Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

REALITZACI:

EQUIP REDACTOR:

Joan Puig Roura (geleg) i Joan Cartany Mart

GEOZONES O ESPAIS D'INTERS GEOLGIC DEL PARATGE NATURAL DE

POBLET

Juliol de 2004

2

NDEX

1. INTRODUCCI 1.1. Presentaci i antecedents 7

1.2. La importncia del Paratge Natural de Poblet 8

1.3. Valoraci general del medi natural 11

1.4. Valoraci general del component geolgic 13

1.5. Criteris delecci i metodologia 15

2. DESCRIPCI I DIAGNOSI 2.1. Introducci 18

2.2. Estratigrafia 19

2.3. Tectnica 26

2.4. Histria Geolgica 29

2.5. Mineralogia 31

2.6. Hidrogeologia 32

3

3. GEOZONES PROPOSADES __________ 3.1. Pujada de la Pena 35

3.1.1. Identificaci 35

3.1.2. Situaci geogrfica 35

3.1.3. Dades fisogrfiques 37

3.1.4. Usos del sl 40

3.1.5. Situaci geolgica 40

3.1.6. Informaci i rellevncia geolgica 41

3.1.7. Informaci geolgica grfica 44

3.1.8. Getops vinculats 45

3.2. Falla mineralitzant: La Mina Atrevida 63

3.2.1. Identificaci 63

3.2.2. Situaci geogrfica 66

3.2.3. Dades fisogrfiques 66

3.2.4. Usos del sl 69

3.2.5. Situaci geolgica 69

3.2.6. Informaci i rellevncia geolgica 71

3.2.7. Informaci geolgica grfica 78

3.2.8. Getops vinculats 82

3.3. Modelats grantics. Vall de Castellfollit 86

4

3.3.1. Identificaci 86

3.3.2. Situaci geogrfica 87

3.3.3. Dades fisogrfiques 88

3.3.4. Usos del sl 92

3.3.5. Situaci geolgica 92

3.3.6. Informaci i rellevncia geolgica 93

4. PROPOSTES DACTUACI 4.1. Generalitats sobre la valoraci del patrimoni

geolgic a plans del gesti despais naturals 104

4.2. Legislaci actual aplicable a la protecci i valoraci del patrimoni geolgic 106

4.2.1. Legislaci aplicable al patrimoni geolgic del Paratge Natural de Poblet 108

4.2.2. Altra normativa d'aplicaci 111

4.3. Impactes provocats per activitats extractives 112

4.4. Geozona GZ01 Pujada de la Pena 116

4.5. Geozona GZ02 La Mina Atrevida 119

4.6. Geozona GZ03 La Vall de Castellfollit 121

5

5. BIBLIOGRAFIA 5.1. Bibliografia 124

6. CARTOGRAFIA i GRFICS 6.1. Cartografia annexa 127

6.2. Grfics i fotografies del text 127

6

1. INTRODUCCI

7

1.1. Presentaci i antecedents

Aquest document t com a objectiu bsic, proporcionar als rgans de gesti i govern del Paratge Natural de Poblet, una eina de planificaci de la gesti i doptimitzaci del seu patrimoni geolgic.

Al Paratge Natural de Poblet hi ha algunes zones dinters geolgic destacables sigui per la seva litologia, estratigrafia, tectnica, geomorfologia... que fan dalgunes delles exemples dinters cientfic i social molt interessants per la seva divulgaci i conseqentment per la seva protecci davant agressions i alteracions de qualsevol tipus. Constitueixen, sens dubte, uns elements amb unes caracterstiques didctiques per a explicar la nostra histria geolgica o minera de Catalunya.

Laugment de la intensitat dalguns usos i aprofitaments del territori (especialment pel que fa a les activitats de lleure) per part dels humans, tenen conseqncies directes sobre el medi, i per aix es fa necessria una regulaci daquestes activitats mitjanant criteris de desenvolupament sostenible.

Aix doncs, aquest estudi s un document tcnic de treball dels rgans de govern i gesti de lespai natural, que preten contribur al coneixement del patrimoni geolgic de lespai i que aquest sintegri en la gesti adequada del conjunt del patrimoni cultural i natural com a un element ms daquest com poden ser, per posar alguns exemples, la fauna o la vegetaci.

A la fi, aquest document vol, a ms de proporcionar els elements de gesti de lespai, servir de pla orientatiu dactuacions sobre el patrimoni geolgic que es podrien planificar i realitzar a lespai del Paratge Natural de Poblet, durant els propers anys.

8

1.2. La importncia del Paratge Natural de Poblet

El Paratge Natural d'Inters Nacional de la Vall del monestir de Poblet i les Reserves Naturals Parcials del Titllar i de la Trinitat, dara en endavant Paratge Natural de Poblet, es troba a la comarca de la Conca de Barber i ocupa un sector important del vessant nord de les muntanyes de Prades, per tant, es localitza a cavall daquestes dues unitats geogrfiques, la Conca de Barber i les muntanyes de Prades. El Paratge Natural afecta dos municipis: Vimbod i l'Espluga de Francol.

La Conca de Barber, situada a lrea sud-occidental de Catalunya, s una comarca en forma de cubeta i de carcter clarament prelitoral que separa el Camp de Tarragona, la plana litoral, de les terres de linterior, els plans de lUrgell i Lleida. Per altra banda, el masss de les muntanyes de Prades (incls al Pla d'Espais d'Inters Natural de Catalunya) se situa al sector meridional de les Serralades Costaneres Catalanes i pertany administrativament a cinc comarques: l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barber, les Garrigues i el Priorat.

Pel que fa a les distncies, el Paratge Natural es troba aproximadament a 56 km de Lleida, a 36 km de Reus, a 25 km de Valls, a 46 Km de Tarragona i a 110 Km de Barcelona.

El PNIN de Poblet definit per la Llei 22/84 tenia una superfcie total de 2.450 ha., dins dels termes municipals de Vimbod i l'Espluga de Francol. Els cascos urbans d'ambds municipis per, resten fora dels lmits de l'espai protegit. No passa el mateix amb el monestir de Poblet (tm Vimbod) i el nucli de les Masies (tm l'Espluga de Francol) que es troben dins de lespai protegit, (vegeu el mapa 2 de lmits).

A les darreries de 1997 el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, va redactar un Decret sobre el desplegament de la Llei 22/1984 i de creaci de les Reserves Naturals Parcials del Titllar i de la Trinitat, a proposta de la Comissi de Seguiment del PNIN de Poblet, creada a mitjans de 1996 i integrada pel mateix Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, els ajuntaments de Vimbod i l'Espluga de Francol, el Centre d'Histria Natural de la Conca de Barber i els Amics del Paratge Natural de Poblet, entre altres institucions

Amb la inclusi de les dues reserves natural parcials, la superfcie estimada total de l'espai del Paratge Natural de Poblet, passa a ser de 3.515 ha., de les quals 2.763 ha. sn de titularitat pblica i les 752 ha. restants de titularitat privada.

Larticle 5 de lesmentat Decret fixa les activitats que queden prohibides al PNIN i a les dues RNP, que sn:

9

a) Qualsevol moviment de terres o activitat extractiva que comportin una modificaci de la geomorfologia actual de la zona.

b) Qualsevol mena d'abocament d'escombraries, de runes o deixalles.

c) La construcci d'embassaments d'aigua, exceptuant els que sn necessaris per la prevenci i lluita contra incendis forestals sempre que no superin els 1.000 m3 de capacitat. Justificadament, de manera excepcional i amb capacitat superior als 1.000 m3, es poden autoritzar aquells que sn destinats al subministrament d'aigua per a s de boca.

d) Les reforestacions i forestacions monoespecfiques i amb espcies vegetals que no hi estan representades a la zona.

e) La introducci de fauna no autctona. La reintroducci de fauna autctona precisar l'informe favorable de la Junta Rectora.

f) L'explotaci forestal, sense perjudici de la necessria per l'equilibri del sistema vegetatiu, mitjanant mtodes que no trenquin l'harmonia del paisatge ni impliquin una fase regresiva cap el bosc clmax de la zona, i de la realitzaci de faixes amb baixa densitat de vegetaci, i altres sistemes contra incendis, que s'han de fer d'acord amb un programa coherent de mesures de prevenci.

g) La circulaci de vehicles motoritzats fora dels indrets especialment autoritzats, excepte quan correspon a activitats agro-pecuries o relacionades amb la gesti del Paratge. L'ajuntament corresponent, mitjanant una autoritzaci especial, pot permetre en casos excepcionals la circulaci de vehicles motoritzats per la zona prohibida. Es prohibeix qualsevol habilitaci d'espais per a circuits permanents per a mitjans motoritzats.

h) La prctica de l'acampada i el caravaning a excepci dels llocs expresament autoritzats i degudament senyalitzats.

i) Qualsevol prctica, obra o activitat que la Junta Rectora del PNIN i de les dues Reserves Naturals Parcials prohibeixi especficament. En tots els casos caldr l'informe favorable de la Junta Rectora.

Un cop revisada tota la informaci disponible s'ha concebut lexcepcionalitat botnica del Paratge. Excepcionalitat que ha quedat slidament fonamentada no tant sols per la gran varietat de comunitats que hi apareixen, si tenim en compte les modestes dimensions daquest espai, sin tamb pels prop de dos-cents txons de raresa excepcional, quaranta dels quals sn durgent protecci especial donada la seva singularitat a Catalunya i representen autntiques joies botniques.

El Paratge Natural de Poblet constitueix gran part de la faana nord de les muntanyes de Prades. Aquest i d'altres condicionants geogrfics, conjuntament amb la component geolgica, les influncies climtiques i el factor antrpic han determinat una diversitat faunstica nica a les comarques tarragonines i de les ms destacables de Catalunya.

10

La singularitat biolgica de les muntanyes de Prades rau en el seu carcter de transici climtica, amb la confluncia a la zona d'elements tpicament mediterranis amb d'altres ms septentrionals i alguns de nord-africans.

Al Paratge a causa de les seves caracterstiques s'hi han detectat la major part de les espcies tpicament septentrionals citades al masss. Malgrat aix, alguns invertebrats endmics de les Muntanyes de Prades i altres que s'hi troben allats no s'han localitzat a la zona molt probablement per manca d'estudis i prospeccions.

Des del punt de vista geofsic i geolgic el Paratge Natural de Poblet revesteix duna importncia destacable, bsicament per le seves rees dinters estructural, geodinmic, tectnic... i tamb pels processos de mineralitzaci relativament recents.

La litologia del Paratge Natural est condicionada per la seva pertinena a la Serralada Prelitoral i a la Depressi Central Catalana, de les quals es troba a cavall. Amdues unitats estan separades per la falla de Poblet de direcci aproximada NE-SW.

La part ms important en extensi correspon a lespai que pertany a la Serralada Prelitoral, sector de les muntanyes de Prades.

Aquest espai est constituit per un scol hercini, format durant el Paleozoic, a base de pissarres grises i negres, gresos quarsfers, horitzonts de sulfurs i conglomerats. Aquest conjunt est travessat per importants intrusions de materials grantics i diortics acompanyades daureoles metamrfiques de petites dimensions.

Els materials trisics se situen per damunt del scol en algunes zones del Paratge i formen part de lanomenada cobertora alpina, dedat mesozoica, que cobreix el scol hercini de gran part de les muntanyes de Prades. Es tracta, a grans trets, de conglomerats i gresos vermells, dolomies massives, calcries dolomtiques, argiles vermelles amb guix, dolomies estratificades i margues calcries.

El petit sector corresponent a la Depressi Central Catalana, situat a la part baixa del Paratge, al voltant del monestir de Poblet, est constitut en la seva prctica totalitat per materials quaternaris corresponents a les terrasses del Riu Sec.

Tot aquest conjunt fa que els processos geolgics que sesdevenen al Paratge tenen una importncia que en alguns casos s'acosta a la singularitat.

11

1.3. Valoraci general del medi natural

Des d'un punt de vista de la vegetaci i un cop revisada tota la informaci disponible s'ha concebut lexcepcionalitat del Paratge. Excepcionalitat que ha quedat slidament fonamentada no tant sols per la gran varietat de comunitats que hi apareixen, si tenim en compte les modestes dimensions daquest espai, sin tamb pels prop de dos-cents txons de raresa excepcional, quaranta dels quals sn durgent protecci especial donada la seva singularitat a Catalunya i representen autntiques joies botniques.

La paraula paisatge que hom sol esmentar quan contempla un espai verd en un indret determinat, t botnicament un significat ben precs: es tracta dun conjunt de comunitats vegetals sovint diferenciables fisiognomnicament en lespai. El Paratge presenta, des del punt de vista de la vegetaci, una gran diversitat de comunitats observables de forma panormica en els primers retombs de la carretera que va de Montblanc a lEspluga de Francol, si es mira cap als plans de Sant Joan des del Coll Roig.

Exceptuant la pineda primria de pi roig (Arctostaphylo - Pinetum catalaunicae) sorprn que totes les altres comunitats vegetals de carcter forestal presents a les muntanyes de Prades estiguin representades al Paratge. La sorpresa s majscula quan hom compara lextensi de lun i de laltre.

Aix doncs, en una rea relativament petita se succeeixen lalzinar litoral o amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale), lalzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum), la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae) , la roureda de roure martinenc (Buxo- Quercetum pubescentis) i la roureda de roure reboll (Cephalantero - Quercetum pyrenaicae).

Des dun punt de vista paisatgstic el Paratge t un carcter marcadament forestal on els conreus nicament sn visibles a lextrem nord. Laspecte actual del Paratge s el resultat de les diferents tales, repoblacions i poques dinactivitat al bosc per part dels humans que shan anat succent al llarg del temps. Aix doncs, s possible trobar junt amb espcies autctones, nombroses espcies fornies com el cedre de lAtles (Cedrus atlantica) present per exemple a la casa forestal de la Pena o als ltims trams del cam forestal al tossal de la Baltasana. Aix i tot, la inactivitat silvcola els darrers anys ha perms que les comunitats tpiques de la zona comencin a destacar-se i sigui possible diferenciar-les.

Faunsticament el Paratge Natural de Poblet constitueix gran part de la faana nord de les muntanyes de Prades. Aquest i d'altres condicionants geogrfics, conjuntament amb la component geolgica, les influncies climtiques i el factor

12

antrpic han determinat una diversitat faunstica nica a les comarques tarragonines i de les ms destacables de Catalunya.

La singularitat biolgica de les muntanyes de Prades rau en el seu carcter de transici climtica, amb la confluncia a la zona d'elements tpicament mediterranis amb d'altres ms septentrionals i alguns de nord-africans.

Al Paratge a causa de les seves caracterstiques s'hi han detectat la major part de les espcies tpicament septentrionals citades al masss. Malgrat aix, alguns invertebrats endmics de les muntanyes de Prades i altres que s'hi troben allats no s'han localitzat a la zona molt probablement per manca d'estudis i prospeccions.

13

1.4. Valoraci general del component geolgic

La litologia del Paratge est condicionada per la seva pertinena a la Serralada Prelitoral i a la Depressi Central Catalana, de les quals es troba a cavall. Amdues unitats estan separades per la falla de Poblet de direcci aproximada NE-SW.

La part ms important en extensi correspon a lespai que pertany a la Serralada Prelitoral, sector de les muntanyes de Prades.

Aquest espai est constituit per un scol hercini, format durant el Paleozoic, a base de pissarres grises i negres, gresos quarsfers, horitzonts de sulfurs i conglomerats. Aquest conjunt est travessat per importants intrusions de materials grantics i diortics acompanyades daureoles metamrfiques de petites dimensions.

Els materials trisics se situen per damunt del scol en algunes zones del Paratge i formen part de lanomenada cobertora alpina, dedat mesozoica, que cobreix el scol hercini de gran part de les muntanyes de Prades. Es tracta, a grans trets, de conglomerats i gresos vermells, dolomies massives, calcries dolomtiques, argiles vermelles amb guix, dolomies estratificades i margues calcries.

El petit sector corresponent a la Depressi Central Catalana, situat a la part baixa del Paratge, al voltant del monestir de Poblet, est constitut en la seva prctica totalitat per materials quaternaris corresponents a les terrasses del Riu Sec.

Globalment i des del punt de vista geolgic el Paratge constitueix un conjunt de primer ordre per tal de poder estudiar i conixer molts dels esdeveniments produts al llarg de la histria geolgica de les Serralades Costaneres Catalanes i el seu contacte amb la Depressi Central Catalana, dues de les unitats geogrfiques ms importants del sector nord-oriental de a Pennsula Ibrica.

Per altra banda hi trobem una destacable presncia de jaciments minerals, que consisteixen en mineralitzacions en forma de vetes o filons associats a falles. El ms important d'aquest constitueix l'explotaci de la mina Atrevida, situada al terme de Vimbod, i que ha estat explotada tant a cel obert com en diverses galeries al llarg de la seva histria.

La seva explotaci en diverses fases ha perms pricipalment l'extracci de sulfat de bari (baritina) el qual va associat a altres minerals menys abundants com la galena, l'esfalerita, minerals de plata...

14

Aquest fil mineralitzant travessa el scol paleozoic i arriba a la part basal de la srie trisica (Buntsandstein). Aquesta mina fou explotada ja en temps passats pels monjos de Poblet i ara ja fa alguns anys que va finalitzar la seva producci. En definitiva un apunt ms per la histria del Paratge.

15

1.5. Criteris delecci i metodologia

Com ja hem anat dient al llarg dels captols precedents el Paratge Natural de Poblet est integrat per un conjunt de registres geolgics de primer ordre per la qual cosa s difcil poder discernir en quines zones la seva importncia depasa altres zones, tot i aix cal sectoritzar i per aquest motiu s'han individualitzat tres geozones prou destacables.

En primer lloc la "Pujada de la Pena" una geozona plantejada com un itinerari assequible i mitjanant el qual hom t la possibilitat de poder-se fer una visi gobal de la geologia de tot el Paratge i per extensi de les muntanyes de Prades. Tanmateix es tracta d'una zona on la presncia d'un bon nombre de fonts mineralitzades fan que es pugui tractar a bastament el tema de la hidrogeologia i les aiges mineralitzades i la seva gnesi.

El segon espai triat correspon a la geozona de la Mina Atevida, fidel testimoni de la llarga tradici minera de la zona. Per aquest motiu es planteja una activitat ldico-didctica a partir de la histria mineral, plantejant la possibilitat de restaurar algunes galeries, desprs d'un estudi geolgic-miner de detall i en profunditat que surt de l'abast del present treball.

Finalment, la tercera geozona coincideix amb l'espai d'inters geolgic incls a l'inventari dels EIG de Catalunya, es tracta de la Vall de Castelfollit i que constitueix un espai grantic de primer ordre per entendre els diferents processos dels modelats grantics dels Pasos Catalans.

La recollida de dades s'ha efectuat de diverses maneres:

1) Mitjanant el buidat bibliogrfic que recull aspectes naturals, histrics o socials del Paratge Natural, el llistat del qual consta al captol de bibliografia.

2) A partir de la informaci aplegada i dades facilitades pels segents organismes i administracions:

- Direcci General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

- Diputaci de Tarragona.

- Consell Comarcal de la Conca de Barber.

- Ajuntament de Vimbod.

- Ajuntament de l'Espluga de Francol.

- Centre d'Histria Natural de la Conca de Barber.

16

- Amics del Paratge Natural de Poblet.

- Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.

Altres dades han estat facilitades desinteressadament per les segents persones, a les quals volem agrair la seva col.laboraci: a Jordi Carreras del Departament de Geologia de la UAB pel seu assessorament en geoconservaci, a Ndia Herrera del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat per facilitar la documentaci sobre Espais d'Inters Geolgic de Catalunya i en especial de l'espai "Vall de Castellfollit", a Antoni Vallvey i Laura Guitart de l'oficina del Paratge Natural de Poblet per facilitar tot tipus de dades i cartografia del Paratge, a la famlia Abell per facilitar dades sobre l'explotaci minera de la zona Atrevida, a Manel Martnez i a la resta de companys i companyes del Centre d'Histria Natural de la Conca de Barber i dels Amics del Paratge Natural de Poblet.

3) Dades recollides mitjanant el treball de camp referent al medi fsic. Aquestes dades s'han anotat sobre ortofotomapa i mapa topogrfic a escala 1:5.000 i s'han constrastat amb les existents prviament.

A partir de les dades obtingudes s'han elaborat els textos que conformen el volum del treball, mitjanant el processador de textos Word versi 2002.

Dins el text s'ha incorporat fotografies, mapes d'accs, grfics, talls i esquemes geolgics.

A ms s'adjunta una cartografia a escala 1:10.000 , que s'ha realitzat damunt la base digital del Mapa Topogrfic de Catalunya 1:5.000, fulls: 417-5-8, 445-5-1, 417-6-5, 417-6-6, 417-6-7, 417-6-8, 445-6-1, 417-7-5, 417-7-6, 417-7-7, 417-7-8, 445-7-1, 417-8-5, 417-8-6, 417-8-7. Aquests sn els fulls que es lliuren:

- Mapa de situaci i extensi de les tres geozones proposades

- Mapa geolgic de detall de cadascuna de les tres geozones

- Mapa de geotops i llocs d'inters de les tres geozones

- Mapa d'impactes provocats per activitats extractives

Per a l'elaboraci de la cartografia s'ha utilitzat l'aplicaci informtica de diseny AutoCad versi 2002. Junt amb els documents es lliura un CD-Rom que cont l'arxiu Poblet.dwg que es pot consultar digitalment mitjanant l'esmentada versi o una superior d'AutoCad.

17

2. ENMARCAMENT GEOLGIC

18

2.1. Introducci

El Paratge natural de Poblet, es troba situat a cavall de dues unitats

morfoestructurals molt diferents, la Serralada Prelitoral Catalana, coneguda en aquest sector, com les muntanyes de Prades i la Depressi de lEbre.

En concret actualment els lmits del Paratge, inclouen els materials dedat palegena, pertanyents al marge oriental de la Depressi de lEbre, i el sector nord de les muntanyes de Prades, constitut per un scol paleozoic que soporta una cobertora ms o menys horizontal dedat mesozoica.

El contacte entre aquestes dues unitats s de tipus mecnic, la falla de Poblet, a la que ens referirem ms endavant, suposa la principal estructura tectnica que es troba dins el Paratge, capa de posar en contacte, materials sedimentats amb ms de 300 milions danys de diferncia.

Alhora, el sector de les muntanyes de Prades incls dins el Paratge, cont gran part dels afloraments ignis del masss en aquest sector, el que complementa encara ms linters geolgic general de tot el parc.

19

2.2. Estratigrafa

2.2.1. Paleozoic

Els materials del Paleozoic dominen gran part de la superfcie total del Paratge. En concret, els materials Paleozoics que hi afloren sn terrenys del Siluri i del Carbonfer.

Els nivells Silurians, amb una edat aproximada dentre 439 i 415 m.a, sn els materials ms antics aflorants dins el Paratge. De fet, aquests materials van ser datats mitjanant criteris paleontolgics com a Siluri Inferior (FONT i SAGU, 1908).

El Carbonfer, comprs entre els 362 i els 290 m.a. , suposa el perode ms ampliament representat, tant pel que f a litologes com a superfcie aflorant.

2.2.1.1. Siluri Inferior

El Siluri es troba molt localitzat en el sector de les Mases, al SW de lEspluga de Francol, just en els primers metres de cam de pujada a la Pena. s actualment lnic aflorament conegut dins el Paratge i es caracteritza per pissarres negres carbonoses, amb filons de pirita i marcasita, amb intercal.laci de gresos quarsfers i horitzons de sulfurs.

Es possible lexistncia de Siluri en el barranc de les Fargues, tot i que aquesta dada no ha pogut ser contrastada.

La existncia de graptlits, citats per FONT I SAGU (1908) i posteriorment per ASHAUER i TEICHMLLER (1935), va permetre la identificaci daquests nivells com a Siluri Inferior.

Aquests materials cabussen en general cap al N, tot i que localment sobserven canvis en la direcci de cabussament degut als plecs i fractures que els afecten. Les pissarres es troben afectades per una crenulaci subvertical i microplecs dordre variable, mentre que als nivells incompetents predomina una diaclasaci important en tres direccions.

Degut als replegaments que pateixen aquests nivells i la difcil correlaci amb daltres sectors s complicat precisar la seva potncia. En base a dades bibliogrfiques extretes del llibre annex publicat per lIGME corresponent a la fulla 417.33-16 de lEspluga de Francol, la potncia del Siluri s de 100 m., altres autors atribueixen una potncia de 50 m, i la majoria no citen aquesta dada.

20

2.2.1.2. Carbonfer

A excepci dels materials Silurians descrits anteriorment, tot el Paleozoic aflorant al Paratge satribueix al Carbonfer1. Alhora s lestatge que ms superfcie aflorant ocupa, practicament tota, exceptuant-ne gran part del sector est que limita amb el terme municipal de Montblanc (Rojals), les parts baixes que envolten el monestir i el Siluri ja descrit.

Segons diferents autors, satribueix el perode carbonfer al Vise (350-333 m.a) desprs que VILASECA (1917) va trobar una flora relativament abundant en pissarres anlogues del Priorat. Posteriorment SCHRIEL identifica el gnere Eophyton com Dictyodora del Carbonfer, criteri que el comparteixen ASHAUER i TEICHMLLER i tots els autors posteriors.

Sense argument paleontolgic, aquests dos autors alemans creuen que la part alta del perode carbonfer podra pertnyer ja al Namuri-Westfali (333-303 m.a), i no nica i exclusivament al Vise.

El Carbonfer s molt homogeni i s format per una potent srie duns 600 m de pissarres i gresos pissarrosos gris fosc, amb cabussaments que en general no superen els 25.

Tot i aquesta homogenetat, es poden distingir tres nivells:

Un nivell inferior dentre 150 a 200 m de potncia, constitut per pissarres gris fosc, fines, facilment exfoliables.

Un nivell intermig, amb una potncia variable entre 150 i 180 m. format per gresos finament estratificats, i per una srie rtmica amb intercal.lacions de limolites dentre 15 i 25 cm de gruix i gresos.

Un nivell superior, de 300 a 350 m. de potncia, constitut per nivells massius de gresos de gra fi, entre els que shi pot trobar algn nivell de conglomerats de fins a 10 m. de potncia, Aquests conglomerats es fan ms abundants cap a la part alta de la srie i sn ben visibles en les proximitats de lermita de la Trinitat i a la Serra Llarga, al nord de Castellfollit.

La interpretaci dels materials carbonfers del Paratge, respn al procs de colmataci duna conca que sinicia amb una sedimentaci predominantment argilosa i limoltica pasant cada cop a termes ms detrtics cap a la part superior, com sn els conglomerats.

1 Totes les bibliografies consultades atribueixen com a Carbonifer, a gran part del gruix de sediments

Paleozoics aflorants al Paratge, amb tot volem apuntar que en el treball sobre la Mina Atrevida de MELGAREJO i AYORA sintrodueix lexistncia de Devoni dins la srie Paleozoica.

21

2.2.1.3. Roques gnies

El Paleozoic de les muntanyes de Prades, es troba travessat per dues intrusions de granit i diorita, aix com alguns dics de naturalesa anloga. A conseqncia daquesta intrusi, les sries sedimentries del Siluri i Carbonfer van sofrir metamorfisme de contacte, laureola de metamorfisme t entre 250 i 300 m de gruix.

Aquestes intrusions estan formades per roques granitoidees de gr groller, que cap a la perifria passen a roques de gra ms fi.

Ledat daquestes intrusions s clarament Paleozoica, tot i que no es pot concretar amb exactitud. Es pot afirmar que sn posteriors al Carbonfer, ja que el creuen i el metamorfitzen, i anteriors al Buntsandstein, ja que no lafecten.

Els materials grantics i porfdics afloren al barranc de Castellfollit, al barranc de lArgentada, al voltant del pic de lliga i a la part alta del barranc del Titllar. Les roques diortiques noms afloren a la pista forestal de la Pena.

Associats a lemplaament de cossos plutnics apareixen filons de quars blanc scheelita encaixats en els granits.

2.2.2. Mesozoic

El Mesozoic que aflora al Paratge, s format pel Trisic, que descansa discordant damunt el scol paleozoic.

El Trisic s localitza a les parts altes del sector est del Paratge, i t continutat cap al sud ja fora els lmits del parc.

El Trisic s format de base a sostre per tres pisos perfectament concordants i en disposici subhoritzontal, el Buntsandstein, el Muschelkalk i el Keuper. Aquest ltim per, no aflora dins els lmits del Paratge.

2.2.2.1. Buntsandstein

Els nivells corresponents al Buntsandstein descansen damunt el scol paleozoic.

El contacte entre aquestes dues unitats esdev discordant, i representa un perode de no sedimentaci i/o erosi duns 50 m.a, aquest contacte es coneix com la superfcie pre-triasica.

Aquests materials formen una cornisa que corona els relleus paleozoics en direcci quasi exacte E-W des de lermita de St.Joan fins a la Pena.

La potncia daquest nivell esdev variable en funci de lautor consultat, aix coincideixen diverses bibliografies en atribuir uns 48 m de potncia a tot el

22

paquet sedimentari. CALVET (1976) atribueix 48 m de potncia, per contra VIRGILI (1964) atribueix una potncia variable dentre 95 i 141 m.

Amb tot, les coincidncies en quant a les fcies s molt similar, podent-se distingi, de base a sostre, la segent successi:

Conglomerats basals, formats per cdols ben arrodonits, predominantment de quars i algn de diorita de fins a 10 cm de dimetre. La matriu s sorrenca i el ciment silcic fortament acolorit de vermell. La potncia daquest tram s duns 10 m.

Per sobre, 30 m amb intercal.lacions de gresos vermells de gra groller, amb llentions prims de conglomerats, i algun nivell centimtric dargiles vermelles, augmentant cap al sostre daquest tram.

Finalment, 11 m. dargiles compactes vermelles i blavoses amb algun nivell sorrenc i de guix.

2.2.2.2. Muschelkalk

El segn pis del Trisic, s el Muschelkalk. El contacte amb el Buntsandstein, esdev clarament concordant.

Es freqent distingir dins daquest pis tres estages molt ben diferenciats, MALLADA (1889) i posterioment VIRGILI (1958) aix ho van determinar.

El Muschelkalk es pot descomposar en dues unitats calcries separades per un tram regressiu de gresos i argiles vermelles, amb guix, molt similars a les fcies superiors del Buntsandstein, i del Keuper. Aquest fet havia portat a confusions en sectors de difcil reconstrucci estratigrfica.

Els tres estatges del Muschelkalk sn coneguts com a M1, M2 i M3, a manera dabreviaci de Muschelkalk inferior, mig i superior, respectivament. Dins els lmits del Paratge, aflora nicament el M1, just per sobre del Buntsandstein, el M2 i el M3, es troben ms al sud, en el sector de Rojals.

2.2.2.2.1. M1 o Muschelkalk inferior

Aquest tram calcri-dolomtic, t una potncia estimada de 71 metres, tot i aix, noms correspon a una franja del lmit est, en el sector proper al mirador de la Pena. El mirador es sita damunt els materials del Muschelkalk inferior, el qual no apareix en el sector Oest, ni central del paratge, tot i que diverses bibliografies assenyalen la possibilitat que en el sector de Nerola, en el centre-nord del Paratge, els afloraments calcaris que apareixen corresponguin a una falca de materials Trisics fruit dels moviments tectnics produts, VIRGILI (1958) i PARS ROBUST (1970).

Lestratigrafia del M1 en aquest sector, de base a sostre, s la segent:

23

3 m. de calcries dolomtiques, amb algn nivell vermells prim intercal.lat.

40 m. de dolomies i calcries dolomtiques, recristal.litzades, massives amb alguna intercal.laci de margues ocres.

30 m. de calcries dolomtiques i dolomies disposades en estrats gruixuts amb abundant marga entre estrats.

2.2.3. Cenozoic

El Cenozoic, i en concret els materials corresponents al Terciari, representen una petita part dels afloraments existents al Paratge.

Per altre banda, els materials cenozoics pertanyents al Quaternari sn abundants i en molts casos han fossilitzat els nivells terciaris cobrint-los del tot.

2.2.3.1. Terciari

Els materials terciaris que afloren al Paratge, corresponen en la seva totalitat a materials sedimentats durant el Paleogen.

Aquests materials, es troben fortament inclinats cap a N. fruit de laccident tectnic conegut com la falla de Poblet, que posa en contacte sediments terciaris amb els materials Paleozoics al llarg de tot el Paratge en sentit aproximat E-W.

Aquesta verticalitzaci dels estrats, fa que el contacte entre el Paleozoic i el Terciari es dongui amb nivells de lEoc en alguns punts, situats estratigrficament per sota els nivells oligocens dominants cap al nord.

Establir una estratigrafia del Terciari aflorant al Paratge, esdev complicat, ja que els afloraments sn inconexos i, a la vegada, la gran part daquests nivells es troben tapats per nivells quaternaris.

2.2.3.1.1. Eoc

En el contacte amb els terrenys ms antics del Paratge, hi ha uns materials formats per margues vermelles i calcries dorgen lacustre de poca potncia, que inicialment havien estat descrits com a Oligoc. Per grcies a estudis micropaleontolgics, sha pogut concretar que shan datribuir a lEoc. JULIVERT (1954) en un estudi sobre el Terciari del lmit de la depressi amb els Catalnids, KROMM (1961) en la seva tesis doctoral i SOLE (1940) aix ho van concretar.

Es tracta duna estreta faixa de pocs metres de potncia que aflora per sota els dipsits continentals vermells atributs a lOligoc, format per:

24

20-25 m. dargila vermella amb vetes de guix i nduls de slex.

3 m. de calcria, un tant dolomititzada amb escassos fssils.

21 m. de calcries margoses de color rosat amb aspecte brechoide amb restes de carfits recristal.litzats.

Per sobre aquests darrer tram calcari, es sobreposa una intercal.laci de margues argiloses i sorrenques de tonalitats ocres que ja pertanyen a lOligoc.

2.2.3.1.2. Oligoc

LOligoc del Paratge, satribueix al Sannoisi inferior, i correspon al primer tram de la potent srie oligocena de la depressi de lEbre amb una potncia total aproximada de 1500 m.

Aquests materials es disposen discordants amb els nivells eocens i s caracteritzat per margues ocres i vermelloses molt sorrenques, amb nivells de conglomerats poc importants.

Aquests materials suposen els primers 420 m. de la srie oligocena que sallarga en direcci N i NO cap al centre de la conca.

2.2.3.2. Quaternari

Es podria afirmar que la prctica totalitat dels materials aflorants en les zones baixes del paratge pertnyen a materials sedimentats durant el quaternari.

Dipsits de piemont, terrasses fluvials, derrubis de pendent i cons de dejecci sn formacions recents infludes directament per la morfologia resultant de tots els episodis geolgics esdevinguts en aquest sector.

Dels dipsits quaternaris, caldria destacar, sens dubte, el sector del barranc de Riudabella, aquesta mplia vall que comena al peu dels primers cims Paleozoics i que pren direcci NE enllaant amb la vall del Francol a prop de lEspluga.

Aquest fons de vall, completament horitzontal, s cobert per una important formaci de graves amb cdols ben rodats i aplanats, augmentant la seva heterometria i tamany en acostar-nos als primers relleus. Cont, cdols i blocs de calcaria, pissarra i granodiorita, molt similars als que formen la terrassa inferior del Francol.

La presncia daquesta vall abandonada, que comena justament on acaba el sistema de terrasses del Francol, s per a VIRGILI smptoma que en els darrers temps sha produt un brusc canvi de posici de la capalera daquest riu. Antigament la capalera del riu Francol estara constituda pel barranc de

25

Riudabella, posteriorment laport provinent del masss de Prades es deuria extingir i la vall va quedar abandonada sense patir cap excavaci posterior. Un canvi en la circulaci de les aiges subterrnies i un major aport provinent de lactual vall del Francol des de lOest en van ser les causes de lactual riu Sec, que s com es coneix popularment el barranc de Riudabella.

Paralelament, els diferents barrancs que de S a N conecten amb el riu Sec presenten en les seves desembocadures cons de dejecci formats majoritriament per bretxes de pissarra, quars i granitoids sedimentats en periodes de forta pluviometria.

A la vegada, al peu dels penyasegats sn nombrosos els grans blocs caiguts per gravetat. Grans blocs, anomenats comuntment olistlits, despresos per processos gravitacionals pendent avall dominen per damunt dels propis derrubis de pendent. Aix no s estrany pujant topogrficament cap a les zones altes, trobar olistons de Buntsandstein o Muschelkalk, caiguts damunt els materials Paleozoics.

Finalment, cal fer especial esment a nombroses tarteres, que sobserven en zones altes, fruit de la interacci de processos periglacials i gravitacionals, que cobreixen com un mantell de roca fragmentada els vessants dels cims ms alts.

26

2.3. Tectnica

Dins el Paratge, trobem part de dues unitats estructurals, per una banda, el

sector nord del masss de les muntanyes de Prades i per laltre el lmit sud-est de la Depressi de lEbre.

El contacte entre aquestes dues unitats es dona mitjanant laccident conegut amb el nom de la Falla de Poblet, que divideix clarament el Paratge en dos sectors completament diferents.

Per una banda parlariem del domini Catalnid, referint-nos a tot el sector abrupte i muntanyenc del Paratge i caracteritzat per un scol Paleozoic i una cobertora Mesozoica, i per laltre parlariem del domini de la Depressi de lEbre, caracteritzat per materials terciaris i quaternaris.

2.3.1. Domini Catalnid

El masss de les muntanyes de Prades, i per tant el sector nord aflorant dins el Paratge, pertany al sistema morfoestructural dels Catalnids, serralada herciniana que sorienta aproximadament paralel.la al llarg de la lnia de la costa catalana en direcci NE-SW.

El scol paleozoic, consta duna srie pissarrosa dentre 700 a 800 m de potncia, on la prctica totalitat dels materials pertanyen al Carbonfer1, excepte un nic sector on hi aflora el Siluri, localitzat dins els lmits del Paratge, a la part baixa del cam daccs a la Pena.

Aquest scol paleozoic, es troba afectat per dues fases de plegament. La primera delles es caracteritza pel desenvolupament duna esquistositat poc penetrativa, sobserven plecs de mida centimtrica a decimtrica, associats a aquesta fase esquistosa. Leix daquests plecs, s aproximadament horitzontal, excepte en les proximitats de la falla, on el Paleozoic ha estat fallat i flexionat, presentant direccions anmales tant en els plans desquistositat com en els eixos daquests plecs.

Sobreposats a aquesta primera fase, hi ha plecs de gran radi de corbatura, molt laxes, orientats NE-SO.

s en el nucli dun daquests anticlinals on afloren les pissarres silurianes descrites anteriorment.

Paralel.lament, els nivells paleozoics, es troben travessats per dues intrusions de granit i diorita, aix com per alguns dics de naturalesa anloga.

27

Molt probablement, ambdues intrusions sn coetnies, dedat posterior al Carbonifer, ja que el travessen i el metamorfitzen, i anteriors al Buntsandstein, que descansa horitzontal damunt el scol grantic-pissarrenc i no es troba afectat.

Aquestes intrusions, han estat les generadores de laureola de metamorfisme de contacte que afecta indistintament el Siluri i el Carbonfer. Aquesta aureola de metamorfisme arriba a tindre entre 250 i 300 m. de gruix.

El sector de les muntanyes de Prades incls dins el Paratge, cont majoritriament materials pertanyents al scol Paleozoic. Tot i aix, cal no oblidar, que aquest masss, s en la seva major part una superfcie tabular degut a la disposici horitzontal o suaument inclinada cap al S i SE, de la cobertora mesozoica.

Aquesta cobertora, es troba afectada nicament per plecs amb un gran radi de corbatura i algunes falles verticals que comparteixen a diferents nivells la plataforma estructural.

En aquest sentit, cal destacar lexistncia de diverses falles verticals dins el Paratge, que afecten els materials mesozoics. Aquestes falles es disposen, aproximadament perpendiculars a la falla de Poblet, i la ms important de totes s la corresponent al barranc de les Fargues i zona alta del barranc de lArgentada, que posa en contacte els materials carbonfers, amb els nivells superiors del Buntsandstein.

El salt de falla, sestima en una cinquantena de metres, enfonsant-se el bloc oriental, respecte loccidental, i amb continutat cap al sud, fora els lmits del Paratge. En el contacte mecnic entre ambdos blocs existeix una mineralitzaci de baritina duns tres metres damplada2.

2.3.2. Domini de la depressi de l'Ebre.

Sens dubte, la principal estructura tectnica existent dins el Paratge s la falla de Poblet, aquesta estructura separa els materials paleozoics-mesozoics de les muntanyes de Prades, dels materials terciaris de la depressi de lEbre.

Les diferents bibliografies consultades, descriuen aquest accident com una flexi-falla que presenta diferents caracterstiques depenent del sector estudiat. Doest a est, la flexi augmenta de proporcions, mentre que en el sector occidental prxim a Vilanova de Prades i per tant fora del Paratge, la flexi s suau, en el sector central, ja dins els lmits del Paratge lestructura es complica. Es passa lateralment de la simple flexi a la desaparici del flanc flexionat.

En aquest cas, els materials carbonfers encavalguen damunt els materials eocens, que es troben subverticals o lleugeramernt invertits.

2La mineralitzaci que es dona al llarg daquesta fractura ha estat motiu dexplotaci minera, aquest sector sha proposat com a geozona dinters geolgic. Consultar geozona Mina Atrevida.Falla mneralitzant.

28

Entre lEspluga de Francol i Montblanc, la flexi-falla conserva el flanc NE bastant complet amb uns cabussaments entre 70 i 80. El Trisic, dibuixa la flexi amb el flanc vertical on shi pot distingir el Buntsandstein i el Muschelkalk.

En aquest sector, lestructura queda tallada per lest per una falla de direcci aproximada NO-SE que disloca lestructura i la separa uns 8 km.

29

2.4. Histria geolgica

Per entendre la histria geolgica del Paratge, cal ampliar la zona destudi, a

un plantejament un tant ms regional, en el que la interpretaci de cada episodi resulta molt ms completa.

Daquesta manera, com passa en tots els Catalnids, domini al qual pertany gaireb tot el Paratge, cal distingir en la histria geolgica de la regi, un cicle hercni, amb les seves fases sedimentries, tectniques i magmtiques a les quals s deguda lestructura del scol paleozoic de les muntanyes de Prades, i un cicle alp, que sinicia amb la sedimentaci del Trisic i finalitza entrat el Terciari, i durant el qual es produeixen les deformacions de la cobertora mesozoica i la formaci de la depressi de lEbre.

2.4.1. Cicle hercini

Durant el Paleozoic, i ms concretament entre el Cambri i el Siluri, shi va donar una sedimentaci tranquil.la i bastant homognia. El geosinclinal paleozoic sextenia per tot el NE de la Pennsula. El fet que de tot el sector meridional dels Catalnids (sector muntanyes de Prades i Priorat) noms aflori, daquests materials antics, el Siluri, fa impossible la correlaci amb la resta del geosinclinal situat ms al nord.

Durant el Carbonfer, leix de la conca es va desplaar de nord a sud, podent-se acumular en aquest sector majors potncies de materials. La potncia estimada de materials Carbonfers al Paratge s de 600 m. per contra dels poc ms de 100 en sectors situats ms al nord.

La srie carbonfera del sector de les muntanyes de Prades, indica el reompliment progressiu de la conca, iniciant-se amb una sedimentaci profunda turbidtica passant a sediments menys profunds i cada cop ms detrtics cap al sostre.

Durant l'orogenia herciana, tenen lloc les intrusions grantiques i es forma laurola metamrfica que transforma els sediments preexistents en roques metamrfiques, a la vegada que la srie paleozoica es plega i queda exposada a una llarga fase derosi prvia a la transgressi trisica.

2.4.2. Cicle alp

El cicle alp sinicia amb la transgressi marina, que des del SE inunda el masss paleozoic peneplanitzat. Comencen a sedimentar-se els conglomerats i gresos del Buntsandstein i mica en mica a mesura que el mar avana, el

30

sediments van sent cada cop ms fins, per passar a la sedimentaci eminentment marina del Muschelkalk inferior (M1).

Durant el Muschelkalk mig, el mar, retrocedeix, daqu que les facies siguin novament vermelles, molt similars a les del Buntsandstein, caracteritzades per gresos i argiles vermelles amb alguns nivells de guixos. Una nova transgressi marina, diposita durant el Muschelkalk superior calcries.

El Trisic finalitza amb la sedimentaci de les facies lacustres i evaportiques del Keuper, que al Paratge no hi afloren per erosi, si que ho fan ms al sud.

Durant el Jurssic, la sedimentaci va ser tamb marina, per contra durant el Cretaci, la regressi marina, va situar la lnia de costa fins a Tortosa, quedant les terres emergides sota lacci dels agents erosius dun clima clid i humit de tipus tropical.

No s fins a lEoc, que succeeixen tot un seguit depisodis despecial rellevana, entre els que destaquen linici del plegament del Pirineu i de les Serralades Costaneres-Catalanes, juntament amb lenfonsament del que fins a aleshores havia estat el masss de lEbre.

Es ara, quan les condicions canvien, lantic masss de lEbre, es converteix en una conca sedimentria interior. Tot i aix, el masss de Prades encara no shavia elevat, fet que ho denota els sediments de granulometria fina, del Terciari, que es dipositen en aquest sector sobre la superfcie derosi eocnica. El masss encara no aportava materials.

No s fins lOligoc (Estampi) que les muntanyes de Prades havien comenat a ser activament erosionades, smptoma de la seva elevaci. En aquest sentit, cal dir que la formaci de la flexi-falla frontal s coetnia a la sedimentaci estampiana, daquesta manera les capes eocenes sn afectades per la falla de Poblet, mentre que les oligocenes sn posteriors i avancen en discordana progressiva damunt els sediments terciaris ms antics.

Fins aqu s possible seguir la histria geolgica de la zona, ja que els nivells corresponents al Negen ja no hi afloren en tot el sector. Tot i que els importants enfonsaments de les conques miocniques com Valls-Peneds o Valls-Reus, van determinar sens dubte el buidat de la conca hidrogrfica superior del Francol o Conca de Barber.

Encara ara, la erosi del masss contina, al peu dels diferents barrancs del Paratge shan desenvolupat cons de dejecci conectats frontalment amb el Francol i alhora labrupte relleu s suavitzat per tarteres que acumulen materials als vessants de les muntanyes. Els processos erosius i gravitacionals sn realment actius en tot el Paratge, fet que denota la joventut del relleu i del masss en general.

31

2.5. Mineralogia

Dins el Paratge existeixen diferents mineralitzacions que des dantic han

estat dinters per als pobladors de la zona.

La geologia del Paratge, i en concret al llarg del contacte entre els materials grantics i lencaixant, ha donat lloc a mineralitzacions dinters econmic.

La principal mineralitzaci dins el Paratge, s el Fil Atrevida, es tracta dun fil de baritina i altres minerals, duns 3 km de longitud de direcci N NW-S SE i cabussament de 70 a 90 E, que va del comenament del barranc de les Fargues fins sota el coll de la Mola al terme municipal de Vimbod. Aquest fil, ja fora del Paratge, torna a aparixer prop de La Bartra al terme municipal de Montblanc.

Linters daquesta mineralitzaci tant des del punt de vista geolgic com des dun punt de vista socio-econmic ha perms la seva classificaci com a geozona. Tota la informaci daquesta mineralitzaci es desenvolupa en el punt 3.2 Geozones proposades: La Mina Atrevida.

Una altre mineralitzaci a destacar dins el Paratge, es troba a les pissarres del Siluri, on shi poden distingir nduls i filons dentre 3 a 5 cm de pirita i marcasita.

Nombrosos dics de quars blanc, atravessen els materials ignis i el slex s abundant en alguns nivells calcaris del Muschelkalk inferior i superior.

En quant als materials ignis aflorants dins el Paratge, es podria parlar a grans trets de dues naturaleses; la grantica i la diortica. Sobserven variacions tant en les proporcions de quars, mica i feldspats aix com de textura al llarg dels diferents afloraments, amb tot per aprofundir en termes tant quantitatius com qualitatius caldra realitzar un estudi al microscopi per determinar parmetres de la mineralognesi dels granitoids i alhora la realitzaci danlisis qumics permetrien identificar les diferents composicions presents dins el paratge.

Actualment, no existeixen estudis de detall daquests cossos intrusius, trascendeix per de la consulta de bibliografia i de les observacions de camp, la diferenciaci textural que existeix entre els sectors centrals i la perifria, i entre zones relativament prximes3.

3En les pgines dedicades a la geozona Model.lats grantics de la Vall de Castellfollit sintrodueixen alguns conceptes sobre roques ignies i la seva gnesi.

32

2.6. Hidrogeologia

Nombroses fonts repartides al llarg del Paratge, configuren un mosaic de

punts on laigua brolla de linterior del masss. Dos sn, per, els sectors que concentren la major part de dites fonts, sens dubte en estreta relaci amb les caracterstiques geolgiques que presenten.

Per una banda, una alineaci de fonts naturals brollen en el contacte entre els nivells calcaris del Muschelkalk i els nivells argilosos del Buntsandstein. Daquesta manera les fonts del Deport, dels Boixets, del Galpat, del Mosquit, del Corb, de les tres Virtuds o de lAngel sn algunes de les nombroses dus que tenen el seu orgen en lesmentat contacte.

Per altre banda, un segon grup de fonts deuen la seva explicaci en gran part, al ja descrit accident frontal, que separa els materials terciaris dels paleozoics. En aquest cas, les capes terciaries, ms o menys impermeables, en disposici subvertical i que afloren al llarg de la flexi-falla, retenen laigua infiltrada, a la vegada els aluvions del pl relativament potents permeten lemmagatzematge de laigua provinent de la serra.

Aquest s lorgen entre daltres de la font del Blau, la font de Nerola, la font de la Teula, o la font del Picarol.

Aquest mateix orgen t, la coneguda Font Major, ja fora dels lmits del Paratge, considerada el naixement del riu Francol, a lEspluga de Francol, i la font Baixa, amb 17 brolladors amb cabals prxims al centenar de litres per minut cada un.

A destacar tamb, una srie de fonts minerals, com la del Ferro o de la Magnsia, que brollen en el contacte entre el Silric i el Terciari en les inmediacions del Monestir a la carretera de les Masies. Lorgen daquestes mineralitzacions s sens dubte el marcat carcter ferro-magnesi del scol Paleozoic per la descomposici de les pirites i marcasites del Silric, juntament amb lexistncia duna bretxa ferruginosa que carreguen laigua subterrnia que atravessa aquests nivells de ferro. El magnesi est tamb associat a lexistncia de sulfurs i alhora possiblement tingui el seu orgen en processos de dissoluci de nivells dolomtics existents en la zona.

A nivell superficial, la xarxa hdrica troba un gran obstacle a les calcries del Muschelkalk inferior, que ofereixen una considerable resistncia a lencaixament. Els diferents barrancs neixen al peu dels cingles trisics, i presenten un marcat carcter torrencial.

Lencaixament s ms evident aiges avall que a les parts altes, on els materials saprofiten del fr a la incisi que originen les calcries.

33

El barranc de la Pena, de les Fargues, del Titllar, dels Cirerers i de Castellfollit sn els principals barrancs que trobem dins el Paratge, tots ells drenen les aiges en sentit aproximat S-N, i desemboquen al riu Sec, considerat lantiga capalera del riu Francol.

34

3. GEOZONES PROPOSADES

35

3.1. GZ-01 Pujada a la Pena

3.1.1. Identificaci

3.1.1.1 Nom, tipus i codi

Pujada a la Pena. Geozona GZ-01

3.1.1.2. Inters i valor patrimonial

Des dun punt de vista geolgic, la geozona proposada com Pujada a la Pena, inclou tot un seguit de conceptes, que al llarg dels sis quilmetres de trajecte que hi ha des de la zona del monestir fins al mirador de la Pena, poden donar a linteressat una visi global de la geologia de tot el Paratge Natural i de les muntanyes de Prades.

Linters daquesta geozona es basa, en la fcil integraci de diferents graus dinters o estudi, ja que inclou, des dinteressos merament turstics i paisatgstics com poden ser les vistes panormiques que aporta el mirador de la Pena, fins a interessos cientifico-tcnics derivats destudis de detall de diferents afloraments, a ms, la geozona cont un inters didctic fcilment aplicable a tots els nivells educatius, des densenyament secundari a universitari en funci del grau de coneixement i camp destudi.

Entre altres, inclou conceptes geolgics referits als segents camps: hidrogeologia, mineralogia, tectnica, metamorfisme, processos ignis, paleontologia, sedimentologia i estratigrafia, i a la vegada que, la comprensi de la geozona completa, permet el coneixement de la histria geolgica del territori i de les diferents etapes que han afectat a tota la regi. Aquest fet la converteix en un possible itinerari dinters geolgic ja que la zona es troba a cavall del domini catalnid i el domini conca de lEbre.

36

3.1.1.3. Imatge representativa

Fotografia 1:Vista panormica des del mirador de la Pena, incls dins la geozona, com a geotop final. Punt dobservaci i aplicaci de molts dels conceptes assimilats durant lascenci. Foto:Albert Sabans.

3.1.1.4. Geotops vinculats a la Geozona:

Dins la geozona hem distingit fins a 8 possibles geotops, plantejats com a parades dins el recorregut, en base a diferents criteris dinters (es pot ampliar aquesta informaci a lapartat 3.1.8. Fitxa dels getops vinculats).

GT-01 Font de lAbat Siscar. Geotop inicial

GT-02 Falla de Poblet.

GT-03 Siluri del Paratge

GT-04 Granitoids.

GT-05 Processos gravitacionals.

GT-06 Contacte Paleozoic-Mesozoic.

37

GT-07 Font del Deport. Contacte Buntandstein-Muschelkalk.

GT-08 Mirador de la Pena. Geotop final.

3.1.2. Situaci geogrfica

3.1.2.1. Extensi, cota mxima i cota mnima

La geozona Pujada a la Pena, comprn des del sector prxim al monestir de Poblet, fins al mirador de la Pena, i transcorre al llarg del cam de pujada que conecta els dos punts.

Lextensi aproximada de tota la geozona, s duns 6 km de recorregut, i oscil.la entre els 516 m. sobre el nivell del mar als que es troba el geotop inicial, i els 950 m. del mirador de la Pena.

3.1.2.2. Localitzaci administrativa

Provncia: Tarragona

Comarca: Conca de Barber

Municipis: Vimbod.

3.1.2.3. Coordenades UTM:

Coordenades del polgon de la geozona:

X1: 339542 Y1: 4582797

X2: 340880 Y2: 4582797

X3: 340880 Y3: 4580389

X4: 339542 Y4: 4580389

Coordenades des Getops:

GT01 X: 339958 Y: 4582677

GT02 X: 340145 Y: 4582544

GT03 X: 340013 Y: 4582217

38

GT04 X: 339753 Y: 4581178

GT05 (varis punts)

GT06 X: 340241 Y: 4580616

GT07 X: 340703 Y: 4580636

3.1.3. Dades fisiogrfiques

La geozona, es sita just al sud del monestir, i inclou tot el vessant nord daquest sector del Paratge.

Morfolgicament, el relleu de la geozona es pot subdividir en tres sectors, una zona plana al nord, corresponent al sector del monestir i Les Masies, sense relleus importants. Una zona de pendent moderat i relleus pronunciats, corresponent al sector central de la geozona, amb cims punxeguts, entorn els 700 i 900 m. i valls en V encaixades uns 200 m respecte els punts ms elevats. I finalment, el sector sud, caracteritzat per importants cingles dentre 25 i 50 metres de desnivell damunt dels quals reposa el mirador de la Pena, prxim als 1000 m i que amaga un relleu novament pla cap al sud.

En el sector nord trobem les fonts del Ferro, de la Magnsia, i de la Potassa, en el sector sud es localitza la font dels Boixets i del Deport, aix com el xalet forestal de la Pena, el pou de gel i el mirador de la Pena.

3.1.3.1. Condicions daccs:

Actualment el cam de pujada a La Pena, cam per on transcorre gran part de la geozona, s una pista forestal de terra, que es troba en un bon estat de conservaci, tot i que presenta alguns trams deteriorats per lerosi.

Transcorre al llarg daquesta pista forestal fins al peu del mirador de la Pena, a la zona de la font del Deport, fins aquest sector, s possible arribar-hi amb vehcle, bicicleta de muntanya o a peu, per el tram daccs al mirador unicament shi pot accedir a peu.

Linici de la geozona, es sita a la zona baixa prxima al monestir, punt amb bones condicions daccs i mplia zona daparcament.

Paralel.lament, es pot accedir a la geozona des del mirador de la Pena a travs del GR-7, itinerari de gran recorregut que creua Catalunya de nord a sud.

39

Mapa 1: Recorregut de la geozona GZ-01, i accessos. Orientaci Nord

40

3.1.4. s del sl

La superficie total de la geozona, s dunes 230 ha, daquestes, en base a la consulta del pl ds i gesti del Paratge, es pot concloure que 16 ha correspondrien a lentorn del Monestir, qualificat com a sl agrcol i urb de titularitat privada, 60 ha correspondrien a sl forestal de titularitat privada i les 154 ha restants corresponen al Forest Poblet propietat de la Generalitat de Catalunya.

3.1.4.1. Qualificaci del sl:

Tota la geozona proposada es localitza dins els lmits del Paratge Natural dInters Nacional de Poblet, PNIN, alhora aquesta geozona, amb els seus geotops vinculats, pretn ser la primera de tres zones enmarcades dins el paratge i destinades al coneixement geolgic de la regi, i proposades a ser considerades geozones dinters geolgic del PNIN de Poblet.

3.1.5. Situaci geolgica

Geolgicament parlant, la geozona es sita a lextrem sud-est de la Depressi de lEbre en contacte amb el sector dels Catalnids conegut com a muntanyes de Prades. Ambdues unitats es troben separades per la falla de Poblet, nom que rep per la seva situaci prxima al monestir. Aquesta falla, separa els materials terciaris de la Depressi de lEbre, dels materials paleozoics i mesozoics que configuren les muntanyes de Prades.

Lestructura geolgica principal s una falla inversa, amb cert grau encavalcant que enfonsa el bloc nord (depressi de lEbre) i aixeca el bloc sud (muntanyes de Prades).

Al llarg de la geozona es poden observar totes les edats geolgiques i prcticament tots els materials aflorants al Paratge, el que la converteix en una secci tipus de tot lespai natural.

3.1.5.1. Paraules clau

Calcria, conglomerat, contacte concordant, contacte discordant, contacte mecnic, depressi, deu, diaclassa, dic, diorita, domini, encavalcament, estratificaci, falla, fssil, fractura, granit, granitoid, granodiorita, gres, intrusi, lutita, mineralitzaci, pirita, pissarra, plec, quars.

41

3.1.5.2. Edat dels materials i processos representats

Edat dels materials que inclou la geozona:

SILURI, CARBONFER, TRISIC, EOC, OLIGOC, QUATERNARI

Edat dels principals processos:

INTRUSI IGNEA I AUREOLA DE METAMORFISME es produeix durant el CARBONFER.

LA FALLA DE POBLET es produeix durant lOLIGOC (Estampi)

PROCESSOS GRAVITACIONALS durant el QUATERNARI

3.1.6. Informaci i rellevncia geolgica

3.1.6.1. Tipus dinters i valor patrimonial

La geozona Pujada a la Pena es planteja com un itinerari geolgic amb una base clarament didctica recolzada per linters turstic que per la regi tenen ambdos punts des don comena i finalitza la geozona, s a dir les inmediacions del monestir de Poblet i el mirador de la Pena. Linters cientfico-tcnic v donat per la prpia estructura geolgica que litinerari atravessa i el cmul de conceptes que daquesta estructura i els seus materials aporten als diferents camps del coneixement.

Linters didctic de la geozona Pujada a la Pena, es pot plantejar a tots els nivells educatius, tant des dun nivell purament divulgatiu i bsic, fins a un nivell densenyament mitj i superior, tot depn del discurs utilitzat.

Daquesta manera, es pot assolir una fcil integraci entre turisme i ensenyament. El turista o interessat que recorri la geozona, no ha de saber geologia, prcticament el mateix paissatge i la seva observaci, li dnar la clau per entendre, a grans trets, els grans episodis geolgics esdevinguts a la regi.

En un sentit estrictament geolgic i ja referit a un nivell educatiu mitj i/o superior, la geozona pot ser un bon lloc on aplicar conceptes terics assimilats a les aules, gran nombre de processos hi sn representats, roques sedimentaries, metamrfiques i ignies es troben al llarg de litinerari, conceptes bsics i no tant bsics de la geologia sn possibles treballar-los si sescau.

Paralel.lament, a lindubtable inters didctic, turstic i cientifico-tcnic que per lequip de treball t o pot arribar a tenir la geozona, cal remarcar linters local i comarcal que a la vegada planteja la geozona, no noms a nivell de geologia, que suposa un recorregut tipus per entendre tota la geologia del

42

Paratge i per compendre el perqu del paissatge, sin tamb a nivell socio-econmic, ja que genera per la comarca una nova aportaci a lmplia oferta cultural i de lleure que ja posseeix. Alhora que intenta fomentar un turisme respectus amb lentorn.

Qualificar de l1 a 5, linters que t la geozona, a nivell didctic, turstic o cientfic cont una gran crrega de subjectivitat. Amb tot, es podria valorar amb un 4 tots els aspectes referents a lensenyament divulgatiu o bsic, mig i superior. 3, linters turstic, i 3 linters cientfico-tcnic.

Laplicaci duna escala de detall a la geozona, podria definir un major grau dinters cientifico-tcnic.

3.1.6.2. Anlisi comparativa

A) Respecte altres afloraments relacionats per proximitat geogrfica o analogia geolgica del pas

En essncia, la geozona Pujada a la Pena, inclou el contacte entre dues unitats morfoestructurals ben diferenciades, la depressi de lEbre i els Catalnids.

Aquests contacte es pot seguir cap al nord i cap a loest de la geozona, canviant lateralment les seves caracterstiques. Aix la geozona cont, el contacte del marge SE de la depressi que es dna mitjanant falla inversa lleugerament encavalcant, i que cap a loest passa a ser un plec. Daquesta manera, el sector de Vilanova de Prades es planteja com un clar complement per a la compressi de tota lestructura de lanomenada flexi-falla frontal, que la geozona inclou parcialment.

De la mateixa manera, cap al NE, el contacte entre aquestes dues unitats es pot seguir, des de Montblanc, cap al nord, delimitant per lest els lmits del que avui s la Conca de Barber.

B) Respecte afloraments de caracterstiques geolgiques anlogues, que puguin ser considerats rees de referncia a nivell internacional.

La geozona inclou, el contacte entre els materials Paleozoics i Mesozoics que troben cap al nord i ja fra dels lmits de Catalunya, correlaci amb sediments aflorants a Frana i Alemania, com sn les fcies trisiques del Buntsandstein i Muschelkalk, definides en base a sediments estudiats a Alemania i que presenten caracterstiques similars a les representades aqu.

3.1.6.3. Relacions amb altres valors patrimonials

La situaci de la geozona dins el Paratge Natural dInters Nacional del Monestir de Poblet, permet una relaci ptima entre els elements dinters

43

geolgic i els propis valors patrimonials i naturalstics, que han definit aquest espai actualment protegit.

Daquesta manera, la geozona es vertebra a partir de les proximitats del Monestir, iniciant-se en un geotop definit com a font de lAbat Siscar, font mineralitzada don sabastien els antics habitants del Paratge.

El pou de Gel, la Pena, el Matarucs sn espais amb histria que la geozona cont.

El mirador, permet contemplar el paissatge deixat enrere, el geotop final, s alhora un punt dinters per la panormica que es t del monestir i lequilibri entre histria i natura que sest assolint, un cop abandonades les activitats extractives que han deteriorat alguns sectors.

3.1.6.4. Descripci geolgica

La geozona sinicia a les proximitats del monestir, en concret a la font de lAbat Siscar, un aflorament daigua mineralitzada amb ferro i magnesi, ns el punt de partida. Geolgicament ens trobem al domini de la depressi de lEbre, en concret en el seu lmit SE.

Des daquest sector, mirant cap al S, es poden veure els primers cims del masss de les muntanyes de Prades dominant el paissatge, i enlairant-se ms de 600 m. respecte el punt que ens trobem.

Les muntanyes de Prades, pertanyen al domini dels Catalnids o Serralades Costanero-Catalanes, i en el sector incls dins la geozona, trobem materials del Paleozoic i del Mesozoic. En concret parlariem dins del Paleozoic, de Siluri i Carbonfer, constitut per materials metamrfics i ignis com a resultat duna intrusi dedat post-carbonfera responsable del metamorfisme de contacte. Pel que respecte als nivells mesozoics, dins la geozona, es poden observar les facies del Buntsandstein i del Muschelkalk, dos dels tres pisos del Trisic de Catalunya.

Ambdues unitats morfoestructurals incloses dins la geozona, es troben separades per la falla de Poblet. La falla de Poblet, sorienta en direcci aproximada WSW-ESE, i sestima que t edat estampiana, ja dins lOligoc (Terciari), ja que els nivells eocens es troben afectats pel plegament orgen de la fractura, i els oligocens avancen en discordana progressiva cap a linterior de la conca.

Creuada la falla de Poblet, just a linici del cam cap a la Pena, ja ens trobem de pl dins el domini Catalnid. Des daqu, lascens fins al mirador, la geozona atravessa els nivells Paleozoics, ignis i metamrfics (GT-03, GT-04), el contacte discordant entre el Carbonfer i el Buntsandstein (GT-06), i tota la srie trisica descrita (GT-07 i GT-08).

44

Des del mirador, ara mirant cap al nord, podem intur linici de la geozona darrere els primers turons. Ara uns 600 metres ms amunt podem ser conscients de la importncia de la estructura que la geozona ha atravessat.

3.1.6.5. Rellevncia com a registre geolgic

La geozona Pujada a la Pena, inclou diferents camps de la geologia degut al gran nombre de processos que shi ha donat.

Pretn integrar la prpia histria geolgica al paisatge existent, i desenvolupar-la en base als materials aflorants a la zona. Daquesta manera, saconsegueix la comprensi, en forma ditinerari, dels diferents esdeveniments.

La comprensi de lestructura geolgica general de la geozona i en extensi del Paratge, la introducci a camps com lestratigrafia, la tectnica, o la mineralogia, la diferenciaci entre roques metamrfiques, gnies i sedimentries, i lexplicaci de la hidrologia mitjanant fonts que brollen pel cam, sn alguns dels objectius que aquesta geozona segueix.

La visi global dels diferents camps que inclou la geozona, en un relatiu curt recorregut, li confereix la rellevncia geolgica alhora daplicar-la a estudiants, turistes i/o afeccionats a la geologia.

3.1.7 Informaci geolgica grfica:

Figura 1: Tall geolgic abreujat de lestructura geolgica atravessada en la geozona GZ-01

45

3.1.8. Geotops vinculats

La geozona Pujada a la Pena, s un itinerari que es vertebra a partir de 8 geotops.

Aquests 8 emplaaments o subespais, han estat escollits en base al propi inters geolgic que contenen dins el sentit general de la geozona tal i com sha plantejat, i no tant com a un inters absolut, o individual, tot i que en alguns dels casos, es dna aquesta condici.

A continuaci es tracta un per un cada geotop proposat:

46

GT-01 - Font de lAbat Siscar Terme municipal de Vimbod

Alada: 516 m.

Descripci:

La font de lAbat Siscar, representa el punt de sortida de litinerari geolgic, es troba situat al peu del masss que saixeca al S. i permet la primera presa de contacte amb la geologia del Paratge.

Temps enrere, els pobladors de la zona, van detectar unes surgncies daigua amb un particular gust a ferro i magnesi. Les propietats minero-medicinals daquestes aiges, juntament amb altres brolladors que neixen a la zona baixa del Paratge, van donar sentit a la instal.laci del balneari que encara avui trobem a la zona de Les Masies.

Actualment, existeixen tres canons daigua, dels quals noms en brollen dos, damunt de dos dels brolladors hi posa Ferro i damunt el tercer hi posa Magnesi, en clara alusi a la mineralitzaci dominant.

Es fcil distingir la diferncia de gust entre laigua carregada de ferro i laigua carregada de magnesi. Tot i que en periodes molt plujosos sha observat una major dificultat per a distingir-ho, molt possiblement per una barreja de les vetes daigua amb altres de funcionament peridic no mineralitzada.

Laigua travessa els nivells paleozoics rics en sulfurs de ferro, i un nivell de bretxa ferruginosa quaternria que carreguen laigua de ferro. El magnesi est tamb associat a lexistncia de sulfurs i alhora possiblement tingui el seu orgen en processos de dissoluci de nivells dolomtics existents en la zona.

Lespai creat al voltant daquesta font, la seva fcil accessibilitat des de la zona daparcament i el monestir, i la seva ra de ser en base a processos geolgics, principalment hidrogeolgics, mineralgics i tectnics, la converteixen en un punt dinters geolgic, turstic i histric.

47

Fotografia 2. Font de lAbat Siscar. A la dreta de la fotografia es poden veure els tres brolladors daigua. Al darrere els primers cims del sector nord de les muntanyes de Prades. Foto:Joan Puig

Fotografia 3. Vista panormica de les proximitats de la font. El relleu posterior marca un suau fons de vall per on flueix laigua subterrnia fins a la font en direcci nord procedent del sector del Tossal de la Creu. Foto:Joan Puig

48

GT-02 - Falla de Poblet Terme municipal de Vimbod

Alada: 535 m.

Descripci:

La falla de Poblet, no s visible. El que si s possible s observar-ne els seus indicis. Aquest s el cas del punt escollit com a geotop GT-02, on els nivells terciaris es presenten fortament tectonitzats i verticalitzats.

En aquest punt es poden observar principalment, unes calcries daspecte brechoide color rosat alternant-se amb nivells de calcria massiva de color ms clar atribuits al Eoc (Terciari) cabussant fortament cap al nord, altimetricament per sota els nivells Paleozoics aflorants pocs metres ms amunt i que configuren el bloc sud que encavalca damunt els nivells terciaris.

A les proximitats de lEspluga de Francol, a la carretera de lEspluga a Montblanc, sobserven aquest mateixos materials clarament ms horitzontals, cabussant lleugerament cap al nord, fora ja de la influncia directa de la flexi-falla.

En el tall interpretatiu que es presenta a continuaci es pretn explicar de forma esquematitzada lestructura daquest accident en la zona destudi.

Figura 2: Interpretaci de la falla de Poblet i la seva estructura a la geozona GZ-01.

49

Fotografia 4. En primer terme, ltims afloraments calcaris pertanyents a lEoc, fortament tectonitzats i verticalitzats. Darrere, sobresurten els primers cims del masss, formats per nivells primris del Paleozoic que han pujat respecte els nivells terciaris. Sintueix aix la gran estructura existent. Foto:Joan Puig.

50

GT-03 - Siluri del Paratge Terme municipal de Vimbod

Alada: 578 m.

Descripci:

Aquest getop es localitza en una rea fortament degradada per causa antrpica. Les extraccions minerals que shi ha realitzat, han deteriorat lentorn creant un fort impacte visual en aquest sector (Fotografia 5)

La rellevncia geolgica daquest espai, v donat entre altres, per laflorament de pissarres negres grafitoses del Siluri, que sn els materials ms antics aflorants al Paratge.

Les pissarres silurianes, presenten filons de pirita, calcopirita i marcasita, restes de materia orgnica fssil, a destacar uns nduls negres de carb de dimensions variables incrustats dins els nivells pissarrosos i un alt contingut en sofre, visible en els talusos i blocs caiguts, a ms de la olor que desprn la roca en acostar-shi, i ferro.

A aquest aflorament, fan referncia les bibliografies que assenyalen la existncia de graptlits en els nivells silurians i que van utilitzar-se com a datadors daquests sediments.

Finalment, aquest espai, presenta un complement geolgic interessant, com s el procs de rentat del sofre i el ferro, a crrec de laigua de pluja donant coloracions i tincions grogues i vermelles molt espectaculars (Fotografia 7) i que visualitzen el concepte daigua mineralitzada que sintrodueix en el GT-01 font de lAbat Siscar.

51

Fotografia 5: Vista general de lespai escollit com a geotop, clarament degradat per causa antrpica. En primer terme sobserven les pissarres negres silurianes.

Fotografia 6: Dins el getop s possible veure el ntid contacte entre les pissarres del Siluri (dreta) i un dic (esquerre). Foto:Joan Puig.

52

Fotografia 7: Detall del rierol groc de sofre que es pot observar en la zona del geotop GT-03, que contrasta amb el negre de les pissarres del Siluri.

53

GT-04 - Granitoides Terme municipal de Vimbod

Alada: 690 m.

Descripci:

Els granitoides, no sn excepcionals dins el Paratge, ni a la regi, a ms, aprofundir en la gnesi dels granits no seria lobjectiu principal de litinerari, amb tot, sestableix com a geotop aquest espai, com a punt dinters geolgic, donada la seva situaci dins el recorregut i la geologia eminenment grantica que lenvolta.

En aquest punt, no s difcil trobar variabilitat textural i mineralgica dels granitoides ja que en pocs metres, es troben granits amb variacions texturals apreciables, granodiorites, diorites i filons de quars abundants.

Aquest geotop, i la informaci referent als granits que cont, permetria introdur a linteressat conceptes molt vlids a aplicar a la geozona GZ-03 Modelats grantics de la vall de Catellfollit i el tossal de la Baltassana, que es tracta ms endavant.

Cal per tindre en compte, que la ptina ferruginosa que cobreix els granits i els nivells carbonfers, enmascara aquesta variabilitat, fins al punt que cal procedir al trencament de la roca, per obtenir un tall fresc i permetren la diferenciaci. Daquesta manera, no es possible definir un espai on sigui possible la observaci directa de la mineralogia cambiant dels granits, sense tindre que recrrer a trencar la roca existent.

En aquest cas, es fomentaria lagressi al medi, fet molt allunyat del que pretn aquest treball. Daquesta manera en lapartat final Propostes dactuaci, es recomanen algunes mesures per integrar el coneixement daquesta variabilitat textural respectant lentorn.

54

Fotografia 8: En aquest tals, situat just a la bifurcaci del cam de pujada a la Pena, s on es poden apreciar algunes de les variacions texturals i de color que presenten els granitoids. Foto:Joan Puig.

55

GT-05 - Processos gravitacionals Terme municipal de Vimbod.

Alada: variable.

Descripci:

Els processos gravitacionals, sn ben evidents als vessants dalguns dels cims del recorregut i al peu del cam.

Als vessants sobserven autntiques tarteres naturals desenvolupades pendent avall, i provocades per processos periglacials de gelifracci que afecten als nivells altimetricament ms elevats de granit i/o pissarres (Fotografia 8).

Per altre banda, encara no havent arribat al contacte entre el Paleozoic i el Mesozoic, s freqent comenar a trobar blocs caiguts dels relleus ms enlairats per processos gravitacionals de conglomerats del Buntsandstein i calcries del Muschelkalk.

En el mapa adjunt sindiquen alguns dels blocs ms importants observats pel cam. Observem que gran nombre daquests blocs es troben dispersos, el que f dificilment ubicar un sl punt dinters. Es poden observar, a mesura que ens acostem a la cinglera pels dos camins daccs a la Pena.

Mapa 2: Cada cercle, correspn a un bloc caigut. Els cercles totalment vermells corresponen a blocs de Buntsandtein i els altres a blocs de calcria del Muschelkalk. Escala 1:5000

56

Fotografia 9: Exemple de processos gravitacionals afectant als materials del Paleozoic. En concret s una imatge de la zona de mata-rucs, visible des del cam de pujada a la Pena. Foto:Joan Puig.

57

GT-06 - Contacte Paleozoic-Mesozoic Terme municipal de Vimbod

Alada: 850 m.

Descripci:

s en aquest punt, on sobserva de forma molt clara el contacte entre dues unitats completament diferents, sense cap tret com, i separades en el temps ms de 80 milions danys.

Els granits i les pissarres del Carbonfer desapareixen bruscament donant pas als conglomerats vermells del Buntsandstein. s sens dubte un dels punts geolgicament ms destacats de la geozona, ja que suposa el contacte, entre dues grans unitats cronoestratigrfiques, el Paleozoic i el Mesozoic.

En el mapa adjunt s presenta la traa del contacte aproximada entre les dues unitats:

Mapa 3: Mapa esquemtic del contacte entre les dues unitats. En groc, els materials pertanyents al Paleozoic. En vermell els materials Mesozoics corresponents al Buntsandstein.

58

Fotografia 10: Conglomerats dels Buntsandstein just per sobre el contacte. Foto:Joan Puig.

Fotografia 10 bis: Vista del contacte entre el Paleozoic (sota) i el Buntsanstein. Tot i que es tracta d'una localitat fora de la Geozona es posa per constitur una visi clarsima de l'esmentat accident geolgic. Foto: Joan Cartany.

59

GT-07 - Font del Deport Terme municipal de Vimbod

Alada: 900 m.

Descripci:

La font del Deport es planteja com el penltim geotop de la geozona. Aquest punt, s una bona zona de descans abans de comenar lascens final al mirador.

La font, neix del contacte entre les argiles del Buntsandstein i les calcries del Muschelkalk.

Lorgen de la font es deu a que laigua de pluja sinfiltra per les fractures i diclasis que presenten les calcries, i brolla en arribar a les argiles impermeables del Butsandstein.

Es pretn en aquests punt donar lexplicaci al gran nombre de fonts que, com la del Deport brollen del contacte entre ambdues unitats.

Fotografia 11: En primer terme els nivells corresponents al sostre del Buntsandstein i al fons els penyasegats calcaris del Muschelkalk. El contacte entre els dos nivells suposa una zona de circulaci preferent daigua. Foto:Joan Puig.

60

Fotografia 12:Detall de la font del deport. Foto:Joan Puig

61

GT-08 - Mirador de la Pena Terme municipal de Vimbod.

Alada: 950 m.

Descripci:

Lltim getop de litinerari i de la geozona.

El mirador de la Pena, inclou un inters turstic i fotogrfic indubtable, per les bones vistes que es tenen tant del monestir, com de la Conca de Barber, per alhora es planteja com a punt dinters geolgic des del punt de vista que permet la observaci a vista docell de tot el recorregut realitzat

Permet, la localitzaci visual de la major part de la geozona i dels getops vinculats, podent-se situar en lespai totes les unitats observades durant lascensi. A ms sobserva clarament en el paisatge les dues unitats morfoestructurals que es troben en contacte mitjanant la falla de Poblet, catalnids i depressi de lEbre.

En dies de bona visibilitat, s possible veure els primers cims del Pirineu.

62

Fotografia 13: Vista des de la Pena. En primer terme, a la zona amb ombra, les calcries del Muschelkalk, al peu de la cinglera sintueix una important acumulaci de derrubis, tapant el contacte amb els nivells superiors del Buntsandstein. A lesquerra la bassa daigua es troba damunt el Buntsandstein. Foto:Albert Sabans.

Fotografia 14: Una segona panormica des de la Pena. En primer terme, el Xalet forestal de la Pena, damunt el Buntsandstein, i tot el Barranc de la Pena en segon terme constitut pels materials metamrfics i grantics del Paleozoic. Al fons, el Monestir i part de la Conca de Barber formada per materials terciaris. Foto:Albert Sabans.

63

3.2. GZ-02 Falla mineralitzant. La Mina Atrevida

3.2.1 Identificaci

3.2.1.1. Nom, tipus i codi

Falla mineralitzant. La Mina Atrevida. Geozona GZ-02

3.2.1.2. Inters i valor patrimonial

Linters daquesta geozona rau en la integraci de la geologia i la histria minera del Paratge.

s evident en tot el paratge, la intensa activitat minera que durant els anys shi ha dut a terme. En nombrosos punts encara ara hi resten vigents els efectes daquestes explotacions.

Aquest s el cas de la Mina Atrevida, que constitueix lexplotaci minera en galeria ms gran i amb ms galeries de tot el Paratge.

Es difcil precisar els inicis de treballs miners a lAtrevida, les primeres notcies escrites corresponen al segle XIX, on es descriu un fil de baritina de 2 kms de longitud, amb una potncia mitjana de 5 metres, al bosc de Poblet, malgrat aix sha trobat bibliografies que es remunten a lany 1430, on est documentada una explotaci anomenada Cros Ric a Vimbod i que correspondria a lexplotaci Atrevida.

Aquest fil de barita, ha estat motiu dexplotaci minera i dinvestigaci fins lany 1990, any en que es finalitzaren les extraccions. s sens dubte lexplotaci ms emblemtica del Paratge, i ara resta a la espera de la reconversi en geozona per preservar el seu patrimoni geolgic i donar a conixer la seva histria al visitant, mitjanant un replantejament dels espais degradats.

A nivell geolgic, el fil presenta unes caracterstiques excepcionals com es desprn de la lectura dels diferents treballs consultats, un clar exemple en sn les segents lnies extretes dun article publicat en la revista Mineralogistes de Catalunya per Eugeni Bareche, titul.lat Vimbod II, com a complement al treball Vimbod I publicat el 1982. En aquest article es diu ...Vimbod referint-se al fil- sha revelat com un gran jaciment mineralgic. Aqu trobaren a principis de segle sulfosals de plata dun valor indiscutible, i un extens repertori daltres espcies mineralgiques al llarg dels anys; ltimament shan classificat minerals com lacantita, calcofil.lita, cuproadamita, leucocalcita i simplesita, que

64

no havien estat descrites ni citades anteriorment a Catalunya, i incls a la Peninsula Ibrica..., a ms segueix ...tamb mereix destacar-se la presncia poc freqent a Catalunya despcies com la wolframita i scheelita, aix com lexistncia de minerals durani..., acaba dient, ...caracterstica en el jaciment dabsncia de minerals dantimoni i la presncia dels darsenic, a ms dels de cobalt, nquel i plata, que donen lloc a una relaci despcies sumament interessants..

Aquest text, s a priori un reflex de la excepcional mineralognesi del fil, que tot i no sser el principal objectiu daquest treball entrar en un estudi exhaustiu dels diferents minerals per raons bvies, deixa clara l'excepcionalitat de la mineralitzaci i linters que ha suscitat durant segles. A ms, les interessants causes i gnesi de la mineralitzaci, com a exemple de fil scol-cobertera, i la importncia histrica, social i econmica que ha assolit amb els anys la prpia explotaci de barita, acumula tots els criteris per a ser considerada com a geozona dinters dins el Paratge.

65

3.2.1.3. Imatge representativa

Fotografia 15: Galeria, fil i carret. Una de les boques de la galeria A al sector sud de la geozona. Foto:Joan Puig.

66

3.2.2. Situaci geogrfica

3.2.2.1. Extensi, cota mxima i cota mnima

La geozona Falla Mineralitzant. Mina Atrevida, comprn tot el sector prxim a lexplotaci des del sector del Pic de lliga, a uns 1000 m. dalada i inclou tota lrea perimetral a lexplotaci i aquells sectors degradats per causa antrpica fruit de lactivitat minera realitzada al llarg del recorregut del fil cap al sud.

La superfcie aproximada de la geozona s dunes 75 ha, i compren uns 250 m. a banda i banda de la mineralitzaci, com a espai dinters, per compendre la geologia local de les inmediacions de la mineralitzaci.

La geozona est compresa entre els 840 m, de la zona baixa de lexplotaci, corresponent al barranc de lArgentada, fins els 1000 m. als que es troba el lmit nord, just al peu del Pic de lliga de 1050 m.

3.2.2.2. Localitzaci administrativa

Provncia: Tarragona

Comarca: Conca de Barber

Municipi: Vimbod

3.2.2.3. Coordenades UTM del poligon:

Coordenades del polgon de la geozona:

X1: 338906 Y1: 4580323

X2: 339977 Y2: 4580323

X3: 339977 Y3: 4578582

X4: 338906 Y4: 4578582

Coordenades des Getops:

GT01 X: 339328 Y: 4580215

GT02 X: 349449 Y: 4579555

67

3.2.3. Dades fisiogrfiques

La geozona, es localitza en els sectors alts de dos dels barrancs del Paratge, el barranc de les Fargues, i el barranc de lArgentada.

En concret, el lmit nord de la geozona es localitzaria en el sector situat al peu del Pic de lliga, i sallargara tot seguint el fil que pren una direcci aproximadament sud fins passada la boca de la galeria A, situant-se el seu lmit sud, en la zona de les casetes dels miners ja en el barranc de lArgentada.

A la zona nord, hi trobem el peu del cingle calcari del Pic de lliga que seleva fins als 1050 m. . En aquest sector de la geozona, es localitza la part alta del fil.

Cap al sud , els cingles calcaris dominen tot el sector est, tancant el barranc de lArgentada, un barranc amb direcci oest i que conflueix amb la vall de Castellfollit.

La direcci de la fractura mineralitzada, aproximadament NNW-SSE i el relleu existent, situa els sectors central i sud de la geozona a la part ms alta del barranc de lArgentada entre la lnia de carena que tanca el barranc per lest i el sud, i la corba de nivell 850 que recorre el barranc ms a loest. El barranc de lArgentada i la vall de Castellfollit conflueixen entorn la cota 650, davant del Roc Ponent.

La geozona inclou, la font del Mosquit, la font del Galpat, situades al peu dels cingles calcris, i amb un orgen idntic a la font del Deport, inclosa com a getop dins la geozona Pujada a la Pena, i els nombrosos torrents que configuren la capalera del barranc de lArgentada.

3.2.3.1. Condicions daccs:

La geozona es troba comunicada pel nord amb el sector ms occidental del barranc de la Pena i el barranc de les Fargues i pel sud, pel barranc de lArgentada. Daquesta manera laccs a la geozona es pot fer des de diversos camins.

Pujant des del sud, cal entrar pel barranc de Castellfollit i pendre el cam de pujada a la Pena, pel barranc de lArgentada, aquest tram es pot realitzar a peu, en bicicleta de muntanya o en vehcle tot terreny. Aquest cam transcorre pel sector sud del barranc i es troba en bon