20
LLOSETA Revista independiente De Información Local AÑO VIII - NUMERO 101 - OCTUBRE 1991 La presentació del 100 de ía revista i l'estrena de rUimne al poble de Lloseta resultà una manifestació cultural La Coral Llosetina amb els autors de l'Himne al poble de Lloseta Del 8 al 10 de novembre: "XII Exposició Filatèlica" Informació municipal: Nou aument d'imposts

LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETARevista independiente De Información Local

AÑO VIII - NUMERO 101 - OCTUBRE 1991

La presentació del n° 100 de ía revista i l'estrena de rUimneal poble de Lloseta resultà una manifestació cultural

La CoralLlosetina ambels autorsde l'Himne alpoble deLloseta

Del 8 al 10 denovembre:"XII ExposicióFilatèlica"

Informaciómunicipal:Nou aumentd'imposts

Page 2: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

LLOSETA @Rev'ula Independiente De Información local

i;s|Íjp«rte<íp:|íe C0rr?a$:í^. •¡Íf r : • " ' :̂ •Ífiléfotta 534164 ¡¡¡¡¡|tifa* 5ï42ip í : ;-:i: ;;::i iiilli

LLOSETA

ví-DiMósilo IfffaL .;ïsííi!ísís;:Í PM.

ÏRÉlMerOJKES V Jllilidpfca*^^

Jaime Morro f Ripoü,Bartolomé B es t ar dBestard, Jaime .'-.Serventi

ÌìCoUt v. C^&rírf- •rv.·Pfenip|:2S¿tíO»?^ fô&jsM* Ksofäerqiiiyjßolt iocin ?Gi*«s/3r¥||t«fò«ío ¿Ä $ant&nd?euiljiiptotlr ffâel;jMof?aek!Í| t ab rèi i Gai) rie í|$kf girata VallffrifAntonio Cifre Bestítrd yMateu Muratila Grau,

jj^yKXfüífcei: '".:l'- ':•'••>•jíMiqueí ROntíMtf Caía^ :/%iifayttdr^ fâQrWÍÇ: '':<IKMrU3if;:¡'íÜe^rr&s w ¿ÍBíortK) Mulet sí: 'S l·. • 7 :•: : •." •' • :W:™:;:

il Kíttnon. :

¡|ipV7HJ :̂':r.'-;' Í||Í£!|reM£,. jf í̂fl̂ : Jfp;iÍ|aÍMÍ." jRey :̂y fha«í:è$£::

•ÍEteífratt^-'íífr':

Í^jRBCPOR: ••·f^·B\|£d# Reyné» Villaìonga

¡PfBECTC) EJEMPLAR:l|íp:-peseiet?,:: " • • ' * . ' • • . " ' • •'-.•;'

ÍSUSCRÍPCtONANUAL 1200 pesetas.

ÍP^PKIME: '''^ÍÍIIIApóstol y Civilizador

ÍJflETRÁ {Mallorca)

V U BI 1C A Cï Q NMIEMBRO DE:

i ?Á?sociació de Premsaforana de Ma í/orc« í

Se modifican varias ordenanzas fiscalespara poder subir los impuestos

El martes, 15 de octubrepasado, a las 9 de la nochetuvo lugar una sesiónplenaria y extraordinariadel Ayuntamiento deLloseta.

Tras la aprobación delacta de la sesión anterior setrató el primer punto sobrela aprobación provisionaldel plan parcial del polígo-no industrial. Después desu aprobación inicial estu-vo un mes a informaciónpública sin que se pro-dujese ninguna alegación.Una vez aprobadas defini-tivamente las Normas Sub-sidiarias se tuvo que recti-ficar el parámetro de ocu-pación pasando del 75% al60. Una vez subsanada talocupación se ha pasado alpleno la aprobación provi-sional y remitir a la Comi-sión Insular de Urbanismolas Normas Subsidiarias yel expediente documenta-ción del mentado polígo-no. Los cuatro miembrosdel PP-UM se abstuvie-ron.

El segundo punto (asig-naciones a los miembros dela corporación para elsegundo semestre del añoen curso), fue largamentediscutido. La propuesta delPSOE fue: para el Alcalde,750.000 ptas.; JeroniaPons, Maria Bestard, JoanAmengual, Pere Villa-longa, José Cebreros yEusebio Muñoz: 168.500ptas; Antonio Ordinas,90.000 ptas; Juan Col, JuanPons y Margarita Capó,60.000 pts. Antonio Or-dinas del PP-UM preguntóqué criterios se habíanregido para dar estas canti-dades. Le contestó el Al-

calde diciéndole que lasmismas de las anterioreslegislaturas y las asig-naciones -dijo- son paralos cargos y trabajos que serealizan. El grupo PP-UM votó en contra porquelos trabajos se tendrían querepartir entre todos, puesno está bien distribuido.Joan Amengual del PSOEargumentó diciendo que esindiscutible este tema,pues está demostrado eltrabajo y las horas quededica el Alcalde al frentedel Ayuntamiento. Losmiembros del PP-UMdijeron que el votar encontra no es un problemade cifras, son de estructuray tenemos un planteamien-to muy diferente.

Se pasó después a lamodificación de ordenan-zas fiscales con también elvoto en contra del grupoPP-UM. La tasa del Ser-vicio de Recogida de Ba-suras se prevé para el 92seguir el mismo criterioque en el actual ejercicio,es decir, seguir suprimien-do los recibos domiciliariossiendo las tasas para elresto como siguen. Indus-trias y comercios serán10.000 pesetas para el tipo1 y 8000 para el tipo 2.Bares y cellers, 2.000. Al-macenes, 3.000. Industriasde 5 a 11 empleados, 10.-000; de 11 a 25 trabajado-res, 25.000. Grandes al-almacenes y fábricas demás de 25 trabajadores,35.000. Sobre el impuestode construcciones y obrashay un tipo de gravamenque es el 2% y se pasará al2,40 %. El impuesto sobrevehículos de tracción me-

cánica se adopta el del 1,2.Sobre el impuesto de bie-nes inmuebles se teníahasta ahora el del 0,53% yse va a pasar al de O,75.Como dijimos antes elgrupo PP-UM estuvieronen completo desacuerdocon esta fuerte subida delimpuesto anteriormentereseñado, preguntando quecriterios o cómo puedenjustificar estos aumentos.

El Alcalde dijo que lasbasuras costarán de 10 a 12millones de pesetas y tansolo se cobrarán 1.600.000,por tanto el déficit tieneque salir de alguna parte.Cada dia hay más gastos -manifestó el Alcalde-, obien pedimos préstamospara realizar las obras quevamos a hacer o aumenta-mos los impuestos. Lo queno se puede hacer es incre-mentar los gastos y no¡inducirse un servicio acambio.

Juan Coll (PP-UM) pre-guntó si las basuras sepagarán con los recibos dela contribución urbana. ElAlcalde le contestó de queno, pero este impuestoayuda a pagar el déficit. Encuanto a las basuras sequitaron para poder prote-ger al que tiene menos, almás débil.

El último tema si quehubo unanimidad y fue elde la delegación de com-petencias a la Adminis-tración Tributaria del Es-tado en materia de gestióndel impuesto sobre activi-dades económicas.

Jaime MORRO

Octubre/91 - Pag. 2

Page 3: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Del 8 al 10 de noviembre:XXII Exposició Filatèlica"El próximo dia 8 de

noviembre, viernes, a las8,30 de la tarde, en el salónde exposiciones de la "Caixade Balears" SA NOSTRAtendrá lugar el acto inauguralde la XXII Exposició Fila-telica que cada año organizala asociación local filatélica.

Esta exposición perma-nacerá abierta hasta el do-mingo día 10 del mismomes.

J slì L L O S E T A £\cp MALLORCA q,Vf-10 noverf^y

Cada exposición anual tieneun tema para el cual la Di-rección General de Correosconcede un matasellos espe-cial que tan sólo es usado en

los dias en que permaneceabierta la expresada exposi-ción y para la cual tambiénse editan sobres y tarjetasalegóricas.

Este año la junta directivade la asociación local decidióque el tema del matasellosestaría dedicado a reconcer lalabor del Centro de Edu-cación especial Juan XXII dela comarca de Inca, tan vin-culado, en sus inicios, a Llo-seta mediante las personas deMn. Andreu Llabrés y delque fue su primer presidenteAntonio Abrines.

Pecisamente en estos díasse habrá presentado el librode Antonio Santandreu titu-lado "Benaurats...!" queviene a ser una memoriasobre el citado centro, coin-cidiendo la presentación conla colocación de un bajorelieve de Mn. Andrés Lla-brés, ex-párroco de Lloseta yco-fundador de ese centro,dedicado a los niños menosfavorecidos mentalmente.

El bajo relieve es obt'a delescultor Pere Pujol.

Q En el salón parroquial el grupo escénico delClub de Juventud l'Altura interpretó, en fun-ciones de tarde y noche, la obra de Martín MayolMoragues "Així és el món".

Hubo una segunda parte musical a cargo del"Dúo Coranti"; "El TBO en escena, chistes de ar-riba abajo de abajo arriba" y "En Pau Xim ver-dolagua".

Las dos funciones se vieron muy concurridas.Se anunció la próxima escenificación: "DonVentura veranea".[J El club l'Altura seguía, al cumplirse un año defundación, moviendo al ambiente cultural de lavilla anunciando una serie de sesiones de cine-club como: "El Prisionero" de Peter Glenville:"Vencedores o vencidos" de Stanley Kramer; "Delrosa al amarillo" de Manuel Summers: "Loscuatrocientos golpes" de Francois Truffaut; "Elúltimo edén" de Marcel Camus.Q El ayuntamiento prepara para los próximosmeses de noviembre y diciembre la renovadorde una parte del consistorio.

EN EL MES DE OCTUBRE DE 1966:Q NACIERON: Aurora del Carmen Recio Fer-nández; Antonia Comas Rosselló y MagdalenaJaume Garda.Q FALLECIERON: Catalina Cañellds Fanló (56años); Margarita Juan Terrosa (56) y MagdalenaFiol Villalonga (92).Q SE CASAROJV: José Coll Ramón con CatalinaRamón Bergas; Juan Ramis Borras con Magda-lena Ripoll Esteva.

/

fcP ̂ í

/v \L~~^-¿*//^

tRte SeMWKS Dff^éS.

Kelt/mmOctubre/91 - Pag. 3

Page 4: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Nom?Jordi Joan

- Llinatges?- Cifre Jaume- Estudies o treballes?- Estudii quart de F. P. deModelista-Patronista-Tallador.- Veus un bon futur enaquets estudis teus?- Sí, a la meva classe noméssom 4 i som la darrera promoció de Balears.- Creus que hi ha massa joves que estudien o creusque el número d'estudiants està compensat amb elsque fan feina?- Hi ha molta gent que va a escola, però estudien pocs.A la meva promoció vàrem començar 20 alumnes ienguany només en quedan 3.- Què és per tu la religió?

La religió esta bé, però als joves els tenen un pocapartats. Trob que haurien de fer una missa aposta perells, així com en fan una pels al·lots. La joventut s'hiacostaria més.- A la teva edat, si no has demanat pròrroga, ja etsortejeran aviat. Què opines de la mili?- Jo he demanat pròrroga per acabar els meus estudis.Per una part crec que els joves han d'anar a la mili, peròper un altra crec que et roba un any de la teva vida.- Què opines de la nostra revista i especialmentd'aquesta secció?

Trob que la Revista esta molt bé, però podria estarescrita tota en mallorquí. En quant a l'opinió jove trob quehaurien de sortir persones de diferents edats.- Què trobes d'aquest centre-recreatiu que ha montâtla parròquia?- Crec que és una altra passa per apropar més als jovesa la parròquia.

Mateu MORANTA

SE VENDE

Piso Ie y cochera de 100 m2.C/Gmo. Santandreu,51 LLOSETA

Casa planta baja y dos pisosC/ Nueva LLOSETA

INFORMES:Tels. 451204 - 890065 - 800223

MEDICOSLLOSETA, DIASLABORABLES(tarde-noche):

* Lunes y miércoles:Dr. Juan Moya (C/Gmo.Santandreu,26 Tel.519615)* Martes y jueves:DraVinyet Roses (Aymans,s/nTel.281313-busca 2085)GUARDIAS FINES DESEMANA Y FESTIVOS:Serán desde las 14 horas delsábado hasta las 24 horas deldomingo (lloseta-Binissalem).La noche del domingo, desdelas 24 horas, en Lloseta.

Los sábados sólo habráconsulta para enfermos deurgencias. No habrá recetas, nipartes de baja.1" noviembre: BINISSALEM2/3 noviembre: BINISSALEM9/10 noviembre: LLOSETA16/17 noviembre: BINISSALEM23/24 noviembre: LLOSETATELEFONO RN DE SEMANADE BINISSALEM: 281313(Busca 2080).

FARMA-CIAS28/10-3/11: Feia.

Real.4-1 Onoviembre:FciaBennasar.11-17 noviembre:Fcia Real.18/24noviembre:Fcia.Bennasar

PRACTI-CANTES1-2 y 3 noviembre:

Selva (Tel.281313-Busca 2113)9-10 noviembre: Lloseta (Tel514241).16-17 noviembre: Serva.23-24 noviembre: Lloseta

TELEFO-NOSURGENCIA

Policía Municipal:+ Móvil: 908 136426

+ Oficina: 519439Ayuntamiento:514033Parroquia:514056Unidad Sanitaria:519760Escuelas 'Es Puig":519436Escuelas Anf Maura:519715Campo Municipal Deportes.519437Correos: 514051Ambulancias: 502850Taxi: 500923Pompas fúnebres:514096Bomberos: 500080Guardia Civil:+ Binissalem: 511059+ COS: 295050Protección Civil: 721040Electricidad(Averías):500700Teléfono de la Esperanza:461112Información y asistencia alciudadano (Govern Balear):900321 321

TRENESPALMA-INCA:Salidas de Palma'

6, 7, 8, 8.40, 9.20,10, 11, 12, 12.40, 13.20, 14,14.40, 15.20, 16, 17, 18, 19,20, 20.40 y 21.20. Sábados,domingos y festivos: 6, 7, 8,9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16,17,18,19, 20 y 21.LLOSETA-INCA:A LAS 6.32, 7.32, 8.32, 9.12,

9.52, 10.32, 11.32, 12.32,13.12, 13.52, 14.32, 15.12,15.52, 16.32, 17.32, 18.32,19.32, 20.32, 21.12 y 21.52.LLOSETA-PALMA:A las 7.04, 8.04, 8.44, 9.24,10.04, 11.04, 12.04, 12.44,13.24, 14.04, 14.44, 15.24,16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 20.44, 21.24 y 22.04.Sábados, domingos yfestivos: 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04,14.04, 15.04, 16.04, 17.04,18.04, 19.04, 20.04, 21.04 y22.04.

Octubre/91 - Pag. 4

Page 5: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

S'fia, acabat "La dama. de %asa" (228 capítols) i ¡sos!fia. vengut es fred... (as cosas cometan tanto que hastalos poetas tendrán que dejar de cantar a (a primavera,porque ya no hay primaveras, pasamos dei verano alinvierno y dei invierno oí verano. Slay són es avions,diría sa meva padrina.

Hé idò. SL·ian-fiL Ja tenim a la Man de "Déu de Líucaquí. Su ((egada fue muy fria, no por f aita de calorhumano, todo lo contrario, fue porque vino el frio y lalluvia, llegó paraguas en mano. Lo bueno es que nosotrosla tenemos "hospedada" en nuestro templo parroquial,cerca de su hermana la de Lloseta. Jíasta aquí todo muylógico, porque es lógico que una virgen, de esta categoría,esté en un templo, aunque sea una copia de la ver-dadera. Lo que pasa es que esto de estar en la igíesia noes idea de (os que organizaron "el paseo" por todos lospueblos de Cilla. La idea es, y sigue siendo, que laimagen esté en el local, en Lloseta locales porque ennuestra localidad hacemos las cosas a Bessonades, de larespectiva asociación local. ¿Qué hacemos en Lloseta?'Estará une semana en cada asociación. Tues no. 9^in-guna la quiso, lina manifestó que un bar no era lugaradecuado y la otra que el local donde había, en otrotiempo sa fresó tampoco. 'Total, el templo parroquial fuesu hogar, dulce y acogedor hogar por cierto.

Visto lo acontecido me permito sugerir a nuestroAyuntamiento que haga modificar el proyecto del futuroedificio para la tercera edad de Lloseta y haga construiruna capilla en el mismo.

lié ido. Seguim... con la tercera edad. Ustedes, queri-dos lectoras y lectores, se habrán dado cuenta que estasúltimas semanas vienen muchos autocares cargados con"turistas" de la tercera edad vía Inserso. Visitan la vilíay (os jardines y unos decían que podría enlatarse elasunto. Creo que van equivocados, pues lo que yo hepodido observar es que todos se paran a comprar cuponesde (a Once y Lotería Oracional, pero de (o otro... nada,monada.

Vé ido. ya som al101 d'aquesta revista... y asistí, enlugar un tanto reservado, al acto de la presentación del

numero 100 y elestreno del yfímne al poblé de Cíasela.T>e verdad que resultó emocionante. Vigente realmenteemocionada, había motivo. Lástima que no pudimos oirel himno con banda de música. 'Es (o que realmente noshace falta en Lloseta. Tero me dicen que cuando en "Esfou 9(pu tengamos la escuela de música se intentarácrear una auténtica banda de música con todos (osinstrumentos habidos y por haber. Que "Déu vos escolti.

<De la música celestial a la música munkipal. "Digoesto porque me han dicho y contado que el presupuestomunicipal para el prójimo ejercicio llegará a los TVCES-CI-E^TOS MILLONES ITE <PES'E?AS. Vaig court decui., no por fos trescientos milloncejos esos, sino porqueen todo presupuesto, si hay salidas, debe haber entradasy las entradas de un ayuntamiento son', sin ningunaduda, los impuestos. Cuanto más se eleva el presupuestomás impuestos. 'Elemental querido...

Tues bien, he hecho un cálculo y la cosa subirá casi un30 ciento, y eso que nuestra mayoría municipal essocialista y digo socialista porque los socialistas del'Parlament 'Balear critican la subida de impuestos delCovern 'Batear porque la mayoría, es de derechas. 'Migmón crìtica a s'altre mig i si jo ei pogués criticar sencerei criticaria, deia (a meva padrina al cel sia...

Sigo con lo de los impuestos, pues en la última sesiónplenaria se discutió que los domicilios particularesseguirán sin pagar el servicio de recogida de basuras,aunque este soporte un déficit de 10 millones de pesetas,¿quien paga pues? Muy claro, (os propietarios de lasviviendas con la contribución anual... es decir, que \Lloseta se ha convertido en un paraíso fiscal parapobres, fríe explico, si lid. viene a Lloseta, alquila unacasa y no tiene coche o si (o tiene, lo tiene de alta enotro municipio no pagará ni un duro de impuestosmunicipales... Contrasta ello con aquello que dicen losentendidos en turismo: 'Turistas con dinero... fuera elturista de alpargata". Lloseta: todo lo contrario.

'Bé ido, per acabar me han comentado, contado y dichoque los plenos municipales se han convertido en undiálogo entre es 'Baile y la oposición, es decir, que quienhabla es el alcalde, los concejales de su mismo partido siapenas gastan saliva. Quien manda, manda. 'Es ío mesnet.

fins es mes qui ve, si es Bâtit voL...

Octubre/91 - Pag. 5

Page 6: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Els Cérvols de Bronze de Lloseta,unes vertaderes joies prehistòriques

i úniques de Mallorca

La més elemental definicióde la Prehistòria correspon altemps que hi ha entre l'apari-ció de l'home damunt la terrafins la trobada del primerdocument escrit.

La Prehistòria mallorquinaha estat, i continua essentobjecte d'estudi i cada ve-gada més hi són afegits nousdescubriments que venen adonar més llum a aquestaetapa, apassionant, del nostrelassai.Lloseta no n'està mancat

d'ella i molts són els vestigisque ens ho demostren.

La majoria d'aspectes de les

sar "Lloseta, protohistoria"(Palma de Mallorca: Ima-gen/70, 1982), es fa un estudiprecís dels mateixos, tractan-se amb amplitut el tema ambexposició de testimonis tanthumans com bibliogràfics.Tan sols nosaltres, en aquestreportatge pretenim tractar-los per a un públic menysdocte però, a la vegada,interessat.

Tres són les peces de cér-vol en bronze trobades alnostre terme. Dos tan solssón caps i un de cos senser.Tots de tamany réduit.

La primera notícia de dos

9 cap de cérvol que es conservaGabriel Coll Beltran

èpoques pretalaiòtiques ipostalaiòtiques de les diver-ses comarques i municipis deMallorca no són gaire distinsuns dels altres. De totesmaneres, entre els mateixos,hi ha elements que es carac-teritzen particularment, comper exemple, per no anar méslluny, els cèlebres caps debou de Costitx.

Del nostre terme ens podemsjntir-nos orgullosos quanpodem registrar la troballad'uns cérvols de bronze,únics fins ara, en la prehistò-•ia mallorquina.En el llibrede Bernat Villalonga Benna-

Octubre 91 - Pag. 6

a Lloseta trobat, fa mig segle, per

d'ells es coneix a través deFra Gaietà de Mallorca, qui a1746, i al seu llibre "LLosetaIlustrada...", pàgina 117, diuque un veí de Binissalem,"tiene en su poder un ciervode bronce hermosamentelabrado y con proporciónesculpido" i que D. GabrielFlor té "Una cabeza hastalas espaldas también deciervo y de bronce", tot aixòtrobat al Comtat d'Aiamans.

Del cérvol sencer o quasisencer, ja que està un pocespanayat, es coneix la sevaexistència gràcies a l'histo-riador Bartomeu Font Obra-dor, qui el recobrà i d'ell enva tenir notícies per unafotografia del cérvol queindicava que el propietari eraun tal Borichen, súbdit fran-cès i resident a París, i quehavia estat adquirit a Mallor-ca durant els primers anys dela dècada dels 30.

Aquest cérvol de línea ele-gant, fou creat amb actitut demoviment, com si estàs apunt de saltar. Té 16,50centímetres d'un cap a l'altrei el seu pes és de 610 grams.Així ho anota Bartomeu FontObrador en el volum XXX-VI, pàgines 216 i 217, nú-meros 107 i 108 del "Archi-vo Español de Arqueología".

C/ Sant Feliu, 8 A07012 Palma

Tels. 71 11 39 - 71 11 40

CONSELLERIA DE CULTURA,EDUCACIÓ I ESPORTS

GOVERN BALEAR

L'altre cap de cérvol quecita Fra Gaietà, i seguint lesaclaracions que ens donen elsabans citats Bernat Villalon-ga i el mateix BartomeuFont, de mans de GabrielFlor passà a mans del Preve-re i literat D. Ramón de To-gores i Sales, de la famíliadels comtes d'Aiamans. Percincumstàncies que es des-coneixen la figura passà amans del Sr. Buades qui lava regalar a l'arquitecte deCiutat Miquel Rigo. Quanmorí aquest darrer la deixà al'enginyer Eusebio Estada iara la té -a aquesta figura-el seu nét, per línea maternaD. Eusebio Riera Estada.

Aquest cap du el banyamcomplet i està molt ben rea-litzat. Té 4,50 cm. des de laboca al cervical; 15,50 cm.des de lo alt de la banya finsa la part inferior de la pitera

Cérvol de bronze en poder de D. Bartomeu Font Obrador i que estava en mans del súbdit francès.resident a París, anomenat Borichen. Aquesta figura també apareix publicada a la pàgina 36t del

primer Tom de la Història de Mallorca coordinada per Mascaró Pasarius.

Page 7: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

i 7,50 cm. des de l'extrem dela metxa a la boca.

El segon cap de cérvol sique està a Lloseta i el té enGabriel Coll Ramon que lidonà el seu pare Gabriel CollBeltran, "Rossinyol" qui elva trobar, fa mig segle, quantenia 10 o 12 anys d'edat,mentres es dedicava a recollirametlles a una finca prop deltorrent d'Almadrà, entre lespossessions "d'Es Filicomís"i "S'Estorell". La peça ésguapíssima i d'una construc-ció molt cuidada.

No hi ha dubte que els doscaps, el del Sr. Riera i el delSr. Coll, foren realitzats pelmateix artesà i artista, o almanco al mateix taller. Lesseves característiques sóniguals. La trobada darrera-ment té una altura de 9 cm.però desgraciadament li faltala mitat superior de la banyadreta i sols n'hi queda unbocí de l'esquerra. També téespanyada part de l'orellaesquerra.

Després d'aquesta breuexposició de les tres peces,queden moltes preguntes:

Antiguitat? Villalonga elsinclou a l'època talaiòtica oPostalaiòtica (segles VII a Iabans de J.C.)

Procedència? Poguerenésser molt bé realitzades a untaller de Roma i fetes arribara Mallorca a través del co-merç i molt abans de la do-minació romana. També, i noes pot refusar, que forenfetes per un mestre illenc quetreballava a un taller mallor-quí influït per les correntsartístiques que arribaven defora.

Finalitat? Probablementserien objecte de culte sim-bolitzant una divinitat natu-ralista. Podrien servir tambéd'amulet a uns homes que esdedicaven a la caça del cér-vol, espècia cinegètica moltabundosa als boscos mallor-quins de llevors.

Lloc? El ser trobat el segoncap a una finca "d'Es Filico-mís" o de "S'Estorell" hicabría la possibilitat, sensdubte, de que serien objectes

de culte o ornamentació en elgrandiós poblat de "Es Cas-tellot" situat a la mateixafinca o possessió "Es Filico-mís". Fra Gaietà de Mallorcadiu que la trobada es realitzà"en el condado".

Segons es desprèn de lesconclusions a que han arribatels estudiosos d'aquesta ma-tèria o temàtica, els Cérvolsde Bronze de Lloseta sónúnics i molt importants dinsla Prehistòria Mallorquina.

Bartomeu Font Obradorquan es referix a les duesprimeres peces, la del cossencer i el primer cap -jaque encara no coneixia l'e-xistència de la segona- elsdefineix així a "ArchivoEspañol de Arqueología "Vol. XXXVI p. 217:

"Las dos piezas son muydistintas en arte y técnica.Bellísima de línea y con-cepción así como de factura,la de la colección Borichen;ruda y tosca la de Riera. Siambas proceden del mismolugar, como parece, ambasson también y de ciertoobras de distintas manos yde momentos muy distantestambién entre sí. La de Bo-richen sigue el gusto quepudiéramos llamar constanteen toda la Antigüedad y entodas las artes, por repre-sentar la grácil figura de unvenado saltando. Los ejem-plos, tanto griegos como ro-manos, son numerosos, in-cluso en la misma actitudque caracteriza nuestrobronce (cfr: en general,G.M.A. Richter: Animals inGreek Sculpture, N. York,1930, 28ss.). Extraña, empe-ro, la pelambre que presentael ciervo en el cuello y pe-cho. Esta, que es la llamadabarba subcervical, fue tanraramente representada en elarte clásico que creo casiúnica su presencia en elbronce mallorquín. Al menos,y al presente, no conozconada semejante en los mu-chos ejemplos parecidos oidénticos que se guardan enmuseos y colecciones. Estabarba subcervical es propia

del macho ya crecido y sor-prende tanto más cuanto quelas formas del animal ennuestro bronce son más lasde un cervato joven que lasde un adulto. El escultor hapretendido representar a unvenado o ciervo macho enépoca en que carece decuernos y ha hecho un ver-dadero estudio somático delvenado saltando, logrando

reproducir su gracia y ele-gancia con una exactitud,con un realismo y una natu -ralidad admirables. Tan sólose ha permitido cierto geo-metrismo en el modo deensortijar la barba subcervi -cal, cuyos roleos en esperia!contrastan con el fresconaturalismo que respira todala figura. "

PRV

Primavera dins l'hivern

S'acosta l'hivernmig dorm la natura,ja les oroneteshan emprès el vol,per la serraladala boira pastura¡és pluja seguraidiu el camperol.

La pluja netejales fulles de V obre,els dóna fragànciaels dóna colori agraïdes beuende l'aigua baixadaamb set retardadadel temps de calor.

El camp se despertaregat de rosada,de terra banyadal'aire du el perfumi dins la marjadaun poc solitàriaqualque flor tardanatemerosa surt.

La campana tocauna matinada,el seu batec sonaa càntic de dol,fia arribat el diade fer homenatgeamb flors i pregàriapels qui ja són morts.

Com guarda llanosaés la nuvoladaquan el sol s'amagael dia obscureix,baixa la ventadade la tramontanala nit es fa llargael cor s'entristeix.

Però dins el tempsdel fred hivernalsense por floreixl'arbre de nadalles branques més sanesles fulles més verdesles flors color granaen forma d'estrelles.

També l'amenercom blanca nevadafa florir la brancaen temps fredolencpareix primaveraque s'ha avançada¡primavera blancaa dins el febrer!

Qui vencent obstaclesdecidit caminai en totes les cosesaprèn el que és bodins les hivernadesde la seva vidabrotarà esperançacom blanca floridaserà primaveraa dins el seu cor.

Antònia Reus Mateu.Lloseta, setembre 1991

Octubre/91 - Pag. 7

Page 8: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Presentació del n- 700 / estrena de l'Himne

Fou una manifestació cultural i popular

«.*

Molta de gent assistí a l'acte

El temple parroquial deLloseta va acollir, el passat27 de setembre, un acteliterari musical que va resul-tar una vertadera manifes-tació cultural i una autènticaafirmació d'identitat com apoble.

Aquest acte va tenir llocamb motiu de la presentaciódel número 100 de la nostrarevista i de l'estrena de i'"Hi-mne al poble de Lloseta"amb lletra de Gabriel FierasSalom i Pau Reynés Villa-longa i música del P. Fran-cesc Balle Pons. La recent-ment creada "Coral Lloseti-na" fou l'encarregada de laseva interpretació.

Estaven presents a l'acte lesautoritats locals i nombróspúblic que va omplir el reci-nte.

L'acte en síEl redactor de la revista,

Antoni Santandreu, fou l'en-carregat de dur el desem-volupament de l'acte, cosaque va fer amb molta d'habi-litat.

En primer lloc actuà lacoral "Miquel Tortell" deMuro gràcies al patrocini deSa Nostra i l'organització dela Federació de Corals deMallorca. Dita coral, sota ladirecció d'Arnau Reynés,interpretà varies composi-cions que varen aixecar elsapludiments del públic. Aca-

bada la seva actuació es donàpas al parlament i presentaciódel número 100 de LLOSE-TA.

Santiago Cortés Forteza vafer el parlament a on vadeixar ben clar el paper, laimportàcia i la significació dela premsa local. Apart publi-cam íntegrament la sevaintervenció.

Mentres se preparava l'ac-tuació de la "Coral Llosetina"se va repartir, entre els assis-tents, l'esmentat número 100que constava de 48 pàgines,portada a color, i el suple-ment "Es Morull" dedicatT'Himne al poble de Llose-ta" que minuts després seriaconegut pel públic.

La Coral LlosetinaComençà la seva actuació,

dirigida per Guillem RamonPou, interpretant "Aldapeko","Tot baixant per la dressera"i "Donna, donna". Pel darreres va deixar la presentació il'estrena de l'"Himne al poblede Lloseta" que tanta espec-tació havia congriat.

Quan es cantava l'himneper primera vegada el silencide la gent era sepulcral i que,al final, es va transformaramb un fort i llarg aplaudi-ment.

Tant va agradar la novapeça que es va demanar unasegona interpretació, en a-quest cas, dirigida per l'autor

•̂J^^^^^^M*—•* ^— ^^H

* "*^ ^frt*'

de la música, P. FrancescBatle. La segona vegada elscantaires estaven més tran-quils i la peça resultà broda-da, tal és així que el públicse va aixecar dret per aplau-dir molt més que abans. Vaésser apoteòssic.

La cloendaPer acabar l'acte va llegir

unes paraules el rector de laparròquia de Lloseta fentunes reflexions sobre lapremsa local afirmant que larevista LLOSETA sempreha tengut un espai per lareligió i principalment per la

• parròquia.Les paraules de comiat

varen córrer a càrreg delBatle de Lloseta, MiquelPons, que va encoratjar alsorganitzadors de l'acte perquècontinuin en la tasca culturalcomençada i a la Revistaperquè continui donant au-tèntica informació al poblede Lloseta.

Finalment i al local delcentre parroquial l'ajuntamentva oferk un refresc a tothom.Hem d'afegir el detall quetengué la coral "Miquel Tor-tell" de Muro, que no se vavoler despedir abans de tor-nar cantar amb els llosetinsel nou himne que horesabans s'havia estrenat.

Dos agraïmentsEls que cada mes fèim

possible que la revista LLO-SETA surti al carrer volemfer dos agraïments.

El primer a totes aquellesentitats i firmes comercialsque amb el seu suport eco-nòmic han ajudat a l'ediciódel número 100.

El segon , amb motiu del'acte, a l'Ajuntament de Llo-seta, a la Parròquia, a SaNostra, a la Federació deCorals i a les bodeguesMorey-Perelló que ens ob-sequiaren amb xampany"Canals Nubiola" durant elrefresc.

Antoni Santandreu, conductor del'acte

Octuore/91 - Pag. 8

Page 9: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Presentació del n-100 i estrena de l'Himne

Opinions després de Tacte

Carles Costa,president de"Premsa Forana".— Bon vespre— Bon vespre i enhorabonaper aquesta presentació del n8

100. M'agradat molt el queha dit el presentador, enSantiago, no pel número 100sino per aquests 100 núme-ros. Enhorabona a Lloseta i atots aquells que la feis.— Per la Premsa Foranaquè significa arribar a unnúmero 100?— M'hi trob bastantesvegades amb revistes quearriben al deu anys o alnúmero 100 com la vostra,fins i tot en tenim que tenen25 anys i 100. És un motiud'alegria el veure que hi harevistes que arriben aaquestes metes. És moltdifícil i els qui estan al frontd'una revista ho saben.— Què t'ha parescut a-quest "Himne al Poble deLloseta"?— He de donar l'enhora-bona als autors. Era laprimera vegada que el sentiai ja m'he atrevit a cantar lapart del Cor. És un himneque molt fàcilment es potcantar -"es pegadizo"- comdiuen els "castizos". Gràciesa voltros i repetesc, en-horabona.

Jaume Llabrés,nin membre de la"Coral Llosetina"— Què t'ha parescut a-quest himne?— Molt bé. Esta molt bé i ésmolt bo de cantar. Jo ja el secantar. Me sent molt bécantant amb la Coral.

Miquel Pons,

Octubfe/91 - Pag. 9

Batle de Lloseta— Què li ha parescut a-questa vetlada?— És una cosa que no es potdir, perquè és la primera ve-gada. Crec que és una de lescoses importants que hem feta Lloseta. Tan de bo queactes d'aquests se poguessinfer, no una vegada cada any,sinó un parell de vegades al'any. I respecte a l'Himnesabem que és el primer i queper molts d'anys el poguem

la lletra; el que hem de fer éscantar-lo i si importa amb unpiano o una banda de músi-ca. No s'ha de fer res aLloseta culturalment que no

Francesc Batle,autor de lamúsica.— Què ha significat per

cantar tots els llosetins. LaCoral cada vegada va a més.Dòn l'enhorabona a tots. Atots aquells que han par-ticipat, moltes glacies.

Joan Parets,ex-rector deLloseta.— Què t'ha parescut a tu,aquest Himne?— Estic contentíssim perquèés molt bo de cantar. Noltrosa darrera el cantàvem. Re-cord que tu en tens algunaculpa d'això perquè un diavaig veure per la televisióque vares preguntar al pareBatle: "Faríeu un Himne?"Digué ell: "Donau-me laT ena". Ara tenim la música i

es canti l'himne. El tendreumolt ben editat que, comveus, hi hem fet molta defeina, jo n'hi he feta. Si no secanta només quedarà editat.— Què te pareix el n* 100?—No pot estar millor, ahir jael vaig anar a cercar a Petraper veure que tal, ja quehavíem de saber de quèanava la cosa. Estau d'enho-rabona.

Guillem Ramon,director de la"Coral Llosetina"— Què ha representat pertu haver vist avui estrenataquest himne?— Per jo una gran alegriaque se poguessin emprar elsmeus servíeis. Crec que haestat un acte que passarà a lahistòria, i agraït d'haver ten-gut aquesta oportunitat. Hevist l'església que estavaplena i la gent ha sabut cor-respondre a aquest momenthistòric.

vostè aquesta composiciómusical?— És una contribució que hefeta amb molt de gust, per-què és una contribució alpoble de Lloseta. La peçal'he feta molt sencilla perquè

esper que el poble la canti.També esper que poguemcantar moltes coses tots elsllosetins, fetes per llosetins.— Ha dirigit 1» segona

Page 10: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

interpretació de l'himne...— Ha estat molt emocionanti he disfrutat molt. I tomantinsistir, el més important detot és que el cantin els llose-tins i ells diran si vertadera-ment forma part del batec deLloseta.— Enhorabona, Pare Bat-le per aquestes paraules!— De res. Enhorabona avoltros per tot el que feis perla cultura de Lloseta.

Santiago Cortès.— No és el número 100?— Jo crec que això del nfi

100 és el que he dit abans.Es un, més un, més un finsarribar a 100. És la suma demolts d'esforços, és la sumade molta feina, de moltesil·lusions i, també, de bas-tants "d'enfadós".— Què t'ha parescut l'-Himne?— A mi, l'himne m'ha agra-dat molt, m'ha agradat molttambé, la Coral Llosetina. Hedisfrutat d'aquesl acte. Crecque ha estat un acte que potsatisfer a qualsevol. El qui nohan vingut les sabrà greu. Haestat, repélese, un acte moltsimpàtic, molt digne i moltfamiliar.

PaquitaAmengual,membre de laCoral— Com ha anat això?— Jo supòs que molt bé.Estic molt satisfeta i ara queens veuran esper que la gents'animi a venir a cantar.L'himne pega molt bé i elpoble ha respost.

Rafel Horrach,rector de Lloseta— Què t'ha parescutl'Himne?— Un himne sempre ajudaa tenir sentit de poble. Aaglutinar, a coesionar, i ésuna forma no que nomésajuda, sinó que també ex-

Octubre/91 - Pag. 10

pressa aquest sentit de poble.Crec que tota comunitat localés important que tengui unhimne representatitu de laseva identitat, aposta esticcontent i m'alegrec d'aquesta

estrena i felicit al seus au-tors, tant de la melodia comde la lletra i a la Coral per laseva intepretació.— I en quant a la Revista?— La Revista és fruit demolts d'esforços, de molts dedies i moltes nits, que nomésels qui la treballen a fonsconeixen, però, per altrabanda, poden estar moltcontents pel número que hasortit. No només per aquestnúmero centenari, sinó per-què s'hi ha arribat. Voldria ivos desig que això continuienvant, arribeu cap als 200en nova empenta, nou alè imés coratge. Enhorabona.

Gabriel FierasSalom— Què ha representat pertu aquesta acte; que t'haposat els pels de punta?— Per jo ha suposat tomararerà, per ventura 40 anys iestic content d'haver partici-pat. Sí que és veritat que sem'han posat el pèls de punta,lògicament perquè crec queés important fer un himne,perquè són targes d'identi-tat. Tenim a Lloseta escut,tenim bandera i crec que noes pot demanar més. Esticmolt satisfet, content i a-demés, ha cantat molt béaquesta Coral. Molta de gent;

molt participat.

Pau ReynésVillalonga.— Què t'ha parescut a-questa interpretació de I'"Himne al poble de Llose-ta"?— Molt bé, molt animat, i lomés important de tot ha estatquan hem pogut comprovarque la gent ja el començavaa cantar, precisament unapeça musical que mai havien

sentit. Això ha estat un se-nyal de que l'himne quedaràarrelat al poble de Lloseta

El poble ha participat com-pletament i vull donar lesgràcies a tota la gent que havinguda a l'acte. Moltesgràcies a tots.

Jaume MORRO

NOTA: Aquestes distintesopinions foren oferides tam-bé, per TV-7 de Lloseta.

La coral "Miquel Tortell" de Muro

Les autoritats locals presidiren l'acte

LLOSETA tRevista Independíente De informaci in local

Page 11: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Presentació del ng 100 i estrena de l'Himne

Paraules de presentació de la revista centenària

Pronunciades per SantiagoCortés i Forteza:

"Senyores i Senyors:Així com en temps dels

egipcis i amorreus,israelites i babilònics elnúmero set representavala perfecció i més per-fecte com més vegades elpodíem multiplicar ambun altre número sobretot si aquest era el ma-teix número set, avui endia, a la nostra culturatambé hi ha una fitaimportant representadaamb el número cent, lanostra societat té en granvalor el número cent. És,diríem, una meta nodefinitiva, però sí, ipermeteu-me el símildeportiu, una metavolant. Passar el númerocent significa en certamanera, atravessar unabarrera que en un prin-cipi ens semblava inal-cansable. És arribar auna maduresa provada.Significa haver tinguttemps, possibilitats icircunstancies per haveralcançat o al mancohaver-se posat en camíd'alcançar els objectius,les metes previstes.

Quan un bon dia sonàel telèfon, aparell bastantinoportú i portador,moltes vegades, de malesnotícies, vaig sentir unaveu amiga que em vaalegrar molt, sobre totquan em va donar ladifícil tasca de presentarel número cent de laRevista LLOSETA. Era elseu director, En PauReynés, que em comuni-cava que jo havia deparlar avui i aquí. Difíciltasca perquè no es trac-tava de sortir del pas,s'ha de quedar bé per

dos motius per a mi moltimportants: es tracta dela Revista LLOSETA iteñe en gran estima l'a-mistat que ens uneixamb tots els que la fan i,segon perquè es tracta deparlar a Lloseta i com emdigué el vostre estimatex-rector Mn. Joan Pa-rets quan li vaig comen-tar aquest encàrrec: "ALloseta no s'hi pot anaramb qualsevol cosa, s'hade quedar bé." Jo no sében bé que vol dir per aell i per a molts d'altresaixò de quedar bé. Nofaré una lliçó magistralde periodisme ni tan solsuna peça literària, nitampoc vos presentaré elnúmero cent, crec queseria ociós per la mevapart ja que d'aqui pocsminuts la tindreu a lesvostres mans i amb l'aju-da dels escrits del seudirector, dels del Presi-dent del Govern Balear,del Parlament Balear idel Consell de Mallorca,del signat pel vostreBatic i dels col·labora-dors o del mateix Presi-dent de l'Associació dePremsa Forana vos po-dreu fer millor idea delque és i representa a-quest número cent. In-tentaré donar la mevavisió sobre els cent nú-meros de la Revista,aquesta revista que cadames es fa reso dels es-deveniments i la vida delpoble de Lloseta.

D'entrada he de dir queno estic gens ni micad'acord amb el vostreDirector, el meu estimatamic Pau, quan diu que"Cent són Cent", aquí lifallen les matemàtiques,dins la Premsa Forana,

com dins la RevistaLLOSETA com a moltesaltres activitats cent, nosón cent, així de simple,no, cent són un, més un,més un, més un, més unfins arribar , això sí, acent, perquè la històriade cent números estàcomposta de cent histò-ries cada una distinta. Hipodrà haver trets idènticso similars però cadanúmero de la Revista téla seva pròpia identitatamb els seus esforços,treballs, dificultats, il·lu-sions, desencisos, incom-prensions, idees, projec-tes i tantes altres cosesque són el motor quemou tot el mecanismeque fa possible el quecada mes tingueu larevista a les vostresmans. Em podríeu dirque moltes feines que hiha són feines rutinàries ila meva resposta seriaque la feina de creaciósempre és nova i unacosa que té bona, entremoltes, la Revista LLO-SETA és que sempre téla flaire de la novetat.

Enfora és aquell 1 dedesembre de 1983 quanaparaixia la revista, elprimer número sortia alcarrer i en la seva pre-sentació deia que era unIntent, un intent de de-fensar els interessos lo-cals i de tota la col·lecti-vitat humana que formala població... Un intentde treballar per deixarconstància dels quefersdiaris d'una vila trebal-ladora i emprenidora.Després de cent núme-ros, després d'haverseguit un a un tots a-quests números, puc dirque avui ja no es tracta

d'un intent sinó que larevista LLOSETA ha fetd'aquell propòsit unarealitat i ho ha estat alllarg d'aquests quasi vuitanys. La notícia, el co-mentari, la denúncia, lainformació gràfica, lanota històrica i també laliterària, han estat pre-sents, mes rera mes, a lesseves planes i, el que pera mi és molt important...ho ha fet des de la sevaperspectiva d'una inde-pendència total de grupsde pressió tant econò-

Santiago Cortés

mies, com polítics, ideo-lògics, culturals etc. Espodrà estar o no d'acordamb l'opinió expressadaper tal o qual personadins les planes de larevista però el que im-porta és que les planesestan obertes a totes lesopinions obrint així un

Octubre/91 - Pag. 11

Page 12: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

diàleg dins les més es-trictes normes de convi-vència. Gràcies a la Re-vista el diàleg no eslimita sols a les moltesvegades banal discussióde cafè. Quan ens dicidí-rem a fundar l'Associacióde Premsa Forana vàremdeixar impresa la frase"Un poble sense mitjà decomunicació és un poblemut" perquè la veu delsseus habitants es difumi-na amb l'aire que respi-ram, no té un cau quecanalici les seves inquie-tuds, il·lusions, opinions,no té una manera deionar a conèixer alsaltres les idees que po-drien enriquir els demés.Lloseta no és un poblemut perquè ja fa anysque tingué un mitjà decomunicació propi. Eral'any 1965 quan sortia"Ventanal", més restrin-git, però que ja fou por-taveu pel poble i s'hanie valorar positivamentaquells 40 números quedel novembre del 1965h'ns al març de 1970anaren sortint. Però quanLloseta pot dir ben fortque té un mitjà de co-municació és amb l'apa-rició de la revista LLOSE-TA i la prova la tenimamb aquests cent núme-ros aperaguts. I crec queés de justícia reconèixeraquest fet i donar l'en-horabona al poble deLloseta. Enhorabona enprimer lloc per tenir unmitjà de comunicació, ensegon lloc que aquestsigui independent, que hir\agi un grup de gentque sense cercar ni inter-essos econòmics ni d'al-tre tipus sinó un servei almateix poble treballidesinteressadament peraquest poble, enhorabonaperquè hi ha uns lectorsque són els destinataris ique amb la seva accep-tació fan possible el qu^Octubre/91 - Pag. 12

la revista vagi sortint.Però deia Mayakous-

qui: "No és difícil moriren aquesta vida que elviure és més difícil" i joafegeria com tampoc noés difícil el néixer. Néixeri morir són el resultatquasi bé d'unes circums-tàncies naturals. Una¿ntitat pot néixer fruitd'una il·lusió i pot morirper mor d'una rabieta oper desidia, el que a-questa entitat tenguivida ja suposa moltescoses. Així igualmentuna revista el néixer o eldesaparèixer són cir-cumstàncies que fàcil-ment és poden donar,però el que aquesta re-vista no mori ha de me-nester qualque cosa mésque la il·lusió i l'empentadel primer dia. Ha demester l'esforç continuatde tot un grup de perso-nes amb un gran amor alpoble i amb una dedi-cació constant sense teniren compte per res el

desànim ni les crítiquesadverses que sovint apa-reixen sobre tot d'aquellsque no fan res mai i quees conformen en seractivistes de cafè i que al'hora d'opinar sempresón els primers, però noels trobes mai a l'hora decol·laborar. Avui amb elnúmero cent podem dirque la Revista LLOSETAté vida i d'això n'hem dedonar l'enhorabona alseu director, als seuscol·laboradors i a tot elpoble de Lloseta i hemde desitjar que aquestavida no mancabi, quevagi amb escreix perquèla Revista LLOSETAseguesqui essent caud'il·lusions, de projectes,d'inquietuds, de diàleg,de foment de convivèn-cia, on es reflestesqui lavida diària d'aquesta vilatreballadora i empreni-dora, que ajudi cada diamés a descobrir el sentitde poble per anar rea-firmant la pròpia iden-

titat, lluitant pels inte-ressos del mateix pobli,desterrant partidismes iinteressos creats, i entretots en facem ben prest,si és que ja no ho és, larevista de tots els Hose-tins. Perquè això siguiuna realitat no bastaaquest grup d'esforçatsque treballen i que fanpossible que surti larevista; és necessari quedes de les primeres enti-tats del poble: l'Ajunta-ment i la Parròquia fins ala darrera persona deLloseta, passant per lesentitats culturals, espor-tives i recreatives escomprometin en aquestatasca.

Deixau-me que unavegada més vos doni atots l'enhorabona peraquest número cent de laRevista LLOSETA ipermeteu-me que junta-ment amb el directordigui: visca Lloseta, elnostre poble, visca Llo-seta, la nostra revista.

Moltes gràcies.

La "Ora/ Uosetina" interpretant /'"Himne al poble de Lloseta"

Page 13: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Andaduras del C.D.Llosetense en 3* División

Mejoría y esperanzas enla y División.

Una vez metidos de llenoen la competición liguera elequipo representativo de lavilla, el Llosetense, ha idomejorando ostensiblementesu juego. Los últimos ficha-jes realizados han dado laconfianza y seguridad queera necesaria al equipo.

Amengual, Ballester, Mon-fort, César y Mora unidostodos ellos a la calidad delconjunto han sabido sobre-ponerse y, en los últimosencuentros ya se nota supresencia, sobretodo en reta-guardia. Esperemos que enlos futuros compromisos sesiga la misma línea, señalque el equipo va hacia arriba.

LLOSETENSE,2SOLLER, 2 (22-9)

El Llosetense deja escaparotro punto en los minutosfinales.LLOSETENSE: Coll, Da-mián (Colomar), Ferragut,Villalonga, M. Pons, Maes-tre, Ramis, Morro, Llabrés,Capó, Josito (G.Pons).SOLLER: Juanj o, Sánchez,Nadal, Brugos, Bestard,Martín, Cladera (Edu), Bal-tasar, Tudurí, Hurtado,Pomar (Alfonso).ARBITRO: Sr. PascualGuillén, bien en líneas gene-rales. Mostró la cartulinaamarilla a Llabrés por partelocal, y a Cladera por partedel Sóller.GOLES:- 1-0 mío. 16 Morro.- 1-1 mto. 55 Tudurí.- 2-1 mto. 89 Llabrés.- 2-2 mto. 91 Hurtado.COMENTARIO: Cuandotodo parecía indicar que loslocales iban a lograr la pri-mera victoria, llegó el gol delSóller, que supuso el empatedefinitivo en el marcador yque vino a reflejar lo que enel juego se había desarro-

llado.Se repitió la misma "his-

toria" que hace quince díascon el Mallorca Ats, entiempo de descuento se em-pata el partido, pero que atodas luces el marcador finales justo, ya que ninguno delos dos equipos fue superioral contrario.

Destacar la nota negativade un encuentro con totaldeportividad. El descaro ymalos modales del guardava-llas visitante hacia el público,provocó que se ganara lasiras e insultos del respetable.

******

IBIZA, 4LLOSETENSE, 1 (29-9)

Victoria justa del Ibiza anteun voluntarioso rival.IBIZA: Vicente, Cruz, Sote-ro, Esteban, Suárez, Jimé-nez, Cristo, Chechu (Páez),Artabe, Ormaechea, Casano-vas (Alem).LLOSETENSE: Coll, Da-mián, Ferragut, Villalonga(Colomar), Monforl, Morro,Llabrés, Ramis, César (M.Pons), Josito, G. Pons.ARBITRO: Sr. IgnacioMartínez, regular. No enseñóninguna cartulina amarilla enun partido jugado con grandeportividad.GOLES:- 1-0 mto. 5 Casasnovas.- 1-1 mto. 25 Ramis.- 2-1 mto. 35 Casasnovas.- 3-1 mto. 67 Ormaechea.- 4-1 mto. 92 Artabe.COMENTARIO: Difícilcompromiso para el Llose-tense en su visita a la isla deIbiza. La diferencia que hayentre un equipo y el otro esabismal y ésta se plasmósobre el terreno de juego,pero el Llosetense no seamilanó y nunca se dio porvencido.

En la primera parte luchó ypeleó. Se defendió con ordeny complicó el juego al equi-po de Ibiza. La segunda partefue un calco de la primera,pero el rival empezó a poneren práctica el fútbol fácil v

práctico que realizan losgrandes equipos y el Llose-tense, a pesar de oponerresistencia tuvo que sucumbirante el líder el cual aumentósu diferencia en el marcadorque pudo ser mayor de nohaber sido por las destacadasintervenciones del meta Coll.Pero lo más importante esque el equipo de Lloseta lointentó ante un equipo semi-profesional como el Ibiza.

******LLOSETENSE, OMANACOR, 2 (6-10)

Ligera mejoría del equipollosetín a pesar de la derrota.LLOSETENSE:Coll,Ferra-gut, Capó, Ballester, Maes-tre (Amengual), Monfort(César), Ramis, Llabrés,Morro y Pons.MANACOR: Llodrá, Copo-ví, Salas, Valentín, Riera,Cazorla, Tófol, Expósito(Riera II), Muñoz (Tent),Onofre Femenías.ARBITRO: Sr. García Ca-rrasco, mal. Ya se le espera-ba con cierto temor. Mostrótarjetas amarillas a Valetín,Riera, Copoví (2), Colomar,Capó, Maestre y roja a Lla-brés por lo que fue expul-sado.GOLES:- 0-1 mto. 61 Onofre.- 0-2 mto. 89 Riera II.COMENTARIO: A pesar dela derrota el Llosetense jugóun buen partido, las incor-poraciones de Ballester, quejugó todo el partido, la deAmengual, que tan solo lohizo los veinte minutos fina-les y el retorno de Mora, queno jugó, a parte de Monfort yde César, pueden dar otroaire al equipo.

Se notó la presencia deBallester en la retaguardia,mandando y saber estar allídonde es necesario. Losminutos que jugó Amengualtambién demostró que es unbuen jugador y que será muyútil en el centro del campocomo director de orquesta.Monfoít algo débi!, era con

ideas y César todo lo con-trario fuerte y entra como unobús, todas estas incorpora-ciones deben mejorar lacalidad del equipo.

La actuación del colegiado,desastrosa y clave en la ex-pulsión de Llabrés, los afi-cionados ya nos acordábamosde él en el partido contra elMallorca At2 de hace trestemporadas donde perdimospor 1 a 5 y donde este "Sr."ya la armó.

******ALAYOR, OLLOSETENSE, O (13-10)

Buen partido del Llosetenseen territorio menorquín.ALAYOR:Moll,Lito,Lluch,Caimari (Bep), Fuertes, Xavi(José María), Lorenzo, Ra-món, Carlos, Vicente, Tent.LLOSETENSE:Coll,Ferra-gut, Capó, Colomar, Balles-ter, Llabrés, Villalonga, Ra-mis, Morro (Monfort), A-mengual, Josito (Damián).ARBITRO: Sr. MorenoCampos, muy bien. Enseñóla cartulina amarilla a Lluch.COMENTARIO: Importanteempate el logrado en la islade Menorca.

Desde que el Llosetensemilita en la Tercera DivisiónNacional nunca había con-seguido ni tan siquiera pun-tuar en el campo de "LosPinos" de Alayor y el puntoy positivo logrado es impor-tantísimo de cara a los par-tidos siguientes y sobretodode cara a la moral de loscomponentes de la plantilla.El partido fue entretenido,con alternativa de juego ycon ocasiones de gol paraambos equipos, pero el mar-cador final sería inamovible.

El Alayor un puntero ehistórico en la Tercera Divi-sión no pudo desarrollar elbuen juego que había de-mostrado en anteriores en-cuentros, el buen plantea-miento del equipo llosetín yel saber estar de sus jugado-res anularon cualquier posi-blidad del equipo local.

Octubre/91 - Pag. 13

Page 14: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

La mejoría de juego en estepartido fue palpable y loselogios de la prensa menor-quia fueron notables. Buenaseñal para futuros compro-misos.

******

LLOSETENSE, 4SEISLAN, O (20-10)

Excelente encuentro y pri-mera victoria.LLOSETENSE: Coll, Fe-rragut, Capó, Colomar, Ba-llester, Llabrés, Ramis, Vi-llalonga, Pons (César), A-mengual, Morro (Josito).SEISLAN: Tomé, Riuda,Nati, Tia, Tiago (Salva),Franc (Reyes), Raúl, Sebas,Botibot, Calucha, Tobal.ARBITRO: Sr. FerragutJuan, bien. Enseñó la car-tulina amarilla a los jugado-res visitantes Calucha ySebas.GOLES:- 1-0 mto. 55 Ramis.- 2-0 mto. 80 Morro.- 3-0 mto. 87 César.- 4-0 mto. 90 Amengual.COMENTARIO: Excelenteencuentro en el Municipal deLloseta y primera victoria delos "blanquitos" en la com-petición. El buen juego queiba desarrollando el equipoúltimamente no era ningúnespejismo.

El partido en sí fue entrete-nido. En la primera parteescasearon las ocasiones, losdos conjuntos se defendíancon orden y seriedad, pero enla segunda mitad el Llose-tense tomó el mando delencuentro y fruto de ellollegaron los goles, todos ellosde bella factura, que deleita-ron a los aficionados presen-tes que esperaban con an-siedad una victoria comoesta.

Esperamos que la racha deluen juego siga en los próxi-mos encuentros ante unosrivales de menor calidad delos que nos hemos enfrentadohasta ahora.

Toni CIFRE BESTARD

Octubra/S1 - Pag. 14

CHARLASCONARLEQUÍN

Nuestro amigo Arlequín hatenido un mal final de veranoya que días antes de darinicio la temporada de otoño,tuvo una indisposición y tuvoque guardar cama durantealgunos días. Entre otrascosas que se perdió fueronlas presentaciones del Himnoal pueblo de Lloseta y delnúmero 100 de nuestra Re-vista.

Fui a visitarle a su domici-lio creyendo que pocas cosasme podría contar. Cuando levi se me fue el alma a lospies. Se hallaba sentado ensu sillón, vestido con pijama

de seda y una bata, peroestaba tan pálido que era casitransparente. Sólo la sonrisaera la misma. Enseguida vioen mis ojos mi preocupación.No me dejó decir palabra.— No te escandalices tan-to -me dijo- acabo de irhasta el borde del mundo yhe vuelto. Se que poco equi-paje necesita un hombre.Aún así puedo contarte mu-chas cosas.— ¿Cómo cuales? le pre-gunté.—Desde que me encuentromuy mejorado y con ganasde leer o escuchar la radio.Me entero de que el Mallorcava a convertirse en So-ciedad Anónima y que eldirectivo Sr. Lafuente solicitaayuda con amabilidad y quedebemos mentalizamos todosque el Mallorca es una reali-dad social y que necesita elapoyo de todos para seguir

en Primera División. Posi-blemente deberá pedir ayudaa los ayuntamientos y entreellos cita al de Lloseta. Perolo curioso del caso es quenos cita entre los ayunta-mientos más ricos como elde Calvià, Manacor e Inca.— Cuéntame cosas...— Nuestro equipo represen-tativo, el Llosetense, tambiénquiere y necesita la ayudainstitucional de todos losestamentos y por eso ya tieneNIF, todo ello para que no lecojan desprevenido oficial-mente.

También debo decirte quecada domingo que el Llose-tense juega en el PolisportiuMunicipal, hay una excelenteinformación radiofónica acargo de Paco Muñoz enCope Sport y de MarianoMedina emulando a JoséMaría Garcia en Ante-3. Ycuando nos visite un equipode Ibiza o Menorca habráunos cuantos más. Sólo pidouna cosa que no llueva, por-que sino el túnel va a parecerun gallinero.

Y que me dices de nuestrollosetí y residente en Lluch-mayor, Guillermo Fiol, ex-celente piloto de motonàuti-ca. La carrera se celebró enel recinto ferial de BalearesNáutica-91 y se clasificó enprimer lugar en la categoríaS-850, en la que tomaronparte nueve participantes. Elmonocasco que utiliza Gui-llermo Fiol alcanzó unavelocidad media de 98 kiló-metros hora. Dicha prueba espuntuable para el Campeo-nato Baleares.— ¿Y del momento actualdel Llosetense que me di-ces?— Siceramente creo que ladirectiva ha acertado en losfichajes de Ballester, Amen-gual y Mora, aparte del re-tomo del juvenil González.De momento los dos prime-ros ya han encajado muybien y su participación ya seha notado ante el Manacor ymucho mejor ante el Alayor.Lástima de la despedida asecas de Mateo Pons.

El problema ahora será r1 !entrenador que tiene en plan-tilla veintidós jugadores ytodos, sin excepción, acudena los éntrenos, debe dar gustoir a presenciar los entrena-mientos con tanta gente.

Y eso no es todo porqueresulta que un directivo meenseñó una carta del Ginás-tica Medinense, ofreciéndoleun portero llamado FranciscoSvolsak Blanco que por suporfesión lo han destinado aPalma. Su equipo anteriormilita en la Tercera Divisióndel grupo VIII.

Como se nota que los di-rectivos hacen lo imposiblepara levantar el ánimo a losjugadores ya que estos díasantes de jugar contra el A-layor, ofrecieron una cena alos jugadores y parece que lacosa resultó, ya que sacaronun positivo del difícil campode "Los Pinos". En los pos-tres ya lo dijo un directivo:"esperamos mucho de voso-tros, pronto dejaremos losnegativos, la directiva tieneconfianza con vosotros y conel mister Ripoll".

También ofreció sus ser-vicios un entrenador, el Sr.López Castillo. Pero segúnme dijeron que "gracias porsu atención".— ¿Algo más?— La última del Constancia,parece que quieren deses-tabilizar al Llosetense -no sepor qué- resulta que ni cor-tos ni perezosos le dijeron anuestro portero Galmés siquería fichar con ellos, yaque el Llosetense no confiabacon el y que ya habían ido abuscar a Moranta para sus-tituirle. Vivir para ver y esque a este Constancia, desdehace unas cuantas tempora-das, le falta señorío y saberestar en una Directiva. Comoha cambiado, necesario esque algunos de estos buenosaficionados de Inca, vuelvena coger las riendas de estehistórico club.Bueno, creo que para este

mes ya tienes suficiente, parael próximo te contaré algodel nuevo equipo de Bàsquet.

Page 15: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Lloseta ja té equip de bàsquet federat

El passat mes d'agost ungrup de joves del nostrepoble, aficionats al bàquest,decidiren dur endavant latasca de crear un club espor-tiu dedicat al foment i a lapràctica d'aquest esport.

Gràcies a l'esforç d'aquestsjoves, el passat mes de se-tembre quedà inscrit al regis-tre d'associacions esportivesdel CIM, la Unió EsportivaUosetina, nom que ha adop-tat aquest nou club esportiullosetí.

Una vegada legali!/at elclub es passà a la inscripcióa la Federació Balear deBàsquet per poder participaren les competicions queaquesta organitza a la tem-porada 1991-92.

Per causes de temps i me-dis, tant econòmics com depersonal, per aquesta primeratemporada d'existència tansols s'ha federat un equipsènior que participa (la com-petició va començar el passat6 d'octubre), a la categoriaSènior masculí B, que és,naturalment, la més baixaque hi ha a Mallorca.

La Junta Directiva estàformada per cinc persones deles que quatre són, també,

jugadors. Però hi ha que dirque tots els altres, així comels entrenadors, estan fent ungran esforç per dur endavantel club. S'ha posat en marxauna campanya de captació desocis i fins ara la gent estàresponent en la mesura ques'esperava. Cal dir que sónmoltes les despeses que estenen per mantenir el club iper això es necesita la col--laboració de tots els aficio-nats. Des d'aquí feim unacridada a tots aquells que elsagrada el bàsquet i que en-cara no són socis perquèsàpiguen que amb tant sols500 pessetes, poden ajudar aque aquest esport creixi aLloseta, ja que la Directiva té

Calendari temporada 1991-921* volta:03-11 Marratxí - U.E.Llosetina10-11 U.E.Llosetina - Caixa R.Son Garrió17-11 Joan Capó - U.E. Llosetlna24-11 U.E.Llosetina - Almacenes Femenias01-12 Ca S'Esperdenyer - U.E. Llosetina15-12 U.E.Llosetina - Binissalem

2» Volta22-12 U.E. Llosetina - Apart.Cala Santany29-12 La Salle - U.E. Llosetina12-01 U.E.Llosetina - Pla de na Tesa B19-01 Pla de Na Tesa B - U.E. Llosetina26-01 U.E. Llosetina - Marratxí02-02 Caixa R. S. Garrió - U.E.Llosetina09-02 U.E. Llosetina - Joan Capó16-02 Al. Femenias - U.E. Llosetina23-02 U.E. Llosetina - Ca S'Esperdenyer08-03 Binissalem - U.E. Llosetina

pensat, si enguany va bé,crear per a properes tem-porades altres categories(mini-bàsquet, juvenils, etc.)per poder contar amb juga-

dors per el futur.A continuación dona; • una

relació de l'equip i el calen-dari de competició:* Entrenadors: Joan Pons,Joan Borràs i Antoni Jaume.* Bases: Guillem Bestard,Miquel Sampol, Jeroni Reus.* Escoltes: Joan Pons, JoanGarau.* Alers: Guillem Villalonga,Jaume Bestard, FrancescArreza.* Pivots: Josep M. Cam-paner, Juanjo Munar, LlorençRamis, Francesc Pons.

Els partits es juguen eldiumenge dematí a la nostrapista municipal d'esports.Vos hi esperam!

La situación actual del Llosetense

Desearía, ante todo, que el apreciado lector, vieraen estas breves líneas, mi opinión, la de un simpleaficonado, que pretende ser imparcial referente almomento actual que está atravesando el Llosetense.La situación no es catastrófica, quizás tengamos enmente y deberíamos olvidar cuanto antes, el partidojugado contra el Mallorca At° que se perdió de unamanera incomprensible.

La verdad es que la situación del equipo en latabla clasificatoria no es nada halagüeña, y quizáspara los derrotistas ven en ella una reproducciónde la última temporada que el equipo jugó enTercera División. La realidad a corto plazo demos-trará que no es la misma. Creo que la directivaestá trabajando siempre sobre sus posibilidadeseconómicos y buscando lo mejor para que el aficio-nado acuda, cada quince días, al polideportivo localpara ver un fútbol acorde con la categoría.

La lluvia de opiniones favorables y desfavorablesde muchos aficionados que han soltado sobrealgunos jugadores a buen seguro que con el tiempocaerán en saco roto. Estoy seguro que al final detemporada estos serán los más regulares.

Los buenos aficionados saben que no es fácil estaral frente de una directiva y de un equipo que militaen Categoría Nacional. Si se empezó mal la tem-porada hay que buscarle un remedio. Tiempo haypara remediarlo. Las últimas incorporaciones alequipo demuestran que se buscan soluciones. Laaceptable acogida, por parte de los aficionados, a lacampaña de socios que han pagado su carnet, semerecen que el equipo obtengan buenos resultados.

Tolo BESTARD

Octubre 91 Pag. 15

Page 16: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Lióse tensesdistinguidos

E' domingo, 27 de octubre,;e desarrolló en Sa Pobla laTrobada comarcal" de

n iembros de la Hermandadde Donantes de Sangre devlallorca pertenecientes a las; ablaciones de: Alcudia, Pto.\lcudia, Búger, Caimari,Campane!, Inca, Lloseta,Mancor, Pollença, Pto.Pollença, Selva y Sa Pobla.£n el transcurso del actofueron entregadas las insig-ias a aquellos donantes que

han alcanzado las 10 y 25do laciones.

.os donantes de Lloseta•uè merecieron tal distinción

fueron:DIEZ DONACIONES:•ntonio Colomillo Jinnéne/,

Asunción Vivancos Cañellas,Feo. Venteo Santana, Pablo

Coll Ramón, MariaLlab 'és Miralles, Ameliavlartinez Cabezudo, Bernar-io Llabrés Bestard, Feo. Jóse?ére/, Castilla, Coloma LuisColl y Miguel A. MoyaFerragut.VEINTICINCO DONA-

IONES: Maria MonoBauza, Bárbara Coll Fiol yGabriel Llabrés Miralles.

Ayuntamiento:actividades de

invierno.El ayuntamiento de Lloseta

ha hecho público el programade actividades culturales yeducativas para el presenteinvierno.

Destacamos: ciases deinglés para pequeños; gimna-ia para mayores de 45 años;

iniciación al deporte conclases de basket, boleibol yatletismo para menores de 14años; gimnasia, judo y balleten el gimnasio municipalcubierto.

En cuanto a educación seha preparado un programapara mayores de 16 años conclases de: alfabetización;graduado escolar; contabili-dad; inglés; catalán; cocina ybaile de salón.

En colaboración con elInem se han organizado doscursillos, uno de jardinería yel otro de albañilería.

El primero de ellos el nú-mero de alumnos no podrájasar de 15 y las clasesdarán comienzo el próximodia 4 de noviembre y finali-arán el 4 de marzo del pró-

ximo año.En el segundo dedicado a la

albañilería, tendrá el mismonúmero de alumnos y darácomienzo el 31 del corrientemes.

Por último, el área de ser-vicios sociales del ayun-

tamiento han realizado unllamamiento a todas aquellespersonas con ciertas inquie-tudes sociales para que,como voluntarios, participenen actividades de bien socialcomo pueden ser desde hacercompania a personas queviven solas y padecen ais-lamiento social hasta or-ganizar actividades en lasque puedan tomar parte losgrupos más marginados de lalocalidad.

La estación deltren recuperada

Desde hace apenas unmes la estación del tren deLloseta ha sido adecentada,de tal manera que ahora noparece un lugar para indi-gentes como ha sido hastaahora. La apertura de un bar,nueva iluminación y la ocu-pación como vivienda delpiso superior por una familiaha contribuido a ello.

PSIB-PSOEEl pasado 24 de octubre el

Partit Socialista de les UlesBalears convocó en Inca alos medios de comunicaciónde Part Forana, tanto prensacomo televisión, a una comi-da en el curso de la cualfueron tratados diversostemas, especialmente los

nuevos impuestos del GovernBalear.Estaron presentesFrancesc Obrador, AntoniGarcías y otros miembros delPSIB.

Concursofotográfico

Acina (Asociación de Ami-gos de las Ciencias Natura-les) con sede en Lloseta, haorganizado un concursofotográfico sobre el tema dela naturaleza. La exposiciónde fotografías tendrá lugar enSa Nostra entre el 5 y 15 uediciembre próximo.

Han sido establecidos 8trofeos, 4 para locales y otros4 como premios generales. Elnúmero de obras a presentarserá libre, en blanco y negro,color o combinado y seránpresentadas sobre cartulina.

Precipitaciones durante elde SETIEMBRE en el tér-mino municipal de Lloseta:

DIA LITROS M26 28

27 3,50Total días de lluvia: 2Total litros M2: 31,50

La BandaNuestra banda municipal de

tambores y cornetas, duranteel pasado verano ha man-tenido una intensa actividad,pues han sido varias lasactuaciones realizadas: Alaró,Moscari, Biniamar, Lloseta..

Treinta son sus componentesbajo la dirección de PabloCañellas y la tutela de unajunta directiva que vela ycuida de su existencia y fun-cionamiento.

Tan sólo dejar constancia desu actividad y animarles paraque sigan trabajando en prode la música y de nuestrarobl-ción.

Otu*'e/91 - Pag. if

Page 17: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA iimnnniiiiriiniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

SE VENDE SOLAR

210 m2 en C/Lepanto - LLOSETAInformes: Tel. 51 40 40

ALQUILO PISOS

Plaza Mallorca y C/IglesiaLLOSETA. Informes: Tel. 51 41 07

Ceferino López Navarrocon Antonia Oliver Pol.Día 5-10.

Ana Rosa Jímémez,a los81 años de edad. Hijos:Agustina, Dolores,Francisca, Antonia ySalvador.

Catalina Fiol Pou, a los77 años de edad. Día10-10. Esposo: AntonioNicolau Payeras: Hijos:Catalina y Gabriel.

VENDO

Casa con corral, planta baja ypiso: 440 metros cuadrados.

C/Sta. Catalina Thomas - LLOSETAINFORMES: Tels. 519617 - 514011FIN DE SEMANA: 8515 57

SE VENDECasa con cochera y l- piso

C/Joan Carles 1,27 esquina Juan SerraLLOSETA

Informes: Tels. 51 40 32 y 50 56 29

El matrimonio formado por Melchor Jaume Vi-llalonga y Magdalena Coll Coll, celebraron, elpasado día 20, el cincuenta aniversario de suenlace matrimonial.

Para festejarlo asistieron a una misa de acción degracias en nuestro templo parroquial y luego, enun restaurante de la localidad, invitaron a unacomida a sus familiares y amigos. En ese díarecibieron numerosas felicitaciones a las queunimos la nuestra más sincera.

Octubre/91 Pag. 17

Page 18: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

Excursióna Sóller

De nuevo en camino. Otra•'ez a disfrutar de los paisajesnallorquines. De nuevo tenerla suerte de degustar laexcelente cocina de nuestraisla. Se tenía prisa, muchaprisa, ansia, para que llegaraesta primera salida.

A muchos el verano se lesantojó largo, no por la caloren sí, que mucha ha hecho,sino por esa misma ansia,rx)r ese disfrutar del día ysalir de la modorra, del sopor.otidiano, tan corriente ycomún de todos los días.

Con cánticos y preces paraun feliz curso, con salida aias nueve, nos dirigimos,primeramente, a Valldemos-sa. En la villa en dondeivió, triste y apesadumbrado

» causa de una enfermedad,durante varios años, FredericChopin, compositor y pianis-ra polaco. Merendamos y losque no, visitaron la ermita.Después de una hora deam-bulando por las calles de estasingular y hermosa villa, y de•uevo acomodados en los

respectivos autocares, em-prendimos viaje, caminohacia Sóller, no sin anteshacer una corta escala en elmirador del Archiduque LuisSalvador. ¡Y qué bonita es lacosta norte! Con sus inmen-sos acantilados que ter-minan, con toda su majes-tuosidad en el fondo del mary, como colofón, su majestadSa Foradada.

Nada de mareos, quizásporque con las ocurrencias de"madò Francisca" y los sale-rosos chistes que "suelta" enel instante menos pensado,uno hace, y no le queda másremedio, que se le olvide elmareo. Un buen humor,único. Aprovecho la opor-tunidad de hacer notar lafalta de Rafael González, quele esperamos en la próxima;seguro.

Después de contemplar yadmirar las costas, los chaletsde lujo edificados en losacantilados y vertientes mon-tañosas, sin detenernos enSóller, nos dirigimos a For-nalutx, la joya de la ladera deTramontana, uno de los últi-

El sábado, 19 de los corrientes, al atardecer, conlluvia y frió impropios de esta época, fue portadadesde Lloret, una imagen de la Virgen de Lluc queva recorriendo, población por pablación, las distintasasociaciones de Tercera Edad. Fue recibida pormiembros de ese colectivo en la Avda. del Coco yportada en manos a nuestro templo parroquial. Leacompañó la banda de tambores y cornetas y com-ponentes de las dos asociaciones. Esta imagen estaráen Lloseta por espacio de unos quince dias.

mos rincones de Mallorca,cuyas calles empedradas yescalonadas caracterizan lotípico y urbano de la villa. Esun recreo para la vista, con-templar las calles empedradasy escalonadas de las callesMédico Mayol, Tramontana,Iglesia, amén de las fachadasy "marjades" de naranjos querodean la villa.

Es una lástima que tuviése-mos tan poco tiempo paraadmirar estas maravillas.Tiempo no faltó también paravisitar el barranco que seinicia en la barriada de Bi-niaraitx, y eso, y aquello...

Muy a pesar nuestro, re-gresamos a los autocarespara, en definitiva, trasladar-nos al Port de Sóller, alrestaurante Marisol, junto almar, en donde nos sirvieronla comida, una comida quefue abundante y sustanciosa,servida por muy atentos yamables camareros.

De nuevo a los autocares ya las cuatro salida del Port de

Sóller con direcciúi, a Liui.con parada en los pantanos.

Ocurrió un pequeño inci-dente, pues un autocar senegó a seguir soportandonuestro peso, o seguir rodan-do. Gracias al radio-telèfonode los mismos buses, se pidióayuda a la compañía y, conesmerada prontitud, tuvimosa nuestro servicio otro bus.Los muy "afortunados" delautocar averiado, fuerontrasladados a Lluc, en cuyosantuario tuvieron la suertede visitar a la Virgen.

Y de regreso a Lloseta,muy contentos y felices,dando gracias a la Marc deDéu del Coco, por tan feliz yespléndido dia transcurrido,teniendo por escenario lasmajestuosas montañas de laTramontana.

Una visita que tampocopudimos efectuar fue la deadmirar el paisaje de SantaCatalina y la costa de S'Ata-laia, ambos sitios de verda-dero encanto. Otra vez será.

tfQBlft

ï 31ITQMESFUSJEtto

-%, UOSETñ.Q?**0»**

- Muebles de cocinaVILLALONGA

- Muebles de bañoy todo tipo de

muebles auxiliares

"Toni Es Fuster"C/ Cristòfol Colon,28 Tel. 514905

LLOSETA

Octubn/91 - Peg. 18

Page 19: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

LLOSETA

MOLA DEL RAMEl dissabte 28 de setembre

reprenérem la tasca d'excur-sionisme, breument inter-rompuda durant l'estiu, perassolir el cim de la Mola delRam, excursió que, sense serescesivament feixuga, sima-teix és llargueta, i pel fet dediscórrer per dins d'un espès

arquitectònicament pobra ires de la mateixa acon-segueix cridar l'atenció nisuscitar aquesta inenarrableemoció que desperta la com-

boscatge d'alzines el sentit del'orientació ha d'estar prouclar.

Començàrem a caminar desde dins Esporles anant acercar el vell camí de fer-radura, empedrat i escalonat,que abans pujava d'Espor-lesa a Son Ferrà. Desgra-ciadament trobàrem aquestcamí carreter gairebé ocupatpels abatzers i quasi no espodia passar. Amb el poc quecosta tenir les voreres delscamins una mica netes, isobretot les d'aquests mésvisitats. De vegades crec queseria bo montar un grup dexermadors a veure si li feimuna mica de senya a aques-tes males herbes.

Amb aquests pensamentss'arriba a les cases de SonFerrà, que són uns granscasals amb molt de terrenyconradís. Continuam la mar-xa per un caminoi que, perdarrera de les cases, ascen-deix molt agrest i pintoresc,sempre entre un espès al-zinar, fins que enllaça ambl'inacabat i ample camí del'ermita de Maristella.

L'ermita de Maristella ésuna de les més modernes deMallorca, però l'edificació és

templació d'altres rústiquesermites solitàries.

Però el notre objectiu ésarribar a la Fita del Ram, queés el punt més alt de laMola, i per arribar-hi enshem d'endinsar en un espèsalzinar on tot son caminois ila vista cap al llunyedà estàimpedida per la boscúria, pertant el sentit de l'orientacióno es pot errar.

De tot d'una passam perunes runes, són Ses ErmitesVelles, que malgrat el nommai foren ermites, sinó una

vella barraca de cultiu o depastor, i ocasionalment habi-tada pels Germans TerciarisCarmelites durant la cons-trucció de l'ermita de Ma-ristella.

Caminant pel bosc i atra-vessant constantment rotllesde sitja i algún forn de calçs'arriba a un gran aljub, cosaque posa en evidència lamancança de fonts per a-quests indrets.

I per fi, després d'una llargacaminada, arribam a la Fitadel Ram, on, ara si, podemcontemplar des dels seus 850metres tota la vall de Super-na, el puig de Galatzó, laMola de Planici i no oblidemtampoc l'alzinar que acabamd'atravessar, impressionantper la seva extensió. Després

de contemplar detingudamentaquests paisatges, i com quepareixia que el temps s'em-brutava, tomàrem per lesmateixes passes, cap a l'er-mita, on dinàrem i descan-sàrem.

A la tornada no podíemdeixar de visitar el monu-ment al Cor de Jesús. Aquestmonument va ser erigit pelpoble d'Esporles per subs-cripció popular l'any 1940.Es obra de l'escultor mallor-quí Bartomeu Amorós. Desd'aquest monument hi ha unapreciosa vista cap a la valld'Esporles i l'orografia que eltanca.

Seguim caminant per onhavíem pujat, ara ja si, senseaturar-nos, fins als cotxes.

En definitiva ha estat unaexcursió a la que hi ha hagutun poc de tot i a la que hemaprofitat per menjar les pri-meres arboces més prime-renques d'enguany.B.CAPO

VENDO29 piso y cocheras

C/Antg Maura,31 - Tel. 514272LLOSETA

e/a J^u/ntwya.flrmena. EsporU •uJ-ísïïkfetali Giner. TI

Octubre/91 - Pag. 19

Page 20: LLOSETA - ibdigital.uib.catibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Se pasó después a la ... mismo criterio que en el actual ejercicio, es decir, seguir

Camino Alaró,s/n L·OSETA Teléfono 514266 Fax 514079

CONSTRUCCIONES EN GENERALVJV *î* %î* VJ* «A**J* *J* *^ *J* *^*

PRÓXIMAPROMOCIÓN

DE VIVIENDASV. P. O.

****

Solicite información simplementellamando al teléfono 51 42 66