Mite i Miracle en les

literatures antigues i

medievals

Grup dInvestigacioacute en la

Recepcioacute de les Literatures Clagravessiques

GIRLC

FACULTAT DE FILOLOGIA TRADUCCIOacute I COMUNICACIOacute

UNIVERSITAT DE VALEgraveNCIA

14-15 DE DESEMBRE DE 2017

2

3

Presentacioacute del GIRLC

El GIRLC (Grup drsquoInvestigacioacute en la Recepcioacute de les Literatures Clagravessiques) es va

constituir com a equip de treball al si del Departament de Filologia Clagravessica de la

Universitat de Valegravencia lrsquoany 2008 amb lrsquoobjectiu de donar continuacioacute a la tasca

realitzada al projecte ldquoFonts gregues de la literatura catalana medieval

(HUM200507697)rdquo Des drsquoaleshores lrsquoesperit del grup sempre ha vetllat per lrsquoestudi de

motius i temes rellevants de les literatures clagravessiques i la seua recepcioacute en les literatures

posteriors amb predileccioacute per la literatura medieval i renaixentista Lrsquoany 2014 el

GIRLC dirigit pel professor Jordi Redondo va estar inscrit en el registre de grups

consolidats de recerca de la Universitat de Valegravencia i durant els seus anys drsquoactivitat ha

rebut de manera regular subvencions de diferents institucions puacutebliques (GVA UV

MEC MINECO) per a la realitzacioacute de les seues activitats cientiacutefiques entre les quals es

va marcar com a objectiu principal la realitzacioacute amb caragravecter anual drsquounes jornades

cientiacutefiques de caragravecter multidisciplinar en les quals poder analitzar des de diferents

perspectives i camps drsquoestudi temes literaris drsquoespecial importagravencia a les literatures

clagravessiques i a la seua recepcioacute

Per aquesta raoacute des de lrsquoany 2008 nou han estat les jornades drsquoaquest tipus

organitzades pel GIRLC totes elles celebrades a la Facultat de Filologia Traduccioacute i

Comunicacioacute de la Universitat de Valegravencia

1) ldquoLes literatures antigues a les literatures medievalsrdquo (2008)

2) ldquoHerois i sants entre les literatures clagravessiques i la tradicioacute literagraveria occidentalrdquo

(2009)

3) ldquoEl sobrenatural a les literatures mediterragravenies des de lrsquoegravepoca clagravessica fins a les

societats actualsrdquo (2010)

4) ldquoEl sobrenatural a les literatures mediterragravenies des de lrsquoegravepoca clagravessica fins a les

societats actuals IIrdquo (2011)

5) ldquoMisogiacutenia pensament i religioacute a la literatura del moacuten antic i la seua recepcioacuterdquo

(2012)

6) ldquoApocalipsi milmiddotlenarisme i viatges a lrsquoinframoacuten drsquoOdisseu a Bernat Metgerdquo

(2013)

7) ldquoBestiaris i metamorfosis a la tradicioacute literagraveria clagravessica i la seua recepcioacuterdquo (2014)

8) ldquoOmnia vincit amor la literatura erogravetica clagravessica i la seua recepcioacuterdquo (2015)

9) ldquoFluids de vida i de mort lrsquoaigua i el vi a la tradicioacute de les literatures clagravessiquesrdquo

(2016)

Les presents jornades amb el tiacutetol de ldquoMite i miracle a les literatures antigues i

medievalsrdquo seran les desenes organitzades pel GIRLC i com en anys precedents tenen

com a objectiu proporcionar una visioacute de conjunt de dos motius literaris tan importants i

recurrents com el mite i el miracle

4

lsquoMite i miracle a les literatures antigues i medievalsrsquo (2017)

El mite constitueix un dels elements primordials del pensament grecoromagrave en tant que

continent de diferents tradicions drsquoorigen culte i popular que seran transmeses i

conservades pels textos literaris de lrsquoantiguitat Lrsquoatraccioacute que el mite entegraves com

lrsquoelement definitori de la religiositat grega i llatina ha despertat en les literatures

posteriors fa palesa la seua vigegravencia El mite ens ofereix un ampli ventall de relats sobre

deacuteus herois i homes on el component sobrenatural teacute una importagravencia capital Aquesta

presegravencia drsquoallograve extraordinari de la realitzacioacute i materialitzacioacute drsquoallograve que humanament i

racional sembla impossible es mantindragrave intacta en egravepoca cristiana i en les literatures

posteriors Lrsquoessegravencia del mite perduraragrave en consequumlegravencia en tota la literatura

grecoromana drsquoegravepoca cristiana malgrat el canvi ideologravegic Precisament en lrsquoencreuament

entre ambdoacutes universos el grecoromagrave i el cristiagrave eacutes on trobem un espai fegravertil per poder

endinsar-nos en la recerca de la presegravencia del miracle en el mite i del mite en el miracle

perograve no de manera exclusiva ja que el binomi es mantindragrave tambeacute a la resta de literatures

posteriors

5

GRUP DrsquoINVESTIGACIOacute EN LA RECEPCIOacute

DE LES LITERATURES CLAgraveSSIQUES

MITE I MIRACLE A LES LITERATURES ANTIGUES I MEDIEVALS

Dossier informatiu

Aacutengel Narro amp Jordi Redondo1

Universitat de Valegravencia

El present dossier teacute com a objectiu el de fornir una informacioacute bagravesica sobre la temagravetica

de les Jornades cientiacutefiques Mite i miracle a les literatures antigues i medievals bo i

pensant en un destinatari drsquointeressos preferentment filologravegics i literaris Amb aquests

materials lrsquoassistent a les Jornades disposaragrave drsquounes referegravencies suficients per a copsar

com el mite de les cultures antigues esdeveacute el miracle de la civilitzacioacute cristiana

Per a una definicioacute del mite

Bona part de la cultura occidental ha utilitzat un discurs concret per referir-se al mite

grec es tractaria grosso modo duna mena de relat breu farcit delements meravellosos

que tindria com a objectiu lanagravelisi de la realitat humana aquesta funcioacute hauria passat meacutes

tard a la logravegica de la histograveria la filosofia i la ciegravencia fent que el mite com a tal quedeacutes

reduiumlt a la mera condicioacute de vehicle literari Altrament dit la civilitzacioacute grega hauria

estat la primera a superar el simple estadi miacutetic dacord amb una evolucioacute que durant

molts anys ha estat anomenada el pas del mite al logos2 Ara beacute loposicioacute entre aquests

dos termes μῦθος i λόγος no eacutes tan neta com ho presentaven els autors del segle XIX i

1 El present dossier recull extractes de les obres seguumlents Aacute Narro amp J Redondo ldquoProgravelegrdquo in Aacute Narro

amp J Redondo (edd) Herois i sants a les literatures antigues i medievals Amsterdam 2011 3-13 J

Redondo Introduccioacute a la religioacute i la mitologia gregues Valegravencia 2006 J Redondo ldquoEl pont drsquoArta i la

mitologia indoeuropeardquo in C Padilla amp J Redondo (edd) El sobrenatural a les literatures mediterragravenies

des de legravepoca clagravessica fins a les societats actuals Amsterdam 2012 237-254 J Redondo ldquoSant Vicent i

els corbs la mitologia cegraveltica a la Crogravenica de Pere-Antoni Beuterrdquo Studia Philologica Valentina 14 2012

415-430 J Redondo Alcidamant drsquoElea Discursos i fragments Barcelona 2014 J Redondo ldquoMyths

around the dolphin in Greek religionrdquo in AR Fernandes P Serra amp RC Fonseca (edd) The Power of

Form Recycling Myths Cambridge 2015 67-89 Aacute Narro El culto a las santas y los santos en el Oriente

tardoantiguo y bizantino Madrid 2018 (En preparacioacuten) Totes les traduccions soacuten de J Redondo 2 Vegeu al respecte W Nestle Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens

Stuttgart 1966 (= 1940) una monografia esdevinguda famosa tot i que el pas del temps shi ha deixat sentir

La teoria que hi subjau no eacutes exclusiva de Nestle eacutes clar loposicioacute entre cultures irracionals i racionals

segons que es governin per un sistema de valors organitzat al voltant de principis miacutetics o logravegics

respectivament es pot llegir en termes ben clars a obres com la de P Leacutevy-Bruhl Lacircme primitive Pariacutes

1963 (= 1927)

6

la primera meitat del XX3 De fet ambdues paraules soacuten intercanviables a un gran nombre

de casos Herogravedot per exemple nomeacutes fa servir el terme μῦθος en dues ocasions

ambdues al llibre segon el que tracta drsquoEgipte4 en canvi al mateix llibre de les Histograveries

llegim fins a quatre voltes lexpressioacute ἱερὸς λόγος5 que es pot perfectament superposar al

terme consuet ndashi menystingut- de μῦθος Si els conceptes soacuten si meacutes no parcialment

sinogravenims no sels pot oposar per tant I si amb λόγος tenim un terme que nomeacutes el context

pot definir puix que abasta des del concepte de relat fins al dexposicioacute raonada amb

Herogravedot documentem amb claredat com μῦθος equival gairebeacute exactament al concepte

modern en el sentit de relat extraordinari6

La criacutetica a aquesta anagravelisi per part de diversos autors7 ha obligat els historiadors del

pensament grec a fer un gran esforccedil metodologravegic Lantropologia letnologia la

psicologia i la sociologia han fornit models duna certa utilitat per a la comprensioacute del

mite grec perograve no sempre se nha fet una aplicacioacute mesurada Kirk distingeix el mite de

la llegenda i del conte en assenyalar-ne dues caracteriacutestiques bagravesiques al primer ccedilo eacutes la

presegravencia delements meravellosos i la voluntat didagravectica8 Tanmateix cap de tots dos

trets no eacutes exclusiu del mite per la qual cosa haurem de descartar aquesta proposta Per

la seua banda Burkert defineix el mite com un relat tradicional amb una referegravencia

secundagraveria o parcial a un element dimportagravencia collectiva el que en subratlla -a manera

dargument pro domo sua- la connexioacute amb una pragravectica o costum social9 Una altra

aportacioacute eacutes la de Brisson segons el qual el mite es basa sempre en levocacioacute dun(s)

esdeveniment(s) remot(s) no objectivable(s) per la qual cosa eacutes incompatible amb la

histograveria en tant que recerca i interpretacioacute racionals dels mecanismes que han menat la

vida dels homes i dels pobles10

De fet el rebuig dHerogravedot i Tuciacutedides a luacutes del mite

3 Per a una desqualificacioacute de la utilitat teograverica daquesta oposicioacute entre mite i logos vegeu JC Bermejo

Barrera Mitologiacutea claacutesica y antropologiacutea Bermejo Barrera amp Diacuteez Platas 2002 63-76 pagraveg 64 4 Hdt II 23 1 45 1 A cap dels dos passatges no podriacuteem dir que el context afavoreix una clara

connotacioacute de solemnitat i dignitat com srsquoesperaria del terme μῦθος 5 Hdt II 48 3 51 4 62 2 i 81 2 A un cinquegrave passatge Hdt II 47 2 es registra tan sols el substantiu

λόγος perograve el context drsquouacutes fa referegravencia a una narracioacute sagrada 6 Cf A Hollmann Epos as Authoritative Speech in Herodotus Histories HSClPh 100 2001 207-

225 224 a propogravesit dHdt II 23 on es diu del mite que no implica cap prova 7 Cf B Snell Las fuentes del pensamiento europeo Madrid 1965 ER Dodds Los griegos y lo

irracional Madrid 1980 J-P Vernant Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona (= Pariacutes 1973) 8 GS Kirk El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas Barcelona 1985 (=

Londres 1970 37-41 En canvi Burkert 1991 33-34 nega que els elements meravellosos siguin

consubstancials al mite De fet lelement fantagravestic ndashen el sentit dimpossible des del nostre punt de vista-

no eacutes pas indispensable ni al mite ni a la faula no hi ha res dimpossible a Hansel i Gretel una de les

faules meacutes conegudes de la colleccioacute dels germans Grimm com tanmateix no nhi ha res de sobrenatural

a la histograveria dEgravedip meacutes enllagrave del ben consolidat recurs a un oracle No podem estar dacord sobre aquesta

darrera observacioacute ategraves que la figura de lesfinx esdeveacute absolutament cabdal no nomeacutes per a la interpretacioacute

del mite dEgravedip ans tambeacute per a la seua construccioacute i evolucioacute cf A Iriarte ldquoDel tirano como esfingerdquo

De Amazonas a Ciudadanos Pretexto ginecocraacutetico y patriarcado en la Grecia antigua Madrid 2002 78-

91

9 W Burkert Mito e rituale in Grecia RomaBari 1991 (= Structure and History in Greek Mythology

and Ritual BerkeleyLos Angeles 1979) pagraveg 23 10

L Brisson Platon les mots et les mythes Pariacutes 1982 23

7

confirmaria aquesta oposicioacute el mite seria contrari a les nocions de realitat objectivitat i

actualitat Ara beacute si era aixiacute en quines condicions podria el mite gaudir dun ressograve social

En termes tan genegraverics com equiacutevocs Greimas ha fet una interpretacioacute universalista del

mite que defineix com una forma especial de llenguatge11

Finalment Hansen recorda

com la mateixa labilitat del mite fa que adegraves ens aparegui com un relat carregat de

significacioacute ideologravegica ndashreligiosa en primer lloc- adegraves com una llegenda o un conte12

Els mateixos grecs no ens han llegat cap definicioacute precisa del mite Ells shi referien

amb els termes μῦθος λόγος i ἔπος que intentarem comentar per separat Amb el terme

μῦθος feien allusioacute a histograveries dotades dun component meravelloacutes o si meacutes no

extraordinari sense que importi gens si soacuten protagonitzades per mortals o immortals

Amb el terme λόγος es referien a tota mena de contalles sovint anogravenimes que incloiumlen

les faules danimals les dites populars els rumors propagats entre la gent perograve tambeacute els

mites locals propis de la tradicioacute dun determinat territori Finalment amb el terme ἔπος

alludien a les gestes dels herois font de nombrosos cultes i base del gegravenere egravepic

equivaldria per tant al que nosaltres coneixem com a llegenda o saga perograve no en queden

exclosos els motius meacutes genuiumlnament mitologravegics intervencioacute dels deacuteus fets

meravellosos etc Els ἔπη no es circumscriuen per aixograve al moacuten del passat el poeta

Paniacuteasis dHalicarnagraves en va composar en plena egravepoca clagravessica i sobre temes de lactualitat

i el seu contemporani Quegraveril de Samos tambeacute es va dedicar a la creacioacute de poemes egravepics

per referir-nos tan sols a dos autors coneguts celebrats Cal subratllar el fet que el terme

μῦθος a diferegravencia de λόγος implica una especial connotacioacute de pertinenccedila a una cultura

oral quumlestioacute que reprendrem meacutes avall

En plena egravepoca clagravessica tant els logogravegrafs com Herogravedot integren el mite dins les

respectives concepcions de la historiografia En contraposicioacute Tuciacutedides sembla haver

estat partidari de bandejar absolutament el mite del relat historiogragravefic mogut per una

mentalitat molt allunyada de la influegravencia de qualsevol consideracioacute dordre religioacutes Perograve

fins i tot a les Histograveries tucidiacutedies alena la influegravencia de nocions irracionals

inaprehensibles per a la raoacute humana que determinen i confonen les voluntats de les

persones i els grups socials Pel que fa al valor de veritat de lun i laltre μῦθος i λόγος

en els dos casos eacutes el mateix almenys a les egravepoques arcaica i clagravessica Caldragrave arribar a

legravepoca post-clagravessica perquegrave μῦθος adquireixi de mica en mica inequiacutevoques connotacions

pejoratives similars a les que teacute a les cultures occidentals el terme faula ccedilo eacutes un sentit

expressat tambeacute pels termes fabulacioacute invencioacute i si el prenem in malam partem

mentida Aquesta darrera accepcioacute es registra per exemple a Herogravedot Tanmateix tot i

la cura amb quegrave analitzem els usos i funcions dambdoacutes termes la realitat mostra com el

parallelisme que a poc a poc es va anar establint entre lun i laltre en va fer en la pragravectica

termes gairebeacute sinogravenims Ultra aixograve un passatge de Plutarc fa servir el terme πλᾶσμα ccedilo

eacutes histograveria literagraveria ficcioacute ndashaquest terme arriba a ser emprat per designar la novella- per

11

AJ Greimas Des dieux et des hommes Pariacutes 1985 19-27 12

W Hansen Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and Folktales in G

Schrempp amp W Hansen (eds) Myth A New Symposium Indiana UP 2002 19-28 22

8

al que nosaltres en diem mite i a aquest mateix text els recopiladors de mites soacuten

anomenats λογογράφοι terme que a legravepoca clagravessica saplica als historiadors

Una criacutetica als autors literaris Perquegrave no ha semblat acceptable tot aixograve

completament farcit de fabulacions subtils i de ficcions del tot vagravecues

com les que els poetes i mitogravegrafs teixeixen i despleguen com les aranyes

que de si mateixes fan neacuteixer cabdells sense inici ni fi (Plutarc Is et Os 20

(= Mor 358 e-f) trad J Redondo)

Una eina metodologravegica de gran utilitat per a lrsquoestudi del mite consisteix a contrastar-

ne lrsquouacutes amb les caracteriacutestiques de les cultures orals Altrament dit lrsquooposicioacute

oralitatescriptura ens ajudaragrave a definir les propietats i funcions del mite Un dels seus

trets ndashdeterminant pel que fa a la moderna concepcioacute del mite com a oposat i

histogravericament precedent al logos- el presenta com una creacioacute disorgagravenica incoherent

mancada drsquouna estructura interna que el faci assequible a una anagravelisi hermenegraveutica

Lrsquoasistematicitat del mite seria el producte de la mixtura drsquoelements heterogenis el que

casa amb els procediments propis de les cultures orals De fet hi ha una continuiumltat entre

mite conte popular i llegenda fins al punt que nomeacutes alguns trets parcials permeten

doposar-los13

La forta vinculacioacute entre mite i llenguatge sha vist reflectida al moacuten modern on

Detienne aprecia una niacutetida separacioacute entre aquells que entenen la mitologia com un

vehicle expressiu i els qui hi veuen un mode de simbolitzacioacute14

Si el mite eacutes tan sols un

fenomen linguumliacutestic ndashsoacuten termes de Burkert15

ndash i no importa gens ni quan va estar creat ni

quegrave lorigina16

sinoacute tan sols la seua transcendegravencia dins una societat determinada el

coneixement de la mitologia a les cultures antigues sembla forccedila compromegraves Una altra

opcioacute eacutes la dassociar mite i passat remot com ho fa Eliade17

Tanmateix a la Gregravecia

antiga podem gairebeacute apreciar com neixen els mites la utilitzacioacute dels quals per part de

determinades instagravencies de poder teacute lloc ben beacute a legravepoca histograverica No hi ha doncs una

13

BB Powell A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002 distingeix entre els mites

divins les llegendes i els contes segons que els protagonitzin respectivament deacuteus herois i simples

mortals perograve aquesta classificacioacute resulta un bon tros equiacutevoca una mateixa estructura narrativa es pot

trobar protagonitzada alternativament i segons les versions per personatges de diferent condicioacute 14

M Detienne La double eacutecriture de la mythologie entre le Timeacutee et le Critias in C Calame (ed)

Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece ancienne Ginebra 1988 17-33 31 Des de Leacutevi-Strauss i Georges

Dumeacutezil (hellip) hi ha essencialment dues formes de percebre la mitologia i doncs danalitzar-la Beacute com un

gegravenere narratiu un domini organitzat per certs modes de narracioacute O beacute com un sistema de representacioacute

que sobrepassa sempre el gegravenere narratiu dun aspecte concret de la mitologia Cf GS Kirk op cit 291-

293 on relaciona lorigen i desenvolupament del mite dins el marc del relat tradicional i Burkert 1991 4-

5 15

W Burkert op cit pagraveg 4 16

W Burkert op cit pagraveg 5 17

M Eliade Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959 Myth and Reality

New York 1963 5

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

2

3

Presentacioacute del GIRLC

El GIRLC (Grup drsquoInvestigacioacute en la Recepcioacute de les Literatures Clagravessiques) es va

constituir com a equip de treball al si del Departament de Filologia Clagravessica de la

Universitat de Valegravencia lrsquoany 2008 amb lrsquoobjectiu de donar continuacioacute a la tasca

realitzada al projecte ldquoFonts gregues de la literatura catalana medieval

(HUM200507697)rdquo Des drsquoaleshores lrsquoesperit del grup sempre ha vetllat per lrsquoestudi de

motius i temes rellevants de les literatures clagravessiques i la seua recepcioacute en les literatures

posteriors amb predileccioacute per la literatura medieval i renaixentista Lrsquoany 2014 el

GIRLC dirigit pel professor Jordi Redondo va estar inscrit en el registre de grups

consolidats de recerca de la Universitat de Valegravencia i durant els seus anys drsquoactivitat ha

rebut de manera regular subvencions de diferents institucions puacutebliques (GVA UV

MEC MINECO) per a la realitzacioacute de les seues activitats cientiacutefiques entre les quals es

va marcar com a objectiu principal la realitzacioacute amb caragravecter anual drsquounes jornades

cientiacutefiques de caragravecter multidisciplinar en les quals poder analitzar des de diferents

perspectives i camps drsquoestudi temes literaris drsquoespecial importagravencia a les literatures

clagravessiques i a la seua recepcioacute

Per aquesta raoacute des de lrsquoany 2008 nou han estat les jornades drsquoaquest tipus

organitzades pel GIRLC totes elles celebrades a la Facultat de Filologia Traduccioacute i

Comunicacioacute de la Universitat de Valegravencia

1) ldquoLes literatures antigues a les literatures medievalsrdquo (2008)

2) ldquoHerois i sants entre les literatures clagravessiques i la tradicioacute literagraveria occidentalrdquo

(2009)

3) ldquoEl sobrenatural a les literatures mediterragravenies des de lrsquoegravepoca clagravessica fins a les

societats actualsrdquo (2010)

4) ldquoEl sobrenatural a les literatures mediterragravenies des de lrsquoegravepoca clagravessica fins a les

societats actuals IIrdquo (2011)

5) ldquoMisogiacutenia pensament i religioacute a la literatura del moacuten antic i la seua recepcioacuterdquo

(2012)

6) ldquoApocalipsi milmiddotlenarisme i viatges a lrsquoinframoacuten drsquoOdisseu a Bernat Metgerdquo

(2013)

7) ldquoBestiaris i metamorfosis a la tradicioacute literagraveria clagravessica i la seua recepcioacuterdquo (2014)

8) ldquoOmnia vincit amor la literatura erogravetica clagravessica i la seua recepcioacuterdquo (2015)

9) ldquoFluids de vida i de mort lrsquoaigua i el vi a la tradicioacute de les literatures clagravessiquesrdquo

(2016)

Les presents jornades amb el tiacutetol de ldquoMite i miracle a les literatures antigues i

medievalsrdquo seran les desenes organitzades pel GIRLC i com en anys precedents tenen

com a objectiu proporcionar una visioacute de conjunt de dos motius literaris tan importants i

recurrents com el mite i el miracle

4

lsquoMite i miracle a les literatures antigues i medievalsrsquo (2017)

El mite constitueix un dels elements primordials del pensament grecoromagrave en tant que

continent de diferents tradicions drsquoorigen culte i popular que seran transmeses i

conservades pels textos literaris de lrsquoantiguitat Lrsquoatraccioacute que el mite entegraves com

lrsquoelement definitori de la religiositat grega i llatina ha despertat en les literatures

posteriors fa palesa la seua vigegravencia El mite ens ofereix un ampli ventall de relats sobre

deacuteus herois i homes on el component sobrenatural teacute una importagravencia capital Aquesta

presegravencia drsquoallograve extraordinari de la realitzacioacute i materialitzacioacute drsquoallograve que humanament i

racional sembla impossible es mantindragrave intacta en egravepoca cristiana i en les literatures

posteriors Lrsquoessegravencia del mite perduraragrave en consequumlegravencia en tota la literatura

grecoromana drsquoegravepoca cristiana malgrat el canvi ideologravegic Precisament en lrsquoencreuament

entre ambdoacutes universos el grecoromagrave i el cristiagrave eacutes on trobem un espai fegravertil per poder

endinsar-nos en la recerca de la presegravencia del miracle en el mite i del mite en el miracle

perograve no de manera exclusiva ja que el binomi es mantindragrave tambeacute a la resta de literatures

posteriors

5

GRUP DrsquoINVESTIGACIOacute EN LA RECEPCIOacute

DE LES LITERATURES CLAgraveSSIQUES

MITE I MIRACLE A LES LITERATURES ANTIGUES I MEDIEVALS

Dossier informatiu

Aacutengel Narro amp Jordi Redondo1

Universitat de Valegravencia

El present dossier teacute com a objectiu el de fornir una informacioacute bagravesica sobre la temagravetica

de les Jornades cientiacutefiques Mite i miracle a les literatures antigues i medievals bo i

pensant en un destinatari drsquointeressos preferentment filologravegics i literaris Amb aquests

materials lrsquoassistent a les Jornades disposaragrave drsquounes referegravencies suficients per a copsar

com el mite de les cultures antigues esdeveacute el miracle de la civilitzacioacute cristiana

Per a una definicioacute del mite

Bona part de la cultura occidental ha utilitzat un discurs concret per referir-se al mite

grec es tractaria grosso modo duna mena de relat breu farcit delements meravellosos

que tindria com a objectiu lanagravelisi de la realitat humana aquesta funcioacute hauria passat meacutes

tard a la logravegica de la histograveria la filosofia i la ciegravencia fent que el mite com a tal quedeacutes

reduiumlt a la mera condicioacute de vehicle literari Altrament dit la civilitzacioacute grega hauria

estat la primera a superar el simple estadi miacutetic dacord amb una evolucioacute que durant

molts anys ha estat anomenada el pas del mite al logos2 Ara beacute loposicioacute entre aquests

dos termes μῦθος i λόγος no eacutes tan neta com ho presentaven els autors del segle XIX i

1 El present dossier recull extractes de les obres seguumlents Aacute Narro amp J Redondo ldquoProgravelegrdquo in Aacute Narro

amp J Redondo (edd) Herois i sants a les literatures antigues i medievals Amsterdam 2011 3-13 J

Redondo Introduccioacute a la religioacute i la mitologia gregues Valegravencia 2006 J Redondo ldquoEl pont drsquoArta i la

mitologia indoeuropeardquo in C Padilla amp J Redondo (edd) El sobrenatural a les literatures mediterragravenies

des de legravepoca clagravessica fins a les societats actuals Amsterdam 2012 237-254 J Redondo ldquoSant Vicent i

els corbs la mitologia cegraveltica a la Crogravenica de Pere-Antoni Beuterrdquo Studia Philologica Valentina 14 2012

415-430 J Redondo Alcidamant drsquoElea Discursos i fragments Barcelona 2014 J Redondo ldquoMyths

around the dolphin in Greek religionrdquo in AR Fernandes P Serra amp RC Fonseca (edd) The Power of

Form Recycling Myths Cambridge 2015 67-89 Aacute Narro El culto a las santas y los santos en el Oriente

tardoantiguo y bizantino Madrid 2018 (En preparacioacuten) Totes les traduccions soacuten de J Redondo 2 Vegeu al respecte W Nestle Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens

Stuttgart 1966 (= 1940) una monografia esdevinguda famosa tot i que el pas del temps shi ha deixat sentir

La teoria que hi subjau no eacutes exclusiva de Nestle eacutes clar loposicioacute entre cultures irracionals i racionals

segons que es governin per un sistema de valors organitzat al voltant de principis miacutetics o logravegics

respectivament es pot llegir en termes ben clars a obres com la de P Leacutevy-Bruhl Lacircme primitive Pariacutes

1963 (= 1927)

6

la primera meitat del XX3 De fet ambdues paraules soacuten intercanviables a un gran nombre

de casos Herogravedot per exemple nomeacutes fa servir el terme μῦθος en dues ocasions

ambdues al llibre segon el que tracta drsquoEgipte4 en canvi al mateix llibre de les Histograveries

llegim fins a quatre voltes lexpressioacute ἱερὸς λόγος5 que es pot perfectament superposar al

terme consuet ndashi menystingut- de μῦθος Si els conceptes soacuten si meacutes no parcialment

sinogravenims no sels pot oposar per tant I si amb λόγος tenim un terme que nomeacutes el context

pot definir puix que abasta des del concepte de relat fins al dexposicioacute raonada amb

Herogravedot documentem amb claredat com μῦθος equival gairebeacute exactament al concepte

modern en el sentit de relat extraordinari6

La criacutetica a aquesta anagravelisi per part de diversos autors7 ha obligat els historiadors del

pensament grec a fer un gran esforccedil metodologravegic Lantropologia letnologia la

psicologia i la sociologia han fornit models duna certa utilitat per a la comprensioacute del

mite grec perograve no sempre se nha fet una aplicacioacute mesurada Kirk distingeix el mite de

la llegenda i del conte en assenyalar-ne dues caracteriacutestiques bagravesiques al primer ccedilo eacutes la

presegravencia delements meravellosos i la voluntat didagravectica8 Tanmateix cap de tots dos

trets no eacutes exclusiu del mite per la qual cosa haurem de descartar aquesta proposta Per

la seua banda Burkert defineix el mite com un relat tradicional amb una referegravencia

secundagraveria o parcial a un element dimportagravencia collectiva el que en subratlla -a manera

dargument pro domo sua- la connexioacute amb una pragravectica o costum social9 Una altra

aportacioacute eacutes la de Brisson segons el qual el mite es basa sempre en levocacioacute dun(s)

esdeveniment(s) remot(s) no objectivable(s) per la qual cosa eacutes incompatible amb la

histograveria en tant que recerca i interpretacioacute racionals dels mecanismes que han menat la

vida dels homes i dels pobles10

De fet el rebuig dHerogravedot i Tuciacutedides a luacutes del mite

3 Per a una desqualificacioacute de la utilitat teograverica daquesta oposicioacute entre mite i logos vegeu JC Bermejo

Barrera Mitologiacutea claacutesica y antropologiacutea Bermejo Barrera amp Diacuteez Platas 2002 63-76 pagraveg 64 4 Hdt II 23 1 45 1 A cap dels dos passatges no podriacuteem dir que el context afavoreix una clara

connotacioacute de solemnitat i dignitat com srsquoesperaria del terme μῦθος 5 Hdt II 48 3 51 4 62 2 i 81 2 A un cinquegrave passatge Hdt II 47 2 es registra tan sols el substantiu

λόγος perograve el context drsquouacutes fa referegravencia a una narracioacute sagrada 6 Cf A Hollmann Epos as Authoritative Speech in Herodotus Histories HSClPh 100 2001 207-

225 224 a propogravesit dHdt II 23 on es diu del mite que no implica cap prova 7 Cf B Snell Las fuentes del pensamiento europeo Madrid 1965 ER Dodds Los griegos y lo

irracional Madrid 1980 J-P Vernant Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona (= Pariacutes 1973) 8 GS Kirk El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas Barcelona 1985 (=

Londres 1970 37-41 En canvi Burkert 1991 33-34 nega que els elements meravellosos siguin

consubstancials al mite De fet lelement fantagravestic ndashen el sentit dimpossible des del nostre punt de vista-

no eacutes pas indispensable ni al mite ni a la faula no hi ha res dimpossible a Hansel i Gretel una de les

faules meacutes conegudes de la colleccioacute dels germans Grimm com tanmateix no nhi ha res de sobrenatural

a la histograveria dEgravedip meacutes enllagrave del ben consolidat recurs a un oracle No podem estar dacord sobre aquesta

darrera observacioacute ategraves que la figura de lesfinx esdeveacute absolutament cabdal no nomeacutes per a la interpretacioacute

del mite dEgravedip ans tambeacute per a la seua construccioacute i evolucioacute cf A Iriarte ldquoDel tirano como esfingerdquo

De Amazonas a Ciudadanos Pretexto ginecocraacutetico y patriarcado en la Grecia antigua Madrid 2002 78-

91

9 W Burkert Mito e rituale in Grecia RomaBari 1991 (= Structure and History in Greek Mythology

and Ritual BerkeleyLos Angeles 1979) pagraveg 23 10

L Brisson Platon les mots et les mythes Pariacutes 1982 23

7

confirmaria aquesta oposicioacute el mite seria contrari a les nocions de realitat objectivitat i

actualitat Ara beacute si era aixiacute en quines condicions podria el mite gaudir dun ressograve social

En termes tan genegraverics com equiacutevocs Greimas ha fet una interpretacioacute universalista del

mite que defineix com una forma especial de llenguatge11

Finalment Hansen recorda

com la mateixa labilitat del mite fa que adegraves ens aparegui com un relat carregat de

significacioacute ideologravegica ndashreligiosa en primer lloc- adegraves com una llegenda o un conte12

Els mateixos grecs no ens han llegat cap definicioacute precisa del mite Ells shi referien

amb els termes μῦθος λόγος i ἔπος que intentarem comentar per separat Amb el terme

μῦθος feien allusioacute a histograveries dotades dun component meravelloacutes o si meacutes no

extraordinari sense que importi gens si soacuten protagonitzades per mortals o immortals

Amb el terme λόγος es referien a tota mena de contalles sovint anogravenimes que incloiumlen

les faules danimals les dites populars els rumors propagats entre la gent perograve tambeacute els

mites locals propis de la tradicioacute dun determinat territori Finalment amb el terme ἔπος

alludien a les gestes dels herois font de nombrosos cultes i base del gegravenere egravepic

equivaldria per tant al que nosaltres coneixem com a llegenda o saga perograve no en queden

exclosos els motius meacutes genuiumlnament mitologravegics intervencioacute dels deacuteus fets

meravellosos etc Els ἔπη no es circumscriuen per aixograve al moacuten del passat el poeta

Paniacuteasis dHalicarnagraves en va composar en plena egravepoca clagravessica i sobre temes de lactualitat

i el seu contemporani Quegraveril de Samos tambeacute es va dedicar a la creacioacute de poemes egravepics

per referir-nos tan sols a dos autors coneguts celebrats Cal subratllar el fet que el terme

μῦθος a diferegravencia de λόγος implica una especial connotacioacute de pertinenccedila a una cultura

oral quumlestioacute que reprendrem meacutes avall

En plena egravepoca clagravessica tant els logogravegrafs com Herogravedot integren el mite dins les

respectives concepcions de la historiografia En contraposicioacute Tuciacutedides sembla haver

estat partidari de bandejar absolutament el mite del relat historiogragravefic mogut per una

mentalitat molt allunyada de la influegravencia de qualsevol consideracioacute dordre religioacutes Perograve

fins i tot a les Histograveries tucidiacutedies alena la influegravencia de nocions irracionals

inaprehensibles per a la raoacute humana que determinen i confonen les voluntats de les

persones i els grups socials Pel que fa al valor de veritat de lun i laltre μῦθος i λόγος

en els dos casos eacutes el mateix almenys a les egravepoques arcaica i clagravessica Caldragrave arribar a

legravepoca post-clagravessica perquegrave μῦθος adquireixi de mica en mica inequiacutevoques connotacions

pejoratives similars a les que teacute a les cultures occidentals el terme faula ccedilo eacutes un sentit

expressat tambeacute pels termes fabulacioacute invencioacute i si el prenem in malam partem

mentida Aquesta darrera accepcioacute es registra per exemple a Herogravedot Tanmateix tot i

la cura amb quegrave analitzem els usos i funcions dambdoacutes termes la realitat mostra com el

parallelisme que a poc a poc es va anar establint entre lun i laltre en va fer en la pragravectica

termes gairebeacute sinogravenims Ultra aixograve un passatge de Plutarc fa servir el terme πλᾶσμα ccedilo

eacutes histograveria literagraveria ficcioacute ndashaquest terme arriba a ser emprat per designar la novella- per

11

AJ Greimas Des dieux et des hommes Pariacutes 1985 19-27 12

W Hansen Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and Folktales in G

Schrempp amp W Hansen (eds) Myth A New Symposium Indiana UP 2002 19-28 22

8

al que nosaltres en diem mite i a aquest mateix text els recopiladors de mites soacuten

anomenats λογογράφοι terme que a legravepoca clagravessica saplica als historiadors

Una criacutetica als autors literaris Perquegrave no ha semblat acceptable tot aixograve

completament farcit de fabulacions subtils i de ficcions del tot vagravecues

com les que els poetes i mitogravegrafs teixeixen i despleguen com les aranyes

que de si mateixes fan neacuteixer cabdells sense inici ni fi (Plutarc Is et Os 20

(= Mor 358 e-f) trad J Redondo)

Una eina metodologravegica de gran utilitat per a lrsquoestudi del mite consisteix a contrastar-

ne lrsquouacutes amb les caracteriacutestiques de les cultures orals Altrament dit lrsquooposicioacute

oralitatescriptura ens ajudaragrave a definir les propietats i funcions del mite Un dels seus

trets ndashdeterminant pel que fa a la moderna concepcioacute del mite com a oposat i

histogravericament precedent al logos- el presenta com una creacioacute disorgagravenica incoherent

mancada drsquouna estructura interna que el faci assequible a una anagravelisi hermenegraveutica

Lrsquoasistematicitat del mite seria el producte de la mixtura drsquoelements heterogenis el que

casa amb els procediments propis de les cultures orals De fet hi ha una continuiumltat entre

mite conte popular i llegenda fins al punt que nomeacutes alguns trets parcials permeten

doposar-los13

La forta vinculacioacute entre mite i llenguatge sha vist reflectida al moacuten modern on

Detienne aprecia una niacutetida separacioacute entre aquells que entenen la mitologia com un

vehicle expressiu i els qui hi veuen un mode de simbolitzacioacute14

Si el mite eacutes tan sols un

fenomen linguumliacutestic ndashsoacuten termes de Burkert15

ndash i no importa gens ni quan va estar creat ni

quegrave lorigina16

sinoacute tan sols la seua transcendegravencia dins una societat determinada el

coneixement de la mitologia a les cultures antigues sembla forccedila compromegraves Una altra

opcioacute eacutes la dassociar mite i passat remot com ho fa Eliade17

Tanmateix a la Gregravecia

antiga podem gairebeacute apreciar com neixen els mites la utilitzacioacute dels quals per part de

determinades instagravencies de poder teacute lloc ben beacute a legravepoca histograverica No hi ha doncs una

13

BB Powell A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002 distingeix entre els mites

divins les llegendes i els contes segons que els protagonitzin respectivament deacuteus herois i simples

mortals perograve aquesta classificacioacute resulta un bon tros equiacutevoca una mateixa estructura narrativa es pot

trobar protagonitzada alternativament i segons les versions per personatges de diferent condicioacute 14

M Detienne La double eacutecriture de la mythologie entre le Timeacutee et le Critias in C Calame (ed)

Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece ancienne Ginebra 1988 17-33 31 Des de Leacutevi-Strauss i Georges

Dumeacutezil (hellip) hi ha essencialment dues formes de percebre la mitologia i doncs danalitzar-la Beacute com un

gegravenere narratiu un domini organitzat per certs modes de narracioacute O beacute com un sistema de representacioacute

que sobrepassa sempre el gegravenere narratiu dun aspecte concret de la mitologia Cf GS Kirk op cit 291-

293 on relaciona lorigen i desenvolupament del mite dins el marc del relat tradicional i Burkert 1991 4-

5 15

W Burkert op cit pagraveg 4 16

W Burkert op cit pagraveg 5 17

M Eliade Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959 Myth and Reality

New York 1963 5

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

3

Presentacioacute del GIRLC

El GIRLC (Grup drsquoInvestigacioacute en la Recepcioacute de les Literatures Clagravessiques) es va

constituir com a equip de treball al si del Departament de Filologia Clagravessica de la

Universitat de Valegravencia lrsquoany 2008 amb lrsquoobjectiu de donar continuacioacute a la tasca

realitzada al projecte ldquoFonts gregues de la literatura catalana medieval

(HUM200507697)rdquo Des drsquoaleshores lrsquoesperit del grup sempre ha vetllat per lrsquoestudi de

motius i temes rellevants de les literatures clagravessiques i la seua recepcioacute en les literatures

posteriors amb predileccioacute per la literatura medieval i renaixentista Lrsquoany 2014 el

GIRLC dirigit pel professor Jordi Redondo va estar inscrit en el registre de grups

consolidats de recerca de la Universitat de Valegravencia i durant els seus anys drsquoactivitat ha

rebut de manera regular subvencions de diferents institucions puacutebliques (GVA UV

MEC MINECO) per a la realitzacioacute de les seues activitats cientiacutefiques entre les quals es

va marcar com a objectiu principal la realitzacioacute amb caragravecter anual drsquounes jornades

cientiacutefiques de caragravecter multidisciplinar en les quals poder analitzar des de diferents

perspectives i camps drsquoestudi temes literaris drsquoespecial importagravencia a les literatures

clagravessiques i a la seua recepcioacute

Per aquesta raoacute des de lrsquoany 2008 nou han estat les jornades drsquoaquest tipus

organitzades pel GIRLC totes elles celebrades a la Facultat de Filologia Traduccioacute i

Comunicacioacute de la Universitat de Valegravencia

1) ldquoLes literatures antigues a les literatures medievalsrdquo (2008)

2) ldquoHerois i sants entre les literatures clagravessiques i la tradicioacute literagraveria occidentalrdquo

(2009)

3) ldquoEl sobrenatural a les literatures mediterragravenies des de lrsquoegravepoca clagravessica fins a les

societats actualsrdquo (2010)

4) ldquoEl sobrenatural a les literatures mediterragravenies des de lrsquoegravepoca clagravessica fins a les

societats actuals IIrdquo (2011)

5) ldquoMisogiacutenia pensament i religioacute a la literatura del moacuten antic i la seua recepcioacuterdquo

(2012)

6) ldquoApocalipsi milmiddotlenarisme i viatges a lrsquoinframoacuten drsquoOdisseu a Bernat Metgerdquo

(2013)

7) ldquoBestiaris i metamorfosis a la tradicioacute literagraveria clagravessica i la seua recepcioacuterdquo (2014)

8) ldquoOmnia vincit amor la literatura erogravetica clagravessica i la seua recepcioacuterdquo (2015)

9) ldquoFluids de vida i de mort lrsquoaigua i el vi a la tradicioacute de les literatures clagravessiquesrdquo

(2016)

Les presents jornades amb el tiacutetol de ldquoMite i miracle a les literatures antigues i

medievalsrdquo seran les desenes organitzades pel GIRLC i com en anys precedents tenen

com a objectiu proporcionar una visioacute de conjunt de dos motius literaris tan importants i

recurrents com el mite i el miracle

4

lsquoMite i miracle a les literatures antigues i medievalsrsquo (2017)

El mite constitueix un dels elements primordials del pensament grecoromagrave en tant que

continent de diferents tradicions drsquoorigen culte i popular que seran transmeses i

conservades pels textos literaris de lrsquoantiguitat Lrsquoatraccioacute que el mite entegraves com

lrsquoelement definitori de la religiositat grega i llatina ha despertat en les literatures

posteriors fa palesa la seua vigegravencia El mite ens ofereix un ampli ventall de relats sobre

deacuteus herois i homes on el component sobrenatural teacute una importagravencia capital Aquesta

presegravencia drsquoallograve extraordinari de la realitzacioacute i materialitzacioacute drsquoallograve que humanament i

racional sembla impossible es mantindragrave intacta en egravepoca cristiana i en les literatures

posteriors Lrsquoessegravencia del mite perduraragrave en consequumlegravencia en tota la literatura

grecoromana drsquoegravepoca cristiana malgrat el canvi ideologravegic Precisament en lrsquoencreuament

entre ambdoacutes universos el grecoromagrave i el cristiagrave eacutes on trobem un espai fegravertil per poder

endinsar-nos en la recerca de la presegravencia del miracle en el mite i del mite en el miracle

perograve no de manera exclusiva ja que el binomi es mantindragrave tambeacute a la resta de literatures

posteriors

5

GRUP DrsquoINVESTIGACIOacute EN LA RECEPCIOacute

DE LES LITERATURES CLAgraveSSIQUES

MITE I MIRACLE A LES LITERATURES ANTIGUES I MEDIEVALS

Dossier informatiu

Aacutengel Narro amp Jordi Redondo1

Universitat de Valegravencia

El present dossier teacute com a objectiu el de fornir una informacioacute bagravesica sobre la temagravetica

de les Jornades cientiacutefiques Mite i miracle a les literatures antigues i medievals bo i

pensant en un destinatari drsquointeressos preferentment filologravegics i literaris Amb aquests

materials lrsquoassistent a les Jornades disposaragrave drsquounes referegravencies suficients per a copsar

com el mite de les cultures antigues esdeveacute el miracle de la civilitzacioacute cristiana

Per a una definicioacute del mite

Bona part de la cultura occidental ha utilitzat un discurs concret per referir-se al mite

grec es tractaria grosso modo duna mena de relat breu farcit delements meravellosos

que tindria com a objectiu lanagravelisi de la realitat humana aquesta funcioacute hauria passat meacutes

tard a la logravegica de la histograveria la filosofia i la ciegravencia fent que el mite com a tal quedeacutes

reduiumlt a la mera condicioacute de vehicle literari Altrament dit la civilitzacioacute grega hauria

estat la primera a superar el simple estadi miacutetic dacord amb una evolucioacute que durant

molts anys ha estat anomenada el pas del mite al logos2 Ara beacute loposicioacute entre aquests

dos termes μῦθος i λόγος no eacutes tan neta com ho presentaven els autors del segle XIX i

1 El present dossier recull extractes de les obres seguumlents Aacute Narro amp J Redondo ldquoProgravelegrdquo in Aacute Narro

amp J Redondo (edd) Herois i sants a les literatures antigues i medievals Amsterdam 2011 3-13 J

Redondo Introduccioacute a la religioacute i la mitologia gregues Valegravencia 2006 J Redondo ldquoEl pont drsquoArta i la

mitologia indoeuropeardquo in C Padilla amp J Redondo (edd) El sobrenatural a les literatures mediterragravenies

des de legravepoca clagravessica fins a les societats actuals Amsterdam 2012 237-254 J Redondo ldquoSant Vicent i

els corbs la mitologia cegraveltica a la Crogravenica de Pere-Antoni Beuterrdquo Studia Philologica Valentina 14 2012

415-430 J Redondo Alcidamant drsquoElea Discursos i fragments Barcelona 2014 J Redondo ldquoMyths

around the dolphin in Greek religionrdquo in AR Fernandes P Serra amp RC Fonseca (edd) The Power of

Form Recycling Myths Cambridge 2015 67-89 Aacute Narro El culto a las santas y los santos en el Oriente

tardoantiguo y bizantino Madrid 2018 (En preparacioacuten) Totes les traduccions soacuten de J Redondo 2 Vegeu al respecte W Nestle Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens

Stuttgart 1966 (= 1940) una monografia esdevinguda famosa tot i que el pas del temps shi ha deixat sentir

La teoria que hi subjau no eacutes exclusiva de Nestle eacutes clar loposicioacute entre cultures irracionals i racionals

segons que es governin per un sistema de valors organitzat al voltant de principis miacutetics o logravegics

respectivament es pot llegir en termes ben clars a obres com la de P Leacutevy-Bruhl Lacircme primitive Pariacutes

1963 (= 1927)

6

la primera meitat del XX3 De fet ambdues paraules soacuten intercanviables a un gran nombre

de casos Herogravedot per exemple nomeacutes fa servir el terme μῦθος en dues ocasions

ambdues al llibre segon el que tracta drsquoEgipte4 en canvi al mateix llibre de les Histograveries

llegim fins a quatre voltes lexpressioacute ἱερὸς λόγος5 que es pot perfectament superposar al

terme consuet ndashi menystingut- de μῦθος Si els conceptes soacuten si meacutes no parcialment

sinogravenims no sels pot oposar per tant I si amb λόγος tenim un terme que nomeacutes el context

pot definir puix que abasta des del concepte de relat fins al dexposicioacute raonada amb

Herogravedot documentem amb claredat com μῦθος equival gairebeacute exactament al concepte

modern en el sentit de relat extraordinari6

La criacutetica a aquesta anagravelisi per part de diversos autors7 ha obligat els historiadors del

pensament grec a fer un gran esforccedil metodologravegic Lantropologia letnologia la

psicologia i la sociologia han fornit models duna certa utilitat per a la comprensioacute del

mite grec perograve no sempre se nha fet una aplicacioacute mesurada Kirk distingeix el mite de

la llegenda i del conte en assenyalar-ne dues caracteriacutestiques bagravesiques al primer ccedilo eacutes la

presegravencia delements meravellosos i la voluntat didagravectica8 Tanmateix cap de tots dos

trets no eacutes exclusiu del mite per la qual cosa haurem de descartar aquesta proposta Per

la seua banda Burkert defineix el mite com un relat tradicional amb una referegravencia

secundagraveria o parcial a un element dimportagravencia collectiva el que en subratlla -a manera

dargument pro domo sua- la connexioacute amb una pragravectica o costum social9 Una altra

aportacioacute eacutes la de Brisson segons el qual el mite es basa sempre en levocacioacute dun(s)

esdeveniment(s) remot(s) no objectivable(s) per la qual cosa eacutes incompatible amb la

histograveria en tant que recerca i interpretacioacute racionals dels mecanismes que han menat la

vida dels homes i dels pobles10

De fet el rebuig dHerogravedot i Tuciacutedides a luacutes del mite

3 Per a una desqualificacioacute de la utilitat teograverica daquesta oposicioacute entre mite i logos vegeu JC Bermejo

Barrera Mitologiacutea claacutesica y antropologiacutea Bermejo Barrera amp Diacuteez Platas 2002 63-76 pagraveg 64 4 Hdt II 23 1 45 1 A cap dels dos passatges no podriacuteem dir que el context afavoreix una clara

connotacioacute de solemnitat i dignitat com srsquoesperaria del terme μῦθος 5 Hdt II 48 3 51 4 62 2 i 81 2 A un cinquegrave passatge Hdt II 47 2 es registra tan sols el substantiu

λόγος perograve el context drsquouacutes fa referegravencia a una narracioacute sagrada 6 Cf A Hollmann Epos as Authoritative Speech in Herodotus Histories HSClPh 100 2001 207-

225 224 a propogravesit dHdt II 23 on es diu del mite que no implica cap prova 7 Cf B Snell Las fuentes del pensamiento europeo Madrid 1965 ER Dodds Los griegos y lo

irracional Madrid 1980 J-P Vernant Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona (= Pariacutes 1973) 8 GS Kirk El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas Barcelona 1985 (=

Londres 1970 37-41 En canvi Burkert 1991 33-34 nega que els elements meravellosos siguin

consubstancials al mite De fet lelement fantagravestic ndashen el sentit dimpossible des del nostre punt de vista-

no eacutes pas indispensable ni al mite ni a la faula no hi ha res dimpossible a Hansel i Gretel una de les

faules meacutes conegudes de la colleccioacute dels germans Grimm com tanmateix no nhi ha res de sobrenatural

a la histograveria dEgravedip meacutes enllagrave del ben consolidat recurs a un oracle No podem estar dacord sobre aquesta

darrera observacioacute ategraves que la figura de lesfinx esdeveacute absolutament cabdal no nomeacutes per a la interpretacioacute

del mite dEgravedip ans tambeacute per a la seua construccioacute i evolucioacute cf A Iriarte ldquoDel tirano como esfingerdquo

De Amazonas a Ciudadanos Pretexto ginecocraacutetico y patriarcado en la Grecia antigua Madrid 2002 78-

91

9 W Burkert Mito e rituale in Grecia RomaBari 1991 (= Structure and History in Greek Mythology

and Ritual BerkeleyLos Angeles 1979) pagraveg 23 10

L Brisson Platon les mots et les mythes Pariacutes 1982 23

7

confirmaria aquesta oposicioacute el mite seria contrari a les nocions de realitat objectivitat i

actualitat Ara beacute si era aixiacute en quines condicions podria el mite gaudir dun ressograve social

En termes tan genegraverics com equiacutevocs Greimas ha fet una interpretacioacute universalista del

mite que defineix com una forma especial de llenguatge11

Finalment Hansen recorda

com la mateixa labilitat del mite fa que adegraves ens aparegui com un relat carregat de

significacioacute ideologravegica ndashreligiosa en primer lloc- adegraves com una llegenda o un conte12

Els mateixos grecs no ens han llegat cap definicioacute precisa del mite Ells shi referien

amb els termes μῦθος λόγος i ἔπος que intentarem comentar per separat Amb el terme

μῦθος feien allusioacute a histograveries dotades dun component meravelloacutes o si meacutes no

extraordinari sense que importi gens si soacuten protagonitzades per mortals o immortals

Amb el terme λόγος es referien a tota mena de contalles sovint anogravenimes que incloiumlen

les faules danimals les dites populars els rumors propagats entre la gent perograve tambeacute els

mites locals propis de la tradicioacute dun determinat territori Finalment amb el terme ἔπος

alludien a les gestes dels herois font de nombrosos cultes i base del gegravenere egravepic

equivaldria per tant al que nosaltres coneixem com a llegenda o saga perograve no en queden

exclosos els motius meacutes genuiumlnament mitologravegics intervencioacute dels deacuteus fets

meravellosos etc Els ἔπη no es circumscriuen per aixograve al moacuten del passat el poeta

Paniacuteasis dHalicarnagraves en va composar en plena egravepoca clagravessica i sobre temes de lactualitat

i el seu contemporani Quegraveril de Samos tambeacute es va dedicar a la creacioacute de poemes egravepics

per referir-nos tan sols a dos autors coneguts celebrats Cal subratllar el fet que el terme

μῦθος a diferegravencia de λόγος implica una especial connotacioacute de pertinenccedila a una cultura

oral quumlestioacute que reprendrem meacutes avall

En plena egravepoca clagravessica tant els logogravegrafs com Herogravedot integren el mite dins les

respectives concepcions de la historiografia En contraposicioacute Tuciacutedides sembla haver

estat partidari de bandejar absolutament el mite del relat historiogragravefic mogut per una

mentalitat molt allunyada de la influegravencia de qualsevol consideracioacute dordre religioacutes Perograve

fins i tot a les Histograveries tucidiacutedies alena la influegravencia de nocions irracionals

inaprehensibles per a la raoacute humana que determinen i confonen les voluntats de les

persones i els grups socials Pel que fa al valor de veritat de lun i laltre μῦθος i λόγος

en els dos casos eacutes el mateix almenys a les egravepoques arcaica i clagravessica Caldragrave arribar a

legravepoca post-clagravessica perquegrave μῦθος adquireixi de mica en mica inequiacutevoques connotacions

pejoratives similars a les que teacute a les cultures occidentals el terme faula ccedilo eacutes un sentit

expressat tambeacute pels termes fabulacioacute invencioacute i si el prenem in malam partem

mentida Aquesta darrera accepcioacute es registra per exemple a Herogravedot Tanmateix tot i

la cura amb quegrave analitzem els usos i funcions dambdoacutes termes la realitat mostra com el

parallelisme que a poc a poc es va anar establint entre lun i laltre en va fer en la pragravectica

termes gairebeacute sinogravenims Ultra aixograve un passatge de Plutarc fa servir el terme πλᾶσμα ccedilo

eacutes histograveria literagraveria ficcioacute ndashaquest terme arriba a ser emprat per designar la novella- per

11

AJ Greimas Des dieux et des hommes Pariacutes 1985 19-27 12

W Hansen Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and Folktales in G

Schrempp amp W Hansen (eds) Myth A New Symposium Indiana UP 2002 19-28 22

8

al que nosaltres en diem mite i a aquest mateix text els recopiladors de mites soacuten

anomenats λογογράφοι terme que a legravepoca clagravessica saplica als historiadors

Una criacutetica als autors literaris Perquegrave no ha semblat acceptable tot aixograve

completament farcit de fabulacions subtils i de ficcions del tot vagravecues

com les que els poetes i mitogravegrafs teixeixen i despleguen com les aranyes

que de si mateixes fan neacuteixer cabdells sense inici ni fi (Plutarc Is et Os 20

(= Mor 358 e-f) trad J Redondo)

Una eina metodologravegica de gran utilitat per a lrsquoestudi del mite consisteix a contrastar-

ne lrsquouacutes amb les caracteriacutestiques de les cultures orals Altrament dit lrsquooposicioacute

oralitatescriptura ens ajudaragrave a definir les propietats i funcions del mite Un dels seus

trets ndashdeterminant pel que fa a la moderna concepcioacute del mite com a oposat i

histogravericament precedent al logos- el presenta com una creacioacute disorgagravenica incoherent

mancada drsquouna estructura interna que el faci assequible a una anagravelisi hermenegraveutica

Lrsquoasistematicitat del mite seria el producte de la mixtura drsquoelements heterogenis el que

casa amb els procediments propis de les cultures orals De fet hi ha una continuiumltat entre

mite conte popular i llegenda fins al punt que nomeacutes alguns trets parcials permeten

doposar-los13

La forta vinculacioacute entre mite i llenguatge sha vist reflectida al moacuten modern on

Detienne aprecia una niacutetida separacioacute entre aquells que entenen la mitologia com un

vehicle expressiu i els qui hi veuen un mode de simbolitzacioacute14

Si el mite eacutes tan sols un

fenomen linguumliacutestic ndashsoacuten termes de Burkert15

ndash i no importa gens ni quan va estar creat ni

quegrave lorigina16

sinoacute tan sols la seua transcendegravencia dins una societat determinada el

coneixement de la mitologia a les cultures antigues sembla forccedila compromegraves Una altra

opcioacute eacutes la dassociar mite i passat remot com ho fa Eliade17

Tanmateix a la Gregravecia

antiga podem gairebeacute apreciar com neixen els mites la utilitzacioacute dels quals per part de

determinades instagravencies de poder teacute lloc ben beacute a legravepoca histograverica No hi ha doncs una

13

BB Powell A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002 distingeix entre els mites

divins les llegendes i els contes segons que els protagonitzin respectivament deacuteus herois i simples

mortals perograve aquesta classificacioacute resulta un bon tros equiacutevoca una mateixa estructura narrativa es pot

trobar protagonitzada alternativament i segons les versions per personatges de diferent condicioacute 14

M Detienne La double eacutecriture de la mythologie entre le Timeacutee et le Critias in C Calame (ed)

Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece ancienne Ginebra 1988 17-33 31 Des de Leacutevi-Strauss i Georges

Dumeacutezil (hellip) hi ha essencialment dues formes de percebre la mitologia i doncs danalitzar-la Beacute com un

gegravenere narratiu un domini organitzat per certs modes de narracioacute O beacute com un sistema de representacioacute

que sobrepassa sempre el gegravenere narratiu dun aspecte concret de la mitologia Cf GS Kirk op cit 291-

293 on relaciona lorigen i desenvolupament del mite dins el marc del relat tradicional i Burkert 1991 4-

5 15

W Burkert op cit pagraveg 4 16

W Burkert op cit pagraveg 5 17

M Eliade Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959 Myth and Reality

New York 1963 5

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

4

lsquoMite i miracle a les literatures antigues i medievalsrsquo (2017)

El mite constitueix un dels elements primordials del pensament grecoromagrave en tant que

continent de diferents tradicions drsquoorigen culte i popular que seran transmeses i

conservades pels textos literaris de lrsquoantiguitat Lrsquoatraccioacute que el mite entegraves com

lrsquoelement definitori de la religiositat grega i llatina ha despertat en les literatures

posteriors fa palesa la seua vigegravencia El mite ens ofereix un ampli ventall de relats sobre

deacuteus herois i homes on el component sobrenatural teacute una importagravencia capital Aquesta

presegravencia drsquoallograve extraordinari de la realitzacioacute i materialitzacioacute drsquoallograve que humanament i

racional sembla impossible es mantindragrave intacta en egravepoca cristiana i en les literatures

posteriors Lrsquoessegravencia del mite perduraragrave en consequumlegravencia en tota la literatura

grecoromana drsquoegravepoca cristiana malgrat el canvi ideologravegic Precisament en lrsquoencreuament

entre ambdoacutes universos el grecoromagrave i el cristiagrave eacutes on trobem un espai fegravertil per poder

endinsar-nos en la recerca de la presegravencia del miracle en el mite i del mite en el miracle

perograve no de manera exclusiva ja que el binomi es mantindragrave tambeacute a la resta de literatures

posteriors

5

GRUP DrsquoINVESTIGACIOacute EN LA RECEPCIOacute

DE LES LITERATURES CLAgraveSSIQUES

MITE I MIRACLE A LES LITERATURES ANTIGUES I MEDIEVALS

Dossier informatiu

Aacutengel Narro amp Jordi Redondo1

Universitat de Valegravencia

El present dossier teacute com a objectiu el de fornir una informacioacute bagravesica sobre la temagravetica

de les Jornades cientiacutefiques Mite i miracle a les literatures antigues i medievals bo i

pensant en un destinatari drsquointeressos preferentment filologravegics i literaris Amb aquests

materials lrsquoassistent a les Jornades disposaragrave drsquounes referegravencies suficients per a copsar

com el mite de les cultures antigues esdeveacute el miracle de la civilitzacioacute cristiana

Per a una definicioacute del mite

Bona part de la cultura occidental ha utilitzat un discurs concret per referir-se al mite

grec es tractaria grosso modo duna mena de relat breu farcit delements meravellosos

que tindria com a objectiu lanagravelisi de la realitat humana aquesta funcioacute hauria passat meacutes

tard a la logravegica de la histograveria la filosofia i la ciegravencia fent que el mite com a tal quedeacutes

reduiumlt a la mera condicioacute de vehicle literari Altrament dit la civilitzacioacute grega hauria

estat la primera a superar el simple estadi miacutetic dacord amb una evolucioacute que durant

molts anys ha estat anomenada el pas del mite al logos2 Ara beacute loposicioacute entre aquests

dos termes μῦθος i λόγος no eacutes tan neta com ho presentaven els autors del segle XIX i

1 El present dossier recull extractes de les obres seguumlents Aacute Narro amp J Redondo ldquoProgravelegrdquo in Aacute Narro

amp J Redondo (edd) Herois i sants a les literatures antigues i medievals Amsterdam 2011 3-13 J

Redondo Introduccioacute a la religioacute i la mitologia gregues Valegravencia 2006 J Redondo ldquoEl pont drsquoArta i la

mitologia indoeuropeardquo in C Padilla amp J Redondo (edd) El sobrenatural a les literatures mediterragravenies

des de legravepoca clagravessica fins a les societats actuals Amsterdam 2012 237-254 J Redondo ldquoSant Vicent i

els corbs la mitologia cegraveltica a la Crogravenica de Pere-Antoni Beuterrdquo Studia Philologica Valentina 14 2012

415-430 J Redondo Alcidamant drsquoElea Discursos i fragments Barcelona 2014 J Redondo ldquoMyths

around the dolphin in Greek religionrdquo in AR Fernandes P Serra amp RC Fonseca (edd) The Power of

Form Recycling Myths Cambridge 2015 67-89 Aacute Narro El culto a las santas y los santos en el Oriente

tardoantiguo y bizantino Madrid 2018 (En preparacioacuten) Totes les traduccions soacuten de J Redondo 2 Vegeu al respecte W Nestle Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens

Stuttgart 1966 (= 1940) una monografia esdevinguda famosa tot i que el pas del temps shi ha deixat sentir

La teoria que hi subjau no eacutes exclusiva de Nestle eacutes clar loposicioacute entre cultures irracionals i racionals

segons que es governin per un sistema de valors organitzat al voltant de principis miacutetics o logravegics

respectivament es pot llegir en termes ben clars a obres com la de P Leacutevy-Bruhl Lacircme primitive Pariacutes

1963 (= 1927)

6

la primera meitat del XX3 De fet ambdues paraules soacuten intercanviables a un gran nombre

de casos Herogravedot per exemple nomeacutes fa servir el terme μῦθος en dues ocasions

ambdues al llibre segon el que tracta drsquoEgipte4 en canvi al mateix llibre de les Histograveries

llegim fins a quatre voltes lexpressioacute ἱερὸς λόγος5 que es pot perfectament superposar al

terme consuet ndashi menystingut- de μῦθος Si els conceptes soacuten si meacutes no parcialment

sinogravenims no sels pot oposar per tant I si amb λόγος tenim un terme que nomeacutes el context

pot definir puix que abasta des del concepte de relat fins al dexposicioacute raonada amb

Herogravedot documentem amb claredat com μῦθος equival gairebeacute exactament al concepte

modern en el sentit de relat extraordinari6

La criacutetica a aquesta anagravelisi per part de diversos autors7 ha obligat els historiadors del

pensament grec a fer un gran esforccedil metodologravegic Lantropologia letnologia la

psicologia i la sociologia han fornit models duna certa utilitat per a la comprensioacute del

mite grec perograve no sempre se nha fet una aplicacioacute mesurada Kirk distingeix el mite de

la llegenda i del conte en assenyalar-ne dues caracteriacutestiques bagravesiques al primer ccedilo eacutes la

presegravencia delements meravellosos i la voluntat didagravectica8 Tanmateix cap de tots dos

trets no eacutes exclusiu del mite per la qual cosa haurem de descartar aquesta proposta Per

la seua banda Burkert defineix el mite com un relat tradicional amb una referegravencia

secundagraveria o parcial a un element dimportagravencia collectiva el que en subratlla -a manera

dargument pro domo sua- la connexioacute amb una pragravectica o costum social9 Una altra

aportacioacute eacutes la de Brisson segons el qual el mite es basa sempre en levocacioacute dun(s)

esdeveniment(s) remot(s) no objectivable(s) per la qual cosa eacutes incompatible amb la

histograveria en tant que recerca i interpretacioacute racionals dels mecanismes que han menat la

vida dels homes i dels pobles10

De fet el rebuig dHerogravedot i Tuciacutedides a luacutes del mite

3 Per a una desqualificacioacute de la utilitat teograverica daquesta oposicioacute entre mite i logos vegeu JC Bermejo

Barrera Mitologiacutea claacutesica y antropologiacutea Bermejo Barrera amp Diacuteez Platas 2002 63-76 pagraveg 64 4 Hdt II 23 1 45 1 A cap dels dos passatges no podriacuteem dir que el context afavoreix una clara

connotacioacute de solemnitat i dignitat com srsquoesperaria del terme μῦθος 5 Hdt II 48 3 51 4 62 2 i 81 2 A un cinquegrave passatge Hdt II 47 2 es registra tan sols el substantiu

λόγος perograve el context drsquouacutes fa referegravencia a una narracioacute sagrada 6 Cf A Hollmann Epos as Authoritative Speech in Herodotus Histories HSClPh 100 2001 207-

225 224 a propogravesit dHdt II 23 on es diu del mite que no implica cap prova 7 Cf B Snell Las fuentes del pensamiento europeo Madrid 1965 ER Dodds Los griegos y lo

irracional Madrid 1980 J-P Vernant Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona (= Pariacutes 1973) 8 GS Kirk El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas Barcelona 1985 (=

Londres 1970 37-41 En canvi Burkert 1991 33-34 nega que els elements meravellosos siguin

consubstancials al mite De fet lelement fantagravestic ndashen el sentit dimpossible des del nostre punt de vista-

no eacutes pas indispensable ni al mite ni a la faula no hi ha res dimpossible a Hansel i Gretel una de les

faules meacutes conegudes de la colleccioacute dels germans Grimm com tanmateix no nhi ha res de sobrenatural

a la histograveria dEgravedip meacutes enllagrave del ben consolidat recurs a un oracle No podem estar dacord sobre aquesta

darrera observacioacute ategraves que la figura de lesfinx esdeveacute absolutament cabdal no nomeacutes per a la interpretacioacute

del mite dEgravedip ans tambeacute per a la seua construccioacute i evolucioacute cf A Iriarte ldquoDel tirano como esfingerdquo

De Amazonas a Ciudadanos Pretexto ginecocraacutetico y patriarcado en la Grecia antigua Madrid 2002 78-

91

9 W Burkert Mito e rituale in Grecia RomaBari 1991 (= Structure and History in Greek Mythology

and Ritual BerkeleyLos Angeles 1979) pagraveg 23 10

L Brisson Platon les mots et les mythes Pariacutes 1982 23

7

confirmaria aquesta oposicioacute el mite seria contrari a les nocions de realitat objectivitat i

actualitat Ara beacute si era aixiacute en quines condicions podria el mite gaudir dun ressograve social

En termes tan genegraverics com equiacutevocs Greimas ha fet una interpretacioacute universalista del

mite que defineix com una forma especial de llenguatge11

Finalment Hansen recorda

com la mateixa labilitat del mite fa que adegraves ens aparegui com un relat carregat de

significacioacute ideologravegica ndashreligiosa en primer lloc- adegraves com una llegenda o un conte12

Els mateixos grecs no ens han llegat cap definicioacute precisa del mite Ells shi referien

amb els termes μῦθος λόγος i ἔπος que intentarem comentar per separat Amb el terme

μῦθος feien allusioacute a histograveries dotades dun component meravelloacutes o si meacutes no

extraordinari sense que importi gens si soacuten protagonitzades per mortals o immortals

Amb el terme λόγος es referien a tota mena de contalles sovint anogravenimes que incloiumlen

les faules danimals les dites populars els rumors propagats entre la gent perograve tambeacute els

mites locals propis de la tradicioacute dun determinat territori Finalment amb el terme ἔπος

alludien a les gestes dels herois font de nombrosos cultes i base del gegravenere egravepic

equivaldria per tant al que nosaltres coneixem com a llegenda o saga perograve no en queden

exclosos els motius meacutes genuiumlnament mitologravegics intervencioacute dels deacuteus fets

meravellosos etc Els ἔπη no es circumscriuen per aixograve al moacuten del passat el poeta

Paniacuteasis dHalicarnagraves en va composar en plena egravepoca clagravessica i sobre temes de lactualitat

i el seu contemporani Quegraveril de Samos tambeacute es va dedicar a la creacioacute de poemes egravepics

per referir-nos tan sols a dos autors coneguts celebrats Cal subratllar el fet que el terme

μῦθος a diferegravencia de λόγος implica una especial connotacioacute de pertinenccedila a una cultura

oral quumlestioacute que reprendrem meacutes avall

En plena egravepoca clagravessica tant els logogravegrafs com Herogravedot integren el mite dins les

respectives concepcions de la historiografia En contraposicioacute Tuciacutedides sembla haver

estat partidari de bandejar absolutament el mite del relat historiogragravefic mogut per una

mentalitat molt allunyada de la influegravencia de qualsevol consideracioacute dordre religioacutes Perograve

fins i tot a les Histograveries tucidiacutedies alena la influegravencia de nocions irracionals

inaprehensibles per a la raoacute humana que determinen i confonen les voluntats de les

persones i els grups socials Pel que fa al valor de veritat de lun i laltre μῦθος i λόγος

en els dos casos eacutes el mateix almenys a les egravepoques arcaica i clagravessica Caldragrave arribar a

legravepoca post-clagravessica perquegrave μῦθος adquireixi de mica en mica inequiacutevoques connotacions

pejoratives similars a les que teacute a les cultures occidentals el terme faula ccedilo eacutes un sentit

expressat tambeacute pels termes fabulacioacute invencioacute i si el prenem in malam partem

mentida Aquesta darrera accepcioacute es registra per exemple a Herogravedot Tanmateix tot i

la cura amb quegrave analitzem els usos i funcions dambdoacutes termes la realitat mostra com el

parallelisme que a poc a poc es va anar establint entre lun i laltre en va fer en la pragravectica

termes gairebeacute sinogravenims Ultra aixograve un passatge de Plutarc fa servir el terme πλᾶσμα ccedilo

eacutes histograveria literagraveria ficcioacute ndashaquest terme arriba a ser emprat per designar la novella- per

11

AJ Greimas Des dieux et des hommes Pariacutes 1985 19-27 12

W Hansen Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and Folktales in G

Schrempp amp W Hansen (eds) Myth A New Symposium Indiana UP 2002 19-28 22

8

al que nosaltres en diem mite i a aquest mateix text els recopiladors de mites soacuten

anomenats λογογράφοι terme que a legravepoca clagravessica saplica als historiadors

Una criacutetica als autors literaris Perquegrave no ha semblat acceptable tot aixograve

completament farcit de fabulacions subtils i de ficcions del tot vagravecues

com les que els poetes i mitogravegrafs teixeixen i despleguen com les aranyes

que de si mateixes fan neacuteixer cabdells sense inici ni fi (Plutarc Is et Os 20

(= Mor 358 e-f) trad J Redondo)

Una eina metodologravegica de gran utilitat per a lrsquoestudi del mite consisteix a contrastar-

ne lrsquouacutes amb les caracteriacutestiques de les cultures orals Altrament dit lrsquooposicioacute

oralitatescriptura ens ajudaragrave a definir les propietats i funcions del mite Un dels seus

trets ndashdeterminant pel que fa a la moderna concepcioacute del mite com a oposat i

histogravericament precedent al logos- el presenta com una creacioacute disorgagravenica incoherent

mancada drsquouna estructura interna que el faci assequible a una anagravelisi hermenegraveutica

Lrsquoasistematicitat del mite seria el producte de la mixtura drsquoelements heterogenis el que

casa amb els procediments propis de les cultures orals De fet hi ha una continuiumltat entre

mite conte popular i llegenda fins al punt que nomeacutes alguns trets parcials permeten

doposar-los13

La forta vinculacioacute entre mite i llenguatge sha vist reflectida al moacuten modern on

Detienne aprecia una niacutetida separacioacute entre aquells que entenen la mitologia com un

vehicle expressiu i els qui hi veuen un mode de simbolitzacioacute14

Si el mite eacutes tan sols un

fenomen linguumliacutestic ndashsoacuten termes de Burkert15

ndash i no importa gens ni quan va estar creat ni

quegrave lorigina16

sinoacute tan sols la seua transcendegravencia dins una societat determinada el

coneixement de la mitologia a les cultures antigues sembla forccedila compromegraves Una altra

opcioacute eacutes la dassociar mite i passat remot com ho fa Eliade17

Tanmateix a la Gregravecia

antiga podem gairebeacute apreciar com neixen els mites la utilitzacioacute dels quals per part de

determinades instagravencies de poder teacute lloc ben beacute a legravepoca histograverica No hi ha doncs una

13

BB Powell A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002 distingeix entre els mites

divins les llegendes i els contes segons que els protagonitzin respectivament deacuteus herois i simples

mortals perograve aquesta classificacioacute resulta un bon tros equiacutevoca una mateixa estructura narrativa es pot

trobar protagonitzada alternativament i segons les versions per personatges de diferent condicioacute 14

M Detienne La double eacutecriture de la mythologie entre le Timeacutee et le Critias in C Calame (ed)

Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece ancienne Ginebra 1988 17-33 31 Des de Leacutevi-Strauss i Georges

Dumeacutezil (hellip) hi ha essencialment dues formes de percebre la mitologia i doncs danalitzar-la Beacute com un

gegravenere narratiu un domini organitzat per certs modes de narracioacute O beacute com un sistema de representacioacute

que sobrepassa sempre el gegravenere narratiu dun aspecte concret de la mitologia Cf GS Kirk op cit 291-

293 on relaciona lorigen i desenvolupament del mite dins el marc del relat tradicional i Burkert 1991 4-

5 15

W Burkert op cit pagraveg 4 16

W Burkert op cit pagraveg 5 17

M Eliade Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959 Myth and Reality

New York 1963 5

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

5

GRUP DrsquoINVESTIGACIOacute EN LA RECEPCIOacute

DE LES LITERATURES CLAgraveSSIQUES

MITE I MIRACLE A LES LITERATURES ANTIGUES I MEDIEVALS

Dossier informatiu

Aacutengel Narro amp Jordi Redondo1

Universitat de Valegravencia

El present dossier teacute com a objectiu el de fornir una informacioacute bagravesica sobre la temagravetica

de les Jornades cientiacutefiques Mite i miracle a les literatures antigues i medievals bo i

pensant en un destinatari drsquointeressos preferentment filologravegics i literaris Amb aquests

materials lrsquoassistent a les Jornades disposaragrave drsquounes referegravencies suficients per a copsar

com el mite de les cultures antigues esdeveacute el miracle de la civilitzacioacute cristiana

Per a una definicioacute del mite

Bona part de la cultura occidental ha utilitzat un discurs concret per referir-se al mite

grec es tractaria grosso modo duna mena de relat breu farcit delements meravellosos

que tindria com a objectiu lanagravelisi de la realitat humana aquesta funcioacute hauria passat meacutes

tard a la logravegica de la histograveria la filosofia i la ciegravencia fent que el mite com a tal quedeacutes

reduiumlt a la mera condicioacute de vehicle literari Altrament dit la civilitzacioacute grega hauria

estat la primera a superar el simple estadi miacutetic dacord amb una evolucioacute que durant

molts anys ha estat anomenada el pas del mite al logos2 Ara beacute loposicioacute entre aquests

dos termes μῦθος i λόγος no eacutes tan neta com ho presentaven els autors del segle XIX i

1 El present dossier recull extractes de les obres seguumlents Aacute Narro amp J Redondo ldquoProgravelegrdquo in Aacute Narro

amp J Redondo (edd) Herois i sants a les literatures antigues i medievals Amsterdam 2011 3-13 J

Redondo Introduccioacute a la religioacute i la mitologia gregues Valegravencia 2006 J Redondo ldquoEl pont drsquoArta i la

mitologia indoeuropeardquo in C Padilla amp J Redondo (edd) El sobrenatural a les literatures mediterragravenies

des de legravepoca clagravessica fins a les societats actuals Amsterdam 2012 237-254 J Redondo ldquoSant Vicent i

els corbs la mitologia cegraveltica a la Crogravenica de Pere-Antoni Beuterrdquo Studia Philologica Valentina 14 2012

415-430 J Redondo Alcidamant drsquoElea Discursos i fragments Barcelona 2014 J Redondo ldquoMyths

around the dolphin in Greek religionrdquo in AR Fernandes P Serra amp RC Fonseca (edd) The Power of

Form Recycling Myths Cambridge 2015 67-89 Aacute Narro El culto a las santas y los santos en el Oriente

tardoantiguo y bizantino Madrid 2018 (En preparacioacuten) Totes les traduccions soacuten de J Redondo 2 Vegeu al respecte W Nestle Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens

Stuttgart 1966 (= 1940) una monografia esdevinguda famosa tot i que el pas del temps shi ha deixat sentir

La teoria que hi subjau no eacutes exclusiva de Nestle eacutes clar loposicioacute entre cultures irracionals i racionals

segons que es governin per un sistema de valors organitzat al voltant de principis miacutetics o logravegics

respectivament es pot llegir en termes ben clars a obres com la de P Leacutevy-Bruhl Lacircme primitive Pariacutes

1963 (= 1927)

6

la primera meitat del XX3 De fet ambdues paraules soacuten intercanviables a un gran nombre

de casos Herogravedot per exemple nomeacutes fa servir el terme μῦθος en dues ocasions

ambdues al llibre segon el que tracta drsquoEgipte4 en canvi al mateix llibre de les Histograveries

llegim fins a quatre voltes lexpressioacute ἱερὸς λόγος5 que es pot perfectament superposar al

terme consuet ndashi menystingut- de μῦθος Si els conceptes soacuten si meacutes no parcialment

sinogravenims no sels pot oposar per tant I si amb λόγος tenim un terme que nomeacutes el context

pot definir puix que abasta des del concepte de relat fins al dexposicioacute raonada amb

Herogravedot documentem amb claredat com μῦθος equival gairebeacute exactament al concepte

modern en el sentit de relat extraordinari6

La criacutetica a aquesta anagravelisi per part de diversos autors7 ha obligat els historiadors del

pensament grec a fer un gran esforccedil metodologravegic Lantropologia letnologia la

psicologia i la sociologia han fornit models duna certa utilitat per a la comprensioacute del

mite grec perograve no sempre se nha fet una aplicacioacute mesurada Kirk distingeix el mite de

la llegenda i del conte en assenyalar-ne dues caracteriacutestiques bagravesiques al primer ccedilo eacutes la

presegravencia delements meravellosos i la voluntat didagravectica8 Tanmateix cap de tots dos

trets no eacutes exclusiu del mite per la qual cosa haurem de descartar aquesta proposta Per

la seua banda Burkert defineix el mite com un relat tradicional amb una referegravencia

secundagraveria o parcial a un element dimportagravencia collectiva el que en subratlla -a manera

dargument pro domo sua- la connexioacute amb una pragravectica o costum social9 Una altra

aportacioacute eacutes la de Brisson segons el qual el mite es basa sempre en levocacioacute dun(s)

esdeveniment(s) remot(s) no objectivable(s) per la qual cosa eacutes incompatible amb la

histograveria en tant que recerca i interpretacioacute racionals dels mecanismes que han menat la

vida dels homes i dels pobles10

De fet el rebuig dHerogravedot i Tuciacutedides a luacutes del mite

3 Per a una desqualificacioacute de la utilitat teograverica daquesta oposicioacute entre mite i logos vegeu JC Bermejo

Barrera Mitologiacutea claacutesica y antropologiacutea Bermejo Barrera amp Diacuteez Platas 2002 63-76 pagraveg 64 4 Hdt II 23 1 45 1 A cap dels dos passatges no podriacuteem dir que el context afavoreix una clara

connotacioacute de solemnitat i dignitat com srsquoesperaria del terme μῦθος 5 Hdt II 48 3 51 4 62 2 i 81 2 A un cinquegrave passatge Hdt II 47 2 es registra tan sols el substantiu

λόγος perograve el context drsquouacutes fa referegravencia a una narracioacute sagrada 6 Cf A Hollmann Epos as Authoritative Speech in Herodotus Histories HSClPh 100 2001 207-

225 224 a propogravesit dHdt II 23 on es diu del mite que no implica cap prova 7 Cf B Snell Las fuentes del pensamiento europeo Madrid 1965 ER Dodds Los griegos y lo

irracional Madrid 1980 J-P Vernant Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona (= Pariacutes 1973) 8 GS Kirk El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas Barcelona 1985 (=

Londres 1970 37-41 En canvi Burkert 1991 33-34 nega que els elements meravellosos siguin

consubstancials al mite De fet lelement fantagravestic ndashen el sentit dimpossible des del nostre punt de vista-

no eacutes pas indispensable ni al mite ni a la faula no hi ha res dimpossible a Hansel i Gretel una de les

faules meacutes conegudes de la colleccioacute dels germans Grimm com tanmateix no nhi ha res de sobrenatural

a la histograveria dEgravedip meacutes enllagrave del ben consolidat recurs a un oracle No podem estar dacord sobre aquesta

darrera observacioacute ategraves que la figura de lesfinx esdeveacute absolutament cabdal no nomeacutes per a la interpretacioacute

del mite dEgravedip ans tambeacute per a la seua construccioacute i evolucioacute cf A Iriarte ldquoDel tirano como esfingerdquo

De Amazonas a Ciudadanos Pretexto ginecocraacutetico y patriarcado en la Grecia antigua Madrid 2002 78-

91

9 W Burkert Mito e rituale in Grecia RomaBari 1991 (= Structure and History in Greek Mythology

and Ritual BerkeleyLos Angeles 1979) pagraveg 23 10

L Brisson Platon les mots et les mythes Pariacutes 1982 23

7

confirmaria aquesta oposicioacute el mite seria contrari a les nocions de realitat objectivitat i

actualitat Ara beacute si era aixiacute en quines condicions podria el mite gaudir dun ressograve social

En termes tan genegraverics com equiacutevocs Greimas ha fet una interpretacioacute universalista del

mite que defineix com una forma especial de llenguatge11

Finalment Hansen recorda

com la mateixa labilitat del mite fa que adegraves ens aparegui com un relat carregat de

significacioacute ideologravegica ndashreligiosa en primer lloc- adegraves com una llegenda o un conte12

Els mateixos grecs no ens han llegat cap definicioacute precisa del mite Ells shi referien

amb els termes μῦθος λόγος i ἔπος que intentarem comentar per separat Amb el terme

μῦθος feien allusioacute a histograveries dotades dun component meravelloacutes o si meacutes no

extraordinari sense que importi gens si soacuten protagonitzades per mortals o immortals

Amb el terme λόγος es referien a tota mena de contalles sovint anogravenimes que incloiumlen

les faules danimals les dites populars els rumors propagats entre la gent perograve tambeacute els

mites locals propis de la tradicioacute dun determinat territori Finalment amb el terme ἔπος

alludien a les gestes dels herois font de nombrosos cultes i base del gegravenere egravepic

equivaldria per tant al que nosaltres coneixem com a llegenda o saga perograve no en queden

exclosos els motius meacutes genuiumlnament mitologravegics intervencioacute dels deacuteus fets

meravellosos etc Els ἔπη no es circumscriuen per aixograve al moacuten del passat el poeta

Paniacuteasis dHalicarnagraves en va composar en plena egravepoca clagravessica i sobre temes de lactualitat

i el seu contemporani Quegraveril de Samos tambeacute es va dedicar a la creacioacute de poemes egravepics

per referir-nos tan sols a dos autors coneguts celebrats Cal subratllar el fet que el terme

μῦθος a diferegravencia de λόγος implica una especial connotacioacute de pertinenccedila a una cultura

oral quumlestioacute que reprendrem meacutes avall

En plena egravepoca clagravessica tant els logogravegrafs com Herogravedot integren el mite dins les

respectives concepcions de la historiografia En contraposicioacute Tuciacutedides sembla haver

estat partidari de bandejar absolutament el mite del relat historiogragravefic mogut per una

mentalitat molt allunyada de la influegravencia de qualsevol consideracioacute dordre religioacutes Perograve

fins i tot a les Histograveries tucidiacutedies alena la influegravencia de nocions irracionals

inaprehensibles per a la raoacute humana que determinen i confonen les voluntats de les

persones i els grups socials Pel que fa al valor de veritat de lun i laltre μῦθος i λόγος

en els dos casos eacutes el mateix almenys a les egravepoques arcaica i clagravessica Caldragrave arribar a

legravepoca post-clagravessica perquegrave μῦθος adquireixi de mica en mica inequiacutevoques connotacions

pejoratives similars a les que teacute a les cultures occidentals el terme faula ccedilo eacutes un sentit

expressat tambeacute pels termes fabulacioacute invencioacute i si el prenem in malam partem

mentida Aquesta darrera accepcioacute es registra per exemple a Herogravedot Tanmateix tot i

la cura amb quegrave analitzem els usos i funcions dambdoacutes termes la realitat mostra com el

parallelisme que a poc a poc es va anar establint entre lun i laltre en va fer en la pragravectica

termes gairebeacute sinogravenims Ultra aixograve un passatge de Plutarc fa servir el terme πλᾶσμα ccedilo

eacutes histograveria literagraveria ficcioacute ndashaquest terme arriba a ser emprat per designar la novella- per

11

AJ Greimas Des dieux et des hommes Pariacutes 1985 19-27 12

W Hansen Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and Folktales in G

Schrempp amp W Hansen (eds) Myth A New Symposium Indiana UP 2002 19-28 22

8

al que nosaltres en diem mite i a aquest mateix text els recopiladors de mites soacuten

anomenats λογογράφοι terme que a legravepoca clagravessica saplica als historiadors

Una criacutetica als autors literaris Perquegrave no ha semblat acceptable tot aixograve

completament farcit de fabulacions subtils i de ficcions del tot vagravecues

com les que els poetes i mitogravegrafs teixeixen i despleguen com les aranyes

que de si mateixes fan neacuteixer cabdells sense inici ni fi (Plutarc Is et Os 20

(= Mor 358 e-f) trad J Redondo)

Una eina metodologravegica de gran utilitat per a lrsquoestudi del mite consisteix a contrastar-

ne lrsquouacutes amb les caracteriacutestiques de les cultures orals Altrament dit lrsquooposicioacute

oralitatescriptura ens ajudaragrave a definir les propietats i funcions del mite Un dels seus

trets ndashdeterminant pel que fa a la moderna concepcioacute del mite com a oposat i

histogravericament precedent al logos- el presenta com una creacioacute disorgagravenica incoherent

mancada drsquouna estructura interna que el faci assequible a una anagravelisi hermenegraveutica

Lrsquoasistematicitat del mite seria el producte de la mixtura drsquoelements heterogenis el que

casa amb els procediments propis de les cultures orals De fet hi ha una continuiumltat entre

mite conte popular i llegenda fins al punt que nomeacutes alguns trets parcials permeten

doposar-los13

La forta vinculacioacute entre mite i llenguatge sha vist reflectida al moacuten modern on

Detienne aprecia una niacutetida separacioacute entre aquells que entenen la mitologia com un

vehicle expressiu i els qui hi veuen un mode de simbolitzacioacute14

Si el mite eacutes tan sols un

fenomen linguumliacutestic ndashsoacuten termes de Burkert15

ndash i no importa gens ni quan va estar creat ni

quegrave lorigina16

sinoacute tan sols la seua transcendegravencia dins una societat determinada el

coneixement de la mitologia a les cultures antigues sembla forccedila compromegraves Una altra

opcioacute eacutes la dassociar mite i passat remot com ho fa Eliade17

Tanmateix a la Gregravecia

antiga podem gairebeacute apreciar com neixen els mites la utilitzacioacute dels quals per part de

determinades instagravencies de poder teacute lloc ben beacute a legravepoca histograverica No hi ha doncs una

13

BB Powell A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002 distingeix entre els mites

divins les llegendes i els contes segons que els protagonitzin respectivament deacuteus herois i simples

mortals perograve aquesta classificacioacute resulta un bon tros equiacutevoca una mateixa estructura narrativa es pot

trobar protagonitzada alternativament i segons les versions per personatges de diferent condicioacute 14

M Detienne La double eacutecriture de la mythologie entre le Timeacutee et le Critias in C Calame (ed)

Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece ancienne Ginebra 1988 17-33 31 Des de Leacutevi-Strauss i Georges

Dumeacutezil (hellip) hi ha essencialment dues formes de percebre la mitologia i doncs danalitzar-la Beacute com un

gegravenere narratiu un domini organitzat per certs modes de narracioacute O beacute com un sistema de representacioacute

que sobrepassa sempre el gegravenere narratiu dun aspecte concret de la mitologia Cf GS Kirk op cit 291-

293 on relaciona lorigen i desenvolupament del mite dins el marc del relat tradicional i Burkert 1991 4-

5 15

W Burkert op cit pagraveg 4 16

W Burkert op cit pagraveg 5 17

M Eliade Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959 Myth and Reality

New York 1963 5

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

6

la primera meitat del XX3 De fet ambdues paraules soacuten intercanviables a un gran nombre

de casos Herogravedot per exemple nomeacutes fa servir el terme μῦθος en dues ocasions

ambdues al llibre segon el que tracta drsquoEgipte4 en canvi al mateix llibre de les Histograveries

llegim fins a quatre voltes lexpressioacute ἱερὸς λόγος5 que es pot perfectament superposar al

terme consuet ndashi menystingut- de μῦθος Si els conceptes soacuten si meacutes no parcialment

sinogravenims no sels pot oposar per tant I si amb λόγος tenim un terme que nomeacutes el context

pot definir puix que abasta des del concepte de relat fins al dexposicioacute raonada amb

Herogravedot documentem amb claredat com μῦθος equival gairebeacute exactament al concepte

modern en el sentit de relat extraordinari6

La criacutetica a aquesta anagravelisi per part de diversos autors7 ha obligat els historiadors del

pensament grec a fer un gran esforccedil metodologravegic Lantropologia letnologia la

psicologia i la sociologia han fornit models duna certa utilitat per a la comprensioacute del

mite grec perograve no sempre se nha fet una aplicacioacute mesurada Kirk distingeix el mite de

la llegenda i del conte en assenyalar-ne dues caracteriacutestiques bagravesiques al primer ccedilo eacutes la

presegravencia delements meravellosos i la voluntat didagravectica8 Tanmateix cap de tots dos

trets no eacutes exclusiu del mite per la qual cosa haurem de descartar aquesta proposta Per

la seua banda Burkert defineix el mite com un relat tradicional amb una referegravencia

secundagraveria o parcial a un element dimportagravencia collectiva el que en subratlla -a manera

dargument pro domo sua- la connexioacute amb una pragravectica o costum social9 Una altra

aportacioacute eacutes la de Brisson segons el qual el mite es basa sempre en levocacioacute dun(s)

esdeveniment(s) remot(s) no objectivable(s) per la qual cosa eacutes incompatible amb la

histograveria en tant que recerca i interpretacioacute racionals dels mecanismes que han menat la

vida dels homes i dels pobles10

De fet el rebuig dHerogravedot i Tuciacutedides a luacutes del mite

3 Per a una desqualificacioacute de la utilitat teograverica daquesta oposicioacute entre mite i logos vegeu JC Bermejo

Barrera Mitologiacutea claacutesica y antropologiacutea Bermejo Barrera amp Diacuteez Platas 2002 63-76 pagraveg 64 4 Hdt II 23 1 45 1 A cap dels dos passatges no podriacuteem dir que el context afavoreix una clara

connotacioacute de solemnitat i dignitat com srsquoesperaria del terme μῦθος 5 Hdt II 48 3 51 4 62 2 i 81 2 A un cinquegrave passatge Hdt II 47 2 es registra tan sols el substantiu

λόγος perograve el context drsquouacutes fa referegravencia a una narracioacute sagrada 6 Cf A Hollmann Epos as Authoritative Speech in Herodotus Histories HSClPh 100 2001 207-

225 224 a propogravesit dHdt II 23 on es diu del mite que no implica cap prova 7 Cf B Snell Las fuentes del pensamiento europeo Madrid 1965 ER Dodds Los griegos y lo

irracional Madrid 1980 J-P Vernant Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona (= Pariacutes 1973) 8 GS Kirk El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas Barcelona 1985 (=

Londres 1970 37-41 En canvi Burkert 1991 33-34 nega que els elements meravellosos siguin

consubstancials al mite De fet lelement fantagravestic ndashen el sentit dimpossible des del nostre punt de vista-

no eacutes pas indispensable ni al mite ni a la faula no hi ha res dimpossible a Hansel i Gretel una de les

faules meacutes conegudes de la colleccioacute dels germans Grimm com tanmateix no nhi ha res de sobrenatural

a la histograveria dEgravedip meacutes enllagrave del ben consolidat recurs a un oracle No podem estar dacord sobre aquesta

darrera observacioacute ategraves que la figura de lesfinx esdeveacute absolutament cabdal no nomeacutes per a la interpretacioacute

del mite dEgravedip ans tambeacute per a la seua construccioacute i evolucioacute cf A Iriarte ldquoDel tirano como esfingerdquo

De Amazonas a Ciudadanos Pretexto ginecocraacutetico y patriarcado en la Grecia antigua Madrid 2002 78-

91

9 W Burkert Mito e rituale in Grecia RomaBari 1991 (= Structure and History in Greek Mythology

and Ritual BerkeleyLos Angeles 1979) pagraveg 23 10

L Brisson Platon les mots et les mythes Pariacutes 1982 23

7

confirmaria aquesta oposicioacute el mite seria contrari a les nocions de realitat objectivitat i

actualitat Ara beacute si era aixiacute en quines condicions podria el mite gaudir dun ressograve social

En termes tan genegraverics com equiacutevocs Greimas ha fet una interpretacioacute universalista del

mite que defineix com una forma especial de llenguatge11

Finalment Hansen recorda

com la mateixa labilitat del mite fa que adegraves ens aparegui com un relat carregat de

significacioacute ideologravegica ndashreligiosa en primer lloc- adegraves com una llegenda o un conte12

Els mateixos grecs no ens han llegat cap definicioacute precisa del mite Ells shi referien

amb els termes μῦθος λόγος i ἔπος que intentarem comentar per separat Amb el terme

μῦθος feien allusioacute a histograveries dotades dun component meravelloacutes o si meacutes no

extraordinari sense que importi gens si soacuten protagonitzades per mortals o immortals

Amb el terme λόγος es referien a tota mena de contalles sovint anogravenimes que incloiumlen

les faules danimals les dites populars els rumors propagats entre la gent perograve tambeacute els

mites locals propis de la tradicioacute dun determinat territori Finalment amb el terme ἔπος

alludien a les gestes dels herois font de nombrosos cultes i base del gegravenere egravepic

equivaldria per tant al que nosaltres coneixem com a llegenda o saga perograve no en queden

exclosos els motius meacutes genuiumlnament mitologravegics intervencioacute dels deacuteus fets

meravellosos etc Els ἔπη no es circumscriuen per aixograve al moacuten del passat el poeta

Paniacuteasis dHalicarnagraves en va composar en plena egravepoca clagravessica i sobre temes de lactualitat

i el seu contemporani Quegraveril de Samos tambeacute es va dedicar a la creacioacute de poemes egravepics

per referir-nos tan sols a dos autors coneguts celebrats Cal subratllar el fet que el terme

μῦθος a diferegravencia de λόγος implica una especial connotacioacute de pertinenccedila a una cultura

oral quumlestioacute que reprendrem meacutes avall

En plena egravepoca clagravessica tant els logogravegrafs com Herogravedot integren el mite dins les

respectives concepcions de la historiografia En contraposicioacute Tuciacutedides sembla haver

estat partidari de bandejar absolutament el mite del relat historiogragravefic mogut per una

mentalitat molt allunyada de la influegravencia de qualsevol consideracioacute dordre religioacutes Perograve

fins i tot a les Histograveries tucidiacutedies alena la influegravencia de nocions irracionals

inaprehensibles per a la raoacute humana que determinen i confonen les voluntats de les

persones i els grups socials Pel que fa al valor de veritat de lun i laltre μῦθος i λόγος

en els dos casos eacutes el mateix almenys a les egravepoques arcaica i clagravessica Caldragrave arribar a

legravepoca post-clagravessica perquegrave μῦθος adquireixi de mica en mica inequiacutevoques connotacions

pejoratives similars a les que teacute a les cultures occidentals el terme faula ccedilo eacutes un sentit

expressat tambeacute pels termes fabulacioacute invencioacute i si el prenem in malam partem

mentida Aquesta darrera accepcioacute es registra per exemple a Herogravedot Tanmateix tot i

la cura amb quegrave analitzem els usos i funcions dambdoacutes termes la realitat mostra com el

parallelisme que a poc a poc es va anar establint entre lun i laltre en va fer en la pragravectica

termes gairebeacute sinogravenims Ultra aixograve un passatge de Plutarc fa servir el terme πλᾶσμα ccedilo

eacutes histograveria literagraveria ficcioacute ndashaquest terme arriba a ser emprat per designar la novella- per

11

AJ Greimas Des dieux et des hommes Pariacutes 1985 19-27 12

W Hansen Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and Folktales in G

Schrempp amp W Hansen (eds) Myth A New Symposium Indiana UP 2002 19-28 22

8

al que nosaltres en diem mite i a aquest mateix text els recopiladors de mites soacuten

anomenats λογογράφοι terme que a legravepoca clagravessica saplica als historiadors

Una criacutetica als autors literaris Perquegrave no ha semblat acceptable tot aixograve

completament farcit de fabulacions subtils i de ficcions del tot vagravecues

com les que els poetes i mitogravegrafs teixeixen i despleguen com les aranyes

que de si mateixes fan neacuteixer cabdells sense inici ni fi (Plutarc Is et Os 20

(= Mor 358 e-f) trad J Redondo)

Una eina metodologravegica de gran utilitat per a lrsquoestudi del mite consisteix a contrastar-

ne lrsquouacutes amb les caracteriacutestiques de les cultures orals Altrament dit lrsquooposicioacute

oralitatescriptura ens ajudaragrave a definir les propietats i funcions del mite Un dels seus

trets ndashdeterminant pel que fa a la moderna concepcioacute del mite com a oposat i

histogravericament precedent al logos- el presenta com una creacioacute disorgagravenica incoherent

mancada drsquouna estructura interna que el faci assequible a una anagravelisi hermenegraveutica

Lrsquoasistematicitat del mite seria el producte de la mixtura drsquoelements heterogenis el que

casa amb els procediments propis de les cultures orals De fet hi ha una continuiumltat entre

mite conte popular i llegenda fins al punt que nomeacutes alguns trets parcials permeten

doposar-los13

La forta vinculacioacute entre mite i llenguatge sha vist reflectida al moacuten modern on

Detienne aprecia una niacutetida separacioacute entre aquells que entenen la mitologia com un

vehicle expressiu i els qui hi veuen un mode de simbolitzacioacute14

Si el mite eacutes tan sols un

fenomen linguumliacutestic ndashsoacuten termes de Burkert15

ndash i no importa gens ni quan va estar creat ni

quegrave lorigina16

sinoacute tan sols la seua transcendegravencia dins una societat determinada el

coneixement de la mitologia a les cultures antigues sembla forccedila compromegraves Una altra

opcioacute eacutes la dassociar mite i passat remot com ho fa Eliade17

Tanmateix a la Gregravecia

antiga podem gairebeacute apreciar com neixen els mites la utilitzacioacute dels quals per part de

determinades instagravencies de poder teacute lloc ben beacute a legravepoca histograverica No hi ha doncs una

13

BB Powell A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002 distingeix entre els mites

divins les llegendes i els contes segons que els protagonitzin respectivament deacuteus herois i simples

mortals perograve aquesta classificacioacute resulta un bon tros equiacutevoca una mateixa estructura narrativa es pot

trobar protagonitzada alternativament i segons les versions per personatges de diferent condicioacute 14

M Detienne La double eacutecriture de la mythologie entre le Timeacutee et le Critias in C Calame (ed)

Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece ancienne Ginebra 1988 17-33 31 Des de Leacutevi-Strauss i Georges

Dumeacutezil (hellip) hi ha essencialment dues formes de percebre la mitologia i doncs danalitzar-la Beacute com un

gegravenere narratiu un domini organitzat per certs modes de narracioacute O beacute com un sistema de representacioacute

que sobrepassa sempre el gegravenere narratiu dun aspecte concret de la mitologia Cf GS Kirk op cit 291-

293 on relaciona lorigen i desenvolupament del mite dins el marc del relat tradicional i Burkert 1991 4-

5 15

W Burkert op cit pagraveg 4 16

W Burkert op cit pagraveg 5 17

M Eliade Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959 Myth and Reality

New York 1963 5

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

7

confirmaria aquesta oposicioacute el mite seria contrari a les nocions de realitat objectivitat i

actualitat Ara beacute si era aixiacute en quines condicions podria el mite gaudir dun ressograve social

En termes tan genegraverics com equiacutevocs Greimas ha fet una interpretacioacute universalista del

mite que defineix com una forma especial de llenguatge11

Finalment Hansen recorda

com la mateixa labilitat del mite fa que adegraves ens aparegui com un relat carregat de

significacioacute ideologravegica ndashreligiosa en primer lloc- adegraves com una llegenda o un conte12

Els mateixos grecs no ens han llegat cap definicioacute precisa del mite Ells shi referien

amb els termes μῦθος λόγος i ἔπος que intentarem comentar per separat Amb el terme

μῦθος feien allusioacute a histograveries dotades dun component meravelloacutes o si meacutes no

extraordinari sense que importi gens si soacuten protagonitzades per mortals o immortals

Amb el terme λόγος es referien a tota mena de contalles sovint anogravenimes que incloiumlen

les faules danimals les dites populars els rumors propagats entre la gent perograve tambeacute els

mites locals propis de la tradicioacute dun determinat territori Finalment amb el terme ἔπος

alludien a les gestes dels herois font de nombrosos cultes i base del gegravenere egravepic

equivaldria per tant al que nosaltres coneixem com a llegenda o saga perograve no en queden

exclosos els motius meacutes genuiumlnament mitologravegics intervencioacute dels deacuteus fets

meravellosos etc Els ἔπη no es circumscriuen per aixograve al moacuten del passat el poeta

Paniacuteasis dHalicarnagraves en va composar en plena egravepoca clagravessica i sobre temes de lactualitat

i el seu contemporani Quegraveril de Samos tambeacute es va dedicar a la creacioacute de poemes egravepics

per referir-nos tan sols a dos autors coneguts celebrats Cal subratllar el fet que el terme

μῦθος a diferegravencia de λόγος implica una especial connotacioacute de pertinenccedila a una cultura

oral quumlestioacute que reprendrem meacutes avall

En plena egravepoca clagravessica tant els logogravegrafs com Herogravedot integren el mite dins les

respectives concepcions de la historiografia En contraposicioacute Tuciacutedides sembla haver

estat partidari de bandejar absolutament el mite del relat historiogragravefic mogut per una

mentalitat molt allunyada de la influegravencia de qualsevol consideracioacute dordre religioacutes Perograve

fins i tot a les Histograveries tucidiacutedies alena la influegravencia de nocions irracionals

inaprehensibles per a la raoacute humana que determinen i confonen les voluntats de les

persones i els grups socials Pel que fa al valor de veritat de lun i laltre μῦθος i λόγος

en els dos casos eacutes el mateix almenys a les egravepoques arcaica i clagravessica Caldragrave arribar a

legravepoca post-clagravessica perquegrave μῦθος adquireixi de mica en mica inequiacutevoques connotacions

pejoratives similars a les que teacute a les cultures occidentals el terme faula ccedilo eacutes un sentit

expressat tambeacute pels termes fabulacioacute invencioacute i si el prenem in malam partem

mentida Aquesta darrera accepcioacute es registra per exemple a Herogravedot Tanmateix tot i

la cura amb quegrave analitzem els usos i funcions dambdoacutes termes la realitat mostra com el

parallelisme que a poc a poc es va anar establint entre lun i laltre en va fer en la pragravectica

termes gairebeacute sinogravenims Ultra aixograve un passatge de Plutarc fa servir el terme πλᾶσμα ccedilo

eacutes histograveria literagraveria ficcioacute ndashaquest terme arriba a ser emprat per designar la novella- per

11

AJ Greimas Des dieux et des hommes Pariacutes 1985 19-27 12

W Hansen Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and Folktales in G

Schrempp amp W Hansen (eds) Myth A New Symposium Indiana UP 2002 19-28 22

8

al que nosaltres en diem mite i a aquest mateix text els recopiladors de mites soacuten

anomenats λογογράφοι terme que a legravepoca clagravessica saplica als historiadors

Una criacutetica als autors literaris Perquegrave no ha semblat acceptable tot aixograve

completament farcit de fabulacions subtils i de ficcions del tot vagravecues

com les que els poetes i mitogravegrafs teixeixen i despleguen com les aranyes

que de si mateixes fan neacuteixer cabdells sense inici ni fi (Plutarc Is et Os 20

(= Mor 358 e-f) trad J Redondo)

Una eina metodologravegica de gran utilitat per a lrsquoestudi del mite consisteix a contrastar-

ne lrsquouacutes amb les caracteriacutestiques de les cultures orals Altrament dit lrsquooposicioacute

oralitatescriptura ens ajudaragrave a definir les propietats i funcions del mite Un dels seus

trets ndashdeterminant pel que fa a la moderna concepcioacute del mite com a oposat i

histogravericament precedent al logos- el presenta com una creacioacute disorgagravenica incoherent

mancada drsquouna estructura interna que el faci assequible a una anagravelisi hermenegraveutica

Lrsquoasistematicitat del mite seria el producte de la mixtura drsquoelements heterogenis el que

casa amb els procediments propis de les cultures orals De fet hi ha una continuiumltat entre

mite conte popular i llegenda fins al punt que nomeacutes alguns trets parcials permeten

doposar-los13

La forta vinculacioacute entre mite i llenguatge sha vist reflectida al moacuten modern on

Detienne aprecia una niacutetida separacioacute entre aquells que entenen la mitologia com un

vehicle expressiu i els qui hi veuen un mode de simbolitzacioacute14

Si el mite eacutes tan sols un

fenomen linguumliacutestic ndashsoacuten termes de Burkert15

ndash i no importa gens ni quan va estar creat ni

quegrave lorigina16

sinoacute tan sols la seua transcendegravencia dins una societat determinada el

coneixement de la mitologia a les cultures antigues sembla forccedila compromegraves Una altra

opcioacute eacutes la dassociar mite i passat remot com ho fa Eliade17

Tanmateix a la Gregravecia

antiga podem gairebeacute apreciar com neixen els mites la utilitzacioacute dels quals per part de

determinades instagravencies de poder teacute lloc ben beacute a legravepoca histograverica No hi ha doncs una

13

BB Powell A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002 distingeix entre els mites

divins les llegendes i els contes segons que els protagonitzin respectivament deacuteus herois i simples

mortals perograve aquesta classificacioacute resulta un bon tros equiacutevoca una mateixa estructura narrativa es pot

trobar protagonitzada alternativament i segons les versions per personatges de diferent condicioacute 14

M Detienne La double eacutecriture de la mythologie entre le Timeacutee et le Critias in C Calame (ed)

Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece ancienne Ginebra 1988 17-33 31 Des de Leacutevi-Strauss i Georges

Dumeacutezil (hellip) hi ha essencialment dues formes de percebre la mitologia i doncs danalitzar-la Beacute com un

gegravenere narratiu un domini organitzat per certs modes de narracioacute O beacute com un sistema de representacioacute

que sobrepassa sempre el gegravenere narratiu dun aspecte concret de la mitologia Cf GS Kirk op cit 291-

293 on relaciona lorigen i desenvolupament del mite dins el marc del relat tradicional i Burkert 1991 4-

5 15

W Burkert op cit pagraveg 4 16

W Burkert op cit pagraveg 5 17

M Eliade Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959 Myth and Reality

New York 1963 5

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

8

al que nosaltres en diem mite i a aquest mateix text els recopiladors de mites soacuten

anomenats λογογράφοι terme que a legravepoca clagravessica saplica als historiadors

Una criacutetica als autors literaris Perquegrave no ha semblat acceptable tot aixograve

completament farcit de fabulacions subtils i de ficcions del tot vagravecues

com les que els poetes i mitogravegrafs teixeixen i despleguen com les aranyes

que de si mateixes fan neacuteixer cabdells sense inici ni fi (Plutarc Is et Os 20

(= Mor 358 e-f) trad J Redondo)

Una eina metodologravegica de gran utilitat per a lrsquoestudi del mite consisteix a contrastar-

ne lrsquouacutes amb les caracteriacutestiques de les cultures orals Altrament dit lrsquooposicioacute

oralitatescriptura ens ajudaragrave a definir les propietats i funcions del mite Un dels seus

trets ndashdeterminant pel que fa a la moderna concepcioacute del mite com a oposat i

histogravericament precedent al logos- el presenta com una creacioacute disorgagravenica incoherent

mancada drsquouna estructura interna que el faci assequible a una anagravelisi hermenegraveutica

Lrsquoasistematicitat del mite seria el producte de la mixtura drsquoelements heterogenis el que

casa amb els procediments propis de les cultures orals De fet hi ha una continuiumltat entre

mite conte popular i llegenda fins al punt que nomeacutes alguns trets parcials permeten

doposar-los13

La forta vinculacioacute entre mite i llenguatge sha vist reflectida al moacuten modern on

Detienne aprecia una niacutetida separacioacute entre aquells que entenen la mitologia com un

vehicle expressiu i els qui hi veuen un mode de simbolitzacioacute14

Si el mite eacutes tan sols un

fenomen linguumliacutestic ndashsoacuten termes de Burkert15

ndash i no importa gens ni quan va estar creat ni

quegrave lorigina16

sinoacute tan sols la seua transcendegravencia dins una societat determinada el

coneixement de la mitologia a les cultures antigues sembla forccedila compromegraves Una altra

opcioacute eacutes la dassociar mite i passat remot com ho fa Eliade17

Tanmateix a la Gregravecia

antiga podem gairebeacute apreciar com neixen els mites la utilitzacioacute dels quals per part de

determinades instagravencies de poder teacute lloc ben beacute a legravepoca histograverica No hi ha doncs una

13

BB Powell A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002 distingeix entre els mites

divins les llegendes i els contes segons que els protagonitzin respectivament deacuteus herois i simples

mortals perograve aquesta classificacioacute resulta un bon tros equiacutevoca una mateixa estructura narrativa es pot

trobar protagonitzada alternativament i segons les versions per personatges de diferent condicioacute 14

M Detienne La double eacutecriture de la mythologie entre le Timeacutee et le Critias in C Calame (ed)

Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece ancienne Ginebra 1988 17-33 31 Des de Leacutevi-Strauss i Georges

Dumeacutezil (hellip) hi ha essencialment dues formes de percebre la mitologia i doncs danalitzar-la Beacute com un

gegravenere narratiu un domini organitzat per certs modes de narracioacute O beacute com un sistema de representacioacute

que sobrepassa sempre el gegravenere narratiu dun aspecte concret de la mitologia Cf GS Kirk op cit 291-

293 on relaciona lorigen i desenvolupament del mite dins el marc del relat tradicional i Burkert 1991 4-

5 15

W Burkert op cit pagraveg 4 16

W Burkert op cit pagraveg 5 17

M Eliade Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959 Myth and Reality

New York 1963 5

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

9

correspondegravencia entre mite i passat remot almenys pel que fa a la civilitzacioacute grega

antiga

Les caracteriacutestiques del mite a la cultura grega

La universalitzacioacute del mite com a construccioacute ideologravegica progravepia de la totalitat de les

cultures no suposa que no hi hagi diferegravencies entre aquestes El mite que ens presenta la

Gregravecia antiga exigeix per al seu estudi la consideracioacute de determinades caracteriacutestiques

com ara la fixacioacute del corpus miacutetic pangrec per part dels poetes o la influegravencia de les

civilitzacions prehellegraveniques de la Mediterragravenia oriental les semiacutetiques les del Creixent

Fegravertil i legiacutepcia sobre la tradicioacute indoeuropea Perograve aquest tema complex com eacutes

requereix una anagravelisi molt acurada18

Ja meacutes amunt hem indicat la forta interrelacioacute entre mite i oralitat Perograve aixograve no ens

hauragrave de dur a concloure que la cultura escrita representa la fi del mite Ben al contrari

la pervivegravencia del mite esdeveacute mercegraves a la intervencioacute de la literatura que almenys al cas

de la Gregravecia antiga sens mostra com a dipositagraveria de dues importants funcions en primer

lloc lelaboracioacute dels cagravenons miacutetics o dit en daltres termes la fixacioacute de les antigues

histograveries mitjanccedilant no nomeacutes una codificacioacute literagraveria ans tambeacute una dideologravegica que

subratlla i afaiccedilona els vincles de poder entre els diferents personatges segonament

lorganitzacioacute dun corpus mitologravegic pangrec que garantiacutes la cohesioacute de territoris

poliacuteticament independents de manera semblant a com ho feien els concursos atlegravetics i els

oracles

Un dels trets meacutes notables de la produccioacute miacutetica grega consisteix en la seua antiga

catalogacioacute per part dHomer i Hesiacuteode fins al punt que van estar considerats per les

generacions posteriors com a mestres del poble grec i inventors dels noms i les histograveries

de les divinitats (Hdt II 54) Tot i amb aixograve sha de parar compte en el fet que al si de la

cultura grega el mite ha tingut una forta incidegravencia social des de legravepoca arcaica no es

tracta pas duna mera creacioacute artiacutestica deguda al talent dun(s) autor(s) literari(s) respon

ben al contrari a una dilatada tradicioacute compartida amb molts altres pobles inclosos

alguns de no indoeuropeus i sinsereix dins les pragravectiques quotidianes de la societat grega

El terme grec μῦθος eacutes de difiacutecil i imprecisa etimologia meacutes encara en no tenir cap

relacioacute amb qualsevol altra arrel dins el conjunt de la famiacutelia indoeuropea ndashels termes

cognats en grec soacuten tots ells derivatsndash19

Perograve el sentit meacutes antic que li podem atribuir

18

Vegeu pe M Astour Hellenosemitica An Ethnic and Cultural Study in West Semitic Impact on

Mycenaean Greece Leiden 1968 pp 80-92 i 152-159 sobre els presumptes antecedents orientals dels

mites dIo i Cadme respectivament Una criacutetica contundent es llegeix a JC Bermejo Mito y parentesco en

la Grecia arcaica Madrid 1980 33 ss cf pagraveg 52 La interpretacioacute de M Astour es basa en primer lloc

en el desconeixement de la tradicioacute beogravecia originagraveria per la qual cosa careix de validesa i en segon lloc

en un megravetode danagravelisi consistent en la descomposicioacute dun mite en episodis arbitragraveriament seleccionats

per lautor i en la cerca de parallels aiumlllats a les diferents mitologies del Progravexim Orient 19

H Frisk Griechisches Etymologisches Woumlrterbuch I-III Heidelberg 1960-1972 II 310 on segueix

drsquoaltres autors ndashAugust Fick Georg Curtius Alois Walde Julius Pokorny- accepta un origen popular sobre

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

10

drsquoacord amb els textos que en donen testimoni eacutes el de relat i els referents homegraverics soacuten

a aquest respecte molt precisos en tant que el doblet μῦθοςἔπος funciona amb una

gairebeacute perfecta oposicioacute privativa mentre que un terme ἔπος expressa la materialitat

de la paraula alhora que el seu eco social laltre μῦθος expressa el sentit del missatge

Meacutes endavant perograve el terme μῦθος adquereix un sentit meacutes restringit en passar a

dessignar el tema dun relat de ficcioacute i en especial dun de caire literari fins a lextrem

dequivaldre a argument drsquoun drama20

Eacutes aquest el sentit que teacute el terme mite a les

cultures modernes i que registrem ja a legravepoca clagravessica a Piacutendar21

Les mitografies de legravepoca imperial

Les mitografies de legravepoca imperial palesen uns oriacutegens i funcions molt diversos de les

de les egravepoques clagravessica i helleniacutestica pel fet que la comprensioacute dels antics relats miacutetics

era ja desproveiumlda de tota autegraventica emocioacute religiosa Ben al contrari els motius

mitologravegics sencabien dins una segraverie dagravembits que van des de la cultura literagraveria ndashsegons

que els trobem a les seccions retograveriques de la novella o el drama- fins a un didactisme

descasses pretensions recolzat en lautoritat de la tradicioacute miacutetica com a recurs22

Causa

important per a aquest canvi es deu al fet que al llarg dels segles I i II dC tant Homer

com els mites en general varen estar objecte duna meacutes intensa criacutetica per part dels

alexandrins i dels estoics

lrsquoonomatopeia μῦ amb lrsquoafegitoacute del sufix -θος P Chantraine Dictionnaire Eacutetymologique de la langue

grecque Pariacutes 1979 (= 1933) 368 nega la productivitat drsquoaquest sufix en grec perograve accepta grups de termes

populars i tegravecnics composats amb un sufix ndashθος Per conseguumlent lrsquouacutenica evidegravencia al nostre abast soacuten un

grapat de termes drsquoorigen mediterrani o drsquoetimologia indoeuropea imprecisa (vegeu-ne lrsquoelenc a P

Chantraine op cit 366-368) proveiumlts drsquouna terminacioacute que no sembla funcionar com un autegraventic sufix 20

Aristogravetil es mostra deliberadament ambigu en fer servir totes dues accepcions relattrama dramagravetica

cf D Lanza Redondances de mythes dans la trageacutedie in C Calame (ed) Meacutetamorphoses du mythe en

Gregravece antique Genegraveve 1988 141-149 pagraveg 141 Duna banda mucircthos significa el relat tradicional

transmegraves mitjanccedilant els poemes i els discursos i ben conegut per a la major part del puacuteblic Amb aquesta

significacioacute podem perfectament traduir mucircthos per mite Daltra banda mucircthos significa la intriga

la combinacioacute desdeveniments que constitueixen la mategraveria del poema o la tragegravedia allograve que doacutena a la

tragegravedia el seu caragravecter essencial allograve que en pot garantir la unitat Aquesta ambiguumlitat teacute un paper

fonamental al si de lestrategravegia teograverica de la Poegravetica la unitat del poema sidentifica amb la del seu

mucircthos 21

Cf G Nagy Pindars Homer The Lyric Possession of an Epic Past Baltimore 1990 65-68 i 423-

428 a propogravesit de P Ol I 29-30 i N VII 23-25 on el terme μῦθος soposa a ἀλήθεια veritat Nagy defensa

que per mite senteacuten a la poegravetica pindagraverica aquella versioacute particular local ndasho dautor hi afegiriacuteem nosaltres-

dun relat que en la seua versioacute genegraverica panhellegravenica adquireix el ple valor de veritat 22

Ho explica molt beacute F Cuartero Parteni de Nicea Dissorts damor Barcelona Fundacioacute Bernat

Metge 1982 31 () Les llegendes en mans de Parteni o dels autors que li han servit de fonts shan

secularitzat de mites etiologravegics o exemplars han esdevingut histograveries romagraventiques que tenen com a uacutenic

ressort la complexitat de la condicioacute humana Dels personatges sovint herois fundadors o epogravenims

personatges illustres del mite o de la saga o divinitats menors nomeacutes interessa el vessant purament humagrave

que per una reaccioacute imprevisible i forassenyada pot dur-los a enfrontar-se amb la norma social o

religiosa

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

11

La religioacute i la mitologia esdevingudes mategraveria artiacutestica un exemple de la

novella Tot recorreguent doncs la resta de la ciutat i observant amb detall

les ofrenes veig exposat un quadre de la terra i la mar El quadre eacutes el

dEuropa La mar la dels fenicis La terra la de Sidoacute A terra ferma hi ha un

prat i un ball de donzelles A la mar nedava un toro i damunt del seu llom

seia una bella donzella que feia rumb cap a Creta damunt del bou El prat

estava coronat amb tot de flors una formacioacute darbres i plantes es barrejava

amb elles els arbres eren espessos els pegravetals eren del tot atapeiumlts les

branques sagafaven amb les fulles i el teixit de les fulles esdevenia sostre de

les flors El pintor va dibuixar una ombra sota els pegravetals davall al prat el

sol discorria suaument aquiacute i allagrave en la mesura en quegrave lartista va obrir el

sostre tupit de la cabellera de fulles Un mur circumdava tot el prat Dins

daquest coronament de sostres es trobava el prat Les flors verdes el narciacutes

les roses i la murta brollaven en fila sota els pegravetals de les plantes Laigua

sescolava pel centre del prat del quadre una part en sorgia de davall la terra

i una altra en regava flors i plantes Estava pintat un jardiner amb una aixada

ajupint-se vora un cavalloacute obrint el pas al corrent

() Al voltant del toro ballaven els dofins jugaven els Amors hauries dit

que nestaven pintats fins i tot els moviments Eros arrossegava el bou Eros

un nen petit estenia les seues ales sajustava la faretra dominava el foc

llampeguejava com mirant cap a Zeus i somreia baixet com si es rigueacutes dell

mateix perquegrave per causa dell va tornar en bou (Aquilles Taci Leucipe i

Clitofont I 2-13 trad J Redondo)

Lobra de Palegravefat transmesa amb el tiacutetol Sobre fets increiumlbles arrenca probablement

dun escrit composat dins lescola peripategravetica cap a finals del segle IV aC El text actual

seria un epiacutetom versioacute abreujada duna de molt meacutes extensa perograve diverses raons fan

pensar que en realitat el que ara llegim eacutes una barreja de fonts diverses Tan sols el proemi

i les primeres sis seccions podrien derivar directament de lobra del Palegravefat deixeble

dAristogravetil La major part del text daquest Sobre fets increiumlbles sha de situar dins una

cultura religiosa molt meacutes tardana dins legravepoca imperial Lopuscle menys travat en la

seua actual redaccioacute del que hauria estat la conservacioacute de lobra original nomeacutes sateacute a

les exigegravencies duna explicacioacute racional dels mites als relats que van de l1 al 6 meacutes els

numerats com a 28 30 31 i 38 fins i tot la seccioacute final amb els relats que van del 46 al

52 presenta el continguts miacutetics sense fer-hi la meacutes miacutenima atenuacioacute Malgrat la

incoheregravencia del conjunt lopuscle reuneix dins un sol text les opcions a labast de la

mitografia a legravepoca imperial i confirma lagravemplia difusioacute de quegrave gaudien aquestes obres

La mitologia esdevinguda objecte de recerca cientiacutefica Vet aquiacute el que he

escrit sobre les histograveries increiumlbles Dentre els homes els meacutes cregraveduls accepten

tot el que els diuen perquegrave no els preocupa la filosofia ni la ciegravencia perograve els qui

de natural soacuten meacutes desperts i astuts desconfien que daixograve nhi hagi res de cert

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

12

(A mi em sembla que tot el que conta ha passat realment ja que no sexplica

que sorgeixin de manera espontagravenia els noms i les narracions Per tant primer

sesdevingueacute el fet i despreacutes sen va parlar) Tots els fets imaginaris i totes les

figuracions que diuen que van passar en altres temps si no continuen existint

no soacuten reals Perquegrave allograve que en altres temps va existir si ara existeix encara

sens dubte perviuragrave Eacutes per aixograve que no em canso de lloar els escriptors Megravelit i

Lamisc de Samos que diuen El que fou des del principi encara perdura avui i

continuaragrave existint

Eacutes cosa innegable tanmateix que els poetes i logogravegrafs han transformat

certs esdeveniments en les coses meacutes increiumlbles i sorprenents per astorar la

gent Perograve seacute molt beacute que eacutes impossible que tot aixograve hagi passat com expliquen

ara si aquestes coses no haguessin succeiumlt no en parlaria ninguacute Pel que fa a

mi he visitat molts paiumlsos i mhe assabentat pels vells del que havien sentit dir

arran daquests esdeveniments Aixiacute doncs em limito a referir el que per ells he

esbrinat Jo mateix he vist cada contrada tal i com eacutes i aixograve ho he escrit no tal

com ho expliquen sinoacute meacutes aviat anant-hi i indagant-ho personalment (Palegravefat

52-53 proemi trad E Roquet Palegravefat Histograveries increiumlbles Barcelona

Fundacioacute Bernat Metge 1975)

Cap al segle II dC o els inicis del III es data lopuscle titulat Colleccioacute de

metamorfosis dAntoniacute Liberal El propogravesit dAntoniacute es limita a assolir lentreteniment

dels seus lectors tot allunyant-se de qualsevulga pretensioacute cientiacutefica o assagiacutestica De

forma semblant a Pausagravenies lautor es mostra atret per una tradicioacute mitologravegica dorigen

popular a la qual suma un no pas curt nombre de fonts literagraveries clagravessiques i

postclagravessiques ndashHesiacuteode Calliacutemac Apolloni Nicandre etc- Luacutes de tegravecniques

narratives manllevades a la faula i la novella indiquen prou beacute lampla difusioacute per a la

qual estava pensada lobra

Una altra obra ens ha estat trasmesa dins els escrits de Plutarc Es tracta de lopuscle

titulat Sobre el nom de rius i muntanyes i sobre tot el que shi troba Aquiacute la temagravetica

mitologravegica ha estat clarament supeditada al simple objectiu dentretenir un puacuteblic poc

exigent en mategraveria religiosa interessat tan sols per les histograveries damor de final malaurat

protagonitzades per una bella i dissortada heroiumlna Una liacutenia semblant eacutes la dels

Catasterismes composats per un autor desconegut que coneixem com a Pseudo-

Eratogravestenes i que va estar repregraves per dos mitogravegrafs llatins de gran influegravencia a legravepoca

medieval el Pseudo-Higini i Ovidi En canvi lopuscle titulat Sobre percepcions auditives

prodigioses falsament atribuiumlt a Aristogravetil aboca a una altra mena dutilitzacioacute dels motius

miacutetics en el sentit de fer-ne simples histograveries meravelloses

Els relats prodigiosos comparteixen molts trets formals i de contingut amb les

narracions mitologravegiques Obres com ara la Vida dApolloni el Llibre de Dictis el Llibre

de Dares i la Histograveria dAlexandre entre daltres varen llegar a la literatura medieval

europea temes de gran fortuna El conte meravelloacutes i el relat paradoxogragravefic tambeacute

sadscriuen a aquesta literatura de ficcioacute aparentment composada tan sols per a assolir

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

13

lentreteniment del lector perograve que no estagrave desproveiumlda duna no gens innocent cagraverrega

ideologravegica Neacutes un bon exemple la Vida dApolloni de Tiana obra atribuiumlda al sofista

Filogravestrat ndashautor del segle III dC- i configurada per un seguit de contes meravellosos

esquitxat per la narracioacute dels miracles operats pel protagonista que exorcitza individus

posseiumlts pel dimoni guareix malalts incurables o posa fi a les plagues i als terratregravemols

Trets semblants es registren a sengles obres de Porfiri tambeacute al segle III la Vida de Plotiacute

i la Vida de Pitagravegores23

Amb aquests textos paradoxogragravefics trobem el contraexemple de

lhagiografia cristiana a una banda i una altra tanmateix perviuen els perfils dels antics

deacuteus i herois

Un dels trets caracteriacutestics daquesta literatura mitogragravefica rau en linteregraves per les

metamorfosis La transformacioacute dun mortal en quelcom de diferent ndashanimal planta

pedra canvi de sexe- no eacutes pas desconeguda per a la Gregravecia arcaica com ho testimonien

els casos de metamorfosi registrats als mites i a la literatura Al mateix Homer les

histograveries de Proteu i de Niacuteobe ho fan ben palegraves Vegem-ne com a exemple aquesta darrera

La metamorfosi de Niacuteobe a Homer Tambeacute es va recordar del menjar

Niacuteobe la de bella cabellera A ella se li van morir dotze fills al seu palau sis

noies i sis nois a la flor de la joventut Amb el seu arc dargent els hi va matar

Apollo enfadat contra Niacuteobe i tambeacute Agravertemis que es complau amb les

sagetes perquegrave Niacuteobe es va comparar amb Leto la de galtes boniques Deia

que Leto nomeacutes havia infantat dos fills i en canvi ella nhavia tingut molts

Aquells perograve encara que nomeacutes eren dos van matar tots els altres Durant

nou dies van romandre estesos damunt la seva sang No hi havia ninguacute per a

enterrar-los ja que el Crogravenida havia convertit la gent en rocs Quan va

arribar el desegrave dia els deacuteus Uragravenides els van enterrar Niacuteobe es va recordar

del menjar despreacutes dhaver-se cansat de vessar llagravegrimes I ara en algun lloc

entre les roques a les muntanyes solitagraveries al Siacutepil on diuen que hi ha els

estatges de les nimfes que saltironegen a les ribes de lAqueloos alliacute Niacuteobe

convertida en pedra per voluntat dels deacuteus pateix les seves afliccions (Homer

Iliacutead XXIV 602-617 trad J Alberich Homer La Iliacuteada Barcelona 1996)

Fins a quin punt linteregraves de la cultura postclagravessica per la metamorfosi respon a una

realitat social multiforme i canviant tothora i arreu eacutes una quumlestioacute la contestacioacute de la

qual sha dencabir dins el lagravebil marc de les hipogravetesis Perograve sembla evident que lexplicacioacute

no sha de cercar ni al pla de lestegravetica ni al de la tradicioacute literagraveries ans al si del context

social on conflueixen els estiacutemuls dels creadors i dels seus receptors

23

Composats al segle II dC els Discursos sagrats dEli Aristides forneixen un model biogragravefic per a

aquest gegravenere de lhagiografia

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

14

La transicioacute entre la cultura antiga i la cristiana

La religiositat helleniacutestica compreacuten una segraverie de creences i de pragravectiques que afermen

els lligams establerts entre lindividu i la divinitat i produeixen la frequumlent intervencioacute

directa en la vida del fidel La comunicacioacute pot arribar a esdevenir fins i tot la

identificacioacute amb el mateix deacuteu Es produeix doncs una autegraventica inversioacute de valors on

mortals i immortals comparteixen una sola dimensioacute espacial i temporal de forma que el

contacte entre ambdoacutes no queda restringit a laccioacute mitjancera duns pocs ben al contrari

al moacuten helleniacutestic assistim a la proliferacioacute de testimonis de lobra salviacutefica dels deacuteus

que actuen per la via dels miracles ndashθαύματα- les aparicions -ἐπιφάνειαι- i els oracles

uacutenic element ja present a la religioacute de legravepoca clagravessica perograve que ara es popularitza a gran

escala La novella el gran gegravenere literari de lhellenisme ens documenta a bastament la

importagravencia daquests fenogravemens Un element cabdal dins aquest proceacutes estagrave constituiumlt pels

ritus mistegraverics Paradoxalment aquest atansament dimmortals i mortals sembla haver-se

produiumlt a costa de la total subjeccioacute dels segons a lalbir dels primers24

Tradicioacute clagravessica i cristianisme

El neoplatogravenic Filoacute va construir la imatge de deacuteu a mitges entre la tradicioacute hebrea i la

teoria neoplatogravenica no exempta tampoc de laportacioacute de lestoiumlcisme25

Se nha de

destacar la seua influegravencia sobre part del Nou Testament com ara lEvangeli de Joan i la

Carta als Hebreus

Del neoplatonisme han passat al cristianisme conceptes cabdals per a la teologia

daquest darrer26

la concepcioacute de la Santiacutessima Trinitat per exemple deriva de la

percepcioacute del nombre tres com a realitat closa i perfecta elevada pels pitagograverics a la

categoria de principi espiritual i religioacutes passa a Platoacute que hi dedica un fefaent comentari

a la seua carta segona (Pl ep II 312e) la repregraven Filoacute el gran introductor del

neoplatonisme en els cercles hebraics la retrobem a lalhora neoplatogravenic i neopitagograveric

Numeni dApamea primer autor en quegrave llegim la referegravencia expliacutecita als tres deacuteus un dels

24

F van Straten Images of gods and men in a changing society Self-identity in Hellenistic religion

in A Bulloch et al (eds) Images and Ideologies Self-definition in the Hellenistic world BerkeleyLos

AngelesLondres 1993 248-264 263-264 25

Phil De Opificio mundi Vegeu al respecte el capiacutetol Filoacuten de Alejandriacutea a J Montserrat i Torrents

dels Prats Las transformaciones del Platonismo Bellaterra 1987 37-51 26

Cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 80-81 El dogma trinitari cristiagrave eacutes vessat dins els motllos

platogravenics per tal dassolir alguna mena dexplicacioacute racional No hi tenia en realitat cap meacutes alternativa

Laristotelisme era parc en teologia i no oferia prou distincions entre els intelligibles per a fonamentar la

triplicitat de formes divines Lestoiumlcisme hagueacutes donat lloc a una teologia de caire sabellianista on una

sola potegravencia divina es presenteacutes sota diferents aspectes o denominacions Nomeacutes el platonisme oferia la

constitucioacute dun moacuten transcendent o plural i articulat i a aixograve es va atenir la primera especulacioacute cristiana

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

15

quals el deacuteu original mentre que els altres dos governen el moacuten27

se nocupa Oriacutegenes

entre els seus textos soteriologravegics tambeacute Plotiacute tracta a bastament aquesta teoria que a

traveacutes de lEvangeli de Joan arriba a Sant Agustiacute el qual hi fa una sola modificacioacute

important en fer tots tres deacuteus iguals en tot majestat antiguitat i jerarquia Daltres teories

platograveniques en quegrave el cristianisme va aprofundir fent-hi a voltes tan sols lleus

matisacions soacuten les de la immortalitat de lagravenima la ciutat ideal i lexistegravencia dels

agravengels28

A la minuacutescula vila de Kariegraves que fa de capital drsquoun estat europeu oblidat lrsquoEstat

Monagravestic de la Muntanya Sagrada al braccedil oriental de la peniacutensula de la Calciacutedica

lrsquoesgleacutesia principal Πρώτατον aixopluga al seu incomparable interior una segraverie de

meravelloses pintures murals bizantines obra cap a lrsquoany 1290 tot just abans de la invasioacute

catalana del mestre Manuil Pansegravelinos Una drsquoelles mostra amb llegenda inclosa perquegrave

la identificacioacute no ofereixi cap dubte Sant Mercuri cobert no pas amb lrsquoelm que hauria

drsquoacompanyar la seua armadura de soldat sinoacute amb un barret de viatger el πέτασος antic

drsquoala ampla rematat amb unes ales Aquest element representa de manera inequiacutevoca el

deacuteu Hermes el Mercuri llatiacute Per raons drsquoespai no ens entretindrem a comentar la

transformacioacute drsquoHermes en un sant de caracteriacutestiques begravelliques a lrsquoestil de Sant Jordi o

Sant Demetri El que ara ens interessa eacutes el tragravensit operat des de la religioacute i la cultura

antigues fins a la cristiana i que no es limita al pla de la iconografia a la mera

representacioacute plagravestica Ben al contrari junt amb el simbolisme dels antics deacuteus i herois

les funcions a quegrave eren associats continuen meacutes o menys senceres dins el culte als sants

La bibliografia sobre la quumlestioacute ha crescut forccedila els darrers anys A lrsquointeregraves inicial per

la mera problemagravetica religiosa ndashagravemplia i pregona com eacutes tot sigui dit- ha seguit un estudi

de caire meacutes versagravetil que abasta la histograveria de lrsquoart la sociologia i lrsquoantropologia i com

no la literatura A les monografies de temps enrera com ara les de Pfister Farnell i Lasso

de la Vega29

hem drsquoafegir a dia drsquoavui un bon seguit de nous estudis com ara els de

Brown Ackley Benko Davis i Head30

Tot plegat la figura mateixa de lrsquoheroi i sant i

27

Sobre la naturalesa de la triacuteada divina a Numeni cf Montserrat i Torrents dels Prats op cit 63

Numeni (hellip) desdobla el seu Segon Deacuteu en un Segon i un Tercer eacutes a dir en una Agravenima del Moacuten

intellectiva unida encara a lIntellecte superior i una Agravenima del Moacuten ja en contacte amb el mitjagrave espacial

o mategraveria Ambdues tanmateix configuren luacutenic subjecte del Deacuteu Demiuumlrg Nhi ha en realitat doncs dos

Deacuteus per beacute que nocionalment sen puguin distingir tres Daquesta manera Numeni salva la seua progravepia

llibertat discursiva i alhora respecta una venerable tradicioacute platogravenica 28

Sobre els agravengels cristians com a hereus dels degravemons grecs vegeu F Cumont Les anges du

paganisme RHR 72 1915 159-182 P Boyanceacute Les deux deacutemons personnels dans lantiquiteacute grecque

et latine RPh 61 1935 189 ss M P NILSSON Historia de la religiosidad griega Madrid 19702 204-

209 Paltoacute sen va ocupar diverses voltes cf Simposi 202 e Fedoacute 107 c-d Timeu 90 e Poliacutetica 271 d

Repuacuteblica 617 e Lleis 712-714 on els assigna les funcions de protegir els individus ndashi fins i tot les ciutats-

inspirar-los el beacute -o el mal si es tracta del degravemon dolent- acompanyar-ne lagravenima fins a lHades etc 29

Friedrich Pfister Der Reliquienkult im Altertum Giessen 1909-1912 i Goumltter- und Heldensagen der

Griechen Heidelberg 1956 Lewis Richard Farnell Greek Hero Cults and Ideas of Immortality Oxford

1921 Joseacute Saacutenchez Lasso de la Vega Heacuteroe griego y santo cristiano La Laguna 1962 (= Eroe greco e

santo cristiano Brescia 1968) 30

Peter Robert Lamont Brown The Cult of the Saints its Rise ad Function in Latin Christianity

Chicago 1981 Gloria Ackley The Cult of the Saints some Aspects of Its Birth and Evolution From the

Early Christian Period to the Middle Ages Hunter College 1986 Stephen Benko The Virgin Goddess

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

16

els corresponents conceptes drsquoheroisme i santedat srsquohan modificat substancialment al

llarg dels darrers decennis Ara no subscriuriacuteem la teoria de Lasso inevitablement deutora

de la seua visioacute catogravelica de la quumlestioacute conforme el magravertir cristiagrave estagrave definit per una fe

tossuda i cega entestada a no fer cap concessioacute a la racionalitat31

La nocioacute de continuiumltat eacutes de llarg un dels indicadors meacutes estables dins del proceacutes de

transformacioacute drsquoherois a sants I aquesta continuiumltat implica que els antics herois

comptaven tambeacute amb els pressupostos de la historicitat i la proximitat a les divinitats

protectores Tenim un exemple prou clar en la transformacioacute de les antigues festes anyals

en commemoracioacute drsquoun heroi o heroiumlna i situades a un santuari local concret panhguvreiς

en el que la lituacutergia cristiana ha transformat en una celebracioacute universal configurada com

a dia del sant o santa dins un calendari ritual compartit el santoral Eacutes a dir la

transformacioacute del culte srsquoha operat en el pla geogragravefic per mera extensioacute de la ubicacioacute

dels actes rituals perograve els eixos principals ndashconnexioacute amb un indret representatiu de la

figura santificada continuacioacute de la identificacioacute dels creients amb el testimoni del sant

reparacioacute si escau de les ofenses infligides al sant per part de la comunitat o dels seus

dirigents preservacioacute drsquoun espai sagrat on eventualment poden tenir lloc prodigis drsquoalgun

tipus curacions manifestacions oraculars transformacions etc acompliment drsquouns

rituals especiacutefics en relacioacute amb la llegenda del sant homenatjat- soacuten ben beacute els mateixos

Mite i miracle entre cristianisme primitiu i cultura bizantina

Dins drsquoaquesta relacioacute entre lrsquoheroi i el sant cristiagrave el miracle esdeveacute el gran tret

caracteriacutestic i diferenciador del segon Als Evangelis apareixen diversos miracles operats

per Jesuacutes que funcionen bagravesicament en dues direccions principals guariments ndash

possibilitat de resurreccioacute inclosaminus i control sobre els elements Basta recordar la tornada

a la vida de Llagravetzer o lrsquoepisodi de les noces de Canagrave per aportar un exemple de cadascun

dels dos grans tipus de θαύματα cristians en el sentit meacutes estrictament etimologravegic del

terme El miracle doncs forma part ineludible de la personalitat drsquoun sant la construccioacute

del qual no nomeacutes es faragrave en base a diferents semblances amb herois i deacuteus de lrsquoantiguitat

ans tambeacute a una certa imitatio Christi present en lrsquoorigen i el desenvolupament del discurs

hagiogragravefic cristiagrave en figures tan dispars com els magravertirs els ascetes els eremites els

bisbes les verges o les monges

Studies in the Pagan and Christian Roots of Mariology Leiden 1993 Stephen J Davie The Cult of Saint

Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford 2001 Thomas Head Hagiography and the

Cult of Saints The Diocese of Orleans 800-1200 Cambridge 2005 Cal afegir-hi tambeacute els volums

collectius de James Howard-Johnston amp Paul Antony Hayward (edd) The Cult of Saints in Late Antiquity

and the Middle Ages Essays on the contribution of Peter Brown Oxford 1999 MJ Cormack (ed)

Sacrificing the Self Perspectives on Martyrdom and Religion Oxford 2001 39-57 Fora del moacuten greco-

llatiacute stricto sensu val a ressenyar la monografia de Theofried Baumeister Martyr Invictus Der Martyrer

als Sinnbild der Erloumlsung im der Legende und im Kult der fruumlhen koptischen Kirche Zur Kontinuitaumlt des

Aegyptischen Denkens Muumlnster 1972 31

J S Lasso de la Vega op cit pagraveg 69

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

17

Aquesta imitacioacute de la trajectograveria vital o meacutes aviat de comportaments propis de Jesuacutes

es podragrave manifestar en sentits diferents segons la idiosincragravesia del personatge en quumlestioacute

Tanmateix per a lrsquoadquisicioacute definitiva de la santedat i meacutes encara per a la seua

consolidacioacute dins de la tradicioacute religiosa el miracle eacutes un requisit indispensable Ja des

de lrsquoegravepoca del cristianisme primitiu la realitzacioacute de miracles forma part de les tasques

habituals del sant Als Fets apogravecrifs dels apogravestols les histograveries sobre la missioacute evangegravelica

dels acogravelits meacutes destacats de Jesuacutes que continuen la liacutenia narrativa marcada pel llibre

canogravenic dels Fets estan farcides de diferents episodis de caragravecter taumatuacutergic en quegrave els

apogravestols son capaccedilos de resucitar guarir malalts i controlar els elements32 I aquesta

mateixa δύναμις es mantindragrave intacta als diferents models de santedat presents en tota

lrsquoegravepoca bizantina des del segle V al XV amb moments aixograve siacute de major o menor

esplendor

La importagravencia del miracle en el Imperi Romagrave drsquoOrient dona com a resultat lrsquoaparicioacute

drsquouna rica literatura sobre la quumlestioacute que ve de la magrave de la consolidacioacute configuracioacute i

evolucioacute del culte als sants en Bizanci Dins drsquoaquesta literatura especialitzada en la vida

i els fets dels sants els dos gegraveneres meacutes destacats en soacuten la biografia ndashnormalment βίος o

βίος καὶ πολιτεία al tiacutetolminus i la recopilacioacute de miracles (θαύματα) donant com a resultat la

vida i miracles del sant i en definitiva el seu dossier complet una obra bimembre que

mostra drsquouna banda el model vital del sant en tant que conducta a imitar i drsquoaltra la

seua capacitat benefactora La narracioacute de miracles es converteix aixiacute en un dels motius

capitals del discurs hagiogragravefic i podragrave aparegraveixer insertada en la vida del sant o en textos

independents com les recopilacions abans esmentades33

Aquestes colmiddotleccions de miracles soacuten sense dubte la millor prova la importagravencia

religiosa culual i social del θαῦμα en la cultura tardo-antiga i bizantina34 En tot el periacuteode

del imperi deu segles en total compten al voltant drsquouna cinquantena de textos drsquoaquest

tipus 35 normalment en estreta connexioacute a santuaris situats en punts estrategravegics o en vies

de peregrinacioacute La primera gran eclosioacute en la produccioacute drsquoaquestes colmiddotleccions la

trobem en egravepoca tardo-antiga concretament entre els segles V-VII moment de

vertiginosa construccioacute de monestirs per tot lrsquoOrient i de substitucioacute de temples pagans

per cristians a colp drsquoedicte imperial Drsquoaquesta egravepoca daten algunes de les colmiddotleccions

de miracles meacutes importants aquelles que en realitat proporcionaran els motlles sobre els

quals construir aquest tipus de document hagiogravegrafic regit per una segraverie drsquoexigegravencies de

32

S Grau amp Aacute Narro ldquoVidas de filoacutesofos y Hechos apoacutecrifos de los apoacutestoles algunos contactos y

elementos comunesrdquo Estudios Claacutesicos 143 2013 65-91 (esp 79-81) 33

S Efthymiadis ldquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)rdquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and Contexts Burlington

2004 103-142 34

Aacute Narro ldquoLos beneficiarios de las curaciones de los santos en las primeras colecciones de milagros

bizantinas (siglos IV-VII)rdquo RET 5 2015 89-109 35

S Efthymiadis ldquoGreek Byzantine Collections of Miracles A Chronological and Bibliographical

Surveyrdquo SO 74 1999 195-211

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

18

caragravecter retograveric i de motius recurrents ndashal igual que les vides de sants36minus que permeten la

seua anagravelisi en termes de lsquogegravenerersquo37

Aquestes colmiddotleccions estan integrades per una quantitat variable de miracles

independents atribuiumlts al sant i relacionats normalment amb el seu santuari que soacuten lligats

per lrsquohagiogravegraf temagraveticament segons el tipus de miracle el tipus de personatge que rep

lrsquoassistegravencia del sant o per causa drsquoaltres criteris segons les diferents colmiddotleccions En

general la major part de miracles drsquoaquestes recopilacions recullen la curacioacute de malalties

per part del sant en quumlestioacute En aquest sentit lrsquoantic ritual de la incubatio38 pragravectica

drsquoarrels helmiddotleniacutestics adaptada a les necessitas de la nova religioacute que suposa la curacioacute del

sant gragravecies a una aparicioacute seua en somnis al pacient que es decidia a passar la nit al seu

santuari teacute una especial rellevagravencia en santuaris com els de Tecla a Selegraveucia39 Cir i Joan

a Menute 40 molt a prop drsquoAlexandria o Cosme i Damiagrave41 i Artemi42 a Constantinopla

Alguns drsquoaquestos sants de fet nomeacutes ostenten la capacitat curativa entre les seues

facultats miraculoses aspecte que ja Delehaye va destacar en dividir en saints gueacuterisseurs

i sants capaccedilos de fer a meacutes altres miracles entre els protagonistes drsquoaquestes

colmiddotleccions de miracles del primer periacuteode drsquoegravepoca bizantina43 A meacutes alguns drsquoaquestos

sants cas drsquoArtemi srsquoespecialitzen en algun tipus molt concret de dolegravencia com ara les

de caire testicular

Drsquoaltra banada un altre tipus drsquointervencioacute miraculosa molt recurrent eacutes la proteccioacute

del sant en favor drsquoalgun personatge de la comunitat a la qual protegeix o fins i tot a tota

la comunitat En aquest tipus de miracles srsquoexposa una situacioacute begravelmiddotlica liacutemit en la qual la

ciutat apareix assetjada per pobles enemics vinguts des de llocs diferents segons el cas

Lrsquoextrem de la situacioacute reclamaragrave lrsquoassistegravencia divina del sant o santa patrona de la ciutat

que per tal de poder acabar amb el setge guiaragrave la intervencioacute militar contra els enemics

infundint agravenims coordinant les operacions o directament fent uacutes de lrsquoespasa Tot i que

aquest tipus de miracles poden aparegraveixer en escenaris protegits per qualsevol tipus de

sant el meacutes habitual eacutes que el sant que tinga aquesta habilitat siga un dels anomenats

36

Th Pratsch Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in mittelbyzantinischer Zeit

Berlin amp New York 2005 37

Aacute Narro ldquoToacutepicos retoacutericos de las primeras colecciones bizantinas de milagros (θαύματα)rdquo Estudios

Claacutesicos 151 2017 93-121 38

L Deubner De incubatione Leipzig 1900 M Loacutepez Salvaacute ldquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo

orientalrdquo CFC 10 1976 147-188 G Sfameni Gasparro ldquoSogni visioni e culti terapeutici nel

Cristianesimo dei primi secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciardquo Hormos 9 2007 321-

343 R Teja ldquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo de Isis en

Menute (Alejandriacutea)rdquo Ilu 18 2007 99-114

39 G Dagron Vie et miracles de Sainte Thegravecle Bruxelles 1978 Aacutengel Narro Vida y milagros de Santa

Tecla Madrid 2017 40

N Fernaacutendez Marcos Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la incubatio cristiana

Madrid 1975 Jean Gascou Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris 2006 41

L Deubner Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin 1907 JM Nieto Ibaacutentildeez

San Cosme y san Damiaacuten Vida y milagros Madrid 2014 42

V S Crisafulli amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle Stories by an

Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York ndash Koumlln 1997 43

H Delehaye ldquoLes recueils antiques de miracles des saintsrdquo Analecta Bollandiana 43 1925 5-85

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

19

ldquosants militarsrdquo44 antics soldats pagans conversos martiritzats de lrsquoegravepoca del cristianisme

primitiu convertit en sants amb el pas del temps com Jordi45 Demetri46 Teodor o Eugeni

de Trebisonda47 Drsquoentre aquestos noms especial atencioacute requereix Demetri sant militar

i patroacute de la ciutat de Salogravenica i protagonista al llarg de tota lrsquoegravepoca bizantina de fins a

tres colmiddotleccions de miracles la major part drsquoaquestos intervencions de caragravecter militar o

proteccioacute similar oferida nomeacutes a un individu concret

En aquest sentit el miracle (θαῦμα) es preserva en forma de relat (μῦθος) i tot i que

els hagiogravegrafs tracten de donar al miracle una certa veracitat mitjanccedilant lrsquoesment de

testimonis de dades concretes i drsquoaltres elements accessoris que puguen contribuir a la

seua versemblanccedila no seragrave meacutes que una part del mite relacionat amb la figura del sant

Des drsquoaquesta perspectiva eacutes interessant observar lrsquoadaptacioacute i reaparicioacute de motius

manllevats a diferents tradicions literagraveries entre les quals podriacuteem trobar segurament

vestigis drsquoelements propis de la mitografia

Les readaptacions cristianes dels antics mites alguns exemples

1Arioacute i Sant Lluciagrave

A lrsquoera cristiana el tema del dofiacute com a salvador reapareix com un togravepic de la narrativa

hagiogragravefica El seu millor testimoniatge eacutes el martiri de Sant Lluciagrave drsquoAntioquia perograve el

togravepic es registra tambeacute a les vides de San Basili el Jove Sabt Calliacutestrat i Sant Marciagrave El

seguumlent passatge eacutes el de meacutes gran interegraves sobre Sant Lluciagrave i el dofiacute i estagrave extret de la

vida drsquoaquest magravertir nat a Siacuteria

Mentrestant un gran dofiacute va sortir de la mar tot just sorgit drsquoella i quan era

ja a prop de la superfiacutecie de lrsquoaigua feacuteu un gran esbufec i sersquon va anar cap a

terra ferma i tot ell era envoltat drsquoescuma i hi havia un gran brogit mentre les

ones srsquoesmicolaven contiacutenuament contra ell Duia un cadagravever tot estegraves com si

estigueacutes jeient dalt drsquoun llit i era un espectacle inusitat dalt drsquoun cos talment

lliscant i rodoacute el cadagravever que srsquoestava tot quiet perquegrave ni per lrsquoefecte del seu

propi pes ni per la forccedila de les onades no rodolava del vehicle que el duia I

quan el dofiacute va arribar a terra ferma es va elevar alccedilat per lrsquoonada i va anar a

44

H Delehaye Les leacutegendes grecques des saints militaires Paris 1909 45

JB Aufhauser Miracula S Georgii Leipzig 1913 A-J Festugiegravere Collections grecques de

miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris 1971 46

Paul Lemerle Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius 2 Vols Paris 1979 47

O Rosenqvist The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes Uppsala 1996

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

20

raure a terra eixuta i de seguida que lrsquohi va dipositar va fer la seua darrera

alenada 48

Usener va establir que el culte de Sant Lluciagrave suposava la continuiumltat perfecta drsquoun

culte previ a Dioniacutes en el qual el dofiacute jugava alguna paper49

Just al contrari Delehaye

trobava que no hi havia cap raoacute per creure que el dofiacute hagueacutes de jugar cap mena drsquoespecial

paper dins la llegenda50

Perograve la relacioacute entre la mitologia antiga i els nous prodigis

cristians existia en realitat per tal com el cadagravever de Sant Lluciagrave fou sepultat a

Hellenogravepolis una ciutat separada de Nicomegravedia el lloc de la seua mort pel golf Astacegrave

eacutes a dir el sagrat cos de Sant Lluciagrave fou transportats pels dofins fins al lloc de la seua

tomba tot travessant un petit golf com va ocoacuterrer amb el cas del cadagravever drsquoHesiacuteode

2Les epifanies cristianes

Santa Agravegata de Catagravenia eacutes confortada per Sant Pere que se li apareix quan estagrave

empresonada pel governador de Sicilia Quintagrave Sant Concordi i Sant Ponciagrave reberen

cadascun drsquoells a la seua presoacute de Spoleto la visita de sengles agravengels el mateix que Sant

Fegravelix a la seua de Nola Sant Teodor tingueacute el privilegi de rebre a la seua presoacute a Amasea

del Pont Deacuteu mateix que el confortagrave com recorda a un discurs Sant Gregori de Nisa El

cos de Sant Bacus que havia sigut abandonat al carrer fou protegit contra els gossos que

el volien devorar per unes aus rapinyaires i el mateix es diu de Sant Estanislau de

Cracogravevia ndashquatre agraveligues en serven el cos- Sant Floriagrave i Sant Vit Delehaye assenyala

amb encert un precedent de lrsquoAntic Testament quan Salomoacute feacuteu que una agraveliga protegiacutes

el cos del seu pare David51

48

J-P Migne (ed) Patrologia Graeca CXIV Vita et martyrium sacrosancti martyri Luciani Pariacutes

1861 pagraveg 413 49

H Usener Die Sintflutsagen Bonn 1899 pagraveg 178 Durch die Legende des Lukianos wissen wir das

die Bithynier die Epiphanie des Dionysos am xv des auf Wintersormenwende folgenden Monats Dionysios

feierten Wir wissen daraus auch unter welchen mythischen bilde die Erscheinung des Gottes geschaut

wurde Als entseelter auf dem rucken eines gewaltigen Delphin zum Lande gebracht das war das Bild

Bithynischer Epiphanie 50

H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1906) pagraveg 183-184 Le dauphin

ami des hommes et qui les porte sur son dos soit vivants soit morts faisait le sujet de plus drsquoune fable

gracieuse et drsquoune foule de repreacutesentations figureacutees Meacutelicerte Heacutesiode Arion (hellip) eacutetaient des types

populaires (hellip) Lrsquoeacutepisode du dauphin est ici purement adventice et nrsquoa avec lrsquohistoire qursquoun lien accidentel

alors mecircme qursquoon nrsquoarriverait pas agrave deacutecouvrir lrsquooccasion qui a fait rattacher agrave saint Lucien cette

reacuteminiscence drsquoun mythe classique 51 H Delehaye Les leacutegendes hagiographiques Brusselles 1973 (= 1955) pp 27-28

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

21

3 Hesiacuteode i els sants Climent Acaci Floriagrave Quiriacute i Vicent

El mite de la mort drsquoHesiacuteode que ens ha fet arribar la narracioacute titulada Contesa

drsquoHomer i Hesiacuteode transmesa per lrsquoorador Alcidamant drsquoElea teacute evidents punts de

contacte amb la llegenda drsquoArioacute i els dofins i depegraven en darrer terme drsquoun mitema

indoeuropeu el del mortal que salta a lrsquoabiacutes del meacutes enllagrave i uns eacutessers fantagravestics el rescaten

i salven Vegem en primer lloc el text drsquoAlcidamant

Quan la contesa va acabar Hesiacuteode es va fer a la mar cap a Delfos amb la

intencioacute de preguntar a loracle i per a oferir al deacuteu les primiacutecies de la seva

victograveria Quan estava acostant-se al temple diuen que la profetessa posseiumlda

de cop per la divinitat va dir Feliccedil aquell home que serveix casa meva

Hesiacuteode honorat per les Muses immortals la seva glograveria de debograve

seragrave a tanta de terra com laurora mesura Perograve tu guarda t del

formosiacutessim bosquet sagrat de Zeus Nemeu Allagrave t estagrave decretada

la consumacioacute del teu traspagraves Aleshores Hesiacuteode tot just sentir lrsquooracle

sersquon va anar del Peloponnegraves perquegrave creia que el deacuteu es referia a la Nemea drsquoalliacute

i en arribar a Egravenoe de la Logravecrida srsquohostatja a la casa drsquoAmfiacutefanes i Ganiacutector

els fills de Fegeu per tal com no era conscient de lrsquooracle tot aquell lloc rebia

el nom de santuari de Zeus Nemeu En fer-se molt llarga la seva estada entre els

drsquoEgravenoe els jovencells que sospitaven que Hesiacuteode estava corrompent llur

germana i el varen assassinar el precipitaren al mar a mig camiacute entre Eubea i

la Logravecrida En traslladar a terra ferma el cadagravever uns dofins52 al tercer dia

mentre celebraven una festa local lrsquoAriadnea tots corregueren cap a la platja

i en reconegraveixer aquell cos li donaren sepultura tot tributant-li el dol alhora que

cercaven els assassins Ells doncs en teacutemer la cogravelera dels seus conciutadans

aixiacute que varen fer a la mar una barca de pesca posaren rumb cap a Creta A la

meitat de la travessada Zeus els va precipitar al fons de la mar fulminant-los

amb un llamp com diu Alcidamant al Museu Perograve Eratogravestenes diu al seu

Hesiacuteode que Agraventifos i Ctiacutemenos els fills de Ganiacutector condemnats arran de

lrsquoesmentada imputacioacute foren sacrificats en honor dels deacuteus de lrsquohospitalitat per

lrsquoendeviacute Egraveuricles I que la germana dels suara esmentats tanmateix es va penjar

despreacutes de la seva deshonra i que havia sigut deshonrada per un foraster

company de viatge drsquoHesiacuteode una persona vulgar Troilos de nom del qual diu

tambeacute que fou mort pels mateixos assassins Meacutes tard els dOrcogravemenos li

donaren sepultura a la seva terra en dur-lhi en virtut dun oracle i sobre la

52 Aixiacute com aquiacute permeten que el cos del poeta pugui rebre els honors fuacutenebres els dofins varen salvar

tambeacute el poeta Ariacuteon de Metimna quan uns pirates lhavien condemnat a mort fent-lo saltar per la borda del

vaixell cf Herogravedot Histograveries I 23-24 La iconografia vascular agravetica i grega en general sol presentar els

dofins com a acompanyants del deacuteu Dioniacutes viacutectima ell tambeacute de lassalt duns pirates els va transformar

en dofins i els va posar al seu servei Sobre aquest motiu miacutetic vegeu J Redondo ldquoMyths around the

dolphin in Greek religionrdquo in Ana Raquel Fernandes Joseacute Pedro Serra amp Rui Carlos Fonseca (edd) The

Power of Form Recycling Myths Cambridge 2014

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

22

tomba escrigueren Ascra rica en camps de blat en fou la pagravetria perograve en morir

la terra miniacuteade domadora de cavalls teacute la custogravedia de les seves despulles les

dHesiacuteode la glograveria del qual entre els homes eacutes immensa quan els barons soacuten

jutjats amb la pedra de toc de la saviesa53

A la tradicioacute cristiana Sant Climent eacutes martiritzat per ordre de Trajagrave al Quersonegraves del

Pont Euxiacute ndashlrsquoactual Crimea- tot fent-lo llanccedilar a mar oberta amb una agravencora al coll perograve

el mar es retira i la gent del paiacutes ndashque arran drsquoaquest miracle es convertiran al cristianisme-

troben la tomba de marbre del sant edificada per la magrave divina Tambeacute el cos de Sant

Acaci que havia sigut decapitat a Bizanci i llanccedilat a mar oberta va arribar

miraculosament a terra ferma De sant Floriagrave i de sant Quiriacute tots dos associats com sant

Vicent a la persecucioacute de Diocleciagrave als inicis del segle IV diu la llegenda que moriren

ofegats en eacutesser llanccedilats a un riu amb una pedra al coll

Indignat de accedilograve Daciano feacuteu-lo traure del foc i tornar a lo carccedilre travats los

peus en un cep i estesos molts testos de terra allagrave hon havia de jaure lo cos per

a que sentiacutes meacutes pena Aquella nit fon visitat lo glorioacutes cavaller per lo Senyor

amb moltitut de agravengels i fon tanta la resplendor i fragagravencia amb melodia de

celestial muacutesica que eixia de aquella presoacute fonda per les fenelles de les portes i

los espiralls que hi havia a la ora de mitjanit que fon esta meravella que les

guardes se convertiren i donaren lloc que alguns chrestians que eren venguts

amb la nit davant la presoacute per a sentir quegrave es deia de Vicent i quegrave sersquon faria drsquoell

veesen aquell miracle Daciano al matiacute sabent lo que es deia que en la nit era

estat rabiant de ira feacuteu fer un llit molt delicat en queacute feacuteu posar al sant

benaventurat a propogravesit que o no moriacutes en pena i aixi no el tinguessen los

chrestians per magravertyr o si reviscolava li executagraves meacutes turments Mas reixqueacute al

reveacutes del que pensava perquegrave tantost que fon posat en aquell llit moriacute i los

chrestians llavons meacutes animosos anaven replegant les pedres que restaren

tenyides de sang del dia passat en lo camiacute que eacutes de la placcedila de la Figuera a la

placcedila de la Llenya per hon fon rossegat quant de lrsquoeculeo lo portaren al foc I

volgueacute Deacuteu que lo tiragrave encara que entengueacutes fer altra cosa honragraves tan singular

i privilegiat martyri fent-li llit de flors hon moriacutes la flor dels magravertirs En aquest

camiacute que feacuteu lo cos del sant quant lo rossegaren per la devocioacute del martyri lo

rey en Jaume tantost que fon esta ciutat conquistada feacuteu empedrar de pedres

blaves un costat dels carrers donant a est lloc privilegi de immunitat

eclesiagravestica Mas apreacutes per fer-se molts mals per esta causa foren

desempedrades les carreres i restaren sols algunes a la porta de la capelleta

hon aparegueacute lo Senyor I restrengueacute a est lloc lo privilegi com se mostra en los

furs Apreacutes de eacutesser mort lo glorioacutes sant Vicent molts christians que estaven

dissimulant a lrsquohora del martyri i altres que de nou volien ser christians se

53 Alcidamant Contesa dHomer i Hesiacuteode 224-253 ed Allen

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

23

acostaren al llit del sant i li besaren les carns cremades del foc segons escriu

lo Vincent Historial Restagrave confuacutes Daciano i per lo que els chrestians havien fet

managrave que fos llanccedilat lo cos en un charco que es feia de les pluges i aiguumles dels

recs en una roqueta que venia des de Ruccedilafa fins al camiacute que va a Xagravetiva amb

pensament que los corbs i llops lorsquos menjarien Mas mostragrave Deacuteu alliacute un miracle

que un corb se posagrave en guarda drsquoell contra los llops i gossos que srsquohi ajustaren

De modo que estaven parats estos animals entorn del cos sant quasi reverint-

lo Sabent accedilograve Daciano feu-lo llanccedilar a la mar I perquegrave tornant a terra los

mariners que lrsquohavien llanccedilat trobaren lo cos que primer era arribat a la

ribera fon segona volta llanccedilat meacutes a dins amb una mola al coll perquegrave

srsquoafondagraves i ni ixqueacutes Tornagrave lo cos a la vora de la mar com les altres voltes

mas ixqueacute lluny del Grau prop de hon hui estagrave la creu de la Conca i de alliacutersquol

prengueren alguns christians a qui fon revelat irsquol posaren en lo soterrani que

estigueacute fins que fon trelladat com se diragrave Aquest lloc era en casa drsquouna velleta

i ara eacutes monestir o granja des frares de Poblet irsquos diu la esgleacutesia de sant Vicent

forarsquols murs54

Tenim doncs una segraverie drsquoelements subratllats a la citacioacute amb negreta que

repassarem ara 1) aparicioacute de la divinitat davant drsquoun mortal pres drsquoun tiragrave 2) un cop

mort el presoner el tiragrave vol desfer-sersquon tot abandonant el cadagravever a la mercegrave de les begravesties

perograve una au ndashen aquest cas un corb- el defensa 3) el tiragrave aleshores ordena llanccedilar-lo a la

mar fins a dues vegades la segona de les qual amb una gran pedra lligada perograve el cos

torna a terra i hi rep sepultura 4) finalment les despulles del sant soacuten sempre sota la

proteccioacute i la companyia del(s) corb(s) Si els primers tres motius soacuten forccedila habituals a

les narracions hagiogragravefiques eacutes el darrer motiu el que dibuixa la singularitat de la

llegenda vicentina

4El mite del pont que cau i les seues adaptacions cristianes

Una de les llegendes catalanes meacutes conegudes ni que sigui per lrsquoindret on es situa

explica com es va construir el pont gogravetic i romagrave que travessa a Martorell el riu Llobregat55

54 JV Escartiacute (ed) Pere Antoni Beuter Primera part de la Histograveria de Valegravencia Valegravencia 1998 pp

144-145 55 Fa molts anys a Martorell i al costat del riu Llobregat hi havia un hostal A laltre costat del riu hi

havia una font La criada de lhostal que era lencarregada danar a buscar aigua cada dia havia de

travessar el riu tot mullant-se perquegrave una riuada shavia emportat el pont Un dia que la noia estava de

mal humor va dir lsquoValdria meacutes donar-me al diable que anar a buscar cada dia aiguarsquo De sobte va veure

un cavaller i li va preguntar lsquoQui ets tursquo I el cavaller va contestar lsquoSoacutec el teu agravengel salvador No et

queixis meacutes en una sola nit et fareacute un pont a canvi de la teva agravenimarsquo La noia va acceptar la proposta

tenia molta son i es va adormir Enmig de la nit es va despertar i va veure el cavaller que en realitat era

el diable Li faltaven unes pedres que les portava del Montseny fins a Martorell La criada va anar corrents

a explicar a la seva mestressa el que li havia passat La mestressa va agafar una galleda amb aigua i la va

tirar als galls Els galls van pensar que era la rosada del matiacute i van comenccedilar a cantar Els galls dels veiumlns

tambeacute es van despertar i tambeacute van comenccedilar a cantar Aixiacute tots els galls des de Martorell fins a

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

24

Una segona versioacute presenta les logravegiques variacions introduiumldes dins la transmissioacute de la

literatura oral 56 A grans trets i malgrat lrsquoalternanccedila entre la noia i el jueu la contalla ens

presenta el diable posant-se al servei drsquoun mortal lrsquoagravenima del qual faragrave seua un cop hagi

acabat el que se li ha encomanat la construccioacute drsquoun pont Aixiacute doncs el nucli bagravesic de

la llegenda es manteacute per beacute que srsquohagi produiumlt una substitucioacute de lrsquoactor originari la

dona per un altre actor estigmatitzat amb lrsquoempremta del perill i el pecat el jueu Perograve hi

ha meacutes canvis de la trama original eacutes el dimoni el qui construeix el pont mentre que en

canvi ha desaparegut el personatge del mestre drsquoobres Drsquoaltra banda la cristianitzacioacute de

la llegenda forccedila un altre canvi de gran abast un final diferent on la dona no mor

emparetada Finalment una llegenda semblant parla de la construccioacute de la seu de

Girona57

Encara hem de fer esment drsquouna darrera llegenda la de la mort de Sant Ermengol quan

lrsquoany 1035 srsquoacabaven les obres del pont que feia erigir a Bar sobre el riu Segre aiguumles

amunt de la Seu drsquoUrgell Diu la llegenda que el cos del sant va arribar surant damunt les

aiguumles a la Seu a hora de migdia i que aleshores les campanes varen sonar sense que

ninguacute les toqueacutes Lrsquoedificacioacute del pont de Bar queda lligada doncs a la mort del seu

fundador

Les variants introduiumldes per les diferents tradicions culturals apunten amb claredat a

una transmissioacute oral de la llegenda No eacutes pas el nostre objectiu el drsquoidentificar aquella

versioacute que hom pugui considerar meacutes propera a la llegenda original tot i que el romanccedil

grec amb quegrave hem obert aquest recorregut sembla la meacutes escaient

Palautordera es van despertar El diable en sentir-ho es va espantar perquegrave nomeacutes tenia poders diabogravelics

durant la nit Va deixar caure les pedres que duia entre Vilalba Sasserra i Llinars del Vallegraves i va fugir Aixiacute

es va formar el dolmen de la Pedra Arca La gent de Martorell va acabar el pont i el va anomenar el Pont

del Diable 56 Una nit una riuada semportagrave el pont romagrave de Martorell Un jueu que passava la nit en un hostal

progravexim i que havia de creuar el pont lendemagrave amb el seu bestiar per dur-lo a mercat va vendre la seva

agravenima al diable a canvi de quegrave reconstruiacutes el pont abans del cant del gall El diable es posagrave a treballar i

quan faltava la darrera pedra el jueu per tal de confondrel despertagrave al gall de lhostal ruixant-lo amb

aigua freda El gall va llenccedilar un estrident quiquiriquiacute que a la vegada despertagrave i va fer cantar a daltres

galls fins que arribagrave el cant a oiumldes del diable que aleshores passava per un camiacute de Parets portant la

darrera pedra En sentir el cant del gall pensagrave que havia perdut amb el jueu i deixagrave la pedra a Parets

Aquesta eacutes lanomenada Pedra del Diable o Pedra Serrada 57 J Amades Tradicions biacutebliques populars Barcelona 1941 pagraveg 116 Larquitecte constructor de la

catedral de Girona despreacutes daixecar una de les majors naus i lobra estar quasi acabada es va trobar

amb quegrave no va saber tancar la volta Per aixograve acudiacute al diable que li prometeacute acabar-la a canvi de la seva

agravenima Per fer-ho el diable triagrave una gran pedra que es trobava en un camp de Parets del Vallegraves La pedra

perograve era massa gran i enviagrave a dos dels seus acogravelits per a quegrave la serresin Aixiacute ho feren perograve quan estaven

a mitja feina sonagrave el toc de lAve Maria al campanar de Parets i els diables fugiren a corre-cuita deixant

la pedra a mig serrar Aquesta pedra eacutes la coneguda Pedra del Diable o Pedra Serrada

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

25

Sobre els ponents i comunicants

Rafael Beltraacuten eacutes catedragravetic de Literatura Espanyola a la Universitat de Valegravencia La

seua tasca docent i investigadora es centra en les literatures medievals hispagraveniques

(especialment castellana i catalana) i dels Segles drsquoOr i en la tradicioacute literagraveria oral

peninsular Ha publicat diversos llibres sobre aquestes temagravetiques (Tirant lo Blanc

Celestina poesia medieval romancer cuentiacutestica de tradicioacute oral Quijote etc) i ha

escrit nombrosos articles i ressenyes en revistes cientiacutefiques La seua uacuteltima publicacioacute

ha estat lrsquoedicioacute de El Victorial de Gutierre Diacuteaz de Games biografia de Pero Nintildeo

compte de Buelna publicada por la Real Academia Espantildeola en la seua colmiddotleccioacute

lsquoBiblioteca Claacutesicarsquo Dirigeix la revista Tirant butlletiacute especialitzat en literatura de

cavalleries que compta ja amb 19 nuacutemeros anuals publicats

Montserrat Camps Gaset eacutes professora titular de filologia grega a la Universitat de

Barcelona des de lrsquoany 1988 Es va doctorar amb una tesi sobre les festes gregues

antigues publicada a Franccedila Fa docegravencia en llengua i literatura gregues mitologia i

primer cristianisme i recerca en mitologia i primera literatura grega cristiana El curs

1992-1993 fou professora visitant de grec a la Universitat de Leipzig amb un programa

especial del DAAD i el 2013 hi tornagrave per fer-hi un seminari de traduccioacute literagraveria tema

que li interessa particularment Ha traduiumlt Platoacute Gregori de Nazianz Romagrave el Melode

Teogravefanes el Confessor el Pastor drsquoHermas i altres autors grecs cristians i ha fet a meacutes

traduccions de lrsquoalemany lrsquoanglegraves i el grec modern Va obtenir el premi Vidal Alcover

de traduccioacute literagraveria el 2013 per la traduccioacute del Corpus Hermeticum al catalagrave en curs

de publicacioacute Eacutes membre fundadora de la Societat Catalana drsquoEstudis Clagravessics i membre

de la Sociedad Espantildeola de Estudios Claacutesicos de la Mommsengesellschaft drsquoAlemanya

del PEN-Catalagrave i de lrsquoAssociacioacute drsquoEscriptors en Llengua Catalana Ha estat degana de

la Facultat de Filologia de la UB (2004-2008) i actualment eacutes membre de diversos ogravergans

de poliacutetica universitagraveria Des de 2017 eacutes Co-directora del Centre drsquoEstudis Australians i

Transnacionals de la Universitat de Barcelona

Antonio Pio Di Cosimo eacutes doctor en Arqueologia per la Universida de Coacuterdoba

(Argentina) (2017) on tambeacute va realitzar un magravester en arqueologia i patrimoni lrsquoany

2012 Eacutes llicenciat en dret per la Universitagrave degli Studi di Macerata i en lletres i bens

culturals per la Universitagrave degli Studi di Foggia en ambdoacutes casos amb la magravexima

puntuacioacute Ha publicat diferents treballs drsquoinvestigacioacute a revistes de prestigi internacional

com a Porphyra International Academic Journal in Byzantine Studies Storia

Mediterranea Ricerche storiche o Anales de Arqueologiacutea Cordobesa Tambeacute ha

participat en diferents congressos i jornades cientiacutefiques de caragravecter nacional i

internacional

Chiara Di Serio eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica per la Universitagrave di Roma ldquoLa

Sapienzardquo (1994) Lrsquoany 2000 va aconseguir lrsquoacreditacioacute per a lrsquoensenyament de del llatiacute

i el grec i de la lrsquoensenyament de filosofia i histograveria a secundagraveria Des del 1999 al 2016

ha estat professora en diversos instituts de Roma Des del 2016 eacutes doctoranda en Histograveria

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

26

de les religions a la Universitagrave di Roma ldquoLa Sapienzardquo El tiacutetol del seu projecte de recerca

actual eacutes ldquoAlessandro e Dindimo storia di un mito dellrsquooccidente medievalerdquo Membre

de la ldquoSocietagrave Italiana di Storia delle Religionirdquo Ha participat a congressos internacionals

en el camp de lrsquoestudi del moacuten clagravessic Els seus agravembits de recerca soacuten la mitologia grega

el moacuten tardo-antic i les literatures medievals

Begontildea Fernaacutendez Rojo eacutes graduada en Histograveria (Universidad de Leoacuten) i teacute un

Magravester en Arqueologia (Universitat de Granada) i en Professorat en Educacioacute Secundagraveria

Batxillerat i FP (Universidad Internacional de La Rioja) Actualment treballa al seu

projecte de tesi ldquoIdentidades y territorio en el Reino Visigodo de Hispania Gallaecia y

Lusitaniardquo sota la direccioacute de Santiago Castellanos Compta amb una beca de formacioacute

de personal investigador vinculada a lrsquoInstituto de Humanismo y Tradicioacuten Claacutesica

(ULE) Ha participat en excavacions arqueologravegiques en Granada Complutum Los

Bantildeales Meacuterida Caacutestulo Pompeya i Alife (Itagravelia) entre drsquoaltres Comunicant en diversos

congressos en Espanya Portugal i Itagravelia Ha publicat en diverses monografies i revistes

nacionals i internacionals

Serena Ferrando eacutes llicenciada en llengua i literatura grega per la Universitagrave degli

Studi de Genova (amb la tesi de laurea Oreste nella tragedia greca) alumna del Prof

Umberto Albini eacutes docent drsquoitaliagrave i llatiacute al Liceo Cientiacutefico estatal ldquoArturo Isselrdquo de

Finale Ligure (Savona Itagravelia) Alterna la activitat escolar (participant com a tutora en

cursos de formacioacute del professorat) amb la activitat investigadora i acadegravemica a traveacutes

de publicacions i conferegravencies en Italiagrave i a lrsquoestranger relatives al moacuten i les llenguumles

clagravessiques i la seua Eacutes membre de la junta regional de ldquoGaranti per lo studio delle lingue

classicherdquo del Coordinamento Ligure Insegnanti di Lingue Classiche i representant

italiana de coordinacioacute a la Federacioacute Internacional de Professors de Llenguumles Clagravessiques

ldquoEuroclassicardquo En diferents ocasions ha estat membre de la Comissioacute Avaluadora

del Certamen Ligusticum (Gegravenova) i en la seleccioacute regional per a les ldquoOlimpiadi di lingue

classicherdquo

Marinela Garcia Sempere eacutes professora titular del Departament de Filologia

Catalana de la Universitat dAlacant des de lany 2000 ensenya literatura catalana i ha

format part de lequip decanal de la Facultat de Filosofia i Lletres des del 2002 fins al

2009 Ha dut a terme estades investigadores en la University of Califogravernia en Berkeley

(1992) i en la Universiteacute Pariacutes-Sorbonne (2007) Ha estat professora visitant durant el

curs 2009-2010 en lUniversity College Dublin El seu agravembit dinvestigacioacute principal eacutes

la literatura catalana de ledat mitjana com tambeacute la dels primers anys de ledat moderna

Els seus primers treballs de recerca shan centrat en autors com Ausiagraves March Anselm

Turmeda Bernat Fenollar i Isabel de Villena Ha publicat el 2002 un volum amb les obres

religioses de Bernat Fenollar tambeacute ha editat diversos tractats de falconeria com els

publicats el 1999 o el 2013 En els treballs meacutes recents ha editat diversos textos centrats

en la literatura de tema religioacutes en revistes com Catalan Review Revista de Filologiacutea

Romaacutenica Cultura Neolatina o Bulletin of Spanish Studies Tambeacute ha estat coeditora del

volum Vides medievals de sants difusioacute tradicioacute i llegenda (2012) que recull treballs

relacionats amb lhagiografia Ha dirigit diversos projectes dinvestigacioacute i dues tesis

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

27

doctorals luacuteltima llegida el febrer de 2016 Des de lany 2005 dirigeix el grup

dinvestigacioacute de la Universitat dAlacant Explanat recerques de llengua i literatura

catalanes Aixiacute mateix dirigeix el projecte dinvestigacioacute laquoLa literatura hagiograacutefica

catalana entre el manuscrito y la imprentaraquo (FFI2013-43927-P) amb una liacutenia de recerca

centrada fonamentalment en textos hagiogragravefics

Sergi Grau eacutes doctor en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona Les seves

liacutenies de recerca se centren en els togravepics retograverics de la biografia grega antiga (especialment

de la biografia de filogravesofs i en particular de Diogravegenes Laerci) en la construccioacute de la

imatge dels autors a traveacutes del gegravenere biogragravefic i en les seves relacions amb altres gegraveneres

sobretot el drama antic i les hagiografies tardoantigues Srsquoha dedicat tambeacute a estudis de

filosofia ldquopresocragraveticardquo i de bizantiniacutestica aixiacute com a la traduccioacute de diversos autors grecs

antics Actualment eacutes professor associat de Filologia Grega a la Facultat de Filologia de

la Universitat de Barcelona i investigador adscrit a lrsquoInstitut Catalagrave drsquoArqueologia

Clagravessica

Sogravenia Gros Lladoacutes eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (Universitat de Sevilla) i

Filologia Hispagravenica (UNED) i doctora en Filologia Clagravessica (UNED) amb Premi

Extraordinari de Doctorat (2011) Actualment eacutes catedragravetica drsquoEnsenyament Secundari

de Llatiacute i professora colmiddotlaboradora en diverses assignatures de Postgrau en la Facultat de

Filologia de la UNED La seva activitat investigadora se centra en la recepcioacute de la

literatura clagravessica en especial lrsquoelegia llatina i la literatura grecoromana de temagravetica

amatograveria en les literatures modernes En particular ha estudiat la recepcioacute dels

trescentistes italians com a intermediaris de la tradicioacute clagravessica (Petrarca i Boccaccio) en

les lletres catalanes dels segles XIV i XV Tambeacute ha explorat alguns aspectes de la

recepcioacute clagravessica en autors del segle XX des drsquoun espectre meacutes ampli Ha publicat una

monografia (ldquoAquella dolccedilor amargardquo La tradicioacute amatograveria clagravessica en el Curial e

Guumlelfa 2015 PUV) cinc capiacutetols de llibres i una vintena drsquoarticles i ressenyes en revistes

nacionals i internacionals indexades seguint aquesta liacutenia drsquoinvestigacioacute

Ioannis Kioridis eacutes llicenciat en Histograveria i Arqueologia (Universitat de Creta 1989) i

llicenciat en Llengua i Literatura espanyola (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca

drsquoAtenes 2003) Magravester en Educacioacute per a adults (Hellenic Open University 2015)

Doctor en Filologia Hispagravenica (Universitat Nacional i Capodistriacuteaca drsquoAtenes 2009)

Professor contractat a la Hellenic Open University Membre drsquoequips cientiacutefics de les

universitats de Saragossa i Valegravencia Ha participat en diversos congressos i simposis

internacionals i ha publicat diferents llibres i articles sobre literatura comparada medieval

i folklore les egravepiques castellana i bizantina la poesia egravepica medieval europea les balades

tradicionals gregues i el romancer la Crogravenica de Ramoacuten Muntaner etc Membre de vagraveries

associacions cientiacutefiques

Eleni Krikona eacutes graduada en Educacioacute Primagraveria i en Histograveria i Arqueologia per la

Universitat drsquoAtenes Actualment acaba els seus estudis de magravester en Cultures Clagravessiques

tot seguint lrsquoitinerari de magravester europeu El seu treball de fi de magravester versa sobre les

reformes de Cliacutestenes en Atenes cap al final del segle VI Tambeacute eacutes becagraveria a la

Foundation for Education and European Culture (IPEP) Els seus interessos cientiacutefiques

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

28

es centren en problemes constitucionals aspectes drsquoidentitat poliacutetica religioacute i teoria

poliacutetica Tambeacute ha publicat alguns articles com ldquoFrom the National to the Political

Consciousness in Athens of the 6th century BCE and the Emergence of Democracyrdquo

Journal of Ancient History and Archaeology 3 5-11 (2016) o ldquoThe Hero-Cults Their

use at the political unification of classical Athensrdquo Historical Themes 166 28-41 (2016)

Giovanni Paolo Maggioni estudia i ensenya literatura i filologia llatina medieval

Mostra una formacioacute filologravegica rigorosament neolachmanniana que lrsquoha portat a

reconstruir intricades tradicions manuscrites com la de lrsquoanomenada Legenda aurea de

Jaume de Voragravegine (en el volum Ricerche sulla tradizione manoscritta della laquo Legenda

aurea raquo) descobrir obres desconegudes (com la recopilacioacute Sermones de sanctis -

Volumen diffusum (The Volumen Breve and the Volumen Diffusum of Iacobus de

Voragines Sermones de Sanctis Their Mutual Relations Manuscript Traditions and

Tables of Contents in laquo Filologia Mediolatina raquo 21 (2014) pp 247-324) del mateix autor

dominicagrave o retrobar el cogravedex 101 sostret a lrsquoAbadia de Herzogenburg (Come si compone

un leggendario Il codice 101 di Herzogenburg in preparazione) El mateix rigor

filologravegic lrsquoha permegraves definir edicions com la progravepia Legenda aurea (1 ed Firenze 1998

2 ed con traduzione italiana e commento Firenze 2007) o els Sermones Quadragesimales

(Firenze 2005) de Jaume de Voragravegine i les editiones principes del Abbreviatio in gestis

sanctorum de Jean de Mailly i del Libellus de descriptione Hibernie di Philip de Slane

(en vies de publicacioacute)

Joan Mahiques Climent eacutes llicenciat en Filologia Catalana (1999) i en Filologia

Hispagravenica (2007) per la Universitat de Barcelona Es va doctorar en la mateixa universitat

en 2009 Posteriorment va completar la seua formacioacute postdoctoral amb una estada de

dos anys a lrsquoInstitut National drsquoHistoire de lrsquoArt de Pariacutes on es va dedicar a lrsquoestudi dels

relats drsquoapareguts i les representacions drsquoultratomba En aquest agravembit drsquoestudi eacutes autor

drsquouna monografia que ha merescut el premi Antoni M Alcover Actualment eacutes professor

ajudant doctor de la Universitat Jaume I de Castelloacute En el marc dels projectes de recerca

BITECA i MCEM srsquoha dedicat a la descripcioacute i anagravelisi de fonts primagraveries manuscrites o

impreses amb obres catalanes dels segles XIV-XVII Teacute nombrosos articles dedicats a

lrsquoedicioacute i estudi de la transmissioacute textual de la poesia castellana i catalana de les egravepoques

medieval i moderna Eacutes coautor de la base de dades PCEM (httpspcemieccat)

centrada en lrsquoestudi de la poesia catalana de lrsquoEdat Moderna

Lluacutecia Martiacuten Pascual eacutes Professora titular de Universitat del Departament de

Filologia Catalana des de lrsquoany 1998 Llicenciada en Filosofia i Lletres Seccioacute Filologia

Hispagravenica Orientacioacute Filologia Valenciana per la Universitat drsquoAlacant (1987) i Doctora

en Filologia Catalana per la mateixa universitat (1994) Entre les seues liacutenies

drsquoinvestigacioacute destaquen els diferents aspectes de la Literatura catalana medieval la

Bibliografia classificada i comentada de la literatura catalana medieval la Lexicografia

catalana medieval i tambeacute lrsquoedicioacute digital i els recursos electrogravenics Entre les seues

publicacions destaquen estudis sobre els bestiaris catalans que ha donat a conegraveixer en

revistes i jornades internacionals com les que celebra la International Reynard Society

de la qual eacutes membre actiu des de 2007 organitzant una de les seues trobades biennals

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

29

lrsquoany 2013 a la Universitat drsquoAlacant Ha participat en diversos projectes drsquoinvestigacioacute

des de 1995 adscrits a la Universitat drsquoAlacant i a la Universitat de Barcelona Ha dirigit

la Biblioteca Virtual Joan Lluiacutes Vives Actualment eacutes investigadora principal del projecte

Edicioacuten sinoacuteptica de las poesiacuteas de Ausiagraves March financcedilat pel Ministerio de Economiacutea y

Competitividad

Tomagraves Martiacutenez Romero eacutes catedragravetic de la Universitat Jaume I membre de lrsquoInstitut

drsquoEstudis Catalans i codirector del projecte ldquoCorpus dels trobadorsrdquo de la Unioacute

Acadegravemica Internacional Forma part del consell assessor de lrsquoeditorial Barcino i de la

colmiddotleccioacute filologravegica ldquoEls Nostres Clagravessicsrdquo tambeacute de la seccioacute de literatura i traduccioacute

de CiLengua (Centro Internacional de Investigacioacuten de la Lengua) i de diverses revistes

cientiacutefiques Eacutes autor drsquouna dotzena de llibres i de nombrosos articles drsquoinvestigacioacute

dedicats sobretot a les traduccions antigues a la poesia tardomedieval i a la religiositat en

els segles XIV-XVI Actualment dirigeix el Departament de Filologia i Cultures Europees

de la Universitat Jaume I

Catalina Montserrat Roig eacutes professora contractada doctora interina de la Universitat

de les Illes Balears (UIB) i secretagraveria del Instituto de Estudios Hispaacutenicos en la

Modernidad (IEHM) de la Universitat de les Illes Balears Al llarg de la seua trajectograveria

investigadora ha seguit les seguumlents liacutenies de treball una primera pre-doctoral va tractar

els vocatius en les comegravedies de Plaute des de les perspectives de la Pragmagravetica i lrsquoAnagravelisi

Conversacional A continuacioacute es va dedicar a lrsquoanagravelisi i a lrsquouacutes de vocatius que actuen

com a insults i que ha donat com a resultat la publicacioacute de diversos articles i capiacutetols de

llibre Seguint en lrsquoagravembit de la linguumliacutestica llatina he estudiat la gramagravetica drsquoAntoni

Portella Nou megravethodo per apendrer la llengua llatina (Maoacute 1762) lrsquoanagravelisi de la qual ha

propiciat la seua edicioacute criacutetica ndashactualment en premsaminus i la participacioacute en diferents

congressos nacionals i internacionals La segona liacutenia de treball es centra en la obra de

lrsquohumanista Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten i en concret en lrsquoestudi de la llengua llatina les

referegravencies a la literatura grecollatina i als textos biacuteblics i altres aspectes relacionats amb

el moacuten clagravessic en lrsquoobra de lrsquoautor manxec Fruit drsquoaquest treball soacuten diverses aportacions

a congressos internacionals i capiacutetols de llibre i articles alguns en premsa

Esteban Moreno Resano eacutes Professor Contractat Doctor a la Universidad de

Zaragoza des de lrsquoany 2016 Va obtenir els tiacutetols de llicenciat (2001) i doctor en Histograveria

(2006) per la mateixa universitat en la especialitat drsquoHistograveria Antiga La seua activitat

investigadora srsquoha centrat en lrsquoestudio de la poliacutetica religiosa i administrativa imperial

durant la dinastia constantiniana (306-363) i de la historiografia grega i romana del segle

IV d C Ha dedicat tres monografies a la legislacioacute sobre los cultes tradicionals de

Constantiacute i els seus fills Els seus treballs han estat publicats entre drsquoaltres en Revue des

Droits de lacuteAntiquiteacute (Brusselmiddotles i Lieja) Antiquiteacute Tardive (Lille) Ktegravema (Estrasburg)

Dialogues dacuteHistoire Ancienne (Besanccedilon) Gerioacuten (Madrid) Studia Historica-Historia

Antigua (Salamanca) Polis (Alcalaacute de Henares) i Veleia (Vitograveria)

Joan Mut i Arboacutes eacutes professor de llatiacute i grec al IES Emili Darder i a la Universitat de

les Illes Balears Eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica per la Universitat de Barcelona i en

Ciegravencies Poliacutetiques per la Universitat Oberta de Catalunya Durant els uacuteltims vint anys la

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

30

seva activitat principal sha centrat en la docegravencia del llatiacute i el grec en lensenyament

secundari tasca que ha culminat amb la publicacioacute de diversos manuals i llibres de text

que combinen lorientacioacute innovadora amb el rigor acadegravemic La seva activitat docent a

meacutes ha anat acompanyada duna profunda reflexioacute pedagogravegica concretada en diversos

articles i en la participacioacute en algunes taules rodones sobre la didagravectica de les llenguumles

clagravessiques Des de lany 2014 imparteix tambeacute docegravencia a la Universitat de les Illes

Balears centrant la seva investigacioacute en el camp de lhumanisme europeu i

particularment en lart renaixentista i la vigegravencia de la tradicioacute clagravessica Actualment les

seves recerques sencaminen tambeacute cap a la pintura dhistograveria del segle XIX especialment

aquella de tema clagravessic

Aacutengel Narro eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (2008) i Filologia Francesa (2012) i

doctorat en Filologia Grega (2013) Premi extraordinari de doctorat per la Universitat de

Valegravencia (2014) i premi a la millor tesi de grec dels anys 2013-2014 atorgat per la SEEC

Actualment treballa com a professor ajudant doctor al Departament de Filologia Clagravessica

de la Universitat de Valegravencia Les seues liacutenies de recerca soacuten la llengua i la literatura

grega cristiana i la seua influegravencia clagravessica i la recepcioacute de les literatures clagravessiques en el

marc del GIRLC Ha publicat en diverses editorials i revistes internacionals Entre els

seus treballs destaca la traduccioacute espanyola i lrsquoestudi de la Vida y Milagros de Santa Tecla

(Madrid BAC 2017) Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les universitats de Cadis

Bolonya Memphis Harvard (Dumbarton Oaks) i Nantes

Vivian Lorena Navarro Martiacutenez eacutes graduada en Filologia Clagravessica (2013) i teacute un

Magravester en Professora drsquoEducacioacute Secundagraveria (2014) i Magravester en Investigacioacute en

Llenguumles i Literatures (2015) tot per la Universitat de Valegravencia Actualment Doctoranda

en la Universitat de Valegravencia i en la Universitat de Coimbra sota la direccioacute del Prof Dr

Jordi Redondo Saacutenchez i la Prof Dr Maria de Faacutetima Sousa e Silva Professora de Llatiacute

a la Schola Valentina Linguis Biblicis et Orientalibus Ediscendis de la Facultat de

Teologia Sant Vicent Ferrer de Valegravencia Investigacioacute especialitzada en la criacutetica literagraveria

present a la comegravedia grega fragmentagraveria amb la realitzacioacute de diverses publicacions i

comunicacions sobre el tema Uacuteltimes publicacions ldquoLa tragedia a ojos de los coacutemicos

algunos ejemplos paradigmaacuteticos de paratragediardquo 2017 ldquoLa caracteritzacioacute drsquoEgravesquil i

Euriacutepides segons el cor drsquoiniciats de Les Granotes drsquoAristogravefanesrdquo 2017

Sandra Peacuterez Roacutedenas eacutes graduada en Filologia Clagravessica i ha cursat el Magravester en

Investigacioacute en Llengua i Literatura de la Universitat de Valegravencia En lrsquoactualitat prepara

una tesi doctoral amb el tiacutetol ldquoExplotacioacute sociolinguumliacutestica del legravexic drsquoHesiquirdquo sota la

direccioacute del professor Jordi Redondo Durant la seua formacioacute va realitzar una estada

Erasmus a la University College of London i una SICUE a la Universidad de Salamanca

Tambeacute ha participat en diversos cursos drsquoestiu de llengua grega moderna a les universitats

drsquoAtenes i Tessalogravenica

Juanjo Pomer Monferrer eacutes llicenciat en Filologia Clagravessica (1994) i en Humanitats

(2010) per la Universitat de Valegravencia i la seua tesi doctoral seragrave defensada prograveximament

Des de lany 1998 eacutes professor de grec en educacioacute secundagraveria en centres puacuteblics de la

Generalitat Valenciana i des del 2010 treballa com a professor associat en el Departament

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

31

de Filologia Clagravessica de la mateixa universitat Les seues liacutenies principals de recerca soacuten

la novelmiddotla especialment les Etiogravepiques dHeliodor i la histograveria de la llengua gregues Eacutes

membre del GIRLC i ha publicat diverses articles sobre els temes assenyalats en diferents

publicacions de caragravecter internacional Tambeacute ha realitzat estades de recerca a les

universitats gregues de Salogravenica Patras i Creta

Jordi Redondo eacutes llicenciat i doctorat en Filologia Clagravessica per la Universidad de

Salamanca els anys 1982 i 1985 sota la direccioacute drsquoAntonio Loacutepez Eire Professor de la

Universidade de Santiago entre el 1987 i el 1990 Professor de la Universitat de Valegravencia

des del 1990 Autor drsquoedicions drsquoAntifont (2003-2004) Andogravecides (2006-2007) i

Alcidamant (2014) i de traduccions de Calliacutemac (1999) i Galegrave (en premsa) Tambeacute ha

publicat introduccions a la religioacute (2006) la literatura (2009) i la sintaxi gregues (2011)

a meacutes drsquoun manual de literatura greco-romana (2004) Ha realitzat estades de recerca i

docegravencia a les universitats de Calgary (2003 i 2006) Ferrara (2007) Institut Maxim Gorki

de Moscou (2003 i 2004) Leiden (2002) Nantes (2008) Riga (2005) i Salogravenica (2010)

Liacutenies de recerca conreades amb assiduiumltat soacuten les drsquohistograveria de la llengua sintaxi i

retograverica gregues i la recepcioacute de la literatura grega sobre tot a lrsquoegravepoca medieval i a les

literatures catalana i castellana

Helena Rovira eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2006) i en Filologia Romagravenica

(2008) per la Universitat de Barcelona Des del 2014 eacutes doctora en Filologia Romagravenica

per la mateixa universitat amb una tesi sobre la traduccioacute catalana dels Dicta de Valeri

Magravexim Ha colmiddotlaborat en els projectes de recerca BITECA i MCEM centrats en la

descripcioacute codicologravegica de manuscrits i impresos medievals i moderns En aquesta

mateixa liacutenia eacutes coautora de la base de dades PCEM (httpspcemieccat) sobre poesia

catalana de lrsquoEdat Moderna Ha publicat una trentena drsquoarticles on estudia per una banda

la recepcioacute de la tradicioacute clagravessica a partir de lrsquoEdat Mitjana i per altra banda alguns textos

inegravedits de poesia catalana i castellana dels segles XV-XVII

Sofiacutea Saacuteez Garciacutea eacutes graduada en Filologia Clagravessica per la Universitat de Valegravencia

(2015) Al curs seguumlent va realitzar el ldquoMaacutester Universitario en Formacioacuten del

Profesorado de Secundaria Bachillerato Formacioacuten Profesional y Ensentildeanzas de

Idiomasrdquo a la Universidad Catoacutelica de Valencia Des del curs 2016-2017 treballa en

diversos instituts puacuteblics de la Comunitat Valenciana Tambeacute ha realitzat el ldquoMaacutester en

Investigacioacuten en Lenguas y Literaturasrdquo en la Universitat de Valegravencia Actualment ocupa

una vacant per a tot el curs escolar 2017-2018 com a professora de llatiacute grec i cultura

clagravessica

Carmen Saacutenchez Mantildeas eacutes llicenciada en Filologia Clagravessica (2009) i doctora en

Filologia Grega (2016) per la Universidad de Zaragoza i teacute un magravester realitzat a la Freie

Universitaumlt Berlin en 2011 Eacutes membre del grup consolidat de recerca de la Universidad

de Zaragoza ldquoBybliacuteonrdquo (H 52) i de la Sociedad Espantildeola de Plutarquistas des de 2012

Les seues liacutenies drsquoestudi principals es concentren a les manifestacions de les presegravencies

divines a la Histograveria drsquoHerogravedot (oracles portents i somnis profegravetics) i les relacions

intertextuals entre Herogravedot i Plutarc Ha publicat diversos articles i capiacutetols de llibre en

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

32

editorials de prestigi i participat en diferents congressos cientiacutefics de caragravecter nacional i

internacional

Karolina Zygmunt eacutes graduada en Estudis Hispagravenics i teacute un Magravester en Estudis

Hispagravenics Avanccedilats per la Universitat de Valegravencia Actualment eacutes becagraveria de investigacioacute

tot formant part del Personal Investigador en Formacioacute del Departament de Filologia

Espanyola on realitza la seua tesi doctoral sobre literatura de viatges des de medievals

fins a contemporanis amb especial atencioacute a lrsquoagravembit geogragravefic dels viatges en Orient a

la Ruta de la Seda Ha publicat diversos articles ressenyes i traduccions en revistes

especialitzades como Lectura y Signo Lemir Kamchatka Tirant o Quaderns de

Filologia i ha participat en diversos congressos cientiacutefics nacionals i jornades

internacionals Ha impartit en els passats cursos i imparteix en el present curs classes de

Literatura Medieval i Literatura Contemporagravenia en el Grau drsquoEstudis Hispagravenics

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

33

Resums de les ponegravencies i comunicacions per ordre drsquointervencioacute

1) Paolo Maggioni (Universitagrave del Molise) Corpi e miracoli nei testi agiografici

prima e dopo il XII secolo

Nei mille anni e piugrave che si egrave soliti definire come Medioevo le figure agiografiche i

santi hanno conosciuto modelli diversi che si sono sviluppati in stretta connessione con

la cultura di cui erano parte Agli inizi si trattava di leggende esemplari imperniate

semplicemente attorno a unrsquoimitatio Christi basata sul martirio Dopo il XII secolo con

il diffondersi di una nuova concezione di corpo ndash e quindi di piacere e di peccato ndash sono

maturati i tempi per lrsquoaffermazione di una figura come quella di Francesco drsquoAssisi

estremamente complessa e per certi versi rivoluzionaria poicheacute il suo corpo vivente egrave

santificato in una speciale imitazione di Cristo segnata dalle stimmate

Le legendae sanctorum sono state (e sono tuttora) redatte in un complesso sistema di

interazione reciproca tra vari fattori Il punto di partenza egrave la nascita e lo sviluppo di un

culto religioso non sempre (e in certe epoche assai raramente) basato su dati storici

incontrovertibili a cui fa seguito la composizione di un racconto che propone la vicenda

terrena del santo (o la crea) rielaborandola in unrsquoessenzialitagrave esemplare che soggiace ai

modelli culturali imperanti al tempo Il testo agiografico viene scritto in un tempo e in un

luogo ben definito ma spesso fa riferimento a altri tempi talvolta remoti e ci sono altri

tempi e altri luoghi ancora in cui il testo agiografico viene fruito ovvero letto spiegato

predicato in diversi momenti interpretativi e con differenti fruizioni

Crsquoegrave la lettura nel silenzio del refettorio sottoposta al silenzio dei monaci e crsquoegrave

lrsquointerpretazione data al testo agiografico proveniente da un pulpito per bocca di un

predicatore che utilizza una figura agiografica magari risalente a un millennio prima per

trasmettere efficacemente contenuti etici e dottrinali per lui attuali Ci sono poi santi

ammirabili e ci sono santi imitabili Ci sono dunque delle figure agiografiche oggetto di

devozione e molteplici loro interpretazioni

I miracoli e i miracoli che riguardano il corpo non sfuggono a queste dinamiche non

si tratta di resoconti cronachistici oggettivi e implacabili nel loro descrivere la realtagrave Si

tratta di interpretazioni di un genere tradizionale gli exempla a corredo della tradizione

agiografica filtrate attraverso la sensibilitagrave del proprio tempo

Il corpo ha avuto e ha un ruolo ambivalente Da una parte la resurrezione della carne

del corpo delle spoglie mortali dei defunti egrave una delle caratteristiche piugrave sconvolgenti

del Cristianesimo una particolaritagrave che ha fatto scandalo e che nei primi secoli ha

suscitato repulse per lrsquooscenitagrave che veniva percepita nelle attenzioni dedicate ai cadaveri

dei fedeli defunti Dallrsquoaltra il corpo recependo una visione del mondo comune

dellrsquoantichitagrave classica veniva visto come un fardello che al meglio poteva essere un

inutile peso ma che in piugrave era causa di tentazioni e di peccati non sempre evitabili

Questa ambivalenza egrave riscontrabile anche nelle narrazioni miracolistiche che

accompagnano la tradizione agiografica e su cui si impernia la devozione popolare Fin

dal racconto del Vangelo e degli Atti Gesugrave e i suoi apostoli sanano corpi ma queste

narrazioni conseguono come spiega bene giagrave Paolo di Tarso dal contesto storico e

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

34

culturale che presupponeva la produzione di miracoli e di prodigi per legittimare la

missione divina Ma quelli di Gesugrave e degli apostoli narrati nei vangeli e negli Atti erano

appunto miracoli di legittimazione Altra cosa egrave il miracolo che viene compiuto per

intercessione di un santo dalla tradizione consolidata come santrsquoAntonio ad esempio

esaudendo le preghiere devote e interessate dei fedeli Nella narrazione agiografica sono

visibili sfumature che riguardano la sanitagrave recuperata da parte dellrsquoorante i modi

dellrsquointervento risanatore Se il corpo egrave fonte di tentazioni allora in una visione

estremizzata non tutte le parti del corpo sono cosigrave degne di essere sanate e di essere

recuperate a una piena funzionalitagrave ma ce ne saranno alcune piugrave degne e altre meno

degne

In ogni caso intorno al XII secolo si fa strada accompagnata da una nuova lettura

delle opere aristoteliche e da un nuovo modo di intendere la medicina basata sulla copiosa

messe delle traduzioni di testi classici e soprattutto arabi una nuova concezione di corpo

che porta con seacute nuovi modi di intepretare i generi agiografici dalle legendae agli

exempla alle visiones Poicheacute il conoscere non egrave piugrave una vana curiositas si fanno strada

nuovi metodi di cura e i santi ne fanno uso Il corpo come quello di Francesco drsquoAssisi

puograve essere divinizzato dalle stigmate Il corpo come quello dei pellegrini al Purgatorio

di san Patrizio puograve recarsi nellrsquoAldilagrave Il corpo come quello di alcuni monaci bretoni

puograve raggiungere il Paradiso terrestre

2) Aacutengel Narro (Universitat de Valegravencia) Santo compasivo santo vengativo Las

dos caras de San Minaacutes en sus colecciones griegas de milagros

En la hagiografiacutea bizantina las colecciones de milagros se convertiraacuten en un geacutenero de

especial relevancia entre los siglos V-XV En el primer floruit de este tipo de textos nos

encontramos con los Milagros de San Minaacutes una recopilacioacuten de 13 milagros del santo

en el que se narran diferentes prodigios a eacutel atribuidos En la mayoriacutea de estos milagros

San Minaacutes ejerce una cierta proteccioacuten sobre los diferentes protagonistas de cada una de

las historias narradas Sin embargo el comportamiento del santo no siempre es

homogeacuteneo ante situaciones en cierta medida similares en las que tendremos como

protagonistas a un malhechor y a una viacutectima La ayuda a la viacutectima aparece como una

constante pero la reaccioacuten del santo para con el malhechor cambia y observaremos coacutemo

en ocasiones mostraraacute una gran compasioacuten mientras que otras veces se mostraraacute

implacable y vengativo

3) Begontildea Fernaacutendez Rojo (Universidad de Leoacuten) La maacutertir Eulalia sus mitos y

milagros como justificacioacuten de poder identidad y entidad en la Meacuterida tardoantigua

A traveacutes de la presente comunicacioacuten queremos presentar un estudio realizado sobre

la construccioacuten de poder e identidades en la Emerita tardoantigua en torno a la figura de

Eulalia maacutertir durante el periodo tardorromano Estudiaremos las diferentes referencias

literarias prestando una especial atencioacuten a la obra de Prudencio y a las tradiciones

posteriores con textos que aluden al siglo VI a las que contrastaremos brevemente con el

registro arqueoloacutegico de los siglos IV al VI Esta combinacioacuten de fuentes nos permitiraacute

conocer contrastar tanto la relevancia que su culto a traveacutes de sus mitos y milagros

adquirioacute al igual que su uso en la construccioacuten de identidades comunitarias

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

35

4) Antonio Pio di Cosimo (Universidad de Coacuterdoba Argentina) Adynata militari e

dimensione urbana agiografia locale e resistenza cittadina

Lrsquoincipit dellrsquoinno Akathistos ribadisce un cardine del cosmo romano specie

Tardoantico la laquoTeologia della Vittoriaraquo Una dottrina che trova applicazione anche

durante la resistenza ai lunghi assedi quale ulteriore espressione della potenza

taumaturgica della divinitagrave Il prodigium poi fonda un vero e proprio locus letterario ed

un ethnographische wandermotive che ritroviamo diffuso nella cultura cristiana Un

importante precedente si rinviene nella Vergine armata di spada che interviene nella

resistenza ed invita a respingere i nemici della sua Costantinopoli

Tale locus giustifica il fallimento dellrsquoassedio nemico e conserva un valore

propagandistico che colora la memoria e lrsquoeventologia cittadina Intuendo alcuni principi

basilari della psicologia di massa i miracoli veri o presunti tali devono essere considerati

un ottimo incentivo psicologico ai cittadini a resistere Il miracolo al pari o addirittura

meglio dellrsquoarringa dello stratega diventa uno strumento utile ad ottimizzare lrsquoefficienza

delle risorse umane possedute Egrave tutto umano il bisogno di ottenere un segno che

conferma il favore divino verso la cittagrave assediata Segni come le frequenti apparizioni di

santi in armatura sulle mura cittadine

Un favore che viene propiziato attraverso cerimonie religiose che coinvolgono la

popolazione e stemperano la tensione emotiva Cerimonie come le consuete processioni

dellrsquoicona venerata sulle mura della cittagrave Si genera una prassi che partendo dalle

processioni dallrsquoicona dellrsquoOdighitria patrona di Costantinopoli implica reflussi anche

nel sec XX come il volo dellrsquoicona della Madre di Dio su un aereo attorno Mosca per

ordine di Stalin durante lrsquoassedio di Hitler

5) Esteban Moreno Resano (Universidad de Zaragoza) Prodigios y milagros en el

campo de batalla en la literatura constantiniana

El orador profano Nazario en su discurso conservado en la coleccioacuten de Panegyrici

Latini y el obispo Eusebio de Cesarea en la Vita Constantini refieren sendos

acontecimientos de caraacutecter sobrenatural supuestamente ocurridos respectivamente en

el contexto de las guerras civiles de 312 y 324 Nazario recuerda coacutemo los Dioscuros se

mostraron a las tropas de Constantino mientras combatiacutean a los hombres de Majencio en

312 Por su parte Eusebio comenta que los soldados constantinianos avanzaban sin dantildeo

sobre sus enemigos protegidos por el laacutebaro en 324 La guerra entre Constantino y Licinio

creoacute el contexto en el que los autores cristianos sustituyeron a los profanos como

portavoces oficiales Despueacutes de la derrota de Licinio desaparecieron las referencias a

los mitos claacutesicos en la literatura palatina en cuyo lugar pasoacute a emplearse un nuevo

lenguaje inspirado en los predicados cristianos En efecto la religioacuten habiacutea adquirido un

protagonismo singular en esa contienda toda vez que Licinio invocaba la proteccioacuten de

los dioses tradicionales y Constantino la de la divinidad cristiana Los posicionamientos

religiosos del emperador habiacutean cambiado despueacutes de 324 al haber alcanzado un

compromiso maacutes firme con el cristianismo pero tambieacuten parece que la nueva fe se habiacutea

difundido ampliamente entre sus tropas desde entonces En consecuencia la

caracterizacioacuten de la guerra como bellum iustum seguacuten los argumentos de Nazario era

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

36

poco sugestiva para persuadir a los soldados a luchar En cambio Eusebio planteoacute con

las narraciones milagrosas una nueva concepcioacuten del servicio militar como ejercicio de

las virtudes cristianas

6) Sergi Grau (ICAC-Universitat de Barcelona) Miracles de filogravesofs entre

Diogravegenes Laerci i Eunapi de Sardes formes i funcions

En aquest treball srsquoanalitza el contrast existent entre els miracles realitzats pels filogravesofs

grecs antics que apareixen en les Vides i doctrines dels filogravesofs meacutes ilmiddotlustres de Diogravegenes

Laerci (segle III dC) i les posteriors Vides de filogravesofs i sofistes drsquoEunapi de Sardes (finals

del segle IV dC) passant per la Vida drsquoApolmiddotloni de Tiana de Filogravestrat Aquesta anagravelisi

permet apreciar que malgrat les importants diferegravencies en formes i funcions la distagravencia

ideologravegica que separa la concepcioacute de lrsquoactivitat filosogravefica entre aquests autors i egravepoques

no eacutes pas tan gran com sovint pretenen els estudiosos alhora que ofereix un punt de

contrast sogravelid per a la caracteritzacioacute de la teuacutergia i el θειασμός dels θεῖοι ἄνδρες i tambeacute

per als contactes i divergegravencies amb els miracles dels sants cristians

7) Chiara Di Serio (Universitagrave di Roma La Sapienza) Gaio Giulio Solino e la

mitizzazione dellIndia nellimmaginario occidentale

Il presente lavoro si concentra sullrsquoanalisi di una sezione dei Collectanea Rerum

Memorabilium di Caio Giulio Solino Essa contiene una descrizione del luogo e delle

meraviglie dellrsquoIndia Il testo risale forse al III secolo d C Si tratta di unrsquoopera che

descrive il territorio indiano come uno spazio simbolico non ancora civilizzato

Tale ricerca approfondisce le dinamiche sottese allrsquointerno del testo partendo

dallrsquoanalisi del percorso narrativo che enuncia una serie di dati sulle popolazioni mitiche

di quel territorio caratterizzate per lo piugrave da tratti mostruosi come quelli dei Monoculi

ad esempio e sui loro costumi anchrsquoessi fantastici e del tutto improbabili come quelli

delle donne che partoriscono a soli 5 anni e non vivono piugrave di 8 anni Lo spazio indiano

poi egrave popolato da mostri e animali selvatici nasconde tesori incommensurabili e la sua

vegetazione egrave straordinariamente rigogliosa Inoltre vi sono anche straordinari fenomeni

atmosferici La narrazione dunque si sposta da una dimensione storica reale ad una

dimensione inattuale destorificata Essa egrave solo un esempio tra i tanti delle descrizioni

dellrsquoIndia fornite dagli scrittori greci e latini

Dunque lrsquointeresse primario di tale studio egrave volto a dimostrare come il testo di Solino

riveli i meccanismi con cui il pensiero occidentale abbia proiettato al suo interno una

descrizione ldquomiticardquo dellrsquoIndia che risulta essere al tempo stesso un territorio attraente e

terribile La mitizzazione dellrsquoaspetto etno-geografico emerge prepotentemente per

rafforzare un dispositivo di identificazione del seacute e di esclusione dellrsquoAltro che deve

essere oggetto di dominio da parte del mondo occidentale Attraverso un processo di

ldquocolonizzazionerdquo dellrsquoimmaginario al fine di giustificare la propria superioritagrave la cultura

del mondo classico trasferisce su un piano simbolico e immaginifico la diversitagrave e la

presunta inciviltagrave dei popoli e dei territori con cui viene a contatto

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

37

8) Israel Muntildeoz Gallarte (Universidad de Coacuterdoba) El relato del leoacuten bautizado

en el contexto de la literatura cristiana primitiva

9) Serena Ferrando (Liceo scientifico Issel) Visiones oniacutericas y cuevas profundas

el viaje del milagro que se hace mito

Los milagros no consisten solo en gestos evidentes de los dioses en el mundo pueden

tener la inconsistencia de los suentildeos que habitan en lo inmaterial y toman forma en el

mundo material pueden comportar la aparicioacuten milagrosa de objetos extraordinarios de

valencias simboacutelicas Los antiguos frecuentemente colocan estos objetos caracterizados

por una admirable inmovilidad en las profundidades de la tierra Asiacute si el suentildeo

milagroso visita a alguien que duerme inmoacutevil y comporta que la realidad en desarrollo

y movimiento sea aquella oniacuterica que interpretada llevaraacute a cabo las acciones prescritas

el objeto milagroso en las profundidades de la tierra estaacute completamente inmoacutevil pero de

eacuteste se produce movimiento Mi intervencioacuten estudiaraacute la comparacioacuten entre dos objetos

milagrosos aparentemente antiteacuteticos la figura humana colosal con el cuerpo de varios

metales en el suentildeo de Nabucodonosor (Daniel II) que ha inspirado a Dante Alighieri en

la Divina Comedia (Infierno XIV) para su ldquoviejo de Cretardquo en las profundas cuevas del

monte Ida y el anillo de Gige que hace invisibles del que habla Platoacuten en la Repuacuteblica

encontrado en una cueva profunda en el dedo de un guerrero muerto dentro de un gran

caballo de bronce El milagro que vuelve de las visiones oniacutericas o de las cuevas

profundas parece la resiliencia de irracionales saberes ancestrales que la filosofiacutea racional

de los Griegos ha metaforizado y exorcizado bajo la forma narrativa y controlable del

mito

10) Catalina Monserrat Roig (Universitat de les Illes Balears) Faunos saacutetiros y

otras criaturas en los Comentarios de erudicioacuten de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten

Los mitos y los personajes mitoloacutegicos grecorromanos aparecen en muacuteltiples pasajes

de Bartolomeacute Jimeacutenez Patoacuten humanista del Siglo de Oro Por su ortodoxia religiosa y su

posicioacuten de notario del Santo Oficio de la Inquisicioacuten de Murcia los asuntos mitoloacutegicos

no se libran de la voluntad de adoctrinamiento el fomento de la devocioacuten y la

cristianizacioacuten de los autores claacutesicos que caracterizan los textos del humanista Asiacute la

invocacioacuten a Fauno de Hor carm 3 18 que traduce y comenta en el Libro decimosexto

de sus Comentarios de erudicioacuten le permite tratar y reinterpretar desde su particular

oacuteptica cristiana seres como faunos saacutetiros monstruos mitad hombres mitad animales y

aun otros que aparecen en textos de la literatura claacutesica cristiana medieval y

contemporaacutenea al autor

11) Joan Mut (Universitat de les Illes Balears) El tema de Safo tornada a la vida per

la muacutesica en la pintura decimonogravenica el poder taumatuacutergic de la muacutesica en el mite

clagravessic

Al Saloacute de 1821 Louis Ducis va presentar una obra amb un tiacutetol curioacutes Safo tornada

a la vida gragravecies a lencant de la muacutesica El tema basat fonamentalment en un passatge

de les Heroides dOvidi donava continuiumltat al motiu molt meacutes conegut i tractat de Safo a

la roca de Legraveucade perograve ho feia segons la progravepia criacutetica de legravepoca des dun punt de vista

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

38

molt meacutes neuf et inteacuteressant El poder revivificant de la muacutesica eacutes un togravepic que ve dantic

i que evidentment cal posar en relacioacute amb el mite dOrfeu No obstant en aquest cas

en tractar-se de la resurreccioacute dun personatge histograveric ens doacutena una idea forccedila meacutes

complexa i profunda de la imbricacioacute entre histograveria literatura mite i miracle tant en la

tradicioacute clagravessica com en luacutes -i abuacutes- que daquesta tradicioacute en van fer el neoclassicisme i

el romanticisme europeus

12) Sandra Peacuterez Roacutedenas (Universitat de Valegravencia) 22 de Juliol Santa Magdalena

i dia de la caniacutecula

Sabem que la tradicioacute hagiogragravefica medieval ha posat en relacioacute la figura biacuteblica de

Maria Magdalena amb el periacuteode de la caniacutecula el periacuteode meacutes caloroacutes de lrsquoany Ens

ajuda a reconegraveixer aquesta relacioacute establerta per la tradicioacute medieval el fet de que el dia

22 de juliol eacutes el dia en que tingueacute lloc la Inundacioacute del dia de Maria Magdalena No eacutes

casual que srsquoidentifique la festivitat de la Magdalena personatge femeniacute biacuteblic que

excelmiddotleix per la seua lasciacutevia a aquesta data la segona quinzena de juliol periacuteode

considerat de magravexima activitat sexual de les femelles Trobem ja als Treballs i Dies

drsquoHesiacuteode almiddotlusions a aquest patroacute cronologravegic A banda hem trobat tambeacute un mite

medieval de la Provenccedila que tracta el tema de lrsquoaparicioacute sobtada drsquoaigua en abundagravencia

durant la festivitat de Santa Magdalena Eacutes tambeacute important esmentar que la protagonista

drsquoaquest mite sigui precisament una de les dones meacutes odiades a la histograveria de la humanitat

Aquest fet ens ha exigit parlar del pensament irracional grec i hebreu Aixiacute doncs el culte

a la Magdalena del qual es parla a aquest mite provenccedilal podria molt possiblement estar

remuntant a un antic culte pagagrave

13) Juanjo Pomer (Universitat de Valegravencia) Focs que no cremen i altres miracles a

Aquilmiddotles Taci i Heliodor amb els seus paralmiddotlels a la literatura cristiana

Les pires han sigut el destiacute drsquoalguns herois i heroiumlnes una condemna molt recurrent i

un castic que a causa de determinades i diverses circumstagravencies han pogut ser esquivades

convenientment per aquests models literaris El motiu de les fogueres inofensives es troba

a diferents cultures El nostre objectiu seragrave repassar alguns testimonis -en el sentit

etimologravegic del terme- en la literatura cristiana i tambeacute en la grega antiga tot i atenent les

seues sorprenents similituds Heliodor mostra la seua protagonista Cariclea evitant els

efectes del foc en dues situacions en un injust proceacutes mogut per gelosia semblant al

drsquoaltres tradicions i en una ordalia per a demostrar la seua virtut similar a primera vista

a la que ens presenta Aquilmiddotles Taci perograve amb un rerefons ben diferent

14) Rafael Beltraacuten amp Karolina Zygmunt (Universitat de Valegravencia) La doncella el

dragoacuten y el brazo santo mito y milagros de una reliacutequia de San Juan hallada en

Constantinopla por los viajeros de la Embajada a Tamorlaacuten (1403)

15) Tomagraves Martiacutenez Romero (Universitat Jaume I de Castelloacute) Els mites traduiumlts

pena i glograveria de la transmissioacute cultural a ledat mitjana

La traduccioacute va ser la via meacutes directa de coneixement dels mites antics durant la baixa

Edat Mitjana Els seus responsables perograve es van haver drsquoenfrontar amb el problema de

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

39

la transferegravencia drsquouns referents que no tenien correlacioacute real en el moacuten medieval per la

qual cosa srsquohi produiumlren desfasaments errors i incomprensions constants Una de les

dificultats meacutes evidents fou acomodar una cultura pagana als esquemes del cristianisme

vigent La lectura almiddotlegograverica esdevingueacute sens dubte el remei utilitzat meacutes frequumlentment

per a resoldrersquol perograve lrsquouacutenic En aquesta ponegravencia es repassen tots aquests aspectes de la

traduccioacute medieval i de la creacioacute literagraveria de tema mitologravegic

16) Joan Mahiques (Universitat Jaume I de Castelloacute) Simogravenides protegit dels deacuteus

per terra i mar

Del poeta Simogravenides de Ceos srsquoexpliquen dues anegravecdotes on eacutes protegit de manera

miraculosa per deacuteus o per difunts en un cas se salva de morir sota un palau que srsquoesfondra

uns segons despreacutes que ell nrsquohaja eixit per atendre uns joves que el solmiddotlicitaven en altre

cas un difunt lrsquoadverteix que no srsquoembarque en un vaixell que poc despreacutes naufraga

Aquestes anegravecdotes van circular a lrsquoEdat Mitjana i a meacutes presenten un seguit drsquoelements

argumentals comuns en altres exemples medievals degudament cristianitzats Per altra

banda lrsquoexemple del naufragi evitat srsquoha de relacionar amb un cicle rondalliacutestic que

Aarne Thompson i posteriorment Uther anomenen ldquoThe Grateful Deadrdquo

17) Carmen Saacutenchez Mantildeas (Universidad de Zaragoza) Myth and miracle in

Herodotus The case of Demaratusrsquo parents

The account of Spartan king Demaratusrsquo family background and birth offers one of the

most interesting combinations of myth and miracle that can be found in Herodotusrsquo

Histories The whole story pivots on two apparitions imbued with myth On the one hand

Helenrsquos myth permeates the physical transformation of Demaratusrsquo mother who upon the

intervention of a mysterious woman miraculously becomes very beautiful On the other

Heraclesrsquo myth is at the root of Demaratusrsquo conception in which a supernatural presence

is involved This paper explores in what manner and for what purposes Herodotus

incorporates these inherited mythical structures and miraculous aspects some of whose

features appear in subsequent literatures in his narrative The examination shows that

Herodotusrsquo use of these elements closely follows the Greek tradition but at the same time

defies his readersrsquo presumptions being open to a wide range of interpretation

18) Eleni Krikona (Universitaumlt Hamburg) The epiphany of the Tyrannicides and

Theseus during the Persian Wars

The political worship of the Tyrannicides Harmodios and Aristogeiton forged in

Athens during the last decade of the sixth century BCE onwards and that of Theseus

reorganized at the same period were strictly associated with the newly-established -by

Kleisthenes the Alcmeonid- Athenian constitution as well as with the construction of the

political identity of the Athenians In the military enterprises against the Persians which

followed the emergence of Democracy the Athenian citizens spread the rumor that they

witnessed the epiphany of the most important Athenian hero in the battlefield Theseus

the traditional attic hero appeared during the battle of Marathon to inspire courage and

strength to the outnumbered Athenian fighters who finally managed to defeat the vast

Persian Empire The role of Theseus though was proved highly important also in 480

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

40

when he provided shelter to the women and children of Athens in his birth place Troezen

Moreover the Tyrannicides the political role-models of the young Athenians that had

ended the long period of tyranny in the city are also present in 490 In Herodotusrsquo

narrative of the Battle of Marathon Miltiades invokes the Tyrannicides to encourage

Callimachus to cast to the deciding vote to engage with the Persians like them

Callimachus can free Athens

The present paper aims at shedding some light on the way the Athenians associated

these heroic worships with their great military victories against the Persians in order to

further promote these political cults through which they worshiped both their political

Self and the newly-established constitution The strength of the constitution was

considered to be the main responsible for the great Athenian military victories against

Persia upon which Athens would soon base ideologically the construction of its naval

Empire

19) Marinela Garcia Sempere amp Lluacutecia Martiacuten Pascual (Universitat drsquoAlacant)

Dones sagravevies Santa Caterina dAlexandria

20) Ineacutes Rodriacuteguez Goacutemez (Universitat de Valegravencia) El mito de Orfeo y Euriacutedice en

los oriacutegenes del melodrama

El mito de Orfeo va ligado al nacimiento de un nuevo geacutenero teatral en Italia en el

siglo XVII el melodrama Los miembros de la florentina Camerata dersquo Bardi en su afaacuten

por reconstruir el teatro claacutesico en la unioacuten de muacutesica y recitacioacuten crearon la base para

el desarrollo del teatro musical que posteriormente se conocioacute como ldquooacuteperardquo En su origen

los muacutesicos de la Camerata trabajaron para eliminar lo que sintieron como impropiedades

derivadas de la representacioacuten de obras totalmente cantadas y por tanto artificiosas Por

este motivo recurrieron a la representacioacuten del mito de Orfeo semidios cantor que

posibilitaba la verosimilitud en obras totalmente cantadas La primera representacioacuten del

mito de Orfeo fue la que se realizoacute en Florencia en 1600 con el tiacutetulo de Euridice

considerada el origen del melodrama Durante antildeos Orfeo y Euridice dominaron la escena

liacuterica pero cada representacioacuten antildeadioacute o modificoacute algunos de los elementos del mito para

adaptarlo al tipo de espectaacuteculo al puacuteblico y al motivo de la fiesta en la que se incluiacutea su

escenificacioacuten Nos proponemos analizar el mito de Orfeo y Euridice en las diferentes

interpretaciones y adaptaciones presentes en el teatro italiano Repasaremos y

analizaremos las diferentes versiones en las que el mito viene alterado

21) Montserrat Camps Gaset (Universitat de Barcelona) Magravegia negra i miracle

cristiagrave hi ha antecedents grecs del mite de Faust

Als comenccedilaments del cristianisme van aparegraveixer juntament amb les controvegraversies

teologravegiques i la construccioacute drsquoun discurs racional relats diversos que explicaven la

confrontacioacute de veritat i mentida a traveacutes de miracles i de relats de magravegia Algunes

drsquoaquestes figures de mags o taumaturgs representaven lrsquoenfrontament entre maneres

diferents drsquoentendre el cristianisme com ara el gnosticisme amb Simoacute el Mag en

oposicioacute a lrsquoapogravestol Pere Drsquoaltres relats manifestaven el conflicte del nou monoteisme

amb les pragravectiques populars de magravegia i control de les forces naturals Si beacute la bruixeria i

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

41

la figura del mag nigromant existeixen tambeacute en textos grecs no cristians de lrsquoegravepoca hi

ha narracions cristianes que expliquen pactes amb el diable i la victograveria final de la fe en

el Crist de vegades en el marc de controvegraversies teologravegiques La magravegia negra el pacte

amb el diable els ajudants en figura de famulus domegravestic apareixen en la llegenda de

Cebriagrave drsquoAntioquia i de Justina i en les diferents versions de la narracioacute dels segles III i

IV que despreacutes lrsquoemperadriu Eudogravecia al segle V convertiragrave en poema Meacutes tard hi ha

drsquoaltres narracions que expliquen tambeacute pactes amb el diable en oposicioacute a prodigis

divins com la llegenda de Teogravefil al segle VI Molts drsquoaquests relats especialment el de

Cebriagrave tingueren tradicioacute medieval a traveacutes de fonts llatines i alguns erudits hi han vist

els antecedents grecs de la narracioacute anogravenima alemanya sobre Faust i del tractament literari

posterior fet per Marlowe Goethe i Calderoacuten de la Barca

22) Sogravenia Gros (GIRLC UNED Girona) La imatge de Bacus en el Curial e Guumlelfa

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes elaborar un estat de la quumlestioacute actualitzat a

lrsquoentorn de la imatge de Bacus en la novelmiddotla cavalleresca catalana Curial e Guumlelfa En

primer lloc es presenta un estudi de la figura de Bacus com a divinitat de la inspiracioacute

poegravetica en autors grecs i llatins i un recorregut per alguns textos medievals proposats

com a fonts de la novelmiddotla Srsquoofereix una revisioacute de la bibliografia publicada sobre aquest

aspecte en el Curial fins als treballs meacutes recents i srsquoanalitza la presegravencia (o absegravencia) de

Bacus en textos o manifestacions artiacutestiques coetagravenies Per finalitzar srsquoexposa una

proposta drsquointerpretacioacute sobre el passatge de Bacus en el Curial

23) Jordi Redondo (GIRLC Universitat de Valegravencia) El motiu del cigne del culte

drsquoApollo a la narracioacute tardomedieval

La presegravencia del cigne a la mitologia grega srsquoassocia de manera constant amb el deacuteu

Apollo en tant que representant de la primera funcioacute com a divinitat protectora de la

muacutesica lrsquoendevinacioacute i la poesia Perograve el cigne tambeacute representa la puresa i la

immortalitat i eacutes aixiacute com el seu paper a la cultura escatologravegica grega va tenir una

continuiumltat a la tradicioacute cristiana

24) Ioannis Kioridis (Hellenic Open University) Maximuacute Maximoacute Maximila la

figura de la amazona en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis

La presente comunicacioacuten se ocupa de la figura mitoloacutegica de la amazona Maximuacute

que aparece con varios nombres en el poema eacutepico bizantino de Diyeniacutes Akritis del que

conservamos hoy seis manuscritos en lengua griega (s XIII-XVII) La amazona

constituye la mayor antagonista del heacuteroe principal del poema Ambas figuras actuacutean en

la zona fronteriza del Eacuteufrates en la que Diyeniacutes lucha contra los aacuterabes y los bandidos

En una breve introduccioacuten el ponente se refiere al argumento del poema la etimologiacutea

del teacutermino amazona y la presencia de la figura de Maximuacute en las fuentes mitoloacutegicas

antiguas y en la tradicioacuten de Asia Minor La figura de la amazona constituye uno de los

maacutes interesantes elementos mitoloacutegicos que se detectan en la eacutepica de Diyeniacutes Es la

antagonista maacutes valiente del Akritis y llega para enfrentarse con el heacuteroe cuando eacutel ya

habiacutea derrotado a un dragoacuten a un leoacuten y a los aliados de Maximuacute los apelates quienes

por fin piden su ayuda frente a Diyeniacutes El investigador analiza los dos combates

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

42

singulares de la amazona con Diyeniacutes tal como se presentan en todos los manuscritos

Encuentra las semejanzas y las diferencias en el manejo del tema estudia las fuentes de

los dos episodios y describe su papel funcional dentro del poema eacutepico El estudio se

cierra con una conclusioacuten y bibliografia baacutesicas Para el estudioso es el manuscrito de El

Escorial (E) que maneja la figura de la amazona de una manera auteacutenticamente eacutepica

Dicho manuscrito popular preserva el espiacuteritu auteacutentico de la perdida primera redaccioacuten

del poema en lengua vernaacutecula (s XII)

25) Helena Rovira Cerdagrave (GIRLC) El mut que parla entre estratagema i miracle

Srsquoestudien diversos episodis de tradicioacute clagravessica i medieval on apareix un mut que

sobtadament i de manera totalment inesperada es posa a parlar Aquest motiu teacute un doble

vessant en alguns casos es produeix realment un fet meravelloacutes que no sembla ser

explicable a traveacutes de les lleis de la natura perograve en altres casos la mudesa merament

fingida eacutes el recurs que algun astut personatge procura emprar per ordir un engany

26) Sofia Saacuteez (Universitat de Valegravencia) Somnia imperii en Herogravedot i les literatures

medievals

27) Vivian L Navarro Martiacutenez (Universitat de Valegravencia) El travestiment

mitologravegic com a eina criacutetica als fragments cogravemics el cas de Neacutemesis i Dionisalexandre

de Cratiacute

El tractament dels temes mitologravegics a la comegravedia grega eacutes un dels recursos meacutes antics

drsquoaquest gegravenere el qual es troba testimoniat ja a la comegravedia dograverica pel fet que els

espectadors coneixen beacute la gran majoria dels personatges gragravecies a la tragegravedia i els poemes

egravepics La comegravedia doncs presenta una gran profusioacute de tiacutetols que fan referegravencia a

personatges o episodis de lrsquoesfera del mite tot i que pragravecticament totes les obres

considerades mitologravegiques ens han arribat en estat fragmentari Drsquoaltra banda lrsquouacutes de

lrsquoeina mitologravegica ha estat classificat en dues categories la parogravedia mitologravegica i el

ldquotravestimentrdquo dels personatges miacutetics elements que no es desenvolupen de la mateixa

manera Al nostre treball tractarem la nocioacute de ldquotravestimentrdquo mitologravegic bastant-nos

fonamentalment en dos obres fragmentagraveries de Cratiacute la Neacutemesis i el Dionisalexandre els

quals tracten el mite del judici de Paris i el naixement drsquoHegravelena Tot seguit ens fixarem

en la finalitat criacutetica amb la qual aquest mite i els seus personatges podrien haver estat

emprats per Cratiacute eacutes a dir atacar Pegravericles i la seua poliacutetica

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

43

Repertori bibliogragravefic

11 Mite

Bermejo JC Introduccioacuten a la sociologiacutea del mito griego Madrid 1979

Bermejo JC Mito y parentesco en la Grecia arcaica Madrid 1980

Bermejo Barrera JC amp F Diacuteez Platas Lecturas del mito griego Madrid 2002

Braswell BK Mythological Innovation in the Iliad CQ 21 1971 16-26

Brelich A Gli eroi greci un problema storico-religioso Roma 1958

Bremmer J La plasticiteacute du mythe Meacuteleacuteagre dans la poeacutesie homeacuterique in C Calame

(ed) Meacutetamorphoses du mythe en Gregravece antique Ginebra 1988 37-56

Burkert W Mito e rituale in Grecia Struttura e storia RomaBari 1991 (= Structure

and History in Greek Mythology and Ritual Berkeley 1979)

Burkert W Structure and History in Greek Mithology and Ritual BerkeleyLos Angeles

1979

Calame C Mythologiques de GS Kirk structures et fonctions du mythe QUCC 14

1972 117-135

Clua Serena JA El rostre de la medusa Manual de mitologia grega en els seus textos

literaris Lleida 2010

Detienne M La invencioacuten de la mitologiacutea Madrid 1985 (= Pariacutes 1981)

Diel P El simbolismo en la mitologiacutea griega Barcelona 19852 (= Le symbolisme dans

la mythologie grecque Paris 1966)

Edmonds R Myths of the Underworld Journey Plato Aristophanes and the Orphic

Gold Tablets Nova York 2004

Edmunds L (ed) (1990) Approaches to Greek Mythology BaltimoreLondon

Eliade M Cosmos and History The Myth of the Eternal Return New York 1959

Eliade M Myth and Reality New York 1963

Grant M amp J Hazel Diccionari de mitologia clagravessica Barcelona 1997

Grimal P Diccionario de la mitologiacutea griega y romana Barcelona 1965

Hansen W (2002) Meanings and Boundaries Reflections on Thompsons Myths and

Folktales in G Schrempp amp W Hansen (edd) Myth A New Symposium Indiana

UP 2002 19-28

Hofmann E Qua ratione eacutepos mythos aicircnos logos in antiquo Graecorum sermone

adhibita sint Diss Goumlttingen 1922

Kirk GS El mito su significado y funciones en la Antiguumledad y otras culturas

Barcelona 1985 (= Londres 1970)

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

44

Kirk GS La naturaleza de los mitos griegos Barcelona 1984

Leacutevi-Strauss C Mythologiques Paris 1966-1971

Leacutevy-Bruhl P Lacircme primitive Paris 1963 (= 1927)

Loacutepez Eire A amp MH Velasco Loacutepez La mitologiacutea griega lenguaje de dioses y

hombres Madrid 2012

Morgan KA Myth and Philosophy from the Presocratics to Plato Cambridge 2000

Muumlller M Mitologiacutea comparada Barcelona 1988 (= 1856)

Nagy G Greek Mythology and Poetics IthacaNew York 1992

Nestle W Vom Mythos zum Logos Selbstentfaltung des griechischen Denkens Stuttgart

1966 (=Historia del espiacuteritu griego Desde Homero hasta Luciano Barcelona 1940)

Pinsent J Mitologia grega Barcelona 1989

Powell BB A Short Introduction to Classical Myth Prentice Hall 2002

Propp V Morfologiacutea del cuento popular Madrid 1971

Ramos Jurado EA El mito en los presocraacuteticos in JA Loacutepez Feacuterez (ed) Mitos en

la literatura griega arcaica y claacutesica Madrid 2002 125-150

Rocca-Serra G Naissance de lexegegravese alleacutegorique et naissance de la raison in J-F

Matteacutei (ed) La naissance de la raison en Gregravece Paris 1992 77-82

Sariol J Cucurella S amp C Moncau La mitologia clagravessica literatura art muacutesica

Barcelona 1994

Svenbro J Senofane la critica dei miti La parola e il marmo Alle origini della

poetica greca Torino 1984 (= La parole e le marbre Aux origines de la poeacutetique

grecque Lund 1976) 79-100

Thompson S (ed) Motif-Index of folk literature a classification of narrative elements

in folktales ballads fables myths medieval romances exempla fabliaux jest-books

and local legends Urbana 1955-1958

Vernant J-P Mito y pensamiento en la Grecia antigua Barcelona 1983 (= Paris 1973)

Willcock MM Mythological Paradeigma in the Iliad CQ 14 1964 141-154

12 Miracles

Aigrain R Lrsquohagiographie Ses sourcesndashSes meacutethodesndashSon histoire Paris Bloud amp

Gay 1953

Aufhauser JB Miracula S Georgii Leipzig Teubner 1913

Brown P laquoThe Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquityraquo JRS 61 1971

80-101

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

45

Caseau B laquoParfum et gueacuterison dans le christianisme ancien des huiles parfumeacutees des

meacutedecins au myron des saints byzantinsraquo in V Boudon-Millot amp B Pouderon (ed)

Les Pegraveres de lEacuteglise face agrave la science meacutedicale de leur temps Paris Beauchesne

2005 141-192

― laquoOrdinary Objects in Christian Healing Sanctuariesraquo LAA 5 625-654

Connor CL amp WR Connor The Life and Miracles of Saint Luke of Steiris Brookline

Hellenic College Press 1994

Crisafulli VS amp JW Nesbitt The Miracles of St Artemios A Collection of Miracle

Stories by an Anonymous Author of Seventh-Century Byzantium Leiden ndash New York

ndash Koumlln EJ Brill 1997

Davis SJ The Cult of St Thecla A Tradition of Womenrsquos Piety in Late Antiquity Oxford

amp New York Oxford University Press 2001

Delehaye H laquoSynaxarium et Miracula S Isaiae prophetaeraquo AB 42 1924 257-265

― laquoLes recueils antiques de miracles des saintsraquo AB 43 1925 5-85

Deubner L Kosmas und Damian Texte und Einleitung Leipzig amp Berlin Teubner

1907

Dudley M amp G Rowell The Oil of Gladness Anointing in the Christian Tradition

London SPCK 1993

Efthymiadis S laquoGreek Byzantine collections of miracles A chronological and

bibliographical surveyraquo SO 74 1999 195-211

― laquoCollections of Miracles (Fifth-Fifteenth Centuries)raquo in S Efthymiadis (ed) The

Ashgate Research Companion to Byzantine Hagiography Volume II Genres and

Contexts Burlington Ashgate 2014 103-142

― laquoLe monastegravere de la Source agrave Constantinople et ses deux recueils de miracles Entre

hagiographie et patrographieraquo REByz 64-65 2006-2007 283-309

Fernaacutendez Marcos N Los Thaumata de Sofronio Contribucioacuten al estudio de la

incubatio cristiana Madrid CSIC 1975

Festugiegravere AJ Collections grecques de miracles Sainte Thegravecle Saints Cocircme et

Damien Saints Cyr et Jean (extraits) Saint Georges Paris Eacuteditions A Et J Picard

1971

Flusin B Saint Anastase le Perse et lrsquohistoire de la Palestine au deacutebut du VIIe siegravecle

Vol I Paris Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1992

Gascou J Sophrone de Jeacuterusalem Miracles des saints Cyr et Jean Paris Eacuteditions De

Boccard 2006

Halkin F Hagiographica inedita decem Turnhout amp Leuven Brepols amp Leuven

University Press 1989

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

46

Hanson JS laquoDreams and visions in the Graeco-Roman World and Early Christianityraquo

ANRW 23 1980 1395-1427

Johnson SF laquoMiracles of Saint Theklaraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans)

Miracle Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press

1-201

Kaestli J-D amp W Rordorf laquoLa fin de la vie de Thegravecle dans les manuscrits des Actes

de Paul et Thegravecle Eacutedition des textes additionnelsraquo Apocrypha 25 2014 9-101

Kazdhan A laquoTwo Notes on the Vita of Anastasios the Persianraquo in CN Constantinides

NM Panagiotakes E Jeffreys amp AD Angelou (eds) Φιλέλλην Studies in Honour of

Robert Browning Venezia Istituto ellenico di studi bizantini e postbizantini 1996

151-157

Laurent V La vita retractata et les miracles posthumes de saint Pierre drsquoAtroa

Bruxelles Socieacuteteacute des Bollandistes 1958

Lecoz R laquoLes Pegraveres de lrsquoEacuteglise grecque et la meacutedecineraquo BLE 98 1997 137-154

Lemerle P Les plus ancians recueils des miracles du saint Deacutemeacutetrius Vol I Paris

Eacuteditions du centre national de la recherche scientifique 1979

Loacutepez Salvaacute M laquoEl suentildeo incubatorio en el cristianismo orientalraquo CFC 10 1976 147-

188

Maraval P Lieux saints et pegravelerinages dOrient Histoire et geacuteographie Des origines agrave

la conquecircte arabe Paris Eacuteditions du Cerf 1985

Miller TS laquoThe Legend of Saint Zotikos according to Constantine Akropolitesraquo AB

112 1994 339-376

Nieto Ibaacutentildeez JM San Cosme y San Damiaacuten Vida y milagros Madrid Biblioteca de

Autores Cristianos 2014

Novembri V laquoLa poleacutemique contre les meacutedecins et la meacutedicine des paiumlens dans

lrsquohagiographie chreacutetienne les dossiers des saints Cocircme et Damienraquo in A Capone (ed)

Lessico argomentazioni e strutture retoriche nella polemica di etagrave cristiana (III-V

sec) Turnhout Brepols 2013 117-135

Ousterhout RG laquoWater and Healing in Constantinople Reading the Architectural

Remainsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in

Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015 64-77

Pratsch T Der hagiographischen Topos Griechische Heiligenviten in

mittelbyzantinischer Zeit Berlin amp New York Walter de Gruyter

Pitarakis B laquoLight Water and Wondrous Creatures Supernatural Forces for Healingraquo

in B Pitarakis (ed) Life is Short Art Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul

Pera Museum Publications 2015 42-63

Rosenqvist JO laquoThree Trapezuntine Notesraquo ByzSlav 54 1993 288-299

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325

47

― laquoMiracles and Medical Learning The case of St Eugenios of Trebizondraquo ByzSlav

56 1995 461-469

― The Hagiographic Dossier of St Eugenios of Trebizond in Codex Athous Dionysiou

154 A Critical Edition with Introduction Translation Commentary and Indexes

Uppsala Acta Univ Ups 1996

Ruggieri V laquoἈπομυρίζω (μυρίζω) τὰ λείψανα ovvero la genesi drsquoun ritoraquo JOumlB 43 21-

35

Sfameni Gasparro G laquoSogni visioni e culti terapeutici nel Cristianesimo dei primi

secoli Ciro e Giovanni a Menouthis e Tecla a Seleuciaraquo Hormos 9 2007 321-343

Talbot A-M Faith Healing in Late Byzantium The Posthumous Miracles of the

Patriarch Athanasios I of Constantinople by Theoktistos the Stoudite Brookline MA

1983

― laquoThe Posthumous Miracles of St Photeineraquo AB 112 1994 85-114

― laquoLife of St Theodora of Thessalonikeraquo in A-M Talbot (ed) Holy Women of

Byzantium Ten Saintsrsquo Lives in English Translation Washington DC Dumbarton

Oaks 159-237

― laquoThe anonymous Miracula of the Pege shrine in Constantinopleraquo Paleoslavica 10

2002a 222-228

― laquoTwo accounts of miracles at the Pege shrine in Constantinopleraquo in V Deacuteroche D

Feissel C Morrison amp C Zuckerman (eds) Meacutelanges Gilbert Dagron Ouvrage

publieacute avec le concurs de la Fondation Ebersolt du Collegravege de France Paris

Association des Amis du Centre drsquoHistoire et de Civilization de Byzance 2002b 605-

615

― laquoAnonymous Miracles of the Pegeraquo in A-M Talbot amp SF Johnson (trans) Miracle

Tales from Byzantium Cambridge MA amp London Harvard University Press 2012

203-297

― laquoHoly Springs and Pools in Byzantine Constantinopleraquo in P Magdalino amp N Engin

(ed) Istanbul and Water Leuven ndash Paris ndash Bristol Peeters 2015a 161-174

― laquoConstantinople City of Miraculous Healingsraquo in B Pitarakis (ed) Life is Short Art

Long The Art of Healing in Byzantium Istanbul Pera Museum Publications 2015b

78-88

Talbot A-M amp AP Kazhdan laquoThe Byzantine Cult of St Photeineraquo ByzF 20 1994

103-112

Teja R laquoDe Menute a Abukir La suplantacioacuten de los ritos de la incubatio en el templo

de Isis en Menute (Alejandriacutea)raquo Ilu 18 2007 99-114

Van de Vorst C laquoLa Vie de S Eacutevariste higoumegravene agrave Constantinopleraquo AB 41 1923

288-325