Embed Size (px)
Citation preview
1
L’oblit i l’amnèsia
L’OBLIT I L’AMNÈSIA
1. L’oblit.2. L’amnèsia psicògena.3. L’amnèsia.
L’oblitPotser l’oblit sigui un dels aspectes més evidents (i frustrants) de la memòria humana.
L’oblit es defineix com la incapacitat per recordar la informació prèviament emmagatzemada.
Segurament, és la fallida cognitiva més freqüent i fàcilment autoavaluable. Són moltes les persones que tenen queixes de pèrdua de memòria.
Existeixen tres possibles causes per a l’oblit:• El pas del temps.• Recordar una informació errònia.• Una lesió cerebral: amnèsia.
L’oblit com fallida de codificació
EstímulsMemòria sensorial MCT MLT
Atenció
Codificac.
Codificac.
La fallida de codificació du a l’oblit
2
Estímuls
Atenció
Codificac.
Codificació
La fallida de recuperaciódu a l’oblit
Recupera
Memòria sensorial MCT MLT
L’oblit com fallida de recuperació
La corba de l’oblitEbbinghaus (1885) va aplicar el mètode d’estalvis per estudiar l’efecte de l’interval entre aprenentatge i reaprenentatge.
El resultat és la corba de l’oblit que, a diferència de l’aprenentatge, no mostra una relació lineal:
•S’oblida molta informació al començament.•Després, l’oblit és gradual.
S’APLICA AQUESTA CORBA A TOTS ELS TIPUS D’OBLIT?
L’oblit de noms i rostres(Bahrick, Bahrick i Wittlinger, 1975)
S’ha estudiat com es produeix l’oblit dels noms i els rostres dels companys de classe del col·legi.
100 -Foto
% NomCorrecta
20 -
3.3 mesos 34 anys 47 anysTemps des de la graduació
(adapted from Bahrick et. al 1975)
L’oblit de noms i rostres(Bahrick, Bahrick i Wittlinger, 1975)
Comparació de record i reconeixement.
3
L’oblit de llengües estrangeres L’oblit de l’espanyol après a col·legi s’assembla a la corba d’Ebbinghaus i depèn del nivell inicial.
Retencióbaixa
Llavors es manté
1 3 5 9½ 14½ 25 35½ 49½Anys des que va acabar el curs d’espanyol
100%
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Percentatge de vocabulari
retingut
L’oblit d’habilitats complexes Anar en bicicleta, conduir, taules de multiplicar, preposicions, resar…
1 3 5 9½ 14½ 25 35½ 49½Anys des que es va aprendre
100%
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Percentatgede record
L’oblit de records autobiogràficsMitjançant un diari de cinc anys, es registraren dos esdeveniments diaris i es va mesurar el record en funció del temps transcorregut.
1 2 3 4 5Anys des que va succeir
100%
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Percentatgede record
Conclusions de la corba de l’oblitLa corba d’Ebbinghaus no s’aplica en tots els casos: algunes vegades, l’oblit és més ràpid i en unes altres quasi no se’n produeix. De què depèn la corba?Als extrems hi ha els aprenentatges procedimentals (que no s’obliden i que depenen d’estructures fronto-subcorticals) i els episòdics (que s’obliden de manera lineal i depenen d’estructures corticals). Els altres casos són una mescla d’ambdues possibilitats.El contingut de la memòria semàntica no s’oblida perquè s’utilitza constantment.L’edat d’aprenentatge és un factor rellevant per als procedimentals, però no per als episòdics.Ex.: sumar/multiplicar versus restar/dividir.
4
Les teories de l’oblitLa teoria del decaïment de l’empremta:– L’oblit es produeix perquè les empremtes de la
memòria s’esvaeixen amb la falta d’ús.La teoria de la interferència: conflicte entre records recents i antics.– Proactiva: memòries antigues interfereixen amb el
record de les recents.– Retroactiva: memòries noves interfereixen amb el
record de les antigues.L’oblit motivat: implica que l’oblit és un mecanisme per evitar tenir records dolorosos o aversius.
La teoria del decaïmentL’empremta de la memòria desapareix espontàniament del magatzem. Es creu que això és a causa de processos metabòlics. Se sap, per exemple, que el metabolisme s’accelera amb l’increment de la temperatura Si incrementem la temperatura en animals de sang freda, s’incrementa l’oblit d’aquests.
Una de las maneres de comprovar la teoria és estudiar l’efecte del son.
Les activitats que passen després de l’aprenentatge afecten al record. En aquest estudi de Jenkins i Dallenbach (1924), els estudiants mostraren un record millor si dormien durant l’interval de retenció (dues hores) que si es quedaven desperts. Hi ha dues interpretacions:
• La teoria del decaïment explica que la inactivitat del son prevén el decaïment.• La teoria de la interferència ho explicaria perquè estar despert permet dur a terme activitats que interfereixen amb el material recordat.
Quin efecte produeix el son?
El son millora el record si:– Es produeix per la nit més que per el dia.– Si es dorm immediatament després de
l’aprenentatge.La fase REM del son és la que propicia la consolidació de la informació: sembla ajudar a discriminar les empremtes de memòria importants.ESTUDIEU I DORMIU BÉ ABANS D’UN EXAMEN!
5
La teoria de la interferència Com treballa?
S’han suggerit dos mecanismes:
1. Sobreescriure: les empremtes de noves memòries lesionen o suprimeixen les antigues. Aquest mecanisme suggereix que la interferència afecta a l’emmagatzematge.
2. Competició de resposta: les empremtes noves dificulten l’accés a les antigues. Aquesta explicació suggereix que la interferència afecta a la recuperació. Las empremtes ja emmagatzemades són inaccessibles.
Una troballa important en favor de la teoria de la interferència es que l’oblit depèn de la similitud entre el material nou i l’antic: com més similitud, major oblit.
La interferència i la similitudTaula 10.1. Record de paraules en funció de l’activitat realitzada durant l’interval de retenció.
La interferència retroactiva i els testimonis oculars
És la interferència de material nou sobre material ja emmagatzemat. Produeix distorsions de memòria en testimonis oculars.
Elisabeth Loftus (1974):– Els estudiants van veure pel·lícules que mostraven accidents de trànsit.– Després de cada pel·lícula, se’ls va demanar que explicaren el que havien vist. – Es van fer preguntes perquè donaren informació addicional.
6
Elisabeth Loftus (1974):– «Quina velocitat duia l’autobús quan ___
amb l’arbre?»
– Va proposar-hi diferents verbs, com ara: «va colpir», «es va fer miques», «va col·lidir», «va xocar», «va contactar».
La interferència retroactiva i els testimonis oculars
Elisabeth Loftus (1974):Verb Velocitat mitjana estimadaEs va fer miques 40.8Va col·lidir 39.3Va xocar 38.1Va colpir 34.0Va contactar 31.8
La interferència retroactiva i els testimonis oculars
Elisabeth Loftus (1974):– Una setmana després, va preguntar si
havien vist vidres trencats (que, en realitat, no apareixien en la pel·lícula).
– El 32% de «es va fer miques» va dir que sí.
– El 14% de «va colpir» va dir que sí.
La interferència retroactiva i els testimonis oculars
Loftus i Zani (1975):– Van realitzar un estudi semblant en el qual,
després de l’accident, van preguntar:• Vau veure els vidres trencats? • Vau veure algun vidre trencat?
– En el segon cas, van respondre amb major freqüència que sí.
– En estudis posteriors es va veure que aquests problemes s’eviten amb interrogatoris més sistemàtics.
La interferència retroactiva i els testimonis oculars
7
La interferència proactiva
És la interferència de material ja emmagatzemat sobre material nou o sobre el record d’informació recentment apresa.
En un treball amb estudiants de psicologia, es va veure que aquells que havien participat en més experiments de memòria, tenien menor capacitat per realitzar aprenentatges verbals.
La interferència proactiva
LA INTERFERÈNCIA, EL RECORD I EL RECONEIXEMENT
Comparat amb el record, el reconeixement no produeix gairebé interferència proactiva, ni tampoc interferència retroactiva.Això suggereix que el reconeixement no està influït per la competició de resposta.
La memòria prospectiva
Històricament, la majoria de la investigació s’ha centrat en la memòria retrospectiva.Recentment, s’ha posat èmfasi en la memòria prospectiva, que es relaciona amb intencions o objectius futurs demorats.Ex.: una cita, prendre medicines, tenir menjar al foc… També es produeixen errors de memòria prospectiva quan oblidem acabar una feina, un cop l’objectiu principal s’ha aconseguit. Ex.: deixar-se l’original a la fotocopiadora.
8
LA MEMÒRIA PROSPECTIVADiversos processos intervenen en la memòria prospectiva: – Processos dirigits a partir de la percepció (baix-dalt) –component
«adonar-se’n»–, de manera relativament automàtica, basat en la captura atencional.
• Determinats estímuls actuen com a sistema de record.– Processos dirigits conceptualment –component de «cerca
dirigida»– és un procés que requereix esforç, que es basa en revisar la memòria per realitzar l’acció.
– Les dades neuropsicològiques i neurocognitives impliquen dos tipus d’àrees:
• Regions occipitoparietals per adonar-se’n a partir d’estímuls.• Regions frontals per mantenir la informació en memòria.• Els pacients amb lesions frontals tenen una memòria retrospectiva
preservada, però la seua memòria prospectiva sol estar alterada a causa del component de desorganització i de la incapacitat de planificació.
L’amnèsia psicògena
L’oblit motivat implica que l’oblit és un mecanisme per evitar tenir records dolorosos o aversius.La repressió:– Mecanisme de defensa proposat per Freud
que consisteix a bloquejar els records, sentiments i pensaments generats en estats d’emoció negativa extrema (passen a l’inconscient).
George Franklin va ser acusat d’assassinar una noia, Susan Nason, més de vint anys després d’haver comès el crim.
La seua filla Eileen, que tenia vuit anys en el moment de l’assassinat, va indicar que ella havia sigut testimoni, però que havia reprimit aquell episodi i, després de 20 anys, l’havia recordat. George Franklin va ser condemnat per assassinat.
L’amnèsia psicògena: la repressió
9
Aquest tipus de casos ha interessat als mitjans de comunicació. No obstant això, des de la Psicologia s’ha estudiat quina és la fiabilitat d’aquest tipus de testimonis:
1. El record de successos amb contingut emocional és millor que el de les coses quotidianes.
2. Els pacients amb estrès posttraumàtic es caracteritzen per no poder evitar recordar els fets traumàtics.
3. La teràpia psicoanalítica es basa en la creença que molts problemes psicològics tenen origen en un trauma infantil que els pacients són incapaços de recordar. Si s’aconsegueix recordar-lo, el problema millora.
4. El procés de record es produeix per hipnosi, fàrmacs o imaginació. El problema d’aquestes tècniques es l’interrogatori, les preguntes del terapeuta que serveixen per conèixer la «veritat»: és molt difícil no induir les respostes desitjades.
Qualsevol abús infantil o delicte relacionat és inacceptable, i ha de ser perseguit. No obstant això, s’ha d’anar amb compte en la manera de conèixer la «veritat reprimida» per evitar la confabulació.
L’amnèsia psicògena: la repressió
Als EUA s’ha creat la Fundació per a la Síndrome Memòries Falses, amb 7.000 membres per lluitar en contra de possibles errors.
L’amnèsia psicògena: la repressió
En situacions d’emoció extrema, les dades semblen mostrar que es produeix un pitjor record dels detalls de la situació d’emoció extrema, com ara pel·lícules violentes o records autobiogràfics desagradables.
En els records autobiogràfics també s’ha comprovat que realitzar preguntes addicionals sobre els fets facilita la confabulació i que, per tant, només és fiable el record espontani.
L’amnèsia psicògena: l’emoció extrema L’estat d’ànim i la congruènciaBower (1981) va hipnotitzar subjectes i els va induir estats d’ànim positius o negatius:– El record era millor si l’estat induït sota hipnosi era
el mateix en la codificació i el record.– L’efecte depèn de la integració de l’estat d’ànim
amb el material après.La hipòtesi de congruència de l’estat d’ànim:– És més fàcil recordar episodis congruents amb l’estat d’ànim que la persona té:– Subjectes alegres recorden més fets alegres.– Subjectes tristos recorden més fets tristos.
10
L’estat d’ànim i la congruènciaEls treballs realitzats han generat diferents
conclusions:1. L’estat d’ànim alegre genera, per igual, records
tristos i alegres.2. L’estat d’ànim trist i la depressió generen més
records tristos que alegres. Per tant, generen un dèficit en el record d’esdeveniments alegres.
3. L’ansietat no es relaciona amb el record d’esdeveniments alegres i tristos.
4. La depressió s’associa a un dèficit generalitzat de memòria.
L’ansietat, l’atenció i la memòriaL’ansietat es relaciona amb un
funcionament atencional diferent, però no de memòria:– L’ansietat es relaciona amb un biaix cap
al processament d’estímuls amenaçadors.– Malgrat això, aquests estímuls que
s’atenen millor, no es recorden millor.
L’amnèsia orgànicaFins els anys ‘50, es pensava que la memòria estava
distribuïda de manera difusa al cervell.
En 1953 apareix el cas de H. M., que va contradir aquesta idea.
A partir de H. M., el lòbul temporal medial s’ha associat a la memòria a llarg termini.
Va permetre establir dissociacions:
MCT versus MLT.
Memòria implícita versus memòria explícita.
Memòria declarativa versus memòria no declarativa.
L’amnèsia té causes i manifestacions. En principi, es podrien distingir les amnèsies en funció de tres criteris:
1.La malaltia. Malalties molt heterogènies condueixen a l’amnèsia.
2.La funció cognitiva. Dèficits en MCT versus MLT, anterògrada versus retrògrada.
1.La localització. L’amnèsia pot ser frontal o temporal.
Hi ha molt pocs pacients amb dèficits amnèsics globals o purs.
L’amnèsia orgànica
11
Les malalties que produeixen amnèsia• Amnèsies reversibles:
• Teràpia electroconvulsiva (ECT).• Trastorns dissociatius i depressius.• Amnèsia posttraumàtica (PTA).• Amnèsia per TCE lleu o moderat.
• Amnèsies irreversibles:• Patologia vascular: hemorràgia i infart.• Patologia infecciosa vírica: ex.: encefalitis herpètica.• Anòxia cerebral.• Tumor cerebral.• Síndrome de Korsakov per alcoholisme o anorèxia nerviosa.• Malalties degeneratives: malaltia d’Alzheimer.
•TCE greu.
• Intervenció quirúrgica.
L’amnèsia anterògrada versus l’amnèsia retrògrada
Hi ha dues maneres diferents de pèrdua de la memòria després d’una lesió cerebral.
L’amnèsia retrògrada:– Record deficitari de la
informació apresa abans de la lesió.
L’amnèsia anterògrada:– Aprenentatge deficitari
de la informació apresa després de la lesió.
Fa més de 100 anys, el neuròleg francès Ribot va descobrir que, en l’amnèsia retrògrada tendien a oblidar-se primer els records més recents, i les memòries de la infantesa eren les més improbables d’oblidar.
Aquest fenomen es coneix com llei de Ribot.
L’amnèsia retrògrada: gradients
12
xAmnèsia retrògrada
Amnèsia anterògrada
Lesió PresentPassat
Pacient amnèsic
Oblit normal
1) L’amnèsia del lòbul temporal medial(Hipocamp)Causes: resecció quirúrgica en epilèpsia; infarts de l’artèria cerebral posterior; malaltia d’Alzheimer.
MCT: Intacta.
MLT: Alteració de la memòria anterògrada per a la memòria episòdica.
Preservació de la memòria retrògrada.
2) L’amnèsia diencefàlica(Hipotàlem, tàlem; fòrnix i àrees circumdants.)
Causes més comunes: síndrome de Korsakov.
Es diferencia de l’anterior per la presència de:1) Confabulació. 2) Dèficit de memòria anterògrada i retrògrada.
3) L’amnèsia frontal
La causa més comuna són els accidents de trànsit, que produeixen un impacte del cervell contra les parets interiors del crani, tot produint la secció de fibres llargues d’associació cortico-subcortical de la substància blanca. La memòria recent està alterada (amnèsia reretrògrada), però no la MCT ni la memòria remota.
Tanmateix, l’alteració de la memòria la causen problemes d’organització i planificació, que produeixen una síndrome disexecutiva generalitzada.
13
Diferències entre les tres amnèsies
Amnèsia bitemporal medial: dèficit de codificació de la informació que produeix amnèsia anterògrada.
Amnèsia diencefàlica: dèficit d’accessibilitat a la informacióemmagatzemada, que genera tant una amnèsia anterògrada com retrògrada en tasques de reconeixement i record.
Amnèsia frontal: dèficit d’organització que produeix una amnèsia retrògrada basada en la dificultat per generar espontàniament informació (record), però que se supera quan se subministren claus de codificació (reconeixement).
Anatomia de la memòria
Amígdala: memòria emocional i consolidació de la memòria.
Ganglis basals i cerebel: memòria per a procediments, hàbits i condicionament clàssic.
Hipocamp: memòria de reconeixement, espacial i episòdica.
Tàlem: formació de noves memòries i memòria de treball.
Àrees corticals: codificació d’estímuls, emmagatzematge de records episòdics i memòria semàntica, aprenentatge de procediments, memòria implícita.
Memory Areas
Explicit conscious episodic memory Hippocampus
14
ELS TIPUS DE MEMÒRIA AVALUATS
Abans d’entrar en cada tipus d’amnèsia, cal conèixer els tipus de memòria i la manera d’avaluar-la.
Cal categoritzar els tipus de memòria de manera intensiva i s’ha de fer partint de proves neuropsicològiques.
La llista de tipus és la següent:Immediata.Anterògrada (a llarg termini). Retrògrada (remota).Implícita.Semàntica.
A més, hi ha una sèrie de fenòmens relacionats que tenen a veure amb la memòria, com els símptomes frontals, la confabulació i els dèficits perceptius.
ELS TIPUS DE MEMÒRIA AVALUATS
La memòria immediata: span de dígits.L’anterògrada: aprenentatge de paraules o parells associats.La retrògrada (remota): record de personatges famosos o records autobiogràfics.La implícita: aprenentatge no conscient. Per exemple: completar arrels o priming.La semàntica: el test de la piràmide i la palmera (Howard i Patterson, Thames Valley Test Company)
ELS TIPUS DE MEMÒRIA AVALUATSEls tests de memòria
ELS TIPUS DE MEMÒRIA AVALUATSUns altres tests
Els símptomes frontals. WCST i test d’alliberament de la interferència proactiva(quan el canvi de categoria suprimeix la IP).La confabulació. En el record episòdic (TAVEC o AVRLT) es barreja material real i no real. Els dèficits perceptius. S’observa en el test de claus del WAIS, que requereix associar números a símbols abstractes.
15
1. L’amnèsia anterògrada pronunciada.
2. L’amnèsia retrògrada variable.
3. La preservació de la memòria a curt termini.
4. La preservació de la intel·ligència (QI).
5. La preservació de la memòria procedimental i implícita.
6. Normalment, la preservació de la memòria semàntica.
7. Certa capacitat d’aprenentatge.
La síndrome amnèsica: resumEl pacient H. M.: història
Pacient de 23 anys, amb epilèpsia del lòbul temporal.Des dels 16 anys prenia fàrmacs antiepilèptics que no eren capaços de reduir les crisis.Va decidir que l’operaren mitjançant l’extirpació d’ambdós hipocamps i amígdalesEl tractament va ser eficaç per reduir l’epilèpsia.Va aparèixer una important amnèsia anterògrada.
H. M. Subjecte normal
El pacient H.M.: imatge cerebralEl pacient H. M.: neuropsicologia
H. M. presentava un evident dèficit de memòria anterògrada independent de la modalitat sensorial: no gravava en la seva memòria cap episodi nou.
La seva experiència semblava ser la d’una persona que és conscient del que passa al seu voltant, sense comprendre completament la situació, ja que oblida el que acaba de succeir.
Presentava un lleu dèficit de memòria retrògrada:Les memòries de la infantesa estaven preservades.Només afectava a fets personals dels dos últims anys.
16
El pacient H. M.: record de famosos El pacient H. M.: neuropsicologia
• QI de 118, incloent-hi tots els tests.
• MCT amb span de dígits, normal.
• Efecte de recència, normal.
• Brown-Peterson, normal.
• Tests d’aprenentatge de paraules de Rey, ALTERAT.
• Tests de memòria semàntica, normal.
• Llenguatge, normal.
• Habituació i condicionament clàssic, normal.
• Càlcul mental, normal.
• Problemes per identificar olors.
• UNS ALTRES TESTS, MÉS DETALLATS.
El pacient H.M.: memòria de treball
H. M. NO TÉ PROBLEMES AMB AQUESTA TASCA.
H. M. TAMPOC TÉ PROBLEMES AMB AQUESTA TASCA.
17
L’APRENENTATGE DE NOVES HABILITATS I PLANIFICACIÓ NORMAL: TORRE D’HANOI La memòria impícita
INM_______
GRA_______
PRO_______
PAR_______
HOL_______
CHI_______
18
Què sabem a partir de H. M.?
La memòria no està representada de forma difusa al cervell (creença fins els anys ‘50).
Ha servit per a mostrar la importància de l’hipocamp en la memòria.
Ha servit per a mostrar la dissociació entre MCT i MLT, així comla manera en la qual treballen en paral·lel.
Relacionar els lòbuls temporals medials amb els processos de consolidació de la memòria.
Dissociació entre memòria procedimental i declarativa.
Dissociació entre memòria explícita i implícita.
La memòria semàntica en l’amnèsia anterògrada
Pacient R. S. (Kitchener i cols., 1998).
- 49 anys.- Amnèsia anterògrada durant 13 anys a causa del trencament d’un aneurisma.- Lesió bilateral de l’hipocamp, sense afectar els parahipocamps. - Creu viure 13 anys abans.- No pot recordar cap episodi dels últims 13 anys (no reconeix l’experimentador tres hores després). - Execució molt pobra en tasques de memòria episòdica.
Pacient R. S. (Kitchener i cols., 1998).
- No pot reconèixer cares de famosos en fotografia,ex.: John Mayor, Mikhail Gorbatxev.
- Pot definir nous significats que defineixen el significat del material nou, ex.: Internet.
- Recorda alguns successos famosos recents, ex.: problema de les vaques boges.
La memòria semàntica en l’amnèsia anterògrada
Pacient R. S. (Kitchener i cols., 1998).
Aquest cas suggereix que es pot adquirir algun tipus de memòria semàntica en absència de memòria episòdica (pot ser gràcies a la memòria implícita).
També és important perquè mostra que l’aprenentatge semàntic depèn, en part, de l’episòdic.
Malgrat això, la memòria semàntica pot funcionar de manera aïllada, en un aprenentatge lent i laboriós que es produeix després de moltes repeticions.
La preservació de les àrees parahipocàmpiques és fonamental perquè aquest aprenentatge sigui possible.
La memòria semàntica en l’amnèsia anterògrada
19
L’anòxia i l’amnèsia
El pacient R. B.– Va patir un atac de cor que li va causar una anòxia
cerebral (reducció del flux sanguini).– R. B., posteriorment, va mostrar una amnèsia
anterògrada permanent. – L’anàlisi post mortem del seu cervell va revelar una
pèrdua de neurones en l’àrea CA1 de l’hipocamp (menys severa que la lesió de H. M.).
Els estudis en animals, com ara micos o rates, han confirmat que l’anòxia produeix una lesió de l’àrea CA1 de l’hipocamp que causa amnèsia anterògrada.
L’AMNÈSIA: L’ENCEFALITIS HERPÈTICA SIMPLE
Es produeix quan un virus herpes simple ataca el cervell. És un cas prou infreqüent.L’encefalitis produeix una lesió a nivell de lòbul temporal lateral i medial, amb lesions a nivell frontal i parietal.En fase aguda, produeix confusió i amnèsia severa. Amb el temps, la confusió es redueix o desapareix, i l’amnèsia minva; però persisteix un cert nivell d’amnèsia anterògrada i retrògrada.
No s’hi observen problemes de MCT (dígits i Brown-Peterson).Amnèsia anterògrada severa amb un oblit rapidíssim de la informació apresa.Amnèsia retrògrada severa per a la memòria autobiogràfica i coneixement del món. Hi ha una variabilitat entre pacients sobre l’abast del dèficit retrògrad des de tres a 20 anys.Alguns pacients tenen problemes específics per recordar cares.
L’AMNÈSIA: L’ENCEFALITIS HERPÈTICA SIMPLE
20
Certs problemes de llenguatge, potser a causa d’un problema de memòria semàntica. Per exemple, tasques de categorització. Memòria implícita preservada.Funcions frontals preservades, fins i tot en presència d’afectació del lòbul frontal.Absència de confabulació.
L’AMNÈSIA: L’ENCEFALITIS HERPÈTICA SIMPLE L’AMNÈSIA: ELS TUMORS
És una patologia que es pot observar a qualsevol edat, i que requereix un tractament quirúrgic. Quan els tumors es localitzen en àrees temporals, es poden produir dèficits amnèsics per dos motius:
El procés tumoral afecta les àrees de memòria.La intervenció quirúrgica altera les funcions de memòria.
L’AMNÈSIA: ELS TUMORS
Els tumors produeixen amnèsia en dos casos:Quan el tumor afecta les àrees de la memòria. Es nota per un dèficit prequirúrgicen proves de memòria.Quan la intervenció sobre tumors temporals afecta a les zones de memòria.
L’AMNÈSIA: ELS TUMORS
21
La síndrome de Korsakov
La síndrome de Korsakov – Lesió cerebral causada
per una deficiència de tiamina, que produeix amnèsia retrògrada i anterògrada.
L’amnèsia diencefàlica: la síndrome de Korsakov
Conseqüència de l’alcoholisme crònic:– L’abús de l’alcohol s’associa a una dieta
alimentària pobra.– Això produeix un dèficit de tiamina (vitamina B1).– Produeix la síndrome de Korsakov.– Important amnèsia anterògrada i retrògrada.– Deteriorament cognitiu generalitzat.– El trastorn sembla una psicosi (psicosi de
Korsakov); però ara sabem que és un trastorn amnèsic.
Hi ha casos recents a conseqüència de l’anorèxia nerviosa.
Estructures cerebrals implicades:– S’han observat lesions al tàlem, els
cossos mamil·lars, o a ambdós.– Uns altres autors han proposat una
afectació de l’hipocamp. – Pèrdua de substància grisa de la zona
òrbito-frontal.– Pèrdua de substància blanca a nivell difús.
L’amnèsia diencefàlica: la síndrome de Korsakov
22
La síndrome de Korsakov La síndrome de Korsakov
Tots els pacients tenen un span de dígits normal.Hi ha un lleuger dèficit de MCT si s’utilitza el paradigma de Brown-Peterson, això indica una major interferència proactiva. Pobra execució en tests de MLT, tot i que, en el cas dels parells associats, s’hi observa una execució millor si s’ofereixen claus de codificació.
La síndrome de Korsakov: neuropsicologia
S’ha comprovat també que l’aprenentatge i la MLT poden ser normals, si es permet major temps de codificació.Tenen una forta amnèsia retrògrada que segueix un patró normal (pitjor record com més proper).Memòria implícita, normal. Memòria semàntica, intacta (només s’obliden conceptes apresos recentment).
La síndrome de Korsakov: neuropsicologia
23
En aquests pacients s’observen diversos símptomes frontals: dèficits perseveratius en WCST i pobre alliberament de la interferència proactiva. Inicialment, mostren també confabulació amb pocs components fantàstics.Per últim, també mostren dèficits perceptius a nivell visuospacial, visuo-perceptiu i olfactiu.La velocitat de processament és lenta.
La síndrome de Korsakov: neuropsicologiaL’amnèsia per lesió al cervell basal
El cervell basal anterior el formen diverses estructures de l’hipocamp i del còrtex prefrontal, que es relaciona amb una zona d’innervació colinèrgica.Normalment, són el resultat d’un aneurisma de l’artèria comunicant anterior.
L’amnèsia per lesió al cervell basal:neuropsicologia
Poden realitzar aprenentatges d’estímuls aïllats, però no poden associar o integrar components aïllats.Fabulació extensa, que barreja esdeveniments passats i presents, que es barregen de manera descontextualitzada. Les fabulacions apareixen de manera repetitiva.
L’amnèsia transitòria: l’amnèsiaposttraumàtica després del TCE
Els TCE produeixen dos tipus d’efectes: Primaris. Efectes mecànics a causa de processos d’acceleració/desacceleració que produeixen dany cerebral difús que secciona fibres. Secundaris. Lesions isquèmiques o anòxiques produïdes per la reducció de la perfusió cerebral, l’edema i les contusions.
24
Boxing BlowsLa síndrome d’amnèsia posttraumática
Es defineix com l’estat entre el temps des del trauma fins el moment en què es recupera la memòria anterògrada. Es produeix un dèficit anterògrad i retrògrad. Hi ha diversos factors pronòstics sobre la gravetat del deteriorament cognitiu:
La durada de la síndrome i, en especial, del dèficit anterògrad. Si dura més d’una setmana, acostumen a quedar seqüeles cognitives.El temps de coma també és predictiu.
La recuperació de la memòria retrògrada es produeix lentament i és rellevant, a nivell legal, per conèixer les causes del trauma.La informació es recupera per blocs, encara que no necessàriament en ordre cronològic.
L’amnèsia per teràpia electroconvulsiva
Consisteix a aplicar una petita quantitat d’electricitat, al cervell, de manera controlada.S’aplica amb anestèsia i medicació relaxant.Produeix una lleugera crisi o convulsió generalitzada.És el tractament més efectiu per a la depressió severa. Es pot aplicar bilateralment, situant els elèctrodes a ambdós costats del cap.
L’amnèsia és l’efecte secundari que produeix en molts casos.Molts pacients pateixen una amnèsia retrògrada dels fets que precedeixen a l’aplicació.Les funcions de la memòria acostumen a millorar quan s’acaba el tractament.
L’amnèsia per teràpia electroconvulsiva
25
L’amnèsia per teràpia electroconvulsiva L’amnèsia per teràpia electroconvulsiva
Pacients amb TEC Controls
L’amnèsia global transitòria
Afecta a persones de 50-60 anys i consisteix en un trastorn amnèsic que dura unes sis hores.Produeix amnèsia retrògrada, però, sobretot, anterògrada. El pacient acostuma a fer preguntes reiteratives.El pacient roman conscient, manté el llenguatge, la MCT, la capacitat de raonament i la orientació. Els episodis no acostumen a repetir-se, ni tenen cap rellevància en el futur.
LES MALALTIES DEGENERATIVESLA MALALTIA D’ALZHEIMER
La malaltia d’Alzheimer: Pèrdua de memòria progressiva (associada a altres alteracions cognitives) lligada a l’edat.
Es basa en l’acumulació d’una proteïna beta-amiloide, al cervell, que danya progressivament les funcions neuronals i cognitives.
Plaques senils.Cabdells neurofibril·lars.
26
Prevalència de la malaltia d’Alzheimer en el temps
L’evolució de la malaltia d’Alzheimer
Excés o problemes en la proteïna beta-amiloide.
La proteïna beta-amiloide s’agrega en plaques difuses.
Pèrdua de la memòria
Es formen plaques senils.
Mort cel·lular
La malaltiad’Alzheimer:efectes en les neurones
Subjecte saPacient amb malaltiad’Alzheimer
La malaltia d’Alzheimer:efectes macroscòpics
27
La malaltia d’Alzheimer:progressió d’efectes macroscòpics L’atròfia cerebral en la malaltia d’Alzheimer
El desenvolupamentanatòmicde la malaltia
Neuropsicologia de la malaltia d’Alzheimer
El deteriorament de les funcions cognitives i afectives és lent I progressiu:
Comença normalment amb una pèrdua de memòria anterògrada que, sovint, és difícil de diferenciar d’estats depressius. Per això, cal comprovar que es produeix un deteriorament en el temps.
Test Retest Retest2
Func
ión
cogn
iti DepresiónAlzheimerControl
28
Neuropsicologia de la malaltia d’AlzheimerMalgrat que el dèficit de memòria anterògrada sol ser el primer en
manifestar-se, el diagnòstic de la malaltia requereix la manifestació d’una síndrome AFÀSICA-APRÀCTICA-AGNÒSICA.
En aquest moment, la malaltia està molt avançada:• L’amnèsia és anterògrada i retrògrada perquè la malaltia ja afecta
tant al lòbul temporal medial, como al diencèfal.• El trastorn afàsic més freqüent és l’anòmia, és a dir, la incapacitat
per dir el nom d’objectes representats en dibuixos (dèficit de memòria semàntica) o noms de familiars.
• Hi ha un trastorn de comprensió d’instruccions.• Es produeixen alteracions en l’escriptura i el càlcul.• El dèficit d’habilitats pràxiques afecta a la còpia de dibuixos o, en
fases més avançades, incapacitat per vestir-se i despullar-se. Més endavant perden la capacitat de menjar, beure o caminar.
• Els problemes gnòsics es refereixen al reconeixement d’objectes o unes altres alteracions de la percepció.
• També s’altera la personalitat i l’emocionabilitat.
Les teories generals de l’amnèsia
1. El dèficit de codificació:• L’amnèsia produeix dificultat per organitzar i
aprendre la informació que es requereix per al record.
• Hi ha dades que indiquen un dèficit en la profunditat del processament.
• Aquesta teoria explica l’amnèsia anterògrada però no pot explicar la retrògrada.
Les teories generals de l’amnèsia
2. El dèficit de recuperació:• L’amnèsia s’associa a una major
susceptibilitat a la interferència, que impedeix recordar la informació.
• Les pistes poden ajudar en alguns casos.• Pot explicar els efectes de l’amnèsia
retrògrada i anterògrada.
Les teories generals de l’amnèsia3. El dèficit de consolidació:
• La representació inicial en memòria és fràgil; la consolidació fa que aquesta representació no arribi a oblidar-se.
• Els canvis en el cervell, necessaris per retenir la informació, no són immediats, sinó que requereixen temps per desenvolupar-se.
• La informació no consolidada és oblidada.• La informació es processa i s’emmagatzema, en principi,
en diferents parts distribuïdes pel cervell. • Squire manté la hipòtesi que el paper de l’hipocamp és
la d’unir (acoblar) la informació d’aquestes diferents àrees per consolidar una empremta de memòria.
• Es discuteix si és necessari, o no, per a la recuperació.
29
Les teories generals de l’amnèsia3. El dèficit de consolidació:
• El dèficit de consolidació pot explicar l’amnèsia anterògrada i l’amnèsia retrògrada lleu en H. M. i altres casos.
• No obstant això, no explica els casos de forta amnèsia retrògrada i l’ordre temporal dels successos.
