POLITGES

Glòria García

2

Història de les politges Arquimedes de Siracusa   segle III a.C. va 

inventar  les POLITGES COMPOSTES,  per moure  un gran vaixell de 4.200 tones «El Syrakosa» que va fer construir el rei Hieron.  

Leonardo da Vinci (segle XV) sempre va admirar el geni d'Arquimedes,  especialment la  seva  invenció de la POLITJA COMPOSTA,  que va  utilitzar en molts dels esbossos de  les  seves màquines. Es deia que el propi Arquimedes va  ser capaç d'arrossegar un vaixell només amb la  força dels seus braços, usant aquestes politges.

1. Politges • La politja és una màquina simple i consisteix en una  roda que  té, al llarg  de  tot  el  seu  contorn,  un solc per on passa una corda.És  fa  servir  per  canviar  el  sentit en què actua la força.

• El seu funcionament és silenciós.• No necessita lubrificació.• Econòmiques de fabricar.• Transmet movimient circular entre eixos separats.

3

1.1. Politges Simples fixes La força que s’ha

d’aplicar és la mateixa que la que es necessita per aixecar l’objecte sense politja. Però, la politja permet aplicar la força en una direcció més còmoda.

La politja no es mou amb el desplaçament de la carrega .

F=R AM=1

4

1.2. Politges Simples mòbils Les politges es mouen amb el desplaçament de la càrrega.

La força necessària per aixecar la càrrega és la meitat de la força que hauria estat necessària per aixecar la càrrega sense la politja.

La longitud de la corda que s’ha d’utilitzar és el doble de la distància que es desitja fer pujar la càrrega.

Fixa

MòbilF=R/2·n n=nombre de politges mòbils.

5

1.3. Polipast Les politges es distribueixen

en dos grups, un fixe i un mòbil. En cada grup hi ha un nombre determinat de politges. La càrrega s’uneix al grup mòbil.

L’avantatge mecànic es calcula contant el nombre de segments de corda que arriben a les politges mòbils que soporten la càrrega.

F=R/2·n

n=nombre de politges mòbils.

AM1

6

Politges mòbils: POLIPAST POTENCIAL

R

F=R/2·n

n=nombre de politges mòbils.

Dades:

R=240 N

n=3Solució:

F=R/2·n=240/(2x3)=240/6

F=40 N

R/6 R/6 R/6 R/6 R/6 R/6

R/3 R/3

R/6

R/6

F=R/6

7

Quin és el valor de la força?

8

Quin és el valor de la força?

9

Exemples

10

Tipus de polipast

11

TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT AMB POLITGES

Les politges transmeten moviment entre eixos que estan separats.

Les politges estan unides per corretges o cadenes (per a distàncies grans entre eixos).

Politja motriu o conductora: És la politja que genera el moviment i generalment està connectada al motor.

Politja conduïda o arrossegada: És la politja que rep el moviment a través de la corretja.

Politja conduïdaPolitja conductora

13

RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ ENTRE POLITGES

I és la relació de tranmissió

1 n1 és la velocitat angular de l'eix de la

politja motriu (r.p.m)

2 n2 és la velocitat angular de l'eix de la

politja conduïda (r.p.m)

d1 és el diàmetre de la politja motriu

d2 és el diàmetre de la politja conduïda

2

1

1

2

d

di

14

Indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (conduït o número 2) per

cada volta de l'eix d'entrada (motriu o número 1).

Si la velocitat angular de l'eix d'entrada és w1 i la de l'eix de sortida és w2,

aleshores:

Si l'eix conduït gira més a poc a poc que el motriu, és

un sistema reductor :

Si l'eix conduït gira més ràpid que el motriu, és un

sistema multiplicador :

RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ

1

2

i12 1i

12 1i

15

Utilitat de connectar politges Quan la politja motriu és igual a la politja conduïda (tenen el mateix

diàmetre) donen el mateix nombre de voltes, es a dir giren a la mateixa velocitat. Si es vol invertir el sentit de gir la corretja es creurà. Cas 3.

Quan la politja conduïda té un diàmetre més petit que la conductora és multiplica la velocitat i es redueix la força de l’eix. Cas 2.

Quan la politja conduïda té un diàmetre més gran que la conductora és multiplica la força i es redueix la velocitat. Cas 1.

16

Tren de politges S'empra quan és necessari transmetre un moviment giratori entre dos

eixos amb una gran reducció o augment de la velocitat de gir sense la necessitat d’utilitzar politges amb diàmetres excessivament grans o petits.

Politja 1 conductora

Politja 2 conduïda i conductora

Politja 3 conduïda i conductora

Politja 4 conduïda

d1·n1=d2·n2

d2·n2=d3·n3

d3·n3=d4·n4

17