L’entrevista

El carret on se serveixen les postresd’El Celler de Can Roca; el Klic-Klic,que és la primera joguina eròtica3.0; una bomba d’aigua intel·ligent;tamborets que reciclen pals de remdels anys seixanta... Són algunsdels dissenys de l’estudi d’AndreuCarulla. Situat a Banyoles, la revistad’interiorisme World Papers el vatriar com “un dels estudis mésdestacats de Barcelona”.

Què hi ha darrere de cada produc-te que dissenya el seu estudi?Bàsicament, treballem amb uns va-lors molt marcats, tipus Guardio-la: perseverança, treball i, sobretot,recerca de l’excel·lència. Fins queno estem convençuts al cent percent del que fem, no ho traiem.

Com es decideixen a acceptaruna feina?Tenim uns companys d’un estudixilè amb els quals hem tingut llar-gues converses sobre si cal accep-tar certs tipus de feina. Ells treba-

“No està tot inventat,però sí sobreinventat”

llen bastant per a l’armada delsEUA i sempre els punxo amb argu-ments ètics. Un dels únics sectorsen què no m’agradaria treballar ésaquest, tot i que cal dir que moltselements que utilitzem diàriamentprovenen d’aquest sector i que elspressupostos per innovació i inves-tigació són, malauradament, moltsuperiors als camps en què ens so-lem moure. Potser seria a la inver-sa, sol venir gent que encaixa ambels nostres valors i objectius de tre-ball. Posem en dubte tot el que exis-teix, de forma que, sense donar res

per segur o inamovible, ens és moltmés fàcil innovar o trencar amb elque hi havia fins llavors. Solem tre-ballar amb gent amb mentalitat in-novadora i sensibilitat estètica.

Han treballat, per exemple, per aEl Celler de Can Roca.Aquesta és una de les facetes del’estudi en què em diverteixo més,en què em puc esplaiar més, en quètinc més satisfaccions en veure quees disfruta. Potser una de les pecesmés importants que hem fet per aEl Celler és el carret de les postres.Gràcies a ell i a les converses quevam tenir, es va generar la idea deportar el carret a fora, i d’aquí, a lavenda ambulant, i de la venda am-bulant va degenerar, com que estàprohibida, a llogar un local i posar-hi el carret a davant, i d’aquí, pum!,va sortir la gelateria Rocambolesc.

Quin és el mecanisme que “fadisparar” la relació entre crea-ció i disseny?

Seguint les analogies, engeguem lamàquina en el mateix moment enquè el client ens comença a expli-car el projecte, ens és impossiblefrenar l’impuls creatiu. És, en lamajoria de casos, com si ens injec-tessin un virus. Arribo a l’estudi il’encomano, i llavors el comencema incubar i, tal com passa amb elsvirus, no té horaris ni llocs, i és peraixò que habitualment podem di-buixar a les estovalles i tovallons depaper, a les llibretes d’esbossos, alsquaderns de la meva filla, a l’Ipad, al’Iphone, tot per no perdre cap idea.El pas següent és posar en comú to-tes les solucions i escollir-ne una omés d’una, segons el projecte, perdesenvolupar-la i ensenyar-la al cli-ent. Realment és apassionant, dis-frutem amb el que fem, i esperemque es noti en els resultats...

Està tot inventat?Malament aniríem, si estigués totinventat... Rotundament, no. Elque passa és que molts dels produc-tes que tenim al mercat fan les ma-teixes funcions i la majoria noaporten cap mena de valor, cosaque els converteix en productes pa-ràsit; la veritat és que part de la cul-pa també la tenim els dissenya-dors, que en molts casos som elsresponsables d’escollir els materi-als i processos productius per a lafabricació a més de millorar la sevausabilitat. La societat evolucionaper bé o per malament i això faque sorgeixin constantment novesnecessitats que moltes vegades sesolucionen amb nous productes,per això estic segur que no està totinventat, el que sí que és segur ésque està tot sobreinventat.

Què li agradaria inventar?M’és impossible respondre perquè,tal com he comentat, l’evolució vagenerant noves necessitats. El quesí que puc dir és que m’agradariamolt poder dissenyar objectes quesolucionessin problemes reals i queajudessin a fer més agradable i fàcilla vida dels usuaris; també preferi-ria decidir els materials i proces-sos només tenint en compte el me-di ambient i, finalment, continuardivertint-me com fins ara. ■

La societat evolucionai això fa queconstantment sorgeixinnoves necessitats

❝

JOAN SABATER

De petit voliaser inventor,creadord’objectes.Aquestatrajectòria elva fer estudiardisseny i araté un delsestudis mésreconeguts.Entre els nousprojectes, undispositiu que,per exemple,avisa peltelèfon mòbilquan labossa de màs’allunya.

Per

Andreu Carulla DissenyadorUre

Comas

Barcelona:C/Tàpies, 2.0800193 227 66 00

Girona:Santa Eugènia, 42.17005972 18 64 00

Dipòsit legal:B20.249-1976

Dimecres

10 d’octubre

del 2012

. . . . . . . .. . . .. . . .. . . .. . .

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

18014

142000

3614 €

10/10/2012

CONTRAPORTADA

48