LLOSETARevista Independiente De información LocalAÑO IV - NUMERO 49 - SETEMBRE. 1987

Edició Especial ••

XXVII Homenatge a la Vellesa

LLOSETA 2 (198)

VELL

VOL DIR

SAVI

Quan arriba el mes de setembre, amb les ametlles ben bada-des i moltes vegades ja arreplegades, pelades i a dins el sac,arriben les nostres festes patronals, les festes de la nos-tra Mare de Déu Llosetina, tan nostra i tan agradosa.Dins aquest bastiment festiu, sota el paparí de la plaça,

a vegades ja banyat per les primeres pluges anunciadores dela tardor, els nostres padrins, els nostres vellets, son re-ceptors du'n homenatge popular, que, enguany,* serà el nombrevint-i-set.

Què podem dir dels nostres vells? Què les podem dir, nosal-tres els joves? Quan a la plaça, el dia de l'Homenatge, passamla vista i contemplam aquella gent de cara ruada i marcadapel temps, aquells fronts amples, però plens de saviesa, quetants de bons consells i, també, de remeis ens poden dar, pen-sam que son història pura, història nostra.

Com, nosaltres joves, comtemplam, com hem dit, la plaça,aquell capvespre, pensam en la vida. Sempre s'ha dit que l'ho-me està fet pel goig i pel dolor, perquè, l'home i la dóna,son capaços de riure i plorar. La vida és bella, és garrida,però, com els rosers, li neixen espines.

Nosaltres els joves, tenim el deure de retre, cada any,aquest homenatge als nostres padrins, per la seva feina feta,per el que han fet per nosaltres, per el que han fet pel nos-tre poble de Lloseta. . . .

L'Ajuntament, la Caixa de Balears "Sa Nostra" i, també, laRevista LLOSETA, vos desitjam, benvolguts padrins, que pogueuseguir comptant els anys amb una ànima alegre i forta. . . .

de la infantesa qui s'enfila,de la vellura que se'n va.La Balanguera fila, fila,la Balanguera filarà.

LLOSETA ÜRevista Independiente De información letal

Apartado de Correos n° 6 Teléfono 514164 - LLOSETA (Mallorca)DEPOSITO LEGAL : P.M. 747-1983REDACTORES Y COLABORADORES: Jaime Morro Ripoll, Mariano Medina Ripoll, JaimeServera Coll, Gabriel Pieras Salom, José Ma Escudero Pol, Bartolomé BestardBestard, Joan Guasp, Antonio Santandreu Ripoll, Antoni Servera Perelló, JoanParets Serra.FOTÓGRAFOS: Antonio Mulet Ramón, Lorenzo Ramón Borras y Miguel Ramón Cala-tayud.COMPOSICIÓN TEXTOS: Antonia Massanet FernandezMONTAJE: Francesc Villalonga Beltran, Llorenç Ramon Borras y Pau Reynés Vi-llalongaDIRECTOR: Pablo Reynés VillalongaPRECIO EJEMPLAR: 75 pts. SUSCRIPCIÓN ANUAL: 900 Pts.IMPRIME: Apóstol y Civilizador - PETRA (Mallorca)

LLOSETA 3 (199)

XXVII HOMENATGE A LA VELLESA

6 Setembre 1987

Programa d1actesA LES 6.30 DEL CAPVESPRE

*** Cercaviles per la Banda Municipal de Llosetade Cornetas i Tambors.

I I I I I I I I I I I I

A LES 7 DEL CAPVESPRE

*** Concentració dels vells ipanyants a la Placa d'Espanya

"Madrinas" acom-

*** Proclamació del XXVII Homenatge a la VellesaMissa d'Acció de Gràcies

*** Actuació de l'Agrupació "Estel del Coco"*** Breus parlaments*** Entrega d'obsequis

•x-**

#& #Aquest XXVII Homenatge a la Bellesa de Lloseta, ha estat orga-nitzat i patrocinat pel Magnífic Ajuntament de Lloseta i laCaixa de Balears "Sa Nostra", amb la col·laboració de la Pa-rròquia de Lloseta i l'Agrupació "Estel del Coco".

NOTA.- Els vells homenatjats que, per circunstancies d'impedi-ments físics, no hagin pogut assistir als actes, seran visi-tats al seu domicili, fent-los entrega dels obsequis.

LLOSETA 4 (200)lRELACIÓ DELS HOMENATJATSMaria Vieh Guasp 95Francesca Gelabert Parets 94Antònia Payeras Ramis 92Catalina Ramon Pou 91Antònia Reus Ramon 91Antònia Ramon Amengual 91Catalina Pou Català 91Francesca Villalonga Pons 91Magdalena Amer Martorell 91Joana Aina Beltran Suau 90Bartomeu Abrines Ramon , 90Manuel Muñoz Aranda 89Francesca Ramon Ramon 89Maria Ramon Comas 88Catalina Jaume Canellas 88Guillem Crespi Crespi 88Guillem Coll Mut 88Catalina Pou Coll 88Bàrbara Villalonga Català 87Joan Estrany Morro 87Miquela Pons Coll 86Francesca Crespi Crespi 86Llorenç Català Fiol 86Francesca Pol Mateu 86Catalina Ferragut Pons 86Francesca Reynés Ramon 86Margalida Fiol Mut 86Jaume Coll Llabrés 86Antoni Ramis Ripoll 86Margalida Borràs Coll 85Magdalena Ramon Comas 85Francesca Amengual Ferrer 85Miquel Abrines Ramon 85Rosario Vazquez Esquivia 85Catalina Florit Pou 85Margalida Bestard Bestard 85Francesca Bestard Abrines 85Antoni Coll Pons 85Miquel Reynés Vicens 85Bernat Pons Rotger 85Rosa Ramon Català 85Maria Real Mut 85Francesca Amengual Amenguáis5Catalina Mateu Vicens 84Paula Pou Català 84Guillem Ramon Vich 84Francesca Bestard Riera 84Maria Ferragut Fiol 84Antònia Ferragut Ramon 84Pere Villalonga Canellas 84Bernat Real Mut 84Antònia Riera Abrines 84

Joan Colom Mayoi 84Francesc Pons Salom 84Catalina Bonafé Ferrer 84Catalina Torrens Rigo 84Pereta Morro Rosselló 83Antònia Jiménez Romera 83Josep Munar Bestard 83Rosa Morell Salva 83Antònia Amengual Amengual 83Joan Moya Carbonell 83Catalina Moserrat Juan 83Llorenç Ramis Ripoll 83Joan Bta.Borràs Coll 83Joana Aina Bestard Abrines83Joana Aina Jaume Llabrés 83Jaume Ramon Català 83Catalina Servera Llabrés 83Bartomeu Bibiloni Canellas83Antònia Pons Segui 83Isabel Ruiz Chamizo 83Carmen Perelló Ibañez 82Teresa Muñoz Aranda 82Margalida Ramon Villalonga82Francesca Català Fiol 82Magdalena Bestard Ferragut82Mta.Ferragut Guardiola 82Maria Ramon Moya 82Francesc Ramon Fiol 82Maciana Torrens Rigo 82Francesca Pou Català 82Catalina Niell Bonafé 82Miquel Coll Mut 82Eugènia Real Bibiloni 82Miquel Truyols Marti 82Antònia Nicolau Bonafé 82Mta. Amengual Rotger 82Maria Pons Salom 82Francesc Ripoll Martorell 82Margalida Abrines Serra 81Catalina Ramon Amengual 81Esperança Ramis Fiol 81Catalina Ripoll Coll 81Marce Masquef Cornado 81Maria Fiol Mut 81Bartomeu Coll Pou 81José Muñoz Aranda 81Llorenç Morro Coll 81Antoni Munar Alberti 81Maciana Coll Coll 81Magdalena Coll Reus 81Francesca Ramon Ferragut 81Catalina Jaume Ramon 81

LLOSETA 5 (201)

SALUTACIÓEstimats padrins i padri-

nes del poble de Lloseta:Em sent molt feliç per

poder escriure unes parau-les de presentació amb mo-tiu del XXVII Homenatgea la Vellesa. Una festaparticularment vostra, peròcompartida també per tantsd'amics i familiars quela celebrant conjuntamenti amb alegria.

El poble que honora elsseus padrins enalteix lespròpies arrels i té, siva dir ver, una gran visióde futur, ja que la vellesano és altra cosa que 1'evo-lució natural de les per-sones. Es clar, idò, quetot quan es faci per digni-ficar aquesta etapa de lavida és en benefici detots.

Vosaltres, amb una dedi-cació constant, heu contri-buït a aixecar el nivelleconòmic i social d'aquestpoble, i la manera com vi-viu i sou tractats indicafins a quin punt els vos-tres esforços han fructifi-cat. Per la meva part/ es-tic plenament segur quetots vos estam agraïts ipuc parlar-vos tranquil, la-ment en nom del llosetinsde tot arreu i, d'una mane-ra especial, com a repre-sentant d'una Instituciócentenària, la Caixa deBalears, "SA NOSTRA"/ ques'ha distigit -sempre perla seva sensibilitat i dis-posició cap a la \fellesa.

Per tot això, molts d'a-nys i gràcies! Gràcies perla vostra entrega generosa,pel consell encertat, perla companyia útil i acolli-dora, per la vostra bon-dat i per tanta alegriaque ens contagian i queens fa veure el nostre pro-pi futur amb esperança !

Molt coraiment,Antoni Santandreu Ri-

poll,Delegat de la Caixa

de Balears "Sa Nostra"

ELS NOUS HOMENATJATS,UN PER UN(notes biogràfiques)TERESA MUÑOZ ARANDA

Andaluza, nacida en Antequera,el 28 de abril de 1905, hijade Manuel y Carmen. La mayoríade sus años los ha pasado enel campo. No sabe leer ni escri-bir y actualmente es viuda deFrancisco Calderón Gamez.De su matrimonio tuvo seis

hijos, todos vivos. Cinco deellos, Juan, Manuela, Encarna-ción, Maria y José viven en Llo-seta. El otro hijo, Francisco,es el único que se ha quedadoen Andalucía, en Villanueva dela Concepción.Precisamente por el motivo

de que la mayoría de sus hijoshabían emigrado a Mallorca, con-cretamente, a Lloseta, es porlo que, una vez viuda, se des-plazó a nuestra localidad y,actualmente, vive con su hijaMaria en la calle del Sol.

MARGALIDA ABRINES SERRA

Made "Margalida Escolana" totala vida ha fet de sabatera. Quancomençà a fer feina guanyava75 cèntims cada dia.

Fa uns pocs d'anys enviudade n'Antoni Pons Ramon. Varentenir dos fills: na Maria i enBernat.Ella va néixer a Lloseta dia

17 de febrer de 1906 i a ca sevaeren 10 germans. Fins que tenguédeu anys va anar a costura a"Ca Ses Monges" amb Sor MariaCristina, en que va aprende qua-tre lletres.

Els millors records de la sevavida han estat les noces d'ormatrimonials i un viatge a Lour-des que va fer amb el seu espòs.Ens conta una anècdota de jo-

vensana quan un dia, amb unaamiga seva, va anar a Inca afotografiar-se. De tornada esvaren aturar a descansar, menja-ren uns pastels i miraren lesfotografies i seguiren a peu.Una vegada a Lloseta es varendonar compte que no duien lesfotografies, tornaren arrerai les trobaren damunt la pareda on havien descansat i menjatels pastels.

LLOSETA 6 (202)

CATALINA RAMON AMENGUAL

A la barriada del "Peu Nou"va néixer Madò Catalina el 12de març de 1906. La va batiarel capellà "Seda", don Llorenç.A ca seva eren quatre germans,na Magdalena, na Maria, en Fran-cesc i ella.Va anar molt poc a escola:

un temps curt amb Sor Teotistai el Mestre "Muxic" li ensenyàa escriure el seu nom i unesquatre lletres.Abans de fer de sabatera va"

treballar al camp amb els seuspares. De sabatera se'n recordaque guanyava cinc reals cadasetmana.Es va casar a Palma amb n'An-

toni Serra Salvador, mort fapoc, i no tengueren cap fill.De joveneta, 14^-15 anys, re-

corda amb alegria que ballava,per les festes, jotes i bolerosi els diumenges es passajava"dassa qui venga" pel carrerMajor amb la seva amiga Marga-lida.

CATALINA JAUME RAMON

Nascuda a Lloseta el 5 d'abrilde 1906, "Madò Catalina Barrago-ta", era germana de sis essentella la major, anomenant-se elsaltres: Francesca, Antoni, Mel-cion, Josep i Bartomeu. Les ne-cessitats econòmiques la dugue-ren a fer feina des de molt pe-tita, tenint-se que conformaramb anar a escola a Ca Ses Mon-ges de nina, amb Sor Teotista.La seva vida fou molt moguda,

cercant sempre una millora d'in-

gressos. Als deu anys, fent fei-na en el camp, guanyava 50 cèn-tims diaris, i se'n recorda queals vint anys guanyava 18 pesse-tes semanais.Als catorze anys va començar

a fer feina a la fàbrica de sa-bates d'Inca de "Ca'n Piquero".Es va casar el febrer de 1932,

beneint la unió el Vicari EsteveMartorell, amb en Pere SòciesSoler, del qual va quedar viudasense descendència.De casada va obrir una carne-

ceria a Inca, i ella feia feinade la seva professió i ajudavaal seu home. Al cap de deu anysse'n va anar a Palma empleant-seal forn de Santa Eulàlia. Des-prés va fer feina en el PuigMajor, que en aquell temps feienla carretera, i ella se'n cui-dava de fer menjar pels homesempleats. Després tornà a Llose-ta quedant-se a servir a "Ca'nCurt de Baix".

El record que té més presentes de la molta feina que ha fetdurant la seva vida.

ESPERANÇA RAMIS FIOL

El dia 28 d'abril de 1906 vanéixer "Madò Esperança Ponseta"a una casa que arribaren a serset germans. Va anar a l'escolapública de la mestra Da AuroraArnica Ferrer (aquesta mestraera d'origen valencià i estavacasada amb el cap de l'estaciódel tren).La seva feina era sabatera

(aparadora) i recorda que gua-nyava unes 25 pessetes setma-nals. Quedà viuda de'n Pau RamónPou "Carrossa". L'Ecònom D.JoanQuetglas els va casar. Tenguerendeu fills, tres d'ells moriren

joves.Ens conta que en aquesta vida

ha treballat molt i moltes anitsha passat sense dormir per cui-dar als fills i donar-los demenjar. A la pregunta, " Torna-riu començar la vida?" ens con-testa: -"Per res d'aquest món,sabent el que he passat".Diu que els millors records

de la seva vida han estat quanva néixer la primera filla iquan el seu fill Joan posà elnom de Pau al primer fill quefeia el nom del seu espòs.

CATALINA RIPOLL COLL

A un dels carrers més anticsdel poble, carrer de Sant Joan,un 14 de maig de 1906 nasqué"Madò Catalina Fura", essentla més petita dels cinc germans:Francesc, Miquel, Antoni, Barba-

LLOSETA 7 (203)

ra i Catalina.Actualment és viuda den Llo-

renç Català Ripoll, "Panare",amb el qual, davant el VicariEsteve Martorell, varen contreu-re matrimoni el dia 4 de febrerde 1931. D'aquesta unió nasque-ren sis fills: Inès, Jaume, An-toni, Llorenç (mort), Llorençi Antònia. .A Ca Ses Monges, Sor Teotista

i l'Escola Pública a partir delsvuit anys, foren els llocs aon hi aprengué de llegir i es-criure.D'ofici era sabatera, però

com tots els de la seva època,de petits, fins als catorzeanys, va anar a collir ametllesi altres fruits del camp, dei-xant l'escola durant l'èpocad'aquests quefers. Als catorzeanys passà a la fàbrica de saba-tes de "Ca'n Randa" fins queals 24 anys es casà amb l'esmen-tat Llorenç "Panarer", a quiajudava a l'activitat de ferpaners i paneres, començant perfer netes les canyes, i poc apoc va aprende de fer els panersque es feien a mà, ja que n'hihavia que se tenien de treballaramb els peus.

Va començar guanyant 80 cèn-tims cada dia, i el sou més grosque ha tengut és de 20 pessetessetmanals.Uns dels millors records es

refereixen a la seva joventut,amb aquelles excursions a peuamb grups de joves i al.Iotesdel poble, que acompanyats deGuillem Català,"Es Català Ma-llorquí", les feia gloses i lescantaven tots junts.

MERCÈ MASQUER CORNADO

El motiu de que "Madò Mercè,Sa Catalana" participi al XXVIIHomenatge a la Vellesa, és nimés ni pus el haver-se casatamb el llosetí Bartomeu BibiloniCanyelles, fa més de cinquantaanys.Ells, malgrat la seva residèn-

cia a Figueres (Girona), a onhi han passat la major part dela seva vida, l'any 1971 es de-cidiren a viure al nostre poble,aneare que passassin llarguestemporades a Catalunya.Ella ajudava als seus pares

desde joveneta, a l'explotaciódel "Hotel España" de Figueres.Amb aquesta activitat va conèi-xer al que seria el seu maritque fent feina a Perpinyan esdesplaçava sovint a Figueres.Es casaren i al cap d'un any

anaren a França a on ell feiafeina a una fàbrica de taps de

suro i ella a un hotel propietatd'uns parents del marit.Després de set anys, tornaren

a Figueres establint-se amb unnegoci de cromats i venda demotos i accessoris.

Fa uns vint anys que se jubi-laren. Vengueren el negoci ivingueren a viure a Lloseta."Madò Mercè" va néixer a la

Riba (Tarragona). Era germanad'altres tres germans tots mésmajors que ella. La seva datade neixament és el 15 de maigde 1906. Els seus estudis prima-ris els ha aprofitat per si-tuar-se i recolzar, en tot mo-ment, al seu marit.

Déu no els ha enviat fills,però molt contenta de tots elsfamiliars, essent els millorsrecords la lluita constant dinsla vida i les convivències fa-miliars.

MARIA FIOL MUT

Madò Maria "Ponseta", va néi-xer a Lloseta el 23 de maig de1906. A ca seva eren cinc ger-mans: na Margalida, en Ponset,na Maria, en Jaume i en Miquel.Es viuda de Guillem Villalon-

ga Ramon de "Ca los carros".Feia deu anys que estaven casatsi varen tenir una nina, la úni-ca. Allò va ésser motiu d'unagran alegria, la més gran din-tre del matrimoni.Les primeres lletres les va

aprende amb Da Aurora Arnicaperò, després, fins als deuanys, amb les monges francisca-nes.Treballà a la conserva d'al-

bercoc i figues seques. Tambéajudava a la seva mare fent"cortes" de sabates. Recordaun sou de sis pessetes per set-

mana.Ens conta que quan va fer la

primera comunió, a la Parròquiales regalaven un "esse"; des-prés anaven a besar les mansa padrins, tios i demés parents.Uns donaven 25 cèntims i altresuna pesseta. Això era tot. Nohi havia refresc ni dinar espe-cial.Recorda una oració que li en-

senyaren a resar abans d'anara dormir:"No permeteu, Senyora,que jo tengui mala sort,defensau-me del dimoni,ara i en lo darrer de la mevamort."

BARTOMEU COLL POU

En ple estiu, el 16 de juiolde 1906, l'amon "Tomeu Rossi-nyol" va néixer al carrer .delSol de Lloseta.

LLOSETA 8 (204)

Li digueren que "Es VicariMascaró" el batia i que D. JoanQuetglas el casà, l'any 32, ambna Francesca Abrines Ramón. Aca seva eren 8 germans, ell erael segon, i tal volta, no vavoler ser menys i del seu matri-moni en va treure 7: 3 masclesi 4 femelles.S'enrecort molt bé de la seva

vida treball. Quan tenia 10 anysva estar llogat a la possessióde "Bànyols" i guanyava 10 pe-ssetes cada mes mantengut. Des-prés -de 2 anys va fer d'ajudantde mercader a "Cas Garroverets".Anaven a comprar porcs per lespossessions i els duien als mer-cats a tornar vendre. Guanyava1 pta. cada dia. A l'any 1920passà a treballar a la mina de"Sa Truiola" a buidar senallesde carbó que els miners havienomplides abans, guanyant 3 ptes.cada dia per passar, desprésa duro. Recorda que per aquetscontorns hi havia aquesta minade "Sa Truiola", "Es Pujant","Mandrava", "Son Odre" a Binia-mar i "Ca Na Mirall" a Mancor.Després de fer 5 anys de mi-

ner, començà a fer de picapedreramb "Mestre Joan Gotleta". Gua-nyava 3 ptes. diàries de sola sol. L'any 1931, el seu mestrees va retirar i li deixà el talld'homes a ell. Conta que en a-quells temps els picapadrersfeien més adobs que cases noves.Molts de marges i parets ambpedres, fang i calç. L'any 1930una casa, planta baixa i sala,valia 5000 pessetes i els ofi-cials guanyaven 6 ptes. diàries.La majoria de gent vivia a plan-tes baixes i era, ja entratsels anys 40 quan es construïrena Lloseta els primers pisos perviure.Conta, també, que sempre va

ésser el picapedrer major dela parròquia i de Ca Ses Monges.A l'església, la feina més deli-cada va ésser, any 1935-36, lareforma del capell del campa-nar que queia a trossos. Tambées va substituir una creu deferro que hi havia per una bollaque avui, encara, està sencera.A l'arribar als 60 anys es

va retirar i el seu fill Llo-renç, per cert ja mort, agafàel negoci. Ara, un altre fillseu, en Tomeu, el continua.

JOSÉ MUÑOZ ARANDA

Era el año 1982 cuando esteandaluz, nacido en Antequera,llegaba a Lloseta, procedentede Marbella.Vino junto con su

esposa, Isabel Contreras Mance-ra. Llegó a nuestra localidadcuando tenia 76 años, pues, ha-bla nacido el 12 de agosto de1906.José era el último de seis

hermanos. Cuando nació, su padrehacía tres meses que había fa-llecido y, ya desde muy pequeño,tuvo que ayudar a su madre atrabajar y hacer los meneste-res de la casa. No fue para nadaa la escuela.De su matrimonio tuvo diez

hijos de los cuales sólo vivencuatro: María, Manolo, Antoniay Josefa. Precisamente estoscuatro hijos viven en Mallorca,dos en Lloseta, uno en Mancory otro en Inca. Este, el de te-ner todos los hijos en nuestraisla, fue el motivo que le indu-jo a trasladarse con su esposaa Mallorca. Arabos dicen que es-tán muy contentos de estar enLloseta, están muy a gusto, sellevan bien con los amigos yvecinos y una casita que lesencanta.José sigue contando cosas de

su juventud y de su vida portierras andaluzas. Era campesi-no y su jornal era de 10 pesetasa la semana. Cuando la guerracivil del 36 por temor a quelo mataran, se pasó a los "Ro-jos". Dejó mujer y niños en ca-sa. El 15 de agosto de 1937 lequemaron su casa y después dela guerra le metieron tres añosde cárcel.Al poco que'estuvo en la gue-

rra su mujer tuvo un hijo queél nunca vio. Lo tenían en otracasa para que el niño se criaramejor. Un día les mandaron adecir que había muerto. Su mujertampoco lo vio y durante todala vida se han preguntado: "¿Deveras se murió nuestro hijo?".A pesar de todas las peripe-

cias, su mejor recuerdo lo cen-tra en el día que se casó consu Isabelita y la copla que lecantaba cuando eran novios:"Isabelita bonita,hija del corregidormucho te quieren tus padrespero más te quiero yo."

LLORENÇ MORRO COLL

Fa pocs dies que l'amo En Llo-renç "Puput" ha cumplit els 81anys, perquè va néixer a Llosetael 25 d'agost de 1906. Don Llo-renç "Seda" el va batiar. Ellés germà de cinc.Recorda que poc va anar a es-

cola i lo poc que hi va anarva ésser amb el Guardia CivilRosselló. Quan tenia 14 anys,amb un tió seu, partí a França,a Saint Remi de Provence. Comen-çà de forner i li feren un con-tracte per un any per 500 pesse-tes i mantengut.Més tard, a França mateix,

començà un negoci de fruites,cosa que feren altres llosetins.Feia moltes hores diàries, comera propi d'aquesta classe denegocis.El millor record que guarda

de la seva vida, és quan, arri-bat a França, coneixé a una jo-veneta molt garrida, era fran-cesa d'origen italià. Es casàamb ella i va tenir una taringade fills. També guarda un bonrecord de poder haver fet lesNoces D'Or matrimonials a Parísamb tots els seus fills.La seva dona nom Emília Maria

Tornissi i han tengut vuit fills:Gabriel, Enric, Laura, MariaAntònia, Catalina, Joana, Clau-dia i Mònica. Tots ells viuenfora de Lloseta.

LLOSETA 9 (205;

ANTONI MUNAR ALBERTI

L'amon "Toni Barruga" va néi-xer a Ciutat de Mallorca dia13 de septembre de 1906. A caseva eren sis germans.Va conèixer una llosetina,

na Margalida Pons i es va casaramb ella a la Catedral de Palma.Tengueren dos fills: En Joani Na Margalida.Tota la vida ha fet feina a

les mines de carbó de Llosetao Biniamar. Quan començà a ferfeina recorda que guanyava sispessetes la quinzena.No sap llegir i quasi no sap

posar el seu nom. Apart de quea ca seva tenien necessitat,mai li agradà anar a escola,als tres dies va estar cansat.

MACIANA COLL COLL

Madò Maciana "Métela" teniaquatre germans i va néixer aLloseta el 22 de setembre de1906. Ara és viuda den MiquelCrespí Coll amb el que va tenirdos fills: Bartomeu i Guillem.Va anar a costura a "Ca Ses

Monges" amb Sor Teotista i SorMacaria. Als dotze anys començàa fer feina fent bosses de plataa "Ca Na Cànaves", eren unesquinze dones. També en va fera "Ca'n Salat".Després passà a Inca a fer

"d'embastadora" al taller desabates de "Ca's Català". Contaque un mes després d'haver dei-xat de fer feina allà, un pisd'aquella fàbrica s'esfonsà iferí a companyeres seves llo-setines i en mori una d'elles.

Anaven a fer feina a peu itambé hi tornaven, tant a l'hi-vern com a l'estiu. Qualque ve-gada les agafava una ruixadai les remullava ferm. A l'entra-da d'Inca hi havia una dóna,molt bona dóna, que quan lesveia arribar remullades les te-nia foc fet i s'aixugaven. Eltemps millor que va viure dejove va ésser quan anava a ferbosses de plata.Demanada si tornaria arrera

a la vida, diu, sense pensar-ho,que no. També ens conta que noha viatjat mai, quan es va casarva anar a Lluc. Ha estat a pocspobles de l'illa i a on ha estatmés és a Ciutat; però, com sem-pre era per anar de metges, noimportava hi hagués anat.

MAGDALENA' COLL REUS

El darrer dia del mes d'octu-bre de 1906, al carrer de SaCosta, n2 4, neixia madò Magda-lena Coll Reus "Reus". Seriala major de quatre germans (Ca-talina, Aina i Miquel).Va anar a costura a "Ca Ses

Monges" amb Sor Macaria i demés grandeta, quan no tenia fei-na al camp, la Mestra Da Auro-ra Arnica Ferrer, l'ensenyà allegir i escriure. Després, jajoveneta, aprengué a brodar,cosa que va ensenyar a bastan-tes joves llosetines.Es viuda de'n Joan Ramon Fe-

rragut "Filagrès". Varen tenirquatre fills: Fracesca (mortaals 5 anys), Aina (també mortaals 3 anys), Francesca i Andreu.Ens conta que el millor record

de la seva vida va ésser el diaque va fer la Primera Comunióla tercera filla, na Francesca,ja que a les dues primeres lestenia mortes.

FRANCESCA RAMON FERRAGUT

"Madò Franciscà Filagresa"es molt popular a Lloseta. Diuque va néixer a Lloseta, al ca-rrer d "'Es Pou Nou" el 15 denovembre de 1906. Els seus pareseren Andreu i Francesca i ten-gueren sis fills: Joan, Andreu,Maria, Aina, Gabriel i ella.Va anar escola a "Ca Ses Mon-

ges" amb Sor Maria Cristina finsque tengué deu anys. Començàfent feina collint oliva i gua-nyava dos reals cada dia. Des-prés aprengué de modista i el20 de desembre de 1932, es casàamb En Miquel Munar Bestard de"Ca'n Pepe". Com la majoria deles parelles anaren de viatgea Lluc.

LLOSETA 10 (206;

Del seu matrimoni tenguerentres fills: Antònia, Josep iFrancesca. De totd'una el seumarit feia de sabater i ellaseguia de modista. A 1945 obri-ran ua cafè "el Novedades" alcarrer Guillem Santandreu, queva està obert al públic finsa 1975 per instalar-se la BancaMarch. Recorda que quan va obrirel cafè les copes i els cafèsvalien 2 reals i un gelat unreal.- Per les festes patronalsal mes de septembre, feien bo-tifarrons, els primers de lacomarca, perquè ja havia ploguti el temps s'havia refrescat.El millor record el te de quan

es va casar i va tenir elsfills. El disgust més gros va

ésser quan morí la seva mare.Ens conta una anècdota del

capellà D.Llorenç "Seda". Unavegada es va anar a confesardiguent que havia cantat, a unmoment inoportú, una cançó. DonLlorenç "Seda", un capellà moltespinós, li digué que per sabersi era pecat tenia que sentirla lletra. Ella contestà quela sabia cantant i començà acantar-la fort dins l'església.Don Llorenç le va fer aturarde seguida. Aquella cançó comen-çava així :"La fàbrica del trabajo...la,la,la,

Si fuese míala,la,la "

noto

D'UN HOMENATGE A L'ALTREENS HAN DEIXAT

Aquest número ha estat possi-

ble gràcies a tot l'equipde

LLOSETA ORcv'uta Independiente De Información Local

i també a:»Magdalena Abrines Ramis

*Maria Pons Fer ragùt

»Antonia Pons

*Maria Bestard Comas

*Maria Rosa Pérez

»Antònia Llabrés Beltran

Fotògrafs:

»Llorenç Ramon Borràs

»Antoni Mulet Ramon

TIRADA: 1600 exemplars

Feliu Llabrés Perelló

(9-12-86)

Joan Comas Fiol

(13-12-86)

Catalina Truyols Marti

(22-12-86)

Francesca Coll Vives

(31-12-86)

Margalida Capó Perelló

(12-2-87)

Gabriel Coll Pou

(23-2-87)Pere Coll Bennassar

(7-8-87)

Bàrbara Pons Ripoll

(1-4-87)

LLOSETA 11 (207)

L'HOMENATGE DE L'ANY PASSAT

Revista SANT JOANC/Princesa,24SANT JOAN

LA PRESENT

EDICIO

HA ESTAT POSSIBLE

GRACIES

A LA

CAIXA DE BALEARS"SA NOSTRA^

27 anys present

als Homenatges a la Vellesa