Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)

 

       

 2  

//1. AJUNTAMENT OBERT. GOVERN TRANSPARENT

AJUNTAMENT TRANSPARENT Els socialistes, hòmens i dones, organizararem

la gestió situant la ciutadania en el centre de l'acció municipal, promocionant la

participació, la decisió i la cooperació dels veïns i les veïnes.

Els governs locals funcionaran com un Gran Portal Obert de fàcil accés a la

ciutadania, que situarà la transparència real com a eix central de l’actuació, aprofitant

les tecnologies de la informació i comunicació, que serviran igualment per a garantir el

compliment de les polítiques compromeses en el Programa Electoral.

El Portal servirà per a una rendició de comptes permanent, amb avaluació

detallada dels programes i les polítiques, amb total transparència en matèria de

procediments, contractació, convenis, subvencions, execució pressupostària i gestió de

personal, i publicació contínua de la documentació que justifica la gestió, incloent-hi les

factures corresponents.

- PROPOSTES

1. Crearem el Portal de Transparència com una aposta real per a garantir la

claredat i l’honestedat com a forma de govern i de rendició de comptes.

2. Apostarem pel sistema Open Data (dades obertes), basat en la reutilització

de la informació del sector públic per part de la ciutadania i les empreses,

perquè afecta al dret a saber de les societats democràtiques avançades i

contribueix al desenvolupament econòmic.

3. Responent a la màxima «Som clars», el Portal de Transparència inclourà el

currículum dels representants polítics, les retribucions dels càrrecs públics, les

despeses de representació, publicitat i promoció institucional, l'inventari de

béns i els drets de regidors i regidores, i els acords plenaris.

4. Els representants locals publicaran tots els anys, en un model únic, les

declaracions de béns, que hauran de reflectir com a mínim, les dades

       

  3  

relatives a tots els béns i drets sobre béns immobles i sobre activitats

econòmiques, tots ells amb desglossament de quins són i la quantificació del

seu valor, com també les assegurances, els deutes i lesobligacions

patrimonials (amb identificació del creditor) de què siguen titulars.

Declararan els béns patrimonials, les rendes i les participacions que

pogueren tindre en tot tipus de societats, com també qualsevol activitat

d’on ingresse o puga percebre ingressos econòmics aliens a l'exercici de les

seues funcions. Igualment, es publicaran de forma íntegra els certificats,

expedits per l'Agència Tributària, d'estar al corrent en el compliment de les

obligacions tributàries, de les dades fiscals sotmeses i exemptes de l'IRPF

següents i de la declaració anual de l'IRPF, amb l'únic límit d'aquelles

dades especialment protegides per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de

desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

5. Publicarem qualsevol canvi en l'estructura orgànica, reorganització,

nomenaments, contractació de personal, càrrecs electes, organització i

funcionament de l'ajuntament, normes i regles municipals, etc., amb suficient

antelació i durant un temps raonable a través del Portal de Transparència.

6. Difondrem a través del Portal els dies en què poden visitar-se els béns

immobles d'interés cultural de titularitat privada i aquells pertanyents a

l'església catòlica i les seues entitats dependents.

7. Donarem publicitat a través de la pàgina web del desenvolupament dels

processos selectius per a la contractació de personal en les empreses

públiques adscrites a la corporació municipal.

8. L'alcalde i els regidors i regidores mantindran agendes públiques en

Internet, on faran partíceps els ciutadans de l’activitat institucional, la

presència en activitats d'organitzacions i sectors socials, com també

l’assistència a activitats del partit.

9. Abans de cada Ple es publicaran en el Portal les iniciatives del govern i

dels grups municipals des del moment del registre, cosa que permetrà que

la ciutadania puga a través de les xarxes comentar i valorar cada

iniciativa de forma prèvia a la celebració del Ple.

10. Generalitzarem la Consulta Ciutadana Directa sobre les decisions

estratègiques transcendents i sobre l'ordre de prioritats de les inversions

municipals de l'exercici següent i la seua consignació pressupostària, tant a

       

 4  

través d'internet com presencialment, establint mecanismes que

garantisquen la netedat del procés i la transparència.

11. Farem pública la informació relativa a les partides pressupostàries

destinades a cada línia d'ajudes públiques, a més de facilitar informació

actualitzada sobre l’estat d'execució.

12. Facilitarem el coneixement dels projectes urbanístics mitjançant

l’exposició, especialment dels documents més representatius, a través del

Portal i en lloc públic i accessible, com ara el vestíbul de l'ajuntament.

13. Publicarem tota iniciativa o tramitació amb el projecte i els pressupostos.

14. Donarem la màxima publicitat a l'elaboració d'ordenances, que

sotmetrom a consulta pública a través del Portal de Transparència,

informarem dels objectius perseguits i permetrem que la ciutadania i les

associacions representatives ens facen arribar les seues propostes.

15. Facilitarem informació específica dels processos d'adjudicació de

campanyes de publicitat institucional, a més de limitar-ne i controlar amb

rigor la despesa destinada a este fi.

16. Impulsarem la creació d'aplicacions tant d'organismes públics com

d’iniciativa privada que modernitzen la gestió pública, amb incentius a la

innovació i que creen llocs de treball.

17. Publicarem qualsevol variació en l'import dels impostos municipals, la

creació o l’eliminació d'altres impostos amb una explicació exhaustiva de

les causes.

18. L'Alcalde socialista retrà comptes en assemblea ciutadana al final de

cada any, sobre els èxits aconseguits durant aquell temps i també

explicacions exhaustives de les causes dels incompliments del programa de

govern i de les promeses electorals fetes.

19. Desenvoluparem polítiques tecnològiques que fomenten la innovació i

l'impuls de la Societat de la Informació, aplicant criteris d'idoneïtat,

seguretat i interoperabilitat tecnològica.

20. Desenvoluparem Plans d'Alfabetització Tecnològica Municipal per a

promoure l'ús de les tecnologies de la informació en tots els àmbits de

l'activitat econòmica i social de la ciutat, amb especial atenció a les

persones discapacitades i als nostres majors, de manera que adquirisquen

       

  5  

els coneixements bàsics per a navegar per internet i per al maneig dels

programes més utilitzats.

21. Crearem la Borsa d'Agents Dinamitzadors locals per a intensificar el

coneixement i les aplicacions de les Tecnologies de la Informació i les

Comunicacions entre la ciutadania i l'administració local.

22. Posarem en marxa el Centre de Difusió Tecnològica que dependrà de

l'ajuntament i el dotarem de recursos econòmics i humans suficients per a

impulsar processos formatius i generar dinàmiques de promoció i integració

a la Societat de la Informació de les PIMES i els autònoms, a través dels

agents dinamitzadors locals.

AJUNTAMENTS EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS. GESTIÓ

SOTMESA A AVALUACIÓ CIUTADANA. La nostra gestió pública girarà entorn de

la defensa d'un sistema de serveis públics de qualitat que, basat en la cerca de la

justícia social, evite més polítiques privatitzadores en aquells serveis destinats a satisfer

les necessitats bàsiques dels ciutadans i aposte per la protecció dels drets humans.

Establirem un sistema o mètode d'arreplega permanent de l'opinió, les necessitats, les

demandes i expectatives de la ciutadania en relació amb els serveis públics.

- PROPOSTES

1. Habilitarem un model de suggeriments i idees per a rebre les

propostes dels ciutadans i les ciutadanes, sense exigir la identificació

personal.

2. Avaluació continua de la gestió pública. Constituirem òrgans municipals

d'avaluació de la qualitat dels serveis i en publicarem els resultats.

3. Crearem un sistema de mesuraments que arreplegue de manera

acumulada l'evolució mensual de les despeses de totes partides del

pressupost municipal amb la comparativa de les previsions de l'exercici.

4. També crearem indicadors del nivell de compliment del Programa de

Govern basat en el compromís electoral amb la ciutadania i del

       

 6  

compliment dels nivells de serveis establits. Tots els mesuraments es

publicaran en els mitjans locals i web de l'ajuntament i organismes

independents les confrontaran.

5. Crearem oficines tècniques de control de la contractació que vetlaran

per l'aplicació de barems transparents i objectius, la realització

d'auditories econòmiques independents i la garantia de concurrència en

contractes i retribucions.

6. En els processos de contractació es primaran les ofertes d'empreses

que acrediten en el funcionament el respecte pel medi ambient, els drets

laborals dels treballadors i les treballadores, la conciliació, la igualtat de

gènere i el reconeixement dels drets humans fonamentals.

REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA I ÈTICA POLÍTICA. Sense la confiança de la

ciutadania, no hi ha democràcia. La regeneració democràtica que necessita el nostre

país passa també pel nostre Ajuntament, l'àmbit de representació més pròxim als

ciutadans i les ciutadanes. La recuperació de la seua confiança, perduda en gran

manera en aquests anys de crisi (primer financera i econòmica i després social i moral)

exigeix actuar sempre amb honradesa i transparència, respectant escrupolosament la

paraula donada, complint les promeses, amb bon govern i seguint les regles del joc net i

els principis bàsics de l'ètica política. Ens comprometem fermament a això i a treballar

perquè la política democràtica torne a ser una activitat noble i legitimada al servei

únicament de la ciutadania, dels seus drets, de l'interés general i del bé comú. Perquè

els ciutadans recuperen la confiança en la democràcia i en els seus representants.

- PROPOSTES

1. Els nostres candidats i candidates ratificaran el Codi Ètic del PSOE i els

nostres ajuntaments el Codi de Bon Govern Local aprovat per la Federació

Espanyola de Municipis i Províncies.

2. Impulsarem plans de prevenció de la corrupció i protocols d'actuació dels

funcionaris.

       

  7  

3. Amb la finalitat de generar una cultura de l'ètica política i del bon govern,

en tots els àmbits de l'organització municipal impulsarem cursos o sessions

formatives, sempre a l'inici de cada mandat, i promourem bones pràctiques

deontològiques que eviten o previnguen la corrupció i qualsevol

comportament públic irregular.

4. Una persona, un càrrec, una retribució. Els càrrecs electes percebran un únic

salari per totes les seues competències i actuacions. No acceptaran regals

llevat que tinguen caràcter simbòlic o un valor econòmic irrellevant.

5. Els sous dels càrrecs electes seran, a més, proporcionals, raonables i acords

amb el pressupost de l'ajuntament.

6. Habilitarem un sistema estricte d'incompatibilitats que assegure que no es

produeix un aprofitament privat enfront de l'interés públic en l'exercici de

les funcions municipals ni posteriorment a deixar la responsabilitat

municipal.

7. Des de la defensa estricta dels principis d'honradesa i transparència NO

inclourem en les nostres llistes municipals acusats i processats en

procediments judicials.

8. Els càrrecs públics socialistes es comprometran a renunciar a les seues

responsabilitats quan es troben en alguna de les causes o circumstàncies

descrites anteriorment i a sol·∙licitar la suspensió cautelar de militància.

9. Garantirem que els serveis públics es presten amb qualitat, justícia,

eficiència social i equitat.

10. Assegurarem una gestió racional, sense balafiament, transparent i

responsable dels recursos públics municipals, vetlant sempre pel bé comú i

l'interés general.

11. Instarem la modificació de les normes jurídiques que siguen necessàries

perquè els condemnats per corrupció política no puguen obtindre

subvencions, bonificacions o ajudes de les administracions públiques.

12. Els socialistes, hòmens i dones, impulsarem la translació als ordenaments

jurídics de les comunitats autònomes de la norma que estableix com a

infracció els casos de compromís de despeses o ordres de pagament sense

consignació pressupostària.

       

 8  

13. Respectarem i defendrem al màxim el principi de laïcitat i de neutralitat

confessional en l'àmbit públic i institucional, sense perjuí de la participació

de l'alcalde i regidors i regidores en festes i tradicions d'arrelament

popular o valor cultural.

14. Proposarem que l'Església Catòlica i les altres confessions religioses, i les

seues entitats dependents, paguen l'impost de béns immobles (com la resta

de ciutadans) d'aquells béns que tinguen una finalitat o ús industrial,

residencial o lucratiu, atés que reben el mateix tipus de serveis que la resta

de veïns.

15. Crearem comissions municipals de Memòria Històrica formades per

membres de la corporació local i representants d'entitats que incloguen en

els seus fins la localització i identificació de víctimes de la Guerra Civil i la

dictadura per a assegurar l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica i

l'execució dels plans de treball que ha d'elaborar el Govern d’Espanya.

//2. BON GOVERN I QUALITAT DEMOCRÀTICA

BONA GOVERNANÇA. València és una gran ciutat i com a tal, ha de dirigir

les seues polítiques de forma prioritària cap a una bona governança i qualitat

democràtica. Per a això és necessari que l'Ajuntament de València establisca

mecanismes en el propi funcionament intern que faciliten la rendició de comptes i la

revisió de les polítiques que el govern municipal du a terme. I el mecanisme principal és

el Ple.

Per això, modificarem el reglament orgànic del Ple per a aprofundir en el

control de l'acció del govern, desplegant així les potencialitats deliberants i

fiscalitzadores del Ple.

       

  9  

- PROPOSTES

1. Celebració del Debat sobre l'Estat de la Ciutat, de forma anual, per

a poder avaluar els resultats de les polítiques aplicades per l'equip

de govern i presentar-hi mocions. La defensa de la gestió de l'equip

de govern la durà a terme l'alcalde. Al final del debat, hi haurà una

votació de la gestió i de les mocions presentades.

2. L'alcalde, com a màxim responsable del govern local se sotmetrà a

una sessió de control i respondrà obligatòriament i de manera

personal les preguntes de l'oposició. Aquesta sessió de control tindrà

lloc a l'inici de cada Ple ordinari.

3. A fi d'atendre les dues primeres qüestions de la manera més

transparent i democràtica, l'alcalde delegarà la presidència dels

plens i atendrà les preguntes de l'oposició.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Fa molts anys que els ciutadans i les

ciutadanes de València no formen part dels projectes d'aquesta ciutat. La participació

ciutadana a València acumula anys de castic per part del PP.

A partir de maig, les polítiques d'aquest ajuntament canviaran radicalment. La

ciutadania ha de formar part de la vida política de València, de les decisions que es

prenen per a la nostra ciutat i per a la nostra qualitat de vida i la de les nostres

famílies. València serà més habitable i dinàmica com més implicats estiguem en el seu

desenvolupament . És el moment de governar i crear col·∙laborativament, amb això

guanyarem una administració més eficient i ajustada a les necessitats de la ciutadania.

Volem que València estiga on mereixem, a l'avantguarda de les ciutats

europees. Les ciutats més modernes i competitives són aquelles on més participen els

ciutadans i les ciutadanes.

       

 10  

- PROPOSTES

1. Creiem que els ciutadans han de decidir on ha d'invertir l'ajuntament

el seu pressupost, per això posarem en marxa els Pressupostos

Participatius i amb perspectiva de gènere. Però açò no serà una

bústia de suggeriments amb pur caràcter electoralista per a acabar

decidint l'ajuntament què fa i què no; sinó que serà la ciutadania la

que propose, i després de filtrar els projectes viables, els exposarem

a debat públic perquè els voten els ciutadans i les ciutadanes. A més,

dedicarem un percentatge exclusiu per a cada districte i que es

debata en les Juntes de Districte la seua destinació.

2. Tornarem el caràcter participatiu a les Juntes de Districte, on les

entitats i els ciutadans recuperaran el protagonisme. Les Juntes

deixaran de ser només consultives per a ser també executives.

Modificarem el reglament per a regular la participació i la presa de

decisions.

3. Potenciarem la figura del vocal de la junta de districte com a

interlocutor directe amb la ciutadania.

4. Modificarem el Reglament de Participació Ciutadana per a

adaptar-lo a la realitat social, al reconeixement que exigeix la

ciutadania.

5. Implantarem la Iniciativa Popular Local per a incorporar les

propostes de la ciutadania als processos de govern dels ajuntaments.

6. Creació del Registre de Participació Veïnal, on persones i entitats

puguen inscriure's voluntàriament per a rebre informació de

l'administració sobre matèries del seu interés i poder participar de

manera directa en l'aportació de solucions.

7. Dotarem el Consell Social de la Ciutat de l'autoritat que hauria

d'haver tingut des de la seua creació, per aquest Consell passaran

tots aquells temes clau per a la ciutat com ara els pressupostos

municipals o la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana.

8. Posarem en marxa «l’alcalde al teu barri» on periòdicament estaré

en cada barri celebrant taules de debat i consultes per a decidir

       

  11  

realment quines millores o quines necessitats hem d'afrontar en cada

barri.

9. Potenciarem la figura del regidor de districte i s'establirà l'oficina

del regidor de forma periòdica en la Junta de Districte corresponent

perquè puga atendre de forma directa els veïns i les veïnes del

districte.

10. Modificarem l'ordenança d'ocupació de la via pública i

eliminarem la mesura estrela del Govern Popular que prohibeix la

lliure manifestació en les places emblemàtiques.

11. Treballarem per visibilitzar a tots aquells col·∙lectius que el PP ha

castigat una vegada i una altra durant els últims anys. Fomentarem

l'associacionisme i facilitarem a les entitats, amb els recursos i

infraestructures municipals, les activitats lúdiques i culturals que

vulguen desplegar.

12. Posarem al servei de la ciutadania les noves tecnologies. Farem

més interactiva l'app de València i la web municipal.

IGUALTAT. El Partit Socialista i la seua acció de govern han liderat els

canvis que han marcat l'itinerari de millora i desenvolupament de la igualtat de gènere

com a element consubstancial a la democràcia, la justícia, el benestar social i el

creixement econòmic.

El Partit Socialista garanteix el desenvolupament de polítiques d'igualtat en les

administracions locals, polítiques que actualment es troben en risc com a conseqüència de

la Llei de Règim de l'Administració Local. Al nostre compromís de derogar aquesta Llei,

sumem el de reforçar totes les polítiques en matèria d'igualtat.

Després de diverses dècades de govern municipal del Partit Popular és

necessari que València recupere tots els anys perduts en polítiques d'igualtat pel fet que

han tingut una quasi nul·∙la incidència en la realitat, persistint valors androcèntrics,

llenguatge i actituds masclistes i fenòmens com el sostre de vidre, que frenen la carrera

       

 12  

vital i professional de les dones particularment perquè el govern del PP amb posicions

neoliberals i ultraconservadores ha posat en perill tot allò que s'ha aconseguit en

igualtat de gènere amb la tornada als postulats d'una societat tradicional i patriarcal, i

alhora, ha posat en greu risc els avanços pendents per a fer una societat més justa.

1. Democràcia, transversali tat i part icipació polí t ica de les

dones

- PROPOSTES

1. Els equips de govern de l'administració local hauran de ser paritaris i

es promourà la paritat de dones i hòmens en tots els òrgans

col·∙legiats de representació amb incidència en la presa de decisions.

2. L'àrea d'Igualtat dependrà directament de l'Alcaldia per a la

implementació de les polítiques d'igualtat amb caràcter integral i

transversal.

3. Farem una auditoria de gènere de les polítiques públiques de

l'Ajuntament de València.

4. Dotarem de contingut el Consell Municipal de la Dóna format per

organitzacions de dones de la nostra ciutat i les delegacions

municipals implicades en les polítiques d'igualtat.

5. Crearem un Observatori per a la Igualtat que permeta conéixer i

avaluar la realitat. Els objectius de l’Observatori passen per

proposar iniciatives, donar resposta a suggeriments, reclamacions,

denúncies i situacions que vulneren drets de les dones, assessorar,

col·∙laborar, donar suport i proposar la realització d'estudis i

investigacions en matèria d'igualtat.

6. Elaborarem un Pla Estratègic Local d'Igualtat participatiu 2015-

2019 resultat directe d'un procés de consens i gran participació de

les diferents forces socials i professionals, perquè la metodologia

participativa afavoreix la implicació tant de les persones

responsables de les polítiques municipals, com de la ciutadania en

       

  13  

general i especialment la de les associacions i les federacions de

dones.

2. Llenguatge i comunicació

- PROPOSTES

1. Revisió i correcció dels textos administratius que ho requerisquen i

estimular el compromís d'utilitzar un llenguatge no sexista.

2. Garantirem la difusió d'una imatge saludable i respectuosa de la

dona en tot el material que distribuïsca l'ajuntament i les empreses

que col·∙laboren amb ell.

3. Crearem una web municipal de dones per a l'assessorament en

creació d'empreses, temes laborals, educatius, culturals,

maltractaments, cures, etc.

4. Millorarem els instruments de comunicació i de xarxes socials en

matèria d'igualtat.

3. Educació, cultura i coneixement

Impulsarem des de l'Ajuntament la perspectiva de gènere en el procés educatiu:

de l'educació mixta a la coeducació, per a això potenciarem la coeducació en l'escola a

través de tot el nostre sistema educatiu i des de l'Ajuntament amb incentivació de

projectes coeducatius (programa formatiu Educar en Igualtat), beques i premis.

- PROPOSTES

1. Destinarem als col·∙legis públics municipals recursos per a implementar

horaris llargs i flexibles, així com recursos per a horaris laborals

especials i emergències de treball conjunturals. S'ampliaran dotacions

de professorat suficients per a atendre les necessitats educatives de

l'alumnat. Els col·∙legis públics municipals són escassos en quantitat i

       

 14  

poden ser models d'organització escolar per a la coresponsabilitat

personal i la conciliació laboral i professional del col·∙lectiu de mares

i pares i del professorat.

2. Eliminarem totes les partides del pressupost públic que comporten

suport institucional a models excloents o sexistes de col·∙legis i escoles.

3. Farem campanyes de sensibilització i d'educació en els valors de la

igualtat.

4. Oci i activitats extraescolars gratuïts per a menors, que no

reproduïsquen estereotips.

5. Eliminarem el suport institucional als models excloents d'oci i

celebració que comporten qualsevol tipus de discriminació.

6. Potenciarem la incorporació dels valors i experiències de les dones

de la nostra ciutat en l'àmbit cultural.

7. Dignificació i difusió de totes les dones que al llarg de la història

hagen contribuït de forma destacable al desenvolupament de

València.

8. Establirem un conveni de col·∙laboració amb la Biblioteca i Centre de

Documentació especialitzada en temes de gènere.

4. Benestar social i salut

PROPOSTES

1. Impulsarem la lluita contra la feminització de l'exclusió social,

adequant la resposta i recursos dels serveis socials a les diferents

necessitats dels col·∙lectius de dones en situació o risc d'exclusió i

estimularem a través d'accions positives l'accés als recursos educatius,

socials i econòmics d'aquests col·∙lectius de dones.

2. Incrementarem les dotacions del sistema públic de Serveis Socials

(fortament limitat per les retallades econòmiques i de personal) per

a mantindre i potenciar els serveis socials destinats a la infància, a

les dones víctimes de violència de gènere (cases pont, programes de

       

  15  

formació i incorporació laboral), persones dependents (majors o

dones amb diversitat funcional), així com la de les dones cuidadores

de persones amb diversitat funcional. Continua sent al nostre país un

problema de primer ordre que exigeix l'adopció de mesures

específiques i, en general potenciarem serveis socials d'ajuda a

domicili que afavorisquen l'autonomia personal i la seua participació

en la vida pública i social.

3. Mantindre i potenciar els serveis del Sistema Públic de Salut i

desenvolupar investigacions sociosanitàries des de la perspectiva de

gènere.

5. Esport i joventut

- PROPOSTES

1. Crearem la pàgina web «Dona i Esport» per a fomentar l'esport en

les dones i estimular la seua presència en els esports d'elit i de

masses, a més de visibilitzar-ne els èxits a través d’eines de

comunicación.

2. Augmentarem la participació de dones en tots els nivells de la

competició esportiva, incloent-hi la direcció dels clubs. Per a aquest fi

s'exigirà una quota femenina en les direccions dels clubs, si es vol

accedir a ajudes municipals, i es destacarà de forma significativa els

èxits esportius de les dones a tots els nivells.

3. Fomentar activitats esportives per a dones en els Centres esportius,

escoles d'adults i centres de tercera edat.

4. Crearem el Punt de Trobada de Joventut, «Més igualtat», espai

obert dirigit a la població jove per a la informació i fla ormació en

relacions afectives i sexuals, mètodes anticonceptius, salut sexual i

reproductiva i prevenció de la violència de gènere.

       

 16  

6. Urbanisme, transport i habitatge

- PROPOSTES

1. Posarem en marxa una auditoria urbanística realitzada per i per a

dones anomenada «Marxes exploradores» en les quals ens reunirem

amb col·∙lectius o associacions de dones amb persones en situació de

dependència i col·∙lectius de dones amb fills i filles per a fer una

marxa pel barri o districte i on elles vagen indicant quins punts han

de ser millorats (voreres més grans, major il·∙luminació, etc.). Aquestes

marxes serveixen per a identificar els llocs i les raons espacials que

provoquen inseguretat.

2. Fomentarem la diversificació d'equipaments tradicionals (educació,

sanitat, cultura, oci, esport…) que responguen a drets o necessitats

reconeguts com a tals.

3. Incrementarem la seguretat ciutadana promovent-la entre les

polítiques de habitatge desenvolupades en la ciutat i en les

normatives urbanístiques, com també en les formes de fer de la

indústria immobiliària.

4. Major comoditat d'horaris fora de l'horari establit com a laboral.

5. Desenvolupament de xarxes integrades de transport públic que

faciliten l'accés al treball i a l’habitatge dels diferents barris de la

ciutat i que tinga en compte els horaris d'entrada i eixida d'escolars.

6. Farem un estudi de la ciutat participatiu per a integrar en les xarxes

de transport l'objectiu de la seguretat ciutadana.

7. Adaptabilitat del transport urbà des de la perspectiva de gènere.

8. Programa d'accés a l’habitatge en règim de lloguer destinat a dones

que travessen situacions d'especial dificultat.

9. Habitatge cooperatiu entre dones i fills maltractats.

       

  17  

7. Economia de la igualtat . Municipis coresponsables

- PROPOSTES

1. Promocionar la contractació de dones i la disminució de la

segregació laboral mitjançant campanyes informatives que posen

èmfasi en les oportunitats fiscals, de subvencions i promoció

empresarial.

2. Posada en marxa d'una Escola d'Emprenedores i Empresàries per a

facilitar la creació i el creixement de les empreses promogudes per

dones, desenvolupar la cultura emprenedora i impulsar la

participació de les dones en tots els sectors de l'activitat econòmica.

3. Impulsar l'adopció d'unitats de suport al disseny i l’execució de plans

d'igualtat en les empreses per a això els plecs de condicions de tota

la contractació de l'administració de l'Ajuntament han de preveure

com a requisit per a les empreses que participen, la presència de

l'equilibri en el nombre de treballadors i treballadores i tindre

aprovat i implantat un Pla d'Igualtat.

4. Agilització dels tràmits administratius per a la cobertura de situacions

d'urgència econòmica de les dones.

5. Creació d'un Servei Local d'Ocupació i Formació per a dones que

oferisca informació laboral, orientació en la cerca de treball,

assistència a l'autotreball, impuls d'iniciatives d'economia social i

cooperativisme, desenvolupament de programes específics de

polítiques actives d'ocupació per a dones en risc d'exclusió i víctimes

de violència de gènere, posada en marxa de programes europeus i

programes de formació (informació sobre la formació reglada,

cursos de formació ocupacional o complementària):

6. Desenvolupament d'una formació inicial que amplie les possibilitats

d'incorporació de les dones sense estudis a la vida laboral, facilitant

la coordinació amb l'Educació de Persones Adultes i a través

d'accions formatives.

       

 18  

7. Realització de tallers formatius que afavorisquen processos de

formació personal i de millora de les capacitats individuals, perquè

les associacions i la societat civil puguen incorporar als seus espais

eines per a combatre la desigualtat i la discriminació per raó de

gènere.

8. Programa d'incentius a les associacions i les federacions que

despleguen processos formatius i que promocionen la igualtat de

gènere i l'apoderament de les dones.

9. Posada en marxa d'un Pacte Local per la conciliació per a impulsar

la coresponsabilitat en l'Ajuntament i en les empreses privades que

col·∙laboren amb l'administració local, desplegant un pla pilot de

l'Ajuntament en els horaris d'atenció a la ciutadania de manera que

s'adapten al temps de què disposen els hòmens i les dones i una

reordenació de tots els horaris reglats en el municipi.

10. Apostem per la flexibilitat en els serveis públics, l'harmonització

dels temps escolars i una racionalització dels horaris comercials

compatible amb la conciliació de la vida professional i personal que,

amb la universalització de la xarxa d'escoles infantils de 0 a 3 anys

i un estímul de l'exercici dels nous drets com el de la paternitat, ens

permeten donar suport a la coresponsabilitat en les famílies.

11. Desplegarem els programes «Alba» i «Capvespre» en els centres

educatius.

12. Posarem en marxa un pla de suport a les cures mitjançant l'oferta

pública de personal de suport en cures tant a persones en situació de

dependència, com a persones majors, malaltes, xiquets i xiquetes

(concerts amb empreses, borsa de treball de personal especialitzat).

13. Impulsarem amb ajudes econòmiques a les empreses que disposen

de ludoteques o servei d'educació infantil per a la conciliació de la

vida familiar i laboral.

14. Desplegarem un Programa de Suport a Famílies monoparentals

(de mare o de pare) que oferisca deduccions fiscals en impostos,

taxes i preus públics locals, ajudes econòmiques per a habitatge,

       

  19  

beques, descomptes en serveis acadèmics i en transport públic i una

major disponibilitat de centres escolars oberts en període vacacional.

8. Municipis segurs i l l iures de violència de genere

- PROPOSTES

1. Revisarem el Programa d'Actuació Integral contra la Violència de

Genere (PAIV) i desplegarem un nou pla integral que millore els

mecanismes de protocol de coordinació i intervenció.

2. Visibilitzarem el problema de la violència de genere i posarem en

marxa des de l'administració local campanyes de sensibilització i

prevenció, mitjançant convenis de col·∙laboració amb els agents

socials i econòmics de la ciutat (comerços, hostaleria, associacions,

etc.).

3. En matèria de prevenció, dotarem d'instruments adequats l’alumnat

dels centres educatius que els permeta previndre i detectar la

violència de gènere mitjançant el desenvolupament de programes

específics dins de l'horari escolar i per a tots els xiquets i les xiquetes

en totes les escoles infantils municipals referides a educació afectiva i

sexual i prevenció de la violència de gènere.

4. Garantirem una xarxa d'atenció social a les dones en situació de

violència i que els ajudarà a buscar alternatives per a recuperar la

seua vida (drets laborals, polítiques de formació, ajuda a buscar

treball, habitatge, ajudes socials). En aquesta xarxa estaran inclosos

els serveis d'informació, assessorament, acompanyaments i acollida

per a dones en situació de violència de gènere i els seus fills i filles.

Continuarem incidint en mecanismes perquè les dones que han

denunciat no es vegen forçades a retirar la denúncia. Per a això

treballarem en el procés d'apoderament personal des de les

instàncies de serveis socials que ha de donar-se al mateix temps que

el procés judicial.

       

 20  

5. Reforçarem els serveis d'atenció a menors víctimes directes i

indirectes de la violència de gènere en l’atenció i la recuperació de

les seqüeles, a fi de trencar el cercle de la transmissió

intergeneracional de la violència.

6. S'incrementarà la cobertura, l’especialització i la coordinació dels

serveis d'atenció a víctimes de violència de gènere d'acord amb les

necessitats particulars de col·∙lectius especialment vulnerables i amb

especial atenció a les formes específiques de violència de gènere

que pateixen les dones immigrants.

7. Dotarem de contingut la Unitat Especialitzada d'Atenció a les Dones

Víctimes de la Violència de Gènere de la Policia Local de forma

permanent i especifica que dispose de la sensibilització i formació

adequada per a enfrontar-se a aquests casos i puga vetlar en

primer lloc per la integritat de les víctimes i posar a la seua

disposició tots els recursos sociosanitaris, jurídics i psicològics

necessaris perquè puguen eixir d'aquesta situació. Per a això:

a. S'establiran espais apropiats en les dependències policials perquè

aquestes dones siguen ateses respectant la seua intimitat i

integritat i i on se les puga assessorar amb tota seguretat.

b. Els cossos de seguretat rebran formació específica en igualtat i

habilitats socials per a una resolució del conflicte eficaç en les

intervencions i serà prioritària la comunicació directa amb el

Col·∙legi d'Advocats i el torn de violència de gènere (si és el cas)

perquè la dona maltractada que s'acoste a la policia de barri

tinga una informació precisa i rigorosa de les actuacions que ha

de seguir en un cas de violència de gènere. Creiem necessari que

siga així perquè cada policia uniformat que recorre a peu els

barris de la nostra ciutat ha de donar informació precisa sobre

aquest fenomen a qui ho necessite i ha de transmetre seguretat i

veracitat sobre la informació que s'ha de seguir en aquest tipus de

violència.

       

  21  

8. Reforçarem els punts d'informació en temes de violència de gènere.

Tota aquesta classe de serveis es durà amb exhaustiva

confidencialitat i amb atenció personalitzada per professionals

formats en els diferents camps, jurídic, sanitari, psicològic… adaptats

a persones amb diversitat física.

9. Reservarem en l'oferta de habitatge de protecció oficial municipal un

nombre determinat de vivendes per a ser convertits en pisos pont.

10. Establir mecanismes adequats per a la prevenció de la tracta de

persones amb fins d'explotació sexual.

11. Reforçar la persecució del delicte d'ofici (inclòs el proxenetisme

fins i tot amb el consentiment de la víctima), evitar la publicitat de

contingut sexual i que agredisca la dignitat de les dones.

12. Posada en marxa de serveis i programes de protecció social i

recuperació integral de les persones que hagen sigut explotades.

9. Diversitat

La diversitat de les relacions sexuals i afectives de gais, lesbianes, transsexuals

i bisexuals a través de l'aprovació de l'ampliació del dret al matrimoni de les parelles

formades per persones del mateix sexe va suposar un gran avanç social, tot i que som

conscients que això no és prou. Des de l'Ajuntament treballarem per a promoure,

defendre i garantir els drets de ciutadania de les persones LGTB de la ciutat de

València, des de les competències pròpies del govern local, amb això aconseguirem que

l'equiparació dels drets siga exactament la mateixa en totes les persones, siga quin siga

la seua opció afectiva. Per a això desplegarem el Pla Municipal LGTB 2015-2019 que

arreplega les propostes següents:

- PROPOSTES

1. Creació d'un centre de recursos LGTB que oferisca serveis especialitzats

d'atenció directa al col·∙lectiu i que centralitze les tasques d'informació,

assessorament i generació de recursos per al conjunt de serveis municipals.

       

 22  

2. Establiment de serveis d'informació i documentació especialitzats i espais

per a conferències i activitats.

3. Prestació d'informació i atenció personalitzada per a majors LGTB, posant

especial atenció en el suport i l’accés als serveis municipals de les persones

usuàries que es troben en situació de dependència o risc d'exclusió social.

4. Prestació d'informació, orientació i suport dirigit a les persones

transsexuals.

5. Establiment d'un servei de suport als agents que actuen en l'àmbit educatiu

que incloga la perspectiva LGTB en l'àmbit competencial i on es

despleguen projectes específics dirigits a aquest col·∙lectiu (alumnat,

professorat, AMPA, centres i famílies).

6. Establiment de suport virtual o presencial a estudiants LGTB que estan

patint assetjament o que necessiten suport en el procés d'acceptació de la

seua homosexualitat, bisexualitat o transsexualitat.

7. Establiment de mesures de suport virtual o presencial per al professorat.

8. Inclusió dins de les prestacions que oferirà el centre de recursos d'un servei

d'informació i orientació davant de situacions de violència intragènere.

9. Articular recursos per a persones LGTB víctimes o agressores de les seues

parelles que es puguen aplicar des dels centres de serveis socials d'atenció

primària, posant especial èmfasi en els professionals que atenen aquests

serveis.

10. Posada en marxa dels Serveis Municipals de Mediació LGTB que

s'encarregaren de desenvoluparan totes les activitats i programes dirigits a

la normalització, la visibilització i la integració plena de les persones del

col·∙lectiu LGTB en la ciutat. El Servei es gestionarà en col·∙laboració amb les

entitats LGTB de la ciutat que potenciarà la participació i la

coresponsabilitat d’elles en les polítiques municipals través d'aquest Servei.

Es duran a terme les actuacions següents:

11. Campanyes d'informació, difusió i sensibilització davant dels

problemes i demandes del col·∙lectiu LGTB i contra l'homofòbia, la

transfòbia i la bifòbia

       

  23  

12. Formació i informació dirigida a jóvens, en col·∙laboració amb la

comunitat educativa, per a donar suport a persones LGTB, previndre

fenòmens d'exclusió i evitar conductes homofòbiques, bifòbiques i

transfòbiques.

13. Es treballara des del Servei Municipal LGTB transversalment a través

de plans de formació en la prevenció, l’orientació i l’eradicació de les

actituds de bullying, homofòbia, transfòbia, bifòbia, mobbing, amb

especial atenció a educadors, treballadors socials, policia local, etc.

14. Creació d'un programa especial «Senior», un programa d'ocupació

per a les persones transsexuals i també un pla especial atenció al tema del

VIH, amb campanyes de prevenció i la realització de la prova ràpida del

VIH.

15. El 17 de maig, Dia Mundial contra l'Homofòbia, Lesbofòbia, Bifòbia i

Transfòbia, farem una sèrie d'actes de visibilització del problema,

especialment en centres escolars, declaració institucional, així com donarem

suport i col·∙laborarem en els actes que celebren els diferents col·∙lectius

locals.

16. Celebrarem el dia de l'orgull LGTB com un dia de visibilització,

normalització i educació, amb diferents actes institucionals, la col·∙locació de

la bandera LGTB a l'ajuntament i altres edificis públics.

17. Visibilitzarem el fet homosexual, bisexual i transsexual posant-li nom

LGTB a carrers, places, edificis… de les nostres localitats.

18. Creació del Consell Municipal de Gais, Lesbianes, Transsexuals i

Bisexuals. Aquest consell té com a tasca principal el foment i

l’associacionisme LGTB així com definir un pla de treball a partir dels eixos

que defineix el Pla Municipal per al Col·∙lectiu LGTB de cada ajuntament.

10. Diversitat cultural

- PROPOSTES

1. Afavorirem la integració de dones immigrants d'altres cultures i llengües a

través de l'oferta pública de programes d'aprenentatge de les llengües

       

 24  

oficials i en programes especifics en legislació espanyola en matèria

d'igualtat: «Dona coneix els teus drets»

2. Celebrarem trobades interculturals de dones en la nostra ciutat.

INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA CIUTADANA

PROPOSTES. València ha de ser una ciutat integradora, oberta i on la procedència

dels seus veïns i veïnes no siga un impediment per al desenvolupament normal, la

població immigrant forma part essencial de la realitat d'una ciutat cosmopolita que

requereix de les aportacions de tots per a ser un espai compartit de futur. Per això

proposem les actuacions següents:

- PROPOSTES

1. Promoure l'alfabetització per a majors d'edat i fonamentalment per a

persones que han arribat d'altres llocs i no parlen les nostres llengües.

2. També i en virtut dels nous ciutadans que arriben i que estan en l'educació

pública, organitzar conjuntament amb les AMPA, xarrades sobre educació

per a la ciutadania en virtut del desconeixement que molta gent té del

funcionament de la nostra societat.

3. Fomentar des de l'ajuntament els valors humanistes de justícia social,

respecte i funcionament d'institucions.

4. Organitzar cada any, en dates a determinar per l'ajuntament, la festa de

la interculturalitat, en conjunt amb les AMPA i els instituts d'ensenyament, on

els pares i mares puguen anar amb els seus vestits i els seus menjars típics,

tant els immigrants com els d'ací, i en una jornada de jocs, festa i difusió de

la cultura es puguen integrar els uns i els altres valorant els costums i

generant un espai d'igualtat entre pares, educadors, xiquets, col·∙lectius de

barri i l'ajuntament.

5. Crear una activitat de l'artista invisible perquè a cada zona es promoguen

activitats que difonguen la qualitat de tanta gent que per motius laborals

       

  25  

o altres no ha pogut desplegar el seu do artístic, plàstic, literari, musical,

etc.

6. Destinar un immoble com per exemple «el casino de l'americà», per a allí

crear el «el Parc Intercultural de València». On, en un futur, podrà

traslladar-se l'hotel de les associacions per a tractar de reactivar aquella

zona tan deprimida i integrar-la en el parc de Benicalap. En aquest espai

es podrien crear àrees esportives perquè la gent que ara pràctica esports

en descampats tinga un lloc on anar, zones de descans o picnic familiars,

amb barbacoes, zones de jocs infantils, zones culturals amb escenari i la

resta d'estructura per al seu ús i funcionament, etc.

COOPERACIÓ. La cooperació internacional per al desenvolupament és part

essencial de la història política del PSOE. Durant els anys 2004 a 2011 la cooperació

espanyola va evolucionar com mai abans ho havia fet, es van millorar i van generar

noves eines de planificació i avaluació, dotant d'un contingut científic tècnic que el sector

demanava des de feia anys. Igualment, les partides pressupostàries per a AOD es van

anar incrementant gradualment, de tal forma que el govern del PSOE va ser el que

major compromís amb la cooperació ha tingut quan va arribar a destinar una xifra

pròxima a la 0,5 del PIB.

Mentre el Govern d’·∙Espanya, durant els mandats socialistes, evolucionava cap

a una major implicació amb la cooperació, l'Ajuntament de València ho feia en sentit

contrari, amb unes eines de planificació totalment obsoletes, des de l’inici, unes partides

pressupostàries que sempre va ubicar a València entre les capitals de província que

menys destinava a la cooperació de tot Espanya i amb una tendència clientelar en

l'assignació de les ajudes que impedia l'eficàcia de les ajudes concedides. Tot açò sense

comptar amb la participació de les ONGD del sector a qui no se'ls donava oportunitat

de participació.

Junt amb aquest desmantellament de la cooperació descentralitzada, patim a

més la reforma de l'administració local que impedeix als ajuntaments fer cooperació

       

 26  

internacional, cosa que rebutgem absolutament i que derogarem com més prompte

millor a partir de les pròximes eleccions generals.

Davant d'aquesta situació els socialistes de la ciutat de València proposem

diferents mesures per a reactivar la cooperació internacional per al desenvolupament:

- PROPOSTES

1. Restabliment de les convocatòries. Quan siga possible legalment

restablirem les convocatòries públiques a projectes de cooperació

internacional per al desenvolupament , amb un compromís pressupostari

clar, inclòs en el pla director i amb el compromís d'un increment pautat en

els pressupostos tendents al 0,7% del pressupost municipal.

2. Potenciació de les accions de sensibilització i educació per al

desenvolupament . Una ciutadania ben informada ha de conéixer les

situacions de desigualtat, pobresa i desprotecció que pateixen milers de

persones en tot el món i entendre que els drets humans han de ser un

compromís de tota la societat i els seus governs.

3. Creació del Consell Municipal de Cooperació. Els socialistes, homes i dones,

creiem que aquests fòrums de participació són fonamentals per a la millora

en la qualitat de la cooperació internacional. El Consell municipal tindrà

com principals funcions l’elaboració dels plans directors de la cooperació

que faça l'Ajuntament de València i l'anàlisi de l’avaluació.

4. Creació d'una Regidoria de Cooperació Internacional per al

Desenvolupament . La creació d'aquesta regidoria eleva el rang

administratiu i la importància que volem donar-li a aquesta àrea i és un

element fonamental per a elevar la seua eficàcia i visibilització.

5. Elaboració d'un nou pla director de la cooperació de la ciutat de València.

Superarem el marc actual del Pla Nord-Sud, per a redactar conjuntament

amb els agents de la cooperació una norma global de planificació de la

cooperació internacional per al desenvolupament . Aquest pla estarà

aprovat pel Consell Municipal de Cooperació i pel Ple de l'Ajuntament de

València. Els plans anuals que despleguen aquest pla plurianual seguiran

       

  27  

el mateix procés d'aprovació.

6. Exportació de model de govern i gestió. Encara que en l'actualitat som

molt crítics amb els nostres sistema de govern i gestió, la veritat és que el

nostre model de govern i serveis públics poden ser un bon exemple per a

aquells països en què haja que incidir en el seu enfortiment democràtic.

Així, establirem línies de cooperació, conjuntament amb les ONGD. Però

aquesta relació no la basarem en una sola direcció, volem i creiem que és

necessària que siga bidireccional, de tal forma que podem conéixer altres

experiències de govern i gestió que ens ajude a millorar.

7. Promourem el comerç just i el consum responsable. Amb campanyes de

sensibilització i sent l'Ajuntament de València una referència obligada per

a tota la ciutat en aquests àmbits.

       

 28  

       

  29  

//1. ECONOMIA

Els socialistes valencians, hòmens i dones, som conscients de l'actual situació

econòmica i social de la nostra ciutat. Volem que València siga una ciutat pròspera,

moderna, avançada i emprenedora, amb els recursos necessaris per a enfrontar-nos al

moment econòmic i aconseguir millorar la situació actual per a tots els valencians.

Els socialistes creiem que la ciutat ha de prioritzar els seus esforços en la millora

d’accés al món del treball dels seus ciutadans, que garantisca una millor qualitat de vida

sostenible, i en cap cas l'Ajuntament ha de mantindre's com un simple objecte passiu

davant de la desproporcionada destrucció de llocs de treball que hi ha hagut en els

últims anys en la nostra ciutat i que ha afectat sobretot a col·∙lectius com els jóvens, les

dones o les persones majors de 45 anys.

Els socialistes de la ciutat de València ens comprometem a renegociar l'immens

deute que ens deixa l'actual Govern Popular després de la seua molt deficient gestió a

fi de reduir l'enorme càrrega dels pagaments anuals que asfixien els pressupostos

municipals i redueix severament el seu marge de maniobra.

D'aquesta manera amb els recursos alliberats del pagament del deute, els

socialistes ens comprometem a elevar els nivells d'inversió del nostre Ajuntament que

permeten, no sols millorar les infraestructures i els serveis municipals que milloren la

qualitat de vida dels valencians, sinó també generar llocs de treball a curt termini.

València necessita una estratègia turística clara que definisca quin turisme és

necessari incentivar i en quins sectors s’ha d'especialitzar a l'hora d'oferir els diferents

productes als turistes que ens visiten. La política turística de València no pot seguir

ancorada en una imatge fictícia basada en les xifres i en els grans esdeveniments, ja

que només serveixen per a col·∙locar a la ciutat en el mapa durant un temps efímer i

crear una falsa imatge de ciutat. El turisme ha de ser un factor clau a tindre en compte

en el desenvolupament econòmic de la ciutat, i ha de fer-se sota el paraigua d'un gran

acord social que establisca els pilars bàsics que servisquen per a dissenyar una

estratègia consensuada amb el sector turístic i un marc de col·∙laboració pública i

privada sota el prisma de la transparència econòmica.

       

 30  

Per a incrementar el desenvolupament econòmic de la ciutat els socialistes

apostem per una ciutat intel·∙ligent dins dels paràmetres més amplis de la definició

moderna de Smart Cities. Una ciutat sostenible on es prioritze la qualitat de vida dels

seus ciutadans. Una ciutat desitjable de visitar, no sols pel sol i platja, sinó també per la

cultura i les tradicions. Una ciutat innovadora on es puga emprendre i crear negocis per

a un mercat globalitzat.

CIUTAT INTEL·LIGENT. Els socialistes, hòmens i dones, volem apostar per

la innovació al servei de la ciutadania, però no sols per a dotar-los d'uns pocs serveis

d'administració electrònica, per si sols insuficients, sinó a més volem apostar perquè la

ciutadania, els emprenedors i les emprenedores i les empreses posseïsquen eines per a

créixer mitjançant la innovació i puguen competir en un mercat global que els permeta

generar riquesa en el nostre territori.

Els socialistes som conscients que posar València en primera línia de la

innovació mundial no és una tasca que puga abordar únicament i exclusivament

l'administració municipal. No obstant això, estem convençuts que un ajuntament ha de ser

el catalitzador de totes les sinèrgies de diferents administracions, autonòmica,

universitària, de l'estat i de la Unió Europea que, amb altres agents socials i econòmics,

patronals, sindicats i associacions i col·∙legis professionals, poden desplegar tota la

potencia innovadora de la nostra societat.

Els socialistes no podem deixar passar l'oportunitat que l'enorme potencial

científic i tecnològic de la nostra ciutat es veja reflectit en tota la seua magnitud en

l'estratègia RIS3 (Research and Innovation Smart Specialisation Strategy) de

l'Horitzó2020. El projecte presentat pel PP ha sigut fortament criticat per la Comissió

Europea, per la qual cosa s'ha desperdiciat una ocasió única d'aconseguir finançament

per als projectes estratègics regionals. Ara, els socialistes aspirem a liderar la sol·∙licitud

del nou projecte.

El nostre objectiu és que aquestes propostes aconseguisquen l'impuls, la creació

i el suport al teixit industrial innovador i d'alt valor afegit en l'àrea metropolitana de

       

  31  

València. Per a això, una de les nostres primeres mesures serà reenfocar l'actual

fundació INNDEA perquè contribuïsca de forma decisiva en l'elaboració d'un Pla

Estratègic per a la Innovació a València amb els agents socials i econòmics que siga

protagonista en el nou projecte RIS3 i en altres projectes de futur a nivell regional,

estatal i europeu. El seguiment del pla estratègic haurà d'incloure paràmetres objectius i

indicadors de compliment que permeten conéixer els graus d'abast del pla.

PROMOCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA. La prosperitat i el treball,

així com la qualitat d'aquest, depenen de l'activitat econòmica i de la intenció política

de qui governa. En conseqüència, la preocupació bàsica dels socialistes, crear llocs de

treball, ha de combinar mesures directes però també indirectes del foment de l'activitat

econòmica.

També l'administració local pot fomentar l'activitat econòmica en la nostra

ciutat amb bona regulació, polítiques actives d'atracció d'inversions, creació d'empreses i

consolidació del comerç de proximitat especialitzat, impuls de la innovació i bon

aprofitament de les seues fortaleses i potencialitats econòmiques.

- PROPOSTES

1. Posar el focus en activitats, indústries i activitats comercials concretes,

basades en la nostra fortalesa com a ciutat i capaços de nuclear un clúster,

per a estar en el mapa d'algunes especialitats específiques:

a. Promoció del turisme de qualitat, diferenciant turisme d'oci i el turisme

de negoci.

b. Activitats logístiques, aprofitant la nostra situació geogràfica com a port

idoni de destinació de la Mediterrània oriental.

2. Economia del coneixement basada en activitats avançades com la

biomecànica o la biomedicina entre altres on ja hi ha organismes,

institucions i coneixement de prestigi.

       

 32  

3. Promoure i finançar institucions clau com a motors econòmics: universitats,

centres d'I+D+i, entre altres.

4. Accelerar, mitjançant polítiques actives, el desenvolupament de negocis en

la ciutat, millorant l'accés al capital, proporcionant negoci i formació

especialitzada per als empresaris, sobretot pimes i startups.

5. Facilitar la connexió de les empreses de la ciutat amb les xarxes de

subministrament de recursos productius, de distribució i de coneixement.

6. Afrontar el problema energètic no sols com un problema ambiental, sinó

com un problema econòmic de primera magnitud i que ha de contribuir a

la nostra competitivitat comparativa.

7. Institucionalitzar degudament el foment de la innovació en les empreses de

la ciutat.

8. Fomentar i liderar una estratègia econòmica metropolitana, situant i

promovent les indústries en els polígons metropolitans i els serveis i

l'economia del coneixement en la ciutat.

EL COMERÇ QUE VOLEM. València ha de tindre un sector comercial

basat en una combinació equilibrada entre els distints tipus de comerç i construït de la

mà de les opinions i les propostes dels agents comercials i del sector del consum.

Amb la finalitat d’aconseguir aquest equilibri hem de Donar suport al sector

que és més vulnerable en les condicions de suposat mercat lliure i desregulador que la

ideologia de la dreta econòmica i política pretén imposar.

Hem de lluitar per un sector humanitzat que tinga en compte les necessitats dels

usuaris però també les dels treballadors i les treballadores, i que siga capaç

d'assegurar unes bones condicions de treball, però també de vida, conciliant vida

personal, familiar i laboral.

Hem de protegir el nostre xicotet i mitjà comerç tradicional i urbà com a part

del que som, com a part de la nostra cultura i com un valor afegit a la nostra oferta

       

  33  

turística, i mirar d’implantar estàndards de qualitat com a forma de guanyar

competitivitat i poder d'atracció per a aquells que ens visiten.

S'ha de propiciar des de l'administració local una cultura de respecte al

consumidor apostant per la formació de tota la societat en matèria de drets, qualitat en

el consum i exigència davant del comerç i davant de l'administració que ha de vetlar

per la qualitat en l'intercanvi comercial.

- PROPOSTES

1. Tornar a regularitzar els horaris comercials en el marc d'un acord global

amb el sector, reunint l’Observatori del Comerç de València.

2. Farem una moratòria en la concessió de llicències per a la implantació de

nous grans centres comercials fins que es puga aprovar un PATSECOVA,

consensuat amb el sector, que marque les directrius futures d'aquest tipus

de comerços.

3. Modificarem les taxes fiscals municipals perquè s'afavorisca la transmissió

del negoci de pares a fills.

4. Establirem una finestreta única d'assessorament, denúncies i tràmits que

facilite la relació dels comerciants amb l'administració.

5. La política municipal de comerços s'elaborarà comptant amb l'opinió i

direcció dels propis comerciants a través d'instruments de participació com

els consells locals de comerç.

6. Impulsarem la creació de nous negocis en àrees de nova creació que

actualment es troben desabastides d'oferta comercial.

7. Millorarem la xarxa de mercats municipals i n’adaptarem els horaris a la

nova organització de la vida familiar.

8. Ajudarem a fer que els comerços siguen competitius i viables en els nous

temps impartint cursos de gestió i suport al comerç pròxim.

9. Potenciarem la realització d'activitats socioculturals puntuals en els nostres

barris que convertisquen els carrers en zones comercials, evitant així els

       

 34  

desplaçaments a centres comercials fora de la nostra ciutat i convertir totes

les zones de València en centres de comerç.

UNA NOVA VISIÓ TURÍSTICA. València és una ciutat mediterrània que

ha d'explotar tot el seu potencial turístic, potenciant distints i diversos productes turístics

agrupats sota la tipologia de turisme urbà, turisme cultural, turisme de sol i platja,

turisme de congressos i fires, turisme gastronòmic, turisme de creuers i turisme per les

nostres tradicions i patrimoni.

No obstant això, inclús tenint en compte totes aquestes tipologies, aquestes ens

han de servir per a generar un producte unitari, una marca que ens servisca per a

posicionar en el panorama nacional i internacional la nostra ciutat.

Ens comprometem a vincular turisme al model de ciutat que volem, no podem

construir una oferta turística sòlida a llarg termini en una ciutat sense estratègia definida

per als que viuen en ella, mantindre la dicotomia entre la ciutat per a visitar i la ciutat

per a viure és insostenible. Construint les bases d'una ciutat amable per als que hi viuen,

construirem els fonaments sòlids d'una ciutat amable per als qui la visiten.

- PROPOSTES

1. Crearem una finestreta única, on es dispose de tota la informació

necessària per a celebrar esdeveniments en qualsevol espai de la ciutat i

també per a inversors turístics, àgil, dinàmica i executiva per a evitar la

pèrdua d'inversions que s'estan produint.

2. Donarem suport als xicotets esdeveniments que en quantitat de

pernoctacions són molt superiors als grans esdeveniments i, a més, generen

derrames directes en els allotjaments de la ciutat on se celebren.

3. Farem grups de treball actius formats per representants de Turisme

València i dels sectors rellevants del turisme on es repassen i valoren

accions passades i futures per a poder prendre les decisions òptimes.

       

  35  

4. Millorarem la senyalització turística, amb una homogenització i un

manteniment d'acord amb la demanda existent. Farem una campanya

d'unificació d'imatge i senyalització urbana. Ordenació d'icones i ubicació

adequada de senyals geogràfics, monumentals i paisatgístics.

5. Abordarem plans integrals de formació per als subsectors vinculats

directament o indirectament al sector turístic, com ara policia local, taxi,

comerç, transport amb bus i restaurants.

6. Planificarem accions de promoció i programació d'esdeveniments esportius,

musicals, de negocis, amb l'objectiu de desestacionalitzar la demanda i

diversificar l'oferta d'estada en la ciutat al llarg de l'any, amb propostes

atractives per a tot tipus de turistes i en totes les èpoques de l'any, no sols

vinculades als mesos estivals i al turisme de sol i platja.

7. Ampliarem els mercats de clients, especialitzant-ne l'oferta, amb un bon

posicionament en els buscadors i xarxes amb ofertes diverses i atractives

dirigides a famílies, gent major, parelles, grups jóvens, creueristes,

col·∙lectius de viatgers temàtics…

8. Definirem la marca València en relació al posicionament turístic que es

vulga liderar, basat en avantatges competitius.

9. El valor distintiu, diferenciador que imprimeix l'elecció de València com a

Ciutat de la Música, la converteix en focus d'atracció d'oportunitats de

negoci; culturals locals, nacionals i internacionals. Amb la possibilitat de

programar actuacions, trobades, fòrums, fires, certàmens i esdeveniments

per a una extensa varietat de gustos, aficions i negocis al llarg de l'any.

10. Abordarem la recuperació del Cabanyal, també com una oportunitat per

a reactivar l'oferta turística de la ciutat.

11. Reordenarem els espais de la Marina que durant anys ha sigut la mostra

d'un fracàs del format dels grans esdeveniments, per a convertir-la en una

font d'oportunitats.

12. Elaborarem un codi ètic, de conducta i compromís de turisme sostenible.

13. Abordarem campanyes de conscienciació i sensibilització finançada per

organitzacions privades i l'administració per a involucrar, implicar,

       

 36  

entusiasmar i il·∙lusionar els ciutadans en la complicitat de vincular-se amb el

projecte de construir ciutat per a gaudir-la els qui hi viuen i els qui són

benvinguts. Una ciutat per a passejar, escoltar música, circular amb bici,

navegar, prendre el sol. Una ciutat per a ensenyar. Ciutadans que es

converteixen en guies turístics amb l'orgull de representar un enclavament

privilegiat on dialoguen la història, el respecte per les tradicions, els

paisatges naturals únics amb la modernitat, la tecnologia, la innovació i el

disseny.

14. Donarem suport a l'ampliació de la xarxa de Tourist Info, facilitant que

les empreses puguen incorporar-hi el seu material promocional.

15. Coordinarem la utilització de totes les plataformes i recursos possibles

per a la promoció de la destinació (oficines de turisme en l'exterior, espai

compartit en fires, accions conjuntes amb el sector del comerç) per a reduir

costos al màxim sense perdre efectivitat.

16. Incorporarem al concepte turístic el màxim nombre de recursos culturals i

fer visibles els col·∙lectius que puguen representar-los: música, galeries d'art,

circuits literaris o el teatre.

17. Augmentarem les actuacions de conservació, promoció i dinamització de

l'ús del patrimoni, hui del tot insuficients i que posen en perill

d'irrecuperabilidad recursos únics hui desvalorats.

18. Coordinarem amb altres administracions una anàlisi d'infraestructures de

transport: aeroport, port i ferrocarril, que milloren l'accessibilitat a la ciutat

per a tot tipus de mercats objectius, segons la via d'entrada, reclamant i

reivindicant de forma ferma i constant les inversions necessàries quan siga

necessari.

19. Analitzarem les infraestructures disponibles per a ús sectorial: espais per

a reunions, congressos, esdeveniments i formació tant de titularitat

municipal com de la Generalitat, dotant-les de contingut i donant usos nous,

quan siga necessari, per a evitar la infrautilització.

       

  37  

//2. POLÍTIQUES ACTIVES D'OCUPACIÓ I

DE REACTIVACIÓ DEL MERCAT DE TREBALL

TREBALL. La preocupació dels socialistes, hòmnes i dones, per la situació de

la falta de treball a la ciutat de València és màxima. Ens enfrontem a una situació en

què acaba l'any 2014 amb 85.600 persones desempleades, 5.100 més que quan va

començar el mandat del PP. Una ciutat estigmatitzada per una desocupació de llarga

duració que s'ha enquistat: 44.900 persones que des de fa dos anys o més busquen

treball, més del 50 % del total. On la desocupació en la franja que hi ha entre els 30 i

els 54 anys està en el 62,0 %, on les dones pateixen una taxa de desocupació del

30%, i els jóvens es veuen obligats a emigrar per falta d'expectatives a l'hora de

trobar un treball digne que els permeta créixer i promocionar.

En definitiva, un panorama desolador al qual els socialistes de València estan

disposats a posar fi, des del coneixement de la situació, l'anàlisi i la posada en marxa

de polítiques actives de creació de llocs de treball que resolga aquesta situació des

d'una perspectiva realista a través de solucions raonables i raonades, comptant amb

l'opinió i col·∙laboració dels agents socials de la ciutat i d'altres sectors participants en la

dinamització de l'economia que permeten des del consens solucionar el problema de la

desocupació.

La política econòmica de l'ajuntament estarà al servei de les polítiques actives

de creació de llocs de treball i de reactivació del mercat de treball en l'àmbit municipal,

polítiques, ben dissenyades i ben practicades, de lluita contra la desocupació,

complementaran, fins on siga possible, les carències de les administracions de nivell

superior: Generalitat, Estat i Unió Europea, hui poc actives i encara menys encertades en

aquesta matèria. Els socialistes proposem polítiques i eines com les següents. Estudiarem i

quantificarem les unitats familiars amb càrregues, per a establir les accions que

permeten donar treball per com a mínim sis mesos a un dels seus membres, de tal

       

 38  

manera que escalonadament puguen accedir a aquesta proposta la totalitat dels

afectats per aquesta situació.

Som conscients que hi ha col·∙lectius sobre els quals és necessari actuar, per la

qual cosa hem de prioritzar en programes de generació d'ocupació per a població en

risc d'exclusió social i víctimes de violència de gènere. Per a això serà necessari

fomentar la col·∙laboració activa entre ocupació i serveis socials a través de projectes

concrets.

Les subvencions que es concedisquen a fundacions, associacions etc., que no

tinguen com a finalitat accions de primera necessitat per als ciutadans de València,

hauran de desplegar transversalment accions de foment de l'ocupació o augment de

l'ocupabilitat.

CENTRE D'ANÀLISI DE LA SITUACIÓ LABORAL. Els socialistes,

hòmens i dones, proposem un centre d'anàlisi retrospectiva i prospectiva sobre la situació

laboral de la ciutat de València per a oferir i dissenyar eines encaminades a augmentar

el nivell d'ocupabilitat dels ciutadans i les ciutadanes de València.

En aquest context, per a posar en marxa solucions, és necessari partir d'un bon

diagnòstic de la situació de la desocupació en la ciutat, per això plantegem la creació

d'un observatori del mercat de treball de València on tinguen cabuda els agents socials

(sindicats i associacions empresarials), l'administració (SERVEF...) i altres actors que s’hi

aniran sumant.

Concebem aquest observatori com un instrument per a l'estudi i l’anàlisi de

dades en matèria d'ocupació, al servei de les polítiques d'ocupació i formació que

s'establisquen des de l'ajuntament de la ciutat de València. Dades que demanarem

fonamentalment de l'Oficina Estadística de l'Ajuntament de València, de l'Institut

Valencià d'Estadística i de l'INE, com a principals fonts d'informació però no les úniques.

       

  39  

En l'àmbit de l'observatori es poden estudiar les necessitats del mercat laboral i

analitzar com fluctua la demanda de perfils professionals tradicionals i de noves

professions o sectors emergents.

Els objectius fonamentals d'aquest observatori seran, entre altres:

1. Analitzar la informació sobre les variables més rellevants en matèria

d'ocupació, que incideixen en la ciutat de València.

2. L’anàlisi de perfils soci laborals de les persones desocupades en la ciutat.

3. Estudiar el mercat de treball de la ciutat de València.

4. L’avaluació de les polítiques laborals implementades.

5. Donar orientació als diferents sectors, per a prendre millor decisions en la

dinamització del mercat de treball.

6. Proporcionar als actors en el mercat de treball, informació i elements per a

la presa de decisions.

7. Ser guia en la presa de decisions sobre ocupació que l'Ajuntament duga a

terme.

Aquest observatori publicarà trimestralment informes sobre l'evolució de la

situació de l'ocupació, de l’estructura i de la situació del mercat de treball a la ciutat de

València. Es reunirà amb tots els membres que conformen el consell per a la discussió i

l’anàlisi de l'informe trimestral.

Els estudis, les anàlisia i les guies que es duguen a terme seran publicades i

accessibles a tota la ciutadania.

En definitiva, l'Observatori d'Ocupació de l'Ajuntament de València, serà un

instrument que permeta prendre les millors decisions en polítiques d'ocupació, per part

dels responsables de l'ajuntament de la nostra ciutat.

       

 40  

PLA DE NOVA OPORTUNITAT. La prioritat d'aquest pla és la inclusió

laboral de les persones desempleades o en situació de precarietat laboral, i fer-ho

segons les seues capacitats. Els socialistes volem combatre aquells dogmes que exclouen

col·∙lectius sencers del mercat laboral i per a això proposem un pla amb un doble

vessant, desempleats jóvens i majors de 45 anys.

El Centre Municipal d'Orientació, Formació i Promoció de l'Ocupació denominat

València Emplea es concep com un instrument per a la promoció de l'ocupació i una eina

per a la formació i ocupabilitat de les persones que, havent-se quedat sense treball, a

través d'aquesta entitat puguen accedir al mercat de treball en la millor disposició

d'ocupabilitat.

Aquesta entitat es recolzarà en l'Observatori del Mercat de Treball que

proporcionarà dades pel que fa a l'estructura de la demanda d'ocupació, a l'evolució i

als nínxols d'ocupació que es vagen detectant.

L'ocupació no sols es genera des de les empreses. El públic té un gran paper

que jugar per a crear les condicions que facen que es posen en marxa nous projectes

laborals i noves infraestructures generadores de llocs de treball. Els llocs de treball no es

creen amb fórmules màgiques, sinó amb dedicació, apostes, il·∙lusió, recursos i condicions

favorables a la seua posada en marxa.

Tres són les àrees fonamentals que la sustenten i sobre les tres incidirem:

formació, empresa i emprenedoria.

PLA JOVE D'INSERCIÓ LABORAL. Es tracta d'un pla que incidisca en

un element fonamental, tal com reconeixen diversos estudis del mercat laboral, els

primers treballs. Aquestes primeres experiències en la vida laboral són determinants per

a la consecució de llocs de treball de qualitat en el futur, és per això que no podem

permetre —perquè és injust de manera individual i insostenible, col·∙lectivament— que no

hi haja aquestes experiències o que la vida laboral de jóvens que tenien treball abans

       

  41  

de la crisi econòmica es paralitze des de llavors. Aquest pla arreplegarà les següents

línies clau d'actuació:

1. Ajuda a la millora de les competències laborals dels jóvens sense treball

de la ciutat. En dues línies: una primera, orientada a aquells jóvens de

baixa capacitació acadèmica i professional, als qui s’ha d'oferir un

itinerari de formació garantit que millore la seua ocupabilitat i una segona,

que incidisca en aquells jóvens que, tot i tindre capacitació acadèmica

estiguen en situació prolongada de desocupació i puguen veure's

beneficiats de formació que readapte les seues competències al mercat

laboral.

2. Millora de la informació i accés a l'oferta i la demanda d'ocupació.

3. Programa d'inserció laboral específic per a treballadors amb discapacitat.

4. Els programes de formació i ocupació actuals, orientats com a beques

públiques on els jóvens es formen després de la seua formació són eines

segons el nostre parer insuficients, ja que no categoritzen l'ocupació com el

que és. Els socialistes, hòmens i dones, generarem programes públics i de

col·∙laboració publicoprivada d'accés a l'ocupació i no a una beca de

formació.

PLA D'OCUPACIÓ GARANTIA +45 ANYS. És fonamental oferir una

solució present a aquells aturats de llarga duració que sent majors de 45 anys tenen

especials dificultats per a reincorporar-se al mercat laboral, la nostra ciutat no pot

deixar al marge una part important dels habitants que formen part activa de la ciutat i

que, sobretot, hem de tractar com a subjecte de drets a qui tenim l'obligació d'oferir

solucions.

Una ciutat no pot assumir com a inevitable una borsa permanent de

desempleats, que amb el fenomen de la histèresi descompensen el teixit laboral al

mateix temps que van perdent progressivament possibilitats d'inserció laboral davant de

la passivitat de les administracions públiques.

       

 42  

- PROPOSTES

1. Farem programes específics de noves capacitacions per a aquest col·∙lectiu

de desempleats amb l'objectiu de millorar-ne l’ocupabilitat.

2. Assignarem una puntuació especial en la contractació pública de

l'ajuntament a aquelles ofertes que incloguen la contractació de

desempleats amb aquestes característiques.

3. Crearem un pla de treball públic que promoga la contractació directa

d'aquest col·∙lectiu amb l'objectiu d'evitar situacions d'exclusió laboral.

Aprofitarem les sinergies que els plans de rehabilitació que promourà

l'ajuntament socialista produïsquen en aquest aspecte.

Quant a l'àrea de formació d'aquest pla, les línies d'actuació seran les següents:

1. La formació ha constituït una aportació substancial a la consecució dels

objectius de l'estratègia de Lisboa per al creixement i l'ocupació, per la

qual cosa ha de continuar ocupant un lloc destacat en l'estratègia general

del municipalisme socialista.

2. Des de l'àrea de Formació del Pla de Nova Oportunitat potenciarem la

formació que tindrà un doble objectiu: La formació professional específica i

la formació complementària que va reforçar les destreses adquirides.

3. En la formació específica es va a adquirir les destreses, les coneixements i

els hàbits bàsics de l'especialitat, preparant el ciutadà per al

desevolupament de l'activitat professional; així com fomentar i consolidar

la motivació i les actituds adequades per a l'exercici laboral, desenvolupar

i consolidar l'autonomia i la maduresa personal mitjançant l'adquisició

d'hàbits que ajuden el ciutadà a participar en l'activitat laboral i social.

Posarem en marxes les escoles taller dels oficis per als jóvens valencians.

Una fórmula mixta de formació i ocupació en combinació amb les TIC.

4. En la formació complementària anem a complementar i afavorir els

aprenentatges professionals, millorar el nivell educatiu i cultural dels

ciutadans i potenciar el seu desenvolupament humà; així com fomentar

       

  43  

l'adquisició i assimilació de les tècniques instrumentals bàsiques i

alfabetització informàtica a través de les TIC, facilitar l'accés als diferents

nivells sistema educatiu i preparar d'acord amb els itineraris dels certificats

de professionalitat.

5. En l'àrea de formació i a través de convenis amb les conselleries

corresponents es posaran en marxa els PAAC (Procediment d'Avaluació i

Acreditació de Competència) de determinades qualificacions.

PLA DE SUPORT A LES EMPRESES. Les empreses encara que formen

part del sector privat no poden veure en l'ajuntament un element desconnectat de la

seua realitat, el suport al teixit empresarial per part de l'ajuntament serà constant i en

benefici del conjunt de la ciutat, no dels interessos associats a particulars, per això

aquest pla tindrà entre altres objectius:

1. Oferir formació contínua a treballadors i treballadores en actiu i

desempleats recents.

2. Ajudar a la consolidació de l'ocupació a treballadors i treballadores en

situació d'inestabilitat laboral.

3. Potenciar l'interés per les noves tecnologies de les pimes i facilitar-ne

l'accés.

4. Facilitar l'accés a recursos financers externs, possibilitats de negocis, fires

mostraris, etc.

5. Potenciar l’associacionisme empresarial local.

6. Potenciar la innovació en les empreses locals.

       

 44  

//3. INNOVACIÓ, SOSTENIBILITAT I ECONOMIA SOCIAL

ECONOMIA SOSTENIBLE. El concepte de sostenibilitat, encara que sovint

tergiversat i utilitzat de forma equívoca, consisteix en l'existència de condicions

bàsicament econòmiques, socials i mediambientals, tot i que també polítiques, que

determinen el funcionament harmònic al llarg del temps d'un territori o una societat. O,

dit d'una altra manera, és una actitud global cap a l'entorn que permeta la satisfacció

de les necessitats de l'actual generació sense sacrificar les necessitats de les generacions

següents. És, per tant, una forma d'acció equilibrada dels factors productius i les

exigències mediambientals.

Específicament, el desenvolupament econòmic sostenible planteja exigències

poc agradables per als partidaris de negocis ràpids i escassos escrúpols. Els

sostenibilitat econòmica i el pelotazo no combinen bé. Però per a un govern municipal

progressista és una exigència ineludible, i no sols en la teoria.

- PROPOSTES

1. Incorporar la dimensió social a les polítiques de desenvolupament

econòmic amb elements com ara l'equitat intrageneracional,

intergeneracional i interterritorial, la solidaritat i la qualitat de vida.

2. Incorporar els costos mediambientals als càlculs de rendibilitat de

qualsevol iniciativa de desenvolupament: contaminació de l'aire, del

sòl i de l'aigua, l'esgotament dels recursos naturals, la pèrdua de

diversitat biològica, la desforestació, l'esgotament d'aqüífers, el

congestionamiento urbà, etc.

3. Incorporar la cultura de la productivitat que incloga el rendiment

ecològic, és a dir, utilitzar menys recursos naturals per a obtindre el

mateix nivell de producció i valor.

       

  45  

4. Aprofitar la nostra posició geogràfica privilegiada i el nostre

caràcter emprenedor per a explorar de forma ferma i decidida

totes les possibilitats de l'economia basada en el creixement blau.

5. Dissenyar el desenvolupament econòmic de València de manera que,

en els seus projectes i iniciatives, complisquen un conjunt de requisits:

no comprometre més recursos naturals que els estrictament necessaris,

assegurar que aporten avantatges econòmics reals, i no sols

polítiques o propagandístiques A la ciutat i els seus habitants,

incloure com a criteri de selecció la capacitat de generació de

treball, immediat o potencial, millorar realment la competitivitat de

València, adoptar en el desenvolupament del projecte les

tecnologies que, sent econòmicament viables, siguen menys agressives

amb l'entorn.

ECONOMIA SOCIAL. Els socialistes, hòmens i dones, creiem que la

incorporació de paràmetres ètics en l'economia no és una idea difusa, sinó una necessitat

per a millorar la competitivitat i que revertisca en la societat. Hi ha una àmplia

demanda social, i és una via clara per a impulsar l'activitat econòmica des d'una

perspectiva diferent de la tradicional, basada en criteris purament capitalistes. L'ètica,

així com altres principis vinculats a la persona i a l'entorn, com a millora de la

competitivitat, estan arreplegats en la normativa reguladora de l'economia social i de

les entitats que la integren.

Els socialistes, hòmens i dones, creiem que ha de ser aplicada i promoguda pels

poders públics en l'àmbit de les seues competències, utilitzant per a això el que disposa

la pròpia Llei d'Economia Social, és a dir, han de remoure obstacles que impedisquen

l'inici i exercici de l'activitat econòmica per entitats de l'economia social, facilitar les

iniciatives, promoure els principis i valors de l'economia social, promocionar la formació i

readaptació professional en aquest tipus d'entitats, facilitar l'accés als processos

d'innovació tecnològica i organitzativa als emprenedors d'economia social, involucrar els

agents de l'economia social en polítiques actives d'ocupació, especialment en favor dels

sectors més afectats per la desocupació, dependència i integració social.

       

 46  

Des de l'Ajuntament de València, els socialistes i les socialistes impulsarem les

diferents activitats d'economia social (cooperatives, societats anònimes laborals, societats

limitades laborals, empreses d'inserció, etc.), mitjançant mesures com l'obertura a les

mateixes de la contractació municipal d'obres i serveis, l'establiment de concerts per a la

difusió de les seues activitats, la creació d'una Taula Valenciana de l'Economia Social.

Creiem en la promoció, el desenvolupament i la divulgació dels valors i fórmules de

l'economia social, així com el foment i la creació d'empreses dins d'aquest model

econòmic.

Per a això, desenvoluparem iniciatives locals que tenen com a fi fomentar la

cultura emprenedora i l'activitat empresarial en l'àmbit de l'economia social i en les

quals participaran empreses i entitats pertanyents a aquest sector i, en alguns casos,

altres organismes institucionals, com ara la Conselleria d'Educació, a través de plans de

formació en els centres escolars

La interlocució pública i la participació en fòrums i plataformes amb presència

dels agents socioeconòmics, és —sens dubte— la gran assignatura pendent del

moviment cooperatiu i de la resta d'entitats de l'Economia Social, que porten anys

reclamant estar representats en tots els organismes creats per les diferents

administracions públiques on estan la resta d'agents socioeconòmics. Per tot açò, i

perquè la veu de l'economia social se senta a través dels seus representants legítims,

proposem que aquests participen junt amb la resta d'agents socials, amb rang de

participants i no sols de col·∙laboradors, directament en els processos d'interlocució

econòmica i social que mantinga l'Ajuntament de València.

Per la seua mateixa naturalesa jurídica, pels seus valors, per la seua àmplia

xarxa territorial, i pel seu compromís amb la qualitat de vida dels valencians, el

cooperativisme i la resta d'entitats de l'economia social constitueix un model idoni per a

col·∙laborar amb els poders públics en la prestació de serveis als ciutadans. Des de

l'Ajuntament es reorganitzarà la contractació amb el sector privat i es promocionarà

l'accés a les licitacions de serveis públics utilitzant per a això la clàusula de discriminació

positiva en favor de les entitats de l'economia social en els supòsits d'empat. De la

mateixa manera, es fomentarà l'ús de les clàusules socials en la contractació amb el

sector privat, de manera que permeten la inclusió laboral d'aquells sectors amb major

       

  47  

risc. Igualment, des de l'Ajuntament es promourà, en l'àmbit de les seues competències la

creació de cooperatives.

L'Ajuntament ha de promoure i fomentar l'etiqueta «Empresa Socialment

Responsable». Aquesta etiqueta es quantificarà com un valor en les licitacions públiques

de l'Ajuntament. Es proposarà negociar amb les entitats bancàries condicions favorables

per a aquelles empreses que adquirisquen aquesta condició. Un exemple seria un punt

menys del tipus d'interés del finançament.

L'Ajuntament de València potenciarà la fórmula d'autoocupació col·∙lectiu,

prioritzant el cooperativisme com a model d'èxit empresarial, que genera ocupació

estable i de qualitat, promocionant les bones pràctiques cooperatives en matèria

d'ocupació, en tots els programes públics d'ocupació, així com fomentar el model

cooperatiu i d'economia social per a la reconversió d'empreses mercantils en crisi, sense

relleu generacional o abocades al tancament per diferents motius.

L'Ajuntament de València valorarà la capacitat i oportunitat de l'economia

social en el foment de la igualtat entre hòmens i dones, en la superació de situacions de

dependència o discriminació per raó de gènere i en el reforç de l'autoafirmació i

autoestima en els processos d'integració laboral i social de les víctimes de

maltractaments i d'altres col·∙lectius en risc d'exclusió social. Amb este fi, incorporarà

mòduls específics, divulgatius i formatius, sobre possibilitats de l'autoocupació

cooperativa en els diferents programes d'acompanyament i incentius a l'ocupació

femenina, de manera que es promoga la incorporació laboral de la dona a través

d'aquesta fórmula. De la mateixa manera, desenvoluparà plans específics que

promoguen la incorporació de la gent més jove i prestarà especial atenció a la

integració laboral de col·∙lectius desfavorits pel mercat de treball convencional.

L'Ajuntament de València actuarà per a corregir l'important grau de

desconeixement de les autèntiques característiques i potencialitats del model de

l'economia social, reforçant i ampliant la labor de divulgació per a conformar una

percepció de l'economia social com a element de desenvolupament i de progrés social.

Les xifres positives del cooperativisme valencià en un context de crisi en els últims anys

reforcen aquesta actuació.

       

 48  

Des de l'ajuntament també donarem suport a aquelles iniciatives de caràcter

civil, bé a través de fundacions o associacions, que lluiten contra la pobresa i l'exclusió

social. Iniciatives que donen suport a persones que estiguen en situació de risc d'exclusió

social. Unes iniciatives a través de la formació i la inserció laboral per a la promoció i la

integració plena en la societat. També anem a donar suport a les iniciatives d'empreses

d'inserció la finalitat de les quals siga la de possibilitar l'accés al món laboral de

col·∙lectius desfavorits, mitjançant el desenvolupament d'una activitat productiva, a través

d'un procés d'inserció que establesca una relació laboral convencional.

Per tot això, apostar per l'economia social ja siga en sentit ampli o en aspectes

concrets és el repte que ens proposem afrontar en els pròxims anys.

ECONOMIA DE LA INNOVACIÓ. Els pròxims anys veurem canvis

disruptius en les organitzacions de tot el món. Canvis que dibuixaran un escenari

internacional diferent o molt diferent del que hui coneixem.

L'arribada de les TIC i la seua universalitat, ha generat un impacte sobre la

societat de tal magnitud, que sense ser molt conscients encara d'això hem aconseguit

eliminar les barreres del temps, l'espai i el pes (virtualització), aconseguint amb això

accelerar els processos de transformació i canvi de tot el que ens rodeja. El coneixement,

que sustenta les innovacions que canvien l'estat de la tècnica i de l'art, flueix a gran

velocitat transformant molts dels nostres paradigmes.

Ara, les noves necessitats que la societat planteja ja no es poden resoldre des

de les idees i esquemes del segle passat. Fan falta noves solucions capaces d'afrontar

nous reptes.

Les tecnologies desenvolupades els últims 20 anys posen a disposició de la

societat noves eines de treball, que obrin nous horitzons per a donar respostes a

problemes que mai no havien tingut una resposta factible des del coneixement i

tecnologies disponibles antany; però, a més, permet revisar, renovar, i innovar les

respostes que actualment s'ofereixen, i que no satisfan les necessitats actuals dels usuaris.

       

  49  

Una ciutat com València ha de tindre aquesta visió com a part de la seua

estratègia de futur. El món en aquests pròxims anys s'anira transformant

acceleradament.

En l'economia mundial, la competència es basa cada vegada més en la

innovació, subratllant el paper fonamental que exerceix la innovació en la millora de la

productivitat, el desenvolupament de nous productes, les noves oportunitats de mercat, la

creació de llocs de treball i com a font d'avantatges competitius. «al marge de

l'economia, la innovació és també el mitjà pel qual s'aconsegueixen millores en la

qualitat de vida i es dóna resposta als grans reptes a què s'enfronta la societat»,

destacant temes com la seguretat alimentària, la salut pública i el canvi climàtic. «Si

continuem fent les coses de la mateixa manera que les fem ara, no aconseguirem res

amb relació a cap d'aqueixos reptes».

L'esquema d'àrees d'actuació en matèria innovadora que proposem els

socialistes, concordant amb les conclusions del Fòrum Mundial de Serveis, Polítiques,

Cooperació i Informació en Matèria de Propietat Intel·∙lectual (OMPI), a l'escala pròpia

de l'Ajuntament de València.

Els socialistes de la ciutat, hòmens i dones, proposem crear la comissió o eines

necessàries per a definir en més profunditat aquells paràmetres de caràcter qualitatiu,

que junt amb els de caràcter quantitatiu assentaran les bases per a un observatori

municipal de la innovació.

L'Ajuntament de València té una infraestructura organitzativa per a promoure

la política d'innovació entre les empreses valencianes, però sense una estratègia clara,

ni un funcionament metòdic, ni una bona direcció, ni un pressupost suficient.

La Fundació INNDEA de l'Ajuntament ha de ser l'instrument catalitzador

municipal per a concentrar tota la informació relacionada amb la innovació que

actualment està dispersa en diferents institucions, ja siguen de caràcter metropolità,

regional, nacional o europeu. Proposem per tant una nova INNDEA que desplegue com

a mínim un Pla d'Aprofitament i Retorn del Talent i un Pla Estratègic per a la Innovació.

       

 50  

PLA D'APROFITAMENT I RETORN DEL TALENT. És capital per a

una ciutat que vol posar les bases d'un futur sostenible establir una estratègia

d'innovació, i perquè aquesta funcione ha d'aprofitar totes les potencialitats. És

fonamental en conseqüència, suprimir la fuga de ciutadans i ciutadanes que representen

una part indispensable del talent i per tant del capital humà de la ciutat. Per a això

proposem la següent proposta marc.

Aquest pla vol posar el focus en aquelles persones amb alta capacitació que

resideixen en la nostra ciutat, però també en aquelles que a causa d'una injusta falta de

perspectives de desenvolupament personal i professional s'han vist obligades a

abandonar-la i de la mateixa manera a totes aquelles persones que vulguen establir les

seues idees innovadores en el marc magnífic que suposa la nostra posició i que fins ara

ha sigut infrautilitzat pel Partit Popular. Per a això aquest pla es concentrarà en les

següents àrees.

No cal desconéixer en aquesta tasca l'existència de dos de les universitats

públiques més potents del nostre Estat i per a aquesta tasca serà vital la col·∙laboració

amb elles, així com les seues aportacions, no podem tindre com fins ara un ajuntament

d'esquena a allò que ha de ser un dels pilars del creixement econòmic de la ciutat de

València.

És necessari donar suport a l'emprenedoria i a la creació d’empreses noves a

València, i amb especial atenció i suport cap aquelles innovadores, que aporten al teixit

empresarial de València activitats de diversificació i de noves tecnologies, amb alt valor

afegit i potencial de creixement.

Per aquest motiu, convé estimular la iniciativa emprenedora i facilitar eines que

permeten transformar idees de negoci en empreses reals i amb sentit de futur.

Des d'aquesta perspectiva, conscients que el món d'emprendre és

desenvolupament i canvi es crea l'Àrea d'Emprendre on es podran descobrir noves

formes de buscar oportunitats de negoci en els nous estils de vida i tendències de

mercats. Es tracta d'un entorn destinat a les persones emprenedores que volen crear la

       

  51  

seua pròpia empresa. L'objectiu és fer de l'Ajuntament un catalitzador de la creació

d’empreses noves.

En aquest sentit, la creació d'una Àrea d'Emprendre té com a objectiu capacitar

a demandants que ho desitgen, amb especial atenció (però no única) als jóvens que no

tenen la possibilitat d'accedir a les eines necessàries per a desenvolupar els seus

projectes productius. Les capacitacions sobre com elaborar un Pla de Negocis i

l'assessorament personalitzat permetran als futurs emprenedors maximitzar les

capacitats, enfortint la inclusió social i igualant oportunitats.

Per a tot això, es faran actuacions dirigides a estimular el foment i la detecció

d'oportunitats emergents que possibiliten la creació d'empreses innovadores mitjançant

orientació i assessorament per a emprendre un negoci. D'esta manera, s'oferiran accions

formatives a fi d'ajudar a percebre els factors d'èxit i fracàs al mateix temps que les

oportunitats i els riscos del projecte empresarial amb el propòsit de facilitar la presa de

decisions.

Aplicarà en aquesta labor els criteris internacionals per a la transferència de

tecnologia i coneixement, així com per a mesurament dels resultats. Col·∙laborarà amb

les universitats i instituts per a l'aplicació d’aquest coneixement mitjançant millores

tecnològiques orientades a l'aparell productiu

La tasca de l'ajuntament no pot acabar en l'assessorament a la persona

emprenedora, el finançament d'aquelles start-ups que poden no desenvolupar-se per

falta de recursos pot marcar una línia diferencial en el desenvolupament o no d'una

empresa que pot ser un motor fonamental per al futur de la ciutat, per això ens

comprometem a llançar un programa públic llançadora d'empreses.

És per això que l'ajuntament firmarà un acord amb el CEEI València,

Conselleria d'Innovació i Ocupació en les seues diferents direccions generals, amb els

instituts tecnològics que procedisca i amb les universitats públiques presents en la ciutat

de València per a crear un programa de creació d'empreses de postgraus o llicenciats.

Aquestes empreses, generades a través del pla, comptaran conseqüentment

amb capital públic per al desenvolupament, és per això que aquestes empreses tindran

       

 52  

l'obligació de generar un retorn si tenen èxit. Aquest capital que, en forma de retorn,

generen les empreses reeixides creades amb aquest pla servirà per a finançar aquelles

noves start-ups que formen part del pla, que produïran una sostenibilitat del pla a llarg

termini.

Les evidències internacionals ens mostren que l'emplaçament físic de les

empreses, en especial aquelles innovadores és essencial per a generar sinergies entre

elles i millorar la competitivitat.

L'ajuntament revisarà i reestructurarà els vivers d'empreses municipals ara

infrautilitzats, i avançarà cap al concepte del municipi com a accelerador d'empreses.

Volem posar la base del futur «València Valley» i, en sintonia amb l'Àrea

Emprendre i el programa públic llançadora, proposem construir nous vivers públics

d'empreses, que promocionen el treball col·∙laboratiu, constituint un clúster de start-ups

innovadores i que estaran a disponibilitat d'aquelles noves empreses que formen part

del pla pel temps que siga necessari fins que puguen disposar de recursos propis per a

establir-se de forma autònoma.

PLA ESTRATÈGIC PER A LA INNOVACIÓ. El pròxim govern municipal

socialista posarà en marxa un Pla Estratègic per a la Innovació a València, en

concordància amb la política d'innovació de la Unió Europea i consensuat amb les pimes

valencianes, que serà objecte de seguiment i avaluació per mitjà d'un sistema unificat

d'indicadors i amb les característiques mínimes següents:

- PROPOSTES

1. Promourà el lideratge de l'Ajuntament de València en matèria d'innovació

en l’àmbit d'actuació en els tres fronts canònics: societat digital inclusiva,

economia digital i administració electrònica.

       

  53  

2. Definirà línies preferents d'interés per a emmarcar i seleccionar propostes

innovadores, per a la qual cosa disposarà d'un equip amb capacitat per a

classificar i prioritzar les propostes rebudes.

3. Tindrà polítiques actives d'ajuda a la innovació a les pimes valencianes,

amb especial accent en el xicotet comerç per a facilitar l'accés de les

empreses a la innovació per mitjà de línies de crèdit específiques. A este

efecte, l'Ajuntament negociarà acords preferencials amb les entitats

financeres per a la materialització econòmica d'aquestes polítiques actives.

4. Promourà la presència d'empreses tecnològiques posant al seu abast sòl

municipal i infraestructures municipals amb costos més baixos que la

mitjana del mercat, en la línia de la consecució d'un autèntic «València

Valley».

5. Afavorirà la cultura de la innovació mitjançant activitats clarament

programades: formació a les pimes, campanyes de difusió, suport a la

gestió de la innovació de les pimes, difusió dels productes i servei de les

start-ups, etc.

6. Buscarà socis inversors i cofinançament amb el mecanisme de garantia.

7. Crearà un fons de garantia per a avalar entrades de capital o

finançament dels projectes que responguen a l'estratègia municipal i siguen

avaluats com a solvents.

8. Reivindicarà i formarà part de les organitzacions que reivindiquen un

augment, racional i sostenible però constant de la Unió Europea, l'Estat

Espanyol i la Generalitat Valenciana en I+D+i.

9. Tot això serà arreplegat i estructurat en un Pla Estratègic per a la

Innovació a València, en concordància amb la política d'innovació de la

Unió Europea i consensuat amb les pimes valencianes, que serà objecte de

seguiment i avaluació per mitjà d'un sistema unificat d'indicadors.

INFRAESTRUCTURES I XARXES DE QUALITAT. Els bons serveis

públics exigeixen bones infraestructures i xarxes hidràuliques, energètiques, de

transport, de telecomunicacions i mediambientals. Una bona política d'infraestructures té

       

 54  

impacte directe i intens en l'economia d'una ciutat per almenys dos motius: a) la

construcció, el manteniment i l’eventual renovació són clars productors d'ocupació; b) la

qualitat i la disponibilitat són tractors d'inversions i de creació de nous negocis.

La política d'infraestructures que proposem els socialistes és dependent del

model de ciutat que volem. Però també està relacionada amb la política de

desenvolupament econòmic de València. Per això, el nostre programa defén que, dins

de les exigències de la sostenibilitat i fugint de projectes faraònics que busquen prestigi

fatu, els socialistes estem per dotar a València de les infraestructures millors i més

valuoses.

- PROPOSTES

1. Solució ferroviària integral —incloent-hi el túnel passant— i harmònica

amb el parc Central com a intercanviador.

2. Pla global de posada en valor de la façana marítima i ordenació i

posada en valor de la dàrsena interior.

3. Solució ordenada i respectuosa amb els barris contigus de la comunicació

del Port amb el corredor mediterrani, i prolongació del soterrament de les

vies de Serradora.

4. Completar el traçat del metro.

5. Millorar l'accés oest a la ciutat.

6. Recuperació del Cabanyal, conservant-ne la història i l’essència, de

manera moderna i avançada, que permeta l'accés al mar sense devastar

el barri.

7. Revisar el planejament d'aparcaments de la ciutat per a dotar-ne a

aquells barris on hi haja saturació de vehicles.

       

  55  

//4. FINANÇAMENT I CONTRACTACIÓ MUNICIPAL

Si bé la legislació vigent arreplega que haja de garantir-se la suficiència

financera de les corporacions locals la veritat és que l'administració local té un

finançament manifestament insuficient respecte als serveis que presta, en clara

desproporció amb les administracions de l'Estat i autonòmiques. En compte d'equilibrar

la proporció financera, les polítiques actuals de l'Estat tendeixen a reduir l'autonomia

municipal i a retallar-ne les competències, les prestacions i els serveis i, conseqüentment,

a majors restriccions financeres.

En aquest context, i amb independència que els socialistes i les forces de

progrés en general puguen reinvertir aquesta tendència a la retallada generalitzada, el

nou Ajuntament de València haurà d'assumir, com en una «tempesta perfecta», la

concurrència de les retallades amb l'endeutament massiu generat pel PP, l'augment

imparable de les necessitats de finançar la solidaritat social amb una ciutadania amb

una desocupació elevat i pobresa creixent, i la urgència de promoure amb ajudes el

creixement de l'activitat econòmica i consegüentment, l'oferta de llocs de treball.

La gestió del pressupost municipal ha de ser transparent i participativa; a més

de tindre altres prioritats com una major inversió, fonamentalment dirigida a un augment

de l'ocupació, un millor manteniment de la ciutat i un augment de la despesa en Benestar

Social per a evitar l'exclusió social:

- PROPOSTES

1. Remodelació profunda de l'estructura del Pressupost Municipal, repetitiu

any rere any, per a una reassignació racional dels recursos escassos.

2. Distribuir racionalment els recursos entre el present (despesa corrent,

solidaritat social, etc.) i el futur (inversions en projectes).

       

 56  

3. Reforçament de la qualitat de la gestió tributària per a, sense necessitat

d'un gran augment de la càrrega fiscal, evitar l'evasió i millorar la

recaptació.

4. Control racional de la despesa, tant en termes de les prioritats polítiques

de l'Ajuntament com de legalitat i eficiència econòmica.

5. Evitar projectes d'inversió que no garantisquen un valor econòmic,

ambiental, social o cultural superior al seu cost. Per consegüent, eliminació

dels projectes que siguen per al lluïment polític: ni un euro en

aparadorisme, vaporware, o màrqueting buit de contingut. D'això ja n’hem

tingut prou. Ni venem sense produir, ni produirem sense vendre.

6. Gestió activa del deute per a reduir al màxim la càrrega financera dels

interessos, alliberant recursos presents per a inversions.

7. Reivindicació constant i insistent de la millora del finançament provinent de

l'Estat.

8. Elaboració i gestió, amb la qualitat necessària, de plans i projectes en

concordància amb les polítiques de la Unió Europea, per al cofinançament

de projectes municipals.

9. Perquè la gestió del pressupost siga transparent ha d'haver-hi una

informació actualitzada en formats accessibles i utilitzables amb dades en

obert en la web municipal.

10. La implantació dels pressupostos participatius, utilitzant els organismes

existents i creant altres aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies.

11. El Consell Social de la Ciutat ha de participar activament en l'elaboració

del projecte de pressupostos.

12. Les Juntes municipals seran un àmbit de debat de les prioritats dels barris

per a incorporar-los al projecte de pressupostos. A més, tindran un

pressupost específic per a funcionament i activitats.

13. El deute amb les entitats financeres es renegociarà perquè la quantitat

dedicada a la devolució siga la menor possible en cada pressupost anual.

       

  57  

14. S'elaborarà una Pla de Foment de l'Eficiència que incloga una reducció

de despeses superflues, reducció de despeses en propaganda i publicitat

així com altres superflues.

15. Aprovar un Codi de Bones Pràctiques per a reducció de la despesa.

16. S'exigirà un pla de pagaments del deute de la Generalitat Valenciana.

17. Les inversions municipals han de tindre estudis de l’idoneïtat i de les

despeses de manteniment.

18. Promoure la participació de l'ajuntament en projectes europeus que

incrementen el finançament.

19. Els contractes del manteniment de la ciutat s'han de revisar per a millorar-

ne els resultats.

20. Els programes de lluita contra l'exclusió social han d'augmentar-se.

21. Com apuntem en l'epígraf corresponent del present programa, València

ha de declarar-se ciutat lliure de desnonaments, per a això es pot crear

una oficina que coordine totes les actuacions municipals.

22. En l'àmbit dels tributs municipals, les nostres propostes pretenen que

siguen justos, fàcils de pagar i útils per a fomentar l'activitat econòmica i

l'ocupació.

23. Introduir el «rebut en document únic» o «compte corrent tributari» que

incloga el total dels tributs municipals d'un mateix contribuent anualment, i

que la quantitat total es puga pagar fins en dotze mensualitats sense

interessos.

24. Establir la bonificació per domiciliació de tributs municipals en el 5 %.

25. Reduir el tipus de l'ICIO (Impost de Construccions i Obres) per a fomentar

la rehabilitació.

26. A més, ampliar la bonificació de l'IBI per a les obres que es facen per a

l'establiment, la millora o l'ampliació de les activitats empresarials, ja siga

de nova implantació o de l'ampliació de la ja existent per a fomentar

l'ocupació.

27. Incloure una bonificació de l'IBI per a immobles on s'exercisquen activitats

econòmiques relacionades amb empreses tecnològiques.

       

 58  

28. Augmentar les bonificacions per a l'IBI de famílies nombroses,

monoparentals, discapacitats, jubilats o víctimes de la violència de gènere

en funció de la renda.

29. En l'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) incrementar-ne les

bonificacions per a fomentar els mitjans de transport més ecològics.

30. Incrementar la quantia de la tarifa pels caixers dels bancs.

31. Implantació de la «targeta única» per a les gestions per al pagament de

tributs municipals, realització de gestions administratives i l'ús de serveis

públics municipals.

32. Reducció d'impostos o taxa a autònoms i microempreses fins a un límit

d'ingressos, sempre que es justifiquen noves contractacions o la pròpia.

33. La prestació de serveis públics per concessionàries ha de tindre un control

estricte per part de l'Ajuntament, tant de la prestació dels serveis

correctament, de les condicions laborals dels treballadors i de les

obligacions econòmiques de les empreses. (Comissió de Control de

Contractació.)

34. Incrementar amb més recursos el Servei d'Auditories i altres serveis

municipals perquè disposen de més competències, mitjans tècnics i humans

que els permeta dur a terme les tasques de fiscalització i seguiment de les

factures dels serveis municipals i organismes autònoms i empreses

municipals fets per contractes, per a reforçar la garantia i el control de la

despesa públic.

35. Creació d'una Comissió de Control de la Contractació amb la comesa del

control i vigilància de l'activitat contractual de l'Ajuntament de València, de

manera que estiga sotmesa als principis de transparència, eficàcia,

eficiència, legalitat, publicitat i lliure concurrència. En aquesta comissió a

més dels responsables administratius corresponents, estaran presents tots

els partits del consistori.

36. Es valorarà la prestació d'alguns serveis públics per part de

l'administració municipal directament, sobretot els que suposen tasques de

caràcter administratiu.

       

  59  

37. S'informarà la ciutadania del cost dels serveis municipals per a fomentar-

ne el coneixement per part d'aquesta del cost perquè tinga consciència del

valor i fomentar la transparència.

38. Es fomentarà la coordinació i la contractació de serveis públics amb altres

municipis pròxims per a abaratir el cost i augmentar-ne l'eficàcia i

eficiència.

39. Firmar convenis de col·∙laboració amb les grans empreses que es

localitzen en la ciutat o aquelles que pretenguen fer-ho, amb compromisos

de contractació a canvi de beneficis fiscals o de llicències municipals, tal

com s'ha fet en municipis del nostre entorn

40. Garantir el pagament a proveïdors en un màxim de 30 dies.

41. L'ajuntament posarà en valor en els plecs dels concursos públics

paràmetres mediambientals, de generació de riquesa en el territori i

d'ètica empresarial.

UNA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL IMPULSORA. Els governs en

general, junt amb les administracions, de vegades són factors de progrés i foment del

desenvolupament econòmic i altres vegades constitueixen una càrrega i un fre per al

desenvolupament de les societats que governen. I no falten casos en què comencen amb

la primera característica i acaben amb la segona. Específicament, l'Ajuntament de

València, a l'inici de la democràcia, tenia un govern millor que la seua administració,

mentre que hui es pot considerar que la situació és la contrària.

L'administració local, en tot cas juga un paper clau a l'hora d'impulsar el

desenvolupament econòmic dels territoris. La capacitat de les institucions per a impulsar

tant el naixement com la sostenibilitat de les empreses, és una variable fonamental en

l'economia d'una ciutat. Destaquen les TIC com una palanca fonamental del

desenvolupament, però en absolut l'única. Les propostes socialistes per a la millora de

l'administració del nostre Ajuntament, són:

       

 60  

- PROPOSTES

1. Lideratge polític respecte a l'administració. L'administració fonamenta la

seua existència en la missió d'aplicar en la pràctica les polítiques

establides pel govern. No és admissible que tinga la seua pròpia visió,

dissociada de la visió del seu govern, sobre què s'ha de fer, sinó només de

com fer-ho: mitjançant procediments prèviament estipulats, subjectes al

principi de legalitat. Els socialistes asseguraran l'alineament estratègic i

operatiu entre la corporació i les seues decisions, i l'estructura

administrativa de l'Ajuntament.

2. Un dels pilars de l'eficiència econòmica i el desenvolupament de les

societats és una bona regulació. Les regulacions pesades, que amuntonen

controls i garanties que aporten poc valor o cap, i més encara si no són

àgils en la tramitació dels assumptes, són l'origen d'una pesada càrrega

per a ciutadans i empreses, cosa s'anomena «càrrega administrativa».

3. Millora de la qualitat dels serveis i l'atenció al públic, des de la

perspectiva dels ciutadans, diferent de la millora des de la perspectiva de

l'administració. La finalitat última dels serveis no és el compliment ben

realitzat dels procediments —tot i que açò siga una condició necessària i

ineludible— sinó la satisfacció dels ciutadans amb els serveis rebuts.

4. Modernització administrativa. El nou Ajuntament revisarà, simplificarà i

alleugerirà els procediments i els seus passos de tramitació, com també els

temps de procés i de cicle. Així mateix, modernitzarà els sistemes de

treball introduint les noves tècniques de direcció i gestió.

5. Administració electrònica, és a dir, capacitat de fer totes les tasques

administratives mitjançant les tecnologies de la informació i en suport

digital: presentació i registre de documents per Internet, documents,

expedients, notificacions i arxius electrònics (Oficina sense Paper),

contractació electrònica, etc. L'objectiu dels socialistes en l'Ajuntament serà

que l'administració electrònica siga el sistema principal i l'administració en

paper, l'excepcional.

6. Col·∙laboració interadministrativa. Una constant històrica en les nostres

Administracions és obligar els ciutadans que facen cues en diversos

       

  61  

organismes per a sol·∙licitar i arreplegar documents que han d'acompanyar

a les sol·∙licituds que presentaran després en una altra cua, on generalment

faltarà alguna cosa que obligue a repetir el cicle. És a dir, els ciutadans

han d'aconseguir en l'administració documents per a entregar-li'ls a

l'administració. La tecnologia actual i la regulació sobre interoperabilitat

de sistemes ja permeten que cada administració puga demanar a les altres

administracions els documents que necessite per a tramitar els expedients a

partir d'una simple sol·∙licitud. Els socialistes es comprometen que, en el

pròxim mandat, aquest sistema estiga generalitzat en l'administració

municipal.

7. Compra pública innovadora. Com a forma de promoure la innovació, està

modalitat de contractació que proposem els socialistes per a l'Ajuntament

de València s'està generalitzant en les societats avançades com a

instrument i procediment per a l'estímul a la presentació d'ofertes que

incorporen solucions innovadores. La implantació implica un esforç notable

per a les administracions, però l’efecte beneficiós a mitjà i llarg termini és

innegable.

8. Col·∙laboració publicoprivada. Orientada a empreses socials i cooperatives

i com a instrument de promoció de l'ocupació i d'inserció soci laboral,

prestant una especial atenció a la situació dels sectors en risc d'exclusió

social. Els socialistes plantegem promoure —amb els criteris necessaris,

controls i cauteles— aquesta modalitat de contractació, que reuneix les

característiques d'adjudicació o concessió administrativa i ajuda a la

inversió d'una empresa d'especials característiques (entitat de propòsit

especial) per a la prestació d'un servei públic.

       

 62  

       

  63  

//1. URBANISME

ORDENACIÓ DEL TERRITORI: LA CIUTAT COMPACTA. València

forma part d'un enclavament territorial de gran qualitat mediambiental rodejada, d'una

banda, d'horta d'alt valor paisatgístic i productiu resultat de la relació històrica del

treball en la naturalesa, i per un altre costat integrada en el Parc Natural de l'Albufera,

un dels millors ecosistemes mediterranis. La ciutat construïda, els espais singulars i l'Àrea

Metropolitana en què ens integrem, han de ser els referents per a la planificació en una

relació democràtica i harmònica amb tots els municipis que la formen.

Necessitem una planificació urbanística de la nostra ciutat, amb criteris de

coordinació i cooperació metropolitanes, basada en la racionalitat i l'equilibri territorial,

que aposte per la ciutat consolidada des d'una perspectiva integral per a aconseguir la

millora urbana de tots els barris, l'accés a la vivenda i un espai públic de qualitat al

servei de les persones que facilite la mobilitat de vianants en condicions segures, la

convivència i una manera de vida més saludable.

València no s'entendria sense els barris històrics, el patrimoni monumental o la

peculiaritat de les pedanies. La posada en valor de tot aquest patrimoni amb una

rehabilitació sense destrucció, no pot demorar-se per més temps i serà una prioritat en

la nostra tasca de govern perquè la Ciutat Vella, el Cabanyal-Canyamelar, Russafa i

els altres barris de l'Eixample, els nuclis històrics de Benimaclet; Patraix; Benimàmet;

Campanar, etc. recuperen la seua esplendor. Amb mesures de gestió urbanística eficaç, i

la intervenció pública de les administracions, aquest patrimoni oblidat es recuperarà.

La renovació urbana, el disseny de nous espais interiors, la rehabilitació de la

ciutat històrica, millorar la qualitat de l'espai públic com a llocs de trobada, oferir

equipaments de caràcter multidisciplinari que faciliten el diàleg i garantir l'accés a una

vivenda digna són competències que exercirem a través de la iniciativa pública, perquè

no siguen únicament els interessos privats els que dissenyen o impulsen l'activitat

urbanística amb els criteris de mercat.

       

 64  

Tot això a través d'una gestió i planificació basada en el respecte pel territori,

l'interés general i la implicació dels ciutadans i ciutadanes en amplis processos de

participació.

L'any 1988 els socialistes aprovem un Pla General d'Ordenació Urbana

(PGOU) que ha permés el creixement de la ciutat i la consolidació d'algunes àrees

urbanes. Els sectors dissenyats en el PGOU han possibilitat la urbanització i edificació de

nous barris als Orriols, Benicalap, Ademús, l’avinguda de França, Campanar, Sant Pau,

amb nous carrers i jardins sense cap cost per a l'Ajuntament i amb la cessió gratuïta dels

sòls dotacionals per a nous col·∙legis, equipaments esportius, sanitaris o culturals.

També va incorporar la reserva de sòl per a grans parcs com a sistema

general —cosa que feia impossible la requalificació— i nombrosos terrenys per a

dotacions públiques en la ciutat consolidada, el compliment del qual haguera permés

disposar hui d'uns barris amb millor qualitat de vida.

Després de 24 anys de govern municipal del PP, a pesar de disposar d'un

planejament aprovat, no s'han aplicat mesures de gestió urbanística per a delimitar

unitats d'execució i aconseguir aquest sòl dotacional per a construit tots els jardins i els

equipaments previstos.

D'aquesta manera, mentre els promotors edificaven les vivendes a un preu

cada vegada major, l'absència de gestió urbanística ha permés hipotecar a desenes de

milers de famílies, sense cedir la part de sòl dotacional que els corresponia, malgastant-

se gran part del pressupost per a expropiar aquests sòls. Posar fre a aquesta

irracionalitat que només beneficia a uns pocs, serà un objectiu prioritari per a un govern

socialista.

Mentre s'ha edificat a un ritme vertiginós en els anys del boom immobiliari, el

PP ha desatés la part social per a actuar en la gran majoria de sòls dotacionals. A

penes s'han executat el 30 % dels equipaments i zones verdes previstes, deixant sense

gestionar més de 400 solars amb una superfície superior als 1,6 milions de m2 de sòl, on

havia d'haver col·∙legis, centres esportius, culturals, sanitaris que, en molts dels casos per

       

  65  

la falta de gestió urbanística, caldrà expropiar mentre els agents immobiliaris han

construït les vivendes sense contraprestació social a la ciutat.

- PROPOSTES

1. Retirar la revisió del PGOU que pretén ocupar 750 hectàrees

d'horta per a construir 17.000 noves vivendes i en el seu lloc actuar

en la ciutat consolidada amb Plans de Reforma Interior i Programes

d'Actuació i a través d'operacions de cirurgia urbana que

impedisquen l'ocupació extensiva de nous territoris d'horta. Aquesta

revisió detallada del PGOU incorporaria el nou sector de la Punta

per a donar cohesió al barri de Natzaret i tractaments de vores

urbanes a Tavernes, Alboraia, Burjassot i Benimàmet.

2. Impulsar els sectors urbanitzables pendents per a urbanitzar Malilla i

la Font de Sant Lluís, ja adjudicats.

3. Gestionar el sector del Grau a través de l'empresa municipal

AUMSA.

4. Dissenyar des de la iniciativa pública un nou Pla Parcial per al sector

de Benimaclet.

LA CIUTAT METROPOLITANA. València no pot ignorar per més temps

aquesta realitat. L'absència d'un model metropolità amb un ens administratiu que ho

desenvolupe, han generat un entorn que no optimitza el factor territorial i la

competitivitat econòmica.

Un model de ciutat metropolitana, que millore l'entorn urbà, amb un teixit

productiu d'alt valor afegit recolzat en el coneixement i la creativitat, un urbanisme

respectuós amb els valors mediambientals del territori, que planifique superant els

criteris de ciutat aïllada del seu entorn i siga capaç d'oferir habitatge, espais

dotacionals estratègics i connexió a través d'una mobilitat sostenible, evitant l'ocupació

       

 66  

de pressions insuportables sobre els territoris més fràgils. València ha d'assumir aqueix

protagonisme metropolità.

- PROPOSTES

1. Dissenyar un Pla Territorial Metropolità de la comarca de l’Horta, amb

continguts estructurals, i regulació d'usos;

2. Dissenyar un Pla estratègic d'infraestructures en la subregió del Camp de

Morvedre – l’Horta – la Ribera amb les infraestructures necessàries

3. Dissenyar un Pla Territorial del Litoral d'àmbit supracomarcal que reordene

el front marítim des de la Patacona fins al Perelló.

4. Redefinir el Pla d'Acció Territorial de l'Horta incorporant a més com a

protegits els sòls de la revisió del PGOU que es desclassificaven.

CENTRES HISTÒRICS. Un aspecte comú, rellevant i que singularitza la

fisonomia dels nostres municipis són els centres històrics, un llegat patrimonial que

imprimeix un caràcter diferenciador. La posada en valor per als ciutadans i ciutadanes,

al mateix temps que referent turístic i cultural de tots ells, és una tasca prioritària.

Ciutat Vella, un dels centres històrics més importants d’Europa, no pot romandre

per més temps en l'oblit. Rehabilitar els habitatges, recuperar el patrimoni protegit,

revitalitzar el comerç, fer compatible el dret a l'oci i el descans a través d'un pacte

ciutadà, recuperar espai públic i apostar per una mobilitat de vianants, són intervencions

necessàries que durem a terme amb el major consens i diàleg possibles.

La rehabilitació ha de tornar al Cabanyal-Canyamelar de manera immediata,

atorgant llicències i impulsant un pla de reconstrucció i rehabilitació de les vivendes

públiques per a mantindre el teixit social i la històrica trama urbana, a més de posar en

marxa amb caràcter immediat un pla de revitalització comercial.

València té, a més, nombrosos conjunts històrics protegits, molts d'ells a

poblacions independents que com el Cabanyal es van anar incorporant a la ciutat. Tots

       

  67  

ells tindran un tractament diferenciador i aplicarem una gestió eficaç per a complir els

plans especials que els protegeixen i planifiquen.

- PROPOSTES

1. Impulsar els Plans Especials que permeten la rehabilitació dels edificis

protegits, l'adequació de l'espai públic i actuació sobre els solars existents

dels conjunts històrics protegits com són Campanar, Benimaclet, Benimàmet i

Patraix, entre altres.

2. Acordar amb la Generalitat el III Conveni RIVA i l'elaboració d'un Pla de

Revitalització Comercial, Cultural i Turístic per a la Ciutat Vella, avançant

en la recuperació d'espai públic amb diàleg i consens, incorporant carrers i

places per a l'ús ciutadà, reduint de manera progressiva els carrers

destinats al trànsit privat i alliberant de circulació els entorns monumentals,

avançar en la rehabilitació patrimonial amb nous equipaments o promoure

un pacte ciutadà per a fer compatible el dret a l'oci amb el dret al

descans.

3. Iniciar immediatament la rehabilitació sense destrucció del Cabanyal-

Canyamelar i un pla urgent de rehabilitació i reconstrucció de vivendes de

propietat pública i del patrimoni destruït, al mateix temps que redactem un

nou pla especial sense espoli al patrimoni que respecte la trama històrica i

els valors patrimonials. Tot això amb participació pública com a pas previ

a la presa de decisions.

PROJECTES URBANS. La remodelació de la xarxa arterial ferroviària és

la principal actuació estratègica en la nostra ciutat. El canal d'accés, la nova estació

central i l'eix passant que possibilite la penetració del ferrocarril en subterrani, amb la

construcció de dues noves estacions de trens de rodalia en l’avinguda d’Aragó i Facultats

i el corredor mediterrani que potencie la circulació de mercaderies, són obres

irrenunciables per al futur de la nostra ciutat. La negativa del Govern d’espanya del PP,

amb la complicitat de l'alcaldessa a fer aquestes infraestructures està suposant un perjuí

       

 68  

a l'activitat econòmica, al futur estratègic de la ciutat i a la transformació de les platges

de vies en un nou barri de la ciutat per a desenvolupar el Pla de Reforma Interior Parc

Central.

D'altra banda, dur a terme nous projectes en els espais urbans més significatius

que impulsen l'activitat econòmica i l'ocupació; generar nous escenaris per a la innovació

i la creativitat; consolidar àrees urbanes i edificis emblemàtics posant en valor els seus

entorns i oferir als ciutadans espais que li pertanyen com ara la Marina de València,

serà una preocupació en l'acció de govern dels socialistes i les socialistes.

- PROPOSTES

1. Exigir al Govern d’Espanya la licitació de les obres per al canal d'accés, la

nova estació central i l’eix passant i la finalització del corredor mediterrani

que permeta desbloquejar el desenvolupament urbanístic de l'àmbit Parc

Central i permeta l'execució del Parc Central, nous habitatges i

equipaments.

2. Recuperar la Marina de València per als ciutadans i les ciutadanes

pensant en finalitats d'utilitat pública o d’interés social, evitant l'excessiva

ocupació d'espai terciari.

3. Gestionar amb l'Autoritat Portuària i el Ministeri de Foment la implantació

d'un clúster urbà de la innovació i la creativitat (CINC-CVL) en la Zona

d'Activitats Logística (ZAL), amb mescla d'usos, primant els terciaris d'alt

valor afegit i amb edificis que aporten un nou perfil urbà revaloritzador

del front marítim.

4. Impulsar un diàleg permanent amb l'Autoritat Portuària de València per a

garantir relacions d'igualtat Port-Ciutat, per a ordenar des de la iniciativa

pública l'àrea sud del Port junt amb Natzaret, gestionar la modificació del

document de Delimitació d'Espais i Usos Portuaris que faça compatible les

exigències del tràfic portuari amb els interessos generals de la ciutat:

evitant el risc mediambiental en les noves zones d'ancoratge; recuperant la

relació de la ciutat amb el mar a través del vell llit del Túria; integrant la

vora urbana port-ciutat i evitant l'aproximació del ferrocarril, o nous viaris

       

  69  

al barri de Natzaret.

5. Intervindre en projectes urbans singulars com els entorns monumentals de

Sant Miquel dels Reis, la muralla àrab, el passeig històric de l'Albereda, la

reconstrucció de les naus laterals de la Tabaquera, programar la

rehabilitació dels més de 70 edificis protegits (alqueries, barraques, cases

senyorials etc.) destinats a equipaments públics, o impulsar el

desenvolupament urbanístic dels sòls públics dels antics quarters del carrer

de Sant Vicent.

VIVENDA I REHABILITACIÓ. València disposa de sòl suficient per a

garantir el dret constitucional dels ciutadans i ciutadanes a una vivenda digna, en els

nous barris per desenvolupar previstos en el PGOU de 1988, en el sòl urbà consolidat i

en els nous espais generats com a conseqüència del desenvolupament urbanístic del

PGOU en sectors urbans com l'àmbit del Parc Central, els antics quarters del carrer de

Sant Vicent, el Camí Reial o Sant Marcel·∙lí.

Aquesta disponibilitat de sòl que permetrà construir més de 40.000 noves

vivendes, junt amb els més de 60.000 habitatges buits que hi ha en la nostra ciutat, i

que hauran d'incorporar-se progressivament al mercat immobiliari després de la seua

rehabilitació, fa innecessari expandir la ciutat sobre nous territoris, per la qual cosa

només són necessàries mesures de gestió per a consolidar la ciutat interior garantint

aquest dret d'accés a la vivenda.

D'altra banda, la rehabilitació ha de ser l'eix prioritari de l'acció urbanística.

L'anterior Pla Estatal de Vivenda i Rehabilitació PEVR 2009-2012 apostava d'una

manera contundent per la rehabilitació. L'anterior govern socialista va atorgar a la

rehabilitació de vivendes gran importància, possibilitant la creació de plataformes

socials per al foment de la rehabilitació, l'accessibilitat i l'eficiència energètica d'edificis

i habitatges.

Davant de tots aquests compromisos, l'Ajuntament de València no ha abordat

cap iniciativa per a impulsar la rehabilitació en la nostra ciutat. Va descartar la nostra

       

 70  

proposta de generalitzar les ajudes a la rehabilitació de façanes per a tots els edificis

amb més de 40 anys.

Actualment, està en vigor el RD 233/2013 de 5 d'abril regula el Pla Estatal de

Foment del lloguer de vivendes, la rehabilitació edificatòria i la regeneració i renovació

urbanes 2013-2016, però fins al passat 14 d'octubre de 2014 no es va firmar el

corresponent conveni amb la Generalitat per a la posada en marxa.

En tot cas, és necessària la voluntat política perquè la rehabilitació del parc

immobiliari de València siga una realitat, per a millorar les condicions de seguretat,

estètiques i evitar els edificis en ruïna o abandonats, reduint la pobresa energètica, fent

que les vivendes consumisquen menys energia i reduint la factura energètica i les

emissions de C02.

La rehabilitació és a més un factor determinant en la creació de llocs de treball

que animarien al sector de la construcció, i en aqueix sentit tots els esforços en matèria

d'habitatge aniran a garantir l'eficiència energètica d'edificis i habitatges i la millora de

l’accessibilitat, en coordinació amb les altres administracions, entitats veïnals, Col·∙legi

d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics, empresarials i operadors, entitats de crèdit, sindicats i

administradors de finques, entre altres, per a facilitar als ciutadans l'adaptació

energètica i accessible dels seus edificis i promoure al mateix temps projectes unitaris de

grups de vivendes dels diferents barris de la ciutat.

Volem dissenyar un ambiciós programa de rehabilitació urbana com a

estratègia de sostenibilitat, que incidisca en la regeneració urbanística integral en tota

la ciutat tenint en compte els criteris ambientals, socials i econòmics. Aprovarem el Pla

2015-2019 d'Estratègia Urbana Integrada «L'energia d'un barri. L'energia de la ciutat»

que incorporarà un procés ampli de participació ciutadana, que definisca les actuacions,

les directrius i els objectius en matèria de rehabilitació, renovació urbana, innovació i

eficiència energètica.

Aquest Pla permetrà invertir 220 milions d'euros a través dels Fons Europeus

FEDER i la resta de programes europeus de l'Horitzó 2020, Generalitat, Ajuntament,

empreses i particulars.

       

  71  

L'eficiència energètica serà clau en aquest procés de rehabilitació, incidint

d'una manera transversal en tots els aspectes de gestió pública que repercutisquen en la

millora del medi ambient, en la mobilitat sostenible i en l'aplicació d'energies

renovables, contribuint d'una manera eficaç a frenar el canvi climàtic.

Intervindrem en tots els barris de la ciutat amb parcs de vivendes amb més de

40 anys, amb especial atenció als barris més vulnerables amb deficients condicions

constructives, d'habitabilitat, seguretat i accessibilitat, així com en els grups de vivendes

que formen un conjunt arquitectònic singular (el Cabanyal, Velluters, Torrefiel, Tres

Forques, la Fontsanta, Benicalap, Nou Moles, Trinitat, Benimaclet, els Orriols, Morvedre,

Tormos, Patraix, la Creu del Grau, la Roqueta, Mont Olivet, En Corts, Albors, Aiora i

Amistat entre altres).

- PROPOSTES

1. Crearem l'Agència Municipal de Rehabilitació col·∙laborant amb la

Generalitat Valenciana, que funcionarà com a finestreta única per a

coordinar tots els aspectes relacionats amb la rehabilitació de vivendes,

campanyes informatives, formació sobre els hàbits de consum en la vivenda

per a aconseguir estalvis energètics, gestió d'ajudes públiques i pàgina

web pròpia per a difondre la seua activitat.

2. Posarem en marxa la Plataforma Social Municipal per al foment de la

rehabilitació, l'accessibilitat i l'eficiència energètica d'edificis i vivendes de

caràcter consultiu de la qual formaran part representants veïnals, Col·∙legi

d'Arquitectes i Arquitectes Tècnics, empresaris i operadors, entitats de

crèdit, sindicats i administradors de finques, entre altres.

3. Aprovarem el Pla 2015-2019 d'Estratègia Urbana Integrada «L'energia

d'un barri. L'energia de la ciutat» que permetrà crear 7.500 llocs de

treball i estalvi econòmic i energètic en benefici de projectes socials en els

barris.

4. Bonificarem l'Impost de Béns Immobles (IBI) a les vivendes els edificis de les

quals s'hagen rehabilitat amb criteris d'eficiència energètica, entre un 3 %

i un 5 % en funció de la qualificació obtinguda.

       

 72  

5. Publicarem cada any en la web la llista que ha de passar l'Informe

d'Avaluació de l'Edifici i la notificarem a les comunitats de veïns, informant-

los de l'avaluació energètica i les ajudes públiques.

6. Impulsarem el funcionament del Registre Municipal de Solars i Edificis a

Rehabilitar (RMSER) per a reduir cada any de manera substancial el

nombre de vivendes buides.

7. Facilitarem als propietaris que no disposen de recursos econòmics la

rehabilitació de les vivendes buides a través de l'empresa municipal

AUMSA a canvi de gestionar-ne el lloguer durant un període de 10 anys.

De la quota del lloguer es descomptarà una part proporcional fins al

pagament total del cost de la rehabilitació.

8. Rebaixarem el 50 % de l'Impost de Construccions i Obres (ICIO) per a les

llicències de rehabilitació d’habitages i edificis.

9. Els criteris d'eficiència energètica s'incorporaran en totes les ordenances

municipals per a garantir entre altres coses que els nous equipaments i

edificis que es construïsquen en la ciutat siguen edificis de consum energètic

quasi nul d'acord amb l'objectiu marcat per la Unió Europea.

10. Programar l'adaptació de com a mínim el 3 % dels edificis públics

municipals per a aconseguir el certificat energètic, d'acord amb la vigent

normativa.

11. Crearem els premis Eficiència Energètica que amb caràcter anual

reconeixerà l'empresa que haja reduït més el consum energètic, la

comunitat de veïns, el promotor o arquitecte que haja fet el millor projecte.

12. Aprovarem una Ordenança Municipal d'Ajudes a la Rehabilitació, per

a façanes d'edificis amb més de 40 anys i edificis del patrimoni rural

protegit.

13. Frenar la pèrdua de vivenda de qui ja la té a través d'una llei

autonòmica antidesnonament, declarar l'interés social de la cobertura de la

necessitat de vivenda, mobilitzar les vivendes desocupades, fomentar la

vivenda pública assequible de lloguer. L’impuls decidit a la rehabilitació i

la coordinació necessària de les administracions, han de ser objectius

       

  73  

irrenunciables en un nou model de política d'habitatge.

14. Recuperar l'objectiu social d'AUMSA en la rehabilitació i gestió de

vivenda pública especialment en Ciutat Vella i el Cabanyal, ampliant el

parc públic de vivenda de lloguer en tota la ciutat.

15. Garantir la participació pública en tots els processos urbanístics de

planificació i gestió com a pas previ a la presa de decisions.

16. Impulsar els mecanismes de gestió urbanística a través de plans

participatius, delimitació d'unitats d'execució, informe d'avaluació de

l'edifici, registre municipal de solars i edificis a rehabilitar, ordes

d'execució, etc.

17. Garantir l'accés a una vivenda sol·∙licitant, a més, a la Generalitat la

rebaixa en el preu de la VPP i la creació de la figura de l'agent

rehabilitador.

18. Crear l'Oficina Tècnica Municipal de Rehabilitació (OTMR) i posar en

marxa la Plataforma Social Municipal per al Foment de la Rehabilitació,

l'Accessibilitat i l'Eficiència Energètica d'Edificis i Vivendes, bonificant amb

una rebaixa en l'IBI els edificis rehabilitats amb eficiència energètica i

l'Impost de Construccions i Obres en la rehabilitació.

//2. MOBILITAT I TRANSPORT URBÀ

Fins al dia de hui, la mobilitat en la ciutat de València s'ha caracteritzat per la

supremacia del vehicle privat enfront de la resta de mitjans de transport. Açò ha

provocat la saturació de l'espai públic en general i la infrautilització en altres casos, i ha

condicionat en gran manera la vida diària de la ciutat, repercutint en l'exercici de

l'activitat econòmica i comercial, turística, la mobilitat i el teixit social. Aquesta situació es

deu al fet que la planificació de l'espai públic en la nostra ciutat s'ha realitzat en funció

del vehicle privat, deixant per a la resta de mitjans de desplaçament l'espai sobrant.

       

 74  

Segons es desprén de les dades inclosos en el Pla de Mobilitat Urbana

Sostenible (PMUS), la principal manera de desplaçament en la nostra ciutat és caminar a

peu, seguit pel vehicle privat, el transport públic i la bicicleta.

El desequilibri en la distribució de l'espai públic, on prima l'espai dedicat al

vehicle privat en detriment de l'espai de vianants, queda molt lluny de la demanda real

en molts casos. Inclús hui, els nostres carrers i places i, en general, els espais públics de la

nostra ciutat, lluny de ser llocs de convivència per als ciutadans, són mers canals de

distribució de trànsit privat.

Els espais de vianants en la ciutat no són continus. Aquesta falta de connexió

entre si impedeix que es genere una xarxa de recorreguts atractius i segurs per a

afavorir els desplaçaments a peu per la ciutat. A més, en els trams existents es produeix

una saturació d'activitats i mobiliari urbà que dificulta el seu ús.

El mateix ocorre amb els carrils bici. No estan dissenyats com una xarxa. Són

inconnexos, traçats habitualment damunt de les voreres, i no s'ha pensat què connecta

cada tram, quin és l'origen i destinació de cada un d'ells. En algunes avingudes, el traçat

creua d'una part a una altra, en compte de buscar una solució que done continuïtat i

facilite el desplaçament amb bici. En definitiva, un conjunt de carrils mal connectats,

incòmodes, insegurs, d'interpretació equivoca, que no arriba a tots els barris i sense

prioritat respecte a altres tipus de vehicles.

Si mirem al transport públic, l'EMT ha perdut en els últims anys un de cada cinc

usuaris, com a conseqüència de la congelació d'una flota que es manté en 480

autobusos des de l'any 1995 i on la necessitat de donar servei a noves zones es fa

sempre a costa de la reducció de vehicles en altres línies. Amb una xarxa que manté

l'estructura radial des de la seua creació i amb la menor velocitat comercial de les grans

ciutats espanyoles: 12,40 km/h. Tant l'EMT com el tramvia continuen esperant tindre la

prioritat semafòrica necessària per a fer-los competitiu amb el vehicle privat, a més de

tindre unes freqüències de pas i uns horaris que en desincentiven l’ús.

       

  75  

En els últims temps han proliferat les víctimes mortals per accidents de trànsit en

la nostra ciutat, que afecten els més indefensos: els vianants i els ciclistes. L'existència de

punts negres fa necessària l'adopció de mesures per a evitar les conseqüències fatals.

La tardana elaboració del Pla Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), aprovat

per imperatiu legal a finals de 2013, va suposar una ocasió perduda per a solucionar

tots aquests problemes, ja que es va fer sense donar participació als col·∙lectius o les

persones afectades i sense el desitjable consens dels grups de l'oposició. A més, els

objectius són molt tímids i queden molt allunyats del que València necessita per a

resoldre els problemes de mobilitat i fer un repartiment més just de l'espai públic.

Tampoc s'ha complementat amb la revisió del PGOU, que no fa cap proposta a favor

de la mobilitat urbana sostenible, a més d'obviar la necessitat d'integració amb els

PMUS d'altres ajuntamenta de l'àrea metropolitana.

MOBILITAT DE VIANANTS

1. Es proposa crear una xarxa principal d'itineraris de vianants que

connecten la ciutat de part a part, així com els diferents barris i que al seu

torn suposen una xarxa de lligassa de les actuals zones de vianants

inconnexes entre si. Els recorreguts han de connectar els espais verds i

lliures de la ciutat, així com els equipaments. Aquests recorreguts, a més,

afavoreixen el comerç enfront dels desplaçaments en vehicle privat.

2. Aquesta proposta s'haurà de completar amb la connexió dels eixos de

vianants proposats, amb el nou llit del Túria que haurà de disposar

d'itineraris de vianants en ambdós marges, que, a més de les funcions

bàsiques, serviran com a elements de distribució i connexió de vianants

amb les pedanies del Sud. Així mateix, s'haurà d'establir una connexió de

vianants amb la pedania de Benimàmet a través d'algun dels eixos

proposats i de la Marina Reial amb la Ciutat de les Ciències.

3. Les voreres hauran de tornar a ser l'espai natural per al desplaçament a

peu dels ciutadans, per a la qual cosa la instal·∙lació del mobiliari urbà i

contenidors, com també la utilització comercial amb cadires, taules o

mercats ambulants haurà de garantir en qualsevol cas les condicions de

       

 76  

mobilitat i accessibilitat suficients per a cada cas.

4. En aquesta línia, els carrils-bici hauran, progressivament, de deixar

d'ocupar la vorera, com ho fan en l'actualitat. S’establirà un pla de

desocupació de les voreres i no es programaran nous carrils-bici sobre la

vorera.

5. Es prestarà especial atenció al centre històric, amb una progressiva

restricció del trànsit motoritzat, i es recuperarà per al vianant part de la

secció viària dels principals carrers d'accés al centre, alliberant espai

dedicat al trànsit privat per a dedicar-lo a mitjans més sostenibles. Els

eixos sobre els quals es pretén actuar són: carrer de Sant Vicent, carrer la

Pau, carrer Colom, carrer de les Barques, carrer del Marqués de Sotelo,

carrer Russafa, carrer de Guillem de Castro i carrer Xàtiva, conjugant les

possibilitats d'ampliació de l'espai del vianant amb les de la inserció del

carril bici i priorització del transport públic.

6. La ronda interior tindrà un tractament unitari, reduint la secció viària per al

trànsit rodat, ampliant voreres i dotant-la de carril bici.

7. Es crearan nous espais de vianants:

I. Recuperació del passeig històric de l'Albereda, per a la trobada

ciutadana, lliure de circulació i estacionament.

II La conversió en zona de vianants de l'entorn del museu Sant Pius V i del

jardí dels Vivers, eliminat el trànsit en superfície i connectant-ho amb el

Jardí del Túria.

III. Conversió en zona de vianants del pont de la Trinitat

8. Es crearan les anomenades superilles per als barris de la Petxina,

Arrancapins, Russafa, la Gran Via, el Botànic, la Roqueta, el Pla del Remei

i el Cabanyal-Canyamelar.

9. Es crearà un programa d'implantació dels camins escolars segurs en els

diferents centres docents de la ciutat, en funció del nivell de riscos que

suporten els escolars en accedir al col·∙legi.

       

  77  

MOBILITAT CICLISTA

1. Es milloraran les infraestructures per a la mobilitat amb bicicleta que done

lloc a una verdadera xarxa de carrils-bici, bàsicament sobre la calçada i

segregada del trànsit, connectada, més directa, més còmoda, segura,

uniforme, d'interpretació inequívoca, amb prioritat respecte a altres tipus

de vehicles i extensible a tots els barris de la ciutat.

2. S'haurà d'establir un pla per a millora de la seguretat en les interseccions

del carril bici amb el trànsit rodat, com la prohibició d'aparcar al costat

dels cantons, evitar l'excessiva vegetació, col·∙locació d'espills retrovisors,

entre altres, que garantisquen una alta visibilitat diferenciant-lo de

l'entorn.

3. Catalogació dels parcs i jardins on es permeta la circulació de bicicletes

com a excepció a la prohibició general que fa l'article 36 de l'Ordenança

de Circulació.

4. Millora del funcionament de l'actual servei públic de lloguer de bicicletes

Valenbisi, especialment en la seua referència a reposició ràpida en

estacions plenes o buides.

5. Construcció de més aparcabicis, fora de les voreres i especialment en

zones de gran afluència com a centres de treball, educatiu, oci o comercial,

així com en parades o estacions de mitjans de transport col·∙lectiu, a fi de

facilitar l'intercanvi modal.

6. Es dotarà de carril bici totes les principals vies de la ciutat, incloent-hi les

rondes.

7. Creació de la Taula de la Bicicleta, com a òrgan de participació d'entitats

socials, professionals i públiques per a debatre polítiques de mobilitat en

general i de la bici, en particular i l'Oficina de la Bicicleta, com a òrgan

tècnic de l'Ajuntament

8. Revisió i modificació de l'Ordenança Municipal de Circulació quant a la

referència a drets i deures de ciclistes.

9. Establirem la connexió ciclista amb les pedanies.

       

 78  

10. L'Ajuntament de València haurà de vigilar el compliment de l'art 8 de

la Llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana en els edificis de nova

construcció on ja es contempla la dedicació d'un espai a pàrquing de

bicicletes.

TRANSPORT PÚBLIC- EMT

1. S'haurà de fomentar l'ús transport públic, incrementant-ne la

freqüència, la qualitat i la intermodalitat.

2. Reubicació del carril bus en determinats eixos viaris.

3. Planificar una nova xarxa menys radial que l'actual.

4. Donar prioritat semafòrica al transport públic, inclòs el tramvia.

5. Plataformes reservades amb circulació d'autobusos en doble sentit.

6. Implantar la línia 37 d'EMT en la ronda Exterior que connecte la

nova Fe, el centre administratiu 9 d'Octubre i el Palau de

Congressos.

7. Reconversió de la flota a modes més sostenibles. Recarrega per

inducció en carril-bus.

8. Concloure la línia 2 de metro i connectar la línia 1 amb la nova Fe.

9. Firma d'un contracte programa per a la subvenció del transport

metropolità per part de l'administració central i Generalitat

Valenciana per a disminuir dèficit de l’EMT

10. Operació coordinada dels sistema de transport de l'Àrea

Metropolitana de València

11. Simplificació, coordinació i unificació del sistema tarifari.

TRÀNSIT PRIVAT

1. S'hauran de programar noves zones 30, així com la possibilitat de

generalitzar aquest límit a tota la ciutat excepte excepció feta

d'aquelles vies de trànsit més intens. Haurà d'incloure les condicions

       

  79  

necessàries per a la declaració com a Zona 30, entre altres: la

senyalització vertical i horitzontal, les mesures de calmat de trànsit

tipus estretiments en la calçada o encreuaments de vianants

sobreelevats i la disposició adequada del mobiliari urbà.

2. La política d'aparcaments hauria de concebre's com un servei públic,

promogut per l’Ajuntament i venuts per AUMSA a preu de

construcció.

3. Així mateix, hauria de dissenyar-se una xarxa d'aparcaments

dissuasoris en els accessos a la ciutat, perfectament connectats amb

altres modes de transport com a metro, bus i bici, a fi de millorar la

intermodalitat i evitar la congestió del trànsit en centre de la nostra

ciutat.

4. S'adoptaran mesures destinades a pacificar el trànsit mitjançant la

regulació semafòrica, de tal forma que l'onada verda no puga

superar la velocitat màxima permesa, complementades amb altres

de disseny urbà que eliminen dels encreuaments o les interseccions

aquells elements que puguen ocultar la visió al mateix temps que

magnificar les conseqüències.

5. S'hauran de proposar actuacions de recuperació de l'espai públic

per a humanitzar alguns dels principals eixos viaris de la ciutat, com

l'avinguda del Port, els antics camins de Trànsits, l'avinguda d’Aragó

i Ausiàs March.

6. Es reordenarà el trànsit en el centre històric eliminant qualsevol tipus

de travessia, drecera o bucles excessius a través de la trama i que

qualsevol necessitat d'accés als serveis existents es faça en bucle de

curt recorregut, amb entrada/eixida per la mateixa via o per vies

pròximes.

ZONES DE CÀRREGA I DESCÀRREGA

1. Pla d'increment de punts de càrrega i descàrrega en les zones amb

dèficit.

       

 80  

2. Introducció de noves fórmules de gestió.

3. Pla específic de càrrega i descàrrega, on es fomenten les iniciatives

d'ús de vehicles sostenibles en l'última milla per a eliminar al màxim

l'ús dels contaminants en l'interior de la ciutat.

SEGURETAT VIÀRIA

1. Adoptar mesures destinades a pacificar el trànsit mitjançant la

regulació semafòrica, complementades amb altres de disseny urbà.

2. Extremar la seguretat en tots els encreuaments amb carril bici:

semàfors, senyalització, prohibició d’aparcar, poda tanques, entre

altres.

3. Aprovació d'un Pla de Seguretat Vial.

//3. MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

Les ciutats tenen una gran responsabilitat sobre molts dels riscos

d'insostenibilitat a què s'enfronta la humanitat com a conseqüència de les formes de vida

urbanes típiques de la nova era postindustrial. Però sens dubte, és en elles on hi ha una

major capacitat per a afrontar aquesta crisi generalitzada, per tractar-se d'un focus

d'informació, innovació i difusió, i un recurs fonamental per a generar intel·∙ligència i

mobilització social entorn dels reptes que el canvi global planteja.

Els socialistes i les socialistes de la ciutat de València creiem en la sostenibilitat

com a eix vertebrador per a totes les nostres polítiques. La incorporació del respecte

mediambiental i de la consciència social a la vida quotidiana, són elements bàsics per a

aconseguir aquest objectiu.

       

  81  

Ens comprometem que les prioritats en matèria mediambiental es basen en

protecció i la defensa del nostre entorn natural, en el manteniment de les condicions

adequades per al benestar ciutadà i en la millora de la qualitat dels serveis, que

permeten una ciutat més confortable.

CANVI CLIMÀTIC. El canvi climàtic constitueix el repte prioritari a què ens

enfrontem en l'actualitat a causa de les previsibles conseqüències que tindrà sobre

l'ecosistema global, l'economia mundial i la qualitat de vida de tots els habitants del

planeta. En el marc europeu, la regió mediterrània, i en concret Espanya, es veuran

especialment afectades per aquest fenomen, per la qual cosa València se situa en el

punt de mira en aquest tema.

Polítiques per a pal·∙liar aquests efectes i minorar l'avanç del canvi climàtic i la

integració en la vida pública en tots els nivells de l'administració es fan imprescindibles

en una ciutat com València.

Els socialistes i les socialistes creiem que a causa de la seua situació, València és

una ciutat vulnerable a tots aquests canvis que s'acosten en un futur pròxim, per aquest

motiu la lluita contra el canvi climàtic ha de ser una variable a integrar d'una forma

contundent en les nostres polítiques. Hem d'apostar per una València pionera en la

reducció dels gasos d'efecte d'hivernacle, així com en l'adopció de mesures encaminades

a l'adaptació de la nostra ciutat en les conseqüències derivades de l’escalfament global.

La política de lluita contra el canvi climàtic constitueix, com hem indicat,

l’objectiu prioritari dels socialistes, té una sèrie d'implicacions rellevants de l'urbanisme

que hem de desenvolupar, els espais verds que hem de preservar, així com l'estímul en

l'aplicació pràctica de les normes en la construcció d'edificis climàtics.

Els socialistes i les socialistes creiem que l'estratègia que s'ha de seguir en la

lluita contra el canvi climàtic ha d'anar més enllà de complir compromisos com els

assumits en el Protocol de Kyoto o el tractat d'Aalborg, els nostres objectius han de

seguir més enllà de 2012. En aquest sentit, la recepta climàtica 20-20-20 per a 2020,

       

 82  

proposta per la CE, pretén que el 20 % de l'energia comunitària procedisca de fonts

renovables, alhora que es redueix un 20 % el consum energètic i un altre 20 % les

emissions de CO2 a l'atmosfera respecte als nivells aconseguits en 1990, i en aquesta

línia hauran d'anar els nostres esforços des del nostre àmbit.

- PROPOSTES

1. Desenvoluparem una Estratègia Local de Canvi Climàtic basada en

un fort compromís polític impulsor de les iniciatives i mesures contra el

canvi climàtic.

2. Crearem l'Observatori Municipal de la Sostenibilitat, per al

seguiment dels indicadors ambientals de la ciutat.

3. Impulsarem processos participatius i campanyes d'informació,

sensibilització i formació per a implicar la ciutadania.

4. Adoptarem mesures urbanístiques i de planejament o rehabilitació

dels edificis vells per a convertir-los en edificis ecoeficientes que

estalvien i disminuïsquen el consum energètic.

5. Difondrem públicament i de forma rigorosa la informació rellevant i

actualitzada dels indicadors ambientals.

6. Farem una auditoria mediambiental de la ciutat que ens de forma

clara i avaluable els índexs de qualitat de vida.

7. Posarem en marxa el Consell Municipal del Medi Ambient, sense

convocar des de fa més d'una dècada que es va constituir.

AGENDA 21 LOCAL. Només a partir del coneixement de les relacions entre

la ciutadania i la posada en funcionament d'una governança que fomente una

democràcia participativa, podrem orientar els esforços cap a un desenvolupament local

sostenible. En aquest sentit, el Programa 21 i dins d'aquest, l'Agenda 21 Local, és l’eina

més adequada per a activar aquest motor de canvi de model en les polítiques urbanes.

       

  83  

Agenda 21 Local és un Pla Estratègic Municipal que integra, basant-se en

criteris sostenibles, totes les polítiques públiques locals i que és el resultat de la

participació de tots els actors en la presa de decisions. En ella s'inclou un diagnòstic de

la ciutat, l'elaboració d'un pla d'acció i la seua posterior posada en pràctica.

Per a nosaltres, la verdadera posada en marxa de l'Agenda 21 de la ciutat de

València és un dels eixos de les nostres polítiques locals i de la nostra gestió municipal.

PARCS, ZONES VERDES I ESPAIS NATURALS. L'espai verd urbà,

és riquesa vegetal, però la seua funció no és únicament ornamental o paisatgística, ja

que sovint és l'única oportunitat de contacte amb la naturalesa alhora que aporta uns

beneficis ambientals i socials bàsics per a la millora de la qualitat de vida i el benestar

dels ciutadans.

És també un important element en la lluita contra l'agressió ambiental que es

produeix en la nostra ciutat, provocada especialment pel trànsit rodat, ja que constitueix

el primer filtre contra la contaminació i exerceix com un excel·∙lent regulador de

l'intercanvi d'aire, calor i humitat amb l'entorn urbà.

A més els espais verds, exerceixen una important funció social en el foment de

la convivència, com a punt de trobada i espai per al descans, l'esport i l'oci.

L'adequada planificació urbana sostenible ha de contribuir a reduir l'expansió

incontrolada de la ciutat i la pèrdua d'hàbitats naturals i de la diversitat biològica.

València amb 6,50 m2 de superfície verda per habitant, es troba molt lluny

dels 10 m2 recomanats per l'OMS, i encara no s'han executat actuacions previstes en el

PGOU de 1988, com l'ampliació del parc de Benicalap, la Rambleta, Carolines, Doctor

Lluch o el sector XIV del jardí del Túria, o jardins com el de la Vall de la Ballestera, on

només s'han construït 500 m2 dels 15.600 previstos, Salvador Perles, Comte Lumiares,

Gayano Lluch, Castellar-Oliveral. El parc Central després de molts retards pareix

començar a caminar, si bé el seu desenvolupament per fases no augura una imminent

posada en servei.

       

 84  

Les importants i contínues retallades pressupostàries dels últims anys en les

partides de manteniment i conservació de jardins, i poda d'arbres i palmeres han

ocasionat deteriorament i augment de la brutícia en les zones verdes de la nostra ciutat.

La presència de morrut roig en la nostra ciutat, durant els últims anys s'ha

manifestat com una autentica plaga, com un perill que amenaça a l'espècie de major i

històrica implantació, i és necessari prendre mesures urgents per a evitar la propagació i

és convenient evitar la plantació de palmeres fins que no es controle la plaga.

Els socialistes i les socialistes creiem que València necessita una millor

planificació i el desenvolupament de sistemes d'ordenació de les àrees verdes urbanes i

espais naturals pròxims a la ciutat, de gran valor ecològic com són l'Horta de València,

el Parc Natural de l’Albufera i les nostres platges.

- PROPOSTES

1. Augmentarem el nombre de metres quadrats de zona verda per

habitant fins a aconseguir als valors recomanats pels organismes

internacionals, tenint en compte els desequilibris i les necessitats de

cada barri de la ciutat.

2. Fomentarem l'ús d'espècies autòctones en els nostres jardins, parcs i

carrers millors adaptades a les nostres condicions climàtiques i a

l'escassetat d'aigua que es produeix en determinades èpoques,

prioritzant també espècies de cicle de vida llarg.

3. Crearem i condicionarem zones per a horts urbans municipals en els

districtes de la ciutat que siga possible i en zones d'horta de les

vores urbanes accessibles i que es troben més degradades,

fomentant el cultiu ecològic.

4. Conclourem la construcció dels parcs i jardins encara no executats

del PGOU de 1988: Benicalap, amb rehabilitació de les alqueries;

la Rambleta, a Sant Marcel·∙lí; les Carolines, a Benimàmet, Sud de

Malilla, etc.

       

  85  

5. En els parcs de Benicalap i Benimàmet dissenyarem espais infantils

semblant al conegut com Gulliver del Jardí del Túria, amb projectes

elaborats a través de concursos d'idees.

6. Pla de replantació dels escocells buits dels nostres carrers.

7. Elaborarem un programa de plantació d'arbres fins a arribar a

260.000 recomanats en la nostra ciutat (un cada tres habitants).

8. Posarem en marxa un pla d'acció per a eradicar la plaga de morrut

roig de les palmeres. Suspensió temporal de la plantació de les

espècies més vulnerables.

9. Ens comprometem fermament a la conservació i protecció de l'Horta

de València com un element d'important valor ambiental, cultural,

paisatgístic i com a sistema productiu fonamental en l'entramat urbà.

10. Elaborarem Plans de Restauració Paisatgística dels terrenys

d'horta degradats per l'existència de bases de contenidors o

activitats industrials abandonades.

11. Recuperarem les nostres platges com a espai natural i

paisatgístic. Adoptarem les mesures necessàries per a evitar els

actuals problemes greus de translació.

12. Impulsarem els eco-recorreguts en la ciutat perquè la ciutadania

conega i disfruta el seu entorn natural en l'àmbit urbà.

13. Impulsarem la posada en marxa dels itineraris verds.

14. Iniciarem els tràmits davant de la Conselleria de Medi Ambient

per a la declaració de l'Horta de València com a Paratge Natural

Municipal.

PARC NATURAL DE L'ALBUFERA. La mala qualitat actual de les

aigües del llac de l'Albufera posa en perill la seua recuperació i inclús amenaça la

pròpia existència, com hem posat de manifest en les al·∙legacions presentades per

l'Ajuntament al Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer, on es va sol·∙licitar sense èxit —

       

 86  

basant-se en els informes tècnics— que dels 167 hm3 any d'aigua destinada al llac,

almenys 121 hm3 foren d'aigua provinent directament del riu Xúquer.

Entorns degradats dins dels límits del Parc Natural de l'Albufera segueixen fora

dels objectius de l'administració per a la seua adequada recuperació paisatgística.

Entre ells els terrenys situat al sud de Pinedo, d'acord amb l'exigència efectuada per el

Ministeri de Medi Ambient i RAMSAR, on el govern Popular tenia previst edificar 300

cases unifamiliars, els de l'antiga fàbrica Plexi , del CEI Sebastián Burgos o l'antiga

venda de bous del Saler.

Una dels motius de queixa habituals dels pescadors del llac i algun altre

col·∙lectiu és la falta de representació de tots els sectors afectats pel nivell hídric del llac

en la Junta de Desaigüe de l'Albufera on, segons els seus estatuts de 1926, només estan

representats els propietaris de terres.

- PROPOSTES

1. Proposarem la modificació Pla Hidrològic de la Conca del Xúquer a

fi de garantir, com a mínim, l'aportació 121 hm3 d'aigua provinent

directament del riu Xúquer.

2. Fomentarem la posada en valor del Parc Natural de l'Albufera de

València, recolzant de forma decidida la seua declaració com a

Reserva Natural de la Biosfera.

3. Elaborarem Plans de Restauració Paisatgística en els terrenys

degradats del Parc Natural de l'Albufera, com en els de l'antiga

fàbrica Plexi, del CEI Sebastián Burgos o al sud de Pinedo. Posarem

en funcionament el barco d'estibadors de Pinedo.

4. Modificarem els estatuts la Junta de Desaigüe de l'Albufera, de

1926, per a millorar representativitat de tots els sectors afectats pel

nivell hídric del llac.

       

  87  

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. L'actual model de desenvolupament econòmic

i social basat en un creixement de la demanda energètica com a factor lligat

directament al desenvolupament es troba clarament esgotat.

La nostra ciutat ha de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic millorant-ne

l'eficiència energètica i reduint la dependència dels combustibles fòssils, així com les

emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Per això s'ha d'impulsar l'estalvi d'energia i

l'eficiència energètica, promoure les energies renovables i fomentar la millora de la

qualitat ambiental de l'entorn urbà, incidint en àmbits com el soroll, la il·∙luminació o la

qualitat de l'aire.

- PROPOSTES

1. Impulsarem la creació d'una Agència Local de l'Energia, que coordine

i duga a terme totes les mesures necessàries per a reduir el consum

energètic, augmentar l'eficiència i promoure l'ús de les energies

renovables.

2. Elaborarem el Pla d'Eficiència Energètica, prèvia auditoria

energètica, per a conéixer la situació i necessitats reals així com el

corresponent reduir el consum energètic de la ciutat.

3. Potenciarem la utilització del vehicle elèctric i la instal·∙lació punts de

recarrega en la nostra ciutat. Inclourem la discriminació positiva en

els impostos municipals cap als vehicles elèctrics.

4. Posarem les dades referents al consum energètic a l'abast de la

ciutadania.

5. Fomentarem l'ús de l'energia solar tèrmica en tots els edificis.

6. Farem instal·∙lacions d'energia solar fotovoltaica en tots els edificis

públics de la ciutat (mercats, poliesportius, centres socioculturals,

sanitaris i centres docents).

7. Ens comprometem al desmantellament de la subestació elèctrica de

Patraix i la seua substitució per la de Nou Llit.

       

 88  

GESTIÓ DE l 'AIGUA. Per als socialistes l'ús racional de l'aigua no sols fa

referència a l'estalvi, sinó que es fa extensiu als conceptes d'aprofitament,

reaprofitament i reutilització.

La promoció d'una gestió de l'aigua que garantisca un subministrament

sostenible i de qualitat a llarg termini és un dels objectius prioritaris dels socialistes i per

a això que es fa necessària la implicació de tota la població, a més dels sectors

industrials i comercials de València.

L'Ajuntament de València va firmar en 2008 un conveni amb l'Empresa Pública

de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR) que incloïa tres

obres per a la millora de l'abastiment de l'aigua a la nostra ciutat, que set anys després

no han sigut executades, així com altres per a la necessària conclusió de la xarxa de

sanejament, entre les quals, la més important, l'execució del col·∙lector nord entre el pont

de l’Assut de l’Or i el pont de les Drassanes.

El Pla Hidrològic del Xúquer, recentment aprovat, destaca la vulnerabilitat

extrema de dos col·∙lectors d'aigües negres que es troben pràcticament al límit de

capacitat i proposa una sèrie d'actuacions per a millora de la xarxa de sanejament de

la nostra ciutat.

- PROPOSTES

1. Elaborarem un Pla de Gestió de la Demanda d'Aigua, amb l'objectiu

de reduir el consum domèstic i industrial.

2. Millorarem la xarxa d'abastiment d'aigua potable a fi d'evitar les

fugues actuals. Execució de les obres de subministrament previstes en

el conveni amb EPSAR.

3. Establirem un pla per a la conservar les séquies actuals de l’Horta.

4. Instal·∙larem en tots els edificis públics mecanismes que permeten

regular el cabal d'aigua i ús de temporitzadors o de qualsevol altre

       

  89  

mecanisme semblant de tancament automàtic que en limite el consum.

5. Executarem el col·∙lector nord entre el pont de l’Assut de l’Or i el pont

de les Drassanes i de les obres de sanejament previstes en el conveni

de l'EPSAR.

6. Iniciarem les actuacions previstes en el Pla Hidrològic del Xúquer per

a millora de la xarxa de sanejament de la nostra ciutat.

NETEJA VIÀRIA I ARREPLEGA DE RESIDUS. Els residus urbans

constitueixen un greu problema ambiental en si mateixos alhora que són l'origen d'altres

com la contaminació de les aigües, del sòl i de l'aire i dels corresponents riscos associats

per a la salut pública. Per als socialistes és un objectiu prioritari de la política ambiental

evitar els impactes ambientals causats pels residus i donar una correcta gestió als

inevitables.

La necessària neteja dels nostres carrers, places i jardins, així com l'arreplega

domiciliaria de fems han patit els rigors de l'elevada retallada pressupostària dels

últims anys amb una dotació pressupostària que ens porta a nivells de l'any 2002.

Aquestes retallades, pròximes al 30%, han ocasionat que València tinga els carrers, les

places i els jardins més bruts i pudents.

Dels quatre ecoparcs previstos en la nostra ciutat, dos d'ells a càrrec de les

contractes de neteja, només se n'ha executat un i no s'ha soterrat cap dels vint-i-cinc

contenidors previstos, ni s’han fet les campanyes d'educació i sensibilització ambiental

oferides en les contractes indicades.

- PROPOSTES

1. Recuperació progressiva de la consignació pressupostària, fins a

aconseguir els nivells d'adjudicació de 2005, amb les actualitzacions

de preus corresponents. Recuperación progresiva de la consignación

presupuestaria, hasta alcanzar los niveles de adjudicación de 2005,

con las correspondientes actualizaciones de precios.

       

 90  

2. Desenvolupament de campanyes d'educació i sensibilització

ambiental que ajuden als ciutadans i les ciutadanes.

3. Augment del nombre de contenidors de recollida selectiva i

distribució equitativa en els barris de la ciutat, increment de la

freqüència de buidatge.

4. Eliminació de contenidors pròxims a edificis o espais emblemàtics de

la ciutat.

5. Elaborarem un Pla de Soterrament de Contenidors, prioritzant els

situats en les proximidadades de monuments o edificis emblemàtics.

6. Gestió sostenible dels residus generats en tots els edificis públics

municipals, així com en els mercats tradicionals.

7. Dotació d'un nombre més gran de papereres en tots els espais amb

major confluència de persones o de major activitat comercial.

8. Disponibilitat d'ecoparcs accessibles a tots els veïns de la nostra

ciutat.

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA. Respirar aire net i sense riscos per a

la salut és un dret de tota la ciutadania, la contaminació atmosfèrica causa danys greus

a la salut. Es xifra en 16.000 el nombre de morts prematures anuals a Espanya i més de

500 a València a conseqüència de la contaminació atmosfèrica.

A pesar de no superar els valors límits anuals que marca la legislació europea i

nacional, la contaminació atmosfèrica mesurada en la nostra ciutat presenta uns valors

alts. La contaminació per Diòxid de Nitrogen (NO2) que es registra en les estacions de

mesurament més afectades pel trànsit, com la del Bulevard Sud o la de la Pista de Silla,

presenta valors que puntualment superen els màxims de 40 µgrams/m3 a pesar d'haver

disminuït la intensitat circulatòria. El trasllat d'algunes estacions a zones amb menor

intensitat de trànsit, com la Universitat Politècnica, el Molí de Sol o el Bulevard Sud no ha

aconseguit ocultar els alts nivells de contaminació.

       

  91  

Una bona gestió de la qualitat de l'aire ha de començar pel reconeixement

d'aquesta realitat, que la ciutadania conega la qualitat de l'aire que respira i elaborar

un Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire.

Els alts nivells de contaminació atmosfèrica en la ciutat tenen el seu origen en el

trànsit rodat, per la qual cosa les mesures a adoptar han d'anar encaminades a la

reducció del trànsit i a la millora de les infraestructures.

- PROPOSTES

1. Augmentarem el nombre d'estacions de mesurament de la

contaminació atmosfèrica, especialment en la zones d'alt nivell

circulatori, a fi d'obtindre un millor diagnòstic. Aumentaremos el

número de estaciones de medición de la contaminación atmosférica,

especialmente en la zonas de alto nivel circulatorio, al objeto de

obtener un mejor diagnostico.

2. Posarem la informació sobre els mesuraments al servei del ciutadà,

publicada de manera directa i amb accés fàcil.

3. En complirem el Pacte dels Alcaldes, reduirem les emissions de la

ciutat en un 20 %.

4. Adoptarem mesures que reduïsquen l'ús del vehicle privat, impulsant

l'ús de la bicicleta i el transport públic.

5. Impulsarem accions que potencien la utilització de vehicles de motors

menys contaminants.

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA. La contaminació acústica, el soroll, és una

de les principals preocupacions dels valencians, ja que incideix directament en el nivell

de qualitat de vida i pot provocar efectes nocius sobre la salut i els hàbits de vida, així

com efectes psicològics i socials, a més dels propis problemes ambientals que porta

associats.

       

 92  

L'any 2008 es va elaborar el Mapa del Soroll així com els corresponents Plans

d'Acció contra la Contaminació Acústica i cinc anys després es va aprovar un nou Mapa

del Soroll sense haver desplegat la major part de les mesures correctores incloses els

referits plans.

Aquest nou mapa, redundant en l'error del de 2008, s'ha elaborat sense tindre

en compte el soroll provinent de l'oci nocturn, contravenint així l'Ordenança Municipal

contra la Contaminació Acústica que obliga a arreplegar en els mapes de soroll les

servituds acústiques, sense distingir-ne la procedència, així com a analitzar el soroll i

informar sobre les fonts sonores causants de la contaminació acústica, sense distingir tipus

de fonts.

Mesures incloses en els Plans Acústics contra el Soroll, com els plans d'acció

zonals previstos per als districtes amb major nivell de contaminació acústica com ara

Ciutat Vella, Extramurs, l'Eixample, el Pla de Real, Camins al Grau i Campanar, no s'han

posat en marxa.

L'absència d'una decidida actuació municipal, pot portar a declaració de noves

Zones Acústicament Saturades mitjançant sentència judicial. Els veïns de Russafa i Ciutat

Jardí suporten nivells de soroll inacceptables que els impedeix exercir el seu dret al

descans i que, davant de la inacció municipal, els pot portar a recórrer a la via judicial.

Les principals fonts de contaminació acústica són els vehicles de motor i el trànsit

rodat en general, per la qual cosa les mesures que proposem els socialistes i les

socialistes estaran obligatòriament lligades a un concepte de mobilitat més responsable i

sostenible, sense oblidar altres factors relacionats amb la planificació urbanística de la

ciutat.

- PROPOSTES

1. Elaborarem els nous Pans d'Acció contra el Soroll com principal eina

de gestió i lluita contra el soroll.

2. Posarem en marxa, sense demora, les mesures incloses en els Plans

       

  93  

d'Acció Zonals, previstos per als districtes amb major nivell de

contaminació acústica com ara Ciutat Vella, Extramurs, l'Eixample, el

Pla de Real, Camins al Grau i Campanar.

3. Posarem en marxa, de forma urgent totes les mesures generals

previstes en els Plans d'Acció contra el Soroll: pantalles acústiques,

asfalt fonoabsorbent, etc.

4. Elaborarem el Pla de Zones d'Oci Nocturn.

5. Determinarem les accions prioritàries a fer en cas de superació dels

valors límit d'emissió o immissió, o d'incompliment dels objectius de

qualitat acústica.

6. Col·∙locarem sonòmetres en les avingudes principals de la ciutat, per

a millorar la informació dels ciutadans.

7. Impulsarem la creació de zones sense soroll, com a parcs i jardins,

perquè es respecte el silenci com a valor ambiental.

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA. València és per a la comunitat científica el

paradigma de la ciutat més il·∙luminada, però pitjor. Si en els últims anys s'ha produït una

reducció en el consum elèctric de la il·∙luminació de la nostra ciutat, que l'any 2013 va

superar els 107 Kwh per habitant, molt allunyat dels objectius que el Pla Nacional

Eficiència Energètica marcava per a aqueix mateix any 75 Kwh/habitant, només ha

sigut com a conseqüència de la persistent crisi econòmica i del vandalisme.

Aquest malbaratament energètic, a més de suposar un elevat cost per a les arques

municipals, afecta la salut de molts ciutadans i ciutadanes i la qualitat ambiental de la

nostra ciutat.

- PROPOSTES

1. Per als i les socialistes és un objectiu irrenunciable que València

deixe de ser la ciutat més il·∙luminada per a convertir-se en la millor

il·∙luminada.

       

 94  

2. Redactarem un Pla d'Eficiència Energètica de l'enllumenat municipal.

3. Farem una substitució progressiva de l'enllumenat per a col·∙locar

llums més eficients i reguladors de flux per a reduir-ne el consum.

4. Limitarem el nombre de lluminàries i nombre d'hores de

funcionament.

       

  95  

       

 96  

Els socialistes, hòmens i dones, aspirem que les pròximes eleccions siguen una

oportunitat per a un nou temps de recuperació de drets socials, de llibertats, de

sostindre les polítiques socials, els serveis públics i l'Estat del Benestar.

És temps d'iniciar una nova agenda social, i és per això que propugnem la

urgent i sòlida implementació de polítiques públiques que reconduïsquen aquesta

situació d'emergència i construïsquen un futur d'esperança, llibertat i drets, sense que

ningú quede arrere.

Ha arribat el moment d'introduir reformes per a revertir el deteriorament del

sistema, reposant el dret de la ciutadania a accedir a uns serveis públics de salut,

educació, serveis socials i dependència, universals i de qualitat, assegurant així la

igualtat d'oportunitats.

Aquests objectius s'aconsegueixen mitjançant la prestació d'uns serveis públics

de proximitat, eficaços, eficients i de qualitat per part de l'administració local, que

complisquen amb els estàndards més avançats de modernització, i transparència en la

gestió.

//1. CONSTRUIR UNA CIUTAT SOLIDÀRIA, INCLUSIVA, QUE LLUITA CONTRA LA POBRESA, L'EXCLUSIÓ I REDUEIX LA VULNERABILITAT SOCIAL

Es posaran en marxa polítiques socials de caràcter redistributiu i orientades a

promoure el desenvolupament de drets socials i la igualtat d'oportunitats, que afectaran

de manera transversal el conjunt de les àrees del nostre govern: polítiques impositives

progressives, polítiques econòmiques de perfil social i de suport a l'economia social,

polítiques d'inserció sociolaboral de les persones amb més dificultats, polítiques

d'acompanyament a les persones en situació d'exclusió, polítiques de suport econòmic a

       

  97  

les famílies vulnerables i polítiques de garantia d'alimentació i necessitats bàsiques, i tot

això atenent sempre la dignitat de les persones.

S'acabarà el temps de l'asistencialisme, la beneficència i la caritat i començarà

el temps dels drets socials i la igualtat.

- PROPOSTES

1. Posada en marxa urgent d'un Pla Integral per a la Inclusió Social i Reducció

de la Vulnerabilitat, transversal, que articule el conjunt de polítiques

municipals orientades a intervindre i previndre les dinàmiques d'exclusió, que

atenga als col·∙lectius socialment vulnerables i promoga la recuperació de

l'autonomia personal i els vincles de convivència.

2. Recuperarem les polítiques de prevenció, perquè mirem també al futur i cal

abordar amb els mitjans necessaris les condicions personals, familiars i socials

que condueixen a l'exclusió en les persones més vulnerables.

3. Posarem en marxa un pla de xoc per a afavorir l'ocupabilitat i la

contractació de persones en risc d'exclusió i facilitar-ne la inserció

sociolaboral.

4. Constituirem una Taula de Treball per a la Inclusió Social, que gestione

acords de coordinació d'accions amb el tercer sector, sota responsabilitat i

control públic i amb criteris de justícia social i dignitat.

POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE FAMÍLIA I INFÀNCIA:

RECOLZANT LES FAMÍLIES I GENERANT OPORTUNITATS. L'eix de

l'acció municipal seran les polítiques d'infància i família i anirà orientada de forma

prioritària a trencar el cicle de les desigualtats a què està sotmesa la infància més fràgil

i vulnerable.

       

 98  

- PROPOSTES

1. Reduir la pobresa infantil serà un objectiu immediat. Es garantirà la

cobertura de les seues necessitats bàsiques sobretot en la infància més

vulnerable.

2. Es crearà una Taula per la Infància que coordine el treball en l'àmbit de la

infància i adolescència en la nostra ciutat, donant també veu als xiquets

perquè siguen partícips en les decisions dels temes que els afecten, garantint

també la inclusió dels xiquets més vulnerables.

3. Que cap xiquet quede arrere per falta de mitjans. Invertirem mitjans

econòmics per a trencar el cercle de desigualtats, amb beques, ajudes

directes a les famílies, assessorament i acompanyament professional en les

solució dels problemes que els afecten econòmics, educatius o socials.

4. Compromís amb el bon tracte a la infància. Impulsarem polítiques que

garantisquen la protecció dels xiquets enfront de qualsevol forma de

violència i/o discriminació.

5. Impulsarem polítiques preventives i campanyes de sensibilització social per a

garantir els seus drets.

6. Afavorirem la participació infantil en el disseny de les polítiques municipals

que els concerneixen, a través d'òrgans com el Consell Municipal de la

Infància.

7. Fomentarem la participació dels menors mitjançant la convocatòria anual de

Plens de la Infància en cada un dels districtes i en el Ple d'Ajuntament.

8. Promourem la creació d'espais públics de trobada on estimular i potenciar

hàbits com la lectura, la música o el teatre.

9. Parcs infantils en els barris, adaptats i adequats a les necessitats dels menors

en espais segurs i nets.

10. Oferirem un catàleg de serveis integrals per a la família que comprenga

des de l'ajuda a domicili a la mediació per a resoldre conflictes familiars.

       

  99  

1. Mesures urgents en l'eradicació de la pobresa infantil

1. Cap xiquet sense alimentació adequada a les necessitats nutricionals:

a. S'incrementaran les ajudes econòmiques d'emergència de

suport a les famílies vulnerables per a costejar les necessitats

d'alimentació.

b. Es gestionaran beques de menjador escolar per als menors en

risc, en les quals es cobrisca la totalitat del cost del menjador, per

a evitar situacions de discriminació per raons econòmiques en

l'assistència al menjador i garantir així l'alimentació adequada.

2. Es millorarà l'impacte de les polítiques de beques de menjador

millorant els barems i criteris d'accés, per a aconseguir una gestió

més eficient d'aquest recurs social.

3. Es gestionaran beques de menjador escolar al llarg de tot el curs

escolar, per a aquells menors en situació de risc i vulnerabilitat, per a

reforçar l’escolarització i la cobertura de necessitats alimentàries.

4. Es garantirà l'alimentació infantil en període estival amb:

a. Beques d'assistència a escoles d'estiu amb cobertura

alimentària

b. Ajudes directes a la família per a cobrir necessitats bàsiques.

5. Es cobriran les necessitats de llibres de text i material escolar dels

menors de famílies en situació d'exclusió i pobresa, de forma

complementària a la competència de l'administració autonòmica.

6. Es facilitarà l'accés dels menors vulnerables i les seues famílies a les

activitats lúdiques, esportives i culturals on participe l'Ajuntament per

a evitar la privació cultural i facilitar les relacions socials.

7. Es farà l'acompanyament social necessari des dels serveis socials

perquè les famílies en situació de vulnerabilitat reben els suports

econòmics i professionals necessaris per a garantir les cures

necessàries per al desenvolupament dels seus fills i filles.

       

 100  

2. Mesures urgents per a combatre la pobresa energètica

1. Es garantirà el subministrament d'un mínim vital d'energia elèctrica, gas i

aigua potable a famílies en situació de pobresa i vulnerabilitat.

2. Ajudes econòmiques d'emergència social per al pagament de rebuts de

subministrament bàsics.

3. Evitar o impedir els talls de subministraments mitjançant un acord amb

companyies distribuïdores perquè aquelles famílies que vagen a rebre

ajuda de serveis socials no queden sense subministrament abans de

percebre l'ajuda.

4. Posada en marxa d'un servei d'assessorament a les famílies en situació de

vulnerabilitat en l'ús de l'energia i ajustat a les necessitats de les llars.

a. Amb ajudes o subvencions per a facilitar i promoure l'adequació de

vivendes per a la millora de l'eficiència energètica.

5. S'instarà el govern a impulsar accions per a la millora dels preus de

l'energia i per a l'ampliació dels bons socials.

VALÈNCIA: CIUTAT LLIURE DE DESNONAMENTS. La vivenda és

un bé essencial i bàsic per això, lluitar contra els desnonaments és primordial per als

socialistes, hòmens i dones, ja que eixir de la llar és el principi de l'exclusió social d'una

família.

- PROPOSTES

1. Assessorament i orientació professional per a la reestructuració dels deutes

i revisió d'acords hipotecaris de vivenda en famílies afectades per la crisi i

en situació de pobresa, exclusió o vulnerabilitat social.

2. Fraccionament de pagament de deutes amb l'Ajuntament i/o condonació

del deute amb caràcter temporal en situacions de pobresa o exclusió.

3. Promoure l'accés a vivendes de lloguer social a partir de l'acord amb

       

  101  

entitats bancàries.

4. Increment de l'oferta de vivenda social pública.

5. Instar el Govern «a incloure la dació en pagament en situacions

impagament de la vivenda habitual per raons socioeconòmiques».

REFORÇ DEL DRET A LA LLEI DE DEPENDÈNCIA. Des de

l'aprovació de la Llei d'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de

Dependència, no sols es van generar nous drets a les persones que tingueren minvades

les capacitats d'autonomia personal sinó que també es reconeixia el paper de les

famílies, majoritàriament de les dones, que es vinculen en l'atenció als familiars.

A la Comunitat Valenciana i en concret en la ciutat de València aquesta

consolidació de drets no s'ha vist plasmada com en la resta d’Espanya pels constants

obstacles que els governs del PP han anat posant al desplegament de la llei.

Així han impedit que milers de persones pogueren accedir als beneficis

atorgats en aquesta llei.

Si bé les principals competències se centren en l'àmbit estatal i autonòmic, la

importància de les polítiques municipals és fonamental per al desenvolupament i

l’enfortiment de la Llei de Dependència a la nostra ciutat.

- PROPOSTES

1. Crearem l'oficina d'orientació, informació i tramitació en l'Ajuntament i si és

el cas en els centres municipals de serveis socials, específica per a atendre

les persones en situació de dependència.

2. Desenvolupament en l'àmbit municipal del catàleg de serveis de la Llei de

Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència.

3. Posarem en marxa serveis de suport al cuidador: cuidar el cuidador.

4. Instar el Consell de la Generalitat Valenciana per tal que faça les

       

 102  

actuacions i prenga les mesures necessàries perquè aquells ciutadans que

residisquen a València i que siguen valorats com a dependents, perceben

tot el que la llei els garanteix.

5. Impulsar i participar en l'elaboració d'una nova llei autonòmica de serveis

socials

6. mpulsarem iniciatives per a pal·∙liar l'efecte dels retalls i copagaments en

discapacitat i dependència.

7. Assegurarem els drets reconeguts per la llei i garantirem el nombre de

places públiques necessari que els atorga la Llei de la Dependència: servei

d'ajuda a domicili, places en centres de dia i places residencials.

DIVERSITAT FUNCIONAL: FOMENTANT CAPACITATS. Els serveis

que l'administració pública han de tindre com a objectiu avançar cap a la normalització

de la vida de les persones amb diversitat funcional.

Aquest serà el nostre objectiu en l'acció política i entorn d'ell giren les nostres

mesures.

- PROPOSTES

1. Treballarem per a aconseguir l'accessibilitat total de la ciutat, per a tindre

una ciutat sense barreres arquitectòniques.

2. Fomentarem l'ocupació de les persones amb discapacitat imposant tanques

de contractació social a les empreses que contracten amb l'Ajuntament a fi

de facilitar la seua autonomia personal.

3. Desplegarem un pla d'atenció integral des d'àrees com ara serveis socials,

urbanisme i educació.

4. Millorarem el servei de transport públic perquè siga accessible a totes les

persones.

5. Posarem en marxa un pla especial de vivendes sense barreres per a

       

  103  

adequar-les a les necessitats de les persones amb diversitat funcional.

DRET A L'ENVELLIMENT ACTIU DELS NOSTRES MAJORS. Els

nostres majors són un actiu per a la ciutat i per a les famílies i són, en el moment actual

de crisi econòmica, sustentadors principals de moltes llars amb les seues pensions, per la

qual cosa veuen precaritzada la seua situació econòmica i social.

Cuidar dels majors, atendre les seues necessitats, protegir els més vulnerables,

oferir serveis d'oci adequats i aprofitar el seu potencial i experiència seran els objectius

de la nostra política municipal.

- PROPOSTES

1. Crearem el Consell Sectorial del Major per a atendre les demandes

específiques dels nostres majors en la localitat i aprofitar la seua

experiència i col·∙laboració.

2. Crearem la Regidoria de Persones Majors que junt amb el Consell

Municipal de les Persones Majors puga promoure polítiques d'envelliment

actiu que fomenten la participació de les persones majors en la política i

en l'activitat social, en l'educació, la cultura i l'esport, garantint en tot

moment la igualtat d'hòmens i dones.

3. Posarem en marxa un Pla Municipal d'Envelliment Actiu Saludable i Digne,

que vertebre l'acció municipal i que done cobertura a les necessitats dels

nostres majors.

4. Les persones dependents no poden ser les grans oblidades, per la qual

cosa impulsarem els centres de dia per a persones amb diversos graus de

dependència, junt amb els equips de suport domiciliari.

5. Promourem el suport necessari i l’atenció als familiars que tinguen a càrrec

seu alguna persona major en situació de dependència.

6. Col·∙laborarem amb les comunitats autònomes en l'ampliació de les places

residencials per a persones majors.

7. Ampliarem els serveis d'atenció domiciliària adequant els preus públics

       

 104  

perquè és necessari que els majors que ho desitgen i puguen tinguen el

servei adequat per a envellir en el seu entorn.

8. Augmentarem la cobertura del servei de teleassistència incorporant la

innovació en tecnologia.

9. Combatrem la malnutrició en persones majors millorant l'oferta de menjars

a domicili i complementant-la amb l'ampliació d'oferta en menjadors

socials i menjadors de centres de majors.

10. Impulsarem un pla d'eliminació de barreres arquitectòniques, millores de

vivenda i entorns, perquè les persones majors no hagen d'abandonar el seu

entorn.

11. Ampliarem l'oferta d'oci, cultura, esport i espectacles, facilitant i

bonificant l'accés a majors en situació de vulnerabilitat social.

12. Procurarem el manteniment de l'autonomia personal, desplegant accions

de promoció i educació de la salut, afavorint la pràctica d'exercici físic, els

hàbits de vida saludables i la prevenció d'accidents.

13. Disposarem de centres de convivència per a l'oci i la participació

ciutadana i promourem els projectes de bancs del temps i els bancs

solidaris, per a poder compartir i desenvolupar els valors de cooperació i

solidaritat en la societat en conjunt.

14. Ampliarem els tallers i els serveis dels centres municipals de majors.

15. Donarem suport als majors que, per efecte de la crisi econòmica, han

reagrupat els seus familiars i han quedat en situació de vulnerabilitat

econòmica.

16. Lluitarem contra l'abandó i la soledat de les persones majors

implementant programes d'acompanyament.

17. Desenvoluparem programes per a prevenció i atenció de les persones

majors que pateixen discriminació i distintes formes de maltractaments

físics, psicològics, sexuals, financers, per negligència o abandó.

       

  105  

ENS IMPORTA LA SALUT DELS NOSTRES VEÏNS. Una ciutat és

saludable quan atorga prioritat a la salut en totes les seues actuacions. Els problemes de

salut comporten el concepte de salut com un dret, com un valor, una inversió i un requisit

per al desenvolupament i el benestar. Aquest és el fonament de la nostra Estratègia de

Salut.

El desenvolupament de la salut en la nostra ciutat s'aconsegueix integrant la

salut en el territori, mitjançant la nostra Governança Local per a la Salut.

Per això, València desenvoluparà un Pla Local de Salut, de forma intersectorial

i participada amb la ciutadania, com un gran instrument per a la planificació i l’impacte

en la millora de la salut i el benestar de la nostra població, fent que disminuïsquen les

desigualtats en salut i que aquesta no depenga únicament de la renda.

Des del Partit Socialista creiem que és un dret de la ciutadania disfrutar d'un

lloc de residència amb una vida sana, que permeta el seu benestar i que potencie el

desenvolupament físic, psíquic i social de la gent.

Conseqüentment, procurarem que els plans i iniciatives de planificació urbana

tinguen un gran impacte en les condicions en què la gent viu i treballa, l’accés a les

instal·∙lacions i serveis, els estils de vida, etc., perquè tot redunde en una millora

substancial de la salut i el benestar de les persones.

Els determinants socials de la salut com ara habitatge, treball, educació, cohesió

social, alimentació, seguretat, qualitat de l'aire, esport, etc., faran que visquem més i

millor.

- PROPOSTES

1. El nostre Ajuntament elaborarà i desplegarà un Pla local de Salut,

comptant amb la ciutadania i articulant una xarxa local que treballe per

la millora de la salut i el benestar del veïnat.

2. En aquest sentit, promourem programes de prevenció de conductes de risc

per a la salut, especialment en relació a les drogues i els efectes de

       

 106  

l'alcohol i el tabac, amb especial atenció a la prevenció d'inici en menors,

com també programes contra el sedentarisme, facilitant l'accés de totes

les persones a l'esport i l'activitat física, segons les seues necessitats i

peculiaritats.

3. El nostre Pla de Salut tindrà en compte els efectes i les conseqüències de

les condicions mediambientals, socioeconòmiques, culturals, de vivenda i

ocupació, enfront dels models clàssics merament assistencials i no

preventius.

4. Potenciarem la informació preventiva en els mitjans de comunicació locals,

com també l'educació sanitària, capacitant els ciutadans per al control de

la seua pròpia salut.

5. Incorporarem les associacions socials, ambientals i econòmiques,

representatives dels ciutadans en els òrgans de decisió dels serveis

municipals perquè participen en la gestió.

6. Promourem plans locals d'atenció integral a la discapacitat, impulsant

iniciatives i programes coordinats per les diferents àrees municipals

(Educació, Serveis Socials, Urbanisme, Vivenda, Accessibilitat, etc.) i

comptant amb el suport, la intervenció i la participació del moviment

associatiu d'aquest sector de població.

7. Prendrem mesures per a millorar la contaminació, el deteriorament

ambiental, les comunicacions, les zones verdes, els espais de convivència i

d'oci, les zones esportives, els espais culturals i els llocs d'escampament

per a aconseguir una vida més saludable.

8. Tots els projectes de renovació, organització de la ciutat, accessibilitat,

obres i equipament, incorporaran la perspectiva de salut en el seu

disseny i execució, als efectes de facilitar un estil de vida més sa a la

població, per a qualsevol grup d'edat i circumstàncies, amb adaptacions

especifiques per a aquelles poblacions més vulnerables.

9. Treballarem per un transport saludable, que garantisca una mobilitat

sostenible, que permeta la nostra gent caminar, muntar amb bicicleta i l'ús

del transport públic i delimitarem les zones de trànsit vehicular de les

zones de vianants.

       

  107  

10. Garantirem la disponibilitat d'espais oberts i equipaments, accessibles

a tota la població, per a promoure l'activitat física i la practica esportiva,

tenint en compte els temps d'oci i les necessitats de la ciutadania.

11. Desenvoluparem programes municipals per a detectar els grups de risc

i previndre els problemes de falta de salut, amb actuacions concretes,

pròximes i efectives, sobre factors de risc, nutrició correcta, abastiment

d'aigua potable, sanejament d'aigües residuals, planificació familiar,

immunitzacions, sida, malalties de transmissió sexual, legionel·∙losi,

tuberculosi, anorèxia i bulímia...

12. La reducció de les desigualtats socials en salut serà un dels eixos

vertebradors del nostre compromís amb la ciutadania, mitjançant accions

per als ciutadans més desfavorits, establint un pla d'intervenció contra la

pobresa.

//2. EDUCACIÓ

Les polítiques educatives, constitueixen un puntal bàsic per al desenvolupament

social i econòmic de les ciutats, per a l'emancipació dels seus habitants, per a la lluita

contra l'exclusió, per a la integració, la participació ciutadana, la diversitat i la cohesió

social.

L'aplicació generalitzada d'aquestes polítiques passa pels municipis com a

espais idonis per a la implementació de polítiques transversals i de proximitat: els

centres escolars, les reserves de sòl per a la construcció d'equipaments educatius, etc. Les

escoles infantils, de música i dansa municipals, centres d'adults, etc. són, entre moltes

altres actuacions, una mostra evident del compromís lúcid i constant dels governs locals

amb la promoció i l'enfortiment de la formació de la ciutadania.

L'educació, en el vessant de la promoció de l'ensenyament, té una importància

central per al desenvolupament individual i col·∙lectiu de la ciutadania i els governs

locals, que valoren adequadament la seua transcendència com a eina clau per a la

       

 108  

transformació de les ciutats, han d'apostar per una implicació i un protagonisme decidits

en aquest àmbit.

Nosaltres, com a socialistes, apostem per una educació que, sent dret

fonamental, ha de ser d'accés i gaudi universal. Cal crear espais i experiències vitals,

generadores d'identitat, de pertinença i de cohesió, que en definitiva, promoguen el

desenvolupament social i cultural del municipi.

El govern municipal és l'administració més pròxima a la ciutadania. El municipi

és l'espai natural on interactuen els diferents centres docents i els diferents agents

educatius, és també on poden concretar-se millor els compromisos de la societat amb

l'educació. Proposem un procés a què denominem coresponsabilitat competencial que es

fonamenta en el principi de la col·∙laboració i que expressa la voluntat d'acostar al

màxim a la ciutadania la capacitat real d'aplicar les polítiques en el tema de l'educació.

SUPORT A L'EDUCACIÓ PER A ACONSEGUIR UNA CIUTAT

D'IGUALTAT D'OPORTUNITATS I EQUITAT. Impulsarem un gran pacte per

l'educació de la ciutat de València amb el món educatiu i la resta d'agents socials,

culturals i productius, per a aconseguir, a partir de l'educació, una ciutat amb igualtat

real d'oportunitats per a tots els xiquets i jóvens i una societat cohesionada socialment.

       

  109  

PRIMER CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL: DE 0 A 3 ANYS. El

nostre objectiu és oferir una cobertura pública per a les necessitats educatives de les

xiquetes i xiquets de 0-3 anys, perquè és una mesura social que ajuda a la conciliació

entre la vida laboral, familiar i l'educació; perquè és una mesura educativa que serveix

per a detectar prompte possibles deficiències i així avançar en la prevenció o en el

tractament més adequat, perquè és una mesura que promou l'equitat per a garantir la

igualtat d'oportunitats i compensar les desigualtats que condicionen el desenvolupament

personal i perquè és una mesura que permetrà evitar el futur fracàs escolar.

- PROPOSTES

1. Replantejarem el model d'escola infantil pública de qualitat, facilitant

l'accés de les xiquetes i xiquets de famílies on mares o pares necessiten el

servei per a poder accedir en igualtat de condicions en el mercat de

treball. Per a aconseguir-ho, impulsarem la creació d'una xarxa d'escoles

infantils que permeten l'escolarització dels xiquets i xiquetes de 0 a 3

anys independentment del seu nivell de renda.

2. Impulsarem en la legislatura, en col·∙laboració amb la Generalitat

Valenciana, la creació de 5.000 places en centres públics en la ciutat per

a xiquetes i xiquets de 0 a 3 anys.

SEGON CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL (DE 3 A 6 ANYS)

D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA (6 A 12 ANYS) I D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

OBLIGATÒRIA (12 A 16 ANYS). El nostre objectiu és: Escolaritzar tots els xiquets

en un centre escolar pròxim a la seua residència familiar. A més dels problemes de

temps per al trasllat en zones més allunyades, de les dificultats per a compaginar

aquesta atenció i el treball, s'ha de tindre en compte la desestructuració que es

produeix en separar l'alumnat del seu entorn i residència.

       

 110  

- PROPOSTES

1. Garantirem l'escolarització pública de qualitat amb oficines

d'escolarització permanents.

2. Treballarem per a garantir l'escolarització equilibrada de l'alumnat a

través de les zones de proximitat.

3. Col·∙laborarem, de forma responsable, amb el govern de la Generalitat,

en la distribució de les escoles, de forma equilibrada en tots els districtes

de la ciutat, avançant en el desenvolupament del mapa escolar de la

ciutat i apostant per l'increment de línies en els centres de titularitat

pública.

4. Reiniciarem la dotació de terrenys per a la construcció de nous centres

públics.

5. Posarem en marxa, amb el suport de la Generalitat, un pla de

rehabilitació dels centres més deteriorats, antics i obsolets.

6. Detindrem la cessió de sòl públic a empreses privades per a la

construcció de centres escolars.

7. Col·∙laborarem perquè les ajudes de menjador arriben a tots els alumnes

que ho necessiten i proporcionarem ajudes a les famílies per a activitats

extraescolars i complementàries.

8. Millorarem l'accessibilitat i sostenibilitat mediambiental dels centres

educatius públics, i treballarem per l'escola inclusiva.

9. Incrementarem l'autonomia i recursos dels centres docents potenciant

convenis i acords de col·∙laboració amb l'Ajuntament en matèria

d'educació.

10. Farem campanyes municipals per promoure programes dirigits a

fomentar la coordinació entre els professors que treballen amb grups o

programes d'atenció als estudiants amb problemes d'aprenentatge.

       

  111  

11. Col·∙laborarem amb el futur govern de la Generalitat Valenciana

en la realització de campanyes de promoció de programes i projectes

educatius en els centres, dirigits a reduir l'abandonament escolar

primerenc.

12. Col·∙laborarem activament amb les AMPA de col·∙legis d'Infantil i

Primària i IES, bé siguen centres públics o privats concertats, especialment

en aquells centres que tinguen un alt percentatge d'alumnes amb

necessitats educatives especials o immigrants per a:

• Afavorir la creació d'Escoles de Pares i Mares.

• Ajudar econòmicament al funcionament de les AMPA.

• Proporcionar mediadors culturals, educadors socials o treballadors

socials per a facilitar la integració i inserció de l'alumnat.

• Elaborar plans contra el fracàs i l'absentisme escolar.

• Proposarem a la Generalitat Valenciana la creació de noves

figures en els centres que ho necessiten (mediadors culturals,

treballadors o educadors socials).

ÈXIT ESCOLAR AMB EQUITAT. FORMACIÓ PROFESSIONAL I INSERCIÓ

LABORAL. EDUCACIÓ AL LLARG DE TOTA LA VIDA.

1. Garantirem l'escolarització d'aquests alumnes en places escolars gratuïtes del

seu barri així com la continuïtat de l’escolarització en el centre que li

corresponga.

2. Fomentarem la primera escolarització de l’alumnat, almenys, en el primer curs

del segon cicle de l'Educació Infantil.

3. Ampliarem la dotació de beques de menjador escolar per als alumnes

d'Educació Infantil.

       

 112  

4. Facilitarem la integració social i educativa de tot l'alumnat contrarestant els

processos d'exclusió social i cultural.

5. Afavorirem l'educació intercultural de tot l'alumnat, potenciant els múltiples i

diferents valors que aporten les distintes cultures.

6. Potenciarem la participació solidària dels membres de la comunitat educativa i

de la societat en el seu conjunt per a fomentar la convivència i previndre

situacions de conflicte.

7. Informarem i assessorarem les famílies i els tutors legals per a facilitar

l’escolarització adequada de les seues filles i fills.

8. Garantirem l'escolarització de l'alumnat amb necessitats de compensació

educativa en condicions d'igualtat d'oportunitats.

9. Fomentarem la permanència dels alumnes una hora més als centres per a

garantir la millora de la formació dels nostres alumnes i com a mesura activa

de lluita contra el fracàs escolar.

10. Proposarem convenis amb la Generalitat per a, amb la col·∙laboració de

voluntaris en els centres públics, donar suport als alumnes en les tasques de

lectoescriptura.

11. Potenciarem i subvencionarem el funcionament de les «escoles matineres».

12. Exigirem i ajudarem a aconseguir una escola pel segle XXI, amb la

modernització necessària dels centres, fent de València una ciutat pionera en

la digitalització de l'ensenyament-aprenentatge.

13. Incrementarem, mitjançant convenis i intercanvis amb altres municipis

europeus, la mobilitat europea de jóvens estudiants de formació professional i

del professorat, fomentant la cultura del treball per a la millora del capital

humà, en el context d'un treball de qualitat i per a reforçar el

desenvolupament econòmic de la ciutat.

       

  113  

14. Potenciarem les escoles de formació d'adults com l'instrument de formació

al llarg de la vida i promourem l'acreditació de competències per a facilitar

els itineraris formatius al llarg de la vida.

15. Desenvoluparem acords i convenis amb la Generalitat per a promoure el

reconeixement de l'aprenentatge no formal. És necessari establir per part de

les administracions competents avaluacions que permeten el reconeixement de

l'aprenentatge no formal perquè els ciutadans que hagen adquirit uns

coneixements a través d'aquesta via puguen accedir a l'educació reglada o a

determinats títols.

16. Promourem serveis d'orientació i seguiment a través del Gabinet

Psicopedagògic municipal per als jóvens que abandonaren el sistema educatiu

sense cap qualificació i volen obtindre una titulació necessiten serveis

d'orientació i seguiment que els brinden més informació sobre les distintes

possibilitats formatives i les vies per a reincorporar-se al sistema educatiu.

17. Crearem oficines virtuals d'informació i assessorament per districte. Les

noves tecnologies poden exercir un important paper en l'orientació i seguiment

de l'alumnat, a través d’aquestes oficines virtuals.

18. Promourem ofertes de noves oportunitats, inclús destinant, si fóra

necessari, una partida dels pressupostos municipals per a completar els

recursos que ofereix el sistema educatiu perquè, en l'àmbit dels centres, es

proporcione una oferta formativa als jóvens que han abandonat el sistema

educatiu sense cap qualificació i vullguen accedir a les titulacions de l'Educació

Secundària Obligatòria i Postobligatòria.

19. Col·∙laborarem amb el govern de la Generalitat en la potenciació de la

formació professional, fent-la més qualificada i professionalitzada, treballant

conjuntament amb el món educatiu i productiu.

20. Impulsarem i donarem suport a noves iniciatives per millorar i ampliar els

serveis universitaris, tant des del punt de vista formatiu com cultural.

       

 114  

21. Defendrem el servei públic universitari, davant dels intents de retallar els

recursos, com a garantia de la igualtat d'oportunitats i d'una educació

universitària pública i de qualitat.

EDUCAR DES DE LA PARTICIPACIÓ I LA

CORESPONSABILITAT IMPULSAR EL CONEIXEMENT DE LLENGÜES

EN UNA CIUTAT DE FUTUR. València, ciutat educadora és el marc referencial

on tots els agents educatius de la ciutat despleguen el seu potencial educador.

Identifiquem tres grans àmbits, amb diferents papers en l'educació però totalment

complementaris: les famílies, el sistema educatiu formal i l'entorn o territori.

Així mateix, el coneixement de llengües és un actiu imprescindible en un món

global, tant per a les relacions humanes com per aconseguir una ocupació de qualitat. És

un imperatiu treballar en aquesta perspectiva des de diferents punts de vista, per això

treballarem per una educació plurilingüe i intercultural amb una importància capital per

al valencià.

També és una fita molt important per a les persones que volen viure en la

ciutat participar de la vida cultural, relacionar-se, treballar, gaudir dels drets propis i

ser respectuosos amb els drets dels altres. Per això també és imprescindible aconseguir

un ús habitual de les dues llengües oficials que es parlen en la ciutat, per a evitar que

algú es puga sentir discriminat per raons de llengua.

- PROPOSTES

1. Una de les nostres primeres mesures serà posar en vigència i dotar dels

recursos necessaris l'ordenança sobre normalització lingüística.

2. Impulsarem la creació d'una Oficina de Normalització Lingüística, perquè es

puga afrontar amb èxit l'oferta general de cursos de valencià adequada a

       

  115  

les necessitats, en particular per a l'accés al món laboral, així com impulsar el

voluntariat pel valencià.

3. Continuarem potenciant els consells escolars com a elements fonamentals del

govern educatiu.

4. Impulsarem, a través del Consell Escolar Municipal, el model de centre

educatiu autònom i responsable, capaç de singularitzar la pròpia gestió i

disposat a retre comptes.

5. Fomentarem, a través del Consell Escolar Municipal, les actuacions orientades

a establir itineraris educatius coherents i complets entre centres de primària i

secundària.

6. Promourem una major participació dels diferents sectors i agents educatius en

els consells escolars tant a nivell de centre com el Consell Escolar Municipal i

posarem en marxa, al llarg de la legislatura, els Consells Escolars de Districte.

7. Incrementarem les actuacions formatives per a les famílies, oferint-los més

oportunitats per a compartir i consolidar coneixements i bones pràctiques en

educació.

8. Establirem convenis de col·∙laboració amb les AMPA en la promoció d'activitats

extraescolars i escoles obertes.

9. Establirem xarxes educatives en tots els districtes i incentivarem els plans de

coordinació i dinamització de l'acció educativa perquè ajude a potenciar tots

els recursos existents, incrementant i facilitant l'accés de les escoles i instituts a

l'oferta cultural de la ciutat, així com la relació dels centres educatius amb la

xarxa de biblioteques públiques i la xarxa de centres cívics de tots els

districtes.

10. Potenciarem el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), a través dels PEC de

districte i barri, que s'articularen amb el PEC de ciutat a través de xarxes

d'acció educativa.

       

 116  

11. Treballarem en xarxa amb organitzacions sectorials i el teixit associatiu

per a garantir una oferta específica de cursos adaptada a les necessitats dels

sectors professionals que acullen més població d'origen estranger.

// 3. ESPORT

Per als socialistes l'activitat física i l'esport en una societat majorment sedentària

té cada vegada major importància i implicacions en l'àmbit de la salut i l'educació.

Entenem aquestes polítiques púbiques en el sentit ampli de la paraula: un esport per a

tots, un esport que cohesiona, promou la salut i es constitueix en instrument educatiu de

primer ordre, sobretot per a la nostra joventut.

És necessari recuperar la funció social de l'esport, tornar a la ciutadania de

València la inversió realitzada, destinant els recursos públics a l'esport de base, l'esport

escolar, l'esport associatiu i de barri.

Ha d'existir un equilibri dotacional entre els barris que facilite l'accés a l'esport,

sobretot, a aquelles persones que més ho necessiten i menys possibilitats d'accés tenen. A

més, el servei esportiu públic ha de coordinar-se amb la iniciativa privada, tant

associativa com comercial, per a garantir a tots el dret a la pràctica de l'esport.

I també considerem que la magnífica ubicació geogràfica de València, el seu

clima privilegiat i el seu entorn natural permeten el desenvolupament d'iniciatives de

turisme i esport, esdeveniments que poden generar moviment econòmic i visites i que

siguen de caràcter participatiu, que aporten recursos de l'exterior i, al temps,

promoguen l'esport en la nostra ciutat. Defendrem aquelles iniciatives que promoguen

activitats esportives amb arrelament en la ciutat, que deixen un llegat, un impacte

econòmic positiu i que siguen solidàries amb el teixit esportiu de base. Els socialistes

creiem que hem d'evitar els esdeveniments cars i amb escàs arrelament en la ciutat.

L'única cosa que s'ha aconseguit amb la dita estratègia ha sigut endeutar-nos, enriquir

determinats particulars que a més no han invertit en la nostra ciutat, ni han deixat cap

tipus de riquesa. S'han creat falses expectatives i ara els deutes no es poden assumir.

Resulta frustrant pensar el que haguérem pogut fer amb aqueix diners ben invertit. La

       

  117  

conseqüència d'aquesta estratègia del PP ha sigut la generació d'un sistema corrupte

que ha saquejat, a través de l'esport, les arques públiques de la ciutat i ha empenyorat,

per a futurs anys, la inversió pública.

- PROPOSTES

1. Aconseguir progressivament la mitjana espanyola d'inversió en euros

per habitant en matèria esportiva i canviar les prioritats per a

destinar la major part d'aqueix increment en activitats que faciliten

l'accés de tots en el seu propi col·∙legi o barri; augmentar la

capacitat de programes de caràcter social com el programa escolar,

tercera edat, discapacitats i dona.

2. Millorar les instal·∙lacions esportives dels centres escolars i promoure

l'esport escolar des dels col·∙legis i els instituts. És necessari fer

atractiva l'activitat als escolars i per a això són imprescindibles

bones instal·∙lacions i tècnics esportius qualificats. Coordinar el pas

dels col·∙legis de primària als instituts perquè no es perda l'estructura

esportiva creada. Insistir a fomentar una cultura esportiva

participativa junt amb els Consells Escolars i AMPA, des dels centres

escolars, com a garantia d'aprenentatge d'uns hàbits saludables de

vida i d'educació en valors.

3. Donar suport a l'esport femení valencià. Promoure l'accés de la dona

a l'esport, procurant que la distància en els índexs de participació

entre hòmens i dones es reduïsca. I començar a promoure l'esport

femení des de la base, on ja s'observen diferències importants a

favor dels xics. Promoure l'esport escolar mixt, eliminant els

estereotips sexistes. Organitzar activitats esportives que atraguen les

xiquetes cap a l'esport junt amb la promoció municipal que de

visibilitat a les dones esportistes Per a això es comptarà amb

l'assessorament dels responsables i tècnics en igualtat.

4. Dotar a la Fundació Esportiva Municipal (FDM), com a organisme

autònom que és, de la capacitat plena per a gestionar el servei

       

 118  

esportiu municipal i adscriure-li les instal·∙lacions esportives municipals

perquè les gestione. Delegar en la FDM l'estudi de viabilitat en la

gestió de les instal·∙lacions i serveis esportius justificant tècnicament el

model de gestió més apropiat per a cada servei en particular i

potenciant els criteris d'utilitat pública.

5. Elaborar un nou Pla Director d'Instal·∙lacions Esportives que ordene

l'actual desequilibri existent, modernitzant les instal·∙lacions actuals,

suprimint les barreres arquitectòniques i incorporant sistemes d'estalvi

energètic. S'han construït instal·∙lacions esportives que no sempre han

satisfet les necessitats dels barris i tampoc les necessitats de la ciutat

i dels esportistes. València, tercera ciutat en habitants d’Espanya, no

té una piscina coberta de 50 metres i els nostres nadadors i

waterpolistes han de traslladar-se a altres ciutats per a competir.

Tampoc disposem d'un pavelló per a 15.000 persones. Açò

impedeix, per exemple, que vinguen esdeveniments com la Copa del

Rei de Bàsquet o que en el passat mundial, València no fóra seu

oficial, amb la repercussió que podria tindre un esdeveniment en una

ciutat on hi ha una afició i pràctica consolidada de bàsquet. Enfront

de l'arbitrarietat i el malbaratament d'altres grans esdeveniments

minoritaris, els socialistes ens proposem a elaborar un pla director

que tinga en compte aquests punts negres i que permeten als gestors

de l'Ajuntament la reserva d'espais i la planificació de projectes

dotacionals més ambiciosos i estratègics.

6. Iniciar un nou procés planificador que establisca criteris tècnics,

facilite un sistema dotacional racional i equilibrat entre els barris, és

a dir, que responga a les necessitats esportives reals dels ciutadans;

que puga ser utilitzada pels clubs i entitats de l'esport de base de la

ciutat junt amb un projecte esportiu que responga a criteris educatius

i socials acords als principis constitucionals de promoció de l'esport

per a tots i totes.

7. Incorporarem la fórmula de la gestió participada per a impulsar

l'associacionisme esportiu des dels barris, garantint la igualtat

       

  119  

d'oportunitats i la lliure concurrència així com l'interés social dels

projectes esportiu-participatius. I, com a primer exemple de posada

en marxa d'aquest tipus de gestió participada, la promourem en les

Naus de Ribes de Russafa, barri amb especial carència de dotacions

esportives públiques.

8. Crearem la Comissió d'Esports en el Consell Social de la Ciutat on

participen tots els clubs i associacions, especialment els usuaris i

gestors d'instal·∙lacions públiques, perquè siguen ells els que resolguen

els seus propis reglaments de gestió participada d'instal·∙lacions,

pressupostos i millores d'instal·∙lacions col·∙lectivament i de manera

transparent a través de les seues opinions, consensos entre clubs i

participació política executiva en matèria esportiva.

9. Coordinar-se amb la iniciativa privada, però sense que aquesta

condicione el servei públic. Un servei públic que ha de destinar-se a

cobrir les necessitats esportives de tota la població, sobretot la

d'aquells que disposen de menys recursos i escasses possibilitats. És

important comptar amb l'assessorament i el suport de les entitats i

associacions professionals, especialitzades en l'esport de la nostra

Comunitat: l'Associació de Gestors Esportius Professionals (GEPACV),

el Col·∙legi de Llicenciats en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

(COLEFCAFD), les universitats i les seues facultats de CAFD i el teixit

esportiu més tradicional (federacions, clubs, etc.).

10. Posar en marxa la coordinació dels centres de salut de la ciutat

amb els tècnics esportius dels poliesportius del barri perquè les

persones que necessiten millorar la salut amb alguna activitat física

siguen assessorats per professionals a través del programa

autonòmic de recepta esportiva que el PSPV-PSOE porta en el

programa autonòmic.

11. Explotar l'oportunitat del turisme esportiu, promoure activitats

com la marató, el triatló, l'hoquei, el futbol, el futbol sala, la pilota

valenciana, l'atletisme, el bàsquet, el rugbi i la resta d'activitats que

compten amb un arrelament esportiu en la ciutat de València,

       

 120  

aprofitant les instal·∙lacions, els espais naturals, el clima i la capacitat

organitzativa que té València.

//4. SEGURETAT CIUTADANA

BOMBERS, POLÍTIQUES DE PREVENCIÓ I EMERGÈNCIES. Els

ajuntaments han de ser, per proximitat, els primers a actuar enfront de les situacions

d'emergència. Per això, considerem essencial dotar les àrees de protecció i emergències

dels mitjans humans i materials necessaris per a assegurar una intervenció ràpida i

eficaç.

És un fet que la prevenció és la millor política de protecció davant del risc i en

aquest apartat hi ha carències ocasionades també per falta de recursos. Resoldre

aquesta situació és un dels reptes que hem d'afrontar. Per a això adoptarem, comptant

amb la participació dels col·∙lectius professionals implicats, les mesures següents:

- PROPOSTES

1. Convocatòria de l'oferta pública d'ocupació per a cobrir les

necessitats de la plantilla del cos de bombers, amb una planificació

lògica.

2. Reestructuració i reforç dels actuals parcs de bombers perquè

disposen de les condicions i els mitjans necessaris que facen possible

que la intervenció d'entrada es faça amb el mínim temps de resposta

i la màxima eficàcia i seguretat.

3. El servei de bombers ha de ser reorganitzat per a millorar-ne el

funcionament; per a això es farà, en col·∙laboració amb els tècnics i

professionals del servei, un reglament del cos.

4. Pla urgent de revisió i remodelació, quan siga necessari, dels parcs

de bombers, per garantir que estiguen en òptimes condicions de

seguretat i prestació del servei.

5. Dotarem el servei de protecció civil de més recursos i promourem la

       

  121  

participació dels voluntaris en cursos específics de formació, per a

millorar la seua capacitació i puguen desenvolupar la comesa en les

millors condicions.

6. Facilitarem tots els mitjans necessaris per a millorar la coordinació

entre els distints serveis de seguretat i emergències.

7. En matèria de prevenció:

a. Creació de la policia d'incendis que s'encarregarà de la

vigilància i control del compliment de la normativa sobre incendis

i emergències, després de concedides les corresponents

autoritzacions administratives, especialment en edificis d'alt risc i

en els obligats a disposar de pla d'autoprotecció, així com en

determinades activitats en espai públic entre altres.

b. Promourem campanyes de conscienciació i difusió dels plans

bàsics i especials d'emergència en institucions i organismes

afectats així com entre la població en general

c. Increment dels pressupostos destinats a l'àrea de prevenció i

emergències.

POLICIA LOCAL. La seguretat és una de les principals necessitats que

demanda la població, ja que afecta directament la qualitat de vida i es converteix en

un dels pilars essencials de qualsevol societat avançada.

Els socialistes, hòmnes i dones, ens reafirmem que la seguretat ha de ser igual

per a tots els ciutadans, sense excloure’n cap i ha de garantir un clima de seguretat i

convivència.

És l'acció mitjançant la qual donarem protecció de manera integral a tots els

ciutadans, tractant d'eliminar tot risc que puga perjudicar el seu desenvolupament sa i

normal, preservant i conservant amb això els valors més estimables de les persones.

       

 122  

Els socialistes valencians portem anys reivindicant que, perquè aquestes mesures

de seguretat siguen eficaces, alhora que eficients, han de complementar-se amb

polítiques adequades en els àmbits de l'educació, dels serveis socials, de la vivenda i

del treball, fent front a les diferents problemàtiques que generen inseguretat ciutadana

com són l'exclusió social, l'urbanisme massificat i el desequilibri territorial; per la qual

cosa treballarem de manera multidisciplinària des de les diferents regidories de

l'Ajuntament, i no deixarem cap aspecte de progrés social al marge de la nostra

proposta.

- PROPOSTES

1. Carta de serveis de la Policia Local de València: La Policia Local de

València unirà tots els seus esforços a millorar i facilitar les relacions

amb la ciutadania, servint-se per a això d'una carta de serveis a fi

d'orientar les seues actuacions cap a les necessitats de la ciutadania,

donant a conéixer als valencians les prestacions i activitats que

l'Ajuntament ofereix en aquest àmbit i facilitant informació

actualitzada de cada una d'elles. Serveis que es prestaran:

2. En matèria de Policia de barri i de proximitat: com a enllaç amb els

moviments veïnals i associacions de comerciants, acostant la Policia

Local a la ciutadania.

3. En matèria de Policia de convivència i prevenció: com a figura de

millora de la convivència en els barris i en els entorns escolars, a

través dels agents mediadors i dels agents tutors, com a instruments

eficaços en la resolució de problemes de convivència de forma

amistosa i pacífica.

4. En matèria de Policia de protecció i seguretat: com a labor

preventiva de conductes antisocials i delictives que alteren la pau i

convivència ciutadana, millorant la protecció i seguretat dels espais

públics, especialment en els llocs de recreació i escampament social,

adequant la presència policial en els carrers.

5. En matèria de Policia de trànsit i seguretat vial: com a mitjà

       

  123  

d'ordenar, regular i senyalitzar el trànsit urbà de vehicles i persones,

amb especial atenció als entorns escolars i llocs d'alta ocupació de

vianants, millorant la seguretat viària i disminuint les víctimes per

accidents de trànsit.

6. En matèria de Policia assistencial i de serveis socials: com a servei

d'atenció a persones en situació de risc o desemparament, menors,

persones majors, víctimes de la violència en l'àmbit familiar… oferint

atenció personalitzada a les víctimes, especialment en els casos de

violència domèstica i de gènere, i prestant assistència i auxili a la

ciutadania en cas de catàstrofes o accidents greus.

7. En matèria de Policia de protecció del medi ambient i protecció

animal: com a servei encarregat de protegir el medi ambient,

garantint el bon ús dels espais públics, en especial dels parcs, dels

jardins, i del llit del Túria de la ciutat de València, millorant el

compliment de la normativa municipal en matèria mediambiental,

així com la protecció dels animals, formant i conscienciant la

ciutadania en aquesta matèria.

8. En matèria de Policia administrativa: com a mitjà de garantir que es

compleixen les ordenances municipals.

9. En l'àmbit de la seguretat ciutadana:

10. Augmentarem el nombre de patrulles de seguretat ciutadana en

les vies públiques, a fi de vetlar per la seguretat integral de la

ciutat, garantint així una millor convivència de forma especial en els

barris.

11. Impulsarem, des del nou govern municipal, la coordinació

efectiva dels recursos humans i tècnics que ha de disposar

l'Ajuntament de València per a garantir la seguretat ciutadana, fer

complir les ordenances municipals i atendre qualsevol emergència

que puga produir-se dins de la nostra ciutat.

12. Comptarem amb la participació dels moviments veïnals per a la

millora dels protocols d'actuació de la Policia Local de València, en

ser instruments fonamentals per a dissenyar accions preventives que

       

 124  

garantisquen una major harmonia social.

13. Crearem en la Policia Local una Unitat d'Atenció a les Dones

Víctimes de la Violència de Gènere molt més especialitzada que

l'actual, amb la formació específica per a enfrontar-se a aquests

casos, dotant-la de mitjans humans i tècnics suficients per a poder

prestar protecció a les víctimes i al seu entorn, i un seguiment

telefònic permanent. Posarem a disposició de les víctimes els recursos

psicològics, sociosanitaris i jurídics necessaris perquè puguen eixir

d'aqueixa situació.

14. En l'àmbit Policia – Escola:

15. Dissenyarem junt amb la Federació de Veïns i les associacions de

mares i pares d'alumnes, unes Taules Escolars de Seguretat Viària,

sent l'objectiu crear un «Itinerari Escolar Segur» des del punt de vista

del trànsit per a accedir a cada centre escolar.

16. Elaborarem un autèntic Programa d'Educació Viària en

col·∙laboració amb els centres educatius, crearem un parc d'Educació

Viària permanent, on rebran ensenyament tots els alumnes dels

diferents centres escolars de València, comptant per a això amb

policies locals especialitzats en aquest àmbit que prestaran servei de

forma permanent en el parc.

17. Incrementarem la presència policial als voltants dels centres

educatius per a garantir un clima de seguretat i convivència.

18. Fomentarem a través de la presència del Policia de Barri en els

centres escolars, un contacte continuat amb la comunitat educativa

que permeta detectar situacions com ara maltractaments, assetjament

escolar, desemparament, absentisme escolar, actes vandàlics, actes

discriminatoris, accés a drogues i alcohol, etc.

19. La Policia Local farà xarrades i activitats en els centres educatius

dirigides als menors, facilitant-los de forma didàctica les eines per a

la prevenció dels principals problemes de seguretat a què es poden

veure sotmesos.

       

  125  

20. Crearem la figura dels agents tutors, com un grup d'agents de la

Policia Local que es caracteritzaran per la proximitat, la integració

en l'entorn escolar i la mediació en aquells conflictes que tinguen els

menors com a protagonistes.

21. En l'àmbit de la Policia de Barri:

22. Farem de la Policia de Barri una realitat com a element de

prevenció.

23. Augmentarem la satisfacció dels ciutadans per l'atenció que

reben, amb una major proximitat de la Policia a la ciutadania a

través d'una Policia de Barri més compromesa.

24. Fomentarem la figura del policia de barri com algú que és

coneixedor i que és conegut pels veïns del seu barri, algú que respon

als requeriments dels ciutadans a través d'una comunicació constant,

atenent els seus problemes i plantejant-los alternatives de solució.

25. Establirem una presència policial estable i adequada en les

pedanies.

26. Vetlarem pel bon ús i per la seguretat en parcs infantils i zones

verdes.

27. Tractarem d'implicar als ciutadans en les polítiques públiques de

la seguretat de proximitat mitjançant comissions de seguretat urbana,

amb participació de col·∙lectius socials representatius per a la busca

de respostes ràpides i visibles a fets de delinqüència xicoteta i

mitjana o de vandalisme i degradació de l'espai públic.

28. En l'àmbit de la seguretat viària:

29. Treballarem per a reduir al màxim els accidents de trànsit, en

especial els que tenen com a resultat víctimes mortals o amb lesions

greus i, en concret, els atropellaments de vianants i ciclistes.

30. Prestarem especial atenció a la detecció d'alcohol i drogues en

la conducció de vehicles de motor. Factors que amb l'alta velocitat

creen el major índex de sinistralitat.

31. Crearem un Parc d'Educació Viària permanent amb policies

       

 126  

locals especialitzats en aquest àmbit, on s'impartiran classes dirigides

a majors i menors de forma específica i amb distints nivells

d'ensenyament.

32. I, en especial, farem campanyes per a conscienciar les famílies

de la gran importància que té la seguretat viària, desplegant

campanyes específiques en centres de la tercera edat per a reduir el

nombre d'atropellaments en persones majors.

33. Oferirem i impartirem xarrades i tallers sobre educació viària; i

elaborarem i publicarem materials escolars en matèria d'educació

viària.

34. En l'àmbit de la prevenció, assistencial i del benestar social:

35. Elaborarem un pla actualitzat de prevenció de la contaminació

acústica amb la finalitat de proposar les mesures preventives

necessàries per a atenuar o disminuir els nivells de contaminació

acústica existents en el municipi. Serà l'objectiu millorar la qualitat de

vida dels valencians i ens comprometem a mediar i facilitar la

resolució de conflictes creats amb motiu de l'excés de sorolls en el

termini màxim de 10 dies, garantint així el dret al descans i a l'oci

de tots els ciutadans.

36. Prestarem una especial atenció a les persones majors que viuen

soles, prevenint així possibles situacions de desemparament, millorant

la coordinació entre els Serveis Socials i la Policia de Barri i creant

programes assistencials de treball conjunt.

37. Implantarem un pla de formació continuada per a la Policia

Local de València que actualitze la formació rebuda fins al moment,

incorporant-hi l'aprenentatge d'idiomes per a prestar un servei de

qualitat al turisme.

38. Considerem prioritari racionalitzar i optimitzar tots els recursos

de què disposa la Policia Local de València, dotant-la dels mitjans

tècnics necessaris per a fer el seu treball amb l'ajuda de les noves

tecnologies i amb una relació cada vegada més pròxima i pròxima

al veïnat.

       

  127  

       

 128  

// 1. CULTURA

Els socialistes reconeixem la cultura com un dret, no com un regal.

Lamentablement, s'està potenciant la imatge de la ciutadania com a consumidors de

cultura, sent a més, el seu accés elitista i limitat després de la pujada de l'IVA al 21%,

però en cap cas se'ls reconeix l'important paper creador de cultura. Enfront d'això, hem

d'aconseguir que els valencians i les valencianes prenguen consciència que la cultura no

consisteix en el privilegi d'uns pocs i que tots tenim dret a disfrutar d'ella i a ser part

activa ella; perquè és motor de desenvolupament econòmic i d'innovació indispensable

en un estat del benestar, construeix un espai de participació ciutadana i exerceix un

important marc per a la igualtat social. En definitiva, els socialistes i les socialistes creiem

que la cultura ha de ser font de coneixement, però també d'oci, punt de trobada entre

diferents cultures i religions i un espai d'integració per a la ciutadania a València.

Per aquesta raó, el nostre desenvolupament per a la cultura centra la mirada

tant en els agents com en els destinataris. La societat valenciana en conjunt ha de formar

part dels programes, sense exclusions ni marginacions, perquè és necessària la

recuperació de la gestió cultural com un treball d'intermediació al servei dels

protagonistes.

A més, hem de deixar de castigar fiscalment les nostres indústries culturals,

recuperar la inversió en cultura i potenciar les condicions laborals del sector. Per a això,

volem posar de manifest el nostre compromís amb les polítiques de transparència que

han de guiar la gestió dels socialistes i les socialistes en l'Ajuntament de València.

Una cultura així entesa ha d'estimular la participació del conjunt de la societat,

perquè passe de la condició de públic a la d'espectador primer, i coparticipant després.

Per a això, els socialistes i les socialistes reforçarem els vincles entre cultura i festes,

propiciant les referències d'una amb altres. Perquè les festes i les tradicions formen part

de la identitat i dels valors que conformen la nostra ciutat.

Aquesta visió global de la cultura es planteja des d'un enfocament

interdisciplinari i actual de la creativitat, on les diferents expressions artístiques troben

en la ciutat de València l'espai necessari i propici per al seu desenvolupament.

       

  129  

Des del govern socialista de l'Ajuntament de València elaborarem una

estratègia cultural local i un mapa cultural local que substituïsca el model actual

huitcentista, configurat des d'una perspectiva centre/perifèria, per una estructuració dels

recursos en xarxes que integren les diferents dotacions culturals de cada barri,

interconnectant-les entre si. Uns recursos que es gestionaran des de la perspectiva que

marquen els codis de bones pràctiques, adequats a cada un dels sectors culturals

implicats basats en el respecte a l'autonomia de l'acció cultural i el suport a la labor dels

professionals. Aquest model cultural, a més, permetrà l'actuació coordinada de recursos

diferents: centres educatius, biblioteques, llibreries i associacions culturals entre altres;

amb uns objectius comuns d'extensió cultural progressista i no jerarquitzat, que abaste i

implique activament tots els districtes de la nostra ciutat. Promovem, per tant, un model

cultural descentralitzat, que active la vida cultural dels districtes i implique tots els agents

potencialment interessats en la zona per a crear diverses xarxes culturals.

A partir de la recuperació de la nostra ciutat com històricament ha sigut, ciutat

de la singularitat, oberta al mar, amb la seua diversitat cultural, podrem traduir el

nostre patrimoni en un valor cultural. Per aquesta raó, afavorirem la convivència amb

altres comunitats, immigrants, minories religioses… que integraran un teixit cultural,

recolzat en valors. La resposta a les necessitats en el sector de la cultura naix de la

construcció d'una alternativa real a partir de la nostra pròpia identitat. Enmig d'aquest

clima d'endormiscament hem de reivindicar la cultura com un producte principalment

humà i no sols econòmic, que integre la ciutat en els ciutadans i viceversa.

ELABORACIÓ D'UN PLA ESTRATÈGIC DE CULTURA. La cultura, el

patrimoni artístic, les institucions i els creadors són part fonamental de la identitat d'una

ciutat, la defineixen en el món exterior i la doten de capital real i tangible.

Per a contribuir a la vitalitat de la vida cultural de la ciutat i resoldre les

qüestions que planteja la situació econòmica, els socialistes, hòmens i dones, de la ciutat

de València posaran en marxa el procés per a la redacció del Pla Estratègic de Cultura

       

 130  

de l'Ajuntament de València 2015-2018. Un instrument d'anàlisi i estudi de les polítiques

culturals locals i d'identificació de les seues accions més preeminents a mitjà i llarg

termini. L'horitzó temporal del projecte estratègic, renovable anualment, se situa l'any

2020, si bé les accions prioritàries a escometre s'emmarquen en el 2015-2018. Els

objectius són promoure la reflexió conjunta sobre com pot ser la cultura i com ha de ser-

ho a València en el futur més pròxim per a, així, establir les prioritats en matèria de

política cultural per als pròxims anys, considerant el nou context socioeconòmic i

interpretar les noves oportunitats que se'ns presenten.

A partir d'un document inicial, s'iniciarà la fase de consulta pública, obrint un

fòrum per a la participació activa i el diàleg, implicant tots els agents culturals a més de

a la ciutadania, a través de diversos mecanismes de participació.

IMPULS D'UN CODI DE BONES PRÀCTIQUES. Aquest codi estarà

consensuat amb tots els agents dels diferents sectors culturals i definirà amb claredat els

drets i els deures dels professionals del sector cultural en temes laborals, econòmics i

professionals. Establirà com a eixos centrals de la labor d’aquests centres, obrir-los al

conjunt de la ciutadania (no sols a les minories) i convertir-los en motors no sols del gaudi

com a espectadors, sinó també d'estímul de la creativitat.

PATRIMONI HISTÒRIC. Els socialistes i les socialistes creiem que la

conservació del patrimoni cultural de la ciutat de València ha de ser una prioritat en les

nostres polítiques culturals i tractarem de fomentar-ne l’ús, el gaudi i el coneixement d’ell

com un dret de tota la ciutadania. Una ciutat no es defineix només pel que crea, sinó

també pel que decideix conservar i, en aquest sentit, és fonamental la protecció i

senyalització informativa del nostre patrimoni, com també la garantia de l’accessibilitat.

       

  131  

- PROPOSTES

1. Fomentar la utilització del patrimoni cultural de la ciutat de València

per a aconseguir major cohesió de la societat i com a factor de

progrés econòmic i motor per a la creació d'ocupació. Per a això és

necessària una revisió i actualització del catàleg del patrimoni moble

i immoble municipal d'interés cultural en què es valore cada obra i el

seu estat de conservació, per a procedir a les accions de posada en

valor, conservació, restauració i difusió que foren necessàries.

2. Procedir a l'expropiació d'aquells immobles d'interés cultural, que es

troben en estat d'abandó i reconvertir-los en espais públics per a l'ús

de la ciutadania, així com de qualsevol tipus d'associacions de labor

social.

3. Establir aquell compromís amb la conservació del patrimoni col·∙lectiu

que intensifique la revitalització arquitectònica i monumental dels

diferents barris de la ciutat.

4. Desenvolupar un pla d'accessibilitat per al centre històric on

s'afavorisca l'accés als col·∙lectius de discapacitats. No podem triar

entre patrimoni històric i accessibilitat.

5. Impulsar la declaració com Béns d'Interés Cultural de tots els

monuments de la ciutat amb procediments incoats i pendents de

resolució. Així com, agilitzar l'aprovació dels Plans de Protecció dels

Béns d'Interés Cultural ja declarats.

6. Actualitzar la relació dels Béns de Rellevància Local objecte de

protecció.

7. Fomentar la posada en valor del patrimoni arqueològic de la ciutat

de València.

8. Organitzar la reubicació del patrimoni moble de titularitat municipal

que es troba en dependències de diferents Institucions a què la

ciutadania no té accés, de manera que tots els valencians i totes les

valencianes puguen disfrutar de les obres que el componen,

promocionant la transparència en afavorir l'accés i coneixement per

part de la ciutadania de la localització del seu patrimoni.

       

 132  

9. Els socialistes, hòmens i dones, volem recuperar els refugis antiaeris

de la guerra civil basant-se en el seu valor patrimonial i estat de

conservació, i també pel seu valor històric i simbòlic; per això, aquells

que reunisquen millors condicions seran habilitats per a diferents usos,

principalment culturals, de manera que constituïsquen un recordatori

de la seua importància en la salvació de moltes persones durant la

guerra i un símbol de la nova cultura de la pau.

10. Desenvolupar un pla específic sobre el patrimoni històric,

catalogació, mesures d'atenció, protecció i divulgació.

11. Com a element simbòlic del renaixement cultural de València

proposem la reubicació del monument a Sorolla en el seu lloc històric,

davant de les termes.

MUSEUS. El museu ha d'estar en contacte amb els ciutadans i ciutadanes, dins

d'un marc plàstic i social. L'actual museologia indica que un museu ha d'atendre, en

primer lloc, la comunitat on s'ubica. En aquest sentit, a les funcions tradicionals

encomanades als museus: conservació, protecció, exhibició i difusió de les col·∙leccions, se

li afig la de ser un element generador de ciutadania. Per tant, el desenvolupament

d'instruments eficaços que permeten conéixer les demandes de l'audiència i adequar-se

a les seues necessitats, permeten que el museu siga un espai social de convivència i de

modernitat.

- PROPOSTES

1. Els museus municipals, com a centres públics que són, hauran de regir-

se per allò que s'ha estipulat pel Codi de Bones Pràctiques en museus

i centres d'art i el Codi de Deontologia de l'ICOM per als museus. La

transparència en la gestió ha d'enfortir un dels pilars fonamentals

com a espai públic, així com l'establiment de concursos públics oberts

per a triar-ne els directors i directores.

       

  133  

2. Haurà d'elaborar-se un pla director per als diferents museus

municipals de la ciutat amb la finalitat de revisar i actualitzar el

projecte museogràfic, l’organització, la dotació de recursos i

l’adaptació a les noves necessitats que demanen els ciutadans de

València.

3. Amb la finalitat de promocionar i difondre els centres museístics

municipals, s'haurà de fer un pla de comunicació i promoció tenint en

compte les possibilitats que ofereixen les tecnologies emergents.

4. Els museus valencians han de presentar una idea clara global de què

són i de què poden arribar a ser. Aquesta reflexió es recolza en

l'elaboració de programacions coherents, amb objectius clars sobre

què s'exhibeix i per què. És a dir, quin és el discurs de la institució i

quins arguments sustenten aquelles decisions. D'esta manera, el

disseny d'uns programes expositius respondrà a criteris professionals

per a acostar-los a l'espai social.

5. L'Ajuntament de València, per mitjà de la regidoria competent, haurà

de liderar les interrelacions dels diferents museus i col·∙leccions

museogràfiques assentades en la ciutat, independentment de la

titularitat, amb l'objectiu d'harmonitzar-ne els horaris, programes

expositius i fer accions conjuntes. En aquest sentit, seria necessària

l'elaboració d'una guia de museus en què estiguen presents tots els

museus i col·∙leccions museogràfiques de València. Igualment,

institucionalitzar el programa «València, Museu i Ciutat» destinat a

esdeveniments singulars produïts pels museus i destinats al conjunt de

la ciutadania com ara les Nits Blanques, el Dia Internacional dels

Museus, entre altres.

6. Els museus municipals disposaran de programes educatius destinats a

acostar les col·∙leccions als diferents públics, amb especial atenció a

escolars i les persones majors.

7. És necessàri definir el lloc de conservador-restaurador que custodie i

dirigisca les intervencions amb el criteri adequat, així com crear una

unitat municipal de conservació i restauració del patrimoni moble

       

 134  

composta per tècnics de l'administració especial com a historiadors

de l'art, restauradors o arqueòleg que centralitze les actuacions

sobre els béns albergats en els museus de la ciutat que depenen de

la regidoria. Aquesta unitat hauria d'estar connectada amb el Servei

de Restauració de la Diputació de València, l'Institut Valencià de

Conservació i Restauració de la Generalitat Valenciana i amb

l'Institut de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura.

8. En aquest sentit, és important iniciar una campanya de conscienciació

entre la ciutadania del valor dels béns mobles que atresoren els

museus municipals i fomentar la implicació de la societat civil en la

conservació a través de campanyes de micromecenatge.

9. En aquells espais de la ciutat significatius, ja per la seua història o

patrimoni, es crearan xicotets centres d'interpretació urbans,

destinats tant a la posada en valor del territori com a fomentar

processos identitaris. Alguns d'aqueixos espais podrien ser Ciutat

Vella, Benimaclet, Russafa, Patraix, el Cabanyal i Campanar.

BIBLIOTEQUES I ARXIUS. La cultura com a instrument de coneixement i

desenvolupament personal està lligada a una sèrie d'iniciatives com el foment de la

lectura, que ha de desplegar-se en el si d'uns espais adequats que permeten generar

activitats i xarxes de participació. És per això que per a assentar els seus objectius en la

ciutat de València que permeten desenvolupar una bona gestió, basada en la

transparència, hem de potenciar i aprofitar eficientment els recursos municipals. Les

biblioteques han de convertir-se, per tant, en focus d'irradiació cultural en convergència

amb el moviment associatiu en general i, molt especialment, amb les infraestructures

educatives i esportives de la ciutat.

Els socialistes, hòmens i dones, treballem perquè tots els ciutadans i i totes les

ciutadanes tinguen accés lliure a una cultura plural i de qualitat. Per aquesta raó, és

fonamental dignificar i millorar el funcionament de les biblioteques i la difusió de les

       

  135  

seus fons, fent especial insistència en els dos protagonistes: els agents que treballen en

elles i la societat valenciana, com a destinatària.

- PROPOSTES

1. Enfortir la Xarxa de Biblioteques municipals, transformant les

biblioteques valencianes en centres de difusió cultural i promovent,

per a això, l'associacionisme entre els usuaris, amb especial interés

en el model d'Associacions d'Amics de la Biblioteca que tan bé

funciona en altres ciutats.

2. Desenvolupament d'un pla permanent de dotacions bibliotecàries,

vinculat a l'augment del préstec de llibres per habitant que es

registra clarament des dels últims anys.

3. Integració de les biblioteques municipals en xarxes més àmplies de

les actuals de l'àmbit valencià, amb especial interés en les xarxes

estatals.

4. Les col·∙leccions valencianes s'equipararien progressivament als nivells

internacionals recomanats i habituals en la Unió Europea. La

modernització, per tant, ha d'arribar des del continent i el contingut,

com a xarxa que integre socialment els col·∙lectius de ciutadans i

ciutadanes i que permeta acostar-los als nous reptes dins del sistema

d'informació.

5. Treballar en la difusió del llibre incloent-hi també l'electrònic,

potenciant la lectura, a través d'un Pla de Lectura; consolidant i

donant suport a diferents agents que configuren el sector i atenent al

llibre valencià i en valencià. Serà important buscar mecanismes a

través dels barris que aprofiten les estructures culturals municipals allí

existents en relació amb les iniciatives privades, de manera que tots

ells es conjuguen i complementen en benefici de la vida cultural dels

diferents districtes i la implicació d'animadors culturals en el procés.

6. Ampliació del lloc de la cultura a altres àrees socials. Per exemple,

els hospitals públics a València, les biblioteques dels quals o no

       

 136  

existeixen o són deficients en continguts i voluntat de gestió.

7. Integrar plenament l'arxiu municipal en un Sistema Arxivístic Valencià

que gestione, coordine i acoste aquests llocs a qualsevol persona

interessada en el seu estudi. Igualment, cal dur a terme una intensa

labor de restauració i digitalització dels fons arxivístics municipals,

vista la seua riquesa extraordinària. S'estima necessària la figura

d'un conservador restaurador responsable del laboratori d'un dels

millors arxius d’Espanya, ja que la documentació necessita

d'intervenció i cures contínues per a poder ser consultada.

8. Modernització de les instal·∙lacions, incloent-hi el trasllat a altres

locals, i digitalització de les col·∙leccions de l'Hemeroteca Municipal,

la funció de la qual haurà de definir-se en relació amb la dels fons

hemerogràfics de la Biblioteca Valenciana.

9. Creació d'una biblioteca per a documents d'imatge i so, que permeta

guardar i conservar tots els documents actuals en matèria audiovisual

i que són part del nostre present.

10. Reorientació dràstica de l'Oficina de Publicacions Municipal. S'ha

d'aplicar el codi de bones pràctiques, cosa que implica la creació

d'un Consell Editorial, format per especialistes de reconegut prestigi

triats no per l'Ajuntament sinó per universitats, col·∙legis professionals

entre altres. Així com l'eixida a concurs públic de l'edició de les

obres seleccionades per a la publicació.

11. Donar més autonomia en la gestió del centre, com en la gestió de

la compra de llibres i organització d'activitats lúdiques i educatives.

ARTS ESCÈNIQUES, AUDIOVISUALS I MÚSICA. Les arts

escèniques, els mitjans audiovisuals i la música gaudeixen en la nostra ciutat d'un fort

arrelament. De fet, una part substancial de les empreses valencianes de producció i

distribució d'espectacles es troben radicades a València, que concentra així mateix la

majoria de les institucions i organismes públics dedicats a la producció i exhibició

       

  137  

d'espectacles valencians. Açò últim implica que siga necessària una coordinació estreta

entre les autoritats municipals i autonòmiques per a rendibilitzar els recursos que

dediquen unes i altres a la promoció d'aquests sectors de la cultura. No obstant això,

aquesta coordinació no pot significar una renúncia al desenvolupament en aquest camp

d'una política cultural municipal específica, que hauria d'atendre en primer lloc al

desenvolupament econòmic de la nostra ciutat.

Les arts escèniques i la música, a més de ser fonts de gaudi estètic i d'oci, són

sectors especialment aptes per a desenvolupar polítiques d'integració social i cultural,

que incrementen la cohesió de la societat valenciana i que estimulen la participació del

conjunt de la societat, perquè passe de la condició de públic a la d'espectador, primer, i

coparticipant, després.

- PROPOSTES

1. Propiciar convenis entre els sectors de les arts escèniques, els

audiovisuals i la música, i l'administració local per a la promoció i

difusió de les activitats, tant dins del municipi com fora d'ell.

2. Elaborar una política efectiva d'estímul (econòmic, fiscal, etc.,) per a

la creació d'empreses culturals i per a l'atracció cap al nostre

municipi d'iniciatives culturals externes. Per a això, resultarà essencial

la millora de les infraestructures tecnològiques i la firma d'acords

amb les universitats per a la creació d'un parc tecnologicoartístic que

es convertisca en viver d'empreses culturals emergents i en suport

logístic per a les ja existents.

3. Suport a les accions formatives que milloren la competitivitat dels

nostres professionals, mitjançant convenis amb els centres i les

institucions educatives radicades en la nostra ciutat (universitats,

conservatoris i escoles superiors, societats musicals i associacions

teatrals…), desplegant totes les potencialitats d'organismes

municipals com la Universitat Popular i el Conservatori Municipal.

4. Creació d'un Centre d'Experimentació Artística que done cabuda a

       

 138  

propostes emergents en tots els terrenys artístics i estimule l'aparició

de propostes interdisciplinàries que impliquen als diversos

llenguatges artístics actuals.

5. Revisió dels reglaments i normatives municipals per a adequar-les a

les necessitats reals dels sectors culturals valencians.

6. Donar suport a la recuperació de la Mostra de Cinema del

Mediterrani, com a espai de referència cultural en la ciutat i

d'obertura a l'exterior.

7. Fomentar l'obertura dels cines d'estiu en els diferents barris per a

afavorir el desenvolupament cultural dels districtes i potenciar el

sector audiovisual.

8. Els socialistes i les socialistes ens comprometem a crear el Consell

Municipal de les Arts integrat per representants dels diferents sectors

culturals de la ciutat. Aquest consell presentarà anualment un informe

d'avaluació, seguiment i propostes al Ple de l'Ajuntament de

l'estratègia cultural local.

9. Acostament de l'activitat teatral i musical a tots els districtes de la

nostra ciutat, creant una xarxa de centres interconnectats entre si i

que combinen l'exhibició amb la producció, l'ensenyament i la difusió

del teatre, la dansa i la música en el seu entorn immediat i

s'impliquen en les iniciatives socials i culturals que sorgeixen en

aquest entorn. La dinamització teatral i musical per als xiquets i les

xiquetes en períodes sensibles (caps de setmana, períodes

vacacionals…).

10. Convertir els espais públics en espais per a l'exhibició

d'espectacles, explotant les potencialitats climàtiques i urbanístiques

que converteixen la nostra ciutat en especialment apta per a la

creació d'un gran festival d'arts del carrer i de teatre de carrer molt

especialment.

11. Col·∙laborar activament amb la Federació de Societats Musicals i

amb la Coordinadora de Societats Musicals Federades de València

per a aconseguir que els locals i les escoles siguen centres que

       

  139  

reunisquen les condicions necessàries. A més, els socialistes i les

socialistes haurem de potenciar la labor cultural i educativa de les

associacions municipals, integrant-les en la xarxa de centres

municipals.

12. Proposem recuperar les «trobades de música» com un espai de

sinergia cultural on la nostra ciutat siga l'epicentre d'una regió on la

música és un element capital de futur.

13. Creació d'un abonament cultural que permeta l'accés a les

instal·∙lacions culturals municipals a un preu reduït, en especial als

teatres i auditoris.

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. El valencià és un dels elements

diferenciadors i, alhora, definitoris de la cultura dels valencians i les valencianes. No cal

ni dir-ho que el seu desenvolupament pels poders públics ha tingut, al llarg del temps,

alts i baixos. En l'actualitat, com a conseqüència de la cultura globalitzada i d'una

timorata política lingüística del Partit Popular, ens trobem que són necessàries accions

decidides perquè l'ús del valencià vaja ampliant-se tant numèricament com

funcionalment.

A la ciutat de València es dóna una situació que dista de ser la ideal: el

valencià està en procés de regressió. D'ací que l'Ajuntament haja d'impulsar un

programa de desenvolupament del valencià per a la ciutat que vaja més enllà de l'ús

merament formal.

- PROPOSTES

1. La retolació de la via pública i la cartelleria en els suports municipals

o adjudicats pel municipi a empreses externes hauran d'estar en

valencià.

2. Tots els centres municipals hauran de dirigir-se als ciutadans i les

ciutadanes, preferentment, en valencià.

3. L'Ajuntament elaborarà un programa de promoció del valencià per a

       

 140  

la ciutat de València, en el qual s'inclouran accions encaminades al

desenvolupament com a vehicle comunicatiu habitual.

4. Dins del programa de desenvolupament de l'ús del valencià per a la

ciutat de València, s'inclouran mesures de foment per a la retolació

també en valencià dels establiments de la ciutat.

5. L'Ajuntament, a través de les seues juntes de districte, durà a terme

campanyes de barri destinades a impulsar el valencià entre escolars

en col·∙laboració amb els centres docents de la demarcació.

// 2. FESTES I TRADICIONS

A la ciutat de València conflueixen diversos esdeveniments de caràcter festiu

cultural, molt units en sentir popular. Tots ells són reflex de les tradicions, els costums i les

creences, tan lligades a la història i l'esdevenir dels valencians. L'arrelament d'aquestes

festes, al llarg del temps, té la millor expressió en diverses manifestacions artístiques

com l'artesania, la música i la indumentària que, unides a la capacitat creativa i

innovadora dels valencians, transcendeixen la mera celebració festiva i projecten la

seua influència en el temps, per a entrar a formar part del nostre patrimoni cultural i

històric, la repercussió del qual, en alguns casos, aconsegueix més allà de les nostres

fronteres. Aquesta riquesa immensa, que ha perdurat al llarg de segles, és també, amb

les diferències i similituds, el millor testimoni de la nostra diversitat cultural i del caràcter

obert i hospitalari pel qual sempre s'ha significat la nostra ciutat. Per tot això, els

socialistes hem de vetlar per aquest llegat amb què, d'una manera o d'una altra, ens

identifiquem tots els que residim a València.

FALLES. Les Falles han sigut un indubtable element vertebrador de la

societat valenciana i compleixen una important funció socialitzadora, alhora que

fomenten la transmissió de valors i promouen la inquietud per la cultura entre els més

jóvens.

       

  141  

A la nostra ciutat les Falles són determinants, formen part de la seua identitat i

la nostra ciutat és coneguda per elles fora de les nostres fronteres. La influència de les

Falles és tal que arriba, directament o indirectament, a tots els sectors de la ciutat, des

de l'economia, sobre la qual exerceix una gran influència, fins al món de la cultura o

l'artesania. Són molts els recursos que mobilitzen, és difícil trobar una àrea empresarial

en la ciutat que no es veja, en major o menor mesura, sotmesa a la seua influència.

- PROPOSTES

1. Elaboració de guies que informen de forma simplificada sobre tots

els aspectes relacionats amb els diversos tràmits, terminis, obligacions

i comeses a exercir; dirigides als responsables de les comissions.

2. Oferir a les entitats la possibilitat de fer els tràmits a través d'una

pàgina web.

3. Crear la finestreta única, ubicada en la Junta Central Fallera, per a

agilitzar i simplificar els tràmits a fer per les comissions falleres.

4. Facilitar els tràmits i l'accés a l'administració mitjançant una aplicació

per a smartphone, que a més de proporcionar informació i notificar

terminis simplifique la realització de gestions.

5. Promoure cursos específics per a la formació de càrrecs directius de

les comissions falleres, així com oferir-los assessorament jurídic

gratuït.

6. Ampliarem la cobertura de les assegurances de responsabilitat civil,

perquè cobrisca la possible responsabilitat dels presidents de les

comissions.

7. Creació del «Casal de la Festa», espai amb instal·∙lacions i mitjans

tècnics adequats, destinat a l'ús de la Junta Central Fallera i les

comissions falleres.

8. Dignificació del Museu Faller, incloure’l en el catàleg de museus i

fixar-ne l’ubicació definitiva en el Casal de la Festa.

9. Recuperació de la Festa Fallera per als més jóvens, de manera que

       

 142  

es faça possible la renovació necessària i es garantisca al mateix

temps la continuïtat futura, implicant per a això les institucions

escolars a fi de despertar en els xiquets l'interés per aquesta

manifestació cultural.

10. Creació de l'Estatut de les Falleres Majors i la seua Cort on se’n

regule l’elecció i manera de funcionament.

11. Proposar una oferta atractiva per a les persones que ens visiten

per falles, recuperant entre altres qüestions les bandes de música al

carrer.

12. Bonificar amb incentius fiscals la contractació de bandes de

música.

13. Exigir la dignificació del valencià, exigint el compliment de la

Llei de l'Ús i Ensenyament del Valencià en les falles per a accedir a

qualsevol tipus de subvenció pública.

14. Aclarir les figures tributàries que s'han d'aplicar en la relació de

les falles amb l'Ajuntament.

15. Exigir reconeixement de la festa davant del Govern de l'Estat,

mitjançant una interlocució periòdica des de l'Ajuntament

16. Promoure la creació, en contacte amb altres entitats a nivell

nacional, d'una Federació de Festes Populars, que puga ser

interlocutora amb el Govern davant de determinats temes com el cas

de l'IVA.

17. Declarar a les falles Bé d'Interés Cultural com a pas previ a la

inclusió en la Llei de Mecenatge, amb incentius fiscals per a les

entitats que col·∙laboren amb elles.

18. Línia d'ajudes a xicotetes i mitjanes empreses vinculades al món

de la cultura.

19. Elaboració per l'IVIE (Institut Valencià d’Investigacions

Econòmiques) d'un estudi sobre l'impacte econòmic de les falles.

20. Coordinació de les àrees d'Urbanisme i Parcs i jardins en relació

a les zones on s'han d'ubicar les falles.

       

  143  

21. Promocionar les falles fora de la Comunitat, incloent-les en

certàmens de prestigi com FITUR.

22. Racionalitzar el nombre de falles, adequant la xifra a la realitat

de la ciutat i les necessitats de la festa.

23. Consensuar amb els agents implicats, per part de les comissions i

durant les festes, l'ocupació de la via pública, per a instal·∙lacions

relacionades amb l'hostaleria o assimilables i adequar-ne la

dimensió a les característiques de l'entitat promotora.

24. Acreditar les falles com la festa gran de la ciutat.

25. Realització del congrés faller.

26. La JCF estarà presidida pel regidor de Festes i la resta de la

Junta Directiva serà triada democràticament, de manera que es veja

reflectit el sentir majoritari de les falles.

FIRA DE JULIOL. El seu origen, fa més de dues dècades, es troba en la

necessitat de fer una oferta cultural i festiva atractiva, per a omplir el buit que en

aquest àmbit es produeix durant el període estival; no obstant això, des de la seua

creació, ha anat perdent vigor i interés, amb la qual cosa s'han anat retallant les

possibilitats i tot el potencial d'aquesta iniciativa.

- PROPOSTES

1. Promoure la representació d'artistes valencians.

2. Impulsar la descentralització de la Fira, perquè arribe, quant a la

importància dels actes, a tots els barris i pedanies per igual.

3. Crear l’abonament-concert que permeta uns preus més assequibles.

4. Replantejar-ne el contingut del programa.

       

 144  

SETMANA SANTA. La que va ser una celebració inicialment dels Poblats

Marítims s'ha convertit en una de les festes rellevants de la ciutat. La Setmana Santa

Marinera ha anat creixent en projecció i convocatòria any rere any, alhora que

s'enfortia com a motor cultural i integrador dels barris del Cabanyal, el Canyamelar, el

Grau i Cap de França, i pol d'atracció per a la resta de valencians i valencianes que,

progressivament, s'han implicat en el desenvolupament o seguiment de la festa. Per això,

considerem que ha de comptar amb major suport i promoció.

- PROPOSTES

1. Promocionar la Setmana Santa Marinera tant a nivell local com fora

de la ciutat i incloure-la en les campanyes d'oferta turística de

València.

2. Potenciar i difondre els actes que es fan en la Setmana Santa

Marinera, en col·∙laboració amb la Junta Major i les diferents

germandats, confraries i corporacions que la formen.

3. Ampliar la Casa Museu de la Setmana Santa Marinera per a poder

exposar les peces que es conserven de manera més apropiada.

4. Impulsar la realització d'estudis encaminats a conéixer millor

aquestes festes i donar suport a la difusió d’elles.

5. Donar suport econòmicament la restauració dels passos i la seua

adequada conservació.

EL CORPUS. El Corpus és una de les festes amb major antiguitat en la ciutat

i una de més desconegudes entre els habitants de València. Els socialistes proposem:

- PROPOSTES

1. Major difusió i promoció d'aquesta festa.

2. Potenciar la Casa Museu i la Casa de les Roques, que compartisquen

la seu.

       

  145  

3. Convocar a València un congrés nacional d'entitats organitzadores

de la festivitat del Corpus a Espanya.

UNES ALTRES FESTES DE LA NOSTRA CIUTAT.

Festivitat de Sant Vicent: Impulsarem una major difusió i promoció de la

representació dels Miracles de Sant Vicent.

Moros i Cristians: Promocionar l'entrada que se celebra a la ciutat.

Celebracions festives en els barris: Donarem suport totes les festivitats dels

barris de la ciutat, com Sant Bult, Sant Antoni Abat, la festa del Beat Gaspar Bono, Sant

Lluís Beltran, la Mare de Déu del Carme, així com les festes i carnestoltes populars; amb

això pretenem que siguen més conegudes pels ciutadans i les ciutadanes de València.

Totes elles seran incloses en les campanyes de promoció turística de la ciutat.

// 3. ESPORTS

Per als socialistes, l'activitat física i l'esport en la nostra societat té cada

vegada major importància i implicacions en l'àmbit de la salut i l'educació. Entenem

aquestes polítiques púbiques en el sentit ampli de la paraula, un esport per a tots, un

esport que cohesiona, promou la salut i es constitueix en instrument educatiu de primer

ordre, sobretot per a la nostra joventut.

És necessari recuperar la funció social de l'esport, tornar a la ciutadania de

València la inversió realitzada, destinant els recursos públics a l'esport de base, l'esport

escolar, l'esport associatiu i de barri.

Ha d'existir un equilibri dotacional entre els barris que facilite l'accés a l'esport,

sobretot, a aquelles persones que més ho necessiten i/o menys possibilitats d'accés

tenen. A més, el servei esportiu públic ha de coordinar-se amb la iniciativa privada, tant

associativa com comercial, per a garantir, a tots, el dret a la pràctica de l'esport. S'han

construït instal·∙lacions esportives que no sempre han satisfet les necessitats dels barris i

       

 146  

tampoc les necessitats de la ciutat i dels seus esportistes. València, tercera ciutat en

habitants d’Espanya, no té una piscina coberta de 50 metres i els nostres nadadors i

waterpolistes han de traslladar-se a altres ciutats per a competir. O un estadi

d'atletisme amb la capacitat i serveis que la implicació i afició dels valencians es mereix.

Tampoc disposem d'un pavelló per a 15.000 persones. Açò impedeix, per exemple, que

vinguen esdeveniments com la Copa del Rei de Bàsquet o que en el passat Mundial

València no fóra seu oficial amb la repercussió que podria tindre un esdeveniment en

una ciutat on hi ha una afició i pràctica consolidada de bàsquet.

I també considerem que la magnífica ubicació geogràfica de València, el clima

privilegiat i l’entorn natural permeten el desenvolupament d'iniciatives de turisme i

esport, esdeveniments que poden generar moviment econòmic i visites, i que siguen de

caràcter participatiu, que aporten recursos de l'exterior i, alhora, promoguen l'esport en

la nostra ciutat. Defendrem aquelles iniciatives que promoguen activitats esportives amb

arrelament en la ciutat, que deixen un llegat, un impacte econòmic positiu i que siguen

solidàries amb el teixit esportiu de base. Els socialistes creiem que hem d'evitar els

esdeveniments cars i amb escàs arrelament en la ciutat. L'única cosa que s'ha aconseguit

amb aquesta estratègia ha sigut endeutar-nos, enriquir determinats particulars que, a

més, no han invertit en la nostra ciutat, ni han deixat cap tipus de riquesa. S'han creat

falses expectatives i ara els deutes no es poden assumir. Resulta frustrant pensar el que

haguérem pogut fer amb aquells diners ben invertits. La conseqüència d'aquesta

estratègia del PP ha sigut la generació d'un sistema corrupte que ha saquejat, a través

de l'esport, les arques públiques de la ciutat i ha empenyorat, per a futurs anys, la

inversió pública.

- PROPOSTES

1. Aconseguir progressivament la mitjana espanyola d'inversió en euros

per habitant en matèria esportiva i canviar les prioritats per a

destinar la major part d'aqueix increment en activitats que faciliten

       

  147  

l'accés de tots en el seu propi col·∙legi o barri; augmentar la

capacitat de programes de caràcter social com el programa escolar,

tercera edat, discapacitats i dona.

2. Millorar les instal·∙lacions esportives dels centres escolars i promoure

l'esport escolar des dels col·∙legis i els instituts. És necessari fer

atractiva l'activitat als escolars i per a això són imprescindibles

bones instal·∙lacions i tècnics esportius qualificats.

3. Impulsar i col·∙laborar amb les AMPA com a participant indispensable

del Programa Esportiu de Centre perquè cap centre escolar no tinga

activitats d'educació esportiva extraescolar a la ciutat de València.

Coordinar el pas dels col·∙legis de primària als instituts perquè no es

perda l'estructura esportiva creada. Insistir a fomentar una cultura

esportiva participativa junt amb els Consells Escolars i AMPA, des

dels centres escolars, com a garantia d'aprenentatge d'uns hàbits

saludables de vida i d'educació en valors.

4. Dotar a la Fundació Esportiva Municipal (FDM), com a organisme

autònom que és, de la capacitat plena per a gestionar el servei

esportiu municipal i adscriure-li les instal·∙lacions esportives municipals

perquè les gestione. Delegar en la FDM l'estudi de viabilitat en la

gestió de les instal·∙lacions i serveis esportius justificant tècnicament el

model de gestió més apropiat per a cada servei en particular i

potenciant els criteris d'utilitat pública.

5. Elaborar un nou Pla Director d'Instal·∙lacions Esportives que ordene

l'actual desequilibri existent, modernitzant les instal·∙lacions actuals,

suprimint les barreres arquitectòniques i incorporant sistemes d'estalvi

energètic. Un Pla director que tinga en compte carències i

obsolescències i que permeta als gestors de l'Ajuntament, més enllà

del període d'un mandat, la reserva d'espais i la planificació de

projectes dotacionals més ambiciosos i estratègics com podrien ser

una piscina olímpica o un pavelló de capacitat suficient.

       

 148  

6. Dotar el Pla Director d'Instal·∙lacions d'un programa específic per a la

creació de nous espais per a esport adaptat a la discapacitat o

adaptació d'instal·∙lacions existents per a modalitats específiques.

7. Tindre en consideració l'esport popular en les instal·∙lacions esportives

a l'aire lliure. El seu ús lliure, pròxim i gratuït constitueix un element

sociabilizador i l'únic contacte amb l'esport de moltes capes de la

població. Ens comprometem a un manteniment adequat, a millorar-les

i adaptar-les d'acord amb els usos populars que es donen al barri.

Així com a establir mecanismes de coresponsabilitat i participació

veïnal en la gestió i el manteniment.

8. Iniciar un nou procés planificador que establisca criteris tècnics,

facilite un sistema dotacional racional i equilibrat entre els barris, és

a dir, que responga a les necessitats esportives reals dels ciutadans;

que puga ser utilitzada pels clubs i entitats de l'esport de base de la

ciutat junt amb un projecte esportiu que responga a criteris educatius

i socials acords als principis constitucionals de promoció de l'esport

per a tots i totes.

9. Incorporarem la fórmula de la gestió participada per a impulsar

l'associacionisme esportiu des dels barris, garantint la igualtat

d'oportunitats i la lliure concurrència així com l'interés social dels

projectes esportiu-participatius. I, com a primer exemple de posada

en marxa d'aquest tipus de gestió participada, la promourem en les

Naus de Ribes de Russafa, barri amb especial carència de dotacions

esportives públiques.

10. Crearem la Comissió d'Esports en el Consell Social de la Ciutat on

participen tots els clubs i associacions, especialment els usuaris i

gestors d'instal·∙lacions públiques, perquè siguen ells els que resolguen

els seus propis reglaments de gestió participada d'instal·∙lacions,

pressupostos i millores d'instal·∙lacions col·∙lectivament i de manera

transparent a través de les seues opinions, consensos entre clubs i

participació política executiva en matèria esportiva.

       

  149  

11. Coordinar-se amb la iniciativa privada, però sense que aquesta

condicione el servei públic. Un servei públic que ha de destinar-se a

cobrir les necessitats esportives de tota la població, sobretot la

d'aquells que disposen de menys recursos i escasses possibilitats. És

important comptar amb l'assessorament i el suport de les entitats i

associacions professionals, especialitzades en l'esport de la nostra

Comunitat: l'Associació de Gestors Esportius Professionals (GEPACV),

el Col·∙legi de Llicenciats en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport

(COLEFCAFD), les universitats i les seues facultats de CAFD i el teixit

esportiu més tradicional (federacions, clubs, etc.).

12. Donar suport a l'esport femení valencià. Promoure l'accés de la

dona a l'esport, procurant que la distància en els índexs de

participació entre hòmens i dones es reduïsca. I començar a promoure

l'esport femení des de la base, on ja s'observen diferències

importants a favor dels xics. Promoure l'esport escolar mixt, eliminant

els estereotips sexistes. Organitzar activitats esportives que atraguen

les xiquetes cap a l'esport i augmentar la visibilitat de les dones

esportistes en esdeveniments, siguen d'iniciativa pública o privada,

com pot ser la «Carrera de la dona». Per a això, es comptarà amb

l'assessorament de responsables i tècnics en igualtat.

13. Posar en marxa la coordinació dels centres de salut de la ciutat

amb els tècnics esportius dels poliesportius del barri perquè les

persones que necessiten millorar la salut amb alguna activitat física

siguen assessorats per professionals a través del programa

autonòmic de recepta esportiva que el PSPV-PSOE porta en el

programa autonòmic.

14. Explotar l'oportunitat del turisme esportiu, promoure activitats com

la marató, el triatló, l'hoquei, el futbol, el futbol sala, la pilota

valenciana, l'atletisme, el bàsquet, el rugbi i la resta d'activitats que

compten amb un arrelament esportiu en la ciutat de València,

aprofitant les instal·∙lacions, els espais naturals, el clima i la capacitat

organitzativa que té València. Esdeveniments que puguen justificar el

       

 150  

cost-benefici econòmic i el social, implicant les escoles esportives en

qüestió.

       

  151  

       

 152  

Els socialistes, hòmens i dones, no entenem la joventut com una mera etapa de

transició a una vida adulta, sinó com una etapa de la vida que té sentit en si mateixa i

que, per tant, s'ha de viure en plenitud de drets i requereix noves aproximacions i noves

perspectives. Situant la joventut com a subjecta i no com a objecta, des del

reconeixement del seu paper i aportació en la vida política, social, cultural i econòmica

de la societat.

Per als i les socialistes la joventut són una part fonamental en el

desenvolupament de la nostra societat, per cosa que se'ls ha de considerar subjectes

implicats en la vida política de les administracions, on puguen prendre part en les

decisions que els afecten com a ciutadans i ciutadanes. Els socialistes, hòmens i dones, ens

comprometem a treballar perquè la joventut recupere els espais públics i de debat que

han perdut durant aquestes últimes dècades en la ciutat de València, i perquè els seus

problemes i preocupacions siguen prioritaris en les accions polítiques municipals.

Aquestes són les nostres propostes:

OCUPACIÓ

1. Creació d'una Oficina Jove de Treball que facilitarà l'accés dels

jóvens al món laboral principalment a través d'assessorament,

orientació i informació de totes les possibles eixides laborals i

formatives.

a. Inclourà una finestreta d'informació i orientació per a

l'autoocupació a tot jove que vulga crear la seua pròpia empresa,

assessorant-lo en l'elaboració del pla d'empresa mitjançant

programes de formació per a la capacitació de nous empresaris, i

donant-li suport en la recerca de recursos.

2. Creació d'un Observatori d'Ocupació Jove on intervindran

administracions, agents socials i representants de la joventut amb

l'objectiu principal de descobrir i fomentar nous jaciments d'ocupació

i desenvolupar plans específics d'ocupació juvenil, a més de lluitar

contra la precarietat, la sinistralitat i la temporalitat en l'ocupació.

       

  153  

3. Creació d'acords de cooperació amb ciutats europees per a la

posada en marxa de programes d'intercanvi de jóvens.

4. Convenis de col·∙laboració amb entitats financeres per a l'establiment

de microcrèdits a jóvens emprenedors i emprenedores en condicions

econòmiques més favorables que les oferides pel mercat.

5. Creació d'una línia de subvencions dirigida exclusivament a finançar

projectes d'iniciatives empresarials de jóvens menors de 35 anys.

Seran objecte d'especial atenció aquelles iniciatives empresarials

que aposten per fórmules de participació dels treballadors i les

treballadores en la gestió empresarial.

6. Fixar la bonificació del 100% de l'impost sobre Activitats

Econòmiques durant els primers 5 anys d'activitat d'aquelles societats

creades i gestionades per menors de 35 anys.

7. Creació d'un fòrum municipal que englobe les iniciatives empresarials

en marxa per a impulsar el seu finançament a través del

micromecenatge.

8. Fixació d'una bonificació en l'Impost sobre Activitats Econòmiques per

a aquells empresaris i empresàries que contracten per primera

vegada o de forma indefinida a un jove treballador o treballadora

per compte d'altri.

9. Establiment de convenis entre l'Ajuntament i empreses locals per a

promoure la contractació de jóvens i la realització de pràctiques

formatives remunerades.

10. Creació d'una borsa de treball municipal jove per a acabats de

titular amb l'objectiu que l'Ajuntament i les empreses públiques

puguen oferir a la joventut la possibilitat que entren en contacte tan

prompte com siga possible amb la primera experiència laboral.

11. Des de l'ajuntament, s'afavorirà la contractació amb empreses que

generen ocupació estable per als jóvens treballadors. S'hi inclouran

criteris d'estabilitat laboral en l'ocupació jove en els plecs de

       

 154  

condicions per a les contractacions públiques de l'Ajuntament de

València.

12. Ampliarem els programes formatius i n’augmentarem el nombre

de places, per a adequar-los a un municipi de la magnitud de

València, orientant les tasques a la formació dels becaris i no com a

substituts laborals de l'Ajuntament ni assignant-los tasques que no

tenen a veure amb la seua capacitació específica, comprometent-nos

a remunerar els becaris en temps i forma.

13. Crearem així mateix programes d'inserció laboral per a jóvens en

risc d'exclusió social, facilitant-los la primera incorporació al mercat

laboral.

14. Sol·∙licitarem un projecte de subvenció al Fons Social Europeu per a

posar en marxa la garantia juvenil així com qualsevol altra iniciativa

per a acabar amb la desocupació juvenil.

VIVENDA.

1. Creació un servei de vivenda jove on es regularan les ajudes, les

subvencions i les ofertes immobiliàries especials per a l'arrendament.

Des d'aquest servei s'incentivarà el lloguer de les vivendes buides de

la ciutat.

2. El Servei de Vivenda Jove comptarà amb una borsa de vivenda jove

on l'Ajuntament actue d'intermediari immobiliari entre arrendador i

arrendatari. La borsa adequarà els preus dels lloguers oferits per

aquesta, en poder adquisitiu real dels jóvens.

3. Creació d'un Programa de Vivendes Municipals per a Jóvens

Solidaris, dirigit a la joventut que busquen una vivenda de lloguer

compartit i tinguen la disposició de col·∙laborar en projectes

comunitaris i en el suport a col·∙lectius vulnerables en els barris

objectiu del projecte.

       

  155  

4. Iniciatives públiques d'actuacions integrals de rehabilitació de

vivendes situades en nuclis històrics que complisquen amb la funció

social de ser primera vivenda per a jóvens

TRANSPORT URBÀ

1. Es crearà un abonament anual amb preu reduït de 50 euros per a

estudiants jóvens de fins a 30 anys, que comprendrà les zones de la

xarxa pública A, B, C, D i tindrà validesa per a qualsevol tipus de

transport públic com són EMT, Metrovalencia, metrobús, etc.

2. Augmentar les línies de transport públic entre els barris i les zones

especialment freqüentades per la juvnetud, fent especial incidència

en les zones universitàries.

3. Ampliar el transport nocturn. Per un costat, ampliar els horaris i les

línies del bus i per un altre, establir el metro nocturn com en altres

grans ciutats espanyoles i europees.

4. Recuperar espai públic, fent per a vianants zones d'especial

rellevància de manera progressiva fent especial incidència en les

zones cèntriques i d'alt valor historicopatrimonial.

5. Millora del carril bici, a través d'una visió conjunta i harmonitzada

perquè siga possible la comunicació per aquest mitjà de transport

d'una manera eficaç a tota la ciutat.

6. Habilitar zones en els vagons de metro i autobusos per a les

bicicletes per fomentar l'ús d'aquests transports de forma combinada.

7. Metropolització del transport públic, que incloga específicament les

bicicletes públiques i que permeta el desplaçament entre València i

els municipis de l'àrea metropolitana.

       

 156  

SALUT.

1. Disseny d'un programa d'actuació específic de prevenció de riscos en

matèria de drogodependències, destinat a informar, formar i

previndre sobre les conseqüències del consum.

2. Disseny d'un programa d'actuació específic sobre ETS, destinat a

informar, formar i previndre la joventut.

3. Així mateix, disseny d'un programa d'actuació contra els trastorns

alimentaris.

EDUCACIÓ

1. Garantirem la igualtat en l'accés a l'educació a tots els nivells,

complementant les beques d'altres àmbits institucionals, perquè cap

estudiant abandone els estudis per raons econòmiques.

2. Fomentarem l'oferta de FP en la nostra ciutat i la valorarem

complementant aquesta formació amb projectes de pràctiques i

acords de col·∙laboració amb les iniciatives empresarials recolzades

per l'ajuntament.

3. Fomentarem que els centres escolars complisquen amb la funció de

comunitat educativa i que, fóra de l'horari lectiu, siguen centres

oberts als jóvens perquè puguen fer activitats en ells.

4. Creació d'espais de qualificació per a jóvens que han abandonat

prematurament els estudis i promoció d’aquestos.

5. Instar la Generalitat Valenciana que elimine els barracons de la

ciutat (unes noranta aules prefabricades) per a dotar d'instal·∙lacions

permanents en condicions tots els centres escolars.

6. Instar la Generalitat a construir els centres escolars que estan

pendents en aquells barris on es requerisquen, cedint el sòl municipal

per a tal fi i col·∙laborant econòmicament.

       

  157  

7. Incrementar el pressupost per a les beques del menjador escolar i

ajudes per al material escolar a les famílies més necessitades.

Establir una convocatòria potent de beques municipals al

començament del curs escolar per a ajudar les famílies valencianes a

l'accés a l'educació en igualtat de condicions, dirigit a l'ajuda a la

compra de llibres de text i material escolar, beques de menjador per

a aquelles famílies que ho necessiten i ampliar el nombre de becats,

en funció de la renda, i ajudes per al transport públic municipal

durant l'edat escolar (fins als 12 anys).

8. Ampliar l'oferta d'idiomes i el nombre d'aules en els Centres de

Formació de Persones Adultes, tant en llengua pròpia (especialment

els cursos preparatoris per a les proves de la Junta Qualificadora de

Coneixements de Valencià en els nivells d'Elemental, Mitjà i Superior)

com en idiomes estrangers, fonamentalment anglés, francés i

alemany.

9. Instar la Generalitat Valenciana a reprendre el projecte de

construcció d'una nova Escola Oficial d'Idiomes per a ampliar la

capacitat de l'antic centre. Mentrestant, s'utilitzaran els instituts que

tinguen les aules buides a les vesprades per a garantir una oferta

suficient de places en tots els idiomes de major demanda, amb

almenys un centre dedicat a això per cada districte de la ciutat.

10. Apostar per l'educació cultural i patrimonial. Promoure programes

institucionals des dels centres escolars per a acostar el patrimoni

històric als més xicotets i jóvens i campanyes de sensibilització

perquè des d'una edat primerenca aprenguen a respectar i valorar

el patrimoni cultural valencià, ja que per a respectar i apreciar el

patrimoni fa falta conéixer-ho i «educar en patrimoni». Així mateix,

es potenciaran els programes per a acostar els escolars als centres

culturals i museus valencians.

       

 158  

CULTURA

1. Apostar per la cultura en el doble vessant de transmissora de

coneixements i valors cívics, i d'indústria generadora d'ocupació i de

desenvolupament econòmic. Modificar completament el rumb de la

política cultural actual de l'Ajuntament i potenciar la indústria cultural

de la ciutat per a convertir-la en un autèntic motor econòmic; a més

de com un bé de primera necessitat que reforça la nostra identitat,

la capacitat creativa, la consciència crítica, el desenvolupament i la

cohesió social, l'educació, l'oci saludable, etc.

2. Augmentar les inversions en l'àrea de Cultura i garantir l'accés

universal a una cultura de qualitat.

3. Facilitar ajudes, col·∙laboració i recursos als festivals urbans com

Intramurs, Cabanyal Ports Obertes, Cabanyal Íntim, Russafa Escènica,

Benimaclet Confusió, etc., iniciatives que aposten per acostar l'art i la

cultura a tot el món a través d'activitats realitzades en el carrer i per

a tots els públics, molts d'ells jóvens. Aquestes iniciatives, que són la

suma de moltes energies i la col·∙laboració entre veïns, particulars,

artistes i comerciants, han omplit de veïns els carrers i han aconseguit

traure la ciutat de l'abandó de les institucions en matèria cultural.

4. Major promoció cultural. Apostar per la promoció cultural i artística

per a impulsar el desenvolupament integral de la joventut

valenciana. Fomentar l'accés de jóvens a totes les manifestacions

culturals.

5. Facilitar nous programes d'activitats i plans culturals per a jóvens,

que incloga diferents alternatives d'oci, especialment durant el cap

de setmana.

6. Apostar decididament pels jóvens creadors i la cultura

contemporània, amb l'ajuda al manteniment de les diferents

plataformes, col·∙lectius i associacions de professionals de la cultura.

Consolidar un programa d'ajudes a la promoció i difusió d'artistes

emergents i jóvens creadors, en col·∙laboració amb altres

       

  159  

administracions públiques i afavorir-ne l’accés als canals

professionals de l'art.

7. Modernització dels museus i centres culturals, incorporant noves

tecnologies en aquells que manquen i actualitzant les instal·∙lacions i

els projectes expositius, per a acostar aquests espais als jóvens

valencians que, en molts casos, es troben allunyats per la carència de

noves tecnologies, innovació i promoció. En aquest sentit, en la

programació dels museus, centres culturals, teatres, activitats musicals,

etc, es garantirà una oferta especialment dirigida a jóvens per la

seua temàtica i contingut.

8. Tarifes especials (reduïdes) per a jóvens per a l'accés a auditoris,

centres culturals, museus, etc.

9. Fomentar el teatre alternatiu i en llengua pròpia.

10. Promoure un programa de beques de formació pràctica

remunerades per a jóvens en els centres culturals, museus i altres

institucions culturals de la ciutat per a afavorir la inserció laboral,

especialment d'aquells acabats de titular.

11. Modernitzar i renovar les instal·∙lacions de les biblioteques

públiques municipals que ho requerisquen, i actualitzar i ampliar els

fons bibliogràfics, així com els recursos tecnològics, ordinadors, etc.

Dotar-les de més recursos i millores. Encara hi ha barris i districtes

que no tenen biblioteca pública municipal, com el de Jesús – Patraix,

o que no tenen les mínimes condicions, com la de Benimàmet.

OCI I TEMPS LLIURE

1. Creació d'un gran Espai Jove l'objectiu del qual siga fomentar

l'interés de la joventut per l'associacionisme com a manera de

vertebrar la societat civil juvenil, així com donar suport a la creació,

fomentar un creixement personal i humà de jóvens de la ciutat de

València, sent la cultura l'eix que canvie la societat.

       

 160  

a. El centre estarà dotat amb grans equipaments que oferiran

serveis específics per a la gent jove, com a punts d'informació

juvenil, sales de reunions, sales d'estudi, aules multimèdia,

cibersales, estudis de gravació, sala d'exposicions, auditori per a

concerts, sales de teatre i cafeteries.

b. Seran llocs de formació on s'oferiran activitats dirigides al

perfeccionament de tècniques d'estudi, millorar la concentració,

idiomes, música, dansa, teatre, cine, relaxació, etc.

2. Creació de Casals Jóvens, de dimensions més reduïdes que l'Espai

Jove i que estaran dirigits fonamentalment a dinamitzar l'activitat de

la gent jove en els districtes. Dins dels Casals Jóvens es crearà una

Sala d'Estudi Nocturna, que serà un espai adequat per a l'estudi en

horari nocturn i que oferirà, a més, la possibilitat de participar en un

àmplia gamma d'activitats gratuïtes.

3. Elaboració d'una Guia de Recursos de Joventut que consistisca en un

útil directori que reunisca tota la informació destinada als i les jóvens

que durant els dotze mesos de l'any s'ofereix a València. La guia

haurà d'informar amb detall de les activitats, recursos,

infraestructures i assessories que posa a disposició l'Ajuntament de

València, però també de les iniciatives de la resta d'institucions i

d'altres entitats que treballen en benefici de las joventut.

4. Foment de l'accés de jóvens en les manifestacions culturals. Amb este

fi, es faran campanyes institucionals per a l'acostament de la gent

jove al coneixement de la ciència i els avanços científics i,

especialment, dels béns culturals i artístics valencians, amb visites

guiades a teatres, monuments històrics, museus, exposicions, entre

altres.

5. L'oci alternatiu és un element fonamental a fomentar per

l'ajuntament, per això caldrà crear una guia actualitzada.

       

  161  

PROMOCIÓ ASSOCIATIVA

1. Posada en marxa d'un Pla Municipal de Voluntariat des del qual es

coordinen totes les possibilitats de desenvolupar el voluntariat en la

nostra ciutat.

2. Realització de campanyes i projectes conjunts entre l'Ajuntament i el

Consell de la Joventut de València (CJV) per a fomentar la

participació juvenil.

3. Difusió de les activitats i campanyes del CJV i les seues entitats

membres mitjançant els recursos publicitaris de l'Ajuntament.

4. Reconeixement públic de la labor del voluntariat i l'associacionisme

juvenil, com a mecanisme per a enfortir els processos de motivació

personal dels associats i voluntaris i voluntàries de les entitats.

5. Configuració d'un marc adequat de finançament públic, mitjançant

subvencions i convenis, que responga a les necessitats de les entitats

del CJV i que complisca els requisits de suficiència, estabilitat,

permanència i no discrecionalitat.

6. Dotació dels recursos econòmics necessaris perquè el Consell de la

Joventut de València puga fer efectiva la participació de les

associacions juvenils i complir així l’objectiu d’interlocutor vàlid de la

joventut de la ciutat.

7. Transparència i publicitat de les línies de finançament iniciades,

afavorint el coneixement per part de les associacions i entitats

juvenils, mitjançant la creació de bases de dades de subvencions de

les diferents ordres a què poden concórrer.

8. Potenciació de la responsabilitat social corporativa en favor de

l'associacionisme juvenil, especialment d'aquelles empreses que

tinguen adjudicacions municipals.

9. Creació d'albergs juvenils públics en la ciutat de València de

dimensions i característiques que responguen a les necessitats de la

ciutat, integrat en la xarxa d'albergs juvenils, així com afrontar la

rehabilitació dels existents.

       

 162  

10. Creació d'un centre de recursos juvenils, amb serveis com cursos de

formació, servei de normalització lingüística, biblioteca

especialitzada, espais polivalents de reunió, sala d'actes, accés a

ordinadors i mitjans de reproducció, etc.

11. Dotació de majors recursos estructurals d'oci, temps lliure i esport

en la ciutat amb la millora i l’aprofitament de les instal·∙lacions

existents amb avantatges per a la gent jove.

12. Millora de les condicions de l'hotel d'associacions, afavorint que

aquelles entitats juvenils que no disposen de local puguen fer-ne ús.

13. Els horaris i la resta de condicions d'ús de tots aquests espais

destinats a jóvens han d'adaptar-se sempre a les seues necessitats.

14. Dinamització dels centres d'escampament facilitant-ne l’ús gratuït

a les entitats membres del CJV.

15. Enfortiment del Consell de la Joventut de València com a òrgan

unificador del moviment associatiu de la ciutat i com a interlocutor

vàlid entre la joventut i l'Administració.

16. Promoció d'activitats i projectes que faciliten les relacions entre les

entitats membres del CJV i amb organitzacions juvenils d'altres

territoris, així com l'intercanvi d'informació sobre les diferents

iniciatives que s'estiga portant cada associació.

17. Cens actualitzat, en col·∙laboració amb el Registre d'Associacions,

de les diferents organitzacions juvenils que estan funcionant en la

nostra ciutat, possibilitant que es coneguen per funcions i activitats.

18. Elaboració i difusió d'una guia de recursos que facilite el treball

en xarxa i la coordinació a les entitats juvenils.

19. Creació per part de l'administració local, d'una xarxa

d'informació i assessorament juvenil en condicions que integre els

centres d'informació juvenil, els centres municipals de joventut i les

associacions juvenils de la ciutat, potenciant el seu coneixement i ús

per part de la joventut. Dins d'aquesta xarxa, amb un clar suport de

l'Administració, hauria de desenvolupar el servei de formació i

       

  163  

assessorament a la joventut en matèria d'associacionisme (creació i

gestió d'associacions, així com elaboració, planificació, programació,

execució i avaluació de projectes, desenvolupament d'habilitats

directives i de coordinació, etc).

20. Elaboració, per part de l'Administració local, conjuntament amb el

Consell de la Joventut de València, de plans de formació continuats

per a voluntaris jóvens, que hauran d'incloure cursos de formació de

formadors dirigits a jóvens que formen part de les juntes directives

d'associacions, així com cursos orientats a afavorir la incorporació de

qualsevol tipus de col·∙lectius a les entitats membres del CJV.

21. Creació d'un centre documental i de recursos didàctics de

formació. Reserva d'un percentatge de places gratuïtes de cursos

municipals per a la formació contínua dels integrants de les entitats

membres del CJV.

www.joancalabuig.esJoan Calabuig Rull@JoanCalabuig