el Periòdicd'A

ndo

rra

22dj.

CLAY BANKS

+Llengua

S U M A R I

2. Atac a les llengües pròpies

3. Entrevista a Judith Freixa

4. Notícies de llengua

DIJOUS, 22 DE FEBRER DEL 2018 el Periòdic d’Andorra2 Quadern de llengua

llengua

Coordinació: Maria Cucurull. Disseny: Andreu Estapé. Maquetació i fotomecànica: Pako Temprado i Sara Tapia Luna. Fotografia: Maricel Blanch. ANDORRANA DE PUBLICACIONS Publicitat: Francesc Garcia, Xavier Farran, Elisabeth Machado i Manel Ugart. Administració: Nona Muñoz. Subscripcions: Keila Díaz. subscripcions@elperiodic.ad

ANDORRANA DE PUBLICACIONS President: Enric Dolsa.

EL PERIÒDIC D’ANDORRADirector: Arnau Colominas.Director editorial: Joan Ramon Baiges.Cap de redacció: Lídia Raventós.

ATAC A LES LLENGÜES PRÒPIESSi analitzem la situació lingüística a la Unió Europea, veurem que la diversitat sempre ha estat considerada com un patrimoni que s’ha de preservar i promoure. Podríem dir que el multilingüisme és un dels pilars de la UE ja que, per una banda, vetlla per protegir la rica diversitat lingüística d’Europa; i per l’altra, fomenta l’aprenentatge de llengües. Ara bé, els estats membres tenen les seves pròpies polítiques lingüístiques i sembla que la diversitat més aviat els molesta, ho veuen més com una nosa que no pas com un valor afegit.

«Pe r a c lar i r t e rmes , ca l que diferenciem entre llengua oficial i llengua pròpia» . L’oficial és un concepte jurídic que comporta diversos drets i deures en funció de la legislació de cada país. La majoria dels estats del món tenen llengües oficials i en trobem referències explícites en les Cartes Magnes. Per altra banda, «el terme llengua pròpia fa referència a la llengua que històricament s’ha parlat en un territori». A casa nostra, la Llei d’Ordenació de l’Ús de la Llengua Oficial utilitza el terme llengua pròpia per referir-se a l’única llengua oficial del país. Tot i així, sovint la llengua pròpia no és la llengua oficial, per tant, per la seva condició d’inferioritat, jurídicament parlant, demana certa protecció per preservar-ne l’ús.

França i Espanya tenen polítiques l ingüístiques diferents però ambdós països són poc sensibles al plurilingüisme. França té una única llengua oficial i no reconeix cap de les llengües que es parlen a l’Estat

francès; en canvi l’Estat espanyol té en compte les particularitats lingüístiques de cada territori i els atorga l’estatus de cooficialitat, tot i que no vetlla per protegir-les com fan altres països europeus. A continuació, fem un repàs de l’actuació de França i Espanya enfront de les llengües pròpies:

Joan Solà

«Cal que diguem a la cara a qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l’afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara.»

La cita

El terme llengua pròpia fa referència ala llengua que històricament s’ha parlat en un territori

presentarien en francès i cors.

OCCITÀ / Dilluns 12 de febrer sortia a la llum que el Tribunal Constitu-cional ha declarat inconstitucional que l’aranès sigui la llengua «d’ús preferent» a la Vall d’Aran. La sen-tència arriba amb un retard de més de sis anys i tomba la llei de l’occità que aprovar el Parlament de Cata-lunya l’any 2010. Sembla que els ha molestat que la llengua pròpia de la Vall d’Aran tingués preferència per sobre del català i el castellà en totes les institucions pròpies, els mitjans públics, l’ensenyament i la toponí-mia d’aquesta regió.

E l T C c o n s i d e r a q u e « l a cooficialitat ha de basar-se en un patró d’equilibri o igualtat entre

llengües», és a dir, cal vetllar per la paritat per evitar que una llengua s’imposi sobre l’altra i perquè asseguren que «el respecte i la protecció de la llengua pròpia tenen límits» i aquests límits cal que hi siguin per garantir «l’ordenació del pluralisme lingüístic que garanteix la Constitució».

CATALÀ / A les illes Balears, després de debats sobre si caldria o no que fos obligatòria la llengua pròpia per optar a una plaça de l’adminis-tració pública, finalment s’ha su-primit l’opció que el català sigui si-gui un requisit per presentar-se a les oposicions de sanitat. Tot i així, si després de dos anys d’haver acon-seguit la plaça no s’acrediten uns

coneixements de nivell B1 de cata-là, no es podran consolidar els drets ni es podrà optar a promocions in-ternes.

En el mateix sentit s’encamina el partit polític d’Albert Rivera, Ciudadanos, que ha registrat al Congrés del Diputats de Madrid una proposta perquè el castellà sigui l’única llengua necessària per treballar a l’administració, sense tenir en compte les llengües cooficials.

Finalment, el Govern espanyol ha anunciat que preveu incloure l’opció del castellà al sistema educatiu català, malgrat que estigui demostrat que la immersió lingüística en català no perjudica el coneixement òptim del castellà. H

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@PeriodicAND

EL PERIÒDIC

EL CORS / Emmuanuel Macron en la seva primera visita oficial a l’illa de Còrsega va recordar que a França només hi ha una llengua oficial, el francès. D’aquesta manera, les as-piracions dels insulars d’assolir la cooficialitat del cors es van esvair. Ara bé, malgrat la negativa, Macron assegura que mantindrà el suport econòmic de 9 milions d’euros per a la promoció del cors perquè es con-tinuï ensenyant a les escoles com a llengua regional.

Les demandes dels corsos eren simples, únicament aspiraven a normalitzar la l lengua en l’administració, l’ensenyament, els mitjans, les indústries culturals, el món socioeconòmic i l’esportiu. Així mateix, la cooficialitat del cors implicaria que «un acte d’enunciació en cors no està seguit o precedit obligatòriament per la seva traducció francesa». I encara més, el permís de conduir i el document d’ identitat es

Espanya i França obstaculitzen la normalització del cors, l’occità i el català.

3el Periòdic d’AndorraQuadern de llengua DIJOUS, 22 DE FEBRER DEL 2018

Judit Freixa és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i des del 2002 és doc-tora en Filologia. Actualment és professora titular del Departament de Traducció i Ciències del Llen-guatge (Universitat Pompeu Fabra), vicedegana d’Ordenació Acadèmica de la Facultat de Traduc-ció i Interpretació (UPF) i coordinadora de l’Observatori de Neologia (Institut de Lingüística Aplicada, UPF). És també investigadora del grup de recerca consolidat IULATERM.

Entrevista aJudith Freixa

-Què són els neologismes? -Els neologismes són les parau-

les noves que apareixen en l’ús de les llengües. Poden ser noves per-què s’han format de nou amb re-gles de la llengua, com feminici-di, o noves perquè les hem agafat d’una altra llengua, com trekking, però també poden ser noves per-què hem donat un nou sentit a una paraula que ja teníem, com sobre-dosi (perquè el diccionari diu que és una dosi excessiva d’un medica-ment o droga i en canvi tots patim sobredosis de moltes altres coses). Com que no és possible treballar en la detecció de neologismes amb un concepte tan subjectiu com nou (què és nou?, nou per a qui?, nou fins quan?), els grups de treball en recerca neològica fan servir el cri-teri lexicogràfic i es consideren no-ves les paraules que no surten al diccionari. Aquest criteri funcio-na molt bé perquè dona resultats sistemàtics però també té un gran problema: de vegades les paraules presents en l’ús no són al diccio-nari per altres motius que no són la novetat, i amb el criteri lexico-gràfic recollim també paraules de-rivades molt transparents, dialec-tals, especialitzades, o fins i tot incorrectes. Anticapitalista, can-vi climàtic, hiperactiu, inassumi-ble, etc., no són paraules noves, pe-rò són neologismes des del punt de vista lexicogràfic. Per això, el crite-ri lexicogràfic és un primer sedàs i després hem d’aplicar altres crite-ris per identificar les paraules real-ment noves.

-Vostè forma part de l’Observa-tori de Neologia, en quines tasques treballeu en aquest grup de recer-ca?

-Des dels inicis, fa gairebé 30 anys, ens dediquem a recollir les paraules que trobem en l’ús (dia-ris, revistes i textos radiofònics) i que no apareixen als diccionaris de referència. Cada any fem arri-bar aquests materials a l’Institut d’Estudis Catalans i, per tant, una de les nostres tasques és contribu-ir a l’actualització dels dicciona-ris. Però com que som un grup de recerca universitari, bàsicament fem tasques de recerca lingüísti-ca basada en l’observació dels neo-logismes des de diversos punts de vista. Fem articles, publiquem lli-bres, fem tesis doctorals i partici-pem en congressos. Des de fa uns anys, ens hem obert a la societat i mirem de fer transferència del co-neixement. És a dir, trobar inicia-tives que puguin contribuir al de-senvolupament de la societat, en aquest cas mitjançant aspectes re-lacionats amb la neologia, que so-len ser d’interès general. La Neolos-fera n’és un exemple, però també tota la feina que fem al Facebook (/UPF.IULA.Obneo), i en altres inici-

EL PERIÒDICESCALDES-ENGORDANY

@PeriodicAND

atives de divulgació de la neologia catalana.

-Com va sorgir la idea de la Ne-olosfera?

- L ’exis tència d ’ inic iat ives de difusió de paraules com el “A.Word.A.Day” per a l’anglès des del 1994 o el RodaMots “Cada dia un mot” per al català des del 1999 ens va fer pensar que podria ser in-teressant llançar cada dia un neo-logisme, i ho vam engegar. Va ser el dia 22 de gener del 2014 i des de llavors ja són gairebé mil neologis-mes que han anat apareixent dia a dia a la Neolosfera (https://neolos-fera.wordpress.com). Com ja hem dit, l’Observatori treballa amb el criteri lexicogràfic per a la detec-ció de neologismes i, per tant, a la Neolosfera hi ha sortit paraules molt noves com upcycling, hiper-connectivitat, aporofòbia o trans-mèdia, però també paraules que els parlants no consideren noves i que nosaltres continuem recollint perquè encara no surten al dicci-onari, com postindustrial, fanzi-ne o demo. És una feina útil, per-què sensibilitza els parlants i per-què a poc a poc s’està construint un gran diccionari de neologis-mes que complementa molt bé les obres de referència ja existents per al català.

-L’any 2014 va sorgir la iniciati-va d’escollir el neologisme de l’any, enguany la participació s’ha tripli-cat. Esteu contents amb la implica-ció de la ciutadania?

-Sí, estem molt contents de veu-re que una iniciativa com aques-ta, que vol donar protagonisme als parlants de la llengua, estigui ar-ribant a tanta gent. El primer any van votar pocs centenars de perso-nes, l’any següent ja vam passar de mil perquè des de La Tribu de Ca-talunya Ràdio van fer seguiment d’aquesta iniciativa, però el ter-cer any, en què Catalunya Ràdio va participar directament en l’orga-nització de la campanya, vam su-perar de llarg els dos mil. Aquest any, amb la participació de TV3 i de molts mitjans de comunicació vam arribar als 5.600 vots. Ara ja és una iniciativa estabilitzada en la nostra societat, la gent ja la té pre-sent i saben que a finals d’any han de triar el neologisme de l’any.

-Quins requisits ha de tenir una paraula per ser escollida entre les 10 finalistes?

-Neologia i l’Institut d’Estudis Catalans. Hi ha l’acord que la pa-raula que guanyi el concurs serà específicament tractada a la Sec-ció Filològica per valorar-ne la seva inclusió al diccionari normatiu i, fins ara, totes les paraules guanya-dores han entrat al diccionari: el 2014 va ser estelada, el 2015 va ser dron, el 2016 va ser vegà -ana i es-perem que també hi entri la casso-lada, guanyadora l’any 2017. Amb aquest objectiu present, el procés seguit fins arribar a la llista de les

Fa gairebé 30 anys que ens dediquem a recollir les paraules que trobem en l’ús (diaris, revistes i textos radiofònics) i que no apareixen als diccionaris de referència.

deu paraules finalistes que llan-cem a votació és el següent: des de l’Observatori elaborem una prime-ra llista de les paraules que han co-mençat a aparèixer durant l’any, o que ja apareixien abans però han agafat una freqüència especial, i en seleccionem 20 o 25 i les fem arribar a diversos especialistes de l’àrea (lingüistes dels mitjans de comunicació, professors de llen-gua, especialistes en neologia cata-lana). Les deu paraules que tenen més vots són les deu finalistes que després vota la gent.

-Hi ha lingüistes que han criticat les paraules guanyadores d’altres edicions, en el sentit que conside-ren que “estelada” o “vegà” no són pròpiament termes nous sinó que únicament són mots que encara no s’han inclòs al diccionari normatiu. Què en pensa vostè sobre aquesta polèmica?

-Amb el que hem dit fins ara ja queda clar que no hi ha una polè-mica, sinó que simplement hi ha qui no ha entès o no sap que la fei-na de l’Observatori no es redueix a les paraules estrictament i subjec-tivament noves, sinó als neologis-mes lexicogràfics, les paraules que no surten als diccionaris. És la nos-tra decisió i pensem que la feina que fem així és més útil que si ens restringíssim als neologismes prò-piament dits.

-Cada any, en conèixer els 10 mots candidats a ser el neologis-me de l’any gran part de la ciuta-

dania se sorprèn del fet que parau-les que s’usen amb freqüència no surtin al diccionari. Creu que això fa que el parlant se senti insegur a l’hora d’escriure correctament?

-Ben al contrari, penso que els parlants estan agafant seguretat en la seva llengua i que van accep-tant que el diccionari és una eina que no pot resoldre-ho tot. El dic-cionari és una eina de referència que ens indica quins són els mots normatius, una eina molt impor-tant, però una eina que no pot ar-ribar a incloure tots els milers de mots perfectament normals i ben formats que els parlants poden fer servir sense cap problema. Els par-lants ja van aprenent a discrimi-nar aquelles paraules que no són al diccionari i que no han d’utilit-zar en determinats contextos per-què són incorrectes o castellanis-mes o vulgarismes, d’aquelles pa-raules (molt més abundants) que sí que poden fer servir en qualse-vol situació i que són perfectament correctes encara que no surtin al diccionari.

-I vostè, quin creu que és el ne-ologisme que representa més bé el 2017?

-Jo vaig votar ‘fer pinya’. Penso que l’any 2017 la gent ha fet molt pinya i aquest és un concepte que m’interessa particularment pel seu caràcter constructiu i collabo-ratiu. Tant en el sentit literal del món casteller com en el sentit figu-rat d’ajudar algú. H

Gironella, 3 de desembre del 1965

DIJOUS, 22 DE FEBRER DEL 2018 el Periòdic d’Andorra4 Quadern de llengua

CRUCIGRAMAPer Pau Vidal / AMIC

HORITZONTALS: 1. Corrent literàrio-musical extingit per falta d’autors: tots es van suïcidar / 2. Reducció de respiració. Detestar la ràdio marejadora / 3. Capciró del dit. Moto italiana famosa pels acudits pujats de to. Són de sa majestat / 4. Fi-co per darrere. Dolç tumor de la medul·la espinal / 5. Ramificació vegetal del joc de compdar i vende cadezs. Clar com en Marbà / 6. Il·limitadament sorda. Si vols entrar l’hauràs de traspassar / 7. Oriental imitant els orientals. Fa de mal torcar, és paper massa dur / 8. No té gràcia veure com cau, és arrodonit de panxa. Extret d’algues a can Sagarra / 9. Menys que res. No és prou educat perquè la dona el dugui fora de casa. Cap de brot / 10. Aplico un bany de vapor, i no és cap canonada. Per fer un pastís és excessiva / 11. Cul de got. Cosí del termostat però més resistent. Menys que ser / 12. Reducció de respiració per l’asmàtic i prou. Esquilada de monjo / 13. Dimensió matemàtica cèlebre per la seva tenacitat. Creen un admirador del mite.

VERTICALS: 1. Capità de navili britànic amb rumb nord. Precisió de pintor / 2. Ofer-ta al 33%. Eren com corones atroces, les cucurulles de condemnat. Sempre darre-re en Dario / 3. A l’hora de sucar és el més dolç. Ell sí que porta una vida ben encar-rilada / 4. Aferro, subjecto. Ofecs per culpa del menjar, que són com ensopecs / 5. No del tot nova. Medicament que funciona per la ment. Surt guanyant amb el subs-titut / 6. Arbre salicaci molt espantat pel vent. Ho fa el sol quan emmusteeix les plan-tes i la llagosta / 7. Màxim culpable de l’homicidi. Si fa riure és només per un sentit. És teu, tot i que en Lleonart el considera propi / 8. Cosina de lamorfina a injectar pel colze. El més atractiu de la nevera / 9. Idioma parlat de Suïssa cap amunt. Absor-bits màgicament pel riu / 10. Planteja condicions. Gestora tota alterada per culpa de les brises. Exclamació pròpia d’ell / 11. Habitació reservada al comte de Monte-cristo. Existirà en una horabaixa milanesa / 12. Camp tan estèril que fins les armes s’hi fan malbé. Encegaran el poeta.

1

1

2

2

3

3

4

4

5

5

6

6

7

7

8

8

9

9

10

10

11

11

12

12

13

PARAULA DEL MES

NOTÍCIES

POMPEU FABRA, PROTAGONIS-TA DELS NOUS DICTATS EN LÍNIA La Direcció General de Política Lingü-ística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha creat els Dictats Fabra, un conjunt de dictats en línia dedicats al Mestre amb motiu de la commemoració, l’any 2018, dels 150 anys del seu naixement i dels 100 anys de la Gramàtica catalana. Els dictats es poden fer i autocorregir en línia, i tam-bé se’n pot descarregar lliurement tant l’àudio com el text.

A través d’aquesta nova sèrie de dic-tats, els usuaris podran conèixer curio-sitats de la vida i l’obra de Pompeu Fa-

bra mentre amplien el domini de l’or-tografia catalana. Els dictats són un material complementari totalment in-dicat per a les persones que segueixen cursos de català per a adults i per a per-sones que es formen en llengua cata-lana de manera autodidacta. Des que va néixer a final de 2016, els Dictats en línia han rebut més d’1 milió de visites i 2 milions de visualitzacions.

CATALUNYA RÀDIO GUANYA EL V PREMI MARTÍ GASULLCatalunya Ràdio s’ha endut el Vè Pre-mi Martí Gasull i Roig, un guardó que s’obté per votació popular. Enguany, durant tres setmanes 7.207 persones han participat en el sufragi. Saül Gor-dillo, director de l’emissora pública ha recollit el premi satisfet de veure el su-port que els socis i simpatitzants de la Plataforma per la Llengua han donat al mitjà.“Darrerament patim una alta pres-sió, som víctimes d’atacs i denúncies. Però seguim endavant gràcies a l’audi-ència, que ens dóna la força i ens obli-ga a continuar ferms, compromesos amb el rigor i el servei públic”, ha desta-cat Gordillo que també ha afirmat que “la ràdio en català és un cas d’èxit que té una penetració espectacular”.

Els altres dos finalistes, els Cinemes Texas i l’Escola La Masia del País Va-

lencià han rebut una litografia d’Anto-ni Tàpies com a reconeixement i agraï-ment per la seva participació als premis i per la bona feina en favor de la llengua catalana.

II PREMI ESPECIAL DEL JURATEl jurat dels Premis Martí Gasull i Roig ha acordat atorgar el segon Premi Es-pecial al sacerdot, gramàtic i escriptor Josep Ruaix i Vinyet per contribuir a l’ensenyament del català durant el fran-quisme. Per unanimitat, el jurat ha va-lorat com a mèrits per a donar-li aquest guardó la seva llarga trajectòria de fi-delitat a la llengua, amb actuacions en el camp gramatical, de la correcció, la traducció, la supervisió i l’estudi lingü-

ístic. Algunes d’aques-tes acc ions es concreten, per exemple, en el manual El català en fit-xes (1968), co-negut popu-la rment com les «fitxes Ru-aix», un material que va permetre l’ensenyament del català durant

el franquisme.

CALABRUIX, CALAMARSA O PEDRA?

El calabruix es podria definir com una mena de pedra tova. Al seu interior hi ha un contingut elevat d’aire, per això és un tipus d’hidrometeor molt menys dur que la calamarsa o la pedra. Per bé que ens pot recordar la neu, el seu origen està molt més relacionat amb el de la calamarsa i la pedra. També se sol anomenar neu granulada o neu rodona.La calamarsa, en canvi, és un tipus d’hidrometeor sòlid en forma de gra de glaç de diàmetre inferior als 5 mm, per damunt d’aquest diàmetre es parla de pedra.

MAPA DIALECTAL

1. GEBRE, GEBRADA català central2. GIBRE, GIBRADA (nord-occidental)3. GELADA, GEL (baleàric, alguerès i català central)4. GLAÇADA, GLAÇ (català central)5. ROSADA (valencià i nord-occidental)6. ESCARXA (valencià)

1

1

El Festival Internacional de Cinema de Berlín programa 5 films catalans

5 produccions catalanes tindran el seu espai a la 68ena edició de la Berlinale, el Festival Internacional de Cinema de Berlín, que se celebrarà a la capital alemanya del 15 al 25 de febrer. S’hi projectaran La en-fermedad del domingo de Ramón Salazar, Trinta Lumes de Diana Toucedo, l’opera prima Amb el vent de Meritxell Colell i la pel-lícula Teatro de Guerra dirigida per Lola Ari-as. La Llibreria d’Isabel Coixet tindrà la se-va estrena internacional al festival amb una gala especial.

A més a més, el Berlinale Talents ha

El català al món

ALLÒ QUE EL CORRECTOR NO S’ENDUGUÉ. LA CORRECCIÓ POSTDIGITAL CASALS, DANIEL; TORRENT, AN-

NA M.; BASSOLS, MARGARIDA

Aquest llibre té com a objectiu ajudar a trobar i solucionar errades lingüístiques que els correctors ortogràfics i gramati-cals en línia no poden detectar.

Vol facilitar, de la manera més eficaç i sintètica possible, la resolució de dubtes lingüístics que sorgeixen amb freqüèn-cia, aquells dels quals l’usuari té menys informació. Per això aborda els temes

Recomanació

fet públics els 250 noms dels participants d’enguany. Entre els quals n’hi ha dos de catalans: Clara Roquet, directora dels exi-tosos curtmetratges El Adiós i Les bones nenesi co-guionista de 10.000 KM; i An-

na Pfaff, muntadora d’Estiu 1993, que va ser premiada amb la millor opera prima i el Gran Premi del Jurat Internacional ex-ae-quo de la secció Generation Kplus en la passada edició.

Catalunya, convidat d’honor al Festi-val Internacional de Cine en Guadala-jara (FICG)

Catalunya serà el convidat d’honor de la propera edició del Festival Internacional de Cine en Guadalajara que tindrà lloc del 9 al 16 de març de 2018. Aquest festival és la ci-ta cinematogràfica més important a Amè-rica Llatina. La qualitat i rellevància de les pel·lícules que s’hi exhibeixen durant tota la setmana, les personalitats que hi assis-teixen, els professionals de la indústria que hi concreten projectes i negocis i els milers de persones que hi assisteixen el conver-teixen en una festa del cinema imprescin-dible a escala internacional.

que més problemes li provoquen: la pun-tuació, les convencions i els aspectes ti-pogràfics, els pronoms personals forts i febles, els possessius, les preposicions per i per a, els règims verbals, els verbs ser i estar, els adverbis amb -ment, els adjunts locatius, les datacions, l’ordre oracional i sintagmàtic, els connectors, la correlació verbal i les interferències lin-güístiques.

Cada unitat resumeix el tipus de pro-blema que tracta, n’explica els paràme-

2

3

3

3

3

3

3

4

4

6

5

5

5

6

tres que el determinen, hi ofereix un se-guit de solucions genuïnes i d’exercicis, i facilita bibliografia complementària per aprofundir-hi.

53

52

6