ObjectiuMart:La ciènciamira capal planetavermellp. 12

Què feuaquestesvacances?Propostesinnovadoresper fer turisme p. 20

“El repte que tenim ara ésposicionar el Barça com mésque un club al món”

UNIVERSITAT DE BARCELONA juliol 2006 Any X 2,4 € 36

3

Carta del rectorSumari núm. 36

Joan Laporta“El repte que tenim ara és posicionar el Barça com més que un club al món”.....................................4

Objectiu: MartLa ciència mira cap al planeta vermell.............................................................12Què feu aquestes vacances?Noves activitats i territoris s’incorporen a l’oferta turística i la diversifiquen .................................................................20Geografia i Història i Filosofia començaran el curs al nou edifici de la UB al Raval..................................................................29Agenda ........................................................................................45Som UB........................................................................................46

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Màrius Rubiralta, rector; Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals, Co-municació i Política Lingüística; Ernest Trias, cap de comunicació. Editada pel Gabinet de Prem-sa: Ester Colominas direcció, Núria Quintana sotsdirecció, Jordi Homs, Rosa Martínez, XavierCodony i Patrícia Lainz. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A/e: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració dels Serveis deComunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sani-tària Clínic/Idibaps. Col·laboració del fotògraf: J.M. Rué. Producció gràfica i publicitat: El Tinter.SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Primer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tin-ter, SAL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs,Associació Ginesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocinide:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Balanç d’un any

Fa un any vaig accedir a la màxima representació de la Universitat deBarcelona amb la voluntat manifesta d’impulsar la participació, la cohe-sió, el lideratge i la projecció internacional de la UB. Poc m’imaginavaaleshores la situació econòmica que hi trobaria i els canvis continuats quehauria de viure durant aquest any el Govern de la Generalitat, en especialel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, màximinterlocutor en la negociació del finançament de les universitats públi-ques de Catalunya. No obstant això, el repte de dirigir la institució uni-versitària més important del país no ha deixat de ser engrescador.Durant un any hem treballat per contenir el dèficit, per presentar unaoferta sòlida d’estudis de postgrau, per consolidar una política decididade suport als estudiants i per desenvolupar accions de suport a la recer-ca. Hem treballat per millorar la situació del PDI i, amb la represa de l’ela-boració de la RLT, la del PAS.Amb aquestes accions i d’altres, anem avançant en el projecte Horitzó2020, la peça fonamental del qual és el Pla d’organització territorial de laUB. El trasllat definitiu, aquest estiu, de les facultats de Geografia iHistòria i de Filosofia des del campus Diagonal al centre de la ciutat, enserà el primer pas. Un any al capdavant de la Universitat de Barcelona permet conèixer molta fons l’organització i les seves fortaleses i debilitats. Puc dir, doncs, queara estem en condicions de fer realitat gran part dels projectes previstosen el programa de govern. Estic segur que, d’aquí a un any, haurem acon-seguit encarrilar la nostra Universitat dins un projecte que ens ajudarà atots a sentir-nos orgullosos de la feina feta.

Màrius Rubiralta, rector

Joan Laporta

entrevista

4

Text:

Jordi Homs

Fotografies:

Marta Casellas

«El repte ara és posicionar el Barça commés que un club al món»

La multinacional blaugranaJoan Laporta (Barcelona, 1962), casat i pare de tres fills, és llicenciat en Dret per la UB i presi-dent de la Comissió Assessora de la Facultat de Dret. Fundador del bufet d’advocats Laporta& Arbós, va ser líder i portaveu de la plataforma Elefant Blau des de 1998. L’any 2000 es va pre-sentar a les eleccions a la presidència del Barça dins la candidatura del publicista Lluís Bassat,perdent davant Joan Gaspart. Guanya les eleccions el 2003 davant el mateix Bassat, el seu an-tic cap de llista. Mantenim aquesta entrevista nou dies després de la victòria del Barça a la final de la Cham-pions League, i el president ens confessa que des del 17 de maig està descentrat, que viu enun núvol i que no sap ni quin dia és. És potser per aquesta raó que té damunt la taula un petitrellotge de sorra, que fixa davant seu com a referència durant l’entrevista. El seu despatx, nigran ni ostentós com un podria esperar, passaria perfectament pel d’un executiu d’una mul-tinacional, si no fos per les banderes catalana i del Barça, juntes en un racó, i la munió de mo-tius blaugranes que decoren mobles i parets. És prop del migdia, va de bòlit, i ens comenta que ni tan sols ha pogut esmorzar tot oferint-nos bombons a tall de desdejuni. Uns segons després s’asseu, s’ajusta l’americana i ordena so-bre l’escriptori, en una pulcra filera, una petita campana, el rellotge de sorra i el telèfon mòbil.

Comencem pel principi: perquè va estudiar Dret? Vostèés una persona jove i s’ha de-finit sempre com a catalanis-ta, com va viure l’entrada a laFacultat i al món del dret, desempre poc procliu al catala-nisme? Què recorda de laseva època d’estudiant al co-mençament de la dècada delsvuitanta?L’entrada va ser una mica..., notot l’ortodox que es podria es-perar. El meu pare és metge —i el meu avi també ho era—, el meu oncle, advocat. Jo ha-via fet la preinscripció a Medi-cina tot i que les dues carreres,com que les havia viscudes enl’entorn familiar, m’agradaven.Havia fet el COU de ciències,però em vaig quedar amb unamitjana de 6,5 i no vaig poderentrar a la Facultat. El meu on-cle sempre m’havia dit mera-velles de l’exercici de l’advoca-cia, i aleshores vaig optar perDret. La veritat és que vaig en-trar a la Facultat pensant quesi feia un curs, després podriaentrar a Medicina. Per a mi,doncs, va ser una entrada pro-visional, però va passar queem vaig trobar tan a gust que

vaig decidir quedar-m’hi.L’ambient de la Facultat estavabé, eren els anys vuitanta. Sí queés cert, pel que fa al catalanisme,que la Facultat era de les menysactives en aquest aspecte, pot-ser perquè el perfil de l’alumnede Dret no era tan reivindicatiucom en altres facultats, però vaigtrobar-hi amics d’estiueig, vamconstituir un grup d’estudi i vamanar passant cursos sense pro-blemes.

Ara és president del ConsellAssessor de la Facultat deDret. El FCB i la UB són duesinstitucions importants delpaís, amb objectius compar-tits, com pot ser la projeccióinternacional. Com creu quepodrien convergir les rela-cions i els interessos entre to-tes dues?Estem intentant trobar punts deconvergència entre el que és launiversitat i el món empresarial,i les entitats amb repercussió so-cial. Ens referim bàsicament alfet que la carrera de Dret tinguitambé un vessant pràctic, que hihagi alumnes que, durant els es-tudis, puguin fer pràctiques aempreses. En el Consell Asses-

sor hi ha representats diversosagents socials i empreses i pro-curem aportar a la Facultat no-ves iniciatives, recomanar quinssón els aspectes en què cal inci-dir més en les diverses matèriesque componen la carrera, i, so-bretot, centrar-nos molt en la re-lació de la universitat amb l’ex-terior. Això és el que més enspreocupa.En el cas del Barça amb la UB, amés a més, som veïns. En el Pladirector de les Corts, tant el Bar-ça com la UB, tenim la capacitatper liderar aquesta transforma-ció urbanística, que pot ser latransformació més important deBarcelona després dels JocsOlímpics i del Fòrum, i per tant,conjuntament amb els veïns,hem d’aconseguir que sigui unaactuació urbanística de referèn-cia mundial.

I en quin moment es trobaaquesta transformació?Està en fase d’elaboració i rede-finició del pla director. Hi ha ha-gut algunes converses amb elsveïns perquè coincideixin els in-teressos de tots els afectats, detots els que volem que continuïendavant aquest projecte. Crec

entrevista

5

Barça i UBhem de liderar latransformacióurbanística de lesCorts, la mésimportantdesprés dels JocsOlímpics i elFòrum

que l’Ajuntament té clar que estracta d’una actuació important,de gran magnitud, i que tots —Ajuntament, veïns, UB i Bar-ça— farem els possibles perquèes dugui a terme d’una maneraharmonitzada i que beneficiï elsinteressos de tots.

He d’entendre que entre elBarça i la UB hi ha bona sinto-nia en aquest sentit, que estroben en el mateix cantó dela tanca?Sempre ho hem estat. En capmoment hi ha hagut conflicteentre el Barça i la UB, a l’inrevés.Anem en la mateixa direcció, iles relacions són bones. El fetque sigui president del ConsellAssessor de la Facultat de Dret,que hagi anant mantenint con-tactes amb els rectors que he co-negut durant el meu mandat alBarça, i també que senti especial

afecte per la UB, perquè és onvaig estudiar i on vaig viure unperíode de la meva vida extraor-dinari, és determinant.

L’UB Barça no sembla queacabi de trobar el seu llocen l’imaginari blaugrana deles seccions. Quins plans defutur té per al club? L’exter-nalització és el model alqual han d’aspirar totes lesseccions? Això és cert, no ha aconseguittrobar el seu lloc dins les sec-cions, però no és el model quebusquem, tot al contrari: les sec-cions del Barça, són el Barça. Elcas de l’UB Barça és una associa-ció entre la UB per una banda, iper l’altra, els principals patroci-nadors d’aquest equip. Quanvan venir al Barça a oferir-nos lapossibilitat de participar enaquest projecte, en aquells mo-

ments, incorporar més seccionsno era possible perquè teníemaltres necessitats més priorità-ries. Aleshores vam establir unconveni en què la nostra princi-pal aportació era de caràcter ma-terial i de cessió d’instal·lacions.El que passa és que els anticspromotors d’aquest equip debàsquet —per les raons que si-gui— no han pogut arribar alsobjectius que pretenien. Això haprovocat que el Barça hagi ha-gut de fer front a la situació i hagihagut d’incrementar la seva par-ticipació amb alguna aportacióeconòmica. Nosaltres ara no es-tem en disposició d’assumir unanova secció, i aquí és on es creauna situació una mica comple-xa. De tota manera, l’UB Barça hacontinuat participant en compe-ticions, està assolint un nivellmolt bo, la qual cosa a nosaltres,com a Barça —porten la nostra

entrevista

6

Estemgestionant elBarça amb elsprincipis quevam establir alcomençament

Un ofici per tornar-se majaraGuillem Martínez, periodista

El Barça és una cosa estranya.

És l’única institució que

aquesta societat ha pogut

construir en cent anys. El Bar-

ça és, doncs, molt. O, segons,

com es miri, molt poc. Sembla

un club de futbol. De fet,

comparteix moltes caracterís-

tiques amb el Móstoles. Es di-

ferencia, però, en el fet que no

és un club de futbol. Els mo-

ments en què ha estat només

un club de futbol, el Barça ha

deixat d’interessar la seva so-

cietat. Curiosament, els mo-

ments en què el Barça ha dei-

xat de ser un club de futbol, i

de guanyar alguna cosa de

tant en tant, també. El Barça

no fa política. Si en fes, seria

terrible. No obstant això, el

Barça ens agrada perquè és un

objecte absolutament polític.

Tothom sap com s’ha de com-

portar el presi de la Gene —i

més ara, després de l’Estatut.

El presi de la Gene no pot so-

brepassar un centímetre les

regles del joc vigents des dels

anys setanta. Però ningú no

sap com s’ha de comportar el

presi del Barça, l’home que

presideix tot aquest embolic

que els he explicat precària-

ment.

samarreta—, ens agrada. I tam-bé cal dir que les noies s’ho me-reixen, per la dedicació i l’entu-siasme. El problema d’aquestes «sec-cions associades» —també tení-em establert un conveni ambl’Institut Guttmann per al bàs-quet en cadira, i finalment hempres la decisió d’incorporar-lacom a secció—, és de pressu-post: uns són assumibles i d’al-tres no. Nosaltres tenim la volun-tat de continuar tal com ara, finsi tot hem fet una aportació eco-nòmica que creiem que hauriade satisfer els altres implicats enel projecte. En el fons sé que hiha l’aspiració que el Barça l’assu-meixi com una nova secció, peròper a nosaltres la posició conti-nua sent la mateixa.

Després del triomf electoral,els inicis del projecte —al-menys els esportius— van sercomplicats. Va haver d’em-passar-se coses que no pen-sava, en termes d’«aixecar lacatifa»?L’inici del nostre mandat va sermolt complicat. Portàvem desde l’any 1997 fent un seguimentexhaustiu de la gestió i no ensva sorprendre excessivament elque ens vam trobar, però no ésel mateix analitzar les coses desde fora, que constatar aquesta

mateixa realitat des de dins. I elque ens vam trobar era méscomplex del que ens havíemimaginat. Ens vam trobar ambuna situació de dèficit, d’endeu-tament, amb un club desestruc-turat esportivament i organitza-tivament, de manera que vamhaver de prendre decisions. Du-rant els primers quaranta-cincdies vam prendre aproximada-ment seixanta mesures de xocque ja havíem previst, però tot iaixí, les coses tenen el seu pro-cés de maduració, i tot el que fareferència al projecte esportiuno va començar a agafar ritmefins al cap de set mesos... Vamhaver de prendre decisions im-portants en sentit executiu i vamhaver de subscriure un crèditsindicat amb vuit bancs per re-conduir la situació econòmicade l’entitat.

Després, per a tot allò que feiareferència a situacions que po-díem considerar irregulars, vamdecidir fer un informe per saberon érem. No crec que en aquellsmoments difícils fos bo judicia-litzar el club, i així ens ho van re-comanar els advocats que vanfer l’anàlisi de la situació. El quevam fer va ser una dew diligenceque va deixar molt clara la situa-ció en què estàvem. Teníem undèficit operatiu de 72 milionsd’euros i un dèficit general moltimportant, en què les provisionsarribaven als 164 milions, ambun deute al voltant dels 200 mi-lions. Aquesta era la situació quevam constatar. Vam fer, doncs,una radiografia professional imolt il·lustrativa, i no vam veurecap cosa que comportés una ac-tuació judicial, i a més a més, en-tenc que a nosaltres ens havien

entrevista

7

La temporada passada vaig

participar en un debat en el

qual hi va haver qui sostenia

que només hi havia dos models

en el futbol mundial: el del

Chelsea, basat en la fortuna

d’un magnat afeccionat al fut-

bol, i el de Florentino Pérez,

basat en la consideració d’un

club de futbol com una marca.

Un cop passat aquest temps,

podem dir que ni un model ni

l’altre han aconseguit gran

cosa. Les samarretes es venen

mentre una certa aura de gla-

mour envolta els jugadors, però

només si aquests s’acompan-

yen de victòries. Els equips

unipersonals, per més que

guanyin, només arrosseguen

els incondicionals. El Barça de

Joan Laporta depèn dels valors

universals i democràtics inhe-

rents a la història del club, d’un

concepte de joc que connecta

amb les formes de la vida i la

sensibilitat contemporànies i

unes individualitats que conso-

liden el grup i difonen el joc i

no mercaderies.

Model BarçaAnton M. Espadaler, professor del Departament de Filologia Catalana

elegit per governar un projecteesportiu, per governar bé l’enti-tat i reconduir aquesta situació.I la trajectòria de les personesque van estar dirigint l’entitatabans que nosaltres ha de serjutjada per la gent, no pas pernosaltres. Segurament algunesd’aquestes persones ja van teniral seu moment una certa repro-vació social i pública. Afegir cu-llerada per part nostra a aques-ta situació no comportava resper a l’entitat, i el temps, crec,ens ha donat la raó. L’anàlisi del passat no em per-toca a mi, a mi m’interessa elpresent i el futur. Nosaltres ensvam decidir per una revolucióen l’aplicació del cercle virtuós,invertir en el projecte esportiuper tornar a il·lusionar la gent,incrementar la massa social iels ingressos per tornar a rein-

vertir en el projecte esportiu.En definitiva, mantenir la il·lu-sió que havien generat leseleccions. Segurament algunagent ho hauria fet d’una altramanera, però nosaltres no sompartidaris de fer sang, sinó deconstruir, fer, crear, innovar,professionalitzar i fer que elsbarcelonistes se sentin orgu-llosos del seu club.

Vostè ha restituït el prestigide la institució i ha creat unmodel esportiu triomfador.Tot i això, continua havent-hirecels i ressentiments en am-bients diversos, des del fut-bolístic fins al polític. Vostèels percep? Quina explicacióen dóna?Això és normal a la vida. Ara jahe après a conviure amb aques-tes coses. Al principi em va sob-

tar una mica, perquè sóc nouvin-gut en aquest món. Ho fas ambtota la il·lusió, i evidentment t’e-quivoques, però no penses quealgú pugui estar esperant quet’equivoquis, o a fer-te la trave-ta... O que hi hagi gent que ac-tuï des del ressentiment, perquèsi ho mirem en perspectiva crecque és obvi que el projecte estàfuncionant molt bé, fins i tot perdamunt de les previsions. El quesí que és cert és que ens hemequivocat en moltes coses, queles hem intentat corregir, i queens n’hem sortit. També és certque ens tornarem a equivocar,que cometrem noves errades,però espero no cometre les ma-teixes. Estem parlant d’una minoria, ideu haver-hi moltes explica-cions que no em pertoca a mifer-les. Nosaltres hem de conti-

nuar treballant amb seriositat, iestic molt content de tot el ques’ha fet des de la junta directiva:prioritzar els interessos del Bar-ça, actuar amb responsabilitat, idefensar el funcionament de-mocràtic de l’entitat. Lamentoqui actua des del ressentiment,crec que deu ser difícil viure ambaquesta amargor. Evidentmentque hi ha d’haver crítica, i que lagent pot tenir interessos perso-nals concrets, determinats i legí-tims per dirigir l’entitat. D’altrabanda, però, el que nosaltres fa-rem és mantenir el Barça en unasituació d’independència delsgrups econòmics, polítics i me-diàtics. Això ho tenim molt clar.Ho vam dir des del principi per-què érem una candidatura sen-se “hipoteques” i ho continuemsent. Estem gestionant el projec-te amb els principis que vam es-

entrevista

8

Vivim encara amb una certa

distància entre el món cultu-

ral i universitari i el món de

l’esport. Per exemple, els dia-

ris no saben en quina secció

han de parlar dels llibres sobre

esport. Certament, i no és un

recurs fàcil, aquesta és una al-

tra de les herències del fran-

quisme, que va controlar totes

les instàncies esportives i les va

segregar de la resta del món ci-

vil. Si afegim a aquest fet el po-

tencial propagandístic que la

dictadura podia canalitzar a

través de l’esport, entendrem

millor perquè la intel.lectuali-

tat universitària contestatària

en molts casos va girar l’es-

quena a l’esport, considerat

«l’opi del poble». Les excep-

cions van ser poques, però sig-

nificatives, amb un nom de re-

ferència com l’escriptor Ma-

nuel Vázquez Montalbán i la

directiva del Barça d’Agustí

Montal.

Afortunadament, en els da-

rrers anys hi ha signes de vo-

ler refer els vincles entre el fut-

bol i la cultura, però calen ac-

tituds decidides, com les de

l’actual directiva blaugrana,

perquè esport, cultura i conei-

xement vagin retrobant-se i si-

guin entesos com diverses for-

mes de manifestació d’una

mateixa societat.

El Barça i la culturaCarles Santacana, Professor d’Història Contemporània.

Autor del llibre “El Barça i el franquisme” (Editorial Mina, 2005)

tablir al començament, i conti-nuarem per aquest camí. El Bar-ça ha de ser democràtic, ha deser independent, dirigit pelsseus socis, i per persones hones-tes que actuïn amb responsabi-litat.

L’ànima col·legiada del pro-jecte inicial ha mutat, tot pa-tint greus crisis. A part delpossible enfrontament per-sonal, quina és, segons vos-tè, la clau de les diferències?El conflicte entre globalitza-ció i identitat, potser?No, no crec que sigui aquest eldiagnòstic. Ha estat una qüestiópurament personal, que afecta-va la forma de ser de cadascú.Ser directiu del Barça té unatranscendència mediàtica quesobrepassa la capacitat de se-gons quines persones. S’ha detenir una capacitat de resistèn-cia important, s’ha de tenir unsentit comú i una maduresatambé importants. Jo crec quees tracta d’una qüestió d’afanyde protagonisme i de no com-partir les decisions que adopta-va la majoria. Aquesta ha estatuna de les principals raons perles quals hi ha hagut personesque no han pogut continuar. Fo-namentalment eren raons per-sonals, de fet no hi havia altresraons objectives, perquè l’evo-lució del club i del projecte haestat molt satisfactòria, en la lí-nia que ens havíem proposat. Enel fons ho entenc, perquè lapressió és molt gran, i hi ha gentque no pot resistir-la, que no potassumir el rol que els pertoca. Hiha gent que no té la suficientmaduresa per acceptar que dinsun òrgan col·legiat el procés dedeliberació s’ha de mantenir enla confidencialitat perquè si noaixò és ingovernable, i que, d’al-tra banda, s’han d’acceptar lesdecisions preses i adoptades permajoria. A partir d’aquí, qui tin-gui aspiracions personals i qui

vulgui prioritzar interessos indi-viduals per davant dels del club,no hi té cabuda. L’exercici de res-ponsabilitat que es va fer a la fide la passada temporada va sermolt gran i per mi ha estat unade les experiències més impor-tants que he tingut a la vida. Sa-ber gestionar totes aquestes va-nitats, ambicions, gelosies, éscomplex. Vam haver de fer unexercici de gran responsabilitati, afortunadament, ens en vamsortir.

El FCB va guanyar el passatSant Jordi el Premi Carme Se-rrallonga a la qualitat lingüís-tica que atorga la Facultat deFilologia de la UB. Com es potaugmentar el perfil catalanis-ta del club i créixer a Espan-ya, on Catalunya no desper-ta gaires passions? Ha detec-tat un augment de catalano-fòbia últimament?Això és la clau de volta. Nosal-tres sempre hem dit que el nos-tre projecte és un Barça catala-nista, i ho som de manera des-acomplexada. Pensem que Ca-

talunya és una nació, que per-viu en el context de la comuni-tat internacional, i que tenim —i aquí crec que hi ha la clau—un absolut respecte envers laresta de nacions, estats, cultu-res, llengües... Nosaltres som ca-talans, les essències del Barçasón catalanes, ja als anys vint esva posicionar com a club de Ca-talunya, i d’alguna manera pen-sem, com a catalans i com abarcelonistes, que el Barça deumolt al país que l’ha vist néixer,l’ha acollit i l’ha fet seu. I enaquest sentit penso que hemde ser agraïts amb el país. Elprojecte que tenim per al Bar-ça ha de promoure aquests va-lors de catalanisme modern i in-tegrador, democràtic, cívic, i enaquest cas, esportiu. Crec queel Barça és més que un club aCatalunya perquè ha defensat,ha representat en tot moment,la identitat de la majoria de lasocietat catalana. I també peraquesta raó, a l’hora d’encaixarel catalanisme del Barça a Es-panya, el Barça ha estat mésque un club a la resta de l’Estat

entrevista

9

La pressióde ser directiudel Barça és moltforta i hi ha gentque no ha pogutassumir el rolque els pertoca

Érem unacandidatura sense“hipoteques” i hocontinuem sent

Futbol i rugbi. Esports oposats,interessos coincidents?

La USAP és el referent esportiu i de catalanitat a laCatalunya Nord i s’emmiralla tot sovint en el «som mésque un club» del Barça. Quins acords estratègics hi haentre les dues institucions?Com que som dues entitats que tenim molta representativi-tat a Catalunya, sigui a la del Nord o a la del Sud, tenim la fer-ma intenció de donar a conèixer una Catalunya real, queexisteix. I això ho farem des del rugbi a través de la USAP, ides del futbol a través del Barça.Els valors que intenta promoure la USAP són els mateixosque intenta promoure el Barça. Ens hem de donar suport. ElBarça té més força mundialment —i també pressupostària-ment— que no pas la USAP, i per tant, a part d’una uniód’esforços per promoure tant aspectes esportius com de ca-ràcter social i de representativitat nacional, ens trobemnque és més el Barça qui ha d’ajudar la USAP. Ara estem apro-fundint en el conveni. Hem d’aconseguir que la col·labora-ció sigui més estreta i puguem col·laborar en més coses.

perquè sempre ha estat vincu-lat a sectors progressistes quedefensaven els drets i les lliber-tats democràtiques, en contra-posició al que altres clubs re-presentaven. Quan viatges perEspanya, te n’adones que ésaixí. El Barça, en els sectors pro-gressistes tenia, almenys, certsafectes. El Barça, a més, és unclub que a Espanya té moltapresència. De mil cinc-centespenyes que hi ha a l’Estat, set-centes es troben a Catalunya ivuit-centes a Espanya. Llavors,crec que és també responsabi-litat nostra donar resposta aaquest barcelonisme, i a partird’aquí, amb respecte, sense re-nunciar al que som, intentemconjugar aquests sentiments.És important intentar no ferircap tipus de sensibilitat.

El Barça és molt gran i Cata-lunya és un país petit...En tot cas, més gran que Mon-tenegro...

Sí, evidentment, però ésconscient que tant Barça pera un país tant petit pot arri-bar a ofegar, que corre el pe-rill de convertir-se en unamena de «pensament únic»?Jo crec que tots els països tenenels seus símbols. En alguns sónempreses multinacionals quefan de senyera..., tots tenen elque volen, o el que poden. Jocrec que a Catalunya, el Barça ésla institució esportiva més im-

portant i que a més té una pro-jecció mundial, i crec és bo peral país que el Barça assumeixiaquesta funció, més quan enca-ra no tenim seleccions catalanesque puguin competir oficial-ment. A molts països els agradariatenir un club com el Barça, aescala internacional, a travésdel qual es poden projectarvalors de molts tipus. Abans parlàvem que el Barça ésmés que un club a Catalunya —ijo crec que també a l’Estat espa-nyol—, però ara tenim un repteque és posicionar el Barça commés que un club al món. Tenimunes essències catalanes, ambun barcelonisme transversal ide-ològicament, i tenim la possibi-litat de posicionar-nos com mésque un club a tot el món. Peraquest motiu hem decidit des-tinar el 0,7 % dels nostres ingres-sos ordinaris a la Fundació pertal que ho derivi a programesque desenvolupen organitza-cions internacionals de recone-gut prestigi per ajudar els nensque passen gana, els que tenensida, els que necessiten forma-ció... Si això ho fem bé, és comguanyar la Champions cada any,i a mi m’agradaria que hi parti-cipessin les institucions, tant lesdel govern com les socials delpaís, perquè crec que és unaoportunitat que tenim a travésdel Barça per donar-nos a conèi-xer com a catalans solidaris, almón. ■

entrevista

10

Autoretrat

Quin llibre està llegint?Sempre llegeixo un llibre enanglès. Ara he acabat The bro-ker del John Grisham, i ara es-tic llegint L’illa del Guacamaide Josep M. Ballarín.

Quina pel·lícula li ha agra-dat últimament?Fa molt de temps que no vaigal cine voluntàriament. M’hi porta la dona, al Renoir. L’últimaque em va agradar va ser Millor impossible de Jack Nicholson.

Quin viatge li agradaria fer?Ara m’agrada més anar a ciutats cosmopolites que no pas allocs exòtics. Em ve de gust anar a Nova York, París, Londres.Tot i que l’Àfrica també em tira.

Un record de la infantesa.Els estius a Castelldefels.

Una mania.A la final de la Champions, i no em considero supersticiós,quan faltava un quart d’hora i encara no havíem marcat, te-nia tres escuts del Barça a la butxaca esquerra i me’ls vaig pas-sar a la dreta a veure si funcionava.

Un defecte.Molts.

Una virtut.No les he de dir jo, que les diguin els altres, si en tinc.

Amb qui li agradaria sopar?A casa amb la família.

Què canviaria, si pogués, del que ha fet?Està fet.

Quin ha estat el seu pitjor moment? L’any passat. Des del punt de vista personal, ha estat dels pitjorsde la meva vida. I en canvi vam tenir l’alegria de guanyar la pri-mera lliga.

I el millor encert?L’he encertada alguns cops. Des del punt de vista esportiu, el mi-llor encert ha estat confiar en Rijkaard.

Quin Estatut li agradaria per a Catalunya?El que va aprovar el Parlament de Catalunya el 30 de setembre.

“Què ha fet aquest home d’Illi-nois, em pregunto en tancar lespàgines del seu llibre, perquèepisodis de la conquesta d’un al-tre planeta m’omplin de terror isolitud?” Fa anys l’escriptor Jor-ge Luis Borges prologava ambaquestes paraules les Cròniquesmarcianes de Ray Bradbury, unllibre de ciència-ficció sobre lacolonització de Mart escrit enplena Guerra Freda. En el món

de les arts i les ciències, Mart des-plega tot el seu atractiu de pla-neta misteriós davant la comu-nitat científica i –per què no?–en l’imaginari popular. El déu de la guerra dels romansdóna nom a Mart, el quart pla-neta des del Sol i el primer delsplanetes exteriors a l’òrbita ter-restre. La seva tonalitat verme-llosa en el cel nocturn, ben co-neguda pels antics astrònoms,

l’ha fet especialment atractiu pera l’observació. A més, Mart és l’e-tern candidat per allotjar-hi for-mes de vida extraplanetària. PerPercival Lowell, l’astrònom au-tor de Mars (1895), el planeta ésun extraordinari visitant còsmicdel cel de mitjanit, més brillantque l’estrella Sírius i poderós ri-val còsmic del gegant Júpiter.Però, com és realment el plane-ta vermell? Comparat amb la

reportatge

12

Text:

Rosa Martínez

Agraïments:

Xavier Luri, Jordi Portell,Eduard Salvador i Jordi Torra

Objectiu:

MartTé el nom del déu romà de la guerrai és un planeta fred i àrid. La ciènciainvestiga la història geològica i climàtica de Mart, el planetavermell, i busca les pistes del’evolució planetària i l’origen de la vida en un entorn inhòspit.

FO

TO

: USG

S /N

ASA

FO

TO

: ESA

(M

AR

S E

XP

RE

SS)

El volcàmés alt de tot elsistema solar, elmont Olympus,és situat a la regióde Tharsis i témés de 24 kmd’altitud i 550 kmde diàmetre

Terra, Mart té una densitat infe-rior, l’atmosfera és cent vegadesmés lleugera i la força gravitatò-ria és tres vegades menor. Lapressió atmosfèrica a la superfí-cie és cent vegades inferior a lade la Terra. Un dia a Mart dura 24h 37 min 22 s, i l’any marcià (solen anglès) dura 687 dies terres-tres. Mart és un dels planetesamb òrbita més excèntrica. Es-tudiant el seu moviment, Johan-nes Kepler va descobrir la trajec-tòria el·líptica –no circular– de lesòrbites planetàries, base de lesfamoses lleis keplerianes quemarquen l’inici de l’astronomiamoderna. Mart té períodes estacionals si-milars als de la Terra, però mésllargs i de temperatures més ex-tremes. Sorprenen les imatgesdel relleu marcià, amb cràtersd’impacte, camps de lava, can-yons, volcans, dunes de sorrai fissures sinuoses que recor-den llits secs de rius. El plane-ta, ara calmat, insinua una in-tensa història geològica, ambviolentes erupcions volcàni-ques i meteorits impactant ensuperfície. Les zones brillants,d’un típic color vermellós, so-vint queden cobertes per es-pectaculars tempestes de polsque afecten tot el planeta.

Els casquets polars, als extremsdel planeta, delimiten l’hemisfe-ri nord i el sud del planeta, on lesdiferències s’exageren a causade l’òrbita excèntrica i la inclina-ció de l’eclíptica. El principal gasde l’atmosfera marciana, el diò-xid de carboni (CO2), crea un en-torn irrespirable per als humans.És un ambient fred i estèril, do-minat per la radiació ultraviola-da solar, les temperatures extre-mes (entre els 30 ºC i els –140 ºC)i l’ambient oxidant del sòl.

Mart, objectiucientífic “Mart és un planeta relativa-ment pròxim, sòlid, amb unaatmosfera tènue que facilital’observació astronòmica”, diuEduard Salvador, catedràtic delDepartament d’Astronomia i

Meteorologia de la UB. “Té unahistòria geològica –continua–i uns relleus superficials que re-corden els de la Terra. Per això,Mart ens ajuda a imaginar-noscom podria haver estat el nos-tre planeta en els moments ini-cials i alhora ens permet estu-diar per què la Terra i Mart hantingut una evolució planetàriatan diferent.” Mart podria do-nar respostes a incògnites so-bre l’origen de la vida, la geofí-sica planetària, l’origen del sis-tema solar i l’evolució dels pla-netes rocosos. Potser algun diatambé hi arribaran missions tri-pulades i s’hi establiran colò-nies. Mart podria ser un objec-tiu estratègic si els recursos dela Terra s’exhaurissin. “Els aven-ços tecnològics de la investiga-ció espacial –continua– sónsempre fàcilment aplicables a

posteriori. A més, l’impacte so-cial d’aquestes missions és sig-nificatiu: els planetes sempredesperten l’interès del públicpel món de la ciència.”

Un planeta sec i desert? Per Christian de Duve, premi No-bel de Medicina 1974, “la vida ésun imperatiu còsmic. És una ma-nifestació obligatòria de la ma-tèria, i està forçada a sorgir on lescondicions són apropiades”. Enl’actual estratègia exploratòria,estudiar les traces d’aigua líqui-da en el passat o present del pla-neta és el pas previ per desco-brir-hi indicis de vida. El relleumarcià, amb formes geològi-ques suggerint valls i conquesfluvials de grans dimensions, fo-menta el debat científic.

reportatge

13

FO

TO

: USG

S /N

ASA

Òrbita: 227.940.000 km (1,52 AU) Massa: 6,419 x 1023 kg Diàmetre equatorial: 6.794 kmDia marcià: 24 h 37 min 22 sAny marcià:669 dies marcians (sols) / 687 dies TerraTª mitjana –55 ºCTª mínima –133 ºC Tª màxima 27 ºCPressió atmosfèrica a la superfície: 6,35 mb

Velocitat d’escapament a l’equador: 5,02 m/sAtmosfera:Diòxid de carboni: 93,32%Nitrogen: 2,7%Argó: 1,6%Oxigen: 0,13%Aigua: 0,03%

Mart, el planeta vermell

Un duetdiabòlic Phobos (‘Pànic’) i Deimos(‘Terror’) són les dues llu-nes de Mart. Eren els doscavalls que tiraven de laquadriga del déu grec dela guerra Ares, que era eldéu Mart per als romans.Phobos i Deimos van serdescobertes el 1877 perl’astrònom americà AsaphHall. Els materials superfi-cials de les llunes de Martsón similars al del cinturód’asteroides exterior, i espensa que podrien serasteroides capturats.

Phobos Deimos

reportatge

14

Per alguns, Mart ha tingut la mésgran xarxa de drenatge hidràu-lic de tot el sistema solar, peròno tothom hi està d’acord. L’a-bril del 2004, un espectròmetrede la sonda Mars Express de l’ESA va detectar gel sota el polSud marcià per mètodes direc-tes. Mesos abans, la nau Odyssey(NASA) havia localitzat hidrogen(presumiblement procedent del’aigua) en latituds boreals i aus-trals. Un darrer estudi, publicatl’abril del 2006 a Science, diu queMart és un planeta fred i sec desde fa 3.500 milions d’anys, sen-se descartar que tingui dipòsits

d’aigua –probablement gelada–en el subsòl. Si Mart ha tingutcondicions propícies per a lavida –diu l’estudi–, ha estat a l’i-nici de la seva història geològi-ca, amb abundant aigua líquidaen superfície. Si és cert que Martva allotjar mars i rius fa milionsd’anys, per què va desaparèixerl’aigua en superfície? També hihavia vida? Si la vida ha apare-gut algun cop a Mart, podríemtrobar-hi fòssils? La composiciódel famós Al H84001, un mete-orit d’1,93 kg d’origen marciàque va ser trobat el 1984, anavaen aquesta direcció: unes curio-

ses formacions microtubularsdel meteorit obrien un intensdebat sobre els possibles indicisd’activitat biològica a Mart. Avuidia la hipòtesi ha perdut for-ça. No obstant això, per EduardSalvador, “no és inversemblantpensar en la possibilitat de lapresència de vida a Mart. Sabemque a la Terra hi ha hagut impac-tes de meteorits procedents deMart i, ben probablement, tam-bé en sentit contrari, fet queobre encara més opcions a lespossibilitats de la vida a Mart. Siel passat de Mart és tan similaral del nostre planeta, i a la Terra

hi ha vida, per què no pensarque també hi ha o hi ha hagutvida a Mart?”. A la llum dels co-neixements actuals, potser en-cara som lluny de trobar respos-tes definitives. “Quan es coneguimolt millor com és la química dela vida a la Terra –diu el profes-sor Xavier Luri–, podrà avançar-se en la recerca de la vida a l’u-nivers.”

Missions al planetavermell La crònica resumida de l’ex-ploració espacial a Mart l’o-bren les sondes soviètiquesMarsnik 1 i Marsnik 2 l’octubredel 1960, un intent que va aca-bar en fracàs. El 1962, la Sput-nik 22, un altre giny soviètic, vaesclatar de camí a Mart, i, enplena crisi del míssils a Cuba,els Estats Units confonien lesrestes de la nau amb míssilsnuclears soviètics. Entre el1962 i el 1973, la NASA disse-nya deu sondes Mariner perexplorar el sistema solar in-tern. Eren exploradors robò-tics, llançats per coets Atlas, iamb un pes inferior a mitja

tona. La Mariner 3, que va serllançada el novembre del1964, no va arribar-hi mai. El14 de juliol del 1965, la Mari-ner 4 sobrevola Mart per pri-mer cop i fa les primeres foto-grafies a curta distància delplaneta vermell. En òrbita so-lar durant tres anys, la Mariner4 col·labora amb la Mariner 5,una nau bessona que és envia-da a Venus el 1967. El 1969, laMariner 6 i la Mariner 7 com-pleten la primera missió duala Mart, i sobrevolen l’equadori les regions polars del sud. LaMariner 8 i la Mariner 9, les pri-meres sondes orbitadores deMart, són un punt d’inflexió enla crònica exploratòria del pla-neta: la Mariner 9, que és en-viada a l’espai el 30 de maigdel 1971 després del fracàs dela Mariner 8, és el primersatèl·lit artificial de Mart queregistra una gran tempesta depols marciana. La nau mapejafotogràficament tota la super-fície del planeta i capta deprop Phobos i Deimos, lesdues petites llunes marcianes.La cursa per estudiar Mart tétambé bandera soviètica, amb

La ciènciadebat la idea de laterraformació:transformar Martamb tècniquesd’enginyeriaplanetària percrear un entornhabitable per a lavida

© E

SA/D

LB

/FU

Ber

lin (

G. N

euku

m)

El cràter Nicholson, al sudest de l’Amazonis Planitia

La Mars Express en òrbita

al voltant de Mart

reportatge

15

projectes que havien de ser unfracàs (Mars 1, Sputnik 24, Zond2, Cosmos 419, Mars 2, etc.), iun èxit històric: la nau Mars 3arriba per primer cop a sòlmarcià el 2 de desembre del1971.L’estiu del 1976, el projecte Vi-king de la NASA arriba a terri-tori marcià: la Viking 1, a la pla-nícia Chryse, i la Viking 2 a laplanícia Utopia. La missió eramolt ambiciosa: cercar-hi pos-sibles signes de vida, però nos’hi van trobar evidències cla-res. El Phobos 1 i el Phobos 2eren enlairats més tard sotabandera de l’antiga URSS. Elprojecte Viking no dóna bonsresultats i s’obre un parènteside disset anys als Estats Units.El 25 de setembre del 1992,s’envia la Mars Observer, unanau orbital equipada per estu-diar la geologia, la geofísica iel clima marcians. El 22 d’agostdel 1993, es perd el contacteamb la nau. Després, és el tornde la Mars Global Surveyor(1996) i la Mars Pathfinder(1997), que té un vehicle robò-tic autònom que es passejaper l’Ares Vallis, una planícia

Fo

to:E

SA M

ED

IAL

AB

El setembre del 1959, Giuseppe

Cocconi i Philip Morrison, de la

Universitat de Cornell, publi-

quen a la revista Nature el famós

article “Searching for Interestel-

lar Communication” sobre l’ús

de rajos gamma i microones per

contactar amb civilitzacions ex-

traterrestres. Aquest és el punt

de partida d’una ambiciosa idea

científica: trobar altres civilitza-

cions intel·ligents a l’univers

amb capacitat de comunicar-se

tecnològicament. “Cal diferen-

ciar molt bé entre la cerca de

vida i la detecció de vida intel·li-

gent a l’espai”, comenta el pro-

fessor Xavier Luri, del Departa-

ment d’Astronomia i Meteoro-

logia. “Per exemple, l’Agència

Espacial Europea ha dissenyat el

programa Darwin per trobar

senyals identificatives –biomar-

cadors– de la vida en planetes

extrasolars (per exemple, ban-

des d’oxigen, ozó, metà, etc. en

l’espectre de l’atmosfera plane-

tària, etc.).” Trobar indicis de

vida intel·ligent extraterrestre és

l’objectiu de SETI (Search for

Extraterrestrial Intelligence), un

projecte d’abast internacional

que cerca pautes intel·ligents en

senyals de ràdio del cosmos.

Inspirat en les idees de Cocconi

i Morrison, SETI ha estat en l’a-

genda de prioritats de científics

de renom (Frank Drake, Carl

Sagan, etc.). Fins als anys noran-

ta, la NASA ha donat un ampli

suport a SETI, i ara la Planetary

Society és la principal entitat im-

pulsora del projecte. Amb més

o menys suport, SETI ha passat

per diverses fases d’activitat al

llarg de la seva història, en les

quals ha impulsat projectes cien-

tífics per detectar vida tecnolò-

gicament avançada més enllà de

la Terra (Ozma, Cyclops, BETA,

SERENDIP, etc.).

“SETI és un tema atractiu per

al públic general –diu Xavier

Luri–, però en el context cientí-

fic té unes possibilitats d’èxit

molt remotes. Trobar senyals

d’intel·ligència extraterrestre per

radiofreqüència a l’univers és un

succés altament improbable. No

és un projecte científic produc-

tiu, i les possibilitats de fer pu-

blicacions en són mínimes, etc.

Però això és comú a moltes àre-

es teòriques de la ciència. Per a

la ciència més ortodoxa, és un

projecte marginal que fàcilment

entra en contacte amb idees que

s’allunyen de la ciència tradicio-

nal.”

En la dècada dels vuitanta, SETI

viu el seu moment de glòria: és

l’època de les grans missions es-

pacials (Viking, Voyager, etc.),

i el públic mostra passió pel

cosmos i la investigació espacial

gràcies a astrònoms divulgadors

com Carl Sagan. Són anys d’in-

tensa activitat del projecte SETI

al radiotelescopi d’Arecibo

(Puerto Rico), que rastrejava

amb interès l’univers més llun-

yà en cerca de senyals de ràdio

de civilitzacions tecnològiques.

Però, quin és el balanç de SETI

fins ara? Es calcula que s’han fet

més d’un milió de registres per

trobar senyals en radiofreqüèn-

cia de caràcter regular i clara-

ment no natural (extraterrestre).

Però trobar-hi resultats signifi-

catius és com intentar trobar

“una agulla en un paller” a esca-

la cosmològica. “Un senyal de

ràdiofreqüència captat el 1977 al

radiotelescopi Big Ear d’Ohio

(Estats Units) podria ser un can-

didat excel·lent per al projecte

SETI, però el seu origen encara

no s’ha pogut explicar avui dia”,

comenta Jordi Portell, coordi-

nador de SETI@home a Cata-

lunya i investigador de l’esmen-

tat Departament. “A gran esca-

la –continua– hi ha 166 senyals

candidats detectats al radioteles-

copi d’Arecibo que també han

estat estudiats pels experts.”

Avui dia, el gran èxit de SETI ha

estat trobar una font de recur-

sos de computació alternativa:

el públic connectat a Internet.

Així va néixer SETI@home, un

experiment científic que utilitza

ordinadors connectats a Inter-

net per trobar intel·ligència ex-

traterrestre. A través de

SETI@home, tots els usuaris po-

den formar part activa de la re-

cerca amb els ordinadors a casa,

executant un programa gratuït

que descarrega i analitza infor-

mació de radiotelescopis. L’am-

bició per trobar pistes de vida

intel·ligent i avançada tecnolò-

gicament a l’espai continua ti-

rant endavant: a SETI@home ja

suma més d’un milió d’ordina-

dors i tres milions de col·labora-

dors.

A la recerca de vida intel·ligent extraterrestre

QUÈ ÉS L’EQUACIÓDE DRAKE?És possible calcular elnombre de possiblescivilitzacions intel·ligentsexistents a l’univers? Lafórmula més coneguda,l’equació de Drake, és uncàlcul probabilístic delnombre de civilitzacionsextraterrestres de lanostra galàxia ambcapacitat de comunicar-seamb senyals de ràdio.

Co

rtes

ia d

el N

AIC

-Are

cib

o O

bse

rvat

ory

-NSF

reportatge

16

al·luvial que hi ha a l’hemisfe-ri Nord de Mart. La sonda Path-finder ha enviat més 2.300 mi-lions d’elements d’informació,amb més de 17.000 imatges i més de quinze anàlisis quí-miques de sòl i roques i estu-dis de meteorologia. La MarsSurveyor Orbiter (1998) culmi-na en fracàs, ja que probable-ment es va incendiar en fercontacte amb l’atmosferamarciana. Després de la MarsPolar Lander i la Deep Space 2del 1999, les més recents sónla Mars Odyssey (2001), la MarsExpress (2003) –en col·labora-ció amb les agències europeai italiana–, la Spirit i l’Opportu-nity (2003) i la Mars Reconnai-sance Orbiter (2005). La Phoe-nix (2007) i un laboratori cien-tífic mòbil (Mars Science Labo-ratory) per al 2009 són de mo-ment les missions exploratò-ries del futur més immediat.En l’àmbit europeu, l’AgènciaEspacial Europea (ESA) va en-viar a Mart la sonda Mars Ex-press el 2 de juny del 2003, demanera que obria un nou ca-pítol en la investigació euro-pea de l’espai. En el futur, Mart continuaràen el punt de mira de la cièn-cia internacional. La ciència japensa en futurs viatges tripu-lats i colònies en territori mar-cià, però caldria invertir mésrecursos en diverses líniesd’investigació (propulsió,combustibles alternatius, en-ginyeria astronàutica, medici-na espacial, etc.). Sembla purafantasia, però la idea de tre-pitjar Mart potser no és tanlluny. “Les grans fites en elmón de la investigació espa-cial –diu Eduard Salvador–han nascut com a idees quesemblaven impossibles. Enastronomia, hi ha canvis moltmés impensables que final-ment s’han realitzat.” Estarematents, doncs.

Europa també ha guanyat ter-reny i ambició científica en elcapítol de la investigació espa-cial. L’ESA, que ha desplegatmissions a Venus i Mart, témarcada una altra prioritat al’agenda: el llançament el 2011del satèl·lit Gaia a bord del coetrus Soyuz-Fregat. La missióGaia, iniciada el 1997 amb unpressupost d’uns 500 milionsd’euros, serà un punt d’inflexióen el camp de l’astronomia ga-làctica i extragalàctica. Unequip del Departament d’As-tronomia i Meteorologia de laUB participa en el projecte, enel qual col·laboren més de dos-cents científics europeus. “Gaia cartografiarà més de milmilions d’estrelles a l’espaiamb un grau de precisió senseprecedents –diu el professorJordi Torra, un dels partici-pants en la missió–, i posarà aprova les teories sobre l’origeni l’evolució de la nostra galàxia.Per a cada objecte, calcularà di-ferents paràmetres (posició,velocitat, temperatura, propie-tats físiques, etc.) i ens donaràun mapa de la nostra galàxia

en sis dimensions.” Gaia serà labase de referència de les dadesastromètriques i dels paràme-tres fonamentals de l’astrofísi-ca del segle XXI. La missió témolts reptes científics davantseu: fer el primer cens estadís-ticament significatiu de la ga-làxia, quantificar l’estructuraespacial a partir de les distàn-cies, conèixer les velocitats es-pacials per determinar el campgravitatori i les òrbites es-tel·lars, i caracteritzar les pro-pietats astrofísiques de cadaobjecte. Gaia ampliarà l’horit-zó científic de l’Hipparcos, elprimer satèl·lit astromètric del’ESA. Llançat el 1989, l’Hippar-cos va mesurar les posicions demés de cent mil estrelles ambuna precisió d’un mil·lisegond’arc (similar a mesurar l’alça-da d’un home a la Lluna des dela Terra). Gaia, que és cent ve-gades més precisa, podria de-tectar des de la Terra una mo-neda de 10 cèntims d’euro a lasuperfície lunar. Durant cinc anys, Gaia registra-rà centenars de milers de nousobjectes còsmics, des del sis-

tema solar fins a les galàxies del’univers més pròxim: planetesextrasolars, asteroides, estre-lles, nanes marrons, superno-ves, etc. Determinarà amb pre-cisió les distàncies de molts in-dicadors estàndard (estrellespulsants, supergegants, se-qüències de cúmuls, etc.), de-tectarà tota classe d’estrellesvariables i sistemes binaris, i fa-cilitarà funcions de lluminosi-tat in situ, funcions de massa idiagrames color-magnitud decúmuls oberts i globulars. Gaia serà una font d’evidènciesobservacionals per resoldreenigmes sobre la matèria fos-ca a l’univers, l’origen i la for-mació de galàxies i l’evolucióestel·lar, en especial a la ViaLàctia i a les galàxies del GrupLocal. Però els seus objectiuscientífics no acaben aquí. L’im-pacte científic de Gaia tambéarribarà a la física fonamental,l’astronomia galàctica i extra-galàctica, la cosmologia i àre-es afins. Per exemple, ajudaràa determinar amb més preci-sió paràmetres de les teoriesrelativistes, com és el paràme-

Fo

to:N

ASA

, ESA

, S. B

eckw

ith

(ST

ScI)

an

d T

he

Hu

bb

le H

erit

age

Tea

m (

STSc

I A

UR

A)

M51, la galàxia del Remolí

Mes enllà de Mart:

Missió Gaia, un cens de mil milions d’estrelles

reportatge

17

tre gamma (curvatura de lallum per efectes gravitatoris),un dels efectes relativistes mésimportants en les mesures as-tromètriques. També contri-buirà a establir un límit supe-rior a la variació de la constantuniversal de la gravetat.L’equip de la UB que col·laboraamb Gaia s’ha centrat en la si-mulació de la missió, la reduc-ció i la gestió de dades i el dis-seny del sistema fotomètric. Enuna primera fase, que es va aca-bar el 2004 i va ser feta en col·la-boració amb el Centre de Su-percomputació de Catalunya(CESCA) i l’empresa GMV, es vadissenyar el prototip de la basede dades del projecte. “Arranels resultats –diu Jordi Torra–,les idees de com s’havia de ferla gestió de dades de Gaia hancanviat molt. D’un sistema cen-tralitzat amb una base de dadesúniques, s’ha passat a un altresistema amb bases de dadesdistribuïdes en diferents puntsd’Europa, amb un gran centrede gestió de dades a l’ESAC (Eu-ropean Space Astronomy Cen-ter) a Villafranca del Castillo(VILSPA) a Madrid.” En l’actuali-tat, el satèl·lit Gaia està en fasede definició industrial per l’em-presa EADS-Astrium. Ara s'estàcreant un consorci d’institutsper reduir totes les dades de lamissió. Processar i gestionar les

primeres dades científiques delsatèl·lit serà responsabilitat d'unequip de la UB dirigit pel pro-fessor Jordi Torra. També a laUB, Carme Jordi dirigeix la líniad'estudi del sistema fotomètrici producció de dades derivades.El responsable del mòdul de si-mulacions de la missió és el pro-fessor Xavier Luri. Amb el simu-

lador de la missió es prova lavalidesa de les solucions cientí-fiques proposades i es valorenles aproximacions tècniquesproposades per les indústriesque construeixen el satèl·lit.Cada sis mesos caldrà fer unanova versió de les dades cientí-fiques, i tot aquest procés degestió de dades també el coor-

dinen els experts de la UB. Gaiaaportarà informació de l’ordrede les desenes de terabits (1Tbit = 106 Mbits), tot un repteper la quantitat i la complexitatde la gestió de les dades cientí-fiques a tractar. Es calcula que podrà observarunes 200.000 nanes blanquesi 50.000 nanes marrons joves;descobrirà uns 100.000 plane-tes gegants en un cens com-plet de sistemes planetarisexosolars, i observarà uns500.000 quàsars a l’espai. “Aescala més petita –continuaJordi Torra–, Gaia també ésuna missió adequada per de-tectar planetes al voltant d’al-tres estrelles. D’altra banda, lamissió detectarà uns milers depetits planetes, asteroides, co-metes i els objectes del cintu-ró de Kuiper, que ens donaranuna idea més exacta del siste-ma solar.”

El maig passat, el Parque Nacional del Teide va

ser el camp de proves del prototipus del vehi-

cle Rover espacial ExoMars, que es va construir

per a la primera missió del programa d’explo-

ració Aurora de l’ESA. L’ExoMars, que serà

llançat el 2009, buscarà indicis de vida passada

o actual al planeta per a estudis d’exobiologia,

i farà perforacions del subsòl marcià. Aurora és

part de la gran aposta científica europea per

l’exploració del sistema solar. Si la sonda Mars

Express, que va ser llançada el juny del 2003,

cerca aigua en el subsòl del planeta

i estudia l’atmosfera i la geologia marcianes, el

significat científic d’Aurora és encara més

excepcional. El programa impulsarà el progrés

tecnològic en navegació, guia i control de son-

des, descens i aterratge, sistemes de propulsió,

robòtica i materials, retorn de mostres marcia-

nes (Mars Sample Retorn) en missions robòti-

ques com a banc de proves experimental per al

gran repte: enviar missions tripulades a Mart

en l’horitzó del 2030.

Ambició europea a Mart

Fo

to:E

SA M

ED

IAL

AB

Fo

to:E

SA-A

OE

S M

ED

IAL

AB

Gaia mapejant les estrelles de la Via Làctia

reportatge

18

En la mitologia romana, Martera el déu de la guerra, el fill deJúpiter i de Juno, i era repre-sentat com un guerrer amb ar-madura i elm. Els grecs l’adora-ven com a Ares, també el déude la guerra. Per als antics quemiraven al cel, Mart era un bri-llant punt vermell enmig delcel nocturn. En la cultura meso-potàmica, la primera que estu-dia el cel, rep el nom de Nergal(’estrella de la mort‘). Per alsegipcis era Har Decher (‘el Ver-mell’). El 1500, es creia que totgirava al voltant de la Terra,com a centre de l’univers. El1543, Nicolau Copèrnic capgirala visió del món conegut i pre-senta un univers heliocèntric,amb el Sol en posició central.Dos-cents anys abans de la in-venció del telescopi, TychoBrahe, un astrònom danès, fauns extraordinaris càlculs de laposició de Mart. El 1609, Johan-nes Kepler, estudiant de Brahe,

parla d’òrbites el·líptiques delmoviment planetari a Astrono-mia nova, i Galileu, defensor del’heliocentrisme copernicà, ob-serva per primer cop el plane-ta vermell amb un telescopibastant rudimentari. Huygens,amb un telescopi més avançat,descriu una taca fosca sobre lasuperfície marciana (probable-ment, la planícia de SyrtisMajor) i especula sobre vida ex-traterrestre al llibre Cosmothe-ros. El període rotacional delplaneta vermell (24 h 40 min)l’estableix Giovanni Cassini el1666, i el perfecciona FrederikKaiser el 1862. Quan Venus s’a-propa al màxim a la Terra el1719, la brillantor del planetacausa pànic. A partir del 1777,l’astrònom William Herscheldescriu oceans a les àrees mésfosques de la superfície marcia-na i parla de vida marciana. Elprimer mapa de la superfície deMart és obra de Wilhelm Beer i

Johab von Madler. Richard An-thony Proctor publica un mapade Mart amb continents i oce-ans. El primer mapa de la su-perfície de Mart és obra de Jo-hann von Madler el 1840. És l’i-nici de la cartografia marciana.El 1867, Richard Antony Proc-tor publica un mapa de Martamb continents i oceans. Elstopònims marcians (MareThyrrhenum, Solis Lacus, Hellas,Tharsis, mar de Kaiser, etc.), deri-vats de la mitologia, història,etc., són recollits a la nomen-

clatura de Giovan-ni Schiaparelli. El famós astrò-nom italià parla, també, de “ca-nali” per descriure solcs a la su-perficie del planeta. És tempsde polèmica científica: són elscanals signes de civilització in-tel·ligent a Mart? No és fins al1901 que el francès EugèneAntoniadi desmitifica els ca-nals marcians i dibuixa el mapamés acurat de Mart abans del’arribada de l’era espacial. El1877, les dues llunes marcia-nes, Phobos i Demios, surtenper fi a la llum gràcies a AsaphHall (1877), cent cinquantaanys després que l’escriptor sa-tíric anglès Jonathan Swift par-lés de llunes marcianes a laseva novel·la Els viatges de Gulli-ver. Percival Lowell, el 1895, pu-blica el llibre Mars, en el qualdescriu un planeta habitat ambun enginyós sistema de recolli-da d’aigua i desglaç de les ca-pes polars. Sens dubte, el mis-teriós planeta vermell ha estatfont d’inspiració per a ràdio,cine i literatura. El 1898, en ple-na obsessió pel planeta ver-mell i els canals marcians, H.G.Wells publica La guerra delsmons, una brutal crònica de lainvasió marciana de la Terra,tot un clàssic de la ficció literà-ria. També va fer història l’epi-sodi de pànic col·lectiu generatpel cineasta nord-americà Or-son Welles, la nit de Hallowendel 1938, amb una emissió dra-matitzada del clàssic de Wellsen un programa radiofònic. Iencara avui dia el llibre Cròni-ques marcianes (1950), de l’au-tor nord-americà Ray Brad-bury, és una de les obres de fic-ció més conegudes del món. ■

Passió per MartRàdio,

cinema iliteratura tambés’han inspirat enel planetavermell

reportatge

19

i a la UB...El contingut d’aquest reportatge és susceptible de ser analitzat des de diferents vessants i, per tant, des de diversos centres i ensenyaments de la UB, com és el cas de la Facultat de Física de la UB.

Facultat de Física

Avda. Diagonal, 647. 08028 Barcelona Tel: 93 402 11 16www.ub.edu/fisica

Títol homologatEnsenyament de primer i segon cicles. Continguts bàsics: Electromagnetisme, física quàntica, me-cànica i ones, mètodes matemàtics, òptica, termodinàmi-ca, electrodinàmica, electrònica, física d’estat sòlid, físicaestadística, física atòmica, física nuclear i de partícules, me-cànica quàntica, mecànica teòrica, astronomia i astrofísica,geofísica i meteorologia.

Màsters i postgrausEntre els màsters i postgraus oficials que ofereix la UB n’hiha diversos de vinculats total o parcialment al món de la fí-sica. Podeu trobar tota l’oferta d’aquests ensenyaments ales adreces web www.ub.edu/acad/eees i www.ub.es/fisi-ca/postgrau/index.htmD’altra banda, podeu consultar l’oferta de formació conti-nuada de màsters i postgraus de la UB a: www.giga.ub.edu/acad/npost/pub/

L’Arianne 5 a la plataforma de llançament

Fo

to:E

SA/C

NE

S/A

RIA

NE

SPA

CE

- S

ER

VIC

E O

PT

IQU

E C

SG, 2

004

Què és l’ESA?L’Agència Espacial Europea (ESA) és la porta d’accés a l’espai desdel continent europeu. La seva missió és configurar el desenvolu-pament de la capacitat espacial europea i garantir que la inversióen activitats espacials aporti beneficis als ciutadans d’Europa. Leslínies d’investigació de l’ESA tenen l’objectiu de conèixer la Terra iel seu entorn espacial, el Sistema Solar i l’Univers, així com fomen-tar el desenvolupament de tecnologies i serveis basats en satèl·litsi el progrés de la indústria europea. L’ESA, amb seu a París, estàconstituïda per disset Estats membres: Alemanyia, Àustria, Bèlgi-ca, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Lu-xemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Regne Unit, Suècia iSuïssa. El Canadà i Hongria tenen un estatus especial i participenen alguns projectes per acords de cooperació. L’ESA és una orga-nització indepent que manté lligams amb la Unió Europea a travésd’un Tractat marc ESA/UE. Les dues organitzacions comparteixenuna estratègia europea per a l’espai i estan desenvolupant una po-lítica espacial conjunta. El pressupost de l’ESA per al 2006 és d’uns2.904 milions d’euros. Les activitats obligades de l’ESA (programesde ciència espacial i el pressupost general) es financen amb les con-tribucions econòmiques de tots els Estats membres de l’Agència,en funció del producte interior brut de cada país. L’ESA funcionasegons el principi de “retorn geogràfic”, és a dir, invertint a cada Es-tat membre –a través de contractes laborals per a programes es-pacials– una quantitat equivalent a la contribució de cada país. L’òr-gan de govern de l’ESA és el seu Consell, que proporciona les di-rectrius polítiques bàsiques en les quals es basa l’Agència per a des-envolupar el programa espacial europeu. Cada Estat membre estàrepresentat en el Consell i té un vot, al marge de la seva contribu-ció econòmica. Més informació de l’ESA, al portal www.esa.int.

reportatge

20

Què feu aquestesvacances?Noves activitats i territoris s’incorporen a l’oferta turística i la diversifiquenText:

Núria Quintanai Patrícia Lainz

Heu estiuejat des de petits enpoblets de costa? Heu visitat lesprincipals capitals europees i pu-jat a la torre Eiffel? Heu fotogra-fiat el Big Ben? Si la vostra res-posta a aquestes preguntes i ad’altres de semblants és que sí,vol dir que potser per a les vos-tres vacances busqueu algunacosa diferent. El consumidorsembla que tendeix a uns hàbitsmés individualitzats i “sofisticats”a l’hora d’adquirir productes,també els turístics. Algunes des-

tinacions, doncs, intenten fermés atractiva la seva oferta i in-corporen activitats que donin unvalor afegit a l’indret. No es trac-ta simplement d’anar a un lloc,sinó, un cop allà, de fer-hi algu-na activitat que enriqueixi i dife-renciï el viatge. És a dir, la pre-gunta més adient no seria tant“On vas aquest estiu?”, com“Què fas aquestes vacances?”La gran majoria de l’activitat tu-rística continua donant-se en elque podríem anomenar “circuits

tradicionals”, el que s’anomenaturisme de sol i platja. El profes-sor d’Antropologia de la UB Llo-renç Prats assenyala que, “si bépoden apuntar altres formes deturisme, aquestes no canvien latendència general”. En el cas deCatalunya, per exemple, “l’eix li-toral concentra més de tresquartes parts del negoci turístic”,com explica Francisco López Pa-lomeque, catedràtic de Geogra-fia de la UB. Ara bé, el mateix ca-tedràtic assenyala l’existència de

Dormir al desert, conèixer la ri-quesa artística d’una ciutat de-clarada patrimoni de la huma-nitat per la Unesco i fer-ho dela mà de la població local.Aquests són alguns compo-nents de l’oferta turística a laciutat mauritana de Walata,dins un projecte de coopera-ció dut a terme per les funda-cions Solidaritat UB i Món-3, i finançat per l’Agència Espa-nyola de Cooperació Interna-cional, l’Agència Catalana deCooperació al Desenvolupa-ment i l’Ajuntament de Barce-lona.Els turistes que viatgin a Wa-lata poden fer itineraris guiatspels habitatges de la ciutat,que destaquen per la seva be-llesa i els esgrafiats que orna-menten les cases; visitar el mu-seu etnogràfic i la biblioteca(amb manuscrits del segle XIII

Walata, cultura i desenvolupament

Fo

to: M

ón

-3

reportatge

21

l’anomenat “turisme postfordis-ta”, és a dir, un turisme no “deproducció en cadena” que ofe-reixi productes més segmentatsi no estandarditzats.En tot cas, els tipus de turismeresponen a les motivacions deles persones que els practiquen.El investigadors Enric Pol i NúriaCodina (del Grup de Recerca enPsicologia Social, Ambiental i Or-ganitzacional de la UB) coinci-deixen que hi ha un turista més“passiu”, que segueix els circuitsmajoritaris, i un que busca demanera activa i intencionada onvol passar el temps de lleure i dequina manera. “Aquest tipus deturista actiu està motivat per co-nèixer aspectes culturals, expe-rimentar temporalment sensa-cions i vivències satisfactòries i més o menys noves, i interac-cionar en un medi ambient dife-rent del seu entorn habitual.” Se-gons les motivacions que hi hagial darrere, podem parlar de tu-risme esportiu, agroturisme, vi-

sitar centres de spa, col·laboraramb ONGs en el que a vegadess’ha qualificat de vacances soli-dàries, o amb les diferents acti-vitats que s’apleguen sota l’àm-plia denominació de turisme cul-tural.En el cas del turisme cultural,aquest pot abastar més o menysàmbits en funció del que enten-guem per cultura, indica JordiJuan, coordinador dels cursos depostgrau en Gestió Cultural dela UB. L’impacte econòmic (di-recte i indirecte) sobre la ciutat oel territori de determinat patri-moni cultural és molt elevat,com assenyalen els estudis fetsa Barcelona i Granada pel cate-dràtic d’Economia de la UB Jor-di Suriñach (del Grup AnàlisiQuantitativa Regional). El turis-me cultural inclouria tant el pa-trimoni “tangible” d’una pobla-ció, com ara els seus monu-ments o museus, com l’“intangi-ble”, per exemple la gastrono-mia. També hi hauria els festivals,

les celebracions tradicionals, ifins i tot s’hi podria incloure el tu-risme anomenat “vivencial”, quecorrespondria a conviure ambpoblacions locals de l’indret quees visita. “Per exemple, al barrinovaiorquès del Bronx hi ha or-ganitzacions que ofereixen lapossibilitat de relacionar-te ambla comunitat hispana, i a l’Hava-na, a Cuba, s’ofereix el mateix albarri xinès de la ciutat per inten-tar captar turisme d’aquesta po-tència asiàtica”, diu Jordi Juan.Ramon Serrat, consultor turístici professor de l’assignatura “No-ves pràctiques turístiques” a l’Es-cola Universitària d’Hoteleria iTurisme CETT, adscrita a la UB,afirma que darrere la pràctica delturisme sempre hi ha raons omotius socials. Així doncs, si la

nostra societat mostra un inte-rès creixent per les qüestions re-lacionades amb la salut o l’estè-tica, això va lligat a una l’ofertade balnearis i spas per passar-hiles vacances. I, per exemple, elpes creixent de grups com araels prejubilats o els anomenatssingles s’ha vist com una opor-tunitat per oferir nous produc-tes turístics diferenciats. Les no-ves tecnologies també són unfactor que està incidint en la for-ma de fer turisme. L’adquisicióde viatges per Internet cada copés més estesa i, a més de canviarla manera en què comprem,també està fent possible viatjara millor preu. Aquest fenomen,sumat una demanda “més per-sonalitzada”, provoca, per exem-ple, canvis en el paper que tenen

al XVI); seguir rutes amb camellpels voltants de la ciutat; ocomprar peces d’artesania iceràmica úniques fetes per lesdones de la població, uns pro-ductes que només es podenadquirir allà, atès que per laseva fragilitat encara no es co-mercialitzen fora de Walata.Aquesta ciutat va ser centreneuràlgic del comerç transsa-harià del segle XIII al XVI i puntde contacte entre les civilitza-cions àrab, amaziga (berber) inegra. A més, en els seu en-torn hi ha una gran varietat depaisatges on s’emplacen res-tes neolítiques i medievals,grutes i oasis.Tots aquests factors van ser de-terminants a l’hora de decidirpotenciar Walata com a destí tu-rístic dins un projecte de coo-peració per tal de recuperar ipromoure el seu patrimoni his-

tòric i cultural i transformar-loen factor visible de desenvolu-pament econòmic i social, totreforçant la identitat de la co-munitat walatana. Esther Gil di-rigeix el projecte, que té, princi-palment, quatre eixos d’actua-ció. En primer lloc, i en interde-pendència amb els altres, la pro-moció del turisme organitzat ala zona. En segon lloc, amb la fi-nalitat de rehabilitar el nucliurbà i l’arquitectura, s’hi fanmúltiples treballs de restaura-ció. En tercer lloc, la creació dela cooperativa agrícola. Per úl-tim, la revalorització del patri-moni cultural, la creació del mu-seu local i la restitució del patri-moni arqueològic local. Les estades a Walata ja formenpart de l’oferta fixa d’agènciesespecialitzades de viatges. Viat-gers del Món és una ONG de tu-risme sostenible i sense ànim de

lucre que es va constituir l’any2003 i que ja ha organitzat unparell de viatges a Walata. Laseva presidenta, Marga Codina,es planteja el viatge com “unaeina de desenvolupament locali una experiència enriquidoratant per al visitant com per al vi-sitat, tot intentant que els im-pactes negatius siguin els mí-nims i que el benefici econòmicromangui al territori visitat”. D’a-cord amb el caràcter sostenibledel viatge, el grup no pot supe-rar la dotzena de persones i con-

vé que estiguin una mica fami-liaritzades amb el model solida-ri del viatge.

Més informació a: www.walata.orgSolidaritat UB: www.ub.edu/solidaritatMón-3: www.ub.es/mon3Viatgers del món: www.viatgersdelmon.orgNews Madretierra: www.newsmadretierra.comClub Marco Polo: www.clubmarcopolo.com

Fo

to: M

ón

-3

Continua a la p. 23

reportatge

22

Vilafranca es perfila com unade les destinacions turístiquespreferides pels estrangers ques’allotgen a la costa o en casesrurals de la comarca, segonsVictòria Claver, responsable deTurisme del Patronat Munici-pal de Comerç i Turisme de lapoblació. Els turistes que dor-men als hotels i els aparta-ments de la costa, hi van pervisitar l’entorn natural de lavila, amb el caràcter que li con-fereix el cultiu de la vinya.Amb l’objectiu de dinamitzarel patrimoni històric, enogas-tronòmic i territorial de la ciu-tat, a Vilafranca s’organitzenactivitats com ara visitar latomba d’Eugeni d’Ors, escol-tar un concert de música mo-dernista després de fer una vi-sita a edificis d’aquest estil ar-quitectònic, o veure la postade sol des de la terrassa delcampanar de la basílica deSanta Maria.Aquesta visita al campanar deSanta Maria s’ha convertit enun reclam. Es fa un itinerari engrups per les diferents depen-dències de la torre, en el qualdestaca la visita a sala de l’an-tic mecanisme del rellotge deles campanes horàries, o l’ac-cés als habitacles dels monjos.Aquesta visita, que ofereixl’opció de fer-la coincidintamb la posta de sol, finalitzaen una terrassa que hi ha alpunt més alt del campanaramb una degustació de vi ocava i la contemplació d’unesvistes espectaculars de la ciu-tat.Des de fa un any i mig, es fanrutes guiades pel cementiri deVilafranca a la primavera i a latardor. “La veritat és que laidea va sorgir després de feruna visita al cementiri del PèreLachaise de París. Tenim un

cementiri patrimonial impor-tant i està molt ben cuidat. Hiha capelles i panteons de granvalor arquitectònic, i tambétrobem la tomba “A Matilde”,on reposen les restes del filò-sof Eugeni d’Ors”, explica Cla-ver. S’hi destaca, a més, el pa-trimoni vegetal del recinte,que disposa d’una gran varie-tat de plantes i arbres molt in-teressants.Des del Museu del Vi, que ac-tualment està en un procés deremodelació que suposaràl’ampliació i modernització deles instal·lacions, s’organitzencursos de tast, maridatges ointeressants passejades per lesvinyes. Efectivament, la vinyaés un dels punts forts de Vila-franca com a reclam turístic, iel mateix succeeix amb l’acti-vitat castellera. Escoltar unconcert de música clàssicadesprés d’una visita pels prin-cipals edificis erigits a Vila-franca és una altra de les ofer-tes possibles.Des del Patronat s’afirma que

encara hi ha qüestions pen-dents, com ara la pernoctacióa la vila; els turistes no s’hi que-den a dormir, però s’assenya-la l’èxit de les iniciatives dutesa terme. “Crec que els turistes

busquen una diferenciació del’oferta basada en un tractemés personalitzat que els aju-di a interpretar les ciutats o elsterritoris que visiten”, afirmaClaver.

Més informació a: Web oficial del patronat de Turismewww.turismevilafranca.com Ajuntament de Vilafranca (Turisme)93 892 03 58

Vilafranca del Penedès: vi, castells, i molt més...

Imatge del Cementiri de Vilafranca del Penedès

L'edifici de la Casa de la Vila té una part lateral amb un estil arquitectònic gòticcivil del segle XVI, i la façana reconstruïda l'any 1909 és de caràctermodernista.S'organitzen visites a l'interior de l'edifici.

Fo

to: D

om

ènec

Fre

ixed

as

reportatge

23

els intermediadors. “Una agèn-cia ha de buscar donar un valorafegit al seu producte, no pot li-mitar-se a vendre bitllets comabans”, defensa Ramon Serrat.“Ara, quan viatgem, les personesens gastem menys en el trasllati, en canvi, dediquem més re-cursos a fer activitats al lloc dedestí”, assenyala Marién André,professora de la Facultat d’Eco-nòmiques de la UB i coordina-dora de l’Observatori de Turismede la Generalitat.La diversificació de les pràcti-ques turístiques també es potveure des del punt de vista decom les destinacions turístiquesde llarga tradició també trobenformes de renovar la seva ofertafent que continuï sent atractiva;i, d’altra banda, hi ha indrets queestan treballant per esdevenirnoves destinacions turístiques.El catedràtic López Palomeque

parla d’un procés de “turistifica-ció” en el conjunt del territori ca-talà. Si bé l’allotjament per als tu-ristes està concentrat al litoral,s’incorporen a l’oferta indretspropers a la costa als quals es potfer una visita d’un dia, com tam-bé espais del mateix litoral quetradicionalment han quedatmés al marge de l’activitat turís-tica. Es tracta que persones quefan nit en els allotjaments de cos-ta dediquin un dia a visitar in-drets atractius i més o menyspropers al litoral com ara Mont-serrat, Poblet, Girona o Barcelo-na, que seria el producte estrellaque s’incorporaria a aquestaoferta. Paral·lelament, hi ha unprocés de “posar en valor turís-tic” indrets i productes del terri-tori d’interior i que el turisme es-devingui una renda comple-mentària de les procedents d’ac-tivitats agràries. Jaume Font,

subdirector general de Turismede la Generalitat i professor deGeografia de la UB, afirma que“cal posar en valor el territori ca-talà amb els seus recursos tangi-bles i intangibles”, i també queels catalans no ens adonem dela riquesa i la potencialitat delpaís. Aquest procés de “posar envalor” implica utilitzar els recur-sos del territori (gastronòmics,de paisatge, de tradicions locals,etc.) que poden ser atractius pera un turista. La professora de laUB Belén Gómez, experta en larelació entre turisme i clima, ex-plica l’exemple de la població deTarifa, que a partir dels anys nor-anta ha tingut un gran incre-ment del turisme quan ha apro-fitat el fort vent d’aquest indretgeogràfic per promoure-hi lapràctica del surf de vela i altresesports. Un element com ara elvent, que tradicionalment havia

perjudicat aquest municipi pelque feia al turisme, ara ha estatposat en valor.Arribarem a “turistificar-ho” gai-rebé tot? L’antropòleg LlorençPrats, que imparteix l’assignatu-ra d’Antropologia de l’oci i el tu-risme a la Facultat de Geografiai Història, assenyala que cal ana-litzar també els impactes nega-tius del turisme quan aquest s’i-nicia o s’intensifica en un indretdeterminat. Núria Codina i EnricPol indiquen, d’altra banda, quehi ha una paradoxa: “El turismefa desaparèixer allò que fa el llocatractiu, sigui el paisatge, la gas-tronomia, els productes naturals,i els estils de vida en el cas de l’oc-cidentalització de determinadespoblacions. Aquest procés éscompensable amb la creaciód’un valor simbòlic de l’indret enqüestió i de bons serveis orien-tats a l’oci.” ■

Fins a l’any 1993, Joan Planas Vi-lardaga tenia una explotacióagrària d’orientació bàsicamentramadera, però també forestal iagrícola. Criava vedells d’engreix,però una forta baixada de preuscausada per l’escàndol en l’ús declenbuterol va provocar queaquest pagès tanqués les sevesgranges. Segons ell mateix ex-plica, va decidir “reorientar l’ex-plotació dels seus terrenys cap auna oferta al servei del turisme,l’esbarjo i la cultura”. Planas ha-via sentit a parlar d’activitats deturisme a cavall per Europa i vapensar que oferir excursions acavall i caravana esdevindria unal·licient atractiu per al visitant,perquè aleshores era una pràc-tica poc coneguda a Catalunya.Així va néixer Paisatge i Aventu-ra SL, i la primera activitat queaquesta entitat va posar en fun-cionament va ser una ruta dedos dies que incloïa passar una

nit a la caravana. Les noves tec-nologies i el fet de tenir una webl’ha ajudat a donar-se a conèixera la resta d’Espanya i l’estrangeri un 20% de la clientela prové defora de Catalunya.Ara disposen d’una oferta ex-tensa i molt variada que inclouel que anomenen “Paisatge i

aventura amb caravana i cavall”i en la qual, a més de fer una ex-cursió amb caravana, faciliten alsviatgers una guia amb tota la in-formació necessària per gaudirde l’estada: fonts, esglésies ro-màniques, dades històriques igastronòmiques i característi-ques de la flora o la fauna. Són

valors afegits perquè, com diuPlanas, “és una informació im-prescindible, ja que els nostresclients s’interessen per conèixerels aspectes culturals del territo-ri”. Una altra opció és fer una “Ex-cursió amb carruatge de passeigo diligència”, en la qual un car-reter acompanya el grup i fa la

Amb caravana, cavall o ruc per Sant Mateu de Bages

Vé de la p. 21

Fo

to: J

oan

Pla

nas

, Pai

satg

e i A

ven

tura

reportatge

24

Visitar el Partenó d’Atenes, en-dinsar-se en una piràmide d’E-gipte o trepitjar el Colosseu deRoma són pràctiques de turísti-me cultural molt consolidades.Ara bé, el que ja no és tan habi-tual és visitar, en grups molt re-duïts, alguns poblats maies, ques’escapen dels circuits turístics,on s’estan fent treballs arqueo-lògics, i, a més, entrar en con-tacte amb la gent autòctona dela zona. Es tracta d’un tipus deturisme arqueològic que té lavoluntat de ser sostenible, res-ponsable i cultural, i que es potpracticar, per exemple, al Yuca-tan i als parcs ecoarqueològicscom els de Xoclán i Dzoyilá, aMèxic. Fomentar aquesta pràctica tu-rística és un dels objectius d’unprograma que vol assegurar laconservació del patrimoni i pro-moure el desenvolupament lo-cal del territori. S’impulsa con-juntament des de l’Ajuntamentde Mérida (Yucatan, Mèxic) i elsgrups de recerca de la UB Semi-nari d’Estudis i Recerques Pre-històriques i Cultura i Contin-guts Digitals: Aspectes Docu-mentals, Polítics i Econòmics.Els viatgers que es desplacen aMérida poden fer-hi un circuit,en grups d’un màxim de deupersones, al llarg del qual se’lsmostra la situació actual i la pro-posta de futur i, a més, tenen

l’oportunitat de gaudir d’altresllocs del Yucatan completa-ment recuperats. D’altra banda,a Xoclán s’hi fan demostracionsde cerimònies religioses maies(com ara una boda tradicional)sota el guiatge de sacerdots an-cians que expliquen als turistescom viuen ara la seva religió icom l’han viscuda de maneraamagada durant tots els anysque ha durat la Inquisició i lespersecucions contra les mani-festacions culturals indígenes.Això forma part d’un projecteamb finançament de l’AgènciaEspanyola de Cooperació al

Desenvolupament, el Ministeride Cultura i l’AGAUR de la Ge-neralitat.Segons explica Jordi Juan, pro-fessor de la UB i coordinador delPrograma de Postgrau en Ges-tió Cultural i Turisme Cultural(www.ub.edu/cultural/index-cat.htm), “el visitant se sent par-tícip de la màgia de l’arqueolo-

gia i, a banda de relacionar-seamb les restes arqueològiques,es relaciona amb la gent autòc-tona i coneix en primera perso-na les seves formes de vida. Amés, un dels aspectes mésatractius és que, sovint, hi ha ar-queòlegs treballant a la zona iells mateixos poden explicar elque s’hi fa”.

Més informació a: http://www.arqueotur.org/ http://www.orbitur.com.mxhttp://pgcdes.ird.ub.es/gc/temas/arqueoturismo.jsp (hi tro-bareu informació i articles sobre arqueoturisme)

Turisme arqueològic i cerimònies maies al Yucatán

descripció de la ruta explicantcom era el transport dels nostresavantpassats. En aquest cas esvisita un castell i una ermita i esfa la parada per dinar en una ma-sia per tal de gaudir de la gas-tronomia típica de la zona. Entreles activitats menys conegudes,destaca l’excursió organitzadaamb ruc i sàrria, per als que s’es-

timen més caminar. Planas as-segura que “és una pràctica pocestesa a Catalunya i que bàsica-ment la fan els nostàlgics del ruc,però que a Europa té molt d’è-xit”. Des de fa dos anys, oferei-xen la possibilitat de fer una rutade dos dies amb una diligència,un producte ideal per a grups deparelles, famílies o amics i, se-

gons assegura el responsable dePaisatge i Aventura SL, “és unaopció molt elaborada que lesempreses cada vegada sol·licitenmés”.Per tal de ser competitius totl’any i sobreviure a la tempora-da baixa de turisme, Planas ofe-reix, d’una banda, carruatges an-tics per a festes i celebracions

com ara aniversaris, casamentso festes de carnestoltes i, de l’al-tra, l’Aula d’Entorn Rural, una sè-rie d’activitats per a escolars.

Més informació a: Les Planes:www.paisatgeiaventura.com93 836 00 60

Cerimonia Maia

reportatge

25

¿Sabíeu que Barcelona es vaavançar a Steven Spielberg i ja alprincipi del segle XX es volia ferun Jurassic Park a la capital cata-lana? Aquesta és una de les mol-tes informacions que reben elsparticipants dels safaris urbansculturals que organitza l’empre-sa Ciencia y Aventura. Ja no calanar a l’Àfrica per explorar els orí-gens de la nostra espècie. Ciencia y Aventura, que tambété una important oferta de safa-ris al continent africà, es dedicaa l’organització i la logística desafaris urbans per Barcelonaadreçats a particulars o empre-ses que ho sol·licitin, siguin ca-talans o estrangers. La iniciativade traslladar els safaris —tradi-cionalment a l’Àfrica— cap a àm-bits urbans va sorgir ara fa tresanys. El safari urbà que mésadeptes té és el que es fa al parcde la Ciutadella i s’anomena “Ala recerca dels nostres orígens”.“Es tracta d’indagar sobre els orí-gens de l’home a partir de les ins-titucions i edificis que hi ha alparc de la Ciutadella i, alhora, rei-vindicar el patrimoni museísticque tenim a Catalunya”, explicaJordi Serrallonga, arqueòleg, na-turalista i guia d’expedicions,que està al capdavant de Cien-cia y Aventura i és fundador i di-rector d’Homínid - Grup d’Orí-gens Humans PCB-UB. L’expedi-ció viatja des del creacionisme,simbolitzat per la capella Cas-trense (projectada al segle XVIII

per l’arquitecte i enginyer Pros-per de Verboom i dirigida peltambé enginyer Alexandre deRez), a l’evolucionisme de Char-les Darwin, que s’explica durantla darrera parada al Museu deCiències Naturals. En el decursde les quatre hores que dura el

safari, hi ha una aturada obliga-da davant del Palau del Parla-ment, que contextualitza l’expe-dició sociopolíticament. Tambées dedica un temps a l’estàtuadel Mamut de formigó, de tresmetres i mig d’alçada per cinc imig de llargada, i a l’explicacióde com al començament del se-gle XX es va voler recrear un Ju-rassic Park, del qual, finalment,només van erigir l’animal queavui conserva el parc. L’expedi-ció travessa el jardí botànic perarribar al Museu de Geologia i faparada als llocs concrets quedestaca el guia. Finalment, s’en-dinsa al Museu de Ciències Na-

turals, i és aquí on s’explica alsviatgers la teoria de l’evolució deCharles Darwin. Gairebé cadadia, en acabar el safari sorgeix algun debat, que, tot sovint, s’a-llarga a través de correspondèn-cia per Internet. Ciencia y Aventura s’està plan-tejant oferir la possibilitat de feraquests safaris en ciutats de l’es-tranger com ara Londres o NovaYork, com també fer safaris “ru-

rals” en parcs arqueològics, pelsvoltants de Banyoles o en altrespunts d’interès, sempre des dela perspectiva de les ciències na-turals. Les possibilitats són infi-nites, però el lema sempre és elmateix: “Cal recuperar la figuradel guia d’expedicions, defugirdel coneixement enciclopèdic ifer que l’expedicionari abando-ni el rol d’espectador passiu perocupar un rol actiu.”

De safari per

Barcelona

Passejades per la Barcelona científica és una guia noconvencional de la ciutat que pretén acostar al lectorels aspectes científics i tecnològics de Barcelona, quetenim tan a l’abast però alhora tan oblidats. Els edifi-cis, els monuments, els museus i els seus contingutssón vistos des de la perspectiva científica i s’hi pro-posen itineraris per indrets com ara la Rambla, Mont-juïc, el passeig Marítim o els jardins de la ciutat, entred’altres.

I per als amants

de la ciència Passejades per la Barcelona científica, de Xavier Duran i Mercè Piqueras, editat perl’Ajuntament de Barcelona el 2002.

Més informació a: Ciencia y Aventura: www.cienciayaventura.comJordi Serrallonga: jserrallonga@cienciayaventura.com609 713 605 / 93 237 86 36

El Mamut del parc de la Ciutadella

Fo

to: J

ord

i Ser

rallo

nga

(C

ien

cia

y A

ven

tura

)

reportatge

26

Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT (EUHT CETT)

Centre adscrit a la UB,imparteix la Diploma-tura en Turisme, ambdos itineraris: Direccióhotelera i Direcció enturisme, viatges i oci. ElGrup CETT és un com-plex de formació turís-tico-hotelera que inte-gra en un mateix espaiun centre de formació,un hotel (Hotel Alima-ra****), una agència deviatges (Viatges Cen-tury) i una consultoria(CETT Consultors).

www.cett.es cett@cett.esAv. Can Marcet, 36-38 08035 BarcelonaTel.: 93 428 07 77 Fax: 93 428 67 77

Ciències Econòmiques i Empresarials

Facultat av. Diagonal, 690. 08034 BarcelonaTel.: 934 024 301. www.ub.edu/economiq/

Facultat de PsicologiaEdifici de Ponent. Pg. Vall d’Hebron, 17108035 BarcelonaTelèfon: 933 125 009 http://www.ub.edu/psicologia/

i a la UB...A continuació us diem alguns dels centres i ensenyaments a la UB vinculats amb el tema d’aquest reportatge

Geografia i Història

Aquesta Facultat, junt amb la Facultat de Filosofia, estrena el properinici de curs 2006-2007 la nova seu al carrer Montalegre, 6-8 i carrerRamalleres, 19-25, de la qual podeu trobar informació a la pàgina 29d’aquest número de la revista. Entre altres ensenyaments, s’impar-teix la llicenciatura de Geografia, un títol homologat de primer i se-gon cicles. Entre els seus continguts bàsics hi ha Geografia d’Espanyai Catalunya; d’Europa; Geografia física; Geografia humana; Tècniquesen geografia; Ordenació del territori, i Teoria i mètodes de la geo-grafia.Més informació sobre la Facultat, a:http://www.ub.edu/facgh/gh.htm.

Màsters i postgraus

Entre els màsters i postgraus que ofereix la UB n’hi diversos vinculats al món del turisme. Podeu trobar tota l’oferta d’a-quests ensenyaments a l’adreça web www.giga.ub.edu/acad/npost/pub/ i http://www.ub.edu/acad/eees/

Les facultats de Química i de Fí-sica disposen ja de nous espaisdesprés de les obres d’amplia-ció d’aquests centres.Les noves instal·lacions inaugu-rades el passat mes de març,han permès duplicar l’espai útilde què es disposava i tenir no-ves aules i seminaris, laborato-ris amb instal·lacions centralit-zades de més qualitat i més se-guretat, un atri amb panells decèl·lules solars (que és pionerentre les universitats europees),una biblioteca d’acord amb laseva categoria reconeguda inous equipaments auxiliars di-versos.L’acte solemne d’inauguració vaanar a càrrec del rector de la UB,Màrius Rubiralta, el degà de laFacultat de Física, Joan ÀngelPadró, el degà de la Facultat deQuímica, Josep Barbosa, i el jaex-conseller d’Universitats, Re-

cerca i Societat de la Informació,Carles Solà, el dimecres 15 demarç, a l’Aula Magna Enric Ca-sassas. Actualment, a la Facultatde Química hi ha divuit aulesgenerals de capacitat variada,dos laboratoris generals de quí-mica, vint-i-dos laboratoris pera docència d’assignatures delsdepartaments, cinc aules d’in-formàtica integrades, una salad’estudis i la biblioteca. Es trac-ta d’un centre de recerca delmàxim nivell reconegut inter-nacionalment en els diferents

aspectes de la química, l’engin-yeria química, la bioquímica i laciència de materials. Té tambécontractes actius de recercaaplicada amb empreses i orga-nismes diversos. Per la seva banda, la Facultat deFísica disposa d’una vintenad’aules amb connexió a xarxa icanó de projecció, quatre aulesamb recursos informàtics i tec-nologies TIC, vuit aules semi-nari, divuit laboratoris de do-cència, dues sales de juntes(una compartida amb Quími-

ca), a més de l’Aula Magna“Eduard Fontserè”. La Facultatté setze grups de recerca con-solidats amb aquestes líniesd’investigació: “Física de partí-cules”, “Astrofísica”, “Bioingen-yeria”, “Capes fines”, “Cèl·lulessolars”, “Meteorologia”, “Cos-mologia”, “Física nuclear”,“Magnetisme”, “Física de mate-rials”, “Física de fluids”, “Micro-electrònica”, “Nanotecnolo-gies”, “Processament d’imat-ges”, “Relativitat”, “Simulació” i“Sistemes complexos”. ■

La UB reconvertirà l’edifici del’antiga fàbrica CACI (Compa-nyia Auxiliar del Comerç i la In-dústria) a Badalona en un cen-tre de formació corporativa in-tensiva i una residència univer-sitària relacionada amb la mo-bilitat i la formació de màstersintensius, on l'entorn serà unelement fonamental. Es presta-rà atenció, entre d'altres, a lesàrees de coneixement relacio-nades amb les ciències del mar.Es vol que sigui un espai queatregui cap a Badalona una partdels màsters semipresencials(intensius) de la UB. La rehabi-litació de l’edifici, un dels vesti-gis més importants de l’arqui-tectura industrial de Badalona,s’inscriu en l’important procésde transformació urbana delfront marítim de la població.

Es tracta d’un edifici de cincplantes, amb un total de 5.363metres quadrats de superfícieconstruïda. L’objectiu és com-binar en aquest espai les acti-vitats de docència i les de resi-dència universitària. Un cop re-habilitada, la construcció aco-llirà unes vuitanta habitacionsindividuals i vuit de dobles,

com també aules i diversos es-pais destinats a la docència.També s’hi habilitaran 200 m2

de sales per a exposicions i es-pais a disposició d’entitats i as-sociacions, amb l’objectiu d’o-brir l’edifici a la ciutadania.L’antiga fàbrica CACI, destina-da en èpoques anteriors a laconfecció de colls de camisa de

cotó, és una obra de Jaume Bo-tey de l’any 1899. Es preveuque les noves activitats univer-sitàries de l’edifici estiguin enfuncionament el 2008. En elmarc del procés de remodela-ció urbana de la zona, l’edificiqueda integrat dins un conjuntde nous habitatges i molt aprop del nou port esportiu. ■

Nous espais per a les facultats de Química i de Física

La UB reconvertirà l’antiga fàbrica CACI de Badalona en un centre universitari

notícies

28

29

El nou edifici és situat entre els carrers Montalegre i Rama-lleres, al Raval Nord, just davantdel Centre de Cultura Contem-porània de Barcelona (CCCB) i atocar del Museu d’Art Contem-porani de Barcelona (MACBA),l’Arxiu del Districte, el Centred’Investigació, Docència, Docu-mentació i Divulgació de Rela-cions Internacionals i Desenvo-lupament (CIDOB) i la LlibreriaLa Central, entre altres focusculturals d’interès. En total, sónprop de 28.000 metres qua-drats, 4.500 dels quals s’handestinat a una gran Bibliotecaamb set-cents punts de lectura;altres 4.000 més, a les cinquan-ta-una aules dels dos centresdocents; prop de 6.000, a espais

específics per a l’estudi i la re-cerca, i els més de 3.000 res-tants, a deganats, administra-ció, secretaries i serveis gene-rals. Al setembre s’hi afegiranmés xifres, les del “capitalhumà” (prop de 4.700 alumnesde primer i segón cicle, gairebé280 professors, fins a 112 beca-ris i altre personal de suport a ladocència i la recerca, i gairebéun centenar de personal d’ad-ministració i serveis), i les delscontinguts (sis títols de grau,una trentena de màsters, post-graus i doctorats, i prop de cin-quanta línies de recerca).La UB clou així un llarg projec-te que despuntava ara fa unadècada, quan s’encarava unaltre trasllat, el de les facultats

de Pedagogia, de Formaciódel Professorat i de Psicologia il’Institut de Ciències de l’Edu-cació (ICE), al campus de Mun-det. Però, si en aquella ocasióel nou campus, tot aprofitantl’emplaçament al nord de laciutat, seguia el model anglo-saxó –espai unitari, ben orga-nitzat urbanísticament i encontacte amb la natura–, ara

les facultats de Geografia i His-tòria i de Filosofia es consti-tueixen en campus plena-ment urbà i entronquen direc-tament amb la zona deBarcelona que acumula ladensitat més elevada d’enti-tats amb contingut cultural isocial. Com l’han definida al-guns mitjans, “un gran pol cul-tural que va a més”. ■

Activitats amb motiu del Centenari de la Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic de Barcelona

Nou curs acadèmic al cor del RavalDurant els mesos d’estiu, dues facultats de la UB, la de Geo-grafia i Història i la de Filosofia, fins ara situades al campusDiagonal, faran efectiu el trasllat dels seus centres al nouedifici, al bell mig del Raval. El curs acadèmic 2006-2007 l’iniciaran, doncs, a les noves instal·lacions, començant pelsexàmens de setembre.

notícies

Una conferència del cardiòlegValentí Fuster i una exposicióde més de tres-centes foto-grafies històriques formen partde les activitats recents dutesa terme dins les celebracionsdel centenari de la Facultat deMedicina de la UB i l’HospitalClínic de Barcelona. El profes-sor Valentí Fuster, director del’Institut Cardiovascular de l’-Hospital Mont Sinaí de NovaYork, va pronunciar, el 8 dejuny, a Facultat de Medicina dela UB, la xerrada “El paper delshospitals espanyols en la re-cerca biomèdica del futur”. El

mateix dia al vespre, a l’Audi-tori de l’edifici del Fòrum, va te-nir lloc una festa popular. L’ex-posició fotogràfica es va podervisitar fins al passat 30 de junya la Facultat de Medicina, i apartir de l’1 de juliol s’exposa-rà a la delegació de Manresadel Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona. La mostra reculldocuments gràfics de la histò-ria de la Facultat i l’Hospital. Lesfotografies mostren escenesque van des de la construcciódels actuals edificis de la Facul-tat i l’Hospital, fins a imatges del’època de la Guerra Civil, en

què les instal·lacions es vanomplir de ferits i morts. Coor-dinada pels professors JacintCorbella i Manuel M. Escudé i eldissenyador Joan Pujol, la mos-tra recull material gràfic de di-ferents entitats i particulars. Po-deu consultar el catàleg de l’ex-

posició a: www.ub.edu/medi-cina/centenari/catalegexposi-cio.pdf. Els actes de celebraciódel centenari van iniciar-se el27 de febrer al Palau de la Mú-sica Catalana, com informà-vem en el darrer número d’a-questa revista. ■

Fo

to: À

rea

de

Co

mu

nic

ació

Ho

spit

al

Clín

ic d

e B

arce

lon

a

El sistema binari LS I +61 303 ésel primer microquàsar de la nos-tra galàxia on s’ha trobat emis-sió variable de rajos gamma demolt alta energia. La descober-ta l’anunciava Science el maigpassat, en un article signat perun equip internacional quecol·labora en el Major Atmos-pheric Gamma-ray ImagingCherenkov telescope (MAGIC),del qual formen part els investi-gadors Josep Maria Paredes,Marc Ribó, Valentí Bosch-Ramoni Pol Bordas, del Departamentd’Astronomia i Meteorologia dela UB. Els microquàsars són sistemesestel·lars binaris formats peruna estrella normal i un objec-te compacte (forat negre o es-trella de neutrons) que mostrendolls de partícules relativistes(jets). Les observacions fetes per

MAGIC entre l’octubre del 2005i el març del 2006 han revelatque el microquàsar LS I +61 303emet rajos gamma de molt altaenergia (superiors a 100 gigae-lectronvolts) que arriben a laTerra. “Un dels resultats mésdestacats —comenta JosepMaria Paredes— és que la in-tensitat de l’emissió de rajosgamma d’aquest microquàsarés variable.” Segons els autorsde l’article, el mecanisme mésplausible per explicar l’emissióde rajos gamma seria la disper-sió de fotons de l’estrella com-panya per part de les partículesrelativistes dels jets. Futures ob-servacions del microquàsar LS I+61 303 amb MAGIC, a més dela interpretació teòrica dels re-sultats actuals, ajudaran a acla-rir els mecanismes d’emissió derajos gamma en microquàsars

i en objectes astrofísics ambdolls de partícules relativistesen general. L’any 2000, a la revista Science,els investigadors Josep MariaParedes, Marc Ribó, Josep Mar-tí i Maria Massi van publicar ladescoberta del primer micro-quàsar amb emissió de rajosgamma d’alta energia identifi-cat a la nostra galàxia: el micro-quàsar LS 5039, fita per la qualJosep Maria Paredes va rebre elPremi Ciutat de Barcelona 2000a la investigació científica. Erala primera evidència observa-cional dels microquàsars com afonts de radiació gamma d’altaenergia encara no identificadesa la nostra galàxia, una hipòte-si que ara es confirma per mit-jà del nou article publicat aScience.El projecte MAGIC fa referència

al telescopi de Txerenkov mésgran del món, amb 17 metresde diàmetre, dedicat a detectarrajos gamma d’origen galàctico extragalàctic, que és instal·lata l’Observatori del Roque de losMuchachos a Garafia (la Palma).MAGIC és el resultat d’unacol·laboració internacional dediverses universitats i institutsde recerca. Per part de la UB, enformen part els astrofísics JosepMaria Paredes, Marc Ribó, Va-lentí Bosch-Ramon i Pol Bordas,investigadors del Departamentd’Astronomia i Meteorologia. Amés, Josep Maria Paredes ésmembre del Collaboration Board de MAGIC, òrgan supe-rior de presa de decisions de lacol·laboració. A l’Estat espanyol,a més de la UB, MAGIC comptaamb la participació de l’IFAE, laUAB i la UCM. ■

EEll ddiimmeeccrreess 77 ddee jjuunnyy,, aall PPaarraa--nniimmff ddee llaa UUBB eell pprreehhiissttoorriiaaddoorrffrraannccèèss JJeeaann GGuuiillaaiinnee vvaa rreebbrree eellggrraauu ddee ddooccttoorr hhoonnoorriiss ccaauussaa ddeellaa UUBB ddee mmaannss ddeell rreeccttoorr MMààrriiuussRRuubbiirraallttaa.. VVaa aaccttuuaarr ccoomm aa ppaaddrrííeell ccaatteeddrrààttiicc ddee PPrreehhiissttòòrriiaa JJoo--sseepp MM.. FFuulllloollaa..Jean Guilaine (Carcassona, 1936)és un dels prehistoriadors mésinfluents dels últims temps. Hadedicat la seva tasca investiga-dora al Neolític i l’Edat del Bron-ze de la zona mediterrània (desl’Atlàntic fins a l’Àsia Menor), unperíode que sovint és menys-tingut pels prehistoriadors, quefins al final de la dècada dels sei-xanta del segle passat es van de-dicar, fonamentalment, al Pale-olític, l’època en què els humans

vivien com a caçadors-recol·lec-tors. Les investigacions de Gui-laine han permès descobrir elNeolític com el moment en quès’inicia la construcció material isimbòlica de la civilització hu-mana. En paraules de Fullola,“actualment, als humans no ensqueda cap supervivència queens connecti amb l’home pale-olític. No sabem què pensaven,ni tan sols per què pintaven ani-mals a les parets de les coves. Elshumans actuals, en canvi, somfruit del Neolític; la religió i els sis-temes de pensament actuals esvan gestar en aquell moment”.Jean Guilaine es va formar a laUniversitat de Tolosa de Llen-guadoc i es va doctorar a lad’Ais de Provença. L’any 1963,

va entrar a formar part delCNRS, on va desenvolupar laseva tasca investigadora, vacrear el Centre d’Antropologiade Tolosa de Llenguadoc i vadirigir la revista Gallia Prehis-torique, fins al 1994, any enquè va entrar a formar part delselecte i prestigiós Collège deFrance, sent el quart prehisto-riador a formar-ne part, des-prés d’Henri Breuil, André Le-roi-Gourhan i Yves Coppens,amb una nova càtedra de Ne-olític, des d’on ha continuatimpartint coneixements i po-tenciant el seu vessant inves-tigador. És autor de més cinc-

centes publicacions i gairebéuna cinquantena de llibres.Les relacions de Jean Guilaineamb la UB són nombroses i du-radores en el temps. Ja al finaldels anys cinquanta va fer co-neixença del catedràtic de Pre-història Lluís Pericot. Ha fet totauna tasca formadora amb in-vestigadors d’aquesta Universi-tat, a més d’excavacions al nos-tre país. Pels professors Fullola iPetit, l’aportació de Guilaine éscabdal: “El Neolític assenyala elmoment en què l’home deixad’estar en equilibri amb el seuentorn i comença a transformarla natura.” ■

notícies

30

Primer microquàsar variable en rajos gamma de molt alta energia a la galàxia

El prehistoriador Jean Guilaine rep l’honoris causa

notícies

31

El projecte de recerca té fi-nançament de la FundacióCaixa Catalunya i el Consell In-sular, i va a càrrec de l’equip detreball format pels prehisto-riadors del Seminari d’Estudisi Recerques Prehistòriques dela UB (SERP) Josep M. Fullola iMaria A. Petit; de la UIB VíctorGuerrero i Manuel Calvo, i dela UAB Assumpció Malgosa.La petita cova contenia lesrestes d’un centenar d’indivi-dus, setanta dels quals hanaparegut amb restes pràcti-

cament senceres. Però allòque ha desfermat l’interèsdels científics ha estat la con-servació de matèria orgànica:teixits musculars, intratoràcicsi intracranials, cabells i cuir ca-bellut. Llevat dels casos demomificació, on hi ha la vo-luntat expressa de preservarrestes orgàniques, a Europamai no s’havia trobat un jaci-ment de tanta antiguitat quehagués preservat de maneratan natural aquest tipus derestes.

Ritual funerariSegons les datacions radio-carbòniques, els cadàversvan ser enterrats en posiciófetal, molt flexionada i decostat i, sorprenentment, tansols alguns s’acompanyend’ornaments personals i al-tres elements de caràctersimbòlic. Els investigadorssostenen la hipòtesi que unapart important del ritual esdevia fer fora de la cova, laqual era reservada només pera la deposició dels cadàvers.Les restes trobades permetenafirmar que els embolicavenamb pell de vacum, els lliga-ven amb cordes i els pujavenen lliteres de fusta desmun-tables.

Un cop acabada aquesta fase,resta la part central de la in-vestigació: l’anàlisi de les da-des obtingudes; una tasca delaboratori feixuga i meticulosaque hauran de dur a terme di-versos equips i amb la col·la-boració de nombrosos espe-cialistes en sedimentologia, ar-queozoologia, palinologia (re-construcció ambiental), fitòlits,antracologia, metal·lúrgia, an-tropologia física, etc. Entre totsells esperen poder respondrela gran pregunta que ha susci-tat aquest jaciment: per quès’ha conservat la matèria or-gànica a la cova des Pas? A ho-res d’ara, tot aquest projecte espot veure compromès per fal-ta de recursos, ja que el pres-supost necessari per dur a ter-me aquesta tasca voreja els200.000 euros. “Una quantitatgens exagerada, ja que el pro-jecte d’investigació pot durarfins a tres anys. Hem iniciatcontactes amb diverses insti-tucions i esperem obtenir-neuna resposta positiva, però ésevident que, sense aquest fi-nançament, l’excavació solahaurà servit de ben poc”, afir-ma la professora Maria A. Petit.La part final del projecte con-sistirà en la publicació de lesdades i la museïtzació de l’es-pai. ■

El cementiri de la família de fa tres mil anysLes restes humanes de la cova des Pas (Ferreries, Menorca) tenen una antiguitat d’entre el1100 i el 700 a.C., i pertanyen, segurament, a una família extensa que, durant quatre-cents anys, va fer els seus enterraments en aquesta cova. Aquesta és una de les conclu-sions de la primera fase del projecte de recerca dut a terme en aquest jaciment, de caracte-rístiques úniques a Europa.

El Seminari “Neandertal: me-mòries d’un fòssil”, que es vadur a terme el mes de maigal Parc Científic de Barcelona(PCB), va servir per comme-morar el desè aniversari d’Homínid - Grup d’OrígensHumans, impulsat per l’ar-queòleg Jordi Serrallonga,

de la UB, i amb seu al PCB.Ara fa deu anys, l’acte de fun-dació del grup Homínid vatenir lloc el 2 de maig de 1996a l’Aula Magna de la Facultatde Biologia, i va ser presiditper Phillip V. Tobias (Universi-tat de Witwatersrand, Repú-blica Sud-africana), Jordi Sa-

bater i Pi (professor emèrit dela UB) i John Desmond Clark(Universitat de Califòrnia,Berkeley).Durant aquests deu anys, Ho-mínid - Grup d’Orígens Hu-mans ha destacat per la parti-cipació en fòrums de projec-ció internacional i pel suport

a la recerca i la divulgació so-bre l’origen, l’evolució i elcomportament dels primershomínids des d’una nova òp-tica multidisciplinària.Més informació del grup d’Homínid - Grup d’OrígensHumans: www.ub.es/homi-nid ■

Deu anys d’Homínid - Grup d’Orígens Humans

Restes d'una mà agafant uns cabells

notícies

32

Text:

Xavier Codony

Mirant enrereCorria l’any 1915 quan l’assa-gista, periodista, filòsof i críticd’art Eugeni D’Ors va preveu-re la creació d’una escola es-pecial de la Mancomunitat deCatalunya que formés el per-sonal que havia de fer-se càr-rec d’una xarxa de bibliote-ques populars que havia d’es-tendre’s per tot Catalunya.Així, vuit noies van superar l’e-xamen d’ingrés i es van con-vertir, en un aula de l’Edifici delRellotge del recinte de la Uni-versitat Industrial, en les pri-meres alumnes de l’Escola Su-perior de Bibliotecàries. Hanpassat noranta anys des de lla-vors i l’Escola s’ha convertit enFacultat de la UB, la carrera hadeixat de ser eminentment fe-menina i les matèries imparti-des han sofert una gran trans-formació des de la irrupció deles noves tecnologies. Sónmolt canvis que queden plas-mats en l’exposició “Una mi-rada retrospectiva”, una de lesiniciatives que aquest curs2005-2006 commemoren l’e-femèride. Poques coses queden d’aquellaEscola que va començar a fun-cionar un 3 de novembre del1915; en tot cas, l’esperit. D’en-trada, i encara que ha costat, hadesaparegut la vinculació de laprofessió al gènere femení, mal-grat que més del 70% dels alum-nes són enguany noies. As-sumpció Estivill, ex-degana de laFacultat i comissària de l’exposi-ció “De l’Escola Superior de Bi-bliotecàries a la Facultat de Bi-

blioteconomia i Documentació:una mirada retrospectiva en elseu norantè aniversari (1915-2005)”, recorda que «la imatgenoucentista i de família benes-tant de la bibliotecària del seglepassat ha donat pas a una car-rera molt més interclassista i noelitista com l’havia volguda l’Eu-geni d’Ors”. “En el seu inici –ex-plica Estivill–, els estudis van ser-vir per donar sortides laborals ales dones de la classe mitjana in-tel·lectual, però cal no oblidarque es tractava de personal mésbarat, i que els càrrecs van serocupats per homes fins al no-menament de la primera direc-tora, Rosalia Guilleumas, que vaser qui va iniciar la modernitatde l’escola canviant-li el nom i elpla d’estudis, permetent l’accésa l’alumnat masculí i fent els primeres passos per integrar-la a la UB”. El reconeixement de Biblioteco-

nomia i Documentació com acarrera universitària també vacostar molts esforços. No va serfins al 1982 que va obtenir elrang d’Escola Universitària, i laincorporació dels estudis de se-gon cicle va culminar el 1999amb la definitiva transformacióen Facultat. L’evolució dels en-senyaments no ha estat pas pa-ral·lela a la històrica: als anystrenta, s’impartien assignaturesde grec i llatí; als anys seixanta,

el vessant humanístic adquiriaun important protagonisme; i apartir dels anys setanta comen-cen a desenvolupar-se les tec-nologies de la informació, que,segons Assumpció Estivill, “s’hanacabat menjant les assignaturesde caire cultural, que de vega-des es troben a faltar”. Això notreu que, com veurem més en-davant, la carrera sigui una de lesque propicien una millor inser-ció laboral des dels seus inicis.

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació, hereva de l’Escola Superior de Bibliotecàries creada el 1915, ha celebrat aquestcurs 2005-2006 el seu 90è aniversari. En el decurs de la seva història ha comptat amb un gran nombre de professors il·lustres comara Eugeni d’Ors, Jordi Rubió i Balaguer, Pompeu Fabra o Miquel Coll i Alentorn, entre molts altres.

Noranta anys ordenant el coneixement

Un any ple d’actes i celebracions

A més de les exposicions “Una mirada retrospectiva” i “La

biblioteca de l’Escola: els primers anys (1920-1930)”, que roman-

dran obertes fins al 3 de novembre, la Facultat ha commemorat

el seu 90è aniversari mitjançant altres esdeveniments, com la

inauguració de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer, un conjunt d’activi-

tats, com ara la “Bibliotrobada” organitzada pels estudiants, i la

creació de la pàgina http://bd.ub.es/90anys/ a Internet, dedicada

íntegrament a l’efemèride.

notícies

33

Els reptes de la societat de lainformacióLa velocitat a la qual avancen lesnoves tecnologies fa feredatd’un temps cap aquí. D’una ban-da, la quantitat d’informació a laqual podem accedir gràcies a In-ternet era inimaginable fa nogaires anys; de l’altra, la classifi-cació automàtica dels docu-ments i la facilitat amb què qual-sevol persona pot obtenir-laqüestiona les espectatives de laprofessió. “Si hem de fer cas delque està succeint als països an-glosaxons, veurem que l’exis-tència de les noves tecnologiesno amenacen la professió, sinóque la redefineixen”, asseguraCristóbal Urbano, degà de la Fa-cultat de Biblioteconomia i Do-cumentació. “Això comporta–continua– redescobrir espaisde socialització en què la gent estroba, i només cal adonar-se que

les biblioteques públiques deBarcelona han fet un salt quali-tatiu i quantitatiu en els últimstres o quatre anys, perquè, a mésde llibres de préstec, per exem-ple, s’hi poden trobar ordinadorsconnectats per wi-fi on la gentes pot relacionar entre sí. L’ac-tual allau d’informació suposaun repte que ens obliga a re-pensar el futur molt més que enqualsevol altra disciplina davantel perill de morir d’èxit.”L’encaix dels estudis de Biblio-teconomia i Documentació enel mercat laboral sembla tenir uncamí força clar. Cristóbal Urba-no argumenta que “aquesta Fa-cultat té la més alta ràtio de con-venis de cooperació educativaperquè els alumnes facin pràcti-ques remunerades en empresesi institucions (fins a 220 conve-nis signats el curs 2004-2005); lasituació actual està donant mésfeina als llicenciats, i la gent se si-

tua en llocs nous, perquè estemdesplaçant feines de custòdia idistribució a d’altres amb algunvalor afegit. En general, com de-mostren les noves titulacions del’Espai Europeu que hem posaten funcionament, els portals i,per tant, les empreses, necessi-taran gent que no només tingui

coneixements de disseny gràfico informàtica... I, per exemple,nosaltres continuem oferint unallicenciatura de segon cicle queté dues vies d’ingrés: els que hanfet la diplomatura aquí, d’unabanda, i els que han fet un pri-mer cicle de tres anys en una al-tra especialitat, de l’altra. La glo-balització i la digitalització do-nen una idea de poder absolutsobre moltes coses, però la ten-dència ha d’anar obligatòria-ment cap a l’especialització”.Biblioteconomia i Documenta-ció es troba ara en un edifici dela UB ubicat al barri de Sants,però el degà considera impres-cindible, com es diu en una de-claració aprovada per la Junta deFacultat, “que s’explori la possi-bilitat de situar-nos al campusDiagonal, aprofitant que s’estàreorganitzant, atès que universi-tat vol dir ‘univers’ i hem de po-der oferir també el contacteamb alumnes d’altres ensenya-ments. No podem continuar aï-llats”. Una altra assignatura pen-dent és, per Urbano, “transme-tre a la societat una imatge re-novada de l’expert en aquestafamília de professions, algunesde les quals continuen conser-vant un cert toc romàntic dinsd’una societat que potser ja haperdut qualsevol aroma de ro-manticisme.” ■

Màster en gestió de continguts digitals

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació posarà en fun-

cionament el curs vinent el Màster oficial en gestió de continguts

digitals (http://bd.ub.es/gcd), com a titulació adaptada als reque-

riments que deriven de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Està orientat a llicenciats de qualsevol àmbit que vulguin ampliar

els seus coneixements sobre la gestió de continguts digitals i apli-

car-los en el desenvolupament de projectes de llocs web. Aquest

títol propi consta d’un total de 90 crèdits, a cursar en un any aca-

dèmic i mig més per al projecte final. La preinscripció al màster

es farà del 12 de juny al 10 de juliol.

notícies

34

Usar l’ordinador per escriureamb l’alfabet grec clàssic seràmés fàcil amb un nou progra-mari informàtic que ha desen-volupat el Departament de Filologia Grega de la UB encol·laboració amb el Departa-ment de Matemàtica Aplicadai Anàlisi d’aquesta Universitat.El nou programari, batejatcom a Euclides Grec Politònic,permet introduir de manerasenzilla qualsevol caràctergrec, incloent-hi símbols dia-crítics com ara accents o diè-resis.Per exemple, per escriure lalletra α es fa prement directa-ment la tecla “a”. Quan cal es-criure símbols diacrítics, ac-cent, esperit, iota subs-crita, primer es po-sen els símbols,per l’ordre quees vulgui i endarrer lloc lalletra. Elprograma-ri permetalternar en-tre els caràc-ters llatins igrecs de lesfonts Unicode iincorporar-hi tots elsdiacrítics sense problemes.El disseny del programari pos-sibilita, així mateix, la redacciód’aparats crítics per a l’edicióde textos o l’escansió mètricade versos.El programari Euclides pren elseu nom de dos personatgesde l’antiguitat: el matemàticEuclides, que va viure cap al300 abans de Crist i l’obra delqual és encara avui la base dels

llibres de text sobre geometriaplana; i d’Euclides, arcont d’A-tenes l’any 403 a.C., que va de-cretar el canvi oficial de l’alfa-bet propi d’Atenes pel jònic deMilet. A causa de la influènciacultural de la ciutat atenesa,aquesta forma de l’alfabet grecacabà imposant-se a la restadel territori grec i és la que re-cull el programari Euclides GP.El grup Electra va guanyar el2004 el Premi Jaume VicensVives, que atorga el Departa-ment d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació, cosaque li ha per-mès cre-

ar el programari Euclides GP.Euclides es pot usar en qual-sevol ordinador amb sistemaoperatiu Windows 2000 o su-perior, i en qualsevol aplicacióque accepti les fonts Unicode.Per descarregar l’Euclides GP,cal que accediu al web d’Elec-tra: www.ub.edu/filologiagre-

ga/electra. En aquest web, hitrobareu tota la informació re-ferent al programari, com arael manual d’usuari o un mapade fonts gregues que s’hi po-den utilitzar. Atès que el pro-gramari es difon mitjançantuna GPL, és a dir, una llicènciagratuïta, també és accessibleel codi font del programari, afi que es pugui modificar, si esvol, sempre que la nova apli-cació que en resulti sigui de lli-cència gratuïta (GPL) i obertaa tothom i que n’esmenti elsantecessors. ■

Un nou programari gratuït posa

a l’abast escriure en grec clàssic

i modern a l’ordinador

La UB col·labora

en un Projecte

internacional

sobre admissió

de proves

electròniques

per part dels

tribunals

Els professors del Departa-ment de Sociologia Diego To-rrente i Fredesvinda Méridaparticipen, en nom de la Uni-versitat de Barcelona, en elProjecte “L’admissibilitat de laprova electrònica davant delstribunals: La lluita contra la delinqüència tecnològica”(APET). Es tracta d’un projectecofinançat per la Comissió Eu-ropea en el marc del programaAGIS, i consisteix en una anàli-si comparativa de la legislaciói praxis en matèria d’admissi-bilitat de la prova electrònicaen setze països: els quinze an-tics membres de la UE i Roma-nia, com a país candidat a l’ad-hesió. En l’estudi, liderat perl’empresa espanyola Cyber Ex-perience S.L., hi participa tam-bé la Direcció General de la Po-licia espanyola, l’Institut Na-cional de Criminologia de Ro-mania i altres entitats i univer-sitats europees. S’ha previstque les conclusions de l’estudis’enllesteixin a la tardor.La prova electrònica —com potser un missatge de correu elec-trònic, les dades emmagatze-mades en un disc dur o l’enre-gistrament d’una conversa oimatge en un telèfon mòbil—està adquirint una gran relle-vància en els processos judi-cials, atès que cada cop més so-vint s’exigeix a tots els actors del’àmbit jurídic incloure-les en lesestratègies legals. ■

notícies

35

La UB ha publicat el llibre Què ésl’Espai Europeu d’Educació Supe-rior?, en què es proporciona unainformació sistematitzada i esparla de l’anomenat procés deBolonya amb una intenció di-vulgativa. S’hi defineixen con-ceptes com ara el crèdit europeuo, entre moltes altres qüestions,s’explica com s’estructuraran lestitulacions universitàries. L’obra,la primera d’aquestes caracte-rístiques que es fa a l’Estat es-panyol, s’ha editat en català i cas-tellà i, a més del format paper,també s’ha publicat com a llibreweb, és a dir, que tindrà un es-pai a la xarxa on s’actualitzaranels continguts i es podrà partici-par en un fòrum.L’autor, José Antonio GarcíaSuárez, professor de Pedago-gia de la UB, espera que l’obrasigui útil per a la comunitatuniversitària i considera que

en són especialment destina-taris el professorat de secun-dària i els estudiants d’aquestsnivells educatius, “que seranels protagonistes immediatsdels canvis que ja són aquí”.

Del llibre es desprèn unaconcepció positiva del pro-cés de Bolonya. Quin creuque seran, però, els princi-pals obstacles en aquestprocés? I fins a quin punt ésimportant tenir-ne una bonainformació per culminar-loamb èxit?Sense una informació global iadient, no es podrà captar la fi-losofia que conté la política uni-versitària de l’Espai Europeu, elqual transcendeix el meramentacadèmic i es projecta en l’àm-bit social, laboral i econòmic. És clar que hi haurà obstacles: larutina, les pors, els conformis-

mes, la desmotivació, la mancad’informació, la manca de for-mació ad hoc, el finançament imolts d’altres. Per això hi ha elslíders universitaris: per superarles dificultats i facilitar el des-envolupament institucional ihumà de les universitats. El fetde no assumir els reptes previs-tos és sinònim de retrocés; no es tracta d’avançar més omenys, sinó de decidir si ens hillancem o no.

Un cop haguem assolitl’Espai Europeu d’EducacióSuperior, quins seran els

principals avantatges per atots els sectors implicats?La mobilitat de l’alumnat, delprofessorat i d’altres professio-nals universitaris és l’avantatgemés visible; però els avantatgesmés substancials en són uns al-tres, com ara el reconeixementdels títols universitaris en qua-ranta-cinc Estats d’Europa, la di-mensió europea del món labo-ral, la possibilitat d’una formaciópermanent, etc.

Podeu consultar el llibre web a:http://www.publicacions.ub.es/liberweb/eeesesp/. ■

La UB publica el primer

estudi divulgatiu de l’Estat

sobre l’Espai Europeu

d’Educació Superior

Màrius Rubiralta, vocal de

la Conferència de Rectors de les

Universitats Espanyoles

L’Assemblea General de la Conferència de Rectors de les Uni-versitats Espanyoles (CRUE) ha nomenat Màrius Rubiralta, rec-tor de la Universitat de Barcelona, nou vocal de la Conferèn-cia. El rector de la UB substitueix en el càrrec David Aguilar,rector de la Universitat de Granada, que ha estat escollit nouvicepresident de la CRUE.En la mateixa Assemblea de la CRUE que va acordaraquests dos nomenaments, es va tractar del desenvolu-pament de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els puntsmés debatuts van ser les directrius dels títols de grau, elprocediment per a l’estudi de les propostes dels títols dela primera fase, i els preus de matrícula dels títols oficialsde postgrau. ■

Reunió del Plenari del Consell

de l’Alumnat

La sala de juntes del Rectorat va acollir, el dimarts 2 de maig, la reu-nió constitutiva del Plenari del Consell de l’Alumnat de la Universitatde Barcelona. A diferència d’etapes anteriors, la trobada va estar pre-cedida per les paraules de benvinguda del rector Màrius Rubiralta iper intervencions de diversos vicerectors per tal d’explicar als estu-diants la situació actual de l’entitat en diferents àmbits. El Consell deGovern ha previst oferir aquesta mena de trobades amb regularitat,amb l’objectiu de mantenir-se al corrent sobre les inquietuds de l’a-lumnat i desenvolupar, d’aquesta manera, un procés de diàleg adre-çat a reforçar el paper de la Universitat de Barcelona com a universi-tat pública catalana. Concretament, els membres de l’òrgan dels es-tudiants van rebre informació sobre diferents qüestions organitzati-ves del Consell de l’Alumnat, sobre les activitats estratègiques de l’e-quip de govern i sobre la situació econòmica de la Universitat de Bar-celona. Seguidament es va obrir un torn de paraules. ■

El professor José Antonio García, amb el seu llibre sobre l’Espai Europeud’Educació Superior

notícies

36

El passat 3 de març del 2006,va produir-se el traspàs delnostre company. Tot i saberque la seva salut minvava, laseva partença va significar unviratge massa ràpid, dolorósi difícil de creure. Ens va que-dar la sensació de no haverpogut acomiadar-nos d’ell.Se’ns va esvair l’esperança detornar-lo a veure entre nosal-tres.En Josep Salvador Jassans, enJassans per a tots nosaltres,va nàixer el 24 de juliol del1938 a l’Alforja (Tarragona).De ben jove va decidir mar-xar cap a Reus a treballar,amb l’objectiu de poder anarals vespres a l’Escola del Tre-ball a dibuixar i pintar, per do-nar sortida a la seva vocació. No triga gaire a marxar cap aBarcelona, i el 1959 inicia elsseus estudis a l’Escola Supe-rior de Belles Arts Sant Jordi,de la plaça de la Verònica, delbarri vell de Barcelona. Benaviat formarà part del cercledel gran escultor Joan Rebull,de qui serà el deixeble mésdirecte.Acaba els estudis l’any 1963,i vuit anys després entra com

a professor d’Escultura a l’en-cara Escola Superior de BellesArts Sant Jordi de Barcelona,d’on serà titular l’any 1976.Tres anys més tard, ocupa ellloc de vicedegà, amb el re-cent pas de l’antiga Escola aFacultat. Obté la càtedra d’Es-cultura l’any 1987, lloc queocupa fins al 3 de març del2006, data del seu traspàs.Autor de prestigi reconegut,guanya el 1r Premi del “Con-curso nacional de pequeña

escultura” (Valladolid, 1972).Podem gaudir de nombrosesobres seves presents en l’es-pai públic, en diversos indretsdel país. En podem destacar,entre altres, el Sant Jordi delPalau de la Generalitat de Ca-talunya i el Monument a LluísMillet del Palau de la MúsicaCatalana, tots dos a Barcelo-na. Va fer nombroses exposi-cions, i la seva obra nodreixles col·leccions més presti-gioses del país.

El Jassans artista, escultor imodelador és indissociabledel Jassans mestre i docent.Sempre va plantejar l’escul-tura com un problema pura-ment abstracte. La seva es-cultura és d’arrels profunda-ment clàssiques. La Grèciaantiga era el seu mirall.Les seves peces respiren har-monia i serenitat, sobrietat ibellesa. Ell sempre deia quel’escultura és un dibuix en l’espai i era conseqüent ambaquesta afirmació. Dibuixavauna vegada i una altra els con-torns de la peça, tot observantamb profunditat la realitat nuadel model viu, amb veneraciói persistència. Cada perfil eraassolit amb una acurada pre-cisió. Ho feia amb autoexigèn-cia, rigor, plenitud i passió. En els darrers anys, com a ca-tedràtic al Departament d’Es-cultura, va anar deixant laseva empremta sòlida i sere-na. El seu mestratge ha situatel llistó molt alt. Caldrà donarcontinuïtat a la seva tasca do-cent, tot i que sense poderocupar un lloc que pertanyper dret propi solament a enJassans. ■

L’edició digital de la revista Pro-ceedings, de l’Acadèmia Nacio-nal de Ciències dels Estats Units(PNAS) ha publicat un estudique mostra per primer cop evi-dències de l’expressió alteradade reelina en la demència d’Alz-heimer. La recerca, coordinadapels investigadors Eduardo So-riano, de l’Institut de RecercaBiomèdica, i Javier Sáez Valero,de l’Institut de Neurociències dela Universitat Miguel Hernán-

dez, obre una nova via d’estudid’aquesta malaltia, que avuiafecta més de vuit-centes milpersones arreu de l’Estat es-panyol.La reelina és una proteïna desenyalització que regula la mi-gració de les neurones durant elprocés de desenvolupament del’encèfal, i és essencial per a lacorrecta organització, desenvo-lupament i plasticitat de l’es-corça cerebral. Avui, però, en-

cara es coneix molt poc sobreles funcions que la reelina exer-ceix en el cervell adult. Els investigadors han trobat enaquesta recerca que el gen i laproteïna de reelina estan so-breexpressats en el líquid cefa-loraquidi i en els cervells de ma-lalts d’Alzheimer. Malgrat això,en el plasma d’aquests pacientsels nivells de reelina no varien,cosa que suggereix que la reeli-na en sang té un origen cel·lular

diferent del cerebral. En altres ti-pus de desordres neurodege-neratius, com ara la demènciafrontotemporal i la paràlisi su-pranuclear progressiva, els ni-vells de reelina també apareixenelevats en el líquid cefaloraqui-di dels pacients. Aquesta troba-lla requerirà estudis específicsper resoldre si els mecanismesmoleculars modulats per la re-elina també estan alterats enaquestes altres patologies. ■

L’escultor Jassans, artista, company i mestre

Jaume R. Vallverdú

Director del Departament d’Escultura Facultat de Belles Arts, UB

Noves descobertes sobre la proteïna reelina

i les malalties neurodegeneratives

notícies

38

El professor José María Caparrós Lera analitza

en un llibre la política cinematogràfica del

Govern del Partit Popular

Sota el títol La Pantalla Po-pular. El cine español du-rante el gobierno de la de-recha (1996-2003), el darrerllibre de José María Ca-parrós, professor titular d’Història Contemporàniai Cinema de la UB i directordel Centre d’InvestigacionsFilm-Història, repassa lespel·lícules més significati-ves del període en què vagovernar el Partit Popular.“El PP va practicar una po-lítica neoliberal que va pro-piciar que el partit no in-tervingués en matèria decinema, entre altres coses,perquè tampoc no hi entenia”; aquesta és unade les conclusions a què arriba el professor, des-prés d’analitzar vuitanta títols emblemàtics delperíode. Caparrós va decidir tractar aquesta qüestió“quan el PP va perdre les eleccions generals, el14 de març del 2004, perquè representava el fi-

nal d’una llarga etapa”.“Era un moment excel·lent—diu— per oferir una sín-tesi del que havia suposataquell govern de la dreta.”L’autor destaca que el gè-nere per excel·lència del ci-nema que s’ha produït del1996 al 2003 ha estat la co-mèdia, i que han proliferatpel·lícules poc comprome-ses políticament. SegonsCaparrós, “el Joven CineEspañol”, tal com ell ano-mena els nous directors idirectores, està més inte-ressat en la vida quotidia-na i els problemes con-

crets, que no pas en la problemàtica contem-porània o el passat del país.A les conclusions, l’autor considera que el cine-ma d’avui continua amb els mateixos proble-mes de sempre: la dependència de les subven-cions estatals, el desprestigi dels espectadors ila supremacia del cinema nord-americà. ■

Una exposició a la Facultat deGeografia i Història fins al finalde juny ha recordat la figura delcatedràtic i erudit del cinema Mi-quel Porter i Moix, mort fa dosanys.La mostra, coordinada per laprofessora d’Història del Cine-ma Palmira González i organit-zada pel Departament d’Histò-ria de l’Art, oferia una panorà-mica completa –a través detextos, redactats pels qui el vanconèixer i el van tractar, i foto-grafies obtingudes de diversosarxius– de la vida i la trajectò-ria multidisciplinària de Miquel

Porter, tot abastant els seusvessants d’actiu catalanista, lli-breter, home de teatre, can-tautor i músic, sindicalista, his-toriador del cinema i cineclu-bista, universitari, etc. Miquel Porter i Moix (Barcelona,1930-2004) va aconseguir el pri-mer doctorat en cinematogra-fia de l’Estat espanyol, l’any1975. Professor de la UB des del’any 1969 i catedràtic des del1992, va ser membre destacatdels Setze Jutges i impulsor delcineclubisme, tot realitzant unaàmplia tasca d’investigació enel terreny del cinema català. ■

Exposició sobre Miquel Porter i Moix

Homenatge a José María ValverdeEntre els mesos d’abril imaig, la Càtedra Valverde iels col·legis majors Penya-fort-Montserrat i Llull vanorganitzar un seguit d’ac-tes d’homenatge al poeta,traductor i professor d’Es-tètica de la UB José MaríaValverde. A més de diver-ses conferències i taules ro-dones, s’han pogut visitarles exposicions “José MaríaValverde: Vida y obra” i“José María Valverde, imat-ges i paraules”. ■

Javier Tejada,

premi Príncep de

Viana de la CulturaJavier Tejada, catedràtic del De-partament de Física Fonamen-tal, ha estat distingit amb el Pre-mio Príncipe de Viana de la Cul-tura 2006, que atorga el Governde Navarra i que és lliurat pelsprínceps d’Astúries i de Viana.Javier Tejada és un prestigiósexpert de projecció internacio-nal en el camp del magnetismei la superconductivitat. És direc-tor del Laboratori UBX (UBXe-rox) i en la seva trajectòria in-vestigadora destaquen fites ci-entífiques com ara la primeraevidència experimental de l’e-fecte túnel de la magnetització(1992) i les descobertes de l’e-fecte túnel ressonant d’espín(1996), la coherència quànticad’espín (1999) i la deflagraciómagnètica quàntica. ■

Cent programes

de Campus 33

El programa Campus 33, que vacommemorar el passat mes demarç els primers tres anys devida i els primers cent programesemesos, es repeteix ara els diu-menges després del Telenotíciesmigdia al canal 3/24. Aquesta re-petició és a més de la seva emis-sió els dimarts a les 10 h al K3 i dela redifusió els dimecres a les 3.30h pel Canal 33. El programa Cam-pus 33, dirigit per Enric Violan ipresentat per la periodista Noè-lia Chisvert, és una producció deTVC i l’Institut Joan Lluís Vives, or-ganisme que aplega vint univer-sitats de l’àmbit geogràfic de par-la catalana. Compta amb el su-port del Departament d’Univer-sitats, Recerca i Societat de la In-formació de la Generalitat de Ca-talunya i de la Conselleria d’Edu-cació i Cultura del Govern de lesIlles Balears. ■

notícies

39

Luis Izquierdo: “Si volem

salvar les humanitats, les

haurem de fer més atractives”

Ja estan disponibles les novesversions del web institucionalen castellà i anglès, fetes demanera coordinada per Co-municació, Organització iQualitat, l’Àrea Acadèmica iels Serveis Lingüístics.

Els nous webs, estan en unafase inicial de desenvolupa-ment i s’aniran completantgradualment. A la pàginaprincipal, es desglossen i esconcreten més els enllaçosadreçats als usuaris externs

en els dos primers blocs delmenú principal (futurs estu-diants, d’una banda, i societati empreses, de l’altra), i el ter-cer manté el caràcter trans-versal i continua dedicat apresentar la UB i el Grup UB.

Com que els continguts s’a-drecen especialment a usua-ris externs, s’ha procurat afa-vorir-ne la gestió transversal.Està previst traslladar, també,aquests canvis a la versió encatalà. ■

Vostè va estudiar a Alema-nya, ha professat als EstatsUnits. Creu que encara enshem de posar a l'altura de lesuniversitats d'aquests paï-sos?El concepte de “posar a l'altura”,cal posar-lo en quarantena, jaque aquesta altura ha anat min-vant. Amb les humanitats el quepassa és que s'han de fer moltmés interdisciplinàries. Discipli-nes com ara la literatura com-parada hi ajuden, però s'hauriend'haver engegat potser unamica abans. Si parles de novel·la,has de parlar també de cinema,relacionar sabers i disciplines.Les grans novel·les del XIX: Tols-toi, Flaubert... copsaven tota larealitat. Avui això és impossible.La realitat és canviant, dispersa,caòtica. I quan trobes, per exem-ple, una pel·lícula com ara Milliondollar baby, penses: “Carai!”.Aconseguir avui en dia una cosaque tingui un impacte com aixòés difícil. Això no vol dir que ha-gis de renunciar a fer la novel·lao el text que sigui, però has deser conscient que la novel·la haperdut aquella centralitat que

tenia. Per tant, la literatura pot-ser es posarà una mica al fil deldia a dia, de la immediatesa, unamica com fa Toni Sala amb Ro-dalies o El diari d'un professor desecundària. Crec que aquestagafar-se a la realitat és el quepot donar més impuls a la lite-ratura feta en català.

Ara que ben aviat inaugura-rem les noves facultats de Ge-ografia i Història i de Filoso-fia, quin futur albira per a lescarreres d’humanitats?Hi ha un veritable interès a re-baixar-les. O, potser millor, estàadmès com una mena de fatali-tat, i això és terrible. Perquè leshumanitats, que, cal dir-ho cla-rament, no serveixen per a res,serveixen, en canvi, per a unacosa encara més inútil: per tenirun pensament crític; per no em-passar-se d’una manera passivael que et manen. Els mitjans decomunicació són, cada vegadamés, mitjans d’incomunicació.Els mitjans —sobretot els au-diovisuals— són pura distracció,mer entreteniment, per matar eltemps. La literatura, les humani-

tats, si alguna cosa ensenyen, ésa no matar el temps. Viure ambel temps i, a vegades, contra eltemps. I, és clar, això és incòmo-de per al poder. I, per aquest mo-tiu, les humanitats no són ne-cessàries, però sí absolutamentimprescindibles. En qualsevolesquema de país que vulgui sermitjanament seriós, les humani-tats han de ser-hi. Potser ambuna mica més d’alegria, de ga-nes de comunicar, d’humor, lli-gat a un sentit més pràctic, més“operatiu”. Si volem —si vo-len— salvar les humanitats, leshauran de fer més atractives.

El llibre que recull la sevaobra poètica es titula Trave-sías del ausente. És l’absènciala constant sobre la qual ha

bastit la seva obra?Sí que sóc molt despistat... [riu].La dimensió que et passin co-ses pel cap i en facis un ús, enel meu cas modest, quasi mar-ginal, de poeta, de creador–una altra paraula terrible. Hiha moltes coses de les qualsvols estar absent, però en for-mes part malgrat tot. A mi empreocupa molt la destrucciódel paisatge, la passió pels di-ners, la pèrdua de la capacitatde contemplació, en fi... tantsmalentesos. La poesia té a veu-re amb l’idealisme, però tambéamb realitats concretes i tangi-bles que t’ofenen. Amb aquestllibre he fet un recull de l’Iz-quierdo més seriós. Hi ha l’es-pai de la presència, en què tufigures, i el de l’absència. ■

Luis Izquierdo es jubila enguany com a membre del Departa-ment de Literatura Hispànica de la UB, del qual ha estat pro-fessor des del 1969. Coincidint amb fet, publica un recull detota la seva obra poètica, Travesías del ausente (Lumen, 2006),al qual ha afegit catorze poemes inèdits.

Noves versions del web institucional de la UB en castellà i en anglès

notícies

40

Més de tres mil aus moren elec-trocutades cada any a Catalun-ya al llarg del traçat elèctric. L’e-lectrocució és una de les prin-cipals causes de mortalitat pera les aus, en especial els rapin-yaires diürns i nocturns, els còr-vids i les cigonyes. Reduir el riscd’electrocució i millorar la con-servació de les aus més ame-naçades pel traçat elèctric enl’àmbit del Parc Natural delMontseny i les àrees d’influèn-cia del Vallès Oriental i Osona,és l’objectiu del conveni signatentre la UB, la Diputació de Bar-celona, Estabanell i Pahisa Ener-gia, SA, i la Fundació Miquel To-rres. En el marc del conveni, vi-gent per al període 2005-2007,l’Equip de Biologia de la Con-servació - Àliga Perdiguera dela UB, encapçalat per Joan Reali Albert Tintó, ha dut a terme elstreballs de detecció de suportselèctrics perillosos, tot aplicantuna metodologia pionera a totl’Estat de models de predicciódel risc d’electrocució en les lí-nies elèctriques.

Durant el primer any de duradadel conveni, els experts de la UBhan cartografiat i modelitzat996 suports elèctrics a l’àrea,que inclou tot el Montseny i lesàrees circumdants del sud d’O-sona, i el sector oest del VallèsOriental, que connecta amb l’Es-pai d’Interès Natural dels Cin-gles de Bertí. En aquesta àrea, elmodel predictiu ha determinatla presència de 62 suports demolt alt risc d’electrocució de lesaus, 148 d’alt risc, 116 de baixrisc i 670 de risc molt baix o nul.Tot indica que amb la correcciód’un 20% dels suports elèctrics,tots els inclosos en les dues ca-tegories de més alt risc, la mor-talitat d’aus per electrocució dis-

minuiria un 95%. Des del 1980, l’Equip de Biologiade la Conservació - Àliga Perdi-guera de la UB té com a objectiula protecció de l’àliga perdigue-ra (Hieraaetus fasciatus) a travésde la recerca aplicada, la divul-gació i l’aplicació de mesures deconservació. Aquesta espècieestà en clara regressió a la majorpart de l’Estat espanyol i en totel continent europeu, on nomésen queden prop de mil parelles.L’àliga perdiguera, que està co-lonitzant nous territoris a les co-marques barcelonines, és unaespècie protegida a tot l’Estat, ien tot l’àmbit català es calculaque actualment n’hi ha menysde setanta parelles adultes. ■

Pla per evitar l’electrocució de les aus al ParcNatural del Montseny i àrees d’influència

El Laboratori de RadiologiaAmbiental (LRA), ubicat a la Fa-cultat de Química de la UB, vaser acreditat l’abril passat perl’Entidad Nacional de Acredita-ción per dur a terme assajos deradioactivitat en aigües conti-nentals i marines, biota, sòls,sediments i suports de capta-ció atmosfèrica. Aquesta acre-ditació (núm. 520/LE1117), querepresenta un prestigi per a laUB i l’LRA, avala la competènciatècnica del Laboratori en matè-

ria d’assajos de radioactivitat i dóna un reconeixement inter-nacional als resultats dels assa-jos que s’hi duen a terme.L’LRA, que és el primer acredi-tat a la UB, va ser creat el 1984per dur a terme el control dequalitat de les anàlisis radiolò-giques dels plans de vigilànciaradiològica ambiental (PVRA).Està integrat dins del Grup deRecerca Consolidat, reconegutper la Generalitat, de Qualitaten la Determinació de Conta-

minants Prioritaris i Avaluacióde llur Comportament (QÜES-TRAM), el qual forma part delDept. de Química Analítica de laUB. Està dirigit per la catedràti-ca Gemma Rauret, del Departa-ment de Química Analítica, i ladirecció tècnica va a càrrec de la professora del mateix Depar-tament Montserrat Llauradó,que és també la responsable dequalitat. El 1985, el Consell de Segure-tat Nuclear (CSN) va reconèi-

xer la capacitat tècnica de l’LRA per a la realització de de-terminacions radiològiques re-lacionades amb el control dequalitat dels PVRA al voltantde les centrals nuclears d’As-có i de Vandellòs. Així mateix,l’LRA duu a terme activitatsd’investigació i de transferèn-cia de coneixements en l’àm-bit de la radioquímica me-diambiental. L’IRA col·laboraamb diverses entitats nacio-nals i internacionals. ■

El Laboratori de Radiologia Ambiental

és acreditat com a laboratori d’assaig de radioactivitat

La Unitat de

Química

Combinatòria

i la UTOX,

nous membres

de la Xarxa IT

La Unitat de Química Combina-tòria (UQC-PCB) i la Unitat deToxicologia Experimental i Eco-toxicologia (UTOX-PCB) han es-tat acreditades com a membresde la Xarxa de Centres de Su-port a la Innovació Tecnològica(Xarxa IT). Aquesta Xarxa, que ésun instrument per transferir elconeixement i la tecnologia deles universitats i els centres pú-blics de recerca cap a l’empresaa través de la prestació de ser-veis d’R+D, està avalada per laqualitat i l’excel·lència dels seusmembres, que són capaços dedur a terme projectes de recer-ca avançada i d’alt valor afegit.L’adhesió d’aquestes unitats ala Xarxa IT ha estat coordinadapel Centre d’Innovació (FBG-UB)i l’Àrea Científica del PCB. ■

LA UB HA GUANYAT ENGUANY LA LLIGA DE DEBAT UNIVERSI-TARI DE L’INSTITUT JOAN LLUÍS VIVES. L’equip guanyador estavaformat per Jorge Tomás Carrera, Sergio Oliva, Míriam Farelo, Ale-xandre Figueras i Jeroni Tutusaus. Van haver de debatre sobre el tema“La seguretat justifica qualsevol limitació de la llibertat?” La Lliga tél’objectiu de fomentar l’ús de la paraula entre l’alumnat amb el for-mat d’un enfrontament dialèctic entre diversos equips.

CHRISTOPH LOSCHEN ÉS EL PRIMER BECARI DE L’ALEXANDERVON HUMBOLDT FOUNDATION QUE S’INCORPORA A LA UB , ENCONCRET, AL DEPT. DE QUÍMICA FÍSICA DE LA FACULTAT DE QUÍ-MICA. La Fundació permet que joves talents científics d’Alemanyapuguin dur a terme els estudis postdoctorals en universitats i centresde recerca de prestigi a tot el món sempre en col·laboració amb unmembre de la “família Humboldt”. Durant l’estada a la UB, la coordi-nació del treball de Loschen serà a càrrec de Konstantin Neyman, pro-fessor d’investigació d’ICREA, i pel catedràtic de la UB Francesc Illas,director del Centre de Recerca en Química Tèorica (CeRQT) amb seual PCB. En el marc de la UB, l’Alexander von Humboldt Foundationha potenciat des de fa anys l’estada d’investigadors en centres de re-cerca a Alemanya i altres països. A més, també ha distingit la trajec-tòria investigadora d’experts de la UB, com ara els catedràtics RamonMargalef (Alexander von Humboldt Award, 1990) i Miquel Rubí (Ale-xander von Humboldt - J.C. Mutis Research Award, 2003).

EL MES DE SETEMBRE, SANT FELIU DE GUÍXOLS SERÀ UNA DELES SEUS DE LES ESF RESEARCH CONFERENCES, UNA PLATA-FORMA PER PROMOURE EL DEBAT CIENTÍFIC AL MÉS ALT NI-VELL. Les conferències, obertes a tot el món investigador, són tam-bé punts de trobada entre científics de reconegut prestigi i joves in-vestigadors per debatre els avenços més recents en la primera líniade la recerca internacional. És una iniciativa de l’European ScienceFoundation en col·laboració amb diferents entitats, entre les quals laUB. A Sant Feliu de Guíxols, es parlarà de nanomedicina com a opor-tunitat per millorar el diagnòstic, la prevenció i el tractament de ma-lalties, amb la participació del vicerector de Política Internacional dela UB Josep Samitier, i també sobre biologia cel·lular, microbiologia,tràfic de membrana i senyalització cel·lular a l’EMBO Conference Series. Més informació: www.esf.org/conferences.

notícies

41

Sabíeu que...?ESTUDIANTS DE FARMÀCIA DE LA UB AJUDEN A DETECTARERRORS DE MEDICACIÓ. Medicaments fets malbé, errades en laprescripció o en la dosificació, formes farmacèutiques equivocadeso preparacions errònies són alguns d’aquests errors que fàcilment espoden produir al llarg de la cadena terapèutica. Estudiants de Far-màcia de la UB ajuden a detectar aquests errors de medicació ambel projecte EDEMED, que és impulsat per la Unitat de Farmàcia Clíni-ca i Farmacoteràpia de la Facultat de Farmàcia de la UB. El projecteés dirigit pel catedràtic Eduardo L. Mariño, i el coordinen la catedrà-tica Cecília Fernàndez Lastra i els professors Tomás Casasín, Pilar Mo-damio i Xavier Bonafont, del Departament de Farmàcia i TecnologiaFarmacèutica de la Facultat de Farmàcia.

UN TOTAL DE QUARANTA-DOS ESTUDIANTS UNIVERSITARIS PAR-TICIPEN ENGUANY AL PROGRAMA “PASSA L’ESTIU AL PARC”,queapropa el món de la recerca a alumnes de segon cicle de diverses uni-versitats catalanes través de la col·laboració en projectes que es duena terme en grups, centres de recerca i empreses ubicades al Parc Cien-tífic de Barcelona. Prop de la meitat de les persones que participen enel programa, organitzat a través de l’Àrea Científica del PCB, desen-volupen el seu treball en diferents grups de l’Institut de Recerca Bio-mèdica (IRB). La resta, dinou persones en total, ha estat incorporadaa plataformes biotecnològiques (5), empreses i unitats mixtes (5), al’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (1), al Centre especial de Re-cerca en Química Teòrica (3) i a grups relacionats amb la sociologia, labiodiversitat, l’antropologia i la biologia marina (6). Més del 40 % d’es-tudiants que van fer aquest programa de pràctiques l’estiu passat hanmantigut algun tipus de relació amb el grup de recerca un cop fina-litzada la col·laboració. Més informació: www.pcb.ub.es/practiques

S’HA FET UNA VERSIÓAMB SUBTÍTOLS EN CA-TALÀ DEL DOCUMENTALSOBRE EL TELESCOPIHUBBLE QUE HA EDITATL’AGÈNCIA ESPACIAL EU-ROPEA: HUBBLE: 15 YEARS OF DISCOVERY. La nova versió enDVD ha estat subtitulada en català per la Unitat d’Audiovisuals dela UB, amb la col·laboració dels Serveis Lingüístics i el Departa-ment d’Astronomia i Meteorologia de la UB i el Departament d’E-ducació de la Generalitat de Catalunya. El documental va ser pro-duït per l’Agència Espacial Europea (ESA) per commemorar el 15èaniversari del llançament del Hubble a l’espai. El documental estàara disponible en versions subtitulades en quinze llengües dife-rents, i es calcula que l’han vist més de deu milions de persones.

UNA ROCA TROBADA EN EL DECURS D’UNES OBRES RESU-MEIX LA HISTÒRIA GEOLÒGICA DE BARCELONA. El profes-sor del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la Facultatde Geologia de la UB Francesc Sàbat ha col·laborat amb l’A-juntament de Barcelona en l’estudi d’aquest talús que ha que-dat al descobert a l’avinguda República Argentina. El talús deroca viva, que fa deu metres d’amplada i quatre d’altura, mos-tra l’evolució del subsòl barceloní durant l’època paleozoica, ésa dir, en el període de fa entre 500 i 300 milions d’anys. En l’a-florament es poden observar substrats antics (Paleozoic), elscaracterístics de la part més alta de la ciutat, com també pissa-rres fosques del Silúric (440 milions d’anys). També hi ha unarepresentació de roques joves del Terciari (25 milions d’anys),pròpies de l’època en què es va formar el pla barceloní.

Imat

ge d

el d

ocu

men

t H

usb

le 1

5 an

ys d

e d

esco

brim

ents

notícies

42

“Des dels seus inicis al segle XII,la Universitat està lligada a l’ac-tivitat cultural i a la difusió de lacultura a la societat.” Són parau-les de Salvador Claramunt, de-legat del rector d’Activitats i Pa-trimoni Culturals i catedràtic d’Història medieval, quan inten-ta resumir totes les activitats queimpulsa la UB, com ara actua-cions musicals, exposicions o re-presentacions de teatre.“No hi ha cap universitat de pri-mer ordre que no tingui una or-questra o un cor de bona quali-tat”, explica Salvador Claramunt.El fet de tenir una vida culturalimportat és per a aquests cen-tres una qüestió d’imatge i de“sensibilitat”. De fet, els estu-diants estrangers són un delsprincipals col·lectius d’especta-dors del cicle de música de laUniversitat, atès que provenende països on hi ha una gran tra-dició cultural fortament arrela-da a les universitats.El fet que l’oferta cultural de laUB obri la possibilitat d’assistirde manera gratuïta a un cicle deconcerts o a representacionsoperístiques i teatrals, i que in-clogui activitats especialmentadreçades al col·lectiu de la gentgran, fa que l’assistència majori-tària a aquests actes sigui la delpúblic de fora de la Universitat.En aquest sentit, Salvador Clara-munt fa una crida perquè la co-munitat universitària tregui unprofit més gran de les activitats

culturals que organitza la insti-tució. “Cultura i universitat hananat sempre junts”, conclou.Aquestes són algunes de les ini-ciatives culturals de la UB, sotala coordinació de l’Oficina delDelegat del Rector d’Activitats i Patrimoni Culturals.

Després d’una actuació prèvia alTeatre de la Passió d’Olesa, l’Or-questra es va presentar oficial-ment el 8 de maig del 2003 en

un concert multitudinari al Pa-ranimf de la UB. Posteriorment,el juny del 2003, actua a l’Audi-tori de Barcelona a la Festa de laMúsica. Una fita important del’OUB va ser l’acte d’investidurade Riccardo Muti com a doctorhonoris causa l’octubre del 2003.L’OUB va participar en l’assaigmagistral de la Simfonia núm. 41de W.A. Mozart, que es va efec-tuar sota la batuta del prestigiósdirector italià. També ha actuatals auditoris de Saragossa, Bar-celona i València.Els membres de l’Orquestra sónmajoritàriament estudiants uni-versitaris, tant de primer i segoncicles com de tercer cicle. Tam-bé hi ha professors, antics alum-nes i algunes persones vincula-des de maneres diferents a laUniversitat. L’OUB inclou, aixímateix, un grup de persones res-ponsables de les tasques de re-gidoria i arxivament.

És una de les activitats culturalsmés consolidades de la UB desde fa dinou anys. La Universitatorganitza, amb el nom de Ciclede Música a la Universitat, un se-guit d’uns quinze concerts re-partits durant el curs acadèmic.Tots els concerts se celebren, fo-namentalment, al Paranimf, queés situat a l’Edifici Històric (GranVia de les Corts Catalanes, 585).La capacitat és de 500 a 600 per-sones, i l’entrada és gratuïta,oberta a tot el públic. Han actuatmúsics com ara el prestigiós flau-tista Claudi Arimany o José Enri-que Bagaría, que ha guanyat eldarrer Premi Maria Canals, o béintèrprets novells que més tardhan format part del món d’elit dela música, com ara Jordi Savall.

La primera representació d’ò-pera a la UB es va fer l’any 1988,

Universitat i activitats culturals

Una tasca de la Universitat des del segle XII

Salvador Claramunt, catedràtic d’Història medieval i delegat

del rector per a Activitats i Patrimoni Culturals

Des dels seus orígens, al finaldel segle XII, els Estudis Gene-rals van difondre no solamentciència, sinó també cultura enel sentit més ampli. Per aixòles universitats des del segleXVIII han donat molta impor-tància al que normalmentse’n diu “Extensió Università-ria” i que a la nostra universi-tat ha quedat en part sota ladenominació d’“ActivitatsCulturals”. Tota universitat noés important únicament pelspremis Nobel que impartei-xen classes a les seves aules,o pels seus més brillants pro-

fessors o investigadors, sinótambé per la tasca de sensibi-lització estètica i cultural en-vers la societat i envers elsseus propis membres. Peraixò les més importants uni-versitats disposen de museu,orquestra, cor, corals i grupsde teatre i patrocinen i pro-mouen exposicions, etc. Noomplir aquest vessant uni-versitari significaria la pèrduadels valors consubstancials ala seva pròpia idiosincràsia. Enl’actualitat, els criteris econò-mics i de rendibilitat semblaque vulguin reduir el paper

cultural de la universitat, cosaque només succeeix a les uni-versitats que no coneixen nivaloren la seva història. El diaque les actuals universitats si-guin només acadèmies perimpartir-hi títols d’acord ambles canviants necessitats soci-als i no pas cases on es formenhomes i dones sensibles, efi-caços, solidaris i cultes, s’hau-rà perdut definitivament labatalla que va començar a ladarreria del segle XII amb lacreació dels Estudis Generalsde Bolonya i París. Sic transitgloria mundi.

Orquestra Universitatde Barcelona (OUB)

Cicle de Música

Òpera

notícies

43

i des d’aleshores s’ha consolidatcom un acte extraordinari queculmina el cicle de música. Lesrepresentacions es realitzencada estiu al pati de Lletres del’Edifici Històric. Per commemo-rar els deu primers anys d’a-questa iniciativa, es va editar elllibre Deu anys d’òpera a la Uni-versitat (1988-1998), amb textosde Roger Alier i fotografies deDaniel Casanovas. Enguany s’harepresentat l’obra La bella Gala-tea, de Franz Von Suppé, a càr-rec d’intèrprets de la jove com-panyia d’òpera del Conservato-ri del Liceu.

La Schola Cantorum Universi-taria Barcinonensis va ser fun-dada l’any 1942 pel mestre An-toni Pérez Moya dins de la Uni-versitat de Barcelona. Durantuna trentena d’anys, va dur aterme una activitat intensa, pri-merament sota la direcció delseu fundador, i després sota ladels mestres Ernest Cervera iFrancesc Bonastre, que la con-vertiren en una entitat emble-màtica. Durant els anys setan-ta, no hi va haver activitat corala la UB, fins que als anys vui-tanta va començar un nou pe-ríode en què aparegué la CoralUniversitària i després el Cor dela Universitat de Barcelona, queva ser fundat el 1989. Aquestúltim, en un acte solemne en elqual se celebrava el cinquantèaniversari de la fundació de l’S-chola Cantorum, va rebre eltestimoni de mans dels anticsintegrants de la formació. Alprincipi de l’any 2002 i coinci-dint amb el seixantè aniversa-ri, Carles Gumí, director del Corde la Universitat de Barcelona,conjuntament amb altres can-taires, refunden l’entitat com acor de cambra amb l’objectiude conrear la música antiga i lamúsica religiosa de totes lesèpoques.

El Cor de la UB està format, bàsi-cament, per estudiants i permembres del Personal Docent iInvestigador i del Personal d’Ad-ministració i Serveis de la Uni-versitat. Ha fet actuacions al llargde tota la geografia catalana i al’illa de Mallorca i Provença. Caldestacar l’enregistrament, per aTelevisió de Catalunya, d’un delsprogrames de cant coral A qua-tre veus i la participació en els ac-tes del 200 aniversari del Con-solat dels Estats Units a Barcelo-na, que van tenir lloc el 4 de ju-liol del 1997 a l’estadi Olímpic.Recentment, ha participat en lagravació del disc Corals universi-tàries de Catalunya, que ha estateditat pel Consell Interuniversi-tari de Catalunya, i ha actuat al’Auditori Enric Granados de Llei-da i a la Sala Simfònica de l’Au-ditori de Barcelona en el concertdel Dia Internacional de la Músi-ca 1999.

Va ser creada, al final del 1993,per un grup d’estudiants i pro-fessors de la UB. L’AIET ha es-tat presidida des dels seus ini-cis per Ricard Salvat, catedrà-tic d’Història de les Arts Escè-niques de la UB. Entre les se-ves activitats, cal destacar lapublicació d’una revista d’in-vestigació dedicada a les artsescèniques, la creació d’es-pectacles universitaris i semi-professionals, l’organitzaciód’un premi de literatura dra-màtica per a universitaris, jor-nades, tallers, taules rodones iconferències i, evidentment,donar suport a totes les inicia-tives vinculades al teatre quetinguin un bon nivell acadè-mic i artístic.La revista Assaig de Teatre en-guany arriba al número 50. Al

llarg d’aquests números, s’hi hanpublicat obres de teatre, estudissobre el nostre teatre i el d’arreu,i crítiques i comentaris d’espec-tacles i de llibres. Un altre as-pecte que cal destacar de les ac-tivitats dutes a terme per l’AIETsón els més de vint-i-cinc es-pectacles representats des del1993. La idea que ha predomi-nat ha estat crear un repertori“altre”, que no seguís els modelsdels teatres i les companyiesexistents a casa nostra.

Tenen el seu inici en la creació,el 1976, d’un centre pilot pera la Cultura de l’Associació Co-ordinadora de l’Ancianitat. El1980, comencen a organitzaractivitats a la UB, i el 1987 lainiciativa ja ha agafat tanta en-titat, que es creen les actualsAules d’Extensió Universitàriaper a la Gent Gran i se signa unconveni amb la UB. Actual-ment, les Aules tenen més de4.000 socis, que segueixenconferències, que són impar-tides en un 90% per professorsi catedràtics de la UB, i s’orga-nitzen visites i viatges de cai-re cultural. Fa catorze anys quefunciona una Coral de les Au-les, que ha actuat dins i fora dela Universitat, i també hi ha ungrup de teatre. Avui dia, lesAules de la Gent Gran tenenuna llista d’espera d’unes sis-centes persones per poder-hiaccedir, atès que no es pot in-crementar el nombre d’inscritsper falta d’espais on desenvo-lupar les activitats.

El vestíbul de l’Edifici Històricacull exposicions durant el curs.Gratuïtes i obertes al públic engeneral, les exposicions són detemàtiques molt diverses. Entreles exposicions previstes per alspropers mesos, n’hi ha una d’homenatge al poeta, traduc-tor i professor d’Estètica de la UBJosé María Valverde, i, al no-vembre, la tradicional Mostra deFongs i Líquens dins la Setmanade la Ciència, en la qual es potveure una àmplia col·lecció d’e-xemplars frescos, catalogats se-gons el seu nom científic i el seunom popular, i amb descrip-cions de les seves característi-ques morfològiques i de co-mestibilitat.

A més de les activitats que or-ganitza, la UB també fa promo-cions i ofertes de caire culturalper a la comunitat universitària:descomptes per assistir a con-certs o a obres de teatre, passisgratuïts per assistir a preestrenesde pel·lícules, etc. Aquests avan-tatges es gestionen entre l’ofici-na del Delegat del Rector d’Ac-tivitats i Patrimoni Culturals i l’À-rea de Màrqueting, Societat iEmpresa de la Universitat. Perexemple, hi ha descomptes alscinemes del Grupo Balañá i delGrup Cinesa, a la Fundació JoanMiró per als estudiants de la UB,en alguns espectacles a l’Audi-tori i al Liceu, etc. ■

Més informació awww.ub.es/aclt/.

Schola Cantorum

Aules de la Gent Gran

Promocions

Exposicions

Cor Universitat deBarcelona

L’Associació d’Investigaciói Experimentació Teatral(AIET)

publicacions

44

SOBRE LA GUERRA YLA VIOLENCIA EN ELDISCURSO FEMENINO(1914-1989)Rosa Rius

L’origen d’aquest llibre

està en com han consi-

derat diverses pensado-

res al llarg de la història les guerres i la violèn-

cia que han viscut, sigui en primera línia o com

a espectadores, i com ho han explicat. Alguns

noms de referència són María Zambrano,

Hannah Arendt i Simone Weil; Edith Whar-

ton, Virginia Woolf, Marguerite Yourcenar,

Helen Joy Davidman i Christa Wolf.

AURORA. Papeles delSeminario María Zam-brano, núm. 7 (revista)

Carmen Revilla

El 2004, es va celebrar

el centenari del naixe-

ment de María Zam-

brano. Aquest número d’Aurora té una do-

ble temàtica: el somni i el món antic en les

obres de María Zambrano i l’anunci d’una

pàgina web (www.ub.es/smzambrano) que

intenta agilitzar la transmissió d’informa-

cions i facilitar el fet d’apropar-se a l’obra

de María Zambrano i als estudis sobre

aquesta autora.

GLOBALIZACIÓN Y LO-CALIDAD. PERSPECTI-VA ETNOGRÁFICAJoan Frigolé i Francesc

Xavier Roigé

Aquest llibre és conse-

qüència dels resultats

d’una investigació etnogràfica sobre la inter-

acció entre processos globals i locals en di-

verses àrees de muntanya de Catalunya i en

una del País Basc. En aquestes àrees es pro-

dueixen processos de terciarització de l’eco-

nomia, de patrimonialització de la naturale-

sa i de la cultura, degudes a l’influx del mer-

cat, de les polítiques de la Unió Europea, de

l’Estat i de les demandes dels habitants de les

ciutats.

ROBINSON CRUSOE (llibre i cd-rom)

Daniel Defoe

ELS CASTELLERS (llibre i cd-rom)

Oriol Chumillas

QUI ÉS EL CULPABLE (llibre i cd-rom)

Jaume Fuster

Universitat de Barcelona i EUMO Editorial

Les tres obres pertanyen a la col·lecció Català

Fàcil, adreçada fonamentalment a l’ensenya-

ment per a adults. El text s’ha simplificat i

adaptat per utilitzar-los en l’aprenentatge del

català. A més, els llibres van acompanyats d’un

CD amb la lectura del text.

LOS NUEVOS EMPRENDEDORES: CREA-CIÓN DE EMPRESAS EN EL SIGLO XXIAPLICACIÓN PRÁCTICA DE CREACIÓN DEEMPRESAS EN LAS CIENCIAS SOCIALESMÉTODOS DEL TRABAJO APLICADOS ALAS CIENCIAS SOCIALESAna García i Sefa Bòria

Los nuevos emprendedores: Creación de em-

presas en el siglo XXI permet i mostra diferents

camins per aconseguir l’èxit en l’aventura em-

presarial. Aplicación práctica de creación de

empresas en las ciencias sociales té un enfoca-

ment pràctic i ofereix exercicis. Métodos del

trabajo aplicados a las ciencias sociales va di-

rigit a professionals i alumnes que s’enfronten

per primera vegada amb les qüestions pròpies

de mètodes del treball, des de la productivitat

fins a la qualitat, passant per la logística.

MINERALOGIA ÒPTI-CA (cd-rom), català i

castellà

Maite Garcia, Salvador

Martínez, Joaquim M.

Nogués, M. Esperança

Tauler, Maria Pura Al-

fonso, Joan Carles Melgarejo, Manuel Labra-

dor i Joaquín Antonio Proenza.

L’ÒPTICA CRISTAL·LINA (cd-rom), català i

castellà

Joaquim M. Nogués, Maite Garcia, Salvador

Martínez i Maria Esperança Tauler

Els dos CDs formen part de dos projectes d’in-

novació docent de la UB. En el CD sobre mi-

neralogia òptica, es presenten 169 vídeos cor-

responents a quaranta-tres dels principals

minerals formadors de roques. En el CD

d’òptica cristal·lina, es descriuen les propietats

òptiques dels cristalls i es permet identificar-

les en el microscopi petrogràfic.

ELECTROMAGNETIS-MEManuel Varela

L’estudi dels fenòmens

elèctrics i magnètics és

l’objecte d’aquesta obra.

El desenvolupament de

la matèria segueix un mètode inductiu, és a

dir, que, partint de les lleis experimentals bà-

siques (Coulomb, Ampère i Faraday), arriba

a establir les lleis fonamentals del camp elec-

tromagnètic (equacions de Maxwell).

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de laUniversitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

El sueño de una generación: El crucero universitariopor elMediterráneo de 1933Francesc Gracia

i Josep M. Fullola

Aquest llibre es proposa difondre un episo-

di poc conegut de la intel·lectualitat i cultu-

ra republicanes: el creuer de 1933 del vaixell

Ciudad de Cádiz, que va acollir tant estu-

diants de classes acomodades, com menes-

trals i treballadors, tant vells catedràtics com

joves professors, en un recorregut per esce-

naris de la mar Mediterrània cabdals per a

la cultura clàssica. Aquest viatge d’estudis

va aplegar 180 passatgers, com ara Gómez

Moreno, Obermayer o Garcia Morente, en-

tre els vells catedràtics; Garcia Bellido o Llu-

ís Pericot, entre els joves professors. La qua-

litat i l’efecte gresol de la iniciativa es copsa

directament en fer un cop d’ull als noms

dels participants, aleshores joves estudiants:

l’arquitecte Chueca Goitia, el filòleg Anto-

nio Tovar, els arqueòlegs Jordi Maluquer de

Motes i Mercè Montañola (esposa del re-

centment desaparegut Pere de Palol), l’his-

toriador Jaume Vicens Vives, els escriptors

Guillem Díaz-Plaja i Salvador Espriu (que

acabava de guanyar una beca per comple-

tar la seva formació com a egiptòleg), el po-

eta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el filòsof Ju-

lián Marías, etc.

Agenda

JULIOL

Concert dins “Els vespres dels

Juliols”. A càrrec de Calamen-to. Jardins Ferran Soldevila, al’Edifici Històric (Gran Via de lesCorts Catalanes, 585)

Concert dins “Els vespres dels

Juliols”. A càrrec de 21 Botons- Duo d’acordions diatònics.Pati de Matemàtiques, a l’Edi-fici Històric

Concert dins “Els vespres dels

Juliols”. A càrrec de Biel Ba-llester Trio. Jardins Ferran Sol-devila, a l’Edifici Històric

Concert dins “Els vespres dels

Juliols”. A càrrec de ChuchoDíaz. Jardins Ferran Soldevila,a l’Edifici Històric

Concert dins “Els vespres dels

Juliols”. A càrrec de Conxita.Jardins Ferran Soldevila, a l’E-difici Històric

Concert dins “Els vespres dels

Juliols”. A càrrec de Kuntale.Jardins Ferran Soldevila, a l’E-difici Històric.

Acte acadèmic de Jurament

Hipocràtic de la Facultat de

Farmàcia. Paranimf de la Uni-versitat de Barcelona (Gran Viade les Corts Catalanes, 585)

SETEMBRE

Congrés de Matemàtica Apli-

cada i Anàlisi. Aula Magna dela Universitat de Barcelona(Gran Via de les Corts Catala-nes, 585)

Té lloc a Maó l’onzena edició

de la Universitat Internacio-

nal de Menorca Illa del Rei

(UIMIR), coorganitzada perla UB, la Universitat de les IllesBalears i la Universitat Jau-me I. En total s’hi ofereixendeu cursos de temàtica varia-da. La matriculació és del 15del maig al 31 de juliol i del 16al 31 d’agost. Més informació awww.uib.es/uimir/

Darrer dia per veure l’exposi-

ció “República! Cartells i car-

tellistes (1931-1939)” al Mu-

seu d’Història de Catalunya.

Emmarcada en els actes decommemoració del 75è ani-versari de la proclamació dela Segona República i el 70ède l’inici de la Guerra Civil,l’exposició ha estat comissa-riada pels catedràtics d’His-tòria contemporània i direc-tors del Centre d’Estudis His-tòrics Internacionals (CEHI)Antoni Segura i Rafael Aracil.La mostra inclou uns centtrenta cartells originals de lacol·lecció de la Biblioteca delPavelló de la República de laUB, que està composta perles aportacions de la Funda-ció Figueras i el CEHI. L’expo-sició està coorganitzada pelMemorial Democràtic del De-partament de Relacions Insti-tucionals i Participació i elCEHI.

Todas las milicias fundidas en el

Ejército Popular. Melendreras,

Sindicato Profesionales Bellas Artes,

UGT; Junta Delegada de Defensa de

Madrid. Delegación de Propaganda y

Prensa

Congrés d’Astronomia. AulaMagna de la Universitat deBarcelona

Del dimarts 12 al divendres 16Dilluns, 11

Del dilluns 11 al divendres 15

Del dilluns 4 al divendres 8

Divendres 14 a les 18.00 h

Dijous 20 a les 20.45 h

Dimarts 18 a les 20.45 h

Dijous 13 a les 20.45 h

Dimarts 11 a les 20.45 h

Dijous 6 a les 20.45 h

Dimarts 4 a les 20.45 h

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Si esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre l’octubre i el desembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciarem enaquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostre contacte através del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

45

Els Juliols

Del 3 al 21 de juliol tindran lloc els quaranta-dos cur-sos d’Els Juliols. Entre les activitats d’estiu també hi ha els cursos d’espanyol per a estrangers de Estu-dios Hispánicos; l’oferta d’Esports UB; la formacióno presencial d’IL3; els cursos de l’Escola d’IdiomesModerns; i els cursos de llengua catalana delsServeis Linguístics.

Més informació: www.ub.edu/estiu/

som UB

46

La Sala Razzmatazz va acollir el18 de maig la festa del concursde maquetes Sona UB, que, enforma de concert, va servir per ferel lliurament dels premis als gua-nyadors i finalistes. Els primers atocar van ser els D.O., vencedorsde la categoria Vinil, i en segonlloc va actuar el grup Sweater,guanyador de la categoria Digi-tal. En el decurs de la festa, queva ser conduïda amb el dinamis-me i l’estil fresc del presentador,Llucià Ferrer, es va fer el lliura-ment de tots els premis, en quèvan participar, per part de la Uni-versitat de Barcelona, Antoni Va-llès, vicerector d’Estudiants, i Jor-di Matas, vicerector de RelacionsInstitucionals, Comunicació i Po-lítica Lingüística. Pel que fa al ro-tatiu La Vanguardia, els encarre-gats de lliurar els premis van serPere Guardiola, director de Màr-queting; Cristina Plana, directorade Subscripcions, i Anna Mari Ba-sora, cap de Comunicació i Pa-

trocinis. A quarts de dotze va co-mençar la presentació del mini-LP Dirán que todo fue un sueño,de la banda de pop-rock La Ha-bitación Roja. L’actuació final deDJ Amable va tancar la nit. El con-curs de maquetes Sona UB, or-ganitzat per la UB i La Vanguar-dia, tenia com a objectiu pro-moure nous valors musicals i, al-hora, dinamitzar la participaciódel col·lectiu universitari. Tant pelque fa a la qualitat com a la quan-titat de les maquetes musicalspresentades, el poder de convo-catòria va superar les expectati-ves. Van presentar la seva ma-queta a concurs 110 formacions,majoritàriament grups de pop orock. El vicerector de de RelacionsInstitucionals, Comunicació i Po-lítica Lingüística de la UB, JordiMatas, afirma que la “col·labora-ció amb la Vanguardia ha estatmolt positiva i crec que hauria detenir continuïtat en properes edi-cions”. “D’una banda, el concursha donat la possiblitat a la co-munitat universitària de desen-volupar una vessant més de laseva activitat; i d’altra banda haestat una oportunitat perquè els

entesos i la societat en generaldescobrissin persones amb moltde talent”, afegeix. El vicerectord’estudiants Antoni Vallès indicaque un dels aspectes més desta-cables ha estat la “gran partici-pació dels estudiants, del grupUB i dels centres adscrits”. “Aixòha posat en evidència el gran di-namisme d’aquest col·lectiu i laseva implicació en aquest tipusd’iniciatives”, conclou. S’hi po-dien presentar grups musicalsd’un mínim de dos membres,amb composicions originals i decreació pròpia, i que tinguessin,entre els seus components, al-menys un membre de la UB. Enaquest sentit, val a dir que totesles facultats van comptar amb al-gun alumne entre els partici-pants i que els centres més benrepresentats van ser la Facultatde Formació del Professorat i lade Ciències Econòmiques, ambdotze grups i onze, respectiva-ment. Hi havia dues modalitatsde concurs. Una era la categoriaDigital, adreçada al col·lectiu d’es-

tudiants de la UB, del Grup UB idels Centres Adscrits. El guanya-dor s’enduia 4.000 euros, l’ac-tuació a Razzmatazz, una subs-cripció al diari La Vanguardia du-rant tot un any i un abonamental Servei d’Esports UB, a més d’unlot de productes UB. També te-nien premi dues formacions fi-nalistes, que optaven a 2.000 i1.000 euros, respectivament, auna subscripció semestral al dia-ri en el cas del primer finalista i tri-mestral per al segon finalista i, amés, a un abonament al Serveid’Esports UB. En la categoria Vi-nil, oberta a tot el Personal Do-cent i Investigador (PDI) i Perso-nal d’Administració i Serveis(PAS), s’hi van presentar vuit for-macions, dues de les quals esta-ven formades per PAS, i les altressis, integrades per PDI. Els grupsoptaven a un premi de 2.000 eu-ros, l’actuació a Razzmatazz del18 de maig, una subscripcióanual al diari i un abonament alServei d’Esports UB, a més d’unlot de productes UB.

Playground 3 neix el 2004quan l’Hèctor, el Claudi i l’À-lex, procedents de diferentsgrups musicals, decideixenformar un repertori en comú.Afirmen que la seva música“no s’allunya gaire dels parà-metres del pop americà dels

anys noranta (Yo la Tengo, Pavement, etc.) o del pop britànic dels vui-tanta (The Cure, The Smiths, etc.), encara que les nostres influènciestambé podrien remuntar-se als seixanta amb bandes com els Byrds,Brian Wilson o Nick Drake. Tot i el gran nombre de referents, el nos-tre objectiu és aconseguir un so original i propi”. Segons ells matei-xos expliquen, “després d’anys al circuit local tarragoní, era l’hora d’ar-ribar a un radi d’acció més gran”. Actualment ja preparen la segonamaqueta. WEB: www.myspace.com/playground3.

La música de Sona UB, a la Sala Razzmatazz

PRIMER FINALISTA EN CATEGORIA DIGITAL

Playground 3: “Després d’anys al circuit local tarra-goní, era l’hora d’arribar a un radi d’acció mes gran”

SEGON FINALISTA DE LA CATEGORIA DIGITAL

Sixteenth Solid Spread: “Somiar és gratis: perquè no aspirar a viure de la música?”

Sixteenth SolidSpread és unaformació musicalde pop-rock al-ternatiu que neixl’estiu del 2002 aPuigcerdà arrande la unió dels seus quatre components per a la creació d’un projec-te musical seriós i amb un estil propi. El grup està format per l’AlbertMoya (guitarra i veu), l’Albert Rosal (teclat i sintetitzador), el Salva Bo-nada (veus i baix) i el Xavi Tomàs (bateria), i afirmen que el seu estilés “força britànic amb petits tocs de rock americà”. En relació amb elsobjectius a llarg termini, un dels integrants de la banda explica: “Ensdivertim molt tocant, però de moment hem de compaginar la mú-sica amb la feina. Ara bé, somiar és gratis: per què no aspirar a viurede la música?” WEB: www.sixteenthsolidspread.com.

Text:

Patrícia Lainz

Fotos cedides per

Sinnamon-Promotions

Sweater s’ha endut el primerpremi en la categoria Digitaldel Sona UB. Són el Víctor (veui música), el Felip (guitarra iveus), el Julius (baix), el Carlos(guitarra i teclats) i el Víctor(percussió i veus). Alguns com-paginen els estudis amb la fei-na, i d’altres treballen a tempscomplet; però, així i tot, assa-gen cinc dies a la setmana.

No és la primera vegada queactueu en una sala impor-tant, perquè vosaltres ja te-niu una certa trajectòria, oi?Bé, sí, hem actuat ja a Salaman-dra, a la Sala Bikini de Barcelona,al Festival Fire de Roses... Peròteníem moltes ganes de tocar aRazzmatazz, perquè és una salaemblemàtica i només hi havíemvingut per veure-hi altres grups.

Quan us vau presentar al con-curs, us esperàveu aquest re-sultat? Alguns teníem més es-perances; d’altres, gens... De fet,quan vam saber que s’organit-zava el concurs, nosaltres ja es-tàvem editant un disc i vàrempensar que per presentar-nos-

hi no hi perdíem res. De fet,quan ens va trucar el Felip, queés el representant de la UB (es-tudiant de Magisteri Musical a laFacultat de Formació del Pro-fessorat ) i, per tant, el primer aassabentar-se de la bona notí-cia, ens va mentir dient-nos quehavíem quedat en tercer lloc, itots ens en vam alegrar molt, ésclar! Després ens va explicar queens havien donat el primer pre-mi. No ens ho acabàvem decreure, va ser molt emocionant.

Què representa aquest premiper a vosaltres? Estem con-vençuts que és una bona plata-forma, sobretot pel fet que laproductora Sinnamon tambéformi part del jurat, perquè jus-tament l’estil de música que pro-dueixen ells és el que més ensagrada, música més indepen-dent, menys de masses. A més,està clar, els 4.000 euros repre-senten un ajut extraordinari i elsinvertirem en l’enregistramentdel disc que estem preparant. Elfet d’estar aquí aquesta nit ja ésun premi extraordinari!WEB: www.sweatersite.com

som UB

47

GUANYADOR DE LA CATEGORIA DIGITAL

Sweater: “Invertirem el premi en l’enregistrament del disc queestem preparant”

GUANYADOR DE LA CATEGORIA VINIL

D.O.: “La il·lusió de la nostra vida era tocar aRazzmatazz”

D.O. és el grup vencedor de la ca-tegoria Vinil del concurs i estàformat per cinc membres ambuna denominació d’origen co-muna: Caldes de Montbui. Ca-dascun d’ells està fortament in-fluenciat per diversos estils quees mouen entre el pop, el rockprogressiu i l’indie. Els integrantsdel grup són l’Andreu Gabarrós(piano elèctric, teclats i veu), queés professor de Medicina a Bell-vitge i, per tant, el representantde la UB de la formació, el DavidColl (guitarra elèctrica), el JordiGabarrós (bateria i percussió), elJordi Zacarés (guitarra acústica iveu) i el Ramon Arnella (baixelèctric i veu).

Andreu, com a representantde la UB, et devien avisar a tuper dir-te que havíeu guanyaten la vostra categoria. Espe-raves aquest resultat? Sí, emvan trucar a mi, i aleshores jo vaigreunir la colla i els vaig anunciarla bona notícia. Com que no emvolien creure i es pensaven queels prenia el pèl, els vaig dir queno, que no havíem guanyat, ique els volia fer una broma...

Però de seguida vaig rectificarperquè ens havíem de posar aassajar i no podíem perdre ni unminut. Finalment em van creurei vam celebrar la victòria.

La vostra actuació és la pri-mera de la nit. Esteu molt ner-viosos? Ostres, sí, estem forçanerviosos... Perquè la il·lusió dela nostra vida era tocar a Razz-matazz. Ens hem passat vintanys venint-hi a veure concerts,sortint de festa per aquí... Aques-ta és la millor sala de Barcelona,i l’actuació és el millor premi.

Com compagineu les vostresprofessions amb les tasquesdel grup? És difícil, només enspodem reunir per assajar un diaa la setmana... Ara tenim unsquants temes editats que es po-den escoltar a través de la pàgi-na web. La nostra intenció és en-registrar-ne cinc més durant l’es-tiu i fer un disc maqueta. Segu-rament l’any que ve, si les cosesvan com han d’anar, editaremun disc. Finançat per nosaltres,és clar.WEB: www.elsdo.com

som UB

48

Col·laboradors

dels cursos d’estiu

Els cursos d’estiu “Els Juliols de la UB”, que tindran lloc del 3 al 21 dejuliol, compten amb el suport de nombroses entitats i empreses queels patrocinen. En total són vint-i-tres patrocinadors, entre ajunta-ments, Administració autonòmica, empreses, sindicats, ONGs, etc.

Primera sessió de l’Espai

d’Intercanvi d’Antics UB

Antics UB va celebrar el mes de maig la primera trobada del seuEspai d’Intercanvi amb una sessió de tast de vins, olis i melmela-des.Durant l’activitat es va ensenyar als assistents a valorar el vi a travésde la combinació dels sentits de l’olfacte i el gust. Els Antics UB tam-bé van aprendre sobre l’ús adequat de diferents olis, i van fer un tastde melmelades artesanals alhora que se’ls explicaven alguns as-pectes sobre la seva elaboració.L’activitat va anar a càrrec dels socis d’Antics UB i tastadors GemmaBarceló i Kilian Vadnov. Tots dos fan sessions i seminaris sobre vins,olis amb denominacó d’origen, la cervesa o la xocolata.Alguns socis d’Antics UB ja han fet propostes per a futures activitatsde l’Espai d’Intercanvi. Més informació, a www.ub.edu/anticsub/ ■

Presentació de l’Associació d’Antics

Alumnes i Amics de Psicologia

El passat dia 29 de març, a la sala d’actes del Col·legi Oficial de Psi-còlegs de Catalunya, es va fer la presentació de l’Associació dels An-tics Alumnes i Amics de la Facultat de Psicologia de la UB, i es va sig-nar un conveni entre aquesta entitat i el Col·legi Oficial de Psicòlegsde Catalunya.En l’acte, hi van intervenir dos experts en la qüestió de l’Espai Euro-peu d’Educació Superior i la lliure circulació del professional de lapsicologia: des de l’àmbit acadèmic i convidat per l’Associació, elprofessor de la UB Manel Viader Junyent, degà de Facultat, i, des delvessant professional i per part del COPC, Francisco Santolaya Ochan-do, degà del Consell General de Col·legis Oficials de Psicòlegs d’Es-panya. L’acte va concloure amb la signatura pública del conveni en-tre Lluïsa Curcoll, presidenta de l’Associació, i Jaume Almenara, degàdel COPC. La Junta de l’Associació espera dur a terme properamentaltres activitats adreçades a tots els antics alumnes i amics de la Fa-cultat de Psicologia de la UB. Per a més informació, podeu visitar laweb de l’associació, dins d’Antics UB: http://www.ub.edu/antic-sub/associacio_psico.php. ■

Entitat Curs patrocinat

Ajuntament de Barcelona Patrocini de l’activitat

Ajuntament d’Alella “El paisatge del vi: La construcció del nourbanitzable”

Ajuntament del Masnou “L’art de navegar”Ajuntament de Viladecans “Memòria històrica: La Segona

República”AO Flor de Maig “Democràcia electrònica, participació (Diputació de Barcelona) política i societat de la informació i del

coneixement”Departament de Relacions Institucionals “Barcelona sota les bombes (1936-(Generalitat de Catalunya) 1939)”

“La Guerra Civil espanyola en la literaturad’arreu del món”“Maquis contra Franco: La lluita per la lli-bertat”“Memòria històrica: La SegonaRepública”

Fundació Gas Natural “Energia i sostenibilitat”Institut Català d’Energia “Energia i sostenibilitat”(Generalitat de Catalunya)Novartis “La salut global: Reptes internacionals”Sanofi-Aventis “El tractament amb cèl·lules mare:

Realitat o ficció?”

Agència Catalana de l’Aigua “La reutilització d’aigües residuals”Aldees Infantils “Els valors formatius dels mitjans de

comunicació. De la fotografia a Internet”Associació de Sociolingüistes de Llengua “Els futurs del català: Un estat de la Catalana qüestió i una qüestió d’Estat”Centre Dona i Literatura “Les dones i l’islam”Consorci de les Drassanes Reials i Museu “L’art de navegar”Marítim de BarcelonaCosmoCaixa “Relativitat, física quàntica i cosmologia”(Obra Social de La Caixa)Danone “Com i per què omplim el cistell quan

comprem aliments”Departament de Justícia “La redefinició de la familia en el segle XXI”(Generalitat de Catalunya)Fundación Cruzcampo “Noves mirades sobre el flamenc”Fundació Dr. Antoni Esteve “La bioètica avui: Qüestions no resoltes”Fundación Vodafone “Democràcia electrònica, participació

política i societat de la informació i delconeixement”

Grup d’Estudis “La forma de l’Estat” “La redefinició de la família en el segle XXI”

Institut d’Estudis Catalans “De la papiroflèxia als jocs d’atzar: (Societat Catalana de Matemàtiques) Sorpreses matemàtiques”Montana Colors “Els grafits: Un art revolucionari urbà”UGT “I tu, emprens o busques feina?”

Podeu trobar informació dels cursos d’estiu a: www.ub.edu/juliols/.

som UB

49

A continuació, una selecciódels beneficis del Pla d’avan-tatges Som UB.

Caixa Catalunya, entitat protec-tora Som UB, ofereix avantatgesfinancers en condicions prefe-rents als membres Som UB quevinculin el seu carnet a un comp-te de l’entitat (Llibreta Total, Crè-dit Estudis, Préstec Ordinador,Multiplà de Pensions Total, etc.).

Clínica Baviera (Instituto Oftal-mológico Europeo) ofereix con-dicions especials per als mem-bres de la UB i els seus familiarsdirectes en la correcció visualamb làser, així com un 20% dedescompte en altres tracta-ments i serveis. Promoció espe-cial de correcció visual amb là-ser: 875 € cada ull (del juliol al’octubre de 2006).

Santander Central Hispano, pro-tector Som UB, ofereix a la co-munitat universitària una àmpliagamma de productes i serveis fi-nancers (crèdits per al finança-ment de la matrícula i per a lacompra d’equipaments infor-màtics, préstecs hipotecaris,plans de pensions, etc.) en con-dicions preferents i amb asses-sorament personalitzat.

La Caixa ofereix múltiples pro-ductes financers als membresSom UB: Línia Oberta, Préstec

Estrella Estudis, PréstecUniversitari de Màsters i Post-graus, etcètera.

Amics del Liceu. En col·laboracióamb el Gran Teatre del Liceu,ofereix als menors de vint-i-sisanys una promoció especial pera la temporada 2005-2006. Grupde tres espectacles amb un 70%de descompte: Tosca en cinema(1-1-06); La ciutat morta (Die toteStadt) (8-5-06) i Madama But-terfly: (10-7-06). Preus amb des-compte dels tres espectacles: de15,50 a 101 €. La promoció espot sol·licitar per Internet a par-tir del 6 de juny del 2005.

Jeep Baqueira Academy. L’em-presa Alisios Siglo XXI, especia-litzada en activitats de lleure,ofereix cursos de conducció de4 x 4 per la Vall d’Aran, amb unadurada de 80 minuts i expedicióde diploma. Descompte del50% sobre el preu del curs perals membres de la comunitatuniversitària.

Parcs Aquàtics de la Costa Bra-va, ofereix descomptes de finsun 17% en el preu d'entrada alsparcs Water World de Lloret deMar i Aquadíver de Platja d'Aro.Els parcs disposen de totes les

atraccions i els serveis necessa-ris per passar el millor dia d'oci.

Toshiba Espanya - Apalan Infor.La comunitat universitària de laUB es pot beneficiar de la tec-nologia Toshiba amb una con-

figuració ajustada ales seves necessitats,

a uns preus avantatjo-sos i en condicions es-

pecials de finançament,gràcies a la col·laboració

del Santander CentralHispano. Portàtil Toshiba

Satellite A80 Campus. 999euros (IVA inclòs). Portàtil Toshi-ba Satellite M-40 X-Campus.1.149 euros (IVA inclòs).

Restaurant La Masia del Tibida-bo. Situat davant del parc d’a-traccions del Tibidabo, amb vis-tes espectaculars de Barcelona icuina especialitzada en receptescatalanes. Descompte del 10%a tot el col·lectiu Som UB (pro-moció de dimarts a divendres).

Restaurant Diagonal. Especialit-zat en arrossos, cargols i cuinacatalana. Descompte del 10% a tot el col·lectiu Som UB.

Restaurant Tres Molinos. Espe-cialitzat en esdeveniments pri-vats i d’empresa. Descompte del10% a tot el col·lectiu Som UB.

Punt UB, gestor de la marca dela Universitat de Barcelona, usofereix tots els productes UBamb un 10% de descompte. Pera més informació: www.ub.edu/puntub.

CaixaForum ofereix un 50% dedescompte en totes les seves ac-tivitats (cicles de conferències,jornades socials, lectures de po-esia, jornades d’art multimèdia,

tallers educatius infantils, etc.),així com visites guiades gratuï-tes a les exposicions i a l’edificimodernista de Josep Puig i Ca-dafalch (divendres de 16 a 17 hamb inscripció prèvia).

Clínica Dental Davos. Aquestaclínica, amb més de vint anysd’experiència, ofereix al tot elcol·lectiu SomUB gratuïtat en laprimera visita, 50% de des-compte en neteges bucals i 20% de descompte en la restade tractaments (ortodòncia, en-dodòncia, extraccions, fundes,ponts, odontologia infantil, etc).Horari continuat de 9 a 20 horesi servei d’urgències les vint-i-quatre hores.

Regal, empresa asseguradora del’automòbil i de la llar, posa a dis-posició del col·lectius PAS i PDIels avantatges següents:Regal Auto: 10% de descomp-te, indemnització de fins a 450 € per robatori d’equipat-ge en el vehicle assegurat (as-segurances amb modalitat derobatori) i primers 750 € enaccessoris assegurats sensesobreprima. Descompte addi-cional del 7% en contractacióen línia.Regal Hogar: 10% de descomp-te. I 20% de descompte promo-cional per a clients de RegalAuto.

Unipsa, ofereix condicions es-pecials molt avantatjoses en lesseves assegurances d’assistèn-cia sanitària, accidents i llar pera tot el col·lectiu de la UB.

Per comprovar les condicionsexactes de l’avantatge per acada col·lectiu i com accedir-hi, consulteu la pàgina web:www.ub.edu/somub ■

El carnet Som UB permet accedir a un interessant Pla d'a-vantatges als membres d’aquests col·lectius: estudiants, PDI,PAS, antics alumnes i Som UB Societat.Beneficis interns: oferta formativa de la UB i el Grup UB, ofer-ta cultural i institucional... i moltmés. Avantatges externs: música, cine-ma, assegurances, compres, pro-ductes financers, etcètera.

Pla d’avantatges Som UB

som UB

50

Suma’t a Som UBTotes les persones, empreses

i institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del coneixement, con-

servació del patrimoni públic

i enriquiment de la qualitat de

vida de la societat, poden su-

mar-se al projecte Som UB de

sis maneres diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es de-

terminen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB.

Canals per dur a terme les se-

ves accions de màrqueting:

promocions i publicitat als

centres, mitjans de comuni-

cació interns, presentacions

a estudiants, borsa de treball,

etcètera.

• Mitjançant la quota corpora-

tiva:

– Oferta per fer membre de

Som UB a tot el personal

de l’empresa, com a benefici

extraordinari, per tal que

aquest gaudeixi del pla d’a-

vantatges associat i participi

en el projecte de causa que

decideixi. L’empresa passarà

a formar part de les empre-

ses patrocinadores de Som

UB.

– Oferir al personal de l’empre-

sa la possibilitat de formar

part del col·lectiu Som UB

i gaudir dels avantatges asso-

ciats. L’empresa passarà a for-

mar part del col·lectiu d’em-

preses ciutadanes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessa-

des a col·laborar amb els pro-

jectes Som UB també es poden

afegir a la iniciativa fent una

donació en línia, mitjançant

la pàgina web de Som UB

(www.ub.edu/somub). Aques-

tes aportacions comporten la

desgravació fiscal correspo-

nent.

• El Pla d’avantatges permet a

les empreses oferir avantatges

als col·lectius identificats de la

UB i el seu Grup: estudiants,

docents i investigadors, perso-

nal d’administració i serveis,

antics alumnes, societat, etcè-

tera.

• El programa de sinergies pos-

sibilita fer intercanvis en espè-

cies –de recursos– entre la UB

i les organitzacions, sense un

cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UBFeu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al capd’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 € (27 € si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS

Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: .........................................................................................................

DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa):...................................................Sexe (h/d):...........................................................................................

Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: .......................................................................................

Província:................................................................................................Telèfon:.............................................................................Adreça electrònica:.................................................................................................................

DADES LABORALS

Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: .........................................................................................................

Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: ..............................

Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ...................................................................

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en:..........................................Any: ........................

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB ■■

DADES BANCÀRIES

Entitat:.........................................................Oficina:..........................................................................................................................................................................................................

Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 934 035 917A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub ........................................., .............. d ............................... del 20.............

Signatura de la persona sol·licitant

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:■■ Revista ■■ Web ■■ Un amic ■■ Premsa ■■ Mitjançant un soci d’Antics UB ■■ Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: ■■ Sí ■■ No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vosaltres en breu.■■ Patrocini i donacions ■■ Serveis de màrqueting ■■ Quota corporativa ■■ Pla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar lavostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.