launiversitat31

Albert Sánchez Piñol

31

Carta de Josep López a la seva germana Victòria dels Àngels p. 43

L’últim fenomeneditorial de la literatura catalana

“Pot haver-hi llibres bons que

no es venguin gens, i ‘xurros’

literaris que es venguin

com això, com ‘xurros’”

Com es fa una pel·lícula?p. 12

Predicció de sismes: l’assignatura pendent

p. 20

2,4 ¤UNIVERSITAT DE BARCELONA Març 2005 Any IX

El 18 de maig, eleccions

a la UBp. 30

00_coberta.indd 100_coberta.indd 1 04/03/2005 13:52:0004/03/2005 13:52:00

02_03_sumari.indd 202_03_sumari.indd 2 04/03/2005 14:47:2504/03/2005 14:47:25

Nou rector o rectora

Aquest mes de maig la comunitat universitària de la UB elegeix nou rector o nova rectora. Tothom col·laborarà en un procés electoral que novament, estic segur, serà exemplar. El meu darrer i més ferm

prec és el de màxima unitat, des del primer dia de mandat, entorn de la persona que triem per liderar aquesta institució de 555 anys.Unitat i cohesió entorn del nou rector o rectora perquè necessitem ser forts davant les administracions, per tal d’obtenir el reconeixe-ment en tots els àmbits, començant pel financer, de la quantitat i la qualitat de la tasca que fem a la UB. Unitat, ateses les amenaces d’un sistema universitari català en què ens perjudiquen les tendències polítiques “transversals” per damunt dels partits que governen, ja que algunes decisions resten marcades per consideracions polítiques que sempre ens perjudiquen: un igualitarisme que no es correspon amb la realitat o, en l’extrem oposat, un elitisme que “desuniversitaritza” activitats en què la UB és especialment forta.Unitat i cohesió entorn del nou rector o rectora perquè la societat i el país ha de percebre una UB unida i forta, més encara ara que tothom parla del coneixement i de la innovació i que, fins i tot en l’Acord estratègic sobre l’economia catalana, signat el febrer de 2005, aquestes qüestions emergeixen com a prioritàries. Unitat i cohesió interna entorn del nou rector o rectora perquè l’espai europeu d’educació superior requereix una capacitat de resposta que només pot garantir un gran sentit institucional, una institució unida, disposada a fer les renovacions que, no ens engan-yem, serien igualment necessàries sense “Bolonya”. Només una UB forta entorn d’un rector o rectora que tingui el suport de tothom pot fer tot això amb l’empenta que ens exigeix la nostra societat.

Joan Tugores i QuesRector

3

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al

Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Rela cions Institucionals i Política Lingüística.

Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent.

Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa.

Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt: Ernest Trias Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa

Martínez, Xavier Codony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007

Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: [email protected].

Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del Parc Científic de

Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps

Col·labo ració dels fotògrafs: Marta Casellas i J. M. Rué. Producció gràfica i publi-citat: Primer Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona

Edicions. Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès en paper ecològic

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Carta del rector

Entrevista a Albert Sànchez Piñol"Avui un escriptor esdevé escriptor el dia que ja no necessita escriure llibres" ..................................................................... 4Fàbrica de somnis... i diners Com es fa una pel·lícula? ......................................................12Predicció de sismes: l'assignatura pendent ............................................. 20

El 18 de maig, eleccions a la UBTota la informació sobre el nou procés electoral ........................................................................................ 30Agenda .................................................................................................................44Som UB ...............................................................................................................45

Sumari núm. 31

02_03_sumari.indd 302_03_sumari.indd 3 04/03/2005 14:47:3704/03/2005 14:47:37

4

entrevista

“Durant molt de temps la literatura catalana ha volgut ser molt sofisticada, molt enrevessada”

AlbertSánchezPiñolText:

Ester Colominas

Fotos:

Marta Casellas

Des de la primera edició, al final de 2002, La pell freda es manté a les llistes dels llibres més

venuts, amb 20 edicions en català, 8 en castellà i drets de traducció a 24 països –entre

els quals els exigents mercats dels Estats Units i Anglaterra o d’altres de més “exòtics”

com ara Sèrbia, Croàcia, Bulgària, Israel o el Japó–. Per aquesta novel·la, primera d’una

trilogia de la qual enguany publicarà el segon volum, i on ha tractat la por de l’altre,

la lluita aferrissada contra l’enemic, Albert Sánchez

Piñol ha estat emparentat amb el corrent litera-

ri fantàstic de Conrad, Stevenson i Lovecraft, i

considerat una de les grans promeses de la

literatura catalana.

Desertor dels estudis de Dret, que diu que va ini-ciar perquè era una criatura i no s’adonava de res, és llicenciat en Antropologia

per la UB on, recorda, va trobar tres profes-sors que li van “can-viar la vida”: Ig nasi

Terradas, Maria Jesús Buxó i Manuel Del gado. A la fi dels anys noran-

ta va viatjar dos cops al Con go per treballar en la

seva tesi doctoral sobre els pigmeus. Obligat a aban-donar el país a causa de la guerra civil, amb la tesi a mitges, comença a escriure La pell freda: ja no necessita cap metodologia, s’ho pot inventar tot! Ha viscut, diu, de concursos literaris, d’es-criure enciclopèdies, de fer

de negre en biografies per encàrrec i, fins i tot, tre-ballant en una companyia d’assegurances. Ha viatjat molt a l’Àfrica, enviat per diverses institucions per controlar l’ús dels fons des-tinats a les ONG, amb les quals és molt crític: “Estic pensant d’escriure un llibre sobre el tema” –diu. Acaba de reeditar Pallassos i mons-tres. La història tragicòmi-ca de 8 dictadors africans i és a punt de publicar el segon volum de la trilogia encetada amb La pell freda. També és autor de Les edats d’or (Proa, 2001), un recull d’aquells relats que envia-va als concursos literaris, i coautor amb Marcello Fois de Compagnie difficili, publicat a Itàlia el 2000.

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965)

04_11_entrevista.indd 404_11_entrevista.indd 4 03/03/2005 18:22:4403/03/2005 18:22:44

5

entrevista

Una victòria guanyada a pols

Abans que Albert Sánchez Piñol ens por-

tés a l’editorial aquesta novel·la ja estàvem

convençuts que seria molt bona. Perquè

ja li havíem publicat Pallassos i monstres,

que és un llibre molt ben documentat,

intencionadament sarcàstic i narrativa-

ment brillant.

Tres condicions primordials són necessà-

ries per deixar petja, l’una és tenir caràc-

ter i l’altra ofici. I per tenir-les has d’estar

tocat pels déus i a més a més treballar.

Sánchez Piñol és el “3 en 1”. Va refer

l’original unes quantes vegades, amb una

exigència incansable que a l’editorial hem

viscut molt de prop. I el cas és que, ara, La

pell freda arribarà a un tercer Sant Jordi

figurant entre els llibres més venuts. Real-

ment un fet insòlit.

I a nosaltres, com a editors, ens ha fet

i ens fa feliços per molts motius, però

també perquè ha desmuntat uns tòpics

imposats: que un gran èxit només és pos-

sible si un autor és conegut i mediàtic, o

si el publica una gran maquinària edito-

rial i s’hi inverteix molt en màrqueting.

La millor inversió és la que fa un bon

escriptor en el seu llibre, com també la

dels editors, els llibreters i els lectors que

hi creuen.

Per a nosaltres va ser fàcil veure que a La

pell freda hi ha la capacitat de narrar una

història que pot ser llegida de maneres

diferents segons l’edat dels lectors. Que, a

través d’una novel·la d’intriga, planteja un

problema de gran abast com l’actitud que

tenim davant “l’altre” i la tendència huma-

na, sovint col·lectiva, de bestialitzar-lo i

negar així el diàleg. És excessiu considerar

que una de les qualitats d’Albert Sánchez

Piñol és ser un intel·lectual responsable i,

per tant, crític? Crec que l’íntim i sincer

compromís d’aquest autor amb la condi-

ció humana (davant de tants llibres que

només parlen d’un mateix) és la clau –a

través del seu tremp narratiu èpic– per

entendre que els drets de traducció s’hagin

venut a 24 llengües i en editorials de gran

crèdit. I sense cap impuls institucional,

sinó per un àvid interès dels professionals.

Isabel Martí, Editorial La Campana

I aquí s’ha de reconèixer especialment la

feina feta per l’Agència Carmen Balcells.

Des dels impenetrables Estats Units fins

al Japó, passant per Croàcia, el Brasil o

Polònia.

Això també permet desmuntar un altre

tòpic: el nostre país és petit i per tant la

nostra literatura minoritària. Si un llibre és

bo, molt bo, si el qui hi ha de creure hi creu

i el qui ha de treballar ho fa sense defallir,

qualsevol literatura pot ser universal.

Per a La Campana és el compliment d’un

somni defensat amb tossuderia i tots

plegats hem de felicitar-nos-en i agrair a

Albert Sánchez Piñol l’orgull i l’estímul

que significa per a la nostra llengua. Que

prou falta ens fa.

Escriure un èxit de vendes no implica saber la solució a la guerra de l’Iraq

Déu n’hi do l’enrenou que ha muntat amb La pell freda! S’ho esperava?És clar que no. Com em podia imaginar una cosa així! Com a molt m’imaginava que sonaria entre quatre lectors, que crida-ria l’atenció d’algun crític... Aquestes eren les meves expectatives més optimistes. Però la cosa es va anar dispa-rant, el llibre va anar trobant amics pel camí i, bé, ara ja té un currículum propi. El primer salt important va ser quan li van donar el premi Ojo Crítico, quan es va fer la traducció al castellà, i el segon quan va anar a la Fira de Frankfurt, ja amb les traduccions a l’ale-many, francès i anglès. Des

d’aleshores han anat caient editorials de països molt estranys (riu).

Realment, el seu propòsit original era tan modest? Els personatges estan molt perfilats, hi ha elements fantàstics (em talla)Les estructures més comple-xes són les que semblen més simples. Però les meves expec-tatives no anaven dirigides a l’àmbit comercial, és una cosa que ni tenia al cap; potser sí que el llibre ha arribat a tenir una difusió de best-seller, però no té estructura de best-seller. Mai he planificat un llibre d’aquesta manera, ni ho penso fer. L’èxit comercial és una cosa

molt aleatòria. Pot haver-hi lli-bres molt ben escrits, de gran qualitat literària, que no es venguin gens, i “xurros” litera-ris que es venguin com això, com “xurros”.

Jo em referia a la voluntat d’enganxar el lector, d’atra-par-lo.Ah, sí, sí, sí, això és un altre assumpte! És que jo penso que durant molt de temps la literatura catalana ha tingut un dèficit que és haver volgut fer una literatura molt divina, per dir-ho d’alguna manera, molt sofisticada, molt enreves-sada. Crec que el subconscient dels escriptors catalans era: “Consolidem una literatura


6

entrevista

d’elit i així consolidarem una cultura d’elit, amb la qual cosa no tindrem problemes com a país”. I és un recurs fals, em sembla a mi.

És per això que diuen de vostè que és una rara avis en el panorama literari ca-talà i espanyol? O potser perquè han conegut abans la seva obra que no pas la seva imatge?La meva relació amb els mit-jans de comunicació sempre ha estat la mateixa, des del pri-mer dia; jo amb els periodistes parlo de literatura, la resta no m’interessa. En aquest món, però, hi ha una mica de tram-pa. Actualment un escriptor

El dia que vaig conèixer

l’Albert Sánchez Piñol

estàvem envoltats de gent

que ens mirava. Ens haví-

em citat al Museu d’Art

Modern de la Ciutadella

per enregistrar una de les

entrevistes del programa

“Alexandria”. Era una ses-

sió triple, amb l’Albert i

dos autors ben veterans: en

Josep Maria Espinàs i l’Ana

María Matute. Feia gairebé

un any que La pell freda

trobava lectors a dojo, però

el seu autor era un com-

plet desconegut. No només

no es prodigava gaire en

públic sinó que tenia fama

d’esquerp. La novel·la

m’havia agradat i encara

m’agradava més que, per

primera vegada en la his-

tòria recent, un text català

cridés l’atenció del mer-

cat internacional per ell

mateix, sense crosses insti-

tucionals de cap mena.

Vaig trucar la Isabel Martí,

l’editora de la novel·la,

i després vaig telefonar

l’Albert, sense els intermedi-

aris ha bituals de la pràctica

televisiva. Li devia agradar

el que vaig dir-li, perquè

es va presentar al Museu

i vam enregistrar una de

les millors entrevistes que

recordo. Hi ha dos detalls

d’aquell dia que me’l fixen

d’una manera inoblidable.

El Museu acabava de viure

la seva última jornada de

vida obert al públic. El fons

es traslladaria al MNAC i

l’edifici seria engolit pel

Parlament. Si normalment

un museu d’art ja té un aire

de cementiri, aquell dia el to

elegíac era dominant. Quan

em canviava de roba per fer

l’entrevista amb l’Albert,

tot sol en una sala, vaig

aixecar la vista un instant

i vaig topar amb la pètria

mirada del Desconsol de

Llimona. En aquells matei-

xos moments, mentre jo

era en calçotets davant aital

desconsolada dama, a tocar

del Museu, gairebé porta

per porta, el Parlament de

Catalunya es preparava per

celebrar la presa de posses-

sió del president Maragall.

Fa poc, doncs, però sembla

que hagin passat dècades.

Des de llavors he anat coin-

cidint amb l’Albert per aquí

per allà, en més d’un con-

tinent. Cada cop és menys

esquerp, però no per això

deixa de dir el que pensa.

Sense embuts. M’agrada la

seva radicalitat insubor-

nable. Som fills d’un país

agònic que no sap què vol

ser de gran, però encara ens

queda el Piñol. M’agraden

els països amb pinyol.

Amb pinyolMàrius Serra, escriptor

Barcelona té tendència a fer coses perquè ‘fan bonic’

esdevé escriptor el dia que ja no necessita escriure llibres (riu). Si et passes el dia a la ràdio, a la TV o fent cròniques, no pots fer literatura, no tens temps! Per a mi sempre hi ha hagut dos extrems: l’un és en Terenci Moix, i ho puc dir per-què ell mateix ho deia: ”Jo per vendre llibres estic disposat a fer qualsevol cosa!”; l’altra és l’autor que es tanca a la seva torre d’ivori i tracta els perio-distes com si tinguessin el tifus, i això és voler posar la literatura per sobre del món. Em sembla que entre aquestes dues postures se’n pot tenir una d’intermèdia. Aquesta és la responsabilitat de l’escrip-tor. Que consti que els perio-distes també tenen una certa responsabilitat en la trivialitza-ció de la literatura, precisa-ment perquè tenen tendència a considerar massa l’escriptor. Escriure un èxit de vendes no implica saber quina és la solu-ció a la guerra de l’Iraq! A mi què m’expliquen, si l’únic que faig és literatura!

És a dir que, ara que ve Sant Jordi, ningú el podrà titllar d’escriptor mediàtic... Que no tingui certes actituds no vol dir que les condemni. Que cadascú faci el que vulgui! Des de la faceta d’antropòleg en podria parlar molt... La festa de Sant Jordi té molt de ritual, s’entén com un espai sagrat, i la presència de certs elements considerats patògens molesta. Ho sento molt, però tothom té dret d’anar a Sant Jordi. Si no t’agrada no hi vagis, però no ho monopolitzis com si fos teu... Jo no hi vaig, i ja està. No dic a ningú què ha de fer... Mai m’he negat a dedicar un llibre si m’ho demanen, entre altres coses perquè no sóc un mal educat, però estar darrere d’una paradeta amb un boli a la mà tot esperant que vin-


7

entrevista

guin... I no refuso el contacte amb el lector, ben al contrari, però considero que fer una dedicatòria en 30 segons no aporta res al llibre i no hi ha intercanvi amb ell: o hi ha cua i, per tant, no tens temps per dedicar-l’hi, o no et ve ningú. L’autèntic contacte amb el lec-tor és en d’altres àmbits, per exemple a les biblioteques. A mi m’agrada molt la transfor-mació que està tenint el món bibliotecari. És un espai molt obert, on es fan moltes activi-tats. Aquí sí que hi vaig, perquè aquí sí que t’hi pots estar una, dues, tres hores xerrant amb algú que ha llegit el teu llibre, li hagi agradat o no. Ara no sé d’on venia tot això...

Quina opinió li mereix cele-brar l’Any del Llibre i la Literatura?No ho sé, caldrà veure-ho... és que no sé ni de què va... De coses dolentes, no en pot aportar, però jo tinc la sospita (riu), la intuïció, perquè ja et dic que no sé com acabarà, que tot això no es fa per afavo-rir la lectura, sinó perquè fa bonic (riu més encara). Aquesta és una ciutat que té tendència a fer coses perquè fan bonic...

Com el Fòrum? O com les Olimpíades. Bar-celona vol vendre un camp semàntic, una marca, i els lli-bres hi entren molt bé. Saps que passa? Que els llibres no tenen enemics, des que va aca-bar el nazisme no tenen ene-mics, i tothom es pot lluir, i de ben segur que hi ha algun grup de polítics que en trauran molt de rendiment... al marge que llegeixin o no algun llibre.

En el cas del Fòrum, tot i no afegir-se al carro de la críti-ca punyent, vostè va dir que havia estat una ocasió per-duda.

Sí, sí, va ser una ocasió perduda. Jo pensava que aquesta ciutat seria capaç de superar els desastres de les exposicions del 1888 i el 1929. És lògic que a la fi del segle XIX i al comença-ment del XX es tingués una concepció determinada sobre el que era una fira internacional, una exposició universal, però ara estàvem en condicions de superar-ho i, en canvi, les sime-tries entre els tres esdeveni-ments són impressionants. Tots tres són “danses i vestits regio-nals”! Com hem pogut caure en una cosa així i en la prepotència de dir que això canviarà el món? Pot ser bonic de veure per a qui

tingui una visió folklòrica de la vida, però que no em vulguin vendre segons quines motos. Aquesta arrel perversa, ridícula, grotesca, és el comú denomina-dor de gairebé tots els esdeve-niments que ha organitzat Barcelona en els últims dos segles. Espero que algú trenqui aquesta dinàmica. Ja ho veu-rem. Aquest és un país molt estrany, que s’agafa a recursos que no ofenen. Per això et deia que, com que els llibres no tenen enemics... a qui li pot molestar fer un any del llibre? Fes un any dedicat a altres coses! Ara que estan amb tot això del nou Estatut, en lloc de

Des que va acabar el nazisme, els llibres no tenen enemics

promocionar el llibre in abstrac-to que en facin conèixer un, el nou Estatut aquest, a veure si... Jo et con testo el que em pre-guntis, ja veu que...

Ja ho veig, ja ho veig... Bé, tot i que abans ja m’ha ad-vertit que no li escau que li preguntin sobre temes com la guerra de l’Iraq, no me’n puc estar: com a antropòleg i com a escriptor que se n’ha sortit molt bé reflectint la por de l’altre, què en pensa de l’Espanya plural o del conflicte Israel-Palestina?A mi el que m’interessa és la Catalunya plural, que és la que


8

entrevista

he estat vivint i practicant des que tinc ús de consciència! Tot això de l’Espanya plural és un invent que no es creu ningú. S’han de trencar els tabús: si tens un país, has de tenir un estat, i un estat propi no es basa en la idea del segle XIX, amb una frontera estàtica, un exèrcit, una bandera. No, és una altra cosa. Per a mi, és la maquinària més gran que hi ha dins una comunitat per crear imaginaris i realitats. I això no ho tenim! Mai no hem estat tan espanyolitzats! Com que aquest és un nacionalis-me que sempre ha tingut la cultura com a referent i, amb la cultura, l’idioma, jo, com a escriptor, sóc a la primera trin-xera, i veig moltes coses que potser no veuen els estrategs de saló: que quan intento fer alguna cosa narrativament parlant amb determinats re -gistres m’és impossible perquè han estat totalment col·lapsats per l’espanyol. Tampoc no vull fer un català tant purista que no l’entengui ningú; jo escric en català, no en esperanto! Vull que em pugui llegir tot-hom, no només una minoria il·lustrada. Fixa’t, fa uns mesos em van convidar a una fira del llibre a França. Comencem bé: país convidat, Espanya. Creus que ni que fos durant un

segon, en qualsevol de les activitats, de les exposicions, hi va haver la menor possibili-tat de fer saber que dins Espanya hi ha alguna cosa que no és literatura castellana? Quan parles amb arguments, ja sigui a França o a Espanya, i dius “aquí hi ha sis convidats i tres som catalans, i a Catalunya hi ha un idioma i una indústria editorial, uns clàssics i una lite-ratura pròpia”, et contesten amb actituds com ara “tot això no és important, l’idioma tant és”. Mentida! No és que els idi-omes no importin, és que hi ha alguns idiomes que no importen. Perquè, si els idio-mes no són importants, per què no ho fem tot en català? Ah, no, això no, amic meu! Com quan el president Maragall diu que la independència no arre-glaria el tema del català... És que pensa que fa dos mil anys tot Europa occidental parlava en llatí perquè els romans eren molt simpàtics? Que avui dia l’anglès sigui l’idioma de penetració més gran a escala universal no té res a veure amb el fet que darrere hi hagi la potència econòmica, políti-ca i militar més gran que ha conegut el món? Surt, surt al carrer... has de fer un esforç heroic per parlar en català! Sembla que estiguis insultant

No és que els idiomes no importin, és que alguns idiomes no importen

Antropologia i lucidesaManuel Delgado, professor d’Antropologia Cultural de la UB

En un moment en què in -

quieta el futur acadèmic de

l’antropologia, en què pre-

nem consciència de fins a

quin punt ens urgeix posar

de manifest per a què serveix

la seva forma de trobar les

coses, un antropòleg, Albert

Sánchez Piñol, està demos-

trant com aquest saber pot

ser font d’una certa lucidesa.

D’una banda, Albert ha

posat de manifest, per mitjà

del seu recentment reeditat

Pallassos i monstres, la capa-

citat de denúncia de l’an-

tropologia, la seva capacitat

de posar de manifest, en el

seu cas, en què ha consistit

l’herència del colonialisme

a l’Àfrica, com ha sembrat

aquell continent de dic-

tadors cruels i ridículs als

quals encarregar la garantia

o la vigilància dels seus inte-

ressos econòmics i geoes-

tratègics un cop concedida

una falsa emancipació. De

l’altra, més enllà o abans

de la seva faceta d’etnòleg

africanista, Albert adverteix

com la reflexió a propòsit

de les formes radicals d’al-

teritat –característica singu-

laritzadora de l’antropolo-

gia– pot adoptar l’aspecte

d’una obra de ficció com

La pell freda, l’extraordinari

èxit de la qual –cal remar-

car-ho– ha estat el resultat

d’una gairebé insòlita tèc-

nica de màrqueting basada,

a parts iguals, en la qualitat

de l’obra i en l’honestedat

i la discreció del seu autor.

Una prova més –que tant de

bo arribi a comptar al cos-

tat de totes les altres addu-

ïdes– de la capacitat de la

perspectiva antropològica

de resultar, quan vol i quan

li’n donen l’oportunitat, al

mateix temps crítica i lírica,

poètica i inquietant.


9

entrevista

“Jo puc entendre moltes de

les crítiques que se’n fan, és

clar que sí, però és que el gran

argument és que hi ha un pati-

ment animal injustificable.

Escolti, qui crea el gran pati-

ment als animals és la indús-

tria alimentària. Hi ha milions

i milions de gallines que no

poden estendre les ales en tota

la seva existència! Que tenen

una bombeta, allí, com en una

txeca, que no se’ls apaga mai,

perquè vagin ponent ous més

ràpidament! El que realment

molesta no és el patiment dels

animals, sinó que aquest pati-

ment sigui públic. Es poden

fer les matances més grans

entre animals, entre persones,

sempre que no es vegin. El que

importa és amagar el dolor,

perquè no podem suportar-lo.

Però els dolors es mouen per

vasos comunicants, no farem

res per evitar-los, taparem

una cosa i ens en sortirà una

altra.”

A Sánchez Piñol li agrada la festa dels toros, però no és només per afecció personal que la defensa

algú! Durant tot el dia ens tro-bem en situacions de conflicte que evitem perquè hi ha renúncia. I tot això venia...

De...Ah, sí! Em fa molta il·lusió que La pell freda s’editi a Israel. Tro-bo que el tema és molt ade-quat, no només pel conflicte, sinó per molts aspectes secun-daris que hi ha al llibre, com aquesta visió d’animalitzar l’enemic. Fa poc llegia una en trevista a un director de ci nema israelià que havia fet un documental sobre un camp de refugiats palestins, i explica-va que algun espectador sortia del cinema dient “si els seus fills pateixen com els nostres!” I és que el procés de d’animalit-zació de l’enemic és present en tots els conflictes. Això ho fa la guerra; quan hi ha pau, aquest discurs es desmembra. Pel que fa a La pell freda, vaig procurar que tots els elements del con-flicte fossin prou simbòlics per-què es poguessin referir a tots els conflictes, però no fins al punt que el lector no enten-gués res. Això que em pregun-taves al començament és veri-tat, està dissenyat. Jo escric de cara al lector, no de cara a la paret, i conec les pautes tècni-ques que hi ha dins un relat per enganxar algú.

El que jo deia d’atrapar el lector.Doncs sí mira, ara que dius això, hi ha un moment al llibre que és un gir narratiu. Si acon-segueixes que el lector arribi a aquest punt, ja no el podrà dei-xar, perquè de sobte tot el que ha llegit no és veritat, és dife-rent d’allò que s’imaginava. A partir d’aquest punt concret sembla que sigui una novel·la de monstres, però no ho és. Fins i tot hi va haver algun edi-tor que no va voler publicar-la perquè es pensava que anava

d’això, de monstres, i no, no és una pel·li de sèrie B. Qui ho vul-gui, pot llegir una novel·la d’aventures, que no passa res, però hi ha altres nivells de lec-tura, molt fragmentats, per a qui els vulgui trobar.

Ara que diu això de les pel·lis de sèrie B, i a risc que ho consi-deri una bestiesa, què va ins-pirar els monstres de La pell freda, que molt descriptiva-ment anomena “granotots”?Cada vegada que em pregun-ten això tinc problemes per contestar. No és un moment, una il·luminació, és un procés molt llarg que es va perfilant a poc a poc. El màxim que recor-do és que quan estudiava antropologia m’inventava tri-bus, i ve a ser això, una huma-nitat subaquàtica...

Anem a una altra cosa. Quan escrivia La pell freda ja pensava en una trilogia. Cor recte?Sí...

I segons sembla fa mesos que té enllestit el segon volum. És així?Sí, sí, hi estic fent petits retocs.

S’ho pot prendre com una pregunta o com una recri-minació: per què no l’ha pu-blicat encara?No sóc jo qui publica, és l’edito-rial (riu). Ells gestionen la publi-cació dels llibres perquè en saben més. La meva feina s’aca-ba amb l’última paraula que poso al llibre; de la resta no és

Jo escric de cara al lector, no de cara a la paret


10

entrevista

que no pugui ocupar-me’n, és que no vull! Com menys hi interfereixi, millor. Publicar no té res a veure amb escriure.

I pot mantenir-se al marge de l’expectació que genera en el lector?Hi ha un truc: que no t’amoï-nin el factors que no pots con-trolar. No sé si el segon volum de la trilogia tindrà el mateix èxit que el primer. Potser no agradarà ningú, potser troba-ran que l’estructura és més sofisticada, o que és igual-ment fàcil de llegir. Si va bé me n’alegraré molt, i si no... Una crítica dolenta no agrada a ningú, ara bé quan fas una cosa pública t’arrisques a rebre crítiques públiques, i un

S’està negociant. Hi ha unes

quantes productores interes-

sades... A mi em fan gràcia els

qui diuen: no deixis que facin

la pel·li que t’espatllaran el lli-

bre! A mi què m’expliquen! Jo

he de pagar un lloguer! Com

em van dir a l’agència lite-

rària que ho porta, Carmen

Balcells, la millor que hi ha,

al món literari hi ha molt de

glamour però pocs diners [...]

Generalment les productores

t’ofereixen la possibilitat d’im-

plicar-t’hi com a guionista.

Però jo no hi tinc gaire interès.

Si em demanen una ajuda ho

faré, però són mons totalment

diferents. Els novel·listes som

molt individualistes i el món

audiovisual és just el contrari

[...] És veritat que La fura dels

Baus està interessada a parti-

cipar en la pel·lícula, és molt

el seu rotllo. Però això tampoc

depèn de mi...

Què hi ha de l’adaptació cinematogràfica de La pell freda?

llibre és una de les coses més públiques que hi ha.

El segon volum de la trilogia es publicarà molt probable-ment la tardor d’enguany. Sánchez Piñol ha situat la trama al Congo de comença-ment del segle XX, on els pro-tagonistes anhelen una mina, d’on de sobte comença a sortir gent... No desvetlla res més, però sí deixa clar que no serà una continuació de La pell freda, ni pel que fa a personatges ni a arguments. Avança també que abans del tercer volum segurament escriurà una altra novel·la que ja té al cap. Com ell mateix diu, “els llibres van com van”.



12

reportatge

Pagar un tiquet d’entrada i arrepapar-se a la butaca d’una sala fosca per veure una pel·lícula és un acte tan quotidià com rentar-se les dents o prendre un cafè en un bar. Quotidià i universal: tothom va al cinema. Gaire-bé podríem afirmar que el gènere humà té una neces-

Una pel·lícula pot ser moltes coses: des d’un artefacte pensat al mil·límetre per recaptar diners, fins a la posada en imatges de les neurosis del director. Però hi ha una sèrie de passos previs compartits per gairebé tots els films.

Text:

Jordi Homs

Fotos:

Marta Casellas

Com es fa una pel·lícula?

Fàbrica de somnis... i diners

sitat –gairebé física– de con-sumir ficcions filmades. Però darrere aquest acte, normal-ment plaent, d’emocionar-se veient una pel·lícula, no hi ha només una indústria, sinó un complex procés humà i tècnic que va des d’una idea inicial fins als rotlles que es projec-ten a les sales.

Algú, un dia, té una idea. Així de senzill, però també així de complicat. El director Cesc Gay (A la ciutat, 2003) va dirigir la seva primera pel·lícula a Nova York (Hotel room, 1997) a la sala

El director Jaume Balagueró, durant els últims consells als actors durant el rodatge de Darknes

La genial idea

© Filmax

12_18_reportatge_cine.indd 1212_18_reportatge_cine.indd 12 04/03/2005 9:13:1204/03/2005 9:13:12

13

reportatge

és que potser aquesta és una indústria massa petita...”. “El que determina si es fa o no una pel·lícula –continua– són les subvencions i els drets d’antena, bàsicament. Ningú no hi posa diners. Els posen les cadenes i el Ministeri de Cultura o la Generalitat. El que generalment es fa són pro-jectes que agradin a aquesta gent que posa els diners, per això es fa el cinema que es fa, ha d’agradar primer al Minis-teri que no pas al públic. Les cadenes aposten per produc-tes clarament comercials… A l’altra banda de la pantalla, l’actor Eduard Fernández, guanyador de dos Goyas (Fausto 5.0, 2001 i A la ciutat, 2003) creu que “la quantitat de bones pel·lícules que es fa a cada país deu ser similar.

Joan Barbero (El Prat de Llobregat, 1966)

Llicenciat en Biologia per la

UB, es va donar a conèixer

amb el guió de Què t’hi ju-

gues, Mari Pili?, de Ventura

Pons, amb qui va continu-

ar col·laborant en Aquesta

nit o mai i Rosita, please. De

formació autodidacta, a par-

tir de llavors va començar a

col·laborar amb Joaquim

Oristrell a la productora

Boca a Boca, a la sèrie de TV3

Xènia ara què, i més tard va

treballar un any a Nissaga

de poder. Posteriorment es

va traslladar a Madrid amb

el programa de TVE El des-

tino en sus manos. També

amb Oristrell, va coordinar

els guionistes de la sèrie de

Telecinco Todos los hombres

sois iguales. Actualment fa sis

anys que treballa en l’equip

de guionistes de la sèrie El co-

misario, també a Telecinco.

Gràcies a Déu, no se sap quins són els temes que interessen. No hi ha cap fórmula. De ve-gades amb un bon guió, uns bons actors i un bon director, no surten”.

d’estar del pis d’un amic seu, on va recrear l’habitació d’un hotel: Va tenir la sort que la productora Marta Esteban, de Messidor, va veure la seva pel-lícula i li va encarregar l’adap-tació cinematogràfica del gran èxit teatral de Jordi Sánchez, Krámpack. A partir d’aquí, la seva carrera ha anat lligada a la d’aquesta productora, que s’ha arriscat a produir-li dos treballs molt més personals. “El petit ci-nema independent –explica– es perd entre l’amalgama de l’oferta multinacional, ofegada per la publicitat i el màrque-ting, però sempre hi haurà una gran diferència entre els grans productes perfectament disse-nyats i les petites produccions. Avui amb una càmera digital i un programa de muntatge fas una pel·lícula.”

El cinema, un negociAquesta és una part de la histò-ria, però no tota, i molt menys encara la més usual. El cinema anomenat “independent”, té llarga tradició a Europa, molt lligat a la visió del cinema com a expressió cultural. Però és evident que el cinema no és això, o no és sobretot això. El cinema és, per sobre de tot, un gran negoci.

A les antípodes d’aquest plan-tejament, la productora del país que funciona amb una visió del negoci més a l’americana, Fil-max, opera d’una manera radi-calment diferent. Les seves pel-lícules són productes de con-sum cultural fetes i pensades per entretenir i guanyar diners. Julio Fernández, el president i alma mater, reconeix que no és fàcil: “Cap mecanisme et ga-ranteix que la idea escollida serà la bona. Hi ha indicadors, però són això, indicadors… Tenim un equip de desenvolupament de projectes que detecta idees potents. Amb això fem el guió,

que fàcilment pot arribar a tenir fins a vuit versions.” Per a Fer-nández, el concepte d’autor no és tan absolut. “La productora ha de fornir a l’autor una estruc-tura empresarial que potenciï al màxim la seva feina, raó per la qual –assenyala– la integració de totes les àrees del negoci és bàsica: cal controlar també la distribució i l’exhibició. Si no tens assegurada la venda del producte... és com si no fessis la pel·lícula.”

Explicar històries que funcio-nin, aquest és el repte. Per al guionista Joan Barbero, autor de l’èxit de Ventura Pons Què t’hi jugues, Mari Pili?, “és un tò-pic dir que no hi ha guionistes i bones històries. El que no hi ha són productors que inver-teixin en guions. El problema

Cap mecanisme et garantitza que la idea escollida serà la bona. Hi ha indicatius, però són això, indicatius…


14

reportatge

Escriure, escriure i reescriure

Un cop clara la idea, cal escriure-la. Això vol dir desenvolupar el tractament inicial, que no passa de les cinc pàgines, vers un guió: 90 pàgines si és un telefilm i un mínim de 120 si és un llargme-tratge per al cinema.

Joan Barbero sempre ha escrit per encàrrec i reconeix que és molt difícil entrar en el sector audiovisual sense les conei-xences adequades. “Jo vaig tenir molta sort. Ventura Pons va veure una obra que havia escrit l’any 1986, Vint per vint, i li va agradar. En aquells mo-ments ell volia fer una comèdia de joves amb final feliç i em va encarregar el guió. Jo em vaig inspirar en tres amigues que compartien un pis al Raval, la vida de les quals envejava molt… D’aquí va sortir Què t’hi jugues, Mari Pili?”

De formació autodidacta, va aprendre l’ofici fent dues pel·lícules més amb Pons, fins que va entrar a formar part de l’equip de Joaquim Oristrell i va fer el pas a la televisió. “Treballo en una organització industrial: fer una sèrie amb episodis de 70 minuts, amb escenes d’acció, vol dir lliu-rar cada 15 dies un guió de 70 pàgines. Amb 20 pàgines més ja tenim un telefilm. No tinc temps de fer més coses, ja m’agradaria.” Pel que fa al mètode de treball afirma que “està molt bé la inspiració, però cal que et vingui davant de l’ordinador. L’Oristrell diu una cosa i té molta raó: quan escrius has d’apagar el cons-cient i deixar que treballi l’in-conscient. Tu no pots pensar el que diuen els personatges, els personatges han de parlar i tu

La vida és un càsting

Abans d’entrar al cinema amb la pel·lícula Los lobos de Washington (Mariano Barroso, 1999), l’actor Eduard Fernández es va passar la vida al pont aeri per anar a fer càstings a Madrid. Des d’alesho-res no ha parat.

Deu pel·lícules en cinc anys i tres més a punt d’estrenar en-guany. “Des d’aleshores ja no n’he fet més. He tingut sort”, ens explica. “Jo era un actor de teatre i no em coneixia ningú, però volia fer cinema. A mi el que m’agradava era treballar durant els càstings; quan em demanaven que digués el text davant d’una càmera, em posava malalt. N’hi havia per engegar-los i marxar. En els càstings, quan són ben fets, el director treballa amb tu una estona, et valora i intenta treure el màxim de tu.”

Gay reconeix que és la part de la pel·lícula que menys li agra-

escriure el que ells diuen. Has de visualitzar; jo sóc la càmera en aquell moment. És com si fes la pel·lícula mentalment”.

Gay ho té molt clar “si no hi ha guió, no hi ha pel·lícula. Però després, a partir del guió, canvio coses. Sóc especialista a canviar coses fins i tot durant la mateixa presa. És un procés d’anar polint i polint”.

Un equip d’escriptorsEn una pel·lícula d’autor, en aquesta fase de la producció, el director sol treballar en estreta col·laboració amb un guionista, sovint de la seva confiança. En un estudi gran hi ha tot un equip de desen-volupament que treballa per esprémer la història fins als més mínims detalls. “Produïm històries que puguin interessar tothom –explica Julio Fernán-dez– perquè treballem per al mercat mundial. Darkness, de Jaume Balagueró, n’és l’exem-ple més recent. S’ha estrenat en més de 1.700 sales dels Es-tats Units i ha recaptat més de 24 milions de dòlars. Mai cap film espanyol havia aconseguit una fita com aquesta. Un cop tenim el guió, seleccionem un director que l’interpreti i se’l pugui fer seu.” En els dos casos, però, el diàleg i l’equilibri entre productor, director i guionista, són imprescindibles.

En aquest aspecte, Cesc Gay ho veu d’una altra manera: “El guió tancat és una qüestió de poder. Si un productor posa el segell a un guió, no li canviïs. ‘Això és el que jo signo perquè els meus inversors signen ai-xò’, les teles signen això i per tant… A Hollywood no pre-tenguis canviar gaires coses. És una manifestació de poder. Jo, per sort, tinc una productora que em permet treballar d’una altra manera.”

Eduard Fernández (Barcelona, 1964)

Format a l’Institut del Teatre,

va formar part d’Els Joglars.

Guanyador de dos Goyas

(Fausto 5.0, 2001 i A la ciu-

tat, 2003), es va donar a co-

nèixer el 1999 amb Los lobos

de Washington, de Mariano

Barroso. Des d’aleshores

ha intervingut en deu pel-

lícules, entre les quals desta-

quen Son de mar (2001), de

J.J. Bigas Luna, El Embrujo de

Shanghai (2001), de Fernando

Trueba i El misterio Galíndez

(2003), de Gerardo Herrero.

Estrenarà tres pel·lícules en-

guany (Hormigas en la boca,

El método Gronhölm i Obaba)

i al març comença a rodar El

capitán Alatriste, dirigida per

Agustín Díaz-Yanes, amb

Viggo Mortensen com a pro-

tagonista.

© F

ilmax


15

reportatge

da, “és el moment més incòmo-de, però fonamental alhora: si no l’encertes, engegues a rodar la pel·lícula”. Penso que és mi-llor tirar endavant sense tenir ningú al cap, perquè el perso-natge pren més força per si ma-teix que si ja has pensat en una cara. És delicat. Abans de dir OK has de veure si t’hi entendràs, si hi ha feeling i humor. Si no és així, és millor no treballar. ” En aquest aspecte, ens explica que deu dies abans de començar a rodar Krámpack va decidir can-viar un dels dos actors protago-nistes i apostar pel desconegut Jordi Vilches, “vaig tenir l’instint de canviar-ho tot a l’últim mo-ment. Aleshores va ser una de-cisió molt suïcida i que em va generar molta tensió amb l’ac-tor descartat i personalment amb mi mateix”.

Julio Fernández és més taxatiu: “Jo deixo triar l’actor o actriu al director, però li dic: escriu-me el nom que vulguis i, al costat, me n’escrius dos més que també ho puguin interpretar. La decisió fi-nal la pren l’estudi.

Cesc Gay Cesc Gay (Barcelona, 1967)

Ha dirigit Hotel room (1997),

Krámpack (2000) i A la ciu-

tat (2003). Format a l’Esco-

la de Mitjans Audiovisuals

(EMAV) de l’Ajuntament

de Barcelona, actualment

està acabant el guió de la

seva quarta pel·lícula, pro-

duïda per Marta Esteban

(Messidor), encara sense títol

definitiu, que es començarà a

rodar al setembre i que prota-

gonitzarà Eduard Fernández.

Jaume Balagueró amb l’actriu Anna Paquin preparant el rodatge d’una escena a Darkness.

Cesc Gay, al despatx on està acabant el guió de la seva propera pel·lícula, encara sense títol.

Rodar i rodar

“El rodatge potser és el moment menys creatiu del procés de re-alització d’una pel·lícula –afirma Gay. Hi ha massa gent concentra-da en una sola cosa. On realment fas coses és als assaigs, o en les primeres xerrades que tens.

Un actor necessita entendre tota l’estona perquè està fent el que està fent. Si no és capaç de confi-ar en el director, és difícil. Aquí és potser on hi ha les típiques coses dels divos.”

El rodatge potser és el moment menys creatiu del procés de creació d’una pel·lícula


16

reportatge

Eduard Fernández té una sòlida formació com a actor de teatre i veu diferències en la forma d’afrontar la feina al cinema: “La feina de l’actor és bàsicament la mateixa, però en cine hi ha la di-ficultat de rodar a trossos. És com fer un trencaclosques: com estic aquí, com estaré allà. Els cabells, els ulls, si estàs trist, si estàs alegre, has de calcular moltes coses per-què després hi hagi continuïtat. En gaudeixo molt. En cinema no pots construir el personatge com al teatre, durant els assaigs, perquè no tens temps. Ho has de fer amb el director. Has de ser molt obert, no tancar-te, i seguir el director a mesura que vas rodant”.

Julio Fernández explica que les produccions del seu segell, Fan-tastic Factory, necessiten un gran treball de preproducció a causa dels efectes especials i les esce-nes d’acció. “Es tracta d’arribar al rodatge i tenir-ho tot mil·limetrat. Si hem calculat sis setmanes de rodatge, han de ser sis. Allargar-ho una setmana més significa augmentar el cost pressupostat de la pel·lícula.”

La sala de màquines

La postproducció i l’editatge de les pel·lícules és una fase de recolliment, de feina orde-nada, gairebé d’oficina, d’hores i hores de visionar i de mun-tar, d’afegir l’àudio i la banda sonora. Per a Gay, “cada part del procés té tots els colors. Des que tens la idea, fins que ja tens el guió, comences a fer localit-zacions, triar els actors, rodes, el muntatge, el so. A mi m’agrada perquè tot té moments molt diferents. El millor del cinema és aquesta varietat. Després d’estar mesos treballant en equip, tornar a la intimitat de la sala de muntatge amb el muntador és un plaer”.

Julio Fernández també ho veu de la mateixa manera: “El cine és una feina d’inspiració col·lectiva. Depenem que el muntador tingui un bon dia perquè la seqüència funcioni. I conclou, portant ràpidament

l’argumentació cap al seu ter-reny: “Per tant, el productor ha de ser un líder nat que conju-mini correctament tot aquest gran procés creatiu que és una pel·lícula.”

La màgia de l’estrena

El cinema és glamour, flaixos, premis, estrenes, festivals i cati-fes vermelles. Viu d’això. En això, “els americans són els mestres. A Europa encara n’estem apre-nent”, afirma categòric el més americà dels productors espa-nyols, Julio Fernández.

Cesc Gay ho considera “part de la feina. Jo no en gaudeixo es-pecialment, més aviat em posa nerviós tot això de les estrenes. Intento trobar la manera de sen-tir-m’hi més o menys còmode i no donar-li més importància”. L’actor Eduard Fernández, tot i haver guanyat dos Goyas conti-nua sent una cara desconeguda

per al gran públic. “De vegades veig gent de la professió que ha de viure una mica com en una bombolla, però no és el meu cas. Forma part del negoci i ho admeto; però em molestaria que em reconeguessin a tot ar-reu”. De totes maneres, és força escèptic sobre tot el relacionat amb la “fama”: “És veritat que hi ha actors que acaben sent garantia d’una bona pel·lícula perquè escullen bé, però no sé si en tot el cinema espanyol hi ha un sol actor que porti gent al cine. Potser només un.”

Cesc Gay, en un moment del rodatge d’A la ciutat.

Si no tens assegurada la venda del producte... és com si no fessis la pel·lícula

© Cesc Gay


17

reportatge

El negoci: faves comptades?

Ser vist, aquesta és la qüestió. Ser present en el màxim nom-bre de sales possible durant el màxim temps possible, cosa que només s’assoleix amb el favor del públic. Però el públic, el gran públic, és influenciable. Qui més promociona, és qui segurament serà més vist per tothom. I les grans campanyes de màrque-ting només poden ser assumi-des per grans empreses, per la indústria, en definitiva. “En el cinema espanyol –afirma Julio Fernández–, vivim un moment interessant, en què comprovem que les fórmules que havien es-tat funcionant fins ara –els drets d’antena i les subvencions–, ja

ça entre empresa audiovisual i universitat pot donar molt de si. El model a seguir seria si fa no fa el que ha desenvolupat Robert Redford amb el Festival de Sundance. Per què Terrassa no pot esdevenir un entorn que permeti l’aparició de nous talents i projectes a l’europea? Filmax aposta per això.”

Cesc Gay no té una visió tan glo-bal del tema, la pràctica el con-verteix en una mena de francti-rador: “La veritat és que no refle-xiono gairebé mai sobre tot això perquè se m’escapa bastant. La gent veu cada vegada més el ci-ne a casa i les sales aniran des-apareixent a poc a poc. És clar que aquest és un país petit i que estem absolutament dominats per un imperi.”

Sigui una expressió cultural o un producte de consum cultu-ral, fer pel·lícules és una feina molt complexa i amb uns com-ponents d’atzar força elevats, molt més que en qualsevol al-tra activitat empresarial. Amb tot, l’argamassa que lliga tot el procés es pot resumir en una paraula: empatia. Julio Fernán-dez hi creu fermament. El que distingeix aquesta indústria

de la resta és el gran pes de les relacions humanes.”

Cesc Gay, malgrat que reco-neix la importància de les re-lacions humanes, té un punt de distanciament irònic. “La determinació i la voluntat són molt importants. Jo hi he arri-bat per pesat. “

Eduard Fernández és rotund en aquest aspecte. Com millor és la relació que es crea amb l’equip, millor surt el producte. Es poden fer pel·lícules bones des del mal rotllo, però a mi no m’interessa. El recorregut és més llarg i més profund si hi ha bon rotllo.”

Julio Fernández (A Fonsagrada, Lugo, 1947)

Productor de cinema i president de Filmax, és un dels artí-

fexs de la renovació dels sectors audiovisuals català i espanyol.

Guanyador de tres Goyas, és membre de l’Acadèmia de les Arts i

de les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, vicepresident de la

Federació d’Associacions de Productors Audiovisuals Espanyols

(FAPAE), conseller de la Junta Directiva de l’Entitat de Gestió

de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA), patró de la

Fundació Privada Escola Superior de Cinema i Audiovisual de

Catalunya (ESCAC), centre adscrit a la UB, i president de l’Asso-

ciació d’Empresaris Gallecs de Catalunya.

Filmax, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat, va ser fundada com

a distribuïdora el 1953 i ha estat transformada en la productora

cinematogràfica espanyola amb més projecció internacional.

Julio Fernandez a la terrassa del seu despatx, a Filmax.

no funcionen. Això ens obligarà a buscar noves fórmules.” Per a ell no hi ha dubte: Catalunya té la possibilitat de convertir-se en un centre de referència en el sector de l’audiovisual. Si el sector evoluciona, es crearan les condicions perquè la indús-tria es desenvolupi.” En aquest camp, confia que d’una vega-da per totes els poders públics s’adonin de la importància i les possibilitats del sector audiovi-sual: “El futur Parc de l’Audiovi-sual de Terrassa pot actuar com a revulsiu perquè això succe eixi. Necessitem més indústria, hi hauria d’haver, a part de nosal-tres, tres empreses més amb la nostra capacitat de producció. Els poders públics haurien de vetllar per repartir els papers.” Fernández és visionari: “L’alian-


18

reportatge

i a la UB...

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals

Títol propi. Ensenyament de primer i segon cicleEscola Superior de Cinema i Audiovi-suals de Catalunya (ESCAC)

Continguts bàsicsTeoria de la imatge, tecnologia, història del cinema, introducció a la plàstica, in-troducció a l’expressió sonora, introduc-ció a la narrativa, introducció a la indús-tria audiovisual, fonaments per a l’anàlisi fílmica, pràctiques, anàlisi fílmica, teoria i pràctica de la direcció, teoria i pràctica de la imatge, teoria i pràctica del muntatge, teoria i pràctica del so, teoria i pràctica de la direcció d’art, teoria i pràctica del guió, teoria i pràctica de la producció, història del cinema, tecnologia, anàlisi fílmica.

Centre d’Investigacions Film-Història, al Parc Científic de Barcelona

www.pcb.ub.es/filmhistoria/Baldiri Reixac, 10-12 08028 Barcelona Tel.: 934 029 060

Fundat el 1983 pel professor de la Facultat de Geografia i Història Josep M. Caparrós Lera, té l’objectiu d’estudiar les relacions existents entre cinema i història, utilitzant el film com a font d’investigació i mitjà didàctic de les ciències humanes i socials, tot considerant la pel·lícula com a testi-moni de la societat, reflex de mentalitats i retrat de l’evolució del món contemporani, aprofundint en el seu context sociohistòric en la línia iniciada pels països anglosaxons denominada cinematic contextual history.

Història del Cinema Departament d’Història de l’Art, Facultat de Geografia i Història, a càr-rec de la professora Palmira González.

Baldiri Reixac, 10-12 08028 Barcelona

La seva tasca d’investigació s’ha centrat sobretot en la història del cinema clàssic espanyol i català, com també en la recupe-ració, catalogació i anàlisi del patrimoni fíl-mic. Actualment és responsable d’un equip d’investigació encarregat de catalogar el fons de fotografia fixa de cinema espanyol de la Filmoteca de la Generalitat.

Línia 3 del metro, parada Palau ReialBus Línies 7, 33, 54, 60, 67, 68, 74 i 75. Tramvia, línies T1,T2 i T3, parades Avin-guda de Xile i Zona Universitària.

Alguns dels ensenyaments i grups de la UB relacionat amb el reportatge són:

Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Terrassa Centre adscrit a la UB i dirigit per Josep Maixenchs. Enguany, l’Escac celebra el seu desè aniversari.

www.escac.esColom, 84-90. 08222 TerrassaTelèfon: 937 361 555

Transports Des de l’estació de RENFE es pot arribar a l’Escola amb l’autobús núm. 7 i des de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat amb les línies 3 i 6.

Si doneu aquest val a les taquilles dels cinemes Verdi tindreu una entrada per només 3 euros per a una de les pel·lícules següents:

Cine Verdi: c. Verdi, 32Verdi Park: c. Torrijos, 49

Aquest descompte és vàlid per a qualsevol dia i sessió excepte dissabtes i festius.

Podeu trobar més informació sobre aquestes pel·lícules i sobre els cinemes Verdi a la web www.cines-verdi.com

Seven times lucky (estrena 18 de març)

Sevigné (estrena 1 d’abril)

Othello (estrena 1 d’abril)

Exils (estrena 8 d’abril)

Esperando la carroza (estrena 15 d’abril)

Las canciones de Rosa (estrena 6 de maig)

The actors (estrena 13 de maig)

Bridge man (estrena 3 de juny)

Descompte als cinemes Verdi

�



20

reportatge

Predicció de sismes: l’assignatura pendentText:

Xavier Codony

Infografia:

Josep Pulido

Agraïments a:

Pere Santanach, catedràtic de Geodinàmica i Geofísica

Eulàlia Masana, professora de Geodinàmica de la UB

Josep Vila,investigador del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i del Laboratori d’Estudis Geofísics

Eduard Fontserè,Institut d’Estudis Catalans

María del Carmen Llasat,directora del Grup GAMA del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB

Institut Cartogràfic de Catalunya

Aviat farà tres mesos del de-vastador tsunami que el 26 de desembre es va endur més de 300.000 vides humanes i que va arrasar tot el que va trobar al seu camí en arribar a diver-ses zones del sud-est asiàtic. El sagnant episodi ha redistribuït les forces de tensió entre les plataformes continentals índia

i borneana. Això vol dir que en algunes zones augmentarà la possibilitat de nous terratrè-mols, mentre que en d’altres disminuirà. En quines i quan? No ho sabem. Caldrà elaborar un nou mapa de risc per poder avaluar aquests canvis. Tot i així, la ciència encara no ha es-tat capaç de pronosticar amb

exactitud l’aparició d’aquests capritxosos i terrorífics movi-ments tel·lúrics. En el decurs dels últims mesos hem pogut conèi-xer a bastament tots els detalls sobre la tragèdia asiàtica, però potser no s’ha incidit tant en la manera com els investigadors tracten d’avançar-se als badalls de la terra.

La ciència encara no ha estat capaç de pronosticar amb exactitud aquests moviments tel·lúrics

Imatge presa per un videoaficionat dels efectes del tsunami a Phuket (Tailàndia) el 26 de desembre de 2004.

20_28_terratremol.indd 2020_28_terratremol.indd 20 04/03/2005 8:40:1904/03/2005 8:40:19

21

reportatge

Els terratrèmols: alliberaments sobtats d’energiaDels més d’un milió de terratrè-mols de magnitud superior a 2 que es registren de mitjana cada any al món, només una petita part provoca conseqüèn-cies greus. A tall d’exemple,

l’any passat se’n van produir 1.623 de magnitud superior a 5. El balanç de víctimes mortals va sumar 136.142, sense comp-tar les del tsunami del 26 de desembre. El sisme més devas-

tador conegut va passar el 1556 a Shaanxi, a la Xina. Hi van morir 830.000 persones; el de major magnitud es va produir a Xile el 22 de maig del 1960, amb un va-lor de 9,5. El primer terratrèmol

del qual es tenen referències va succeir l’any 1177 (a.C.), també a la Xina.

Un terratrèmol no és res més que l’alliberament sobtat de


22

reportatge

l’energia acumulada, provocat pel moviment d’una falla, en l’escorça de la Terra; aquest sotrac produeix ones que es propaguen en totes direc-cions. Són fenòmens que po-den succeir en qualsevol punt del món, però la majoria tenen lloc als límits de les plaques tectòniques, és a dir, de les planxes rígides de roca sòlida que componen la superfície del planeta (litosfera) i que su-ren sobre la roca parcialment fosa que conforma l’astenosfe-ra. Fins ara s’han identificat 15 grans plaques, que es mouen les unes vers les altres amb velocitats variables. Les falles o límits de les plaques poden ser de diversos tipus en fun-ció del moviment relatiu entre

Sovint es confonen les habituals variables de magnitud i

intensitat d’un terratrèmol. La magnitud és indicativa de l’energia

alliberada al focus i no té res a veure amb la distància a l’epicen-

tre. La intensitat, en canvi, és una escala de danys. Actualment,

a Europa, l’escala d’intensitat més utilitzada és l’European Ma-

croseismic Scale EMS98.

Graus d’intensitat sísmica (EMS98 abreujada)I Imperceptible excepte en algunes condicions favorables molt

excepcionals.

II Només el noten les persones en estat de repòs, especialment les que es troben a les plantes superiors d’edificis alts.

III El senten força les persones que es troben a l’interior d’edificis.

IV El nota pràcticament tothom a l’interior dels edificis i també algunes persones a l’exterior.

V El nota gairebé tothom. Si és de nit, molta gent es desperta. Alguns objectes inestables cauen.

VI Tothom el nota i causa pànic en algunes circumstàncies. Alguns mobles pesants es poden moure.

VII Produeix danys considerables en estructures i edificis de baixa qualitat.

VIII Produeix danys majors en estructures i edificis de baixa qua-litat. Es mouen o cauen els mobles pesants, les xemeneies, les columnes, els monuments i els murs.

IX Produeix danys importants en alguns edificis i estructures de bona qualitat i danys majors a la resta d’estructures. Provoca moviments dels edificis respecte als seus fonaments.

X Destrueix la major part de les construccions de maçoneria amb fonaments. Hi ha desplaçaments de vies de trens i carrils.

XI Destrueix gairebé la totalitat de construccions, ponts i via-ductes. Aixeca les vies del tren.

XII Ho destrueix tot. Distorsiona les línies de nivell, s’observen ones sobre el terreny i volen objectes per l’aire.

L’etern equívoc entre intensitat i magnitud

elles: divergents, convergents o transformants.

Els terratrèmols ocorren més so-vint allà on l’acumulació d’es forç és més gran. Això és màxim a les vores de placa (on la velocitat pot ser d’uns quants centímetres, fins a 12 o 13 anuals). També és on hi ha els plans de falla més grans que poden, doncs, tren-car-se i generar els terratrèmols més grans. Tot i així no són les úniques zones on hi ha falles actives. La deformació es pot transmetre cap a parts internes de les plaques, on la velocitat és menor. Encara que més a poc a poc, les falles actives d’aquestes zones també es carreguen, supe-ren periòdicament el fregament del pla i donen lloc a sismes.

Data Lloc Morts Magnitud

23/01/1556 Xina, Shaanxi 830.000 n/a

27/07/1976 Xina, Tangstan 650.000 8,0

26/12/2004 Sud-est asiàtic +300.000 8,9

11/10/1737 Índia, Calcuta 300.000 n/a

09/08/1138 Síria, Alep 230.000 n/a

22/05/1927 Xina, Xining 200.000 8,3

22/12/ 856 + Iran, Damghan 200.000 n/a

16/12/1920 Xina, Gansu 200.000 8,6

23/03/ 893 + Iran, Ardabil 150.000 n/a

01/09/1923 Japó, Kwanto 143.000 8,3

Terratrèmols amb més víctimes mortals des del 800 fins ara

Vista aèria de la devastació provocada pel tsunami del 26 de desembre de 2004 a Banda Aceh (Indonèsia).


23

reportatge

Els científics coincideixen: és possible predir on i com es produirà un terratrèmol, però el “quan” possiblement conti-nuarà sent una incògnita a curt, mitjà i, fins i tot, llarg termini. Això explica l’especialització d’alguns investigadors en pa-leosismologia, la ciència que caracteritza els paràmetres sísmics d’una falla a partir dels efectes que el seu moviment brusc (terratrèmols) produeix en el registre rocós. L’objectiu final és interpretar l’ocurrència de terratrèmols antics i des-criure’n les característiques. Això contribueix a fer més rea-listes els càlculs de perillositat

Predicció de sismes. La paleosismologia

sísmica. La paleosismologia parteix de la certesa que en algunes zones els catàlegs de terratrèmols antics, a partir dels quals es calcula la proba-bilitat de terratrèmols futurs, no són suficients per descriure el comportament sísmic d’una falla perquè no són complets. Hi ha la creença que les falles acumulen esforç durant llargs períodes de temps (períodes intersísmics) i que finalment, en superar-se el fregament entre els dos blocs al llarg de la falla, aquesta es trenca i genera un terratrèmol (període cosísmic). La durada d’aquest cicle depèn de la velocitat amb què s’acu-mula l’esforç en una falla i del context tectònic. Així, en un lí-mit de plaques, la velocitat pot ser d’uns quants centímetres l’any, mentre que en falles allu-nyades, com les de Catalunya, pot ser de 0,01 mm de mitjana cada any. Per comprendre el funcionament d’una falla con-vé tenir-ne dades d’almenys un parell de cicles sísmics. Així, hi ha dos supòsits en què les dades històriques no són su-ficients: allà on el cicle és més llarg (Catalunya) i allà on el ci-cle és curt però les dades his-tòriques disponibles són d’un període de temps també curt (Nova Zelanda o Califòrnia, per exemple). En aquests casos la paleosismologia pot contribuir a omplir el buit d’informació es-tudiant els terratrèmols prehis-tòrics enregistrats al terreny.

El primer pas en un estudi pa-leosísmic és la detecció de les falles que són capaces de ge-nerar terratrèmols grans. Això es fa sobretot analitzant amb fotografies aèries i des de satèl-lits la forma del paisatge, atès que les falles tenen unes ca-

racterístiques morfològiques molt determinades. El treball de camp també és imprescin-dible per establir si les falles estan afectant els sediments més recents.

En un segon estadi els estudis se centren en la morfologia de detall de la zona de les falles que es consideren actives. Això es fa aixecant mapes microtopogrà-fics que permeten quantificar els desplaçaments recurrents de la falla sobre formes del re-lleu conegudes.

Una de les parts més emocio-nants de la paleosismologia és quan es poden excavar rases. Ai-xò consisteix a obrir afloraments artifi cials a través de la falla per poder analitzar en detall els pro-cessos d’erosió de l’escarpament i d’acumulació de sediments al peu. Així es poden detectar dis-locacions consecutives de la fa-lla que poden estar relacionades amb terratrèmols del passat. La datació dels sediments, sempre difícil, permet acotar el moment en què es van produir aquests sismes.

Tasques d’anàlisi paleosísmica en una rasa.


24

reportatge

Presentem tres exemples de llocs on se sap que la falla té moltes possibilitats de produir un terratrèmol a curt termini. Els experts no poden precisar exactament quan, però, segons els models de funcionament de les falles, hauria de ser aviat.

Amb la por al cos. Terratrèmols a curt termini1 La de San Andrés, a Cali fòr-

nia, és una falla direccional molt

activa que ha generat terratrè mols

devastadors. Conté un tram on

en el passat s’han succeït diversos

terratrèmols de magnitud 6 amb

una periodicitat força regular:

cada 20 o 30 anys (1857, 1881,

1901, 1922, 1934 i 1966). L’úl-

tim va tenir lloc el 1966, de ma-

nera que el pròxim ja s’hauria

d’haver produït, seguint aquesta

lògica.

2 Al sud d’Itàlia, el cinturó de

terratrèmols que afecta la cade-

na dels Apenins des de l’Aquila

fins a Calàbria està generat per

falles normals de 30 o 40 qui-

lòmetres de llarg i d’orientació

NNE-SSE, que actuen amb una

certa independència entre si

perquè es troben separades per

falles transversals (orientades

NE-SO) que les limiten. La ma-

joria d’aquestes falles han tin-

gut un terratrèmol en el perí-

ode històric. El més recent és el

que va afectar la zona d’Irpinia,

el 1980, amb una magnitud de

6,9 i gran quantitat de danys.

Són, doncs, falles que s’han

relaxat recentment alliberant

l’energia que acumulaven. N’hi

ha alguna, però, que no ha ex-

perimentat aquesta relaxació

i que, per tant, és candidata a

la pròxima ruptura. N’és un

exemple la zona situada just al

sud de la falla que va generar

el terratrèmol d’Irpinia.

3 La falla del nord d’Ana tòlia,

a Turquia. S’han anat trencant

diferents parts de la falla con-

secutivament, sempre en direc-

ció preferent cap a l’oest. Això

resulta del fet que, quan una

part de la falla supera el frega-

ment entre els dos blocs que

limita i es trenca, la part central

del tram es relaxa, augmenten

els esforços als ex trems i es

precipita la ruptura del tram

veí. Així, es va poder preveure

l’ocurrència del terratrèmol

d’Izmit de 1999, tot i que no

el moment exacte. Aquesta se-

qüència de ruptures ens per-

met pensar que el proper tram

que es trencarà serà el que hi

ha just al sud d‘Istanbul.

3

1

2

Uns operaris treballen en les destrosses ocasionades per un terratrèmol de 7,1 graus en l’escala de Richter el 19 d’octubre de 1989 a Oakland (EUA).


25

reportatge

una desena de terratrèmols ca-tastròfics, a raó d’un per segle, aproximadament.

El darrer gran sisme a la península Ibèrica es va produir a Andalusia, concretament a la localitat gra-nadina d’Arenas del Rey, el dia de Nadal de 1884. Amb una intensi-tat X (10), va destruir totalment aquesta població, a més de cau-sar danys en d’altres de properes, i va ocasionar gairebé 1.000 vícti-mes mortals. El de Torrevella, a la província d’Alacant, també d’in-tensitat X (10), va ensorrar 534 cases en aquesta localitat, 388 a Almoradí i va causar nombrosos desperfectes a les pobla cions del voltant de la comarca del Baix Segura. Hi va haver 400 morts.

I no hem d’oblidar que l’1 de novembre de 1755 Lisboa va patir un terratrèmol que va fer trontollar els fonaments del pen-sament i la cultura occidentals. El sisme, que va destruir la ciutat, es va originar davant de les costes de Faro i Cadis i, com a conse-qüència, es van formar tres ona-

des gegantines –tsunamis– que van escombrar les costes portu-gueses, gaditanes i nord-africa-nes. A Lisboa, aquestes onades gegantines van arribar a fer 15 metres d’alçada, van penetrar fins al cor de la ciutat i van arros-segar cap a la mar runes, vaixells i cadàvers. Per si no n’hi hagués prou, les flames de les espelmes de les esglésies i de les cuines de les cases van provocar un gran incendi que va durar tres dies. Només a la ciutat de Lisboa van morir unes 75.000 persones. A la costa gaditana les onades ge-gantines van trencar les muralles de la ciutat de Cadis i, fins i tot, la ciutat d’Alger, situada a més de 2.500 quilòmetres de Lisboa, va ser durament castigada.

Les falles actives actualment a la península Ibèrica es troben majoritàriament a Andalusia, al llarg de la costa mediterrània i al Pirineu. És en aquestes regi-ons on s’han produït els grans terratrèmols històrics i on hi ha falles que, encara que no n’ha-

gin originat fins ara, presenten característiques geològiques que fan pensar que poden ar-ribar a produir-ne. Precisament en aquestes falles se centra la investigació de l’Equip de Tec-tònica Activa i Paleosiosmologia de la UB integrat dins el grup de recerca RISKNAT (Grup de Riscos Naturals).

Els sismes a Catalunya: re lativa tranquil·litat des de fa 500 anys La història sísmica recent del nostre país és pràcticament intranscendent. El 2004, sen se anar més lluny, les diferents es-tacions de l’Institut Cartogràfic de Catalunya van registrar 488 moviments minúsculs la majoria dels quals van ser imperceptibles per a la població i no van supe-rar els dos graus de magnitud. El terratrèmol més fort del segle XX va ser el succeït a Vie lha el 19 de novembre de 1923, amb una intensitat de VIII (8), que va pro-vocar danys notoris a l’Artiga de Lin, Vielha i Escunhau.

Afortunadament, la península Ibèrica no és una zona de gran risc sísmic constant, malgrat haver viscut en la seva història recent, de forma localitzada, terra trèmols importants. El lí-mit entre les plaques europea i africana passa per una línia que uneix les illes Açores i l’estret de Gibraltar. L’acostament de les plaques africana i europea a la Mediterrània occidental (4 mm/any) és més lent que a la Mediterrània oriental (7 mm/any), la qual cosa fa que les fa-lles de la Mediterrània orien tal siguin més actives i produeixin sismes catastròfics amb recur-rències més petites que a la Mediterrània occidental.

Malgrat la lenta aproximació d’aquestes plaques a la Me-diterrània occidental, a la pe-nínsula Ibèrica han tingut lloc terratrèmols amb conseqüèn-cies devastadores en els temps en què es té registre històric i se n’han detectat alguns per mèto-des paleosísmics. Concretament, hi ha registrats històricament

Història sísmica i falles actives a la península Ibèrica

Terratrèmols d’intensitat igual o superior a IX, d’acord amb el catàleg de l’lnstitut Geogràfic Nacional (Madrid)

Data Lloc Intensitat

25/12/1884 Arenas del Rey (Andalusia) X

21/03/1829 Torrevella (País Valencià) X

25/08/1804 Dalias (Andalusia) IX

23/03/1748 Enguera (País Valencià) IX

09/10/1680 Alhaurín el Grande (Andalusia) IX

20/10/1654 Alaior (Menorca) IX

1645 Alcoi (País Valencià) IX

22/09/1522 Almeria (Andalusia) IX

09/11/1508 Vera (Andalusia) IX

09/11/1505 Carmona (Andalusia) IX

24/04/1431 Atarfe (Andalusia) IX

02/02/1428 Queralbs (Catalunya) IX

Efectes en el terreny del sisme del 25 de desembre de 1884. Arenas del Rey (Granada). Font: Académie des Sciences de l’institut National de la France.


26

reportatge

Cadascun d’aquests grans sis-mes ha estat produït per una falla diferent, atès que la baixa velocitat de moviment de les falles existents a Catalunya, al voltant de 0,01mm/any de mitjana, fa que les recurrènci-es entre els grans terratrèmols causats per una falla siguin d’uns quants milers d’anys (des de pocs milers, per a les més ràpides, fins a desenes de milers per a les més lentes). Si es té en compte que el registre històric es va iniciar, amb un cert rigor, al segle XIV (fa uns 700 anys), això vol dir que el cicle sísmic dels grans terra-trèmols de les nostres falles és més llarg que aquest temps i que n’hi pot haver que, tot i no presentar actualment activitat sísmica, siguin vives i, per tant, capaces de produir un gran

Entrevista a Santi Parés,coordinador general d’emergències de la Generalitat de Catalunya

Hem pogut aprendre alguna cosa, aquí, a Catalunya, de la tragèdia que ha suposat el tsunami del sud-est asiàtic?Cada vegada que es registra

una incidència o una catàstro-

fe es poden aprendre coses. La

reflexió davant el que ha passat

amb el tsunami és obligada i

permet treure conclusions a

tots aquells que estem vincu-

lats a sistemes d’emergència.

En aquest cas concret, veiem

que els sistemes d’avisos a la

població per fenòmens propis

de la zona són imprescindi-

bles. A Catalunya no cal una

detecció de tsunamis atès que

el risc és ínfim, però hem de

valorar els sistemes d’avisos

per a fenòmens que ens són

més propers.

En el cas improbable que un fenomen similar afectés algun dia la Mediterrània, quins punts de la nostra costa serien els més vulnerables?La nostra costa té un perfil oro-

gràfic molt irregular i marcat

per elevacions del terreny ben

a prop de l’aigua. Les zones del

país que tenen un baix desni-

vell a prop de la costa són la

plana de l’Empordà i el delta

de l’Ebre. De fet, en aquestes

zones, quan hi ha temporals

de llevant, ja tenen problemes

localitzats a causa de l’entrada

d’aigua del mar.

Partint de la base que el risc de sismes importants a Catalunya és baix, en quin estat ens tro-bem pel que fa a prevenció? En

general, les normatives d’edifi-cacions a Catalunya preveuen el perill sísmic?La prevenció per afrontar sis-

mes a Catalunya té dos eixos

fonamentals. En primer lloc,

hi ha una norma sismoresis-

tent que obliga a dissenyar les

estructures per tal que puguin

suportar els moviments sísmics

possibles en aquesta àrea. L’al-

tre instrument per prevenir els

efectes dels sismes és el mateix

pla d’emergències SISMICAT.

La previsió de terratrèmols és

impossible, per la qual cosa les

eines per reduir el risc sísmic

es basen en els sistemes de de-

tecció que permeten localitzar

en temps real qualsevol petit

terratrèmol. D’altra banda,

l’anàlisi estadística de fenò-

mens passats és el que permet

conèixer la possibilitat de nous

tremolors en cada punt de la

geografia catalana.

Quin mecanismes s’engega-rien si es produís un terratrè-mol rellevant?En cas d’un terratrèmol re-

llevant les intervencions es-

tarien marcades pel rescat de

persones, si arribés el cas, i

per la verificació dels efectes

dels tremolaments, perquè les

vibracions d’un sisme poden

provocar deteriorament de les

estructures que es detecten a

partir d’anàlisis en detall.

Terratrèmols històrics a CatalunyaSi ens remuntem uns segles en-rere, toparem amb el sisme per excel·lència al nostre territori: la crisi olotina del segle XV, que va començar el febrer de 1427. El març d’aquell any va tenir lloc el terratrèmol d’Amer (intensitat VIII-IX) i el maig es va produir el d’Olot (intensitat VIII-IX), que va destruir totalment aquesta ciutat. L’episodi va culminar amb el terratrèmol de la Can-delera, el 2 de febrer de 1428, d’intensitat IX. Aquest és el més fort ocorregut a Catalunya en temps històrics i, a més de de-vastar, entre molts altres llocs, Castellfollit, la vall d’en Bas, Girona, Puigcerdà, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Queralbs, Camprodon, Besalú, Banyoles i Castelló d’Empúries, va arribar a fer destrosses a Barcelona, Lleida i Cervera. Mapa de sismes de Catalunya. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.


27

reportatge

terratrèmol. A la península Ibè-rica, el més probable és que el proper gran terratrèmol l’ori-gini una falla que no n’ha pro-duït cap en temps històrics.

Temps per a la ciència-ficcióEncara que pugui resultar inimaginable pensar en els efectes que un gran terratrè-mol provocaria avui al nostre territori, hi ha qui s’ha pres la molèstia d’intentar fer-ne una aproximació. El projecte Risk-UE, en el qual participen l’Ins-titut Cartogràfic de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, desenvolupa me-todologies avançades per a l’avaluació del risc sísmic en set ciutats europees. Pel que fa a Barcelona, s’ha conclòs

que l’escenari de danys per al conjunt de la ciutat en cas d’un terratrèmol d’intensitat moderada significaria la possi-bilitat que un important nom-bre d’edificis resultessin inha-bitables (uns quants milers), com també un nombre consi-derable de víctimes humanes. Els danys materials suposarien pèrdues econòmiques signifi-catives per al PIB del país.

El conjunt de l’edificació de Barcelona està compost per un 79 per cent d’edificis d’obra de fàbrica i un 18 per cent de formigó. L’avaluació de la vulnerabilitat sísmica mostra que els primers són més vul-nerables al fenomen sísmic. La participació en el projecte Risk-UE ha permès constatar que malgrat que la perillosi-

tat sísmica que afecta la ciutat de Barcelona és moderada, la vulnerabilitat dels seus edificis, monuments i sistema urbà fa que el risc esdevingui consi-derable. Aquesta condició de risc requereix que es tingui en compte l’ amenaça sísmica en els plans d’emergència de la ciutat.

Un altre estudi fet per l’Insti-tut Cartogràfic de Catalunya va mirar de traslladar el gran sisme de 1428 a l’any 2000 amb l’objectiu d’obtenir da-des enfocades cap a la pre-venció de desastres en zones de baixa o moderada activitat sísmica, on no es disposa d’in-formació detallada de danys provocats per terratrèmols antics. L’estimació va oferir resultats gairebé esfereïdors:

el 43 per cent dels edificis de Catalunya experimentarien al-gun tipus de danys i un miler s’esfondrarien; 23.000 immo-bles quedarien inhabitables i 140.000 persones es trobarien sense casa; les víctimes mor-tals superarien amb escreix el miler i els ferits els 25.000; les pèrdues econòmiques se-rien d’uns 800.000 milions de pessetes, que en termes del producte interior brut (PIB) representarien al voltant del 8 per cent d’aquest. La inversió necessària per reconstruir els edificis afectats s’acostaria a 176.000 milions de pessetes. Totes aquestes dades, insistim, s’han de prendre amb la degu-da distància que suposa, com esmentem al títol d’aquest apartat, nedar en el negre mar de la ciència-ficció.

Altres tremolors: la sismologia forenseLa utilitat dels sismògrafs no es limita a la

detecció de terratrèmols. Un sensor sísmic

enregistra el moviment del terreny, és a dir,

qualsevol pertorbació que generi ones sís-

miques, sigui quin sigui el seu origen. Ai-

xí, els moviments que s’enregistren poden

ser produïts pel moviment de persones,

vehicles, vibracions dels arbres i edificis a

causa del vent, impactes de les onades a la

costa, etcètera. Una ona elàstica generada

per qualsevol font energètica és potencial-

ment detectable. És aquí on entra en joc

l’anomenada “sismologia forense”, terme

que prové de la medicina encara que avui

dia s’aplica a molts altres oficis. La sismo-

logia forense té com a funció esbrinar les

característiques de les fonts que han provo-

cat les pertorbacions registrades i, al mateix

temps, com hi ha influït el mitjà de trans-

port (les característiques del terreny).

Un sensor sísmic no és més que una orella

que escolta el terra, tal com feien els indis

que vèiem no fa gaires anys al cinema quan

volien saber si hi havia una estampida o si

s’acostava el tren. Cada sensor té un rang

auditiu de treball que, actualment, pot

percebre des d’oscil·lacions de 50 cicles per

segon (50 Hz) fins a una oscil·lació ca da

100 segons (0.01 Hz), és a dir, pot arribar

a enregistrar la marxa d’una persona a 25

o 50 metres. Per tot això la sismologia ha

tin gut un paper molt important històrica-

ment. En temps de la guerra freda que van

mantenir els Estats Units i l’antiga Unió So-

viètica (amb els respectius aliats) després de

la Segona Guerra Mundial, es va produir un

gran avenç en la investigació sismològica.

Diuen que la millor manera de saber què

fa el veí és posar l’orella a la paret; per tant,

aquesta es va convertir en la solució quan

un bàndol estava interessat a saber si l’al-

tre experimentava explosions nuclears, per

exemple. El poder auditiu dels sismògrafs,

permet, d’altra banda, mantenir el control

d’una zona sense necessitat de cap pre-

sència física. El conflicte del Yom Kippur

de 1973 entre Egipte i Israel es va poder

tancar perquè els mediadors americans

del conflicte van proposar un compromís

de monitoratge remot de la península del

Sinaí per part d’Israel, però mantenint les

forces israelianes fora de la zona d’ocu-

pació, i això es va poder fer gràcies a la

sismologia.

Pel que fa a la vida quotidiana, s’acostu-

men a instal·lar sensors en llocs deter-

minats amb l’objectiu d’analitzar o bé

detectar comportaments anòmals, per

exemple, en un edifici que presenta vibra-

cions, és a dir, en aplicacions relacionades

amb el món de l’enginyeria.

Sismògraf de l’Observatori Fabra de Barcelona.


28

reportatge

i a la UB...

BUNIVERSITAT DE BARCELONA

U

GeologiaTítol homologat. Ensenyament de primer i segon cicle. Facultat de Geologia.

Alguns dels continguts bàsicsCristal·lografia, petrologia, dinàmica glo-bal, geologia estructural i geomorfologia, química, física, geoquímica, estratigrafia i sedimentologia, geologia regional i apli-cada, física, treball de camp, matemàti-ques, paleontologia.

Enginyeria GeològicaTítol homologat compartit amb la UPC. Ensenyament de 1r i 2n cicle. Facultat de Geologia.

Continguts bàsicsA més dels propis de qualsevol enginye-ria superior (càlcul, àlgebra, estructures...) els específics de l’enginyeria del terreny i de l’enginyeria dels recursos geològics (mecànica de sòls, enginyeria geoam-biental...); els bàsics de geologia (mine-ralogia, petrologia, geodinàmica...), i els

propis de la geologia aplicada (hidro-geologia, prospecció geològica, riscos geològics...).

FísicaTítol homologat. Ensenyament de primer i segon cicle. Facultat de Física.

Alguns dels continguts bàsicsElectromagnetisme, física d’estat sòlid, física quàntica i atòmica, mecànica i ones, física estadística, mètodes matemàtics, física nuclear i de partícules, òptica, ter-modinàmica, mecànica quàntica, elec-trodinàmica, mecànica teòrica, electròni-ca, astronomia i astrofísica, meteorologia, geofísica.

Per a més informacióPodeu trobar més informació relativa als terratrèmols i, en concret, al tsunami del sud-est asiàtic en aquests webs de la UB: http://www.ub.edu/geologia/sumatra.htmhttp://gama.am.ub.es/catalan/catala.htm

Titulacions de la UB relacionades amb el contingut del reportatge:

FACUTAT DE GEOLOGIA

Marí i Franquès, s/n08028 BarcelonaTelèfon: 93 402 13 36

Transports Metro Palau Reial, línia 3Trambaix, línies T1, T2, i T3Bus 7, 33, 60, 63, 67, 68, 74, 75, 78, 113 i 167

FACULTAT DE FÍSICA

Av. Diagonal, 64708028 BarcelonaTelèfon: 93 402 11 16

Transports Metro Palau Reial, línia 3Trambaix, línies T1, T2 i T3Bus 7, 33, 60, 63, 67, 68, 74, 75, 78, 113 i 167

Campanya de recollida de fons per a les víctimes del tsunami

La Fundació Solidaritat UB ha ende-gat una campanya de re captació de fons per a projectes de recons-trucció de zones afectades pel tsu-nami del 26 de desembre al sud-est asiàtic. Concretament, els diners re-collits s’empraran en tasques de re-construcció del patrimoni, a través de Solidaritat UB i el Programa de gestió cultural de la UB, que abans del tsunami estava treballant en un projecte per al desenvolupament turístic responsable del sud-est asiàtic. Les aportacions econòmi-ques a la campanya es poden fer al compte de Caixa de Catalunya: 2013-0088-61-0200913350. També es pot obtenir més informació so-bre el tsunami i els seus efectes a l’Observatori Solidaritat:

www.ub.es/solidaritat/observa-tori/som.htm



30

notícies

El proper 18 de maig, la comunitat universitària elegirà el rector o rectora de la UB a través del sufragi universal del personal docent i investigador, els estudiants i el personal d’administració i serveis. Més de 60.000 persones tenen dret a votar seguint un procés que es posa en pràctica per primer cop en aquesta Universitat.

El 18 de maig, eleccions a la UB

Qui pot votar en aquestes eleccions?Hi ha quatre col·lectius, també anomenats sectors, d’electors:

El professorat doctor dels cossos docents universita-ris (catedràtics, professors titulars...). Aproximadament 2.500 persones.

L’altre personal docent i in-vestigador (bàsicament pro -fessorat contractat temporal i professorat titular d’escola universitària no-doctor). Aproximadament 1.900 per-sones.

L’alumnat matriculat en en senyaments de primer i segon cicle i de doctorat. Aproximadament 57.000 persones.

El personal d’administració i serveis. Aproximadament 2.000 persones.

Per poder exercir el dret de vot cal estar inscrit en el cens que es farà públic a partir del dia 1 d’abril. Fins al dia 12 d’abril es poden presentar reclamacions referents a omissions o inexacti-tuds en aquest cens.

Qui pot presentar-se?Per presentar-se cal pertànyer al cos de catedràtics de la UB en actiu a temps complet. Els candidats seran proclamats per la Junta Electoral, de ma-nera definitiva, el 3 de maig.

Quan i com serà la campa-nya electoral?La campanya electoral durarà des de l’endemà fins a les 12 de la nit del dia 16 de maig. Durant la campanya, els candi-dats poden participar en reu-nions, debats i altres actes per presentar els seus programes, com també publicar propa-ganda en els diversos recintes de la Universitat. També tenen a la seva disposició un espai a la web de la UB.

Quan són les eleccions?Les eleccions són –en primera volta– el dimecres 18 de maig, des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre, sense interrupció. La segona volta, si es cal, tindrà lloc el dimarts 24 de maig amb el mateix horari.

On i com es vota?Cada elector ha de votar a la facultat o escola que li corres-pongui. Inicialment, al cens electoral s’estableix el centre al qual està assignat cadascú, que és aquell on està vinculat

administrativament. El perso-nal d’administració i serveis que treballa en àrees trans-versals disposarà d’unes urnes específiques que es repartiran entre els diferents centres de la UB, procurant en la mida del possible que cadascú pu-gui votar a prop del seu lloc de treball.

A la facultat o escola que els pertoqui, els electors troba-ran una mesa electoral que tindrà una urna per a cadas-cun dels quatre col·lectius amb dret a vot. Els electors trobaran a les meses electo-rals un únic model de sobre i papereta electoral. En aques-ta figuraran els noms de tots els candidats en un ordre establert per sorteig. L’elec-tor haurà de marcar amb una creu el candidat escollit i introduir la papereta dins el sobre electoral. Per votar caldrà identificar-se amb el DNI o el passaport.

Es pot votar per correu?Sí. Els electors que prevegin que no podran acudir a votar el dia 18 de maig poden fer-ho per correu. Han de sol·licitar a les mateixes facultats o es-coles, una certificació d’ins-cripció en el cens electoral. Juntament amb la certifi-cació es lliuraran a l’elector paperetes i sobres electorals. La votació per correu es pot fer fins a les 3 de la tarda del dia 17 de maig, dipositant la documentació en la secre-taria del centre assignat a l’elector.

Qui forma les meses elec-torals?Cada mesa estarà integrada per un representant de cadas-cun dels col·lectius d’electors, el qual serà triat per sorteig en-tre els membres d’aquell sector d’electors que estiguin assig-nats al centre. Els membres de les meses electorals hauran de garantir la transparència del procés de votació i escrutini, mantenir l’ordre en la votació, portar a terme l’escrutini i fer públics els resultats electorals. Les meses estaran presidides pel representant del professo-rat doctor. Els candidats també poden pro posar el nomena-ment d’un interventor per a cadascuna de les meses electo-rals, el qual haurà de pertanyer al centre corresponent.

Núria Quintana

Podeu consultar el calendari elec-toral, el reglament de les eleccions a rector i més informació a

www.ub.edu/eleccionsrectorat2005

El rector Joan Tugores no es presenta a la reelecció

L’actual rector de la UB,

Joan Tugores, no es pre-

sentarà com a candidat en

aquestes eleccions segons

un comunicat emès el dia

28 de febrer en el qual s’ex-

pliquen els motius d’aques-

ta decisió i es fa una valo-

ració d’alguns aspectes del

mandat que acaba.

30_31_noticies2.indd 3030_31_noticies2.indd 30 04/03/2005 14:32:4304/03/2005 14:32:43

31

notícies

Vots ponderats del candidat A en el sector de personal doctor dels cossos docents universitaris

Vots ponderats del candidat A en el sector de personal doctor dels cossos docents universitaris

(1)

51 (atès que els vots d’aquest sector d’electors han de tenir el valor d’un 51% del total)

Total de vots vàlids emesos per tots els electors d’aquest sector a les diferents candidatures (*)

x Vots rebuts pel candidat A en aquest sector d’electors =

Vots ponderats del candidat A en el sector de l’altre personal docent i investigador

Vots ponderats del candidat A en el sector de l’altre personal docent i investigador

(2)




Vots ponderats del candidat A en el sector de l’alumnat

Vots ponderats del candidat A en el sector de l’alumnat

(3)




Vots ponderats del candidat A en el sector del personal d’administració i serveis

Vots ponderats del candidat A en el sector del personal d’adminis-tració i serveis

(4)




Si sumem 1 + 2 + 3 + 4 tindrem el total de vots ponderats que obté el candidat A. S’ha de repetir el mateix procés per als candidats B i C.

(*) Atès que la LOU diu que es tracta dels vots a les diferents candidatures, no es compten els vots en blanc.

Els vots dels diversos col-lectius d’electors tenen dife-rent valor a l’hora de calcular el resultat dels comicis.

El conjunt del vot del profes-sorat doctor dels cossos do-cents universitaris té un valor equivalent al 51 per cent del total.

El vot de l’altre personal docent i investigador té un valor equi-valent al 9 per cent del total.

El vot de l’alumnat té un va-lor equivalent al 30 per cent del total.

El vot del personal d’admi-nistració i serveis té un valor

equivalent al 10 per cent del total.

D’acord amb aquests percen-tatges, un cop sumats els vots s’ha de calcular el coeficient de ponderació que cal aplicar al total de vots de cada col-lectiu. Com s’indica en el gràfic inclòs en aquesta pàgina, per saber el resultat que obté un candidat en un sector deter-minat d’electors s’ha de mul-tiplicar el nombre de vots que ha rebut en aquest col·lectiu pel coeficient de pondera-ció en el sector. Els resultats es publicaran la mateixa nit de les eleccions. Es proclama guanyador el candidat que ha obtingut la majoria absoluta

d’aquests vots ponderats. Si ningú no aconsegueix la ma-joria absoluta es procedeix tal com preveu la normativa, en els sis dies hàbils següents, a una segona votació entre les candidatures que han obtin-gut més vots ponderats. En aquesta segona votació es

proclama guanyador el can-didat que obtingui la majoria simple dels vots ponderats.

En unes eleccions on es pre-senten els candidats A, B i C, per calcular els vots del can-didat A s’han de fer les ope-racions següents:

Com es compten els vots?


32

notícies

Concentrar en un sol espai físic grups capdavanters de recerca d’entitats públiques, empreses privades que aposten per la innovació i infraestructures tecno-lògiques capdavanteres és la fórmula en què es basa un parc científic. Es tracta d’institucions que tenen com a objectiu la transferència de coneixements i tecnologia; són indrets on la recerca es transforma en iniciatives empresarials i en productes concrets que milloren la qualitat de vida de la població. L’exemple del Parc Científic de Barcelona (PCB), desenvolupat per la UB, ajuda a entendre el funcionament i les característiques d’aquestes entitats.

Parcs científics, espais per a la recerca i la innovació

El PCB acull actualment més de 50 grups de recerca i 25 empre-ses, majoritàriament dels sec-tors farmacèutic i biotecnolò-gic. Es tracta d’un entorn on la proximitat entre empreses i

grups d’investigadors d’enti-tats públiques facilita que els coneixements generats des d’institucions com ara la uni-versitat arribin al conjunt de la societat.

Aquesta transferència de co -neixement es pot fer, per exemple, creant empreses noves a partir d’innovacions tecnològiques o investigant conjuntament amb firmes ja consolidades, fins i tot creant unitats mixtes de recerca amb personal de la universitat i d’una empresa determinada. Un exemple d’empresa “jove” creada al PCB a partir d’una innovació tecnològica és Advancell, que neix a partir de la tasca del Grup de Recerca Biologia Cel·lular de la UB i d’investigadors de l’Hospital la Fe de la Universitat de València. Aquests dos grups havien creat uns cultius cel-lulars per usar-los en la seva recerca i es van adonar que eren útils per a diferents sec-tors empresarials, com ara la indústria dermatològica, que podia utilitzar-los per fer pro-ves de cosmètics i reduir així l’ús d’animals de laboratori. Al PCB hi ha un entorn on es dóna suport a aquestes em preses “nounades” durant els tres pri-

mers anys d’existència, és l’anomenada Bioincubadora CIDEM-PCB, que els facilita una infraestructura cientifico-tecnològica, com també ser-veis de gestió empresarial i suport financer.

Al PCB es troben, d’altra banda, empreses ja consolidades en els seus sectors, com ara Merck Farma y Química, Esteve o Uriach. Són firmes que porten a terme recerques conjuntes amb equips del sector públic al Parc. De ve gades, aquesta col·laboració es formalitza amb unitats mixtes de recerca, com ara Almirall Prodesfarma-PCB que treballa en la cerca de nous principis actius per a futurs medicaments.

Grups de recerca capdavanters Entre els grups de recerca per-tanyents a entitats públiques localitzats al PCB, el més impor-tant és l’Institut de Re cerca Biomèdica (IRB-PCB), que té com a assessor científic l’investigador Joan Massagué, del Memorial

Foto

: © P

CB,

Rai

mo

n S

olà


33

notícies

Sloan-Kettering Institute. L’IRB-PCB ampliarà durant el propers anys els seus programes actuals amb un de recerca oncològica sobre la metàstasi liderat per Joan Massagué, que treballarà en col·laboració amb els investi-gadors del Programa de Biologia i Genètica del Càncer que diri-geix al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, com també amb investigadors de la xarxa d’hospitals universi-taris de Catalunya.

Per tal de facilitar la qualitat de tota aquesta recerca, un dels elements pels quals ha de

vetllar un parc científic és la tecnologia que ofereix als seus usuaris. En el cas del PCB hi ha 5.000 m2 destinats a platafor-mes tecnològiques, una de les quals, la de nanotecnologia, ha estat inaugurada darrera-ment i constitueix un espai aïllat de l’exterior i equipat per minimitzar al màxim la pre-sència de partícules de pols. S’hi treballa a escala nanomè-trica, és a dir amb objectes de mides d’una milionèsima part de mil·límetre. El primer pas per impulsar aquesta platafor-ma va ser desenvolupar nanoei-nes per poder treballar a aques-

Foto: © PCB, Raimon Solà

Joan Massagué, assessor científic del PCB i Premi Princep d’Astúries:

Joan Massagué, Premi Prín cep

d’Astúries 2004 i un dels cien-

tífics més citats del camp de la

biologia cel·lular, és actualment

el director del Programa de

Biologia i Genètica del Càncer

del Memorial Sloan-Kettering

Cancer Center de Nova York,

càrrec que compagina amb

el d’assessor científic del Parc

Científic de Barcelona.

Creu que la recerca que es duu a terme al PCB i a Catalunya en general és competitiva a escala internacional?

A Catalunya hi ha recerca

competitiva a escala inter-

nacional, però no de forma

general sinó només en certes

disciplines concretes i en certs

moments. Però hi ha potenci-

al per fer recerca de primera

línia de manera més uniforme.

Si aquest potencial es culti-

va, Catalunya podria arribar a

acollir un lideratge mundial en

un grapat d’àrees i una recerca

competitiva en moltes més.

Per què creu que el PCB és l’entorn adequat per a la cre-

ació d’un programa de recer-ca en oncologia?Perquè ja disposa d’investi-

gadors i infraestructures ade-

quats, connexions instituci-

onals amb diversos centres

mèdics de Barcelona i conne-

xions personals significatives

amb oncòlegs dels principals

centres de la Unió Europea i

dels Estats Units.

En quines àrees de recerca està treballant actualment?Pel que fa a principis biolò-

gics bàsics, estem esbrinant

els senyals de comunicació

entre les cèl·lules dels nos-

tres teixits i com es compor-

ten les cèl·lules en resposta

a aquests senyals i arriben

a decisions de proliferació,

organització o autoelimina-

ció. Quant a problemes prò-

piament oncològics, estem

identificant els gens i meca-

nismes que transformen les

cèl·lules d’un tumor primari

en cèl·lules metastàtiques que

s’escampen a òrgans vitals i

poden acabar amb la vida del

pacient.

“Catalunya pot arribar a un lideratge mundial de la recerca en un grapat d’àrees”

Foto: PCB

ta es cala, des de nanopinces fins a la tecnologia més com-plexa per a la detecció i obser-vació d’àtoms i mol·lècules.

La futura ampliacióDurant aquest any, el Parc Científic de Barcelona em -prendrà el projecte d’ampliació definitiu que es preveu que estigui operatiu a la fi de 2008. Amb el nom de 2a Fase, aques-tes obres suposaran passar de 26.200 m2 a 85.000 m2 i inclou-ran la remodelació de les dues torres que actualment ocupen les facultats de Geografia i Història i Filosofia de la UB, cen-

tres que es traslladaran al nou edifici que s’està construint davant la Casa de la Caritat. Entre d’altres infraestructures, l’ampliació permetrà el creixe-ment de l’Edifici Modular de Laboratoris i la creació d’una incubadora tecnològica per fomentar la creació de noves empreses de base tecnològica, que s’impulsa en coordinació amb el Centre d’Innovació de la Fundació Bosch i Gimpera.

Els parcs científics, una realitat internacionalEl PCB forma part de la Xarxa de Parc Científics i Tec nològics de Catalunya (XPCat), que comprèn 11 entitats. A escala estatal, l’As-sociació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya té 51 membres i, mundialment, l’Asso-ciació Internacional de Parcs Científics i Tecnològics està inte-grada per 277 organismes.

Rosina Malagrida


34

notícies

Cayetano González és un dels

investigadors d’elit que estan

treballant al PCB i que han estat

“recuperats” després d’anys de

treball en altres països euro-

peus. Ha vingut a Barcelona

procedent del Centre Nacional

d’Investigacions Oncològiques

(CNIO) de Madrid, després de

passar pel prestigiós centre de

recerca europeu EMBL ubicat

a Heidelberg, Alemanya, on

dirigia el laboratori de divisió

cel·lular, càrrec que va assolir

després d’haver-se dedicat a la

recerca en diverses universitats

del Regne Unit, entre les quals

l’Imperial College de Londres.

Ara, al PCB, lidera un grup de

recerca centrat en l’estudi dels

mecanismes de divisió de les

cèl·lules, una línia d’investiga-

ció que està aportant informa-

ció de gran interès en el camp

de l’oncologia. El seu ingrés

a l’IRB-PCB es va produir

gràcies al programa ICREA,

impulsat per la Generalitat i

destinat a la incorporació d’in-

vestigadors.

La reincorporació d’investigadors d’elit

Jaume Piulats,director del Laboratori de Bioinvestigació de Merck:

Merck va ser la primera empresa

que va firmar un contracte amb

el PCB, l’any 1999. El director

del Laboratori de Bioinvestigació

(LBI), Jaume Piulats, explica què

ha trobat aquesta firma al Parc

Científic de Barcelona:

“Els principals avantatges d’in-

vestigar al PCB rauen en les pos-

sibilitats de cooperació, en l’ús

“Els principals avantatges d’investigar al PCB són les possibilitats de cooperació”

Com contactar amb el PCBDes del PCB s’oferten múltiples serveis a investi-gadors, empreses i institu-cions (subcontractació de recerca; creació d’unitats mixtes de recerca; comer-cialització de patents; creació d’empreses de base tecnològica –spin-offs– dins la Bioincubadora CIDEM-PCB; plataformes i serveis tecnològics: con-sultoria, subcontractació i accés en règim d’autoser-vei, etcètera).

Per obtenir més informació:Administració PCB, Direcció ComercialTel. 93 403 72 82

El PCB en xifresSuperfície total (2004)Superfície total que tindrà el 2008

26.200 m² 85.000 m²

Persones que hi treballen (2003-2004)• en R+D• en altres activitats

1.2141.085129

Creació de llocs de treball nous en el període 2003-2004 250

Recerca sector privat• empreses i spin-offs• unitats mixtes de recerca entre entitats

públiques i privades

Recerca sector públic• grups de recerca biomèdica i

biotecnològica

Recerca multidisciplinària• instituts, centres, grups i observatoris

23

3

32

22

Serveis d’oferta tecnològica(Serveis Científics PCB, SCT-UB, IDIBAPS, CSIC, Genoma España) 23 unitats

Serveis de suport(Centre de Patents, Centre d’Innovació-FBG, centres de documentació, restauració, sales d’actes, etc.)

11 unitats

Foto

: PC

B

Foto: PCB

compartit d’equipaments i ser-

veis comuns i en el manteniment

d’una formació continuada. [...]

En realitat, si parlem de beneficis

hauríem d’afirmar que teníem

altres opcions més econòmiques

per construir un nou centre d’in-

vestigació. No obstant això, vam

optar per situar-nos al costat de

la Universitat com a aposta per la

innovació i la creativitat.

El nostre laboratori al PCB,

l’LBI, investiga noves dianes

i agents terapèutics en l’àrea

de l’oncologia. La investiga-

ció actual de l’LBI se centra

en la modulació farmacolò-

gica de l’angiogènesi tumo-

ral, és a dir, al bloqueig de

la formació dels nous vasos

sanguinis que alimenten els

tumors.”


35

opinió

Potenciar la innovació docentCada vegada és més necessari introduir la innovació en els processos educatius. Es tracta d’adaptar la formació universitària a les exigències de la societat actual, on a part de donar coneixement s’ha de formar l’estudiant en la gestió i utilització de la gran quantitat d’informació disponible; també cal tenir en compte els canvis en el perfil dels nous estudiants universitaris i les novetats introduïdes pels avenços científics, com també l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Albert Cornet,Delegat del rector per a Projectes de Millora Docent

Sense treure importància al paper cabdal de la docència magistral, cal endegar experi-ències d’innovació docent que facilitin la transició a un nou model educatiu centrat en el procés d’aprenentatge de l’alumne i el progressiu desenvolupament d’aptituds i competències tant genèri-ques com específiques. La introducció de noves meto-dologies i tecnologies facilita tot aquest procés. Per exem-ple, el desenvolupament de la plataforma tecnològica dels dossiers electrònics ha per-mès que cada professor pugui interactuar amb els seus alumnes a través de la xarxa posant a la seva disposició una “prestatgeria” virtual de materials docents, eines de correu, fòrum o qüestionaris d’autoavaluació.

Conscient des de fa alguns anys de la necessitat de poten-

ciar la innovació docent, la UB ha estat pionera i capdavan-tera en la posada en marxa d’actuacions en aquest sen-tit. Al principi dels noranta es va crear el Gabinet d’Avalua-ció i Innovació Universitària. Paral·lelament es van iniciar les convocatòries de Pro-jectes d’Innovació Docent i el 2000 es va fer la primera convocatòria de Grups d’In-novació Docent (GID). En els darrers anys s’ha produït un punt d’inflexió en tota aques-ta estratègia institucional. El 2002, va néixer el Programa de millora i innovació docent (PMID-UB) com a línia estratè-gica d’actuació del Vice-rectorat de Política Aca dèmica. El canvi consisteix a passar de la potenciació de projec-tes individuals i aïllats a una estruc tura organitzat iva estable orientada a estendre

les noves metodologies i tec-nologies a tot el professorat.

Actualment, doncs, els do cents de la UB disposen d’una estructura que els dóna suport i formació tant en l’aspecte tècnic com en el metodològic. Per exemple, pel que fa a la producció de material docent, la col·laboració amb el profes-sorat va des de les tasques més simples, com la digitalit-zació d’imatges, fins a l’elabo-ració de material multimèdia com ara vídeos educatius, material interactiu, simula-cions... Aquests materials faci-liten les tasques d’autoavalua-ció i ajuden a impartir contin-guts de forma semipresencial. En col·laboració amb l’ICE de la UB, s’ofereix assessorament per endegar iniciatives d’apre-nentatge basat en la resolució de problemes o per usar pla-

taformes que permetin treba-llar de forma cooperativa entre els estudiants. Aquestes metodologies permeten un seguiment més tutorat de l’evolució de l’estudiant.

A més, hi ha d’altres actuaci-ons que faciliten la participa-ció del professorat en els actu-als processos de canvi. N’és un exemple el disseny de la plata-forma tecnològica que dóna suport al pla docent en crèdits ECTS (European Credit Transfer System). Un altre és la imple-mentació, en col·laboració amb Publicacions UB, dels mecanismes necessaris per assegurar l’ús correcte del material docent creat pel pro-fessorat de la UB dotant-lo de les identificacions i llicències necessàries a través del Digital Object Identifier (DOI) i llicèn-cies Creative Commons.

Projectes d’innovació docent inclosos en convocatòries inter-nes de la UB i externes de la Generalitat, el Ministeri o la UE

Nombre de consultes fetes per alumnes als dossiers electrònics

Nombre de professors de la UB que participen en projectes i grups d’innovació docent

2001 2002 2003 2004

92

120207

253180.000 520.000

1.150.0001.940.000

460600

870

1.140


36

notícies

La UB, líder en producciócientífica en biomedicina i ciències de la salut

La UB lidera, un cop més, el ràn-quing dels centres universitaris més productius en biomedici-na i ciències de la salut, segons el Mapa bibliomètric d’Espanya 1994-2002: biomedicina i ciènci-es de la salut, un in forme bibli-omètric basat en l’anàlisi d’in-dicadors de la producció cien-tífica espanyola en biomedici-na i ciències de la salut.

Dels 146 centres universitaris identificats al Mapa, la UB és la universitat capdavantera al

país pel que fa a productivitat científica en biomedicina i ci-ències de la salut, amb 6.872 documents publicats i 66.084 cites. A més, la UB és un dels centres més destacats per la mitjana de cites rebudes per document i pel baix percen-tatge de documents que no han rebut cites.

Quant al sector sanitari, amb 356 centres identificats a tot el país, l’Hospital Clínic de Bar-celona –un dels hospitals uni-

Centres universitaris més productius d’Espanya (1994-2002)

Nombre de documents

Nombre de cites

Cites per document

Universitat de Barcelona 6.872 66.084 9,62

Universitat Complutense de Madrid 5.221 41.676 7,98

Universitat Autònoma de Madrid 4.800 55.242 11,51

U. Autònoma de Barcelona 3.570 28.389 7,95

Universitat de València 3.523 25.061 7,11

U. de Santiago de Compostela 2.198 12.867 5,85

Universitat de Granada 2.148 13.891 6,47

gador de la UB, és a la setena posició del rànquing nacional.

Pel que fa a la recerca per paï-sos, Espanya ocupa l’onzena posició entre els vint països més productius del món en biomedicina i és el setè entre els europeus.

Els resultats del mapa es basen en el subconjunt de documents citables classificats temàticament en 70 disciplines segons el Journal Citation Reports (JCR) de 1996. Més informació: Mapa bibliomètric d’Espanya 1994-2002: Biomedicina i ciències de la salut (http://193.147.240.216/webs/mapabiomedico2002/index.htm) dirigit per Jordi Camí (IMIM-UPF).

Centres sanitaris més productius d’Espanya (1994-2002)

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 4.070 42.564 10,46

Hospital Vall d’Hebron 1.995 17.789 8,92

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 1.742 14.833 8,51

Hospital Ramón y Cajal 1.698 13.630 8 03

Hospital La Paz 1.643 8.996 5,48

Hospital 12 de Octubre 1.594 13.329 8,36

Hospital de Bellvitge 1.339 12.498 9,33

Nombre de documents

Nombre de cites

Cites per document

Pedro Alonso, premi Ciutat de Barcelona 2004 d’investigació científicaPedro Alonso, professor del Departament

de Salut Pública de la UB i director del

Centre de Salut Internacional de l’Hospital

Clínic de Barcelona, va rebre el Premi

Ciutat de Barcelona 2004 d’investigació

científica pel desenvolupament clínic d’una

vacuna contra la malària. Els Premis Ciutat

de Barcelona van ser lliurats per l’alcalde de

la ciutat, Joan Clos, el 10 de febrer, al Saló

de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.

Pedro Alonso, director del Grup de Recerca

en Epidemiologia i Salut Internacional

(GRESI) de l’IDIBAPS, va ser entrevistat en el darrer número de La Universitat,

dins el reportatge “Setge a la malària”.

versitaris de l’entorn investiga-dor de la UB– es desmarca de la resta d’hospitals i de la majoria d’universitats espa-nyoles, tant per l’elevat nombre de publicacions (4.070) com pel de cites rebudes (42.564). L’Hospital Universitari de Bell-vitge, també de l’àmbit investi-


37

notícies

2005, Any Mundial de la Física

La UB participa en la Comissió que coordina les activitats a Catalunya de l’Any Mundial de la Física declarat per a la Unesco

científics i tecnològics. Som cons-cients que, malgrat les conse-qüències que té per a la societat, el coneixement científic està res-tringit a un conjunt minoritari de persones. Ens agradaria que l’Any de la Física servis d’element di-namitzador de la cultura científi-ca en el conjunt de la societat.

Així, les activitats que es propo-sen des de la Facultat no es limi-ten als imprescindibles cicles de conferències dins del món uni-

versitari, sinó que també inclo-uen iniciatives diverses en col-laboració amb altres entitats del nostre entorn. Per exemple, cita-rem la presentació de l’Any de la Física en el marc del Parlament de Catalunya, la promoció d’una exposició itinerant de fotografi-es espectaculars d’objectes de la física, unes jornades sobre as-tronomia i navegació o la cam-panya de cartells al metro de Barcelona que il·lustren els fona-ments físics de diferents fenò-

mens i aplicacions tecnològi-ques. Les futures vocacions ci-entífiques seran objecte prefe-rent d’atenció i s’han programat activitats per a alumnes de se-cundària que inclouen unes sessions d’experiments sobre noves tecnologies i materials, una jornada de portes obertes i una masterclass d’introducció al món de la física d’altes energies durant la qual es farà una video-conferència en connexió amb diversos grups europeus.

Una oportunitat Joan Àngel Padró, degà de la Facultat de Física

Per què cal difondre la física entre el públic engeneral?“Per ser més conscients del poder que la ciència posa a les mans de la societat i, per tant, de com usar-lo adequa-dament. En una societat de-mocràtica és necessari, enca-ra que no suficient, que les decisions es prenguin des de bases de coneixement i no des de la ignorància. Aquest coneixement és, a més a més, una font d’intens plaer estètic i intel·lectual.”

El món empresarial és prou conscient de les pos-sibilitats professionals dels físics?“La inserció la boral es dóna en molts camps, sempre amb el comú denominador de tre-ballar en innovació, recerca i desenvolupament. Val a dir que les empreses del nostre país no inverteixen prou en recursos humans amb una formació bàsica de qualitat i amb capacitat de reciclar-se. Aquesta és, potser, la diferèn-cia que separa Catalunya dels països líders en innovació.”

Santiago Vallmitjana,Vicedegà

Què té la física per atreure un adolescent i fer que li dediqui la seva vida profes-sional?“La física actualment té poc atractiu per a l’adolescent. Creiem que la millor manera de despertar el seu interès és aconseguir un contacte direc-te mitjançant una experimen-tació suggerent, sobre tecno-logies d’actualitat. Diuen que una imatge val per mil parau-les..., jo crec que un bon expe-riment val per mil imatges.”

Eduard Vives, Vicedegà

Àngels Ramos,Especialista en Física Atòmica i Nuclear

Els físics de la UB opinen

Quins són els al·licients i les dificultats per a un investigador que es vol dedicar a la física?“El que motiva l’investigador és el fet de poder contribuir a la comprensió de les lleis fonamentals de la natura. Els investigadors joves, però que disposen d’una sòlida formació, troben moltes difi-cultats per incorporar-se de forma estable als centres de recerca. L’Any de la Física és una bona oportunitat per acostar la recerca en física al públic, especialment als jo-ves, a Catalunya. “

Josep Maria Pons,Especialista en Física Teòrica

Informació sobre les activitats de l’Any de la Física a Catalunya: www.amf2005.org

La proclamació de l’Any Mun dial de la Física es percep des de la Facultat de Física de la UB com una molt bona oportunitat per donar a conèixer el paper bàsic de la física en tots els avenços


38

notícies

El Palau de les Heures, un château francès al peu de Collserola

Al peu del parc de Coll-serola hi ha un edifici que crida l’atenció per la seva forma de château fran-cès. Es trac ta del Palau de les Heures, construït el 1895 i que ha viscut diferents vicissituds: des de ser la segona residèn-cia d’un indià, a acollir el president Companys durant la Guerra Civil o estar a punt de ser enderrocat en els anys setanta, fins que actual-ment ha passat a acollir estudis universitaris de formació continuada i postgrau de la UB.

Es tracta d’un edifici d’ins pi-ració noucentista, construït per encàrrec de José Gallart Forgas, un industrial barceloní que va fer fortuna a Puerto Rico. Gallart volia una segona residència i la va encarregar a l’arquitecte August Font, autor de la plaça de toros Monumental i els Banys Orientals. El lloc escollit va ser la finca can Duran, que constava d’unes trenta hectàrees i incloïa un bosc impressionant. Gallart desitjava una segona residèn-cia tranquil·la i àmplia; un “oasi de pau per recuperar la meva malmesa salut”, segons les seves paraules.

El jardins, obra d’Adrià Piera, van ser una peça clau del projecte. Mentre que la resi-dència es va inspirar en els castells francesos, els jardins unien les tradicions francesa i italiana. Aquests van acollir diverses escultures creades per Josep Campeny, com l’al-legoria Les heures –una dona amb un nen a coll, envoltada per aquesta planta–, ubicada a la façana principal i que dóna nom a l’edifici.

José Gallart va morir quan encara no havia viscut el seu tercer estiu a la luxosa residèn-


39

notícies

Avui el Palau de les Heures és un espai destinat a

la formació continuada de postgrau: màsters, post-

graus, càpsules de coneixement en petit for mat,

seminaris, itineraris formatius... Per dur a terme

aquesta tasca, al Palau s’han habilitat 14 aules po-

livalents, un au di tori amb capacitat per a 141 per-

sones, tres aules d’informàtica amb més de 60 or-

dinadors connectats a Internet, una sala d’estudi,

un centre de do cu mentació i altres serveis.

Actualment hi treballen prop de 3.500 professors

que provenen tant de l’àmbit acadèmic com de

l’empresarial i hi segueixen estudis uns 7.000 alum-

nes cada any.

Un “indianu”sense mentalitat provinciana

Lluís Permanyer, periodista

El Palau de les Heures és l’obra d’un “indianu”. En aquest sentit arreplega algunes de les carac-terístiques pròpies de la men-talitat d’aquells homes senzills i sense gaire categoria, que es van enriquir en quatre dies i van guanyar fortunes real ment as-tronòmiques. En tornar volien integrar-se en els graons més alts de la classe social i sempre es feien bastir una gran casa. El cas de Les Heures és, però, diferent i aporta algunes inno-vacions. El lloc triat és insòlit, ja que era tan lluny i tan solitari que no permetia al propietari de presumir ni de lluir; no era, doncs, aquest el seu propòsit, que sembla, en canvi, més prò-xim a l’estil dels nobles france-sos i anglesos que sempre han volgut viure al camp; aquest és, tal vegada, l’aspecte més sorpre-nent, la qual cosa vol dir que el propietari no tenia una menta-litat provinciana. La dimensió tampoc no té precedent, tant pel que fa a la grandària de la casa com a la del parc, que són d’una immensitat fora de mida en aquesta rodalia. No cal dir que l’interior fou decorat amb la categoria antiquària que exigia la magnificència exter-na. És llàstima que arquitectò-nicament no aporti res perquè és una imitació sense perso-nalitat dels models estrangers. En aquest sentit lamento que, atesa la influència del moder-nisme que regnava en l’època, no hagués estat projectada una gran obra en aquest estil.

nacions per a la finca, des de ser la seu d’un organisme de les Nacions Unides fins a esta-blir-hi el consolat de l’ URSS. Finalment, el 1992, la Diputació va signar un contracte amb la Fundació Bosch i Gimpera, la qual es comprometia a restau-rar el Palau (encàrrec fet a l’ar-quitecte Norman Cinnamond) per tal de convertir-lo en el que és avui, la seu dels estu-dis de formació continuada de Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera - UB.

Déborah Pugach

cia. Després d’una temporada d’abandonament per proble-mes d’herència, la Generalitat de Catalunya va requisar el palau durant la Guerra Civil. Va ser aleshores quan l’edifici va ser escollit com a residència pel president Companys, ja que era un indret força complicat d’ata-car des de l’aire. Fins i tot, s’hi va construir un refugi subterrani perquè s’hi protegís el llavors president de la Generalitat.

L’any 1939 el fill de José Gallart va tornar de la guerra i va recu-perar la residència. L’hereu va guar nir l’interior del palau, en va

restaurar les zones malmeses i el va tornar a decorar íntegra-ment. Ja en els anys cinquanta, el Palau de les Heures es va vendre, però no va ser habitat per ningú. Així va començar un període de degradació en què va patir nombrosos robatoris i espolis. El 1958, la Diputació de Barcelona el va adquirir.

El 1972, la Diputació es va proposar enderrocar el Palau, però una campanya de protes-tes ciutadanes va neutra litzar l’amenaça. Des del principi dels anys vuitanta van començar a plantejar-se diferents desti-

Les Heures, avui


40

notícies

Diu la tradició corànica que un cavall veloç ha de galopar més de cent anys per travessar l’ombra d’un arbre al paradís. I que el Tubà, l’arbre celestial, recita eternament les sures de l’Alcorà. Un dels erudits més insignes sobre el món de l’islam és Joan Vernet (Barcelona, 1923), catedràtic emèrit del Departament de Filologia Semítica de la UB. Arabista i mestre d’historiadors, Premi Sharjah de Cultura Àrab 2004, és traductor de l’Alcorà i de “Les mil i una nits”, i un expert en l’immens llegat cultural que ens ha deixat la ciència àrab, medieval i renaixentista.

Joan Vernet, arabista i mestre d’historiadors:

“L’entusiasme és fonamental per a l’ensenyament”

És autor de Literatura árabe, Astrología y astronomía en el Renacimiento: la revolución co pernicana, Los orígenes del Islam, Mahoma i Lo que Eu-ropa debe al Islam de España, entre altres títols. Tota una obra dedicada a bastir ponts culturals i reduir distàncies –i prejudicis– entre Orient i Occident. La passió de Joan Vernet pels sabers de l’antigui-tat neix amb la cultura sumero-babilònica, la de les riberes del Tigris i l’Eufrates. Quan, per primer cop, la paraula és escrita.

A Mesopotàmia, l’home té una mirada científica so bre el món. És la cultura del Poema de Gilgamesh, el mite babilònic...A l’inici de la ciència, parlem de cultura mesopotàmica, egípcia i, també, xinesa. De la meso-potàmica li diré que és més antiga, fins i tot, que l’egípcia. El que passa és que l’egípcia es va descobrir molt abans, amb l’arribada de Napoleó a Egipte. A més, van tenir la sort de trobar la pedra Rosetta. Per

això, el Poema de Gilgamesh, una de les primeres reflexi-ons escrites sobre la condició humana, i tot el conjunt de la cultura cuneïforme no són tan coneguts....

El Bagdad del segle IX és el centre de traducció de tex-tos perses, grecs i llatins. Sí, Bagdad era el centre de saviesa del món civilitzat al segle IX, però tots aquests sabers hi arriben després de passar per una sèrie de fil-tres determinats. El que més sorprèn de tot és que des del segle VII al segle IX, els àrabs, que eren beduïns, es fan amb tota la ciència de l’època, la integren, i és aquí quan comencem a parlar de Bagdad. I després, serà la ciutat de Còrdova, però potser una mica abans del que pensàvem fins ara per-què s’han trobat textos que justifiquen que la ciència coneguda a Bagdad ja era present a la Còrdova de 822. Ara bé, no tota la ciència, només una part.

Els àrabs són els grans recopiladors de la ciència antiga. Com es transmet tot aquest saber?Sí, els àrabs són els grans recopiladors de la ciència antiga. Però també inven-ten noves ciències. Cal des-tacar això amb molta cura, perquè hi ha matèries –per exemple, la trigonometria– que no hi eren a la ciència antiga i després sí que ho són, a partir dels àrabs. No fan només de recopiladors. També inventen. El procés de recopilació es fa sobre-tot a través de les traduc-cions fetes a Bagdad. Les invencions, en canvi, són de Bagdad, com d’aquí, com d’altres llocs, perquè l’home és creatiu per se. Els traduc-tors també eren crítics amb els textos, corregien idees dels textos antics. Sense el saber transmès pel món is-làmic, el desenvolupament de la filosofia i el pensa-ment medieval, la ciència al Renaixement... tot això hauria costat molt més.

Quan un rei cristià volia un metge, un arquitecte, un astrònom, el buscava a la cort musulmana.....Sí, és cert, a l’època es deia que per tenir una biblioteca cientí-fica calia anar a Còrdova. Per tenir-ne una de música, la ciu-tat era Sevilla. Amb els àrabs també arriben a la Península els jocs d’escacs i de polo, el paper, la seda, la pólvora...

L’àrab és més concís i flexi-ble per a la ciència que el llatí i el grec?Caldria conèixer molt bé el llatí i el grec per poder con-testar això. L’àrab, però, sí que el conec prou bé. Per tant, no els puc comparar. El que sí puc dir és que l’àrab és una llengua que té unes pos-sibilitats extraordinàries i és adaptable a qualsevol tipus de ciència.

Els àrabs no van inventar les xifres, potser van en se -nyar a utilitzar-les? A l’època babilònica, les xifres ja estaven inventades, tot i

40_41_noticies.indd 4040_41_noticies.indd 40 04/03/2005 13:59:5304/03/2005 13:59:53

41

notícies

dels marins de l’Índic. Les car-tes nàutiques, probablement, es van fer servir primer a l’Índic i després aquí, gràcies als àrabs. Com el timó de codast i la de-terminació de coordenades per navegar. A més, els àrabs són els primers que van tenir una línia regular de passatgers des de la Xina fins al golf Pèrsic al segle VI. A l’estiu, venien cap aquí, i a l’hivern feien el viatge de tornada a l’Orient.

I les fonts àrabs en la litera-tura medieval d’Occident? Si ens referim a la literatura, més que obres, és millor parlar d’ide-es. La Divina Comèdia de Dan-te, per exemple, recull idees de llibres àrabs, com la de l’infern

que no amb les formes actu-als. Dels babilònics passen als pitagòrics i després arriben a l’edat mitjana a través dels àrabs. Però el que és impor-tant no és la descoberta de les xifres, sinó la del sistema de numeració de posició.

I si parlem d’astronomia...La ciència islàmica medieval és la primera que qüestiona el model de Ptolemeu. Les idees ptolomeiques so bre l’univers van ser criticades per l’astrònom andalusí Azarquiel (segle XI) i Averrois (segle XII). I no oblidem la part més tèc-nica i els aparells d’estudi as-tronòmic (as safees, etcètera) inventats pels àrabs.

Del llegat mèdic del món àrab, què en destacaria?Si més no, la part de farma-cologia. En especial, el que fa referència a intervencions externes i anestèsies, que es va perdre. És curiós perquè a l’edat mitjana no hi havia anestèsies profundes com ara sinó que eren bastant superfi-cials, i els àrabs les feien servir. Mentre als vaixells cristians, els ferits eren anestesiats bevent conyac, emborratxant-se, els àrabs tenien haixix i molts fàr-macs d’efectes anestèsics. I tot això ho sabien segles abans que a Occident. En concret, des de l’època del profeta Ma-homa. Hi ha un text que narra la història d’un home ferit en una batalla. Li han de tallar la cama i li pregunten si vol ser anestesiat. I ell diu que no, que la hi tallin en sec i el portin al cementiri dels musulmans....

Moltes innovacions en la navegació d’altura són d’origen àrab...Un dels primers mapes de les costes del Mediterrani i l’Atlàn-tic és àrab. I a través dels àrabs ens arriba bona part del saber

Un mestre? Sens dubteDolors Bramon, professora del Departament de Filologia Semítica

“Per parlar de la face-ta hu mana

del Dr. Vernet, amb deu ratlles no n’hi ha ni per començar. Un mestre? Sens dubte, i els seus nom-brosos deixebles en donem fe. Amb una intel·ligència privilegiada i un fi sen-

tit de l’humor, ens ha transmès la inquietud pel saber en els vessants més variats: l’Alcorà i el naixement de l’islam, la ciència i la literatura àrabs, l’estudi del nostre passat islàmic, les seves influències, etcètera. Però no només s’ha preocupat

pels coneixements i per fer-nos-hi aficionar, sinó que sempre ha estat ama-tent a la nostra vida per-sonal. Quantes vegades ha patit pels problemes o per la salut de qualsevol de nosaltres! No sé si tots haurem sabut respondre a la seva generositat”

més actual. Per als musulmans, l’Alcorà és la paraula de Déu, “eterna i increada”. També pen-so que Mahoma no era tan inculte ni tan illetrat com diu la tradició popular.

Què diria als joves estudi-ants i investigadors? Que l’entusiasme és fonamen-tal per a l’ensenyament. El pro-fessor no té perquè saber-ho tot. Però ha de tenir empenta i el que explica ha de tenir quali-tat. En la formació superior, l’en-senyament sovint no està molt lligat a seguir un llibre de text, sinó que t’escapes per aquí o bé per allí. És una altra cosa.

Rosa Martínez

fred. El Decameró té influències de l’obra de Les mil i una nits.

Quines són les principals confusions sobre l’islam? És evident que per motius po-lítics, religiosos, o pel que sigui, no s’ha avançat gaire per mi-llorar tot això. En especial, des dels segles XIV-XV. Per la part que em toca, i coincidint amb altres orientalistes, he de re-conèixer un fet: les notes que he posat a peu de pàgina a l’Alcorà corresponien a opini-ons dels savis musulmans dels segles X, XI i XII. Això s’hauria pogut fer d’altra manera. Per exemple, havent posat les sen-tències de jutges musulmans actuals per donar-li una visió


42

notícies

Daniel Adolfo Bello, Marc Rubinat Cabanas i Mireia Gar-reta Simó són els estudiants becats en la primera edició de la convocatòria de beques impulsada per la UB i REPSOL-YPF amb l’objectiu de poten-ciar els estudis de tercer cicle en l’àmbit de les Ciències de la Terra i les aplicacions en l’exploració de recursos ener-gètics. El programa preveu atorgar tres beques per curs a estudiants de doctorat o màs-ter a la Facultat de Geologia.

La UB i REPSOL-YPF impul-sen beques a Geologia

Per què el Consell de Cent es va oposar en un primer moment a la Universitat de Barcelona?Les ciutats pròsperes de l’edat mitjana, com Milà o Florència, veien problemes en el fet de tenir uns estudis generals (nom que rebien les universitats a l’edat mitjana), per exemple, els aldarulls i les vagues dels estudiants. A més a més, les universitats eren institu cions autònomes respecte als altres poders i, d’altra banda, calia mantenir-les. Les elits d’aques-tes ciutats sense estudis gene-rals acudien als estudis d’altres poblacions, com Bolonya o París, que eren molt famosos. La ciutat de Bar celona però, en una època de crisi, a mitjan segle XV, s’adona que un estudi general (universitat) li pot pro-porcionar uns beneficis econò-mics i de coneixement i passa per alt els problemes que la institució pogués generar.

Quins trets perduren d’aque-lla universitat me dieval en la institució d’avui dia?

La UB fa el 555 aniversari

Salvador Claramunt

La UB presentarà aquest mes d’abril una guia d’experts en les més diverses àrees de coneixement per distribuir-la als mitjans de comunicació de tot l’Estat i facilitar així el con-tacte mutu entre periodistes i professors universitaris.

La iniciativa ha estat valora-da molt positivament pel col-lectiu de periodistes, que la considera una eina molt útil en la seva feina quotidiana, com també pel rector de la UB que hi veu una contribució a la consecució dels objectius fonamentals que recull l’Esta-tut de la UB, entre els quals hi ha la creació, transmissió i difusió de la cultura i els conei-xements científics, tècnics i professionals.

Guia d’experts UB per als mitjans de comunicació

La UB celebra enguany el 555 aniversari. Amb aquest motiu s’ha dissenyat un logo commemoratiu, es publicarà un llibre sobre la història de la Universitat i s’organitza-ran actes de celebració.

Salvador Claramunt, vicerector d’Activitats i Pa -trimoni Culturals i catedràtic d’Història Me dieval, ens comenta alguns aspectes de la llarga trajectò-ria de la institució.

La universitat ha tingut uns problemes que s’han man-tingut constants al llarg dels segles: les dificultats econò-miques; el fet que en tots els temps ha estat compli-cat trobar professors idonis, amb vocació; i la supèrbia i l’enveja a l’interior de la ins-titució. D’altra banda, el tret positiu que sempre han tin-gut les universitats és que en totes les èpoques han aportat novetats a la societat en els àmbits de la ciència i el pen-sament.

El jugador italià del FC Bar ce-lona, Demetrio Albertini, va presentar el 28 de febrer, la Guia de conversa universitària italià-català, editada pel Servei de Llengua Catalana de la UB.

L’obra forma part d’una col-lecció de guies de conversa en diversos idiomes. Més infor-mació: www.intercat.gencat.es/guia/index.html)

El jugador del Barça Demetrio Albertini presenta la guia italià-català

La reivindicació de l’ensenya-ment públic com a eix d’un canvi de model educatiu va ser una de les principals con-clusions del Fòrum Social per l’Educació a Catalunya, cele-brat a la UB del 25 al 27 de febrer i que va ser inaugu-rat per Carlo Alberto Libânio Cristo, Frei Betto, escriptor i ex assessor del govern del presi-dent brasiler Lula da Silva.

Frei Betto obre el Fòrum Social per l’Educació a Catalunya


43

opinió

Carta a Victòria dels ÀngelsEl mes de gener passat va morir la soprano Victòria dels Àngels, nascuda a l’Edifici Històric de la UB i filla del bidell de la Universitat Bernardo López. El germà de la cantant, Josep López, li escriu una carta pòstu-ma recordant els anys viscuts a la Universitat.

queda el temps passat! Des d’aleshores tot han estat enyorances i nostàlgia d’una vida feliç i especial. La Universitat ens va donar aixo-pluc, felicitat... i el seu record sempre ens acompanyarà.

Qui ens havia de dir que, amb els anys, series investida doctora hono-ris causa en aquell Paranimf de la Universitat ple de personalitats i de públic que era feliç i estava orgullós d’aquell premi a la teva trajectò-ria. Paranimf que tantes vegades va ser testimoni de la teva presència quan només el silenci l’omplia.

Certament, sempre has dit que la teva vinculació al Palau de la Música ha estat molt especial, però no és menys cert que la teva relació i el teu amor a la Universitat de Barcelona ha estat entranyable i que la teva trajectòria no es comprendria sense la presència d’aquell edifici noble i singular en la teva vida.

Finalment, cal recordar la unió especial que sempre vas tenir amb el nostre pare, aquell bidell de la Universitat de Barcelona que sempre va creure en tu i que, per la seva manera de ser senzilla i cordial, va ser apreciat per catedràtics, professors i alumnes.

És possible que m’oblidi de molts records i que si fossis aquí em diguessis: t’oblides de quan va passar allò o allò altre. I començaries a parlar-me del que jo no recordo en aquests moments. Perdona, Victòria, si és així. Però espero que comprenguis que aquestes línies han estat escrites amb molt bona intenció i amb l’afecte que sempre t’he tingut.

Però ara, Victòria estimada, quan ja no ets entre nosaltres, només ens queda el teu record, la teva veu i aquell fado d’E. Halffter que cantaves i que deia: “Tot són tristeses per al meu amor.”

Els pares de Victòria dels Àngels (segona des de l’esquerra) amb els seus fills a l’Edifici Històric de la UB. Josep López en braços del seu pare.

Victòria,

M’han demanat que parli de tu i de la teva relació amb la Universitat. Què puc dir de la teva relació, més ben dit del teu amor per la Universitat? Va ser la nostra llar durant molts anys. El nostre palau durant els anys de la guerra, sense classes. Silenciosa i còmplice dels nostres jocs i aixopluc de les nostres alegries i tristeses.

Els patis eren nostres. També ho eren els jardins. Recordes que entrà-vem al Paranimf a través de les portes i passadissos només coneguts per nosaltres, malgrat que la porta principal d’entrada fos tancada? Allí hi havia aquell primer piano vertical que vas tocar per primer cop i que seria teu durant alguns anys a casa nostra.

Aquell piano que tapaves amb una manta perquè no es mullés si plovia ja que les vidrieres que cobrien el Paranimf estaven trencades. Aquella Uni versitat els jardins de la qual tenien més arbres i parterres plens de rosers que ara.

I, després de la guerra, l’alegre Universitat plena d’estudiants. Allí va començar la que després seria una carrera d’èxits per a tu i d’alegries per a la teva família.

Però sobretot, quan encara érem petits, almenys per a mi, i suposo que per als tres germans, va ser una felicitat conviure amb els alum-nes i amb els catedràtics. Recordes el Dr. Pascual? I el Dr. Febrer? Quan ens convidava que l’acompanyéssim amb els seus alumnes d’Astro-nomia a veure les estrelles a través del telescopi de l’Observatori que ocupava una cantonada del pati de Ciències, on vivíem?

I de la bona relació que vas tenir amb els rectors com Eusebio Díaz, Buscarons, Alcobé i Bricall, així com amb catedràtics i professors que en aquests moments no em vénen a la memòria.

Recordo que, després d’una gira per Amèrica Llatina, em parlaves de la visita que vas fer, a Mèxic, al Dr. Bosch Gimpera, que havia estat rector de la Universitat en temps de guerra. I que tal visita va ser molt feliç per a tu perquè tots dos vau recordar amb enyorança aquells temps.

Fa pocs dies, en una de les nostres converses em deies: “Aquells anys a la Universitat van ser els més feliços de les nostres vides.” Que llunyà

Josep López,germà de Victòria dels Àngels


44

l’agenda

ABRILDijous 7 d’abril

• MatefestA través d’activitats lúdiques es dóna a conèixer el món de les matemàtiques a tots els que hi estiguin interessats. Edifici His-tòric (Gran Via, 585).

Dimecres 13 d’abril • S’inaugurarà al vestíbul de l’Edifici Històric (Gran Via, 585) l’exposició “Les llengües a Catalunya”, dins els actes de la diada de Sant Jordi. Estarà oberta fins al 15 de maig i in-clourà materials com ara docu-mentals, jocs interactius, fotos, textos o enregistraments so-nors que recolliran les diferents llengües que es parlen a Catalunya actualment. L’orga-nitzen el Grup de Recerca, el Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades i el Departament de Lingüística General.

Dijous 14 d’abril • Concert de l’Orquestra Uni-versitat de BarcelonaDirector Carles GumíA les 20 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dijous 12 de maig • Concert de L.O.M. Piano TrioDaniel Ligorio, piano; José Mor, violoncel; Joan Orpella, violíA les 20 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dissabte 14 de maig • Simulació de la sessió de cons-titució del Parlament i investi-dura del president del GovernParanimf. Edifici Històric (Gran Via, 585)Només és oberta al púbic la sessió inaugural.

Dimecres 18 de maig • Comença l’exposició “Piran-dello i el teatre sicilià”. Fins al 25 de maigEdifici Històric (Gran Via, 585)

Dimecres 25 de maig • Acte commemoratiu del centenari de PucciniParanimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dijous 26 de maig • Concert del Cor de la UBDirector Jordi-Lluís RigolA les 20 h, al Paranimf de l’Edifi-ci Històric (Gran Via, 585)

Dimarts 31 de maig • Acaba el termini per presen-tar-se al premi de narrativa de viatges Eurostars Hotels convocat per la UB, HOTUSA Hotels i RBA Libros. Dotat amb 18.000 euros. Hi poden optar obres inèdites i originals escri-tes en castellà que tinguin en-tre 80 i 150 pàgines d’extensió

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre juny i setembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem en aquesta secció d'agenda. Envieu-nos les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o per fax al 93 403 53 57.

Agenda

i incloguin un màxim de tres relats. Els textos s’han de pre-sentar al Gabinet de Rectorat de la UB (Gran Via, 585). Més informació: www.ub.edu

• A les 13 h acaba el termini per presentar-se al IX Premi Claustre de Doctors de la UB. Les sol-licituds s’han de lliurar, personal-ment o per correu, a les diverses seus del Registre General de la Universitat de Barcelona. Hi po-den optar les tesis presentades a la UB durant l’any 2003. El VIII pre-mi va ser guanyat per Ana More-no Caballud amb el treball Regis-tro del aporte de polvo de origen sahariano y de la productividad oceánica en la cuenca del norte de Canarias y en el mar de Alborán.• Més informació: http://www.ub.edu/cdub/

JUNYDivendres 3 de juny

• Acte final d’estudis de la Uni-tat de LlevadoresA les 12 h, al Paranimf. Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dimecres 29 de juny al divendres 1 de juliol

• V Congrés Multimèdia Educa-tiuMés informació a: www.ub.edu/multimedia/. Fòrum Nord de la Tecnologia (Marie Curie, s/n)

Dimecres 6 i dijous 7 de juliol • Òpera a la Universitat: La let-tera anonima, de G. DonizettiPati de Lletres de l’Edifici Histò-ric (Gran Via, 585)

Dimecres 20 d’abril • Concert de Sant Jordi a càrrec de les corals de la UBA les 19.30 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Dimarts 26 d’abril • Lliurament del premi Carme Serrallonga a la qualitat lin-güística.

Dimecres 27 d’abril • Concert de PrimaveraA les 12 h, al Paranimf de l’Edifi-ci Històric (Gran Via, 585)

MAIGDissabte 7 de maig

• Concert SAFORA les 11,30 h, al Paranimf de l’Edifici Històric (Gran Via, 585)

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.44

Eleccions a la UBEl dimecres 18 de maig se celebraran eleccions a rector o rectora de la Universitat de Barcelona. Aniran a votar més de 60.000 persones, el personal docent i investigador, els estudiants i el personal d’administració. Les urnes estaran obertes des de les 10 h fins a les 20 h sense interrupció als diferents centres de la Universitat. Més informació i calendari electoral: www.ub.edu/eleccionsrectorat2005

44_49_som_ub2.indd 4444_49_som_ub2.indd 44 04/03/2005 14:31:5904/03/2005 14:31:59

45

Som UB

Els pavellons de la Finca Güell s’incorporen a la Ruta del ModernismeEls dos pavellons de la Finca Güell, situats al campus Dia gonal i propietat de la UB, s’incorpora-ran a la Ruta del Modernisme que organitza l’Institut del Pai-satge Urbà gràcies a un acord signat entre les dues institucions. L’Institut es farà càrrec de l’habi-litació del jardí del recinte que envolta les dues construccions i de la rehabilitació d’una part de les antigues cavallerisses que s’ubicaven en aquests pavellons. Més endavant es farà la rehabili-

tació general dels dos pavellons en un projecte conjunt entre ambdues entitats.

En un futur, com a part de la Ruta del Modernisme, els pave-llons oferiran informació sobre la Ruta del Modernisme i s’hi vendran articles relacionats amb aquest moviment artístic, les Rutes del Paisatge, dins les quals s’inclou la Ruta del Modernisme, i la ciutat de Barcelona en general.

Ampliat l’acord de col·la bo-ració amb Indoor MediaLa Universitat de Barcelona ha renovat i ampliat el conveni de col·laboració amb l’empresa Indoor Media, de manera que aquesta companyia, que passa a ser patrocinador de Som UB, destinarà part dels seus espais publicitaris a la difusió de les activitats de la UB i el seu Grup.

Indoor Media, una empresa de mitjans publicitaris d’interior present a 35 ciutats, assumeix la producció de material promoci-onal destinat a la comunicació

de les activitats i els serveis de la Universitat de Barcelona, com també la difusió d’aquest mate-rial a través dels circuits comer-cials i de lleure que gestiona. Indoor Media cedirà a la Uni-versitat espai publicitari a la re-vista Salir i ubicarà als edificis de la UB diversos expositors destinats a la col·locació de pu-blicacions gratuïtes. Així mateix l’em presa es farà càrrec del manteniment d’aquests exposi-tors i de la correcta distribució de les publicacions que s’hi exhibeixin.

Enguany, alguns cursos d’Els Juliols es faran a Viladecans, Alella i Rubí, en una iniciativa que té el su-port dels ajuntaments d’aquestes poblacions, que han signat acords de col-laboració amb la Uni versitat. Viladecans acollirà el curs La Ciutat i el Teatre, Alella el de Cultura del Vi i Rubí el d’Ac-tivitat Eco nòmica, Planifica-ció i Gestió de Serveis d’Atenció a la Gent Gran.

Els Juliols de la UB assoli-ran enguany la novena edició. El programa de cur-sos 2005 engloba 43 cursos emmarcats en tres àrees temàtiques: Art i humanitat, Ciència i salut i Economia, dret i societat. L’objectiu principal d’aquests cursos és obrir la Universitat de Barcelona a nous públics, temes i escenaris per a la transmissió del coneixe-ment. Més informació a partir del 8 d’abril: http://www.ub.edu/juliols/

Tres ajunta-ments donen suport a cursos d’estiu d’Els Juliols

L’empresa farmacèutica Labo ra-toris Almirall ha finançat unes beques destinades a estudiants de la Facultat de Farmàcia, concre-tament els ajuts han estat per a alumnes que segueixen l’en-senyament de Farmacèutic Espe-

Beques per a estudiants de Farmàcia

La consultoria en tecnologies de la informació i comunica-ció e-Mascaró Con sulting ha renovat el seu acord amb la UB per a la publicació del butlletí Som UB que es distri-bueix a través d’Internet. La publicació s’adreça a les em-preses patrocinadores de la UB, als Antics UB i a tots aquells que s’hi subscriguin a través de la web www.ub.edu/somub. El butlletí consta de notícies i agenda d’activitats de la institució, informació sobre els serveis de la UB i els projectes amb causa de Som UB, així com novetats en avantatges per als diferents col·lectius Som UB.

e-Mascaró renova el seu suport al butlletí electrònic “Som UB”

cialista en Farmàcia Indus trial i Galènica. Les beques han ser vit perquè els estudiants assis tissin al XXIV Simposi AEFI “Innovació farmacèutica en la nova Europa”, que es va celebrar a Còrdova el passat novembre.


46

som UB

El grup farmacèutic Salvat In-quifarma ha fet una donació econòmica per promoure la coral de Farmàcia de la UB. Fundada el 1994-95, la coral fa actuacions de forma habitu-al i participa en diversos tipus d’actes com ara concerts de Nadal, de Sant Jordi, trobades de corals, etcètera.

Suport a la coral de Farmàcia

L’Associació Paleoalumnes de Geo logia va dur a terme el pas-sat mes de gener, dins el Cicle de Conferències i Acti vi tats Geo- tu rístiques, la conferència “Viat-ges a zones polars”, a càrrec d’Albert Ventayol, antic alumne de la facultat i membre de l’As-sociació.

Aquesta xerrada va oferir una incitació al viatge de descober-ta, fet a partir de tres visites als mons polars: la península Antàr-tica, l’illa de Baffin, i l’arxipèlag de les Svalbard, en ple oceà Àrtic, al nord de Noruega.

Més informació sobre les ac-tivitats de l’Associació de Pa-leoalumnes a: www.ub.edu/anticsub

Conferència sobre viatges a zones polars

La Universitat de Barcelona i totes les institucions del Grup UB van presentar la seva oferta educativa al Saló de l’Ensenya-ment i la formació contínua, que va celebrar la quinzena edició del 9 al 13 de març a la Fira de Barcelona.

L’estand de la institució va pre-sentar l’oferta educativa de pri-mer i segon cicles i els serveis de la UB, amb el suport de diversos materials de difusió que van posar a l’abast dels visitants in-formació útil sobre la tria d’es-tudis universitaris, com també detalls sobre l’oferta acadèmica de la UB i altres activitats i ser-veis (jornades de portes ober-tes, oferta docent d’estiu, es-ports UB...).

La UB i el seu Grup també van ser presents al saló Futura, que va tenir lloc els dies 11 i 12 de març i que va presentar l’oferta de màsters i postgraus, amb un espai on es facilitava informació de l’oferta docent de tercer ci-cle, tant de la UB com dels ense-nyaments de Les Heures FBG-UB i UB Virtual.

L’oferta educativa del Grup UB, al Saló de l’Ensenyament

L’empresa Next Consultans, dedicada al desenvolupament de software informàtic, ha sig-nat un acord de col·laboració amb la UB. Com a resultat del conveni, aquesta companyia posa gratuïtament a disposi-

Next Consultans col·labora amb la Borsa de Treball de la UB

ció de la Universitat el softwa-re CV Tools, una eina creada específicament per a la gestió de borses de treball i que pas-sarà a ser la base programàtica de la borsa de treball de la ins-titució.

La revista Secundèria, publica-ció adreçada als estudiants de secundària, ha editat un espe-cial dedicat a la UB que recull les diverses activitats de la Uni-versitat amb l’objectiu d’orien-tar els futurs universitaris en el moment d’escollir els seus en-senyaments.

En aquest especial es propor-ciona informació sobre la ins-titució, així com detalls sobre l’oferta acadèmica, les jorna-des de portes obertes de les diverses facultats i altres ser-veis específics (oferta docent

d’estiu, esports UB...). També s’hi inclouen entrevistes a an-tics alumnes de la Universitat, que donen testimoni del seu pas per la institució i de les se-ves motivacions i experiències personals.

Amb una tirada de 60.000 exemplars, l’Especial UB serà distribuït entre més de 1.000 centres de secundària d’arreu de Catalunya, en el marc d’una col·laboració entre la UB i les companyies Edicions Catala-nes del Món de l’Ensenyament (Edicat) i PAU Education.

La revista ‘Secundèria’ dedica un especial a la UB

El proper 12 de maig, l’As-sociació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Profes-sorat organitzarà, a les 19 h, a l’Ateneu de Barcelona, la confe-rència concert “Història del jazz”, a càrrec del quintet de Tòful Tre-pat. Els qui desitgin assistir-hi cal que es posin en contacte amb l’Associació.

L’Associació va organitzar, el pas-sat dia 19 de gener, una confe-rència debat sobre l’es criptora

Dolors Moncerdà a càrrec de Núria Borrell, professora de la Facultat de Pedagogia. L’1 de desembre també va tenir lloc una conferència sobre “Noves tècniques per a discapacitats auditius” a càrrec de Pere Sale-sa i sota la presidència de Gemma Tribó, degana de la Facultat de Formació del Pro-fessorat de la UB.

Més informació: www.ub.edu/anticsub; Tel.: 93 317 67 23

Activitats de l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat


47

Som UB

Lolica Cabral,Belles Arts

Els antics alumnes són un col·lectiu de Som UB molt ampli i divers. A continuació demanem a tres d’ells, tots ells lli-cenciats el 2004, que recordin la seva experi-ència com a estudiants universitaris i de quina for ma els han servit els anys passats a la UB per a la seva trajectòria pro-fessional posterior.

1 Perquè vas a triar la UB?

2 Que recordes de la teva etapa inicial com a estudiant universitari?

3 Consideres important la formació complementària durant els estudis universitaris?

4 Com es el món després d’haver-te llicenciat, a què et dediques actualment?

5 Un cop acabada la Universitat, consideres que s’han complert les teves expectatives?

6 Com valores la teva experiència universitària?

“Cal aprofitar les oportunitats que dóna la Universitat”

1 Em vaig decidir per la UB perquè els tallers de gravat estaven molt ben equipats pel que fa a infraestructures.

2 Hi vaig acudir amb força dis-ciplina i amb un ritme de treball adequat a la dedicació necessà-ria per a les arts gràfiques, on s’ha de treballar molt per obte-nir bons resultats.

3 És important formar-se i aprofitar les oportunitats que t’ofereixen a la Universitat i a la ciutat. La formació contínua és de per vida. Els idiomes resulten de gran ajut, hi ha molts llibres que només s’editen en anglès, francès o alemany.

4 Estic fent un monogràfic de litografia a la Llotja i treba-llo en un taller d’estampació tèxtil. Tinc unes litografies en una galeria i exposo quan puc. En la feina aplico el que he après, encara que el suport és diferent i cada material és un món.

5 Sí, tot i que m’hauria agra-dat que l’accés als tallers no es restringís a les hores de classe obligatòries. També crec que a Belles Arts s’haurien d’establir més els vincles amb el món laboral.

6 Molt positiva, He conegut molta gent que m’ha donat molt i m’he trobat a mi mateixa.

“Els meus estudis requereixen una formació continuada”

1 La UB és l’única universitat que imparteix farmàcia a Catalunya.

2 Estava una mica perduda. Tenia assignatures molt dures i poc temps per portar les clas-ses al dia. A més, havíem de fer moltes pràctiques als laborato-ris de la Facultat.

3 Sí, a la feina es valora molt la formació complementària. Un bon nivell d’idiomes i co-neixements d’informàtica són valors afegits a la formació universitaria.

4 Fa pocs mesos que sóc lli-cenciada i estic treballant en una farmàcia on faig les tasques pròpies d’aquest lloc, des de dispensar medicaments fins a rebre les comandes. Aplico tot el que vaig aprendre i, fins i tot, consulto apunts de la carrera.

5 Sí, he aconseguit acabar els estudis que volia fer, tot i que encara em queda molt per aprendre, perquè aquest tipus d’estudis requereix una forma-ció continuada. Ara he de rela-cionar tot el que he après per tal d’exercir la meva activitat professional.

6 Positiva, he après moltes coses i he adquirit recursos per saber on i com he d’anar a buscar la informació que ne-cessito al món laboral.

Els antics alumnes opinen

“A la Universitat de seguida em vaig adonar que m’agradava el dret”

1 En vaig valorar la proximi-tat i les bones comunicaci-ons, com també el prestigi i la història.

2 Em vaig adonar ràpida-ment que m’agradava el dret i que havia encertat total-ment en l’elecció de la carre-ra. Això em va donar empen-ta per continuar.

3 La informàtica és impres-cindible avui dia per no estar fora del mercat laboral. Tam-bé és molt important l’an-glès; sense aquest idioma perds moltes opcions.

4 He tingut sort perquè tinc feina al despatx Rovira & Llor Advocats, SL. Això és un pri-vilegi i, si ho aprofito, la meva formació pot ser molt bona.

5 Totalment. Em considero privilegiat perquè no és fàcil i penso que jo tinc la sort de ser al millor lloc possible.

6 Molt positiva. Vaig fer el que m’agradava i vaig créi-xer com a persona. Dret és una carrera que t’enriqueix molt. De vegades el dret per-met fer justícia i això és fan-tàstic, sobretot al món on avui vivim.

Òscar Cano, Dret

Noemí GarridoPérez, Farmàcia


48

som UB

Caixa Catalunya, entitat protec-tora Som UB, ofereix un conjunt d'avantatges financers en con-dicions preferents als membres de Som UB que vinculin el seu carnet a un compte de l'entitat (Llibreta Total, Crèdit Total, Crè-dit Estudis, Préstec Personal, Préstec Ordinador, Multipla de Pensions Total...).

Santander Central Hispano, com a entitat protectora Som UB, ofereix a la comunitat uni-versitària una àmplia gamma de productes i serveis financers (crèdits per al finançament de la matrícula d'estudis i per a la compra d'equipaments in for-

El carnet Som UB permet accedir a un inte-ressant pla d'avantatges (estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i membres Som UB de societat).

Beneficis interns: en l'oferta formativa de la UB i el Grup UB, oferta cultural i institucional... i molt més.

Avantatges externs: música, cinema, teatres, assegurances, compres, produc-tes financers en condicions preferents, etcètera.

Aquesta és una selecció dels beneficis del Pla d’Avantatges Som UB.

Per comprovar les condicions exactes de l’avantatge per a cada col·lectiu i com accedir-hi cal consultar la pàgina web de Som UB: www.ub.edu/somub

Pla d’avantatges Som UB

......

màtics, préstecs hipotecaris, plans de pensions...) en condici-ons preferents i amb un asses-sorament personalitzat.

"La Caixa". Ofereix múltiples productes financers als mem-bres de Som UB: Línia Oberta, Préstec Estrella Estudis, Prés tec Universitari de Màsters i Postgraus, Pla de Pensions Vi-daCaixa, etcètera.

Punt UB. Punt UB, gestor de la marca de la Universitat de Barcelona, us ofereix tots els

productes UB amb un 10 per cent de descompte. Per a més informació: www.ub.edu/puntub.

Institut Català de la Retina. Aquest centre, especialitzat en oftalmologia integral, ofereix als membres de Som UB con-dicions especials en cirurgia refractiva, cirurgia de catarac-tes i visites i urgències oftal-mològiques.

Sports Teens - Intersports te-en. Aquesta botiga multies-

Quadis, líder en distribució d’automoció a Espanya, amb una setantena de punts d’aten-ció al client a Catalunya. Avan-tatges exclusius per a tots els membres Som UB en l’adquisi-ció de vehicles nous, vehicles seminous, lloguer de vehicles, reparacions de planxa i pintura, assegurances i altres serveis.

Grimaldi Logística España, líder en el sector del transport marítim de passatgers, ofereix el servei de la línia Barcelona-Roma, amb el ferri Eurostar Ro-ma, des de 29 euros i amb sor-tides diàries. Amb la possibilitat de concertar també hotel i bus, així com visites guiades a dife-rents ciutats d’Itàlia. Interes-sants descomptes per a grups.

Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU). Aques-ta escola, creada pel Consell Interuniversitari de Catalunya i adreçada a la comunitat uni-versitària catalana, ofereix cur-sos d’anglès per internet a preus especials. Nivells 1 a 5 de l’Escola Oficial d’Idiomes i A1 a B2 del Consell d’Europa, amb un total de 10 cursos de 16 setmanes de durada.

Pista Cero, companyia in for-màtica amb 16 anys d’experi-ència i quatre punts de venda. Aplica un descompte garantit als membres del col·lectiu Som UB. El preu resultant és el més econòmic del mercat, sense perdre la qualitat d’aten-ció i servei de Pista Cero.

ports especialitzada en esquí, tennis, golf i esport escolar, ofereix un 12% de descompte a tots els titulars de la targeta Som UB.

Grup Balañá. Preu del dia de l’espectador en qualsevol ses-sió de dilluns a divendres a les sales de cinema del Grup Ba-lañá (Aribau Mul ticines, Bos-que Multicines, Glòries Multi-cines i Gran Sarrià). Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.


49

Som UB

Feu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al cap d’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 ¤ (27 ¤ si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763E-mail: [email protected] - www.ub.edu/somub

Signatura de la persona sol·licitant

........................................., .............. de ............................... de 20.............

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu.

Entitat: Oficina:

Dígit control: Núm. compte corrent:

DADES BANCÀRIES

Patrocini i donacions Serveis de màrqueting Quota corporativa Pla d’Avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar la vostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en: Any:

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB

Demaneu el vostre carnet Som UB

Cognoms: Nom:

DNI: Data de naixement (dd/mm/aaaa): Sexe (h/d):

Adreça: Població: Codi postal:

Província: Telèfon: Adreça electrònica:

Nom de l’empresa: Càrrec:

Adreça: Població: Codi postal:

Província: Telèfon: Fax: Adreça electrònica:

DADES LABORALS

Suma’t a Som UB

Totes aquelles persones, em preses

i institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del co nei xement, con-

servació del patrimoni pú blic i

enriquiment de la qualitat de vida

de la societat poden sumar-se al

projecte Som UB de cinc maneres

diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de

la quantia anual aportada, es

determinen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB.

Ca nals per dur a terme les seves

Aquestes aportacions com-

porten la desgravació fiscal

corresponent.

• El pla d’avantatges permet

a les em preses oferir avan-

tatges als col·lectius iden-

tificats de la UB i el seu

Grup: estudiants, docents

i investigadors, personal

d’administració i serveis,

antics alumnes, societat,

etcétera.

• El programa de sinergies

possibilita fer intercanvis en

espècies –de recursos– en tre

la UB i les organitzacions,

sense un cost extra ordinari.

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:

Revista Web Un amic Premsa Mitjançant un soci d’Antics UB Altres

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: Sí No

�.................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

DADES PERSONALS

accions de màrqueting: pro-

mo cions i publicitat als cen-

tres, mitjans de comunica-

ció in terns, presentacions a

estudiants i borsa de treball,

etcètera.

• Mitjançant la quota cor po-

ra tiva:

– Oferta per fer membre de

Som UB tot el personal de

l’empresa, com a benefici

extraordinari, per tal que

aquest gaudeixi del pla

d’avantatges associat i par-

ticipi en el projecte de causa

que decideixi. L’empresa

passarà a formar part de les

em preses patrocinadores de

Som UB.

– Oferir al personal de l’empresa

la possibilitat de formar part

del col·lectiu Som UB i gau-

dir dels avantatges associats.

L’empresa passarà a formar

part del col·lectiu d’empreses

ciuta danes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interes-

sades a col·laborar amb els

projectes Som UB també es

poden afegir a la iniciativa

fent una donació en línia, mit-

jançant la pàgina web de Som

UB (www.ub.edu/somub).


50

botiga UB

TÉCNICAS DE EVALUACIÓN ECONÓMICA EN EL CAMPO SANITARIOMoreno Serrano, R.; Murillo Viu, J.; Suriñach Caralt, J.21 x 29,7 / 86 pàg.ISBN: 84-475-213-8

GARABATOS Y ZARPAZOS. Libro para colorearCarlos PazosCuchillo Foix, M. (ed.)Les Arts i els Artistes, 1013,5 x 19,5 / 301 pàg.ISBN: 84-475-2849-9

L’AGRICULTURA MODERNA: DE L’ALIMENTACIÓ AL MEDI AMBIENTArgemí d’Abadal, L. i Rodríguez Rodríguez-Zúñiga, M. (coord.)Biblioteca UB. Els Juliols14 x 21 / 286 pàg.ISBN: 84-475-2791-3

TRAS LA BIOLOGÍA: la moralidad del parentesco y las nuevas tecnologías de reproducciónBestard Camps, J.Estudis d’Antropologia Social i Cultural, 1215 x 21 / 157 pàg.ISBN: 4-475-2855-3

LA ADOPCIÓN Y EL ACOGIMIENTOPresente y perspectivasMarre, D.; Bestard, J.Estudis d’Antropologia Social i Cultural, 1315 x 21 / 343 pàg.ISBN: 4-475-2864-2

Al Punt UB i en diversos indrets de venda de centres de la Universitat trobareu tot tipus de productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina

web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

Joc de cafè

Llibreta ecològica

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

Llibres

Ninots de paper maixé

Mocador de seda

Bolígraf telescòpic

50_llibres.indd 5050_llibres.indd 50 03/03/2005 18:25:0903/03/2005 18:25:09



Documents

launiversitat31