1
L’entrevista El carret on se serveixen les postres d’El Celler de Can Roca; el Klic-Klic, que és la primera joguina eròtica 3.0; una bomba d’aigua intel·ligent; tamborets que reciclen pals de rem dels anys seixanta... Són alguns dels dissenys de l’estudi d’Andreu Carulla. Situat a Banyoles, la revista d’interiorisme World Papers el va triar com “un dels estudis més destacats de Barcelona”. Què hi ha darrere de cada produc- te que dissenya el seu estudi? Bàsicament, treballem amb uns va- lors molt marcats, tipus Guardio- la: perseverança, treball i, sobretot, recerca de l’excel·lència. Fins que no estem convençuts al cent per cent del que fem, no ho traiem. Com es decideixen a acceptar una feina? Tenim uns companys d’un estudi xilè amb els quals hem tingut llar- gues converses sobre si cal accep- tar certs tipus de feina. Ells treba- “No està tot inventat, però sí sobreinventat” llen bastant per a l’armada dels EUA i sempre els punxo amb argu- ments ètics. Un dels únics sectors en què no m’agradaria treballar és aquest, tot i que cal dir que molts elements que utilitzem diàriament provenen d’aquest sector i que els pressupostos per innovació i inves- tigació són, malauradament, molt superiors als camps en què ens so- lem moure. Potser seria a la inver- sa, sol venir gent que encaixa amb els nostres valors i objectius de tre- ball. Posem en dubte tot el que exis- teix, de forma que, sense donar res per segur o inamovible, ens és molt més fàcil innovar o trencar amb el que hi havia fins llavors. Solem tre- ballar amb gent amb mentalitat in- novadora i sensibilitat estètica. Han treballat, per exemple, per a El Celler de Can Roca. Aquesta és una de les facetes de l’estudi en què em diverteixo més, en què em puc esplaiar més, en què tinc més satisfaccions en veure que es disfruta. Potser una de les peces més importants que hem fet per a El Celler és el carret de les postres. Gràcies a ell i a les converses que vam tenir, es va generar la idea de portar el carret a fora, i d’aquí, a la venda ambulant, i de la venda am- bulant va degenerar, com que està prohibida, a llogar un local i posar- hi el carret a davant, i d’aquí, pum!, va sortir la gelateria Rocambolesc. Quin és el mecanisme que “fa disparar” la relació entre crea- ció i disseny? Seguint les analogies, engeguem la màquina en el mateix moment en què el client ens comença a expli- car el projecte, ens és impossible frenar l’impuls creatiu. És, en la majoria de casos, com si ens injec- tessin un virus. Arribo a l’estudi i l’encomano, i llavors el comencem a incubar i, tal com passa amb els virus, no té horaris ni llocs, i és per això que habitualment podem di- buixar a les estovalles i tovallons de paper, a les llibretes d’esbossos, als quaderns de la meva filla, a l’Ipad, a l’Iphone, tot per no perdre cap idea. El pas següent és posar en comú to- tes les solucions i escollir-ne una o més d’una, segons el projecte, per desenvolupar-la i ensenyar-la al cli- ent. Realment és apassionant, dis- frutem amb el que fem, i esperem que es noti en els resultats... Està tot inventat? Malament aniríem, si estigués tot inventat... Rotundament, no. El que passa és que molts dels produc- tes que tenim al mercat fan les ma- teixes funcions i la majoria no aporten cap mena de valor, cosa que els converteix en productes pa- ràsit; la veritat és que part de la cul- pa també la tenim els dissenya- dors, que en molts casos som els responsables d’escollir els materi- als i processos productius per a la fabricació a més de millorar la seva usabilitat. La societat evoluciona per bé o per malament i això fa que sorgeixin constantment noves necessitats que moltes vegades se solucionen amb nous productes, per això estic segur que no està tot inventat, el que sí que és segur és que està tot sobreinventat. Què li agradaria inventar? M’és impossible respondre perquè, tal com he comentat, l’evolució va generant noves necessitats. El que sí que puc dir és que m’agradaria molt poder dissenyar objectes que solucionessin problemes reals i que ajudessin a fer més agradable i fàcil la vida dels usuaris; també preferi- ria decidir els materials i proces- sos només tenint en compte el me- di ambient i, finalment, continuar divertint-me com fins ara. La societat evoluciona i això fa que constantment sorgeixin noves necessitats JOAN SABATER De petit volia ser inventor, creador d’objectes. Aquesta trajectòria el va fer estudiar disseny i ara té un dels estudis més reconeguts. Entre els nous projectes, un dispositiu que, per exemple, avisa pel telèfon mòbil quan la bossa de mà s’allunya. Per Andreu Carulla Dissenyador Ure Comas Barcelona: C/Tàpies, 2. 08001 93 227 66 00 Girona: Santa Eugènia, 42. 17005 972 18 64 00 Dipòsit legal: B20.249-1976 Dimecres 10 d’octubre del 2012 . ...................... O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Fecha: Sección: Páginas: 18014 142000 3614 € 10/10/2012 CONTRAPORTADA 48

No està tot inventat, però sí sobreinventat

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Entrevista a Andreu Carulla, dissenyador

Citation preview

Page 1: No està tot inventat, però sí sobreinventat

L’entrevista

El carret on se serveixen les postresd’El Celler de Can Roca; el Klic-Klic,que és la primera joguina eròtica3.0; una bomba d’aigua intel·ligent;tamborets que reciclen pals de remdels anys seixanta... Són algunsdels dissenys de l’estudi d’AndreuCarulla. Situat a Banyoles, la revistad’interiorisme World Papers el vatriar com “un dels estudis mésdestacats de Barcelona”.

Què hi ha darrere de cada produc-te que dissenya el seu estudi?Bàsicament, treballem amb uns va-lors molt marcats, tipus Guardio-la: perseverança, treball i, sobretot,recerca de l’excel·lència. Fins queno estem convençuts al cent percent del que fem, no ho traiem.

Com es decideixen a acceptaruna feina?Tenim uns companys d’un estudixilè amb els quals hem tingut llar-gues converses sobre si cal accep-tar certs tipus de feina. Ells treba-

“No està tot inventat,però sí sobreinventat”

llen bastant per a l’armada delsEUA i sempre els punxo amb argu-ments ètics. Un dels únics sectorsen què no m’agradaria treballar ésaquest, tot i que cal dir que moltselements que utilitzem diàriamentprovenen d’aquest sector i que elspressupostos per innovació i inves-tigació són, malauradament, moltsuperiors als camps en què ens so-lem moure. Potser seria a la inver-sa, sol venir gent que encaixa ambels nostres valors i objectius de tre-ball. Posem en dubte tot el que exis-teix, de forma que, sense donar res

per segur o inamovible, ens és moltmés fàcil innovar o trencar amb elque hi havia fins llavors. Solem tre-ballar amb gent amb mentalitat in-novadora i sensibilitat estètica.

Han treballat, per exemple, per aEl Celler de Can Roca.Aquesta és una de les facetes del’estudi en què em diverteixo més,en què em puc esplaiar més, en quètinc més satisfaccions en veure quees disfruta. Potser una de les pecesmés importants que hem fet per aEl Celler és el carret de les postres.Gràcies a ell i a les converses quevam tenir, es va generar la idea deportar el carret a fora, i d’aquí, a lavenda ambulant, i de la venda am-bulant va degenerar, com que estàprohibida, a llogar un local i posar-hi el carret a davant, i d’aquí, pum!,va sortir la gelateria Rocambolesc.

Quin és el mecanisme que “fadisparar” la relació entre crea-ció i disseny?

Seguint les analogies, engeguem lamàquina en el mateix moment enquè el client ens comença a expli-car el projecte, ens és impossiblefrenar l’impuls creatiu. És, en lamajoria de casos, com si ens injec-tessin un virus. Arribo a l’estudi il’encomano, i llavors el comencema incubar i, tal com passa amb elsvirus, no té horaris ni llocs, i és peraixò que habitualment podem di-buixar a les estovalles i tovallons depaper, a les llibretes d’esbossos, alsquaderns de la meva filla, a l’Ipad, al’Iphone, tot per no perdre cap idea.El pas següent és posar en comú to-tes les solucions i escollir-ne una omés d’una, segons el projecte, perdesenvolupar-la i ensenyar-la al cli-ent. Realment és apassionant, dis-frutem amb el que fem, i esperemque es noti en els resultats...

Està tot inventat?Malament aniríem, si estigués totinventat... Rotundament, no. Elque passa és que molts dels produc-tes que tenim al mercat fan les ma-teixes funcions i la majoria noaporten cap mena de valor, cosaque els converteix en productes pa-ràsit; la veritat és que part de la cul-pa també la tenim els dissenya-dors, que en molts casos som elsresponsables d’escollir els materi-als i processos productius per a lafabricació a més de millorar la sevausabilitat. La societat evolucionaper bé o per malament i això faque sorgeixin constantment novesnecessitats que moltes vegades sesolucionen amb nous productes,per això estic segur que no està totinventat, el que sí que és segur ésque està tot sobreinventat.

Què li agradaria inventar?M’és impossible respondre perquè,tal com he comentat, l’evolució vagenerant noves necessitats. El quesí que puc dir és que m’agradariamolt poder dissenyar objectes quesolucionessin problemes reals i queajudessin a fer més agradable i fàcilla vida dels usuaris; també preferi-ria decidir els materials i proces-sos només tenint en compte el me-di ambient i, finalment, continuardivertint-me com fins ara. ■

La societat evolucionai això fa queconstantment sorgeixinnoves necessitats

JOAN SABATER

De petit voliaser inventor,creadord’objectes.Aquestatrajectòria elva fer estudiardisseny i araté un delsestudis mésreconeguts.Entre els nousprojectes, undispositiu que,per exemple,avisa peltelèfon mòbilquan labossa de màs’allunya.

Per

Andreu Carulla DissenyadorUre

Comas

Barcelona:C/Tàpies, 2.0800193 227 66 00

Girona:Santa Eugènia, 42.17005972 18 64 00

Dipòsit legal:B20.249-1976

Dimecres

10 d’octubre

del 2012

. . . . . . . .. . . .. . . .. . . .. . .

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

18014

142000

3614 €

10/10/2012

CONTRAPORTADA

48