PANDORA

L’EVOLUCIÓ D’UN MITE

geminis93

ÍNDEX

Introducció Pàg.1

1. Els relats sobre Pandora Pàg.1

1.1. Els relats antics Pàg.1

1.1.1. El mite d’Hesíode Pàg.1

1.1.2. El mite d’Apolodor, Pirra i Deucalió Pàg.4

1.1.3. Pausànies Pàg.4

1.2. Conclusions Pàg.4

2. Mites de la creació. La dona en diferents cultures Pàg.6

2.1. La dona a la religió hebrea Pàg.6

2.2. La creació de la dona en la mitologia nórdica Pàg.6

2.3. Creació de l’home i la dona en la mitologia asteca Pàg.6

2.4. El mite egipci de la creació Pàg.7

2.5. La creació dels humans a Mesopotàmia Pàg.7

2.6. La cració maia dels humans Pàg.8

2.7. Creació dels humans a l’Amèrica del Nord Pàg.8

2.8. Mite mongol de la creació Pàg.9

2.9. Mite australià de la creació Pàg.9

2.10. Conclusions Pàg.10

3. Pandora a l’art Pàg.12

3.1. Pandora a l’art classic Pàg.12

3.2. Pandora al Renaixement Pàg.13

3.3. Pandora al barroc Pàg.15

3.4. Pandora al segle XIX Pàg.16

3.5. Pandora a l’art contemporani Pàg.22

3.6. Conclusions Pàg.28

4. Presència de Pandora al món actual fora de l’art Pàg.30

4.1. Pandora al cinema Pàg.30

4.2. Pandora a la música Pàg.31

4.3. Pandora a la publicitat Pàg.33

4.4. Pandora a la literatura Pàg.34

4.5. Pandora a la tecnología Pàg.36

4.6. Pandora a la xarxa Pàg.39

4.7. Altres manifestacions de Pandora Pàg.41

4.8. Conclusions Pàg.42

5. Conclusió final Pàg.44

6. Bibliografia Pàg.45

Annexos

Annex 1: Genealogia dels déus olímpics

Annex 2: Genealogia dels déus nòrdics

- 1 -

Introducció

Després de pensar quin podria ser el tema ideal, em vaig decidir per aquest

perquè sempre m’ha agradat molt la mitologia i des que tenia uns set anys llegia els

més famosos relats grecs i romans. Tenia clar que volia escollir un tema de

clàssiques, encara que em van interessar alguns temes del departament de

psicologia.

En aquest treball intentaré fer un seguiment de l’evolució del mite de Pandora.

Per fer això, començaré estudiant la seva font d’origen, que és el món clàssic grec i

continuaré fent una anàlisi de la presència del mite al llarg de la història de l’art

cercant obres de diferents artistes i èpoques amb l’objectiu d’esbrinar el significat

que va tenir Pandora en les distintes etapes artístiques i comparar-lo amb el que té

en l’actualitat.

Per dur a terme la recerca, seleccionaré alguns relats sobre els orígens de la

dona que existeixen a la literatura grega citant els escrits d’alguns autors antics

grecs. També cercaré mites en altres mitologies i cultures sobre la creació de la

primera dona tot comparant la visió que se’n transmet en cadascuna. Pel que fa

l’àmbit artístic, faré referència a les arts plàstiques, tot i que també tractaré la

ceràmica grega. Així doncs, comentaré la presència d’aquest mite en les diferents

etapes de la història de l’art citant algunes de les obres i els seus autors.

1. Els relats sobre Pandora

A continuació citaré els principals mites grecs sobre la creació de la primera

dona: el d’Hesíode parla sobre la creació de Pandora i les seves conseqüències.

Altre mite rellevant és el d’Apol·lodor, Deucalió i Pirra, que tracta sobre el diluvi que

envià Zeus als humans.

1.1. Els relats antics

1.1.1. El mite d’Hesíode

Hesíode va ser un gran poeta grec del qual no se sap amb certesa la data del

seu naixement tot i que es creu que va ser al voltant del segle VIII a.C. Va escriure

diverses obres entre les quals destaquen Teogonia, Els treballs i els dies, i L’escut

- 2 -

d’Heracles. Tots ells tracten sobre mites grecs de l’època en els quals ens podem fer

una idea de com era la religió grega.

El mite de Pandora es menciona a Els treballs i els dies i a la Teogonia, els

quals són poemes amb certa intenció didàctica. Està relacionat directament amb el

mite de Prometeu, ja que aquest és l’antecedent de la història.

Prometeu era un tità que estimava els humans. Segons algunes versions, va

ser Prometeu i no Zeus qui va crear l’home i, per donar-li ànima, Prometeu va robar

el foc que pertanyia als déus olímpics. Com a càstig, Zeus el va encadenar a una

muntanya on cada dia al matí un voltor li menjaria el fetge i a la tarda aquest es

tornaria a regenerar. Zeus, després de castigar a Prometeu, també va castigar els

humans. Va manar a Hefest crear una dona que portaria la desgràcia als humans.

Hesíode va descriure la creació d’aquesta dona:

Zeus envià Pandora a Epimeteu, germà de Prometeu, i aquest, sense pensar

en les conseqüències, la va acceptar com a dona. Pandora va obrir la caixa que

portava on hi havia tots els mals, els quals es van escampar per tota la Terra. Al fons

de la caixa només va quedar l’esperança. Aquest va ser el càstig per a la humanitat.

Per aquest motiu es diu que va ser la dona qui va portar la desgràcia al món.

A més, Hesíode narra un altre càstig imposat pel déu dels déus:

Y también les envío otra calamidad a cambio de una buena obra. Aquel que, rehuyendo el

matrimonio y la preparación penosa de las mujeres, no tome esposa, si llega a la vejez

abrumadora sin hijos, se verá privados de los cuidados que se tienen con los ancianos; y si no

vivió pobre al menos, a su muerte sus bienes serán repartidos entre sus parientes lejanos. Por lo que respecta aquel a quien la Moira haya sometido al matrimonio, aunque tenga una mujer

casta y adornada de prudencia, no se mezclarán menos en su vida el bien y el mal; pero, por lo

que respecta a quien se haya casado con una mujer mala por naturaleza tendrá en su pecho un dolor sin fin y su alma y su corazón serán presa de un mal irremediable; Porque no es lícito

engañar a Zeus, y no se escapa a él. Traducció: A. Pérez Jiménez y A. Martínez

Habló así y rió el Padre de los hombres y de los Dioses, y ordenó al ilustre Hefesto que

mezclara en seguida la tierra con el agua y de la pasta formara una bella virgen semejante a

las Diosas inmortales, y a la cual daría voz humana y fuerza. Y ordenó a Atenea que le

enseñara las labores de las mujeres y a tejer la tela; y que Afrodita de oro esparciera la gracia

sobre su cabeza y le diera el áspero deseo y las inquietudes que enervan los miembros. Y

ordenó al mensajero Hermes, matador de Argos, que le inspirara la impudicia y un ánimo falaz.

[…]Y Zeus llamó a ésta mujer Pandora, porque todos los Dioses de las moradas olímpicas le

dieron algún don, que se convirtiera en daño de los hombres que se alimentan de pan.

Traducció: A. Pérez Jiménez y A. Martínez

- 3 -

Hesíode, doncs, mostra com era la visió de la dona d’aquella època,

masclista. En aquest últim fragment de la seva obra la dona és tractada com un

ésser portador de tots els mals del món, i no té res positiu, només poden, com es

creia anys enrere, cuidar de la casa, de l’home i dels nens.

La dona, com es pot comprovar mitjançant la lectura de les obres d’Hesíode i

altres autors de l’època, era considerada el pitjor mal que els déus van portar al món.

La repercussió del mite de Pandora a l’antiga Grècia és clara. Les dones eren

sotmeses al marit, només eren educades i destinades a la reproducció, no tenien

dret d’anar a cerimònies religioses perquè les castigaven, etc. És a dir, que la funció

principal de la dona era tenir fills, tenir-ne cura i fer les feines de la casa. A més, la

visió negativa de la dona es manifesta en poemes con el de Mimnerme en què es

descriuen diferents tipus de dona i es comparen amb animals i del qual cito alguns

versos:

A la una la sacó de la híspida cerda (l’autor fa referència al tipus de dona que

mai no neteja la casa).

Otra, de la perra salió: gruñona e impulsva, y va por todas partes fisgando y

vagando y ladra de continuo, aun sin ver a nadie. (L’autor descriu una dona amb mal

caràcter).

Otra viene de la mona. [...] Es feísima de cara. Semejante mujer va por el

pueblo como objeto de risa para toda la gente. (Mimnerme fa una descripció irònica

d’una dona lletja).

A otra la sacaron de la abeja. ¡Afortunado quien la tiene! Pues es la única a la

que no alcanza el reproche y en sus manos florece y aumenta la hacienda [...] Tales

son las mejores y más prudentes mujeres que Zeus a los hombres depara. (L’autor

es refereix a la dona que s’ocupa de les obligacions que s’establien per a les dones i

és sempre al costat del seu marit).

Pues éste es el mayor mal que Zeus creó: las mujeres (en aquest vers queda

ben clara la visió masclista).

En síntesi, la dona era considerada com una maledicció per als homes i la

culpen de l’origen de totes les desgràcies. Com a conseqüència, aquests imposaven

la seva autoritat al matrimoni.

- 4 -

1.1.2. El mite d’ Apolodor, Pirra i Deucalió

Prometeu, que va ser castigat per Zeus perquè va robar el foc per als

humans, que havien estat privats d’ell, va tenir un fill, Deucalió. Aquest, es va casar

amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Zeus va decidir acabar amb la humanitat amb

un gran diluvi. Prometeu va aconsellar al seu fill que construís un arca per embarcar-

se en ella amb Pirra. Després del diluvi, que va emportar-se la vida de gairebé tots

els homes, Deucalió va arribar a Parnàs, on va oferir un sacrifici a Zeus demanant-li

que tornés a haver-hi homes. El déu li ho va concedir. Així doncs, Deucalió i Pirra

van agafar pedres i les van llençar. Les pedres que llençava Deucalió es van

convertir en homes i les que llençava Pirra en dones.

1.1.3. Pausànies

Pausànies fa referència a Pandora en la seva obra Descripción de Grecia. En

aquesta obra descriu, entre altres coses, el Partenó, que era un temple dedicat a la

deessa Atena. Dins d’aquest edifici hi havia l’estatua criselefantina¹ d’Atena, que

s’aixecava sobre una base. En aquesta base hi havia, esculpit, el naixement de

Pandora. Pausànies fa aquí una breu referència a Pandora i també a Hesíode:

[...]En la base de la estatua está esculpido el nacimiento de Pandora.

Hesíodo y otros poetas cantaron cómo esta Pandora fue la primera mujer.

Antes de que naciese Pandora no existía una estirpe de mujeres.

1.2. Conclusions

La idea d’Hesíode sobre la dona, que és la mateixa que en tenia la societat

grega antiga, ha estat estudiada per autors moderns, com és el cas de Robert

Graves, que relaciona el mite de Pandora amb el mite de la creació jueva al llibre

Los mitos griegos o Sara B. Pomeroy, que al seu llibre Diosas, rameras, esposas y

esclavas narra com va arribar Zeus al poder derrocant el seu pare Crono. Durant

aquesta narració, l’autora fa una menció de la visió que tenia Hesíode de la dona

sense intenció de recolzar-la, sinó més bé tot el contari. D’altra banda, altres autors

antics posteriors a Hesíode únicament fan referència a la seva afirmació sobre la

dona però sense oposar-s’hi.

El mite de Pandora no va tenir gaire rellevància a l’antiguitat, ja que, llevat

dels autors que he citat, pocs més van escriure sobre el mite. Malgrat aquest fet, és

un dels mites més coneguts a l’actualitat.

- 5 -

Val a dir que la influència d’aquesta visió de la dona ha estat global, no només

al món grec. En altres cultures la dona era tractada de la mateixa manera i més que

com una persona, era considerada com un objecte o un animal. Tant és així que

encara en algunes cultures, tant de països poc desenvolupats com dels que sí que

ho són, les dones continuen sent infravalorades i marginades en la societat. Tot

plegat sembla que la visió de la dona no hagi evolucionat gaire encara que des de

l’antiguitat a l’actualitat han passat uns tres mil anys.

- 6 -

2. Mites de la creació. La dona en diferents cultures

La creació de la dona és narrada de diferents maneres segons la religió o la

mitologia d’un país o regió. A continuació he realitzat un recull d’algunes religions

amb l’objectiu d’intentar treure conclusions sobre la visió de la dona en aquestes.

2.1. La dona a la religió hebrea

Segons la Bíblia, llibre sagrat dels hebreus, la primera dona creada per Déu

va ser Eva, nascuda d’una costella d’Adan, el primer home. Aquest capítol ha estat

interpretat de diverses maneres. Una de les visions és la visió masclista, ja que es

pot interpretar el naixement posterior a l’home d’Eva com a símbol de l’autoritat de

l’home sobre la dona. La visió oposada assegura que el naixement d’Eva de la

costella d’Adan significa que la dona ha de estar unida a l’home i va néixer per

ajudar-lo i mai ha de estar sotmesa a cap autoritat, ja que, segons la Bíblia, la dona

no pertany a l’home sinó a Déu, que va fer a home i dona a la seva imatge i

semblança.

Com a conclusió, es podria dir que no hi ha una visió única de la dona en

aquesta cultura, però val a dir que, malauradament, la visió masclista té molta

repercussió en l’actualitat encara.

2.2. La creació de la dona en la mitologia nòrdica

El mite de la creació de la dona en la mitologia nòrdica o escandinava ens

narra com els déus van escollir dos troncs d’arbre, un freixe i un om, i els van donar

esperit, intel·ligència i foc per tenir la sang calenta. Els van anomenar Ask i Embla,

que significa freixe i om respectivament. Odín, déu suprem, els va concedir el do de

l’esperit i els seus germans Hoeder i Loder els van donar la intel·ligència i el foc

respectivament. Aquests déus van crear un lloc anomenat Midgard per a que hi

visquessin els humans. Va ser així com els humans van poblar la Terra.

2.3. Creació de l’home i la dona en la mitologia asteca

Tonacatecuhtli i la seva dona Tonacacihuatl van tenir quatre fills. El gran es va

anomenar Tezcatlipoca vermell. El segon fill es va anomenar Tezcatlipoca negre (va

nèixer negre), que era omnipresent i el que més va manar. Van anomenar al tercer

- 7 -

Quetzalcoatl i al quart Huitzilopochtli, aquest últim va nèixer sense carn. Tots quatre

es van reunir i van decidir que Quetzalcoatl i Huizilopochtli donarien les ordres. Els

altres van crear el foc i mig sol, que no il·luminava gairebé gens. Després van crear

l’home, Oxomoco, i la dona, Cipactónal. A ell li van manar llaurar la terra i a ella li

van manar teixir i filar.

2.4. El mite egipci de la creació

Ra és el primer deu que va néixer de l’esperit del món. Va crear l’aire (Shu) i

la humitat (Tefnut). Després va crear una illa anomenada Egipte per descansar i va

crear en Nil perquè visqués l’illa.

Shu i Tefnut van tenir dos fills, Geb (Terra) i Nut (cel). Aquests es van casar i

d’aquesta unió van sorgir les estels. Shu els va prohibir tenir fills cap dia de tots els

mesos, és a dir, mai. A més, es va col·locar entre tots dos per tal de evitar que es

reproduïssin, per aquest motiu el cel és a sobre de la Terra.. Malgrat el seu esforç i

la seva prohibició, Nut va tenir cinc fills: Horus, Osiris, Isis, Set i Neftis, que van ser

els principals déus d’Egipte. Tot això va ser gràcies al déu Tot, que va guanyar la

Lluna a un joc i va aconseguir cinc dies més on Tefnut va tenir els cinc fills.

Ra va manar el seu ull, la deessa Hathor, per buscar a Shu i Tefnut però la

deessa es va sentir substituïda i va començar a plorar, de les seves llágrimes es va

crear la primera generació d’homes i dones. Ra es va posar a la cara a Hathor, que

va adoptar la forma d’una serp per ajudar a governar a Ra.

2.5. La creació dels humans a Mesopotàmia

Els déus mesopotamis (veure annex) es divideixen en dos grups: els annunaki

i els igigi. Els annunaki són els dominants i els igigi són els que els alimenten. Els

primers manen als igigi que facin tota la feina en relació a la creació del món.

Després de crear rius, muntanyes, donar la forma a la Terra i moltes altres coses, els

igigi decideixen fer una revolta en contra del domini dels annunaki i deixen de fer la

feina. Enki, un dels déus, decideix crear altres criatures perquè realitzin les feines.

Agafant argila remullant-la en carn i agafant la sang d’un déu, es crearà l’home, que

tindrà una part divina a més de la intel·ligència. Així doncs, la deesa Nintu, posa la

pasta que va resultar de la mescla que Enki va fer en catorze motlles, set pels

homes i altres set per les dones. Després de nou mesos, neix la primera generació

dels humans.

- 8 -

Temps després, furiós pel soroll que fan els humans, el déu Enlil decideix

acabar amb l’espècie mitjançant un diluvi. Mentre ho prepara tot, els altres déus

decideixen salvar un humà, Utnapistim, i la seva família dient-li que construeixi una

barca on ficarà un mascle i una femella de cada espècie per poder repoblar la Terra.

Així, després de set dies i set nits de diluvi, Enlil reconeix el coratge de l’humà i li

concedeix la immortalitat. Enki decideix que els homes i les dones no seran tan

nombrosos, que algunes dones no estaran capacitades per tenir fills i que, després

de cert temps de vida, tots els humans hauran de morir.

2.6. La creació maia dels humans

Al principi només hi havia el mar i el cel. Seguidament van aparèixer els déus,

que creen la Terra, que poblen amb animals diferents que no saben parlar. Els déus

van pensar que aquestes criatures no els podrien lloar i van decidir crear altres

criatures que poguessin parlar i que es menjarien a les altres criatures. Van donar

forma a l’argila i van sorgir els humans, però aquests no resistien l’aigua de la pluja i

s’estovaven. Així doncs, els déus els van destruir i van crear altres humans. Els

homes els van crear amb fusta i les dones amb joncs. Aquests es tenen drets però

els falta la intel·ligència. També els destrueixen. Finalment, decideixen crear els

humans amb blat de moro. Aquests sí que són intel·ligents, tant és així que són

quasi tan perfectes com els déus i poden veure el que succeeix a cada racó de la

Terra. Per evitar això, els déus els modifiquen la vista perquè no sigui tan aguda.

Aquesta és la raça definitiva humana.

2.7. Creació dels humans a l’Amèrica del Nord

Els quatre primers homes no eren tal com són els homes actualment. Tenien

urpes a les mans molt de pèl també als peus, que semblaven les potes d’un ós. Un

dia, aquests veuen arribar quatre déus que s’assemblaven més als humans actuals

però cadascun era d’un color, un era groc, un altre negre, un altre blanc i un altre

blau. Aquests els van dir que volien crear humans nous però a la seva imatge. Uns

dies després els quatre déus tornen. El blanc porta dues panotxes: una de blat de

moro blanc i una altra de blat de moro groc. Posen a terra una pell de daina el cap

de la qual està orientat cap a l’Oest. Hi col·loquen a sobre les dues panotxes de blat

amb una ploma d’àguila del mateix color de la panotxa a sota de cadascuna. A sobre

de tot tornen a posar una altra pell de daina per tapar-ho tot, però el cap d’aquesta

- 9 -

s’orienta cap a l’Est. Tot seguit, els déus donen pas al vent. El vent blanc que ve de

l’Oest fa que les plomes es comencin a bellugar. En destapar les plomes, la panotxa

de blat de moro blanc s’ha convertit en el primer home i la panotxa de blat de moro

groc en la primera dona.

2.8. Mite mongol de la creació

El tengri Qormusta va donar terra groga feta de pedres precioses a

Sakyamuni. Aquest va llençar la terra a l’oceà i va crear un gran continent. De sobte,

una tortuga va sorgir de l’aigua i va robar tota la Terra. Sakyamuni no estava segur

de matar la tortuga, ja que era un monjo i no volia trair els seus principis, que

defensaven la pau i l’harmonia. Llavors Qormusta va assegurar que era el que havia

de fer, perquè amb el sacrifici de un sol ésser sorgiria la vida. Sakyamuni va matar

l’animal i es va crear el món.

Al principi només habitaven animals al món i Mongke Tengri va decidir crear el

primer home i la primera dona per poblar la Terra. Un cop perfeccionada la parella,

Tengri va anar a cercar aigua per donar-los la immortalitat. Va posar de guàrdia un

gat i un gos. Poc després Erlik Kan va aprofitar la absència de Tengri per distreure

els guardians i poder així fer malbé la nova creació. Va desfer-se de la vigilància del

gat amb llet i al gos amb un tros de carn. Llavors fa orinar a sobre de la parella

humana.

En arribar Tengri, va veure tot el que havia passat i va castigar els guardians.

Va obligar el gat a treure tots els cabells dels cossos dels humans i enganxar-los a la

pell del gos. El gat va treure’ls tots els cabells llevat els del cap i els de les parts

íntimes perquè feien mala olor. Tengri va intentar utilitzar l’aigua que havia anat a

buscar, però era massa tard, els cossos havien sigut contaminats per Erlik Kan.

2.9. Mite australià de la creació

Tangaroa va ser el primer ésser que hi va haver al món. Va nèixer de la

petxina anomenada Rumia, s’havia donat la vida ell mateix i el seu objectiu era crear

el món. En trencar la petxina, va començar a crear. Va agafar les dues meitats de la

petxina trencada i va crear el cel i el sòl. Va adonar-se que no tenia res més amb

què crear. Va decidir continuar creant amb el seu propi cos. Amb la seva carn va

crear la terra a sobre del sòl. Amb la seva espinada va crear una serralada i dels

seus òrgans es van crear els núvols. Amb les seves ungles va fer petxines i objectes

- 10 -

per als éssers marins. Després va fer servir tot el seu cos per crear els déus.

L’artesà Tu, un d’aquests déus, va ajudar Tangaroa a crear arbres i animals. Tot

seguit van crear el primer home i la primera dona, que es van anomenar Til i Hina

respectivament. Els van convèncer de que havien de unir-se per poder poblar la

Terra de més humans. Així va ser com va sorgir la humanitat.

2.10. Conclusions

Cadascun dels diferents mites de la creació en els diferents països o territoris

que he esmentat mostra una visió concreta del que representa la dona en cada

cultura.

El mite hebreu d’Adam i Eva no té una visió concreta de la dona aparentment,

però malauradament, la visió en la qual la idea de que la dona ha d’estar sotmesa a

l’home, ha estat la predominant i encara ho és en diversos llocs on hi ha persones

que són extremistes d’aquesta religió.

D’altra banda, hi ha mites que presenten una visió neutra de la dona, com és

el cas de la mitologia nòrdica, ja que tant l’home com la dona són creats al mateix

temps i del mateix element, sense que cap dels dos predomini sobre l’altre.

Al mite asteca es veu una clara visió masclista que encara es conserva en

alguns països que, com he dit al primer apartat, estan poc desenvolupats. Aquesta

visió es veu en les tasques que li manen fer a l’home i el que manen a la dona, ja

que a l’home li manen llaurar la terra, cosa que antigament era una tasca únicament

masculina, i a la dona el que li manen és teixir i filar, cosa que pertanyia al cànon de

la dona, que havia de treballar la casa i les tasques considerades femenines.

Pel que fa la mitologia egípcia, no es veu, com passa amb l’asteca, cap

menyspreu per la dona o per l’home, són considerats iguals en el moment de la

creació.

En el mite de Mesopotàmia sobre la creació de l’home i la dona, es pot

interpretar un cert masclisme, ja que els déus decideixen que hi haurà dones que no

podran tenir fills i, en canvi, als homes no els imposen cap mena de càstig només

per a ells.

El mite maia es pot interpretar d’una manera simbòlica, ja que l’home és creat

a partir de la fusta, que és un element dur i fort, com “havien de ser” els homes, i la

dona es crea a partir del jonc, que és una planta flexible, fina i fràgil que és com es

veia la dona.

- 11 -

Una altra interpretació simbòlica és la del mite nord-americà, ja que per crear

la dona, fan servir una panotxa i una ploma grogues. El groc, en l’antiguitat, era un

color que simbolitzava l’enveja i que, actualment, és el color que representa les

persones geloses. Aquesta visió es correspon amb l’afirmació d’Hesíode de que la

dona és el pitjor càstig per a l’home.

El mite mongol és semblant al mite hebreu però alhora diferent. Igual que al

mite d’Adam i Eva, hi ha un personatge dolent i impur, en el mite hebreu és el dimoni

transformat en serp i en el mongol seria Erlik Kan, déu de l’inframón. La diferència es

troba en el fet que a la mitologia hebrea, es considera a Eva la culpable de l’expulsió

del paradís i la pèrdua de la immortalitat, en canvi, al mite mongol ni l’home ni la

dona són considerats culpables, ja que els únics culpables són el gat i el gos per

haver-se deixat distreure i Erlik Kan.

Finalment, pel que fa al mite australià, tampoc no presenta cap visió negativa

de la dona, ja que tant ella com l’home són els qui fan possible el naixement de la

humanitat, cosa que no hagués pogut fer l’home tot sol o la dona tota sola perquè es

necessiten mútuament. Globalment, cal dir que gairebé totes les mitologies citades

tenen originàriament una visió masclista i negativa de la dona com va ser el cas

també de la grega amb Pandora. La majoria han aconseguit progressar culturalment

i arribar a una igualtat entre homes i dones encara que sempre hi ha excepcions. Val

a dir que totes presenten una visió negativa o neutra de la dona però no n’hi ha cap

que tingui una visió positiva sobre ella.

- 12 -

3. Pandora a l’art

Aquest apartat té l’objectiu d’arribar a una conclusió sobre l’evolució del mite

de Pandora a la història de l’art. Per fer això he cercar i classificat totes les obres

d’art referents a Pandora que he pogut trobar i he comentat la seva presència a cada

etapa artística.

3.1. Pandora a l’art clàssic

El mite de Pandora es va representar al món grec mitjançant la pintura sobre

ceràmica. En aquesta etapa he pogut trobar algunes representacions que estan

relacionades amb el mite, encara que no totes tenen data i de cap és conegut l’autor,

ja que són molt antigues.

A la primera obra es representa en ceràmica la creació de Pandora, on es

poden veure alguns dels déus que van col·laborar en aquesta creació, Zeus i

Hermes, Epimeteu i la mateixa Pandora. Aquesta obra està datada l’any 450 a.C. i

es representa a Pandora sorgint del terra.

A la segona obra també es representa la creació de Pandora, però hi

apareixen altres personatges al seu voltant, que són Atena i Hefest. Ell li està posant

una mena de corona al cap i Atena la està vestint. Aquesta obra està datada entre

l’any 460 i el 470 a.C.

- 13 -

En la següent representació es poden veure diversos personatges. A la franja

de dalt, trobem a Zeus, Poseidó, Atena, Pandora, Ares, Hermes i Hera. Aquesta

representació és fidel al mite, ja que cadascun d’aquests déus col·labora en la

creació de la dona donant-li algun objecte o característica.

La darrera obra que he trobat és un fragment de ceràmica on es representa

Pandora que porta penjolls i braçalets i sosté la seva famosa caixa entre les mans.

Es pot veure una mena de decoració al seu voltant i també alguns personatges que

no estan ben definits i no se sap qui són del cert.

3.2. Pandora al Renaixement

En aquesta etapa destaca el mite de Pandora per la seva absència en les arts

plàstiques, ja que només he pogut trobar dues obres que alhora són importants.

L’ obra de l’artista italià Paolo Farinati, Pandora ofereix la caixa a Epimeteu,

data del segle XVI i es conserva actualment al Hamburger Kunsthalle a Hamburg

(Alemanya). Aquesta obra està feta amb ploma i tinta aiguada sobre paper i

representa el moment en què Pandora ofereix la caixa al germà de Prometeu,

Epimeteu, aquest l’obre i és llavors quan de l’interior de la caixa comencen a sortir

tots els mals. Aquí Pandora es representa com una portadora de la desgràcia.

- 14 -

Una altra obra d’aquest període és Eva prima Pandora, de Jean Cousin, el

Viejo. Aquesta obra data de l’any 1550 i es conserva actualment al museu Louvre, a

París. La tècnica utilitzada per l’artista és l’oli sobre fusta. En aquest quadre apareix

semi nua Pandora, estesa a terra dins una mena d’un crani, que dóna reforç a

l’escena tràgica. Darrere seu podem observar un mar i un poble llunyà. Pandora està

tocant una mena de caixa decorada amb el seu braç esquerra. Amb l’altra braç es

recolza sobre una calavera que simbolitza la desgràcia. Aquí Pandora apareix com

una dona maliciosa, ja que el recipient on havia els mals està obert i ella té un posat

tranquil i de satisfacció. No obstant, de la història d’aquesta obra no se sap gaire i es

pot confondre la figura de la dona amb Eva, la primera dona segons la Bíblia.

Aquesta és una dada que mai no s’ha pogut confirmar. Es pot relacionar aquesta

confusió amb la narració de Robert Graves ja mencionada anteriorment sobre el mite

de la creació jueva, en el qual apareix Eva com la primera dona.

- 15 -

3.3. Pandora al barroc

En aquesta etapa tampoc no es troben gaires obres relacionades amb el mite

de Pandora. He trobat dues obres de principis del segle XVII d’autors bastant

reconeguts.

L’escultura Epimeteu i Pandora de El Greco és un grup escultòric compost per

dues figures. Una d’elles correspon a Epimeteu, que està dret amb el cap girat cap a

un costat, mirant a l’altra figura. Porta un barret de color groc i els cabells arrissats. A

la seva mà sosté una gerra. L’altra figura, policromada com la d’Epimeteu, és d’una

tonalitat una mica més clara. Pandora està dreta amb el cap girat cap a Epimeteu.

Porta els cabells recollits amb un monyo deixant-los caure per la seva espatlla.

Originàriament es va confondre les dues figures representades amb Adam i Eva.

Aquesta escultura es conserva actualment al Museo del Prado, a Madrid.

El quadre de Nicolas Régnier, Al·legoria de la vanitat data de l’any 1626 i es

conserva al Staatsgalerie Stuttgart, a Alemanya. En aquesta obra es representa

Pandora asseguda amb un vestit blanc, vermell i blau. Al seu costat hi ha una sèrie

d’objectes d’or i monedes i ella està obrint un recipient on representa que es troben

els mals de la humanitat. El peu de Pandora és a sobre d’una calavera, cosa que

representa la desgràcia dels humans. En aquesta obra també es reflecteix la visió

negativa de la dona que persistia des de l’antiguitat.

- 16 -

3.4. Pandora al segle XIX

En aquest període es comencen a trobar obres abundants relacionades amb

el mite grec de Pandora. Cal dir que gairebé totes són de la segona meitat del segle

a excepció del quadre de William Etty Pandora coronada per les estacions, datat

l’any 1819 i que actualment es conserva al Birmingham Museums and Art Gallery.

Aquesta obra representa la coronació de Pandora, el moment en que es considera

que la dona està completa i preparada per complir la seva missió. La figura central

del quadre és clarament Pandora i aquesta apareix envoltada d’altres personatges

que representen les estacions.

A principis del segle XIX, trobem una obra de James Barry, un pintor anglès,

anomenada El naixement de Pandora. En aquesta obra James Barry representa

Pandora sobre una cadira envoltada dels déus olímpics, que li donen la caixa amb

els mals a dins. Aquesta obra es conserva a Manchester Galleries, a Anglaterra.

- 17 -

John Gibson va representar Pandora en la escultura l’any 1856. Aquesta

escultura pertany al neoclassicisme i es conserva en l’actualitat al Victoria and Albert

Museum, a Londres. En aquesta obra apareix la figura de Pandora dreta, vestida

amb una mena de toga i amb una corona de flors al cap. Sosté amb les dues mans

la caixa on es dipositen tots els mals de la humanitat encara sense obrir, tot i que en

té la intenció.

Aquesta escultura de John Gibson és molt semblant a la de Pierre Loison en

1861, on es representa de gairebé la mateixa manera Pandora, amb la toga, la

decoració del cap i fins i tot la manera en que sosté la caixa. L’obra de l’artista

francès es conserva al museu del Louvre, a París.

- 18 -

Una altra obra del neoclassicisme és l’escultura d’Yves Chauncey Bradley, el

1864. En aquesta figura de marbre es representa Pandora mig nua, ja que una mena

de roba li oculta una part del cos. Amb la seva mà esquerra sosté el seu recipient i el

mira fent un gest amb l’altra mà. Aquesta obra també té certes semblances a la de

John Gibson i Pierre Loison, cosa que fa pensar que els darrers artistes van agafar

l’obra de Gibson com una mena de referent.

L’any 1869 trobem una obra pictòrica d’un gran artista, Dante Gabriel Rosseti.

Aquest quadre mostra Pandora amb uns cabells llargs i vestida amb un vestit blanc

just en el moment en que està obrint la caixa i els mals estan escapant del seu

interior. D’aquesta obra hi ha també una altra versió, bastant semblant.

- 19 -

Pel que fa a la pintura, també trobem una obra del pintor francès Jules Joseph

Lefebvre, l’any 1872 que es conserva al Museo de Bellas Artes, a Buenos Aires. En

aquesta, es representa únicament Pandora, en un marc fosc. La dona apareix nua,

amb una mena de roba al braç i una corona al cap. Sosté amb les dues mans la

caixa petita i de fusta. A sobre del cap hi ha dibuixada una estrella de sis puntes.

Lefebvre té també una altra obra referent a Pandora l’any 1882. En aquesta Pandora

està asseguda sobre una roca vora l’aigua, també apareix nua i la roba cau sobre la

pedra. Porta els cabells molt llargs i porta la caixa a les mans amb un posat

despreocupat. Podem veure novament l’estrella daurada sobre el seu cap.

Paul Césaire Gariot va representar Pandora en un quadre l’any 1877. Aquí

Pandora apareix asseguda sobre una roca i portant la caixa a les mans. Va gairebé

nua, però du una túnica vermella que li tapa una bona part del cos. Als cabells porta

una mena de cinta blanca que li recull els llargs cabells arrissats. Paul Césaire Gariot

capta l’essència del significat que té el moment en que Pandora obre la caixa

representant la dona en un paisatge desolat que representa la desgràcia sobre la

humanitat. D’aquesta obra hi ha també una altra versió datada el mateix any. En

aquesta es representa la dona en el mateix paisatge però amb una perspectiva

diferent. Aquí Pandora està dreta i duu la mateixa roba i la mateixa cinta als cabells.

Sosté la caixa amb les dues mans i la contempla.

- 20 -

Posteriorment, l’any 1881 trobem un altre quadre neoclassicista referent al

mite de Pandora de Lawrence Alma Tadema, conservat a Cecil Higgins Art Gallery &

Bedford Museum, a Gran Bretanya. Aquí Pandora és representada de perfil, a un

paisatge oceànic i nua. Du una corona de flors al cap i té els cabells llargs i llisos. A

les mans té el recipient de forma gairebé circular amb una figura al damunt que

sembla ser una esfinx egípcia que el pintor inclou al quadre a causa de la seva

passió pel món egipci.

L’any 1884 F.S. Church, un il·lustrador americà, va representar Pandora d’una

forma bastant diferent a altres artistes. En aquesta il·lustració Pandora apareix sobre

una gran caixa amb la intenció de tancar-la en el moment en que tots els mals estan

sortint de dins. Aquí Pandora és representada molt jove i amb un vestit llarg i no

segueix gaire el prototip de dona de l’antiguitat que havien estat representant altres

autors.

- 21 -

Tornant a l’escultura, Harry Bates, un escultor americà, va representar

Pandora l’any 1890. La dona apareix ajupida sobre una base de pedra. Apareix

completament nua amb els cabells recollits i observant la caixa que sosté amb les

mans. Aquesta és una figura de marbre monocroma.

Per acabar amb aquest període, l’any 1896 trobem una obra pictòrica de John

William Waterhouse, un pintor italià. Aquest va representar Pandora en un bosc fosc.

La dona està amb les cames a terra i la resta del cos estirat cap a dalt, al costat

d’una pedra sobre la qual hi ha una gran caixa d’or. Va vestida amb un vestit blau i

du els cabells negres i recollits. En aquest quadre es capta el moment en que

Pandora, vençuda per la curiositat, obre la caixa i tots els mals escapen de l’interior.

- 22 -

3.5. Pandora a l’art contemporani

En l’art contemporani, que comprèn el segle XX i XXI, trobem una gran

abundància d’obres, gairebé més que al segle XIX. No obstant, hi ha molt poques

que estiguin datades.

A principis del segle XX, l’any 1910, trobem tres il·lustracions al llibre The

greek mythological legend fetes per Walter Crane. Aquest llibre es troba a la

Bibliotheque Des Arts Decoratifs, a França. Les imatges representen l’evolució del

desig de Pandora d’obrir la caixa. A la primera, apareix al costat d’un home que

sembla ser Epimeteu i comença a sentir curiositat per la caixa. A la segona, resta

asseguda sobre la gran caixa desitjant obrir-la. Finalment, a la tercera il·lustració,

Pandora obre la caixa davant d’Epimeteu, que es posa les mans al cap al veure com

escapen els mals de l’interior.

Quatre anys després, el 1914, trobem una obra d’Odilon Redon, un pintor

francès. Aquest quadre ple de color, mostra Pandora nua envoltada de flors diferents

i subjectant la seva caixa observant-la. Aquesta és una obra característica del pintor,

ja que un dels temes principals d’aquest era la mitologia, sobretot la pagana.

- 23 -

Paul Klee fer una representació del mite a la seva obra La caja de Pandora en

naturaleza muerta l’any 1920. Aquest quadre pertany a una col·lecció privada i es

caracteritza pel seu alt contingut sexual.

Una altra obra d’aquest període és una il·lustració del famós Arthur Rackham

que trobem al llibre The wonder book. En aquesta il·lustració es pot veure una nena

que representa Pandora obrint una caixa gran de fusta de la qual surten una mena

de bèsties semblants als rats penats que simbolitzen els mals de la humanitat.

Una obra semblant a la d’Arthur Rackham és la il·lustració de Warwick Goble,

un il·lustrador de llibres per a nens, especialment de contes de fades. En aquesta

imatge es veu una noia vestida amb un vestit rosa que porta els cabells llargs i

foscos sostenint una caixa enlaire de la que surten una mena d’insectes alats que,

com a la imatge de Rackham, representen els mals dels humans.

- 24 -

Un altre il·lustrador de llibres del qual no se sap gaire però en canvi es

conserven les seves obres va ser Patten Wilson. Referent a Pandora trobem una

imatge en la qual apareixen diversos elements amb tonalitats blaves. Pandora és a

terra observant amb por com, de l’interior de la gran caixa, comencen a sortir una

mena d’ocells que representen els tots els mals.

Tornant a l’oli sobre llenç, l’any 1910 Thomas Wilmer Dewing va representar

Pandora d’una manera una mica diferent a les obres anteriors. Aquí apareix una

dona típica del segle XX, que porta un vestit d’un color salmó i que es troba

asseguda a una cadira de fusta al costat d’una taula. A sobre d’aquesta taula hi ha la

caixa, que fa referència al mite grec. Aquest és un tret a destacar, perquè el fet que

es representi Pandora com una dona de l’època és amb l’objectiu de modernitzar el

mite.

- 25 -

A finals del segle XX, concretament l’any 1989, trobem un quadre de l’artista

Boris Vallejo. En aquesta obra es representa Pandora a terra vestida amb una túnica

blanca i amb els cabells foscos i arrissats que mira amb terror una mena d’éssers

negres que surten furiosos de la caixa oberta que hi ha davant la dona. Del mateix

autor trobem l’any 1990 un quadre en el qual Pandora, representada com una dona

rossa i vestida amb una roba negra, obre la caixa que hi ha sobre unes roques i

aquesta desprèn una mena de llum blava acompanyada de fum fosc.

Més actual és l’obra del pintor americà Howard David Johnson. En aquest

quadre Pandora està asseguda sobre una mena de roba de color vermell gairebé

nua amb els cabells llargs, rossos i arrissats. L’artista capta el moment en que la

dona obre la caixa i tots els mals escapen. Un paisatge bastant alegre ple de figures

i de color verd acompanya aquest moment de fatalitat.

- 26 -

A la xarxa es troben artistes que pengen les seves obres a la seva pàgina

web amb l’objectiu de compartir-les amb els internautes. Un exemple d’aquesta

classe d’artistes és Natalya Kuzmina. Aquesta va representar el mite de Pandora

utilitzant pintures de diferents colors. A la part dreta del quadre apareix Pandora

semi nua amb la seva caixa entre les mans. A la banda esquerre del quadre trobem

una mena d’espelmes enceses que donarien sentit al títol del quadre: L’aniversari de

Pandora

Un altre exemple d’aquest tipus d’artista també és Sarah Fox, una il·lustradora

dels Estats Units que també es dedica a penjar el seu treball a la xarxa. Al seu

quadre podem veure una dona de cabells llargs i foscos que porta un vestit blanc i

sosté a les seves mans una petita caixa oberta de la qual en surt una mena de fum

negre que representa els mals que restaven al seu interior.

- 27 -

Dins de l’art contemporani, trobem l’anomenat art digital, que són obres fetes

amb tecnologia informàtica. Marta Dahlig i la seva obra en són un exemple. Al

quadre Pandora podem veure com una dona amb un vestit d’un color morat obre

una caixa de forma hexagonal de la qual surt una mena de pols daurat.

Luciferous Glows també és un autor d’obres digitals. Les seves obres van

acompanyades sempre d’un ambient fosc. A la seva obra Pandora es veu com una

noia rossa amb un vestit blanc porta a les seves mans una caixa petita que obre i de

la qual en surt un pols verd que il·lumina la cara de Pandora.

- 28 -

Per acabar, trobem dins el mateix estil, l’obra de l’artista francès Émile Léger.

Aquest quadre està dotat, com el de Luciferous Glows, d’un ambient molt fosc i

sinistre. Pandora, representada amb els cabells llargs i negres i la cara molt blanca,

obre la caixa de la qual en surt un fum blanc i daurat que s’escampa per tot el

quadre.

3.6. Conclusions

El mite de Pandora ha evolucionat pel que fa la seva presència en cada

període artístic, ja que a l’art renaixentista i barroc gairebé no va tenir perquè era un

mite desconegut fins aquella època, malgrat que a l’època clàssica existien obres

sobre aquest en ceràmica, però no havien estat estudiades o descobertes. En canvi,

al neoclassicisme, el mite de Pandora va començar a aparèixer a les obres d’art a

causa de l’estudi dels escrits d’autors clàssics com Hesíode o Ovidi fins que ha

assolit un grau d’importància elevat. Al segle XX la seva presència a l’art continuava

incrementant, cosa que podria ser a causa de la consciència de les desgràcies

d’aquell període. La fama del mite ha arribat als nostres dies fins al punt que aquest

és molt conegut a molts indrets i àmbits.

Cal destacar també com ha canviat la manera de representar Pandora. Durant

el segle XIX i principis del XX, la figura de Pandora relacionava amb el concepte

d’origen francès femme fatale, que s’aplicava a les dones que utilitzen el seu cos, la

seva sensualitat per atrapar els homes desventurats. Normalment aquesta idea

apareixia als contes d’herois i heroïnes.

- 29 -

Altre tret que podem destacar és la forma en que els artistes han representat

la famosa caixa de Pandora, ja que de vegades en comptes d’una caixa, el recipient

que sostenia la dona era una mena de gerra. Aquest objecte apareix a les obres de

Lawrence Alma Tadema, Yves Chauncey Bradley, Nicolas Régnier, El Greco, Jean

Cousin el Viejo i Paolo Farinati.

A més si comparem com representen el cos de Pandora els artistes barrocs

amb els més actuals ens adonem del canvi en el prototip de dona d’un període a un

altre. Per als homes d’aquella època, el seu prototip de dona era força grassa, tot el

contrari que actualment, que preferiblement han de ser primes. Aquest fet es

reflecteix a l’hora de representar Pandora, ja que als quadres més moderns, pel que

fa la figura i la roba que porta, la dona apareix gairebé com una heroïna de còmic. A

les imatges de sota es pot veure clarament aquestes diferències. Val a dir que el

mite de Pandora, igual que molts altres mites sobre dones o deesses, va servir com

a excusa sobretot al Renaixement i al barroc per representar les dones nues.

Nicolas Régnier, Al·legoria de la

vanitat (barroc)

Howard David Johnson, Pandora

(art contemporani)

- 30 -

4. Presència de Pandora al món actual fora de l’art

A l’actualitat, el nom de Pandora apareix en diferents àmbits com ara la

música, el cinema, la publicitat i també a Internet. En aquest apartat citaré alguns

exemples d’aquests àmbits amb la intenció de veure què representa Pandora al món

actual.

4.1. Pandora al cinema

Al llarg del segle XX i XXI, la figura de Pandora ha estat reproduïda al cinema

en pel·lícules que han tingut bastant fama.

Una de les més antigues és Pandora’s Box (1929) dirigida per Gerog Wilhem

Pabst. Louise Brooks interpreta el paper de Lulú, una dona sensual i magnètica que

passa de ser esposa d’un polític a exercir la prostitució. Aquesta dona té fama de

destruir la vida dels homes que s’enamoren d’ella causant-los la ruïna i a vegades

fins i tot la mort. Aquí podem relacionar la protagonista amb el concepte anteriorment

citat de la femme fatale. Existeix també una pàgina web dedicada a Louise Brooks

que recopila totes les seves aparicions i recull la seva biografia entre altres coses.

Posteriorment, l’any 1950, trobem una pel·lícula d’Albert Lewin titulada

Pandora y el holandés errante. Pandora Reynolds, interpretada per Ava Gardner, és

una dona d’una gran bellesa que mai s’enamora de cap home i que els arruïna la

vida. Tot això canvia en el moment en que coneix a Hendrick van der Zee, un

mariner del qual s’enamora la protagonista que navega pel mar amb l’objectiu de

trobar una dona disposada a morir d’amor per ell. Es diu que la personalitat de

Pandora al film és molt semblant a la de l’actriu Ava Gardner, que era una dona molt

bella i sensual desitjada per molts homes.

- 31 -

L’any 2008 trobem el film La caja de Pandora, de Yesim Ustaoglu. Aquesta

pel·lícula tracta d’una dona gran que té Alzheimer i que la malaltia fa que oblidi molt

de pressa els fets recents. Aquesta situació provoca la unió dels tres fills de la dona

després de molt de temps. El títol del film fa referència al fet que aquests es

descobreixen ells mateixos i, d’alguna manera obren la caixa de Pandora. A més

intentaran que la seva mare no recordi el passat, ja que la dona va patir massa.

4.2. Pandora a la música

A l’actualitat podem veure que hi ha grups de música amb el nom del mite o

cançons que també el porten. En citaré alguns exemples a continuació per ordre

cronològic.

L’any 1975 la banda anglesa Procol Harum va fer una cançó anomenada

Pandora’s box que pertany al seu àlbum Procol’s Night.

Més endavant, l’any 1991, la banda anglesa OMD va gravar una cançó

titulada Pandora’s box a l’àlbum Sugar Tax. Aquesta cançó fa referència a una dona

que va trencar molts cors d’homes. El videoclip en blanc i negre de la cançó és una

seqüència d’imatges Louise Brooks a la seva pel·lícula.

- 32 -

Existeix una banda alemanya de rock el nom de la qual és Pandoras.box.

Aquest grup consta de cinc nois i es va formar el 2004. El seu últim àlbum va ser

Monomeet i tenen una pàgina web pròpia.

A Espanya, l’any 1985 es va crear un grup de tres noies anomenat Pandora.

El seu últim àlbum data de l’any 2006 i no han tornat a fer res rellevant dins el món

musical. Va ser un grup que als seus orígens va canviar la música espanyola.

Més actual és la banda de pop-rock espanyol que va sorgir el 2001 amb el

seu primer àlbum A nuestra vida otro sentío. Actualment la banda té bastant fama i

l’últim àlbum El tren de tu vida va sortir al mercat l’any 2010.

- 33 -

També existeixen programes de ràdio amb el nom de Pandora. Existeix un

programa de ràdio que s’anomena Pandora Internet radio, que és una ràdio per

Internet només disponible per usuaris dels Estats Units.

Un altre programa de ràdio anomenat Pandora’s box radio és una emissora

per Internet que cada diumenge posa música rock i metàl·lica dues hores.

Per últim a la regió de Múrcia existeix una radio que es diu La caja de

Pandora i que posa música rock tots els dissabtes per la tarda des de la seva

emissora regional.

4.3. Pandora a la publicitat

Existeixen marques de productes que porten el nom de Pandora. Una molt

famosa i actual és la marca de joies Pandora. Aquestes són petites joies de diverses

formes i colors que es venen per separat per completar un braçalet de plata o que

també es poden comprar amb aquest. Actualment també tenen col·leccions de

rellotges, arracades, etc.

- 34 -

També hi ha una mena de set de decoració que porta el nom de Pandora

Hades Box – Perfect Version. Són una mena de caixes amb dues ases darrere d’un

color morat que representen els signes del zodíac i que es poden obrir com es

mostra a la imatge de sota o utilitzar-les només com a decoració.

A Internet podem trobar una web d’una tenda de productes de decoració,

roba, etc. de Nova York. Es pot comprar per la web o a la tenda. Venen tot tipus de

productes, des de roba fins a tapissos.

4.4. Pandora a la literatura

Al llarg del temps també s’han publicat llibres o còmics amb el títol de

Pandora encara que no sempre tenen relació amb el mite.

L’any 2008 Giselle Green, una escriptora dels Estats Units, va publicar el seu

llibre Pandora’s box. Aquest llibre tracta d’una nena de 14 anys que té una malaltia

mortal. Un dia la seva mare decideix mirar a l’interior d’una caixa antiga que tenia

l’àvia. Allà dins troba un diari i secrets que ni ella mateixa sabia. D’altra banda, la

nena vol planejar la seva mort i ho vol fer a la ciutat on va créixer, ja que recorda la

seva infància amb felicitat. No obstant el dolor i el pes dels secrets faran

desestabilitzar la vida de mare i filla. És una història de misteri molt complexa però

alhora captura el lector des del primer moment.

- 35 -

Publicat l’any 2004, trobem el llibre La estrella de Pandora de Peter F.

Hamilton. Aquesta és la primera part d’una història de ciència ficció molt llarga i

complexa ambientada als segles XXIV i XXV. La humanitat s’ha estès per una gran

quantitat de móns mitjançant una curiosa tecnologia de forats de cuc. Aquest conjunt

de móns pren el nom de La Federació. Un dia un astrònom que ve de fora de La

Federació porta una notícia important. S’han detectat dues estrelles que han estat

tancades en un dia per una mena de tecnologia que ha creat una barrera al seu

voltant. És llavors quan La Federació envia una nau per investigar aquest fet, ja que

els espanta l’alta tecnologia que cal per fer una barrera en 24 hores.

El mite de Pandora té bastant presència als còmics. Una sèrie de volums

bastant famosa és Pandora hearts. Aquest anime tracta d’un noi, Oz Bezarius, que

ha complit els quinze anys i que és hereu d’una de les cases del duc. Malgrat que és

un noi ric, sempre ha estat marcat per l’absència constant del seu pare. En la seva

festa d’aniversari, és enviat sense saber per què a la presó L’Abisme. D’aquí escapa

gràcies a una “cadena” anomenada Alice, que és una mena de conill negre tacat de

sang. La seva missió serà descobrir el motiu pel qual el van enviar a la presó i què

vol l’organització coneguda com Pandora d’ell.

- 36 -

Seguint amb el món del còmic també trobem dues sèries més de ciència

ficció. La primera és Broken trinity – Pandora’s box. Aquesta és una història que té

dos protagonistes principals, Glori i Finn, que són portadors de les pedres brasa i

glacial. Aquests han de recòrrer els diversos móns per tal d’aconseguir els 13

artefactes.

La segona és Pandora’s box. Aquesta història està ambientada a França i

tracta sobre l’epidèmia de les vaques boges. El protagonista té la missió d’investigar

el que està passant i tractar d’impedir més morts, però es troba amb els interessos

polítics que no poden o no volen creure el que està passant fins que tot es dispara i

l’epidèmia acaba afectant tota França.

4.5. Pandora a la tecnologia

Cercant a la xarxa he pogut trobar productes tecnològics amb el nom de

Pandora. Per exemple un ordinador portàtil fet únicament per poder jugar a jocs amb

una qualitat molt alta.

- 37 -

També trobem una bateria per la consola PSP (Play Station Portable) de

Sony. Aquesta bateria el que fa es reparar les consoles que no es poden encendre.

La gran majoria de gent l’utilitza per fer modificacions al software de la seva PSP i

poder d’aquesta manera jugar als videojocs gratuïtament.

Existeix un sistema que es diu Pandora FMS que serveix per monitoritzar

qualsevol element amb l’objectiu de saber l’estat d’aquest element al llarg d’un cert

temps. Bàsicament és un sistema que recull informació. Normalment s’utilitza a les

pàgines web, per garantir-ne un bon manteniment.

He trobat també un programa anomenat Pandora recovery que serveix per

buscar i recuperar arxius que s’han eliminat del disc dur de l’ordinador. És un

programa bastant útil que utilitza molta gent.

També hi ha una web anomenada La caja de Pandora que pertany a una

empresa que es dedica a comercialitzar amb productes tecnològics. Venen tot tipus

de productes, especialment destinats a l’ús quotidià i als restaurants com ara

exprimidors, cafeteres, etc.

- 38 -

Pel que fa els videojocs, he trobat diversos. Un dels més famosos és la

segona entrega de les aventures del professor Layton anomenat El profesor Layton

y la caja de Pandora. En aquest joc, el professor i el seu ajudant Luke han

d’investigar la mort d’un amic seu que va morir després d’obrir la caixa de Pandora,

que havia estat buscant durant molts anys. Mitjançant trencaclosques arribaran al

final del cas i recuperaran la caixa, que finalment no era la causa de la mort de

l’home.

Un altre videojoc és l’Splinter Cell – Pandora tomorrow. Aquest és un videojoc

d’acció en el qual el protagonista haurà d’impedir que el dirigent d’un exèrcit a

Indonèsia, Sadono, posi en pràctica un nou sistema anomenat Pandora tomorrow

que és un conjunt de bombes equipades amb el virus de la verola que té l’objectiu de

llençar per tota Amèrica.

Un altre joc d’ordinador menys conegut és el Pandora’s box, un joc de

trencaclosques. Al llarg del joc i amb la resolució dels problemes haurem

d’aconseguir les peces de la caixa de Pandora i completar-la.

- 39 -

4.6. Pandora a la xarxa

A la xarxa apareix el nom de Pandora a diversos blocs. En citaré alguns que

he trobat.

El primer bloc és d’un noi que va decidir començar a escriure les seves

històries, pensaments i inquietuds a la xarxa per compartir-los amb tothom. Al bloc

diu que va decidir posar el títol Recuerdos de Pandora perquè va pensar que qui

més històries podia tenir al cap era la primera dona.

També he trobat un bloc de fanàtics dels còmics manga anomenat Pandora’s

box creat a Manresa el 2004. En aquesta pàgina publiquen informació sobre els

còmics que van publicant ells i les exposicions que organitzen.

En un altre bloc, una noia es dedica a penjar novel·les per descarregar

directament de la web.

- 40 -

Al bloc anomenat Cosas de Pandora una noia escriu relat majoritàriament

eròtics encara que també n’escriu de la vida quotidiana.

- 41 -

4.7. Altres manifestacions de Pandora

Existeixen altres pàgines web on apareix el nom del mite. Moltes d’aquestes

critiquen alguna cosa que els sembla injusta i són solidàries.

Un exemple d’aquest tipus de pàgina és la web Pandora fotografia

documental, en la que els fotògrafs documentalistes tenen l’objectiu de mostrar les

diferents parts del món mitjançant fotografies.

Un altre web és la de l’Asociació per a la integració i progrés de les cultures,

que dóna suport a la comunitat albina de Tanzània.

També trobem una pàgina web contra l’abús sexual dels nens. Aquí es penja

informació sobre aquest tipus d’abús i alguns casos a més d’articles o llibres sobre el

tema.

Una web curiosa és lacajadepandora.org. Aquesta és un canal de periodisme

ciutadà en la qual es pengen vídeos de diferents congressos amb l’objectiu de la

seva difusió.

He trobat també una web anomenada La caja de Pandora en la que hi ha

informació de llibres d’autors de diferents països del món que es poden descarregar.

- 42 -

4.8. Conclusions

Com podem comprovar amb els resultats obtinguts als diferents àmbits del

món actual, el mite de Pandora ha evolucionat pel que fa el seu significat des de

l’antiguitat fins als nostres dies. Aquest fet es pot veure clarament si comparem el

que representa Pandora al segle XX sense anar més lluny i el que representa ara. A

les pel·lícules d’aquest segle com a Pandora’s box y Pandora y el holandés errante,

la dona protagonista és sensual, destructiva i malèfica, per aquest motiu la

relacionem amb el concepte de femme fatale. En canvi, al film més actual La caja de

Pandora, relacionem la història i el títol amb el misteri del passat de la dona i el

descobriment de secrets.

Una cosa semblant passa a la música i a la publicitat. Pel que fa la primera,

gairebé cap grup musical es va posar el nom de Pandora pel motiu del mite, és més,

gairebé mai en té relació a les bandes actuals. En canvi a la cançó de la banda OMD

sí que la trobem, ja que està molt relacionada amb la pel·lícula de Louise Brooks i,

per tant, altre cop amb la femme fatale. Respecte la publicitat, no trobem cap

referència al mite, però és evident que en nom de Pandora no té un significat negatiu

per aquestes empreses, perquè si ho tingués no l’utilitzarien.

També podem observar certa evolució a la literatura. Als llibres Pandora’s box

i La estrella de Pandora el nom té un significat misteriós. Al primer parla de la caixa

que porta secrets al seu interior i al segon es pot relacionar Pandora amb el que és

desconegut, com ho és l’alta tecnologia que descobreixen. No obstant hi ha casos

en que els autos agafen el significat més antic, com és el cas del còmic Pandora’s

box, en el qual relacionem el nom amb el caos i la desgràcia que recau sobre França

amb l’epidèmia de les vaques boges.

Pel que fa el món de l’electrònica o la tecnologia, no podem trobar evolució

perquè és una cosa que ha sorgit molt actualment. Trobem molta més relació a la

trama dels videojocs que no pas als productes tecnològics. Al joc El profesor Layton

y la caja de Pandora trobem una clara referència al mite però simbolitza el misteri, ja

que la trama és una contínua investigació per descobrir el secret de la caixa. També

trobem una referència amb un significat que s’assembla més a l’antic al joc Splinter

Cell – Pandora tomorrow pel fet que Pandora tomorrow és un sistema de bombes

que crearan una desgràcia si són llençades finalment amb éxit.

- 43 -

Per últim dels blocs i pàgines web que he pogut trobar, gairebé cap utilitza el

nom del mite per referir-se a ell, encara que sí que ho fan a blocs com Recuerdos de

Pandora i a la web contra l’abús sexual dels nens, ja que ho plantegen com una

mena de secret, alguna cosa que no tothom coneix a fons.

En síntesi, podem dir que el mite de Pandora ha passat de tenir un significat

negatiu com és la desgràcia per la humanitat a tenir-ne un de misteriós i de curiositat

per les coses que són desconegudes, tot i que en alguns casos, com hem pogut

veure, no té gaire significat.

- 44 -

5. Conclusió final

Després de dur a terme la recerca i l’anàlisi dels resultats de cadascun dels

apartats, he arribat a una sèrie de conclusions.

Pel que fa als orígens clàssics del mite de Pandora que vaig trobar a les

narracions d’Hesíode, Apolodor i Pausànies, he pogut comprovar que el relat

d’Hesíode reflecteix fidelment la visió negativa que tenia la societat de l’època de la

dona i també a diferents cultures. Malgrat tot, aquesta investigació m’ha permès

saber que el mite de Pandora no va ser d’una gran importància a l’antiguitat.

Al segon punt, he pogut conèixer els diferents mites de la creació de la

humanitat. Aquí em vaig trobar amb certes dificultats alhora de trobar mites on es

parlés de la dona, no només de l’home o de la humanitat en general. Un cop

analitzats tots els mites, he arribat a la conclusió que la visió negativa de la dona ha

estat la predominant en aquests relats en un principi i que cap d’ells presenta una

visió clarament positiva d’aquesta.

A l’apartat artístic he aconseguit fer el seguiment del mite al llarg de les

diferents etapes de la història de l’art que em proposava inicialment. Aquí he pogut

veure com ha canviat el significat de Pandora de forma positiva amb el temps,

convertint-se a l’actualitat en un símbol de misteri. També he pogut comprovar que

existeixen diferències pel que fa la manera de representar Pandora en cada etapa.

La conclusió més rellevant d’aquest apartat és l’augment de la presència del mite els

darrers segles i la seva importància actualment.

El darrer apartat ha estat una recerca a la xarxa sobre la presència a

l’actualitat de Pandora en àmbits com la música, el cinema, etc. Aquest punt m’ha

semblat molt interessant, ja que he trobat més informació de la que esperava i

pàgines web realment curioses.

Finalment, aquest treball ha estat molt interessant i enriquidor. He pogut

obtenir els resultats que volia al principi, encara que amb algunes dificultats.

Sobretot m’ha agradat la part artística, perquè la recerca d’obres m’ha semblat un

repte que he superat amb bastant èxit, com passa amb l’apartat de recerca a

Internet. Hi ha punts en els quals m’hauria agradat aprofundir i dels que buscaré més

informació en el futur.

- 45 -

6. Bibliografia

-Apolodoro, Biblioteca mitológica, Madrid, ed. Gredos, 1985

-Beaumont, Émilie i Baussier, Sylvie, Mitologies, Girona, ed. Fleururs, 2000, ISBN : 2-215-

06663-6

-Carmona Muela, Juan, Iconografía clásica. Guía básica para estudiantes, Madrid, 2000,

Ed. Istmo.

-Graves, Robert, Los mitos griegos, Barcelona, 2004, Círculo de lectores.

-Hesíodo, Teogonía. Trabajos y días. Escudo, Madrid, Ed. Gredos, 1990.

-Pascual, Marcelo Arturo i Gómez, Teo, Dioses y mitos de todos los tiempos. Barcelona,

Ed. Océano, 2008, ISBN: 978-84-7556-559-0

-Pausanias, Descripción de Grecia, Libros I-III, Madrid, Ed. Gredos, 1994.

-Pomeroy, Sara B., Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la antigüedad clásica,

Madrid, Ed. Akal, 1990.

-Rogers, Kirsteen i Hickman, Clare, Religiones del mundo. Con links de internet. Gran

Bretanya, Ed. Usborne, 2001.

-Smart, Ninian i Denny, Frederick, Atlas de las religions del mundo, 1, Barcelona, Ed.

Blume, 2008, ISBN: 978-84-9801-305-4

-Wilkinson, Philip, Mitos y leyendas. Guía ilustrada de su origen y significado. 1,

Barcelona, Ed. Círculo de lectores, 2009, ISBN: 978-84-672-3637-8

-Willis, Roy i Walter, Robert, Mitología. Guía ilustrada de los mitos del mundo, 2, Madrid,

Ed. Debate, 1993, ISBN: 84-7444-817-4.

-Woodford, S., Introducción a la Historia del Arte. Grecia y Roma, Barcelona, 1985,

Universidad de Cambridge, Ed. Gustavo Gili.

- 46 -

Pàgines web

Kren, Émile i Marx, Daniel, Web gallery of art, [en línia], Hongria, actualització el desembre

de 2010, [consulta el 19 de desembre del 2010], disponible a <http://www.wga.hu/frames-

e.html?/info.html>

Malyon, John, Artcyclopedia, [en línia], Canadà, [consulta el 19 de desembre del 2010],

disponible a <http://www.artcyclopedia.com/scripts/tsearch.pl?t=pandora&type=2>

Mataev, Olga, Olga’s Gallery, [en línia], Estats Units, 13 de gener de 2006, actualització el

28 de desembre de 2010, [consulta el 19 de desembre del 2010], disponible a

<www.acbgallery.com/cgi-

bin/search.pl?nocpp=1&Realm=www.abcgallery.com&Terms=Pandora>

Aras, Infoaras, [en línia], Barcelona, 6 de maig de 2009, actualització el 28 de novembre de

2010, [consulta el 23 de desembre de 2010], disponible a

<http://infoaras.ning.com/profiles/blogs/pandora-1>

Ocean’s bridge, Ocean’s bridge. Share the art., [en línia], Anglaterra, [consulta el 18 de

desembre de 2010], disponible a <http://www.oceansbridge.com/oil-

paintings/search.php?xSearch=pandora&x=0&y=0>

Gobierno de España, Palladium, [en línia], Madrid, [consulta el 24 de juliol de 2010],

disponible a <http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/2_publico/espb161ca1.php>

Pandora group, Pandora, [en línea], Dinamarca, [consulta el 7 de gener de 2011],

disponible a <http://www.pandora.net/es-ES>

Westergren, Tim, Pandora Internet radio, [en línia], Estats Units, [consulta el 31 de

desembre de 2010], disponible a <http://www.pandora.com/restricted>

Muné, Elena, Pandora. Fotografia documental., [en línia], [consulta el 7 de gener de 2011],

disponible a <http://www.pandorafoto.com/es>

- 47 -

Open Pandora Ltd., Pandora. Ultra portability without sacrificing capability, [en línia],

Anglaterra, [consulta el 7 de gener de 2011], disponible a

<http://www.openpandora.org/index.php>

Alba Lopez, Armando, Pandora, [en línia], Mèxic, actualització el 2009, [consulta el 7 de

gener de 2011], disponible a <http://www.grupo-pandora.com/>

AIPC Pandora, Asociación para la integración y progreso de culturas, [en línia], Madrid,

actualització el 29 de desembre de 2010, [consulta el 7 de gener de 2011], disponible a

<http://www.aipc-pandora.org/>

Lerena, Sancho, Pandora FMS el Sistema de Monitorización Flexible, [en línia], Madrid,

actualització el desembre de 2010, [consulta el 7 de gener de 2011], disponible a

http://pandorafms.org/

Pandora corporation, Pandora recovery, [en línia], Estats Units, [consulta el 7 de gener de

2011], disponible a <http://www.pandorarecovery.com/about_us/>

Milhaud, Recuerdos de Pandora, [en línia], Segovia, actualització el 9 de gener de 2011,

[consulta el 7 de gener de 2011], disponible a <http://recuerdosdepandora.com/>

La caja de Pandora, La caja de Pandora, [en línia], Barcelona, actualització el 13 de

desembre de 2010, [consulta el 7 de gener de 2011], disponible a

<http://www.lacajadepandoraweb.com/>

Microsoft corporation, Microsoft games, [en línia], Estats Units, [consulta el 7 de gener de

2010], disponible a http://www.microsoft.com/games/pandorasbox/

Maite i Rocío, Pandora’s box radio’s podcast, [en línia], Madrid, actualització el 30 de juny

de 2010, [consulta el 7 de gener de 2011], disponible a

<http://pandorasbox.podomatic.com/>

Faulkner, Nancy, Pandora’s box. The Secrecy of Child Sexual Abuse, [en línia], Estats

Units, [consulta el 7 de gener de 2011], disponible a <http://www.prevent-abuse-now.com/>

Pandora’s.box, Pandora’s.box, [en línia], Alemanya, actualització el gener de 2011,

[consulta el 7 de gener de 2011], disponible a <http://pandorasbox.ws/>

- 48 -

Diversos autors, Pandora’s box, [en línia], Barcelona, actualització el 3 de novembre de

2010, [consulta el 7 de gener de 2011], disponible a

<http://pandorasboxfanzine.blogspot.com/>

Pandora’s box, Pandora’s box, [en línia], Estats Units, [consulta el 7 de gener de 2011],

disponible a <http://www.pandorasboxoc.com/>

La caja de Pandora, La caja de Pandora, [en línia], Barcelona, actualització el 8 de gener

de 2011, [consulta el 7 de gener de 2011], disponible a <http://lacajadepandora.org/>

Pandora, La caja de Pandora, [en línia], actualització el 8 de gener de 2011, [consulta el 7

de gener de 2011], disponible a <http://lacajadepandora-mharluy.blogspot.com/>

La caja de Pandora, La caja de Pandora, [en línia], actualització el 12 d’octubre de 2010,

[consulta el 7 de gener de 2011], disponible a <http://redpandora.blogspot.com/>

La caja de Pandora, La caja de Pandora, [en línia], Colombia, [consulta el 7 de gener de

2011], disponible a <http://www.lacajadepandora.net/>

La caja de Pandora, La caja de Pandora, [en línia], Murcia, [consulta el 7 de gener de

2011], disponible a <http://www.programalacajadepandora.com/>