Ha acaba4 la guerra del Checo. ja po4 començar=ne una altraa 1'Ahica o a ]'Asia

Any VII. Núm. 331-Barcelona, dijous, 20 de juny de 1935

Aquest número ha_rn: I41TlITUL?1 L%I-?'I' 1 POIAITICi assat er la censurap p

Preu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 19 - Tel. 2 3118 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

Oferim als nostres lectors aquestes ratllesde l'illustre mitrat de Munich, conegut entot el món intelbectual per les seves nom-broses obres, algunes de les quals han estattraduides al castellà.

En aquests últims temps, el nom del car-denal Faulhaber ha sortit sovint en la sec-

ció estrangera dels diaris, havent estat ob-jecte de tota mena de vexacions i àdhucd'atemptats 1,er part dels hitlerians, perse-cucions que motivaren una protesta delVaticà.

Dintre la a més estricta ortodòxia, el car-denal Faulhaber és un esperit modern iobert, incaQaç d'entendre's, per exemple,amb les rupestres dretes espanyoles.

El pobre redactor de diari ha de saberde tot el que ocorre en aquesta terra, sotala terra i en el cel. No se li exigeix tansols estar orientat en tot el que ocorre desque surt el sol fins que es pon i des quees pon fins que surt, en la política i lavida social, la ciutat i el camp, en la in-dústria i l'agricultura, en la literatura il'art, en la borsa i en el teatre. Per dissort,gran part de periodistes es tenen per unsgenis universals, mentre que qui de debòsap molt s'adona sempre clarament del queencara ignora i coneix els límits de la sevahumana saviesa. Hi ha un pecat que encaraés molt més gran que el de la ignorànciala vanitat de l'omnisciència.

Es doncs traïdor a la Veritat i a la Llum,i serveix les Tenebres i la Mentida, totperiodista i Cot director de diaris que s'hagiassimilat l'art de dir estupideses amb carasàvia i paraules saberudes. Conèixer clara-ment els límits de la pròpia erudició i delpropi saber, heus ací la tasca primordialde tot periodista enfront de la seva missiói la seva pàtria, a més a més de tenir uncaràcter honrat, viril i valent. L'autènticperiodista ha de tenir en horror tota men-tida, seguint les paraules de Balaam quedigué : Si Balank em donés tanta plata itant or que omplís tot el palau, ni ales-hores podria jo canviar les paraules de DéuSenyor meu, i no podria dir mai ni mésni menys del que dic»... Es fins aquest puntque el periodista ha de seguir la paraulade la justícia i de la llum.

Segons la meva religió, tot periodista queno desmereix d'aquest nom te una missió

que li és assignada per Déu. Qui ha escol-tat conscientment o inconscientment lesparaules del Senyor en triar la seva profes-sió i sortí amb els ulls il•uminats a seguirla seva vocació, propagar el verb del saberi del progrés entre els pobres i els endarre-rits, no haurà esguerrat la seva existència ino serà mai un estudiant sense acabar lacarrera o un vulgar empastifador de quar-tilles, sinó un enviat de Déu i un propaga-dor del verb diví. Igual que els cavallerscroats, tat periodista autèr tic és un lluita-

El cardenal Faulhaber

dor i un campejador de la Ilum, que fouungit cavaller per l'espasa de Sant Pau ique llueix en el trau la legió d'honor deSant Francesc.

Repeteixo que tot això es refereix sola-ment als periodistes autèntics, els periodis-tes de la Veritat. Peca, no obstant, contrala seva vocació tota aquella premsa incoloraque no té convicció pròpia i que ofereix sa-crificis en ares de tots els altars, en comp-tes de proporcionar un sí i un no categò-rics.

Recordem, a l'efecte, el que diuen lesSagrades Escriptures : Qui no és ni fredni calent, el seu nom no vull pendre en lameva boca». O, segons l'altra frase bíbli-ca : «En aquest món cada u ha d'odiar od'estimar,.

La premsa ha de servir la cultura i elprogrés del poble i no els seus capritxos ipassions. No existeix classe més vil de para-sitisme com el d'aquella premsa que essotmet als baixos instints de les multitudsmitjançant l'adulació. Que tota premsa es-tampi en els seus rotatius el lema que es-criví antany en la fulla de l'espasa aquellcavaller sense por i sense taca, a un costat:((Defensa del dret», a l'altre : «Lluita con-tra la injustícia».

CARDENAL FAULHABER

Els Dijous —Blancs

PENEDESQuan les vinye3 ja eren collides i les

cabres rosegaven els pàmpols del cep estanten gaudiment de l'entrada afranquida, unvent arrauxat atià fogueres alteroses quees nodriren de rabassons, retaules i vellesimatges. Un adherent neòfit a la TerceraInternacional, àvid d'un demà renovadorsense triganfa, agafà de la calaixera la ves

-tdnenta del Ball de Bastons que havia dra-pat cinc generacions de la mateixa casad'un cop de geni, la llençà també a lesflames i mentre la faldilleta de domàs ver-mell, el mocador de pita i els camalls debaieta es socarrimaven i els picarols s'en-negrien, l'home s'imaginava que, al voltde l'aurèola roent, anaven desfilant, perfec-tament uniformats dins granotes grises, totsels minyons de la comarca.

—Fora rampoines! fa s'ha acabat de ferel pallàs !—cridava desesperadament, i aque-lla nit lti semblà que totes les coses cobertesde pàtina fugien, per sempre més, embol-callades d'ombres fantasmals.

Per l'incendi de les imatges i els retaulesliti hagué reixes i exilis; per la crema de laroba virolada, un retorciment de cor, Qre-ludi d'una recança profunda,. La terra, però, s'adobà novament amb

formiguers innombrables i s'estremí, altravolta, amb les incisions de la rella i la re-moció del càvec ; la sarment fou empeltadaal mallol i, a la brótada, la verdor tendrarevivificà la caratgia. Els primers esfondra -dors d'ahir són els primers • reconstructorsd'avui i quan encara l'angoixa no s'ha es-vaït de tots els pits, un clam de joia in-coercible ix dels penedesencs de marina, delfila i de la muntanya en una diada apo-teòsica.

—Quina gent !—dirà algú--. Només cer-quen l'espectacle fer l'espectacle ! —dirà eldemés enllà. Però els que això afirmin nos'adonaran que els Diables de l'Arboç, laI'vloixiganga de Sitges, els Castellers delVendrell, tant com espectacle són vida, comel mateix multisecular mercat de Vilafrancaque posa en joc activitats individuals múl-tiples i Qroclama la unitat natural i efectivade totes les contrades de 'a comarca del Pe-nedè&.-.,_ _ .- _ . -. _ a u....., .--

A breva, 'Albinyana, L'Arboç, Avinyonet,Banyeres, Bellveí, Esparreguera, Ld Bisbaldel Penedès, Les Cabanyes, Calafell, Ca-nyelles, Castellet i la Gornal, Castellví dela Marca, Cubelles, Cunit, Fontrubi, Ge-lida, La Granada, La Llacuna, Llorenç,Masquefa, Mediona, El Montmell, Olèrdola,Olesa de Bonesvalls, Olivella, Pacs, El Pladel Penedès, Pontons, Puigdàlber, Roda deBarà, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jau

-me dels Domenys, Sant Llorenç d'Hortons,Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Ribes,Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí deMediona, Sant Sadurní d'Anoia, Sant Vi-cens de Calders, Santa Fe del Penedès,Santa Margarida i els Monjos, Santa Oli-va, Sitges, Subirats, Torrelavit, Torrellesde Foix, Vallbona d'Anoia, El Vendrell,Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Gel-trú r Viloví es trobaven, diumenge darrer,al recinte del Poble Espanyol de Montjuïc,animats d'aquell esperit amb què es Qlas-maren les Exposicions d'Art Penedesen-ques, bo i posant un punt d'all a 1a menjainsípida de cada dia, i demostrant a basta-ment que no tot s'acaba en la rabassamorta.

En finalitzar el castell de focs d'artifici,un segarrenc preguntava, encuriosit:

—I després d'aquesta festassa, qué pen-seu fer?

—Doncs, senzillament, reestructurar ladelimitació del Penedès; invitar - les comar-ques veines a un examen serè; elevar elsacords al Consell Central de la Federació.,.

El segarrenc, esperonat, exclamà :—Sí que aneu per feina! No deixareu

dormir a la palla, ningú,S.

D'immorfal a immortalEl divendres passat, al Tívoli, davant d'un

migradíssim públic, Lope de Vega era ho-menatjat. L'espectacle — assegurava el pro-

grama — era patrocinat per l'Ajuntamentde Barcelona i el Ministeri d'Instrucció Pú-blica i fruïa de la cooperació dels senyorscònsuls de les Repúbliques hispanoameri-canes. Podem garantir, per tranquillitat delsnostres lectors, que Aurea de Sarrà no vaballar-hi gens. Es tracta d'un rumor malintencionat posat en circulció no sabem benbé per qui. La còrpora monumental ro-mangué quieta. Només, de tant en tant,un gest adés violent, adés plàcid, s'ajuntavaa la modulació dels mil cinc-cents versosi escaig que la ben coneguda intérprete delos poemas (citem el programa de la festa)va collocar als espectadors.

La part musicalEl mateix programa afirma que «la parte

musical irá a cargo de la Banda Municipalde Barcelona». Això sí que, rodonament,ho neguem. En tot cas la Banda Municipaldeu estar integrada pel senyor SantiagoRodríguez Piñeiro, «inspirado poeta». D'a-quest personatge — revelació recent del par-tit radical — sí que podem dir que va bufarintensament. S'encarregà de la presentaciódels dos immortals, poeta i recitadora. Des-cobrí que el Fénix s'anomenava López deVega, que tenia «la figura membruda yalgo enjuta sin embargo», que «creaba deuna manera sencillamente magistral», i,finalment, que ell i els esbalordits radicalsque l'escoltaven eren el «juez supremo detodos los hombres».

BiografíaEn camí de confidència, el gran orador

va parlar abundantment d'ell mateix. Di-gué, tot posant-se la mà al cor; que ell eraaun hombre todo valor y todo juventud»,que uno he escrito nunca en verso pero me,

tengo ¢or un poeta prosistas, que uno séhablar en plan de literatura» i, per acabar,

que «nacido en el fragor de ha lucha, cuandolas multitudes se encolerizan, quiero morarcono -io-s– leOYáeri 'a° 'za9-/ asoF».. -.:- .. ^...^?_•

Els radicals aplaudiren entusiàsticament.Més de tres confessaven que s'hi havien

perdut.

Darrera 1'esperit de Lope de Vega''

Contra el que s'ha dit, el governador

general, senyar Pich i Pon, va anar al Tí-

voli la nit de la funció d'homenatge a Lopede Vega.

Hi estigué només uns moments.L'acompanyava tm periodista amic.En entrar al teatre, Aurea de Sarrà reci-

tava uns versos.—Què et sembla ?—preguntà el senyor

Pich al seu acompanyant.—Qué em sembla? Que l'esperit de Lope

de Vega deu anar buscant la sortida delteatre...

—Seguim-lo—féu el governador.Als deu minuts, el senyor Pich i el pe

riodista prenien una cervesa a la terrassade «La Lluna»,

Fuga escandalosa

On es perderán els espectadors fou en ellaberint de després. La gran actriu apa-

regué abillada... No direm com : recordemuna gasetilla publicada a la premsa. Segonsaquesta nota, tot venia directament de Pa-rís. Aurea encetà la sèrie de sonets.

No mancà — ja ho suposàvem — el grupdels eterns descontents. Ereu pocs i no s'a-treviren a xiular. Però llançaren monedes aterra, donaren visques a don Alejandro,

aplaudiren més del que era discret, subrat-!laren certs versos del dit López de Vega

(((mujer de poco ingenio y muchos años», i,sobretot, ((vete, loca mujer»). Els radicals,perspicaços, se n'adonaren a la segona part¡ demanaren la immediata expulsió. El gru-pet sortí fent marcar escandalosament lespasses. Des d'una llotja el Dr. Soria, secre-tari general de la Universitat, els va cridar»Fuera, borregos f». La policia els detinguéa fora. Un dels protestataris convencé el po-licia que ]'espectacle era una cretinada. Elpolicia hi convingué. Sembla que acabarenprenent cervesa junts.

L'última hora de l'homenatge donà untotal de trenta o quaranta espectadors.

Des de l'exili

A París, Indalecio Prieto comentava, ambuns correligionaris, els fets del 6 d'octubrea Barcelona. Algú va empendre la defensade Josep Dencàs.

—.¿Quién, Dencás? — féu el voluminósprohom socialista—. ¡Sí, ya lo sé que es unexcelente muchacho ! ¡ E incapaz de hacevdaño a nadie ! ¡ Como que, en cuanto vuelvayo a ser ministro de Hacienda, pienso con-cederle un estanco !

Disciplina

La senyora Paulina Pi de la Serra, enrependre les seves tasques polítiques, s'hatret el dol.

—Trobo que n'ha dut poc ! — exclamavauna noia de la Cultura.

—Es per manament de la Lliga, que noestà per més tristeses — replicà la LlucietaCanyà.

Qüesfió de comodifa4

Tot fa creure que Angel Estivill no vaquedar content de les paraules que el nostrecompany Ferm( Vergés, parlant de llibressobre el 6 d'octubre, dedicava al seu faquinze dies justos.

La venjança d'Estivill ha estat terrible.De tant en tant, en la Cocktelera d'un diaribarceloní del vespre—el propietari del qualusdefruita alts càrrecs de govern—dedica al-gunes floretes a Fermí Verges. Una í'ellesfu,. =ep©rtnd- a 1'4 - de l'artic4é

--Ja nas vist què diu I'Estivill, perquédeu ésser ell, encara que na ho firmi?

—No; què?--'Diu que prepares un llibre : El 6 d'oc-

tubre vist des de sota el llit.—Encara seria un títol més bonic 1 filin

llibre que podria fer l'Estivill: El 6 d'octu-bre vist des de «La Noche».

Una escapada de Gas

Mercè Nicolau es prepara per a estrenarl'obra Benaventurats els lladres, d'IgnasiAgustí.

L'Instant, diari del qual l'Agustí és críticde teatres, ho ha comentat amb la naturalalegria.El redactor senyor Artur Gas, que farà

famosa aviat la plana d'espectacles per lesseves gaffes — escapades de gas!, que diuenels seus companys — escriví, en donar lanova:«Hi ha un gran interès per conèixer aques-

ta la primera producció de teatre normal deljove escriptor, molt més per la brillant vo-tació que Benaventurats els lladres obtinguéen el darrer Concurs Ignasi Iglésiea.»

Per als qui recordin que, en la votació peral fall de ]'esmentat concurs, la comèdiaBenaventurats els lladres obtingué només dosvots i fou eliminada en el segon desempatde la primera votació, la nota del senyorGas no sembla pas un elogi. Sembla unaburla.

IndicadíssimJoaquim Ventalló va trobar l'altre migdia

el crític musical de La Noche, Lluís de Gón-gora i Muñoz Cobo, que per cert és nebotde tres generals, tres.

-->A aquesta hora vas a fer crítica de mú-sica?

—Es que a més faig la secció d'estran-ger.

--lleus anar a dinar molt tard.—No, surto un moment i dino en aquest

bar d'aquí al davant, al Pic Pic.—Ho trobo molt apropiat per a un re-

dactor de La Noche.

LonganimUa4

Fa uns quants dies, els diputats del Par-lament català varen cobrar algunes de lesmensualitats que se'ls devien d'ençà que hiha règim transitori.

Pocs dies després, els ex-policies de laGeneralitat, en ésser reposats pel decret quetant enrenou ha promogut, varen cobrar elsendarreriments devengats.

Quan sortien de cobrar els ex-policies, elsesperava un xicot que portava una llista dela subscripció pro presos.

L'un s'apuntava per una pesseta, l'altreper un duro, ]'altre per dos, etc.

Tot d'una, en va sortir un amb una dis-posició d'ànim liberal, que va dir

—A mi no em ve d'un, ni de cinc. Apun-ta'm pel mateix que s'hagi apuntat el di-putat del Parlament que més hagi donat.

—N'oi, ja pots passar de llarg!

Tothom content

Els organitzadors de la Festa Major Pe-nedesenca tingueren l'acudit de fer passejarper carrers i places de la ciutat, a tall depropaganda, els Gegants de Vilanova ambels grallers corresponents.

Unes sòcies de la Lliga que se'ls miraven

La premsa i els moderns cavallersIe Sant Pau: els periodistes

La crisi econòmica ha tingut conseqüèn-cies molt greus per a tots els sectors cultu-rals, però cap altres no se n'han ressentittan greument com la premsa i el llibre. Elresultat deplorable de tal estat de coses ésla desaparició ja gairebé epidèmica de grannombre de periòdics : un cementiri on leslàpides s'arrengleren sense cap esperança deresurrecció. Davant d'aquest fet és impos-sible romandre indiferents. I això, no sola-ment perquè aquesta decadència de la prem-sa despulla molts obrers i molts escriptorsde llur pa de cada dia—i precisament es-criptors que han realitzat sempre la sevacomesa amb la màxima bona voluntat i lamés pura fe religiosa—, no solament per-què és l'idealisme que sofreix estralls, sinótambé perquè la disminució dels periòdicsrepresenta una sensible pèrdua per al móncivilitzat.

Sempre ha estat per a mi un misteriinexplicable com la premsa no reuní totesles seves energies per a trencar el cèrcolde ferro del cartel paperaire. La premsaostentà durant molt de temps el pompóstítol de ((gran potència mundial>) i exercia,en efecte, el paper d'un segon govern din-tre de ]'Estat, que àdhuc arribava de ve-gades a poders dictatorials quant a l'o-rientació de l'opinió pública. Però aquestagran potència mundial es demostrà lamen-

^

aMenreritf i tali aviat ccarn':iismria-1^agut°d'alliberar-se del trust paperer.

Des de l'albada de la creació del mónes sent contínuament aquesta veu a travésdels segles : fiat lux, faci's la llum. Lapremsa està al servei i sota el patrocini

qd'aquestes paraules del Creador. La tascaprincipal que ]i escau és la de traçar leslínies de separació entre la claredat i l'obs-curitat, ensenyant els contemporanis a vèn-cer el poder de l'obscuritat, i revestint-sede l'armadura de la llum. Es una missiósagrada la de treballar per la propagacióde la llum i de la claredat i per elevarl'ànima del poble.

No gens menys, els periòdics i els llibreshan de propagar una llum pura i autèntica,i no una llum de flama vacillant i enga-nyosa. Els periòdics reprodueixen amb totala varietat d'un film els esdeveniments deldia, sense buscar entre ells coordinacions icorrelacions orgàniques i sense intentar d'or-denar en una idea homogènia del món totel que s'esdevé aïlladament. El llibre, encanvi, s'escriu sota el signe de la correla-ció orgànica i de la síntesi, busca relacionsi conseqüències causals en la simultaneïtati la seriació del que s'ha esdevingut, pro-cura establir la idea central que confereixisentit i essència als esdeveniments. El pe-riòdic i el llibre es complementen, per tant,mútuament. Qui no llegeix periòdics arribaa ésser alié a la vida i al món. Qui nollegeix més que periòdics es perd molt fà-cilment pels viaranys de la superficialitat:Desgraciadament, el preu del pa del nos-tre intellecte ha pujat extraordinàriamentaquests darrers anys i podríem citar- embun sentit una mica canviat per al cas—lafrase bíblica : «La paraula del Senyor re-sultà molt cara en aquells temps...»

**x

Arquebisbe de Munic

(Segueix a la pàgina 8)

Sentinella Qaraguaià

Metralladora presa als bolivians

2 MIRADDR 24-VI-35

del balcó del Passeig de Gràcia estant, ex-clamaren

—Qui ho deia que no sortiria la processóde Corpus?

La propiefai fugaçA les personalitats penedesenques els fou

reservada a la Plaça Major del Poble Espa-nyol una casa per barba. Quan la Comissióanà a oferir-la a Amadeu Hurtado, l'il•ustrehome públic preguntà:

—Quant us he de donar?—Ni un cèntim, senyor Hurtado. Només

requerim la vostra assistència, que val molt.—Es meravellós ! Una Comissió que no

ve a demanar-me diners; gairebé no m'hopuc creure!

Un dia és un diaEn saber Llufs Via que les cases 'de les

personalitats serien indicades mitjançant unrètol a la façana amb el nom corresponent,remarcà

— Veureu, això de posar «Casa Lluís Via»és massa ostentós per un home que no s'hafincat mai ! Perd si no hi ha més remei !...

Demananf imposiblesFrancesc Pujols, en canvi, es mostrà, de

seguida, visiblement satisfet i fins i tot unamica exigent:

—I com està de mobles aquesta, casa quem'oferiu?

—Hi haurà les cadires suficients per seure.—Es que hi vull portar unes quantes se-

nyores.—Home!—Senyores de sa casa, s'entén !

Que surti l'autor!Un representant de la Sociedad General de

Autores es presentà a la Casa del Penedèsamb airé de manaia :

—Vengo a que declaren los ballables quese ejecutarán domingo en el Pueblo Español.

—D'això ja se n'encarrega el director del'orquestra,

—Bien, bien ; pero yo vengo por las danzaspopulares.

—Però, sant cristià, si no hi ha ningú quepugui atribuir-se'n la paternitat!

—Nada, que a lo menos les va a costarcien pesetas

—I qui els cobrarà aquests drets?—El Nuncio!En Rupert Roca, pregoner de Sitges, cridà,

amatent—Fet!

InvifacióEn Josep Maria Casabò, enfonsat en un

cadiral de la Generalitat, deia, radiant desatisfacció

—Ara sí que s'hi pot venir a aquesta casa!—Per mi, no us en mogueu!—respongué;

sempre obsequiós, En Rubí,

A la Lliga le surten competidors

En la darrera assemblea de la FederacióCatalana de Futbol, es va aprovar una pro-posició per celebrar una, competició denomi-nada Lliga. Catalana, adaptada als clubs idates que deixin lliures les competicionspeninsulars. Aquest acord ha caigut com unabomba dintre l'element esportiu, I hom diuque hi ha delegats de clubs 'que no sabenavenir-se d'aquesta adhesió futbolística a lapolítica de Lliga Catalana. Hi havia altresdelegats que s'ho van pendre més resigna-.dament, i exclamaven

—Bé, vaja, això no s'arribarà a portar ala pràctica, puix a la pròxima assembleaproposarem que aquest torneig es denominiLliga Regionalista.

NEVERELÇLA ñ: ^, 1

EXPOSICIIi •t, r -

DE NEVERES 't` r = iDE k\ rT

RAD! ' cu ? 1

Inconscient del perill, la patrulla bolivia-na es fresava una pista en la jungla. Erensis, manats per un suboficial. Llurs uni-formes, d'un groc verdós, destacaven a pe-nes sobre el monte i les herbes de la pampadescoberta per on començaven a avançar;quatre duien fusells i el suboficial una pis-tola automàtica a la mà ; el sisè portava a

coll una metralladoreta de trinxera, d'a-questes metralladores de carregador semi-circular com les que es veuen en els filmsde gangst,rs i que els paraguaians anome-nen para-paraQití pel soroll que fan.

No ,se'ns escapava cap de llurs movi-ments ; parant una mica l'orella, ens arri-baven algunes de llurs paraules. Ni tan solsprenien la precaució de parlar en aymàra ;es trobaven a un quilbmetre i mig de llurslínies, i encara es creien en seguretat.

El no man's Land del Gran Chaco variad'un sector a ]'altre; tot depèn del terreny.En els boscos espessos de Ballivian, de Ca-ñada Strongest, o del camí de Villa Montes,no passa pas de seixanta metres d'amplada,pero és molt més estès en les regions onabunden els aiguamolls. En el sector de laprimera divisió paraguaiana en jo havia ar-ribat la vigília, constituït en major partper esteros I alguns illots de bosc, arribavaa quatre quilòmetres. Del nostre costat estenien sobretot a la defensiva. No hi haviaaltra cosa a fer, si hom no volia batre's en.els aiguamolls amb fang fins al pit, sota elfoc d'algunes metralladores bolivianes, ins-tallades aïlladament al mig del no man'sland a tall de post de seguretat.

L'ORDÍtE D'UN cop DE MÀ

...Eren sis, sis muntanyesos dels alts pie-nells que patrullaven sense malfiança. Eremdotze i el cap, el primer tinent Arturo Va-llejo, que sabia el seu ofici, i dotze d'ajaçatsdarrera les altes herbes, amb- dos fusellsmetralladores a punt de funcionar.

Aquella matinada, havia arribat al P. C.de la companyia López un missatge redac-tat així :

«Reconèixer immediatament sobre el frontdels iq i i8 regiments d'infanteria, la zonade monte compresa entre els aiguamolls ila línia boliviana. En raó de la importà

-cia de la missió, confiar el comandament aun oficial experimentat. Verificar l'empla-çament dels nius de metralladores. Porteu1resoner5.»

D'ençà d'uns quants dies, en efecte, l'a-viació assenyala nombrosos moviments detropes del costat de Cañada Strongest (I).Es gairebé'segur que els bolivians hi prepa-ren una ofensiva de gran envergadura i queper això estan desguarnint altres sectors.

Unic mitjà, d'assegurar-se'n : explorar elno man's land ; vigilar els treballs dels des-tàcaments avançats, capturar presoners i in-terrogar-los.

Cinc minuts després de rebut el missatge

ja érem en camí : deu voluntaris, un ser-gent, l'oficial i jo d'observador. Erem unnombre i dúiem un armament excepcionalper a una patrulla, però podien produir-setopades en passar' pels nius de metralla-dores.

Podien ésser les quatre. Després de qui-lòmetres de marxa extenuant al llarg dels

xaragalls i en l'espessor del monte — tantmés extenuant que havia de restar invisiblei silenciosa i que ens trobàvem en les horesmés caloroses del dia —, havíem acabat percaure sobre aquesta patrulla. Només havíempogut descobrir tres llocs avançats, molt

ben fortificats, però massa separats els unsdels altres per a ajudar-se entre ells ; algu-nes granades ben llançades, la nit, i ja noamoïnarien més ningú.

ELS PRESONERS

Quedaven els presoners...El tinent anava davant i és ell que, pri-

mer, s'adonà de la patrulla adversària. Unlleuger xiulet bastà per a avisar els homes,

A algunes passes de l'aiguamoll recobert decanyes gegants, on acabàvem de xipollejaruna bona mitja hóra, una faixa sorrencaprotegida per la malesa oferia un emplaça-ment ideal. En alguns segons s'organitzàl'emboscada.

La patrulla seguia avançant.— Deixem-los avançar una mica més en-

cara — em xiuxiuejà el tinent Vallejo —;seixanta metres, no pas més. Aquesta pam-pa, allà baix, sembla ajuntar-se directamental monte, oi? Error, els espera un petitaiguamoil de no-res, d'aspecte Inofensiu, perdque té tres metres de fondària. L'altra nitvaig estar a punt d'ofegar-m'hi.

Vaig mirar el nostre grup. Els canonsdels màusers i dels fusells metralladora esdesplaçaven insensiblement a mesura de lamarxa de la patrulla. Una simple ordre, itots els bolivians queien, com davant unescamot d'execució. Però els morts no par-len...

Arribaren a la nostra altura, renegant dela calor, dels aiguamolls, dels oficials i dela guerra. El sergent, petit, amb posat pro-fundament empipat, passà a cosa d'uns tren-ta metres de la nostra línia. Els seus homesmarxaven en fila darrera seu.

Un dels nostres, no se sap per què, deixàanar una mena de grunyit. Com un castellde cartes que es tomba, els bolivians s'a-jaçaren en les herbes i desaparegueren dela nostra vista.

Ara parlaven en alguna ]lengua índia i jano s'entenia res del que deien. Els para-guaians no pronunciaven cap paraula. Mi-revea llur cap, esperant el gest de la màque els llançaria contra els bolis: Però eltinent tenia la seva idea. Més valia deixar

-los la iniciativa del combat i no alarmarmassa aviat els destacaments de seguretat.Van passar uns minuts que em semblareninterminables. Tranquillitzats pel silenci, elsbolivians alçaren la veu, tornaren a parlaren espanyol.—Alguna guineu — digué un —, la regió

n'està plena.—Les ](nies guaranís són a tres quilòme-

tres — assegurà el sergent —, les pistes es-tan guardades per les nostres metrallado-

res... Segurament es tracta d'una guineu...Alcem-nos i continuem la patrulla, que hemle tornar abans de fer-se fosc.

RENDIU-vos!

El sergent fou el primer á'alçar-se, va feralguns metres en la nostra direcció, examinàatentament les bardisses. Els nostres dosfusells metralladora de carregadors verticalshaurien pogut trair-nos, perd els paraguaians

ja els havien ajagut entre la brossa. E1 bo-livià no s'adonà de res... de res suspecte.

—Apa, alceu-vos, sense por ! — cridà alsaltres.

S'alçaren amb riallades i la patrulla re-prengué la marxa. Es trobava a mig camíentre nosaltres i el monte.

Alguns segons encara. Els bolivians s'a-costaven als seixanta metres anunciats.

Potent; la veu del tinent ressonà en lapampa:

—Entréguense, bolis ! Esteu voltats !Els • paraguaians s'han alçat d'un salt i

es llancen cap a la patrulla, cridant ambuna sola veu el seu udol de batalla : Pi-i-i-pu !

Si haguessin tornat a ajeure's, els boli-vians potser se n'haurien pogut sortir itocar-ne uns quants dels nostres ; però s'es-veraren i es posaren a. córrer cap al monteprotector.

Els paraguaians, no obstant, es deturen,els engaiten, es reparteixen la feina

—Tu, el cap; jo, l'home del Pará.Insulten els fugitius en guaraní—Te poti pata byr! (Tots rebentareu).—No tireu ! — manà el cap —. Espereu

l'ordre. Els bolis no aniran gaire lluny.No van Iluny ; els aiguamolls els deturen.

Tots sis ofereixen el penible espectacle debèsties agafades. Volten sense moure's delloc, criden, s'empentegen els uns als al-tres...

Una "vegada més el tinent els intima arendir-se. A títol de demostració, un fusellmetralladora entra en joc i buida una bandasencera. L'home de la metralladoreta deixaanar la seva arma, els altres l'imiten i totsalcen èls braços. Només el sergent segueixcorrent al llarg de l'aiguamoll.

El nostre grup es divideix en dos. Els unscorren cap als presoners ; els altres tirencentra el sergent. Sota l'amenaça de lesbales, el bolivià es decideix. L'aiguamoll noés ample, a trenta metres la jungla li ofe-reix el millor dels refugis. Salta entre lescanyes.

Ens hi acostem. El sentim debatre's fu-riosament-; és al mig de l'aiguamoll, nomésquinze metres més i ja està salvat. Peròbruscament es posa a cridar

—Paraguayitos ! Socorro ! M'enfonso!—No us mogueu — li aconsella el nostre

sergent —, no tirarem! Proveu d'ajeure-ussobre les canyes!

Però el bolivià s'agita cada vegada més,multiplica els clams. Es massa lluny de lariba, res na pot salvar-lo. Li tirem un llaçen pura pèrdua. Un darrer Socorro!, i totllest. Pobre !

Els cinc sobrevivents fan cara trista.—No nos maten, ¢'araguayitos ! — im-

ploren.—Idiotes ! — replica el cap — que ens heu

pres per salvatges? Baixeu els braços i se-guiu... AI trot ara — ens mana a tots —,al trot cap al monte. Aquí estem en terrenydescobert.

LA TORNADA

Les metralladores espeteguen en el noman's Land.

—Impossible tornar de dia — diu Vallejotat corrent cap al monte. No passaríemmai... Esperem la nit i l'ombra de la jungla.

Els bolivians, veient que no els feiencap mal, es tranquillitzaren una mica.

—Ens havien dit que els guaranís ja nofeien presoners, perquè ja no els poden man-

tenir — explica un —, i aleshores...—Cállate, abaí ! — salta un paraguaià —.

Ja les coneixem aquestes històries vostres.Els guaranís maten els presoners, els gua-ranís emmetzinen l'aigua dels pous. Apa,poca broma i no seguiu l'exemple del vostresergent, si no...

D'antuvi, els cinc presoners anaven forta-ment enquadrats, però semblaven tan resig-

nats a la seva sort, que s'afluixà la vigi-lància. Acabaren trotant al costat nostre.

Arribats al monte, el tinent ens concedí uncurt alto. Era hora. Cent metres més i aban-dono.

«QUI HA CRIDAT ?»

Però Vallejo tenia bona memòria.—Ara que estem entre nosaltres — pre-

guntà —, m'agradaria saber qui ha estat el

fill de p... que ha cridat i ha estat a puntd'engegar-hó tot a rodar. Apa, qui ha estat?

El culpable s'anomenà,Com? Tu, Giménez, el meu ordenança?

Giménez ensenyà el seu turmell dret plede sang.

—Una serp dels aiguamolls — s'excusà —,no verinosa, mi teniente, però mossega bé,la maleïda. Devia tenir el niu per allí.—Està bé — conclogué el tinent — però

una altra vegada l verinosa o no, serp o co-codril, procura tancar la boca.

l el soldat Giménez replicà el tradicional—A sus órdenés, mi teniente !Hi ha disciplina a la primera divisió.

MAL CAP, PERÒ BON coR

Aquella corredissa ens havia donat set.Els homes begueren a galet de les carama-ñolas. Els bolivians, suant gotes com ci-grons, els miraven amb enveja.

—Tengo sed! — es planyé un en veubaixa.

Indi del Chaco

El mal humor del paraguaià més pròximes desencadenà Em prengué per testimonid'aquest escàndol. L'haurien injuriat que nohauria cridat més fort.

—Té set, el boli ! Fixeu-vos-hi bé. Això novol anar carregat amb un bidó, això no sappatrullar, això no sap combatre, això alçaels braços tot seguit, això no té pundonor, idesprés, això demana de beure! Desgracia-do ! Si tens set vés a l'aiguamoll amb el ser-gent i trobaràs tanta aigua com voldràs.

E1 bolivià abaixà el cap. Era gairebé unxicot, perdut en un uniforme que li veniamassa gran, extenuat de fatiga.

Els guaranís són de geni prompte, peròtenen bon cor. El nostre s'adonà que n'haviafet un gra massa. Passar de ]'altiplà detres mil metres a la torna! del Gran Chacoés una transició brutal que excusa força de-fallences, i canvià de to

—Vina aquí i beu, si tens set — li diguéoferint-li la seva caramañola —. I després,seu, que em fas rodar el cap. Però no sobreaquest cactus ; aquí, a terra, al meu costat.

El bolivià caigué més que no s'assegué.Després, mirà fixament el seu insultador.

-Bé, què, què vols més ara? — preguntàaquest darrer.

—Donar-te la mà!

PREPARATIUS

Els bolivians del davant han passat latarda cavant trinxeres i acondicionant niusde metralladores. Res de siesta per a aquellspobres desgraciats. Es deuen creure queanem a atacar d'un moment a l'altre. Laguerra abunda en aquests malentesos. Siels combatents s'informessin mútuament, nohi ha cap dubte que estarien força més tran-quils.

Els bolivians no són ni a cinquanta me-tres de nosaltres : però quina diferència hiha entre cinquanta metres i cinquanta qui

-lòmetres quan no es veu res? Només se'lssent. Es distingeix el soroll de les pales idels picots i els renecs dels oficials.La calor és extenuadora. Podrien dormir

i somiar en llurs Andes llunyans : no seríempas nosaltres que els destorbaríem. Hi hamoments que els planyem ben sincerament.El guaraní realitza aquest miracle de com-batre sense odi. Es maten, però no es vo-len mal.

A: la llarga, el soroll d'aquestes pales isobretot els cits de les classes i oficials haacabat per exasperar alguns metralladors,.,

—Que no poden deixar-nos dormir, aquestsmaleïts bolis? Nena pyti'mba, esclaus!

Les tres metralladores de la companyia,que són d'altra banda antigues metrallado-res bolivianes, es posen d'acord per a tirar

a ull dintre la jungla, com més baix siguipossible i envers l'indret d'on ve més soroll.

JEAN ALLOUCHERIE(Segueix a la pàg. 8)

(*). Vegi's MIRADOR, núms. 315, 317, Ši8,3 19, 3 21 , 322 , 323, 326, 3 2q i 328.

(i) Dues setmanes més tard, els boli-vians desencadenaren una ofensiva en aquest

sector i obtingueren un èxit.

EN LA JUNGLA INFERNAL DEL GRAN CHACO (*)

Al front, víctimes de la set i de les febres

RESTAURANT

«uiacicr"

0Rambla del Mig, rg

Plaça F. Macla, 3

gès han trobat ja els brgans d'expressióque li són propis, que corresponen a grans tcorrents vitals claram'é'nt discernits. I ésperquè abans que tot existeix la consciència ed'un pensament en les seves més diversesi variades manifestacions. -'I> el treball cl'en-quadrar-lo es fia sense' esfokç, com aquell.que espontàniament omple una necessitatimprescindible. Allò que falla entre elsobrers és precisament la consciència d'unaconcepció, i per això no sorgeixen els òr- fgañs rüaterials que li donin forma i viàa.

La política catalana voltarà per moltsanys°entorn de partits més o menys avan-çats políticament i socialment que no seranmai, , però, ;específicament part ts obrers.I "'és". perquè les úcl e -esn que dirigeixenla vida social èn l'economia; en la indús-tria"'©`rèn"la intelligència tenen totes fron-tares ben definides, tina mi'si'á eoncreta as-sçüyalada, àdhuc aquelles que' tenen la inis-iÓ a Cá4alunya de mostrar ainb asprar i

esquerperia ben catalana 1'ant1tesi del ea-talan isme.

En el stratus social de Catalunya hi hauna dreta giue' és la que tradicionalmentha traït im;trairà, _una dreta _que té -la.. con-cepció (le'«ssrvir» 'fies de Catalunya i quebuscarà sempre- un poder exogen el qualservir. Que pensin molts catalans fins aquin puI)t una dreta així farà mai - possibleuna autg3YO1ii a l , Es _l anarquisme que tantse'ns ia blasmpt; '''sense poder sostreure'sa la p%ìit dondiCió s'és joguina d'un des- '.fiel mopós` per totes les quimeres. Esuna dret1 l ogúda exclusivament per fins

-tmt , es l ,caverna, sense eufemismes. ïAl costat d'aquesta dreta" hi ha la gran

massaIs "5ervadora catalana `: que represen-;ta amb ^telligèrt'iá' allò que sol'' és 'tuovi- `.ment instirnliit en una minoria de catalansracialment deformats. Aquesta gran massaconservàdora ha sabut trobar l'equació en-tre el seu interès_ Com a classe i la sevaconditib''`càtalanà. 'Es el «catalanisme dela Lloa, equivalent a tots els «patriotis-tnesa interessats: En un movimetrt així s'hitroben tots els factors que integren la -ida

dirigent d'un país, adscrits, però, a raons'nm mordiahi de .patrioni: Quau les potèn-^

ties rfi n'anceres de:tiües pàtries s'entenen per,

'amunt les fronteres no neguen el patriorime, el subdivideix -n,manejant els ressort.

Nacionals d'una manerq, utilitària, 1

Loa altra capa ,,d å'&a us -la constitueixla ió ltirra.I ? ? á ábeilrat ctles Vis'-pufes-d&'la istòHa r de la ultu-^ea, i que en la vida social «qui ha trobat))!,hi portakinclpis?. aj!d^uLlèncí , de lliurealbir, deMole íi'cia, de l) la' Iotetància que.l'ha format. Aquest çorrent té una missiód'equilibri, p,per.agddstes r^ions d'equilibriel catalanisme serà democràtic, car la gran;

massa conserva'dorard'i l resos considerarà'sempre una força que dóna la traduccióideal de les seves coses materials; i aquestta força de pensament sòls *pqt existir rdesenrotllar se si ,t ilibertat de^ioure's" Cap corrent dáls, ! ue hern mentat 09reuneix les 1flá5sés populars. "Fret del període del lerrouxisns ç mai cap partit noiles ha tingut. I encara Lerroux no va teñir mai masses . adaptades , l nostre medi;

ni va exercir- intlu_èi1c'ia mé allà de Bar-celona. El correüt c)úe pot 'vantar-se d'ha-ver-les tingut és Esquerra Republicana , deCatalunya: Però aquest moviment no potconceptuar-se com una cosa definitiva. Laseva significació no li donen les másses queha fet seguir en un moment d'entusiasme .El moviment de l'Esquerra ha de jutjar-sepels homes que el dirigeixen.

Malgrat no trobar-se simplificats els cor-rents socials en la forma que es troben, perexemple, en • páïsos com Anglaterra, no hiha dubte que les tendències que representenl'actual estat econòmic a Catalunya ocupenim lloc definitiu i lògic en la nostra vidasocial. Perd ja no passa el mateix quanmirem les masses obreres. Cap força de lesque existeixen no la representa de fet.

En cap més pafs no es dóna el fet deCatalunya d'unes masses obreres que en elque va de segle només han anat del ler-rouxisme a l'anarco-sindicalisme, per a des-émbocar en l'Esquerra. No volem dir, ara,

Si és un bé o si és un mal. El lloc políticque puguin ocupar i el corrent que nodrei-xin no pressuposa res de les formes d'acció

que hi pugui haver entre els obrers. El quecaldria és que per a completar el stratus

social de Catalunya es sabés el lloc i la

direcció que tenen essencialment aquestesmasses.

El mateix panorama de la política es-panyola resulta molt més clar i senzill. Unesdretes ferotgement arrapades a la política

gran partit socialista, sense gairebé el con-rapès d'una esquerra obrera.Només Catalunya es separa del que són

orrents clàssics de la vida social arreu delmón : una dreta, un centre i una esquerradintre el marc del sistéma capitalista. Uncentre i una esquerra en el camp obrerper ésser una oposició a tot, és compren-s ble que en certes circumstàncies i con-dicions la classe obrera aparegui com unaorça única).

En la vida social moderna hem arribatgairebé ai fet previst per Marx : burgesiaper una banda i classe obrera per l'altra.Mirem Anglaterra. El partit liberal pràc-ticament no existeix, o està a prop d'ésserabsorbit en la fórmula de governs de coali-ció. I" un sol partit obrer, el qual, evident-ment, actua sense plantejar -se el fet acces-sori d'ésser o no ésser revolucionari, ha-vent aconseguit, això sí, afirmar per da-munt de tot la seva base obrera i la sevaunitat i virtualitat en aquest terreny.

Mirem Catalunya amb les escórrialles del'anarquisme, _ meitat moviment reivindica-dor i meitat aventuren me d'immigratsamb branques pintoresques •t còmiques en-arnades homes que exploten un pres-

tigi que deurien -perdut sense un punt deconfusió i de tenebrositat ; el socialisme((oficial)), un donatiu com aquell dels re-patriats de la guerra de Cuba ; el BlocObrer i Campero(, branca espúria del co-munisme ; 1'EsgtJe!rrtt- Comunista, cavallerssolitaris de l'ideal) , tl' Partit Comunista, elpárttt de la . revolucit4'de les masses sensemasses , Estat Català Partit Proletari, sen-se tmssió"prèeisa encara; i la Unió Socia-lista de' Catalunya, qde ha fet els seusprogressàs adherida al moviment de -1''es-querra democràtica dels partits burgesos..

En aquest mosaic de partits ham es perdrespecte a matisos i orientacions. Fora dela Unió Socialista, cap d'aquests partits noté un carácter específicament català, en-cara que tots reconeixen la " ineluctabilitatde moure's amb certa independència en elmedi social de Catalunya.

Allò que no hi ha és ni una dreta, ni uncentre ni una esquerra obrera, la qual cosaseria exidentment una exageració si es téeti compte el sentit global d'oposició a unsiíptéma que ha de tenir l'acció obrera.

"Una temptativa d'unió com la que suaraha'tirtgut lloc sembla lógica tenint en comp-tt "el sentit profund del moviment obrer.I ties ta completar l'esquema de la vida so-cial eatalana i saber a què atendre's, tan-mateix seria útil que almenys en l'aspectepolític el pYdletaeiat oferís una certa unitat.-,''La unïtat; però, haurà d'enfocar-se te-hnt en' cótnpte una divisió que- no respon acap nécessitat racional; ans al capritx o ales genialitats de dirigents amb fons anar

-duip,i dissolvent. La sola i veritable tendèn-tia que existeix en ;els medis obrers és lat ndènc^a a la dispersió, filla d'una assimi-làttó secàlpr que : ha •fet perdre a .tots el

,sentit del "vçritable centra en què fia detous ,s' otser-el .pnrtter problema que té pthn e-j a la dasse 'tÇera a Catalunya és'jeld r ér,. eL d'existir cosit a personalitat orgà-Mea a lá,`f 1" per sempre més. Nátural-mentA¡ leshores- quedaria enquadr da . eh elmoviment autòcton i no viuria de'represen-taeions thanllevades', sigtiin. bones 'o do-lentes

k- , Allò u -4 itídúbtable és que mentrequest es pf odueiid serà endebades

pá-lar..de r °©br&s i •blasmar el :fet quel'esquerra çràtida s'endugui les mas-Ses. 'Sempre 4 in favor que farà alsobres' reient lo& tic cocifusions'. pitjors. ' I elspartim obreie^gt s'han mogut suggestio-nats pel darreq moviment d'esquerra, han

'dè mirar-s'hi molt abans de deixar una po-sició perca no tenir-nè Cap després.

El partit obrer que a Catalunya fia tingutuna posició ben definida; això és: separar-se d'un moviment d'esquerra i conservarben profundes les at^els en el medi socialcatalà, ha demostrat' `que damunt aquestafase podien fer-se rectificacions sense dei-xar, però, el `lloc una altra força. 1 elshomes que han ertdàrnat aquest corrent po-den estar tranquils "davant els assaigs detendències exòtiques, o de dirigents inexEe-rimentats, o les

rió de corrents re-

volucionaris o éspecifiea ent socialistes.Perquè tot. assaig que no sigui una' concep

-ció pròpia adaptada ,a los nostres caracte-rístoiques, Itevat de desdibuixar el partitque pendria com a càmp d'e*perimentació,no portaria a áltra sórtida que al fracàsmés sorollós.; ;

RastoN JOVE BPXJFAU

Samuel Hoare, cap del Foreign Office

20-V1-35 M1p1\BDR 3

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Com un dels fenòmens d'estructuració dela vida social a Catalunya són de moltaimportància els esdeveniments que tenenlloc en la masa dels obrers; conscients iavançats. Obrers conscients i avànçats enel sentit de trobar-se en un nivell de com-prensió dels problemes de la societat, dela vida civil i de la cultura, superior alde la gran massa dels homes que treballen.Homes, 'a més, que intenten resoldre ladirecció de la seva vida.

A Catalunya la vida i el pensament bur-

de privilegis feudals, uns partits republicansque admeten totes les possibilitats de l'ac-tual règim de producció (fins a cert puntté raó el lerrouxisme amb la seva elasti-citat moral ; deixant-lo un cert marge deprofits, fins i tot veuria amb bons ulls unanarquisme espanta-burgesos), amb el ma-tís moderat i contemporitzador i el matísde puresa democràtica, representant el móntèrbol dels negocis i la mitjana burgesiaplena de bons costums. I pel proletariatimpermeable a les penetracions burgeses, el

Miran

a

Ün matrimoni germànic

Segons llegim, ha estat celebrat amb totapompa a Pforzheim. La sala de l:'Ajunta-ment estava enterament tapissada de ban-deres amb la creu amb potes. A banda ibanda, una companyia d'honor de S. S., i,sobre una estrada, la (( taula de matrimonio,decorada amb simbols rúnics i amb unagran «roda del sol» groga sobre fons blau.La i luminació de la sala era a base d'an-torxes que duien xicots joves, mentre unorador pronunciava un discurs tret de l'Eldai, després, s'executaven himnes germànicsi era ofert el pa i la sal als casats de nou.

Aquesta resurrecció d'una cerimònia an-tiga ha tingut un gran èxit i és de suposarque Goering s'estira els cabells de no haver

-hi pensat quan es va casar amb Emmy Son-nemann,

«Quid pro quo» volgut

Durant la darrera crisi francesa, TristanBernard troba un polític i li pregunta si jahi ha ministeri.

—Només m'interessa una cosa — explical'humorista—. Sabeu qui posaran al subse-cretariat de la Justicia mercant?

Bonapartistes

Franfois Piétri va trobar una explicacióal seu fracàs : --Imagineu-vos : Chiappe a la presidèn-

cia del Consell municipal i jo a la del Con-sell de ministres. N'hi havia perquè els re-j)ublicans purs s'esveressin. Dos corsos?Aviat haurien sospitat que preparàvem unarestauració imperial.

El grec previsor

L'Agha Khan tenia tres cavalls inscrits alDerby, dels quals Bahram ha resultat gua-nyador i Theft classificat en quart lloc. Facatorze anys que l'europeitzat hrmncep asià-tic fa córrer cavalls pels hipòdroms, ambuna despesa anual de trenta mil lliures. Detotes maneres, els seus cavalls n'hi han gua-nyat ja més de quatre-centes mil.

El mateix dia que el cavall de l'Agha Kahnguanyava el Derby, la Cambra dels Comunsvotava el bull de l'India. Quin dels dos .èxitsl'haurà satisfet més?

En ocasió de la seva victòria — o del seucavall s'acostà a felicitar-lo un milionarigreç, que gairebé tot l'any viu a Londres.L'Agha Kahn li preguntà (era abans de leseleccions gregues)

—1 vós, per qui jugueu? Condylis 'a Me-taxas?

--Des d'aquí, el nlé$ °'prudent és jugarper tots dos.

Medicina nazi

En representació de Hitler, Rudolf Hessha inaugurat una escola de «führers medi

-cals» en el poble mecklemburgúès d'AltBehse i el discurs que hi pronuncià fou ra-diat. Aquest discurs contenia frases com lessegüents

«Només els metges educats en el culte dela religió nacional-socialista seran admesosa exercir la funció de fükrers medicals. Enaquesta escola, els problemes decisius de laciència racial tindran el primer lloc.n

«Abans, el metge era apolític, i per aixòno. entenia res de salut pública, i encaramenys de biologia racial. A més a més, elsinetges de l'era liberal-materialista menys-1ceaven la ciència de la terapèutica naturaldes de llarg temps practicada pel poble.:

«Qui vol dirigir; ha d'apendre abans asotmetre's. Per això en les escoles on seranformats els führers medicals del TercerReich regnarà un esperit de disciplina mi-litar.»

El darrer «communard».

Es deia Jean Allemane i ha mort a no-rauta-dos anys. Era obrer tipògraf i teniavint-i-cinc anys quan la Commune.. Al da-vant d'un escamot de federats, es baté deses-jeradament, Detingut, fou condemnat a tre-balls forçats a perpetuitat. Al cap de nouanys de presidi, fou inclòs en una amnistia.

Vivia feréstegament sol i odiava els socia-listes actuals. Un dia que per curiositatvolgué assistir a un congrés- socialista i elferen seu-re en el primer rengle, ell, que duiauns sabatots clavetejats,: contemplava asto-rat els socialistès mítdhts, fins n'hi haviavuit que duien botins.

-Com Boni de Castellane !—rondinava, ise n'anà abans d'acabar la sessió.

Tenia una llibreteta on apuntava els socia-listes que havien " prosperat, per exemple

«Chauly, ex-candidat socialista, inspectord'aigües.

ul)oley, ex-candidat socialista, nomenatprocurador de la República.»

Etc., etc.

Els coberts de plata

Ni a les corts imperials no es pot evitarla desaparició dels coberts.Després de cada festa que donava el tsar

Alexandre III, el comte Vorontzoff l'acom-panyava fins a les seves habitacions.

—Tot ha anat- bé ?—Preguntava l'empe-rador.

—Sí, majestat, fora que TVixneigratzki ha

tornat a- robar una cullera de plata. -Wixneigratzki era ministre de Finances

i 'especulador. En morir deixà una fortunade dos-cents milions de pessetes or.

Un dia, el tsar, furiós ja, el cridà:—Encara has tornat a robar una cullera

de plata! Ets un lladre o un maniàtic?,4 veure, explica't !

—He pres aquesta cullera—respongué elministre—perquè és de metall blanc. Us ro-berr, majestat.

L'emperador es girà a Vorontzoff.—Has sentit? De manera que els coberts

Izo són de plata?—Sí, són de plata—respongué Vorontzoff.

-Però quan el senyor ministre està invitat,posem els de metall blanc.

ment clandestí prosseguit durant dos anys.Però després dels discurs de l'hereu del

tron anglès les coses han canviat, en elsentit que no sols von Ribentropp ha tornata Londres a rependre les negociacions, sinóque s'ha arribat a un acord que ningú nopodia preveure i que es contradiu absoluta-ment amb .les directives que el Foreign Of-fice, malgrat totes les vacillacions i febleses;havia seguit fins ara.

Es veritat que en els cercles polítics deLondres Baldwin és tingut per un home defàcil elogii ncia, però poc enèrgic i poa;en-clí a assumir responsabilitats personalment.Però d'això a haver sotmès les orientacionsdel govern a les intencions del príncep hiha ,una sensible diferència.

Cal recordar,. de totes maneres,: que sirecentment Baldwin havia afirmat que lesfronteres britàniques arribaven al Rin, ellmateix, ocupant el mateix càrrec en 1923,féu que Balfour, aleshores cap del ForeignOffice, oferís a Itàlia qualsevulla cosa quefos perquè aquesta renunciés a recolzarFrança en l'ocupació del Ruhr. Mussolinirebutjà la, proposició anglesa i Baldwinprengué aviat la revenja adoptant una ac-titud hostil quan Itàlia, a conseqüència del'agressió mortal contra la missió militar delgeneral Tellini, féu ocupar Corfú. Poincarées posà del costat d'Itàlia, i la tesi italiana,defensada a Ginebra per Salandra, i a laConferència d'Ambaixadors de . París perRomano Avezzana, prevalgué,, ja qué, apro-vada una proposició del delegat espanyol, esreconegué la incompetència de la Societatde les Nacions per a examinar la divergèn,cia, la qual cosa pertocava a la ConferènciadSAmbaixadors

x*

E1 que ara ha passat és que Anglaterra,

en els inicis de la vida del govern Baldwin,ha allargat una mà a Alemanya per ajudar

-la a reconstruir la seva marina de guerra,cosa que . ve després d'have- demostrat unaextremada indulgència envers el Reich pelsarmaments clandestins i el cop teatral del>6 de març. Sembla que a Londres tambés'hagin aficionat als caps teatrals, i aquestd'ara n'és un de no gaire dissemblant alsd'Alemanya.

La qüestió dels acords navals assumeixun caràcter impressionant, perquè, al cap i

a,. la fi, , es tracta d'una violació manifestadels tractats de pau i del naval de Washing-ton, a cometre la qual es podia esperar queels anglesos fossin els últims.

A Londres s'havia dit que les conversestenien per fi «un bescanvi d'idees», que no

més es tractava de conèixer «els desigs delReich, i res més. Això demostra que . elgovern anglès comprenia la gravetat del pas

que s'anava a donar i no volia alarmar n

França ni Itàlia.En comptes d'això, les converses han tin-

gut un altre caràcter que el merament in-formatiu, puix que s'ha tractat de veritables

negociacions bilaterals que han acabat en unacord precís.

Ara es planteja aquesta alternativa : o lesaltres nacions signants del tractat de Ver-sailles i del naval de Washington acceptenles conclusions de Londres, o bé aquestes,des del punt de vista collectiu, no tenencap valor : restaran en peu bilateralment,això és, només entre Anglaterra i Alema-nya? Si es realitzés això darrer, és evidentque cada país rependria la seva llibertatd'acció, i totes les limitacions decidides aWashington i que havien d'ésser aproxima-tivament confirmades en la Conferència deLondres, no tindrien ja cap raó d'ésser.

I la cursa als armaments, jaexistent pel que fa als terres-tres i aeris, s'estendria als ma-rítims.

***

En alguns ambients pari-sencs i romans es té la sen-sació que alió que s'hauria deconcedir a Alemanya a conse-qüència dels acords de Lon-dres, ja ha estat realitzat clan-destinament pels alemanys iAnglaterra ha recorregut a unexpedient per tal d'afavorir-nela legalització. Sigui com si-gui, les conclusions de Lon-dres han trobat l'oposiciódelsaltres governs interessats,França, Itàlia i Japó.L'oposició japonesa haurà

causat sorpresa al govern deBerlín, però és que només po-dien comptar amb l'amistatjaponesa mentre no hi haguéstopada d'interessos.

L'hostilitat de França id'Itàlia, en canvi, era d'espe-rar i és comprensible. Els dosgoverns veuen sense goig laincreïble desimboltura ambqué Anglaterra repudia elscompromisos contrets a Stresai s'adonen del sacrifici de llurpotencialítat marítima militaren favor de la d'Alemanya, iaquesta darrera, malgrat fosigual en tornatge, els seria su-perior en modernitat i perfec-ció. Els anglesos han conce-dit als alemanys el 35 per looen proporció a llur tonatge,

però, mirant pels propis interessos, volen queaquesta proporció_ s'entengui per categories,i no globalment, com eren les intencionsalemanyes. Això vol dir que la supremacianaval britànica resta en peu, però la flotaalemanya ve a igualar-se amb la francesa ia ésser força superior a la italiana.

Es. natural que aquestes condicions nopuguin ésser acceptades per França i perItàlia. Per a tranquillitzar aquests dos paï-sos, Anglaterra ha volgut establir una clàu-sula amb la qual el tonatge alemany restainalterat en relació amb l'anglès, encaraque, els altres països augmentin llurs arma-ments marítims i Rússia construís una flotade guerra. Ara bé, és evident que les pro-porcions angleses són regulades sobre lesforces dels altres països, i si aquestes aug-mentessin, Anglaterra augmentaria les sevesi, per tant, Alemanya estaria autoritzadaautomàticament a augmentat la seva mari-na de guerra. Sorprèn realment que a Lon-dres hagin pogut pensar que a París i aRoma acceptessin una proposició d'aquestabast.

*#*

Deixant de; bada.;la important oposiciójaponesa, .aquests ,açpryfis de Londres )}ardesvetllat una viva reacció a França i áItàliá'. Anglaterra, 'átb 5errtblat^fs adt3'tdSno solament viola el trac, t t de • Vessaiges iel naval de Washington, sino` que tré'ncael front constituit a Stre a r ifa. impossibleconvocar de nou ta Confetèr e naval.

I la cursa als armaments ! tims fiqueels anglesos preparen, tot g^ édicant pçifimei reducció d'armaments, decanta la .,b l^nçadel cantó de la guèrra.

Baldwin i Hoare sembla 'que vulguyny^ferenyòrar Mac Donald i Simon, la germáno-filia dels quals es limitava a • febleses `i aparaules. `'x v .

En comptes d'aclarir la situaçt8' ur peai da fer cada cop més difícils' els , Cbgtfl tesarmats, la política britànica erta noves cóm-plicacions, No és possible preveuPe 1'esdeve-nidor, però certament res no justífica l'opti-misme, si es té en compte que Alemanyaaugmenta les seves fortes, terrestres, aèriesi navals i que la seva hegemonia és el puntcabdal del programa nacional-socialista.

I mentrestant, a Londres. sembla qug elrecord dels "errors de 1914, ` evidenciats 'perWickham Steed i Austen Chamberlain; jas'hagi esvalt.

TIGGIS

4 CAMISER

ESPECIALISTA

' EXIT EN LA MIDA

JAUME 1, !!Telèton i1655

La unió dels partits obrersa. Catalunya Les ne ociacionsdeLondresg

Ningú no sap del cert quina influènciahagi pogut exercir el tan comentat discursdel príncep de Galles sobre les orientacionsde la Gran Bretanya en política interna-cional, però hi ha una circumstància que faquedar perplex.

Quan, a començos d'aquest mes, Baldwini Hoare substituiren, respectivament, MacDonald en la direcció del govern i JohnSimon en el Foreign Office, foren suspesesles converses que tenien lloc a Londres sobreels acords navals anglo-alemanys, i el ma-teix dia que Baldwin prenia possessió, pro-nunciava paraules força severes per a Ale-manya, tant pel seu règim com pel rearma-

Societat Espanyola de Carburs Metâl'IicsCorreu+: apartat 190 BARCELONA

Teles.: "Carburoo" Mallorca, 232 Telèfon Tol}

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bton (Corunya; :: OXIGEN 99 %. DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madnd, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETPES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

CINEMA AMATEUR

amb Pienre Boyer

Pierre Boyer

4

MtIRADDR 20-VI-35

EL CINEMA

Algunes persones a les quals hauria inte-ressat de veure Captiu del desig no ho hanpogut perquè hi va haver qui va protestarde la seva projecció. Tanmateix és ben sen-sible que el que hem de veure i el que nohem de veure pugui dependre de l'actitudd'una ínfima minoria d'ignorants que, da-vant les coses 'que no entenen, no trobenaltre recurs que fer soroll i molestar el prò-xim, i el que és pitjor, fer treure la pellículadel cartell .

No podem menys de pensar en la satis-

W, C. Fields en «Out

facció d'aquests irresponsables quan l'en-demà deuen constatar que el film que tingué

la virtut d'empipar -los — símptoma quasisempre a favor del film — ha estat retiratdel cartell. Aquesta submissió de l'empresano deu sinó fortificar encara més llur jo-transigència petulant.

Aquesta classe de públic és el pitjor ene-mic de l'espectacle cinematogràfic. Segura-ment que tots deuen dir-se liberals i enemicsdeclarats de la censura. Mentrestant, lacoacció que exerceixen damunt l'ànim delsempresaris és el que impossibilita la pro-jecció a Barcelona de tot film — bo o dolent,no és ara el cas de discutir-ho — que té lagosadia, ja sigui en la realització, ja siguien l'assumpte, d'apartar-se un xic de larutina.

I és que aquests senyors s'imaginen queel món està tallat a llur mesura, una benpetita mesura per cert. Si un assumptecau un xic enllà de les possibilitats de laseva experiència mediocre, o de la capacitatde llur imaginació anèmica, es vengen dellur inferioritat armant un gran escàndol,sense consideració envers les altres personesque tenen la sort de no participar d'aquellaignorància.

Després de tot, no hi ha cap obligaciód'anar al cinema, pels que no són crítics.Qui entra en un cinema o en un altre es-

- .Per què no vols pendre un whisky?—Primerament, perquè el metge m'ha ha

prohibit; en segon lloc, perquè sóc abstemi,i després, perquè ja n'he begut quatre.

(Gazzettino Illustrato, Venècia)

L'aficionat als niots creuats. — Es cu-riós, només paraules d'una lletra!

.(Marianne, París)

pectaclé — com qui compra un llibre — s'ar-risca. Si és en nom d'aquest risc que calgarantir la llibertat de l'espectacle, qui se'nplanyerà?

Aquestes reflexions tenen un caràcter moltgeneral, per bé que hagin estat provocadesper un determinat film. No es tracta certa-ment de trencar llances a favor d'aquellfilm que no és cap obra genial, perd sí unfilm discret en el qual John Cromwell hasabut fer entreveure quelcom d'un gran te-ma humà exposat per Somerset Maugham

n menys es pensa... ))

Human bondage, és a dir servitud de l'ho-me, servitud què és ací la del desig sexual,però no del desig aquest en abstracte, sinódel desig en quant es fixa damunt d'unasola persona, de la qual cap altra no éscapaç de distreure-us.

El protagonista del film resta esclau d'unadona. Es endebades que aquesta dona liprocuri un seguit de decepcions, que es lliu-ri al primer vingut, que ell amb perfectaclarividència pugui jutjar-la pèrfida, viciosai del tot indigna de comparar-se a les altresdols que figuren en la seva vida. No hifa res. E11 podrà oreure que estima una altradorfa, però tot seguit que aquella que eldomina es planta -enmig, no hi ha raciocini,ni sentit de les conveniències que valgui.Solament la mort d'aquella dona farà pos-siblé que ell pugui respirar lliurement, ialéshores podrà aconseguir aquell minímumd'estabilitat sentimental i aquell acord pro-fund entre el desig i l'amor que li ha depermetre de debò estimar i casar-se.

El valor de ]'anècdota s'enriqueix del fetque el protagonista en un principi sofreixdel que els moderns psicoanalistes en diuenun complex d'inferioritat. D'aquesta situa-ció neix la seva posició equívoca enfrontd'aquella dona, que ja per sempre farà d'ellel que voldrà.

#**

Tot i que a moments vulgui semblar ago-sarat, Glòria i fam és un film burgès decap a peus. Després de tot, canta la virtuti l'abnegació silenciosa, la qual cosa, enun fi!m en el qual un comunista apareixridiculitzat amb molt poc de tacte, no potésser entès d'altra manera que com un ser-mó amb tendències a la pacificació dels es-perits en i dins la societat tal com funcionaavui.

Això a part, la pellícula té moments emo-cionadors que revelen la perícia de WilliamA. Wellman, director bregat en temes fortsexposats en un estil dur i gens amic d'a-maneraments. Amb tat, cal ací assenyalaruna recerca de la nota melodramàtica queno afavoreix gaire el film, que podia pas-sar-se ben bé - d'això perfectament.

•s**

1 ara, un bon consell, aneu al Coliseuma veure el nou film de W. C. Fields, Quanmenys es pensa... No solament no us enpenedireu , sinó que haureu vist un delsfilms més divertits que s'han donat en elcurs de tota la temporada. No us hem dedir res més. Es tracta d'una cinta inexpli-cablement divertida i on aquest actor for-midable còmic que és W. C. Fields actuaconstantment, la qual cosa vol dir que rieusense parar.

Josnp PALAU

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIInIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIE

^ MBLATALUI A37Te1:1110 —

Un programa excepcional

= 6 Alfombres Màgiques Fox

El documental de la fotografia impe-

? cable i el ritme perfecte

'__ Noticiari Fox Mundial

= Dilluns propvinent, dia z4

II Setmana del Jazz

._ Tota l'alegria i ritme de les més

famoses orquestres modernes

UN PROGRAMA DE JOVENTUT

tllllullllllllllllllllllllllllllllll llllllllllllll lillult=

L'esfrena d'++E1 nosfre pade cada dia»

Heus ací que quan ja ens crèiem que latemporada estava liquidada, a! Coliseumanuncien l'estrena d'El nostre pa de cadadia, el film de King Vidor que ja ens pen-sàvem no veure fins la temporada vinent.

Al moment d'esoriure aquestes ratlles, en-cara no hem pogut veure el film, cosa quepensem fer d'un moment a l'altre. Creiemque els nostres lectors, de totes maneres nobadaran i que tractant-se d'un film de KingVidor, voldran veure del que es tracta. Peraltra banda, tot el que sabem del film ensfa augurar que El nostre pa de cada diaés una autèntica producció de King Vidor.No pot ésser d'altra manera tractant-sed'una producció independent. Efectivament,King Vidor ha produït aquest film percompte propi, al marge de tota empresa deproducció.

Però, és pertinent estrenar un film tanimportant en aquest temps de l'any? El cri-terl de les empreses ja sabem quin és sabreaquest particular. I acostumat com l'hanacostumat, el públic tampoc espera grancosa dels programes d'estiu. Aleshores pot-ser pensareu que si estrenen ara El nostrepa de cada dia és perquè aquest film sola-ment és important per nosaltres. Però, no,no penseu això perquè us equivocaríeu. Enaquest cas els que tenen el film entre mansestan convençuts també de la importànciadel que tenen ï es disposen a demostrar-ho.Es tracta clones d'una atrevida innovació;d'anar, per una vegada, contra e! corrent idefugint una rutina que caldria potser re-visar, d'oferir, sigui el temps que sigui, unfilm de primera classe amb la convicció queel públic anirà al cinema, si realment homsap interessar la seva atenció amb un pro-grama que s'ho valgul.

L'empresa espera molt d'aquest film.Nosaltres també, encara que en un altresentit. Veurem ara si per aquest cop l'arti el negoci faran bona parella !

«E1 découpage>Qué: és el décou 15age? Stephen Harrison,

des del Manchester Guardian, 'en dóna aques-ta definició, per creure-!a la més senzilla«El découpage consisteix en la tria dels mi-llors trossos d'un film elsquals són ajun-tats després en el millor ordre».

Un film acabat de rodar es compon d'unsquants centenars , d'escenes separades, foto-grafiades sense un ordre definit i sovint.re-petides. Cada tres del diàleg i de l'accióés enregistrat des de diversos punts devista i distàncies diferents. Amb el décou-1age, cal condensar 30.000 metres de pellícu-la en els 2.500 d'un film habitual. La tria ésfeta segons la qualitat de la fotografia, eljoc dels artistes, la netedat del so, l'anglemés o menys feliç de les preses de vista.

E1 découpage no es fa en una sola vega-da, sinó després d'unes quantes projeccionsamb la moviola—un aparell petit de projec-ció i que hom pot deturar quan vol-1 des-prés de juxtaposar en el sincronitzador lesimatges i el so, que són : objecte d'enregis-trament en pellícules separades.

Després de tot això, el film encara resul-ta del doble de la llargada que háuria detenir. Aleshores és projectat davant el di-rector de producció, el qual sempre es de-canta a inculpar a defectes de décou15agela decepció que Ii causa el film.

El cinema alemanyAcabat el Congrés Internacional del Film

celebrat no fa gaire a Berlín, les cases co-mencen a anunciar la producció de l'any1935-36•

Totes pensen fer molt, perd molt, mésque l'any 1 934-35, ja que volen invertir méscapital. Les notes oficioses diuen que encada film es gastaran, almenys, un lo o un25 per cent més que abans. Es pensen queaixò ha d'influir, naturalment, en la qua-litat dels films.

En maig d'enguany s'havien produït uncentenar de films, i es compte que abans noacabi la temporada en sortiran vint o trentamés. Es diu que l'exercici vinent en pro-duiran cent quaranta o cent cinquanta.

Noficies curtesAmb tots els interrogants precaucionis-

tes: Chevalier anirà a Londres a rodar, sotala direcció de René Clair, una adaptaciócinematogràfica de La volta al món en vui-tanta dies?

—René Lefévre rodarà L'Inventor, filmrealitzat por... René Lefèvre.

—Pygmalion, tret de l'obra de S. B.Shaw, serà rodat a Alemanya. La vedetteen serà Jenny Jugo.

—La llum que s'apaga, de Rudyard Ki-pling, ja adaptada al mut, serà, ara, por-tada al film sonor.

—Les aventures de Pickwick, així comOliver Twist, de Dickens, seran objected'adaptació cinematogràfica per cura de laM. G. M.

—El nou film de Marlene Dietrich seràEl collaret de perles, dirigit per Mamouliani supervisat per Lubitsch.

—Un altre film de Mamoulian és BechySharp, en colors, tret de La Fira de les Va-nitats, de Thackeray.

—Lewis Stone, després de signar un con-tracte de tres anys amb la M. G. M., hadeclarat que passat aquest temps abando-narà él cinema.

—S'anuncia, una vegada.més, un film tretde L'Or, de Blaise Cendrars, novella quepot ésser realment un gran film.

—Edward Everett Horton va de Holly-wood a Anglaterra a rodar, sota la direccióde Henry Edwards, Secretari particular.

—Harold Lloyd emprèn una nova produc-ció : La Via Làctia.

—John Ford ha estat .designat postor enescena de Maria d'Escòcia, film la vedettedel qual serà Katharine Hepburn.

conversa

«Un interviu ?» Pierre Boyer, represen-tant de França en el Concurs Internacionalde Cinema Amateur que acaba de celebrar-se a la nostra ciutat, acull el nostre precamb un somriure de parisenc burleta. Elpaper d'intervivat significa per ell una no-vetat amb la qual és difícil que tingui ocasióde familiaritzar-se. Explicació? Ben convin-cent : a París és ell el que interroga. Ho faper a la seva revista Ciné Amateur, la mésantiga de les revistes de cinema amateurd'Europa. Per tant, Pierre Boyer és un

virtuós en l'art de fer parlar els altres.El cinema li suggereix, naturalment, infi-nitat de preguntes, idees i temes a parlar.La nostra tasca en aquesta ocasió nomésconsisteix a evitar que el popular cineista,a la vegada que cronista de cinema ama-teur, s'oblidi de la seva condició de repòr-ter i es produeixi precisament a la inversade com ho farà així que arribi al seu país.Sembla que ho hem mig aconseguit.. ?—El cinema professional, a França i en

tots els altres països del món, a excepcióde Rússia, és una organització més comer-cial que no pas artística. El cïüema ama-teur és un mitjà de fer compendie al públicla bellesa d'una art que, com totes les arts,no pot limitar-se a una simple qüestió debotigueta,

— ?—Dels directors francesos professionals,

el que té més punts de vista ideal amb elsamateurs és René Clair precisament per lagran independència amb què roda els seusfilms. Ell vol que sigui el públic el q)ue esconstitueixi en seguidor de la seva obra ino que sigui aquesta la que cometi el greu

error de voler seguir el públic. Però'; `veleu,a França els films de René Clair no donendiners. -- ?—Del Concurs Internacional de Cinema

Amateur, els dos films que més favorable-ment m'han impressionat són : L'home im-portant de Domènec Giménez i L'Atom del'eternitat, el qual, malgrat certes llibertatsque empra el seu autor 1 que jo personal-ment no censuraré mai, és una cinta moltnotable.

— ?—De L'home important cal assenyalar la

idea, la realització i la tècnica. Aquest filmde Gimènez es pot pendre com a exemple

de les possibilitats del cinema amateur, caramb una gran economia de mitjans i senseutilitzar machines de cap mena, ens ha do-nat una cinta d'una positiva envergadura.

—7—El pròxim Concurs Internacional, po-

deu anunciar-ho als lectors de MIRADox, es

celebrarà a Berlín. Hi hem tingut especialinterés a fi que sigui aprofitada l'onada deturisme que amb motiu de les Olimpíadess'hi desplaçarà.

—Voleu la meva impressió sobre Barce-

SI ÉS-ELÈCTRIC1 PL .A(VOSTRE AUTOMbBJL

hgtrabá eu en lesd

eLrnpreu i qualitats al

ADATGE ELÈCTRICCAAAEAMOIÀ,6i8'(Anbau Diogonal)

:IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIuhuIIIIIIIIIIIIIIIIIIi'

IiF ,iP....Fg de Gràcia, 37. TeL on 79681 ESessió con£tnua de 11 mafia 1 matinada

E SEIENT, UNA PESETA E

= CURIOSITATS MLINDIALSE Interereanrs reportatpei U. E. A. rxcIus+u C

EL LLEÓ I EL MOSQUITE Marionrta E

MICKEY CAVALLISTADibuix dr Walt Doy

NOTICIARIS D'ACTUALITATMUNDIAL segons visió PARAMOUNT E

i ECLAIR JOURNAL; exclusiu. C

ALASGna festa d'a 'karl6 a Moscú

•1111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIuhuIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIt

lona? Doncs, que quan penso que he detornar a París em sento posseït d'una grantristesa. Ja fa quatre dies que hauria d'és-ser fora i... espereu-vos ! Vull dir que aixòva llarg.

— 9—L'estat del cinema amateur al vostre

país em sembla interessantíssim. Ens pen-sàvem que els francesos érem els més en-tusiastes i ara resulta que els catalans enssupereu.

—7

—Sobretot m'admira la importància i as-siduïtat amb que tota la premsa en generalse n'ocupa. Creieu que lamento que lapremsa francesa no procedeixi exactament.Tinc el convenciment, però, que aquestacoratjosa actitud no es farà esperar gaire.

I aquí vàrem cloure el rosari d'optimis-mes amb què Pierre Boyer, tan promptecom arribi a França, omplirà pàgines i pà-gines de la seva rlpolinada revista CinéAmateur, a8,000 exemplars i 20 pessetes desubscripció anual» — com declarava el ma-teix Boyer en els pocs moments que no feiad'amateur cent per cent.

MANUEL AMAT

DINAR DE NEGOCIS—Quin és l'estafador?

(Ric et Rac, Parisi

PRO XIMAMENTen

COLIUn cant al treball

a la: naturalesa

a ,l:á terra mare

IEI pannuestro

de cada diaUn film de King Vidor presentat

per Artistes Associats

Recomanat per la Secció Artis-

tica Cinematogtàfica de la

Societat de les Nacions

•

Sense reestrena Eins Octubre

L'ACTUALITAT CINEMA`f OGRAFICA

Tres estrenes

UN ELEGANT- TRAJO FRESCO

i^ 1

h k, DES DE

n ^i 1 V fI a 5 O Ir II ISJo^U

II^ SEMPRE

SASTRERIAMODELO

20-VI-35 5

EL TEATRE

Una escena de «Janic, talla't les ungles 1

Potser seria hora ja que passéssim balança la darrera temporada de teatre català,pròdiga en estrenes i misèrrima en adqui-sicions. No ens hem decidit abans a feraquest resum perquè, en veritat, per a nos-altres, és un tema més aviat repelós i mo-lest que atractiu i confortable. Ens hi hemde trobar amb les mateixes tristeses i lesmateixes desgràcies que se'ns presentensempre que ens acarem amb aquesta po-bra malalta que és la nostra escena, contrael coma de la qual es veu que ni l'oli cam-forat de les subvencions pot fer-hi pas res.

A part de l'escenari subvencionat del Po-liorama, amb la formació Nicolau -Martori,hem ,tingut el de Romea, amb Josefina Tà-pies . el del Circ Barcelonès, amb Baró iBarbosa ; el de ]'Apolo, amb AssumpcióCasals i Clapera ; el de Pompeia, primeramb Enriqueta Torres (direcció Avelí A,rtís),després amb Vila-Daví i, més tard, ambAssumpció Casals, quan Vila-Daví se n'ana-va al del Principal Palace per dirigir-se alcap d'un mes escás'a acampar al del TeatreNou i anar a acabar d'esprémer l'últim èxit,per uns quants dies, al del Novetats.

Totes" aquestes actuacions, deixada debanda la de l'elenc del Poliorama, que hadurat mig any, han estat més aviat curtesque dilatades. Han anat descabdellant-se

—i ací no cal fer cap excepció=a empentes itombalions, presentant obres sense assajar

-les quasi, de qualsevol manera, per com-promís o pel que fos, sense cap fe ni cap

convicció, amb més fracassos que èxits idavant unes sales les més de les vegadesmolt menys que mig buides.

La companyia. subvencionada ens ha ofertLes ales del tem s, d'Avelí Artís, estrenaamb la qual va inaugurar la seva tempo-rada ; després va presentar la comèdia Ma-dame, de Lluís "Elias, ï va estrenar Elsbrillants de l'oncle, de Ramon Vinyes, de-cidint-se més tard a posar en escena el.Premi Iglésies de l'any passat Els homesforts, d'Albert Piera, al qual seguiren L'Hu-racà, de Carme Montoriol ; Es necessita se-nyoreta, de Soldevila; La senyoreta Oest,de Vidal-Jover ; Fruita verda, de Millàs-Raurell; La Rambla de les Floristes, deSagarra, i Fanny, de Pagnol, traduïda perMelcior Font.

La curtíssima actuació de la companyiaformada per Emília Baró i August Bar-bosa al Circ Barcelonès ens féu conèixerEl fill de la Ninon, de Domènec Guansé;la de la formació Enriqueta Torres, al Pom

-peia; ens dona Valentina, de Soldevila (pri-mer en tres actes i després, corregida pelseu autor, en quatre) ; Mercuri i els metges,de Vidal-Jover,; El fill del senyor Gold, deLluís ..Elias,,i -.D,ón Joan de Terrassa; deNavarro. Costabella.

Per Assumpció Casals, a ]'Apolo, ens foupresentada La taverna dels valents, dePoal-Aregall, a la qual va seguir L'assas-sinat del carrer ça, de Mántua i Amichatis,i Les verges caigudes, de Poal-Aregall,també. Aquesta mateixa actriu ens oferí,després, al Pompeia, El poble no vol laguerra, de Collado i Roig i Guivernau.

Al Romea, la breu estada que hi va ferJosefina Tapies ens donà La Plaça de SantJoan, de Sagarra. Vila-Daví, al Pompeia,varen presentar-nos Lili vol viure, de LluísElias, i La desgràcia de la sort, del repetitPoal-Aregall ; més tard, al Principal, elstocà la tanda a Miss Thery, de Casanovas,i El Juige està malalt, de Fages de Cli-ment, i, quan foren al Nou, Reina, de Sa-garra, amb la qual acabaren al Novetatsel seu pelegrinatge pels escenaris barcelo-nins aquesta temporada.

Així, si no ens n'hem deixat cap peranotar, són vint-i-dues les obres que hanestat estrenades des d'octubre fins a maig(Madame, de Lluís Elias, havia estat estre-nada ja la passada temporada). Amb aques-tes vint-i-dues obres representades en setmesos se'ns han donat a conèixer sis nous

GUTÉNBERG, S. A.

Fàbrica de maquinària

per a. les Arts Gràfiques

Nàpols, 218 • Telèfon 58728

BARCELONA

autors (un de doble, el d'El poble no volla guerra). Com és natural, deixem de ban

-da les escenes amateurs, les obres que hihan estat representades per primera vega-da i els autors que hi han debutat; si elscomptéssim, podríem duplicar de sobresaquelles quantitats.

Del que beco comptat resulta que enshan sortit, durant aquesta temporada, unautor nou per mes i gairebé una obra novaper setmana. D'altres podran treure'n totsels bons averanys que vulguin sobre la fer-

Maria Vila

tilitat de la nostra terra en talents teatralsnosaltres considerem aquesta proporció es-garrifadora per a qualsevol pafs del món,i no cal dir si per al nostre.

Endemés, hem • d'afegir que aquestes es-trenes han estat realitzades en actuacionscurtíssimes separades per llargs intervals,salvada l'excepció de la .companyia subven-cionada que, no gens menys, ha hagutd'emplenar amb obres de repertori—i quinrepertori ! Gente Bien, Gent d'ara, La 5e-cadora—les llacunes que li quedaven entreestrena i estrena. 0 sigui que hi ha hagutper part d'autors, empreses i companyies,una oferta constant i variada, renovelladai diversa, sense que hagi arribat a estimu-lar una- demanda i suscitar una atenció unxic seguida llevat de dos cops, el de JosepMaria de Sagarra—que, amb els precedentsanteriors, salvat el cas d'una gran equivo-cació, podia ja donar-se per descomptat-1 l'engrescament popular amb què fou aco-llida Madame, de Lluís Elias, el qual ambaquesta obra ha encetat la seva carrerad'autor teatral de manera ben envejable.

Fora del d'aquests dos comediògrafs,l'un, ja vell en les nostres taules, l'altre,nou de trinca, no podem comptar amb capmés veritable èxit aquesta temporada pas

-sada. Un acolliment més o menys amable,una mica de curiositat concentrada, unacurta estona al volt d'una obra o altra, nocreiem que puguin ésser presos per tals.

Això, quant a ]'acceptació que ha obtin-gut per part del públic aquest reguitzelld'obres que li han estat ofertes. I si, dei-xant de banda aquest aspecte, volem dis-cernir Ilurs qualitats i, avui, amb la pers-pectiva en què les situa el record, ens vo-lem preguntar quina d'elles pot representarper un costat o altre una positiva valor,se'ns mostra amb un pes prou efectiu iuna contextura prou sòlida perquè puguemcomptar-hi de bo de bo, potser haurem deconvenir que, per aquest cantó, encara hemestat més desgraciats.

No ens queda altre remei que esperaruna altra temporada per veure si ens po-dem rescabalar. Si haguéssim d'ésser es-coltats, recomanaríem que fos estudiat mi-llor per a una altra vegada el tema de lasubvenció oficial, que seria exagerat de dirque ha donat un resultat brillant, i, en ge-neral, desitjaríem que no hi hagués tantsteatres, tants autors ni tantes obres i siun xic més d'exigència i de sentit de laresponsabilitat per tal que, almenys, si elpúblic continua abandonant el nostre tea-tre, li'n puguem donar la culpa amb totala raó.

JOAN CORTES

RAMBAL

Bohemi i sen orYDiumenge a la nit, un amic s'estranyà de

trobar-me al Tívoli. E1 va sorpendre sobre-tot que li parlés de Rambal i els seus es-pectacles amb cert mirament.

Ell esperava una rebentada.—Per què?—vaig replicar -li—. Rambal té

per a mi, espectauor, un gran avantatgejuga net. Això, al teatre, on a cada mo-ment triomfa la insinceritat, és una cosa ex-cepcional.

En efecte : per a un espectador de bonafe—i jo ho sóc—, el més irritant és quel'enganyin.

Un autor us diu per ràdio i en la premsaque el mou una noble ambició, i us resultadesprés un sac de vanitat. Us anuncia queva a renovar l'art dramàtic i us ofereixuna pobra comèdia vulgar i conceptuosa.

La crítica us vanta una dona com actriude fina sensibilitat i heu d'aguantar unaaficionada histèrica.

Aneu al Liceu—el nostre primer teatre--a admirar La ciutat invisible de Kitege iveieu que l'aparició de Kitege la produeixenels maquinistes baixant una ferma, igualque es faria a l'escenari del Centre Morald'un poble de tercer ordre.

Rambal, en cap cl'aquests aspectes, nodóna mai gat per llebre.

El gènere de Rambal, tant si es tractad'una obra de màgia o de viatges, comd'una de lladres i serenos, s'accepta o nos'accepta. Si no s'accepta, el millor es res-tar a casa. Si s'accepta, no cal mirar massaprim ni endinsar-se a compendie res.

—Es infantil!—exclamen molts.Infantil? Si Rambal distreu realment la

quitxalla, hem d'apuntar-li a ]'haver aquestmèrit.

El públic infantil és el més difícil.Cocteau, en • les seves memòries publica-

des darrerament al Figaro, explica que, ala sortida de l'estrena de Les Mariés de laTour Eif fel, el millor elogi el féu un espec-tador en comunicar a un company :

—Demà hi portaré les criatures !Infantil i tot, com en La vuelta al mun-

do en ochenta días, Rambal és digne d'elogi

El cartell de Rambal

per l'esforç que realitza en presentar elsseus espectacles amb la major dignitat pos-sible.

Rambal és un home de teatre que sent iestima el teatre. L'empeny sempre un desigde superació, de novetat, de luxe, i bon puntguanya tres pessetes en una obra, està japensant en gastar-ne sis en la que té enpreparació. Es un bohemi de l'escena.

Va pel món amb cent trenta-set obresmuntades. Els decorats són diferents per acada obra. Sabeu el que això significa?

El curiós de Rambal és que aquesta mag-nificència la sosté únicament per a mante-nir el prestigi de la seva companyia.

—Amb aquestes obres de gran espectacleacostuma a perdre-hi—em confessava undia—. Pera em donen llustre. Els dinersels he guanyat sempre amb El jorobado,Felipe Derblay, Secreto de confesión, Trai-dor, inconfeso y mártir i altres melodramessemblants.

La qual cosa no vol dir que les verita-bles predileccions de Rambal vagin precisa-ment vers el melodrama. •

Anys enrera, els beneficis d'una llargatemporada de comèdies policíaques i espec-tacles de magia els va perdre a Madrid,presentant La tempestat, de Shakespeare.

Ja he dit que era un bohemi...Es, també, un senyor.

' JOAN TOMAS

A LA DUANA

—Bé, senyora, està segura que ha portataixò?

(Li/e, Nova York)

Lescena' i

Quan ara fa uns mesos als cinemes bar-celonins es projectaven pellícules a based'infants—Homes de demà—o bé tenint uninfant per principal protagonista—El reietó,Roig de mal pèl—i aquelles projeccions coin-cidien amb l'actuació dels Infants Cantairesde Viena al Palau (le la Música Catalana,sentia un gran pessigolleig que m'impulsa-va a escriure uns mots sobre el tema, t finshe de confessar sincerament que un articlesencer escrit en aquells moments d'actuali-tat va anar de cap a la paperera perquè,

sense proposar-m'ho, es desviava cap a unaobra personal meva que em semblava for-midablement immodest, i potser pedant,d'esbombar. Després, les converses amb elsamics m'han llevat els escrúpols excessius,i ací em teniu ressuscitant el tema en plenainactualitat.

Llavors valia dir—i ara ho dic amb tátesles lletres-que la projecció d'aquelles tespel•lícules em donava la raó sobre el conçep-te que he tingut tota la vida del valor posi-tiu dels infants com a- base de creació ar-tística. En aquest benaventurat pafs encaraavui no es dóna cap importancia a les cosesde la mainada. Val a dir que es comprèn,perquè llevat de ben determinades i con-cretes excepcions, cada vegada que els in-fants s'han presentat en públic ha estat peredificar un pastitxo de vetllada literàrio-musiaal de quarta categoria, una mena defarsa grotesca que només ha fet gràcia ales mares dels protagonistes, que ha moti-vat més que suficientment la indiferència--sino el menyspreu—dels més vers les actua-cions infantils, i que ha indignat els quihan sentit alguna feblesa per als petits. Iaixò a causa d'aquelles comèdies pensadesi escrites per a la gent gran—no ve d'a-quí : Sirena, Flors i violes... potser algundia ens sortiran amb Hamlet — amb unescaracteritzacions infames de barbes a basede suro cremat, i sobretot, i com a conse-qüència, amb una no-encarnació dels perso-natges i amb una falsedat de dicció quejustifica tots els blasmes.Que els infants no han de representar les

comèdies escrites Fer als majors, és cosa detemps sabuda i admesa. D'aquí les diver-ses temptatives de crear un teatre especia-litzat, un teatre podríem dir prepuberal. Re-cordem les obres de Marinello, .de LluísMilla, d'A. de Rius i Vidal, el més cons-tant i també el més desigual, i, entre altres,les que havia donat al públic el setmanariFatty. Aquesta aportació al teatre en vis-tes a ]'infant-actor suma pels volts d'uncentenar d'obres.., més de la meitat de lesquals poden entrar al regne de l'oblit a cau-sa d'un error fonamental: haver oblidatque els problemes psicològics dels infantssón tots altres que els dels grans, per unabanda, i per altra, recaure parcialment enels mateixos vicis dels pastitxos més amuntalludits : fer rcepresentar vells a criatures,que és tant com dir : oblidar que s'escriviaper als infants.El meu debut d'actor va ésser un monò-

leg : Quan seré gran, de Rius i Vidal. Quanseré gran—tinc molt d'interès a fer-ho re-marcar—és el millor monòleg que s'ha es-crit per al teatre dels infants. Aquesta afir-mació l'he poguda fer quan ja he estat grani m'ha servit de molt quan m'he proposatacarar-me amb els infants. La meva segonasortida d'actor fou escarnint el Gibert (cin-quanta-sis anys) de Sirena. AI cap d'unsanys, una vetllada de cooperativa de con-sum—de cumparativa, que diu la gent delmeu ex-barri—em feia veure Quan serégran i Sirena. El xoc del contrast em foutan brutal, se'm va fer, llavors, tan evi-dent que es podria instituir un teatre exclu-sivament per als infants, que m'hi vaigllançar amb tota l'ànima.

En aquella època, l'home que més ha tre-ballat per als infants i al qual el català i elcatalanisme deuen tant, tant si ha estatencertat com no, Josep M. Folch i Torres,donava, al Romea, els seus Espectacles pera infants. Presenciant-los amb esperit crí-tic i en vistes a la meva idea de regenera-ció del teatre dels infants, de seguida vaigveure que no era allò el que jo cercava, iper una raó fonamental :l'infant, en el tea-tre de Folch i Torres, no sortia del seu llocd'espectador; i quan passava a actor, o béja .s'afaitava o bé se les havia amb elsgrans. Teatre mixte, per tant. No era aquestel meu objectiu.

Una altra manifestació per a I'entronit-

els infantsnació dels infants a l'escena l'ha constitui-da—i la constitueix—la que seguint Jaques-Dalcroze ha introduït a Catalunya JoanLlongueres : les cançons, les rondes i elsjocs d'infants. Obeeix a un altre objectiu ihi reïx. No pot donar-se-li el nom de teatreper a infants.

I ara bé cal que parli de la meva tempta-tiva. El meu objectiu era doble : primer,crear un teatre per a infants en el sentitmés rígid i més estricte de la paraula ; des-prés demostrar com tres i dos fan cinc, que

qualsevol criatura, per desar-rapada que fos, per trinxerai-re que fos, posada a escenapodia .donar un rendiment ar-tístic perfectament comparableal d'un bon actor professional.Aquests dos objectius es man-comunen de tal manera, queavui, després de sis anys d'i-nactivitat en aquest aspecte,em sembla que puc dir benimparcialment que sense elsegon no hauria estat possibleel primer, car el primer estàedificat damunt el segon. A fide comptes, que encara. esta-ria dejú de fer moure els in-fants damunt les taules, .si nohagués mancomunat aquellsdos obpectius.

Per a crear un teatre d'in-fants de la manera que jo emproposava, necessitava, en pri-mer lloc, que tots els actorsfossin d'edat escolar ; que fos-sin nois i noies indistinta-ment, • posat que reconecb-surd el teatre unisexual;"'adesgrat d'haver contribuït' áaquesta mena de teatre justàment per a dir que o bé noes fa — que és el millor — obé es fa amb una mica desentit comú — que és el quem'he proposat amb Una creuvora el camí (homes sols) edi-tada per la «Biblioteca Popu-lar de Teatre Catòlica, i ambLa vida encesa (dones soles)

"'" que la «Biblioteca L'Escom>té ara en premsa. Nois i noies

indistintament, doncs, en el teatre d'infants,però també nois i noies separadament, ate-nent la realitat de l'edat escolar.

En . segon lloc, necessitava un coneixe-ment, si no profund, indispensable de lapsicologia infantil, dels seus jocs, de lesseves baralles, de la seva particular mane-ra de parlar, 4e,r,prpduir-se, de reaccionar,si volia que els problemes plantejats en es-cena fossin sentits i viscuts pels actors queels havien de posar de relleu. Aquesta part,que de fet és la més complexa, vaig tenirla sort de copsar-la amb relativa rapidesa.No pas per un ull clínic formidable, sinóper la senzilla raó que els marrecs me laduien, cada dia, en safata. Cada dia d'as-saig era una troballa que després es repro-duïa en una comèdia. I cada dia d'assaig.

Vaig arribar a tenir entre nois i noiesmenors de catorze anys, setanta criatures.Els assajava de viva veu. Mai na els haviapermès d'estudiar llur paper a base de cau-dais perquè hauria fracassat sorollosament.I això perquè darrera els infants hi haviaels pares, alguns dels quals amb una bonavoluntat que els disculpa, repassaven lalliçó al petit--cosa comprovada en els re-citats de prosa i poesia que em servien detempteig de possibilitats = i els imprimienuns vicis de dicció intolerables. No ; elspetits no havien estudiat mai un caudal;i sempre havien reeixit a fer el personatgesegons la meva xoltmtat, a còpia de moltapaciència, de moltíssima paciència, demolta energia, de molta afectuositat, i, al-guna vegada, de moltes llàgrimes, productenatural del xoc la meva imposició i de ladificultat d'interpretació per part del petitactor:

Cinc anys va viure el meu Esbart de Pe-tits Rapsodes. Cinc anys d'èxits i. de pre-èxits. I dic pre-èxits, perquè,, giian anàvema actuar on fos, era molt poc el públic quehi trobàvem ; perd aquell poc públic es con-vertia en un panegirista tan desinteressat,que sovint sovint érem cridats a ulla novaactuació, presenciada per un ple a vessar.

Aquest cinc anys d'èxits s'expliquen perla simple raó d'haver aconseguit fer unacosa digna i no un pastitxo més, una cria

-turada més. No es tractava de acoses decanalla», sinó que s'hi posava l'ànima detal manera, que els meus marrecs, el diaque anava ele drama i el públic no plorava,se'n duien una enorme desillusió. Quantade gent ha rigut i ha plorat autènticamentveient Janic, talla't les ungles !... Basti aixòper dir l'emoció que es posava en el treball,la creació artística que en derivava.

Una trista circumstància va matar l'Es-bart de Petits Rapsodes al precís instantque m'orientava per a presentar-lo amb tatala responsabilitat a un teatre de categoriael Romea o el Barcelona, pensava jo. Perdl'entitat que ens acollia va tancar les por-tes, l'única que ens va acollir no tenia es-cenari, la qual cosa m'impedia anar desfo-gant els menuts entre bolo i bolo, i amb poctemps, un any escàs, vaig quedar amb tanpoca gent, que pràcticament era com sim'hagués quedat sol.

I vaig haver de dissoldre l'Esbart. Ambuna recança infinita, amb una recança queencara sento avui i que serà capaç de llen-çar-me dem« a crear una nova companyia,per a provar amb més fortuna d'instaurarun teatre per a infants perdurable, digne iresponsable.

Josep MIRACLE

CAMISERESPECIALISTA

E%IT EN LA MIDA

JAUME I, !iTelèfon 1 1 655

PASSEM COMPTES

La darrera temporada

6Y MIR1L^IR 20-VI35

LE/ L.L.ETREðELS LLIBRES L'actualitat_1iterìria UN COMENTARI AL SEGON MIL LENARI DEL PRIMER POETA LÍRIC

Prudencí i Aurora Berfrana, L'Illa Perduda (Ca^alònia).-J. M. Lòpez-Picó, Lleures del pensamenf (Edítorial Alfés)

Prudencï Bertrana, mestre dels novellistes benemèrita publicació amb fines necrologiescatalans; ha sentit la temptació de renovar d'illustres traspassats i amb recordatoris deels seus temés i el seu estil. Ha volgut re- commemoració. De tant en tant, quan aques-frescar la seva inspiració i transportar el tes notes fan un bon feix, les aplega en unseu esforç creador a les terres prestigioses llibre i les acompanya amb notes marginalsde la Polinèsia, de les quals la seva filla de lectura, amb conferències i pròlegs, i comAurora 'ens havia dut ressons tan agrada- un complement a la seva obra poètica, quebÍes i impressions tan decoratives. Pare i ha culminat en la trentena de volums, ensfilla, en collaboraçió, s'han emprés la feina, dóna aquests reculls de Moralitats i Pretex-ben poc usual en la literatura catalana, d'es- tos, autèntics breviaris le la vida intellec-criure una novella d'aventures, en la qual• tual catalana, de la qual Lòpez-Picó és unel record de Stevenson és inevitable, que guaita assenyat i, vigilant.té per marc el Pacífic i lesilles incomptables que hi haescampades.

L'experiment era interes- Psant. La collaboració en no- nY ^,ávella ha estat molt discutida, ri en , general hom n'ha mal-parlat, tot considerant com xa rcma excepció confirmadora dela regla de mediocritat el pre(('dent d'Erckmann-Chatrian, a vr..

fit"al qual podríem afegir el mésrecent dels germans Fiseher sf,yi el del matrimoni (oh tte ^ v #^^,, v„ ,'"Willy, molt discutible coma

requitativa distribució de fet ^qjna. Hi havia també el fet p

d'encetar un génere absoluta f^ s

ment inèdit en català —per fquè els assaigs de novellad'aventures que, fa moltsanys, féu Josep M. Folch i',i'orres, es desviaren ràpida-craent del camí inicial per a i s !I i

caure en derivacions senti l.mentals inadmissibles , t I

tenia la ouriositai devbou

eure Com Prudenci Bertra- c= . `^.na, avesat als tipus catalansials paisatges giironiOS, s'a- v P ,

carava amb els personatges i ..siqgulars i els costums exó-tïès qüe,p:er força _hauria detronar en la seva aventura ipolinésica, en .la qual la sevafilla Aurora li feia, de guia m sáocumcntat i '1 am11-,-,11Ì1\ ar-

i}tteressattt, ingenu i pintoresc, sense mali- de la seva inspiració .

cïa ni misteri, que inicia una mena de no- L'autor de Lleures del Pensament clou elvei1a Que arreu del món és' "conreada amb seu ]libre amb la reproducció d'uns mots de

,èxit,' i que ací ningú, no; havia encara es- recordatori, radiats a la memòria de Joa-FQ^ès, quim Folguera. El culte a l'amistat i a la

# s .z

poesia es concreta en aquestes pàgines denecrologia i d'elogi al poeta i a la seva obra.

Josep M•. "Lòpez-Picó, editor de La Revis-

t omple: els - peus .ele -pàgina de la seva RAFAEL TASIS i MARCA

IIIÍIIIiIIIÍÍIIIIIIIÍIIIII;ÍIIlÍI11111IIIIIIIIIIIiIIIÍIIIÍIIIIIIIlIIIIIIIIIIÍIIIIIIIIIII C" ----.-------

Ha estat posat a la venda l'interes- = BODEGA « E L NOIA»santíssim llibre = de Sant Sadurní d'Anoia

= EL GOBIERNO DE LA GENE- Vins, Xampanys i Misteles

= RALIDAD -EN EL BANQUILLO = -s E R v E I a o a M t c t t

` Barna Octubre'i934 . Madrid Maig 5 935 = Vins de taula a o'^ro, o'6o i o'70 pts. el litre

per ALARD PRATS ENRIC GRANADOS, gs. - Telèfon 80741Preu: 5 pessetes

Adminiátradó i venda:CAMISER

Llibreria l^ata10nla -ESPECIALISTA

1 EXIT EN LA MIDA

= 3; Ronda de Sant Pere, 3 JAUME I, Ii

= Telèfon 11655^IIIIIIIIIIIIIÍIIIIIIIItllIIIIlllllllllllllllllllllllllllllllllllllf hIIuIllllllllllllh

tals; humans i àdhuc torturadors.

I

aquestes

poleg o llegenda q

u

e

e

ls serveix si

a

de

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI, MARTIk

Mbxlma rapldesa d Màxima qualltat

AVINYÓ, iò. pral.: Telèfon 17047: BARCELONA

filosòfics, com Stevenson moralista, Lliure-perisadors?, es troba l'article 'De la signi-ficació de la dansa, que comença des d'unpunt de vista filosòfic i acaba de ple enla música, i s'enllaça amb els articles mu-sicals que vénen al darrera ; sinó que tam-bé perquè Josep Palau, en tractar els te-mes musicals, no deixa mai dé referir-losa l'home, i per tant mai no abandona lafilosofia, i én els temes filosòfics trobem,sovint, comparances o allusions a la mú-sica (p. e., Wágner, músic de les forcéstellúriques, aparegut a MIRADOR).

EI to més personal d'aquest llibre deJosep Palau és la claredat i naturalitatque sap donar als temes més transcenden-

claredat i naturalitat van sempre precedidesd'un optimisme ultrat. On apareix amb mésforça aquest aspecte—el' tema s'ho porta,tanmateix, però no ho exigeix—és en l'ar-ticle Escriptors malhumorats, esplèndida ,protesta contra la literatura malaltissa, pes-simista, turmentada i molt sovint mediocre,i una crida a la j

o

ia i a la salut espiritual.L'assaig més valuós i més personal d'a-

quest llibre és, sense dubte-, L'home i lafunció, d'argumentació ben duta i d'essèn-cia certa i real que podria ésser base de .moltes considoracions i meditacions.

No s'ha de negligir un aspecte, ben li-terari, d'alguns articles de Josep Palaués el d'aquells que portén el títol de l'a-

punt ele partença sia d'exemple, com L'a-prenent de bruixot i El caçador male t, quefan del fot agradable el tema, tranSéenden-talfssim, descabdellat en ells.

La gran virtut d'aquest aplec d'articlesde Josep Palau, repetim-ho, s'escau prin-cipalment en el to essencialment simpàtic iagradable amb què són presentats bon nom-bre de problemes que ens assetgen cada

dia, però sempre amb una consciència iuna autoritat que no donen lloc a dubtes.

No pot dir-se que Horaci no és comprèsa Catalunya en tant que poeta, però resultaque no és estimat com tal poeta.

La manera d'ésser d'Horaci, els senti-ments que sobreïxen de la seva obra, lesidees que informen la seva poesia, no encai=xen amb les nostres idees i sentiments.

Això ja ressalta de la silueta que ofexeixla vida d'Horaci projectada al fons dentsnotes característiques de la nostra -vida collectiva. Si jo fos un panegirista ineogdicional de totes i cada una de les coses deCatalunya; no podria escriure aquest arti-cle ; si lo fos un detractor sistemàtic delnostre país, no tindrien cap valor les cons

-tatacions pessimistes que pogués fer:Però, adepte furiós 1 desinteressat del na

quid nimis horaciá, ofereixo les meves impressions amb la mateixa tranquillitat-siafalaguen el sentiment col•lectiu qi(e si -mo-lesten el cofoisme que tant ens sedueix:

Quintus Horatius Flaccus, nascut -el primer de, desembre de l'any 6g abans:de Jesu=.crist i mort el zr de novembre de l'any •.8també abans de l'era cristianaat; era fill d'us,pobre esclau del municipi ej \ e usa, colòniamilitar romana que s'esq t a als confins dela Lucània i l'Apúlia:, rdu •,

Esser fill d'un eselaui, encara que, després,el pare s'alliberi 1'ádg4reixi una cultura,que faci possible endevinar i fomentar elgeni literari del fill;, és.,una cosa_ imperdo-nable a Catalunya. -

Recordo el cas d'un jove polemista llei-datà que en dies heroics del catalanisme

aconseguia arreconar i emmudir la taifa decaciquets "amb la seva,. ploma agilitzada perl'entusiasme i servida per la cultura. Pertota resposta, aquella taifa de caciquets, con-demnada a la desaparició, va qualificar elpolemista de «Noi de tal poble» i va creureque l'havia anihilat.

No era, així, és clar, puix l'anihilament noés possible en un deixeble d'Horaci, com noés possible una alegria descordada per untriomf sobtat .i clamorós.

Però aquell polemista que no havia nascuten els clans privilegiats del pafs, no vaésser mai tingut com un igual ni per aquellsque, gràcies a les campanyes del «Noi detal poble», sortien de l'arrauliment pusillà-nime i feien figura de personatges modernsi de polítics de debò.

Un pafs de tradicions i d'habituds aris,tocratiques pot confiar càrrecs directius i llocsde confiança a un adventici, a un plebeu, aun home de raça inferior.

L'Espanya de Prim, l'Anglaterra de Dis-raeli, la França de Joffre, la Itàlia de Mus-solini són casos incomprensibles en la nos-tra Catalunya, on 1'aristocratisme no és pasla qualitat característica.

Tal polític fill dels seus mèrits, tal homd'afers impetuós, senten una inclinació ir-resistible a voltar-se d'homes de bona figurai vestit correcte, més aviat que d'homeaciençats i de tollaboradors independents.

Un Holstein, que lsuillein II patia •aguantava, no seria tolerat per un catalde riquesa o puixança més o menys transi-tòries.

El gran secret del senyor Macià, seguii venerat pel poble que es creu despullat dtota idea de casta, era la seva senyorívolfigura, . ,el desin, terès aristocràtic, l'elegansenzillesa, la fe inflamada en el propi destprivilegiat de conductor de multituds.

Quan tot això manca, hom nota en 1gent de certa responsabilitat aquell somriure de suficiència, aquella agressivitat mofetaaquella atothització .incivil que fan impossible tota açció col-lectiva i governamental.

i Horaci

als estudis literaris, malgrat això impliquéstots els sacrificis i allunyés el fruit potsermassa.

Va tenir fe en el seu fill, el va dur aRoma perquè pogués estudiar, el trametéa Grècia, on restava el secret de la perfec-ció literària, malgrat ell pogués morir, po-bre llibert sense nom i sense fortuna, perduten la voràgine de l'urbs, abans que tornésel fil] únic amb les riqueses culturals adqui-rides entre els filòsofs i literats d'Atenes.

I Horaci que, en tornar de Grècia, estrobà a Roma orfe i sense fortuna, guardésempre el culte del seu pare. Quan, sollici-tat pel favor de l'emperador August, podia

oblidar el seu origen i per-metre's els privilegis de. l'a-ristocràcia, es complaïa a re-cordar ]'humil condició del seupare i deia que, si Ii fos do-nat escollir, no hauria valgutaltre pare que el que haviatingut.

Trobant-se a Grécia, Hora-ci, com altres estudiants, vasentir la suggestió de Brutosque hi arribava enardit i ta=cot de la sang de Cèsar. Vaallistar-se a l'exèrcit republi-cà i va concórrer a Filipos.No dic va combatre, perquèigual que molts altres valentsde xerrameca, va llençar lesarmes i va fugir.

A Roma, va viure pobre iobscur, sense pressa de sor-tir de l'anònim, sense el ne-guit d'arribar, la qual cosa ésincomprensible per a un ca-talà d'avui i de sempre.

EI fons de les seves ideesera format per un eclecticisTme elegant que contenia,l'e-picureisme llavor' ensenyat :aRoma per Filodomus . i , Si-ron, un escepticisme suau .da-vant els homes de tota mena,una despreocupació .,^senyorívola per les coses vulgarsçuna..il clinació aciençada •enrvers els problemes ;.€e 1,eape;nit, una-,;ltrtane^, $ttrt}biçionsde manar oli .tkf igbtraç^ una

tr3l [iretodicav'lab q osit f u17a^<pa-; f ,,-cient eraltags° d, 1"amor a

-; L'ofici , • ,:"-Tampoo': 3iiaò no éa.possible ací.4cí iel rcpkuris" no treballen ni es prenen

la,lnolèsti^ de raonar i defensar llur epicu-reisme. )E4a- intellectuals no són eclèctics,sinó afemi^ atsladeptes de tal -o. tal altradoctrina, amb una singular inclinació a,pen-dro les gt^pésds pcI caxHó que cret#ta. Elsgenis. ;mrrrinmans n oxaltats qúespotsercrklaràd caaïHoract;nsV-ull ésser iiiuye!°„.perdes:fodjaraYi amb lltars preocupacioïs i ma-nies la cadena que els lligarà a.rnercé delsqui els volten: a .., '

Horaci fou: presentat per Virgili Vàriusa Mecenas, -'- el poderós familiar _d'August.

Mecenas no es preocupava ni -molt nigaire de la condició social dels seus prote-

fs i.s'adonà_de seguida de da àlua d'Ho1 , En protegir-lo, no es proposà fer d'ell

un client ni un turiferari de Id. seva glòria;sinó un amic que treballés amb tota ilibertáti produís, - sense. les angoixes de la pobresa,l'obra que el destí li hagués reservat.

Tenia les mateixes idees d'Horaci, elsmateixos sentiments... Reaccionava igualque ell davant una obra” d'art -'un paisatge;una poesia... Per això es compenetraren "ies respectaren:

Mecenas tenia consciéneia dels deures so-dais de la riquesa i de la posició social ipolítica, i tal com ell, rebia de la munifi-cència d'August les riqueses amb 'abundor,es creia obligat a fer partkeps.del seo ben-estar els amics i afavorits. ,,L-'any'32. ofería Horaci la villa de les muntanyes de laSabina; les restes dé- l t al ^g€n -identi-ficades i descobertes l'any i9i. , per AngioloPasqui al ,terme ci L4cé'nzai E de suposarque , també , foren ob^eq tç d4 Mecenas.; , lesaltres cinc'propietáts que posseïa al mateixpoble. „a ,r:, <'.

Allí el gr'án pti' va viure -'frenta l anysde vida reposada, i . abundosa,; allí va esecriure algunos de les, tés qud l han donarenom universal.

Es mantenia a distància de la cort i réfusà 'el càrréc d séb'retai i ble,, l''étnpérádor,

També això;--resulta Jn'ompror ible per aim catalia, cou» tío `són aquelles 'frases ques'han fet cèlebres, _ perquè responen a lesdoctrines i estads'd'ànim del''póetá'; elbeatus ille qui •procul negotiis, l'aurea me-diocritas orrgida pèr tnésura de felicitat ide situació social ; el ne quid nimis, accepta{com terme mitjà on rauen la raó i el puntcentral' ele les coses ; el nihil admirarri déI'homè que ho coneix tot i és troba a l'altrabanda de les coneixences, ,,

El sed art és vida, no' jocs d'esteta des=enfeinat. Per aixa té, una "acfaalitat contí-nua i una suggestió profunda, que no sóápossibles de capir sinó pels refinats de lacivilització.

é L'Edat mitjana no va compondre'l i el- deixà oblidat en els arxius abacials. Ex-a cepcions de la regla foren els entusiasméss del Petrarca i del marquès de Santillana:

Per antítesi, el Renaixement el capi i l'es=r timà. Els humanistes italians, els poetes deL la Plèiade, els literats del segle d'or espa-

nyol, els anglesos de la cort de Carles IIels alemanys de les petites monarquies del

t segle xvuI, etc., etc., constitueixen grupse veritablement exaltadors de l'obra d'Horaci.a En canvi, a Catalunya és gairebé desco-L negut, perquè Catalunya té una ànima me-i dieval. Així el nombre dels imitadors de la

lírica horaciana al nostre país és gairebéa nul, els traductors dels versos d'Horaci al- català són pocs i d'escassa envergadura.

, L'excepció la fan Cabanyes i Costa i Llo-

- bera, dos genis que poden posar-se al costatdels artistes més purs i més transcenden-tals. Però el primer va morir joveníssim iel segon va deixar les odes horacianes peraltres expressions de la seva poesia.

-MIQUEL CAPDEVILA

CatalunyaQuan aquest treball aparegui, els Amics

de la Poesia hauran celebrat el segon mil-lenari d'Horaci amb una sessió en què elcatedràtic de la Facultat de Filosofia i Lle-tres, senyar Joaquim Balcells, haurà llegituna conferència sobre el tema : El motiu dela mort en la poesia d'Horaci. Aquesta sessiódels Amics de la Poesia és oportuna i seràun dels pocs actes que a Catalunya hauràsuggerit el segon mil•enari del poeta líricper excelléncia. El segon millenari d'Horacino ha despertat a Catalunya el ressò quemereix, per la raó que l'obra, la personadel mateix Horaci encaixen ben poc amb elcarácter, amb els sentiments dels catalans.

«Evolució sexual de l'infant»Es reconfortant de veure que un home

s'acara amb un problema, la gravetat delqual tothom reconeix, però que mai no haestat envestit entre nosaltres, sinó esquitllatpúdicament. Tots els conflictes que l'exis-tència del fet sexual planteja en l'educaciódels infants han estat deixats, en general,a 'l'arbitri dels pares, els quals, en moltsde casos, s'han inhibit de l'afer, i han enco-manat a l'atzar, a la curiositat morbosa o ala informació incompleta d'algun companyprecoç la instrucció sexual de llur fill. Je-roni Moragues, metge pediatra i psicòleg;coneixedor de les modernes teories sobre se-xologia, però també datat d'un gran sentitpràctic, que li evita caigudes en doctrina-rismes abstrusos, ha publicat en un volumde Monografies Mèdiques un assaig que nointeressa solament els professionals, sinó atots aquells que s'ocupin de l'educació delsinfants. Escrit amb una claredat perfecta_iamb una estricta moralitat de fons, el llibrede Jeroni Moragues presenta el procés evo-lutiu de la sexualitat infantil, detalla lespossibilitats de desviació de l'instint, i dónaconsells adequats, que cap pare reflexiu nohauria de negligir.

« Quaderns de Poesia»Sota una frágil i lluent coberta de paper

xarol, decorada per una sòbria tipografiapresidida per un gran u — que cal confiarque serà seguit d'una llarga sèrie de núme-ros —, el primer exemplar de la revista men-sual Quaderns de Poesia ha estat posat a lavenda. El contingut variat i excellent, (l'unaselecció estricta, eliminadora de valors im-purs, així com la presentació acurada del'interior, fan creure que la novella publi-cació, editada a cura de cinc bons poetescatalans, tindrà una bona acollida que asse-gurarà la seva permanència. Em plau moltd'assenyalar l'interessant article de MariàManent sobre Llizabeth Barrett-Browning, laMiss Ba que l'escena i el film han popula-ritzát recentment•

R. T. M.

«Filosofia i Música»

tidista — i ,él to] (l'un dels i • ^ - -''j L'explicació que fa Josep Palau a 1'àd-seus` llibres -de xéportatges Pa- ''' vertiment d'aquest aplec d'alguns deia seuradisos 'Oce:áïcs, ja, delata; Prudenci Bertran articles per justificar-ne el títol—Filosofia iaquest partidisme. ..' Música—és del tot innecessària per bé que

L'llla Perduda ens explica les peripècies Enguany, aquest sisè recull duu- el títol oportuna. La trobem innecessària perquè eld'un francès, Vellet, que embarcat al Teiva-' de Lleures del Pensament. Es característic, lector que llegeixi aquests articles en 1'or-tqá, un veler que comanda un mestís nord- en l'obra de l'autor de L'Ofrena, l'ús d'a- dre que hi són editats passarà de la filo-americà ha:.çj'anar a dur queviures als aban- quest mot; lleure, indicador d'esbarjo, de sofia" a la música;; no goso dir sense ^ ado-donats " habitants de l'illa de Corpus: Una repòs, de jac i vacança, per a presentar'] narlse del canvi, perd sí sense que res notempesta esfereïdora fa perdre el rumb al aquests volums amables, plens de bonhomia : el spbti i "sense experimentar cap mena d'es-capità, aquest es torna boig i al capdavall i de saviesa, `en els quals el verb del poeta

tranyesa,.I'això no és tan solament perquèdesprés de, temes completament; . puramentes; suïcida,' aleshores . Vellet, .l'únic home civil ens recorda l'absent, ens subratlla el

blanc de la; ;txipulaçió; ha de perdre el co- mèrit d'un autor nou o d'un llibre remar-mànament-'del vaixell„ el ;qual per un feliç cablo, i ens prevé, sense oficiosa insistèn-atzar .va a parar a l'illa Tu- tul -11=la; venta dia, contra una desviació del gust o un oblit'ble 'paradis'ral marge de tota civilització. llastimós. Es així com la moralitat i el pro=Allà "els passen coses- extraordinàries i:mag- text s'ajunten harmoniosament, sota el se-nífiques, perb.al capdavall - reïxen a anar a nyal del lleure, per a donar-nos una estonasocórrer els homes que esperen; mig morts de plaer fructífer en llegir, o rellegir, lesde fam, els:.'socorsos, a l'illa de Corpus. rotes que han estat generosament escam= °``-•L'anècdota no és massa complicada, ,ni:.tam- pades al llarg de La Revista, o llegides alpoc ho és la psicologia dels personatges, que micròfon, odes d'una taula de conferència.ert abtb segueixén les normes dé la novella En aquest petit volum recent hi ha -de tot.d'aventures, més curosa +dél pintoresc que A la primera meitat "del ]libre trobareu lesdé la pregonera. Hi ha magnífiques pàgines breus necrologies, els apunts de lectura, elsdescriptives de 1a tempesta, 'que-per mi són comentaris exigents o optimistes, a travésla- part millor del ]libre, i -l'il-la-de-Ti-tui- dels quals podeu seguir l'evolució de la nos-li-la- és pintada, igual que els seus habi- tea migrada vida intellectual. I en les dar- vtants; amb colors vius i seductors: Pel meo reres pàgines 'del volum hi ha„ més exten-

jo hauria suprimit, tat i elgust, allò que j sos, uns textos que fan de bon llegir : 1art''seu rc ust ingenu tan adient amb el to delg salutació d'ingrés a ]'Institut d'Estudis Ca-

llibre," és l'episodi romàntic "de la-prinoeseta talans, seu màxima de la nostra llengua,Hitia quan 'vd a reunir-se amb el llebrós i una conversa donada als Amics de la Poe-1`etua sia. La primera és un resum elogiós i just r=^-Prudenci i Aurora Bertrana tenen, eïü de l'alta feina de ]'Institut, homenatge hu- g

setàblá; el partit pres de reconèixer superior, mil d'un poeta a'la gramàtica. L'altra és

Máugnarn. Han preferit d'escriure uh llibre Lòpez-Picó de la poes

i

a i sobre la tècnica

'en 1a seva primitiva ignorància, 1a vida dels una lleugera dissertació sobre poesia, illus-polinèsics en llurs illes ubèrrimes, a la dels trada amb magnífics exemples, continuadorsnostres ,civilitzats conciutadans, Tanmateix, de l'aplec de poemes de Museu; la modès-no insisteixen massa en la comparació de tia dels mots no priva, tanmateix, de trobarles dues formes d'existència, que ha fornit en el text d'aquesta conferència confessionstelYíes. tan ' bons per 'als contes de Somerset ben interessants sobre el concepte que té Josep Palau

L'esclau .manumitit, intelligent-i culte,MARTÍ DE RIQUER que era el "páré'd'HOraéi, 'dédicà éi séu fill

La villa d'Horaci descobeniá ia-Licenza

Antoni Garcia — Composició Erich Angenendt — «Hintertreppei

MIR4C0R

LES ARTS I ELS ARTISTESLey eXp© fiC6©r III Saló Internacional d'Art Fotogràfic

La pinturaal Saló de Montjuïc

Havíem dit que el Sa16 de Montjuïc d'en-guany- presentava un aspecte d'igualament

en els resultats que no feia sinó fer-li gua-nyar categoria. Evidentment, l'artista engeneral s'ha llançat a una tasca d'esforçpersonal que ha transcendit en un espectaclepictòric de primer ordre, aconseguint pelrespectiu Saló una intensitat que les fallesnaturals, en la diversitat d'autors i tendèn-cies, no acaben de desvirtuar.Per això es fa una mica di- ---

de • resumir-lo en dues co-lumnes, tot i que la intencióés de remarcar les peces quehan assolit sobrepassar la lí-nia mitjana de producció,

•z#*El gran paisatge d'Emili

Armengol marcat amb el nú-mero z és indiscutiblementuna de les bones pintures aple-gades al Saló. Posseeix elsencerts millors que l'artistaha fet seus d'una temporadaençà que sembla haver estatdecisiva en la seva carrera.

Rafael Benet ha fet quel-com semblant amb e1 seu Bou-don'. Es la tela on ha dipo-sitat els cinc sentits fent-nel'obra capdavantera de la sevaparticipació.

Bosch - Roger ha exposattres obres característiques quesón un bon reflex de la bri

-ilant posició que s'ha bastitmés clarament que mai des-prés de la seva darrera exhi-bició en una sala barcelonina.

Josep Campillo i Camps-Vicens donen la impressió de

retrobar-se e! primer i d'a-cabar-se de polir el segon.Aquests pintors joves, que,gairebé només podem examinar una vega-da l'any, fan creure que en ocasió del vi-nent es produiran amb els resultats excel-lents que són d'esperar de la seva vàlua.

Camps-Ribera, que mai no ha deixat d'és-ser pintor, ha tingut no obstant certs de-falliments d'inquietud que sembla haver japroscrit. El Montjuïc actual torna a evi-denciar-ho amb El. Balcó i L'Hort de lesMonges, dues teles plenament reeixides.

L'obra de Ramon Capmany és l'exposicióconcreta del seu ideari artístic, massa am-biciós per , a ésser examinat succintament.Referim-nos només al seu to seriosíssim, ala brillante p tècnica i al gran regust queté de retorñ'-al pes fort de .la pintura.

Aquest Tany ens ha satisfet l'aportació deCanyelles; del qual hem de remarcar el Plade la Boqúeria, que sense renunciar a capdels seus objectius particulars, obté una agi-litat i delicadesa de tons que li havíem ad-vertit poques vegades,

Domènec Carles ha exhibit tres teles ama-nides d'aquell sabor de pintoràs que semprefigura en la seva producció normal. Alcostat de 1a cosa formulària, es veuen frag-ments de pihturà formidable quan la dar-rera no ho abassega tot, que és el que noha passat en aquesta avinentesa, excepciófeta de l'obra Natura morta; una de lesclàssiques en l'autor.

Aquella elemental repa1sïó de què parlà-vem una vegada referint-nos als olis deGustau Cochet, ha fet acte de presèncianovament des de la seva collaboració alMontjuïc. De totes maneres, cal retreure'ntambé novament les mateixes bones dispo-sicions que animen el seu treball replè d'es-perances,. "

Joan;Commeleran ha excellit estupenda-nient a saber fer efectiu l'encís. Humil en-cís que constitueix el seu fort, mitjançantel qual investeix la pintura, que encerta,d'una qualitat personal ben notable.

La pintora Carme Cortés, , amb les sevesdues figures vestides, ha realitzat dues tí-piques obres pertanyents al bon estat ar-tístic en què l'autora ha trobat els seusmillors encerts.

CréL ams, no sabem per quines raons tò-piques del blau, ` ha caigut ,en un delirid'exacerbació d'aquest color' que minva elvalor intrínsec de la seva pintura, que quedatarada d'un convencional doblement llasti-mós si es recorda el magnífic espectacle dela seva exposició darrera, que fou, comtothom recordarà; un esdeveniment de le-gítima importància.

Díaz-Costa segueix sense reincorporar-sea la línia que ,va marcar quan eixí tumul-tuosament amb el seu fauvisme. Hem deremarcar -li, però, una tela que ja coneixíemd'una altra ocasió, El Llac, teta amb lavérbola que emprà en aquella fase de laseva personalitat.

Aquest número ha

passat per la censura

SASTRERIAF. COMAS

GUSTOS SELECTES

GENERES DEL DAIS

I ANGLESOS

ESPECIALITAT EN

VESTITS DE SOCIETAT

NOMES A MIDA

PONTANELLA, 9 PRAL.

Francesc Galí ha dut al Saló una de lesteles la manca de les qual, en l'exposicióque últimament efectuà ens féu dir quenomés ens plaïa a mitges. El Finestral potposseir part d'aquells defectes que se liretreuen, literaris, falta d'emoció directa,etcètera, etc., però és indiscutible que for-ma una obra de bellesa decorativa moltpronunciada i per tant ja es classifica ambla notabilitat que la seva personalitat re-quereix.

Amb Antoni Grcia arribem a un dels

punts neuràlgics del Saló. E1 jove pintorque amb .l'Exposició del Nu entrava direc-tament a les avançades de l'art local, s'hapresentat amb obres que avalen novamentl'excellència de la seva pintura. Lamentemque no se ]i hagi adquirit res perquè Gar-cia és jove, i en comptes de prometre coma tal, ja dóna. Per tant, és una situacióen la qual l'estímul és insubstituïble i homha de procurar no regatejar-l'hi per tal decollaborar en la seva creixença, que és sim-plement emocionant.

Gausachs es veu que ha entès que laseva participació podia ésser discreta. Haexposat teles que només deixen entreveurela qualitat personal, i prou.

Grau-Sala, com era d'esperar, no ha sor-tit de la seva órbita, practicant en tresobres de gran tamany les seves habitualsaptituds sempre controlades per ]'essènciade la gràcia. Remarquem el nu com la telaon brilla més la seva singular personalitat.

Manuel Húmbert ha' frenat en la qua-litat. La figura exposada, però, respon ex-cellentment a la . dignitat conquerida ambl'atorgació del Premi Nonell de l'any passat.

Un dels pintors joves que torna a donarla sensació de fer-se amb eis furs que nosabem per qué abandonà, és. Ramon Lòpez.Les obres que ha presentat al Saló són pro-metedores de la seva rentvée al terreny delsèxits.

Jaume Mercadé novament ha donat lanota de l'enamorat de Tarragona exposantfragments d'aquelles contrades, d'un mèritpositiu.

El bon pintor que és Joaquim Mombrús'ha manifestat amb una pintura anglesada,que es titula Assumpció i un paisatge ex-quisit. Les dues prou notables per a signi-ficar la seva presència.

Morató, un expositor invariablement anual,permet per aquest fet observar el seu cres-cendo. Per a poder ésser considerat ambtots els honors de pintor, basta la qualitatde la seva Natura morta.

Anotem una abra extraordinària naturade Xavier Nogués i les tres nenes expo-sades per Josep Obiols, sens dubte del mi-llor que el gran ;illustrador ha realitzat enla pintura a l'oli.

Alfred Opisso, constant en les seves bonespreocupaciotis, ha portat a cap tres obresque, deixant entreveure la batalla contumaçper a la perfecció, tenen prous requisits ac-tuals per a ésser considerades com a bones.

Un altre constant, Enric Porta. El Salód'enguany el fa visible amb un esforç culmi-nant que h permet esperar molts èxits enla pintura. Confessem que els seus primerspassos no semblaven indicar la quantitatde pintor que és en la realitat.

L'estupenda participació de Prim no calretreure-la. Tot pertany a la seva darreraexposició.

El pintór Ripoll ha fet una excellent tela,el millor que lt hem vist.

Olga Sacharoff, bressolada per la bondatde la seva gràcia i sensibilitat, ha aportatuns olis meravellosament ritmats amb lafràgil poesia dels temes.

Serrano ha fet una nova demostració delseu bon gust i bona paleta, amb les sevesflors.

Remarquem I'obra número r59 de LleóSolà i les de Saler-Diffent. No diuen resde nou, perd són interessants.

L'obra de Ventosa, la revelació d'en-guany, és tan notable com les millors que

exposà aleshores del seu èxit públic.Vicente ha participat amb pintures bones

de filiació personal. Són tan interessantscom les de Vidal-Gomà, que sembla adqui-rir novament aquella prestància relegada asegon terme de feia uns anys.

Vila-Arrufat ha exhibit una col1ecció deretrats, dels quals preferim el dels nens perla sèrie de dificultats resoltes que enclou.

El fanal roig de la recensió del Saló deMontjuïc, Miquel Villà, en la plenitud delseu art, ha exposat tres teles importantsque legitimen el seu nom de bon pintor,reeixit amb un programa espiritual extra-ordinari.

ENRIC F. GUAL

Tractàrem dues setmanes enrera de l'ex-posició de Man Ray, férem l'apologia de lafotografia considerada com element d'expres-sió moderna, assenyalant les seves ductilitatsen mans d'un tècnic datat de vigoria, de sen-timent, de visió expressionista, neoobjecti-vista o abstraccionista.

El fons del nostre article tenia l'objecte depalesar que a la tècnica fotogràfica se li potfer donar molt més del que acostumen elsseus cultivadors, aficionats i professionals, ique ]'assumpte no cal pas que es ]imiti a larutina del paisatge, del clar de lluna, delramat, de l'escena de la vida i del treballamb la clàssica carreta de bous o la barcadel pescador...

Quan la nova concepció fotogràfica per-met el rayograma amb un món insospitatde belleses, quan l'objectiu fotogràfic amb laseva exploració íntima dels objectes desco-breix les recòndites sinuositats d'una escorçaexaltada per una llepassa lluminosa, quan elfraccionament d'un tros de matèria pot pro-porcionar una forma pura d'expressió enig-màtica, quan podem obtenir evocacions d'in-finit amb la sola excitació de les facultatsintellectuals i utilizació dels mitjans diversosde què pot disposar un bon tècnic, quanpodem comptar amb la fidelitat collaboradora(l'un objectiu fotogràfic, sempre bon amic,que mai no traeix i que dóna molt més delque se li demana si el fotògraf el sap ma-nejar.

Sí, amics ; col-legues, sí ; és llàstima queal nostre país no sorgeixi la guspira de lanova concepció fotogràfica i ens hàgim deveure supeditats a les repeticions de temes,invariables, eterns..

Man Ray, Moholy Naghi, Léger, Tabard,Sugez, Albin-Guillot, i una plèiade de satél-lits de la nova concepció de l'art fotogràfica l'estranger, ens estan preparant sorpresesserem nosaltres els que no sapiguem adop-tar-les ni compendre-les?

Algú ens ha manifestat la seva creençaque l'art d'avantguarda decandeix i que totel que no té cap ni peus no ha d'aguantar

-se ni tolerar-se.Incomprensió, incomprensió pura. La fina-

litat de l'art no resideix en el cap ni en elspeus.

La finalitat de l'art és l'emoció, i l'emo-ció la pot generar un bloc de formes incon-cretes d'Arp, un rayograma de Man Ray,o una composició classicista de Missone, ouna realització pictòrica de Mallol, de Su-nyer o de Meifrèn. El que cal és sensibilitatreceptiva.

L'obra ha de contenir potencial emotiu,fruit d'una exaitació de l'artista en estat devident, comprensiu, penetrant.

El món està rublert de coses que tenenpersonalitat i expressió, que tenen una va-riabilitat d'expressions, i el que cal és veure,i més que veure compondre, però compen-dre amb subtilitat i amb intensitat i expres-sar amb vigoria i despreocupació, sense pre-judici d'escola, amb íntima sinceritat.

La malfiança en l'art nou, en gran partl'ha produïda la manca de pròpia satisfac-ció, d'íntima sinceritat, d'honradesa artís-tica, en els autors per una banda, i l'esno-bisme per l'altra.

Erren els qui creuen que l'art subjectiu,abstracte, estigui condemnat a mort. D'ençàque l'home és • al món, existeix la rivalitatde la matèria i de l'esperit, de l'objecte idel sentiment, de la concreció i de l'abstrac

-ció, (Precisament, suara que s'intenta perdues bandes l'afirmació de les noves ten-dències en la nostra ciutat ; veritat, amicDalmau ?)

Repassem la història de l'art i en tindremla prova palesa, i si no volem apartar-nosmassa de la nostra època fitem solament del'academisme ençà. Els artistes de Barbizon,amants de l'aire r de la llum del camp, reac-cionant contra 1'encaixonament irrespirablede l'acadèmia de David ; Delacroix enfron-tant-se amb Ingres ; el romanticisme contral'academisme ; a les fluïdeses cromàtiques deMonet que embolcallaven ]'objecte d'una at-mosfera vaporosa, entre la qual l'objecte per-dia la seva personalitat, la seva impenetra-

bilitat i pes i qualitat, per devenir fluïdesacromàtica, exuberància de matís, mirem re-dreçar-se Cézanne amb el seu neoclassicis-me constructiu, i el cubisme estàtic, mesu-rat, anhelós d'una quarta dimensió espaiatcom a reacció apareix el futurisme vibràtil,dinàmic, expressiu, creador d'una dimensióde temps. Mirem les .tendències postexpres-sionistes, massisses, estàtiques, mecanicis-tes, estimulant les sensacions tàctils, com areacció contra l'expressionisme dinàmic des-figuratiu de la realitat, i sentimental.

I a aquesta exaltació de l'objecte estàticserè, mesurat, profund, del postexpressio-nisme, no podem veure en el sobrerealismela reacció corresponent subjectivista?

El sobrerealisme és ]'exaltació màxima delsubjectivisme, fins al punt de donar-nos unsubjectivisme esterilitzat, purificat de poderconscient, gairebé dirfem un subjectivismefisiològic, amb la qual condició ja ultrapassael llindar del subjectivisme per esdevenir ma-tèria en ell mateix. Així les manifestacionssobrerealistes vindrien a ésser expressió au-tomàtica de la matèria orgànica, si fos pos-sible privar en absolut l'home de reminis-cència conscient, però això no és possible,perquè si bé podem alliberar-nos del poderconscient inhibitori de les imatges, objectede repressió (cas dels somnis), no podemalliberar-nos d'una consciència inicial que ala fi és la generadora d'aquelles imatges

reprimides. Sense previ coneixement no tin-dríem formació d'imatges, llavors no caldriaexercir repressió.

S'ha volgut combatre el sobrerealisme,comprensible sols després de les teories psi-coanalítiques de Freud, i no cal negar valorpositiu a les realitzacions sobrerealistes, carindubtablement arribaran a guanyar-se elrespecte quan s'hagi adquirit la comprensióde la seva significació.

La ciència psicològica, que està en elsseus inicis, haurà d'explicar molt bellescoses.

Avui, però, el sobrerealisme ja pot éssermolt expressiu com a revelador d'estats psi-copàtics i esquizofrènics. Quan els escultors,poetes i pintors que es diuen sobrerealistescomprenguin bé la posició abstencionista dela consciència, creurem més en el sobrerea-lisme ; avui desconfiem d'alguns artistes iliterats que fan sobrerealisme intellectual.

Sembla que les disquisicions originadescom a conseqüència de les possibilitats abs-tractives de l'art fotogràfic ens hagin des-viat de la qüestió, però no és així, ja queens hem proposat arribar a explicar la con-sistència del sobrerealisme per arribar a ladeducció que la fotografia pot permetre,àdhuc, la plasmació d'estats anímics subcons-cients del fotògraf, per bé que no mancats(le dificultats.

Doncs si la fotografia és un element dúc-til que sols exigeix un domini de les sevespossibilitats per part del fotògraf, per quèno anem a la conquista d'una nova signi-ficació fotogràfica?

Després de fruir subtilitats fotogràfiquesa ]'exposició de Man Ray, la visita del SalóInternacional d'Art Fotogràfic ens ha pro-duït la impressió d'un retrocés de vint anys.Sols una humil fotografia que passarà segu-rament desapercebuda, se'ns ha presentatcom a personificació i afirmació de les no-ves tendències: és l'assenyalada amb el nú-

mero 400, de Lola Stone, titulada Barricar-red, visió abstractiva d'un sorral en la qualun cop de mar ha modelat unes formesbeilíssimes, intrigants, fredes, polides i gai

-rebé enigmàtiques, amb tot i trobar l'enig-màtic dintre de ]'obtenció essencialment rea-lista ; en ella uns reflexos suaus, exaltatsper unes taques de llum absoluta, aconse-gueixen una força emotiva sorprenent. Re-vela una força de comprensió, de sensibili-tat i de técnica no gens freqüent; ambaquesta obra els Estats Units ens aportenla incorporació de la fotografia a les ten-dències postexpressionistes amb les qualsestà perfectament d'acord.

Pel mateix que hem explicat, al principidel nostre article, que la finalitat de l'artés l'emoció i que pot excitar l'emoció tantuna obra avantguardista com una de clas-

sicista, entrarem a examinar el conjunt delSaló Internacional que amb tant d'encerti activitat ha preparat l'Agrupació Fotogrà-fica de Catalunya, reunint 447 obres selec-cionades entre les que ha rebut.

De l'obra de conjunt podríem citar les sisobres d'Erich Angenendt, de Dormund (Ale-manya). La núm. 35, d'E. W. Blew, de Ca-lifornia, titulada Reflexions. La 58, d'Ed-ward Canvy, d'Ohio, és la prova fotogrà-

fica executada amb més sentiment i puresad'expressïó; el tema és una barca, un as-sumpte que no pot ésser niés romàntic ; peròestà expressada amb la màxima intenció iés fortament emotiva.

Llegim al catàleg el nom del belga Mis-sone i anem de dret a cercar-lo. Recordemla gratissima impressió que ens produí enel Salé anterior. Hi té 6 obres a tinta grassa,però molt inferiors a aquelles, exceptuant-nela 256, d'una expressió llumfnica a la Corot,ben reeixida, les altres intervingudes ambuna negligència inexplicable en un artistacom Missone.

Els anglesos no s'han preocupat massa.Del seu grup sols citarem la 443, de Yer-bury, d'Edinburg, titulada Avant le bain,

és d'una finor elegant. El 434, de FrederickG. Weed, dels E. U., uns pals mastelersi cordatges amb les banderes desplegadesal vent, damunt dels núvols, dóna una sen-sació agradable de fort optimisme.

Si considerem el valor global de grup in-dividual, no repararíem a preferir les sisobres d'Erno Vadas, de Budapest, totes ellesd'una fortitud de visió, d'una varietat d'as-sumptes, d'un interès artístic i de bella com-

posició ; llàstima que un ti-ratge damunt de paper es-maltat els fa perdre aquellasubtil aeració que les valo-ritza, segons hem pogut cons-tatar en altres execucions dels

mateixos clixés. Amb tot, sónadmirables.

De J. N. Unwalla, de Bom-bay, hem admirat un bellís-sim retrat. De Chin Sau

-Long, de Xina, una processóde força interès tradicional iartístic. De Schroeder, d'Ale-manya, unes belles escenesd'intimitat domèstica ; solshem de lamentar les tonali-tats de color rosat que lesrebaixen de qualitat.

De Labahn, de Berlín, unraig de llum que ilumina unadestra], té molta atracció.

De Kooka, India; un bellretrat.

De Kindl, de Txecoslovà-quia, una figura simbòlica del'estiu, molt bé.

De Guggenheimer, d'Alema-nya, hi ha una visió de teu-lades amb neu, molt originali agradable.

De Mitsutaro Fuku, delsl'aigua amb interferències, siE. U., uns cercles d'ona enbé d'execució positiva no mas-

sa adequada, captiven per la perfecció del'assumpte.

De Dorin, dels E. U., un magnífic estudide nu molt bé de llum.

I de la Secció Espanyola citarem el Ten-nisman, de Batlles; el Rincón del Albaicln,de Faci de Teg, de Saragossa, que és unanota magnífica de barriada, plena de sen-timent ; Núria, de Ramon Godó ; Un marta ciutat, de Rafael Martínez Roger, és unagrata visió de la nostra capital ; Masanahi té un estudi de nu amb reflexos de qua-litat ceràmica amb l'estil conegut propi d'ell;Sala, una solució publicitària de rellotges ;Enric Valls, una cuina catalana d'un pri-mer terme molt bo, llàstima que la llum nohi és ben compresa.

De Pla Janini, una Plaça del Rei, la mésemotiva de les quatre que hi té. De JalónAngel, de Saragossa, un bell paisatge.

Per a donar una impressió resum, diremque hi ha un conjunt estranger bastant boi que Espanya hi fa un paper força infe-rior, que no el supera la Secció Catalana.Els nostres concurrents poden apendre moltamb la repetició del Saló, que ens ha deservir d'estímul i de mestratge. Per això calelogiar la tasca de la infatigable Agrupacióque reportarà la salut de l'art fotogràfic 'á1nostre pafs. •

P. CATALA i PIc

CASTELL HISTORIC

El guia. — Es aquí on Adam i Eva van -passar la primera nit després d'expulsatdel paradís terrenal...

(1935, París)

DIALEGS DELS MORTS

—Sóc Sócrates, i sóc aquí per haver begutla cicuta.—Doncs jo, per haver begut un cocktail

en una festa de benefi cència.(Rtic et Rac, París)

LLOREMIRAMBLA DE lE S FLOR S •30

s 1 V WY117DR• 20-VI-35

La premsa i els modernscavallers de Sant Pau;

els periodistes(Ve de la f àgina i)

MUSICA I RADIOAmic MayerHe llegit la vostra crítica del concert de

la «Cultural» i agraeixo sincerament la bonavoluntat que us ha mogut a trobar algunesqualitats en la meva música en aquell con-cert executada.

Però en les vostres ratlles m'atribuïu una«actitud interior» que en realitat és moltdiferent de la meva veritable, i és precisa-ment perque admiro el vostre saber i per-que m'interessa el concepte que els lectorsde MIRADOR puguin tenir de mi que us posoaquestos mots a fi de justificar-me davantd'ells i de vos.

Diéu que soc «un músic contemplatiu» ique em sento obligat a escriure «a l'estilantic». Per les converses que vos i jo ha-vem tingut podéu haver notat que no és pasaixis, ¿No recordeu com m'he planyut sem-pre del retard considerable amb que ens ar-riba la producció actual? Si jo fos «con-templatiu» com diéu no m'interessaria perla música que es va produint, i be déu in-teressar-me quan vaig ser un dels pocs mú-sics que escriuen (l'altre era en Salvat) queva seguir el vostre curset de l'Ateneu Po-ytecnic.

A més: no recordèu que un dia vaig anara casa vostra per a demanar-vos si volíeuexaminar en conjunt la meva música, veu

-re'n la trajectòria i dir-me si orèieu que elcamí seguit era bo?

La «Música d'escena» que vaig donar ala ((Cultural)) $s la meva primera obra d'or-questra : al imprimir el programa s'em va-ren descuidar la, data. Fa uns deu anys quela vaig compondre. Treballava en aquelltemps vuit hores i mitja diàries en una fà-brica de «rollos» per a piano elèctric: és adir estava tot el dia submergit en un am-bient de «Montería)), «Molinos de Viento»,cuplets, etc. I als vespres treballava per ami.

Em dirèu que al public no li interessasaber això : que jo no tenia de donar araaquella música. Tres coses m'han mogut afer-ho : la curiositat de sentirla executadael fet de no tenir altra música que s'adap-tés a la «plantilla» de' ]'«Orquestra Clàssi-ca» i el desig d'aprofitar l'oferiment queem fou fet de dirigir a la Cultural. Ja sabeucom és dificil trobar una avinentesa de di-rigir orquestra.

Ignorava, ademés, que es tractava d'unfestival català : al saber-ho vaig intentardonar les cançons amb orquestra que em sa-tisfan més, però em fou dit que el pressu-post no admetia cap solista.

Si coneguessiu més música meva, veu-rieu que CERCO incessantment : no tinc«peresa espiritual». Vos mateix reconeixeuque ací és més difícil que en altres llocs tro-bar una orientació. En més d'una ocasióse m'ha tirat a sobre el públic 1 l críticaprecisament per seguir camins inexploratsa casa nostra, i jo he anat fent la mevavia.

EI mal és que les obres una mica compli-cades de posar, no hi ha manera de fer que

vegin la llum. Per exemple «Un prat ba-Ilet en dos actes que fa mes de tres anysque tinc llest. N'han estat donats algunsfragments )(en concert però amb tot i ha-ver-lo ofert (a «Junior» entre altres) no hetrobat una sola persona que s'interessi per

la seva realització. Això a més de desani-ma í bastant té l'inconvenient de que lesprovatures que jo he fet en aquella obra

em queden en bona part ignorades sense elcontrol de ]'audició veritable.

Certament que en la meva música hi tro-barèu l'efecte de l'escola francesa : però

també hi veureu Stravinsky i Bach. Es ambtota conciencia que empro estils tant di-versos, per tal d'aconseguir una tècnicaque em permeti un dia parlar per comtepropi.

Puc anar errat : però si una qualitat tincfill ; no hi ha motius. Allà on som, estem és l'horror a l'estancament.molt bé i la meva salut és perfecta. Tothom # - #està content ací ; és un bon sector. Tots es-tem molt bé...»

Interrogo la meva nova coneixença.

—Com et dius?—Subcaporal Epifanio Fernóndez, mi te-

niente.—Doncs bé, Epifanio Fernández, ets un

gran mentider, però així i tot t'aprecio...

Dues cares obertes

(Ve de la pàgina z)

Cada metralladora engega una vintena detrets. Alguns treballadors deuen resultar to-cats, perquè sentim crits, però se'n segueixuna tal disbauxa d'armes automàtiques, degranades i àdhuc de torpedes i tot, que pre-nem el partit de deixar-los remoure tota laterra que vulguin.

LA SET I L'OLOR DE LA MORT

El sol no ens plany gens. Més aviat tenimset. D'altra banda, ]'aigua de la regió ésuna mica salada i cal fer alguns quilòme-tres per a anar a buscar ]'aigua dels pous.Ens quedem endormiscats en els nostres fo-rats individuals, turmentats sense cessarpels mosquits i, quan bufa el vent, per cer-tes olors vingudes del no man's land i elrecord d'una patrulla que no ha tingut sort.Es més difícil del que es pensa habituar-sea l'olor de la mort ; suggereix massa pers-pectives desagradables. No podem tanmateixdemanar un armistici als bolivians per aenterrar els cadàvers. Però a ells tant elsfa : un cadàver és un combatent de menys,i no gran cosa més; el vent no ve pas delseu cantó. Esperant que tombi, ens emmet-zina i tot això s'hi guanya.

D'escrita pels emboscats del darrera i elsestrategues d'Asunción, en ple entusiasme,aquesta guerra del Chaco m'havia semblatuna bella aventura : una guerra sota el soldels tròpics, peseu-hi. Això suggereix gui-tarres, dones bellíssimes i de vegades balesuna mena de revolució mexicana. De prop,no és pas això. Els homes no han vingutal món per a passar llur joventut a corse-car-se en els forats i afusellar-se sense nitan sols veure's.

A la companyia del capità Pedro Ugarte,a la qual estic provisionalment agregat, deseixanta-cinc soldats i oficials, hi ha unatrentena de malalts. Malalts que els metgesnostres no vacillarien gens a fer transportara un hospital: febres, disenteria. Disente-ria sobretot. Impossible ací d'evacuar -loscap a Isla Poi, i encara menys cap a Asun-ción. Fan falta efectius per a reemplaçar-los.

Sota un sol de foc, lívids i silenciosos, elsmalalts estan estirats en llurs forats, la màsobre el màuser ; estalviant llurs forces pera ésser capaços de redreçar-se a la primeraalarma seriosa. El mateix capità Ugarte estàmalalt, però cada hora s'alça i fa la sevainspecció. No té gens de ganes de fer broma,perú estima que té el deure de fer-ne. Som-riu, pobre capità, plasenteja amb els vàlids,encoratja els més malalts, s'arrossega pelspiques (2) més perillosos a fi d'assegurar-seque els sentinelles són al seu lloc. Desprésd'això, torna al seu P. C. i es deixa anarsobre la seva manta. Qui trobarà romanti-cisme en aquesta guerra on tants d'homeslluiten contra la malaltia?

PER TERCERA VEGADA

Ja fa mesos i anys que dura aquesta «pe-tita» guerra. Bolívia la és al tercer exèrcit

Durant tres dies, l'illa de Mallorca hafestejat el record dels mesos dolorosos queel gran músic-poeta romàntic va passar enun dels més bells recons del món : la car-toixa cle Valldemossa. Després del doble pre-ludi cí'aquesta festa mallorquino-polonesa aPalma, el recital de piano del gran pianistaAlexandre Uninsky al Teatre Principal i elrecital de cançons populars de Carmen An-dújar (precedit d'un preàmbul interessantdel compositor valencià Eduardo L. Chá-varri sobre el 'folklore musical) en el Palau

de l'Almudaina, aquests artistes es reunienel darrer dia amb la Capella Clàssica deMallorca a la cartoixa de Valldemossa ma-teixa, per a celebrar el bell homenatge aChopin en el lloc mateix del seu sojorn.

Una multitud enorme d mallorquins i.d'estrangers emprenia diumenge passat, ambun dia esplèndid, el joiós romiatge capaquest magnífic poble muntanyenc, per as-sistir a` un dels espectacles més emocionantsque es pugui imaginar : els sons de la mú-sica de Chopin, concebuda i escrita entreaquestes mateixes parets fa gairebé un se-

el primer, fet presoner ; el segon, delmat peltifus i la set. Però a la companyia tots elshomes han fet Boquerón, Nanawa, Toledo,i això data de 1932•

Passada la crisi de la febre, millorats unamica, els guaranís són els primers de riu-re's del contratemps.

—Quina pinta dec haver fet aquests dar-rers dies !—diuen—. Quina sort que la xi-cota no estigués aquí : m'hauria pres perun bolivià!

Algunes vegades s'han succeït massa cri-sis i la darrera ja no es passa. Voler curar-se no basta pas sempre ; els medicamentsno han estat inventats perquè sí, però aprimera línia no se'n veuen gaires. Alesho-res no cal cavar una tomba. Basta tirar unamica de terra. Un home ha cessat de viure.

Una mica de frescor ens ve en acostar-sela nit ; els bolivians han acabat per fi llursfamoses trinxeres. Algunes bales xiulen molta prop per damunt dels nostres caps. Balesperdudes, probablement, perquè al davantno tiren pas. Dos dels més vigorosos decada escamot han anat a cercar aigua a laintendència del regiment : a dos quilòmetresenrera. Ara es podrà preparar per a cadau algun got de terere (3). Porten també lesporcions de carn i de moresc que constituei-xen tot el nostre ranxo. Sembla que ensrenovaran aviat la nostra provisió de gale-tes, i és una sort, car les darreres que ensquedaven estan enterament florides. Els ho-mes de la companyia s'animen una mica.Aquesta hora és la millor del dia. La calorIda baixat i encara no fa fred. Res de sor-preses a témer dels bolivians, almenys abansde l'alba. Quan tenen veritablement la inten-ció d'atacar, llur artilleria de campanya i detrinxera funciona a tot rendiment, i a mésa més fan evolucionar l'aviació. Avui elspilots bolivians no s'han deixat veure. Esun bon senyal. Podrem dormir gairebé tran-quils. No es dorm mai massa en primera1 {nia...

PER ALS DEL DARRERA

Els homes juguen a cartes, netegen lesarmes automàtiques o bé escriuen. M'acostoa un d'aquests darrers, un malalt que hapassat tot el dia sota la seva manta.

—Es pot veure el que escrius, company?Com és ella? Bruna o rossa? Padrina o pro-mesa? Gran o petita? Aposto que es diuI)oloritas, que és molt dolça i que té unsúllassos negres !

—Mireu, mi teniente—em respon el fill delParaguai—, escric a la meva mare. Pobravella, fa un any que no 1'h vista. Si deuhaver arribat a patir en aquest temps, miteniente ! Una santa de veritat.

—Perdoni—li dic llavors—. Es pot llegiruna carta dirigida a una chica, però en unacarta a una mare no s'hi ha de ficar ningú.

El soldat, una criatura encara, assegura-ria que no té divuit anys, m'agafa pel braç.

—No, a veure, tots som amics ací. Llegiu.Justament parlo de vós al final.

Llegeixo. La carta comença :«Estimada mare, no passis ànsia pel teu

JEAN ALLOUCHERIE

(Copyright Opera Múndi)

(z) Caminets de comunicació.(3) Mate fred i sense sucre.

INFANCIA MODERNA

—Aquesta nit no tornaré sol. Prepari pitper a dues persones.

(Marc' Aurelio, Roma)

No vegeu cap retret en tot això que us

escric : m'he donat perfecte comte de labenevolencia amb que m'haveu tractat. Pe-rò em dol que creieu que tota la vida m'a-niré repetint i sobretot em dol que ignorèuels meus neguits per a superar-me i ser undigne treballador de la música catalana.

Vostre amic,R. Lamote de Grignon

Sr. Director de MIRADORDistingit Sr.Us prego la publicació d'aquesta lletra

oberta a Otto Mayer precisament en el llocon abitualment publica les seves croniques

de musica.Espero de la vostra gentilesa no em ne-

gareu aquesta mercé, i us quedaré profon-

dament reconegut.Vostre,

Joaquim Salvat

Lletra oberta a Otto Mayor.Amic Mayor:La vostra crónica de dijous passat m'ha

causat una veritable sorpresa. No vull dei-xar d'agrair-vos les vostres opinions refecents al meu quartet i a la meva producció,perú no puc passar sense protesta alguna

de les afirmacions que feu, absolutamentinexactes.

Sabeu tant be com jo que l'obra de Vallsha estat prop de dos anys sense poder sen-

tir-se a Barcelona i no crec que sigui capestimulant per a donar noves primeresaudicions d'autors catalans, el dir al publicde l'Associació de Cultura Musical que tancomprensivament va acollir les nostresobres, que no està capacitat ni te cap dreta jutjar les obres dels joves compositors. Eldret a jutjar el te tothom i la capacitat perjutjar tampoc crec que sigui una qualitatprivativa de ningú.

Diéu també : A part de l'obra de RicardLamothe de Grignon les execucions forenescandaloses.» Amic Mayer, sincerament pro-testo. Al parlar del meu quartet confessoque no coneixeu mes que el primer temps,i amb tot us permeteu dir que la seva exe-cució fou escandalosa.

Jo com autor dec dir-vos que els meus

Com cada any, s'ha atorgat, a París, elGran Premi del Disc, instituït pel setmanariCandide.

Els resultats han estat els següentsGran orquestra : La Simfonia fantàstica,

de Berlioz, direcció Selma Meyrotwitz (Pa-thé),

Música de cambra : L'Ous q„ de Beetho-ven, interpretat pel Trio Pasquier (Pathé).

Música instrumental : Bourrée f antasquede Chabrier i Segona Barcarola de Fauré,pianista Jean Doyen (Ultraphone) ; Im-promptu per a arpa de Fauré (Gramopho-ne), arpista Lily Laskine.

Cant masculí : Colibri de Chausson (Ul-traphone), executat per Pierre Bernac; àriade Leporello de Don Juan (Gramophone),executat per Panzenade.

Cant femení : L'amor i la vida d'unadona, de Schumann (Columbia), per Ger

-maine Martinelli.Opera: Les Troyens à Carthage, interpre-

tat per Georges Thill (Columbia).Entre els premis de menor importància,

el d'instruments nous al vals Split de PierreVellones (Columbia), interpretat amb l'ins-trument d'ones Martenot, i el de dicció auna causerie de Sacha Guitry sobre Lesfemmes et l'amour (Gramophone).

El jurat ha considerat que cap dels dis-cos de cançó no mereixia, enguany, capdistinció.

La ràdio i els discosLes principals companyies alemanyes pro-

ductores de discos gramofdnics havien dutals tribunals la Societat de Racliofonia delReich, en reclamació del dret d'autor cadavegada que una estació radiofónica feia úsd'un disc de llur fabricació. La ràdio haviaconvertit el procés en polític, pretenent queera instigat per un jueu emigrat i sostingutper societats estrangeres interessades en lainclústria del disc.

El tribunal de primera instància ha sen-tenciat en favor de la ràdio. La sentènciano admet ]'aplicació del dret d'autor a lesemissions musicals de discos de gramòfon,car reconeix a aquestes el caràcter d'emis-sions públiques autoritzades per un deter-minat article de la llei alemanya sobre eldret d'autor. En canvi, reconeix com a legí-tima la querella de les indústries gramofò-niques contra les emissions parlades, perquè

no entren en aquell article de la llei.D'això resultaria que la ràdio podria eme-

tre discos de música enregistrada, perd noels discursos i altres emissions parlades.

Sembla que les companyies gramofòniquesapellaran d'aquesta sentència.

En un afer semblant, a Hongria, els jut-ges donaren també la raó a la ràdio.

LA TORRETA

—I l'hort que dèieu?—Ens el vàrem menjar ahir.

(Ric et Rac, París)

Quan vaig ésser sacerclot castrense, vaighaver de passar moltes vegades per la líniade foc. Una vegada, després d'una nit depluja, a les primeres hores de la matinada,vaig dir missa de primer en un sot buidatper una granada i després en una cova d'unroquissar. Encara havia de dir una terceramissa, però només podia arribar al lloc pas-sant per un turonet que estava sota el focdels dos costats. Vaig mirar al meu voltantun cop arribat al cim, i vaig veure a unatrentena de metres a la meva dreta unatrinxera, a trenta metres a l'esquerra l'al-tra ; vaig veure els filferros espinosos, lalluïssor dels cascos d'acer, el llampegueigdels fusells, les cintes metàlliques de lesmetralladores. Però abans que baixés d'a-quell turonet sort{ al cel un arc de SantMartí que inclinà un braç per damunt de lestrinxeres alemanyes, com si el cel intentésimposar la pau als contrincants, als ger-mans enemics.

•A -l'oest dels Estats Units es troba el Parcde Yellowstone que ens revela tota la his-tòria de la natura. Els cràters apagats delsvolcans, les fonts de sofre cristallitzades enfantàstiques formacions, els •guèisers quellancen enlaire en períodes regulars llursaigües fumejants han tingut allunyats du-rant llargs segles els pells roges que profes-saven la superstició que allí es trobava lacasa del dimoni i la baixada a l'infern. Noobstant, enmig de tan salvatges estampesde la natura, el Parc de Yellowstone alegrael cor amb cent quadros de la pau i de labeatitud paradisíaques. Els bisons i els cèr-vols s'acosten amistosament als transeüntsi s'abandonen a llurs carícies. Els óssoscorren alegres darrera els autos que passeni se'n tornen a llurs boscos si han pidolatdebades un tros de pa. Així viuen els ani-mals entre ells, i és tan gran llur confiançaen l'home allí on aquest no ha sembrat en-cara la llavor de la lluita i de l'odi. Podrienviure així mateix els humans, les nacionsi els pobles.

Desgraciadament, el' major obstacle a lapau mundial és, pertot arreu i en tots 'elspaïsos, aquella premsa que emmetzina l'o-pinió pública mitjançant notícies falses,al servei d'interessos mercantils o altresconsideracions insinceres, creant així unaatmosfera de desconfiança i d'odi. Caldriamarcar amb algun senya] la capçalera dï•tot periòdic que corrompés amb les sevesnotícies tendencioses la bona intelligènciaexistent entre dues nacions. Tal volta ensserviria de senyal una gran xifra 8. El 8,per a assenyalar que aquell periòdic cometun crim i un pecat contra el vuitè mana-ment i per jutjar el seu contingut en conse-qüència d'això.

MICHADL FAULHABERArquebisbe de Munich

(Prohibida la reproducció)

DES DE MALLORCA

Fesfivais Chopinestimats amics del . «quartet de corda deBarcelona» son uns musics inteligentissimsi que donaren al meu quartet una execuciómeravellosa i una interpretació perfecte, isi per causes alienes a la vostra voluntat—tal com vareu dir-me—no poguereu assis-tir al concert que s'estrenaren les nostresobres, no crec que podeu tenir elements dejudici suficients per a fer una critica seve-ra i amb tota la vostra serietat artística,

Vostre,Joaquim Salvat

Com ja havfem comunicat en MIRADORde la setmana passada, la discussió pot te-nir-se per acabada amb el nostre articlesobre el concert d'Arbós. De totes maneres,la carta de Salvat exigeix algunes conside-racions :

i) He assistit als dos assaigs que laCultural era prou generosa per atorgar alscompositors catalans (els directors d'orques-tra que véngn de l'estranger na dirigei-xen mai un concert sense disposar, almenys,de tres o quatre asaigs). He sentit l'obrade Lamote de Grignon una vegada ; la deValls, dues vegades sencera.

z) En tinc prou amb haver sentit l'exe-cució escandalosa de l'obra de Valls pelQuartet de Barcelona i la seva interpreta-ció poc equilibrada del primer temps delQuartet de Salvat, per a poder permetre'mun judici global sobre les qualitats desigualsdel conjunt da camera en qüestió.

3) Es prou conegut que les exigènciesdels compositors pel que fa a la interpreta-ció de llurs obres no són gairebé mai massarigoroses. En general, estan contents quellurs composicions siguin executades, gaire

-bé sigui com sigui. Com que no sóc compo-sitor, tinc el Heure de dir la veritat i d'és-ser exigent. Es faria un tort immens agran nombre d'artistes catalans si hom re-nunciés, per raons extraartístiques, a esta-blir una distinció rigorosa entre la qualitatde tots els que gosen avançar-se en el ter-reny perillós d'una activitat pública.

OTTO MAYER

EI Gran Premi del Disc

EN LA JUNGLA INFERNAL DEM,. GRAN CHACO

AI front, víctimes de la seti de les febres

gle, fou reflectida i reproduïda a través dequatre de les seves cançons, interpretadaamb una profunda penetració per CarmenAndújar, i un programa selecte de diversespeces per a piano, evocades par un dels mésfamosos i més autèntics intèrprets del mes-tre polonès : Alexander Uninslcy.

Com introducció a aquest bell homenatge,la Capella Clàssica ens cantà dues cançonsbellíssimes de polifonia polonesa, la graciosafalstaffiada del primer acte de l'Amfipar-nasso de Vecchi, arranjada per Falla, i la

La Capella Clàssica de Mallorca amb el seu director Mn. Joan M. Tomàs, orga-nitzador dels Festivals Chopin

Balada de Mallorca, cançó sobre text deVerdaguer, lliurement extractada de la Ba-lada en fa de Chopin i adaptada per a qua-tre veus, mixtes per Manuel de Falla. Sabreel valor i la justificació estètica d'aquestarranjame it hi hauria tema de discussió.Es una bella transcripció, arranjada amb unrefinament extraordinari i que produí unaprofunda impressió.

La Capella Clàssica s'ha desenrotllat,gràcies a la musicalitat i l'abnegació del seudirector Mn. Joan M. Thomàs, i en pocsanys ha arribat a ésser un dels conjuntsvocals més • excellents d'Espanya. La puresa

de la seva afinació, la disciplina collectiva,l'equilibri sonor d'aquest petit conjunt moltsusceptible de guiar, són d'un grau de per-fecció inimaginable. Esperem que aquestmeravellós orfeó mallorquírealitzarà algundia la seva gran tournée per la península,

que hagué d'ésser suspesa pels esdeveni-ments de l'any passat.

La nit abans de l'homenatge de Vallde-mossa, el jove pianista menorquí LeopoldCardona donava ün recital de piano en elPalau de ]'Almudaina, a Palma, en el qualtriomfava davant un nombrós públic. Unany d'estudis seriosos, gràcies als qualsaquest temperament extraordinari hauria deguanyar la disciplina, l'equilibri, la darreraperfecció tècnica, en una paraula, una dis-posició racional de les seves prodigioses fa-cultats pianístiques i el control indispensa-ble de les seves interpretacions, podria ferd'aquest artista remarcabilíssim una de lesprimeres figures de l'art pianístic.

OTTO MAYER

Palma-Valldemossa, juny.

IMPRESOS COSTANOU DE LA RAMBLA 45

BARCELONA