Protocols Punts Singulars ANÀLISI DEL GRAU D’AFECCIÓaca-web.gencat.cat/.../pdfs/06275_00_TEF_1A3_Grau_Afeccio.pdf · 4 Anàlisi del grau d’afecció 06275_00_TEF_1A3_Grau_Afeccio_1.doc

Protocols Punts Singulars ANÀLISI DEL GRAU D’AFECCIÓ

Criteris per a l’avaluació del grau d’afecció dels punts singulars

Juliol 2008

2

Anàlisi del grau d’afecció

Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

PPrreeààmmbbuull En el present document, a partir de les categories definides, es donen els criteris per a la avaluació del grau d’afecció de punts singulars i forma part del document marc “Punts singulars dels espais fluvials”, on es defineix què són i d’on sorgeixen els punts singulars. Aquesta document està en fase d’elaboració i s’espera poder disposar d’una versió definitiva a finals de l’any en curs.

3


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

ÍÍnnddeexx 1 Introducció ................................................................................................................. 4

1.1 Motivació............................................................................................................. 4 2 El risc d’inundacions................................................................................................... 4

2.1 Anàlisi de l’exposició ........................................................................................... 5 2.2 Anàlisi del perill ................................................................................................... 5 2.3 Anàlisi de la vulnerabilitat.................................................................................... 6 2.4 Anàlisi del risc ..................................................................................................... 6

3 Anàlisi del grau d’afecció............................................................................................ 7 3.1 Avaluació dels punts singulars “hidràulics” .......................................................... 8 3.2 Avaluació dels punts singulars “infrastructures” .................................................. 8

3.2.1 Grau hidràulic d’afecció de les infrastructures .............................................. 9 3.2.2 Grau morfodinàmic d’afecció de les infrastructures .................................... 10 3.2.3 Grau d'afecció ambiental de les infrastructures .......................................... 10

3.3 Avaluació dels punts singulars “estructures” ..................................................... 11 3.3.1 Perill hidràulic............................................................................................. 11 3.3.2 Perill morfodinàmic..................................................................................... 11 3.3.3 Grau d’afecció ambiental............................................................................ 13 3.3.4 Estructures de transport o de pas .............................................................. 15 3.3.5 Estructures de retenció .............................................................................. 17 3.3.6 Estructures de protecció............................................................................. 18 3.3.7 Altres estructures ....................................................................................... 22

3.4 Avaluació dels punts singulars “morfodinàmics”................................................ 22 3.4.1 Avaluació de cons de dejecció ................................................................... 23 3.4.2 Avaluació d’erosió en corba ....................................................................... 23

3.5 Avaluació dels punts singulars “ambientals”...................................................... 24 3.5.1 Afecció de la qualitat de l'aigua .................................................................. 24 3.5.2 Afecció a la qualitat hidromorfològica......................................................... 25 3.5.3 Afecció a la qualitat ripària ......................................................................... 25 3.5.4 Zones d'especial interès............................................................................. 26 3.5.5 Espais fluvials degradats............................................................................ 28

3.6 Avaluació dels punts singulars “altres” .............................................................. 28 4 Relació d’abreviatures.............................................................................................. 28 Annexos: Estructures protecció Estructures de pas Cons de dejecció

4


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

1 Introducció En aquest document es recullen els criteris per a l’avaluació del grau d’afecció de punts singulars. El document s’ha estructurat en els següents apartats per a facilitar la seva comprensió: Introducció: introdueix la motivació i la relació de documents existents El risc d’inundacions: desenvolupa el concepte de risc i fa una proposta per a la seva quantificació. Anàlisi grau d’afecció: defineix i caracteritza la metodologia per a definir-ho per a les diferents tipologies de punts singulars 1.1 Motivació L’anàlisi de risc global en un àmbit territorial i de les mesures preventives i d’actuació a adoptar és competència exclusiva de Protecció Civil (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació). Tanmateix a l’Agència Catalana de l’Aigua li compet determinar el grau de perill en un àmbit territorial vinculat a les circumstàncies hidràuliques1 i/o hidrològiques2 que hi incideixin.

És per aquest motiu que l’Agència no determina el nivell de risc, si no que fa una determinació del grau d’afecció. Es parteix de la definició de risc d’inundacions, per a continuació desenvolupar els criteris que s’han d’emprar per a la determinació dels grau d’afecció dels punts singulars.

2 El risc d’inundacions El risc d’inundacions—és a dir, la probabilitat de que es produeixi una riuada que pugui produir danys a bens o persones— és funció de tres paràmetres: l’exposició dels elements a aquest fenomen, el perill de la inundació que ocasiona el problema, i la seva vulnerabilitat al mateix. A continuació es defineixen les diferents matrius que permeten la determinació del nivell de risc.

1 cal entendre totes aquelles que se’n deriven d’actuacions antròpiques (urbanitzacions, infrastructures, alteracions del medi, etc 2 cal entendre totes aquelles derivades del règim de corrents ordinari, extraordinari i excepcional, associats a un medi fluvial, i concretades en un àmbit territorial específic

5


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

2.1 Anàlisi de l’exposició L’exposició és el conjunt de persones, bens, serveis i processos exposats a l’acció d’un perill. És a dir, és la definició de l’àmbit espacial afectat pel risc d’inundació. L’anàlisi de l’exposició a una determinada riuada consisteix en identificar quin elements hi són afectats. 2.2 Anàlisi del perill El perill pot definir-se com el conjunt d’aspectes naturals, no socials, d’un fenomen que tenen incidència en el risc, és a dir, en el dany esperat. Té dues components estretament relacionades: la severitat (o gravetat) i la probabilitat. La gravetat d’una riuada es té en compte mitjançant un factor funció de la velocitat i el calat de la seva inundació. Codi Sigles Nom Descripció Factor

A ZIG Zona d’inundació greu

Zona on les condicions hidràuliques presenten un calat superior a 1 metre, una velocitat més gran que 1 m/s o el producte d’ambdós superior a 0.5 m2/s.

2.0

B ZIM Zona d’inundació moderada

Zona inundable, fora de la zona d’inundació greu, on les condicions hidràuliques presenten un calat superior a 0,4 m, una velocitat més gran que 0,4 m/s i el producte d’ambdós major de 0,08 m2/s.

1.0

C ZILL Zona d’inundació lleu

Zona inundable on les condicions hidràuliques presenten un calat inferior a 0,4 m, una velocitat menor que 0,4 m/s i el producte d’ambdós menor de 0,08 m2/s.

0.5

Taula 1.- Factor de gravetat d’una riuada

La probabilitat d’una riuada es quantifica assignant un factor al seu període de retorn. El factor és major quan més baix és el període de retorn, és a dir, quan més alta és la seva probabilitat d’ocurrència.

Codi Sigles Nom Factor 1 T10 Període de retorn de 10 anys 2.0 2 T20 Període de retorn de 20 anys 1.8

3 T50 Període de retorn de 50 anys 1.5




Taula 2.- Factor funció de la probabilitat d’ocurrència

Així, el valor de perill potencial d’una riuada s’obté com el producte del seus factors de gravetat i probabilitat.

6


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

Perill = (factor gravetat riuada) x(factor probabilitat d’ocurrència)

Nom Valor

Alt > 2 Mig 1 – 2 Baix < 1

Taula 3.- Perill potencial

2.3 Anàlisi de la vulnerabilitat La vulnerabilitat d’un element davant un perill amb una gravetat donada és la quantificació de com pot ser afectat (res, poc, molt o totalment). L’anàlisi de vulnerabilitat es fa tenint en compte el tipus d’ús o element. Cal tenir en compte, que els punts singulars ambientals, morfodinàmics, estructures i infrastructures no són fàcils de tipificar pel gran nombre de casuístiques i particularitats que se’n desprenen; és per aquest motiu que s’analitzen i descriuen específicament.

Codi Nom V

A Pèrdua de vides humanes 16

B Zones urbanes, habitatges, zones perilloses, elements o zones vulnerables, zones industrials i/o d’activitats econòmiques.

8

C Infrastructures viàries i xarxes bàsiques (elèctrica, subministrament d’aigua, sanejament, etc.)

8

D Altres (zones rurals, elements del patrimoni cultural, etc.) 4

E Zones i sistemes urbans lliures (zones verdes, àrees d’aparcament en superfície, equipaments esportius exteriors, etc.)

2

F Agricultura i instal·lacions ramaderes 2

G Espais naturals sense ús antròpic 0

Taula 4.- Factor de vulnerabilitat (V) dels elements exposats

2.4 Anàlisi del risc Es defineix l’índex de risc d’inundació per als elements exposats com el factor obtingut del producte entre el perill i la seva vulnerabilitat.

Risc = Perill xVulnerabilitat

7


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

Pel que fa a la [pèrdua de vides humanes] és té en compte el temps de reacció davant una avinguda per al càlcul del nivell de risc, aplicant-li el següent factor corrector:

Codi Decalatge entre l’inici de la precipitació i l’arribada de la riuada

Factor

A inferior a 3 hores 1.5 B de 3 a 6 hores 1.0 C superior a 6 hores 0.5

Taula 5.- Factor temps de reacció per a corregir les pèrdues de vides humanes

D’aquesta manera, es classifica el risc potencial com Alt, Mig o Baix a partir dels següents valors de l’índex de risc resultant:

Nom Valor

Alt > 80 Mig 40 – 20 Baix < 20

Taula 6.- Classificació del risc potencial

3 Anàlisi del grau d’afecció El grau d’afecció s’ha de considerar com una aproximació al risc associat a un punt singular des de diferents punts de vista: hidràulic, mofodinàmic i ambiental. A continuació es defineixen les metodologies per avaluar el grau d’afecció dels diferents elements classificats com a punts singulars. Per definir el grau d’afectació d’un determinat punt singular es consideren diversos factors, que, en funció de cada cas, es poden valorar de dues maneres:

• O bé es puntuen entre 1 i 10 en funció de les seves característiques alhora que es ponderen amb un pes (en percentatge) depenent de la seva importància, integrant-se a l’anàlisi la vulnerabilitat i exposició de l’element;

• O bé es valoren qualititativament en tres classes: alt, mig o baix. En cas de valoració numèrica, la suma ponderada (GAP) que s’obté permet tenir una valoració objectiva en funció d’un índex que es mou en un rang entre 1 i 10, essent el risc major quan més alt és el seu valor. Tant si es fa valoració numèrica com qualitativa dels diferents factors d’afecció d’un punt singular, es prendrà com a grau d’afecció final el valor més desfavorable dels resultants pels factors analitzats (Hidràulic, morfodinàmic i Ambiental).

8


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

A menys que s’especifiqui el contrari, la taula resum de puntuacions que s’empara per a definir el nivell de risc o afecció és la següent:

Grau d’afecció Valor de l’índex

ALT 7 ≤ índex ≤ 10

MIG 4 < índex < 7

BAIX 4 ≥ índex

Taula 7.- Equivalència entre grau d’afecció i el valor de l’índex

3.1 Avaluació dels punts singulars “hidràulics” En cas dels punts singulars ‘hidràulics’, el grau d’afecció és equivalent als nivells de risc (alt, mig i baix) tal com es defineix a la metodologia del risc d’inundació. Pel que fa a l’exposició, la definició de l’àmbit d’estudi per a un punt singular de tipus hidràulic, a fi i efecte de creuar-lo amb la capa de perill, es fa a partir de la zona englobada per la línia d’energia de la zona inundable corresponent a un període de retorn de 500 anys. La metodologia és la següent:

1. Determinats els límits d’inundació d’una avinguda, així com les seves velocitats i cabals s’obté, per a cada període de retorn, el perill en format ràster3, amb la mateixa resolució que el MDT4.

2. Amb la superposició de les capes de perill de cada període de retorn es calcula el valor màxim de perill per a cada cel·la i, conseqüentment, una capa ràster independent amb el perill total.

3. El perill es superposa amb l’àmbit del punt singular hidràulic, on estan identificats els diferents elements vulnerables5, obtenint-se el valor de grau d’afecció d’inundació.

3.2 Avaluació dels punts singulars “infrastructures ” La tipologia de punts singulars “infrastructures”a es defineix al document de “Criteris de definició de punts singulars”. L’afecció de les infrastructures depèn de si estan soterrades o no. Així mateix el grau d’afecció associat també caldrà ponderar-lo en funció de les característiques6 de la infrastructura que incideix en el paràmetre hidràulic analitzat.

3 Fitxer digital agrupat en files i columnes, la resolució del qual és funció del seu tamany de cel·la, que emmagatzema per a un determinat factor el seu valor per a cada cel·la. 4 Model Digital del terreny; en el cas de la PEF s’ha emprat una resolució de 1*1 metres. 5 Es a partir de le’nvolupant màxima per element 6 No és el mateix una via de comunicació d’alta densitat circulatòria que una de baixa densitat, no és el mateix una infrastructura de transport d’elements perillosos (oleoducte) respecte d’una

9


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

L’afecció en superfície es produeix quan el flux de la riuada arriba o enaigua la infrastructura o si els seus fonaments són soscavats per les erosions associades. L’afecció soterrada es fonamentalment morfodinàmica, quan la incisió de la llera deixa sense protecció a la infrastructura. 3.2.1 Grau hidràulic d’afecció de les infrastructur es En l’aspecte hidràulic es pot determinar si la làmina d’aigua ultrapassarà el nivell d’afecció de l’element exposat. Aquest aspecte només es valora per estructures superficials, no soterrades.

CONCEPTE PES VALOR Puntuació Ferrocarril 10

Autopista 10

Nacional 10

Comarcal 5

Local 5

Camí rural 2

Pista forestal 1

Urbana 10

Vies de comunicació

Sense informació o altres 1

Sanejament 7

Telecomunicacions 3

Abastament 8

Serveis bàsics

Elèctriques 10

Matèries perilloses

10

Tipus

d’Infrastructura 50%

Rec 2

< avinguda de 10 anys 10




Capacitat

hidràulica

Infrastructura

50%

> avinguda de 500 anys 0

Taula 8.- Pesos i puntuacions dels Grau d’afecció hidràulic d’infrastructures en superfície

Per tenir en compte els possibles efectes sobre el servei i la funcionalitat de la infrastructura es tindran en compte els següents criteris:

d’escassa perillositat (abastament), ni de la incidència social de la infrastructura en cas de veure’s danyada aquesta la qual pot ser molt elevada (abastament) o d’afecció mínima (infrastructura viària de baixa densitat amb alternatives).

10


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

- Pel cas de les vies de comunicació, la capacitat hidràulica es considerarà com a l’avinguda tal que suposi un calat superior a 30 cm sobre la via, o bé una velocitat superior a 1,5 m/s sobre la via.

- Per a la resta s’estima el grau d’afecció potencial, basat en el seu criteri en funció de les característiques de l’element afectat.

3.2.2 Grau morfodinàmic d’afecció de les infrastruc tures Des del punt de vista morfodinàmic, es considera una infrastructura com singular, aquella que pugui veure's compromesa la seva seguretat o el seu servei (correcte funcionament, inclòs temporalment), a causa dels següents efectes: erosions de corba, erosions de marges i/o processos d'incisió de llera. Aquest aspecte és particularment important per estructures soterrades a la llera. En aquest cas s’ha de calcular l’erosió general per crescudes de diferent període de retorn, i es valorarà l’afecció amb la següent taula:

CONCEPTE PES VALOR Puntuació Sanejament 7

Telecomunicacions 3

Abastament 8

Serveis bàsics

Elèctriques 10

Matèries perilloses 10

Tipus

d’infrastructura 50%

Reg 2

Llera fixa 0

Llera poc mòbil 5 Tipus de llera 25%

Llera molt mòbil 10





Afecció per

erosió general en

crescuda

25%


Taula 9.- Pesos i puntuacions dels Grau d’afecció morfodinàmic d’infrastructures soterrades

Per tenir en compte els possibles efectes sobre el servei i la funcionalitat de la infrastructura es tindran en compte el criteri en funció de les característiques de l’element afectat. 3.2.3 Grau d'afecció ambiental de les infrastructur es Els tipus d'infraestructures considerades poden produir diferents afectacions ambientals, per la presència puntual d'elements o infrastructures, soterrades o no, que travessen o

11


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

discorren per la zona fluvial produint una degradació de l'entorn fluvial. Aquestes poden ser obsoletes, injustificables o millorables des d'un punt de vista ambiental. El grau d'afecció es calcula en funció de la modificació de l'hàbitat fluvial que produeixi la infrastructura. Per a valorar-la es té en compte:

- la proporció de terreny ocupada per la infrastructura - la modificació de la llera, ja sigui la seva geometria (tant l'amplada com la llargada

del tram afectat), com del seu substrat o sobre les comunitats de ribera associades.

CONCEPTE NIVELL DE

MODIFICACIÓ GRAU D'AFECCIÓ

Sever Alt

Moderat Mig Modificació de l'hàbitat fluvial

Lleu Baix Taula 10.- Grau d'afecció ambiental en infrastructures

3.3 Avaluació dels punts singulars “estructures” 3.3.1 Perill hidràulic L’estimació del perill hidràulic es basa com a mínim per a qualsevol estructura amb independència de la seva funció en els següents factors:

� Capacitat hidràulica. Es considera que una estructura té capacitat hidràulica suficient per a una determinada avinguda si el nivell d’aigua màxim que aquesta assoleix té un resguard de 50 cm per sota de la cota de coronació de l’estructura.

� Estat de conservació:

o Bo: aquelles estructures que tenen un estat similar al del disseny original ja sigui pel seu correcte disseny o manteniment.

o Mig: aquelles estructures que tenen algun desperfecte puntual que pugui ser corregit amb feines de manteniment fàcilment executables.

o Dolent: aquelles estructures que tenen desperfectes visibles

� Produeix sobreelevació de la làmina d’aigua: superior o no a 30 cm

3.3.2 Perill morfodinàmic Per la seva part, l’estimació del perill morfodinàmic es basa en els següents factors:

� Tipus de llera

12


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

o Llera fixa: correspon a substrats rocosos o fixada artificialment (riera Rubí, Parc Fluvial del Besòs...)

o Llera poc mòbil: es consideren les lleres usuals on es produeixen erosions de fons en cas de riuades importants.

o Llera molt mòbil: es consideren les lleres amb un dinamisme important formades per substrats importants de material mòbil, com és el cas de la Tordera.

� Fonamentació

o Descalçament visible: quan visualment ja s’aprecia el descalçament de la fonamentació de l’estructura de protecció.

o Sense fonamentació: quan l’estructura de protecció no disposa de fonamentació.

o Fonamentació desconeguda: quan es desconeix si l’estructura de protecció disposa de fonamentació.

o Fonamentació desprotegida: quan a la fonamentació de l’estructura manca escullera, blocs de formigó o de qualsevol altre tipus de protecció.

o Fonamentació protegida: cas en que la fonamentació de l’estructura es troba convenientment protegida per tal de que les erosions no afectin a la seva estabilitat.

� Afecció per erosió general en crescuda, d’acords als càlculs o per que hi ha antecedents històrics emprant la següent equivalència:

Episodi històric Període de retorn Ha patit continuats episodis d’erosió < avinguda de 10 anys

No ha patit episodis d’erosió > avinguda de 500 anys

No hi ha informació o episodis molt puntuals < avinguda de 100 anys

Taula 11.- Equivalència antecedents històrics amb període de retorn

Concepte Ponderació Valor Puntuació

Llera fixa 1

Descalçament visible 9

Sense fonamentació 7

Fonamentació desconeguda 7

Fonamentació desprotegida o insuficient 5

Tipus de llera i fonamentació

50%

Llera poc mòbil

Fonamentació protegida 2

13


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc


Descalçament visible 10

Sense fonamentació 9

Fonamentació desconeguda 9

Fonamentació desprotegida 7

Llera molt mòbil

Fonamentació protegida 4





Afecció per erosió general en crescuda

50%


Taula 12.- Perillositat morfodinàmic estructures

Un cop trobada la perillositat, el factor de perill (P) s’obté d’acord a la següent taula:

Perillositat Perill

� 7 1.5

7 – 4 1

4 � 0.5

Taula 13.- Factor de perill (P) en funció de la perillositat

3.3.3 Grau d’afecció ambiental 3.3.3.1 Connectivitat

CONCEPTE PES VALOR Puntuació

Franja de ribera inexistent en un tram superior a 15 m de longitud, i inexistència de diferenciació entre llera d’aigües baixes i altes dins l’estructura

10

Franja de ribera alterada en un tram inferior a 15 m de longitud, i inexistència de diferenciació entre llera d’aigües baixes i altes dins l’estructura

7

Franja de ribera alterada en un tram inferior a 15 m de longitud, existència diferenciada de llera d’aigües altes i baixes dins l’estructura

4

Connectivitat de

la franja de ribera 50%

Franja de ribera continua a través de l’estructura, o amb alteracions en densitat o amplada insignificants

0

Connectivitat per 50% Estructura infranquejable per tots els grups de peixos presents

10

14


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

CONCEPTE PES VALOR Puntuació Estructura franquejable per alguns grups de peixos presents, i no existència de pas de fauna

5 ictiofauna

Estructura franquejable per a tots els grups de peixos presents, o bé existència de pas de fauna

0

Taula 14.- Grau d'afecció connectivitat en estructures

La connectivitat per ictiofauna s’avaluarà segons l’Index de Connectivitat Fluvial del protocol HIDRI, seguint la següent taula que defineix les característiques de l’estructura per a poder ser franquejable, segons els grups de peixos:

Característiques de

l'obstacle

Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup 4 Grup 5

Alçada màxima de la barrera si és vertical-h-(m)

0,2 0,2 0,3 0,2 0,75

Alçada màxima de la barrera si no és vertical-h-(m)

0,2 Qualsevol 0,3 0,2 0,5

Profunditat mínima de la bassa al peu-z-(m)

1,4·h Qualsevol 1,4·h 1,4·h 1,25·h

Amplada coronació (AC) si ALC<0,15m(m)

0,5 Qualsevol 0,5 0,5 0,5

Alçada làmina d'aigua a la coronació (ALC) si AC>0,5m(m)

0,15 Qualsevol 0,15 0,15 0,15

Velocitat màxima de l'aigua(m/s)

1,6 2 1,2 0,4 2,1

Taula 15.- Característiques de l’estructura per a poder ser franquejable, segons els grups de peixos

Cal especificar que, en cas de que no hi hagi un salt en el perfil longitudinal de la llera fruit de l’estructura, amb una bassa aigües avall, només s’aplicarà el terme velocitat màxima de l’aigua. El terme velocitat màxima de l’aigua s’aplicarà en condicions de cabal base mig. 3.3.3.2 Afecció a l’espai fluvial


Antics braços i paleolleres 10

Meandres interiors 7

Afecció espai fluvial segons espai adjacent

25%

Planes inundables no completes en casos anteriors 5

15


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc


Afecció solament a la riba 2

Inexistència d’altres estructures 5 Afecció segons continuitat longitudinal

25% Presència d’altres estructures 8

Taula 16.- Afecció a l’espai fluvial

3.3.4 Estructures de transport o de pas

� Hidràulicament en funció de la seva capacitat hidràulica respecte a la capacitat màxima de la llera on s’ubica, estimada per als cabals de les diferents crescudes modelitzades a la diagnosi, és a dir, les corresponents als períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys.

Tots els ponts, guals o passarel·les de certa entitat, ja sigui per l’existència d’una actuació antròpica (paviments, tubs..) o per la seva assídua utilització per creuar el riu, es consideren punts singulars. També s’inclouen com a punts singulars aquelles estructures que, tot i no quedar incloses en els supòsits anteriors, presenten un elevat potencial d’obstrucció –ja sigui per les característiques pròpies de la llera, o per la pròpia tipologia de l’estructura–, podent arribar a provocar qualsevol dels problemes abans descrits.

� Morfodinàmicament aquelles estructures susceptibles de sofrir processos d’erosió local de piles o erosió general transitòria durant avingudes, que puguin posar en perill la seva estabilitat i seguretat.

� Ambientalment aquelles estructures que per la seva tipologia constructiva o per les seves característiques suposen una barrera física per a la fauna o impossibiliten l’existència de vegetació de ribera o una renaturalització de l’àmbit si no és mitjançant la substitució integral de l’estructura.

3.3.4.1 Grau d’afecció hidràulic de les estructures de transport o de pas

� Capacitat hidràulica de l’estructura per a desguassar una determinada riuada, sense considerar el risc d’obstrucció dels seus ulls insuficiència hidràulica o per transports de sòlids (materials arrossegats, naturals o artificials). S’entén que l’estructura té capacitat hidràulica suficient per a una determinada avinguda si el nivell d’aigua màxim que aquesta assoleix té un resguard de 50 cm per sota de la cara inferior del tauler. En la valoració d’aquest paràmetre es diferencien dues casuístiques depenent de si la capacitat de l’estructura és major o menor a la capacitat hidràulica de la llera (cabal a partir del qual les planes d’inundació es comencen a enaiguar).

� Característiques de les piles:

16


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

o Amplada: amplada de les piles.

o Orientació:

Paral·lela al flux: quan les piles de l’estructura estan alineades amb les línies de flux principal i amb un dissseny hidrodinàmic adequat.

Obstaculitzant parcialment el flux: quan les piles de l’estructura no estan alineades amb el flux obstaculitzant-lo parcialment.

Perpendicular al flux: quan les piles de l’estructura estan alineades perpendicularment al flux creant un obstacle o afavorint la creació de turbulències i/o amb un disseny hidrodinàmic inadequat.

o Tipologia: forma geomètrica de les piles

� Risc d’obturació:

o Elevat: amplada dels ulls inferior o igual a 3 metres.

o Mig: amplada dels ulls superior a 3 i inferior o igual a 8 metres.

o Baix: amplada dels ulls superior 8 metres.

Concepte Pes Valor Puntuació





Capacitat hidràulica de l’estructura< Capacitat hidràulica de la llera






Capacitat hidràulica de l’estructura 35%

Capacitat hidràulica de l’estructura>Capacitat hidràulica de la llera


Dolent 10

Mig 6 Estat de

conservació 15%

Bó 1

Elevat 10

Mig 5 Risc d’obturació 15%

Baix 1

Sense piles 0 Característiques de les piles

5% Amplada

< 1.0 m 2

17


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

Concepte Pes Valor Puntuació

≥ 1.0 m 10

Sense piles 0

Paral·lel al flux 1

Obstaculitzant parcialment el flux

6 5% Orientació

Perpendicular el flux 10

Sense piles 0

Lenticular 1

Allargada amb extrems arrodonits 2

Circular 4

Extrems triangulars 6

5% Tipologia

Secció rectangular 10

3.3.5 Estructures de retenció S’entén que les estructures de retenció poden considerar-se punts crítics bàsicament per motius hidràulics, ambientals i morfodinàmics. Hidràulicament, la disposició d’una estructura de retenció pot comportar l’augment del nivell d’aigua aigua amunt respecte a l’estat original de la llera. Ambientalment, l’acumulació d’arrosegaments i sediments pot arribar a colmatar la zona d’embassament, requerint tasques de dragatge que poden afectar a l’entorn natural i la qualitat de les aigües. La pròpia disposició de l’estructura també pot alterar la qualitat i quantitat del flux. Morfodinàmicament la seva presència afecta a l’equilibri dels sediments. 3.3.5.1 Grau d’afecció hidràulic de les estructures de retenció El grau d’afecció hidràulic es basa en la reducció de la capacitat hidràulica de la llera degut a la ubicació de la estructura de retenció:

Grau d’afecció segons l’element afectat Índret afectat

ALT MIG BAIX BAIX

Urbà Redueix la capacitat hidràulica per sota de Q50

Redueix la capacitat hidràulica per sota de Q100

Decrements inferiors de capacitat

Rural -

Redueix la capacitat hidràulica per sota de Q10

Decrements inferiors de capacitat

Taula 17.- Grau d’afecció hidràulic de les estructures de retenció.

18


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

3.3.5.2 Afecció morfodinàmica de les estructures de retenció Els criteris per a la determinació de l’afecció morfodinàmica de les estructures de retenció s’avaluen per a cada estructura específicament. S’hauria d’avaluar si, fruit de l’alteració del règim de cabals líquids i sòlids, es produeix aigües avall incisió a la llera, seguint les metodologies exposades a les Directrius de gestió del sediment fluvial. 3.3.5.3 Afecció ambiental de les estructures de ret enció Els criteris per a la determinació de l'afecció ambiental de les estructures de retenció es basen en la connectivitat de l'eix fluvial i les dificultats de la fauna per franquejar l'obstacle. S'utilitza la següent combinació de criteris:

CONCEPTE PES VALOR Puntuació Derivació del 100% del cabal 10

Cabal insuficient, de manera permanent, aigua avall de l'estructura (per causes antròpiques)

5 Cabal 50%

Cabal insuficient, de manera puntual, aigua avall de l'estructura (per causes antròpiques)

2

Estructura infranquejable per tots els grups de peixos presents

10

Estructura franquejable per alguns grups de peixos presents, i no existència de pas de fauna

5 Connectivitat per

ictiofauna 50%

Estructura franquejable per a tots els grups de peixos presents, o bé existència de pas de fauna

0

Taula 18.- Grau d'afecció ambiental en infrastructures de retenció

El valor final de grau d’afecció (alt, mig o baix) s’obté amb la taula genèrica que relaciona valors d’índex i grau d’afecció. 3.3.6 Estructures de protecció D’acord amb els criteris generals d’anàlisi del grau d’afecció, les estructures de protecció es consideren com a elements singulars des de tres vessants:

� Hidràulicament, quan es veu desbordada per a períodes de retorn inferiors a 500 anys.

� Morfodinàmicament, quan la seva manca de continuïtat o el disseny hidrodinàmic no protegeix adientment la zona a resguardar, o perquè presenta problemes

19


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

d’erosió o soscavació a la seva base o per què el seu disseny no respon a criteris hidrodinàmics adients i suposa afeccions.

� Ambientalment, quan la seva tipologia constructiva o les seves característiques suposen una barrera física per a la fauna o impossibiliten l’existència de vegetació de ribera o la connectivitat amb les planes d’inundació o bé no s’integren.

3.3.6.1 Grau d’afecció hidràulic 3.3.6.1.1 Perill hidràulic L’estimació del perill hidràulic es basa en els següents factors:

� Capacitat hidràulica

� Tipologia: funció del tipus de material i la solució constructiva emprada.

� Estat de conservació

o Bo

o Mig

o Dolent: aquelles estructures que tenen desperfectes visibles com pèrdua d’escullera del mantell principal o del peu, esquerdes de més de 0.5 cm de gruix als paraments del mur, forats en el cos de terres, etc.

� Orientació:

o Paral·lel al flux: estructura alineada amb les línies de flux principal.

o Obstaculitzant parcialment el flux: estructura no alineada amb el flux obstaculitzant-lo parcialment.

o Perpendicular el flux: estructura alineada perpendicularment al flux creant un obstacle o afavorint la creació de turbulències.






Capacitat hidràulica 30%


Tipologia 25% Endegament (calaix de formigó) 1

20


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc


HV / HM >1/3 4 Mur de formigó (7)

HV / HM <1/3 2

HV / HM >1/3 5 Mur de mamposteria (2) HV / HM <1/3 3

Mur verd 6 Gabions

Gabions 4

talús >= 45º 5 Escullera

talús < 45º 4

Sense protecció 10

Amb gespa 9

Amb geotextil 7

Amb peces de formigó 6

Mota

Amb escullera 4

Geomalles 7

Elements de bioenginyeria Estructures tipus Krainer 5

Dolent 10

Mig 6 Estat de

conservació 25%

Bó 1

Paral·lel al flux 1

Obstaculitzant parcialment el flux 6 Orientació 10%

Perpendicular al flux 10

1 < C9 < 5 m 3 Motes 2 < H8

C ≥ 5 m 1

C ≤ 1 m 9

1 < C < 5 m 6 Motes (2 < H < 5 m)

C ≥ 5 m 3

C ≤ 1 m 10

1 < C < 5 m 8 Motes (H ≥ 5 m)

C ≥ 5 m 6

H ≤ 2 m 1

2 < H < 5 m 3

Característiques 10%

Altres estructures

H ≥ 5 m 6

7 La relació HV / HM fa referència al quocient entre l’alçada de voladís del mur (alçada des del terreny del reradós fins a coronació) i l’alçada total del mur (alçada del mur des de la llera fins a coronació).

8 H es refereix a l’alçada de l’estructura des de el peu fins a la coronació 9 C es refereix al cos de la mota mesurat sobre la part superior

21


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

3.3.6.1.2 Vulnerabilitat (V) S’estima que el risc de col·lapse és sobtat i que, com a conseqüència, qualsevol element potencialment afectat ho és totalment (per exemple, si col·lapsa un tram de mur en un endegament urbà, les vies, edificacions, etc. situades al seu redós són potencialment afectables, sense distingir en quin grau). 3.3.6.2 Grau d’afecció ambiental El grau d’afecció ambiental es definirà a partir del grau d’artificialització i de l’afecció a l’espai fluvial de l’estructura, prenent el valor més alt dels dos. 3.3.6.2.1 Artificialització En aquest cas, quant a la capacitat hidràulica, s’ha de comparar la capacitat amb l’estructura i la capacitat hidràulica de la llera sense l’estructura, per diferents periodes de retorn.


Endegament (calaix de formigó) 10

Mur de formigó 10

Mur de mamposteria 10

Mur verd 8 Gabions

Gabions 7

talús >= 45º 7 Escullera

talús < 45º 3

Sense protecció 2

Amb gespa 3

Amb geotextil 4

Amb peces de formigó 6

Mota

Amb escullera o gabions 5

Geomalles 4

Tipología 25%

Elements de bioenginyeria Estructures de bioenginyeria

tipus Krainer 2

Capacitat llera sense estructura

T≤10 anys

T≤50 anys

T≤100 anys

T≤500

anys

T>500 anys

T≤10

anys 1 - - - -

T≤50

anys 4 1 - - -

Capacitat hidràulica

25%

Cap

acita

t am

b es

truc

tura

T≤100

anys 6 3 1 - -

22


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc


T≤500

anys 8 5 2 1 -

T>500 anys 10 7 4 2 1

Taula 19.- Artificialització

3.3.7 Altres estructures El nivell de risc o grau d’afecció d’aquestes estructures es valoren segons el criteri del tècnic en funció de les casuístiques particulars de cada element i de la seva funcionalitat. Tanmateix es pot dir que, hidràulicament, els canals tenen un valor de capacitat màxima, mentre que les estacions d’aforament estan dissenyades per a suportar avingudes amb períodes de retorn determinats, de manera que el concepte d’element singular perd sentit des d’aquest aspecte. Per contra, si es poden considerar punts singulars morfodinàmicament quan pateixin per exemple, soscavacions que puguin posar en perill la seva funcionalitat i estabilitat estructurals. En aquests casos, els criteris d’avaluació són els mateixos que s’apliquen a estructures de transport o pas, en el supòsit d’indret rural. 3.4 Avaluació dels punts singulars “morfodinàmics” Donada la diversitat de la casuística dels fenòmens morfodinàmics, els criteris per determinar el grau d’afecció se simplifiquen de la següent manera:

Grau d’afecció segons l’element afectat Tipus de fenomen morfodinàmic ALT MIG BAIX

BAIX

Erosió en corba, mobilitat en planta i tendència del riu a

evolucionar

Nuclis urbanes, zones urbanitzades, càmpings, zones industrials amb matèries perilloses, autopistes, carreteres Nacionals o comarcals, vies urbanes, ferrocarrils

Zones comercials i resta de zones industrials, carreteres locals.

Zones rústiques, pistes forestals, camins rurals o particulars.

Esllavissaments i moviments en massa

Si la zona se situa a una distància de menys de 500 m de municipis de més de 150 habitants*.

Si la zona se situa a una distància de menys de 3 km de municipis de més de 150 habitants* o a menys de 500 m de nuclis de més de 25 habitants*.

Resta de casos.

23


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

Grau d’afecció segons l’element afectat Tipus de fenomen morfodinàmic ALT MIG BAIX

BAIX

Acumulació d’arrossegaments

>10% de reducció de la secció hidràulica en zones urbanes

<10% de reducció de la secció hidràulica en zones urbanes o >20% en zones rurals

<20% de reducció de la secció hidràulica en zones rurals

Elements d’especial interès S’avalua segons el criteri del tècnic en cada cas específic.

Taula 20.-

3.4.1 Avaluació de cons de dejecció Veure protocol corresponent 3.4.2 Avaluació d’erosió en corba En l’avaluació del grau d’afecció per erosió en corba influeixen els següents aspectes:

- Potència del flux: cabal d'avinguda, velocitat, calat màxim en la corba - Característiques geomètriques de la corba: radi (R) i amplada (B) mesurat

en el punt d’inflexió. - Característiques del material del marge - Antecedents històrics del marge.

El nivell d’afecció quedarà definit pels següents aspectes:

CONCEPTE PES VALOR Puntuació < avinguda de 10 anys 10




Potència del flux 30%


R/B ≥ 2.5 10 Característiques

geomètriques de

la corba: Relació

R/B

30% R/B ≤ 2.5 4

Erosionable (en funció de l seva

resistencia i cohesivitat

2 Característiques

del material del

marge

40% No erosionable (amb signes

evidents d’esllavissada, etc)

10

Taula 21.- Pesos de l’índex de grau d’afectació morfodinàmic d’erosió en corba

24


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

3.5 Avaluació dels punts singulars “ambientals” 3.5.1 Afecció de la qualitat de l'aigua 3.5.1.1 Nivells de contaminants Es determina el grau d'afectació de la qualitat físico-química de l'aigua en funció dels resultats de les analítiques recollides i efectuades durant la diagnosi ambiental. Els valors de referència resten identificats al document "Objectius de qualitat físico-química de les aigües epicontinentals". Permet realitzar un diagnòstic de la qualitat en 5 nivells en funció de diversos paràmetres físico-químics10. Per tal d'assignar el grau d'afectació s'utilitza el següent rang:

Nivell de qualitat físico-

química GRAU D'AFECTACIÓ

1 Molt Bo 2 Bo

Considerar segons els criteris de "zona d'especial interès"

3 Moderat Baix

4 Deficient Mig

5 Dolent Alt

Taula 22.- Definició del grau d’afecció de la qualitat de l'aigua

En el cas que es detecti la presència d'algun contaminant específic inclòs a la llista de substàncies prioritàries i substàncies perilloses prioritàries recollides a l'annex X de la DMA (2000/60/CE), a l'annex 1 del RD 995/2000, o la Directiva 76/464/CE, i que presenti valors superiors als límits admissibles establerts en el mateix document, s'identificarà com a "punt singular ambiental per mala qualitat de l'aigua", amb un grau d'afectació alt. 3.5.1.2 Disfuncions en el sanejament Les possibles disfuncions en els sistemes de depuració d'aigua, o els punts d'abocament a la llera procedents de l'activitat ramadera, s'identifiquen com a zones de mala qualitat orgànica a la diagnosi ambiental. El grau d'afectació es determina en funció dels nivells establerts a l'apartat anterior. 3.5.1.3 Masses d'aigua altament vulnerables o sensi bles Falta

10 com els sulfats, nitrats, fosfats, etc.

25


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

3.5.1.4 Altres El grau d’afecció d’aquests punts singulars es valoren segons el criteri del tècnic en funció de les casuístiques particulars de cada element considerat i de la seva funcionalitat. 3.5.2 Afecció a la qualitat hidromorfològica 3.5.2.1 Cabals crítics Es consideren punts singulars per cabals crítics o detraccions crítiques aquells trams de riu que no rebin el suficient volum d'aigua per a mantenir els processos ecològics bàsics de l'ecosistema fluvial. En aquest cas no es consideren els assuts de derivació d'aigua per a usos no consumptius, que retornen l'aigua uns metres aigua avall de l'estructura. El grau d'afectació es calcula en funció de la temporalitat dels cabals crítics segons la següent valoració:

Grau afectació Alt Mig Baix

Temporalitat dels cabals crítics

Cabals crítics permanents per causes antròpiques

Cabal insuficient de forma temporal per causes antròpiques

Cabal insuficient de forma puntual per causes antròpiques

Taula 23.- Grau d'afectació dels cabals crítics

3.5.2.2 Connectors territorials S'identifiquen els punts o trams singulars per connectors territorials aquelles zones que compleixen una especial funció connectora més enllà de la zona fluvial, permetent el pas de fauna entre unitats territorials majors. Aquests connectors s'identifiquen a la diagnosi ambiental. Per a valorar el grau d'afectació s'utilitza el criteri del tècnic, que ha de valorar les particularitats del connector i els espais que uneix. 3.5.3 Afecció a la qualitat ripària 3.5.3.1 Afectacions simples Són alteracions antròpiques reversibles en major o menor grau, de les comunitats climàciques de la ribera de la zona fluvial, tant des del punt de vista estructural, funcional o de recobriment de la vegetació. Es consideren únicament les afectacions sobre la coberta vegetal, sense tenir en compte les alteracions morfològiques de la zona fluvial. Es valora el grau d'afectació segons la cobertura de les comunitats de ribera, tenint en compte la presència de plantacions al·lòctones i/o comuinitats ruderals de caràcter invasor.

Grau d'afectació Alt Mig Baix

26


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

Cobertura del bosc de

ribera a la ZF <10% 10-50% 50-80%

Taula 24.- Grau d'afectació per a les alteracions de les formacions vegetals.

En cas de detectar-se alguna plantació forestal amb espècies al·lòctones es considera que el punt singular té un grau d'afectació "mig". La recuperació de l’espai fluvial és relativament ràpida i en general sense necessitat d’intervenció, sempre i quan l’afectació o impacte desaparegui. 3.5.3.2 Afectacions complexes Les ocupacions dels espais riparis amb un alt grau d'irreversibilitat, com les alteracions geomorfològiques de la zona fluvial o altres modificacions que comportin la pèrdua de l'habitabilitat física es consideren punts o trams singulars per afeccions ripàries. Es valora el seu grau d'afecció en funció del nivell de reversibilitat de la modificació. Per a valorar el grau d'irreversibilitat es té en compte la capacitat de l'ecosistema per tornar a les condicions normals (resiliència) i la capacitat per recuperar-se amb l'ajuda d'actuacions antròpiques.

Grau d'afectació Alt Mig Baix

Nivell de reversibilitat

Irreversible o reversible

a llarg termini (>10

anys)

Requereix actuació

costosa

Reversible a mig

termini (entre 2 - 10

anys) o amb

actuacions poc

impactants

Reversible a curt

termini

(<2 anys) o reversible

amb actuacions poc

costoses Taula 25.- Grau d'afectació dels punts singulars per afectacions complexes.

3.5.4 Zones d'especial interès 3.5.4.1 Trams de referència o de qualitat excel·len t S'inclouen com a "Punts singulars ambientals per condicions de referència" aquells trams de riu identificats al document de "Caracterització de masses d'aigua i anàlisi del risc d'incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) a Catalunya", elaborat per l'Agència a l'octubre de 2005 (Document IMPRESS), que presenten un estat de conservació ressenyable o d'elevat valor ecològic. També es tenen en compte aquells indrets on habita alguna espècie en perill d'extinció, com per exemple el cranc de riu autòcton, encara que el tram on estigui present no presenti unes característiques de qualitat rellevants. Per a valorar la importància d'aquests punts es té en compte si el tram fluvial té algun nivell de protecció legal o no, segons la següent taula:

27


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

Nivell de protecció GRAU

Sense protecció Alt

Inclòs a la Xarxa Natura 2000 o amb

figura especial de protecció dins el

planejament municipal Mig

Amb algun nivell de protecció estatal o

autonòmic: PEIN, Parc Natural, etc. Baix

Taula 26.- Definició del grau d'importància en zones d'especial interès

3.5.4.2 Espais amb potencial de recuperació i notab le interès Trams que presenten un bon estat ecològic, però en els quals s’ha detectat algun risc d’incompliment de la DMA segons el document IMPRESS. El grau d’importància es valora en funció del risc d’incompliment, de la següent manera:

Risc d’incompliment GRAU

Elevat Alt

Mig Mig

Baix

Nul -

Taula 27.- Definició del grau d’importància de zones d'especial interès

3.5.4.3 Trams no excepcionals o d'interès específic S'inclouen aquells punts o trams de riu, que sense presentar unes característiques ecològiques de gran qualitat, es considerin d'interès específic per a l'educació ambiental, la investigació científica o per alguna singularitat de l’espai (alt interès paisatgístic, especial valor social, etc.). S’inclouen també aquells indrets que poden tenir una disminució sobtada de la qualitat físico-química de l'aigua per abocaments puntuals o fonts de contaminació difoses. En aquests casos es valora el grau d'afectació segons el criteri del tècnic, en funció de les casuístiques i particularitats considerades. A partir de la Directiva 91/976/CEE relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació per nitrats de l'agricultura, i amb la transposició al Decret 283/1998, s'especifica el llistat de zones sensibles i zones vulnerables per la contaminació de nitrats.

28


Juliol 2008 0627

5_00

_TE

F_1

A3_

Gra

u_A

fecc

io_1

.doc

El grau d'afectació es determina en funció dels nivells de qualitat obtinguts a partir de la concentració de nitrats de l'aigua, de la manera següent:

Nivell de qualitat en funció

dels nitrats GRAU D'AFECIÓ

1 Molt Bo 2 Bo

-

3 Moderat Baix

4 Deficient Mig

5 Dolent Alt

Taula 28.- Definició del grau d’afecció de la qualitat de l'aigua

3.5.5 Espais fluvials degradats Tots els punts o trams singulars ambientals que presentin dues o més problemàtiques es cataloguen com a "Punts singulars ambientals amb estat crític de conservació". Es considera un grau d'afecció "alt". 3.6 Avaluació dels punts singulars “altres” Donat que la majoria d’elements de patrimoni Històric i cultural dins de l’entorn fluvial se situen en les zones inundables, l’avaluació del seu risc o grau d’afecció potencial es fa de la mateixa manera que en el cas dels punts singulars hidràulics, matitzant segons el criteri del tècnic en algun cas concret. Per a la resta de casuístiques es fa en funció del criteri del tècnic. 4 Relació d’abreviatures HV / HM: quocient entre l’alçada de voladís del mur (alçada des del terreny del reradós fins a coronació) i l’alçada total del mur (alçada del mur des de la llera fins a coronació). P: Factor del perill R: Grau d’afectació

Documents

Protocols Punts Singulars ANÀLISI DEL GRAU D’AFECCIÓaca-web.gencat.cat/.../pdfs/06275_00_TEF_1A3_Grau_Afeccio.pdf · 4 Anàlisi del grau d’afecció 06275_00_TEF_1A3_Grau_Afeccio_1.doc