secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA juny 2007 - any 12 - www.deria.cat

número

116

Recuperar la lentitud: Cittaslow - Coneix els components de PAP

Tiratge: 54.300

David Selvas: teatre de fons

CAMPUS I COLÒNIES

SUPLEMENT

02 nosaltres www.deria.catl’e

ditorial

Ficcions, amb més Ficcions, amb més de1.000 participants, de1.000 participants, ja té guanyadorja té guanyadorLa primera edició de Ficcions, l’aventura de crear històries ha ar-ribat a la seva fi . Després de quatre mesos, el concurs literari a la xarxa, organitzat per la revista Secundèria, acaba amb un gran èxit de participació.

Més de 1.000 joves, des de 12 a 18 anys de Catalunya, les Illes i el País Valencià han participat en aquest concurs literari a través de la xarxa. Prop de 150 escoles i ins-tituts han donat suport als seus alumnes i, d’aquesta manera, hem potenciat, entre tots, la lectura d’es-criptors en català com Mercè Rodoreda, JesúsMoncada, Josep Pla, Víctor Català i Pere Calders,en proposar als alumnes que desenvolupessin la seva història, en quatre capítols, a partir de frag-ments d’aquests autors.

Per celebrar l’entrega de premis, i donar a conèixer el veredicte fi nal, es farà una trobada molt especial el dimarts dia 22 de maig a les 19.00 hores a l’Ateneu Barcelonès (Carrer Canuda, 6. Barcelona). És un acte obert a tothom on membres del jurat, que està format per persones del món de la cultura, el periodisme i la literatura a Catalunya com Màrius Serra, Pau Vidal, Antònia Cortijos o Andreu Sotorra entre altres, faran entrega dels premis.

21Guia Jove

22Cultura

08Mercat de treball Àgora

10Oda a la lentitud

17Lax’n’Busto

19AlmudenaMazuelos

06David Selvas

16Prohibit Als Pares

04No et deixis la càmera

05Grau en Informàticade Gestió

14Animaels que t’envolten!

15Parella de tres

02Ficcions

03El secret del color dels minerals

12Dobles lli-cenciatures i un portàtil

13ESERP

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Anna Salarich · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Albert Lladó, Jaume López, Laura Cerdan i David Baret · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) Publicitat: Alba Vidal Telèfon: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

sum

ari

116

Tiratge: 54.300

Els membres del grup guanyador s’emportaran, cada un, un ordinadorportàtil i 400 euros en material escolar per al seu institut. A més, tot-hom que hagi participat rebrà un petit detall per l’esforça realitzat.

Ja ho veieu, l’estiu s’acosta carregat de premis, de literatura i de reco-neixement per a tots aquells joves que amb moltes ganes i esforç han creat interessants històries al llarg de 4 mesos. Però ara que arriba la calor i s’apropa l’estiu, aviat podreu descansar i descobrir noves aven-tures que plasmar sobre el paper. També podreu anar a algun concert o de colònies i realitzar alguna de les activitats que us proposem en aquest número. Nosaltres, per la nostra part, començarem sortejant unes quantes entrades pel concert de Beyoncé. T’animes?

09Senglar Rock

El secret del colorEl secret del colordels dels mineralsmineralsUs heu parat mai a pensar per què les roques i els minerals tenen els colors que tenen? Sabíeu que alguns tenen “colors invisibles”? Si voleu conèixer tots els secrets dels colors dels minerals, no us podeu perdre el que us ha preparat el Museu de les Ciències Naturals de Barcelona.

L’home és un ésser viu terrestre en un univers en constant evolució. Per això, és interessant conèixer no només l’origen de la humanitat, sinó també de l’uni-vers, de la Terra i de la vida. Per aquest motiu, aquests quatre àmbits estan representats a ORÍGENS, l’exposició que aporta respostes relacionades amb el creixement del cosmos, les forces internes de la Terra, la possibilitat d’un origen extraterrestre i aquelles recerques científi ques relacionades amb el nostre cer-vell que ajuden a entendre perquè som humans. Podreu observar com, a través de la ciència, es poden explicar els nostres orígens, tot i que moltes vegades s’hagi hagut de lluitar contra les fortes creences religioses. Podeu visitar aques-ta exposició fi ns el gener de 2008.

Englobat dins el programa “Colors i Ciència” que han organitzat conjuntament els set cen-tres de ciència de Barcelona i la seva àrea me-tropolitana per celebrar l’Any de la Ciència, el Museu de les Ciències Naturals ha preparat l’exposició “El secret del color dels minerals“ per a aquest proper més de juny. L’objectiu és que conegueu de primera mà perquè els minerals tenen uns determinats colors, conèi-xer la varietat de coloracions que poden tenir i descobrir els “colors invisibles”. El Museu ha muntat diverses vitrines i espais per tractar tots aquests temes. A més, per a què pogueu investigar i descobrir de manera autònoma quines són les varietats acolorides de vuit mi-nerals transparents, podreu utilitzar els ordina-dors de la sala on hi ha instal·lat un programa específi c que us ajudarà a fer-ho.

“El secret del color dels minerals” que presen-ta el Museu de les Ciències Naturals és una de les activitats de què podreu gaudir durant aquest any amb el Tiquet Ciència. Aquest s’ha creat conjuntament amb tots els museus cien-tífi cs de Barcelona i la seva àrea metropolita-na i, per 18,50 euros, permet accedir a totes aquestes instal·lacions i gaudir de les activitats de “Colors i Ciència”.

Exposició temporal: ORÍGENS UniversTerraVidaHumanitat

03any de la ciènciawww.deria.cat

El Museu de les Ciències Naturals és una institució pública constituida pel Museu de Geologia i el Museu de Zoo-logia des de l’any 2000. Aquest museu té per objectiu preservar el patrimoni a través de la difusió del seu fons ge-ològic i zoològic, a més de conservar, documentar i ampliar les seves col-leccions. Igualment, és una eina molt important per promoure l’ensenya-ment de les ciències naturals tant a ni-vell escolar com de públic en general. L’horari és de de dimarts a dissabte de 10 a 18:30 hores, i diumenges i festius de 10 a 14:30 hores. El preu de les en-trades oscil·la entre els 2 i els 4,20 eu-ros, tot i que per als menors de 16 anys l’entrada és gratuïta.

www.bcn.cat/museuciencies

Edifi ci de Geología

Edifi ci de Zoologia

No et deixis la càmeraNo et deixis la càmeraSi ets titular del Carnet Jove o +25, tens in-quietuds artístiques i t’agrada la fotografia, ja pots anar per feina. Emmarcat dins el progra-ma Connecta’t, s’inicia la novena edició del Fo-toconcurs Carnet Jove i +25. Fes volar la teva imaginació i participa!

Amb nou edicions a l’esquena, el Fotoconcurs és una gran oportunitat per als amants o afi cionats a la fotografi a. Sempre amb la voluntat de fomentar la participació i animar els joves en la seva vessant més creativa, el Fotoconcurs arriba carregat d’im-portants premis valorats en més de 30.000 euros: motocicletes, càmeres fotogràfi ques, ordinadors, viatges, una volta al món, etc. Es reparteixen en 10 premis de la secció ofi cial, 10 accèssits de te-màtica lliure i 5 premis especials.

A més, prendre part en el Fotoconcurs Carnet Jove i +25 és cada vegada més fàcil, ja que per agilitzar l’enviament de les fotografies, ara es pot fer a través del web del carnet Jove. Se’n poden presentar un màxim de 5 per persona i només cal enviar l’arxiu. Totes les fotografies guanyado-res seran exposades a la recepció de la Seu de Secretaria de Joventut de Barcelona, es podran veure a la pàgina web i algunes seran publicades a la revista Més Jove del mes de febrer. Aquest any també està previst que es facin exposicions a diferents llocs de la geografia catalana.

I si prefereixes altres coses…Si la fotografia no és el teu fort, no passa res perquè englobats dins el programa Connecta’t del Carnet Jove i +25 hi ha altres propostes ar-tístiques que també et poden interessar. El II Pre-mi Tira Còmica és ideal per als que els agradi el novè art. El guanyador dibuixarà durant un any les tires còmiques de la revista Més Jove i tin-drà tres col·laboracions amb la revista El Jueves.A més, el guanyador o un dels finalistes editarà un llibre amb Edicions Glénat, amb qui signarà un contracte. La publicació tindrà 48 pàgines, un tiratge de 2.000 exemplars i el dibuixant rebrà 3.000 euros en concepte de drets d’autor. Un altre certamen obert per als titulars del Carnet Jove i +25 és el del Trofeu Hèrcules. A l’octubre tindrà lloc a Barcelona la XXIII Conferència Anual de l’Associació Europea del Carnet Jove (EYCA), formada per més de 60 organitzacions europe-es. En aquest certamen, es donaran dos trofeus Hèrcules, un d’or per a la millor organització de Carnet Jove i un de plata per a aquella que hagi evolucionat millor durant un any. Per tal de pro-moure els joves artistes catalans, s’ha obert una convocatòria per crear-ne el disseny.

04 joventut www.deria.cat

Més informació: Si voleu més informació sobre el Fotoconcurs o altres propostes del programa Connecta’t podeu consultar els webs: www.carnetjove.cat i www.gencat.cat/joventut.

Parlem-ne!La Rosa Gónzalez va enviar al VIII Fotocon-curs algunes imatges del seu últim viatge, però la seva sorpresa va ser endur-se el pri-mer Premi Especial Foto-Mòbil amb la foto “On mires?”, una imatge presa amb el seu telèfon mòbil.

Ens pots explicar com se’t va ocórrer fer aquesta fotografi a? Estava esperant que fos l’hora d’anar a bus-car el tren, i allò que treus el mirallet de la bossa per comprovar que tot està al seu lloc. Quan vaig veure el meu ull allà refl ectit em va agradar, vaig treure el mòbil, i vaig fer la foto.

Com és que vas decidir participar en el concurs?Doncs, una mica per casualitat. Estava per casa, revisant el correu, vaig veure un anun-ci del Fotoconcurs i, com que a mi sempre m’ha agradat fer fotos (a més, en tenia algu-nes molt maques d’un viatge que acabava de fer aquell estiu) vaig decidir participar-hi, tot i que va resultar que no vaig guanyar amb la foto del viatge!

D’on et ve l’afi ció a la fotografi a? Sempre m’ha atret la idea de poder arribar a transmetre tantes coses amb una sola imat-ge, captant una mil·lèsima de segon, una mirada, un paisatge... Trobo que la fotogra-fi a és una manera de fer que ens retorni un sentiment o un record que s’havia perdut per la memòria.

Què en penses dels concursos com el Foto-concurs Carnet Jove? Crec que és una bona iniciativa per fer que la gent jove s’interessi per la fotografi a, un tipus d’expressió que ens trobem per tot arreu i que, a més, pot potenciar la creati-vitat.

Tornaràs a provar sort aquest any? Sí que hi tornaré a participar! Trobo que el Fotoconcurs dóna una oportunitat que no s’hauria de desaprofi tar.

05euncetwww.deria.cat

T’has plantejat mai fer-te professional de la infor-màtica? És una carrera amb molta sortida, impres-cindible en un moment on les noves tecnologies comencen a estar presents en tots els àmbits de la nostra vida. Per això, l’Escola Universitària Cai-xa Terrassa t’ofereix els estudis d’Informàtica de Gestió, una gran oportunitat per convertir-te en un expert informàtic amb interessants perspecti-ves de futur.

El Grau en Informàtica de Gestió de l’EUNCET t’ofe-reix un excel·lent pla d’estudis de 3 anys, amb la posterior obtenció del títol reconegut per la Uni-versitat Politècnica de Catalunya. A part d’apren-dre tots els aspectes relacionats amb la tecnologia (programació, estructura de computadors, siste-mes operatius, bases de dades, etc.), l’Escola tam-bé imparteix aquells coneixements tèorics base per incorporar-te i entendre una empresa (orga-nització i administració, estadística, gestió fi nance-ra…). L’objectiu és oferir una formació innovado-ra, personalitzada i de qualitat que esdevingui una garantia de desenvolupament humà i professional, d’efi ciència i productivitat per a les empreses.

L’entorn, un punt importantL’Euncet dóna les millors instal·lacions i serveis a la seva comunitat universitària perquè si és molt im-portant cuidar la qualitat dels estudis, també ho és cuidar l’entorn en què es desenvolupen. Per això, estar-hi inscrit et proporciona molts benefi cis, com classes no massifi cades; professorat amb experi-

ència docent i vinculat al món empresarial; bi-blioteca i sales de treball connectades a Inter-net i amb accés als recursos bibliogràfi cs de la UPC i la Universitat de Gal·les; laboratoris d’in-formàtica equipats amb ordinadors i actualit-zats constantment amb les últimes versions de programari; campus en línia; butlletí electrònic; instal·lacions esportives; servei de transport gratuït i les Masterclass, punt de trobada de personalitats del món polític, econòmic, social i cultural amb l’alumnat.

Orientació en l’àmbit acadèmic i personalL’Escola Universitària de Caixa Terrassa cui-da molt el treball de les seves competènci-es i és per aquesta raó que ofereix als seus alumnes el Servei d’Orientació Psicopedagò-gic (S.O.P.), un servei per treballar les com-petències a millorar en cada cas i facilitar les eines necessàries de superació i reforç. Igualment, aquest servei també dóna als estudiants tota l’orientació que necessitin tant a nivell personal com a nivell acadèmic i social. L’objectiu de l’Escola és que es pu-gui anar implantant en els diferents cursos al llarg de tota la carrera.

Grau en Informàtica de Gestió, una aposta de futur a l’EUNCET

La millor borsa de treballUn dels serveis més interessants de l’EUNCET és la seva borsa de treball, amb més de 8.000 empreses que s’hi adrecen per buscar persones qualifi cades. Per en-trar-hi com més preparat possible, als estudiants d’úl-tim curs se’ls hi fa un Assessment Centre, un programa d’avaluació múltiple per a la detecció de competències i que servirà per saber quins són els seus punts forts, tant en coneixements com en capacitat. La borsa de treball també assessora, prepara i planifi ca la carrera professional de l’estudiant.

06 el convidat www.deria.cat

David Selvas, actor

“El millor càsting és una bona feina”El David Selvas és un actor que domina tant la televisió i el cinema com el tea-tre. Aquest mateix any ha dirigit la seva tercera obra com a director, ha protago-nitzat a TV3 la sèrie “Mar de fons” i, fi ns el 10 de juny, interpreta l’obra El ven-tall de Lady Windermere, el primer text d’Oscar Wilde que el Teatre Nacional de Catalunya posa en escena.

Compagines, cada cop més, teatre, te-levisió i cinema. Creus que fer les tres coses a la vegada és enriquidor?Jo crec que això, des de fora, s’entén malament. No sempre un actor pot triar el que vol. Gairebé mai és així. A vega-des, t’arriben projectes que t’interessen molt i els fas, però a vegades no tens res i agafes el primer que t’arriba. A vega-des, fas teatre un any sencer i no tens ni un duro, i llavors et ve alguna cosa de televisió i ho fas perquè sempre són més diners... Tu no decideixes sempre. De-pèn molt del que t’arriba i del moment. És complicat.

Però hi ha un moment que t’arriba la possibilitat d’interpretar un text de Wilde. Què vas sentir quan t’ho van proposar?Doncs em vaig sentir molt bé. Un Òscar Wilde, l’equip que hi havia... Encara que el meu personatge no es mostra gaire, i no és el protagonista, m’agrada molt fer aquesta obra.

Nom complet: David Selvas JansanaLloc i data de naixement: Barcelona, 21 de desembre de 1971Quin és el teu pitjor defecte: El desordre.El teu programa de tv predilecte:Les notícies.Algú a qui admires:A molta gent.El plat que cuines millor:Un arròs. Cuino bastant bé...Si no fossis actor series: Cuiner.La cosa que valores més en una persona:La sinceritat, la justícia, la honestedat...Un somni que et quedi per complir: Molts. Tenir, entre els amics, la nostra prò-pia companyia.

Tal com raja

Interpretes a un marit enamorat que només pensa en protegir a la seva fràgil dona. Però molta gent encara et recor-da pel malvat Fèlix Montsolís de “Nis-saga de poder”. És veritat que fer de bo és més avorrit?Acostuma a ser més avorrit. Els perso-natges dolents són, normalment, més brillants.

A aquestes alçades de carrera, encara impressiona actuar a la Sala Gran del TNC?La Sala Gran impressiona per dos mo-tius. Primer, perquè has de parlar molt fort si vols arribar a tothom. Els crítics sempre es pregunten perquè cridem, però, si no parlem més fort a la Sala Gran, no ens escoltarien a la fi la vint-i-cinc. I, segon, perquè veure tota aques-ta gent davant teu, encara que et puguis abstraure, sempre impressiona.

I què li molesta més a un actor durant l’obra?Sens dubte, un mòbil. Però a vegades sembla que tothom es posi a tossir. Però t’acostumes. També depèn de la funció. Si és petit de format, tot molesta més. Sents a tothom.

“PER A MI, FER DE DIRECTOR HA SIGUT

UNA COSA NATURAL”

Tens algun ritual o mania abans de sor-tir a escena per concentrar-te?També depèn de la funció. Però no tinc gaires manies. Intento venir una hora abans, saludar els companys. A vega-des, en una sala tan gran con la del TNC, saludes a algun company ja en escena, i és molt estrany. Això no m’agrada. En aquesta obra, com tot és molt pulcre, m’agrada posar-me una crema de mans que fa una olor especial. Però bé, si no me la posés tampoc passaria res...

“Mar de fons” va ser un nou èxit de TV3. T’has acostumat a que et cone-guin pel carrer i et confonguin amb el teu personatge?Fa molts anys que estic acostumat a això. A més, a Barcelona passa poc. La gent del teu barri ja et coneix, i al centre no-més hi ha estrangers i no saben qui ets.

Albert Lladó, albert@edicat.net Fotos: Ivan Giménez

07

- El 1998 et donen el premi Butaca al “Millor actor català de cinema” per Ca-rícies i el 2001 repeteixes amb Pau i el seu germà. Quina importància té que hagis començat a fer cinema amb Ven-tura Pons i Marc Recha? Han marcat el tipus treball que has fet després?No ho crec. El millor càsting és una bona feina i amb Carícies i, sobretot, a Amic i Amat hi va haver gent que es va fi xar en el meu treball. Però Pau i el seu germà no va tenir molta repercussió.

- A principis d’any has estat al Lliure amb Una còpia. Una obra que també parlava de les relacions entre pares i fi lls. Per què t’interessen aquest tipus d’històries?Bé, ja m’agradaria fer comèdies, també. Però és complicat. És veritat que hi ha actors que estan considerats còmics, i a qui difícilment els donaran altres papers, i els altres estem al lloc oposat.

- I aquest mateix any dirigeixes la teva tercera obra teatral, True west. Un actor, com es passa al terreny de la direcció? Ara ets més compressiu amb els directors?En sóc menys (riu). Per a mi, fer de di-rector ha sigut una cosa natural. Trobar el text, engrescar-me amb un nou pro-jecte, començar des de zero... De fet, hem hagut de posar diners nostres, ho hem mogut nosaltres... Ha sigut recupe-rar la il·lusió del principi. No es tractava només de fer de director, sinó de crear un grup de treball amb complicitat.

- Quins són els teus nous projectes des-prés d’El ventall de Lady Windermere?Farem un Grec, que es farà a la Bibliote-ca de Catalunya. Un text d’Àlex Mañas que es diu En cualquier otra parte. I des-prés... vacances.

“ELS PERSONATGES DOLENTS SÓN,

NORMALMENT, MÉS BRILLANTS”

Si busques feina vine al mercat de treball Àgora El passat mes de maig es va celebrar, amb gran èxit de participació d’em-preses, la setena edició del Mercat de Treball Àgora a Manresa. Ara, li toca el torn a Igualada. El proper 11 de juliol te-niu una cita a la capital de l’Anoia per trobar empreses que busquen persones motivades i formades com tu.

L’esdeveniment que acull Caixa Manresa resulta una gran oportunitat per als estu-diants universitaris i de cicles formatius que busquen la seva primera feina. A ve-gades, no és gaire fàcil trobar aquell lloc de treball que s’adigui a cada titulació i que ajudi a començar la carrera professi-onal. Però el certamen vol, precisament, facilitar aquesta feina.

El Mercat de Treball Àgora té dues edici-ons concretament per a què pugui arri-bar a tothom, per a què el major nombre de joves pugui gaudir del certamen que els posa en contacte amb les empreses, on poden donar-se a conèixer i donar el seu currículum. A Igualada, el Mercat de Treball Àgora tindrà lloc l’11 de juliol de 16 a 20 hores a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, dins la primera edició de la Universitat d’Estiu de la capital de l’Anoia.

Qui busca, pot trobar

El passat 5 de maig es va celebrar a Manresa el primer Mercat de Treball Àgora d’aquest 2007. Molta gent, so-bretot joves, van omplir els passadissos del Museu de la Tècnica de la capital del Bages. L’objectiu no era altre que donar-se a conèixer, deixar currículums i, si tot anava bé, fer els primers contactes per a una primera feina. Nois i noies de totes les carreres es van acostar a les parade-

tes de les diferents empreses interessats per les ofertes de treball que s’hi podien trobar, per entrar a les seves bases de dades o, simplement, per informar-se del què feien i de si buscaven gent amb el seu perfi l. Amb les butxaques plenes d’esperança, s’hi podien trobar estudi-ants apunt de llicenciar-se i estudiants dels últims cursos que volen començar a adquirir una mica d’experiència. El fet que les empreses del Mercat de Treball Àgora siguin d’un àmbit més local fa que el contacte entre anunciants i joves sigui més proper i càlid. Aquest fet agrada molt tant a uns com als altres perquè la relació que s’estableix permet conèixer-se millor i establir lligams laborals més directes i personals. Allò que valoren els joves és el fet de poder parlar directa-ment amb les empreses, amb els seus departaments de recursos humans. Així és més personal, els poden conèixer di-rectament… A tots els agrada més.

08 caixa manresa www.deria.cat

On i quan: 28, 29 i 30 de juny a Lleida.

Preus: ANTICIPATS

Abonaments fi ns el 27 de juny: 55 euros.

Abonaments divendres + dissabte: 50 euros.

Anticipada dijous: 25 euros.

Anticipada divendres: 35 euros.

Anticipada dissabte: 40 euros.

TAQUILLA

Abonaments: 70 euros.

Abonaments divendres + dissabte: 60 euros.

Entrada dijous: 30 euros.

Entrada dijous nocturna (a partir de les 24h): 12 euros.

Entrada divendres: 40 euros.

Entrada divendres nocturna (a partir de les 0’30h): 15 euros.

Entrada dissabte: 45 euros.

Entrada dissabte nocturna (a partir de les 0’30h): 15 euros.

09festivalwww.deria.cat

Senglar Rock, la festa Senglar Rock, la festa de l’aglà fa 10 anys de l’aglà fa 10 anys

Què hi podem trobar: la desena edició del primer festival de la temporada es-tival dels Països Catalans se celebra al Parc Municipal de les Basses de Lleida a fi nals del mes de juny. De moment, amb un 60% del cartell confi rmat, cal desta-car grups com Sepultura, Els Pets, Para-dise Lost, Fermin Muguruza, Obrint Pas, The Toasters, Koma i Companyia Elèctri-ca Dharma. També hi haurà l’actuació de Lax’n’busto, l’únic grup que ha actuat en les deu edicions del festival.

Molt més: El Senglar Rock celebra aquest any el seu desè aniversari i, per celebrar-ho, l’organització ha decidit fer un petit canvi de rumb obrint el festival a programadors, representants, màna-gers, intermediaris, etc. per facilitar la

contractació de grups catalans. D’aques-ta manera, el Senglar Rock comença la seva transició cap a una fi ra o mercat de la música sense perdre, de moment, el seu esperit de festival. En termes més pràctics, enguany s’estrena una nova zona d’acampada totalment aïllada del recinte de concerts amb lavabos amb dutxes, àrea de descans, enllumenat, re-collida selectiva de deixalles, pàrquing, ràdio en directe, mercat de paradetes, exposicions, serveis mèdics, punts d’in-formació i turisme, piscina, etc. Igual-ment, aquest any es posen a la venda les entrades de nit, sobretot enfocades per a què la gent de Lleida pugui entrar i conèixer el festival.

www.senglarrock.com

10 tema del mes www.deria.cat

Estrès, presses, obsessió pel rellotge i poc temps per fer res. El temps lliure brilla per la seva absència i una alarma s’ha encès a Orvieto (Itàlia): s’ha de fer alguna cosa per a què la velocitat no s’acabi imposant i haguem de pagar pel nostre temps lliure. Amb l’objectiu de preservar els ritmes lents, promoure la qualitat de vida, la cultura, el medi am-bient i la bona gastronomia, s’ha creat el concepte de “CittaSlow” (“ciutat” en italià i “lent” en anglès). Els seus crea-dors volen que aquest segell arribi a cre-ar una xarxa internacional de ciutats que promoguin el bon viure i que posin el fre de mà a l’acceleració del segle XXI. Això, no obstant, no vol dir negar-se a les noves tecnologies ni als avenços, sinó viure la vida amb més calma i no ser devorats pel temps.

Tot va començar quan el 1986 es va obrir a la plaça d’Espanya de Roma un McDo-nald’s. La cadena de menjar ràpid més famosa del món va provocar el naixe-ment d’un front contra la invasió del fastfood i el fast life style. Així van néixer l’Slow Food (en parlarem més endavant) i CittaSlow, que després de 20 anys de vida ja reuneix més de 80.000 persones als cinc continents. En total són unes 40 poblacions italianes i 30 d’estrangeres, però les sol·licituds d’adhesió no paren de créixer i, fi ns i tot, algunes poblaci-ons catalanes ho han demanat, com és el cas de Pals, Begur i Palafrugell.

Anna Salarich, anna@edicat.net

Amb l’afany que el temps lliure no es converteixi en una mena d’espècie en perill d’extinció, ha nascut la Cittaslow, un nou concepte de ciutat on l’ideal a seguir és el de la lentitud.

Oda a la lentitud

Principalment, per tenir aquest segell dis-tintiu, representat per un cargol, s’han de tenir ganes de viure sense pressa. Si ac-ceptem aquest fet, ja podem analitzar tots els altres elements.

. En primer lloc, les ciutats que vulguin op-tar a tenir el segell de CittaSlow han de te-nir menys de 50.000 habitants i també han d’enviar una sol·licitud d’adhesió (www.comune.orvieto.tr.it). D’aquesta manera, la població està disposada a acceptar els principis del manifest del CittaSlow i com-plir amb els seus estatuts.

. En segon lloc, s’han de complir els requi-sits imprescindibles en cinc àrees clau: política ambiental, d’infraestructures, tec-nologia, qualitat urbana i promoció dels productes autòctons. En aquest sentit, el CittaSlow defi neix el seu concepte com “viure d’una manera més lenta és una ma-

nera de ser, però sense cap mena de dubte és viure d’una forma més humana i ecològica, més solidària amb les generacions presents i futures i respectuosa amb allò local davant d’un món cada vegada més global”.

. En tercer lloc, les CittaSlow han de portar a terme diverses accions que ajudin a complir els requisits anteriorment esmentats: la producció d’aliments ecològics, la promoció de botigues artesanals i dels restaurants amb productes i receptes autòctones, l’hospitalitat i la lluita con-tra la contaminació acústica i atmosfèrica.

. En quart lloc, no s’accepten les capitals de províncies ni les grans metròpolis, però no es descarta que en un futur es pugui ampliar a barris de ciutats. Les poblacions adherides al CittaSlow hauran de pagar una quota anual se-gons el seu tamany.

. En cinquè lloc, un cop s’hagi fet la sol·licitud, un comitè especialitzat visitarà la ciutat per comprovar les dades.

Criteris per formar part del CittaSlowOrvieto (Itàlia), on va començar aquest moviment.Foto: N.Baranov

Del CittaSlow al Food SlowCom ja hem dit anteriorment, l’obertura d’un McDonald’s a la mítica Plaça d’Espanya de Roma va ser la gota que va fer vessar el got. Va néixer un nou moviment contrari a la imminent hegemonia del fast food, de la vida a tota pressa i dels hàbits pocs saludables. L’Slow Food vol divulgar i preservar l’herència agrícola, artística i mediambiental dels llocs i establiments dedicats al plaer gastronòmic, com cafès o restaurants. L’associació està organitzada en

“convivies”, grups d’una mateixa regió units per una mateixa tradició gastronòmica, i també ha creat un programa anomenat “Educació en el gust”, adreçat tant a adults com a infants. Es tracta d’ensenyar que per menjar sa no només és important el temps que es dedica a la preparació i ingestió, sinó que també és important la qualitat dels productes i els utensilis que s’utilitzen per cuinar.

Servei d’informació i orientació:

www.peretarres.url.edu Telf.: 902 410 000sio@peretarres.org

Fundació Pere Tarrés

La recerca social té premi.Participa! Parlar i treballar dels camps de l’acció social és important per conèixer i tractar molts aspectes de la nostra socie-tat. Des de fa 3 anys, a més, això té premi. Aquest 2007, les Escoles Universitàries de Treball Social i Educació So-cial Pere Tarrés- Universitat Ramon Llull (EUTSES) lliu-ren el III Premi de Recerca en Acció Social, en el qual poden partici-par tots els alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau superior de Catalunya.

Els premis que lliuren les EUTSES estan adreçats a reconèixer aquells treballs de recerca que tractin algun tema d’exclusió social, pobresa, persones sense llar, infància en risc, famílies en situació de difi cultat, intervenció social i discapacitat, immigrant o gent gran. Els premis són un ordinador portàtil Toshiba, per al primer lloc, i 200 euros per al segon premiat. El centre d’ensenyament al qual pertanyin les per-sones guardonades rebrà una subscripció gratuïta per un any a la publicació Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa.

La bona acollida que ha tingut el certamen al llarg d’aquestes tres edicions destaca no només l’interès dels joves estudiants cap a les temàtiques socials sinó també el gran nivell de recerca en aquest àmbit. En l’anterior edició del Premi de Recerca en Acció Social, van guanyar dos premis que portaven per títol “Tots estimem els nos-tres avis però realment els hi donem el lloc que es mereixen?” i “Jo, maltractada”, treballs que recullen realitats socials que passen diàri-ament al nostre entorn. L’alumnat que compta amb aquestes inquie-tuds socials té l’oportunitat de contribuir a millorar el món i satisfer aquesta inquietud estudiant Treball Social o Educació Social, dues de les diplomatures que s’ofereixen a les Escoles Universitàries de la Fundació Pere Tarrés a la Universitat Ramon Llull.

Els treballadors i els educadors socials són professionals que treba-llen amb les persones vulnerables de la societat, les atenen, les acom-panyen i els hi donen suport. Per saber si vols fer aquesta professió, et pots fer algunes preguntes: et motiva el contacte directe amb les persones? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer no només professionalment sinó també com a persona? T’agradaria conèixer diferents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per aquells col·lectius desafavorits?

Sessions informatives: dijous 17 de maig, dimarts 26 de juny i dijous 13 de setembre, a les 19 hores.

11

12 abat oliba www.deria.cat

Dobles llicenciatures i un portàtil a la Universitat Abat Oliba CEU

La societat de la informació i del co-neixement en la qual estem immersos requereix que l’ensenyança università-ria estigui totalment adaptada als nous reptes del segle XXI. Per aquesta raó, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix un pla d’estudi de dobles llicenciatures i un portàtil per a cada alumne per apro-fi tar tots els avantatges de les noves tecnologies.

Pionera en aquesta metodologia docent, la Universitat Abat Oliba CEU ofereix als seus alumnes la possibilitat de realitzar dues llicenciatures simultàniament en un total de cinc anys. Per aconseguir-ho, els plans educatius s’enfoquen a la complementarietat dels diferents estu-dis com per exemple: Administració i Direcció d’Empreses i Dret; Dret i Cièn-

cies Polítiques i de l’Administració, Cièn-cies Polítiques i Periodisme; Periodisme i Relacions Públiques, etc. Igualment, la UAO ofereix programes internacionals durant el primer i el segon cicle per fo-mentar la mobilitat dels estudiants amb altres centres nacional i internacionals. Entre aquests cal destacar els progra-mes bilingües CEU amb la Boston Uni-versity, amb la Saint Thomas University of Houstoun (EEUU) o amb el centre francès IDRAC.

La Universitat Abat Oliba, un opció de confi ança

La idea de les dobles llicenciatures o dels programes d’intercanvi es veu re-forçada per la dimensió de la UAO, que recorda els petits colleges de les univer-sitats anglosaxones. El fet que hi hagi un nombre determinat d’alumnes per any facilita la personalització de la docència, la relació entre professor i alumne, i l’ori-entació a la qualitat de tots els serveis universitaris.

Un ordinador portàtil per a cada alumne

El campus virtual de la Universitat per-met als alumnes accedir als seus mate-rials de docència, bibliografi a, informació útil, links als principals mitjans de comu-nicació, etc. Per aquest motiu, a partir del curs 2007-08, la Universitat Abat Oliba CEU facilitarà a tots els seus alumnes un ordinador portàtil i una taquilla tecnolò-gica. A més, la UAO es convertirà en un espai wifi facilitant als seus estudiants l’ús de les noves tecnologies de la co-municació aplicades a la seva formació universitària. Amb totes aquestes inicia-tives es vol dotar als alumnes dels últims avenços tecnològics.

SUPLEMENT

JUNY / 2007

CAMPUS I COLÒNIES

Escull el teu estiu

SUPLEMENTCAMPUSI COLÒNIES

PRESENTACIÓLa millor manera de passar l’estiu. Apunta-t’hi!

EL REPORTATGEUn estiu solidari

MÚSICAFestivals d’estiu, la força de la música

2

5

7

SECUNDÈRIA

2 SUPLEMENT CAMPUS I COLÒNIES - PRESENTACIÓ

La millor manera de passar l’estiu. Apunta-t’hi!

RutesLes rutes consisteixen en seguir un recorregut establert durant uns dies

concrets i descobrir els aspectes naturals, culturals i hu-mans que ofereix. Es poden dur a terme tant a Catalunya com per Euskadi o Menorca, però sigui on sigui, s’aprèn a conviure, es fan nous amics i s’està en contacte di-recte amb la natura. Igualment, les rutes es poden fer a peu, amb

bici, a cavall, etc. i es-tan pensades per a jo-ves de 14 a 30 anys.

Intercanvis Una de les propostes més interes-sants a nivell lingüístic per a l’es-tiu, són els intercanvis. Aquests proposen trobades en algun lloc del mapa europeu entre joves de diferents nacionalitats per deba-tre sobre algun tema d’interès general com pot ser la nova Eu-ropa o conèixer la cultura turca, que es troba entre dos continents molt diferents. Segons el tema a què facin referència, l’edat per assistir als intercanvis pot variar, però normalment estan pensats per a joves d’entre 14 i 25 anys.

Com cada estiu, el panorama d’activitats per als joves de Catalunya es presenta ple de noves i interessants propostes. Si no te’n vols perdre cap, t’interessarà el suplement que t’hem preparat i que recull algunes de les cites més destacades d’aquests mesos de vacances.

Durant els mesos de juny, juliol i agost, entitats de tot Catalunya organitzen diferents propostes per a què els més joves puguin gaudir del seu temps lliure. D’allò que es tracta és de descansar, tenir un contacte di-recte amb la natura, fomentar l’autonomia dels nois i noies, aprendre a conviure i, en defi nitiva, passar-s’ho bé sempre sota l’atenció dels millors monitors i moni-tores. D’activitats n’hi ha més de 250, amb més de 800 tandes i unes 41.000 places. El preu varia segons la te-màtica, el destí, etc. però sempre s’intenta que sigui el més assequible possible i, per a què cap jove es quedi sense vacances, també s’ofereixen beques.

PRESENTACIÓ - SUPLEMENT CAMPUS I COLÒNIES

3

Campsde treball Destinats a desenvolupar una acció social, mediam-biental, històrica o cultural, els camps de treball agrupen a joves que treballen per una mateixa causa. Els integrants poden ser d’una mateixa nacionali-tat o ser de diverses procedències. Igualment, de camps de treball se’n poden fer tant a Catalunya com a l’estranger i, si es tria la segona opció, alhora que es fan tasques de voluntariat es poden aprendre altres idio-mes. Hi poden participar nois i noies d’entre 14 i 30 anys.

Activitats per a persones amb discapacitat

Al llarg de l’època estival, també hi ha moltes activitats adreçades a persones amb discapacitat que es duen a terme en cases de colònies adaptades per afavorir la mobilitat. Entre l’oferta que es presenta hi ha des d’intercanvis fi ns a colònies i viatges.

Fes-te monitorSi a tu l’estiu t’agrada perquè et dóna la possibilitat de continuar amb la teva formació, et poden in-teressar els cursos per convertir-te en un professional de l’educació en el lleure. Al llarg de l’estiu, trobaràs cursos que et permetran adquirir els coneixements necessaris per

dirigir un esplai o per fer-te monitor o monitora

d’activitats infantils i juvenils, d’un menja-dor escolar, etc.

FUNDACIÓ ESCOLTA JOSEP CAROL - SUPLEMENT CAMPUS I COLÒNIES 5

Cada estiu són més els joves que no es conformen amb les rutes turístiques convencionals, esports o idiomes i que volen invertir el seu temps en projec-tes de cooperació, intercanvis i esta-des alternatives. L’any passat, més de 4.000 joves catalans i de la resta del món d’entre 14 i 25 anys van participar en algun dels camps de treball, intercanvis inter-nacionals, campaments, viatges a l’estranger o rutes d’aventura de la campanya Estiujove.

Compartir i conviure amb joves d’arreu del mónConèixer la cultura celta i les tradicions d’Escòcia, travessar Holanda en bicicleta, solcar les aigües

Un estiu solidariAprofi tant per formar-seUna altra opció és apostar per la formació. Molts joves aprofi ten les vacances d’estiu per obtenir el títol de monitors o directors d’activitats en el lleure infantil i juvenil. “Conviure amb una gent extraordinària amb moltes ganes d’aprendre i de passar-s’ho bé, les classes... tot plegat fa que sigui una experiència inoblidable”, afi rma la Raquel Padollés, alumne del curs intensiu de moni-tors de l’Escola FORCA 06.

El període d’inscripcions d’Estiujove s’allargarà del 19 d’abril fi ns el 15 de juny. Podreu obtenir més informació a la web www.estiujove.org o bé al telèfon 93 268 91 14. L’objectiu de la campanya, organitzada per Escoltes Catalans i la Fundació Escolta Josep Carol, és oferir activitats de lleure educatives i constructi-ves per joves que volen fugir dels tòpics i dels circuits turístics.colze permet conèixer altres realitats. “Jo ja

havia participat en altres camps de treball i aquest estiu volia cercar alguna cosa emo-cionant –afirma Charlie Moong, un partici-pant anglès- Vaig trobar que Tres Turons, búnkers i canons era el més interessant i alhora era una oportunitat de conèixer més sobre la Guerra Civil espanyola”.

Enguany Estiujove ofereix un total de dotze camps. “Tres Turons búnkers i canons”, on els joves ajudaran a recuperar els búnkers i les bateries antiaèries que defensaven Barcelona durant la Guerra Civil; o “Menorca, l’illa salvatge” on els participants podran col·laborar en la recuperació de la fauna de Menorca són només alguns exemples.

Els mesos de juliol i agost són un moment idoni per conèixer gent, intercanviar experièn-cies i visitar altres països. Però també per fer alguna cosa útil per la societat. La campanya d’activitats per a joves Estiujove us ofereix una trentena de pro-postes alternatives per gaudir d’un estiu compromès i diferent.

de l’Ebre en canoa o viatjar a Turquia per debatre amb joves europeus sobre el futur de la Unió Eu-ropea són algunes de les propostes d’enguany.

A aquesta oferta s’afegeixen els camps de treball nacionals, autonòmics i internacionals. Un dels atractius d’aquests darrers és la convivència amb joves de diferents països. Treballar colze a

Un moment de descans durant el camp de treball Tres Turons búnkers i canons 06

Participants de l’intercanvi Mil i una nits a Turquia 06

Camp de treball Punta de la Mora 06

Menorca a cop de pedal

MÚSICA - SUPLEMENT CAMPUS I COLÒNIES 7

Senglar Rock La festa de l’aglà (la moneda ofi cial del festival) prendrà terres lleida-tanes del 28 al 30 de juny. Com a novetats d’aquest any, el Senglar Rock incorpora nova zona d’acampada i la possibilitat de comprar entrades nocturnes. En el tema musical cal destacar la presència de The Toasters, el mític grup novayorquès d’Ska que practica l’east side beat. Però si voleu saber tots els grups que aniran a Lleida, ho podeu fer al web del festival.

www.senglarrock.com

Acampada JoveEls dies 20 i 21 de juliol a Sant Celoni se celebra el festival més reivin-dicatiu de tot l’estiu: l’Acampada Jove organitzada per les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya. Alguns dels grups dels quals podreu gaudir són El Pets, Obrint Pas, Ojos de Brujo, Discípulos de Otilia, Xerramequ Tiquis Miquis, Soul Atac, Burman Flash, Feliu Ven-tura, Dr. Calypso i La Troba Kung-Fú. De fora de terres catalanes hi participaran Berri Txarrak, Betagarri, Habeas Corpus ,Celtas Cortos.

www.senglarrock.com

Festivals d’estiu, la força de la músicaSi t’agrada l’estiu no et pots perdre la gran oferta festivalera que hi ha arreu del territori. Estar-te uns dies amb els amics, escoltar música de diferents estils a totes hores, conèixer gent nova… Pren nota!

FibSens dubte, el festival de l’estiu per excel·lència i més internacional és el FIB. Això sí, us n’haureu d’anar fi ns a Benicàssim per poder-lo disfrutar. Allà, us esperen 4 dies plens de música del més alt nivell i tot tipus d’activitats paral·leles per amenitzar els interludis entre con-cert i concert. L’ambient és fantàstic i, amb la platja al costat, encara es fa més satisfactori escoltar grups com Arctic Monkeys, The B-52’s, Dinosaur Jr., Iggy & The Stooges, entre d’altres. Si no t’ho vols perdre, informa’t de com aconseguir entrades al web del FIB.

www.fi berfi b.com

Pop Arb Els dies 6 i 7 de juliol al mig del Parc Natural del Montseny s’hi celebra el PopArb, la tercera edició del festival de música pop independent fet a Catalunya. Projectes artístics amb ambició creativa, produccions pròpies, interacció i connectivitat entre artistes, potenciant la prox-imitat amb el públic. Només 1.500 entrades a la venda cadascun dels dos dies, un festival a mida, una forma diferent de viure la música. Al-guns dels grups que hi pendran part són Quimi Portet, Hidrogenesse, Standstill, Abús, Electrocugat o Sanjosex.

www.poparb.cat

13eserpwww.deria.cat

ESERP, formació universitària al centre de Barcelona

+ informacióC/ Girona, 24. Barcelona. Telf.: 93.244.94. E-mail: info@eserp.com

A escassos cinc minuts de Plaça de Catalunya, hi ha ESERP, l’Escola Superi-or que, amb més de vint anys d’experi-ència, ofereix estudis en Direcció d’Em-presa, Turisme, Publicitat i Relacions Públiques i Disseny Gràfi c i Informàtica, així com programes màsters. La millor eduació al teu abast.

Amb una metodologia basada en apro-par els alumnes a la realitat del mercat a través de classes molt pràctiques, ESERP també està associada a prestigi-oses universitats de nivell nacional com la Universidad Rey Juan Carlos i la Uni-versitat de Vic, i internacional, com la Queen’s University i l’Staffordshire Uni-versity del Regne Unit. Ambdues porten a terme programes directament amb ESERP i permeten als alumnes adquirir un títol estatal britànic.

Però per conèixer bé l’Escola hem parlat amb tres dels seus alumnes. Qui millor que ells per explicar-nos com és ESERP i què els ofereix.

Direcció d’Empreses

El Borja Pascual és estudiant de segon curs de Direcció d’Empreses. En el seu segon any de carrera, va decidir estudi-ar a ESERP perquè “tenia un company d’escola que tenia un any més que jo que em va informar del centre, de com éren les classes, etc.” Al Borja li agrada especialment que les classes siguin molt pràctiques, que els estudis estiguin ben enfocats de cara a les sortides professi-onals que tenen i, sobretot, destaca que l’Escola estigui al centre de Barcelona.

Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting

“Un amic del meu germà, que havia es-tudiat aquí, em va comentar que estava molt content amb ESERP. Vaig decidir venir, informar-me i ho vaig veure molt seriós, m’oferien moltes possibilitats d’ampliar estudis, d’estudiar a l’estran-ger, treure’m vàries carreres alhora, treure’t un títol internacional…”. Així explica l’Esther de Urbiola el moment en què va decidir estudiar Publicitat, Rela-cions Públiques i Màrqueting a ESERP. A punt de fi nalitzar el tercer curs, ara es planteja fer el proper i últim any en al-guna universitat anglesa amb la qual la seva escola hi té conveni: “El fet de po-der anar a estudiar a l’estranger és molt important per a mi perquè a la meva carrera l’anglès és molt important. Però si no pots marxar, els professors d’allà venen a fer classes aquí. ESERP és re-alment internacional perquè també té classes de xinès”. L’Esther considera l’Escola com una casa on tothom es co-neix, on la relació amb el professor és més propera i on es pot trobar una molt bona borsa de treball: “Jo ja estic treba-llant i la majoria de gent que conec que estudia amb mi, també”.

Turisme

ESERP també ofereix entre la seva ofer-ta formativa, els estudis de Turisme. El Daniel Rivas ja està a tercer curs i va escollir aquesta escola “perquè de to-tes les escoles que vaig visitar és la que més em va agradar per ambient, per professors, per la seva situació a Barcelona i pel contacte més proper amb el professorat”. A més, ESERP li ofereix una borsa de treball tant per fer pràctiques mentre estudiï com per quan acabi la carrera. I pel que fa al professo-rat reconeix que “hi ha un coneixement molt més exacte dels alumnes, el que permet que et facin un seguiment més personal, que t’ajudin si tens un proble-ma… També fan unes classes molt més pràctiques, enfocades a la feina. I com que es dediquen al que ensenyen, t’aju-den molt”. Ara el Daniel està pensant si marxar a fer el quart curs a l’estranger o fer un dels màsters d’ESERP orientat a ampliar els seus coneixements.

Què estudiaràs?- Organització i gestió d’una petita empresa

d’activitats de temps lliure i socioeducatives- Desenvolupament comunitari- Animació cultural- Animació d’oci i de temps de lleure- Animació i dinàmica de grups- Metodologia de la intervenció social- Bases antropològiques i psicosociològiques- Formació i orientació laboral- Formació en centres de treball - Síntesi

14 fp www.deria.cat

Un dels graus superiors que t’ofereix la Generalitat de Catalunya és el de l’ani-mació sociocultural. Es tracta d’una titulació que et permetrà crear i dur a terme diferents activitats lucratives en àmbits molt diversos, des del soci-al passant pel turístic i l’empresarial. A través del lleure es pot fer un gran servei social, així que si t’interessa, no paris de llegir.

De què pots treballar?Amb la titulació de Tècnic/a superior en animació sociocultural, es poden exercir moltes professions, totes vinculades a la intervenció social, turisme i activitats recreatives. Concre-tament, aquest professional pot treballar en la organització, desenvolupament, seguiment i avaluació de projectes d’animació sociocultural i d’intervenció sociocomunitària.

Igualment, es pot incorporar a qualsevol empresa que vulgui integrar a la seva estructura un departament d’activitats de treball en grups, col·lectius o associacions. També pot participar en la realització de programes diversos d’assistència social o motivació ciutadana i, si adqui-reix la competència professional adequada, pot ocupar el lloc de coordinador de programes d’intervenció específi cs (per edats, per exemple), animador d’equipaments especialitzats (ludoteques, albergs, campaments, parcs temàtics, casals, etc.), animador comunitari, ani-mador/monitor cultural, animador/monitor de temps lliure, animador hospitalari.

Titulació: Tècnic/a superior en animació sociocultural.

Durada: 1.700 hores (dos cursos acadèmics). D’aquestes, 1.270 hores són al centre docent i 430 hores, de pràctiques.

Acces: s’hi pot accedir havent superat qualsevol de les mo-dalitats del batxillerat, amb prioritat per Ciències de la Naturalesa i de la Salut, Humanitats i Ciències Socials i Tecnologia.

Centres privats:Sant Ignasi C. Carrasco i Formiguera, 32 08017 – Barcelona936023000

Santa Teresa de JesúsC. Mallorca, 50908026 - Barcelona934501074

MartínezPtge. Santa Isabel, 725007 – Tarragona977212836

Quins coneixements adquiriràs? El grau superior d’animador sociocultural pro-porciona els coneixements necessaris per programar, organitzar i desenvolupar activitats d’animació sociocultural a partir de la informa-ció que es tingui sobre el col·lectiu, grup d’em-presa, organisme, etc. que hagi contractat el servei. Igualment, s’ensenya a extreure conclu-sions i dades necessàries de les activitats que es desenvolupen.

Anima els que

Centres on s’imparteixCentres públics:IES Ferran TalladaC. Gran Vista, 54 08032 – Barcelona 933577614

IES Guillem CatàC. Font dels Capellans, s/n 08240 - Manresa 938773705

IES Salvador Seguí C. Santander, 7-908020 – Barcelona933142041

IES Joan CorominesC. Extremadura, 2708397 – Pineda de Mar 937624709

IES Severo Ochoa C. Severo Ochoa, 1-1308950 – Esplugues de Llobregat933717042

IES Ribot i SerraC. Concha Espina, 3308204 - Sabadell937121322

IES Ronda C. Henri Dunant, 325003 – Lleida973281747

IES Francesc Vidal i BarraquerAv. Lluís Companys, 143005 - Tarragona977212836

IES de l’Ebre Av. Colom, 34-4243500 - Tortosa977500949

t’envolten!

Al Secundèria escoltem les teves de-mandes i busquem resposta als teus dubtes d’amor, sexualitat, relacions... no ho dubtis i escriu-nos!lauracerdan@edicat.net

Parella de tres

part d’aquesta pot sentir-se apartat en la relació d’amistat, pot pensar que ara la parella crearà un vincle de confi ança molt diferent al que tenien abans. I real-ment serà així, però aquest no ha de ser motiu per a no respectar els sentiments d’uns bons amics.

D’altra banda, pot succeir que els verta-ders sentiments del noi respecte a la pa-rella no siguin una sensació de quedar-se apartat o de perdre els seus amics, sinó que pot donar-se el cas que aquest amic senti gelosia de l’altre noi, en aquesta història, el Rubén. És fàcil con-fondre sentiments o, simplement, tenir sentiments profunds respecte a un amic o amiga i no atrevir-se mai a dir què es sent per por a fer malbé l’amistat. És per això, que en aquest triangle amorós, se-ria possible que l’Héctor sentís ràbia, im-potència i gelosia respecte al seu amic de tota la vida, el Rubén.

Quan es parla de gelosia, es tendeix a pen-sar que aquest sentiment es sent només respecte a la parella sentimental. Però no és així, ja que la gelosia és un sentiment estigmatitzat socialment com a sentiment amb una forta càrrega negativa respecte a una altra persona que podria ser un germà, un company de feina, un bon amic, etc. La gelosia és una emoció natural que apareix

Per tal de superar els sentiments de gelosia, el psicopedagog Bernabé Tierno proposa cinc passos a seguir:1. Reconèixer el sentiment de gelosia i desco-

brir en quins moments la persona actua com una persona gelosa.

2. Parlar amb la parella sobre aquest tema amb sinceritat i naturalitat (en el cas que aquest sentiment existeixi respecte a la parella).

3. Confi ar en un mateix i pensar que les perso-nes ens estimen lliurement, hem d’evitar les comparacions amb altres persones.

4. Tractar de fer més forta la relació i no des-truir-la. La gelosia no uneix les persones sinó tot el contrari, les separa.

5. Posar fi a la rutina per tal de gaudir del temps que es passa amb l’altra persona.

Remeis contra la gelosiacom a conseqüència de voler posseir a la persona que ens interessa.

Willy Pasini, professor de psiquiatria de la Universitat de Ginebra, diferencia la gelosia patològica de la gelosia anome-nada “suau”. Pasini afi rma que la gelosia pot existir sense amor, però que l’amor no pot existir sense gelosia. És a dir, ambdós tipus de gelosia tenen en comú el sentiment d’enveja. En la gelosia pa-tològica, la persona tem perdre alguna cosa que ja posseeix mentre que, en la gelosia “suau”, la persona sent enveja i desitja posseir allò que no té. És en això en el que es diferencia la gelosia patolò-gica de la gelosia “suau”. Inevitablement, d’aquesta diferenciació, sorgeix la pre-gunta de “com es pot tenir por a perdre algú que no es té?”. A nivell fi siològic, la persona gelosa sent ansietat, nerviosis-me, irritació i angúnia quan veu la per-sona estimada amb una altra persona. A nivell emocional, la persona gelosa actua amb desconfi ança i pot arribar a estar en un estat de vigilància constant. És el cas de les persones que pregunten contí-nuament, espien trucades telefòniques, correspondència, etc. Aquesta situació pot provocar sentiment de tristesa a la persona que sent aquest sentiment.

Laura Cerdán Rubio, Psicòloga

El Rubén, l’Héctor i la Lorena són amics des de petits. Sempre han tingut una re-lació molt maca entre tots tres i s’han explicat totes les coses importants, i les no tan importants, que els hi han pas-sat a les seves vides personals, acadè-miques i socials. Però, ara, la Lorena i el Rubén han decidit que són més que amics i han iniciat una relació sentimen-tal. L’Héctor no ha reaccionat bé respec-te aquesta nova relació i no ha parat de comportar-se de tal manera que l’única cosa que aconsegueix és fer mal a la nova parella i distanciar-se d’ells.

El que els hi passa a aquests tres amics és molt freqüent entre grups d’amics mix-tos. Moltes vegades un noi i una noia po-den sentir-se units per una amistat molt forta i tenir molta confi ança l’un amb l’al-tre, però també pot succeir el cas que un dels dos confongui sentiments respecte a l’altre i cregui que la relació tan maca que tenen com a bons amics podria tras-plantar-se a l’àmbit de ser parella.

Al principi, la situació pot fer pensar que, en aquest cas, l’Héctor es compor-tava malament amb la intenció de cri-dar l’atenció de la parella per tal de no quedar apartat d’aquest triangle amis-tós que formaven tots tres. Pot haver-hi casos en què realment es tracti d’això. L’amic que comença la relació sentimen-tal amb la noia està encantat de la seva nova situació, però l’amic que no forma

sexualitatwww.deria.cat 15

16 entrevista www.deria.cat

Prohibit Als Pares: Prohibit Als Pares: “gamberros”“gamberros” i esbojarrats, però i esbojarrats, però rigorososrigorosos

Els locutors Xavi Canalias i Elisenda Carord, acompanyats de la sexòlo-ga Elena Crespi, són les noves ca-res del PAP. Aquest any comença una nova etapa d’aquest programa de Ràdio Flaixbac, amb més entre-teniment, més bogeria, però també amb els consells professionals que els joves necessiten.

- El “Prohibit Als Pares” comen-ça una altra etapa. Què diferencia aquest PAP de l’anterior?Xavi: Bàsicament, els conductors. El fet que els locutors no siguin els mateixos suposo que implica que el resultat fi nal del programa sigui dife-rent. Jo crec que el PAP va néixer ara fa tres anys i, com si fos un nen petit, ha crescut i ha madurat una mica.Elena: El fet d’incloure una psicòlo-ga a l’equip fa que els consells se-xuals, per exemple, siguin molt més professionals.Elisenda: Jo crec que és un progra-ma que, pel seu format, fa que t’iden-tifi quis molt amb els locutors. Però el fet de tenir una sexòloga ha fet que el programa hagi fet un gir. Ara el “Pro-hibit Als Pares” continua sent “gam-berro”, i molt irreverent, però amb un cert punt d’elegància. Parlem amb un registre molt col·loquial, però sen-se desinformar en cap moment.

- De fet, heu integrat temes socials al programa...Xavi: Sí perquè, de fet, hi ha molts problemes que no són només sexu-als i que afecten de manera directa a la gent jove. Ens hem trobat amb molts casos d’anorèxia, de gent que s’autolessionava.Elena: Sí, maltractament, bullying, ...Xavi: Es pot fer molta broma al pro-grama, però hi ha moments que a nosaltres se’ns posa la pell de galli-na a l’escoltar les històries que els hi passen als joves. Per tant, d’alguna manera el programa ha agafat una magnitud molt diferent, de servei social. La gent jove pot ser molt irre-verent, molt boja, però té problemes i, per això, necessiten un punt de re-ferència que el troben al PAP.

- Per tant, la participació dels vos-tres oients és fonamental alhora de fer el programa, no?Elisenda: El programa el fan ells. El propi oient el prepara.Xavi: Sí, nosaltres tenim una tria de te-mes. Però el programa cada dia és dife-rent i no saps mai com acabarà. Potser el tema que has proposat no interessa, i els oients en treuen uns altres.

Elena: És imprevisible. Pot trucar a primera hora algú explicant un pro-blema i, la gent al sentir un testimo-ni, s’implica molt i poden estar les tres hores donant-li solucions, altres opcions, consells...

- És un programa que només es pot fer en directe.Elisenda: Exacte! És molt dinàmic i les coses van sorgint...

- Ara sembla que els joves estan molt informats sexualment. Però, realment, és així?Elena: Segurament saben molt més del que sabien els nostres pares i els nostres avis, però el problema és que la informació teòrica que re-ben no és el mateix que portar-ho a la pràctica. Es necessita altres habi-litats que, moltes vegades, no s’en-senyen. Quan vius el problema en persona, necessites que t’ajudin.Xavi: Per això, és molt important que no ens vegin com els locutors sinó com a confi dents amb qui po-den parlar.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

17altaveuwww.deria.cat

Els vendrellencs presenten l’onzè disc de la seva discografi a, Relax (Música Global / Lnb Música, 2007). Un treball que marca una nova etapa: després que Pemi For-tuny deixés la banda a fi nals del 2006, Salva R. Alberch s’incorpora com a can-tant. Lax’nBusto amb un treball rocker, enregistrat als Estats Units amb la pres-tigiosa productora Sylvia Massy (Smas-hing Pumpkins, System Of A Down, Red Hot Chili Peppers, Johnny Cash).

www.enderrock.com

OBRINT PASBENVINGUTAL PARADÍS

Comença amb dos temes que són la cara i la creu del compromís social quotidià. La cara seria la denúncia a “Benvingut al paradís” i la creu (per allò de l’esforç que suposa, però alhora sempre fet amb ganes) la construc-ció d’un poder popular: “Viure”. Bons fona-ments i moltes col·laboracions, sense oblidar les cançons amb el so més característic d’Obrint Pas –amb la gralla i els crits de mil batalles–. Helena M. Alegret

AZONISI ELS DITS

FOSSINXILÒFONS

MMazoni ha cimentat una proposta fresca, ho-nesta i ben treballada, que sense bombo ni pla-teret ha captivat la crítica especialitzada (tan proclïua a carregar-se l’escena catalana per defecte) i que té com a repte pendent arribar al gran públic. Potser per no sonar a deja vu li direm pop català, però això és el de menys.Mazoni és la constatació plena d’una reali-tat que ha existit sempre. Roger Palà

KOPNOSTRAT

No sabem si estem davant d’un EP de cinc te-mes allargat amb interpretacions dels temes de KOP per altres artistes, o un disc d’ho-menatge complementat per cinc talls inèdits. Sigui com sigui, les composicions noves (amb lletra de Juanra i la seva veu a “Guerrilla de la comunicació”) estan a l’alçada de la evolució de KOP i faran que el temps s’escurci fi ns que Juanra sigui fi nalment alliberat aquest mes. Xavi Vollker

Lax’n’Busto, el retorn més rocker

Heu enregistrat Relax als Estats Units.

En què ha variat el vostre so pel fet d’ha-

ver anat a Califòrnia?

JESÚS ROVIRA: Ens ha fet més rockers.

Allà el concepte de canya agrada molt i

el tenen a dins. Si toques com una bèstia,

encara et fan sonar amb més energia.

Ens ha ajudat a treure encara una

mica més de canya.

JIMMY PIÑOL: Vam arribar a Ca-

lifòrnia i la Sylvia Massi ens va

dir: ‘Sou un grup de directe.

En directe transmeteu molt’. I

hem agafat aquesta essència.

En aquest procés de gravació

hi ha una altra novetat, la del

cantant. Com ha anat amb el

Salva?

J.R: A la gravació hi ha hagut difi -

cultats, no diré que no. En canvi als

directes sorprenentment no n’hi

ha. Des del primer concert que és

com si haguéssim tocat junts tota

la vida..

PEMI ROVIROSA: Ell ha anat aprenent

el que podia fer i el que no, i nosaltres li

hem anat ensenyant tot el que sabem de

com es grava un disc. I a la inversa, amb

ell hem recuperat la il·lusió i l’energia de

començar de zero. El Salva és molt ener-

gètic i s’ho agafa amb moltes ganes.SALVA R.ALBERCH: Jo havia gravat co-setes, però un disc autèntic com aquest, mai. Sí, hi va haver moments complicats. Però bàsicament el que ha passat és que ells són molt bons músics i ho han superat tot. Jo canto diferent que el Pemi i ara hi ha una possibilitat més alta de registres.

Déu n’hi do la discreció amb què vau portar tot el càsting...J.P: El Pemi ens ho va demanar, i som gent discreta. Volia celebrar els vint anys de Lax’n’Busto però no volia estar tot un any acomiadant-se. Nosaltres ho vam saber el març de l’any passat. Ens va dir que plegava i que no volia acomiadar-se a cada concert, que ell ja ho comunicaria a la gent. L’hi hem respectat i paral·lelament hem buscat el nou cantant.

Seria possible que tornés a Lax’n’Busto?P.R: La vida dóna moltes voltes i no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré, però ara per ara ho veig impossible.J.R: En Salva s’ha guanyat el seu lloc al grup i ara n’és el cantant. En Pemi va vo-ler plegar. Si volgués tornar, cosa que no veig factible, hauria de coincidir que en Salva volgués marxar.P.R: Potser quan tinguem setanta anys ens agafa per fer un revival, rotllo Mustang...

Foto:Noemí Elias / Enderrock

Almudena Mazuelos,Cap de Comunicació de Port Aventura

19boca a bocawww.deria.cat

Ens trobem amb Almudena Mazuelos, cap de Comunicació i Premsa de Port Aventura. Ens explica com, amb la internacionalització de l’aeroport de Reus i l’arribada de l’AVE a Tarragona, el parc temàtic s’ha convertit en un re-ferent en el sector fent viable, a través de la creativitat i la imaginació, un pro-jecte que situa a Catalunya en el centre d’oci d’Europa.

Com ha canviat Port Aventura des que s’inaugura l’1 de maig de 1995 fi ns avui?L’evolució ha sigut molt important. Vam començar com un part temàtic, el primer de l’estat. En aquest temps, hem passat a ser, a més, una destinació de vacances. De fet, el 2002 vam inaugurat tres hotels i un parc aquàtic. Hem passat de ser un negoci d’oci per a un dia, molt local, a acollir gent de tot arreu que es pugui quedar a dormir. Una altra evolució molt important va ser obrir temporada alta i temporada baixa, no només donant ser-vei durant una estació molt determinada. Això es pot aconseguir amb molta crea-tivitat, tematitzant el parc, amb Hallowen o el Nadal, per exemple.

I quina importància ha tingut per a aquesta evolució la internacionalització de l’aeroport de Reus?Això va ser molt important per a nosal-tres. Amb els vols de baix cost, els tu-ristes d’Anglaterra van veure la Costa Daurada com una destinació molt inte-ressant, amb sol i platja, i a un pas de l’aeroport. Això ens permet a nosaltres anar a Europa amb una comunicació molt més forta.

Dins de les vostres línies de màrque-ting, l’arriba de l’AVE a Tarragona com afectarà? L’AVE, per a nosaltres, és estratègic. Pensa que ara la platja més a prop de Madrid és Tarragona. Abans, des de Madrid, es veia Catalunya com a un viatge llarg. Ara, Port Aventura serà un destí de cap de setmana, en menys de tres hores pots venir de Madrid centre a Tarragona. Una ciutat com Madrid, amb més de sis milions d’habitants que estan bojos per sortir els caps de setmana, és un públic molt important per a nosaltres. Per això, estem parlant amb RENFE per a dissenyar estratègies conjuntes.

Encara el Dragon Khan és l’atracció estrella?Entre el Dragon Khan i l’Hurakan Con-dor, que vam inaugurar fa dos anys. És una caiguda lliure molt potent, però és veritat que el Dragon Khan és una atrac-ció que tothom vol provar. A més, ara, acompanyarem tota aquesta descàrrega d’adrenalina amb la nova atracció que inaugurem a fi nals de maig.

El Furius Baco.Sí, és un accelerador que agafa fi ns a cent trenta-cinc quilòmetres per hora en tres segons, més potent que un fórmula 1.

En unes instal·lacions tan espectacu-lars, com es treballa la seguretat? La seguretat és el més important. Cada dia hi ha controls de totes les atraccions, com a mínim, un cop. A més, no hi ha cap atracció que s’inauguri sense com-plir tots els protocols de seguretat esta-blerts. Per exemple, l’última atracció ha trigat en obrir-se més d’un any i mig.

Però la majoria de parcs temàtics tenen pèrdues. No és el vostre cas. Com es fa per a què un projecte tan ambiciós com Port Aventura sigui viable?A Port Aventura, des de fa tres anys, hem aconseguit tenir benefi cis. Això podem fer-ho només amb imaginació i plantejant-nos cada dia més reptes per obrir nous mercats constantment. Això, si confi es en la teva feina i la fas bé, et dóna resultat a mitjà termini.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

“Ara la platja més a prop de Madrid és Tarragona”

“FURIUS BACO AGAFA “FURIUS BACO AGAFA FINS A CENT TRENTA-FINS A CENT TRENTA-CINC QUILÒMETRES CINC QUILÒMETRES

PER HORA ”PER HORA ”

“SI CONFIES EN LA TEVA FEINA,

ET DÓNA RESULTAT A MITJÀ TERMINI”

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva fi nalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfi l competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

Per una societat millorEt motiva el contacte directe amb les perso-nes? Creus que un món més just és possible? Vols enriquir-te i créixer professionalment i com a persona? T’agradaria conèixer dife-rents realitats socials i convertir-te en agent de desenvolupament per als col·lectius més desafavorits? Vine a estudiar amb nosaltres: diplomatures universitàries en Treball Social i Educació Social, 2 professions de futur.C/ Santaló, 37 (Barcelona)Tel.: 902 410 000sio@peretarres.org www.peretarres.url.edu

EDUC

ACIÓ

Per publicitat a laGuia Jove:Alba Vidal93 451 61 70alba@edicat.net

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

21

EDUC

ACIÓL’ensenyament a mida

Batxillerats HomologatsAccés a Cicles FormatiusAccés al Cicle d’Ensenyament Superior de DissenyAccés a Cicles d’Arts Plàstiques i DissenyAccés a la Universitat per majors de 25 anysCursos Selectivitat LOGSE i per a EstrangersEscola de Formació d’Adults autoritzada per la Generalitat de Catalunya

Rambla Catalunya 8, 1r (al costat de la Plaça Catalunya)08007 Barcelona Telefons: 93 318 69 99/93 31 90 34unitec@unitecbcn.comwww.unitecbcn.com

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de Disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

T’agrada el Turisme?Adscrits a la primera universitat en re-cerca turística del país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles formatius d’allotjament, agències de viatges i in-formació turística, f ins la Diplomatura i el nou Segon Cicle Oficial en Turisme.Una borsa de treball amb més de mil ofer-tes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

22 cultura www.deria.cat

agendaagendaLectura

Lectura de La Vall d’Or, d’Isabel LedoDia: 26/06/2007Girona. Preu: gratuït.

Música

Concert Son con fi lin, a càrrec de Mane Ferret i CubaneroDia: 28/06/2007Barcelona. Preu: gratuït.

Teatre

Zeppelin, a Escenaris 2007Dia: 02/06/2007 Medinyà (Girona). Preu: gratuït.

Millors moments, a Escenaris 2007Dia: 02/06/2007Madremanya (Girona). Preu: gratuït.

El MarDia: 06/06/2007Tarragona. Preu: -

La Maurina, a Escenaris 2007 Dia: 09/06/2007Campllong (Girona). Preu: 3 euros.

Visites/Excursions

Visita guiada: Els pous de gel de LleidaDia: 02/06/2007Lleida. Preu: gratuït.

Curs/Excursió: Iniciació a l’orientació Dia: 17/06/2007Vimbodí (Tarragona). Preu: -

Salons

Saló Internacional de l’Automòbil 2007Dia: del 09/06/2007 al 17/06/2007 Barcelona. Preu: 12 – 15 euros. .

MARIA JOAO PIRES & RICARD

CASTRO, BEETHOVEN:

LES DARRERES SONATES

Dia: 08/06/2007. Giro

na.

La pianista portuguesa Maria Joao Pires es presenta a

Girona acompanyada del seu company habitual Ricardo

Castro. Ambdós s’aniran alternant en la interpretació de

les tres últim

es sonates de Beethoven. Pires és una

de les grans pianistes del món, ja que amb només

5 anys va fer el seu primer re

cital i amb 7 ja oferia

concerts públics.

Preu: 27 – 38 euros.

www.agendagirona.com

MOVIL FILM FEST

Dia: 07/06/2007. M

adrid.

El primer fe

stival de curts a través del m

òbil ja té la seva

primera edició, que tindrà lloc a la seu de l’A

cadèmia de les

Arts i les Ciències Cinematogràfi ques. En un moment on les

noves tecnologies en general, i el m

òbil en particular, es-

devenen nous mitjans per comunicar-se i crear, el Movil

Film Fest proposa curts d’un minut de duració que es

facin amb aquest aparell.

www.movilfi lmfest.es

IL VE

NTA

GLIO

Dia: 27/06/2007 al 30/06/2007

El Piccolo Teatro di Milano celebra al Teatre Nacional de

Catalunya el tercer centenari del naixement de Carlo Goldoni.

Aquesta obra, un artefacte escènic extraordinari, redueix els

diàlegs a l’essència i magnifi ca els gestos per relatar la tram

a

amorosa que retrata la societat del seu tem

ps en un poblet

a prop de Milà.

Preu: 17 – 32 euros.

ww

w.tnc.cat

MO

TO W

EE

KE

ND

FES

TIVA

L,

I LOV

E M

OTO

Dia: 02/06/2007 al 03/06/2007. Reus

Aquest és el I Saló de la Moto de la província de Tarragona i

per això al seu voltant també s’organitzaran tot tipus d’activi-

tats lúdiques i d’oci per atraure tots els públics: circuit d’eslot

moto, pantalla gegant i retransm

issió de les curses de Muge-

llo, festa a la nit, etc. També hi haurà l’espai “I love m

oto”, per

a tots els que tinguin i utilitzin qualsevol tipus de moto.

Preu: gratuït.

ww

w.tinetagenda.com

DECLARACIÓ

Sóc tan enganyador com aquests núvolsi tan de veritat com la tempestai sóc tan de fi ar com els cartutxos xops de la pluja d’un fi nal de festa. I sóc constant igual com els catúfols,sóc infi del com prometé la pesta, i sóc dur de pelar com els dos cuirosque em tapen els ullets quan faig la sesta.T’oblido cada dia vint vegadesi vint cops cada dia et veig entrarportant o no portant les arrecadesal circuit terminal que el condemnarcomprèn del viure meu, de com m’agrades, a prendre’m en morir fi ns a estimar.

Enric Casasses

LA POESIA

DIA DE LA MÚSICA

A GIRONA

Dia: 21/06/2007. G

irona.

En motiu del Dia Internacional de la Música, la capital gi-

ronina s’omplirà de sons pop, rock, cant coral, m

úsica de

cambra, jazz, acústic, etc. A partir

de les 5 de la tarda, els

diferents escenaris repartits per to

ta la ciutat i a l’A

u-

ditori/Palau de Congressos es posaran en marxa. La

música serà en directe i està pensada per a totes

les edats.

Preu: gratuït.

www.agendagirona.com

Envia’ns els teus petits relats, contes, poemes... a revista@edicat.net te’ls publiquem!

messimpatizaseran tres pero qué más da, sólo tres la pisas, la tocas pibe pibito parte externa pierna zurda qué caño Lionel qué caño, como en el patio del cole te acordás?quimba en diagonal quimba al destinotrota unicornio trota, teje sueños en cada quiebreel respetable va dejando las butacas, fl ota te espera uno más Lionel, uno es uno pensabasmira el balón, te mide y se encomienda petrifi cado. pasasya van cuatro Lionel, ya basta ven a comer diría mamálos culés levitan y cunden atmosféricosparte interna, empeine, aquietas, blandes la redondaamasas el balón Messi a tu santo antojo el área grande pibe pibito y un cuarto quiere inmolarseotro más Lionel y te vas acordando del tío Diegoqué fi nta chaval, cadencia al compás de mis pálpitos fi nta a la izquierda, hombro a la diestra mirada al edénsiente siente a la gradería, no levita ni fl ota siente siente a la gradería, sólo fl ipa, alucina idalos críos sueñan y mañana la que te espera Lionel el quinto a por todas pibe, él o vos pibe, vos pibe, ahora pibe, mañana pibe, siempre pibeamagas bizarro, estoico, impertérrito ademán macho del mate gaucho, macanudo de potrerotirá tirá gritaban en el barrio, pasála cheel profe no dirá nada sólo gaudirá de nuevo tirá tirá, pero tú Lionel siempre hasta la porteríaa pesar del sexto que sólo quiere ser testigo de tu historiael balón al rincón de las ánimas tan adentro como mi delirio leo leítopará pará Lionel, ya basta pibe!!!

fulladetardor@hotmail.com

23el racó