8

Mestres QuadrenyCop de Poma 12Música electroacústica IISonades a Ramon Llull

2

1 I. Arbre de la ciència (2016) 20:04

2 II. Desconhort (2016) 12:09

3 III. Cant de Ramon (2016) 15:36

4 IV. Blanquerna (2016) 17:58

TT 65,47

Mestres QuadrenyCop de Poma 12Música electroacústica IISonades a Ramon Llull

La vinculació de l’obra musical de Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) amb l’obra i fi gura de

Ramon Llull (1232-1316) no ve, en absolut, del treball discogràfi c que teniu a les mans, sinó de molt

més lluny. Ja en una obra tan pretèrita com la Tramesa a Tàpies (1961), on el compositor manresà

intentava traslladar al llenguatge musical les formulacions artístiques realitzades per Antoni Tàpies

(1923-2012), Mestres Quadreny es va vincular, potser sense ser-ne del tot conscient, amb una tradició

fi losòfi ca i un pensament místic que, a judici de l’acadèmic i poeta Pere Gimferer, constitueixen

les arrels de l’esperit català. Aquest esperit català, tot desenvolupant la hipòtesi assenyalada pel

prestigiós acadèmic a l’assaig Antoni Tàpies i l’esperit català, apunta a una experiència de l’absolut en

voler, a través d’aquesta experiència, “reconquerir el món, és a dir, resoldre l’escissió entre l’home

modern i l’univers que l’envolta”.

Resulta evident que, encara avui, Occident no ha estat capaç de reconciliar el coneixement científi c

amb el coneixement diguem-ne estètic, o si voleu amb el coneixement derivat de l’experiència

artística, literària, poètica, musical o fi ns i tot religiosa. No és menys cert, però, que la tradició

fi losòfi ca amb la qual s’ha assentat Occident ha traçat, igual que en les tradicions fi losòfi ques

orientals, un intent d’unifi car els objectius d’ambdós coneixements per ajudar, així, a desenvolupar el

caràcter unitari i íntegre de l’home.

7

cosmogony capable of merging, in absolute knowledge, science and religion. In what way? Through

an inquiry and investigation of what is hidden, from what escapes to logical-mental-rational thinking.

In this sense, Mestres Quadreny’s Sonades a Ramon Llull maintain a close affi nity with the Llull spirit,

precisely, by this interrogation of the hidden and the mystery.

Sonades at Ramon Llull are electroacoustic music, in the sense that it is not executable with acoustic

instruments and must be listened necessarily through the loudspeakers. Although these four pieces

have a sonority that reminds the symphonic orchestra in the construction, no conventional instrument

has intervened, since everything has been done with the resources of the computer using above all,

both for composition and for the production of sounds, the Max MSP program, with the contribution

of some conventional music programs.

When listening to this immense work we are introduced into a disturbing and mysterious sound

space that urges us to forget all the cognitive faculties related to the use of Reason to propitiate an

experience that leads us to an inanimate presence, closed in the silence of a Nature previous to our

own human nature. With the manifestation of this presence, the composer leaves us a sound material

that seems to want and can illuminate our consciousness. And with the illumination of this, possibly,

to be able to access a contemplation of the deep order of reality that, strangely, can be communicated

and expressed in a rational language. The contemplation of this profound reality is, obviously, a

personal and intimate experience that at the same time has a lot to do with the disposition of our

body. The Sonades a Ramon Llull propitiate a large bodily shake. By this shake, we can possibly access

a knowledge of our deep conscience, which, as demonstrated by current physics, is constituted by the

same subatomic particles that make up the material world.

If Catalan alchemists and mystics, such as Llull, sought to achieve a mystical experience, Mestres

Quadreny seems to propose a spiritual experience through this interrogation of sound material.

We are undoubtedly in front of an important electroacoustic work of the catalog of one of the most

successful Catalan composers of the second half of the 20th century and the beginning of the 21st

century.

Oriol Pérez i Treviño

6

podemos acceder a un conocimiento de nuestra conciencia profunda, que como ha demostrado la

física actual es constituida por las mismas partículas subatómicas que forman el mundo material.

Si los alquimistas y místicos catalanes, como Llull, buscaban el logro de una experiencia místico-

religiosa, Mestres Quadreny parece proponer una experiencia espiritual a través de esta interrogación

de la materia sonora. Estamos, indudablemente, en frente de una importante obra electroacústica del

catálogo de uno de los compositores catalanes más exitosos de la segunda mitad del siglo XX e

inicios del siglo XXI.

Oriol Pérez i Treviño

The link of the musical work of Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) with the work and

fi gure of Ramon Llull (1232-1316) does not come from the record work that you have in your hands,

but much further away. Already in a work so preposterous as the Tramesa a Tàpies (1961), where

the composer tried to transfer to the musical language the artistic formulations made by Antoni

Tàpies (1923-2012), Mestres Quadreny was linked, perhaps without being entirely conscious, with

a philosophical tradition and a mystical thought that, in the opinion of the academic and poet Pere

Gimferer, constitute the roots of the Catalan spirit. This Catalan spirit, developing the hypothesis

noted by the prestigious academic in the essay Antoni Tàpies i l’esperit català, points to an experience

of the absolute in wanting through this experience “to reconquer the world, that is, to solve the split

between the modern man and the universe that surrounds him “.

It is evident that even today, the West has not been able to reconcile scientifi c knowledge with the so-

called aesthetic knowledge, or if you want with the knowledge derived from artistic, literary, poetic,

musical or even religious experience. It is no less certain, however, that the philosophical tradition

with which the West has settled has pointed out, as in Oriental philosophical traditions, towards an

attempt to unify the objectives of both knowledge to help, thus, developing the unitary and integral

character of the man.

It has been repeatedly said that Tàpies’ work must be assembled with the medieval Catalan tradition

of alchemy and the mystique of authors such as Arnau de Vilanova (c. 1238-1311), Enrique de Villena

(1384-1434) and, especially, Ramon Llull. All of them wanted to achieve the construction of a

3

S’ha dit en reiterades ocasions que l’obra de Tàpies cal entroncar-la de ple amb la tradició catalana

medieval de l’alquímia i la mística d’autors com Arnau de Vilanova (c. 1238-1311), Enric de Villena

(1384-1434) i, en especial, Ramon Llull. Tots ells van voler assolir l’edifi cació d’una cosmogonia capaç

de fusionar, en el coneixement absolut, ciència i religió. De quina forma? A través d’una indagació

i investigació d’allò que és ocult, d’allò que escapa al pensament lògic-mental-racional. En aquest

sentit, les Sonades a Ramon Llull de Mestres Quadreny mantenen una estreta afi nitat amb l’esperit

lul·lià, precisament per aquesta interrogació de l’ocult i el misteri.

Les Sonades a Ramon Llull són música electroacústica, en el sentit que no és executable amb

instruments acústics i que ha de ser escoltada necessàriament a través dels altaveus. Tot i que

aquestes quatre peces tenen una sonoritat que recorda l’orquestra simfònica en la construcció,

no hi ha intervingut cap instrument convencional, ja que tot ha estat realitzat amb els recursos de

l’ordinador fent servir sobretot, tant per a la composició com per a l’obtenció de sons, el programa

Max MSP, amb la contribució d’alguns programes convencionals destinats a música.

En escoltar aquesta immensa obra som introduïts en un espai sonor inquietant i mistèric que ens

insta a oblidar totes les facultats cognoscitives relacionades amb l’ús de la Raó per propiciar una

Foto

Be

rna

t M

est

res

4

experiència que ens porta fi ns a una presència inanimada, tancada en el silenci d’una naturalesa

pretèrita a la nostra pròpia naturalesa humana. Amb la manifestació d’aquesta presència, el

compositor ens llega una matèria sonora que sembla voler i poder il·luminar la nostra consciència. I

amb la il·luminació d’aquesta, possiblement, poder accedir a una contemplació de l’ordre profund de

la realitat que, estranyament, pot ser comunicat i expressat en un llenguatge racional. La contemplació

d’aquesta realitat profunda és, òbviament, una experiència personal i íntima que a la vegada té molt a

veure amb la pròpia disposició del nostre cos. Les Sonades a Ramon Llull propicien un sotrac corporal

de gran magnitud. De la mà d’aquest sotrac, possiblement, podem accedir a un coneixement de la

nostra consciència profunda, que com ha demostrat la física actual és constituïda per les mateixes

partícules subatòmiques que formen el món material.

Si els alquimistes i místics catalans, com Llull, buscaven l’assoliment d’una experiència misticoreligiosa,

Mestres Quadreny sembla proposar una experiència espiritual a través d’aquesta interrogació de la

matèria sonora. Estem, indubtablement, al davant d’una important obra electroacústica del catàleg

d’un dels compositors catalans més reeixits de la segona meitat del segle XX i inicis del segle XXI.

Oriol Pérez i Treviño

La vinculación de la obra musical de Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) con la obra y

fi gura de Ramon Llull (1232-1316) no viene, en absoluto, del trabajo discográfi co que tenéis en

vuestras manos, sino de mucho más lejos. Ya en una obra tan pretérita como la Tramesa a Tàpies

(1961), donde el compositor manresano intentaba trasladar al lenguaje musical las formulaciones

artísticas realizadas por Antoni Tàpies (1923-2012), Mestres Quadreny se vinculó, quizá sin ser del

todo consciente, con una tradición fi losófi ca y un pensamiento místico que, a juicio del académico y

poeta Pere Gimferer, constituyen las raíces del espíritu catalán. Este espíritu catalán, desarrollando

la hipótesis señalada por el prestigioso académico en el ensayo Antoni Tàpies i l’esperit català, apunta

hacia una experiencia de lo absoluto al querer, a través de esta experiencia, “reconquistar el mundo,

es decir, resolver la escisión entre el hombre moderno y el universo que le rodea “.

5

Resulta evidente que, aún hoy, Occidente no ha sido capaz de reconciliar el conocimiento científi co

con el conocimiento llamémosle estético, o si desea con el conocimiento derivado de la experiencia

artística, literaria, poética, musical o incluso religiosa. No es menos cierto, sin embargo, que la

tradición fi losófi ca con la que se ha asentado Occidente ha trazado, al igual que en las tradiciones

fi losófi cas orientales, un intento de unifi car los objetivos de ambos conocimientos para ayudar, así, a

desarrollar el carácter unitario e íntegro del hombre.

Se ha dicho en reiteradas ocasiones que la obra de Tàpies hay que entroncarla de lleno con la

tradición catalana medieval de la alquimia y la mística de autores como Arnau de Vilanova (c. 1238-

1311), Enrique de Villena (1384-1434) y, en especial, Ramon Llull. Todos ellos quisieron lograr la

edifi cación de una cosmogonía capaz de fusionar, en el conocimiento absoluto, ciencia y religión. ¿De

qué forma? A través de una indagación e investigación de lo oculto, de lo que escapa al pensamiento

lógico-mental-racional. En este sentido, las Sonades a Ramon Llull de Mestres Quadreny mantienen

una estrecha afi nidad con el espíritu luliano, precisamente por esta interrogación de lo oculto y el

misterio.

Las Sonades a Ramon Llull son música electroacústica, en el sentido que no es ejecutable con

instrumentos acústicos y que debe ser escuchada necesariamente a través de los altavoces. Aunque

estas cuatro piezas tienen una sonoridad que recuerda la orquesta sinfónica en la construcción, no

ha intervenido ningún instrumento convencional, ya que todo ha sido realizado con los recursos del

ordenador utilizando básicamente, tanto para la composición como para la obtención de sonidos, el

programa Max MSP, con la contribución de algunos programas convencionales destinados a música.

Al escuchar esta inmensa obra somos introducidos en un espacio sonoro inquietante y mistérico

que nos insta a olvidar todas las facultades cognoscitivas relacionadas con el uso de la Razón para

propiciar una experiencia que nos lleva hasta una presencia inanimada, encerrada en el silencio de

una naturaleza pretérita a nuestra propia naturaleza humana. Con la manifestación de esta presencia,

el compositor nos lega una materia sonora que parece querer y poder iluminar nuestra conciencia.

Y con la iluminación de esta, posiblemente, poder acceder a una contemplación del orden profundo

de la realidad que, extrañamente, puede ser comunicado y expresado en un lenguaje racional. La

contemplación de esta realidad profunda es, obviamente, una experiencia personal e íntima que a

su vez tiene mucho que ver con la propia disposición de nuestro cuerpo. Las Sonades a Ramon Llull

propician una sacudida corporal de gran magnitud. De la mano de esta sacudida, posiblemente,