Sumari

pàg. 5

pàg. 6

pàg. 8

pàg. 8

pàg. 8

pàg. 9

pàg. 10

pàg. 12

pàg. 14

pàg. 16pàg. 16

pàg. 17

pàg. 17pàg. 17

pàg. 18

pàg. 20

El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context Diagnosieconòmicaimesuresurgents......................

L’art de viureValorsempresarialsipersonals.................................

HumorambPerspectiva

VinsDOPenedès,novamarca.......

XarxesEquestrianPenedès,elturismevinculatalcavall,aSubirats....................................

Parlem de...DesignThinking(4).................

Gentderàdio

Gestió empresarialNousparadigmesimodelsdetreball........................................

Estrelles i forquilles SoliVi,lasolidesadelprojectefamiliar.......................

Lacuinadel’estrèsEldesembrecongelat,confúsesretira....................................Novamalvasiaseca.................Matarromera,grandesvinosdelDuero..................................RutadelXató,l’ediciónúm.13esposaacaminar..............50anysdeCaprabo.................

Gent d’EmpresaMariaSabaté:«NosabempromocionarelquètenimalPenedès».................................

Medi AmbientPerunNadald’altrendiment..

pàg. 21

pàg. 22

pàg. 24

pàg. 26

pàg. 30

pàg. 31

pàg. 32

pàg. 33

pàg. 35

pàg. 36pàg. 37pàg. 38pàg. 39

pàg. 40

Notíciesd’Empresa

Locus MundiMorellalabella.........................

EntornLliuramentdepremisdel5èConcursdePostalsdeNadalHanparticipat1.300alumnesdelPenedèsielGarraf............

L’empresaSamextreballaràeneltractamentdelabiomassa.....

EconomiaEl1rFòrumEconòmicapostaperpotenciarlamarcaSitges

Novaprogramaciódecursossubvencionats

EmprenedorsEslliurenelsPrimersPremisPenedesencsalsemprene-dorsmésdestacatsdelPenedès...................................

EconomiaL’InformeADEGdeConjun-turadel3rtrimestrede2009:Podemcomençarasermode-radamentoptimistes...............

Noussocis

Empreses de l’ADEG•XambergOnline....................•ClosLaPlana.........................•Suncenter...............................•Ser-Pa.....................................

Conversesd’antaraElnouespaidePerspectivadedicatalviielcava

Edita:

ADEG.Associació d’Empresaris del’AltPenedès,BaixPenedès iGarraf Carrer de la Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès Carrer de l’Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 902 106 700 · Fax 938 106 701 adeg@adeg.cat · www.adeg.cat

Redacció:ADEG · comunicacio@adeg.catPublicitat:ADEG · comercial@adeg.catFotodeportada:SamexImpremta:Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.esDifusió:Gratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el GarrafDistribució:Tramesa per correu postal a través d’Unipost.

DLB-11279-921.400exemplars

Oficina RECREOC. Recreo, 44-46 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 83 20

Oficina COLOMC. Colom, 11 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 94 94

Oficina MACIÀAv. F. Macià, 63 · Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 33 66

www.vilanovatours.esGC-52

3

BonAny2010

DibuixdeLaiaMorenoTorremorrell,delCEIPLesParellades(SantPeredeRibes) 5è Concurs de Postals de Nadal ADEG / CETIVG / EPSEVG / Cambra de Comerç del Garraf

Col·locarlapostalqueheudigitalitzat

5

«...crèditdis-poniblealtipusd’interèsadequatitermesdepaga-mentescurçatsafegitsalarefor-malaboral,hau-riendeserobjec-tiusacurtterminidelsgovernscentraliautonò-mic...»

Context

Diagnosieconòmicaimesuresurgents

XavierCardonaTorrandellPresidentADEG

L’economia no és que no estigui gaire bé sinó que, clar i català, va molt malament i continuarà anant-hi perquè la nostra estructura econòmica és molt feble i perquè les mesures de política econòmica són inexistents o molt minses. I va malament perquè durant anys els ciutadans atiats per mesures econòmi-ques eixelebrades hem consumit més, molt més del que podíem; els especuladors han medrat més que mai, la banca ha estat un ens irresponsable i, en conseqüència, hem malversat els recursos escassos de què disposàvem en termes actuals, a més a més, malbaratant els recursos escassos del futur. El somni que érem la vuitena economia mundial s’extingí i avui no resta més que una estructura econòmica raquítica i una legió creixent d’aturats, molts d’ells pobres no només en termes econòmics sinó des del punt de vista intel·lectual i de la formació.

Sobre com és possible sortir-se’n, des de la meva òptica és precís ressuscitar o revitalitzar la vida de les empreses. Aquestes en el context social són els agents que juguen el rol de la creació de riquesa i, en conseqüència, arbitrar mesures que moguin l’economia passen per recuperar el gust per l’emprenedoria, el risc i el culte al treball, i això només és possible activant dues mesures immediatament. La primera, fer arribar el finançament a les empreses autònomes i a les pime, facilitant el crèdit per part de les institu-cions financeres, caixes i bancs, amb tipus d’interès assumibles. Els bancs han rebut quantitats ingents de diner que ha restat curtcircuitat i no ha arribat a les pimes, o quan ho ha fet ha estat a tipus d’interès inacceptables. Avui estan tancant empreses sanes que en el camp de l’economia real són capaces de generar beneficis però que, al mancar-lis el suport financer, es veuen obligades a tancar portes. Una altra mesura coadjuvant a fer possible l’activitat econòmica de les pimes seria modular els termes de pagament, escurçant-los, especialment els de les Administracions públiques.

Al meu entendre, les crisis tenen un aspecte benefactor de l’economia que consisteix en eliminar les empreses inútils, les “branques seques”, però el tall brutal dels crèdits que ha generat la crisi està es-combrant també les empreses sanes i això és un efecte secundari autoaccelerador de la crisi.

L’altra mesura que no té més espera és la reforma laboral. La falta de competitivitat de les nostres empreses està magnificada per la inadequació de la llei laboral vigent. No es tracta de fer més barat l’acomiadament peró és urgent trobar fórmules que adeqüin la quantitat de mà d’obra a les necessitats de les empreses en funció de les càrregues de treball i, sobretot, arribar a fórmules que millorin la flexibilitat laboral, fent que la disponibilitat de mà d’obra d’una empresa s’adeqüi a la fluctuació de les càrregues de treball al llarg de l’any. Amb la rigidesa i el cost del treball actual el nostre país no pot fer front al repte dels mercats que donen resposta a la globalització. I si no hi ha competitivitat no hi ha treball i això vol dir atur en creixement continu.

I les dues coses, crèdit disponible al tipus d’interès adequat i terminis de pagament escurçats afegits a la reforma laboral, haurien de ser objectius a curt termini dels governs central i autonòmic. A mitjà i llarg termini les mesures presents en polítiques d’inversió en recerca i innovació, coherents amb objectius de millora mediambiental, han de generar empreses del sector secundari i serveis intensius en coneixement que permetin construir un futur on aquests seran els factors claus d’èxit d’un món globalitzat.

I amb efectes a llarg termini, però començant ara mateix, cal arbitrar polítiques de millora de la formació, sobretot en aquells sectors en dèficit com són l’ensenyament secundari i la formació professional; altra-ment, el forat que assegurem pel futur amb les carències actuals és sorra als coixinets de les rodes del desenvolupament i el progrés. I no es pot oblidar la formació universitària que hauria d’adaptar-se al fet de les inversions en recerca i innovació. El factor humà i assegurar la seva formació és indispensable per al progrés social i econòmic del futur.

Fent un vol ras sobre les nostres comarques costaneres els defectes de la feblesa de la nostra infra-estructura econòmica es manifesten encara amb més força i trigarem a sortir de la crisi i ho farem més tard que altres comarques. El Garraf és una petita comarca, 185 quilòmetres quadrats comprenent el Massís, on l’especulació del sòl dels últims anys ha portat a zero la possibilitat de la creació d’activitat empresarial que precisa d’aquest tipus de factor. Avui només 12 de cada 100 treballadors treballen a la indústria; l’altra locomotora del progrés econòmic causant de part del desori, la construcció, està en crisi i el comerç, un de cada cinc treballadors fent-ho en aquest sector, és franquiciat, és a dir, llocs de treball poc remunerats i temporals i decisions empresarials preses fora del nostre àmbit. Un terciari no intensiu en coneixement i una mediació financera pràcticament nul·la. Amb un organisme econòmic depauperat com aquest, com es pot fer front a una crisi i sortir-ne ràpidament, em pregunto. La nostra és una estructura econòmica preparada per entrar en crisi no pas per sortir-ne, permeteu-me la punta d’humor negre.

Però per desgràcia em penso que les nostres comarques no són una flor que no fa estiu sinó el para-digma d’una economia de país basada en l’especulació i el “pelotazo”, en la què els governs tenallats per la brevetat dels seus períodes de legislatura no tenen la valentia d’arbitrar mesures que a curt els perjudicarien i a llarg podrien beneficiar els interessos de la “competència”, també aquesta ara mateix incompetent. I ningú té la gosadia d’agafar el bou per les banyes i això és el que porta a unes polítiques de draps calents, i ja se sap que aquesta no és la terapèutica adequada per una malaltia greu.

6

PilarGarciaPilarGarcia

L’art de viure

ValorsempresarialsipersonalsEn qualsevol tipus d’organització humana és necessari desco-brir i definir els valors que la sustenten i que regulen la seva actuació. Els valors influeixen en l’actitud, el punt de vista i la conducta; per tant, mereixen atenció i dedicació. L’objectiu bàsic de la determinació dels valors corporatius és oferir un marc de referència, un esperit que inspiri i ajudi a prendre decisions a curt, mitjà i llarg termini. A una empresa li ofereix personalitat pròpia, que alhora procura seguretat a treballadors, clients o proveïdors i marca el camí a seguir. En termes generals, deriva de l’estil de lideratge i impregna el clima laboral i les seves manifestacions externes. El líder del segle XXI ajuda al desenvolupament dels seus col·laboradors, gaudeix dels beneficis de l’èxit i els com-parteix. Destaca per tenir una sòlida escala de valors en la qual basa la seva presa de decisions. El seu model és més comuni-catiu que les seves paraules.

L’especialista en lideratge i administració empresarial, Stephen R. Covey, autor del llibre “Els set hàbits de les persones alta-ment eficients”, assegura que perquè les organitzacions tinguin èxit han de promoure la cultura del “nosaltres”, i no la del “jo”. Segons la seva opinió, la confiança recíproca és bàsica i l’espe-rança, un imperatiu moral absolut.

Stephen R. Covey, doctorat a Brigham Young Univesity i amb un MBA a Harvard, és considerat una autoritat mundial en ges-tió empresarial. En les seves obres, aquest especialista sosté que el lideratge ha de centrar-se en valors universals -com l’ho-nestedat, el respecte i la integritat- i promou el desenvolupament d’una vida personal equilibrada. Tot tipus d’empresa humana per-què funcioni amb trets d’excel·lència requereix valors sòlids de servei, d’integritat, valors humanistes, engrescadors, ètics i enri-quidors. Segons els seus postulats, cada persona ha “de viure, estimar, aprendre i deixar un llegat, és a dir, trobar-li un sentit a la vida”. Per això, també defensa el temps lliure dels treballadors i assegura que “mentre més confiança es tingui en l’equip, menor serà la necessitat de tornar-se obsessiu amb el treball”.

No és fàcil determinar els valors d’un equip, d’un grup o d’una persona i tampoc és gens fàcil que la majoria d’actuacions siguin coherents amb ells, però un cop s’instal·len en una organització o en una ànima són molt difícils de destruir. Els valors són un important llegat que es transmet i permet identificar un determi-nat tarannà. Al nostre voltant hi ha molts exemples d’empreses que ho proven. Només cal pensar una mica per reconèixer organitzacions amb uns ferms valors que es van transmeten ine-xorablement i d’altres que no en tenen de suficients o que no són prou positius per deixar petjada. Per això és essencial determi-nar-los conscientment, amb talent i reflexió.

La manera més eficient de prendre decisions no es limita a les llistes de pros i contres o amb quadrants de Debilitats, Amena-ces, Fortaleses i Oportunitats (DAFO). És acudint als valors que es pot determinar què resulta més convenient i apropiat a l’ètica personal o d’un grup. Com a exemple de valors per començar a treballar podem pren-dre prestats els 7 que proposa l’expert amb desenvolupament personal, Steve Pavlina: respecte,empatia,passió,determi-nació,responsabilitat,honestedatiintegritat. O els 12 més clàssics: amor,cooperació, felicitat,unitat,humilitat, lliber-tat, pau, respecte, responsabilitat, senzillesa, tolerància ihonestedat. En tot cas resulta una tasca apassionant i molt pro-ductiva dedicar-se a fons a saber quins són els que ja tenim i precisar els que volem construir per deixar que després ens guiïn.

Aquestes afirmacions són vàlides tant per a institucions, asso-ciacions, famílies i, com a punt de partida, per a cada persona. Cadascú de nosaltres és responsable d’analitzar i determi-nar quins són els valors que es troben a les nostres arrels i els que volem afegir per assentar la nostra vida. Possibilitats n’hi ha moltes, des de la cortesia, la bona educació, l’autocontrol, la serenor, la superació, la perseverança, la confiança, la generosi-tat o l’escolta amb generositat i acolliment. Cada persona pot fer la seva llista i intentar actuar en conseqüència.

Prendre les regnes de la vida significa començar cada dia tenint els valors fermament presents. De manera que, quan apareguin els problemes, els desafiaments, les inevitables tries, puguem actuar amb integritat, puguem prendre decisions basades en valors i no com a reacció emocional a les diferents circumstàn-cies. Aquesta és una bona fórmula per a aconseguir una bona vida.

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com

8

Humor gràfic

Turisme

Equestrian Penedès, el turisme vinculat al cavall, a Subirats

El Centre Cultural de Lavern va acollir la presentació d’aquesta iniciativa a un grup d’empresaris del municipi. El vicepresident del Patronat de Turisme de Subirats, Pere Guilera, va voler remar-car el fet que tot i que el projecte s’està treballant des de Subirats el seu àmbit d’influència serà tota la comarca. Per aquest motiu, va destacar que hem de comptar amb el suport també d’empre-saris i ajuntaments del Penedès que creguin en aquesta aposta per un model de turisme respectuós amb l’entorn i el paisatge que ja hi ha a la comarca. En aquest sentit, per exemple, par-lava de les possibilitats d’aprofitar masies, antigues indústries i zones poc poblades en algunes barriades per a condicionar

Aquest projecte, que té com a eix principal el turisme relacionat amb el món del cavall, s’està treballant intensament al municipi de Subirats des de fa aproxi-madament un any i mig.

allotjaments. També insistia en el potencial enogastronòmic de la comarca que ha de ser un al·licient més per als possibles usu-aris d’aquest Equestrian Penedès.

El responsable del projecte, Rafael Salanova, va apuntar que en total es preveu actuar sobre 66 hectàrees, amb la intenció que hi hagi un centre d’alt rendiment, un espai al voltant de la cirurgia del cavall i la voluntat que La Remunta, l’escola de capacita-ció agrària eqüestre, que en aquests moments està a Hospitalet pugui sortir d’aquest municipi i instal·lar-se a Subirats. Conside-ren també que podria ser un centre atractiu, durant la temporada hivernal per exemple, per a genets o practicants més professio- nals de l’equitació de països del nord d’Europa. En aquests moments, apuntava Guilera, s’està fent l’estudi paisatgístic del projecte per part de l’Estudi Hèlix de Vilafranca, que podria estar finalitzat en uns 2 mesos.

Vins i caves

DO Penedès, nova marca

L’acte que va comptar amb la participació personal, entre d’altres, del publicista Lluís Bassat i d’Oriol Guevara, director general de l’INCAVI, va servir per conèixer la nova imatge que portaran, en breu, les ampolles dels cellers de la nostra zona vinícola.

Carles Graells, responsable de l’equip de Grup Bassat i autor material del logotip, va destacar els valors que ha reflectit en la seva creació, fent incidència en la diversitat del Penedès i en la influència del sol en l’elaboració del vi, plasmant tot això en els colors. El president de la DO, Francesc Pascual, va remarcar la importància d’aquest canvi com la primera pedra visible de tot un conjunt d’accions orientades a incrementar la qualitat dels vins, promocionar la cultura del vi i transmetre als consumidors i pro-fessionals del sector els valors d’aquesta zona.

Sota l’eslògan “Sol i Vi”, la Denominació d’Origen Penedès realitzarà accions de promoció que podrem veure a premsa i televisió durant aquests dies de pre-Nadal.

El passat 19 de novem-bre a La Pedrera de Bar-celona es va celebrar la presentació de la nova marca dels vins de la Denominació d’Origen Penedès.

«Quimèriques» x Quim#

Virgilio Barrios lucenaAgent d‘assegurances - 8/94553

Josep Coroleu, 70-74 • 08800 VilanoVa i la Geltrú

tel. 93 815 12 20 • móVil 658 543 706 • fax 93 815 72 01virgilio.barrios@catalanaoccidente.com

3 Assegurances generals3 Assegurances d‘assistència mèdica3 Plans de pensions3 Productes financers

En la primera part d’aquesta sèrie d’articles, vam tractar els con-ceptes bàsics i les directrius que marquen el PD. Entrem més a fons a conèixer les seves singularitats dintre de l’àmbit empre-sarial.

D.Experimentació,visualitzacióiprototipatAquesta característica del PD és habitualment la que millor s’en-tén i ajuda bastant que es comprengui l’aportació del disseny a la innovació. L’educació dels dissenyadors ha posat sempre molt èmfasi en l’expressió visual, desenvolupant habilitats de dibuix, modelatge, fotografia, escultura i altres arts que perme-ten la construcció d’artefactes que serveixen com a mitjans de comunicació d’emocions. Doncs bé, el que fa el PD és posar totes aquestes habilitats al servei de la innovació.

Una paraula clau en el PD és “l’experimentació”. Es confia en ella com a: 1) procés d’aprenentatge, 2) mecanisme per a reduir incertesa i validar idees, 3) espai per a la implicació, 4) eina de comunicació i “venda” del projecte. “Unless ideas are massaged into reality, they evaporated” (George Nelson).

Sent conseqüents amb George Nelson, als dissenyadors (i per descomptat, també als innovadors) els preocupa que massa bones idees no arribin mai al mercat perquè ningú hagi estat capaç d’explicar-les d’una manera clara. Per això, després de comprendre bé el problema i el que, en principi, vol i/o necessita el client, comença l’experimentació.

Els dissenyadors “aprenen fent”, així que es fiquen en el “labora-tori” a experimentar en equip amb desenes de prototips, posant en pràctica moltes de les tècniques de creativitat típiques del disseny, com el dibuix, el modelatge, l’enregistrament d’un vídeo, el prototipat ràpid, les tècniques de bricolatge, la narra-tiva o storytelling (visual i verbal), el periodisme fotogràfic i altres manualitats.

La màgia està en aportar eines que permetin, a través de proto-tips informals però evocadors, “mostrar” i no tan sols “contar” les possibles solucions d’innovació. Si bé és cert que la construcció de models i prototips és una pràctica comuna en moltes discipli-nes científiques i tecnològiques, incloent el món de l’arquitectura i fins i tot el dels comptables, Danny Boy adverteix una diferèn-cia significativa en l’enfocament dels dissenyadors: els prototips aquí no són fixos, i es treballa amb molts alhora.

No es representa “la” solució, sinó només “una” solució. Això permet, si fa falta, combinar alguns dels prototips en la solució final, que és una mica el que passa sovint en el disseny. Gra-vity Tank és una empresa de consultoria radicada a Chicago, i

Parlem de... Design Thinking (4)

CarlesSiles·SPSComunicaciónwww.spscomunicacion.com

molt lligada al IIT Institute of Design d’aquesta ciutat, que està a l’avantguarda d’aquestes tècniques. Chris Conley, el seu director, insisteix en la necessitat de desenvolupar “interfícies tangibles” per a explicar les solucions que se li ocorren a la gent. En rea-litat, els usuaris no dissenyen el prototip final, sinó que utilitzen els dibuixos i el modelatge com un mitjà més còmode i realista de comunicar les seves idees. Conley sol dir que “les pissarres de suro, els retoladors i les cartolines per a retallar són Power-Point tridimensionals” que serveixen per a explicar una idea molt millor que qualsevol presentació formal.

La construcció de prototips es concep com un procés d’aprenen-tatge en sí mateix i també com una eina per a implicar a tots els “stakeholders” en la innovació. La metodologia de Gravity Tank consisteix, precisament, a ajudar a les empreses a construir aquests prototips tangibles a partir del propi treball col·laboratiu i creatiu dels seus treballadors i clients. Per a això organitza exer-cicis, totalment inspirats en la dinàmica dels dissenyadors, per a generar aquests models “que es poden veure i tocar”. Per exem-ple, un equip de tècnics o professionals d’una empresa que se’ls convida a tallar en un tros de poli escumeja el tipus de producte o equip que hauria de substituir a l’actual. Aquest tipus d’exercicis creatius reflecteixen l’enorme importància que el PD concedeix al joc com espai social per a innovar. És una forma de jugar per a entendre el problema i les alternatives de solució. Els prototips no són “el resultat”, sinó el procés, perquè se sotmeten a nom-broses interaccions. Per això, la generació de prototips ha de ser un procés ràpid i barat i en això el PD ha avançat molt fent servir tècniques i eines dels dissenyadors.

Per a aprofundir en la importància del joc (del “joc seriós”) com a eina d’innovació, us recomano llegir l’article d’Infonomia sobre el llibre “Serious Play” de Michael Schrage.

En el següent número seguirem amb l’anàlisi de conceptes com el pensament integrador o el disseny social.

+ info: http://www.emotools.com. Artícles d’ Amalio A. Rey.

9

10

Gent de ràdio

03.11.09 · Treballarperunmateix Mario Andrés, Cegecop Joan Torrents, Joan, Components electrònics

EmpresaEmpresari·Onda Cero (96.3FM) · Dimarts 13h00 · Inclou la secció La pregunta de l’expert... amb Marcel·lí Ferrer

10.11.09 · ParlemdeFira... Josep Aguilar, Cornet 1945 L. Bascompte, Mobles Bascompte S. Alarcón, Agrupació Mútua

17.11.09 · Innovació,l’assignaturapendent Gregorio Viera, Monocrom P. Andrada, Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú

04.11.09 · Lac-15,entrevinyaimarina Conchita Juncosa, Transports Ferran Celso Besolí, Automòbils Besolí D. Company, El Fornet d’en Rosend

Gentd’Empresa·Canal Blau (100.4FM) · Dimecres 09h30 · Inclou la secció La pregunta de l’expert... amb Francesc Güell

11.11.09 · Empresàries,coms’hofan? Judith Antolín, dissenyadora Amèlia Cantos, Audigestrade Mireia Bertran, Artrivity

18.11.09 · ComhaanatlaFira? Judit Tienda, Zeropelo Mariona Vidal, Orthodontic Centers Perla Pacman, Restaurant Iguazú

12.11.09 · SeguretatalComerç Olga Bertran, Hotel Domo Eduard Trens, Ibisum Jordi Junyent, Al Hoceima Penedès

EconomiaiEmpresa·Ràdio Vilafranca (90.2FM) · Dijous 09h10 · Amb la col·laboració de Banc Sabadell

19.11.09 · 1rsPremisPenedesencs Sílvia Bertran, Jove Cambra de Vilaf. Albert Pijuan, Mobles Morató Ramon Novell, Cafès Novell

26.11.09 · Empresàries,coms’hofan? Regina Esclasans, Espai d’sport Eva Rodríguez, Reformas 2000 Elena Bustamante, Acadèmia Reset

29.10.09 · Tertúlia Jordi Martí, periodista Josep Anton Vallès, advocat Marcel·lí Ferrer, AKO Joan Torrents, Código DUPV Naara Comabella, Clos la Plana

Tempsd’Empresa·Ràdio Ribes (107.2FM) · Dijous 21h00 · El mes de desembre celebra el seu primer aniversari

05.11.09 · Tertúlia Conrad Rovira, A 16 Marisol Garcia, periodista Albert Alentorn, enginyer Bernat Franco, L’Ogancuit

12.11.09 · Tertúlia Isidre Also, ADEG Jordi Carrillo, periodista Marcel·lí Ferrer, AKO Joan Planella, Can Lloses

12

Nousparadigmesimodelsdetreball

Gestió empresarial

Agafo prestat el títol de la sessió inaugu-ral del curs Coaching II que vam iniciar el 9 d’octubre a l’ADEG. Procuraré reflec-tir-ne també l’esperit, fent servir el mateix fil conductor.

Deixeu-me començar fent un parell de preguntes: com us imagineu la fi de la crisi?, com hauria de ser un món conti-nuista amb els darrers, posem per cas, 50 anys? La resposta no és senzilla.

Cada dia em refermo més en una visió sistèmica universal. Res és independent de res. Tot està relacionat. D’aquí que, si us plau, no demaneu que la fi de la crisi ens la facilitin els economistes, ni els politics; certament aquests professionals poden aportar a la solució, tant com, per exemple, els confiters.

Llavors, a qui li correspon la feina de treure’ns de la crisi? La resposta a aquesta pregunta sí que és senzilla: ens correspon a tots.

El contrari d’una visió sistèmica és una visió dual. La que hem mantingut fins fa molt poc. Una visió basada en la lluita ideològica, en la qual el triomf era indes-triable de la derrota. Un món de bons i dolents permanentment enfrontats, cadascú reconeixent el dolent en l’altre. Penseu si no en les dualitats capitalis- me – socialisme, sagrat – pagà, patró ric – obrer pobre, junior ruc – senior ric, etc. Aquesta visió va donar lloc al princi-pal paradigma del segle XX: la jerarquia i l’afany per ascendir de manera perma-nent i a qualsevol cost. Aquesta dèria ens ha dut a un moment insostenible.

El propi èxit d’aquells que van abusar del vell paradigma (des d’en Bush fins els yuppies) i dels estaments que van institucionalitzar-ne els mecanismes

RamonSallés·Consultorrsallessegura@gmail.com

(moviments sindicalistes ancorats en la reivindicació permanent i la contrapartida de la patronal enfrontant-hi una gasiveria sense ànima) ens han posat davant els ulls un món que no convenç.

Els nous paradigmes i models de treball tenen en compte:

LasostenibilitatdelmónEl consum pel consum i els macroindi-cadors edificats des de la hipòtesi d’un creixement perpetu aboquen a la huma-nitat a un escenari catastrofista. El model s’aguantava, com he dit, des de l’exis-tència d’una part “dolenta” que sempre perdia (el tercer món). Afortunadament, el creixement, en termes de consciència moral, de la part “bona”, deixa obsolet aquest model. El desafiament és sortir-nos-en des de la invenció d’un model sostenible, respectuós amb el planeta i la vida que s’hi arrela.

LatecnologiaEl fet tecnològic és interpretat a vegadescom una amenaça a l’ocupació, però hem de ser suficientment lúcids com per veure-hi la fi del treball penós. Per a què això sigui possible cal que ens acostu-mem a la idea de la formació continuada, la qual cosa significa rebaixar la pràc-tica reivindicatòria i revifar la cultura de l’esforç, alhora que ens instal·lem en l’exercici de la virtut de la humilitat, tan oblidada.

Elcol·lapseDavant la sobreabundància de produc-tes i serveis buits i no respectuosos amb el planeta i la vida, cal una reinvenció gairebé total dels outputs empresarials.Tenim l’oportunitat, sinó el deure, de replantejar-nos-ho gairebé tot. Les oportunitats són gairebé infinites per a aquells que entenguin els canvis.

ElsvalorsRes serà possible si no deixem que els valors substitueixin els objectius quan-titatius. Dirigir de manera aliena a la moralitat i a l’ètica conduirà al fracàs.

LespersonesEls valors només s’encarnen en les per-sones. Cuidar les persones, sens dubte, serà la clau de les empreses que se’n surtin.

Benvinguda sigui la crisi, benvinguts els nous paradigmes de treball. Aprofitem per repassar què ens estem fent i què estem fent, oferint, causant a les perso-nes dels nostres entorns.

Cuideu-vos, cuideu-les molt.

14

Estrelles i Forquilles

SoliVi,lasolidesadelprojectefamiliar

En un ambient rural, alhora que elegant i professional, el restaurant s’ha conver-tit en un referent per a les convencions, congressos i casaments del Penedès. Els seus salons, amb una capacitat superior al miler de comensals, com-binen els ambients selectes i rurals i ofereixen la possibilitat de degustar les millors tapes i plats de la cuina tradicio-nal a l’aire lliure i al costat de la piscina.

Elsorígens

El restaurant SoliViva ser fundat per la família Gisbert i Aguilar l’any 1972 i des d’aleshores ha anat experimentant diver-ses ampliacions, fruit de la demanda i de la consolidació del negoci familiar iniciat per Miquel i Luciana. Ara són els seus tres fills i el seu nét, responsable de la cuina del restaurant, els que porten la direcció del negoci, que des de fa més de 25 anys s’ha completat amb l’oferta hotelera. «No ha crescut tot de cop, així que està perfectament consolidat, per-què ha crescut al mateix ritme que també s’han anat ampliant els coneixements dels responsables i els professionals», expliquen Miquel, Lluís i Evarist Gisbert, responsables ara del negoci que van ini-ciar els seus pares en una masia.

En aquells inicis, el restaurant oferiacarns a la brasa i tota l’oferta gatronò-mica que en aquell moment s’associava a l’ambient rural i les masies. Posterior-ment, el restaurant va començar a tre-ballar en una carta i va introduir-se en l’àmbit de les convencions i els ban-

Entre les vinyesdeSubirats esdescobreix l’hotel restaurantSol iVi, unnegoci familiar ambpropde40anysd’històriaiambuna consolidació aconseguidagràciesalsuportilabonaentesaambelclient.

quets, on ara són un dels referents de la comarca per la professionalització i els espais.

El restaurant i l’hotel ocupen actualment més de 3.000 metres quadrats de super-fície construïda, una realitat que dista molt dels modestos 100 metres quadrats amb els que es va iniciar el projecte empresarial.

L’hotelrural,complementperfecte

Ara, amb uns 25 treballadors, SoliVi pot donar cabuda a més d’un miler de comensals repartits en diferents menja-dors, salons i ambients. A més, l’hotel rural disposa de 25 habitacions dotadesamb tots els serveis, inclòs el de wi-fi gratuït a totes les instal·lacions.

L’hotel ofereix a l’empresa familiar un complement ideal per a la seva oferta gastronòmica, però també per als clients que volen celebrar les seves noces a les instal·lacions de SoliVi i des de fa uns anys busquen un emplaçament tranquil, ampli i on poder passar la nit. A més, dóna l’oportunitat de treballar a les nits, segons apunta Miquel Gisbert.

La diversificació de la clientela ha per-mès al restaurant SoliVi poder sortejar la crisi econòmica amb solidesa, ja que en els prop de 40 anys d’història no han descuidat la clientela familiar, però tam-poc la de convencions d’empreses i banquets de noces, així que quan baixa una de les branques del negoci l’altra ajuda a superar la devallada.

Cuinatradicionalambelpuntactual

La carta de SoliViofereix plats clàs-sics de la cuina tradicional, com poden ser el gall o l’ànec rostit i els cargols a la cassola, fins a receptes més actuals, com l’orada a la sal i l’arròs amb llamàn-

Restaurant Sol i ViCtra. St. Sadurní, Km. 4 Lavern 08732T. 93 899 32 04www.solivi.com

15

LauraMarín

tol. Però el valor afegit de la cuina deSoliVi és, sens dubte, les postres casola-nes que permeten introduir a la carta del restaurant des de gelats a galetes i pas-tissos elaborats a la mateixa cuina del restaurant, amb la garantia i la qualitat que això ofereix a la globalitat del menú.

Amb un projecte consolidat que els seus responsables no es cansen de mimar, cuidar i actualitzar per adaptar-lo a les noves tendències i necessitats dels clients, SoliVipensa ja en els seus plans de futur, que passen per la creació de cases rurals a Subirats per potenciar l’atractiu de passejar entre els vinyes del Penedès i fer-ho a només mitja hora de Barcelona.

16

saviesapopular

“Qui a l’hivern sembra un gra a l’estiu bé menjarà” L’hivern sempre ha servit per ser una preparació, per a recollir l’estiu el que s’hagi sembrat, si el temps ho permet. Dins l’aspecte turístic també cal que a l’hivern s’intentin cercar clients per quan arribi el bon temps i omplir els hotels, abans venien sols, ara s’ha de sortir al seu encontre.

“Torrons per Nadal, l’endemà mal de queixal” Cert que la dentadura és un xic problemàtica a l’hivern. Amb el fred fa que les càries et facin mal i diem que tenim les dents o els queixals picats, si a més mosseguem un torró dels de pedra, o sia, dels durs, més possibilitats tenim de passar-ho força malament.

Sembla ser que ho vulgui congelar tot. Seria preferible que congelés tan sols les coses dolentes, com per exemple aquest primitiu llibertinatge descontrolat que hi ha hagut en aquests darrers anys per aquestes diades de Nadal i les seves festes més represen-tatives. Llibertinatge que començava molts cops a l’hora del dispendi que es realitzava per adquirir tot el referent al menjar i beure, al “Comercio i al Bebercio”, com es deia amb to simpàtic. Enguany aquest desembre es pot retirar confús del tot i desorientat. Molts que aixecaven el vol més alt del que es podia, ara s’amaguen sota l’ala el cap que no el van tenir serè en moments d’eufòria. Podria ser que hagués retornat la pru-dència posant les coses al seu lloc i els àpats de Nadal que anaven sobrats de mena i que servien a vegades per emplenar contenidors i paps d’aus i bestioles als abocadors comarcals, ho tindran magre.

Hem retornat a la nostra essència de família preparant un gran dinar familiar. Es cuinen les menges tradicionals, fetes amb tots els components, com cal. No hem de privar-nos de gairebé res, tal volta, de moltes de les coses supèrflues a les que estàvem acos-tumats. L’escudella i carn d’olla, què bona que és! Aquell pollastre o capó farcit o gall d’índi, amb prunes, pinyons, orellanes, puntetes de cansalada de la bona -no bacon estrangeritzat-, les pomes dolces i força xup-xup, amb paciència gairebé conventual. S’ha de regar amb cava del bo, tampoc d’aquell que sols fa puf! i que després... el notes que baixa coll avall com si fes una regata a les parets interiors per acabar a l’estómac com si hagués caigut una pedra. Per les postres, el que entri dins el menú nadalenc: torrons a gust del consumidor, de Xixona, d’Alacant, de guirlatxe, de crema cremada,

d’Agramunt, de mil gustos i novetats. Neu-les, a poder ser adquirides dins el forn, o pastisseria de confiança, que encara con-serven aquell regust inigualable d’antany. El brindis es farà sincer i pompós, obrint camins a l’esperança i amb el desig de tornar a estar plegats tots els presents, al menys, un any més.

BON NADAL!

elcomentari

Eldesembrecongelat,confúsesretira...

Recordo que sempre que anava a visitar la bodega de l’Hospital de Sitges i m’ofe-rien una copeta moltes vegades escollia el vi de Malvasia Seca. Era diferent, una beguda molt especial que no l’havia tro-bat mai abans. No era ni un vi ranci ni un vi dels coneguts com a Fino o Amonti-llado, era quelcom únic i ben nostre.

Fa uns dies es va fer la presentació del nou vi de Malvasia Seca de l’Hospital, després d’haver estat tres anys sense producció o elaboració. Vam poder com-provar que s’adapta força bé per fer l’aperitiu, el vermut que es deia abans, acompanyant unes tapetes clàssiques o més actuals o fins i tot aquells consomès de la Reina que s’acompanyaven amb una copeta de Xerès, ara ho faríem amb aquest vi.

El dia de la presentació hi eren presents Roland Sierra, administrador de la Funda-ció de l’Hospital, l’enòleg Josep Pascual, autor dels diferents vins del seu celler, i Valentí Mongay, president d’Slow Food del Garraf, que va fer la recomanació que fóssim capaços d’anar tastant aquest vi amb diversos aliments i quedaríem mera-vellats de com poden maridar-se un amb els altres.

producte

Novamalvasiaseca

17

La cuina de l’estrès

La Cuina de l’estrèsésunaseccióobertaalsvostrescomentarisisuggeriments

Secció coordinada per JosepMariaMatasArnalot·jmmatas@matasarnalot.com

Al Palau Robert de Barcelona s’ha fet la presentació de la nova edició de la Rutadel Xató, que agrupa a nou municipis de tres comarques diferents, com són el Garraf, l’Alt i el Baix Penedès, i dues províncies, Barcelona i Tarragona; cosa bastant insòlita, per cert, però que hauria de ser exemple a d’altres fites comunes. La Ruta durarà fins l’abril proper i la poden seguir a través de 85 restaurants, que tots tenen a l’entrada el logo de la Ruta com una petita garantia de qualitat del xató.

La veritat és que ha estat, des dels seus inicis, un encert i ha proporcionat riquesa a les comarques i poblacions de la Ruta, a més de procurar que la gent que ens visita tingui coneixement del territori i de

comarcagastronòmica

RutadelXató,l’ediciónúmero13esposaacaminar

És un llibre de gran format que recull totes les bode-gues de la companyia dins una visió molt particular dels periodistes i enòlegs que en són coneixedors i que li posen el seu saber mitjançant uns encertats escrits que et fan estimar els seus vins quasi abans de tastar-los. Carlos Moro és el president del Grupo Matarromera, que està composat per Bodegues Matarromera (Ribera del Duero), EMINA (Rueda i Ribera del Duero), RENTO (Ribera del Duero), Valdelosfrailes (Cigales), CYAN (Toro) i OXTO (Ribera del Duero). Destil·leries on fan orujo i brandi. oli d’oliva i cosmètics, quasi no hi falta de res.

En conjunt fa que tinguem un coneixement de les bode-gues de Matarromera i de l’esperit que tenen en el grup que darrerament s’estan aventurant a oferir enoturisme pels seus dominis perquè creuen amb el que tenen i poden oferir.

sopadelletres

“Matarromera, grandes vinos del Duero”

la cultura que hi ha a l’entorn del plat cen-tenari, com ara és el Xató i les seves variants que el fan més ric encara.

Personalment, crec que ja va sent hora que el fulletó de la Ruta del Xató no sigui erroni en l’explicació de l’origen del plat conegut com xató. Seria preferible que no posés res a posar el que posa i que no és veritat. El xató ha estat un plat de qua-resma que queda bastant lluny del temps d’espinjolar que és com es diu a les nos-tres contrades el sangrar la bóta de vi novell per Sant Martí i no pas aixetonar, que podria ser utilitzada aquesta paraula als Pallars i, a més, etimològicament seria Xetó i no pas Xató, així que ja ho saben.Bé, per fer un bon xató, com la majoria de

vostès saben, cal una bona escarola de fred, d’aquelles que en diem perruqueta o de cabell d’àngel, rentada i mantinguda en aigua fins al darrer moment i ben escorre-guda. Després, es posa en un recipient juntament amb seitons salats i dessalats, bacallà salat i dessalat, tonyina de sorra salada i dessalada, olives arbequines i la salsa que cada localitat la fa al seu gust, a base d’ametlles, avellanes, pa torrat o fre-git, bitxo, la polpa de nyores, alls sencers, crus o escalivats amb ànima o sense, oli i vinagre. A Sitges li posen seitons a la picada. Es barregen tots els ingredients que quedi l’escarola ben impregnada de la salsa i se serveix en un plat i, com que serà molt bo, en menjarem un altre de plat si cal o si en queda.

S’estan celebrant els primers 50 anys de la història deCaprabo. Ara és molt fàcil dir que vas al súper o al supermercat, però llavors sols hi havia botiguetes d’ultrama-rins i de queviures. Va ser després d’un viatge als EUA que Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet van fundar Caprabo i, l’11 de juliol del 1959, van obrir la seva primera botiga a l’avinguda Sant Antoni Maria Claret, 318, de Barcelona, implan-tant l’autoservei que va ser com una nova revolució dins l’aspecte del comerç a tot l’Estat. En els rètols de l’entrada es podia llegir : “Economia, varietat i qualitat”, tres aspectes que continuen sent els pilars en què es basa la companyia avui dia, amb 354 supermercats, repartits per tot arreu.

lamarca

50anysdeCaprabo

18

Gent emprenedora

MariaSabaté:«NosabempromocionarelquètenimalPenedès»

MariaSabaté,gerentdelacasaru-ralCalPeretParera,ésllicenciadaenGeografiaiHistòria,especialitatenHistòriadel’ArtperlaUniver-sitat deBarcelona. Ha treballatbàsicament en elmónde la for-mació, sobretot en la formacióocupacionaltreballantenelcampdelainserciólaboral.

Tambéhaestatdurant ladarreralegislatura -finsal2007-regidoraalmunicipideFont-Rubí.Ellahaestatl’únicadonaquehaencapça-latunallistaelectoralenaquestalocalitat.

Cal Peret Parera

Barri Santa Maria, 34Guardiola de Font-RubíTel. 93 897 92 93www.calperetparera.com

> Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?És perfecte perquè té de tot. Té bon clima, un bon paisatge, té platja i mun-tanya, vinyes i oliveres, una bona gastronomia, bons vins i bons caves...

> Quines són les principals amenaces d’aquesta comarca?Les principals amenaces som els de la comarca, perquè crec que hem d’enten-dre que tenim el que tenim. De vegades ho entenem, però ho volem guardar tant, que no en fem un bon ús. Per exemple, no fem promoció suficient de les nostres qualitats i dels nostres trets caracterís-tics.

El perill no només ve de fora, sinó també de l’ús que fem i la projecció cap a enfora que fem els de dintre. Jo crec que ens creiem tan poc el que som, que ho volem protegir tant, que de tant que ho protegim ho esgavellem, perquè no sabem ni explicar-ho ni vendre-ho ni pro-mocionar-ho. Ho volem protegir, però ho hem de promocionar. Si som en aquest territori, i hem de viure de les possibili-

sionalització molt acceptables. L’únic que li criticaria és l’intrusisme del món urbà a les cases rurals, perquè hi ha molta gent que treballa de funcionari o d’altres pro-fessions i arregla una casa rural i ja fa turisme rural. I nosaltres no podem com-petir amb això perquè ells ho tenen com a més a més i no ho necessiten per viure, com nosaltres.

En principi, que hagi evolucionat de forma progressiva respecte a l’oferta no és dolent i en un moment o altre s’atura-rà. I a més, amb l’impacte de la crisi, la clientela s’ha parat i això provocarà que també s’estabilitzi l’oferta. I això és bo.

> Quants anys fa que té l’empresa? Com va començar l’aventura?Fa des del 2006 que tenim la casa rural i la idea va sorgir perquè la masia de la família s’havia d’arreglar i sempre dèiem que quan s’arreglés es podria fer un espai per al turisme rural. Feia molts anys que hi pensàvem i quan es van solucionar alguns problemes i la vam arreglar, vam invertir i vam fer la casa rural i un restaurant.

> Quins són els clients de Cal Peret Parera?Parelles, famílies petites de classe mitja-alta, encara que treballem amb preus molt ajustats. L’edat acostuma a ser a partir de 35 anys. A l’estiu hi ha molts estrangers i a l’hivern venen dels vol-tants: zona metropolitana, el Garraf i sobretot del Maresme.

> Com va ser això de fer-se empresària?Jo no em vaig plantejar ser empresà-ria. Jo primer vaig plantejar-me tenir el negoci, i després t’assabentes que t’has de fer empresària per tenir un negoci. M’ho vaig plantejar com un repte i m’agrada molt aprendre coses. I gestio-nar una empresa m’ha ensenyat coses que mai havia fet i per això no va ser cap problema per a mi.

tats que ens dóna, l’hem de promocionar malgrat tot. Això no vol dir que hi deixem fer de tot. No sabem trobar aquest terme mig que ens permet gaudir del que tenim i compartir-ho amb els visitants.

> Com serà el futur paisatge del Gran Penedès?M’agradaria que hi hagués un paisatge semblant al què hi ha ara, perquè voldrà dir que hem estat capaços de planificarun desenvolupament sostingut en el temps i en l’espai. Voldria un paisatge ben planificat i amb un gran consens amb tots. Ara bé, el govern ha d’entendre que si no hi ha diners per potenciar el que és alternatiu i energèticament soste-nible a això no se li podrà donar el tomb i serem esclaus de les nostres pròpies infraestructures.

> Si pogués canviar-ho tot per on començaria?Canviaria la mentalitat dels de Barcelo-na. Perquè nosaltres som de pagès i per això som els primers que ordenem el nostre territori perquè el conservem. D’entrada l’expressió típica és que “som els jardiners” de l’espai i de l’àrea metro-politana. I a mi, la gent de Barcelona m’ha arribat a dir que hem de treballarmés per mantenir-los l’espai bonic. M’a-gradaria que els urbans entenguessin que som jardiners molt mal pagats i que malgrat això continuem cuidant-los l’es-pai perquè el trobin tal com ha de ser i nosaltres puguem continuar vivint d’això.És fàcil ser urbà, però molt difícil ser rural. Perquè com a rural has d’enten-dre molt bé com vius i quins límits tens. I quan vas a la zona urbana has de fer esforços perquè ningú noti que ets rural i ells, en general, això no ho fan mai.

> Pel que fa al sector específic, com valora des de dins l’evolució del turisme rural?Ha tingut una evolució progressiva i s’ha esforçat per arribar a nivells de profes-

19

El test de lagent emprenedora

1. El seu vehicle preferit... El que tinc ara, un Saxo, perquè puc aparcar perfectament

2. Les seves vacances a... Nova Zelanda

3. La seva ciutat preferida... A Madrid m’hi sento molt a gust

4. Un llibre que l’hagi marcat espe-cialment? Arlequín, de Morris West

5. Una cançó que la faci vibrar espe-cialment... Patience, de Take That

6. Quantes trucades rep al seu mòbil diàriament? Entre 5 i 10

7. Quants missatges electrònics rep diàriament? Almenys 25

8. Qui més contamina, més ha de pagar? Sí. Per què no?

9. Per què paguem tants de peatges? Perquè estem a Catalunya

10. Una setmana laboral de 35 hores, és possible? No. És una animalada

11. Si tornés a la infància, què li agradaria ser quan fos gran? Directora de cinema

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí

13. Es pot ser empresari i polític? No, perquè crec que els polítics s’hau-rien de professionalitzar

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Perquè així segmentes la teva clien-tela per les simpaties

> Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa?S’ha de tenir paciència, no t’has de desa-nimar i has de creure en el projecte.

> Si tornés a començar, què és el que no faria?No em penedeixo de res.

> Com porta una empresària la concilia-ció de la vida laboral i la vida familiar i social?Jo tinc un avantatge i és que jo visc i tre-ballo a casa. A més, tinc dos avis i un adolescent i això m’ocupa molt de temps. L’única hora de festa que tinc és el dime-cres al vespre, que el meu marit se’n va amb la colla de caçadors i jo em quedo a casa veient una pel·lícula. Aquelles hores són meves i són sagrades. I fi ns

que no he aconseguit fer això i consoli-dar aquest espai no he conciliat la meva vida laboral i familiar.

> En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Entre un amic i un client hi ha una distàn-cia insalvable perquè és molt diferent l’un de l’altre. Un client per a mi no és mai un amic perquè jo no tinc la llibertat de trucar-los per explicar-los la meva vida. Però tampoc són els clients típics que només venen i paguen: jo me’n recordo d’ells, alguns han repetit... Ara bé, també ens falta recorregut per saber si amb el temps acabaré tenint com a amics alguns clients.

Javi Polinario

20

Lliuramentdepremisdel5èConcursdePostalsdeNadalHanparticipat1.300alumnesdelPenedèsielGarraf

La proclamació i entrega de premis en-guany s’ha desdoblat en dos escenaris. D’una banda, a l’Escola Universitària de Vilanova, es donaven a conèixer els dos guanyadors de l’àmbit del Garraf i, de l’altra, a l’Escorxador de Vilafranca, s’anunciaven els dos primers premis per a l’àmbit de l’Alt Penedès i el Baix Pene-dès.

Els quatre guanyadors han estat IzanRodríguezCasanovas, del CEIP Marta Mata (El Vendrell); JanCarriónMar-tens, de l’Escola El Cim (Vilanova i la Geltrú); JudithTorresMartí, del CEIP Subirats (Lavern), i LaiaMorenoTorre-

morrell, del CEIP Les Parellades (Sant Pere de Ribes). Cadascun dels quatre alumnes premiats ha rebut un xec-biblio-teca per import de 100 €, mentre que els seus respectius centres escolars han obtingut un xec-biblioteca per import de 200 € cadascun.

Les quatre postals guanyadores han estat editades i conjuntades en un pack que s’ha posat a la venda al preu de 5 €.Els diners obtinguts per la venda de les quatre postals nadalenques s’entregaran íntegrament a la Fundació Amics Joan Petit · Nens amb Càncer. L’any 2008 es van recaptar 1.182 € que van ser entre-gats al promotor i president de la mateixa Fundació Joan Petit, el Sr. Joan Torner.

El Concurs de Postals de Nadal està organitzat per l’Associació d’Empresa-ris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG), el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials del Penedès-Garraf, l’Escola Politècnica Superior d’Enginye-

La5aediciódelConcursdePos-talsdeNadalha rebut lapartici-pacióde1.300nensinenesde17centres escolars dePrimària deles tres comarquesdelPenedèsielGarraf.

Entorn

ria (UPC) i la Delegació al Garraf de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb la col·laboració de la Jove Cambra Inter-nacional de Vilafranca, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el patrocini de Gràfiques Ferpala.

Fins al 18 de desembre es podran visitar les exposicions dels treballs, tant a l’Es-corxador de Vilafranca com a l’Escola Politècnica de Vilanova.

902 28 30 32 www.previsorageneral.com

més i millors serveis en els nostres centres• Més de 55 professionals al seu servei• Més de 18 especialitats mediques• Exploracions complementàries diagnostiques i tractaments ambulatoris• Servei d’Assistència Ràpida (SAR)• Reconeixements mèdics sanitaris• Reconeixements mèdics per a permisos• Més de 1.500 m2 d’instal·lacions• Servei telefònic d’Orientació Mèdica: 93 891 71 11 (365 dies / 24 hores)

ens pots trobar a:• Vilafranca c/ Vidal, 7-9 | T 93 891 71 00• El Vendrell c/ Josep Carner 35 | T 977 66 04 60(centres oberts i concertats amb altres companyiesd’assistència sanitària privada)

Som una mutualitat. Per això som diferents, perquè per a Mútua Penedès,tots som importants.

un centre d’assistència sanitària molt a prop teu

Previsora General li ofereix el millor producte d’assistència sanitària privada, amb un tracte preferencial en els nostres centres Mútua Penedès

De tota confiança

22

Medi ambient

PerunNadald’altrendiment

El panorama de producció i utilitzaciód’energia a Europa està canviant a mesura que ens encaminem cap a un major ús de fonts energètiques renova-bles i comencem a utilitzar l’energia de manera més efi cient.

L’efi ciència energètica és el conjunt d’ac-cions que permeten optimitzar la relació entre la quantitat d’energia consumida i els productes i serveis fi nals obtinguts.És a dir, és la reducció del consum d’energia mantenint els mateixos serveis energètics i fomentant l’ús sostenible.Aquesta relació es pot optimitzar mitjan-çant les auditories energètiques. Una

L’energiaafectatotselsaspectesdelanostravida:aportallum,ca-lor,combustibleperaltransport...Però, per altra banda, avuimésquemai esnecessita reflexionarsobrelaseguretatd’aquestsubmi-nistramentenergètic,lacompetiti-vitatielrespectealmediambient.

auditoria energètica és la revisió siste-màtica i organitzada del fl ux energètic i utilització d’aquesta energia, ja sigui en un edifi ci, planta industrial o fi ns i tot en un sol equip o en un procés global, amb l’objectiu d’establir un conjunt de millo-res i inversions encaminades a un ús racional de l’energia valorant-ne l’estalvi energètic i econòmic. Els benefi cis que s’obtenen són la reducció de la taxa de creixement de la demanda energètica, la disminució de les emissions de CO2 i un estalvi econòmic.

Hi ha moltes maneres de ser més efi -cients en l’ús de l’energia. Per exemple, ara que s’acosta Nadal, podem buscar la manera de gastar menys electricitat escollint una decoració nadalenca soste-nible, que no consumeixi energia o que en consumeixi el mínim possible; que tin-gui un alt rendiment.

L’administració pública concedeix ajudes per a la realització d’actuacions en matè-ria de l’estalvi i l’efi ciència energètica.

Una altra eina en aquest àmbit és la norma UNE 216301:2007 de gestió ener-gètica. El sistema de gestió energètica està basat en el cicle de millora contínua encaminada cap a un ús més racional de l’energia, la utilització adequada dels recursos naturals i el foment de les ener-gies renovables.

Lavoladisposa de serveis que ajuden a les organitzacions a estalviar energia i ser més efi cients en el seu ús, reduint els costos econòmics i minimitzant les emis-sions.

23

XIVFestadelViNovellalCellerCanPujolEl cap de setmana del 28 i 29 de novembre es va celebrar la XIV Festa del Vi Novell, a Vilanova i la Geltrú. El funcionament de la festa consisteix en què, mitjançant la compra d’un tiquet, es poden tastar prop de 30 vins d’arreu de l’Estat, a més de diferents tipus d’olis de diverses procedències. En aquesta festa del vi, a més, es va poder gaudir de l’actuació musical de la Moixaina juntament amb una degustació d’espigalls de Vilanova i un taller d’olors. La festa del Vi Novell és considerada avui dia com la festa de vins de Vilanova i la Geltrú, on cada any es superen les expectatives del públic.

NitsdeTangoal’IguazúEl RestaurantArgentíIguazú ofereix un ambient agradable i càlid, ideal per a degustar el millor art culinari argentí. Tot amb el segell de denominació d’origen argentí.També ofereix una carta de menús especials per a empreses i celebracions nadalenques, a part de les seves conegudes vetllades amb espectacle, des de música en directe a les Nit de Tango.

PortesobertesalCenacleLaResidènciaCasaFamíliaEl Cenacle, de l’Ordal, ha celebrat la primera jornada de portes obertes, el proppassat 12 de desembre, especialment per als familiars i col·laboradors de la residència. Entre la pro- gramació s’ha organitzat una projecció audiovisual que recull totes les activitats, vivències i el dia a dia dels residents, em-pleats i col·laboradors.

PimexasignaambFecasarmAmb aquest acord, Pimexa ofe-reix a les empreses adherides a la Fecasarm la possibilitat de beneficiar-se de la dilatada experiència en el complex entramat de les normatives i instal·lacions de sistemes de seguretat al voltant de sistemes de detecció i extinció d’incendis, sistemes anti-intrusió, control d’accessos i CCTV, circuits tancats de videovigilància.

Notícies d’empresa

ActivitatsgrupalsaCapsisVilanovaEntre les noves activitats gru-pals que ha organitzat CapsisVilanova trobem «L’escola de mares i pares», un espai participatiu on compartir expe-riències com a pares i mares, acompanyats per especialistes en temes de salut infantil i de relacions familiars. També s’organitzarà un grup de sepa-racions «La vida sense tu», un espai de trobada grupal.

Av.Roquetes,1308812LesRoquetesTelèfon938115447Fax938115449www.yesosmerino.cominfo@yesosmerino.com

43anysoferintqualitat,serveiiinnovació!

Protecciópassivacontraelfoc

Protecciód’estructurametàl·lica

Projecciódeciment

Insonorizaciód’establiments

Projecteianàlisiacústic

Guixprojectat

Realizaciódetottipusdesostres

Instal·ladorsoficialsdePladur

Sostresd’alumini

Retireml’estucat

24

Molts de nosaltres acostumem a anar sovint a Saragossa i gràcies al progréspodem utilitzar l’autopista que porta directament a la capital manya. En retor-nar fem el mateix camí, la pressa ens fa accelerar fins a arribar a destí. Els hi proposo una petita juguesca. D’acord, anirem a Saragossa, per l’autopista, però en retornar tot just quan surts de la ciu-tat del Pilar hi ha una carretera que porta cap a Terol i Castelló. L’agafarem ex profés i ens prendrem el dia amb tota la calma del món, sense presses, contem- plant el paisatge que tenim a dreta i a esquerra i endinsant-nos en aquells poblets que més ens puguin atraure, ja sia pel nom, ja pels fets, ja perquè algú ens ha parlat d’ells o perquè ho hem escoltat en algun lloc o mitjà.

Podem seguir cap a Calanda, el poble on va néixer Luis Buñuel, mestre de mestres i de directors de cinema. La

Just en acabar la província de Terol i començar la de Castelló, a la comarca de ElsPorts, al Baix Maestrat i una mica abans d’arribar a Morella, divisem al fons quatre casetes que formen el SantuaridelaBalmai una petita cúpula que per-tany a la Creu Coberta de la Balma, del segle XVII. Aquesta creu està sota l’aixo-pluc d’una cúpula sostinguda per vàries columnes i pintada pel pintor cruells al segle XIX. Hi ha noies que porten el nom de Balma, és original i, a vegades, fruit d’una promesa feta a la Mare de Déu de La Balma pels pares de la criatura, perquè els hi ha fet algun favor. Per arri-bar-hi hem hagut d’anar serpentejant el riu Bergantes que llisca per la vall, amb arbres que comencen a canviar o perdre les fulles a la tardor mentre veiem volar aligots i voltors.

Seguint camí davant nostre, se’ns pre-senta un espectacle meravellós i màgic.

població també és coneguda pels seus préssecs tardans, que són força reco-neguts i bons de veritat, i per la seva Setmana Santa, on se celebra cada any la “Tamborada” de Divendres Sant. A les 12 en punt del migdia comencen a “Rom-per la Hora” o sia a tocar els tambors i timbals milers de persones.

Un cop estàs al davant del bust de Goya en bronze, et vas imaginant com serà l’infernal soroll del redoble dels tabals i que tu ets al mig de tots, picant amb tota la força del món fins que et sagnen les mans. L’oloreta d’una pastisseria et fa tornar a la realitat i aprofites per fer un tentenpié reparador assaborint una pasta dolça recent sortida del forn. Podem anar seguint la “Ruta del Tambor y del Bombo del Bajo Aragón” i visitar les poblacions d’Alcanyís, AndorradeTerol o Híjar, que són ben a prop, o bé seguir ruta cap a Castelló fins arribar a Morella.

25

Morellalabella

Locus Mundi Jo&Vi

Amuntegades damunt un turonet de la muntanya unes cases envoltades per una gran muralla. És la fortalesa que ja la van començar a edificar els ibers damunt una roca i que en temps de l’Edat Mitjana es va convertir en una presó. Ara és un atractiu turístic de pri-mer ordre, una sorpresa agradable per aquell que no la coneix, amb un patri-moni històric-artístic molt singular. Per a molts és la joia de la corona d’aque-lla zona.

Entrem per la monumental PortadeSantMiquel flanquejada per dues tor-res prismàtiques i amb els escuts de la Corona d’Aragó i el de Morella. Conti-nuem fins a dalt del Castell i aparquem amb facilitat. Comencem el nostre recor-regut a peu que és com es coneixen els pobles i les ciutats. De seguida, ens ena-morem de l’arquitectura i de la bellesa de la població. Els palaus i les cases medi-evals han estat força ben restaurats, com l’Hotel Cardenal Ram i com la seu de l’ajuntament, que s’hi pot entrar lliu-rement i sota la mirada dels gegants de la població es pot signar un document per demanar sigui declarada Patrimoni Universal de la Humanitat per part de la UNESCO.

A l’encant de les cases s’hi troba també el de les botigues d’artesania, amb les típiques mantes morellanes fetes amb telers centenaris i de productes alimenta-ris que són típics i representatius, com la cecina, pernils i embotits de braus joves d’allí i que criden l’atenció dels visitants perquè són grans i magnífics i estan en llocs de privilegi en els aparadors de les botigues. El formatge i la mel són pro-ductes molt apreciats i sobretot la tòfona negra (Tuber Melanosporum) a l’hivern, que fa que hi hagi un veritable mercat de la tòfona tant pels que la van a caçar com pels que la van a adquirir. Hi entra el joc del regateig, tot caminant un al costat de l’altre per finalment segellar el pacte amb una bona encaixada de mans. Venen d’altres indrets car la tòfona de

Morella té fama de ser una de les millors de l’Estat. També a l’estiu se’n troba però no és tan apreciada (tuber aestivium).

La mel és la base del floriment de la rebosteria local, que barreja els ingre-dients amb la filosofia gastronòmica, dels pastors ibers, romans i de les tradicionsculinàries àrabs, jueves i cristianes. Els flaons, els carquinyols, els bescuits, les pinyonades, coquetes, mantegades,ametllats, coc en mel, mostatxons i pa-noli. Són alguns dels dolços que s’ela-boren en forns de llenya i en els forns artesanals fidels a una tradició de recep-tes ancestrals. Ja que parlem de gastro-nomia podem dir que la de Morella és especial, saborosa i amb molta persona-litat, el xai, la carn dels braus joves, les gallines, quasi tots ells preparats amb tòfona, i el conill amb cargols que et fa llepar els dits.

La ciutat de Morella és ciutat històrica i plaça forta molt disputada des d’antic. El Rei Jaume I ja la va declarar com: “Llo-gar que fa pel nul hom de món sinó a

Unbonrestaurant...

Casa Roquewww.casaroque.comCuestaSanjuan,112300Morella(Castelló).Tel.+34964160336

Rei” que, més o menys, vol dir: ”Morella no és lloc per a cap home sinó pel Rei”, ho va deixar escrit en el seu llibre “Cròni-ca de Jaume I”. Al llarg de la història ha estat enclavament i cruïlla de totes les cultures peninsulars i escenari de fets importants, per això és tan rica i variadamonumentalment. És una ciutat viva amb la seva particular cultura, amb les seves festes i tradicions, algunes d’elles se celebren cada sis anys, declarades d’interès turístic per l’antic Ministeri d’In-formació i Turisme l’any 1976.

La ciutat de Morella vol presentar la seva candidatura a la UNESCO per tal de ser declarada Patrimoni de la Humanitat i ho fa manifestant la seva fidelitat al passat, la realitat del present i la seva esperança prudent en l’esdevenidor.

Així que ja ho saben. Si els plau arri-bar-se fins a la “Bella Morella” no s’oblidin de signar el manifest reivindi-catiu i sobretot gaudeixin d’una jornada excepcional que aniran recordant ja des del mateix moment en què tornin.

Publirreportatge

Lʼautopista C-32, una infraestructura singularaucat inverteix periòdicament en nous sistemes de seguretat

L’autopista Pau Casals, que ha jugat un paper decisiu per a la vertebració del territori i l’impuls del creixement econòmic i demogràfic de les comarques del Garraf i el Baix Penedès, és una infraestructura singular. Ho és per l’orografia difícil i complexa –creuant un espai natural protegit com el del massís del Garraf− i ho és per tota la labor d’integració paisatgística que es va a dur a terme en les etapes de planificació i execució del projecte.

Una infraestructura caracteritzada pels seus més de 12 quilòmetres de túnels construïts i pels diferents viaductes que han permès la minimització d’aquest impacte sobre el territori. En aquest sentit tant la inversió inicial en el projecte com els costos d’explotació i de seguretat associats a l’existència dels túnels, superen clarament els propis d’una via de gran capacitat convencional.

Per a més informació i per poder beneficiar-te dels descomptes pots consultar el web www.latevaautopista.como bé trucar al Centre d’Atencióal Client 24 hores 902 200 320

L'autopista C-32, coneguda també com autopista Pau Casals i que deu el seu nom a l’il·lustre músic universal nascut a El Vendrell, és l'eix del corredor costaner entre el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès.

Inversions en els millors sistemes de seguretat

Periòdicament aucat inverteix en nous i millors sistemes de seguretat:Galeries d’evacuació, sistemes d’il·luminació i ventilació, xarxa d’hidrants per als bombers (situats cada 70 metres), barreres de seguretat, circuit tancat de televisióamb cobertura de gairebé tota l’autopista, sistema de deteccióautomàtica d’incidències (DAI), detectors de monòxid de carboni, missatges d’emergència per ràdio i panells de senyalització variable.

Tots aquests sistemes, entre altres, estan subjectes a estrictes programes de manteniment preventiu per tal de garantir-ne el seu correcte funcionament.

A més, aucat disposa d’un Centre d’Operacions situat a l’àrea de manteniment de Vallcarca que compta amb un equip humà altament qualificat i la tecnologia més avançada per gestionar les intervencions necessàries.

El centre processa tota la informacióque repde tots els recursos, tant tècnics com humans, i es treballa dia a dia per salvaguardar la seguretat dels conductors.

Màxims avantatges

Per a tots els seus clients, acesa i aucat posen a la seva disposició una sèrie d’avantatges i descomptes:

•Descompte tipus I

Aquest descompte, molt avantatjós per clients que facin un mateix trajecte reiteradament, és vàlid a l’autopista C-32 Pau Casals. És d’aplicació automàtica, des del primer trànsit, als clients que realitzin un mínim de vuit trànsits en un mateix mes, en dies no festius de dilluns a divendres, i efectuïn el pagament mitjançant el mateix número de Via T o targeta.

•Bonotac, a més trànsits, més descomptes

Aquest programa de descomptes d’acesa i aucat va dirigit als clients que facin un mateix trajecte reiteradament.

Segons el nombre de trajectes que facin en un mes, poden aconseguir fins a un 50% de descomptes als peatges.

•Tacconsum, estalviï temps i dinersacesa i aucat posen a disposició dels seus clients el programa de descomptes "Tacconsum", unint així, a la comoditat i rapidesa del sistema Via T, la possibilitat d'estalviar diners. Sigui quin sigui el dia, l'hora o el recorregut que faci per la xarxa, amb el "Tacconsum" es beneficiaràd'importants descomptes.

Vinculació amb el territori

acesa i aucat mantenen una estreta interrelació amb l’entorn de l’autopista, les institucions públiques i privades i sobretot amb els seus clients.

Ambdues concessionàries comparteixen el Pla Estratègic de Responsabilitat Social d’abertis, que té per objectiu fomentar criteris de respecte a les persones i al medi ambient

En aquest sentit, i a través de la seva política de patrocinis, acesa i aucatdestinen una part dels seus beneficis a diferents projectes de millora de l’entorn i donen suport a projectes d’important repercussió social.

26

28

L’empresa

Samextreballaràeneltractamentdelabiomassa

Ésunprojecteinnovadoriambiciósperòmoltbenpensatitreballat.Aconseguirunbontractamentdelabiomassadelsboscoséslaintenciódel’administradordeSamex,JoséSaiz,peralproperany.

Saiz creu que el futur de l’empresa passa per encabir entre els seus ser-veis una unitat de recollida dels residus dels boscos, la seva trituració i la pos-terior compressió i densifi cació. Aquest és un sector encara sense explotar que benefi ciaria als boscos, perquè estarien nets i així es reduiria el risc d’incendi; a la població, ja que donaria una alta ocu-pació de llocs de treball no qualifi cats; i al medi ambient, perquè es crearia ener-gia a partir de residus i que desprendria un tipus de CO2 poc perjudicial.

Amb la biomassa dels boscos ja s’està generant energia calòrica –quan es crema- o gas metà –per fer corrent o escalfar aigua-. Ara bé, Saiz encara no ha trobat la màquina perfecte que li doni els resultats que ell desitja.

Les intencions de l’administrador de Samex serien que una mateixa maqui-nària aconseguís triturar els residus de la biomassa dels boscos: branques, fulles... i que sortissin de forma compactada per reduir-ne l’espai. L’objectiu principal és que un camió pugui traslladar el pes per al qual està fabricat, ja que la biomassa sense densifi car ocupa molt d’espai. Per tant, ompliria el camió, però transporta-ria un nombre de tones inferior a la seva capacitat.

De fet Samex ja ho utilitza en les seves tasques habituals, ja que tenen una màquina –que costa uns 300.000 euros- que tracta els residus de la construcció. En un primer pas separa el ferro de la runa; i en un segon pas, mol la pedra per poder utilitzar-la en altres feines. Amb aquesta petita pedrera no se saturen els abocadors amb residus innecessaris i a més s’optimitzen els desplaçaments dels vehicles per la reducció del volum.

I és que el negoci habitual de ServiciosAuxiliaresyMaquinariadeExcava-ción és realització d’obres públiques. Encara que durant un temps també han treballat per a promotors privats, Samex torna a apuntar cap a la línia de negoci per a la que va ser creada: l’obra pública.

Adaptant-sealsnoustemps

Tot i dedicar-se a la construcció i ser aquest sector el que més ha patit la crisi, l’empresa vilanovina ha hagut de canviar la seva forma de treballar. El tancament d’empreses de la construcció per la crisi econòmica, ha fet que la companyia de Saiz ampliï el seu radi d’actuació d’uns 30 quilòmetres a la rodona a més del doble.

El motiu principal és que les grans empreses estatals que promouen obres gairebé sempre han trobat una empresa com Samex –per fer les excavacions i altres treballs específi cs- en l’àmbit local on es feia la construcció. Però el tanca-ment de moltes empreses ha provocat que la vilanovina hagi de desplaçar-se fi ns a la Costa Brava, per exemple, per atendre a un client i tenir així una comanda més.

Pel fet d’haver-hi tanta distància entre les obres en les que estan treballant, l’em-presa ha decidit ampliar la seva fl ota

SamexRonda Europa, 60 (Eurocentre)08800 Vilanova i la GeltrúTel. 902 199 265

[... La crisi ha provocat que SAMEX ampliï la fl ota en una vintena de vehicles...]

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

29

de vehicles per poder gestionar bé els recursos materials i duplicar maquinà-ria especialitzada perquè així puguin treballar simultàniament a dues obres diferents i llunyanes entre sí. Concreta-ment, han comprat sis excavadores, set camions grans i set vehicles lleugers. Amb aquests vehicles acabats de com-prar són 70 els que té Samex. Per això compta amb el seu propi taller mecànic, amb un equip que treballa diàriament per fer un manteniment continu.

I té 70 vehicles, com 70 treballadors. De fet, una de les preocupacions de la com-panyia és el compromís amb la societat donant llocs de treball. I també sent un

compromís amb els seus empleats, ja que han estat una de les motivacions per fer front a la crisi i “tirar endavant”, no com altres empreses que, segons Saiz, “han optat per altres opcions més fàcils: tancar”.

Unaempresacompromesaambelseuentorn

I la preocupació de Samex no només es demostra amb l’augment i manteni-ment dels llocs de treball, sinó també amb la seva aportació a la societat. La Responsabilitat Social Corporativa és una de les polítiques empresarials impor-

tants per als gestors. Per aquest motiu la companyia patrocina els actes del Carnaval vilanoví, la Festa Major d’es-tiu i la cavalcada de Reis de la ciutat. A més de subvencionar, a través de publi-citat, els programes de festes. I també col·labora en els diferents actes que es realitzen des de l’Associació de Veïns de La Collada, amb la seva Colla de Dia-bles, i ha subvencionat econòmicament i amb publicitat el Patí Vilanova, el Club de Futbol Vilanova, el Rugbi de Sitges i el Campionat del Món d’Enduro.

JaviPolinario

32

Economia

El1rFòrumEconòmicapostaperpotenciarlamarcaSitges

Entre els acords establerts més impor-tants del 1rFòrumEconòmicReptes de Sitges: refl exions per a l’acció, hi ha el de potenciar la marca Sitges. Des de l’àmbit públic i privat s’aposta per la creació de més esdeveniments i acti-vitats durant l’any, amb l’objectiu de generar una activitat constant i dinamit-zar l’economia local.

El 1rFòrumEconòmic va expressar de manera unànime que Sitges està preparat per fer front al futur. I és que segons OriolAmat, professor d’Econo-mia i empresa de la Universitat Pompeu Fabra, “la crisi genera moltes oportuni-tats que s’han de saber aprofi tar per avançar. Estem en una crisis de confi an-ça i el pessimisme no va enlloc”.

L’alcalde JordiBaijet va constatar la necessitat d’incrementar la competitivi-tat de la vila, d’incrementar la qualitat

El 1rFòrumEconòmicdeSitgesReptes de Sitges: refl exions per a l’acció, vacongregar elpassat13denovembre,alSitgesCentrede Disseny,més d’un centenard’empresarisdediferentssectorseconòmicsdelmunicipiientitatslocals. La jornada es tornarà aprogramarlaprimaveradel2010iposteriormentalatardor.

de vida dels seus ciutadans, a través de l’estímul de la cooperació entre el sec-tor públic i privat, la necessitat d’apostar per la diversitat productiva, de l’atracció de talent i del desenvolupament d’estudis universitaris lligats a la creativitat i l’art i d’intensifi car el posicionament de Sitges com a vila de festivals.

Baijet també va assegurar la millora de l’efi ciència de l’Ajuntament a través de diverses accions: l’agilització dels tràmitsburocràtics, la posada en marxa del Pla de Sostenibilitat Financera 2015 i la creació d’un Consell Municipal de Parti-cipació per donar transparència als comptes municipals, entre altres.

El president del Consell Comarcal,JosepAntoniBlanco, va parlar de la comarca del Garraf com un territori sostenible de futur i amb futur. Per gene-rar més activitat econòmica a la zona Blanco proposa quatre grans eixos: les noves tecnologies, l’atracció de talent, la generació d’economia al voltant de la tecnologia de la sostenibilitat i el turisme.

Josep Antoni Blanco va assegurar que tots els municipis tenen realitats com-plementàries. Per això, cal generar una visió comuna i treballar des d’una pers-pectiva de territori més àmplia, més atractiva i més realista per anar cap a un desenvolupament econòmic important.

Els representants dels diferents sectors econòmics (comerç, hostaleria, innovació i emprenentatge i construcció) van reco-nèixer la feina feta ens els darrers anys, però van coincidir en la necessitat de continuar treballant. Confi en en el model de Sitges, asseguren que el turisme de proximitat funciona, però que cal conti-nuar apostant-hi. Demanen també que es potenciï la formació universitària relacionada amb aquest sector. La prin-cipal economia de Sitges és el turisme i, per tant, s’aposta per treballar les potencialitats de l’hostaleria, la creati-vitat i l’art. La col·laboració entre comerç, restauració i hostaleria o la marca de qualitat BestSitges han generat un posicionament molt atractiu de la vila. Finalment, el sector empresarial va par-lar també de la necessitat de prendre mesures concretes, tant a nivell empre-sarial com a nivell fi scal i laboral, per enfortir a les petites i mitjanes empreses.

Després de l’èxit obtingut, el IFòrumEconòmicdeSitgesReptes de Sitges:refl exions per a l’acció es tornarà a reunir la primavera del 2010 i posterior-ment a la tardor.

El Fòrum Econòmic s’inclou dins el Pro-grama Dos més Dos, el programa de l’equip de govern que pretén fer un exer-cici de refl exió i transparència.

33

ComptabilitatavançadaDurada: 60 horesInici: 01.02.2010Dies: dilluns i dimecresHorari: de 19h00 a 22h00Lloc: ADEG Vilanova

Nova programació de cursos subvencionatswww.adeg.cat

Anglèsavançat4BDurada: 60 horesInici: 08.02/2010Dies: dilluns i dimecresHorari: de 16h00 a 18h30Lloc: ADEG Vilanova

Processadordetextos·WordDurada: 30 horesInici: 16.02.2010Dies: dimarts i dijousHorari: de 19h00 a 22h00Lloc: ADEG Vilanova

Photoshop+IllustratorDurada: 60 horesInici: 22.02.2010Dies: dilluns i dimecresHorari: de 19h00 a 22h00Lloc: ADEG Vilafranca

AnglèsAvançat4ADurada: 60 horesInici: 27.02.2010Dies: dissabtesHorari: de 09h30 a 13h30Lloc: ADEG Vilanova

Anglès·FirstCertificateDurada: 30 horesInici: 19.02.2010Dies: divendresHorari: de 18h30 a 21h00Lloc: ADEG Vilanova

OperadordecarretonselevadorsDurada: 20 horesInici: febrerDies: dissabtesHorari: per determinarLloc: per determinar

Intel·ligènciaemocionalIIDurada: 30 horesInici: 02.02.2010Dies: dimarts i dijousHorari: de 19h30 a 22h00Lloc: ADEG Vilanova

Gest.comptable,fiscalifinan.Durada: 90 horesInici: 09.02.2010Dies: dimarts i dijousHorari: de 19h00 a 22h00Lloc: ADEG Vilanova

ContaplusDurada: 30 horesInici: 17.02.2010Dies: dilluns i dimecresHorari: de 19h00 a 22h00Lloc: ADEG Vilanova

GestiódeclientsDurada: 60 horesInici: 22.02.2010Dies: dilluns i dimecresHorari: de 19h00 a 22h00Lloc: ADEG Vilafranca

CoachingDurada: 40 horesInici: 27.02.2010Dies: dissabtesHorari: de 09h30 a 13h30Lloc: ADEG Vilafranca

ProgramacióneurolingüísticaDurada: 40 horesInici: 19.02.2010Dies: divendresHorari: de 16h00 a 20h00Lloc: ADEG Vilanova

Anglèsmig3BDurada: 60 horesInici: 01.03.2010Dies: dilluns i dimecresHorari: de 16h00 a 18h30Lloc: ADEG Vilanova

Manipulaciód’alimentsDurada: 10 horesInici: 08.02.2010Dies: dilluns i dimecresHorari: de 16h30 a 18h30Lloc: ADEG Vilanova

AnglèsMig2BDurada: 60 horesInici: 16.02.2010Dies: dimarts i dijousHorari: de 16h00 a 18h30Lloc: ADEG Vilanova

Fullsdecàlcul·ExcelDurada: 30 horesInici: 17.02.2010Dies: dilluns i dimecresHorari: de 16h00 a 19h00Lloc: ADEG Vilanova

InternetiOutlookDurada: 60 horesInici: 23.02.2010Dies: dimarts i dijousHorari: de 19h00 a 22h00Lloc: ADEG Vilafranca

Excel·NivellavançatDurada: 60 horesInici: 27.02.2010Dies: dissabtesHorari: de 09h30 a 13h30Lloc: ADEG Vilanova

InternetidissenywebDurada: 60 horesInici: 19.02.2010Dies: divendresHorari: de 18h00 a 22h00Lloc: ADEG Vilanova

SoldaduraDurada: 60 horesInici: 01.03.2010Dies: dillunsHorari: de 16h00 a 20h00Lloc: per determinar

34

Emprenedors

EslliurenelsprimerspremispenedesencsalsemprenedorsmésdestacatsdelPenedès

Els PremisPenedesencses creen amb l’objectiu de reconèixer el caràcter emprenedor de persones i empreses a les comarques del Penedès. La fi nalitat perseguida amb aquest projecte és reco-nèixer l’actitud emprenedora, l’esforç i la dedicació d’un jove d’entre 18 i 40 anys, una entitat o empresa i un personatge rellevant de la comarca del Penedès que, amb les seves trajectòries, hagin destacat personal o professionalment, podent-se considerar models a seguir.

Els guardonats van ser:JoveEmprenedor(d’entre 18 i 40 anys): • Eric Enguita i Ignasi Romeu, amb l’em-presa Artcava. Com a fi nalistes, David Masdeu i Josep Maria Roldán.

Trajectòriaemprenedora:• MoblesMoratóoMoDesign. Com a fi nalistes, Ambulàncies MA i Cafès Novell.

El13denovembre,alaMasiaTorredelGall deSantCugatSesgarri-gues,laJoveCambradeVilafrancavacelebrarlagaladelliuramentdelaprimeraediciódelpremisPene-desencsalsemprenedorsmésdes-tacatsdelacomarcadelPenedès.

Personatgerellevant del Penedès: RamonNovellde Cafès Novell

En el decurs de l’acte, la JCIVilafrancava lliurar la condició de Senador JCI a JordiSoléiTuyà, membre de la JCI Vilafranca i president de la Federació Catalana de Joves Cambres l’any 2007. Aquesta distinció vitalícia culmina una gran trajectòria dins l’entitat i reafi r-ma el seu lligam amb ella, tant pel que fa a suport com a experiència cap als ac-tuals i futurs membres.

La clausura de la gala va anar a càrrec de la directora del programa dels Premis, Sílvia Bertran, que va agrair la partici-pació a tots els assistents, reafi rmant la voluntat que els PremisPenedesencssiguin un reconeixement de la tasca dels emprenedors durant molts anys.

La JCIés una associació sense ànim de lucre, formada per joves emprenedors i empresaris, present a més de cent vint països d’arreu del món i que té com a objectiu el desenvolupament d’habilitats directives i de lideratge entre els seus socis a través de la realització de forma-ció i el desenvolupament de projectes socials.

35

L’economia mundial està en la segona meitat de l’any a l’expectativa de comen-çar a recuperar els índexs d’ocupació. La zona euro entra a la segona meitat del 2009 amb una lenta recuperació per davant. El ritme de caiguda de l’activitat econòmica s’està moderant i el PIB ha retrocedit menys del que s’esperava. La conjuntura global té la seva repercussió a escala comarcal. Una certa millora d’alguns dels indicadors en l’àmbit català (producció industrial, la morositat, els im-pagaments, l’ocupació, etc.) permet ser més optimista que en els darrers mesos.

En un context negatiu, el fet que durantun trimestre s’aturi la dinàmica de des-trucció d’ocupació i el següent trimes-tre es desacceleri és un símptoma de recuperació econòmica. També ajuda a ser optimistes el ritme de recuperació observat aquest tercer trimestre, espe-cialment en el cas del Garraf, amb una corba en forma més de “V” que de “U” o “L”, com pronosticaven alguns experts. És a dir, amb ritmes de recuperació simi-lars als de desacceleració dels darrers 18 mesos.

Tanmateix, cal no oblidar que les tres comarques del Gran Penedès estan encara submergides en un procés de

LaprestigiosaconsultoraActívaProspectacabadeferlliuramental’ADEGdel’InformedeConjunturaEconòmica,corresponental3rtrimestrede2009.L’estudipatrocinatperlacompanyiaUnilandespresentacomlaradiografiaeconòmicadelPenedèsielGarrafmésactualiimmediataeneltempsatèsques’hiconjuguendadesoficialspu-blicadesfamoltpocsdies.

L’InformeADEGdeConjunturadel3rtrimestrede2009Podemcomençarasermoderadamentoptimistes

Economia

destrucció d’ocupació i que respecte de fa un any la caiguda ha estat sonora, fet que encara situa les taxes interanuals en xifres negatives. Són del -6,3% a l’AltPenedès, del -11,6% al BaixPenedès i del -8,7% al Garraf.

Caldrà estar atents, doncs, per tal de confi rmar si el comportament d’aquest tercer trimestre de 2009 és puntual o si es consolida la tendència cap a la recu-peració. L’element clau és la capacitat de millora dels sectors decisius de cada co-marca, que esdevenen arrossegadors de la resta d’àmbits econòmics. En aquest sentit, el sector serveis i la construcció mostren signes de millora respecte al trimestre anterior a totes tres comarques.

En la construcció són esperançadores les xifres d’habitatges iniciats durant el segon trimestre a l’Alt i el BaixPenedès que, després de varis trimestres d’inac-tivitat, mostren un possible repunt de l’activitat. Dins el sector serveis, cal fer especial esment a la millora de sectors com el Comerç i l’Hoteleria. En canvi, altres sectors clau com la Indústria i el Serveis empresarials mostren situacions diverses. Mentre la Indústria enregistra una lleugera millora al BaixPenedès i al Garraf, a l’AltPenedès el sector in-

dustrial no veu la sortida a la conjuntura desfavorable. D’altra banda, els Serveis empresarials mostren una dinàmica po-sitiva també a l’AltPenedès i al Garraf, mentre no reïxen al BaixPenedès. Totes aquestes millores es refereixen al fet que es dóna un context menys desfavorable que en anteriors trimestres, atès que continuen el signes negatius.

Malgrat s’apunta una possible recupe-ració econòmica, la destrucció d’ocupa-ció no s’ha aturat i cal esperar en els propers mesos un augment important de l’atur. Tot i així, les menors expectatives de trobar feina poden comportar que una part important del grup de població més jove prengui la decisió de perllongar els seus estudis i que d’altres col·lectius es desanimin i deixin de cercar feina, incre-mentant-se en aquests casos la població inactiva i reduint-se l’activa. Aquest fet pot comportar una reducció en termes relatius de l’atur. Alguna d’aquestes dinà-miques ja s’observen a les comarques del Penedès-Garraf.

Amb el patrocini de:

Podeu consultar tot l’informe a www.adeg.cat/cat/indicadors_adeg.php

Classificaciódelsllocsdetreball

AgriculturaIndústriaConstruccióComerçHoteleriaTransports i comunicacionsMediació fi nanceraImmobiliàries i serveis empresarialsAdministració i Seguretat SocialEducacióSanitat i serveis socialsAltres activit. socials i altres serveisComerçiServeis

TOTAL

AltPenedès BaixPenedès GarrafEvoluciódelssectorseconòmics3r trim 08

1.12514.5704.1347.5291.9482.1252.5423.1551.576

9982.0211.21723.111

42.960

3r trim 09

91513.0053.3326.9612.0152.0602.4693.2481.6921.0272.1401.40223.014

40.266

3r trim 08

3844.3564.4745.8242.9611.332

1303.2721.174

640828

1.12317.284

26.498

3r trim 09

2583.7973.3324.9082.8321.186

1313.0231.316

642869

1.14316.050

23.437

3r trim 08

2225.1766.0407.9254.8251.476

2104.8341.7821.3812.3572.09726.887

38.325

3r trim 09

1204.4074.6147.4584.6901.265

1954.5341.7341.4112.3632.21325.863

35.004

Estudirealitzatper:

37

Nous socis de l’Adeg

ABATECPlaça de l’Era, 1, local 208800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 94 08 Fax 93 816 61 85Activitat: muntatge elèctric de BT i MT

AUDIUMCarrer dels Escolapis, 808800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 14 07Web: www.audium.catAc.: venda i adaptació pròtesis auditives

AUTOBELLBAXAvinguda de les Roquetes, 14, nau B08812 Sant Pere de RibesTel. 93 893 48 64 Fax 93 893 48 64Activitat: reparació d’automòbils

CLOSLAPLANACamí Vell de Vilanova, 1708810 Sant Pere de RibesTel. 670 584 414Web: www.closlaplana.netActivitat: turisme i esdeveniments

CMVASSESSORSAv. Josep Tarradellas, 106, ent. 1a08029 BarcelonaTel. 93 513 08 46 Fax 93 513 22 21Web: www.cmvassessors.comAct.: consultoria estratègica i fi nancera

COTEAGUACarrer de l’Aigua, 158, cant.08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 37 01 Fax 93 815 06 96Web: www.coteagua.comA.: enginy. instal. i munt. canonades i acces.

DAVIDDELGADO·ARQUITECTEC. Manuel Barba i Roca, 1408720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 818 27 57 Fax 93 818 27 56Web: www.daviddelgado.catActivitat: estudi d’arquitectura

EVAESTRADACERDÀCarrer d’Ausias March, 6-8, 1r 3a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 687 803 739Activitat: comercial immobiliària

PRODUCTDESIGNERRambla Salvador Samà, 93, bxos.08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 657 12 45 Fax 93 657 12 45Web: www.ernestperera.comA.: disseny de producte, edic, i regals d’empr.

PROMOMARCAC. Masia Frederic, 3408800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 82 68 Fax 93 814 97 24Web: www.promomarca.esActivitat: comercial immobiliària

RESTAURANTELJARDÍNCarrer de Bonaire, 2608870 SitgesTel. 93 811 44 42Web: www.eljardinrestaurant.comActivitat: restauració

RESTAURANTCALMATIASCarrer de les Moreres, 29 · Casablanca08739 SubiratsTel. 93 891 04 97 Fax 93 891 04 97Web: www.restaurantcalmatias.comActivitat: restauració

RESTAURANTARGENTÍIGUAZÚCarrer Tarragona, 1208800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 811 55 71 Fax 93 893 07 19Web: www.restaurantiguazu.comActivitat: restauració

TECNOTERAPIASPARAELBIENESTARPasseig de Gràcia, 118, 2n 1r08008 BarcelonaTel. 688 890 072Activitat: teràpies per al benestar

VIDAINTERIORCarrer de Pere Jacas, 908800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 00 62 Fax 93 814 00 62Web: www.vidainterior.esActivitat: interiorisme · estilisme

WIFIPENEDÈSCarrer del Progrés, 19, bxos.08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 819 93 93 Fax 93 819 93 95Activitat: telecomunicacions

GBGGROUPOCEANICINTERNAC.Carrer Múrcia, 6908812 Les RoquetesTel. 902 550 215 Fax 902 550 214Web: www.grupogbg.comA: suport logístic empreses i transports

IBISUMCarrer del Migdia, 3508870 Vilafranca del PenedèsTel. 93 818 18 33 Fax 93 818 20 56Web: www.ibisum.comActivitat: gabinet d’advocats · coaching

J.PERAYRE&ASSOCIATSCarrer de Josep Tarradellas, 808870 SitgesTel. 609 378 822A.: formació · consultoria · audit. qualitat

JOSEPM.PEÑALVER·FOTÒGRAFPstge. Dr. Thebussem, 2308800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 39 47Web: www.josepmpenalver.comAct.: fotografi a industrial i de producte

LAPETITAGRANOTETACarrer del Dr. Fleming, 42-4408800 Vilanova i la GeltrúTel. 627 27 19 72Activitat: educació

NATUREZAAvinguda del Penedès, 1, 4t 2a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 35 11Web: www.natureza.esActivitat: comerç de productes de bellesa

PDMGIFTSAv. Tarragona, 58, 1a08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 890 21 93 Fax 93 817 12 03Web: www.pdmgifts.netAc.: regals d’empresa i textil promocional

PLUSVILA+Carrer de la Font, 23, entr.08870 Vilafranca del PenedèsTel. 938180960 Fax 93 8180960Web: www.plusvila.comA: asses. jurídica, fi nançament, reformes

38

XambergOnline és una empresa jove i dinàmica, integrada per professionals, també joves, amb molta experiència i procedents de diferents àmbits: l’audiovisual, les teleco-municacions, la informàtica… tots ells claus per garantir la millor solució als seus clients.

Està al servei d’un únic objectiu i és el de consolidar una empresa amb vocació interna-cional, pionera en l’explotació de nous projectes elaborats per audiències per Internet i que compta amb les noves eines de la Web 2.0.

En aquests moments, XambergOnline SL és una empresa especialitzada en la retrans-missió en directe per Internet d’esdeveniments de l’àmbit cultural i turístic, encara que també ofereix serveis de retransmissions per a qualsevol esdeveniment empresarial, lúdic, social, esportiu, educatiu.... amb una sola càmera o bé amb realització de vàries càmeres, sense limitacions concurrents o número màxim d’usuaris/àries i amb diferents opcions de qualitat d’imatge, etc... També ofereix la posterior edició digital dels recursos gravats per ser entregats en el format desitjat, reportatges fotogràfics, etc... o bé una combinació de tot plegat a uns preus molt competitius.

Xambergonline,pioneraenl’explotaciódenousprojecteselaboratsperaudiènciesperInternet

Empreses de l’ADEG

CarrerLepant,46,4rt·08800VilanovailaGeltrú·Tel629383640·www.catalunyaonline.cat

39

El invierno puede llegar en cualquier momento. Basta una pequeÇa

aver�a para que su veh�culo quede fuera de juego. Para asegurarse de

que esto no suceda, realice nuestro Chequeo de Invierno

Mercedes-Benz.

Comprobaremos su veh�culo en detalle con la experiencia y

profesionalidad de Mercedes-Benz. Todo ello a un precio que le

asegurar� que realizar nuestro Chequeo de Invierno, ha sido la mejor

decisi�n que ha tomado.

Esperamos su visita.

Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i laGeltrffl.Barcelona, Tel.: 93 893 86 09, Fax : 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A.

Evite imprevistos.Chequeo de Invierno Mercedes-Benz.

CanXuriguera és un magnífic casal modernista construït el 1913 sobre la base d’una antiga masia documentada des del segle XIII, quan Arnau de Xoriguera era síndic de Sant Pere de Ribes. Durant els segles XVI i XVII va pertànyer als Puig de Xoriguera i posteriorment als Mironet. L’edifici, de reminiscències castelleres, té estructura asimè-trica, amb diversos cossos entre els quals sobresurt la torre-mirador, amb fantàstiques vistes als quatre vents, coronada amb un pinacle piramidal de ceràmica vidriada, mate-rial que s’utilitza també com a element decoratiu tant a les cobertes i façanes com a la tanca exterior. Les finestres estan emmarcades amb maó vist, amb el perfil superior escalonat. Davant la porta hi ha un original porxo sostingut per columnes helicoïdals de maó vist. L’edifici consta com a edifici protegit pel govern català.

Actualment s’anomena CloslaPlana i és una finca única, rodejada de camps, vinyes, jardins i piscina que la converteixen en un retir perfecte on els hostes poden fruir de la tranquil·litat i bellesa de la natura en una finca agrària en plena explotació. Els dife-rents espais estan disponibles per a celebracions: casaments, festes privades, filmacions, presenta- cions de producte...

ClosLaPlana,unpetitpalauetobertatottipusd’actes,presentacions,convencionsirodatges

Empreses de l’ADEG

CamíVellaVilanova,17·08810SantPeredeRibes·Tel670584414·www.closlaplana.net

40

El centre de negocis Suncenterposa a la vostra disposició les instal·lacions, els recur-sos necessaris i el personal qualificat per desenvolupar la vostra activitat professional de manera còmoda i eficient. Ofereix una solució molt rendible respecte al lloguer de l’oficina tradicional.

A més, té un programa especial per als nous projectes i emprenedors: els ajuda amb el seu pla d’empresa a muntar al seu negoci, busca solucions i aconsegueix els recursos. Estalvieu fins a un 80% en despeses d’inversió i despeses fixes mensuals.

Suncenter compta amb 3.100 m2 amb 58 oficines, despatxos i locals comercials. A més, també ofereix serveis d’oficina virtual: domiciliació social, fiscal, comercial, call center, gestió i centralització de trucades nacionals i internacionals. Disposa de serveis de secretariat, despatxos i sales de juntes. Tot això donarà imatge i prestigi a l’empresa, amb una despesa mínima i flexible.

A Suncenter trobem diferents tipologies i dimensions d’oficines (d’entre 2 i 8 llocs de treball), totalment equipats i climatitzats. Confort, tecnologia i disseny adaptat a les necessitats per començar a treballar de manera imme-diata, amb totes les despeses, recepció, secretaria i serveis inclosos. També compta amb tres sales de jun-tes equipades per reunions de negocis, presentacions i cursos de formació per a 30 persones.

Suncenter,elcentredenegocisambtotselsequipamentsi3.100metresquadratsalesRoquetes

Empreses de l’ADEG

AvingudaMasd’enSerra,114·08812LesRoquetes·Tel902118752·www.suncenter.org

41

Información y Reservas: 902 14 44 44 melia.com

o en tu agencia de viajes

CENA DE GALA NOCHEVIEJA 2009

Aperitivo de Bienvenida

Copa de CavaFrivolidades del chef en mini brochetas

Comenzamos….

Mosaico de Foie Natural con gelee de tomate, virutas de jamón ibérico, lagrimas de oliva virgen

y sal volcánica de Hawai

Crema suave de hinojo con mandarina y chips crujientes de alcachofa

Langosta fileteada sobre ensalada de brotes tiernos, carabineros, perlas de caviar

y vinagreta de crustáceos

Sorbete de naranja perfumado con vodka en dos texturas

Steak de ternera lechal en salsa de cava, colmenillas y trufa indicum

Bomba de Chocolate en Mouse sobre coulis de Frangelico

Las uvas de la suerte

BODEGABodega seleccionada por nuestro sumiller

Ferran Pluvins

Blanco Atrium Chardonnay de TorresTinto Rioja La Vicalanda Reserva 2000

Cava Reserva Real de FreixenetCafés y Licores

•

Baile amenizado por nuestra Orquesta · Gran Cotillón Fin de Año

Barra libre · El típico chocolate con churros y melindros

Y muchas sorpresas más…

NO SE PIERDA EL ESPECTACULAR BRUNCH DEL 1 DE ENERO

OPCIÓN AHABITACIÓN DOBLE

CENA COTILLÓNDESAYUNO BUFFET

BRUNCH 1 DE ENERO 2010

OPCIÓN BHABITACIÓN DOBLE

CENA COTILLÓNDESAYUNO BUFFET

OPCIÓN CCENA COTILLÓN

FIN DE AÑO 2009ELIJA SU MEJOR OPCIÓN

Joan Papasseit, 3808870 Sitges, Barcelona

T. (34) 93 811 08 11Fax: (34) 93 894 90 34

melia.sitges@solmelia.com

MENÚ DE GALA

FIN DE AÑO 2009

198€ IVA NO INCLUIDO

HAz de estAs fiestAs unA experienciA

inolvidAble celebrándolAs en

Meliá sitges.

bienvenido A Meliá.

Servei de Prevenció acreditat, Ser-Pa, ha aprofitat les necessitats actuals del mercat per fer un pas endavant i tenir l’opció de treballar per aconseguir una situació privilegia- da dins el seu sector. Ser-Pa va néixer l’agost del 2005 amb la idea de donar una res-posta de qualitat a les empreses de la comarca i resoldre totes les exigències que estableix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i totes les normes que se’n deriven.Uns anys després, amb la satisfacció d’una feina ben feta, Ser-pa ha decidit reorga-nitzar-se i posicionar-se, amb vistes de futur, en un sector cada cop més competitiu i exigent. Ser-pa, amb un nou equip directiu, ha passat a formar part d’un grup empresa-rial que sota el paraigües d’un dels serveis de prevenció de referència (Gestió Integral, SPA, SL) li permet multiplicar per deu les seves capacitats tècniques i de gestió. Amb aquest canvi estratègic Ser-Pa està en disposició de continuar prestant un servei per-sonalitzat, proper i de qualitat, a la vegada que amplia la seva capacitat de resposta a nivell geogràfic i de serveis.

Ser-Pa, a part de les oficines ubicades a Vilanova i la Geltrú i a Vilafranca del Pene-dès, també disposa de punts de servei a Lleida, Mollerussa, Manresa, La Seu, Tremp, Barcelona, Camarles, Sabadell i Elx. Aquesta xarxa els permetrà, a més de poder ofe-rir els seus serveis en altres zones geogràfiques, donar una millor resposta a aquells clients que, per la seva activitat, no treballin sempre en un lloc fix.Ser-Pa ha incre-mentat el seu ventall de serveis a fi i efecte de donar resposta en tot allò que faci referència a la prevenció de riscos laborals (formació, plans d’emergència, plans de seguretat i salut, coordinacions de seguretat, medicions higièniques, seguiments en obres).

Ser-Pa,serveidePrevencióderiscosdereferènciaTempsdecanvis.Tempsd’oportunitats

Empreses de l’ADEG

RamblaExposició,97-99·08800VilanovailaGeltrú·Tel938931633·www.ser-pa.com

Fa pocs dies, amb un grup d’amics, vam decidir anar a fer una àpat informal per fer-la petar i l’elecció va ser la d’amanides i pizzes en un restaurant de les nostres comarques.

Com és habitual el vi l’escollia jo i com també sol ser tristament habitual me les vaig veure i desitjar perquè la varietat de productes era més aviat escassa.

És cert que cada vegada es fa més difícil poder conservar els vins en les condicions que demana el consumidor en els pocs espais que tenen els establiments de restauració i també és cert que una llista excessiva de referències en una carta de vins obliga a tenir un estoc important que no tots poden assumir, però entre poc i massa.

Sis o set referències catalanes en cadas-cun dels apartats (blanc, rosat i negre) acabaven la carta i entre aquests els clàssics de les grans marques de casa nostra, que sempre són una aposta segura de qualitat però no pas de descoberta. La resta eren vins d’aquelles tres o quatre marques estrelles penedesenques que molt sàviament i, a base de productes de molta qualitat i un preu ajustat, han sabut fer-se un lloc en la restauració i són ja indiscutibles en moltes cartes. Un d’aquests cellers, fins i tot, ha arribat a establir “cupus” per al seu rosat, que ven, tot just, sortir al mercat i que els restaurants s’encarreguen d’emmagatzemar per tota la temporada.

A partir d’aquest punt, la carta d’aquella pizzeria era un desert. I consti que la relació de marques estava bé perquè si sortim de casa nostra, entesa com a zona penedesenca, és per posar-se a plorar.

Han fet mai l’exercici de demanar un vi català en algun restaurant de menú o normalet de Barcelona capital? De Somontanos, Riojas i Riberas en trobaran els que vulguin però de catalans ben pocs, els ho asseguro.

Sortosament això està canviant i a mesura que puja la categoria del restaurant també augmenta la varietat de la seva carta de vins i el coneixement del seu personal de sala, fins a arribar als casos en què compten amb un sommelier, garantia de preu considerable a la minuta però també de cura de producte i de bon consell.

Les ajudes per millorar el fet que els catalans consumim i valorem els nostres vins s’estan multiplicant en els darrers anys: campanyes a televisió, articles de premsa, premis a les millors cartes, programes de vins a TV3, de discutit patriotisme vinícola, i un llarg etcètera de propostes que sembla que estan començant a donar els seus fruits però que encara no han acabat de quallar.

Fa uns dies escoltava els membres de la rejovenida Acadèmia Tastavins delPenedès anunciant que faran boicot als restaurants que no tinguin vins catalans a les seves cartes.

No sé pas si en queden gaires d’aquests a hores d’ara, però sí que sé que la força del consumidor pot fer moure muntanyes i que si el client demana vins catalans aconseguirà vins catalans a les cartes.

Lluny de voler adjudicar-me medalles els explicaré un cas que vaig viure en primera persona. Feia poc que havien obert un nou restaurant en un petit poble de l’Alt

Converses a l’antara

Penedès i estava agafant força renom per la seva qualitat. Arribo un dia a fer un menú i en demanar vi negre em posen un Navarra. Crido a la cambrera i m’explica amablement que el cuiner i propietari és basc i que per això posen blancs i rosats del Penedès i negres de Navarra al menú. Li agraeixo l’explicació però li demano la carta de vins tot recordant-li que estem al Penedès.

Torno al cap de dues setmanes i la mateixa noia, després d’escollir el menú, em pregunta ja directament si vull el vi de la casa o prefereixo la carta de vins. Opto pel vi català de la carta recordant-li que m’encanten els vins navarresos però que considero que un restaurant d’aquí ha de tenir vi d’aquí com a vi de la casa.

A la meva tercera visita a l’establiment, un temps després, la noia, en prendre nota, em comenta que el vi negre de la casa és del Penedès.

No penso que únicament la meva actitud fes canviar el vi però, si hi va haver més persones que van fer el mateix, potser al final s’ho van repensar.

Reivindicar no és dolent. Estem massa acostumats a abaixar el cap i conformar-nos amb el que ens ofereixen i si la fe diuen que mou muntanyes imaginin el que pot moure una acció molt més material amb una carta de vins.

ImmaPulido

Unglopdesensacions

Sempre es fa difícil recomanar vins o caves perquè altres els consumeixin, perquè la percepció de cadascú és única... però quan la qualitat és reconeguda i avalada per un treball seriós i acurat, la garantia d’èxit està assegurada.

Aquest és el cas del cava AlbertdeVilarnau fermentat en barrica. Un d’aquells vins que particularment m’agrada assaborir sense massa menjar. Tan sols alguna futilesa per omplir l’estómac i permetre copsar tots els detalls i matisos d’aquest cava fi i cremós, tocat per la saviesa que li aporta el pas per barrica del seu chardonnay durant 30 mesos i per l’arrodoniment que li acaben de donar la parellada i el macabeu.

No és un producte econòmic però val la pena poder tastar, de tant en tant ,petites obres d’art com aquesta que elaboren a partir del fruit de les finques que Castell de Vilarnau té al voltant del seu celler, a Espiells.

1. Considerar que el més important són les personesRespectar en tot moment la seva dignitat i seguretat, sense discriminació de cap mena, formin part dels pú-blics interns de l’empresa, dels públics que hi estan en contacte o dels públics de l’entorn.

2. Promoure la integritat, l’honestedat i la justíciaDe les persones dins l’organització, pel que fa al seu tracte amb treballadors, clients, proveïdors o d’altres persones, així com pel que fa a la relació amb d’altres organitzacions. Promoure especialment la motivació, la fidelització, l’aprenentatge i la formació permanent de tots i cadascun dels individus.

3. Complir amb rigor i puntualitat els compromisosEls adquirits amb treballadors, clients, proveïdors i d’altres persones, així com amb les administracions i d’altres organitzacions, mitjançant el manteniment d’un sistema viu de qualitat global.

4. Mantenir una comunicació i una informa-ció transparent i verídicaÉs la base de la confiança entre persones, marca la diferència en la capacitat d’interdependència i és l’es-sència del treball en equip. Ha de ser la que calgui, per a cadascun dels agents econòmics i socials interessats, entre els quals hi ha accionistes, creditors, clients, treballadors i Administració pública.

5. Superar els mínims que exigeix la legislacióComplir les lleis, els reglaments i les normes que si-guin aplicables, tant a l’empresa com pel que fa als seus productes i/o serveis, superant els mínims en seguretat i sostenibilitat, tant o més per convicció que per obligació.

6. Realitzar publicitat comercial verídica i responsableSense enganys que falsegin les prestacions reals dels productes i/o serveis. Observar una política de

continuïtat i prestigi a llarg termini, per sobre del benefici immediat a curt termini.

7. Respectar i defensar els drets humansCom a comportament responsable de l’empresa tot fomentant les activitats educatives i la integració de

les persones més desafavorides de la comunitat.

8. Observar el màxim compromís amb l’entorn

No degradar-lo i respectar el medi ambient, sense perdre mai de vista la continuïtat de la vida en el nostre planeta.

9. Assegurar la continuïtat de l’empresaTot donant un veritable servei que contribueixi al bé comú i alhora promoure la creativitat compartida, traduïda en innovacions rendibles.

10. Crear riquesa suficientGenerar riquesa (valor afegit) per retribuir adequa-dament els treballadors (treball) i els propietaris (pel capital i el risc assumit) i atendre els deures fiscals; així com col·laborar en el progrés de la societat civil (país)

on està arrelada i viu l’empresa.

Aquest Decàleg de l’Ètica empresarial és el resultat de les apor-tacions i el debat per part de diferents empresaris i empresàries en el marc de l’Any ADEG 2006, dedicat a l’Ètica empresarial i les bones pràctiques.

Podeu llegir el text d’aquest document a l’espai www.adeg.cat, on hi trobareu les versions catalana, castellana, anglesa, francesa i italiana.

Decàleg de l’Ètica empresarial

Una empresa actua d’acord amb l’ètica empresarial quan, a més a més de generar riquesa (valor afegit) i de vetllar per la seva continuïtat, ho fa amb actituds i maneres que garanteixen una missió en què els valors i els objectius prioritaris són:

Carrer de l’Àncora, 3 | 08800-Vilanova i la Geltrú

Carrer de la Beneficència, 17 | 08720-Vilafranca del Penedès

Tel. 902 106 700 | Fax 938 106 701 | adeg@adeg.cat

www.adeg.cat

Caixa TarragonaAvantatges que es noten

www.caixatarragona.com

(1) Per aconseguir aquests articles, caldrà domiciliar una nòmina superior a 800 euros o el rebut d’autònoms i les despeses professionals superiors a 475 euros a Caixa Tarragona durant un mínim de 36 mesos i contractaruna línia ADSL (amb trucades nacionals incloses) o 3 G durant 36 mesos. El cost d’aquesta contractació és de 1.849 euros, que caldrà pagar per endavant en efectiu o amb la contractació d’un préstec ICO Plan Avanza a

un tipus d’interès del 0%. L’obtenció d’aquests articles té la consideració de retribució en espècie a efectes legals. Promoció vàlida del 22 de maig al 30 de setembre de 2009 o fins que s’exhaureixin les existències.

Serveis ExtraNòmina/Professional

i emporti’s unTelevisor de 32”

i un Portàtil(1)