56

Sent Vermells 6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista del Castell Vermell

Citation preview

Page 1: Sent Vermells 6
Page 2: Sent Vermells 6
Page 3: Sent Vermells 6

02 Salutacions

08 Qui som

15 Anuaris

21 Crònica33 Noticies del Castell

39 Des de dins

52 Passatemps

INDEX

03 ·Saluda de l’Alcaldessa d’Ibi05 ·Saluda del President del Castell Vermell06 ·Saluda del Director del Castell Vermell

08 ·La Junta Directiva10 ·El Grup11 ·Els Mestres de l’Escola12 ·L’Escola de Música14 ·Els Socis Protectors

15 ·Anuari 200816 ·Anuari 200917 ·Anuari 2010

19 ·Crònica 2008

31 ·La Missa del Fester i la Bandeta32 ·Con Mucho Orgullo32 ·Las Audiciones33 ·El Primer Soci d’Honor33 ·IV Concurs de Composiciò Nzamé34 ·El Cant d’Estil Valencià36 ·Homenatge a Jaume I37 ·Notes de Societat

39 ·Piano y Solfeo. Ya en Segundo Curso40 ·Juliet - Soci del Castell Vermell42 ·¿Qué nos da que le dedicamos tanto?44 ·La Xara de l’Institut48 ·La Música y la Sociedad50 ·Carta dels Menuts del Castell50 ·L’Escola d’Estiu51 ·Visita del C.P. Cervantes

52 ·Chistes Musicales53 ·Maldito Crucigrama Vermell

PORTADA I CONTRAPORTADA Pep Rico - Bene. RipollDISSENY I MAQUETACIO Pasqual RicoPUBLICITAT I DOCUMENTACIO Trini MartíIL-LUSTRACIONS Bene. RipollFOTOGRAFIES La gent del Castell - ChusIMPRESSIO Grá�cas CrisvalEDITA Castell VermellHAN COL-LABORAT Bene. Ripoll Belda - Carlos Pascual Payá - Mª Pilar Vilaplana García - Trini Martí Mª José Cuenca - Pepa Mayor Antolí - David Orive López -J ulio Peydró Valls Amalia Gómez Tomás - Ramón Pascual Payá - Juan A. Plá VareaAMB LA COL-LABORACIO DE Excm. ajuntament d’Ibi

Page 4: Sent Vermells 6

Fira Internacional de Turisme - Valencia

Page 5: Sent Vermells 6

SALUDA

MAYTE

PARRA

Estimats membres i socis del Taller de Música Castell Vermell d'Ibi,

Estic molt contenta perquè la vostra revista haja vist de nou la llum. La meua enhorabona al president, Carlos Pascual, per l'empeny i la ilusió que ha posat en que la revista poguera fer-se i el Castell tinguera unes pàgines on mostrar-nos d'una manera oberta i sincera una part de tot el que envolta la música.

Poc a poc heu sabut fer-nos veure que la música és la banda sonora de la vida, en el nostre cas, la que dóna sentit a les diverses festes de la localitat, als moments més emotius i als més folklórics, la que ens fa companyia i amb la que deixem volar la imaginació.

Però, a més, ens heu demostrat que sou un grup que, sense deixar d'evolucionar, haveu anant integrant instruments, peces, recitals, concerts,... i que dirigiu una bona escola de música amb una gran qüantitat d'alumnes de totes les edats, dels que alguns van camí de seguir l'estela de la música professional. La vostra labor és encomiable.

Seguiu sent com sou, amants de la música. Seguiu fent-nos veure que com deia Platón “la música és per a l'ànima el que la gimnàstica és per al cos”.

Un salut a tots!

Mayte Parra AlmiñanaAlcaldessa d’Ibi

Page 6: Sent Vermells 6
Page 7: Sent Vermells 6

Intenssa emoció sent al començar a escriure estes linies, ja que açò signi�ca que, per �, veurà de nou la llum la nostra revista Sent Vermells.

Temps ha passat des que vam celebrar el nostre brillant X Aniversari, amb un �nal de festa apoteòsic que coincidí amb el primer Aplec organitzat per Castell Vermell i del que es va celebrar l’any passat la seua segona edició. Durant aquest periode, molts han sigut els éxits obtinguts. A banda de les moltes actuacions fetes, la nostra escola ha tingut una escala important tant en el nombre d’alumnes com en el nivell musical que està obtenint , tenint en compte els concerts que es venen realitzant.

Com a fruït de l’escola, aquest any ha debutat el grup que denominem LA BANDETA. El seu primer concert va ser un homenatge a J. Viudes Sevila, sent un vertader èxit que ens fa imaginar un prometedor futur. Des d’aquí, ànim a tots per a que aquest grup desenvolupe tot el potencial que se li �gura i pel que vagen incorporant-se els nous instrumentistes que ixen de les nostres aules.

No puc acabar aquest escrit sense fer referència al nostre concurs de composició NZAMÉ, que tan bon sabor de boca ens ha deixat, les peces del qual s’han anat incorporant al nostre repertori. Des d’aquestes linies, convide a tots a participar en les pròximes edicions d’aquest concurs.

Finalment, he de fer una referència obligada al nostre grup de XARAMITERS, ja que tot el que s’ha aconseguit des de la nostra fundació ha sigut degut al tremendíssim esforç que des de el primer moment ha desenvolupat i que, estic convençut, seguirá desenvolupant. Moltes gràcies a tots.

Em resta reconéixer l’entusiasme de tots els components i socis de CASTELL VERMELL, els èxits dels quals sé que aniran multiplicant-se amb el temps.

Carlos Pascual Payá President del Taller de Música Castell Vermell d’Ibi

SALUDA

CARLOS

PASCUAL

Page 8: Sent Vermells 6
Page 9: Sent Vermells 6

SALUDA

BENE

RIPOLL

Allegro y Andante

Trabajar con esa materia tan volátil y perecedera como el sonido da a los músicos ansias de lo visual, de lo palpable para detener cual estatua nuestros quehaceres musicales. Quizá por eso echábamos ya a faltar este “Sent Vermells” que por �n tenemos en nuestras manos.

Ha sido un gran esfuerzo realizar la revista máxime su carácter de Anuario –grá�co y escrito- que hasta ahora no tenía tan de�nido.

Y deseamos que con esta “memoria” se aprecie el gran trabajo que esta asociación desarrolla. Aprecio, que gran palabra, y tan necesaria en estos tiempos para Castell Vermell. Pero aprecio lo que se dice aprecio nosotros lo percibimos, nos falta eso sí valor, valoración más bien, que ahí la percepción baja ya es baja.

Lo bueno que tiene Castell Vermell es que ha sido y será –espero- un proyecto de futuro. Para ello cuenta con su capacidad de trabajo, con buena gente, con gente profesional, con gente que une esfuerzos en aras de construir un taller común donde se hace música y músicos.

Nunca ha sido un proyecto privado ni privativo, a no ser que por priva-do se entienda aquello que unos pocos realizan por el bien de todos. Lo que Castell Vermell ha hecho es, y eso bien cierto, privarse del bene�cio personal para invertirlo en la creación de una casa abierta a quien quiera bene�ciarse de un proyecto común llamado música.

Y somos un proyecto cultural porque por encima de una mera ense-ñanza musical fomentamos el conocimiento como algo que permite desarrollar el propio juicio. Porque el juicio es aquello que permite al ser humano distinguir. Y nada se precisa más en la música que esa facultad de saber distinguir, de saber percibir y de saber dar, con generosidad, el don maravilloso de la música.

Nosotros en general, y yo en particular, estamos entregados a esa tarea; percibir, valorar, dar, crear. Es una noble tarea, una tarea realizada sin ningún tipo de rivalidad ni competencia. Algo que nació con ese afán, con esa gracia, y así sigue, con catarros, con dolores de cabeza, con algún esguince, pero siempre adelante, valiente y sobretodo alegre, porque somos gente alegre que sabe cuán válido es el buen humor.

Confío en Castell Vermell, y sé que a pesar de los pesares no cavaremos trincheras, somos gente de paz, trovadores incansables, y hemos creado un castillo sin cañones ni troneras; baluarte de la música, un castillo abierto a Ibi, a quien sirve con su arte.

Bene. Ripoll BeldaDirector del Taller de Música Castell Vermell d’Ibi

Page 10: Sent Vermells 6

8

JUNTA DIRECTIVA JULIOL 2006 - MARÇ 2010

Presidente

Vicepresidente

Dtor. Artístico

Secretaría

Tesorería

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Carlos Pascual PayáRepresentación y Contratos

Juan Fernando Pina SantonjaRepresentación, Furrilería, Lotería, Casa Cultura

Bene Ripoll BeldaDirección Artística, Escuela, Publicaciones

Mª Pilar Vilaplana GarcíaSecretaría, Crónicas, Convocatorias, Archivos

Esteban Verdú IbañezFacturación, Socios

Pasqual Rico i GarcíaSede Social, Instrumentos, Asistencia, Inventario

Josep Rico i GarcíaPublicaciones, carátulas, etc.

Mª José Cuenca MartínezTransportes, viajes

Juan Antonio Plá VareaArchivos, lotería

Vicente Barrachina BrotonsArchivos,lotería

···············qui som

Page 11: Sent Vermells 6

9

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Vocal

Ramón Pascual PayáProyectos y mantenimiento Castell

Alfonso Gallego AlcoleaFurrilería

Fernando Domenech BernabeuFurrilería

Josep Jr. Rico GarcíaGent Jove

Francisco Moya MorónGent Jove y contrataciones externas

Rosa Martínez NavarroArchivos

Inma García CerdáArchivos

Mª José Gómez MonllorCañas

Luís Arenas MuñozArchivos

Trini MartíPublicaciones, prensa, protocolo

qui som···············

Page 12: Sent Vermells 6

10

grup

Flauta Irene Martos Gómez José Verdú González Nora Martínez Arques Laura Pérez Pérez

Clarinet Josep Rico García Fernando Jiménez Muñoz Alejandro Castelló Gisbert Cristian Martínez Solvas Andrés Torres Corral Beatriz Belda Beneyto Natalia Bornay Ruano Amparo Martín Hernández Aurora Marín Llorens David García Azañón

Saxo Bene. Ripoll Martínez Natalia García Acosta Ricardo Peydró Valls Esther Ródenas Julià Mayte Pina Verdú Miguel-Ángel Serrano López Carlos Pascual Payá José-Manuel Cintas Moral

Trompeta Enrique Ródenas Alfaro Francisco Moya Morón Mario-Gustavo Peralta Topanta

Trompa Pau Rico García Bernat Pastor Pons Ramón Pascual Payá

Trombó Pedro Ayora Sánchez Cristhian-Xavier Peralta Ruíz

Tuba Pascual Rico García Jorge Salvador Rodríguez

Percussió Alfonso Gallego Bene. Ripoll Cuenca Bernardo Manzanero Bernabeu Alfredo Hernández Fernández Daniel Boronat Saéz Emilio Hernández Guijarro

Director Bene. Ripoll Belda

34.35.36.37.

38.39.40.41.42.43.44.45.46.47.

48.49.50.51.52.53.54.55.

56.57.58.

59.60.61.

62.63.

64.65.

66.67.68.69.70.71.

Xaramita Jorge Segura Domingo Carlos Valero Bernabeu Pascual Rico García Pep Rico García Fernando Rico García Josep Rico García Ramón Pascual Payá Carlos Pascual Payá Pedro-Pablo Pascual Payá José Verdú González Juan-Fernando Pina Santonja Miguel-Ángel Gil Poveda Esteban Verdú Ibáñez Luis Arenas Vilaplana Pedro Ayora Sánchez Andrés Torres Corral María-Pilar Vilaplana García María-José Miró Rico María-José Cuenca Martínez María-José Gómez Monllor Inma García Cerdá Rosa Martínez Navarro Juan-Antonio Pla Varea Vicente Barrachina Brotons Bene. Ripoll Martínez Javier Navarro Victoriano Trini Martí Poveda Rafael Hernández Verdú Sandra Ibáñez Brotons Natalia Bornay Ruano Ángel Garrigós Bernabeu Josué Pérez Villar Juan-Antonio Cremades Cuello

1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.17.18.19.20.21.22.23.24.25.26.27.28.29.30.31.32.33.

EL GRUP

···············qui som

Page 13: Sent Vermells 6

Angelina Abad VilaplanaSolfeig & Piano

Francisco Molina SamperIniciació, Solfeig & Trombó

Amalia Gómez TomásSolfeig & Flauta

Anaïs Martínez GilPiano

Pau Rico GarcíaSolfeig

Paco Baenas FontesPercussió

Sergio Hernández CastellóSaxo

Felipe Hernández BerenguerTrompeta

Alexis Jornet VallsTrompa

Pasqual Rico GarcíaXaramita

Pedro Ayora SánchezXaramita

Josep Rico GarcíaClarinet

Fernando Jiménez MuñozClarinet

Enrique Ródenas AlfaroPercussió llatina

Bene. Ripoll BeldaDirector, Xaramita & Clarinet

11

ELS MESTRES DE L’ESCOLAprofessor i materia

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

qui som···············

Page 14: Sent Vermells 6

Xaramitaprofessors: 1.Bene. Ripoll Belda

2.Pedro Ayora Sánchez3.Pasqual Rico García

Josué Pérez Villa Juan-Antonio Cremades Cuello Alejandro Roca Juan Alfonso González Martínez Antonia Pérez Ruzafa Eva Arán Carrillo José-David Jiménez Fernández Juan Diego Ferre Doménech María del Carmen Caro Marín María-Isabel Tortosa García Silvia Guillem Garrote Raquel Casado Bernabeu Santiago Valero Peydró Yolanda Pulido Ariza Alexandra Verdú Martínez Vicente Vilaplana GarcíaFlauta professora: 4. Amalia Gómez Tomás José Verdú González Nora Martínez Arques Silvia Franco Saéz Silvia Guillem Garrote Carlos Mariel Albert Carlos Mariel Hita Laura Pérez Pérez Sandra Ibáñez BrotonsClarinet

professors: 5. Bene. Ripoll Belda6. Josep Rico García

7. Fernando Jiménez Muñoz Beatriz Belda Beneyto Natalia Bornay Ruano David García Azañón Carla Juan Beneyto Aurora Marín Llorens Amparo Martín Hernández Cristián Martínez Solvas Andrés Torres Corral Fernando Jiménez MuñozTrompeta

professor: 9. Felipe Hernández Berenguer Francisco Moya Morón Mario-Gustavo Peralta Topanta Salvador Mariel Vidal

1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.11.12.13.14.15.16.

17.18.19.20.21.22.23.24.

25.26.27.28.29.30.31.32.33.

34.35.36.

Trompaprofessor: 10. Alexis Jornet Valls

Ramón Pascual Payá Pau Rico García Bernat Pastor Pons Ferrán Pastor PonsSaxo

professor: 8. Sergio Hernández Castelló Clara Beltrá Ivars José-Manuel Cintas Moral José Molina Berzosa María Moya Morón Mayte Pina Verdú Esther Ródenas Julià Miguel-Ángel Serrano López Juan-Antonio Chacón Sánchez Víctor Poveda Castellar Carolina Chacón QuirantTrombó i Tuba

professor: 10. Francisco Molina Samper Pedro Ayora Sánchez Cristhian-Xavier Peralta Ruíz Jorge Salvador RodríguezPercussió

professor: 11.Francisco Baenas Bernardo Manzanero Bernabeu Alfredo Hernández Fernández Álvaro Capelo Fernández Daniel Boronat Saéz Javier Arenas Vilaplana Alejandro Asensio Cuenca Carlos Martínez Gómez Erik Tejero Gómez Ignacio Bernabeu José-Rafael Sánchez Gómez Paula Ibáñez Brotons Pep Pastor Valero Óscar Poveda Castellar Borja Venteo ValencianoPiano

professores: 12. Angelina Abad Vilaplana 13. Anaïs Martínez Gil Óscar Beneyto Ocaña Carmen Cabeza Oliver Ricardo Cabeza de Vaca Xavier Casero Belda Gabriel García Sorivella Bene. Ripoll Cuenca Silvia Verdú Pina Arturo Vicedo Cremades Nacho Marco Martí David Orive López Gustavo Moreno Masián Gema López Martínez Ángela Santonja Calderón Inmaculada Más Bonet Elvira Pastor Guillem Mónica Satorre Aznar Sara Rico Rodríguez Cristina Gadea Cortés Clara Pérez Tamarit África Valero Hidalgo

37.38.39.40.

41.42.43.44.45.46.47.48.49.50.

51.52.53.

54.55.56.57.58.59.60.61.62.63.64.65.66.67.

68.69.70.71.72.73.74.75.76.77.78.79.80.81.82.83.84.85.86.87.

musicaescolade

L’ESCOLA DE MUSICA

12

···············qui som

Page 15: Sent Vermells 6

Solfeigprofessors: 14. Pau Rico García

Francisco Molina SamperAngelina Abad Vilaplana

Amalia Gómez TomásPreparatori Gustavo Moreno Masián Clara Valero Cespedosa Iset Tejero Gómez Irene Coloma Boronat Rubén López Mellado Cecilia Rodríguez Fernández María Rodríguez Fernández Martín Cao Herrero Rafael Cortés Ases Raúl González Tortosa Llùcia Castelló Beneyto Álvaro Guillem Fernández Álvaro Medina Pérez Ferrán Moltó Monllor Helios Martos Gómez Jordi Serrano Navarro Raquel Gadea Cortés Carlos Ortega León Adel Querachi Verdú Juncal López Vila Antonio Martí BernabeuPrimer Sara Rico Rodríguez Cristina Gadea Cortés Andrea Vicente Fernández Carlos J. Valls Matamoros Carmen Coloma Coloma Celeste García Sorivella Isabel Fustel Jiménez María Fustel Jiménez Rodrigo Iniesta Lucas Nuria Ripoll López Rubén López Mellado Julia Grande Díaz Cristian Llopis Cardós Ignacio Bernabeu Verdú Óscar Poveda Castellar Borja Venteo Valenciano Ángela Santonja Calderón Inmaculada Más Bonet Víctor Poveda Castellar Carolina Chacón Quirant Ferrán Pastor Pons Vicente Marín PinaSegon Alejandro Roca Juan Alfonso González Martínez Antonio Pérez Ruzafa Eva Arán Carrillo José-David Jiménez Fernández Juan Diego Ferre Doménech María del Carmen Caro Marín María Isabel Tortosa García Silvia Guillem Garrote José-Javier García Bas África Valero Hidalgo Carlos Mariel Albert Carlos Mariel Hita Carla Juan Beneyto Clara Beltrá Ivars José Molina Berzosa Juan-Antonio Chacón Quirant Mario-Gustavo Peralta Topanta

87.88.89.90.91.92.93.94.95.96.97.98.99.100.101.102.103.104.105.106.107.

108.109.110.111.112.113.114.115.116.117.118.119.120.121.122.123.124.125.126.127.128.129.

130.131.132.133.134.135.136.137.138.139.140.141.142.143.144.145.146.147.

148.149.150.151.152.153.154.155.156.

157.158.159.160.161.162.163.164.165.166.167.168.169.170.171.172.

173.174.175.176.177.178.179.180.181.

182.183.184.185.186.187.188.189.190.191.192.193.194.195.196.197.198.199.200.201.202.203.204.205.206.

Alejandro Asensio Cuenca Carlos Martínez Gómez José-Rafael Sánchez Gómez Paula Ibáñez Brotons Pepe Pastor Valero David Orive López Elvira Pastor Guillem María Pastor Beneyto Fabiola Juan SatorreTercer Luis Arenas Muñoz Silvia Franco Saéz David García Azañón Aurora Marín Llorens José-Manuel Cintas Moral Mayte Pina Verdú Esther Ródenas Julià Salvador Mariel Vidal Jorge Salvador Rodríguez Javier Arenas Vilaplana Erik Tejero Gómez Ricardo Cao Cabeza de Vaca Xavier Casero Belda Nacho Marco Martí Gema López Martínez Gemma Eixerés MoltóQuart Andrés Torres Corral Sandra Ibáñez Brotons Amparo Martín Hernández María Moya Morón Miguel-Ángel Serrano López Bernat Pastor Pons Cristian-Xavier Peralta Ruíz Daniel Boronat Saéz Emilio Hernández GuijarroIniciació a la Música

professor: Francisco Molina Samper Olivia Sanjuán Carbonell Paula Martí Climent Manuel Guillem Fernández Pau Casero Grande Guillem Pastor Pons Indira Godoy Vilar Paco Marín Llorens José Acosta Granero Pablo Perís Picó Alfonso Gallego Malo Claudia Villegas Fernández Yago Villegas Fernández Idoia López Vila Nacho Serrano Doménech Bruno Serrano Doménech Alejandro Muñoz Mir Alexis Seguí Martínez Joel González Cardós Nicolás Reig Albero Raúl Pérez Hidalgo Pablo Alcolea Pérez Marcos Pérez Díaz Álvaro Esteva Sola Javier Hernando Ferrer Alex Serrano Calisto

13

escolademúsica

qui som···············

Page 16: Sent Vermells 6

14

Alfonso Llorca BuschAlfredo Carbonell IváñezAna Gómez BernabeuAna León SanjuánAna María Peidró GonzálezAna María Sarabia GisbertÀngels Bernabeu IbáñezArturo Domenech GarcíaBenjamín Gisbert EsteveBenjamín Ripoll MartínezCarmen Belén Pérez RubioCía. Levantina de ReductoresCristóbal Valdés ColomaDavid Arán BernabeuDavid Pastor PicóDomingo Carmona NavarroEdgar Ngomo AllogoFernando Domenech BernabeuFernando Ramírez OliverFrancisco Bravo FerreFrancisco Cintas GarcíaFrancisco Moya VerdúFrancisco Sola BautistaFulgencio Torregrosa BernabeuFulgencio Torregrosa SorianoHortensia Bernabeu AlemanyInter-Exit s.l.Irene Martín PinaIsabel Bravo FerreIvan Rico ValeroJavier Vilaplana GironésJesús Ortuño SanchezJordi Ripoll Belda

1.2.3.4.5.6.7.8.9.

10.11.12.13.14.15.16.17.18.19.20.21.22.23.24.25.26.27.28.29.30.31.32.33.

José Coloma MoltóJosé Picó VerdúJosé Ignacio Brotons PinaJosé Isidro Cantos GuillemJosé Manuel Abascal BonetJosé María Cantos CharcosJosé María Casas MartínezJuan Eduardo Santón MorenoJuan Ramón Laurí GuillemJulio Peydró VallsLoli Piña BernabeuLuís Casado RamosLuís Pla VenturaManoli Vidal MoránMarco Pérez HernándezMaría Gemma Palau PeydróMaría Rosa Verdú MartínezMónica Giner RamírezMónica Martínez MartínezPedro R. Cantos FerrandoPere Vidal BellotRafael Abad DomenechRafael Pastor ReyRicardo León SanjuánRicardo Monllor TorresRosa Pons IborraSantiago Domenech SeguraSergio Martínez BlascoSusana Hidalgo VidalTiburcio Sánchez GómezVicente Guillem MoyaVíctor Manuel Sánchez Verdú

34.35.36.37.38.39.40.41.42.43.44.45.46.47.48.49.50.51.52.53.54.55.56.57.58.59.60.61.62.63.64.65.

ELS SOCIS PROTECTORS

···············qui som

Page 17: Sent Vermells 6

ANUARI 2008

15

anuaris···············

Page 18: Sent Vermells 6

ANUARI 2009

16

···············anuaris

Page 19: Sent Vermells 6

17

ANUARI 2010

anuaris···············

Page 20: Sent Vermells 6

EXCAVACIONES RECHE, S.L.

03440 IBI (ALICANTE)Apartado de correos 521

Tel-Fax 965 550 649 - Móvil 667 707 450Correo Elect. [email protected]

Page 21: Sent Vermells 6

CRÒNICA 2008

La crònica comença com tots els anys amb l’Assemblea General que enguany va ser el 8 de març, dia de la Dona Treballadora. Tot va anar bé, Xavi Pastor es va acomiadar com a tresorer del grup i li va passar el testí a Este-ban Verdú. El dissabte següent, dia 15, vam anar a Alcoi al Pavelló Lluis Laporta al VII CAMPIONAT D’ESPANYA DE PATINATGE GRUPS SHOW, vam tocar amb Virginia Bolufer i el seu ballet un “Espentall” en el intermedi del Campio-nat. La tocata va ser simpàtica encara que donava un poc de vergonya eixir al pavelló tot ple, que no cabia ni una agulla. Vam pegar dos passades de ball i la tocata va eixir bé. Encara en el mes de març concretament el dissabte 29 vam tocar en l’Entrada Cristiana de Sant Vicent del Raspeig. Eixe dia vam tindre molta feina, havíem de fer doblet i a més un grupet de 6 xaramiters havien de tocar amb un reforç de músics d’Alcoi. Els primers en eixir vam ser el grup amb “Miratges”. Esta vegada Virgi-nia va transformar la passejada palmereta en un arbre indefinit que recordava als Barbols del “Senyor dels Anells”, a més hi havien molts arbres caminant amb xanques al voltant. Vam eixir a les 18:30h i només començar ens va sorprendre la gent amb aplaudiments. Dic açò perquè a Sant Vicent el públic està sempre molt avorrit. Érem els primers amb la comparsa de capità dels “Visigodes”, per tant hi havia molt de públic i de volta en quan inclús vam algun “bravo”. Bé, doncs acabem i ens havíem d’anar corrent altra vegada al principi del recorregut perquè teníem el temps molt justet d’arribar i eixir amb “Saladino”. Durant la nostra particu-lar carrera d’obstacles per la acera darrere del públic es va sentir de sobte als nostres sis xaramiters tocant esplèndidament la marxa “Llums”. Vam aplaudir entre carre-ra i carrera i per fi vam arribar al principi a temps de respirar i col-locar-nos per a “Saladino”. Quan estàvem a punt d’eixir van arribar els de Llums i tots junts vam començar de nou l’entrada amb la com-

19

crònica···············

Page 22: Sent Vermells 6

parsa Almogàvers i amb el ballet de Virginia. Altra vegada aplaudiments. El públic enguany estava un poquet més content. Vam tocar bé encara que el llavi es va ressentir un poquet. Al acabar vam tornar a Ibi un quants i altres es van quedar a disfrutar de la festa. Canviem de mes i el diumenge 20 d’abril vam fer al Castell la MATINAL DE PIANO. Van actuar 21 alumnes i van presentar l’acte els dos professors Ange-lina iSergio. Els més menuts ho van fer molt bé i els majors no ho van fer gens mal. Hi van haver molts espectadors i van acabar tots molts contents donant moltes enhorabones als professors. Al final de l’acte el President va regalar un CD a cada participant.

Dos dies després el dimarts 22 van tindre la nostra cita anual amb les festes d’Alcoi. Vam desfilar en l’Entrada Mora acom-panyant al Capità de la Comparsa dels Mudèjars junt al ballet de Virginia Bolufer amb la peça “Xac”. Vam arribar amb temps suficient al partidor i poc antes de les 5 de la vesprada ens vam amagar en un carreronet allí al costat per a fer una assaig amb el ballet. Puntuals com sempre comença l’Entrada Mora per Alcoi i per Sant Jordi i darrere d’uns camells vam començar a desfilar. L’estrena de la peça sempre fa un poquet de por perquè és la primera vegada que la fem sentir al carrer. Tot va anar molt bé. La coreografia de Virginia era espectacular com ens sol acostumar, amb uns trages i un maquillatge molt ben dissenyats per a l’ocasió. Després dels nervis de la primera vegada vam conti-nuar carrer Sant Nicolau avall la gent aplaudia com sempre en Alcoi. El temps ens va acompanyar perquè feia un sol inusual en l’Entrada de Moros. L’únic inconvenient que vam tindre va ser la pressa, ens van fer córrer tant que en 15 minuts ens vam plantar en la Plaça.

20

···············crònica

Page 23: Sent Vermells 6

21

crònica···············

Vam acabar la setmana amb el concert VER-I-BOL que va tindre lloc en Ibi en el Centre Cultural el dissabte 26 d’abril. Per primera vegada el ballet de Virginia Bolufer d’Alcoi i el Taller de Música Castell Vermell d’Ibi presenten en un teatre una bona mostra de tot el treball que des de fa uns anys, con-cretament des de l’any 2001 han estat realitzant junts. Es tracta d’una recopilació dels temes de Festes de Moros i Cristians composats per Bene Ripoll i coreografiats per Virginia Bolufer per a les Entrades de Festes d’Alcoi i amb els que estos últims anys hem estat recorrent la nostra Comunitat i altres territoris. Els assajos els vam fer al mateix temps que assajàvem per a l’Entrada d’Alcoi. Vam anar varios dies al teatre per vore la col-locació ja que no estava clar que poguérem estar tots damunt de l’escenari. Després de provar vàries opcions (percussió en el galliner, metall en pati de butaques i xatamiters en

l’escenari) es va optar per col-locar-nos tots juntets que és com millor estem perquè no hi havia manera d’aclarir-se uns ací i altres allà. El vestuari nostre va ser de negre rigorós per no cantar molt allà dalt i que lluïren les ballarines. Vam començar el concert prou puntuals i Macrina ens va fer la presen-tació molt breu i molt ben feta. Després vam començar a tocar una peça darrere d’una altra sense cap interrupció. Jo pense que vam sonar de catego-ria, es clar que jo no soc objectiva però sí que puc dir que hem vaig sentir molt bé allà dalt. També puc dir que al nostre mestre li van transmetre moltes felicitacions. El ballet també va complir molt bé amb la seua tasca, que no era fàcil perquè eren moltes peces i això suposa molt vestuari. No podia traure el maquillatge de cada peça per problemes logístics però com es projectava en una pantalla un foto de cada posada en escena al carrer, es veia la pintura, molt espectacular per cert, en els muntatges de Virginia. Tot va anar molt be i vam acabar de tocar totes les peces, però allò no s’havia acabat perquè Virgi-nia i Bene ens havien preparat una sorpreseta. De sobte apareix una imatge projectada d’una gitana i baix posava Campanera. I així va ser, Bene va tocar com soles ell sap fer amb xaramita la Campanera i Virginia va Ballar com soles ella sap fer la Campanera. Va ser un moment molt bo per lo inesperat i lo ben tocat i ballat. Per cert, no estava assajat però no era una cosa que a ells els preocupara, això s’havia de fer així. Després vam fer un bis amb “Albri-cias” per desig del públic, i ahí si que es va acabar de veritat. A continuació soles quedaven les felicitacions que hi van ser moltes.

Page 24: Sent Vermells 6

22

···············crònica

Ens anem al mes de maig i el dissabte dia 10 en Ibi es celebrava L’AVÍS DE FESTES. De nou el grupet de càmera del Castell va tocar en la Missa de l’Avís que es va celebrar per matí en el carrer, en la plaça de la Mare de Deu. Tot be perquè es va aguantar la pluja i feia sol. Eixe mateix dia per la vesprada a les 17:30h estaven citats els xaramiters del Castell amb la percussió (no hi havia metaleros perquè fallava molta gent) i uns quants xiquets que debuta-ven amb el pandero desfilant pels carrers d’Ibi. He dit estàvem citats perquè a eixa hora caia una aigua!!!!! Es va aguantar pel matí però per la vesprada va començar a ploure i

pareixia que no parava. Per fí a les 18:30h va parar un poquet i es va decidir fer l’Entrada. Vam eixir tocant la peça Llanero i President acompanyant a l’Abanderada dels Tuareg, queien unes gotetes però es va poder fer tota l’Entrada. El dissabte següent 17 de maig Sant Pasqual, a les 19:30h estàvem convo-

cats tots els amics del castell per a sentir als nostres clarinetistes en un concer-tet que forma part dels concerts temàtics que l’escola de música ha preparat per a mostrar els seus avanços i vore com toquen els seus mestres. Ells, els mestres van obrir el CLARQUESÍ CONCERT DE CLARINETS com es va ano-menar. Bene i Josep van tocar peces de difícil execució fent un magnífic duo, i poc a poc van anar afegint-se més músics i alumnes.

Page 25: Sent Vermells 6

23

crònica···············

Per acabar este mes de maig el dia 30 van quedar a la Plaça de la Llibertat per acompanyar als xiquets al poliesportiu on es va fer l’Apertura de les MINIO-LIMPIADES. Van tocar el passacarrer de les Calçaes. La pluja ens va amenaçar però es va aguantar. Quan vam arribar al poli vam entrar dins del pavelló i van pegar una volteta tocant.

Obrim el mes de juny amb el concert del grup BRASS BAND CIM D’ONIL el dissabte dia 7 al Cas-tell. El concert va estar molt be, perquè les peces eren molt espectaculars. La llàstima va ser que hi va haver molt poca gent, en realitat quasi hi havia més músics que públic, una pena.

El diumenge dia 15 vam tindre dos esdeveni-ments pel matí ja que per una banda Miquel el que ens grava els concerts ens va cridar per anar a tocar a Picassent a la boda de Xavi Cacao un percussionis-ta de la banda d’Alzira i periodista del diari Las

Provincias de València. Van anar uns quants xaramiters i els van acompanyar amb uns passacarrers.

Per altra banda en el Castell tenia lloc el concert SAX ENSEMBLE ALUMNES DE SAXO. Va ser un concert molt amé i divertit, totes les peces que van tocar eren conegudes i el nivell dels alumnes molt bo, el senyor President va tocar molt be i el públic se’n va anar molt content amb un bon sabor de boca.

Continuem en juny i el divendres 20 vam fer el DESFILE 24 HORES ESPORTIVES des de l’Ajuntament fins al poliesportiu acompanyant als iaios de Llar dels pensionistes que ataviats amb roba esportiva van ser els portadors de la torxa olímpica. Per a desfilar vam tocar Amparito i Cucanyes.

El dia següent dissabte 21, dia molt especial per cert, per a Esteban i Pilar que van celebrar el seu matrimoni, vam acompanyar per la vesprada al grup dels Amics de les Muntanyes des de l’Ajuntament fins al parc de les Hortes on es celebrava un Festival Folklòric. Vam tocar dos peces: Fandango d’Onil i la

Page 26: Sent Vermells 6

24

···············crònica

Joteta. La cosa va anar de lo mes rodaeta perquè ento-naets i afinaets ja estàvem des de feia rato.

Acabem el mes de juny el dissabte dia 30 amb L’AUDICIÓ DE FI DE CURS en els jardins del Centre Cultural. Este any la novetat van ser els xiquets d’iniciació a la música que van donar a l’audició un simpàtic color. Lo demes va transcórrer com tots els anys, i pot ser enguany va ser tot un poc més ràpid. En quant al àgape de després també hi van haver dos novetats prou encertades, la primera va ser el sopar de cabasset que entre tots van compartir i la segon el conjuntet que va amenitzar la nit que va ser molt divertit.

S’acabat el curs i entrem com tots els anys en la tournée d’estiu. El primer lloc on vam anar va ser Cox el dia 15 de juliol a tocar en l’Entrada Mora. Vam arribar i feia molta calor i una olor un poc peculiar, ens van portar a una espècie de local des d’on vam eixir tots fins al principi de l’entrada que en veritat estava prou lluny. A poc a poc van arribar les ballarines i molts músics no es veien per allí. Vam esperar com sempre, però allò no va ser el pitjor, el pitjor va ser la desfilada perquè les ballarines no caminaven, es quedaven parades i a males penes avançaven un poc quan tocàvem Alfargia, si volíem que caminaren havíem de tocar i la cosa s’estava fent pesada fins el punt que alguns vam jurar i perjurar que allí no tornaríem en la vida. Quan per fi vam acabar després de dos interminables hores o més vam eixir escopetejats cap a l’autobús desitjant tornar a casa.

La següent tocata va ser a Torrent el dia 29 de juliol també en l’Entrada Mora. Esta tocata s’ha convertit en un clàssic per a nosal-tres perquè hem anat molts anys i sempre amb el ballet de Virginia, esta vegada amb el nostre hit parade Atungulu. Ens va tocar esperar prou temps a pesar de que el xofer es va enganyar i vam pegar una o dos voltes de més.

Page 27: Sent Vermells 6

Vam acabar de matinada com sempre, a més enguany vam ser els últims de tota l’entrada.

Durant el mes d’agost vam descansar d’actuacions però l’última setma-na vam reprendre els assajos per a festes d’Ibi. Entre assaig i assaig el dissabte

dia 6 de setembre estàvem convocats en L’Olleria per a tocar Miratges en l’Entrada Mora. Vam eixir d’Ibi amb un temps bo encara que les predic-cions per a la vespra-da no eren molt bones, durant el camí vam vore alguna gota però no ens vam alar-mar. Quan vam arribar vam sopar uns ací, altres allà i quan

l’entrada diu d’arrancar va començar a ploure a mars, literalment a mars. La cosa es va aplaçar i quan amainava un poc es van sentir uns timbals i donaven a entendre que la cosa es posava en marxa i de nou es va posar a ploure a mars, així fins a tres intents. Allí ningú sabia res. Be doncs en una d’eixes intentones de que para que no para, l’entrada es va posar en marxa i allà que anem nosaltres. La cosa no anava mal però de sobte va començar a ploure de nou i ens va caure pel rabo. Vam acabar xopats vam anar corrent a l’autobús i allí va començar el despilote, els xics clar perquè les xiques van tindre que aguantar el tiró amb la roba col-locada fins que vam arribar a Ibi.

Estem en Ibi i estem en festes. Comencem com tots els anys amb el dijous dia 11 amb el Pregó, solemne i curtet també com tots els anys.

25

crònica···············

Page 28: Sent Vermells 6

26

···············crònica

Al dia següent divendres dia de l’entrada van tindre molta mes feina. Ja de bon matí ens vam reunir al Castell perquè havíem de tocar amb el Capità Cris-tià dels Contrabandistes. Vestits per a l’ocasió amb el mocador al coll vam començar amb la peça Zorongo i quan vam arribar a l’Ajuntament vam acom-panyar al capità a l’entrega de claus amb la peça A la Fuente del Olivo. Quan vam acabar teníem el temps molt justet per arribar de nou al principi i tornar a eixir amb l’Abanderada dels Templaris, i com sol passar en estes ocasions per culpa de Murphy i la seua llei, ens va fallar el pla A, que era tornar amb l’autobús, gràcies que el nostre director és previsor i teníem un pla B. Els autobusos estàven però no hi havia xofers i vam haver de pujar en el camió de Carlos Valero. Vam arribar un poquet tard perquè l’Abanderada ja havia eixit i gràcies que uns quants xumberos que ens reforçaven amb percussió estaven prepa-rats i van començar a tocar. Poc després ja ens vam anar incorporant tots.Per la vesprada vam tocar amb una esquadra dels Pirates la marxa mora el Cinquantenari Pirata i van debutar els xiquets més menuts amb percussió. Va eixir molt be eixa tocata. Al mateix temps set xaramiters amb la banda d’Agost van tocar amb els Argelians les marxes No ho faré més i Llanero i President.Per la vesprada també havíem de fer doblet però esta vegada disposàvem de més temps per a tornar al principi. Vam tocar amb l’Abanderada dels Tuareg i vam estrenar la peça Clara composada per a l’ocasió pels germans Rico, Pau i Josep.

Els set xaramiters dels Argelians també van fer doblet amb la banda de l’Olleria i van tocar amb els Mudèjars la peça Alygeaba Spiros.Al dia següent dissabte la bandeta va tocar en la Missa del Fester, i Benet es va estrenar amb el piano tocant l’Ave Maria amb son pare i van emocionar a molts.

Page 29: Sent Vermells 6

Acabem el mes de setembre fent un dinaret de fi de temporada el diumenge dia 28. Es va fer al Castell perquè les prediccions no eren molt favo-rables i ja estàvem massa rentaets. Es van fer tres paelles grans i va anar molta gent.

Ja en octubre el diumenge dia 5 vam celebrar el II APLEC DE GRUPS DE DOLÇAINA I PERCUSSIÓ. Van quedar en la Tartana amb el grup visitant de Sant Vicent El Tossal. Allí ens vam fer un cafe-net i vam començar un passacarrer fins a la Casa de la Cultura. Inma va fer de cicerone guiant als convidats pels

carrers del poble fins al final del recorregut. L’Acte va ser presentat per Àngels Bernabeu. Va actuar en primer lloc el Tossal i després nosaltres. Després vam dinar en els Tuareg i vam continuar la festa tocant un ratet.

La setmana següent teníem el PASSACARRER DEL 9 D’OCTUBRE però es va anular per la pluja. Eixe mateix dia també havíem d’anar a Albaida a tocar amb el ballet de Virginia però es va aplaçar fins al dissabte següent. No van voler aigua i van tindre dos tasses perquè eixe dia també en va caure molta, ens va passar com el l’Olleria que vam acabar xopats.

En novembre no hi van haver esdeveniments però si molts assajos per a preparar tota la tasca del mes de desembre que com sempre ve molt carregat.

Comencem les actuacions de les festes d’hivern el dijous dia 11 tocant una dansaeta per als xiquets d’infantil en el CP Felicidad Bernabeu. Al dia següent divendres de vesprada li tocava el torn al CP Poeta Pla y Beltrán on també es va fer la dansa. Eixe mateix divendres dia 12 per la nit no hi va haver assaig i vam anar a tocar el Pregó de les Festes d’Hivern. Enguany el pregoner va ser “Cotorra”.

27

crònica···············

Page 30: Sent Vermells 6

28

···············crònica

També es va presentar la revista Enfarina’t on Mª José Gómez va col-laborar amb un article. Després de la inauguració oficial del divendres va vindre el bateig el dissabte pel mati en Santa Llúcia. Vam fer primer un passacarrer xicotet i desprès vam pujar a l’ermita. El temps es va aguantar be eixe matí. No va ser igual el dia següent diumenge en la Processó i Proclamació perquè quan pujàvem el diumenge pel matí acompanyant a la Santa en Processó, ja es perfilaven els primers núvols carregats d’aigua i de neu. Vam estar tota la missa que si nevava que si parava... . Es va acabar la missa i quan baixaven cap a l’Ajuntament per Joaquin Vilanova tocant la Cançó de Xafar Neu, va començar a nevar cada vegada més, i feia un fred...i sí és clar, vam xafar neu. Després es van fer les carreres, la proclamació i els balls tots passadets per neu, però a pesar del fred, crec que va ser el dia que és vam disfrutar tocant amb eixa estampa tan hivernal.

Deixem a banda les Festes d’Hivern de moment perquè el nostre objectiu després d’eixe cap de setmana tant complit era el CONCERT DE NADAL I REIS que teníem programat per al dissabte dia 21 en el Centre Cultu-ral i que van presentar Natalia , Mª Amparo i Bea. Va ser un concert molt

complet on els alumnes de l’escola junt al grup, vam tocar, vam cantar i vam fer cantar al nostre públic que ens va agrair molt que els donarem l’opció de participar amb nosaltres. Després vam fer el sopar de Nadal als Tuareg i com que ja havíem tocat i cantat vam acabar la festa ballant en el Castell.

Page 31: Sent Vermells 6

29

crònica···············

Vaig a obviar el sorteig de loteria del dia 22 i me’n vaig al dia 24 Nit de Nadal, dia en que fem passacarrer inaugurant els Betlems des de l’Ajuntament fins a l’ermita de Sant Vicent. Al dia següent dia de Nadal li toca el torn als Fadrins de la dansà anar a donar els bons dies a les autoritats, acompanyats pels xara-miters del Castell Vermell.

El 28 i el 30 dies de dansa comencem de bon matí acompanyant als balladors en tots els actes d’eixos dies, per la vesprada a les cinc puntuals vam tocar en el carrer les Eres i vam acabar el dia en el Ball del Virrei anunciant l’Entrada dels balladors. Este any teníem a tres xaramiters en la dansà, Julio, Jorge i Pau, que no soles van ballar, també van tocar, i també van tocar ballant, i es que entre visita i visita pel poble Jorge i Pau acompanyats per Carlos Valero ens van fer una bona demostració de com es toca la dansa ballant, la proba la teniu en youtube. Tot te el seu procés d’evolució i pot ser d’ací uns quants anys açò siga una tradició, segur que moltes de les tradicions que ara tenim van sorgir d’un acte espontani com aquest.

Entrem en el nou any i en gener venen els Reis, el dia 4 acompanyem a l’Herald fins a la Plaça dels Reis Mags per a que arreplegue les cartes dels xiquets, enguany plovitejava i ho van fer dins l’esglèsia de Santiago Apostol. El dia 5 vam acompanyar al Rei Gaspar en la Cavalcada dels Reis i entre altres coses ens va portar una poqueta més de sort en el sorteig del Xiquet del dia 6, ja que ens van tornar els diners en la loteria per segon any consecutiu.

Ja en febrer el dia 14 va tindre lloc al Castell el CONCERT CLARINET ENAMORAT va ser un concert molt especial per el dia que era i per les peces que van tocar, totes relacionades amb l’amor. Hi va haver molt de públic encantat per les interpretacions que, per cert, portaven molt de treball i molts assajos i que van eixir perfectes.

Este any en Carnestoltes soles vam tocar pel matí acompanyant als xiquets en la seua desfilada el dissabte dia 21 de febrer, vam tocar soles amb instruments de percussió i va ser molt divertit.

Acabe la crònica parlant del mateix dia que la vaig començar fa un any amb el recient concert de flautes que es va celebrar el diumenge passat dia 8 de març, dia de la dona treballadora. Els alumnes de flauta acompanyats al piano en algunes peces per la seua mestra van fer un concertet molt amé i molt ben interpretat, una enhorabona a totes i tots.

I ara sí, fins ací hem arribat, però açò no s’acaba perquè ara comença-rem de nou, fins l’any que ve.

Page 32: Sent Vermells 6

NAVATEC ASSESSORIA, S.L.C/ Doctor Jiménez Díaz, 3

03440 -IBI- (Alicante)e-mail: [email protected]

Tel. 966 381 184Fax 966 381 185

Page 33: Sent Vermells 6

LA MISSA DEL FESTER I LA BANDETA Com alguns recordaran, començàrem en la “MISSA DEL FESTER” amb un reper-tori quasi solista per a xaramita i piano. Esta proposta l'hem anat ampliant fins que l'any 2007 s'incorporà l’incipient “BANDETA”.

Per a aquest moment litúrgic s'han realitzat arreglaments instrumentals de les peces: “Himne a la Patrona” i “Despedida de la Mare de Déu”, ambdós dedicades a la Mare de Déu dels Desemparats d'Ibi, per la compositora local Guadalupe Gallud i Sirvent.

A estes emblemàtiques peces, s'han anat afegint altres sempre molt relacionades amb la figura mariana com: “Dona” de Bene Ripoll, “Ave Maria” d'Antonio Falco, “Íntima” de Romaní i Guerra, “Ave Maria” de Schubert, “Stella Splendens” del Llibre Vermell de Montserrat, el “Stabat Mater” de Kódaly, el “Ave Maria” d'Arcadelt...i inclús la tendrá “Amerland”. Estant sempre present l'emocionant interpretació en xaramita de la nostra ja famosa versió del “Ave María” de Gounod, basada en el Preludi de Bach.

Va ser la nostra primera pianista la professora-concertista Silvia Gómez, i després, fins al passat any, el professor Sergio Martínez Blasco, i ha debutat enguany, en l'Avís, el nostre jove company Bene Ripoll Cuenca.

La missa del “Avís” del passat any 2008 es va realitzar a l'aire lliure a l'estar realitzant-se obres en el temple parroquial, per la qual cosa aprofitem per a interpretar un repertori íntegrament medieval.

També hem participat en altres misses com la de la Guàrdia Civil commemorati-va del dia de la seua patrona, la Mare de Déu del Pilar.

Són actuacions que “La Bandeta” prepara amb molt d'afecte i que gaudix d'elogis i enhorabones que nosaltres agraïm sincerament.

Foto: Chus

noticies del castell···············

31

Page 34: Sent Vermells 6

32

···············noticies del castell

CON MUCHO ORGULLO

Queremos aprovechar la ocasión para felicitar a todos los alumnos que finalizaron este curso el grado elemental de solfeo y a los de 4º de xaramita. Y en especial a Irene Martos Gómez (flauta), por su acceso al grado profesio-nal en el Conservatorio de Villena. A nuestra pequeña saxofonista Mayte Pina Verdú, que fue finalista a principios de Julio en el I Concurso de Jóvenes Intérpretes “Rotglà i Corberà”. Aupa Mayte. Y a nuestros clarinetistas: Cristian Martí-nez Solvas y Andrés Torres Corral que asistie-ron a los Cursos de Verano “Ciutat d’Albaida” impartidos por prestigiosos instrumentistas.

“Las Audiciones” forman parte de nuestro modelo de escuela Durante el pasado curso 2008/09 tuvimos la oportunidad de disfrutar por segundo año de las “audiciones” de alumnos de nuestra escuela. Se trata de una actividad que entendemos preferencial dentro del modelo de escuela que desea-mos.Cabe felicitar a todos los alumnos participantes y a los respectivos profesores, y animamos a todos los que todavía no han pasado por esta experiencia, tanto a músicos como asistentes.

LAS AUDICIONES

Page 35: Sent Vermells 6

IV CONCURS DE COMPOSICIÓ NZAMÉ 2009

Un retrat del nostre primer soci d’honor: Benedicto Ripoll Peidró

Per anunciar els Concerts d'Exaltació Feste-ra d'Alcoi, que realitzen les tres bandes d'este municipi veí en dates prèvies al que ells denomi-nen trilogia festera, vam tindre l'agradable sorpre-sa de que posaren en els cartells i programes de mà una fotografia del nostre primer soci d'honor Bene-dicto Ripoll Peidro (1907-1999); una estampa d'estudi fotogràfic, al carrer, dels inicis musicals del primer Bene.

Este Concurso tiene por objeto poner en práctica los conocimientos musicales adquiridos y estimular la creatividad de los alumnos de nuestra Escuela de Música. En la edición de 2009 se presentó una marcha mora instrumentada para banda y xaramitas que lleva por título “ISHTAR”. La obra era manuscrita y se presentó tanto la partitura como las partichelas correspondientes. En esos momentos se desconocía el autor, pero más tarde supimos que la autoría era de nuestro estimado compañero Enrique Ródenas Alfaro, trompeta i percusionista del Castell.

Tal como establecen las bases, la obra fue evaluada por un Jurado Técnico que dio el visto bueno. La pieza, dedicada a su hija y también saxofonista del Castell, Esther Ródenas, fue interpretada por todo el grupo el 19 de diciembre de 2009, durante el tradicional concierto de Navidad con gran éxito. Nuestra más sincera felicitación por tan arduo trabajo que ya de por sí merece nuestro reconocimiento, y gracias Enrique por ofrecer al Castell Vermell una pieza como ésta.

“En el comienzo Nzamè hizo el cielo y la tierra, y se reservó el cielo para sí. Sopló sobre la tierra, y por la acción del soplo nacieron la tierra y el agua, cada una por su lado. Nzamè ha hecho todas las cosas: el cielo, la luna, las estrellas, los animales, las plantas, todo.”

EL PRIMER SOCI D’HONOR

33

noticies del castell···············

Page 36: Sent Vermells 6

34

···············noticies del castell

EL CANT D’ESTIL VALENCIÀ

Meritòria actuació de membres del Taller de Música Castell Vermell a València, en els 10 anys de Cant d’Estil. El passat 4 d'octubre l'Institut Valencià de la Música va celebrar la desena edició del Dia del Cant d'Estil, per la qual cosa es va organitzar una ronda amb rondalla, cantadors i les dolçaines i tabalets del nostre Castell Vermell, recorrent les places Lope de Vega, Doctor Collado, Sant Nicolau i Correu Vell, finalitzant en la porta del Teatre Talía en el carrer Cavallers, on es va realitzar un concert. Castell Vermell va aprofitar per a donar a conéixer peces de la nostra comar-ca interpretant en cercavila: El Pregó de Tibi, Toc de Cucanyes, i el Valset de l'Estació (Premi Nzamè del nostre company Carlos Valero Bernabeu). Ja en el concert i en un abarrotat Teatre Talía, des del pati de butaques es va arrancar amb una Albà que va ser contestada des de les llotges pels cantadors. Els músics del Castell van interpretar sobre l'escenari la entranyable “Cançó de Xafar Neu”,

la Despetà d'Armónico, del repertori de Benedicto Ripoll Peidro, finalitzant amb una impressionant “Pels anells m'han enviat”, preciosa adap-tació que hem realitzat d'este romanç de la veïna localitat d'Onil. En línies generals, l'actuació va agradar molt, de fet es van rebre innumerables felicitacions i enhorabones, màximament sent Ibi una localitat molt allunyada de l'enclavament tradicional del

Cant d'Estil, l'Horta Valenciana, i el nostre instrument, la xaramita, distinta encara que germana de l'estandarditzada dolçaina valenciana. El Cant d'Estil, podríem entendre-ho com el flamenc valencià, és un tipus de música tradicional sorgida a finals del segle XIX que a poc a poc s'ha anat sofisticant i que precisa de veus que li donen el seu degut caràcter. No en va, el Cant d'Estil és un cant melismàtic (melisma: canvi en "glissando" de l'altura d'una nota mentres és cantada) de gran complexitat i una de les principals manifestacions tradicionals de València.

Page 37: Sent Vermells 6

35

noticies del castell···············

Tal com assenyala l'IVM, les albaes i el cant d'estil (cant de batre, l'u, l'u i el dos, l'u i el dotze...etc) tenen nombrosos elements comuns: l'expressivitat vocal virtuosísti-ca, l'ús de melismes, l'afinació temperada i la funcionalitat de rondar -oferir la música com a obsequi-, entre altres, però també factors distints com una tessitura de les veus més exigent o un suport instrumental molt reduït; dolçaina i tabal únicament, en el cas de les albaes.

Els grups de dolçainers que han participat en anteriors edicions han sigut: Sonadors de la Guaita, de Valencia; dolçainers de Joglogoliard, de Meliana; Xirimiters de Castelló de la Ribera; una secció de la Xafigà de Muro; l’Escola de Dolçaina d’Algemesí; el grup Russafa , de València; el grupo El cudol, del barri de Torre�el; el col·lectiu Canya Badà, d’Onda- ra i els Germans Caballer, de Sagunt. Per tant, som un dels pocs grups alacantins que ha actuat en este singular esdeve-niment.

Van participar al cant d'estil i albaes : María-José Ruiz, Marisé, Mari Àngles Bertomeu, Carmen Sales, Carmen de Castellar, Vicente Gimeno, Vicent de Castellar, Toni Guzmán (que ens va manifestar un enamorat de les nostres festes d'hivern, havent participat inclús com a tapat en les danses), Jacint Hernández, Benet Cátala i Pablo Gurrea. Al vers: Salvador López, Boro de Paterna y Francesc Nicasio, Paco de Faura i a l’acompanyament instrumental: Músics de corda i vent de Godella. Una jornada memorable per a Ibi, i la nostra felicitació als nostres músics: Carlos Valero, Pep Rico i Pilar Vilaplana a la xaramita, i Bene Ripoll Cuenca i Fernando Jiménez al tabal, tots ells conduïts pel nostre mestre Bene Ripoll Belda. Des d'ací el més sincer agraïment a tot el públic assistent i als músics i cantants per la seua càlida acollida i, en especial, als responsables de l'esdeveniment Jordi Reig, José María Agramunt i Enric Gironés, per la seua confiança. Taller de Música Castell Vermell d’Ibi

Page 38: Sent Vermells 6

El 16 de novembre del 2008 vam fer en col•laboració amb el Grup de Danses d'Ibi amb una actuació especial en homenatge al Rei Jaume I, per el 800 aniversari del seu naixement. A este efecte, el "Grup de Ministrils" va executar un apropiat repertori compost per músiques antigues i medievals que van servir de preàmbul i teló, peces de ball i fons sonor a l'acte.

El més complicat va ser trobar música de “l'època”, tenint en compte el període de vida de Jaume I, nascut a Montpeller el 1208 i mort a València en 1276. A pesar que del repertori musical hispanovisigodo o mossàrab es conserven 45 còdexs, escrits fonamentalment entre els segles X i XI, esta música és de difícil transcripció per la seua notació pneumàtica que no expressa l'altura exacta dels sons.

Sabem que en l'Edat Mitjana era habitual el cant i el ball entre la població, la qüantitat de fonts en les que apareixen crítiques i condemnes ho ratifiquen, però esta música no es conserva perquè no es va escriure.

Ens servim per tant del repertori de l'Ars Antiga i l'Ars Nova, i inclús d'antiga música popular aragonesa per a recrear el temps del rei gloriós i conqueridor i, clar está, conquistarem al públic, amb la nostra actuació. En 2009 també varem participar en un acte d'homenatge pel trenta Aniversari de la Recuperació de les Festes d'Hivern, organitzat pel grup de Danses d'Ibi.

HOMENATGE A JAUME I

36

···············noticies del castell

Page 39: Sent Vermells 6

"En Joliol de 2008, el nostre company Esteban es casava en Pilar en una cerimonia preciosa on vam estar presents interpretant varies peces per als novios en eixos moments tan especials. I un temps després... naixia Noah, un xiquet preciosissím que, per supost, serà músic".Tots en el Castell ens alegrem dels dos esdeveniments i els desitjem lo millor per als tres.

Des de ací volem donar la nostra enhorabona a “Marieta Ripoll Cuenca” que va ser el Setembre de 2009 la abanderada Contrabandista més guapa! A tots els que la vam acompanyar des�lant o tocant la peça Marieta, composta per son pare Bene. Ripoll Belda i el seu germà Bene. Ripoll Cuenca, ens va fer molt feliços. Enhorabona per a Marieta i per a sos pares Bene i Mª José, de tot el Castell Vermell

"La nostra companya Trini es casava en Paco el 21 de Març de 2009. A més del día de la primavera va ser un dia molt musical, gràcies al Quartet de Germans format per membres del Castell Vermell. Inolvidable".Moltes felicitats per a tots dos de part de tots el membres del Castell

NOTES DE SOCIETAT

des de dins···············

37

Page 40: Sent Vermells 6

CARLOSVALEROS.L.MOLDES-INYECCIÓN-METALIZADOS

Polig. Ind. “L’Alfaç II” - C/. Cuenca, 5Tfno. 96 655 50 00 - 96 555 09 76

Fax. 96 655 41 2803440 IBI (Alicante)INYECCIÓN DE TERMOPLÁSTICOS

METALIZADOS POR ALTO VACÍOFABRICACIÓN DE MOLDESINYECCIÓN DE TERMOPLÁSTICOS

METALIZADOS POR ALTO VACÍOFABRICACIÓN DE MOLDES

Polígono Industrial Castalla, Avda. de Alemania, 31-37Apdo. Correos, nº 8

Tel. 96 556 03 20 - Fax 96 556 16 72e-mail:[email protected]

www.sanpascual.com03420 CASTALLA (Alicante)

*Almacén Elda:Pol. Ind. Campo Alto - Avda. Dinamarca, 131

Tel. 96 538 67 8703600 ELDA (Alicante)

,S.A.

C A R T O N A J E S®

Page 41: Sent Vermells 6

des de dins···············

39

Me lo dicen hace algunos años y no me lo creo. Yo que conocía Ibi de oídas por ser ante todo la típica y tópica Villa del Juguete, no me habría imaginado estar aquí como uno más de vosotros. Y no por nada en particular, ya que, en realidad, bajo mi punto de vista, hay cosas que me gustan muchísimo de esta localidad, y que, como suele pasar en estos casos, se pueden llegar a valorar más por alguien de fuera.

Ya en Ibi, llegué al Taller casi por casualidad, buscando hacer realidad un sueño que tenía desde hacía mucho tiempo. Mi relación y devoción por la música viene desde lejos. Empecé tocando el instrumento más agradecido que hay: la guitarra. Agradecido ante todo porque, con oído y soltura, ameniza enseguida cualquier reunión de amigos. Sin embargo, yo tenía otro sueño reservado que vi que podía cumplir aquí: aprender a leer la música y tocar mi instrumento por antonomasia: el piano. Y es que si algo tiene Ibi, es que es un lugar tradicionalmente musical.

Y fue a través de las fiestas de septiembre de hace ya varios años que conocí el nombre del Castell Vermell, con su magnífico grupo de xaramita, y sentí curiosidad por saber cómo estaba organizado y si se impartían clases de otros instrumentos. Pregunté a varios músicos y enseguida me encantó que ante todo me animaran a hacer realidad mi sueño y me invitaran a unirme al grupo. La primera impresión fue excelente. Y el resto ya lo conocéis. Aquí estoy, como uno más y muy a gusto. El grupo humano es muy bueno y desde fuera ya se veía que había un buen ambiente entre los músicos. Estando aquí no he hecho más que confirmar esa impresión que tenía desde fuera, además de ver que incluso los alumnos llegan a convertirse en profesores, y los profesores son un músico más dentro del grupo, algo que hace que este taller sea, ante todo, una gran fami-lia.

Quizás lo único que sienta es que mi instrumento preferido sea tan solitario, pero supongo que cuando me vaya haciendo a él lo intente con algún instrumento de grupo, pero ese ya es otro cantar.

En fin, como veis, hacer realidad los sueños cuesta tan poco como dar un paso adelante y dejar atrás excusas que no nos dejan ver más allá. A veces nunca es demasiado tarde, pero siempre pensamos que es demasiado pronto. Que no se te haga tarde, que el tiempo pasa demasiado deprisa. Se dice que el corazón tiene razones que la razón no entiende, pero es en él donde guardamos todos nuestros sueños. Abre las puertas de par en par y déjalos salir.

Gracias a todos los que formáis parte del Castell Vermell. Sois parte de mi sueño.

PIANO Y SOLFEO. YA EN SEGUNDO

Page 42: Sent Vermells 6

40

Hace un par de semanas, mi amigo y presidente de Castell Vermell, me invitó como socio a escribir un pequeño artículo para una revista que iban a editar.

Cuando te pones delante de un papel con el lápiz en la mano, o tienes dotes literarias o escribes lo que sientes y lo que te dicta tu corazón. Os puedo asegurar que yo soy de los segundos. Continuo.

Nací hace sesenta y bastantes años en la calle Sta. Elena, en ella sigo viviendo y me tomo la libertad, y creo que con propiedad, de decir que es el meu carrer. De siempre ha sido una calle tranquila, afable, con un vecindario perenne, sin cambios, antiguamente sólo alterado por el paso de los trabaja-dores de una fábrica que había al final de la calle, propiedad del tío Saoro Carrasco y el tío Gasparo El chono, tíos de mi madre Mariu La Chona, y que elaboraba útiles para el helado.

Como todo Ibi, mi calle también tuvo algo de progreso urbanístico y se construyó justo frente a la otra fábrica un nuevo local, ésta vez para la elaboración y fabricación de obleas y cucuruchos para helados, y era de los mismos dueños.

Con el paso de los años, dicha fábrica cerró, dejando de ejercer toda actividad. El local permaneció cerrado, hasta que un buen día un grupo de entusiastas, amantes de la música, decidió adquirir una de las plantas de

JULIET - SOCI DE CASTELL VERMELL

···············des de dins

Page 43: Sent Vermells 6

41

dicho local como sede, lugar de ensayos y reuniones. Estaban llenos de ilusión, eran emprendedores y soñadores, aunque creo que no pensaron que llegarían tan lejos.

Tuve la suerte de convivir durante unos días con vosotros, fue por la navidad de 2006, cuando salí junto con mi mujer en la DANÇÀ DE CASATS. Y el meu carrer fue testigo de la interpretación de JULIET, EL VIRREI que el maestro, como yo le llamo a Bene, tuvo la deferencia de escribir y tocar, arro-pado por todo este magnífico grupo, con Carlos al frente. Gracias, muchas gracias. La foto que nos hicieron da fe del alto grado de emoción mía y de mi mujer. Fue inolvidable, os lo juro.

En la calle Sta. Elena han cambiado algunas cosas, aunque no muchas. La más significativa es que por ella ya no pasan los trabajadores de esas fábri-cas que dejaron sus actividades. En cambio, se observa el paso de muchos jóvenes, e incluso muy jóvenes, con sus instrumentos en el maletín o en las fundas debajo del brazo que van, precisamente, a ese local que ya no fabrica galletas pero imparte clases de música y fabrica futuros músicos, de los cuales muchos ya son una realidad.

Y todo gracias a este grupo de ilusionados y, por qué no, soñadores, que seguro que nunca llegaron a pensar que harían lo que han hecho, que no es otra cosa que CASTELL VERMELL. Podéis estar orgullosos. GRÀCIES VEÏNS, GRÀCIES AMICS. Juliet, un soci.

des de dins···············

Page 44: Sent Vermells 6

···············des de dins

42

¿Qué te da que le dedicas tanto? Esa pregunta os la habrán hecho más de una vez, o al menos alguien habrá pensado hacérosla. Y es que dedicamos tanto tiempo a la música… al estudio en casa, a las clases, a los ensayos, a las tocatas,… que hay gente a nuestro alrededor que no comprende que pueda merecernos la pena. ¿Qué nos da la música para que le dediquemos tanto esfuerzo? La música nos quita tiempo libre, mucho tiempo libre, nos hace estudiar, trabajar duro, repetir y repetir… y encima nuestros vecinos nos odian por ello. Sin embargo, nos encanta.

Algo debe de tener que nos ata y nos hace esclavos por propia voluntad. ¿Serán esas apasionantes melodías las que nos cautivan? ¿Serán los acordes que sirven de pilar para toda una composición armónica perfecta? ¿Será porque la música nos ha ofrecido pertenecer a una gran familia como es El Castell Vermell?

Posiblemente sea un cúmulo de sensaciones sentidas a través de la música y la buena compañía las que consiguen tenernos enganchados a esta fascinante afición. Y es que la música es capaz de trasladarte a otros mundos,hacerte sentir emociones muy diversas, encontrarte contigo mismo, divertirte, incluso a veces es capaz de proporcionarte la paz que hacía días que buscabas. Un simple ensayo puede ponerle un buen final a un mal día.

¿QUE NOS DA QUE LE DEDICAMOS TANTO?

Page 45: Sent Vermells 6

des de dins···············

43

¿Quién no ha sentido un escalofrío alguna vez escuchando o haciendo música? ¿A quién no le ha puesto los pelos de punta una emocionante melodía?

Muchos de los que empezamos en esto siendo bien jóvenes hemos querido dejarlo todo alguna vez. Era demasiado esfuerzo. Nuestros amigos salían del colegio y se iban a jugar al parque, pero nosotros teníamos solfeo. Otros días se iban de cumpleaños, nosotros no podíamos. Los fines de semana había que aprovechar que no había colegio para mejorar la técnica del instrumento, mientras nuestros amigos no tenían que mejorar la técnica de nada. Más de una vez nos hemos preguntado por qué nuestros padres se empeñaban en que fuéramos a clases de música. Muchos años después les estamos enormemente agradecidos por tanta insistencia. Hoy somos músicos, tocamos en una banda, disfrutamos con ello. Nuestros amigos no dominan ningún instrumento, no tocan en una banda, no saben disfrutar de este enorme placer que es la música. Incluso algunos hemos hecho de esta afición nuestra profesión, es nuestro trabajo, un trabajo muy gratificante y muy bonito. Cada día me alegro más de haber hecho todo aquel esfuerzo, porque ahora me hace feliz. El Taller de música Castell Vermell, os ofrece la posibilidad de adentraros en este fascinante mundo y os invita a vivir la música desde la pasión y el amor por ella. Además, lo hace con muy buen humor y muy buen ambiente, porque si algo tiene este grupo musical es buena gente, lo cual es fundamental para que viváis esta afición sintiéndoos muy bien arropados por familiares y amigos con los que pasarlo muy bien. A los que estáis estudiando, os animo a que sigáis haciéndolo, sembrad para que algún día podáis sentir la satisfacción del trabajo bien hecho. A los que ya habéis dejado de estudiar y os dedicáis a recoger el fruto, simplemente enhorabuena.

“La música constituye una revelación más alta que ninguna filosofía”. L.V. Beethoven.

Amalia Gómez TomásProfesora de Flauta delTaller de Música Castell Vermell d’Ibi

Page 46: Sent Vermells 6

···············des de dins

44

En marzo de este año nos solicitaron que analizáramos una dulzaina que se había elaborado dentro de las prácticas de taller del Instituto La Foia de Ibi. El “informe” que, a continución, se transcribe elaborado al efecto aporta claves generales de conocimiento sobre este instrumento que pueden resultar de interés:

clasificación

En primer lugar habría que establecer que estamos ante un instrumento que pertenece a la familiar del “viento madera”, más concretamente se trata de un aerófono de doble lengüeta fabricado en madera con exterior e interior (alma) cónico sobre cuya superficie se disponen ocho agujeros de digitación y dos (en la campana), de afinación.

características

El sonido en este tipo de instrumentos se produce al introducir la caña (en este caso de doble lengüeta) dentro de la boca del ejecutante y sostenerla entre los labios. Éstos deberán estar forrando debidamente los dientes a fin de facilitar el sellado y almohadillado de la caña.

Al expulsar aire se produce una vibración de las cañas que, a su vez, hacen que vibre el aire que se exhala dentro del instrumento.

Las notas, la fijación de las alturas tonales, se basa en la escala natural de siete notas –Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si-, que se amplía y completa en la escala cromática, de doce, y multiplica con sus correspondientes octavas.

Generalmente este tipo de instrumentos no supera las dos octavas, -lo usual es que pueda emitir una octava y media-. Asimismo, cabe señalar que al no disponer de llaves, -tipo oboe o más cercanamente dulzaina segoviana, creación del célebre Agapito Marazuela- la ejecución de las notas alteradas (bemoles/sostenidos) se realiza, tal como se puede observar en las tablas de “posiciones”, a base de combinaciones digitales.

emisión del sonido

Hay especialistas que sostienen que más que soplar aire lo que se debe exhalar es aliento; en realidad esta teoría se basa en que la respiración debe ser completa, es decir, a pleno pulmón y, por lo tanto, el aire resultante tendrá unas características casi vaporizantes.

Taller de Música Castell Vermell d’Ibiescolademúsica

la xara de l’institut informe s/dulzaina

Page 47: Sent Vermells 6

des de dins···············

45

También hay quien dice que los instrumentistas de viento realizan una respiración “diafragmática”. A mi parecer una expresión no muy afortunada por cuanto el diafragma es un músculo que separa la cavidad torácica de la cavidad abdominal y que al contraerse ayuda a la entrada de aire a los pulmones, pero que interviene muy poco en el control de la expiración y exhalación; necesaria para regular el volumen y la velocidad del aire, cosa que sí sucede con los músculos laterales y con la prensa abdominal.

breve historia

Existen variantes de este tipo de instrumento en todo el mundo.

La dulzaina, según el renombrado diccionario de Corominas, era, al parecer, un instrumento también de doble lengüeta y agujeros digitales pero “cilíndrico”.

En un momento dado se dispuso el cambio a cónico, lo que le permitió octavar.

Aún a pesar de que se mantiene que su origen es árabe, casi de una manera historicista más que histórica, cabe tener en cuenta que la gaitas, ya sean gallegas, irlandesas, escocesas, ..., son un pariente desarrollado de este tipo de instrumentos (utilizan un pulmón artificial). Por lo que yo creo que estos instrumentos fueron introducidos en África a causa de las múltiples expediciones de soldados cruzados que los utilizaban en sus formaciones musicales militares. De igual modo que lo que hoy conocemos como bandas de música se estableció en España debido a la invasión de las tropas francesas que utilizaban ya en el siglo XVII este tipo de agrupación instrumental.

Sea como fuere, bajo el nombre de chirimía, zurna, gaita, chirimita, dulzaina, donçaina, dolçaina, pita, verinoca, churumbela, grall, gralla y un largo etc. encontramos instrumentos tremendamente similares entre si y de timbre muy parecido que, se usan en todo el norte de la península ibérica empezando por Madrid (como dato señalar que actualmente Castell Vermell adquiere sus lengüetas o cañas precisamente de un fabricante madrileño).

Las variantes de este instrumento hay que encontrarlas sobre todo en la disposición de sus agujeros y es en este tema sobre todo en el que más nos vamos a centrar.

la “dolçaina” valenciana

Tal como están dispuestos los agujeros del instrumento que se nos presenta al que vamos a llamar “dolçaina de l’institut” para distinguirlo de aquí en adelante se ha querido realizar una replica de lo que hoy conocemos como “dolçaina valenciana”.

Page 48: Sent Vermells 6

···············des de dins

46

Este tipo de dulzaina, reconocido, homologado, reglado diría yo, responde a un instrumento casi reinventado por el famoso dulzainero de Algemesí Juan Blasco. Por cuanto se esforzó en su afinación normalizada (La 440 hz) perfeccionando la “dolçaina d’Algemesí” o “de la Ribera”, también se la llama “d’Albaes” cuando su afinación está en “Fa”.

Por otra parte las dulzainas de Aliaga también han influido en que un instrumento “localista” se haya generalizado, ya que desde 1815 la familia “Aliaga” viene fabricando dulzainas valencianas, tanto en “Sol” como en “Fa”.

la “dolçaina de l’institut”

La “dolçaina” que hemos analizado (se nos han facilitado dos pero ambas son idénticas), presentan una buena manufactura.

La madera en que se ha fabricado nos parece muy adecuada y el pulido es bueno.

Sería conveniente no obstante que el refinado interior tuviera menos grano a fin de facilitar una mejor vibración del aire. De hecho nuestra experiencia nos demuestra que las últimas reproducciones de la xaramita, realizadas por el luttier de Gandia Paco Escudero, con un buen pulido interno mejoran la calidad el sonido y facilitan la emisión del registro agudo.

Al tacto nos parece un instrumento un tanto más grueso de lo habitual.

A simple vista también observamos que el agujero inferior, es decir el que corresponde al meñique de la mano izquierda está muy cerca del siguiente –dedo anular-, lo cual dificulta un tanto su uso.

Hemos analizado nota a nota el sonido resultante mediante comparativas, cañas, emisión de volumen y velocidad de aire...etc., por cuanto, este tipo de instrumentos no fijan tan claramente, como otros, la altura de las notas. Téngase en cuenta que el instrumentista puede “mover” hasta dos tonos, en algunos casos, el espacio tonal de la nota.

Creo que ya me he extendido bastante, pero cabe indicar que la música en la actualidad se basa en una estructura tonal, la escala diatónica o natural, -Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si, Dooctava -que no es más que un modelo de distancias entre grados –I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII-, así pues tenemos que entre ellas siempre hay una distancia de un tono exceptuando de Si a Do y de Mi a Fa, o entre el tercer y cuarto grado y entre el séptimo y octavo. Y a partir de esta estructura se basa todo

Page 49: Sent Vermells 6

des de dins···············

47

el sistema modal de la música. El sistema modal-tonal permite el transporte tonal mediante la aplicación de sostenidos o bemoles (accidentes o alteraciones), y este a su vez da vida a la escala cromática. Escala esta mucho más clara tonalmente por cuanto la distancia entre notas siempre es el semitono.

Las dulzainas por regla general, sean del tipo que sean, son instrumentos transpositores, es decir que la disposición de su escala sobre el instrumento no se corresponde con la disposición de los instrumentos llamados en Do y en los cuales la nota La (440) fijada como diapasón normalizado corresponde efectivamente a la nota La. Así pues para que todos los instrumentos, la mayoría de los instrumentos de viento son transpositores, puedan tocar al mismo tiempo lo que se hace es “transportar” las notas de cada uno para hacerlos coincidir con los otros aplicando las correspondientes armaduras....tema farragoso para un no iniciado.

La afinación de esta “dolçaina de l’institut” no corresponde a las usuales; Sol o Fa.

Tampoco se presenta una estructura de agujeros dispuestos para emitir una escala diatónica, tal como se hace de manera usual en la flauta dulce y en casi todo este tipo de instrumentos “simples”.Tal como se puede apreciar en la comparativa de “Extensión tonal” y en la que he remarcado con un circulo las notas que se emiten de manera correlativa al ir destapando agujeros la “dolçaina de l’institut” está en una extraña afinación en Sol#/Lab y la disposición del taladrado permite ejecutar una “rara” escala de grave a agudo con este orden: Re, Re#, Mi, Fa# (esta nota aun escribiéndose “natural” suele llegar a estar medio tono alta en casi todas las dulzainas, por lo que podría caber dentro de lo “normal”), Sol#, La, Si, Do#.

Así pues cabe concluir que el trabajo de manufactura –cuerpo- de este instrumento está perfectamente resuelto; intuyo que la “espada” que se ha fabricado para ejecutar el interior del instrumento esta muy bien elaborada. por cuanto el alma de la dulzaina no presenta ni cimbrados ni muescas, (cosa que se sucede por ejemplo con las históricas dulzainas de Aliaga). No podemos decir lo mismo del fresado de los agujeros que se ha dispuesto de una manera que no facilita su uso como instrumento musical al no ofrecer una digitación diatónica y en una de las modalidades transpositoras habituales; Do, Mib, Fa, Sol, Sib.

Bene. Ripoll Belda,director y mestre de xaramita del

Taller de Música Castell Vermell d’Ibi

Page 50: Sent Vermells 6

“LA MÚSICA, COMO FORMA DE EXPRESIÓN, ESTÁ LIGADA AL CARÁCTER DE LAS PERSONAS. DESEMPEÑA UN PAPEL IMPORTANTE EN LA RIQUEZA CULTURAL DE UN PUEBLO Y ESTÁ SUJETA A UNA CONTINUA EVOLUCIÓN”.Desde hace 2500 años la música se ha considerado una fuerza muy importante e in�uyente en la sociedad. La música afecta directamente a la voluntad, al carácter y a la conducta humana.La música tiene mucha in�uencia sobre los seres vivos; se ha utilizado para potenciar la agresividad como la tranquilidad, del mismo modo se emplea como terapia para conciliar el sueño, la relajación, la estimulación o la concentración, todo dependiendo del tipo de música y el tiempo adecuado.Podemos considerarla como un buen método para desarrollar el carácter y la educación de los niños, para elevar la moral e incluso curar las depresiones, y qué me dicen para enseñar matemáticas, según se dice están muy relacionadas (música-matemáticas).¿Podríamos incluso decir que según el tipo de música…el rock, provoca movimientos nerviosos y aumentos de la frecuencia cardíaca… y la clásica produce movimientos lentos y ninguna alteración de las constantes cerebrales y circulatorias?. Lo que está claro es que no podemos decir que la música rock es perjudicial y la clásica bene�ciosa, simplemente modi�ca la forma de comportarse y, aplicada en determinados momentos, in�uya en la conducta y en el carácter.Aparece una constante en la música, un círculo vicioso en el que los jóvenes son los protagonistas, ya que buscan un medio de expresión, de identi�cación, entretenimiento y evasión.No os dais cuenta cómo la música es un instrumento de manipulación que produce en la sociedad diversas consecuencias, cambiando la sociedad, creando sectores, tendencias e identidades, etc.

“HACER MÚSICA ES UN DIÁLOGO EN EL QUE ES MUY IMPORTANTE CONOCER EL PAPEL DE CADA UNO, AL IGUAL QUE OCURRE EN LA SOCIEDAD”.

Cuando estás dentro de este mundo de la música, ese idioma universal, que alimenta el espíritu, te preguntas qué signi�ca tocar en una banda de manera inteligente. Recuerdo las re�exiones de Daniel Barenboim , músico y director de orquesta. Que tienes que dar el máximo de ti, porque si no, no aportas su�ciente contribución a la colectividad, pero al mismo tiempo tienes que escuchar y oír a los otros instrumentos. ¡Qué lección para la vida! Tener que exprimirse al máximo y simultáneamente oír a los demás. En un grupo, cuando los chicos se sientan, tras dos o tres horas de ensayos, es muy difícil que no escuchen al otro, porque han pasado todo el rato tratando de entenderse. A través de la música es posible imaginar un modelo social alternativo, ver cómo debería funcionar el mundo. Ver que el bienestar del uno no existe sin el del otro. Hacer música es un diálogo, en el que es muy importante conocer el papel que cada uno tiene en el conjunto, al igual que es importante conocer nuestro lugar en la sociedad. Saber a quién tienes que seguir, darte cuenta de los acompañamientos son fundamentales, que los elementos rítmicos subrayan la grandeza de la melodía… La música solamente nace cuando hay unidad, cuando el grupo tiene un pulmón colectivo que respira de la misma forma.

LA MÚSICA Y LA SOCIEDAD

···············des de dins

48

Page 51: Sent Vermells 6

Lo mismo le ocurre a la Sociedad, que cuando respira de una forma desequilibrada, es decir con movimientos desa�nados, no funciona correctamente, y prosigue Barenboim diciendo que “la gente no recibe la formación necesaria para entender los temas importantes, las cuestiones políticas, hay un exceso de información en el ambiente, pero es información super�ua”. Los medios de comunicación nos suministran cada vez más eslóganes, míseras sustituciones de las ideas que pretenden representar y, a menudo, una aberración y perversión de éstas. Las noticias son una versión taquigrá�ca del conocimiento, que conduce a una peligrosa pereza mental. En televisión e internet, no se permite en realidad la propia re�exión y no hay libertad ni democracia sin discusión razonada de las cosas, lo que requiere su tiempo, porque las ideas tardan en desarrollarse y expresarse. Hoy todos votamos, pero hemos negado a los votantes la posibilidad de una educación completa, por lo que los políticos los manipulan para seguir en el poder.

“MILLONES DE SERES HUMANOS NO NECESITAN LA MÚSICA, NO PORQUE NO TENGAN EDUCACIÓN PARA COMPRENDERLA, SINO PORQUE NO HAN ENTRADO EN CONTACTO CON ELLA”. Yo también opino como Barenboim que encuentra penoso y lamentable que “existan millones de seres humanos que no necesitan la música para nada, no porque no tengan la educación para comprenderla, sino simplemente porque no han entrado en contacto con ella”. En los últimos 100 años hemos alejado a la música del resto de la vida, del resto de la cultura. Hemos erigido una especie de torre de mar�l, a la cual tiene acceso un número reducido de personas, una minoría muy pequeña de apasionados, a los que les encanta lo que hacemos, y lo último que quiero es criticarlos, pero la conexión de la música con la actividad social y lo que es el ser humano se ha hecho cada vez más �oja.

¿QUÉ ES LA MÚSICA PARA LA SOCIEDAD? ¿UN ARTE? ¿UN ENTRENIMIENTO?¿ES SÓLO UNA DIVERSIÓN?...

¿Qué es la música para la sociedad? ¿Un arte? ¿Un entretenimiento? ¿Es sólo diversión? ¿Es parte de nuestra cultura? ¿Es sólo un negocio? ¿Es otro lenguaje de comunicación? ¿Qué signi�ca? ¿Qué importancia le damos? Es de consideración, que no debe ser SÓLO el mercado el que de�na cual es el valor que debe tener la música en la sociedad, lamentablemente los políticos no valoran lo su�ciente la labor ardua que realizan pequeños sectores amantes del desarrollo de la música en la sociedad, y yo diría que hay en la actualidad muchísima gente que piensa que la música es sólo otro bien de consumo, y hay gente que para olvidarse que tuvieron un mal día, rompieron con el amigo, fueron al dentista, todas las cosas desagradables que nos suceden todos los días, entran en su casa y de manera mecánica se ponen un disco, ordenador, mp3, mp4; no es malo, pero no sería mejor que la música en vez de ser en este momento sólo un instrumento de evasión fuera una ayuda para entender el ser humano, la sociedad, lo que realmente somos nosotros.

Los que amamos profundamente la música nos vemos en la obligación de meditar, desarrollar el sentimiento amplio y profundo sobre el aporte que puede hacer este arte a la cultura de nuestro pueblo, y también sobre los problemas con los que nos enfrentamos para llevar a cabo las actividades que frecuentemente se organizan, sobre todo velar para tratar de ser nosotros mismos, no una copia de. Tener la su�ciente personalidad para poder a�rmar que “Tú eres único y no hay nadie en este mundo igual a ti”.

Ramón C. Pascual Payá

des de dins···············

49

Page 52: Sent Vermells 6

···············des de dins

50

Hola a tots, som “els menudets” de Castell Vermell i volem contar-vos algunes de les coses que fem ací, en Iniciació a la Música.

Sí, sí, ja fa temps que estem iniciats a la música, des de ben xicotets, �ns i tot abans d'aprendre a caminar. Malgrat que us parega mentira, ja sentíem la música, �ns i tot hem arribat a ballar-la i a fer els nostres pinets amb qualsevol palet i caixeta que trobàvem per ahí.

Ara ens hem fet fadrins i ens toca investigar com és això de la “MÚSICA”. Volem aprendre a tocar com ho fan els majors i també a ensenyar-nos a llegir eixos puntets amb ratlletes que ballen dins i fora del pentagrama.

Hem conegut a 7 personatges que són les notes musicals, mitjançant un conte que ens narra les aventures de cada una d'elles. A més, hem jugat, hem ballat al ritme de “VOY” “CORRO” “SALTO” (és cosa nostra… pregunteu-nos si voleu), hem conegut compositors de música ben importants, �ns i tot algunes de les seus obres. També hem inventat i construït instruments musicals ben xulos!. Estem divertint-nos que és el principal.

Hem començat este camí ple de ritmes que ens dóna la vida, ple de música a tot arreu, ple d’ilusió dels nostres pares perquè saben que és un bon camí. Nosaltres seguirem gaudint, passant-lo bé i aprenent d'este meravellós camí: “LA MÚSICA”. TSEI. Pepa Mayor Antolí

Escuela de Verano Musical de Castell Vermell Aprender con música e instrumentos es uno de los mejores planes para el verano que el Taller de Música Castell Vermell de Ibi puede ofrecer a los niños y niñas de Ibi y comarca. Una escuela donde pasarlo bien con una temática muy clara “La Música” y todo lo que ésta conlleva.

Esta escuela, que se organiza en el mes de Julio cada año, enseña a niños y niñas el amor que se puede llegar a sentir por la música, a través de los sentidos y de conocerla un poquito más. Un grupo de profesionales de la música y de la animación sociocultural son los encargados de llevar a cabo esta escuela con tanto ritmo.

CARTA DELS MENUTS

L’ESCOLA D’ESTIU

Page 53: Sent Vermells 6

des de dins···············

51

VISITA DEL C.P. CERVANTESLos alumnos de infantil del C.P. Cervantes visitan el Castell Vermell

Que los niños y niñas sientan curiosidad y fascinación por la música no es algo que nos sorprenda en el Castell, a nosotros nos ocurre lo mismo. Cada año contamos con un gran número de pequeños músicos en potencia con ganas de seguir el ritmo con sus manos o de poder tocar cualquiera de los instrumentos que tienen a su alrededor. Nos sentimos muy orgullosos de poder formar parte de esa Iniciación a la Música que tantos bene�cios educativos, sociales y, por qué no, emocionales aportan a los más pequeños.

En el C.P. Cervantes así lo han visto y decidieron, ni cortos ni perezosos, hacernos una visita a las instalaciones del Taller de Música de Castell Vermell. Nosotros encantados. Profesores de varios instrumentos explicaron al grupo de niños y niñas de infantil lo que signi�ca la música y, sobre todo, cómo suenan los instrumentos de cerca, una primera toma de contacto que seguro no se les olvidará. Fue un placer compartir el momento con los niños y niñas y las profesoras que los acompañaban, también ellos siempre nos reportan algo que no teníamos.

¡Esperamos volver a tenerlos por las aulas del Castell! Felicidades al C.P. Cervantes por su 75 Aniversario. Un colegio con tantos años tiene muchas historias escritas y guardadas que contar, y tenemos entendido que así lo harán mostrar a antiguos y a nuevos alumnos. Esperemos que paséis un buen año de celebración.

Del 1 al 31 de julio de 2009, en el colegio Salesianos de Ibi, niños y niñas de 3 a 10 años, pudieron realizar actividades, manualidades, instrumentos musicales, talleres de composición, psicomotrocidad temática, danzas, canciones, divertidas excursiones, juegos de agua para refrescar los momentos de calor... y mucha sorpresas más. El hilo conductor de la Escuela de Verano del Castell fue la apasionante historia de los Trotamúsicos que a través de melodías, percusión, diversos instrumentos, animaciones, cuentos,... hicieron volar la imaginación de los más pequeños.

Page 54: Sent Vermells 6

52

···············passatemps

CHISTES MUSICALES

CÓMO SOMOS LOS MÚSICOS...- Creo que mi vecino no anda muy bien.-¿Por qué?-De pronto, todas las noches a las 3 de la madrugada, se pone como loco a golpear las paredes.-¿Y tú qué haces?-¿Yo? Nada, seguir tocando la batería. - Cuando el río suena... es que un músico se está ahogando. - Era un músico tan lento, que cuando se desmayaba no volvía en SI, volvía en LA SOSTENIDO.

Page 55: Sent Vermells 6

53

passatemps···············

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

1

2

3

4

5

6

7

8

© by Joano

HORIZONTALES: 1.- a) Conoció al coplero del faraón. b) Coplero que conoció a la faraona. 2.- a) Villa Rotondas. b) Región española apreciada por el barón Thyssen. c) Instrumento de cuerda, pero de cuerda, cuerda. d) Ni tú ni yo. 3.- a) Nombre apropiado para un presidente (uno metaliza y el otro no, o ssí). b) Al revés, toque de corneta que indica “no”. c) En singular, hay una lechuga en medio de dos. 4.- a) Anuda (la jaca a la reja, Jaime). b) Sin vida ( más allá que acá). c) Mujer que lleva pana. 5.- a) Con un canuto, no de fumar o sí, sale mejor. b) Es una mujer de bandera(s). c) Freno animal. d) Un inglés. 6.- a) Especialmente bien tratada por Granero. b) Mil millones de años, vamos, mi edad. c) ¿A qué la pones?. d) Viaje de Mahoma. 7.- a) Ya no es del grupo… trombón, pelo blanco, optimista optimista no (y lo aprecio, y lo sabe). b) Final (apoteósico) de pianista. c) Corbatas bastas (famosas las caudinas). 8.- a) Al revés, cuando hablo con mi jefe, me fumo uno. b) Gripe que hay entre Onil y Villena. c) Parte delantera de mi velero (virtual). d) El primero.

VERTICALES: 1.- a) Cambió la tauromaquia por la gastronomía. b) Línea curva cerrada que equidista de un punto. 2.- a) Al revés, no se puede nombrar. b) Al revés, desgasta (por uso). 3.- Para golosos: postre italiano de capas (caídas), que está de muerte. 4.- a) Yo inglés. b) 50 romanos, unos tras otros. c) Al revés, cómo lo diría… nombre “�no” de algo que no pienso escribir , pero en que todos pensamos. 5.- El más nieto del Rey. 6.- a) Al revés, apetencia descontrolada. (a algo parecido cantaba Nat King Cole). b) Sociedad anónima. 7.- a) Así empiezan los ronquidos. b) Al revés, famosa por los valses y los panecillos, o al revés. 8.- a) Mi mes (pista, me llamo Juan. De nada). b) Un as (querós). 9.- En cheli, la esposa. 10.- a) Este y no otro. b) Al revés, la vaca hace leche y eso. c) Grito/sonido/vozarrón militar, contracción de “ahora”. 11.- No lo dejaría dirigiendo una almazara. 12.- a) Petróleo así, tal cual. b) Unidad de potencia, insulto grave, y al revés indica si una solución es ácido o base (didáctico estoy). 13.- a) Pasó el examen. b) Al revés, come la ardilla, o el ardillo. 14.- a) En la casa de Pepito... b) Se come a los niños (creo que a besos no). 15.- a) Se exclama para acompañar cante jondo. b) Acaba en el guá. 16.- Habitación de adolescente (no importa sexo). 17.- a) Alberto Cortez no era ni de aquí ni de… b) Así termino el crucigrama.

MALDITO CRUCIGRAMA VERMELL

Page 56: Sent Vermells 6

AMB LA COL-LABORACIO

Castell Vermell d’Ibi Taller de MúsicaSanta Elena, 2203440 IBI -Alacant-Tel. 96 555 20 65

e-mail: [email protected]

www.castellvermell.com