QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT ......QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 10 (2014), pp. 56-68 El projecte Born ha permès posar en marxa una línia de recerca específica

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA

quarhisÈPOCA II · ANY 2014 · N.10 · ISSN 1699-793X256 PÀGINES · BARCELONA

quar

his

10

BARKENO | BARCINO | BARCINONABARSALUNA | BARCELONA

MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA (MUHBA)Plaça del Rei, s/n.08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 [email protected]/quarhis

Editor:Museu d’Història deBarcelona (MUHBA)Institut de CulturaAjuntament de Barcelona

Director MUHBA:Joan Roca i Albert

Direcció Quarhis:Julia Beltrán de Heredia

Secretària de redacció:Vanesa Triay

Consell de redacció: Xavier Aquilué (MAC)Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)Josep Guitart (UAB)Josep M. Gurt (UB)Albert López (DiBa)Magí Miret (GC)Carme Miró (ICUB)Miquel Molist (UAB)Isabel Rodà (UAB)

Avaluadors externs: Luis Caballero ZoredaCarmen Fernández OchoaSauro GelichiJean GuyonSimon KeayBernat MartíLucy VallauriDesiderio VaquerizoGiuliano Volpe

Control gràfic:Emili Revilla

Disseny gràfic:PFP(Quim Pintó, Montse Fabregat)

Realització:Edicions Hipòtesi, SL

Impressió:Índice Arts Gràfiques, SL

Imatges de la coberta:El Born CC-Pep Pareri Ignasi Camps

ISSN1699-793X

Dipòsit legalB-9715-2005

© dels textos els autors© de l’edició

Museu d’Històriade BarcelonaInstitut de Cultura, Ajuntament de BarcelonaPlaça del Rei, s/n08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Fax: 93 315 09 57www.museuhistoria.bcn.cat/quarhis

000 preliminares+editorial 10.qxp 27/5/14 18:04 Página 4

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA BARKENO | BARCINO | BARCINONA

BARSALUNA | BARCELONA

quarhisÈPOCA II·ANY 2014·NÚM.10·ISSN 1699-793X 256 PÀGINES · BARCELONA


9-11 PRESENTACIÓ JOAN ROCA I ALBERT

12-13 EDITORIALJULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

EL BORN, UNA CIUTAT SOTA UN MERCAT16-28 EL BORN I EL CONEIXEMENT HISTÒRIC

ALBERT GARCIA ESPUCHE

30-55 EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE L’ANTIC MERCAT DEL BORN. LA SEVA DARRERA FASE D’ÚS (1700-1717)PERE LLUÍS ARTIGUES CONESA | ANTONI FERNÁNDEZ ESPINOSA

56-68 EL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

70-93 EVOLUCIÓ GEOMORFOLÒGICA DEL BARRI DE LA RIBERA EN ÈPOQUES HISTÒRIQUESRAMON JULIÀ BRUGUÉS | SANTIAGO RIERA MORA

NOTES I ESTUDIS96-121 ESCULTURES ROMANES DE BARCINO

MONTSERRAT CLAVERIA NADAL | EVA M. KOPPEL GUGGENHEIM | ISABEL RODÀ DE LLANZA

122-139 LA REPRESENTACIÓN DEL RAPTO DE GANÍMEDES EN LA HABITACIÓN 3 DE LA DOMUSDE AVINYÓ (BARCELONA): UN UNICUM EN LA PINTURA PROVINCIAL ROMANAALICIA FERNÁNDEZ DÍAZ | LORENZO SUÁREZ ESCRIBANO

140-162 LA MURALLA ROMANA DE BARCELONA, UNA EMPRESA DE FINALS DEL SEGLE IIIALESSANDRO RAVOTTO

164-179 EL PRIMER TESTIMONI ARQUEOLÒGIC DE LA PESTA NEGRA A BARCELONA: LA FOSSA COMUNA DE LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO | IRENE GIBRAT PINEDA

173 ANNEX 1. Estudi de les restes tèxtils dels enterraments de la fossa de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de BarcelonaSÍLVIA CARBONELL BASTÉ

178 ANNEX 2. Estudi de la composició de les mostres de teixit dels enterraments de la fossa de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de BarcelonaENRIC CARRERA I GALLISSÀ

180-199 LA SÉPULTURE MULTIPLE DE LA BASILIQUE DES SAINTS MARTYRS JUST ET PASTOR : BIO-ARCHÉOLOGIE DES RESTES HUMAINS SACHA KACKI | DOMINIQUE CASTEX

NOTICIARI202-204 PROJECTE PREHISTÒRIA AL PLA DE BARCELONA

205-206 LA MURALLA ROMANA EN EL MARC DEL PLA BARCINO. PROJECTES I RESULTATS DE L’ANY 2013

207-208 PLA BARCINO. LA BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR: LA CIUTAT CRISTIANAI VISIGODA

209-211 IMPACTE TECNOLÒGIC EN EL NOU MÓN COLONIAL. CANVI CULTURAL EN ARQUEOLOGIA I ARQUEOMETRIA CERÀMICA (TECNOLONIAL)

213-215 BIBLIOGRAFIA PUBLICADA SOBRE ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

217-227 TEXTOS EN CASTELLANO. SÍNTESIS

229-238 ENGLISH TEXT. SUMMARY

239-250 TEXTES EN FRANÇAIS. RÉSUMÉ

251-255 NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS A QUARHIS

SUMARISUMARIOSUMMARYSOMMAIRE


EL BORN,UNA CIUTAT SOTAUN MERCAT

EL BORN,UNA CIUDAD DEBAJODE UN MERCADO

EL BORN, A CITYUNDERNEATHA MARKET

LE BORN, UNE VILLESOUS UN MARCHÉ

01 Garcia Espuche.qxp 22/5/14 14:14 Página 15

QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 10 (2014), pp. 56-68

El projecte Born ha permès posar enmarxa una línia de recerca específicaper a l’estudi de la cultura materialdel període que va des de finals delsegle XVI fins a principis del XVIII.La informació extreta dels documents,fonamentalment inventaris postmortem, es va poder contrastar ambla iconografia i relacionar-la amb

els objectes valorats per l’arqueologia.S’han estudiat objectes de metall,ceràmica, fusta, vidre i os defuncionalitats molt diverses. Les novesformes aparegudes vinculades alconsum de nous productes com el te,el cafè, el tabac o la xocolata sóntambé elements característicsd’aquest període.

Paraules clau: objectes i documents,arqueometria, ceràmica dels seglesXVII-XVIII, Born, col·lecció dereferència, imitacions, importacions,produccions locals, nous productes,noves formes.

El proyecto Born ha permitido poner

en marcha una línea de investigación

específica para el estudio de la cultura

material del período comprendido

entre finales del siglo XVI y principios

del siglo XVIII. La información

extraída de los documentos,

fundamentalmente inventarios

post mórtem, se pudo contrastar

con la iconografía y relacionar

con los objetos valorados por la

arqueología. Se han estudiado objetos

de metal, cerámica, madera, cristal

y hueso de funcionalidades muy

diversas. Las nuevas formas

aparecidas vinculadas al consumo

de nuevos productos como el té,

el café, el tabaco o el chocolate

son también elementos característicos

de este período.

Palabras clave: objetos y documentos,

arqueometría, cerámica de los siglos

XVII-XVIII, Born, colección de

referencia, imitaciones, importaciones,

producciones locales, nuevos

productos, nuevas formas.

The Born project has enabledthe implementation of a specific lineof research for the study of the tangibleculture in the period ranging fromthe late 16th century to the early18th century. The information extractedfrom the documents, mainlypost mortem inventories, couldbe compared with the iconography

and related to the objects valued byarchaeology. Objects made of metal,ceramic, wood, glass and bone of highlydiverse use have been studied.These new forms linked to theconsumption of new products, suchas tea, coffee, tobacco or chocolate,are also characteristic elementsof this period.

Key words: Objects and documents,archeometry, 17th and 18th centuryceramics, Born, collection of reference,replicas, imports, local productions,new products, new forms.

EL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700

EL BORN Y LA CULTURA MATERIAL DE 1700

EL BORN AND THE TANGIBLE CULTURE OF 1700

Le projet Born a permis de lancerune ligne de recherche spécifiquepour l’étude de la culture matérielle dela période qui va de la fin du XVIe siècleau début du XVIIIe siècle. L’informationextraite des documents, surtoutdes inventaires post mortem, a pu êtrecomparée avec l’iconographie et êtremise en relation avec les objets mis en

valeur par l’archéologie. On a étudiédes objets en métal, en céramique,en bois, en verre et en os aux fonctionstrès diverses. Les nouvelles formes quiapparaissent, liées à la consommationde nouveaux produits tels que le thé,le café, le tabac ou le chocolat,sont aussi des élémentscaractéristiques de cette période.

Mots clé : Objets et documents,archéométrie, céramique des XVIIe –XVIIIe siècles, Born, collection deréférence, imitations, importations,productions locales, nouveaux produits,nouvelles formes.

LE BORN ET LA CULTURE MATÉRIELLE DE 1700

02b Beltrán.qxp 27/5/14 13:33 Página 56

57quarhisEL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700 JULIA BELTRÁN DE HEREDIABERCERO*

Recepció del text: 24 de febrer de 2014 / Acceptació: 31 de març de 2014.

IntroduccióL’estudi de la cultura material del Born va començar l’any2005 en el marc d’un procés que va endegar el Museud’Història de Barcelona per definir el projecte del futurdel Centre Cultural del Born, seguint les línies de recercaestablertes per Albert Garcia Espuche1. La col·lecció queavui anomenem “Born” procedeix d’una trentena d’inter-vencions que havien afectat nivells arqueològics del barride la Ribera. En aquest sentit, el que a vegades es denomi-na “jaciment del Born” s’ha d’entendre en la seva globali-tat i no únicament referit a les restes arqueològiques loca-litzades a l’interior del mercat.Pel que fa als objectes mobles, el procediment establertper reunir una “col·lecció” arqueològica que fos repre-sentativa del període va tenir diferents fases. La primerava ser individualitzar, registrar i documentar2. Els primerspassos –els anys 2005 i 2006– es van centrar a fer una revi-sió a fons del material aparegut a les excavacions arqueo-lògiques del barri de la Ribera, per individualitzar i sepa-rar les peces que podien aportar una informació clau peral projecte. A tal efecte es va “excavar” en prop de 700 cai-xes de material arqueològic procedents d’una trentenad’excavacions3, com ja hem comentat. Paral·lelament, esva crear una base de dades per registrar i relacionar totala informació, amb camps vinculats a les branques derecerca i a les línies museològiques que ja començaven aestar perfilades. El projecte sobre la cultural material delBorn va seguir amb les seves fases programades el 2007 iel 2008, en què es va endegar el procés documental4. Enel marc d’aquest projecte es van individualitzat prop de4.000 peces5: objectes de ceràmica, vidre, metall, os i fustade funcionalitats molt diverses que han permès fer un

salt endavant molt importat pel que fa a la cultura mate-rial del període.En aquest procés, i per determinar amb seguretat l’ori-gen de peces que presentaven dubtes raonables, s’ha ana-litzat un nombre important de mostres ceràmiques.Aquest estudi arqueomètric s’ha fet en el marc del pro-jecte Impacte tecnològic en el nou món colonial. Canvi culturali en arqueometria ceràmica. TECNOLONIAL (HAR2008-02834, anys 2009-20011, i HAR2012-33784, anys 2013-2015, actualment en curs) i ha estat dirigit per JaumeBuxeda, de la Universitat de Barcelona (Beltrán deHeredia, Buxeda, Madrid, Iñáñez, Ferrer, di Febo, enpremsa)6. La determinació arqueomètrica, per tal d’esta-blir la procedència i definir la tecnologia de producció,ha estat en molts aspectes una peça clau.Finalment i fent un salt d’escala, volem apuntar que la“col·lecció Born” i els estudis vinculats han contribuït alconeixement de la cultura material europea en relacióamb l’època moderna. En aquest procés, altres experièn-cies, com les que duen a terme des de fa anys els investiga-dors del Laboratoire d’Achéologie Mediéval et ModerneMediterranéen del CNRS, ens han servit de model7.

La cultura material en el registre arqueològic:una visó limitadaLes troballes de cultura material en els registres arqueo-lògiques estan sempre limitades pel tipus de matèria pri-mera i pel medi. Els materials peribles, com la fusta, elsteixits, el paper, etc., no es conserven, o només es conser-ven d’una manera excepcional. Per exemple, l'estratigra-fia arqueològica del rec, un ambient humit i sense oxi-gen, ha permès recuperar alguns objectes de fusta, como


*[email protected]. Museu d’Història de Barcelona.1. El projecte del Born va començar l’any 2004 quan l’Ajuntament de Barcelona en va fer l’encàrrec a Albert Garcia Espuche, primer com a comissari científic i, méstard, com a director del projecte del Born.2. La direcció del projecte pel que fa a la formació de la “col·lecció Born” va ser encarregada a la que subscriu. L’any 2005, per dur a terme aquesta primera fase, es vanincorporar a l’equip Núria Miró, Anna Gómez, Georgina Carbó i Judith Puig i l’any 2008 Vanesa Triay. De la restauració de les peces seleccionades, se’n va fer càrrecMontserrat Puges amb el suport de l’empresa Abac.3. D’aquesta trentena, podem focalitzar onze intervencions amb un volum de material molt important.4. La majoria dels estudis dels materials arqueològics del Born ha estat fets des del mateix Museu per Julia Beltrán de Heredia i Núria Miró. També es van fer encàrrecs pun-tuals a especialistes, com per exemple l’estudi del conjunt monetari, encarregat a Montse Duran i Montserrat Berdún amb la col·laboració del Gabinet Numismàtic delMNAC; els elements religiosos, a càrrec de Maria Gracia Salvà, Estudi de les medalles, aplics de rosari, rosaris, creus, crucifixos i crists procedents de les excavacions de l’antic mercat delBorn (Barcelona), Barcelona, 2007, treball inèdit; el material petri arquitectònic, encarregat a Veclus, Documentació del material petri provinent de l’excavació arqueològica de l’anticmercat del Born de Barcelona, Barcelona, 2009, treball inèdit; el material arquitectònic escultòric, encarregat a Pere Besaran; i les peces de vidre, estudi dut a terme per IgnasiDomènech; l’estudi dels ferros a càrrec de Lluïsa Amenors; l’estudi sobre rajoles fou encarregat a Josep Anton Cerdà i els estudis sobre bombes i armament a Marc Gener. 5. Monedes, atuells de cuina, taula i rebost, joguines, daus, fitxes, peces d’ornament, aplics de mobiliari, joies, peces d’indumentària, pipes, objectes per a la venda aldetall i a l’engròs, capitells, rajoles, terracotes, elements religiosos, espases, ganivets, bombes, etc. Una gran part (2.186 peces) es pot veure a l’exposició permanent delCentre Cultural del Born i la resta es conserva al Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona.6. Sobre el projecte es pot consultar el següent material: I FASE: Buxeda, J. Quarhis 05. pp. 222-224; Quarhis 07. pp. 218-222; Buxeda, J.; Madrid, M. 2012, Quarhis 08.pp. 202-203; II FASE: Buxeda, J.; Madrid, M. 2013. Quarhis 09. pp. 191-193. 7. Els treballs sobre ceràmica moderna de Lucy Vallauri, Henri Amouric, Florence Richez, Jean-Louis Vayssette, entre d’altres, en les seves branques de recerca científi-ca i divulgació (amb nombroses exposicions temàtiques) han estat un referent.


58 quarhis

una baldufa o diverses pintes, una situació del tot excep-cional a Barcelona.Els objectes de metall tenien una vida molt llarga i des-prés, normalment, es refonien; sense oblidar que elsmetalls en general i el ferro en particular tenen moltesdificultats per a la seva conservació. Els objectes que esta-ven fets amb metalls nobles no apareixen en els registres,nomes es troben si es perdien o s’amagaven i després noes podien recuperar. Les joies o les peces d’indumentària fetes d’or i plata ambpedreria podien passar de moda, però mai perdien el seuvalor. Quan aquestes peces quedaven fora d’ús es refonienper fer-ne de noves i únicament s’abandonaven aquellesque no tenien cap valor econòmic. Com a fet excepcional,podem parlar dels contextos funeraris, on els difuntspodien ser enterrats amb joies i amb altres elements per-sonals. Pel que fa al vidre, es tracta d’un material molt frà-gil que, malgrat que es conserva millor, apareix molt frag-mentat, aspecte que en dificulta l’estudi i la identificació.Per altra banda, el vidre també es recicle, raó per la qualla seva presència és menor. En canvi, coneixem moltsobjectes de ceràmica, ja que, tot i fragmentats, es mante-nen pràcticament inalterables. En aquest sentit, la ceràmi-ca és una gran font d’estudi, i l’element de datació perexcel·lència, però dóna una visió molt parcial de la cultu-ra material de l’època. Si contrastem les fonts documen-tals i les materials veiem de seguida que el nombre depeces recuperades per la arqueologia no s’aproxima a larealitat que es pot deduir de les fonts escrites. Un element interessant de l’excavació del Born que caltenir present és la data final, l’any 1717, que és la de l’en-derrocament final del barri. Aquest fet permet plantejarapreciacions cronològiques d’algunes produccions enrelació amb la presència o absència de certs materials,com després veurem.

Objectes i documents Per a l’època moderna, les fonts documentals són un ins-trument de recerca fonamental, i, pel que fa als objectes,

els inventaris post mortem constitueixen una eina inesgota-ble d’informació. De les descripcions acurades de ladocumentació notarial, se’n pot extreure dades sobreaspectes socials i econòmics dels objectes i altres de mésvinculades a la vida quotidiana (funcionals, costums, tra-dicions, etc.)8.Però els textos escrits no són l’única font d’informacióque es contrasta amb l’objecte original. La iconografia del’època és també un document de primera mà per com-plementar molts aspectes dels estudis objectuals. Enaquest sentit, per exemple, els retrats permeten veure latipologia dels petits elements d’indumentària, situar-losen el seu context i comprendre el funcionament d’aplics,sivelles, cadenes, guaspes, botons, passadors, gafets, fer-malls i un llarg etcètera. Des de la disciplina arqueològica s’estudien els objectesamb una metodologia concreta, basada fonamentalmenta individualitzar, descriure i tipificar, per poder definirformes, elaborar tipologies, establir sèries i concretarproduccions. Però aquest vessant no implica que deixemde banda altres maneres d’aproximar-nos als objectes, jaque aquests no es poden aïllar del marc físic que els vagenerar, ni dels seus aspectes socials, econòmics o cultu-rals. Un objecte, moltes lectures. En el marc del projecte del Born, s’ha tingut la sort i elprivilegi de disposar de 285 inventaris post mortem fetsentre 1597-16909. L’estudi d’aquesta documentació nota-rial relativa als objectes ha estat una font d’informacióimportantíssima. Si tornem al binomi objectes/documents i exemplifi-quen el tema en la ceràmica, que són els objectes méspresents en el registre arqueològic, una mirada en lesdues direccions posa en relleu moltes dades. Fem alguns apunts. Si es tracta de recipients per contenirquelcom s’acostuma a anotar què hi havia dins (càntir devi, gerra amb mel, búrnies de cireres, setrilla d’oli, gerra per acla-rir aigua...), fet que ens aproxima a l’ús; també ens donenmides i capacitats (grans, mitjans, petits, de dos quartans, demitja corta, clos, obert, fonda...) i dades físiques de l’objecte

8. Entrarem nomes a valorar dades relacionades amb objectes que es troben normalment en els registres arqueològics, deixant de banda els temes vinculats a mobilia-ri, roba, quadres i altres objectes que també hi havia a la llar però que no es documenten en arqueologia.9. Lencina Pérez, X. 2010. Fons notarial del segle XVII: inventaris post mortem barcelonins, 1597-1690. Inèdit. Una síntesi sobre el tema ha estat publicat per X. Lencina l’any2012 a Interiors Domèstics. Barcelona 1700. “La vida millorada: els interiors de 1600 a 1700”. pp. 58-99.



59quarhisEL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700 JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

(envernissada, negra, coberta d’espart, amb dues nanses, ambuna nansa, pla, de cul agut...), que ens ajuda a identificar-ne la forma, i a vegades també a deixar-nos perplexos. Així mateix podem comprovar com sovint se n’especificael tipus de producció (pisa blanca, pisa fina, pisa blava,pisa blanca i blava, obra de terra, obra de Melica), i a vegadestambé l’origen (terra de Selva de Camp, de Malgrat, deMallorca, de Sabadell, de Breda, de Vilafranca, pisa de foraregne, pisa de la terra, pisa de Pisa, pisa de Liorna, pisa deGènova). A l’hora d’establir tipologies i funcions, ajudasaber quin tipus de peces eren considerades aleshorescom les bàsiques de la vaixella de taula: plats, plates, escu-delles, fruitera, sotacopa, xicres, gerros, sucrera, pebrera i saler.El recorregut notarial per totes les habitacions de la casa,

permet veure’n la ubicació i com es guardaven (en cofreso caixes a les cambres), o si bé s’exhibien als espais mésnobles (la sala principal, el menjador o l’entrada de lacasa), en aparadors de fusta, o deixades pel terra, oamuntegades als corredors, patis, porxades, etc. De totaixò, es pot deduir, per exemple, el valor que tenien i el


Figura 1Vista del jaciment amb la mostra d’algunes de les troballes amb un suport digital. [Fotografia: MHUBA]


60 quarhis

seu paper: merament funcional, de representació, etc.Posem un cas, Ramon Mascaró, adroguer, pertanyent a laclasse social acomodada dels barcelonins de l’època,tenia a casa seva, l’any 1707, un aparador amb una autèn-tica exposició de pisa: 5 platas grans de pisa de genova, 18platas mitjançeres de pisa de Genova, 48 plats de pisa deGenova, 12 plats grandes de Genova, 6 xicaras ab sos platets depisa. En aquests aparadors, s’hi disposaven també pecesde vidre i de metall (sobretot de plata) que reforçaven elpaper d’espai de prestigi i representació social del pro-pietari de la casa i la seva família, com per exemple elvidre que venia d’Alemanya (una sort de vidre d’Alemanya),el de Bohèmia, el del centre d’Europa i el d’Anglaterra i,com no podia ser altrament, el de Venècia, que gràcies alseu prestigi va influir a totes les fabriques europees, quetreballaven a la faiçon de Venise. L’arqueologia ha posat enrelleu algunes peces (Beltrán de Heredia, Miró, 2007a;Miró, 2012).La relació entre objecte i propietari (classe social) ensinforma de si l’objecte era o no un bé generalitzat, en elsentit que podia estar a l’abast de molta gent, i de si lavariable podia estar en la quantitat que es posseïa.Sorprenentment, podem comprovar com un marinerque vivia al Born (d’una classe social molt més baixa),guardava, el 1653, 21 platas gran de pisa de liorna (actualLivorna), 3 platas de dita pisa, 2 fruyteras y una sotacopa depisa de Genova, una gibrella de pisa blanca, una dotsena deplats mitjancers de pisa de Genova y 15 plats xiquets de pisa deliorna, que mostra com les importacions ceràmiquestambé podien ser adquirides per les classes socials mésbaixes. Aquests dades són fonamentals, ja que sovint desde l’arqueologia hem considerat certs objectes, perexemple les vaixelles decorades –sobretot les importadesperò també les locals– com a vaixelles de luxe, una apre-ciació que s’hauria de matissar. Curiosament, aquestesproduccions de pisa de Livorna no han estat fins ara indi-vidualitzades per l’arqueologia.D’altra banda, la contrastació de les fonts escrites amb lesfonts materials no és una tasca fàcil. A l’hora d’interac-

tuar amb totes les dades, es posa en relleu la complexitatdel tema. Una tasca molt important i que mostra la difi-cultat del procediment és la de vincular nom i objecte.Molts termes no es poden relacionar amb cap peça i mol-tes peces presenten dubtes a l’hora d’assignar-hi unterme específic. Per exemple, pel que fa als objectesd’il·luminació a les cases, la documentació esmenta propd’una dotzena de termes (llanties, llanternes, llums, llume-ners, llumeneres, palmatories, candeleros, cresols, fanals, canelo-bres, etc), la qual cosa indica una diversificació de formes,usos i categories pel que fa als sistemes de llum. Nomenys indicatius són els elements per escalfar o de cale-facció, hi havia capses per escalfar, cassoletes braserets, cassole-tes de maridet, graxonereta de maridet, braser, copa de foch, cai-xetes de foch o cistelles per escalfar les mans, entre d’altres.Algunes tenen unes propostes clares, altres son més con-fuses a l’hora de la seva individualització (Beltrán deHeredia, 2010, 2012).A més a més, sovint el mateix objecte es denomina de for-mes diferents i altres vegades els mots han anat canviantamb el pas del temps. A aquestes variables, s’hi ha desumar també les variants de la terminologia local, senseoblidar la multiplicació de funcions. Un objecte podiatenir funcions molt diferents, i sovint es deia d’una mane-ra diferent. A vegades es mantenia el nom i s’hi afegia un“cognom” (gibrell per sangrar, gibrell de palangre, gibrell detaverner, gerros de barca, gerros de llet, olla de partera). És evi-dent que eren peces diferents, tot i que tenien una baseformal comuna.De totes maneres i gracies als estudis duts a terme en elmarc del projecte del Born s’ha fet un gran pas endavantpel que fa a la cultura material d’aquest període, sobre-tot en relació amb els estudis ceràmics10.Podem dir que avui, i des del camp de l’arqueologia,tenim una imatge molt ben definida del material que cir-culava a la ciutat a l’entorn del 1700. Una eina bàsica peravançar en el coneixement, ja que la manca de materialde referència dificulta la individualització de les dades ala seqüència arqueològica. La caracterització i identifica-

10. Vegeu la bibliografia al final del text.




ció de les diferents produccions ens permet moure’nsmillor en el registre, la qual cosa es tradueix en novesdades històriques.

Els referents materials per al període, Barcelona 170011

Des de la vessant arqueològica, podem plantejar uns refe-rents materials clars (horitzó ceràmic) per a un períodeque va de finals del segle XVI als primers anys del segleXVIII. Formes i produccions, objectes locals o importa-cions, i l’aparició de peces, vinculades al consum de té,xocolata o tabac, són un referent cronològic. El projecte també ha posat de manifest el valor dels petitsobjectes que sovint passen desapercebuts, com els ele-ments d’indumentària, sivelles (de sabata, de mitja, de cin-turó, d’esperó...), botons, botons de puny, passadors, ga-fets, fermalls, puntes de cordill o guaspes de ganivet. Hempogut, en alguns casos, establir les primeres tipologies pera la seva classificació (Beltrán de Heredia, Miró, 2013).També les petites joies perdudes o abandonades (polseres,anells, arracades...[Beltrán de Heredia, en premsa]) ialtres peces d’ornament que tenien un sentit màgic i pro-tector, com les branques de corall o les pedres lleteres, o

fins i tot algunes amb propietats sanadores (Beltrán deHeredia, 2011a); i els elements religiosos, creus, rosaris imedalles (Salvà, 2011a, 2011b). De la mateixa manera,s’han rescatat les fitxes de joc, daus d’os (alguns de tru-cats, ja que les trampes eren del tot habituals) i gobelets,que mostren el costum de jugar i apostar; les firetes per ales nenes, que jugaven imitant les seves mares a ser mes-tresses de casa; les figuretes de terracota en forma d’ani-mal o els castells, cavallers i guerrers per als nens; els xiu-lets figurats que feia sonar la mainada en festes especials,o peces més sofisticades con unes bales de vidre multico-lor que portaven el nom del seu petit propietari: Cayetano(Beltrán de Heredia, Miró, 2009a).

1. NOUS PRODUCTES, NOUS OBJECTES

Molts dels atuells que estudiem i classifiquen des de l’ar-queologia tenen un origen molt antic. Alguns, les formesmés bàsiques, han continuat en ús durant segles, quasid’una manera inalterada, però la majoria ha anat can-viant. També hi ha altres atuells que són totalment nousi que s’originen vinculats a noves modes o a nous costumssocials.

11. Barcelona 1700 és una col·lecció de dotze obres dirigides per Albert Garcia Espuche, una col·lecció amb aportacions pluridisciplinàries amb l’objectiu d’acostar-nosal coneixement de la Barcelona del període des de diferents òptiques. La cultura material procedent de les excavacions ha estat present en sis obres.


Figura 2Mancerines de l’Úmbria (Itàlia). [Fotografia: Pep Parer-MUHBA]


12. L’horitzó ceràmic sobre el qual ens centrarem correspon majoritàriament a les vaixelles de taula, deixant de banda, perla seva complexitat, les ceràmiques comu-nes.

62 quarhis

Aquest és el cas dels recipients relacionats amb productescom el té, el cafè o la xocolata, que van generar noves for-mes inexistents en el registre arqueològic fins al segleXVII. Destaquen les peces vinculades al sofisticat món dela xocolata: xicres, marcelines i xocolateres (Miró, 2010).El joc de la xocolata estava format per les xicres (sis odotze) amb els seus platets, una xocolatera i una sucrera.La majoria de les xicres de ceràmica venien d’Itàlia, de lazona de la Ligúria, decorades seguint els estils calligraficonauralistico, tapezzeria i escenografia barocca. Ja en el segleXVIII, apareixen les xicres decorades alla francese, lesconegudes com de taches noires dels tallers d’Albisola o lesque venien de l’Úmbria. Als tallers de la ciutat també se’nfeien, inspirant-se en els models italians però barrejant-hielements locals.Per contra, la majoria de les marcelines documentadesprocedeixen d’Alcora (Castelló). Peces blanques decora-des en blau que contrasten amb l’estil de les marcelinesde la zona de l’Úmbria, a Itàlia, unes peces de color brumolt fosc, gairebé negre.Gràcies a les fonts iconogràfiques i documentals, sabemque les xicres de pisa o de vidre (de les quals no tenimconstància arqueològica) també es podien usar per pren-dre el té (29 xicares de la xina blanques, 16 escudelletes amb elsseus platets de la xina per prendre tè i culleretes daurades tambéper tè). Però per al té era molt més refinat l’ús de tasses deporcellana xinesa, com les anomenades de blanc de xine, oles de bleu et blanc. També per prendre el cafè (xicaras pen-quenyas de porselana fina para tomar quefé, o xicara de pisa yvidrio pequenyas para tomar quefe), tot i que el fenomen delcafè és més propi del segle XVIII. Altres formes vinculadesal cafè, com les cafeteres de ceràmica, apareixen a la sego-na meitat del segle XVIII i sobretot al XIX.Moltes d’aquestes peces vinculades al té, al cafè o a laxocolata eren de metall, sovint de plata, i les xocolatereseren normalment d’aram amb el manec de ferro, peces quepodem imaginar gràcies als inventaris post mortem i veureen els bodegons de l’època, però que no trobem a lesexcavacions. Tot i així, la circulació d’objectes de ceràmi-ca, sobretot de peces com la xicra, referent cronològic

per al període, era quantitativament molt alta a la ciutat.Es troben normalment en els registres i la seva presènciaés constant a les cases. Massiu és el cas del negociant JoanOsio, que vivia al carrer d’en Gensana, al Born, i quetenia a l’entrada de casa seva 480 xicres de pisa, que eren,evidentment, per comerciar.Un altre producte que es va introduir en el període va serel tabac. Cap a finals del segle XVI, comencen a fabricar-se pipes a Anglaterra, objecte que estarà plenamentincorporat a la vida diària a partir del segle XVII. Ni mésni menys que 8.000 fragments de pipes de caolí es vantrobar a les excavacions sota el mercat del Born. La majo-ria de les pipes és de filiació holandesa (amb setanta-sistallers identificats, setanta-dos dels quals produïen a laciutat de Gouda), però també de filiació anglesa, amb settallers individualitzats, entre els quals destaquen els cen-tres productors de Londres i Bristol (Beltrán de Heredia,Miró, 2008b). És interessant fer un esment de les mar-ques dels tallers, ja que aquestes donen uns marges cro-nològics força acotats. És una dada que cal utilitzar, jaque a vegades ha resultat ser l’element més precís delcontext arqueològic. No menys destacable és el conjuntde pipes de ceràmica fetes als tallers de la ciutat, conegu-des com a pipes d’escudellers, pipes vidrades en color marrómelat, verd o decorades com les vaixelles de l’època.En el segle XVIII, el panorama de la pipa canvia, atès quela presència de pipes de producció local és poc significa-tiva i pràcticament nul·la la de pipes de caolí. Ben al con-trari, apareixen exemplars produïts a Palamós (Girona) itot un munt de pipes que arribaven de diferents punts dela Mediterrània oriental (alguns exemplars ja es trobenen contextos del segle XVII): Turquia, Grècia, Síria,Líban, Egipte, nord d’Africà i àrea dels Balcans (Beltránde Heredia, Miró, Soberón, 2012, 2013). Tots són bonselements de datació per als segles XVII i XVIII.

2. L’HORITZÓ CERÀMIC12

En el segle XVI, hi ha un canvi en relació amb el dominidels mercats de les ceràmiques importades, fins aleshoresacaparats pels tallers valencians, amb les conegudes pro-




duccions de reflexos metàl·lics i de reflex metàl·lic ambblau. El relleu és agafat per les produccions italianes,que, a més a més de tenir una gran presència en elcomerç de la Mediterrània, del nord d’Europa id’Amèrica, van influir notablement en les produccionspròpies d’altres països com ara França, Espanya iHolanda. A la segona meitat del segle XVI i sobretot alllarg del segle XVII, la seva presència és constant. Lesacolorides vaixelles de Montelupo, els bianchi de Faenza,stile compendiario, la marmorizzata i la graffita policroma dePisa o de la vall de l’Arno, entre d’altres, entraven aBarcelona pel port de la ciutat. Però la supremacia abso-luta del mercat va ser de les produccions lígurs: les majò-liques de blu berettino, berettino con giallo, bianco i blu, calli-grafico a volute, calligrafico naturalistico monocrom opolicrom, etc. dels nombrosos tallers que hi havia a

Gènova, Albisola i Savona van constituir un veritableesclat comercial. L’èxit va ser tal que el Consell de Cent,a iniciativa de la confraria dels escudellers, dictà –l’any1614– una normativa que prohibia la venda a l’interiorde la ciutat d’obra de terra forana i feia un esment espe-cial a l’obra de Pisa. Pel que fa a aquest aspecte, els regis-tres arqueològics del segle XVII a Barcelona parlen per simateixos (Beltrán de Heredia, Miró, 2010a, 2012).També arribaven les produccions franceses dels tallers dela Provença (amb peces de la vall de l’Huveaune) i delLlenguadoc-Roselló (vaixella de glaçure jaune sur engobe ipeces decorades à la plume). Un tipus de material de pre-sència molt escassa, tot i que creiem que aquesta situacióno és representativa de la realitat comercial de l’època,sinó que és conseqüència de les dificultats de reconeixe-ment. Del nord d’Europa, a finals del XVI i principi del


Figura 3Producció lígur alla francese. [Fotografia: Pep Parer-MUHBA]


64 quarhis

13. L’any 2010, quan vàrem fer l’estudi de les ceràmiques importades (Beltrán de Heredia, Miró), nomes teníem constància d’una sola peça trobada al Born; ara s’hanlocalitzat 4/5 peces més, que de ben segur no són les úniques. Una situació totalment normal, ja que si no s’individualitzen dins els inventaris de les excavacions urba-nes, queden “perdudes” per als estudis posteriors.14. El material es troba en curs d’estudi per Mikel Soberón, a qui agraïm la informació facilitada.15. Un dels objectius de la II Fase del projecte Impacte tecnològic en el nou món colonial. Canvi cultural i en arqueometria ceràmica. TECNOLONIAL,és la caracterització arqueo-mètrica dels materials ceràmics importats.


XVII, arriba l’anomenat gres alemany13. Les peces mésconegudes d’aquest material són les anomenades “bellar-mines”, que es feien als tallers del Rin (Colònia, Frecheni Siegburg).Les porcellanes xineses van tenir un gran èxit i van sermolt valorades socialment. A Barcelona, es documentenen contextos del segle XVII peces del tipus blanc de xine,produïdes a Te Hua, al sud de la Xina, o les bleu et blanc,decorades en blau, típiques de la dinastia Ming, produc-cions que van influir considerablement en les porcella-nes europees (Beltrán de Heredia, Miró, 2008c). En elssegles XVIII i XIX, continua la presència de porcellanesxineses i hi ha exemplars policroms de la dinastia Qing(Beltrán de Heredia, Miró, 2009b). A Barcelona, el con-text de les troballes, en cases nobles, convents i mones-tirs, en confirma l’ús per les classes benestants, fet quetambé s’ha documentat en altres indrets d’Europa. El comerç de ceràmica amb altres mercats de la penínsu-la Ibèrica, també hi era actiu, tot i que sembla que nofeia ombra a les peces que arribaven de l’arc delMediterrani. En el segle XVII, circulaven peces de taulad’Aragó, de les sèries “policromes”, fetes a Muel iVillafeliche (Saragossa) i les de la sèrie “blau sobreblanc”, també de Muel; de Toledo (Talavera de la Reinao Puente del Arzobispo) hi ha peces de la sèrie “trico-lor”; de València, destaquen els anomenats pots de con-fitura (o a vegades meleres), perquè es creu que arriba-ven de València amb aquest producte pots decorats ambun reflex de color coure, molt característic d’aquestaproducció tardana de reflex metàl·lic (finals del XVII-XVIII). Dels tallers sevillans de Triana es coneixen pecesper refrescar l’aigua, com les “alcazarres”, una mena degerres de pastes fines i color blanquinós del segle XVII(Beltrán de Heredia, Miró, en premsa a). De Portugalarribaven els pucarinhos de barros. Aquesta producciótenia el seu principal centre productor a Estremoz, tot ique també se’n feien a Nisa, Aveiro, Caldas i Pombla, ivan ser imitades fora de Portugal (Beltrán de Here-dia, Miró, 2010a, 2010b). Les produccions que venien

d’altres punts de la península Ibèrica sembla que tenenun menor pes als circuits comercials, però configu-ren també llegat ceràmic del segle XVII i principi delXVIII.Segurament aquest món de les importacions ceràmiquesés encara una mica més complex. Tot indica que hi haaltres materials forans que circulaven per la ciutat i quejust ara es comencen a identificar. Estudis en curs hanposat en relleu la presència de ceràmica procedent deMèxic (del tipus Aztec IV, Tonala Ware o Guadalajarapolicroma), i també d’Iznik (Turquia)14. Per ara, la sevapresència és testimonial, però s’han de tenir presents. Elpanorama es podria ampliar amb altres tipus de produc-cions, com les de la ciutat de Delf (Holanda), en aquestmoment en procés d’estudi arqueomètric15, o altres pos-sibles produccions portugueses decorades en blau.Aquestes produccions importades es troben associades ala ben coneguda pisa catalana del segle XVII decorada enblau (sèries de la ditada, de la corbata, de faixes i cintes,l’anomenada de Poblet, de transició, de la botifarra...),una denominació encara deutora dels estudis de la histo-ria de l’art i dels coleccionismes de principis del segle XX.Ja entrat el segle XVIII, els mercats son acaparats per lestaches noires d’Albisola, una nova producció que presentaun vidrat de plom marró i unes línies ondulades ennegre, com a motiu decoratiu; aquesta producció va serimitada a tot arreu, com ara veurem. D’Itàlia venientambé les vaixelles del tipus naturalistico en policromiaamb el motius dels ucelli e prezemollo (Beltrán de Heredia,2011b), que circulaven al costat de les produccions localsde pisa blanca decorada en blau seguint els corrents estè-tics francesos. També en el segle XVIII, arribaven moltespeces de la Reial Fàbrica d’Alcora (Castelló), xicres, mar-celines i tota mena de peces de taula. Produccions enblau i policromes, amb la seva característica marca, la “A”d’Alcora, al fons/peu de la peça. No entrarem a concre-tar més, ja que l’horitzó ceràmic del segle XVIII és partd’un altre horitzó (Beltrán de Heredia, Miró, en premsab) que cau fora de l’objectiu d’aquest article.




La data de 1717 (any de “clausura” del jaciment) consti-tueix un terminus ante quem per fixar l’inici d’algunes pro-duccions com per exemple, les produccions italianesanomenades alla francese o les taches noires d’Abisola.Aquestes darreres es troben al Born en contextos de1714-1716, tot i que l’aparició d’aquesta producció s’hasituat, tradicionalment, en un segle XVIII molt avançat.La data final del jaciment també és d’interès per a lesproduccions locals, ja que, per exemple, no es detecta lapresència de peces anomenades “d’influència francesa”,que es decoraven amb petits dibuixos i amb uns motiuscentrals que s’havien reduït sensiblement, i on els blancstenen un paper important.

3. RES ÉS EL QUE SEMBLA: EL MÓN DE LES IMITACIONS

Els estudis arqueomètrics han permès aclarir considera-blement el panorama ceràmic en relació amb les produc-cions locals i les importacions, a la vegada que han acla-

rit un munt d’incògnites: podem dir que l’ull enganya ique res és el que sembla. La lògica econòmica d’aconse-guir un preu millor al mercat, lliure dels costos del trans-port marítim, porta els tallers ceràmics a entrar al mónde les imitacions. Unes encertades paraules dels nostrescol·legues francesos, copier pour vivre, il·lustren perfecta-ment el fenomen.D’altra banda, uns corrents artístics força globalitzats i eldesplaçament de ceramistes italians fora d’Itàlia, per tre-ballar a la façon de, fa difícil moltes vegades precisar la

Figura 4Sala de reserva del Museu d’Història de Barcelona. [Fotografia: Núria Miró-MUHBA]


66 quarhis

seva filiació. Però no es copiaven únicament les produc-cions italianes, també les porcellanes xineses van ser moltimitades, a la vegada que els seus motius van inspirar elsrepertoris decoratius d’altres produccions.Una de les ceràmiques més imitades van ser les lígurs. Lesvaixelles de blu berettino s’imitaven a Aragó i Andalusia. AAragó per famílies de ceramistes italians establertes endiferents localitats, que van donar com a resultat unesproduccions gairebé idèntiques. A Andalusia es feia l’a-nomenada Sevilla blue on blue, la versió sevillana del bluberettino, que durant molt de temps es va prendre porlígur. Barcelona no es va quedar enrere i els tallers de laciutat feien una producció que vam denominar Barcelona,blau sobre blau (Beltrán de Heredia, Miró 2008a, 2009b)unes peces que reinterpretaven allò italià de manera per-sonal, procedència que va ser referendada per l’estudiarqueomètric (Buxeda, Iñáñez, Madrid, Beltrán deHeredia, 2011). L’arribada d’importacions xineses a Orient va provocarràpidament les imitacions. A Barcelona s’ha individualit-zat una peça que segurament prové de Damasc i queimita les porcellanes bleu et blanc de la Xina, una peça deltot excepcional (Beltrán de Heredia, Miró, 2010), queil·lustra molt bé aquest fenomen, que va ser pràcticamentuniversal.Ja en el segle XVIII, la producció de taches noiresd’Albisola i les seves imitacions defineixen la centúria.Aquesta producció es va imitar a la mateixa Itàlia(Piamonte i Toscana) i a França (en tot el Midi).Igualment, s’han documentat a València, i també aCatalunya, on hi havia més d’un centre productor.Algunes d’aquestes peces estan a vegades més a prop dela falsificació que no pas de la imitació, ja que sovint perla observació macroscòpica són molts difícils de diferen-ciar. L’arqueometria és una eina segura per determinaralguns orígens, i en aquest sentit podem parlar de pecesfetes a Barcelona i també al litoral català; des deBarcelona fins al nord del Maresme, sense poder –enaquest moment– especificar més els tallers (Beltrán de

Heredia, Buxeda, Capelli, di Febo, Madrid, en premsa).A Barcelona destaca una variant local, que hem denomi-nat taches noires amb groc, producció que incorpora almodel estàndard pinzellades en groc. Unes peces que espoden vincular visualment, però que tècnicament res hitenen a veure, amb la producció d’Albisola. A casa nostrales taches noires s’han conegut de sempre com a “plats dedol”, una denominació més de caire costumista, ja quesempre han restat fora dels estudis especialitzats16.A Catalunya, es fan peces que recorden, imiten o espoden emparentar amb les produccions franceses poli-cromes del segle XVII i XVIII fetes a la plume, que donenlloc a unes peces decorades amb pinzellades rapides idifuses, per simplificar i produir més. Segurament, lesque la documentació anomena jaspejades. També les pro-duccions policromes, que jugaven amb groc, verd, marrói amb unes decoracions, a vegades molt barroques. Totesdues mantenien les línies estètiques de l’època quepodem veure a altres llocs, com França: la taula de cadadia s’omplia de color. Aquestes peces formen part tambéde l’horitzó del segle XVIII avançat i arriben al XIX peròaixò ja és una altra història.

16. La seva identificació com a peces importades italianes, dels tallers d’Albisola, s’ha fet fa relativament poc (Beltrán de Heredia, 2011b).





BIBLIOGRAFIA

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2010. “Adroguers i adro-gueries, tot un univers d’objectes”. Drogues, dolços i tabac.Barcelona 1700. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 165-213.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2011a. “Els objectes de lamedicina i farmàcia”. Medicina i farmàcia. Barcelona 1700.Institut de Cultura. Barcelona. pp. 264-303.

BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2011b. “Génova y las importacionesde mayolica ligur en Barcelona: los testimonios arqueológicosy las fuentes documentales”. Terre Genovesi. Ceramica aGenova tra Medioevo e Rinascimento (maig de 2010). Gènova.pp. 11-16.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. 2012. “Les llars barcelo-nines a través de l’arqueologia”. Interiors domèstics.Barcelona 1700. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 240-281.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J. (en premsa). “Una mira-da al món de la dona des de l’arqueologia”. El món de la dona.Barcelona 1700. Institut de Cultura. Barcelona.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2007a.“Els objectes de vidre del jaciment del Born (Barcelona): vidadomèstica i ornament”. III Congrés d’Arqueologia Medieval iModerna a Catalunya (18-21 de maig de 2006). Sabadell. pp.894-903.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2007b.“Els objectes de joc i les joguines del jaciment del Born(Barcelona)”. III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna aCatalunya (18-21 de maig de 2006). Sabadell. pp. 925-930.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2008a.“Imitaciones de cerámica ligur berettina en Barcelona”. Attidal XL Convegno Internazionale della ceramica. Italia, Medioed Estremo Oriente: commerci, trasferimenti di tecnologie einflussi decorativi tra Basso Medioevo ed Età Moderna (11-12Maggio 2007). Centro Ligure per la storia della ceramica.Savona/Albisola. pp. 137-141.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2008b.“Les pipes de caolí del segle XVII trobades al jaciment delBorn: importacions angleses i holandeses”. Quadernsd’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. Època II, 4.Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. pp. 138-157.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2008c.“Aportación al estudio de las cerámicas finas del Mediterráneooriental. Siria/Egipto y China en Barcelona”. Atti dal XL Conve-gno Internazionale della ceramica. Italia, Medio ed EstremoOriente: commerci, trasferimenti di tecnologie e influssi deco-rativi tra Basso Medioevo ed Età Moderna (11-12 Maggio 2007).Centro Ligure per la storia della ceramica. Savona/Albisola.pp. 7-15.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2009a:“Jugar a la Barcelona dels segles XVI-XVIII: objectes de joc ijoguines trobats a les excavacions de la ciutat”. Jocs, triquetsi jugadors. Barcelona 1700. Institut de Cultura i Museu d’His-tòria de Barcelona. Barcelona. pp. 209-237.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2009b.“Importacions orientals i imitacions locals a “la façon” deLigúria: noves troballes ceràmiques a la ciutat de Barcelona”.Arqueologia Medieval, 04/05. ACRAM. Barcelona. pp. 100-115.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2010a.“El comerç de la ceràmica a Barcelona als segles XVI-XVII:Itàlia, França, Portugal, els tallers del Rin i Xina”. Quadernsd’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona. Època II, 6.Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura. pp. 14-91.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2010b.The ceramics trade in Barcelona in the 16th-17th centuries.MUHBA Textures, núm. 2.

BELTRÁN DE HEREDIA, J.; MIRO I ALAIX, N. 2012. “Cerámica ycomercio en Barcelona: las importaciones del Mediterráneooccidental, el norte de Europa y Oriente”. IX CongressoInternazionale sulla Ceramica Medievale nel Mediterraneo(novembre de 2009). Venècia. pp. 77-87.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. 2013.“Indumentària i ornament personal als segles XVI-XVIII: elstestimonis arqueològics”. Indumentària. Barcelona 1700.Institut de Cultura. Barcelona. pp. 186-229.

BELTRÁN DE HEREDIA, J.; MIRÓ I ALAIX, N.; SOBERÓN, M. 2012.“Les pipes de ceràmica no caolinites trobades a Barcelona: pro-ducció i comerç als segles XVII-XIX”. Quaderns d’Arqueologia iHistòria de la Ciutat de Barcelona. Època II, 7. Museu d’Històriade Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 166-191.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N.;SOBERÓN, M. 2013. “Production and Trade of short stemmed


68 quarhis

Clay Pipes Found in Barcelona between the Seventeenth andthe Nineteenth Century”. 26th AIP-Conference in Grasse,November 3-6, 2010. North and south: tobacco pipe researchand collecting in the western Mediterranean and its north-western European connections. Grasse. pp. 111-125.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. (enpremsa a). “Barcelona y el comercio interior de cerámica enlos siglos XVI-XVII: Valencia, Sevilla, Teruel, Talavera de laReina (Toledo), Vilafeliche y Muel (Zaragoza), Vilafranca delPenedès (Barcelona) y Portugal”. X Congresso Internacional aCerâmica Medieval no Mediterrâneo (22-27 d’octubre de2012). Silves.

BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO, J.; MIRÓ I ALAIX, N. (enpremsa b). “L’horitzó ceràmic del segle XVIII a Barcelona: pro-duccions locals i importacions”. V Congrés d’ArqueologiaMedieval i Moderna a Catalunya (22-25 de maig de 2014).Barcelona.

BELTRÁN DE HEREDIA, J.; CAPELLI, C.; DI FEBO, R.; MADRID,M.; BUXEDA, J. (en premsa). “Imitaciones de cerámicas tachesnoires en Barcelona en el siglo XVIII. Datos arqueológicosy datos arqueométricos”. X Congresso Internacional a Cerâ-mica Medieval no Mediterrâneo (22-27 d’octubre de 2012).Silves.

BELTRÁN DE HEREDIA, J.; BUXEDA, J.; MADRID, M.; IÑÁÑEZ,J.; FERRER, S.; DI FEBO, R. (en premsa). “Arqueometria iarqueologia de les ceràmiques medievals i modernes deBarcelona: El Projecte Tecnolonial”. V Congrés d’ArqueologiaMedieval i Moderna a Catalunya (22-25 de maig de 2014).Barcelona.

BUXEDA, J.; IÑÁÑEZ, J.; MADRID, M.; BELTRÁN DE HEREDIA,J. 2011. “La ceràmica de Barcelona. Organització i produccióentre els segles XIII i XVIII a través de la seva caracteritzacióarqueomètrica”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutatde Barcelona. Època II, 7. Museu d’Història de Barcelona.Institut de Cultura. Barcelona. pp. 197-207.

MIRÓ I ALAIX, N. 2010. “L’èxit dels nous productes d’adrogue-ria: xocolata, te, cafè i tabac”. Drogues, dolços i tabac. Barce-lona 1700. Institut de Cultura. Barcelona. pp. 214-240.

MIRÓ I ALAIX, N. 2012 “El menjar i el beure des de l’arqueolo-gia”. Interiors domèstics. Barcelona 1700. Institut de Cultura.Barcelona, pp. 282-315.

SALVÀ, M. G. 2011a. “Materials per a la classificació de lesmedalles religioses dels segles XVI al XVIII a Catalunya”. Actesdel IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya(Tarragona, 10- 13 de juny de 2010). Vol. II. pp. 1033-1037.

SALVÀ, M. G. 2011b. “Las medallas religiosas de los siglos XVIal XVIII en Cataluña”. XIV Congreso Nacional de Numismática.Ars Metallica: Monedas y medallas (Nules-Valencia, 25-27 deoctubre de 2010). Madrid. pp. 289-301.



TEXTOS EN CASTELLANOSÍNTESIS

11síntesis castellano 2014.qxp 27/5/14 18:26 Página 217

220 quarhis


de más de 300 m2 por planta. Las casasmás pequeñas del Born presentanuna tipología característica, de una solacrujía de ancho y una profundidadque varía entre los 5 y los 15 m. Cuantomás pequeña es la casa, más serviciosconcentra en la planta baja, especial-mente letrinas, lares y cocinas. En elcaso del yacimiento del Born, la máxi-ma concentración de casas de pequeñasdimensiones se encuentra en el Bornety en el denominado barrio de los pesca-dores. Las casas más grandes destinanla planta baja a actividades comerciales,o la usan como almacén, caballeriza,estudio o tienda, en tanto que funcio-nan como vivienda las plantas superio-res. Si bien en su mayoría las casas estánhabitadas por una sola familia, tambiénes común el uso de una casa por partede varias familias, que comparten servi-cios como la cocina, la escalera, el lava-dero o el pozo.Aparte de las casas de grandes dimen-siones, en el yacimiento se puedenver dos ejemplos de construccionesno residenciales; en la zona de ponientese localiza el hostal del Alba, una granconstrucción con espacios en la plantabaja destinados a almacenaje, con unascaballerizas de grandes dimensiones,y a la adaptación de estructuras parael uso de mucha gente, con las letrinassituadas junto a las escaleras. Otro ejem-plo es la casa Colomer, cuya planta bajafuncionaba como taberna. Esta cons-trucción tenía dos partes diferenciadas,la mitad de poniente destinada a alma-cenaje, con una sala subterránea, y lamitad de levante dedicada al consumo,con dos espacios de grandes dimensio-nes y la presencia de marcas de hastatres contenedores de líquido de grandesdimensiones.

La colección que hoy conocemos como“Born” procede de una treintena deintervenciones que afectaron a nivelesarqueológicos del barrio de la Ribera.Se “excavó” en cerca de 700 cajasy se individualizaron alrededor de4.000 piezas: objetos de cerámica, cris-tal, metal, hueso y madera de funciona-lidades muy diversas que han permitidoavanzar un gran paso respecto a la cul-tura material del período. Se han incor-porado al proyecto los estudios arqueo-métricos.Para la época moderna, las fuentesdocumentales suponen un instrumentode investigación fundamental, y porlo que respecta a los objetos, los inven-tarios post mórtem constituyen unaherramienta de información inagotable.La iconografía de la época es tambiénun documento de primera mano paracomplementar muchos aspectos delos estudios objetuales. En el marcodel “proyecto Born”, hemos tenidola suerte y el privilegio de contar con285 inventarios post mórtem realizadosentre 1597 y 1690.Por lo que respecta a objetos/documen-tos, y si ejemplificamos el tema enla cerámica –los objetos predominantesen el registro arqueológico–, un vistazoen ambas direcciones pone de relievemuchos datos. Si se trata de recipientes,proporcionamos información sobre laforma, para que servían, dónde se guar-daban, especificamos el tipo de produc-ción, su nombre, etc. Por otro lado,contrastar las fuentes escritas con lasfuentes materiales no es fácil. A la horade interactuar con todos los datos,se pone de manifiesto la complejidaddel tema. Una especialmente importan-te, y que muestra la dificultad del proce-dimiento, es vincular nombre y objeto.Desde la vertiente arqueológica, pode-mos plantear unos referentes materialesclaros (horizonte cerámico) para unperíodo comprendido entre finalesdel siglo XVI y los primeros años delsiglo XVIII. Formas y producciones,objetos locales o importaciones,así como la aparición de piezas nuevas,vinculadas al consumo de té, chocolate(jícaras, mancerinas y chocolateras)o tabaco (pipas), son un referentecronológico.Respecto a las pipas, empiezan a fabri-carse en Inglaterra hacia finales del

siglo XVI y estarán plenamente incorpo-radas a la vida diaria a partir del sigloXVII. Ni más ni menos que 8.000 frag-mentos de pipas de caolín fueron halla-dos en las excavaciones bajo el mercadodel Born. La mayoría de las pipasson de filiación holandesa (con setentay seis talleres identificados, setenta y dosde los cuales producían en la ciudad deGouda), pero también las hay de filia-ción inglesa, con siete talleres individua-lizados, destacando los centros produc-tores de Londres y Bristol.Por lo que concierne a las cerámicasimportadas, en el siglo XVI se produceun cambio respecto al dominio delos mercados, hasta entonces acapara-dos por los talleres valencianos conlas conocidas producciones de reflejosmetálicos y de reflejo metálico y azul.Toman el relevo las producciones italia-nas, que, además de tener una gran pre-sencia en el comercio del Mediterráneo,el norte de Europa y América, influye-ron notablemente en las produccionespropias de otros países, como Francia,España y Holanda. Las coloristas vajillasde Montelupo, los bianchi di Faenza, stilecompendiario, la marmorizzata y la graffitapolícroma de Pisa o el valle del Arno,entre otras, entraban en Barcelona porel puerto de la ciudad. Pero la suprema-cía absoluta del mercado fue para lasproducciones ligures: las mayólicas bluberettino, berettino con giallo, bianco e blu,calligrafico a volute, calligrafico naturalisti-co monocromo o polícromo, etc.de los numerosos talleres existentesen Génova, Albisola y Savona supusie-ron un verdadero estallido comercial.También llegaron las produccionesfrancesas de los talleres de Provenza(con piezas del valle del Huveaune)y del Languedoc-Roussillon (vajillade glaçure jaune sur engobe y piezas deco-radas à la plume). Del norte de Europa,a finales del siglo XVI-principios delXVII, llega el denominado gres alemán.Las porcelanas chinas tuvieron granéxito y fueron muy valoradas socialmen-te. En Barcelona se documentan encontextos del siglo XVII piezas del tipoblanc de xine, producidas en Te Hua,en el sur de China, o las bleu et blanc,decoradas en azul, típicas de la dinastíaMing, producciones que influyeronconsiderablemente en las porcelanaseuropeas. El comercio de cerámica

EL BORN Y LA CULTURA MATERIALDE 1700

Julia Beltrán de Heredia Bercero



con otros mercados de la penínsulaIbérica también estaba activo, aunqueparece que no hacía sombra a las piezasque llegaban procedentes del arcomediterráneo. En el siglo XVII circula-ban piezas de mesa de Aragón, de lasseries “polícromas” realizadas en Muely Villafeliche (Zaragoza) y las de la serie“azul sobre blanco”, también de Muel;de Toledo (Talavera de la Reinao Puente del Arzobispo) piezas dela serie “tricolor”; de Valencia, destacanlos denominados botes de confitura(a veces también llamados meleras,porque se cree que llegaban de allícon este producto), botes decoradoscon un reflejo de color cobre,muy característico de esta produccióntardía de reflejo metálico (finalesdel siglo XVII-XVIII). De los talleressevillanos de Triana se conocen piezaspara refrescar el agua, como las alcarra-zas, una especie de vasijas de pastasfinas y color blanquecino del siglo XVII.De Portugal llegaban los pucarinhosdo barro, que tenían en Estremozsu principal centro de producción,aunque también se realizaban en Nisa,Aveiro, Caldas y Pombal, y que fueronimitados fuera de las fronteras. Las pro-duccions procedentes de otros puntosde la península Ibérica parecen tenermenor peso en los circuitos comercia-les, pero configuran también el horizon-te cerámico del siglo XVII y principiosdel XVIII.Los estudios arqueométricos han permi-tido esclarecer considerablementeel panorama cerámico en relacióncon las producciones locales y lasimportaciones, al tiempo que han abier-to un buen número de incógnitas:podemos decir que el ojo engañay nada es lo que parece. La lógica eco-nómica de conseguir un precio mejoren el mercado, libre de los costos deltransporte marítimo, lleva a los tallerescerámicos a entrar en el mundo de lasimitaciones. Por otro lado, unas corrien-tes artísticas bastante globalizadasy el desplazamiento de ceramistasitalianos fuera de Italia, para trabajarà la façon de, hacen que muchas vecesresulte difícil precisar su filiación.Una de las corrientes más imitadasfue la de las cerámicas ligures,pero también en producciones de otrotipo, como las chinas, la llegada de pie-

zas de China a Occidente provocóque rápidamente fueran imitadas.En Cataluña se hacen piezas que recuer-dan, o imitan o podemos emparentarcon las producciones francesas polícro-mas de los siglos XVII y XVIII realizadasà la plume, así como imitaciones de pro-ducciones ligures como las denomina-das Barcelona, blau sobre blau.

La historia de la ciudad de Barcelonaestá intrínsecamente vinculada al mary, por lo tanto, a la evolución de su fren-te marítimo. En consecuencia, los cam-bios en el litoral han tenido una impor-tante repercusión en la historia dela propia ciudad y de su territorio:el Pla de Barcelona.Desde el siglo XIX, historiadores, geó-grafos y geólogos han realizado diversaspropuestas sobre la configuración lito-ral, al norte de la ciudad romana deBarcino. Sin embargo, las recientes inter-venciones arqueológicas realizadas en elmercado del Born y su entorno han per-mitido obtener nuevos registros sedi-mentológicos, describir perfiles en exca-vaciones y contar con un conjunto máscompleto de dataciones radiométricasy arqueológicas. Esta información per-mite realizar una nueva propuesta sobrela evolución histórica del frente maríti-mo entre el monte Táber y el parquede la Ciutadella.La información sedimentológica utiliza-da en el presente estudio proviene decuatro fuentes: la consulta de informesgeotécnicos y memorias arqueológicas,la descripción de cortes estratigráficosen excavaciones arqueológicas y el análi-sis sedimentológico de muestras proce-dentes de sondeos y perfiles. Se ha reali-zado el estudio sedimentológico y delcontenido fósil de un total de 15 mues-tras de arenas y gravas, y de 4 nivelesde fangos.La cronología de las unidades sedimen-tológicas se ha establecido a partirde 10 dataciones radiocarbónicas,de los conjuntos de restos arqueológicosen excavaciones y de la existencia deestructuras de hábitat y enterramientossobre las unidades sedimentarias.El relieve preholoceno viene determina-do por la posición de las unidades neó-genas y del cuaternario antiguo. Desdela Via Laietana en dirección este,el paleorrelieve forma una plataformaa cota 0 s.n.m. entre la calle Argenteriay la plaza de Jaume Sabartés, extendién-dose por el interior por la calleTantarantana. En dirección mar,esta plataforma se hunde rápidamentea la altura del paseo del Borny de la calle Comerç.Sobre esta paleotopografía podemosdiferenciar dos grandes ámbitos sedi-mentarios holocenos: el más oriental

EVOLUCIÓN GEOMORFOLÓGICADEL BARRIO DE LA RIBERA EN ÉPOCAS HISTÓRICAS

Ramon Julià BruguésSantiago Riera Mora


ENGLISH TEXTSUMMARY

12 síntesis inglés 2014.qxp 27/5/14 18:29 Página 229


The collection known today as “Born”comes from around thirty interventionsthat affected archaeological levels ofLa Ribera neighbourhood. We excavat-ed in around 700 boxes and around4,000 pieces were individualised: objectsmade of ceramic, glass, metal, boneand wood of highly diverse uses thathave enabled us to make great progresswith respect to the tangible culture ofthe period. Archeometric studies havebeen incorporated into the project.For the modern era, documentarysources represent a fundamentalresearch instrument, and in terms ofthe objects, the post mortem inventoriesare an inexhaustible source of informa-tion. The iconography of the time isalso a first-hand document to comple-ment many aspects of object studies.Within the framework of the “Born proj-ect”, we have had the luck and the privi-lege of having 285 post mortem invento-ries made between 1597 and 1690.As for the objects and documents,and if we exemplify the issue in ceram-ics – the prevailing objects in thearchaeological record –, a quick lookin both directions highlights a greatdeal of data. If they are containers,we provide information on the shape,purpose and where they were kept,and we specify the type of production,name, and so on. Moreover, contrastingthe written sources with the tangiblesources is not an easy task. When inter-acting with the data, the complexity ofthe issue becomes apparent. A notablyimportant complex aspect, which showsthe difficulty of the procedure, is link-ing name and object.Archaeologically, we can put forwardsome clear tangible references (ceramichorizon) for a period between the late16th century and early 18th century.Shapes and productions, local orimported objects, as well as the emer-gence of new pieces linked to the con-sumption of tea, chocolate (chocolatecups, saucers and pots) or tobacco(pipes), are a chronological reference.Manufacture of pipes began in Englandby the late 16th century and became apart of daily life from the 17th century.An impressive 8,000 fragments of kaolinpipes were found in the excavationsunder El Born Market. Most ofthe pipes are of Dutch origin

(with 76 workshops identified, 72 ofwhich were based in the city of Gouda),but also of English origin, with 7 work-shops individualised, notably the manu-facturing centres of London and Bristol.With reference to imported ceramics,in the 16th century there was a changein terms of market domination,until then monopolized by the Valenciaworkshops with the renowned produc-tions of metallic reflections and metallicand blue reflection. They were replacedby Italian productions which, alongwith having a large presence in theMediterranean, northern Europeanand American trade, notably influencedthe productions of other countries,such as France, Spain and theNetherlands. The colourful Monteluposervices, the bianchi di Faenza, stile com-pendiario, the marmorizzata and the poly-chrome graffita from Pisa or the ArnoValley, among others, arrived inBarcelona through its port. But theabsolute supremacy of the marketbelonged to the Ligurian productions:the monochrome or polychrome maioli-cas blu berettino, berettino con giallo, biancoe blu, calligrafico a volute, calligrafico natu-ralistico, and so on, from the many work-shops based in Genoa, Albisola andSavona meant a commercial boom.French productions from the Provenceworkshops (with pieces from theHuveaune Valley) and from Languedoc-Roussillon (glaçure jaune sur engobe tableservice and pieces decorated à la plume)also arrived. In the late 16th century-early 17th century the so-called Germanearthenware arrived from northernEurope. Chinaware had great successand was highly valued socially.In Barcelona blanc de Chine type pieces,produced in Te Hua, southern China,are documented in 17th century con-texts, as are the bleu et blanc, decoratedin blue, typical of the Ming dynasty,a production that had a major impacton European porcelain. Trade in ceram-ics with other markets in the IberianPeninsula was also active, although itseems that it did not shadow the piecesthat came from the Mediterranean arch.In the 17th century, there were table-ware pieces from Aragon, “polychrome”series made in Muel and Villafeliche(Saragossa) and those of the “blueon white” series, also from Muel;

from Toledo (Talavera de la Reinaor Puente del Arzobispo) pieces of the“tricolour” series; notable from Valenciaare the so-called botes de confitura (some-times also called meleres, because itis believed that they came filled withhoney), pots decorated with a coppercolour reflection, very characteristic ofthis late production of metallic reflec-tion (late 16th century-18th century).From the Seville workshops based inTriana we can identify pieces to coolwater, such as the alcarrazas, a kind offine whitish colour 17th century earth-enware pot. From Portugal camethe pucarinhos do barro, with Estremozas their main production centre,although they were also manufacturedin Nisa, Aveiro, Caldas and Pombaland were imitated outside the country.The productions from other placesof the Iberian Peninsula seem to beless important in the trade circuits,but also shape the ceramic horizon ofthe 17th century and early 18th century.Archeometric studies have enabled usto considerably explain the ceramicpanorama in relation to local andimported productions, while posing alarge number of questions: we can saythat the eye deceives and nothing iswhat it seems. The economic logic ofachieving a better price on the market,free of the costs of sea shipping, meantthe entry of the ceramic workshops intothe world of imitations. Moreover, quiteglobalised artistic currents and Italianceramicists travelling outside Italy towork à la façon de make it often difficultto specify their origin. One of the mostimitated currents was that of Liguranceramics, but also in other types of pro-ductions, such as Chinese, the arrivalof pieces from China to the West meantthat they were quickly replicated.In Catalonia pieces were producedthat recall, imitate or can be linkedto the French polychrome productionof the 17th and 18th centuries madeà la plume, as well as imitations ofLigurian productions, such as thosecalled Barcelona, blau sobre blau(Barcelona, blue on top of blue).

EL BORN AND THE TANGIBLECULTURE OF 1700


12 síntesis inglés 2014.qxp 27/5/14 18:29 Página 232

TEXTES EN FRANÇAISRÉSUMÉ

13 síntesis francés 2014.qxp 22/5/14 22:41 Página 239

242 quarhis


d’une seule travée de largeur et d’uneprofondeur qui varie entre 5 et 15 mèt-res. Plus la maison est petite, plus elleconcentre de services au rez-de-chaus-sée, surtout les latrines, les foyerset les cuisines. Dans le cas du gisementdu Born, la plus grande concentrationde maisons de petites dimensionsse situe au Bornet et dans ce quel’on appelle le quartier des pêcheurs.Les plus grandes maisons consacrentle rez-de-chaussée à des activités com-merciales ou utilisent ce dernier commeentrepôt, écuries, étude ou encorecomme commerce, tandis que la viefamiliale se déroule aux étages supé-rieurs. Bien qu’en général les maisonssoient habitées par une seule famille,on utilise aussi couramment unemaison comme habitat pour plusieursfamilles qui partagent alors les servicestels que la cuisine, l’escalier, la buande-rie ou le puits. À côté des maisons de grandes dimen-sions, on peut aussi voir sur les fouillesdeux exemples de constructionsnon résidentielles : à l’ouest, on trouvel’auberge de l’Alba, une grande cons-truction avec des espaces au rez-de-chaussée destinés à servir d’entrepôt,des écuries de grandes dimensions etune adaptation de structures destinéesà beaucoup de monde telles les latrines,situées à côté des escaliers. On trouveun autre exemple dans la maisonColomer qui consacrait son rez-de-chaussée à une taverne. Cette construc-tion avait deux parties différentes,la moitié ouest était destinée à l’entre-pôt de marchandises, avec une sallesouterraine, et la moitié est était consa-crée à la consommation, avec deuxespaces de grandes dimensionset la présence de traces de jusqu’àtrois réservoirs de liquide de grandesdimensions.

La collection que nous connaissonsde nos jours comme « Born » provientd’une trentaine d’interventions quiont affecté des niveaux archéologiquesdu quartier de la Ribera. On a« fouillé » dans près de 700 boîteset on a séparé près de 4 000 pièces :des objets en céramique, en verre,en métal, en os et en bois aux fonctionstrès diverses. Cela a permis de fairede beaux progrès par rapport à laculture matérielle de cette période.On a incorporé au projet les étudesarchéométriques.En ce qui concerne l’époque moderne,les sources documentées supposent uninstrument de recherche fondamentalet, pour les objets, les inventaires postmortem constituent un instrument d’in-formation inépuisable. L’iconographiede cette époque est aussi un documentde première importance pour complé-ter bien des aspects des études desobjets. Dans le cadre du « projet Born »,nous avons eu la chance et le privilègede disposer de 285 inventaires post mor-tem réalisés entre 1597 et 1690.En ce qui concerne les objets et docu-ments, et si nous prenons l’exemplede la céramique – ce sont les objets quiprédominent dans le registre archéolo-gique –, un coup d’œil dans les deuxdirections met en exergue bien des don-nées. S’il s’agit de récipients, nous avonsdes informations sur leur forme, leurusage, l’endroit où on les rangeait, nouspouvons préciser le type de production,leur nom, etc. D’autre part, comparerles sources écrites avec les sources maté-rielles n’est pas chose facile. Lorsquel’on croise toutes ces données, la com-plexité du sujet apparaît. Une des diffi-cultés parmi les plus importantes, et quidémontre la complexité du procédé, estde mettre en relation le nom et l’objet.Du point de vue archéologique,nous pouvons proposer de clairs réfé-rents matériels (horizon céramique)pour une période comprise entre la findu XVIe siècle et les premières annéesdu XVIIIe siècle. Les formes et les pro-ductions, les objets locaux ou d’impor-tation, ainsi que l’apparition de piècesnouvelles liées à la consommationde thé, de chocolat (trembleuses,petits plateaux et chocolatières) oude tabac (pipes) offrent une référencechronologique.

Quant aux pipes, on commenceà en fabriquer en Angleterre vers la findu XVIe siècle. Elles entreront toutà fait dans la vie quotidienne à partirdu XVIIe siècle. On a trouvé dansles fouilles, sous le marché du Born,pas moins de 8 000 fragments de pipesen kaolin. La plupart des pipes sontd’origine hollandaise (nous avonspu identifier soixante-dix-sept ateliersdont soixante-douze produisaientdans la ville de Gouda), mais il y a aussides pipes d’origine anglaise, nous avonsidentifié sept ateliers et mentionneronssurtout les centres de productionde Londres et de Bristol.En ce qui concerne les céramiquesimportées, le XVIe siècle apporteun changement quant à la dominationdes marchés qui, jusqu’alors, étaientaccaparés par les ateliers valencienset leurs célèbres productions à refletsmétalliques et à reflet métallique etbleu. Les productions italiennes pren-nent la relève. Outre leur présencenotable dans le commerce de laMéditerranée, du Nord de l’Europeet de l’Amérique, elles eurent aussi uneinfluence importante sur les produc-tions propres à d’autres pays tels quela France, l’Espagne et les Pays-Bas.La vaisselle colorée de Montelupo,les bianchi di Faenza, stile compendiario,la marmorizzata et la graffita polychromede Pise ou de la vallée de l’Arno, entreautres, entraient à Barcelone par le portde la ville. Mais ce sont les productionsligures qui dominent le marché : lesmajoliques blu berettino, berettino congiallo, bianco e blu, calligrafico a volute,calligrafico naturalistico monochrome oupolychrome, etc. des nombreux ateliersde Gênes, Albisola et Savone ont littéra-lement représenté une véritable explo-sion commerciale. Arrivèrent aussi lesproductions françaises des ateliers deProvence (avec des pièces de la valléede l’Huveaune) et du Languedoc-Roussillon (vaisselle à glaçure jaunesur engobe et pièces décorées à la plume).Vers la fin du XVIe siècle et le débutdu XVIIe, ce que l’on appelle le grèsallemand arrive du nord de l’Europe.Les porcelaines chinoises eurent ungrand succès et furent très appréciéesdu point de vue social. Au XVIIe siècle,à Barcelone, on trouve des pièces dutype blanc de Chine, produites à Te Hua,

LE BORN ET LA CULTUREMATÉRIELLE DE 1700




dans le sud de la Chine, ou les bleuet blanc, décorées en bleu, typiquesde la dynastie Ming. Ces productionseurent une forte influence sur les por-celaines européennes. Le commercede la céramique était aussi actif auprèsd’autres marchés de la péninsuleIbérique, il semble cependant qu’ilne portait pas ombrage aux piècesqui venaient de l’arc méditerranéen.Au XVIIe siècle, circulaient des piècesde table de l’Aragon, des séries « poly-chromes » réalisées à Muel etVillafeliche (Saragosse) et celles dela série « azul sobre blanco » (bleu surblanc), provenant aussi de Muel ;de Tolède (Talavera de la Reinaou Puente del Arzobispo) des piècesde la série « tricolore » ; de València,nous mentionnerons ce que l’on appe-lait les pots à confiture (appelés aussiparfois pots à miel, car on pense qu’ilsvenaient de là-bas remplis de ce pro-duit), des pots décorés d’un reflet decouleur cuivre, très caractéristiquesde cette production tardive à refletmétallique (fin du XVIIe – XVIIIe siè-cle). Des ateliers sévillans de Triana,on connaît des pièces qui servaientà refroidir l’eau, comme les alcarrazas(cruches poreuses), une espèce de vais-selle à pâte fine de couleur blanchâtredu XVIIe siècle. Du Portugal, arrivaientles pucarinhos do barro dont Estremozétait le principal centre de production,bien qu’on les fabriquât aussi à Nisa,Aveiro, Caldas et Pombal, et qu’ellesaient été imitées hors des frontières.Les productions provenant d’autresendroits de la péninsule Ibérique sem-blent avoir moins de poids dans les cir-cuits commerciaux, mais composentaussi l’horizon de la céramiquedu XVIIe et du début du XVIIIe siècle.Les études archéométriques ont permisde clarifier considérablement le panora-ma céramique par rapport aux produc-tions locales et aux importations touten posant pas mal d’énigmes : nouspouvons dire que l’œil trompe etque rien n’est ce qu’il semble être.La logique économique qui consistait àobtenir un meilleur prix sur le marché,sans frais de transport maritime, porteles ateliers de céramique à entrer dansle monde des imitations. D’autre part,des courants artistiques assez globaliséset le déplacement de céramistes italiens

hors d’Italie pour travailler à la façonde, font que, souvent, il s’avère difficiled’en préciser l’origine. L’une des ten-dances les plus imitées a été celle descéramiques ligures. Mais dans des pro-ductions d’un autre type, comme la pro-duction chinoise, l’arrivée de piècesde Chine en Occident a permisqu’elles soient rapidement imitées.En Catalogne, on fabrique des piècesqui rappellent, qui imitent ou quenous pouvons apparenter avec lesproductions françaises polychromesdes XVIIe et XVIIIe siècles réaliséesà la plume, ainsi que des imitationsde productions ligures telles celles appe-lées Barcelona, blau sobre blau (Barcelone,bleu sur bleu).

L’histoire de la ville de Barcelone estétroitement liée à la mer et, par consé-quent, à l’évolution de sa façade mariti-me. Les changements survenus sur le littoral ont donc eu une importanterépercussion sur l’histoire de cetteville et de son territoire : la plainede Barcelone.Depuis le XIXe siècle, les historiens,géographes et géologues ont fait diver-ses propositions sur la configurationdu littoral nord de la ville romainede Barcino. Les interventions archéolo-giques récentes sur le marché du Bornet ses environs ont permis d’obtenirde nouveaux registres sédimentolo-giques, de décrire des profils de fouilleset de disposer d’un ensemble plus com-plet de datations radiométriqueset archéologiques. Cette informationpermet de faire une nouvelle proposi-tion à propos de l’évolution historiquedu front maritime entre le mont Tàberet le parc de la Ciutadella.L’information sédimentologique utiliséelors de cette étude provient de quatresources : la consultation de rapportsgéotechniques et de mémoires archéo-logiques, la description de coupes strati-graphiques dans les fouilles archéolo-giques et l’analyse sédimentologiqued’échantillons provenant de sondageset de profils. On a réalisé l’étude sédi-mentologique et du contenu fossile de15 échantillons de sables et de cailloutiset de 4 niveaux de boues. La chronologie des unités sédimentolo-giques a été établie à partir de 10 data-tions radiocarboniques, de l’ensembledes restes archéologiques lors defouilles et de l’existence de structuresde logements et d’enterrementssur les unités sédimentaires. Le relief de la période pré-holocèneest déterminé par la position des unitésnéogènes et du quaternaire ancien.Depuis la Via Laietana, en directionEst, le paléorelief forme une plateformeà la cote 0 m s.n.m. entre la ruede l’Argenteria et la place de JaumeSabartés qui s’étend par l’intérieur à travers la rue Tantarantana. En direc-tion de la mer, cette plateforme s’enfon-ce rapidement à la hauteur de la pro-menade du Born et de la rue Comerç. Sur cette paléotopographie, nous pou-vons distinguer deux grands secteurssédimentaires holocènes : le plus orien-

ÉVOLUTION GÉOMORPHOLOGIQUEDU QUARTIER DE LA RIBERA À DIFFÉRENTES ÉPOQUESHISTORIQUES

Ramon Julià BruguésSantiago Riera Mora


IL·LUSTRACIONS COLOR

Separata Quarhis 10.qxd 22/5/14 11:43 Página 1


EL BORN I LA CULTURA MATERIAL DE 1700 JULIA BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO

Figura 5Olles, fogons i olletes de ceràmica vidriada. [Fotografia: Pep-Parer-MUHBA]

Figura 7Peces de taula de pisa blava catalana. La peça amb el fons blau correspon a una imitació lígur: Barcelona blau sobre blau.[Fotografia: Pep-Parer-MUHBA]

Figura 6Ceràmiques vidriades de producció local. [Fotografia: Pep-Parer-MUHBA]


7quarhis



Figura 8Peces de vaixellade taula de pisablava catalanafetes per encàrrec.Porten el nomde la famíliao el propietari. [Fotografia: Pep-Parer-MUHBA]

Figura 9Escudelles de pisablava catalana. [Fotografia: Pep-Parer-MUHBA]



Figura 11Ceràmiques italianes (Ligúria,Pisa, Faenza iMontelupo) trobadesa Barcelona. [Fotografia: Pep-Parer-MUHBA]

Figura 10Ceràmica importadade: 1. Sevilla (Triana);

2-3. França; 4-6. Terol/ Muel;

7. Villafeliche;8. Talavera

de la Reina. [Fotografia: Pep-

Parer-MUHBA]




Documents

QUADERNS D’ARQUEOLOGIA I HISTÒRIA DE LA CIUTAT ......QUARHIS, ÈPOCA II, NÚM. 10 (2014), pp. 56-68 El projecte Born ha permès posar en marxa una línia de recerca específica