30 d’octubre de 2015núm. 27

www.diarimes.com

L’Ajuntament de Vila-seca és el primer de Catalunya a tenir deute bancari zeroLIQUIDACIÓ El ple municipal aprovarà avui liquidar tots els préstecs pendents amb els bancs, per un import de 13,74 milions d’euros

CONSERVATORI

La ‘Tempesta Musical’ d’Alfred Rodríguez Picó captiva els estudiants L’home del temps de TV3 va impartir la conferència inaugural del curs. P13

INVERSIONS Amb l’amortització de tot el deute bancari el consistori podrà destinar el superàvit pressupostari a inversions per al municipi. P4 La liquidació es començarà a fer efectiva aquest desembre.

OLÍVIA MOLET

Els vila-secans es mantenen fidels al tradicional romiatge a Mas CalvóAMBIENT FESTIU Després de la tradicional missa i l’actuació dels Xiquets de Vila-seca, els assistents van poder visitar la casa on va néixer el sant i van degustar coca, xocolata i vi. P2

El bon temps va acompanyar la celebració, que com mana la tradició es va fer a la finca on va néixer el sant local.

C.M.

ACTUALITAT

Els pastissers confien que la Castanyada en dissabte els faci vendre més El panellet de pinyons tornarà a ser el rei per Tots Sants. P8

GALA BENÈFICA

Nancy Fabiola Herrera i Rubén Fernádez, un duo de luxe a la gala SolidàriaEs farà el pròxim 13 de novembre i les entrades ja estan a la venda. P11

SOCIETAT

Un taller ensenya a utilitzar el riure com a teràpia per al benestar físic i emocional L’activitat forma part dels actes programats amb motiu de la celebració de la Setmana del càncer de mama. P10

CRISTINA AGUILAR

Les disfresses són una bona manera de fer riure.

2 mésvila-seca30 d’octubre de 2015 EL TEMA

Cristina SerretMalgrat que el dia 25 d’octubre es va despertar ennuvolat, als volts de les dotze del migdia el sol lluïa radiant a la finca Mas Cal-vó. Com ja és tradició, la família Ferrero va obrir-ne les portes per tal que els fidels, vinguts de Vila-seca i Reus, poguessin celebrar un any més la festivitat de Sant Bernat Calvó al lloc que el va veu-re néixer. Així, després que l’any passat la celebració es traslladés a Santes Creus amb motiu del vuitè aniversari de la Professió Monàstica de Sant Bernat Calvó, enguany la cita ha recuperat l’es-pai que li és propi.

Una tradició que agermanaTot i que el mas es troba dins del terme municipal de Reus, està sota la jurisdicció eclesiàstica de Vila-seca, motiu pel qual va ser el rector local qui va presidir la missa commemorativa que va encetar els actes de celebració. Entre el públic assistent hi ha-via una nombrosa representació del consistori vila-secà, així com l’alcalde de Reus, Josep Pellicer, i l’alcaldessa d’Aiguamúrcia, Fina Bartolí.

Un cop acabada la celebra-ció eucarística, van actuar els Xiquets de Vila-seca, que van descarregar un 3d6, un 4d6 i dos pilars de 4. Tot seguit es van obrir les portes de la casa nadiua de Sant Bernat, i tots els assistents

van poder passejar per les seves estances i contemplar-ne tots els racons. El romiatge a Mas Calvó es va cloure amb el tradicional tastet de coca amb sucre, xocola-ta i vi. Durant tot el matí la famí-lia Ferrero, amfitriona de la festa, va participar dels actes i va estar explicant als visitants tot allò que

els van demanar, sobretot qües-tions relacionades amb la finca i el sant.

Fill de Vila-secaBernat Calvó va ser fill de propie-taris rurals. Batejat a la parròquia de Vila-seca, hi va cursar els seus primers estudis, i posteriorment

va ordenar-se monjo cistercenc. Amb els anys arribà a ser abat de Santes Creus, bisbe de Vic, propulsor de la reforma ecle-siàstica a Catalunya i conseller privat i amic íntim del rei Jaume I. L’església catòlica el va elevar a la condició de Sant Bernat Calvó segles després.

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va recordar que Bernat Calvó va ser un jove «inquiet i compromès amb el seu temps, que va arribar a esdevenir l’as-sessor del rei Jaume en les seves conquestes polítiques i militars, i responsable de la repoblació dels territoris conquerits, una tasca

d’una complexitat enorme». Poblet també va destacar el

fet que, trobades com aquestes, serveixen per divulgar la figura de qui va ser «un personatge sin-gular» entre els més petits, ja que és una bona manera de fer-los conèixer de primera mà la histò-ria local.

C.M.

Jordi Vila, rector de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, va oficiar la missa solemne de la festivitat de Sant Bernat Calvó.

SOCIETAT

Mas Calvó s’engalana per acollir el tradicional romiatge de Vila-secaCom ja és tradició, un bon nombre de vila-secans es van acostar fins a la finca per celebrar la diada del sant local

C.M.

3mésvila-seca30 d’octubre de 2015 EL TEMA

A la celebració hi van ser presents els alcaldes de Vila-seca, Reus i Aiguamúrcia.

Els Xiquets de Vila-seca van ser els en-carregats de tancar formalment el tradi-cional acte del romiatge fins a l’indret on va néixer Sant Bernat Calvó. La colla va

iniciar l’actuació amb un 3 de 6, que es va plantar i descarregar sense especials complicacions. Posteriorment va oferir un 4 de 6 a la segona ronda. El castell

també es va resoldre sense problemes, tot i que segurament una major presèn-cia d’efectius a la pinya hauria facilitat una construcció més àgil i ferma. Final-

ment la colla va tancar l’actuació amb dos pilars de quatre que, tot i algun petit dubte de la canalla, es van completar perfectament.

Els Xiquets de Vila-seca descarreguen el 3d6, el 4d6 i els dos pilars de quatreLa festa es va acabar amb el tradicional repartiment de coca, xocolata i vi.

Mas Calvó és un edifici singular donat que és una mostra de gòtic català en l’àmbit rural, un fet poc habitual.

Tots els assistents van poder passejar per les estances del mas propietat de la família Ferrero, que es troba a tocar de l’autovia de Salou.

C.M.C.M.

C.M.

4 mésvila-seca30 d’octubre de 2015 ACTUALITAT

Cristina SerretEl ple municipal aprovarà aquest divendres l’amortització de tots els préstecs que l’Ajuntament té pendents des de l’any 2001 amb quatre entitats financeres. D’aquesta manera liquidarà tot el deute bancari pendent, que és de 13,74 milions d’euros, i es conver-tirà en la primera ciutat de Cata-lunya en quedar completament lliure de deute bancari.

Collats pel govern centralSegons el regidor d’Hisenda i Activitat Econòmica, Xavier Farriol, «aquesta ha estat una decisió que no s’hauria pres en circumstàncies normals, per-què el nostre deute bancari és moderat i té un cost en forma d’interessos molt baix; no tindria cap sentit tornar un diner quan el tenim tan barat i disponible». Això no obstant, s’ha optat per liquidar el deute bancari per tal d’alliberar-se de les restriccions marcades per la llei estatal de transparència de 2013: «en els últims anys de crisi econòmi-ca el govern del PP ha establert unes disposicions legals que restringeixen severament les nostres actuacions. La més se-vera i que ens afecta més direc-tament és un article de la llei de transparència, que diu que totes les administracions locals tenen l’obligació de dedicar els superà-vits a reduir l’endeutament. Si no

ho fan així, es considerarà falta greu, i a més poden ser castiga-des amb inhabilitació», explica

Farriol. El regidor lamenta que aquest reglament s’apliqui de forma estàndard a tots els ajun-

taments, sense tenir en compte si estan molt o poc endeutats, o si els interessos que paguen són molt alts o molt minsos, ja que els ajuntaments amb les finan-ces sanejades, com és el cas de Vila-seca, es veuen obligats a de-dicar el superàvit pressupostari a amortitzar un crèdit que els és

poc costós en termes econòmics. Per aquest motiu s’ha pres la

decisió de liquidar completa-ment el deute i alliberar-se així d’aquesta cotilla que frenava les inversions.

Xavier Farriol també ha apun-tat que aquest és un bon moment per retornar els diners, ja que

amb la baixada dels tipus d’in-terès, els rendiments que gene-raven aquests diners han caigut en picat: «en els últims 25 anys, i amb l’única excepció d’un any, l’import dels interessos cobrats ha superat el dels interessos pa-gats. Fins ara aquesta era una altra raó de pes per mantenir els diners ‘a casa’. Però ara els tipus d’interès han baixat i els rendi-ments que el banc ens paga pels diners que hi tenim són una mi-sèria».

Una feina de molts anys Farriol considera que el fet que l’Ajuntament de Vila-seca sigui el primer de tot Catalunya en li-quidar el deute bancari és fruit d’una feina ben feta, duta a ter-me durant molts anys, i que té una relació directa amb el fet que a Vila-seca hi ha hagut una esta-bilitat política de molta durada: «tenim una situació de solidesa financera a la qual no s’hi arriba amb un any. Algú que comenci a gestionar un ajuntament amb problemes ho tindrà molt difícil per resoldre-ho tot amb quatre anys. Quan es treballa de forma progressiva, es poden resoldre aquestes situacions molt millor. Considero que vam saber ajus-tar-nos a la crisi quan tot just co-mençava, l’any 2008. A l’Ajunta-ment vam començar a restringir pressupostos. És molt diferent corregir un problema a petits tocs i a l’avançada que quan ets al mig de la tempesta i amb l’aigua al coll. Si has passat bé l’època de crisi, ara afloren els resultats.»

La liquidació del deute banca-ri de l’Ajuntament de Vila-seca es farà en dues fases. La primera, al desembre, i la segona al mes d’abril de 2016, ja que hi ha dos crèdits que, per condicions del contracte, no es poden cancel·lar fins aquella data.

AJUNTAMENT

El plenari aprovarà aquest divendres la liquidació de tot el deute bancari Vila-seca es convertirà d’aquesta manera en la primera ciutat catalana de més de 20.000 habitants amb deute bancari 0

El deute pendent és de 13,74 milions d’euros, i es liquidarà en dues fases, al desembre i a l’abril

L’Ajuntament s’alliberarà de les restriccions a les inversions imposades pel govern de l’Estat

OLÍVIA MOLET

La llei de transparència obliga als ajuntaments a dedicar el superàvit a liquidar deute.

ESPORTS

La gran cursa BTT Torre d’en Dolça es va cele-brar el passat 18 d’octubre i va comptar amb la presència de 98 nens i nenes vinguts de Barce-lona, Girona, Tarragona i Andorra, i amb unes edats compreses entre els 6 i els 14 anys, i que

van competir en les categories de prebenja-mins/benjamins (6, 7 i 8 anys), principiants (9 i 10 anys), alevins (11 i 12 anys), i infantils (13 i 14 anys). Els participants van córrer en un circuit pel gran parc urbà de Vila-seca. Redacció.

Gairebé un centenar de corredors al II Open infantil Torre d’en Dolça

CEDIDA SALUT

Maria del Mar Martori, responsable de la uni-tat de Musicoteràpia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, va impartir un taller de mu-sicoteràpia al Conservatori de Música el passat 23 d’octubre. El curs formava part dels actes

commemoratius del Dia Mundial del Càncer de mama. A més d’aquesta activitat, també es van programar altres accions, com una Taula Infor-mativa, una xerrada sobre suport psicosocial en el càncer i un taller de riureteràpia. Redacció.

Musicoteràpia contra el càncer de mama

CEDIDA

5mésvila-seca30 d’octubre de 2015ACTUALITAT

RedaccióEn una nova iniciativa de l’As-sociació de Comerciants i Em-presaris de Vila-seca, el Parc de la Riera va viure un cap de set-mana comercial gràcies a la 11a Diada Comercial, un certamen que té com a objectiu primordi-al servir de gran aparador dels establiments i els serveis locals. Amb aquesta finalitat els em-presaris de Vila-seca van muntar els seus estands i van oferir al públic visitant una bona mostra dels seus productes i activitats. En paral·lel, l’ACEV va organitzar tot un plegat d’activitats que van atraure un bon nombre de passa-volants.

Una gran festaLa Diada va començar dissabte al matí, quan els infants van po-der gaudir dels inflables que es van instal·lar al mateix Parc de la Riera i els visitants van poder participar de sessions de maqui-llatge. A l’hora de dinar es va fer una gran paellada popular amb la participació de Cintet Menjars,

i a la tarda es van repetir les acci-ons del matí, amb l’afegitó d’una sessió de zumba, una xocolata-da i l’espectacle Saltimbancov. El matí de diumenge també hi va haver inflables i maquillatge, mentre que al migdia Toni Mene-ses es va encarregar del Vermut electrònic. A l’hora de dinar es va servir una fideuà popular amb la col·laboració de Vila-seca Mar, i després d’una tarda amb les ma-teixes atraccions que al matí, la diada comercial es va cloure amb l’actuació del Mag Vidi.

Alfred Monreal, president de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca, s’ha mostrat molt satisfet amb l’aflu-ència de públic, ja que va superar les expectatives: «sabem que la crisi fa que vingui menys gent, per això vam fer unes previsions a la baixa, i ens ha sorprès veure que va venir més públic de l’es-perat». La finalitat de la festa és mostrar les novetats, però aquest any es va decidir que els expo-sitors també podien vendre els seus productes.

ACEVCOMERÇ

Els comerciants recuperen la Diada del Comerç amb una bona resposta de públic Es va celebrar el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre al Parc de la Riera de Vila-seca

A la foto superior, la demostració de zumba. Sobres aquestes línies, dos estands dels comerços de Vila-seca.

TURISME

El I Congrés Internacional de Turisme Familiar es farà a PortA-ventura el 12 i 13 de novembre. Organitzat per l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat i el Patronat de Turisme de la Dipu-tació de Tarragona, aplegarà cinc-cents professionals del sector turístic al Centre de Convencions. Redacció.

El sector turístic es reunirà a PortAventura

CEDIDA FORMACIÓ

Una trentena de professionals del sector turístic van participar al taller ‘El monitoratge de la reputació on-line’, organitzat pel Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya juntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació i la Facultat de Turis-me i Geografia de la Universitat Rovirar i Virgili. Redacció.

Aprendre a gestionar la reputació on-line

CEDIDA

Vila-seca organitza un ball solidari amb La Marató de TV3

SOLIDARITAT

L’Ajuntament de Vila-seca, jun-tament amb diversos establi-ments i comerços vila-secans, organitza una jornada de ball solidari a favor de La Marató de TV3, enguany dedicada a la diabetis i l’obesitat. L’activitat es durà a terme el diumenge 22 de novembre a partir de les 11 del matí a la plaça de Miquel Martí i Pol i anirà a càrrec de di-versos monitors que impartiran una masterclass de zumba. Per tal de participar-hi, es podrà

fer un donatiu de 8 euros, que inclourà una samarreta, aigua i un minientrepà per a tots els participants. Els tiquets estaran a la venda en diversos establi-ments: Bosc dels Somnis (avin-guda de la Verge de Montserrat, 23), Escola de Dansa Begoña Ramos (carrer Oest), La Pelu del Poble (carrer de les Creus, 14, ), Centre Cívic i Cultural el Colomí (carrer de Tarragona, 22, ) i Gimnàs Tarragona (carrer Reding, 17, Tarragona) . Redacció

6 mésvila-seca30 d’octubre de 2015 ACTUALITAT

DIVENDRES

3021 30 h. Auditori Josep CarrerasLes compositores noucentistes. Maria Teresa GarrigosaOrganitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

DISSABTE

3116 15 h. OCine Vila-secaPel·lícula: Del revésPreus: 4,20€ En el marc de CINC, Cine-ma infantil en català.

DIUMENGE

111 h. Espai d’interès natural de la

Sèquia Major

ACTES PREVISTOS

Visites guiades gratuïtesTots els diumenges a les 11 h. D’octubre a febrer. Informació i punt de trobada: Oficina del Patronat Municipal de Tu-risme de la Pineda, Passeig de pau Ca-sals, 67. Tel. 977 373 037.

DIVENDRES

621 30 h. Auditori Josep CarrerasEls concerts per a piano 2 i 3 de RachmaninovAmb Leonel Morales i l’Orquestra sim-fònica del Conservatori superior de Castelló.Organitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

DISSABTE

716 15 h. OCine Vila-secaPel·lícula: Atrapa la banderaPreus: 4,20€ En el marc de CINC, Cinema infantil en català.

Farmàcies de guàrdia a Vila-seca de setembre a desembre del 2015

Del 24 al 30 d’agost ........................................................................................ JansàDel 31 d’agost al 6 de setembre ................................................ Domingo RoigéDel 7 al 13 de setembre ................................................................................. TusetDel 14 al 20 de setembre.............................................................. Domingo SaigíDel 21 al 27 de setembre ......................................................................... EscobarDel 28 de setembre al 4 d’octubre .............................................................. JansàDel 5 a l’11 d’octubre .................................................................... Domingo RoigéDel 12 al 18 d’octubre ................................................................................... TusetDel 19 al 25 d’octubre ...................................................................Domingo SaigíDel 26 d’octubre a l’1 de novembre ....................................................... EscobarDel 2 al 8 de novembre .................................................................................. JansàDel 9 al 15 de novembre ............................................................ Domingo RoigéDel 16 al 22 de novembre ............................................................................. TusetDel 23 al 29 de novembre ............................................................Domingo SaigíDel 30 de novembre al 6 de desembre .................................................. EscobarDel 7 al 13 de desembre .................................................................................. JansàDel 14 al 20 de desembre ............................................................ Domingo RoigéDel 21 al 27 de desembre .............................................................................. TusetDel 28 de desembre al 3 de gener (2016) ..................................Domingo Saigí

Farmàcies de guardia a la Pineda per a l’any 2015Tots els dissabtes de l’any. .......................................................... Obert tot el diaDel 7 de juny al 27 de setembre .............. Diumenges i festes, obert tot el diaDel 4 d’oct. a l’1 de novembre .....................Diumenges i festes, obert al matíDies 6 i 8 de desembre .....................................................................Obert al matíServei d’urgències (Nit) .................................Del 6 de juliol al 13 de setembre Horari de farmàcia a la Plana Oberta tots els dies de dilluns a divendres

SERVEIS Farmàcies a Vila-secaFarmàcia Domingo RoigéC. Tarragona, 5Telèfon: 977 39 40 84

Farmàcia Domingo SaigíAv. Ramon d’Olzina, 42Telèfon: 977 39 50 86

Farmàcia EscobarC. de Vic, 20Telèfon: 977 39 16 72

Farmàcia JansàPl. de Voltes, 4Telèfon: 977 39 03 74

Farmàcia TusetAv. de Francesc Macià,9Telèfon: 977 39 02 17

Farmàcies a la PinedaFarmàcia MasotPg. de Pau Casals,85Telèfon: 977 37 11 11

Farmàcia a la PlanaFarmaciola EscobarC. d’Almeria 7Telèfon: 977 37 16 72

DIUMENGE

810 h. Parc de la Torre d’en DolçaXXXIII Cross de Vila-seca Organitza: Club Atletisme Vila-seca.

13 30 h. Escola A. Torroja i MiretPaella solidària i

homenatge a la Gent Gran de Vila-seca.Recaptació a favor de La Marató de TV3. Organitza: Residència de Vila-seca.

DIVENDRES

1321 30 h. Auditori Josep CarrerasGala benèfica amb Nancy Fabiola Herrera, mezzosoprano, i Rubén Fernández Aguirre, pianoOrganitza: Fundació privada Auditori Josep Carreras.

DISSABTE

1420 30 h. Pavelló Municipal

d’Esports de Vila-secaPresentació Oficial dels equips del Club Hoquei Vila-secaOrganitza: Club Hoquei Vila-seca.

RedaccióL’Ajuntament de Vila-seca i el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya han aprovat un any més el conveni de col·laboració pel funciona-ment de la Unitat d’Escolaritza-ció Compartida Municipal “Aula 15”.

Aquest conveni pel curs 2015-2016 té un cost de 122.602 euros, dels quals l’Ajuntament n’aporta 41.591 i la Generalitat 81.011, i

permet la realització d’activitats complementàries d’ESO adreça-des a alumnes amb necessitats educatives especials.

La UEC Municipal “Aula 15”, que es ve realitzant al municipi de Vila-seca des de l’any 2001, ha permès que prop de 140 alumnes d’entre 13 i 16 anys i amb neces-sitats educatives molt especials, puguin tenir un millor accés al món laboral i una continuïtat en els seus estudis.

L’A15 és un recurs d’atenció educativa especialitzada, un es-pai d’aprenentatge alternatiu per a alumnes amb dificultats d’inte-gració al medi escolar.

La Unitat d’Escolarització Compartida Municipal “Aula 15” desenvolupa una ESO adaptada fomentada en la promoció de les competències bàsiques esti-pulades pel Departament d’En-senyament de la Generalitat de Catalunya.

FORMACIÓ

Catorze anys consecutius de l’Aula 15 a Vila-secaS’hi duen a terme activitats complementàries d’ESO

OCI

El 31 d’octubre i el 7 de novembre s’han programat a la sala OCine de Vila-seca les dues últimes sessions d’aquest cicle. El 31 d’octu-bre es projectarà la pel·lícula Del revés, i el 7 de novembre Atrapa la bandera. Els preus són populars, amb una tarifa única de 4,50 euros per espectador. Redacció

Torna la gran festa del cinema en català

Últim dia per presentar els treballs del concurs fotogràfic Albert Itúrria

Aquest divendres 31 d’octubre és l’últim dia per participar al concurs fotogràfic convocat per l’Ajuntament de Vila-seca en memòria del fotògraf local Albert Itúrria. El concurs, que enguany arriba a la tercera edició, compta amb dues ca-tegories (adults i infantil) i té com a objectiu premiar les mi-llors fotografies sobre espais singulars i guarniments florals del municipi. Els premis per a la categoria d’adults són de 700 € per al primer, 350 € per al segon i 175 € per al tercer. A la categoria infantil s’establei-xen cinc premis, dotats amb material escolar per valor de 50 €. Les obres es poden lliurar a la Regidoria de Cultura o per correu postal. Més informació al web municipal www.vila-seca.cat. Redacció

SERVEIS

Horari especial al Cementiri per Tots SantsAmb motiu de la festivi-tat de Tots Sants, i tenint en compte l’afluència de públic que, com és tradi-ció, s’acosta al Cemen-tiri municipal, durant el cap de setmana del 31 d’octubre i 1 de novem-bre s’ha ampliat l’horari d’apertura d’aquest es-pai. Així, tots dos dies el Cementiri restarà obert entre les 8 30 h i les 18 h. A partir del dia 2, l’horari serà l’habitual: de dilluns a dissabte de 9 a 13 h i de 15 a 18 h, mentre que els diumenges obre de 9 a 13h. Redacció

PUBLICITAT 7mésvila-seca30 d’octubre de 2015

8 mésvila-seca30 d’octubre de 2015 SOCIETAT

Cristina SerretNomés despuntar el mes d’oc-tubre ja van començar a aparèi-xer, encara de manera tímida, els primers panellets als apara-dors dels forns i pastisseries. A poc a poc van anar prenent més protagonisme, fins que aquesta mateixa setmana s’han convertit en el principal reclam d’aquests establiments especialitzats en el dolç. Els pastissers apunten que el fet que enguany Tots Sants caigui en diumenge farà que la venda de panellets possiblement es dispari, animada pel consum de cap de setmana.

Així ho creuen també Josep i Joan Sans, pare i fill propietaris del Forn Sans, un establiment de referència a Vila-seca pel que fa al pa tradicional i els productes de pastisseria.

Ja fa dies que al seu obrador elaboren diàriament una bona tongada de panellets, però des del passat dilluns la feina s’ha intensificat, estimulada per la demanda creixent a mesura que s’acosta la Castanyada. «Al matí fem pa, com sempre, i a les tardes ampliem l’horari i les dediquem a elaborar els panellets», explica el Josep. Com ja és habitual a la

casa, la finestra de l’obrador, que és a tocar de la botiga i dóna al carrer de la Verge de la Pineda, és ben oberta, per tal que tothom pugui veure que, a can Sans, no s’hi fan trampes: tot es fa de ma-nera artesanal i amb productes de primeríssima qualitat.

Segle i mig de tradicióAquest pròxim mes de novem-bre el Forn Sans celebrarà el 150 aniversari. En aquest segle i mig de vida l’establiment ha estat sempre en mans de la família, i en l’actualitat ja hi treballa la cinquena generació, representa-

da pel Joan, que a poc a poc s’ha anat incorporant al negoci. Va ser l’any 1865 que la família Sans va comprar el que fins llavors ha-via sigut «el forn del poble», allà on la gent hi anava a coure el seu pa i que l’Ajuntament arrendava de forma anual a una família de Vila-seca. Un segle i mig després l’aspecte de l’obrador ha canvi-at força, però no la manera de fer el pa. Aquella manera de fer reposada, cuidant el producte i amb matèries primeres de qua-litat són encara les premisses de la casa Sans, especialitzada en tota mena de pans i també

en dolços de temporada, com els mateixos panellets. Aquests dies a l’obrador es posa l’accent en els panellets de pinyons, que són els que tenen més sortida, però sense deixar de banda es-pecialitats com els d’ametlles, gema, avellanes, maduixes, cafè o coco. I a més, també ofereixen panellets ‘gurmet’, amb sabors tan temptadors com el coulant, el cigaló, el Chartreuse o els Pe-tazetas, que provoquen petites explosions a la boca.

Preguntat si els panellets de pastisseria no són massa cars, el Josep i el Joan es mostren con-

TRADICIONS

Forn Sans i Pastisseria Sant Bernat, tradició i qualitat per Tots SantsJa fa uns dies que els dos elaboradors de Vila-seca han començat a vendre panellets per a tots els gustos

CRISTINA AGUILAR

Què és el que diferencia un panellet low cost, de supermercat, del panellet artesanal? Bàsicament, els ingredients amb els quals ha estat elaborat. D’aquesta qüestió, al Forn Sans en fan bandera, perquè tal com as-segura el Josep, de la quarta generació de forners de la família, només fan servir ametlla marcona i pinyons de Castella. «La diferència del que fem nosaltres amb els panellets industrials és molt gran, perquè aquells porten pinyons xinesos que no tenen cap gust», assegu-ra el Josep. Per aquest mo-tiu, afegeix, la diferència de preu entre els uns i els altres està més que justificada. I això no obstant, assegura, al Forn Sans el quilo de pa-nellets té un preu més que raonable. C.S.

«L’ametlla, marcona, i el pinyó, de Castella»

FORN SANS

9mésvila-seca30 d’octubre de 2015SOCIETAT

La millor manera de conservar-los és embolicats amb el paper de la botiga o de diari

Els panellets amb més demanda són els tradicionals de pinyons, ametlles o gemma

Joan Oliver, el pastisser que col·labora amb el Forn Sant Bernat i els ajuda en èpo-ques de molta feina, apunta que, el primer que cal per fer uns bons panellets a casa és escollir productes de màxima qualitat. «A més, la textura de la massa també és important: ha de ser com un puré espès». A l’hora de coure’ls el Joan assegura que la clau és el forn: «ha d’estar ben calent». Amb aquestes tres premisses és difícil que els panellets no surtin bons. Pel que fa a la mida, el veterà pastisser apunta que cada panellet hauria de pesar uns 30-40 grams aproximadament. D’aquesta manera s’obte-nen dolços que es poden menjar en dues o tres mos-segades i que no atipen tant com per no menjar-ne més.

«El secret d’uns bons panellets és un forn ben calent»

OLÍVIA MOLET

CRISTINA AGUILAR

tundents: «cobrar un preu d’en-tre 39 i 45 euros el quilo de pane-llet és molt més que raonable si es té en compte el producte que oferim, que és de màxima qua-litat». Així queda demostrat a la botiga, perquè aquests dies no paren de despatxar safates i sa-fates de panellets a apassionats d’aquest producte que hi van, no sols de la mateixa Vila-seca, sinó també de poblacions com Reus, Salou o fins i tot Tarragona.

Sant Bernat, un relleu reeixitNo massa lluny del Forn Sans, al carrer del Compte de Sicart, hi ha un altre exemple de negoci pastisser basat en el treball ar-tesanal. Es tracta de la pastisse-ria Sant Bernat, oberta ara fa 44 anys. Al capdavant hi ha la Luisa Blanco, que es va fer càrrec del negoci després que els propie-taris originals, l’Emilio Serret i

la Mariona es jubilessin, ara fa un any i mig aproximadament. El relleu del negoci es va fer de manera progressiva, i els antics pastissers van acompanyar la nova mestressa en tot el procés de canvi. Ara ella en du les reg-nes, i a l’obrador hi té en Fran Domínguez. A més, compta amb l’ajuda puntual de Joan Oliver, que havia estat pastisser dels Serret i que durant el primer any de la nova etapa va ajudar la Lui-sa i el Fran a fer-se amb el negoci i la clientela. Per les mans d’Oli-ver han passat quilos i quilos de panellets, des dels clàssics amb més sortida (ametlla, pinyons, gema, coco, cafè) fins al que són els panellets emblema de la casa: amb forma de castanya, d’aglà, de rovelló o d’animalets. Com manen els canons, al Sant Bernat gasten només ametlla marcona i pinyó de Castella. Els ous, són de

granja. I amb aquests ingredients només en pot sortir un producte de primera. Pel que fa als preus, Joan Oliver assegura que «si els pinyons de Castella es venen a un preu d’entre 50 i 60 euros el quilo, el panellet ha de ser car a la força», però adverteix que els industrials també ho son, i en canvi «estan fets amb pinyons xinesos, que quan te’ls menges semblen serradura».

Malgrat tot, al Sant Bernat el preu no ha estat mai un factor de venda. Així ho demostren les xifres, ja que l’any passat, per exemple, calculen que van arri-bar a despatxar més de cent qui-los de panellets.

Pel que fa a la compra i conser-vació, el veterà pastisser recoma-na embolicar els panellets que no ens mengem amb el mateix paper de la pastisseria o amb un paper de diari: «cal evitar les neveres i les carmanyoles. Amb el paper el panellet respira però queda protegit de l’aire i la humi-tat, que amb el pas dels dies aca-barien fent malbé el producte, perquè és un aliment semicrú».

FORN SANT BERNAT

10 mésvila-seca30 d’octubre de 2015 SOCIETAT

Cristina SerretDiversos estudis apunten que el riure és un estimulant de les en-dorfines, també conegudes com ‘les hormones de la felicitat’, alhora que fa minvar les hormo-nes responsables de l’estrès i els estats depressius. A més, riure és un excel·lent exercici cardio-vascular i aeròbic: hi ha qui asse-gura que 10 minuts de riallades equivalen a 10 minuts de rem o de cursa.

Tots aquests beneficis se solen associar a la riureteràpia o ioga del riure, una pràctica que es fa servir per al creixement perso-nal i que un grup de dones de Vila-seca va poder experimentar personalment el passat 22 d’oc-tubre.

Somriure a la vidaEl taller va tenir lloc al Centre Cívic del Colomí, i formava part de la Setmana d’actes amb motiu del Dia Mundial del càncer de mama.

La conductora de la sessió, Gabriela Baldini, va obrir el taller recitant el poema ‘El teatre de la vida’ de Charles Chaplin, i tot se-guit va fer una petita introducció sobre el ioga del riure. A continu-ació va convidar les assistents a deixar de banda la vergonya i col-

locar-se una perruca i un nas de pallasso per tal de presentar-se de forma còmica. Aquest exer-cici ja va arrencar les primeres riallades entre les participants,

que no van parar de riure fins que es va acabar la sessió, gaire-bé una hora més tard. Guiades per Baldini, que és professora de ioga i postgau en Psicomotricitat

relacional, van realitzar exercicis guiats per explorar les possibi-litats del riure, combinats amb exercicis de respiració. Baldini els va ensenyar que es pot riure

amb moltes parts del cos més enllà de la boca, i els va demanar de reproduir situacions desagra-dables però vivint-les amb un somriure: així, una multa de trà-

fic es pot convertir en una situa-ció ben còmica si sabem donar-li la volta.

El taller es va acabar amb el ‘tren del riure’, que va fer que les assistents estrenyessin el contac-te entre elles i riguéssin alhora fent les mateixes accions. Final-ment, una música relaxant les va tornar a un estat de calma i les va deixar amb un plegat de sensaci-ons positives.

Lucía Teruel, regidora de Ben-estar social i Polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de Vila-seca, explica que les activitats progra-mades per la Setmana del càncer de mama s’han fet pensant en les persones que han estat diagnos-ticades d’aquesta malaltia, «per-

què els permeten riure i compar-tir després d’haver passat per un impacte vital tan important».

A més, Teruel també ha vol-gut destacar el fet que totes les iniciatives s’han dissenyat de manera que les dones les puguin compartir amb els seus familiars, ja que «aquestes malalties tenen un fort impacte, no solament en la persona, sinó també en el seu entorn». A més del taller de riu-reteràpia, s’ha celebrat una xer-rada, una taula informativa i un taller de musicoteràpia.

VIDA SOCIAL

Riure, riure i riure: el millor antídot per als contratemps de la vidaUn grup de dones de Vila-seca participa en un taller de riuretaràpia organitzat en el marc de la Setmana del càncer de mama

El riure és un estimulant de les endorfines, també conegudes com ‘les hormones de la felicitat’

La riureteràpia o ioga del riure és una pràctica que té com a objectiu el creixement personal

CRSITINA AGUILAR

Riure és un exercici saludable que es pot fer sense límit d’edat i que no requereix cap despesa.

Les participants al taller van recrear diverses situacions còmiques, com presentar-se amb una perruca i un nas de pallasso, que els van despertar les riallades espontànies.

CRISTINA AGUILAR C.S.

11mésvila-seca30 d’octubre de 2015CULTURA

Gales Benèfiques Auditori Josep Carreras

Any 2002 Inauguració 22-11-02: Josep Carreras (Lorenzo Bavaj, piano)

Any 2003 Isabel Rey (Alejandro Zabala, piano)

Any 2004 Jaume Aragall (Marco Evangelisti, piano)

Any 2005 Ofelia Sala

Any 2006 Josep Bros (Marco Evangelisti, piano)

Any 2007 Orquestra Simfònica del Vallès (José Antonio Sainz Alfaro, director)

Any 2008 Lynne Dawson (Alan Branch, piano)

Any 2009 Josep Carreras / Sergi Giménez / Pilar Jurado Orquestra de l’Acadèmia del Liceu (David Giménez, director)

Any 2010 Ewa Podles (Ania Marchwinska, piano)

Any 2011 Barbara Hannigan (Alan Branch, piano)

Any 2012 Ainhoa Arteta (Marco Evangelisti, piano)

Any 2013 Àngel Òdena (Marco Evangelisti, piano)

Any 2014 Maria Bayo (Rubén Fernández, piano)

RedaccióConsiderada una de les grans fi-gures en el panorama líric mun-dial, Nancy Fabiola Herrera ha desenvolupat gran part de la seva carrera artística a Veneçuela i els Estats Units, on resideix en l’ac-tualitat.

Josep Maria Pujals, president del Patronat Municipal de Músi-ca de Vila-seca, ha assegurat que és una gran satisfacció comptar amb la seva presència per a la gala d’enguany, i ha destacat el fet que una figura tan reconegu-da hagi trobat la manera de venir fins a Vila-seca i oferir aquest concert: «després de cantar aquí se’n va cap al Metropolitan de Nova York, per tant ve expres-sament per fer el concert i se’n va directament a un dels millors teatres de música clàssica del món».

Enamorada de l’AuditoriNo és el primer cop que la mezzosoprano canta a l’Auditori Josep Carreras. El passat mes de març va estar-se uns dies a Vila-seca amb motiu de la gravació d’un disc. Va ser el pianista que l’acompanyava, Rubén Fernán-dez Aguirre qui li va recomanar de venir al municipi. Fernán-dez Aguirre havia acompanyat María Bayo en la Gala benèfica de l’any anterior i va proposar a Nancy Fabiola d’aprofitar un espai amb unes condicions tan excepcionals per a la gravació. Arran d’aquell treball, Fabiola Herrera va declarar que l’Audito-ri de Vila-seca tenia una acústica excepcional, «de les millors d’Es-panya».

Rubén Fernández Aguirre tornarà a repetir enguany, i s’en-

carregarà de l’acompanyament al piano, un fet que el propi Josep Maria Pujals qualifica d’excepci-onal, donat que «ens permet fer coincidir la gran personalitat ar-tística de Nancy Fabiola amb un pianista acompanyant del presti-

gi de Fernández Aguirre». A hores d’ara encara no s’ha

confirmat el programa del con-cert, però és probable que la cantant canària inclogui alguna peça de Carmen de Bizet, donat que aquesta ha estat una òpera

crucial en la seva carrera, i per a molts és coneguda pel seu paper de protagonista en aquesta peça. Durant dues dècades de trajectò-ria professional Fabiola Herrera ha actuat al Metropolitan Opera de Nova York, el Covent Garden de Londres, la Deutsche Oper Berlin, l’Arena di Verona, el Ter-mas de Caracalla, Los Angeles Opera, Tokyo, o Tel Aviv entre altres escenaris, amb obres com Anna Bolenna (Jane Saymour,

amb la companyia del Liceu), Il Postino (en la seva estrena abso-luta a Los Angeles, Santiago de Chile i Madrid), Samson et Dalila (Manaos), Les contes d’Hoffmann (París, Seattle), Roberto Devereux (Las Palmas), L’Italiana in Algeri (Las Palmas, Jerez i Kansas City), o Werther (Las Palmas i Oviedo).

Es tracta, doncs, d’una opor-tunitat única per contemplar en directe l’actuació d’una artista excepcional. Així ho corrobora

Pujals: «tot el que podem dir de la Nancy Fabiola Herrera és: feu-nos cas i veniu a veure-la, perquè és una de les millors artistes que podem tenir en un escenari en l’actualitat».

Les entrades per a aquest con-cert, que es farà el 13 de novem-bre, tenen un preu de 50€, són numerades i fora d’abonament. També es poden adquirir loca-litats a la Fila zero (Caixa-Banc 2100 0154 47 0200335708).

Nancy Fabiola Herrera i el pianista Rubén Fernández Aguirre van estar a Vila-seca el passat mes de març gravant un disc i la mezzo es va enamorar de l’Auditori.

AUDITORI

Vila-seca es prepara per rebre a la gran mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera La reconeguda cantant serà la protagonista de la Gala benèfica del 13 de novembre a benefici de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia

La mezzo va estar a Vila-seca gravant un disc i es va enamorar de l’Auditori Josep Carreras

Després de Vila-seca Fabiola Herrera se’n va cap al Metropolitan de Nova York

12 mésvila-seca30 d’octubre de 2015 CULTURA

ACTUALITATC.S.

Cristina SerretQuan els infants que s’havien apuntat a la sessió van veure l’inflable que omplia la sala d’ac-tes del Centre Cívic de la Pineda es van quedar bocabadats. Poc s’imaginaven que aquella tarda farien un passeig per l’espai, con-templarien els estels i escoltarien històries i llegendes relacionades amb l’existència dels planetes i els astres lluminosos.

Tot plegat formava part de l’activitat Contes estrellats, pro-gramada per la Biblioteca de Vila-seca amb l’objectiu de promoure el gust per la lectura. Si bé l’eix central era l’activitat a l’interior de l’inflable, l’oferta de llibres del Biblio@ccés es va reforçar amb una selecció de llibres relacionats amb l’astronomia.

Jep lo llarg i AriadnaUn cop a l’interior del planetari, els infants van escoltar històries com la del Jep lo llarg, principal responsable de que l’estel polar no sigui tan brillant com la resta d’estels, o llegendes com la de la princesa Ariadna, que neces-sitava una corona màgica per semblar bonica als ulls del seu enamorat, i que quan ja no li va fer falta, la va deixar penjada al firmament. Tot, mentre visiona-ven estels, planetes que sorgien

i s’apagaven, i constel·lacions imaginades per les civilitzacions que ens han precedit.

Guiant-los en aquesta passe-jada espaial hi havia l’Alexandre Bonanit, de l’Associació Boca-foscant, especialitzada en la di-vulgació dels valors astronòmics, ambientals i petites produccions

artístiques en les quals es vincula l’astronomia i la cultura popular. Bonanit va assegurar que «l’ex-periència d’entrar en aquesta mena de ‘bolet còsmic’ agrada molt, tant a petits com a grans, i que des de l’associació es busca adaptar els continguts de cada sessió al públic assistent, fent

que sigui interessant i a la vegada divulgatiu».

Els Biblio@ccés de la Pineda i la Plana es van inaugurar l’any passat, i enguany és el primer cop que acullen una programa-ció estable. Després del conta-contes de Sant Jordi, es va decidir apostar per una proposta més in-

novadora, com és la d’un conta-contes a l’interior d’un planetari. El programa d’activitats adreça-des al públic familiar es clourà al desembre amb un taller de Na-dal. L’objectiu final d’aquestes activitats és el foment de la lec-tura, i per aconseguir-ho es bus-quen vies que resultin atractives i

afegeixin un plus als tradicionals contes explicats. Així per exem-ple, al Biblio@ccés de la Plana s’hi va fer una sessió de contes amb música. De cara a l’any que ve, les activitats de la Pineda i la Plana s’intercanviaran, i així tots els nens del municipi en podran gaudir.

Un petit planetari acosta l’univers de la lectura als nens i nenes de la PinedaEl Biblio@ccés va acollir una sessió d’històries relacionades amb l’espai, que van ser contades a l’interior d’un planetari inflable

El planetari inflable que l’Associació Bocafoscant, dedicada a la divulgació dels valors astronòmics i ambientals, va instal·lar al Centre Cívic de la Pineda.

Durant la sessió els infants van poder consultar llibres sobre astronomia i l’espai. Al costat, la sessió de contes que es va dur a terme a la Plana.

13mésvila-seca30 d’octubre de 2015CULTURA

CEDIDES

L’acte va comptar amb les actuacions de Diana Milena Acosta i Erney Felipe Acosta, i Lucía Méndez i Marc Torres, guanyadors dels premis extraordinaris de piano 2014-2015 del Conservatori.

FORMACIÓ

Aquest curs s’han matriculat un total de 386 alumnes, entre l’escola i el Conservatori

ESCOLA DE MÚSICA GRAU PROFESSIONAL TOTAL

Cant 0 Cant 16 Cant 16

Flauta 13 Flauta 16 Flauta 29

Clarinet 8 Clarinet 6 Clarinet 14

Oboè 4 Oboè 2 Oboè 6

Fagot 9 Fagot 3 Fagot 12

Trompa 5 Trompa 2 Trompa 7

Percussió 8 Percussió 4 Percussió 12

Guitarra 34 Guitarra 24 Guitarra 58

Llaüt 0 Llaüt 2 Llaüt 2

Piano 45 Piano 36 Piano 81

Violí 24 Violí 27 Violí 51

Viola 12 Viola 3 Viola 15

Violoncel 15 Violoncel 21 Violoncel 36

Contrabaix 12 Contrabaix 3 Contrabaix 15

TOTAL 354

Especialitats dels alumnes matriculats el curs 2015-16

Picó va explicar com els períodes meteorològics de la història han influït en les composicions musicals.

Cristina SerretEl passat 19 d’octubre la sala Au-ditori Alcalde Josep Malapeira va acollir la inauguració del curs acadèmic de l’Escola Municipal i del Conservatori de Música de Vila-seca. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i va tenir com a convi-dat Alfred Rodríguez Picó, qui durant molts anys va ser l’Ho-me del temps de referència a la televisió pública catalana. Picó es va encarregar d’impartir la conferència inaugural ‘Tempesta musical’, amb la qual es va ficar el públic a la butxaca.

Es dóna la circumstància que Alfred Rodríguez Picó és un apassionat de la música. Germà del compositor avantguardista Jesús Rodrígez Picó, té diversos espectacles relacionats amb la música i la meteorologia, com el Méteodansa, en què combina ball, música i fenòmens meteo-rològics, o el Phenomena Clave, en què es representen 12 fenò-mens meteorològics a través de 12 peces musicals tocades amb clavicèmbal. A Vila-seca va ofe-rir una xerrada molt amena so-bre la relació entre els períodes meteorològics en determinats

moments de la història i les com-posicions musicals.

L’acte inaugural es va cloure amb un concert a càrrec d’alum-nes premiats en els premis extra-ordinaris de piano 2014-2015 del Conservatori de Música de Vila-seca, Diana Milena Acosta i Er-ney Felipe Acosta (piano a quatre mans), Lucía Méndez (soprano) i Marc Torres (piano).

Matriculació estableAquest curs 2015-2016 s’han ma-triculat un total de 386 alumnes, dels quals 221 ho estan a l’Escola de Música i 165 al Conservatori de Grau Professional. Josep F. Solórzano, director del centre, ha assegurat que la matricula-ció està molt consolidada: «no patim per falta d’alumnes, sinó més aviat el contrari, el centre sol mantenir un nivell de matricu-lació de vora 400 alumnes cada any, i estem molt contents que les famílies continuïn dipositant la confiança en la nostra Escola de música i Conservatori».

Solórzano també ha apuntat que enguany se seguirà la ma-teixa línia de funcionament pe-dagògic que en cursos anteriors, alhora que ha expressat la vo-

luntat d’incrementar la relació del centre amb les escoles de pri-mària de Vila-seca, per tal que la música s’acosti als infants, ja sigui en les audicions que tradi-cionalment se celebren a l’Au-ditori, ja sigui amb la presència directa a les escoles: «la música és un valor molt important al municipi, i a més tenim aquest centre que desenvolupa una la-bor musical des de fa molts anys. Per això tenim la intenció que l’ensenyament ordinari pugui gaudir de la música d’una for-ma més pròxima, perquè estem convençuts que és una eina im-prescindible en tots els àmbits de l’educació infantil».

Alfred Rodríguez Picó inaugura el nou curs del Conservatori de Música El popular meteoròleg va captivar el públic de Vila-seca amb la conferència ‘Tempesta musical’

14 mésvila-seca30 d’octubre de 2015 CULTURA

RedaccióQuan una escola està de festa ho està tot el claustre i els alumnes que hi estudien. Però de retruc, la celebració també embolcalla els pares i mares, els representants de les entitats locals, del govern municipal i moltes altres perso-nes que, en un moment o altre de la seva vida, han tingut una relació directa o indirecta amb el centre escolar.

Els actes de celebració del 50 aniversari de l’Escola Torroja i Miret els van aplegar a tots. El passat hi va ser present en tot moment, amb una retrospectiva fotogràfica i audiovisual. El pre-sent, amb la presència de nom-brosos convidats provinents dels diferents estaments locals. I el futur, amb tots els nens i nenes que es van fent grans a les aules, i que van desar tots els seus de-sitjos per a l’avenir a una càpsula del temps que no es podrà obrir fins que no passi mig segle.

La festa de totsEl divendres 16 es va celebrar l’ac-te institucional, amb la presència de la directora de Serveis Territo-rials d’Ensenyament, M. Àngels González i l’alcalde Josep Poblet, així com una nodrida represen-tació municipal. Abans dels par-laments, José Antonio Molet va presentar l’audiovisual ‘Veus de la memòria’, així com el llibre del 50 aniversari de l’escola. Després de les intervencions de les auto-ritats, el Cor Sant Esteve del Con-servatori va interpretar l’himne commemoratiu, confeccionat

a partir de les propostes dels alumnes del centre. Tot seguit es va visionar un divertit lip-dub i

es va fer el tancament de la càp-sula del temps. La jornada es va cloure amb un sopar. L’endemà

dissabte l’escola va tornar a obrir portes i es va omplir de nens i nenes que van anar-hi amb els

pares i familiars per gaudir dels tallers, l’esmorzar popular i les diverses activitats i exhibicions

que es van organitzar. Al migdia es va donar per acabada la festa commemorativa.

CEDIDES

A la sala d’actes es va presentar el llibre commemoratiu de l’efemèride, així com un audiovisual. En el marc de la celebració també es va plantar una alzina commemorativa.

SOCIETAT

Passat, present i futur es troben a la festa dels 50 anys del Torroja i MiretEls dies 16 i 17 d’octubre la veterana escola de Vila-seca va celebrar amb tota la comunitat educativa el seu mig segle de vida

La festa va comptar amb la presència de l’alcalde Josep Poblet i la col·laboració del Cor Sant Esteve, que va interpretar l’himne de l’escola.

15mésvila-seca30 d’octubre de 2015OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1312-2015ISSN 2462-3105

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

Ara ja tens un canal per

fer-nos arribar allò que et

sembla que cal fer públic,

l’actualitat que cal donar a

conèixer i les opinions que

mereixen ser expressades.

Tot el que consideris

important per

Vila-seca i que la gent del

municipi no es pot deixar

perdre.

Fes-ho arribar al nostre

correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

Educant petites grans persones

TRIBUNA

Cinquanta anys educant petites grans persones. Aquest és el lema que va pre-sidir divendres passat els actes de com-memoració del cinquantè aniversari de l’Escola Torroja i Miret. Autoritats mu-nicipals i Educatives, mestres, pares i mares, alumnes i tots els allí plegats van viure un acte en el que la paraula clau va ser l’emoció. Emoció de retrobar-se amb aquell antic amic, amb aquell mestre o mestra tan sever o severa que et va en-senyar a llegir, restar i multiplicar i et va dir que com tu no n’hi ha un altre, aque-lla cuinera que et feia menjar les llenties si o si... En definitiva, una tarda per retre homenatge a tota la comunitat educativa d’una Escola que ha estat i és un referent per a Vila-seca.

Però, d’on va sorgir la idea de redactar un llibre amb la història de l’Escola?

La directora de l’Escola Carme Negri-llo i el Consell de Direcció buscaven un historiador que pogués redactar el llibre però que a la vegada ho fes de manera altruista, ja que el pressupost era limitat. Fou llavors quan la meva dona Isabel, professora des del 1995 de l’escola, amb l’ímpetu que la caracteritza, els hi va pro-posar que jo escrivís la història. Segura-ment els vaig dir que sí de manera absolu-tament inconscient, donada la magnitud de la tasca que he hagut d’afrontar en un període de temps tan curt per escriure, comparat amb la quantitat d’informació de cinquanta anys d’història del Torroja.

He dividit el llibre en tres parts ben di-ferenciades. La primera és un breu recull biogràfic del Senyor Antoni Torroja i Mi-ret, que dóna nom a l’Escola. La segona té com a base la construcció de l’Escola i les successives ampliacions i reformes i la tercera, potser la més emotiva i viscu-da, fa referència a la gent, els alumnes, mestres, pares i mares que conformen la comunitat educativa, sense oblidar-nos dels conserges, monitores de menjador, personal d’administració, tècnics d’edu-

cació infantil i de les cuineres, ja que tots han aportat el seu gra de sorra en la tasca d’educar i formar petites grans persones.

Durant aquests mesos d’investigació i redacció del llibre he trobat bellíssimes persones disposades a ajudar aportant les seves vivències i anècdotes, els seus records i la seva estima pel l’escola. En les reunions prèvies, xerrades, entrevistes i posada en comú de diferents criteris, he vist el seu somriure, els seus ulls i he no-tat un xic d’enyorança d’una època què, malgrat les dificultats, fou per la majoria feliç i enriquidora.

També he vist una direcció il·lusionada per la celebració del cinquantè aniversari, sabedora que té a mans una fita excepci-onal, i que rememorar tantes històries, alegries, plors, emocions... és difícil però no impossible.

Crec que el projecte de l’educació in-tegral de les persones és el que tots els mestres del Torroja han intentat, amb diferents formes i noms, portar a terme. No podem oblidar les enormes dificul-tats que es van trobar els catorze primers mestres, preocupats en mantenir l’ordre en classes molt nombroses i en inculcar valors que potser avui en dia no s’estilen.

Més tard, als anys 80, l’empenta de nous mestres va revolucionar les aules, les formes i la manera d’encarar els apre-nentatges. Foren ells els que posaren la llavor que molts altres van recollir, cuidar i millorar en els següents cursos.

Noves lleis canviants cada poc temps marcaren els anys 90, noves terminolo-gies, sigles, continguts, procediments, actituds, competències, ompliren de fei-na els mestres, però la seva dedicació i esforç va permetre que l’escola continués endavant.

I més tard la informàtica, les TIC, les TAC, l’educació per projectes, les pissar-res digitals, la coeducació, les aules d’aco-llida, nous idiomes, noves gents, ompli-ren les classes.

I passaran els anys, i el que avui ens sembla innovador es quedarà ràpidament obsolet, els llibres en paper seran un sim-ple record, però els plors del primer dia de classe, les corredisses, les rialles, els jocs, les feridetes del pati, les pilotes de futbol...i el treball diari –no ho oblidem- romandran com quelcom inalterable en l’apassionant tasca d’educar.

En el llibre el lector reconeixerà l’enor-me esforç que tots plegats varen esmerçar per construir el projecte d’una Vila-seca millor. I veient tants i tants noms cone-guts i també tanta gent anònima però íntegra, cabal, compromesa...crec que aquells que els varen educar –i els edu-quen- no ho varen fer tan malament i que les petites persones són avui grans perso-nes.

I a més del llibre, els actes inclogue-ren la visualització del vídeo Les veus de la memòria, que podeu trobar a You-tube en l’adreça web https://www.you-tube.com/watch?v=wY9nBzpPpRs o el canal molet62. També podeu escoltar l’himne del Torroja, expressament com-post per l’ocasió, en l’enllaç https://www.facebook.com/jtoquero1/vide-os/10208031848744777/.

I si voleu, d’aquí a cinquanta anys, ens tornarem a retrobar a l’Escola i obrirem la càpsula del temps. Us hi esperem!

JOSÉ ANTONIO MOLETAutor del llibre commemoratiu dels 50 anys de l’Escola Torroja i Miret.

He vist una direcció il·lusionada per la celebració del cinquantè aniversari, sabedora que té a mans una fita excepcional, i que rememorar tantes històries, alegries, plors, emocions... és difícil però no impossible.

16 A L’ÚLTIMAmésvila-seca30 d’octubre de 2015

CADA QUINZE DIES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

13NOVEMBRE

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

CRISTINA AGUILAR

Cristina SerretL’any 2014 el Cor Sant Esteve de Vila-seca va celebrar el 40 aniversari. La seva actual directora, Charo García, n’hauria pogut glossar tota la història des de la seva fundació, perquè ha for-mat part d’aquesta formació musical des del moment de la seva gènesi, l’any 1974.

En aquella època ella era una nena que havia arribat de Jaén amb la seva mare i dues ger-manes més. Temps enrere el seu pare havia trobat feina a Vila-seca, i amb el temps havia fet venir la resta de la família. Charo García de seguida va fer amigues. Al carrer, a l’escola, es va tro-bar molts infants que, com ella, havien arribat de di-versos indrets d’Espanya. Vila-seca era un poble petit, i ben aviat el capellà del po-ble, mossèn Ricard Cabré, va demanar a la colla d’ami-gues si no voldrien formar un cor per cantar a les mis-ses. Les nenes van accedir, i amb aquest simple gest van fer les primeres passes per acabar formant una coral que ha esdevingut símbol i orgull de Vila-seca.

‘Qui vol venir a cantar?’La coral infantil Sant Esteve es va gestar a l’Escola Tor-roja i Miret, a iniciativa de la Coral Nova Unió. Amb la voluntat de formar un cor d’infants, es van adre-çar al col·legi públic i van proposar als seus alumnes apuntar-se a la coral. Com a mestre tindrien a l’Àngel Recasens, que acabaria esdevenint primer director del Cor Sant Esteve i gran impulsor del grup coral al municipi.

La Charo García i les seves com-panyes s’hi van apuntar sense pen-sar-s’ho dues vegades. I des de llavors, la trajectòria professional i personal d’aquesta vila-secana d’adopció han estat sempre lligades a aquesta forma-ció musical. Primer, com a integrant. I a mesura que van passar els anys, com a directora. García recorda amb molta emoció aquells primers anys, i consi-dera que l’amistat que es va forjar entre els components de la formació coral va ser clau en la gran qualitat que es va arribar a assolir: «hi havia gent de totes parts d’Espanya, Andalusia, l’Aragó, el

nord, catalanes... i això va fer que sor-gís una amistat molt forta. També va ser clau l’entusiasme dels pares i dels professors que vam tenir». Aquest gran nivell va quedar ràpidament demostrat al primer concurs on es van presentar, el VII Torneig Nacional de RTVE, on van guanyar, per sorpresa de tothom, el primer premi. La Charo García també apunta que aquest èxit i l’entusiasme

del Cor Sant Esteve van ser claus per aconseguir tenir estudis musicals a Vila-se-ca, ja que les integrants de la coral van començar a es-tudiar instruments i, a poc a poc, va sorgir la necessitat de crear un centre educa-tiu, que es va materialitzar a la Plaça d’Estudis.

Emoció a flor de pellEn l’actualitat la Charo, a més de dirigir el Cor Sant Esteve, és professora de Llenguatge musical i Coral al Conservatori de Vila-se-ca. En els seus trenta anys com a docent ha fet classes al Vendrell, Cambrils (on va ser una de les fundado-res de l’escola de música), Montblanc i el Liceu, a Bar-celona. De vegades encara parla amb qui va ser el seu professor de violí, José Ra-món Hevia, i aquest no pot evitar recordar-li, emocio-nat, la profunda petja que aquelles nenes de Vila-se-ca, entre les quals hi havia la mateixa Charo, van dei-xar al seu cor. Ella mateixa també ha viscut moments molt intensos, ja sigui com

a cantant, ja sigui com a directora de la formació, i recorda amb especial emo-ció el concert de celebració del 40 ani-versari, en què tots els antics membres de la coral van oferir un gran concert sota la seva direcció.

Avui en dia el Cor Sant Esteve és una formació amb nois i noies d’edats com-preses entre els 10 i els 18 anys. Això suposa un impàs, després que en algu-nes èpoques els cantaires havien sigut més grans. «Ens vam trobar que els integrants s’estaven fent grans i cada cop teníem menys gent. Per això vam decidir tornar a començar des de zero, i seguint l’esperit de la seva fundació, és a dir, amb infants petits. Avui dia les coses han canviat molt, però l’esperit segueix sent el mateix».

A més de dirigir la coral, Charo García imparteix classes al Conservatori de Vila-seca.

charo garcía, directora del cor sant

esteve de vila-secaHa estat vinculada a la formació musical des que es va fundar, l’any 1974

A Vila-seca també s’hi poden fer grans coses

Quan només feia quatre mesos que s’havia posat en marxa l’eta-pa més recent del Cor Sant Esteve, sota la direcció de Charo García, els van demanar de gravar la can-çó La Rambla de la Llibertat per a la Cantània, un projecte musical que es desenvolupa a les escoles de tot Espanya. «Vaig insistir molt als alumnes que s’hi havien d’esforçar, perquè el color de la seva veu seria escoltat per molts nens», explica la directora. La proposta va ser molt reeixida, i va encetar una sèrie d’iniciatives destinades a mostrar la feina del Cor Sant Esteve més en-

llà de les fronteres locals: «han pas-sat molts anys des que es va fundar el Sant Esteve, i en aquest temps han sorgit per tot Catalunya altres corals que també tenen un nivell molt alt. Això és molt bo perquè vol dir que al país hi ha molta qualitat. Però a Vila-seca volem tornar a ser un cor conegut com ho havíem es-tat abans, actuar a Lleida, a Giro-na... », apunta la Charo García.

De moment, però, aquest curs tenen dues cites molt importants a Vila-seca. D’una banda la Troba-da de Corals, que enguany celebra el 10 aniversari. Per aquest motiu,

enguany s’està preparant una gran cantata que s’oferirà als pares dels infants. D’altra banda, a la pri-mavera estrenaran un espectacle basat en els poemes de William Shakespeare, amb la particulari-tat que incorporaran un actor que recreï moviments en escena. Per a aquest projecte compten amb la col·laboració de Xavier Pastrana en l’aspecte artístic.

«No som a Barcelona, sinó a Vi-la-seca, i tot i que de vegades estem una mica més limitats, també po-dem fer coses de gran riquesa mu-sical», remata la Charo. C. S.