El tripartit pateix per lesprotestes antiBolonya

Les protestes dels estudiants contra l’a-plicació del procés de Bolonya han sacse-jat el Govern tripartit arran de l’actuaciódels Mossos d’Esquadra i la repercussiómediàtica que van tenir.

>> Països Catalans 4

La comarca dels Serrans, oblidada i perjudicada

La comarca interior dels Serrans està en peude guerra contra les agressions ambientals.Unes agressions que responen a les necessi-tats del creixement irracional de l’àrea metro-politana i el litoral valencià.

>> Països Catalans 6

L’Any de l’Astronomiarecorda a Galileu

L’any 2009 és l’Any Internacional de l’Astrono-mia. Amb motiu d’aquesta celebració recordemel paper de Galileu en el desenvolupament d’a-questa ciència que fou capdal per al desenvolu-pament de la humanitat en el seu conjunt.

>> Ciència i Tecnologia 9

L’altra lectura de les elec-cions basques

Les eleccions de la Comunitat Autonòmica Bas-ca han portat una majoria d’escons del nacio-nalisme espanyol al Parlament. Tot i així, elsresultats també mostren com l’esquerra abert-zale manté l’embestida espanyolista.

>> Internacional 12

SUM

ARI

MARIA OLIVER PÀG.2 // MIQUEL RODRÍGUEZ PÀG.2 // BLANCA SERRA PÀG.3 // CESK FREIXAS PÀG.14 // MARC GARCIA PAG.16

Els brigadistes rurals d'emergèn-cia del País Valencià mantenen elseu pols amb la Conselleria deGovernació per defensar els seusllocs de treball. I és que un prea-cord del passat 24 de desembreentre l'administració i els sindi-cats UGT, USO i CCOO suposa l'aco-miadament de 400 treballadorsamb contractes temporals d'unaplantilla de 600 brigadistes. Lesmobilitzacions, que han aplegatun centenar de brigadistes men-tre els seus representants negocia-ven amb la conselleria, comptenamb el suport de la COS, la CGT iel SPBE.

>>Economia 10

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

151DEL 7 al 20 D’ABRIL DE 2009

MEDI AMBIENT

Periòdic popular dels Països Catalans

L’aprovació de l’Informe Auken alParlament europeu ha tornat hadeixar en evidència la política urba-nística a l’Estat espanyol i, en espe-cial, als Països Catalans.

La Marina d’Elx i el Nou Mil·lenia Catarroja són dos dels casos espe-culatius que hi apareixen.

>> Països Catalans 7

70 anys després del final de la Guerra Civil,l'esquerra independentista es manifesta-rà pels carrers de València. La mobilitza-ció, organitzada pel proper 25 d'abril, haestat convocada per la campanya dels “300anys d'ocupació” amb el lema “Prenem elscarrers per la llibertat dels Països Cata-lans”, clourà amb un acte polític on es pre-tén retre un homenatge als lluitadors irepressaliats antifeixistes. Aquesta diada,una de les que aplega més manifestantsde tot el país, també servirà per reivindi-car els 302 anys de la derrota d'Almansai l'actual lluita per defensar la cultura delfoc i la pólvora, tant arrelada als PaïsosCatalans i que està sent amenaçada perles directives de Brussel·les. El llistat d'ad-hesions a la convocatòria no ha deixat decréixer des que aquesta es va fer pública.

>> Països Catalans 5

>> Països Catalans 6 + Contraportada

Mapa militar dels facciosos on es detalla la situació del front al nord del País València abans de la desfeta de l’Exèrcit republicà

Els brigadistes han eixit al carrer en diverses ocasions

Els brigadistes ruralsvalencians en lluita

L’Informe Auken de la UnióEuropea avala les denúnciescontra l’especulació

L’ACCENT 151DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 200902 OPINIÓ

CCooeedduuccaacciióó iiOOppuuss DDeeii?? NNoo,,ggrrààcciieess!! MARIA OLIVER CAMPINS GRANOLLERS

D'un temps ençà, des de les escoles ides del Departament d'Educació esposa èmfasi en la coeducació. Es cop-sa la coeducació com a premissa indis-pensable per educar sense discrimi-nacions de sexe i per no confondrel'escola mixta (que es limita a "agru-par" nenes i nens, deixant fora delmón acadèmic tot allò que té a veu-re amb el saber de les dones) ambl'escola coeducadora o no discrimi-natòria.

L'escola coeducadora es proposaimpartir una educació que valoraindistintament l'experiència i l'a-portació social i cultural de les donesi els homes, que no estereotipa acti-tuds i aptituds i que reconeix i res-pecta la diferència sense silenciar-la ni jerarquitzar-la.

Aquests plantejaments són a labase de molts projectes educatius deles escoles catalanes i és gràcies a lavoluntat militant de moltes mestresque, juntament amb els recursos teò-rics que ha proporcionat el Departa-ment, l'escola catalana es manifes-ta menys androcèntrica i menys este-reotipada.

Però "en un món on el llenguat-ge i el posar nom a les coses és poder,el silenci és opressió i violència". Així,mentre el Departament d'Educaciópromou programes de coeducació perles escoles catalanes, amb un silen-ci infame, es renova l'ajuda públicaa 16 centres d'elit els quals fan sepa-ració per sexes.

La nova LEC, rebutjada per moltsdels seus punts, també amaga això.Aquests ajuts a aquests centres d'e-lit, la majoria "amb contracte d'as-sistència espiritual amb l'Opus Dei"van començar fa nou anys amb laindignació del tripartit que presi-deix actualment el govern principa-tí. La inversemblant i silenciada jus-tificació del conseller Maragall davantd'aquest ajuts amb fons públicsl'al·ludeix a "motius jurídics".

El País Valencià i les Illes tampocse'n salven d'aquesta salvatjada rea-litzada amb diners públics i són unadesena les escoles de l'Opus que rebenaquests concerts. Ses Illes però ambuna sublim peculiaritat: per decretllei han establert que els ajuts aaquests centres d'elit només es con-cediran en casos d'escolarització mix-ta.

En definitiva, mentre desenvo-lupem projectes d'innovació coedu-cadora a les escoles, mentre mestresanònimes treballen avesadament peruna educació no sexista i superado-ra dels estereotips patriarcals, partdels nostres diners se'n van a finan-çar el proselitisme, el sexisme, el sec-tarisme, l'obediència i la castedatd'escoles vinculades a la perillosa sec-ta de l'Opus. I el pitjor d'aquest cinis-me és que no-passa-res. La impuni-tat i el silenci pretensiós a què ensté acostumades aquest sistema ensobliga a la paraula, a la denúncia, ala indignació. I ens convida, altra-ment, a "escopir a la closca peladadels cretins" com va deixar-nos escritel poeta Salvat-Papasseit.

PUNT DE MIRA

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu

Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss::Joan Buades,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Francesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa::Àlex Tisminetzky. IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa::Joan Ballester,Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós,Aurora Mora,Felip Pineda,Hèctor Serra,Josep MariaSoler, Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrràà-ffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clave-ra. IIll··lluussttrraacciioonnss:: Joan Carbonell, Roger Ferriols. DDiiss-ttrriibbuucciióó:: Guillem Romero Senent. HHaann ccooll··llaabboorraatt eennaaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Abel Caldera,Maria Chovares,MarcGarcia, Enric Llopis, Maria Oliver, Miquel Rodríguez,Sònia Bagudanch, Cesk Freixas, Blanca Serra.

Número 151.Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

La fiscal m'ha portat a presó pre-ventiva argumentant que "els fetssón greus" i que "existeix risc defuga". Però han estat els bancs ambla seva creació de diners sense basereal i la seva esbojarrada especu-

lació financera la que ha compor-tat: que hagin necessitat préstecsamb diner públic per una quanti-tat 100.000 vegades més gran a laque se'm reclama; que els darrersanys hagin estat els de major des-

CCaarrttaa dd''EEnnrriicc DDuurraann ddeess ddee llaa pprreessóó trucció d'ecosistemes i major esgo-tament de recursos fòssils i mine-rals; que l'atur hagi arribat al 17%de la població i continua pujant;que milions de persones estiguincondemnades a la morositat de pervida.

Greu és doncs, la situació queens ha portat la banca com a pun-ta de llança d'un sistema caduc,que navega camí del barranc. Lameva acció només ha estat unamanera de posar-ho sobre la taula.Una acció, recordem-ho, que elsmateixos bancs que ara m'acusenli restaven importància o desmen-tien al setembre quan la vam ferpública i creien que era possiblesilenciar-nos.

No em vaig evadir de la justícia,doncs entre l'ordre i la detencióefectuada hi van unes poques hores.Risc de fuga? Els dels bancs quevolen fugir d'estudi, per defugir elnostre dit que els assenyala com a

problema. La meva és una veu de moltes,

que simbolitza ara mateix la insub-missió als bancs, al creixement i alconjunt del sistema actual en cri-si. Una insubmissió que deixa enevidència la submissió de la classepolítica. Per això se'm ha empre-sonat, per això defensar la mevallibertat immediata és defensar lalliure expressió i el lliure debat enrelació al model de societat quevolem, que solucioni la crisi sistè-mica actual.

Perquè cada vegada més perso-nes i més diverses pensem quepodem viure millor sense capita-lisme, i que podem ser ara i aquíel canvi que volem!

Enric Duran, des de la presó de Can Brians, a 20 de març de 2009

(Llegiu la carta sencera a www.enricduran.cat)

QQuuèè eennss hhaa dduutt aa llaa ssiittuuaacciióó aaccttuuaall??

COL·LABORACIÓ MIQUEL RODRIGUEZ *

Els errors típics en l'anàlisi d'unadeterminada situació política i socialvénen de desconnectar-la del procéshistòric en què s'emmarca i en ante-posar la interpretació de les inten-cions, per sobre de la dels fets socialsi materials. Això és el que sembla pas-sar darrerament en determinatsambients favorables a la independèn-cia dels Països Catalans. Si fa uns anysl'anàlisi que es feia des d'aquests sec-tors venia a dir que el final del pujo-lisme obriria una nova situació polí-tica caracteritzada per la substitucióde l'hegemonia de CiU per la d'ERCen el camp nacionalista i en la con-versió d'aquesta última en una for-ça de govern que acostaria el Princi-pat a l'exercici de l'autodetermina-ció, ara ningú no recorda això i eldiscurs oficial és que cada vegada hiha més independentistes pel desen-cís català contra l'estat pel procésestatutari, i que el procés indepen-dentista és poc menys que imminent.

És clar que es tracta d'una anàli-si molt poc crítica amb els processosque ens han conduït a la situacióactual: s'obliden els protagonistesdels processos de reforma estatutà-ria, tant al Principat com a les Illesi al País Valencià; s'amaga que va serun partit que es declara nacionalis-ta i a favor del dret de decidir qui,empès per la necessitat de ser vistcom a home d'estat (espanyol), va sig-nar la retallada de l'estatut princi-patí del 30 de setembre amb el pre-sident espanyol; i ni tan sols té encompte que l'altre gran partit nacio-nalista -el que està en el govern prin-cipatí i illenc i que alhora es decla-ra independentista- va defensar ini-cialment un "sí crític" que finalmentva ser convertit en "no" per la sevamilitància.

En aquest context, són dos els ele-ments que cal tenir en compte: d'u-na banda, les contradiccions inter-nes que cada vegada més pressiona-ran ERC perquè abandoni el governdel Principat, encara que sigui con-tra la voluntat de la seva direcció. I

per altra banda, els moviments cen-trífugs que tenen lloc en els sectorssocials que tradicionalment haviendonat suport a CiU: la reacció d'unsector de la burgesia que veu que perdposicions enfront l'espanyolisme mésdescarat i davant l'acomodament debona part de la seva classe social (quepreferiria un regionalisme a l'estild'UPN i que ara només s'identificaamb Unió, amb alguns sectors de CDCi del PP, sense oblidar-ne d'altres delmateix PSC-PSOE). Recuperar el poderautonòmic passaria per aprofitar eldesengany popular i l'esgotament delprojecte autonòmic per recuperarprotagonisme. Però a CiU mateixtenen ben clars els límits de tot això,des del moment en què els gestos mésnacionalistes són immediatamentdesmentits amb fets ben esclaridorsen sentit contrari. És cert que segueixhavent-hi sectors importants, sobre-tot de la petita i mitjana burgesiaamb interessos que poden afavorircerta fermesa i reivindicació de majorautonomia. Però difícilment defen-saran una posició de desafiament ien cap cas de ruptura, quan han pros-perat a l'ombra de l'autonomia imenys encara en un moment en quèla Unió Europea està reforçant unprojecte que és cada vegada més des-

caradament favorable als interessosdels estats actuals, que són reforçatscom a instruments de control i derepressió.

És important tenir clar això, per-què els cants de sirena que l'esque-rra independentista rep dels sectorsliberals del sobiranisme s'assemblen,i molt, als que a començaments delsanys 90 va rebre amb l'aparició delsnous estats de l'est d'Europa fruit dela desintegració soviètica. La inter-pretació política que en va fer unapart del moviment (defensar que erapossible una via democràtica a laindependència i que calia abando-nar les formes de lluita que no s'a-dequaven al marc jurídic i políticdels estats democràtics europeus) vasuposar hipotecar el moviment permolts anys.

No va ser fins a finals dels anys90 quan l'esquerra independentistava poder començar a superar aque-lla etapa, després d'anys de confu-sió i de retrocés, agreujats per la debi-litat i marginalitat a què havien con-duït els errors anteriors i la derrotade l'experiència de propaganda arma-da. I es va recuperar a mesura queva recuperar el seu projecte políticemancipador: refent o creant de bellnou els seus instruments polítics;

recuperant la presència al carrer iimpulsant noves lluites; consolidantcanals propis i assolint presència enmolts àmbits nous. Mentrestant, elsqui havien abandonat el movimenten nom de l'independentisme "tran-quil" i interclassista es van anar inte-grant en el marc institucional espan-yol, esdevenint no ja gestors, sinóapologetes del capitalisme, majori-tàriament via ERC, i demostrant ambels fets el fracàs de la seva via "litua-na". La realitat, tossuda, va tornara demostrar que no és possible capalliberament de la mà de la burge-sia.

En l'actualitat, una certa confu-sió ideològica en alguns sectors del'esquerra independentista, unit ala necessitat del catalanisme burgèsde retornar a la gestió de l'autono-mia, han fet ressorgir noves expec-tatives de la via de reformes cap a laindependència, val a dir que ambuns fonaments encara més irrisorisque la dels anys 90. Una via posadaal dia que fins i tot en el nom s'hamaquillat: ja no es parla d'indepen-dentisme "tranquil", sinó d'un "sobi-ranisme cívic"que, amb el suposatpatrocini d'uns quants patricis benes-tants, i els castells de fum d'unsquants opinadors, hauran d'obrar elmiracle. Però hi ha algunes diferèn-cies: ara l'esquerra independentistano es troba debilitada, disposem d'u-na base militant organitzada mésforta, d'organitzacions que mante-nen i despleguen el projecte políticd'alliberament nacional i de classeals carrers, llocs de treball i d'estu-di, i que tenen molt clar quin és elnostre objectiu i cap a on porten elsnostres esforços. Aquells i aquellesque dia a dia construeixen aquestaalternativa, no ensopegaran una altravegada amb la mateixa pedra ni dona-ran la seva sang fresca per permetreuns quants anys més de vida als ges-tors del pacte amb Espanya.

* Miquel Rodriguez és militant independentista

Fa unes quantes setmanes que laGeneralitat del Principat ha enge-gat l'enèsima campanya per impul-sar l'ús social del català: aquestavegada ens exhorta que "encoma-nem el català" a la gent que no elparla; i que ho hem de fer infati-gablement, amb tot el bon humori la simpatia del món. Aquesta vega-da la recomanació ve embolcalla-da en l'estètica alegre del cinemaindi de moda i encara sort que defuigpersonatges repel·lents com la Nor-ma aquella, que va inaugurar faanys la dèria de les campanyes lin-güístiques.

Val la pena analitzar les diferènciesque podríem establir entre aquest "Enco-mana el català", i d'altres lemes i exhor-tacions que han sorgit dels àmbits deles organitzacions del poble que impul-sen la nostra llengua. Aquests lemespresenten importants diferències si lesanalitzem des del punt de vista de quin'és l'emissor, a qui van dirigides, quinés el missatge i quines són les circums-tàncies i el context que les envolten.Entrem, doncs, en el territori de la socio-lingüística i, més en concret, de la polí-tica sociolingüistica.

Sobre els emissors D'entrada ens trobem que la majoriade campanyes que reclamen una llen-gua catalana plenament desenvolupa-da i normalitzada en tots els seus usosi àmbits són campanyes sorgides de l'au-toorganització popular: l'emissor és elvoluntariat que treballa de manera des-interessada, amb pocs mitjans i ambmolt d'esforç personal. Cal dir que algu-nes d'aquestes campanyes sorgeixendels nous catalanoparlants o de col·lec-tius i grups que volen incorporar-se ala llengua perquè consideren "que caldefensar el nostre dret a ser catalans icatalanes... perquè hem decidit lliure-ment ser catalans". Cap campanya decap Generalitat ni de cap nivell insti-tucional podrà tenir mai l'eficàcia i lapenetració entre la gent a la qual vadirigida que la que poden tenir les cam-panyes sorgides de la gent.

"Encomana el català" no compleixamb aquesta relació de proximitat i percontra, subratlla que, després de tren-ta anys de Generalitats, els nostres polí-tics han fracassat: no han aturat la recu-

lada lingüística, són impotents perafrontar el conflicte i aportar solucions,i ens animen que, aquell canvi quenomés podien fonamentar seriosamentells i les lleis que poguessin elaborar ifer complir, ara l'hem d'aconseguir alcarrer els esforçats i conscienciats cata-lans, però ei! sense passar-nos!

Fet i fet, podríem concloure que lesautoritats corresponents, enlloc d'in-vertir en campanyes institucionals mas-sa cares i poc eficaces, podrien donarun suport directe a aquestes organitza-cions i a les seves activitats tot facili-tant-los mitjans, televisions, ràdios, tro-bades i visibilitat. En definitiva, donant-los capacitat d'incidència.

Sobre els receptors Ja hem vist que la Generalitat del Prin-cipat es dirigeix a un grup molt con-cret: els catalanoparlants conscienciatspel tema, que poden realment "enco-manar" el català mitjançant la pràcti-ca de la fidelitat lingüística. Semblalògic, perquè no es pot encarregar d'en-comanar un pràctica a algú que no ladomina, ni la veu necessària. Però aixòredueix molt l'abast dels receptors bus-cats i fa més ineficaç la campanya. Elsque demanen "adopta el català" es diri-geixen al col·lectiu que ha arribat alsPaïsos Catalans fa més o menys tempsi d'alguna manera l'anima a lligar-s'hi,a integrar-s'hi i a no automarginar-se.La paraula "adopta" també pot ser ente-sa pels catalanoparlants en el sentit d'a-doptar tant el no-catalanoparlant comla fidelitat lingüística envers la llen-gua per tal de no marginar-lo. Igualreceptor busca el col·lectiu Immi.cat,encara que utilitzant un lema més gene-

ral i de més abast: "Volem viure encatalà!". Hauríem de considerar coma més bones les propostes que tenenalhora un emissor popular i cívic iun receptor molt concret i que noexclouen sinó ben al contrari, queimpliquen i mobilitzen un recep-tor més general. La recuperació delcatalà com a llengua nacional comu-na és una revolució sociolingüísti-ca que ens implica a tots, és unaeina de cohesió social i un instru-ment de construcció nacional.

Sobre els missatges Si analitzem els missatges, el pri-

mer que hauríem de tenir en compteés que han de ser missatges que espuguin fer servir a tots els Països Cata-lans: si activitats com els Correllen-gua, el Cultura Viva, o el Lliga't a lamúsica d'organitzacions com la FOLCo la CAL, tenen dimensió nacional tam-bé caldrà fer un esforç per trobar lemesque també tinguin una dimensió i efi-càcia nacionals, tant els que facin refe-rència explícita a la unitat de la llen-gua ("800 Km, una mateixa llengua"deien les pancartes penjades a total'autopista del litoral des de Perpinyàa Alacant) com els que puguin fer ser-vir indistintament (després d'haver-ho consensuat) denominacions varia-des de la llengua. Finalment, això tam-bé hauria d'implicar aquells lemes quetinguin uns mateixos emissors i recep-tors i un mateix missatge, i les activi-tats que es puguin propagar per totala nació, com les parelles lingüístiques,el projecte "Xerrem" i els Tallers perla Llengua de la CAL, o el "Lliga't a lamúsica" del FOLC.

Que el missatge "Encomana el cata-là" no és el més afortunat ni per la for-ma ni pel fons és molt clar: les llengüesno s'encomanen, sinó que requereixenla intervenció de la voluntat i l'acciópositiva. Ara bé, si tu te'n vas a viure aNoruega, a Portugal o a Austràlia, segurque amb poc temps se "t'encomanarà"el noruec, el portuguès i l'anglès res-pectivament. No hi ha, en efecte, cam-panya més eficaç de conscienciació lin-güística i de contagi general que l'exis-tència d'unes estructures d'estat queproporcionen un marc legal que fa neces-sària la llengua a tothom d'una mane-ra incontestable.

L’ACCENT 151 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2009 OPINIÓ 03

El 25 de març, en Tomàs Sayes, estudiant de la UAB i membre del

SEPC (Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans) en vaga de fam des

del 23 de febrer, abandonava la seva protesta en ser traslladat a l'hos-

pital de Terrassa. Durant tot aquest temps les autoritats hi han restat

"insensibles" i han intentat silenciar la seva protesta. La rectora de la

UAB, Anna Ripoll, no ha mostrat mai ni el més mínim interès pel seu

estat de salut i ha permès que la vaga posés en greu perill la seva salut.

El conseller d'Universitats, Josep Huguet, entestat a defensar a tota cos-

ta l'EEES (Espai Europeu d'Educació Superior, popularment conegut

com a procés de Bolonya), s'ha negat a respondre a l'exigència estudian-

til d'iniciar un procés de debat amb la comunitat universitària. Però

no són els únics: la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, va

convocar ja fa mesos una Taula Nacional per a la Universitat Pública

que va acabar amb l'absència de la immensa majoria dels representants

estudiantils on simplement s'impedia el debat sobre la qüestió central,

és a dir, la conveniència o inconveniència de l'aplicació de Bolonya.

Després, el rector de la UB, Dídac Ramírez, demanava el desallotjament

dels estudiants i el Conseller d'Interior, Joan Saura, els llançava els

Mossos en unes càrregues ja famoses per la seva contundència. Dues

maneres diferents però complementàries d'impedir un debat real sobre

el Procés, que era el sentit de fons de la vaga de fam.

El resultat d'aquest procés de lluita que encara continua inclou vint-

i-vuit estudiants expedientats i sis expulsats a la UAB i 10 detencions

en el que portem d'any. Els estudiants havien advertit una setmana

abans de la vaga que prendrien aquesta mesura. Els responsables polí-

tics no podien dir que no sabien com aturar-ho: n'hi havia prou a fer

un gest que expressés la intenció d'encetar un debat sobre la qüestió de

fons i una moratòria de l'aplicació de Bolonya, és a dir, un mínim d'a-

quella democràcia "participativa" de la qual tant en parlen.

Però l’actitud dels rectors ha sigut sempre la negació del diàleg, la

criminalització i deslegitimació de les protestes i la mà dura per resol-

dre-les. Si fa uns anys hi havia una tradició consuetudinària que man-

tenia les forces repressives fora dels campus universitaris, els darrers

mesos sembla com si la tradició siga, precisament, tot el contrari.

Així, la resposta no es va fer esperar: el 26 de març més de 25.000

persones (segons els organitzadors) van participar a la manifestació de

Barcelona convocada pel SEPC i la Coordinadora d'Assemblees d'Estu-

diants (CAE) i encapçalada per la pancarta "Bolonya s'aplica a cops de

porra". Les mobilitzacions han tingut ressò nacional: un miler de per-

sones a València, 300 a Tarragona, un centenar a Lleida, més de 200 a

Girona i, el dia següent, 100 a Palma contra la càrrega policial del diven-

dres anterior contra els estudiants de la Universitat de les Illes Bale-

ars (UIB). A més a més, per primer cop en tota aquesta lluita, sectors

destacats (per bé que encara minoritaris) del professorat universitari

s’han solidaritzat amb els estudiants i s’han manifestat públicament

en contra del procés de Bolonya.

La lluita contra Bolonya és la lluita per l'ensenyament públic i, per

tant, és també la lluita contra la (LEC) Llei d'Educació de Catalunya que

vol imposar Ernest Maragall al Principat o contra la política educativa

del Govern valencià. Al País Valencià, de fet, hi ha convocada una vaga

general a l’ensenyament el 28 d’abril i tot un calendari de mobilitza-

cions prèvies que tornaran a posar en la corda fluixa el conseller Font

de Mora, de qui es demana la dimissió.

Però la transcendència de la lluita en contra del procés de Bolonya

i a favor de l’ensenyament públic va més enllà. És la lluita pels serveis

públics, contra les privatitzacions i ha de ser un capítol en la llarga

lluita contra la crisi, és a dir, contra el capitalisme. Que no s'aturi,

doncs.

E D I T O R I A L

La vaga de famcontra Bolonya

BLANCA SERRA COL·LABORACIÓLLaa lllleenngguuaa ccaattaallaannaa aa ccoopp ddee ccaammppaannyyeess

Malgrat el títol de la secció en aques-ta ocasió farem esment a una anotacióde la xarxa social del moment, el Face-book, i no pas d'un bloc. “El cotó noenganya... els polítics sí” recorda algu-nes de les declaracions (maleïdes heme-roteques deuen pensar més d'un!) sobreel túnel de Bracons "en uns llunyans2003 i 2004". Sis anys després mentreel PSC en bloc ha assistit a la manifes-tació per reivindicar "el paper de l'es-querra en transformar el país", desd'ICV es reindicava el seu paper pertransformar el projecte i rebaixar-nel'impacte mentre que ERC feia mutis.Però què havien dit anys enrere?

Un pamflet de maulets en motiud'una manifestació de 2004 de Sal-vem les Valls ens ho recorda ara i aquí:Carod-Rovira diu a Olot que s'oposarotundament al túnel de Bracons (ElPunt, 13 març 2003); Joan Saura mani-festa, amb les obres de túnel ja ini-ciades de fons, que amb actuacionscom la de Bracons "Catalunya no téfutur" i es compromet a aturar-les(Avui, 6 de novembre); Lluís Postigo,cap de llista d'ICV-EUiA per Girona:"no s'han de permetre actuacions comla construcció del túnel de Bracons."(El Punt, 7 de novembre); Joan Sau-ra va assegurar que aturarà el futur

túnel de Bracons (El Punt, 15 de novem-bre); Esquerra i Iniciativa es van com-prometre a aturar el projecte si tenienresponsabilitats de govern (El Punt,10 de desembre); Saura diu que novotarà el presidenciable del PSC si nose solucionen les diferències progra-màtiques com Bracons (El Punt, 10 dedesembre)... I amb el tripartit dat ibeneït: el nou conseller de MediAmbient Salvador Milà afirma: "Hiha motius més que suficients per opo-sar-se a l'actual projecte que incorpo-ra el túnel de Bracons per l'enormedestrossa que representa per al terri-tori i pel seu gran impacte ambien-tal" (El Punt, 10 de gener de 2004).Doncs això, que el cotó no enganya.

EL MIRADOR BLOCAIRE ARNAU URGELL

EEll ccoottóó nnoo eennggaannyyaa......

ABEL CALDERA BERGA

Les protestes dels universitaris contra el pro-cés de Bolonya han provocat en les darreressetmanes una tempesta política al Principat.Les imatges i la polèmica entorn la càrregadels Mossos han situat en el punt de miraJoan Saura,però han sacsejat diverses pecesdel govern tripartit. Una vegada més s'hanescenificat friccions agudes entre els dos socismenors mentre el PSC no apareixia fins alcap d'uns dies a imposar la seva autoritat através de la figura del president Montilla.

Iniciativa a l'ull de l'huracà Hores després de la càrrega per partde la policia el passat 18 de març, l'o-posició va passar per enèsima vega-da a l'atac contra la presència d'ICVal Departament d'Interior. Aquestatàctica de desgast contra la cohesiódel tripartit no era la primera vega-da que es produïa, però diversos fac-tors de la protesta -sobretot el recordantifranquista d'estudiants contrapolicia, però ara amb una policia enmans dels antics antifranquistes- laconvertien en un caramel massa dolçcom perquè l'oposició no l'aprofitésfins al fons.

ICV va decidir protegir els seus càrrecspolítics a Interior amb la dimissió anun-ciada però no consumada fins al cap

d'una setmana de Rafael Olmos, un altcàrrec de perfil tècnic. Olmos, designatpel factòtum de la seguretat pública alPrincipat, Joan Delort, com a respon-sable del Servei Català de Trànsit delprimer tripartit, va saltar a l'escenamediàtica a través de les seves inter-vencions al programa El Club de TV3.Amb la seva dimissió, Joan Delort recu-pera el ple comandament sobre els Mos-sos, un comandament del qual, ambmés o menys intensitat, ha gaudit desde l'època de CiU. Precisament, els por-taveus de l'organització antirepressivaAlerta Solidària el definien com a "pre-sentat sota tots els governs, inclòs eldarrer de CiU, com un tècnic, aporta laidea de que en matèria d'Interior el ques'ha de fer és deixar-ho tot a mans delsespecialistes".

D'altra banda, malgrat que la rees-tructuració de càrrecs a Interior mar-cava una línia continuista, Saura vaacompanyar la seva compareixença ambl'anunci d'un seguit de mesures que pre-tenen completar la "gestió de la segu-retat pública des de l'esquerra". AlertaSolidària, però, ja ha denunciat quemoltes d'aquestes mesures, com la media-ció, ja s'apliquen des de fa temps sensecap tipus de resultat.

El conseller Huguet defuig la polèmica Si bé l'atenció mediàtica aquests diess'ha dirigit contra el conseller d'In-terior, la protesta estudiantil anavaadreçada contra l'estructura d'uni-versitats de la Generalitat. La conse-lleria presidida per Josep Huguet vaoptar per defugir el cos a cos amb elsestudiants. Tot i que just després deles tancades a les facultats i rectoratsdel passat novembre la comissiona-da d'universitats Blanca Palmada(ERC) va sortir en diversos mitjans

defensant l'aplicació del procés deBolonya i fins i tot el conseller Huguetva irrompre amb unes dures declara-cions contra els manifestants, poste-riorment la política comunicativa d'a-quest departament ha estat esquivarla polèmica directa amb el movimentestudiantil.

El nomenament de Palmada vaestar envoltat d'una certa polèmica.Si bé és una persona provinent delmón universitari -és professora i vaocupar càrrecs de gestió a la Univer-sitat de Girona-, va ser nomenada

després de la renúncia a acceptar elcàrrec d'altres persones amb més enti-tat, i de l'afer Pilar Dellunde, en quèaquesta doctora en matemàtiques idiputada d'ERC va ser obligada pelseu partit a renunciar a l'escó parla-mentari amb la promesa no acom-plerta d'ocupar un alt càrrec a Uni-versitats. Després d'aquell afer, Dellun-de ha acabat sent una de les caresvisibles del corrent d'ERC denominatEsquerra Independentista.

La mediàtica manifestació del 26de març va escenificar la voluntat

del moviment contra el procés deBolonya de no caure en el parany deldebat repressiu. La voluntat de tor-nar a posar sobre la taula les sevesreivindicacions es va escenificar ambla desfilada de la manifestació perdavant de la seu d'ERC i la penjadad'una pancarta on s'exigia la dimis-sió del conseller Huguet. L'endemà,un Joan Puigcercós molt nerviós, vaarremetre contra els manifestantstitllant-los de minoria i afirmant que"el procés de Bolonya no té marxaenrere".

ABEL CALDERA BERGA

Al llarg de l'any 2000 es desenvo-luparen un seguit de mobilitza-cions contra la Llei orgànica d'u-niversitats (LOU), impulsada pelgovern Aznar. Aquestes mobilitza-cions tingueren poc o molt el suportd'un PSOE conscient que l'onadamobilitzadora que vivia l'Estatespanyol era l'úni-ca via de retornaral poder. Desprésde la victòria deZapatero el 2004,però, el PSOE nova tirar enrere lallei, adduint queaixò paralitzariael sistema univer-sitari, i només enva aprovar unareforma limitadael 2007.

La LOU esta-bleix entre altresaspectes, que en elcas que l'elecció dels rectors siguimitjançant unes eleccions de totala comunitat universitària, el votserà ponderat i correspondrà unmínim d'un 51% als professors titu-lars d'aquella universitat. Això, a

la pràctica, suposa rebaixar de for-ma considerable la influència del'estudiantat en l'elecció del màximresponsable de cada universitat.

A partir d'aquest canvi de siste-ma electoral, i a cavall amb el can-vi de govern a la Generalitat, el PSCaconseguí reforçar la seva hegemo-nia en l'àmbit universitari. L'estruc-tura partidista més potent del nos-

tre país tenia cons-tituïda des de 1980l'Agrupació Socia-lista Universitàriacom a organismeper coordinar l'ac-tuació del profes-sorat afí al partiten l'àmbit univer-sitari. L'organitza-ció del govern deles universitatsderivada de laLOU, que facilita-va el clientelismea partir del finan-

çament dels diversossectors universitaris, juntamentamb la tradicional adscripció pro-gressista de bona part del professo-rat, facilitaren el control del PSC dediversos òrgans de govern univer-sitari.

Precisament, dues de les uni-versitats on l'enfrontament internal voltant del procés de Bolonyaha estat més alt, han viscut en elsdarrers anys l'ascens als seus òrgansde govern de rectors afins al PSC.Així, a la UB, l'anterior rector,Màrius Rubiralta, va ser designatper Zapatero secretari d'Estat d'U-niversitats, i l'actual rector, DídacRamírez -situat en una candida-tura oposada al delfí de Rubiral-ta-, és militant del PSC.

I el mateix ha succeït a la Uni-

versitat Pompeu Fabra. Creada el1990, durant el govern de CiU, percontrarestar la influència de PSCi PSUC en l'àmbit universitari, desde 2001 els seus rectors han estata l'òrbita del PSC. L'antiga recto-ra entre 2001 i 2005 fou Rosa Virós,militant del PSC. I el 2005 JosepJoan Moreso, pròxim al PSC, es vaimposar a Andreu Mas-Colell, anticconseller d'universitats del governconvergent. Moreso s'ha convertiten el rector més bel·ligerant ambel moviment antibolonya.

L’ACCENT 151DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 200904 PAÏSOS CATALANS

“Després del canvide govern a la

Generalitat el PSCva reforçar la seva

hegemonia enl'àmbit

universitari”

L’APUNT

Les universitats són cada vegada més "socialistes":Hereu,Moreso,Montilla i Rubiralta

El moviment estudiantil ha sacsejat l'estabilitat del tripartit // FOTO: David Datzira

El moviment contra el procés deBolonya sacseja el Govern tripartit

El control del PSC a les universitats

“Saura va anunciarmesures com la

mediació; segonsAlerta Solidària fa

temps que s'apliquen sense

resultats”

L’ACCENT 151 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTE

AURE SILVESTRE VALÈNCIA

Enguany, el 25 d'Abril ve carregat de nove-tats.Per primera vegada,els actes de la pro-pera diada tindran una única protagonista,l'esquerra independentista. Per eixe dia, lesorganitzacions independentistes han orga-nitzat un atapeït programa d'actes a Valèn-cia que recordaran les efemèrides dels 302anys de la derrota a la batalla d'Almansa,i el70è aniversari de l'entrada de les tropes fran-quistes a la ciutat del Túria.

La primera de les novetats ha estat lamanera de convocar aquesta mobilit-zació, la més massiva de les que se cele-bren cada any als Països Catalans. Adiferència d'altres anys, aquest 2009,les organitzacions de l'esquerra inde-pendentista han decidit fer la convo-catòria de manera unitària, amb el lema"Prenem els carrers per la llibertat delsPaïsos Catalans" I en el marc de la cam-panya dels 300 anys d'ocupació, 300anys de resistència. Ha estat una deci-sió que ha sorprès a molta gent, peròque, des de la campanya, es justificaper la gran referencialitat política queha comportat entre la militància i els

sectors socials que els últims temps hatreballat més amb el moviment inde-pendentista.

"És justament el fet que cap organit-zació concreta l'haja convocat amb lesseues sigles, sinó el principal referentde mobilització independentista d'a-quests últims tres anys, el que li dónamajor valor a la convocatòria", expli-quen els responsables de la campanya,que integren i impulsen Endavant, Mau-lets, la CAJEI, el SEPC i l'organitzacióantirepressiva Alerta Solidària.

Eixos de la mobilització El fet de convocar en solitari ha per-mès la campanya definir amb majorclaredat els continguts que marcaranel pròxim 25 d'abril. A la roda de prem-sa de presentació, que se celebrà el pas-sat 31 de març, Adrià Martí i JoaquimR. Vázquez, portaveus de la campanya,explicaren quins eren els eixos de lamobilització, que se centrarà en ladenúncia del capitalisme com a cau-sant de la greu situació econòmica iambiental, amb la destrucció creixentde llocs de treball i de recursos i la crei-

xent precarització i misèria. La manifestació s'obrirà amb una

mostra de cultura popular que giraràal voltant de la pólvora i el foc, una tra-dició molt arrelada a la tradició festi-va dels Països Catalans i que es veu ame-naçada per l'actuació de les institucionseuropees. És significatiu, comenten desde la campanya, que justament la del'ús festiu de la pólvora fora una de lesprimeres restriccions imposades pelsBorbons fa 300 anys i que hui en dia,encara s'hagin de defensar, tot i quedels embats de Brussel·les.

302 anys d'Almansa i 70 del franquisme Martí i Vázquez també van informarque les activitats del 25 serviran perrecordar, que ja han passat 302 anys de

la batalla d'Almansa i l'inici de l'ocu-pació militar dels Països Catalans a mansde la dinastia borbònica, aquest anytambé es commemora l'entrada de lestropes franquistes a València, un delsdarrers esdeveniments de la GuerraCivil. Justament, aquest recordatori, elde la repressió franquista serà molt pre-sent al llarg de tot el dia i, en especial,a l'acte polític final, on es retrà un home-natge als lluitadors antifeixistes que,malgrat la repressió, continuaren laseua lluita contra el franquisme i tam-bé contribuïren a assentar les bases del'independentisme modern.

Per acabar, informaren els dos por-taveus, hi ha organitzat un concert gra-tuït, de grups d'arreu del país, que ser-virà per finalitzar una diada que s'es-pera molt exitosa.

“A diferència d'altresanys, l'esquerra

independentista haconvocat

unitàriamentdes de la campanya

dels 300 anys”

Un 25 d'abril contra l'oblit

Pancarta de la manifestació convocada l’any passat per la Campanya 300 anys a València // FOTO: L’ACCENT

AURE SILVESTRE VALÈNCIA

L'esquerra independentista es fagran. El seu ha estat, i està sent,un creixement gradual i ponderat.Un avanç ajustat i que ha estat fruitde la dinàmica que han generat lesseues activitats, propostes i respos-tes als reptes que demana el país.Amb solucions imaginatives i fle-xibles, i que han estat possible grà-cies a un treball conjunt, debatuti meditat entre les organitzacionsmés dinàmiques, que alguns defi-neixen com el pal de paller, del quegenèricament s'entén com a Movi-ment Català d'Alliberament Nacio-nal.

Justament, un dels seus millorsencerts per començar a reestruc-

turar el que hom pot considerard'una manera ampla, i generosa,l'esquerra independentista, va serencetar aquest procés a partir deles mobilitzacions i del treball alcarrer. En aquesta línia, una cam-panya com la dels 300 anys d'ocu-pació presentava, a priori, uns avan-tatges que el pas del temps ha con-vertir en certeses. Les possibilitatsd'aprofitar una línia de treball apartir del recurs de la memòria his-tòrica era una oportunitat que elmoviment independentista no podiadeixar escapar, i menys encara quanel context del record del tercer cen-tenari d'ocupació del propi paísconfluïa amb una tendència histò-rica de les independentistes de noexplorar en la història de la seua

nació, les receptes que podrien acla-rir els reptes del seu futur.

El primer acte de la campanyafou als camps d'Almansa. Aquell vaser un gran exercici i una bona deci-sió. Iniciar aquest camí de lluita,on va començar tot, l'ocupació peròtambé la resistència, el trencamenti a l'hora l'enduriment, l'inici del'oblit, però també de la presa deconsciència. A Almansa li seguirenXàtiva, on ens socarrarem baix unsol estival, a Vila-real junt a la torreMotxa, a la Terrassa saquejada, Cas-telló, la Lleida del Roser, Tarrago-na... I el passat 24 de gener Barce-lona, on les independentistes vamfer un altre gir i ens reivindicàremen els lluitadors antifranquistes,tot recordant l'entrada i l'ocupa-ció de les tropes franquistes de laciutat. Perquè al cap i a la fi qui-na ha estat la nostra història sinó

la de les ocupacions cícliques? El pròxim 25 d'abril, aquesta

reivindicació serà represa a Valèn-cia, on hi haurà un record delsmajors, dels que ens precedirenen la lluita antifeixista i per unasocietat millor. On els comunis-tes, llibertaris, socialistes seranben presents, com els mestres ipoetes repressaliats, les lesbianesi homosexuals reprimits, així comles obreres i llauradors perseguits,assassinats i desapareguts. En defi-nitiva, de tots aquells que ens vanser ocultats pel poder. Afortuna-dament, el pròxim 25, Valènciaserà diferent, a la de fa 70 anysgràcies a l'esquerra independen-tista, que reprendrà els carrers deValència, per reclamar-se en elsvalors més democràtics de la nos-tra història, els del progrés social,els de la llibertat.

OPINIÓ

Sumar i créixer

Tots els eixos que integren el con-tingut polític de la convocatòrias'assenyalen al manifest de pre-sentació. La roda de premsa delpassat 31 de març va servir per evi-denciar que aquesta és una mobi-lització que ha generat simpatiesentre amples sectors dels movi-ments socials, d'organitzacionspolítiques i entitats d'arreu delsPaïsos Catalans. Així, com ja s'hafet patent en diferents fòrums dedebat, el trasllat de la convocatò-ria d'Acció Cultural al dia 9 demaig ha suscitat un cert malestar

entre sectors políticsi culturals del nostrepaís. Les queixes han

anat des de la falta d'informaciópel canvi de data al fet de ser, entot cas, una decisió injustificablei que li fa perdre tot el sentit.

A l'acte de presentació, mal-grat avisar-se que el llistat d'ad-hesions no es faria públic fins pocsdies abans de celebrar-se, ja es vaapuntar que s'havien rebut, entred'altres del Partit Socialista d'A-lliberament Nacional (PSAN), CaRevolta, l'entitat de joves Revis-cola, de la recent constituïdaEsquerra Anticapitalista o del BlocJove.

Presentació del manifest

ANUAL (60 E.)(Individual)

EEllss SSeerrrraannss,, uunnbboonn nneeggooccii

ENRIC LLOPIS VALÈNCIA

Fernando Roig és propietari ipresident de la indústria cerà-mica Pamesa, propietari de l'11%de la cadena Mercadona que pre-sideix el seu germà, Joan Roig;president i màxim accionista delVila-real Club de Fútbol i presi-dent de Renomar, la companyiaadjudicatària de la zona 8 del Plaeòlic valencià, a la comarca delsSerrans. Participada al 50% perla societat valenciana Medwindi per Acciona, Renomar impul-sa la construcció de 66 aerogene-radors als termes municipals dela Yesa, Xelva, Andilla i Calles.

Malgrat que, segons la seuapublicitat, "Renomar advoca afavor d'un futur net, segur i res-pectuós amb el medi ambient",els fets deixen a la companyiaen evidència. El passat mes defebrer, el jutjat de Llíria va comu-nicar a Eloi Tantos, representantlegal de Renomar, la seua impu-tació dins del procediment penalobert contra l'empresa i els alcal-des de Chelva, Andilla, Calles iLa Yesa, per iniciar les obres deconstrucció dels parcs eòlicsabans de comptar amb les auto-ritzacions administratives.

L'octubre l'empresa presidi-da per Roig va rebre un altreesglai judicial, quan un fiscal deCastelló va remetre als jutjatsuna denúncia contra Renomarper la responsabilitat en la mortde més de 200 voltors lleonats ialtres ocells en les centrals eòli-ques del nord de la província deCastellò. El fiscal inclou en ladenúncia a quatre alts càrrecsde la Conselleria de Medi Ambientper un presumpte delicte de pre-varicació.

Un altre grup empresarial queha trobat el seu filó en la comar-ca és WBB, multinacional de lamineria que a l'Estat espanyolsubministra argiles roges per apavimentació i revestiments dela indústria ceràmica. Actual-ment ven més de 80.000 tonesde caolí produït en la seua plan-ta de Higueruelas. Segons lesdades de la companyia, extraual any més de 3,5 milions de tonesd'argila de les seues tres pedre-res principals, a Sant Joan deMoró (Castelló), Gave (Perol) iMadroño, en la serrania valen-ciana. Les denúncies contra l'em-presa per l'impacte ambiental deles seues activitats són nombro-ses.

L’ACCENT 151DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 200906 PAïSOS CATALANS

L’APUNT

ENRIC LLOPIS VALÈNCIA

És l'any 1989. Els veïns de la comarca delsSerrans es mobilitzen contra la implanta-ció de parallamps radioactius en l'anticmunicipi de Domeño.Finalment es va para-litzar el projecte, tot i que la lluita va fina-litzar amb detinguts. Aquest és el punt departida de 20 anys de mobilitzacions perfer front a les agressions ambientals.

La mineria ha estat tradicionalmentun dels motors econòmics de la Serra-nia. Als inicis, (anys 40 i 50 del segleXX) l'explotació era de tipus familiari respectuosa amb el medi natural.Però en arribar les dècades dels 80 i90, coincidint amb el boom de la cons-trucció, es va passar a una "explota-ció salvatge", assegura Lluís Suller,coordinador d'Ecologistes en Acció dela Serrania. De fet, en els últims cincanys s'ha extret de les mines mésmaterial que en els 65 anys anteriors,denuncia l'organització ecologista.

L'argila de les mines és només l'i-nici del negoci. El des-tí és la indústria deltauleller de Castelló,que representa el 85%de la producció del'Estat espanyol. Amés, des de 2000penetra a la mineria"a cel obert" delsSerrans la multina-cional britànicaWBB, una de leslíders mundials delsector. "Posen enexplotació una minai quan es fa costosa, la utilitzen coma abocador, i obren una altra", criti-quen fonts de la Coordinadora per unaSerrania Viva.

"Les plusvàlues no es reinvertei-xen en la comarca, una de les mésdeprimides del País Valencià", denun-cien des de la coordinadora. Assenya-len casos "d'espoli miner" en els muni-cipis d'Higueruelas, Villar de l'Arzo-bispo i la Yesa, on a més de la inten-sa contaminació, han resultat afectadesfonts i muntanyes. "Per si fora poc, hiha hagut desenes d'accidents laboralsamb ferits de gravetat i morts".

L'agricultura i la ramaderia són lesprincipals fonts de riquesa de la Serra-nia. A això cal afegir els serveis depen-dents de la mineria, una certa activi-tat en el sector de la construcció i, últi-mament, el turisme rural. El fet deser una comarca envellida, creixent-ment despoblada i a la cua del creixe-ment econòmic al País Valencià, lacondemna a l'oblit. De fet, expliquendes d'Ecologistes en Acció, "la Serra-nia ha estat un blanc fàcil per ser espo-liada".

Durant molts anys la comarca delsSerrans ha servit d'abocador dels resi-dus procedents de l'àrea metropolita-na de València. Actualment no és man-té aquesta dependència, tot i que milersde tones de residus procedents de lacapital i el seu entorn es troben entreles muntanyes i els buits de les mines.Malgrat això, la pressió veïnal ha impe-dit la implantació d'altres vuit aboca-dors.

Cinc abocadors gestionats per GIR-SA (empresa de la Diputació de Valèn-

cia encarregada de la gestió dels resi-dus) es troben actualment cometatsper tot tipus de residus, quan noméscontaven amb l'autorització per a

inerts.Un dels casos més

cridaners és el d'Al-puente, que ha acu-mulat 14.000 tonesde farines càrniques(conegudes pel malde les "vaquesboges") i on encaraes produeixenfugues de lixiviats.En el municipi deCalles, EGEVASA(empresa d'abasti-

ment d'aigua de laDiputació de València) ha impulsatuna depuradora de llots amb greusdeficiències i que, segons Ecologistesen Acció, contamina el Pantà de Lori-guilla i afecta l'aqüeducte romà de laPenya Cortada.

L'últim dels negocis, però no peraixò menys lucratiu, en aquest con-

text que recorda formes de domina-ció colonial, han estat els parcs eòlics.El Pla eòlic valencià preveu lainstal·lació de més de 300 aerogene-radors en la comarca. Ecologistes iveïns han denunciat"irregularitats brutals",sobretot, pel casos enels quals les empresesinicien les obres abansd'obtenir els permisosadministratius.

Molts dels aeroge-neradors impactensobre paratges catalo-gats com a LIC (Llocd'Interès Comunitari),com el Sabinar d'Al-puente, on existeix undels jaciments ibers delPaís Valencià; Penyes de Déu, Alts d'An-dilla o el Cerro de la Nevera, classifi-cades com a Sòl d'Especial ProteccióPaisatgística i Forestal, segons les Nor-mes Subsidiàries de l'Ajuntament d'An-dilla. Les obres han deixat al desco-bert restes d'animals prehistòrics, un

fet "callat i censurat" ja que Canal 9 ila Universitat de València coneixenles troballes "i no han dit res", denun-cia Lluís Suller.

Les línies d'alta tensió complemen-tàries als aeroge-neradors tambés'estan implantanten Andilla i Higue-ruelas abans queconcloga la trami-tació administra-tiva. "La Generali-tat ha permés ques'hagen executatles obres sense lesautoritzacionsnecessàries", expli-quen des d'Ecolo-

gistes en Acció; "mal-grat les nombroses denúncies presen-tades, la Conselleria d'Infraestructu-res ha continuat amb els seus plansde construcció, sense complir el prin-cipi de prevenció en matèria ambien-tal. Així, s'han convertit paratges natu-rals en asfalt i sol industrial".

LLaa SSeerrrraanniiaa,, vviinntt aannyyss ddee lllluuiittaaccoonnttrraa lleess aaggrreessssiioonnss aammbbiieennttaallss

“Des del boom dela construcció la

mineria als Serransva esdevenir

una ‘explotació salvatge’”

“Durant molts anysla comarca ha

servit d'abocadorsdels residus de

l'àrea metropolitanade València”

La mineria té un gran impacte ambiental als Serrans

ENRIC LLOPIS VALÈNCIA

No és casualitat que els estiuejos del'expresident del govern espanyol,José Maria Aznar, en la platja d'O-ropesa en la dècada dels 90 coinci-diren amb l'expansió de la indús-tria del tauleller en Castelló. Aznar,qui passava les vacances en una vilacedida pel que fora president de Por-celanosa, José Soriano, constituïaun reclam per a polítics i empresa-ris afins. És l'època en que Zaplanaarriba a la presidència regional delPP amb el suport de Carlos Fabra idesplaçant a l'anterior president,Pedro Agramunt.

Aquest és el punt d'inflexió d'unprocés, apadrinat per la mà invisi-ble de Fabra, que condemna a laSerrania en benefici del taulell. LaGeneralitat va posar el marc jurídicamb el Decret d'explotacions mine-res en espais forestals de 2005, que

declara d'interès general l'activitatminera i obri la porta a l'expropia-ció forçosa de terrenys. Els alcaldesdel PP en els Serrans passen per la"disciplina de partit". Les empresestenen via lliure i les irregularitatses succeeixen.

L'actual conseller de Governació,Serafín Castellano, és propietari,amb l'alcalde del PP de Casinos, JoséSalvador Murgui, de pedreres quesubministren material per a la cons-trucció de parcs eòlics que, com elde Los Altos de Andilla, han comen-çat sense els permisos.

Al negoci de les centrals eòliquestambé s'apunta la família del con-seller de Benestar Social i vicepre-sident del Consell, Juan Cotino, pro-pietària d'una empresa de venda demaquinària pesada que s'utilitza pera l'extracció d'àrids i en la construc-ció d'aerogeneradors.

Les connexions entre política i

negocis són múltiples i arri-ben fins a l'escala local. Ben-jamín Aparicio, alcalde delPP de Losa del Obispo, repre-senta un dels exemples méssingulars. Fa compatible una

defensa ardorosa del transvasamentde l'Ebre amb la propietat d'empre-ses constructores per a la transfor-mació de regadius. Completa la seuatrajectòria amb l'aprovació de setProgrames d'actuació urbanística(PAI) en el seu poble i l'empadrona-ment de catorze persones en el seuhabitatge cara a les eleccions.

Ecologistes en Acció ha denun-ciat l'expansió de nous regadius dela qual s'han beneficiat empresesvinculades a polítics del PP. Per exem-ple, la comunitat de regants de lesTerres de la Foia, presidida per l'e-xalcalde popular de Villar de l'Ar-zobispo, ha ampliat de 1.000 a 10.000fanegades la superfície de regadiu.Les obres han estat encarregades al'empresa Somocer, de la qual sonsocis l'alcalde de Losa de l'Obispo,Benjamín Aparicio, i l'exalcalde deChulilla i president del PP comar-cal, Lluís Lluste.

La trama política: d'Aznar als especuladors locals

L’ACCENT 151 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

ÀLVAR KUEHN OLIVA

Un dels majors problemes ambientals ésl'especulació urbanística.Per això té espe-cial importància la votació que es va feral Parlament Europeu el passat 25 demarç. Els eurodiputats van aprovar uninforme redactat per l'eurodiputada ver-da danesa,Margrete Auken,que qüestio-na la urbanització en massa a l'Estat espan-yol i el model econòmic sobre el qual esbasa.Per bé que la planificació territorialno és competència de la Unió Europea,si que ho és l'avaluació ambiental, la con-tractació pública, la lliure competència,el blanqueig de capitals, l'aigua o la pro-tecció dels hàbitat naturals.

Per arribar a aquestpunt, ha estat deci-siva la concurrèn-cia de desenes demilers de persones,de plataformes ciu-tadanes comprome-ses i de grups veï-nals afectats d'arreudel territori, lesaportacions delsquals han quedatrecollides a l'esmen-tat informe. Uninforme sobre abu-sos urbanístics que,com era d'esperar,ha generat malestar entre el PP iel PSOE, que pressionaren junts con-tra la seua aprovació. El cas queafecta sis ciutadanes d'Elx és undels que recull l'informe.

El cas del sector MR10Repassem la cronologia. El 17 dedesembre de 2007, l'Ajuntamentd'Elx va aprovar per plenari unaordenació del sector MR10 on espreveia la construcció de 1.200 habi-tatges i l'enderrocament de totesles cases existents. Es tractava de38 cases de camp, a moltes de lesquals la gent hi viu com a primeraresidència. D'aquesta darrera deci-sió, la gent afectada se n'assaben-ta en una reunió a principis d'any,per bé que el problema es remun-ta a fa més de huit anys quan esvan presentar diferents projectesper al sector i ja en aquell moment

els afectats es vanagrupar en unaentitat d'interèsurbanístic (AIU)per tindre mésforça. Mitjan-çant l'AIU vanpresentar unprojecte però elconsistori el vadesestimar.

Amb el pasdel temps, moltsdels propietarisacabaren venentles terres i, aprincipis del2008, quan l'AIU

es tornà a reunir, es troben que lameitat de l'MR10 pertanyia als pro-motors. La sorpresa va ser que, enexposar el projecte aprovat en pleel 17 de desembre de 2007, on s'a-

provava l'enderrocament de lescases, i al realitzar la votació, elspromotors van guanyar per super-fície controlada. És a dir, per béque numèricament eren més elspropietaris que estaven en contra,el que comptava eren els metres,no les persones. A més, un dels cons-tructors accedí a la presidència del'agrupació.

Comencen a mobilitzar-seAlguns dels membres de l'agrupa-ció van entrar a la junta rectoraper tal de canviar la situació, aixícom també a les diferents associa-

LLaa MMaarriinnaa dd’’EEllxx nnoo eess vveennLL''iinnffoorrmmee eeuurrooppeeuu ssoobbrree aabbuussooss uurrbbaannííssttiiccss rreeccuullll eell ccaass ddeell sseeccttoorr ddee llaa MMaarriinnaa,, aall tteerrmmee dd''EEllxx

ANDRÉS GONZÁLEZ ROJASTORRENT

Les denúncies de la Plataforma SalvemCatarroja contra el Nou Mil·lenni for-men part de tota una sèrie d'accionslegals enviades al Parlament Europeuper desenes de plataformes ciutadanesque han donat lloc a l'anomenat infor-me Auken,aprovat el passat 26 de marçamb 349 vots a favor, amb el vot con-trari dels eurodiputats del PP i l'absten-ció dels del PSOE.

El Nou Mil·lenni és un macropro-jecte urbanístic que pretén cons-truir més de 13.000 habitatges iun centre comercial, el que supo-saria la transformació profundade l'actual poble de Catarroja, tri-plicant la seua població, arribantals 60.000 habitants, i destruintl'última zona d'horta que queda,considerada fins ara d'especialprotecció agrícola i ramadera ique conté nombrosos elements depatrimoni històric, com ara motorsi alqueries. Segons Salvem Cata-rroja aquest PAI és innecessari iirresponsable, perquè el 25% decases del poble estan buides i per-què no contempla ni l'augment nila millora d'uns serveis públicsactualment insuficients.

Una nova conjunturaEls últims mesos l'Ajuntament haaprovat una revisió del Pla gene-ral d'ordenació urbana (PGOU)que segons la Plataforma és unpas més en l'aplicació del NouMil·lenni, ja que el que fa és adap-tar el creixement poble a les neces-sitats del PAI. Una de les novetatsmés significatives és el projecte

de reparcel·lació, amb unes novescondicions de contracte per lesquals els propietaris han de cedirmés percentatge de terra a l'em-presa Llanera, en procés concur-sal.

En aquest context, l'aprovacióde l'Informe Auken és vist per Sal-vem Catarroja amb esperança, perla possibilitat que l'administra-

ció ature el projecte davant l'a-menaça de quedar-se sense els FonsEuropeus de DesenvolupamentRegional (FEDER). Segons l'infor-me "les autoritats regionals hande suspendre i revisar tots elsplans urbanístics que no respec-ten els criteris rigorosos de la sos-tenibilitat ambiental i responsa-bilitat social". Per la seua banda,

fonts de la Plataforma assenyalenalguns punts de contradicció entreel PAI i l'informe, com l'adjudi-cació de contractes urbanístics,la manca de recursos hídrics o lapràctica impossibilitat de parti-cipació ciutadana.

Noves formes de lluitaDesprés de molts anys de difusiói mobilització per frenar el NouMil·lenni, Salvem Catarroja con-tinua la seua lluita a diferentsnivells. D'una banda s'estan cen-trant molts esforços a nivell legal,gestionant diverses accions admi-nistratives, mitjançant instàn-cies com el Síndic de Greuges o elDefensor del Poble.

D'altra banda continuen donantimportància a les mobilitzacionsal carrer i és per això que el pro-per 26 d'abril per la vesprada s'haconvocat una concentració i unafesta. Com a novetat, des del pas-sat estiu s'impulsa l'ocupació deterres abandonades per culpa delPAI, facilitant les ferramentes,llavors i coneixements necessa-ris. Segons la plataforma moltagent s'ha unit a aquesta iniciati-va i fins i tot s'ha aconseguit par-ticipar a diverses fires venent elsfruits produïts.

Salvem Catarroja continua oposant-se al Nou Mil·leni

CCoonnttiinnuuaa llaa lllluuiittaa ccoonnttrraa eell mmaaccrroopprroojjeecctteeddeell NNoouu MMiill··lleennnnii ddee CCaattaarrrroojjaa

cions de veïns de La Marina. Entotal, són sis dones al capdavantd'aquesta "revolta", les quals comen-cen a quedar amb la gent del sec-tor i es fan escrits a l'alcaldia exi-gint responsabilitats. Aconseguei-xen reunir 10.081 signatures en tansols 15 dies, que registren a l'Ajun-tament el 22 de febrer de 2008. Pos-teriorment, se celebra una mani-festació a la Marina amb l'assistèn-cia de més de 1.000 persones. Cele-bren reunions amb Urbanisme enles quals, després d'aquesta pres-sió, sembla que es comprometen arespectar les cases dels afectats.

“El projecte de reordenació del

sector de la Marinad'Elx suposava

inicialment construir1.200 habitatges iaterrar-ne els 38

existents”

La Marina d'Elx és un dels casos que apareixen a l'Informe Auken

Així, efectivament, en fer-se públicel pla d'ordenació definitiu les caseses mantenen però també els 1.200nous habitatges.

Poc després, a l'octubre es va pre-sentar l'Alternativa Tècnica del'AIU, mentre continuen les impug-nacions, al·legacions, recursos i,fins i tot, un contenciós als jutjats.Paral·lelament a les accions admi-nistratives i jurídiques, les veïnesno han aturat les mobilitzacions,i durant els dies 4 i 5 d'abril s'harealitzat una acampada al mateixsector per reclamar la paralitzaciódel pla urbanístic.

L’ACCENT 151

VViiaarraannyy aappoossttaappeerr lleess MMaarrxxeessIInntteerrccoommaarrccaallssEl grup de muntanya de l'esque-rra independentista, Viarany, vaorganitzar el 4 i 5 d'abril la sego-na Marxa Intercomarcal de de laRibera, la Valldigna i la Safor. Uncentenar de persones han cobertel recorregut entre Alzira i Xera-co que passa per la serra de Corbe-ra, la Mola i el Mondúver. El col·lec-tiu excursionista pretén que l'ex-periència serveixi de reclam "perteixir una xarxa de marxes inter-comarcals arreu dels Països Cata-lans". De moment, pel mes denovembre ja preparen un nou capde setmana excursionista al Com-tat, la Vall d'Albaida i la Costera.

MÉS INFO: HTTP://WWW.VIARANY.ORG/

EEll ttúúnneell ddee BBrraaccoonnss jjaa ééssuunnaa rreeaalliittaattEl divendres 3 d'abril es va obriral trànsit el tram Torelló - SantEsteve d'en Bas de l'eix Vic - Olot,més conegut com a túnel de Bra-cons. Es tracta d'una carretera ini-ciada pel darrer govern de JordiPujol i a la qual tant Esquerra comIniciativa s'hi oposaven. Tot i queva ser un dels elements que vancondicionar les negociacions performar el govern tripartit a l'ho-ra de la veritat el projecte va tirarendavant amb certes modificacionsentre les quals va destacar passarde 4 a 2/3 carrils. La infraestructura ha estat con-testada al llarg de quinze anys perecologistes i veïns agrupats a lacoordinadora Salvem les Valls.Aquesta plataforma així com l'as-semblea garrotxina de Maulets vanprovocar l'endarreriment en l'o-bertura de la carretera després detallar-la durant mitja hora. En unanova mostra d'incoherència men-tre Joan Saura reivindicava el paperdel seu partit en la modificació delprojecte; Enric Pardo, regidor eco-socialista de Girona, es manifes-tava a Bracons.

CCoommeenncceenn lleessTTrroobbaaddeess 22000099"El valencià és teu", aquest és ellema de les Trobades 2009 d'Es-cola Valenciana, que amb la lec-tura com a eix temàtic es vanpresentar els dies 1 i 2 d'abril aValència, Alacant i Castelló. Elsegüent cap de setmana ja es vanrealitzar les primeres trobadesa Castelló, Llutxen i la Pobla deFarnals. Globalment enguany espreveuen 21 trobades i una assis-tència d'unes 200.000 personesde 720 centres educatius.Paral·lelament se celebra la Gira09-IV Festival Itinerant de Músi-ca en Valencià, que després deltret de sortida a Falles progra-ma una trentena de concertsarreu del País Valencià però tam-bé a sa Pobla, Barcelona i les Bor-ges Blanques.

DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2009

REDACCIÓ PALMA

El passat 1 d'abril, convocats per diver-sos sindicats metges com el Sindica-to Médico Libre de Baleares (Sime-bal) o el Sindicato de Enfermeria iamb el suport explícit del Partit Popu-lar, menys d'un milenar de personeses manifestaren en contra del decretde català a Palma. Segons informà lapolicia local haurien estat prop de2.500, tot i que posteriorment, el Dia-ri de Balears, demostrà científica-ment que com a màxim haurien estatunes 930 persones. Així doncs, éstotalment plausible que la pròpiapolicia i alguns diaris de l'arxipèlaghaurien inflat les xifres per inten-tar donar major ressò a la convoca-tòria.

Altres sindicats com ComissionsObreres, tot i que no se sumaren alsmanifestants d'extrema dreta, tambémostraren el seu rebuig al decret. D'al-tre banda, més de 115 metges dels dife-rents hospitals, impulsats per l'oncò-leg Onofre Pons, signaren una mani-fest de suport a la mesura. En el mateixsentit es manifestà l'Obra Cultural

Balear (OCB), que recentment anun-cià mobilitzacions per respondre alsatacs a la llengua catalana. La postu-ra del govern, en boca del propi Con-seller de Sanitat, Vicens Thomàs, ésque "la polèmica no existeix".

La suposada polèmica del decret,deriva de l'exigència del nivell ele-

mental de català, el B, als treballa-dors de la sanitat. Ja aprovat pelGovern, contempla, per als metges iinfermers en actiu, una moratòriafins 2012. Respecte a les noves 4.000places que s'ofereixen entra en vigorde manera immediata.

Aprofitant l'avinentesa, i amb

intenció d'atiar les brases, el governpopular de Múrcia ha decidit presen-tar la possibilitat als metges que aban-donin les Illes -a Eivissa, fins almoment, una quarantena de metgeshaurien renunciat a la seva plaça- detreballar a la seva comunitat. L'únicrequisit indispensable és el de saberparlar i escriure correctament l'es-panyol, "la llengua oficial per a totsels espanyols" tal i com va recordarla responsable murciana de Sanitat.

S'aprova el pla de normalització lingüísticaTota la polèmica generada pel PartitPopular i els seus satèl·lits, ha coin-cidit amb el debat parlamentari peraprovar el nou Pla de normalitzaciólingüística. El PP hi presentà unaesmena a la totalitat redacta pel seudiputat menorquí Simón GornésHachero. El seu principal argument,esgrimit durant el debat, fou que"atemptava contra alguns drets bàsicsde les persones". El pla, emperò, fouaprovat per una majoria de 44 vots afavor al Consell Social de la LlenguaCatalana.

08 PAÏSOS CATALANS

BREUS

SÒNIA BAGUDANCH GIRONA

Un grup de 125 persones es va aplegarel dissabte a la tarda davant de l'Ajun-tament de Girona per mostrar el seurebuig a la recent creada Fundació Prín-cep de Girona. La concentració va con-sistir en el desplegament d'una granpancarta on es podia llegir, de maneraclara i concisa, "No a la Fundació Prín-cep de Girona" i en la lectura d'un mani-fest per part de l'escriptora AssumpcióCantalozella.

"Ni constitucions imposades, ni reisposats per la dictadura", "els gironinsconsiderem un insult, una mofa i unaprovocació aquesta Fundació", "ni volemni voldrem mai cap institució que duguiel nom de l'hereu d'una monarquia queens ha estat imposada", van ser algu-nes de les sentències que va proclamarl'escriptora de Santa Coloma de Far-ners, que va centrar el seu discurs enel caràcter totalitari de la monarquiaborbònica. En aquest sentit, l'escripto-ra va rebel·lar-se contra una Fundacióque "té com a objectiu demostrar la uni-tat de l'Estat espanyol, un Estat que ha

estat sempre, i que ara ho és més quemai, un país opressor dels drets i les lli-bertats de la nació catalana".

Cantalozella va remarcar que és uninsult acceptar una fundació que por-ta el nom de l'hereu del rei Joan Carlesde Borbó, "coronat l'any 1975 per lesCorts franquistes immediatament des-prés de la mort del dictador, com ellhavia previst". Per laseva banda, els orga-nitzadors es van plàn-yer del fet que un grupd'empresaris que"només vol alimentarles seves aspiracionspersonals i corporati-ves hagin utilitzat elnom de la ciutat deGirona, patrimoni detots els ciutadans, perdonar nom al que repre-senta una operació de maquillatge bor-bònic". En l'acte, també es va fer refe-rència al fet que el president de la Gene-ralitat de Catalunya, José Montilla, hagiacceptat ser el vicepresident d'honor -el president d'honor n'és Felip de Bor-

bó- d'aquesta Fundació, fet que van tit-llar de "vergonya nacional". "AquestaFundació lliga la ciutat al símbol d'o-pressió dels Països Catalans", van asse-rir.

Poperes concentracionsD'aquesta manera es va donar el tret desortida a un ronda de protestes que tin-

drà lloc cada darrerdissabte de mes a laplaça del Vi de Giro-na, de moment, toti que no es descartenescenaris diferents.Malgrat que la con-centració va comen-çar a les sis de la tar-da amb una efímeratreva plujana, amesura que Catalo-

zella anava posant llen-ya al foc el plovisqueig adquiria inten-sitat de marçada. Tanmateix, el foc retò-ric no es va apagar i els allí concentratsel van mantenir encès fins que la lec-tora d'honor va desar el micròfon. Enmigd'una estesa d'estelades, la concentra-

ció de dissabte va reunir persones dediferents organitzacions polítiques icivils que volien mostrar el seu rebuiga la Caixa, Caixa de Girona, FundacióGala-Dalí i la Cambra de Comerç de Giro-na, entitats impulsores de la FundacióPríncep de Girona. Els congregats dis-sabte a la plaça del Vi insten la ciuta-dania a retirar els seus comptes de lesentitats bancàries i a enviar-los correuselectrònics com a mesura de protesta.

De cara a les concentracions delspropers mesos, els organitzadors i par-ticipants pretenen que cada concentra-ció sigui diferent. Així, si en la concen-tració de dissabte, per ser la primera,es va desplegar una pancarta i es va lle-gir un manifest, en les següents edi-cions hi haurà canvis per tal de dina-mitzar la protesta i donar-li un toc d'o-riginalitat. D'aquesta manera, es pre-tén fer del darrer dissabte de cada mesuna jornada de reivindicació innova-dora que convidi molta gent a anar-hoa veure i a participar-hi. A més, el lec-tor del manifest serà una persona dife-rent cada mesada, fet que també afe-geix interès.

MMééss lllleennyyaa aall ffoocc aannttiimmoonnààrrqquuiicc

EEll GGoovveerrnn bbaalleeaarr aapprroovvaa eell ddeeccrreett ddeeccaattaallàà aa llaa ssaanniittaatt,, ppeerròò llaa CCoonnsseelllleerriiaann''eexxiimmeeiixx eellss mmeettggeess ffiinnss 22001122

“Els gironins considerem un insult i

una provocacióaquesta Fundació“

Malgrat la pluja, un grup de ciutadans es va reunir a la plaça del Viper protestar contra la Fundació Príncep de Girona

El Diari de Balears va comptar un màxim de 930 participants

L’ACCENT 151 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2009 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 09

22000099:: AAnnyy IInntteerrnnaacciioonnaallddee ll''AAssttrroonnoommiiaa

REDACCIÓ BARCELONA

Coincidint amb els 400 anys de lesprimeres observacions astronòmi-ques de Galileu, aquest any 2009 haestat declarat Any Internacionalde l'Astronomia. Vol ser "una cele-bració global de l'Astronomia i dela seva contribució a la societat, ala cultura, i al desenvolupamentde la humanitat". Les activitatsrepartides per tot el planeta pre-tendran "estimular l'interès perl'astronomia i la ciència en gene-ral; des de la seva influència en lesnostres vides diàries fins a com elconeixement científic pot contri-buir a un món més lliure i iguali-tari".

Als Països Catalans, aquest anyhi ha hagut i hi haurà un bon nom-bre d'iniciatives, exposicions i acti-vitats relacionades amb l'efemèri-de. Com per exemple la celebracióde les 100 hores d'Astronomia, entreel 2 i 5 d'abril, amb observacionsarreu del territori; les conferèn-cies a l'Observatori Astronòmic deSabadell aquests mesos d'abril imaig sobre "l'expansió i la inflacióde l'univers" o la instal·lació "Elquè va veure Galileu"; l'exposició"Un univers bibliogràfic per des-cobrir" de la Universitat de Lleida;les "Bibliomaletes de l'espai" per aescolars a Eivissa; les conferènciesi tallers de l'Observatori Astronò-mic de la Universitat de València,amb els tallers "Aula del Cel", o con-ferències sobre la història dels viat-ges espacials; o el cicle de la Facul-tat de Física de la Universitat deBarcelona, a l'abril, de caire teò-ric, sobre astrofísica, radioastro-nomia o ones gravitacionals, entrealtres. Moltes de les activitats hancomptat amb la participació popu-lar, com la mesura del radi de laterra, que es va fer el 26 de marçpassat, o actes locals, com per exem-ple una jornada d'observació astro-nòmica feta durant la SetmanaMuntanyenca del Centre Excursio-nista de Tavernes de la Valldignael passat 2 de febrer.

L’APUNTMARTÍ CIRICI BARCELONA

El telescopi és un dels elements clau en larevolució científica del segle XVII. L'invents'atribueix generalment als holandesos Lip-pershey, Janssen i Alkmaar, que el patenta-ren a la Haia el 1608, però no seria fins queGalileu sentiria a parlar de l'invent i en féuels seus models, i els utilitzà per observar elcel, que no es convertiria en el gran instru-ment científic de l'època, tot un símbol dela ciència. El telescopi a partir d'aleshoresseria clau en la controvèrsia entre els segui-dors de la teoria geocèntrica acceptada idefensada fins aleshores, basada en la cos-mologia d'Aristòtil i el sistema astronòmicde Ptolomeu;i els defensors de la teoria helio-cèntrica que Copèrnic defensà com a alter-nativa en la seva obra De revolutionibus orbiumcoelestium, com Kepler i Galileu Galilei.

Les propietats òptiques d'amplificar oreduir la imatge dels objectes convexosi còncaus eren conegudes des de benantic, i les lents arribaren a occident apartir del segle XIII, però no va ser finsque el desenvolupament de la tècnicadel vidre arribà a un punt prou precísi una capacitat de producció que el fesassequible, en els tallers dels artesansdel vidre de la Venècia i la Florència delrenaixement, que no seria possibleaquest invent. El telescopi, doncs, nova ser l'invent d'uns científics, sinód'uns artesans, fet que d'altra banda fadifícil saber-ne el seu desenvolupamentexacte, ja que els artesanseren generalment ille-trats. Així, hom haatribuït diversos orí-gens als primers estris:la revista HistoryToday l'arribà a ator-gar un artesà gironíanomenat Joan Roget,l'any 1593, i també s'hadonat cert crèdit a ladescripció d'un possi-ble instrumentemprant lents i mirallsde l'anglès Thomas Digges cap a l'any1570, si bé no s'arribaria a construir.

Però al marge de qui fos el primerque col·locà un seguit de lents alinea-des, observant objectes ampliats, va serGalileu Galilei, professor de matemàti-ca, física i enginyeria militar de Pàdua,qui després de crear els seus modelsmillorats, l'any 1609, el convertí en uninstrument famós. Galileu observà lesfases de la lluna, i descobrí quatresatèl·lits de Júpiter. Publicà els resul-tats de les seves observacions SidereusNunciusel març de 1610, i rebé de segui-da el suport de Johannes Kepler, peròno seria mesos després, quan hi hagué

uns quants telescopis més, que mésobservadors van poder verificar les sevesdescobertes, i s'observaren també perprimera vegada les fases de Venus, o lestaques solars. Començà per tant, el queavui coneixem per observació astronò-mica.

Tot aquest seguit de descobertes iobservacions aportaren en molt poctemps una gran quantitat de dades iproves a favor dels arguments dels defen-sors del sistema de Copèrnic, del qualel mateix Galileu n'era un ferm parti-dari. El descobriment de les llunes deJúpiter ja fou una estocada a la cosmo-logia aristotèlica, que afirmava que l'ú-

nic centre de tot movimentde l'univers era la terra.Fou Kepler qui primerusà el terme de"satèl·lits" referint-se alsque Galileu havia ano-menat "Astres de Mèdi-ci" en honor al seu pro-tector, Cosimo II deMèdici. Simon Mariusels donaria els noms deIo, Cal·listo, Europa iGanímedes, quatre deles amants de Júpiter,

noms que acabarien sent acceptats mésendavant. Avui aquests quatre satèl·lits,els més grans dels 63 que té el planeta,són coneguts com els satèl·lits galileians.

Però la gran popularitat que asso-liren les observacions de Galileu, i elsuport decisiu que suposaren per a lestesis copernicanes, començaren a des-pertar la reacció de l'església catòlicai els acadèmics conservadors, com Ludo-vico delle Colombe. Aviat diferentsveus de l'església començaren a acu-sar-lo d'heretgia. El 1616, el cardenalBellarmine, per ordre de la inquisicióli prohibí de defensar el moviment dela terra al voltant del sol. Galileu tan-

mateix publicà diverses sobres defen-sant les seves teories, essent al mateixtemps que un científic capdavanter,un molt hàbil divulgador i propagan-dista de la ciència. La més famosa forenels seus Diàlegs. Amb el títol de Dialo-go sopra i due massimi sistemi del mon-do (Diàleg sobre els principals siste-mes del món) publicà en italià unaobra, que mitjançant els diàlegs de trespersonatges, discutia sobre les duesprincipals teories. Per tal d'esquivarl'ordre de la Inquisició, la teoria geo-cèntrica també hi era defensada. Elsdiàlegs són protagonitzats per Simpli-ci, personatge inspirat en els seus detrac-tors; Salviatti, que encar-na les posicions delmateix Galileu; i untercer, Sagredo, quefa el paper d'obser-vador en principineutral. L'obra, ésclar, deixava en ridí-cul les posicions con-servadores. La publi-cació de l'obra li supo-sà ser citat davant eltribunal de la Inqui-sició l'any 1633, Gali-leu fou consideratculpable i el llibre fouprohibit inclòs en l'índex de publica-cions prohibides, del qual no seria eli-minat fins 1822. La llegenda atribueixaleshores a Galileu l'afirmació eppursi muove (i tanmateix, es mou), queexpressaria la idea que, malgrat queoficialment es mantenien les concep-cions de l'església, la tossudesa delsfets donava la raó a la ciència. Encaral'any 1990 el sinistre Papa actual, ales-hores prefecte del Sant Ofici, arribà aafirmar que l'església tingué una posi-ció "molt més racional que el mateixGalileu" en aquell procés i que "el seu

veredicte contra Galileu va ser racio-nal i just", manifestacions que li vanvaldre el rebuig de la comunitat aca-dèmica i científica.

La figura de Galileu, de tota mane-ra, va molt més enllà del seu paper enels inicis de l'astronomia i la contri-bució en la revolució que suposà l'es-tabliment del sistema copernicà. Laprincipal obra de Galileu fou l'establi-ment de les bases de la dinàmica, l'es-tudi del moviment dels cossos, i la sevadescripció matemàtica, i sobretot, elseu procediment de treball, que donàgran importància tant al mètode expe-rimental com a l'ús de les matemàti-

ques. Els seus estudis delmoviment del pèndol ode la caiguda dels cos-sos, en el període a Pisa,donaren lloc a la sevaobra De Motu (Del movi-ment), també han esde-vingut cèlebres, origi-nant una altra llegen-da, que narra els seusexperiments fent caureobjectes de la famosatorre d'aquesta ciutat.

Els experiments deGalileu es consideren elsprimers de la ciència

moderna. Per a ell no es tractava tantde fer demostracions il·lustratives delsmateixos raonaments, sinó d'explorarper obtenir les dades per demostrar-losi sobretot, de fer-ho de manera quanti-tativa, cosa que els feia compatible ambla teoria matemàtica. Si bé tampoc espot dir que fos completament rigorósamb el que avui hom considera ideal enl'experimentació, sí que fou un dels pre-cursors del mètode, i un dels gegantssobre les espatlles dels quals hom hapogut veure més enllà i sobre les qualss'ha bastit la física.

Quan Galileu va girar el telescopial cel i la terra “es va moure”

“Amb GalileuGalilei i els

telescopis vacomençar l'activitat

de l'observacióastronòmica”

“Les observacionsde Galileu van

esdevenir un suportdecisiu a les tesis

copernicanes i vandespertar la reacció

de l'Església ”

L'activitat de Galileu Galilei és una fita en l'astronomia i en el conjunt de la ciència moderna

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

L’ACCENT 151DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 200910 ECONOMIA

REDACCIÓ VALÈNCIA

La fatxenderia de la qual, malau-radament, fan gala els represen-tants institucionals valenciansno és nova. Els i les brigadistesrurals d'emergència del PaísValencià l'han pogut comprovaren les seues pells al llarg de lesinfructuoses negociacions man-tingudes amb l'administració.Davant el drama que suposa l'a-comiadament de gairebé 400 per-sones, primer la Conselleria hatractat d'inhibir les seues respon-sabilitats i després amb to ame-naçant ha assenyalat que ells nonegocien amb xiulets, en referèn-cia a l'ús massiu d'aquests instru-ments en les protestes dels briga-

distes. Però que esperaven? Evi-dentment els i les brigadistes hanemprat i empraran tots els mit-jans que han considerat oportunsper tal de defensar el seu treball.Entre ells l'ús de motoserres, einahabitual en el seu treball, sensecadena per tal de deixar-se vorei fer-se sentir. Perdonen les molès-ties, però és que ací hi ha unagent que defensa el seu lloc detreball, el seu mitjà de subsistèn-cia, la seua dignitat. Fet que con-tinuaran fent malgrat que elsenvien a la policia i els denuncieper superar l'excés de decibelspermesos (cosa bastant curiosa enla ciutat més sorollosa d'Europa),com van fer el passat 26 de març.Clar que sí!

TRAGSA per acomiadament impro-cedent. Cada treballador afectat hapresentat individualment -amb elsuport de la COS, CGT i SPBE- i simul-tàniament als jutjats d'Alacant,Castelló i València, una denúnciacontra TRAGSA per acomiadamentimprocedent.

Segons una filtració de l'empre-sa TRAGSA a la qual ha tingut accésL'ACCENT, el preacord signat amb

çut als i les treballadors que hanmantingut en tot moment la pos-tura de readmissió com a fixes dis-continus dels i les acomiadades, lapreservació del mateix grau queocupaven anteriorment, una majorestabilitat en la feina i la milloradel servei a través d'un programa

de formació Per la seua banda la Conselleria

de Governació només ha accedit aincloure els i les afectades en unapreselecció que els asseguraria quepogueren presentar-se a les provesd'accés que es realitzaran a finalsdel present mes. Una decisió queno ha acontentat als i les brigadis-tes rurals d'emergència del PaísValencià que el passat 3 d'abril eme-tien una denúncia legal contra

rurals d'emergència decidirenemprendre les mobilitzacions. Unesmobilitzacions que han tingut elsuport de la Coordinadora ObreraSindical (COS), la ConfederacióGeneral del Treball (CGT) i el SPBE.

Amb els lemes "Per la dignitat,recuperem el treball" i "Brigadis-tes en lluita" els i les brigadisteshan convocat cada setmana dife-rents concentracions davant la por-ta de Conselleria de Governació.Aquestes concentracions han aple-gat prop d'un centenar de treballa-dors i treballadores abillats amb elmono de feina. Paral·lelament, ien el mateix edifici on es produïenles protestes, els representants del'assemblea de treballadors inicia-ven les negociacions amb la Conse-lleria de Governació, representadaper Irene Rodríguez -directora d'In-terior- i Luís Ibañez -secretari auto-nòmic. Un portaveu dels brigadis-tes ha manifestat a L'ACCENT quedurant les converses "els represen-tants autonòmics estaven notòria-ment molestos per les protestes ihan tractat de llençar balons foraper eximir la seua responsabilitat".Segons aquesta mateixa font la Con-selleria ha assenyalat que la pro-blemàtica no és responsabilitat seuasinó de TRAGSA -l'empresa que lainstitució ha contractat per aquestservei- i dels sindicats signants delpreacord, esmentats més amunt.Uns arguments que no han conven-

EEllss bbrriiggaaddiisstteess rruurraallss dd''eemmeerrggèènncciiaaddeell PPaaííss VVaalleenncciiàà mmaanntteenneenn eell ppoollsseenn ddeeffeennssaa ddeell sseeuu lllloocc ddee ttrreebbaallll

“Els treballadorshan denunciat

TRAGSA per acomiadament

improcedent alsjutjats d'Alacant,

Castelló i València”

UGT, CCOO i USO, ha passat a seraprovat com a cinquè conveni labo-ral. En tot cas, les mobilitzacionsdels i les brigadistes continuarandurant tot el mes d'abril i es faranvisibles arreu la ciutat de Valènciaper tal de superar el silenci medià-tic majoritari que ha acompanyatal procés.

MÉS INFO: BRIGADISTESENLLUITA.BLOGSPOT.COM

““NNoo nneeggoocciieemm aammbb xxiiuulleettss!!””

L’APUNT

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

PAU TOBAR VALÈNCIA

L'empresa TRAGSA, contrata de la Con-selleria de Governació de la GeneralitatValenciana, ha acomiadat gairebé 400brigadistes rurals d'emergència. El con-flicte laboral es va iniciar,mercè a un pre-acord signat per l'empresa amb els sin-dicats UGT, USO i CCOO el passat 24 dedesembre. Segons aquest acord els bri-gadistes que durant els dos darrers anyshan treballat de manera temporal en lacura de les muntanyes i boscos del PaísValencià, deixarien de ser reclamats perla seua feina. Una decisió que afecta lagran majoria dels i les brigadistes i quesuposa a més la pèrdua de l'antiguitat iel grau i l'obligació de presentar-se aunes dures proves d'accés per tal d'op-tar a una feina que ja es desenvolupava.Així doncs, per cobrir les places de tre-ball els brigadistes acomiadats no tin-drien assegurat el seu lloc de treball,doncs són de lliure convocatòria i s'es-pera es presenten un gran nombre denous candidats.

La mesura ha estat justificada perla Conselleria mitjançant un comu-nicat de premsa com una apostaper la "millora del servei" alhoraque feia gala de comptar amb l'e-quip més preparat per tal de fer

front als incendis forestals que cadaany afecten el territori.

Es tracta d'uns acomiadamentsimprocedents si atenem a l'Estatutdel Treballador vigent, en el seuarticle 12.3 obliga contractar coma fixe discontinu totes les perso-nes que porten desenvolupant unamateixa feina durant dues campan-yes seguides. Davant tot això i endefensa del seu treball, l'assembleade treballadors dels brigadistes

“L'acord entre laConselleria i els sindicats grocs

suposen l'acomiada-ment de 400 dels600 brigadistes

rurals d'emergència”

Els brigadistes rurals valencians en lluita

L’ACCENT 151 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2009 ECONOMIA 11

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Quins són els objectius que us mar-queu les persones que heu convocataquesta Assemblea d'Aturats?L'objectiu més immediat és a dir tren-car el cercle de la gent organitzada omés activista i arribar als milers i milersd'aturats que sofreixen el problemaperò que no troben un lloc on organit-zar-se. A un altre nivell evidentmentl'objectiu és frenar les polítiques neo-liberals que ens han portat a aquestasituació i pressionar el govern perquèdeixi d'acceptar expedients de regula-ció d'ocupació (ERO), abaratir els aco-miadaments, etcètera i faci una polí-tica social real. Però som conscientsque per aconseguir això cal un movi-ment ampli que combini unitat i radi-calitat i que pugui fer pressió per acon-seguir les nostres demandes. Necessi-tem que aquesta Assemblea d'Aturatsde Barcelona en generi de noves a cadabarri i localitat.

Com heu valorat aquesta primeraassemblea? Quines són les caracterís-tiques comunes de les persones ques'han aplegat ?Tot i que modesta, en ser la primera,l'Assemblea d'Aturats l'hem de valorarpositivament. Han participat al vol-tant d'unes cinquanta persones d'unperfil bastant polititzat i combatiu,alguns activistes de sindicats, movi-ments socials o organitzacions políti-ques i molts d'altres no. Érem sobretotgent de Barcelona ciutat, però tambéhi havia companys d'Hospitalet, Vila-nova, Olesa, etc. Cal destacar que nosols érem aturats sinó també gent soli-daria que es vol mobilitzar pel tema.

L'atur és una experiència moltes vega-des molt individual, doncs per defi-nició les persones aturades no es con-centren en centres de treball o d'es-tudi com altres col·lectiu. Com creieuque pot condicionar aquesta realitatl'actuació col·lectiva de les personessense feina?Doncs sí, a diferència d'altres col·lec-tius que es veuen diàriament en unespai físic comú, els aturats no tenimaquest espai. Això pot ser un handicapperò que no és ni molt menys insalva-ble. De fet, la primera tasca a l'hora demobilitzar per aquesta assemblea vaser anar a les diferents oficines de tre-ball per repartir material i explicar laconvocatòria. Sembla lògic. On segurque els aturats ens hem de veure lescares és a l'oficina de treball a fitxar.Curiosament ara el govern permet quees fitxi per internet des de casa inten-tant estalviar-se les cues incòmodes,invisivilitzant així el problema i evi-tant el malestar i inclús, la possible

autoorganització.Evidentment hi ha altres punts de

trobada. Tant el SOC com diferents sin-dicats fan cursos de formació per atu-rats on hi van centenars d'aturats. Unaltre espai natural de lluita podrienser les diferents empreses que han gene-rat milers d'acomiadats per ERO, aco-miadats que poden organitzar-se con-juntament amb els treballadors de laseva antiga empresa pel mantenimentde la plantilla. Tots ells són punts detrobada que poden convertir-se en nodesd'una xarxa de resistència. No podem

oblidar també que tenim tots un espaicomú de trobada, que és el carrer i quel'hem d'utilitzar.

És obvi que la dispersió condicionala manera d'organitzar-se, però la veri-tat és que la classe treballadora ha gene-rat al llarg de la seva història diferentsformes organitzatives i té prou creati-vitat per crear-ne de noves si les con-dicions ho demanen.

Els aturats són treballadors sense fei-na. Per tant, el fet d'organitzar-vosen assemblees d'aturats, no es podiahaver donat en els sindicats? Què usha impulsat a crear un nou espai de

trobada?D'una banda, inclús en el món laboral,el fet d'organitzar-se en els sindicatsno exclou la necessitat d'assemblees detreballadors. Precisament la vocacióunitària de les assemblees fa que notinguin cabuda en un sindicat o unaltre.

Però si volem respondre més direc-tament la pregunta, la veritat és quesí, hauria pogut passar, però ni ha pas-sat ni sembla que un futur immediatpassi. Les millors posicionades per orga-nitzar els aturats són les grans centralssindicals, però amb el rumb que por-ten sembla il·lús pensar que ho vol-dran fer. Difícilment es posaran a mobi-litzar per un tema que no els reportirèdits pel que fa al nombre delegats oles quotes de poder. El que no podemfer és esperar a que ells prenguin l'ini-ciativa. La situació és suficientmentgreu com perquè no ens puguem que-dar de braços creuats. De totes mane-res no és descabellat pensar que els sin-dicats majoritaris, a mesura que s'a-greugi la situació, organitzin assem-blees d'aturats, però només ho faransi reben una pressió des de baix. I aixòsol ja justifica aquest espai.

Com valoreu les polítiques anticrisidel Govern de Rodríguez Zapatero enaquest àmbit?Les mesures anticrisi del govern s'en-quadren en la dinàmica social liberal.Mentre parlen d'ajudar els treballa-dors no han parat de donar ajudes ales grans empreses i aprovar mesuresantiobreres. És increïble com volensolucionar la crisi amb els mateixospreceptes neoliberals que han provo-cat aquesta situació.

El seu argument és que abaratint

els acomiadaments i rebaixant les con-dicions laborals, les empreses tindranmés al·licients per invertir a l'Estatespanyol, fet que generarà més ocupa-ció. Res més fals. Facilitar l'acomiada-ment generarà més atur.

Pel que fa a la política de presta-cions per la gent que ja estem a l'atur,no s'ha fet cap pas. No pot ser que ja hihagi 900.000 persones a tot l'estat queno cobrin res. Xifra que creix mes ames. S'ha d'aplicar ja una prestació d'a-tur indefinida.

I les propostes des del món sindical?El moviment sindical és extremada-ment heterogeni. Aquí s'han de dir lescoses clares. La burocràcia sindical estàa l'altre costat de la barricada. Està dis-posada a fer el que sigui per mantenirla pau social. És per això que les dife-rents propostes sobre els subsidis d'a-tur només poden fer riure, especial-ment si, a part de ser propostes extre-madament tímides, no van acompan-yades de cap mobilització. Per altrabanda l'esquerra sindical sí que fa pro-postes una mica més realistes com perexemple la prohibició d'expedients de

regulació en multinacionals amb bene-ficis, salari mínim de 1.200 euros, pres-tació d'atur indefinit, reducció de jor-nada sense tocar els sous a 35 hores,paralització de les privatitzacions, etc.Propostes que evidentment subscrivimi per les quals hem de lluitar.

Existeixen experiències semblants ales vostres en altres ciutats de l'Es-tat o d'Europa?Sí existeixen, tot i que de moment moltembrionàries. A vàries ciutats de l'Es-tat hi ha associacions d'aturats de dife-rent caire. Al País Basc van per davantnostre i ja fa més temps que es mouenpel tema. El passat 23 de març, perexemple l'assemblea d'aturats de Madridva ocupar una oficina de l'INEM. Afinals de març es van crear assemble-es d'aturats al barri de Bonavista deTarragona i a Sant Vicenç dels Horts.També estan impulsant idees similarsa Cardedeu i el Prat de Llobregat. A l'Es-tat francès el col·lectiu "Agir contre lechomage" (Actuar contra l'atur) hanfet accions a les grans superfícies a dife-rents ciutats, s'emporten carros sen-cers de menjar per després fer pícnicsgratuïts per la gent més necessitada.La veritat és que no tenim gaire conei-xement mutu de les diferents expe-riències. Poc a poc anirem fent xarxa.

Quines accions teniu previst convo-car properament?Hem convocat una concentració a laplaça Sant Jaume el dia 20 d'abril a les10 del matí. Si la cosa rutlla, la nostrapretensió és repetir la fórmula cadadilluns per genera bola. A la vegada eldia 14 d'abril tindrem una altra assem-blea a cotxeres de Sants oberta a tothomque hi vulgui participar.

“Hem de lluitarcontra els ERO en

multinacionals ambbeneficis o pel salari mínim de

1.200 euros”

A Barcelona s'ha constituït una assemblea d'aturats

“Les mesures anticrisi del governs'enquadren en la

dinàmica socialliberal”

Entrevista a Oleguer Bohigas,membre de l'As-

semblea d'Aturatsde Barcelona

L'atur s'estén arreu dels Països Catalans,arribant a xifres històriques, que ama-guen darrera seu cada una de les parti-culars històries d'aquelles persones quees troben sense feina i recursos. El pas-sat 1 d'abril es va constituir a les Cotxe-res de Sants de Barcelona l'Assemblead'Aturats. Des de L'ACCENT hem volgutpreguntar als seus impulsors quines sónles característiques d'aquesta nova ini-ciativa.

ENTREVISTA

“Cal que es creïn assemblees d'aturats a cada barri i localitat”

l'PNB per primera vegada des de 1979.Aquesta possibilitat va ser saludada ambalegria a Madrid, però a Euskal Herriales veus que han denunciat el "puche-razo" electoral s'han multiplicat al sumarsectors (PNB i el seu entorn) directa-ment perjudicats per una llei que finsara els havia beneficiat i contra la queno havien mogut un dit. En aquest sen-tit, aquest canvi artificial de les majo-ries ha accentuat al màxim la deslegi-timació del Parlament i la necessitat debuscar un altre marc institucional, cen-tra de manera irremeiable gran partdel debat polític. És en aquest contexton cal analitzar la situació de cada for-ça política.

El PNB a l’oposicióEl PNB va tenir uns bons resultats l'1-M, probablement a costa de la seva escis-sió i soci de govern durant deu anys,

EA. Tanmateix, els seus 30 parlamen-taris no li permeten conformar unamajoria suficient i és probable que perprimera vegada passi a l'oposició, el queper si mateix ja suposa una fita en lapolítica basca. La formació d'Iñigo Urku-llu, el domini de les institucions de laCAV ha estat gairebé absolut, ha expres-sat obertament la seva contrarietat iqualificat de "trampa" el que ha passat.Tanmateix, en comptes de denunciarla il·legalització que ha donat la majo-ria a PP i PSE, s'ha centrat en el fet d'ha-ver tret 80.000 vots i cinc escons mésque el PSE, argumentant que per aixòhauria de liderar el proper govern. Unargument feble, ja que el mateix PNB

nes dipositaran un vot que sabien queseria anul lat, i l'hauria situat com aquarta força, amb set parlamentaris.Unes xifres -calcades a les últimes cele-brades en semblants condicions, lesEleccions Generals de 2004, encara queen aquelles hi va haver un 15% més departicipació- que serveixen per consta-tar la sòlida base amb què compta l'es-querra abertzale, i que conclouen quea Hego Euskal Herria hi ha unes 120.000persones, comptant Nafarroa, que enqualsevol conjuntura, siguin quinssiguin els comicis i tot i sabent que elsseus vots aniran directament a la pape-rera -lògicament la xifra seria més altasi els vots fossin legals,- voten el queproposa l'esquerra abertzale. Tanma-teix, aquest exercici ( "heroic" segonsva definir Arnaldo Otegi) d'autoafirma-ció i desobediència civil, no impedeix

l'esquerra abertzale valorar que no ésuna situació que pugui mantenir inde-finidament, perquè aquest corrent polí-tic té vocació d'estar a les institucionsi d'assolir majories socials per dur Eus-kal Herria cap a la independència i elsocialisme. És per això que ha expres-sat la necessitat d'obrir un debat en elsi dels sectors populars i independen-tistes per consensuar una "estratègiaeficaç" que porti aquest país a un altreescenari polític.

Aralar entra al jocNo s'ha presentat Aralar com una deles vencedores de la competició electo-ral. Afavorida per l'oberta tasca al seu

L’ACCENT 151DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 200912 INTERNACIONAL

“El vet a l'esquerraabertzale ha permèssumar més diputats,que no vots,al front

PSE-PP’”

favor que mitjans i institucions van ferdurant la campanya -com a contrapunta l'esquerra abertzale- ha passat d'un aquatre escons i doblat els seus vots finsals 62.000. Aquest ascens, del qual públi-cament s'han alegrat personatges comAlfredo Pérez Rubalcaba o Cándido Con-de Pumpido, s'ha utilitzat per presen-tar a aquesta formació com l'alternati-va "bona" de l'esquerra abertzale, el rao-nable front a l'opció dels "violents", unjoc al qual els dirigents d'Aralar s'hanprestat. Per a això, s'argumenta que elseu ascens es deu a les persones que enaquesta ocasió no han votat amb lespaperetes de l'esquerra abertzale. Tan-mateix, una anàlisi més rigorosa con-clou que la majoria dels 30.000 nousvotants d'Aralar provenen del seu socien les eleccions municipals de 2007,Ezker Batua, que ha estat castigat pelsseus anys de govern amb el PNB. Es trac-ta d'un sector, urbà i progressista, queha preferit la novetat d'Aralar, front auna opció, EB, molt cremada desprésde la seva estada en el poder i l'aban-donament de desenes de càrrecs del sec-tor crític en els darrers mesos.

Juntament amb EB, l'altre perdedordels comicis ha estat EA, que ha passatde 7 escons a 1. Llastrat per la polarit-zació Ibarretxe - López i els conflictesinterns, el seu Congrés extraordinaride juny haurà de servir perquè aquestpartit es decanti, d'una vegada per totes,entre una aposta decididament inde-pendentista o tornar a la pleta del PNB,del qual va sortir fa 23 anys.

Finalment la irrupció de UPyD a laCambra -un parlamentari a Araba- noméses pot considerar una conseqüència del’ anòmala distribució d'escons entreels tres territoris de la CAV, com abansva succeir amb Unitat Alabesa.

En definitiva, les eleccions de l'1 demarç han deixat un escenari nou i, aprimera vista, desfavorable als interes-sos de les forces abertzales, però quepresenta també importants oportuni-tats perquè d'aquí a uns anys sigui valo-rat com un dels darrers capítols en lalluita per la independència d'EuskalHerria.

*Redactor de Gara

“El PNB es mostracaptiu en la trampade la Llei de partits,

després debeneficiar-se'ndurant anys”

governa a Araba sent tercer. El que pas-sa és que aquest partit ha acceptat elsresultats derivats de la Llei de partitsfins ara i, per exemple, governa en mol-tes localitats en les quals l'esquerraabertzaleva obtenir majories aclapara-dora. Ara, quan li ha tocat a ell, el PNBes mostra captiu de la seva trajectòria.Les ofertes de coalició que ha fet arri-bar primer al PSE i després el PP no sónsinó reflex de la frustració per perdreel que considerava el "seu" govern.

PSE i PP: dues cares de la monedaEls resultats del PSE, encara que sem-bli el contrari, no han estat bons. Enco-ratjat pels números de 2008 (EleccionsGenerals), aspirava a guanyar o quedarmolt a prop del PNB, per tal que aquestpartit no pogués rebutjar un pacte degovern amb Patxi López de lehendaka-ri. Tanmateix, les seves expectatives nos'han complert; López ha quedat llunyd'Ibarretxe i si vol ser lehendakari neces-sita els vots d'un PP que, si el deixen,no deixarà passar l'ocasió de fixar elrumb del govern i marcar de prop alPSE. Aquest escenari no agrada al PSOE,menys encara amb un Zapatero en horesbaixes i sense suports a Madrid, peròdesprés de prometre "el canvi" amb tan-ta insistència no es pot permetre noaccedir a Ajuria Enea, menys encaradesprés del fracàs de Galiza.

El PP és el revers de la moneda, jaque va poder amagar la pèrdua de vots(65.000 menys) i escons (-2) amb el paperclau que el joc de majories li ha ator-gat.

L’esquerra abertzale, quarta forçaL'esquerra abertzale, per la seva ban-da, ha concorregut a les urnes en lespitjors condicions possibles, ja que alvet judicial cal sumar la detenció i empre-sonament de diversos dels seus candi-dats -Amparo Lasheras, parlamentàriaelecta per Àlaba, ha romàs empresona-da fins al passat 26 de març-, la prohi-bició dels seus actes, detenció i identi-ficacions de desenes de militants -135només en la jornada electoral-, impos-sibilitat de participar en els espais elec-torals... En aquesta extrema situació,ha aconseguit que unes 100.000 perso-

Eleccions autonòmiques 2009

Cremar etapes cap a un nou marc polític per a Euskal Herria

L'esquerra abertzale, malgrat la il·legalització, manté el suport ferm de 120.000 votants a Hego Euskal Herria

IKER VITORIA-GASTEIZ*

Les eleccions autonòmiques han deixat a lestres províncies occidentals basques un esce-nari d’on gairebé tots els analistes extreuenels elements més nous (que hi són),però que,si es mira el mapa polític d'aquest país ambperspectiva,és la conseqüència lògica del tra-jecte recorregut els darrers trenta anys i,espe-cialment,en l'última dècada.

Ja fa temps -el punt d'inflexió es potsituar en els acords de Lizarra-Garazidel 1998- que un ampli sector de la socie-tat basca constata que l'actual marc polí-tic està esgotat i que els instrumentslegals i institucionals establerts - impo-sats en la Transició no tenen ja cap reco-rregut. Es tracta, sens dubte, d'una per-cepció majoritària i sense la qual no espodrien entendre iniciatives com el Pro-jecte de Nou Estatut (2003-2005), mésconegut com Pla Ibarretxe, i la mésrecent Llei de Consulta (2007-2008), desdel nacionalisme més proper al PNB, ola proposta d'Anoeta (2004), per partde l'esquerra abertzale. El mateix suc-ceeix amb el fallit procés de negociacióper a la resolució del conflicte (2006-2007).

La superació de l'actual marc és, pertant, un element acceptat majoritària-ment, i davant el qual el Govern espan-yol s'ha enfrontat de manera diferent,des de la més crua repressió fins al pro-cés, esmentat abans, de diàleg, peròsempre amb l'objectiu que el nou marcresultant no afecti l'estructura de l'Es-tat. En aquest camí, una de les seveseines ha estat la il·legalització de lesexpressions polítiques de l'esquerraabertzale, sector social que ha exercitde motor i sense la qual aquesta percep-ció majoritària no hagués estat possi-ble. Tanmateix, el successiu vet a lescandidatures independentistes i l'evi-dent xoc entre la legitimitat de les urnesi la legalitat institucional, no han fetsinó accelerar la convicció que "el quetenim no val i cal passar a un altre esce-nari". I és que, si l'esquerra abertzaleporta 30 anys denunciant que el Parla-ment de Gasteiz (CAV) i el d'Iruña (Nafa-rroa) no són sinó instruments per a lapartició d'Euskal Herria, i ha aconse-guit que una majoria social admeti elseu esgotament, ara, a més, totes duescambres estan constituïdes d'esquenesa la voluntat popular, després de l'ex-clusió de desenes de milers de ciuta-dans.

Les eleccions de l’1 de marçDit això, abordem aquests nous elementsque han deixat les eleccions de l'1 demarç. Els més importants: que l'esque-rra abertzale ha quedat fora del Parla-ment pel vet judicial espanyol i, com aconseqüència d'això, que PSE i PP tenenper primera vegada majoria d'escons.Que no de vots, perquè, encara que lle-gint la premsa espanyola pogués sem-blar el contrari, les forces d'àmbit nacio-nal basc (PNB, esquerra abertzale, EAi Aralar), una vegada més, han superatàmpliament els partits nacionalistesespanyols (PSE, PP i UPyD). 600.000vots -635.000 amb Ezker Batua- front a482.000. No obstant això, per art de laLlei de partits, Patxi López (PSE) i Anto-nio Basagoiti (PP) tenen la clau de governi la possibilitat de fer fora del mateix a

L’ACCENT 151 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2009 CULTURA13

Redacció VALÈNCIA

Bandes referents en els circuitsalternatius de música han fetcoincidir aquest mes d'abril ladifusió del seu nou materialsonor. Nous ritmes i noves can-

çons que molt prompte començaran a sen-tir-se als concerts i festivals programatsper a aquesta propera primavera. Mentreuns ja han parit les noves propostes,altres anuncien l'entrada a l'estudi perenregistrar nou disc. L'espera dels amantsde la música és tan llarga com tensa.

Entre les novetats d'aquesta primavera,ens trobem amb el nou disc de Dijous Pae-lla. La banda encapçalada per Àgata Casaspresentarà el proper 30 d'abril a la SalaApolo de Barcelona el seu nou compacteVol.2, editat per Propaganda pel Fet.Segons ja ha anunciat la discogràfica,Dijous Paella continuen conreant un estild'arrels rumberes elegants i coherents enestètica i composició. Al concert de pre-sentació del disc, a més a més, es podràaconseguir el nou treball de la banda enformat de disc compacte o vinil.

Una altra de les formacions de l'esferamés eclèctica i divertida de la músicacatalana, La Carrau, ens presenta el pro-per 17 d'abril al CAT de Barcelona el pri-mer lliurament dels tres que conformaranl'àlbum CAP, COR, FEL. Segons anunciaPropaganda pel Fet, La Carrau ens brinda-rà un treball l'eix del qual girarà entornel sintetitzador, que s'encarregarà de ferpossible diferents combinacions i efectes.

Aquest primer EP contindrà quatre peces iestà previst que les tres parts de l'àlbumestiguen totes per finals d'any.

AA ll''eessttuuddiiTot i que haurem d'esperar una miquetamés, hi ha algunes bandes que ja hananunciat novetats per enguany. És el casde la formació valenciana 121db, que afinals de l'any passat van tancar-se unsdies a un estudi de Sant Feliu de Guíxols(el Baix Empordà) i a un altre de Barcelo-na per crear el seu segon treballAssaig/error. La banda, d'esperit indie id'arrels punk, va gaudir d'una molt bonaacollida i de molt bones crítiques al seuprimer disc Equilàter. Ara tornen amb un

nou treball on han comptat amb forçacol·laboracions de membres d'altres grups,com ara la de Xavi Sarrià, vocalista d'O-brint Pas.

Però la notícia més esperada per alsamants de la música tradicional i folklòri-ca és, sens dubte, l'anunci del nou materialde Pep Gimeno "Botifarra". El disc s'esperaper al setembre, però el xativí ja ha avan-çat que portarà per títol Te'n cantaré mésde mil. Endinsat ara en el seu enregistra-ment a l'Estudi Xaloc de l'Olleria (la Valld'Albaida), el socarrat seguirà en la seuatasca de recuperació del cançoner popularde la Costera. Com ja va fer amb el primerdisc el 2006, la presentació oficial es realit-zarà al Gran Teatre de Xàtiva.

Maria Chovares CANALS

Actualitat, blocs, botiga online, educació i cursos,esports, fòrums i xats,informàtica, jocs i entrete-niments, literatura, medi

ambient i natura, música, societat icultura, viatges... tot açò en la nostrallengua ho podem trobar a la web:http://www.topcatala.com.

Es tracta d'una guia de les pàginesweb en català més utilitzades pelsusuaris d'Internet. On apareix agrupa-da per categories -com les que abanshem esmentat- una sèrie d'enllaços onpodrem gaudir de tota la informacióque preferim i com a nosaltres ensagrada: en català.

Tan bon punt entrem, observaremun grup destacat de les webs de quèdisposa aquesta pàgina aglutinadora:estem davant dels vint-i-cinc espaisd'informació més valorats... perquè sí,podem votar a favor de les nostrespàgines preferides. Molts de nosaltresreconeixerem algunes de les pàgines

webs que s'hi mencionen, ens oferei-xen un espai obert i simpàtic per gau-dir d'allò que volem. Fins i tot,podrem baixar música si cliquem aalgun dels nombrosos enllaços a lacategoria de música, cercar informa-ció, veure l'actualitat, debatre, com-partir informació, llegir premsa,interactuar amb gent arreu dels PaïsosCatalans..

Sovint busquem al cercador Googleallò que volem saber o estem interes-sats, alguns amb més pressa que altrespel seu agitat ritme de vida; doncs bé,aquesta seria una opció més que inte-ressant. Trobarem les millors pàgineswebs ja que ací es conjuguen la diver-sitat i la qualitat que sovint no trobemen moltes de les nostres cerques frus-trades a Internet. Hem de saber bus-car, però per als que no disposen detemps o no sàpiguen ací teniu unaadreça que us pot interessar.

Tots sabem la importància de l'ex-pansió cultural especialment en lanostra llengua, així com també conei-xerem els efectes d'utilitzar una llen-gua com més millor. Perquè no podemtrobar res normal si no hi estem acos-tumats. Per aquests motius, entre mol-tíssimes d'altres, és necessari consul-tar http://www.topcatala.com.

EEii,, ttuu!! BBuussqquueessaallgguunnaa ccoossaa??

Pau TobarVALÈNCIA

La sala Carme Teatre situada al'Atzucat (oficialment carrerGutenberg) del barri homònimde la ciutat de València es trobaen perill. L'enclavament es troba

afectat pel Pla RIVA, en concret coinci-deix amb la zona número 22 de l'anome-nat Pla Muralla. Aquest pla pretendriarecuperar la muralla àrab de Ciutat Vellaa partir de les seues restes existents. ElCarme Teatre es voria clarament afectaten el sentit que l'espai, avui arrendat,passaria a ser de titularitat municipal,però, en cap cas s'ha contemplat el rea-llotjament de la companyia. Aquest desno-nament ha afectat també diversos veïnsdel carreró.

Carme Teatre és una companyia quetreballa a l'Atzucat des de 1995. Els seusimpulsors contribuïren a condicionar perl'art escènic un antic taller del segle XIX.No debades aquesta zona degradada, peròtranquil·la com cap altra a la ciutat, fouun dels primers focus industrials de laciutat.

Des dels seus inicis l'aposta de la com-panyia fou avantguardista, amb l'impuls oel suport a produccions de dansa o teatrede caire alternatiu que no s'adaptaven alcircuït oficial. De fet, Carme Teatre fouànima mater del conegut Circuït Cafè-Tea-tre de València, fet que revertí en la for-

reallotjament. Després d'això, el directorde la companyia, Aurel·li Delgado, feu unacrida a presentar al·legacions individualsper tal de salvar la sala. Un bon grapatd'aquestes al·legacions signades per veïnsi veïnes i personalitats del món del teatreforen lliurades a la casa consistorial elpassat 9 de març. Tanmateix, en el tanca-ment d'aquesta edició, l'Ajuntament no haofert cap mena de resposta i Carme Teatre,el contracte d'arrendament del qual fina-litza el juny, continua agonitzant.

mació de noves com-panyies i noves pro-postes "de risc". Elcriteri artístic del seuteatre per a adults esbasa en la investiga-ció, l'experimentaciói la innovació, i alho-ra manté una "críticaamb l'ètica del pre-sent". En la seua jadilatada trajectòriaha sigut escenari derepresentacions decompanyies del país -doncs un dels seusprincipis és fomentarla producció autòcto-na- però també inter-nacionals.

Pel que fa als reco-neixements, l'any2007 Carme Teatre fouguardonada amb el premi a la millor saladel País Valencià. L'abril de 2008 l'Associa-ció d'Actors i Actrius Professionals Valen-cians li atorgaren el Premi Narcís durantla festa del Dia del Teatre a l'Octubre (Cen-tre de Cultura Contemporània) de Valèn-cia.

Davant la imminent amenaça de desno-nament, Carme Teatre amb d'altres veïns iveïnes afectades, presentaren una al·lega-ció a l'Ajuntament per tal d'exigir-los el

CCaarrmmee TTeeaattrree aammeennaaççaatt ppeell PPllaa RRiivvaa

NNoovveettaattss mmuussiiccaallss ii tteennsseess eessppeerreess

“Topcatalà.com és una guia de les

pàgines web en català més

utilitzades pels usuaris d'Internet”

L’ACCENT 151DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 200914 CULTURA

Cesk Freixes RIUDEBITLLES

Riudebitlles és un municipidel Penedès amb poc més2.000 habitants. El pobleagafa el nom del riu que eltravessa, i es troba situat en

una vall amb el mateix nom. Vall d'ex-tensió àmplia i recorregut allargat,que també inclou les poblacions deSant Quintí de Mediona, Torrelavit iSant Sadurní d'Anoia. La pressió queexerceix l'àrea metropolitana de Barce-lona es fa evident en la constant degra-dació que pateix el nostre territori. Enel cas d'aquesta vall penedesenca, lainstal·lació de diversos polígons indus-trials desfigura el paisatge rural típicde la zona. A aquestes alçades, totesconeixem les dinàmiques asfixiantsdel capitalisme i les claudicacions delsnostres governants quan es tracta decol·locar la seva firma en convenis quebeneficien a uns quants interessos.Sempre polítics, evidentment.

Actualment, els plans d'ordenacióurbanística municipal (POUM) són unaeina per dur als pobles cap a escenaris,precisament, de claudicació. A Riude-bitlles, doncs, ens trobem en aquestescenari. L'Ajuntament, saltant-se pro-tocols de participació ciutadana, vacreure que publicant la presentació delPOUM al Diari Oficial de la Generalitatde Catalunya n'hi havia prou com per-què els vilatans n'estiguessin alcorrent. Tot s'ha dut en silenci, i tansols s'ha fet una presentació oficial delPla quan ja ha estat aprovat. És certque la democràcia funciona així, aesquenes del poble, però hi ha cosesque són de jutjat de guàrdia. I no séquè és pitjor, si això o el jutjat de guàr-dia.

Fem memòria. Que l'alcalde s'aixe-qui i marxi d'una presentació públicaquan li fan una pregunta incòmoda.Que titllin d'antidemocràtics a aquellsque estan en contra que el poble puguidoblar la seva població en pocs anys.Que els regidors no acceptin fer unataula rodona apel·lant que no estandisposats a escoltar segons què. Queresponguin que el POUM té en compteel context de crisi econòmica actual, iveure que l'estudi data de l'any 2006.Hi ha polítics que són hereus directesdel franquisme. No només a les altesesferes. També als pobles petits. I elmés curiós és que ells ni ho saben, quesón franquistes. Caciquisme de poble.Capitalisme rural.

TTrroo ddee bbaacc

EEll ddeessaassttrree ddeellccaacciiqquuiissmmeerruurraall

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Els mestres cantaires de Nurem-berg han tornat amb polèmica alLiceu de Barcelona amb una pro-ducció de la Sächsische Staatso-per (Dresden) que té el mèrit

d'haver aconseguit que es parlés més quemai del contingut d'aquesta òpera en tresactes. Se n'han vist quatre funcions des del17 de març i se'n veuran tres més fins el 18d'abril.

Com sempre, els sectors conservadors,empenyats a aconseguir que mai no s'esde-vingui res sobre l'escenari estaven avisats.L'objectiu a l'estrena era esbroncar la posa-da en escena de Claus Guth: i ho van fer.Guth enfoca el debat estètic entre l'art velli el nou de què parla l'òpera des de la pers-pectiva més àmplia de la dialèctica entrel'individu i la comunitat, la identitat i ladiferència, que es concreta en l'empatiaamb el personatge de Sixtus Beckmesser,escarnit pel seu mediocre academicisme. Bo Skovhus, que interpreta aquest paper almuntatge que s'ha presentat a Barcelonaera conscient de l'originalitat de la propos-ta i dels seus riscos: "La qüestió és saber sifem òpera per complaure el públic o perensenyar alguna cosa nova", "tenint encompte que l'òpera va justament d'això, dequè és l'art, la proposta és molt pertinent".Amb aquesta reflexió Skovhus toca al mollde l'ós de l'èxit de Guth: en una obra queparla sobre el progrés i la tradició en l'art,els debats sobre l'espectacle no han girat alvoltant d'altres aspectes secundaris. Lapolèmica al voltant de l'espectacle refermal'actualitat dels conflictes que animen l'o-bra.

La nit de l'estrena la reacció del públicfou d'una gran fredor amanida amb lesescridassades dels campions de la tradició.Un fet lamentable: possiblement sigui elmillor espectacle que es veurà al Liceuaquesta temporada i una de les poques oca-sions que a Barcelona es pot veure unespectacle operístic de primer ordre. Lareacció crítica fou més positiva, amb l'ex-cepció de La Vanguardia -Jorge de Persia-,que es deu al seu públic i trobava encerta-des les escridassades a Guth: bones recep-cions a l'Avui (Xavier Casanoves i Danés,Xavier Cester) i a El Punt (Imma Merino) ia diversos llocs d'internet. Particularmentinteressant era la crítica de Casanoves,titulada "Explicat a l'inrevés", que deiaencertadament: "Hans Sachs, el sabatercantaire, diu del cant de l'aspirant que 'ésnou, però no errat'. I aquesta era la impres-sió predominant al Liceu".

En la posició contrària, predominava elrebuig a una lectura agressiva i sagnantque enterbolia l'entranyable serenor delscarrers de Nuremberg ("innecesaria agresi-vidad y ausencia de gracia", deia Jorge dePersia a La Vanguardia).

L'escenògraf Christian Schmidt oferiaun brillant aprofitament de l'espai escè-nic i una estètica anticostumista que

hauria de serassumida ambmés naturali-tat des queWieland Wag-ner, nét del'autor, al fes-tival de Bay-reuth de 1956,va trencar ambla tradició cos-tumista delsMestres. En la posada en escena deSchmidt hi jugaven un paper rellevantles projeccions videogràfiques, la despro-porció dels objectes i la cita al Somni d'u-na nit d'estiu shakespearià al segon acte.És lamentable que certs sectors delpúblic acostumats a tolerar mediocritatsintolerables en nom de la tradició tan

sols reaccionin en contra d'allò que, comaquest espectacle o el Don Carlos de Kon-witschny per posar dos exemples recents,connecta la nostra trista i provincianavida operística amb la civilització quecomença nord enllà "on diuen que lagent és noble, rica, culta, desvetllada ifeliç".

EEllss mmeessttrreess ccaannttaaiirreess ddeeNNuurreemmbbeerrgg aa BBaarrcceelloonnaa

MONOGRÀFIC

PPrrooggrrééss ii rreeaacccciióó::WWaaggnneerr aall LLiicceeuu

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Estrenada el 1868 a Munic i perprimera vegada als Països Cata-lans el 1905, Wagner va comen-çar a treballar en Els mestrescantaires de Nuremberg el 1845,

però la tasca no va completar-se fins el1862. Durant aquests disset anys Wagner vatreballar també en Der ring des Nibelun-gen (L'anell dels nibelungs) i Tristan undIsolde (Tristany i Isolda), les obres que vanfonamentar la seva revolució dramàtica imusical.

Aquesta òpera en tres actes ambientadaa l'edat mitjana es basa en cròniques sobreles confraries petitburgeses de mestrescantaires que van continuar amb la tradi-ció dels cavallers cantaires medievals(tema que Wagner havia tractat a Tann-häuser) i és l'única que té per marc untemps i lloc històric concret, enlloc d'uncontext mític: Nuremberg a mitjan segleXVI. Els mestres cantaires conreaven lacreació musical amb una orientació artesa-nal i un intricat sistema de regles pel quefeia a la composició i interpretació de can-çons. El protagonista, poeta i sabater, estàbasat en una figura històrica: Hans Sachs(1494 - 1576). La trama se centra en un con-curs de cant el premi del qual és la mà d'Eva. Els contendents són Walther vonStolzing, alter ego del Wagner revoluciona-ri, noble cavaller enamorat d'Eva però des-coneixedor dels usos musicals acadèmics(que Wagner va ignorar sempre ) i SixtusBeckmesser, mestre cantaire submís a lanorma, que alguns han vist com a caricatu-ra del crític Eduard Hanslick, furibundantiwagnerià i defensor de la tradició. Elsnous continguts (la posada en escena deClaus Guth) representen el principi de

Stolzing. La mediocritat tradicionalista(aquells que van al teatre a no ser inquie-tats i acaben esbroncant propostes com lade Guth) representa el principi de Beck-messer. Postures conciliades pel protago-nista, alter ego del Wagner postrevolucio-nari, que es posiciona a favor de Stolzingperò recorda al famós monòleg final lanecessitat dels conservadors de la tradició,és a dir, l'escola dels mestres cantaires.

Els mestres cantaires incorpora usos del'òpera tradicional que Wagner haviarebutjat en els seus precedents assajos deteoria de l'òpera (Òpera i drama sobretot) iexclòs de les seves obres mestres esmenta-des: versos rimats, números corals, unquintet (ni a l'Anell ni a Tristany hi ha capnúmero de conjunt) i fins i tot un ballet.També hi inclou tipologies de personatgepròpies de la comèdia clàssica com la pare-lla que formen David i Magdalena, ser-vents respectivament de Sachs i Eva.

Des del punt de vista tècnic, Wagner,que amb Tristan und Isolde havia assolituna harmonia que fregava l'atonalitat,amb Die Meistersinger fa una regressió al'estricta escala diatònica i reforça l'ele-ment polifònic amb un objectiu arcaïtzant.Encara que inicia una manera de cantarentre el recitat i el cant melòdic, tot prefi-gurant els recursos que més endavant fariaservir Richard Strauss en el conegut com a"cant conversacional"; des del punt de vistatècnic Els mestres són una mà estesa a latradició i respiren una actitud conciliado-ra deguda a la recent comoditat assolidaamb el suport de Ludwig II de Baviera.Wagner/ Sachs teoritza la identificacióamb el poble i el converteix en jutge del'art lligant els seus plantejaments antieli-tistes de joventut a una nova retòricapopulista i nacionalista que va fer les delí-cies del Tercer Reich.

EEllss mmeessttrreess ccaannttaaiirreess oo eellrreevvoolluucciioonnaarrii aaccoommooddaatt

L’ACCENT 151 DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 2009 CULTURA 15

Feli Pineda BENISSA

Hi ha un home a Mallorca quetot ho pot. No content enestar darrere de gran part del'èxit d'Antònia Font com aguitarrista, compositor i lle-

trista del grup, Joan Miquel Oliver té, amés, una carrera en solitari que ha gene-rat autèntiques obres d'art al nivell de

Surfistes en càmera lenta (2005) o el sin-gle Hansel i Gretel - Sa núvia morta(2007). Per si això fóra poc, també s'haatrevit amb la poesia (Odissea trenta mil,2002) i amb la narrativa en El misteri del'amor (2008), una de les novel·les méstrencadores, heterodoxes i incorrectes dela literatura catalana. Fins i tot ha estatl'encarregat de la banda sonora de lapel·lícula My Way (2008), de Josep AntoniSalgot. En els últims dies el nostre homeha tornat a ser notícia per la presentaciód'un nou disc, Bombón Mallorquín (2009).Poques persones disposen del talent neces-sari per crear de manera tan seguida sen-se caure en la mediocritat. Estem davantd'un geni.

L'home de la veu dolça i els sintetitza-dors ens torna a sorprendre, aquesta vega-da amb un disc curt i directe, un exquisit

bombó que no arriba a empatxar ja que lamajoria dels temes no apleguen als tresminuts. De nou barreja la caixa de ritmesamb agradables melodies que semblenextretes de cançons de bressol. No falta,com no podia ser d'una altra manera, lamarca de la casa: unes lletres naïf, ten-dres i quotidianes amb un punt de surrea-lisme i picardia. I aquella dicció mallor-quina que tant agrada. Bombón Mallor-quín és un disc regular, on totes les can-çons tenen el seu encant. Destaquenespecialment "Jo diria 'cine'", "Somiers" i"Final feliç", el single, que ja compta ambun videoclip (en el qual, tot siga dit, Oli-ver torna a aparèixer disfressat, aquestavegada de rus). En una altra línia, tampocdeixen indiferent "Lego", que obri el disc,"Arbre que mira farola", "Dins un avió depaper" (amb un ritme molt tropical) o finsi tot la instrumental "Fantasia MIDI".

Aquest disc es presentarà conjuntamentamb un nou llibre, Quadern 2008, unrecull de comentaris, esbossos, projectes,dibuixos, lletres de cançons i tota menad'idees que passen pel cap de Joan MiquelOliver. Segons el mateix autor, aquest qua-dern comença en el mateix punt en quèacaba la seua primera novel·la, El misteride l'amor. Una bona oportunitat perendinsar-se de ple en l'imaginari d'Oliveri conèixer de primera mà el procés de cre-ació musical i literària d'una de les figu-res més destacades de la cultura catalanaa l'actualitat.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

TTííttooll:: Bombon Mallorquin MMúússiicc :: Joan Miquel Oliver DDiissccooggrrààffiiccaa:: Blau AAnnyy:: 2009

Maria Chovares CANALS

El 4 d'abril és un dia gran per alsdefensors de l'Organització delTractat de l'Atlàntic Nord, OTAN(en anglès, NATO: North AtlanticTreaty Organization). Hem de

llançar flors a una actuació grotescamentperversa?

Com tots sabem,l'OTAN és una orga-nització internacio-nal establerta el 1949que pretenia la defen-sa als àmbits polític,militar i econòmic.Va nàixer per migd'un acord denomi-nat Tractat de l'Atlàn-tic Nord que va sersignat a Washingtonel 4 d'abril de 1949 iva ser dirigit per asso-lir la seguretat dels estats d'Europa Occi-dental front la Unió Soviètica i, per supo-sat, els seus aliats. Després de l'admissió iel possible rearmament de la República

Federal d'Alemanya, es va crear elPacte de Varsòvia el 1955 per con-trarestar l'OTAN després de l'ad-missió i el possible rearmamentde la República Federal d'Aleman-ya. Seguint la línia de la GuerraFreda, les forces de l'OTAN vanactuar només com força dissuasòria i més

tard l'OTAN es va replante-jar les seues metes i acti-vitats perseguint una fal-sa seguretat de tot l'he-misferi nord. En aquestmarc, es va aprovar l'ataca un país de l'OTAN, l'ataccontra Iugoslàvia el 1999-no fa gaire-. Estava desti-nat a aturar la netejaètnica a Kosovo per partde Sèrbia. L'ús per part deforces de l'OTAN d'arma-ment radioactiu (els pro-jectils d'urani empobrit)

ha sigut -i encara és- polèmic. Des d'alesho-res, l'OTAN ha participat en les invasionsde l'Afganistan i l'Iraq.

El 3 i 4 de abril d'enguany, els 26 països

membres de l’OTAN han festejat a Estras-burg (Estat francès) i a Kehl (Alemanya) el60 aniversari de l'organització militar ambun desplegament de seguretat que buscavaaturar els massius moviments antimilita-ristes previstos en aquestes dues ciutatsentre el 1 i el 5 de abril. Aquestes acciones,seguides en nombrosos països, arremeterenamb les seues pancartes contra les políti-ques salvatgement agressives de l'Aliança,las guerres d'Afganistan i l'Iraq, pel tanca-ment de les bases militares de la OTAN,contra l'establiment de l'escut antimíssils aEuropa i per la destrucció de les armesnuclears de l'Estat francès, Gran Bretanya iels Estats Units.

Això traduït en números són 25.000policies a Estrasburg i més de 16.000 en laciutat fronterera de Baden-Baden, on vatenir lloc l'encontre dels països. Serveis

repressius que han transformat la ciutat enautèntiques fortaleses..., restricció senseprecedents de la llibertat de reunió, protes-ta democràtica i lliure circulació, és a dir,parlem de trencament dels Drets Humans.Comptem amb les dades de la mobilitzacióal 22 de març, on 450 pacifistes van serdetinguts a Brussel·les.

Després d'aquest historial de delinqüèn-cia permissiva i passivitat còmplice, estemdisposats a continuar lluitant per drets quehan estat omesos durant tants anys?Aramés que mai necessitem la unió que solsuna crisi econòmica, social i cultural potpermetre. Ara més que mai hauríem assis-tir a les mobilitzacions per la defensa de lanostra identitat com a classe treballadora.Ara més que mai no hem de deixar que lesombres ens provoquen por perquè això solssignifica que hi ha una llum a prop.

HHiissttòòrriiaa

6600 aanniivveerrssaarriiddee ll’’OOTTAANN

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 7 al 20 d’abrilde 2009

AAggeennddaa>> Des del Centre Social La Màquia, la CGT iEndavant, s'ha organitzat el seminari sobre "LaCrisi en el capitalisme actual. Fonaments i dife-rents impactes" a càrrec de del Seminari d'Eco-nomia Crítica Taifa. La primera sessió serà el 14abril i tractarà dels elements fonamentals perentendre el funcionament del capitalisme i laseva evolució històrica. Els seminaris són gra-tuïts seran al Centre Cívic de Pla de Palau deGirona. Cal inscriure-s'hi a crisigirona-@gmail.com.

>>El mes d'abril és el mes del record a GuillemAgulló. A banda dels actes que se celebren a Bur-jassot els dies 6 i 7 d'abril per l'A.C. Bassot, hihaurà una manifestació a Castelló de la Planael dia 11, convocada pels Maulets. Eixirà a les19h de la Farola i, després, hi haurà sopar alCasal Popular.

>> A Lleida, els companys del SEPC i de l'AJLorganitzen la Festa dels Països Catalans. Serà eldia 16 i consistirà d'un dinar popular amb l'ac-tuació d'"El noi del Cirere". Posteriorment hihaurà xerrada sobre la repressió al movimentestudiantil; a les 19:30h, presentació de la Cam-panya "Salvem el Roser, Gerard Absolució"; i,per acabar, una mostra de cultura popular, sopari concert amb La Gossa Sorda, Insershow i LesAbsentes. Tots els actes al Rectorat de la UdL.

>>El 23 d’abril és la diada de Sant Jordi hi hihaurà actes a tot el País. A Barcelona, les orga-nitzacions independentistes estaran presents ales Rambles amb diferents parades. La Sirga oLa Ciutat Invisible hi portaran diferents escrip-tors per signar els seus llibres.

>>El 25 d’abril hi ha manifestació nacional aValència. Més info: www.300anys.cat

“Poques persones com Joan Miquel Oliver

tenen talent per crear tantsense caure en la

mediocritat”

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: BBoommbbóónn MMaalllloorrqquuíínn

LLaa nnoovvaa oobbrraa ddeell ggeennii

“L'OTAN va néixer després d'un tractat

signat a Washington perassolir la seguretat dels

estats de l'Europa Occidental front la URSS

i els seus aliats”

L’ACCENT 151DEL 7 AL 20 D’ABRIL DE 200916 CONTRAPORTADA

JOAN TERAN MOLINS DEL LLOBREGAT

Presenteu el vostre quart treball,però ja fa molts anys que toqueuarreu del país i fins i tot fora.Aquests anys es noten a cada discque passa, i es noten en positiu.Com explicaríeu la vostra evolu-ció? Què ha canviat i què segueixcom sempre? Per força hem evolucionat en totsaquests anys a través de l'experièn-cia ja sigui en el musical, com en laforma de treballar, aprenent en cosescom amb l'autogestió, l'edició, o lapromoció… Aquesta evolució tambéha estat política. Segurament el can-vi més important des del disc ante-rior és que ara tenim un segell pro-pi i que en aquest disc hem gravaten un estudi propi, però seguim sentels mateixos, seguim assajant almateix lloc i més o menys seguimamb els mateixos mètodes per ferels temes.

El grup té pràcticament els matei-xos membres que quan vau comen-çar. Quin és el plantejament queteníeu aleshores i quin és el queteniu ara? Mai hem tingut cap pretensió queno fos tocar, passar-ho bé i difondrela idea. Evidentment ara els con-certs i els discos tenen més reper-cussió que quan érem uns nanos de15 anys. I no és el mateix directe elque fèiem abans que el que fem ara,tant a nivell de repertori, com del'equip tècnic que ens acompanya.Som un equip de 10 persones, entreresponsables de so, de llums, les fur-gonetes, i el marxandatge.

Les vostres lletres sempre han tin-gut un marcat compromís amb undeterminat sector del nostre poble,igual que molts altres grups d'arreudels Països Catalans que com vosal-tres s'identifiquen amb el que endieu "combat rock". Com veieu elpanorama, com veieu l'escena musi-cal combativa catalana? Això de "combat rock" és una eti-queta que ens vam autocol·locar(perquè creiem que defineix forçabé el nostre estil) però com totes lesetiquetes no s'han de tenir massaen compte. El que sí que ens han ditamb el temps és que hi han pocsgrups que facin rock and roll o punkrock cantat en català, i que cantinel que cantem, mentre que en el mónanglosaxó o a l'Estat espanyol n'hiha molts més. Als Països Catalansés difícil no tocar purament Oi! oposar una gralla al grup o fer Ska orumba. Tot i així estem resistint.

Això sí, el panorama està proubé, amb multitud de bandes ambdiferències d'estils. Des de la pro-posta trencadora dels Eina, el retorndels Kop o tots els grups de punk ioi!, per dir alguna cosa, grups queporten molts anys treballant comOpció K-95, Answer o Ràbia Positi-va entre altres. El problema és lamanca d'espais on tocar, sobretotper als grups que comencen. Però atots els racons dels Països Catalanshi ha grups que canten en català iamb moltes coses a dir. Podem dirque gaudim d'una bona salut degrups, propostes i estils. Això no hoaturaran.

El vostre compromís polític està fora

de tot dubte. Què creieu que podeuaportar grups com vosaltres amb elprojecte polític d'alliberament nacio-nal i social, i què és el que aquestmoviment us aporta a vosaltres? Cadascú aporta el seu granet de sorra,nosaltres fem música amb contingut,vosaltres feu contrainformació. Ambla música molta gent s'acosta a les ide-es, això és un fet innegable. Peró lacosa no pot quedar aquí (ni per a nosal-tres ni per al "públic"). Els concerts ila música són un complement, un actemés, però anar només a concerts no ésmilitar activament. Tothom és impor-tant, els que toquem, els que ens escol-ten, els que fan barra, els que encar-tellen, i els que es reuneixen diària-ment per transformar la societat...

Idees com l'autogestió, o la vostraindependència han estat molt pre-sents en la vostra trajectòria musi-cal: sempre heu gravat amb segellscompromesos. Ara esteu embarcatsen un projecte anomenat "RadikalRecords". Què us ha aportat tot aquestbagatge? Creieu que ara és més fàcilque abans fer aquest tipus d'apostes? Radikal Records és un projecte queencapçala algun component del grupjuntament amb gent de Castelló dela Ribera, al País Valencià. Fa la fun-ció de segell i de promotora, però enrealitat també és com una 'coordina-dora', un punt de trobada de grupsque cantem en català i que teniminquietuds polítiques semblants. Araa Radikal ens trobem grups de punk,de hardcore, de ska, de metal... Grupsdel Principat, del País Valencià, grupsamb anys de carretera i altres quecomencen... Des de Radikal caminem

MMaarrqquueess

MARC GARCIA BARCELONA

Miro la televisió (una JVC de fa seto vuit anys) i veig anuncis sobreanunciants, o el que és el mateixuna anunci que em diu que he deconsumir "marques". Per normageneral, no tinc tendència a triarproductes en funció de les mar-ques, ja que per norma general, lesmarques no ens haurien de fer deci-dir sobre productes, sinó les sevesqualitats tècniques. Diuen que lesmarques generen beneficis indi-rectes sobre la societat, que nomésles empreses potents desenvolu-pen nous productes, que genereninvestigació i per tant innovació illocs de treball. No ho dubto. Però,que m'aporta a mi, el bífidus? Perquè vull un raspall de dents elèc-tric? Podem viure sense Vanish OxiAction Intelegence? Podem viuresense marques? No ho sé, esperoque sí, en un futur. Caldria unasocietat que pensés en la innova-ció i el progrés sense preveure unbenefici econòmic comercial, sinóun benefici social, lliure de patents.Mentre això no sigui possible, ogeneralitzat, les marques ens apor-ten una informació que ens és útila l'hora de decidir quin productecomprem en funció de valors èticso polítics. Marques franceses comCitroën, Zoco o Yoplait i Miko, vanser i són, boicotejades per l'esque-rra abertzale, per denunciar lesextradicions de militants políticsa l'Estat espanyol. La Xarxa d'En-llaç amb Palestina ens ofereix unseguit de productes a boicotejarper debilitar les empreses quefinancen les massacres a Palesti-na. La contrajunta d'afectats diuenque Repsol Mata, i Coca-cola té tur-bulents negocis a Colòmbia quesovint acaben amb morts entre elssindicalistes més combatius. Elsanimalistes ens recorden quinessón les empreses que es beneficiende la tortura animal. Aturem laGuerra ens proposa el seu boicotpreventiu.

I qui més qui menys sap a cadabarri o poble qui és el cacic de lafarmàcia de torn, l'estanquer fat-xa, o l'especulador que alhora téla botiga d'esports, o el bar que fre-qüenten els Mossos d'Esquadra i"picoletos". També són marques ala seva manera, ja que estan mar-cades per la seva trajectòria. Alho-ra, hi ha certs productes que ensofereixen certes garanties o queens apropen a valors més humans(si és que això és possible en el mer-cat laboral). Consumim determi-nats productes en funció de l'idio-ma amb què se'ns adreci o publi-citi, determinats iogurts de laGarrotxa que no li cal ni colorantsni cossos anorèxics per promocio-nar-los, llet de cooperatives delterritori en detriment de multi-nacionals amb nom d'expresidentde la Generalitat Principatina, omarques de rom que no tinguinlligams amb la CIA i les seves estra-tègies anticubanes. O encara mésa prop d'aquestes lletres, obser-vant quins productes, marques,establiments col·laboren amb publi-cacions com aquesta, insertant-hipublicitat, i no només amb crite-ris comercials.

LA REMATADA“Mai no hem tingut cap altra pretensióque passar-hho bé i difondre la idea”

junt amb els moviments socials d'a-quest país, fent contracultura i al ser-vei dels col·lectius, editem música encatalà, organitzem concerts, repre-sentem grups... Ja que hi som, percert, per Sant Jordi sortirà al carrerel nou disc de Zikuta 'Arrels', el noumetal català, un disc brutal.

Una altra història és un disc con-ceptual: tots els temes responen res-ponen a un mateix fil argumental:dates històriques, i les seves corres-ponents històries d'opressió i delluita contra ella. Com vau teniraquesta idea? Va sortir espontàniament, no ho tení-em premeditat. Teníem alguns textosfets i algunes idees al cap. Ens vamadonar que quasi tot eren temes his-tòrics i ens vam plantejar la possibi-litat de fer-ho així. Llavors vam bus-car altres fets per acabar els temes quefaltaven intentant no caure en elstòpics. Evidentment moltes dates esvan quedar al tinter però estem con-tents de com ha quedat tot plegat.

Com afronteu el futur? Quins pro-jectes teniu? De moment, voleu pre-sentar el disc, com ho fareu? I des-prés, més discos? Alguna idea enconcret? De moment anem fent bolos de pre-sentació fins al maig per tot el Prin-cipat. De cara a l'estiu tenim algunacoseta i esperem tornar a visitar Euro-pa. Com que vivim el present (no futu-re!) tampoc no ens plantegem els pro-pers discos, ja es veurà en el seumoment. Peró després d'aguantar-nos durant 12 anys suposem que segui-rem fent coses...

Ja fa 12 anys que els del Baix Llobregatrecorren els escenaris dels Països Cata-lans i de més enllà,i mantenint ben altala bandera del "combat rock".Una eti-queta que ells relativitzen, però quealhora reivindiquen com una identitat,tant per la música que els agrada tocar,com per les idees que volen difondreamb les seves cançons.Unes idees queno només expressen amb les seves can-çons, sinó que practiquen a través detota la seva activitat política musical.Per això també han impulsat un segellpropi,i treballen colze a colze amb moltsaltres grups del país. De tot això i d'al-gunes coses més n'hem parlat amb enLluís,en Magí,en Marc,en Raül i en Trons.

Entrevista a Red Banner

ENTREVISTA

Red Banner porten dotze anys sobre els escenaris