Març, 2011Núm. 103

El Vivero,40 anys del mar a la boca

Estrelles i forquilles

Rosa Huguet,“Escola de Ball Teresa Carulla”

Gent emprenedora

Reportatges d’empresa

· Jardiland· LaVola

Santorí,escollida pels déus

Locus Mundi

3

5

6

7

8

8

10

13

14

161717

18

20

ContextLa marxa cap a la sortida de la crisi econòmica al 2011 . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’art de viure El tren de la vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaS’inaugura el primer Jardiland al Penedès Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

Responsabilitat SocialReconeixement a les empreses parti-cipants als projectes Timol i Matí . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gestió empresarial Steve, t’estimo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Estrelles i forquillesEl Vivero: 40 anys, del mar a la boca . .

La cuina de l’estrès La dieta mediterrània, l’elixir de l’eterna joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .«Compra a pagès» . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pyrenair et porta a La ruta del vi . . . . . .

L’empresaLavola, imprescindible per al teu futur

Entrevista Biel Senabre: «Les empreses són bones aliades per a fomentar l’ús del català . .

22

24

26

28

30

31

32

32

34

Gent emprenedoraRosa Huguet: «Tot i que el desenvolupament perjudiqui el nostre territori, hem de progressar» . . . . . . . . .

Locus mundiSantorí, escollida pels déus . . . . . . . . . . .

EconomiaInforme ADEG de Conjuntura 4t trimestre de 2010El Penedès-Garraf comença a crear llocs de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nous socis de l’ADEG . . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• Capsis Vilanova, centre d’atenció psicosocial i de la salut . . . . . . . . . . . . . .• Fusteria Roma, 100 anys oferint la millor qualitat en el treball de la fusta .• Proindo, domòtica per a empreses i habitatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Uon disseny i retolació neix de l’experiència per oferir la seva creativitat als clients . . . . . . . . . . . . . . . .

Converses a l’antara La visita del mestre . . . . . . . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . 902 106 700 Fax 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaJardiland Cubelles

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

El Vivero fa 40 anys que serveix els millors mariscs criats sota mateix del seu restaurant, en el viver natural que conté.

5

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

La marxa cap a la sortida de la crisiA tancament de l’exercici econòmic 2010 les tres comarques del Gran Penedès arrosseguen l’ala immerses encara en la xacra que representa un atur alt acumulat sobretot durant l’any 2009 però que ha continuat gotejant també al llarg de 2010 destruint ocu-pació i teixit empresarial. Això ha succeït amb més intensitat a les dues comarques costaneres del Garraf i el Baix Penedès però tam-poc l’Alt Penedès ha resultat indemne al problema del creixement de l’atur. Una matriu numèrica molt sintètica ens farà llum sobre allò que estem descrivint:

% Variació interanual de l’ocupació (Trimestre IV 2010 versus Trimestre IV 2009)

Sector Garraf Baix Penedès Alt Penedès Catalunya

Indústria -2’2 -5’8 -1’5 -3’5

Construcció -13’9 -11’9 -7’1 -11’5

Serveis +0’5 +0’3 +2’5 +1’0

Total -1’6 -2’1 +0’5 -0’8

Com veiem obrint l’activitat econòmica en tres grans sectors -Indús-tria, Construcció i Serveis- hi trobem un petit espai per a l’optimisme ja que hi ha una lleu creació d’ocupació en el sector dels Serveis, optimisme que se’n va en orris en comprovar que ha estat motivat sobretot per taxes molt altes de generació d’ocupació en el si del subsector de l’Administració i la Seguretat Social. Concretament del 16’1 %, 10’6 i 18’1 al Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès, respecti-vament. Pel que fa a la generació d’ocupació a l’àmbit dels sectors “locomotora” de l’economia, encara res de res com es pot apreciar, amb taxes de variació interanual negatives tant a les nostres comar-ques com a Catalunya en la seva totalitat. La taxa negativa és d’un dígit a la Indústria i de dos dígits a la Construcció presagiant una recuperació molt lenta i difícil sobretot a les comarques costaneres. La destrucció de teixit empresarial segueix fil per randa l’evolució negativa de la generació d’ocupació que, a tancament d’any, conti-nua sent negatiu a nivell agregat a tota Catalunya.

Malgrat tot, si contemplem les tendències, és evident que al llarg de l’any 2010 s’apaivagà la destrucció d’ocupació que fou dramàtica durant l’any 2009. Això voldria dir que podríem esperar que durant 2011 la Indústria i els Serveis traspassessin la fatídica línia zero i comencessin un procés de generació d’ocupació, és a dir, a reduir l’atur. A la Construcció continuarà reduint-se la taxa de destrucció d’ocupació però no creiem que esdevingui positiva. En definitiva, a nivell agregat per Catalunya i les nostres tres comarques el balanç regenerador de l’ocupació hauria de ser a finals del 2011, modest però consistent.

Arribats a aquest punt de l’anhelada recuperació econòmica de les tres comarques al llarg del 2011 cal tenir en compte l’avantatge com-petitiu de l’Alt Penedès propiciada per l’existència d’una estructura econòmica més equilibrada i dinàmica que la de les dues comarques costaneres, que li permetrà sortir abans i amb més celeritat de la crisi. Un quadre ens farà entendre amb claredat l’encert d’aquesta consideració que ja s’ha començat a palesar durant l’any 2010:

Estructura de l’ocupació (% de l’ocupació per sectors al 4t trimestre del 2010)

Sector Garraf Alt Penedès Baix Penedès

I. Indústria 12’0 30’8 15’2

Construcció 11’3 7’6 12’3

Transport 3’7 4’7 3’8

Total 27’0 43’1 32’3

II. Comerç 20’6 17’6 22’1

Imm + Ser. emp. 13’0 8’2 13’1

Turisme 11’8 5’2 10’3

Total 45’4 31’0 45’5

III. Ad m. + S. Soc

Altres serveis

Educació

Sanitat

Mediació finan.

Total 27’3 23’6 21’1

IV. Agricultura 0’3 2’3 1’1

La preponderància dels sectors més “tractors” de l’economia -grup I- en el cas de l’Alt Penedès, recolzada per un pes dels sec-tors amb valor afegit més feble –grups II i III– contrasta amb els mateixos conceptes de les comarques costaneres del Garraf i Baix Penedès que suggereixen una recuperació econòmica més lenta. Pel que fa al Garraf cal també fer esment que l’estructura social, coherent amb una disponibilitat econòmica que propicia capacitat de consum baixa, té conseqüències adverses pel desen-volupament econòmic comarcal. Dels gairebé 150.000 habitants de la comarca, prop de 100.000 corresponents a la població de Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, parteixen d’una Renda familiar disponible bruta, RFDB, que per càpita està significativa-ment per sota de la mitjana catalana i d’algunes de les viles més importants de l’entorn. La RFDB és una magnitud que evidencia la capacitat de crear riquesa a nivell agregat dels ciutadans d’un deter-minat territori com ara és el d’un municipi. El concepte per càpita fa referència al nivell de RFDB disponible en termes estadístics pel ciutadà individual de cada municipi. Algunes dades al respecte: Renda familiar disponible bruta a Catalunya (Font: Generalitat de Catalunya) 2004 2007

Municipi Total x/càpita Índex Total x/càpita Índex

(milions €) (mils €) (%) (milions €) (mils €) (%)

Vilanova G. 777’1 12’9 91’5 998’1 15’6 95’2

Vilafranca P. 472’1 13’4 95’6 609’4 16’5 100’6

El VendrelI 424’4 14’5 103’5 558’8 16’4 100’0

St. Pere R. 325’6 12’7 90’2 424’6 15’3 93’2

Sitges 369’2 16’3 116’3 501’5 18’8 115’0

CAT 97.023 14’1 100’0 119.294 16’4 100’0

Entre el 2004 i el 2007, a cavall de la fase d’auge econòmic, les dues viles més grans i de renda més modesta del Garraf han escurçat la distància en termes de RFDB per càpita respecte a la mitjana cata-lana que resulta ser també la de viles importants properes al Garraf com Vilafranca del Penedès i El Vendrell. La distància amb la vila de Sitges era el 2004 de l’ordre de 25 punts que s’han reduït a 20 l’any 2007. Sospito que la gent benestant posseïdora de xalets luxosos o d’apartaments cars, que tal vegada no són en tots els casos domi-ciliats a Sitges, deuen orientar la renda a consumir en productes i serveis subministrats a Barcelona o d’altres indrets de Catalunya.

L’art de viurePilar García

6

M’han preguntat molts cops què pot fer que els trens despertin tantes pas-sions a persones de les més diverses sensibilitats, anys o formació . Quin misteri té el ferrocarril que des de la seva aparició ha inspirat la creació i la bellesa a través de les idees, les paraules, els colors o les imatges? Són pre-guntes per les què no tinc una resposta única, encara que no han deixat de fer-me pensar . El que sí que he aconseguit és reunir un ram de raons que s’enreden entre elles . Diria que hi ha motius estètics, d’espectacularitat o força, d’aventura, de moviment i de fugida .

L’adaptació de la màquina de vapor al transport és una de les innovacions que més van revolucionar el desenvolupament de la societat contemporà-nia . El ferrocarril va propiciar l’obertura física i mental a altres realitats, a altres mirades, traspassant les barreres del món conegut, a l’hora que va aportar incertesa, noves preguntes, oportunitats i dinamisme . Els camins de ferro han solcat terres i gents, transformant els territoris i oferint nous horit-zons . El tren ha estat símbol de progrés i canvi . Res va quedar igual des del moment en què els grans enginys de vapor van irrompre el viatge de la huma-nitat . Va democratitzar el transport, a partir de la seva aparició les persones van poder fer realitat els seus somnis de descoberta, trobada i avenç . És potser aquest darrer significat el que més ha avivat la vena creativa d’homes i dones . L’impacte general dels artefactes va ser tan fort que de seguida va estimular les muses .

A l’era digital les muses també utilitzen l’ordinador . Hi ha moltes presenta-cions de les que corren per la xarxa que tenen com a teló de fons el trens . Per cert que aquests power points poden oferir-nos un moment de reflexió, per aturar-nos en el seu contingut –en tot cas per guardar-los i poder gaudir-los en el moment més adequat .

Fa un temps que em van arribar unes imatges especialment inspiradores . A través de la metàfora d’un viatge en tren –un cop més- mostra com en el nos-tre trajecte per la vida, al tren entren i surten persones diverses . Persones que comparteixen un tram del nostre itinerari vital fins que arriba el moment de baixar en una estació i deixen espai per a què pugin altres passatgers; n’hi ha algunes, molt poques, que fan pràcticament tot el viatge al nostre cos-tat . De fet, durant el recorregut puja i baixa gent que té un paper i un temps d’estada molt divers: amb alguna d’elles podem establir uns vincles d’amistat prolongats i profunds; d’altres ens enamoren per un temps o per sempre; hi ha amb qui mantenim relacions més lleugeres; d’altres són dolces, picants o

El tren de la vida

Article dedicat als meus afectes, dones i homes que amb la seva escalfor fan dolç i lluminós el meu viatge en el tren de la vida. Ells i elles saben qui són i el que representen per a mi.

amargues; i també pot haver-n’hi de conflictives o curatives; curtes i intenses o llargues i superficials .

Totes i cadascuna d’elles, per poc temps que ens acompanyin, van enriquint el nostre esperit viatger i la nostra ànima àvida d’estimació i de conscièn-cia . Això sí, cal admetre que hi ha persones que són essencials i que la seva presència marca un abans i un després en el nostre camí, en la nostra història viatgera . N’hi ha d’altres que, tot i que ens agraden, no aprofitem suficient el temps d’estada a prop nostre . Potser per manca de temps, per inseguretat, per mandra, per vergonya . . . El cas és que només establim amb elles rela-cions superficials i deixem passar l’oportunitat d’assaborir-les, encara que sigui entre les estacions d’un curt trajecte .

En aquesta ocasió, el tren és el vehicle per animar-nos a cultivar els afec-tes de les persones que ens trobem en el nostre viatge per la vida . No deixar passar a aquelles que ens agraden, amb les què es produeix una connexió de simpatia, interès o afinitat . Alimentar el contacte i l’estima amb les què vibrem és una manera càlida i efectiva de fer un bon viatge .

Cultivar els vincles afectius és un art i algunes de les claus que el fan possible són: escoltar, confiar, intuir, compartir alegries i tristors, construir complici-tats i evitar comportaments tòxics –jutjar, ser dogmàtic, perdre el control, fer retrets, manipular, etc . Un altre secret de benestar és crear grups amb inquietuds i sensibilitats similars per entomar projectes de caire divers i, en especial, per sentir l’abric de la seva humanitat . Ja no hi ha dubte -fins i tot des d’un punt de vista científic- que el sentiment de pertinença és curatiu i gene-rador de riquesa, equilibri i serenor . En el cas de les dones hi ha una dita molt estesa que sentencia: “les amigues curen” .

Efectivament, la vida es podria comparar amb un viatge en tren: amb molts embarcaments i desembarcaments, on cada passatger té sorpreses agrada-bles, grans descobertes i moments durs o tristos . L’escalfor dels companys de travessia serà determinant per afrontar les diferents situacions . Es trac-ta de relacionar-nos de manera alleugerida i lluminosa amb aquells viatgers amb els que bateguem acompassats, oferint i buscant el millor . Fem que la nostra estada en el tren sigui plàcida, il·lusionada i rica amb afectes; de ben segur que així aconseguirem fer un bon viatge, un bon viatge amb tren, sem-pre amb tren . . .

7

L’empresa

· Com va néixer Magic Garden?Magic Garden és va inaugurar el 19 de març de 1999 . La idea de crear un centre de jardineria va sorgir del fet que a través de Manufacturas Mago coneixíem el món de la jardineria ja que els hi veníem jardine-res en prefabricat de formigó . De fet, Mago és proveïdor de Jardiland França i Espanya des de fa 30 anys i de la relació amb Jar-diland Espanya va sorgir la possibilitat d’entrar com a afiliat Jardiland a partir de l’1 de gener de 2000 . Des de llavors fins a l’any 2010 la relació d’afiliació ha estat molt pro-fitosa per a ambdues societats .

No obstant això, a partir de 2010, Jardi-land va canviar la seva política d’expansió a Espanya i va decidir que el model de desen-volupament seria el de franquícia i com és lògic ens va proposar de canviar el contrac-te d’afiliació pel de franquícia .

· Què suposa aquesta nova etapa per Magic Garden?La nova etapa com a Jardiland Cubelles ha implicat 3 reptes principals: el primer ha estat l’adaptació de la botiga als estan-

dards de Jardiland . També hem hagut de crear la secció d’animals, canviar el circuit comercial de la botiga i la imatge comercial i aconseguir el finançament en un context tan complicat com és l’actual .

Aquestes obres de reforma les hem com-pletat en un temps rècord de 2 mesos . Entre setembre i novembre de l’any passat vam fer aquests canvis sense tancar la botiga, el que va implicar un esforç molt important del personal de l’actual Jardiland Cubelles . Sense la seva col·laboració hagués estat impossible fer-ho tan ràpidament .

La gran novetat de la botiga és la secció d’animals, que ha tingut una gran acollida entre els nostres clients . Parlem de 320 m2 totalment nous, on s’hi poden trobar peixos d’aigua calenta i freda, ocells, rosegadors i rèptils . A més, tenim tots els complements i alimentació per a aquests animals i per a gossos i gats també .

Finalment el nou circuit comercial fa que el client tingui una visió molt més clara de les diferents seccions .

· Quines altres novetats ens ofereix Jardi-land?Històricament, Màgic Garden tenia una estructura de serveis més amplia que els mateixos Jardiland . Nosaltres hem dispo-sat de targeta client des del principi, així com molts variats serveis relacionats amb aquesta targeta .

Una altra de les novetats és que ara obrim tots els dies de la setmana, matí i tarda, inclosos diumenges i festius .

· I el futur . . .Un dels nostres principals reptes és donar a conèixer el nou Jardiland de Cubelles a la major part de persones del Garraf, Alt i Baix Penedès, amb més incidència en aque-lles poblacions que estan més allunyades de Cubelles, com poden ser Sitges o Vilafranca, amb el convenciment que qui ve una vega-da a Jardiland Cubelles, segur que hi torna, explica el seu gerent, Xavier Navarro .

S’inaugura el primer Jardiland al Penedès Garraf

Jardiland obre la seva prime-ra botiga especialitzada en articles de jardí i animals de companyia al Garraf de la mà de la companyia consolidada Magic Garden .

Humor

8Un total de 10 empreses del Garraf van inserir a les seves plantilles, durant l’any 2010, persones amb discapacitat intel·lectual i amb problemes de salut mental.

La sala d’actes de l’Institut Municipal d’Educació i Treball va ser l’escenari del reco-neixement a les 10 empreses inclusives que, durant l’any 2010, van col·laborar amb l’IMET

inserint a les seves plantilles participants dels projectes Timol, que s’adreça a persones amb discapacitat intel·lectual, i Matí, destinat a persones amb problemes de salut mental . Algunes de les persones participants en els projectes van realitzar una presentació sobre el camí que segueixen quan hi entren, com la formació i l’orientació que reben i el procés que han de realitzar per adaptar-se al lloc de

treball . Totes elles van agrair a les empreses que les han contractat la confiança diposi-tada en les seves possibilitats i l’oportunitat que els han ofert per accedir al món laboral .

Quimèriques, per Quim#

Reconeixement a les empreses participants en els projectes Timol i Matí

Responsabilitat social

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim .

El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG a www .adeg .cat/cat/pu-blicacions_humorgrafic .php .

“Escalar tourmalets per viure de lloguer” Retrat Quimèric d’Artur Mas

10

Gent de ràdio

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) Cada dimarts a les 13h00

30.11.10 · Empreses valentes- Sílvia Esteve, Esteve i Ferrón- Paddy Mannion, El Molí Tours- Judith Arnabat, Més que estil

07.12.10 · Joves d’Empresa- Amèlia Maestre, Joieria Maestre- Àlex Mestres, Avi Pau IRC- Carles Alcover, La Cucanya

14.12.10 · S’acosta Nadal- R . Taverna, Hotel Melià Sitges - L . Rosillo, Distribucions Yové - A . Llosa, La Mulassa- A . Tozer, Can Ràfols dels Caus

04.01.11 · Benvingut 2011!- Francesc Güell, TPC Netgrup- Josep Maria Llovera, Creativity- Blanca Rovira, Qualitat i Gestió

11.01.11 · Nous projectes per a 2011- Ana Lavarias, Durmi- Eva Castro, Secretariat Online- Josep Boleda, Vilanova Disseny

18.01.11 · És moment de rebaixes - Susanna Villagrassa, Estanc n . 2- Lídia Bascompte, Mobles Bascompte- Amèlia Maestre, Joieria Maestre

25.01.11 · La nova llei del tabac- Teresa Tardà, Restaurant La Pedrera- J . Trillas, Negrefum i La Carpeta Moderna - M . Mestres, Poliesportiu Cubelles

01.02.11 · Parlem d’empresa familiar- Óscar Campamà, Serradora Campamà- R . Torner, Deixalles i Transports A . Plazas- Antoni Carbó, Autocam

08.02.11 · L’aventura de ser autònom- Juan M . Boada, Arts gràfiques - Josep Novell, Disseny . . . - Marina Bernardo, Traducció i interpretació - Mònica Zambrana, Moncor

15.02.11 · Parlem de noves tecnologies- Rafael Florenciano, FN Energia- César Alejandre, Anxanet

22.02.11 · Parlem de formació- Ramon Sallés, Comitare Associats- Susanna Gómez, ADEG- Marc Ticó, Publimedia Garraf

«Empresa Empresari» és l’espai radiofònic de l’ADEG a Onda Cero que s’emet cada dimarts a les 13h00 . Per aquesta tertúlia al llarg de tants programes, gairebé 200, han passat empresa-ris i empresàries, directius i directives de les empreses de les nostres comarques expressant i debatent les seves inquietuts i preocupacions bé sectorials o bé generals en què està immer-sa l’economia comarcal i global .

Gent de ràdio

11

Gent d’empresaCanal Blau (104.0 FM) Cada dimecres a les 09h30

01.12.10 · Empreses valentes- L . Salmeron, Outlet Vilanova Viatges - César Alejandre, Anxanet - Marta Eroles, Bird - Queti Vinyals, CNL

15.12.10 · S’acosta Nadal- M . Ramos, Restaurant La Fassina - Joan Avinyó, Vins Avinyó - Xavier De Jorge, Chacón Joguines - L . Arroyo, Leonor Vison

05.01.11 · Benvingut 2011!- Jordi Orriols, Gestoria Ochoa- Magí Gual, Magí Gual DAU- Josep Maria Peñalver, JMP Foto

12.01.11 · Nous projectes per a 2011- Xavier Rodríguez, Needsports- Denís León, Novatech Instal·lacions- David Sanz, Silencio Rodamos

19.01.11 · És moment de rebaixes- Amèlia Maestre, Tot Comerç

26.01.11 · La nova llei del tabac - Juan Carlos Paz, Mooi Restaurant- Jonathan Díaz, Hotel Ceferino- David Contreras, Restaurant Infinit

02.02.11 · Com podem aprofitar les TIC?- Lluis Montesinos, Dabo Facto- Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics- Fran López, Cocolia

09.02.11 · L’aventura de ser autònom- Eva Castro, Secretarial Online- Mònica Zambrana, MonCor- Francisco Martín, Més que esports

16.02.11 · Parlem del sector immobiliari- JM . Tello, representant dels APIs del Garraf- Josep Maria Rius, Finques Rius- Marta Muntaner, Alarcón Propiedades

23.02.11 · Parlem de Formació- Coleman Forsit, Unicor Languages - Elvira Martínez, Empenta - Susanna Igual, directora IES Lluch i Rafecas - M . Àngels Hurtado, UPC

02.03.11 · Dones d’Empresa- Cristina Mestre, Design 41 - Núria Nicolau, Gelats i Torrons Llorens - Patrízia Duran, DMM - Mercè Masdeu, CT Paper

Esteu interessats en participar en alguna de les tertúlies ràdiofòniques de l’ADEG?

Envieu un correu a adeg@adeg.cat

12

Gent de ràdio

Temps d’EmpresaRàdio Ribes (107.2 FM) Cada dijous a les 21h00

TeixitsRàdio Maricel (107.8 FM) Els dijous a les 10h00 (quinzenal)

02.12.10 · Temps d’empresa- Verónica Tolsan, Oxo Design- Montse Ramos, Restaurant La FassinaLa pregunta de l’expert . . . amb Francesc Güell, expert en Empresa familiar

09.12.10 · Temps d’empresa- Rosendo Alfaro, Alfaro Aluminio Soldado- David Andreu, Joves d’EmpresaLa pregunta de l’expert . . . amb Conrad Rovira,expert en Noves Tecnologies

13.01.11 · Temps d’empresa- Miquel Roma, Fusteria Roma- Beatriz Spaltro, NaturezaLa pregunta de l’expert . . . amb Conrad Rovira,expert en Noves Tecnologies

20.01.11 · Temps d’empresa- Eva Castro, Secretariat Online- Judith Arnabat, Més que EstilLa pregunta de l’expert . . . amb Cristina Mes-tre, experta en Interiorisme comercial

16.12.10 · Temps d’empresa- Joan Rovira, Qualitat i Gestió- David Andreu, AnxanetLa pregunta de l’expert . . . amb Lluís Garcia,Imatge i comunicació a les empreses

02.12.10 · Especial Nadal 2010- Jordi Cabezas, Jardiland- Marcel Pérez, Torre del Veguer

09.12.10 · Joves d’Empresa- Amèlia Maestre, Joieria Maestre- David Delgado, Arquitecte- Ernest Parera, Dforma

Cubelles a les 12hRàdio Cubelles (90.2 FM)1r. dijous de cada mes 12h30

09.12.10 · Qualia · Economia de la creativitat- Borja Sitjà, Qualia Sitges- Joan Torrents, Código DUPV- Aitana Medina, dissenyadora

23.12.10 · S’acosta Nadal, celebrem-ho- Beatriz Spaltro, Natureza- Rodolfo Martínez, Albert Newton - Josep Maria Matas, Grup Matas Arnalot

03.02.11 · La nova llei del tabac - Jeniffer Morrell, Hotel Melià Sitges- Cristina Romero, Restaurant Margalló- Margarita Sánchez, Restaurant El Vivero

13.01.11 · Benvingut 2011!- Josep Casanova, Aquitectura Kasamar- M . Contreras, Caja Navarra Banca Cívica - Joaquim Carbonell, Neos Training

27.01.11 · Temps d’empresa- Eva Romero, EVMO Fotógrafos- Mònica Zambrana, MoncorLa pregunta de l’expert . . . amb Lluís Garcia, Imatge i comunicació a les empreses

Podeu consultar la resta de programes emesos a l’apartat de mitjans radiofònics del web de l’ADEG www.adeg.cat

Gestió empresarialRamon Sallés . Consultorrsallessegura@gmail .com

Just quan em disposo a escriure l’article d’aquest mes arriba la noticia que Steve Jobs agafa la baixa . El cofundador i president d’Apple fa anys que arrossega un càncer de pàncrees .

No per esperada la notícia -el rumor sobre el seu empitjora-ment fa temps que circula- em colpeix notablement . La meva admiració per Jobs ve de lluny . Recordo que fa anys, als meus primers cursos a l’ADEG, incloïa la seva frase “stay foolish, stay hungry” (no és fàcil traduir-ho sense desvirtuar el sentit . Ve a ser una recomanació a romandre sempre vius, atrevits, agosarats i famèlics per aprendre) com a peu de pàgina a les pantalles dels power points . Potser algun antic alumne, ara lector, encara se’n recordi . . .

Més enllà del mite, vull aquí destacar la seva condició de mag-nífic empresari . Fixar-nos en models d’èxit és una manera d’entendre dinàmiques que no sempre es troben als llibres ni s’expliquen a les escoles de negocis . Si hagués d’enunciar allò que ha distingit la manera de fer de Steve diria que hi ha mitja dotzena de fets molt significatius .

Passió. Steve és capaç d’apassionar-se monstruosament . Només cal veure’l quan presenta els seus productes . No és fin-git . La seva imatge amb els iMAc, iPod, iPad, iPhone, etc . a la mà donen la volta al món . L’endemà la gent fa cua a les boti-gues . La passió és contagiosa .

Perseverança . Steve ha perseverat en el seu camí, fins i tot quan ningú donava un duro per ell . Va arribar a ser acomiadat de la companyia que ell mateix havia creat . Anys després va aconseguir tornar-hi i ocupar-ne de nou la presidència . Només amb una perseverança de ferro es pot aconseguir això . La seva condició de budista sens dubte l’ha ajudat a canalitzar les seves energies allà on ha focalitzat la seva ment .

Comprensió . On molts departaments de màrqueting aca-ben la feina, Steve comença la seva . Ningú com ell ha sabut entendre les expectatives dels clients . En més d’una ocasió l’he sentit qüestionar la norma que el client sempre sap el què vol . Producte rere producte ha sabut anticipar-se als clients i a la competència . Ningú millor que ell encarna aquella idea que el futur no es prediu, sinó que es crea .

Amor . Malgrat la seva fama d’home dur, és entendridor sen-tir-li dir que l’únic que demana als seus empleats és que “s’enamorin” de l’empresa . Quina lliçó! Quant a aprendre! Qui-na vergonya mirar la majoria de les nostres organitzacions després de sentir això!

Art . Steve és un artista . No entén que els negocis puguin dis-córrer aliens al fet sensorial, al funcional i a la bellesa . Tot i

haver fundat un imperi en el sector de l’alta tecnologia la seva obsessió amb l’estètica l’ha dut a equiparar la cal·ligrafia amb l’enginyeria .

Regal . Aquest és un punt crucial, gairebé màgic (Steve és un mag) . Els consumidors paguen un preu alt per un produc-te Apple, però perceben que reben quelcom que excedeix el diner que entreguen a canvi . Quelcom inherent a l’ànima de l’empresa, quelcom d’un valor gairebé espiritual . Ben pensat, això hauria de ser un efecte general a totes les empreses . Més enllà dels productes físics o dels serveis intangibles, el que les empreses ofereixen als mercats és el fruit d’un munt de per-sones que hi han esmerçat energia i amor . Quan això s’ha fet amb puresa, des de la voluntat de servir, es nota, quan no tam-bé!

Vocació d’empresari . Crec que Steve és abans que res un empresari (després, un artista) . No és un il·luminat, ni un gurú . “Només” és un empresari vocacional . Aquesta és la manera que ha triat per “fer una incisió a l’univers” (parafrasejant una altra de les seves frases maques) .

Curiositats . El sou de Steve Jobs com a president d’Apple és d’un dolar l’any . D’altra banda no és un mecenes precisament, ni massa caritatiu . El seu principalment competidor, en Bill Gates, rep un sou de Microsoft milionari, però es prodiga fent donacions i obres de beneficència . Sense desmerèixer gens el costum d’en Bill, vull veure en l’abstenció de Steve una mena d’expiació innecessària . Ell ja ha complert sent un empresa-ri com pocs .

El seu temps pot estar a punt d’acabar-se, però a molts ens ha encomanat la curiositat permanent i la fam per aprendre, mentre duri el nostre .

Steve, t’estimo.

13

14

Estrelles i forquilles

Veure i sentir com les ones del mar acompanyen el teu àpat és realment una sensació envejable . A més, la simili-tud amb un vaixell, tant per fora com per dins, i fins i tot l’accés, fa més especial encara aquest espai .

El mar torna a estar present a la carta del restaurant . El Vivero destaca pels arrossos i calderetes amb mariscos frescos, les més bones. Uns mariscos que també es poden demanar per picar (cargols, navalles, percebes . . .) .

A més, els peixos al forn o l’acabat d’incorporar bacallà a l’allioli de mel deixen clar que els animals del mar són els protagonistes .

És més, el nom del restaurant no és forçat . Abans de ser un lloc on menjar delícies, aquest espai era un viver, una musclera . De fet, encara avui dia el soter-rani s’utilitza perquè els clients puguin veure que el seu llamàntol o llagosta és viu abans de convertir-se en un excel·lent

El Vivero: 40 anys, del mar a la bocaEl restaurant El Vivero té un encant especial . L’ambient mariner i rústic, les vistes al mar i a l’skyline sitgetà i el marisc fresc sobre la taula fan de El Vivero un lloc únic i emblemàtic .

plat culinari . La gerent del negoci, Mar-garita Sánchez, fa la metàfora sobre aquest viver que mantenen dient que és “la nostra més gran nevera per tenir la mer-caderia” .

Clientela fidelQuan algú pensa en un restaurant de Sitges, pensa en un lloc ple de turistes, quan n’hi ha . Al Vivero, però, no es veu així . Acostumen a visitar el local famílies i gent de casa, i quan és un estranger el que hi va, és perquè el coneix i repeteix . “El turista de cada any, el de sempre”, diu la gerent .

De fet, fins i tot sembla que a poc a poc és aquest client l’únic que podrà venir . I és que, segons Margarita Sánchez, “és difícil aparcar i per anar a l’aparcament més proper és complicat, s’ha de conèixer bé on està i com arribar” .

El restaurant té una capacitat per a 200 comensals a dins, 94 a la terras-sa de baix i 180 a la de dalt.

La història està clara, el futur no tant El Vivero comença com a restaurant el 19 de març del 1971, ara fa 40 anys, quan es reconverteix una musclera en un lloc per cuinar-los i servir-los .

El pare de l’actual gerent engega aquell projecte que fins avui dia s’ha mantingut com un dels llocs de l’hostaleria sitgeta-na que més mira al mar . Per la seva part, la filla, Margarita, des de sempre ha aju-dat al seu pare al restaurant, fins que fa uns quinze anys que va agafar les reg-nes sola .

La situació tan privilegiada del local, però, té inconvenients . I és que al ser una concessió pública perquè pertany a la línia de la costa, Margarita ha hagut de lluitar i passar per molts tràmits per mantenir el seu negoci . De moment, sembla que la situació de la concessió està estabilitzada fins al 2018 . A partir de llavors, tot està per veure .

El Vivero destaca pels arrossos i les calderetes amb mariscos frescos, extrets directament de la seva nevera particular, el viver ubicat sota el mateix restaurant..

El ViveroPasseig Balmins, s/n

08870 SitgesT. 93 894 21 49www.elviverositges.com

De fet, Margarita confessa que el futur “el faig dia a dia” perquè tot el que pugui passar a partir de demà és incert .

Menú diari, 20 eurosPer només 20 euros, els dies laborables, es pot tastar el peix i marisc fresc de El Vivero . El menú inclou un primer plat a escollir d’entre una dotzena, un segon plat a escollir d’entre una dotzena més, unes postres (entre 7 opcions) i la begu-da .

També destaca el menú Pika – Pika (per a dues persones com a mínim) . Per 36,77 euros (per persona) es pot picar de pri-mer un xató, pa amb tomàquet i pernil, croquetes, calamars a la romana, talla-rines de mar i musclos a la marinera . De plat principal inclou un arròs a banda o fideuada i unes postres a escollir .

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

Les intal·lacions de El Vivero, que recreen un vaixell tradicional, són excel·lents per als vostres àpats d’empresa o celebracions socials. Margarita i el seu equip tenen una dilatada trajectòria en l’organització de convencions i banquets per a grups que posen a la vostra disposició cada dia.

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

16

El 16 de novembre de l’any passat, el Comi-té Intergovernamental de la UNESCO, reunit a Nairobi, va acordar inscriure la Dieta Mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, can-didatura presentada conjuntament per Espanya, Grècia, Itàlia i Marroc, i coordi-nada tècnicament per la Fundació Dieta Mediterrània .

La Dieta Mediterrània és una pràctica social, basada en el conjunt d’habilitats, coneixements i tradicions que van des del paisatge a la taula que compartim tots els mediterranis i que ha estat trans-mesa de generació en generació des de temps immemorials . És un estil de vida singular . La denominació “dieta” deriva de la paraula del grec antic “diaita”, for-ma de vida i de mediterrani per ser propi dels pobles que habiten a les terres que envolten aquest mar i que influeix en acti-vitats com la collita, pesca, conservació, transformació, preparació, cuina, i espe-cialment en l’alimentació .

Aquesta forma de viure, determinada pel clima i l’espai mediterranis, es mani-festa mitjançant festes i celebracions que propicien gestos de reconeixement mutu, hospitalitat, bon veïnatge, amis-tat, transmissió intergeneracional i el diàleg intercultural . Aquest sentiment de comunitat, d’identitat comuna, permet als pobles mediterranis reconèixer aquest element com una part essencial del seu patrimoni cultural immaterial compartit .

Per tant tenim que la Dieta Mediterrània és un estil de vida, no solament una die-ta alimentària com molta gent pot pensar i pensa, és cert que ajuda força a viure bé si la seguim, però ha d’anar acompanya-da d’una activitat física i de cap manera s’ha de tenir una vida sedentària . Si acon-seguim complir-la, el més segur és que tindrem una vida més llarga i més sana fins que ens toqui l’hora, per això és per mi com un elixir de l’eterna joventut .

La Dieta Mediterrània té un decàleg que ajudarà a conscienciar-nos i ens servirà de guia, és el següent:

1. Utilitzar l’oli d’oliva com a principal greix d’addició. És l’oli més utilitzat en la cuina mediterrània . És un aliment ric en vitamina E, beta-carotens i àcids gras-sos monoinsaturats que li confereixen propietats cardioprotectores . Aquest ali-ment representa un tresor dins de la dieta mediterrània i ha perdurat al llarg de segles entre les costums gastronòmiques regionals, atorgant als plats un sabor i aroma únics .

2. Consumir aliments d’origen vege-tal en abundància: fruites, verdures, llegums i fruits secs . Les verdures, hor-talisses i fruites són la principal font de vitamines, minerals i fibra de la nos-tra dieta i ens aporten al mateix temps, una gran quantitat d’aigua . És fonamen-tal consumir 5 racions de fruita i verdura cada dia . Gràcies al seu contingut elevat en antioxidants i fibra poden contribuir a prevenir, entre altres, algunes malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer .

3. El pa i els aliments procedents de cereals (pasta, arròs i especialment els seus productes integrals) haurien de for-mar part de l’alimentació diària . El consum diari de pasta, arròs i cereals és indis-pensable per la seva composició rica en carbohidrats . Ens aporten una part impor-tant d’energia necessària per a les nostres activitats diàries . Cal tenir en comp-te que els seus productes integrals ens aporten més fibra, minerals i vitamines .

4. Els aliments poc processats, frescos i de temporada són els més adequats . És important aprofitar els productes de tem-porada ja que, sobretot en el cas de les fruites i verdures, ens permet consumir-les en el seu millor moment, tant a nivell d’aportació de nutrients com per la seva aroma i sabor .

5. Consumir diàriament productes làctics, principalment iogurt i format-ges . Nutricionalment cal destacar que els productes làctics són excel·lents fonts de proteïnes d’alt valor biològic, minerals (calci, fòsfor, etc .) i vitamines . El con-sum de llets fermentades (iogurt, etc .) s’associa a una sèrie de beneficis per a la salut perquè aquests productes contenen microorganismes vius capaços de millo-rar l’equilibri de la microflora intestinal .

6. La carn vermella s’hauria de con-sumir amb moderació i si pot ser com a part de guisats i altres receptes . I les carns processades en quantitats petites i com a ingredients d’entrepans i plats . Les carns contenen proteïnes, ferro i greix animal en quantitats variables . El consum excessiu de greixos animals no és bo per la salut . Per tant, es recomana el consum en quantitats petites, prefe-rentment carns magres i formant part de plats a base de verdures i cereals .

7. Consumir peix en abundància i ous amb moderació. Es recomana el consum de peix blau com a mínim una o dues vegades a la setmana ja que els seus greixos -encara que d’origen animal- tenen propietats molt sem-blants als greixos d’origen vegetal a les quals se’ls atribueixen propietats protectores davant malalties cardio-vasculars . Els ous contenen proteïnes de molt bona qualitat, greixos i moltes vitamines i minerals que els convertei-

El comentari

La dieta mediterrània, l’elixir de l’eterna joventut

17

És la guia dels pagesos de Catalunya que comercialitzen de manera directa els seus productes, ofereix una informació detallada dels productors, els produc-tes i els serveis que ofereixen agrupats per comarques . És una iniciativa de la Unitat de Comercialització Agroalimen-tària del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), ens adscrit a la Direcció General de Comerç, amb la finalitat de

promoure el canal directe de comercia-lització agroalimentària, posar en valor els productes locals i oferir un servei als consumidors i professionals que, moguts per criteris de proximitat, consum res-ponsable i sostenible, busquen un accés més directe als aliments propers i de qualitat . A més, és també un reconeixe-ment als pagesos que dia a dia treballen la terra, tenen cura del bestiar i del seu fruit n’elaboren els productes perquè tots puguem gaudir-ne després a la taula .

Compra a Pagès pretén contribuir a posar més en valor aquests productors que venen directament al consumidor final els seus productes, siguin frescos o elaborats . La guia està disponible als Consells Comarcals . Poden informar-se també a: www .gastroteca .cat/ca/com-pra-a-pages .

La companyia aèria oferirà, per segon any consecutiu, un paquet turístic amb vols i estades a la Ruta del Vi de Somontano, amb sortida des de Madrid, A Corunya, Pal-ma de Mallorca, Vigo, Tenerife i Les Palmes de Gran Canària, mitjançant la confecció de paquets turístics que inclouen vols directes als aeroports d’Osca-Pirineus i Llei-da-Alguaire i estades en aquesta zona vitivinícola, gestionats per l’agència de viatges especialitzada en enoturisme EnoDestino i sota la denominació de “Cap de Setmana a la Ruta del Vi de Somontano” . Els paquets s’oferiran des de totes les ciutats con-nectades oferint, a més dels vols directes i de dues nits d’allotjament, un curs de tast a l’espai del Vi de la D .O . Somontano de Barbastre, visites guiades als seus cellers i a la Col·legiata d’Alquèzar . Més informació a les pàgines web: www .pyrenair .es i www .rutadelvinosomontano .com . Trobo que és una bona promoció i no sé si al nostre Pene-dès es fa, s’ha fet o es podria fer .

Sopa de lletres

«Compra a pagès»

Producte

Pyrenair et porta a La ruta del viSaviesa popular

“L’esquer de tota la vida, no és pas la pesca, ca, és la

paciència” Ja ho saben, quan col·loquin el cuc a l’ham o el que sigui d’esquer, pensin

sempre que la vida és tan llarga com la paciència que hom pugui tenir i que no l’hem de perdre mai per més que facin, a vegades, l’impossible perquè

la perdem.

“L’amistat és com la maionesa. Costa un ou i s’ha de tractar de que no es talli” (Woody Allen) En Woody té unes sortides de bomber

com es diu col·loquialment, com la present que sempre dóna per fer pen-sar, si més no. Es refereix sens dubte

a fer la maionesa com es feia sem-pre amb el morter i la maça de morter

i remena que remenaràs fins que la tens ben lligada, tenint cura que no es talli, no es referia als aparells

moderns que poses els ingredients i surt sola la maionesa, l’amistat reque-

reix també la paciència conventual perquè no es perdi o talli.

xen en un aliment molt ric . El consum de tres o quatre ous a la setmana és una bona alternativa a la carn i el peix .

8. La fruita fresca hauria de ser les postres habituals. Els dolços i pastissos s’haurien de consumir ocasionalment . Les fruites són aliments molt nutritius que aporten color i sabor a la nostra alimenta-ció diària i són també una bona alternativa a mig matí i com a berenar .

9. L’aigua és la beguda per excel·lència a la Mediterrània . L’aigua és fonamental a la nostra dieta . El vi s’ha de prendre amb moderació i durant els àpats . El vi és un aliment tradicional a la dieta mediterrà-nia que pot tenir efectes beneficiosos per a la salut consumint-lo amb moderació i en el context d’una dieta equilibrada .

10. Realitzar activitat física cada dia, ja que és tan important com menjar ade-quadament . Mantenir-se físicament actiu i fer cada dia un exercici físic adaptat a les nostres capacitats és molt important per conservar una bona salut .

18

Economia

A Catalunya ja són 7 les comarques que han creat ocupació durant el darrer trimestre de 2010, tres més que el trimestre anterior . Entre aquest grup, l’Alt Penedès ocupa la cinque-na posició, amb un discret 0,5% en termes interanuals (181 llocs més). Al conjunt de l’economia catalana els llocs de treball retroce-deixen un 0,8% respecte al mateix trimestre de 2009 i es manté la dinàmica de recuperació que es ve observant des de mitjan 2009 . A la resta de comarques del Garraf-Penedès, la dinà-mica enregistrada confirma la tendència a la recuperació, després de l’ensurt assenyalat el trimestre anterior al Garraf, en què els llocs de treball apuntaven una caiguda de l’activitat . Així, el possible estancament i l’alentiment en la sor-tida de la recessió apuntat en l’anterior informe, quedaria enrere i s’albiraria un horitzó més posi-tiu de cara a la recuperació econòmica . Amb tot, les comarques marítimes estan enregistrant dels pitjors comportaments dins el panora-ma comarcal català, situant-se entre les 10

comarques amb una situació més desfavorable . Aquest fet és degut a la caiguda de l’activitat, que ha estat molt més intensa en aquestes comarques que a la resta . Tot i així, en aques-tes comarques la recuperació s’està produint a uns ritmes més importants, fet que compor-tarà que la sortida de la crisi s’acabi produint quasi al mateix temps . La millora de l’ocupació ve, sobretot, de la mà de l’Administració públi-ca, la Sanitat i Serveis socials i l’Educació . Però també d’una tímida millora a l’Alt Pene-dès del comerç, els serveis empresarials i l’hostaleria. El comerç també s’ha sumat als números positius al Baix Penedès . Amb tot, l’evolució dels centres de cotització i dels treballadors autònoms –que copsa el to del teixit empresarial– mostra una situació enca-ra difícil, amb taxes de variació negatives . De cara als propers trimestres es fa difícil antici-par el comportament de l’ocupació atès el paper rellevant que ha mantingut el sector públic i que deixarà de tenir en el futur amb la intensifica-ció de les mesures de contenció pressupostàries a les administracions públiques . Així, en el futur la recuperació de l’economia dependrà de si la indústria surt dels números vermells els propers trimestres, de si el comerç, els serveis empre-sarials i l’hostaleria mantenen la seva dinàmica positiva actual i, finalment, de si la construcció toca fons i atura, per fi, la seva contracció .

Durant aquest trimestre el Garraf tam-bé se suma al conjunt de comarques que inicien la creació d’ocupació en el sector serveis. La recuperació en aquest sector sem-bla força consolidada a l’Alt i Baix Penedès, on s’enregistrarien quatre trimestres consecu-tius en positiu i al conjunt de Catalunya, on ja en són dos . La indústria, tot i que encara està en fase recessiva, disminueix la destrucció

d’ocupació i és posible que durant el pri-mer semestre de 2011 s’enregistri creació neta de llocs de treball a l’Alt Penedès i al Garraf . En canvi, la caiguda de l’activitat en la construcció segueix a ritmes encara força importants, tot i la desacceleració del darrer any . El Garraf enregistra un mal compor-tament en termes generals durant aquest trimestre . La construcció segueix sent el llast més important de l’economia comarcal, amb una caiguda de l’activitat del 13,5%, només superada per quatre comarques catalanes . El sector serveis, tot i que ha tornat a signes posi-tius, comparativament enregistra dels pitjors valors en el panorama comarcal . Així, aquest, no ha estat un dels millors trimestres per al comerç i l’hostaleria, sectors clau del terciari . En canvi, l’Administració i seguretat social ha ajudat força a l’impuls del sector .

El millor comportament l’ha enregistrat la indústria, tot i que s’ha contret lleugera-ment . No és un mal resultat tenint en compte l’evolució del sector en el conjunt de l’economia catalana . Contràriament al que ha passat al Garraf, l’economia de l’Alt Penedès és una de les que mostra un millor comporta-ment del context comarcal català. El sector de la construcció, tot i estar en una fase cla-rament recessiva, a la comarca mostra un menor decreixement . Pel que fa al sector ser-veis, l’increment del 2,6% interanual dels llocs de treball representa un dels millors registres comarcals (el 10è) . Activitats com el come-rç i l’educació han mostrat molta vigoria. Finalment, la retracció de l’activitat a la indús-tria (de l’1,5%), motor econòmic de l’Alt Penedès, representa una de les menors del panorama català i tot sembla indicar que properament s’abandonarà el període recessiu.

Informe ADEG de Conjuntura 4t trimestre de 2010El Penedès-Garraf comença a crear llocs de treballL’Informe ADEG de Con-juntura Econòmica corres-ponent al quart trimestre de 2010 reflecteix que es comença a crear ocu-pació en alguns sectors d’activitat com la sanitat i serveis socials, l’educació i l’administració pública . A l’Alt Penedès, el comerç, els serveis empresarials i l’hostaleria lideren la crea-ció de llocs de treball .

Demani'ns pressupost sense compromís.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc.

ferpala@ferpala.es · Tel. 93 893 70 11

L’economia al Baix Penedès enregistra una de les pitjors dinàmiques del panorama comarcal català. Només set comarques des-trueixen ocupació a un ritme més important (del 2,1%) . En aquest cas, el principal llast és el comportament de la indústria i la construcció, amb taxes interanuals del -5,8% i -11,9%, res-pectivament . El sector terciari tampoc acaba d’arrencar, tot i els valors positius . Amb tot, s’ha d’assenyalar el bon comportament del comerç .

El 2010 finalitza amb un total de 29.897 persones a l’atur al conjunt de comarques del Garraf-Penedès, un 5,0% més en ter-mes interanuals. L’increment de l’atur durant el quart trimestre va des del 8,1% interanual al Baix Penedès al 3,1% de l’Alt Penedès . A Cata-lunya l’augment de l’atur ha estat del 2% durant el mateix període . Dins el panorama comarcal català, l’evolució de l’atur al Baix Penedès és un dels pitjors registres (només superat per 5 comarques) . La posició de l’Alt Penedès i el Garraf tampoc és molt favorable: 12a i 14a posició en el rànquing català d’augment de l’atur . L’anàlisi conjunta de l’evolució dels llocs de treball i de l’atur a les comarques del Garraf-Penedès paradoxalment dibuixa una situació

en què es comença a crear ocupació però alho-ra s’incorporen moltes persones a l’atur . El cas més exemplificador seria el de l’Alt Pene-dès, amb una creació d’ocupació important, del 2,6%, i un increment de l’atur del 3,1%. L’explicació pot ser per múltiples factors, d’una banda, les majors oportunitats laborals davant una millora de la situació econòmica sovint pot comportar un augment de les persones que tor-nen a la vida activa (abandonen els estudis o les tasques de la llar) i, de l’altra, i/o en paral·lel, que la creació d’ocupació sigui insuficient per aten-dre a les entrades al mercat laboral (sobretot per part dels joves que finalitzen els seus estudis) .

La sinistralitat mostra un comportament molt positiu a les comarques del Baix i Alt Penedès . De fet, aquestes comarques ocupen la 5a i 6a posició en relació a les comarques on més es redueix la sinistralitat durant aquest tri-mestre en termes interanuals . Contràriament, al Garraf s’ha registrat un increment de la sinistralitat, situació força anòmala dins el panorama comarcal .

Pel que fa a la contractació, excepte al Garraf on disminueix en un 0,8% interanual, el volum

de contractes registrats durant el quart tri-mestre de 2010, a la resta de comarques del Garraf-Penedès s’enregistra un aug-ment important respecte al mateix període de 2009 . Amb tot, a totes tres comarques i al conjunt de Catalunya també s’observa una dis-minució en els ritmes de contractació respecte als registrats el darrer any . Si aquesta tendèn-cia es manté els propers trimestres es podria tornar a generalitzar una caiguda en la con-tractació durant el 2011 . Amb tot, aquesta frenada de la contractació no ajuda a predir el que pot passar amb els llocs de treball, atès que pot estar indicant una consolidació de la con-tractació en llocs de treball i la possibilitat que s’estigui deixant enrere una època d’elevada volatilitat en la contractació . En aquest sentit, el canvi de tendència en l’evolució dels contractes temporals refermaria aquesta hipòtesi . Així, la taxa de temporalitat durant aquest trimes-tre disminuiria per primer cop en el darrer any a totes tres comarques i també al con-junt de Catalunya.

Estudi realitzat per

19

Garraf4t trim . 10

32.9123.838

11.95436,315,3

8.123

-1,6

16,12,1

-0,3

-13,5-10,1

-2,2-2,53,6

-0,8

Alt Penedès4t trim . 10

39.3273.4307.68319,513,9

7.301

0,5

14,210,6

5,1

-8,4-7,1-2,6-1,03,16,8

Baix Penedès4t trim . 10

22.2922.518

10.26046,0

n.d4.612

-2,1

18,13,91,8

-11,9-8,7-5,8-3,58,12,4

Gran Penedès4t trim . 10

94.5319.786

29.89731,6

n.d20.036

-0,9

14,84,23,5

-11,1-6,6-2,5-2,25,02,6

De nivell o volumLlocs de treballCentres de treballAtur registratTaxa excedent laboral (%)Taxa atur estimada (%)Contractacions

Dinàmica (variacions interanuals)Llocs de treball (%)Sectors que més creixen (%)

Sectors amb major pèrdua (%)

Centres de treballAtur registratContractació

Síntesi d’indicadors principals

· Administrac . i SS· Sanitat i Serveis· Altres ac . socials

· Construcció· Agricultura· Indústria

· Educació· Administrac . i SS· Sanitat i Serveis

· Transports i com .· Construcció· Mediació financ .

· Administrac . i SS· Sanitat i Serveis· Comerç

· Construcció· Transports i com .· Indústria

· Administrac . i SS· Educació· Sanitat i Serveis

· Construcció· Transports i com .· Mediació finan .

Podeu consultar el document íntegre a www.adeg.cat/cat/indicadors_adeg.php

AULAforma

ció

20

L’entrevista

20

Des del 1982 i fins al 1989 Senabre va ser corrector del setmanari penedesenc 3 de 8 . A partir de l’any 1990, Senabre entrarà a l’acabat de crear Consorci per a la Nor-

malització Lingüística, el centre del qual a l’Alt Penedès i al Garraf, el febrer del 2001 passaria a dirigir fins a l’actualitat .

El Consorci ha celebrat 20 anys de vida. Com s’ha viscut aquesta celebració? Hem celebrat un acte a Vilafranca, més aviat institucional . Es tracta de la inau-guració oficial d’una exposició sobre imatges del Consorci a la capella de Sant Joan de Vilafranca, que ha estat des del 10 i fins al 28 de novembre . A més, un grup de voluntaris amb els seus respectius aprenents han fet una actuació teatra-litzada de textos literaris molt bona, acompanyats per l’Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca . D’aquesta forma també mostrem algu-nes de les activitats que fem al centre .

A Vilanova hem celebrat els 20 anys amb el Museu del Ferrocarril, ja que han coin-cidit . Així que hem fet un acte conjunt a les instal·lacions del museu que lliga les dues celebracions: una conferència que ha fet l’escriptora Teresa Costa-Gramunt titulada “Un viatge per la poesia de Joan Maragall” . I a Vilanova també s’ha fet una altra festa, en aquest cas més lúdica, amb una sèrie d’activitats i jocs rela-cionats amb la llengua i dinamitzats per l’actor vilanoví Dafnis Balduz .

Ha viscut vint anys normalitzant la llengua. Com era normalitzar abans i com ho és ara?Abans, al principi de la transició, es volia

Biel Senabre«Les empreses són bones aliades per a fomentar l’ús del català»Treballem perquè les empreses contemplin la llengua catalana com a RSC

Biel Senabre és llicenciat en geografia i història i en filologia catalana. El 1976 va començar a fer cursets per aconseguir ser mestre de català, títol que li va donar l’oportunitat de començar a donar classes a Vilafranca als anys 80.

tornar a recuperar la normalitat del cata-là i es partia des de zero . Per això calia posar al servei de les persones eines útils perquè poguessin recuperar allò que no es va poder fer a l’escola . Ens tro-bàvem en una època en què, per exemple, els funcionaris ho feien tot en castellà i calia una eina incipient per arrencar la maquinària .

Passats els anys, el que actualment es fa en aquest àmbit és manteniment . Però ens dediquem a d’altres àrees necessàries com cursos per a la nova immigració o adequant-nos a les neces-sitats dels usuaris als què ens dirigim com ara les empreses . En aquest sentit, també treballem perquè les empreses contemplin la llengua catalana com Res-ponsabilitat Social Corporativa, a banda de tenir cura del medi ambient i d’accions solidàries, perquè promoure el català no deixa de ser un apropament a la societat .

Però, com podem fer que el català s’utilitzi en l’àmbit socioeconòmic?Hem de comptar amb la col·laboració i l’interès de les empreses i entitats . Sobretot ho fem a través de les asso-ciacions com ara l’ADEG, perquè és una institució viva i amb una gran quantitat de socis als què els ofereix serveis . I així, treballant mà a mà, podem conèixer les necessitats de les empreses i els canals de comunicació per arribar-hi . I si una empresa vol incorporar el català, tenim un programa que fa un estudi per saber

La teva llibreria especialitzada en llibres d’economia i d’empresa.

Vine a consultar les novetats a la seu de l’ADEG o bé entra a www.adeg.cat/adegbooks

2121

Com a novetat ho voleu incorporar a les empreses, oi?També es aplicable a les empreses per-què els pot interessar, ja que poden tenir gent que no és catalanoparlant i que ni pot anar a cursos ni continua parlant fora de les classes, si és que en fan . Així que nosaltres hem pensat que podrien crear parelles dins la pròpia empresa –l’ideal seria un catalanoparlant amb un que no ho és- i que estiguin més temps junts . Ara bé, necessitem la col·laboració de l’empresa .

També teniu com a nova actuació el foment de l’atenció al públic en català. Hem començat per empreses que ate-nen gent gran i amb grans superfícies . A l’Alt Penedès i al Garraf, sobretot, estem començant pels que tenen cura de la gent gran, perquè normalment són persones sud-americanes i es troben amb perso-nes grans que sovint no parlen gaire bé el castellà . Per això hem d’aconseguir que aquestes persones tinguin un domini del català . En aquest cas, sobretot s’han d’implicar les administracions públiques, però no només amb recursos, sinó sobre-tot com a model d’ús i com a agent actiu de foment . També s’ha d’implantar al món laboral, fent-lo necessari per als tre-balladors perquè l’han d’utilitzar .

Quin és el problema de la llengua catalana?No hi ha un problema únic o concret . El que sí que hem d’aconseguir és que hi hagi més coneixement, que la gent la conegui . En aquest sentit ja s’ha fet un gran esforç . I actualment encara s’ha de treballar més per al foment de l’ús i la normalització . Fer-la natural en tots els àmbits de la societat .

La llengua catalana perilla?És complex, perquè d’una banda, perso-

en quin punt es troba la companyia en l’ús del català (atenció al públic, docu-mentació . . .) i també podem fer un pla de formació als treballadors, incorporar la documentació en la nostra llengua, etc . Així, passat un temps, es torna a valorar per saber si ha servit aquesta iniciativa .

I exactament, quines són les princi-pals àrees d’actuació del Consorci?En primer lloc, fem programes destinats a fomentar l’ús del català en el sector socioeconòmic, en l’administració, asso-ciacions . . . Fem campanyes de difusió per promoure que s’utilitzi el català amb naturalitat i normalitat . També fem cur-sos de català per a no catalanoparlants i també per a catalanoparlants de nivells intermedis i de suficiència . I fem asses-sorament per dinamitzar o fomentar l’ús, però no com a correctors, sinó assesso-rem i comentem les possibles errades, perquè es puguin aprendre .

Una de les tasques també molt impor-tants del Consorci és el Voluntariat per la Llengua.Aquesta tècnica d’aprenentatge va sortir perquè la gent quan acabava els cursos, no continuava parlant català fora de l’aula i vam proposar que quedessin entre alumnes catalanoparlants amb aquests no catalanoparlant per conversar, de qualsevol tema, però amb la intenció d’utilitzar la llengua . El Voluntariat és una eina molt bona i rica que s’ha anat con-solidant fins que ha esdevingut un dels plats forts . Per això ens interessa que les entitats s’adhereixin i es facin voluntàries per acollir no catalanoparlants entre les seves activitats . La immensa majoria dels participants estan encantats i ho troben interessant, tant l’aprenent com el voluntari, que també aprèn altres cultu-res o, si més no, a no canviar al castellà quan veu un immigrant .

nes que la coneixen no n’hi ha hagut mai com ara . Però d’altra banda, que l’usen, ja no és una dada tan positiva . No puc con-testar amb un sí o un no . Ens hauríem de preguntar, l’ús social del català ha incre-mentat en els últims anys? El català actual està molt castellanitzat? Hi ha experts que diuen que s’ha d’anar amb compte, perquè hi ha indicis de que l’ús del cata-là (social o polític) té mancances . Però també crec que no està tot perdut . Per mi és molt important, a més, valorar com es fa la transmissió dels pares als fills .

El castellà és l’enemic?Aprendre una llengua qualsevol és un tresor . I saber una llengua de gran difu-sió com el castellà et permet moure’t per qualsevol lloc del món . Més que la llen-gua ser enemiga del català, el problema ve quan s’utilitza com a element de bata-lla política .

La llengua castellana és molt rica i s’ha de conèixer, però la societat catalana actual -on l’idioma encara ha d’accedir a més usos socials i ha d’arribar a normalitzar-se- li hem de donar preferència al català perquè si no la llengua gran s’acaba men-jant la petita .

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

CNL Alt PenedèsGarraf

C. de Pere el Gran, 3208720 Vilafranca del P.Tel. 93 890 61 79www.cpnl.cat

22

Gent emprenedora

· Què té el Gran Penedès que no tin-guin altres territoris?Molta riquesa a nivell cultural, edificis, festes . . . Però turísticament és molt ver-ge . Crec que encara no té el seu propi reconeixement, però el tindrà . Encara té una part que no s’ha donat a conèixer . El que passa és que la gent està acostuma-da a buscar fora el que hi ha a dins .

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?La poca valoració per part nostra . No és possible que siguem tan destructius amb la poca valoració d’allò que tenim . Però crec que anirà canviant, perquè cada vegada el jovent és més sensible amb la natura i amb tot allò que ens envolta .

Ens pensem que perquè és proper no té valor . I és mentida, en té i molt . Sobretot

Rosa Huguet«Tot i que el desenvolupament perjudiqui el nostre territori, hem de progressar»Rosa Huguet ha estudiat música i dansa al Conser-vatori, tant de Barcelona com de França . També destaquen tots els anys que ha estat treballant per a la Generalitat com a tèc-nica assessora perquè els immigrants i les persones que volguessin adoptar sabessin tot el que és ne-cessari . I també fa 12 anys que es dedica a la política a l’Ajuntament de Canyelles .

els parcs naturals i totes les activitats que hi podem fer .

· Com serà el futur paisatge del Gran Penedès?De desenvolupament . Les carreteres marcaran tota l’evolució i el canvi real de connexió obrirà el territori . Això té avan-tatges i inconvenients . Perdrem part de la nostra terra, les cases pairals tan nos-tres i el paisatge que l’envolten . Però alhora, estem obrint un pas de desenvo-lupament que va més enllà del nostre país i segurament que donarem a conèixer el nostre entorn i productes gràcies a això . I ara mateix és del que es tracta . És evi-dent que hem de patir l’evolució perquè és el que correspon i no ens podem que-dar en records i passat . Hem de donar progrés, hem d’oferir el millor futur per als successors i les vies de comunicació són molt importants .

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?Per l’educació . Hem d’explicar que s’ha de tenir respecte i hem de fer enten-dre des de petits que allò que no volem a casa nostra, no ho hem de desitjar per a la resta . És impensable que en aquest moment hi hagi tanta gent que faci tanta despesa de paper, d’aigua, que embruti els carrers indiscriminadament… Confio molt en l’educació dels més joves perquè tinguin el coneixement d’aquests valors . Han d’aprendre que és injust perdre tan-tes coses al camí, com per exemple amb el tema del medi ambient i el canvi climàtic .

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: la dansa i la seva formació? Amb els anys han sortit moltes danses, varietats i modalitats diferents . Tam-bé s’ha creat un sector professional per als que fan ball contemporani clàssic . I la dansa moderna ha esdevingut com una activitat més entre els joves . Som un sector que ha crescut molt, perquè no deixa de ser una activitat extraescolar, una il·lusió per a joves que tenen ganes de guanyar-se la vida ballant i que aca-ben fent classes . I alhora no deixa de ser una part de la vida, és una manera més de fer esport . És molt gratificant per a qui gaudeix amb la música . És una manera d’expressar-se . Ara bé, la dansa necessita posar-se una mica en norma-tiva . No té una sortida real . A més, quan arriba certa edat t’obliga a deixar-ho, no tots poden dedicar-se sempre, com nosaltres, encara que sigui donant clas-se . . .

· Quants anys fa que té l’empresa? Com comença l’aventura?Des de l’any 1980 . L’escola acaba de fer 30 anys, però no va néixer com a esco-la . Va començar com un grup de gent que volíem ballar i fer coreografies . I al final, va acabar sent una escola perquè neces-sites poder guanyar-te la vida i perquè també t’agrada donar a conèixer allò que estàs fent .

· Quins són els principals clients de l’Escola de Ball Teresa Carulla?Tenim alumnes des dels 3 anys i fins als

23

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit...

El cotxe

2. Les seves vacances a...

Qualsevol punt d’Europa

3. La seva ciutat preferida

Sevilla

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment...

“Amb el cor a la mà” de Chris Cleave

5. Una cançó que la faci vibrar especialment... Abans “Yesterday”, a partir d’ara “My way” 6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil?

Més de 15

7. I quants correus electrònics?

Més de 40

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí

9. Per què paguem tants peatges?

Perquè no hem sabut negociar allò que ens és de ple dret.

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible?

És possible i seria l’ideal.

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran?

El mateix que sóc avui, una senzilla mestra de dansa

12. Es pot ser empresària i romàntica?

En la meva feina s’ha de ser i tenir molta sensibilitat

13. I empresària i política?

L’empresari és el millor polític

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes?

Un empresari crea un projecte a llarg termini i un alcalde pensa projectes per als propers 4 anys.

85, encara que cadascun vol una modali-tat diferent . Els més petits fan formació i aprenen la disciplina de compartir, a for-mar part d’un grup, la responsabilitat… En canvi la gent gran fa manteniment, sobretot per continuar amb un cos que tingui elasticitat, moviment i que es tro-bi bé .

· Com va ser això de fer-se empresària?Tot va començar amb una cosa tan sen-zilla com un lloguer . A partir d’aquí ja fas un pas més tenint mestres al teu càrrec i assumint que l’escola és més gran i que és un projecte important . A partir de llavors ja no pots ser un sol i ho tires endavant incorporant altres danses i decideixes com vols el teu futur . També és cert que jo vaig tenir l’empresària número 1 com a mare . Era la millor empresària del món . Era una simple modista que no només cosia, sinó que també ensenyava, venia les seves peces de roba i amb allò va obrir la primera botiga que va arrencar l’obertura de moltes més . Al final va tenir un gran supermercat . Ella va ser una gran empresària perquè va saber reconèixer en cada moment què era necessari i com .

· Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa?L’esforç, la tenacitat, el creure que real-ment allò que fas té un valor i no defallir quan hi ha moments dolents . I si alguna vegada fas coses incorrectes o fracas-sos -que sempre es troben al camí-, s’ha de tenir la capacitat d’afrontar-los pas-si el que passi .

· Si tornés a començar, què és el que no faria?Coneixent-me personalment, crec que tornaria a fer pràcticament el mateix, però sí que voldria canviar moltes coses . Hauria d’haver sabut valorar allò que tenia i m’agradaria que no hagués estat així . No he sabut donar valor a algunes coses que ara veig i lamento molt no haver-ho fet .

No sé si he sabut agrair a tothom tot allò que se m’ha donat . I em sap greu perquè realment tinc moltes persones que han estat sempre al costat meu ajudant-me .

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?Tinc sort perquè la persona que fa vint anys que m’acompanya ha entès que per a mi és important això que faig i que hi crec i sempre em fa costat en els temes d’horaris i suport familiar . I també he procurat sempre que les meves filles par-ticipessin d’allò que fèiem a casa . Crec que tothom s’ha sentit així amb un nego-ci familiar: participar i viure amb allò que tens, i sempre per sortir endavant .

· En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? El meu desig seria que hagués fet més amics . De fet, acabo estimant els que són els meus clients .

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

Escola de Ball Teresa CarullaCarrer Conxita Soler, 608800 Vilanova i la G.T. 607 235 846www.teresacarulla.com

24

Locus MundiJo&Vi

El primer moment que esmentes el nom de Santorí (Santorini), les cares dels que t’envolten fan un senyal d’aprovació i d’enveja al mateix temps, deixant anar la imaginació pels que la coneixen i d’intriga pels que no . Tot d’una ve al pensament un món mitològic, irreal, de lluites i d’Homer amb el seu vaixell triscant per damunt les llises onades . En fi poden recórrer a la imaginació i somniar com podia haver estat qualsevol aventura .

A Santorí sents la bellesa com a teràpia, entre vistes sublims i paisatges amenaçats pel turisme de masses, de moment és un petit paradís, una illa diferent a les altres quaranta illes que formen l’arxipèlag les Cíclades, disposades, com el seu nom indica, en cercle al centre del mar Egeu, és la més propera a l’illa de Creta . La millor manera de descobrir aquest paratge natural, un dels més espectaculars de la Mediterrània, és en vaixell (procedent del Pireu o Heraclion) ja sia veler o creuer . De lluny quan divises Santorí, sembla que estigui nevada tota la seva part alta, cada cop que t’apropes més t’adones que són les casetes dels poblets, blanques com la neu, que estan al damunt del penya-segat volcànic de més de tres-cents metres d’alçada on arribes a veure les escales amb 587 graons en ziga-zaga .

L’entrada a la seva profundíssima rada de més de 400 metres de fondària, impossi-ble de llançar l’àncora ja que mai tocarà fons, davant mateix de la capital de l’illa, Thira . El volcà que hi havia es va despertar de forma violenta cap a 1530 a . C cobrint la totali-tat de l’illa d’enormes pedres i d’un mantell de cendres d’entre 30 i 40 metres de gruix . L’illa, que fins llavors era de forma circular, va veure com la seva part central queia a baix i la mar inundava el seu cràter . Aquest cata-clisme va ser també el causant de la forma actual de l’illa: mig anell rematat a l’oest per

penya-segats ocres i grisos, són les restes de l’antic cràter . Santorini encara tremola de tant en tant, l’última vegada el 1956 .

Es pot desembarcar al port d’Athinios on atraquen els ferris i velers ja que els grans vaixells i creuers fondegen a l’antic port de Fira . Un cop a terra i mentre fas temps per pujar al bus, tens temps de prendre un cafè grec en una taberna del port regentada per un grec-americà que s’ha jubilat i torna als seus orígens deixant la dona i fills a la capital Novaiorquesa, tot esperant tornar-hi i que vagin a veure’l allí . Si vas en creuer pots haver agafat una de les excursions programades, gairebé sempre a un preu un xic elevat, si no ho has fet pots negociar preu amb un taxista una visita a l’illa podent anar en direcció Pyr-gos per visitar la muntanya Profitis Ilias on hi ha un monestir dedicat al Profeta Elies, el punt més alt de l’illa, a 567 metres, així que la panoràmica és estupenda, es veu tota l’illa . La realitat és una vista meravellosa sobre la platja i la cassola del volcà i possiblement hi surtis guanyant . Pyrgos, té 33 esglésies ortodoxes . Feu-vos portar a un portet a un restaurant on us sorprendrà el peix més fresc que es pugui menjar, podeu visitar esglésies boniques amb campanars de marbre, esglésies més senzilles però meravelloses, esglésies medie-vals que parlen de la seva antiga esplendor, molins de vent i tot el que es pugui de la vol-cànica illa de Santorini, coneguda com la Pompeia prehistòrica de l’Egeu i fins i tot diuen, que una de les seves erupcions, va ser la que va provocar el desastre de l’Atlàntida .

Si la vostra intenció és passar-hi un parell de dies o tres, caldrà que hagueu contractat el lloguer d’un vehicle, cotxe, quad o moto . Hi ha voluntaris que amb furgonetes pugen a un preu raonable per aquella carretera ple-

na de corbes i serpentejant, estreta, amb doble sentit i circulació molt especial pels residents . També es pot pujar caminant amb una bona dosi de moral i aigua, sobre-tot quan fa calor . Es poden llogar uns rucs i que us pugin a cavall com una versió rural i romàntica, n’hi ha molts que formen pro-cessons quan van carregats . Finalment, el telefèric és el mitjà més adient per accedir directament a la ciutat . Però el més impres-sionant és la manera com el poble i les seves múltiples esglésies-blanques i coronades per una cúpula blava s’han apoderat de les ves-sants de l’antic cràter, que cau vertical fins al mar . Una infinitat d’escales i terrasses comu-niquen unes amb altres les cases construïdes directament sobre la pedra . La localitat està plena de molins i botigues i carrers petits . El temps a Santorini camina, no corre, i es con-sumeix sense fixar-se en els alts preus uns dels més alts de Grècia . “Aquí les sortides i les postes de sol deixen els poetes sense fei-na”, va escriure Lawrence Durrell . Els déus grecs són presents al paisatge i en la gastronomia . L’oli, que es considera un dels pilars de la dieta mediterrània, és resultat de moldre olives koroneiki, més mastoidis i adramitini, mentre que les negres i ovalades kalamata s’utilitzen en tapes i entremesos . El pa també és màgic, perquè depèn de la deessa Démeter, de cabellera rossa com el blat . Els grecs van conèixer el pa per mitjà del Pròxim Orient i van crear el primer forn del món . Als grecs es deu gran part del cul-tiu i la cuina de les albergínies, bàsiques en la mussaca, un plat que ja és part de la die-ta mediterrània . Molt utilitzada a Grècia, la tècnica de coure carns i peixos embolicats en pàmpols és la més antiga papillota . Els pàm-pols, les fulles de la vinya, són un ingredient diferenciador de la cuina del mediterrani oriental on el nom grec d’ampelófilo deixa el seu lloc al castellà dels jueus sefardites de

Santorí, escollida pels déus

yaprakes de parra . Les dolmades, farcides d’arròs, ceba picada, all i anet, perfumades amb llimona . Una altra de les receptes repre-sentatives de la gastronomia grega són les sardines a la brasa embolicades en fulles de parra . S’acompanyen amb vi de retsina, una fórmula antiquíssima de conservar-les, en què s’afegeix resina de pi durant la fermen-tació . Això proporciona al vi una aroma molt peculiar i un pas en boca fresc, adequat al peix blau a la brasa . Santorí, alberga la vin-ya més antiga encara existent: 3 .500 anys d’història! Gràcies a la seva terra sorrenca, àrida i volcànica, la fil·loxera mai va afectar les vinyes . El assyrtiko, varietat local culti-vada des de l’antiguitat, és, en opinió dels experts, un dels millors ceps de blanc . Aquest raïm conreat segons un mètode de poda ancestral anomenat “a cistella”, els sarments més llargs s’enrotllen a terra per protegir els raïms dels raigs del sol i dels vents . produeix uns vins alhora vius i suaus, d’una excepcio-nal puresa aromàtica .

El cèlebre vinsanto és per la seva part un dels vins més antics del món, conegut ja en temps d’Homer . Es tracta d’un vi dolç natural sense addició d’alcohol . En acabar la vere-ma, els gotims de raïm són pansificats al sol sobre un llit de palla durant dues o tres set-manes . El vi envelleix després almenys 24 mesos en bótes i es comercialitza al cap de 5 anys . Es tracta d’un vi ric en sucres i pobre en alcohol per beure molt fresc . Vinsanto signi-fica “vi de Santorini”, i no “vi sant”, significat que rep a la Toscana, on també s’elabora un vi d’aquest tipus .

És possible que hagi estat un dels viatges en el que més vegades hem dit, “que bé hem estat aquí!”

Vista esplèndida de l’illa de Santotí

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

26

L’empresa

Lavola és una empresa pionera en sosteni-bilitat integral . Ofereix diferents serveis i solucions per ajudar als seus clients a assolir la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental . Lavola, a més, esdevé un punt de referència en la forma-ció, l’assessorament i l’execució de tot tipus de projectes sobre el desenvolupament sostenible .

Però, què vol dir sostenibilitat? Segons el director general adjunt de Lavola, Antoni Mansilla, el desenvolupament sostenible és aquella evolució que permet aug-mentar el benestar dels ciutadans, però sense que posi en perill la qualitat de vida de les generacions futures . És en aquest sentit quan la sostenibilitat pot ser econòmica, ambiental o social .

Segons Mansilla, “les empreses del futur o són sostenibles o no existiran”, tant en el sentit econòmic i de la productivitat (el

de fer més, amb menys recursos) com en el sentit de cura del medi ambient . De fet, Mansilla creu que el vector econò-mic i ambiental “s’han alineat”, ja que abans cadascú anava per la seva banda, i “actualment, una millora energètica és una millora econòmica i ambiental alhora”, afe-geix el director general adjunt de Lavola .

Mansilla explica que actualment les empre-ses, i fins i tot la societat, ja tenen aquesta sensibilitat pel desenvolupament sostenible molt arrelada, perquè d’això en depèn el seu futur i la seva permanència en el temps .

Així doncs, la sostenibilitat actua en tots els sentits i, al Garraf, ho fa des de fa una dècada de la mà de Lavola . I és que l’empresa de serveis per a la sos-tenibilitat ofereix processos complets, serveis integrals i posa a disposició dels clients professionals de tots els àmbits .

ServeisLavola ofereix serveis d’educació, adreçats al canvi d’hàbits i actituds . Per a aconseguir la tasca de divulgar, entrete-nir i informar –sobretot als infants- . Lavola compta amb la intervenció de professio-nals i la utilització de recursos que tinguin la capacitat de motivar les persones a partici-par, aprendre i actuar . Tot amb l’objectiu de transmetre els aspectes ambientals d’una manera pràctica i entenedora . Per aquest motiu, lavola ofereix serveis de divulga-ció ambiental i científica (disseny i gestió

de centres i programes educatius, gestió d’equips de monitors i serveis d’atenció al públic . . .) . També plantegen materials didàctics i divulgatius (fulls informatius, publicacions . . .) i fan tallers i activitats diver-ses . Lavola és l’empresa que gestiona i realitza les activitats educatives de CosmoCaixa, tant de Barcelona com de Madrid, entre d’altres institucions culturals .

Lavola també esdevé una agència de comunicació i publicitat per a informar i sensibilitzar a la ciutadania realit-zant campanyes ambientals (pensen el concepte creatiu, el disseny, la planifica-ció, producció i coordinació . . .) . També fan comunicació en espais com ara projectes museogràfics, exposicions permanents o itinerants, etc . Lavola, a més, elabora recur-sos digitals com pàgines web, CD-Roms, jocs, materials interactius . . . i produccions de tot tipus: gràfiques, audiovisuals, mar-xandatge . . .

L’empresa de la sostenibilitat també fa de consultoria per aconseguir un territori sos-tenible o una empresa responsable . Les tasques que s’emmarquen dins d’aquest servei són moltes . A grans trets destaquen l’ajut que fan per preparar les Agendes 21 o les ordenances fiscals als municipis, a més de donar suport a les administracions locals en el planejament urbanístic, a la gestió del medi natural, a la mobilitat o a les accions contra el canvi climàtic .

També assessoren per aconseguir el certificat de gestió ambiental ISO 14001 o valoren sobre l’afectació que pot tenir sobre un determinat projecte la legislació vigent, amb els seus soft-wares propis per fer un seguiment de les actualitzacions dels aspectes jurídics en qüestions mediambientals .

Com a quarta branca de Lavola, trobem l’enginyeria, un servei adreçat a aconse-guir un ús eficient de l’energia i dels recursos . A través dels estudis i les audito-ries aconsegueixen un estalvi energètic i de l’ús de l’aigua, la climatització . . ., una implan-tació d’energies renovables i fins i tot la direcció de l’obra i els tràmits legals per a dur-la a terme i finançar-la .

Lavola, imprescindible per al teu futur “Les empreses o són sostenibles o no existiran en un futur”

Lavola ofereix serveis per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica . Aquesta empresa esdevé un punt de referència en aquest àmbit, ja que és especialista en la matèria i controla gairebé tots els serveis possibles de forma integral .

27

Llarga i reconeguda trajectòriaLavola es va crear l’any 1981 i ha esde-vingut una empresa capdavantera en el sector . En els seus 30 anys d’experiència ha tingut diversos reconeixements de la Generalitat de Catalunya, com la placa President Macià 2006 i el Premi Com-petitivitat 2009 . Però la seva trajectòria també està reconeguda a través dels cer-tificats obtinguts, com el 14001 de qualitat ambiental o el 9001 de gestió de la qualitat . A més, l’edifici de la seu central de Lavo-la és una construcció ecològica que ha estat distingida per la gestió energèti-ca i amb l’acreditació de “Garantia de qualitat ambiental” per ser un “edifi-ci respectuós amb el medi ambient” . Aquesta companyia també és neu-tra en emissió de carboni . A més, Lavola forma part de diverses associacions inter-nacionals relacionades amb la cura del medi ambient i és sòcia fundadora del grup empresarial cooperatiu de Catalunya Clade i de la Asociación de Empresas de Eficien-cia Energética .

Els més grans hi han confiatLavola treballa tant per l’administració públi-ca (un 40% de la facturació del 2009) com per a empreses privades (un 60%) . I és que la integritat dels seus serveis –emmarcats sota aquest gran lema- fan que la compe-tència no pugui donar aquest valor afegit i aconseguir la mateixa confiança i solvència . Alguns dels seus clients són els governs de l’Estat, el de la Generalitat de Catalunya, el de la Generalitat Valenciana, el de Navar-ra, la Diputació de Barcelona i diferents

municipis, a més d’empreses com Saba-dell Atlántico, La Caixa, CatalunyaCaixa, Casa Tarradellas, FCC, Cespa, Abertis, Racc, Nestlé, Endesa, Uniland, Agbar o l’European Investment Bank .

Aquesta integritat de serveis fa que Lavola hagi de comptar amb una gran diversitat de professionals . A l’empresa de la sostenibilitat, els professionals que més abunden són els de la branca de ciències ambientals, però només representen un 25% . La resta són enginyers, biòlegs, geògrafs, filòlegs i tra-ductors, periodistes i publicistes, educadors i sociòlegs, dissenyadors i artistes plàstics i també professionals de la branca de cièn-cies econòmiques i polítiques .

Pel futur, oferir més serveisLavola té la seu central a Manlleu, però també té oficines a Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Madrid, a més d’estar associa-da amb una empresa d’Andorra i una altra de València . Però de cara al futur, els de Lavola ja treballen per aconseguir una implantació a Andalusia i per obrir una oficina al Marroc, gràcies a un projecte de la Unió Europea per auditar a una dotzena d’empreses d’aquest país del nord d’Àfrica . Tampoc descarten poder obrir una seu a Xile .

Lavola també s’està introduint en un nou servei, per aconseguir ser encara més inte-gral . Volen ser també una ESE (Empresa de Serveis Energètics) o més coneguda en les sigles en anglès, ESCO (Energy Service Company) . Aquestes empreses es dediquen a fer que els seus clients estalviïn ener-

gia als seus edificis en instal·lacions tant de llum, climatització, etc . Una ESE fa la inversió de millora de nous equips i noves instal·lacions a la seu del client, gestionen la compra de l’energia primària i fan el man-teniment i explotació dels equips . Al client li cobren en concepte d’amortització d’equips, manteniment i consums una quota deter-minada i els estalvis que es produeixen es reparteixen entre l’empresa i el client .

Pel que fa a les línies estratègiques de l’empresa per als propers anys, Lavola vol lluitar contra el canvi climàtic i aju-dar als seus clients a què puguin ser una empresa neutre d’emissió de CO2 . L’objectiu és aconseguir una ràpida transi-ció cap a una economia i una societat baixa en carboni i per aquest motiu elaboren el procés e)mission . Amb aquest procediment Lavola fa un inventari d’emissions de CO2 del client o dels seus productes; en un segon pas elaboren un pla de mitigació on es defi-neix l’estratègia de reducció d’aquestes emissions; també gestionen la compra de crèdits per a la compensació i elaboren la campanya de comunicació d’aquesta neu-tralitat acabada d’aconseguir .

Tot i que ara treballin més intensament en aquestes altres qüestions, Lavola continua com a estratègia principal amb una forma de treballar que mai ha deixat de fer: bus-car la innovació i mirar el món per estar a la última per continuar sent un punt de referència .Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

LavolaCarrer Correu, 2, 1r pisVilanova i la Geltrú

Tel. 93 811 51 15www.lavola.com

Edifici ecoeficient, de construcció ecològica, de Lavola, ubicat a Manlleu.

Port Ginesta, 221 - Sitges - Tel. 93 665 44 66 - Móvil 637 555 077 - www.creativity.es

La publicidad en cine es muy efectiva. La pantalla es 150 veces más grande que la TV. En el cine no hay zapping ni saturación publicitaria.

Y el recuerdo de tu spot es 7 veces superior a otros medios.

Anúnciate a lo grande,que no te vean pequeño.

29

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

AMARA PARKCarrer Aneto, 5008800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 000 80 29 Fax 93 000 80 30www.amara-park.comEstructures i obres

CAMPUS ACADÈMIAAvinguda Garraf, 1, baixos 08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 65 70 Formació

CONSTRUCCIONS TOLDRÀAvinguda d’Eduard Toldrà, 4308800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 12 92 Fax 93 893 12 92Construcció · reformes i obra nova

DESCOBERTAPlaça de Lesseps, 208023 BarcelonaTel. 637 754 277www.descoberta.esActivitats escolars de lleure i colònies

DOMUS CONSULTING ARQUITECTURARonda Ibèrica, 8508800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 811 50 36 Fax 93 811 54 15www.domus-ca.comArquitectura · arquitectura tècnica

EL GALL MULLATAv. del Parc del Gall Mulet, 908784 PieraTel. 93 776 21 95Gestió d’escola bressol

ESCÈNIC ARTPasseig de Circumvalació08810 Sant Pere de RibesTel. 639 219 135www.escenicart.comMuntatges escenogràfics

EVMO FOTÓGRAFOSAvinguda del Garraf, 3008800 Vilanova i la GeltrúTel. 627 045 995www.evmofotografos.comFotografia

FAHLE ECOLINES Carrer Riera Gran, s/n, P.I. Domenys I 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 899 16 06 Fax 93 899 00 87www.fahle-ecolines.comDistribució de productes cosmètics

GAUDÍ JEWELS BARCELONA Carrer Josep Coroleu, 4408800 Vilanova i la GeltrúTel. 699 38 69 09 Joieria

HTG EXPRESS Avinguda Ronda Europa, 60, 3r 4rt 08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 96 42 Fax 93 814 37 11 www.htg-express.comTransport urgent industrial

LLOBET ADVOCATSCarrer d’Aragó, 383, 9è08013 BarcelonaTel. 93 301 37 40 Fax 93 301 86 05www.llobetadvocats.comServeis jurídics

MARCLEAN PENEDÈSCarrer d’Amàlia Soler, 13208720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 817 25 97 Fax 93 169 42 64www.marclean.netNeteja d’edificis i locals

MERINO ESPAISCarrer de Roger de Flor, 308812 Sant Pere de RibesTel. 93 811 54 47 Fax 93 811 54 49www.merinoespais.comPladur, insonoritzacions, aïllaments i guix

METATECNIAC. Antonio Rubio, nau 2 · P. I. Sta. Magdalena08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 118 83 87www.metatecnia.comSerralleria metàl·lica

MON-COR AMOR I AMISTATPlaça de la Vinya d’en Petaca08812 Les RoquetesTel. 655 872 772Web. www.mon-cor.comActivitat: agència de relacions estables

PEDRAGOSA ADVOCATS Plaça Europa, 10, local08770 Sant Sadurní d’Anoia Tel. 93 891 43 15Assessors d’empresa

PIÑERA DEL OLMO ABOGADOS Y ASESORÍAPasseig Sant Joan, 104, 2n 2a 08037 Barcelona Tel. 675 581 462 Fax 93 323 59 00 www. pineradelolmo.com Advocat i asessor fiscal

PLUGINRambla de l’Exposició, 39, loc. 608800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 94 30www.plugin-solucions.comVenda i reparacions de PCs

REMM GUITART Ronda Ibèrica, 6-8 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 93 815 32 50 Fax 93 814 76 18www.remmguitart.comAutomoció

SECRETARIAT ONLINE08800 Vilanova i la GeltrúTel 93 118 92 56www.secretariatonline.esAtenció telefònica i serveis de secretaria

TEYCUBER MADERACarrer d’Ildefons Cerdà, 58-6008810 Sant Pere de RibesTel. 93 893 89 81 Fax 93 896 49 02www.teycubermadera.comConstrucció de cobertes de fusta i teula

TRANSPORTS LLENASCarrer de Sant Antoni, 4108798 Sant Cugat SesgarriguesTel. 93 897 01 51 Fax 93 897 08 07Transports

UON DISSENY I RETOLACIÓCarrer de Tarragona, 5208770 Sant Sadurní d’AnoiaTel. 647 249 386Disseny i retolació

Ets una petita o mitjana empresa que encara no ha descobert el potencial

d’Internet?

www.laguiadelgarraf.cat

El teu directori comarcal d’empreses i serveis

La Guia del Garraf

Anuncia’tper només

90€a l’any

Cada dia 5empresesanunciadesa la pàginad’inici

www.laguiadelgarraf.catpublicitat@vilanovadigital.catT. 655 633 329 / T. 608 064 029 Lleure i oci

Gastronimia

Comercial

Serveis

T’oferim la nova secció:

Gastronomia

Cada matí el Menú del diaal Butlletí

Bon Dia Garraf

Les dadesde la teva

empresa, fotosi ubicació aGoogle Maps

Mitjà de comunicació associat i adherit:

30

Empreses de l’ADEG

·Tractament en trastorns fòbics i obses-sius· Teràpia de parella i teràpia sexual· Atenció a dones maltractades· Conflictes familiars· Psicoteràpia psicodinàmica infanto-ju-venil· Tractaments farmacològics· Dols i pèrdues· Crisis vitals i creixement personal· Trastorns alimentaris i adiccions· Mediació familiar · Peritatges judicials

A més a més, des de Capsis també es realitzen diversos projectes socials com: xerrades, salut sexual, forma-ció a altres professionals, atenció a la família (protecció a la infàn-cia, violència, separacions...) i grups terapèutics.

Capsis VilanovaCentre d’atenció psicosocial i de la salut

Capsis Vilanova és un cen-tre privat dedicat a l’atenció psicosocial i de la salut . Està situat a l’avinguda Francesc Macià, 55 de Vilanova i la Geltrú .

El seu equip és multidisciplinar i està format per Susana Conesa, psicotera-peuta i terapeuta sexual; Eva Hervera, psicoterapeuta i especialitzada tam-bé en l’àmbit judicial; Rosa Ramírez, psicòloga i psicoterapeuta infantil; Núria Ribé, psicòloga clínica, terapeuta familiar i de parella; Giovanna Turata, psiquiatra, i Georgina Bermudez, dietis-ta nutricionista .

Les seves àrees d’intervenció són: · Tractament d’estats depressius

Alguns d’aquests projectes ja estan en marxa des de fa un temps i estan en ple funcionament . D’altres es posaran en actiu en els propers mesos, ja que són projectes que es van creant amb l’objectiu de poder oferir un ampli ven-tall de serveis .

Recentment, ha posat en marxa el grup de suport en separacions: La vida sen-se tu . Aquesta iniciativa ofereix un espai de trobada, dirigit per psicoterapeutes professionals, a totes aquelles perso-nes, homes o dones, que es troben en procés de separació, que necessiten comunicar-ho, compartir-ho, elaborar el dol que els produeix, reconstruir-se, . . .

CapsisAv. Francesc Macià, 55 1rVilanova i la Geltrú

T. 93 893 06 58

31

Empreses de l’ADEG

tractant directament amb el particular, el constructor o el promotor .

Fusteria Roma realitza tot tipus de treballs amb fusta, des d’encolar una cadira, canviar les portes d’un pis, fer un armari a mida o fer la fusteria d’una obra .

Actualment són els distribuïdors al Garraf de les cuines alemanyes Impuls, unes cuines competitives ja que són d’una alta qualitat a un preu raonable i amb molta demanda ara mateix .

En el seu taller disposen de tota la maquinària per fer tot tipus de treballs en fusta, oferint la qualitat que el client es mereix i sempre intentant complir amb els terminis de lliurament pactats .

Fusteria Roma, 100 anys oferint la millor qualitat en el treball de la fusta

Fusteria Roma és una em-presa familiar que es dedica, des de 1911, a fer tot tipus de treballs amb fusta . L’empresa es crea a Barcelona i s’hi està fins l’any 1994, moment en què trasllada el taller a Sant Pere de Ribes .

Des dels seus orígens i fins l’actualitat, segueixen amb la mateixa filosofia d’empresa fent feines de tot tipus, des dels anomenats “remendos” fins tota la fusteria d’una casa . No s’han decantat per fer grans obres ja que volen ofe-rir una qualitat que en alguns casos no podrien mantenir . Així doncs principal-ment fan cases o obres de rehabilitació,

Fusteria RomaC. Cristòfol Mestres, 37Sant Pere de Ribes T. 93 896 37 71

cobrim les teves necessitats...

...publicitaries

Only Group edita i comercialitza la guia ONLY VNGConvenis amb ADEG · CETIVG · TOT CENTRE · GHRVNG

Per a més info www.onlyvng.cat · comercial@onlyvng.cat

Group

32

Empreses de l’ADEG

Proindo és una empresa dedicada a la integració de les noves tecnologies a la llar i empreses sorgida de les noves necessi-tats tecnològiques en l’àmbit empresarial i de la construcció . Són integradors de sistemes domòtics, treballen amb les últi-mes novetats del mercat i amb partners de les principals marques domòtiques . La seva tasca consisteix en el disseny, instal·lació i posada en marxa de projec-

tes domòtics en habitatges i empreses . S’encarreguen d’oferir la millor selec-ció de productes tecnològics del mercat adaptant-los a les vostres necessitats per aconseguir estalvi energètic, seguretat i confort .

Estalvi energèticProporcionen un estalvi energètic a les instal·lacions que en alguns casos pot arri-bar fins al 40% . Instal·len sistemes que gestionen la climatització i la il·luminació de forma eficaç contribuint de manera directa en aquest estalvi .

SeguretatLa seguretat és una de les àrees més importants en una instal·lació, es fan càrrec des de la integritat física de les per-sones fins a la conservació de l’immoble,

fins i tot durant la vostra absència . I el millor de tot, sense cost de manteniment . Serveis de videovigilància, alarmes tècni-ques, alertes mèdiques, . . .

ConfortL’àrea del confort està orientada a facili-tar a l’usuari un major nivell de comoditat, aprofitament de l’habitatge i qualitat de vida . Possiblement serà l’aspecte on es farà més notòria la incorporació de la domòtica a la vida quotidiana dels seus habitants, amb pantalles tàctils, coman-daments a distància, control por telèfon i Internet, . . .

Visiteu el primer showroom domòtic del Garraf que ofereix demostracions gratuïtes dels seus sistemes en funciona-ment .

Proindo, domòtica per a empreses i habitatges

Us interessa estalviar fins a un 40% en la factu-ra de llum de l’habitatge o empresa? Veure què passa sense ser-hi? No pagar manteniment per l’alarma?

Proindo Carrer Pàdua, 47, baixos Vilanova i la Geltrú

T. 93 814 24 70www.proindo.com

«He posat fre a les comissions»

1. Excepte comptes inoperants en un període igual o superior a un any i amb un saldo igual o inferior a 150 euros, en els quals s’aplicarà una comissió trimestral de manteniment del compte de 10 euros.2. La quota anual de la targeta Visa Classic és de 35 euros a partir del segon any.

Vingui a les nostres ofi cines i obri el seu o informi-se’n en el 902 383 666

BS Compte Professional és el compte que ho té tot, excepte comissions1:

A més a més, amb BS Compte Professional podrà accedir a la resta de serveis fi nancers exclusius per a vostè i per a la seva activitat laboral.

BS Col·lectius i AssociacionsBS Compte Professional

de mantenimentd’administracióper emissió de Visa Classic2

0comissions

El valor de la confi ança

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

OFERTA PER A:

33

Empreses de l’ADEG

Els serveis que ofereix són el disseny, producció i muntatge de banderoles, lo-nes, rètols, papereria, targetes (imatge corporativa), retolacions d’estands, re-tolació de vehicles comercials, logotips, expositors, anuncis de premsa, senyalit-zació, tanques publicitàries, decoracions de mobiliari, publicitat, impressió digital, decoracions lineals, caixes de llum, per-sonalització d’espais, rètols corporatius, vinils . . .

El seu objectiu és poder produir i confec-cionar qualsevol disseny en un producte físic . Passant del disseny sobre paper a la confecció sobre qualsevol tipus de su-port i material, segons la demanda de cada client .

Donar solucions efectives a les neces-sitats d’empreses i particulars.

Uon disseny i retolacióneix de l’experiència per oferir la seva creativitat als clients

UON disseny i retolació és una empresa de nova creació, amb formació i coneixements previs en el sector . La vocació i la motivació són les seves eines de treball i el que pretén és oferir un servei únic, de qualitat i de tracte directe amb el client .

El seu producte engloba el servei integral de retolació i disseny, tant per a empre-ses com per a particulars, oferint en tot moment un disseny funcional i adaptat a les necessitats del client, assegurant ple-na involucració en cada projecte com un repte personal a assolir .

Uon, disseny i retolació

Carrer Tarragona, 52Sant Sadurní d’AnoiaTel. 647 249 386

Reclamació de deutesReestructuració de l´empresa (concurs i reorganització d’actius)Responsabilitat AdministradorResponsabilitat penal de l´empresa (nou)Conflicte i gestió laboralMedi ambient (llicències, seguretat industrial i sancions)Assessoria fiscal-contable (recuperació IVA)

Solucions legals i pràctiquesOptimització, eficiència i solvència

estratègies & resultats

PREUS ESPECIALS

(dtes. per associats)

C/ Aragó nº 383 9º 08013 Barcelona.- Tel. 93 301 37 40

www.llobetadvocats.com

MERCANTIL

CIVIL

LABORAL

PENAL

ADMINISTRATIU

MEDI AMBIENT

34

Converses a l’antaraImma Pulido

Vinícolament parlant els inicis d’any solen ser més aviat aus-ters ja que la feina es concentra sobretot a l’interior dels cellers i en les sembres comercials dels fruits que han d’arribar durant l’any . Enguany, però, ens ha sacsejat l’efecte Miller que, al més pur estil “Mr . Marshall”, va passar per Catalunya a fi d’elaborar un especial per la revista The Wine Advocate que apareixerà aquesta primavera .

El prestigiós crític nord-americà, mà dreta de Robert Parker, va comprovar in situ l’hospitalitat dels cellers catalans, que van fer mans i mànigues per complimentar-lo i fer que tastés els seus vins i caves . I no és pas estrany ja que una bona puntuació del crític americà pot catapultar les vendes d’un vi als Estats Units i per extensió a la resta del món .

Caldrà saber quines són les valoracions que Jay Miller fa dels nostres vins a la revista però de moment ja ens ha deixat algu-nes conclusions interessants, com la seva devoció pels caves rosats dels que s’ha confessat un gran admirador .

El que no va fer va ser decantar per valorar una o altra zona vitivinícola catalana però sí que va parlar àmpliament del cava, del que considera que ha millorat molt la seva qualitat en els darrers cinc anys i que té “un gran futur entre el públic nord-americà” perquè la crisi i la seva relació qualitat preu han fet que “molta gent busqui productes més econòmics i si aquests el satisfan i li donen plaer els segueix consumint” . Això és el que està passant amb el cava, segons Miller, que confessa que és el producte que escolliria durant les seves celebracions enfront el xampany perquè “ja que no sóc un home ric, amb el cava podria veure més ampolles d’una molt bona qualitat” .

Pel que fa a les varietats autòctones i al seu ús per a vins tran-quils negres considera que “el públic americà és molt obert a tastar qualsevol cosa, és molt curiós i vol tastar sempre coses noves . Això, però, no vol dir que rebutgi les varietats france-ses . “Jo no em tanco a les varietats tradicionals sempre que aquestes produeixin bons vins . A vegades una varietat de les clàssiques pot adaptar-se molt bé a una zona i donar un gran vi . Sempre que un raïm sigui autòcton millor però sempre cal que doni un gran vi” . Malgrat tot, Miller reconeix que el consumidor americà comença buscant el vi per varietats “però una vega-da que han experimentat són molt més aventurers i més oberts que els europeus . Si un vi els agrada, els produeix plaer i té una bona relació qualitat preu, ja ha triomfat” .

Finalment i en relació als vins blancs, la mà dreta de Parker va explicar que no n’ha tastat cap durant la seva estada a Cata-lunya per una qüestió de temps i perquè té previst fer-ho als Estats Units . Malgrat tot, reconeixia que ara és un molt bon moment per tal que aquests vins s’obrin mercat als Estats Units ja que els gustos dels consumidors, molt acostumats als vins amb fusta de Califòrnia, estan canviant . “Ara es comencen a conèixer molts altres vins, com els espanyols Verdejo o Gode-llos, sense tanta fusta . Això està provocant que el públic busqui què més pot oferir Espanya, i tot això en un moment en el que l’economia és fonamental . Ara és un molt bon moment per als blancs que no passin de 15-20 dòlars de venda al públic o per als negres que no superin els 25 dòlars” .

El glop d’aquesta edició vol centrar-se en la celebració del Vinya&Tast que va tenir lloc a finals de gener a Vilanova. Un certamen que segurament va suposar molts esforços per part dels organitzadors per tirar-lo endavant, però que va tancar amb una més que discreta afluència de públic i una encara més discreta participació d’empreses.

Ni Neàpolis és, possiblement, el millor espai per celebrar una fira que vol captar públic, ni les dates van ser les més encertades perquè fer una fira en ple mes de gener és com plantar una flor al desert, ni la resposta dels cellers va ser espectacular. Hagués estat més fàcil fer-la en un moment de més activitat a la ciutat com per exemple a la Fira de Novembre, quan la gent està més predisposada a sortir de casa i mira més els calendaris d’activitats paral·leles.

Un glop de sensacions

La visita del mestre

Jay Miller visita Albet i Noya

1. Considerar que el més important són les personesRespectar en tot moment la seva dignitat i seguretat, sense discriminació de cap mena, formin part dels pú-blics interns de l’empresa, dels públics que hi estan en contacte o dels públics de l’entorn.

2. Promoure la integritat, l’honestedat i la justíciaDe les persones dins l’organització, pel que fa al seu tracte amb treballadors, clients, proveïdors o d’altres persones, així com pel que fa a la relació amb d’altres organitzacions. Promoure especialment la motivació, la fidelització, l’aprenentatge i la formació permanent de tots i cadascun dels individus.

3. Complir amb rigor i puntualitat els compromisosEls adquirits amb treballadors, clients, proveïdors i d’altres persones, així com amb les administracions i d’altres organitzacions, mitjançant el manteniment d’un sistema viu de qualitat global.

4. Mantenir una comunicació i una informa-ció transparent i verídicaÉs la base de la confiança entre persones, marca la diferència en la capacitat d’interdependència i és l’es-sència del treball en equip. Ha de ser la que calgui, per a cadascun dels agents econòmics i socials interessats, entre els quals hi ha accionistes, creditors, clients, treballadors i Administració pública.

5. Superar els mínims que exigeix la legislacióComplir les lleis, els reglaments i les normes que si-guin aplicables, tant a l’empresa com pel que fa als seus productes i/o serveis, superant els mínims en seguretat i sostenibilitat, tant o més per convicció que per obligació.

6. Realitzar publicitat comercial verídica i responsableSense enganys que falsegin les prestacions reals dels productes i/o serveis. Observar una política de

continuïtat i prestigi a llarg termini, per sobre del benefici immediat a curt termini.

7. Respectar i defensar els drets humansCom a comportament responsable de l’empresa tot fomentant les activitats educatives i la integració de

les persones més desafavorides de la comunitat.

8. Observar el màxim compromís amb l’entorn

No degradar-lo i respectar el medi ambient, sense perdre mai de vista la continuïtat de la vida en el nostre planeta.

9. Assegurar la continuïtat de l’empresaTot donant un veritable servei que contribueixi al bé comú i alhora promoure la creativitat compartida, traduïda en innovacions rendibles.

10. Crear riquesa suficientGenerar riquesa (valor afegit) per retribuir adequa-dament els treballadors (treball) i els propietaris (pel capital i el risc assumit) i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil (país) on està arrelada i viu l’empresa.

Aquest Decàleg de l’Ètica empresarial és el resultat de les apor-tacions i el debat per part de diferents empresaris i empresàries en el marc de l’Any ADEG 2006, dedicat a l’Ètica empresarial i les bones pràctiques.

Podeu llegir el text d’aquest document a l’espai www.adeg.cat, on hi trobareu les versions catalana, castellana, anglesa, francesa i italiana.

Decàleg de l’Ètica empresarial

Una empresa actua d’acord amb l’ètica empresarial quan, a més a més de generar riquesa (valor afegit) i de vetllar per la seva continuïtat, ho fa amb actituds i maneres que garanteixen una missió en què els valors i els objectius prioritaris són:

Carrer de l’Àncora, 3 | 08800-Vilanova i la Geltrú

Carrer de la Beneficència, 17 | 08720-Vilafranca del Penedès

Tel. 902 106 700 | Fax 938 106 701 | adeg@adeg.cat

www.adeg.cat