Embed Size (px)
DESCRIPTION
Publicació mensual gratuïta de la localitat de Vila-seca
Citation preview
Octubre de 2014núm. 7
www.diarimes.com
BÀSQUET
El Club de Bàsquet Vila-seca aposta pels jugadors del clubVolen fer una base forta i competitiva que pugui nodrir els equips. P8
URBANISME
Nova convocatòria de subvencions per als habitatges Es poden demanar ajuts per arranjaments de façana i ascensors. P7
A L’ÚLTIMA
Maria Jesús Farled, la mestra de Vila-seca que tothom estimaHa estat mestra de moltes generacions de vila-secans. P16
Santes Creus acull el Romiatge de Sant Bernat CalvóÈXIT DE PÚBLIC Més de mig miler de persones es van trobar a Santes Creus per celebrar els vuit-cents anys de la professió de fe de Sant Bernat Calvó al monestir cistercenc.
ACTUACIONS Hi van actuar l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, el Grup de Cors i Danses de la Virgen de la Salceda, de Múrcia, i Els Xiquets de Vila-seca. P2-3
L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina de Vila-seca va actuar abans i després de la celebració litúrgica.
FOTO: MÉS VILA-SECA
URBANISME
Vila-seca es prepara per convertir la bicicleta en un mitjà de transport per moure’s pel municipiLa regidora d’Urbanisme, Manuela Moya, explica les accions que es volen dur a terme per aconseguir fomentar l’ús de la bicicleta
Manuela Moya fa un repàs de les obres que s’estan duent a terme al municipi així com dels projectes de la Vila-seca del futur. P6 Manuela Moya sol desplaçar-se amb bicicleta pel municipi.
CASTELLS
Els Xiquets de Vila-seca fan balanç de la seva primera temporadaHan descarregat el 4 i el 3 de 6, el 5 de 6 i el 3 i el 4 de 6 amb l’agulla. P14
Dos pilars de quatre
2 mésvila-secaOctubre/2014 EL TEMA
Cristina SerretEl bon temps va acompanyar la gran celebració que va tenir lloc diumenge dia 26 al Monestir de Santa Maria de Santes Creus. Centenars de Vila-secans s’hi van acostar en romiatge per ce-lebrar que fa vuit-cents anys que Sant Bernat Calvó, fill de Vila-seca, hi va fer la professió mo-nàstica.
Els actes van començar a les 11 del matí amb l’actuació de l’Es-bart Dansaire Ramon d’Olzina de Vila-seca i el Grup de Cors i Danses de la Virgen de la Salce-da (Torres de Cotillas de Múrcia). Totes dues formacions van fer una exhibició de música i balls tradicionals que van ser molt aplaudits pel públic assistent.
A continuació va actuar la colla castellera dels Xiquets de Vila-seca. Els de la camisa blava van fer un pilar de quatre cami-nant que va pujar les escales fins a l’esplanada de l’església, van descarregar el tres de sis i van acabar l’actuació amb dos pilars de quatre.
Tot seguit es van repartir entre els assistents la tradicional coca de Sant Bernat Calvó, una deli-ciosa i flonja coca ensucrada que es va distribuir juntament amb una beguda de cacau.
Després de l’actuació dels cas-tellers els assistents van entrar a l’església de Santa Maria per par-ticipar en la missa, concelebra-da pels rectors d’Aiguamúrcia i Vila-seca, Vicenç Ribas i Jordi Vila respectivament, així com el prior de Poblet. La celebració eu-carística va ser amenitzada per la Coral Si Fa Sol, de Santa Marga-rida de Montbui, sota la direcció de Pau Carol.
A la sortida de missa hi va ha-ver les actuacions de cloenda de la festa, amb les danses de l’Es-bart Dansaire Ramon d’Olzina i el Grup de Cors i Danses de la Virgen de la Salceda. Un cop aca-bades, els assistents a la festa van poder tornar a Vila-seca amb els autobusos que els havien portat, posats a la seva disposició per part de l’Ajuntament de Vila-seca.
Un personatge rellevantL’Ajuntament de Vila-seca tam-bé va ser present a la festa, amb una bona representació de re-gidors del consistori així com el mateix alcalde, Josep Poblet. El batlle va destacar la rellevància d’aquest personatge històric, fent èmfasi en el fet que «va ser un eminent jurista, un professi-onal del seu temps de l’adminis-tració pública i un assessor del Rei Jaume, que va decidir fer un canvi en la seva vida i fer profes-
sió de monjo a Santes Creus, on va arribar a ser abat. Per tant, po-dem dir que en cada cosa que feia acabava excel·lint».
L’alcalde també va voler des-tacar el fet que celebracions d’aquesta mena contribueixen al coneixement de personatges de la nostra història i, a més, «dei-
xen un bon record en la gent, i al capdavall es tracta d’això, perquè d’aquesta manera les generaci-ons aniran perpetuant la memò-ria històrica».
A la festa també hi havia Fina Bartolí Parera, alcaldessa d’Ai-guamúrcia, perquè, tal com va explicar l’alcalde Poblet, «de la mateixa manera que en fer el ro-miatge a Mas Calvó es fa una ali-ança entre la Parròquia de Sant Esteve de Vila-seca, els propieta-ris de Mas Calvó i l’Ajuntament, en una ocasió tan especial s’ha buscat la col·laboració de l’Ajun-tament d’Aiguamúrcia».
Una devoció popularDes de fa molts anys, cada 25 d’octubre, o el diumenge més proper, els Vila-secans celebren la festivitat de Sant Bernat Calvó fent un romiatge fins a Mas Cal-vó, el lloc on l’any 1180 naixia el que acabaria sent Bisbe de Vic.
La devoció popular per Bernat Calvó ve d’antic, i de fet va ser aquesta qui va forçar la canonit-zació del sant, l’any 1723.
Els intents de promoure’n la canonització van sorgir als volts de l’any 1330, gairebé un segle després de la seva mort. Els seus impulsors van aportar diverses narracions sobre els miracles que li eren atribuïts en relació al seu sepulcre a la catedral de Vic. Així per exemple es parlava d’una mi-tra que hauria pertanyut al sant i que tenia el poder de curar el mal de cap i la migranya als qui se la posaven. Com a afegitó, el llavors abat de Santes Creus, Francesc Miró, va aportar alguns apunts biogràfics que testimoniaven el període en què va ser abat del monestir. Després de segles d’in-sistència per part de les comuni-tats eclesiàstiques de Vic i Santes Creus, i davant el fervor popular que despertava el sant, l’any 1723 Bernat Calvó fou canonitzat.
Vic, Reus i Vila-secaEn aquest mateix segle XVIII el cos del sant es va dipositar en una urna d’argent elaborada per l’orfebre Joan Matons, en una capella de la Catedral de Vic. El 1936, però, el sepulcre va ser pro-fanat i les restes van desaparèi-xer-ne, llevat d’algunes relíquies. Una part d’aquestes es conser-ven a la Prioral de Sant Pere de Reus. El culte popular pel sant va arrelar a la capital del Baix Camp igual que a Vila-seca, i al Santu-ari de Misericòrdia de Reus hi té un altar dedicat, així com una avinguda que du el seu nom.
Diversos moments de la festa a Santes Creus, amb l’actuació
de l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, els Xiquets de Vila-
seca i el Grup de Cors i Danses de la Virgen de la Salceda.
També es va celebrar una missa i es va repartir coca.
CULTURA POPULAR
Mig miler de persones celebren a Santes Creus la festa de Sant Bernat CalvóEl tradicional Romiatge a Mas Calvó enguany s’ha traslladat al Monestir de Santes Creus en commemoració del vuitè centenari de la Professió Monàstica de Sant Bernat Calvó
«Bernat Calvó va acabar sent abat de Santes Creus. Excel·lia en tot allò que feia»
3mésvila-secaOctubre/2014 EL TEMA
Sant Bernat Calvó, el bisbe de Vic que va néixer a Vila-secaBernat Calvó neix l’any 1180 al Mas de Porpres, més conegut com a Mas Calvó, una finca que, tot i pertànyer al terme muni-cipal de Reus, eclesiàsticament forma part de la parròquia de Vila-seca. Segons la tradició, va ser allà on el van batejar. El jove Bernat es va llicenciar com a jurista, per bé que, segons algunes fonts, després hauria seguit la carrera de les armes. No obstant això, després de patir una greu malaltia, el 1214 deci-deix ingressar com a monjo al Monestir de Santes Creus. Cinc anys més tard ja n’era el prior, i al cap de sis anys l’elegirien abat de Santes Creus. En els anys que va ocupar aquest càrrec va potenciar la construcció de l’església del monestir i va fer construir l’Hospital dels pobres. Gràcies a les seves bones rela-cions amb la noblesa catalana també va aconseguir ampliar les propietats de Santes Creus amb donacions. Va exercir el càrrec d’abat fins a l’any 1233, quan va ser anome-nat bisbe de Vic. Va exercir aquest càrrec fins al moment de la seva mort, l’any 1243, i les seves despulles són a Vic.Bernat Calvó va ser comissionat del Papa Gregori IXè per dife-rents tasques de confiança, així com conseller del rei Jaume I el Conqueridor. Els seus biògrafs apunten que, a més, va parti-cipar en la conquesta de Va-lència l’any 1238.La canonització de Bernat Calvó va arribar un parell de segles més tard de la seva mort, i després que fos objecte de culte per part del poble. Així, l’any 1723 va ser canonitzat. Tot i que passà els últims anys de la seva vida a Vic, és un per-sonatge molt estimat a Reus i Vila-seca. A la capital del Baix Camp se li va fer un altar al Santuari de Misericòrdia, se’l va declarar fill il·lustre de la ciutat i es van di-positar les seves re-líquies a la Prioral de Sant Pere. Pel que fa a Vila-seca, existeix una gran devoció en-vers aquest sant, i cada 25 d’octubre se celebra un romiatge fins a Mas Calvó, el paratge que va veure néixer aquest home sant. A més, amb motiu del vuitè centenari del seu naixement, es va col·locar a la plaça de Voltes de la ciutat una està-tua del sant, obra del ferrer local Antoni Mas, que va ser sufragada amb una col·lecta popular.
4 mésvila-secaOctubre/2014 ACTUALITAT
FOTO: AjunTAMEnT dE VILA-SECA
RedaccióLa Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat tot un seguit de projectes de millora urbana que s’executa-ran durant les pròximes setma-nes al nucli de la Pineda.
El pressupost total de les actu-acions és de 254.709 euros, i en total es preveuen tres actuacions que han de servir per millorar i adequar diversos carrers de la Pineda.
Arranjaments i mobilitatUn dels projectes està destinat a arranjar tota la zona frontal de l’església de l’Esperit Sant, al carrer d’Amadeu Vives, dins l’àmbit del Campus de Serveis Ciutadans de la Pineda. Aquesta actuació compta amb un pressu-post de 67.309 euros.
A més, hi ha dos projectes més pensats per millorar el pas de persones amb mobilitat re-duïda per les voreres dels carrers de Pep Ventura i d’Enric Morera, i que són la continuació d’una primera fase. Per aconseguir-ho s’eliminaran els arbres, se’n plantaran de nous amb escocells més petits i es refaran les voreres. Concretament, el carrer d’En-ric Morera es millorarà entre els carrers d’Alfredo Kraus i d’Emili Vendrell i entre els carrers de Pep
Ventura i d’Amadeu Vives. D’al-tra banda, la millora del carrer de Pep Ventura es farà entre els carrers d’Alfredo Kraus i d’Emili Vendrell.
La regidora d’Urbanisme Ma-nuela Moya explica que a la Pine-da hi havia un problema generat temps enrere, i que de fet afecta no només el municipi de Vila-seca, sinó també tots aquells que tenen construïdes fa anys. Per a la regidora, «la qüestió rau en com millorar l’accessibilitat de les voreres estretes, antigues, i fer-ho sense afectar les places d’aparcament o els elements
d’arbrat». Per això es va comen-çar amb proves pilot, i vist que han funcionat, s’estan duent a terme més actuacions similars.
Manuela Moya assegura que des de l’Ajuntament sempre han
estat molt sensibles als proble-mes de mobilitat, i per això s’està fent un estudi de totes les voreres del municipi per veure quines es poden adaptar. Moya ja avisa que no es podrà fer amb el 100% de les voreres del municipi, perquè algunes no tenen l’amplada ne-cessària, però es mostra ferma en la intenció d’adaptar-ne el nom-bre més gran possible, i per això ja van programant actuacions en aquest sentit.
URBANISME
L’Ajuntament destina més de 250.000 euros en nous projectes a la PinedaEs volen adequar les voreres per tal de facilitat el pas de les persones amb mobilitat reduïda i arranjar la zona frontal de l’església de l’Esperit Sant
Es busca arranjar les voreres que són estretes i antigues sense afectar les places d’aparcament
L’Ajuntament està fent un inventari de les voreres per veure quines es poden modificar
A la Pineda es vol fer un arranjament important a les voreres.
Amb un pressupost de 99.755 euros, l’Ajuntament de Vila-seca està a punt d’iniciar, en unes setma-nes, les obres d’adequació urbana del parc dels Ge-gants. L’objectiu és millorar l’aparcament amb més se-nyalització i un millor pa-viment. També s’instal·larà enllumenat a la part central, s’incrementarà la vegetació i l’arbrat i s’instal·larà reg. L’objectiu és que aquest parc, ubicat al barri de la Formiga, ofereixi un nou as-pecte. Redacció.
Obres al Parc dels Gegants
FOTO: AjunTAMEnT dE VILA-SECA
TRADICIONS
El passat 2 d’agost la Colla de Diables de Vila-seca va celebrar diversos actes commemoratius per festejar el 25 aniversari de la formació (el Ball de Diables de Vila-seca va fer la seva primera actuació el 6 d’agost de 1989. L’alcalde de Vila-
seca, Josep Poblet, va voler sumar-se a la festa i i va convertir-se en un membre més de la seva co-lla en posar-se el vestit de diable i fer la primera encesa d’honor que va donar inici als correfocs de la nit. Redacció.
Josep Poblet, un diable més del Ball de Diables de Vila-seca
FOTO: CEdIdA SOCIETAT
L’Ajuntament de Vila-seca i la Residència Vila-seca van organitzar la tradicional paella solidària per tal de retre homenatge als més de 300 avis i àvies que viuen a Vila-seca i que van néixer l’any 1929. La festa es va celebrar el 19 d’octubre a l’es-
cola Torroja i Miret i es va aprofitar per recaptar diners per a la Marató de TV3, que enguany es destinarà a les malalties cardiovasculars. En aca-bat es va poder gaudir de música en viu a càrrec del Grup Musical Nostàlgia. C.S.
Vila-seca homenatja la gent gran amb un dinar de germanor
FOTO: CEdIdA
5mésvila-secaOctubre/2014ACTUALITAT
RedaccióJa s’ha posat en marxa la segona fase de la campanya ‘+Vila-neta, + civisme’. Després de les accions dutes a terme a la Pineda i la Pla-na, ara és el torn de Vila-seca.
Amb l’objectiu de continuar millorant els hàbits de recollida selectiva de residus i els compor-taments cívics a la via pública es muntarà una exposició itinerant
sobre recollida i civisme. Aques-ta exposició compta amb panells tematitzats de grans dimensions, i anirà visitant diverses zones de Vila-seca. Concretament, tots els dijous i divendres en horari de 10.30 a 18.30 h es podrà trobar, segons la setmana, en diversos espais com ara la Rambla de Ca-talunya, la zona exterior del Mer-cat Municipal i del Centre de Sa-
lut, el parc de la Riera, l’avinguda de Ramon d’Olzina, la plaça de Voltes, la plaça de Miquel Martí i Pol, la plaça d’Estudi, el parc de
la Formiga, el parc de les Illes i la plaça de l’Església.
D’altra banda, dues informa-dores cíviques realitzaran un
porta a porta i faran campanya a peu de contenidor per repartir paquets de bosses i embuts per a la recollida d’oli domèstic. C.S.
FOTÒGRAF
MEDI AMBIENT
Engeguen noves accions de ‘+Vila-neta, + civisme’El nucli de Vila-seca acollirà una exposició itinerant sobre recollida selectiva i civisme
Imatges de la campanya duta a terme a la Pineda.
SOCIETAT
La Fundació Privada Audi-tori Josep Carreras i l’Obra Social «la Caixa» han re-novat el conveni de col-laboració amb l’objectiu de seguir potenciant les acti-vitats musicals a Vila-seca. El director d’Institucions de «la Caixa» a Tarragona, Eduard Gené, i el president de la Fundació de l’Audito-ri, Josep M. Pujals van sig-nar el conveni pel qual «la Caixa» aporta 12.500€ a la Fundació. Redacció.
«la Caixa» signa amb l’Auditori
FOTO: CEdIdA POLÍTICA
L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va lliurar a la presi-denta del Parlament de Ca-talunya, Núria de Gispert, el document d’adhesió de les diverses entitats cultu-rals i juvenils de Vila-seca al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El lliurament va tenir lloc a la Terra Alta, aprofitant un dels actes ins-titucionals on s’aplegaren Josep Poblet i la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Redacció.
Adhesió al Pacte Nacional
FOTO: AjunTAMEnT dE VILA-SECA
Vila-seca commemora el Dia Mundial del Càncer de Mama amb una setmana d’actes
L’Ajuntament de Vila-seca vol commemorar el Dia Mundial del Càncer de Mama amb una sèrie d’activitats al municipi. Després de celebrar una tau-la rodona sobre el càncer de mama amb la doctora Ester Solé i la infermera Lucía Teru-el, un taller de musicoteràpia, el taller ‘Coixins del Cor’ i un taller d’imatge, el darrer dels actes programats és un taller de cuina saludable anomenat ‘Dieta mediterrània’, que s’im-partirà el dia 7 de novembre a l’Escola Miramar de Vila-seca, a càrrec del xef Juan Antonio Nieto.
Totes les activitats compten amb la col·laboració de l’Insti-tut Català de les Dones, l’Insti-tut Català de la Salut i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Te-cla. Redacció.
ESPORT
La ciclista de l’equip Catalunya Team va acon-seguir molt bones posicions en el Campionat d’Europa de Pista categoria Elit que es va cele-brar el cap de setmana del 16 al 19 d’octubre a les Illes Guadalupe (França).
La vila-secana va aconseguir la sisena posició en la prova de velocitat per equips, on va competir amb la basca Tania Calvo, la desena en velocitat individual i la dotzena posició en la prova de ke-irin. Redacció.
Helena Casas se sitúa en el Top Ten del Campionat d’Europa de Pista
FOTO: CEdIdASOCIETAT
El diumenge 5 d’octubre, i coincidint amb el 27è aniversari del Club Ciclista de Vila-seca i l’Escola de Ciclisme Municipal, es va celebrar a Vila-seca la 27a Diada de la Bicicleta. L’itinerari va transcórrer pels carrers de Vila-seca i la Pineda, i les connexions entre els dos nuclis, i hi van assistir més de 500 persones. C.S.
Èxit de la 27a Diada de la Bicicleta a Vila-seca
FOTO: CEdIdA
Dijous 13 de novembre, nou dia per realitzar el tràmit del DNI a Vila-seca
Els dijous 13 de novembre els veïns de Vila-seca que ho vulguin podran renovar el seu Document Nacional d’Identi-tat (DNI) sense haver de des-plaçar-se fora del municipi. Això és perquè la Comissaria Provincial de Tarragona ha confirmat la presència d’un equip mòbil de tramitació del DNI al Centre Municipal de Formació i Ocupació ‘Antic Hospital’, que es troba situat al carrer de l’Hospital número 2 de Vila-seca.
No obstant això, per tal de poder realitzar el tràmit aquest dia a Vila-seca, els ciutadans hauran de sol·licitar-ho pri-mer adreçant-se al número de telèfon 977 309 300 (que fun-ciona de dilluns a divendres, en l’horari habitual d’atenció al ciutadà). Redacció.
6 mésvila-secaOctubre/2014 ACTUALITAT
Cristina Serret— Vila-seca està immersa en un pla de renovació urbanísti-ca que ve de lluny. En quin punt estem?— Més que un pla de renovació urbanística, jo diria que estem seguint un camí, que té un re-corregut que ja està fet i que, com tots els projectes grans i comple-xos, té un futur. I en aquest camí hem d’anar fent passes. A mi m’agrada dir que estem gaudint del present amb la visió posada en el futur, gràcies al que ja s’ha fet. Penso que aquesta continuï-tat és important tenir-la present, perquè vol dir que es poden fer noves coses perquè en tens d’al-tres que ja estan fetes. Dit això, urbanísticament estem fent for-ça coses, i tenim alguns projectes que van més al cor de les perso-nes, perquè urbanísticament es pot anar al cor de les persones, i uns altres amb un abast més prò-piament urbanístic.— Què significa que els projec-tes van al cor de les persones? — Tot el que fem, des de la meva regidoria i des de la resta d’acció de govern, s’entén en una glo-balitat. Quan presento projectes urbanístics sempre dic que hi ha una qüestió prèvia que impregna tot el que fem, i és que la gran prioritat d’aquest mandat són les persones i les seves necessitats, i pressupostàriament això té un pes molt important. Es vol aten-dre les necessitats més immedi-ates, amb ajudes directes des de Benestar social, però també amb polítiques d’ensenyament, que són importantíssimes. En aquest sentit desenvolupem una activi-tat formativa important, i que a més lliga amb els plans d’ocupa-ció. Això després té un resultat, i és que gràcies a les persones que per exemple participen en plans d’ocupació de jardineria, tenim uns resultats dels quals en gau-dim tots. Elles aprenen els oficis, adquireixen noves experiències, i nosaltres en sortim reforçats perquè tenim un parc de la Torre d’en Dolça, un Raval de la mar, o elements de mobiliari urbà. Tot això s’ha d’entendre amb aques-ta globalitat. I això és una de les coses que dic que arriben al cor de les persones, tant de les que ho fan com de les que després en gaudim. — En aquest moment hi ha molts projectes en marxa?— Sí, tenim obres als tres nuclis de població, algunes en marxa i altres a punt de començar. I totes
les estem explicant, com sempre fem. A la Plana hi ha una obra emblemàtica en marxa, que és la renovació de la plaça Sant Joan, una actuació que fem al cor de la Plana després d’haver fet moltes altres coses. A la Plana també hi hem fet l’ampliació dels satèl·lits de lectura de la biblioteca, te-nim en marxa accions puntuals al Centre Cívic... en definitiva,
anem fent. A la Pineda estem treballant la renovació de les vo-reres, a més d’actuacions menors però també importants, com el local de l’Associació de veïns. Fi-nalment, si parlem de Vila-seca, cal esmentar les obres del centre cívic del Colomí, així com les obres del Castell.— Quines zones queden per desenvolupar, a Vila-seca?
— Acabat el Raval de la mar, just quan arriba a la Pineda, hi ha un espai pendent de desenvolupar, urbanísticament parlant. Ja hem encarregat un projecte per veu-re totes les possibilitats que té aquell àmbit i valorar quin futur li podem donar. Tot i que aixó no és una obra, estrictament parlant, és molt important per al municipi, perquè vista l’evolució
que hem tingut i el nostre model de desenvolupament econòmic, entenem que en aquell espai les implantacions hoteleres hi tenen un espai privilegiat a la Costa Daurada per poder-se desenvo-lupar.— Parlem de mobilitat, una qüestió important per a molta gent… — Sí, les qüestions de mobilitat
també arriben molt al cor de les persones. En aquest sentit vull esmentar una actuació que ve-nim fent de fa temps i que vo-lem que cada cop prengui més importància, com és la utilitza-ció de les bicicletes. La bicicleta com a element lúdic ja funciona molt bé pel Raval de la mar i per tots els camins que tenim. Però volem que la bicicleta es conver-teixi en un mitjà de transport al municipi, perquè tenim un mu-nicipi molt adequat per aconse-guir-ho, és molt planer i el centre històric és de plataforma única.— I quines actuacions estan fent per promoure aquest ús de la bicicleta? — La instal·lació d’aparcaments de bicicletes. Vam triar un mo-del, l’implantarem i veurem com funciona. Ara tenim 11 bateries d’aparcament que posarem als nuclis de Vila-seca i la Pine-da. A més hem demanat la col-laboració de les escoles del mu-nicipi, els hem fet l’oferiment de col·laborar amb aquest impuls de la bicicleta com a mitjà de trans-port posant aparcaments de bici-cletes dins dels recintes escolar. Hem tingut una bona resposta i ja hi estem treballant. — Les persones amb mobilitat reduïda són prioritàries? — Sí. Estem fent un estudi de totes les voreres que encara ens queden per adaptar al munici-pi. Evidentment no es poden fer totes en un dia, i algunes no es podran arranjar perquè han de tenir una amplada determinada, però intentarem arribar al mà-xim nombre possible. — Quin model de ciutat es vol? — Nosaltres vam voler que aquest municipi tingués una mida molt humana. Tenim els instruments de planejament ur-banístic que ens serveixen per planificar el model de municipi que es pretén tenir. Aquest mo-del, que es va aprovar l’any 93, és el que ha marcat el nostre creixe-ment, i encara el tenim vigent. I és un model de ciutat compacta, amb tres nuclis de població que han d’estar, i estan, ben comu-nicats, amb un creixement i una mida molt humans. Això vol dir que pots anar a tot arreu cami-nant i que a prop de casa hi tens equipaments que et donen una major qualitat de vida.— El creixement implica noves oportunitats econòmiques? — El nostre model de creixe-ment ha estat moderat, i com que tenim les necessitats resoltes, ara
«Volem que la bicicleta es converteixi en un mitjà de transport al municipi»
FOTO: CRISTInA AGuILAR
Manuela Moya2a Tinenta d’alcalde. Regidora d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics
Garantir i afavorir la mobilitat de les persones és una de les prioritats de la regidoria d’urbanisme de l’Ajuntament
El fet que el Centre històric de Vila-seca sigui de plataforma única afavoreix l’ús de la bicicleta.
7mésvila-secaOctubre/2014ACTUALITAT
RedaccióEl consistori local ha posat en marxa una nova edició de la campanya ‘Vila-seca, sigues co-queta’ amb la finalitat d’ajudar econòmicament en la millora dels habitatges del municipi.
Tot i que originàriament la campanya s’havia centrat en els edificis del Centre Històric enguany, com a novetat, s’ha adreçat a tots els habitatges del municipi, és a dir, de Vila-seca, la Pineda i la Plana.
Qui ho pot demanar?Aquesta nova campanya, do-tada amb un pressupost de 200.000€, se centra en dos punts. D’una banda, la instal-lació d’ascensors i l’eliminació de barreres arquitectòniques en edificis d’habitatges del mu-nicipi de Vila-seca. Es poden beneficiar d’aquestes ajudes els habitatges construïts abans de l’octubre de 1995. Les subven-cions són de fins a 6.000€ per habitatge quan es tracti d’obres d’instal·lació d’ascensor, i de fins a 600€ quan es tracti úni-cament d’obres de supressió de barreres arquitectòniques.
L’altre punt que conforma la campanya és la subvenció per a la reparació i pintura de façanes i elements sortints annexes en edificis d’habitatges del muni-cipi de Vila-seca. En aquest cas els beneficiaris són els habitat-
ges unifamiliars i plurifamiliars amb una antiguitat mínima de 10 anys. Les subvencions són de fins a 1.700€ per edifici en cas de rehabilitació de façana i de fins a 700€ per a pintura de façana.
Impuls a l’activitat econòmicaLa regidora d’Urbanisme Ma-nuela Moya assegura que amb aquesta campanya es busquen dos objectius prioritaris. D’una banda, «arribar al cor de les per-sones subvencionant de forma
valenta la instal·lació d’ascen-sors i l’eliminació de barreres per a la mobilitat, perquè a l’Ajuntament ens volem posar al costat dels veïns que en algun moment de la seva vida puguin tenir dificultats de mobilitat. D’altra banda, com que aquestes subvencions són importants, compatibles amb altres sub-vencions i tenim la voluntat de ser àgils en la seva resolució, pretenem que acabin generant un plus en l’activitat econòmica de les empreses locals que pu-guin dedicar-se a fer les obres». Moya explica que els veïns que
rebin les subvencions poden contractar l’empresa que vul-guin perquè les dugui a terme, però des del consistori s’insis-teix que «fora desitjable que les empreses locals notessin l’efec-te d’aquesta campanya, perquè voldria dir que estem generant oportunitats d’ocupació per a la nostra gent».
Segons la regidora, l’objectiu és dotar pressupostàriament aquesta campanya en el pres-supost de l’any que ve per tal de poder seguir duent-la a terme.
Una campanya que ve de llunyEl ‘Vila-seca, sigues coqueta’ és un projecte que es va posar en marxa l’any 1991, que sempre ha estat subvencionat per l’Ajun-tament i que, des de llavors s’ha desenvolupat en diferents etapes i sota diferents eslògans, com ‘Cases velles, belles faça-nes’, ‘...Amb més arbres’, ‘…Amb més llum’, ‘Amb millors carrers…’ i ‘Amb el cor ben viu’, i ha contribuït a dotar el Centre històric de més arbrat, major il-luminació, o la millora dels car-rers entre d’altres.
Segons Manuela Moya la campanya s’havia centrat his-tòricament en «qüestions con-siderades prioritàries en cada moment, algunes de les quals han tingut una continuïtat i d’altres no, perquè han assolit els objectius que es buscava».
URBANISME
Arrenca una nova tongada de subvencions per als habitatges de Vila-seca L’Ajuntament subvenciona la instal·lació d’ascensors, l’eliminació de barreres arquitectòniques i la reparació i pintura de façanes
Imatge de la campanya ‘Vila-seca, sigues coqueta’.
El termini de presentació de sol·licituds per acollir-se a la subvenció acaba el 30 de novembre
i en els pròxims temps, centrem els nostres esforços a generar el màxim d’oportunitats al nostre municipi, sobretot pensant que puguin generar feina. Nosal-tres sempre hem apostat per la diversitat econòmica, i som un municipi paradigma d’aquesta diversificació. No trobaríem gai-res municipis que tinguin més del 70% del terme com a sòl no urbanitzable amb uns usos agrí-coles importants, i ho prioritzem perquè forma part del nostre model, la nostra història i el nos-tre futur. També tenim indústria i activitat turística, som ciutat universitària, hem fet una ferma aposta musical, tenim un parc de serveis tecnològics que és un punt importantíssim pel que fa a l’activitat i el desenvolupament futur de l’activitat econòmica per generar nous llocs d’ocupa-ció, i anem treballant molt per-què la xarxa comercial del mu-nicipi superi els reptes que se li plantegen. — En aquest model de ciutat es contemplen aspectes com les accions destinades a impulsar el comerç local?— Crec que el comerç local està en un punt en el qual té tots els elements per fer un pas impor-tant que encara no s’ha fet. Si mirem el nucli de Vila-seca hi trobem uns carrers que convi-den a passejar. Això ha estat fruit d’un procés de renovació urba-nística important, d’una aposta ferma per mantenir viu aquest espai urbà, perquè hi tenim equi-paments municipals i hi ha gent tot el dia. Això s’està traduint en noves implantacions comercials que estan funcionant, i crec que seria molt desitjable que això tingués una mica més d’empen-ta. Hem d’entendre les dificultats que pot trobar el sector privat per fer noves inversions, perquè
al capdavall l’activitat comercial la fan les persones, però nosal-tres hi hem posat molts elements i donem suport a l’Associació de Comerciants i Empresaris del municipi. Crec que un dels rep-tes que tenim és aconseguir que aquesta xarxa comercial s’esten-gui, perquè tenim població sufi-cient com per a gaudir d’una més extensa oferta comercial.— Quins creu que són els grans actius del municipi?En tenim molts, començant per les persones. Per això nosaltres tenim un llarg recorregut (i con-tinuarem tenint-lo) en una apos-ta clara per l’educació a tots els nivells, des dels nadons fins als adults. Quan faig casaments, re-unions amb joves o persones que vénen a veure’m per inquietuds urbanístiques jo els pregunto on viuen i si n’estan contents. Això té un valor molt important, per-què saber escoltar les persones i atendre les seves preocupacions també forma part de les nostres responsabilitats, i crec que en aquest sentit la dimensió del nostre municipi ens permet ar-
ribar a aquest diàleg tan directe.— Fins a quin punt les decisi-ons que es prenen ara tenen una projecció en el futur?Penso que hem de prendre raó de tot el que tenim i posar-ho en va-lor de la manera més encertada possible. I aquí la prova del cotó és clara: els joves que en un futur ens agafin el relleu faran balanç de si les decisions que hem pres van ser encertades o no. Per tant hem d’estar molt atents a les ne-cessitats presents perquè és la nostra obligació, però no podem fixar sols la mirada en les ne-cessitats més urgents, també cal aixecar la vista i projectar-la al futur. I per fer-ho cal fer el pas i posar-se a treballar pel municipi i la seva gent, i assumir aquestes responsabilitats. Sóc molt cons-cient de tot el que significa això, i sé que té parts agradables i parts que no ho són tant, però estic convençuda que no hem de de-fugir la responsabilitat que hem assumit, perquè per això som aquí, i quan marxem vindran uns altres que jo voldré que facin el mateix.
Nosaltres volem un model de ciutat compacta, amb un creixement i una mida molt humans
Ara i en els pròxims temps centrem els nostres esforços a generar oportunitats laborals
El comerç local té tots els elements per fer un pas endavant important
Un dels principals actius del municipi són les persones, per això escoltar-les és el nostre deure
Manuela Moya sol anar a treballar amb bicicleta.
FOTO: CRISTInA AGuILAR
8 mésvila-secaOctubre/2014 SOCIETAT
ENTITATSFOTO: CEdIdA
Sobre aquestes línies, els equips Junior Femení Groc i Junior Masculí Groc.
FOTO: OLIVIA MOLETCristina SerretPer primera vegada a la història del Club de Bàsquet Vila-seca, els equips de totes les categories, tant femenins com masculins, estan complerts. Tot i que alguns són un pèl justos de jugadors i seria desitjable ampliar la plan-tilla, es tracta d’un fet que els memebres de la Junta Directiva del Club celebren i atrubeixen a uns anys de fer molta feina per aconseguir-ho. El president del club, Antoni Abelló, el tresorer, Germán Fernández i el Director esportiu, Carlos Aparicio asseguren que busquen tenir el màxim nombre de jugadors possible, fins al punt que, si convé, doblarien equips de les categories.
Créixer per la baseL’actual Junta pretén seguir el camí traçat per la junta anterior, de la qual també en van formar part l’Antoni Abelló i el Germán Fernández, i que va establir com a prioritat fer créixer el club per baix, perquè, en paraules del Pre-sident, «potenciant la qualitat de la base hi guanyen els nens, les famílies, l’esport i el club». L’ob-jectiu final és que les categories superiors puguin nodrir-se dels jugadors formats al mateix club. Per tal de potenciar aquesta qua-litat s’ha potenciat l’equip tècnic amb un fisioterapeuta, prepa-radors físics, segons entrenda-dors i, com explica Abelló, «una plantilla suficient per substituir
o complementar els tècnics quan sigui necessari».
Quan la crisi té efectes positiusEls directius del club han hagut de deixar enrere inèrcies deri-vades de l’època en que hi havia grans esponsors, quan el senior masculí va pujar de Copa Cata-
lunya a EBA. L’actual època de crisi, on ja no es pot comptar amb els antics patrocinadors, ha fet que s’hagi preferit sacrificar alguna categoria en pro de man-tenir l’equilibri en el conjunt del club. No obstant, la necessitat de formar jugadors al propi club per estalviar fitxatges externs
ha portat una nova manera de fer que està donant molt bons resultats: «enguany hem sortit a Segona catalana, quatre cate-gories per sota d’EBA, però amb gent procedent de la base que et fa arribar als caps de setmana content. I l’escola també va molt bé, hi ha una quantat i qualitat
de partits molt bona. Els seniors s’aniran alimentant de joves que van pujant, i aquesta és la gran diferència respecte a com s’havia funcionat temps enrere», explica el president.
La dificultat de quadrar xifres Germán Fernánez, tresorer de la junta, explica que el pressupost del club passa els 100.000 euros anuals. «No tenim esponsors, ens financem bàsicament amb les quotes dels socis, que són un 60-70% del pressupost. La resta ho cobrim amb actes i activitats
que organitzem, l’ajuda de l’Ajuntament i la col·laboració d’un empresari vinculat a Vila-seca». Amb aquests recursos és difícil quadrar els comptes, però això no és impediment per a que el club aspiri a la màxima qualitat esportiva. En aquest sentit, el director esportiu destaca el fet que tres dels quatre equips junior juguen en categoria interterritorial, i que el nivell dels infantils també és molt bo. «La idea és que cada any pugi un masculí i un femení al senior, que és el dèficit que hem tingut darrerament. A més, enguany hem comprat la plaça
de Senior masculí a Segona Catalana, i l’any que ve o el següent comprarem també el femení».
L’estil Vila-secaCarlos Aparicio explica que en-guany és el tercer any que, des de la direcció tècnica, es fa que tots els equips del club treballin igual i juguin tots de la mateixa forma. «La idea és fer jugadors que pensin, que siguin intel-ligents i que dominin la tècnica individual, sobretot la tàctica individual. És incidir en la pre-
sa de decisions, i és una mica el format de jugador que volem. A Vila-seca costa molt tenir ju-gadors alts, tot i que en tenim, però de fet tenim molts jugadors baixets. Però això no ha de ser excusa perquè no siguin bons, si treballem bé sortirarn bons jugadors», afirma Aparicio. El director esportiu també asse-gura que ara el que busquen és estar el més alt possible en les categories de formació, perquè quan arribin a senior es pugui ser ambiciós. «La idea és que en un o dos anys ens fem forts en aquesta categoria i puguem pu-jar, això sí, amb gent de la casa».
El Club Bàsquet Vila-seca enceta el curs amb tots els equips complertsLa Junta Directiva del Club té com a objectiu consolidar la base per tal que en el futur pugui nodrir de jugadors les categories superiors
«Potenciant la qualitat de la base hi guanyen els nens, les famílies, l’esport i el club»
Germán Fernández, Antoni Abelló i Carlos Aparicio, Tresorer, President i Director esportiu del club.
«Volem jugadors que pensin, que siguin intel·ligents i dominin la tècnica individual»
9mésvila-secaSetembre/2014SOCIETAT
Els equips Junior Femení Blau i Cadet Masculí.
Els equips Cadet Femení i Infantil Femení.
Els equips Infantil Masculí i Pre Infantil Masculí.
FOTOS: OLIVIA MOLET
Els equips Pre Infantil Femení i Aleví Femení.
10 mésvila-secaSetembre/2014 SOCIETAT
ENTITATS
Baby A
Prebenjamí C
Prebenjamí A
Benjamí BBenjamí A
Aleví B Infantil A Infantil B
Juvenil A Juvenil B Femení
CLUB DE FUTBOL VILA-SECATemporada 2014/2015
11mésvila-secaSetembre/2014SOCIETAT
FOTOS: CRISTInA AGuILAR
Baby B
Prebenjamí B
Benjamí C Aleví A
Cadet A Cadet B
Amateur A Amateur B
CLUB DE FUTBOL VILA-SECATemporada 2014/2015
12 mésvila-secaOctubre/2014 OPINIÓ
Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659
Director General:Carles Abelló
Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada
Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll.[[email protected]]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41
www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes
Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que
consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre.Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:
La commemoració d’esdeveniments històrics s’ha convertit en una eina molt útil per allò que de manera planera se’n diu ‘fer poble’. Cada vila, poble i ciutat intenta cercar les seves arrels i mira de fer-ne una celebració col·lectiva. Al capdavall, també ajuda a forjar un esperit de comunitat que no està de més. La societat civil és la que acaba donant vida a qualsevol municipi i una bona manera d’incentivar-la i ajudar-la a fer tasques en comú és celebrar esdeveniments més o menys rellevants pel conjunt de la població. Està clar que facilitar-los locals de reunió o activitat o ajudar-los en les seves convocatòries (ja sigui econòmicament o amb prestació de serveis) és una manera d’engrandir aquesta societat civil –sobretot des del vessant de les entitats, i en aquesta mateixa pàgina en David Melero en fa esment–, però també és important saber trobar aquell sentiment comú que acaba conformant-nos com a poble. Deixant de banda les referències religioses que li són indestriables, la commemoració dels 800 anys de la Professió Monàstica de Sant Bernat Calvó és un bon exemple d’aquell tipus d’esdeveniments que acaben donant sentit a un municipi. Bernat Calvó va ser un personatge al qual, en realitat, el conjunt dels tarragonins li devem algunes aportacions especialment destacades. La seva intervenció, per exemple, permet poder gaudir actualment del reclam d’un monestir cistercenc tan rellevant com el de Santes Creus, a la comarca de l’Alt Camp. El que en va ser abad va aconseguir ampliar-lo i fer-lo créixer en influència. Al mateix temps, tot i que resulta complicat de poder esbrinar fins a quin punt va ser rellevant la seva intervenció, va formar part directa d’algun dels episodis més destacats de la història del nostre país com a conseller del rei Jaume I. Es tracta, doncs, de personatges rellevants, dels que fan sentir un cert orgull de compartir petites pàtries i que, malgrat haver passat més de 800 anys, poden posar-se encara com a models. Com destacava l’alcalde Josep Poblet, Calvó va excel·lir en les seves activitats ‘professionals’ i això hauria de ser sempre un mirall en el qual intentar reflectir-nos com a ciutadans.
Un mirall en el que cercar models
EDITORIAL
El món associatiu, ànima de la ciutat
TRIBUNA
Aristòtil afirmà que l’home és un animal social, un ésser creat i nascut per viure en societat, amb altres de semblants per gaudir de les seves estones de lleure, però per treballar, també, juntament amb altres homes i dones. En qualsevol societat, i la vila-secana no n’és una excepció, els ho-mes i dones han seguit, de manera majori-tària, aquest patró aristotèlic.
Si Vila-seca ha esdevingut un model nacional en aspectes com l’urbanisme, el medi ambient, recollida selectiva, turis-me... ho ha estat també a nivell associatiu i del voluntariat. Des del segle XIX trobem diversos tipus d’associacions culturals en què els ciutadans del nostre municipi han gaudit del seu temps lliure i han pogut excel·lir en àmbits tan importants i reco-neguts com la música. Recordem el Cor la Unió i les Societats històriques com el Fè-nix, l’Ateneu Pi i Margall, el Centro Catòlic i las Vegas.
Aquests centres es dedicaren a impulsar la cultura, les tradicions i els debats de tot tipus entre els ciutadans que hi participa-ren. Eren, i encara ho són en certa mesura, l’ànima del poble, les referents de la vida ciutadana més enllà de les tasques labo-rals i casolanes de cadascú.
Més endavant sorgí l’Agrupació Cultu-ral, fruit de l’aparició de totes les secci-ons que la integren en l’actualitat (des de l’àmbit coral al món dels escacs, passant per les danses catalanes, el món del cavall o l’art...) i també moltes entitats dedicades al món del teatre, gegants, diables....totes elles entitats dedicades a promoure la cul-tura tradicional al nostre municipi i a cre-ar un teixit associatiu fort, conjuntament
amb aquelles associacions esportives i ve-ïnals. Tota aquesta xarxa té un impuls im-pressionant gràcies als centenars de per-sones que hi donen suport. En els darrers any una munió de gent ha donat moltes de les seves estones pròpies i les seves energi-es per organitzar una gran quantitat d’ac-tes de tot tipus al municipi o representant Vila-seca en altres indrets de la geografia nacional o internacional. Trobem, doncs, unes entitats que participen de totes les festes del municipi i que omplen el calen-dari vila-secà de moltes activitats per al gaudi personal i col·lectiu.
Aquesta gent és l’ànima del municipi, i tal i com ens deia el filòsof grec, són la força del poble, representant no sols l’es-sència pròpia de l’individu sinó també la de tota la ciutat. Tardes, vespres, caps de
setmana, vacances...tot un temps invertit vers els altres! Que orgullosos n’hem d’es-tar de tanta i tanta gent que han treballat i encara ho fan dedicats als altres, partici-pant de reunions i muntant tants i tants actes!
Si analitzéssim entitat per entitat, grup per grup, descobriríem moltes perso-nes que empenyen d’una manera o altra aquesta realitat. Trobaríem moltíssimes persones que impulsen, però moltes més que segueixen l’ànima que els porta a re-alitzar activitats culturals o esportives. Hi trobaríem nois i noies que han esdevingut, amb el temps, impulsors de diverses inici-atives ciutadanes, seguint molts patrons heretats d’aquelles persones que coordi-naven les entitats quan ells eren infants.
Aquest és l’èxit de les associacions! Aconseguir que hi hagi una continuïtat entre els membres i que aquells més joves, en esdevenir grans, puguin portar enda-vant nous projectes de cara la ciutadania.
Algú explicava un dia que el millor que li pot passar a un municipi és que els seus jo-ves, en formar-se, potser fins i tot fora, re-tornessin allò rebut al propi poble a través de treballs o de voluntariat. És a dir, que la seva formació els portés a aportar quel-com de nou al seu municipi de naixement, per tal que tota la ciutadania en sortís afavorida. Doncs hi hem d’estar d’acord! Hem d’apostar per aquests joves, perquè després de formar-se en els àmbits més diversos, puguin retornar aquests conei-xements al nostre poble, i com no, a través de les diverses associacions i entitats.
Vila-seca és un model en teixit associ-atiu. Si comptéssim les entitats culturals, esportives, socials i veïnals trobarem mol-tíssima gent dedicada als altres, gent que dedica temps a millorar el seu entorn. Certament hi ha qui ha parlat de ciutat dormitori en alguns moments, però també és cert que falta, alguns cops, veritable vo-luntat de participar d’aquestes estructures existents, com també és cert que a vegades hi pot haver poca disponibilitat a acceptar nous membres en aquestes entitats i asso-ciacions; segurament per sinèrgies esta-blertes i per manca de temps per reflexi-onar sobre la pròpia existència de l’entitat.
Ara cal mirar el futur amb molta il·lusió. En moments com els actuals d’estanca-ment econòmic però de vitalitat social, les entitats hi tenen molt a dir. Han de ser plataformes per al gaudi col·lectiu, que es-devinguin moments de fugida de les notí-cies que ens trasbalsen tots els dies, però sobretot, indrets on aportar idees vers una societat millor.
Les entitats, com sempre han estat, han de continuar esdevenint l’ànima de la ciu-tat.
DAVID MELEROLlicenciat en història.Professor de secundària i coordinador de sectorials de CDCa la Federació de Tarragona.
En moments com els actuals d’estancament econòmic però de vitalitat social, les entitats hi tenen molt a dir.
PUBLICITAT 13mésvila-secaOctubre/2014
14 mésvila-secaOctubre/2014 CULTURA
Cristina SerretA falta de tres actuacions per acabar la temporada, els Xiquets de Vila-seca es mostren satisfets amb les actuacions que han dut a terme des del bateig de la colla, el passat 8 de juny.
En el seu haver hi tenen ja els castells de sis ben consolidats, i han descarregat amb èxit el 4 de 6 i el 3 de 6 amb l’agulla, així com el 3 de 6 i, encara més, el 5 de 6.
Un bon iniciEn les primeres actuacions de la colla després de la refundació ja hi va haver bones sensacions, i poc després del bateig, el 29 de juny, ja es va descarregar a l’Hos-pitalet de l’Infant el primer 4 de 6. En aquesta jornada el 3 de 6 es va quedar en intent, però no es va trigar gaire a assolir-lo, i en la següent actuació, al barri Mira-mar el 6 de juliol, van aconseguir descarregar-lo. Aquesta diada va ser especial perquè els de Vila-seca van estar acompanyats de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Amb la confiança que dóna el fet de saber que els reptes es po-den assolir, en la següent diada, el 26 de juliol, els de la camisa blau cel van descarregar el 4 de 6, el 3 de 6 i el 4 de 6 amb l’agulla. Després d’aquella actuació els de Vila-seca van anunciar novetats per a la diada de la Festa Major d’Estiu. I no van decebre, perquè per primer cop van descarregar el 3 de 6 amb l’agulla i van fer el primer intent de 5 de 6. El 15 d’agost, a la diada castellera de Bonavista, van realitzar un in-
tent de 2 de 6. En les actuacions següents es van anar consolidant els castells de 3 i de 4, fins a arri-bar a la diada de Sant Pere i Sant Pau, on els Xiquets van aconse-guir descarregar el seu primer 5 de 6. No trigarien massa a repe-tir-lo, en una jornada a Amposta on el 2 de 6 es va quedar en in-tent.
El passat diumenge a Santes Creus els castellers vila-secans es van atrevir amb el pilar de quatre caminant i van descar-regar també el 3 de 6 amb força comoditat.
En paraules del cap de colla Jordi Sasplugues, el balanç de la primera temporada dels Xi-quets després de la refundació és molt bo, donat que «es buscava descarregar el 3 i el 4 i hem des-carregat el 5. La primera vegada va costar, però després cada cop que ho hem fet, ho hem fet amb solvència, i això és molt bo».
La temporada que veDe cara a l’any que ve, Sasplugues confia en «començar com aca-bem aquest any, que els castells que hem consolidat enguany, al principi de la temporada que ve demostrem que els tenim con-solidats». Juntament amb això, els objectius de la colla són tenir més gent per als castells i també aconseguir un local per als assa-jos. Abans, però, hauran d’aca-bar la temporada. Tenen actuaci-ons el 2 de novembre a Vila-seca, el 8 de novembre a l’Aleixar i el 16 de novembre a Cambrils, a la trobada de colles del sud.
FOTOS: CEdIdES
Diversos moments de les actuacions dels castellers de Vila-seca, que acaben temporada amb els castells de 6 gairebé consolidats.
CASTELLS
Els Xiquets de Vila-seca enfilen el final de temporada amb bones sensacions En el primer any de la colla després de la refundació han aconseguit descarregar el 4 de 6, el 3 de 6 i el 5 de 6, així com el 3 i el 4 de 6 amb l’agulla.
«Buscàvem descarregar el 3 i el 4 de 6 i també hem pogut descarregar el 5, i amb solvència»
Els Xiquets actuaran diumenge 2 de novembre a la plaça de l’Església de Vila-seca
FOTOS: CEdIdES
La colla es proposa com a fita per la pròxima temporada aconseguir més gent amb camisa, i també aspiren a tenir un local propi.
15mésvila-secaOctubre/2014CULTURA
DISSABTE
1Biblioteca de Vila-secaExposició de fotografia de Mans Unides ‘El món en femení’ sobre el paper de la dona al tercer mónFins al 25 de novembre.
11 a 13 h. Sèquia Major de Vila-seca
Visites guiades gratuïtes Sortida des de l’Oficina del Patronat Municipal de Turisme, al passeig de Pau Casals, núm. 67, a la Pineda. Fins al mes de febrer.
DIUMENGE
212 h. Plaça de l’EsglésiaDiada de la colla Xiquets de Vila-seca
DIMARTS
4. Club Euro Sport La Pineda PlatjaVII Open de Squash El Pirata 2014 Dia 4 competició popular, i dies 7 i 8, competició per a federats.
DIVENDRES
718 30 h. Escola MiramarTaller de cuina saludable ‘Dieta Mediterrània’A càrrec del xef Juan Antonio Nieto.
21 30 h. Auditori Josep CarrerasConcert ‘Vivaldi a la Pietà’ Amb el Cor Femení de Cambra Scherzo i l’Orquestra Barroca Catalana.
DILLUNS
1016 h. Aula Magna de la Facultat
de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili
Seminari ‘Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat’ El seminari té lloc dos dies, el 10 i l’11 de novembre.
DIMECRES
1210 h. Residència Vila-secaFesta Familiar i lliurament de premis de la VII edició del Concurs de Dibuix
Amb contes infantils a càrrec d’Agus Farré. En el marc del Mes Internacional de la Gent Gran.
DIVENDRES
1421 30 h. Auditori Josep Carreras‘Concert del Tricentenari’ Amb l’Allegoria Ensemble i l’Ensemble Meridien.
DISSABTE
1511 30 h. Biblioteca de Vila-secaContes en família A càrrec de Montse Dulcet.
19 h. Auditori Josep CarrerasConcert a benefici de la Fundació IPICOPP i Àngel Olaran
DIUMENGE
1618 h. Auditori Josep CarrerasConcert a favor de la Lliga Contra el Càncer
19 h. Teatre El CentreMonòleg ‘Sobre els danys del tabac... i les ostres’ amb Xavier Graset Organitzat pel Amics del Teatre de Vila-seca.
DIMECRES
1918 30 h. Biblioteca de Vila-secaClub de lectura
DIVENDRES
2121 30 h. Auditori Josep CarrerasGala Benèfica en benefici de la Fundació Josep Carreras Contra la LeucèmiaA càrrec de la soprano María Bayo.
DIVENDRES
2821 30 h. Auditori Josep CarrerasConcert ‘Les Quatre Estacions de Vivaldi i Piazzolla’ A càrrec d’Ala Voronkova i Camerata Vivaldi.
19 h. Auditori Josep CarrerasConcert a benefici de la Fundació IPICOPP i Àngel Olaran
AGENDA
Cristina SerretEls dies 17, 18 i 19 d’octubre Vila-seca va acollir la primera edició del Frame Vila-seca short film festival, un certamen de curt-metratges d’àmbit internacional. Durant els tres dies de celebració es van exhibir a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca els 29 curts seleccionats d’entre els 1019 tre-balls que es van presentar a con-curs.
Els guanyadors d’aquesta primera edició han estat els següents: Gold Frame al mi-llor curtmetratge de ficció per ‘Big Brother’, de Pierre Foillot. El Silver Frame al segon millor curtmetratge per ‘Sequence’, de Carles Torrent. El premi DO Catalonia va ser per ‘Nadador’, de Dani de la Orden, i el Premi
del Públic se’l va endur ‘Iris’, de Mikel Alzola.
El jurat del Frame va estar for-mat per Jesús Monllaó (director), Mercè Rovira (actriu), Pep Solór-zano (músic), Antoni Pérez-Por-tabella (professor de Comunica-ció Audiovisual de la URV), Pep Amores (Distinto Films Produc-cions), Joan Martí (director d’art) i Montse Majench (directora de l’Acadèmia del Cinema Català).
Per la seva banda, els organit-zadors, l’Associació Cultural El Setè Art, van ser els encarregats de dictaminar el premi per al curt de la categoria In situ, que va ser per ‘Croma’, de Victor Ru-bio. El segon premi In situ el va guanyar ‘Las pequeñas cosas’, de Roberto Millán. Els curts presen-tats a la categoria In situ es van
rodar, muntar i editar el mateix cap de setmana del certamen, i hi havien d’aparèixer almenys dues localitzacions de Vila-seca. A més, l’organització va posar a disposició dels participants una cartera d’actors i localitzacions
de Vila-seca i la Pineda per tal que poguessin dur a terme els seus projectes.
El director del festival, Josep Manel García Varo, en fa un ba-lanç molt positiu, i explica que els participants els han fet co-mentaris molt bons sobre el ni-
vell i l’organització del certamen. García Varo explica que des de l’organització els ha quedat una sensació «molt gratificant, tot i que vam passar molts nervis per-què era la primera vegada que ho fèiem i hem pecat una mica d’in-experiència. Però hem fet molt bona feina, i a més reconeguda pels participants, que tenen mol-ta experiència perquè han estat a altres festivals».
Pel que fa a la presència de públic, el director es mostra con-tent, tot i que de cara a pròximes edicions li agradaria «omplir l’auditori». Sobre la possibilitat de futures edicions, García Varo explica que abans de decidir res cal tancar balanç i valorar si pres-supostàriament es pot repetir l’any que ve o s’ha de fer bianual.
CINEMA
El cineasta francès Pierre Folliot guanya la primera edició del FrameEl primer festival de curtmetratges de Vila-seca es tanca amb un balanç molt positiu
La secció In situ, amb curts rodats a Vila-seca el mateix cap de setmana va tenir cinc concursants
Cloenda del festival a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, amb els premiats, els organitzadors i l’alcalde Josep Poblet.
FOTO: CEdIdA
EDUCACIÓ
El dijous 23 d’octubre es va celebrar la inauguració del curs acadèmic de l’Escola Municipal i del Conserva-tori de Música de Vila-seca. L’acte, presidit per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va comptar amb la confe-rència inaugural ‘Com es-coltar la música clàssica’ a càrrec del músic i periodista David Puertas. Després va actuar Júlia Fortuny, pre-mi extraordinari de piano 2013-2014 del Conservatori.
S’inaugura el curs al Conservatori
FOTO: CEdIdA
16 A L’ÚLTIMAmésvila-secaOctubre/2014
UNA VEGADA AL MES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.
28NOVEMBRE
PRÒXIMAEDICIÓ
VILA-SECANS
FOTO: MÉS VILA-SECA
Cristina SerretL’any 1955 una noia de vint-i-pocs anys, filla del poble aragonès de Castejón de Monegros, arribava a l’estació de tren de Vila-seca. Havia estudiat magisteri a Saragossa i, en fer les oposicions, va demanar venir a Catalunya.
Faltava poc per començar el nou curs, i a Vila-seca no hi coneixia ningú. Així que, només posar un peu a l’anda-na, va demanar per l’alcalde o la directora de l’escola. En això que es troba amb un jovenet que venia del camp amb un carro i les mules, i aquest va ser tan amable d’acompanyar-la a casa de l’alcalde Farriol.
Aquella noieta tan deci-dida es deia Maria Jesús Far-led, i ara, seixanta anys des-prés, és una persona molt estimada entre la comuni-tat local, perquè ha estat mestre d’un bon nombre de vila-secans i vila-secanes.
Els primers anysTot i que la Maria Jesús va començar a ensenyar a l’escola graduada, en poc temps va aconseguir una plaça a l’escola Torroja i Mi-ret, i allà hi ha fet de mestra tota la seva vida, fins que l’any 1990 es va jubilar. La vocació, que li va néixer molt aviat, l’havia heretat del seu pare, que també ha-via estat mestre. I el seu in-terès per venir a Catalunya, no se l’acaba d’explicar: «no sé per què vaig demanar venir aquí, hi devia haver alguna cosa que em va inte-ressar. Abans de venir ni tan sols n’ha havia sentit parlar», explica la Maria Jesús. El que sí que tenia clar és que vo-lia treballar i viure en un lloc agrícola, i en aquella època Vila-seca complia aquesta condició: «quan vaig arribar els carrers eren de terra, molt pitjor que els que havia vist al meu poble! Les cases eren baixetes, amb grans portala-des per als carros, i quan tocava es feia la verema o s’anava a l’avellana. Em va semblar un poble molt unit i molt ben organitzat», recorda la mestra.
Val a dir que a Vila-seca, a més de bons amics i companys, també hi va trobar «algú especial», amb qui es va acabar casant i va tenir tres fills. Els re-cords d’aquella època venen a la seva memòria amb facilitat: «recordo que
anàvem a la Pineda a ballar sardanes i ens ho passàvem molt bé. Els diumen-ges, al cinema. I a la platja! Al principi això del mar se’m resistia, però em vaig armar de valor, perquè no hi havia més remei, així que em vaig comprar dos vestits de bany preciosos i vinga, a la platja amb les amigues. Els nois no venien amb nosaltres, però sí que ens observaven», recorda, múrria, la Maria
Jesús. De la seva experiència
com a mestra al Torroja i Miret només en té bones paraules. Per a la mestra, els anys de treball van con-vertir el centre en un lloc de molta qualitat, fins al punt que molts consideren que «es va viure l’època d’or de l’ensenyança a Vila-seca». I com no podia ser d’altra manera, tants anys a les au-les ha deixat molts exalum-nes al municipi. «Hi ha mol-ta gent que ve a saludar-me i no els conec, però llavors els demano el cognom i els ubico de seguida». La Maria Jesús explica que es podria haver jubilat abans, però va voler allargar-ho. «Jo encara em tornaria a incorporar a la feina», explica. «Ho trobo a faltar i sempre em sento mestra, si estic en una con-versa no puc evitar ampliar la informació del que s’està dient. Això és vocació, oi?»
Una persona estimadaLa mestra explica que, tot i que ara viu sola, perquè el seu home va morir, no se sent gens sola, perquè té
amigues i participa de forma activa en la vida social de Vila-seca. Pel que fa a la ciutat, explica que ara la veu molt «capitalitzada», en el sentit que ha passat de ser un poblet a una ciutat pi-onera a la província, i destaca la bona gestió del govern municipal, comen-çant per l’alcalde, Josep Poblet, que va ser alumne seu.
En definitiva, aquella noieta ara és una persona estimada i que estima la ciutat: «m’hi sento molt a gust perquè he defensat la meva professió i el poble, i m’he sentit molt corresposta, no no-més per la família del meu marit sinó per tot el poble. Ara vaig més sovint a la meva terra, però aquí hi ha els meus fills, els meus néts i hi és enterrat el meu marit, i és on jo em quedaré».
Maria Jesús Farled és una persona reconeguda i estimada a la vila.
Maria Jesús Farled, la Mestra de
Vila-secaHa estat fent de professora durant seixanta anys ininterrompudament
Una apassionada de la fotografia
Maria Jesús Farled és una persona apas-sionada. En el pla professio-nal va abocar tota la seva pas-sió i vocació en la feina de mestra. Però hi ha altres qüestions a les quals ha dedicat temps i esforç. Per exemple, en escriure. Li agrada molt, i durant la seva vida ha tin-gut uns quants reconeixements. Però la seva passió més intensa és la de la fotografia. Té una càmera
Voigtländer amb la qual ha retratat esdeveni-ments i persones allà on ha anat. Per això a casa seva té un arxiu foto-gràfic que és un tresor, perquè recull la història
gràfica de Vila-seca i els seus habitants. També té
fotos històriques, com la que li va fer a Salvador Dalí, gairebé per casualitat, en una visita al Museu Figueres.
En l’actualitat segueix fent fotos amb la mateixa càmera, el mitjà digital li resulta massa complicat,
així que segueix treballant amb ro-det i revelat, com es feia abans.
D’alumnes, és clar, també en té molts retrats, així com de gent de l’Aragó, perquè durant la seva vida ha retornat sovint a la terra dels seus pares i, és clar, ho ha immor-talitzat amb la seva càmera. «No sóc bona però sóc destra», explica la Maria Jesús.
La mestra està acostumada a que li demanin còpies, i sovint, quan sap que va a algun lloc on va fer una foto, ja les porta a sobre per repar-tir-les: «sempre he complagut a tothom», explica. C.S.
