Desembre de 2014núm. 9

www.diarimes.com

Els més petits, preparats per lliurar la carta als Reis d’OrientNADAL Tota l’agenda dels actes de Nadal que es tancaran amb la cavalcada de Reis la nit del 5 de gener. P8 a 13

A l’esquerra, un dels patges reials que va repartir cartes perquè els nens poguessin omplir-les. A la dreta, un detall del pessebre de sorra de la Pineda d’aquest any.

CRISTINA AGUILAR

Vila-seca s’omple de Nadal

ACTUALITAT

Primera festa del programa per a joves, ‘Carretera i Manta’Una iniciativa conjuta dels municipis de Salou, Cambrils i Vila-seca. P5

ENSENYAMENT

Inaugurat el curs acadèmic a la facultat de Turisme i GeografiaL’acte va servir per a inaugurar també el nou aparcament del campus universitàri

CRISTINA AGUILAR

L’alcalde, Josep Poblet i el rector, Josep A. Ferré van presidir l’acte. P2

A L’ÚLTIMA CRISTINA AGUILAR

Ezequiel Molina, autor de part de la banda sonora de la vilaHa estat mestre de molts nois i noies del poble que han volgut aprendre a tocar la gralla

La seva darrera obra ha estat una havanera dedicada a Vila-seca. P16

COMERÇ

Mercadona té a Port Halley un dels seus centres amb major activitatEl centre ubicat en el centre comercial té una plantilla de gairebé mig centenar de persones

La cadena ha apostat fort per la marca pròpia de qualitat. P6

2 mésvila-secaDesembre/2014 EL TEMA

RedaccióEl passat 3 de desembre es va celebrar a l’Aula Magna de la Fa-cultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili de Vila-seca l’acte d’inauguració del curs acadèmic. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet; el rector de la universitat Rovira i Virgili, Josep A. Ferré, i la degana de la facultat, Marta Nel·lo, que van presidir un acte on van assistir regidors de Vila-seca i bona part dels agents empresarials i uni-versitaris que conformen aquest campus universitari: el Parc Ci-

entífic i Tecnològic de Turisme i Oci (PCT), la Facultat de Turisme i Geografia i el Centre de Recur-sos per a l’Aprenentatge i la In-vestigació (CRAI).

Salvador Anton, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la URV, va ser l’encarregat de fer la lliçó inaugural, que va titular “Lectures sobre turisme, talent i territori. Una proposta hetero-gènia”.

El premi PortAventuraDurant la inauguració del curs 2014-15 també es va fer entre-ga del Premi PortAventura a la

millor trajectòria acadèmica en Tursime 2014, que enguany ha estat concedit a Ana Belén Del-gado. El reconeixement, que en-guany arriba a la novena edició, té una dotació de 2.000€ i busca

reconèixer públicament l’excel-lència dels estudiants del grau de Turisme de la URV i facilitar-los la realització d’un projecte de

desenvolupament personal, pro-movent els valors d’iniciativa, competència, lideratge, respon-sabilitat i compromís.

Per la seva banda Mireia Brull, Bàrbara María Peris i Miriam

Tilgner van rebre un diploma de reconeixement pel seu expedi-ent acadèmic. Totes quatre estu-diants tenen un dels cinc millors

expedients del Grau de Turisme de la Facultat de Turisme i Ge-ografia de la promoció 2013-14, condició necessària per ser can-didates al premi.

Aquest mateix dia l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va fer també el tall de cinta inaugural del nou aparcament del Cam-pus universitari Vila-seca, que compta amb una superfície de més de 12.000 m2 i s’ha convertit en un dels centres de coneixe-ment més importants d’Europa vinculat al món del turisme. Això és possible gràcies a la presència de la Facultat de Turisme i Ge-

ografia i també del PCT, el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci, que centra les seves activi-tats en la recerca i la innovació per al desenvolupament turístic. A més, cal sumar-hi la presència d’associacions que representen un gran percentatge del sector turístic a les comarques tarra-gonines. Aquesta concentració de centres dedicats al desenvo-lupament turisíc ha convertit el Campus Vila-seca en un verita-ble clúster turístic.

Jornada de portes obertesUns dies abans, els dies 21, 27 i 29 de novembre es van celebrar unes jornades de portes obertes al Campus Vila-seca, organitza-des conjuntament amb l’Ajun-tament. Aprofitant aquesta oportunitat, al voltant de 200 persones es van acostar fins a les instal·lacions per participar a les visites guiades que es van dur a terme pel recinte d’un dels equipaments públics del muni-cipi amb més rellevància a nivell internacional.

UNIVERSITAT

Inaugurat el nou curs de la Facultat de Turisme i Geografia de Vila-secaTambé s’ha inaugurat el nou aparcament del Campus universitari i s’ha entregat el Premi PortAventura a la millor trajectòria

Les jornades de portes obertes del novembre van atraure al voltant de 200 persones

Ana Belén Delgado va ser guardonada per l’excel·lència en els estudis a la facultat

CEDIDA

CRISTINA AGUILAR

Josep A. Farré, rector de la URV, talla la cinta del nou aparcament del Campus universitari de Vila-seca. A la dreta, l’alcalde Josep Poblet durant la inauguració del nou curs de la Facultat de Turisme.

CRISTINA AGUILAR

3mésvila-secaDesembre/2014 EL TEMA

RedaccióL’any 2006 la Universitat Rovira i Virgili, l’Ajuntament de Vila-seca i la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Pro-víncia de Tarragona van impul-sar la creació del PCT unint els àmbits de la recerca, la formació, l’administració i el sector empre-sarial.

La voluntat d’aquest espai, que des del 2010 opera a les instal-lacions al Campus Vila-seca de la Universitat Rovira i Virgili, i té a Salvador Anton Clavé com a di-rector científic, és esdevenir un pol de ‘knowledge-economy’ de turisme amb projecció interna-cional, així com crear un entorn ideal per a la inversió turística en R+D+I i generar coneixement i informació d’alt valor afegit al sector turístic, tant a escala local com en àmbits territorials supe-riors. És a dir, que els resultats dels projectes que implementa arribin a les empreses i gestors de destinacions turístiques, per millorar la competitivitat del tu-risme a tot el país, però posant el focus d’atenció a les comarques de Tarragona.

Tres àmbits d’actuacióAixò s’aconsegueix a través de projectes que se centren en la innovació, la informació i la intel·ligència. Així per exemple, en l’àmbit de la innovació, s’han sumat forces amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per generar projectes com el Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística (LAB-IIT), en el marc del qual s’han celebrat seminaris i fòrums.

Pel que fa a l’àmbit de la in-formació, cal destacar la creació, l’any 2001, de l’Observatori de Turisme, que des de llavors re-alitza, entre d’altres, l’enquesta quinzenal a l’oferta d’allotja-ment públic de la Costa Daurada i Terres de l’Ebre, i els estudis anuals i de la temporada d’estiu per conèixer com són els turistes d’aquestes marques turístiques de Tarragona.

Finalment cal destacar també l’àmbit de la intel·ligència, en el marc del qual es desenvolupen instruments de coneixement per als empresaris, les adminis-tracions i els gestors dels sectors del turisme i l’oci, amb projectes com els butlletins sobre innova-ció ‘Tendències’ i ‘Tendències Enotur’, el Sistema d’Indicadors de Presència i el Sistema d’In-dicadors de Competitivitat, el Baròmetre Enotur o estudis es-tratègics.

Serveis a les empresesA més, el PCT posa a disposició de les empreses especialitzades

en tecnologies i innovació en turisme i oci instal·lacions equi-pades amb connexió a internet mitjançant l’Anella Científica, accés a biblioteques digitals, sa-les polivalents per a reunions i esdeveniments i oportunitats de col·laboració amb organismes de recerca.

Productes nascuts al PCTEn l’àmbit tecnològic, per exem-ple, s’ha desenvolupat un siste-ma intel·ligent de recomanació d’activitats i recursos del pro-ducte enoturístic accessible a través d’internet i de dispositius mòbils, que es va testar l’any 2013 en el marc del projecte Pla INTURVI. Aquesta eina permet al turista dissenyar l’experiència turística que viurà a la destinació en funció de les seves caracte-rístiques i del temps disponible; i alhora ofereix als operadors i a les destinacions la possibilitat de comptar amb un accés comú a la informació disponible per a la gestió de l’enoturisme.

FOTOS: CEDIDES

El PCT compta amb unes instal·lacions de 1.200 m2 on també hi tenen la seva seu diverses empreses i associacions relacionades amb el sector turístic.

Una mirada al PCT de Turisme i OciEl Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, ubicat al Campus Vila-seca, desenvolupa projectes de recerca en l’àmbit del turisme

El PCT ha esdevingut un pol de coneixement que afavoreix la inversió en R+D+I en turisme

L’objectiu del Parc Científic i Tecnològic és contribuir a millorar la competitivitat turística

A dalt, presentació del recomanador Go-Enotur. Sobre aquestes línies un seminari i, al costat, part de l’equip del PCT.

4 mésvila-secaDesembre/2014 ACTUALITAT

RedaccióDiumenge 14 de desembre TV3 va celebrar la seva tradicional Marató solidària, que enguany ha recaptat fons per a la investi-gació de les malalties del cor.

Com ha passat a molts altres municipis catalans, algunes en-titats locals han volgut organit-zar activitats amb l’objectiu de

col·laborar de forma col·lectiva en la campanya. Així, l’AMPA del Conservatori de Vila-seca va organitzar un concert solidari a l’Auditori Josep Carreras. L’en-trada donatiu era de 5euros, i es va aconseguir recaptar un total de 2.209 euros.

Van participar a la vetllada musical l’Orquestra Corelli, l’Or-

questra Händel, els Conjunts de guitarres Emili Pujol i Miquel Llobet, el Cor Contraveus, el Cor Mozart, el Conjunt de violoncels, el Quartet Manontroppo, l’Aula de Música antiga i alumnes de piano del Conservatori.

Els Xiquets també fan pinyaPer la seva banda la colla caste-

llera local també va organitzar diverses activitats esportives per a tota la família amb el mateix objectiu. Els participants havien de comprar un polsera solidària, i la recaptació obtinguda s’ha destinat completament a la Ma-rató.

Aquesta mateixa setmana els Xiquets de Vila-seca també han

fet entrega al Banc d’Aliments de tot el que han aconseguit recollir, també en el marc de la campanya solidària engegada aquest Nadal a tot Catalunya.

Una Marató de tot corEl marcador final de la Mara-tó que es va fer diumenge 14 va marcar una xifra rècord de

8,864.016€, que es destinaran íntegrament a la investigació de les malalties del cor.

A Catalunya, una de cada qua-tre persones mor a causa d’una malaltia del cor. Poden afectar tothom, tant homes com dones, i a qualsevol edat: des de nadons fins a gent gran. Les malalties del cor són la primera causa d’ingrés hospitalari i fan perdre molta qualitat de vida a les persones que en són víctimes. Això no obstant, en els últims trenta anys l’esperança de vida dels cata-lans ha crescut set anys. El 60% d’aquest temps s’ha guanyat grà-cies als avenços científics acon-seguits en el tractament de les malalties del cor.

Encara es poden fer donacions a través d’internet.

SOLIDARITAT

Vila-seca organitza diversos actes per recaptar fons per La Marató L’ AMPA del Conservatori de Vila-seca i els Xiquets de Vila-seca es van mobilitzar per col·laborar amb TV3

CEDIDES

A dalt, les activitats organitzades pels Xiquets de Vila-seca. Sobre aquestes línies, el Concert Solidari organitzat per l’AMPA del Conservatori de Vila-seca.

RedaccióAquest divendres, 19 de desem-bre, a les 21.30h a l’Auditori Jo-sep Carreras, tindrà lloc el con-cert de celebració dels 40 anys del Cor Sant Esteve, que actuarà juntament amb alumnes de l’Or-questra Händel i l’acompanya-ment al piano de Marc Torres.

En el repertori hi destaca la cantata ‘Per una flor que faci es-tiu’, que s’estrenarà en aquesta vetllada. Musicada per Xavier Pastrana i amb text de Miquel

Desclot, la cantata ha estat pen-sada expressament per a l’oca-sió. Les entrades costen 10 euros i es poden comprar al mateix Auditori amb antelació o just abans de l’espectacle.

L’endemà, dia 20, se celebrarà un segon concert commemo-ratiu al mateix Auditori Josep Carreras. En aquest cas serà a les 19h i anirà a càrrec dels cantai-res i ex cantaires que han format part de la coral al llarg dels seus 40 anys de vida. El Cor Sant Esteve va néixer l’any 1974 i actualment està dirigit per Charo García.

CEDIDA

El Cor Sant Esteve celebra el 40 aniversari amb dos concerts

MÚSICA

5mésvila-secaDesembre/2014ACTUALITAT

RedaccióCarretera i Manta és un progra-ma impulsat conjuntament pels departaments de Joventut de Cambrils, Vila-seca i Salou amb l’objectiu de promoure activitats per als joves, i que els joves en si-guin els principals protagonistes.

Aquest mes de desembre s’ha celebrat a la discoteca Flash Back

de Salou la primera festa del Car-retera i Manta, que ha aplegat vora 200 joves dels tres munici-pis.

Premis a la participacióLa trobada també va servir per lliurar els Premis a la participa-ció. Els distingits van ser: Premi a la millor activitat proposada

per al programa 2015, per als Xiquets de Cambrils pel curs de castells; Premi a la millor foto-grafia votada pels joves a través de Facebook, per a Alberto Mo-lina, de Cambrils; Premi del ju-rat a la millor fotografia, per al salouenc Jordi Jarque; Premi al disseny de la portada del fulletó i de la imatge corporativa del prò-

xim any, per al treball presentat per Sara Moreno de Cambrils; i, finalment es va acordar també concedir una menció en Disseny al jove Daniel Marcelo de Vila-seca.

La festa va comptar amb la presència dels tres regidors de Joventut dels municipis impul-sors, Laura Mellau, Julia Gómez i

Francisco José Almazán, i es van succeir actuacions musicals, ball i altres elements que van confi-gurar una tarda-nit desenfadada i amb bon ambient.

Un món per als jovesAmb aquesta festa es pretenia introduir incentius a la partici-pació activa dels joves dels tres

municipis per fomentar-ne en-cara més la implicació en aquest programa.

El programa Carretera i Manta disposa d’una pàgina web (ww.carreteraimanta.cat) que pretén ser un aparador per als joves, que hi poden trobar tot de propostes i iniciatives pensades especial-ment per a ells, i que abasten àmbits com la formació en el lleure, els idiomes, l’esquí, les noves tecnologies, la formació o les activitats outdoor. Així per exemple, s’ofereix informació per apuntar-se a cursos d’esquí, primers auxilis, rus, escalada, o per aprendre a fer de cangur. Els joves també hi trobaran propos-tes de lleure, com ara sortides per anar a veure el Saló del Manga a Barcelona, una proposta que sol tenir molta acceptació.

El programa ‘Carretera i Manta’ celebra la seva primera festaEstà impulsat per les regidories de Joventut de Cambrils, Salou i Vila-seca i busca promoure l’activitat entre els joves

JOVENTUTCEDIDES

La festa es va celebrar a la discoteca Flash Back de Salou i en el marc de la celebració es va fer entrega dels Premis a la participació.

SOCIETAT

L’Associació de Voluntaris per Vila-seca, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Creu Roja, impulsen una campanya per a la re-collida de joguines. Els dies 19, 22, 23, 29, 30 de desembre i 2 de gener, de 18 a 20 h, es recolliran joguines noves en benefici dels infants de les famílies més desafavorides del municipi. Redacció.

Engega la campanya de Recollida de joguines

SOCIETAT

Des del passat 1 de desembre, i fins passades les festes de Nadal, la Policia Local de Vila-seca, conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, ha posat en marxa l’operatiu especial anomenat «Grèvol».

Així, durant les Festes es patrullarà a peu per les zones comercials de Vila-seca, que aquests dies estan més concorregudes. A la fotografia es veu una patrulla de l’operatiu nadalenc vigilant pels volts del mercat. Redacció.

Les forces de seguretat posen en marxa l’operació «Grèvol»

CEDIDA

Avui acaba el període de matriculació per als Cursos de català a Vila-seca

L’Oficina Local de Vila-seca ha tret la convocatòria de nous cursos de català per adults. Les classes començaran el 12 i el 13 de gener de 201, a l’edifici de les Escoles Velles de Vila-seca. Els cursos són presen-cials, de nivells inicial i bàsic; grup de conversa per a catala-noparlants i cursos a distància de nivells elemental, interme-di i suficiència.

A més, també s’ofereix el servei de Voluntariat Lingü-ístic, adreçat a totes aquelles persones que vulguin dedicar una o dues hores a la setma-na a parlar en català amb els alumnes dels cursos.

Avui és l’últim dia per ma-tricular-se. Per a més informa-ció es pot trucar al tel. 977 39 40 80, o adreçar un correu a vila-seca@cpnl.cat. Redacció

6 mésvila-secaDesembre/2014 ACTUALITAT

OLzINA CENTER VILA-SECA. Port Halley

Cristina SerretEl 22 de juliol de 2010 es va inau-gurar el supermercat Mercadona del centre comercial Port Halley de Vila-seca. Quatre anys més tard, la botiga és una de les més rendibles, en termes de vendes, de tota la demarcació.

La clau de l’èxit rau en una suma de circumstàncies: màxi-ma qualitat al millor preu pos-sible, marques pròpies que sa-tisfan el client i una política de millora continuada.

Suport a la producció localMercadona opera amb 16 inter-proveïdors catalans que l’abas-teixen del producte que comer-cialitza com a marca pròpia. D’aquests, cinc són de la demar-cació de Tarragona. Es tracta de Cunicarn, a l’Espluga de Francolí (una empresa de carn de conill); Ubesol-Maverick, a Ulldecona (una empresa que elabora pro-ductes d’higiene personal); GrupSiro, a Montblanc (proveïdors de pastisseria congelada); SCA, a Puigpelat (una empresa de pro-ductes de cel·lulosa); i Ramafrut, a Ginestar (productes hortofru-tícoles). Tots ells fabriquen pro-ductes que després es vendran a totes les botigues Mercadona d’Espanya, amb la marca Hacen-dado, Bosque Verde, Deliplus i

Compy. Així per exemple, el 2013 Mercadona va comprar 6 milions de quilos de carn de conill a Cu-nicarn, Ubesol-Maverick va fac-turar 32 milions de litres de gel i

Ramafrut va servir a les botiguesmés de 2,2 milions de quilos de síndries. Pel que fa al peix fresc que es ven al centre de Port Ha-lley, aquest ve directament de la llotja de Tarragona. Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar i les Cases d’Alcanar també són proveïdors a altres centres de la demarcació. En total, el 2013 Mercadona va efectuar com-

pres a proveïdors de Tarragona per un valor de 732 milions d’eu-ros.

A més, la companyia de Juan Roig treballa amb més de 200 proveïdors catalans per comple-tar el proveïment dels seus ‘su-pers’. A Catalunya, firmes com Noel, la Selva, Danone, Bodegues Torres, Nutrexpa, Cordorniu, Nestlé, Conserves Dani i La Fa-

geda, entre d’altres, formen part d’aquests 200.

Segons Paula Llop, respon-sable de Relacions Externes de Mercadona a Tarragona i Lleida, la relació que estableixen amb els proveïdors i interproveïdors els permet ajustar al màxim la pro-ductivitat i l’eficiència, i d’aques-ta manera poder oferir els preus que han fet tan famosa la cadena

de supermercats. «A més, treba-llem tots en equip i amb el model de qualitat total molt present. I mirem d’escoltar molt el client per tal de satisfer les seves neces-sitats», explica Llop. D’aquesta manera, per exemple, als super-mercats Mercadona de tot l’estat s’han posat a la venda productes nascuts de les suggerències dels clients, com per exemple un as-

Mercadona, la cadena de supermercats que ha revaloritzat la marca pròpiaEl centre de Port Halley dóna feina a 49 persones i és un dels més rendibles de la demarcació de Tarragona

Cinc empreses de la demarcació fabriquen productes de marca pròpia per a Mercadona

Els supermercats Mercadona són ecoeficients, i amb la implantació de diverses mesures s’ha aconseguit reduir la despesa energètica en un 20%.

7mésvila-secaDesembre/2014ACTUALITAT

sortit amb les deu llaminadures més ben valorades, les infusi-ons per fer amb aigua freda o el vinagre per netejar vidres. Totes s’han estudiat i valorat conjun-tament amb els interproveïdors.

El model de Qualitat totalInternament, a Mercadona es treballa amb un model anome-nat de Qualitat total. Aquest es basa en la satisfacció dels cinc components de la companyia, que són tots iguals d’importants però tenen un ordre seqüencial: el ‘jefe’ (que és com anomenen al client), el treballador, el prove-ïdor, la societat i el capital. Qual-sevol decisió que es pren ha de passar per la satisfacció de tots cinc.

En els últims anys Mercadona ha apostat per un nou model que prioritza els productes frescos en les seccions de peixateria i fruita i verdura, així com la venda a gra-nel en la secció de forn.

Un altre tret destacable de les botigues Mercadona, i que tam-bé s’aplica al local de Port Halley, és que són ecoeficients. Amb accions com ara la recuperació de l’aire calent que emeten els aparells de refrigeració, abaixar el nivell dels sostres o instal·lar temporitzadors de llum s’ha aconseguit reduir en un 20% la despesa energètica.

També dins la política de re-

ducció de costos s’han adoptat mesures d’estalvi com ara afegir una lleixa més a les ampolles de vi i transportar d’aquesta ma-nera més quantitat de producte amb menys recursos; fabricar les ampolles d’oli quadrades, de ma-

nera que no quedin espais buits als camions, o reduir la mida del cilindre del paper higiènic, acon-seguint així que els rotlles ocupin menys espai.

Mercadona va finalitzar el 2013 amb 206 botigues a Cata-

lunya, després d’obrir 26 super-mercats, i amb una plantilla de 10.552 persones. A la demarcació de Tarragona hi ha 30 botigues i 1375 treballadors. L’any que ve inauguraran un centre a Les Ga-varres, a Tarragona.

C.S.— Quants anys fa que treballa a Mercadona?— 19 anys. Hi vaig entrar quan en tenia 21 o 22.— Sempre ha estat al mateix centre?— No, abans de venir aquí havia treballat a Cam-brils, que és on visc. — Què li sembla aquesta feina?— És un treball que està molt bé, és molt estable, i

a més permet organitzar-se amb la família, perquè saps amb un mes d’antelació quins torns tindràs. — Com és el client que ve a aquest establiment?— És sobretot de cap de setmana. De dilluns a di-vendres està més tranquil. I a l’estiu, hi ha molts turistes, anglesos i francesos, sobretot.— De cara al futur voldria seguir treballant aquí?— Sí, sí. Si ells volen, jo seguiré.

«Fa 19 anys que treballo a Mercadona i valoro molt l’estabilitat que em dóna»

Francisco Ortigosa MorenoTreballador de Mercadona a Port Halley

FOTO: CRISTINA AGUILAR

A la demarcació de Tarragona hi ha 30 botigues que donen feina a 1375 treballadors

Diverses empreses de la demarcació de Tarragona subministren a Mercadona fruita, la cel·lulosa i productes d’higiene personal.

«Si el treballador està satisfet, el client està satisfet»

Paula Llop, responsable de Relacions Externes a Tarra-gona, explica que a Mercadona treballen amb una acu-rada política de recursos humans, perquè, assegura, «un treballador satisfet fa clients satisfets». Amb aquest ob-jectiu es prioritza contractar gent del mateix municipi i s’organitzen els torns a un mes vista, per tal de facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar. A més, els tre-balladors amb més de 4 anys d’antiguitat cobren un sou net de 1.400 euros al mes. Aquests representen un 80% de la plantilla actual.

FOTOS: CRISTINA AGUILAR

8 mésvila-secaDesembre/2014 SOCIETAT

Cristina SerretLa nit del 5 de gener és màgica a tot el país. Però a Vila-seca ho és una mica més, perquè els patges reials s’encarreguen de repartir personalment els regals als nens.

Tot això és possible gràcies a la Comissió de Reis de Vila-seca, que en col·laboració amb l’Ajun-tament, s’encarrega d’organitzar tots els esdeveniments relacio-nats amb Ses Majestats, des de les sortides dels patges per donar i rebre les cartes fins a la cavalca-da del 5 de gener. I, per descomp-tat, l’acte més emocionant de la nit de reis: l’entrega dels regals als nens que esperen als balcons de casa.

Marc Lorenzo i Eduard Gi-ménez són el president i el vice-president de l’entitat. En total la conformen una seixantena de persones, que des d’octubre fins passat Reis treballen de valent per tenir-ho tot a punt i que res no pugui fallar. Cada any cal te-nir les carrosses engalanades, or-ganitzar els actes, repartir papers i, sobretot, organitzar la recollida de paquets i, encara més impor-tant, la tradicional entrega.

El Marc i l’Eduard reconeixen viure amb molta emoció aquesta feina de repartir regals. «Els nens posen una cara de satisfacció i emoció (de vegades també de terror!) que és molt impactant», explica el Marc. Per a ells, també és una satisfacció poder fer al-

guna cosa per al poble, i encara més si, com aquesta, en què han de muntar carrosses, està relaci-onada amb el seu ofici (el Marc és frigorista i l’Eduard repara ca-feteres).

Recollida de cartes i paquetsEl dia 26 de desembre la Comis-sió enviarà els patges de Ses Ma-jestats els Reis d’Orient a recollir les cartes dels nens i nenes. A les 10.30h sortiran de la plaça Joan Kies Hellmont per arribar als volts de les 11.15h a la plaça de l’Església. Mentre esperen per donar la carta, els nens podran participar en diversos tallers o fer-se fotos en un photocall molt especial.

El dia 3 de gener tothom que vulgui que els Reis els portin el

paquet a casa han d’anar a dei-xar-lo a la nau habitual, a l’avin-guda Generalitat, antic taller Llurocar, de 18 a 00h. També po-den lliurar-lo al Punt d’Informa-ció Juvenil entre les 21 i les 00h del mateix dia 3.

Enguany, com a novetat, la Comissió de Reis posarà en mar-xa la nit del 5 de gener el hashtag #estiralacorda2015. D’aquesta manera aniran informant sobre el punt on es troben, i els nens i nenes que esperen el seu regal de mans dels patges reials podran saber si ja són a prop.

Els patges del Rei Negre van estar repartint cartes al

Mercadet de Nadal. El dia 26 passaran a recollir-les.

NADAL

La Comissió de Reis de Vila-seca porta la màgia de la Nit de ReisL’entitat s’encarrega d’organitzar la cavalcada del 5 de gener i de fer la tradicional entrega dels regals a domicili

El 5 de gener el hashtag #estiralacorda2015 anirà informant d’on són els patges reials

Diversos moments de la Cavalcada de Reis i la tradicional entrega de paquets pels balcons de les cases de Vila-seca.

FOTOS: CEDIDES

9mésvila-secaDesembre/2014SOCIETAT

«Nosaltres seguirem fins que hi hagi relleu»

Eduard Giménez i Marc Lorenzo són el vicepre-sident i el president de la Comissió de Reis de Vila-seca. Tots dos coincideixen que els entusi-asma formar part de l’associació, i que, arribat el moment de plegar, no ho faran fins que tin-guin la seguretat que la comissió segueix funci-

onant, que hi ha un relleu. «Arribarà un dia que voldrem que els nostres fills s’ho passin tan bé com ara nosaltres ho estem fent passar als fills dels altres, i que algú altre els porti els paquets a casa de la mateixa manera que ara ho estem fent», explica el Marc.

— Com s’han portat enguany els nens de Vila-seca?Doncs pel que hem pogut anar veient, la majoria de nens i ne-nes s’han portat bastant bé. Però també n’hem vist algun que no fa massa cas als pares o als avis…— Aquests nens que no han fet tanta bondat, encara hi són a temps, de portar-se bé i rebre

regals?Sí, i tant. Nosaltres els estarem veient, i com que els Reis no pas-sen fins a la nit del dia 5, encara ho poden arreglar.— Suposo que ja esteu comen-çant a preparar les joguines. Quins regals són els més dema-nats, enguany?Els nens demanen moltes

Playstation i alguna samarreta de Neymar, i les nenes ens dema-nen moltes coses de Violetta.— Ses Majestats els Reis d’Ori-ent ja estan a punt per fer el gran viatge?Sí, ja fa dies que s’estan preparant i ho tenen tot a punt per arribar puntuals el dia 5 i fer la gran ca-valcada per Vila-seca.

«Els Reis ja ho tenen tot a punt per la gran cavalcada»

El Patge Reial

Cristina SerretVila-seca ja ha estrenat mercat de Nadal. El cap de setmana del 13 i 14 de desembre la pla-ça de l’Església es va omplir de parades de joguines, decoració i alimentació, així com estands d’entitats.

Aquest mercat ha estat una iniciativa de l’Associació de Co-merciants i Empresaris de Vila-seca. El seu president, Alfred Monreal, admet que, si bé en un principi van tenir algun dubte sobre si seria prou atractiu, de seguida van veure que moltes entitats s’animaven a col·laborar per fer el mercat més animat, i això els va donar l’empenta que necessitaven per tirar endavant el projecte: «quan tota aquesta gent ens va dir que sí, ja no ens hi vam poder negar», explica el president.

D’aquesta manera, durant els dos dies que va durar el merca-det, hi va haver l’actuació del Cor Contraveus, amb la direcció de Silvia Jil-Pérez i Mar Marto-ni al piano, la visita dels Patges

reials, que van repartir cartes i caramels als nens, els Gegants i Grallers de Vila-seca i l’Es-bart Dansaire Ramon d’Olzina. A més, hi va haver degustació d’escudella i fideuà a preus po-pulars, així com una cagada po-pular de tió.

Monreal explica que feia molts anys que a Vila-seca no hi havia un mercadet nadalenc d’aquesta mena, i que això tam-bé els va esperonar a tirar enda-vant aquest projecte. Durant els dos dies que va durar el mercat, nombrosos vila-secans van pas-sar per la plaça de l’Església a badar, comprar o gaudir de les activitats programades.

Pel que fa a la previsió de ven-des per aquest Nadal, el presi-dent de l’ACEV es mostra lleuge-rament optimista: «sembla que enguany està una mica més en-grescat. L’any passat va ser una mica fluix, però potser aquest any serà veritat això que diuen, que la macroeconomia està fun-cionant i tot plegat s’acabarà traslladant als més petits».

FOTOS: CEDIDES

A la foto superior, un moment de l’actuació del Cor Contraveus. Sobre aquestes línies, la regidora Manuela Moya inaugura el mercat.

Vila-seca estrena el Mercat de Nadal a la plaça de l’EsglésiaHi han participat una quinzena de parades

10 mésvila-secaDesembre/2014 SOCIETAT

NADALFOTOS: CRISTINA AGUILAR

Cristina SerretDes de fa uns dies, i fins al 7 de gener, ja es pot visitar el tradi-cional Pessebre de sorra de la Pineda, que enguany presenta el tradicional naixement en una versió “galàctica”.

Com cada any, un grup d’es-cultors vinguts d’arreu del món han estat treballant en la propos-ta sota la coordinació de Núria Vallverdú, la directora del projec-te des de l’any 2000, quan es va fer per primera vegada.

El procés de construccióEl pessebre de sorra és el resultat de molts dies de feina acurada, que comença amb la compacta-ció de la sorra. Primer es fan uns encofrats de fusta, una mena de calaixos on la sorra es va com-pactant amb aigua i l’ajuda d’un martell pneumàtic. Aquests en-cofrats es van superposant, co-mençant per baix i fins a arribar a l’alçada desitjada. A continua-ció es va retirant la fusta i es va treballant la sorra de dalt a baix. La clau de la consistència del

pessebre és justament aquesta compactació, que si es fa cor-rectament, dóna a la sorra una fermesa a prova de vent i pluja. També resulta determinant el ti-pus de sorra que es fa servir. A la Pineda fa quinze anys que s’usa la mateixa, procedent d’unes excavacions que es van fer en la construcció d’un edifici. Segons Núria Vallverdú, la sorra de la platja no va tan bé perquè és sor-ra bruta, amb petxines i pedres, i té un gra molt arrodonit a causa del maltracte que rep del mar. En canvi la sorra que es va servir té el gra més cúbic, fet que fa que compacti molt bé.

Com cada any, s’han fet servir 300 m3 de sorra, o el que és el mateix, 8 camions.

El procés de construccióMalgrat que els dies que els es-cultors van estar treballant van ser força plujosos, el resultat final ha estat perfecte, i no hi ha hagut desperfectes ni problemes d’es-tructura. Vallverdú explica que, per norma general, no hi sol ha-

ver problemes amb l’estructura durant els dies que està exposada al públic, excepte en ocasions ex-cepcionals, per exemple en casos de temporals de vent i aigua, o

per la presència d’algun visitant inesperat, com és el cas dels gats que en una edició es van passejar per la sorra del pessebre i ho van deixar tot ple de petjades.

El president del Patronat Municipal de Turisme, Xavier Graset, ha manifestat la seva sa-tisfacció pel fet que s’ha aconse-guit que, per a moltes persones,

el Pessebre de sorra de la Pineda s’ha convertit en una cita de les festes de Nadal, fins al punt que cada any s’organitzen excursions amb autobús des de Lleida no-més per venir-lo a veure.

Pel que fa a la temàtica escolli-da, Graset dóna al grup d’escul-tors total llibertat, i ni ell mateix la coneix fins al moment de veu-re l’obra acabada.

Niall Magee (Irlanda), Daniel Doyle (Irlanda), Ludo Roders

(Holanda), Anique Kuizenga (Holanda), Bruno Macdonald (Dinamarca), Gianni Schiuma-rini (Itàlia), Leonardo Ugoloni (Itàlia) i Mario Hernández (Cata-lunya) formen l’equip d’escultors que venen a Vila-seca cada any, i ja han anunciat que tenen prou idees per fer uns quants pesse-bres més.

El 15è Pessebre de sorra de la Pineda presenta un muntatge “espacial”Els promotors del pessebre busquen sorprendre cada any amb una proposta totalment innovadora

Cada any es fan servir 300 m3 de sorra que es compacta amb un martell pneumàtic

Diversos moments de la construcció del pessebre. L’equip d’escultors encarregats de perfilar-lo és el mateix des de fa quinze anys, i cada mes de desembre es retroben a la Pineda.

Els escultors que fan el pessebre són especialistes de l’escultura de gel, neu i sorra.

FOTO: CRISTINA AGUILAR

11mésvila-secaDesembre/2014SOCIETAT

AGENDA

El Pessebre de sorra de la Pineda, en imatges

Des que es va fer la primera edició, l’any 2000, s’ha mantingut ininterrompuda la tradició, i des de llavors l’equip d’escultors ha sorprès cada Nadal amb una proposta completament nova.

2013

20122011

201020092008

20062005

2002

20012000

2004

2003

2007

12 mésvila-secaDesembre/2014 SOCIETAT

DIVENDRES

1919 h. Plaça de l’EsglésiaFelicitació de Nadal i Tradicional BrouActuació del Cor Petits Cantors (sota la direcció de Maribel Marín) del Con-servatori Municipal de Música de Vila-seca.

El Torró més llarg de Catalunya, de 2015 cmConfeccionat per l’Associació de Co-merciants i Empresaris de Vila-seca.

21, 30h. Auditori Josep CarrerasConcert del Cor Sant Esteve: 40 anysCelebració del 40è aniversari de la co-ral que ha estat referent i embrió dels ensenyaments musicals a Vila-seca (direcció del cor, Charo García; direcció de l’orquestra, Rafael Fabregat; piano, Marc Torres). S’estrenarà la cantata “Per una flor que faci estiu”, (musicada per Xavier Pastrana, amb text de Mi-quel Desclot).

DISSABTE

2019 h. Auditori Josep Carreras

NADAL

Concert de celebració del 40è aniversari del Cor Sant EsteveA càrrec de les cantaires i ex cantaires que han format part de la coral al llarg dels seus 40 anys d’existència.

DIUMENGE

2119 h. Auditori Alcalde Josep

MalapeiraEl Poema de Nadal, de Josep Maria de SagarraA càrrec del Grup de Teatre “La Tramo-ia”. Amb l’actuació del Cor Contraveus (directora Silvia Gil-Pérez) i grups de música de cambra del Conservatori Municipal de Música. Entrada gratuïta.

DIMARTS

2320 h. Auditori Josep CarrerasConcert de Nadal A càrrec de les corals Toldrà, Mozart i Vivaldi i agrupacions i orquestres del Conservatori Municipal de Música de Vila-seca.

DIMECRES

2418 h. Plaça de l’EsglésiaFesta del tióA càrrec de l’Esplai l’Esclop de Vila-seca.

DIVENDRES

2610,30 h. Plaça de Joan Kies

HellmontArribada dels patges de SS MM els Reis Mags d’OrientRecorregut: plaça de Joan Kies Hell-mont, carrer de Galceran de Pinós, car-rer del Comte Sicart, carrer de l’Hort, carrer del Requet de Fèlix, avinguda de Ramon d’Olzina, plaça dels Països Ca-

13mésvila-secaDesembre/2014SOCIETAT

talans, avinguda de Ramon d’Olzina, avinguda de Francesc Macià, carrer de la Font i plaça de l’Església.

11,15 h. Plaça de l’EsglésiaRecollida de cartes pels patges de SS MM els Reis Mags d’Orient

19 h. Auditori Josep CarrerasConcert de Sant EsteveAmb la Coral Nova Unió de Vila-seca i l’Orquestra Händel del Conservatori Municipal de Música (direcció de Rafa-el Fabregat). Entrada amb invitació, es pot recollir al Conservatori Municipal de Música, al Punt d’Informació Juvenil (PIJ) i al Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca.

DISSABTE

27De 10 a 13,30 h i de 19,30 a 23,30

h. Espai Jove del carrer de Sant Antoni 24

Parc Jove de Nadal Fins al 29 de desembre

De 17 a 20 h. Pavelló Municipal d’Esports de Vila-seca

Parc Infantil de Nadal

Fins al 30 de desembre. Activitats i jocs per a la mainada. Preu: entrada solidà-ria.

19 h. El CentruEls pastoretsSocietat “El Centru”. Preu: 8€ els adults i 5€ els nens (fins a 11 anys). Aforament limitat. Venda anticipada: elcentru@ti-net.cat. Més informació: http://webfa-cil.tinet.org/elcentru

DIUMENGE

2819 h. El CentruEls pastoretsSocietat “El Centru”. Preu: 8€ els adults i 5€ els nens (fins a 11 anys). Aforament limitat. Venda anticipada: elcentru@ti-net.cat. Més informació: http://webfa-cil.tinet.org/elcentru

DIMECRES

3112 h. Platja de la PinedaTradicional Bany de Sant Silvestre

Organitza l’Associació de Veïns de la Pineda.

17,45 h. Pl. de l’EsglésiaL’Home dels NassosConcentració amb els Gegants i Gra-llers de Vila-seca per anar a l’Estacióa rebre l’Home dels Nassos.

18,17 h. Estació del tren Arribada de l’Home dels NassosCercavila: carrer d’Anselm Clavé, carrer del Requet de Fèlix, carrer del Comte de Sicart, plaça de Voltes, carrer Major i plaça de l’Església.

Discurs de l’Home dels NassosDes del balcó de la Casa Consistorial. Amb els Gegants i Grallers de Vila-seca, l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina i els Amics del Cavall de Vila-seca.

DIJOUS

101,00 h. Pavelló Municipal

d’Esports de Vila-secaFesta de Cap d’AnyAmb música de tots els temps. Preu: General 15 € (Anticipada 10€), infantil (fins a 11 anys) 3€. Venda anticipada: Bricolatge Colomí i Basar Vanessa. Or-

ganitza: Club Bàsquet Vila-seca.

DILLUNS

5Arribada de SSMM els Reis Mags d’Orient

17,15 h. Cavalcada a Vila-secaRecorregut: plaça de Joan Kies Hell-mont, avinguda Ramon d’Olzina, carrer del Requet de Fèlix, carrer de Tarrago-na, rambla de Catalunya, carrer de Vic, plaça dels Països Catalans, carrer de la Riera, carrer de la Font, plaça de Sant Antoni, carrer dels Ferrers, carrer de la Verge de la Pineda i plaça de l’Església. Adoració del Nen Jesús; recepció per part de les autoritats a la Casa Consis-torial salutació des del balcó de la Casa Consistorial.

19 h. Cavalcada a la PinedaPel passeig de Pau Casals i els carrers d’Alfredo Kraus i d’Amadeu Vives fins al Pavelló Municipal d’Esports de la Pi-neda. Allà es farà el lliurament de regals.

20 h. Cavalcada a la PlanaPels carrers del barri fins al Centre Cívic i Cultural de la Plana. Allà es farà el lliu-rament de regals.

14 mésvila-secaDesembre/2014 OPINIÓ

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Redacció: Cristina Serret. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria ClosPublicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

mesvilaseca@mestarragona.com

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que

consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre.Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

536 alumnes en els estudis de Turisme i Geografia i Ordenació del Territori de Vila-seca

TRIBUNA

La Facultat de Turisme i Geografia té la vo-cació de ser una institució de referència en l’àmbit de la creació i transmissió del co-neixement en dues grans especialitats, de gran rellevància en el context territorial en el que ens trobem, com són el Turisme i la Geografia i l’Ordenació del Territori.

Els estudis de turisme intenten donar resposta a la demanda social i empresari-al d’experts i especialistes en l’àmbit del turisme. Els coneixements adquirits per-meten comprendre i exercir funcions de gestió directiva i estratègia d’organització turística, així com la presa de decisions en el context actual del turisme, i abordar as-pectes essencials per al desenvolupament d’avantatges competitius, en relació a pro-ductes i destinacions.

Els estudis de Geografia i Ordenació del Territori tenen l’objectiu de formar perso-nes amb inquietuds per conèixer i millorar els espais geogràfics, i els prepara per do-nar respostes als requeriments de la socie-tat en els àmbits de la planificació i gestió ambiental i del territori, del desenvolupa-ment socioeconòmic, de les tecnologies de la informació geogràfica i de la societat del coneixement. Aquesta visió de la formació geogràfica incorpora un desenvolupament de noves eines i marcs dels coneixements teòrics i aplicats de l’anàlisi territorial, sense renunciar a una llarga i valuosa tra-dició disciplinar.

Actualment la nostra proposta acadè-mica inclou tots els nivells existents en la formació reglada. Pel que fa als graus, grau en Turisme i el grau en Geografia i Orde-nació del Territori, i pel que fa al postgrau s’ofereixen tres màsters oficials com el de Tècniques d’Anàlisi i Innovació Turística, el màster de Planificació Territorial: Infor-mació, Eines i Mètodes i el màster de Canvi Climàtic, Reconstrucció Instrumental i Anàlisi. El cicle es completa amb el Docto-rat de Turisme i Oci.

D’acord amb aquestes necessitats for-matives, en les que té un pes important les aplicacions pràctiques dels coneixements adquirits, l’espai físic de la Facultat s’ha anat transformant i ampliant, i actualment disposa de noves instal·lacions, inaugura-des tot just fa un any, dotades d’una sèrie de recursos i aules específiques com el La-boratori de Geografia Física, el Laboratori de Cartografia i Sistemes d’Informació Ge-ogràfica, quatre aules d’informàtica, l’aula de simulació d’empreses turístiques i el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), que per la seva tasca ha obtingut la certificació ISO 9001:2008 recentment.

En els nostres ensenyaments les pràcti-

ques externes són importants, perquè faci-liten als alumnes l’apropament i la inserció al món laboral, i garanteixen el seu apre-nentatge pràctic. Cada any es compta amb un major nombre d’empreses i instituci-ons col·laboradores del territori, enguany s’han ofert pels dos ensenyaments més de 300 places, que no només contribueixen a la formació dels nostres estudiants sinó que el seu recolzament i suport també es materialitza amb beques i ajuts com les de la Diputació de Tarragona o de la Càte-dra DOW per alumnes que volen cursar el màster de Planificació Territorial de l’en-senyament de geografia, o el premi Port Aventura a la millor trajectòria acadèmica de turisme. Aquest any també s’ha col-laborat amb entitats o associacions dins del programa aprenentatge i servei, acti-vitat que integra el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, com-petències i habilitats. En el cas del grau de turisme aquest any es desenvolupa un treball de fi de grau amb el Reial Aeroclub de Reus, amb la proposta pel desenvolupa-ment d’un futur museu històric de l’entitat i dins del màster de Planificació de geogra-fia amb l’associació PRIORITAT s’analitza, entre altres aspectes, la qualitat visual del paisatge del Priorat.

Aquestes estretes relacions i compli-citats amb els agents del territori ajuden, sense cap mena de dubte, a què la Facultat avanci i vagi més lluny com institució que cerca l’excel·lència en docència, recerca i transferència, i com agent que participa en el progrés i el desenvolupament de la societat.

La mobilitat i les relacions internaci-onals són també aspectes claus. En els darrers cursos els alumnes tenen la possi-bilitat de gaudir i d’aprofitar els diferents programes de mobilitat establerts amb universitats nacionals i estrangeres. I no només ens referim al conegut programa Erasmus Plus sinó també al programa MOU, que consisteix en la realització d’un període d’estudis o pràctiques en una ins-

titució d’educació superior estrangera fora de l’Espai Europeu d’Educació Superior, i que cada cop és una oferta més interessant i atractiva per als nostres estudiants que cal seguir nodrint de nous convenis.

La internacionalització és una estratè-gia important i l’alt percentatge d’alumnes internacionals matriculats en els nos-tres màsters, i en el doctorat, són un clar indicador. I convençuts de l’interès que desperta la nostra oferta acadèmica fora, s’han dissenyat tres cursos Study Abroad orientats a estudiants estrangers que giren al voltant de l’enoturisme, pràctiques en el sector turístic i l’anàlisi i diagnosi de con-flictes territorials.

Des de la Facultat i des del Departament de Geografia, també s’organitzen tot un seguit d’activitats complementàries en diferents formats, i adreçades a públics diversos: tallers, cursos d’estiu, conferèn-cies, Olimpíades de Geografia, treballs de camp o jornades temàtiques per conèixer de primera mà experiències, i aprendre d’aquestes. Les propostes més recents per aquest curs 2014-15 són el cicle de con-ferències GEOTOUR Talks, dirigides als nostres alumnes i exalumnes amb l’ob-jectiu d’aportar i ampliar coneixements rellevants i d’actualitat en els àmbits del turisme i la geografia. I per al mes de febrer de 2015 el GEOTOUR Walks, una setmana adreçada als alumnes de secundària de la província de Tarragona i dedicada a donar a conèixer els ensenyaments de la Facul-tat des d’una vessant molt més pràctica i aplicada, a partir de sortides de treball de camp i tallers.

La docència és la raó i el ser de tota Fa-cultat i cal seguir cercant la màxima qua-litat docent i reconeixement en totes les titulacions. Això només s’adquireix per mitjà d’una gestió eficaç i eficient, sent competitius i innovadors. Per això ara cal consolidar i reforçar el nostre mapa for-matiu i seguir innovant amb la dotació d’atractius programes per seguir avançant. Actualment s’està treballant per ampliar l’oferta de tercer cicle i incorporar un nou programa de doctorat amb línies de recer-ca sobre geografia, planificació territorial i canvi climàtic.

En aquest curs 2014-15, recentment in-augurat, la Facultat de Turisme i Geografia té més de 530 alumnes matriculats, una xifra prou important i representativa de l’interès i potencialitat dels nostres ense-nyaments.

MaRta Nel·lo aNdReudegana de la Facultat de turisme i Geografiauniversitat Rovira i Virgili

Cada any es compta amb un major nombre d’empreses i institucions col·laboradores del territori. Enguany s’han ofert pels dos ensenyaments més de 300 places

Aquest que tenen a les mans és el Més Vila-seca número 8. No és una edició especial i haver acompanyat des de fa 8 mesos els vila-secans no és tampoc una fita especialment destacable. Però han estat 8 mesos en què, com a mitjà de comunicació, hem posat de manifest a través de les nostres pàgines, quina ha estat la vitalitat d’aquesta localitat. En definitiva per a poder fer les edicions, mes a mes, cal que hi hagi ‘material’ on treballar. Cal que passin coses, que la societat civil i els estaments públics de Vila-seca, la Pineda i la Plana tinguin en marxa un engranatge que és el que fa tirar endavant l’activitat, l’economia, la cultura... Que permet, al capdavall, crear una identitat com a poble que aplega voluntats i experiències.És per això que podem afirmar, després de 8 mesos, que Vila-seca és un municipi ben viu. Ho és des de les entitats i associacions, però també des de tots aquells estaments que han d’aportar la seva tasca des de la perspectiva pública. I aquí, a banda d’estaments polítics, cal englobar-hi, per exemple, la universitat. Ara tot just estem a punt d’estrenar un nou any i des del Més Vila-seca tenim la voluntat de continuar presentant allò que fa del municipi un dels motors del Camp de Tarragona. La indústria i el turisme estan presents a Vila-seca i són dos factors que en permeten augurar un creixement continuat. Però cal vetllar pel seu manteniment en les millors condicions i plantejant noves apostes de futur. Per això, en aquest sentit, resulta tan rellevant la presència del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci (PCT), la Facultat de Turisme i Geografia i el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Perquè no tan sols és necessari saber aprofitar el que ja es té. Cal, també, saber com ho podrem aprofitar millor en el futur. I la investigació i les noves propostes acadèmiques formen part d’aquesta voluntat de futur. Mantenir l’aposta per la formació i pel desenvolupament d’una activitat innovadora i d’investigació és la millor manera d’intentar garantir, en el futur, disposar de les eines adequades per a créixer. Evidentment ningú pot assegurar com serà aquest futur, però està clar que estar-hi preparat és la manera més adequada d’afrontar-ho.En qualsevol cas, nosaltres ho continuarem explicant des del Més Vila-seca. Bon Nadal i bones festes!

Bones eines per afrontar el futur de Vila-seca

EDITORIAL

PUBLICITAT 15mésvila-secaDesembre/2014

16 A L’ÚLTIMAmésvila-secaDesembre/2014

UNA VEGADA AL MES,MÉS INFORMACIÓDE LES ACTIVITATS ILA VIDA SOCIALAL TEU MUNICIPI.

30GENER

PRÒXIMAEDICIÓ

VILA-SECANS

FOTO: CRISTINA AGUILAR

Cristina SerretPotser hi ha persones de Vila-seca que no coneixen Ezequiel Molina Pino. Però és molt probable que aquestes persones hagin escoltat, en alguna ocasió, alguna peça musical compos-ta per aquest amant de la música que ha dedicat bona part de la seva vida a dotar de patrimoni musical la vida fes-tiva, cultural i associativa del municipi. Així per exemple, és autor de la música de l’acompa-nyament de les autoritats en el seguici de Vila-seca, i també de la música que acompanya el ball dels ge-gants locals. És fundador de la Cobla l’Antiga del Comú i és, i ha estat, mestre de molts nois i noies que han volgut aprendre a tocar la gralla, un instrument que domina a la perfecció i que va aprendre a tocar quan ja rondava la seixantena.

Un estudiant de 58 anysL’Ezequiel va entrar al món de la música de gran. Tot i que el cuquet l’havia picat de ben petit, les circums-tàncies personals li van im-pedir fer realitat el seu som-ni d’infant: «jo vaig néixer l’any 41, en plena postguer-ra. Me’n recordo com si fos avui, i m’esborrono quan hi penso. La vida llavors no era gens fàcil, encara recordo quan anava amb la meva mare a buscar el pa amb la cartilla de racionament… A casa érem quatre germans i el pare era paleta. Jo estudi-ava a La Salle, amb els her-manos, i en aquella escola tot era gent de ‘peles’. Recordo que hi havia una gran escalinata i, a baix de tot, una por-ta de vidre molt gran, i a l’altra banda, un piano. Allà hi havia un mestre que feia classe de música a qui s’ho podia pagar. Un dia, quan jo tenia 6 anys, vaig arribar a casa i li vaig dir al pare: ‘papa, m’agradaria estudiar música’. El pare em va dir ‘ai fill meu, amb la feina que tinc per donar-vos menjar, com vols que et pagui la música’. Jo era petit però ho vaig entendre perfectament. Però allò sempre ho he portat a dins», expli-ca l’Ezequiel.

Després es va fer gran, va fer la mili, va festejar, es va casar, va tenir fills i va entrar a treballar en una fàbrica del complexe petroquímic. I quan li falta-

ven dos anys per a la prejubilació, es va dir «ara és l’hora». I dit i fet. Es va ins-criure a l’Aula de Música Tradicional de la Generalitat i va començar a estudiar música. I des de llavors ja no ha parat. Es va treure el títol d’Instrumentista tradicional i, uns anys més tard, el de mestre. Durant tot aquest temps, a més, ha estat component música, escrivint

–ha publicat quatre llibres– i ha tingut temps per fundar la Cobla Antiga del Comú i els Aires de Gralla. Entre les seves composicions més destacades hi ha l’Himne Trabucaire de Catalunya, o el Ball de les Comarques meridionals. Però també té moltes més composicions, vora un centenar, així com material per publicar que, potser en el futur, acabi ve-ient la llum.

Un apassionat de la vidaL’Ezequiel assegura que els dies li resulten massa curts, amb 24 hores no en té prou per fer tot el que voldria fer. A més de fer classes, toca en una big band a Reus, la Sax Ars Band. I amb tot, encara té temps per seguir com-ponent tota mena de peces musicals, des d’havaneres a valsos. També passa força estones al Conservatori de Vila-seca, on també hi fa classes. En parlar del mu-nicipi destaca especialment la feina feta per l’alcalde, Josep Poblet, i el regidor de cultura, Josep Toquero, per-sones que assegura apreciar sincerament i per les quals

se sent també molt apreciat.L’Ezequiel, que té un nét que també

toca la gralla (i que ho fa de forma ex-cepcional), s’ha atrevit també a trencar motlles. Com quan va proposar a un pianista de fer un duet a piano i gralla. Un cop vençuda la reticència inicial, va resultar un experiment reeixit que ha tingut continuïtat i reconeixement.

Orgullós del que ha aconseguit«Molta gent em diu que si hagués co-mençat en el món de la música als 12 anys i no als 58, qui sap on hauria pogut arribar. No ho sabrem mai, però jo em dono per satisfet amb el que he aconse-guit, no ambiciono res més i em sento molt orgullós d’haver arribat on sóc», remata l’Ezequiel.

L’Ezequiel va escollir la gralla perquè considera que és un instrument «de la terra, molt nostre».

ezequiel molina pino, tota una vida amb la

música al cor És compositor, intèrpret i dinamitzador musical de Vila-seca

“Vila-seca al cor”, l’havanera d’Ezequiel Molina

El 16 de novembre es va presentar aquesta havanera, escrita i com-posta per Ezequiel Molina, i que es va enregistrar al Conservatori de Música de Vila-seca amb la Coral Nova Unió i l’Orquestra Corelli.

Tinc al meu corel meu poble estimat,és Vila-seca no el podré oblidar.

Aquella platjaon m’anava a banyari content jo jugava amb les ones del mar.

Els records que tinc sempre en mi estaranpensant en els que han marxati que no tornaran.

Hi ha una ermita on es pot venerarestà la Verge de tot Vila-secàestà la Verge de tot Vila-secà

Hi ha una plaça que l’església estàcasa la vilai la del capellà.

Castell i torresles tenim al voltantel portal Sant Antonii també el campanar.

És la Pinedai els seus pins natu-rals

també la Planai la plaça Sant Joan.

La mare em deiasigues sempre un bon vilatàestima el poblei ell t’estimarà.