32
Carles Ribé i Núria Figueras, els nous alcaldes de l’Arboç i Banyeres (pàg. 7) Els locals d’oci de Calafell i del Vendrell tanquen portes en senyal de protesta (pàg. 19) REVISTA MENSUAL GRATUÏTA www.revistaespigol.com Núm. 36 / MAIG 2009 BAIX PENEDÈS

maig 2009

Embed Size (px)

DESCRIPTION

espigol maig 2009

Citation preview

Page 1: maig 2009

Carles Ribé i Núria Figueras, els nous alcaldes de l’Arboç i Banyeres (pàg. 7)

Els locals d’oci de Calafell i del Vendrell tanquen portes en senyal de protesta (pàg. 19)

REVISTA MENSUAL GRATUÏTAwww.revistaespigol.com

Núm. 36 / MAIG 2009BAIX PENEDÈS

Page 2: maig 2009
Page 3: maig 2009

l’equip Edita: Produccions i Publicacions l’Espígol S.L.Editor-Director: Ferran RodríguezCap de redacció: Jasna LesnjakDisseny gràfi c: Xavi ToscanoCol·laboradors: ajuntaments de la comarca del Baix PenedèsFotografi es: l’Espígol, J.M. Baselga, Vicens López i departamets de premsa dels ajuntaments.

Adreça: Empar Nadal, 17, local 4-5, 43881 CUNIT (Tarragona)

Tel. i fax: 977-67-50-76 Mòbil: 629 39 02 45 Correus electrònics: [email protected]@gmail.com

www.revistaespigol.com

Dipòsit legal: B-10.817-2005Impressió: INDUGRAF OFFSET, S.A.

Amb el suport de la Generalitat de Ca-talunya, Diputació de Tarragona i els ajuntaments del Baix Penedès.

La revista l’Espígol no comparteix necessàriament les opinions expres-sades en les cartes i els articles dels col·laboradors. L’opinió d’aquesta re-vista d’informació, en general només s’expressa a través de l’editorial.

Propera edició: fi nals de juny

Editorial Espígol Baix Penedès3

Recordo que era l’estiu del 1993 quan ell grup Dagoll Dagom va popu-laritzar a TV3 la sèrie Oh Europa! i que una de les actrius deia “me la imagi-nava més gran!”. Bé, ara fa 16 anys la Unió Europea estava formada per dotze països membres, ja que al 1986 Espanya i Portugal es van afegir als deu països que la formaven. No cal dir que des del 1993 fi ns ara, la Unió Eu-ropea es pot dir que s’ha doblat i s’ha quadriplicat des de que el 1957, arran del Tractat de Roma, es va encetar el projecte Europa amb els sis països fundadors: França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Holanda i Luxemburg.

Des de l’1 de gener del 2007, amb l’entrada de Rumania i Bulgària, la formen 27 països, amb prop de 550 milions de ciutadans. Doncs bé, ara uns 375 milions d’electors, entre d’ells, nosaltres, la majoria de catalans i ca-talanes, tenim el dret de poder elegir els nostres representants al Parla-ment Europeu el pròxim diumenge

7 de juny. Ja sé que ara portàvem una època tranquil·leta sense anar a votar i ara toca de nou. No cal ser molt llest per esbrinar que hi haurà una abstenció molt gran. Molts dels electors pensen -i s’equivoquen-, que “aquestes eleccions no van amb nosaltres, són d’Europa!”. És que nosaltres també som Europa, i com tantes d’altres coses, l’entrada a la Unió Europea té avantatges e inconvenients, però cal recordar que els 54 eurodiputats espanyols que en sortiran elegits, seran, durant els pròxims cinc anys, els nostres representants a l’eurocàmara, la única institució de la que els veïns, és a dir, els votants, en decideixen totalment la seva composició.

Ja sé que vers el què es fa a Europa, manca molta informació. Els que hem tingut la sort de visitar la seu de Brussel-les, ens hem adonat que aquí no sabem gairebé res de res del que es fa allà on s’aproven les lleis a aplicar en cadascun dels 27 països membres.

Com a dades, diré que el Parlament

Europeu té un pressupost anual de 100.000 milions d’euros, el que ve a dir que ens costa a cada europeu, tres euros l’any. Només per això, ja hi ha motius per anar a votar el pròxim 7 de juny.

Agraïment i aclarimentAbans d’acabar, vull agrair de tot cor

la carta de Manel Laliga, que repro-duïm íntegrament a la secció d’opinió – i li dono la raó – i fer una rectifi ca-ció. Quan el mes passat parlava de les mocions de censura de Calafell, vaig dir dues -les que he viscut jo en primera línia-, però em vaig oblidar de la que, allà pels anys 80, li van fer al traspassat Jaume Ferrerons. Per tant, al Baix Penedès el rècord de mocions de censura l’ostenta Calafell amb tres, una més que Cunit. Que quedi clar. Fins d’aquí un mes!

Ferran RodríguezDirector

Oh Europa!

Page 4: maig 2009

opinióEspígol Baix Penedès 4

CUNIT

CUNIT SANTA OLIVA

Hem presentat la liqui-dació pressupostària de l’Ajuntament de Cunit amb el resultat d’un romanent de tre-soreria negatiu de 10 milions d’euros. Vist així, és un indi-cador inquietant, però aclarim vàries coses sobre el tema:

Primer, com afectarà aquest dèficit municipal de l’any 2008 als cunitencs i cunitenques?

No afectarà, és a dir, con-tinuarem donant els actuals serveis i no s’apujaran els impostos. El compromís de rebaixar l’impositiu de l’IBI al 0,8 l’any 2010 i al 0,7 l’any 2011 es realitzarà.

Segon: aquesta és una situació que no només passa a Cunit, sino que a la majoria d’ajuntaments d’Espanya s’acumulen deutes amb em-preses per valor de 14.000 milions d’euros i el deute bancari és de més de 26.000 milions i això ha estat provo-cat per una situació de crisi mundial que també afecta a les corporacions públiques.

És per això que el Govern central ha aprovat un Reial Decret Llei per finançar a sis anys el romanent de treso-reria negatiu de l’any 2008, és a dir, posar el comptador a zero, ja que els ingressos previstos que tenien els ajun-taments venien bàsicament de la construcció i no es van fer efectius el 2008.

En el cas de Cunit, el Consistori està pendent d’ingressar més de 15 milions d’euros pels conceptes de convenis urbanístics vinculats a la construcció, diners que tard o d’hora entraran a la tresoreria municipal.

Acomplirem amb el Pla de Sanejament per anular el dèficit del 2008, en el que ens comprometem a rebaixar la despesa en un 10% i cer-carem més ingressos fixes; a més, tenim una guardiola de 15 milions d’euros que no po-dem fer efectiva encara, però tard o d’hora sí.

Per què els ajuntaments espanyols estan tan endeu-tats? Perquè cada vegada hem de donar més serveis públics. Per exemples, la recollida de brossa, la neteja o el transport, que són com-petència municipal, cada ve-gada precisen de més diners, perquè no ens conformem amb que només es reculli la brossa: volem que els camio-

Continuarem oferint serveis i no apujarem els impostos

Finalment ha succeït el que es tenia que produir: els comptes del nostre Ajun-tament han esclatat. Com la burxada de la bombolla immobiliària ha fet miques el mite que els preus dels habitatges mai s’abaixarien, així també ha estat evident que quan gastes mes del que ingresses, arriba un punt en què la caixa es queda buida i els deutes t’ofeguen. Pots fer jocs de prestidigitadors amb els pressupostos, pots ser un mag de la comptabilitat creativa, però la realitat es tossuda i tot el que gastes al final ho tens que pagar amb euros comptants i sonants, i si la caixa està buida els jocs de màgia ja no serveixen a ningú: senyors, la festa s’ ha acabat!

Hem tancat l’any 2008 amb un romanent de tresoreria negatiu de 10.294.965 euros, rècord històric pel que fa als

10.294.965 motius per arribar a un gran pacte

polític i social

Benvolgut Ferran, gràcies per dedicar-me uns minuts per llegir, i publicar si ho creus adient, aquest escrit.

Fa temps que ens co-neixem i, com vulgarment es diu, “les hem passades” junts, de bones i de dolentes, i per-què et conec sé que el teu comentari final a l’editorial de L’Espígol del mes d’abril en el què deies textualment “... seria bo que això de les mo-cions de censura no tornés a ser notícia al Baix Penedès... seria símptoma que els con-sistoris fan bé la seva feina i per això no s’han de canviar”, és fruit d’un desig personal que respecto i, a més a més, admiro i comparteixo.

No obstant, vull dir-te que no sempre les mocions de censura s’han presentat per-què els consistoris han fet malament la seva feina, i per mostra cal que em refereixi a la que va presentar el grup socialista, juntament amb el suport d’un independent, a l’Ajuntament de Santa Oliva l’any 1996 quan n’era alcalde l’Albert Domènech.

En aquell temps, l’Ajuntament del meu poble funcionava molt i molt bé. Havia passat d’una majoria socialista que durava uns quants anys (que, cal dir-ho, havia fet coses importantís-simes i una gestió acurada i honesta sota la direcció de Pere Martí Benach, el qual sempre m’havia tractat amb molt de respecte, com jo a ell), a un govern de coalició de tres grups municipals: CiU, PP i Independents amb noves idees i projectes en-grescadors.

Llavors va passar que la política (mal entesa) va mostrar la seva cara més absurda i incoherent en forma de moció de censura. El grup socialista va fitxar, per dir-ho suaument, a l’independent, oferint-li el que els altres dos grups al Govern municipal no li van donar, tota vegada que les coses s’havien de fer ben fetes, legals i ben clares. Concreto: no es podia assig-nar una partida econòmica d’una quantitat molt important de diners a un regidor per a que ell en disposés a la seva voluntat, sense donar ni presentar comprovants a la comptabilitat municipal.

Com veuràs, això era voler

Democràcia i mocions de censura

ns no facin soroll, que passin a determinades hores, que es netegi cada dia; que els au-tobusos estiguin adaptats,... Aquestes millores costen diners i com que els ajunta-ments no sempre es poden finançar amb recursos propis, s’endeuten.

Per acabar, preguntem-nos: aquests deutes corresponen a un partit polític concret? Doncs no; qualsevol partit que governa té els mateixos problemes i la prova està en què els ajuntaments canvien de polítics i aquest assumpte no varia, i és perquè qual-sevol partit que governa ha de fer front a les mateixes responsabilitats, que es co-breixen amb uns determinats ingressos, i si aquests no arriben es tenen que endeu-tar, independentment de les sigles.

I si no fos així, aquests gu-rús polítics que tenen la solu-ció a tots els problemes -com solucionar la crisi, com no tenir deutes, com gestionar millor i amb menys recursos- tenen una possibilitat històri-ca ajudant en els ajuntaments on governen i presentant propostes concretes i reals en els ajuntaments on són oposició. Ah, però això costa més i no ho fan.

Xavier Lorenzo, Portaveu del PSC Cunit

ajuntaments del Baix Pene-dès. En només cinc anys, hem tingut pujades d’ impos-tos de més del 100%. Tot aquest esforç dels ciudatans de Cunit ha servit, només, perquè el PSC i el PP hagin portat l’Ajuntament a la situa-ció financera mes difícil de la seva història, tot just quan patim la més greu crisi econò-mica dels últims 70 anys!

Us podríem dir que des d’ERC ho havíem avisat, que no ens han fet cas, que el govern del PSC i PP és un desastre i són uns irrespon-sables; i tot això es veritat.

Però ara, mes que mai, cal una actitud de responsabilitat. Quan molts conciutadans no arriben a final de mes, quan molts s’han quedat a l’atur i sense cap prestació, quan els comerciants fan verita-bles esforços per no tancar botiga, quan molts no estan preparats per afrontar una crisis com l’actual, ara és el moment de demostrar que els polítics estem a la alçada de la situació. Sí, es veritat, el PSC i el PP han fet una gestió totalment irresponsable, però nosaltres no podem, no vo-lem, seguir-los en el mateix camí de la irresponsabilitat. Si el PSC i el PP han pensat so-bre tot en fer polítiques amb l’objectiu principal de guanyar les eleccions costi el que cos-ti, per mantenir-se en el poder peti qui peti, nosaltres hem de pensar en el futur del nostre poble, en el futur de les gene-racions més joves.

Per això, des d’ERC proposem fer una taula de negociació en la qual hi par-ticipin tots els partits, els sin-dicats, la Federació de Veïns i l’Associació de comerciants. Hem de prendre decisions difícils i estratègiques per als propers anys, i ho hem de fer des del diàleg polític i social. Hem d’obrir un procés partici-patiu per preparar els propers pressupostos de l’any 2010; hem de decidir junts quina despesa és prioritària i qui-na tenim que reduir. Perquè haurem de fer sacrificis, i és l’hora que algú tingui el corat-ge de dir-ho. Nosaltres estem disposats; ara cal que també els altres partits pensin abans en el poble que en les prope-res eleccions municipals.

Hi ha 10.294.965 motius per arribar a un gran pacte polític i social.

Ivan FacciaPortaveu municipal d’ERC Cunit

Page 5: maig 2009

opinió/comarca Espígol Baix Penedès5

fer bé la feina i, per contra, fou el motiu pel qual el socia-listes, als que aquesta forma d’actuar no els importava gens ni mica, van decidir pas-sar olímpicament de comptes clars i presentar la moció de censura amb el suport del regidor que, cas de guan-yar-la com així va ser, faria i desfaria al seu gust amb els diners dels contribuents san-tolivencs.

A més a més, en aquella legislatura, l’Albert Domène-ch volia comptar amb el meu assessorament (sense co-brar, com sempre ho havia fet quan estava a l’Ajuntament), cosa que feia mal d’ulls a segons qui, fins el punt que l’ombra d’una possible moció de censura podria esvair-se si l’Albert em retirava la seva confiança i jo desapareixia del mapa, però l’Albert no va acceptar aquesta malinten-cionada exigència i els fets es van precipitar.

El dia del ple que suposava el canvi d’alcalde, per més que es va insistir en què s’argumentés el perquè de la moció de censura, ningú

dels signants de la moció va donar cap mena d’explicació, ni als regidors ni al nombrós públic assistent que, parlant col·loquialment, estaven al·lucinant. Votació i canvi d’alcalde. Com era d’esperar l’alcalde entrant... ni piu!. Ni llavors ni mai.

Que ningú vegi cap mena de rancúnia en les meves pa-raules, encara que de motius me’n sobren. Va succeir i ja ha passat. Democràticament ho vaig acceptar, però en aquest cas va fer palès que la política mal entesa no té entranyes, i que les ànsies de poder, a vegades, fan actuar de manera poc legal per tal d’aconseguir una fi que els mitjans mai justificarien i, el que es pitjor, posant en en-tredit l’honorabilitat i ganes de servir al poble d’una per-sona. Sortosament, el temps ha col·locat a cadascú en el lloc que li correspon. I ben content que estic.

Totalment d’acord amb tu: mai més mocions de censu-ra.... almenys com aquella.

Manel Laliga

El Consell Comarcal del Baix Penedès informa que ofereix atenció personalitzada per fer les sol·licituds d’ajuts i serveis escolars per al curs vinent, a les seves oficines d’Educació, ubicades a la plaça Pep Jai, 2, del Vendrell, de 10.00 a 13.00.

El Consell ofereix beques per al servei de menjador i per a llibres als alumnes d’educació infantil, primària i secundària obligatòria (ESO). A més, ofereix transport escolar i menjador gratuïts per a tota la canalla que s’hagi de desplaçar obliga-tòriament a un municipi diferent del seu, i també un servei de transport per als que viuen i van a l’escola dins d’un mateix municipi (excepte el Vendrell) i vulguin fer-ne ús de forma voluntària.

Per als usuaris del Vendrell les dates d’atenció són del 4 de maig al 15 de juny, i per als de la resta de municipis de la co-marca, del 15 de maig al 27 de juliol. Cal dir que aquest segon cas és només per a aquelles persones que facin la petició al seu municipi però que, en faltar-los algun paper, disposin d’un requeriment de documents.

Unitat mòbilPer facilitar els tràmits, hi haurà una unitat mòbil itinerant que

oferirà atenció personalitzada, de 9.00 a 14.00 en els següents municipis: la Bisbal, del 25 al 30 de juny i Albinyana, del 6 al 10 de juliol.

Caldrà demanar, però, cita prèvia trucant als respectius ajuntaments, a Calafell, del 18 al 29 de maig; a l’Arboç, del 8 al 10 de juny; a Banyeres del Penedès, de l’11 al 12 de juny, al Montmell, del 15 al 19 de juny; a Bellvei, del 22 al 23 de juny; a St. Jaume dels Domenys, de l’1 al 3 de juliol; a Llorenç del Pe-nedès, del 13 al 15 de juliol; a Sta. Oliva, de l’1 al 5 de juny.

Ajuts i serveis escolars 2009-2010

Page 6: maig 2009

comarcaEspígol Baix Penedès 6

El dimarts, dia 19 de maig, va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal del Baix Penedès (CCBP), la reunió anual de se-guiment del conveni en matèria de Ser-veis Socials. La trobada va servir perquè els ajuntaments de la comarca posessin en comú els problemes detectats durant el 2008, així com per fer la previsió del 2009.

Entre altres, hi va assistir en Jordi Tous, director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Tous va destacar que cal unir esforços, sobretot en aquest moment de crisi econòmica, i que potser fora bo, com ha passat a d’altres comar-ques, també al Baix Penedès, de crear una mena de consorci de serveis socials que unís tots els recursos dels diferents municipis per potenciar i fer arribar de manera més directa i eficaç als usuaris totes les actuacions socials i els ajuts econòmics, psicològics i legals de què disposen les diferents administracions.

Els responsables de diferents depar-taments van exposar les dades sobre els usuaris atesos i els serveis prestats enguany. Entre altres assumptes van destacar que hi ha hagut un augment considerable de persones que han sol·licitat, a través dels ajuntaments, algun tipus d’ajut social, i que per això

Es proposa crear un consorci de Serveis Socials al Baix Penedès per unir els esforços i recursos de tots els municipis davant l’augment de la demanda

Més de 200 representants del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre es van aplegar el dia 21 de maig al Saló de Plens del Palau de la Diputació de Tarragona per commemorar els 30 anys d’ajuntaments democràtics i homenatjar els primers alcaldes i regidors electes.

L’acte el van encapçalar el president de la Diputació, Josep Poblet; el president de la Federació de Municipis de Catalun-ya, Manuel Bustos, i el representant de l’Associació Catalana de Municipis i Co-marques, Miquel Buch, amb l’assistència d’exalcaldes i regidors que ocupaven el càrrec el 1979; representants de l’àmbit local actual, i membres de les principals institucions de la demarcació de Tarra-gona. A l’acte commemoratiu també van assistir-hi presidents dels consells comarcals i expresidents de la Diputació de Tarragona.

En l’acte, es va fer la lectura de la Declaració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, text consensuat per les diverses forces polítiques que destaca l’important paper que els consistoris han desenvolupat en la democràcia al llarg d’aquest període, i demana un nou mo-

La Diputació de Tarragona organitza una multitudinària celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics i n’homenatja els primers alcaldes

del de finançament municipal. Com a reconeixement a la tasca que

van dur a terme els primers càrrecs elegits democràticament, es va lliurar simbòlicament la vara a cinc alcaldes de cada grup polític que van exercir el càrrec el 1979: Víctor Gimeno (ICV), Juan Manuel Fabra (PP), Pere Muñoz (ERC), Jaume Antich (PSC) i Vicent Beguer (CiU).

El president de la Diputació, Josep Poblet va destacar la tasca de totes

les persones que, durant els darrers 30 anys, “s’han lliurat al servei dels respec-tius municipis” i a la ciutadania que fa tres dècades “va decidir emprendre un gran canvi i una immensa transformació: començar a construir una societat dife-rent des de cada una de les nostres co-munitats locals”. A més, va ressaltar les millores que han experimentat pobles i ciutats en tot aquest temps, i referint-se a la Diputació com un “ajuntament d’ajuntaments”.

el Consell n’ha augmentat considerable-ment les hores d’atenció.

En quant el Pla Territorial de Ciutada-nia i Immigració del Baix Penedès, es va destacar els serveis d’assessorament legal en matèria d’estrangeria i el de traducció, dins del qual hi ha l’agent de salut, una figura molt important perquè els pacients acabats d’arribar puguin posar-se en contacte amb els serveis sanitaris. Com aviat finalitza aquest servei, es va destacar la necessitat de cercar els mitjans econòmics i de gestió necessaris per poder continuar-lo.

Els responsables del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) estan treballant per fer la pre-sentació d’aquest servei a la majoria de municipis de la comarca. Van recordar

que al SIAD s’hi poden trobar recursos per a dones maltractades, víctimes de violència domèstica, en procés de dol o bé amb problemes socials. Pel que fa a altres serveis, com els de psicologia i as-sessorament jurídic, ja es duien a terme des de fa temps, i el SIAD ha acabat de definir-los.

A més, el conseller comarcal de l’Àrea, Joan Basseda, i la coordinadora del De-partament, Núria Pàmies, van exposar breument la previsió d’aportacions per enguany, on cal destacar l’equiparació entre el percentatge de població de cada municipi i el de les hores d’atenció social que rep. Cal destacar l’aportació econò-mica dels ajuntaments i de la Generali-tat, que el 2008 va ser de 214.000 euros i 905.000 euros, respectivament.

____________________________________________________________________________________________________

Page 7: maig 2009

comarca Espígol Baix Penedès7

Aquests dies han dimitit -o ho faran aviat- dos alcaldes del Baix Penedès: el de Banyeres i el de l’Arboç. Com ja han passat dos anys de les eleccions municipals, ara ha arribat el moment de complir els pactes sobre el repartiment d’alcaldia que van establir alguns grups municipals per tal de poder formar el go-vern municipal.

A Banyeres, la convergent Núria Fi-gueras substituirà a l’alcalde eco-socia-lista, J.M. Abril; la presa de possessió es farà el dia 30 de maig a les 12 del migdia.

Figueras ha comentat a L’Espígol que en els dos anys de la seva alcaldia es compromet a acabar el procés de modi-ficació del Pla d’Ordenació Urbanística del Municipi (POUM), portar l’aigua al Priorat i fer un diposit d’aigua a la torre de Banyeres (al costat de l’actual). Entre les seves prioritats també va destacar el tema de l’educació, ja que espera poder acabar l’ampliació de l’escola bressol i seguir donant suport a l’escola de Mare de Déu del Priorat, on s’han fet les obres d’ampliació, i als projectes que està duent a terme l’AMPA.

L’Arboç i Banyeres properament tindran alcaldes nous

A l’Arboç, el republicà Carles Ribé substituirà a l’alcalde convergent, Joan Plana, igual com ja va succeir en l’anterior legislatura; la presa de posses-sió es farà el dia 13 de juny a l’una del migdia.

Ribé ha comentat a L’Espígol que, primer de tot, es dedicarà a acabar els projectes ja engegats, com la nova llar d’infants que s’està construint i s’ha d’acabar al setembre; dur a terme la segona fase de la rehabilitació de l’hotel d’entitats a Can Freixes, que comença a mitjans de juny i, si pot ser, acabar-ne també la tercera i última; acabar al des-embre el nou camp de futbol de gespa artificial al costat de la piscina (les obres han començat recentment).

Entre els projectes prioritaris, Ribé també ha destacat la rehabilitació de l’esglesia de Sant Julià per a la qual l’Ajuntament acaba d’aconseguir una subvenció estatal; posar en marxa la implantació de tecnologia inalàmbrica WIMAX aquest estiu, i l’ampliació del Centre d’Atenció Primària, del que ja se n’està redactant el projecte.

Carles Ribé i Núria Figueras destaquen els projectes prioritaris dels propers dos anys

Page 8: maig 2009

El VendrellBaix Penedès interior 8

Davant el nombrós públic que va om-plir les instal·lacions de l’Eina de gom a gom, es va dur a terme el 21 de maig la presentació de la nova Xarxa Em-prenedora, un projecte innovador de dinamització de l’economia local que ha iniciat l’Ajuntament del Vendrell, a traves del Servei d’Ocupació, l’Eina. L’acte va anar a càrrec del regidor de Promoció Econòmica i Ocupació, Joan M. Diu, de l‘alcalde, Benet Jané, i va comptar amb la presència de la directora gene-ral d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat, Mireia Franch.

Crear llocs de treballEl regidor de Promoció Econòmica,

Joan M. Diu, va destacar que aquest és el projecte més important de l’Eina en l’any 2009, anomenat també l’any emprenedor. Diu va comentar que “enguany la nostra prioritat és buscar solucions per capgirar l’actual situació econòmica. Volem ser capaços d’oferir més solucions a les empreses locals i també ajudar a crear noves empreses que donaran nous llocs de treball.”

El projecte, que ha de ser “un model de cooperació entre el sector públic i privat” es va començar a preparar fa tres mesos, arran d’una reflexió personal del regidor d’Ocupació. Es tracta de crear una xarxa que facilitarà, mitjançant la col·laboració activa entre els seus mem-bres, la creació i consolidació de noves empreses per generar més llocs de treball. Un dels elements clau és la par-ticipació de les empreses ja establertes, que compartiran les seves experiències, tant les negatives com les positives, amb els emprenedors nous.

Hi ha tres línies de treball: compartir experiències i crear sinèrgies entre les empreses que formen la xarxa; parti-cipar en diverses activitats formatives, que proposen els membres segons les seves necessitats i les organitza l’Eina, i promocionar les empreses que en formen part amb l’edició d’un catàleg conjunt, amb un espai propi al butlletí de l’Eina i amb un distintiu que n’identifica els membres.

Actualment, en formen part una tren-tena d’empreses, tant de nova creació com de més experimentades, i s’espera que s’hi incorporin més persones que hagin engegat la seva empresa a través de l’assessorament de l’Eina. Segons Diu, “la xarxa resta oberta a tothom que hi vulgui participar”.

Un exemple a seguirMireia Franch, directora general

d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Cata-lunya, va felicitar l’Ajuntament i l’Eina per impulsar un projecte tan emprenedor. “És l’exemple de com han de fer coses les administracions publiques,” va dir i va comparar el projecte vendrellenc amb els models que estan desenvolupant les més importants escoles de negocis i va destacar que el presentarà arreu com un

exemple a seguir. L’alcalde del Vendrell, Benet Jané,

va destacar l’alt valor de persones que tenen “la voluntat, la il·lusió i l’empenta per crear noves empreses amb tots els riscos que això comporta, sobretot en els temps difícils, en els que molts pares orienten els seus fills perquè busquin una feina per tota la vida, es a dir, a l’administració, fet que talla la capacitat creadora de les persones, del municipi i del país.”

També van formar part de la presen-tació del projecte els membres de la xarxa, que van valorar molt positivament els seus objectius, com la possibilitat d’intercanviar experiència, minimitzar les mancances formatives dels empresaris, fomentar el coneixement de l’empresa, entre d’altres.

L’Eina presenta la Xarxa Emprenedora, un projecte innovador per activar l’economia local

El regidor de Promoció Economica, Joan M. Diu va explicar que la idea va néixer l’any passat arran d’un acte per celebrar els primers deu anys de l’Eina. “En aquests anys han passat per l’Eina uns 2.000 emprenedors i s’han creat unes 200 empreses noves

i 400 llocs de treball. Vaig pensar en el potencial que hi podria haver si es coneguessin totes les persones que hi ha darrere aquestes xifres i si es po-guessin sumar les seves experiències, errors i encerts,” va dir.

La idea era que “al Vendrell fos més fàcil crear una empresa que als altres llocs, que hi hagi moltes persones amb experiència disposades a ajudar els que acaben de començar, i que això no és només feina de l’Ajuntament i els tècnics de l’Eina, sinó que tots po-dem aportar-hi el nostra gra de sorra. Aquest, en conjunt, és l’esperit que va iniciar la nova xarxa”, va explicar.

J. LesnjakEls primers 30 membres de la Xarxa Emprenedora

J. L.

Page 9: maig 2009

El Vendrell Baix Penedès interior9

El dia 6 de maig va tenir lloc a l’IES Andreu Nin del Vendrell l’acte de presentació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació, l’Institut d’Investigació Aplica-da de l’Automòbil i IDIADA Automotive Technology, S.A. Amb aquest conveni, tal com vam avançar en L’Espígol d’ara fa uns mesos, a partir d’aquesta tardor s’impartiran a l’institut vendrellenc els cicles formatius de formació professional de grau mitjà d’Electromecànica de vehicles i de grau superior d’Auto-moció. Aquests cicles estan orientats als treballs d’assaig de vehicles a l’IES Andreu Nin del Vendrell i tenen com a objectiu facilitar la formació professional dels alumnes.

El conveni estableix uns compromisos per part de les diferents institucions i entitats implicades. El Departament d’Educació ofe-reix els mitjans i els recursos corresponents; l’IES Andreu Nin, un cicle superior d’Automoció, amb l’establiment d’un currículum orientat a les necessitats de l’IDIADA, i l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil i IDIADA Automotive, el finançament d’instal·lacions i la cessió d’equipaments.

El conveni permetrà implantar un model de formació en règim d’alternança: IDIADA Automotive Tecnology, S.A. acollirà, en caràcter preferent, els alumnes que millor s’ajustin a les seves necessitats i que cursin els esmentats cicles formatius. A més, s’impartirà una formació voluntària d’orientació pedagògica per a tots els treballadors de l’empresa que tinguin assignats alum-

Presentat el conveni sobre estudis d’Automoció

El Vendrell forma part del Programa d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) que impulsa la Generalitat amb l’objectiu de reduir el sedentarisme per sota del 16%. Actualment, el 40% de la po-blació catalana és totalment sedentària o mínimament activa. La inactivitat física és un dels deu factors de risc que contribueixen a l’aparició de malalties cròniques.

Un programa per reduir el sedentarisme

Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, va visi-tar el Vendrell a mitjans de març, en el marc del projecte educatiu El Parlament a les Aules. Benach va visitar l’Ajuntament i l’IES Andreu Nin, on va presentar al públic el projecte educatiu que du a terme el Parlament de Catalunya i que té per objectiu difondre la tasca de la cambra catalana als centres educatius de primària i secundària.

L’objectiu del projecte és fer del Parlament una institució més oberta, propera a la ciutadania i adaptada a les necessitats del

El president del Parlament visita el Vendrell

nes. Aquesta empresa també farà possible l’ac-cés del professorat als seus plans de formació contínua i els facilitarà estades a les seves instal·lacions.

segle XXI, segons va destacar. I per aconse-guir-ho, El Parlament a les Aules explicarà el funcionament de la cambra legislativa cata-lana als diferents centres educatius._________________________________________

Diàlisi a l’Hospital del Vendrell - A partir de l’any que ve, l’Hospital del Vendrel tindrà una unitat de diàlisi. Amb aquesta novetat, més de 40 pacients renals de la comarca, que en un any reben unes 4.800 sessions, ja no hauran de desplaçar-se a Tarragona o Reus.

Page 10: maig 2009

El VendrellBaix Penedès interior 10

Al Concurs de Roses del Vendrell, celebrat a mitjans de maig, van participar-hi 175 persones -46 més que l’any passat- de Creixell, Torredembarra, Cubelles, Santa Oliva, Albinyana, Bellvei, Martorell, Priorat de Banyeres, Roda de Berà, Cunit, Reus, Avinyonet del Penedès, la Gornal i el Vendrell.

Els guanyadors dels primers premis dels diversos concur-sos van ser els següents: Marta i Gemma Vigo, Rosa Güell Güixens, Mari Carme Català, Alicia Llumbiarres, Bartomeu Cusidó, tots del Vendrell, Jordi Rico i els germans Ballester, de Reus, i Rocio Santiago, d’Albinyana. A més, Mari Carme Català, del Vendrell, va rebre el premi especial cedit per les Ciutats Roseristes de Catalunya, i Marta i Gemma Vigo, del Vendrell, el premi especial cedit per la Asociación Española de la Rosa. (Més informació:www.revistaespigol.com)

Les més sublimes roses són guardonades al Concurs del Vendrell

____________________________________________________________________________________

Ensenyament de la sardana - 343 nens i nenes van participar el 22 de maig en la cloenda de la campanya per l´ensenyament de la sardana, que els Dansaires del Penedès van dur a terme a les set escoles del Vendrell._________________________________________

El dia 16 de maig, el Ball de Diables i el Ball de Bastons del Vendrell van celebrar el seu 30è aniversari, i el Caramot el seu 25è. Les tres entitats vendrellenques van voler celebrar-ho acompanyades d’altres grups catalans en una trobada conjunta ben lluïda. És van dur a terme la Plantada de bèsties de la comarca i la Cercavila de bastons, el bateig dels nous vestits del Ball de Diables del Vendrell. En la cercavila de dia-bles va participar-hi, entre altres, una colla formada per antics membres del Ball de Diables del Vendrell. La festa va cloure amb l’encesa conjunta de totes les colles de diables i amb les enceses de lluïment de la plantada de bèsties del Caramot.

El Ball de Diables, el de Bastons i el Caramot del Vendrell celebren el seu aniversari

J.M. Baselga

Jordi Jané, sobre la crisi - El diputat Jordi Jané, vicepresi-dent quart de la Mesa de la Cambra Baixa al Congrés dels Dipu-tats, va oferir el 19 de maig a l’Eina del Vendrell la conferència Propostes en l’àmbit econòmic per superar la crisi.

Jané va definir la situació actual a l’Estat espanyol de molt delicada “perquè tenim quatre milions d’aturats i les expectatives a nivell d’Unió Europea ens diuen que som els que sortirem més tard d’aquesta situació de crisi internacional, que aquí és més aguda perquè no hem crescut sobre base sòlida i, per tant, ara ens cal més que mai un missatge d’unitat i uns grans acords par-lamentaris i socials amb els agents econòmics, els empresaris i els sindicats”. Jané va proposar mesures concretes a favor dels autònoms, dels emprenedors i dels comerciants per impulsar l’economia productiva.

Els dies 30 i 31 de maig es durà a terme al Vendrell la 67a Festa de la Bicicleta. Una de les activitats serà la recollida dels diners per a una causa benèfica, destinats a Càritas Parro-quial del Vendrell. (Més informació:www.revistaespigol.com)

El 30 i 31 de maig, Festa de la Bicicleta

Els Nens del Vendrell ofereixen tapes d’estrella - Els Nens del Vendrell ofereixen aquesta temporada en el seu bar, gestionat per la Fundació Santa Teresa, una interessant activitat gastronomica: cada dimecres, a dos quarts de set de la tarda, diversos cuiners de renom, alguns dels quals tenen estrelles Michelin, elaboraran, davant del públic, diverses ta-pes que després passaran a formar part de la carta dels Nens. (Més informació: www.revistaespigol.com)_________________________________________

Page 11: maig 2009

Municipis de l’interior Baix Penedès interior

Aplec del Montmell - El dia 31 de maig es celebra el Tradi-cional Aplec del Montmell, a l’Àrea recreativa. Els actes s’ini-ciaran a les 12h amb una ballada de sardanes amb la Cobla de Reus i amb un vermut popular. La novetat d’enguany és la celebració d’una gran paella popular (10 euros). A la tarda, tindrà lloc a l’Església de Sant Miquel, un concert dels alum-nes del Grup de vent del Conservatori de Música de Reus.

EL MONTMELL – La bande-ra del Montmell ha estat feta ofi-cial ara fa poc per la Generalitat de Catalunya. Els seus colors representen els elements de l’escut heràldic del municipi: el mont, el castell i l’església.

ALBINYANA - L’Ajuntament ha informat que continua impul-sant mesures davant la situació de crisi que es viu actualment. La darrera acció, pensada per ajudar als col·lectius social i econòmicament més vulnerables, ha estat l’aprovació d’un conveni amb la delegació local de Càritas per fer front a les necessitats bàsiques de les famílies.

El conveni incorpora suport pel que fa a aliments, servei de prèstecs d’aparells ortopèdics, donació d’estris de segona mà i recuperació de material que pugui ser apte per cobrir necessi-tats bàsiques. Inicialment la quantitat econòmica que aportarà l’Ajuntament serà de 3.600 euros per a aquest any, i es preveu que es pugui anar renovant per successius exercicis.

Fraccionament del rebut de l’IBID’altra banda, dins del paquet de mesures que ha engegat

l’Ajuntament albinyanenc hi ha també el fraccionament del re-but de l’IBI urbà, que es dividirà en dos pagaments: un a l’agost i l’altre a l’octubre. El fraccionament s’aplicarà a tothom que tingui el rebut domiciliat en una entitat bancària.

Altres mesures han estat el manteniment de l’ajut del 50% del cost dels llibres de text per als alumnes del CEIP Joan Perucho; la bonificació del 95% de la plusvàlua, si es produeix per causa de mort de pares, als fills, cònjuges o descendents, quan l’habitatge és per viure-hi de manera permanent; el trans-port gratuït per a totes les persones majors de 65 anys que tenen ingressos inferiors a 600 euros mensuals.

Albinyana pren importants mesures per ajudar sobretot als més vulnerables

ALBINYANA - Les darreres setmanes han començat les obres per dur l’aigua de l’Ebre al municipi d’Albinyana. Actual-ment, els treballs s’han centrat al carrer del Pi, a la Papiola, i al Carrer Everest, a Bonaterra II. Les obres permetran portar la canonada del Consorci d’Aigües fins al dipòsit regulador ubicat al turó de la muntanya de la Papiola i servirà per subministrar aigua a totes les urbanitzacions del municipi, i si convé també al nucli de les Peces.

Comencen les obres per portar aigua de l’Ebre a les urbanitzacions

ALBINYANA - La Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Albinyana, organitza el 3r Sopar Solidari, per recaptar fons per a la lluita contra aquesta malaltia. El sopar, amb un preu de 15 euros, es farà a Albinyana el divendres, dia 5 de juny, però està pensat per a la gent de tota la comarca. Inscripcions: telèfon 977 68 78 18 o a qualsevol delegació local de la Lliga a la comarca.

Un sopar solidari contra el càncer

________________________________________________

________________________________________________

11

BELLVEI - Bellvei va celebrar la seva Festa Major Petita a mitjans de maig. Per sisè any consecutiu, l’acte central va ser la Mostra d’Oficis Artesans, en què hi van participar una quarantena d’artesans d’arreu de Catalunya. La Mostra tam-bé va comptar amb la visita del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, acompanyat del vicepresident Quim Nin. Poblet va signar el Llibre d’Honor del Ajuntament i va ser entrevistat a l’emissora municipal Bellvei Ràdio. El president de la Diputació va destacar “la força emprenedora que ca-racteritza a Bellvei i al seu Ajuntament, que es demostra amb l’organització d’iniciatives com aquesta”.

Page 12: maig 2009
Page 13: maig 2009

Municipis de l’interior Baix Penedès interior13

LA BISBAL DEL PENEDÈS - Al ple del dia 27 d’abril es va acordar per una-nimitat dels regidors assistents retornar dos solars de la Bisbal als seus propieta-ris adduint raons “de justícia històrica”.

Per un cantó, es va acordar lliurar al seu propietari el solar que hi ha darre-ra de l’edifici central de l’Ajuntament, a tocar de la plaça de l’Era. En el seu dia, el govern anterior de CiU va requalificar el solar, que no reunia les condicions ni l’espai per poder fer-hi una zona d’equipaments.

Per altra banda, també es va acor-dar per unanimitat rectificar el tema del terreny ubicat al costat del Centre Mu-nicipal de Cultura (CMC), en el que el govern anterior havia acordat no deixar al seu propietari que hi edifiqués, quan l’espai reuneix totes les condicions per fer-ho, segons informa l’Ajuntament.

Ara, un cop que el propietari ha guan-yat diversos judicis i el contenciós-admi-

L’Ajuntament de la Bisbal fa “justícia històrica” als propietaris de varis solars

nistratiu i quan l’Ajuntament de la Bisbal n’ha tingut constància, l’equip de govern ha proposat al plenari retornar el terreny al seu propietari perquè, dins de la nor-mativa municipal, pugui fer el que cregui més adient.

Requalificació dels hortsA la mateixa sessió també es va

aprovar la requalificació d’uns terrenys coneguts com ‘els horts dels torrents’. L’anterior govern municipal havia qua-lificat la zona com a edificable i això comportava que els veïns de la zona ha-vien de pagar el corresponent rebut de l’Impost de Béns i Inmobles (IBI), cosa que l’actual equip de govern considera del tot injust, atès que mai cap equip de govern podrà concedir llicència urbanís-tica dins d’un torrent. Amb l’acord del plenari del 27 d’abril, aquests veïns ja no hauran de pagar l’IBI.

En acabar la sessió, l’alcalde Josep

LA BISBAL DEL PENEDÈS - Aquest mateix mes han començat els treballs d’ampliació de l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) Baix Penedès Nord.

Aquesta ampliació, que realitza el Departament d’Educació de la Ge-neralitat, consisteix en tancar la forma d’U que ara té l’edifici, ubicat just a l’entrada del municipi, venint des del Vendrell. D’aquesta manera, l’actual edifici quedarà amb un pati central edificat pels quatre costats.

Aquesta ampliació es realitza per obtenir les tres línies de Batxillerat, de manera que per al curs vinent el centre ja ofereixi aquesta branca d’educació.

Aquest nou edifici, format per dues plantes, es composarà de sis aules d’uns 53 metres quadrats cadascuna; una aula taller de 106 metres qua-drats i una aula de dibuix d’uns 94 metres quadrats útils. A més, es com-pletarà amb sis lavabos -quatre per als alumnes i dos per als professors- i els corresponents espais de circulació.

L’ampliació de l’edifici és de 700 metres quadrats útils i 839 metres quadrats construïts, incloent-hi el 50% de porxos. En conjunt, l’edifici ja existent i l’ampliació tindran 5.020 metres quadrats.

Ampliació de l’institut d’ensenyament secundari Baix Penedès Nord

LA BISBAL DEL PENEDÈS - Un grup de veïns de la Urbanització Can Gordei de la Bisbal ha engegat una iniciativa, que sota el nom de Banc del Temps, pre-tén fer front a la crisi, estalviant petites despeses que no es poden evitar, com són els casos d’avaries, obres, millores, etc.

Raúl Muñoz, president de l’Associació de Propietaris i Usuaris de Can Gordei (APUUCG) i Eusebio Martínez que n’es el secretari, han raonat la iniciativa donant diferents exemples. Martínez explica que “pot ser que un veí tingui una avaria al seu ordinador i jo, que em dedico a això, li dedico dues hores per arreglar-ho. Aleshores, aquell veí pot ser que sigui un manetes en qüestió d’electricitat, tema del qual jo no hi en-tenc, i un bon dia tinc un problema elèc-tric a casa meva i me’l pot solucionar. El veí en qüestió pot dedicar-hi dues hores i ja estem en paus”. D’aquesta manera “ni el veí ha hagut d’anar a una empresa d’informàtica ni jo acudir a un lampista”. En tots els casos, tan sols es paguen els materials utilitzats; la mà d’obra es total-ment de franc.

Des de l’Associació Can Gordei co-menten que es una proposta que ja esta funcionant molt bé en aquesta ur-banització. Ara, des de l’entitat es pretén estendre aquest servei a tot el municipi bisbalenc i a tota la comarca.

En temps de crisi, el Banc del Temps

Maria Puigibet va mos-trar la seva satisfacció “ja que avui hem acor-dat tres punts on s’ha fet justícia històrica a uns veïns que sempre han tingut la raó”.

Cal recordar que a la sessió de ple del 27 d’abril no hi va assistir cap representant del grup municipal de Con-vergència i Unió. Des de CiU van excusar-ne l’assistència adduint raons de treball. Preci-sament va ser aquest grup de CiU qui anys enrere havia acordat aquestes polèmiques qualificacions._____________________________________________________________________________________________________

Page 14: maig 2009

Municipis de l’interiorBaix Penedès interior 14

LLORENÇ DEL PENEDÈS - Després de mesos de tràmits i negociacions, l’Ajuntament de Llorenç del Penedès va aprovar el dia 11 de maig de manera ini-cial el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), amb els vuit vots fa-vorables dels regidors convergents i els tres en contra dels regidors socialistes, a l’oposició. Segons informa el govern municipal convergent, aquest nou pla urbanistic “contempla canvis molt im-portants” en relació al que havia aprovat l’any 2007 l’anterior equip de govern socialista.

Creixement moderat

La diferència principal d’aquest POUM amb l’anterior consisteix, segons l’Ajun-tament, en la reducció del nombre d’ha-bitatges, fruit bàsicament de l’eliminació de nous sectors de creixement definits en l’anterior proposta. Mentre que el do-cument anterior preveia la possibilitat de construir uns 1.500 habitatges, l’actual en preveu només uns 500, o sigui gaire-bé 1.000 menys.

El govern convergent també comenta que “l’esperit del nou pla d’ordenació

urbanística municipal és notablement di-ferent a l’inicial: ara s’aposta per un crei-xement molt moderat, i per incrementar els espais de zones verdes”.

El nou pla urbanístic es caracteritza per la reducció del sòl edificable (fet que suposa disminuir en un miler el nombre d’habitatges previstos inicialment); es manté l’alçada màxima dels edificis a planta baixa més dues plantes d’habi-tatge. A més, es pretén mantenir l’actual estructura d’ordenació tradicional -dos habitatges per parcel·la- en la majoria

Aprovat de manera inicial el nou POUM de Llorenç del Penedès que preveu mil habitatges menys que l’anterior i més zones verdes

de sectors, amb la finalitat d’evitar la construcció de blocs de pisos.

Des de l’Ajuntament també informen que l’eliminació d’im-portants sectors de sòl edificable “porta associada la renúncia a obtenir en compensació alguns equipaments -el castell, la masia de l’Estrella- que d’altra banda suposarien un cost d’acondicio-nament i manteniment excessiu per a l’Ajuntament”.

A més, l’equip de govern convergent confirma que “s’ha

posat especial interès a fer una planifi-cació que contribueixi a forjar i mantenir una estructura social sòlida al municipi; encara que això representi renunciar a uns ingressos econòmics extraordinaris que es derivarien de la requalificació de nous sòls residencials”. Amb això es vol aconseguir “que la gent nova que vingui a viure a Llorenç s’hi pugui integrar amb facilitat”, ja que creuen que “aquest ob-jectiu només s’obté amb un creixement molt moderat, com el que hi havia abans de l’esclat urbanístic”.

La zona de l’Estrella

Page 15: maig 2009

20Municipis de l’interior Municipis de l’interior Baix Penedès interior15

L’ARBOÇ - La colla castellera els Minyons de l’Arboç ha creat la figura del Defensor del Minyó, amb l’objectiu de millo-rar la comunicació entre els components de la colla i la junta. Francesc Robles Quico serà el primer membre de la colla que ocuparà aquest càrrec.

L’ARBOÇ - L’Ajuntament de l’Arboç informa que la Comissió Mixta de l’1% cultural del govern central va aprovar el 30 d’abril la proposta del consistori arbocenc per destinar una subvenció de 816.713 euros al projecte de reordenació de tot l’entorn de l’Església Parroquial de Sant Julià i permetre també un accés directe a la Capella dels Dolors des de la Plaça de la Badalota.

L’alcade, Joan Plana, s’ha mostrat molt satisfet d’haver acon-seguit la totalitat d’aquesta subvenció demanada i ha mostrat també el seu agraïment al diputat arbocenc Jordi Jané, que ha intercedit de manera directa amb el Ministeri de Foment i amb el Ministeri de Cultura, que són els dos organismes integrants de la Comissió Mixta que atorga les subvencions de l’1% cultural.

Aquesta petició es va iniciar en la legislatura 2004-2008. Jané ha recordat que fa un any va acompanyar a una delegació de l’Ajuntament de l’Arboç al Ministeri de Foment, encapçalada per l’alcalde, Joan Plana, el primer tinent d’alcalde, Carles Ribé, i el regidor Joan Serres. Segons informa l’Ajuntament, en aquella reunió es va accelerar la tramitació de la subvenció i es va pre-sentar la resta de documentació tècnica exigida, que comprèn un total de quasi 5.000 metres quadrats de superfície vial i ha de fer possible tota la renovació de l’entorn amb una gran àrea que donarà una nova configuració a la Parròquia de Sant Julià i a tota la Plaça de la Badalota.

Informació diferent del PSCD’altra banda, el servei de premsa del PSC del Camp de Tarra-

gona ha enviat als mitjans de comunicació una nota de premsa, dient que la Comissió de l’1 % cultural ha aprovat una partida de 1.361.188 euros per a la rehabilitació de l’esmentada església. A més, en la mateixa nota, el portaveu socialista arbocenc, Joan Sans, recorda que aquesta inversió cultural pel poble va ser un dels compromisos que va assumir Joan Ruiz, el diputat socialista tarragoní al Congrés, durant la trobada de treball que tots dos van mantenir el passat mes de novembre.

L’ARBOÇ - L’Ajuntament de l’Arboç ha signat un acord amb un operador de telefonia i internet, i serà el primer municipi de l’Estat espanyol que oferirà internet sense cable als vilatans amb cobertura de tot el municipi, ja que tot el terme municipal estarà dotat de cobertura Wimax i WiFi.

Es tracta d’un ambiciós projecte que permetrà tant a em-preses i institucions com a particulars disposar de connexió de banda ampla i telefonia a un preu gairebé simbòlic, segons informa el consistori. A més de la gran reducció de costos que suposarà per als usuaris, el sistema té altres avantatges: no es necessita contractar línia telefònica, permet la transmissió de dades a alta velocitat, arriba a qualsevol punt i ofereix cobertu-ra inalàmbrica a tots els usuaris, allà on es trobin.

L’Arboç tindrà l’internet sense cables L’Arboç aconsegueix una subvenció estatal per rehabilitar l’entorn de l’Església de Sant Julià

SANT JAUME DELS DOMENYS - L’equip de govern (ERC i PSC) de l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys va informar als mitjans de comunicació a finals d’abril que, per ajudar les fa-mílies del municipi, ha pres la decisió de fraccionar la contribució urbana (IBI).

Les persones que tenen els rebuts domiciliats els podran pa-gar en dues vegades, el 3 d’agost i el 26 d’octubre. Qui no el tin-gui domiciliat i vulgui gaudir del fraccionament, ha de presentar la sol·licitud de domiciliació a l’oficina de BASE -Gestió d’Ingressos Locals- del Vendrell, fins al 29 de maig de 2009.

En adonar-se d’aquesta notícia, el grup municipal de CiU va informar a la premsa que la proposta sobre el fraccionament de l’IBI l’havien presentat ells el novembre de l’any passat. La nota anava acompanyada d’un document, enregistrat per l’Ajuntament el 13 de novembre del 2008, en què els conver-gents de Sant Jaume sol·licitaven aquesta mesura que ara ha realitzat l’equip de govern. Per això, els convergents acusen els grups que formen govern, ERC i PSC, de voler “fer passar per seu el treball dels altres”.

Disputa a Sant Jaume sobre qui va proposar fraccionar el pagament de l’IBI

SANTA OLIVA - Els santolivencs ja tenen el seu propi menú gastronòmic, que s’ha presentat al públic aquest mes de maig. L’àpat, inspirat en els productes autòctons de l’horta i de secà de Santa Oliva, ha estat elaborat pel restaurant Molí de Cal Tof, seguint les directrius de la historiadora i alcaldessa d’honor, Lola Díaz. La ceramista Roser Oter ha fet el disseny d’una vaixella especial.

El menú està compost de l’aperitu de vinya (llesquetes de pa amb tomaca amb pernil ibèric, raïm i arengada), trinxat d’escalivada (a l’estiu) amb cansalada virada, i, a l’hivern, trinxat de verdura i patata amb botifarra negra, gall del Penedès rostit amb figues caramelitzades, i merlets i reblons de Santa Oliva. Aquest menu es serveix al Moli de Cal Tof i va acompanyat dels vins de la Cooperativa de Sant Jaume dels Domenys. (Més informació: www.revistaespigol.com)

Es presenta el menú de Santa Oliva

_________________________________________________

________________________________________________

_________________________________________________

BANYERES - El 29 de maig, a les 19,30h s’inaugurarà al Centre Cívic Ernest Lluch de Banyeres l’exposició fotogràfica Fruits, amb una visita guiada per Joan Condal, que n’és l’autor. A més, el dia 1 de juny a les 20h, és farà al mateix lloc la con-ferència Les naus que han viatjat i viatgen al sistema solar, seguida per una observació telescòpica a la plaça.

‘Fruits’ fotogràfics de Condal a Banyeres

Page 16: maig 2009
Page 17: maig 2009

Calafell Baix Penedès costa17

El cap de setmana del 23 i 24 de maig, Calafell va viure la vuitena edició de la Fira del Mar, que com els anys anteriors va organitzar el Patronat de Turisme, amb la col·laboració de mol-tes altres entitats i col·lectius com el Bot Salvavides. La Fira va arrencar dissabte a migdia amb la inauguració oficial a càrrec del conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joan Llena, acompanyat de l’alcalde i president del Consell Comar-cal, Jordi Sánchez, i del regidor de Turisme, Àngel Verge.

En els parlaments oficial es va fer palesa la unànime reivin-dicació de la pesca com a motor econòmic i com a activitat històrica a Calafell, i es va incidir en la necessitat absoluta del retorn de la flota pesquera que, des de fa anys, és ancorada al port de Vilanova i la Geltrú.

El Patró Major de la Confraria de Pescadors, Joan Solé Nani, va recordar que “encara que avui la pesca ja no és la primera indústria local, encara moltes famílies en viuen d’ella”. L’alcalde Jordi Sánchez, va recordar que des del consistori s’estan impulsant alternatives al model econòmic del totxo, “i el retorn de la flota pesquera és un objectiu clau per donar nova empenta a la pesca”.

Cal recordar que al port de Segur hi ha un espai reservat com a dàrsena pesquera, que ara està ocupat per embarcacions de petites dimensions que es dediquen bàsicament al trasmall. Si es pretén que les barques que estan a Vilanova retornin a Calafell, cal la construcció d’una llotja i una fàbrica de gel.

Pel que fa a la fira en sí, cal destacar que no es tracta d’una fira comercial, “sinó d’un acte rememoratiu d’un llegat històric, però que dinamitza el municipi durant un cap de setmana es-tratègicament situat a les portes de la temporada alta”.

A banda de les parades de productes relacionats amb la mar, els visitants van poder veure la recreació d’una casa de pescadors; una extensa exposició de fotografies antigues i un audiovisual que mostrava com era abans la vida al barri mari-ner, tot organitzat pels membres del Bot Salvavides.

A més, diversos pescadors de Calafell i de Sant Carles de la Ràpita, van fer demostracions d’oficis antics com fer nusos ma-riners, palangres, cosir xarxes, fer nanses, calafatar barques, etcètera. Un dels actes més concorreguts va ser la tradicional subhasta de peix a l’antiga, en què la gent van poder adquirir paneres de peix fresc a preus que anaven de 10 a 20 euros.

A més, al llarg del cap de setmana hi ha hagut espectacles d’animació per a la canalla, cantada d’havaneres amb els Pes-cadors de l’Escala i una exhibició dels Llaguts de Calafell.

El secretari d’organització d’ERC i diputat al Congrés de Madrid, Joan Ridao, va visitar la fira dissabte al migdia. (Reportage fotogràfic a: www.revistaespigol.com)

Calafell viu una Fira del Mar marcada pel mal temps però amb molts visitants i una enèrgica reivindicació de la pesca

Page 18: maig 2009

CalafellBaix Penedès costa 18

Una seixantena d’establiments oferiran als seus clients un se-guit de descomptes i avantatges, que van des de reduccions en els preus de fins a un 50% en cada producte o servei, a fórmules de 2x1 en altres casos. Els destinataris d’aquesta campanya són les persones empadronades al municipi de Calafell i s’hi podrà accedir mitjançant una tarja que facilitarà l’Associació de Veïns de Segur i Urbanitzacions (AVSU).

Tot i que en principi s’havia pensat en jubilats, aturats i discapa-citats i vídues, al final només caldrà estar empadronat, i els des-comptes no seran només per a qüestions de primera necessitat.

La presidenta de l’AVSU, Sònia Mirambell, ha dit que “hem tirat endavant aquesta iniciativa amb la voluntat d’ajudar tothom a te-nir una mica d’alegria en un moment d’incertesa com el present”. Mirambell afegeix que “la idea és que comerciants i veïns anem units per un bon fi”.

L’equip de govern (PSC, ADMC i ERC), va acordar el dia 6 de maig en junta de govern, concedir una moratòria temporal als comerços de l’avinguda Sant Joan de Déu perquè, almenys des d’ara i fins finalitzar la temporada estiuenca (15 de setembre), pu-guin treure a la via pública els seus aparadors o estris de reclam, tal com ho han fet els darrers anys. L’alcalde ha explicat a l’Espígol que el canvi es “perquè estan patint les obres del Passeig Marítim i perquè puguin vendre tot el que asseguren que ja han adquirit per a aquesta temporada”.

Aquest acord d’excepcionalitat no té validesa per als comerços del carrer Vilamar ni per als dels altres carrers transversals de l’illa de vianants de la platja, que continuen sense autorització per ocupar la via pública.

Cal recordar que una representació dels comerciants afectats va presentar-se al ple ordinari del mes d’abril i van llegir-hi un ma-nifest explicant els perjudicis econòmics que, al seu entendre, els comportava l’acord adoptat.

Seixanta establiments faran descomptes i ofertes als clients empadronats

Els comerços de l’avinguda Sant Joan de Déu tenen un metre d’ample per exposar el gènere

Page 19: maig 2009

Calafell Baix Penedès costa19

La plaça del Port va acollir el dia 16 la festa Calafell, tot un món, que, per setè any consecutiu, va aplegar les diferents cultures que conviuen al municipi. Amb la col·laboració de les entitats i col·lectius que representen el mig centenar de cultures existents al Calafell contemporani, i amb la de les ONG que treballen per la solidaritat i els drets humans, la festa va permetre fruir de danses peruanes i senegaleses i tastar gastronomies d’altres països.

Com a pròleg de la festa, es va celebrar una jornada esportiva intercultural que va consistir en un torneig de futbol a la sorra de la platja, organitzat per l’associació Assadaka (Amistat), i en què hi van participar equips de joves calafellencs i d’altres nacionalitats, bàsicament de la comunitat magribina. Durant la festa, es va fruir d’una exhibició de la Asociación Cultural Caporales Centralistas-Puno-Perú, que van oferir danses tradicionals d’aquell país, entre elles algunes que es ballen en l’època de Carnaval. També hi va

Les 50 cultures diferents que viuen a Calafell juguen, mengen, xerren i ballen a ‘Tot un món’

haver una exhibi-ció de lluita tradici-onal senegalesa, a càrrec de l’Asso-ciació Senegalesa de Lluita contra la Pobresa de Reus.

Una de les ac-tivitats que s’està consolidant en el programa de la festa és el con-curs internacional de sopes.

La nit d’aquest darrer dilluns, dia 25, uns cinquanta propietaris dels locals d’oci nocturn de Calafell i el Vendrell, membres de la Fecasarm (Federació Catalana d’Associacions d’Activitats Recre-atives Musicals), van dur a terme un acte reivindicatiu al carrer Monturiol de Calafell amb un botellón informatiu. Aquella mateixa nit, tots els locals d’oci nocturn de les dues localitats van restar tancats. El motiu de l’acte és protestar per la negativa del Govern de la Generalitat d’ampliar els horaris mitja hora els dies feiners i una hora els dissabtes i festius

Al capdavant de l’acte estava Joaquim Boadas, secretari gene-ral de la Fecasarm, que va dir que “avui s’ha fet el primer tanca-ment patronal a nivell de Catalunya i el primer que es fa a l’Estat; els locals competeixen en desigualtat vers altres zones del territori estatal i no descartem poder fer un tancament global un dia de cap de setmana a l’estiu vinent”.

Miquel Mercadé, president de l’Associació d’Oci Nocturn del Vendrell, va assegurar que a tot Catalunya hi ha sis mil locals que donem feina a molta gent i també hi ha altres llocs de treball indirectes.

Hermenegild Casals, president de l’associació Calafell Nit, amb 22 locals associats, va dir dilluns que “no demanem ajuts econò-mics, volem treballar i si hem de tancar a dos quarts de tres els dies feiners i a les 3 de la matinada els caps de setmana, no ens compensa. Fa tres anys, estàvem autoritzats a tancar a les tres de la matinada els dies feiners i a dos quarts de quatre els caps de setmana”. Els propietaris dels locals d’oci nocturn asseguren que si no poden ampliar els horaris “això facilitarà que hi hagi més botellons que comportin més problemes d’ordre públic”.

Els propietaris dels locals d’oci nocturn de Calafell i el Vendrell tanquen portes i organitzen un ‘botellón’ reivindicatiu

Page 20: maig 2009
Page 21: maig 2009

Calafell Baix Penedès costa21

L’Agrupació local de Calafell del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va celebrar la tradicional festa del Primer de Maig, amb el dinar popular amb què els socialistes calafellencs commemoren des de fa anys aquesta diada. Tres-centes persones van participar en la trobada, ce-lebrada a la vela de l’exterior del pavelló Joan Ortoll. Allà, els assistents van reivindi-car, davant l’actual crisi, els valors de l’es-querra i la cultura del treball i de l’esforç.A la festa s’hi van veure moltes cares noves, de persones i col·lectius que mai no hi havien participat abans. Entre elles, va destacar la presència del col·lectiu lla-tinoamericà local. El primer secretari de l’agrupació, alcalde de Calafell i president del Consell Comarcal, Jordi Sánchez, va dir que “el PSC representa més que mai a Calafell a la majoria de la ciutadania. Fa deu anys que Calafell ens ha donat la seva confiança a totes i cadascuna de les eleccions que s’han celebrat. Però és ara, quan hi ha dificultats, que més mereixedors ens hem de fer d’aquesta confiança. I no defraudarem ningú, perquè els socialistes som gent que complim i que tenim clar amb qui estem, que és amb la majoria”.Entre d’altres, a la trobada no hi van faltar Antonio Montilla i la seva esposa, residents a Calafell i pares de l’actual president de la Generalitat, José Montilla.

El PSC celebra la tradicional festa del Primer de Maig

Emmarcat dins dels actes dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, el grup municipal de CiU a Calafell va voler retre homenatge a Joan Ortoll, el calafellenc que va esdevenir el primer alcalde en democràcia del municipi (1979-1983). L’acte d’homenatge es va fer el diumen-ge, dia 17 de maig, i va consistir en un di-nar que va celebrar-se en un restaurant de la platja de Calafell, que va aplegar més de 100 persones. Hi van assistir la família Ortoll en ple; els actuals regidors de CiU, encapçalats per Joan Olivella, i d’altres personalitats lligades a CiU, així com amics i companys de partit.

L’emotiu acte també va comptar amb la presència del senador vendrellenc Josep Maldonado i de Quim Nin, pre-sident de la Federació de CDC a les comarques de Tarragona, entre d’altres. Tots dos van destacar la gran qualitat humana que va mostrar sempre el pri-mer alcalde democràtic del municipi de Calafell.

El cap local de CDC a Calafell i porta-veu del grup municipal de CiU, Joan Oli-

vella va destacar que Joan Ortoll havia estat un alcalde “de consens, amb gran dedicació al seu poble” i va destacar la proximitat que Ortoll va destil·lar durant els quatre anys de la seva alcaldia (1979-1983). El grup municipal de CiU a Calafell va regalar a l’homenatjat una reproducció d’una barca de pescador i també va voler obsequiar la dona de Joan Ortoll, Antonieta, amb un ram de flors.

Quim Nin, president de la Federació de CDC a les comarques de Tarragona, va lliurar una fotografia signada per Jordi Pujol i per Artur Mas amb dedicatòria personal, moment que va emocionar molt l’homenatjat.

La filla de Joan Ortoll, que va parlar en nom del seu pare, va agrair a tots els presents l’homenatge, i va recordar que el seu pare, tot i haver-se presen-tat com a independent, va continuar en política sota les sigles de Convergència Democràtica de Catalunya perquè el seu projecte polític també era la democràcia i Catalunya, el seu país.

Més de 100 persones homenatgen Joan Ortoll en un dinar organitzat per Convergència i Unió

Page 22: maig 2009

CalafellBaix Penedès costa 22

Seixanta-un calafellencs i calafellenques del col·lectiu muni-cipal de dinamització Posa-hi oli, han participat del 18 al 22 de maig en els IV Jocs Esportius i Socioculturals de la Gent Gran que s’han celebrat a Barakaldo (Biscaia).

Aquests jocs apleguen persones grans de diferents indrets de la Mediterrània i de la península Ibèrica i se celebren cada tres anys. Cal recordar que Calafell va organitzar el 2006 l’an-terior edició. Aquests jocs no tenen caràcter competitiu, sinó que responen a la filosofia de mantenir activa la gent gran.

A Barakaldo, ademés de les representacions locals, n’han participat de Calafell, Mallorca, Menorca, les Canàries, Andorra, la ciutat de l’Alguer, Sestao i Santurtzi. Les activitats tenien com a base el pavelló poliesportiu de Lasesarre, tot i que hi va haver moltes sortides culturals i caminades a l’aire lliure.

Calafell ha participat a Barakaldo als Jocs Esportius i Socioculturals de la Gent Gran

Per total unanimitat, el Comitè Olímpic Espanyol va seleccio-nar el 30 d’abril la candidatura de Tarragona per presentar-la al Comitè Olímpic Internacional com a candidata a l’organització dels Jocs de la Mediterrània del 2017. Serà al 2011 quan se sabrà de manera oficial si és la ciutat de Tarragona l’escollida o ho serà alguna ciutat de Grècia o Itàlia, que també perseguei-xen el mateix objectiu.

En cas que Tarragona obtingui la nominació definitiva, Calafell seria subseu i organitzaria les proves d’esgrima, ten-nis taula i futbol. L’alcalde de Calafell, que va ser present a l’assemblea general del Comitè Olímpic Espanyol a Madrid, ha explicat a l’Espígol que “si ho aconseguim, -ara estem molt ben posicionats-, a Calafell s’haurà de construir un nou camp de futbol i un nou pavelló i això serà molt important per al nos-tre municipi pel que fa al camp turístic”. Altres subseus serien Vilaseca, Reus, Salou. A Castelldefels s’hi farien les proves en canal olímpic i al Club de Polo les d’hípica.

EL COE tria la candidatura de Tarragona per als Jocs de la Mediterrània del 2017

L’Ajuntament de Calafell ha felicitat aquests dies la calafellenca Francisca Castells Trilles, que el divendres, dia 15 de maig va fer cent anys. L’alcalde, Jordi Sánchez, i la regidora de Benestar, Maria Josepa Sans, la van visitar a la Policlínica del Vendrell, on actualment resideix. Francisca Castells va néixer el 15 de maig de 1909 al carrer del Pou, al poble. Encara és coneguda com la Sisqueta de la llet, perquè repartia per les cases la llet de les vaques que criava la seva família. Fa 32 anys, es va traslladar,

La calafellenca Francisca Castells Trilles, ‘la Sisqueta de la llet’, ha fet 100 anys

amb la seva família, a la platja de Calafell En la seva joventut va viure també uns anys a Cubelles (Garraf). Té tres fills, quatre néts i cinc besnéts.

_________________________________________Unes 30 persones condemnades per delictes de seguretat

viària a Calafell estan realitzant treballs en benefici de la comu-nitat, consistents en realitzar feines de neteja de la via pública i del mobiliari urbà. Les tasques es fan els caps de setmana perquè les persones condemnades puguin compatibilitzar el compliment de la pena amb el seu treball habitual.

La regidora de Via Pública i Seguretat Ciutadana considera positives “unes mesures que permeten el compliment de la pena sense necessitat d’ingressar a la presó i que ajuden a persones condemnades en el procès personal que han de fer, tot afavorint la seva continuïtat dins de la comunitat”.

Persones condemnades per delictes contra la seguretat viària netejen els carrers de Calafell

_________________________________________

Page 23: maig 2009

Cunit Baix Penedès costa23

El primer cap de setmana de juny, Cunit viurà la primera edició de la Fira multisectorial que organitzarà la Regido-ria de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Cunit. La Fira tindrà lloc del 5 al 7 de juny al pavelló poliesportiu Els Joncs i al seu entorn. Hi seran repre-sentats els sectors comercials, de ser-veis, artesans, alimentaris, d’automoció i restauració, en un recinte de 5.500 metres quadrats. Segons ha explicat el regidor responsable, Xavier Lorenzo, “ja fa anys que teníem aquest projecte. De fet, a finals dels anys 90 ja hi va haver una proposta de Vicente Valencia i Rosy Juárez. Ara hem agafat aquell projecte i amb reunions amb l’Associació de Comerciants i Artesans de Cunit, hem arribat a la conclusió que per promoure el sector comercial calia organitzar aquesta fira”.

En total hi haurà 55 estands, tots ells de comerços locals, llevat de la conces-sionària Peugeot, que és de Vilanova i Vilafranca, “perquè a Cunit no tenim cap concessionària”, ha dit el regidor. A més de l’estand institucional de l’Ajuntament de Cunit i el de l’Associació de Comer-ciants i Empresaris de Cunit (ACEC), hi haurà el de l’Associació d’Artesans de Cunit i el de l’Ajuntament de Santa Oliva. El regidor Xavier Lorenzo ha dit a L’Espígol que “cada any convidarem un ajuntament de la comarca o comarques veïnes perquè també es doni a conèixer”. A l’exterior hi haurà 20 expositors del sector artesà i d’altres del de restaura-ció. També hi haurà jocs inflables, s’hi organitzaran tallers per als menuts i hi

haurà servei de ludoteca. El pressupost total és de 70.000 euros.

Els horaris de la fira són els següents: divendres, dia 5: de les 6 de la tarda a les 10 de la nit; dissabte: de les 10 del matí a les 10 de la nit; diumenge: de les

La I Fira multisectorial de Cunit serà inaugurada pel delegat de la Generalitat Xavier Sabaté i comptarà amb 55 expositors

10 del matí a les 8 del vespre. L’acte oficial d’inauguració serà diven-

dres, 5 de juny a les sis de la tarda. El recinte firal serà inaugurat pel delegat te-rritorial de la Generalitat, Xavier Sabaté i l’alcaldessa Judith Alberich.

La I Fira de Cunit es complementa-rà amb el concert el jazz Small River, que començarà a 3/4 de 7 el dia de la inauguració, i una actuació de música cubana, que el mateix dia, a partir de les 9 de la nit, oferirà el grup Echa Paka. Dissabte, a partir de les 11 del matí hi haurà un taller de graffits en el que durant tot el dia els joves podran realitzar dos quadres relacionats amb la fira. A 2/4 de 12 de dissabte també hi haurà un espectacle infantil anomenat Que peti la Plaça. A la tarda també es programaran més tallers infantils. A dos quarts de vuit hi haurà una desfilada

Actes paral·lelsde moda a càrrec de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Cunit en la que hi participaran 90 models del municipi -entre adults i canalla- amb la col.laboració de comerços del mu-nicipi. En acabar, arrencarà el concert de l’Electric Light Band. De l’àmplia programació de diumenge cal desta-car els tallers i espectacles infantils, la demostració de massatges a càrrec de la perruqueria Aquarium Look i la pre-sentació gastronòmica que començarà a 1/4 de 7 de la tarda. La I Fira de Cunit clourà a les 8 del vespre amb l’actuació de la monologuista Toni Cano.

Page 24: maig 2009

CunitBaix Penedès costa 24

En una roda de premsa conjunta feta el dimarts, dia 12 de maig, els tres grups municipals a l’oposició de Cunit (ERC, CiU i ICV) van acusar l’equip de govern socia-lista-popular de fer “una política econòmica insostenible que ha portat el municipi a prop de fer fallida.”

Segons va explicar el portaveu d’ERC, Ivan Faccia, el divendres anterior l’alcaldessa Judith Alberich havia signat l’aprovació de la liquidació del pressupost del 2008 amb un resultat pressupostari negatiu de 5,3 milions d’euros i un roma-nent de tresoreria negatiu de més de 10 milions d’euros, “un dèficit històric que és tot un rècord al Baix Penedès,” segons Faccia. A més, segons va afirmar el por-taveu republicà, aquesta situació no es pot solucionar amb un crèdit nou, ja que “Cunit ara mateix no té capacitat de retorn”. També va afirmar que si “fins ara la situació econòmica del municipi era preocupant, ara podem dir que ha esclatat”. Ivan Fac-cia també va afirmar que l’Ajuntament ja des del 2003 té romanents de tresoreria negatius i una estructura de despesa mas-sa gran en relació als ingressos ordinaris. La portaveu del grup convergent, Montse-rrat Carreras, va comentar que “ara queda clar que el PSC i el PP han gestionat mala-

ment els diners dels ciutadans. Tenim dos plans de saneja-ment; un endeutament muni-cipal molt gros, i a més una situació de 10 milions d’euros de dèficit”. Tot i que va admetre que ara tots els ajuntaments te-nen problemes econòmics, va afegir que en el cas de Cunit es tracta d’una situació extrema i d’un rècord en dèficit municipal: “L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, per exemple, va tancar el pressupost amb un dèficit de 3 milions d’ euros, i estem par-lant d’un municipi amb 60.000 habitants, mentre que Cunit, amb 13.000, crea un dèficit de més de 10 milio-ns d’euros.

La portaveu convergent també va afir-mar que l’economia municipal “es troba en caiguda lliure” i va comentar que ara ja s’ha arribat al punt que “l’Ajuntament ha d’agafar pòlisses de crèdit per poder pagar les nòmines”. El portaveu d’ICV, Toni Martínez va acusar l’equip de govern municipal d’una actitud prepotent i de “no voler escoltar-nos quan els avisàvem que les partides dels ingressos en els pressu-postos estaven inflades”.

Els representants de l’oposició demanen a l’equip de govern municipal que, per afrontar a aquesta “situació preocupant i greu”, canviï de manera radical el seu mo-del de gestió dels fons municipals, “aplicant el sentit comú”, i que “abandoni la seva actitud de prepotència i autosuficiència”. El portaveu d’ERC, Ivan Facia, va anar en-cara més lluny en proposar que s’organitzi una taula amb els representants de tots els partits, sindicats, associacions de veïns i comerciants, perquè, entre tots, intentem sortir d’aquesta situació d’una manera consensuada”.

L’oposició lamenta que el dèficit municipal superi els 10 milions d’euros

Page 25: maig 2009

Cunit Baix Penedès costa25

Aquest mes s’ha fet el darrer tràmit ad-ministratiu perquè la planta dessaladora del Foix, ubicada a Cunit, pugui ser una realitat l’any 2012.

Per això, el dijous, dia 14 de maig, l’alcaldessa Judith Alberich i Manuel Hernández, director de l’Agència Ca-talana de l’Aigua (ACA), van signar el conveni d’acceptació i autorització per part del consistori cunitenc de la planta dessaladora i el compromís de l’ACA de finançar les obres de canalització del To-rrent d’en Pedro amb una inversió de 1,8 milions d’euros.

Aquest conveni s’inscriu en el marc de col·laboració interinstitucional per tirar endavant infrastructures estratègiques del cicle de l’aigua que en garanteixin l’abastament a les comarques de Tarra-gona i Barcelona.

Segons va explicar el director de l’ACA, el projecte de la planta ja està re-dactat i en procés imminent d’informació pública i es preveu que el segon semes-tre d’enguany ja es pugui fer la seva

licitació, ja que la previsió és que les obres puguin començar a finals de l’estiu de l’any vinent. Manuel Hernández va recordar que la planta produirà 20 hectò-metres cúbics cada any, ampliables a 60 hectòlitres l’any, i que “en cap cas serà un transvasament, sinó que serà una fà-brica de fer aigua connectada al mar”.

Les obres de la planta dessaladora començaran a finals de l’estiu del 2010

Amb la nova planta en funcionament, es podran atendre les demandes de les comarques meridionals, d’una banda, sense necessitat d’augmentar la con-cessió actual de l’Ebre i, d’altra, oferint una major garantia d’abastament tant al sistema Aigües Ter-Llobregat com al Consorci d’Aigües de Tarragona.

El conveni contempla fer millores al cicle hidràulic del terme municipal de Cunit. En aquest sentit, l’ACA destinarà 1.856.638 euros per canalitzar 500 metres del tram del To-rrent d’en Pedro, just el que va des de la carretera C-31 fins la desembocadura al mar. Es millorarà el desguàs i la seva capacitat hidràulica en moments d’intenses pluges. Cal recordar que en un dels darrers plens, la portaveu de CiU, Montserrat Carreras, va dir que “en aquest aspecte, l’ACA ens està colant un gol”. La diputada convergent va recordar que la urbanització de torrents i canals “ja són competèn-cia de la Generalitat i, per tant, aquesta compensació que l’ACA ens dona per acceptar la dessalinitzadora, es podria destinar a altres coses”. Carreras va esmentar la millora de la xarxa de distribució d’aigua potable.

Page 26: maig 2009

CunitBaix Penedès costa 26

Per segon any consecutiu, l’Ajuntament de Cunit s’ha pre-sentat a la convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat, ja que considera que la remodelació del barri antic, on es vol fer la inversió, és una de les prioritats del munipi.

El projecte d’intervenció integral a la part antiga de Cunit és de 6.871.000 euros. En cas de ser acceptat, la Generalitat concediria el 50% de subvenció, és a dir, 3.435.000 euros, en cinc anualitats amb imports diferents: 76.344 al 2009, mentre que la del 2013 seria de 1.450.544 euros.

Cal recordar que l’Ajuntament de Cunit ja va optar a la subvenció del 2008, però el projecte no va ser escollit perquè s’havia esgotat el pressupost destinat pel govern autonòmic a la Llei de Barris. Malgrat això, la Generalitat el va considerar un projecte bo i complet i el va situar en els primers llocs d’espera. Enguany, la sol·licitud s’ha vist reforçada amb la participació ciutadana, en la qual els veïns i veïnes del barri han pogut exposar les seves propostes.

L’equip de govern ha raonat la sol·licitud diuen que vol “dig-nificar el centre urbà, dotant-lo d’uns espais públics de qualitat i de nous equipaments, incloent-hi projectes socials i d’atenció a les persones, amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de la ciutadania i d’afavorir la cohesió social. Entre els objectius bàsics del projecte, destaquen l’augment de les opor-tunitats dels grups més desafavorits, el foment de la integració de les persones nouvingudes i ajudar a dinamitzar el sector comercial.”

Entre les propostes, cal destacar la de donar prioritat als vianants en els carrers principals del nucli, per convertir-los en eixos cívics. A més, es contempla la rehabilitació del Casal Municipal, que ja ha quedat obsolet, i la millora de l’església de Sant Cristòfol per convertir els seus espais en un centre cultu-

ral i d’exposicions. També s’ha proposat l’accés lliure a internet per als habitants del nucli, amb una xarxa Wimax, a més de la posada en marxa d’una aula informàtica. També s’ha incidit en què cal fer sostenible el desenvolupament urbà, i en aquest sentit es contempla la renovació de la xarxa d’enllumenat públic; fer una xarxa separativa i un dipòsit per a les aigües pluvials; contenidors de recollida selectiva; i millorar els espais comuns d’accés als habitatges.

El centre de Cunit serà “dignificat” si l’Ajuntament assoleix la subvenció de la Llei de Barris de la Generalitat

El grup de teatre Alborada, fundat ara fa deu anys, prepara la concessió dels premis Cunit’os, que enguany arribaran a la sisena edició. Es tracta d’uns premis que es concedeixen als cunitencs, cunitenques i entitats locals que al llarg del darrer any han destacat realitzant tasques desinteressades en benefici de la localitat. El lliurament d’aquests premis, que compten amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Cunit i amb la col·laboració de L’Espígol, es farà el mes de juliol.

El grup de teatre Alborada prepara la 6a edició dels Premis Cunit’os 2009

Page 27: maig 2009

Cunit Baix Penedès costa27

El grup municipal d’ICV de Cunit considera que l’Ajuntament, com a principal actor de les polítiques socials, ha de promoure la creació d’un ajut econòmic extraordinari per pal·liar les diferents situacions en què es troben famílies senceres sense ingressos.

Segons ha explicat el portaveu d’ICV, Toni Martínez, l’Ajuntament ha d’impulsar, com a resposta a aquestes noves necessitats, una prestació econòmica de caràcter periòdic, destinada a totes les famílies que no tinguin recursos econòmics suficients per cobrir les necessitats bàsiques i mantenir una adequada qualitat de vida.

ICV de Cunit demana a l’Ajuntament que ajudi econòmicament els mes necessitats

Una renda que ha de servir com a amortidor temporal i solució provisional a l’espera d’altre tipus de prestacions a les que tinguin dret o a l’espera de trobar un treball.

Pel regidor d’ICV, Toni Martínez “aquesta és una mesura valenta pròpia de go-verns locals que pensen en les persones i que demostra que des de l’Ajuntament tam-bé es poden fer moltes coses contra la crisi i protegir els qui més ho necessiten”.

El nou CAP (Centre d’Atenció Primària) de Cunit començarà a construïr-se el proper mes de juny, segons ha informat el De-partament de Salut de la Generalitat de Catalunya a l’Ajuntament de Cunit. El CAP es construirà en un terreny de 3.400 metres quadrats que l’Ajuntament ha cedit al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

El nou ambulatori permetrà acollir una població de 20.000 habi-tants. Estarà situat en el sector la Plana, concretament a la zona escolar on es troba el CEIP Pompeu Fabra i a la Llar d’infants municipal El Trenet.

El regidor de Salut, Joan Bauza, destaca la importància del nou equipament i també la seva situació: “El CAP de Cunit tindrà una situació estratègica i molt cèntrica en el municipi. Serà una instal-lació de primera que atendrà les necessitats de tota la població”.

L’Alcaldessa de Cunit, Judith Alberich, ha rebut amb satisfacció l’acord: “Aquesta és una infrastructura molt esperada perquè l’ac-tual centre s’ha quedat petit. El nou CAP ens donarà la possibilitat de comptar amb més metges i un millor servei.”

El mes vinent començaran les obres del nou CAP al sector de la Plana

L’Ajuntament de Cunit i el Departament d’Educació de la Gene-ralitat de Catalunya han signat aquest mes el conveni que reconeix l’oficialitat del Centre de Formació Dolors Paul (EFDP). Aquest acord s’engloba en la voluntat del consistori cunitenc d’apostar per la qualitat en l’educació i formació de la ciutadania.

D’aquesta manera, a partir del pròxim curs, l’Escola de Forma-ció Dolors Paul expedirà els títols oficials de graduat en educació secundària i el certificat de formació instrumental. Aquest reco-neixement suposa un gran pas endavant en les possibilitats del centre, ja que permet al seu alumnat accedir a aquestes titulacions sense haver de desplaçar-se del municipi, a més de convertir-se en l’únic centre de formació d’adults de la comarca que ofereix al seu alumnat aquesta possibilitat de manera presencial.

AmpliacióL’EFDP ampliarà la seva oferta formativa el proper curs

2009-2010. Al ventall de cursos que s’imparteixen en l’actualitat s’afegiran noves propostes amb l’objectiu d’atendre les necessi-tats formatives i les demandes de la població local. Entre les nove-tats més importants plantejades per al curs vinent, cal destacar la incorporació dels cursos de preparació per a les proves d’accés a cicles formatius de grau superior i a la universitat per a majors de 25 anys. Des de l’Escola de Formació Dolors Paul els alumnes po-dran preparar la part comuna a aquestes dues proves i algunes de les assignatures optatives a les que hauran de fer front per poder accedir a aquests estudis superiors.

Des de la seva inauguració, a l’octubre de 2008, l’Escola de Formació Dolors Paul ha vist consolidada la seva oferta formativa gràcies a la bona acollida que ha tingut entre la població local.

Per a més informació, les persones interessades poden

La Generalitat otorga l’oficialitat al Centre de Formació Dolors Pauladreçar-se a l’Escola de Formació (c. del Llobregat, 46) de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous de 16.00 a 19.00 o trucar al telèfon 977 67 46 01.

_________________________________________

_________________________________________

Page 28: maig 2009

CulturaEspígol Baix Penedès 28

Llorenç del Penedès viurà a finals de maig una de les nits més esperades de l’any per la Colla Bastonera local. Per novè any consecutiu el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès organitza el Bastoner Rock, el 29 i 30 de maig. Com sempre, la Colla Bastonera de Llorenç organitza aquest festival amb l’objectiu de fer ambient bastoner; aplegar el jovent de la co-marca portant grups que arribin a tots els públics, i mantenir un acte paral·lel a l’activitat folklòrica que caracteritza la colla baixpenedesenca.

Els actes començaran la nit del divendres, 29 de maig, quan els mateixos bastoners saltaran a escena. A 2/4 de 12 tindrà lloc al Centre el concert de la Bastoners Band Experience. A continuació tocaran els Pentacosta DJ’s. El dissabte la festa es farà a la fresca, a la Plaça del Castell, amb el concert dels grups Root Diamoons, The Gruixut’s i La Tropa. (Més informa-ció: www.revistaespigol.com)

The Gruixut’s encapçalarà la novena edició del festival Bastoner Rock de Llorenç

El diumenge, dia 17 de maig, es va celebrar a Vilafranca la Tercera Trobada de Colles Castelleres del Penedès, un acte promogut per la plataforma Vegueria Penedès. Les colles par-ticipants van dur a terme les següents actuacions: Castellers de Vilafranca: 4/8, 2/8f, 3/8, 2P5; Xicots de Vilafranca: 5/7, 4/7ag, 4/7, P5(c); Jove Castellers de Sitges: 5/7, id4/7ag, 4/7, 3/7ag, 2P4; Bordegassos de Vilanova: 5/7, 4/7ag(c), 3/7ag, P5; Minyons de l‘Arboç: 3/7, 4/7(c), id2/6, 2/6, 2P4.

Va ser una jornada reeixida que, tot i el gran nombre de colles i castells no es va fer gens llarga. Des de les dotze en punt a les dues i cinc, les colles, entre les que va regnar-hi un ambient de cooperació i confraternitat, van plantar els castells amb ce-leritat i ritme. (Més informació:www.revistaespigol.com)

III Trobada Castellera del Penedès

El proper diumenge 31 de maig tindrà lloc a les 6 de la tarda a la parròquia del Vendrell un concert per recaptar fons per a la restauració de l’orgue de l’església. El concert, amb la col·laboració del grup Lax’n’Busto hu participaran la Coral El Petit Estel, el Cor Joves Veus, la coral Veus Blanques, el Cor Zóngora i la secció de corda de l’Orquestra de l’Escola Municipal de Música Pau Casals. El preu de l’entrada és de 10 euros i es venen anticipadament a Cal Pau Vidal (carrer Alt), a la rectoria els dimecres i divendres de 7 a 8 del vespre i el mateix dia una hora abans de l’inici del concert.

Concert per la restauració de l’orgue del Vendrell el 31 de maig

La Coral Rierol de Sant Jaume dels Domenys va acollir el segon cap de setmana de maig una trobada de corals infantils per a nens de cinc a set anys, dins del 36è Juguem Cantant que organitza el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

En aquesta trobada lúdica i cultural van participar-hi les corals: Petit Estel del Vendrell, Petit Vailet de la Mú-nia, L’Espinguet de Vilafranca, Xicoira de Piera, Gatzara d’Igualada, els Verdums d’Igualada, Rossinyols de Llorenç dels Penedès, el Raïm de Sant Cugat Sesgarrigues i Rierol de Sant Jaume dels Domenys. Un dels actes més destacats fou el Concert davant l’Aqüeducte Romà dels Arcs, amb la participació, entre canalla i adults, d’unes 150 persones. (Més informació: www.revistaespigol.com)

36è Juguem Cantant a Sant Jaume _________________________________________

_________________________________________

A l’Auditori Pau Casals del Vendrell s’està duent a terme la si-sena edició de Música per a la Diversitat, que té com a objectiu donar a conèixer a la societat, a través de la música, les dife-rents realitats culturals que conviuen al municipi. Al maig han actuat el grup colombià Lumbalú i el marroqui Moulay Sherif. El 20 de juny venen Gabriella Giardino i Fabián Larbone Trio (tangos argentins).

‘Música per a la Diversitat’

Vicens López

Page 29: maig 2009

Cultura Espígol Baix Penedès29

Més de 400 persones del món cultural, polític, econòmic i social del Penedès van trobar-se a Calafell el divendres, dia 15 de maig, amb motiu de la primera Festa de la Cultura del Penedès, per assistir al lliurament dels Reconeixements Culturals Collita 2009, que també es convocaven per primer cop.

Han rebut les distincions l’artista plàstica Maria Assumpció Raventós, l’historiador Joan Santacana, l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i la Plataforma Penedès Vegueria Pròpia. Als Reconeixements s’hi havien presentat 44 candidatures, 28 d’elles individuals i 16 de col·lectives. (Més informació:www.revistaespigol.com)

Joel Giné Navarro ha guanyat el IX Concurs de Cartells de la Festa Major de Calafell. Giné, de 24 anys i veí de Tarragona, és un dels disset parti-cipants del certamen, dotat amb un premi de 600 euros. (Més informació:www.revistaespigol.com)

Joel Giné guanya el IX Concurs de Cartells de la Festa Major de Calafell

Lliurats per primer cop els Reconeixements Culturals Collita 2009 davant 400 persones

L´organització del certamen músic més antic de la nostra comarca, el Fes-tival de Música del Baix Penedès, ha configurat un cartell digne dels 34 anys d´història d’aquest esdeveniment que es du a terme a l´Esglèsia de l´Assumpció de Segur de Calafell.

Enguany, aquest cartell -que té com a principal novetat que totes les actuaci-ons seran els diumenges de l’agost- re-uneix noms de prestigi com la Camerata Barroca de Catalunya, l´Orquestra Clàssica Haydn de Forum, el Quartet de Lito Iglesias i Jordi Vilaprinyó, l´Oquestra de Cambra de l´Empordà i la Polifònica de Puig-reig. El festival, organitzat pel Centre d’Iniciatives i Turisme de Segur de Calafell i Els Amics dels Festivals, compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Calafell.

El 34t Festival de Música del Baix Penedès serà lluït

El Centre de Llorenç de Penedès presenta el dissabte, dia 6 de juny, el documental Rembrandt’s j’accuse, la indagació personal del director Peter Greenaway sobre la conspiració i assassinat que s’amaguen darrere del famós quadre La Ronda de Nit, de Rembrandt. (Més informació:www.revistaespigol.com)

El documental ‘Rembrandt’s j’accuse’ al Centre de Llorenç_______________________________________________________

__________________________

Els guardonats. Asseguts d’esquerra a dreta: el representant de l’Agrupació de Balls Po-pulars de Sitges, el de la Plataforma Vegueria Pròpia, Joan Santanca i Maria Assumpció Ra-ventós. Dempeus, d’esquerra a dreta: Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana; Josep Colomer, president de Caixa Penedès; Jordi Sánchez, alcalde de Calafell i president del Consell Comarcal del Baix Penedès, i Ramon Ar-nabat, president de l’IEP.

A la Galeria Camil.la Pérez Salvà del Vendrell es pot visitar entre el 28 de maig i el 18 de juliol l’exposició de l’obra del ceramista Joaquim Espuny, artista que crida l’atenció per la força i la contun-dència que deixa entreveure entre les esquerdes intencionades que solquen algunes de les seves peces, amb una simplicitat de formes extraordinària. La simbiosi dels materials que utilitza, tot i que a primera vista podrien sem-blar difícils de combinar, l’aconsegueix

Exposició del ceramista Joaquim Espuny al Vendrell _______________________________________________________

d’una manera natural. (Més informació:www.revistaespigol.com).

L’Escola Municipal Maria Dolors Calvet del Vendrell acullirà a principis de juny una orquestra de Finlàndia, la Hyvinkää Chamber Orquestra, formada per estudiants de música d’entre 14 i 20 anys. El dimarts, dia 2 de juny actuaran a dos quarts de set de la tarda a l’Auditori Pau Casals del Vendrell. L’entrada és gratuïta.

Una orquestra finlandesaa l’Auditori Pau Casals

Page 30: maig 2009

EsportsEspígol Baix Penedès 30

FUTBOL - L’alcaldessa de Cunit, envoltada de diversos regi-dors, va rebre de manera oficial als jugadors, entrenadors i direc-tius del CF Cunit que han assolit recentment el retorn a la Segona Territorial. Judith Alberich els va lliurar la copa de campions i els va animar a continuar pel camí dels èxits. D’altra banda, recentment la Junta Directiva que presideix Adolfo Rodríguez ha ratificat en el càrrec a l’entrenador Cèsar Drago, que ja prepara un equip per despuntar a la Segona Territorial.

L’alcaldessa rep als campions del CF Cunit

FUTBOL - L’Agrupació de Veterans de Calafell jugarà el seu tor-neig d’inici d’estiu el 30 i 31 de maig al Camp Municipal de Calafell. Els equips convidats són el Colegio de Universitarios de Zaragoza, el Colegio de Abogados de Zaragoza i els Veterans d’Aragó.

Els primers partits de semifinals es jugaran dissabte, dia 30, a partir de les 9 del matí i els jugaran l’equip organitzador contra els Veterans d’Aragó i, a 1/4 d’11 del matí els Universitarios de Zara-goza i els Abogados de Zaragoza. El diumenge, a partir de les 9 del matí, es jugarà el partit de consolació i a partir d’1/4 de 10 del matí, la final.

Els veterans de Calafell jugaran el seu torneig el 30 i 31 de maig al Municipal

HANDBOL - L’equip infantil femení del CE Vendrell va jugar els dies 22, 23 i 24 de maig, la fase prèvia dels Campionats d’Espanya a Palència (Castella-Lleó). En el primer partit les noies del Vendrell van perdre amb l’equip amfitrió (24-19) i a l’endemà no van poder guanyar al campió navarrès, Loyola Itxako (17-14). Diumenge van superar el campió de la Rioja, l’Anagran Agreda (18-16).

L’equip infantil femení del Vendrell acaba tercer a Palència

PATINATGE - La Federació Espanyola de Patinatge (RFEP) ha proposat a les federacions autonòmiques que la temporada vinent hi hagi un nou format de competició a la Primera Nacional Espan-yola. La proposta, motivada per la recessió econòmica, és que, enlloc d’un grup, n’hi hagi dos de dotze equips, com ja succeïa fa unes temporades. En cas que la proposta prosperi, serien tres, i no pas un, els equips de la Primera Nacional Catalana que acon-seguirien l’ascens a la categoria nacional. El Patí Calafell depèn d’ell mateix per ser campió quan resten quatre jornades de lliga.

TENNIS - Cunit acollirà la primera edició de l’Open de Tennis Vila de Cunit-Costa Daurada, que es jugarà a la Zona Esportiva Municipal de l’1 al 7 de juny. El torneig se celebrarà gràcies a l’acord entre el Club Sports Tennis Cunit, organitzadora de l’es-deveniment, l’Ajuntament de Cunit i el Patronat de Turisme de la Costa Daurada. La fase prèvia serà oberta i il·limitada en edat i en participants. Al quadre final hi seran els 16 millors classificats/des amb 4 caps de sèrie, segons el rànquing actual nacional. La final

1r Open Vila de Cunit-Costa Daurada

Es prepara una reestructuració a la Primera Nacional Espanyola degut a la crisi econòmica

________________________________________

________________________________________

està prevista per al matí del dissabte, dia 6 de juny. Entre les categori-es masculina i femenina es repartiran en total 2.700 euros en premis. També n’hi haura d’al-tres com nits en un gran hotel de la comarca.

El CF Calafell necessita un punt per ser tercerFUTBOL - El CF Calafell, que entrena Josep Piguillem, acabarà

definitivament tercer a la lliga del grup tercer de la Segona Territo-rial, atès que el diumenge, 24 de maig, va guanyar al camp de la UE Segur (1-4) amb els gols de Joan Ollé (2), Miquel Àngel Olalla, de penal, i Manolo Rodríguez. En cas que La Floresta guanyés diumenge vinent a Sant Jaume, el Calafell en tindria prou amb un empat davant el Santa Creu, partit que es jugarà a les sis de la tarda. Pel que fa al Segur, recordem que el seu entrenador, Andrés Sáez, va deixar l’equip el dia 20.

Per altra banda, l’equip femení de la UE Segur ha deixat aquest club i ha recalat en el CF Calafell. De fet, el mes vinent, les noies ja jugaran un torneig amb els colors del CF Calafell.________________________________________

________________________________________

Page 31: maig 2009
Page 32: maig 2009