PRIORAT - aca-web.gencat.cat › aca › documents › ca › fitxes...Masses d'aigua subterrània de Catalunya Massa 50 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

PRIORAT

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

50

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 50

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Terres de l'Ebre

Sèrie 1:50.000, ICC: 417, 444, 445, 471, 472

Conca/ques hidrogràfica/ques: L'Ebre

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 301 Extensió aflorant (km2): 301

Tipologia litològica dominant: CarbonatatAltres tipologies litològiques: Granit i Paleozoic

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:Gairebé tota la massa està dins de la comarca del Priorat, que n’ocupa tot el sector central i l’extrem NE. Comprèn els materials paleozoics del Priorat, els plutons granítics de Falset, Marçà, l’Alforja i les serres de Prades, els Motllats i els materials de la serra del Montsant. Limita al NE amb la divisòria de les conques internes de Catalunya.

Municipis inclosos totalment:

la Morera de Montsant

Alforja

el Molar

Vilaplana

el Lloar

Bellmunt del Priorat

Falset

Ulldemolins

Cornudella de Montsant

el Masroig

els Guiamets

Capçanes

Pradell de la Teixeta

Prades

Cabacés

la Vilella Baixa

Arbolí

Vilanova de Prades

Marçà

310 Àrea paleomesozoica de Llaberia-Prades

Gratallops

Poboleda

Torroja del Priorat

la Febró

Porrera

la Vilella Alta

Pàgina 3


Altres característiques: -

Pàgina 4


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

Els aqüífers indicats estan constituïts per:

- Materials paleozoics (3103G21) i plutons granítics del Priorat i materials mesozoics de la serra de Prades i Montsant.

- L’aqüífer del plutó granític està format per sorres procedents de la meteorització, el sauló (3103H11). El plutó pot tenir circulació a través del sistema de fractures de direcció NNO - SSE. El relleu és suau de gruixos variables. de fins a 25 m. Hi ha metamorfisme de contacte.

- El Mesozoic està representat per calcàries del Muschelkalk (3103C31 i 3103C32) de fins a 130 m de gruix.

- El Juràssic té uns 50 m de calcàries (calcàries de Motllats, 3103C33) i està separat del primer per els guixos i argiles del Keuper.

- També afloren calcàries i conglomerats terciaris (3103B11).

La massa s’ha delimitat amb criteris de geologia i de conca hidrogràfica. Es tracta de materials paleozoics (pissarres i granits) envoltats de materials mesozoics mitjançant un contorn que es considera sense flux. Pel NE el límit de la massa l’imposa la divisòria topogràfica entre la conca de l’Ebre i les conques internes de Catalunya. Òbviament aquest contorn es considera sense flux subterrani.

Infiltració directa de l’aigua de pluja.

La mateixa extensió de la massa.

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3103G21 Aqüífer de materials paleozoics del Priorat

3103H11 Aqüífer dels granits del Priorat

3103C31 Aqüífers de les calcàries del Muschelkalk superior del Priorat

3103C32 Aqüífers de les calcàries del Muschelkalk inferior del Priorat

3103C33 Aqüífer de les calcàries de Motllats

3103B11 Aqüífer de les calcàries i conglomerats terciaris del Priorat

Pàgina 5


Cap a les aigües superficials. El riu Siurana i els seus afluents així com a l’embassament de Siurana.

-

Segueix de molt a prop la superfície topogràfica. És de caràcter lliure excepte quan es confina sota les roques metamòrfiques. Per sota la zona d’alteració la circulació a través del granit es produeix a través de fractures (orientació NNO-SSE).El flux té una component general cap a l’est, amb direccions convergents cap als barrancs que drenen la unitat. No obstant, els petits aqüífers triàsics penjats funcionen independentment i descarreguen per fonts.

Sense dades

Sense dades

100 - 1000

Es constitueix de sòls poc desenvolupats amb un gruix que oscil·la entre 1 i 10 m.

La relació amb el riu Siurana i afluents és poc coneguda, probablement influent i afluent en funció del període i sector.

Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Porós

Pàgina 6


No hi ha suficient dades analítiques com per a poder establir l’estat químic dereferència. Analítiques disperses suggereixen una hidrofàcies bicarbonatadacàlcica.

Pàgina 7


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 8


No es localitza en una zona declarada vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

No es localitzen aqüífers protegits en l’extensió ocupada per aquesta massa d’aigua.

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 9


5. PRESSIONS

0,9

0,3

106,7

35,5

0,5

0,2

192,3

64,0

L’agricultura intensiva pot aportar una quantitat notable de N a l’aigua subterrània. S’ha realitzat el balanç de nitrogen als camps i estimat l’excedent per hectàrea de superfície de conreu. En aquest balanç s’hi tenen en compte les aportacions de N per fertilització mineral i orgànica, per fixació biològica, per aigües de reg, per llavors i per aportacions atmosfèriques i la sortida és l’eliminació de manera natural. A tots els municipis sobre els que s’ubica aquesta massa, els excedents de N procedent de l’agricultura són inferiors a 68 kg, excepte a l’Alforja que ocupa una petita part al límit oriental on el balanç dóna uns excedents de 103 kg de N per hectàrea de superfície cultivable. En aquest cas, per tant, la pressió per agricultura intensiva sobre la massa d’aigua és gairebé inexistent.La superfície ocupada pels conreus de regadiu representa menys del 0,2% del total de la massa d’aigua. Els conreus de secà ocupen més del 30% de la superfície però la seva afecció sobre l’estat químic es considera poc destacable.

La pressió que l’aplicació de biosòlids procedents de depuració exerceix sobre aquesta massa d’aigua es considera baixa atès que se n’apliquen només a un municipi i en quantitats poc importants.

A Falset (que es troba pràcticament tot inclòs dins aquesta massa d’aigua) la dosi aplicada ha variat, entre el 1997 i el 2001, entre 0,7 i 2,3 tones de matèria seca per hectàrea de superfície adobable. La superfície sobre la que s’aplica tampoc s’ha mantingut constant al llarg d’aquests anys registrant valors entre 17,9 i 35,3 hectàrees de municipi. No s’observa però una tendència a la disminució o a l’augment al llarg dels anys de cap dels dos paràmetres

Els retorns de reg constitueixen una recàrrega indirecta amb valor aproximat de 0,44 hm3 l’any.

La pressió per zones urbanes i industrials sobre aquesta massa d’aigua es considera

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

La pressió per dejeccions ramaderes sobre aquesta massa d’aigua es considera nul·la.

Pàgina 10


nul·la. Es tracta en tots els casos de pobles petits i no s’hi coneixen zones industrials. El sòl urbà representa tan sols un 3% de la superfície total de la massa.

No es produeix cap pressió per part d’infraestructures industrials. Tal i com s’ha indicat no es coneixen zones industrials sobre aquesta massa d’aigua.

No s’hi coneixen abocaments industrials i aquesta pressió es considera nul·la.

No hi ha pressió per l’existència de sòls potencialment contaminats o contaminats sobre aquesta massa d’aigua.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

La pressió per dipòsits de residus sobre aquesta massa d’aigua és nul·la atès que no s’hi localitza cap tipus d’abocador de residus controlat.

No hi ha pressió per abocament d’estacions depuradores d’aigua residual sobre aquesta massa d’aigua subterrània.

Les extraccions d’àrids al domini públic hidràulic es considera que poden exercir una pressió tant sobre l’estat químic i com sobre l’estat quantitatiu. Sobre aquesta massa d’aigua no es coneix l’existència d’extraccions de graves a la llera del riu i per tant, aquesta pressió és nul·la.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 11


Sense pressió

Sense pressió

Baixa

Baixa

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Baixa

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 12


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 13


2,72,2 81,3 0,0 0,00,5 18,5

17,0 0,0 0,16

Baixa

Els volums de captació total són notablement baixos així com la densitat de població. L’agricultura és el principal consumidor d’aigua subterrània. Les captacions a partir de fonts també es coneixen sobre aquesta massa.

Sense pressió

Sense pressió

Els materials que conformen els aqüífers principals presenten una permeabilitat mitja- baixa: el sauló, els plutons granítics i els materials carbonatats. El flux es produeix preferentment a través de fractures i la zona no saturada és molt variables però sol tenir gruixos considerables. Malgrat dominar els aqüífers no confinats en general es

Baixa

Baixa

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

2,7

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsLes plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua.A la massa del priorat aquesta pressió s’ha considerat nul•la atès que pràcticament no s’hi disposen vivers ni plantacions de pollancres.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 14


considera que l’accessibilitat dels contaminants a la massa d’aigua és complicada.

Pàgina 15


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 16


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

3103G21 Aqüífer de materials paleozoics del Priorat

8,05 540,5 - 25,4 63,85 43,7 15,75

84,65 2,60 1,3 - - -

Promig de 6 punts ubicats prop dels cursos fluvials

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

3103H11 Aqüífer dels granits del Priorat

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:



-



1998-2004

-

-

-

4

1

6

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

Els nitrats s’analitzen als mateixos punts que pertanyen a la xarxa de control del quimisme bàsic

Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 17


3103C31 Aqüífers de les calcàries del Muschelkalk superior del Priorat


Aqüífer:



-



3103C32 Aqüífers de les calcàries del Muschelkalk inferior del Priorat


Aqüífer:



-



3103C33 Aqüífer de les calcàries de Motllats


Aqüífer:



-



3103B11 Aqüífer de les calcàries i conglomerats terciaris del Priorat


Aqüífer:



-



Dades insuficients per a valorar l'impacte

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

Magnitud de l'impacte comprovat: Sense dades

Pàgina 18


Baix Sense dades

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Baixa

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Dades insuficients per a descriure l'impacte

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Sense dades

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 19


7. AVALUACIÓ DEL RISC

No No No

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

No es troba en risc

Pàgina 20

PRIORAT

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Mapa de situació geològica

Annex. Pàgina A 2

Documents

PRIORAT - aca-web.gencat.cat › aca › documents › ca › fitxes...Masses d'aigua subterrània de Catalunya Massa 50 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns