aspectes destacatsPuja la valoració del servei del bus urbà

Creixement continu de viatgers durant tot l’any 2015. © H. S.

Augmenta la satisfacció global del servei d’Autobusos de Lleida entre els ciutadans, segons els resultats d’una enquesta que s’ha dut a terme enguany entre 1.128 usu-aris del transport públic. L’estudi ha

confirmat que els recorreguts adequats, el bon tracte del personal, la facili-tat per a la compra de títols de transport, la correcta tempe-ratura dels vehicles i la ne-teja dels autobusos han estat les variables més ben valorades.

Dels resultats se’n desprèn que l’índex de satisfacció global ha cres-

cut en la pràctica totalitat de les línies respecte a l’any 2014. Cal des-tacar, molt especialment, el 85,2% de valoració positiva de la ruta del Centre Històric.

La xarxa d’autobusos municipals consolida el seu continu augment

d’usuaris des que el passat mes de setembre del 2014 la Paeria va posar

en marxa una remodelació de les línies per tal d’atansar el servei de bus als

requeriments i les necessitats dels usuaris. Del mes de ge-

ner a l’octubre hi ha hagut 5,1 milions de viatgers, un 10,8% més que el mateix període del 2014.

El creixement del nom-bre de viatgers ha estat con-

tinu durant tot l’any 2015, un fet que indica l’elevat grau d’acceptació

de les noves rutes de transport públic de la ciutat. •••

El 85,2% dels usuaris enquestats

valoren positivament la ruta del Centre

Històric

Més informació:Autobusos de LleidaAv. Blondel, 96 Tel. 973 27 29 09autobusos@ autobusoslleida.com

7Ajuntament de Lleida • La Paeria

Gener de 2016 • Participació Ciutadana

Drets de les Persones

Joventut

• Guardó a la FECOLL, a la iniciativa “Posa’t la gorra” de l’AFANOC i al pare Joaquín Pina

• ”I jo, què hi puc fer?” informa i sensibilitza la població

• Per fomentar el bescanvi de coneixements, habilitats i objectes entre els ciutadans

Premis Baula de Participació Ciutadana

Campanya per ajudar les persones sense llar

Palmaintercanvis.cat per als joves

Àngel Ros amb el pare Joaquín Pina. © H.S.

Projecte perquè els joves comparteixin. © H. S.

La Federació de Colles de l’Aplec del Ca-ragol (FECOLL), en la modalitat de millor entitat cívica; la iniciativa “Posa’t la gorra” de l’Associació de Famílies amb nens ma-lalts de càncer de Catalunya a Lleida (AFA-NOC), com a millor activitat participativa, i el pare Joaquín Pina –per la seva tasca al barri de la Mariola per mitjà del Merce-darios CF i la UD Gardeny–, com a premi d’honor a la trajectòria personal, han estat els guardonats amb els Premis Baula de Participació Ciutadana 2015.

La 10a convocatòria dels Premis Baula ha rebut 23 candidatures a la millor enti-

d’honor a la trajectòria personal en l’àmbit associatiu. Cada modalitat té una dotació econòmica de 600 euros. El premi d’honor es dota amb una obra d’art.

Els guardons homenatgen les persones, les entitats i les institucions que han des-tacat en el foment de la participació ciuta-dana a Lleida. L’objectiu dels Premis Baula és aconseguir que la funció cívica i el bé social de la participació ciutadana siguin reconeguts per la societat lleidatana, i que el treball en aquesta matèria que desenvo-lupen diferents persones o entitats tingui el suport de la Paeria. •••

tat cívica, 28 propostes a la millor activitat participativa i 14 propostes per al premi

La campanya “I jo, què hi puc fer?” s’ha posat en marxa amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar la població, per mitjà d’un tríptic, dels recursos d’atenció especialitzats dels quals disposa la Paeria per atendre les persones sense llar que es poden trobar al carrer i prevenir possibles situacions de conflicte.

Per tal d’arribar a ser efectiu i aconseguir que arribi al màxim nombre possible de ciutadans, aquest tríptic es distribueix en oficines bancàries, comerços i portals, com també als llocs on més sovint s’aixopluguen les persones sense sostre per

dormir. Per activar el servei, els veïns i les veïnes poden avisar als telèfons 112 o 010 quan detectin algú vivint al carrer.

La iniciativa, que té el finançament de l’Obra Social de la Caixa, inclou un equip de treballadors socials de suport. Aquest equip s’encarrega de fer el seguiment, obtenir la informació i vetllar per-què aquestes persones siguin ateses per serveis especialitzats –per mitjà de la xarxa de salut–, que gestionin les situacions d’urgència i que al mateix temps planifiquin les necessitats i les expectatives dels afectats. •••

Palmaintercanvis.cat és un nou projecte que ha posat en marxa l’Ajuntament de Lleida per fomentar la participació dels joves per mitjà de l’intercanvi de coneixe-ments, habilitats i objectes entre la ciuta-dania, especialment el col·lectiu juvenil.

Un taulell d’anuncis interactiu, per mitjà del web palmaintercanvis.cat, servirà de plataforma per oferir i buscar serveis en quatre grans àrees diferenciades, que són habitatge, petites feines, intercanvi i com-pravenda de material divers.

Es tracta de facilitar l’intercanvi d’idio-mes, l’adquisició de llibres de text, lloguer d’habitacions i pisos, compravenda de productes de segona mà, ofertes de fei-na, etc. Malgrat existir ja diverses pàgines

d’oferta i demanda, palmaintercanvis.cat és especial perquè es limita als lleidatans i les lleidatanes, fomenta les transaccions no econòmiques, és un portal gratuït i sense publicitat i ofereix les instal·lacions de La Palma per fer l’intercanvi. A més, hi ha un control de qualitat per la Regidoria de Drets per a les Persones. •••

Més informació:Departament de Joventut. C. la Palma, 6-10Tel. 973 70 06 66 [email protected]


Publicitat • Gener de 2016


Gener de 2016 • Centre Històric

Habitatge

• Gràcies als plans de dinamització de la zona impulsats per l’Ajuntament de LleidaMés de 50 comerços nous al Centre Històric

L’herbolari de Gesalcure, una botiga nova del carrer de la Palma. © Paeria

Promoció dels establiments

especialitzats, que facin la vida dels veïns més fàcil

Els plans de dinamització del Centre His-tòric impulsats per la Paeria han afavorit l’obertura de 55 establiments comer-cials en dos anys. El treball que està fent l’Ajuntament con-tribueix a la transformació de la façana comercial de la zona. Un exemple és el carrer de la Palma, que en-llaça la Zona Alta amb l’Eix Comercial, on recentment s’han obert set negocis nous.

Hi ha emprenedors que participen directament en les actuacions que es pro-mouen des de l’Ajuntament, però altres s’hi han sumat de manera lliure. En tot cas, es tracta de donar normalitat al Centre Històric també des de la seva oferta co-mercial. Les accions es concentren, d’una banda, en el fet que els establiments que s’obren siguin especialitzats per competir i atreure clients i visitants, i de l’altra, que s’hi han d’instal·lar equipaments comerci-

als que facin la vida quotidiana dels veïns i les veïnes del barri més fàcil.

En el pla s’estableixen reunions amb els empresaris, els comerciants i els emprene-dors instal·lats al barri per fer seguiment i iniciar accions conjuntes. La Paeria hi

treballa, però el lideratge definitiu l’ha de protagonitzar el mateix col·lectiu de co-merciants, que s’hauria de consolidar amb la figura d’un gerent comercial, per posar en marxa els seus propis plans i per tenir el suport d’un professional que els assessori i executi els projectes. •••

• Conveni entre la Paeria i el Banc Mare Nostrum per a la cessió de 24 pisos per a lloguer socialPrioritat a les polítiques d’habitatge

Signatura del conveni entre la Paeria i el Banc Mare Nostrum per a la cessió de 24 pisos. © H. S.

“Les polítiques d’habitatge són una prio-ritat de l’Ajuntament de Lleida”, ha subrat-llat el paer en cap, Àngel Ros, durant la signatura del conveni amb el Banc Mare Nostrum per a la cessió de 24 allotjaments per a lloguer social propietat de l’entitat bancària. El consistori també destinarà a

arrendament social els tres pisos, provi-nents d’execucions hipotecàries, aconse-guits en dret de tempteig.

Els destinataris principals seran joves menors de 35 anys, persones més grans de 65 anys, dones vícti-

mes de violència de gènere, afectats per situacions catastròfiques, persones de-pendents o amb discapacitat reconegu-da, persones separades o divorciades al corrent de la pensió i persones sense llar.

Allotjaments d’IbercajaD’altra banda, l’EMU ha ad-quirit a Ibercaja 11 habitat-

ges que eren propietat de l’entitat bancària per un import total de 241.025

euros per destinar-los pri-oritàriament a les famílies

que s’atenen des de la Mesa d’Emergència Social. Els pisos es

troben situats a Balàfia, la Bordeta, la Mariola i el Secà.

Des de l’Ajuntament es treballa intensa-ment per augmentar el parc d’immobles municipals adreçats a habitatge social i se’n volen aconseguir durant un any un total de 200. •••

El consistori vol augmentar el parc d’immobles i

aconseguir uns 200 habitacles


La Llotja • Gener de 2016


• La cartellera inclou l’òpera “Madama Butterfly” i el musical “Mamma Mia”Programació d’alta qualitat a La Llotja

Els protagonistes d’ “Olivia y Eugenio” i de “Terra baixa i Lluís Homar”. © La Llotja

La Llotja ofereix una àmplia oferta cultural de gran qualitat i per a tots els públics que va des del teatre i la dansa fins a la música, l’humor, l’òpera, la màgia o els espectacles familiars. Actors i actrius de renom com Josep M. Flotats, Lluís Homar, Concha Ve-lasco i Carlos Latre; cantants com Vanesa Martín, la cantautora Rozalén, el músic Ara Malikian, i gran varietat d’espectacles com la nova producció de màgia del Mag Lari, l’òpera “Madama Butterfly”, el musical

“Mamma Mia” o la produc-ció de gran format “Pink Floyd Simphonic”, entre d’al-tres, ompliran la programació cultural del primer semestre del 2016.

Pel que fa al teatre, destaquen les obres “Olivia y Eugenio”, protagonitzada per Concha Velasco; “Ser-ho o no”, de Josep M. Flotats i Arnau Puig; la producció d’èxit

“Terra baixa i Lluís Homar” i “Atchúusss!!!“ També hi haurà el Festival Clan “¡Ven a mi cumple!”, per als més menuts, un gran espectacle amb els personatges més esti-mats del canal Clan per celebrar els seus deu anys de diversió i fantasia.

Les entrades es poden adquirir a la taquilla del Teatre de la

Llotja (de dilluns a divendres, de 17.00 a 21.00 h), al web

www.teatredelallotja.cat i a l’Oficina de Turisme de Lleida. S’ha de recordar

que es tornen a posar a la venda abonaments (com

el pack teatre i màgia) i des-comptes especials. •••

També actuaran els

actors Josep M. Flotats, Lluís Homar i Concha Velasco i la

cantant Vanesa Martín

Més informació:Teatre de La LlotjaAv. Tortosa, 6-8 Tel. 973 23 96 98 [email protected]


Gener de 2016 • Cultura

• Amb una proposta per a la integració de les tecnologies en l’educació musicalEduard Masdéu guanya el Premi Batec

Masdeu, professor del grau en Ed. Infantil. © M.V

El professor del grau en Educació Infan-til del campus Manresa de la UVic-UCC, Eduard Masdéu, ha guanyat el 17è Premi Batec a la recerca i la innovació educatives de l’Ajuntament de Lleida, amb el treball titulat “Mitem, una proposta de marc per a la integració de les tecnologies en l’edu-cació musical”. Al moment de recollir el premi, el guanyador va dir que “cal facilitar estratègies als mestres, ja que el projecte neix com una eina per poder utilitzar-se”.

El jurat també ha concedit un accèssit a Alba Castelltort pel seu estudi “Educar a favor d’una nova cultura ambiental de l’ai-

conèixer com aprenen els infants la cultu-ra ambiental de l’aigua i per poder fer una proposta d’innovació.

Els premis consisteixen en 6.000 euros i la publicació de l’obra per al guanyador i 1.000 euros i l’edició en format digital a la pàgina de recursos educatius del Servei d’Educació de l’Ajuntament de Lleida, per a l’accèssit. A l’edició d’enguany del Premi Batec, s’hi han presentat 9 obres de temà-tiques i nivells diferents. L’acte de lliura-ment va tenir com a preàmbul la conferèn-cia “Quart naixement, educar per innovar”, de Francesc Blanch. •••

gua”. Es tracta d’un treball desenvolupat durant quatre anys a diferents centres per

• Iniciativa de l’Aula Municipal de Teatre per fomentar la sensibilització artística vers la culturaNeix “L’Escola de l’Espectador”

Companyia infantil de l’Aula de Teatre. © Aula

L’Aula Municipal de Teatre de Lleida ha en-gegat aquest curs 2015-2016 “L’Escola de l’Espectador”, una iniciativa que pretén fo-mentar la sensibilització artística vers l’art i la cultura, tant en infants i joves com en adults.

L’acadèmia vol dotar l’alumnat d’una formació per desenvolupar la imaginació, despertar la sensibilitat, estimular l’esperit crític i provocar emocions. El projecte és coordinat per l’actor i director i professor de l’Aula, Eduard Muntada.

Per mitjà de xerrades, visites, projec-cions, diàlegs amb directors, intèrprets, autors, etc., “L’Escola de l’Espectador” vol contribuir que el públic esdevingui un espectador actiu, amb capacitat d’elecció pròpia i d’anàlisi crítica en l’àmbit d’espec-tacles, al mateix temps que adquireixi un interès per la cultura en general.

De la mateixa manera, també vol oferir un entorn d’experiència per tal d’endin-sar-se físicament i intel·lectual en els en-trellats d’un projecte teatral. •••

• La mostra, que es farà del 25 al 28 de febrer, ha rebut 700 pel·lícules de 66 països diferentsAnimac recupera la mirada de l’artista

Cartell de la 20a edició de l’Animac. © Carles Porta

Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Cata-lunya, organitzada per l’Ajuntament de Lleida, celebra aquest any la seva 20a edició del 25 al 28 de febrer a Lleida. Quatre jornades plenes de projeccions, conferències, tallers, espectacles, presen-tacions i altres activitats especials que tindran lloc a La Llotja, CaixaForum Lleida, el Funàtic, el Centre de Producció Audiovisu-al Magical Media, el Cafè del Teatre i la Seu Vella. Amb el lema “Futurs femenins”, Animac posa en relleu la notòria participació de les creadores en un moment clau. D’una banda se celebra l’extraordinària incorporació de les dones realitzadores, temes i sensibilitats noves en el panorama independent, però es posa de manifest que aquesta rellevància està encara lluny de trobar una correspondència en la participació en llargmetratges, sèries de televisió o videojocs, és a dir, en la indústria. La mostra ha rebut 700 pel·lícules de 66 països diferents. •••

Cultura• Gener de 2016


• Al MNAC de Barcelona, i a l’abril l’exposició arribarà al Museu Morera de LleidaExposició antològica de Xavier GoséEls visitants poden veure l’exposició més completa feta mai sobre el llegat de l’artista lleidatà. © ACN

Es mostren 300 creacions de l’artista, entre pintures, dibuixos, revistes i il·lustracions. © ACN

La celebració de l’Any Gosé es va iniciar el 10 de desembre amb la inauguració a Barcelo-na de l’exposició “Xavier Gosé. L’il·lustrador de la modernitat”, que han coproduït el Mu-seu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d’Art Jaume Morera, i que es pot veure fins al 20 de març a les sales del MNAC.

La mostra més completa feta fins ara del llegat artístic del gran artista lleidatà arribarà al Museu Morera de Lleida a l’abril i, en principi, es perllongarà fins al mes de juny del 2016, any en què es commemo-ra el 140è aniversari del

naixement de Gosé. Hi ha la possibilitat que l’exposició es pugui visitar el juliol i l’agost.

Coincidint amb el centenari de la mort de Xavier Gosé (Al-

calá de Henares, 1876-Lleida, 1915), el Museu Morera i el MNAC organitzen aquesta mostra antològica que per-

met contemplar obres de to-tes les etapes creatives, des de

la Barcelona dels Quatre Gats al París de la Belle Époque, i facetes cre-

atives, com a il·lustrador, pintor, dibuixant i dissenyador de moda d’un autor d’arrels lleidatanes que va ser “l’il·lustrador de la mo-dernitat”.

El museu lleidatà és el principal ens apor-tador d’obres de Gosé en aquesta mostra, en què s’exposen prop de 300 creacions, algunes inèdites, entre pintures, dibuixos, revistes, il·lustracions de moda i vestits d’al-ta costura pertanyents al MNAC, al Museu Morera i a diferents institucions i col·leccions particulars.

Mostra de l’artista

lleidatà com a il·lustrador,

pintor, dibuixant i dissenyador de

moda

Gener de 2016 • Cultura

Ajuntament de Lleida • La Paeria 13

Es tracta de la mostra més completa feta fins ara del llegat artístic del gran artista lleidatà. © ACN

Centenari de la mort de

Gosé, amb una obra que es troba entre el modernisme i l’art

déco

Una de les obres més conegudes de Xa-vier Gosé, Le Manteau bleu (1912), propietat del Museu Morera, ha estat escollida com a imatge promocional de l’esdeveniment.

L’obra de Gosé es troba entre el modernisme i l’art déco i s’inspira en la vida mun-dana dels cafès-concert, les prostitutes, els es-nobs, els passejants dels bulevards, en les curses de cavalls, els esportistes i en Montmartre. El seu estil re-finat i elegant va copsar a la perfec-ció la moda i les siluetes de la societat francesa.

L’artista es va fer ressò de la geometrit-zació cubista, la inspiració persa i els ballets russos, fins arribar a ser un referent interna-cional. Gosé va deixar l’empremta creativa en tota una generació que va sublimar un temps eclipsat per l’esclat de la Gran Guerra, tot coincidint amb la mort de l’artista.

Durant la inauguració de la mostra a Bar-celona, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va des-tacar la participació del Morera en aquest projecte atès que “és el museu que posseeix la col·lecció internacional de Gosé més im-portant, amb 285 obres, un centenar de les quals s’ha cedit per a l’exposició del MNAC”.

Il·lustrador del París de la Belle ÉpoqueÀngel Ros va manifestar que “la mostra de

Xavier Gosé al Museu Nacional d’Art de Ca-talunya i al Museu Morera farà més universal la figura i el llegat artístic de l’il·lustrador de la modernitat, el dibuixant que millor va re-tratar el París de la Belle Époque, un creador d’arrels lleidatanes estretament vinculat a la ciutat i un dels artistes catalans més interna-cionals dels inicis del segle XX”.

El paer en cap va subratllar el lligam de Xavier Gosé amb Lleida, d’on era originària la família del seu pare i on ell s’hi va traslla-dar, ja malalt, al domicili de la seva mare, on va morir quan era al cim de la seva fama. Però Gosé sempre va estar en contacte amb els cercles artístics i intel·lectuals de la ciutat, entre els quals, el Xop Bot.

Immediatament després de la seva mort, la família de l’artista i persones vinculades a la fundació del Museu Morera, com Bal-domer Gili Roig, van recuperar del domicili parisenc de Gosé la col·lecció personal del dibuixant. Una selecció d’aquestes obres

(65) va ser adquirida a la mare de Gosé amb destinació als fons del Museu Morera i, pos-teriorment, ella va cedir altres dibuixos i car-

petes d’apunts. Als anys 1980, les nebodes de l’artista van fer efectiva una nova donació composta de 115 obres. •••

Fotos superiors, Àngel Ros amb el president del MNAC, Miquel Roca.. © MNACMarta Mérida/Paeria


Turisme de Lleida • Gener de 2016

Economia

• L’obra proposa 10 rutes turístiques per donar a conèixer Lleida i el seu entorn

• Per les seves avançades infraestructures de fort component científic, tecnològic i innovador

Nova guia per descobrir la ciutat

Lleida renova com a Ciutat de la Ciència

La nova “Guia de Lleida. Una gran ciutat tota per descobrir”, editada pel Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la UdL, proposa 10 rutes turístiques adreçades als turistes i també perquè els lleidatans re-descobreixin la seva ciutat i el seu entorn. La publicació inclou referències culturals, patrimonials, comercials i d’allotjaments i també llegendes i tradicions.

El Ministeri d’Economia i Competitivitat ha renovat el nomenament de Lleida com a “Ciutat de la Ciència i la Innovació” en l’apartat de municipis de més de 100.000 habitants. El paer en cap, Àngel Ros, va rebre la felicitació de la directora general d’Innovació i Competitivitat, Mª Luisa Cas-taño, en què li va donar l’enhorabona pel reconeixement obtingut en renovar la dis-

El director de la guia, el catedràtic d’His-tòria de l’Art Ximo Company, va explicar que Lleida tenia fins ara petites guies, però no una de tan completa com aquesta nova, delicadament redactada i amb prop d’un miler de fotografies d’autor i de gran qualitat, com també fitxes addicionals so-bre indrets i edificis singulars recomanats per visitar. L’obra té unes 300 pàgines.•••

tinció per als tres pròxims anys. El títol de “Ciutat de la Ciència i la Innovació” té la fi-nalitat de reconèixer les ciutats líders en la creació d’avantatges competitius gràcies a la conjunció del capital intel·lectual i del coneixement dels seus recursos humans amb avançades infraestructures locals de fort component científic, tecnològic i in-novador. •••

Portada de la guia. © Marta Raïch (CAEM-UdL)

Casal de Nadal Ski Robòtic a Gardeny. © H. S.


Gener de 2016 • Ocupació

• Per mitjà del programa Joves per l’Ocupació de l’IMO i el SOCInserció laboral per a 56 joves durant el 2015

Alumnes del programa Joves per l’Ocupació i Casa d’Oficis. © H. Sirvent

Facilita l’accés a una

feina i fomenta el retorn al sistema

educatiu dels nois i les noies

El programa Joves per l’Ocupació, de l’Ins-titut Municipal d’Ocupació (IMO) i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), va aconseguir el 2015 una inserció laboral del 56% del centenar d’usuaris. L’al-tre 20% va optar per conti-nuar els estudis.

Vint-i-set entitats públi-ques i privades del territori de Lleida van signar acords de col-laboració amb l’IMO per a la difusió i la derivació de joves a aquest projecte d’ex-periència professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya, que combina accions d’orientació, de tutorització, de formació i d’adquisició d’experiència laboral en em-preses, que facilita la inserció laboral dels nois i les noies a les empreses i fomenta el retorn al sistema educatiu.

L’Institut Municipal d’Ocupació Sal-vador Seguí porta a terme a la ciutat de

Lleida aquest projecte, que és subvencio-nat pel Servei d’Ocupació de Catalunya, el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i el Fons Social Europeu, en el marc de la Ini-ciativa d’Ocupació Juvenil, d’acord amb el Programa d’Experiència Professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya. Les perso-nes destinatàries del programa a Lleida són 100 joves aturats de 16 a 25 anys (o menors de 30 en cas de persones amb

discapacitat igual o superior al 33%) que no tenen el graduat en ESO o que l’han obtingut i no han continuat amb estudis post-obligatoris. •••

Més informació:IMOC/Pare Palau, 5 Tel. 973 24 20 00 [email protected]


Agenda Cultural

L’Auditori Municipal Enric Granados acull el dijous 28 de gener, a les 20.30 h, el concert inaugural de l’Any Granados, una comme-moració que es desenvoluparà durant els anys 2016 i 2017. Es tracta de l’obra “Goyes-cas”, d’Enric Granados, interpretada pel pia-nista resident de l’Auditori José Menor.

La suite “Goyescas”, composta l’any 1911, és considerada l’obra mestra per a piano del gran compositor lleidatà. José Menor actua regularment com a solista amb orquestres d’Europa, els Estats Units i l’Amèrica Llatina, a més de desenvolupar una activitat continua-da en recitals, ja sigui sol o bé col·laborant amb grups de cambra. L’entrada al concert costa 10 euros.

El dissabte 13 de febrer, a les 20.00 h, es re-estrenarà l’òpera “Follet”, un drama líric d’En-ric Granados amb text d’Apel·les Mestres, que només s’ha representat el dia de la seva estre-na al Teatre del Liceu. En termes de dramatúr-gia reflecteix un interès post-Tristany per un drama que és més simbòlic o psicològic que actiu.

Amb aquesta recuperació es dóna llum a una part força desconeguda de l’obra de Gra-nados, la seva vinculació amb el modernisme i el teatre líric català. L’Orquestra de Cadaqués i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Grana-dos acompanyaran Erika Escribà (soprano), Albert Casas (tenor) i els barítons Carlos Daza i Àlex Sanmartí. •••

AGENDA

CONCERTS DE L’ANY GRANADOS

‘TRES NOVES EXPOSICIONS A LA PANERA

Al Centre d’Art La Panera es podran veure del 13 de febrer al 22 de maig les exposicions “Vestir i desvestir cossos. Fenomenologies d’apa-rició”, que proposa una reflexió des de la moda i l’art sobre el cos, i “L’escriptori circular”, de Guillermo Mora i Teresa Solar, un moble que serà l’element de negociació constant entre dos artistes que proce-deixen d’àmbits molt diferents de la creació plàstica. A més, del 13 de febrer al 20 de març es podrà visitar la sèrie de cartells “Situacions”, que creen noves situacions i provoquen una certa estranyesa davant l’inesperat (Foto © Guillermo Mora i Teresa Solar). •••

ARRIBA EL CARNAVAL

La Gran Rua de Carnaval omplirà de colors, música i diversió els carrers el dissab-te 6 de febrer. La desfilada sortirà dels Camps Elisis, travessarà el Pont Vell, anirà fins a la plaça de Ramon Be-renguer IV i tornarà pel ma-teix camí al punt de sortida. L’endemà tindran lloc la Cur-sa de Llits, l’animació infantil i el ball de vermut. •••

‘ACTIVA’T AL CASAL’

L’11 i el 22 de febrer, a les 18.00 h, es desenvoluparan al Casal de la Dona les jorna-des “Què opinen les dones? La convivència intercultural” i “L’advocada respon...”, res-pectivament. El 24 de febrer, a les 18.00 h, tindrà lloc una visita guiada per la ciutat. •••

‘AIGÜES DEL MÓN’

El Museu de l’Aigua acull l’exposició permanent de la col·lecció d’ampolles d’aigua d’arreu, portades pels mateixos visitants. Ac-tualment disposa de 2.000 peces, que destaquen per l’origen de l’aigua, la diver-sitat d’envasos, el disseny i les etiquetes i per les parti-cularitats de cada casc. •••

José Menor, pianista resident de l'Any Granados. © Ricard Alonso

18La Paeria • Ajuntament de Lleida

Opinió • Gener de 2016

DanielRubio

Patrimoni i municipalisme

El planeta Terra en si mateix es pot considerar Patrimoni de la Humanitat, tant des del vessant ecològic com cultu-ral, encara que una altra cosa és el tracta-ment que donem al món en què vivim.

El que vull remarcar és el respecte, la cura i el manteniment d’aquest gegan-tesc patrimoni i això ho hem de fer ca-dascú des de les nostres possibilitats i des de les nostres funcions com a ciuta-dans polítics o no.

Els municipis són cabdals en la conservació i la difusió del patrimoni, ja sigui natural, històric o cultural

Arribat el tomb de l’any, acostumem a fer una mirada enrere. Recordar els encerts t’anima a continuar i reconèixer els errors et permet millorar. El 2015 és una fita en el context de la nació catalana, conseqüència de les eleccions, tant les del Parlament com les municipals: les primeres, perquè mar-quen l’inici d’un procés de llibertat nacional i d’aprofundiment de la democràcia; les se-

gones, perquè han modificat i diversificat molt el panorama als municipis catalans. Com a mostra, la composició de la Paeria.

Inqüestionablement, la diversitat enri-queix el debat i dinamitza la institució. Pot contribuir a millorar l’acció del govern, pel major grau de fiscalització que exerceix una oposició plural; en segon lloc, perquè aquesta oposició pot fer aportacions per complementar allò que fa el govern muni-cipal. A Lleida, amb la possibilitat –encara no assolida del tot– de fer una Paeria més transparent i participada. Més enllà de bo-nes paraules i posturejos.

Tots els grups estem aprenent a ges-tionar dinàmiques que encara porten a plens eterns, que hauríem de ser capaços

d’abreujar amb més debat previ a les co-missions i escurçant les intervencions. Pro-pòsit per al 2016.

Un altre propòsit: aconseguir que els serveis públics municipals millorin. No ens cansarem de dir que per això vam pactar el pressupost, supeditant-ho a uns acords en aquesta direcció. Per contribuir a unes con-dicions de vida més bones de tota la gent de Lleida. La que està en dificultats i la que no ho passa tan malament.

Tothom té dret a una ciutat millor. Tenim dret a una ciutat on l’especulació no posi en perill l’activitat econòmica i l’ocupació, en què les concessions a interessos privats no xoquin amb l’interès públic. Per això, ens esforçarem perquè aquest any nou, ni cap altre, no sigui el de les grans superfícies co-mercials a Lleida- Tenim més propòsits per al 2016. Els anirem concretant. Sobretot, el de complir allò que prometem. Aquest any i els pròxims. No pretenem vendre fum ni sopars de duro, com altres sí tenen per costum.

Tenim dret a una ciutat on l’especulació no posi en perill l’activitat econòmica i l’ocupació

Carles Vega

Ibèrica i té també un llegat cultural molt ampli. La seva catalogació, conservació i difusió s’està fent des del nostre Ajun-tament amb un consens entre els grups municipals que demostra suficientment que els polítics podem posar-nos d’acord independentment de les ideologies i ens hem de felicitar per això.

Ara bé, perquè aquesta feina sigui útil i integradora s’ha de protegir i impul-sar des de tots els vessants i amb la col-laboració estreta de totes les persones, associacions i institucions implicades en aquesta feina. Hem de considerar patri-moni tant el que s’ha fet al segle I, per posar un exemple, com el que s’ha fet al segle XX o es farà a partir d’ara. Tot és cultura, tot és història i tot és patrimoni. Igualment hem de considerar com a nos-tra tota obra feta en les nostres llengües oficials, que són el català, el castellà i l’aranès, o en qualsevol llengua utilitzada pels lleidatans o arreu del món.

Per aquest motiu, des del grup munici-pal de Ciutadans mantindrem sempre un esperit col·laborador d’entesa amb tot-hom qui estigui a favor d’aquesta labor.

Els municipis són cabdals en aques-ta conservació i encara més en la seva difusió, perquè són les institucions més properes al dit patrimoni, ja sigui natu-ral, històric o cultural. Un exemple molt aclaridor seria la nostra ciutat de Lleida i la Paeria. Ara tots estem sumant esfor-ços perquè el Turó de la Seu Vella sigui declarat Patrimoni de la Humanitat, per mitjà de les associacions de la ciutat i les institucions, que estan portant a terme actuacions en aquest sentit.

La Paeria és, com dèiem abans, una d’aquestes institucions bàsiques i cen-trals en el projecte. Però anem més en-llà. Lleida té un conjunt de testimonis històrics, arqueològics i culturals de gran envergadura. La nostra ciutat té restes arqueològiques des de l’antiguitat fins a l’època contemporània, té una rica histò-ria com a cruïlla de camins de la península

Els nostres propòsits per a l’any nou


Gener de 2016 • Opinió

Per un model de comerç consensuat i de cohesió

ToniPostius

Des del Grup Municipal de Convergèn-cia i Unió defensem un model de ciutat on el comerç té una funció vertebradora i de cohesió social.

Apostem per prioritzar el comerç de proximitat de Lleida i per valoritzar-lo, re-forçar-lo i complementar-lo amb espais comercials de tipus mitjà, sempre que no facin competència als establiments de l’Eix Comercial, de la Zona Alta i dels barris i es tingui el consens de tots els actors presents.

Aquest és el nostre posicionament des de sempre i que mantenim ara coincidint amb l’anunci del nou projecte Sur 42 Torre Salses i amb la intenció de Carrefour de fer realitat una gran superfície amb botigues i espais d’oci i restauració.

Precisament aquest darrer projecte ja va aixecar polseguera fa uns mesos enrere entre les associacions i el teixit comercial local. El projecte va quedar aturat amb la promesa de l’alcalde d’engegar un pla

Per a la dinamització del Centre Històric, sumem Al final els mateixos comerciants, els nous i els ja establerts, acaben dirigint les seves prioritats

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la feina transversal entre les regidories d’Economia, Centre Històric i Comerç, continua apostant clarament per la progressiva transformació de la façana comercial del cor de Lleida. D’aquesta manera, els comerciants que continu-en la seva aposta al Centre Històric de Lleida sumen esforços i exhibeixen una musculatura comercial que és, en defi-nitiva, un dels factors de dinamització més solvents per al barri.

La Paeria, per mitjà dels plans de di-namització, ha aconseguit afavorir-hi l’obertura de 55 establiments en 2 anys. Un exemple clar és el carrer la Palma, que enllaça la Zona Alta amb l’Eix Co-mercial, on recentment s’han obert 7 negocis nous.

Les noves iniciatives comercials te-nen, majoritàriament, el punt de partida en persones joves i emprenedores que participen directament en les actua-cions que promovem des de la Paeria, sempre al costat d’altres comerciants que, de manera lliure, aposten clara-

MontseMínguez

Defensem un model de ciutat on el comerç té una funció vertebradora i de cohesió social

ment per una idea de negoci al Centre Històric fugint de prejudicis i apostant per una normalitat cada cop més reivin-dicada per tots els col·lectius i sectors del mateix barri: pels veïns, entitats, es-tabliments de restauració i, lògicament, pels comerços.

El Pla de Dinamització Comercial del Centre Històric, de la mà de l’equip de tècnics de la regidoria del Centre Histò-ric i de Comerç, coordina reunions amb empresaris, comerciants i emprenedors per tal de fer el seguiment, donar suport o iniciar accions conjuntes.

En definitiva, al final són els mateixos comerciants —els nous i els ja esta-blerts— els qui acaben establint i diri-gint les seves prioritats.

estratègic del sector del comerç de Lleida que a hores d’ara ha quedat en foc d’en-cenalls.

Demanem a l’equip de govern que compleixi la paraula donada i concreti una estratègia conjunta de futur amb pa-tronals, entitats, agents socials i totes les parts implicades.

Nosaltres defensem el rigor i el con-sens a l’hora de desenvolupar noves zo-nes comercials per evitar el perjudici del conjunt del comerç tradicional de Lleida i reforçar la capitalitat comercial de la ciu-tat. En cas contrari, ens podem trobar que, per desenvolupar una zona nova, al final acabem perjudicant el conjunt del teixit comercial local.

La dinamització comercial del Cen-tre Històric no és més que una nova prova de la capacitat d’emprenedoria i compromís de la ciutadania de Llei-da respecte a la ciutat que compartim, una ciutat amb capitalitat pròpia i amb persones suficientment implicades i ca-paces de liderar els projectes més ambi-ciosos. Ho hem fet fins ara, ho fem i ho continuarem fent: la Paeria està al seu servei.

Ara és el moment de plantejar-nos quin és el futur que volem per a Lleida. I la im-minent tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és l’oportu-nitat per cercar sinergies i posar damunt la taula el model estratègic de comerç que necessita la nostra ciutat.

20

Opinió • Gener de 2016

La Paeria • Ajuntament de Lleida

Salvem l’horta i salvem Ramaderia Pifarré

Molts de vosaltres sabeu del cas Ra-maderia Pifarré. L’activitat de la nostra granja centenària es va veure trasbalsa-da just abans del pont de la Diada quan un veí nou, que fa pocs anys va comprar la finca colindant a la nostra, ens va tan-car el nostre pas de sempre.

Sense l’accés al nostre camí municipal ens les hem hagut d’enginyar per so-breviure, cuidar i alimentar els nostres

Desitgem de cor que el nostre cas serveixi per dignificar la feina de la pagesia a l’Horta i esperem que en el futur es protegeixi el sector agrari

animals, els quals tractem amb més res-pecte del que el veí en qüestió ens ha tractat a nosaltres.

Fa unes setmanes una veïna de l’Hor-ta, l’Aurora, va dir en comissió de l’Horta de la FAV: «no és solament el proble-ma de la Ramaderia Pifarré... es tracta que, indirectament, d’una explotació ramadera en viuen els veterinaris, el camioner del pinso, els tractoristes que sembren les finques, els treballadors de l’escorxador, les carnisseries...»

Quanta saviesa, Aurora. Les teves pa-raules van fer callar els pocs que repe-tien com un mantra: “no ens hi posem perquè és un conflicte entre particulars”.

Nous pressupostos per fer front a nous reptes i actuacions

S’enfila el nou any amb el desig que el pròxim exercici pugui ser el de les solucions als nombrosos problemes que la societat lleidatana té davant seu. I no en són pocs. Esperem que els comptes recentment aprovats permetin assegurar els serveis públics i molt especialment als col·lectius més necessitats. El compromís és garantir la qualitat de vida i el progrés de la ciutadania en els serveis bàsics de l’estat del benestar.

Caldrà, doncs, molt especialment des-tacar que, sortosament, en els darrers mo-ments de l’any hem vist com en aquest nivell més proper, el de l’administració mu-nicipal lleidatana, s’han pres decisions que fan albirar alguna espurna d’esperança. Primer se’ns va anunciar la congelació de les taxes i els impostos per a l’any vinent, i fins i tot algunes rebaixes, però mantenint les prestacions socials, i posteriorment en el ple d’aprovació dels pressupostos per al nou exercici s’arribà fins i tot a un ampli acord a diferents nivells entre l’equip de go-vern i els grups de l’oposició per tal de mi-

llorar les futures accions envers l’ocupació, la cohesió social, la promoció econòmica i les inversions. Són, doncs, 150 milions d’eu-ros de l’ordinari, sumats als prop de 12 del d’inversions, que, administrats com cal, ens poden permetre assolir la qualitat de vida i el progrés desitjats si es desenvolupen les polítiques correctes i que ens han de poder portar fins i tot a rebaixar l’endeutament.

De tota manera des de la FAVL, com a de-fensors dels drets dels veïns, continuarem en el camí de la vetlla d’aquests drets, per un costat negociant i col·laborant i per l’altre rei-vindicant perquè es puguin assolir en tots els àmbits.

I com que l’esperança és el darrer que es perd, doncs brindem perquè aquesta espur-na que sembla que s’albira es transformi en lluminària completa que ens il·lumini joio-sament el camí correcte cap al progrés i les garanties socials que ens mereixem i felicitem tothom qui ho hagi fet possible. Esperem no equivocar-nos.

Feliç any nou.

Hi ha esperança que les coses comencin a canviar i que aplicant de manera intel·ligent les eines de què disposem puguem retornar als nivells de benestar social assolits no fa tant temps

FrancescCaballero

[Espai cedit pel Comú de Lleida

a la família Pifarré (Ramaderia Pifarré]

Diuen que no posicionar-se davant d’una injustícia és una clara opció que sempre beneficia els poderosos. Per sort el sentit comú i la justícia popular s’han anat imposant gràcies a l’esforç de difu-sió del món associatiu i a la divulgació per la xarxa i la premsa.

Desitgem de cor que el nostre cas ser-veixi per dignificar la feina de la pagesia a l’Horta i esperem que en el futur es protegeixi el sector agrari que tant ha fet per la ciutat. Garantir la viabilitat de les empreses familiars agràries de l’Hor-ta és un repte en tots els sentits perquè assegurarà que aquesta zona mai no es pugui convertir en un regne d’urbanit-zacions descontrolades. Per a aquesta funció ja hi ha altres llocs destinats. L’Horta per al qui l’estima i la treballa!

Agraïm igualment el suport sincer i proper de moltíssimes persones, d’as-sociacions i també de formacions po-lítiques que han dedicat esforços a la recerca de solucions justes i raonables. Ara més que mai #salvemramaderia i #salvemhorta.

21

Gener de 2016 • Opinió

Ajuntament de Lleida • La Paeria

Prioritzem la creació d’empreses i llocs de treball

JoanVilella

El Pressupost de la Paeria per a l’any 2016 castiga, un any més, els ciutadans de Lleida amb impostos extremadament alts i con-tinuen estant penalitzats pel deute. Entre amortització i interessos els ciutadans de Lleida, amb els seus impostos, pagaran més de 12,2 milions d’euros als bancs l’any 2016, un fet que representa pagar un milió d’euros al mes pel deute o, el que és el ma-teix, 33.948 euros cada dia. Un deute que arriba als 225 milions d’euros. Des del 2012, l’aportació de la Paeria a l’Empresa Munici-pal d’Urbanisme supera els 22,8 milions i aquella Llotja que no havia de costar res als ciutadans de Lleida, ara resulta que ja ens haurà costat als lleidatans més de quatre milions d’euros en els últims quatre anys.

Amb relació a les inversions, tornem a comprovar que més de la meitat de les actuacions previstes es queden sense rea-litzar, supeditades, en la seva majoria, a la venda d’uns solars que no s’acaben venent mai. Malgrat això, l’any 2016 esperem que es puguin executar obres tan reclamades

¡Los desahucios son terrorismo de estado!¡La represión no parará la lucha justa! Nosotras seguimos denunciando que un derecho humano como el de la vivienda no se respeta

El 26 de noviembre, entramos en el BBVA para exigir soluciones habitacio-nales para dos familias. Desde que lle-gamos, sufrimos intento de agresión de la subdirectora del banco y perso-nal de seguridad, que se abalanzaron sobre un compañero. El BBVA cerró sus puertas y no mostró interés en dar solución para las familias. Luego, el director dijo que nos impediría ir al la-vabo y entrar agua y comida. Solo por la presión externa e interna, consegui-mos evitarlo. Eso sí, al WC uno a uno y escoltados por seguridad.

Pero nosotras seguimos denunciando que un derecho humano como el de la vivienda no se respeta. Varias trabajado-ras abandonaron voluntariamente sus puestos de trabajo. No se dañó mobilia-rio alguno, pero el BBVA sí quería dañar-nos, subiendo la calefacción al máximo, impidiéndonos tomar el aire o impidi-endo que entrara comida o bebida. Con el paso de las horas, varias compañeras con problemas de salud necesitaron medicación que el BBVA no permitió entrar y llamamos a una ambulancia a

L’aportació del PP al Pressupost de la Paeria té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels lleidatans i fomentar la creació d’empreses i llocs de treball

la que también pusieron dificultades para atenderlas. El apoyo de la gente de fuera nos animaba a afrontar una dura situación. Más tarde, otra compañera se puso muy mal por no tener la medica-ción y los Mossos d’Esquadra presentes no hicieron nada por ayudarle. Solo amenazarnos con denunciarnos por exigir atención médica inmediata. Impi-dieron entrar a una enfermera del exte-rior. Gracias a la presión la ambulancia pudo entrar, mientras otras compañeras sufrían crisis de ansiedad.

Es muy grave que nos nieguen comi-da, agua y atención médica; en teoría negar el auxilio es delito. Pero en teoría también tenemos derecho a una vivien-da digna.

com ho són la recuperació de les Basses o la construcció del Museu Morera.

Malgrat tot, des del PP no defallim i hem aconseguit l’acceptació d’una bona part de les nostres propostes. Així, s’iniciarà al barri de la Mariola un Pla per facilitar la creació d’empreses i fomentar la creació de llocs de treball, s’incrementa el Fons del Servei d’Atenció a la Pobresa Energètica amb 20.000 euros i s’invertiran 130.000 euros en un Pla de Millora per revitalitzar social-ment i urbanísticament el Centre Històric. També, es construirà un parc infantil al barri del Turó de Gardeny, se suprimiran barre-res arquitectòniques al barri de la Bordeta, s’adequarà i millorarà la zona esportiva de Ciutat Jardí, es faran obres de millora al Ba-

luard del Rei, al Turó de la Seu Vella, i s’incre-menta en 75.000 euros la partida destina-da a asfaltar els camins de l’Horta.

Tot un seguit d’actuacions que tenen l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Lleida i fomentar la creació d’empreses i llocs de treball.

[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca]

Por los problemas de salud, por la orden judicial de desalojo y porque el día siguiente era festivo, tuvimos que abandonar la sede acompañadas por el calor de quienes nos apoyaban fuera. Al final no conseguimos ninguna solución habitacional para las familias, pero sí dar a conocer esta violación de los derechos humanos.

¡Si nos tocan a una, nos tocan a todas!


Pacte Social per a la Ciutadania • Gener de 2016

IX Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere

L’Ajuntament de Lleida, per mitjà de la Regidoria de Seguretat Ciutadana i les polítiques per al civis-me i la igualtat, i el Col·legi de Periodistes de Catalunya-Demarcació de Lleida han convocat el IX Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere a Lleida, que té com a objectiu distingir els treballs periodístics que fomentin les polítiques de promoció de les dones en tots els àm-bits i que hagin estat publicats en els mitjans de comunicació, en format paper o digital, d’àmbit local, català i estatal amb presència a Lleida entre l’1 de gener de 2015 i el 31 de desembre de 2015.

El termini per presentar els treballs periodístics finalitza l’1 de febrer de 2016. Les obres s’han de presentar al Registre de l’Ajuntament de Lleida-OMAC (Edifici Pal·las, plaça de la Paeria, 11, baixos). El premi està dotat amb un total de 6.000 euros, 1.500 per a cadascuna de les categories següents: premsa escrita, audiovisual, fotoperiodisme i mitjans digitals. •••

Proposta de CCOO per a un impuls social

Les polítiques socials han de ser l’objectiu central a l’hora de bastir el nou govern

Des de l’inici de la crisi les rendes procedents del treball han experimentat una dismi-nució important i més intensa que en la majoria de països de la Unió Europea.

Aquestes pèrdues s’han acumulat clarament en els sectors de rendes mitjanes i baixes, mentre que s’ha pro-duït una concentració de ren-da en la població més rica.

Les polítiques de retallades socials emanades de la Unió Europea han tingut una afec-tació més gran als països del sud.

En el cas de Catalunya i Espanya, a més, han tingut governs molt favorables a l’aplicació d’aquestes políti-ques de retallades. Aquest és el motiu pel qual les desigual-tats han crescut de forma més intensa a l’Estat espanyol.

És evident que la crisi no s’ha repartit de manera equi-tativa i que els col·lectius més perjudicats han estat els for-mats per les persones més vulnerables.

Les polítiques concretades en la reforma laboral, les reta-llades en la funció pública i en els serveis socials bàsics ens estan allunyant de l’Europa del benestar.

CCOO proposa una sèrie de mesures per donar un impuls social i permetre redreçar la situació a la qual ens ha dut la política antisocial del Partit Popular:

sexe, d’origen o d’orientació sexual.

- Establir un pla de xoc per fer front a la pobresa en totes les seves formes (social, ener-gètica, etcètera) i a l’exclusió social.

- Desenvolupar uns serveis públics de qualitat.

Després de vuit anys de crisi i de les greus conse-qüències socials que se n’han derivat, les polítiques socials han de ser l’objectiu central a l’hora de bastir el nou govern i el programa d’actuacions la seva primera preocupació.

- Implementar un sistema fiscal més just que impliqui una major tributació de les rendes del capital i les grans fortunes.

- Revertir els efectes de les reformes laborals garantint l’estabilitat en l’ocupació i sa-laris dignes.

- Promoure una sèrie de po-lítiques d’igualtat que evitin les discriminacions per raó de

Documents

La Paeria Nº271